TDX/TDR - Universitat Ramon Llull

Francesc de Paula Mirabent i l’estètica francesa

Fri, 03 May 2013 08:58:06 GMT

Francesc de Paula Mirabent i l’estètica francesa Carcasó Díaz, Jordi L’estètica catalana és una disciplina filosòfica, relativament jove i escassament treballada, si ho comparem amb la gran quantitat de produccions artístiques produïdes al nostre país de temps ençà. Francesc de Paula Mirabent i Vilaplana representa una notable excepció dins de la filosofia catalana, al aconseguir resituar l’estètica de casa nostra, en el debat europeu dels seu temps, malgrat fos només de manera puntual, i de seguint la traça dels estetes francesos. Mirabent és conegut per ser un dels deixebles del Dr.Serra Hunter a la Facultat de Filosofia de la Universitat de Barcelona, i seguir així amb una tradició d’arrel escocesa introduïda per Martí d’Eixalà i desenvolupada per Llorens i Barba. De fet, els seus primers estudis filosòfics (“La estética inglesa del s.XVIII”, publicada l’any 1927 ) apunten en aquesta direcció intel•lectual, que alguns filòsofs van anomenar, l’Escola Catalana de filosofia o Escola de Barcelona . Però quan el Dr.Mirabent elabora el seu llibre més important, “De la Bellesa” publicat al 1936, hi trobem una bibliografia molt diferent. Els seus referents immediats ja no són pas els filòsofs anglesos o escocesos, sinó els estetes francesos, dels quals en destaquen principalment dos noms que posteriorment treballarem: Victor Basch i Charles Lalo. L’objectiu d’aquest treball doncs, el podem dividir en dos aspectes: A) Des d’un punt de vista històric, mostrar els aspectes inèdits de la persona del Dr.Mirabent, que ens ajudin a interpretar millor el seu pensament filosòfic. B) Qüestionar-nos fins a quin punt podríem arribar a considerar Mirabent com un autor de tradició francesa, degut a la forta influència que li suposà l’estètica d’aquest país. De manera secundària, i com a conseqüència dels objectius anteriors, volem mostrar com la filosofia francesa ha exercit, una funció indicativa per l’Escola de Barcelona, potser de manera silenciosa o no tan treballada com la filosofia britànica, però això no obstant, també fecunda i estimulant. Més enllà dels paral•lelismes, similituds o desavinences conceptuals amb els filòsofs francesos treballats, apuntarem també, cap a una certa afinitat metodològica, bibliogràfica, i personal, amb alguns d’ells. Això ens portarà a afirmar que Mirabent havia aconseguit fer-se un lloc entre els estetes més importants de França de principis del segle passat.; La estética catalana es una disciplina filosófica, relativamente joven y escasamente trabajada, si la comparamos con la gran cantidad de producciones artísticas surgidas en nuestro país desde hace tiempo. Francesc de Paula Mirabent i Vilaplana representa una notable excepción en la filosofía catalana, al conseguir resituar nuestra estética en el debate europeo de su tiempo, aunque fuera sólo de manera puntual, y siguiendo el camino de los estetas franceses. Mirabent es conocido por ser uno de los discípulos del Dr.Serra Hunter en la Facultat de Filosofia de la Universitat de Barcelona, y continuar así con una tradición de raíces escocesas introducida por Martí d’Eixalà y desarrollada por Llorens i Barba. De hecho, sus primeros estudios filosóficos (“La estética inglesa del s.XVIII”, publicada en el año 1927 ) apuntan hacia esa dirección intelectual, que algunos filósofos llamaron, l’Escola Catalana de filosofia o Escola de Barcelona . Pero cuando el Dr.Mirabent escribe su libro más importante, “De la Bellesa” publicado en 1936, encontramos una bibliografía muy diferente. Concretamente, sus referentes inmediatos ya no son los filósofos ingleses o escoceses, sino los estetas franceses, de los cuales destacan principalmente dos nombres que posteriormente trabajaremos: Victor Basch y Charles Lalo. El objetivo de este estudio lo podemos dividir en dos aspectos: A) Desde un punto de vista histórico, mostrar los aspectos inéditos de la persona del Dr. Mirabent, que nos ayuden a interpretar mejor su pensamiento filosófico. B) Cuestionarnos hasta qué punto podríamos llegar a considerar a Mirabent como un autor de tradición francesa, debido a la fuerte influencia que le supuso la estética de este país. De manera secundaria, y como consecuencia de los objetivos anteriores, queremos mostrar cómo la filosofía francesa ha ejercido, una función indicativa para l’Escola de Barcelona, tal vez de manera silenciosa o no tan trabajada como la filosofía británica, sin embargo, aun así, también fecunda y estimulante. Más allá de los paralelismos, similitudes o desavenencias conceptuales con los filósofos franceses trabajados, apuntaremos también cierta afinidad metodológica, bibliográfica, y personal, con algunos de ellos. Esto nos llevará a afirmar que Mirabent había conseguido situarse entre los estetas más importantes de Francia de principios del siglo pasado.; Catalan aesthetics is a relatively young philosophical discipline and one that is barely explored if one considers the abundant artistic production that has been emerging in Catalonia for some time. Francesc de Paula Mirabent i Vilaplana is a remarkable exception in Catalan philosophy, as he managed to reposition Catalan aesthetics within the European debate, even if only on an occasional basis and following the path of French aesthetes. Mirabent is known as one of the disciples of Dr. Serra Hunter, from the University of Barcelona School of Philosophy, and thus for the continuity of a tradition with Scottish roots introduced by Martí d’Eixalà and developed by Llorens i Barba. His initial philosophical studies (“La estética inglesa del s.XVIII”, published in 1927 ) indeed point in this intellectual direction, which some philosophers referred to as the Catalan School of Philosophy or Barcelona School . Dr. Mirabent’s most significant book, “De la Bellesa” , which was published in 1936, nonetheless has a very different bibliography. His immediate references are specifically no longer English or Scottish philosophers, but rather the French aesthetes, among whom two names to be considered later stand out particularly: Victor Basch and Charles Lalo. This study therefore has a two-fold objective: A) From a historical perspective, to reveal hitherto unexplored aspects of Dr. Mirabent’s character, which will assist in interpretation of his philosophical thought: B) To determine the extent to which Mirabent may be considered an author in the French tradition, given the strong influence French aesthetics had on him. Secondarily, and as a consequence of the above objectives, the intention is to show how French philosophy has played an indicative role in the Barcelona School, perhaps silently or not so elaborately as that of British philosophy, yet nonetheless fruitful and stimulating. Over and above the parallels, similarities and conceptual discrepancies with the French philosophers considered, reference shall also be made to a certain methodological, bibliographical and personal affinity with some of them. Hence, Mirabent can be described as having achieved a place among France’s most significant aesthetes of the early twentieth-century.; L’estetica catalana è una disciplina filosofica relativamente recente e poco studiata, se si confronta con la gran quantità di produzioni artistiche create nel nostro paese nel passato. Francesc de Paula Mirabent i Vilaplana rappresenta un’importante eccezione nell’ambito della filosofia catalana, in quanto è riuscito a ricollocare l’estetica di casa nostra nel dibattito europeo del suo tempo, anche se in modo sporadico e seguendo le orme degli esteti francesi. Mirabent è noto per essere uno dei discepoli del Dott. Serra Hunter presso la Facoltà di Filosofia dell’Università di Barcellona, e per seguire dunque una tradizione di origine scozzese introdotta da Martí d’Eixalà e sviluppata da Llorens i Barba. I suoi primi studi filosofici (“La estética inglesa del s. XVIII”, pubblicato nel 1927 ) vanno infatti verso questa direzione intellettuale, denominata da alcuni filosofi Scuola catalana di filosofia o Scuola di Barcellona . Tuttavia, quando il Dott. Mirabent elabora il suo libro più importante, “De la Bellesa”, pubblicato nel 1936, troviamo una bibliografia molto diversa. I suoi punti di riferimento immediati non sono più i filosofi inglesi o scozzesi, di cui menzioniamo principalmente due figure che analizzeremo più avanti: Victor Basch e Charles Lalo. L’obiettivo di questo lavoro può essere quindi diviso in due aspetti: A) Mostrare, da un punto di vista storico, gli aspetti inediti della personalità del Dott. Mirabent che ci aiutano a interpretare meglio il suo pensiero filosofico. B) Chiederci fino a che punto potremmo arrivare a considerare Mirabent come un autore di tradizione francese, in base alla forte influenza che rappresenta l’estetica di questo paese. In secondo luogo e come conseguenza degli obiettivi precedentemente descritti, vogliamo mostrare come la filosofia francese ha esercitato una funzione indicativa per la Scuola di Barcellona, probabilmente in modo sottile e non così elaborato come la filosofia britannica, ma comunque in maniera feconda e stimolante. Al di là dei parallelismi, delle similitudini o delle divergenze concettuali con i filosofi francesi analizzati, faremo riferimento anche a una certa affinità metodologica, bibliografica e personale con alcuni di questi. Tutto ciò ci porterà ad affermare che Mirabent era riuscito a farsi spazio tra gli esteti francesi più importanti degli inizi del secolo scorso.

Translanguaging in the Additional Language Classroom: Pedagogically-Based Codeswitching in a Primary Education Context

Thu, 04 Apr 2013 15:26:20 GMT

Translanguaging in the Additional Language Classroom: Pedagogically-Based Codeswitching in a Primary Education Context Corcoll López, Cristina Aquesta tesi vol donar una resposta a la necessitat vigent de trobar una manera coherent i didàcticament sòlida d’introduir les llengües maternes de l’alumnat a l’ensenyament de la llengua addicional a l’escola d’educació primària. Després d’un llarg període en què es considerava que aquesta era una pràctica que no afavoria l’aprenentatge, la recerca i la pràctica docent comencen a donar respostes diferents i, en l’actualitat, s’accepta de manera més àmplia que la introducció d’altres llengües a l’aula pot enriquir el procés d’ensenyament-aprenentatge. De tota manera, cal que la introducció de la llengua materna respongui a criteris didàctics i no sigui producte d’una decisió espontània o poc coherent. Això és el pretén el model ofert per l’alternança de llengües amb base pedagògica, segons el qual es dissenyen activitats de llengua que permeten que els infants estableixin connexions entre les diverses llengües que coneixen (en el context d’estudi de la tesi, es tracta del català, el castellà i l’anglès) i s’iniciïn en la pràctica de l’alternança de llengües (que és un recurs comunicatiu propi del discurs plurilingüe) d’una manera molt guiada. El resultat de la recerca és que, d’una banda, el ritme d’aprenentatge d’anglès es manté i, de l’altra, s’afegeixen altres elements positius a aquest procés, com ara el desenvolupament d’una consciència lingüística. Tot plegat ajuda a promoure la competència plurilingüe i pluricultural d’uns infants que, ara ja, viuen en un món també plurilingüe i pluricultural.; Esta tesis quiere dar respuesta a la necesidad vigente de encontrar una forma coherente y didácticamente sólida de introducir las lenguas maternas del alumnado en la enseñanza de la lengua adicional en la escuela de educación primaria. Tras un largo período durante el cual se consideraba que ésta era una práctica que no favorecía el aprendizaje, la investigación y la práctica docente empiezan a dar respuestas distintas y, en la actualidad, se acepta de manera más mayoritaria que la introducción de otras lenguas en el aula puede enriquicer el proceso de enseñanza y aprendizaje. En cualquier caso, es necesario que la introducción de la lengua materna responda a criterios didácticos y no sea el producto de una decisión espontánea o poco coherente. Esto es lo que pretende el modelo ofrecido por la alternancia de lenguas con base pedagógica, según el cual se diseñan actividades de lenguas que permiten que los alumnos establezcan conexiones entre las distintas lenguas que conocen (en el contexto de estudio de la tesis, se trata del catalán, el castellano y el inglés) y se inicien en la práctica de la alternancia de lenguas (que es un recurso comunicativo propio del discurso plurilingüe) de una manera muy guiada. El resultado de la investigación es que, por un lado, el ritmo de aprendizaje del inglés se mantiene y, por el otro, se añaden otros elementos positivos a este proceso, como es el desarrollo de una conciencia lingüística. Todo ello ayuda a promover la competencia plurilingüe y plurilicultural de unos niños y niñas que, en estos momentos, ya viven en un mundo que es también plurilingüe y pluricultural.; The aim of this thesis is to offer an answer to the pressing need to find a coherent and sound way to introduce students’ mother tongues in additional language teaching in the primary education school. After a long period of time when this was seen as a teaching practice that did not favour learning, research and teaching practice have begun to offer different answers and, at present, the introduction of other languages in the classroom is more widely accepted as a way of enriching the teaching and learning process. However, the introduction of the mother tongue needs to respond to pedagogic criteria and must not be the result of a spontaneous or not very coherent decision. This is what the model offered by pedagogically-based codeswitching pretends, as it is based on designing language activities that allow the students to establish connections among the different languages they know (in the context of the study for the thesis, these are Catalan, Spanish and English) and to begin using codeswitching (which is a communicative resource typical of plurilingual speech) in a very guided way. The result of the research is that, on the one hand, the English learning pace is kept and, on the other, futher positive aspects are added to this process, such as the development of language awareness. All of this helps promote the plurilingual and pluricultural competence of children who are already living in a plurilingual and pluricultural world.

Comparación del efecto de una intervención con musicoterapia para mujeres con cáncer de mama durante la sesión de quimioterapia: un análisis cuantitativo y cualitativo

Thu, 04 Apr 2013 14:45:02 GMT

Comparación del efecto de una intervención con musicoterapia para mujeres con cáncer de mama durante la sesión de quimioterapia: un análisis cuantitativo y cualitativo Serra Vila, Mireia Aquest estudi avalua els efectes de la musicoteràpia en dones amb càncer de mama que reben tractament de quimioteràpia adjuvant sobre simptomatologia d’ansietat, depressió, qualitat de vida i fa una anàlisi qualitativa basada en els informes de les pacients sobre l’experiència musicoterapèutica. Investigació experimental. Es separa en grups consecutius a tractament de quimioteràpia i musicoteràpia (GE) o tractament de quimioteràpia estàndard (GC) a 88 dones diagnosticades amb càncer de mama en diferents estadis que reben quimioteràpia. És un disseny simple de pre-post test (cicles 1,2 i 3) i seguiment (cicle 4). La musicoteràpia consisteix en tres sessions de musicoteràpia individuals, durant el tractament. Els instruments de mesura són: escales HADS (ansietat i depressió) i EORTC QLQ C-30 (qualitat de vida) en els cicles 1 i 4; termòmetre de distrès i pregunta oberta de manera pre-post en els cicles 1,2 i 3. L’anàlisi qualitativa del discurs es realitza mitjançant el programa Atlas.Ti (5.2). Completen les dades 69 pacients. En distrès psicològic (HADS), l’ansietat es redueix significativament en el GE (p<.0001) i baixa en depressió (p=0.2189). El GC es manté estable o augmenta significativament. La qualitat de vida global (EORTC QLQ C-30) millora en el GE (p=0.1960), amb diferència significativa en subescales de rol (p=0.0073), funcionament emocional (p=0.0006) i cognitiu (p=0.0483), mentre que el GC empitjora significativament. En termòmetre del distrès, el GE frega la diferència significativa en quasi tots els cicles en ansietat i l’assoleix en depressió. L’anàlisi del discurs del GE reflecteix benefici de la musicoteràpia en una major relaxació, tranquil•litat i millora de l’estat d’ànim. La musicoteràpia modifica la percepció del temps durant la sessió. Les pacients del GE reporten menys simptomatologia d’ansietat i depressió post sessió. També més capacitat i recursos d’afrontament actiu, capacitat de fer/crear música i gaudir en l’ara i aquí, que les del GC. La musicoteràpia és percebuda com un recurs per a les pacients del GE i es recomana la seva aplicació. Conclusions: Els nostres resultats recolzen l’ús de la musicoteràpia com a eina de suport i tractament complementari durant el tractament amb quimioteràpia. La combinació de metodologia quantitativa i qualitativa complementa i reforça els resultats.; Este estudio evalúa los efectos de la musicoterapia en mujeres con cáncer de mama que reciben tratamiento de quimioterapia adyuvante sobre sintomatología de ansiedad, depresión, calidad de vida y hace un análisis cualitativo basado en los informes de las pacientes sobre la experiencia musicoterapéutica. Investigación experimental. Se separa en grupos consecutivos a tratamiento de quimioterapia y musicoterapia (GE) o tratamiento de quimioterapia estándar (GC) a 88 mujeres diagnosticadas con cáncer de mama en diferentes estadios que reciben quimioterapia. Es un diseño simple de pre-post test (ciclos 1 a 3) y seguimiento (ciclo 4). La musicoterapia consiste en tres sesiones de musicoterapia individuales, durante el tratamiento. Los instrumentos de medida son: escalas HADS (ansiedad y depresión) y EORTC QLQ C-30 (calidad de vida) en los ciclos 1 y 4; termómetro de distrés y pregunta abierta de manera pre-post en los ciclos 1, 2 y 3. El análisis cualitativo del discurso se realiza mediante el programa Atlas.Ti (5.2). Completan los datos 69 pacientes. En distrés psicológico (HADS), la ansiedad se reduce significativamente en el GE (p<.0001) y baja en depresión (p=0.2189). El GC se mantiene estable o aumenta significativamente. La calidad de vida global (EORTC QLQ C-30) mejora en el GE (p=0.1960), con diferencia significativa en subescalas de rol (p=0.0073), funcionamiento emocional (p=0.0006) y cognitivo (p=0.0483), mientras que el GC empeora significativamente. En termómetro de distrés, el GE roza la diferencia significativa en casi todos los ciclos en ansiedad y la consigue en depresión. El análisis del discurso del GE refleja beneficio de la musicoterapia en mayor relajación, tranquilidad y mejora del estado de ánimo. La musicoterapia modifica la percepción del tiempo durante la sesión en el GE. Las pacientes del GE reportan menos sintomatología de ansiedad y depresión post sesión. También más capacidad y recursos de afrontamiento activo, capacidad de hacer/crear música y disfrutar en el aquí y ahora, que las del GC. La musicoterapia es percibida como un recurso para las pacientes del GE y se recomienda su aplicación. Conclusiones: Nuestros resultados apoyan el uso de la musicoterapia como herramienta de apoyo y tratamiento complementario durante el tratamiento con quimioterapia. La combinación de metodología cuantitativa y cualitativa complementa y refuerza los resultados.; This study evaluates the effects of music therapy in women with breast cancer receiving adjuvant chemotherapy treatment on symptomatology of anxiety and depression, quality of life, and qualitative analysis based on the patient’s report of music therapy experience. Experimental research with a simple design of pre-post test (cycles 1,2,3) and follow-up (cycle 4). Groups were consecutively completed to chemotherapy treatment and music therapy (EG) or treatment of standard chemotherapy (CG) to 88 women diagnosed with cancer of breast in different stadiums who receive chemotherapy. It is a simple design of pre-post test (cycles 1 to 3) and follow-up (cycle 4). Music therapy consisted of three individual sessions during the chemotherapy treatment. Symptomatology of anxiety and depression measured with HADS and quality of life with EORTC QLQ C-30, at cycles 1 and 4. Pre-post distress (anxiety and depression) measured with Thermometer of Distress) and an open question at cycles 1, 2 and 3. Qualitative data categorized using Atlas.Ti software. 69 patients completed data collection. Experimental group (EG) decreased significant on anxiety (p <.0001) and low depression level (p=0.2189) measured with HADS, whereas control group (CG) kep stable or increased significant. Global quality of life (EORTC QLQ C-30) improved in the GE (p=0.1960) and obtained significant difference in role (p=0.0073), emotional function (p=0.0006) and cognitive function subscales (p=0.0483), whereas the GC deteriorated significant. With Thermometer of distrés, GE rubed the significant difference in almost all cycles in anxiety and obtained it in depression. The narrative of patients in music therapy group related more relaxation, tranquility and improvement of mood. There’s a different perception on time during the session. They reported also less symptomatology of anxiety and depression post session. Compared with patients of control group, patients of music therapy group tended to have more resources of active confrontation, capacity to enjoy making music and being in present (here and now). They emphasized that music therapy had been a useful resource and recommended his application. Conclusions: Our results support music therapy as a helpful tool and a complementary treatment during chemotherapy. The combination of quantitative and qualitative methodology complements reinforce the results.

Periodismo inmersivo: Fundamentos para una forma periodística basada en la interfaz y la acción

Thu, 04 Apr 2013 10:48:43 GMT

Periodismo inmersivo: Fundamentos para una forma periodística basada en la interfaz y la acción Domínguez Martín, Eva Maria L'impacte de tecnologies com la realitat virtual juntament amb la influència narrativa dels videojocs han afavorit el que anomenem una retòrica immersiva, una forma de relatar amb recursos visuals i interactius per tal d’aconseguir un alt grau d'immersió de l'usuari. Entenem per periodisme immersiu una pràctica periodística emergent que aplica les tecnologies i recursos necessaris amb aquest objectiu. Per bé que el periodisme immersiu té la seva expressió màxima amb l'aplicació de la tecnologia de realitat virtual immersiva, també es poden aplicar recursos per a la immersió a través de la pantalla digital. Es proposen els components expressius per a un periodisme immersiu basat en la capacitat visual de la interfície i la possibilitat d'acció en el relat i s’analitzen les seves aplicacions periodístiques.; El impacto de tecnologías como la realidad virtual junto con la influencia narrativa de los videojuegos han favorecido lo que damos en llamar una retórica inmersiva, una forma de relatar con recursos visuales e interactivos cuyo objetivo es conseguir un alto grado de inmersión del usuario. Entendemos por periodismo inmersivo una práctica periodística emergente que aplica las tecnologías y recursos necesarios para conseguir dicho fin. Si bien el periodismo inmersivo tiene su mayor expresión con la aplicación de la tecnologia de realidad virtual inmersiva, también se pueden aplicar recursos para la inmersión a través de la pantalla digital. Se proponen los componentes expresivos para un periodismo inmersivo basado en la capacidad visual de la interfaz y la posibilidad de acción en el relato y se analizan sus aplicaciones periodísticas.; The impact of virtual reality technologies as well as the influence of gaming narratives have favored what we call immersive rhetoric, a storytelling form based on visual and interactive resources which aim to achieve a high degree of user immersion. Immersive journalism we understand as an emerging journalistic practice that applies the technologies and resources needed to achieve that goal. While immersive journalism has its greatest expression in the application of immersive virtual reality technology, immersive tecniques can also be applied through the digital display. We first propose the expressive components for immersive journalism based on the visual interface and then we analize their journalistic applications.

