DEPARTAMENT DE FILOLOGIA CATALANA PRINCIPIS TEÒRICS I METODOLÒGICS PER A L’ESTUDI DE LES UNITATS FRÀSIQUES EN TEXTOS VERSIFICATS. ANÀLISI FRASEOLÒGICA DE L’ESPILL JOSEP GUIA MARÍN UNIVERSITAT DE VALÈNCIA Servei de Publicacions 2008 Aquesta Tesi Doctoral va ser presentada a ValÈncia el dia 12 de novembre de 2008 davant un tribunal format per: Dr. Joan Veny Clar Dra. Gloria Corpas Pastor Dra. Margarida Bassols Puig Dr. Antoni Ferrando Francés Dr. Pelegrí Sancho Cremades Va ser dirigida per: Dra. Maria Conca Martínez ©Copyright: Servei de Publicacions Josep Guia Marín Dipòsit legal: I.S.B.N.:978-84-370-7352-1 Edita: Universitat de València Servei de Publicacions C/ Arts Gràfiques, 13 baix 46010 València Spain Telèfon: (0034) 963864115 TESI DOCTORAL PRINCIPIS TEÒRICS I METODOLÒGICS PER A L’ESTUDI DE LES UNITATS FRÀSIQUES EN TEXTOS VERSIFICATS. ANÀLISI FRASEOLÒGICA DE L’ESPILL presentada per JOSEP GUIA I MARÍN dirigida per MARIA CONCA I MARTÍNEZ Departament de Filologia Catalana Universitat de València 2008 ÍNDEX PRESENTACIÓ 9 CAPÍTOL 1. INTRODUCCIÓ A LA FRASEOLOGIA 13 1.1. Conceptes bàsics 1.2. Desenvolupament de la disciplina fraseològica 1.3. Relació de la fraseologia amb altres branques de la lingüística 1.4. Processos lingüístics de formació d’unitats fràsiques 1.4.1. Lexicalització 1.4.2. Gramaticalització 1.4.3. Metaforització 1.5. Idiomaticitat 1.6. Classificació 1.6.1. Col·locacions versus locucions 1.6.2. Locucions versus fórmules 1.6.3. Locucions verbals versus parèmies 1.6.4. Unitats fràsiques versus unitats estilístiques 1.7. Unitats fràsiques aïllades i en context 1.8. Metodologia per a la formació i l’estudi d’un corpus fràsic 1.8.1. El mètode de les concordances fràsiques 15 22 33 34 35 37 39 48 51 52 55 57 58 60 63 66 CAPÍTOL 2. UNITATS FRÀSIQUES EN TEXTOS VERSIFICATS 71 2.1. Introducció teòrica 2.1.1. Literaturització interna i intertextualització d’UFs 2.1.2. Modalitats d’inserció d’UFs 2.1.3. Localització, identificació i interpretació d’UFs 2.2. Aplicació pràctica 2.2.1. Modalitats presencials d’UFs en obres europees medievals 2.2.2. Presència cíclica d’UFs en obres europees medievals 2.2.3. UFs en la poesia catalana de la fi del segle XV 73 76 82 84 88 89 124 140 iii CAPÍTOL 3. INTRODUCCIÓ A L’ESPILL 171 3.1. Descripció i contingut 3.2. Manuscrit, títol i autor 3.3. Edicions i traduccions 3.4. Temps i espai de la ficció autobiogràfica 3.4.1. Dades internes 3.4.2. Dades externes 3.4.3. Incoherències contextuals 3.5. Dades per a la datació de l’escriptura real 3.6. Fonts 3.6.1. Lo Somni de Bernat Metge 3.6.2. Versos proverbials de Guillem de Cervera 3.6.3. Obres de Francesc Eiximenis 3.6.4. Obres de Francesc de la Via 3.6.5. Lo Cartoixà de Ludolf de Saxònia, traduït per Joan Roís de Corella 173 179 181 198 199 219 226 235 241 243 248 255 262 265 CAPÍTOL 4. EL FRÀSIC DE L’ESPILL: ESTAT DE LA QÜESTIÓ 371 4.1. Rapport sur une mission philologique (1885), d’A. Morel-Fatio 4.2. Edició de l’Espill (1905), de R. Chabàs 4.3. Paremiologia Catalana Comparada (1913-34), de S. Farnés 4.3.1. UFs de l’Espill anotades a PCC amb més informació 4.3.2. UFs de l’Espill anotades a PCC sense més informació 4.3.3. Anotacions errònies a PCC 4.3.4. UFs de l’Espill no anotades a PCC, amb entrada (igual o pròxima) a PCC 4.4. Edició de l’Espill (1928), de F. Almela 4.5. Edició de l’Espill (1929-50), de R. Miquel i Planas 4.6. Diccionari Català-Valencià-Balear (1926-62), d’A. M. Alcover i F. de B. Moll 4.6.1. Col·locacions 373 376 390 390 400 406 408 430 433 461 462 iv 4.6.2. Locucions 4.6.3. Fórmules 4.6.4. Parèmies 4.7. Edició de l’Espejo, prosificació en espanyol de l’Espill (1936-42), de R. Miquel i Planas 4.8. La vida valenciana en el siglo XV. Un eco de Jaume Roig (1963), de F. Querol 4.9. Edició de l’Espill (1978), de M. Gustà 4.10. Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana (1980-2001), de J. Coromines 4.11. Edició de l’Espejo (1987), amb notes de J. Vidal Alcover 4.12. Edició de l’Espill (1988), de J. Tiñena 4.13. “Aspectes jurídics en un fragment de l’Espill de Jaume Roig” (1990-91), de C. Duran 4.14. Els cards i el llir: una lectura de l’Espill de Jaume Roig (1992), de R. Cantavella 4.15. Llengua, economia i societat a la València del segle XV (Segons l’Espill de Jaume Roig) (1994), de M. A. Vila 4.16. Edició parcial de l’Espill (1994), d’A. Carré 4.17. Teoria i història dels proverbis catalans. Aplicació a l'estudi d'un corpus paremiològic del segle XVI (1994), de M. Conca 4.18. “Sobre les fonts catalanes de l’Espill” (1998) i Fraseologia i estil. Enigmes literaris a la València del segle XV (1999), de J. Guia 4.19. “Parémiologie et traduction dans le Spill (1460) du valencien Jaume Roig et ses trois versions castillanes de 1665, 1892 et 1950” (2000), de M. N. Costa-Reus 4.20. Jaume Roig, l’Spill: una edició crítica (2002), d’A. I. Peirats 4.21. “An Historical Panorama of Catalan Paremiology from its Origins to the Renaissance” (2003), de M. Conca i J. Guia 4.22. “Un joc poètic en proverbis. Edició i estudi paremiològic de Refranys rimats” (2003), de M. Conca i J. Guia 4.23. El diccionari de l’Espill de Jaume Roig (2003), d’H. Gonzàlvez 4.24. Edició de l’Espill (2006), d’A. Carré 465 471 472 473 476 479 480 482 488 489 489 496 498 502 506 508 510 524 525 525 533 v CAPÍTOL 5. ANÀLISI FRASEOLÒGICA DE L’ESPILL 543 5.1. Localització i freqüències 5.2. Identificació i mots clau 5.3. Classificació 5.3.1. Mots composts 5.3.2. Col·locacions 5.3.3. Locucions 5.3.3.1. Locucions nominals 5.3.3.2. Locucions pronominals 5.3.3.3. Locucions adjectivals 5.3.3.4. Locucions verbals 5.3.3.5. Locucions adverbials 5.3.3.6. Locucions conjuntives 5.3.3.7. Locucions prepositives 5.3.3.8. Locucions quantificacionals 5.3.4. Unitats estilístiques configurades com a sintagmes 5.3.4.1. Configurades com a sintagmes nominals 5.3.4.2. Configurades com a sintagmes adjectivals 5.3.4.3. Configurades com a sintagmes verbals 5.3.4.4. Configurades com a sintagmes adverbials 5.3.5. Fórmules 5.3.6. Parèmies 5.3.6.1. Sentències bíbliques 5.3.6.2. Apotegmes 5.3.6.3. Màximes jurídiques 5.3.6.4. Aforismes mèdics 5.3.6.5. Proverbis 5.3.7. Unitats estilístiques configurades com a enunciats 5.4. Interpretació 5.4.1. Inserció 5.4.1.1. De col·locacions 5.4.1.2. De locucions 545 552 554 555 556 558 558 559 559 560 562 564 565 565 566 566 567 567 568 569 570 570 571 572 572 573 577 581 581 582 585 vi 5.4.1.3. D’UEs configurades com a sintagmes 5.4.1.4. De fórmules 5.4.1.5. De parèmies 5.4.1.6. D’UEs configurades com a enunciats 5.4.2. Funció discursiva 5.4.2.1. Anafòrica 5.4.2.2. Argumentativa 5.4.2.3. Asseverativa 5.4.2.4. Connectiva 5.4.2.5. Denominativa 5.4.2.6. Locativa 5.4.2.7. Modal 5.4.2.8. Quantificativa 5.4.2.9. Modalitzadora 5.5. Documentació 5.5.1. Documentació en català 5.5.1.1. Primers testimonis 5.5.1.2. Concordances amb obres de la fi del XV 5.5.2. Documentació en altres llengües 5.5.2.1. Equivalències totals i parcials 5.5.2.2. Europeismes 5.6. Traducció 5.6.1. Proposta de classificació dels procediments de traducció 5.6.2. Les dues traduccions a l’espanyol 589 593 607 625 630 631 632 638 640 641 643 644 645 646 650 650 651 675 724 724 732 736 737 739 CONCLUSIONS 757 REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES 795 APÈNDIX I. RELACIÓ DE LES UFs DE L’ESPILL, ORDENADES SEGONS ELS MOTS CLAU 819 APÈNDIX II. BASE DE DADES DEL FRÀSIC DE L’ESPILL 877 vii Presentació PRESENTACIÓ Potser cal explicar, d’antuvi, per què un matemàtic, un professor d’àlgebra, presenta una tesi doctoral en filologia. La qüestió és, en realitat, per què vaig canviar la recerca que feia en Topologia General per la investigació en Fraseologia. N’hi ha dues raons, fruit de circumstàncies esdevingudes fa gairebé vint anys. Quan es va establir el reconeixement dels sexennis d’investigació, en tant que simples complements de productivitat --per bé que posteriorment se’ls ha dotat d’efectes acadèmics--, l’any 1989, es va dir que, en atenció als temps difícils (per a poder fer un treball reposat de recerca) que havia passat la Universitat, des de la darrera dècada de la dictadura franquista fins aleshores, aquell primer atorgament de sexennis es faria amb criteris molt oberts. Potser va ser així en algunes comissions, però no en la de l’àrea de Geometria i Topologia, on jo vaig presentar els meus treballs (una dotzena d’articles publicats en revistes internacionals, entre 1973 i 1988, amb referències de tots ells a Mathematical Reviews i Zentralblatt Math) i no m’hi va ser atorgat cap sexenni. Probablement, o jo (que havia tingut un cert protagonisme en la lluita per les reivindicacions dels PNNs i per la democratització i l’arrelament al país de la Universitat) o els meus articles (que eren de topologia general), no vam caure en gràcia a una comissió hegemonitzada per geòmetres i, dintre d’aquests, per membres de l’Opus. Així doncs, quedava clar que, per aquest camí, tenia ben difícil el meu futur com a investigador. D’altra banda, per aquella època, Maria Conca iniciava l’elaboració de la seva tesi doctoral, Teoria i història dels proverbis catalans. Aplicació a l'estudi d'un corpus paremiològic del segle XVI, presentada el 1994, i em vaig convertir en el seu col·laborador, llegint textos clàssics catalans per fer-ne buidatges de parèmies, a fi de proporcionar materials que Maria pogués analitzar i interpretar des de la teoria del text. El primer fruit d’aquesta col·laboració investigadora, que encara dura, va ser la publicació de l’article "L'ús dels termes paremiològics en la història de la literatura catalana" (1993). I el reconeixement 9 Presentació investigador en filologia, no exempt de problemes per algunes actituds corporativistes i poc propícies als plantejaments interdisciplinars, m’ha arribat mitjançant la concessió de dos sexennis en aquesta àrea. Així, i per tot això, vaig canviar de línia d’investigació, sense deixar de fer les meves classes al departament d’Àlgebra. Al capdavall, a la Universitat de València, des dels Estatuts de 1985, qualsevol doctor té dret a investigar en qualsevol línia de recerca i que li sigui reconeguda aquesta recerca per la Universitat. A partir de la dedicació a la paremiologia, de la qual la meva mestra i companya ha estat pionera en l’àmbit català modern, amb la publicació del llibre Paremiologia (1987), hem anat ampliant el camp de recerca al conjunt de la disciplina fraseològica, tant amb plantejaments de caire teòric, recollits en bona part en aquesta tesi, com en aplicacions diverses a l’estilometria, la didàctica, la història de la llengua, la traductologia, etc. Des d’aquesta perspectiva fraseològica, la meva àrea preferent d’interès ha estat centrada en la València de la segona meitat del segle XV, quan s’hi féu una producció literària extraordinària, molt rica fraseològicament, i quan s’hi presentaren, alhora, la innovació de la impremta i la repressió de la inquisició. És per aquesta raó que també he dedicat treballs als aspectes històrics i contextuals que envolten els fets literaris, amb investigacions d’arxiu, com ara: "Dades biogràfiques sobre Jaume Gassull” (1999), "De Lo Cartoixà a l'Espill. Concordances textuals i dades contextuals" (2002) i "Dades documentals d’interès literari (València, segle XV)" (2003). En un primer moment, vaig pensar que aquesta tesi doctoral hauria d’abraçar l’estudi fraseològic de diverses obres literàries del segle XV, però em vaig adonar successivament que l’amplitud de l’objecte d’estudi era excessiva. Per això, vaig deixar de buidar sistemàticament el fràsic d’altres obres i em vaig dedicar només al Tirant i a l’Espill. Tanmateix, amb la gran quantitat d’unitats fràsiques que hi ha inserides en ambdues obres, d’una banda, i amb el ventall 10 Presentació de camps contemplats en el disseny dels registres de la nostra base de dades, d’una altra, resultava impossible portar-ho tot endavant, si és que la tesi s’havia d’acabar algun dia. Per això, fa un parell d’anys, a proposta de la meva directora, vaig deixar aparcat el Tirant i em vaig concentrar en l’Espill, on ja tenia prou feina. De fet, podia haver optat per un plantejament panoràmic, presentant i analitzant la inserció de determinats tipus d’unitats fràsiques en diverses obres, o per un altre d’específic, estudiant en profunditat tot el fràsic d’una sola obra. Ha estat aquesta l’opció triada, però el dubte inicial responia al fet de ser, aquest, un estudi pioner, és a dir, que no disposava de suficients elements de referència per saber que un treball d’aquesta naturalesa ja pot omplir una tesi, com a mínim. Així doncs, la finalitat de la tesi quedava circumscrita a localitzar, identificar, classificar, interpretar, documentar i contrastar –analitzar, en definitiva– el fràsic de l’Espill, mitjançant l’aplicació del mètode de les concordances fràsiques, l’ajut d’eines de recerca informatitzada i l’elaboració d’una base de dades. La tesi que es presenta consta de cinc capítols, que es poden agrupar en tres parts. La primera part (capítols 1 i 2) es dedica als aspectes teòrics de la Fraseologia com a disciplina, als processos de formació d’unitats fràsiques i llur inserció en context, així com a consideracions metodològiques per a l’elaboració i l’estudi de corpus fràsics, a partir de la presència intertextualitzada de les unitats i amb aportació d’un ventall d’exemples en textos poètics medievals de diverses literatures europees. La segona part (capítol 3) té per objecte la presentació de l’Espill, en tant que obra elegida per a l’anàlisi fraseològica, per tal de tenir-ne el coneixement fresc i facilitar les referències que es fan posteriorment, alhora que s’hi aporten puntualitzacions i novetats en el camp de la crítica literària i la indagació de fonts. La tercera part (capítols 4 i 5) recull l’estat de la qüestió, és a dir, la descripció i valoració de les observacions amb interès fraseològic fetes fins avui per crítics, comentaristes i editors de l’Espill, i la nostra anàlisi fraseològica de l’obra, feta a partir de la informació anotada als camps de la base de dades (fragments amb unitats fràsiques, formes canòniques, definicions, classificació i quantificació, modalitats d’inserció, funcions discursives, documentació, traduccions...), amb 11 Presentació propostes de correccions d’errors en la fixació i interpretació del text. S’hi afegeixen dos apèndix: l’un, la relació de les 1111 unitats del corpus, ordenada pels mots clau i amb remissions als registres corresponents de la base de dades; l’altre, la base de dades completa, ordenada segons l’ordre d’aparició de la primera inserció de cada unitat a l’Espill. Si el tribunal hi atorga el seu acord favorable, aquesta tesi, a més de les aportacions teòriques i metodològiques en el camp de la fraseologia i de la contribució a un millor coneixement de l’Espill, pot quedar com a model a seguir per a la realització de l’anàlisi fraseològica d’una obra literària. 12 CAPÍTOL 1 INTRODUCCIÓ A LA FRASEOLOGIA Introducció a la fraseologia Cada sciència ha mester los vocables per los quals mills sia manifestada (Ramon Llull, Llibre del gentil e los tres savis) Per tal de fixar els conceptes i els termes que els designen, procedirem inicialment a presentar les propostes de definició i classificació que seguirem en la nostra tesi, atès que es dóna una paradoxa terminològica en el camp d’estudi que abordem. D’una banda, hi ha una multiplicitat de termes per a anomenar un fenomen lingüístic similar, com és ara la sinonímia entre locució verbal, frase feta, modisme, idiotisme, etc.; de l’altra, hi ha un sol terme per abordar fenòmens molt diferents, com ho il·lustra el mot polisèmic fraseologia, que en català pot designar “1 Conjunt de característiques de les frases d’una llengua. 2 Estil d’un escriptor en l’estructuració de les frases de la seva obra. 3 Recull de les maneres de dir d’una llengua, d’un sector d’aquesta o d’un autor” i, amb un caràcter despectiu, “Ús inadequat o abús de la frase o dels seus elements que provoca una redundància” (DLC-EC), així com “Conjunt de frases fetes característiques d’una llengua” (DL), però que, a més a més, és el nom de la disciplina lingüística que ens ocupa, per bé que els diccionaris catalans encara no recullen aquesta accepció. Per això, una de les nostres preocupacions ha estat tractar rigorosament aquests termes i, en la mesura que ens ha estat possible, fer-hi aportacions quan hi ha un buit nominatiu, així com evitar-ne l’excés quan l’espai designatiu és massa ple. 1.1. Conceptes bàsics Unitat fràsica (UF). És la combinació estable de dos o més mots, que presenta les característiques de repetició, fixació i institucionalització, a més d’altres trets possibles i freqüents com idiomaticitat i anomalia. Les unitats fràsiques es classifiquen en no enunciats (col·locacions i locucions) i enunciats (fórmules i parèmies). 1 L’estructura de les UFs comprèn des d’un sintagma 1 Aquesta classificació segueix la línia de Zuluaga (1980: 135-139), encara que ell no hi incloïa les col·locacions; Corpas (1997: 53-213), a qui hem seguit mol de prop; Álvarez de la Granja 15 Capítol 1 format per dues paraules, com a mínim, fins a una oració simple o composta. Exemples: Mig mort, Foc salvatge, Procés de pensa, Del bec groc, No ser digne de descalçar la sabata (d’algú), Mudar com el vent, Treure’n joc, Déu vos salv!, Bon (re)pòs tinga, L’amor primera és millor, Benaurat és qui per bé d’altre se castiga... 2 Unitat estilística (UE). És la combinació de dos o més mots que, configurats formalment con una UF, participen, en major o menor mesura, d’alguna de les característiques d’aquestes. Responen bàsicament a una creació pròpia de l’estil d’un autor, d’una escola, d’un gènere o d’una època. El tret repetició, l’hem tingut especialment en compte per a la identificació de les UEs configurades com a no enunciats: Terra ameníssima, Donar del peu, Fals crim, Gavarrer en flames, Princep de pau, Dolor i pena... N’hi ha, però, un grup format per [Adj/V + Clàusula comparativa], que les hem considerades UEs pel patró fràsic que presenten: Lluent com lluna, Penedir-se com David. Quant a les configurades com a enunciats, hem atès, sobretot, l’estructura parèmica i el significat metafòric per a conceptuar-les com a tals, ja que si haguéssim trobat documentació repetida hauríem d’haver-les tipificades com a parèmies: A qui no l’espolsa se li fa cimolsa, El que es fa amb lluita, mai ha saó, El marit darrer venja el primer, D’aquells trons, aquestes pluges... Fràsic. És el conjunt de les unitats fràsiques pertanyents a un àmbit determinat (una obra, un autor, una activitat professional, una llengua....). Així, podem parlar del fràsic del futbol, del fràsic de l’àlgebra lineal, del fràsic de l’Espill o del fràsic d’Enric Valor o del fràsic de la llengua catalana. Anomenarem fràsic generalitzat el que comprèn també les UEs, les quals podran considerar-se, doncs, unitats fràsiques generalitzades. (2003: 20-24) i altres autors, sense perjudici de la dificultat d’establir-hi fronteres estrictes (Ruiz Gurillo, 1998). Segons la fixació (Corpas, 1997), les col·locacions pertanyen a l’àmbit de la norma, les locucions al del sistema i els enunciats fràsics al de la parla. 2 Cal fer notar que sempre exemplifiquem a partir del nostre corpus; si n’hi ha algun cas en què hagem de recórrer a d’altres exemples, ho advertirem expressament. 16 Introducció a la fraseologia Fraseologia. És la disciplina lingüística que s’ocupa de l’estudi del fràsic. Aquest estudi pot abordar-se des d’un àmbit teòric o aplicat, des d’un punt de vista diacrònic o sincrònic i des d’un enfocament intern o extern. Les definicions suara presentades --unitat fràsica, fràsic, fraseologia-presenten un paral·lelisme evident amb els conceptes unitat lèxica, lèxic (conjunt de les unitats lèxiques), i lexicologia (disciplina lingüística que estudia el lèxic). Han estat adoptades seguint criteris d’analogia, economia i coherència discursives, de manera que el terme fraseologia quedi restringit a designar la disciplina. 3 Fraseografia. És la tècnica de recollir i incloure les UFs en un compendi o un diccionari. La seva finalitat és organitzar el fràsic en repertoris útils, definint els significats i els usos de les UFs. Podem trobar compendis i diccionaris fràsics monolingües o multilingües comparats; diccionaris generals, que inclouen UFs com a informació complementària de les entrades lèxiques; diccionaris bilingües o multilingües, que també inclouen en les entrades lèxiques UFs comparades. Col·locació. 4 És una combinació de dues unitats lèxiques que presenten una coaparició repetida en el discurs, amb una freqüència superior a la de les construccions lliures, de manera que una de les dues unitats, l’anomenada base de la col·locació, és més estable i l’altra unitat, el col·locatiu, és la que especifica o delimita el significat de la base. La col·locació té significat composicional, és a dir, els dos termes mantenen els seus significats: Humanal llinatge, Moixell d’estopa, Crim abominable, Tenir en vil... Pot donar-se el cas de col·locacions que presenten un significat metafòric, com Mig mort o Vestir de G. Gréciano (1993: 17) ja ha usat el mot phrasème amb un cert paral·lelisme amb lexème. En aquesta línia, interpretem que el frasema podria designar la forma canònica d’una UF, de la mateixa manera que el lexema és la unitat semàntica mínima que comprén el conjunt de variants flexionades d’un mot. Sobre la definició i l’abast de la fraseologia, vegeu Morvay (1995), Corpas (1997), Ruiz Gurillo (1997: 33-44) i González Rey (2002). 4 Hem adoptat aquest terme d’acord amb G. Corpas (1997), que el pren de l’anglés. Fou usat, per primera vegada, pel lingüista britànic J. R. Firth (1890-1960), al treball Modes of Meaning (1951), però no en va donar una definició precisa. En l’àmbit català, M. Lorente (1996: 352) parla de sintagma d’alta freqüència o concurrència lèxica. 17 3 Capítol 1 dol, la qual cosa és possible perquè un dels termes ja conté el sentit figurat. En el cas de les col·locacions formades per [V + S], en trobem un grup important on el verb, també anomenat de suport, passa a ser auxiliar del substantiu que li dóna el contingut lèxic: Donar consell, Prendre comiat, Fer quarters..., de manera que la col·locació és reduïble al verb derivat del substantiu que conté: Aconsellar, Acomiadar-se, Esquarterar... Les estructures més habituals són les formades per [S + Adj]: Aigua viva, Mantell frederical, Congestió melancòlica; [S + Prep + S]: Procés de pensa, Lletra de canvi, Drap de coll; [V + S (objecte)]: Prendre partit, Tenir esment, Tirar via; [V + Prep + S]: Sentir de nas, Sentenciar a mort, Donar a dida; [V + Adv]: Plorar amargament, Voler bé, Adorar latriament. Locució. És una unitat fràsica que té significat no composicional, unitari, reduïble generalment a un mot o a la seva extensió; es configura en una estructura sintagmàtica i funciona com un constituent oracional. Les locucions les hem adverbials, classificades en nominals, prepositives, conjuntives i pronominals, adjectivals, verbals, quantificacionals. Les nominals, adjectivals, verbals i adverbials són les considerades lèxiques i poden exercir les funcions sintàctiques corresponents; les conjuntives, prepositives i quatificacionals són les gramaticals i realitzen funció connectiva; les pronominals són gramaticals i tenen funció anafòrica. Locucions nominals. Aquestes locucions estan formades per sintagmes nominals de diversa complexitat, que fan les funcions sintàctiques pròpies dels substantius. Els patrons més productius són [S + Adj]: Foc salvatge, Bona lluna, Dona barbuda; [S + Prep + S]: Cor de pedra, Pa de noces, Joc de falles. En menor quantitat, també n’hi ha que s’estructuren a partir de la coordinació de dos nuclis nominals [S + Conj + S]: Pau i treva, Pèls i repèls, Contres i proves. Locucions pronominals. Aquestes locucions, el nucli de les quals és un pronom, són poc abundants. Un dels patrons és [Determinant + Pronom]: Altre tal. 18 Introducció a la fraseologia Locucions adjectivals. Aquestes locucions estan formades per sintagmes adjectivals que desenvolupen les funcions oracionals d’atribució i de predicació. Els patrons bàsics i més freqüents són [Adj + SP]: Ple de vent, Antic de dies, Curt de gambals; [Adj + Clàusula comparativa]: Brau com un toro, Gran filanera com les de Silla; [Prep + SN]: Del bec groc, Del temps de Xapes, De carn i os. Locucions verbals. Aquestes locucions estan formades per un sintagma el nucli del qual és un verb. Amb alguna excepció, no hem considerat com a locucions verbals les construccions amb verb copulatiu (ser, estar, semblar) i ens hem decantat per prendre el sintagma que en configura l’atribut com a locució nominal o adjectival. Els verbs més habituals en les locucions verbals són: A) FER, amb patrons de la forma [Fer + SP + S (objecte]: Fer del cel paella; [Fer + SN]: Fer les barbes (a algú); [Fer + Infinitiu + SN (+ SP)]: Fer tenir el cresol sense llum; [Fer + Infinitiu + SP]: Fer passar (qualcú) pel cos d’una agulla; [Fer + S + Clàusula comparativa]: Fer joc com mestre Corà. B) TENIR, amb estructures de la forma [Tenir + SN (+ SP)]: Tenir el pols flac, Tenir un os a roure; [Tenir + SP]: Tenir per hac; [Tenir + SN + Clàusula comparativa]: Tenir el ventre gros com la conilla, Tenir més paciència que Job. C) ANAR, amb el patró [Anar + SP + SP]: Anar de pic en sola. D) DONAR, amb patrons com [Donar + SN (objecte)]: Donar sús i mat; [Donar + SP]: Donar de cua; [Donar + SN + SP]: Donar un noguer a lloguer. E) PRENDRE, amb els patrons [Prendre + SN]: Prendre la mida; [Prendre + SP]: Prendre d’ull; [Prendre + S + Clàusula comparativa]: Prendre rovell com el ferro. F) METRE, amb els patrons [Metre + SN + SP]: Metre el coltell en mà de foll; [Metre + Pronom reflexiu + SP]: Metre’s al brell. Locucions adverbials. Aquestes locucions, configurades per patrons sintagmàtics formats per diferents classes de mots, funcionen com a modificadores d’altres sintagmes (adjectivals, verbals, adverbials...) o d’oracions. Són constituïdes majoritàriament per sintagmes preposicionals i, en menor mesura, per sintagmes nominals, adjectivals i adverbials. Els patrons bàsics que apareixen al nostre corpus són, amb sintagmes preposicionals, els 19 Capítol 1 formats per [Prep + SN/SAdj]: A lloure, En sec; [Prep + SN + SAdj]: En mal guany, A veles plenes; [Prep + S + Prep + S]: De salt en salt, A fil per pua; [Prep + Infinitiu + S]: Sens pagar cisa, Sens dir Jesús; [Prep + Adv]: A mai, De lluy. Locucions conjuntives. Aquestes locucions es formen a partir de mots gramaticals o lèxics (preposicions, pronoms, noms i adverbis), seguits de conjuncions simples, sobretot la conjunció que. Els patrons bàsics que trobem són [Adv + Conj]: Més que, Com si; [Conj + Conj]: Puix que; [Prep + Conj]: Fins que; [Prep + Adv]: En aprés. Cal considerar també el patró distributiu [Adv + Adv]: Ara... adés..., Tant... quant... Locucions prepositives. Aquestes locucions són estructures de morfologia invariable, formades per la combinació d’una preposició amb altres classes de mots. Funcionen com a nuclis de sintagmes preposicionals però contenen una càrrega semàntica específica. Les classes de mots que intervenen en aquest tipus de locució són bàsicament adverbis i noms, segons els patrons [Adv + Prep]: Ans de, Entorn de; [Prep + SN + Prep]: Al costat de, Per esguard de. Locucions quantificacionals. 