TDX/TDR - ESADE-BS - Màrqueting, Operacions i Finances

Influencia de la Complejidad de Tareas y Redes Sociales en el Intercambio de Conocimiento (IC)

Mon, 21 Jan 2013 17:44:34 GMT

Influencia de la Complejidad de Tareas y Redes Sociales en el Intercambio de Conocimiento (IC) Bresani Torres, Aldo Eduardo Aquest treball de recerca se centra en un dels processos més rellevants de les persones: l’intercanvi de coneixements (IC). El coneixement pot ser explícit o tàcit. L’explícit es pot codificar, estructurar i emmagatzemar de manera que pugui estar disponible. El coneixement tàcit, conegut també com a tacit knowing, és l’acció de conèixer que no es pot codificar ni estructurar, sinó que depèn de les experiències, el criteri i els valors de la persona. Les xarxes socials informals de les organitzacions esdevenen un mitjà pel qual es pot facilitar la transmissió del tacit knowing, de manera que mitjançant l’anàlisi de xarxes socials (social network analysis, SNA) es poden entendre i analitzar les relacions entre les persones, més enllà de les estructures formals i jeràrquiques. Aquesta situació és rellevant perquè l’alta direcció potenciï, i no cerqui d’estructurar o de controlar, aquestes xarxes socials i amb una gestió adequada incentivi que el coneixement flueixi a través d’elles. Es plantegen els objectius següents: 1) establir l’impacte de la complexitat de tasques en la intensitat de la interacció de xarxes socials en una organització; 2) establir l’impacte de la complexitat de tasques en el procés d’intercanvi de coneixement, i 3) verificar si hi ha alguna relació entre la intensitat de la interacció de les xarxes socials en el procés d’intercanvi de coneixement (IC). En la recerca, s’ha administrat una enquesta a tres organitzacions peruanes intensives en coneixement. Es planteja que, com més complexes siguin les tasques, la propensió de la persona a intercanviar coneixements ha de ser més gran. Els criteris de classificació de la complexitat es basen en la multiplicitat de resultats, esquemes de solució, conflictes i incertesa, i s’ha pres la qualificació d’experts de les tres organitzacions, els quals indiquen en els individus qualificats el percentatge de temps que dediquen per realitzar cada tipus de tasca en la seva rutina normal. La intensitat de la interacció de xarxes i la propensió a l’IC s’obtenen de les enquestes. De l’anàlisi efectuada, s’observa una relació directa entre la complexitat de tasques i la intensitat en la interacció de la xarxa social de coneixement, com també entre la complexitat i la propensió a intercanviar coneixement. Així mateix, s’ha trobat una relació directa entre les persones que tenen un grau més alt d’interacció en la xarxa social de coneixement i la seva propensió a l’intercanvi de coneixements. Les contribucions principals d’aquesta recerca són aquestes: 1) en l’aspecte acadèmic, la metodologia plantejada quan es treballa amb la qualificació de la persona que coneix millor la naturalesa del treball; 2) en l’aspecte pràctic, la sistematització que es pot obtenir per identificar les persones que tenen més propensió a intercanviar coneixements per potenciar-los dins de l’organització.; El presente trabajo de investigación enfoca uno de los procesos más relevantes de las personas, el Intercambio de Conocimientos (IC). El conocimiento puede ser explícito o tácito. El explícito se puede codificar, estructurar y almacenar de manera que pueda estar disponible. El conocimiento tácito, o también conocido como Tacit Knowing, es la acción de conocer que no se puede codificar ni estructurar; este depende de las experiencias, el criterio y los valores de la persona. Las redes sociales informales en las organizaciones se convierten en un medio por el cual se puede facilitar la transmisión del Tacit Knowing, por lo que mediante el análisis de redes sociales (Social Network Analysis (SNA)) se puede entender y analizar las relaciones entre las personas más allá de las estructuras formales y jerárquicas. Esta situación es relevante para que la alta gerencia potencie, y no trate de estructurar o controlar, estas redes sociales y con una adecuada gestión que incentive que el conocimiento fluya a través de ellas. Se plantean los siguientes objetivos: 1) establecer el Impacto de la Complejidad de Tareas en la intensidad de la interacción de Redes Sociales en una organización, 2) establecer el Impacto de la Complejidad de Tareas en el proceso de Intercambio de Conocimiento y 3) verificar si existe alguna relación entre la intensidad de la interacción de las redes sociales en el proceso de Intercambio de Conocimiento (IC). En la investigación se ha aplicado una encuesta a tres organizaciones peruanas intensivas en conocimiento. Se plantea que a mayor complejidad de tareas, la propensión que debe de tener la persona al intercambio de conocimientos debe ser mayor. Los criterios de clasificación para la complejidad se basan en la multiplicidad de resultados, esquemas de solución, conflictos e incertidumbre y se ha tomado la calificación de expertos de las tres organizaciones, quienes indican en los individuos calificados el porcentaje de tiempo de cada tipo de tareas realizadas en su rutina normal. La intensidad de la interacción de redes y la propensión al IC se obtienen de las encuestas. Del análisis efectuado, se observa una relación directa entre la complejidad de tareas y la intensidad en la interacción de la red social de conocimiento, así como entre la complejidad y la propensión a intercambiar conocimiento. Asimismo, se ha encontrado una relación directa entre las personas que tienen un mayor grado interacción en la red social de conocimiento y su propensión al intercambio de conocimientos. Las principales contribuciones de la presente investigación son las siguientes: 1) en el aspecto académico está la metodología planteada cuando se trabaja con la calificación de la persona que mejor conoce la naturaleza del trabajo; 2) en el aspecto práctico está en la sistematización que se puede obtener para identificar a las personas que tienen una mayor propensión a intercambiar conocimiento para potenciarlos dentro de la organización.; The research addresses one of the most important processes of people, the Knowledge Sharing (KS). Knowledge can be explicit or tacit. The explicit can be structured and stored in a manner that may be available. Tacit knowledge, or also known as Tacit Knowing, is action learning that can not be encoded or structure, this depends on the experience, judgment and values of the person. Informal social networks in organizations become a means to facilitate the transmission of Tacit Knowing, so by analyzing social networks (Social Network Analysis (SNA)) can be understood and analyzed the relationships between people beyond formal and hierarchical structures. This situation is relevant to senior management in order to enhance, rather than try to structure or control, these social networks. An appropriate management should incentive that knowledge flows through them. The research objectives are: 1) establish the Impact of Task Complexity in the intensity of the interaction of social networks in an organization, 2) set the Impact of Task Complexity in the process of knowledge sharing and 3) verify if there is any relationship between the intensity of the interaction of social networks in the process of Knowledge Sharing (KS). A survey has been applied to three peruvian knowledge intensive organizations. It argues that a more complex task, the propensity that the person must have knowledge sharing should be higher. The classification criteria for complexity based on the multiplicity of outcomes, settlement schemes, conflict and uncertainty and has taken the qualification of experts from the three organizations, who qualified individuals listed in the percentage of time each type of task made in their normal routine. The intensity of the interaction of networks and the propensity to KS are obtained from surveys. The analysis conducted, there is a direct relation between task complexity and intensity in the interaction of the social network of knowledge and between complexity and propensity to share knowledge. Also found a direct relationship between people with greater social interaction network of knowledge and their propensity to knowledge sharing. The main contributions of this research are: 1) academically the proposed methodology when working with the qualification of the person who best knows the nature of work, 2) on the practical aspect is that the systematization can get to identify people who have a greater propensity to share knowledge to empower them within the organization.

Consistencia del spread de los costos de capitales sobre los costos de la deuda: una teoría del costo de capital para empresas que no cotizan y para empresas de mercados emergentes

Mon, 21 Jan 2013 15:40:48 GMT

Consistencia del spread de los costos de capitales sobre los costos de la deuda: una teoría del costo de capital para empresas que no cotizan y para empresas de mercados emergentes Bravo Orellana, Sergio Rafael La teoria financera s’ha centrat a desenvolupar el suport conceptual per a la determinació del cost de capital de les empreses que cotitzen en borsa. Si bé se n’ha fet un gran desenvolupament, fins ara no s’ha conformat cap metodologia d’acceptació general per a les empreses que no cotitzen en borsa, que són un cas semblant de les que es troben en mercats emergents. Aquesta proposta de tesi presenta un model de determinació del cost de capital per a empreses que no cotitzen en borsa o que treballen en mercats emergents, a partir del model de fixació de preus d’actius de capital (capital asset pricing model, CAPM). En primer lloc, s’analitzen els aspectes discrepants relacionats amb el càlcul del model i els seus paràmetres. Una de les formes per al càlcul del cost de capital de les empreses que no cotitzen en borsa que s’ha desenvolupat és prendre com a referència una empresa que sí que hi cotitza. S’ha cercat d’analitzar la consistència d’escollir aquesta empresa de referència pel sol fet que té activitat en el mateix sector en què opera l’empresa que no cotitza en borsa. Un altre dels temes que s’hi tracta és l’anàlisi de la hipòtesi que el cost del deute en el mercat local interioritza la prima per risc-país, és a dir, que les taxes d’interès internes es formen a partir de les taxes d’interès internacionals base, a les quals s’afegeix la prima per risc-país. Amb les anàlisis anteriors, es proposa un model per calcular el cost de capital per a empreses que cotitzen en borsa i per a empreses de països emergents. Aquest model es basa en el següent: (i) dues empreses de risc econòmic similar –l’empresa objectiu i la de referència que cotitza– tenen el mateix diferencial entre el cost de capital econòmic de les empreses de referència (KOA,ERC) i les taxes dels passius de la mateixa empresa (Ki,ERC), és a dir, mantindran el diferencial entre KOA-Ki; (ii) si existeixen raons –com ara un accés menor a fonts del mercat de capitals o el risc-país– que modifiquin les taxes dels passius de les empreses, aquestes variacions quedaran reflectides en els costos de capital econòmic en el mateix sentit, de manera que el diferencial es mantindrà; (iii) és un model que utilitza les mateixes taxes d’interès que l’empresa objectiu –a la qual s’està calculant el cost de capital–; llavors, la determinació del cost de capital de qualsevol empresa que cotitza o que opera en un mercat emergent consistiria a prendre el cost dels passius de l’empresa Ki i afegir-hi el diferencial presentat al punt (ii), i quedaria de la manera següent: . En el cas del model per a empreses de països emergents, les taxes d’interès contenen informació a què se sotmeten els costos de capital de les empreses que operen en aquests mercats. Les taxes d’interès ja inclouen l’efecte de risc-país, és a dir, les taxes d’interès local són iguals a les taxes d’interès internacionals –pròpies de mercats desenvolupats–, a les quals s’ha afegit l’efecte de la prima per risc-país en la proporció que li correspon al mercat i a l’empresa. Però no tan sols inclou l’efecte del risc-país, sinó també els efectes de la política monetària expansiva o restrictiva. Això vol dir que, per a aquestes empreses, se seguirà aplicant la mateixa fórmula proposada, i és que en la taxa d’interès dels mercats emergents ja hi ha inclosos els efectes que en el model clàssic s’assumien com una prima per risc-país. S’ha fonamentat que, si el diferencial entre el cost de capital i la taxa d’interès és consistent, llavors, per al càlcul del cost de capital d’una empresa que no cotitza en borsa, s’hauria de prendre la taxa d’interès dels seus passius i afegir-hi aquell diferencial. Per al cas de les empreses que es troben en mercats emergents, hauria de ser semblant.; La Teoría Financiera se ha concentrado en el desarrollo del soporte conceptual para la determinación del costo de capital de empresas que cotizan en bolsa. Si bien existe un vasto desarrollo conceptual y metodológico para ellas, al momento no se ha conformado una metodología de aceptación general para empresas que no cotizan en bolsa, que es un caso similar a las que se encuentran en mercados emergentes. La propuesta de la Tesis presenta un modelo de determinación del costo de capital para empresas que no cotizan en bolsa o que trabajan en mercados emergentes a partir del CAPM. Inicialmente se analiza los aspectos discrepantes relativos al cálculo del modelo y sus parámetros. Una de las formas para el cálculo del costo de capital de las empresas que no cotizan en bolsas desarrolladas es tomar como referencia a una empresa que sí cotiza. Se buscó analizar la consistencia de elegir a esta empresa de referencia por el solo hecho de tener actividades en el mismo sector en el que trabaja la empresa no listada. Otro de los temas que se analizó es el análisis de la hipótesis que el costo de la deuda en el mercado local interioriza la prima por riesgo país, es decir que las tasas de interés internas se forman a partir de tasas de interés internacionales base a las cuáles se les añade la prima por riesgo país. Con los análisis anteriores se propone un modelo para el cálculo del costo de capital para empresas que cotizan en bolsa y para empresas de países emergentes. Dicho modelo se sustenta en lo siguiente: (i) dos empresas de similar riesgo económico –la empresa objetivo y la de referencia que cotiza– tienen el mismo diferencial entre el costo de capital económico de las empresas de referencia (KOA,ERC) y las tasas de los pasivos de la misma empresa (Ki,ERC), es decir mantendrán el diferencial entre KOA-Ki; (ii) Si existen razones –como el menor acceso a fuentes del mercado de capitales o el riesgo país– que modifiquen las tasas de los pasivos de las empresas, estas variaciones se reflejarán en los costos de capital económico en el mismo sentido, de modo que el diferencial se mantendrá; (iii) es un modelo que utiliza las mismas las tasas de interés de la empresa objetivo –a la cual se está calculando el costo de capital-, entonces la determinación del costo de capital de cualquier empresa que cotiza u opera en un mercado emergente sería tomar el costo de los pasivos de la empresa Ki y añadirle el diferencial presentado en el punto ii, quedando de la siguiente manera: . En el caso del modelo para empresas de países emergentes, las tasas de interés contienen información a las cuáles están sometidos los costos de capital de las empresas que operan en estos mercados. Las tasas de interés ya incluyen el efecto de riesgo país, es decir que, las tasas de interés locales son iguales a las tasas de interés internacionales –propias de mercados desarrollados– a las cuáles se ha sumado en efecto de la prima por riesgo país en la proporción que le corresponde al mercado y la empresa. Pero no solamente incluye el efecto de riesgo país, también los efectos de la política monetaria expansiva o restrictiva. Esto significa que para estas empresas se seguirá aplicando la misma fórmula propuesta, y es que en la tasa de interés de los mercados emergentes ya están incluidos los efectos que en el modelo clásico se asumía como una prima por riesgo país. Se ha sustentado que si el diferencial entre el costo de capital y la tasa de interés es consistente, entonces, para el cálculo del costo de capital de una empresa que no cotiza en bolsa, debería tomarse la tasa de interés de sus pasivos y añadirle aquel diferencial. Para el caso de empresas que se encuentran en mercados emergentes debería ser algo similar.; Financial theory has concentrated on the development of the conceptual framework to determine the capital costs for listed companies. While an extensive conceptual and methodological development exists for such companies, at present no broadly accepted methodology has been thought through for unlisted companies, and a similar situation is encountered with regard to companies working in emerging markets. The proposal of this thesis is to present a model, based on a CAPM, to determine the capital costs for unlisted companies, or those in emerging markets. As a point of departure, the divergent aspects relative to the calculation of the model and its parameters are analyzed. One of the approaches to the calculation of the capital costs for companies not listed on developed stock exchanges is to take a listed company as a reference. The consistency sought when choosing this reference company is solely the fact that it conducts activities in the same sector in which the unlisted company works. Another of the issues that is studied is the analysis of the hypothesis that the cost of the debt in the local market internalises the country’s risk premium, which means that the interest rates are based on international interest rates to which the country risk premium is added. Drawing on the previous analysis a model for the calculation of the capital costs for listed companies and for companies from emerging markets. This model is based on the following: (i) two companies with a similar economic risk –the target company and the listed reference company– have the same differential between the reference companies’ economic capital costs (KOA,ERC) and the liabilities rate of the same company (Ki,ERC), which means that the differential between KOA-Ki will be maintained; (ii) if there are reasons –such as less access to the capital market or the country risk– that modify the liabilities rate of the companies, these variations will likewise be reflected in the economic capital costs, so that the differential will be maintained; (iii) it is a model that uses the same interest rates of the target company –for which the capital cost is being calculated–, thus, the capital costs of any company that is listed, or operates in an emerging market, would be determined by taking the cost of the company’s liabilities Ki and adding it to the differential presented in point ii, which may be articulated as follows: . With regard to the model of companies from emerging markets, the interest rates contain information to which the capital costs of companies operating in these markets are subjected. The interest rates already include the effect of the country risk, which is to say that the local interest rates are equal to the international interest rates –those of the international markets– to which the effect of the country risk premium has been added, in proportion to the market and the company. However, not only is the effect of the country risk included, but also are the effects of expansive or restrictive monetary policy. This means that for these countries the proposed formula will continue to be applied, because the interest rate of emerging markets already includes the effects that the classic model assumed as risk country premium. It has been claimed that if the differential between the capital cost and the interest rate is consistent, then, for the calculation of an unlisted company’s capital cost, the interest rate of its liabilities should be taken and added to that differential. In the case of companies from emerging markets, it should be something similar.

