TDX/TDR - Departament de Filologia Catalana

Theory of Discontinuous Lambek Calculus

Tue, 05 Mar 2013 14:00:18 GMT

Theory of Discontinuous Lambek Calculus Valentín Gallart, Oriol Aquesta tesi s'emmarca dins del camp de la lingüística matemàtica, concretament en la branca de la gramàtica lògica de tipus, disciplina íntimament relacionada amb la teoria de la demostració. En aquest treball es proposa un càlcul o lògica substructural, anomenat càlcul discontinu de lambek, que intenta tractar amb èxit el problema de la discontinuïtat, que és un fenomen molt estès en totes les llengües naturals. Al llarg del llibre s'analitzen i es demostren diverses propietats del càlcul discontinu de Lambek, la qual cosa dóna fe de la seva bondat matemàtica. Finalment, mitjançant aquest càlcul estudiem en detall una sèrie de fenòmens lingüístics de naturalesa discontínua.; This is a thesis in Mathematical Linguistics, namely in Proof Theory. Its main contribution is the conception of the Discontinuous Lambek calculus (D henceforth), an intuitionistic substructural logic. This calculus (or logic) tries to face the problem of discontinuity, which is pervasive in natural languages. In this work, several mathematical results on proof-theoretical aspects, soundness/completeness theorems and generative power are formulated and proved. This represents, we think, a remarkable achievement. Finally, the logic machinery developped through the book allows a study in depth of several discontinuous linguistic phenomena.

Syllabiﬁcation and Opacity in Harmonic Serialism

Thu, 20 Dec 2012 18:33:42 GMT

Syllabiﬁcation and Opacity in Harmonic Serialism Torres-Tamarit, Francesc Aquesta tesi doctoral explora la teoria del Serialisme Harmònic en el domini de la sil·labificació. El Serialisme Harmònic és una versió derivacional de la Teoria de l'Optimitat (TO) on GEN està constret per una condició de gradualitat segons la qual els candidats generats només introdueixen un sol canvi en relació a l'últim input, fins que la derivació convergeix en el candidat plenament fidel, és a dir, quan cap millora harmònica és possible. Una conseqüència inevitable de la gradualitat és l'existència d'un bucle GEN → AVAL → GEN, ja que les formes superficials normalment són el resultat de l'aplicació de més d'una operació fonològica. En Serialisme Harmònic, AVAL imposa la mateixa jerarquia de restriccions durant tota la derivació. La perdurabilitat de la jerarquia de restriccions en Serialisme Harmònic contrasta amb la Teoria de l'Optimitat Estratal, en què els tres nivells morfològics de l'avaluació fonològica (l'arrel, el mot i la frase) mostren una ordenació específica del conjunt de restriccions. El Serialisme Harmònic també és diferent d'una altra versió derivacional anomenada Teoria de l'Optimitat amb Candidats-Cadena, en què s'avaluen en paral·lel derivacions completes. L'arquitectura del Serialisme Harmònic, quan es compara amb la de la resta de models derivacionals, és més simple. És per això que resulta interessant d'explorar el poder explicatiu del Serialisme Harmònic allà on la TO paral·lela és incapaç de donar compte de certs fenòmens. La pregunta més interessant que guia la recerca en Serialisme Harmònic és definir la gradualitat, això és, explorar què significa introduir un sol canvi a cada pas de la derivació. Aquesta tesi té com a objectiu això mateix, i investiga la gradualitat a partir de fenòmens d'interacció opaca entre la sil·labificació, la prosodificació a nivells més alts de constituència i la morfologia. Defenso que la gradualitat s'ha de definir a partir del concepte d'operació i que totes les operacions que creen estructura, incloses les de sil·labificació, s'apliquen gradualment. Per tal d'explorar aquesta hipòtesi, desenvolupo una teoria serial sobre la sil·labificació en Serialisme Harmònic que té conseqüències per a la interfície fonologia-morfologia, així com per a una formulació més ajustada de les restriccions de fidelitat a l'estructura moraica. Més concretament, proposo que les operacions de sil·labificació no poden produir una síl·laba de tipus binari si només un dels segments en un parell de segments, però no l'altre segment, està contingut en un constituent prosòdic superior a la síl·laba en algun nivell de representació intermedi, i no hi ha cap altra categoria prosòdica que domini tots dos segments. Això significa que les categories prosòdiques superiors a la síl·laba creen dominis opacs per a la sil·labificació. Aquesta situació permet que algunes operacions s'apliquin de manera transparent en estadis intermedis de prosodificació que no coincidiran amb la prosodificació de l'output final, donant lloc a opacitat. El capítol 1 introdueix al lector els supòsits bàsics del Serialisme Harmònic i en revisa la literatura. El capítol 2 desenvolupa la teoria serial de la sil·labificació en Serialisme Harmònic. El capítol 3 presenta una anàlisi de l'aspiració opaca de /s/ en espanyol en què la resil·labificació a nivell del mot i de la frase contrasagna l'aspiració de /s/. El capítol 4 dóna compte de la sil·labificació direccional i la localització opaca de vocals epentètiques en mongol, que depèn de l'estructura morfològica del mot. Els capítols 5 i 6 exploren l'aplicació opaca de l'assignació de pes per posició. El capítol 5 tracta sobre processos de geminació en català, germànic occidental i dialectes del grec antic. El capítol 6 explora l'allargament compensatori en komi i l'allargament vocàlic opac en friülà i francès alsacià. Finalment, el capítol 7 presenta les conclusions i apunta possibles línies d'investigació futures.; This dissertation explores Harmonic Serialism in the realm of syllabification. Harmonic Serialism is a derivational version of Optimality Theory (OT). In this model, GEN is restrained by a gradualness condition on candidate generation by which candidates only introduce one single modification with respect to the (latest) input, until convergence on the fully faithful candidate is achieved (i.e., no further harmonic improvement is possible). An inescapable consequence of gradualness is the need for a GEN → EVAL → GEN... loop, given that output forms are often the result of applying more than one phonological operation. In Harmonic Serialism, EVAL imposes the same constraint hierarchy at every step of the derivation. The perdurability of the constraint hierarchy in Harmonic Serialism contrasts with Stratal Optimality Theory, in which the three standardly recognized levels of phonological evaluation (stem, word and phrase) show a different ranking of the constraint set. Harmonic Serialism is also different from another derivational version of OT called Optimality Theory with Candidate Chains, in which whole derivations are evaluated in parallel. The architecture of Harmonic Serialism, when compared with that of both Stratal Optimality Theory and Optimality Theory with Candidate Chains, is just more simple. This is why it is of interest to explore the explanatory power of Harmonic Serialism where standard parallel OT is challenged. The most interesting research question behind the Harmonic Serialism enterprise is defining gradualness, that is, exploring what it means to introduce one phonological operation at a time. This dissertation pursues this goal by looking at opaque interactions between syllabification, prosodification at higher levels of constituency, and morphology. I argue in favor of an operation-based definition of gradualness by which all prosody-building operations, including syllabification, apply in a step-wise manner. In doing so, this dissertation presents a novel theory of serial syllabification in Harmonic Serialism that has consequences for the phonology-morphology interface, as well as for the appropriate formulation of faithfulness constraints on moraicity. I defend the idea that syllable formation operations cannot yield a binary syllable in which one of the segments in a pair of segments, but not the other segment, is contained in a prosodic constituent higher than the syllable at some intermediate level of representation, and there is no other higher prosodic category dominating both segments. This means that prosodic categories higher than the syllable create opaque domains for syllable formation operations. This situation permits the transparent application of phonological operations at intermediate stages of prosodification that will not coincide with the prosodification of the final output, thus giving rise to opacity. Chapter 1 introduces the basics of Harmonic Serialism and reviews the literature. Chapter 2 develops a theory of syllabification in Harmonic Serialism. The hypotheses presented in chapter 2 are then tested against different kinds of data. Chapter 3 gives an account of opaque /s/ aspiration in different dialects of Spanish in which word and phrasal resyllabification counterbleed /s/ aspiration. Chapter 4 accounts for directional syllabification and opaque vowel epenthesis placement in Mongolian, where the location of epenthetic vowels depends on the morphological make-up of the word. Chapters 5 and 6 explore opaque weight by position in Harmonic Serialism. Chapter 5 deals with gemination processes in Catalan, West Germanic, and dialects of Ancient Greek. Chapter 6 explains synchronic compensatory lengthening in Komi and opaque vowel lengthening in Friulian and Alsatian French. Finally, chapter 7 concludes this dissertation and points towards potential future lines of research.

Trans-formative Theatre: Living Further Realities

Thu, 13 Dec 2012 11:44:03 GMT

Trans-formative Theatre: Living Further Realities Belvis Pons, Esther Esta tesis estudia la relación entre los cuerpos humanos y el evento teatral a través de tres producciones Europeas―Pura Coincidencia de Roger Bernat, Tunning Out with Radio Z de Stan’s Café y Outdoors de Rimini Protokoll― que exponen la emergencia de lo trans-formador. Lo trans-formador opera entre y a través de lo teatral en propuestas experimentales que enfatizan su naturaleza estructural, relacional y sistémica mediante distintas formas de participación. En este sentido, esta investigación explora la naturaleza participativa de estas propuestas artísticas y sus atributos, respondiendo a las siguientes cuestiones: ¿cómo el evento teatral interactúa con lo cotidiano y su teatralidad generando experiencias que se ubican principalmente en el cuerpo? ¿Cuáles son los atributos e implicaciones de las interacciones que emergen en el presentarse, en el estar presente, en el presenciar?¿Cuáles son los compromisos que nacen y se establecen entre los cuerpos al compartir la experiencia teatral? La investigación cuestiona los parámetros relacionales del evento teatral a fin de exponer los afectos y efectos en los cuerpos de los participantes, sean estos artistas profesionales, hábiles amateurs, investigadores en artes escénicas, o bien accidentales o intencionales espectadores. Esta tesis desafía las (im)posibilidades del conocimiento a través de un método basado en la práctica como investigación, lo que en el ámbito anglófono se conoce como practice-as-research. La tesis se compone de dos partes diferenciadas. La primera parte consiste en un capítulo introductorio titulado Arquitecturas Invisibles que pretende facilitar la comprensión de las condiciones operativas que desembocan en la construcción de reflexiones a partir de la experiencia práctica de la propia investigadora. Las condiciones denominadas nomadismo, net-gaming y transducción, derivan respectivamente de las teorías y métodos de Gilles Deleuze y Félix Guattari, Bruno Latour y John McKenzie. Al desplegar estas tres condiciones operativas aparecen ciertas cuestiones relevantes relativas a lo ecológico, lo social, lo político, lo geográfico, que son identificadas simultáneamente como aspectos clave para vislumbrar en qué modo la tesis narra ciertos aspectos de las prácticas teatrales analizadas. La segunda parte titulada Esferas de Inmersión examina las prácticas artísticas. Cada capítulo explora diferentes aspectos teatrales― expectativas, tiempo, atmosfera, trabajo y transformación― a través de una escritura que resulta metafórica, analítica y performativa. Las metáforas evocan lo común, dando lugar a una esfera compartida entre los distintos espectáculos y la investigadora, sumergiendo al lector en los distintos eventos teatrales.; This thesis studies the relationship between human bodies and theatrical events through selected European examples of the emergence of transformative ‘in-between’ experimental performance in the early 20th century. It aims to explore the nature of participatory practices and their attributes. How the theatrical event does interact with the everyday and its theatricality creating ‘embodied’ experiences? What are the attributes and the implications of the relationships that emerge through this bodily engagement? The study questions emergent relational parameters of the theatrical experience in order to explicate its affects and effects in the bodies of participants, whether professional artists, skilled amateur practitioners, theatre/performance researchers, and accidental or intentional audiences and spectators. Its investigation challenges the (im)possibilities of performance knowledge through an experimental method based in a practice-as-research approach. The introductory chapter aims to facilitate understandings of the operational conditions through which the ‘embodied’ is materialized in theatrical performance. The conditions, are named as ‘nomadism’, ‘net-gaming’ and ‘transductions’, and respectively are drawn from the theories and method of Gilles Deleuze and Félix Guattari, Bruno Latour and John McKenzie. In unfolding these operational conditions significant ‘ecological’, social, political, geographical concerns are identified as critical to how the thesis accounts for key elements of current experimental theatrical performance. The rest of its chapters examine three productions of the international touring companies Roger Bernat (Barcelona), Stan’s Cafe (Birmingham) and Rimini Protokoll (Berlin). Each chapter examines different specific yet comparable aspects of their participatory theatre/performance methods – namely: expectations, time, atmosphere, labour, and transformation – a through writing that is metaphorical, analytical and performative. Metaphors evoke the ‘common’, they interlace bodily expectations and they trigger the sense of the fleeting experience establishing a shared sphere between the shows, the audiences and the researcher, immersing the reader in the theatrical events. Thus the thesis aims to present the significance of the ungraspable in participatory experimental performance, paradoxically because only in its evanescent in-betweeness might the ‘embodied’ be envisioned.