5 Aquestes locucions estan formades per sintagmes amb càrrega semàntica quantificadora seguits de la preposició de, segons els patrons [Art + Adv + Prep]: Els més de, Un poc de; [Pronom + Prep]: Tot de. Fórmula. Una fórmula és una unitat fràsica que constitueix un enunciat sense autonomia textual, amb una funció subalterna i cohesiva del discurs, que apareix generalment en contextos determinats, ritualitzats, com ara un inici, un comiat, una inserció, una salutació, l’afirmació d’una possibilitat, la manifestació d’un sentiment o estat d’ànim, etc. A l’Espill, n’hem trobat de diferents tipus: de 5 Mercè Lorente (2002: 849-852) introdueix les locucions quantificacionals com a sintagmes nominals que tenen funció quantificadora, formades generalment per un determinant indefinit iseguit d’un nom que regeix un sintagma preposicional, precedit de la preposició de, com ara Una pila de... 20 Introducció a la fraseologia salutació (Déu vos salv!), comissives (Llamp et fereixi!), expressives (Per ma fe!, E com!), etc. Fórmula d’inserció. És un enunciat subordinat, que conté generalment un verb de dicció (dir, afirmar...) o un verb de coneixement (saber, llegir, recordar...) i que apareix a manera de falca sobreposada en el discurs, amb la funció de presentar i afirmar, en general, la veritat d’una unitat fràsica. Els patrons poden ser variats però predomina la construcció formada per [Adv + V + SN]: Com diu la gent, Com dix sent Pau; [V + SN]: Diu la referta; [V + Conj]: No ignorau que. Parèmia. És una unitat fràsica que es caracteritza per configurar un enunciat que té autonomia textual, significat referencial i intertextualització en el discurs. Les parèmies abracen els proverbis, apotegmes, sentències, aforismes, màximes i, encara, llocs comuns o eslògans que s’han popularitzat. Proverbi. És la unitat fràsica que conté un significat amb valor de veritat comunament acceptat, estructurada de manera concisa, amb patrons oracionals bastant estereotipats, que forma un enunciat amb autonomia discursiva i caràcter anònim. Exemples: Uns baten les mates i altres es mengen els conills, No és tan brau el lleó com el pinten, A la terra dels cecs, el tord és el rei. Sentència. És una unitat fràsica de caràcter filosòfic o teològic, expressada d’una manera dogmàtica. En el nostre corpus, les sentències que hi apareixen són bíbliques: A Déu, res no li és amagat, No hi ha res nou sota el sol, No s’ha de llevar als fills pans, per donar-los als cans, etc. Aforisme. És una unitat fràsica concisa que conté una regla de coneixement o de conducta, generalment de caràcter mèdic o de coneixement experiencial. N’hi ha un a l’Espill: Madeixa crua, cuita en cendra, el vent desnua. 21 Capítol 1 Màxima. És una unitat fràsica que conté una regla prescriptiva, generalment de caràcter jurídic: La ignorància de la llei no n’eximeix el compliment, Qui ha fet el mal, que pague la pena, etc. Apotegma. És una citació breu que conté l’expressió d’un pensament d’un personatge il·lustre. En el nostre corpus trobem apotegmes d’Aristòtil, de Sant Agustí i de Sant Pau, per bé que algunes sentències bíbliques també podrien haver estat classificades com apotegmes (de Salomó, Jesucrist, Pilat...). Paremiologia. És la subdisciplina de la fraseologia que s’ocupa de l’estudi d’una classe d’UFs: les parèmies. Paremiografia. És la tècnica de recollir i incloure les parèmies en un compendi o un diccionari. La seva finalitat és organitzar les parèmies en repertoris útils, definir-ne els significats i explicar-ne els usos. Els compendis i diccionaris poden ser monolingües o plurilingües. En català, és digne de menció el diccionari de Sebastià Farnés, Paremiologia catalana comparada, editat modernament en vuit volums. 1.2. Desenvolupament de la disciplina fraseològica La fraseologia ha necessitat gairebé un segle per a gaudir d’un reconeixement autònom dins de la lingüística teòrica. El seu desenvolupament es dóna al llarg del segle XX, però de manera molt desigual. S’atribueix a Charles Bally (18651947), lingüista suís deixeble de Ferdinand de Saussure (1857-1913), la primera contribució important en aquest camp. Bally va publicar Précis de Stylistique (Ginebra, 1905) i Traité de stylistique française (Ginebra, 1909), amb la finalitat de descriure i explicar el que ell anomenava faits d’expression, per a facilitar l’aprenentatge de llengües modernes. En aquests treballs, l’autor donava una nova orientació al concepte d’estilística i la definia com la disciplina lingüística que “étudie les faits d’expression du langage organisé au point de vue de leur contenu affectif, c’est-à-dire l’expression des faits de la sensibilité 22 Introducció a la fraseologia par le langage et l’action des faits de langage sur la sensibilité” (Bally 1951: 16). Pel que fa als orígens de la fraseologia, va introduir dos tipus de conceptes. D’una banda, les séries phraséologiques o groupements usuels, en els quals els elements del grup conserven l’autonomia, però manifesten una afinitat evident que els aproxima, de manera que la unió presenta uns contorns tancats i dóna la impressió de “déjà vu”; ho il·lustra amb l’anàlisi dels agrupaments Gravement malade i Grièvement blessé, on curiosament els adverbis no hi són intercanviables, tot i que, solts, en altres usos, són sinònims. En el cas que acabem de citar, Bally (1951: 69-74) fa una anàlisi pormenoritzada del que moltes dècades després hem anomenat col·locacions. D’altra banda, introdueix l’expressió unité phraséologique per a designar una construcció on els mots que la composen perden tota significació i formen una unitat amb un significat que no equival a la suma dels significats dels elements que la composen. Posa com a exemples locucions adverbials del tipus Tout à l’heure, Tout de suite, À peu près, etc. (Bally 1951: 74-85). 6 Bally, malauradament per a les llengües romàniques, no fou seguit pels lingüistes francesos sinó pels russos. E. D. Polivanov, als anys 20, va fer l’adaptació en llengua russa dels treballs de Bally, i V. V. Vinogradov, membre de l’Acadèmia de Ciències de la URSS, seguint els postulats de Bally, va elaborar una classificació semàntica de les locucions russes i, en els seus treballs publicats entre 1946 i 1947, va iniciar la fraseologia russa, cosa que permeté l’elaboració d’un gran nombre de treballs, sobretot de fraseologia descriptiva. Una altra aportació important fou la de B. A. Larin, de formació científica positiva i coneixedor de moltes llengües indoeuropees, que en 1956 publicà un estudi en què s’ocupava de la fraseologia històrica. Els seus deixebles, entre els quals V. M. Mokienco, des de la Universitat de Leningrad marcaren una fita rellevant en els estudis de fraseologia històrica, donant lloc a la publicació de diccionaris de fraseologia de diferents tipus, així com de diccionaris de termes fraseològics. 6 Sorprèn que una aportació tant important no compte amb reedicions actuals. Précis de stylistique no ens ha estat possible consultar-lo. 23 Capítol 1 A partir dels anys 50 del segle XX, la quantitat de treballs publicats a l’antiga URSS sobre fraseologia era considerable. De fet, en el Primer Congrés Internacional de Lingüística, celebrat a Bucarest (1967), A. V. Kunin va defensar la independència de la fraseologia envers altres branques de la lingüística, esgrimint com a argument la gran quantitat de treballs de contingut fraseològic publicats a la URSS durant aquells anys. 7 Les investigacions suara esmentades foren aviat conegudes en els països de l’est i el centre d’Europa i potenciaren estudis importants en alemany i en altres llengües. 8 Una aportació internacional molt rellevant va ser la de Dimitrij Dobrovol’skij (1988) sobre els universals fraseològics, 9 on a partir dels trets fràsics comuns observables en cada llengua, en fa una classificació i una aplicació als sistemes fràsics de l’alemany, l’anglès i el neerlandès, alhora que posa les bases per a una tipologia de regularitats en el sistema fràsic de les llengües del món. Així mateix, cal esmentar el projecte EUROPHRAS, el qual “peut être considéré comme l’un des symptômes linguistiques de la migration européenne. (...). Est né de la volonté très ferme d’un groupe informel de spécialistes de réunir leurs interrogations et leurs réponses pour saisir la typicalité et/ou l’universalité de ce phénomène langagier” (Gréciano 1993: 16). El 1981 es va celebrar a Mannheim el primer Col·loqui fundador, després van venir Zurich (1984), Oulu (1986), Strasbourg (1988), Uppsala (1990), Sarrebruck (1992), Graz (1994), Liptovski Yan (1997), Aske (2000), Ascona (2001), Basel (2004), Vesprém (2006). Al llarg d’aquesta trajectòria: “Le flambeau passe de la slavistique, incontestablement pionnière, à la germanistique et à la romanistique...”, s’hi observa una clara voluntat de contrastar llengües eslaves, germàniques, romàniques..., perquè “pour la 7 Marina Kótova (1997) presenta una panoràmica molt completa de l’evolució de la investigació fraseològica en llengua russa i de les aportacions que s’hi han fet al desenvolupament de la disciplina en general. 8 Els hongaresos Kalman Faluba i Karoly Morvay (1986) van fer un treball molt acurat de fraseologia comparada en el diccionari català-hongarès. 9 Els universals fraseològics remeten a les regularitats fràsiques observables d’acord amb la tipologia estructural de les llengües. Els trets comuns als distints fràsics es presten a una subdivisió en tipus d’universals. Són universals pròpiament dits la presència de paraules diacrítiques en les UFs, la formació de sèries a partir d’un mateix constituent de base, les variants fraseològiques i l’existència gradual d’una escala d’idiomaticitat i de restricció combinatòria. Vegeu G. Corpas (2003: 248-249). 24 Introducció a la fraseologia phraséologie les lignes de séparation géopolitique se transforment en traits d’union culturels et l’observation interlinguale et la réflexion supralinguistique sont vitales” (Gréciano 1993:17). En aquest projecte, s’hi han incorporat investigadors de tota Europa. Citem, com a mostra de la productivitat de què parlàvem, el volum Micro- et macrolexèmes et leur figement discursif. Études de linguistique comparée français-allemand, editat per la mateixa G. Greciano (2000), que recull els treballs presentats al Colloque International CNRS URA1035 Langue-Discours-Cognition, celebrat a Saverne, 1998. Després de la breu presentació sobre l’evolució de la fraseologia en llengües eslaves i germàniques, farem ara un ràpid recorregut sobre les aportacions a la fraseologia des de les llengües de l’Europa occidental. En l’àmbit francès, malgrat que els lingüistes no van seguir les propostes de Ch. Bally, en la segona part del segle XX, el semiòleg J. M. Greimas (1960) presenta el treball “Idiotismes, proverbes, dictons”, que marca una fita important en el reconeixement de la disciplina: postula l’estatus formal i autònom d’elements semiològics (proverbes i dictons), que pertanyen al domini d’una semàntica independent. Durant els anys següents, continuen les aportacions a la fraseologia, tant des de l’Institut National de la Langue Française, que va potenciar seminaris sobre això, com des de diverses universitats. En 1994 es va celebrar a Saint-Cloud un congrés internacional intitulat La locution: entre lexique, syntaxe et pragmatique, que va tenir molt de ressó i va donar lloc a la publicació de tres volums, més un llibre editat per M. Martins-Balar: La locution entre langue et usages (1997). Quant a les aportacions de les universitats, citarem la Université de Lille III, que publicà treballs de paremiologia sota la coordinació de F. Suard i C. Buridant: Richesse du Proverbe, 2 vols. (1984); la Université McGill de Montreal, que organitzà en 1984 un col·loqui internacional sobre La locution, les actes del qual es publiquen a la revista Le moyen français, 14-15 (1984), dirigida per G. Di Stefano; la Université de Pau, on en 1998 el Group d’approches du langage organitzà les Journées d’étude sur la locution, les actes del qual apareixen editades per F. Tollis: La locution et la périphrase. Du lexique à la grammaire (2001); la Université d’Orléans, on el grup P.R.O.H.E.M.I.O (Programme de Recherche sur “Oralité, Histoire, 25 Capítol 1 Ecriture” dans le Monde Ibérique), dirigit per A. Iglésias, organitza col·loquis Internacionals, cada dos anys, des de 1995, on gairebé sempre es tracten aspectes relacionats amb la fraseologia i les actes dels quals es publiquen en Cahiers du PROHEMIO. 10 A més, cal citar revistes que han dedicat números monogràfics a la fraseologia o la paremiologia; per exemple, Revue des sciences humaines, 163 (1976), coordinada per C. Buridant, dedicada a la retòrica del proverbi; Langue française, 102 (1994), coordinada per P. Dendale i L. Tasmowski, sobre les marques d’evidencialitat de les fonts del saber; Langages, 139 (2000), coordinada per J. C. Anscombre, que s’intitula La parole proverbiale. Des del punt de vista de publicacions monogràfiques, cal citar el llibre d’I. González Rey: La phraséologie du français (2002), que presenta un estudi teoricopràctic des de l’enfocament sintàctic, semàntic i pragmàtic. En l’àmbit anglòfon, l’associació EURALEX (European Association for Lexicography), fundada en 1983, ha estat l’encarregada d’impulsar la fraseologia, de manera que, en l’organització dels seus congressos, sempre ha dedicat una secció a la fraseologia. Després del 1994, va començar a organitzar congressos internacionals de fraseologia, amb l’objectiu d’estudiar la llengua anglesa. El primer es va celebrar a Leeds (Gran Bretanya) i les actes van estar editades per A. P. Cowie: Phraseology (1998). Aquest llibre recull treballs de fraseologia abordats des de diverses perspectives (cultural, anàlisi de corpora parlats i escrits, ensenyament de llengües, diccionaris) i ha estat molt divulgat entre els investigadors. Cal dir que, en general, els estudis sobre idioms en el món anglòfon han estat molt centrats en la idiomaticitat i en l’ensenyament de l’anglès. Així ho mostren treballs com el de C. A. Yorio (1989), que analitza la idiomaticitat i la considera una garantia de la competència en una segona llengua; el llibre de J. R. Nattinger i J. S. DeCarrico (1992), que fan un estudi molt interessant de l’aprenentatge de les lexical phrases en context. També cal citar l’aportació que fa N. R. Norrick (1985) per a l’estudi del significat dels proverbis, on planteja que els proverbis tenen una SPI (Standard Proverbial Interpretation), que compon l’objecte unitari de la 10 Cahiers du PROHEMIO, 1 (1996), 2 (1998), 3 (2000), 4 (2002), 5 (2004), 6, 7, 8 (2006), 9 i 10 (2008). 26 Introducció a la fraseologia investigació i que pot contribuir a una millor comprensió de les relacions figuratives regulars del llenguatge. Recentment, des de Letònia, Anita Naciscione (2001), especialista en llengua anglesa, ha explorat les possibilitats de les UFs inserides en el discurs des de la perspectiva estilística, amb la finalitat de facilitar-ne l’aprenentatge i la traducció. En l’àmbit peninsular ibèric, la fraseologia s’ha desenvolupat en espanyol, gallego-portuguès, basc i català, a partir sobretot dels anys 80 del segle passat, quan comencen a arribar els ecos del desenvolupament de la disciplina. En espanyol, malgrat la contribució de J. Casares (1950) a la definició i classificació de les locucions, frases proverbials i refranys, 11 l’interés creixent cap a la fraseologia no es desperta fins a la publicació del llibre d’A. Zuluaga: Introducción al estudio de las expresiones fijas (1980). Aquest autor té el mèrit d’introduir i aplicar a l’espanyol els corrents de la investigació fraseològica més importants fins al moment i d’haver inspirat molts dels treballs posteriors. Paral·lelament, arriben els treballs d’algunes fraseòlogues cubanes, que s’han format en l’escola de fraseologia russa, com Z. V. Carneado i A. M. Tristà i que, des de 1976, apliquen a l’espanyol de Cuba les orientacions teòriques de la disciplina. Publiquen diversos articles en la revista Anuario L/L, de l’Instituto de Literatura y Lingüística de l’Acadèmia de Ciències de Cuba, així com diversos llibres. Però la publicació que més repercussió té és el Manual de fraseología española (1996), de G. Corpas, pel seu caràcter divulgatiu i alhora rigorós en els plantejaments teòrics de la disciplina. D’aquest mateix any és la publicació del malaguanyat Juan Martínez Marín: Estudios de fraseología española (1996). Els anys següents, Leonor Ruiz publica els llibres Aspectos de fraseología teórica española (1997) i La fraseología del español coloquial (1998), tots dos realitzats des d’un enfocament cognitivista. Així mateix, en 1996 es convoca el I Congreso Internacional de Paremiología, a Madrid, 11 Des de l’àmbit de la paremiologia, cal citar els treballs pioners de L. Combet (1967, 1971) sobre el refranyer castellà i l’estudi crític i publicació del compendi de Gonzalo Correas. 27 Capítol 1 organitzat per la revista Paremia, 12 en col·laboració amb el Departament de Filologia Italiana de la Universitat Complutense de Madrid, i en 1998 es celebra el II Congreso Internacional de Paremiología, a Córdoba, organitzat per la Universitat de Córdoba i Paremia. Al mateix temps, M. Alvar i G. Corpas coordinen dues publicacions: Diccionarios, frases, palabras (1998) i Léxico y voces del español (1999), amb contribucions des dels àmbits de la lexicologia i la fraseologia. El 1998, G. Wotjak edita Estudios de fraseología y fraseografía del español actual, amb contribucions de M. Garcia-Page, M. A. Calero, A. M. Tristà, B. Wotjak, G. Corpas, etc. El 2000, apareixen dos llibres importants; d’una banda, Trabajos de lexicografía y fraseología contrastivas, editat per A. Pàmies i J. D. Luque, amb contribucions de fraseòlegs eminents com D. Dobrovol’skij, E. Piirainen, H. Burguer, etc.; de l’altra, Las lenguas de Europa. Estudios de fraseología, fraseografía y traducción, editat per G. Corpas, on participen un gran nombre de fraseòlegs i fraseògrafs que configuren un bon ventall de les llegües peninsulars i europees. Citarem, entre d’altres, J. McH Sinclair, M. A. Castillo Carballo, K. Morvay, P. Hanks, D. Carbonell, etc. El 2002, C. López Roig publica Aspectos de fraseologia contrastiva (alemánespañol) en el sistema y en el texto. El 2003, G. Corpas publica Diez años de investigación en fraseología. Análisis sintáctico-semánticos, contrastivos y traductológicos, on recopila articles seus publicats durant els darrers deu anys i presenta una panoràmica força documentada dels principals enfocaments i temes d’investigació en l’actualitat. El 2005 es publica Fraseologia contrastiva, con ejemplos tomados del alemán, español, francés e italiano, editat per R. Almela, E. Ramón Trives i G. Wotjak, que recull una part dels treballs presentats al VI Congreso Internacional de Lingüística Hispánica, celebrat a Leipzig el 2003, i alguns dels presentats al V Congreso de Lingüística Contrastiva, celebrat aquell mateix any també a Leipzig, amb contribucions d’investigadors de renom i altres més joves, que dóna una idea del creixent interès per la fraseologia contrastiva. El 2005, J. De D. Luque i A. Pàmies editen La creatividad en el lenguaje: colocaciones idiomáticas y fraseología, una publicació amb temes variats i enfocaments diversos. El 2006, apareix Dirigida per J. Sevilla, es publica des de 1993, amb una periodicitat anual. Conté articles tant de paremiologia com de fraseologia. Paremia, núm. 6 (1997), conté les actes del I Congreso de 12 28 Introducció a la fraseologia Diccionarios y fraseología, editat per M. Alonso Ramos, que dóna idea de les mancances als diccionaris i la necessitat d’aplicar els nous enfocaments fraseològics a la fraseografia. També el 2006, E. T. Montoro publica Teoría fraseológica de las locuciones particulares. Las locuciones prepositivas, conjuntivas y marcadoras en español. El 2008, apareix el manual de M. GarciaPage Introducción a la fraseología española. Estudio de las locuciones. En llengua gallego-portuguesa hi ha un grup de fraseòlegs molt actius que, des de la Universidade de Santiago de Compostela i el Centro Ramón Pinheiro, desenvolupen una tasca ben encomiable. Parteixen d’un primer treball sistemàtic sobre el fràsic gallec, el de C. López Taboada i R. M. Soto Arias: Así falan os galegos. Fraseoloxía da lingua galega. Aplicación didáctica (1995). En 1997, X. Ferro Ruibal, des del Centro Ramón Pinheiro, convoca el I Coloquio galego de fraseoloxía i convida especialistes de diverses llengües (alemanya, catalana, espanyola, euskara, francesa, gallego-portuguesa, anglesa i russa), que aporten enfocaments teòrics i aplicats a través de ponències i debats, amb la finalitat d’establir les bases dels estudis fraseològics i, particularment, de la fraseologia gallega. Les Actes, editades per X. Ferro, és publiquen en 1998. Fruit de la tasca que desenvolupa el grup gallec és la publicació de M. Álvarez de la Granja: As locucións verbais galegas (2003) o els treballs de C. Mellado, G. Conde Tarrío, M. I. Gonzalez Rey i el mateix X. Ferro com a director de la revista anual Cadernos de Fraseoloxía Galega, que apareix des de 1998 i que publica, sempre en gallec, articles sobre fraseologia des d’enfocaments i llengües diverses. En el 2006, la Universidade de Santiago de Compostela convoca el Congreso Internacional de Fraseoloxía e Paremioloxía, una part de les contribucions del qual han estat publicades a Lenguaje figurado y motivación (2008), editat per M. Alvarez de la Granja. Pel que fa a l’euskara, existeix un treball fraseogràfic important realitzat per Gotzon Gárate, a partir d’un treball de camp fet pertot arreu d’Euskal Herria, que li ha permès arreplegar vora 15.000 proverbis, amb nombroses correspondències en llatí, anglès i espanyol, que es pot consultar en xarxa Paremiología i Paremia, núm. 8 (1999), les del II Congreso Internacional de Paremiología. 29 Capítol 1 (http://www.ametza.com/bbk/htdocs/hasiera.htm). Sobre els estudis de fraseologia en euskara batua, remetem a la publicació Euskara mintzatuaeren erronkak (1998), coordinada per Fito Rodríguez i Imanol Esnaola. En l’any 2000, l’Acadèmia Basca, organitzà les Jornadas de Literatura Popular/Fraseología. També cal citar els treballs de J. Calzacorta (1997, 1993, 1999) sobre fraseografia i paremiologia basca. Quant a la fraseologia catalana, cal esmentar l’interès fraseogràfic i paremiogràfic que hi ha hagut al llarg de la història, 13 així com els estudis i reculls paremiològics amb enfocaments etnolingüístics o folklòrics. 14 Tanmateix, des de perspectives estrictament lingüístiques no hi ha estudis fins a la dècada dels vuitanta del segle passat. En aquest sentit, intentarem presentar una relació, encara que no exhaustiva, dels treballs que han fet evolucionar la disciplina. Hi ha un primer treball sobre la caracterització de les locucions verbals, de M. Cuyàs (1984), malauradament inèdit. Un article de K. Faluba i K. Morvay (1986), on parlen de la dificultat de treballar les UFs en els diccionaris catalans. M. Conca publica Paremiologia (1987), on trobem un estudi sobre les parèmies des d’un enfocament eminentment pragmàtic, i Els proverbis catalans (1988), l’estudi introductori del qual mereix els elogis de J. Coromines. En 1995, es publica un monogràfic dedicat a la fraseologia, en la revista Caplletra, núm. 18, coordinat per V. Salvador, on es recullen treballs fraseològics des de perspectives cognitives, discursives i sociolingüístiques. M. Conca i J. Guia publiquen Els primers reculls de proverbis catalans (1996), un estudi històric dels proverbis, documentats en textos i en compendis. J. Guia publica De Martorell a Corella. Descobrint l’autor de Tirant lo Blanc (1996), un assaig on aplica el mètode de les concordances fràsiques per a descobrir fonts i manlleus al Tirant. P. Sancho publica Introducció a la fraseologia. Aplicació al Remetem a la informació que reporta Conca (1997: 141-144) sobre el panorama històric de la fraseografia catalana. 