TDX/TDR - Departament d'Història i Història de l'Art

Reconciliation and community development through community art: an investigation into the methodologies employed by community artists

Wed, 08 May 2013 15:42:55 GMT

Reconciliation and community development through community art: an investigation into the methodologies employed by community artists Sharon, Tamar la hipótesis inicial de la investigación fue que el éxito de un proyecto de arte comunitario y su capacidad para reconciliar est´fundado únicamente en la metodología artiística y su aplicación adecuada. no obstante, ésta investigación, realizada durante los últimos diez años, investigando las teorias presentadas por autores e investigdores líderes en el campo, combinado una profunda investigación de diez casos, me llevaron a descubrir que existen otros parámetros de éxito de proyectos de Arte comunitario los cuales llamo:" parámetros socio-organizacionales". Es de la combinación exitosa de dos conjuntos de parámetros en un proyecto de arte comunitario de lo que dependen los buenos resultados.

L'aigua i la protohistòria des de l'Ebre fins a l'Hérault. Sistemes d'abastiment i evacuació (segles XI-II ane)

Wed, 08 May 2013 14:49:07 GMT

L'aigua i la protohistòria des de l'Ebre fins a l'Hérault. Sistemes d'abastiment i evacuació (segles XI-II ane) Oliach Fàbregas, Meritxell L’estudi té per objectiu ampliar el coneixement sobre les diferents solucions que la humanitat ha enginyat per gestionar l’aigua, amb l’examen i estudi de les principals obres hidràuliques dutes a terme al llarg de la protohistòria als diferents territoris del nord-est peninsular, Catalunya i Aragó, i terres litorals de la Gàl•lia meridional fins a l’Hérault. El treball es centra en l’estudi detallat -a nivell morfològic, espacial i funcional- de les estructures d’abastiment, de distribució i d’evacuació de les aigües, i en situar els diferents elements i estructures dins del sistema de funcionament global dels poblats, per tal de poder avaluar la significació social i utilitària de les obres destinades a la gestió de l’aigua i poder-ne seguir el seu procés de desenvolupament en els diferents territoris al llarg del pas d’aquests primers temps.; The objective of this study is to expand our knowledge of the different water management solutions devised by humankind. We examine and study the main water-related structures built throughout prehistory in the different territories of the northeastern Iberian Peninsula, Catalonia and Aragon, and the coastal lands of southern Gallia as far as Hérault. The paper is based on a detailed morphological, spatial and functional study of water supply, distribution and drainage structures. It situates the various elements and structures within the global operating system of the villages, with the aim of evaluating the social and utilitarian significance of the water management constructions and following their developmental process in the different territories during this earliest period of history.

Anàlisi dels espais d'ús públic en el món ibèric

Wed, 08 May 2013 14:32:18 GMT

Anàlisi dels espais d'ús públic en el món ibèric Monrós Gonzàlez, Meritxell Els estudis sobre cultura ibèrica han estat molt intensos en els darrers trenta anys. Malgrat l’abundant informació generada, els espais d’ús públic han estat i continuen sent els grans absents en els treballs d’investigació. La manca de recerca en aquest àmbit ens va empènyer a realitzar una investigació aprofundida en l’anàlisi de les funcionalitats i usos que poden tenir els espais públics. Les activitats identificades han estat diverses i emmarcades dins dels àmbits social, econòmic i ritual. De manera que amb l’estudi que presentem estudis d’aspectes concrets, com ara la gestió de l’espai públic, les activitats domèstiques i lúdiques, activitat econòmiques i les activitats rituals. Les conclusions assolides indiquen que els espais públics esdevenen espais multifuncionals i podem afirmar que és un espai essencial dins de la societat ibèrica ja que és el punt de reunió, de comunicació, d’expressió, d’intercanvi... és l’espai de la comunitat.; The studies about the Iberian culture carried out in the past thirty years have been quite intensive and have generated an important amount of information. However, the lack of analyses of the public spaces has been a constant in all these studies. The scarcity of research on this issue encouraged me to perform an intense research on the analysis of the uses and functions that public spaces may have. I have identified a huge number of activities related to the social, economical and ritual aspects. I have focused my research in some specific issues such as the administration of public spaces, domestic, economical and ritual activities. Public spaces become multifunctional areas, according to the special needs of the Iberian populations. I may assure that they are played an essential role in the Iberian culture, as they are a meeting point and an exchange spot. They happen to be the spaces of the community.

La Figlina del Vilasec (Alcover, Alt Camp): un centre de producció ceràmica de l'Ager Tarraconensis

Thu, 04 Apr 2013 11:13:23 GMT

La Figlina del Vilasec (Alcover, Alt Camp): un centre de producció ceràmica de l'Ager Tarraconensis Roig Pérez, Josep Francesc El nostre estudi té per objectiu ampliar el coneixement dels centres de producció ceràmics de la zona de l’Ager Tarraconensis. La falta d’intervencions arqueològiques extensives i sistemàtiques dels diferents centres de producció ha provocat que les interpretacions per tal d’entendre l’organització, la distribució, la lògica interna, la cronologia i la capacitat de producció d’una figlina concreta siguin molt limitades. És doncs en aquest context d’ampliació dels treballs arqueològics i avenç sobre el coneixement dels centres de producció ceràmics on cal incloure l’estudi que presentem. La intervenció arqueològica al jaciment del Vila-sec ha permès identificar un centre de producció amb una superfície total d’uns 2.300 m² i tres fases cronològiques (entre l’època dels emperadors Tiberi-Claudi i la fi del segle II – inicis del segle III dC) amb un total de dotze forns de cocció de diferents tipus, sis basses de decantació d’argila, una pastera, canalitzacions de tegulae i quatre àmbits destinats al tractament, modelatge i assecat de les peces ceràmiques. El material ceràmic exhumat ens ha permès saber que al taller ceràmic del Vila-sec s’hi fabricava material constructiu, pondera, ceràmica comuna, llànties, imitacions de copes de terra sigillata hispànica, parets fines, àmfores tipus Dr. 2-4 i àmfores Dr. 2-4 tardanes o evolucionades.; Nuestro estudio tiene por objetivo ampliar el conocimiento de los centros de producción cerámicos de la zona del Ager Tarraconensis. La falta de intervenciones arqueológicas extensivas y sistemáticas de los diferentes centros de producción ha provocado que las interpretaciones para entender la organización, distribución, lógica interna, cronología y capacidad de producción de una figlina concreta sean muy limitadas. Es en este contexto de ampliación de los trabajos arqueológicos y avance sobre el conocimiento de los centros de producción cerámicos dónde debemos incluir el estudio que presentamos. La intervención arqueológica al yacimiento del Vila-sec ha permitido identificar un centro de producción con una superficie total de unos 2.300 m² y tres fases cronológicas (entre la época de los emperadores Tiberio-Claudio y finales del siglo II – inicios del siglo III dC) con un total de doce hornos de cocción de diferentes tipologías, seis balsas de decantación de arcilla, una amasadera, canalizaciones de tegulae y cuatro ámbitos destinados al tratamiento, modelado y secado de las piezas cerámicas. El material cerámico exhumado nos ha permitido saber que en el taller cerámico del Vila-sec se fabricaba material constructivo, pondera, cerámica común, lucernas, imitaciones de copas de terra sigillata hispánica, paredes finas, ánforas tipo Dr. 2-4 i ánforas Dr. 2-4 tardías o evolucionadas.; Our investigation aims to broaden the knowledge about the production centers of pottery in the area of the Ager Tarraconensis. The lack of archaeological interventions in an extensive way of the various manufacturing centers has caused that the interpretations for understanding the organization, distribution, internal logic, chronology and production capacity of a specific figlina are very limited. So, it is in this context with the increase of archaeological works and the progress about our knowledge of this kind of manufacturing complex where this study should be included. The archaeological intervention at the site of the Vila-sec has allowed to identify a production center which has a surface around 2300 m² and three chronological phases (from the time of the emperors Tiberius-Claudius to the beginning of the III century AD) with a total of twelve pottery kilns, six settling basins for clay, a kneading trough, tegulae channels, a large warehouse and some areas used to the treatment, moulding and drying the ceramic items. The exhumed ceramic material has made allowed us to know that in the industrial workshop of the Vila-sec was manufactured tableware, cooking ware, thin-walled ware, architectural ceramics, pondera, hispanic terra sigillata, lamps and amphorae of Dressel 2-4 and late Dressel 2-4 types.

Conjunts ceràmics dels segles II-I AC a Tarragona: producció, comerç i consum a la Tàrraco Republicana