Gramàtica del català rossellonès

Fri, 30 Nov 2012 09:48:07 GMT

Gramàtica del català rossellonès Gómez Duran, Gemma El rossellonès és el dialecte del català parlat a la Catalunya del Nord. Durant segles, aquesta regió formava part de Catalunya, però després del Tractat dels Pirineus, del 1659, va passar a formar part de França. En aquest moment la dialectalització s’accelera. Tanmateix, s’han publicat ben pocs estudis que expliquin aquestes característiques pròpies. El treball més important és la tesi de Pierre Fouché, publicada el 1924 en els llibres Phonétique historique du Roussillonnais i Morphologie historique du Roussillonnais, Tolosa (Ginebra, Slatkine Reprints 1980). Després de Fouché, no hi ha hagut cap estudi científic sobre el rossellonès. La present tesi és fonamentalment descriptiva. Recull pràcticament tots els aspectes dialectals rossellonesos que són diferents de la resta del català, tant pel que fa a la fonètica com la fonologia, la morfologia o la sintaxi. El principal punt de vista presentat és sincrònic, però per a alguns trets és diacrònic, especialment quan aquests són compartits amb el francès i, per tant, en podrien ser un calc. A més, la introducció també presenta una breu descripció de la situació sociolingüística actual i dels fets històrics que hi han portat. El punt actual és d’extinció imminent del dialecte. Pel que fa a la fonètica, els trets més rellevants afecten les vocals. A causa de dos canvis històrics, ara el rossellonès té un sistema de cinc vocals tòniques en comptes dels de set vocals típics de la majoria de dialectes catalans. A més d’aquests canvis, també s’estudien acústicament els formants de les vocals. En entrar a la fonologia, veiem el comportament de la s final al context Cs##C, la posició de l’accent (reservada a mots oxítons i paroxítons) i els clítics. A més de la descripció superficial, es fa una proposta d’estructura profunda. A la morfologia es presenten el gènere i els morfemes de plural, els determinants i els morfemes verbals. Els aspectes més remarcables es troben a l’article, amb un comportament únic de lo, i la conjugació verbal, dins de la qual hi ha hagut verbs que han canviat de conjugació. Finalment, els aspectes sintàctics més rellevants són la posició del subjecte, amb restriccions per a ocupar una posició postverbal, i la negació, que es fa amb la partícula pas. Totes dues característiques es mostren des d’una perspectiva diacrònica i es comparen amb el francès, que té un comportament semblant, per saber si en podria ser l’origen. La tesi també inclou sis annexos, dedicats als següents temes: els informants, els qüestionaris de les entrevistes fetes al treball de camp, la definició d’alguns adverbis i connectors, catorze converses orals transcrites fonèticament i ortogràfica, la descripció de com es diuen les hores i, finalment, la transcripció d’un manuscrit original de l’any 1691.; Roussillonnais is a dialect of Catalan spoken in North Catalonia (French Department of Pyrénées Orientales). For centuries, this area belonged to the realm of Catalonia, but after the Treaty of the Pyrenees in 1659, it became a department of France. Clearly since 1659, and also some time before, Roussillonnais dialect underwent different changes. However, there are few linguistic studies explaining them. The most important work is the thesis of Pierre Fouché, published in 1924 in the books Phonétique historique du Roussillonnais and Morphologie historique du Roussillonnais, Toulouse (Génève, Slatkine Reprints 1980). After Fouché’s seminal work, no thorough study about Roussillonnais have been developed. For this reason, the dissertation Grammar of Roussillonnais Catalan represents a much needed contribution in this forsaken field of research. This thesis is fundamentally descriptive. It includes almost all the gramma-tical aspects of the dialect that are different from the rest of Catalan, i.e., phonetics, phonology, morphology and syntax. The point of view is synchronic, but in some aspects it is also diachronic, especially when the resulting feature of an evolution is similar to French. In the introduction there is also a brief description of the sociolinguistic features and the historical reasons that led Rousillonnais to a current situation of virtual extinction. As regards phonetics, the most special characteristics affect the vowels. After two historical changes, today Roussillonnais has five vowels instead of the seven-vowel system typical of Catalan. The evolution of these changes is studied in the thesis, together with the current properties of vowel formants, explained from an acoustic perspective. From a phonological point of view, the final s in the context Cs##C, the position of the accent (which avoids presence of proparoxyton words) and the behaviour of clitics are very special. All these distinctive features are described and an explanation is also provided. In morphology, gender and plural morphemes, determinants and verbal morphemes are described. The most salient aspects are found in the article and in the verbal conjugation. An account is offered of all these morphological phenomena. Finally, the most important syntactic aspects are related to subject position (with restrictions for post verbal location) and to negation (with the particle pas). Both are compared to French in order to try to know if this language could be in the origin of changes that led to the current characteristics. This dissertation also presents six appendices, each of which is devoted to one of the following topics: the names of the informants, the questionnaires employed in the interviews, the definition of some adverbs and textual connectors, the (orthographic and phonetic) transcription of fourteen oral conversations, the explanation of expressions for time reports and, finally, the transcription of an original manuscript of the year 1691.

El laberint del jo. Fonaments per a la interpretació del primer teatre de Josep Palau i Fabre (1935 – 1958)

Wed, 29 Aug 2012 09:03:30 GMT

El laberint del jo. Fonaments per a la interpretació del primer teatre de Josep Palau i Fabre (1935 – 1958) Coca Villalonga, Jordi La tesi de doctorat El laberint del jo: Fonaments per a la interpretació del primer teatre de Josep Palau i Fabre (1935 – 1958) –dirigida pel doctor Jaume Mascaró i amb el suport tutoral del doctor Francesc Foguet–, es basa en els canvis conceptuals que caldrà introduir en la interpretació del teatre de Palau i Fabre a partir de la consideració d’un nombre important de textos no publicats. Efectivament, i centrant-nos en el període esmentat, aportem 197 referències inèdites de diferents dimensions i característiques: assaigs llargs, anotacions breus i textos dramàtics, escrits tant en català com en castellà o en francès. Deixant de banda el valor que aquests textos tenen per ells mateixos, cal remarcar que si els afegim a la cronologia de Palau i Fabre per la data d’escriptura, sorgeix un autor considerablement diferent del que coneixíem fins ara a través dels dos volum de l’Obra Literària Completa. Per exemple, aflora un dramaturg que ja el 1948 escrivia uns textos dramàtics en francès que són precursors del teatre de l’absurd. El 1947 també hi ha una resposta a Sartre pel llibre que aquest havia fet sobre Baudelaire. És un assaig llarg, de 47 pàgines, en què Palau ens dóna algunes claus del seu rebuig de l’existencialisme Sartrià. Aquest conjunt de noves referències ens durà a la necessitat de rellegir les obres de Palau i Fabre més des de Heidegger que no pas des de Sartre. En un altre sentit, a través de l’obra fins ara publicada de Palau i Fabre estava clar que, per a ell, Baudelaire era un poeta central i que el veia com el veritable iniciador de la modernitat i de la idea de la desintegració del jo. Per Palau la importància de Baudelaire és únicament comparable a la de Picasso, a l’estudi del qual va dedicar bona part de la seva vida. Tanmateix, Baudelaire era poc present en l’obra coneguda de Palau. En canvi, entre els inèdits que s’estudien a la tesi hi ha treballs d’una extensió considerable dedicats plenament a l’autor de Les Fleurs du Mal. Alguns d’aquests treballs també ens fan entendre de quina manera Baudelaire està al darrera de la crisi espiritual que Palau i Fabre va patir el 1938 i en la qual quallà la figura de l’Alquimista, l’alter ego de Palau i Fabre. Baudelaire està igualment al darrere del trasbals de la idea de bellesa que va allunyar Palau i Fabre estètica i políticament de la resistència cultural catalana de l’interior del país. Els textos inèdits han permès igualment entendre amb més detall la relació intel·lectual amb Artaud, la teoria de la tragèdia de Palau i Fabre –que es remunta a 1935 i a la seva passió per Lorca–, les seves idees al voltant de la mimesi i de l’excés, l’origen del seu concepte de temps teatral nou i, en conjunt, el model de teatre que buscava: no realista, no psicològic i no argumental. Aquests materials també ens han permès elaborar una nova nòmina de personatges de les obres de Palau i Fabre i detectar de quina manera, a partir de 1939 el mite de Faust provocà una profunda metamorfosi en el seu teatre. D'aquí sorgeixen les diverses figures mítiques algunes de les quals són: Prometeu, Don Joan, la Caverna de Plató, els Atrides… Són caràcters que s'enfronten al poder, que van incansablement a la recerca de la veritat, malgrat saber que no la trobaran. I d'aquí també sorgeix el debat de fons sobre quina posició té Palau i Fabre al voltant de termes com rebel·lió o revolució, que són essencials per conciliar les exigències de replegament interior de l’Alquímia amb la recerca d’un teatre que a través de la tragèdia també vol ser polític.; The PhD thesis The Labyrinth of The Self: A Basis for The Interpretation of The First Dramatic Works by Josep Palau i Fabre (1935 - 1958), –directed by Dr. Jaume Mascaro and with the tutorial support of Dr. Francesc Foguet– is based on the conceptual changes that will have to be introduced in the interpretation of Palau i Fabre’s dramatic works taking into account an important number of unpublished works. Indeed, focusing in this period, we provide 197 unpublished references of different dimensions and characteristics: long essays, brief notes and dramatic works written in Catalan, Spanish or French. Besides the value that these works have for themselves, it should be noted that if we add them to the chronology of Palau i Fabre according to the date of writing, another author appears, considerably different from the one we used to know from the two volumes of Obra Completa Literària. For example, it shows up a playwright who in 1948 wrote in French pioneering dramatic works of the theatre of the absurd. In 1947 there is also a reply to Sartre's book about Baudelaire. It is a long essay, 47 pages, in which Palau gives some clues of his rejection of Sartre’s existentialism. This set of new references will force us to re-read the works by Palau i Fabre more from Heidegger than from Sartre. In another sense, through his work so far published, it was clear that for Palau i Fabre Baudelaire was a central poet and that he used to consider him the true pioneer of modernity and the idea of the disintegration of the self. For Palau the importance of Baudelaire is comparable to that of Picasso, to the study of which he devoted much of his life. But Baudelaire was not much present in the published work by Palau. In contrast, among the unpublished works that are studied in this thesis there are some works of considerable extent devoted entirely to the author of Les Fleurs du Mal. Some of these works help us to understand how Baudelaire is behind the spiritual crisis that Palau i Fabre suffered in 1938 where the character of the Alchemist was forged, the alter ego of Palau i Fabre. Baudelaire is also behind the upheaval of the idea of beauty that separated Palau i Fabre, both aesthetically and politically, from the Catalan cultural resistance in the country. The unpublished works have also allowed us to understand in greater detail his intellectual relationship with Artaud, the theory of tragedy by Palau i Fabre –dating back to 1935 and his passion for Lorca–, his ideas about mimesis and the excess, the origin of his concept of a new theatrical time and, overall, the model of theatre he was looking for: not realistic, not psychological, not a plot. This material has also allowed us to elaborate a new list of characters of Palau i Fabre’s works and discover how from 1939 the Faustian myth caused a profound metamorphosis in his theatre. Hence arise the various mythical figures such as: Prometheus, Don Juan, Plato's cave, the Atrides ... Characters that face the power, who go tirelessly in search of truth, despite knowing that they will not find it. And there also arises the fundamental debate on Palau i Fabre’s position concerning terms like rebellion or revolution, which are essential to reconcile the demands for inside fold of Alchemy with the search of a theatre that through tragedy wants to be also political.

Escuela de Artes Dramáticas de la Universidad de Costa Rica como Formadora de Identidad Teatral en Costa Rica

Thu, 17 Nov 2011 11:43:02 GMT

Escuela de Artes Dramáticas de la Universidad de Costa Rica como Formadora de Identidad Teatral en Costa Rica Toruño Sequeira, Maritza El presente trabajo de investigación plantea la recuperación de documentos históricos que sobre el teatro costarricense han quedado diseminados en los distintas entidades académicas de la Universidad de Costa Rica. Tiene como objetivo plantear un proceso histórico-analítico que permita descubrir cuáles son las bases del teatro profesional costarricense a través de las dos instituciones teatrales más antiguas del país: el Teatro Universitario y la Escuela de Artes Dramáticas de la Universidad de Costa Rica. Siendo ambas instituciones parte de las políticas culturales de la más antigua universidad costarricense influyen directamente en la apertura del espacio cultural costarricense a través de los estudios superiores en la carrera de Artes Dramáticas. Es por ello que se ha generado en el espacio cultural de nuestro país una identidad teatral fundamentalmente profesional en los últimos 40 años de existencia, siendo esto evidente en los procesos de construcción de la enseñanza del teatro a través de diversos planes de estudio que establecen un marco metodológico concreto por el que muchas generaciones estudiantiles han sido formadas y marcando la primera característica del teatro profesional en Costa Rica, definiéndose como un teatro eminentemente universitario.