14 J. Veny (1986: 134) informa de l’escola anomenada “Wörter und Sachen”, nascuda a Alemanya en 1909, l’objecte de la qual era estudiar el lèxic en relació a les coses que aquest designa i tendir un pont entre la lingüística i l’etnologia. Aquesta línia de recerca ha estat coneguda entre nosaltres com “Escola de la cultura material” i el seu objecte d’estudi comprèn no solament el lèxic sinó també altres manifestacions com llegendes, contes, proverbis, endevinalles, jocs de paraules. Des d’aquesta perspectiva, com ja ha indicat J. Veny, han 13 30 Introducció a la fraseologia valencià col·loquial (1999), un manual molt útil que introdueix conceptes teòrics des d’un plantejament cognitiu i els fa servir per a analitzar UFs en contextos d’ús col·loquial. J. Guia publica Fraseologia i estil. Enigmes literaris a la València del segle XV (1999), on fa servir l’estilometria de base fraseològica. L’any 2000, V. Salvador i A. Piquer editen El discurs prefabricat. Estudis de fraseologia teòrica i aplicada, amb aportacions importants des del punt de vista no solament teòric sinó també des del traductològic i contrastiu. El 2002, s’edita la Gramàtica del català contemporani, on Mercè Lorente té un capítol dedicat a la caracterització de les UFs. El 2003, M. Correas i J. E. Gargallo publiquen Calendario romance de refranes, on es contrasten parèmies en diverses llengües (castellà, gallego-portuguès, aragonès, català, occità, francès i italià). El 2004, M. T. Espinal publica el Diccionari de sinònims de frases fetes. El 2005, la revista Articles de la llengua i la literatura, núm. 36, editada per V. Salvador i M. Ferrer, tracta sobre les aplicacions didàctiques de la fraseologia. El 2006, V. Salvador i Laia Climent editen El discurs prefabricat II. Fraseologia i comunicació social; en aquest volum, els col·laboradors tracten el fràsic des del punt de vista dels seus usos comunicatius en els diferents registres formals. També H. Van Lawick publica Metàfora, fraseologia i traducció. Aplicació als somatismes en una obra de Bertolt Brecht (2006). Cal citar, a més, els treballs que sobre les locucions realitzen M. Bargalló i J. Ginebra en la Universitat Rovira i Virgili; els de traductologia de Xus Ugarte, des de la Universitat de Vic; els de fraseografia de M. I. Guardiola i els contrastius de M. I. Santamaria, totes dues de la Universitat d’Alacant. Des del punt de vista de la terminologia i el llenguatge d’especialitat, cal citar els treballs que es desenvolupen, sota la direcció de M. T. Cabré Castellví, en el TERMCAT (Centre de Terminologia Catalana) i en IULATERM (Institut Universitari de Lingüística Aplicada, de la Universitat Pompeu Fabra). Volem destacar, a més a més, que en diferents congressos internacionals organitzats des de la catalanística, hi ha hagut col·laboracions sobre fraseologia, com, per exemple, al Congrés Internacional de Toponímia i Onomàstica Catalanes, celebrat a València el 2001 i al Congrés Internacional Antoni M. Alcover, celebrat a Mallorca el mateix 2001. A més a treballat estudiosos com J. Amades, R. Violant i Simorra, A. Griera, F. de B. Moll, M. Sanchis Guarner, etc. 31 Capítol 1 més, en el Congrés Internacional de Llengua i Literatura Catalanes, celebrat a Budapest el 2006, hi havia una secció dedicada a la fraseologia, coordinada per K. Morvay, on precisament va presentar una de les seves darreres contribucions a la fraseologia catalana: Els bons usos és perden. Petit diccionari fraseològic cerdanià (2006). També darrerament, a la Universitat de València, s’hi han defensat dues tesis doctorals: les de S. Pinter (2004) i F. Robles (2006). Així doncs, podem dir que, durant les darreres dècades del segle XX, la fraseologia ha adquirit un desenvolupament major en les llengües romàniques, influïdes pels avenços aconseguits en les eslaves i germàniques, i que, a principis del segle XXI, esdevé una disciplina emergent, 15 per bé que encara arrossega qüestions pendents, derivades de les dificultats que comporta no haver gaudit d’un estatus epistemològic propi. També cal reconèixer que els avenços teòrics encara no gaudeixen de suficient divulgació en tots els àmbits aplicats, de manera que s’observen punts de vista diferents, no sempre prou justificats a l’hora d’abordar els estudis fraseològics i fraseogràfics. Ara bé, el reconeixement de la disciplina és ja una realitat en tots els àmbits acadèmics i científics que, com més va més, uneixen esforços teòrics i metodològics, tal com es desprèn de la recent publicació, en dos volums, de l’obra Phraseologie = Phraseology, editada per H. Burguer, D. Dobrovol’skij, P. Kühn, N. R. Norrick (2007), que conté una nodrida aportació de fraseòlegs internacionals, amb el tractament de temes molt diversos. 16 Per acabar, volem fer explícita la convicció que la fraseologia pot col·laborar al desenvolupament de cada Cal esmentar, en l’àmbit internacional, la revista Proverbium, que s’ha fet ressò de gran part de les publicacions sobre paremiologia d’arreu del món. Va nàixer l’any 1965, dirigida per Matti Kuusi des de Helsinki, i va durar fins a 1975. Durant el 1981-1982 fou represa amb el nom de Proverbium paratum per Vilmos Voigt, a Budapest. Posteriorment, el 1984, la reinicià Wolfgang Mieder, des de la Universitat de Vermont, amb una periodicitat d’un volum per any. Conté treballs importants i relacions bibliogràfiques molt completes sobre publicacions en totes les llengües del món. D’altra banda, diverses col·leccions editorials especialitzades en temes lingüístics (Oxford Linguistics, Lingüística Iberoamericana, Peeters-Bibliothèque de l’Information Grammaticale, Peter Lang-Studien zur romanischen Sprachwissenschaft...) publiquen de més en més treballs de fraseologia. 16 En aquesta obra, la fraseologia hi és tractada des de l’àmbit de la lingüística (gramàtica generativa, gramàtica de construccions, morfologia, sintaxi, semàntica, semiòtica, dialectologia, anàlisi del discurs), la literatura, la història, les llengües individuals, el contrast entre llengües, l’adquisició de llengües, la lingüística computacional i els corpora lingüístics. 32 15 Introducció a la fraseologia llengua individualment i alhora facilitar la comprensió interlingüística, posant de manifest els contrast i les similituds culturals. 1.3. Relació de la fraseologia amb altres branques de la lingüística La fraseologia manté una estreta relació amb la lexicologia, per això alguns autors occidentals l’han tractada dins d’aquesta disciplina. 17 Per exemple, E. Coseriu (1964, 1986) i B. Pottier (1976) integren les UFs en la lexicologia i intenten explicar-les amb l’utillatge d’aquesta disciplina. Així mateix, A. López (1984) considera que els “modismes” representen una categoria gramatical del component semosintàctic, que pot ser estudiat des d’una semàntica lexicològica. G. Corpas (1997) considera la fraseologia com una subdisciplina de la lexicologia, per bé que posteriorment, en una descripció sobre els corrents de la investigació fraseològica a Europa (Corpas 2003: 39), parla de les profundes reflexions que cíclicament s’han fet sobre la fraseologia i que han permès que avui sigui una disciplina independent a punt d’aconseguir la majoria d’edat. L. Ruiz (1997) apunta que s’observa una tendència a abordar l’estudi de les UFs dins de la lingüística, en relació amb altres branques com la lexicologia, la sintaxi, la sociolingüística, la història, la psicolingüística; així mateix, a partir de postures intermèdies com la de D. Dobrovol’skij, Ruiz expressa que convé reconèixer l’autonomia de la fraseologia per a poder donar una explicació satisfactòria dels mecanismes d’aquesta, però, alhora, diu que cal tenir present la relació que manté amb altres branques de la lingüística. En l’àmbit del català, M. Conca (1997) enfoca la fraseologia com una disciplina lingüística en camí de consolidar-se i remarca la relació existent entre fraseologia i paremiologia, així com la necessitat d’establir una terminologia adequada, amb definicions precises, que donen compte dels diferents 17 Segons M. Kótova (1997: 251) “als països de l’antiga URSS la separació entre lexicografia i fraseologia ja fa dècades que figura als manuals universitaris i, en la majoria d’aquests, la fraseologia està considerada com una disciplina especial des dels anys 70. Això és així, a partir de les obres de V. D. Arcanguelski, en què es considera provada l’existència del nivell fraseològic de la llengua, al costat dels nivells fonètic, morfològic, lèxic i sintàctic, ja que el nivell fraseològic té totes les caracterísiques d’un sistema: sinonímia, polisèmia i variació de les unitats fraseològiques”. 33 Capítol 1 fenòmens. M. Lorente (2002), parteix de la lexicologia per arribar a la fraseologia: concretament, de la creació de mots per sintagmació, però manifesta que, al costat dels sintagmes travats o lexicalitzats, n’hi ha altres combinacions de paraules que formen UFs, les quals són estudiades per la fraseologia, encara que comparteixen les propietats de les unitats lèxiques. Altres autors, com ara V. Salvador (1995) i P. Sancho (1999), partint de la lingüística cognitiva, veuen la UF com el resultat d’un procés de gramaticalització, que s’ha d’entendre dins de dominis cognitius, i remarquen la importància dels contextos pragmàtics en la formació de certes UFs. Les coincidències semàntiques i funcionals que es donen entre el lèxic i el fràsic són les que han dut alguns models lingüístics a considerar les UFs com a integrants del component lèxic, mentre que, des d’altres models, com ja hem esmentat abans, s’ha defensat l’autonomia de la disciplina fraseològica. Des del nostre punt de vista, creiem que la fraseologia gaudeix d’un espai autònom, per bé que situat a cavall entre la semàntica, la sintaxi i la pragmàtica, disciplines que han col·laborat al seu desenvolupament. 1.4. Processos lingüístics de formació d’unitats fràsiques Els processos lingüístics que actuen en la formació d’UFs són els anomenats lexicalització i gramaticalització, acompanyats sovint de metaforització, dintre de la qual hem tractat la metonímia, la comparança i la hipèrbole. També hi intervé la ironia, que l’hem enfocada des del punt de vista de l’enunciació i la polifonia. Tradicionalment s’ha considerat que el terme lexicalització designa el procés mitjançant el qual una estructura sintagmàtica esdevé un element lingüístic que equival a un mot i gramaticalització el procés gradual gràcies al qual una estructura sintagmàtica amb valor lèxic assoleix valor gramatical. Explicarem aquests dos processos, d’una banda, a partir de la postura més relacionada amb la lexicologia, seguida per M. Lorente (2002), i, de l’altra, segons la defensada pels cognitivistes, per als quals el procés de gramaticalització és el fonamental en la creació d’UFs (Salvador 1995; Sancho 1999). 34 Introducció a la fraseologia 1.4.1. Lexicalització Per a Mercè Lorente (2002: 836-838), la lexicalització és un procés que implica que allò que no era inicialment un mot s’hi transforma. La lexicalització de sintagmes i oracions és possible gràcies a la combinació de dues característiques bàsiques: la fixació formal (que es dóna per repetició) i l’assignació d’un significat específic que, al costat d’altres característiques com la idiomaticitat, la metaforització, les anomalies estructurals i la recategorització, faciliten la transformació d’una estructura complexa en una unitat fixada amb significat lèxic. Observem, en els exemples següents, la diferència entre l’enunciat (a.), on hi ha inserit el mot llosc ‘curt de vista’, amb el seu significat recte tal com apareix a l’Espill, i l’enunciat (b.), on hi ha la locució Fer el llosc ‘actuar amb poca traça’, en un exemple d’ús actual a l’Alcoià. a. Ella callava, / ell era llosc, / lo retret fosc, / no discernia / ab qui dormia. (8706-10) b. Posa’t a cosir i no faces la llosca, que la vora s’ha de fer bé. La distància diacrònica entre l’ús del mot llosc en (a.) i de la locució Fer la llosca en (b.) és remarcable, de manera que llosc, en el sentit recte ‘invident’, ha caigut en desús i la locució, que sapiguem, té un abast geogràfic restringit. Però cal destacar que hi ha perdurat viva la lexicalització del sintagma amb el seu significat unitari, mentre que el mot llosc s’ha deixat d’usar en el discurs lliure. El procés de lexicalització es relaciona amb factors psicocognitius, ja que les UFs s’adquireixen en bloc, com el lèxic, i permeten designar termes específics (Molí de sang ‘molí per tracció animal’), omplir buits designatius (Lletra de canvi ‘document mitjançant el qual una persona es compromet a pagar una quantitat a una altra’), obtenir variants denotatives (Llop de mar ‘foca’) o connotatives (Dona barbuda ‘dona experimentada’). A més, també afecta el nivell pragmàtic, atès que aquestes construccions, per llur riquesa 35 Capítol 1 semàntica i expressiva, són molt freqüents en l’ús, cosa que les fa esdevenir més fixes i perdurables. Cal dir també que la lexicalització és un procés gradual i, per tant, podem trobar UFs lexicalitzades en diversos graus: en grau màxim (De continent, A requesta), en grau menor (Acaçar com cans a llebre). Les UFs més fixades són les que, malgrat l’evolució històrica de la llengua, contenen a l’interior components fossilitzats en la forma antiga, com la locució esmentada adés Fer el llosc o les locucions adverbials Sens falla, A lloure, Per a ops, o les que inclouen formes lèxiques isolades, com les locucions adverbials De baldraga i A la babalà (no contingudes al nostre corpus). Es pot comprovar el grau de fixació d’una UF aplicant proves d’inserció, de permutació o de commutació, on es pot observar que, a més grau de lexicalització, menys possibilitats de transformació. Un sintagma que s’ha lexicalitzat formant una UF ho ha fet per la necessitat de designar un referent (Mà de paper), per obtenir una variant lèxica expressiva (El cant del cigne), o per delimitar un significat més especialitzat (Dijous llarder). També col·labora en el procés de lexicalització la metaforització, la qual es produeix per la necessitat de formar una unitat de caràcter denominatiu (Noble de nau, Marc d’or, Foc salvatge) o de caràcter connotatiu (Dona trencada, Morir de fam, Beure en carabassa). Finalment, podem caracteritzar la lexicalització d’una estructura sintagmàtica atenent els següents aspectes: per la pèrdua de l’accent d’un del formants, sobretot si el nucli és monosil·làbic (Drap de coll); perquè admeten gairebé sempre la preposició de, la menys marcada de les preposicions febles, com a connector intern (Procés de pensa, Moixell d’estopa, Home de paper); per les restriccions en la inserció d’elements especificadors i modificadors dins l’estructura de la UF (*Procés gran de pensa, *Home petit de paper); perquè hi ha limitacions en el canvi d’ordenació (*Coll de drap); pels graus de fixació diferents: menys fixació quan hi ha variació en el verb que selecciona (Veure/entendre/conèixer l’entremès); més fixació, amb la selecció invariable 36 Introducció a la fraseologia d’un sol verb (Menar les mans). Les UFs considerades lèxiques són les locucions nominals, adjectivals, verbals i adverbials. 1.4.2. Gramaticalització La gramaticalització, seguint M. Lorente (2002: 838-839), és el procés gradual que transforma una paraula de significat lèxic en una unitat de significat gramatical. Aquest mateix procés, pot donar-se també en algunes estructures sintagmàtiques. Així, veiem que, a partir del sintagma preposicional De fet, amb l’afegit de la conjunció que, obtenim una locució conjuntiva, De fet que, o que el sintagma preposicional Per esguard, amb l’afegit de la preposició de, es transforma en la locució prepositiva Per esguard de. En aquests casos es tracta d’una gramaticalització lleu, ja que el resultat simplement perd el significat lèxic per convertir-se en un connector oracional o sintagmàtic, però manté l’estructura sintàctica original i en conserva algunes propietats semàntiques. Altres exemples serien: A la final, En dret, Amb compte i mesura, etc. Però n’hi ha d’altres on l’abstracció i l’esquematització semàntica que comporta la gramaticalització és molt més forta, sobretot en aquelles unitats que han arribat a un grau màxim en aquest procés. En són exemples els derivats catalans dels mots llatins DE AD MONTEM > damunt; DE AD UALLEM > davall (Sancho 1999: 60); l’evolució del sintagma llatí QUO MODO > com (Salvador 1995: 19); o les transformacions d’alguns verbs auxiliars que han esdevingut morfemes de flexió verbal: cantar he > cantaré (Pérez Saldanya 1998). Les estructures afectades per processos de gramaticalització són les locucions conjuntives: De fet que, Per bé que, Per tant com, Mas que, Si bé; les locucions prepositives: Al costat de, En lloc de, Per sobres de; les locucions quantificacionals: Els més de, Un poc de, Tot de. Els cognitivistes consideren que el procés de gramaticalització esdevé un dels objectes d’estudi fonamentals de la lingüística. Així, Hopper i Traugott (1993), citats per Sancho (1999: 57), defineixen la gramaticalització de la següent manera: 37 Capítol 1 El procés mitjançant el qual unitats i construccions lèxiques en certs contextos lingüístics passen a exercir funcions gramaticals i, un cop gramaticalitzades, continuen desenvolupant noves funcions gramaticals. Una idea fonamental sobre la gramaticalització, compartida pels cognitivistes, és que es tracta d’un procés que obeeix a la necessitat de crear conceptes nous a partir de significats preexistents i que, durant el procés, hi ha una afebliment del contingut i de la forma de les unitats inicials. Aquest procés, però, no sempre es veu totalment acomplert ni es dóna de la mateixa manera en totes les UFs. N’hi ha un exemple molt interessant, analitzat per Sancho (1999: 148-52), on s’observa clarament que el procés de gramaticalització ha finalitzat. És el cas de la UF A gosades / Ausa(d)es, que actualment funciona en el registre col·loquial com una interjecció especialitzada en la marcació quantitativa emfàtica (A gosa(d)es que té la cara dura) i en l’èmfasi quantitatiu sobre l’acord (-Que alt és! –A gosa(d)es). Sancho observa que, fins arribar aquí, ha passat per un procés diacrònic on inicialment era un sintagma que contenia un substantiu abstracte derivat de gosar; però que a finals del XIV, d’acord amb Coromines (DeCat, gosar), que la documenta en Sant Vicent Ferrer, passa a tenir un valor adverbial: Ausades ‘ben cert’, ‘de valent’, ‘fortament’. També al nostre corpus, on hi ha tres recurrències d’aquesta UF, se’n confirma el valor adverbial: “Ab sa correja / (...) / la squena ausades / bé li cascà” (1058-63) “Jo dic ausades / del que hi restava, / que bé es pagava / de cada andana / cert na Farfana, / sa banyadora” (2692-97) “Lo món ausades / cercar poríeu, / no trobaríeu / més fes per vós” (4242-45) Però, en gran part de les UFs, sobretot les que tenen significat lèxic, el procés de gramaticalització és poc avançat. Així, al nostre corpus trobem moltes UFs que s’han mantingut gairebé igual fins als nostres dies. Observem la comparació Més que el penell / les muda el vent, referint-se al tòpic del caràcter inestable de les dones, que ha mantingut el mateix ús al llarg del temps, encara que assolint una forma més simplificada: Mudar com el vent. Però n’hi ha altres exemples que és mantenen exactament igual: Mirar de mal 38 Introducció a la fraseologia ull ‘tenir malvolença’ (DCVB) o Indigne de descalçar la sabata ‘persona considerada inferior respecte d’una altra’ (def. pròpia). Tot i això, es pot observar que la gramaticalització es manifesta sincrònicament en una abstracció del significat lligat a la metàfora i en l’assoliment de valors pragmàtics, en tant que s’associen a contextos determinats i es connoten de subjectivitat. Podem il·lustrar-ho en moltes UFs que s’originen a partir d’accions concretes en un àmbit experiencial que, inicialment, formen un emparellament sintagmàtic on els mots lèxics mantenen el seu significat i constitueixen una col·locació que esdevé usual. Com ara: Mudar el treu ‘canviar la vela’, Voltar la proa ‘canviar de direcció’, accions repetides i habituals en la nàutica antiga i que, com ja es documenta a l’Espill i en altres textos del segle XV, traspassen aquest àmbit per passar-ne a un altre de més general. Ho veurem millor en els exemples contextualitzats: “Vent-la mudable / e variable / mudí lo treu:/ pensí per preu / que la compràs / i la’m tiràs, / fent-li parences / i prometences / que tot lo meu / seria seu” (vs. 290918). Observem que, per semblança, la imatge d’un vaixell assotat pel vent, que obliga els mariners a canviar el treu, s’aplica ara al caràcter tempestuós, “mudable”, de la dona del protagonista, que obliga aquest a canviar d’estratègia. També en el segon cas: “Nòmines, breus / tot ho cremà; / en l’endemà / tallà’s la coa. / Voltà la proa / als santuaris (vs. 4686-91), veiem com el significat ha guanyat en abstracció gràcies a la metàfora, que ara remet a un canvi radical en l’actitud de la segona dona del protagonista, que vol quedar-se prenyada i es gira cap a les pràctiques devotes. En tots dos casos, el significat guanya en abstracció gràcies al recurs metafòric i assoleix valors subjectius. 18 1.4.3. Metaforització Com hem dit suara, el procés de gramaticalització no es donaria de la mateixa manera si no anés acompanyat, la majoria de voltes, de la metàfora. Potser per això, un dels plantejaments més interessants que, al nostre entendre, s'ha 18 Aquesta font de creació d’UFs amb significat idiomàtic ha estat observada per Joan Veny (1991: 22), aplicada a les locucions que extrapolades del món esportiu. 39 Capítol 1 realitzat sobre l'ús metafòric del llenguatge i la interrelació d'aquest amb la cultura ha estat el dels cognitivistes G. Lakoff i M. Johnson (l980). Aquests autors, seguint les petjades de Sapir i Whorf (1956), però sense caure en el determinisme, han pogut defensar que les metàfores amaren el llenguatge quotidià, tot formant xarxes complexes i interrelacionades on s'encabeixen tant les creacions més noves com les construccions lexicalitzades del llenguatge. Per a aquests autors, l'essència de la metàfora consisteix a entendre i experimentar un domini de l'experiència en termes d'un altre, i en parlen de tres àrees bàsiques que ens permeten fer aquesta trasllació: la primera, les experiències interactives, que formen les metàfores estructurals; la segona, la percepció de l'espai (dalt/baix, davant/darrere, dintre/fora, centre/perifèria), que dóna lloc a les metàfores orientacionals; la tercera, la referència a objectes i substàncies, que permeten crear metàfores ontològiques. Lakoff i Johnson (1980: 42) sostenen que els processos del pensament són metafòrics en gran mesura i afirmen que les metàfores, com a expressions lingüístiques, són possibles perquè ho són en el sistema conceptual d'una persona, dins d'una cultura. Per il·lustrar les metàfores estructurals, que parteixen d’experiències interactives, manllevarem un exemple dels autors: “El temps és diners”, metàfora comuna a moltes llengües del món occidental, a partir de l'encunyació Time is money, atribuïda a Benjamin Franklin. Aquesta metàfora parteix de la idea que el treball va associat al temps que costa realitzar-lo i, en conseqüència, el temps es quantifica amb precisió: es paga un salari per hores, setmanes o mesos, es valoren les trucades telefòniques per unitats temporals, es paguen les cambres d'hotel per nits, es preparen els pressuposts anuals, es controlen periòdicament els préstecs i els interessos, etc. Aquestes pràctiques són relativament noves en societats actuals, però estructuren les activitats quotidianes de manera molt profunda. És així com s'explica que les persones actuem com si el temps fos una cosa valuosa, un recurs limitat i, per això, s'incorporen en aquesta xarxa UFs com: Aprofitar el temps, Ocupar el temps, Estalviar temps, Invertir temps, Gastar temps... 19 19 Aquestes UFs no pertanyen al nostre corpus. 