La Orientación al Mercado Internacional de las Empresas Peruanas: Los Factores que la Desarrollan y sus Componentes de Medición

Wed, 03 Oct 2012 11:28:07 GMT

La Orientación al Mercado Internacional de las Empresas Peruanas: Los Factores que la Desarrollan y sus Componentes de Medición Montoya Ramírez, Rafael Ricardo Les empreses de països com el Perú, que fa poc que creuen les fronteres per iniciar processos d’internacionalització, han de començar a conèixer i a valorar els factors que en determinen l’orientació al mercat internacional, ja que està demostrat que aquesta orientació té un impacte positiu en el rendiment organitzatiu de les empreses. Aquesta recerca recull el més important de la literatura sobre orientació al mercat en el context general i internacional, i després presenta una nova manera de valorar aquest constructe, amb la inclusió d’un component clau: l’orientació al benefici, un element que les empreses han de mesurar per la gran importància que té en la gestió d’empreses. Així mateix, l’instrument de mesura proposat incorpora components que ja han estat estudiats anteriorment i que han obtingut resultats positius, com també els factors principals que impulsen el desenvolupament de l’orientació al mercat internacional. Aquest instrument va ser validat inicialment en un estudi pilot al Perú aplicat a executius i experts, i, després de millorar-lo, es va aplicar a un estudi quantitatiu mitjançant enquestes en empreses del Perú amb capital peruà que actualment gestionen negocis internacionals, independentment de la seva manera d’operar. Aquesta recerca incorpora per primera vegada l’orientació al benefici com a part dels elements per mesurar l’orientació al mercat internacional, i demostra la relació positiva que hi ha entre els indicadors de desenvolupament en les exportacions i les estructures d’exportació amb orientació al mercat internacional, tal com ja s’havia demostrat en altres estudis preliminars duts a terme en diversos països. Tot i això, i al contrari del que es diu en estudis anteriors, no hi ha cap relació positiva entre l’orientació al mercat internacional i els sistemes d’exportació i la turbulència de l’entorn exportador, fet que es pot explicar per les diferències culturals existents i per l’etapa de negocis internacionals inicial en la qual es troba el país.; Las empresas de países como Perú, que recién están empezando a cruzar las fronteras para iniciar procesos de internacionalización, deben empezar a conocer y medir aquellos factores que determinan la Orientación al Mercado Internacional, ya que está demostrado que esta orientación impacta positivamente en el rendimiento organizacional de las empresas. La presente investigación recoge lo más importante sobre la literatura de Orientación al Mercado en su contexto general e internacional, y luego se presenta una nueva forma de medir este constructo incluyendo un componente clave que es la Orientación al Beneficio, componente que debe ser medido por las empresas, dada su importancia en la gestión de negocios. Asimismo el instrumento de medición propuesto incorpora también componentes, ya antes estudiados con resultados positivos, y los principales factores que impulsan el desarrollo de la orientación al mercado internacional. El instrumento de medición fue validado inicialmente en un estudio piloto en Perú aplicado a ejecutivos y expertos, y luego de ser mejorado, fue aplicado en un estudio cuantitativo a través de encuestas en empresas peruanas de capitales peruanos que actualmente gestionan negocios internacionales, cualquiera sea su modo de operación. La presente investigación incorpora por primera vez la Orientación al Beneficio como parte de los componentes para medir la Orientación al Mercado Internacional, y demuestra la relación positiva que existe entre los Indicadores de Desarrollo Exportador, y las Estructuras de Exportación con la Orientación al Mercado Internacional, como ya había sido demostrado en otros estudios preliminares en diversos países. Sin embargo, contradiciendo otros estudios anteriores, no se encuentra relación positiva entre los Sistemas de Exportación y la Turbulencia del Entorno Exportador con la Orientación al Mercado Internacional, lo cual puede explicarse por diferencias culturales y por la etapa inicial de negocios internacionales en la cual se encuentra el país.; Companies from countries like Peru, who are just beginning to cross the border to initiate processes of globalization, must begin to understand and measure those factors that determine the export market orientation, as it is shown that this approach positively impacts organizational performance of companies. This research brings together the most important literature on market orientation in general and international context and then presents a new way to measure this construct including a key component is the profit orientation, component to be measured by companies, given their importance in business management. Furthermore, the proposed measuring instrument also incorporates components, and previously studied with positive results, and the main factors driving the development of guidance to the international market. The instrument was initially validated in a pilot study in Peru applied to executives and experts, and after being improved, was applied in a quantitative study using surveys in Peruvian capital companies currently managing international businesses, whatever their mode of operation. This research incorporates for the first time as part of profit orientation of the components to measure the export market orientation, and demonstrates the positive relationship between Export Development Indicators, and the Export Structure with the Export Market Orientation, as had been demonstrated in other preliminary studies in several countries. However, contradicting earlier studies, there is not positive relationship between Export System and the Turbulence of the Export Environment with the Export Market Orientation, which can be explained by cultural differences and the initial stage of international business in which country finds itself.

Técnicas de Sistemas Automáticos de Soporte Vectorial en la Réplica del Rating Crediticio

Fri, 20 Jul 2012 08:04:59 GMT

Técnicas de Sistemas Automáticos de Soporte Vectorial en la Réplica del Rating Crediticio Campos Espinoza, Ricardo Álex La correcta qualificació de risc de crèdit d'un emissor és un factor crític en l’economia actual. Aquest és un punt d’acord entre professionals i acadèmics. Actualment, des dels mitjans de comunicació s’han difós sovint notícies d'impacte provocades per agències de ràting. És per aquest motiu que treball d'anàlisi realitzat per experts financers aporta importants recursos a les empreses de consultoria d'inversió i agències qualificadores. Avui en dia, hi ha molts avenços metodològics i tècnics que permeten donar suport a la tasca que fan els professionals de la qualificació de la qualitat de crèdit dels emissors. Tanmateix encara queden molts buits per completar i àrees a desenvolupar per tal què aquesta tasca sigui tan precisa com cal. D'altra banda, els sistemes d'aprenentatge automàtic basats en funcions nucli, particularment les Support Vector Machines (SVM), han donat bons resultats en problemes de classificació quan les dades no són linealment separables o quan hi ha patrons amb soroll. A més, al usar estructures basades en funcions nucli és possible tractar qualsevol espai de dades, ampliant les possibilitats per trobar relacions entre els patrons, tasca que no resulta fàcil amb tècniques estadístiques convencionals. L’objectiu d'aquesta tesi és examinar les aportacions que s'han fet en la rèplica de ràting, i alhora, examinar diferents alternatives que permetin millorar l'acompliment de la rèplica amb SVM. Per a això, primer s'ha revisat la literatura financera amb la idea d'obtenir una visió general i panoràmica dels models usats per al mesurament del risc de crèdit. S'han revisat les aproximacions de mesurament de risc de crèdit individuals, utilitzades principalment per a la concessió de crèdits bancaris i per l'avaluació individual d'inversions en títols de renda fixa. També s'han revisat models de carteres d'actius, tant aquells proposats des del món acadèmic com els patrocinats per institucions financeres. A més, s'han revisat les aportacions dutes a terme per avaluar el risc de crèdit usant tècniques estadístiques i sistemes d'aprenentatge automàtic. S'ha fet especial èmfasi en aquest últim conjunt de mètodes d'aprenentatge i en el conjunt de metodologies usades per realitzar adequadament la rèplica de ràting. Per millorar l'acompliment de la rèplica, s'ha triat una tècnica de discretització de les variables sota la suposició que, per emetre l'opinió tècnica del ràting de les companyies, els experts financers en forma intuïtiva avaluen les característiques de les empreses en termes intervalars. En aquesta tesi, per fer la rèplica de ràting, s'ha fet servir una mostra de dades de companyies de països desenvolupats. S'han usat diferents tipus de SVM per replicar i s'ha exposat la bondat dels resultats d'aquesta rèplica, comparant-la amb altres dues tècniques estadístiques àmpliament usades en la literatura financera. S'ha concentrat l'atenció de la mesura de la bondat de l'ajust dels models en les taxes d'encert i en la forma en què es distribueixen els errors. D'acord amb els resultats obtinguts es pot sostenir que l'acompliment de les SVM és millor que el de les tècniques estadístiques usades en aquesta tesi, i després de la discretització de les dades d'entrada s'ha mostrat que no es perd informació rellevant en aquest procés. Això contribueix a la idea que els experts financers instintivament realitzen un procés similar de discretització de la informació financera per lliurar la seva opinió creditícia de les companyies qualificades.; La correcta calificación de riesgo crediticio de un emisor es un factor crítico en nuestra actual economía. Profesionales y académicos están de acuerdo en esto, y los medios de comunicación han difundido mediáticamente eventos de impacto provocados por agencias de rating. Por ello, el trabajo de análisis del deudor realizado por expertos financieros conlleva importantes recursos en las empresas de consultoría de inversión y agencias calificadoras. Hoy en día, muchos avances metodológicos y técnicos permiten el apoyo a la labor que hacen los profesionales en de calificación de la calidad crediticia de los emisores. No obstante aún quedan muchos vacíos por completar y áreas que desarrollar para que esta tarea sea todo lo precisa que necesita. Por otra parte, los sistemas de aprendizaje automático basados en funciones núcleo, particularmente las Support Vector Machines (SVM), han dado buenos resultados en problemas de clasificación cuando los datos no son linealmente separables o cuando hay patrones ruidosos. Además, al usar estructuras basadas en funciones núcleo resulta posible tratar cualquier espacio de datos, expandiendo las posibilidades para encontrar relaciones entre los patrones, tarea que no resulta fácil con técnicas estadísticas convencionales. El propósito de esta tesis es examinar los aportes que se han hecho en la réplica de rating, y a la vez, examinar diferentes alternativas que permitan mejorar el desempeño de la réplica con SVM. Para ello, primero se ha revisado la literatura financiera con la idea de obtener una visión general y panorámica de los modelos usados para la medición del riesgo crediticio. Se han revisado las aproximaciones de medición de riesgo crediticio individuales, utilizadas principalmente para la concesión de créditos bancarios y para la evaluación individual de inversiones en títulos de renta fija. También se han revisado modelos de carteras de activos, tanto aquellos propuestos desde el mundo académico como los patrocinados por instituciones financieras. Además, se han revisado los aportes llevados a cabo para evaluar el riesgo crediticio usando técnicas estadísticas y sistemas de aprendizaje automático. Se ha hecho especial énfasis en este último conjunto de métodos de aprendizaje y en el conjunto de metodologías usadas para realizar adecuadamente la réplica de rating. Para mejorar el desempeño de la réplica, se ha elegido una técnica de discretización de las variables bajo la suposición de que, para emitir la opinión técnica del rating de las compañías, los expertos financieros en forma intuitiva evalúan las características de las empresas en términos intervalares. En esta tesis, para realizar la réplica de rating, se ha usado una muestra de datos de compañías de países desarrollados. Se han usado diferentes tipos de SVM para replicar y se ha expuesto la bondad de los resultados de dicha réplica, comparándola con otras dos técnicas estadísticas ampliamente usadas en la literatura financiera. Se ha concentrado la atención de la medición de la bondad del ajuste de los modelos en las tasas de acierto y en la forma en que se distribuyen los errores. De acuerdo con los resultados obtenidos se puede sostener que el desempeño de las SVM es mejor que el de las técnicas estadísticas usadas en esta tesis; y luego de la discretización de los datos de entrada se ha mostrado que no se pierde información relevante en dicho proceso. Esto contribuye a la idea de que los expertos financieros instintivamente realizan un proceso similar de discretización de la información financiera para entregar su opinión crediticia de las compañías calificadas.; Proper credit rating of an issuer is a critical factor in our current economy. Professionals and academics agree on this, and the media have spread impact events caused by rating agencies. Therefore, the analysis performed by the debtor's financial experts has significant resources on investment consulting firms and rating agencies. Nowadays, many methodological and technical exist to support the professional qualification of the credit quality of issuers. However there are still many gaps to complete and areas to develop for this task to be as precise as needed. Moreover, machine learning systems based on core functions, particularly Support Vector Machines (SVM) have been successful in classification problems when the data are not linearly separable or when noisy patterns are used. In addition, by using structures based on kernel functions is possible to treat any data space, expanding the possibilities to find relationships between patterns, a task that is not easy with conventional statistical techniques. The purpose of this thesis is to examine the contributions made in the replica of rating, and, to look at different alternatives to improve the performance of prediction with SVM. To do this, we first reviewed the financial literature and overview the models used to measure credit risk. We reviewed the approaches of individual credit risk measurement, used principally for the lending bank and the individual assessment of investments in fixed income securities. Models based on portfolio of assets have also been revised, both those proposed from academia such as those used by financial institutions. In addition, we have reviewed the contributions carried out to assess credit risk using statistical techniques and machine learning systems. Particular emphasis has been placed on learning methods methodologies used to perform adequately replicate rating. To improve the performance of replication, a discretization technique has been chosen for the variables under the assumption that, for the opinion of the technical rating companies, financial experts intuitively evaluate the performances of companies in intervalar terms. In this thesis, for rating replication, we used a data sample of companies in developed countries. Different types of SVM have been used to replicate and discussed the goodness of the results of the replica, compared with two other statistical techniques widely used in the financial literature. Special attention has been given to measure the goodness of fit of the models in terms of rates of success and how they errors are distributed. According to the results it can be argued that the performance of SVM is better than the statistical techniques used in this thesis. In addition, it has been shown that in the process of discretization of the input data no-relevant information is lost. This contributes to the idea that financial experts instinctively made a similar process of discretization of financial information to deliver their credit opinion of the qualified companies.

The Pricing Behavior of Depository Receipts: Evidence from Emerging Markets

Thu, 21 Jun 2012 09:20:02 GMT

The Pricing Behavior of Depository Receipts: Evidence from Emerging Markets Bassiouny Mohamed, Aliaa Aquesta tesi ofereix un examen en profunditat del comportament d’apreuament de les accions dipositades per part dels mercats emergents que, en gran part, s’han menystingut tot i el seu paper de dominació en l’àmbit del creuament de cotitzacions estrangeres. Les característiques de les accions dipositades fan que tinguin un valor idèntic al del seu stock subjacent i, per tant, esperen ser valorades de la mateixa manera. El fet de dur a terme una anàlisi detallada d’aquesta qüestió ha estat obstaculitzat fins ara per la falta de qualitat de les dades del dia a dia dels mercats emergents, unes informacions que faciliten l’anàlisi a temps real de la relació entre els preus de les accions dipositades i els seus stocks subjacents. Aquest estudi directe és necessari des del moment que aquests mercats tenen grans barreres comercials que possiblement distorsionen les relacions d’apreuament teòriques i emmascaren els veritables patrons d’apreuament. En el primer assaig s’examina el llarg funcionament fonamental de la relació econòmica que lliga els dos valors: la llei del preu únic. Proves recents demostren que, contràriament a allò que ocorre amb els valors de mercat, l’equitat de preus es trenca en els valors dels mercats emergents a causa de la presència de barreres comercials com ara els preus de comerç, les restriccions de la venda al detall i el control de capital. En el primer assaig es confirma la violació de la llarga carrera de la paritat en els preus de les accions dipositades egípcies, fet que està corroborat per proves de fortalesa dutes a terme durant diversos caps de setmana al mercat local i al mercat amfitrió, com també en els moviments del règim del tipus de canvi. El segon assaig se centra a identificar si existeixen oportunitats reals d’arbitratge quan es viola l’equilibri en la relació d’apreuaments subjacent. En l’anàlisi s’utilitza una única freqüència elevada durant dos anys de dades diàries de 16 valors egipcis i argentins per identificar si existeixen oportunitats d’arbitratge durant el període en què els dos valors estan comerciant i establir si les comercialitzacions d’arbitratge juguen algun paper en la convergència de preus. La metodologia emprada es basa en un procediment d’identificació del nou arbitratge que té en compte les despeses del comerç dinàmic i el volum d’aquest. S’ha establert una evidència de la presència d’un gran nombre d’oportunitats d’arbitratge a través de la mostra. S’ha vist que les oportunitats d’arbitratge persisteixen durant uns quants minuts i demanen més d’una comercialització per convergir en zones no arbitrades. A partir d’un algoritme de filtració s’extreuen les veritables comercialitzacions d’arbitratge de la comercialització d’arbitratge de les dades i s’estableix la importància del rol d’arbitratge en el moment de restablir els preus al seu valor fonamental i en el moment d’evitar que els preus vagin a la deriva lluny d’un preu implícit comú i eficient. El tercer assaig afegeix l’anàlisi de l’arbitratge i fa servir les mateixes dades diàries per examinar si és el mercat local o l’estranger el que juga un paper més dominant en l’apreuament diari dels valors de les cotitzacions creuades egípcies i argentines. Els resultats mostren que els dos mercats són importants per al procés de descobriment de preus, però que tant per a tots els valors egipcis com per a la major part dels argentins, el mercat local juga un paper més dominant. S’ha determinat que la localització de la descoberta del preu depèn de múltiples factors, entre els quals la liquiditat i el volum de comercialitzacions que cada mercat pot atraure són els més importants. El darrer assaig de la tesi va estar motivat pels resultats del tercer assaig i inspirat pels moviments de la Primavera Àrab de l’Orient Mitjà. L’aixecament a Egipte del 25 de gener va estar acompanyat pel tancament complet dels mercats d’stock durant dos mesos sencers. Aquest fet va crear una situació interessant en la qual els únics valors egipcis que podien comercialitzar eren aquells que tenien accions dipositades i que comercialitzaven al Regne Unit. Utilitzem aquest fet per examinar l’efecte d’un canvi en el marc legal en la localització de la descoberta del preu i per determinar que durant el període d’excepció durant el qual el mercat local va estar tancat, la localització de la descoberta del preu va canviar al mercat estranger, fent que aquest fos la localització dominant per a les activitats d’apreuament. Això proporciona dades de la naturalesa dinàmica del descobriment de preus de les accions dipositades.; Esta tesis ofrece un examen en profundidad del comportamiento de pricing de los recibos de depósito por parte de los mercados emergentes que, en gran parte, ha sido negligido a pesar de su papel dominante en el ámbito del cross-listing extranjero. Las características de los recibos de depósito hacen que sean títulos idénticos a su stock subyacente y, por tanto, se espera que sean valorados de la misma forma. El análisis detallado esta cuestión ha visto obstaculizado hasta ahora por la falta de datos de calidad intradía de los mercados emergentes, que facilite el análisis en tiempo real de la relación entre los precios de los recibos de depósito y su stock subyacente. Este análisis directo es necesario desde el momento que estos mercados tienen grandes barreras comerciales que posiblemente distorsionan las relaciones de pricing teóricas y enmascaran los verdaderos patrones de pricing. En el primer estudio, se examina la relación económica fundamental a largo plazo que relaciona los dos títulos: la ley del precio único. Pruebas recientes demuestran que, contrariamente a aquello que ocurre con los valores del mercado desarrollado, la paridad de precios se rompe en los valores de los mercados emergentes debido a la presencia de barreras comerciales como los precios comerciales, las restricciones de venta a corto y el control de capital. Este primer estudio confirma la violación de la paridad de precios de los recibos de depósito egipcios, hecho que está corroborado por los tests de fortaleza llevados a cabo durante varios fines de semana entre el mercado local y el de acogida, como también en los cambios de régimen del tipo de cambio. El segundo estudio se centra en identificar si existen oportunidades reales de arbitraje cuando se viola la relación de pricing de equilibrio subyacente. En el análisis, se usa una única serie de datos intradía de alta frecuencia durante dos años de 16 valores egipcios y argentinos para identificar si existen oportunidades de arbitraje durante el período en que los dos valores se están comerciando y establecer si las comercializaciones de arbitraje tienen algún papel en la convergencia de precios. La metodología usada se basa en un nuevo procedimiento de identificación del arbitraje que tiene en cuenta los costes comerciales dinámicos y los volúmenes. Se ha constatado que existe un gran número de oportunidades de arbitraje a lo largo de la muestra. Se ha visto que las oportunidades de arbitraje persisten durante unos cuantos minutos y requieren más de una comercialización para converger en zonas no arbitradas. A partir de un algoritmo de filtración, se extraen los intercambios reales de arbitraje de los intercambios de la serie de datos y se establece la importancia del rol de los árbitros para restablecer los precios a sus valores fundamentales y evitar que los precios se alejen de un precio implícito común y eficiente. El tercer estudio se basa en el análisis del arbitraje y utiliza la misma serie de datos intradía para examinar si es el mercado local o el extranjero el que tiene un papel más dominante en el pricing intradía de los valores de las cotizaciones cruzadas egipcias y argentinas. Los resultados muestran que los dos mercados son importantes para el proceso de revelación del precio, pero que para todos los valores egipcios y para la mayor parte de los argentinos el mercado local tiene un papel más dominante. Se ha observado que la localización de la revelación del precio depende de múltiples factores, entre los cuales la liquidez y el volumen de comercialización que cada mercado puede atraer son los más importantes. El último estudio de esta tesis fue motivado por los resultados del tercer estudio e inspirado por los movimientos de la Primavera Árabe del Oriente Medio. La revuelta del 25 de enero vino acompañado por el cierre total de los mercados bursátiles durante dos meses enteros. Este hecho creó un escenario interesante en el cual los únicos valores egipcios que se podían comercializar eran aquellos que tenían recibos de depósito y que comercializaban en el Reino Unido. Utilizamos este hecho para examinar el efecto de un cambio en el marco legal de la locación del descubrimiento del precio y para ver que durante el período de excepción durante el cual el mercado estuvo cerrado, la localización de la revelación del precio ha pasado al mercado emergente, haciendo que este fuera la localización dominante para las actividades de pricing. Esto demuestra la naturaleza dinámica del descubrimiento de precios de los recibos de depósito.; This thesis provides an in-depth examination of the pricing behavior of depository receipts from emerging markets which have been largely overlooked despite their dominating role in the foreign cross-listing arena. Characteristics of depository receipts make them identical securities to their underlying stock and therefore both are expected to be priced equally. A detailed analysis of the issue has been so far hampered by the lack of quality intraday data from emerging markets that facilitates a real time analysis of the relationship between the prices of the depository receipt and its underlying stock. This direct examination is required since those markets have large trading barriers that are hypothesized to distort the theoretical pricing relationship and mask true pricing patterns. The first essay examines the fundamental long run economic relationship that ties both securities: the law of one price. Recent evidence shows that contrary to developed market equities, price parity is broken in emerging market equities due to the presence of trading barriers such as trading costs, short selling restrictions and capital controls. The first essay confirms the violation of long run price parity in Egyptian depository receipts which is corroborated by robustness tests around the different weekends between the local and host market as well as around exchange rate regime shifts. The second essay focuses on identifying whether real arbitrage opportunities exist when the underlying equilibrium pricing relationship is violated. The analysis uses a unique two year high frequency intraday dataset from 16 Egyptian and Argentinean equities to identify whether arbitrage opportunities exist during the period when both securities are simultaneously trading and establish whether arbitrage trades play a role in price convergence. The methodology used relies on a novel arbitrage identification procedure that uses dynamic trading costs and volumes. Evidence of the presence of large number of arbitrage opportunities across the sample is established. Arbitrage opportunities are found to persist for several minutes and require more than one trade to converge to no-arbitrage zones. A filtering algorithm extracts real arbitrage trades from the arbitrage trades from the dataset and establishes the important role of arbitrageurs in restoring prices to their fundamental values and in keeping prices from drifting away from a common efficient implicit price. The third essay builds on the arbitrage analysis and uses the same intraday dataset to examine whether the local or foreign market plays a more dominant role in the intraday pricing of the Egyptian and Argentinean cross-listed securities. The results show that both markets are important for the price discovery process, but that for all of the Egyptian and most of the Argentinean securities, the local market plays a more dominant role. The location of price discovery is found to depend on several factors, most importantly the liquidity and trading volume that each market can attract. The final essay in the thesis was motivated by the results of the third essay and inspired by the Arab spring movements in the Middle East. The 25th of January uprising in Egypt was accompanied by a full stock market closure for a complete two months. This created an interesting setting in which the only Egyptian equities that were allowed to trade were those with depository receipts trading in the UK. We use this event to examine the effect of a change in the legal environment on the location of price discovery and find that during the interim period where the local market was closed, the location of price discovery has shifted to the foreign market making it the dominant location for pricing activity. This provides evidence of the dynamic nature of the price discovery of depository receipts.