Wed, 06 Feb 2013 17:01:02 GMT

Conjunts ceràmics dels segles II-I AC a Tarragona: producció, comerç i consum a la Tàrraco Republicana Díaz García, Moisés Aquest treball pretén apropar-se a la realitat de la història de Tàrraco des de l’arribada dels romans en el transcurs de la Segona Guerra Púnica fins a l’inici del principat d’August, a través de l’estudi dels contextos ceràmics. Hem tractat de recollir el major nombre possible de conjunts de vaixella ben contextualitzats estratigràficament, per poder arribar a establir, a partir de l’instrumentum domesticum, com era la dinàmica comercial de la ciutat als segles II i I aC, els hàbits de consum de la seva població, la seva evolució, i alhora establir la tipologia dels conjunts ceràmics que defineixen els diferents períodes dintre d’aquesta cronologia. Per al nostre objectiu, hem incorporat i revisat els estudis sobre contextos significatius del període tardorepublicà a Tàrraco, hem revisat els contextos derivats d’intervencions d’urgència, recollits inicialment a les memòries d’excavació, i també hem aportat contextos d’excavacions recents en les que hem intervingut de manera directa, en tot o part del procés d’excavació, inventari i classificació del material, i realització de la memòria. Finalment, el relacionar aquests conjunts ceràmics amb el seu context arqueo-estratigràfic i cronològic, és una dada que ens serveix per conèixer millor l’evolució de la ciutat de Tàrraco, des de la fundació del praesidium militar a la part alta a finals del segle III aC, tot controlant un oppidum ibèric que dominava la zona portuària, fins a la creació d’una nova ciutat de tipologia romana, que va ser la capital de la Hispània Citerior.; This dissertation aims to approach the historical reality of Tarraco from the arrival of the Romans during the Second Punic War until the beginning of the princedom of Augustus using the study of ceramic contexts., We have tried to collect the greatest number of ceramic groups stratigraphically well-contextualized in order to be able to define, as of instrumentum domesticum, the commercial dynamism of the city during the second and first centuries BC, the consumption habits of the population, its evolution and, at the same time, to establish the typology of the ceramic groups that define the different periods within this time-frame. With this purpose, we have incorporated and reviewed the studies of meaningful contexts dated on the late-republic period in Tarraco. We have revised the contexts derived from emergency interventions too, which are to be found in their corresponding memories of digging, and we have added the ceramic contexts of recent interventions in which we have contributed directly, either wholly or in part of the excavation process, the inventory and classification of the material, or making the memory. Finally, relating these ceramic groups to their archaeological and stratigraphical context and their chronology provides us with a better understanding of the evolution of the city of Tarraco, from the foundation of the military praesidium in the highest part of the city at the end of the third century BC, controlling the Iberian oppidum that dominated the harbour, until the creation of a new city, typologically Roman, which was the capital of Hispania Citerior.; El presente trabajo tiene por objeto acercarse a la realidad histórica de Tarraco desde la llegada de los romanos, en el transcurso de la Segunda Guerra Púnica, hasta el inicio del principado de Augusto, a través del estudio de los contextos cerámicos. Hemos tratado de reunir el mayor número posible de conjuntos de vajilla bien contextualizados estratigráficamente, para poder llegar a definir, a partir del instrumentum domesticum, la dinámica comercial de la ciudad durante los siglos II y I a.C., los hábitos de consumo de su población, su evolución, y además establecer la tipología de los conjuntos cerámicos que definen los diferentes períodos de este lapsus temporal. Para conseguir nuestro objetivo, hemos incorporado y revisado estudios sobre contextos significativos del período tardo-republicano en Tarraco, hemos revisado los contextos derivados de intervenciones de urgencia, reunidos inicialmente en las memorias de excavación, y también hemos aportado contextos de intervenciones recientes en las que hemos intervenido de manera directa, en todo o en parte del proceso de excavación, inventariado y clasificación del material, y/o realización de la memoria. Finalmente, el relacionar estos conjuntos cerámicos con su contexto arqueo-estratigráfico y cronológico, es un dato indicativo que nos sirve para conocer mejor la evolución de la ciudad de Tarraco, desde la fundación del praesidium militar de la parte alta a finales del siglo III a.C., controlando el oppidum ibérico que dominaba la zona portuaria, hasta la creación de una nueva ciudad de tipología romana, que fue la capital de la Hispania Citerior.; Le présent travail il a par objet se rapprocher à la réalité historique de Tarraco depuis l'arrivée des romains, au cours de la Deuxième Guerre punique, jusqu'au début du principat d'Auguste, à travers l'étude des contextes céramiques. Nous avons agi de réunir le majeur nombre possible des ensembles de vaisselle bien contextualisés stratigraphiquement, pour pouvoir arriver à définir, à partir de l'instrumentum domesticum, la dynamique commerciale de la ville pendant les siècles II et I avant J.-C., les habits de consommation de sa population, son évolution, et puis établir la typologie des ensembles cerámiquess que définissent les différentes périodes de ce lapsus temporel. Pour réussir notre but, nous avons incorporé et révisées études sur des contextes significatifs des siècles II et I avant J.-C. en Tarraco, nous avons révisé les contextes dérivés d'interventions d'urgence, réunis initialement dans les mémoires d'excavation, et nous avons aussi apporté des contextes d'interventions récentes dans lesquelles nous sommes intervenus de façon directe, en tout ou en partie du procès d'excavation. Enfin, pouvez lier ces ensembles céramiques avec son contexte archéo-estratigraphique et chronologique, c’est une donnée indicatif que nous sert pour connaître mieux l'évolution de la ville de Tarraco, depuis la fondation du praesidium militaire de la part superiére à la fin du siècle III avant J.-C., en contrôlant l'oppidum ibérique que dominé la zone portuaire, jusqu'à la création d'une nouvelle ville de typologie romaine, que sera la capitale de l'Hispania Citerior.; Il presente lavoro proprone di avvicinare alla realtà storica di Tarraco, dall’arrivo dei romani nella seconda guerra punica, fino l'inizio del principato di Augusto, attraverso lo studio dei contesti ceramici. Abbiamo cercato di raccogliere il maggior numero possibile di vasellame stratigraficamente ben contestualizzato in modo da essere in grado di definire, a partire dall’instrumentum domesticum, le dinamiche commerciali della città durante il II e I sec. a.C., le abitudini di consumo della popolazione, la sua evoluzione, ed anche per stabilire la tipologia del vasellame che definisce i diversi periodi di questo lasso temporale. Per raggiungere l’obbiettivo, abbiamo incluso e visionato gli studi sui contesti più significativi del periodo tardo-repubblicano a Tarraco e rivisto il materiale derivante dagli scavi d’emergenza, inizialmente raccolti nei diari di scavo, ed inoltre fornito contesti di recenti interventi nei quali abbiamo potuto partecipare in modo diretto, del tutto o in parte nel processo di scavo, inventariando e classificando il materiale, sino alla stesura della relazione finale. Infine, il confronto dell’insieme del vasellame con il suo contesto archeo-stratigrafico e cronologico, ha delineato dati indicativi che ci servono per conoscere meglio l’evoluzione di Tarraco, dalla fondazione del praesidium militare nella parte alta della città della fine del III sec. a.C., controllando l’oppidum iberico che invece dominava la zona portuaria, fino la creazione di una nuova città di tipo romano, che sarà la capitale dell’Hispania Citerior.

The Impact of European Influence on Cultural Relations in the South Mediterranean

Tue, 15 Jan 2013 09:30:06 GMT

The Impact of European Influence on Cultural Relations in the South Mediterranean Xuereb, Karsten En l'ampli context geopolític rodejant dimensions locals així com regionals i internacionals, l'objectiu de la recerca és proporcionar una contribució nova i modesta a l'anàlisi de la dinàmica entre la influència cultural i les relacions culturals a través el Sud del Mediterrai. s'ha intentat fer això centrant-se en l'impacte funamentalment de la influència britànica i francesa en les relacions culturals en quatre ciutats i els seus respectius països, concretament Àlger a Algèria, Beirut al Líban, Casablanca així com Rabat al Morocco i Valletta com a capital cultural de Malta. La recerca se centra a Gran Bretanya i França degut als rols imperials dominants que van tenir en el Mediterrani, aisí com més enllà dela influència que encara exerceixen en temes culturals en base a aquest passat. En termes contemporanis, França i el Regne Unit encara exerceixen una forta influència al litoral Sud del mediterrani. Com la recerca vol il·lustrat, és difícil dintingir entre on comença la influència europea i on finalitza en relació amb relacions culturals locals, producció i expressió. La perseverància d'aquesta influència atravessa tots els nivells de la societat, inclòs el sector de negocis, educació, cultura popular, diseny i hàbits alimentaris. Una observació d'aquesta perseverància ha conduït l'autor a realitzar una valoració de les tendències relacionades, prestant atenció especial a l'expressió cultural creativa. al seu torn, això dóna peu a què sorgeixi la qüestió de per a què estan treballant i què està fallat en les societats implicades. És important remarcar que a l'inici, donat el context ètic de colonialisme, aquesta valoració no petenia ser un judici moral. més aviat, pretenia ser una valoració de com es podien resoldre els defectes.

Risorse litiche e comportamento tecnico dei Neandertaliani: variabilità culturale e adattamento all'ambiente nel Salento. Grotta del Cavallo, strati L-N e Grotta Mario Bernardini, strato D.// Raw materials and Neanderthal technical behaviour: cultural variability and adaptation to the environment in Salento (South Apulia). Grotta del Cavallo, layers L-N and Grotta Bernardini, layer D.

Tue, 25 Sep 2012 09:42:20 GMT

Risorse litiche e comportamento tecnico dei Neandertaliani: variabilità culturale e adattamento all'ambiente nel Salento. Grotta del Cavallo, strati L-N e Grotta Mario Bernardini, strato D.// Raw materials and Neanderthal technical behaviour: cultural variability and adaptation to the environment in Salento (South Apulia). Grotta del Cavallo, layers L-N and Grotta Bernardini, layer D. Romagnoli, Francesca El Salento (SE de Italia) es un territorio rico de evidencias arqueológicas en cueva de Paleolítico medio. Los yacimientos han sido parcialmente explorados en los años 60 y 70 de 1900. Los materiales líticos han sido divulgado examinando solamente los objetos retocados. Esta tesis se centra en el estudio de los niveles mas antiquos de dos yacimientos cercanos: Grotta del Cavallo y Grotta Mario Bernardini. El obietivo es de analizar la variabilidad tecnica segundo un appoche comportamentale para valuar las estrategias economicas y las capacidades tecnicas de estos grupos humanos. Portanto se ha utilizado el principio teórico de l'análisis tecnológica y el empleo de cadenas operativas como herramienta interpretativa para leer un proceso. Igualmente se han abiertas varias líneas de investigación como el estudio geológico para el aprovisionamiento de materias primas o la anàlisis tecno-morfo-funcional de los retocados. En los últimos quince años habían visto detrás de las industrias líticas de Paleolitico medio una grande riqueza desde el punto de vista de las opciónes técnicas y económicas. Esta tesis mostra esta riqueza en los conjuntos líticos de Grotta del Cavallo, presentando un desconocido cambio técnico en la sequencia y contrinuendo a enriquecer el debate sobre la variabilidad de Paleolítico medio.; Salento region (SE Italy) is an area rich in archaeological site concerning Middle Palaeolithic. The caves have been explored during 60's and 70's and are published only partially, using a typological approach focused just on retouched tools. My research concerns the analysis of ancient layers of Grotta del Cavallo and Grotta Mario Bernardini. The goal is to analyze the economic strategies and technical abilities of Neanderthal people in this area. For this reason we use the technological analysis of the manufacturing process based on"chaîne opératoire" and we opened different research-line like geological survey for raw materials or the techno-functional analysis of retouched tools. In the last fifteen years we sow behind Middle Palaeolithic lithic industries a big richness in terms of technical and economical options. This research shows this richness in the assemblages from Grotta del Cavallo, presenting an unknown technical variability and a technical change between layer L and the lower layers. The original data that we propose enrich with our knowledge of technical variability during Middle Palaeolithic showing the existence of a structured system built from human being able to integrate different needs and to adjust to available resources.