Dona i literatura en els anys trenta: la narrativa de les escriptores catalanes fins a la guerra civil

Mon, 18 Jul 2011 12:26:03 GMT

Dona i literatura en els anys trenta: la narrativa de les escriptores catalanes fins a la guerra civil Real Mercadal, Neus Aquesta tesi s’inicia amb una panoràmica de la literatura d’autora a la Catalunya dels anys vint i trenta del segle XX, en la qual s’emmarquen seguidament, en un doble zoom expositiu, tant l’estudi de l’obra narrativa i la recepció crítica de sis de les set principals novel·listes del període com el repàs de la trajectòria completa de la setena i més important, Mercè Rodoreda. En la primera part, la dialèctica fonamental entre tradició i modernitat i l’accés generalitzat de la dona al consum i a la producció culturals, en el context específic del nostre país, constitueixen el teló de fons sobre el qual es descriu el mapa que dibuixen un sector puixant del públic (l’anomenat públic femení) i un nombre considerable d’escriptores, l’activitat de les quals resulta impactant: més de sis centenars de dones conreen tots els àmbits genèrics (poesia, traducció, literatura infantil, teatre i prosa), i estenen la seva activitat cap als espais del periodisme, les conferències, les associacions i entitats, l’acció social o la militància política. Les dades quantitatives es combinen amb la reflexió entorn d’alguns aspectes especialment rellevants (el concepte de feminisme ben entès, la creació d’una tradició femenina, el debat entorn de l’art i la moral, etc.) per exposar els components fonamentals d’aquest fenomen complex i suggerir vies de recerca en relació amb aquesta part poc coneguda de la literatura catalana contemporània. En la segona part, s’analitzen els contes i les novel·les de Maria Teresa Vernet, Carme Montoriol, Rosa Maria Arquimbau, Anna Murià, Elvira Augusta Lewi i Aurora Bertrana; la qüestió de la condició femenina és l’eix central d’un seguiment diacrònic que se centra en les quatre primeres i considera les dues darreres com a casos especials dins del grup. Els coms i els perquès del reconeixement i la valoració amb què van comptar totes, al costat dels textos, proven que aquestes autores són responsables de la producció incipient d’una novel·la femenina moderna (en el sentit d’encarada a la nova problemàtica de les dones catalanes del segle XX) i que la seva promoció tenia un sentit estratègic clar. Els relats, la recepció que van tenir i les figures mateixes de les escriptores configuren un entramat polièdric situat al cor de l’esforç per modernitzar la realitat social, cultural i literària de Catalunya, equiparar-la amb Europa i fer realitat un determinat projecte de país. Aquest entramat ens parla, així mateix, de les profundes transformacions que estaven afectant la condició de la dona en un món que, obert a les novetats, es resistia alhora a desfer-se dels valors de sempre. En la tercera part, el repàs minuciós de l’etapa inicial de la carrera de Rodoreda demostra la manera com les bases de la seva literatura es perfilen i s’assenten en aquests anys. El relleu d’aquesta escriptora ve donat per una categoria que es manifesta des del principi malgrat les marrades i els productes no aconseguits. Des del compromís profund amb el propi temps, l’autora busca una via literària efectiva sobretot a través de la novel·lística (en la pràctica simultània del gènere i la seva paròdia, des de l’enllaç amb la tradició i entroncant amb la modernitat); però la seva recerca, alhora, pren un nombre considerable de formes i es manifesta en àmbits complementaris en la mesura que respon tant a uns certs plantejaments personals com a unes necessitats compartides, a un determinat context cultural. Al costat de les seves quatre primeres novel·les, així, hi ha el conte, el teatre, la literatura infantil, l’assaig, la crítica el periodisme i les entitats. Aloma, acabada el 1936 i tota una fita col·lectiva, esdevé el corol·lari d’un periple primigeni sense el qual no s’explica el que vindria després.; This thesis begins with an overview of the Catalan literary production of women between the 20's and the 30's. It then goes through an analysis of the narratives of six of seven outstanding novelists and their critical reception. Finally, it ends up with a complete review of the career of the seventh and most important writer Mercè Rodoreda. In the first part, the fundamental dialectic between tradition and modernity as well as the general access of women in the cultural production and consumption in the specific context of our country, provides the necessary background to describe the map and the situation of an increasing amount of public (female audience) and a considerable number of writers, whose activities shock: more than six hundred women cultivate all genres (poetry, translation, children's literature, theater and prose) and they extend their activities towards other areas like journalism, participating in conferences, creating associations and doing militancy in social or political actions. The quantitative data are combined with the reflection of some relevant aspects (understanding the concept of feminism, the creation of a female literary tradition and a debate about art and morality, etc.) to expose the fundamental components this complex phenomenon and to suggest new lines of research of this unknown chapter of the contemporary Catalan literature. The second part examines the narratives of Maria Teresa Vernet, Carmen Montoriol, Rosa Maria Arquimbau, Anna Murià, Elvira Augusta Lewi and Aurora Bertrana. The female condition is the main question of this diachronic analysis. These authors are responsible for the emerging female literary production due to their recognition. Moreover their promotion had a clear strategic direction. Their stories, the way they were received by the public and the writers themselves represent the effort to modernize the social, cultural and literary reality in Catalonia, as a response to a specific national project, which also aimed to be like some other European realities. This framework also shows the deep changes that were affecting women in a versatile world, opened to new opportunities but stuck to traditional values. The third and final part is a review of the first stage of Rodoreda's career as a writer. It shows how the basis of her corpus are built over these years. From the beginning the author seeks a commitment with her time especially through the novels (the genre and their parody as well as the link between the tradition and modernity). However her research also takes a considerable number of forms and answers to certain approaches to personal needs and the specific cultural context. Beside her first four novels, she also wrote other genres like tales, theater, children's literature, essays, criticism and journalism. Her novel Aloma, completed in 1936, represents a milestone for what she published afterwards.

The syntax of partitives

Mon, 11 Jul 2011 11:13:48 GMT

The syntax of partitives Martí i Girbau, M. Núria This dissertation is a study of the syntax of partitives. The main goal is to characterise this type of nominal and provide an analysis that accounts for its particular properties but at the same time reflects the similarities with other indefinite non-partitive nominals (i.e. quantitatives). The exhaustive comparison between partitives and quantitatives is very useful for determining the properties of the former, and it becomes clear from this comparison that these two types of nominals have more in common than it seems at first sight or has been considered in the literature. In Chapter 1 the properties of partitives are described and discussed in light of previous analyses and data (mainly from Catalan but also from other languages, especially Romance and Germanic languages) and a line of explanation is suggested. In Chapter 2 two constructions that have been considered as partitives in the literature are thoroughly studied, given that they look very similar, and it is solidly argued that they are in fact quantitatives. These are nominals in which the quantifier is followed by a noun as in dos llibres d’aquells (‘two books of those’) and indefinite nominals that express partition through the preposition entre (‘among’), such as una novel·la d’entre els llibres que em vas deixar (‘a novel among the books you lent me’). The conclusions in this chapter are very relevant for the analysis defended here: partitives have a single-noun structure and only the preposition de (and not entre) forms partitives. In Chapter 3 a unitary analysis for partitives and quantitatives is presented and defended according to which quantifiers are lexical elements that select a noun (projected into a DP in partitives or NP in quantitatives) and that are generated in a low position in the nominal structure. The preposition de has the same status and role in partitives and in quantitatives (una mica de pa ‘a bit of bread’, molts de dies ‘many days’): it is a functional category that licenses the noun. The quantifier moves to the left in parallel with other cases of inversion in nominals (i.e. qualitative predicate inversion as in l’idiota d’en Joan ‘the idiot of Joan’). The advantage of this analysis is that the same basic structure accounts as well for predicational uses of quantifiers in the clausal domain—as predicates in copular sentences (My students are many) and as secondary predicates (Els colons arribaven a milers ‘Colonists arrived by the thousand’)—or even within nominals such as we two or the three books. The differences among all these constructions derive mainly from the lexical features quantifiers have and from the type of nominal projection they select (NP or DP).; Aquesta tesi és un estudi de la sintaxi dels partitius. L’objectiu principal és caracteritzar aquest tipus de nominals i aportar una anàlisi que n’expliqui les propietats específiques però que alhora reflecteixi les semblances amb altres nominals indefinits que no són partitius (i.e. quantitatius). La comparació exhaustiva entre partitius i quantitatius resulta de gran utilitat a l’hora de determinar les propietats dels primers, i se’n desprèn que aquests dos tipus de nominals tenen més en comú que no sembla a primer cop d’ull o del que s’ha considerat en la bibliografia. En el primer capítol es fa una caracterització de les propietats dels partitius a partir de dades principalment del català (però també d’altres llengües, sobretot romàniques i germàniques), s’hi revisen anàlisis prèvies i ja es comencen a apuntar vies d’explicació. En el segon capítol s’estudien a fons dues construccions que en la bibliografia s’han considerat partitives per tal com aparentment hi tenen una gran semblança i es demostra amb arguments sòlids que es tracta en realitat de nominals quantitatius. Són nominals en què el quantificador va seguit d’un nom com ara dos llibres d’aquells i nominals indefinits que expressen partició a través de la preposició entre com ara una novel·la d’entre els llibres que em vas deixar. Les conclusions d’aquest capítol són molt rellevants per a l’anàlisi que es defensa en aquesta tesi: els partitius tenen una estructura que conté un sol nom i només es formen amb la preposició de (i no pas entre). En el tercer capítol es presenta i defensa una anàlisi unitària per a partitius i quantitatius segons la qual els quantificadors són elements lèxics que seleccionen un nom (projectat en un SD en partitius o en un SN en quantitatius) i que es generen en una posició baixa de l’estructura nominal. La preposició de fa la mateixa funció en partitius que en quantitatius (p. ex. una mica de pa, molts de dies): és una categoria funcional que legitima el nom d’aquests nominals. El quantificador es trasllada cap a l’esquerra paral·lelament a altres casos d’inversió dins de nominals (inversió de predicats qualitatius com ara l’idiota d’en Joan). L’avantatge d’aquesta anàlisi és que la mateixa estructura bàsica permet explicar també els usos predicacionals dels quantificadors en l’àmbit de la frase—com a atribut (Els meus estudiants són molts) i com a predicat secundari (Els colons arribaven a milers)—i fins i tot dins de nominals com ara nosaltres dos o els tres llibres. Les diferències entre totes aquestes construccions es deriven principalment dels trets lèxics dels quantificadors i del tipus de projecció nominal que seleccionen (SN o SD).

Conceptual Metaphor Theory and Sartre's Philosophy

Tue, 12 Apr 2011 14:37:36 GMT

Conceptual Metaphor Theory and Sartre's Philosophy Pérez i Brufau, Roger Aquesta tesi se centra en la Teoria de la Metàfora Conceptual i la filosofia experiencialista de George Lakoff and Mark Johnson i en la filosofia existencialista de Jean-Paul Sartre.
En el primer capítol estudiem les obres de Lakoff i Johnson sobre la Metàfora (1980, 1999) i també fem una revisió crítica de les més importants reformulacions, ampliacions i crítiques que ha rebut la teoria.
En el segon capítol fem una comparació entre experiencialisme i existencialisme a través del concepte d'imaginació un element clau en ambdues teories.
En el tercer i darrer capítol examinem les metàfores centrals que podem descobrir en el llibre més important de l'existencialisme: L'être et le Néant de Jean-Paul Sartre (1943a). Com si es tractés d'un nou capítol de Lakoff & Johnson (1999) centrarem la nostra atenció en aquest importantíssim llibre de Sartre per tal de descobrir quines metàfores sostenen el seu sistema. L'anàlisi es basarà en la teoria de la Metàfora Conceptual (tal com es presenta a Lakoff & Johnson 1999) i en la idea clau en aquest mateix llibre que la metàfora és una habilitat essencial que ens permet construir sistemes filosòfics.
Finalment, un apartat de conclusions tancarà la tesi per tal de recollir les principals propostes que han estat defensades al llarg del treball.; This dissertation deals with Conceptual Metaphor Theory and Experientialist philosophy by George Lakoff and Mark Johnson and Existentialist philosophy by Jean-Paul Sartre.
In the first chapter we study Lakoff and Johnson's works on Metaphor (1980, 1999) and we also do a critical review of the most important revisions, extensions and criticisms related to the theory.
In the second chapter we do a comparison between experientialism and existentialism by means of the concept of imagination a key component of both theories.
In the third and last chapter we examine the central metaphors that we can discover in the most important book of existentialism: Jean-Paul Sartre's (1943a) L'être et el Néant. As though it were another chapter in Lakoff & Johnson (1999) we will pay attention to this very important book of Sartre's in order to discover which metaphors sustain his system. The analysis will be based on Lakoff & Johnson's Conceptual Metaphor Theory and Lakoff & Johnson's (1999) key idea that metaphor is an essential skill that allows us to build philosophical systems.
Finally, a part of Conclusions will close the dissertation in order to summarize the key proposals defended throughout the work.

