TDX/TDR - Departament de Didàctica de la Llengua, de la Literatura i de les Ciències Socials

First-Year Students' Construction of an Academic Persona In The Academic Activity System

Mon, 04 Mar 2013 18:38:12 GMT

First-Year Students' Construction of an Academic Persona In The Academic Activity System Oliva Girbau, Àngels Aquesta tesi estudia la construcció de la identitat acadèmica a través de l'aprenentatge de l'escriptura acadèmica en anglès com a llengua estrangera, en base a un marc teòric que recull aportacions del socioconstructivisme, la teoria de gèneres, la lingüística sistèmica-funcional i la teoria de l'activitat històricocultural. Més específicament, s'estudia la relació entre l'adquisició de gèneres acadèmics i desenvolupament de la pròpia identitat en alumnes de primer any d'Humanitats, i fins a quin punt un enfocament basat en les teories que informen el marc teòric, de caire social i reflexiu, pot contribuir a facilitar el procès d'iniciació dels alumnes nous dins la universitat, tot proporcionant-los espais on analitzar i discutir la naturalesa del sistema d'activitat acadèmic. L'estudi presenta una experìencia de disseny i impartició d'un curs sobre anglès acadèmic per a alumnes de primer d'Humanitats a la Universitat Pompeu Fabra, majorment parlants nadius de català o castellà i provinents de l'educació secundària. Les dades per l'estudi es van recollir a partir dels propis materials del curs, dissenyats seguint criteris etnogràfics – tot adoptant una perspectiva èmica com a docent/investigador. A partir de l'anàlisi de les participacions dels alumnes a una sèrie d'activitats reflexives (com un qüestionari, fòrums en línia, etc) es construeix una representació de la relació dels estudiants amb els components del sistema d'activitat acadèmic, influenciada pels gèneres Anglo-Americans. Els resultats ens mostren una clara relació entre els problemes dels aprenents amb l'adquisició dels gèneres acadèmics en anglès amb els conflictes entre les seves identitats en procès de construcció i la resta d'elements del sistema d'activitat acadèmic, particularment en referència a la relació que els estudiants establiren amb els altres membres del sistema d'activitat acadèmic, els seus components ideacionals i la pròpia inseguretat dels estudiants de primer respecte a la seva capacitat de fer una contribució valuosa al sistema, donats els seus problemes fent servir gèneres acadèmics en una llengua estrangera.; This paper studies the construction of an academic identity through writing in English as a foreign language, using a theoretical approach based on socio-constructivism, genre theory, systemic-functional linguistics and cultural-historical activity theory. More specifically, we study the relationship between academic genres and identity in first-year Humanities students, and to what extent a reflective social approach to writing instruction can foster students' successful initiation into university by providing spaces to analyse and discuss the nature of the academic activity system, based on our experience designing and teaching a course on academic English for first-year Humanities students from Universitat Pompeu Fabra who generally spoke Catalan or Spanish as their L1 and came straight from secondary education. The data for the case study was gathered using course activities, based on the ethnographic approach – using an emic perspective as a teacher/researcher. Through the analysis of students' participation in a series of reflective activities such as questionnaire or online forums, we construct a picture of students' relationship to the components of the academic activity system as mediated by Anglo- American academic genres. The results showed a close relationship between students' problems with the acquisition of academic genres in English and conflicts between their newly constructed identities and other elements of the academic activity system, particularly their relation to the other members of the academic activity system, its ideational content and hence students' insecurity to make a relevant contribution due to their problems using academic genres in a foreign language.

Aprender a leer y escribir en lengua mapudungun, como elemento de recuperación y promoción de la cultura mapuche en la sociedad del siglo XXI

Mon, 04 Mar 2013 12:32:03 GMT

Aprender a leer y escribir en lengua mapudungun, como elemento de recuperación y promoción de la cultura mapuche en la sociedad del siglo XXI Lara Millapan, María Isabel La enseñanza de la lengua mapudungun constituye un elemento de acceso al conocimiento, que hará posible la pervivencia de la cultura mapuche a través del tiempo, pues las lenguas articulan pensamientos, visiones de mundo y saberes, no sólo para su cultura de pertenencia, sino para la humanidad. Y su proyección en el tiempo permite reforzar su identidad. Así pues el objetivo general de esta tesis doctoral es contribuir a la enseñanza de la lengua mapuche como elemento de comunicación, de transmisión y de generación de conocimientos en la sociedad actual. A su vez, sus objetivos específicos se centran en: a) identificar las prácticas pedagógicas que se están desarrollando actualmente en las escuelas mapuche de la Región de la Araucanía, para enseñar los procesos de la lectura y escritura en mapudungun; b) ofrecer alternativas más críticas con propuestas multilingües para contribuir al mejoramiento de estos procesos y con ello contribuir a la formación del profesorado, en concreto para el desarrollo de competencias que favorezcan la enseñanza bilingüe o multilingüe. La metodología de este estudio se desarrolla bajo el paradigma de la investigación acción, pues consideramos que su enfoque es pertinente para nuestro propósito: pues facilita observar la realidad, generar propuestas, intervenir y volver a evaluar. De este modo nuestro estudio se contempló en cuatro fases: 1. Fase de diagnóstico: Se da cuenta si las actuales prácticas de enseñanza de la lectura y escritura en mapudungun estaban potenciando la recuperación y promoción de la cultura mapuche. 2. Fase de primera intervención: Se ponen en práctica una serie de propuestas en el marco de la didáctica de las lenguas con un enfoque socioconstructivista del aprendizaje, elaboradas en conjunto con los maestros. 3. Fase de evaluación: Reflexionamos sobre nuestra primera intervención y construimos una nueva propuesta de acción en el esquema de los proyectos de aula, cuyo enfoque ofrece prácticas más interactivas que involucran más al alumnado y a la comunidad en el logro de sus aprendizajes. 4. Fase de segunda intervención y evaluación: Analizamos nuevamente las prácticas fundadas y socializamos sus resultados. Resultados: El diagnóstico de este estudio nos dio cuenta que las actuales prácticas de enseñanza del mapudungun son más bien transmisivas o reproductivas y no permiten desarrollar el mapudungun como una lengua de uso, para la comunicación y el aprendizaje en la sociedad actual. Nuestras propuestas de intervención permitieron a los docentes y al alumnado tomar conciencia que el mapudungun es una lengua de acceso al conocimiento que debe posicionarse en las esferas de la comunicación y del conocimiento científico. Este estudio permitió dar cuenta además sobre la necesidad de que el mapudungun ocupe un espacio integrado en las diversas disciplinas del aula, de la comunidad escolar y de la sociedad en su conjunto. Además el enfoque de las didácticas de las lenguas ofrecen alternativas pertinentes para hacer de las lenguas se transformen en ejes articuladores de aprendizajes, con lo que nuestros estudiantes aprenderán motivados al involucrarlos en la producción, en la creación y en el desarrollo de su pensamiento reflexivo; Teaching Mapudungun is a means to give access to the kind of knowledge necessary for the long-life preservation of the culture of the Mapuche community. Languages are means to create thought, to construct knowledge and to project a particular view of the world, which is accessible to the whole world, not just to the culture those languages belong to. Projecting a culture throughout a time span reinforces the construction of cultural identity. This Ph.D. dissertation aims at analyzing how the teaching of the language of the Mapuche community today can become a means to communicate, transmit and generate knowledge. Such objective will be attained by (a) identifying current literacy teaching practices in Mapuche schools sited in the Araucania Region and (b) offering critical multilingual alternative proposals for teaching reading and writing. In turn, the results of the analysis may enhance in-service teaching training programs as they provide evidence for the need to provide teachers with the necessary tools to develop professional competences linked to teaching language(s) from a bilingual or plurilingual approach. This study is set on the grounds of action-research as it allowed us to observe a reality, to generate proposals for improvement, to implement those proposals and to evaluate their implementation. Therefore, this research project went through four stages: 1. Diagnosis: This stage aimed at analyzing and determining whether current reading and writing teaching practices served the goal to preserve and promote the culture of the Mapuche community. 2. First Intervention: This stage aimed at designing and experimenting various teaching sequences elaborated in joint collaboration with in-service teachers and structured around the premises of the socio-constructivist perspective of language learning. 3. Evaluation: This stage aimed at reflecting on how the first intervention was planned and executed so as to be able to design a second and improved class project. Compared to the first proposal, this second project promotes more interactive practices that engage both the students and the community in the learning process. 4. Second Intervention and Evaluation: This stage aimed at implementing and evaluating the second intervention. The results of this analysis were shared with the participating teaching community. Results: During the diagnosis stage we could observe that current reading and writing teaching practices in Mapuche schools followed a process of knowledge transmission. Mapudungun was not dealt with as a language in use and was not employed as a means of communication, neither as a learning tool. Our teaching proposals allowed students and their teachers to become aware of the fact that Mapudungun is a language that gives their users access to communicative and scientific knowledge alike. Our results reveal the need to integrate (a) the teaching of Mapudungun in the context of teaching contents of the various school disciplines; (b) the use of Mapudung in the regular communicative practices both at school and in the society. Current approaches to language learning place languages at the core of any learning process, as students engaged in processes of knowledge production and construction, which in turns leads to the development of critical thinking.

La construcció del coneixement sobre els valors del temps verbal del present a l’educació primària. Un estudi de cas sobre l’ús lingüístic, la reflexió gramatical i la interacció en l’ensenyament-aprenentatge de la llengua

Wed, 23 Jan 2013 06:55:17 GMT

La construcció del coneixement sobre els valors del temps verbal del present a l’educació primària. Un estudi de cas sobre l’ús lingüístic, la reflexió gramatical i la interacció en l’ensenyament-aprenentatge de la llengua Casas i Deseuras, Mariona La tesi doctoral titulada La construcció del coneixement sobre els valors del temps verbal del present a l’educació primària és fruit d’una recerca empírica que explora, des d’un enfocament interpretatiu qualitatiu, el reconeixement i la comprensió dels usos del present en alumnes d’educació primària a Catalunya. La tesi s’emmarca dins la línia d’investigació del Grup de Recerca sobre Ensenyament i Aprenentatge de Llengües (GREAL) de la UAB que gira a l’entorn de l’ensenyament i aprenentatge de la gramàtica i mostra una possible via per articular més eficaçment la reflexió gramatical amb l’ús de la llengua. La recerca se situa en el paradigma sociocultural i posa en relleu el paper de la interacció lingüística, entre iguals i amb el suport de l’adult, en el context escolar. En concret, mostra com la interacció promou el desenvolupament de l’activitat metalingüística i com aquesta activitat contribueix a construir el coneixement sobre el temps verbal del present. Els referents teòrics de la tesi s’estructuren a partir de dos àmbits: lingüístic i didàctic. El primer presenta el verb i els temps verbals com a objectes d’estudi des del vessant descriptiu del sistema lingüístic i des de l’adquisició d’aquest sistema, mentre que el segon s’aproxima a aquestes nocions com a objectes de l’ensenyament-aprenentatge. D’aquest marc sorgeix la principal hipòtesi de la investigació, segons la qual el coneixement que els alumnes tenen sobre el present és fruit, sobretot, d’una simplificació escolar que identifica aquest temps verbal únicament amb el valor simultani (coincidència amb el moment de l’enunciació). Aquesta identificació no permet la possibilitat de reconèixer altres valors d’aquest temps verbal que, d’altra banda, estan instal·lats en l’ús dels parlants i dels mateixos alumnes. El dispositiu didàctic de la recerca justament confronta els alumnes a alguns d’aquests altres usos, concretament als valors habitual, atemporal, retrospectiu, prospectiu i relatiu del present, els més estesos en la parla dels infants i en els textos que llegeixen a l’escola. Aquesta confrontació els condueix a situacions contradictòries en relació al seu coneixement sobre el present. La tesi explora la generació d'aquest conflicte cognitiu i les estratègies que els alumnes despleguen per reconèixer i comprendre els valors d’aquest temps verbal. Metodològicament, el dispositiu didàctic es desplega en una quarantena de parelles de 3r i 6è d’educació primària de tres escoles diferents de la comarca d’Osona. Les parelles conversen, amb la mediació de la investigadora, a partir de la lectura de frases i textos que contenen verbs en present que expressen aquests valors. El resultat més rellevant és que per resoldre el conflicte cognitiu els alumnes deixen de banda el seu coneixement escolar, que no els resulta útil, i recorren al seu coneixement experiencial i del món. Per tant, es confirma que un aprenentatge escolar excessivament formal (que construeix el coneixement sobre els temps verbals des d’un punt de vista bàsicament morfològic) impedeix als alumnes interpretar els temps verbal d’acord amb altres criteris (semàntics, sintàctics i pragmàtics). Les conclusions ratifiquen la manca de coherència del saber gramatical escolar i apunten la necessitat de revisar tant els continguts com les metodologies d’ensenyament-aprenentatge del verb i dels temps verbals. En concret, es proposa un plantejament interdisciplinar, vinculat als usos discursius, que tingui en compte la capacitat de raonament metalingüístic dels estudiants i la possibilitat real de desenvolupar aquest tipus de reflexions a l’aula de primària. En aquest sentit, la recerca subscriu els postulats de la gramàtica pedagògica, que promou la integració del saber intuïtiu i l’escolar i reivindica el valor de la conversa com a element generador d’activitat metalingüística.; This Phd thesis, entitled The construction of knowledge about the values of the simple present tense in primary education, is the result of empirical research exploring, from a qualitative interpretative approach, the recognition and understanding of the usages and values of the simple present tense in students of primary education in Catalonia. The study is part of the area of research on teaching and lerning grammar of the Grup de Recerca sobre Ensenyament i Aprenentatge de Llengües (GREAL, UAB). The results of the dissertation show a possible way to articulate more effectively grammar reflection and language use. The research follows the sociocultural paradigm and emphasizes the role of linguistic interaction, among students and with the support of adults, in the school context. Specifically, it shows how interaction promotes the development of metalinguistic activity and how this activity helps students to construct knowledge on the present tense. The theoretical references of the study are based on two areas: linguistics and didactics. The first one examines the verb and verb tenses as linguistic objects, from the perspective both of a descriptive approach of the language system and from the acquisition of this system, whereas the second one considers these concepts as didactic objects. This study argues that students only consider the canonical usage of the simple present tense because of a teaching and learning process that simplifies this learning object and identifies it only with the moment of the speech. As a result, although other usages of the simple present tense are used in everyday situations, students of primary education are not aware of them. In the didactic experimentation, students are confronted with other usages of present tense (it can also describe repeated or customary actions, statements that are always true, scheduled events in the future or facts that happened in the past), which are the most common in their every day usage and in the texts they read at school. This confrontation leads them to contradictory situations related to their knowledge about the present. This empirical research examines the obstacles that make it difficult for students to recognize these usages, and the strategies they use to overcome them. For the study, around forty couples of students of 3rd (8-9 years old) and 6th (11-12 years old) grade of primary education in schools of Osona (Catalonia) took part in this research. Couples talked to each other (the researcher was also involved in the conversation) about sentences and texts which contain verbs expressing theses usages of the simple present tense. The main results of this research show that in order to overcome the cognitive conflict, students use experiential strategies, but not school knowledge. Therefore, we argue that their school knowledge, which is basically morphological, prevent them from discovering that the simple present tense can also describe situations that are not happening in the moment of the speech, according to other criteria (semantic, syntactic and pragmatic). These results corroborate the lack of coherence in teaching and learning grammar as it is carried out in schools and confirm the need for redefining not only contents but also methodologies of teaching the verb and verb tenses. Specifically, we suggest an interdisciplinary approach, considering the discourse usages and taking into account the students' metalinguistic ability and the possibility of developing this kind of activity in the classroom. To conclude, we consider that pedagogical grammar is the best approach to connect grammar knowledge and language usages and, as argued within this approach, we also show the value of the interaction to promote the development of metalinguistic activity.