Representaciones, discursos y saberes en torno a la alimentación en Túnez: modelo hegemónico y conocimientos ausentes

Thu, 06 Sep 2012 10:09:09 GMT

Representaciones, discursos y saberes en torno a la alimentación en Túnez: modelo hegemónico y conocimientos ausentes Durán Monfort, Paula El objeto de estudio de esta tesis doctoral se centra en torno a las representaciones creadas, a los discursos y saberes construidos sobre un hecho social total como es la alimentación, en el contexto de un país como Túnez; poniendo de manifiesto la existencia de un modelo hegemónico coincidente con el patrón occidental que, por un dispositivo de poder, invisibiliza otros conocimientos o modos alimentarios locales y los convierte en “ausentes”. El trabajo que presentamos se encuadra en un marco temporal concreto, como es el momento actual de la globalización, pero incide también en el proceso diacrónico anterior, que contempla la colonización y la posterior independencia, pues la vertiente histórica resulta indispensable para comprender la dinámica actual del país. En este contexto, proponemos un análisis comparativo que permita estudiar la incidencia diferencial que ha tenido este fenómeno global en el ámbito urbano y rural tunecino, teniendo también en cuenta las estrategias que desarrollan los individuos frente a él.; The main object of study in this thesis, focuses on how the representations created, the speeches and the knowledge built around a total social fact, such as food, in the context of a country as Tunisia, highlights the existence of an hegemonic model similar to the Western pattern which, by a power device, invisibilise other knowledge or local food ways by turning them in "absent". The present paper is in line with a particular temporal context, at the present time of globalization, but also affects the previous diachronical process, such as the colonization and postcolonization, because the historical aspect is essential to understand the current dynamics of the country. In this context, we propose a comparative analysis to study the differential impact that this global phenomenon has had both in urban and rural areas of the country, bearing in mind the strategies that the individuals developed to face them.

Poder, arquitectura i complexitat social: formes polítiques al curs inferior de l'ebre durant la protohistòria

Tue, 04 Sep 2012 09:30:34 GMT

Poder, arquitectura i complexitat social: formes polítiques al curs inferior de l'ebre durant la protohistòria Bea Castaño, David Les valls fluvials del Matarranya-Algars, de l’Ebre en el seu tram final, de la desembocadura del Sénia i els territoris associats, com el Baix Priorat o la plana del Baix Maestrat, veuran implantar-se les formulacions sedentàries a partir, aproximadament, de la línia del 700 a.n.e. D'ençà d'aquest canvi de manera de viure, d'explotar la terra i de relacionar-se s'iniciaran els diversos camins cap a la consolidació de comunitats política i socialment complexes. La nostra tesi analitza aquest procés, des de l'inici, durant els darrers segles de l'edat del bronze, fins a l'aparició dels oppida. Fem especial incís en intentar determinar si les relacions dins de les comunitats, i també entre elles, són jeràrquiques o heteràrquiques. A partir d'això analitzem quines són les formes polítiques que millor poden adaptar-se a cada fase: comunitats locals, col•lectivitats de big men, cabdillatges simples i complexos i estats arcaics o els seus anàlegs.; The river valleys of Matarranya-Algars, the Ebro in its final stretch, the mouth of the Senia and the associated territories, such as the Priorat or the plain of Baix Maestrat, will be implemented from sedentary formulations, approximately ,in the line of 700 BC. Since this change of lifestyle, land exploit and relationship will start the different paths towards the consolidation of political and socially complex communities. Our research analyzes this process from the beginning, during the last centuries of the Bronze Age, until the appearance of oppida. We try to determine if special emphasis on relationships within communities and among them are hierarchical or heterarchical. From this we analyze what are the political forms that can best adapt to each stage: local communities, groups of big men, simple and complex chiefdoms and archaic states or their analogs.

Socialització tecnològica: l'arqueologia prehistòrica i l'estudi de la singularitat humana

Mon, 09 Jul 2012 10:41:13 GMT

Socialització tecnològica: l'arqueologia prehistòrica i l'estudi de la singularitat humana Pastó Marín, Joan Ignasi Homo sapiens, l’única espècie actual del gènere Homo, comparteix patrons de comportament amb altres membres vivents del nostre llinatge. Amb tot, si ens fixem més en les rellevants diferències que ens separen, que en les similituds, podrem comprendre millor la nostra evolució. Totes les subseqüents espècies del nostre gènere han incrementat la seva sociabilitat amb l’increment de la seva tecnologia. Aquí mostrem un conjunt de dades arqueològiques publicades per emmarcar la sociabilitat dels primers Homo. Suggerim que al menys des de fa 1.8 Ma el gènere Homo va començar a desplegar el seu comportament ultra social tan particular. Equipats amb habilitats tecnològiques, els nostres ancestres van desenvolupar unes formes de socialització sense precedents. L’ús social de la tecnologia, i específicament la socialització tecnològica, refereix a qüestions sobre l’emergència de noves tecnologies i la corresponent reorganització de les comunitats d’Homo que modifiquen comportaments socials, culturals i econòmics que milloren la nostra humanitat.; Homo sapiens, the only extant species of the genus Homo, shares common behavioural patterns with other extant members of our lineage. However, if we focus on the differences over the similarities, maybe we can sharpen better the knowledge in our evolution. All the subsequent species of our genus increased their sociality and cooperation, increasing their technology. Here, we show a set of archaeological published data to frame the increase of cooperation in early Homo. We predict that almost at 1.8 Ma the genus Homo begun the development of its very special ultra-sociality behaviour. However, being equipped with technological skills, our ancestors probably created an unprecedented form of socialization based on technology. Social use of technology, and specifically socialization through technology, raises interesting topics regarding the emergence of new technologies, and corresponding social reorganization of Homo communities in changing behaviours, but also social, cultural and economic strategies to enhance our humanity.

La integración y la afiliación comunitaria, colectiva y nacional de la minoría cristiana en Siria

Mon, 09 Jul 2012 10:28:47 GMT

La integración y la afiliación comunitaria, colectiva y nacional de la minoría cristiana en Siria Haffar, Rana Desde una primera mirada a las minorías de Siria, nos encontramos con que viven completamente integradas en el país y disfrutan de una vida plena, en paz y sin problemas. Aunque detrás de todo ello existe un muro invisible ocasionado por la situación política actual, si nos asomamos a través del muro, vislumbramos una segunda mirada y es entonces, cuando contemplamos el objeto de mi investigación, que se ha centrado en analizar el papel de las minorías sirias, principalmente la cristiana, sus relaciones con las otras minorías y con la mayoría suní, durante los XXI siglos de su existencia y centrándome especialmente en las últimas décadas. Es necesario el estudio desde su inicio, en el año 0 de la era cristiana, para saber cómo nacieron estas minorías, como luego se segregaron y como empezaron a formar diferentes grupos, llamados Tawa’ef en árabe (Confesiones religiosas). Se ha analizado la situación jurídica del país para llegar a entender el porqué del estatuto personal cristiano distinto al de los musulmanes y al de los drusos, así como el debilitamiento de su poder, que podemos atribuir a la nacionalización de muchas empresas ocurrida durante los años 60. La búsqueda de la ciudadanía y de la participación en sectores de la vida como el político, ocasionó el inicio de la revolución, en la cual también participaron los cristianos, la finalidad de la cual es alcanzar la libertad y los derechos negados con el régimen de Al-Assad, soñando que la revolución árabe cambiaría la situación de Siria y la transformaría en un estado laico dónde la religión y la política no estuviesen unidas. Esa llamada a la libertad es la causante de la emigración para el logro de una vida pacífica en países con estabilidad política. El motivo de este trabajo entonces, es conocer la situación de las minorías bajo regímenes totalitarios, analizar la identidad cristiana siria y su ciudadanía amén de su integración en el país y sus perspectivas de futuro.; Taking an initial glance at minorities in Syria, we see that they are completely integrated into the country and that they enjoy a full life, in peace without problems. Even though behind all this exists an invisible wall resulting from the current political situation. However, if we look beyond this wall, it is here where we start to see things differently and is where we find the objective of my investigation; focusing on the analysis of the roll of Syrian minorities, mainly the Christian minority, their relation with other minorities and with the majority during the twenty-one centuries from the beginning of the existence of Christianity and particularly over the most recent decades. To know how these minorities were born, it is important to study them from the beginning, from the very start of the Christian era and to know how they later emerged and started to form different groups that were called Tawa´ef in Arabic (religious confessions). The legal situation of the country has also been analyzed to reach an understanding of the reasons why the family code of Christians was different from that of Muslims and Druze. During the sixties the nationalization of many companies caused the loss of the acquired influence of these minorities, which weakened their power. The search for citizenship and participation in all sectors of life including the political one was one of the main reasons that initiated the revolution, in which Christians also participated. Their objective being to achieve liberty and all the rights that were denied under the regime of Al-Assad, dreaming that the Arab spring would change the situation in Syria and transform it into a secular state where religion and policy are not united. This same call for liberty is the cause of the emigration towards a peaceful life in countries with political stability. I have formed this work as a study of the situation of minorities under totalitarian regimes, analyzing the Syrian Christian identity and citizenship, its integration in the country and its future prospects.