La agregación modular como mecanismo proyectual residencial en España: el taller de arquitectura

Wed, 13 Mar 2013 11:39:00 GMT

La agregación modular como mecanismo proyectual residencial en España: el taller de arquitectura García Hernández, Pedro El Congrés d'Otterlo de 1959 va significar el principi de la fi de la Carta d'Atenes. Els arquitectes del Team 10 van plantejar, a partir d'aquest moment, una nova forma de relació entre edifici i ciutat. La ciutat tradicional, la "kashba" i les medines, van ser reinterpretades com a opcions per futures reflexions de relació, a diverses escales, entre l’hàbitat i el seu entorn. D'aquesta manera l'arquitectura, a través de l’autonomia que li atorguen les seves pròpies lleis, va ser capaç; d'establir diàleg amb el territori i amb la societat. La voluntat de canvi cap a una nova societat i una nova forma de fer ciutat van introduir conceptes arquitectònics totalment nous. Els sistemes agregatius, van ser les propostes més utilitzades com a resposta a les qüestions plantejades. L'activitat edilícia va ser vista com una escala intermèdia de relació a través de la unitat d’agregació. Mig segle més tard, tota una sèrie d'arquitectes reinterpreten molts d'aquests conceptes. Les noves tecnologies aplicades a l'activitat arquitectònica han fet una nova relectura d'aquests sistemes. La incorporació de conceptes matemàtics i conceptes estètics, com el collage arquitectònic, són fonamentals per entendre la manera com plantegen estudis com OMA i, especialment, SANAA, la resposta arquitectònica als problemes plantejats perla societat actual. La tesis profunditza en la manera en que totes aquestes idees plantejades a partir dels anys seixanta, i que encara perduren com a mètode de treball, van arribar al nostre país i com es van desenvolupar, de forma embrionària, unes propostes que van sorprendre inclús més enllà de les nostres fronteres. A la península ibèrica deis anys seixanta, hi va haver cert interès pels sistemes modulars. En el camp teòric, s'han de destacar les propostes de Rafael Leoz, les seves publicacions i llibres. En el camp pràctic, arquitectes com Bonet Castellana, Coderch, Sáez de Oiza i Corrales i Molezun, van demostrar la connexió amb las propostes que es desenvolupaven als països veïns. Tot i així, va ser el Taller d'Arquitectura el que va projectar i executar un major número d'exemples en una línea clara, treballant els sistemes agregatius i el desenvolupament d'aquests a partir d'una investigació modular. El barri Gaudí de Reus serà un primer intent de recerca de lleis agregatives. A la Muralla Roja i a l'edifici Xanadú, es van començar a explorar els habitatges i a concretar el mòdul que finalment van aplicar al Castell de Sitges. La culminació del sistema agregatiu es realitzarà a la Ciudad en el Espacio i a Walden 7, on s'arriba a la solució més rica i clara de totes les anteriors. Li seguirà la Petit Cathedral, on la recerca de la monumentalitat s'anteposa a les pròpies lleis agregatives, i que serà el final de tota una dècada d'investigació. L’anàlisi d'aquestes obres, així com la metodologia utilitzada i l'organització del propi Taller són fonamentals per entendre l'evolució d'aquestes propostes que van demostrar el geni i caràcter d’un jove Ricardo Bofill al davant del Taller de Arquitectura.; El Congreso de Otterlo de 1959 significó el principio del fin de la Carta de Atenas. Los arquitectos del Team 10 plantearon, a partir de ese momento una nueva forma de relación entre edificio y ciudad. La ciudad tradicional, la "kashba" y las medinas, fueron reinterpretadas como opciones para futuras reflexiones de relación, a diversas escalas, entre el hábitat y su entorno. De este modo la arquitectura, a través de la autonomía que le otorgan sus propias leyes, fue capaz de establecer diálogo con el territorio y con la sociedad. La voluntad de cambio hacia una nueva sociedad y una nueva forma de hacer ciudad introdujeron conceptos arquitectónicos totalmente nuevos. Los sistemas agregativos, fueron las propuestas más utilizadas como respuesta a las cuestiones planteadas. La actividad edilicia fue vista como una escala intermedia de relación a través de la unidad de agregación. Pasado medio siglo, toda una serie de arquitectos reinterpretan actualmente muchos de estos conceptos. Las nuevas tecnologías aplicadas a la actividad arquitectónica, han hecho una nueva relectura de dichos sistemas. La incorporación de conceptos matemáticos y conceptos estéticos como el collage arquitectónico son fundamentales para entender la manera de cómo plantean estudios como OMA y, especialmente, SANAA, la respuesta arquitectónica a los problemas planteados por la sociedad actual. La tesis profundiza en la manera en que todas estas ideas planteadas a partir de los años sesenta, y que aún perduran como método de trabajo, llegaron a nuestro país y como se desarrollaron, de forma embrionaria, unas propuestas, que asombraron incluso más allá de nuestras fronteras. En la península ibérica de los años sesenta, hubo un cierto interés por los sistemas modulares. En el campo teórico, hay que destacar las propuestas de Rafael Leoz y sus publicaciones y libros. En la práctica, arquitectos como Bonet Castellana, Coderch, Sáez de Oiza y Corrales y Molezun, demostraron la conexión con las propuestas que se desarrollaban en los países vecinos. Sin embargo, fue el Taller de Arquitectura, el que proyectó y ejecutó un mayor número de ejemplos en una línea clara, trabajando los sistemas agregativos y el desarrollo de estos a partir de una investigación modular. El barrio Gaudí de Reus será un primer intento de búsqueda de leyes agregativas. En la Muralla Roja y en el edificio Xanadú, comenzaron a explorar las viviendas y a concretar el modulo que finalmente aplicaron en el Castell de Sitges. La culminación del sistema agregativo se realizara en la Ciudad en el Espacio y en Walden 7, donde se llega a la solución más rica y clara de todas las anteriores. Le seguirá la Petit Cathedral, donde la búsqueda de la monumentalidad se antepone a las propias leyes agregativas y que será el fin de toda una década de investigación. El análisis de estas obras, así como la metodología utilizada y la organización del propio Taller son fundamentales para entender la evolución de estas propuestas que demostraron el genio y carácter de un joven Ricardo Bofill al frente del Taller de Arquitectura.; The Otterlo Congress of 1959 marked the beginning of the end of the Athens Charter. From then on, the Team 10 architects raised a new form of relationship between the building and the city. The traditional city, the "Kashba" and the medinas, were reinterpreted as options for future relationship considerations between habitat and environment at different scales. Thereby architecture, by virtue of the autonomy granted by its own laws, was able to establish a dialogue with the territory and with society. The will to change towards a new society and a new way of city-making introduced totally new architectural concepts. Aggregative systems were the most commonly used proposals in response to the issues raised. The building activity was seen as an intermediate relationship scale through the aggregation unit. Half a century later, a vast number of architects currently reinterpret many of these concepts. New technologies applied to architectural activity have generated a new reading of such systems. The incorporation of mathematical and aesthetic concepts such as architectural collage are fundamental for the understanding of the way in which studios such as OMA and especially Saana set out the response to the problems posed by today's society. The thesis delves into the manner in which all the ideas raised in the sixties- and which still remain as working methods- reached our country and how they embryonically developed proposals that stunned even beyond our borders. In the lberian Peninsula of the sixties there was some interest in modular systems. In the theoretical field, Rafael Leoz's proposals and publications are noteworthy. In the practical field, architects such as Bonet Castellana, Coderch,Sáez de Oiza y Corrales and Molezún showed the connection with the proposals that were developed in the neighboring countries. However, it was the Taller de Arquitectura [Architecture Workshop], which planned and executed a large number of clear examples working with aggregative systems and their development on the basis of a modular research. The Gaudí neighborhood in Reus would become the first attempt to search aggregative laws. The Muralla Roja [Red Wall] and the Xanadú building, began to explore the dwellings and to settle the module that would then be applied on the Castell de Sitges [Sitges Castle]. The culmination of aggregative system would be accomplished in the Ciudad en el Espacio [The City in Space] and in the Walden 7, where the richest and clearest solution among all the previous is reached. They were followed by the Petite Cathédrale, wherein the search for monumentality preempts aggregative laws themselves and that will be the end of a whole decade of research. The analysis of these works, as well as the methodology and the organization of the Taller itself are key to understand the evolution of proposals which proved the genius and character of a young Ricardo Bofill leading the Taller de Arquitectura.

Análisis de un patrón de relación conflictiva entre padres e hijos desde una perspectiva relacional: Proceso reconstructivo con una nueva estructuración del tiempo

Fri, 08 Mar 2013 13:01:29 GMT

Análisis de un patrón de relación conflictiva entre padres e hijos desde una perspectiva relacional: Proceso reconstructivo con una nueva estructuración del tiempo Urbano Díaz, Elisa El problema a investigar és l'ocupació del limitat temps disponible dedicat al nucli familiar. Requereix una distribució conscient, orientant cap a uns objectius concrets. Examinem la interacció en un cas únic familiar gravat en vídeo, utilitzant la metodologia Grounded Theory, mitjançant el programari informàtic Atlas.tu. Apliquem l'Anàlisi Transaccional, observant què provoca problemes, com es transmeten valors, la imposició de límits, si el format utilitzat ha estat efectiu, i comparant-lo amb la teoria, quin és el motiu. Detectem els àmbits problemàtics i posteriorment realitzem una intervenció psicològica. Pretenem crear un sistema d'educar en els quatre valors bàsics proposats, sobre la base de la utilització d'una estructura del temps basada en tres eixos: temps, comunicació i valors.; El problema a investigar es el empleo del limitado tiempo disponible dedicado al núcleo familiar. Requiere una distribución consciente, orientando hacia unos objetivos concretos. Examinamos la interacción en un caso único familiar grabado en video, utilizando la metodología Grounded Theory, mediante el software informático Atlas.ti. Aplicamos el Análisis Transaccional, observando qué provoca problemas, cómo se transmiten valores, la imposición de límites, si el formato utilizado ha sido efectivo, y comparándolo con la teoría, cuál es el motivo. Detectamos los ámbitos problemáticos y posteriormente realizamos una intervención psicológica. Pretendemos crear un sistema de educar en los cuatro valores básicos propuestos, en base a la utilización de una estructura del tiempo basada en tres ejes: tiempo, comunicación y valores.; The issue under research is the use of limited available time devoted to family. Time distribution requires a conscious, moving towards specific targets. We examined the interaction in a single case family videotaped using Grounded Theory methodology, computer software Atlas.ti is used. We apply Transactional Analysis, looking at the causes of problems, how values are transmitted, the imposition of limits, if the format has been effective, and compared with theory, what are the reasons. We identify problem areas and accomplish a psychological intervention. We want to create a system of education in the proposed four core values, based on the use of a time structure based on three axes: time, communication and values.

El cinema com a espai intercultural. La influència asiàtica en el cinema d'Occident: contextos, conceptes i casos

Mon, 18 Feb 2013 12:41:39 GMT

El cinema com a espai intercultural. La influència asiàtica en el cinema d'Occident: contextos, conceptes i casos Codó Martínez, Jordi En un món social cada cop més nodrit per les interconnexions culturals, el cinema - expressió artística que és filla inequívoca del seu temps- es conforma des dels seus inicis a través de la integració i la interacció de formes expressives diverses i allunyades. Els darrers tres lustres han vist un impuls en la referida tendència, promoguda per la globalització de la indústria fílmica i, en bona mesura també, pel creixement (i/o la voluntat exportadora) dels cinemes asiàtics. La influencia d'aquests cines en el mainstream internacional (ja sigui el de l'entreteniment o el d'art i assaig) és cada cop més patent, i s'aventuren noves formes d'expressió cinematogràfica i d’anàlisi. El present treball vol reflexionar sobre la naturalesa d'aquests intercanvis, tot observant quines idees i practiques es posen en joc en la producció de films de caràcter transnacional. Conceptes com 'interculturalitat', 'cinema nacional', 'autoria' o 'orientalisme' en són els protagonistes, juntament amb l'estudi d'un cas: la influencia del cinema japonès en !'obra de Jim Jarmusch.; En un mundo social cada vez más nutrido por las interconexiones culturales, el cine expresión artística que es hija inequívoca de su tiempo- se conforma desde sus inicios a través de la integración y la interacción de formas expresivas diversas y alejadas. Los últimos tres lustros han visto un impulso en la referida tendencia, promovida por la globalización de la industria fílmica y, en buena medida también, por el crecimiento (y/o la voluntad exportadora) de los cines asiáticos. La influencia de estos cines en el mainstream internacional (ya sea el del entretenimiento o el de arte y ensayo) es cada vez más patente, y se aventuran nuevas formas de expresión cinematográfica y de análisis. El presente trabajo quiere reflexionar sobre la naturaleza de estos intercambios, observando qué ideas y prácticas se ponen en juego en la producción de filmes de carácter transnacional. Conceptos como 'interculturalidad', 'cine nacional', 'autoría' u 'orientalismo' son los protagonistas, junto con el estudio de un caso: la influencia del cine japonés en la obra de Jim Jarmusch.; In a social world increasingly nourished by cultural interconnections, film -an artistic expression that is an unequivocal output of its time- has been shaped from its beginnings through the integration and interaction of various and distant forms of expression. The last fifteen years have seen a boost in the aforementioned trend, promoted by the globalization of the film industry and, to some extent also by the growth (and / or will to export) of Asian cinemas. The influence of these cinemas in the interntional mainstream (either for entertainment or arthouse) is increasingly evident, and puts forward new forms of cinematic expression and analysis. The present work reflects on the nature of these exchanges, by observing which ideas and practices come into play in producing films with a transnational personality. Concepts such as interculturality, national cinema, authorship or orientalism are the protagonists, along with a case study: the influence of Japanese cinema in the work of Jim Jarmusch.

La caída de difusión de los diarios de pago. Principales causas y su relevancia en el caso español

Tue, 05 Feb 2013 09:52:43 GMT

La caída de difusión de los diarios de pago. Principales causas y su relevancia en el caso español Marqués Pascual, Joaquín Los periódicos impresos están pasando una difícil situación que podría amenazar su supervivencia. Este trabajo pretende determinar y cuantificar en qué medida influyen cada una de las causas que afectan en este escenario como son la expansión de la prensa digital; la irrupción de los diarios gratuitos; la mayor o menor apuesta por canales de distribución paralelos, como la suscripción u otros; la incidencia de la evolución de los puntos de venta tradicionales; la determinación del precio del producto; un posible cambio de hábitos sociales; o el inicio de la crisis económica. El estudio se concreta en torno a un caso. La evolución de los seis diarios generalistas más importantes de España en función de su difusión (a saber, El País, El Mundo del Siglo XXI, ABC, La Vanguardia, El Periódico de Catalunya, y La Razón), durante el período 2000-2010, analizando con detalle sus datos de difusión y audiencia.; Printed newspapers are going through a difficult situation that could threaten its survival. This paper aims to identify and quantify the extent to influence each of the causes that affect this scenario such as the expansion of digital media, the advent of free newspapers, the degree of commitment to parallel distribution channels, such as the subscription or other, the impact of the evolution of traditional outlets, the pricing of the product, a possible change in social habits, or the beginning of the economic crisis. The study around a concrete case. The evolution of the six major Spain's newspapers in according to their diffusion (ie, El País, El Mundo del Siglo XXI, ABC, La Vanguardia, El Periódico, and La Razón), during the period 2000-2010 analyzing in detail their distribution and audience data.; Els diaris impresos estan passant una difícil situació que podria amenaçar la seva supervivència. Aquest treball pretén determinar i quantificar en quina mesura influeixen cadascuna de les causes que afecten aquest escenari com són l'expansió de la premsa digital; la irrupció dels diaris gratuïts; la major o menor aposta per canals de distribució paral•lels, com la subscripció o altres; la incidència de l'evolució dels punts de venda tradicionals; la determinació del preu del producte; un possible canvi d’hàbits socials; o el començament de la crisi econòmica. L'estudi es concreta al voltant d'un cas. L'evolució dels sis diaris generalistes més importants d'Espanya en funció de la seva difusió (és a dir, El País, El Mundo del Siglo XXI, ABC, La Vanguardia, El Periódico de Catalunya, i La Razón), durant el període 2000-2010, analitzant amb detall les seves dades de difusió i audiència.

Fotoinactivación de especies fungicas patógenas mediante hipericina, TMPyP y NMB como agentes sensibilizantes fotodinámicos

Mon, 04 Feb 2013 10:38:51 GMT

Fotoinactivación de especies fungicas patógenas mediante hipericina, TMPyP y NMB como agentes sensibilizantes fotodinámicos López Chicón, Gracia Patrícia S'ha avaluat mitjançant estudis in vitro la viabilitat de la teràpia fotodinàmica antifúngica per al tractament clínic d'infeccions causades per les espècies fúngiques patògenes Candida albicans, Candida parapsilosis, Candida krusei i Trichophyton mentagrophytes. L'objectiu és optimitzar aquesta tècnica per proporcionar una alternativa als fàrmacs antifúngics utilitzats en els tractaments clàssics actuals i eradicar així les micosis superficials. S'ha avaluat la capacitat citotòxica de tres fotosensibilitzadors amb propietats fotoquímiques diferents, la hipericina, la 5,10,15,20-tetraquis(N-metil-4-piridil)-21H,23H-porfina i el clorur de 3,7-Bis(etilamino)-2,8-dimetilfenotiacina-5-io, induint tots la inactivació cel.lular sobre les diferents espècies fúngiques. Per avaluar si la la tècnica produeix danys significatius sobre les cèl.lules epidèrmiques humanes s'han realitzat estudis sobre queratinòcits i fibroblasts humans. S'han avaluat els mecanismes d'acció dels tres fotosensibilitzadors mitjançant estudis espectroscòpics i cinètics de formació i desaparició dels seus estats excitats i oxigen singlet. En el cas de l'hipericina també s'han descrit els intermedis que es formen en irradiar, caracteritzant l'accessibilitat dels triplets a l'oxigen.; Se ha evaluado mediante estudios in vitro la viabilidad de la terapia fotodinámica antifúngica para el tratamiento clínico de infecciones causadas por las especies fúngicas patógenas Candida albicans, Candida parapsilosis, Candida krusei y Trichophyton mentagrophytes. El objetivo es optimizar esta técnica para proporcionar una alternativa a los fármacos antifúngicos usados en los tratamientos clásicos actuales y erradicar así las micosis superficiales. Se ha evaluado la capacidad citotóxica de tres fotosensibilizadores con propiedades fotoquímicas distintas, la hipericina, la 5,10,15,20-tetraquis(N-metil-4-piridil)-21H,23H-porfina y el cloruro de 3,7-Bis(etilamino)-2,8-dimetilfenotiacina-5-io, induciendo todos la inactivación celular sobre las distintas especies fúngicas. Para evaluar si la la técnica produce daños significativos sobre las células epidérmicas humanas se han realizado estudios sobre queratinocitos y fibroblastos humanos. Se han evaluado los mecanismos de acción de los tres fotosensibilizadores mediante estudios espectroscópicos y cinéticos de formación y desaparición de sus estados excitados y oxígeno singlete. En el caso de la hipericina también se han descrito los intermedios que se forman al irradiar, caracterizándose la accesibilidad de los tripletes al oxígeno.; Has been evaluated by in vitro viability studies of photodynamic therapy for clinical fungal infections caused by pathogenic fungal species Candida albicans, Candida parapsilosis, Candida krusei and Trichophyton mentagrophytes. The goal is to optimize this technique to provide an alternative to the antifungal drugs used in current classical treatments and thus eliminate superficial mycoses. We assessed the cytotoxic capacity of three photosensitizers with different photochemical properties, the hypericin, 5,10,15,20-tetrakis(N-methyl-4-pyridyl)-21H,23H-porphine and 3,7-Bis(ethylamino)-2,8-dimethylphenothiazin-5-ium chloride, inducing all cell inactivation on different fungal species. To assess if the technique produces significant damage to human epidermal cells, studies with human fibroblasts and keratinocytes were carried. We evaluated the mechanisms of action of the three photosensitisers by spectroscopic and kinetic studies of formation and disappearance of excited states and singlet oxygen. In the case of hypericin have also been described intermediates formed by irradiating, characterized accessibility of triplet oxygen.