La traducció catalana medieval de les dècades de Titus Livi. Edició del llibre I

Tue, 12 Apr 2011 14:37:36 GMT

La traducció catalana medieval de les dècades de Titus Livi. Edició del llibre I Ferrer Santanach, Montserrat Aquesta tesi estudia la traducció catalana de les Dècades de Titus Livi conservada al manuscrit Harley 4893 de la British Library, que data de finals del segle XIV o primers anys del XV. La traducció catalana, feta a partir de la versió francesa realitzada pel benedictí Pierre Bersuire per encàrrec del rei Joan II de França entre 1354 i 1358, s'ha transmès anònima, sense data i incompleta. L'estudi de la traducció comprèn dues parts: l'estudi històric i l'estudi textual. El primer ressegueix la presència de Livi a la Corona d'Aragó, en quin ambient circulava i de quina manera es llegia, i situa la traducció catalana en un entorn i en un moment determinats: la cort de l'infant Joan d'Aragó poc després de 1383. El segon se centra en l'estudi textual, des de la transmissió manuscrita de la versió francesa de Bersuire (i.e. la font de la traducció) fins a l'únic testimoni conservat del Livi català (descripció del manuscrit i anàlisi detallat de les nombroses correccions). La filiació de la traducció catalana amb els testimonis conservats de la versió francesa de Bersuire mostra la gran proximitat entre el text català i un manuscrit francès que havia pertangut al duc Joan de Berry (Ginebra, Bibliothèque Publique, Fr. 77), a qui l'infant Joan d'Aragó havia demanat el text francès el 1383. Els resultats de l'anàlisi textual junt amb la documentació conservada i l'estudi del context històric conclouen, doncs, que la traducció catalana de les Dècades es va fer poc després d'aquesta data a l'entorn de Joan d'Aragó i que l'exemplar francès que es va traduir procedia de la cort del duc de Berry. Tot i que només s'han conservat set llibres de la primera dècada (Bersuire va traduir les dècades primera, tercera i quarta, totes les que es coneixien al segle XIV), la traducció catalana de les Dècades era més completa: va existir una traducció catalana de la tercera dècada, la mateixa que la conservada o una altra. Segueix l'estudi l'edició crítica del llibre I de la traducció catalana de les Dècades, acarada amb el text francès del manuscrit de Ginebra. El llibre I és peculiar: el text conté una immensa quantitat d'errors que provenen de la font francesa i que dificulten la lectura, cosa que no passa amb els altres sis llibres conservats. Aquests errors plantegen uns problemes específics a l'hora de fixar el text i d'establir els criteris d'edició. En apèndix, s'editen fragments dels altres llibres (II-VII) i el glossari sencer, així com el fragment d'una crònica universal catalana de 1425 inèdita (Barcelona, Biblioteca Universitària, ms. 80) que té com a font un passatge de la traducció catalana de les Dècades.; The aim of this thesis is to study the medieval Catalan translation of the Decades by Livy. The translation is extant in MS. Harley 4893 of the British Library, which was copied in the late fourteenth century or the beginning of the fifteenth century. The Catalan translation is anonymous, incomplete and undated. It does not depend on the latin original work, but on the French version made by Pierre Bersuire between 1354 and 1358 at the commission of king John II of France. The study of the Catalan translation is in two main parts: the historic study and the textual study. The first one explains the presence of Livy in the Crown of Aragon _in which circles his work was read and how it was read_ and places the Catalan translation in its historical context: the court of John of Aragon _the futur king Joan I_ soon after 1383. The second part includes the textual study of the Catalan translation: i) the first task was to find the source of the Catalan translation, that is to say, those manuscripts of Bersuire's version closest to the Catalan text by commonality of error; ii) the accurate and systematic corrections made to the Catalan manuscript by a hand other than the scribe's were examined. The comparison between the French witnesses and the Catalan translation revealed that the Catalan text is very close to a manuscript which belonged to duke John of Berry (Geneva, Bibliothèque Publique, Fr. 77), to whom John of Aragon had asked to send him a copy of the French Decades in 1383. The results of the textual analysis and the historical context suggest that the Catalan translation of Livy's Decade was made soon after 1383 in the court of John of Aragon and that the French manuscript used to produce the Catalan translation came from the duke of Berry's court. Although only seven books of the first decade has survived (Bersuire translated all the books known in the fourteenth century, namely decades I, III and IV), the third decade was also translated into Catalan, as part of the same translation or a new one. The thesis contains the critical edition of book I of the Catalan Decades. Book I is littered with a wide range of errors stemming from the French source, and can be difficult to read in some passages, while books II-VII and the glossary are largely devoid of errors. The errors in book I make it difficult to establish the base text and to choose the rules of editing. The French text of Geneva manuscript is edited next to the Catalan text. Samples of books II to VII are given in an appendix, as well as the glossary. The passage of the Crònica universal de 1425 (Barcelona, Biblioteca Universitària, MS 80) which depends on the Catalan Decades is also given in an appendix.

La informació científica i tecnològica: Una perspectiva documental per Observar, descriure, analitzar i difondre l'R+D+I

Tue, 12 Apr 2011 14:37:34 GMT

La informació científica i tecnològica: Una perspectiva documental per Observar, descriure, analitzar i difondre l'R+D+I Arguimbau Vivó, Llorenç El cicle de la Recerca, el Desenvolupament i la Innovació (R+D+I) ocupa una posició estratègica, ja que promou el coneixement científic i el creixement econòmic en un entorn internacional marcadament dinàmic.
Degut a l'estat actual altament competitiu de l'R+D+I a la major part del món, hi ha una clara necessitat de mesurar, analitzar i avaluar qualsevol sistema d'R+D+I per tal de valorar la seva posició relativa, promoure el seu funcionament eficaç, detectar les seves fortaleses i debilitats, millorar la presa de decisions, realitzar canvis d'orientació en les polítiques científiques, etc.
L'estudi i l'avaluació de qualsevol sistema de recerca o qualsevol àrea científica no és fàcil degut a diferents factors, incloent la transformació constant de l'objecte d'anàlisi, la pluralitat d'agents, la varietat i heterogeneïtat de les fonts d'informació, la dificultat per accedir a les dades, etc.
Aquest estudi adopta la següent hipòtesi: a més de donar suport directament al cicle científic i tecnològic, els especialistes en documentació estan capacitats per gestionar i estudiar la informació científica de manera eficient, ràpida i precisa. En darrera instància, l'objectiu és promoure el progrés en la ciència i la tecnologia.
La tesi se centra a Espanya i més concretament en els territoris de llengua i cultura catalanes (especialment Catalunya, però també el País Valencià, les Illes Balears i Andorra), amb comparacions a nivell internacional. La tesi cobreix un període màxim de dotze anys (1997-2008).
El nucli de la tesi consisteix en un compendi de sis articles publicats en el trienni 2008-2010 a un portal web i cinc revistes científiques. Aquest compendi de publicacions ha estat dissenyat per complir amb els següents objectius:
1. Definir el marc conceptual de l'R+D+I i detectar problemes relacionats amb l'estudi de la informació científica i tecnològica.
2. Estudiar les principals fonts d'informació especialitzada en R+D+I.
3. Descriure la metodologia de disseny i posada en funcionament d'un portal web sobre ciència i tecnologia.
4. Aplicar una perspectiva cienciomètrica (agents, recursos i resultats) a la descripció i anàlisi d'una àrea científica (microbiologia) i un tipus de document (tesis).
En Ciències de la Informació, però, les anàlisis solen limitar-se a les dades bibliomètriques derivades de la producció científica en termes d'articles, mentre que altres elements clau del cicle global d'R+D+I tendeixen a ser descuidats.
Un sistema de recerca està format per agents, recursos humans i econòmics, i la documentació científica i tecnològica resultant, sovint en forma de revistes i articles científics, tesis doctorals i altres documents. Equipats amb aquesta informació, els experts científics i els polítics seran capaços de fer anàlisis significatives i, en conseqüència, prendre les decisions més adequades.; The cycle of research, development, and innovation (R&D&I) occupies a strategic position, as these components promote scientific knowledge and economic growth in a markedly dynamic international environment.
Given the current highly competitive state of R&D&I throughout most of the world, there is a clear need to measure, analyze, and estimate any R&D&I system in order to gauge its relative position, promote its effective functioning, detect its strengths and weaknesses, improve decision-making, implement changes of orientation in the scientific policies, etc.
Studying and assessing any research system or any scientific area is not easy due to different factors, including the ongoing transformation of the analysis object; the plurality of agents; the variety and heterogeneity of the information sources; the difficulty in accessing the data, etc.
This study adopts the following hypothesis: in addition to support directly the scientific and technological cycle, documentation specialists are able to manage and study the scientific information efficiently, rapidly, and precisely. Ultimately, the goal is to promote progress in science and technology.
The thesis focuses on Spain and more specifically on the territories of Catalan language and culture (especially Catalonia, but also the Valencian Country, Balearic Islands and Andorra), with comparisons made at international level. The thesis covers a maximum period of twelve years (1997-2008).
The core of the thesis consists of a compendium of six articles published in the 2008-2010 triennium in a web portal, and five scientific journals. This compendium of publications was designed to meet the following objectives:
1. To define the conceptual framework of R&D&I and to detect problems associated with the study of scientific and technological information.
2. To study the main sources of specialized information on R&D&I.
3. To describe the design methodology and implementation of a web portal on science and technology.
4. To apply a scientometric perspective (agents, resources and results) to the description and analysis of a scientific area (microbiology) and a document type (theses).
In Information Science, however, analyses are commonly limited to bibliometric data arising from scientific output in terms of articles, while other key elements of the R&D&I global cycle tend to be neglected.
A research system is made up of: agents; human and economic resources; and the resulting scientific and technological documentation, often in the form of scientific journals and articles, doctoral theses and other documents. Equipped with this information, scientific experts and policy-makers will be able to carry out significant analyses and, thereby, make the most appropriate decisions.

Comunicación Audiovisual sin barreras: Televisión pública, World Wide Web y Accesibilidad

Tue, 12 Apr 2011 14:37:34 GMT

Comunicación Audiovisual sin barreras: Televisión pública, World Wide Web y Accesibilidad Voces Merayo, Ramón Con la llegada de la Sociedad de la Información han aparecido nuevas formas de exclusión que se manifiestan por la incapacidad de acceder a la información digital o, lo que es prácticamente equivalente, acceder a Internet.
En este sentido, no sólo quedan marginadas aquellas personas cuya discapacidad les dificulta o les impide el acceso a Internet, sino también aquéllas que no tienen la formación necesaria para acceder (los denominados analfabetos tecnológicos) y las que carecen de los recursos económicos necesarios para hacerlo. Por lo tanto, discapacidad, formación y economía se juntan para crear esta nueva exclusión, una exclusión digital, comúnmente denominada la brecha digital.
En lo que respecta a los motivos fisiológicos, se ha creado un nuevo campo de estudio denominado Accesibilidad Web que tiene por objetivo el desarrollo de tecnologías, normativas, legislación, etc. que permitan eliminar estas barreras, en este caso digitales, con las que se encuentran las personas con discapacidad a la hora de acceder a Internet.
Esta tesis doctoral se centra en la Accesibilidad Web y más concretamente en la Accesibilidad Audiovisual en la web, esto es, en el estudio de la accesibilidad en la recepción de los contenidos audiovisuales de la web.
Para ello, en esta tesis doctoral se presenta:
1) Un estado de la cuestión en cuanto a Accesibilidad Web se refiere
2) Un modelo de estudio para la Accesibilidad Web denominado Accesibilidad Centrada en el Usuario (ACU) y particularizado para la Accesibilidad Audiovisual en la Web.
3) Un sistema de evaluación para la Accesibilidad Audiovisual en la Web
4) La aplicación de este sistema de evaluación sobre los contenidos presentados en las sedes web de las televisiones públicas del Estado Español.; With the advent of the Information Society a new form of exclusion have appeared and causes the inability to access to the digital information, which is roughly equivalent, access the Internet.
In this sense, people whose disability prevents access to the internet and those that do not have the educational skills or the financial resources needed to access are marginalized. Therefore, disability, education and economics come together to create this new exclusion commonly called the digital divide.
With respect to physiological reasons, has appeared a new field of study called Web Accessibility which aims to develop technologies, regulations, legislation, etc. and removing such barriers, in this case digital, with those faced by persons with disabilities to access the Internet.
This doctoral thesis focuses on Web Accessibility and more specifically in the Audiovisual Web Accessibility, that is, the study of accessibility in the reception of audiovisual content on the web.
Therefore, in this thesis is presented:
1) A state of the art in regards to Web Accessibility
2) A study model for Web Accessibility called User Centered Accessibility (UCA) and particularized in Audiovisual Accessibility on the Web.
3) An evaluation system for Audiovisual Web Accessibility
4) The application of this evaluation system in the audiovisual content available on the websites of the spanish public television.

Els intents de recuperació de la llengua a mitjan XVII

Tue, 12 Apr 2011 14:37:33 GMT

Els intents de recuperació de la llengua a mitjan XVII Torrent Badia, Anna M.

Josep M. Folch i Torres (1880-1950). Des del modernisme a la literatura de consum

Tue, 12 Apr 2011 14:37:30 GMT

Josep M. Folch i Torres (1880-1950). Des del modernisme a la literatura de consum Pérez Vallverdú, Eulàlia