Ecquid iis videretur mimun vitae commode transegisse? El foro de Augusto en Roma: la creación de la simbología del poder y el culto imperial

Wed, 15 Feb 2012 12:15:48 GMT

Ecquid iis videretur mimun vitae commode transegisse? El foro de Augusto en Roma: la creación de la simbología del poder y el culto imperial Lamuà Estañol, Marc El Fòrum d’August de Roma va ser una gran plaça pública inaugurada l’any 2 a.C. que es va bastir al voltant del temple de Mart Venjador amb llargs pòrtics revestits de marbres i farcit de cicles icònics escultòrics que resumien la història mítica de la fundació de Roma, els fets dels seus grans homes i la història de la casa d’August, el PaterPatriae. Ens hem centrat en la relació dels diferents espais arquitectònics amb la seva decoració, proposant una lectura dels seus diversos conjunts iconogràfics gràcies al establiment de vincles visuals i simbòlics entre els diferents elements icònics. Aquesta tasca ens ha permès revelar la complexa trama de relacions que s’establiren entre les escultures i relleus que formaven el programa iconogràfic del fòrum.; The Forum of Augustus in Rome was a great public square opened in 2 BC built around the Avenger Mars temple with long marble porticoes and filled with sculpture series that resumed all the history of Rome from its very foundation, the deeds of all its great men and of the house of Augustus, Pater Patriae. We focused on the relationship of the different architectural spaces with the decoration, offering a reading of the multiple iconographic sets using the symbolic and visual links between the iconic elements. This work has allowed us to reveal the complex web of relationships between the sculptures and reliefs that were the iconographic program of the forum.

La imagen figurativa del rey de Aragón en la Edad Media

Wed, 08 Feb 2012 11:36:15 GMT

La imagen figurativa del rey de Aragón en la Edad Media Serrano Coll, Marta Esta tesis tiene como objetivo analizar todas las representaciones medievales del rey de Aragón, establecer las tipologías, observar cómo se adaptan las fórmulas de la Antigüedad o de la Europa Medieval, evidenciar las novedades y averiguar si surgieron como respuestas a las particularidades históricas, a las nuevas concepciones de poder, a la personalidad de los monarcas o a las circunstancias de finalidad y uso de cada obra específica. Se ofrece un inédito corpus de obras y un discurso pormenorizado sobre la iconografía regia a lo largo de seis siglos. Se han procurado localizar los precedentes y consecuentes de cada representación, se han rastreado los impulsos que llevaron a su promoción y se han apuntado los cambios más significativos y sus motivos, algunos ya advertidos por otros autores y otros señalados en forma de hipótesis que tienen en consideración el contexto en el cual cada imagen fue creada.; This thesis aims to analyze all the medieval representations of the king of Aragon in order to establish the different types of representation, to see how they adapt the iconographies of Antiquity and Medieval Europe, to highlight new developments and to determine if they arose as a response to historical particularities, to new concepts of power, to the personality of the monarch, or to the purpose for which each work was commissioned. The thesis offers an unprecedented corpus of images and a detailed discussion of the royal iconography over six centuries. It tries to determine the precedents and consequences of each representation and the impulses that led to its commission. Likewise, it highlights the most significant changes and the reasons for these. Some of these changes have already been described by other authors, whereas others are presented here for the first time in form of hypotheses that take into consideration the context in which each image was created

La amplitud de la dieta cárnica en el Pleistoceno medio peninsular: una aproximación a partir de la Cova del Bolomor (Tavernes de la Valldigna, Valencia) y del subnivel TD10-1 de Gran Dolina (Sierra de Atapuerca, Burgos).

Thu, 29 Dec 2011 09:16:25 GMT

La amplitud de la dieta cárnica en el Pleistoceno medio peninsular: una aproximación a partir de la Cova del Bolomor (Tavernes de la Valldigna, Valencia) y del subnivel TD10-1 de Gran Dolina (Sierra de Atapuerca, Burgos). Blasco López, Ruth La diversificación de la subsistencia se caracteriza por la incorporación de diferentes especies a la dieta. Desde el enfoque de la Revolución de Amplio Espectro, se han propuesto diferentes explicaciones, a menudo interconectadas, para dar respuesta a la diversidad dietaria observada al final del Pleistoceno en Europa y Próximo Oriente. Éstas incluyen factores demográficos, ecológicos, nutricionales y tecnológicos, así como la propia movilidad de los grupos. Para algunos investigadores, esta diversificación, basada principalmente en la adquisición sistemática de pequeños animales, es controvertida en momentos anteriores al Paleolítico superior en Europa. Sin embrago, en esta tesis se presentan evidencias de consumo antrópico de pequeños animales a partir del nivel XVII (MIS 9), XI (MIS 6) y IV (MIS 5e) de la Cova del Bolomor (Valencia, España) y del subnivel TD10-1 (MIS 9) de Gran Dolina (Burgos, España). En estos yacimientos la amplitud de la dieta no sólo se basa en la incorporación de pequeños animales a los ungulados, sino también en el aprovechamiento ocasional de carnívoros. A partir de los datos obtenidos, los cambios en la dieta no parecen ser lineales en el tiempo y en el espacio, sino que parecen estar condicionados por la diversidad comportamental, el patrón ocupacional y las características propias del medio circundante.; Subsistence diversification is achieved by adding different species to a diet. From the Broad Spectrum Revolution approach, several explanations have been proposed to explain this diversity in the food at the end of Pleistocene in Europe and Near East, such as demographic, ecological, nutritional and technological aspects, and mobility of hunter-gatherer groups. For several authors, this diversification, mainly based on the systematic acquisition of small prey, is still a highly debated topic during the pre-Upper Palaeolithic times in Europe. In this study, evidence of human use of small animals for food are presented from level XVII (MIS 9), XI (MIS 6) and IV (MIS 5e) of Bolomor Cave (Valencia, Spain) and from the TD10-1 sublevel (MIS 9) of Gran Dolina (Burgos, Spain). At these sites, the anthropogenic use of faunal resources not only is focused on small animals but also on large and small carnivores, in addition to ungulates. From the data obtained, changes in diet do not seem to be linear in time and space, but these seem to be influenced by behavioral diversity, occupational pattern and characteristics of the environment.

Datation par ESR de quartz optiquement blanchis (ESR-OB) de la région de Atapuerca (Burgos, Espagne).application au site préhistorique de Gran Dolina (contexte karstique) et aux systèmes fluviatiles quaternaires de l'Arlanzón et l'Arlanza

Mon, 28 Nov 2011 10:09:07 GMT

Datation par ESR de quartz optiquement blanchis (ESR-OB) de la région de Atapuerca (Burgos, Espagne).application au site préhistorique de Gran Dolina (contexte karstique) et aux systèmes fluviatiles quaternaires de l'Arlanzón et l'Arlanza Moreno García, Davinia La Sierra de Atapuerca, situada al NE de la cuenca del Duero, es un pequeño conjunto montañoso caracterizado por un desarrollado sistema kárstico en cuyas cavidades ha quedado registrada la actividad humana, desde el Pleistoceno inferior hasta nuestros días, en forma de yacimientos arqueológicos. Algunos de ellos, como Gran Dolina, Galería, Sima del Elefante o Sima de los Huesos, se encuentran entre los más importantes dentro del estudio de la prehistoria europea. Debido a la importancia del complejo arqueológico de la Sierra de Atapuerca, numerosas investigaciones han sido realizadas desde comienzos de los años 80 con el principal objetivo de mejorar la comprensión sobre la formación de los rellenos de los yacimientos y la relación existente entre dichos rellenos y el entorno próximo de la Sierra. Para ello se ha combinado el estudio sobre la evolución geomorfológica del paisaje de la Sierra de Atapuerca (Benito-Calvo, 2004) con el estudio del sistema endokárstico de dicha sierra (Ortega, 2009). Estos trabajos sugieren la existencia de una relación entre la formación de la red fluvial del NE de la cuenca del Duero y la evolución del sistema endokárstico multinivel de la Sierra de Atapuerca. Esta tesis doctoral se engloba dentro de esta línea de investigación y pretende aportar nuevos datos desde un punto de vista geocronológico.

Historia de las medicinas alternativas y complementarias en les Terres de l'Ebre durante la Edad Contemporánea

Wed, 14 Sep 2011 15:07:48 GMT

Historia de las medicinas alternativas y complementarias en les Terres de l'Ebre durante la Edad Contemporánea García Roselló, Joaquin Maria Esta investigación comprende un estudio de las medicinas alternativas –desde una perspectiva médica, antropológica e histórica– de las cuatro comarcas meridionales catalanas (TTE, Terres de l’Ebre) durante la contemporaneidad, subrayando su pervivencia y continuidad hasta el presente momento en un territorio caracterizado por su secular aislamiento. Para ello he acudido a fuentes orales, escritas –bibliotecas, archivos, hemerotecas–, páginas de Internet, además de otras fuentes. La dispersión de artículos publicados no permitía hasta el momento una lectura integral sobre la medicina popular ni las prácticas alternativa ni tampoco sobre la práctica médica del doctor García Roca. Destaco el papel aglutinador del Obispado de Tortosa en la cultura común que se observa en el territorio estudiado. La tesis comprende una introducción metodológica, seis capítulos, a los que siguen unas conclusiones y un anexo documental. El primer capítulo analiza el modelo biomédico actual. La fitoterpia de les TTE comprende el segundo. El curanderismo y el pensamiento simbólico se contemplan en el tercero. El cristianismo como religión terapéutica, incluyendo los exorcismos y la religiosidad popular, se analizan en el cuarto. La práctica médica de doctor García Roca la observamos en el quinto y el termalismo comprende el sexto. En el anexo documental constan entrevistas, fotografías y otros documentos de interés; This research includes a study of alternative medicine –from a perspective medical, anthropological and historical– of the four Catalan southern regions (Terres l'Ebre, TTE) during the contemporary age, underlining its survival and continuity to the present moment in a territory characterized by their secular isolation. So, I came to oral, written sources –libraries, archives, newspaper–, internet pages, as well as other sources. Dispersion of published articles not allowed until the moment a comprehensive reading on folk medicine or alternative practices or, also even, on the medical practice of doctor Garcia Roca. I would stress and interesting light about the agglutinating role of the Bishop of Tortosa in the common culture that is observed in the studied territory. The thesis includes a methodological introduction, six chapters, followed by conclusions and a documentary annex. The first chapter examines the current biomedical model. The herbal medicine of them, TTE, comprises the second. The quack medicine and symbolic thought are covered in the third. Christianity as religion therapeutics, including exorcisms and popular religiosity, are discussed in the fourth. The medical practice of doctor Garcia Roca look at in the fifth and hydrotherapy comprises the sixth. The documentary annex contains interviews, photos and other documents.