Síntesis de pirido[2,3-d]pirimidin-7(8H)-onas 2-arilamino sustituidas y derivados

Mon, 04 Feb 2013 10:18:34 GMT

Síntesis de pirido[2,3-d]pirimidin-7(8H)-onas 2-arilamino sustituidas y derivados Galve Murillo, Iñaki Les Cinases de Proteïna (PKs) estan implicades en processos fonamentals de la regulació del cicle cel•lular. L’acumulació d’anomalies als mecanismes de control i el comportament disfuncional que se’n deriva han estat detectats a cèl•lules de diferents teixits afectades per càncer, desordres immunològics, endocrins, nerviosos, neurodegenaratius, cardiovasculars, malalties infeccioses, diabetis, Alzheimer, asma, restenosi, arteriosclerosi, leucèmia, artritis, etc. Però d’entre totes les PKs, les Cinases de Tirosina (TKs) han estat destacades com a l’element central de tots aquests processos i, per tant, han estat objecte d’una gegantina tasca investigadora que n’ha augmentat el seu innegable interès com a diana terapèutica. És per aquest motiu, que el desenvolupament d’inhibidors selectius de TKs ha esdevingut una àrea d’investigació molt activa. El Laboratori de Síntesi de l’IQS disposa d’una dilatada experiència de síntesi de compostos heterocíclics, especialment pirido[2,3-d]pirimidines, de gran semblança amb coneguts inhibidors de TKs. Malauradament, d’entre tots els building blocks emprats per les estratègies sintétiques desenvolupades, les guanidines (especialment les arilguanidines) sempre han limitat l’espai químic assequible per culpa de la poca diversitat d’aquests reactius comercialment disponibles. Per tant, l’objectiu fonamental d’aquest treball és desenvolupar una metodologia com més genèrica millor que permeti obtenir guanidines i, especialment arilguanidines, i que sigui compatible amb les eines sintètiques disponibles emprades per a l’obtenció massiva de pirido[2,3-d]pirimidines. Amb aquest objectiu s’optimitza un procediment de guanidinació d’amines amb àcid aminoiminometanosulfònic (AIMSOA, acrònim de l’anglès aminoiminomethanesulfonic acid) en metanol procurant acoblar-lo amb la reacció multicomponent de Victory. Desgraciadament els rendiments amb arilguanidines són baixos com a resultat de llur baixa nucleofília, llur degradació causada pel metanol i per la competència amb el dissolvent de reacció. Com a alternativa, s’assagen protocols de condensació de piridones en 1,4-dioxà per tal d’afavorir la nucleofília d’aquestes arilguanidines. Sorprenentment no s’obtenen directament les piridopirimidines sinó uns intermedis que després d’un procés de transposició de Dimroth donen lloc als heterobicicles esperats amb rendiments força superiors als descrits mitjançant altres metodologies. En darrer lloc, es planteja i estudia una nova proposta estratègica alternativa al tradicional plantejament del Laboratori de Síntesi de l’IQS per a la síntesi orientada a diversitat. Aquesta proposta implica la construcció de l’esquelet pirido[2,3-d]pirimidínic, seguida de la seva activació mitjançant bromació i diazotizació, i finalment introducció de la diversitat química desitjada. Arran d’aquest estudi s’ha obtingut i aïllat un intermedi de Wheland bicíclic mai descrit fins ara i que posteriorment és transformat per tractament amb DMSO en un terme piropirimidínic dibromat i deshidrogenat a l’anell piridònic. A més a més, s’han desenvolupat eines sintètiques per obtenir sistemes 4-oxopirido[2,3-d]pirimidínics partint de llurs anàlegs 4-amino, metodologies que són una alternativa molt atractiva de les estratègies ja desenvolupades.; Las Quinasas de Proteína (PKs) se hallan implicadas en procesos fundamentales de la regulación del ciclo celular. La acumulación de anomalías en los mecanismos de control y el consiguiente comportamiento disfuncional han sido detectados en células de diferentes tejidos afectadas por cáncer, desórdenes inmunológicos, endocrinos, nerviosos, neurodegenarativos, cardiovasculares, enfermedades infecciosas, diabetes, Alzheimer, asma, restenosis, arteriosclerosis, leucemia, artritis, etc. Pero de entre todas las PKs, las Quinasas de Tirosina (TKs) han demostrado ser un elemento central en todos estos procesos y, por tanto, han atraído sobre sí un enorme esfuerzo investigador que ha remarcado, su innegable interés como diana terapéutica. Así pues, el desarrollo de inhibidores selectivos de TKs se ha convertido en un área muy activa de investigación. El Laboratorio de Síntesis del IQS posee amplia experiencia en la síntesis de compuestos heterocíclicos, en especial pirido[2,3-d]pirimidinas, de gran similitud con inhibidores conocidos de TKs. Ahora bien, de todos los building blocks empleados en las estrategias sintéticas desarrolladas, las guanidinas (especialmente las arilguanidinas) siempre han limitado el espacio químico asequible por la poca diversidad de estos reactivos comercialmente asequibles. Por consiguiente, el objetivo fundamental del presente estudio es desarrollar una metodología para la obtención de guanidinas y, en especial de arilguanidinas, que sea compatible con las herramientas sintéticas disponibles para la obtención masiva de pirido[2,3-d]pirimidinas. A tal efecto se optimiza una guanidinación de aminas con ácido aminoiminometanosulfónico en metanol con vistas a poder acoplarlo con la reacción multicomponente de Victory. Desgraciadamente los rendimientos con arilguanidinas son bajos como consecuencia de su baja nucleofilia, su degradación por efecto del metanol y el efecto competente del disolvente de reacción. Para circunvalar este contratiempo se ensayan reacciones de condensación de piridonas en 1,4-dioxano para favorecer la nucleofilia de estas guanidinas. Sorpredentemente no se obtienen directamente las piridopirimidinas sino unos intermedios que tras un proceso de transposición de Dimroth rinden los heterobiciclos deseados con rendimientos bastante superiores a los referidos para otras metodologías. Por último, se propone y estudia una estrategia alternativa de síntesis orientado a diversidad. En este sentido, se construye el esqueleto pirido[2,3-d]pirimidínico para después activarlo mediante bromación y diazotización, y finalmente introducir la diversidad deseada. Fruto de este estudio se ha obtenido y aislado un intermedio de Wheland bicíclico que posteriormente rinde un término piropirimidínico dibromado y deshidrogenado en el anillo piridónico. Adicionalmente, se han desarrollado herramientas sintéticas para la obtención de sistemas 4-oxopirido[2,3-d]pirimidínicos a partir de sus análogos 4-amino.; Protein Kinases (PKs) are involved in basic cellular cycle regulatory mechanisms. Deregulation of those has been found on cells of different tissues with cancer, immunological disorders, endocrine disorders, nervous disorders, neurodegenerative disorders, cardiovascular disorders, infectious diseases, diabetes, Alzheimer syndrome, asthma, restenosis, atherosclerosis, leukemia, arthritis, and more. Among all the PKs huge family, Tyrosine Kinases (TKs) have been described as key point of those regulatory mechanisms and so stated as promising drug targets for treating such diseases. As a result of this biological knowledge, there have been a lot of developments in this field, resulting in some interesting and commercial TKs selective inhibitors. The Laboratori de Síntesi de l’IQS has developed some highly efficient heterocyclic synthetic procedures, especially for the synthesis of pyrido[2,3-d]pyrimidines that are structurally closely related to some well stated TKs inhibitors. Unfortunately, some of the building blocks used in those methodologies have a very narrow commercial variety and are only available from unusual vendors. This is the case for arylguanidines. As a result, the accessible chemical space is shortened. So then, the present work deals with the establishment of general procedures for the synthesis of arylguanidines and how to couple them with our previous described methodologies in order to obtain pyrido[2,3-d]pyrimidine libraries. Aminoiminomethanesulfonic acid (AIMSOA) is selected as guanidination agent and a protocol is optimized by Experimental Design. The coupling of this guanidination with the one-pot multicomponent Victory reaction is also studied. Unfortunately, coupling reaction yields with arylguanidines are very low as a result of lack of nucleophilicity, methanol mediated degradation and nucleophilic competition with this reaction solvent. Pyridone condensation with arylguanidines in 1,4-dioxane is stated as methodological alternative in order to improve nucleophilicity of the arylguanidines. Surprisingly, this procedure does not yield the expected pyridopyrimidines but a family of new, not previously described, heterobicyclic compunds that can be converted to the desired pyridopyrimidines through Dimroth rearrangement. The overall yields for the final pyridopyrimidines are higher with this new procedure than with the previous methodologies. Finally, a new global strategy is developed for the diversity oriented synthesis of 2-arylamino substituted pirido[2,3-d]pyrimidines. Firstly, the heterobicyclic skeleton is build and, secondly, this skeleton is activated by bromination and diazotization. Finally, diversity is introduced by substitution reactions. During this development a pyridopyrimidine Wheland intermediate, never described before ,has been isolated and its structure spectroscopically confirmed. The subsequent treatment of this compound with DMSO yields a new dibrominated pyridopyrimidine dehydrogenated on the pyridone ring. In addition, some synthetic procedures for the conversion of 4-aminopirido[2,3-d]pyrimidines into their 4-oxo analogues have been established. Such methodologies are auseful alternative to our old strategies for the synthesis of this kind of compounds.

La modelización matemática en los estudios universitarios de economía y empresa: análisis ecológico y propuesta didáctica

Fri, 01 Feb 2013 12:29:34 GMT

La modelización matemática en los estudios universitarios de economía y empresa: análisis ecológico y propuesta didáctica Serrano Martínez, Lídia Aquest treball parteix de la problemàtica que planteja l’ensenyament de les matemàtiques en els estudis universitaris d’economia i empresa. Des del marc teòric que adoptem, la teoria antropològica del didàctic (TAD), es postula que les matemàtiques són una eina de modelització i que aquesta funció instrumental és el la que els dóna sentit en l’ensenyament. La nostra investigació segueix les línies obertes per Cecilio Fonseca (2005) sobre les discontinuïtats matemàtiques i didàctiques entre l’ensenyament secundari i la universitat, i per Berta Barquero (2009) sobre la implementació de recorreguts d’estudi i investigació (REI) com a dispositiu didàctic per integrar la modelització matemàtica en els primers cursos universitaris de ciències. Al dirigir aquestes dues línies al cas de l’ensenyament universitari de les matemàtiques per a l’economia i empresa sorgeixen dos grans tipus de qüestions. La primera qüestió fa referència al paper dels cursos «zero» que, des dels anys noranta, organitzen algunes universitats espanyoles per a facilitar la transició entre la secundària i la universitat. S’ha analitzat la resposta institucional a aquest problema i mostrat que tendeix a augmentar l’aïllament i la desarticulació de les organitzacions matemàtiques estudiades a Secundària. En canvi, l’experimentació de cursos «zero» fonamentats en la TAD parteix de l’estudi d’una qüestió generatriu amb suficient poder generador per a requerir l’articulació, mitjançant l’ús sistemàtic de la modelització matemàtica, de praxeologies matemàtiques puntuals que apareixen aïllades en la matemàtica escolar de secundària. Això permet suavitzar, tot i que no resoldre, les discontinuïtats entre la Secundària i la Universitat. La segona qüestió abordada parteix de la constatació que la modelització matemàtica de sistemes econòmics està pràcticament absent o, en el millor dels casos, juga un paper absolutament secundari en els estudis universitaris d’economia i empresa i planteja el problema de la seva ecologia, és a dir, de les condicions de possibilitat de la seva integració normalitzada en l’ensenyament, així com de les restriccions institucionals que dificulten el seu desenvolupament. Seguint el treball de Barquero (2009), s’ha adoptat un dispositiu didàctic per a l’ensenyament de les matemàtiques com a eina de modelització basada en els REI. S’han dissenyat i experimentat tres REI durant més de cinc cursos acadèmics consecutius en l’assignatura de Matemàtiques de primer curs d’ADE en IQS School of Management. L’anàlisi clínic d’aquestes experimentacions ha donat lloc a dos grans tipus de resultats. Per una banda, es confirmen els resultats obtinguts per Barquero (2009) en el cas de l’ensenyament de les ciències experimentals de que els REI són un dispositiu didàctic apropiat per a facilitar la integració de la modelització matemàtica en els estudis universitaris. A més, es mostra per primer cop la possibilitat i fecunditat d’integrar els REI en l’organització didàctica global de l’assignatura, en lloc d’introduir-los com un dispositiu complementari. Per altra banda, es destaca la importància que els REI siguin el nucli al voltant del qual s’organitzin les activitats de l’assignatura de matemàtiques, prenent com a punt de partida qüestions de l’àmbit econòmic o empresarial que s’hagin de resoldre mitjançant un estudi prolongat. Apareix una altra condició ecològica poc visible fins ara: la necessitat de disposar d’infraestructures matemàtiques adequades que no existeixen o no són accessibles a la cultura escolar. A més, la implantació dels REI i la pervivència a llarg termini del canvi didàctic que provoquen requereix que els estudiants comparteixin responsabilitats que el contracte didàctic tradicional assigna en exclusiva al professor. Les principals restriccions que dificulten la integració de la modelització matemàtica en els estudis universitaris d’economia i empresa provenen, per una banda, de l’epistemologia dominant que es manifesta en l’“aplicacionisme” imperant i, per l’altra, dels trets fortament “teoricistes” i “tecnicistes” de l’organització didàctica universitària i d’una pedagogia “monumentalista” que provoca la pèrdua de la raó de ser de l’ensenyament de les matemàtiques en l’àmbit econòmic i empresarial.; Este trabajo parte de la problemática que plantea la enseñanza de las matemáticas en los estudios universitarios de economía y empresa. Desde el marco teórico que adoptamos, la teoría antropológica de lo didáctico (TAD), se postula que las matemáticas son una herramienta de modelización y que esta función instrumental es lo que les da sentido en la enseñanza. Nuestra investigación sigue las líneas abiertas por Cecilio Fonseca (2005) sobre las discontinuidades matemáticas y didácticas entre la Secundaria y la Universidad y por Berta Barquero (2009) sobre la implementación de recorridos de estudio e investigación (REI) como dispositivos didácticos para integrar la modelización matemática en los primeros cursos universitarios de ciencias. Al dirigir estas dos líneas al caso de la enseñanza universitaria de las matemáticas para la economía y empresa surgen dos grandes cuestiones. La primera hace referencia al papel de los «cursos cero» que, desde los años noventa, organizan algunas universidades españolas para facilitar la transición entre la Secundaria y la Universidad. Hemos mostrado que la respuesta institucional a dicho problema tiende a agravar el aislamiento y la desarticulación de las organizaciones matemáticas estudiadas en Secundaria. Por el contrario, la experimentación de «cursos cero» fundamentados en la TAD parte del estudio de una cuestión generatriz con suficiente poder generador para requerir la articulación, mediante el uso sistemático de la modelización matemática, de praxeologías matemáticas puntuales que aparecen aisladas en la enseñanza secundaria, lo que suaviza pero no soluciona las discontinuidades entre la Secundaria y la Universidad. La segunda cuestión abordada parte de la constatación que la modelización matemática de sistemas económicos está prácticamente ausente o, en el mejor de los casos, juega un papel absolutamente secundario en los estudios universitarios de economía y empresa, lo que conduce al estudio de su ecología, es decir de las condiciones de posibilidad de su integración normalizada en la enseñanza universitaria, así como las restricciones institucionales que dificultan su desarrollo. Para ello, siguiendo el trabajo de Barquero (2009), se ha adoptado un dispositivo didáctico para la enseñanza de las matemáticas como herramienta de modelización basado en los REI. Se han diseñado y experimentado tres REI durante más de cinco cursos académicos consecutivos en la asignatura de Matemáticas de primer curso de ADE en IQS School of Management. El análisis clínico de estas experimentaciones ha proporcionado algunas evidencias que sintetizamos a continuación. Por un lado, se confirman los resultados obtenidos por Barquero (2009) en el caso de la enseñanza de las ciencias experimentales de que los REI son un dispositivo didáctico apropiado para facilitar la integración de la modelización matemática en los estudios universitarios. Además se muestra por primera vez la posibilidad y fecundidad de integrar los REI en la organización didáctica global de la asignatura, en lugar de introducirlos como un dispositivo complementario. Por otro lado, se destaca la importancia de que los REI constituyan el núcleo en torno al cual se organicen las actividades de la asignatura de matemáticas, tomando como punto de partida cuestiones del ámbito económico o empresarial cuya resolución requiera un trabajo prolongado de estudio e investigación. Aparece otra condición ecológica poco visible hasta la fecha: la necesidad de disponer de infraestructuras matemáticas adecuadas que no existen o no son accesibles a la cultura escolar. Además, la implantación de los REI y la pervivencia a largo plazo del cambio didáctico que estos provocan requiere que los estudiantes compartan responsabilidades que el contrato didáctico tradicional asigna en exclusiva al profesor. Las principales restricciones que dificultan la integración de la modelización matemática en los estudios universitarios de economía y empresa provienen, por un lado, de la epistemología dominante que se manifiesta en el aplicacionismo imperante y, por otro, de los rasgos fuertemente teoricistas y tecnicistas de la organización didáctica universitaria y de una pedagogía monumentalista que provoca la pérdida de la razón de ser de la enseñanza de las matemáticas en el ámbito económico y empresarial.; This research grounds on the difficulties encountered in teaching mathematics in Economics and Business university degrees. Within the theoretical framework of the anthropological theory of the didactic (ATD), mathematics is interpreted as a modelling tool and it is assumed that this instrumental function is makes its teaching meaningful. Our work follows the reflexions opened by Cecilio Fonseca (2005) about mathematical and didactic discontinuities between secondary and tertiary education, and by Berta Barquero (2009) about the implementation of Research and Study Courses (RSC) as a didactic device to integrate mathematical modelling in a first-year university course of mathematics in natural sciences degrees. By directing these two lines to the case of the university teaching of mathematics for economics and business, two big types of questions arise. The first question concerns the role of the so-called ‘zero-level courses’ which, since the ‘90s, are organized in some Spanish universities in order to facilitate the transition between high school and college. The analysis of this institutional response to the transition problem shows that it tends to aggravate the isolation and disconnection of the mathematical organizations studied at secondary level. In contraposition, different ‘zero-level courses’ based on the ATD are experimented, taking as starting point the study of a question with enough generative power to require the articulation of point mathematical praxeologies which appear to be isolated in secondary school mathematics. The second question approached comes out from the observation that the mathematical modelling of economic systems is almost absent or, at best, plays a secondary role in Spanish economics and business university studies. This leads to the study of its ecology, i.e. the conditions of possibility for its implementation as a normalized activity and the institutional constrains hindering their development. Following Barquero’s proposal to use SRC as a didactic device for the teaching of mathematics as modelling, three different RSC have been designed and put into practice during more than five consecutive academic years in a course of Mathematics of an Economics and Business degree at IQS School of Management (Barcelona, Spain). The clinical analysis of these experimentations points out two main types of results. On the one hand, the analyses of Barquero (2009) in the case of mathematics for natural science are confirmed, showing that RSC are an appropriate didactic device to facilitate the integration of mathematical modelling in university studies. The analyses also show the possibility and fecundity for integrating RSC to the overall teaching organization of the mathematics course, rather than introducing them as a complementary device. On the other hand, the importance of putting RSC at the core of the activities structuring the teaching of mathematics is highlighted. In this way, economic or business issues are to be solved through a long-run study and research work. Another less visible ecological condition also comes out: the need to have appropriate―and not always available―mathematical infrastructures at one’s disposal. Moreover, the implementation of RSC and the persistence of the didactic change they promote require students to share responsibilities the traditional didactic contract uses to assign exclusively to the teacher. The main restrictions hindering the integration of mathematical modelling in economics and business university education are shown to come from the dominant epistemology and from the ‘theoricist’ and ‘technicist’ didactic organization of subjects at university level. Together with the dominant ‘monumentalistic’ pedagogy, they appear to be decisive to explain the phenomenon of the lack of rationale in the teaching of mathematics for economics and business.

The Management of Interorganizational Collaborations

Fri, 25 Jan 2013 11:28:59 GMT

The Management of Interorganizational Collaborations Esteve Laporta, Marc Els observadors de l’àmbit de la gestió pública preveuen un increment en la varietat i la complexitat de les formes de col•laboració entre el sector públic, el privat i el no lucratiu. No obstant, la recerca en el camp de les col•laboracions entre sectors encara esta sent desenvolupada, i necessita examinar el gran nombre de formes col•laboratives que han emergit en les darreres dècades. De fet, les dificultats que apareixen en la col•laboració entre el sector públic, el privat i el no lucratiu s’han d’afegir a les dificultats que presenta la gestió col•laborativa en general, i també les identificades en les aliances de negocis. Mesclar els diferents entorns, objectius, estructures i valors de les organitzacions públiques, privades i no lucratives per assolir un objectiu comú, afegeix més complexitat a la comesa, ja de per si complexa, de gestionar una aliança. En aquesta tesis he analitzat diferents aspectes de les col•laboracions interorganitzatives entre els diferents sectors, per tal d’entendre millor com aquestes complexes formes organitzatives han de ser desenvolupades i gestionades. Amb aquest objectiu, he recollit evidències de diferents diverses col•laboracions a Catalunya. Primer he adreçat la següent pregunta de recerca: Perquè succeeixen les col•laboracions? Quin és el rol del gestor/a en la creació de col•laboracions interorganitzatives? Després d’identificar el rol que tenen els gestors públics, vaig realitzar una enquesta entre els directors/es generals de totes les organitzacions públiques catalanes. Utilitzant Upper Echelons Theory per tal d’identificar els determinants de les col•laboracions interorganitzatives. En segon lloc, he analitzat organitzacions que fa molts anys que estan formades per diferents sectors: les State Owned Enterprises (SOEs). He aprofitat l’oportunitat que ha brindat l’actual crisi financera per mesurar com els interessos dels diferents sectors afecten el desenvolupament d’aquestes organitzacions; el seu interès radica en que estan formades per actors privats i actors públics de diferents nivells de l’administració pública (nacional, regional i local). Tercer, m’he centrat en comprendre millor el desenvolupament de les col•laboracions entre sectors. El focus d’aquest estudi, però, no ha estat el sector públic, sinó les organitzacions no lucratives. He realitzat una enquesta als membres de les juntes directives dels clubs esportius catalans per analitzar com col•laboren amb el sector públic i elaborar conclusions de com podrien millorar-ne els resultats. Finalment he explorat quins resultats específics podrien ser obtinguts en les col•laboracions en funció de la forma organitzativa realitzada. Per això, he desenvolupat un cas d’estudi del Banc de Sang i Teixits i he analitzat com diferents formes organitzatives facilitaven la innovació. Aquesta tesi proporciona evidencia empírica per l’argument que, en l’estudi de les col•laboracions interorganitzatives, els gestors i gestores importen. Importen en la decisió de si la col•laboració és la millor opció institucional, quan donen resposta a les diferents demandes dels stakeholders durant els processos col•laboratius, i quan decideixen quina és la millor forma organitzativa per desenvolupar les seves activitats col•laboratives.; Los observadores del ámbito de la gestión pública prevén un incremento en la variedad y la complejidad de las formas de colaboración entre el sector público, el privado y el no lucrativo. No obstante, la investigación en el campo de las colaboraciones entre sectores todavía está siendo desarrollada, y necesita examinar el gran número de formas colaborativas que han emergido en las últimas décadas. Así, las dificultades de colaboración entre el sector público, el privado y el no lucrativo deben añadirse a las dificultades que presenta la gestión colaborativa en general, y también a las identificadas en las alianzas de negocios. Mezclar los distintos entornos, objetivos, estructuras y valores de las organizaciones públicas, privadas y no lucrativas para conseguir un objetivo común, añade más complejidad a la cometida de gestionar una alianza. En ésta tesis he analizado distintos aspectos de las colaboraciones interorganizativas entre diferentes sectores, para entender mejor como éstas complejas formas organizativas deben ser desarrollabas y gestionadas. Con éste objetivo, he recogido evidencias de distintas colaboraciones en Cataluña. Primero he abordado la siguiente pregunta de investigación: ¿Por qué suceden las colaboraciones? ¿Cuál es el rol del gestor/a en la creación de colaboraciones interorganizativas? Después de identificar el rol que tienen los gestores públicos, he realizado una encuesta entre los directores y directoras generales de todas las organizaciones públicas catalanas. Utilizando Upper Echelons Theory para identificar los determinantes de las colaboraciones interorganizativas. En segundo lugar he analizado organizaciones que llevan muchos años operando y están formadas por distintos sectores: las State Owned Enterprises (SOEs). He aprovechado la oportunidad propiciada por la actual crisis financiera para medir como los intereses de los distintos sectores afectan al progreso de éstas organizaciones; si interés radica en que están formadas por actores privados y actores públicos de diferentes niveles de la administración pública (nacional, regional y local). Tercero, me he centrado en comprender mejor el desarrollo de las colaboraciones entre sectores. El foco de éste estudio, pero, no ha sido el sector público, sino las organizaciones no lucrativas. He realizado una encuesta a los miembros de las juntas directivas de los clubs deportivos catalanes para analizar cómo colaboran con el sector público, y elaborar conclusiones de cómo podrían mejorar sus resultados. Finalmente he explorado qué resultados específicos podrían ser obtenidos en las colaboraciones en función de la forma organizativa realizada. Por eso he desarrollado un caso de estudio del Banco de Sangre y Tejidos y he analizado cómo diferentes formas organizativas facilitan la innovación. Ésta tesis proporciona evidencia empírica en soporte del argumento que, en el estudio de las colaboraciones interorganizatives, los gestores y gestoras importan. Importan en la decisión de si la colaboración es la mejor opción institucional, cuando dan respuesta a las diferentes demandas de los stakeholders durante los procesos colaborativos, y cuando deciden la mejor forma organizativa para desarrollar sus actividades colaborativas.; Observers of the public management landscape are witnessing an increase in the variety and complexity in the forms of collaboration between the public, the private, and the non-profit sectors. However, research in the field of cross sector collaborations is still developing and has yet to fully examine the myriad organizational forms that have emerged during the last decades. Indeed, the challenges presented by cooperation across public, private, and non-profit sectors may compound those that characterize collaborative management in general as well as those identified in business to business alliances. Mixing the distinctive environments, goals, structures and values of public, private and non-for profit organizations to achieve a common goal adds further complexity to the already complex task of alliance management. Because of that, in this thesis I analyzed several aspects of inter-organizational collaborations between different sectors to better understand how these complex organizational forms can be developed and managed. To this end, I collected evidence from several collaborations in Catalonia. I first addressed the following research question: “Why do collaborations occur?” What is the manager’s role in the creation of inter-organizational collaborations? After identifying the role of public managers, I conducted a survey among the chief executives of all Catalan public organizations. I used Upper Echelons Theory to assess environmental and organizational variables and identified the determinants of inter-organizational collaboration. Second, I analyzed the organizations formed by different sectors and in operation for several years: the State Owned Enterprises (SOEs). I took the unique opportunity of the current financial crisis to assess how the interests of different sectors affect the development of an organization. These organizations are highly interesting because they are formed by both private actors and public actors from several levels of the public administration (i.e., national, regional, and local). Third, I aimed to better understand how cross-sector collaborations occur. However, the focus was not on the public sector, but on the actors on the other side of collaborations: non-profit organizations. I conducted a survey among the executive boards of Catalan sports clubs to assess how they collaborate with public organizations and drew conclusions on how they might enhance the performance of such collaborations. Finally, I explored what specific outputs could be achieved from the organizational arrangement in collaborations. For this, I conducted a case study of the Catalan Blood and Tissues Bank and assessed how different collaborative arrangements facilitated innovation. This thesis provides empirical evidence for the argument that, when studying inter-organizational collaboration, managers do matter. They matter when deciding if collaboration is the best institutional choice, when overseeing varying interests of the stakeholders during the process of collaboration, and when deciding which organizational form is best to develop collaborative ventures.