40 Introducció a la fraseologia Cal observar que, quan un concepte està estructurat per una metàfora, es troba parcialment estructurat, la qual cosa vol dir que pot ser entès de certes maneres però no d'altres. És allò que els autors citats anomenen destacar i ocultar. Si entenem el temps en termes de diners, això ens impedeix de visualitzar-lo com un continuum, no mesurable ni quantificable, o com un riu que flueix constantment i del qual no ens hem de preocupar sinó fruir, com ens aconsellava el proverbi llatí Carpe diem, i com segurament encara es troba en les cultures més allunyades del món occidental. Hem de tenir en compte que l'aparició d'una nova metàfora pot conviure amb la xarxa conceptual anterior, sempre que no sigui contradictòria amb ella. Pensem que la conceptualització metafòrica del temps com un concepte contable i mesurable degué anar lligada a necessitats materials, com era el conreu de la terra i del bestiar, i prové del món antic (caldeus, hebreus, àrabs, grecs, romans...). De fet, els primers sistemes de distribució del temps en períodes foren originats per les llunacions (mesos), les fases de la lluna (setmanes) i el moviment aparent del sol (anys). L'antecedent més llunyà que coneixem del calendari actual fou el calendari caldeu. Així, no és estrany que al nostre corpus trobem un nombre considerable d’UFs que conceptualitzen el temps com a mesurable: Del temps de xapes, En temps breu, Per temps avant, Al (seu) temps, Al temps, En un temps, Perdre el temps, Passar el temps, Empènyer el temps, Tenir temps, El temps perdut no es pot cobrar... La segona àrea de l’experiència, en la cultura occidental, conceptualitza metafòricament l'espai de la següent manera: dalt és bo, baix és dolent; el centre és fort, la perifèria és dèbil... I ha donat lloc a xarxes d'UFs que s'han configurat a partir d'aquesta concepció. Vegem-ne alguns exemples del nostre corpus: Al cap de, A part davant, En alt, (Ser) la cima, En terra, En mig de, Tenir al cor, Alt com plançó, Dret com palmera... La tercera àrea de l'experiència que ens permet produir metàfores és la del coneixement dels objectes físics, especialment del nostre propi cos, i de les substàncies. Entendre les nostres experiències en termes d'objectes i entitats 41 Capítol 1 concretes ens permet identificar-les, agrupar-les, quantificar-les... En aquest cas, ens trobem davant de les metàfores ontològiques. Per exemple: Pouar en garbell ‘fer una cosa inútil’, Comptar florins d’altri ‘obtenir un plaer superficial, sense benefici’, Estendre els peus ‘morir’, Butlles falses ‘engany’, Qui bat la mata que es mengi el conill ‘qui fa la feina que obtingui el profit’. Vist des d’aquesta perspectiva, podem dir que les UFs formen part de les xarxes conceptuals que estructuren els coneixements, de manera que les metàfores que contenen, encara que no les percebem com a tals, estan presents en la vida quotidiana i condicionen la nostra manera de veure el món. Cal considerar, a més a més, que la conceptualització de coneixements preexistents mitjançant metàfores es produeix en un moment històric i en algun lloc determinat, amb una dimensió diacrònica i sincrònica, 20 en què intervé necessàriament la cultura concreta on es produeix el procés de metaforització. De vegades, l'àmbit és tot el món occidental a l'època contemporània, com hem vist en l'exemple Time is money (amb una atribució concreta de lloc i temps de naixença); altres vegades, l'àmbit és el de les terres i les gents de religió monoteista, amb UFs produïdes al voltant de Déu. En aquest sentit, el naixement de les llengües romàniques, i sobretot el seu desenvolupament a l’Edat Mitjana on s’inicia el seu periple literari, va acompanyat d’UFs que giren al voltant d’una cosgomonia cristiana. L’Espill, com era previsible, en conté un nombre ben considerable, com ara unitats estilístiques configurades com a sintagmes nominals, que remarquen l’excelsitud de Déu: Déu creador, Déu altísme, Déu eternal; col·locacions en què el mot Déu limita o especifica el significat del mot base: Mare de Déu, Fill de Déu, Home de Déu; col·locacions formades per sintagmes verbals: Alçar Déu o Llevar Déu ‘el moment de la transfiguració del cos i la sang de Crist’; locucions verbals intensificadores: Fer un Déu ‘enaltir algú fins l’adoració’; fórmules expressives: Déu ajudant, Si Déu ho vol; fórmules assertives: Déu no tement; fórmules de salutació: Déu vos salv i de comiat: A Déu us coman; fórmula de jurament: Jurar per Déu; proverbis, on es posa de manifest el poder indiscutible d’aquest ser imaginari: Déu proveeix a Com diu V. Salvador (1995: 20) seguint la teoria cognitivista, “la perspectiva més adequada (en l’estudi dels processos del canvi lingüístic) no és exclusivament diacrònica ni sincrònica 20 42 Introducció a la fraseologia qui el serveix, No es fa res si Déu no ho permet, Qui s’allunya dels seus, l’aira Déus. En altres treballs (Conca / Guia 1996, 2000), hem observat que el pas del llatí a les llengües vulgars va anar acompanyat d’un procés de metaforització que es observable, sobretot, en l’evolució de sentències sàvies d'autor conegut o anònimes, que tenen un significat expressat en termes abstractes i normalment en llatí, a proverbis vulgars, en llengües romàniques, que conceptualitzen aquests significats en termes d'objectes i situacions de la vida quotidiana, d'acord amb les gestalts o camps conceptuals de la cultura. Ho explicarem amb un l'exemple: 21 Pecunia impetrat omnia, màxima llatina que configura una metàfora estructural d’acord amb la classificació exposada més amunt, va passar a l'italià: Chi à dinari sì à colzari (s. XIV), mitjançant el recurs a «colzari», que rima amb «denari»; al francès: Qui a assez argent, il a assez parents (s. XIV), que recorre a «parents» per fer la rima amb «argent»; al català, on obté una codificació rimada en la versió literal: Qui ha diners ha tota res (XIV-XV) i on, al segle XVI, s’introdueix una segona part, a manera de torna intensificadora i irònica: i la filla del rei, si la volgués. Tanmateix, pel que fa a la diacronia contrastiva entre diverses llengües, cal admetre que es difícil saber, la data i el lloc d'aparició d'una referència metafòrica concreta. La qüestió és que, amb segles de pel mig, només comptem, en els millors del casos, amb documentació escrita, sempre incompleta i tardana respecte a la riquesa i vivacitat de l'oralitat. D'altra banda, els termes (designadors d'objectes i situacions) elegits en aquests processos, depenen en part de l'obtenció de rima en cada llengua, dins del món experiencial i cultural dels seus parlants. Quant a l’observació de processos diacrònics d’UFs dins d’una mateixa llengua, també detectem moltes dificultats, 22 perquè o bé ens falta sinó vastament pancrònica”. 21 Hem utilitzat l’exemple suara reportat (Conca / Guia 2000: 41-42), al costat d’altres, per mostrar que el pas de conceptes llatins, més o menys codificats, a llengües romàniques (italià, francès, català i castellà) es feia, en molts casos, amb metàfores diferents i guanyava en abstracció i generalització. Cal advertir que Qui ha diners ha tota res no figura a l’Espill. 22 P. Sancho (1999: 64) observa que, des de la perspectiva diacrònica, sovint seria difícil, si no impossible, demostrar que determinats usos gramaticals són posteriors als lèxics. I en dóna dues raons: l’una, que els usos gramaticalitzats de moltes UFs són pragmàtics i van associats a 43 Capítol 1 documentació anterior o bé caldria fer un seguiment exhaustiu posterior per saber en quin moment es fa el canvi de significat, de forma o de funció d’una UF. En tot cas, cal matisar que hi ha més possibilitats d’establir la diacronia en parèmies que en la resta d’UFs, ja que les primeres, per la seva major entitat conceptual, les trobem documentades des del llatí i són més fàcils de resseguir en els textos antics que les altres. Per exemple, podem verificar el pas d’una sentència d’autor a un proverbi vulgar, amb les modificacions formals i conceptuals que s’hi produeixen. Així, l’apotegma atribuït a Aristòtil: Els contraris, junts, es manifesten millor figura inserit com a tal a Flors de virtuts, però a l’Espill (i en altres obres del XV) ja apareix alliberat de l’autor i desautomatitzat: “Tals dos contraris / exemples varis, / clares semblances / e concordances, / los manifesten, / més los assesten / que l’alt volar” (vs. 1625763), cosa que vol dir que la codificació ja ha assolit prou entitat perquè un nou usuari pugui recrear-la. L’amor primera és millor té com a antecedents conceptes semblants: Difficile est longum subito deponere amorem (Catul) i Antiquus amor cancer est (Petroni) i és reportat a l’Espill, també de forma anònima i amb dues clàusules coordinades que intensifiquen el significat : “Car les primeres / amors són veres / e totstemps duren” (vs. 369-71). La màxima jurídica La ignorància de la llei no n’eximeix el compliment té com a antecedent llatí: Ignorantia legis neminem excusat, que amb la codificació més senzilla de La ignorància no és excusa esdevé proverbi vulgar. I a l’Espill també la trobem amb una sintaxi simplificada però adaptada al metre i la rima: “Perquè el món pas / no s’excusàs / per ignorància” (vs. 11575-77). Sobre alguns aspectes d’interès, en la diacronia del nostre corpus, relatius a UFs que no són enunciats, podem observar el canvi lèxic, total o parcial, d’algunes col·locacions, que a l’Espill apareixen amb formants lèxics que més tard són modificats: Roba jusana > Roba interior; Procés de pensa > Judici d’intencions; Dijous de la Cena > Dijous Sant; Home de paper > Home de palla; General diluvi > Diluvi universal; Humanal llinatge > Espècie humana. Aquests canvis són explicables perquè algun dels mots, o tots dos, cauen en registres orals i conversacionals, per la qual cosa difícilment es troba documentació fiable; l’altra, que els usos lèxics i els gramaticals ja es troben des d’èpoques molt primerenques, de 44 Introducció a la fraseologia desús després del XV i, com que en les col·locacions cada mot manté la seva autonomia significativa, si el mot és substituït en la llengua, també o fa en la col·locació. El pas de Dijous de la Cena, que compta amb abundant documentació fins al XV, a Dijous Sant, degué donar-se per la influència castellanitzant de l’església, unida a l’excepcionalitat del cultisme cena. La modificació de General diluvi possiblement també està relacionada amb els usos eclesiàstics. Quant a Humanal llinatge, així com Goig eternal o Déu eternal, col·locacions constituïdes per una base substantiva i un adjectiu format amb el sufix –al, en deixar aquest de ser productiu en la formació d’adjectius en català, cau en desús i es modifica. En alguns casos, hem pogut constatar que el sintagma ja ve del llatí, com és ara Simple coloma, documentat en llatí en forma de comparació: Simplices sicut columbae (Mateu, 10.16) i que trobem en diverses obres de la segona meitat del XV, entre les quals l’Espill: “Simpla coloma / llisa de ploma / e sense fel” (vs 7753-55). N’hi ha d’altres que han perdurat inalterables i amb molt de rendiment fins als nostres dies: Crim abominable, n’és un exemple il·lustratiu, amb abundant documentació anterior, coetània i posterior. En la diacronia també és observable un fenomen que, al nostre entendre, és una font de creació de locucions. Es tracta d’aquelles col·locacions que, com ja hem comentat més amunt, s’originen en l’àmbit d’una activitat concreta, per denominar un objecte, un fet o una acció habitual i, després, per metaforització, passen a denominar o connotar objectes, fets o accions en àmbits més generals. Al nostre corpus apareixen locucions de les quals no hi ha documentació anterior i, de vegades, tampoc posterior, que provenen de col·locacions, però que l’autor usa en sentit idiomàtic. En citarem alguns exemples: Balança de carnisser ‘persona poc fiable’; Ram de taverna ‘persona de mala reputació’; Entrar al llaç ‘caure en un parany’, ‘enamorar-se’; Metre sal al foc i Metre foc en bombarda ‘agreujar la situació’; No tenir fus ni filosa ‘estar en oci, sense fer feina’. manera que la documentació no ens permet provar que els segons procedeixin dels primers. 45 Capítol 1 No volem acabar aquest apartat sense esmentar els procediments anomenats metonímia i comparança, que des del punt de vista cognitiu es troben pròxims a la metàfora, ja que llurs estructures semàntiques depenen d’un o més dominis cognitius, 23 encara que podem establir algunes diferències. Així, en la metàfora es realitza un procés d’analogia, concebem un concepte d’un domini en termes d’un altre, mentre que en la metonímia hi ha un tipus de referència indirecta, mitjançant la qual al·ludim a una unitat implícita a traves d’una altra explicita; 24 és a dir, la metàfora associa entitats corresponents a dos dominis distints, mentre que la metonímia associa conceptualment dos entitats contigües que pertanyen al mateix domini. Tot i això, no podem separar-les totalment perquè, en la majoria dels casos, es produeixen alhora. Per exemple, als versos de l’Espill “Peus e mans tens, / guanya’t prou béns (vs. 909-10), “peus e mans” pertanyen al domini del cos i s’hi prenen aquestes parts (peus i mans) pel tot (cos) --n’hi ha, doncs, metonímia--, però alhora es passa del domini del cos i de les accions que es poden fer amb ell al del treball i a les capacitats que té una persona per guanyar-se la vida –i això és una metàfora. Quant a la comparança, aquesta es construeix amb un element que es compara directament amb un altre mitjançant la partícula com: es tracta de les comparacions in praesentia per oposició a les comparacions in absentia, tal com les anomena González Rey (1999: 221-226). En són exemples paradigmàtics del primer cas les formades per [V+com+S]: Remugar com un bou, Debanar (algú) com un cabdell, Aücar com llops, Morir/Renèixer com el fènix. González Rey opina que aquest grup és el que millor pot demostrar la importància de la iconicitat en la formació de certes UFs, fins al punt que “podríamos incluso llegar a decir que representan el estado primitivo del pensamiento analógico en fraseología”. Respecte a la diferència entre metàfora i comparació, 25 en general, es pot dir que en la comparació hi ha un membre Segons J. Hilferty (1995: 31): “Un domini cognitiu és una esfera coherent de coneixement de naturalesa enciclopèdica (cf. Langacker, 1987), encara que de vegades resulta molt simplificat o fins i tot equivocat. Els dominis cognitius es refereixen tant al nostre coneixement lingüístic com al nostre conixement del món i, per tant, es considera que és impossible establir una clara dicotomia entre semàntica i pragmàtica”. 24 Vegeu Cuenca / Hilferty (1999: 114). 25 Per a una ampliació de la comparança en les UFs, remetem al treball de V. A. Nénkova (2008: 21). 46 23 Introducció a la fraseologia que es compara directament amb un altre mitjançant una partícula comparativa, mentre que, en la metàfora, la comparació és implícita i la partícula comparativa desapareix. En aquest sentit, tenim un exemple clar d’això al nostre corpus, on trobem la mateixa UFs en dos contextos diferents. En l’un, apareix amb el terme de la comparació: “Com si fos fang / o munts de fem” (vs. 7290-91), en referència a la ciutat de València negada pel seu riu, mentre que en l’altre, en referència a les dones, llegim: “Són munts de fem” (v. 7766). Cal dir que les UFs comparatives solen ser intensificadores de la qualitat o l’acció que es pondera. Eixorca com una mula, Brau com un toro i, encara més, si la comparació és de superioritat o d’inferioritat: Les dones són més glotes que la mar, Tenir més paciència que Job, Veure menys que un orb. Aquesta característica és la que va tenir en compte A. Zuluaga (1980) quan va considerar el grup d’UFs elatives, les quals funcionen com a instruments gramaticals de relació amb la finalitat d’intensificar i ponderar lexemes, com ara verbs: Grunyir com un porc o adjectius: Dret com palmera, Més blanc que la neu. Encara hi ha dos procediments més que també tenen a veure en la formació d’UFs i en la seva funció contextual: la hipèrbole i la ironia. La hipèrbole és sovint una metàfora o una comparança que passa d’un domini conceptual a un altre, tot intensificant el significat del primer mitjançant imatges distorsionades o irreals. Si observem les comparances reportades suara, veurem que, en la majoria de casos, configuren una hipèrbole: Les dones són més glotes que la mar, amb l’esquema [A més que B], Aücar com un llop, amb l’esquema [A com B]. Quant a metàfores que, alhora, són hipèrboles podem considerar l’esquema [fer de A B]: Fer del cel paella, Fer de coure argent, o altres d’estructures diverses com Esperar que el riu pugi amunt. Referent a la ironia, cal dir que aquesta és un fenomen pragmàtic, ja que consisteix a emprar una unitat lingüística de manera inadequada o sobtada en un determinat context lingüístic. No és tracta de dir el contrari del que es pensa o del que es vol fer pensar, sinó de distanciar-se d’una enunciació absurda que no és la pròpia del locutor, però que aquest implícitament l’usa per tal de posar 47 Capítol 1 de manifest la seva absurditat, ridiculitzant-la, 26 tal com s’entén a partir de la teoria de la polifonia d’O. Ducrot (1986). En una línia ben pròxima, D. Sperber i D. Wilson (1986) han parlat de la ironia com a enunciat eco, ja que una expressió irònica remet a un enunciat que s’ha dit abans en un sentit i, amb l’expressió irònica, el parlant palesa la seva actitud davant l’enunciat i el sentit amb què s’ha dit. P. Sancho (1999: 77) ha fet notar que els valors irònics que s’incorporen a determinades expressions fraseològiques ho fan a partir de contextos accidentals però, amb el temps, aquests significats es poden associar de manera constant a la UF i constituir un significat secundari, tant o més prominent que l’original. En el nostre corpus, hi ha UFs que tenen significat irònic en elles mateixes i d’altres que el prenen en el context d’ús. La ironia i la sàtira són una constant al llarg del text. Alguns exemples d’unitats fràsiques amb significat irònic són: Sermonar al sord, Cantar missa, Sia quisvulla hereu si quelcom ne sobra, Qui menys en sap més hi diu, i un exemple de context irònic és: “Mai res los fall / cost que costàs: / un mart al nas / dels gebelins / per vint florins / quan fa lo fred” (vs. 8330-35). En aquest passatge, el narrador personatge es refereix a les dones ironitzant sobre com despenen per tal de presumir. La ironia es manifesta perquè el locutor reporta l’enunciat de les dones mitjançant la unitat Cost que costàs (la quantitat ben considerable de “vint florins”) i les presenta ridiculitzant la manera de lluir el mart dels gebelins: “un mart al nas”, una imatge grotesca enfront de l’elegància que se li suposa a la pell de marta gibel·lina al voltant del coll. Fet i fet, el narrador-personatge o locutor se’n distancia posant de manifest l’absurditat del dir i fer de les dones. 1.5. Idiomaticitat La idiomaticitat és un dels trets semàntics que, al costat de la repetició i la fixació, caracteritzen moltes UFs. Ha estat definida (Zuluaga 1980: 21) com aquella propietat que permet atribuir a una construcció fixada un significat que no es pot establir ni a partir dels seus elements componencials ni a partir de la 26 També aquesta duplicitat enunciativa que es dóna en la ironia ha estat desenvolupada per D. Maingueneau i V. Salvador (1995: 83-89). 48 Introducció a la fraseologia combinació d'aquests. 27 És a dir, que la idiomaticitat dóna com a resultant una UF que, en general, ja no es pot interpretar en sentit literal: Fer del cel paella; Fer de carabassa cistella, Treure el flabiol sense cera. Tanmateix, no hem d’oblidar que una gran majoria d’UFs s'ha configurat a partir de mots que tenen un significat autònom en la llengua, de manera que moltes encara poden prendre’s en sentit literal i, en la mesura que evoquen la motivació que les va crear, també poden tenir un significat predictible, com són ara: No tenir fil ni filosa; Tenir el pols flac; Tenir sang a l’ull, Anar de pic en sola. Per això, s'ha parlat de graus d'idiomaticitat. El mateix Zuluaga (1980: 128-134) n'estableix la tipologia. Són molt idiomàtiques les UFs que tenen com a components mots isolats que no tenen significat fora de la UF: De gom a gom o A la babalà, en serien exemples, encara que d’aquesta classe no en tenim al nostre corpus. També les que contenen arcaismes, com Roba jusana ‘roba interior’ o A lloure ‘en llibertat, sense subjecció’. 28 Així mateix, són idiomàtiques les que han sofert un procés de gramaticalització, com les locucions prepositives: Per esguard de, Lluny de; conjuntives: Per bé que, Fins que; quantificacionals: Un poc de, Tot de. Les que presenten alguna anomalia que impedeix la interpretació regular, bé en l'estructura interna: A fil per pua, Antic de dies, bé extralingüística: Cenyir-se sobre viu, Escriure en l’aigua. Les que contenen elements metalingüístics, com ara: El sí o el no, on els mots amb valor metalingüístic s'han d'interpretar com a designatius d'ells mateixos i no de la realitat extralingüística. D'altra banda, Zuluaga considera semiidiomàtiques aquelles UFs que contenen imatges que reforcen la comprensió del significat global, però sense que aquest arribi a identificar-se amb el literal-regular. Pertanyen a aquest grup la major part de les locucions comparatives elatives, que al nostre corpus són de les més nombroses: Grunyir com un porc; Aücar com llops; Sibilar com les cigales; Acaçar com cans a llebre; Debanar algú com un cabdell, així com altres que contenen una imatge metafòrica: Ballar al so de Fem notar que aquesta propietat és la que va descriure i definir Bally (1909) per a les unités phraséologiques. 28 Joan Veny (1991: 20) considera les unitats fràsiques com “un refugi dels arcaismes” i posa com a exemples Casa mia, per pobra que sia, on es conserva mia per meva o Qui canta a la taula i qui xiula al llit, no té el seny compli, que es diu en llocs on, al discurs lliure, ja no s’usa el participi complit sinó complert. 49 27 Capítol 1 les tisores, indigne de descalçar la sabata (a algú). A més del sentit idiomàtic, dèiem adés que es poden prendre en sentit literal les UFs que, compostes per mots amb significat autònom en la llengua, tenen una estructura sintàctica i semàntica que no impedeix la interpretació literal, en el ben entès que la possibilitat d'interpretació literal serà directament proporcional al grau de transparència actual de la motivació que les va originar. Una locució com (Ser) ram de taverna ‘(ser) dona de mala reputació’, presenta actualment una gran opacitat, perquè s’ha perdut completament la motivació originària, és a dir, el ram que hi havia penjat a la porta d’aquells locals on es servia vi. Aquest ram simbolitzava la taverna (lloc inapropiat per a una dona decent) i, per tant, la qui la freqüentava era Ram de taberna. Els exemples es multipliquen, a causa del fet que moltes imatges fraseològiques recolzen en costums, oficis i experiències de la vida quotidiana, desconeguts o quasi desconeguts per als parlants d'avui. I no cal insistir en el fet que la pèrdua de transparència augmenta el grau d'idiomaticitat que, en definitiva, és el resultat d'un procés diacrònic que produeix un canvi semàntic per metaforització. Fins ara, hem parlat de la idiomaticitat com a característica semàntica interna de les UFs, però cal remarcar que és en el context d'enunciació quan les UFs esdevenen realment idiomàtiques. La coherència discursiva obliga l'interlocutor a interpretar el significat metafòric, encara que no conega la UF. I només si fa una reflexió a posteriori, pot evocar el sentit literal, en el cas que sigui possible. En els fragments següents: “Qui ab menaces, qui ab belles aparences, faran a tots sos súbdits del cel paella” i “Ajusta-hi llàgrimes pintades (...) ab les quals (...) fa a l'hom del cel paella” (Dotzè, caps. 606, 781), “De carabassa / ne fan cistella, / del cel paella” (Espill, vs. 5500-02), podem observar la contextualització de la UF idiomàtica Fer del cel paella, que hom detecta immediatament gràcies a l'estructura i a les anomalies semàntiques i pragmàtiques que conté per a la interpretació literal; de més a més, com que aquesta UF no és usual, un lector d'avui ha de deduir-ne el sentit metafòric a partir de la resta d'informació cotextual. Així, en el primer fragment, l'ús de la locució fa pensar en una acció que es realitza tant amb amenaces com amb 50 Introducció a la fraseologia belles aparences; en el segon, s'aconsegueix amb llàgrimes fingides; en el tercer, és una acció que s’atribueix a les dones i es dona com a equivalent d’una altra UF. De fet, podem deduir que és tracta de convèncer algú —els súbdits, per part del príncep tirà; l'home, per part de la dona, les dones que sempre actuen així—, usant uns mitjans no lícits, això és, enganyant. Així doncs, entenem la idiomaticitat com un procés de metaforització diacrònica que abraça la majoria de les UFs, una part molt considerable de les quals gaudeix d'idiomaticitat interna, amb major o menor grau, i totes, en general, poden esdevenir metafòriques en el context discursiu. Quan no ho són, és perquè l'emissor ha volgut jugar expressament amb tots dos sentits (literal i figurat), amb el propòsit d'assolir el màxim de rellevància comunicativa. 1.6. Classificació Per les característiques del nostre objecte d’estudi, la unitat fràsica, i per la riquesa del nostre corpus, el fràsic de l’Espill, sabíem d’antuvi que la prova de foc seria la classificació. Calia, per tant, establir criteris clars i partir d’un model taxonòmic capaç d’abraçar el conjunt del nostre corpus. Ens vam decidir per la classificació establerta per G. Corpas (1997), però ampliant-la d’acord amb la perspectiva del fràsic generalitzat, que ens ha permès incloure les unitats estilístiques. 29 El treball de Corpas, justificat teòricament des de les aportacions pioneres de Bally (1909), presenta una novetat respecte de Casares (1950) i Zuluaga (1980): la incorporació de les col·locacions al conjunt del fràsic. L’autora estableix la classificació atenent dos criteris: a) que siguin enunciats o que no siguin enunciats; b) que estiguin fixats en la norma, en el sistema o en També ens sembla interessant la perspectiva cognitiva de L. Ruiz (1998), que planteja una classificació no discreta de les UFs. Aquest model, després de caracteritzar-ne les propietats, defineix el prototipus d’UFs que conformarà el nucli (el grup de locucions totalment fixes i idiomàtiques), a partir del qual es situaran les altres que, com més pròximes al nucli, participaran de més propietats i, com més s’hi allunyen, en tindran menys. Tanmateix, aquest model sembla difícil d’aplicar a un corpus tan nombrós i variat com el nostre. 51 29 Capítol 1 la parla. Ambdós criteris conjuminats li permeten de presentar una classificació en tres esferes. Esfera I UFs No enunciats Fixades en la norma Col·locacions Esfera II UFs No enunciats Fixades en el sistema Locucions Esfera III UFs Enunciats Fixades en la parla Fórmules rutinàries i parèmies Nosaltres hem seguit aquestes pautes per a la classificació del fràsic de l’Espill, amb la salvedat que no hem utilitzat la casella de les locucions clausals i, en canvi, hem afegit la de les locucions pronominals, d’acord amb J. Casares, i les locucions quantificacionals, a partir de M. Lorente. També, en l’apartat de fórmules, a més de les fórmules rutinàries, hi hem afegit les fórmules d’inserció i les fórmules de joc, per tal com participen de les característiques de fixació pragmàtica i apareixen en situacions comunicatives predictibles. Les fórmules d’inserció tenen la funció metadiscursiva d’incorporar altres UFs al discurs, afegint valors modalitzadors. Les fórmules de joc pertanyen al joc en si, però també serveixen per evocar-lo quan s’intertextualitza en un altre discurs, com es fa sovint a l’Espill. 1.6.1. Col·locacions versus locucions Ja hem definit més amunt els conceptes col·locació i locució; per tant, no hi hauria d’haver cap problema a l’hora de classificar les respectives UFs, però en la pràctica no és tan fàcil. Possiblement, perquè cal acceptar que hi ha una gradualitat en els fets del llenguatge, que fa difícil marcar fronteres. Ara bé, que 52 Introducció a la fraseologia sigui difícil no vol dir que sigui impossible; 30 per això, hem intentat establir alguns criteris clars a partir de la bibliografia que hem consultat al respecte. 