Efecto mediador de la innovación organizacional en la relación entre el entorno y el desempeño organizacional en Empresas de servicios

Thu, 22 Sep 2011 14:05:10 GMT

Efecto mediador de la innovación organizacional en la relación entre el entorno y el desempeño organizacional en Empresas de servicios Ostos Mariño, Jhony Lionel Diversos escrits consideren l’entorn com un element important en l’obtenció d’un acompliment organitzatiu superior i, en aquesta relació, hi inclouen la innovació organitzativa com una variable mediadora. Alguns autors sostenen que no hi ha prou evidències d’aquesta mediació i, per tant, no es pot comprovar (Tidd, 2005; Han, Kim i Srivastava, 1998). En aquest context, aquesta tesi presenta un model conceptual de la innovació organitzativa com a variable mediadora entre l’entorn i l’acompliment organitzatiu, i sosté les característiques organitzatives i les estratègies de negoci com a variables moderadores entre la innovació organitzativa i l’acompliment organitzatiu. L’estudi es va realitzar a partir d’una mostra d’empreses de serveis. Els resultats indiquen que hi ha evidències d’una mediació parcial de la innovació, i es comprova que la innovació tècnica influeix significativament en l’acompliment organitzatiu –però no en la innovació administrativa–, cosa que reforça el plantejament que les empreses han de millorar la baixa percepció que tenen de la importància de la innovació administrativa per aconseguir un acompliment organitzatiu superior.; Diversos escritos consideran al entorno como un elemento importante en la obtención de un desempeño organizacional superior, e incluyen en esta relación a la innovación organizacional como una variable mediadora. Algunos autores sostienen que no hay suficiente evidencia de esta mediación y, por tanto, que no puede ser comprobada (Tidd, 2005; Han, Kim & Srivastava, 1998). En este contexto, esta tesis presenta un modelo conceptual de la innovación organizacional como variable mediadora entre el entorno y el desempeño organizacional, e incluye a las características organizacionales y estrategias de negocio como variables moderadoras entre la innovación organizacional y el desempeño organizacional. El estudio se realizó a partir de una muestra de empresas de servicio. Los resultados indican que existen evidencias de una mediación parcial de la innovación; y se comprueba que la innovación técnica influye significativamente en el desempeño organizacional, pero no así la innovación administrativa, lo que refuerza el planteamiento de que las empresas deben mejorar la baja percepción de la importancia de la innovación administrativa para conseguir un desempeño organizacional superior.; A number of authors contend that the environment is a significant element in obtaining superior organizational performance and include organizational innovation as a mediating variable in this relation. Others assert that there is not enough evidence that this mediation exists and as such, the relation cannot be proven (Tidd, 2005; Han, Kim & Srivastava, 1998). In this context, this thesis presents a conceptual model of organizational innovation as a mediating variable between the environment and organizational performance and includes organizational characteristics and business strategies as moderating variables between organizational innovation and organizational performance. The study was based on a sample of service companies. The results indicate that there is evidence that innovation generates partial mediation and technical innovation significantly influences organizational performance. This, however, is not the case of administrative innovation, which strengthens the assertion that companies should improve the low perception of the importance of administrative innovation to achieve superior organizational performance.

The Use of Management Accounting and Control Systems for the Enhancement of Organisational Outcomes

Thu, 22 Sep 2011 11:30:27 GMT

The Use of Management Accounting and Control Systems for the Enhancement of Organisational Outcomes Malagueño de Santana, Ricardo L'objectiu d'aquesta tesi és examinar la mesura en que l'ús i l'estil d'ús dels sistemes de comptabilitat i control de gestió (MACS) per l'alta direcció contribueixen a la consecució dels resultats desitjables de l'organització. En aquesta investigació, el concepte de resultats d'organització s’explica en termes d'innovació de productes i del rendiment financer. Sobre la base de la teoria de contingència, aquesta recerca està organitzada en un compendi de quatre articles. Un treball teòric i tres estudis d'investigació empírica que es desenvolupen a partir de dues enquestes preexistents i una enquesta original creada exclusivament per a aquesta tesi serveixen de base per a les proves d'hipòtesis. L'objectiu de cadascun dels quatre treballs de recerca d'aquesta tesi és el de contribuir a avançar en el coneixement sobre els efectes i mecanismes mitjançant els quals l'ús dels MACS és capaç de facilitar i donar suport a l'èxit de l'organització. Dos treballs de recerca examinaran els resultats d'organització en termes de ‘resultats de la innovació’, mentre que altres dos articles es focalitzen en els resultats organitzatius en termes de ‘rendiment de l'organització’. El primer article en aquesta tesi pretén contribuir a la literatura sobre les palanques de control (levers of control, LOC) (Simons, 1995), investigant les relacions entre la innovació i MACS, posant l'accent en la importància de l'elecció per la qual les MACS es seleccionen pel seu ús interactiu. Utilitzant dades d'enquestes de 57 empreses espanyoles (catalanes) mitjanes, trobem evidència que recolza (1) l'elecció de MACS per a l'ús interactiu s'associa amb la manera d'una empresa de gestió de la innovació (IMM), i (2) el nivell de la innovació de productes està influenciada per si o MACS seleccionat per ús interactiu i IMM comparteix similars models cognitius i si la sofisticació dels continguts d'informació proporcionada pel MACS interactiu respon a la prioritat de les necessitats percebudes en la IMM. Els nostres resultats indiquen, a més, que la similitud en els patrons d'entre IMM i MACS no dóna lloc a un impacte beneficiós en el nivell dels resultats de la innovació, el que suggereix en canvi que pot induir la replicació de les actuals tendències disfuncionals causades pel ‘innovation momentum’. El segon article analitza la influència dels MACS en el desenvolupament d'algunes capacitats clau d'organització relacionades amb els processos d'innovació. Més específicament, aquesta investigació examina l'associació entre diferents formes de control (controls culturals, controls interactius, i controls de diagnòstic) i les capacitats necessàries en la creativitat i les etapes de conversió del procés d'innovació. Examinem aquestes associacions per separat per les empreses emprenedores i conservadores. Utilitzant dades d'enquestes de 120 empreses espanyoles (catalanes) mitjanes i grans, trobem evidència que cada forma de control dins del paquet de control té influències diferents en les diverses etapes del procés d'innovació i que la rellevància i la direcció d'aquestes influències varia entre empreses emprenedores i empreses conservadores. Mitjançant l'associació de formes específiques de control en el paquet de control amb determinats components o etapes del procés d'innovació, els nostres resultats posen de manifest la simultània complementarietat i suplementàries entre les formes específiques de control. El tercer document té com a objectiu revisar com la variable rendiment (‘performance’) ha estat avaluada en l'àrea de la comptabilitat de gestió en recerca basat en la teoria de la contingència i en enquestes, analitzant els diferents criteris que s'han adoptat en la literatura, i proporcionant algunes idees per millorar la mesura de aquesta variable en futures investigacions empíriques basades en enquestes. En primer lloc, el treball identifica un total de 82 articles basats en enquestes, aquestes treballs es van publicar en revistes de comptabilitat més importants del període 1982-2008. En concret, aquest estudi examina a) els problemes de conceptualització que es reflecteixen en les amenaces a la validesa de constructe i b) mesurament. L'article posa de relleu les qüestions que podrien ajudar els investigadors en la selecció entre les opcions disponibles de mesurament de la variable perfomance considerant les seves debilitats i fortaleses. Finalment, un quart treball examina el grau en què l'ús de sistemes estratègics de mesura del rendiment (SPMS) influeix en el desenvolupament organitzatiu a través de la conformació de les agendes estratègiques i les matrius de decisions estratègiques que es deriven dels processos de (re) formulació de l'estratègia. En aquesta recerca hem definit SPMS com a eines de gestió que es caracteritzen per una combinació d'alts nivells de quatre dimensions constitutives (és a dir, la integració de l'estratègia a llarg termini i les metes operacionals, la presència d'indicadors des d'una perspectiva múltiple, la inclusió dels vincles de causa-efecte, i la presència d'una seqüència d'objectius / metes / plans d'acció). S'argumenta que les organitzacions que utilitzen SPMS aconsegueixen un millor rendiment (en comparació amb les empreses que utilitzen altres sistemes de mesurament de l'acompliment, no qualificats com SPMS) i que aquesta millora s'associa no només amb una millor aplicació de les estratègies destinades com s'ha suposat en anteriors empírica investigació, sinó també amb la integralitat dels programes estratègics i les matrius de decisions estratègiques obtingudes en els processos de (re) formulació d'estratègies. Els resultats de les proves d'un model estructural utilitzant regressions de mínims quadrats parcials (PLS) en dades d'arxiu i enquesta recollits de directors generals de 279 empreses espanyoles (catalanes) mitjanes i grans donen suport a favor de la hipòtesi que suggereix que a) l'efecte positiu de l'ús de SPMS en l’èxit de l'organització està mediada per l'amplitud de la matriu de decisions estratègiques (és a dir, varietat i el nombre de decisions) que resulten dels processos de (re) formulació de l'estratègia, i que (b) més gran és el dinamisme del medi ambient, més positiu l'efecte de l'amplitud de la matriu de decisió estratègica sobre el rendiment organitzatiu.; The purpose of this thesis is to examine the extent to which the usage and style-of-use of management accounting and control systems (MACS) by senior management contribute to the achievement of desirable organisational outcomes. In this research, organizational outcome is conceptualised in terms of product innovation and financial performance. Based on contingency theory, this research is organised in a compendium of four articles. A theoretical paper and three empirical research studies that rely on two pre-existent surveys and an original survey exclusively developed for this dissertation are bases for hypotheses testing. The aim of each of the four research pieces of this thesis is the one of contributing to advance our knowledge on the effects and means by which the use of MACS is capable of enabling and supporting organisational success. Two research papers examine organizational outcome in terms of ‘innovation outputs’, whereas other two articles concentrate on the organisational outcome in terms of ‘organisational performance’. The first paper in this dissertation aims to contribute to the recent levers of control (LOC) (Simons, 1995) literature on the relationships between innovation and MACS by emphasizing the importance of the choice by which individual MACS are selected for interactive use. Using a pre-existing survey collected from 57 medium-sized Spanish firms, we find evidence supporting (1) the choice of individual MACS selected for interactive use is associated with a firm’s innovation management mode (IMM), and (2) the level of product innovation output is influenced by whether or not IMM and interactive MACS feature similar cognitive models and whether the sophistication of the information contents provided by the interactive MACS responds to the priority needs perceived in the IMM. Our findings further indicate that similarity in patterns between IMM and MACS does not lead to a beneficial impact on the level of innovation outcomes, suggesting instead that it may induce the replication of existing dysfunctional trends caused by innovation momentum. The second paper examines the influence of MACS on the development of some key organisational capabilities related to innovation processes. More specifically, this research examines the associations between different forms of control (cultural controls, interactive controls, diagnostic controls) and the capabilities required in the creativity and conversion ability stages of the innovation process. We examine these associations separately for entrepreneurial and conservative firms. Using survey data collected from 120 medium and large Spanish companies, we find evidence supporting that each form of control within the control package has diverse influences on the different stages of the innovation process and that the significance and direction of these influences varies between entrepreneurial and conservative firms. By associating specific forms of control within the control package with specific components or stages of the innovation process, our results highlight the simultaneous complementarities and supplementarities between specific forms of control. The third paper aims to review how the construct ‘performance’ has been assessed in prior contingency-grounded, survey-based management accounting and control systems research, to analyse the alternative approaches that have been adopted in the literature, and to provide some insights for enhancing the assessment of performance in future survey-based empirical research. First, the paper identifies a total of 82 survey-based, contingency-grounded papers published in top accounting journals in the period 1982-2008 where performance was used as a variable of analysis. Specifically, this study examines the problems of a) conceptualization that are reflected on threats to construct validity and b) measurement. The article emphasizes issues that could assist researchers in selecting between the various available choices of performance measurement by considering their respective weaknesses and strengths. Finally, a fourth paper examines the extent to which the use of Strategic Performance Measurement Systems (SPMS) influences organisational performance through the shaping of the strategic agendas and the strategic decision arrays that result from strategy (re)formulation processes. In this research we defined SPMS as management tools that are characterised by a combination of high levels of four constitutive dimensions (i.e. the integration of long-term strategy and operational goals, the presence of multi-perspective metrics, the inclusion of cause-effect linkages, and the presence of a sequence goals/targets/action plans). We argue that organisations that use SPMS achieve enhanced performance (in comparison with those firms that use other performance measurement systems not qualified as SPMS) and that this enhancement is associated not only with a better implementation of intended strategies as it has been assumed in previous empirical research, but also with the comprehensiveness of the strategic agendas and strategic decision arrays obtained in the processes of (re)formulation of intended strategies. Results from tests of a structural model using Partial Least Squares (PLS) regressions on archival and survey data collected from Chief Executive Officers of 279 medium and large Spanish companies provide support in favour of hypotheses suggesting that a) the positive effect of the use of SPMS on organisational performance is mediated by the comprehensiveness of the strategic decision array (i.e. variety and number of decisions) that result from strategy (re)formulation processes; and that (b) the greater the environmental dynamism, the more positive the effect of the comprehensiveness of the strategic decision array on organisational performance.; El objetivo de esta tesis es examinar en qué medida la utilización y el estilo de uso de los sistemas de contabilidad y control de gestión (MACS) por la alta dirección contribuyen a la consecución de resultados deseados por la organización. En esta investigación, los resultados de la organización se conceptualizan en términos de innovación de productos y rendimiento financiero. Esta investigación está organizada en un compendio de cuatro artículos sobre la base de la teoría de la contingencia. Un trabajo teórico y tres estudios de investigación empírica, que se apoyan en dos encuestas pre-existentes y una encuesta original desarrollada exclusivamente para esta tesis, son las bases para las pruebas de hipótesis. El objetivo de cada uno de los cuatro trabajos de investigación de la tesis es el de contribuir al avance del conocimiento sobre los efectos y mecanismos mediante los cuales el uso de los MACS es capaz de facilitar y apoyar el éxito de la organización. Dos trabajos de investigación examinan los resultados de la organización en términos de ‘resultados de la innovación’, mientras que otros dos artículos se concentran en los resultados organizativos en términos de ‘rendimientos financieros’. El primer artículo en esta tesis pretende contribuir a la literatura sobre las palancas de control (levers of control, LOC) (Simons, 1995), investigando las relaciones entre la innovación y MACS, con especial atención a la importancia de la elección por la cual específicos MACS se seleccionan para un uso interactivo. Utilizando una encuesta pre-existente recogida entre 57 empresas españolas de tamaño mediano, encontramos evidencia que (1) la elección de un MACS específico para el uso interactivo está relacionada con el modo de gestión de la innovación (IMM) de una empresa, y (2) el nivel de innovación en productos está influenciada por si el uso interactivo del MACS comparte característica y modelos cognitivos similares y si la sofisticación de los contenidos de información proporcionada por el MACS interactivo responde a la prioridad de las necesidades percibidas por el IMM. Nuestros resultados indican además que la similitud en los patrones entre IMM y MACS no da lugar a un impacto beneficioso en los resultados de la innovación, lo que sugiere en cambio que esta similitud en los patrones puede inducir a la replicación de las actuales tendencias disfuncionales causadas por el ‘innovation momentum’. El segundo artículo analiza la influencia de los MACS en el desarrollo de algunas capacidades claves de la organización relacionadas con los procesos de innovación. Más específicamente, esta investigación examina la asociación entre diferentes formas de control (controles culturales, controles interactivos, y controles diagnósticos) y las capacidades necesarias en la creatividad y conversión en el proceso de innovación. Examinamos estas asociaciones por separado para las empresas emprendedoras y conservadoras. Utilizando datos de encuesta realizada entre 120 empresas españolas medianas y grandes, encontramos evidencia de que cada forma de control dentro del paquete de control tiene influencias diversas en las diferentes etapas del proceso de innovación y que la importancia y la dirección de estas influencias varía entre empresas emprendedoras y conservadoras. Mediante la asociación de formas específicas de control en el paquete de control con determinados componentes o etapas del proceso de innovación, nuestros resultados ponen de manifiesto la simultánea complementariedad y suplementariedad entre las formas específicas de control. El tercer artículo pretende revisar cómo el constructo performance ha sido utilizado por estudios previos en el área de la contabilidad de gestión basados en la teoría de la contingencia y en encuestas, analizando los distintos criterios que se han adoptado en la literatura, y proponiendo algunas ideas para mejorar la calidad de futuras investigaciones empíricas basadas en encuestas y que utilizan la variable performance. En primer lugar, el trabajo identifica un total de 82 artículos basados en encuestas, publicados en las revistas de contabilidad más importantes en el periodo comprendido entre 1982-2008 cuyo constructo performance se utiliza como una variable de análisis. En concreto, este estudio examina a) los problemas de conceptualización que se reflejan en las amenazas a la validez del constructo y b) problemas de medición. El artículo pone en relieve las cuestiones que podrían ayudar a los investigadores en la selección entre las opciones disponibles de medición de la variable performance considerando sus debilidades y fortalezas. Por último, un cuarto estudio en esta tesis examina el grado en que el uso de los Sistemas Estratégico de Medición de Desempeño (SPMS) influye en el rendimiento organizacional a través de la ordenación de las agendas y decisiones estratégicas que se derivan de los procesos de (re)formulación de la estrategia organizacional. En esta investigación hemos definido SPMS como herramientas de gestión que se caracterizan por una combinación de altos niveles de cuatro dimensiones constitutivas (es decir, la integración de la estrategia a largo plazo y las metas operacionales, la presencia de indicadores desde una perspectiva múltiple, la inclusión de los vínculos de causa-efecto, y la presencia de una secuencia de objetivos / metas / planes de acción). En este trabalho se argumenta que las organizaciones que utilizan SPMS logran un mejor rendimiento (en comparación con las empresas que utilizan otros sistemas de medición del desempeño no calificados como SPMS) y que esta mejora se asocia no sólo con una mejor aplicación de las estrategias destinadas como se ha supuesto en investigaciones empíricas anteriores, sino también con la ordenación de las agendas estratégicas y las decisiones estratégicas obtenidas en los procesos de (re) formulación de estrategias. Los resultados de las pruebas de un modelo estructural utilizando regresiones mediante mínimos cuadrados parciales (PLS) en datos de encuesta recogidos entre directores generales de 279 empresas españolas medianas y grandes apoyan la hipótesis que sugiere que a) el efecto positivo del uso de SPMS en el rendimiento de la organización está mediada por la amplitud de la matriz de decisiones estratégicas (es decir, variedad y el número de decisiones) que resultan de los procesos de (re) formulación de la estrategia, y que b) cuanto mayor es el dinamismo del ambiente, más positivo el efecto de la amplitud de la matriz de decisión estratégica sobre el rendimiento organizacional.