Influencia de la Complejidad de Tareas y Redes Sociales en el Intercambio de Conocimiento (IC)

Mon, 21 Jan 2013 17:44:34 GMT

Influencia de la Complejidad de Tareas y Redes Sociales en el Intercambio de Conocimiento (IC) Bresani Torres, Aldo Eduardo Aquest treball de recerca se centra en un dels processos més rellevants de les persones: l’intercanvi de coneixements (IC). El coneixement pot ser explícit o tàcit. L’explícit es pot codificar, estructurar i emmagatzemar de manera que pugui estar disponible. El coneixement tàcit, conegut també com a tacit knowing, és l’acció de conèixer que no es pot codificar ni estructurar, sinó que depèn de les experiències, el criteri i els valors de la persona. Les xarxes socials informals de les organitzacions esdevenen un mitjà pel qual es pot facilitar la transmissió del tacit knowing, de manera que mitjançant l’anàlisi de xarxes socials (social network analysis, SNA) es poden entendre i analitzar les relacions entre les persones, més enllà de les estructures formals i jeràrquiques. Aquesta situació és rellevant perquè l’alta direcció potenciï, i no cerqui d’estructurar o de controlar, aquestes xarxes socials i amb una gestió adequada incentivi que el coneixement flueixi a través d’elles. Es plantegen els objectius següents: 1) establir l’impacte de la complexitat de tasques en la intensitat de la interacció de xarxes socials en una organització; 2) establir l’impacte de la complexitat de tasques en el procés d’intercanvi de coneixement, i 3) verificar si hi ha alguna relació entre la intensitat de la interacció de les xarxes socials en el procés d’intercanvi de coneixement (IC). En la recerca, s’ha administrat una enquesta a tres organitzacions peruanes intensives en coneixement. Es planteja que, com més complexes siguin les tasques, la propensió de la persona a intercanviar coneixements ha de ser més gran. Els criteris de classificació de la complexitat es basen en la multiplicitat de resultats, esquemes de solució, conflictes i incertesa, i s’ha pres la qualificació d’experts de les tres organitzacions, els quals indiquen en els individus qualificats el percentatge de temps que dediquen per realitzar cada tipus de tasca en la seva rutina normal. La intensitat de la interacció de xarxes i la propensió a l’IC s’obtenen de les enquestes. De l’anàlisi efectuada, s’observa una relació directa entre la complexitat de tasques i la intensitat en la interacció de la xarxa social de coneixement, com també entre la complexitat i la propensió a intercanviar coneixement. Així mateix, s’ha trobat una relació directa entre les persones que tenen un grau més alt d’interacció en la xarxa social de coneixement i la seva propensió a l’intercanvi de coneixements. Les contribucions principals d’aquesta recerca són aquestes: 1) en l’aspecte acadèmic, la metodologia plantejada quan es treballa amb la qualificació de la persona que coneix millor la naturalesa del treball; 2) en l’aspecte pràctic, la sistematització que es pot obtenir per identificar les persones que tenen més propensió a intercanviar coneixements per potenciar-los dins de l’organització.; El presente trabajo de investigación enfoca uno de los procesos más relevantes de las personas, el Intercambio de Conocimientos (IC). El conocimiento puede ser explícito o tácito. El explícito se puede codificar, estructurar y almacenar de manera que pueda estar disponible. El conocimiento tácito, o también conocido como Tacit Knowing, es la acción de conocer que no se puede codificar ni estructurar; este depende de las experiencias, el criterio y los valores de la persona. Las redes sociales informales en las organizaciones se convierten en un medio por el cual se puede facilitar la transmisión del Tacit Knowing, por lo que mediante el análisis de redes sociales (Social Network Analysis (SNA)) se puede entender y analizar las relaciones entre las personas más allá de las estructuras formales y jerárquicas. Esta situación es relevante para que la alta gerencia potencie, y no trate de estructurar o controlar, estas redes sociales y con una adecuada gestión que incentive que el conocimiento fluya a través de ellas. Se plantean los siguientes objetivos: 1) establecer el Impacto de la Complejidad de Tareas en la intensidad de la interacción de Redes Sociales en una organización, 2) establecer el Impacto de la Complejidad de Tareas en el proceso de Intercambio de Conocimiento y 3) verificar si existe alguna relación entre la intensidad de la interacción de las redes sociales en el proceso de Intercambio de Conocimiento (IC). En la investigación se ha aplicado una encuesta a tres organizaciones peruanas intensivas en conocimiento. Se plantea que a mayor complejidad de tareas, la propensión que debe de tener la persona al intercambio de conocimientos debe ser mayor. Los criterios de clasificación para la complejidad se basan en la multiplicidad de resultados, esquemas de solución, conflictos e incertidumbre y se ha tomado la calificación de expertos de las tres organizaciones, quienes indican en los individuos calificados el porcentaje de tiempo de cada tipo de tareas realizadas en su rutina normal. La intensidad de la interacción de redes y la propensión al IC se obtienen de las encuestas. Del análisis efectuado, se observa una relación directa entre la complejidad de tareas y la intensidad en la interacción de la red social de conocimiento, así como entre la complejidad y la propensión a intercambiar conocimiento. Asimismo, se ha encontrado una relación directa entre las personas que tienen un mayor grado interacción en la red social de conocimiento y su propensión al intercambio de conocimientos. Las principales contribuciones de la presente investigación son las siguientes: 1) en el aspecto académico está la metodología planteada cuando se trabaja con la calificación de la persona que mejor conoce la naturaleza del trabajo; 2) en el aspecto práctico está en la sistematización que se puede obtener para identificar a las personas que tienen una mayor propensión a intercambiar conocimiento para potenciarlos dentro de la organización.; The research addresses one of the most important processes of people, the Knowledge Sharing (KS). Knowledge can be explicit or tacit. The explicit can be structured and stored in a manner that may be available. Tacit knowledge, or also known as Tacit Knowing, is action learning that can not be encoded or structure, this depends on the experience, judgment and values of the person. Informal social networks in organizations become a means to facilitate the transmission of Tacit Knowing, so by analyzing social networks (Social Network Analysis (SNA)) can be understood and analyzed the relationships between people beyond formal and hierarchical structures. This situation is relevant to senior management in order to enhance, rather than try to structure or control, these social networks. An appropriate management should incentive that knowledge flows through them. The research objectives are: 1) establish the Impact of Task Complexity in the intensity of the interaction of social networks in an organization, 2) set the Impact of Task Complexity in the process of knowledge sharing and 3) verify if there is any relationship between the intensity of the interaction of social networks in the process of Knowledge Sharing (KS). A survey has been applied to three peruvian knowledge intensive organizations. It argues that a more complex task, the propensity that the person must have knowledge sharing should be higher. The classification criteria for complexity based on the multiplicity of outcomes, settlement schemes, conflict and uncertainty and has taken the qualification of experts from the three organizations, who qualified individuals listed in the percentage of time each type of task made in their normal routine. The intensity of the interaction of networks and the propensity to KS are obtained from surveys. The analysis conducted, there is a direct relation between task complexity and intensity in the interaction of the social network of knowledge and between complexity and propensity to share knowledge. Also found a direct relationship between people with greater social interaction network of knowledge and their propensity to knowledge sharing. The main contributions of this research are: 1) academically the proposed methodology when working with the qualification of the person who best knows the nature of work, 2) on the practical aspect is that the systematization can get to identify people who have a greater propensity to share knowledge to empower them within the organization.

Consistencia del spread de los costos de capitales sobre los costos de la deuda: una teoría del costo de capital para empresas que no cotizan y para empresas de mercados emergentes

Mon, 21 Jan 2013 15:40:48 GMT

Consistencia del spread de los costos de capitales sobre los costos de la deuda: una teoría del costo de capital para empresas que no cotizan y para empresas de mercados emergentes Bravo Orellana, Sergio Rafael La teoria financera s’ha centrat a desenvolupar el suport conceptual per a la determinació del cost de capital de les empreses que cotitzen en borsa. Si bé se n’ha fet un gran desenvolupament, fins ara no s’ha conformat cap metodologia d’acceptació general per a les empreses que no cotitzen en borsa, que són un cas semblant de les que es troben en mercats emergents. Aquesta proposta de tesi presenta un model de determinació del cost de capital per a empreses que no cotitzen en borsa o que treballen en mercats emergents, a partir del model de fixació de preus d’actius de capital (capital asset pricing model, CAPM). En primer lloc, s’analitzen els aspectes discrepants relacionats amb el càlcul del model i els seus paràmetres. Una de les formes per al càlcul del cost de capital de les empreses que no cotitzen en borsa que s’ha desenvolupat és prendre com a referència una empresa que sí que hi cotitza. S’ha cercat d’analitzar la consistència d’escollir aquesta empresa de referència pel sol fet que té activitat en el mateix sector en què opera l’empresa que no cotitza en borsa. Un altre dels temes que s’hi tracta és l’anàlisi de la hipòtesi que el cost del deute en el mercat local interioritza la prima per risc-país, és a dir, que les taxes d’interès internes es formen a partir de les taxes d’interès internacionals base, a les quals s’afegeix la prima per risc-país. Amb les anàlisis anteriors, es proposa un model per calcular el cost de capital per a empreses que cotitzen en borsa i per a empreses de països emergents. Aquest model es basa en el següent: (i) dues empreses de risc econòmic similar –l’empresa objectiu i la de referència que cotitza– tenen el mateix diferencial entre el cost de capital econòmic de les empreses de referència (KOA,ERC) i les taxes dels passius de la mateixa empresa (Ki,ERC), és a dir, mantindran el diferencial entre KOA-Ki; (ii) si existeixen raons –com ara un accés menor a fonts del mercat de capitals o el risc-país– que modifiquin les taxes dels passius de les empreses, aquestes variacions quedaran reflectides en els costos de capital econòmic en el mateix sentit, de manera que el diferencial es mantindrà; (iii) és un model que utilitza les mateixes taxes d’interès que l’empresa objectiu –a la qual s’està calculant el cost de capital–; llavors, la determinació del cost de capital de qualsevol empresa que cotitza o que opera en un mercat emergent consistiria a prendre el cost dels passius de l’empresa Ki i afegir-hi el diferencial presentat al punt (ii), i quedaria de la manera següent: . En el cas del model per a empreses de països emergents, les taxes d’interès contenen informació a què se sotmeten els costos de capital de les empreses que operen en aquests mercats. Les taxes d’interès ja inclouen l’efecte de risc-país, és a dir, les taxes d’interès local són iguals a les taxes d’interès internacionals –pròpies de mercats desenvolupats–, a les quals s’ha afegit l’efecte de la prima per risc-país en la proporció que li correspon al mercat i a l’empresa. Però no tan sols inclou l’efecte del risc-país, sinó també els efectes de la política monetària expansiva o restrictiva. Això vol dir que, per a aquestes empreses, se seguirà aplicant la mateixa fórmula proposada, i és que en la taxa d’interès dels mercats emergents ja hi ha inclosos els efectes que en el model clàssic s’assumien com una prima per risc-país. S’ha fonamentat que, si el diferencial entre el cost de capital i la taxa d’interès és consistent, llavors, per al càlcul del cost de capital d’una empresa que no cotitza en borsa, s’hauria de prendre la taxa d’interès dels seus passius i afegir-hi aquell diferencial. Per al cas de les empreses que es troben en mercats emergents, hauria de ser semblant.; La Teoría Financiera se ha concentrado en el desarrollo del soporte conceptual para la determinación del costo de capital de empresas que cotizan en bolsa. Si bien existe un vasto desarrollo conceptual y metodológico para ellas, al momento no se ha conformado una metodología de aceptación general para empresas que no cotizan en bolsa, que es un caso similar a las que se encuentran en mercados emergentes. La propuesta de la Tesis presenta un modelo de determinación del costo de capital para empresas que no cotizan en bolsa o que trabajan en mercados emergentes a partir del CAPM. Inicialmente se analiza los aspectos discrepantes relativos al cálculo del modelo y sus parámetros. Una de las formas para el cálculo del costo de capital de las empresas que no cotizan en bolsas desarrolladas es tomar como referencia a una empresa que sí cotiza. Se buscó analizar la consistencia de elegir a esta empresa de referencia por el solo hecho de tener actividades en el mismo sector en el que trabaja la empresa no listada. Otro de los temas que se analizó es el análisis de la hipótesis que el costo de la deuda en el mercado local interioriza la prima por riesgo país, es decir que las tasas de interés internas se forman a partir de tasas de interés internacionales base a las cuáles se les añade la prima por riesgo país. Con los análisis anteriores se propone un modelo para el cálculo del costo de capital para empresas que cotizan en bolsa y para empresas de países emergentes. Dicho modelo se sustenta en lo siguiente: (i) dos empresas de similar riesgo económico –la empresa objetivo y la de referencia que cotiza– tienen el mismo diferencial entre el costo de capital económico de las empresas de referencia (KOA,ERC) y las tasas de los pasivos de la misma empresa (Ki,ERC), es decir mantendrán el diferencial entre KOA-Ki; (ii) Si existen razones –como el menor acceso a fuentes del mercado de capitales o el riesgo país– que modifiquen las tasas de los pasivos de las empresas, estas variaciones se reflejarán en los costos de capital económico en el mismo sentido, de modo que el diferencial se mantendrá; (iii) es un modelo que utiliza las mismas las tasas de interés de la empresa objetivo –a la cual se está calculando el costo de capital-, entonces la determinación del costo de capital de cualquier empresa que cotiza u opera en un mercado emergente sería tomar el costo de los pasivos de la empresa Ki y añadirle el diferencial presentado en el punto ii, quedando de la siguiente manera: . En el caso del modelo para empresas de países emergentes, las tasas de interés contienen información a las cuáles están sometidos los costos de capital de las empresas que operan en estos mercados. Las tasas de interés ya incluyen el efecto de riesgo país, es decir que, las tasas de interés locales son iguales a las tasas de interés internacionales –propias de mercados desarrollados– a las cuáles se ha sumado en efecto de la prima por riesgo país en la proporción que le corresponde al mercado y la empresa. Pero no solamente incluye el efecto de riesgo país, también los efectos de la política monetaria expansiva o restrictiva. Esto significa que para estas empresas se seguirá aplicando la misma fórmula propuesta, y es que en la tasa de interés de los mercados emergentes ya están incluidos los efectos que en el modelo clásico se asumía como una prima por riesgo país. Se ha sustentado que si el diferencial entre el costo de capital y la tasa de interés es consistente, entonces, para el cálculo del costo de capital de una empresa que no cotiza en bolsa, debería tomarse la tasa de interés de sus pasivos y añadirle aquel diferencial. Para el caso de empresas que se encuentran en mercados emergentes debería ser algo similar.; Financial theory has concentrated on the development of the conceptual framework to determine the capital costs for listed companies. While an extensive conceptual and methodological development exists for such companies, at present no broadly accepted methodology has been thought through for unlisted companies, and a similar situation is encountered with regard to companies working in emerging markets. The proposal of this thesis is to present a model, based on a CAPM, to determine the capital costs for unlisted companies, or those in emerging markets. As a point of departure, the divergent aspects relative to the calculation of the model and its parameters are analyzed. One of the approaches to the calculation of the capital costs for companies not listed on developed stock exchanges is to take a listed company as a reference. The consistency sought when choosing this reference company is solely the fact that it conducts activities in the same sector in which the unlisted company works. Another of the issues that is studied is the analysis of the hypothesis that the cost of the debt in the local market internalises the country’s risk premium, which means that the interest rates are based on international interest rates to which the country risk premium is added. Drawing on the previous analysis a model for the calculation of the capital costs for listed companies and for companies from emerging markets. This model is based on the following: (i) two companies with a similar economic risk –the target company and the listed reference company– have the same differential between the reference companies’ economic capital costs (KOA,ERC) and the liabilities rate of the same company (Ki,ERC), which means that the differential between KOA-Ki will be maintained; (ii) if there are reasons –such as less access to the capital market or the country risk– that modify the liabilities rate of the companies, these variations will likewise be reflected in the economic capital costs, so that the differential will be maintained; (iii) it is a model that uses the same interest rates of the target company –for which the capital cost is being calculated–, thus, the capital costs of any company that is listed, or operates in an emerging market, would be determined by taking the cost of the company’s liabilities Ki and adding it to the differential presented in point ii, which may be articulated as follows: . With regard to the model of companies from emerging markets, the interest rates contain information to which the capital costs of companies operating in these markets are subjected. The interest rates already include the effect of the country risk, which is to say that the local interest rates are equal to the international interest rates –those of the international markets– to which the effect of the country risk premium has been added, in proportion to the market and the company. However, not only is the effect of the country risk included, but also are the effects of expansive or restrictive monetary policy. This means that for these countries the proposed formula will continue to be applied, because the interest rate of emerging markets already includes the effects that the classic model assumed as risk country premium. It has been claimed that if the differential between the capital cost and the interest rate is consistent, then, for the calculation of an unlisted company’s capital cost, the interest rate of its liabilities should be taken and added to that differential. In the case of companies from emerging markets, it should be something similar.

La ciutat emergent: de l'urbanisme a la ciutat hiperrealitzada

Mon, 21 Jan 2013 15:08:50 GMT

La ciutat emergent: de l'urbanisme a la ciutat hiperrealitzada Sánchez Torrents, Jordi Aquesta tesi presenta un proposta teòrica per analitzar la ciutat i la seva transformació; d'una ciutat planificada, continguda en els seus murs, de pedra i de maó, lligada al temps i a l'espai a una ciutat desbocada i planetària, en xarxa, fragmentada, sense geografia ni història, infovirtual generada per les TIC. La tesi es divideix en tres grans blocs. Per una banda, en el primer bloc, es presenta la 'ciutat projectada' que recull la idea fonamental que la ciutat ha estat construïda tant amb els fils de !'instrumental físic com amb el de les idees. D'altra banda, un segon bloc, titulat la 'ciutat realitzada' on s'exposen algunes de les teories d'aproximació a la ciutat moderna i contemporània fent especial èmfasi en les teories de la ciutat lligades a l'espectacle i el consum. Per últim, el tercer bloc, gira al voltant de la noció de 'ciutat hiperrealitzada'; una ciutat infovirtual que accelera i emfasitza els atributs de la ciutat contemporània. La ciutat queda fragmentada a bocins mentre la línia entre realitat i il•lusió s'aprima. La ciutat hiperrealitzada és el reflex d'una nova manera de pensar.; Esta tesis presenta una propuesta teórica para analizar la ciudad y su transformación; de una ciudad planificada, contenida en sus muros, de piedra y de ladrillo, atada al tiempo y al espacio a una ciudad desbocada y planetaria, en red, fragmentada, sin geografía ni historia, infovirtual generada por las TIC. La tesis se divide en tres grandes bloques. Por un lado, en el primer bloque, se presenta la 'ciudad proyectada' que recoge la idea fundamental que la ciudad ha sido construida tanto con los hilos del instrumental físico como con el de las ideas. Por otro lado, un segundo bloque, titulado la 'ciudad realizada' en la cual se exponen algunas de las teorías que nos aproximan a la ciudad moderna y contemporánea remarcando muy especialmente las teorías sobre la ciudad vinculadas al espectáculo y al consumo. Por último, el tercer bloque, gira alrededor de la noción de 'ciudad hiperrealizada'; una ciudad infovirtual que acelera y acentúa los atributos de la ciudad contemporánea. La ciudad queda fragmentada en pedazos y aparece una nueva manera de pensar a tono con el pensamiento contemporáneo que adelgaza la línea entre realidad y la ilusión.; This thesis presents a theoretical framework for the analysis of the city in its transformation; from a planned city, contained within its walls, made of mortar and stone and settled in time and space, to an unbridled, planet-wide city, networked, fragmented, unbound from geography and history, infovirtual and ICT-generated. The thesis is divided in three sections. The first one introduces the "projected city", reviews the fundamental idea that a city is built with physical tools as much as it is built with ideas. The second section, titled the "realized city", puts forward some theories to approach the modern, contemporary city, making special emphasis in models that deal with the concepts of entertainment and consumerism in the city. The third and last section pertains to the "hyperrealized city"; an infovirtual city that speeds up and brings out all the qualities of the contemporary city. The city itself is shattered, and a new way of thinking about it is born, all while the line between reality and illusion gets ever thinner.