31 El criteri bàsic que ens ha permès diferenciar les dues classes d’UFs ha estat la composicionalitat de les col·locacions, on cadascun del lexemes manté el seu significat (Gent armada, Crim abominable, Hereu universal), enfront de la no composicionalitat de les locucions, on el significat de la UF no és predictible pel significat dels lexemes que la composen (Cant de cigne ‘la darrera realització destacada abans de morir’, Tenir per hac ‘considerar algú insignificant’, Pixar-se a les sabates ‘ser un vell senil’). És a dir, les col·locacions no gaudeixen d’idiomaticitat, mentre que les locucions sí. A més d’aquest criteri, hem tingut en compte alguns altres que, en cas de dubte, ens han permès de discriminar en la tipificació. Han estat els següents: En la col·locació, un dels lexemes selecciona l’altre i el seleccionador (la base) manté sempre el seu significat. Hausmann (1979) defineix la col·locació com una combinació restringida i orientada. La base és autònoma i no necessita el col·locatiu per definir-se, mentre que el col·locatiu sí que la necessita, però és qui restringeix o especifica el significat de la base. En la locució, en canvi, la combinació en el seu conjunt és posa a disposició d’un nou significat diferent del de les parts. Per exemple: Sermonar un sord, amb una estructura [V + SN] i un significat que pot considerar-se composicional, podria decantar-nos cap a la col·locació. Però, ben mirat, no pot ser així, perquè Sord no pot seleccionar sermonar, ans al contrari, transgredeix el criteri de la restricció i l’orientació. La interpretació, doncs, s’ha de fer d’acord amb els coneixements pragmàtics i el resultat és un nou significat idiomàtic, no composicional. Per tant, Sermonar un sord ‘fer una cosa inútil’ és una locució verbal. A. Zuluaga (2002: 99) opina que “toda clasificación, si quiere ser coherente, debe seguir al menos un criterio básico”. Amb açò matisa algunes afirmacions de Dobrovol’skij (1995), escèptiques respecte a la possibilitat d’existència, en la realitat del llenguatge, de fronteres fixes i criteris bàsics. 31 Ens han estat de gran ajuda els treballs sobre el tema de la col·locació de M. Alonso (199495), M. A. Castillo (1998), I. Bosque (2001), G. Corpas (2001), I. Penadés (2001), A. Zuluaga (2002) i I. Mel’cuk (2006) 53 30 Capítol 1 La col·locació és un tipus de combinació formada per dos lexemes amb enllaç hipotàctic, un dels lexemes se subordina a l’altre, i les combinacions més habituals són [S + Adj]: Llei vella; [S + V]: Pondre’s el sol; [V + S]: Tirar via; [S + Prep + S]: Bambolla de sabó; [V + Adv]: Plorar amargament; [V + Prep + S]: Donar a dida. Les locucions són combinacions formades tant per hipotaxi com per parataxi i poden adoptar les mateixes formes que les col·locacions, però també d’altres més variades i, de vegades, mes complexes: Govern de barca vella, Contres i proves, Pagar i plorar, Del temps de Xapes, Indigne de descalçar la sabata (a algú), Gran filanera com les de Silla. En la col·locació pot haver-hi significat metafòric si hi ha un lexema que el conté prèviament. Per exemple, Fer sala ‘fer recepcions’ l’hem considerada col·locació (el mot sala té valor metonímic, es pren el lloc per la funció); Home de paper ‘home dèbil, sense voluntat, que actua per compte d’altri’ (el mot paper pren l’accepció figurada ‘debilitat, fluixesa); No fer fruit ‘no produir res de profit’ (el mot fruit pren, per extensió, l’accepció figurada ‘profit, utilitat que qualsevol cosa produeix’). D’altra banda, en la locució, el significat metafòric depèn de tot el conjunt. Així, podem citar: Fer bótes ‘estar a punt de plorar’, Tenir un os a roure ‘trobar-se davant d’una dificultat’, Debanar (algú) com un capdell ‘fer el que es vol (d’algú), dominar (algú)’. Cal dir que, malgrat que hem seguit fil per randa els criteris suara esmentats, en alguns casos, se’ns han plantejat dubtes. Sobretot, en aquelles UFs formades per un emparellament lèxic, fruit d’una restricció combinatòria, que apareixen en un àmbit d’ús determinat (el marc o frame) 32 com a col·locacions, però que sovint traspassen el marc originari per passar-ne a un altre on esdevenen idiomàtiques (sense perjudici que els dos usos, de vegades, conviuen). En aquest cas, les hem classificades com a col·locacions o 32 M. J. Cuenca (2000: 40-42) aplica el concepte de canvi de marc, partint del model de Baranov i Dobrovol’skij (1996), per analitzar com es produeix el canvi des del significat literal (composicional) al significat fraseològic (no composicional). Els autors parteixen d’UFs del rus i Cuenca n’aporta equivalents en català: Posar algú contra les cordes ‘dominar una situació o guanyar una discussió’ (canvi d’escenari: de “competició esportiva, boxa” a “discussió”) i en castellà: Cambiar de disco ‘cambiar de tema’ (canvi d’escenari: de “la música” a “la conversa”). 54 Introducció a la fraseologia locucions d’acord amb l’ús contextualitzat que en feia l’autor de l’Espill. Així, Tallar-se la cua l’hem considerada locució perquè, més enllà de l’origen físic de tallar-se el cabell (la trena) com a renúncia a la sexualitat (Carré 2006: 658), sembla prendre a l’Espill el significat metafòric de ‘renunciar a la vida mundana’, al costat d’altres accions concordants que s’hi esmenten d’acostament de la dona vers la pietat. Igualment, Pujar la quinta, que quan significa ‘pujar cinc tons en l’escala musical’ cal considerar-la col·locació, però quan vol dir ‘aixecar la veu a to de disputa’ (MiP), que és com s’usa a l’Espill, cal entendre que és una locució. També s’hi dóna el cas de la doble tipificació: la unitat fràsica Tirar la brogina té significat literal, ‘llançar i recollir la xarxa de pescar més grossa de totes’, en la primera recurrència de l’Espill: “Demà camina / a la brogina, / e, si no et plau, / bergant al grau / te poràs fer” (vs. 87781), però té significat idiomàtic, ‘fer un esforç molt gran sense gaire compensació’, en la segona: “Folgar qui hi cuida, / suor de mort / sens mai deport / en si remira; / brugina tira / e cava mena; / lo molí mena / qui es diu de sang” (vs. 8510-17). Un altre cas de dubte classificatori ha estat el de les UFs formades per un verb suport (fer, tenir, anar, treure…) + una construcció sintagmàtica amb valor idiomàtic, com són ara: Fer mal joc, Tenir bona mà, Anar de pic en sola, Treure el flabiol sense cera, les quals, d’acord amb alguns autors, podrien considerar-se col·locacions, formades per [V + Locució], però d’altres les classifiquen com a locucions verbals, en el sentit que tota la combinació origina un nou significat idiomàtic. Nosaltres hem optat per la segona solució. 1.6.2. Locucions versus fórmules Aquestes dues classes d’UFs, que ara comparem, tampoc no haurien de presentar cap dificultat en la classificació perquè els criteris inicials que ens han servit per a diferenciar-les són ben clars. Les locucions són no enunciats i pertanyen als sistema de la llengua, mentre que les fórmules són enunciats i pertanyen a la parla. Ara bé, el fet que les fórmules siguin enunciats sense autonomia textual i que apareguin en contextos ritualitzats, fa que formalment 55 Capítol 1 adopten estructures molt diverses que, de vegades, poden coincidir amb els patrons de les locucions (estructures sintagmàtiques), 33 com és cas de les fórmules Una i mala, Per les jornades (d’algú), Jurar per Déu, Pregar per Déu. Tanmateix, atenent el fet que les fórmules tenen un significat eminentment pragmàtic, ens hem guiat sempre per aquest criteri, és a dir, el de la funció o ús contextual de la UF, d’acord amb el qual el significat originari de la construcció formal es posa al servei del significat discursiu. 34 Així, Una i mala indica una ‘manifestació de desafecció envers un fet concret, singular, que ha resultat malament’, en el cotext de l’Espill, on l’emissor (la primera dona del protagonista narrador) s’adreça a ell maleint el moment en què el va conèixer. Per això, l’hem classificada com a fórmula assertiva. Per mes/tes jornades apareix en dos cotextos diferents, però sempre amb el significat de ‘a força de caminar’ i, doncs, l’hem considerada fórmula del relat, perquè és molt habitual en textos narratius medievals, amb un valor d’el·lipsi temporal. Jur-vos per Déu figura en un cotext on l’emissor assumeix el compromís del que diu, davant l’interlocutor, alhora que, amb Per Déu te prec, l’emissor manifesta emfàticament el desig de modificar l’actitud de l’interlocutor; per tant, com que el significat pragmàtic de totes dues és evident, les hem considerades fórmules comissives i no locucions verbals. D’altra banda, a més de les fórmules rutinàries (expressives, assertives, directives, comissives...), també hem considerat fórmules els enunciats que insereixen UFs (generalment, parèmies, però també d’altres) en el discurs. 35 Considerem que les expressions del tipus: Ço diu lo tema, Diu la referta, Segons que és dit, Com diu la gent, Com dix sent Pau, Bé saps l’exemple, etc. 33 G. Corpas (1997: 139) comenta que hi ha casos problemàtics de fórmules com !Buenos días! o !Buena suerte!, que per les seves característiques estructurals podrien ser preses per locucions 34 De fet, d’acord amb G. Corpas (1997: 182): “Las funciones específicas de las fórmulas rutinarias consisten en proporcionar a los hablantes los medios lingüísticos necesarios para desenvolverse en situaciones específicas, como dar el pésame en un funeral, disculparse por haber pisado a alguien o dar las gracias”. 35 Aquests enunciats han estat anomenats presentadors per diversos autors (Combet, 1971; Connena, 1988; Günthner, 1991; Arnaud i Moon ,1995; Campos i Barella, 1995), citats per Corpas (1997:137). Al nostre entendre, però, aquest terme obvia el fet que ens trobem davant d’expressions prefabricades. 56 Introducció a la fraseologia són estructures amb un cert grau de fixació. La majoria de vegades són patrons fraseològics amb caselles variables: Com diu [...], Bé saps [...] o variants de les anteriors Per [...] fou dit, Saps que [...]. En aquest sentit, per tant, participen de la mateixa característica que les fórmules rutinàries, que també tenen un grau de fixació menor que les locucions i les parèmies. A més a més, a això s’uneix el fet que presenten fixació pragmàtica, ja que apareixen introduint una altra UFs i connotant-la de valors modalitzadors. Així doncs, tant pel caràcter d’enunciat fraseològic com per la funció pragmàtica, les hem anomenades fórmules d’inserció. 36 Potser no podrem justificar de la mateixa manera, el que hem anomenat fórmules de joc: Voleu palleta?, Dau-me mà dreta, Qui té l’anell?, Us do est ramell, perquè ens falta informació sobre l’entitat i el grau de repetició de cadascuna d’aquestes expressions dins el propi joc. No obstant això, el fet que l’autor de l’Espill les utilitzés per evocar quatre jocs diferents, al·ludint-los amb expressions del propi joc, els dóna una entitat fràsica digna de tenir-la en compte i, d’acord amb la taxonomia utilitzada, era pertinent situar-les en el grup de les fórmules. 1.6.3. Locucions verbals versus parèmies Les locucions verbals i les parèmies són també dues classes d’UFs bastant relacionades, com podem observar a través de dos fenòmens que donen suport a la proximitat entre els dos grups. L’un és el fet que moltes locucions verbals han estat incloses pels paremiòlegs en llurs compendis; 37 l’altre, que en català n’hi ha moltes locucions que formen part de parèmies. 38 Tanmateix, en 36 M. Conca (1997) parlava de marcadors d’inserció, terme que també obviava el caràcter lexicalitzat de l’expressió. Més tard, ja vam emprar la denominació fórmula d’inserció (Conca / Guia 2007). 37 Des dels reculls de proverbis catalans del XV (Refranys rimats i Refranys en prosa catalana glossats), passant pels compendis del XVIII (de Carles Ros, Lluís Galiana o Miquel Bruguera), fins als del XIX i el XX, sempre hi ha anotades, en major o menor quantitat, ocucions verbals. G. Corpas (1997: 134) assenyala el mateix fenomen en espayol: “Tradicionalmente, las locuciones han aparecido diseminadas en las obras paremiológicas del español (cf. Campos y Barella, 1995 [1993]: XII; Fernández-Sevilla, 1985: 198)”. 38 M. Conca ha estudiat les locucions inserides en parèmies catalanes (1999) i les característiques lingüístiques comparades entre locucions i parèmies (2000). 57 Capítol 1 la pràctica taxonòmica, a partir de les característiques definitòries per a cada grup, no hauríem de tenir cap problema: la locució verbal té una estructura sintagmàtica, pot configurar el predicat verbal d’una oració, no és enunciat i, des del punt de vista semàntic, configura una unitat de significació que pertany al sistema de la llengua; altrament, la parèmia constitueix una oració completa, és enunciat i pertany al sistema de la parla, en tant que és reconeguda com una unitat cultural pels parlants. No obstant això, ens hem trobat davant d’UFs que tant podien pertànyer a una classe com a l’altra. Així doncs, hem trobat dificultat a l’hora de classificar les sentències bíbliques: No es posa el vi novell en ordre vell, No es posa la llum sota l’almud, No s’han de llençar perles als porcs, No s’ha de llevar als fills pans per donarlos als cans, que tant poden codificar-se en forma d’enunciats impersonals (la forma canònica que els hi hem donat) com en forma de sintagmes verbals: No posar el vi novell en ordre vell, No posar la llum sota l’almud, No llençar perles als porcs, No llevar als fills pans per donar-los als cans, que s’haurien de considerar locucions verbals. Nosaltres ens hem decantat per la primera opció perquè, en el context general de l’Espill, són referències clares a sentències bíbliques, que apareixen en la Bíblia com a enunciats directius. Un altre exemple és el de la locució Estotjar aigua en cistella, que s’hi relaciona amb la parèmia Amor de donzella, aigua en cistella i que, precisament en el cotext de l’Espill on apareix, evoca el proverbi. Aquesta coincidència ens ha portat a plantejar-nos si ateníem la locució, el proverbi suggerit o ambdues coses. Hem optat per anotar-la com a locució. 1.6.4. Unitats fràsiques versus unitats estilístiques En dos treballs anteriors (Guia 1999, 2000), vam teoritzar sobre l’interés que la fraseologia generalitzada podia tenir per a caracteritzar els estils literaris. A aquest efecte, vam introduir el terme fraseologisme generalitzat i el vam definir com una porció de text que, contenint determinats termes dotats de contingut semàntic, es presenta repetit (en el corpus analitzat o fora d’aquest) amb una 58 Introducció a la fraseologia certa estabilitat i una significació discursiva anàloga en les distintes recurrències, sense que la repetició comporti necessàriament fixació. Els fraseologismes generalitzats, doncs, inclouen els estilemes, les frases sentencioses, les associacions lèxiques..., és a dir, allò que ara hem denominat unitat estilística (UE), creant el paral·lelisme amb unitat fràsica (UF). Tanmateix, en algunes ocasions encara hem anomenat les UFs com a unitats fràsiques estrictes i les UEs com a unitats fràsiques generalitzades. Les diferències entre la UF i la UE són principalment les següents: la UF pertany a la norma, al sistema o a la parla, és una estructura prefabricada d’una llengua a l’abast de tots els parlants. La UE pertany a la creació pròpia de l’estil d’un autor, d’un gènere, d’una escola o d’una època i és usada per l’autor o autors d’un mateix estil, gènere, escola o època. Tanmateix, veiem que el trasvassament d’una UE a una UF és perfectament possible. És el cas UFs en llengües europees que tenen l’origen en un apotegma d’un autor clàssic grec o llatí, o en la Bíblia, però que, perduda aquesta referència culta, esdevenen populars i es fixen en la llengua. Així, per exemple, la sentència bíblica: “És més fàcil que un camell passi pel forat d’una agulla que no pas que un ric entri al Regne del cel” (Mateu, 19.24), atribuïda a Jesucrist, ha donat lloc a la locució verbal d’ús general: Fer passar (qualcú) per un cós d’agulla, ‘fer passar a qualcú moltes dificultats’ (DCVB, agulla), i així és com la trobem a l’Espill. Les similituds entre la UF i la UE són degudes als patrons fràsics i, de vegades, també al tret repetició sense que aquest impliqui fixació de la UE. Així doncs, Fals crim, que presenta diverses recurrències dins i fora de l’Espill, l’hem considerada UE (configurada com a sintagma nominal) perquè l’adjectiu avantposat la connota com a estilema literari, que no s’ha conservat posteriorment; en canvi, Crim abominable, amb l’adjectiu postposat, si que s’ha conservat fins als nostres dies i l’hem considerada UF (col·locació). Demanar de fira, ‘voler tenir relacions festives i amoroses’ (definició pròpia) i Girar l’aladre, ‘canviar de manera de parlar o d’obrar’ (definició pròpia), les hem considerades UEs (configurades com a sintagmes verbals) perquè són construccions que tenen significat no composicional, metafòric, i no hem pogut 59 Capítol 1 documentar-les més vegades; mentre que Demanar de consell està molt documentada al llarg del temps i, pel seu significat composicional, l’hem classificada com a UF (col·locació), a diferència de Girar l’esquena ‘prescindir (d’alguna cosa o persona), fer acció de no conèixer o de no voler atendre algú’ (DCVB, girar), de la qual n’hi ha documentació, que l’hem classificada com a UF (locució), pel seu significat idiomàtic. Cremar-se al foc com papalló, que presenta un patró fràsic de locució comparativa, no té més recurrències en català i l’hem considerada UE, amb el significat metafòric: ‘perseverar en l’assoliment d’un perjudici’ (definició pròpia); en canvi, Tractar (algú) com un gos, que ha arribat així fins als nostres dies, l’hem considerada UF (locució). Ans poc que massa, que ‘recomana la sobrietat’, l’hem considerada UE (configurada com a enunciat parèmic) perquè té estructura de parèmia, però no n’hem trobat cap documentació, a part que no remet a un concepte generalment acceptat; en canvi, Ans trencar que tòrcer, que ‘indica fermesa de caràcter o tossuderia’ (definició pròpia), ha arribat als nostres dies i l’hem considerada UF (parèmia). 1.7. Unitats fràsiques aïllades i en context Ha estat habitual, en la pràctica fraseogràfica, estudiar les UFs de forma aïllada o descontextualitzada. És evident que, des d’aquesta perspectiva, l’anàlisi és limitat, ja que no es pot anar més enllà d’intentar establir-ne la forma canònica, els mots clau, la tipologia i els recursos lingüístics i retòrics que conté. A partir d’això, fins i tot per poder donar la definició o significat d’una UF, cal conèixer-la en context. En aquest sentit, els diccionaris que recullen UFs i en donen definicions sense aportar-hi marques pragmàtiques, incorren en una manca de rigor (perquè no justifiquen l’autenticitat de l’anotació) i en un defecte didàctic (perquè no donen a l’usuari instruccions d’ús). De fet, sempre cal tornar al context. Per fer un estudi rigorós i complet de les UFs cal tenir-les i retrobar-les en context (i si n’hi ha més d’un, millor). Només així, podrem donar-ne definicions precises, analitzar-ne les modalitats d’inserció, copsar-ne les funcions o significats discursius i trobar equivalències 60 Introducció a la fraseologia fiables amb UFs d’altres llengües. 39 A més a més, pot ocórrer que la UF es trobi desautomatizada, 40 cosa que augmenta la dificultat de detecció i, alhora, la capacitat de significació. En les del nostre corpus, n’hi ha dues-centes vint-itres que es presenten desautomatitzades en major o menor grau (apartat 5.4.1). La capacitat significativa de les UFs en context és el que ha permès a A. Zuluaga (1997) atribuir a les UFs el que ell anomena funció inherent fraseològica, una propietat que les fa altament rendibles en la comunicació i que l’autor ha concretat en quatre aspectes, que a continuació comentarem alhora que els aplicarem al nostre corpus: Comunicabilitat, que és una propietat relacionada amb l’economia discursiva, gràcies a la qual, amb poc esforç, l’emissor i el receptor intercanvien o suggereixen molta informació. És el cas del fragment següent: “Del part callà: / qui calla atorga. / L’amarga porga / del parturir, / dolor, morir, / per ço li resta” (vs. 10430-31). En aquest fragment, l’emissor (Salomó) explica l’actitud de la dona davant el càstig diví en l’episodi bíblic del Paradís terrenal i ve a dir que la dona, en veure’s tan agreujada per Déu, es defensà, intentant justificar-se, però res no va dir de la condemna a tenir parts amb dolor. En aquest punt és on el proverbi Qui calla atorga suggereix molta informació: . Connotació, que remet al poder d’evocació de les UFs, mitjançant el qual és possible recrear situacions, èpoques històriques, ambients socials, etc., per Les obres fraseogràfiques de D. Carbonell (1995, 2002, 2004, 2005) són un exemple a seguir pel que fa a l’exigència de presentar les UFs contextualitzades i de donar marques pràgmatiques d’ús. 40 Entenem per desautomatització l’aplicació, sobre la UF, d’operacions possibles d’acord amb les construccions lliures del sistema de la llengua: permutacions, addicions, substitucions pronominals, modificacions gramaticals, canvi de significat, etc. L’alteració de la UF augmenta considerablement la percepció i l’evocació, no solament del contingut d’allò dit, sinó també de la mateixa UF que el parlant reconeix com a pròpia. Del fenomen de la manipulació creativa d’UFs, se n’han ocupat diversos autors, alguns dels quals, segons indica Glòria Corpas (1997), han confirmat que, en general, aquest fenòmen es troba en textos del periodisme sàtíric 39 61 Capítol 1 això poden funcionar com a marques diasistemàtiques. Ho il·lustrarem prenent com a exemple el següent fragment: “Qui les doctrina / (...) / en alt la pedra / per si pujar / vol avear, / dels fills tol pans / per dar als cans, / en l’aigua escriu, / l’or llança al riu, / met vi novell, / en ordre vell / ab rot embut, / llum jus l’almut / ell vol posar, / perles sembrar / als porcs davant.” (vs. 7957-85). Si ens fixem en la sentència bíblica que, en la forma canònica, l’hem consignada així: No s’ha de llevar als fills pans per dar-los als cans, podem observar que el seu ús, en la perspectiva actual, connotaria el text de ressonàncies diacròniques i també diatòpiques (els parlars baleàrics mantenen vigent el mot ca, mentre que en el català peninsular ha estat desplaçat per gos). Iconicitat, que fa referència a la imatge que contenen la major part de les UFs, la qual ens ajuda a percebre-les amb una doble visualització, perquè tenen una codificació dual, cosa que incrementa la seva eficàcia comprensiva. Així, al fragment “Qui en pren consells / no mor de fam / --ço féu Adam--, / e vol cercar / e creu trobar / en l’erm espigues, / en lo cep figues, / raïms e peres / en les figueres; / en l’arbre sec / de lloc sens rec, / fruita rosada; / de mar salada / vol aigua dolça.” (vs. 8016-29), podem observar que la percepció icònica i el significat que suggereixen les imatges tenen una mateixa funció modalitzadora, la d’intensificar al màxim l’error de qui confia en les dones. Poeticitat, que dóna compte dels procediments fonoestilístics (al·literacions, rimes consonants i assonants, repeticions, paronomàsia, paral·lelismes... ), els quals criden l’atenció sobre la forma del missatge i asseguren la seva acceptació i memorització, ja que satisfan el gust natural pel ritme i l’harmonia. Totes les classes d’UFs, en major o menor mesura, participen d’aquesta propietat, que es pot il·lustrar a bastament amb les inserides a l’Espill. N’hem seleccionat dos fragments: "Sens pagar cisa, / ab quants pratiquen / ab tots repiquen. / Neguen si deuen, / crim fals alleuen, / secrets descobren, / ab ales cobren, / ab lo bec piquen, / e prevariquen, / mentint difamen" (vs. 9818-27), “Sa Magestat, / per pietat, / me inspirà / e (Sypncky 1991; Wotjak 1991; Arnaud 1992), però també en textos literaris i publicitaris (BürliStorz 1980; Pape 1985; Garcia-Page 1990). 62 Introducció a la fraseologia consellà / miràs lo pas / ans que cuitàs / saltar avant. / E fui membrant / de un retoc / qual dix un coc / a sa senyora, / gran tragadora: / qui massa es cuita / crua, mal cuita, / o massa calda / amb què s'escalda / pren la vianda” (vs. 391531). En el primer cas, la rima interna del proverbi El fals amic, amb les ales et cobre i amb el bec te pic no hi és (per absència del component “el fals amic”) però es compensa amb altres tres (!) mots que rimen amb “piquen”: “pratiquen”, “repiquen” i “prevariquen”. En el segon cas, el de la inserció del proverbi Qui massa es cuita, crua pren la vianda, que no té rima interna però presenta antonímia dels mots cuita i crua, i al·literacions dels sons [k], [a] i [u], cal destacar la interpolació de l’apariat “o massa calda / amb què s'escalda”, que és rimat, incideix en les mateixes al·literacions i intensifica la niciesa de la “senyora”. A més a més, les UFs, pel fet d’associar-se a categories lingüístiques diverses, adopten també funcions discursives diverses en ser inserides en el text i, com a tals, intervenen en els plans de l’adequació, la coherència i la cohesió textuals (apartat 5.4.2). En aquest sentit, podem dir que la funció inherent fraseològica se suma a la funció discursiva; per això, l’ús de les UFs és altament eficaç en la construcció textual. I, en el cas del text versificat que ens ocupa, observem que les UFs s’emmotllen a la perfecció en els versos tetrasíl·labs que, incisius i clars, van succeint-se formant una peça ben teixida, de relleus i colors brillants, on cap punt no queda solt. 1.8. Metodologia per a la formació i l’estudi d’un corpus fràsic A partir del mètode que hem seguit en l’elaboració del corpus fràsic de l’Espill i en altres treballs anteriors, definirem una metodologia (entesa com a aplicació del mètode) que pugui ser útil en l’estudi de les UFs que es troben inserides en un text oral o escrit. Aquest text, que servirà de base per a l’elaboració del corpus, haurà de tenir una certa extensió, i podrà pertànyer a qualsevol gènere i qualsevol època històrica. Una vegada elaborat el corpus, aquest podrà 63 Capítol 1 estudiar-se des de diferents perspectives: lingüística, cultural, 41 estilística, contrastiva, etc. Fet i fet, la metodologia que proposem ens ha de permetre elaborar una base de dades per a estudiar les UFs tant de forma intrínseca com contextualitzada. Si en totes les branques del coneixement és necessari procedir amb mètode, en el camp de la fraseologia, aquest mètode es fa imprescindible per les raons que exposem a continuació. Les UFs resulten sovint difícils de localitzar (inserides en un text, poden confondre’s amb sintagmes o oracions lliures, poden trobar-se incompletes, desautomatizades, ser-ne només un eco; i a la inversa, construccions lliures de la llengua apareixen formulades segons esquemes fràsics, a manera de falsos amics o miratges fràsics); s’ha de buscar la forma canònica o estructura més estàndard de cada UF (de vegades, n’hi ha més d’una possibilitat); no sempre són senzilles de definir (quan una UF es localitza per primera vegada, cal trobar d’altres documentacions per esbrinar-ne el significat); són rebeques a la classificació (per la qual cosa s’ha d’atendre els aspectes sintàctics, semàntics i pragmàtics de cada UF); cal analitzar-ne el mode d’inserció, que va lligat a la funció discursiva o significat contextual (s’hi ha de partir d’un cotext mínim, que no sempre és breu); se n’ha de buscar documentació anterior, coetània i, si escau, posterior (a partir de la qual podríem fer-ne un estudi diacrònic dels canvis soferts i una anàlisi sincrònica de la seva vigència); cal documentar-les en altres llengües (açò ens permet contrastar el grau d’equivalència entre les UFs de la llengua d’origen i les altres amb les quals es compara); s’ha d’analitzar com han estat traslladades en les traduccions que s’hagin pogut fer que les conté (així aconseguim informació sobre la competència fràsica del traductor i les estratègies seguides en la traducció). En resum, cal fer un estudi pormenoritzat de cada UF, cosa que no es pot fer a ull ni generalitzant sinó que s’ha de procedir pas per pas. Tradicionalment, les parèmies han estat estudiades des del punt de vista del folklore com una manifestació cultural al costat d’altres manifestacions artístiques. C. Oriol (2002: 11) les situa en l’etnopoètica, que la defineix així: ”L’etnopoètica és la part del folklore que s’ocupa de l’estudi d’aquelles formes de comunicació artística com son: les rondalles, les llegendes, les anècdotes, els acudits, les parèmies, les endevinalles, els enigmes, els entrebancallengües, les cançons, els grafits... que la gent crea, recrea i utilitza en els àmbits més diversos de la seva vida quotidiana”. 