La influencia de los sistemas estratégicos de medición de desempeño sobre las decisiones empresariales

Tue, 12 Apr 2011 18:37:52 GMT

La influencia de los sistemas estratégicos de medición de desempeño sobre las decisiones empresariales Pérez de la Puente, Hugo Oswaldo Els processos de presa de decisions directives i de gestió i mesurament de l'acompliment són centrals en la gestió estratègica. El procés de gestió estratègica és de caràcter dinàmic, continu i sistèmic. No obstant això, els factors que afecten l'estabilitat estratègica poden ser inesperats, volubles i irregulars. Aquesta tesi s'ha centrat en quatre objectes d'anàlisi: els sistemes de mesurament de l'acompliment, les decisions directives, la incertesa de l'entorn i l'acompliment de l'organització.

En aquesta tesi, s'ha plantejat un estudi quantitatiu per contrastar una sèrie d'hipòtesis respecte d'aquestes qüestions de recerca. Les hipòtesis han estat sotmeses a un contrast empíric a partir de dades recollides de 179 respostes d'un qüestionari físic, que s'ha administrat a membres del TMT (top management team) d'organitzacions amb activitat a l'Equador i a Colòmbia.

Els resultats de la recerca suggereixen que una primera aportació d'aquesta tesi en la literatura anterior és l'enfocament en la congruència entre les decisions directives com un atribut important en la interrelació entre el pla estratègic i el pla operatiu dintre del cicle de gestió estratègica (Kaplan i Norton, 2008, 2010), sobre el qual anteriorment s'havia prestat poca atenció. En segon lloc, la tesi contribueix a entendre que una de les vies per les quals els sistemes estratègics de mesurament de l'acompliment ajuden a acomplir millor la gestió és assegurant una congruència o una sincronia més grans entre les decisions directives, distingint com els diferents tipus de congruència afecten diferents aspectes de l'acompliment de la gestió. Respecte d'aquesta segona aportació, la tesi demostra específicament que, dintre de l'acompliment de la gestió, la més gran alineació estratègica interna està associada a la congruència entre les decisions estratègiques, mentre que la capacitat de qüestionament estratègic està associada a la congruència entre les decisions de caràcter operatiu, i la rapidesa de resposta estratègica està associada a la congruència entre les decisions de caràcter estratègic i operatiu.

Finalment, la tesi contribueix a la discussió que s'ha obert recentment en la literatura sobre si els SPMS són adequats en entorns molt dinàmics, i conclou que l'impacte diferencial de l'ús de SPMS en l'acompliment de la gestió és més feble en entorns dinàmics, la qual cosa està en línia amb el corrent d'estudis que assenyala els riscos de rigidesa dels SPMS.; Los procesos de toma de decisiones directivas y de gestión y medición del desempeño son centrales en la gestión estratégica. El proceso de gestión estratégica es de carácter dinámico, continúo y sistémico. Sin embargo, los factores que afectan la estabilidad estratégica pueden ser inesperados, volubles e irregulares. Esta tesis se ha centrado en cuatro objetos de análisis: los sistemas de medición de desempeño, las decisiones directivas, la incertidumbre del entorno, y el desempeño organizacional.

En esta tesis se ha planteado un estudio cuantitativo para contrastar una serie de hipótesis respecto a ambas cuestiones de investigación. Estas hipótesis han sido sometidas a un contraste empírico a partir de datos recogidos en base a 179 respuestas a un cuestionario físico, aplicado a miembros del TMT (Top Management Team) de organizaciones con actividades en Ecuador y Colombia.

Los resultados de la investigación sugieren que un primer aporte de esta tesis a la literatura anterior es el enfoque en la congruencia entre decisiones directivas como un atributo importante en la interrelación entre Plan Estratégico y Plan Operativo dentro del Ciclo de Gestión Estratégica (Kaplan y Norton, 2008, 2010), y sobre el que anteriormente se había prestado poca atención. En segundo lugar, la tesis contribuye a entender que una de las vías por las que los sistemas estratégicos de medición de desempeño ayudan a un mejor desempeño de gestión es a través de asegurar una mayor congruencia o sincronía entre las decisiones directivas, distinguiendo cómo los distintos tipos de congruencia afectan a distintos aspectos del desempeño de gestión. Respecto a este segundo aporte, esta tesis demuestra específicamente que, dentro del desempeño de gestión, la mayor alineación estratégica interna está asociada a la congruencia entre las decisiones estratégicas, mientras que la capacidad de cuestionamiento estratégico está asociada a la congruencia entre las decisiones de carácter operativo, y la rapidez de respuesta estratégica está asociada a la congruencia entre las decisiones de carácter estratégico y operativo. Finalmente, la tesis contribuye a la discusión recientemente abierta en la literatura sobre si los SPMS son adecuados en entornos muy dinámicos, y concluye que el impacto diferencial del uso de SPMS sobre el desempeño de gestión es más débil en entornos dinámicos, lo cual está en línea con la corriente de estudios que remarcan los riesgos de rigidez en los SPMS.; The decision-making processes, management policies and the performance measurement are central issues in the strategic management literature. The strategic management process is dynamic, continuous and systemic. However, the factors affecting strategic stability can be unexpected, volatile and erratic. This thesis has focused on four objects of analysis: performance measurement systems, management decisions, perceived environmental uncertainty and organizational performance.

This thesis is a quantitative study which compares a series of hypotheses; these hypotheses have been subjected to an empirical data collected from 179 responses to a physical questionnaire, applied to members of the TMT (Top Management Team) of organizations with activities in Ecuador and Colombia.

The research results suggest that a first contribution of this thesis to the literature is the focus on the congruence between management decisions as an important attribute in the interface between Strategic Plan and Operational Plan within the Strategic Management Cycle (Kaplan and Norton, 2008 , 2010), which previously has received little attention.

Secondly, the research contributes to understand that one of the ways in which strategic performance measurement systems helps management to achieve better performance is through ensuring greater consistency or synchrony between management decisions, distinguishing how different types of congruence affect different aspects of performance management. Regarding this second contribution, this thesis shows specifically that, within performance management, a greater internal strategic alignment is associated with the congruence between the strategic decisions, while the capacity of strategic questioning is associated with the congruence between operative decisions, and speed of strategic response is associated with the congruence between strategic and operational decisions.

Finally, the thesis contributes to the recently opened discussion in the literature about if the SPMS are appropriate in highly dynamic environments, and concludes that the differential impact of the use of SPMS on performance management is weaker in dynamic environments, which is in line with current studies that highlight the risks of stiffness of the SPMS.

La Aplicación del Valor de Vida del Cliente en la Gestión de la Relación con el Distribuidor en Empresas de Consumo Masivo de Productos Empaquetados de Lima, Perú. Un Estudio de Casos Múltiple

Tue, 12 Apr 2011 18:37:52 GMT

La Aplicación del Valor de Vida del Cliente en la Gestión de la Relación con el Distribuidor en Empresas de Consumo Masivo de Productos Empaquetados de Lima, Perú. Un Estudio de Casos Múltiple Wakabayashi Muroya, José Luis La gestió de la relació amb el client (CRM) és el procés en què es creen relacions amb els clients i altres actors al llarg de les seves vides. Així, a la base d'aquest procés hi ha el concepte de CLV, conegut com el valor del cicle de vida del client (customer lifetime value), que permet calcular tant el valor net del client com la seva rendibilitat per a l'empresa.

Aquesta tesi destaca el fet que el màrqueting teòric ha desenvolupat diferents camps d'aplicació per afrontar el procés de CRM. Un d'aquests, que cada vegada és més important, és la gestió de la relació amb el canal de distribució.

Aquesta tesi és un intent per cobrir el buit que hi ha en la recerca de màrqueting sobre aquest tema i esbrinar el veritable paper del CLV en un context concret d'aplicació: les empreses de consum de masses de Lima i els seus distribuïdors. Aquest camp resta gairebé inexplorat i ha estat poc investigat, malgrat que el procés de CMR en el mercat de masses i la relació amb els distribuïdors constitueixen importants camps d'aplicació per al CLV.

A partir de l'anàlisi de casos de tres diferents empreses peruanes, mitjançant entrevistes i observacions realitzades al seu personal, aquesta tesi investiga l'aplicació del CLV com a concepte clau i com a eina de mesurament en els processos de gestió de la relació (CRM) amb els seus canals de distribució o intermediaris.

L'estudi s'ha dut a terme al Perú perquè aquest país té unes característiques similars als altres països llatinoamericans i la regió gairebé no disposa de cap recerca en CMR. Per això, aquest treball espera proporcionar informació significativa sobre l'aplicació del concepte dogmàtic de CMR.

La tesi argüeix que, malgrat que l'evolució cap a una aproximació relacional del màrqueting s'ha estès, la pràctica encara difereix de la teoria en molts mercats, com s'ha observat a les tres empreses estudiades. Per aquest motiu, aquest treball de recerca pot constituir un punt de partida per a investigacions més profundes en la matèria.; La gestión de la relación con el cliente (CRM) es el proceso en el que se crean relaciones con los clientes y otros actores a lo largo de sus vidas. Así, en la base de ese proceso se encuentra el concepto del CLV, conocido como valor de ciclo de vida del cliente (customer lifetime value), que permite calcular tanto el valor neto del cliente y su rentabilidad para la empresa.

Esta tesis pone resalta el hecho de que el marketing teórico ha desarrollado diferentes campos de aplicación para encarar el proceso de CRM. Una de estas, y cada vez más importante, es la gestión de relación con el canal de distribución. Además, puesto que este tema constituye un vacío en la investigación de marketing, esta tesis constituye un intento para reducirlo y averiguar el verdadero papel del CLV en un contexto particular de aplicación: las empresas de consumo masivo de Lima y sus distribuidores. Este campo permanece casi inexplorado y cuenta con escasa investigación a pesar de que el proceso de CMR en el mercado masivo y la relación con los distribuidores constituyen importantes campos de aplicación para el CLV.

Mediante el análisis de casos de tres diferentes empresas peruanas, mediante entrevistas y observaciones realizadas al personal de las mismas, esta tesis investiga la aplicación del CLV como concepto clave y como herramienta de medición en los procesos de gestión de la relación (CRM) con sus canales de distribución o intermediarios. Este estudio se llevó a cabo en Perú porque este país comparte características similares con el resto de países latinoamericanos y esta región casi no cuenta con investigación en CMR. Por ello este trabajo espera brindar información significativa sobre la aplicación del concepto dogmatico de CMR.

Esta tesis arguye que a pesar de que la evolución hacia una aproximación relacional del marketing se ha extendido, todavía la práctica difiere de la teoría en muchos mercados, como se ha observado en las tres compañías estudiadas, por tal razón el presente trabajo de investigación puede constituir un punto de partida para investigaciones más profundas al respecto.; The customer relationship management (CRM) is the process where relationships with customers and other actors are created throughout their lifecycle. Therefore, in the very foundations of this process is CLV, a key concept known as well as customer lifetime value, that allows estimating not only the customer net value over a long period of time , but also his profitability for the company.

This dissertation remarks the fact that theoretical Marketing has developed different fields of application to face the complex process of CRM. One of them, in increasing importance, is the CRM with the distribution channel. Since this issue means a gap in marketing research, this dissertation constitutes an attempt to reduce it and find out the very role of CLV when CRM takes place in a particular context of application: massive consume companies from Lima and their distributors. This field is almost unexplored and has little research despite the fact that CRM process in the massive market and the relationship with distributors constitute important fields of application for the CLV.

Through an analysis of three cases of different Peruvian companies, by interviewing their staff, this dissertation investigates the application of CLV as a key concept and as a measuring tool for CRM process with the distribution channel or intermediaries. This study took place in Peru because this country has similar characteristics with the rest of Latin American countries and this region has almost no research in CRM process. That is why this dissertation expects to add significant information about the application of the dogmatic concept of CRM.

This dissertation argues that despite the fact that an evolutional shift to a Marketing relationship approach is extended around the world, theory and practice still differs each other in a number of markets, as it is observed in the companies selected to this research. Thus this study could be the starting point of more and deeper research about it.

Opening up innovation in services: absorptive capacity in radical and incremental service innovation

Tue, 12 Apr 2011 18:37:51 GMT

Opening up innovation in services: absorptive capacity in radical and incremental service innovation Dröge, Henning En els darrers anys, nombroses organitzacions han començat a obrir-se a enfocaments més orientats a l'exterior i a la innovació oberta, mogudes per la incertesa creixent i un dinamisme més gran, que en caracteritzen l'entorn extern. Consegüentment, a les organitzacions els cal aprendre ràpidament sobre aquest canvi i adquirir coneixements nous per poder reaccionar davant les noves condicions externes. Com a resposta d'això, ha aparegut, com un concepte important, la capacitat absortiva d'una empresa (a firm's absorptive capacity, ACAP), definida com la capacitat per "reconèixer el valor de la informació externa nova, assimilar-la i aplicar-la a finalitats comercials" (Cohen i Levinthal, 1990: 128).

Estudis recents han tendit a conceptualitzar la capacitat absortiva com un concepte estàtic i s'han centrat, principalment, en la base de coneixements que resideix dins de l'organització absorbent o en les condicions antecedents de l'ACAP. A resultes d'això, els processos que actuen en les organitzacions per absorbir el coneixement extern no han estat un element focal de la investigació fins ara. A més, mentre que la recerca en innovació del producte ja ha revelat unes primeres perspectives valuoses, en la literatura relativa a la innovació en serveis, l'aprenentatge extern continua essent un dels temes menys tractats per la recerca, tot i que diversos investigadors n'han reclamat més en aquest terreny. Partint d'aquesta necessitat d'obtenir una visió més profunda del procés d'aprenentatge extern en els serveis, la finalitat d'aquesta tesi va ser millorar la comprensió dels factors i els procediments necessaris per absorbir amb èxit el coneixement extern en les innovacions radicals i incrementals de serveis.

La contribució principal de la tesi ha estat la identificació d'un model de procés d'ACAP que tingui en compte les idiosincràsies de la innovació radical i incremental de serveis. A més, el procés d'ACAP que es va identificar va ser analitzat pel que fa a la seva relació amb el procés d'innovació general, en el qual es va identificar la importància que hi hagi un flux paral·lel i alineat entre els processos d'innovació i absorció. Finalment, s'ha evidenciat que el model de procés identificat està influenciat per diversos facilitadors i inhibidors interns i externs. Consegüentment, doncs, aquesta tesi proporciona una visió holística de les activitats reeixides d'aprenentatge extern en la innovació radical i incremental de serveis.