La formación inicial del profesorado de ciencias sociales y la educación para la ciudadanía en colombia: representaciones sociales y prácticas de enseñanza

Wed, 19 Dec 2012 18:18:15 GMT

La formación inicial del profesorado de ciencias sociales y la educación para la ciudadanía en colombia: representaciones sociales y prácticas de enseñanza González Valencia, Gustavo Alonso La formación de ciudadanos es uno de los objetivos centrales de la enseñanza obligatoria, y especialmente de las ciencias sociales. Para el cumplimiento de este propósito es necesaria la articulación de diferentes componentes como son: el proyecto educativo de centro, el plan de estudios, la evaluación, entre otros. En esta lógica, el profesorado es quien materializa y concreta estos componentes a través de las decisiones que toma y las acciones que realiza, por esta razón su formación inicial y permanente es una tarea relevante y representa un ámbito de interés para la didáctica de las ciencias sociales La presente tesis investigó sobre las representaciones que tenían un grupo de estudiantes para profesores de ciencias sociales sobre la educación para la ciudadanía en una universidad pública de Colombia. El grupo de personas participantes se encontraba en la fase final de su formación, durante la que realizan su periodo de prácticas iníciales. El informe final de la presente tesis doctoral se encuentra estructurado en 4 partes y 6 capítulos distribuidos de la siguiente manera:  La parte I. Está integrada por el capítulo I. En este se presentan los antecedentes, la justificación, las preguntas, los objetivos y los supuestos de la investigación.  La parte II está integrada por dos capítulos. En el primero se encuentran los fundamentos teóricos en los que se enmcarca la investigación. En el sengundo están los fundamentos metodologicos.  La parte III está integrada por dos capitulos, el primero corresponde al análisis de las representaciones sobre las finalidades de la enseñanza de las ciencias sociales y el segundo por el análisis de la planificación, las estrategias para la enseñanza y la clase.  La parte IV está integrada por un capitulo, en él están las conclusiones, la revisión de las preguntas, los supuestos, las recomendaciones y el futuro de la investigación. La tesis es una investigación acerca de las representaciones sociales que sobre la educación para la ciudadanía tiene el profesorado de ciencias sociales en formación. La investigación se realizó con estudiantes de una titulación de una universidad pública de Colombia. La investigación se enmarca en la didáctica de las ciencias sociales y de manera específica en un ámbito que corresponde a la “investigación sobre el profesor de ciencias sociales” (Pagès, 2002a: 212), que se concreta en una línea de investigación en la que se indaga por “las concepciones del profesorado acerca del significado de las ciencias sociales y de su enseñanza” (Pagès, 2002a: 213). La investigación también se encuentra delimitada por una línea de investigación que indaga por la programación de los profesores de ciencias sociales, y por otra que se encarga de analizar la enseñanza de las ciencias sociales. En la tesis se investigó la formación inicial del profesorado de ciencias sociales en educación para la ciudadanía. Para concretarla se abordaron tres aspectos de la formación inicial: las representaciones sociales sobre la educación para la ciudadanía, el diseño de las clases de ciencias sociales y las prácticas de enseñanza realizadas durante el practicum. La tesis se inscribe en la trayectoria de investigación del doctorado en Didáctica de las Ciencias Sociales de la Universidad Autónoma de Barcelona y del Grup de Recerca en Didàctica de las Ciències Sociales (GREDICS). Con la investigación se espera haber proporcionado algunos aportes a la investigación en didáctica de las ciencias sociales y de manera concreta a la formación del profesorado en temas de educación para la ciudadanía.

La segmentació del text escrit en infants de primer curs de primària. Estudi evolutiu

Mon, 18 Jul 2011 09:27:45 GMT

La segmentació del text escrit en infants de primer curs de primària. Estudi evolutiu Bigas Salvador, Montserrat Pendent

La actividad discursiva en la construcción del conocimiento en una situación de escritura en las disciplinas: los géneros académicos en la universidad

Mon, 11 Jul 2011 12:12:09 GMT

La actividad discursiva en la construcción del conocimiento en una situación de escritura en las disciplinas: los géneros académicos en la universidad Murillo Fernández, May Edith Pendent

Els hàbits lectors dels adolescents. Efectes de les actuacions escolars en les pràctiques de lectura

Tue, 12 Apr 2011 14:34:08 GMT

Els hàbits lectors dels adolescents. Efectes de les actuacions escolars en les pràctiques de lectura Manresa Potrony, Mireia La tesi se centra en l'estudi dels hàbits literaris dels adolescents (sociologia de la lectura) des d'una perspectiva educativa. Es tracta d'un estudi longitudinal que recull i analitza els llibres literaris llegits per 80 adolescents durant els seus primers cursos en l'Educació Secundària Obligatòria (l'estudi es va dur a terme a l'IES Manuel de Cabanyes de Vilanova i la Geltrú durant els cursos 2004/05, 2005/06 i 2006/07).
La primera part del treball va dirigida a establir antecedents significatius sobre els resultats dels estudis que han indagat sobre els hàbits lectors dels joves i a delimitar la influència en aquests hàbits de l'entorn en què viuen i es relacionen els adolescents (entorn familiar i escolar). En aquest sentit, es presenten, en primer lloc, les investigacions i es descriu els lectors (aspectes sociobiogràfics), en segon lloc, el corpus y les pràctiques lectores, i, en tercer lloc, els diversos elements de l'entorn (família i escola) que influencien la pràctica lectora.
En la segona part es presenten els resultats de la recerca empírica sobre els hàbits lectors literaris de la mostra de 80 adolescents quant a la quantitat de llibres que llegeixen, a la tipologia d'aquests textos i a la manera de valorar-los, y sobre els efectes que té un projecte escolar de foment de la lectura (extensió de la lectura) en aquests hàbits.; This dissertation focuses on adolescent reading habits (sociology of reading) of fiction from an educational perspective. The study collects and analyzes the fiction books read by 80 adolescents during their first three courses in the compulsory secondary education (the study was conducted at the IES Manuel de Cabanyes de Vilanova i la Geltrú courses during 2004/05, 2005/06 and 2006/07).
The first part of the study offers a background of previous research on reading habits in young people and how these habits may have influenced the teenagers' environments (family and school). In this sense, the investigation describes the readers from socio-biographical perspective, analizes the books read by the teenagers and their reading practices elements, as well as how elements, such as family and school, influenced the reading practices.
The second part presents empirical results of the research on fiction reading habits of the sample of 80 adolescents in terms of the number of books they read, the genre of these books and how the youngsters valued them, as well as the effects school project to promote reading (reading area) in these habits.

La construcció del saber metalingüístic: estudi sobre l'aprenentatge de la gramàtica d'escolars de secundària en el marc d'una seqüència didàctica

Tue, 12 Apr 2011 14:34:07 GMT

La construcció del saber metalingüístic: estudi sobre l'aprenentatge de la gramàtica d'escolars de secundària en el marc d'una seqüència didàctica Fontich Vicens, Xavier Aquest estudi se centra en la construcció del coneixement gramatical d'alumnes d'ESO en la interacció en petit grup i en el marc d'un model d'intervenció, el de Seqüència Didàctica de Gramàtica (SDG). La recerca ha mostrat fortes discrepàncies a l'hora de valorar el paper que la instrucció gramatical ha de jugar en la instrucció sobre l'ús de la llengua. La present tesi parteix de dues idees. En primer lloc, que entre aprenentatge de l'ús i reflexió metalingüística hi ha una relació important però no directa. Així, en l'aprenentatge de l'ús hi té una importància cabdal la reflexió metalingüística, en relació al domini de determinades nocions gramaticals, als procediments de reflexió metalingüística que han de portar a aquest domini, i a les actituds positives envers el codi com a àmbit d'estudi interessant. La segona idea de partida és la necessitat d'explorar un model que sigui alhora model de gramàtica per a l'escola que guiï la nostra intervenció a l'aula i model de recerca per investigar els processos que aquesta intervenció a l'aula desencadena. El present treball pretén contribuir a desenvolupar aquestes dues idees.
El dividim en dues parts. La Part I presenta el marc teòric. El capítol 1 exposa el model d'ensenyament i aprenentatge adoptat, i desenvolupa idees referides a les aportacions de la psicologia sociocultural, dels estudis sobre la interacció social en el context escolar i dels estudis sobre la parla exploratòria.
El capítol 2 se centra en l'activitat metalingüística i els coneixements gramaticals dels escolars, i fa referència als conceptes gramaticals i els obstacles en l'ensenyament i aprenentatge de la gramàtica. El coneixement d'una llengua implica un saber lligat a l'ús (automatitzat i invisible al mateix parlant) i un altre lligat al sistema gramatical (opac i objecte d'atenció). La interrelació entre aquest dos coneixements obre interrogants diversos. Estudis portats a terme en els darrers anys defensen que no tindria sentit una proposta d'ensenyament basada únicament en l'ús, i que tampoc no tindria sentit promoure únicament activitats a l'estudi del sistema. En definitiva la relació entre aquests dos pols no és directa ni automàtica i ens cal desenvolupar una gramàtica per a l'escola entesa com un instrument a mig camí de la formalització del lingüista i de la gramàtica implícita de l'aprenent. En l'àmbit català el programa de recerca sobre els conceptes gramaticals dels escolars consta de tres línies: l'anàlisi del procés de producció textual, els conceptes gramaticals dels estudiants, i la reflexió metalingüística en el marc d'un model d'intervenció que la faci possible. El nostre estudi se situa en la intersecció entre els dos darrers punts.
El capítol 3, finalment, se centra en la gramàtica a l'escola, descrivint el model d'intervenció didàctica per a l'ensenyament i aprenentatge de la gramàtica que adoptem, el de Seqüència Didàctica de Gramàtica (SDG). Suposa la superació d'una visió purament transmissiva de l'ensenyament de llengües, la consideració del paper actiu i constructiu de l'aprenent, i la necessitat d'aproximacions holístiques més enllà de la tasca aïllada i puntual. Per a aquest model, l'ensenyament ha de permetre una interacció rica, la diversitat en les oportunitats d'aprenentatge i la possibilitat de participació d'aprenents amb habilitats diverses. A més de ser un model per a l'ensenyament i aprenentatge també ho és per a la recerca sobre com construeixen els escolars el raonament gramatical i sobre quins elements incideixen en aquest procés.
La Part II presenta la recerca empírica. El capítol 4 exposa els objectius i les preguntes de recerca. El present treball és una contribució a l'elaboració d'un nou model d'ensenyament i aprenentatge de la gramàtica. Ens formulem quatre preguntes generals: (1) ¿Quines són les característiques d'una seqüència didàctica que afavoreix la reflexió dels alumnes?, (2) ¿Com construeixen els alumnes el seu coneixement gramatical al si d'una seqüència orientada a l'estudi del sistema?, (3) ¿Com es poden treballar les nocions gramaticals segons el model de Seqüència Didàctica de Gramàtica?, (4) ¿Com podem donar compte metodològicament de l'estudi dels processos d'aprenentatge?
El capítol 5 detalla la metodologia seguida, que té dos plans: el pla del macrocontext o de la intervenció a l'aula i el pla del microcontext o de l'anàlisi de la interacció. La present recerca és un estudi de cas sobre l'activitat metalingüística d'uns escolars en una situació natural d'aula. En el nostre marc teòric general es produeix un punt de trobada de dues perspectives: el disseny i l'avaluació de propostes d'intervenció i l'anàlisi de la interacció verbal.
Els capítols 6 i 7 exposen els resultats de l'anàlisi de cadascun d'aquests dos plans. Mostra qüestions d'un gran interès relatives a l'elaboració d'un diàleg interactiu i ric des del punt de vista metalingüístic. El desenvolupament de cada grup és força idiosincràtic però al llarg de la seqüència hi ha clares tendències a la millora. En ocasions els alumnes aborden les nocions metalingüístiques d'una forma molt poc elaborada. La nostra anàlisi ens permet relacionar això directament amb la capacitat que tenen de desenvolupar argumentacions riques. Mostrem de quina manera la interacció repercuteix en l'articulació del raonament metalingüístic.
Finalment, el capítol 8 se centra en les conclusions, reprenent les preguntes formulades. Considerem que l'instrument d'anàlisi proposat ens ha permès descriure els problemes amb què es troben els alumnes i el seu raonament metalingüístic, interpretant-lo en relació als processos argumentatius. Ens ha permès també identificar al nivell micro de les interaccions les traces del que ha estat treballat al nivell macro de la intervenció didàctica, basada en el model Seqüència Didàctica de Gramàtica. Aquestes traces fan referència al treball gramatical integrador de les perspectives semàntica, pragmàtica i formal, així com a aspectes relatius a la gestió de l'argumentació col·laborativa. Considerem que aquestes evidències ens permeten validar el model d'intervenció adoptat. Tanquem l'estudi amb unes darreres consideracions sobre algunes idees referides a les perspectives de futur del nostre treball, referides per exemple al treball integrat de llengües a l'escola o a l'elaboració de materials de consulta tant per a professors com per a alumnes.; Este estudio se centra en la construcción del conocimiento gramatical por parte de alumnos de 4º de la ESO en la interacción en pequeño grupo y en el marco de un modelo de intervención, el de Secuencia Didáctica de Gramática (SDG). La investigación ha mostrado fuertes discrepancias a la hora de valorar el papel que la instrucción gramatical debe jugar en la instrucción sobre el uso de la lengua. La presente tesis parte de dos ideas. En primer lugar, que en el aprendizaje del uso tiene una importancia básica la reflexión metalingüística, en relación al dominio de determinadas nociones gramaticales, a los procedimientos de reflexión metalingüística que tienen que llevar a este dominio, y a las actitudes positivas hacia el código como ámbito de estudio interesante. La segunda idea de partida es la necesidad de explorar un modelo que sea a la vez modelo de gramática para la escuela que guíe nuestra intervención en el aula y modelo de investigación para investigar los procesos que esta intervención en el aula desencadena. El presente trabajo pretende contribuir en desarrollar estas dos ideas.
Lo dividimos en dos partes. La Parte I presenta el marco teórico. El capítulo 1 expone el modelo de enseñanza y aprendizaje adoptado, y desarrolla ideas referidas a las aportaciones de la psicología sociocultural, del estudio de la interacción social en el contexto escolar y del habla exploratoria. El capítulo 2 se centra en la actividad metalingüística y los conocimientos gramaticales de los escolares, y hace referencia a los conceptos gramaticales y los obstáculos en la enseñanza y aprendizaje de la gramática. El conocimiento de una lengua implica un saber ligado al uso (automatizado e invisible al mismo hablante) y otro ligado al sistema gramatical (opaco y objeto de atención). La interrelación entre estos dos conocimientos abre interrogantes diversos. Diversos estudios muestran que no tendría sentido una propuesta de enseñanza basada únicamente en el uso, y tampoco tendría sentido promover únicamente actividades orientadas al estudio del sistema. En definitiva la relación entre estos dos polos no es directa ni automática y nos es preciso desarrollar una gramática para la escuela como instrumento a medio camino de la formalización del lingüista y de la gramática implícita del aprendiz. En el ámbito catalán el programa de investigación sobre los conceptos gramaticales de los escolares consta de tres líneas: el análisis del proceso de producción textual, los conceptos gramaticales de los estudiantes, y la reflexión metalingüística en el marco de un modelo de intervención que la haga posible. Nuestro estudio se sitúa en la intersección entre los dos últimos puntos. El capítulo 3, finalmente, se centra en la gramática en la escuela, describiendo el modelo de intervención didáctica para la enseñanza y aprendizaje de la gramática que adoptamos, el de Secuencia Didáctica de Gramática (SDG). Supone la superación de una visión puramente transmisiva de la enseñanza de lenguas, la consideración del papel activo y constructivo del aprendiz, y la necesidad de aproximaciones holísticas a más allá de la tarea aislada y puntual. Para este modelo, la enseñanza debe permitir una interacción rica, la diversidad en las oportunidades de aprendizaje y la posibilidad de participación de aprendices con habilidades diversas. Además de ser un modelo para la enseñanza y aprendizaje también lo es para la investigación sobre cómo construyen los escolares el razonamiento gramatical y de qué elementos inciden en este proceso.
La Parte II presenta la investigación empírica. El capítulo 4 expone los objetivos y las preguntas de investigación. El presente trabajo es una contribución a la elaboración de un nuevo modelo de enseñanza y aprendizaje de la gramática. Nos formulamos cuatro preguntas generales: (1) ¿Cuáles son las características de una secuencia didáctica que favorece la reflexión de los alumnos?, (2) ¿Cómo construyen los alumnos su conocimiento gramatical en el seno de una secuencia orientada al estudio del sistema?, (3) ¿Cómo se pueden trabajar las nociones gramaticales según el modelo de Secuencia Didáctica de Gramática?, (4) ¿Cómo podemos dar cuenta metodológicamente del estudio de los procesos de aprendizaje? El capítulo 5 detalla la metodología seguida, que tiene dos planos: el plano del macrocontexto o de la intervención en el aula y el plano del microcontexto o del análisis de la interacción. La presente investigación es un estudio de caso sobre la actividad metalingüística de unos escolares en una situación natural de aula. En nuestro marco teórico general se produce un punto de encuentro entre dos métodos: el diseño y la evaluación de propuestas de intervención, y el análisis de la interacción verbal.
Los capítulos 6 y 7 exponen los resultados del análisis de cada uno de estos dos planos. Muestra cuestiones de un gran interés relativas a la elaboración de un diálogo interactivo y rico bajo el punto de vista metalingüístico. El desarrollo de cada grupo es bastante idiosincrásico pero a lo largo de la secuencia hay claras tendencias a la mejora. En ocasiones los alumnos abordan las nociones metalingüísticas de una forma muy poco elaborada. Nuestro análisis nos permite relacionar eso directamente con la capacidad que tienen de desarrollar argumentaciones ricas. Mostramos de qué manera la interacción repercute en la articulación del razonamiento metalingüístico. Finalmente, el capítulo 8 se centra en las conclusiones, reanudando las preguntas formuladas y exponiendo algunas ideas referidas a las perspectivas de futuro de nuestro trabajo. El estudio realizado nos ha aportado evidencias que nos permiten validar este modelo, identificando los problemas con el que se encuentran los alumnos y describiendo su razonamiento metalingüístico, interpretándolo en relación a los procesos argumentativos.; This study focuses on the construction of grammar knowledge by pupils on their last year of compulsory education in Spain (15-16 years). Pupils interact in small group within the framework of a model of intervention, that of Didactic Sequence of Grammar (DSG). The present work is a contribution to the elaboration of a new model for grammar instruction. We formulate four general questions: (1) How a Didactic Sequence should be in order to promote metalinguistic activity?, (2) How the pupils build their grammar knowledge in a sequence focused on the language system and not on the language use?, (3) How could grammar notions be approached according to the model of Didactic Sequence of Grammar?, and (4) How we can give methodological account for the study of the learning processes? Research has shown strong discrepancies when appraising the role of grammar instruction in learning a language. The present work intends to contribute to develop the following two ideas. First: the link between the use of language and the explicit metalinguistic activity is not a direct link. In learning how to use a language, metalinguistic activity is of great importance, and it is also important when we consider as an area of interest in itself the grammar notions, the procedures that will lead us to these notions, and the positive attitudes towards the code. Second: we need to explore a model that is at the same time a model for guiding our intervention in the classroom when teaching grammar and a model of research about the processes that this intervention in the classroom unleashes.
We divide it in two parts. Part I shows the theoretical frame. Chapter 1 sets forth the educational model adopted, and develops ideas related to sociocultural psychology, to studies about social interaction in the school context, and to studies about the so called "exploratory talk". Chapter 2 focuses on the metalinguistic activity of the students, and refers to the grammar concepts and the obstacles that the learner may find, taking into account that learning a language implies a knowledge embedded in using it (invisible to the same speaker) and another one related to the grammar system (object of attention). Chapter 3, finally, focuses on the grammar at the school, describing the model of didactic intervention for grammar teaching that we adopt (that of Didactic Sequence of Grammar, DSG): it overcomes a purely transmissive vision of language education, it considers the need of an active role on behalf of the trainee, and it highlights the need of holistic approaches beyond the isolated and prompt task.
Part II focuses on the empirical research. Chapter 4 sets forth the goals and the above-mentioned questions of research. Chapter 5 deals with methodology, which has two levels: the macrocontext (the intervention in the classroom) and the microcontext (the analysis of the interaction). The present research is a case study about the metalinguistic activity of some students in a natural classroom situation. Our general theoretical frame is a meeting point of two perspectives: the design and evaluation of intervention proposals, and the analysis of verbal interaction. Chapters 6 and 7 present the results of the analysis of each of these two plans. They show questions of a great interest related to the elaboration of dialogues. The process in each group is quite idiosyncratic but along the sequence there are clear trends of improvement. On occasions the pupils approach the metalinguistic notions with a very low elaboration. Our analysis allows us to relate this issue to the capacity of the group to develop rich interactions. We show in which way the interaction has effects on the articulation of metalinguistic reasoning. Finally, chapter 8 focuses on the conclusions. We consider that the instrument of analysis proposed has allowed us to portray the pupils' metalinguistic reasoning. It also allows us to identify on a micro level the traces of what has been worked at the macro level of the didactic intervention. These traces make reference to the organic integration of semantics, pragmatics and form, as well as to aspects related to the collaborative argumentation. We consider that this evidence allows us to validate the model of intervention adopted. We close the study with some final considerations about the future perspectives of our work, also related to the school and the elaboration of materials for teachers as well as for pupils.