64 41 Introducció a la fraseologia Per a realitzar la nostra investigació, hem creat una base de dades a partir d’un model de fitxa, aplicat a cada UF, que conté un camp per a cadascun dels aspectes que s’han estudiat. Només així hem pogut organitzar, analitzar i comprendre una quantitat d’informació que, d’una altra manera, hauria estat inabastable. Una vegada enllestida la base de dades, les possibilitats d’explotació d’aquesta es multipliquen, tal com el lector podrà observar al capítol 5. Aquesta mètode és susceptible de ser aplicat a estudis fràsics de finalitats diverses. Per exemple, en la tesi que presentem, l’hem fet servir per a fer la confecció i l’estudi complet d’un corpus fràsic (delimitat a partir de l’elecció d’un determinat corpus textual); però, en la tesi doctoral de M. Conca, on s’inicià aquesta metodologia, s’utilitzà per a demostrar, a través de l’estudi comparatiu dels proverbis i d’altres unitats fràsiques, que Refranys en prosa catalana glossats (finals del XV) és l’original perdut del text que es conserva, traduït al castellà des de principis del XVI, amb el nom de Refranes famosíssimos y provechosos glosados. 42 En treballs posteriors (Guia 1996; Conca / Guia 1997), vam definir aquesta manera ordenada de procedir com a mètode paremiològic, amb la finalitat de donar-ne a conèixer l’eficàcia i la productivitat: “El mètode paremiològic s’ha manifestat força eficaç per al descobriment de fonts, atribucions d’autoria, relacions de plagi, indagació de traduccions..., en la mesura que unes mateixes UFs, especialment proverbis, apareixen usades en uns i altres textos. Així doncs, aquest mètode consisteix a focalitzar l’atenció i la memòria en UFs més o menys codificades –estilemes d’autor, locucions, proverbis, frases sentencioses...--, fer-ne el seguiment i retrobar-les arreu on siguin” (Guia 1996: 26). A mesura que hem anat perfilant-ne l’aplicació (és a dir, perfilant la metodologia), hem passat a designar-lo com a mètode de les concordances fràsiques, en tant que aquesta denominació amplia l’abast dels 42 L’estudi de Refranys en prosa catalana glossats es troba inclòs al llibre Els primers reculls de proverbis catalans, de M. Conca i J. Guia (1996). 65 Capítol 1 objectes als quals s’aplica (tot el fràsic, no només les parèmies) i explicita les relacions que ens interessen entre aquests objectes (les concordances entre recurrències repetides en un mateix text o en textos diferents). Així doncs, el mètode de les concordances fràsiques, l’hem aplicat a l’anàlisi estilística d’un autor, d’una escola o d’una època, centrant-nos sobretot en la localització de concordances fràsiques, en textos del segle XV (Guia 1996, 1999) i en l’obra d’autors contemporanis, com Enric Valor (Conca 2002, 2003) i Vicent Andrés Estellés (Conca 2006). Amb aquest mètode també hem fet treballs comparatius sobre les connotacions culturals d’unitats fràsiques equivalents en diverses llengües romàniques (Conca / Guia 2000; Conca / Pinter 2006). Des del punt de vista de la traducció i aplicant aquest mètode, s’ha analitzat la trasllació d’UFs en la novel·la de Hellen Fielding, Bridget Jones’s Diary, de l’original anglès a la traducció catalana (Vàzquez 2003); s’ha comparat la trasllació d’UFs del Tirant lo Blanc a les seves traduccions castellana (del 1511) i italiana (del 1538) (Conca / Guia 2006); s’ha indexat, analitzat i contrastat la trasllació de les UFs d’una epístola de Petrarca en llatí a les seves dues traduccions al català (del segle XV) i la seva inclusió amb modificacions al capítol 143 del Tirant (Conca / Guia 2007). Així mateix, l’hem aplicat a l’edició i estudi paremiològic d’un text medieval, Refranys rimats (Conca / Guia 2003) I ha estat seguit per elaborar la base de dades de l’estudi de les UFs antroponímiques del DCVB (Pinter 2004). 1.8.1. El mètode de les concordances fràsiques Descriurem el mètode de les concordances fràsiques segons els passos de què consta, és a dir, seguint la manera concreta de procedir per a dur a terme la recerca fraseològica plantejada. a) Focalitzar el tema i definir la finalitat de l’estudi. Sabem que ens estem referint a un principi metodològic general, però és important esmentar-lo perquè aquest condicionarà l’elaboració del corpus i la creació de la base de dades. Potser la finalitat serà fer l’estudi complet d’un corpus fràsic determinat que 66 Introducció a la fraseologia abraci diversos aspectes (localització, identificació, classificació, significació discursiva, documentació, traduccions...), a partir del qual es puguin emprendre altres treballs. És possible que ens proposem comparar textos en llengües diferents per analitzar com s’han traslladat les UFs de la llengua original (LO) a la llengua meta (LM) i quines han estat les estratègies seguides pel traductor. Tal vegada l’objectiu serà estudiar el fràsic d’un text amb la finalitat de transcriure’l, indexar-lo i interpretar-lo. També pot ser que analitzem el fràsic d’un autor amb finalitat (de caracterització) estilística. Potser ens interessarà abordar la freqüència i l’ús de determinades UFs o estudiar-les com una manifestació de l’etnopoètica. Sigui com sigui, en tots els casos suara esmentats, i en molts d’altres, hi podrem aplicar el mètode de les concordances fràsiques, amb el ben entès que la base de dades serà més complexa com més complet sigui l’estudi que ens proposem, i a la inversa. b) Estudiar els precedents o estat de la qüestió. També aquest és un principi metodològic bàsic compartit per qualsevol línea d’investigació, però en la nostra disciplina es fa imprescindible perquè l’investigador pot trobar-se davant d’un material previ molt dispers, desordenat i abordat des de l’enfocament d’altres disciplines (folklore, lexicografia, semàntica, etc), amb terminologies dispars i resultats inconnexos; a més a més, com passa sovint, pot haver-se abordat sense una declaració explícita d’intenció fraseològica. Fet i fet, aquest pas exigeix una anàlisi minuciosa i una visió crítica per destriar el gra de la palla, fent els reconeixements que calguin a aquells investigadors que, amb una molt bona intuïció, malgrat els condicionants, han detectat i han donat significats correctes a moltes UFs, però assenyalant-ne també els errors i rectificant-los per poder avançar en la investigació. c) Elaborar un corpus d’UFs validades per concordança. Una vegada delimitat l’abast del text o textos dels quals extraurem el corpus, procedirem a la localització de les UFs, tasca no gens fàcil per les diverses maneres en què hi poden aparèixer (canvis d’ordre, elements afegits, mutilacions, substitucions, desautomatitzacions, ecos, etc). Aquesta tasca de localització exigeix diverses lectures atentes, on es posa a prova la competència fràsica de l’investigador. 67 Capítol 1 Aquest podrà detectar la presència d’una UF mitjançant tècniques diverses (pertany al seu coneixement fràsic, presenta alguna anomalia gramatical, no hi fa sentit la interpretació literal, té un patró fràsic prototípic, va precedida d’algun connector discursiu o acompanyada d’una fórmula d’inserció, forma part d’una sèrie d’expressions on ja s’ha detectat alguna altra UF...) i, en tots els casos, s’ha de recórrer a la recerca de concordances de la UF en altres textos, compendis, diccionaris, etc., 43 per tal de validar-la i poder-la incorporar definitivament al corpus. A tal efecte, és fonamental la recerca informatitzada en textos digitalitzats, preferentment preparats en corpora lingüístics. 44 Aquesta recerca s’ha de fer a partir dels mots clau de les (presumptes) UFs indagades. Val a dir que la recerca de concordances va més enllà de la validació de la hipotètica UF, perquè les concordances trobades en textos poden afectar també els cotextos d’ambdues recurrències i, en aquest cas, aporten informació nova susceptible d’obrir altres camps d’indagació (fonts, canvis lingüístics, manlleus, préstecs, traduccions, estils...). Tornarem sobre aquesta qüestió a l’apartat 3.6. d) Crear una base de dades. En aquest sentit, caldrà confeccionar una fitxa, que contingui tants camps com aspectes interessen al temà i propòsit de la recerca. Amb el ben entès que alguns camps seran sempre necessaris. Són aquells que atenyen els tres estadis de la confecció del corpus: 1) Localització: Respecte als compendis i diccionaris, cal ser cautelosos i exigents pel que fa a l’autenticitat, la genuïtat i l’ús de les UFs que s’hi recullen, en les diverses llengües. Perquè es dóna el cas d’obres fraseogràfiques, especialment paremiogràfiques, on es repeteixen i es manlleven (o pitjor encara, es tradueixen) UFs d’altres repertoris, sense la garantia que algun parlant de la llengua de referència hagi usat mai la UF en qüestió. La validació rigorosa i fefaent, doncs, ha de venir donada per l’aportació de recurrències inserides en textos, escrits o orals. 44 La lingüística de corpus és una línea de treball actual, que té com a objectiu realitzar investigacions sobre la base de col·leccions extenses de textos naturals, anomenades corpora. Aquestes mostres de textos són analitzades a partir de programes computacionals i poden ser molt útils en la recerca fraseològica. G. Corpas (1998: 369) utilitza el Corpus Vox Bibliofraf (CVB) per analitzar la freqüència i ús de parèmies en aquest corpus. En català, ens falten corpus textuals accessibles. Per exemple, el Corpus Textual Informatitzat de la Llengua Catalana (CTILC), de l’Institut d’Estudis Catalans, funciona com un diccionari ampliat però no dóna accés als textos que han estat utilitzats per fer-lo. Altrament, la versió on line del Vocabulari de la llengua catalana medieval de Lluís Faraudo de Saint Germain, consultable al web de l’IEC, mostra el cotext del lexema cercat, que Faraudo va registrar a partir d’algun text medieval. Per als textos poètics catalans antics hi ha el Repertorio informatizzato dell’antica letteratura catalana (RIALC), de la Università di Napoli Federico II, que ens ha estat molt útil en el nostre treball, però que té l’inconvenient d’haver d’obrir cada poema per fer-hi la recerca 43 68 Introducció a la fraseologia caldrà un camp inicial on s’hi anotin lles recurrències de la UF identificada, acompanyades de llur cotext mínim significatiu. 2) Identificació: ocuparà com a mínim el camp de la possible forma canònica, amb els mots clau, i el d’atribució de significat. 3) Validació: contindrà la documentació aportada. e) Concloure l’estudi. Complimentada la base de dades, ens trobem en condicions de respondre tots els interrogants que se’ns han presentat en les diferents etapes del nostre camí: l’anàlisi i les aplicacions podran ser exemplificades a bastament, serà possible creuar les dades sempre que ens interessi i, probablement, apareixeran altres informacions que havien quedat fora de les hipòtesis inicials i que podran obrir nous camins de recerca. De fet, una base de dades ben dissenyada i ben complimentada és una font enorme de treballs, més enllà de l’objectiu específic per al qual havia estat confeccionada. *** En aquest capítol hem presentat les nocions bàsiques de la disciplina fraseològica, amb aportacions conceptuals innovadores, i hem posat de relleu l’emergència dels treballs fraseològics, durant el darrer segle. Quant a l’objecte concret d’estudi, les unitats fràsiques (estrictes i generalitzades), hem analitzat els processos de formació i hem posat de manifest les dificultats de classificació. Finalment, hem subratllat la importància i la necessitat d’estudiar les UFs en context i, a tal efecte, hem elaborat i definit el mètode de les concordances fràsiques. fràsica. Fóra molt convenient, per a la metodologia que proposem, que hom pugui disposar del major nombre possible de textos catalans digitalitzats de totes les èpoques històriques. 69 CAPÍTOL 2 UNITATS FRÀSIQUES EN TEXTOS VERSIFICATS Unitats fràsiques en textos versificats Ja hem posat de manifest, al capítol anterior, que els estudis fraseològics atenyen tota la seva plenitud i raó d’ésser quan les UFs es troben i s’analitzen en context. Per això, una primera tasca és la de l’elecció del text o els textos sobre els quals treballarem, que tindran determinades característiques de gènere, època, etc. En el nostre cas, com que l’objectiu és l’anàlisi fraseològica de l’Espill, les restriccions suara al·ludides que afecten el text continent, podrien dur-nos a emmarcar l’Espill en la poesia satírica del segle XV, per exemple; tanmateix, hem preferit situar-nos en el context més ampli dels textos versificats, amb una perspectiva diacrònica que s’inicia a la baixa edat mitjana europea. Així doncs, serà en aquest context on plantejarem una introducció al tema de la inserció d’unitats fràsiques (en textos versificats de la baixa edat mitjana europea). Anàlogament, un estudi sobre la presència d’UFs en alguna obra en prosa requeriria un capítol dedicat a l’anàlisi teòrica i exemplificada dels precedents que, en un sentit ampli, caldria considerar respecte a l’obra elegida. 2.1. Introducció teòrica La intertextualització d’UFs (sobretot parèmies, però també altres unitats fràsiques), que ja havia estat practicada pels clàssics, 1 esdevingué habitual en moltes composicions medievals, tal com ho posa de manifest Grace Frank (1943), en un treball molt citat sobre l’ús dels proverbis en la literatura medieval, particularment la francesa, on explica la implantació d’aquest tret literari, des del segle XII: From the twelfth century on authors of books on rethoric recommend the use of proverbs as a stylistic device of merit. (Frank 1943: 508) Panos Karagiogos, en la introducció al seu diccionari de proverbis grecs i anglesos (1999), afirma que: “Sporadic use of proverbs was made both by the two great poets of antiquity, Homer and Hesiod (8th century BC)”. Remetem als treballs de J. A. Notopoulos (1957) sobre els símils en la poesia oral d’Homer, de J. A. Russo (1983) sobre la poètica dels proverbis grecs antics, de A. P. Lardinois (1995) sobre l’ús dels enunciats gnòmics en la poesia grega antiga; així com a l’article de G. Puccioni (1967) sobre algunes expressions proverbials en autors llatins. 73 1 Capítol 2 Aquesta autora conjectura l’existència de dues formes expressives més o menys contraposades, com ara l’estil pla, popular, on va bé l’ús de proverbis vulgars, enfront de l’estil artitzat i preciosista, on els proverbis serien escassos: In the vernacular literature of the Middle Ages, with a few exceptions of which the troubadours are the most notable –their trobar clus is of course a forerunner of later types of preciosity–, matter was more important than manner; instruction or diversion of the folk was the end; means to that end, especially so long as literature was heard rather than read; had necessary to be simple, forthright and readily intelligible. Proverbs at such a time admirably and obviously served many purposes. (Frank 1943: 513-514) Amb tot i amb això, resulta estrany que deixi fora de la literatura idònia per a l’ús de proverbis el trobar clus dels trobadors occitans, ja que diversos estudiosos han posat de manifest la importància dels proverbis en les composicions trobadoresques, com ara Wendy Pfeffer (1997), que diu: Proverbs were readly incorporated into troubadour lyric and (...) formed an important part of the troubadour matériel for construction of their lyrics. (Pfeffer 1997: 79) Sobre aquesta qüestió, Wolfgang Mieder (1974) opina que els proverbis no són aliens a la poesia lírica, per bé que s’insereixen millor en altres gèneres: Dramatic and prose writings are more suitable for proverbial integration than lyrical poetry. (Mieder 1974: 890) Tanmateix, potser no convé generalitzar respecte a l’ús dels proverbis en la poesia lírica, perquè la situació pot variar d’una llengua a una altra. Així, 74 Unitats fràsiques en textos versificats per exemple, en comparar la freqüència d’ús de proverbis entre diversos gèneres literaris francesos dels segles XII-XIII, Elisabeth Schulze-Busacker (1985: 20-21) ha posat de manifest les següents mitjanes: a) de dos a tres referències proverbials cada mil versos, entre els 665.000 versos continguts en 112 obres narratives, analitzades per ella; b) de dos a tres referències proverbials cada mil versos, entre els gairebé 30.000 versos del Roman de Renart, estudiat per Bartlett J. Whiting (1935); c) un proverbi cada mil versos, aproximadament, entre les cançons de gesta situades al voltant de l’any 1200; d) entre set i vuit expressions proverbials cada mil versos, als Fabliaux, encara que l’autora corregeix aquesta xifra i afirma que el nombre d’ocurrències proverbials no és més elevat als Fabliaux que als altres textos narratius, ja que l’alta freqüència de proverbis susdita prové “d’une quarantaine de textes qui les emploient isolément ou en série dans la moralité”. I entrant al segle XIV, constata que la freqüència dels proverbis en textos narratius (com ara Meliador, de Froissart, o Perceforêt) és poc més o menys la mateixa, mentre que, per a les obres líriques, diu: En ce qui concerne les oeuvres lyriques cependant, le tableau change: dans les poèmes de Froissart, Machaut, Deschamps et leurs contemporains, le proverbe occupe une place, même quantitative, de plus en plus importante qui finirà par créer une véritable mode. (Schulze-Busacker 1985: 22) En resum, doncs, al llarg de la baixa Edat Mitjana, seguint els dictats dels mestres de retòrica, es generalitza la presència d’UFs (sobretot proverbis) en textos literaris, amb la funció bàsica de ser citacions d’autoritat reforçadores del valor de veritat del discurs, però també com a recurs de caire estilístic per fer més atractiu el text. El grau de consciència i d’intenció d’un autor pel que fa a l’ús d’UFs es difícil de determinar, però podem afirmar, sense gaire risc d’equivocar-nos, que la inserció d’enunciats fràsics sí que pressuposa una certa voluntat conscient de l’autor, com també l’ús d’UFs amb contingut 75 Capítol 2 metafòric, mentre que la intertextualització de la resta d’UFs es fa d’una manera molt més automàtica o inconscient. 2.1.1. Literaturització interna i intertextualització d’UFs Un fet sobre el qual cal parar atenció és que, de vegades, abans de l’inseriment literari d’una unitat fràsica, ja s’havia produït una altra literaturització prèvia, interna, de la mateixa unitat, en el sentit d’arribar a tenir una codificació propícia per a la versificació (i alhora més mnemotècnica), com ara la seva formulació en un vers, alexandrí o decasíl·lab, o en un dístic rimat (sobretot, les parèmies), amb els versos de la mateixa o de diferent mètrica, etc. És el que Bengt Holbek (1970) anomena embelliment: The proverb is –indeed, it must be—a general statement, very often embellished with artistic features that distinguish it from everyday speech. (Holbek 1970: 54) Més endavant, aquest autor enumera alguns d’aquests recursos, mnemotècnics i artístics alhora: Among the most easily recognized mnemonic (and artistic) means should be mentioned alliteration and various kinds of end rhyme (...); certain rhythmic patterns (...); parallelism and contrast. (Holbeck 1970: 56) Generalment, el procés d’embelliment o literaturització interna d’una unitat fràsica es desenvolupava en l’àmbit de l’oralitat, 2 i es formalitzava, diguem-ho així, en ser recollida per escrit. El lloc idoni per a la fixació escrita (de la forma canònica) d’una unitat fràsica era una col·lecció, ordenada Els pobles antics, de cultures orals primàries, conceptualitzaven els coneixements que anaven adquirint a partir de repeticions, per la qual cosa les fórmules breus, codificades i versificades, es convertien en la millor manera de guardar el coneixement Walter J. Ong (1982, 1987: 41) opina que, com més complicat és el pensament modelat oralment, més probable serà que el 2 76 Unitats fràsiques en textos versificats alfabèticament o no, on aquesta figurava anotada. Però no sempre les col·leccions d’unitats fràsiques han precedit llur inserció en textos literaris. La paremiografia francesa, per exemple, compta amb una gran abundància de repertoris medievals de proverbis (dels segles XIII i XIV), però des de la segona meitat del segle XII ja apareixen molts proverbis inserits en obres literàries franceses. 3 En català, molts proverbis es troben documentats per primera vegada en haver estat intertextualitzats en una obra literària, sense que puguem demostrar que, abans, ja havien estat recollits en una col·lecció. La qüestió té la seva importància, ja que podem considerar, pel que fa al procés codificador d’una unitat fràsica, que el fet de recollir-la en un compendi sancionava i fixava la seva forma, mentre que, en inserir-la en una composició poètica, el que s’hi esdevenia sovint era la desautomatització de la seva literaturització prèvia, si la tenia. En relació amb això, Paul Zumthor (1976) afirma que: Des altérations formelles des diverses espèces affectent parfois le proverbe en fonction de son intégration au poème. (Zumthor 1976, 325) i classifica aquestes alteracions en quatre tipus de variacions: les causades pel metre, per la rima, pel context sintàctic i les que ell anomena lliures o estilístiques. També podia passar que, si la unitat fràsica, especialment les parèmies, no havia acomplert el seu procés de consolidació codificadora, o d’embelliment, aleshores era la pròpia estructura del poema on s’intertextualitzava qui ajudava caracteritzen expressions fixes emprades hàbilment, i això és comú per a totes les cultures orals, des de la Grècia homèrica fins a l’actualitat. 3 Els més antics reculls dels vint-i-cinc transcrits i publicats per J. Morawski (1925) són del segle XIII, mentre que Proverbes au vilain va ser escrit entre 1174 i 1190. Tanmateix, E. ShulzeBusacker (1985: 17) hi afegeix: “Mais cette date n’exclut pas l’existence de recueils de proverbes français avant la fin du XIIe siècle”. I més endavant subratlla el fet, reforçador de la conjectura anterior, que només una quarta part dels proverbis recollits per J. Morawski apareixen als textos narratius (Schulze-Busacker 1985: 24). Tanmateix, també es dóna el cas invers. Segons Jacqueline i Bernard Cerquiglini (1976: 374, n. 14), dels 208 proverbis continguts al Roman de Perceforêt, més de la meitat no apareixen als reculls de J. Morawski. 77 Capítol 2 a dotar-la d’una forma poètica, amb ritme, rima, etc. Tanmateix, la qüestió de la primacia codificadora (l’encunyació de la parèmia ja existia abans de trobar-la en un poema o, contràriament, fou la inserció en el poema qui la dotà de la seva forma) és, en general, un problema irresoluble. Reportem, sobre això, l’autoritzada opinió d’Archer Taylor (1931, 1985): The very curious and interesting relations of certain proverbs to some simple and primitive forms of verse have never been cleared up satisfactorily. (Taylor 1931, 1985: 32) el qual aporta alguns exemples, presos de la llengua i el folklore alemanys, que il·lustren aquesta manca d’explicació satisfactòria de la relació entre la parèmia i el vers on la trobem: Obviously such a proverb as Auch rote Äpfel sind wurmstichig (‘Even red apples are wormy’) stands in some intimate connection with a widely sung quatrain, which is reported as early as 1613: Es ist kein Apfel so rosenrot, es steckt ein Kernlein drin; es war keine Jungfrau nie so schön, sie trägt einen falschen Sinn. Some have maintained that the proverb came before the quatrain; others, who declare that the germ of all poetry is the strophe and not the line, have zealously defended the contrary opinion. Certainly such matters are not to be decided on the basis of doctrinaire notions of primitive poetry. (Taylor 1931, 1985: 32-33) Així, per a les parèmies que tenen la seva primera documentació codificada en una obra en vers, és difícil que puguem saber del cert si la parèmia ja circulava ben codificada, abans que l’autor l’usés en l’obra, o si fou l’autor qui la fixà i li donà la seva forma canònica, en incorporar-la als versos. 