La presentació d'un estudi sobre la capacitat absortiva en serveis que es basa en dades qualitatives ha permès una comprensió més rica del fenomen davant de la informació de què es disposava abans. Aquest estudi en profunditat de projectes d'innovació individuals ha contribuït a identificar un model molt més dinàmic d'absorbir informació externa del que es reflectia en la investigació en curs. Així mateix, la inclusió de casos d'èxit i de conflicte ha reforçat les conclusions globals. A més, s'ha concretat que absorbir informació externa durant els projectes d'innovació pot resultar un fracàs i afectar negativament el resultat global de la innovació. Així, doncs, l'absorció d'informació externa en la innovació de serveis requereix una atenció directiva forta.; En los últimos años, numerosas organizaciones han empezado a abrirse a enfoques más orientados al exterior y a la innovación abierta, movidas por la creciente incertidumbre y el mayor dinamismo que caracterizan su entorno externo. En consecuencia, las organizaciones necesitan aprender rápidamente sobre este cambio y adquirir nuevos conocimientos para poder reaccionar ante las nuevas condiciones externas. Como respuesta a ello, ha aparecido como un concepto importante la capacidad absortiva de una empresa (a firm's absorptive capacity, ACAP), definida como su capacidad para "reconocer el valor de la nueva información externa, asimilarla y aplicarla a fines comerciales" (Cohen & Levinthal, 1990: 128).

Estudios recientes han tendido a conceptualizar la capacidad absortiva como un concepto estático y se han centrado principalmente en la base de conocimientos que reside dentro de la organización absorbente o en las condiciones antecedentes de la ACAP. Como resultado de ello, los procesos que actúan en las organizaciones para absorber el conocimiento externo no han sido un elemento focal de la investigación hasta el momento. Además, mientras que la investigación en innovación del producto ya ha revelado unas primeras perspectivas valiosas, en la literatura relativa a la innovación en servicios, el aprendizaje externo sigue siendo uno de los temas menos abordados por la investigación, si bien varios investigadores han reclamado más investigaciones en este terreno. Partiendo de esta necesidad de obtener una visión más profunda del proceso de aprendizaje externo en los servicios, la finalidad de esta tesis fue mejorar la comprensión de los factores y procedimientos necesarios para absorber con éxito el conocimiento externo en las innovaciones radicales e incrementales de servicios.

La principal contribución de la tesis ha sido la identificación de un modelo de proceso de ACAP que tome en consideración las idiosincrasias de la innovación radical e incremental de servicios. Además, el proceso de ACAP identificado fue analizado en cuanto a su relación con el proceso de innovación general, en el que se identificó la importancia de que exista un flujo paralelo y alineado entre los procesos de innovación y absorción. Finalmente, se ha evidenciado que el modelo de proceso identificado está influenciado por numerosos facilitadores e inhibidores internos y externos. En consecuencia, la presente tesis proporciona una visión holística de las actividades exitosas de aprendizaje externo en la innovación radical e incremental de servicios.

La presentación de un estudio sobre la capacidad absortiva en servicios basado en datos cualitativos ha permitido una comprensión más rica del fenómeno frente a la información de que se disponía antes. Este estudio en profundidad de proyectos de innovación individuales ha contribuido a identificar un modelo mucho más dinámico de absorber información externa de lo que se reflejaba en la investigación en curso. Asimismo, la inclusión de casos de éxito y de conflicto ha reforzado las conclusiones globales. Además, se ha concretado que absorber información externa durante los proyectos de innovación puede resultar un fracaso y afectar negativamente al resultado global de la innovación. Así pues, la absorción de información externa en la innovación de servicios requiere una fuerte atención directiva.; In recent years, many organisations have started to shift from rather closed to more externally oriented, open innovation approaches, driven by increasing uncertainty and dynamism in their external environment. In consequence, organisations need to learn about such change fast and have to acquire new knowledge in order to react to new external conditions. In response, a firm's absorptive capacity (ACAP), defined as the capability of a firm "to recognise the value of new, external information, assimilate it, and apply it to commercial ends" (Cohen & Levinthal, 1990: 128) has emerged as an important concept.

Recent studies have frequently conceptualised absorptive capacity as a static concept and have focused mainly on the knowledge base residing within the absorbing organisation or antecedent conditions of ACAP. As a result, the processes operating in organisations to absorb external knowledge have not been a focal element of existing work. In addition, while research on product innovation has already revealed first valuable insights, in service innovation literature, external learning is still one of the least researched topics, even though several researchers have called for more research in this domain. Based on this need for more insight into the external learning process in services, the aim of this thesis was to enhance understanding of the factors and procedures required to successfully absorb external knowledge during radical and incremental service innovations.

The primary contribution of this thesis constituted the identification of an ACAP process model which takes into consideration the idiosyncrasies of radical and incremental service innovation. Further, the identified ACAP process was analysed regarding its relation to the general innovation process in which the importance of a parallel, aligned flow of both the innovation and the absorption process was identified. Finally, it crystallised that this identified process model is influenced by a number of internal and external facilitators and inhibitors. In consequence, this thesis provides a holistic account of successful external learning activities in radical and incremental service innovation.

As a result of presenting a study on absorptive capacity in services which was based upon qualitative data, this allowed for the identification of a much richer understanding of the phenomenon than was previously available. The in-depth study of individual innovation projects allowed for the identification of a much more dynamic model of absorbing external information than was reflected in current research. Furthermore, the inclusion of both successful and struggling case examples strengthened overall findings. In addition, it crystallised that absorbing external information during innovation projects can fail and may negatively affect the overall outcome of innovation. Hence, absorbing external information during service innovation calls for intensive managerial attention.

Inside the Philanthropic Venture Capital Investment Model: An exploratory comparative Study

Tue, 12 Apr 2011 18:37:50 GMT

Inside the Philanthropic Venture Capital Investment Model: An exploratory comparative Study Scalata, Maria Rosa Giovanna Aquesta tesi doctoral és el primer estudio exploratori sobre el procés d'inversió dels inversors de capital risc filantròpic en empreses socials. El model, des del punt de vista del finançador, uneix els principis del model tradicional de capital risc amb objectius socials. A través de la provisió de capital i de serveis no-financers a empreses socials, el capital risc filantròpic dóna suport a les necessitats de sostenibilitat de les empreses en què inverteix amb l'objectiu d'afavorir els seus creixement i en últim maximitzar els seus impacte social.

La hipòtesis bàsica del capital risc filantròpic és que els fons filantròpics han de ser dirigits a problemes socials importants per la qual cosa els finançadors han de esforçar-se de maximitzar l'impacta del seu finançament donant compte dels resultats a les parts interessades. Els inversors de capital risc filantròpic creuen que la sostenibilitat econòmic- financera de les empreses socials participades pugui ser l'enllaç entre creixement i maximització de l'impacta social: només si aquestes empreses són capaços de ser independents des del punt de vista econòmic, poden enfocar en el seu missió social i per tant maximitzar el seu impacte.

De tota manera, la value proposition del model de capital risc filantròpic és fortament diferent de la del capital risc tradicional ja que el primer té l'objectiu de maximitzar l'impacta social, i el segon el rendiment financer de la inversió aquesta. És així clau entendre com les tècniques i l'estructura del procés d'inversió del capital risc es pugui adaptada en el cas del capital risc filantròpic.

Basant-se en la teoria de les asimetries informatives i utilitzant una metodologia de recerca articulada en dos passos, aquesta recerca contribueix a la literatura existent de capital risc i emprenedoria social mostrant com problemes de selecciona adversa són gestionats en la fase de deal flow i selecció. A més, s'analitza també la manera com problemes de moral hazard impacten en la fase d'estructuració de la inversió i en la seva fase de post-investment.

Els resultats indiquen que les inversions de capital risc filantròpic estan efectivament caracteritzades per un alt nivell de selecciona adversa que es gestiona amb una recerca proactiva de noves inversions i tenint en compte sobretot el factor humà. Al contrari, el moral hazard d'unes qüestió marginal en les fases de deal structuring i post-investment, amb els inversors que es aporten més com stewards de les empreses finançades que com a principals.; Esta tesis doctoral es el primer estudio exploratorio sobre el proceso de inversión del capital riesgo filantrópico en empresas sociales. El modelo, desde el punto de vista del financiador, une los principios del modelo tradicional de capital riesgo con objetivos sociales. A través de la provisión de capital y de servicios no-financieros a empresas sociales, el capital riego filantrópico apoya las necesidades de sostenibilidad de las empresas en que invierte, con el objetivo de favorecer su crecimiento y como último objetivo maximizar su impacto social.

La hipótesis básica del capital riesgo filantrópico es, que los fondos filantrópicos deben ser dirigidos a problemas sociales importantes por lo cual los financiadores tienen que esforzarse en maximizar el impacto de su financiación dando cuenta de los resultados a las partes interesadas. Los inversores de capital riesgo filantrópico creen que la sostenibilidad económico-financiera de las empresas sociales participadas puede ser el enlace entre crecimiento y maximización del impacto social: solo si estas empresas son capaces de ser independientes desde el punto de vista económico, pueden enfocarse en su misión social y por lo tanto maximizar su impacto.

De todas formas, la value proposition del modelo de capital riesgo filantrópico es considerablemente distinta de la del capital riesgo tradicional ya que el primero tiene el objetivo de maximizar el impacto social, y el segundo el rendimiento financiero de la inversión misma. Es así clave entender como las técnicas y la estructura del proceso de inversión del capital riesgo se pueda adaptar en el caso del capital riesgo filantrópico.

Basándose en la teoría de las asimetrías informativas y usando una metodología de análisis articulada en dos pasos, esta investigación contribuye a la literatura existente de capital riesgo y de iniciativas emprendedoras sociales demostrando, como problemas de selección adversa son gestionados en la fase de deal flow y selección de las inversiones. Además, se analiza también la manera en que problemas de comportamientos oportunistas impactan en la fase de estructuración de la inversión y en su fase de post-investment.

Los resultados indican que las inversiones de capital riesgo filantrópico están efectivamente caracterizadas por un alto nivel de selección adversa que se gestiona con una búsqueda proactiva de nuevas inversiones y teniendo en cuenta sobre todo el factor humano. Al contrario, el problema de comportamientos oportunistas resulta ser una cuestión marginal en las fases de estructuración de la inversión y de post-investment, con los inversores que actúan mas como stewards de las empresas financiadas que como principales.; This dissertation is a first exploratory study on philanthropic venture capital, a new and particular financing form available for social entrepreneurs that unites the profit-seeking investment principles characterizing the traditional venture capital investment model with social aims. The provision of capital and non-financial services to social enterprises are considered of key importance towards the maximizations of social impact as both elements are needs to enable social enterprises in becoming self-financially sustainable and thus able to successfully play in the marketplace.

The main assumption underlying the philanthropic venture capital's value proposition is that size matters: funding growing social organizations is a sign of social success and relevance. The basic commitments are grounded in the belief that philanthropic funds need to be applied to important social problems and that funders must strive to maximize the social impact of their investment and only through growth the aim can be achieved. Philanthropic venture capitalists believe sustainability can be the link between growth and social impact maximization: if social enterprises are able to become self-financially sufficient, they can focus on their social mission.

However, since the value proposition of the venture capital and philanthropic venture capital investment models are different, the key issue is understanding how the practices used in the former are modified by the latter. Grounded in an asymmetric information and stewardship theory framework and using a two step research design, I build on and contribute to previous work on venture capital and social entrepreneurship showing how adverse selection is mitigated in the deal flow and selection stages of the investment model. In addition to this, I also analyze how moral hazard issues shape the deal structuring and post-investment phases.

Results indicate that philanthropic venture capital investments are indeed characterized by adverse selection which is managed through a proactive search of new deals which are then selected based on the human capital of the social entrepreneur. On the contrary, moral hazard tends to be a marginal issue in the deal structuring and post-investment phased of the investment, with investors acting as stewards of the organizations they back rather than principals.

Factores que condicionan la elección de una carrera universitaria por parte de los alumnos de último año de secundaria en Chile

Tue, 12 Apr 2011 18:37:50 GMT

Factores que condicionan la elección de una carrera universitaria por parte de los alumnos de último año de secundaria en Chile León Núñez, Miguel Luis L'educació superior de qualitat és una contribució indispensable per al desenvolupament de les nacions, especialment en els nostres temps, que estem inserits en una societat del coneixement. Avui dia, no hi ha cap dubte que, per aprofitar els avantatges de la globalització, cal comptar amb capital humà qualificat i amb capacitat d'innovació; és possible desenvolupar ambdós elements, en part, si ens basem en el sistema d'educació superior de cada país.

D'altra banda, el nombre d'estudiants d'educació superior a escala mundial ha passat dels 13 milions dels anys seixanta als més de 110 milions de l'actualitat; els països en vies de desenvolupament són els que han augmentat la taxa de cobertura més significativament. A Xile, la taxa de cobertura va passar del 10 % el 1980 al 33 % l'any 2005, i s'espera que arribi al 50 % el 2015.

Per part seva, el sistema d'educació superior xilè ha mostrat, en els darrers anys, signes inequívocs d'operar com una indústria competitiva en la qual la major part de l'oferta -avui dia- l'ofereixen institucions privades que realitzen estratègies "empresarials" agressives per competir en el mercat, moltes de les quals realitzen despeses i inversions significatives en millores de la qualitat i en campanyes de màrqueting, amb l'objectiu d'atreure més i millors estudiants cada any; això no obstant, fins avui no hi ha models que expliquin els factors que determinen la conducta de compra del consumidor (és a dir, dels alumnes potencials de les universitats) a l'hora d'escollir una carrera universitària.

En aquest context, l'objectiu d'aquesta recerca ha estat contribuir a entendre la conducta dels estudiants de secundària a Xile (el consumidor) a l'hora d'escollir una carrera universitària. La pregunta principal de l'estudi ha estat: Quins són els factors principals que expliquen l'elecció d'una carrera universitària per part dels alumnes de secundària a Santiago de Xile?, i quina relació s'estableix entre aquests.

Per assolir els objectius de la recerca, es va realitzar una revisió àmplia de la literatura ja existent, per tal d'identificar els models teòrics ja proposats, com també per orientar la fase exploratòria del projecte, que es va dur a terme mitjançant tècniques de focus group i entrevistes en profunditat.

Amb els resultats de la fase exploratòria es va construir un instrument de mesura (el qüestionari), que es va aplicar en una mostra aleatòria de 1.401 estudiants, agrupats en tres estrats. Hem utilitzat l'anàlisi factorial confirmatòria per a l'anàlisi de les dades recollides i, a la vegada, per obtenir els models explicatius que cerquem a partir de la forma path diagram.

Després de realitzar l'anàlisi de les dades i diverses rotacions al model, hem identificat quatre variables latents (constructes) amb un alt grau de significació, aquestes variables són: prestigi, qualitat, ambient i conveniència.

Esperem que els resultats i les conclusions d'aquest estudi contribueixin a complementar la literatura existent, aportin un marc teòric associat al fenomen objecte d'estudi i, a més, serveixin de suport en el disseny dels plans de màrqueting de les universitats xilenes.

Finalment, les recerques futures podrien ampliar l'estudi a d'altres països de la regió llatinoamericana, com també realitzar estudis longitudinals per veure el comportament dels consumidors (els alumnes) després d'haver accedit a les universitats.; La educación superior de calidad es una contribución indispensable al desarrollo de las naciones, especialmente en nuestros días que estamos insertos en una sociedad del conocimiento. Hoy no existe ninguna duda que para aprovechar las ventajas de la globalización es necesario contar con capital humano calificado y capacidad de innovación, ambos elementos es posible desarrollarlos, en parte, basándose en el sistema de educación superior de cada país.

Por otra parte, el número de estudiantes de educación superior a nivel mundial ha pasado de 13 millones en los años 60 a más de 110 millones en nuestros días, siendo los países en vía de desarrollo los que han aumentado más significativamente su tasa de cobertura. En Chile la tasa de cobertura pasó de 10% en 1980 a 33% en el año 2005 y se espera que llegue a niveles del 50% en el 2015.

Por su parte, el sistema de educación superior chileno ha mostrado en los últimos años signos inequívocos de operar como una industria competitiva donde la mayor parte de la oferta -hoy día-es ofrecida por instituciones privadas que realizan estrategias "empresariales" agresivas para competir en el mercado, muchas de ellas realizan gastos e inversiones significativos en mejoras a la calidad y en campañas de marketing, con el objetivo de atraer más y mejores estudiantes cada año, no obstante, hasta la fecha no existen modelos que expliquen los factores que determinen la conducta de compra del consumidor (es decir, los potenciales alumnos de las universidades) a la hora de seleccionar una carrera universitaria.

En este contexto, el objetivo de esta investigación ha sido contribuir a entender la conducta de los estudiantes de secundaria en Chile (el consumidor) a la hora de elegir una carrera universitaria. La pregunta principal del estudio fue ¿Cuáles con los principales factores que explican la elección de una carrera universitaria por parte de los alumnos de secundaria en Santiago de Chile? y que relación existe entre ellos.

Para el logro de los objetivos de investigación se realizó una amplia revisión de la literatura existente, tendiente a identificar los modelos teóricos existentes, así como para orientar la fase exploratoria del proyecto, que se realizó mediante técnicas de focus group y entrevistas en profundidad.

Con los resultados de la fase exploratoria se construyó un instrumento de medición (el cuestionario) el cual fue aplicado a una muestra aleatoria de 1.401 estudiantes, agrupados en tres estratos. Hemos utilizado Análisis Factorial Confirmatorio, para el análisis de la data recolectada y en simultáneo obtener los modelos explicativos que buscamos de la forma Path Diagram.

Después de realizar el análisis de datos y varias rotaciones al modelo hemos identificado 4 variables latentes (constructos) con un alto grado de significancia, estos son: prestigio, calidad, ambiente y conveniencia.

Los resultados y conclusiones de este estudio esperamos contribuyan a complementar la literatura existente, aportar un marco teórico asociado al fenómeno en estudio y que además sirva de apoyo en el diseño de Planes de Marketing de las Universidades Chilenas.

Finalmente, futuras investigaciones podrían ampliar el estudio a otros países de regional latinoamericana, así como realizar estudios longitudinales para ver el comportamiento de los consumidores (los alumnos) después de su ingreso a las universidades.; Quality High Education is an essential contribution to nations development, especially in these days that we are inserted in a knowledge society. There is no doubt right now that to take advantage of globalization requires having qualified human capital and innovation capacity; it is possible to develop both, partly, based on the educational system of each country.