Enseñanza de la lengua escrita en la primera etapa de la Escuela Básica. Estudio de caso descriptivo sobre unas educadoras venezolanas

Tue, 12 Apr 2011 14:34:07 GMT

Enseñanza de la lengua escrita en la primera etapa de la Escuela Básica. Estudio de caso descriptivo sobre unas educadoras venezolanas Rodríguez, Lourdes del Valle Esta investigación, inscrita en la línea del pensamiento del profesor, versa sobre la enseñanza de la lengua escrita y tiene como objetivo comprender la práctica de enseñanza en esta forma del lenguaje por parte de tres educadoras de los primeros grados de la Escuela Básica venezolana.
Los principales interrogantes formulados para el estudio son:
- ¿Qué dicen las educadoras respecto a la enseñanza y aprendizaje de la lengua escrita?
- ¿Cómo enseñan las educadoras a leer y a escribir?
- ¿Qué relación existe entre las declaraciones que las educadoras y sus prácticas?
Bajo la metodología de investigación cualitativa, se realiza el estudio de caso descriptivo, empleando como instrumentos de recolección de información entrevistas semi-estructuradas, cuestionarios y observaciones de clase.
Las informaciones recabadas han sido objeto de análisis para ser representas en mapas de discurso y en cuadros que sintetizan las creencias, concepciones y valoraciones, teorías prácticas y en uso de las educadoras.
Finalmente, se aborda el estudio de los grandes enfoques pedagógicos que han influenciado educación venezolana desde la época de La Colonia hasta la actualidad (se ubican cuatro etapas en el proceso de enseñanza de la lengua escrita: la Escuela Tradicional, la Nueva Escuela, el enfoque Conductista y el enfoque Constructivista) y se hace una revisión documental de los estudios del pensamiento del profesor, tales informaciones se contrastan con los resultados de la investigación para alcanzar una comprensión más afinada y obtener las conclusiones del estudio.
En cuanto al enfoque de la enseñanza, apuntaremos que el caso de nuestras maestras se repite una tendencia histórica que ha caracterizado la educación de nuestro país desde los inicios de la Nueva Escuela: en el aula tienen vida una o varias tendencias que distan mucho de lo que se supone debe estar imperando, según se pauta desde los movimientos de renovación o desde el Ministerio de Educación: las prácticas de la escuela tradicional y el enfoque conductista son predominantes en la enseñanza de la lengua escrita, y las creencias y valoraciones de las maestras alrededor de la lectura, la escritura, la enseñanza y el aprendizaje, se alejan de lo propuesto en el marco de los conocimientos que se tenían en el momento de la recopilación de la información.
Respecto al estudio del pensamiento de los profesores, el hallazgo es que hay un alto nivel de correspondencia entre las creencias y las teorías explícitas y en uso de las educadoras; no ocurre lo mismo en cuanto a lo que podemos denominar como "declaraciones de principios"; en este sentido las educadoras señalan, por ejemplo, que rechazan el método silábico o que asumen una visión constructivista, pero demuestran lo contrario en el mismo discurso y en la práctica.
Por otro lado, tenemos que hay una validación de los aprendizajes adquiridos empíricamente por encima de las consideraciones teóricas, puesto que la experiencia que cada educadora tuvo como aprendiz es, de algún modo, replicada en la práctica de enseñanza; en el mismo orden, tenemos la relevancia que dan a las declaraciones de las compañeras para validar el quehacer en el aula; también resalta la no inclusión de referentes teóricos o de aprendizajes adquiridos en la formación profesional básica o permanente.
A partir los resultados obtenidos, se propone propiciar un proceso de formación que parta de la reflexión sobre las experiencias como aprendices y, a la luz de las valoraciones y contrastes teóricos y prácticos, "¿desaprender?" o generar formas alternativas de enseñanzas, si éstas fueran necesarias.

Interacció de contextos en el procés de composició escrita en grup

Tue, 12 Apr 2011 14:34:05 GMT

Interacció de contextos en el procés de composició escrita en grup Milian Gubern, Marta La millora dels plantejaments d'ensenyament i aprenentatge de la composició escrita segueix la investigació sobre processos de composició escrita i també sobre processos d'ensenyament i aprenentatge a l'escola i a l'aula. El repte que es planteja en l'ensenyament i l'aprenentatge de l'escrit és l'elaboració d'una teoria sobre l'escriptura a l'escola a partir de l'observació de com es promouen els beneficis cognitius de l'escrit, posats en relleu per Vigotski i altres estudiosos del llenguatge en relació al desenvolupament intel·lectual, personal i social de l'individu.
Les diferents perspectives del concepte "context", posades en relleu pels estudis sobre composició escrita, s'integren en un model d'interacció de contextos que estableix el marc teòric de la recerca. S'hi distingeixen quatre contextos: a) el context de l'emissor, marcat per l'experiència i els coneixements sobre les situacions d'escrit i sobre l'escrit; b), el context de recepció o context d'ús social de l'escrit, conformat per la història sociocultural d'un grup o comunitat de discurs i subjecte a la dinàmica de canvis que el mateix ús comporta; c) el context de producció de l'escrit, o espai del procés de composició, on es gestionen les diferents operacions orientades a l'elaboració del text a través d'un procés recursiu, dinàmic i complex; i d) el context d'aprenentatge de l'escrit i els seus usos, representat pel context escolar. Els estudis sobre les diferències entre els processos que segueixen els escriptors experts i els escriptors aprenents i les recerques a l'aula sobre les condicions que faciliten la complexitat del procés de composició assenyalen la conveniència de plantejar tasques d'escriptura per a situacions reals d'ús de l'escrit i també la necessitat d'establir instruments de mediació durant el procés. Les propostes d'escriptura en col·laboració reuneixen les condicions exposades. En el context de producció en una tasca d'escriptura en grup hi conflueixen les interaccions següents: la negociació comunicativa entre emissor i destinatari, en què l'emissor projecta el context de recepció sobre el context de la tasca i es situa alternativament en la posició d'escriptor i de lector per adequar el seu procés a les exigències del context de recepció; la interacció entre els components del grup de treball, que s'erigeix en instrument de mediació tant per a la representació de la tasca i del text, com per a la realització i el control de les operacions inherents al procés de composició; la interacció entre el coneixement provinent de l'experiència anterior i la transformació d'aquests coneixements i procediments, relatius a la llengua, al contingut temàtic o a les estratègies procedimentals per a l'elaboració de l'escrit.
L'anàlisi de la interacció de contextos es refereix en aquest treball a la composició d'un text explicatiu sobre el funcionament dels calidoscopis, que elaboren uns estudiants de cicle superior de primària per a uns estudiants de primer cicle de primària del mateix centre. És una recerca contextualitzada a l'aula, en una tasca d'escriptura real i en contextos de producció compartits i negociats. L'objecte d'anàlisi el constitueixen els protocols de les interaccions orals entre els estudiants de cinc grups diferents al llarg de dues sessions de treball. La recerca s'emmarca en el paradigma qualitatiu de l'anàlisi de la conversa. Els paràmetres analitzats són: a) les característiques del procés de composició, amb la intenció d'observar una possible generalització en la realització del procés; b) les referències als destinataris, per establir la incidència del context de recepció; c) els usos de la 2a persona en la conversa, com a indici dels diferents contextos que participen en el context de la tasca; d) les reformulacions en el text que es va elaborant, anomenat "text intentat", com a indici de l'adequació als diferents contextos que hi intervenen.
Els resultats mostren la importància del context de recepció per a la representació de la tasca i per a la orientació i el control del procés, així com també la seva importància com a motor de la transformació de coneixements i la construcció d'aprenentatges. Corroboren també la confluència dels diferents contextos en el context de producció i la importància del treball en grup com a element facilitador i de mediació. Mostren, també, les diferències entre els grups, de les quals n'apunten possibles causes que plantegen noves hipòtesis de treball. La presència del context escolar com a context d'aprenentatge es mostra únicament com a rerafons en qüestions puntuals relatives a procediments de treball i a aspectes normatius de la llengua escrita La condició d'aprenents dels estudiants es mostra en el desconeixement o desorientació sobre determinats aspectes relatius al control del text com a unitat global i del procés com a conjunt de procediments. En aquesta línia es manifesta la necessitat de la intervenció didàctica que promogui l'emergència d'un millor autocontrol sobre l'activitat a partir de l'establiment d'uns objectius d'aprenentatge i del seu seguiment a través de mecanismes d'avaluació formativa.; Improving teaching and learning processes of writing composition follows the path of research on composition processes and on teaching and learning composition in school contexts. Writing instruction faces the challenge of elaborating a theory of writing in school contexts through the observation and analysis of how cognitive benefits of written language are reached, as stressed by Vygotsky and other scholars in relation to the intellectual, personal and social development of human beings.
Different perspectives on the concept "context", considered in studies on written composition, are integrated in a model of context interaction that becomes the theoretical basis to the research. Four contexts are considered in it: a) the context of the writer, gathering the experience and knowledge on written language and written language use formerly acquired by the writer; b) the context of reception, or social context of written language use, emerging from the sociocultural history of a group or a discourse community, and also subject to subsequent changes derived from the social use of language; c) the context of production or context of the task, where the composition process develops, and where the different subprocesses and operations involved in the writing composition are carried out in a recursive, dynamic and complex interaction; and d) the context of teaching and learning writing, that is to say, the context of school and of the classroom. According to studies on the differences in the composition process of expert and novice writers, as well as to the results of classroom research focusing on the conditions that facilitate the complexity of the process, two considerations are brought forth: the proposal of writing tasks aiming to real contexts of use, and the need to establish mediation tools along the composition process. Collaborative writing tasks following the lines of project work accomplish both conditions. In the context of production of any collaborative writing task the following interactions appear: communicatve interaction between writer and reader, in which the writer projects herself in the context of the reader to negotiate reciprocity between her intentions and the reader's context in a discursive situation determined by social parameters of written language use; interaction among the participants in the task, acting as a mediation tool both to build and share mental representations of the task and of the text and to monitor and control the operations involved in the process; interaction between the individual writer's knowledge and the emergent knowledge built within the context of the task, referring either to the language, to the topic content or to the procedures aiming to carry out the task.
Analysis of context interaction focuses in the composition process of an explanatory text on how kaleidoscopes always offer different images by turning them to eother side. The writers are primary school students, aged 11, and the readers are also students of a lower level, aged 8. It is a contextualized research in the classroom, embedded in a real writing task and within shared contexts of production. Protocols of verbal interactions among the participants in five collaborative groups along two classroom sessions constitute the data of analysis. The parameters observed refer to: a) characteristics of the composition process, aiming to find out any general procedures in the processes followed by different groups; b) explicit references to readers, aiming to establish the influence of the context of reception; c) explicit utterances including references to the second person pronoun, to follow the presence of the different contexts involved in the process, d) reformulations of the text being written, known as "attempted text", aiming to observe the writers' consideration of the differents contexts participating in the composition process.
The results show the importance of the context of reception to contribute to the representation of the task, to guide and monitor the process and also to enhance knowledge transforming and knowledge building. They demonstrate the multiplicity of contexts interacting in the context of the task and the importance of group work to mediate in it. They also show differences among groups, and some new hypothesis emerge to follow the causes of these differences. The school context as a learning context appears as the background in some aspects related to school procedures in writing tasks or to standard norms of written language. Writers appear as learners in some other aspects, as in the lack of orientation in the control of the text structure and in the monitoring of the process as a whole. This fact stresses the need for a didactic intervention, in the sense of promoting a better understanding of the different contexts interacting in the composition process, by establishing mechanisms of autocontrol on the task through the negotiation of explicit learning goals and through formative assessment tools.