78 Unitats fràsiques en textos versificats Aquest és el cas, per exemple, del proverbi català, perfectament estructurat en dos hemistiquis: Més val pa eixut amb amor, que no gallines amb remor. 4 el qual procedeix de la Bíblia: Melior est buccella sicca cum gaudio quam domus plena victimis cum iurgio (Proverbia, 11.27) i apareix documentat per primera vegada, en la forma susdita, encara vigent, al Franselm o Llibre de bons amonestaments (1398), d’Anselm Turmeda. Un altre exemple més antic, tret del manuscrit d’Oxford del segle XII que conté la Folie Tristan, és el que figura als versos: Ohi! Isolt, ohi! amie, Hom ke ben aime tart ublie. 5 on llegim una primerenca encunyació romànica del proverbi Qui be ama tard oblida. Aleshores, ens podem preguntar si aquest proverbi ja existia, així codificat, abans del romanç de Tristany i Isolda, o si fou l’autor del poema el forjador d’aquesta forma canònica, vigent fins avui en diverses llengües romàniques. E. Schulze-Busacker (1985: 22) ha trobat catorze referències a aquest proverbi en obres narratives en vers dels segles XII i XIII, amb diferents graus de codificació, per la qual cosa el més probable és que, en aquest exemple, el proverbi ja existís ben format abans de ser utilitzat literàriament. Al segle XIII apareix ja ben codificat, Qui bien aime a tart oblie, en un dels repertoris manuscrits buidats per Joseph Morawski (1925: núm. 1835), mentre que en la primera documentació catalana coneguda es presenta encara desautomatitzat; així, a Lo Somni de Bernat Metge, obra de la fi del segle XIV, figura: “Impossible és donar a oblit açò que hom ferventment ama”. 6 4 Vegeu una anàlisi diacrònica i contrastiva d’aquest proverbi a RPR (2001: v. I, p. 437, n. 52). L’estudi dels proverbis intertextualitzats al Franselm ha estat fet per M. Conca i J. Guia (1995). 5 Citat per G. Frank (1943: 510). 6 Recollit per A. Capmany (1926: 124), en un interessant treball dedicat a la identificació de les parèmies emboscades contingudes en la prosa prehumanista de Lo Somni. 79 Capítol 2 D’aquesta disjuntiva, que recorda la famosa discussió sobre qui fou primer, si l’ou o la gallina, també se’n fa ressò Vincenzo Bondice, recopilador decimonònic de proverbis sicilians, conservats per tradició oral en els versos de cloenda d’estrofes octaves: Quannu 'mpignata a miu favuri tutta Era furtuna, mia pirsuna accetta Era ad ognunu, e quasi a la sdirrutta Lu meghiu mi jittava la silletta; Ora, ca già vutavi a testa sutta Lu chiù tintu mi sputa, e chiù m'appretta; cc'è ntra stu munnu ahimè! 'usanza brutta: Ad arvulu cadutu accetta accetta. el qual, a la introducció de la seva Raccolta di Proverbii siciliani in ottave (1845), s’expressa així: Nasce in me un altro desio di sapere se questi proverbi nacquero così a versi rimati come si dicono, affinchè si potessero con facilità a memoria ritenere; oppure sono essi chiusure di canzoni che gli antichi componevano, e facevano terminare con tali motti. tot pronunciant-se en favor de la segona opció, això és, que el proverbi devia ser anterior a la composició rimada. Confirma aquesta opinió, efectivament, el fet que quasi tots els reculls de proverbis sicilians (datats, els més antics, al segle XVII) són en octaves, amb el proverbi inserit com a vers vuitè, tancador de l’estrofa. Així, el mateix proverbi anterior apareix en un altre recull com a cloenda d’una estrofa diferent: Si la sorti si metti 'tra la sditta Cu la sciabula a manu, e la scupetta, Di l'omu sfurtunatu fa vinnitta, E prestu a varva all'aria lu jetta; 80 Unitats fràsiques en textos versificats Sazia non mai sarrà di sua scunfitta, Si prima di ogni Seni non l'annetta, Pirchì c'è dda sintenza maliditta Ad arvulu cadutu accetta accetta. la qual cosa posa de manifest que les dues estrofes són creacions posteriors a l’existència del proverbi, fetes ad hoc per tal de glossar-lo. 7 En relació a aquesta qüestió de la contraposició existent entre la possible codificació prèvia d’una parèmia i la probable desautomatització provocada pel seu inseriment literari, Elisabeth Schulze-Busacker es refereix a l’habilitat que havien de desenvolupar els autors per tal de conciliar l’estructura relativament fixada de la parèmia i el sistema sintàctic i mètric restrictiu on la volien integrar, tot observant que: En général, les auteurs se sont pliés aux contraintes des deux parties avec habilité et goût, parfois même avec finesse et humour. (Schulze-Busacker 1985: 37) En resum, doncs, hem posat de manifest diverses qüestions relatives a la inserció d’unitats fràsiques de significat idiomàtic en textos versificats. Concretament, hem parlat de literaturització interna, codificació, forma canònica, inserció, desautomatització, etc, és a dir, de tota una sèrie de conceptes que potser fóra convenient deixar establerts, amb definicions precises, sense pretendre que siguin definitives. Literaturització interna. És el procés de configuració de la UF mitjançant recursos expressius, alhora mnotècnics i artístics (retòrics, poètics...). Codificació. És el resultat lingüístic del procés de configuració. Pot no ser-ne única i, doncs, haver-ne variants. 81 Capítol 2 Forma canònica. És la codificació més concisa i usual. Significat. És el valor o contingut comunicatiu que la UF té atribuït --en la norma, per a les col·locacions; en el sistema, per a les locucions; en la parla, per als enunciats fràsics-- i amb el qual és usada habitualment. Inserció en el text o intertextualització. És la presència en un text d’una UF, modificada o no. Si no n’hi ha modificació de la forma canònica ni del significat, parlarem de presència automatitzada. Si n’hi ha modificacions creatives (alteració de l’ordre dels constituents; substitucions, omissions o permutacions lèxiques; interpolació d’altres elements; canvis gramaticals; mutacions semàntiques) parlarem de presència desautomatitzada i hi considerarem dos casos: a) Quan s’hi conserva, com a mínim, algun element lèxic o fràsic de la UF i un cert ressò del seu significat. Quan s’hi doni només aquest mínim, parlarem de presència emboscada. b) Quan s’hi conserven alguns elements lèxics o fràsics de la UF, però es modifica el seu significat. En aquest cas específic, parlarem de presència mutada. (Entenem per elements fràsics d’una UF els trets estructurals sintacticosemàntics propis de la seva forma canònica) 2.1.2. Modalitats d’inserció Amb independència del fet que la inserció en el text pugui ser automatitzada o desautomatitzada (classificació que fa referència a la integritat de la UF), distingirem diverses modalitats de presència que afecten l’acompanyament de la UF i, particularment, llur presentació, posició i funció. Són les que exposem a continuació. 7 La informació relativa als proverbis sicilians ha estat elaborada a partir de l’article “Gli studi sul folklore e le raccolte di proverbi”: www.proverbiescrittori.it/proverbi2_0000c8.html 82 Unitats fràsiques en textos versificats Presència connectada. Quan la UF va precedida d’un connector discursiu. Presència formulada. Quan la UF va acompanyada d’una fórmula d’inserció. Presència directa. Quan la UF no va precedida de connectors ni acompanyada de fórmules d’inserció. Presència cíclica. Quan les UFs apareixen al text segons una cadència determinada, com ara cada n versos, a la fi de cada estrofa, etc. Presència seriada. Quan hi ha un passatge format per una sèrie d’expressions més o menys codificades, amb una mateixa funció discursiva i una certa sinonímia, on algunes expressions són UFs i altres també podrien ser identificades com a tals. Presència inicial. Quan la UF encapçala una seqüència, generalment argumentativa, amb la funció d’anunci d’allò que s’hi diu. Presència conclusiva. Quan la UF tanca una seqüència, generalment argumentativa, amb la funció de resum i/o moralitat d’allò que s’hi diu. Presència parcial (d’una parèmia). Quan la UF que figura al text és una col·locació o una locució, que forma part (normalment, constituent un dels dos hemistiquis) d’una parèmia. En aquest cas, és el context qui ha de determinar si la referència s’ha d’entendre a la parèmia completa o només a la col·locació o locució. La presència parcial l’hem inclosa en aquesta relació (de modalitats presencials que afecten l’acompanyament o presentació de la UF) justament per aquesta necessitat de recórrer al context. 83 Capítol 2 És obvi que les diferents modalitats d’intertextualització d’UFs no són mutuament excloents, ja que hom pot trobar insercions on es dóna més d’una classe de presència. 2.1.3. Localització, identificació i interpretació d’UFs Probablement, era més freqüent que la inserció d’UFs en textos versificats provoqués desautomatitzacions que no que contribuís a llur codificació. Per això, el treball de localització i identificació d’UFs en textos literaris, especialment en obres en vers, ha esdevingut tot un repte per als fraseòlegs. Sense menysteniment d’aquesta tasca, però advertint contra el mer col·leccionisme, Alan Dundes (1965) ha criticat el fet que els folkloristes, en general, es limitin a extreure, de les fonts literàries, eixutes llistes de motius folklòrics o de proverbis, al marge de llur context literari, i afirma amb èmfasi que la identificació és només el primer esglaó de l’estudi: Folklorists go into the field to return with texts collected without their cultural context; folklorists plunge into literary sources and emerge with dry lists of motifs or proverbs lifted from their literary context. The problem is that for many folklorist identification has become an end in itself instead of a means to the end of interpretation. Identification is only the beginning, only the first step. (Dundes 1965: 136) Bartlett J. Whiting (1939) ja havia assenyalat la necessitat de no procedir al buidatge dels proverbis sense tenir plantejat un propòsit d’estudi posterior: In general, the excerpting of proverbs from the works of a particular author should not be undertaken unless a special purpose is clearly hel in view. Knowledge of the proverbs used by an author may enable one to characterize that author more effectively. (Whiting 1939, 1994: 94) 84 Unitats fràsiques en textos versificats Observem, encara que no ens hi detindrem, que la idea expressada per Bartlett J. Whiting a les dues darreres línies de la citació anterior, tot i restringida a l’ús de proverbis, té una gran transcendència per als estudis de caracterítzació estilística que es poden fer a partir del coneixement del fràsic d’un autor. Quant al blasme del mer col·leccionisme de proverbis, aquest és reprès per Wolfgang Mieder (1974) amb energia: Assembling a list of proverbs out of the works of an author without any page reference to the source, without any verification by means of standard proverb dictionaries and without an expository essay on the function and importance of the collected proverbs in the literary work itself is a worthless and purposeless undertaking. (Mieder 1974: 888) Nogensmenys, potser per no espantar excessivament els paleògrafs o els editors de textos antics que tenen la bona pensada, en transcriure algun vell manuscrit, d’adjuntar una relació dels proverbis que hi han trobat intertextualitzats, afegeix: Nevertheless, the serious collection of proverbs out of literary texts is of vital importance to paremiologists (...) The proverbs of earlier times can only be found by scanning written works. (Mieder 1974: 888) Elisabeth Schulze-Busacker (1985: 16-18), per al buidatge de les cent dotze obres narratives compreses entre 1150 i 1300 que ha estudiat, ha seguit tres criteris d’identificació, que són: 1) Els elements intrínsecs del proverbi, al marge del text on s’insereix, en la línia de Greimas (1960) de considerar el proverbi “un bref énoncé de caractère universel, qui frappe par une formulation visiblement distincte du discours courant”; 2) Les marques contextuals del proverbi inserit, com les fórmules introductòries o conclusives o el “car” que precedeix una oració subordinada proverbial; 3) La concordança entre l’enunciat a identificar i algun proverbi ja recollit en alguna col·lecció (de les 85 Capítol 2 repertoriades per Joseph Morawski). Tanmateix, dintre del criteri segon esmenta elements que pertanyen al criteri primer: Des éléments lexicaux qui peuvent mener sur la piste d’un proverbe, comme l’emploi d’un vocabulaire spécifique à une formule proverbiale (“Miauz vaut”, “Tel cuide”, “ Tel... tel”, etc. ou un segment de proverbe comme le fameux “vengier sa honte”) (Schulze-Busacker 1985: 16) ja que aquests elements són trets formals del propi proverbi. Del primer criteri ja en parlen Jacqueline i Bernard Cerquiglini (1976: 360-361), sota la rúbrica “Spécifités internes”, tot considerant elements com ara el “binarisme”, o el fet de formar un “système anaphorique clos”, així com “l’archaisme”, és a dir, “le toujours-déjà dit”, que A. J. Greimas (1960) caracteritza mitjançant quatre trets: “absence d’article, d’antécédent, ordre des mots, statut du verbe”. En el procés d’identificació de les UFs contingudes en un text, cal distingir-hi dos moments, per bé que els fraseòlegs no han teoritzat aquesta diferència: 8 la localització primària i la identificació pròpiament dita. En efecte, com veurem després en alguns exemples, no és el mateix saber que en tal passatge o fins i tot en tal vers hi ha inserida una UF, que saber exactament de quina UF es tracta, és a dir, quina és la seva forma canònica i quin és el seu significat. La localització és condició necessària per a la identificació, però no n’és suficient. El fraseòleg pot tenir la certesa que tal o tal expressió d’un text és una UF (fins i tot, perquè li ho diu el propi text amb alguna fórmula d’inserció explícita) però la UF li serà desconeguda, si no es troba repetida en algun altre lloc. En aquest cas, s’haurà de limitar a proposar-ne, a tall de conjectura i a partir de l’única ocurrència coneguda (desautomatitzada, generalment), una forma canònica i una definició, és a dir, que en farà una identificació hipotètica, 8 Cal fer-ne l’excepció d’A. Naciscione (2001: 34-35) que, partint d’una idea d’identificació més àmplia que la definida per nosaltres, marca diverses etapes en aquest procés: “It is essential to establish a procedure for discovering instantial use [of the PU] in the flow of discourse and set out a sequence of directions in order to avoid subjective judgement as far as possible (...) A number of discrete steps can be singled out to aid the process of identification which can be 86 Unitats fràsiques en textos versificats provisional. Per això, podem dir que, una vegada feta la localització, aquesta ha d’anar seguida de la identificació, que pot ser real (quan hi ha almenys una altra documentació de la UF) o hipotètica (quan no se’n coneix cap altra ocurrència). En aquest cas, cal esperar-ne la validació de la (presumpta) UF, és a dir, la confirmació de la identificació hipotètica mitjançant l’aportació de la documentació pertinent. 9 Tanmateix, cal alertar el fraseòleg contra els miratges fràsics o falsos amics, a fi d’evitar que l’esforç per detectar UFs inserides en un text no el porti a creure que determinades construccions lliures, formulades amb esquemes fràsics i amb caràcter metafòric i/o sentenciós, són UFs, quan en realitat no ho són. Diguem finalment que, en la indagació textual del fraseòleg, és dóna sovint el cas que el fet de conèixer una UF, perquè l’ha vista escrita en algun lloc (text literari o compendi) o perquè l’ha sentida dir a algú, no implica necessàriament el fet de reconèixer-la intertextualitzada en un text. El lector pot passar per sobre, perfectament, sense adonar-se’n de la presència emboscada de la UF, fins i tot coneguda per ell, de la mateixa manera que, quan hom va a cercar bolets, sovint passa per llocs on n’hi ha i, tanmateix, no els veu. Segons les diferents modalitats d’inserció d’una UF en un text, exposades a l’apartat anterior, la seva localització serà més o menys senzilla. No oblidem, però, que més enllà de la localització i la identificació hi ha la classificació (estretament relacionada amb la forma canònica corresponent) i la interpretació, sense perjudici d’altres estudis ulteriors. A continuació, definirem sistemàticament els conceptes a què hem fet referència en aquest apartat. Localització. És el fet de detectar que en un passatge hi ha inserida o evocada una UF, amb independència de saber o no de quina UF és tracta. Identificació. És el fet, posterior a la localització de la UF, consistent a postular-ne una forma canònica i una definició. divided into several phases: recognition > verification > comprehension > interpretation to enable the reader or listener to cope with the complexities of discourse”. 9 Sobre l’autenticitat o no dels proverbis en compendis, vegeu M. Conca i J. Guia (1995, 1998) i la “Introducción” de Delfín Carbonell al seu Diccionario panhispánico de refranes (2002). 87 Capítol 2 a) Identificació hipotètica. Quan no se’n coneix cap altra recurrència. b) Identificació real. Quan se’n coneixen altres recurrències. Validació. És la confirmació de la identificació hipotètica mitjançant l’aportació de la documentació pertinent, preferentment de la UF en context. Miratge fràsic. És una construcció lingüística que fa creure (per l’estructura, rima, valor idiomàtic, caràcter sentenciós, etc.) que és una UF, quan no ho és. Classificació. És la determinació, a partir de la forma canònica, del tipus d’UF. Interpretació. És la funció discursiva que la UF fa en el text, per a l’anàlisi de la qual cal atendre la naturalesa de la UF (enunciat o no enunciat) i les característiques contextuals (emissor, receptor, intenció comunicativa...), a més del significat habitual, els valors fraseològics intrínsecs i els valors modalitzadors que es donin en cada cas. 2.2. Aplicació pràctica Les propostes teòriques i metodològiques de l’apartat anterior s’han pogut formular, precisament, després d’haver observat el comportament de les UFs en textos versificats. Així doncs, el que es presenta, ara i ací, com a una “aplicació” de la teoria és, en realitat, el treball experiencial previ que ha fet possible aquesta teorització. Comptat i debatut, en qualsevol disciplina científica sempre s’esdevé així. La teorització, a partir dels casos concrets, trigarà més o menys però sempre resultarà prioritària, ja que permet organitzar i sistematitzar les observacions esparses, donar-li consistència a l’objecte d’estudi i, sobretot, dotar d’un mètode rigorós les noves recerques. I els casos concrets que l’han precedida, aquesta teorització, quedaran com a exemples mostrats a posteriori. 88 Unitats fràsiques en textos versificats Presentarem molts exemples d’UFs inserides en textos versificats medievals, a partir de la lectura directa i de la recerca de paraules clau pròpies de connectors i fórmules. Per això, hi trobarem, sobretot, presències connectades i formulades, les més senzilles de detectar perquè permeten, a més, realitzar la recerca amb l’ajut de mitjans electrònics. No cal dir que, quan les UFs van acompanyades de connectors discursius (argumentatius o adversatius, preferentment, que les precedeixen) i/o de fórmules d’inserció (que, en general, les precedeixen, encara que no sempre és així), llur localització és senzilla, però no sempre ho és llur identificació. A més d’aquestes presències, sovint trobarem que també s’hi donen altres modalitats presencials (directa, seriada, inicial, conclusiva, etc.). Per a la presència cíclica dedicarem un apartat específic. 2.2.1. Diverses modalitats presencials d’UFs en obres en vers de la literatura medieval europea Jacqueline i Bernard Cerquiglini (1976: 361-366), sota la rúbrica “Modalités d’inscription”, han estudiat i classificat els diferents marcadors que poden acompanyar un proverbi. Aquests autors, a partir del buidatge paremiològic de les obres de Machaut, Deschamps i Froissard, tots tres escriptors en vers del segle XIV, fan una exposició molt completa de les diferents combinacions de marques d’inserció que hom pot trobar-hi. Seguirem el model que ells proposen, però entendrem que l’enunciació discursiva inserida al text, per mor de reportar-hi una UF, inclou, a més dels connectors discursius i les fórmules d’inserció (com els autors postulen), la UF mateixa, en tant que enunciat. D’altra banda, considerarem que els connectors discursius, quan els hi hagi, no formen part de la fórmula d’inserció. *** Començarem per la literatura francesa. L’ús de proverbis per part de Chrétien de Troyes (segle XII) ha estat estudiat per Marie-Louise Ollier (1986) i Elisabeth Schulze-Busacker (1985: 46-64), la primera subratllant l’aspecte de 89 Capítol 2 citació d’autoritat i la segona fent extensiva la seva anàlisi a altres trets estilístics i temàtics, tot ampliant el camp de les funcions pròpies de la inserció proverbial. Presentem cinc exemples extrets, respectivament, de les cinc obres de Chrétien (datades entre 1170 i 1181). Li vilains dit an son respit que tel chose a l’an an despit qui molt valt mialz que l’an ne cuide. (Erec et Enide, vs. 1-3) Por ce voel mes cuers le serve, car li vilains dit an sa verve: Qui a prodome se comande, malvés est se de lui n’amande. (Cligés, vs. 4253-56) Ensi tote nuit se degenglent cil qui de mal dire l’estrenglent. Mes tex dit sovant mal d’autri qui est molt pires de celui. (Lancelot, vs. 5757-60) Qu’au besoing, toz jorz le dit an, doit an son ami esprover. (Yvain, vs. 6590-91) Et li saiges dit et retret: Qui trop parole pechié fet. (Perceval, vs. 1651-52) Que la primera obra datada de Chrétien de Troyes s’inicie amb la citació d’un proverbi és significatiu del valor que l’autor atorga a aquest tret estilístic; la fórmula d’inserció que el presenta, formada pel locutor sapiencial “li vilain” i el verb de dicció “dit”, era habitual a l’època. En el segon cas, retrobem la mateixa fórmula, precedida del connector argumentatiu “car”. En el tercer exemple, només hi ha el connector adversatiu “mes” com a marca d’introducció de l’enunciació proverbial. L’exemple extret d’Yvain presenta la fórmula d’inserció del proverbi incrustada al bell mig del mateix proverbi, integrada pel verb de dicció en forma impersonal “le dit an” i reforçada per l’adverbi “toz jorz”. En el darrer cas, hi trobem una enunciació formada per: a) la conjunció coordinant 90 Unitats fràsiques en textos versificats “et” en funció de connector additiu; b) la fórmula d’inserció “li saiges dit et retret”, integrada pel locutor “li saiges” i pels verbs de dicció “dit et retret”; c) la forma gràfica dels dos punts, introductors del discurs directe; d) el proverbi Qui trop parole pechié fet. Així doncs, en aquests fragments hem mostrat presències inicials, connectades i formulades. A l’obra Ipomedon, escrita poc després de 1180 per Hue de Rotelande, hi ha proverbis que, immediatament abans de llur inserció, són anunciats per l’autor així: Car hom dit qe par eloignance met l’en amur en obliance. (vs. 836-37) Vus savez ben ke l’um reprove ke l’um suvent a un jur trove ço dunt l’um s’est tut l’an pené; esgardez, dame, verité. (vs. 5267-70) Ben ad apris le reprover qui nus vent del vilein sené: Bonté regarde altre bonté. (vs. 9039-41) En el primer cas, el conjunt de l’enunciació proverbial és format per: a) el connector argumentatiu “car” (“marque de décrochement”, segons Cerquiglini); b) la fórmula d’inserció “hom dit”, integrada pel locutor “hom” i pel verb de dicció “dit”; c) la conjunció introductora del discurs indirecte “qe”; d) el proverbi Par eloignance, met l’en amur en obliance. Segons la nostra classificació, en aquest cas s’hi combinen dues modalitats d’inserció: la connectada i la formulada. El segon cas presenta una enunciació en estil directe, amb una apel·lació inicial (“Vus savez ben”) i una altra de final (“esgardez, dame, verité”) que reforcen el coneixement compartit del proverbi i el seu valor de veritat; i entre l’una i l’altra, el subjecte impersonal “l’um”, el verb específic de dicció proverbial “reprove”, la conjunció “ke” introductora immediata del proverbi i el mateix proverbi. En el tercer cas, els dos versos de la fórmula d’inserció 91 Capítol 2 contenen el verb de coneixement “apris”, el terme paremiològic “reprover” i la referència al locutor dipositari de la saviesa popular “vilein sené”. En aquestes condicions d’inseriment, en tots quatre exemples, no sols queda sobradament assegurada la identificació del proverbi sinó també el desitjat efecte de discurs reportat que el proverbi comporta. De l’obra Ille et Galeron (entre 1176 i 1184), de Gautier d’Arras, reproduirem una inserció seriada i conclusiva de dos proverbis, en un “charmant échange de répliques proverbials” (Schulze-Busacker 1985: 74) entre Ille i Ganor: --Amis –fait-ele--, or aient honte cil qui deffirent vostre conte! Molt sevent dire et petit faire. --France puciele de bon aire, on a sovent dit et retrait que molt a entre dit e fait. (vs. 2506-11) En el primer cas, el proverbi Molt sevent dire et petit faire hi és citat directament i completa, com a conclusió de l’argument i sense cap connector ni fórmula d’inserció, mentre que en el segon, on el proverbi Molt a entre dit e fait també té funció conclusiva, aquest va precedit de la fórmula: “on a sovent dit et retrait”, formada per la conjunció de dos verbs de dicció, en la forma impersonal pròpia de la veu col·lectiva de la saviesa popular, reforçats a més per l’adverbi “sovent”. *** Passem ara als trobadors occitans. Guilhem de Peitieu (1071-1126), VII comte de Poitiers i IX duc d’Aquitània, aquell que mai no havia volgut normands ni francesos dins de sa casa (“c’anc non ac norman ni fransés dins mon ostau”), és el primer trobador occità conegut i el primer autor de versos en una 92 Unitats fràsiques en textos versificats llengua romànica. En el poema d’amor cortés “Pos vezem de novel florir...”, hi ha l’estrofa: Per tal n’ai meins de bon saber quar vueill so que non puesc aver. E si’l reprovers me ditz ver, certanamens a bon coratge bon poder, qui’s ben sufrens. 