On the other hand, the number of high education students worldwide has gone from 13 million in the 60's to more than 110 million currently, being the countries under development (Latin America amongst them) the ones with the most significant increase in the coverage rate. In Chile, the coverage rate went from 10% in 1980 to 33% in 2005 and it is expected to reach the level of 50% in year 2015.

The Chilean educational system has, in the recent years, shown clear signs of operating as a competitive industry, where most of the current supply is made by private institutions which carry out aggressive marketing strategies to compete within the market place; many of them expend and invest significant amounts in quality improvement and marketing campaigns, in order to attract more and better students every year, nevertheless, up to this date there are not any models to explain the factors that determine the consumer behavior (i.e., universities potential students) when it comes to choose an university career.

In this context, the aim of this research is to help understand the behavior of secondary school students in Chile (the consumer) when facing choosing a university career. The main question of this study was: Which are the main factors that explain the selection of a university career by secondary school students in Santiago de Chile? And what is the relation between them?

To achieve the goals of this research, we did a thorough review of the existing literature, to identify the existing theoretical models, as well as to lead the exploratory phase of the project, carried out through focus group techniques and in-depth interviews.

With the results of the exploratory phase we built a measurement tool (the questionnaire) which was applied to a random sample of 1.401 students in the last years of secondary school in Chile, grouped in three categories.

We have used Confirmatory Factor Analysis, to analyze collected data and s en simultaneously to obtain the explanatory models we are looking for in the shape of Path Diagram.

After performing the data analysis and several rotations to the model, we have identified 4 latent variables with a high degree of significance, these are: prestige, quality, environment and fellowship.

The results and conclusions of this study, besides contributing in the academic level to fill a gap in the existing literature in Chile and provide elements to build theoretical framework associated to the phenomenon under study, we also hope it helps the design of Strategic Marketing Plans of Chilean Universities.

Finally, future researches could widen the study to other countries of the Latin American region, as well as to perform lengthways studies to check the consumers behavior (the students) after they have entered university.

The Adventures of Fama & French in Europe

Tue, 12 Apr 2011 18:37:49 GMT

The Adventures of Fama & French in Europe Hanhardt, Andreas L'objectiu d'aquesta tesi és triple. En primer lloc, contribuïm a aprofundir l'anàlisi de la capacitat del model dels tres factors de Fama i French (1993) per valorar els actius financers a Europa. En segon lloc, estudiem la relació entre els factors de Fama i French (FF) i el risc sistemàtic, i, per tant, en quina mesura _es coherent amb la interpretació del model intertemporal de valoració d'actius, que va més enllà de l'efecte mida i de l'efecte valor comptable-valor de mercat. I, en tercer lloc, tenim com a objectiu mesurar la integració dels mercats d'accions europeus, emmarcada en el procés continu d'alineació institucional i econòmica a Europa.

En la literatura empírica de la valoració d'actius, el model dels tres factors ha esdevingut un dels més populars per ajustar segons el risc. No obstant això, fins ara, la majoria de treballs empírics han fet referència a un nombre reduït de mercats, especialment als Estats Units. Perquè el model sigui acceptat com a alternativa vàlida al model de fixació de preus d'actius de capital (CAPM), cal més suport empíric. En aquest treball, fem servir una nova mostra amb una construcció nova dels factors de FF que s'aplica en un conjunt extensiu de països, indústries i regions europees. Els resultats que n'hem obtingut impliquen que el model dels tres factors domina clarament el CAPM en cadascuna de les submostres; tot això a banda que els tests formals indiquen que cap dels models és totalment satisfactori per a la valoració d'actius. A més, documentem que l'ampliació del model de FF amb el factor moment noms millora marginalment la capacitat explicativa quan s'aplica a les rendibilitats de les accions europees.

El gran èxit del model dels tres factors de Fama i French també ha generat un debat intens sobre la racionalitat econòmica que hi ha al darrere. Nosaltres hem aprofundit aquesta qüestió estudiant si la mida i la ràtio valor comptable-valor de mercat estan relacionades amb oportunitats futures d'inversió. Ho hem estudiat des de dues perspectives diferents. D'una banda, suposem que els canvis en el conjunt d'oportunitats d'inversió es poden representar mitjançant canvis en la ràtio de creixement macroeconòmic. D'altra banda, vinculem els factors de FF construïts a futures ràtios de creixement del PIB a Europa, i trobem que només la mida sembla que conté alguna informació sobre el creixement macroeconòmic futur. Però, fins i tot aquest efecte de la mida no es manté en les nostres diferents submostres.

En un segon pas, relacionem la mida i la ràtio valor comptable-valor de mercat amb canvis en els diferencials dels tipus d'interès per crèdit i per termini. Aquests diferencials de rendiment es reconeixen per la capacitat de marcar les oportunitats d'inversió. Malgrat tot, els nostres resultats indiquen que ni els canvis en el diferencial de crèdit a Europa ni els canvis en el diferencial de termini poden actuar com a punts de vista alternatius subjacents als factors de mida o de valor comptable-valor de mercat. De fet, els resultats empírics que obtenim indiquen que, si augmentem el model dels tres factors amb els canvis en els diferencials de crèdit i de termini, fem incrementar la capacitat de valorar carteres d'accions en tots els àmbits: país, indústria i regió. Per tant, sembla que les variables s'haurien de considerar més com a complementàries que com a substitutives, a diferència dels resultats obtinguts per als Estats Units (vegeu Petkova, 2006; Hahn i Lee, 2006).

Finalment, per estudiar el grau d'integració dels mercats d'accions europeus, seguim dues vies relacionades. Primer, mostrem que una versió paneuropea del model dels tres factors és capaç d'explicar una porció considerable de la rendibilitat de les carteres domèstiques. Aquest resultat indica que el model conté informació rellevant per valorar les accions domèstiques. Alhora, el resultat pot implicar que els mercats europeus estan integrats (vegeu Bekaert i Harvey, 1995; Roll i Ross, 1980). En un segon pas, més genèric, fem servir l'esquema del Factor de descompte estocàstic (SDF) per estimar i comparar els nuclis de valoració d'actius domèstics en els diferents mercats europeus. Els resultats indiquen que la quantitat d'informació compartida per aquests nuclis de valoració augmenta significativament en el temps, especialment després de l'arribada de l'euro. Aquest resultat pot servir com a indicador addicional de l'increment del nivell d'integració dels mercats d'accions europeus.; El objetivo de esta tesis es triple. Por una parte, contribuimos a profundizar en el análisis de la capacidad del modelo de 3 Factores de Fama y French (1993) para valorar activos financieros en Europa. En segundo lugar, estudiamos la relación entre los factores de Fama y French y el riesgo sistemático. Y por tanto, en qué medida el modelo 3 Factores es consistente con una interpretación de modelo intertemporal de valoración de activos; que va más allá del efecto tamaño y el efecto valor contable - valor de mercado. En tercer lugar, nuestro objetivo es medir la integración de los mercados de acciones europeos, enmarcada en el continuado proceso de alineamiento institucional y económico en Europa.

En la literatura empírica de valoración de activos el modelo de 3 Factores se ha convertido en uno de los más populares para ajustar por riesgo. Sin embargo, hasta la fecha, la mayoría de los trabajos empíricos se han aplicado a un número reducido de mercados, especialmente en los Estados Unidos. Para que el modelo sea aceptado como una alternativa válida al CAPM, se requiere un mayor soporte empírico. En este trabajo utilizamos una nueva muestra, con una nueva construcción de los factores de FF, que se aplica a un extensivo conjunto de países, industrias y regiones europeas. Nuestros resultados implican que en cada una de nuestras sub-muestras, el modelo de 3 Factores claramente domina el CAPM; al margen de que los test formales indiquen que ninguno de los modelos es totalmente satisfactorio para la valoración de activos. También documentamos que la ampliación del modelo de 3 Factores con el factor momento sólo mejora marginalmente la capacidad explicativa cuando se aplica a las rentabilidades de las acciones europeas.

El enorme éxito del modelo de 3 Factores de Fama y French ha abierto también un intenso debate sobre la racionalidad económica que existe detrás de los mismos. Nosotros ahondamos en esta discusión estudiando si el tamaño y la ratio valor contable-valor de mercado están relacionados con oportunidades de inversión futuras. Lo estudiamos mediante dos aproximaciones distintas, primero suponemos que los cambios en el conjunto de las oportunidades de inversión pueden representarse mediante cambios en la ratio de crecimiento macroeconómico. Por otra parte, vinculamos los factores de FF construidos a futuras ratios de crecimiento de PIB en Europa, y encontramos que sólo el tamaño parece contener alguna información sobre el crecimiento macroeconómico futuro. Pero, incluso este efecto tamaño, no se mantiene para en nuestras distintas sub-muestras.

En un segundo paso, relacionamos el tamaño y la ratio valor contable - valor de mercado con cambios en los diferenciales de los tipos de interés por crédito y plazo. Estos diferenciales de rendimiento están reconocidos por su capacidad para marcar las oportunidades de inversión. Sin embargo, nuestros resultados indican que ni los cambios en el diferencial de crédito en Europa, ni los cambios en el diferencial de plazo, pueden actuar como aproximaciones alternativas subyacentes al los factores de tamaño o valor contable - valor de mercado. De hecho, los resultados empíricos que obtenemos indican que si aumentamos el modelo de 3 Factores con los cambios en los diferenciales de crédito y plazo, incrementa la capacidad de valorar carteras de acciones a todos los niveles: país, industria y región. Por tanto, parecería que las variables deberían de ser consideradas más como complementarias que como substitutivas, a diferencia de los resultados obtenidos para los Estados Unidos (vid Petkova, 2006; Hahn y Lee, 2006).

Finalmente, para estudiar el grado de integración de los mercados de acciones europeos seguimos dos vías relacionadas. Primero mostramos que una versión paneuropea del modelo de 3 Factores es capaz de explicar una porción considerable de la rentabilidad de las carteras domesticas. Este resultado indica que el modelo contiene información relevante para valorar acciones domésticas. Al mismo tiempo, el resultado puede implica que los mercados europeos están integrados (vid. Bekaert y Harvey, 1995; Roll y Ross, 1980). En un segundo paso, más genérico, utilizamos el esquema de Factor de Descuento Estocástico (SDF) para estimar y comparar los núcleos de valoración de activos domésticos en los diferentes mercados europeos. Nuestros resultados indican que la cantidad de información compartida por esos núcleos de valoración aumenta significativamente en el tiempo, especialmente después de la llegada del euro. Este resultado puede servir como un indicador adicional del incremento del nivel de integración de los mercados europeos de acciones.; The main purpose of this dissertation is threefold. For one, we aim to shed further light on the general pricing ability of the Fama and French (1993) (FF) three-factor model (3FM) in Europe. For two, we mean to assess whether the FF factors are related to systematic risk and, thus, whether the 3FM is consistent with an intertemporal asset pricing explanation behind the size and book-to-market effects. For three, we endeavor to measure the extent to which European equity markets are integrated. This is motivated by the continuous institutional and economic alignment process in Europe.

The 3FM has become one of the most popular models of risk adjustment in the empirical asset pricing literature. However, to date most empirical work has been done for a few selected markets, especially the US. Hence, the 3FM demands more time and further empirical support before it may be accepted as a credible theory-based model to replace the CAPM. We use a fresh holdout sample with newly constructed FF factors for an extensive set of European countries, industries, and regions. Our findings imply that in each of our sub-samples, the 3FM clearly dominates the CAPM, even if formal test statistics imply that neither model is free of mispricing. We also document that augmenting the 3FM by a momentum factor may only marginally help to explain European equity return behavior.

The enormous success of the 3FM has also triggered an extensive debate about the economic rationale of the FF factors. We purse this discussion by assessing via two different approaches whether size and book-to-market may be related to time varying investment opportunities. We first assume that changes in the investment opportunity set are summarized by changes in future macroeconomic growth rates. Nevertheless, if we link our newly constructed FF factors to future GDP growth rates in the Eurozone, then we find that only size appears to contain some information on future macroeconomic growth. Yet, not even this finding for the size effect is, admittedly, very persistent across our sub-samples.

In a second step, we relate size and book-to-market to changes in European default and term spreads. These yield spreads are generally acknowledged for their ability to track investment opportunities. Our results suggest, however, that neither changes in the European default spread nor changes in the European term spread may proxy for the risk underlying our size and book-to-market factors. In fact, our empirical findings imply that augmenting the 3FM by changes in these yield spreads may notably help to price European equity portfolios at country, industry, and regional level. Hence, it appears that the variables may be considered complements rather than substitutes. This is contrary to US findings (see Petkova, 2006, Hahn and Lee, 2006).

Finally, we follow two related approaches to study the degree to which European stock markets are integrated. We first show that a pan-European version of the 3FM is able to explain a considerable proportion of domestic equity portfolio returns. For one, this entails that the model contains valuable information from pricing domestic equity. For two, it may imply that European stock markets are integrate (see Bekaert and Harvey, 1995, Roll and Ross, 1980). In a second and more generic step, we utilize a stochastic discount factor (SDF) framework to estimate and compare domestic pricing kernels across European markets. Our results convey that the amount of information shared by these kernels increases significantly over time, especially after the advent of the euro. This may serve as a further indicator of an increasing European stock market integration.

Structural Credit Risk Models: Estimation and Applications

Tue, 12 Apr 2011 18:37:47 GMT

Structural Credit Risk Models: Estimation and Applications Lovreta, Lidija El risc de crèdit s'associa a l'eventual incompliment de les obligacions de pagament per part dels creditors. En aquest cas, l'interès principal de les institucions financeres és mesurar i gestionar amb precisió aquest risc des del punt de vista quantitatiu. Com a resposta a l'interès esmentat, aquesta tesi doctoral, titulada "Structural Credit Risk Models: Estimation and Applications", se centra en l'ús pràctic dels anomenats "models estructurals de risc de crèdit". Aquests models es caracteritzen perquè estableixen una relació explícita entre el risc de crèdit i diverses variables fonamentals, la qual cosa permet un ventall ampli d'aplicacions. Concretament, la tesi analitza el contingut informatiu tant del mercat d'accions com del mercat de CDS sobre la base dels models estructurals esmentats.

El primer capítol, estudia la velocitat distinta amb què el mercat d'accions i el mercat de CDS incorporen nova informació sobre el risc de crèdit. L'anàlisi se centra a respondre dues preguntes clau: quin d'aquests mercats genera una informació més precisa sobre el risc de crèdit i quins factors determinen el diferent contingut informatiu dels indicadors respectius de risc, és a dir, les primes de crèdit implícites en el mercat d'accions enfront del de CDS. La base de dades utilitzada inclou 94 empreses (40 d'europees, 32 de nordamericanes i 22 de japoneses) durant el període 2002-2004. Entre les conclusions principals destaquen la naturalesa dinàmica del procés de price discovery, una interconnexió més gran entre ambdós mercats i un major domini informatiu del mercat d'accions, associat a uns nivells més elevats del risc de crèdit, i, finalment, una probabilitat més gran de lideratge informatiu del mercat de CDS en els períodes d'estrès creditici.

El segon capítol se centra en el problema de l'estimació de les variables latents en els models estructurals. Es proposa una nova metodologia, que consisteix en un algoritme iteratiu aplicat a la funció de versemblança per a la sèrie temporal del preu de les accions. El mètode genera estimadors de pseudomàxima versemblança per al valor, la volatilitat i el retorn que s'espera obtenir dels actius de l'empresa. Es demostra empíricament que aquest nou mètode produeix, en tots els casos, valors raonables del punt de fallida. A més, aquest mètode és contrastat d'acord amb les primes de CDS generades. S'observa que, en comparació amb altres alternatives per fixar el punt de fallida (màxima versemblança estàndard, barrera endògena, punt d'impagament de KMV i nominal del deute), l'estimació per pseudomàxima versemblança proporciona menys divergències.

El tercer i darrer capítol de la tesi tracta la qüestió relativa a components distints del risc de crèdit a la prima dels CDS. Més concretament, estudia l'efecte del desequilibri entre l'oferta i la demanda, un aspecte important en un mercat on el nombre de compradors (de protecció) supera habitualment el de venedors. La base de dades cobreix, en aquest cas, 163 empreses en total (92 d'europees i 71 de nord-americanes) per al període 2002- 2008. Es demostra que el desequilibri entre l'oferta i la demanda té, efectivament, un paper important a l'hora d'explicar els moviments a curt termini en els CDS. La influència d'aquest desequilibri es detecta després de controlar l'efecte de variables fonamentals vinculades al risc de crèdit, i és més gran durant els períodes d'estrès creditici. Aquests resultats il·lustren que les primes dels CDS reflecteixen no tan sols el cost de la protecció, sinó també el cost anticipat per part dels venedors d'aquesta protecció per tancar la posició adquirida.; El riesgo de crédito se asocia al potencial incumplimiento por parte de los acreedores respecto de sus obligaciones de pago. En este sentido, el principal interés de las instituciones financieras es medir y gestionar con precisión dicho riesgo desde un punto de vista cuantitativo. Con objeto de responder a este interés, la presente tesis doctoral titulada "Structural Credit Risk Models: Estimation and Applications", se centra en el uso práctico de los denominados "Modelos Estructurales de Riesgo de Crédito". Estos modelos se caracterizan por establecer una conexión explícita entre el riesgo de crédito y diversas variables fundamentales, permitiendo de este modo un amplio abanico de aplicaciones. Para ser más explícitos, la presente tesis explora el contenido informativo tanto del mercado de acciones como del mercado de CDS sobre la base de los mencionados modelos estructurales.

El primer capítulo de la tesis estudia la distinta velocidad con la que el mercado de acciones y el mercado de CDS incorporan nueva información sobre el riesgo de crédito. El análisis se centra en contestar dos preguntas clave: cuál de estos mercados genera información más precisa sobre el riesgo de crédito, y qué factores determinan en distinto contenido informativo de los respectivos indicadores de riesgo, esto es, primas de crédito implícitas en el mercado de acciones frente a CDS. La base de datos utilizada engloba a 94 compañías (40 europeas, 32 Norteamericanas y 22 japonesas) durante el periodo 2002-2004. Entre las principales conclusiones destacan la naturaleza dinámica del proceso de price discovery, la mayor interconexión entre ambos mercados y el mayor dominio informativo del mercado de acciones asociados a mayores niveles del riesgo de crédito, y finalmente la mayor probabilidad de liderazgo informativo del mercado de CDS en los periodos de estrés crediticio.