Francesc Pelai Briz (1839-1889): entre la literatura i l'activisme patriòtic

Tue, 12 Apr 2011 14:37:27 GMT

Francesc Pelai Briz (1839-1889): entre la literatura i l'activisme patriòtic Panyella Ferreres, Ramon La tesi estudia una de les figures més rellevants del moviment de la Renaixença, per la quantitat i la intencionalitat programàtica de la feina feta durant quasi tres dècades. Es tracta de l'escriptor Francesc Pelai Briz i Fernández, nascut a Barcelona el 1839 i mort en aquesta mateixa ciutat el 1889, dos mesos abans de fer els cinquanta anys. Autor polifacètic (poeta per damunt de tot, però també narrador, novelálista, dramaturg, traductor, folklorista i editor de textos) i prolífic (prop de cinquanta obres publicades en volum i dos centenars de poesies i treballs de prosa dispersos en publicacions, sense comptar la nombrosa obra que deixà inèdita), aquesta tesi s'acara amb voluntat descriptiva i interpretativa a les dues dimensions principals de Briz: d'una banda, a la seva dimensió de creador literari, i de l'altra, a la seva dimensió d'activista cultural en el camp del catalanisme literari de l'època, una militància patriòtica que respon a un fort sentiment d'adhesió a la terra, però també a un ideari "nacionalista" en el terreny literàrio-cultural i també polític ben ambiciós i inèdit en l'època.
D'acord amb aquest plantejament, la tesi s'estructura en dues grans parts: en la primera es descriu la trajectòria de Francesc Pelai Briz en el camp de la creació literària (primera secció) i en el de l'activisme cultural catalanista (segona secció), i es tanca amb una tercera secció dedicada als darrers anys de la vida de l'escriptor i a la recepció i pervivència pòstumes de Briz i la seva obra. D'altra banda, la segona part de la tesi és un estudi, a manera de monografies, de les obres més directament lligades a la seva militància patriòtica: les publicacions periòdiques "Calendari Catalá" i "Lo Gay Saber" (primera secció); els reculls folklòrics "Cansons de la terra" i "Endevinalles populars Catalanas" (segona secció); i una darrera secció per a l'estudi de les edicions de textos medievals catalans. La tesi es clou amb unes conclusions sobre la significació literària i cultural del personatge, en les quals es destaca que fou la suma de passió literària i passió patriòtica allò que va fer possible que Briz es convertís, a partir de mitjan anys seixanta del XIX, en un dels homes més actius i sovint determinants de la Renaixença literària. Es tanca definitivament la tesi amb una secció d'apèndixs (relació completa de l'obra de l'autor; relació de les poesies enviades als Jocs Florals de Barcelona; i un breu apèndix amb documents de l'autor la majoria d'ells inèdits)i amb les fonts documentals i la bibliografia emprades per a l'elaboració de la tesi.; The thesis studies one of the figures more important of the movement of the Renaixença for the quantity and the intentionality of the work done during almost three decades. It treats of the writer Francesc Pelai Briz Fernández, been born in Barcelona in the 1839 and death in this same city the 1889, two months before doing the fifty years. Many-sided author (poet above all else, but also narrator, novelist, dramatist, translator, folklorist and publisher of texts) and prolific (near fifty works published in volume and two hundreds of poetries and works of prose disperseds in publications, without counting the numerous work that left not published), this thesis to look into to the two main dimensions of Briz: the one side, to his dimension of literary creator, and of the other, to his dimension of cultural activist in the field of the literary catalanism of the period, a patriotic militancy that answers to a strong feeling of adhesion to the land, but also to a "nationalist" ideology in literary and cultural (also politician) field very ambitious and new in the period. In accordance with this raising the thesis structures in two big parts: in the first describes the path of Francesc Pelai Briz in the ambit the literary creation (first section) and in the one of the cultural activism catalanista (second section), and closes with a third section devoted to the last years of the life of the writer and to the reception and survival posthumous of Briz and his work. On the other hand, the second part of the thesis is a study, to way of monographs, of the works more directly connected to his militancy patriotic: the periodic publications "Calendari Catalá" and "Lo Gay Saber" (first section); the folks collections "Cansons de la terra" and " Endevinalles populars Catalanas" (second section); and a last section for the study of the editions of Catalan mediaeval texts. The thesis closes with some conclusions on the meaning literary and cultural of the writer, in which highlights that it was the sum of literary passion and patriotic passion what did possible that Briz converted, from about de middle of years sixty of the nineteenth century, in one of the most active men and often determinants of the Renaixença literary. It closes definitively the thesis with a section of appendices (complete relation of the work of the author; relation of the poetries sent to the Floral Games of Barcelona; and a brief appendix with documents of the author the majority of them unknow until today) with the documentary sources and the bibliography employed for the elaboration of the thesis.

Agreement and subjects

Tue, 12 Apr 2011 14:37:25 GMT

Agreement and subjects Solà Pujols, Jaume

El movimiento olímpico y la información documental: análisis de fuentes, tipologías y métodos de tratamiento

Tue, 12 Apr 2011 14:37:24 GMT

El movimiento olímpico y la información documental: análisis de fuentes, tipologías y métodos de tratamiento Cid Leal, M. Pilar

El teatre d'Adrià Gual (1891-1902)

Tue, 12 Apr 2011 14:37:23 GMT

El teatre d'Adrià Gual (1891-1902) Batlle i Jordà, Carles

Predicados complejos con le en español mexicano

Tue, 12 Apr 2011 14:37:21 GMT

Predicados complejos con le en español mexicano Navarro Ibarra, Ía Esta tesis trata, en el marco de la lingüística generativa, de la formación de predicados complejos que se acompañan del clítico le en español mexicano, a los que llamamos predicados-le. A primera vista, este tipo de predicados parecen conformar un grupo de predicados idiomáticos del tipo ejemplificado por ándale. No obstante, después de observar la sistematicidad en su formación, nos damos cuenta de que su estudio debe ser descrito en términos derivacionales y composicionales. Sólo por mencionar algunos casos de predicados-le, consideremos los siguientes ejemplos: abrirle, cerrarle, estirarle, cortarle, rasparle, apretarle, limpiarle, moverle, menearle, tocarle, olerle, escribirle, pintarle, buscarle, respirarle, correrle, bailarle, toserle, trabajarle, salirle, entrarle, saltarle, llegarle.
Destacamos tres aspectos lingüísticos que hacen de los predicados-le un fenómeno relevante desde el punto de vista gramatical. i) El clítico que aparece en el contexto de los predicados-le debe distinguirse de la forma canónica del pronombre dativo de tercera persona singular. ii) El clítico le atribuye un nuevo significado a la predicación. iii) Finalmente, los predicados-le pueden formarse con bases verbales que pertenecen a clases distintas, pero la combinación del verbo con le siempre produce predicados con propiedades gramaticales constantes.
En esta tesis exploraremos los mecanismos de formación de los predicados-le a partir de la identificación y definición de sus constituyentes, y de los mecanismos de su composición.
En el capítulo 1 introduciremos las nociones básicas que nos ayudarán a entender el fenómeno de los predicados-le. En §1.1 introduciremos las características descriptivas básicas de los predicados-le. En §1.2 haremos una revisión general de la evolución del clítico le respecto a la categoría DATIVO (§1.2.1); describiremos el proceso de gramaticalización que sufre el clítico le, mediante el cual adquiere la denotación de un nuevo valor semántico que definiremos como propiedad locus (§1.2.1.1); estableceremos el estatus morfosintáctico de le (§1.2.1.2); e introduciremos, con base en Cuervo (2003), el análisis sobre el que construiremos nuestra propuesta analítica (§1.2.2). En §1.3 discutiremos los análisis propuestos hasta ahora sobre los predicados-le: a) el de Masullo (1989), quien analiza las construcciones con le como construcciones antipasivas (§1.3.1), y b) el de Torres Cacoullos (2002), quien propone que le es un intensificador verbal (§1.3.2). Como cierre del capítulo, en §1.4 detallaremos las propiedades descriptivas relevantes de lo que hemos definido como predicados-le.
El objetivo del capítulo 2 es investigar el carácter productivo de la formación de los predicados-le y demostrar su naturaleza derivacional. Para ello, exploraremos las propiedades léxicas de las bases verbales sujetas a este fenómeno, e identificaremos los componentes y las restricciones léxicas que intervienen en la formación de los predicados-le. En §2.1 destacaremos las propiedades de los predicados-le en relación a su análisis léxico. En §2.2 exploraremos distintos enfoques del análisis léxico, determinando hasta qué punto cada análisis nos permite identificar las propiedades relevantes de las bases verbales. Nos interesará destacar, por un lado, la compatibilidad de le con los aspectos ontológicos de los eventos denotados por los verbos (§2.2.2), y por otro, la compatibilidad de le con los aspectos sintácticos de las estructuras léxicas (§2.2.3). En §2.3 propondremos nuestra clasificación de bases verbales siguiendo a Demonte (2002), Mateu (2002), Levin & Rappapot (1995) y Rappaport & Levin (1998). En cada apartado de esta sección determinaremos las posibilidades de cada clase de base verbal para formar un predicado-le, así como los efectos interpretativos y gramaticales que se suceden tras su formación.
En el capítulo 3 estableceremos los mecanismos sintácticos que legitiman la formación de los predicados-le, definiendo las relaciones formales que se establecen entre los componentes del SV y le. En §3.1 y §3.2 resumiremos las propiedades de los predicados-le que son relevantes para este capítulo. En §3.3 propondremos que, como consecuencia de cambios morfosintácticos en el clítico, le introduce una relación funcional distinta a las de los núcleos dativos. Llamaremos a esta nueva proyección SLe. En §3.4 examinaremos las relaciones sintácticas que SLe mantiene con el argumento externo del predicado y los argumentos internos de las bases verbales. En cuanto al argumento externo, afirmaremos que le provoca la legitimación del sujeto como AGENTE (§3.4.1) y, en cuanto al argumento interno de las bases verbales transitivas, propondremos, basándonos en Kallulli (2006), que le causa la intransitivización de la base verbal (§3.4.2). La intransitivización provoca, a su vez, la degradación del argumento interno, el cual se reanaliza como adjunto de la proyección funcional SLe, adjunto que coaparece con los predicados-le en la forma de a+SD (§3.4.3).
En el capítulo 4 propondremos la operación que produce el cálculo semántico de los predicados-le. En §4.1 destacaremos las propiedades más importantes de los predicados-le en relación a su semántica. En §4.2 estableceremos cuál es la denotación semántica del núcleo le. En §4.3 analizaremos las distintas operaciones propuestas en la bibliografía lingüística que explican la modificación semántica de los eventos a partir de un elemento sintáctico, operaciones como la Incorporación Semántica (§4.3.1) o la Restricción (§4.3.2). En §4.4 definimos nuestra propuesta teórica; consideramos que la propiedad locus modifica el evento de la base verbal, y tal modificación da lugar a una sola unidad denotativa, pero sintácticamente compleja. Propondremos que los predicados-le constituyen un tipo de Pseudo Incorporación Semántica. A lo largo de §4.4 revisaremos las propiedades básicas de esta operación. Finalmente, en §4.5 ilustraremos los aspectos formales semánticos de nuestra propuesta.
Como epílogo de esta tesis, incluiremos un apéndice con algunas observaciones sobre el carácter discursivo de los predicados-le y su relación con otros fenómenos (e.g. la topicalización, la marcación diferencial de objeto y la dislocación a la derecha), cuestiones que consideramos nuestra línea de investigación más inmediata.; This doctoral thesis looks at the formation of complex predicates which are accompanied by the dative clitic le in Mexican Spanish, or what may be called le-predicates, from the framework of generative linguistics. At first sight, this type of complex predicate might appear to belong to the group of idiomatic predicates exemplified by ándale. Nevertheless, a more careful examination of the systematic nature of their formation shows us that their study is best carried out from a derivational and compositional perspective. By way of illustration, some common examples of le-predicates are abrirle, cerrarle, estirarle, cortarle, rasparle, apretarle, limpiarle, moverle, menearle, tocarle, olerle, escribirle, pintarle, buscarle, respirarle, correrle, bailarle, toserle, trabajarle, salirle, entrarle, saltarle and llegarle.
There are three linguistic properties of the le-predicates that underline their importance from a linguistic point of view. i) The clitic that appears in the le-predicate context is clearly distinct from the canonical singular third person dative pronoun le. ii) In these complex predicates, the clitic le introduces a new meaning to the predication. iii) Finally, a le-predicate may be formed using verbal bases from different verbal classes, but the combination of the verb with le always yields predicates with the same grammatical properties.
In this thesis we undertake our exploration of the formation of le-predicates from the standpoint of the identification and definition of their constituents and the mechanisms involved in their composition.
In Chapter 1, we introduce the basic notions that will help us to understand the le-predicate phenomenon. We define the basic descriptive features of these complex predicates in section 1.1. In 1.2 a general overview is provided of the evolution of the clitic le relative to the DATIVE category; we describe the process of grammaticalization that le undergoes by which it acquires the denotation of a new semantic value which we will define as the property locus (1.2.1.1); we establish the morphosyntactic status of le (1.2.1.2); and then, basing ourselves on Cuervo (2003), we introduce the analysis upon which we will build our own proposal (1.2.2). In 1.3, we discuss the various analyses which have been proposed thus far to account for the le-predicate construction: a) that offered by Masullo (1989), who analyses le-constructions as antipassive constructions (1.3.1), and b) that put forth by Torres Cacoullos (2002), who proposes that le is a verbal intensifier (1.3.2). Finally, to close the chapter, in section 1.4 we elaborate on the relevant descriptive properties of what we have defined as le-predicates.
The aim of Chapter 2 is to examine the productive character of le-predicates and demonstrate their derivational nature. In order to do this, we will explore the lexical properties of the verbal bases that may be subject to this phenomenon, as well as identify the lexical components and restrictions which play a role in the formation of the le-predicates. In 1.1, we introduce the properties of le-predictes in relation to the lexical status of their verbal bases. In 2.2, we analyse the issue through the lens of various lexical approaches, in order to determine which of these approaches best allows us to identify the relevant properties of verbal bases. In this regard it is of interest to examine, on the one hand, the compatibility of le with the ontological aspects of the events denoted by the verbs (2.2.2), and on the other, the compatibility of le with the syntactic aspects of lexical structures (2.2.3). In 2.3, we offer a classification of verbal bases that reflects the work of Demonte (2002), Mateu (2002), Levin & Rappaport (1995) and Rappaport & Levin (1998). In each subsection here we will ascertain the possibilities that each verbal base offers for the formation of a le-predicate, as well as the interpretative and grammatical effects that ensue.
In Chapter 3, we define the syntactic mechanisms that license the formation of the le-predicates, defining the formal relationships that are set up between the components of the VP and le. In 3.1 and in 3.2, we introduce the properties of le-predicates that are relevant to this chapter. In 3.3, we propose that, as a result of morphosyntactic changes in le, this clitic introduces a functional relationship that is different from that of a dative head. We label this new projection LeP. In 3.4, we examine the syntactic relationships that LeP maintains with the external argument of the predicate and the internal arguments of the verbal bases. Regarding the external argument, we claim that le causes the licensing of the external argument of VoiceP as AGENT (3.4.1), while in terms of the internal argument of transitive verbal bases, we propose basing ourselves here on Kallulli (2006) that le brings about the intransitivization of the verbal base (3.4.2). This intransitivization in turn leads to the demotion of the internal argument, which is reanalysed as an adjunct of the functional projection LeP, an adjunct which co-appears with the le-predicate in the form of a+DP (3.4.3).
In Chapter 4, we propose the operation of the semantic composition of le-predicates. In 4.1, we deal with the properties of these le-predicates that are most important in terms of their semantics. In 4.2, we establish the semantic denotation of the le nucleus. In 4.3, we analyse the various operations put forth in the linguistics literature to explain the semantic modification of events by a syntactic element, operations such as Semantic Incorporation (4.3.1) or Restriction (4.3.2). In 4.4, we define our own theoretical semantic proposal, according to which we suggest that the property locus modifies the event of the verbal base, and this modification gives rise to a single but syntactically complex denotational unit. We propose that the composition of le-predicates involves a sort of Semantic Pseudo Incorporation. In the course of 4.4, we review the basic properties of this operation. Finally, in 4.5, we illustrate the formal semantic aspects of our proposal.
As an epilogue to this thesis, we include an appendix with several observations on the discursive character of the le-predicate constructions and their relationship with other phenomena (e.g. topicalization, differential object marking and right dislocation), issues that we regard as our most immediate line of further research.