Electronic structure and reactivity of endohedral fullerenes

Fri, 29 Jul 2011 10:56:39 GMT

Electronic structure and reactivity of endohedral fullerenes Valencia Maturana, Ramon En este trabajo abarcamos el estudio de la estructura electrónica de una serie de fulerenos denominados fulerenos endoédricos, así como también su reactividad. En este trabajo de tesis previo, se define lo que se conoce como la regla del gap (LUMO-3)-(LUMO-4), la cual indica que aquellas cajas fulerénicas vacías cuyo gap entre el tercer y cuarto orbitales desocupados sea mayor grande tendrán la capacidad de aceptar la transferencia de seis electrones desde un clúster metálico. En el capítulo 3, la regla del gap (LUMO-3)-(LUMO-4) ha sido extendida para aquellas cajas fulerénicas de hasta 100 átomos de carbono. También se ha analizado la reactividad exoédrica del M3N@D5h-C80 en una reacción de cicloadición de Diels-Alder con 1, 3-butadieno sobre los diferentes tipos de enlaces de la caja D5h-C80. En el capítulo 4 estudiamos la estructura electrónica de los fulerenos endoédricos con carburos metálicos (M2C2@C82). Se han estudiado seis isómeros de Sc2C2@C82, confirmando que su estructura electrónica se puede explicar de manera sencilla con el modelo iónico (clúster)4+@(caja)4–, adoptando el carburo metalico diferentes orientaciones dentro de la caja de C82 . En el capítulo 5 hemos estudiado la estructura y propiedades electrónicas de una otras dos famílias de fulerenos endoédricos: la de los óxideos de escandio y la de los sulfuros de escandio. Por último hemos estudiado las propiedades electroquímicas de una serie de fulerenos endoédricos con diferentes clústeres (capítulo 6). Los orbitales frontera y las propiedades redox de Sc3N@C80 son diferentes cuando son comparados con fulerenos endoédricos de metales más electro positivos (Gd e Y).; We have extended the application of the general rule for the stabilization of nitride EMFs proposed by Campanera et al. to IPR carbon cages of dimensions up to C100. This simple rule, based on the formal transfer of six electrons from the cluster to the carbon cage, can be seen as an empirical rule that is able to predict the most abundant cage isomer for all the nitride EMFs known to date. Some EMF with M2 clusters, however, seem to escape this simple rule. We have proposed six large carbon cages (from C92 to C100) with sizeable (LUMO-4)–(LUMO-3) gaps and achievable energies as candidates for encapsulating metal nitride units or M2 clusters on condition that the formal six-electron transfer and other factors are accomplished. We have confirmed that the ionic model based on the formal transfer of four electrons from the encapsulated M2C2 carbide to the carbon cage is valid for the M2C2@C82 family. We have observed that the internal metal- carbide cluster is able to rotate inside the carbon cage. Using the aforesaid ionic model we have understood the higher stability of M2C2@C82 (C3v:8) when compared to carbide endohedrals with other IPR C82 isomers. The electrochemical properties for a series of EMFs have been studied theoretically. Analogously to the neutral M3N@Ih-C80 (M = Sc and Y) systems, rotation of the M3N unit inside the fullerene cage is predicted for the neutral, oxidized and reduced states of all the nitride EMFs with IPR cages studied through this work (from Sc3N@D5h-C80 to La3N@C96).

Fortificacions i espai urbà a l'època romana en el Conventus Tarraconensis

Fri, 29 Jul 2011 10:24:04 GMT

Fortificacions i espai urbà a l'època romana en el Conventus Tarraconensis Pérez i Garcia, Víctor Aquesta tesi consisteix en un estudi metòdic, científic i rigorós de les fortificacions (muralles de ciutats, campaments militars i torres de guaita) del Conventus Tarraconensis en el context de la infraestructura militar de l’Imperi Romà. Cronològicament s’han considerat cadascuna de les èpoques en les quals es divideix el domini romà d’Hispània: República (218-27 aC), Alt Imperi (27 aC-284 dC), Imperi Tardà (284-476), a més del final de l’Antiguitat Tardana (el regne visigòtic, 476-711). Geogràficament l’estudi es circumscriu a l’espai que ocupava el convent jurídic Tarraconense en època imperial, des dels Pirineus fins al riu Xúquer. S’han analitzat civitates, oppida, castra, castella i turres, prestant una especial atenció als recintes d’Aeso, Baetulo, Barcino, Dertosa, Emporiae, Gerunda, Iesso, Iluro, Olèrdola, Saguntum, Tarraco i Valentia.; This thesis consist of a methodical, scientific and rigorous study of the fortifications (city walls, forts and watchtowers) of the Conventus Tarraconensis in the context of the military infrastructure of the Roman empire. Chronologically it has been considered each period of the Roman domain of Hispania: Republic (218-27 BC), Early Empire (27 BC-284 AD) Late Empire (284-476), in addition to the end of Late Antiquity (the Visigothic kingdom, 476-711). Geographically the study is limited to the space occupied by the juridical conventus of Tarraco in the imperial era, from the Pyrenees to the river Xúquer. We analyzed civitates, oppida, castra, castella and turres, paying special attention to the enclosures of Aeso, Baetulo, Barcino, Dertosa, Emporiae, Gerunda, Iesso, Iluro, Olèrdola, Saguntum, Tarraco and Valentia.

Arquitectura cristiana balear en la antigüedad tardía (siglos v-x dc)

Wed, 27 Jul 2011 10:48:41 GMT

Arquitectura cristiana balear en la antigüedad tardía (siglos v-x dc) Alcaide González, Silvia La edilicia cristiana rural constituye un testimonio material clave en la reconstrucción del paisaje y de la historia de las islas Baleares durante la Antigüedad tardía. Las iglesias excavadas hasta el momento se han datado de forma indirecta en los siglos V y VI d.C. y se distribuyen en las islas de Mallorca y Menorca. La tesis ofrece una visión de la arquitectura rural de la Antigüedad tardía en las islas Baleares, que comprende el estado de la cuestión y el análisis arqueológico de los conjuntos estudiados. Asimismo, se estudian otros aspectos relacionados con dicha arquitectura, como las técnicas constructivas, las instalaciones, el mobiliario, ornamentos y utensilios, las áreas funerarias y los ámbitos de carácter doméstico y productivo de su entorno inmediato. El estudio arquitectónico incluye una reflexión sobre las formas edilicias, en la que se propone una reconstrucción de las iglesias de Son Bou y Fornàs de Torelló.; Rural Christian architecture constitutes an essential material evidence for both the landscape and historical reconstruction of the Balearic Islands during the late Antiquity. Churches excavated so far have been indirectly dated back to the 5th and 6th centuries AD and they are distributed along the Mallorca and Menorca islands. This PhD thesis provides an overview of the Balearic Islands’ rural architecture during the late Antiquity period by assessing the state-of-the-art and performing the archaeological analysis of the different studied sites. The research work also includes the study of other aspects of this architecture, such as building techniques, ornaments and tools, liturgical and burial areas and nearby domestic or productive spaces. The architectural study comprises an assessment on the ancient building forms, in which a reconstruction hypothesis of the Son Bou and Fornàs de Torelló’ churches is proposed.

L'evolució urbana de Tortosa (1939-1979): planejament i actuacions urbanístiques

Wed, 15 Jun 2011 09:00:57 GMT

L'evolució urbana de Tortosa (1939-1979): planejament i actuacions urbanístiques García Rodríguez, Alfonso La Tesi Doctoral L’evolució urbana de Tortosa (1939-1979): planejament i actuacions urbanístiques té com a finalitat estudiar el creixement urbà de la ciutat a través del planejament i de les actuacions urbanes. Iniciatives portades a terme tant per part de la iniciativa pública com de la privada. El treball parteix d’una hipòtesi general on es considera que la ciutat no va comptar amb un model de planificació urbana, malgrat l’aplicació del planejament urbanístic. Les principals fonts de recerca han estat els PGOU de 1964 i 1986, els Expedients d’Obres Públiques, els Llibres d’Actes de la Comissió Permanent de l’Ajuntament de Tortosa, les publicacions i la premsa local del període estudiat. Les conclusions s’han dividit en dues parts. A la primera es constata la hipòstesi central del treball, mentre la segona fa èmfasi en la necessitat de disenyar un nou model de ciutat més integrador.

Tecnologia lítica y comportamiento humano: organización de las actividades y cambio diacronico en el paleolitico medio del abric romaní.

Wed, 15 Jun 2011 08:15:08 GMT

Tecnologia lítica y comportamiento humano: organización de las actividades y cambio diacronico en el paleolitico medio del abric romaní. Vaquero Rodríguez, Manuel El objetivo de la Tesis es el estudio de los conjuntos líticos recuperados en los niveles de Paleolítico Medio del yacimiento arqueológico del Abric Romaní (Capellades, Barcelona). Tras una exposición del marco teórico en el que se inscribe el trabajo y la presentación de las características generales del yacimiento (contexto geológico y geomorfológico, estratigrafía, cronología, datos paleoambientales, historia de las investigaciones), se desarrolla la metodología de estudio, que se estructura en dos líneas principales: a) el análisis morfotécnico de los artefactos líticos mediante los procedimientos establecidos en el marco del Sistema Lógico-Analítico, y b) el análisis de la distribución espacial de los restos líticos a partir de los remontajes y de la utilización de tests estadísticos. Los resultados muestran la existencia en la secuencia arqueológica de tendencias de cambio temporal que afectan a la captación de materias primas, la tecnología y la tipología de los artefactos, así como unos patrones de organización del espacio basados en la concentración de las actividades técnicas en torno a los hogares.