El segundo capítulo se centra en el problema de estimación de variables latentes en modelos estructurales. Se propone una nueva metodología consistente en un algoritmo iterativo aplicado a la función de verosimilitud para la serie temporal del precio de las acciones. El método genera estimadores pseudo máximo verosímiles para el valor, volatilidad y retorno esperado de los activos de la compañía. Se demuestra empíricamente que este nuevo método produce en todos los casos valores razonables del punto de quiebra. El método es además contrastado en base a las primas de CDS generadas. Se observa que, en comparación con otras alternativas para fijar el punto de quiebra (máxima verosimilitud estándar, barrera endógena, punto de impago de KMV, y nominal de la deuda), la estimación por pseudo máxima verosimilitud da lugar a las menores divergencias.

El tercer y último capítulo de la tesis aborda la cuestión relativa a componentes distintos al riesgo de crédito en la prima de los CDS. Se estudia más concretamente el efecto del desequilibrio entre oferta y demanda, un aspecto importante en un mercado donde el número de compradores (de protección) supera habitualmente al de vendedores. La base de datos cubre en este caso un total de 163 compañías (92 europeas y 71 norteamericanas) para el periodo 2002-2008. Se demuestra que el desequilibrio entre oferta y demanda tiene efectivamente un papel importante a la hora de explicar los movimientos de corto plazo en los CDS. La influencia de este desequilibrio se detecta una vez controlado el efecto de variables fundamentales ligadas al riesgo de crédito, y es mayor durante los periodos de estrés crediticio. Estos resultados ilustran que las primas de los CDS reflejan no sólo el coste de la protección, sino el coste anticipado por parte de los vendedores de tal protección de cerrar la posición adquirida.; Credit risk is associated with potential failure of borrowers to fulfill their obligations. In that sense, the main interest of financial institutions becomes to accurately measure and manage credit risk on a quantitative basis. With the intention to respond to this task this doctoral thesis, entitled "Structural Credit Risk Models: Estimation and Applications", focuses on practical usefulness of structural credit risk models that are characterized with explicit link with economic fundamentals and consequently allow for a broad range of application possibilities. To be more specific, in essence, the thesis project explores the information on credit risk embodied in the stock market and market for credit derivatives (CDS market) on the basis of structural credit risk models. The issue addressed in the first chapter refers to relative informational content of stock and CDS market in terms of credit risk. The overall analysis is focused on answering two crucial questions: which of these markets provides more timely information regarding credit risk, and what are the factors that influence informational content of credit risk indicators (i.e. stock market implied credit spreads and CDS spreads). Data set encompasses international set of 94 companies (40 European, 32 US and 22 Japanese) during the period 2002-2004. The main conclusions uncover time-varying behaviour of credit risk discovery, stronger cross market relationship and stock market leadership at higher levels of credit risk, as well as positive relationship between the frequency of severe credit deterioration shocks and the probability of the CDS market leadership.

Second chapter concentrates on the problem of estimation of latent parameters of structural models. It proposes a new, maximum likelihood based iterative algorithm which, on the basis of the log-likelihood function for the time series of equity prices, provides pseudo maximum likelihood estimates of the default barrier and of the value, volatility, and expected return on the firm's assets. The procedure allows for credit risk estimation based only on the readily available information from stock market and is empirically tested in terms of CDS spread estimation. It is demonstrated empirically that, contrary to the standard ML approach, the proposed method ensures that the default barrier always falls within reasonable bounds. Moreover, theoretical credit spreads based on pseudo ML estimates offer the lowest credit default swap pricing errors when compared to the other options that are usually considered when determining the default barrier: standard ML estimate, endogenous value, KMV's default point, and principal value of debt.

Final, third chapter of the thesis, provides further evidence of the performance of the proposed pseudo maximum likelihood procedure and addresses the issue of the presence of non-default component in CDS spreads. Specifically, the effect of demand-supply imbalance, an important aspect of liquidity in the market where the number of buyers frequently outstrips the number of sellers, is analyzed. The data set is largely extended covering 163 non-financial companies (92 European and 71 North American) and period 2002-2008. In a nutshell, after controlling for the fundamentals reflected through theoretical, stock market implied credit spreads, demand-supply imbalance factors turn out to be important in explaining short-run CDS movements, especially during structural breaks. Results illustrate that CDS spreads reflect not only the price of credit protection, but also a premium for the anticipated cost of unwinding the position of protection sellers.

The takeoff of environmental technologies: a historical analysis of timing and affecting factors

Tue, 12 Apr 2011 18:37:47 GMT

The takeoff of environmental technologies: a historical analysis of timing and affecting factors Calabretta, Giulia En les darreres dècades, l'impacte incontrolat de les activitats industrials sobre el medi ambient ha comportat l'aparició de preocupacions greus en relació amb el medi ambient. Encara que les empreses tenen moltes opcions per reduir l'impacte ambiental de les seves activitats mitjançant el disseny de productes i les tecnologies, la seva iniciativa sovint es veu sufocada pel fet que la introducció de productes ecològics al mercat tendeix a ser complicada, lenta i molt exigent. L'objectiu d'aquesta recerca és explicar els problemes de difusió de les ecotecnologies (green technologies) des de l'òptica del domini tecnològic. Segons aquesta literatura, "el canvi tecnològic pot caracteritzar-se realment com un procés evolutiu i sociocultural de variació, selecció i retenció" (Anderson i Tushman, 1990) mitjançant el qual sorgeix, finalment, una tecnologia dominant. Aquest procés de selecció pren forma a partir de les dinàmiques socials, polítiques i organitzatives que actuen tant a escala industrial com empresarial. Les ecotecnologies esdevenen innovacions disruptives per als sectors en què s'implementen; la seva acceptació definitiva està subordinada a la interacció constant de les capacitats de l'empresa, la bona voluntat dels directius, les normes de la institució i les dinàmiques competitives. Aquest estudi explora aquest estat d'ebullició en la difusió de les tecnologies netes (environmental technologies) amb l'anàlisi del temps d'eclosió necessari perquè un producte nou incorpori aquest tipus de tecnologies i la identificació d'un model sistemàtic en la interacció entre les forces evolutives. La part empírica consisteix en una anàlisi quantitativa de dades d'arxiu d'indústries caracteritzades per un gran impacte ambiental (automòbil, electrodomèstics, il·luminació). Amb l'objectiu d'estudiar l'eclosió de les tecnologies netes, s'han recollit i processat dades sobre les vendes i s'han ajustat amb la funció logística general. Els resultats demostren que existeix un model de difusió en forma de S, encara que el temps d'eclosió no es pot generalitzar. Per tal d'examinar el model temporal de la interacció entre les forces evolutives, s'han utilitzat tècniques d'anàlisi de supervivència i regressió per mínims quadrats generalitzats (GLS). A part d'això, els resultats suggereixen que el disseny de productes que incorporen tecnologies netes ha d'equilibrar sempre l'acompliment de l'atribut principal i del disruptiu. A més, és important per a l'eclosió de les ecotecnologies que hi hagi una regulació que hi doni suport, tot i que la seva efectivitat depèn del tipus d'eines reguladores. Finalment, el compromís dels alts directius també és un factor impulsor destacat a l'hora d'adoptar tecnologies netes, tot i que fins ara s'ha subestimat.; En las últimas décadas, el impacto incontrolado de las actividades industriales sobre el medioambiente ha comportado la aparición de fuertes preocupaciones en relación con el medio ambiente. Aunque las empresas tienen muchas opciones para reducir el impacte ambiental de sus actividades a través del diseño de productos y tecnologías, las suyas iniciativas se ven frecuentemente sofocadas por el hecho que la introducción de productos ecológicos al mercado suele ser complicada, lenta y muy exigente. El objetivo de esta investigación es explicar los problemas de difusión de las eco-tecnologías (green technologies) desde la perspectiva del dominio tecnológico. Según esta literatura, "el cambio tecnológico se puede caracterizar realmente como un proceso evolutivo y sociocultural de variación, selección y retención (Anderson y Tushman, 1990), a través del cual finalmente surge una tecnología dominante. Este proceso de selección prende forma a partir de las dinámicas sociales, políticas y organizativas que operan tanto a nivel industrial que empresarial. Siendo las eco-tecnologías innovaciones disruptivas para los sectores en que se implementan, la suya aceptación definitiva está subordinada a la interacción constante entre las capacidades de la empresa, la voluntad de los directivos, las normas institucionales y las dinámicas competitivas. Este estudio explora este estado de ebullición en la difusión de las tecnologías ecológicas (environmental technologies) por medio de un análisis de las etapas necesarias para el arranque de un nuevo producto que incorpora este tipo de tecnologías, y por medio de la identificación de un modelo sistemático en la interacción entre las fuerzas evolutivas. La parte empírica consiste en una análisis cuantitativa de los datos de archivo de industrias caracterizadas por un gran impacte medioambiental (automóvil, electrodomésticos, iluminación). Con el objetivo de estudiar el arranque de las tecnologías ecológicas, se han recogido y procesado datos sobre las ventas y se han ajustado con la función logística generalizada. Los resultados demuestran la existencia de un modelo de difusión en forma de S, aunque que el tiempo de arranque no se puede generalizar. Para examinar el modelo temporal de la interacción entre las fuerzas evolutivas, se han utilizado técnicas de análisis de sobrevivencia y regresión por mínimos cuadrados generalizados. Los resultados sugieren que el diseño de productos que incorporan tecnologías ecológicas debería siempre equilibrar el rendimiento del atributo tradicional y del atributo disruptivo. Además, es importante para el arranque de las eco-tecnologías que haya una regulación que dé suporte, aunque su efectividad depende del tipo de herramientas reguladores. Finalmente, el compromiso de los altos directivos también es un factor impulsor destacado a la hora de adoptar tecnologías ecológicas, aunque hasta hora su importancia se ha subestimado.; In the last decades the uncontrolled impact of industrial activities on the natural environment has created critical ecological concerns. Although companies have many options to reduce the environmental impact of their activities through product design and technologies, their initiative is often stifled from the evidence that market entrances of green products tend to be difficult, slow and highly requiring. The aim of this research is to explain the diffusion problems of green technologies through the lens of technological dominance. According to this literature "technological change can be fruitfully characterized as a socio-cultural evolutionary process of variation, selection and retention" (Anderson and Tushman, 1990) through which a dominant technology finally emerges. This process of selection is shaped by social, political, and organizational dynamics acting both at industry and firm level. Being green technologies disruptive innovations in each industry in which they are implemented, their full acceptance is subordinated to the repeated interaction of firm capabilities, managerial willingness, institutional rules and competitive dynamics. The present study investigates this era of ferment in the diffusion of environmental technologies through the analysis of the time to takeoff needed by a new product incorporating environmental technologies, and through the identification of systematic patterns in the interaction among evolutionary forces. The empirical part consists of a quantitative analysis of archival data in industries characterized by a high environmental impact (automobile, appliances, lighting). In order to investigate the take-off of environmental technologies data on sales have been collected, plotted, and fitted with the generalized logistic function. The results provide evidence of a S-shaped pattern of diffusion, although no generalization is possible on the time to takeoff. In order to examine the temporal pattern of interaction among evolutionary forces, survival analysis techniques and GLS regression have been used. Among the rest, the results suggest that the design of products incorporating environmental technologies should always balance the performance of the disruptive attribute and the mainstream attribute. Additionally, supporting regulation is important for accelerating the takeoff of environmental technologies, although its effectiveness depends on the type of regulatory tools. Finally top management commitment emerges as an underestimated central driver of the adoption of environmental technologies.

La Sostenibilidad de la Mejora Continua de Procesos en la Administración Pública. Un estudio en los Ayuntamientos españoles

Tue, 12 Apr 2011 18:37:46 GMT

La Sostenibilidad de la Mejora Continua de Procesos en la Administración Pública. Un estudio en los Ayuntamientos españoles Suárez Barraza, Manuel Francisco L'Administració pública i els governs locals no han estat exempts dels canvis que ha experimentat l'entorn global dels negocis (Farazmand, 1999). De fet, a finals de la dècada dels vuitanta i principis de la dels noranta alguns ajuntaments espanyols van adquirir la lògica de la modernització i la millora de la gestió pública, basada en l'aplicació de la Millora Contínua de Processos (MCP) i altres models de qualitat i excel·lència. Tot això, amb la finalitat de millorar els processos de treball i serveis públics i d'aquesta manera poder fer front a la creixent pèrdua de legitimitat davant la ciutadania, derivada dels canvis i les pressions de l'entorn global (Prats i Català, 2004; Merino Estrada, 2007). En tots aquests anys durant els quals alguns ajuntaments espanyols han implantat la lògica de la MCP i han gestionat les seves institucions des d'aquesta perspectiva s'han detectat diversos beneficis derivats del fet d'haver aplicat aquesta aproximació gerencial (Font, 1997; Díaz-Méndez, 2007; Ferré-Bargalló, 2007). No obstant això, en tot aquest temps i des del punt de vista acadèmic s'ha fet poc per comprendre com s'ha aconseguit sostenir les millores realitzades en els processos de treball després de l'aplicació de la MCP. En aquest sentit, en els últims anys algunes organitzacions del sector privat han estudiat el concepte de «sostenibilitat», entès de manera simple com el manteniment de les millores implantades a través d'un esforç de MCP al llarg del temps (Dale, Boaden et al., 1997; Bateman i David, 2002; Bateman, 2005; Palmberg i Garvare, 2006). No obstant això, en l'àmbit del sector públic la bibliografia mostra pocs estudis del terme sostenibilitat (Loomba i Spencer, 1997; Jones, 2000; Pollit, 2006), i si s'analitzen encara més específicament, el que es troba en la bibliografia de les administracions locals espanyoles és insuficient, per no dir inexistent.

Basada en el context anterior, la pregunta de recerca que regeix aquest estudi és: Com es genera la sostenibilitat de la Millora Contínua de Processos en les administracions públiques? Així mateix, s'han plantejat quatre sub-preguntes de recerca, que són: Com s'entén la millora contínua de processos en les administracions locals?, Com s'aplica i evoluciona la millora contínua de processos en la gestió pública de les administracions locals?, Com es genera un camí sostenible de la millora contínua de processos? Quin tipus d'elements bàsics, potenciadors i inhibidors afloren al camí de la sostenibilitat de la millora contínua de processos? i Com impacta l'aplicació de la MCP en la gestió pública? Per respondre la pregunta i les subpreguntes de l'estudi s'ha dut a terme una recerca de tipus qualitatiu emprant com a estratègia de recerca el mètode del cas (Yin, 2003). S'han seleccionat i estudiat quatre ajuntaments espanyols, tres d'ells sota una òptica retrospectiva i un sota un enfocament longitudinal (Leonard-Barton, 1990; Pettigrew, 1990) per augmentar la fiabilitat de l'estudi.

Els resultats de la recerca que es presenten segueixen la guia de la pregunta i les subpreguntes de recerca plantejades. Primer s'ofereix un esquema conceptual de com és la MCP en aquestes institucions. En segon terme, les troballes ens indiquen que la MCP es presenta per mitjà d'una série d'etapes evolutives i activitats de millora característiques en el context estudiat. Aquestes etapes evolutives presenten una sèrie d'elements bàsics (drivers) potenciadors (enablers) i inhibidors que influeixen en el seu desenvolupament. De la mateixa manera, la Sostenibilitat de la MCP es pot generar sota una sèrie de camins de sostenibilitat, els quals es poden presentar en forma d'un flux continu cíclic, d'un flux en desenvolupament o d'un flux continu en lots o simplement, presentar-se en un flux desbloquejat o en un flux irreversible o bloquejat. Cada camí de sostenibilitat està format per una sèrie d'etapes evolutives que s'apliquen mitjançant activitats de millora de la MCP i que tenen un impacte en la gestió pública de cada ajuntament. A més, el flux de cada camí de sostenibilitat es troba afectat per una sèrie d'elements bàsics (drivers), potenciadors (enablers) i inhibidors que es poden presentar. Finalment, també es va valorar l'impacte de l'aplicació de la MCP en les particularitats de la gestió pública, i es va realitzar un últim esforç teòric on es va desenvolupar una macro-teoria de processos, determinant un "camí òptim de sostenibilitat de la millora contínua de processos".; La Administración Pública y los gobiernos locales tampoco han estado exentos de los cambios que ha sufrido el entorno global de los negocios (Farazmand 1999). De hecho, la lógica de la modernización y mejora de la gestión pública, sustentada en la aplicación de la Mejora Continua de Procesos (MCP) y otros modelos de calidad y excelencia, fue adquirida por algunos Ayuntamientos españoles desde finales de la década de los ochenta y principios de los noventas. Todo ello, con el fin de mejorar sus procesos de trabajo y servicios públicos, para así, poder hacer frente a la creciente pérdida de legitimidad ante la ciudadanía, derivada de los cambios y presiones del entorno global (Prats i Català 2004; Merino Estrada 2007). En todos estos años que algunos Ayuntamientos españoles, han implantado y gestionado sus instituciones bajo la lógica de la MCP, se han reportado diferentes beneficios por aplicar dicha aproximación gerencial (Font 1997; Díaz-Mendez 2007; Ferré-Bargallo 2007). No obstante, poco se ha hecho desde el punto de vista académico, por comprender cómo se ha logrado sostener las mejoras realizadas en los procesos de trabajo después de la aplicación de la MCP, en todos estos años. En ese sentido, el concepto de «Sostenibilidad», entendido de manera simple como el mantenimiento de las mejoras implantadas a través de un esfuerzo de MCP a lo largo de los años, ha sido estudiado en organizaciones del sector privado en años recientes (Dale, Boaden et al. 1997; Bateman and David 2002; Bateman 2005; Palmberg and Garvare 2006). Sin embargo, en el ámbito del sector público la literatura muestra pocos estudios del término de sostenibilidad (Loomba and Spencer 1997; Jones 2000; Pollit 2006), y si se analizan aún más en específico, en las Administraciones locales españolas, lo encontrado en la literatura, es insuficiente por no decir inexistente.

Basado en el contexto anterior, la pregunta de investigación que rige este estudio es: ¿Cómo se genera la sostenibilidad de la Mejora Continua de Procesos en las Administraciones Públicas? Asimismo, se plantearon cinco sub-preguntas de investigación que son: ¿Cómo es la Mejora Continua de Procesos en las Administraciones locales?, ¿Cómo se aplica y evoluciona la Mejora Continua de Procesos en la gestión pública de las Administraciones locales?, ¿Cómo se genera un camino sostenible de la Mejora Continua de Procesos?, ¿Qué tipo de elementos básicos, potenciadores e inhibidores afloran en los caminos de la sostenibilidad y en la Mejora Continua de Procesos?, y ¿Cómo impacta la aplicación de la MCP en la gestión pública? Para responder a la pregunta y sub-preguntas del estudio, se condujo una investigación del tipo cualitativo, utilizando como estrategia de investigación, el método del caso (Yin 2003). Se seleccionaron y estudiaron cuatro Ayuntamientos españoles, tres de ellos bajo una óptica retrospectiva y uno, bajo un enfoque longitudinal (Leonard-Barton 1990; Pettigrew 1990) para aumentar la fiabilidad del estudio.