La literatura concentracionària europea: Joaquim Amat-Piniella

Tue, 12 Apr 2011 14:37:21 GMT

La literatura concentracionària europea: Joaquim Amat-Piniella Serrano Blanquer, David PRIMERA PART
El volum d'obres de tot tipus que s'han publicat a partir del coneixement de l'existència dels camps de concentració i d'extermini nazis és inabastable. Amb tot, la primera part intenta abordar la naturalesa d'aquest tipus de literatura tot classificant-la segons gèneres, tipologies textuals i àmbits científics d'estudi. Mitjançant aquesta classificació, s'acosta als considerats autors canònics de cada epígraf, amb una anàlisi succinta de les propostes tècniques i conceptuals que aporten.
SEGONA PART
Joaquim Amat-Piniella és un intel·lectual manresà, autor de diverses obres relacionades amb els perdedors de la guerra civil. Però en allò que excel·leix és en l'anàlisi que fa de l'univers concentracionari arran de la seva experiència al camp austríac de Mauthausen entre 1941 i 1945, i que recull a K.L. Reich. Aquesta segona part aporta el detall biogràfic de l'escriptor i l'intel·lectual, tot seguint el seu itinerari vital i literari, aportant les claus de lectura de les seves obres.
El gruix d'aquesta part, però, ressegueix el procés de creació, automutilicació i d'interpretació de la novel·la: des del punt de vista historiogràfic, semiòtic, crític, semàntic i narratològic. S'analitzen les diferents parts de la novel·la, els personatges, el punt de vista, la tipologia textual i de gènere escollits i una interpretació simbòlico-morals d'elements i aspectes temàtics. Es refereix la sistematització de l'edició crítica (textos utilitzats, remarques tècniques, anàlisi de variants formals i semàntiques).
La novel·la d'Amat-Piniella cal situar-la dintre el cànon de la literatura concentracionària europea especialment per les seves aportacions tècniques, ontològiques i morals. Esdevé un fenomen únic d'anàlisi de la condició humana amb tots els seus matisos. Planteja el vell tema de la soledat, i llibertat, de l'home davant de l'horror. Partint del laïcisme i de l'existencialisme humanista dels 40, precedent per tant d'Albert Camus, Amat arriba a la conclusió que només mitjançant l'esforç per aconseguir la llibertat és possible de plantejar l'existència d'un home nou que hagi après la lliçó dels lager.
Amat construeix un Bildungsroman partint de les tècniques pròpies de la literatura nord-americana d'entreguerres (especialment Dos Passos i Faulkner, a qui havia descobert al front mediterrani durant la Guerra Civil), i ofereix una galeria essencialitzadora de personatges i escenes a partir de les quals pretén analitzar la varietat d'actituds humanes davant d'una situació extrema.
Finalment es fa una proposta de conclusions que recull els conceptes bàsics, generals i concrets, que es dedueixen de l'estudi d'aquesta segona part.
TERCERA PART
S'aporta l'edició crítica de K.L. Reich, prenent com a text base l'edició de 1963 publicada al Club Editor i com a variants totes aquelles plantejades entre 1945 i la publicació.; I
The amount of works published around the existance of the concentrations camp is a neverending. The finest part tries to the essence of this type of literature, classifying it according to genres, textual typologies and scientific areas of study. This classification helps approaching the authors and analyses their technical and conceptual proposals.
II
Joaquim Amat-Piniella is an intellectual from Manresa (Barcelona, Catalonia), and author of many works connected to those losing the civil war. His best is trough, his analysis of the concentrations universe which he himdelf experience in Mauthausen from 1941 to 1945 and which contains K.L. Reich. The second part buings up a detailed biography of the united and the studious and following his life and literature offers some keys to the reading of his works. Special attention is paid to the creation, selfmutilation and interpretation of the novel from a historiographical, semiotic, critical, semantical and narration point of view. Different aspects of the novel such as characters, point of view, textual typology and genre as well as the moral symbology and other topic aspects are analysed. There is a reference to the systematisation of the critical editions (used texts, technical remarks, formal and semantic variants analysis).
Amat Piniella's novel should be placed within Concentration Europeanliterature particulary because of its technical, onthologic and moral approach. It becomes a unique fenomen to analyse human condition with all its different faces. It faces the problem of loneliness and freedom, of men in front of horror. Taking the 40's "laicism" and "existencialism" humanists as a starting poing, and preceding hence Albert Camus, Amat gets to the conclusion that onh though the effort to reach freedom is possible to propose the existence of a new man who has learnt the lesson of the Amat builds a Bildungsroman from north-american technics specially Dos Passos and William Faulkner who he had discovered in the Mediterranean front during the civil war.
III
He also offers characters and scenes from wich he tries to analyse a variety of human attitudes in front of an extreme situation finally there's a conclusion proposal wich collects all basic, general and more specific conclusions concepts.

La teoria temàtica

Tue, 12 Apr 2011 14:37:20 GMT

La teoria temàtica Gràcia i Solé, Lluïsa

Santiago Rusiñol: vida, literatura i mite

Tue, 12 Apr 2011 14:37:19 GMT

Santiago Rusiñol: vida, literatura i mite Casacuberta Rocarols, Margarida

Mil veus de Bacus. Diccionari etnolingüístic de la vinya i el vi al Bages. Llengua, literatura i cultura tradicional

Tue, 12 Apr 2011 14:37:14 GMT

Mil veus de Bacus. Diccionari etnolingüístic de la vinya i el vi al Bages. Llengua, literatura i cultura tradicional Estruch i Subirana, Maria Històricament el conreu de la vinya al Bages es fon en la nit dels temps i, tot i haver viscut pujades espectaculars, no han faltat baixades importants. Amb tot, el futur passa per una modernització de mètodes i tècniques de vitivinificació que trenquen amb tota una tradició mil·lenària i aporten un nou lèxic que duu implícit el risc de desaparició de tot un vocabulari associat a una manera de veure i explicar-se el món. Aquesta manera de veure i explicar-se el món és l'eix vertebrador i l'objecte d'estudi del present treball.
Els resultats obtinguts són extrapolables a una àrea geogràfica que supera, de bon tros, els límits de la comarca de la D. O. Pla de Bages. És per això que, modestament, aquest diccionari voldria afegir-se als estudis lingüístics romànics sobre el món de la vinya i el vi, ja que un cop revisats els repertoris lèxics, específics o generals de la bibliografia, s'ha pogut constatar que pràcticament un 25 % de lèxic recollit no figura en cap d'ells.
Partim d'una comunicació directa amb les persones que encara conserven el saber tradicional que donen generacions i generacions d'experiència, bo i fent convergir aquest saber ancestral amb el de diverses fonts culturals, encreuant així l'etnolingüística amb d'altres disciplines.
La característica principal que defineix aquest diccionari és la multimodalitat. Amb això s'ha cregut fer una petita aportació metodològica a l'etnolingüística, especialment en l'aplicació de les noves tecnologies en els estudis d'aquest tipus, tant pel que fa al mètode de col·lecta (ús de gravadora de veu, vídeo i fotografia digitals) com al de la plasmació gràfica i sobretot audiovisual, que permet un grau més alt de fidelitat a les produccions lingüístiques dels informadors (ús d'escàner, programes informàtics de fotografia, vídeo, tractament de so o base de dades). El fet de poder veure una imatge fixa o en moviment i poder escoltar la veu directa de l'entrevistat amb la fidelitat que ens procuren els moderns mitjans digitals permet copsar directament l'abast de les produccions lingüístiques i, a la vegada també, fixar-les en el temps, al costat dels camps de diccionari tradicional (entrada, definició, etimologia, sinònims, traducció, transcripció fonètica o dites i refranys). Així, aquest treball no esgota totes les possibilitats d'estudi en si mateix: és un recull de material divers, classificat segons uns criteris concrets, però que es pot mirar, revisar, reclassificar i estudiar des d'innumerables punts de vista.
Mai ens cansarem de valorar la importància i riquesa de la saviesa popular i de la memòria col·lectiva. Ni tampoc de recordar la necessitat de divulgar-les a les noves generacions. D'aquí aquest intent d'aproximar la cultura de la vinya i el vi (morfologia del cep, menes de ceps i raïms, malalties i plagues, vegetals i animals de vinya, vins i derivats), però també del món tradicional de pagès en general (eines i màquines, estris i atuells, feines, guarniments de l'animal, construccions, termes jurídics, mesures, meteorologia, creences i tradicions), de manera prou entenedora i que estalviï els esculls d'unes formes potser massa acadèmiques que puguin tancar a algú l'entrada a aquest celler de tradicions. Així, s'ha volgut establir una mena de pont, entre el rigor científic i el saber popular, pouant d'ambdós, mirant d'acostar-los, i de fer-los accessibles a qui hi pugui estar interessat, bo i pensant sobretot en les novelles generacions, oferint-los un registre de la memòria d'aquests dos centenars de savis bagencs, els nostres padrins, per edat, per experiència i per voluntat, que algun dia des d'aquestes pàgines, poden parlar-nos de nou i fer-nos de guia i de memòria de qui som i on anem.; The history of growing vines in Bages goes back a long way , and while there have been spectacular booms , there have also been important slumps. All in all, the future implies a modernization which will break with a thousand year old tradition and the use of a new vocabulary which implicitly threatens the existing one ,associated with a way and vision of life. This way and vision of life is the basis and object of study of the thesis.
The results obtained can be extrapolated to a geographical area much larger than the area of D.O. Plain of Bages. For this reason , this dictionary would modestly like to be added to the Romanesque linguistic studies on the world of vines and wine, due to the fact that after having checked the lexical ,specific and general content of the bibliography,it can be seen that almost 25% of the lexis gathered does not appear in any of them.
Our basis is direct communication with people that still conserve traditional know-how that comes of several generations of experience. At the same time we mix this ancestral knowledge with that of various cultural sources, thus the ethnolinguistic converges with other disciplines.
The main defining characteristic of this dictionary is its multiple forms . In this sense, a small methodological contribution has been linked to the ethnolinguistic one ,especially in the use of new technology in this type of study, both for the method of collection ( use of voice recorder, video and digital photography) and also the graphic and especially audiovisual forms which allow a much higher degree of accuracy ( use of scanner, computer programmes of photography, sound and database ) .The fact that one is able to see a fixed or moving image and also listen to the voice of the interviewee live with the accuracy that modern digital means offer, allows us to grasp directly the range of the linguistic content , and especially , place it in time alongside the information found in a traditional dictionary ( entry, definition, etymology, synonyms, translation, phonetic transcription or sayings and proverbs ) . In this way, this project does not exhaust all the possibilities of study in itself : it is a collection of diverse material , classified according to specific criteria , but which can be viewed, checked, reclassified and studied from innumerable points of view.
We can not stress enough the importance and wealth of popular wisdom and collective memory . Nor should we forget the need to pass them on to future generations. Hence this study which tries to bring us closer to the culture of vines and wine (morphology of vine, types of vine and grapes, illnesses and plagues, vegetables and animals associated with vines, wines and derivatives) as well as the traditional country world in general (tools and machines, receptacles, jobs ,attire for animals , buildings, legal terms, measures, weather, beliefs and traditions )in a way which can be easily understood, and which avoids the pitfalls of academia. Thus, a kind of bridge has been built between scientific and popular knowledge with the intention of bringing them closer together and making them more accessible, especially to the younger generations by offering a register of the memory of these two hundred wise men and women from Bages, our godparents in age and experience, who one day from these pages will be able to speak to us again, guide us and remind us of who we are and where we are going.