Una aproximació a la informàtica educativa. La construcció del relat

Tue, 12 Apr 2011 14:34:02 GMT

Una aproximació a la informàtica educativa. La construcció del relat Vilà i Miguel, Núria

L'avaluació formativa en l'ensenyament i l'aprenentatge de la composició escrita. Anàlisi de la incidència de la pauta d'avaluació en el procés de composició escrita

Tue, 12 Apr 2011 14:34:00 GMT

L'avaluació formativa en l'ensenyament i l'aprenentatge de la composició escrita. Anàlisi de la incidència de la pauta d'avaluació en el procés de composició escrita Ribas, Teresa Aquesta investigació posa en relleu els processos de composició escrita desenvolupats pels alumnes en una situació natural de classe durant una tasca de redacció cooperativa i descriu com es desenvolupa l'avaluació formativa prevista per la professora amb l'ajuda d'una pauta. Es parteix dels supòsits següents: a) la pauta d'avaluació ajudarà els alumnes a gestionar el procés de composició i a regular l'aprenentatge; b) la pauta servirà perquè els alumnes facin explícits els coneixements treballats durant la Seqüència Didàctica i els utilitzin en el moment de revisar els seus textos; i c) no tots els grups d'alumnes faran el mateix ús de la pauta d'avaluació.
Les preguntes que guien la recerca es formulen dins de tres àmbits. El primer pretén conèixer com utilitzen els petits grups d'alumnes la pauta d'avaluació; el segon vol mostrar la relació que hi ha entre la pauta i la regulació del procés de composició dels textos; i el tercer busca establir les característiques de l'activitat metalingüística manifestada en el procés de composició escrita.
La primera part del treball recull el marc teòric, que prové a la vegada de dues tradicions diferents. En el primer capítol s'exposa la visió de l'avaluació formativa des dels estudis psicopedagògics i sociològics, de la qual es destaquen fonamentalment quatre idees: 1) l'avaluació formativa entesa com un procés de regulació inserit en el si dels processos d'aprenentatge escolar; 2) l'avaluació com un mecanisme al servei de la diversificació de l'ensenyament i de la compensació de les desigualtats dels alumnes; 3) l'avaluació com un procés de negociació en el marc de la interacció que representa tot procés de formació; i 4) l'avaluació com a procés d'autoregulació que permet l'adquisició de l'autonomia de l'alumne en el seu procés d'aprenentatge.
Al segon apítol es presenta el marc teòric de l'ensenyament i l'aprenentatge de la composicio escrita, concretat en una proposta de seqüències didàctiques basades en projectes, desenvolupada fonamentalment per Camps (1994). Aquestes seqüències didàctiques es caracteritzen per integrar dues activitats diferents: una de discursiva, que consisteix en l'elaboració d'un text, i una altra d'aprenentatge, pròpia del marc escolar en el qual té lloc. L'atenció al procés de composició escrita és una altra de les característiques del model d'ensenyament triat, així com la interrelació entre els continguts de tipus declaratiu i els de tipus procedimental. És en aquest segon capítol on es planteja també el marc propi de l'avaluació formativa en el procés d'ensenyament i aprenentatge de la composició escrita, que recull les aportacions esbossades en el primer capítol i les articula en funció de l'especificitat de l'ensenyament de la composició escrita i de les característiques del model didàctic escollit.
La segona part del treball conté l'exposició de la investigació empírica i s'organitza en quatre capítols. En els dos primers s'explicita el disseny de la recerca: es formulen els objectius i preguntes de recerca que la guien, s'exposa i es justifica la metodologia qualitativa utilitzada i es descriu el context de situació natural en què s'ha produït el procés de recollida de les dades. Els dos capítols restants són els dedicats a presentar l'anàlisi de les dades i els resultats obtinguts. En ells es descriuen, respectivament, l'anàlisi del procés de composició escrita en grup i l'anàlisi de l'avaluació formativa en el procés de composició escrita en grup.
La tercera i última part sintetitza les conclusions generals que poden extreure's de les anàlisis precedents i les línies de futur que obre aquesta recerca. Les conclusions s'estructuren en tres punts principals: a) la pauta facilita els comentaris dels alumnes de secundària sobre els continguts d'aprenentatge de la seqüència didàctica; b) el procés seguit per cada grup és divers i l'ús que es fa de la pauta també ho és; i c) la unitat d'anàlisi que hem anomenat "Seqüència metalingüística" té un interès remarcable per accedir al procés seguit pels alumnes en la tasca de redacció.; Esta investigación pone de relieve los procesos de composición escrita desarrollados por los alumnos en una situación natural de clase durante una tarea de redacción cooperativa para destacar cómo se lleva a término efectivamente la evaluación formativa prevista por la profesora con la ayuda de una pauta. Se parte de las siguientes premisas: a) la pauta de evaluación ayudará a los alumnos a gestionar su proceso de composición y a regular el aprendizaje; b) la pauta servirá para que los alumnos hagan explícitos los conocimientos trabajados durante la Secuencia didáctica y los utilicen en el momento de revisar sus textos; y c) no todos los grupos de alumnos usarán la pauta de la misma manera.
Las preguntas que guían la investigación se formulan en tres ámbitos. El primero pretende conocer cómo utilizan los pequeños grupos de alumnos la pauta de evaluación; el segundo quiere mostrar la relación que existe entre la pauta y la regulación del proceso de composición escrita; y la tercera busca establecer las características de la actividad metalingüística manifestada en el proceso de composición escrita.
La primera parte del trabajo recoge el marco teórico de referencia, que proviene a la vez de dos tradiciones distintas. En el primer capítulo se expone la visión de la evaluación formativa desde los estudios psicopedagógicos y sociológicos, de la cual se destacan fundamentalmente cuatro ideas: 1) la evaluación formativa como un proceso de regulación inserido en el si de procesos de aprendizaje escolar; 2) La evaluación como mecanismo al servicio de la enseñanza y de la compensación de las desigualdades de los alumnos; 3) la evaluación como un proceso de negociación en el marco de la interacción que representa todo proceso de formación; y 4) la evaluación como proceso de autorregulación que permite la adquisición de la autonomía del alumno en su proceso de aprendizaje.
En el segundo capítulo se presenta el marco teórico de la enseñanza y el aprendizaje de la composición escrita, a partir de una propuesta de secuencias didácticas basadas en proyectos, desarrollada fundamentalmente por Camps (1994). Estas secuencias didácticas se caracterizan por integrar dos actividades distintas: una de discursiva, que consiste en la elaboración de un texto, y otra de aprendizaje, propia del marco escolar en dónde tiene lugar. La atención al proceso de composición escrita es otra de las características del modelo de enseñanza escogido, así como la interrelación entre los contenidos de tipo declarativo y los de tipo procedimental. Es en este segundo capítulo dónde se plantea también el marco propio de la evaluación formativa en el proceso de enseñanza y aprendizaje de la composición escrita, que recoge las aportaciones apuntadas en el primer capítulo y las articula en función de la especificidad de la enseñanza de la composición escrita y de las características del modelo didáctico escogido.
La segunda parte del trabajo contiene la exposición de la investigación empírica y se organiza en cuatro capítulos. En los dos primeros se explicita el diseño de la investigación: se formulan los objetivos y preguntas que la guían, se expone y se justifica la metodología cualitativa utilizada y se describe el contexto en el cual se han producido los datos y su proceso de recogida. En los dos capítulos restantes de presenta el análisis de los datos y los resultados obtenidos. En ellos se describen, respectivamente, el análisis del proceso de composición escrita en grupo y el análisis de la evaluación formativa en el proceso de composición escrita en grupo.
La tercera y última parte sintetiza las conclusiones generales que pueden extraerse de los análisis precedentes y las líneas de futuro que abre esta investigación. Las conclusiones se estructuran en tres puntos principales: a) la pauta facilita los comentarios de los alumnos de secundaria sobre los contenidos de aprendizaje de la secuencia didáctica; b) el proceso seguido por cada grupo es distinto y el uso de la pauta que se hace también; y c) la unidad de análisis que hemos llamado "Secuencia metalingüística" tiene un gran interés para acceder al proceso seguido por los alumnos en la tarea de redacción.; This research examines the writing process of the students in a classroom situation during a composition task. The aim is to see how the assessment guidelines aid the effectiveness of the formative evaluation planned by the teacher. We start with the following assumptions: a) the assessment guidelines will help the students to conduct the writing process and regulate the learning process; b) the assessment guidelines will serve to enable students to make explicit the knowledge worked on in the class during the teaching sequence and to use this knowledge when revising their texts; and c) not all groups of pupils will make de same use of these assessment guidelines.
The work comprises three sections. The first aims to discover how that small groups of students use the assessment guidelines; the second sets out to explore the relationship between the guidelines and the student's regulation of the writing process; and the third aims to establish the characteristics of the metalinguistic activity occurring in the writing process.
The theoretical framework of the first part of this work draws from two different traditions. The first chapter presents formative assessment from the perspective of psycho-pedagogical and sociological studies, and emphasises four main ideas: 1) formative assessment is understood as a regulating process within the school learning process; 2) assessment is a mechanism serving to diversify teaching and counterbalance student inequalities; 3) assessment is a process of negotiation within the framework of the interaction characterising all learning; and 4) assessment is a process of self-regulation that enables the students to become autonomous learners.
The second chapter resents the theoretical framework for the teaching and learning of written composition. More specifically, it presents a proposal for project-based didactic sequences, developed mainly by Camps (1994). These didactic sequences integrate two different activities: a discursive activity comprising elaboration of a text, and a learning activity which is customary in the school setting in which it takes place. The attention paid to the writing process is another of the characteristics of the learning model that we have employed, as is the interrelationship between the declarative and the procedural contents. The second chapter presents the framework of formative assessment in the teaching and learning process. This chapter gathers together and links with the specificity of the teaching of writing and the characteristics of the chosen didactic models.
The second part of the work comprises presentation of the empirical research and is divided into four chapters. The first two chapters present the design of the research: the objectives and questions that guide it, and a description and justification of qualitative method used. There is also a description of the contexts in which the research took place and an account of the procedures employed for gathering the data. The last two chapters present analysis of the data and the results obtained. They include a description of the analysis of the process of group writing and the analysis of the formative assessment in the process of group writing.
The third and final part is a synthesis of the general conclusions drawn from the above analysis and an indication of the paths that future study might take. The conclusions take the form of three main points: a) the assessment guidelines facilitate comments on the content learned in the didactic sequence; b) each group follows a different process and the use that they make of the assessment guidelines also varies; and ) the unit of analysis we have called "metalinguistic sequence" is of great interest in that it enables us to access the writing process of students.

Transversalitat i disciplinarietat des de la didàctica de les ciències socials: l'ensenyament de l'educació viària

Tue, 12 Apr 2011 14:33:58 GMT

Transversalitat i disciplinarietat des de la didàctica de les ciències socials: l'ensenyament de l'educació viària Oller i Freixa, Montserrat

L'ensenyament i l'aprenentatge del discurs oral formal. Una seqüència didàctica sobre les explicacions orals a classe

Tue, 12 Apr 2011 14:33:51 GMT

L'ensenyament i l'aprenentatge del discurs oral formal. Una seqüència didàctica sobre les explicacions orals a classe Vilà i Santasusana, Montserrat

Processos de composició escrita i programes d'immersió: els canvis de llengua en la interacció per a la composició en L2

Tue, 12 Apr 2011 14:33:48 GMT

Processos de composició escrita i programes d'immersió: els canvis de llengua en la interacció per a la composició en L2 Guasch i Boyé, Oriol

El portafolio oral como instrumento de evaluación formativa en el aula de lengua extranjera

Tue, 12 Apr 2011 14:33:45 GMT

El portafolio oral como instrumento de evaluación formativa en el aula de lengua extranjera Escobar Urmeneta, Cristina

Prácticas de lectura literaria en dos aulas de segundo de secundaria

Tue, 12 Apr 2011 14:33:42 GMT

Prácticas de lectura literaria en dos aulas de segundo de secundaria Trujillo Culebro, Francisca La tesis denominada "Prácticas de lectura literaria en dos aulas de segundo de secundaria" describe, analiza e interpreta dos modos distintos de leer textos literarios en las aulas. Nuestro punto de partida es que esta lectura de textos es un momento de intervención pedagógica en la enseñanza de la literatura. Por ello nos pareció fundamental acercarnos a prácticas de lectura reales. Además creemos que enseñar literatura tiene que ver con enseñar a apreciar la literatura en el marco de una educación literaria que desemboque en la formación de lectores literarios.
El trabajo está estructurado en tres capítulos. En el primero de ellos se encuentra el marco teórico conformado por los lugares desde los cuales nos parece oportuno abordar la didáctica de la literatura en secundaria. Desde la teoría de la lectura, desde la teoría literaria, desde el currículum, desde el libro de texto y desde la práctica educativa cotidiana.
En el capítulo dos presentamos el diseño de la investigación que tuvo principalmente un enfoque cualitativo-interpretativo. Los objetivos que perseguimos así como los instrumentos diseñados nos permitieron centrar nuestro objeto de investigación.
En el último capítulo está el análisis y discusión de los datos obtenidos. La interpretación de todo lo observado nos permitió arribar a las conclusiones en las que sugerimos que la didáctica de la literatura en secundaria es un asunto de atención urgente en la agenda educativa.; The denominated thesis "Practical of literary reading in two classrooms of second of secondary" describes, analyzes and interprets two different ways to read literary texts in the classrooms. Our departure point is that this text reading is a little while of pedagogical intervention in the education of Literature. For that reason it seemed fundamental to us to approach to us real practices of reading. In addition we think that to teach Literature it has to do with teaching within the framework to appreciate the Literature of a literary education that ends at the formation of literary readers.
The work is structured in three chapters. In first of them is the theoretical frame conformed by the places from which it seems to us opportune to approach the Didactics of Literature in secondary. From the theory of the reading, from the literary theory, the curriculum, the text book and the daily educative practice.
In chapter two we presented/displayed the design of the investigation that had a qualitative-interpretativo approach mainly. The objectives that we persecuted as well as thedesigned instruments allowed us to center our object of investigation.
In the last chapter is the analysis and discussion of the collected data. The interpretation of all the observed one allowed us to arrive at the conclusions in which we suggested didactic it of Literature in secondary is a subject of urgent attention in the educative agenda.