Crist en el cinema (La passió de Jesucrist en el cinema espanyol dins el context cinematogràfic mundial)

Tue, 12 Apr 2011 18:05:45 GMT

Crist en el cinema (La passió de Jesucrist en el cinema espanyol dins el context cinematogràfic mundial) Claveras i Pérez, Montserrat Pendent.

Estudi dels patrons mètrics, arquitectònics i urbanístics del món ibèric (segles V-II ac)

Tue, 12 Apr 2011 18:05:44 GMT

Estudi dels patrons mètrics, arquitectònics i urbanístics del món ibèric (segles V-II ac) Olmos Benlloch, Pau tesi Pau Olmos
Aquesta tesi es centra en la determinació dels sistemes de mesures lineals emprats per les comunitats ibèriques centrals i septentrionals, i la seva aplicació en el disseny arquitectònic i en el plantejament urbanístic.
En aquest sentit, una societat com la ibèrica que assoleix un alt grau de jerarquització territorial i una entitat política de tipus estatal o protoestatal, necessita implantar un sistema metrològic, bé sigui propi o bé adaptat per influència d'altres cultures mediterrànies. L'existència d'aquest sistema és present des de les construccions més modestes fins a les principals obres defensives i de culte de la comunitat.
L'eina principal que ens ha servit per identificar aquestes unitats de mesura i, d'aquesta manera proposar quin hauria estat el sistema de mesures ibèric, és l'anàlisi del disseny constructiu previ de les principals obres tant públiques com privades de les comunitats ibèriques. A partir de la identificació de la proporció, especialment de les torres defensives ibèriques, hem pogut identificar el disseny constructiu i la unitat modular associada a aquesta. L'estudi del traçat regulador d'aquestes construccions ens ha permès identificar els principals coneixements geomètrics i matemàtics ibèrics. En aquest sentit, l'anàlisi geomètrica d'aquestes estructures mostra com els constructors ibers eren coneixedors de les principals proporcions geomètriques, tant de tipus racional com irracional, així com la seva aplicació sobre el terreny.; thesis Pau Olmos
Study of the architectonic and town planning metric patterns in the Iberian context (s. V-II BC)
This work analyses the identification of the linear metrological systems which characterise the northern and central Iberian communities, and their application in the architectonical design and the town planning.
To this effect, the Iberian society, which reaches a high level of territorial hierarchy and a state owned policy, needs to establish a metrological system, either imported or of their own creation. The existence of this system is necessary from the simplest buildings up to the main defensive community creations.
The analysis of the previous design of the most important public and private buildings of the Iberian communities has been the essential tool that allowed us to identify the measuring units. Thus, the determination of the constructive unit used in the building process and its application has been possible thanks to the identification of the geometric principles structuring the Iberian defensive towers. The geometrical analysis of these constructions, showed us how the Iberian architects had a good knowledge of the principal geometrical proportions, both rational and irrational, and also their application.

Génesis y configuración microregional de un paisaje cultural pirenaico de alta montaña durante el holoceno: estudio polínico y de otros indicadores paleoambientales en el valle del Madriu-Perafita-Claror (Andorra)

Tue, 12 Apr 2011 18:05:41 GMT

Génesis y configuración microregional de un paisaje cultural pirenaico de alta montaña durante el holoceno: estudio polínico y de otros indicadores paleoambientales en el valle del Madriu-Perafita-Claror (Andorra) Ejarque Montolio, Ana Mientras que en nuestro país las investigaciones arqueológicas, históricas y paleoambientales en los espacios de alta montaña destacan por su escasez, numerosos estudios europeos han demostrando la existencia de una intensa ocupación y explotación humana desde la Prehistoria a nuestros días. Los estudios realizados en sectores pirenaicos han señalado que dicha gestión humana se caracterizó por una destacada variabilidad regional en términos de prácticas humanas y modos de ocupación durante el Holoceno. Sin embargo, el estudio integrado arqueológico y paleoambiental de la gestión antrópica de sectores altimontanos pirenaicos a escala microregional ha sido realizada de manera muy puntual y es actualmente un ámbito de estudio poco explorado. La presente Tesis doctoral se inscribe en un proyecto de investigación interdisciplinar en el campo de la Arqueología del Paisaje desarrollado en el valle del Madriu-Perafita-Claror (VMPC, Andorra), declarado Patrimonio de la Humanidad por la UNESCO en el 2004. Este trabajo pretende reconstruir la gestión humana y la configuración paisajística de los paisajes culturales pirenaicos durante el Holoceno, tomando como escenario de estudio los sectores altimontanos del valle del Madriu-Perafita-Claror y valorando aquellos factores de carácter socio-cultural y/o climático-ambiental que han contribuido a la culturización de estos espacios y a su modelado paisajístico. Asimismo se pretende caracterizar los diferentes usos del suelo altimontanos, determinar el impacto paisajístico de los mismos y su papel en la configuración paisajística del valle a nivel microregional.
Para cumplir estos objetivos se ha llevado a cabo un estudio paleoambiental multi-proxy a alta resolución temporal y espacial que combina el análisis del polen en secuencias naturales con otros indicadores que proporcionan información de carácter local, como estomas, microfósiles no polínicos (NPPs) o partículas carbonosas. Siguiendo una estrategia microregional, se han estudiado dos lagos y dos turberas de reducido tamaño situadas a diferentes altitudes y en diferentes sectores del valle del Madriu situados entre 2.100 y 2.530 m. Los resultados paleoambientales se han comparado con aquellos obtenidos en otras dos turberas situadas en el valle del Madriu y en el valle de Perafita-Claror (Miras et al. 2007; Miras et al. en prensa) con el fin de detectar posibles variabilidades en la gestión y estructuración paisajística de carácter "intra-valle" (en los diferentes sectores del valle del Madriu) e "inter-valle" (entre los valles del Madriu y de Perafita-Claror"). Finalmente, estos resultados han sido integrados con la información arqueológica obtenida en el marco del proyecto interdisciplinar (Orengo 2007; Palet et al. 2007), siendo así posible poner de manifiesto la complejidad de la gestión humana altimontana a lo largo del tiempo en este sector pirenaico.
Los resultados de este trabajo destacan la existencia en el VMPC de diferentes fases de gestión humana y variabilidad paisajística de carácter microregional "intra-valle" e "inter-valle" desde el Neolítico inicial al Bronce inicial y desde el periodo romano a época contemporánea. Este estudio demuestra que la variabilidad paisajística no se relaciona necesariamente con parámetros topográficos o climáticos, destacando el papel de los parámetros sociales, económicos y culturales en la estructuración de la gestión del medio y la configuración del paisaje de alta montaña desde la Prehistoria. Este estudio, además, pone de manifiesto que los espacios de alta montaña son paisajes culturales, resultado de la interacción a lo largo del tiempo de una gestión humana diversificada en la que no sólo destaca el pastoreo sino también otras actividades relacionadas con la explotación forestal y minero-metalúrgica (explotación de resina, carboneo, metalurgia). Finalmente, destaca el valor de los estudios integrados paleoambientales multi-proxy y arqueológicos desarrollados a una escala microregional como una estrategia de estudio adecuada para el análisis de la gestión humana y el cambio paisajístico en sectores de montaña durante el Holoceno.

Palabras clave: paisajes culturales, reconstrucción del paisaje, variabilidad paisajística microregional, usos del suelo altimontanos, estudio multi-proxy, polen, alta montaña, arqueología del paisaje, Pirineos orientales, Holoceno; Previous research acknowledges the ancient and complex land-use history of European mountainous areas, which are characterised by a remarkable regional variability in terms of human practices and patterns of occupation during the Holocene. However, the combined palaeoenvironmental and archaeological study of highland human management at a microregional scale remains a largely unexplored research field, especially in the Pyrenees. This PhD project was performed as a part of an integrated palaeoenvironmental and archaeological research program which aims to understand the long-term shaping of the Madriu-Perafita-Claror valley (MPCV, Andorra), a high mountain cultural landscape included in 2004 in the UNESCO World Heritage List. Main objectives of this study are, firstly, to reconstruct human management and landscape shaping of high altitudinal Pyrenean spaces along the Holocene assessing those environmental and/or human factors involved, and secondly, to reconstruct microregional land-use and landscape variability in the shaping of highland spaces.

To accomplish these objectives a high temporal resolution palaeoenvironmental study which combines pollen with other biological proxies providing more local information such as stomata, non-pollen palynomorphs (NPPs), and macrocharcoal charred particles was carried out in the upper subalpine and alpine belts of the MPCV following a fine spatial-resolution strategy. Four nearby small peat and lake basins were studied at different altitudes and landscape settings of the main Madriu valley. Palaeoenvironmental results were afterwards compared with those of two other peat sequences located at the Madriu and the Perafita valley (Miras et al. 2007; Miras et al. in press) in order to detect small-scale land-use variability at both intra-valley (within the Madriu valley) and inter-valley (between Madriu and Perafita valley) scales. Palaeoecological results were further integrated with archaeological local data, and together underline the marked complexity of high mountain land-use system over the Holocene period.

Results drawn from this study stress the existence in the MPCV of different phases of microregional land-use and landscape variability at both intra-valley and inter-valley scales from the early Neolithic to the early Bronze Age and from the Roman Period to the Modern Era. The study show that landscape variability is not necessarily connected to topographic or climatic parameters, and underline the role of social, economical and cultural parameters in the land-use organisation and the landscape shaping of high mountain spaces since Prehistory. This study depicts highlands as cultural landscapes resulting from the long-term interaction of a diversified rage of land-uses, comprising grazing but also other activities related with woodland exploitation. Finally it demonstrates the value of combined palaeoenvironmental multi-proxy records and archaeological studies carried out at a microregional scale in the study of human mountain management and landscape change during the Holocene.