La dramatúrgia escrita de la companyia Els Joglars: anàlisi dels textos produïts per als espectacles creats en el període 1970-2000 (d'El joc a Daaalí)

Tue, 12 Apr 2011 14:37:13 GMT

La dramatúrgia escrita de la companyia Els Joglars: anàlisi dels textos produïts per als espectacles creats en el període 1970-2000 (d'El joc a Daaalí) Abellan Mula, Joan La dramatúrgia escrita de la companyia Els Joglars: anàlisi dels textos produïts per als espectacles creats en el període 1970-2000 (d'El joc a Daaalí) explora, a partir de tot allò que Els Joglars han escrit en el període esmentat i amb l'ajut de tot el que s'ha publicat sobre ells, la metodologia de creació i el repertori complet de continguts i procediments dramatúrgics esmerçats per aquesta històrica formació teatral catalana.
La part de la tesi dedicada a la metodologia de creació, explica els factors sobre els quals es recolza el sistema d'improvisació propi de la companyia, com són l'equip, el mètode, el temps i el lloc; es categoritzen i exemplifiquen els marcs referencials pels processos d'improvisació que la companyia elabora prèviament; s'estudia l'estructura de rols i la mecànica que utilitza la companyia en la improvisació actoral com a mètode de creació dramatúrgica i es descriuen i exemplifiquen també els processos d'aportació, selecció i fixació textual de les improvisacions. Es tracta de la cerca empírica d'una pràctica amb força components originals on la pròpia necessitat de sistematització en l'exposició de les experiències analitzades estableix un cert esbós de vademècum generalitzable de la qüestió.
El gruix de la tesi el constitueix la recerca per a l'establiment de les característiques formals observables en la partitura textual de les obres creades on, amb el títol genèric Construccions dramàtiques, es descriuen i categoritzen a partir dels patrons teòrics de la dramatúrgia les modulacions particulars de les distintes obres i les peculiaritats estètiques de l'autoria. Aquesta part de la recerca recull i explica l'adaptació pròpia que fa aquesta companyia dels conceptes bàsics de la representació dramàtica establint la gènesi dels arguments, analitzant les tendències estructurals i els elements de segmentació més destacats de la seva pràctica com són l'escena, les digressions o la seva particular i freqüent aplicació teatral de l'efecte de mise en abîme. La tesi aprofundeix en l'estudi dels personatges i dels tractaments teatrals que s'hi detecten en la seva plasmació textual i examina les tendències més notables que apareixen en el conjunt de les obres pel que fa a les variants funcionals que els personatges exerceixen en les distintes construccions, a les diferents estratègies adoptades a l'hora d'establir els nivells de realitat que atorguen els índex de la seva referencialitat en convertir-los en peça de la ficció i als estils interpretatius amb què el text indica a actors i actrius la seva representació. Així mateix, s'aborden les tendències pel que fa als recursos lingüístics amb què els personatges fan arribar el discurs destriables en la seva fixació textual, com són l'ús de llenguatges singulars, un dels trets més característics d'aquesta dramatúrgia, i les diferents estratègies d'inclusió de la paraula detectades en els diàlegs, les estratègies verbals d'implicació del públic, les formulacions textuals pròpies de narradors i presentadors, els estils verbals, les pràctiques intertextuals i les estratègies idiomàtiques. Aquest capítol de la tesi també aborda els indicatius textuals que estableixen la dimensió espaciotemporal de les obres, agrupant-les per les distintes tendències observades, així com la manera amb què els textos recullen tota la incidència espectacular i dramàtica de vehicle extra humà com la música, la llum i els efectes tan presents en la dramatúrgia d'Els Joglars.
Aquest nucli principal de la recerca es complementa amb un capítol on, a partir de tot el que s'ha escrit i opinat sobre la companyia, es fa un repàs de la importància que públic i crítica han donat als aspectes estudiats per la tesi.; The Written Dramaturgy of the Theatre Company "Els Joglars": Analysis of the Texts Elaborated for the Productions Created from 1970 to 2000 (from "El Joc" to "Daaalí") examines, within all the plays written by Els Joglars in that period as well as the published material concerning the company, the methodology of creation and the complete repertoire of contents and procedures employed by this historical phenomenon of Catalan theatre.
The section of the thesis devoted to the methodology of creation describes the elements upon which the specific improvisational system of the company relies, such as the artistic and technical team, their method, their timing and settings. The frames of reference for the process of improvisation that the company selects beforehand are categorized and illustrated. The structure of roles and procedures used by the company regarding the players improvisations as a method of creation is examined, and the process of collaboration, selection and text editing of the improvisations is described and illustrated. This constitutes the empirical search of a method with many unique components.
The main body of the thesis gathers and describes the unique adaptation that this company creates, departing from the basic concepts of dramatic representation. It establishes the origin of the plots and analyzes structural trends and the most outstanding sequence elements, such as progression of scenes, use of digressions and the distinctive and frequent theatrical application of the mise en abîme.
The thesis delves into the study of the characters and theatrical treatments which can be found in the transcription of the text. Also, it examines the most salient patterns that appear in the totality of the plays in regards to the functional variants represented by the characters in each structure, the different strategies chosen at the moment of establishing the levels of reality given as references within a piece of fiction, and the interpretive styles the actors are to follow in their performance. At the same time, other patterns are examined in regards to the linguistic resources which the characters use to convey their message. These patterns can be observed in the written text as the use of idiosyncratic language which is one of the most distinctive traits of their work, and the various strategies of word inclusion found in the dialogues, the verbal strategies which involve the audience, the unique formulas concerning narrators, verbal styles, intratext devices and idiomatic variations. This chapter of the thesis also encompasses the text landmarks which establish the dimensions of dramatic time and space in the plays, classifying them according to the various patterns observed, as well as the way in which the text accommodates the theatrical impact of all the non-human elements such as music, lighting and other effects which are the usual fare of the theater technique used by Els Joglars.
This main focus of the research is complemented by a chapter in which, departing from all that has been written and said about the company, an overview is offered of the significance that both audience and critics have contributed in their general response to specific aspects covered in this thesis.

The syntax of sentence periphery

Tue, 12 Apr 2011 14:37:12 GMT

The syntax of sentence periphery Villalba, Xavier, 1969-

Estudi i edició crítica de l'"Elogi de la Paraula" i l'"Elogi de la poesia" de Joan Maragall

Tue, 12 Apr 2011 14:37:11 GMT

Estudi i edició crítica de l'"Elogi de la Paraula" i l'"Elogi de la poesia" de Joan Maragall Quintana Trias, Lluís

Josep Carner i els orígens del noucentisme

Tue, 12 Apr 2011 14:37:08 GMT

Josep Carner i els orígens del noucentisme Aulet, Jaume, 1959- L'objectiu de la investigació és l'estudi dels orígens del Noucentisme literari català entre 1901 i 1906, aproximadament. L'estudi se centra en la figura de Josep Carner, però fa referència també als altres components del seu grup intel·lectual (principalment Jaume Bofill, Rafael Masó, Joan Alzina i Emili Vallès). Així mateix, s'estableix relació amb altres futurs noucentistes (com Eugeni d'Ors) que provenen d'orígens diferents. Les conclusions fonamentals són les dues següents:
a) Hi ha prou proves que demostren que existeix un grup intel·lectual liderat per Carner que exerceix una influència considerable en el panorama literari del moment. És un grup que, entre 1901 i 1906, passa per unes fases diferenciades de confluència, consolidació, expansió i reestructuració.
b) El seguiment de les actuacions del grup permet destriar una doble evolució estètica i ideològica que condueix fins al Noucentisme. L'estètica passa dels models vuitcentistes a la selecció d'entre allò que ofereix el Modernisme i que explica la configuració d'una poètica que tindrà un gran rendiment en els anys immediatament posteriors. La ideològica, amb el catalanisme i el cristianisme com a constants, passa del model de Torras i Bages al de Prat de la Riba. Aquesta doble evolució conflueix el 1905, moment en què, per tant, ja queden formulats uns pressupòsits que Ors batejarà el 1906 com a Noucentisme.; The aim of the investigation is the study of the origins of literary Catalan Noucentisme between 1901 and 1906 approximately. The study focuses on Josep Carner, and marginally on the members of his intellectual group (especially Jaume Bofill, Rafael Masó, Joan Alzina and Emili Vallès). The relation with other future noucentistes (like Eugeni d'Ors) is not excluded, either. The basic conclusions are:
a) There is enough evidence to prove that there is an intellectual group leader by Carner that exerts considerable influence on the literary scene of the time. It's a group that, between 1901 and 1906, passes through four distinct phases: confluence, consolidation, expansion and restructuring
b) The study of the actions of the group allows us to distinguish a double aesthetic and ideological evolution that takes us to Noucentisme. The aesthetic evolution goes from the eightteenth-century models to the selection from that Modernisme can offer, and witch explains de configuration of a theory of poetry that will be very efficient in the immediately following years. The ideological evolution, with Catalanism and Christianism as constants, goes from the model of Torras i Bages of Prat de la Riba. This double process becomes a single one in 1905, by which time a whole theoretical programme, which in 1906 Eugeni Ors will call Noucentisme, is already formulated.

Fonaments fonètics de l'adquisició de la fonologia de les consonants del català

Tue, 12 Apr 2011 14:36:48 GMT

Fonaments fonètics de l'adquisició de la fonologia de les consonants del català Llach Carles, Sílvia En aquest treball estudiem els errors que es produeixen durant l'adquisició de les consonants del català. Hem dissenyat una prova de denominació de paraules i una prova de repetició de pseudoparaules. Hem administrat la prova a 150 nens i nenes de 3 a 7 anys de diversos centres educatius.
Per analitzar els errors, hem utilitzat cinc tipus diferents de variables, amb l'objectiu de mostrar amb exhaustivitat tots els factors que poden contribuir a generar-los. La variable resultat 1 separa els errors de les realitzacions correctes; la variable resultat 2 organitza els errors segons els trets distintius bàsics afectats: mode, lloc d'articulació i sonoritat; la variable resultat 3 separa els errors segons el tipus de procés: substitució, assimilació, elisió, epèntesi o metàtesi; la variable resultat 4 aglutina les dues anteriors; i finalment la variable resultat 5 mostra els errors concrets més representatius.
Totes cinc variables es veuen sotmeses al mateix procediment d'anàlisi. Primer s'estudia descriptivament l'evolució dels errors segons el tipus de prova (denominació vs. repetició) i segons els diferents grups d'edat. A continuació es fan proves estadístiques per mesurar la contribució de diversos factors lingüístics i extralingüístics als errors detectats. Els factors que s'estudien són el tipus de prova, l'edat, el sexe i la posició en la llista com a extralingüístics i el mode, lloc, sonoritat del segment, la posició en la síl·laba, el segment adjacent següent i el caràcter accentual com a língüístics.
Abordem tot el treball a partir del corrent teòric anomenat fonaments fonètics de la fonologia, segons el qual els processos fonològics estan motivats per condicions de millora de producció i percepció dels sons. I a dintre del marc lingüístic que hem assumit, tenim un interès especial a descobrir si els errors que hem detectat es deuen principalment a la posició sil·làbica, a la naturalesa del segment afectat o al context adjacent.
El treball s'organitza en les seccions següents: el primer capítol fa un repàs breu dels models teòrics i dels treballs més representatius de l'adquisició de la fonologia, dels fonaments fonètics de la fonologia i del processament del component oral del llenguatge. El segon capítol ressegueix tots els aspectes metodològics del nostre treball. El tercer capítol presenta els resultats que hem obtingut i les discussions pertinents, sempre organitzat separadament per a cadascuna de les cinc variables que estudiem. Finalment, les conclusions recullen els aspectes més importants de les cinc discussions anteriors.; The purpose of this study is to look into the errors that are frequently produced during the acquisition of sounds of the Catalan language. Two tasks have been designed: one consists of naming words and the other in repetition of pseudowords. The two tasks have been carried out to 150 children between the ages of 3 and 7 from several elementary schools. Five types of different variables have been used in order to examine the errors and to show extensively all factors that could help explain the errors and their causes. The variable resultat 1 distinguishes the errors and the correct utterances; the variable resultat 2 organises the errors according to the basic properties affected: manner of articulation, place of articulation and voicing; the variable resultat 3 organises the errors according to different types of processes: substitution, assimilation, elision, epenthesis or metathesis; the variable resultat 4 joins the information proceeding from the last two variables; and finally, the variable resultat 5 shows the most frequent individual errors (from segment to segment).
All variables are submitted to the same type of analysis. First, the evolution of errors in the two tasks (naming vs. repetition) has been looked into descriptively, according to the different age groups. Then the contribution of different linguistic and extralinguistic factors in the production of errors is measured using stadistic tasks. Among the extralinguistic factors, there are the type of task, the age, the sex and the position on the list. Among the linguistic factors, there are the manner of articulation, the place of articulation and voicing of the segment, the syllable position, the nature of adjacent segments and the stress of the affected syllable.
This thesis is based on the so-called phonetically based phonology, which puts forward that phonology is influenced by the production and perception conditions. Within this theoretical framework, it is interesting to find out whether the detected errors are caused by the syllabic position, the basic properties of the segment (voicing, manner or place) or the adjacent segments.
Results seem to indicate that there are more place articulation errors in the repetition task and more voicing errors in the naming task. Besides, the errors produced by children before the age of 4 involve more than one basic property, whereas after the age of 4 they involve only one property. The factors that mostly seem to account for the presence of errors are manner of articulation, place of articulation, followed by adjacent segment and syllabic position. Therefore, this study argues that it is necessary to take into account all these factors to explain the behaviour of segments and the changes that they suffer during the acquisition of the system of sounds in Catalan.