Eficàcia d'un curs de prevenció dels trastorns de la veu en els docents

Mon, 14 Jan 2013 16:45:53 GMT

Eficàcia d'un curs de prevenció dels trastorns de la veu en els docents González Sanvisens, Laura L’objectiu d’aquesta recerca és conèixer l’eficàcia d’un curs de prevenció dels trastorns de la veu adreçat a docents en actiu. Per fer-ho s’ha dut a terme un estudi longitudinal amb disseny pre-test i post-test amb grup control i grup experimental i, alhora, un estudi transversal per comparativa de grups. S’han realitzat un total de 3 avaluacions: la primera en iniciar-se el curs (pre-test), una avaluació just en finalitzar el curs (per conèixer l’eficàcia del curs a curt termini) i una darrera avaluació sis mesos més tard (mig termini). Seguint les recomanacions de la ELS, s’ha fet una avaluació multidimensional de la veu incloent: una anàlisi de la qualitat vocal objectiva a través del DSI (Wuyts et al., 2000), una anàlisi de la qualitat vocal perceptiva valorada amb l’ítem global del GRBAS (la G) (Hirano, 1981), una valoració de la percepció de l’handicap vocal avaluada amb el VHI- 10 (Jacobson et al., 1997; Nuñet-Batalla et al., 2007) i una valoració dels coneixements relatius a la funció vocal estimats amb el qüestionari COFUVO, elaborat expressament per aquesta recerca. També s’han recollit algunes dades sociodemogràfiques dels subjectes i un qüestionari d’opinió sobre la tasca docent del formador. Els resultats registrats han mostrat que l’adquisició de coneixements teòrics, estimats amb el qüestionari COFUVO, s’assoleixen ràpidament. Aquests coneixements semblen mantenir-se a mig termini, quan també s’observen canvis significatius en la qualitat vocal objectiva dels docents participants al curs, mitjançant l’índex DSI. Ens qüestionem, però, si aquest índex valora la qualitat vocal objectiva o les habilitats vocals dels participants. Ni el VHI-10, ni el paràmetre global del GRBAS mostren diferències significatives entre els tests ni els grups. Finalment, les diferències observades segons el formador responsable del curs plantegen la necessitat de controlar aquesta variable. En conseqüència, podem confirmar que el curs ha permès millorar les habilitats vocals dels docents així com els seus coneixements sobre el fenomen vocal a mig termini. Per tal de conèixer els beneficis arran del curs sobre la qualitat i la salut vocal dels docents seria interessant plantejar un estudi a més llarg termini.; El objetivo de la presente investigación es conocer la eficacia de un curso de prevención de los trastornos de la voz, dirigido a docentes en activo. Para ello se ha realizado un estudio longitudinal con un diseño pre-test y post-test con grupo control y grupo experimental y, a su vez, un estudio transversal por comparativa de grupos. Se han realizado un total de 3 evaluaciones: la primera al iniciarse el curso (pre-test), una evaluación justo en finalizar el curso (para conocer la eficacia del curso a corto plazo) y una ultima evaluación seis meses mas tarde (largo plazo). Siguiendo las recomendaciones de la ELS, se ha realizado una evaluación multidimensional de la voz incluyendo: un análisis de la calidad vocal objetiva con el índice DSI (Wuyts et al., 2000), un análisis de la calidad vocal perceptiva valorada con el parámetro global del GRBAS (la G) (Hirano, 1981), una valoración de la percepción del hándicap vocal evaluada con el VHI-10 (Jacobson et al., 1997; Nuñet-Batalla et al., 2007) y una evaluación de los conocimientos relativos a la función vocal estimados con el cuestionario COFUVO, elaborada a propósito de esta investigación. También se han recogido algunos datos sociodemográficos de los sujetos y un cuestionario de opinión sobre la tarea docente del formador. Los resultados registrados han mostrado que la adquisición de conocimientos teóricos, estimados con el cuestionario COFUVO, se asumen rápidamente. Estos conocimientos parecen mantenerse a medio plazo, cuando también se observan cambios significativos en la calidad vocal objetiva de los docentes participantes al curso, mediante el DSI. Nos cuestionamos, sin embargo, si este índice valora la calidad vocal objetiva o las habilidades vocales de los participantes. Ni el VHI-10, ni el parámetro global del GRBAS muestran diferencias significativas entre los test y los grupos. Finalmente, las diferencias observadas en relación al formador responsable del curso plantean la necesidad de controlar esta variable. En consecuencia, podemos afirmar que el curso ha permitido mejorar las habilidades vocales de los docentes y sus conocimientos sobre el fenómeno vocal a medio plazo. Para conocer los beneficios sobre la calidad y la salud vocal de los docentes seria interesante plantear un estudio a más largo plazo.; The objective of this research is to find out how effective a voice disorder prevention course addressed to teachers is. In order to do so, a program has been designed with pre- test and post-test actions, and a control group and an experimental group, plus, at the same time, a comparative survey of the groups. There have been three assessments: the first one when the course started (pre-test), another one right at the end (to find out how effective the course is on a short term basis), and a last assessment six months later (medium-term). Following recommendations from the ELS, a multidimensional assessment of the voice has taken place including: analysis of voice objective quality through DSI, (Wuyts et al., 2000), an analysis of voice perceptive quality assessed with GRBAS global item (the G) (Hirano, 1981), an assessment of the perception of voice handicap valued with VHI-10 (Jacobson et al., 1997; Nuñet-Batalla et al., 2007) and an assessment of relative knowledge to voice function estimated with the COFUVO questionnaire, elaborated just for this test. Also, some sociodemographic data of the subjects has been gathered, including an opinion questionnaire about the teacher. The results have shown that theoretical knowledge, estimated with the COFUVO questionnaire, is achieved quickly. This knowledge seems to be retained at medium- term, when also significant changes can be observed in the vocal objective quality of the teachers taking the course, through the DSI index. However, we question whether this index is assessing the vocal objective quality or the vocal skills of the participants. Neither VHI-10 nor global parameters of the GRBAS show significant differences between tests or groups. Finally, the differences observed according to the teacher responsible for the course indicate the need to control this variable. Consequently, we can confirm that the course has meant an improvement in the vocal skills of the teachers as well as their knowledge of the voice phenomenon at medium- term. A longer term study would be recommended to learn more about the benefits of voice health and quality of teaching staff following the course.

La alianza terapéutica en psicoterapia psicoanalítica de pareja. Análisis y diferenciación de la alianza y otros elementos de la relación terapéutica

Tue, 11 Dec 2012 13:20:01 GMT

La alianza terapéutica en psicoterapia psicoanalítica de pareja. Análisis y diferenciación de la alianza y otros elementos de la relación terapéutica Aznar Martínez, Berta Durant el segle XX s'ha anat configurant el concepte d'aliança terapèutica en psicoteràpia com una relació interpersonal existent i necessària entre el client i el terapeuta. Avui dia totes les orientacions teòriques atorguen a l'aliança terapèutica un paper central en la relació terapèutica. A més, des de l’àmbit de la recerca empírica, la relació entre l'aliança terapèutica i l’eficàcia del tractament en psicoteràpia ha estat constatada en nombrosos estudis. Tot i que l'origen d'aquest concepte es troba en la corrent psicoanalítica, la rellevància de l'aliança terapèutica és molt diferent segons l'opinió de diversos autors d'aquesta orientació. Per a alguns autors l'aliança terapèutica no és rellevant i pot arribar a ser interferidora del tractament, ja que la transferència és la peça clau. En canvi, per a altres autors psicoanalítics l'aliança terapèutica té un paper important en qualsevol tipus de teràpia. Dediquem un ampli apartat del treball a fer una revisió sobre la conceptualització de l'aliança dels autors psicoanalítics més destacats en l’àmbit. Nosaltres considerem que l'aliança terapèutica ha de ser presa en consideració en qualsevol tractament d'orientació psicoanalítica, ja que si no és degudament treballada pot dificultar el treball analític i, per tant, s'han de destinar a la seva formació i manteniment tant tècniques interpretatives com no interpretatives quan es requereixin. L'aliança terapèutica és, des del nostre punt de vista, un element de la relació terapèutica diferent a la transferència (i la seva respectiva contratransferència) i la relació real, que descrivim exhaustivament en el treball. En psicoteràpia psicoanalítica de parella, a causa de la gran diversitat de mecanismes que operen en aquest tipus de teràpia conjunta, la formació i el desenvolupament de l'aliança adquireixen major dificultat. Dediquem una part important del treball a enumerar i descriure aquests factors que influeixen en l'aliança a psicoteràpia de parella, així com les dimensions de l'aliança terapèutica en aquest tipus de tractament seguint el model del Sistema d'Observació de l’Aliança Terapèutica en Intervenció Familiar (SOATIF). Analitzem l'aliança terapèutica que estableix el psicoterapeuta de la sèrie nord-americana In treatment amb la parella que assisteix a la seva consulta durant nou sessions mitjançant la versió observacional del SOATIF (SOATIF-o), així com els altres elements de la relació terapèutica amb els que l'aliança interacciona. Considerem que el material és útil coma eina d'entrenament per fer ús de l'instrument i com a material docent, ja que apareixen reflectits els aspectes més importants de la relació terapèutica entre l'analista i la parella.; Durante el siglo XX se ha ido configurando el concepto de alianza terapéutica en psicoterapia como una relación interpersonal existente y necesaria entre el cliente y el terapeuta. Hoy en día todas las orientaciones teóricas otorgan a la alianza terapéutica un papel central en la relación terapéutica. Además, desde el ámbito de la investigación empírica, la relación entre la a lianza terapéutica y la eficacia del tratamiento en psicoterapia ha sido constatada en numerosos estudios. Pese a que el origen de este concepto se encuentra en la corriente psicoanalítica, la relevancia de la alianza terapéutica es muy diferente según la opinión de diversos autores de esta orientación. Para algunos autores la alianza terapéutica no es relevante y puede llegar a ser interferidora del tratamiento, ya que la transferencia es la pieza clave. En cambio, para otros autores psicoanalíticos la alianza terapéutica tiene un papel importante en cualquier tipo de terapia. Dedicamos un amplio apartado del trabajo a hacer una revisión obre la conceptualización de la a lianza de los autores psicoanalíticos más destacados en el ámbito. Nosotros consideramos que la alianza terapéutica debe ser tomada en consideración en cualquier trata miento de orientación psicoanalítica, ya que si no es debidamente trabajada puede dificultar el trabajo analítico y, por tanto, deben destinarse a su formación y mantenimiento tanto técnicas interpretativas como no interpretativas cuando se requieran. La alianza terapéutica es, desde nuestro punto de vista, un elemento de la relación terapéutica diferente a la transferencia (y su respectiva contratransferencia) y a la relación rea l, que describimos exhaustivamente en el trabajo. En psicoterapia psicoanalítica de pareja, a causa de la gran diversidad de mecanismos que operan en este tipo de terapia conjunta, la formación y el desarrollo de la alianza adquieren mayor dificultad. Dedicamos una parte importante del trabajo a enumerar y describir estos factores que influyen en la alianza en psicoterapia de pareja, así como las dimensiones de la alianza terapéutica en este tipo de tratamiento siguiendo el modelo del Sistema de Observación de la A lianza Terapéutica en Intervención Familiar (SOATIF). Analizamos mediante la versión observacional del SOATIF (SOATIF-o) la alianza terapéutica que establece el psicoterapeuta de la serie norteamericana In treatment con la pareja que acude a su consulta durante nueve sesiones, así como los otros elementos de la relación terapéutica con los que la a lianza interacciona. Consideramos que el material es útil como herramienta de entrenamiento para hacer uso del instrumento y como material docente, ya que a parecen reflejados los aspectos más importantes de la relación terapéutica entre el analista y la pareja.; During the twentieth century the concept of therapeutic alliance in psychotherapy has been shaped as an existing and necessary interpersonal relationship between the client and the therapist. Nowadays, all theoretical orientations have given to the therapeutic alliance a central role in the therapeutic relationship. Furthermore, empirical research has proved the relationship between the therapeutic alliance and the treatment efficacy in psychotherapy in numerous studies. Although the concept of the therapeutic alliance has its origin in the psychoanalytic theory, the relevance of the alliance is very different in the opinion of several authors of this orientation. For some authors, the therapeutic alliance is not relevant and can interfere in the psychoanalytic treatment, since the transference is the key element. On the other side, for other psychoanalytic authors the therapeutic alliance plays an important role in any kind of therapy. A large section of our work is devoted to do a review on the conceptualization of the alliance of the most prominent authors in the psychoanalytic field. We believe that the therapeutic alliance should be taken into consideration in any psychoanalytically oriented treatment, because if it is not properly treated, it can jeopardize the analytic work and, therefore, interpretive and non- interpretive interventions must be used when required. The therapeutic alliance is, from our point of view, an element of the therapeutic relationship different from the transference (and its respective counter-transference) and the real relationship, described both in detail in our work. In couple psychoanalytic psychotherapy, because of the great diversity of mechanism s that operate in this type of conjoint treatment, the formation and the development of the alliance become more difficult. A significant part of this work is devoted to list and describe the factors that influence the alliance as well as the dimensions of the therapeutic alliance in this type of treatment based on the System for Observing Family Therapy Alliances (SOFTA). The therapeutic alliance established by the psychotherapist and a couple who undergoes a treatment for nine sessions in the North American TV series In Treatment i s analyzed with the observational version of the SOFTA (SOFTA-o), as well as the other elements of the therapeutic relationship that interact with the alliance. We believe that the material is useful as a training tool for using the instrument and as teaching material, since the most important aspects of the therapeutic relationship between the analyst and the couple are represented.

Metodología de los mapas de concordancia para la estratificación de variables cuantitativas: aplicación a la asignatura de Medidas Electrónicas

Thu, 15 Nov 2012 15:04:50 GMT

Metodología de los mapas de concordancia para la estratificación de variables cuantitativas: aplicación a la asignatura de Medidas Electrónicas Badia Folguera, David Es desenvolupa una metodologia que combina algoritmes exploratoris i iteratius que pren com a base el concepte de concordança del coeficient de correlació W de Kendall. A partir de conjunts complexos d'ítems i les seves puntuacions (activitats d'avaluació, problemes, pràctiques, indicadors de rendiment, mesuraments i, en general, qualsevol variable quantitativa) s'aconsegueixen identificar conjunts concordants, és a dir, estructures explicatives de la dificultat del conjunt de ítems. La lectura d'aquests conjunts es pot fer de dues maneres gràcies a la informació que proporcionen els algoritmes creats: a) Transversal, de manera que els conjunts concordants formen el "esquelet de dificultat" del problema i són, per tant, referències per estudiar la resta de puntuacions en altres ítems. b) Longitudinal, mitjançant l'estudi del que anomenem Mapes de Concordança, els quals mostren l'evolució dels conjunts concordants en anar incorporant elements en cada iteració, i detectant per tant els ítems discordants respecte a conjunts estables donats. L'aplicació d'aquesta metodologia és molt àmplia, i és susceptible de ser posada en pràctica en qualsevol camp de les ciències on es realitzin mesures i es vulgui observar les variacions creuades entre individus. En aquesta investigació s'aplica a l'assignatura de Laboratori de mesures electròniques. Els resultats aporten llum a la manera de millorar les pràctiques existents i de construir-ne de noves en el futur.; Se desarrolla una metodología que combina algoritmos exploratorios e iterativos que toma como base el concepto de concordancia del coeficiente de correlación W de Kendall. A partir de conjuntos complejos de ítems y sus puntuaciones (actividades de evaluación, problemas, prácticas, indicadores de rendimiento, mediciones y, en general, cualquier variable cuantitativa) se consiguen identificar conjuntos concordantes, es decir, estructuras explicativas de la dificultad del conjunto de ítems. La lectura de estos conjuntos puede hacerse de dos maneras gracias a la información que proporcionan los algoritmos creados: a) Transversal, de manera que los conjuntos concordantes forman el “esqueleto de dificultad” del problema y son, por tanto, referencias para estudiar el resto de puntuaciones en otros ítems. b) Longitudinal, mediante el estudio de lo que denominamos Mapas de Concordancia, los cuales muestran la evolución de los conjuntos concordantes al ir incorporando ítems en cada iteración, y detectando por tanto los ítems discordantes respecto a conjuntos estables dados. La aplicación de dicha metodología es muy amplia, siendo susceptible de ser puesta en práctica en cualquier campo de las ciencias donde se realicen mediciones y se quiera observar las variaciones cruzadas entre individuos. En la presente investigación se aplica a la asignatura de Laboratorio de medidas electrónicas. Los resultados arrojan luz sobre la manera de mejorar las prácticas existentes y de construir otras nuevas en el futuro.; We have developed a new methodology that combines both exploratory and iterative algorithms which is based on the concept of concordance of the correlation coefficient W of Kendall. Starting from complex sets of items and their scores (assessment activities, problems, practices, performance indicators, measurements and, in general, any quantitative variable) it is possible to identify consistent sets, i.e., structures that explain the difficulty of the set of items. Reading these sets can be done in two different ways thanks to the information provided by the algorithms created: a) Transversal, so that the concordant sets form the "backbone difficulty" of the problem and, therefore, they become references to study the remaining scores on other items. b) Longitudinal, by studying what we call concordance maps, which show the evolution of the consistent sets when new items are incorporated after each iteration and thus detecting the discordant items with regard to given stable sets. The application of this methodology is very broad, being useful in any field of science where measurements are carried out and you may want to see cross-variations among individuals. In this research it has been applied to the subject Electronic Measurements Laboratory. The results point to different ways to improve the existing practices and create new ones in the future.