El efecto de la instrucción en el desarrollo de las estrategias de cortesía verbal en cartas de opinión a un periódico en el marco de la investigación en acción de una secuencia didáctica (alumnos de último curso de Escuela Oficial de Idiomas)

Tue, 12 Apr 2011 14:33:41 GMT

El efecto de la instrucción en el desarrollo de las estrategias de cortesía verbal en cartas de opinión a un periódico en el marco de la investigación en acción de una secuencia didáctica (alumnos de último curso de Escuela Oficial de Idiomas) Garín Martínez, Inmaculada Durante años la idea de que la escritura en terceras lenguas necesita un cambio de perspectiva nos ha impulsado a buscar formas alternativas de enseñar a escribir a los alumnos de la Escuela Oficial de Idiomas. Puesto que la lengua no es sólo un instrumento para representar el mundo, sino sobre todo un instrumento para actuar en él, los alumnos han de desarrollar las competencias necesarias para entablar relaciones sociales con personas de otras lenguas y culturas. La comunicación entendida como un proceso de negociación de significados entre los participantes nos obliga a este cambio de perspectiva en la forma de enseñar a escribir.
Esta tesis doctoral se enmarca dentro del campo de investigación en Didáctica de la composición escrita puesto que entre sus objetivos está el de contribuir al desarrollo de un modelo de enseñanza de la escritura en terceras lenguas basado en la teoría pragmática y enfocado al género discursivo y el de averiguar cómo orientar la acción didáctica para que los estudiantes de la EOI desarrollen formas de expresión escrita más adecuadas.
El documento recoge un amplio estado de la cuestión en el que se contemplan el conjunto de referencias asociadas al campo de trabajo. Posteriormente se propone un modelo original que permite una formulación más exhaustiva y detallada del problema que las consideradas tradicionalmente.
En concreto la tesis se ha centrado en las estrategias de cortesía en las cartas de opinión. En primer lugar, se analizaron 14 cartas escritas por nativos y publicadas en prensa escrita o digital con el objeto de configurar un modelo pedagógico de este tipo de texto para poder enseñarlo. Tras los análisis se configuró un modelo analítico de estructura tripartita: Inicio, parte media y cierre. Y se seleccionarion cuatro estrategias de cortesía: usos inclusivos, ocultación del agente, preguntas retóricas y mitigadores. Posteriormente se diseñó la secuencia didáctica y se implementó. En este sentido, uno de los principales objetivos de la tesis ha sido el probar si este tipo de instrucción pragmática que favorecía el uso de estrategias discursivas en la composición escrita con alumnos de último curso de la EOI.
Las cartas se analizaron de acuerdo con la teoría de la cortesía (Brown y Levinson, 1987), la sociolingüística interaccional (Gumperz y Hymes, 1972), la perspectiva funcionalista (Halliday, 1975, 1979, 1985) y el análisis del discurso (Van Dijk, 1977, 1978, 1980; McCarthy, 1991; Coulthard (ed.) 1994). La secuencia de instrucción se diseñó de acuerdo con el modelo de desarrollado por Camps, (1994) y Dolz, (1994, 1995), y ampliado por otros autores (Camps 1996; 1999, 2001, 2003; Camps y Vilà, 1994; Camps et altri, (eds) 2000); Vilà, 2000; Dolz y Schneuwly, 1998.). Tras impartir la secuencia de instrucción se analizaron las cartas de seis de los alumnos antes y después de la instrucción de acuerdo con el modelo analítico descubierto en la primera parte. Estos análisis arrojaron resultados positivos a los efectos de la instrucción en estrategias de cortesía en cartas de opinión a un periódico en la mayoría de los casos analizados, por lo que la instrucción fue beneficiosa.
Uno de los méritos de este trabajo es que los análisis pre-post se enmarcaron en un proceso de investigación en acción puesto que la investigadora y la profesora fueron la misma persona. Entre los datos recogidos y analizados figuran, además de las cartas de opinión, entrevistas, cuestionarios y el diario de la profesora.
La tesis concluye que el proyecto de escritura de la secuencia de instrucción diseñada se ha mostrado idóneo para el desarrollo de las competencias pragmáticas y discursivas en el medio escrito con alumnos de quinto curso de EOI.; For years the idea that writing in a second language needs a change of perspective has propelled us to look for an alternative way of teaching to write in the context of the Official Language School. Given that language is not only an instrument to represent the world, but above all an instrument to act in it, students need to develop the necessary competences to establish social relationships with people of other languages and cultures. Communication understood as a process of negotiation of meaning among participants makes this change of perspective of our way of teaching writing necessary.
This dissertation belongs to the field of research in writing pedagogy because one of its aims is to contribute to the development of a model of teaching writing in a second language context based on pragmatic theory and focused in a discursive genre, and to find out how to address our pedagogic action so as to make language school students develop more adequate writing skills.
This document surveys a wide state of the art in which a wide range of theories associated to this field are taken into account. Following this an original model is suggested which allows a more thorough and detailed formulation of the problem than previously considered.
This thesis is especially concerned with politeness strategies in letters to the editor. In the first place, fourteen letters written by natives and published in written or digital press were analyzed with the idea of building a pedagogic model of this type of text oriented to teaching contexts. After the analysis a three-part analytic model was devised: beginning, middle and end. And four politeness strategies were selected: inclusive uses, subject erasement, rhetoric questions and mitigators. Later a didactic unit was designed and implemented. One of the main objectives of this thesis has been to test if this type of instruction promoted the use of discursive strategies in written compositions with fifth-year students (Official Language School).
The letters were analyzed according to politeness theory (Brown y Levinson, 1987), interaccional sociolinguistics (Gumperz y Hymes, 1972), functionalist perspective (Halliday, 1975, 1979, 1985) and discourse analysis (Van Dijk, 1977, 1978, 1980; McCarthy, 1991; Coulthard (ed.) 1994). The didactic unit was disigned according to Camps, (1994) and Dolz, (1994, 1995) model, and other authors (Camps 1996; 1999, 2001, 2003; Camps and Vilà, 1994; Camps et altri, (eds) 2000); Vilà, 2000; Dolz y Schneuwly, 1998.). After the implementation of the didactic unit, the letters of six students written before and after the instruction were analyzed according to the analytic model of the first part. These analysis gave postive results to the effect of instruction in politeness strategies in letters of opinion to a newspaper in most cases analyzed, so the instruction was beneficial.
One of the merits of this work is that the pre-post analysis were part of a research action process because the teacher and the researcher were the same person. Among tha data collected and analyzed, besides the letters of opinion, were the interviews with the students, the questionnaires and the teacher's journal.
The thesis concludes that the writing project of the unit designed has been appropriate for the development of the pragmatic and discursive competences in writing with fifth-year students od the Official Language School.

Canvi i continuïtat. Conceptes clau en l'ensenyament de les ciències socials en l'educació secundària obligatòria

Tue, 12 Apr 2011 14:33:41 GMT

Canvi i continuïtat. Conceptes clau en l'ensenyament de les ciències socials en l'educació secundària obligatòria Pons Mir, Manel L'objectiu general de la tesi és investigar els encerts i les dificultats que tenen els alumnes d'Educació Secundària Obligatòria en la construcció dels conceptes clau de canvi i continuïtat.
L'opció d'ordenar el currículum escolar de Ciències Socials a partir dels conceptes clau, formulada en el seu moment al món educatiu anglosaxó, ha estat introduïda i defensada al nostre país per la doctora Pilar Benejam. En aquesta investigació, doncs, la influència del pensament d'aquesta doctora ha estat molt important, així com les investigacions referides a la utilització del llenguatge en la construcció del coneixement social. El marc teòric de la tesi intenta integrar la concepció socioconstructivista del procés d'ensenyament i aprenentatge escolar i els principis de Habermas de la teoria de la comunicació.
A partir d'aquesta fonamentació es proposa un model d'investigació educativa inspirat en la investigació acció i en el paradigma sociocrític.
En l'àmbit de la Didàctica de les Ciències Socials s'opta per un currículum elaborat a partir d'una selecció de conceptes clau de l'àrea, fet que permet treballar els continguts de manera interdisciplinària i integrar les categories d'espai i temps a una mateixa seqüència instructiva.
El treball se centra en dotze alumnes de tercer d'ESO que pertanyen a un mateix grup i a un mateix centre educatiu, així com en cinc entrevistes fetes a estudiants universitaris en pràctiques.
La metodologia utilitzada ha permès relacionar el marc teòric amb els objectius. Les variables relacionades amb els conceptes de canvi i continuïtat seleccionades (simultaneïtat, causes i conseqüències, ritmes evolutius, durada, multiplicitat de temps i variacions en les funcions) relacionades amb diverses disciplines i analitzades a partir de diferents competències lingüístiques (descripció, explicació, justificació, interpretació i argumentació) han fet possibles fer algunes aportacions relacionades amb l'àrea de Didàctica de les Ciències Socials i referides a l'Educació Secundària Obligatòria.
L'experimentació de la unitat didàctica "La ciutat" a tercer d'ESO, construïda a partir dels criteris citats anteriorment i aplicada metodològicament a partir d'instruments mesurables a posteriori produccions escrites i entrevistes ha permès arribar a resultats concrets i aplicables amb la intenció de ser instruments de la millora de la didàctica del coneixement social.; This Ph. D. Thesis aims to investigate how secondary students construct the key social concept of "continuity and change". We are especially interested in examining the cases in which they manage to build up such knowledge and also the problem-solving processes they go through.
The importance of having a curriculum framework for Social Sciences based on key concepts was an issue long discussed by English-speaking academics and defended in Spain by Dr. Pilar Benejam. Our research work is, then, grounded on the theoretical contributions of Benejam to the field, as well as, on the literature about how language structures the construction of social knowledge. Thus, our theoretical framework establishes close links between the socioconstructivist view of teaching and learning processes in a formal milieu with Habernas' theory of communication. As a result, the design of our educational research study is supported by the principles of action-research within a socio-critical paradigm.
Researchers and scholars in the field of Social Sciences Didactics who advocate in favour of structuring the curriculum contents through the selection of key concepts suggest that such a procedure offers teachers the possibility of (a) adopting an interdisciplinary approach to present content knowledge and (b) integrating the categories of space and time within the same didactic project. Within this framework, we designed a project called "the city", which was then implemented in a secondary classroom with students aged 14-15. Our corpus is composed of the following texts: a) the written output produced by the secondary students who took part in the project, b) transcripts of the interviews with twelve of the secondary students in the target group and c) transcripts of the interviews with student-teachers who engaged in the implementation of the project.
We analysed the variables associated with the concept of "continuity and change" (simultaneity, "cause and consequence", "pace of change", "time span", "chronology" and function variability) and related them with different disciplines through the analysis of the linguistic competencies required to produce various texts types (descriptive, expository, explanatory, interpretative and argumentative). Our results allow us to shed some light about what the Didactics of the Social Sciences should be like in Compulsory Secondary Education.