Keywords: cultural landscapes, landscape change, microregional landscape variability, high-mountain land-use, multi-proxy study, pollen, high mountain, landscape archaeology, eastern Pyrenees, Holocene; Previous research acknowledges the ancient and complex land-use history of European mountainous areas, which are characterised by a remarkable regional variability in terms of human practices and patterns of occupation during the Holocene. However, the combined palaeoenvironmental and archaeological study of highland human management at a microregional scale remains a largely unexplored research field, especially in the Pyrenees. This PhD project was performed as a part of an integrated palaeoenvironmental and archaeological research program which aims to understand the long-term shaping of the Madriu-Perafita-Claror valley (MPCV, Andorra), a high mountain cultural landscape included in 2004 in the UNESCO World Heritage List. Main objectives of this study are, firstly, to reconstruct human management and landscape shaping of high altitudinal Pyrenean spaces along the Holocene assessing those environmental and/or human factors involved, and secondly, to reconstruct microregional land-use and landscape variability in the shaping of highland spaces.

To accomplish these objectives a high temporal resolution palaeoenvironmental study which combines pollen with other biological proxies providing more local information such as stomata, non-pollen palynomorphs (NPPs), and macrocharcoal charred particles was carried out in the upper subalpine and alpine belts of the MPCV following a fine spatial-resolution strategy. Four nearby small peat and lake basins were studied at different altitudes and landscape settings of the main Madriu valley. Palaeoenvironmental results were afterwards compared with those of two other peat sequences located at the Madriu and the Perafita valley (Miras et al. 2007; Miras et al. in press) in order to detect small-scale land-use variability at both intra-valley (within the Madriu valley) and inter-valley (between Madriu and Perafita valley) scales. Palaeoecological results were further integrated with archaeological local data, and together underline the marked complexity of high mountain land-use system over the Holocene period.

Results drawn from this study stress the existence in the MPCV of different phases of microregional land-use and landscape variability at both intra-valley and inter-valley scales from the early Neolithic to the early Bronze Age and from the Roman Period to the Modern Era. The study show that landscape variability is not necessarily connected to topographic or climatic parameters, and underline the role of social, economical and cultural parameters in the land-use organisation and the landscape shaping of high mountain spaces since Prehistory. This study depicts highlands as cultural landscapes resulting from the long-term interaction of a diversified rage of land-uses, comprising grazing but also other activities related with woodland exploitation. Finally it demonstrates the value of combined palaeoenvironmental multi-proxy records and archaeological studies carried out at a microregional scale in the study of human mountain management and landscape change during the Holocene.

Keywords: cultural landscapes, landscape change, microregional landscape variability, high-mountain land-use, multi-proxy study, pollen, high mountain, landscape archaeology, eastern Pyrenees, Holocene

Tecnocomplejos del pleistoceno en la cuenca media-baja del tajo. El yacimiento vendimia en la penillanura del salor, zona y afluente integrados

Tue, 12 Apr 2011 18:05:39 GMT

Tecnocomplejos del pleistoceno en la cuenca media-baja del tajo. El yacimiento vendimia en la penillanura del salor, zona y afluente integrados Mejías Del Cosso, Dolores El déficit existente de estudios historiográficos sobre el Pleistoceno en el contexto de la Cuenca Media-Baja del Tajo unido al auge de intervenciones arqueológicas que se viene desarrollando en la actualidad, nos llevaron a plantear un proyecto de investigación que ayudara al conocimiento de este periodo y en este contexto geográfico. Puesto que el registro arqueológico concerniente al Pleistoceno es básicamente lítico, los estudios se fundamentan en torno a los campos íntimamente ligados a éste, partiendo desde una fase constructiva y descriptiva de la tecnología lítica a través de un sistema de análisis, el Sistema Lógico Analítico y que nos conducirá a la fase explicativa propuesta. Este proyecto de investigación se centra en uno de los primeros yacimientos excavados al aire libre, Yacimiento Vendimia y que se relaciona con unos contextos geomorfológicos distintos de los planteados hasta el S. XX. Este enclave denominado Complejo Cacereño, solventa el déficit de información con un registro paleoecológico más completo y un programa de dataciones radiométricas, permitiendo hacer una valoración desde una perspectiva paleoeconómica sobre los diferentes modelos de ocupación y su evolución tecnológica a lo largo del Pleistoceno. Así mismo, estos datos pueden aportar información al conocimiento de la funcionalidad y las posibles cronologías de aquellos otros hallazgos en puntos diversos de la provincia de Cáceres y que fueron recuperados en su mayoría a través de prospecciones.; The shortfall of historiographical studies on the Pleistocene in the context of the Cuenca Media-Baja del Tajo together with the archaeological interventions boom that is happening at present, led us to propose a research project to help the understanding of this period and in this geographical context. As the archaeological record concerning the Pleistocene is mainly lithic these studies are based on the fields closely related to it, starting from a descriptive and constructive phase of the lithic technology through a system of analysis, the Analytical Logical System which will lead us to the proposed explanatory phase. This research project focuses on one of the first sites excavated outdoors, the Vendimia Site, and which is related to geomorphological contexts other than those raised in the zoth century. This enclave called Complejo Cacereño, solves the information gap with a more complete paleoecological record and a program of radiometric dating, enabling us to make an assessment from a paleoeconomic perspective on different models of occupation and its technological development throughout the Pleistocene. Also, these data can contribute to the knowledge of the functionality and possible chronologies of those other findings at different sites in the province of Cáceres which were mostly recovered through drilling.

Tarraco christiana. Cristianización y organización eclesiástica de una capital provincial romana (siglos III al VII)

Tue, 12 Apr 2011 18:05:33 GMT

Tarraco christiana. Cristianización y organización eclesiástica de una capital provincial romana (siglos III al VII) Pérez Martínez, Meritxell La present tesi doctoral té per objecte l'estudi de Tarraco a les èpoques tardorromana i visigòtica, amb un interès especial en la cristianització i la organització eclesiàstica de la capital provincial romana, d'una forma diacrònica, amb les ruptures i les continuïtats d'un procés històric de llarga durada. El propòsit principal d'aquest treball de recerca és identificar, reconstruir i interpretar els principals problemes relacionats amb la difusió del cristianisme i amb l'impacte de l'establiment eclesiàstic a Tarraco, en una relació dialèctica amb les transformacions del lideratge, l'adaptació de la cultura clàssica i l'evolució de la riquesa de les ciutats durant els segles de la transició a l'Edat Mitjana (segles III al VII). L'elecció de la Tarraco christiana com a tema d'estudi parteix de la consideració de l'església cristiana con una de les institucions que protagonitzaren el procés de la transició i pretén crear un marc interpretatiu adequat que millori el coneixement dels segles que marcaren el pas del món antic a l'època medieval als territoris del nordest peninsular, pertanyents a l'antiga Tarraconensis romana.

Aprofundir en el coneixement de la Tarraco christiana en els períodes tardorromà i visigòtic obliga a l'historiador a enfrontar-se a la tasca summament ingrata de reconstruir extenses llacunes documentals i etapes mancades d'un suport documental sòlid i continu. Per això, no és estrany que la Tarraco christiana hagi despertat certa perplexitat entre els qui al llarg de la història s'ha interessat per ella i, amb major o menor fortuna, han pretès resoldre les enormes contradiccions que poblen el seu discurs històric. L'interès dels últims anys per l'Antiguitat Tardana ha contribuït a la revalorització dels materials d'aquests segles i a la seva identificació cada cop més precisa per part dels especialistes. Però, malgrat la recent proliferació de monografies, més o menys completes, i de la intensificació de les troballes, continuaven faltant estudis de síntesi actualitzats que proporcionessin una visió global de la història de la Tarraco christiana als segles de la transició a l'Edat Mitjana. El panorama actual ha estat capitalitzat durant molts anys per una certa tendència a la repetició de vells tòpics historiogràfics, que exigien ser revisats. Per altra banda, s'ha detectat una absència de perspectiva que impedia integrar la dinàmica històrica i arqueològica de la civitas tarraconense en els processos històrics d'abast general. La presència d'aquestes contradiccions feia necessària una nova monografia que dugués a terme una síntesi de l'estat actual dels coneixements, basada en una relectura sistemàtica de les fonts convencionals i l'adopció d'un mètode interdisciplinari rigorós, que contemplés la inclusió de les novetats de l'estudi arqueològic i del debat historiogràfic contemporani sobre els temes de transició, desenvolupat en àmbit europeu.