El model de llengua a TVE a les Illes Balears: anàlisi fonètica i morfològica

Tue, 12 Apr 2011 14:36:47 GMT

El model de llengua a TVE a les Illes Balears: anàlisi fonètica i morfològica Puigròs i Caldentey, Maria Antònia L'objectiu d'aquest treball és realitzar una anàlisi crítica del model de llengua, fonètic i morfològic, que es fa servir a Televisió Espanyola a les Illes Balears. Així mateix, he intentat esbrinar si variables com el grau de formalitat del programa poden haver influït en l'adopció d'unes determinades solucions fonètiques o morfològiques. Aquest treball no és merament descriptiu ja que de la descripció i anàlisi d'aquests programes n'he extret unes hipòtesis del que, segons el meu parer, hauria de caracteritzar un model de llengua estàndard oral per a les Illes Balears. Quant a les obres prescriptives, a més de les propostes sobre l'ús de l'estàndard oral de l'Institut d'Estudis Catalans, he tengut en compte els Criteris lingüístics proposats pel Departament de Filologia Catalana per a les emissions de TVE a les Illes Balears (1983) de Gabriel Bibiloni, Proposició per a una normativa estàndard unitària de la llengua catalana (1988) de Jaume Corbera; Proposta de model de llengua estàndard per a l'escola de les Illes Balears (1999) d'Antoni I. Alomar i Joan Melià; La llengua catalana a Mallorca. Propostes per a l'ús públic (1999) d'Antoni I. Alomar, Gabriel Bibiloni, Jaume Corbera, Joan Melià; Gramàtica catalana (1918) de Pompeu Fabra; Gramàtica catalana referida especialment a les Illes Balears (1968) de Francesc de Borja Moll.
Quant al corpus, he examinat exhaustivament nou tipus de programes amb nivell de formalitat diferent, emesos o bé a final de l'any 1998 o bé durant l'any 1999: Informatiu balear, Report, Temps, Entrevistes, 2002, Panoràmic, Programa Especial, Futbol, Debat. El temps transcrit, i per tant analitzat, a cada un dels programes és de 50-60 minuts, excepte en el programa Temps en què he seleccionat una mostra de 18 minuts (cal tenir en compte que aquest espai té una durada de 3-4 minuts).
Referent a l'estructura, el treball es divideix en sis capítols més una bibliografia final: CAPÍTOL I. INTRODUCCIÓ; CAPÍTOL II. DADES FONÈTIQUES I MORFOLÒGIQUES; CAPÍTOL III. ANÀLISI FONÈTICA I MORFOLÒGICA; CAPÍTOL IV. CONCLUSIONS; CAPÍTOL V. TAULES DE DADES; CAPÍTOL VI. TRANSCRIPCIÓ DEL CORPUS ANALITZAT.
El corpus analitzat es presenta transcrit ortogràficament, amb les grafies i els signes de puntuació convencionals. A més s'han transcrit fonèticament, amb els símbols de l'Alfabet Fonètic Internacional, tots aquells aspectes de pronúncia que han estat objecte d'estudi del present treball
En darrer lloc cal fer constar que si he triat Televisió Espanyola a les Illes Balears ha estat perquè, com a mínim, els seus responsables han intentat fixar un model de llengua estàndard oral, si més no en els informatius. De fet, a partir d'aquest estudi he pogut constatar que un nombre considerable de trets fonètics i morfològics han estat sotmesos a un control lingüístic, total o parcial, tot i que també és cert que molt especialment en els programes més informals (futbol, debat) els locutors han reproduït les pronúncies i formes morfològiques pròpies del parlar col·loquial.; El objetivo de este trabajo es realizar un análisis crítico del modelo de lengua, fonético y morfológico, que se utiliza en TVE en las Islas Baleares. Paralelamente, he intentado averiguar si variables como el grado de formalidad del programa pueden haber influido en la adopción de unas determinadas soluciones fonéticas o morfológicas.
Este trabajo no es meramente descriptivo ya que de la descripción y análisis de estos programas he extraído unas hipótesis de lo que, a mi criterio, habría de caracterizar a un modelo de lengua standard oral para las Islas Baleares. Respecto a las obras prescriptivas, además de las propuestas sobre el uso del standard oral que ha hecho el IEC, he tenido en cuenta los Criteris lingüístics proposats pel Departament de Filologia Catalana per a les emissions de TVE a les Illes Balears (1983) de Gabriel Bibiloni, Proposició per a una normativa estàndard unitària de la llengua catalana (1988) de Jaume Corbera; Proposta de model de llengua estàndard per a l'escola de les Illes Balears (1999) de Antoni I. Alomar y Joan Melià; La llengua catalana a Mallorca. Propostes per a l'ús públic (1999) de Antoni I. Alomar, Gabriel Bibiloni, Jaume Corbera, Joan Melià; Gramàtica catalana (1918) de Pompeu Fabra; Gramàtica catalana referida especialment a les Illes Balears (1968) de Francesc de Borja Moll.
En cuanto al corpus, he examinado exhaustivamente nueve tipos de programas con diferentes niveles de formalidad, emitidos o bien a final de 1998, o bien durante el año 1999: Informatiu balear, Report, Temps, Entrevistes, 2002, Panoràmic, Programa Especial, Futbol, Debat. El tiempo trascrito y por tanto analizado, a cada uno de los programas es de 50-60 minutos, excepto en el Temps en el cual he seleccionado una muestra de 18 minutos.
Referente a la estructura, el trabajo se divide en seis capítulos más una bibliografía final: CAPÍTULO I. INTRODUCCIÓN; CAPÍTULO II. DATOS FONÉTICOS Y MORFOLÓGICOS; CAPÍTULO III. ANÁLISIS FONÈTICO Y MORFOLÓGICO; CAPÍTULO IV. CONCLUSIONES; CAPÍTULO V. TABLA DE DATOS; CAPÍTULO VI. TRASCRIPCIÓN DEL CORPUS ANALIZADO.
El corpus analizado se presenta trascrito ortográficamente, con las grafías y signos de puntuación convencionales. Además se han trascrito fonéticamente con los signos del Alfabeto Fonético Internacional todos aquellos aspectos de pronunciación que han sido objeto de estudio del presente trabajo.
Finalmente es necesario remarcar que si he elegido TVE en las Islas Baleares ha sido porque sus responsables han intentado fijar un modelo de lengua standard oral, al menos en los informativos. De hecho, a partir de este estudio he podido constatar que un número considerable de rasgos fonéticos y morfológicos han sido sometidos a un control lingüístico total o parcial, aunque también es cierto que en los programas más informales (fútbol, debate) los locutores han reproducido las pronunciaciones y formas morfológicas propias del habla coloquial.; The aim of this work is to achieve a critical analysis of the language pattern used in T.V.E. in the Balearic Islands. This analysis will be taken from a phonetical and morphological point of view.
At the same time I have tried to find out if variables such as the formality grade of the programme, may have influenced in the adoption of certain phonetical or morphological solutions.
This is not just a descriptive work as from the description and the analysis of these programmes I have extracted some hypothesis which, in my opinion, should characterize a oral standard language for the Balearic Islands.
Regarding the prescriptive works, apart from the proposals on the usage of the oral standard language made by I.E.C, I have taken into account the "Criteris lingüístics proposats pel Departament de Filologia Catalana per a les emissions de TVE a les Illes Balears (1983) de Gabriel Bibiloni, Proposició per a una normativa estàndard unitària de la llengua catalana (1988) de Jaume Corbera; Proposta de model de llengua estàndard per a l'escola de les Illes Balears (1999) de Antoni I. Alomar y Joan Melià; La llengua catalana a Mallorca. Propostes per a l'ús públic (1999) de Antoni I. Alomar, Gabriel Bibiloni, Jaume Corbera, Joan Melià; Gramàtica catalana (1918) de Pompeu Fabra; Gramàtica catalana referida especialment a les Illes Balears (1968) de Francesc de Borja Moll.
In relation to the corpus I have examined nine different tipus of programmes with different levels of formality, broadcasted either at the end of 1998 or during 1999: Informatiu balear, Report, Temps, Entrevistes, 2002, Panoràmic, Programa Especial, Futbol, Debat.

Quinze anys de periodisme: les col·laboracions de J. V. Foix a La Publicitat (1922-1936)

Tue, 12 Apr 2011 14:36:47 GMT

Quinze anys de periodisme: les col·laboracions de J. V. Foix a La Publicitat (1922-1936) Gómez Inglada, Pere El 1922, amb la creació d'Acció Catalana, es fa efectiva l'escissió de la Lliga Regionalista. Un grup d'empresaris vinculats a la formació compra La Publicitat i la catalanitza perquè esdevingui la seva plataforma periodística a partir de l'1 d'octubre d'aquell any. Des d'aquest mateix moment, Foix hi tindrà una participació ben activa, gairebé sense entrebancs fins a la rebel·lió militar del juliol de 1936.
Al llarg d'aquests quinze anys tan decisius per a la història de Catalunya, en què es produeixen tants esdeveniments especialment significatius, en el terreny polític i també en l'artístic i literari, la ploma periodística de Foix sempre està amatent a comentar-los per als seus lectors diaris, amb la voluntat central d'acostar el conjunt de la societat catalana a la realitat europea contemporània i engrescar-la perquè hi tingui un paper significatiu.
Malgrat les dificultats per reunir tots els articles de Foix, perquè utilitza diversos pseudònims com a signatura o fins i tot sovint els publica sense signar, la tesi presenta un conjunt de prop de 1200 articles, que apareixen llistats en l'annex.
L'anàlisi diacrònica d'un període tan vast i interessant i d'una intervenció tan àmplia no pot pretendre arribar a conclusions aprofundides d'aspectes concrets, que seria més propi de monografies específiques. Tot i així, aquest plantejament té l'avantatge de posar al seu lloc la importància de la dedicació periodística del Foix de l'època. També permet observar fins a quin punt Foix tenia la voluntat d'incidir intel·lectualment en la societat catalana i, per tant, deixar clar que la guerra i la postguerra suposen un trencament traumàtic per als plantejaments polítics i literaris de Foix que, per grat o per força, haurà de passar a dedicar-se gairebé exclusivament a la seva vessant més pròpiament poètica, que en aquests anys de dedicació periodística havia quedat en un segon pla.
L'estudi d'aquests articles també permet observar els diversos períodes d'aquesta intervenció periodística, molt vinculada a la creació de seccions i de pseudònims diversos (en què destaca especialment el de Focius) que es van adequant a les circumstàncies històriques de cada època.
És per això que la tesi s'ha de centrar exclusivament en els articles de La Publicitat i intenta observar la recepció contemporània que podien tenir per tal de concretar-ne la seva incidència; ben gran malgrat el relatiu oblit que ha comportat la impossibilitat de continuïtat durant la postguerra per la prohibició d'ús de la llengua catalana en mitjans periodístics i el compromís de fidelitat absoluta manifestat per J. V. Foix. Sense poder arribar a conclusions definitives, aquesta anàlisi cronològica permet presentar una visió diàfana dels plantejaments de Foix a La Publicitat; per posar uns exemples ben interessants: les manifestacions pacifistes i europeistes són ben allunyades de les influències feixistes que puntualment s'han volgut atribuir a Foix; la defensa de la llibertat creativa de l'artista és ben crítica amb les propostes del surrealisme d'André Breton, amb el qual també s'ha volgut relacionar eventualment l'obra poètica de J. V. Foix, etc.
En definitiva, els primers textos de La premsa estrangera i de La premsa catalana, els més innovadors del Focius de Meridians o d'Itineraris, el Ramon N. Girald del Panorama Universal de les Lletres o els articles més polítics de J. V. Foix, en una publicació lligada als plantejaments polítics d'Acció Catalana com a continuació natural dels ideals de la Solidaritat Catalana de Prat de la Riba, ens ofereixen una font inesgotable de temes que ens presenten un Foix compromès i participatiu, vinculat a la voluntat de situar la societat catalana en el paper que li correspon jugar en el context polític i cultural europeu. Evidentment, la situació bèl·lica de la guerra d'Espanya i, després, de la segona guerra mundial serà un obstacle, de moment, infranquejable.; In 1922, with the creation of Acció Catalana, the split in La Lliga Regionalista is pushed into effect. A group of businessmen linked to the new party buys La Publicitat and catalanises it in order to make it become their journalistic platform from 1st October in the same year. From that moment on, Foix participated in it actively, almost without obstacles, until the military rebellion in July 1936.
All through these fifteen years, which were so decisive for the history of Catalonia and in which so many significant events happened in the political field as well as in the artistic and literary ones, the journalistic pen of Foix is always ready to comment them for his daily readers, with the main intention of bringing the whole Catalan society to the European contemporary reality and encourage them in order that they could take part in it in a significant way.
It is difficult to gather all the articles by Foix because he used different pseudonymous or even some of them are often published without signing. However, the thesis presents a whole of about 1200 articles, which are listed in the attached document.
The diachronic analysis of such a vast, interesting period and of such a broad contribution cannot endeavour to come to deep conclusions on concrete aspects, which would be more suitable for specific monographs. Nevertheless, this approach allows us to see the importance of the journalistic dedication of Foix in his time and it also permits to observe his will to influence intellectually on the Catalan society and therefore to make it clear that the war and the post-war period involve a traumatic breaking for the political and literary ideas of Foix who, willingly of by force, will have to devote almost exclusively to his poetic aspect, which had been in the foreground during his journalistic dedication.
The study of these articles also allows us to notice the various periods of this journalistic contribution which is linked to the creation of various sections and pseudonymous (among which Focius is especially outstanding) that are adapting to the historical circumstances of each period.
This is why the thesis must be centred exclusively on the articles in La Publicitat and it tries to observe the contemporary reception that these articles might have had in order to express in concrete terms their incidence, which was grand despite the relative forgetfulness caused by the impossibility to continue during the post-war as the use of the Catalan language in the media was forbidden and J. V. Foix had stated his commitment to remaining absolutely loyal to Catalan language. Without coming to definitive conclusions, this chronological analysis permits to present a diaphanous view of the ideas of Foix in La Publicitat. Some interesting examples: the pacifist and pro-European statements are very distant to the fascist influences that have been attributed to Foix; the defence of the creative freedom of the artist is very critical to the proposals of the surrealism of André Breton, who someone wanted to relate to the poetical work by Foix, etc.
In short, the first texts in La premsa estrangera and in La premsa catalana, the most innovatory by Focius in Meridians or in Itineraris, Ramon N. Girald in Panorama Universal de les Lletres or the most political articles by J.V. Foix, all of them in a publication linked to the political ideas of Acció Catalana as the natural continuation of the ideals of Solidaritat Catalana of Prat de la Riba, offer to us an inexhaustible source of subjects which present Foix as a committed and participant intellectual, linked to the desire of placing the Catalan society in the role they had to play in the European political and cultural context. Obviously, the warlike situation of the Spanish war and, afterwards, of the Second World War will be an impassable obstacle, for the moment.