Los resultados de la investigación que se presentaron siguen la guía de la pregunta y las sub-preguntas de investigación planteadas. Primero, se presenta un esquema conceptual de cómo es la MCP en estas instituciones. En segundo término, los hallazgos nos indican que la Mejora Continua de Procesos se presenta a través de una serie de etapas evolutivas y actividades de mejora características en el contexto estudiado. Dichas etapas evolutivas presentan una serie de elementos básicos (drivers), potenciadores (enablers) e inhibidores que influyen en su desarrollo.

Asimismo, la sostenibilidad de la MCP se puede generar bajo una serie de caminos de sostenibilidad, los cuales pueden presentarse en forma de un flujo continuo cíclico, de un flujo en desarrollo, de un flujo continuo en lotes, o simplemente, presentarse en un flujo desbloqueado, o en un flujo irreversible o bloqueado. Cada camino de sostenibilidad, está compuesto por una serie de etapas, las cuales se aplican mediante actividades de mejora de la MCP, que tienen un impacto en la gestión pública de cada Ayuntamiento. Además, el flujo de cada camino de sostenibilidad es afectado por una serie de elementos básicos (drivers), potenciadores (enablers) e inhibidores que se pueden presentar durante la generación de los mismos. Finalmente, también se valoró el impacto que la aplicación tenía en la Mejora Continua de Procesos en las particularidades de la gestión pública, así como, la realización de un último esfuerzo teórico, en el cual se desarrolló una macro-teoría de procesos de un camino de la "sostenibilidad óptimo de la Mejora Continua de Procesos".; The Public Administration and local governments have not escaped the sweeping changes in the global business world either (Farazmand 1999). Indeed, the logic of updating and improving public management by applying Continuous Process Improvement (CPI) and other Total Quality Management (TQM) models was acquired by certain Spanish city authorities in the late 80s and early 90s, all in order to enhance their public service and operating processes with a view to dealing with the increasing loss of legitimacy vis-a-vis citizens, stemming from the changes and pressures of the global environment (Prats i Català 2004; Merino Estrada 2007).

On the basis of the foregoing context, the research question underpinning this study is How to generate sustainable Continuous Process Improvement in Public Administrations? Sustainability is here being understood as simply maintaining the improvements introduced by CPI efforts over the years. Sustainability has been studied from the standpoint of private-sector manufacturing organisations (Dale, Boaden et al. 1997; Bateman and David 2002; Bateman 2005; Palmberg and Garvare 2006). However, literature features very little research on this subject in the public sector (Loomba and Spencer 1997; Jones 2000; Pollit 2006).

In order to answer the research question posed, qualitative research was conducted using case studies as the research strategy (Yin 2003). Four Spanish city authorities were selected and studied: three from a retrospective standpoint and one from a longitudinal approach (Leonard-Barton 1990; Pettigrew 1990) in order to increase the reliability of the study.

This research found that CPI sustainability can be achieved via a series of "paths of sustainability" which may take the form of a continuous, cyclical flow, a developing flow or a continuous batch flow, or may simply produce an unfrozen flow or a path with an irreversible or frozen flow. Each path of sustainability consists of a series of evolving phases developed by means of CPI improvement activities that influence public administration. Along of theses evolving phases emerged a "Space of Sustainability of Continuous Process Improvement: SS-CPI". Besides, the flow of each path to sustainability and SS-CPI are influenced by a series of drivers, enablers and inhibitors that may arise as these paths are established. Finally, we found also the impacts of the application of CPI in public management and we propose and develop an emerging macro-theory for an "optimum sustainability path of Continuous Process Improvement".

LA CONDUCTA DE COMPRA PIRATA. Un análisis exploratorio en el mercado de la música en Perú

Tue, 12 Apr 2011 18:37:45 GMT

LA CONDUCTA DE COMPRA PIRATA. Un análisis exploratorio en el mercado de la música en Perú Matos Reyes, Rosa Nancy La pirateria és un problema derivat de la violació dels drets de la propietat intel·lectual; el coneixement es desenvolupa en aquest segle a un ritme frenètic i s'esbandeix amb una gran velocitat gràcies a la ret de rets; les mateixes innovacions tecnològiques ocasionen baixes barreres per a la protecció i faciliten copies. L'objectiu d'aquesta investigació ha estat contribuir en aclarir la problemàtica de la pirateria des de la perspectiva del consumidor, identificant els factors que aquest pren en compte al piratejar, per contribuir a que les autoritats que legislen i les empreses afectades millorin la comprensió de la problemàtica i disposin de criteris per afrontar-ne. Per complir amb l'objectiu es va fer una amplia revisió de la problemàtica en varis aspectes jurídics, empresarials, de conducta de compra i aspectes ètics a fi de trobar variables i decidir desprès l'àmbit de la investigació.
La investigació s'ha centrat en la pirateria musical que hi ha en un país amb un alt índex de pirateria (98% segons l'IIPA), combinant investigació quantitativa i qualitativa. S'ha fet servir una mostra de 1000 consumidors dividida en dos parts de 500 consumidors de musica original i 500 consumidors de musica pirata, de entre 18 i 30 anys d'edat. Per fer el instrument de medició van incloure variables explicatives de la conducta que van sortir de la literatura revisada i dels estudis exploratoris previs, aquests factors van tenir en compte aspectes ètics, aspectes sorgits de la teoria de la decisió raonada (TRA), la implicació recomanada quan s'estudia conducta del consumidor, la oferta de productes i aspectes demogràfics.
Els resultats mostren que tant les actituds com les normes subjectives dels enquestats indiquen negativa cap a la conducta pirata, apuntant a la identificació dels factors explicatius. La filosofia moral dels enquestats es respectuosa amb els valors universals i distingeix la conducta correcta de la incorrecta, encara que poden haver-hi unes excepcions. La variable va mostrar que tots estaven implicats amb el producte musical i que dues parts (inseguretat i simbolisme) podrien emplenar-se per influenciar en la conducta. La variable percepció de l'oferta, entesa com a disponibilitat del producte i preu, influeixen positivament en la pirateria, finalment les variables demogràfiques que influeixen son la disponibilitat per les despeses, educació i ocupació.
Una conclusió de l'estudi es que la conducta pirata pot explicar-se combinant models teòrics amb variables de la TRA i models ètics. L'estudi directe de la conducta i no la intenció van permetre la incorporació d'aspectes addicionals referents a l'oferta del producte (controlada per l'empresa oferent) i les variables demogràfiques (afectades pel entorn socioeconòmic), deixant clar que la modificació de la conducta compren feines tant de l'empresa com del Estat.
L'estudi qualitatiu final va contribuir a millorar les explicacions obtingudes en l'estudi quantitatiu al permetre que els mateixos consumidors expliquin o justifiquin la seva conducta i ofereixin suggeriments per millorar-la o modificar-la. Les limitacions d'aquest estudi es refereixen a la demarcació realitzada centrada en productes musicals i consumidors joves en un context tolerant a la pirateria i poc creient en les normes i aspectes legals, sent difícil generalitzar els resultats a unes altres condicions. Com a recomanació per investigacions futures suggerim reforçar els estudis de conducta donat que la rapidesa en la innovació i difusió per la ret de rets han alterat les formes de realitzar transaccions. Es suggereix també l'ús d'instruments i verificar el seu funcionament en altres cultures; en un mon global es necessari entendre si hi ha un comportament global.; La piratería es un problema derivado de la violación de los derechos de propiedad intelectual; el conocimiento se desarrolla en este siglo a un ritmo frenético y se difunde con gran rapidez gracias a la red de redes; las mismas innovaciones tecnológicas ocasionan bajas barreras para su protección y facilitan el copiado. El objeto de esta investigación ha sido contribuir a esclarecer la problemática de la piratería desde la perspectiva del consumidor, identificando los factores que este toma en cuenta al piratear, a fin de contribuir a que las autoridades que legislan y las empresas afectadas mejoren su comprensión de la problemática y dispongan de criterios para enfrentarla. Para cumplir con el objetivo se realizó una amplia revisión de la problemática que comprendió aspectos jurídicos, empresariales, de conducta de compra y aspectos éticos a fin de cernir variables y demarcar luego el ámbito de la investigación.
La investigación se ha centrado en la piratería musical que ocurre en un país con un alto índice de piratería (98% según la IIPA), combinando investigación cuantitativa y cualitativa. Se ha utilizado una muestra de 1000 consumidores dividida en dos submuestras de 500 consumidores de música original y 500 consumidores de música pirata, de entre 18 y 30 años de edad. Para construir el instrumento de medición se incluyeron variables explicativas de la conducta que surgieron de la literatura revisada y de estudios exploratorios previos, estos factores comprendieron aspectos éticos, aspectos surgidos de la teoría de la decisión razonada (TRA), la implicancia recomendada cuando se estudia conducta del consumidor, la oferta de productos y aspectos demográficos.
Los resultados muestran que tanto las actitudes como las normas subjetivas de los encuestados indican rechazo hacia la conducta pirata, apuntando a la identificación de otros factores explicativos. La filosofía moral de los encuestados es respetuosa de los valores universales y distingue la conducta correcta de la incorrecta, aunque hay una disposición a realizar excepciones. La variable implicancia mostró que todos los sujetos estaban fuertemente implicados con el producto musical y que dos de sus dimensiones (inseguridad y simbolismo) podían emplearse para influir en la conducta. La variable percepción de oferta, entendida como disponibilidad del producto y precio, influyen positivamente en la piratería, finalmente las variables demográficas que influyen son la disponibilidad para el gasto, la educación y la ocupación.
Una conclusión el estudio es que la conducta pirata puede explicarse combinando modelos teóricos que incluyen variables de la TRA y modelos éticos. El estudio directo de la conducta y no la intención permitieron la incorporación de aspectos adicionales referentes a la oferta del producto (controlada por la empresa ofertante) y las variables demográficas (afectadas por el entorno socio económico), dejando en claro que la modificación de la conducta comprende tareas tanto de la empresa como del Estado.
El estudio cualitativo final contribuyó a mejorar las explicaciones obtenidas en el estudio cuantitativo al permitir que los mismos consumidores expliquen o justifiquen su conducta y ofrezcan sugerencias para mejorarla o modificarla. Las limitaciones de este estudio se refieren a la demarcación realizada centrada en productos musicales y consumidores jóvenes en un contexto tolerante a la piratería y poco creyente en las normas y aspectos legales, siendo difícil generalizar los resultados a otras condiciones. Como recomendaciones para investigaciones futuras sugerimos reforzar los estudios de conducta dado que la rapidez en la innovación y su difusión por la red de redes han alterado la forma de realizar transacciones. Se sugiere también afinar el uso de instrumentos y verificar su funcionamiento en otras culturas; en un mundo global es necesario entender si hay un comportamiento global.; Piracy is the problem that you get when the copyrights are non respected. In this century new knowledge and their diffusion are faster than never before. These innovation lows the physical barriers to the copy and increase the acts of piracy. The purpose of this dissertation has been make a contribution to the knowledge of the piracy problem, the aims were to identify the factors that a consumer uses to decide their behaviour (piracy or not piracy) helping the firms and the legislator in their decisions. An extensive review of the literature was carried out in subjects as: business, legislation, consumer behaviour, ethical aspects in order to select variables and to demarcate the investigation.
This research has been focused in the music piracy that occurs in a country with a high index of piracy (98% according to the IIPA), using qualitative and quantitative methodology. The sample was of 1000 consumers divided into 500 consumers of original CD's and 500 consumers of pirated Cd's, aged between 18 and 30 years old. To build the measuring instrument explanatory variables of the behaviour were included that arose of the literature and of prior exploratory studies, these factors understood ethical aspects, aspects arisen of the theory of the decision reasoned (TRA), the involvement recommended to study the consumer behaviour, supply and demographic aspects.
The results show that the attitudes and the subjective norms of the polled indicate refusal towards the piracy, therefore the explanation of its conduct obeys to other factors. The moral philosophy of the polled is respectful of the universal values and distinguishes the correct conduct of the incorrect one, although there is a disposition to carry out exceptions. The variable implication showed that all the subjects were hardly implied with the musical product and that two of their dimensions (insecurity and symbolism) were able to influence in the conduct. The variable perception of supply and price of the product influences positively in the piracy, finally the demographic variables that influence are the availability of money to expense, the education and the occupation.
The conclusion of the study is that the pirated conduct of the consumer can be explained combining the theoretical models that include variables of the TRA and ethical models. The direct study of the behaviour instead of the intention make necessary the use of additional aspects like de supply of the product (controlled by the business bidder) and the demographic variables (affected by the environment and the economic situation of the place of study), leaving in clear that to change de piracy behaviour means so much tasks of the business firms as of the State.
Besides the final qualitative study contributed to improve the explanations obtained in the quantitative study, they justify their behaviour and give suggestions to improve it or to modify it. The limitations of this study refer to the choice of an specific kind of piracy centred in musical products and young consumers in a tolerant context to the piracy (not trust norms and legal aspects).
As recommendations for future investigations we suggest to carry out more studies of conduct in order to know the influence of the variables that a consumer is faced in a context of rapidity in the innovation and his diffusion by the web have. It is also suggested to tune up the use of instruments and to verify his operation in other cultures; in a global world is necessary to understand if there is a global behaviour.

La rendibilitat de les estacions catalanes d'esquí alpí

Tue, 12 Apr 2011 18:37:44 GMT

La rendibilitat de les estacions catalanes d'esquí alpí Massons Rabassa, Joan La tesi pretén demostrar que hi ha dos models diferents d'abordar la possibilitat d'invertir en estacions d'esquí alpí.

El primer d'aquests dos models és de resultat deficitari perquè no respecta el principi de la "producció conjunta" (Samuelson).

El segon model assumeix que l'esquí alpí no és una activitat aïllada del seu entorn i de la suma de prestacions que li donen vida.

La tesi arriba a la conclusió que el sector de l'esquí alpí a Catalunya és un exemple clar de la dualitat entre la rendibilitat social i la privada.

A la vista de les exposicions conceptuals i les instrumentacions numèriques que la tesi presenta i de les que aporten els models de Thiébout i de Mirrlees, s'arriba necessàriament a la consideració de valorar la rendibilitat de les estacions d'esquí mitjançant la taxa social de descompte, i així s'obtenen les conclusions de la segona part de la tesi. Per a la iniciativa privada, l'explotació de la pràctica de l'esquí no és rendible, com també ho demostren les ràtios que s'han fet sobre balanços i estats de resultats. Aquests indicadors -sense el concurs d'altres tipus d'ingressos- donarien uns resultats baixíssims o pèrdues.

El treball pot ser una contribució més per entendre les possibilitats d'inversió en estacions d'esquí en l'àmbit privat i, pel que fa a l'acció governamental, mostra la significació enorme del tema per la rendibilitat social que implica.

La tesis pretende demostrar que existen dos modelos distintos de abordar la posibilidad de invertir en estaciones de esquí alpino.

El primero de estos modelos es de resultado deficitario porque no respeta el principio de la "producción conjunta" (Samuelson).

El segundo modelo asume que el esquí alpino no es una actividad aislada de su entorno y de la suma de prestaciones que le dan vida.

La tesis llega a la conclusión de que el sector del esquí alpino en Cataluña es un ejemplo claro de la dualidad entre la rentabilidad social y la privada.

A la vista de las exposiciones conceptuales y las instrumentaciones numéricas que la tesis presenta y de las que aportan los modelos de Thiébout y de Mirrlees, se llega necesariamente a la consideración de valorar la rentabilidad de las estaciones de esquí mediante la tasa social de descuento, y así se obtienen las conclusiones de la segunda parte de la tesis. Para la iniciativa privada, la explotación de la práctica del esquí no es rentable, como también lo demuestran las ratios que se han realizado sobre balances y estados de resultados. Estos indicadores -sin el concurso de otros tipos de ingresos- darían unos resultados bajísimos o pérdidas.

El trabajo en estaciones de esquí puede ser una contribución más para entender las posibilidades de inversión en el ámbito privado y, en cuanto a la acción gubernamental, muestra la enorme significación del tema por la rentabilidad social que implica.; This thesis aims to demonstrate that there are two different models for dealing with the possibility of investing in Alpine ski resorts.

The first of these two models falls short because it fails to respect the principle of "joint production" (Samuelson).

The second model assumes that Alpine skiing is not an activity isolated from its surroundings and the sum of features/facilities that give it life.

The thesis reaches the conclusion that the Alpine skiing sector in Catalonia is a clear example of the duality between social and private profitability.

In light of the conceptual statements and the numerical data that this thesis presents, and the data contributed by the models of Thiébout and Mirrlees, we are necessarily led to assessing the profitability of ski resorts through the social discount rate, obtaining in this way the conclusions of the second part of the thesis. In terms of private initiative, the running of ski resorts is not profitable as is also shown by the balance sheet and income statement ratios. These indicators - without the aid of other types of income - would give extremely low returns or losses.

This work could be a further contribution towards understanding the private investment possibilities in ski resorts and, in terms of governmental action, it reveals the enormous significance of the issue in terms of the social profitability that it implies.

Through the Looking Glass: Understanding a Complex Relationship between Knowledge and Action

Tue, 12 Apr 2011 18:37:43 GMT

Through the Looking Glass: Understanding a Complex Relationship between Knowledge and Action Bou Alameda, María Elena Drawing on the study of knowledge and action as a reference, this thesis explores how practitioners in two different firms perform their practice, 'knowing' and 'acting' simultaneously. It argues that types of knowledge, activities, individuals and context are interwoven at the moment of acting. However, this relationship is not static.
The empirical work in a local labour placement company and in a multinational consultancy firm shows that practitioners resort to a host of different expressions of knowledge (or bundle of knowledge) when acting. Therefore, the prevailing role of explicit knowledge and the need for being a precedent in order to be applied is called into question.
The empirical work also reveals that the bundle of knowledge is not static. It evolves over time and at the same time the prevailing type of knowledge varies depending on the type of practice and the practitioner's level of expertise. Therefore, the results underscore the fact that the relationship between knowledge and action is more dynamic and that both interplay simultaneously.
Finally, this research shows that formal company categorisations (senior/junior) describe different practices rather than correspond to differential stocks of formal knowledge. This means that even when experts and novices apparently seem to be doing the same job, their actions are different as they are constituted through different combinations of knowledge types and orders of relevance. These results seem to point toward the fact that the essence of expertise resides in the expert's ability to reframe. He is able to reconstruct practice, whether by reframing his tasks or the overarching context.