Després de l'estudi realitzar, la Tarraco christiana proporciona una òptima visió de conjunt que permet millorar el coneixement sobre la problemàtica de la transició a Hispania. Així mateix, contribueix a donar resposta a alguns dels interrogants fonamentals que planteja la Tarragona d'època tardana, amb les pròpies especifitats que li confereixen el caràcter de paradigma en la seva evolució. Més enllà de la significativa absència de notícies relatives a la construcció de l'església episcopal, la major part dels testimonis documentals i materials conservats procedeix del període d'auge creatiu i institucional que va embargar a la metròpolis eclesiàstica durant els gairebé dos-cents anys que separen els bisbats d'Himeri i Sergi de Tarragona (370-560). La història de la civitas ecclesiastica revela l'amplitud dels processos formatius relatius a la cristianització i la organització eclesiàstica de la capital provincial romana, a la vegada que confirma el protagonisme de dits processos en la dinàmica històrica de la ciutat dels segles de la transició a l'època medieval. Per altra banda, permet constatar un desenvolupament natural i pacífic, la característica principal del qual és el respecte i la continuïtat dels segles de la transició a l'època medieval. Per altra banda, permet constatar un desenvolupament natural i pacífic, la característica principal del qual és el respecte i la continuïtat dels quadres romans. En efecte, l'estudi de la Tarraco christiana durant els segles de l'Antiguitat Tardana evidencia una perduració i un predomini de l'element romà, que es fa palès mitjançant la perpetuació d'unes determinades formes de vida a la capital, així con en el manteniment d'un contacte continuat amb les ciutats del territori provincial Escriure la història de la Tarraco christiana a les èpoques tardorromana i visigòtica és quelcom ineludiblement lligat a la consideració del mar Mediterrani com espai històric. Fins el final del segle VII, aquest fou predominantment romà. Les etapes d'enfortiment del poder dels monarques visigots, que seguiren als regnats crucials de Leovigild i Recared, contribuïren al progressiu silenci del metropolità eclesiàstic i la seva església en el marc de la construcció d'una església visigoda centralitzada a Toledo. Si bé no implicaren una pèrdua del caràcter ciutadà, aquestes qüestions repercutiren en l'absència total o parcial de les fonts documentals i materials que permeten escriure la història de la Tarraco christiana als últims segles de la transició a l'Edat Mitjana.;

The subject of this Ph. D. thesis is the study of Tarraco in the Late Roman and Visigothic periods, with an especial interest on the Christianisation and Ecclesiastical organisation of the Roman province capital. These matters are analysed diachronically describing the ruptures and continuities

Pràctiques de consum ritual al curs inferior de l'Ebre, Comensalitat, ideologia i canvi social (S.VII-VI ANE)

Tue, 12 Apr 2011 18:05:32 GMT

Pràctiques de consum ritual al curs inferior de l'Ebre, Comensalitat, ideologia i canvi social (S.VII-VI ANE) Sardà Seuma, Samuel Pràctiques de consum ritual al curs inferior de l'Ebre (segles VII-VI ane). Comensalitat, ideologia i canvi social.

En aquest treball s'aprofundeix en l'estudi de les pràctiques relacionals que expliquen el funcionament social de les comunitats del primer ferro al curs inferior de l'Ebre (650-550 ane). Es parteix de la idea que en les societats de petita escala, els rituals de comensalitat constitueixen un dels escenaris on les estratègies ideològiques es materialitzen habitualment d'una manera més emfatitzada, ja que a través del banquet s'articulen aspectes socio-econòmics fonamentals com la gestió dels recursos alimentaris, la generació i l'emmagatzematge d'excedents, l'articulació dels sistemes d'intercanvi i el consum i/o exhibició dels béns de prestigi.
Per tal d'avançar en aquesta línia d'investigació, s'efectua un estudi detallat dels repertoris (vasos ceràmics, elements metàl·lics, instrumental litúrgic) i es duu a terme un anàlisi aprofundit d'aquells contextos (domèstics i funeraris) que han proporcionat les evidències més clarament relacionades amb els usos rituals de la beguda i els aliments.; Ritual consumption practices in the lower Ebro bassin (s. VII-VI BC). Commensality, ideology and social change.

The aim of this work is to study the relational practices that explain the social functioning of the lower Ebro basin communities during the first Iron Age (650-550 BC). Our starting point is that, in small-scale societies, commensality rituals are one of the contexts where the ideological strategies are usually materialized in a more emphasized form, because feasting articulates important socio-economic aspects such as managing food resources, the generation and storage of surpluses, the articulation of systems of exchange and the consumption and/or display of the prestige goods.
In order to advance in this line of research, we made a detailed study of the material assemblages (ceramic vessels, metallic elements and liturgical instruments) and performed an in depth analysis of those contexts (consumption spaces, storage spaces and certain graves) which have provided evidences associated with the ritual uses of food and drink.

Anàlisi dels models d'ocupació del territori durant la protohistòria al curs inferior de l'Ebre.

Tue, 12 Apr 2011 18:05:31 GMT

Anàlisi dels models d'ocupació del territori durant la protohistòria al curs inferior de l'Ebre. Diloli Fons, Jordi El treball de tesi Anàlisi dels models d'ocupació del territori durant la protohistòria al curs inferior de l'Ebre pretén analitzar un procés històric emmarcat en un espai geogràfic i cronològic definit, determinant els principals factors que influeixen en l'elecció del lloc d'assentament per part de les comunitats humanes durant la protohistòria, i com aquests varien i incideixen en l'evolució econòmica, política i social d'aquests mateixos grups.
A partir d'un corpus documental on es recull la màxima informació sobre els jaciments arqueològics ocupats durant la protohistòria al territori objecte d'estudi, el curs inferior de l'Ebre i la plana litoral de Vinaròs-Benicarló, i de la informació proporcionada pels textos clàssics, la numismàtica i l'epigrafia, s'analitza l'evolució en els patrons de poblament i en l'explotació del territori en aquesta àrea entre els segles VIII i I ANE. En el conjunt de la investigació s'han aplicat tècniques extretes de l'arqueologia espacial i de l'anàlisi estadístic, especialment de l'estadística multivariant.
L'elecció de l'espai geogràfic investigat no ha estat producte de l'atzar, doncs tant històricament com geogràficament el curs inferior de l'Ebre (comarques del Baix Ebre i Montsià) es troba íntimament relacionat amb l'extrem septentrional del Baix Maestrat. És important senyalar com a partir del segle VIII ANE es documenta l'aparició en aquest territori dels primers nuclis d'hàbitat estables, accentuant-se aquest poblament durant el segle VII ANE, dins del que podria ser un procés de colonització de noves terres per grups procedents d'àrees veïnes, entrant just en aquest moment en contacte amb el comerç mediterrani representant pel factor fenici. L'evolució d'aquestes comunitats fomentarà l'aparició d'unes elits que consolidaran el seu poder durant el segle següent, modificant els models de poblament i les xarxes comercials.
A partir de mitjans del segle V ANE, l'ocupació territorial es veurà fortament alterada, produint-se una profunda modificació en l'organització, constatant-se l'aparició d'una estructura plenament jerarquitzada i especialitzada funcionalment, transformació que podria associar-se a l'aparició d'estructures polítiques de tipus estatal -ilercavons- i de les primeres ciutats d'aquesta àrea -Hibera-Iltirca-Ilerca-. Aquest plantejament es veurà truncat a partir del segle II ANE, moment en que començaran a imposar-se les formes econòmiques i polítiques romanes, desestructurant el sistema econòmic indígena.

Aplicación de un sistema de información geográfica para el estudio de la evolución de los campos de cultivo abandonados en el núcleo central de las montañas de Prades

Tue, 12 Apr 2011 18:05:29 GMT

Aplicación de un sistema de información geográfica para el estudio de la evolución de los campos de cultivo abandonados en el núcleo central de las montañas de Prades Pérez Albert, Yolanda El hombre convierte el medio natural en un medio rural, modificándolo mediante desmontes, abancalamientos, etc. que, con el transcurso del tiempo, configuran un sistema estable sostenido por las labores de mantenimiento de la comunidad rural. El abandono de la agricultura significa el quebranto de esta estabilidad que fue introducida de forma artificial de manera que estos espacios se ven sometidos a nuevos procesos de transformación que pueden sintetizarse en: la recolonización espontánea de la vegetación o el desencadenamiento de procesos erosivos.

Este estudio tiene como objetivo establecer los criterios que condicionan el abandono de las tierras de cultivo en las Montañas de Prades (Tarragona) así como determinar los patrones seguidos en su transformación posterior. Para ello se realizó trabajo de campo, se generó un SIG y se utilizaron técnicas estadísticas de muestreo y clasificación. Esto ha permitido comparar cronológicamente las áreas de cultivo (1956-1986), delimitar y cuantificar las áreas abandonas y, mediante el análisis de diferentes factores (litología, altitud, pendiente.), establecer las característica de las mismas.

La metal·lurgia del plom durant el període ibèric: treball i ús del plom entre els íbers del nord

Tue, 12 Apr 2011 18:05:27 GMT

La metal·lurgia del plom durant el període ibèric: treball i ús del plom entre els íbers del nord Morell i Cortes, Nuria L'estudi de la metal·lúrgia del plom (processos productius, usos, intercanvis comercials, valor social del metall) ha ocupat sempre un espai marginal dins la investigació arqueològica i arqueometal·lúrgica, centrada sobretot en altres metalls. Tanmateix, els minerals de plom són abundants a la natura i les tasques d'extracció i transformació de la galena es coneixen des de les primeres etapes metal·lúrgiques de moltes societats prehistòriques. Ara bé, què en sabem de l'explotació, transformació, circulació, treball i ús del plom entre les poblacions protohistòriques que habitaven l'actual Principat?

Amb aquesta tesi es pretén realitzar una primera aproximació general a aquestes qüestions durant l'època ibèrica. L'objectiu principal és revisar de manera crítica i posar sobre la taula el màxim de dades i evidències arqueològiques d'una metal·lúrgia ara per ara molt desconeguda; per a tal fi, hem hagut de centrar-nos especialment en els objectes acabats i en les evidències de treball i manipulació del plom detectades en els assentaments.

Aquesta tesi s'ha desenvolupat en el marc del projecte I+D "Aprovechamiento de recursos de plomo y plata en el primer milenio aC: Interacción comercial y cultural en el Mediterráneo Occidental", dirigit per la Dra. Núria Rafel.; The study of the metallurgy of lead (production processes, uses, trade, social value of the metal) has always occupied a marginal space within the archaeological and archaeometallurgical research, that has especially focused on other metals. However, lead minerals are abundant in nature and the extraction and transformation of galena are known from the earliest stages of metallurgy in many prehistoric societies. But what do we know about the exploitation, processing, circulation, work and use of lead by the late prehistoric populations that inhabited present Catalonia?

The aim of this thesis is to achieve a first general approach to these issues for the Iberian period. The main objective is, then, to present and review, in a critical manner, the available archaeological data about this metallurgy to which very little attention has been paid; to this end, we had to focus especially on finished objects and on the evidence concerning the work and handling of lead, detected in late iron age settlements.

This thesis has been carried out in the framework of the R+D project "Use of lead and silver in the first millennium BCE: commercial and cultural interaction in Western Mediterranean", coordinated by Prof. Nuria Rafael (University of Lleida).