L'ús didàctic i el valor educatiu del patrimoni cultural

Tue, 12 Apr 2011 14:33:41 GMT

L'ús didàctic i el valor educatiu del patrimoni cultural González Monfort, Neus Aquesta investigació té com a finalitat esbrinar què es considera patrimoni cultural a l'ensenyament i què i com s'ensenya. I per esbrinar-ho s'ha construït un model conceptual del patrimoni cultural per a l'ensenyament a través d'una proposta de transposició didàctica. Aquest model ha permès fer l'anàlisi i la valoració del seu tractament en els currículums, en els manuals i en d'altres materials. A partir d'aquest model conceptual, s'ha caracteritzat el tractament educatiu del patrimoni cultural a l'ESO a través de:
- esbrinar, analitzar i valorar el tractament del patrimoni en els currículums de Catalunya i Espanya i d'altres països del nostre entorn cultural destacant les finalitats del seu ensenyament i la concreció dels objectius i de continguts d'aprenentatge,
- analitzar les aportacions de manuals i de materials elaborats per museus,
- analitzar i valorar l'opinió del professorat i d'experts sobre el valor educatiu del patrimoni cultural, i
- observar, descriure i interpretar tres situacions educatives relacionades amb el procés d'ensenyament-aprenentatge del patrimoni cultural.
Les hipòtesis d'aquesta recerca són les següents:
- Existeix un gran interès per l'ensenyament del patrimoni cultural però, en canvi, no sembla que s'hagi fet un esforç massa gran de conceptualització i de transposició didàctica a partir de les noves aportacions, ni per part del professorat ni de les administracions educatives, i
- Hi ha un gran interès per difondre i fer accessible el patrimoni cultural al públic escolar, com demostra l'augment de l'oferta de serveis i d'activitats educatives però, en canvi, no sembla que s'hagi fet l'esforç d'incorporar les aportacions que es fan des de la didàctica de les ciències socials.
A nivell metodològic, aquesta recerca s'ha plantejat com una investigació qualitativa que s'interessa fonamentalment per la comprensió i la interpretació de la realitat. Descriu i analitza la situació de l'ensenyament del patrimoni comparant la realitat amb un model teòric construït per guiar la recerca i donar sentit als seus resultats. La informació s'ha organitzat i interpretat en funció del model teòric establert prèviament, però també s'han considerat aquells aspectes no previstos que han aparegut durant l'obtenció d'informació i que s'han considerat significatius.
Els instruments utilitzats per l'obtenció d'informació són: l'anàlisi del contingut -dels programes, dels manuals i d'altres materials didàctics, de treballs de l'alumnat-; els qüestionaris, les entrevistes -a experts i a professors-; i l'observació no participativa de tres seqüències corresponents a tres professors diferents.
I finalment, es presenten les conclusions a partir dels objectius i dels supòsits plantejats al principi de la investigació, amb la intenció d'aportar millores a l'ús i al valor educatiu del patrimoni cultural en l'ensenyament obligatori. Tenint en compte totes les anàlisis i valoracions fetes a la llum del model conceptual, es considera que el patrimoni cultural és un constructe que inclou tots aquells elements materials o immaterials que cada grup (col·lectiu, comunitat, poble o societat) reconeix, selecciona, adopta voluntàriament com a llegat del seu passat. És el seu equipatge cultural en el present.
El patrimoni cultural en l'ensenyament hauria de configurar-se com l'herència que es transmet a les generacions futures perquè puguin gaudir-ne i aprendre d'ell, perquè puguin utilitzar-lo en la comprensió dels arrels històrics del seu present, i tinguin elements de decisió per al futur. L'ensenyament del patrimoni cultural pot ajudar a crear consciència història en els joves, ja que el seu aprenentatge els permetrà comprendre millor el passat que els envolta, valorar la historicitat del present, i participar conscientment en la construcció del seu futur personal i social. Per això, des de la didàctica de les ciències socials s'hauria de potenciar l'ensenyament i l'aprenentatge de les ciències socials mitjançant el patrimoni cultural, perquè pot facilitar la implicació i el compromís de la ciutadania per actuar de manera crítica, democràtica i responsable en consonància en els seus valors, principis i necessitats.; Esta investigación tiene como finalidad averiguar qué se considera patrimonio cultural en la enseñanza y qué y cómo se enseña. Y para averiguarlo se ha construido una modelo conceptual del patrimonio cultural para la enseñanza a través de una propuesta de transposición didáctica. Este modelo ha permitido hacer el análisis y la valoración de su tratamiento en los currículos en los manuales y en otros materiales. A partir de este modelo conceptual, se ha caracterizado el tratamiento educativo del patrimonio cultural en la ESO a través de:
- Averiguar, analizar y valorar el tratamiento del patrimonio en los currículos de Cataluña y España y de otros países de nuestro entorno cultural, destacando las finalidades de su enseñanza y la concreción de los objetivos y de los contenidos de aprendizaje,
- Analizar las aportaciones de los libros de texto, manuales y de materiales elaborados por museos,
- Analizar y valorar la opinión del profesorado y de expertos sobre el valor educativos del patrimonio cultural,
- Observar, describir e interpretar tres situaciones educativas relacionadas con el proceso de enseñanza-aprendizaje del patrimonio cultural.
Las hipótesis de esta investigación son las siguientes:
- Existe un gran interés por la enseñanza del patrimonio cultural pero, en cambio, no parece que se haga un verdadero esfuerzo de conceptualización y de transposición didáctica a partir de las nuevas aportaciones, ni por parte del profesorado ni de las administraciones educativas, y
- Hay un gran interés por difundir, divulgar y hacer accesible el patrimonio cultural al público escolar, como se demuestra con el aumento de la oferta de servicios y de actividades educativas pero, en cambio no parece que se haga un verdadero esfuerzo para incorporar las aportaciones que se hacen desde la didáctica de las ciencias sociales.
A nivel metodológico, esta investigación se ha planteado como una investigación cualitativa que se interesa fundamentalmente por la comprensión y la interpretación de la realidad. Describe y analiza la situación de la enseñanza del patrimonio comparando la realidad con un modelo teórico construido para guiar la investigación y dar sentido a los resultados. La información se ha organizado e interpretado en función del modelo teórico establecido previamente, pero también se han considerado aquellos aspectos no previstos que han aparecido durante la obtención de información y que se han considerado significativos.
Los instrumentos utilizados para la obtención de información son: el análisis del contenidos -de los currículos, de los manuales o libros de texto y otros materiales didácticos, de los trabajos del alumnado-; los cuestionarios, las entrevistas -a expertos y a profesorado-; y la observación no participativa de tres secuencias correspondientes a tres profesores diferentes.
Y finalmente, se presentan las conclusiones a partir de los objetivos y de los supuestos planteados al principio de la investigación, con la intención de aportar mejoras al uso y al valor educativo del patrimonio cultural en la educación obligatoria. Teniendo en cuenta todos estos análisis y valoraciones realizada a partir del modelo conceptual, se considera que el patrimonio cultural es un constructo que incluye todos aquellos elementos materiales o inmateriales, que cada grupo (colectivo, comunidad, pueblo o sociedad) reconoce, selecciona, adopta voluntariamente como legado de su pasado. Es su equipaje cultural en el presente.
El patrimonio cultural en la enseñanza debería de configurarse como la herencia que se transmite a las generaciones futuras para que puedan disfrutar y aprender de él, para que puedan utilizarlo en la comprensión de las raíces históricas de su presente, y tengan elementos de decisión para el futuro. La enseñanza del patrimonio cultural puede ayudar a crear conciencia histórica en los jóvenes, ya que su aprendizaje les permitirá comprender mejor el pasado que los rodea, valorar la historicidad del presente, y participar concientemente en la construcción de su futuro personal y social. Por eso, desde la didáctica de las ciencias sociales se debería potenciar la enseñanza y el aprendizaje de las ciencias sociales mediante el patrimonio cultural, porque puede facilitar la implicación y el compromiso de la ciudadanía para actuar de manera crítica, democrática y responsable en consonancia con sus valores, principios y necesidades.; This research has got as its main aim to find out what is considered by cultural heritage within the educative context and how it is taught and what is taught under this term. In order to study these three features of what is called cultural heritage, it has been built a conceptual model of cultural heritage in accordance with the educative context by means of a proposal of didactic transposition. This model has been essential for the analysis and evaluation of its treatment within the curricula, manuals and other didactic materials. By the use of the conceptual model, the educative treatment of cultural heritage in ESO (secondary education, but compulsory) has been characterised in terms of:
- To find out, analyse and value the treatment of cultural heritage within the curricula in Catalonia and the rest of Spain, as well as other countries which are closer to our cultural surrounding, highlighting their educative aims as well as how concrete learning objectives and contents are.
- To analyse the contributions of manuals and other didactic materials created by museums.
- To analyse and value teachers and other experts' opinions on the educative value of cultural heritage, and
- To observe, describe and interpret three educative situations related to the teaching and learning process of cultural heritage.
The hypotheses of this research are the following:
- The educative context has an interest on cultural heritage but, on the other hand, it seems that it has scarcely been an effort of conceptualising and of didactic transposition based on new and innovative contributions on behalf of teachers and educative administrations, and,
- Spreading and making cultural heritage accessible to the schooling public has been focus of interest and attention, as it is shown by the increase of offers based on educative services and activities, nevertheless, there has been a scarce effort of including the contributions from Social Sciences Didactics..
On a methodological level, this research has been designed as a qualitative whose interest relies mainly on understanding and interpreting reality. It describes and analyses the teaching situation of cultural heritage in comparison with a theoretical model built in order to guide the recherchÎ and give meaning to its results. The data has been organised and interpreted according to the theoretical model previously established, but also other unexpected or unplanned aspects which have been appearing throughout the data collection have been considered if relevant and meaningful.
The data collection instruments are: content analysis -programmes, manuals and other didactic material and students' works and assignments-; questionnaires, interviews -to teachers and other experts-; and non-participative observation of three sequences corresponding to the three different teachers.
And finally, the conclusions are presented on the base of the aforementioned objectives and hypothesis of the research; with the intention of contribute to the improvement of educative use and value of cultural heritage in compulsory secondary education. According to all analyses and valuations in the light of the conceptual model, it is considered that cultural heritage is a construct of each group (collective, community, people or society) which implies all the material and non-material elements which is recognised, selected, voluntary adopted as legacy of their past. It is the cultural baggage in the present.
Cultural heritage in education should be configured as the heritage which is passed to future generations because they could enjoy it and learn from it, because they could use it in order to understand the historical origins and stems of their present in a better way, as well as to be able to make decisions for their future. Teaching cultural heritage can help to create historical conscience for the youth, since its learning will help them to understand their past better, to value historicity of their present, and to participate consciously in the construction of their personal and social future.
This is the reason why from Social Sciences Didactics the teaching and learning of these sciences by means of cultural heritage should be fostered, since it could facilitate the implication and engagement of the citizens in order to act in a critical, democratic and responsible manner in accordance with their values, principals and needs.

Inmigración y lenguaje. Para una Didáctica de la hospitalidad. Estrategias de enseñanza y aprendizaje utilizadas por una inmigrante marroquí

Tue, 12 Apr 2011 14:33:40 GMT

Inmigración y lenguaje. Para una Didáctica de la hospitalidad. Estrategias de enseñanza y aprendizaje utilizadas por una inmigrante marroquí Reyes Muñoz, Edith En un mundo cada vez más diversificado, en el que la movilidad ciudadana impone la coexistencia de varias lenguas y culturas en el mundo, en los países europeos y, por supuesto, también en España, obliga a la administración, a los educadores y a la sociedad en general a tomar conciencia y a reaccionar frente a esta realidad plurilingüe y pluricultural.
¿Cómo debemos afrontar los educadores el reto de la enseñanza/ aprendizaje de las lenguas autóctonas, en especial si el recién llegado es una persona adulta? ¿Cómo pueden los educadores colaborar con las personas inmigrantes para hacer más fácil su adaptación a una nueva lengua y una nueva cultura, para que el choque cultural no sea traumático para ellos? Estas cuestiones nos impulsaron a llevar a cabo una investigación relacionada con el aprendizaje del castellano de una mujer inmigrante marroquí, teniendo en cuenta que
- aprender una segunda lengua, la lengua del país de acogida, facilita la vinculación e integración sociocultural;
- las personas requieren de múltiples habilidades y competencias, entre ellas las lingüísticas que les permitan vivir en una realidad multicultural y plurilingüe;
- la situación a la que se enfrentan los inmigrantes exige procesos y medios de interacción didáctica y comunicación que atiendan a procesos de integración, adaptación social, y respeto a los derechos humanos.

Las condiciones del cambio en la enseñanza de la geografía. Análisis de las innovaciones operadas en el temario de la geografía escolar por un grupo de docentes que participó de la capacitación en la Ciudad de Buenos Aires durante 2002-2004

Tue, 12 Apr 2011 14:33:39 GMT

Las condiciones del cambio en la enseñanza de la geografía. Análisis de las innovaciones operadas en el temario de la geografía escolar por un grupo de docentes que participó de la capacitación en la Ciudad de Buenos Aires durante 2002-2004 Fernández Caso, María Victoria El objetivo de esta investigación ha sido explorar las condiciones del cambio curricular a partir de la identificación, análisis e interpretación de las concepciones y prácticas vinculadas con la innovación de un grupo de profesores de secundaria con formación inicial no universitaria, que participó de la capacitación en el Centro de Pedagogías de Anticipación (CePA) de la Ciudad de Buenos Aires. El estudio se ocupa de validar la hipótesis que la innovación curricular excede las cuestiones estrictamente metodológicas de la enseñanza, camino usualmente postulado como más eficaz, siendo el escenario de la concepción y organización del conocimiento una pieza clave para incentivar la renovación.
En cuanto a las condiciones del cambio que se desprenden del análisis, las asociadas a la dimensión socio-cultural, revelan los motivos por los que la asignatura es percibida como encargada de enseñar toponimia y regiones y procedimientos acordes como la localización en un mapa y se destaca el papel que ha tenido la propia disciplina como productora de un saber generador de discursos naturalizantes sobre las sociedades y los territorios.
En el plano epistemológico, los discursos escolares no son transposiciones directas de los discursos disciplinares, porque el campo de la didáctica de la geografía se fue construyendo como lugar de encuentro, decantación y circulación no solo de tópicos sobre el territorio afines con ciertas tradiciones teóricas -sobre todo la regional y la geopolítica-, sino también de una variedad de visiones provenientes de otras fuentes -el ensayo histórico y sociológico, el saber estadístico y geológico, las elaboraciones de los círculos diplomáticos y militares- cuyos discursos la didáctica se ha ocupado de canonizar como contenido escolar. De acuerdo con la investigación, los fundamentos de la epistemología escolar del docente innovador hacen foco en la significatividad-relevancia del contenido y esta idea actúa como criterio guía en las elecciones relativas al temario escolar: atención al contexto socio-cultural, vinculación del grupo de alumnos con el tema-problema, potencialidad del tema-problema para desarrollar debates sobre valores y presencia del tema-problema en la agenda pública.
En la dimensión de la enseñanza, reconocer el trasfondo de permanencia presente en la epistemología práctica de los docentes, permite una mirada y una valoración más certera de los alcances de las innovaciones que van operándose en el currículum.
En el plano de la formación inicial, acortar la brecha entre geografía académica y geografía escolar es clave para superar las deficiencias de la formación en didáctica de las ciencias sociales, tanto en sus aspectos epistemológico-disciplinares como pedagógicos. Se ratifica la necesidad de producir fuertes transformaciones en la formación inicial, para desmantelar las visiones cerradas acerca de los procesos de enseñanza y aprendizaje, la concepción de la asignatura como continente de todo el saber relevante, pasible si acaso de retoques posteriores y para desmontar la lógica que considera que los fundamentos teóricos de la formación son universales y válidos para todo tiempo y lugar.
En el plano de la formación continua, el análisis permite validar la idea que la capacitación es inherente a la innovación. Se destaca la necesidad de que la capacitación no opere a modo de barniz o de legitimación de prácticas, para que en los espacios de formación se recuperen las formas en las que los docentes conciben la enseñanza de la geografía y en ese marco poner en cuestión, sin desautorizar, las prácticas. Visualizar la capacitación como problematización de la enseñanza y no como mero cuestionamiento de las prácticas vigentes, permite considerar los problemas de la enseñanza como punto de llegada y no de partida de la formación continua, desnaturalizar las prácticas y plantear otros modos de vinculación con el conocimiento.; The research examines an innovative experience undertaken by a group of high-school teachers trained at the Center for Anticipatory Learning Techniques (Centro de Pedagogías de Anticipación, CePA) of Buenos Aires City, who were not initially university graduates, in order to explore the conditions surrounding curricular change through the identification, analysis and interpretation of the conceptual and practical dimensions underpinning their experience. This study seeks to prove the premise that curricular innovation does not merely depend on the question of learning methodologies - generally deemed the most effective means to achieve it - and it portends that a key factor in bringing about innovation is the environment where knowledge is born and organized.
As to the conditions for change that emerge from the analysis, it is noted that changes relating to socio-cultural factors explain why geography courses are perceived mainly as a means for teaching geographical names, regions and related procedures such as searching locations on a map, thereby turning geography courses into an important source of knowledge from a perspective that seeks to explain societies and territories from a "naturalistic" approach.
At the epistemological level, the study notes that school discourse does not directly mirror disciplinary discourse. The teaching of geography has evolved as a building process for meeting, dissecting and circulating not only territorial topics stemming from some theoretical assumptions (mainly from the regional and geopolitical perspectives), but also from a variety of visions that reflect prevailing historical and sociological analyses, statistics, geological facts, as well as military and diplomatic rationalizations that filtered into school teaching contents.
It is clear from the research that the epistemological foundation on which the examined group of innovative teachers proceeded focussed on the significance and relevance of teaching contents: these became the guiding principles for the selection of school subjects. Central to this approach was the socio-cultural context - the relationship of the group of students to the subject/issue; the possible development of the subject/issue as a point of departure for debating values; and the presence of the subject/issue in the public agenda.
It is stated that from a teacher´s perspective, acknowledging the existence of a contextual background in the teachers´ epistemological practice opens the way to a wider and more accurate assessment of the innovations that are incorporated into the curriculum than has been the case in the absence of such recognition. At the initial levels of training, reducing the gap between academic and school geography is essential to correct the existing deficits in social sciences, both in their epistemological and disciplinary aspects and in their pedagogical dimension. Significant changes should be applied at the initial school training stages to eliminate closed visions of teaching and learning processes and to dismiss the idea that the course is the repository of all relevant knowledge, subject only to minor future modifications, if at all. Changes belie the logic according to which the theoretical underpinnings of training remain universally valid at all times.
At the level of continuous education, the analysis validates the notion that capacity-building is inherent to innovation. It is stressed that training should not be used as a thin layering that legitimizes existing practices and perpetuates them in order to avoid critical reassessments. If training is approached as raising problems in teaching and not merely questioning prevailing practices, it is possible to conceive of teaching problems as a point of arrival, rather than a point of departure in continuous education, thus opening the way to the transformation of practices and the search for other ways of relating to knowledge.

L'argumentació en l'aprenentatge del coneixement social

Tue, 12 Apr 2011 14:33:38 GMT

L'argumentació en l'aprenentatge del coneixement social Canals Cabau, Roser El treball d'investigació que a continuació es presenta és el resultat de la reflexió sobre la pràctica que he anat acumulant en la meva tasca com a professora de ciències socials a l'etapa secundària obligatòria durant divuit anys. Recull, bàsicament, l'experiència i la recerca dels darrers cursos escolars.
El punt de partida d'aquesta recerca tracta de comprovar si, a través de la pràctica de l'argumentació en l'aprenentatge del coneixement social, els estudiants de secundària elaboren un pensament més qualitatiu.
Aquesta hipòtesi es recolza en dos models teòrics: d'una banda, en la definició de coneixement social i en la caracterització d'un model didàctic per a l'ensenyament de les ciències socials; i, d'una altra banda, en el disseny de la metodologia i els materials didàctics i la seva experimentació per a:
- Analitzar i caracteritzar el pensament social que elaboren els estudiants a través de l'argumentació.
- Fer propostes de millora per a l'adquisició d'un pensament social més qualitatiu a les escoles.