Open Innovation: Organizational Practices and Policy Implications

Thu, 25 Oct 2012 14:55:48 GMT

Open Innovation: Organizational Practices and Policy Implications López Vega, Henry Nelson Durant la darrera dècada, a causa de la necessitat de recuperacióeconòmica desprésde la crisi d’Internet i la recessió mundial, la innovacióoberta ha emergit com la nova estratègia d’innovació per a organitzacions en el sector privat i el públic. La innovacióoberta ha guanyat importància en les estratègies d’innovació de les empreses multinacionalsa causa del ràpidcreixement dels mercats d’idees i tecnologies, els mateixos que són una alternativa per a la comercialització de solucionstecnològiquesmitjançantllicències i patents. D’altra banda, atesa la necessitat de sistemes públics d’innovació que facilitin la col•laboració entre empresesnacionals i internacionals, els governs han dissenyat nous programes i estratègies per capturar els beneficis en inversionsde R+D. Aquesta tesi doctoral està composta per set articles de recerca que tracten la innovació oberta des dediversos nivells d’anàlisi.Es tracta d’un estudi profundsobre la innovacióobertades del nivell de projectes fins al nivell de sistemes regionals d’innovació, queproporciona, així,una contribució única i suficient per explicar científicament el fenomen d’estudi. També ofereix recomanacions valuoses per a directius i gestors d’innovació en el sector públic i el privat. Els estudis que es presenten en aquesta tesi doctoral inclouen una exploració de diversos tipus d’intermediaris d’innovació a Europa i als Estats Units, l’anàlisi de la qual posaen evidència l’existència de diversos enfocaments i propostes de valor que adopten elsintermediaris d’innovació. En primer lloc, dos estudis diferents se centren en el model de negoci dels intermediaris d’innovaciód’una cara,one-sided, i de dues cares, two-sided. Aquests dos estudis de cases basen en informació obtinguda a partir d’entrevistes, enquestes i documentació pública. En segon lloc, un altre cas d’estudi,elaborat a l’empresa NineSigma –unintermediari d’innovació–, revela com els intermediaris no tan sols sónútils per obtenir noves respostes a problemes tecnològics en els mercats d’idees i tecnologies, sinó també per ajudar les empreses en l’articulació i lacodificació del coneixement.Tots aquests estudis han revelat que les empresescerquen el coneixement extern per accelerar els seus processos d’innovació, ja que les solucions obtingudes els permetencomercialitzar els productes en els mercatsmés ràpidament. En tercer lloc, un cinquè estudi confirma l’ús de la innovacióoberta com a estratègia de col•laboració per accelerar el procés d’innovació.Això no obstant, la col•laboració amb socis científics no beneficia el fet d’accelerar projectes d’innovació tecnològica. Així mateix, aquest estudi suggereix que els projectes de risc corporatiu,venture capital, i unitats de negocis establertes com a core businesses beneficien de la col•laboraciódirecta amb socis de mercat i universitats. Finalment, els dos estudis finals proporcionen directrius de polítiques d’innovacióa la Unió Europea i al sistema d’innovació del Mediterrani, en què la innovacióoberta i la innovació de serveis imodels de negoci representen la novetat en un estudi d’escala política. En general, aquesta tesi doctoral intenta connectar els estudis emergents d’innovacióoberta amb les teories de gestió de la innovació, com són els intermediaris d’innovació, les capacitats dinàmiques, la velocitat de la innovació, elrisc corporatiu i les polítiques d’innovació. Les principals contribucions acadèmiques d’aquesta tesi són: a) una tipologia del model de negoci de diversos intermediaris d’innovació;b) una contribució al model de Zollo i Winter (2002) sobre els mecanismes d’aprenentatge a partir del’ús dels intermediaris; c) laconfirmació empíricaque la innovacióoberta accelera la velocitat dels processos d’innovació;d) la primera publicaciósobre el sistema d’innovació del Mediterrani, i e) noves polítiques d’innovació per ala Unió Europea. Finalment, l’estudi de la innovacióoberta a diversos nivells, des demúltiples perspectives teòriques, l’ús de dades qualitatives i quantitatives, i els diferents mètodes d’anàlisi han facilitat el descobriment de noves oportunitats de recerca,que es presentenal final d’aquesta tesi.; Durante la última década, debido a la necesidad de recuperación económica después la crisis de Internet y recesión mundial, la innovación abierta ha emergido como la nueva estrategia de innovación para organizaciones en el sector privado y público. La innovación abierta ha ganado importancia en las estrategias de innovación de las empresas multinacionalesdebido al rápido crecimientos de los mercados de ideas y tecnologías, los mismos que son una alternativa para la comercialización de soluciones tecnológicas a través delicencias y patentes. Por otra parte, dada la necesidad de sistemas públicos de innovación que faciliten la colaboración entre empresas nacionales e internacionales, los gobiernos han diseñando nuevos programas y estrategias para capturar los beneficios en inversionesde I+D. La presente tesis doctoral está compuesta por siete artículos de investigación que abordan la innovación abierta desde diferentes niveles de análisis. Los mismos proporcionan un profundo estudio sobre la innovación abierta, desde el nivel de los proyectos hasta el nivel de sistemas regionales de innovación, proporcionando así una contribución única y suficiente para explicar científicamente el fenómeno de estudio y proporcionar recomendaciones valiosas para directivos y gestores de innovación en sectores públicos y privados. Los estudios presentados en esta tesis doctoral incluyen una exploración de diferentes tipos de intermediarios de innovación en Europa y EE.UU., donde el análisis pone en evidencia la existencia de diferentes enfoques y propuestas de valor adoptados por los intermediarios de innovación. Primero, dos diferentes estudios se centran en el modelo de negocio de los intermediarios de innovación de una cara “one-sided” y dos caras “two-sided”. Estos dos estudios de caso se basan en información obtenida mediante entrevistas, encuestas y documentación pública. Posteriormente, un caso de estudio más elaborado en la empresa NineSigma - un intermediario de innovación - revela cómo los intermediarios no son sólo útiles para obtener nuevas respuestas a problemas tecnológicos en los mercados de ideas y tecnologías, sino también para ayudar a las empresas en la articulación y codificación del conocimiento.Todos estos estudios han revelado que las empresas buscan el conocimiento externo para acelerar su proceso de innovación, ya que las soluciones obtenidas les permitiría comercializar más rápidamente los productos en los mercados. Tercero, un quinto estudio confirma el uso de la innovación abierta, como estrategia de colaboración para acelerar el proceso de innovación. Sin embargo, la colaboración con socios científicos no beneficia ha acelerar proyectos de innovación tecnológica. Asimismo, este estudio sugiere que los proyectos de riesgo corporativo “venture capital” y de unidades de negocios establecidas ¨core Business” se benefician de la colaboración directa con socios de mercado y universidades. Finalmente, los dos estudios finales proporcionan directrices de política de innovación en la Unión Europea y en el Sistema de Innovación del Mediterráneo, donde la innovación abierta, la innovación de servicios y modelos de negocio representan la novedad en un estudio a nivel de la política. En general, esta tesis doctoral intenta conectar los estudios emergentes de innovación abierta y las teorías de gestión de la innovación, tales como los intermediarios de innovación, las capacidades dinámicas, la velocidad de la innovación, riesgo corporativo y la política de innovación. Las principales contribuciones académicas en esta tesis son: a) una tipología del modelo de negocio de diferentes intermediarios de innovación; b) una contribución al modelo de Zollo y Winter (2002) sobre los mecanismos de aprendizaje a través del uso de los intermediarios; c) laconfirmación empíricaque la innovación abierta acelera la velocidad de los procesos de innovación; d) la primera publicación sobre el Sistema de Innovación del Mediterráneo; y e) nuevas políticas de innovación para la Unión Europea. Finalmente, el estudio de la innovación abierta a diferentes niveles, desde múltiples perspectivas teóricas, el uso de datos cualitativos y cuantitativos y los diferentes métodos de análisis han facilitado el descubrimiento de nuevas oportunidades de investigación las que son presentadas al final de esta tesis.; Over the last decade, open innovation has impacted and enhanced firms’ collaboration strategies and public policy programs as this new ‘paradigm shift’ emerged from business’ needs to recover from the dot-com crash and belt-tightening of global recession. In this new wave of innovation, companies refocused on organic growth and in customer and consumer markets to enrich their business units and new corporate venturing initiatives. Also, open innovation gained importance in firm’s innovation strategies as technology and idea markets became a path to commercialize undeveloped solutions via licenses and patents. Moreover, given the need of innovation systems that require the collaboration among firms locally and internationally, public governments are designing new programs and strategies to capture the benefits of investment in R&D programs. This doctoral thesis addresses the aforementioned issues and provides a multi-level research framework that is comprised by seven complementary research articles. These provide a broad perspective on open innovation, from the project level to the innovation system level of analysis, each analyzing a unique area in enough depth to provide all the necessary insights and future valuable guidelines to managers and policy makers. The studies include an exploration of different types of innovation intermediaries in Europe and the US where the analysis reveals different approaches and value propositions adopted by innovation intermediaries. Two further studies focus on the business model of one-sided and two-sided innovation intermediaries and how these create and capture value for firms in technology and idea markets. These two independent case studies rely on archival information, interviews and surveys. A further in-depth case study of NineSigma – an innovation intermediary – reveals how intermediaries are not only beneficial to capture ideas from technology and idea markets but also to assist firms in articulating and codifying firms’ scientific problems. All these studies revealed firms’ seek for external knowledge to speed up their innovation process, as earlier results would allow them to launch faster products to market or determine the commercial unavailability of corporate venturing initiatives. The fifth study confirms open innovation collaboration speeds up the innovation process but collaboration with scientific partners do not help to speed up projects. Also, this study suggests when corporate venturing and core business unit can benefit from collaborating with external market and scientific partners. The two final studies provide innovation policy guidelines for the European Union and Mediterranean System of Innovation where open innovation, service innovation and business models represent the novelty in a policy level study. Overall, this doctoral thesis addresses the disconnection between open innovation studies and established streams of literature such as innovation intermediaries, dynamic capabilities, innovation speed, corporate venturing and innovation policy. The paramount academic contributions in this thesis include: a) an overarching business model typology of different innovation intermediaries, which is meant to be used to decide between collaborating with one-sided vs. two-sided innovation intermediaries; b) a contribution to Zollo and Winter’s (2002) framework on how innovation intermediaries help firms articulating and codifying knowledge and the managerial tensions and benefits of an intermediated external knowledge acquisition strategy; c) empirical support to the claim that open innovation speeds up the innovation process as well as the most advantageous type of collaboration to accelerate the speed of technology transfer, from research labs to business units, for corporate venturing and core business units; d) the first publication on the Mediterranean System of Innovation; and e) new policy initiatives for the European Union where the insights of open innovation and business models enlarged the common theoretical contributions on innovation systems. In this thesis the study of open innovation at different levels, the multiple theoretical perspectives, the use of qualitative and quantitative data and the different methods of analysis facilitated the discovery of future research opportunities. For this reason, this thesis concludes with recommendations for further scholarly research on open innovation, possible connections to established literatures and new methods and insights for managers interested on adopting open innovation in their own firms.

Impacto de la Data Warehouse e Inteligencia de Negocios en el Desempeño de las Empresas: Investigación Empírica en Perú, como País en Vías de Desarrollo

Thu, 11 Oct 2012 14:10:59 GMT

Impacto de la Data Warehouse e Inteligencia de Negocios en el Desempeño de las Empresas: Investigación Empírica en Perú, como País en Vías de Desarrollo Gonzales López, Rolando Alberto Es va realitzar una investigació amb la finalitat d'estimar l'impacte que tenen la Data Warehouse (DW) i la Intel•ligència de Negocis (BI) en l'acompliment de les empreses en un país en vies de desenvolupament. Es van establir les preguntes d'investigació i es van utilitzar dos models per resoldre aquestes. El primer un model Qualitatiu Explorador, mitjançant entrevistes semi-estructurades, i el segon un model Quantitativa, mitjançant qüestionaris. El model Qualitatiu Explorador va utilitzar 23 entrevistes en 16 empreses de diversos segments de negocis, que utilitzen la DW i BI. Es van entrevistar Gerents d'Intel•ligència de Negocis d'empreses que desenvolupen el sistema de DW i BI, després a Gerents de DW i BI d'empreses que utilitzen el sistema ja usuaris directes del sistema de DW i BI. Es van gravar totes les entrevistes, després van ser transcrites i codificades, de manera obtenir la informació més important. D'aquesta manera es van establir quines eren les variables més rellevants i els seus components en el cas de la DW i BI, i es va obtenir addicionalment informació molt rellevant. El model Quantitatiu utilitzar 110 qüestionaris de 13 empreses de diversos segments de negocis que utilitzen la DW i BI. Es va utilitzar el model de l'èxit de IS de DeLone i McLean de 2003, amb les variables verificades en l'estudi qualitatiu. Aquest té els constructes independents, Qualitat de la Informació, Qualitat del Sistema i Qualitat del Servei. Després els constructes mediadors, Ús del Sistema i satisfacció de l’usuari, i finalment el constructe dependent, l'Impacte Individual. Com s'indica el constructe dependent, la unitat d'anàlisi va ser l'usuari individual, atès el nombre limitat d'empreses que fan servir el sistema de DW i BI, la qual cosa no permetia treballar amb les empreses com a unitat d'anàlisi. Per a la resolució del model es van utilitzar les Equacions Estructurals, les quals són una eina d'anàlisi multivariable d'última generació que permet treballar amb diversos ítems per a cada constructe i solucionar el model amb tots els constructes alhora. D'aquesta manera es van establir les variables o constructes més rellevants, per grau d'importància, i els seus components, i després es va determinar la significació de cada un d'ells, responent d'aquesta manera les preguntes de recerca i confirmant les hipòtesis més rellevants de l'estudi quantitatiu . Es va determinar addicionalment aspectes com l'ús que li donen les empreses a la Intel•ligència de Negocis. Es va aconseguir explicar àmpliament al constructe dependent, l'Impacte Individual, i es va determinar també un constructe que no va funcionar bé en el model, l'Ús del Sistema. Es van establir igualment les limitacions de l'estudi i es van donar les recomanacions per a estudis futurs, de manera d'aprofitar el trobat en aquest estudi.; Se realizó una investigación con la finalidad de estimar el impacto que tienen la Data Warehouse (DW) y la Inteligencia de Negocios (BI) en el desempeño de las empresas en un país en vías de desarrollo. Se establecieron las preguntas de investigación y se utilizaron dos modelos para resolver las mismas. El primero un modelo Cualitativo Exploratorio, mediante entrevistas semi-estructuradas, y el segundo un modelo Cuantitativo, mediante cuestionarios. El modelo Cualitativo Exploratorio utilizó 23 entrevistas en 16 empresas de diversos segmentos de negocios, que utilizan la DW y BI. Se entrevistaron a Gerentes de Inteligencia de Negocios de empresas que desarrollan el sistema de DW y BI, luego a Gerentes de DW y BI de empresas que utilizan el sistema y a usuarios directos del sistema de DW y BI. Se grabaron todas las entrevistas, luego fueron transcritas y codificadas, de manera obtener la información más importante. De esta manera se establecieron cuales eran las variables más relevantes y sus componentes en el caso de la DW y BI, y se obtuvo adicionalmente información muy relevante. El modelo Cuantitativo utilizó 110 cuestionarios de 13 empresas de diversos segmentos de negocios que utilizan la DW y BI. Se utilizó el modelo del éxito de IS de DeLone y McLean de 2003, con las variables verificadas en el estudio cualitativo. Éste tiene los constructos independientes, Calidad de la Información, Calidad del Sistema y Calidad del Servicio. Luego los constructos mediadores, Uso del Sistema y Satisfacción del Usuario, y finalmente el constructo dependiente, el Impacto Individual. Como se indica el constructo dependiente, la unidad de análisis fue el usuario individual, dado el número limitado de empresas que usan el sistema de DW y BI, lo cual no permitía trabajar con las empresas como unidad de análisis. Para la resolución del modelo se utilizaron las Ecuaciones Estructurales, las cuales son una herramienta de análisis multivariable de última generación que permite trabajar con varios ítems para cada constructo y solucionar el modelo con todos los constructos a la vez. De esta manera se establecieron las variables o constructos más relevantes, por grado de importancia, y sus componentes, y luego se determino la significancia de cada uno de ellos, respondiéndose de esta manera las preguntas de investigación y confirmándose las hipótesis más relevantes del estudio cuantitativo. Se determinó adicionalmente aspectos como el uso que le dan las empresas a la Inteligencia de Negocios. Se logró explicar ampliamente al constructo dependiente, el Impacto Individual, y se determinó también un constructo que no funcionó bien en el modelo, el Uso del Sistema. Se establecieron igualmente las limitaciones del estudio y se dieron las recomendaciones para estudios futuros, de manera de aprovechar lo encontrado en el presente estudio.; The research was made with the purpose of assess the impact that the Data Warehouse (DW) and Business Intelligence (BI) have on the business performance of enterprises in a developing country. Two research questions were established, and two models were used to answer them. The first was a Qualitative exploratory model, using semi- structured interviews, and the second was a Quantitative model, using questionnaires. The Qualitative Exploratory model utilized 23 interviews in 16 enterprises of several business sectors that utilize de DW and BI. Managers of BI of companies that develop systems of DW and BI were interviewed, then managers of DW and BI of companies that use the system, and finally, users of the systems of DW and BI. The interviews were digitally recorded, and then transcribed and coded for analysis. In this way, the main variables and their components that impact in the DW and BI were established, and some complementary information was obtained. The Quantitative model used 110 questionnaires of 13 companies of different business sectors that utilize the DW and BI. The DeLone and McLean model of 2003 with constructs verified in the qualitative model. The model has three independent constructs, Information Quality, System Quality and Service Quality. Then two mediated constructs, Use of the system and User Satisfaction, and finally, the Dependent construct, the Individual Impact. As indicated in the dependent construct, the individual user was the unit of analysis, because of the limited number of enterprises that utilize the system of DW and BI. To solve the quantitative model, structural equations were used, which are tools of multivariate analysis that permit to work with several items per construct and solve the model with all constructs at the same time. In this way, using both models the more relevant constructs and their components were established, determining their importance and significance, and both research questions were answered, and the main hypothesis were confirmed. The dependent construct, the Individual Impact, was well explained, and one construct, the Use of the system, did not work at all. Besides that, some additional information of the DW and BI was gotten, as the specific use of BI that the companies realized. Finally, the limitations and recommendations of the study were presented in order to help to futures studies of DW and BI.

Móviles de guerrilla. Procesos de autocomunicación, Lenguaje audiovisual en medios móviles y su aplicabilidad didáctica en pedagogías alternativas. Estudio de caso en el Colegio Colombo Francés de Medellín - Colombia

Wed, 03 Oct 2012 13:28:13 GMT

Móviles de guerrilla. Procesos de autocomunicación, Lenguaje audiovisual en medios móviles y su aplicabilidad didáctica en pedagogías alternativas. Estudio de caso en el Colegio Colombo Francés de Medellín - Colombia Velásquez García, Germán El desenvolupament de la comunicació mòbil a partir de l'aparició de la telefonia cel • lular, s'ha configurat el desenvolupament d'un nou mitjà de comunicació, al que podem anomenar provisionalment, mitjà mòbil. La configuració, caracterització i evolució de tot mitjà de comunicació, part del desenvolupament de tecnologies, aparells i equips de comunicacions, per generar després usos i aplicacions socials, culturals, econòmiques i polítiques i acabar sent una estructura comunicacional, un element cultural que influeix en la generació d'imaginaris socials, polítics i culturals, sobre els quals exerceix una gran influència. A través de tot aquest procés, els mitjans configuren i desenvolupen un llenguatge específic del medi, el que no és altra cosa que una forma particular d'usar els elements significants, simbòlics i semiòtics de la cultura, per desenvolupar els seus missatges i continguts. En aquest treball s'ha analitzat, tant el desenvolupament i la configuració d'aquest nou mitjà audiovisual, com la transformació soferta pel llenguatge audiovisual en ser usat en aquest mitjà. Particularment s'ha desenvolupat un estudi de cas, en què s'analitza l'ús del mitjà mòbil i en particular del llenguatge audiovisual, en l'entorn del col • legi Colombo Francès de la ciutat de Medellín - Colòmbia, tractant d'establir les possibilitats de la seva usabilitat i aplicabilitat a les pràctiques pedagògics i didàctics.; El desarrollo de la comunicación móvil a partir de la aparición de la telefonía celular, ha venido configurando el desarrollo de un nuevo medio de comunicación, al que podemos llamar provisionalmente, medio móvil. La configuración, caracterización y evolución de todo medio de comunicación, parte del desarrollo de tecnologías, aparatos y equipos de comunicaciones, para generar luego usos y aplicaciones sociales, culturales, económicas y políticas y terminar siendo una estructura comunicacional, un elemento cultural que influye en la generación de imaginarios sociales, políticos y culturales, sobre los que ejerce una gran influencia. A través de todo este proceso, los medios configuran y desarrollan un lenguaje específico del medio, lo que no es otra cosa que una forma particular de usar los elementos significantes, simbólicos y semióticos de la cultura, para desarrollar sus mensajes y contenidos. En este trabajo se ha analizado, tanto el desarrollo y la configuración de este nuevo medio audiovisual, como la transformación sufrida por el lenguaje audiovisual al ser usado en este medio. Particularmente se ha desarrollado un estudio de caso, en el que se analiza el uso del medio móvil y en particular del lenguaje audiovisual, en el entorno del colegio Colombo Francés de la ciudad de Medellín – Colombia, tratando de establecer las posibilidades de su usabilidad y aplicabilidad a las prácticas pedagógicos y didácticos.; The development of mobile communication, since the emergence of cellular telephony, has shaped the emergence and configuration of new means of AUDIOVISUAL communication. We can tentatively call it mobile media. The setting, characterization and evolution of all communication media, begins with the development of technologies, equipment and communication devices so as to subsequently generate social, cultural, economic and political uses. Ultimately, a communicational structure emerges as a cultural element that influences the generation of social, political, and cultural imaginary frameworks on which the communicational structure itself exerts significant influence. Throughout this process, mobile media shapes and develops a language-specific environment as a particular form of using the symbolic, semiotic, and significant elements of culture to develop messages and content. This investigation analyzes the expansion and shaping of new audiovisual mobile media, as well as the transformation undergone by the visual language used in this realm. A case-study approach is used in which the use of mobile media is analyzed, particularly with regards to audiovisual language, in the socio-cultural milieu present among high-school students at the private educational institution “Colegio Colombo-Frances” in Medellin (Colombia). The potential use and applicability of mobile audiovisual media for pedagogic and didactic purposes is assessed.

Simulación numérica y optimización de los parámetros de funcionamiento de un SMB

Wed, 03 Oct 2012 11:53:13 GMT

Simulación numérica y optimización de los parámetros de funcionamiento de un SMB Menacho Solà-Morales, Joaquín María L’objecte del present estudi és la optimització d’un sistema de separació mitjançant llit mòbil simulat (SMB), mitjançant la seva simulació numèrica. Per a això, s’ha desenvolupat un mètode de simulació numèrica per columnes d’adsorció, per al model amb transport de matèria. D’aquesta manera, s’aconsegueix minimitzar el nombre de càlculs necessaris per a la simulació d’una columna cromatogràfica, sense pèrdua de precisió. S’ha desenvolupat i aplicat el mateix mètode per al model amb transport de matèria i difusió axial. Els resultats de la simulació de columnes cromatogràfiques per a una substància i per a barreges binàries han estat validats tot comparant-los amb resultats experimentals. A més, s’ha ampliat l’aplicabilitat dels mètodes teòrics d’optimització, a isotermes no lineals i no-Langmuir, mitjançant la integració numèrica de les corbes hodogràfiques. Aquest mètode d’integració permet simular el funcionament d’un conjunt de columnes de separació fins arribar a l’estat estacionari del sistema. Per a això s’ha desenvolupat un programa per a la simulació d’un sistema de llit mòbil simulat (SMB), capaç de simular diverses configuracions. S’han validat els resultats de la seva utilització tot comparant-ho amb resultats publicats a la bibliografia. S’ha establert una estratègia d’optimització dels paràmetres de funcionament d’un SMB, amb objecte de minimitzar el cost del sistema. S’han utilitzat els mètodes teòrics per a establir unes condicions de treball inicials per tal de ser posteriorment refinades mitjançant un algoritme símplex modificat. L’aplicació d’aquest mètode d’optimització a diversos casos publicats a la bibliografia, per a barreges binàries amb isoterma d’adsorció lineal, Langmuir i bi-Langmuir, aconsegueix en tots els casos reproduir o millorar els resultats originals. El mateix mètode s’ha utilitzat en algun dels casos per a proposar millores en la configuració del sistema.; El objeto del presente estudio es la optimización de un sistema de separación por lecho móvil simulado (SMB), mediante su simulación numérica. Para ello, se ha desarrollado un método de simulación numérica para columnas de adsorción, para el modelo con transporte de materia. Se consigue así minimizar el número de cálculos necesarios para la simulación de una columna cromatográfica, sin pérdida de precisión. Se ha desarrollado y aplicado el mismo método para el modelo con transporte de materia y difusión axial. Los resultados de la simulación de columnas cromatográficas para una sustancia y para mezclas binarias han sido validados comparándolos con resultados experimentales. Además, se ha ampliado la aplicabilidad de los métodos teóricos de optimización, a isotermas no lineales y no Langmuir, mediante la integración numérica de las curvas hodográficas. Este método de integración permite simular el funcionamiento de un conjunto de columnas de separación hasta alcanzar el estado estacionario del sistema. Para ello se ha desarrollado un programa para la simulación de un sistema de lecho móvil simulado (SMB), capaz de simular diversas configuraciones. Se han validado los resultados de su utilización comparándolo con resultados publicados en la bibliografía. Se ha establecido una estrategia de optimización de los parámetros de funcionamiento de un SMB, con objeto de minimizar el coste del sistema. Se han utilizado los métodos teóricos para establecer unas condiciones de trabajo iniciales para su posterior refinado mediante un algoritmo simplex modificado. Al aplicar este método de optimización a diversos casos publicados en la bibliografía, para mezclas binarias con isoterma de adsorción lineal, Langmuir y bi-Langmuir, se consigue en todos los casos reproducir o mejorar los resultados originales. El mismo método se ha utilizado en alguno de los casos para proponer mejoras en la configuración del sistema.; The purpose of this study is the optimization of a simulated moving bed system (SMB), by numerical simulation. To do this, we have developed a method for numerical simulation of adsorption columns, for the mass transport model. This method minimizes the number of calculations required for the simulation of a chromatographic column, without loss of accuracy. The same method has been developed and applied for the model with mass transfer and axial diffusion. The simulation results of chromatographic columns for one substance and for binary mixtures have been validated by comparing them with experimental results. Furthermore, it has been expanded the applicability of theoretical methods of optimization, nonlinear isotherms and Langmuir, by numerical integration of the hodographic curves. This method allows simulating the operation of a separation column up to the steady state of the system. For this it has been developed a program for simulating a simulated moving bed system (SMB) able to simulate various configurations. The results of its use compared with results published in the literature give a validation of the method. An optimization strategy of the operating parameters of a SMB has been established, in order to minimize the cost of the system. Theoretical methods had been used to establish initial working conditions for further refinement using a simplex algorithm. Applying this optimization method to several cases reported in the literature for binary mixtures with linear adsorption isotherm, Langmuir and bi-Langmuir, permitted in every case to reproduce or enhance the original results. The same method has been used in some cases to suggest improvements to the system configuration.