Libros que enseñan a leer: álbumes metaficcionales y conocimiento literario

Tue, 12 Apr 2011 14:33:37 GMT

Libros que enseñan a leer: álbumes metaficcionales y conocimiento literario Silva-Díaz Ortega, María Cecilia El trabajo se propone analizar las potencialidades didácticas de los álbumes metaficcionales en los procesos de enseñanza-aprendizaje de la literatura a partir de la descripción sistemática de las vulneraciones que estos presentan con respecto a las historias canónicas y de la observación de la comprensión narrativa que expresan las respuestas de los lectores en una situación de aula en la que se introduce una pauta de discusión.
Con este fin en el marco teórico se sientan las bases para abordar esta materia abordándose los siguientes aspectos: La literatura infantil en el contexto de la postmodernidad; la teoría literaria sobre la metaficción y la manera en que ésta se manifiesta en la literatura infantil; el álbum como un producto cultural postmoderno de difícil definición; la manera en que se ha considerado al lector en la lectura metaficcional y las relaciones entre didáctica y metaficción en la lectura infantil.
Dividida en dos partes, la primera parte de la investigación titulada "Los álbumes: las enseñanzas", presenta un modelo para analizar sistemáticamente las variaciones metaficcionales en los álbumes. Una vez definidas las pautas que configuran el modelo, este se aplica a dos álbumes metaficcionales: Voces en el parque de Anthony Browne (Fondo de Cultura Económica) y Els tres porquets de David Wiesner (Joventut). Posteriormente, a partir del modelo, se interpretan las potencialidades de estos libros para favorecer la construcción de conocimientos literarios. La segunda parte "Los lectores: los aprendizajes" se dedica a la observación de la comprensión lectora de los álbumes metaficcionales por parte de un grupo de alumnos de Primero de la Enseñanza Superior Obligatoria (ESO) guiados por una pauta de discusión. La observación y análisis de las respuestas de los lectores y su comparación con las primeras respuestas surgidas de un cuestionario individual, permiten arribar a conclusiones parciales que muestran algunos de los conocimientos literarios que los lectores explicitan durante la discusión de álbumes metaficcionales. Finalmente, se presentan las conclusiones generales de la investigación y se ofrecen algunos aspectos a tener en cuenta para la utilización de este tipo de libros en los procesos de enseñanza-aprendizaje de la literatura

La Formación Continua de los docentes alfabetizadores: la evolución de sus planteamientos didácticos de atención a la diversidad en el aula. Análisis de un colectivo docente de la Escuela Municipal 3 de Puerto Madryn, Patagonia Argentina

Tue, 12 Apr 2011 14:33:37 GMT

La Formación Continua de los docentes alfabetizadores: la evolución de sus planteamientos didácticos de atención a la diversidad en el aula. Análisis de un colectivo docente de la Escuela Municipal 3 de Puerto Madryn, Patagonia Argentina Contín, Silvia Andrea Esta tesis doctoral estudia desde un paradigma naturalista interpretativo la evolución del pensamiento de un grupo de profesores alfabetizadores que desarrollan su tarea en una escuela urbano marginal de la ciudad de Puerto Madryn, Chubut, Patagonia Argentina. Cuenta con la dirección académica del Dr Arturo Noguerol Rodrigo, del departamento de didáctica de la Lengua, la Literatura y las Ciencias Sociales de la Universidad Autónoma de Barcelona.
La hipótesis central del mismo se sitúa en la línea del trabajo de Ballesteros, Llobera, Cambra, Palou, Riera, Civera y Perera (2001, p. 195) con quienes se acuerda que el pensamiento del profesor implica un entramado complejo en el que se combinan creencias, representaciones , saberes y que gran parte de los cambios esperados en los procesos formativos, pueden lograrse si se producen transformaciones reales en dichos ámbitos.
Dentro del marco anterior, los objetivos específicos del estudio se orientan a:
- Analizar el proceso formativo realizado con los docentes alfabetizadores de la Escuela Municipal 3 de la ciudad de Puerto Madryn.
- Interpretar de qué modo, a través del mismo, evoluciona el pensamiento del profesorado respecto a tres cuestiones concretas: la visión del propio rol docente, el concepto - enfoque de alfabetización y la visión de la familia en la alfabetización, habilitándose posibles mejoras respecto a la atención a la diversidad en la propuesta de enseñanza.
La tesis se estructura en ocho capítulos en los cuales se va mostrando el análisis de la experiencia formativa en cada una de sus fases de trabajo. Dichos datos, son confrontados con testimonios de la práctica alfabetizadora relevados por la doctoranda para conocer de qué modo los cambios de pensamiento habilitan posibilidades de atención a la diversidad en el aula.
Las conclusiones del estudio permiten afirmar que en la evolución del pensamiento del profesorado respecto a las diferentes categorías aparecen los siguientes procesos comunes:
- Exposición de las creencias de naturaleza personal y autobiográfica.
- Socialización de las mismas y creación de representaciones comunes.
- Reelaboración colectiva de creencias y representaciones a través de la interacción que proporcionan los talleres y reuniones.
- Construcción de saberes teóricos específicos con el aporte de material bibliográfico especializado.
- Socialización de los saberes específicos a partir del contraste de valoraciones con diferentes actores sociales.
Por otra parte el estudio muestra que los cambios experimentados en el pensamiento del profesorado, no tienen un correlato lineal, directo e inmediato en las prácticas educativas. Sin embargo también plantea que cuando los cambios en la práctica, devienen de una revisión previa del pensamiento del profesorado, poseen mayores posibilidades de afianzarse institucionalmente y aportar a la mejora de los procesos educativos porque:
- Superan en alguna medida las adhesiones acríticas, propias de la neofilia pedagógica introducida por las reformas educativas de los últimos años.
- Se elaboran a partir de la convergencia ecléctica de varios enfoques que se complementan para dar respuesta a problemas reales de la práctica.
- Han sido generados, consensuados y negociados dentro de marcos de pensamiento y acción conjunta que permiten una construcción social del conocimiento didáctico.
El estudio de tesis avanza sobre las querellas y debates metodológicos de corte positivista y conductista y resalta la complejidad y diversidad de factores que inciden en el éxito o fracaso de una propuesta alfabetizadora, mostrando la importancia de los enfoques alfabetizadores mediados por el profesor. De este modo, abre diversas perspectivas de debate didáctico para los centros educativos que deciden elaborar propuestas alfabetizadoras contextualizadas a través del aporte colaborativo de sus equipos directivos y docentes; My PhD thesis studies, from an interpretative naturistic paradigm, how current practice develops teachers' personal views on literacy. The teachers in the study work at a urban marginal school in the city of Puerto Madryn, Chubut, Argentinian Patagonia. The study is done under the supervision of Ph.D. Artur Noguerol Rodrigo, from the Department of Language Methodology, Literature and Social Studies of the "Universitat Autònoma de Barcelona".
The main hypothesis of the thesis follows the work of Ballesteros, Llobera, Cambra, Palou, Riera, Civera and Pereda (2001, p. 195) who state that teachers´ perspectives constitute a complex network which embraces personal beliefs, representations and knowledge as well. Within such framework, my research work aims at:
- Analysing the formal instruction practices undertaken by the literacy teachers at Escuela Municipal 3 in the city of Puerto Madryn.
- Interpreting how these practices shape the development of teachers´ thoughts regarding three specific issues: their own view of their teaching role, the concept of literacy approach and the role of the students´ family in the process of literacy.
- Examining whether the process of thought development results in a positive change related to the treatment of diversity in their teaching practices.
The Ph. D. thesis is structured into eight chapters which consecutively illustrate the analysis of classroom research at each stage. This data is confronted with the teachers´ comments about their literacy experiences in order to get to learn how changes in teachers´ thoughts enhance more opportunities to cater for diversity in the classroom.
The conclusions of this research study reveal common features in the process of thought development teachers experience, specially in the following categories:
- Displaying their own ideas and personal experiences.
- Sharing their experiences with colleagues and creating common representations.
- Collective reshaping of ideas and representations through interaction in workshops and meetings.
- Constructing significant theoretical knowledge with the support of specialised literature.
- Contrasting shared knowledge by contrasting values with different social actors.
This paper also shows that the changes in the teachers' thoughts, do not have a direct and immediate impact on their teaching practices. However, it also reveals that when changes occur, they derived from a process of reflection and are likely to become stable in the institution and favour the educational processes because:
- They are beyond the debate and discussions of the present school necrosis introduced by the reform of the educational system in the 90s´.
- They are the result of the convergence of different approaches which are combined to provide answers to conflicting situations of the teaching practice.
- They have been generated, discussed and negotiated within a framework of joint actions and ideas which favour the social construction of the methodological knowledge.
Finally, this Ph.D. thesis covers the methodological discussions of both "positivists and behaviourists" and stresses the complex and various factors that have implications for the success or failure of literacy projects. It also illustrates the relevance of teacher-mediated approaches to literacy in the classroom. Moreover, the study offers different methodological perspectives which are open to debate, specially interesting for those educational institutions which decide to embark on the elaboration of contextualised literacy proposals based on the collaborative work between teachers and their school management team.

Innovació en el currículum de Ciències Socials i formació del professorat. Una recerca-acció

Tue, 12 Apr 2011 14:33:36 GMT

Innovació en el currículum de Ciències Socials i formació del professorat. Una recerca-acció Boixader i Corominas, Agnès Aquesta investigació concilia la innovació curricular, la investigació educativa i la formació del professorat de Ciències Socials de secundària. És una mostra d'una línia de treball que pretén generar un canvi, innovar, en les pràctiques educatives d'aula per tal d'adaptar l'ensenyament i l'aprenentatge de les Ciències Socials a les necessitats dels nous contextos. Pretén donar resposta a preguntes com: quina és la millor manera de treballar a l'aula per aconseguir un bon aprenentatge en Ciències Socials? Com pot el professorat de Ciències Socials fer bones pràctiques? Com es pot formar un professor o una professora de secundària "sentint" que es forma? Com pot, el professorat, fer seu el bagatge teòric d'una innovació?
La investigació ha estat possible gràcies a la col·laboració de Diàleg 9, un equip de 9 persones d'especialitats diferents en el camp de les Ciències Socials, que treballant a l'ESO i el Batxillerat van acceptar de bon grat fer innovació curricular a les seves aules. Per tal d'assumir el marc teòric de la línia d'investigació que sobre conceptes socials clau han fet Benejam, Batllori o Casas es va dissenyar un curs de formació i ha estat la seva col·laboració i cooperació quotidianes que han permès fer la investigació mentre tots hi apreníem a fer "bones pràctiques" educatives.
La tesi consta de dues parts. En la primera es fa descripció de tot el procés per tal que el lector pugui situar-se en el context de la investigació; s'hi justifica la recerca, al·ludint especialment a raons que es sustenten en la voluntat, tant de la investigadora com de l'equip que és investigat, per ensenyar la comprensió i el compromís des del desig de treballar en col·laboració. En aquesta primera part també s'hi exposa i justifica la metodologia emprada i finalment s'hi exposen les bases teòriques, per una banda aquelles que donen sentit a la innovació curricular i per l'altra aquelles sobre les quals es fonamenta la pròpia investigació.
La segona part té dos grans capítols; en el primer (el núm. 6 de la tesi) s'hi exposa i justifica la innovació curricular a l'entorn de dos conceptes socials clau _conflicte i poder_, d'unes habilitats cognitivolingüístiques concretes (definir, narrar, descriure, explicar, justificar i argumentar), d'unes habilitats socials i d'unes estratègies d'ensenyament i aprenentatge, entre les quals destaca el treball en equip i el debat. També s'exposa, explica i justifica el projecte de formació, que es va elaborar per tal d'assumir el marc teòric de la innovació, es fa descripció de tot el succeït i s'analitzen i interpreten els resultats de la seva implementació. En el segon capítol d'aquesta segona part (capítol 7 de la tesi) es fa descripció de la intervenció didàctica, concretant els cursos, l'alumnat, el context concret de cada unitat didàctica, etc. Finalment s'analitzen i interpreten els resultats de la intervenció didàctica.
S'ha procedit a elaborar la recerca a través d'una metodologia qualitativa perquè s'ha pretès fer investigació educativa no pas partint de la racionalitat tècnica o instrumental sinó d'una racionalitat humana que fa ús de la raó sensible, aquella que permet tenir present el que en la modernitat se n'ha dit raó però que també contempla el sentiment i l'emoció. D'altra banda, tenint present que l'objecte de la investigació era captar i reconstruir el significats de processos, comportaments i accions que es desenvolupen en un entorn social concret, l'escola, l'aula, calia mantenir una orientació concreta i holística, per tal d'evitar parcel·lar en excés la realitat. En la sistematització de la informació s'ha utilitzat un procediment més inductiu que deductiu perquè la reconstrucció del que s'ha esdevingut en el camp objecte d'estudi i en el temps que ha durat la recerca no ha estat de fàcil anàlisi i sí de difícil teorització.
En tot moment s'ha maldat per mantenir el rigor i l'objectivitat de la recerca, tasca gens fàcil perquè la doble condició de companya de feina i d'investigadora ha obligat a aplicar una triangulació múltiple, temporal, de subjectes i de mètodes. Finalment, per encarar la innovació i la investigació sense deixar d'actuar com a docent, ha estat molt útil l'ús de mètodes d'investigació-acció (Carr, Elliott, Kemmis, Stenhouse) que permeten conciliar teoria i pràctica.
De les conclusions de la investigació se'n desprèn un model de formació permanent diferent als que s'han dissenyat fins ara i es demostra que el model ajuda el professorat de Secundària a fer "bones pràctiques", perquè li permet assumir amb facilitat el nous referents teòrics de la innovació, al mateix temps que s'assegura un bon aprenentatge per part de l'alumnat.
El model proposat suposa per fer néixer la necessitat i la voluntat de formar-se d'aquells que es formen. La demanda, nascuda en el si del col·lectiu de docents que es vol formar, elimina resistències internes, crea clima d'equip, suposa satisfacció personal, predisposa a la innovació, facilita posseir un projecte curricular compartit i adaptat a l'entorn, millora del clima relacional i permet convertir el lloc de treball en un lloc d'aprenentatge i de professionalització.; This research conciliates curriculum innovation, educational research and Secondary teacher training in Social Sciences. It examines a working line which pretends to generate a change, innovate, in the educational methods in the classroom in order to adapt the Social Science teaching and learning process to the needs of the new contexts. Its aim is to answer questions such as: what is the best way to work in the classroom in order to achieve a good learning process in Social Sciences? How can the Social Science teaching staff obtain 'good practices'? How can a secondary teacher be trained 'feeling' that is being trained? How can the teaching staff assume the theoretical knowledge of an innovation?
The research has been carried out thanks to the collaboration of Diàleg 9, a team of 9 people from different specialities within the Social Sciences area, working in ESO (Secondary Education) and Batxillerat (General Certificate of Education), who accepted with pleasure to innovate in their classrooms. In order to assume the theoretical framework of the research line based on key social concepts studied by Benejam, Batllori or Casas, a training course was created and their every day cooperation made the research possible while we all learned to implement 'good educational practices'.
The thesis consists of two parts. The first part describes the whole process for the reader to be situated in the research context. The research is justified, mentioning reasons based on the wish, both of the researcher and the team which is studied, to show the comprehension and the compromise from the desire of working in cooperation. In the first part the methodology used is also exposed and justified and finally theoretical bases are examined: on the one hand, the ones that are used in the curriculum innovation and on the other hand, those on which the research process is based.
The second part is composed of two big chapters: in the first chapter (Thesis, chapter 6) the curriculum innovation is expounded and justified grounded on 2 social key concepts (conflict and power), on specific cognitive linguistics skills (definition, narration, description, explanation, justification and argumentation), on social skills and on teaching and learning strategies, among which teamwork and debate stand out. The formation project, which was elaborated to assume the theoretical framework of innovation, is also presented, explained and justified, and there is a description of all the steps and the implementation outcomes are analysed and interpreted. The second chapter of the second part (Thesis, chapter 7) traces the didactic intervention, specifying the courses, the pupils, the context of every didactic unit, etc. Finally, the results of the didactic unit are analysed and interpreted.
The research has been conducted following a qualitative methodology as the purpose was an educational research based not on a technical or instrumental rationality but a human rationality which uses the 'sensitive rationality', taking into account what in modern times is called 'rationality' but also containing 'feeling' and 'emotion'. Yet, assuming that the objective of the research was to grasp and rebuild the meaning of processes, behaviour and actions which take place in a particular social climate: the school, the classroom; a particular and holistic approach was needed, so as not to divide the reality to excess. As for the systematisation of the information, an inductive process rather than deductive has been used due to the difficulty in the analysis of what has arisen from the subject of study and the duration of the research, which has been difficult to theorize.
The rigorousness and the objectivity have always been a major goal of the research, which has not been easy due to the double condition of colleague and researcher, so it has required a multiple triangulation, in time, subjects and methods. Finally, in order to lead the innovation and the research without acting as a teacher, the research-action methods (Carr, Elliott, Kemmis, Stenhouse) which conciliate theory and practice have been very useful.
A new model of permanent training can be deduced from the conclusions of the research and it is different from those created so far and it demonstrates that helps the Secondary teaching staff to implement 'good practices', as it easily assumes new theoretical innovation guides, and it also guarantees a good learning process for the pupils.
The proposed model fosters the need and wish for training by those who are being trained. The demand, originated within the teaching staff who wants to be trained, eliminates internal opposition, creates team work, entails personal satisfaction, encourages innovation, provides a shared and adapted curriculum project to the environment, improves the relational atmosphere and converts the working place into a learning and professional place.

Les representacions i l'ensenyament del temps històric. Estudis de cas en formació inicial de mestres de primària en Didàctica de les Ciències Socials

Tue, 12 Apr 2011 14:33:36 GMT

Les representacions i l'ensenyament del temps històric. Estudis de cas en formació inicial de mestres de primària en Didàctica de les Ciències Socials Santisteban Fernández, Antoni Aquesta investigació és qualitativa, basada en estudis de cas i en l'observació de la pràctica. És una investigació crítica, vol canviar la realitat de la formació inicial per ensenyar el temps històric.
Es fa una proposta d'estructura conceptual del temps històric, amb les aportacions de la filosofia, les ciències socials i en especial la història. Aquesta proposta s'utilitza per indagar en les representacions dels estudiants de mestre sobre el temps històric.
Trenta i tres estudiants van contestar un qüestionari sobre el temps històric i es van seleccionar 9 estudiants que es van distribuir en tres grups. Es van establir tres tipologies d'estudiants: a) "pensador crític i constructor del futur"; b) "observador indiferent i descriptor del present"; c) "pensador determinista i enlluernat pel futur".
Els estudiants van elaborar seqüències didàctiques relacionades amb el temps històric, les van portar a la pràctica i van fer una valoració crítica. Es van fer entrevistes als estudiants i als mestres tutors. L'investigador va observar dues sessions de la pràctica de cada estudiant.
Les conclusions indiquen que els estudiants amb bones representacions del temps històric no sempre fan una bona pràctica. Al contrari també indiquen que una bona pràctica pot fer modificar unes representacions pobres.
Un suggeriment final és aprofundir en la proposta conceptual del temps per la deconstrucció i la reconstrucció del temps en els estudiants.; This research is qualitative. It is based on case studies and on the observation of the practice. It is a critical investigation, it wants to change the reality of the initial preparation to teach the historical time.
It makes a proposal of conceptual structure of the historical time, with the help of the philosophy, history and the social sciences contributions. This proposal is used to investigate in the representations of teacher's students about the historical time.
Thirty three students answered a questionnaire about the historical time. Nine students were selected and distributed in three groups. We have defined three groups of students: a) "a critical thinker and the builder of the future"; b) "an indifferent observer and a describer of the present"; c) "a deterministic thinker and an admirer of the future".
These students elaborated didactic sequences related with the historical time. They made the practice and they carried out a critical valuation. The researcher interviewed the students and the teachers. He observed each student's two practical sessions.
The conclusions indicate that the students with good representations of the historical time don't always make a good practice. On the contrary a good practice can modify some poor representations of the historical time.
A final suggestion is to deepen in the conceptual proposal of the time. It is necessary the deconstruction and the reconstruction of the historical time's concept.

La formació inicial dels mestres d'educació primària de la UAB en didàctica de les ciències socials: un estudi de cas

Tue, 12 Apr 2011 14:33:35 GMT

La formació inicial dels mestres d'educació primària de la UAB en didàctica de les ciències socials: un estudi de cas Llobet i Roig, Cecília La investigació s'inclou en el camp de la formació inicial del professorat en didàctica de les ciències socials i estudia una realitat educativa concreta: l'assignatura de Ciències Socials i la seva Didàctica de la titulació d'Educació Primària de la UAB. Aquesta assignatura pretén formar uns professionals reflexius, crítics i autònoms, entenent la formació com un procés dinàmic en el qual l'alumne es converteix en protagonista de la seva formació i no en un receptor passiu del coneixement professional.
El plantejament de l'assignatura comporta que al llarg del curs hi hagi una continua i estreta relació entre la teoria i la pràctica, entre la teoria explicada a la universitat i la pràctica a l'escola i un treball coordinat entre els professors formadors de la universitat i els mestres tutors de les escoles.
La part pràctica de l'assignatura consisteix en l'aplicació i contextualització dels continguts treballats a Ciències Socials i la seva Didàctica a la preparació, experimentació, anàlisi i avaluació d'una unitat didàctica de l'Àrea de Coneixement del Medi Social i Cultural en una aula de primària. A més, en el procès de preparació d'aquesta unitat didàctica intervé també l'assignatura de Psicologia Evolutiva i de l'Educació.
Els principals objectius de la investigació es poden sintetitzar en tres:
1. Analitzar i valorar les concepcions prèvies dels estudiants de formació inicial del professorat, que majoritàriament han estat formats en el model positivista, i comprovar si durant el curs mostren disposició al canvi conceptual cap el model crític.
2. Analitzar la relació entre la teoria treballada a la universitat i la pràctica educativa a l'escola.
3. Analitzar i valorar els paper dels mestres tutors de les escoles en la preparació, experimentació i avaluació de la pràctica educativa dels futurs ensenyants.
Per assolir aquests objectius vaig optar per la utilització d'una metodologia qualitativa i interpretativa. Les persones, en aquest cas els mestres tutors de les escoles, els estudiants de formació inicial del professorat i jo mateixa com a professora de Ciències Socials i la seva Didàctica, han estat les principals fonts d'informació per a la recollida de dades.
Els resultats de la recerca es poden considerar positius. La majoria dels estudiants de formació inicial, que han participat en la recerca, han estat molt motivats i predisposats per aprendre nous coneixements i noves maneres d'ensenyar les ciencies socials. Han sabut aplicar i contextualitzar gran part dels continguts teòrics treballats a les assignatures de Psicologia Evolutiva i de l'Educació i Ciències Socials i la seva Didàctica en la seva pràctica a l'aula.
Entre les causes que poden explicar els resultats positius de la investigació podria citar, entre altres: el paper protagonista dels futurs mestres en la seva propia formació; la constant i estreta articulació existent durant tot el curs entre la teoria i la pràctica; l'existència d'un mateix discurs entre els mestres de les escoles i els professors de la universitat; i el fet de que la pràctica sempre ha anat acompanyada d'un treball de reflexió i d'anàlisi.
Les conclusions més rellevants de la recerca mostren la necessitat de trobar una bona relació entre la teoria i la pràctica i el paper fonamental que tenen els mestres en actiu en la formació inicial dels futurs ensenyants.; The research can be included in the field of initial education of teachers in Social Studies. It analyses a specific context: the subject of Socials Sciences Didactics from Faculty of Education Sciences from UAB. This subject wants to train reflective, critical and autonomous professionals. It understands the education as a dynamic process. In this system the eleven becomes the protagonist of his education and non a passive receiver of professional knowledge.
The formulation of the subject demands a continuous and a close relation between theory from university and the practice at the school and a coordinate work between the teachers of university and the teachers of schools along of the course. The practicum's part of the subject consists in the application and contextualation of the studied contents from Socials Sciences Didactics to the preparation, experimentation, analysis and evaluation of lesson sequences of Social and Cultural Knowledge Environment at the Primary School. In the process of preparation participates the subject of Evaluative and Educative Psychology, also.
The principal objectives of the research are three:
1. Analyse and value the previous experience of the students of initial formation of teacher. The majority of them have been educated in the Positivistic model and I want to know if they show dispositions to change to critical model.
2. Analyse and study the relation between the theory worked at the university and the educative practice at the school.
3. Analyse and value the role of the teachers of the schools in the preparation and evaluation the educative practical of future teachers.
I choose a qualitative and interpretative methodology for my research. The persons, the teachers of schools, the students of university and me, as a teacher of Social Sciences Didactics, are the most important sources for the information's collection.
The results of the research are successful. The majority of students, who have participated in the research, have been very motivated and prepared to learn the new knowledge and the news methodologies to teach Socials Sciences at Primary schools. In their practices at the schools they have applicated and contextualizated a lot of the contents what they have learnt at the university.
I think there are some reasons what can explain the good results of my research: the protagonist role of the futures teachers in their formation; the constant and close articulation existing between the theory and the practice along of the course; the existence of the same discourse between the teachers of the schools and the teachers of university; and the event of the practice has been always accompanied of reflexive and analytic work at the school and at the university.
The most important conclusions of this research show the need to find a good relation between the theory and the practice and the important role of the working teachers in the initial formation of futures teachers.

La influència dels factors individuals en l'aprenentatge de llengües en estudiants universitaris

Tue, 12 Apr 2011 14:33:35 GMT

La influència dels factors individuals en l'aprenentatge de llengües en estudiants universitaris Saravia i Terricabras, Elisabet L'objectiu principal d'aquesta recerca és el d'analitzar la motivació i les actituds vers les llengües en un context plurilingüe. La mostra d'aquest estudi compta amb 178 estudiants pertanyents a dues universitats una en l'àmbit de l'educació i l'altra en l'àmbit de la salut. Com a instrument de recerca s'ha utilitzat un qüestionari que inclou dades biogràfiques i entre d'altres, alguns ítems sobre actituds i motivació vers l'aprenentatge del castellà, català, anglès i francès. Tenint en compte el context plurilingüe en el que els estudiants viuen, l'objectiu principal d'aquest estudi ha estat el d'explorar les actituds i motivacions vers l'aprenentatge de llengües. L'autoavaluació dels estudiants en aquestes quatre llengües correlaciona amb les actituds i la motivació vers les mateixes. Els resultats recolzen els obtinguts per altres estudis, que mostren una relació estreta entre les actituds, la motivació i l'assoliment de la llengua. A més, s'han portat a terme ANOVES per analitzar la variància entre els diferents grups d'estudiants.; El objetivo principal de esta investigación es el de analizar la motivación y las actitudes hacia las lenguas en un contexto plurilingüe. La muestra de este estudio cuenta con 178 estudiantes pertenecientes a dos universidades una en el ámbito de la educación y la otra en el ámbito de la salud. Como instrumento de investigación se ha utilizado un cuestionario que incluye datos biográficos y entre otros, algunos ítems sobre actitudes y motivación en el aprendizaje del castellano, catalán, inglés y francés. Teniendo en cuenta el contexto plurilingüe en el que los estudiantes viven, el objetivo principal de este estudio ha sido el de explorar las actitudes y motivaciones en el aprendizaje de lenguas. La autoavaluación de los estudiantes en estas cuatro lenguas correlaciona con sus actitudes y motivación hacia las mismas. Los resultados apoyan los obtenidos por otros estudios, que muestran una relación estrecha entre las actitudes, la motivación y el nivel de competencia lingüística. Además, se han llevado a cabo ANOVAS para analizar la variancia entre los diferentes grupos de estudiantes.; The main purpose of this investigation is to analyse motivation and attitudes, towards languages in a plurilingual context. It draws on a study of 178 language students in two main universities one on the field of Teaching Education and the other one in the field of Health Care. A multiple-choice questionnaire was created to gather the data. It included some biographical items and, among others, some items on Attitudes and Motivation toward learning Spanish, Catalan, English and French. Considering the plurilingual setting, in which students lived, the main goal of the study was to explore attitudes and motivation toward language learning. The students' self-assessment on those 4 languages was correlated with their answers related to attitudes and motivation toward those languages. Besides, ANOVAs were run to analyse the variability between and among different groups of students. The results supported the findings reported by other studies, showing a close relationship between attitudes, motivation and language achievement.

Linguistic Diversity: A qualitative analysis of foreign language teachers' category assembly

Tue, 12 Apr 2011 14:33:34 GMT

Linguistic Diversity: A qualitative analysis of foreign language teachers' category assembly Dooly Owenby, Melinda The importance of the topic of linguistic diversity is more patent than ever when considering within the framework of the increasing numbers of newly arrived students to the Catalonian schools. Considering teachers' perspectives about linguistic diversity is especially relevant if taken into account within a theoretical framework which considers linguistic diversity an important tool for the acquisition of further languages. This doctoral thesis, "Linguistic Diversity: A Qualitative Analysis of Foreign Language Teachers' Category Assembly" presented by Melinda Dooly Owenby on the 25 April and directed by Dr. Luci Nussbaum, studies foreign language teachers' perspectives towards students whose language is different from the school's vehicular language.
The research was carried out through a qualitative analysis of the way in which both inservice and preservice teachers constructed categories during conversations about linguistic diversity. The principal questions of the research were the following:
- Question: Are there any predominant categorizations of linguistic and cultural diversity in the interactions between groups of preservice and inservice teachers and if so, which ones?
- Question: Are there any significant differences in their categorizations of linguistic and cultural diversity between preservice and inservice teachers and if so, which ones?
- Question: With preservice teachers, does it make a difference if they have participated in international and intercultural projects, exchanges or experiences, compared to the attitudes of preservice teachers who have not?
- Question: Is there indication of evolution in the category assemblies over the course of the research?
In the theoretical part of the research, the first chapter discusses some previous studies on cognitive schemes and how they affect teacher behaviour and subsequent expectations in the classroom. It also introduces the rationale for the Baktinian, dialogic approach taken in the research and explains how it fits with the ethnomethodological understanding of categorizations, stemming from a common "stock of social knowledge". The chapter also discusses the reasons behind taking a qualitative approach rather than a quantitative one and provides a literature review of teacher expectations because categorization concerning teacher expectations is a key issue in the research.
The second chapter of my research goes into further detail about how I adapted Sacks' Membership Categorization Analysis as a principal part of the research approach. It explains what MCA is and how it can be applied to the research, as well as providing some definitions and examples of the more technical aspects of MCA.
The other theoretical chapters enter into the topic of diversity, which is the principal focus of the analysis and how conversation participants often categorize the "other" according to features of diversity. Reflective teaching and language awareness is considered since it provides the main focus of the proposals made in this research, based on the results of the category analysis. I also provide a theoretical background of the approach taken as well as a practical outline of its application to the research.
The analysis itself consists of a qualitative conversation analysis of over 100 extracts taken from approximately 25 hours of recordings of three groups, one inservice and two preservice groups, all of whom are discussing linguistic and cultural diversity. The extracts were selected according to the frequency of the category mentioned (e.g. linguistic diversity categorized as a problem) and how the actual category was constructed (the negotiation of the category, attenuating features, common background knowledge which was visibly accessed, etc.). This is followed by a closer examination of some of the categories, particularly looking at differences in the way in the positive and negative category were assembled by the preservice groups and the inservice teachers.