La Orientación al Mercado Internacional de las Empresas Peruanas: Los Factores que la Desarrollan y sus Componentes de Medición

Wed, 03 Oct 2012 11:28:07 GMT

La Orientación al Mercado Internacional de las Empresas Peruanas: Los Factores que la Desarrollan y sus Componentes de Medición Montoya Ramírez, Rafael Ricardo Les empreses de països com el Perú, que fa poc que creuen les fronteres per iniciar processos d’internacionalització, han de començar a conèixer i a valorar els factors que en determinen l’orientació al mercat internacional, ja que està demostrat que aquesta orientació té un impacte positiu en el rendiment organitzatiu de les empreses. Aquesta recerca recull el més important de la literatura sobre orientació al mercat en el context general i internacional, i després presenta una nova manera de valorar aquest constructe, amb la inclusió d’un component clau: l’orientació al benefici, un element que les empreses han de mesurar per la gran importància que té en la gestió d’empreses. Així mateix, l’instrument de mesura proposat incorpora components que ja han estat estudiats anteriorment i que han obtingut resultats positius, com també els factors principals que impulsen el desenvolupament de l’orientació al mercat internacional. Aquest instrument va ser validat inicialment en un estudi pilot al Perú aplicat a executius i experts, i, després de millorar-lo, es va aplicar a un estudi quantitatiu mitjançant enquestes en empreses del Perú amb capital peruà que actualment gestionen negocis internacionals, independentment de la seva manera d’operar. Aquesta recerca incorpora per primera vegada l’orientació al benefici com a part dels elements per mesurar l’orientació al mercat internacional, i demostra la relació positiva que hi ha entre els indicadors de desenvolupament en les exportacions i les estructures d’exportació amb orientació al mercat internacional, tal com ja s’havia demostrat en altres estudis preliminars duts a terme en diversos països. Tot i això, i al contrari del que es diu en estudis anteriors, no hi ha cap relació positiva entre l’orientació al mercat internacional i els sistemes d’exportació i la turbulència de l’entorn exportador, fet que es pot explicar per les diferències culturals existents i per l’etapa de negocis internacionals inicial en la qual es troba el país.; Las empresas de países como Perú, que recién están empezando a cruzar las fronteras para iniciar procesos de internacionalización, deben empezar a conocer y medir aquellos factores que determinan la Orientación al Mercado Internacional, ya que está demostrado que esta orientación impacta positivamente en el rendimiento organizacional de las empresas. La presente investigación recoge lo más importante sobre la literatura de Orientación al Mercado en su contexto general e internacional, y luego se presenta una nueva forma de medir este constructo incluyendo un componente clave que es la Orientación al Beneficio, componente que debe ser medido por las empresas, dada su importancia en la gestión de negocios. Asimismo el instrumento de medición propuesto incorpora también componentes, ya antes estudiados con resultados positivos, y los principales factores que impulsan el desarrollo de la orientación al mercado internacional. El instrumento de medición fue validado inicialmente en un estudio piloto en Perú aplicado a ejecutivos y expertos, y luego de ser mejorado, fue aplicado en un estudio cuantitativo a través de encuestas en empresas peruanas de capitales peruanos que actualmente gestionan negocios internacionales, cualquiera sea su modo de operación. La presente investigación incorpora por primera vez la Orientación al Beneficio como parte de los componentes para medir la Orientación al Mercado Internacional, y demuestra la relación positiva que existe entre los Indicadores de Desarrollo Exportador, y las Estructuras de Exportación con la Orientación al Mercado Internacional, como ya había sido demostrado en otros estudios preliminares en diversos países. Sin embargo, contradiciendo otros estudios anteriores, no se encuentra relación positiva entre los Sistemas de Exportación y la Turbulencia del Entorno Exportador con la Orientación al Mercado Internacional, lo cual puede explicarse por diferencias culturales y por la etapa inicial de negocios internacionales en la cual se encuentra el país.; Companies from countries like Peru, who are just beginning to cross the border to initiate processes of globalization, must begin to understand and measure those factors that determine the export market orientation, as it is shown that this approach positively impacts organizational performance of companies. This research brings together the most important literature on market orientation in general and international context and then presents a new way to measure this construct including a key component is the profit orientation, component to be measured by companies, given their importance in business management. Furthermore, the proposed measuring instrument also incorporates components, and previously studied with positive results, and the main factors driving the development of guidance to the international market. The instrument was initially validated in a pilot study in Peru applied to executives and experts, and after being improved, was applied in a quantitative study using surveys in Peruvian capital companies currently managing international businesses, whatever their mode of operation. This research incorporates for the first time as part of profit orientation of the components to measure the export market orientation, and demonstrates the positive relationship between Export Development Indicators, and the Export Structure with the Export Market Orientation, as had been demonstrated in other preliminary studies in several countries. However, contradicting earlier studies, there is not positive relationship between Export System and the Turbulence of the Export Environment with the Export Market Orientation, which can be explained by cultural differences and the initial stage of international business in which country finds itself.

Understanding the motivational mechanisms of value congruence

Wed, 03 Oct 2012 10:59:49 GMT

Understanding the motivational mechanisms of value congruence Bao, Yuanjie Antecedents:Malgrat la importància oferta en la literatura, el concepte de congruència de valors és encara poc conegut. La literatura és ambigua i el tema és encara poc conegut. La congruència de valors es tracta a les àrees de gestió i psicologia relacionant-la amb diverses actituds cap al treball o cap als resultats empresarials. No obstant això, el procés que afecta a aquests resultats segueix sent molt polèmic. És a dir, no sabem exactament per què la congruència de valors produeix efectes en els resultats empresarials. Pregunta de recerca:Aquesta tesi intenta explicar l'efecte de la congruència de valors. És a dir, quin és la correlació o relació semicausal entre la congruència o incongruència de valors i determinades actituds laborals tals com la satisfacció laboral, compromís organitzacional, d'una banda, i de salut, tals com l'estrès laboral o la salut física, per l'altre. Enfocament teòric:Reconeixent el fet que les explicacions actuals sobre els efectes de la congruència dels valors són especulatives, fragmentades i de caràcter social, en aquesta tesi s'utilitza la teoria basada en l’autoconcepte com a teoria subjacent per comprovar empíricament el mecanisme de mediació de les variables de autoconcepte en la relació entre la congruència de valors i els resultats empresarials. S'afirma que aquest mecanisme individual és similar a l'efecte de mediació dels mecanismes socials tals com la confiança. Disseny:En aquesta tesi s'utilitza l'enfocament de tres papers relacionats. En el primer d'ells es fa una revisió de la literatura existent sobre congruència de valors i contextualitza la investigació des d'un marc global. El segon paper utilitza la teoria de l’autoconcepte per explicar els efectes de la congruència de valors en els resultats laborals relacionats amb l'actitud, tals com a salut mental (burnout) i una sèrie de resultats relacionats organitzativament com la propensió d'accidents i de les intencions de rotar. Les dades van ser recollides entre les infermeres que treballen en un gran hospital universitari a Catalunya. El tercer paper utilitza algunes de les variables derivades de la teoria de l'autoconcepte per provar empíricament la importància relativa i la configuració de mecanismes individuals i mecanismes socials com a mediadors entre la congruència de valors i una sèrie de resultats específics individuals, com la satisfacció en el treball, el compromís amb l'organització i l'esgotament. Aquest tercer estudi es va dur a terme en un hospital del nord-est de Xina. Resultats: El primer paper estableix les bases per a futurs estudis especificant les necessitats i les limitacions de treballs previs. En els dos estudis empírics, s'ha trobat que la teoria de l’autoconcepte es pot aplicar en el context de la comprensió del procés d'efectes de la congruència dels valors. En el segon paper, s'ha observat que, per a diferents tipus de valors, l'esgotament intervé de forma diferent entre els efectes de la incongruència de valors en els resultats. Quant al tercer paper, s'ha trobat que, per a diferents resultats, les variables de l’autoconcepte intervenen entre els efectes de la congruència dels valors de forma diferent, però s'ha constatat que la confiança en l'organització és un mediador social consistent. Això últim reforça el recent interès a utilitzar en major mesurada la construcció de la confiança en les investigacions sobre organitzacions. Això va resultar ser vàlid en el context xinès. Conclusions: Aquesta tesi sosté que l'estudi sobre la congruència de valors és molt important tant per als individus com per a les organitzacions. A pesar que els seus efectes directes o de mediació, això també afecta a resultats relacionats amb la salut de l'individu (és a dir, esgotament o la salut física), així com a resultats relacionats amb la salut de l'organització (el compromís, la propensió d'accidents,, la previsió de volum de negoci, i similars).; Antecedentes: A pesar de la importancia ofrecida en la literatura, el concepto de congruencia de valores es aún poco conocido. La literatura es ambigua y el tema es aún poco conocido. La congruencia de valores se trata en las áreas de gestión y psicología relacionándola con diversas actitudes hacia el trabajo o hacia los resultados empresariales. No obstante, el proceso que afecta a estos resultados sigue siendo muy polémico. Es decir, no sabemos exactamente por qué la congruencia de valores produce efectos en los resultados empresariales. Pregunta de investigación: Esta tesis intenta explicar el efecto de la congruencia de valores. Es decir, cuál es la correlación o relación semicausal entre la congruencia o incongruencia de valores y determinadas actitudes laborales tales como la satisfacción laboral, compromiso organizacional, por un lado, y de salud, tales como el estrés laboral o la salud física, por el otro. Enfoque teórico: Reconociendo el hecho de que las explicaciones actuales sobre los efectos de la congruencia de los valores son especulativas, fragmentadas y de carácter social, en esta tesis se utiliza la teoría basada en el autoconcepto como teoría subyacente para comprobar empíricamente el mecanismo de mediación de las variables de autoconcepto en la relación entre la congruencia de valores y los resultados empresariales. Se afirma que este mecanismo individual es similar a los efectos de mediación de los mecanismos sociales tales como la confianza. Diseño: En esta tesis se utiliza el enfoque de tres papers relacionados. En el primero de ellos se hace una revisión de la literatura existente sobre congruencia de valores y contextualiza la investigación desde un marco global. El segundo paper utiliza la teoría del autoconcepto para explicar los efectos de la congruencia de valores en los resultados laborales relacionados con la actitud, tales como salud mental (burnout) y una serie de resultados relacionados organizativamente como la propensión de accidentes y de las intenciones de rotar. Los datos fueron recogidos entre las enfermeras que trabajan en un gran hospital universitario en Cataluña. El tercer paper utiliza algunas de las variables derivadas de la teoría del auto-concepto para probar empíricamente la importancia relativa y la configuración de mecanismos individuales y mecanismos sociales como mediadores entre la congruencia de valores y una serie de resultados específicos individuales, como la satisfacción en el trabajo, el compromiso con la organización y el agotamiento. Este tercer estudio se llevó a cabo en un hospital del noreste de China. Resultados: El primer paper establece las bases para futuros estudios especificando las necesidades y las limitaciones de trabajos previos. En los dos estudios empíricos, se ha encontrado que la teoría del autoconcepto se puede aplicar en el contexto de la comprensión del proceso de efectos de la congruencia de los valores. En el segundo paper, se ha observado que, para diferentes tipos de valores, el agotamiento media de forma distinta entre los efectos de la incongruencia de valores en los resultados. En cuanto al tercer paper, se ha hallado que, para diferentes resultados, las variables del autoconcepto median entre los efectos de la congruencia de los valores de forma distinta, pero se ha constatado que la confianza en la organización es un mediador social consistente. Esto último refuerza el reciente interés en utilizar en mayor medida la construcción de la confianza en las investigaciones sobre organizaciones. Ello resultó ser válido en el contexto chino. Conclusión: Esta tesis sostiene que el estudio sobre la congruencia de valores es muy importante tanto para los individuos como para las organizaciones. A pesar de que sus efectos directos o de mediación, ello también afecta a resultados relacionados con la salud del individuo (es decir, agotamiento o la salud física), así como a resultados relacionados con la salud de la organización (el compromiso, la propensión de accidentes,, la previsión de volumen de negocio, y similares).; Background: Albeit the critical importance accorded in the literature to the concept of value congruence it is still poorly understood. The literature dealing with it is ambiguous and inconsistent. Value incongruence in the management and psychological disciplines, has been related to various job attitudes and other work related outcomes, but the process of which it affects the latter remains controversial. That is, we do not know exactly why value congruence (or value incongruence) is supposed to have these effects on the outcomes studied. Research question:This thesis is an attempt to understand the process of value congruence’s effect. That is to say: what are the correlational or semi causal relationships between value congruence and value incongruence on selected attitudinal outcomes such as job satisfaction, organizational commitment on one hand, and health outcomes, such as job burnout or physical health , on the other hand?. Theoretical approach:The underlying theory of “self-concept” has been used in its application to the construct of value congruence. More specifically, the mediating mechanism of self-concept variables on the relationship between value congruence and outcomes was empirically tested. Furthermore, the relative importance and the particular configuration of individualmechanism vssocial mechanism functioning simultaneously as mediatorshave been tested. . Design:This thesis uses three connected papers. The first paper is a comprehensive review of the literature on value congruence. Itintegrates value congruence research into a coherent framework.A clear agenda for research results from the conclusions reached in this first paper. The second paper inspired by the “self-concept theory”,tests the relationships between value congruence on specific outcomes such as mental health (burnout), physical health, and a host of organizationally related outcomes such as accident propensity and turnover intentions. Data was collected amongst nurses working in a large university hospital in Catalonia. The third paper also uses some variables derived from the self-concept theory to empirically test the relative importance and the particular configuration of individualmechanism and social mechanism functioning simultaneously as mediatorsbetween value congruence and a host of specific individual outcomes such as job satisfaction, organizational commitment and Burnout. This third study was carried out in a county hospital in northeast China. Method: The first paper is qualitative in nature. It synthesizes and classifies related definitions, models and measurement based on the literature. The second and the third papers are empirical studies based on cross-sectional pre validated surveys conducted in Spain and China in the health care settings. Univariate, bivariate and multivariate analyses were employed throughout different phases of the studies. Multiple regressiontechnique was employed to test the mediation effect. Results:The first study sets up the agenda for future research in specifying needs and limitations of previous research. In the two empirical papers, it has been found that self-concept theory can serve for understanding the effects of value congruence. More specifically the second paper shows that for different types of value incongruence, burnout mediatesin a differential manner the effects on the outcomes studied. Third paper, found that, for different outcomes, self-concept variables mediates the effects of value congruence differentially, but trust in the organization, a specific variable that was added in this study, was a consistent social mediator. The latter reinforces recent call to further use the construct of trust in organizational research. This was found to be valid in the Chinese context. Conclusion: The thesis argues that studying value congruence can be very important to both individuals and organizations. Regardless of its direct or mediating effects, it impacts outcomes connected with individual health (i.e. Burnout or physical health) and also outcomes connected with organizational health (commitment, accident propensity, turnover intention, and alike). The thesis also shows how important it is to identify various linkages and configurations between value congruence and outcomes while borrowing from the self-concept theory.

Tailoring Surfaces to improve Biomaterials performance: piCVD & iCVD approaches

Wed, 03 Oct 2012 10:32:59 GMT

Tailoring Surfaces to improve Biomaterials performance: piCVD & iCVD approaches Montero Suárez, Laura S’han dipositat capes primes d’hidrogel per tal de modificar les propietats superficials i millorar el comportament dels biomaterials. Dues de les tècniques de deposició química en fase vapor més comunes s’han estudiat per poder dur a terme aquestes modificacions. La deposició química foto-iniciada en fase vapor (piCVD) és un mètode simple, ràpid i no agressiu que permet depositari films d’hidrogel. És un mètode que s’inicia a la superfície de la mostra i que permet recobrir de manera homogènia superfícies tridimensionals com és el cas de les micro-partícules. El piCVD ofereix un ventall molt ampli d’hidrogels amb capacitat d’absorbir aigua, incorporant co-monòmers amb diferents propietats. Els hidrogels poden ser dissenyats perquè la reactivitat es localitzi a nivell superficial, millorant d’aquesta manera la funcionalització química dels hidrogels. Tanmateix, un nou mètode s’ha utilitzat per micro-estructurar les superfícies durant la deposició via piCVD per obtenir hidrogels amb comportaments especials. Els hidrogels termo-sensibles s’han obtingut via deposició química iniciada en fase vapor (iCVD). S’ha desenvolupat una llibreria d’hidrogels termo-sensibles, els quals exhibeixen una temperatura de transició molt marcada. La microbalança de quars amb dissipació (QCM-D) s’ha fet servir per analitzar la transició d’aquests films. La combinació de les propietats que ofereixen els films termo-sensibles dona la possibilitat de dissenyar una plataforma per prevenir la formació de biofilms.; Se han depositado capas delgadas de hidrogel para lamodificación superficial y mejora del comportamiento de los biomateriales. Dos de las técnicasmás comunes de deposición química en fase vapor se han estudiado para llevar a cabo estas modificaciones. La deposición química foto-iniciada en fase vapor (piCVD) es un método simple, rápido y no agresivo que permite depositar films de hidrogel. Es un método que se inicia en la superficie de la muestra y que permite recubrir de manera homogénea superficies tridimensionales como es el caso de las micro-partículas. El piCVD ofrece un abanico muy amplio de hidrogeles con capacidad de absorber agua, incorporando co-monomeros con diferentes propiedades. Los hidrogeles se pueden diseñar para que la reactividad se localice a nivel superficial, mejorando de esta manera la funcionalización química de los hidrogeles. Así mismo, un nuevo método se ha utilizado para micro-estructurar las superficies durante la deposición vía piCVD para obtener hidrogeles con comportamientos especiales. Los hidrogeles termo-sensibles se han obtenido vía deposición química iniciada en fase vapor (iCVD). Se ha desarrollado una librería de hidrogeles termo-sensibles, los cuales exhiben una temperatura de transición muy marcada. La microbalanza de cuarzo con disipación (QCM-D) se ha utilizado para analizar la transición de este film. La combinación de las propiedades que ofrecen los films termo-sensibles da la posibilidad de diseñar una plataforma para prevenir la formación de biofilms.; Thin hydrogel films have been deposited to modify surface properties and improve biomaterials performance. Two of the most common chemical vapor deposition techniques have been studied to carry out these modifications. Photo-initiated chemical vapor deposition piCVD has been developed as a simple, not aggressive and easy method for the deposition of thin hydrogel films. This method follows a versatile surface-driven reaction process that allows homogeneous coating of both 2D and 3D geometries, such as microspheres. piCVD offers the possibility to fabricate a wide range of swellable thin films, incorporating co-monomers with different properties, such as amine-reactivity, suitable for further modification. The hydrogels can be designed by nano-confining the reactivity to the near surface region, improving the chemical functionality of hydrogels. In addition, a new method to create micro-patterned surfaces can be applied during piCVD deposition to design surfaces having special behavior. Thermo-responsive thin hydrogel films have also been obtained via initiated chemical vapor deposition (iCVD). A library of thermo-sensitive films exhibiting controlled lower critical solution temperatures (LCST) has been generated. Quartz crystal microbalance with dissipation analysis has been used to analyze the phase-transition of these films. The intrinsic properties of thermo-sensitive hydrogels, such as tunable surface hydrophilicity or release of film-entrapped molecules, open the possibility to design systems for controlling biofilm formation.

Desenvolupament de nous compostos amb activitat brassinoesteroide mitjançant modelització molecular i síntesi

Mon, 30 Jul 2012 09:21:54 GMT

Desenvolupament de nous compostos amb activitat brassinoesteroide mitjançant modelització molecular i síntesi Capdevila Urbaneja, Enric Els brassinoesteroides són fitohormones naturals que presenten un potencial molt prometedor per a ser aplicats a l’agricultura. L’elevat cost d’obtenció d’aquests compostos ha estimulat la recerca d’anàlegs que ofereixin una bona relació entre la seva activitat biològica i el seu cost. En aquest sentit, es creu interessant abordar la cerca de compostos d’estructura no esteroïdal amb activitat brassinosteroide mitjançant mètodes computacionals. Per assolir aquest objectiu s’han plantejat dos enfocaments: per una banda, buscar estructures totalment noves i, per l’altra, buscar estructures que puguin mimetitzar només l’esquelet esteroidal d’anàlegs brassinoesteroides androstànics actius per a, posteriorment, ancorar hi la cadena addient. Amb la primera aproximació s’han realitzat processos de virtual screening sobre bases de dades de screening compounds comercials mitjançant dues estratègies: un model de QSAR, desenvolupat amb descriptors independents de l’alineament amb el programa ALMOND, i l’aplicació de la metodologia FLAP. Després d’un procés de filtració, a partir dels dos mètodes s’han proposat una serie de candidats, l’activitat dels quals ha estat avaluada amb el test d’inclinació de la làmina d’arròs (RLIT). En total, s’han trobat 7 hits, 4 dels quals formen una sèrie en la que comparteixen l’estructura de N (2 hidroxietil)piperazina. Aquests compostos es plantegen com a nous referents per obtenir estructures no esteroidals amb activitat brassinoesteroide. Per altra banda, amb la segona aproximació, s’ha aplicat la metodologia de scaffold hopping amb el programa SHOP per trobar estructures que puguin mimetitzar esquelets androstànics brassinoesteroides. Aquesta metodologia s’ha aplicat sobre dues bases de dades: una de building blocks comercials i una disenyada ad hoc prenent com a referència estructures basades en coneixements previs. Després d’una etapa de selecció mitjançant alineaments flexibles efectuats amb el programa MOE, 11 estructures han estat proposades per a la síntesis d’anàlegs. S’ha intentat la síntesis de 3 compostos a partir d’estructures anàlogues de l’esquelet androstànic escollides preliminarment. Els grups protectors escollits i les condicions de reacció assajades no han rendit els compostos desitjats però han proporcionat informació per afrontar la síntesi de futurs anàlegs brassinoesteroides amb estructures no esteroïdals.; Los brasinoesteroides son fitohormonas naturales que presentan un potencial muy prometedor para ser aplicados en la agricultura. El elevado coste de obtención de estos compuestos ha estimulado la búsqueda de análogos que ofrezcan una buena relación entre su actividad y su coste. En este sentido, se cree interesante abordar la búsqueda de compuestos de estructura no esteroidal con actividad brasinoesteroide mediante técnicas computacionales. Para lograr este objetivo se han planteado dos enfoques: por un lado, buscar estructuras totalmente nuevas y, por el otro, buscar estructuras que puedan mimetizar solo el esqueleto esteroidal de análogos brasinoesteroides androstánicos activos para, posteriormente, anclar la cadena adecuada. Con la primera aproximación se han realizado procesos de virtual screening sobre bases de datos de screening compounds comerciales mediante dos estrategias: un modelo de QSAR, desarrollado con descriptores independientes del alineamiento con el programa ALMOND, y la aplicación de la metodología FLAP. Después de un proceso de filtrado, a partir de los dos métodos se han propuesto una serie de candidatos, la actividad de los cuales ha sido evaluada con el test de inclinación de la lámina de arroz (RLIT). En total, se han encontrado 7 hits, 4 de los cuales forman una serie que comparte la estructura de N (2 hidroxietil)piperazina. Estos compuestos se plantean como nuevos referentes para obtener estructuras no esteroidales con actividad brasinoesteroide. Por otro lado, con la segunda aproximación, se ha aplicado la metodología de scaffold hopping con el programa SHOP para encontrar estructuras que puedan mimetizar esqueletos androstánicos brasinoesteroides. Esta metodología se ha aplicado sobre dos bases de datos: una de building blocks comerciales y otra diseñada ad hoc tomando como referencia estructuras basadas en conocimientos previos. Después de una etapa de selección mediante alineamientos flexibles realizada con el programa MOE, 11 estructuras han sido propuestas para la síntesis de análogos. Se ha intentado la síntesis de 3 nuevos compuestos a partir de estructuras análogas del esqueleto androstánico escogidas preliminarmente. Los grupos protectores escogidos i las condiciones de reacción ensayadas no han rendido los compuestos deseados pero han proporcionado información para afrontar la síntesis de futuros análogos brasinoesteroides con estructuras no esteroidales.; Brassinosteroids are natural phytohormones that present a promising potential in agricultural applications. The high cost to obtain these compounds has promoted the research of analogues that offer a good relationship between their biological activity and their cost. Keeping this idea in mind, the search of compounds with non-steroidal structure with brassinosteroid activity using computational methods was considered an interesting goal. To achieve this objective two approaches has been proposed: on one side, to search completely new structures and, on the other, to search structures mimetic to the steroidal skeleton of active androstane brassinosteroid analogues, where the adequate side chain has to be anchored. With the first approach, virtual screening processes over commercial screening compound databases have been performed using two strategies: a QSAR model developed with alignment-free descriptors with the program ALMOND, and the application of FLAP methodology. After a filtering process, some structures have been proposed as candidates, whose biological activity in the Rice Lamina Inclination Test (RLIT) has been measured. Totally, 7 hits have been found, from which 4 form a series sharing the N (2 hidroxiethyl)piperazine. These compounds are proposed as new referents to find non steroidal structures with brassinosteroid activity. With the second approach, the scaffold hopping methodology has been applied with SHOP program to find structures mimetic to androstane brassinosteroid skeletons. This methodology has been applied over two databases: a commercial building blocks one and an ad hoc designed one, taking as reference structures based on previous knowledge. After a filtering step with flexible alignments performed with the program MOE, 11 structures have been proposed for the synthesis of new compounds. The synthesis of 3 new compounds has been tried starting from preliminary selected structures analogous to the androstane skeleton. The chosen protecting groups and the tested reaction conditions have not yielded the desired compounds but have given information to face the future synthesis of brassinosteroid analogues with non-steroidal structures.

Validación de un instrumento de detección de factores de riesgo de salud mental en la infancia y adolescencia: Listado de ítems en salud mental (LISMEN)

Fri, 27 Jul 2012 11:35:19 GMT

Validación de un instrumento de detección de factores de riesgo de salud mental en la infancia y adolescencia: Listado de ítems en salud mental (LISMEN) Artigue Gómez, Jordi La detecció de factors de risc poden ser una peça clau en la prevenció dels trastorns de salut mental. Com fa anys que es coneix l'estructuració de l'aparell psíquic és fruit de les interaccions entre la genètica i el medi ambient, per aquest motiu, les experiències relacionals a la infància condicionen el desenvolupament neurològic i emocional del nen. Existeixen esdeveniments vitals que poden ser considerats de risc per a la salut mental d'un nen, com per exemple, els problemes obstètrics o maltractaments. S'ha demostrat que l'acumulació d'aquestes circumstàncies generen una trajectòria de vida alterada que fa més vulnerables a les persones davant la possibilitat de patir un trastorn mental. El LISMEN és un llistat d'ítems en salut mental basat en la bibliografia científica nacional i internacional sobre factors de risc. La informació que demana és accessible per professionals no especialitzats en salut mental i es pot utilitzar en serveis de salut comunitaris com els de pediatria i medicina de família. L'anàlisi estadístic realitzat en aquesta investigació mostra que la seva fiabilitat (índex Kappa<0,7) i consistència interna (Alpha de Cronbach entre el 0,80 i el 0,98) són excel•lents i que és sensible i específic (80% i 70% per a un punt de 9 factors de risc acumulats) per detectar poblacions que acumulen un risc patològic en salut mental. El LISMEN és un instrument que ajuda a sistematitzar la informació biogràfica de la persona i fàcil d'utilitzar en la detecció i prevenció dels trastorns mentals.; La detección de factores de riesgo pueden ser una pieza clave en la prevención de los trastornos de salud mental. Como ya es conocido la estructuración del aparato psíquico es fruto de las interacciones entre la genética y el medio ambiente, por este motivo, las experiencias relacionales en la infancia condicionan el desarrollo neurológico y emocional del niño. Existen acontecimientos vitales que pueden ser considerados de riesgo para la salud mental de un niño, como por ejemplo, los problemas obstétricos o situaciones de maltrato. Se ha demostrado que la acumulación de estas circunstancias generan una trayectoria de vida alterada que hace más vulnerables a las personas ante la posibilidad de padecer un trastorno mental. El LISMEN es un listado de ítems en salud mental basado en la bibliografía científica nacional e internacional sobre factores de riesgo. La información que pide es accesible para profesionales no especializados en salud mental y se puede utilizar en servicios de salud comunitarios como los de pediatría y medicina de familia. El análisis estadístico realizado en esta investigación muestra que su fiabilidad (índice Kappa<0,7) y consistencia interna (Alpha de Cronbach entre el 0,80 y el 0,98) son excelentes y que es sensible y específico (80% y 70% para un punto de 9 factores de riesgo acumulados) para detectar poblaciones que acumulan un riesgo patológico en salud mental. El LISMEN es un instrumento que ayuda a sistematizar la información biográfica de la persona y fácil de utilizar en la detección y prevención de los trastornos mentales.; The risk factors for a mental health disorders , may be a key in the prevention of those disorders. Our genetic predisposition in interaction with environmental exposures build our psyche, therefore the relational experiences in the childhood determine the child's emotional and neurological development. Some life events , such as obstetric problems or child abuse , may increase the risk of psychopathology. Research suggests that the accumulation of these circumstances generate an altered life trajectory that results in a vulnerability for mental disorders. LISMEN is a list of items on mental health, based on scientific literature both national and international about risk factors . Information requested is available for not specializing mental health professionals and can be used in community health services such as paediatrics and general practitioners. Statistical analysis shows that reliability (kappa <0.7) and internal consistency (Cronbach's alpha between 0.80 and 0.98) are excellent and LISMEN is sensitive and specific (80% and 70 % for a 9-point cumulative risk factors) to identify populations at risk. LISMEN is a tool to helps systematize personal and biographical information, easy to use in detection and prevention of mental disorders.

Nuevas aproximaciones a la síntesis de porficenos 2,7,12,17-sustituidos

Fri, 27 Jul 2012 09:44:22 GMT

Nuevas aproximaciones a la síntesis de porficenos 2,7,12,17-sustituidos Arad Hadar, Ofir S’estudien dues estratègies sintètiques per obtenir porficensfuncionalitzats per a l'aplicació a la teràpia fotodinàmica. La introducció de substituents en el macrocicle de porficè ha de permetre modular les propietats físico-químiques i potencialment el seu efecte terapèutic en teràpia fotodinàmica. Així, es preparen dues famílies de compostos: porficens 2,7,12,17-tetrasubstituïts i porficens 9-substituïts. Així, es desenvolupa una nova ruta sintètica orientada cap a la introducció de la diversitat estructural per a obtenir porficens La primera estratègia està orientada cap a la introducció de diversitat estructural a les posicions 2, 7, 12 i 17 dels porficens. Aquesta estratègia es basa en la preparació d'un intermedi comú, el 2,7-dibromo-4H,5H-bis(trimetilsililetoximetil)tieno[3,2-b:4,5-b'] dipirrol-3,6-dicarboxilat de dietil, des del que es pot introduir una varietat de restes en el porficè utilitzant reaccions catalitzades per pal•ladi com la reacció de Suzuki. Aquesta metodologia fa innecessari el desenvolupament d'una síntesi de novo per a cada substituent. L'aplicació d'aquesta metodologia ha permès sintetitzar tres arilporficens nous: el tetra(p-metoxifenil)porficè, tetra(m-isopropoxifenil)porficè i el tetra(m-hidroxifenil)porficè. Respecte la segona família de compostos, s’estudia la N- i O-derivatització en posició 9 del 2,7,12,17-tetrafenilporficè (TPPo). Així, es sintetitzen el 9-nitro-2,7,12,17-tetrafenilporficè i el 9-amino-2,7,12,17-tetrafenilporficè que es prepara per reducció del primer. També s’obté el 9-acetoxi-2,7,12,17-tetrafenilporficè a partir del TPPo. Finalment, s’estudien les principals propietats fotofísiques dels derivats porficènics per tal de determinar la seva aplicabilitat en la teràpia fotodinàmica. Aquest treball ha donat lloc a diverses publicacions que s'inclouen com a annex.; Se estudian dos estrategias sintéticas para la obtención de porficenosfuncionalizados para su aplicación en terapia fotodinámica. La introducción de sustituyentes en el macrociclo del porficeno ha de contribuir a modular las propiedades fisicoquímicas y potencialmente su efecto terapéutico en terapia fotodinámica. Así, se preparan dos familias de compuestos: porficenos 2,7,12,17 tetrasustituidos y porficenos 9-sustituidos. En primer lugar se desarrolla una nueva ruta sintética orientada hacia la introducción de diversidad estructural para la obtención de porficenosfuncionalizados en las posiciones 2, 7, 12 y 17. Esta estrategia está basada en la preparación de un intermedio común, el 2,7-dibromo-4H,5H-bis(trimetilsililetoximetil)tieno[3,2-b:4,5-b’]dipirrol-3,6-dicarboxilato de dietilo, a partir del cual es posible introducir una gran variedad de restos funcionalizados en el porficeno utilizando reacciones catalizadas por paladio como la reacción de Suzuki. Esta metodología evita desarrollar una síntesis de novo para cada sustituyente. Aplicando esta metodología se han sintetizado tres nuevos arilporficenos: tetra-(p-metoxifenil)porficeno, tetra(m-isopropoxifenil)porficeno. y tetra(m-hidroxifenil)porficeno. Respecto la segunda familia de compuestos, se estudia la N- y la O- derivatización en la posición 9 del 2, 7 12, 17-tetrafenilporficeno (TPPo). Se sintetiza 9-nitro-2,7,12,17-tetrafenilporficeno y el 9-amino-2,7,12,17-tetrafenilporficeno que se prepara por reducción del primero. Asimismo se sintetiza el 9-acetoxi-2,7,12,17-tetrafeni-porficeno a partir de 2,7,12,17-tetrafenilporficeno (TPPo). Finalmente, se caracterizan las principales propiedades fotofísicas de dichos derivados porficénicos con el fin de determinar su aplicabilidad en la terapia fotodinámica. Este trabajo ha dado lugar a varias publicaciones que se incluyen como anexo.; Two synthetic strategies to prepare functionalized porphycenes for their application in photodynamic therapy has been envisioned. The introduction of substituents on the macrocycle of the porphycene should modulate the physicochemical properties and potentially its therapeutic effect in photodynamic therapy. According to these two strategies two families of compounds have been prepared: 2,7,12,17-tetrasubstituted porphycenes and 9-substituted porphycenes. The first strategy is based on the preparation of a common intermediate, the diethyl 2,7-dibromo-4H,5H-bis(trimethylsilyletoximethyl)thieno[3,2-b:4,5-b']dipyrrole-3,6-dicarboxylate. A variety of substituents were introduced in the porphycene using palladium catalyzed reactions such as the Suzuki reaction. This methodology avoids developing a de novo synthesis for each substituent. This new synthetic route gives access to three new arylporhycenes: tetra(p-methoxyphenyl)porphycene, tetra(m-isoproxyphenyl)porphycene and tetra(m-hydroxyphenyl)porphycene. The second family of compounds studied is characterized by the N - and O – functionalization of position 9 of the 2,7,12,17-tetraphenylporphycene (TPPo). Thus, 9-nitro-2,7,12,17-tetraphenylporphycene was obtained and reduced to 9-amino-2,7,12,17-tetraphenylporphycene. The 9-acetoxy-2,7,12,17-tetraphenylporphycene was also obtained from 2,7,12,17-tetraphenylporphycene (TPPo). Finally, the more relevant photophysical properties of these new porphycenes were characterized in order to determine its applicability in the photodynamic therapy. This work has resulted in several publications that are included as an annex.

¿Una pantalla que educa? La pedagogía de los medios de comunicación en la ESO

Fri, 27 Jul 2012 08:40:22 GMT

¿Una pantalla que educa? La pedagogía de los medios de comunicación en la ESO Ballano Macías, Sonia Aquesta tesi doctoral constitueix un esforç per dur a terme una aproximació crítica a la relació que s’estableix entre educació, mitjans de comunicació i societat amb l’objectiu de proposar algunes concrecions per a la introducció de l’educació mediàtica al currículum escolar. La tesi presenta també un estudi sobre les dimensions d’introducció dels mitjans i les TIC a l’Educació Secundària Obligatòria de Catalunya, partint d’una mostra intencional de centres i d’entrevistes en profunditat a professors, directors i experts en educació i comunicació, així com grups de discussió amb alumnes. Aquest estudi ens permet establir les principals debilitats, amenaces, fortaleses i oportunitats d’un sistema educatiu sotmès a un convuls període de canvi i renovació en la qual els mitjans de comunicació juguen un paper important, no només com a suport o instrument educatiu sinó, i principalment, com a objecte d’estudi real a les aules de l’educació formal obligatòria.; La presente tesis doctoral constituye un esfuerzo por llevar a cabo una aproximación crítica a la relación que se establece entre educación, medios de comunicación y sociedad con el objetivo de proponer algunas concreciones para la introducción de la educación mediática en el currículo escolar. A su vez, esta tesis doctoral presenta un estudio sobre las dimensiones de introducción de los medios y las TIC en la Educación Secundaria Obligatoria de Catalunya partiendo de una muestra intencional de centros y de entrevistas en profundidad a profesores, directores y expertos en educación y comunicación, así como grupos de discusión con alumnos. Este estudio nos permite establecer las principales debilidades, amenazas, fortalezas y oportunidades de un sistema educativo sometido a un combulso periodo de cambio y renovación en la que los medios de comunicación juegan un papel importante, no sólo como un soporte o un instrumento educativo sino, y principalmente, como un objeto de estudio real en las aulas de la educación formal obligatoria.; This doctoral thesis constitutes an effort to carry out a critical exploration of the relationship between education, mass media and society, issuing specific recommendations regarding the introduction of media education in schools. Furthermore, this study presents an analysis of the dimensions in which media and ICT have been implemented in the Obligatory Secondary Education of Catalonia. The study is based on a selective sample of schools and in-depth interviews with teachers, principals, and experts on media education, as well as a focus- group survey with students. This methodology has allowed us to establish the principal strengths, weaknesses, opportunities and pitfalls of an educational system during an important period of change and renovation, in which the educational media play an important role not only as a tools and devices, but also as a real object of study of compulsory formal education.

Química del Oxígeno en el eutéctico 44.5% Plomo 55.5% Bismuto fundido. Aplicación a reactores ADS

Fri, 27 Jul 2012 08:06:45 GMT

Química del Oxígeno en el eutéctico 44.5% Plomo 55.5% Bismuto fundido. Aplicación a reactores ADS Verdaguer Ferrer, Ariadna a gestió dels residus nuclears de vida llarga i alta activitat és una de les principals preocupacions al voltant de l’energia nuclear. En el marc del projecte europeu IP EUROTRANS (EURATOM 6th Framework Programme) i dels projectes espanyols COMETA (ENE2005-08611-C02-02) i COPLOGEN (ENE2009-14223-C02-02) s’ha proposat utilitzar reactors ADS (Accelerator Driven Systems) per a transmutar aquest tipus de residus. En aquest tipus de residus, protons d’alta energia, col•lisionarien amb el blanc d’espal•lació produint neutrons ràpids que serien capaços de transmutar elements radioactius de vida llarga en altres de vida curta. En aquests reactors, es proposa utilitzar l’eutèctic plom - bismut (44.5% Pb – 55.5 % Bi) com a refrigerant degut al seu punt de fusió baix i a què pot ser utilitzat com a blanc d’espal•lació per a produir neutrons ràpids. No obstant, aquest aliatge és altament corrosiu dels materials estructurals, especialment els acers inoxidables. Per això es fa necessària una capa d’òxid de passivació que els protegeixi. En aquest entorn, s’haurà de controlar l’oxigen del medi, que ha ser suficient per a formar la capa de passivació però inferior al de formació de PbO. Ha de tenir-se en compte que el plom - bismut, en les condicions d’operació, serà un líquid en moviment i que no convé tenir partícules sòlides d’òxid que pugin erosionar o bloquejar parts del reactor. Amb l’objectiu de poder mesurar pressions parcials d’oxigen de l’ordre de 10-20 bar, en aquesta Tesi Doctoral, es proposa utilitzar sensors potenciomètrics d’oxigen amb electròlit sòlid de ZrO2 dopat amb Y2O3, YSZ, conductor del ió O2-. Per al seu ús en circuits experimentals és necessari establir un mètode de calibratge de sensors durant la seva operació i desenvolupar prototips que puguin ser usats en condicions dinàmiques. Per altra banda, degut a què a temperatures baixes (T<400ºC) l’ electròlit sòlid utilitzat perd la seva capacitat conductora d’oxigen s’han adaptat els sensors per a la seva possible utilització a temperatures de l’ordre de 300ºC. Per a estudiar la corrosió del material estructural i controlar la química de l’eutèctic en aquests reactors s’ha determinat la solubilitat i la difusió d’oxigen en el metall fos i la influència d’ impureses metàl•liques (In, Ni, Cr i Fe) en la solubilitat d’oxigen en plom - bismut. A més, com que centres d’investigació de diversos països participen en el projecte IP EUROTRANS, s’ha comparat la resposta de dos sensors d’oxigen fabricats per diferents laboratoris, amb diferent sistema de referència i fabricació de l’electròlit sòlid en les mateixes condicions experimentals.; La gestión de los residuos nucleares de vida larga y alta actividad es una de las mayores preocupaciones acerca de la energía nuclear. En el marco del proyecto europeo IP EUROTRANS (EURATOM 6th Framework Programme) y de los proyectos españoles COMETA (ENE2005-08611-C02-02) y COPLOGEN (ENE2009-14223-C02-02) se ha propuesto utilizar reactores ADS (Accelerator Driven Systems) para transmutar este tipo de residuos. En estos reactores, protones de alta energía colisionarían con el blanco de espalación produciendo neutrones rápidos que, a su vez, serían capaces de transmutar elementos radioactivos de vida larga en otros de vida corta. En estos reactores, se propone usar el eutéctico plomo-bismuto (44.5 % Pb – 55.5 % Bi) como refrigerante debido a su bajo punto de fusión y a que puede ser usado como blanco de espalación para producir neutrones rápidos. No obstante, esta aleación es altamente corrosiva de los materiales estructurales, especialmente los aceros inoxidables. Por ello, se hace necesaria una capa de óxido de pasivación que los proteja. En este entorno, se deberá controlar el oxígeno del medio, que tiene que ser suficiente para formar la capa de pasivación pero inferior al de formación de PbO. Debe tenerse en cuenta que el plomo-bismuto, en las condiciones de operación, será un líquido en movimiento y no conviene tener partículas sólidas de óxido que puedan erosionar o bloquear partes del reactor. Con el objetivo de poder medir presiones parciales de oxígeno del orden de 10-20 bar, en esta Tesis Doctoral, se propone utilizar sensores potenciométricos de oxígeno con electrolito sólido de ZrO2 dopado con Y2O3, YSZ, conductor del ión O2-. Para su uso en circuitos experimentales es necesario establecer un método de calibración de sensores durante su operación y desarrollar prototipos que puedan ser usados en condiciones dinámicas. Por otro lado, debido a que a temperaturas bajas (T<400ºC) el electrolito sólido utilizado pierde su capacidad conductora de oxígeno se han adaptado los sensores para su posible utilización a temperaturas del orden de 300ºC. Para estudiar la corrosión del material estructural y controlar la química del eutéctico en estos reactores se ha determinado la solubilidad y la difusión de oxígeno en el metal fundido y la influencia de impurezas metálicas (In, Ni, Cr y Fe) en la solubilidad de oxígeno en el plomo-bismuto. Además, dado que centros de investigación de diversos países participan en el proyecto IP EUROTRANS se ha comparado la respuesta de dos sensores de oxígeno fabricados por distintos laboratorios, con diferente sistema de referencia y fabricación del electrolito sólido en las mismas condiciones experimentales.; The management of long-lived and high activity nuclear waste is one of the major concerns related with nuclear energy. In the framework of the European Project IP EUROTRANS (EURATOM 6th Framework Program) and Spanish Projects COMETA (ENE2005-08611-C02-02) and COPLOGEN (ENE2009-14223-C02-02), accelerator driven system (ADS) reactors have been proposed for transmutating the long-lived nuclear waste. In this type of reactors, protons of high energy collide with a spallation target and fast neutrons are produced. These fast neutrons, in turn, can be used in subcritical reactors, where radioactive elements of long life can be transmuted to elements of short life. Lead – bismuth eutectic alloy, LBE. (44.5% Pb – 55.5% Bi) is proposed as a coolant for ADS reactors. The advantages of using this alloy are its low melting point and that it can also be used as spallation target for producing fast neutrons. However, this alloy is highly corrosive. For this reason, it is important to maintain a passivation layer on the structural material. In this type of reactors molten LBE is flowing then solid particles could erode or block parts of the circuit. In order to maintain this passivation layer avoiding PbO formation, it is necessary controlling and monitoring the oxygen content in LBE between these two limits. In this work, a potentiometric oxygen sensor with ZrO2 / Y2O3 solid electrolyte (YSZ) is used to measure oxygen partial pressure inside LBE. In order to improve the reliability of these sensors it is necessary to improve its design in order to use them in experimental circuits under dynamic conditions and to develop a method for checking its condition during operation. On the other hand, at low temperatures (T<400ºC), YSZ loses its ionic conductivity, so sensors have been adapted to be used at temperatures around 300ºC In order to study structural material corrosion and to control eutectic chemistry in this type of reactors, solubility and diffusivity of oxygen in the molten metal have been determined. The effect of metallic impurities (In, Fe, Cr, Ni) in oxygen solubility in lead bismuth is also studied. Furthermore, in order to compare sensors from different institutions in the framework of the European project, two prototypes of oxygen sensors have been studied under same stagnant conditions. One of the sensors was proposed by KIT and the second one was proposed by IQS. Different reference systems and YSZ suppliers have been compared.