10 on el proverbi A bon coratge, bon poder forma part d’una enunciació que, en forma retòricament condicional, conté la menció explícita al mot “reprovers” (proverbi), el verb de dicció “ditz” i les modalitats assertives adverbials “ver” i “certanamens”. Un altre trobador, Marcabrú (...1130-1150...), prolífic i moralista, en la composició “Dirai vos en mon lati”, escrita contra la que ell considera decadència dels bons costums, inclou les dues estrofes següents: Soven de pan e de vi noiris rics hom mal vezi, e si’l tengues de mal aire segurs es de mal maiti, si no’i ment lo gazaignaire don lo reproviers issi. Lo mouniers jutg’al moli: Qui ben lia ben desli. E’l vilans ditz tras l'araire: Bons fruitz eis de bon jardi, Et avols fills d'avol maire E d'avol caval rossi. 93 Capítol 2 que contenen quatre proverbis, dels quals és interessant observar-ne les diferents formes d’inserció. A la primera estrofa, el proverbi apareix desautomatitzat, migpartit en dos versos no consecutius i amb cada part inclosa en oracions diferents, seguit i no precedit de la fórmula d’inserció continguda als dos darrers versos de l’estrofa: una enunciació retòrica condicional composta d’un locutor (“lo gazaignaire”: el llaurador), un verb assertiu (“no'i ment”) i el substantiu “reproviers”, com a menció explícita a la condició de proverbi d’allò que diu el locutor, el qual hi és adduït com a portaveu de la saviesa popular. A la segona estrofa, hi ha un proverbi al segon vers i un grup de tres proverbis en sèrie als versos quart, cinquè i sisè, de manera que els versos primer i tercer, que els anuncien respectivament, inicien dues enunciacions paral·leles, amb sengles locutors (“lo mouniers”, “lo vilans”), esgrimits per acreditar la veracitat popular (del primer proverbi i dels altres tres, respectivament), i amb sengles verbs de dicció seguits de complements de lloc adequats a l’ofici dels locutors (“jutg’al moli”, “ditz tras l'araire”). Aquesta estrofa constitueix un bell exemple de combinació de dues modalitats de presència, la formulada i la seriada. Contemporani de Marcabrú, però amb una producció molt més reduïda, el trobador Cercamon (...1137-1149...) també intertextualitzà algun proverbi, com el que figura en una estrofa de “Ab lo pascor m’es bel qu’eu chan”, que procedeix de la Bíblia però que hi és atribuït a la saviesa popular del pagès: Ben sai qe lor es mal estan als moilleratz car se fan gai domnejador ni drudejan, e.l guizardo qe lor n'eschai. Ditz el reprovier lo pajes: Q'a glazi fer a glazi es feritz d'eis lo seu colp mortau. 11 Aquesta i altres citacions de versos dels trobadors provenen de l’edició de Martí de Riquer (1975), contrastades amb www.sal.tohoku.ac.jp/~gothit/romance.html. 10 94 Unitats fràsiques en textos versificats on la fórmula d’inserció és formada per un locutor (“lo pajes”), un verb de dicció (“ditz”) i la menció explícita del terme que designa el proverbi (“le reprovier”). *** Un trobador català (d’expressió poètica occitana, com era el costum de l’època entre els catalans) fou Alfons el Cast (1154-1196), marquès de Provença, comte de Barcelona i rei d’Aragó, que acollí a la seva cort molts trobadors i del qual s’han conservat només dues composicions. En una d’aquestes, una tensó amb el famós trobador Giraut de Bornelh, figura l’estrofa: Giraut, e non esta genseis si’l rics sap onrar ni temer sidons e’l cor ab lo poder l’ajosta? Co’l te per senhor, preza’l donc menhs per sa valor, si mal no’l troba ni sobrer? Ja sol om dir el reprover que sel que val mais, e melhs pren. on s’introdueix una variant del proverbi Qui mais pot, mais pren mitjançant la fórmula d’inserció integrada pel locutor “om”, el verb de dicció “sol dir” i el substantiu “reprover”, seguida de la conjunció introductora del discurs indirecte “que”. Ja al segle XIII, un altre poeta català en llengua occitana, Guillem de Cervera, identificat per Martí de Riquer (1989) amb el trobador Cerverí de Girona (...1259-1285...), escrigué una obra didacticomoral, Versos proverbials, en quartetes de sis síl·labes, de rima abab, on recrea moltes parèmies provinents dels Proverbia de Salomó, dels Disticha de Cató i de proverbis vulgars. Per exemple: Citat per Suzanne Mejean (1971: 88), en un treball dedicat a les composicions de caire satíric dels trobadors, que inclou una antologia de textos. 95 11 Capítol 2 Del proverbi ven dans c’om dits entre noables: qui en jovén és sans can és vieyls és diables. (estrofa 282) Le frayres ajudats de son frayr’ ês axí com la ferma ciutats: le proverbis o di. (estrofa 344) Li malvat sobre terra seran tolt e perdut: si’l proverbis no n’erra, mal auran mal viscut. (estrofa 792) Le proverbis retray que la major besonya, si la ricors se’n vay, l’amichs del paubr’ eslonya. (estrofa 951) No pots aver lausor ses companya ‘ndressada, c’om dits: A bon seynor tots temps bona maynada. (estrofa 1127) Qui vol son enamich pendre, ab femna’l gatcha: per sò’l proverbi’t dic que’t guarts d’aquela patcha. (estrofa 1147) 12 Observem que Guillem de Cervera fa servir el mot “proverbi” tant per a les sentències bíbliques com per als que circulaven com a populars, sense perjudici que el seu origen pogués ser una sentència d’un savi (Conca / Guia 2000). Així, els proverbis de referència de les estrofes 344 i 792 són les 12 Seguim la transcripció i les notes de l’edició crítica de Joan Coromines (1991). 96 Unitats fràsiques en textos versificats sentències bíbliques Frater qui adjuvatur a fratre quasi civitas firma (Proverbia, 18.19) i Impii vero de terra perdentur (Proverbia, 2.22). Pel que fa a la primera de les estrofes reportades, es tracta d’una variant del proverbi vulgar Qui no la corre de jove, la corre de vell, introduïda mitjançant un locutor (“noables”, ‘dolents’), un verb de dicció (“dits”) i el substantiu “proverbi”, en una oració on el proverbi és presentat com a moralment perniciós. A l’estrofa 951, hi ha una variant desautomatitzada, a cavall de dos versos no consecutius, d’un probable creuament dels proverbis En la necessitat es coneix l’amic i L’home pobre no té amic, amb un vers introductori enunciador, que explicita el mot “proverbi” i el verb de dicció proverbial “retray”. A l’estrofa 1127, figura el connector argumentatiu “car” i la fórmula d’inserció “om dits” (locutor “om” + verb de dicció “dits”), anunciant la presència, connectada i formulada alhora, del proverbi A bon seynor, bona mainada. A la darrera estrofa reportada s’inclou una variant desautomatitzada d’algun dels proverbis del repertori misogin que aconsella als homes no tenir relació ni tracte amb dones, no identificat exactament, inserit mitjançant un vers en estil directe, on trobem la marca argumentativa “per so”, el jo de l’autor com a locutor, el verb de dicció en primera persona “dic” i el pronom de segona persona que al·ludeix al destinatari. Seguint amb versificadors catalans d’expressió provençal, de més en més catalanitzada, citarem l’anònim autor de l’obra Fraire de joi e sor de plaser, de la segona meitat del segle XIV, on també hi ha UFs introduïdes mitjançant connectors i fórmules d’inserció: Perquè el reprover dits sovents: aprés gran gauig ve grans dolors e gauigs aprés grans tristors. 13 Que dits hom que pesar present o plaser, que en la cara par. 13 En aquesta i altres obres en vers dels segles XIV i XV seguirem l’edició d’Arseni Pacheco (1983). 97 Capítol 2 Al primer cas, el deslligament respecte al discurs subjacent es fa mitjançant el connector argumentatiu “perquè”, al qual segueix la fórmula d’inserció formada pel locutor d’autoritat “el reprover” i el verb de dicció “dits”, reforçat amb l’adverbi “sovents”. Al segon cas, trobem una vegada més la fórmula “dits hom”, flanquejada per sengles conjuncions “que”, la de davant amb funció de connector argumentatiu, i la de darrere, amb funció de connector introductor del discurs indirecte. Així mateix, a l’obra Salut d’amor, igualment anònima de finals del segle XIV, apareix una sentència bíblica introduïda mitjançant el connector argumentatiu “car” i la fórmula “Déus dix”, acompanyada de la modalitat de reforçament assertiu “e ben és vertats”: Car Déus dix, e ben és vertats, que hom ni femna ses mercè mercè no trobarà... L’anònim adaptador català del Facetus llatí, cap a la fi del segle XIV, també ens proporciona alguns exemples de presències connectada i formulada: Dien que l’ús ret l’om mestre en qualque art que·s vulla metre. (...) Diu hom que qui no bat merdós no pot puys batre pelós. (...) Car més val mester que sperver, sovin ho ausim retrer. (...) Per ço diu una parladura que amor d'una part no dura. (...) Diu hom que més val giny que força; 98 Unitats fràsiques en textos versificats aquest sermó no vol escorça. (...) Car sol hom dir: Sabén-ho tres, despuys o sab tota res. (...) Diu hom que tu batràs les mates, los romanins e bufalagues, e altre aurà los conylls. Bé ‘t porà hom dir seny de grills. Bé saps que diu lo casteylano que fembra fa lo desguiado. 14 En aquests set fragments, trobem diverses variants de fórmules d’inserció. Als dos primers casos, les avantposades “Dien” i “Diu hom”; al tercer cas, la postposada “sovin ho ausim retrer”, que segueix el proverbi introduït mitjançant el connector “car”; al quart exemple, l’enunciació proverbial comença amb la locució adverbial, que fa funció de connector argumentatiu, “per ço”, segueix amb la fórmula d’inserció integrada pel verb de dicció “diu” i la menció a la veu veraç del poble “una parladura”, continua amb la conjunció introductora del discurs indirecte “que” i acaba amb l’expressió de la UF, el proverbi Amor d’una part no dura. Al cinquè fragment, a més de la fórmula introductora “Diu hom”, el valor de veritat del proverbi Més val giny que força s’hi subratlla mitjançant l’expressió metadiscursiva “aquest sermó no vol escorça”; l’expressió “Car hom sol dir” acumula les marques de presència connectada (“car”) i formulada (“hom sol dir”); el darrer cas és especialment interessant, car hi tenim presència formulada i seriada alhora, de dos proverbis i una locució nominal, totes tres UFs amb la seva corresponent fórmula d’inserció: “Diu hom”, “Bé’t porà hom dir” i “Bé saps que diu lo casteylano”. De la mateixa època és el Sermó del Bisbetó, obra anònima catalana de 808 versos, en forma de cudolada (alternativament heptasíl·labs i tetrasíl·labs, rimats de dos en dos), de caire satíric, on trobem locucions i proverbis amb modalitats diverses d’inserció: 99 Capítol 2 Vui altres festes no s’hic colen sinó les llurs, car giren les lleis e los furs de verd en blau (...) Alguns ne són –e jo ho sé— que en tots llurs gests se mostren bons e honests, e si els tocau a llur honor, o els comanau fets de diners, giren-se tost de l’envers; d’aquests direm entre nosaltres los del coll tort (...) E ja sabets que mal hom glot jamés prospera, ans irà tostemps enrera si no hi met mesura. 15 Al primer fragment, trobem el connector argumentatiu “car” usat per inserir la locució verbal Girar de verd en blau, de la qual n’hi ha variants al Tirant (Fer del negre groc), a l’Espill (Fer del verd bru), a la Istòria de la Passió (Fer del negre blanc), etc. Al segon fragment, hi ha tota una explicació pragmàtica prèvia de la locució adjectival De coll tort (que també retrobarem ben explicada a l’Espill: “D’hipocresia / e de parença / haguí creença / tot son comport / fos de coll tort”, vs. 4116-20), la qual és inserida mitjançant la fórmula de presentació “direm entre nosaltres”, formada pel locutor col·lectiu “entre nosaltres” i el verb de dicció “direm”, aplicada als “aquests” que han estat descrits prèviament. Al tercer fragment, la inserció força modificada del proverbi Qui mesura, dura, s’hi fa mitjançant la fórmula “ja sabets”, amb la qual s’implica l’interlocutor en la veracitat de la parèmia reportada. 14 De l’edició de Lluís Faraudo de Saint-Germain (1912: 12, 13, 17, 23, 29, 30, 61). 100 Unitats fràsiques en textos versificats També de la segona meitat del segle XIV és l’obra anònima en noves rimades Els planys del cavaller Mataró, on trobem un altre exemple d’inserció proverbial, com molts que ja hem vist: Car diu hom que a fait estrany justícia estranya se tany. (Pacheco ed. 1983: 221) A més, hi ha una primerenca utilització, en una fórmula d’inserció, del terme paremiològic refrany: E tant hai ausit recomptar que açò m’és trop gran refrany, car qui de sos mals se complany semblant m’és que eu sia lleujats. (Pacheco ed. 1983: 202) Encara que Bernat Metge, considerat el primer humanista català, no és gaire afeccionat a l’ús d’UFs, també podem adduir un exemple de presència formulada al Llibre de Fortuna e Prudència (1381): Parlats gallard, car bé sabets que gint parlar amics gasanya. (Pacheco ed. 1983: 124) La intenció argumentativa i de reforçament assertiu de l’enunciació proverbial d’aquest exemple és molt evident, ja que aquesta enunciació és introduïda immediatament després de l’expressió imperativa “parlats gallard”, tot justificant-la, mitjançant el connector argumentatiu “car” i la fórmula d’inserció “bé sabets”, amb la qual s’implica el receptor en la pròpia argumentació de l’emissor. Clourem aquest exemplari occitanocatalà amb Francesc de la Via, poeta gironí de començament del segle XV, el qual inclou moltes UFs al poema 15 Textos presos de l’antologia editada per J. Rodríguez-Puértolas i Lluís Alpera (1973: 128-35). 101 Capítol 2 narratiu Procés de la Senyora de Valor contra en Bertran Tudela (1406). Vegem-ne alguns exemples, extrets de l’edició d’Arseni Pacheco (1963). Qu’eximpli és vulgars, segons dix en Peyrol: là vay la leng·on lo cor dol. (vs. 243-45) Trobem la conjunció “que” com a connector argumentatiu, introduint la fórmula d’inserció “eximpli és vulgars”, que va seguida d’una remissió al que diu un trobador “segons dix en Peyrol”, la qual no cal prendre-la com una citació al peu de la lletra (de fet, l’editor confessa no haver-la trobada en les obres d’en Peyrol) sinó, més aviat, com un reforçament assertiu del proverbi adduït (el qual devia ser ja d’ús comú; al Tirant figura: “per ço se diu aquell refrany vulgar: lla va la llengua on lo cor dol”). --Playe·us per vostr·amor l’ajats per scusat, que·l pecat confessat sabiats qu·és mig remès. --Ay lass·así m’à pres, com dix en Perdigó, que mal d’altruy rialles só. (vs. 255-62) Hi ha dos proverbis, en un context dialogal, amb les respectives fórmules d’inserció: la primera és “sabiats” (seguida de la conjunció que precedeix el discurs indirecte “que”), posada a manera de falca al bell mig del proverbi, el qual va precedit així mateix, com a marca de deslligament respecte al discurs anterior, pel connector argumentatiu “que”; la segona s’inicia amb el connector comparatiu “com”, seguit del verb de dicció “dix” i del locutor d’autoritat “en Perdigó”, un trobador, com abans, en l’obra del qual tampoc no sembla que es troba el proverbi citat. Bé·m recorda, per Déu, un eximpli antich: 102 Unitats fràsiques en textos versificats ges no m’asalt d’amich que·b les ales me cobre e·z ab son bech me pich. (vs. 285-89) Hi ha la fórmula “Bé·m recorda (...) un eximpli antich”, formada pel pronom en primera persona que implica el jo poètic “em”, el verb de coneixement “recorda”, amb l’adverbi intensificador “bé”, i la menció explícita d’una expressió vertadera “un eximpli antich”, la qual fórmula insereix el proverbi El fals amic, que amb les ales us cobre i amb el bec us pic, que es retroba a l’Espill i a Lo procés de les olives. Un aximpli·m sové: guarde·t d’om de Gerona e de peyra rondona. (vs. 729-31) Hi ha la fórmula “Un aximpli·m sové” que insereix el proverbi tòpic Guarda’t d’hom de Girona i de pedra rodona, variant del que apareix a la composició trescentista Motius del rei en Pere: “Déu te guard (...) de passera rodona e de dona de Girona” (Conca 1994: 268-72). Mas, com diso li lechs de say per tot Espanya: hom pren bou per la banya e·z home per la lengua. (vs. 1722-25) El fragment és una enunciació proverbial que comença amb el deslligament respecte al discurs anterior propiciat pel connector adversatiu “mas”, seguit del connector comparatiu “com”, de la fórmula “diso li lechs”, reforçada amb la remarca topogràfica “per tot Espanya”, i del proverbi Hom pren bou per la banya e·z home per la lengua, procedent del llatí Verba ligant homines, taurorum cornua funus i present en totes les llengües romàniques (Conca 1994: 446-49). 103 Capítol 2 Car ditz hom vulgarmén e proverbialmén: tostemps trop gratar cou , e que molt parlar nou. Perquè·s deu hom guardar sempres de mot parlar com gen desmesurada, car a bocha tencada sabgats no·y entre moscha. (vs. 1771-79) N’hi ha tres proverbis en sèrie, de significació semblant, introduïts tots tres mitjançant connectors argumentatius (“car”, “perquè” i “car”) i una fórmula d’inserció per al primer: “ditz hom vulgarmén e proverbialmén”. Saubets que dix Catós, qui de seny tench l’escutz: la primeyra virtutz és reffrenar sa lengua. Mensonya ne fals lengua hom ho deu retenir. A motz ay ausitz dir, e crey bé qu·és axí: nulhs homs no·s penedí jamay da mot calar, e de massa parlar han algun gran dampnatge. (vs. 1798-1809) Aquest fragment continua la sèrie iniciada a l’anterior, ara amb un apotegma de Cató i un proverbi, introduïts respectivament mitjançant les fórmules d’inserció “Saubets que dix Catós, / qui de seny tench l’escutz”, on el verb inicial en segona persona implica el receptor en el coneixement d’allò que diu l’autor reportat (“dix Catós”), l’autoritat del qual s’hi reforça amb un vers que en fa l’elogi com a savi: “qui de seny tench l’escutz”, i “A motz ay ausitz dir, e crey bé qu·és axí”, formada per un locutor anònim i nombrós com a subjecte de 104 Unitats fràsiques en textos versificats la veu de la saviesa, el verb de dicció “dir” i la implicació personal del locutor en la veritat del proverbi reportat (“e crey bé qu·és axí”). Cetz eximplis say bé per celh qu·aysí s’enflama: ama celh qui no·t ama, respon a qui no·t clama, e hiràs carrera vana. (vs. 1855-59) Hi ha un proverbi inserit mitjançant la fórmula “Cetz eximplis say bé / per celh qu·aysí s’enflama”, la qual s’adequa al context dialogal on apareix, ja que el locutor que reporta el proverbi (“cetz eximplis”) l’addueix en contra del seu interlocutor, considerant-lo perfectament aplicable a ell (“say bé per celh qu·aysí s’enflama”). Vós li fayts sobreria e·l volets perdre·n breu, e per sguard de Déu hom deu amar proïsma. (vs. 2173-76) Hi ha una sentència bíblica inserida amb la fórmula “e per sguard de Déu”, com a citació de tota autoritat. Car l’ome celerat no·l deu hom raysonar, ans se tany trebalhar que·l mal sion punit. Mantes vetz hay legit celh qui·i malvat rasona ne qui favors li dóna, és companys en la colpa e si matex envolpa en lo mal qu·aycelh fay. ¿Ausís vós dir jamay que·ls bons trop occasona 105 Capítol 2 qui als malvats perdona? Prech-vos no·l mantingats, qu·él [és] stat trobatz ab lo furt en la mà. A carn de lop salssa de ca. ¿E com? ¿E no és dreyt qu·aycelh qui mal ha feyt hage punició? (vs. 2187-2206) Es tracta d’un altre fragment amb presència seriada, de quatre proverbis i una màxima jurídica, introduïts pel connector argumentatiu “car”, el primer; el segon, per una fórmula d’inserció amb el verb de coneixement “hay legit”; el tercer, mitjançant una altra fórmula que, en forma retòrica interrogativa, involucra l’interlocutor amb el verb de dicció (i d’audició) “ausís vós dir...?”; el quart, que és el proverbi A carn de llop, salsa de ca, sense cap expressió d’acompanyament; i, finalment, la màxima jurídica, mitjançant una fórmula rutinària exclamativa (“E com!”), seguida d’una fórmula retòrica interrogativa que apel·la justament la dretura de la màxima: “E no és dreyt...?”. Donchs prech-vos no·l vulhatz raysonar ne deffendre, car vós me faytz encendre e doblar ten fort l’ira, que·l servelh me’n regira; no·m tranquetz pus no cap. (vs. 2225-30) El paràgraf conté, a partir del connector argumentatiu “car”, una sèrie de tres locucions verbals: Fer encendre, Regirar el cervell i Trencar el cap. --Senyora, qui del gualh del vesí vol mangar, cové que l’ha [a] cerquar algun·occasió --dix per conclusió madona d’En Ycart. (vs. 2314-19) 106 Unitats fràsiques en textos versificats Hi tenim un exemple de presència conclusiva, on la mateixa fórmula d’inserció, postposada al proverbi, ens ho diu: “dix per conclusió / madona d’En Ycart”. Haugatz com ho diu clar aycests eximplis breus: luny·t tu de los teus e·z ayrar-t’à Déus. (vs. 2497-2500) S’hi intertextualitza el proverbi Qui s’allunya dels seus, l’aïra Déus, ja usat per Eiximenis al Dotzè i que retrobem a l’Espill, el qual va precedit d’una fórmula d’inserció força completa: “Haugatz com ho diu clar / aycests eximplis breus”, integrada per la interpel·lació al destinatari “Haugatz com”, el verb de dicció “ho diu”, reforçat amb l’adverbi “clar”, i la menció explícita del valor proverbial, de veritat, mitjançant el terme “eximplis”. S’aguéssets volgut creura nós, qui bé·us concelhàvem so que davíetz far, no·us calguera clamar eras per lo Salvayra, mas qui no creu sa mayre Creu sa mala madastra. (vs. 2833-40) Aquest fragment és un altre exemple de la funció conclusiva del proverbi, introduït amb el connector adversatiu “mas” com a cloenda d’una argumentació. *** En la literatura castellana, a començament del segle XIII, hi ha el Libro de Alexandre, d'autor anònim, on trobem molts casos de proverbis intertextualitzats amb modalitats d'inserció ben característiques. A les dues estrofes següents: 107 Capítol 2 Commo diz la palabra que suelen retraer que mas pued' en conçeio un malo cofonder que non pueden diez buenos assentar nin poner ouiera alli por poco assi a conteçer. (vs. 425-428) Commo diz la palabra que corre mas el fado que nin uiento nin pluma nin roçin ensellado aforçaron los griegos fizieron un remango ouieron los de Troya a dexar-les el canpo. (vs. 565-568) 16 abans de la conjunció "que", que precedeix immediatament el proverbi, apareix la fórmula "commo diz la palabra" --formada per la marca comparativa "commo", el verb de dicció "diz" i el terme paremiològic "palabra", sinònim de "proverbi"--, reforçada, en la primera de les dues estrofes, amb l'expressió assertiva "que suelen retraer". A les dues estrofes següents, hi ha el mateix esquema anterior: Mas commo diz la letra e es uerdat prouada que en la fin jaz todo el prez & la soldada. No'l ualie a Dario todo su fecho nada ca Dios auie la cosa commo fuess' ordenada. (vs. 1051-1054) Mas commo diz el uiesso es uerdat sin dubdança que en la fin iaz todo el prez o mal estança. Non queramos seer en luenga demorança uayamos a la fin do iaze la ganança. (vs. 1413-1416) per bé que canviant el mot proverbial "palabra" per "letra" (la qual cosa apunta, potser, cap a una font escrita) i per “uiesso”, respectivament, i mudant el reforçament assertiu a "e es uerdad prouada" i “es verdat sin dubdança”, respectivament. El mateix tipus d’inserció, sense reforçament assertiu, és el del proverbi contingut a l’estrofa: 108 Unitats fràsiques en textos versificats Commo diz el prouerbio que non ha encubierta que en cabo de cosa a mal non se reuierta sopo por otras partes Alexandre la çierta parçir non ge la quiso por uoz nin por refierta. (vs. 1905-1908) En el cas següent, la modalitat d’inscripció del proverbi és un vers retòric, en forma d’oració condicional (la qual forma afecta també el verb del proverbi), on l’autor exhorta el lector a creure, per la seva conveniència, “los prouerbios antigos”, entre els quals es troba el que hi reporta: No des poder al villano: 17 Libraron-te los fados de los tus enemigos dieron-te a matar a los falsos amigos si quisiesses creer los prouerbios antigos non dieras tal poder a uillanos mendigos. (vs. 1650-1654) L’estrofa següent presenta un cas semblant a l’anterior, de fórmula d’inserció retoricada, on l’autor addueix indirectament l’autoritat de “los prouerbios vieios”, entre els quals pressuposa que es troba el que hi menciona, per tal que el destinatari es doni per entès: Si commo eran quatro fuessen vii senneros non ouiera el rey mester mas conpanneros mas los prouerbios uieios sienpre son uerdaderos que çien lobos rafez comen a dos corderos. (vs. 2240-2243) Finalment, observem a l’estrofa següent que la referència d’autoritat és directament una font escrita: Seguim l'edició de Florencio Janer, Barcelona, Orbis, 1983, contrastada amb l’edició digital de Francisco Marcos Marín, de la biblioteca www.cervantesvirtual.com. 17 Aquest proverbi figura recollit a l’obra Dieci Tavole (Torino, 1535) així: “Al vilan, non ge dar bacheta in man”, d’on el va prendre Hernán Núñez per a Refranes o proverbios en romance (Salamanca, 1555), anotant-lo com a italià i donant-ne com a traducció: “Al villano, no poner-le 16 109 Capítol 2 Cortemos yerua mala que non faga raiz fagamos que non pueda alçar çeruiz al ome traedor fiio de meretriz merçed ha qui lo mata, el escripto lo diz. (vs. 1854-1857) i on la fórmula d’inserció, “el escripto lo diz”, és troba al final de l’estrofa, amb la qual cosa no hi queda clar a quina de les dues parèmies que n’hi ha es refereix, tot i que la primera evoca una coneguda sentència bíblica. En la principal obra narrativa en vers de la literatura castellana medieval, El libro del Buen Amor, escrit per Juan Ruiz, Arcipreste de Hita, de la primera meitat del segle XIV, es troben molts exemples de proverbis explicitats mitjançant fórmules d’inserció que podem considerar prototípiques. Així, en les dues estrofes que segueixen, apareix un mateix tipus de modalitat d’inserció, la més pròpiament metalingüística (“dise la fabla”, “dise el proverbio”): Enviel' esta cantiga que es deyuso puesta con la mi mensagera, que tenía empuesta; dise verdad la fabla, que la dueña compuesta, si non quier'el mandado, non da buena respuesta. (estrofa 80) Dise el proverbio viejo: Quien matar quier' su can achaque le levanta, porque no l' den del pan. Los que quieren partirnos como fecho lo han, mescláronme con ella, e dixiéronle del plan. (estrofa 93) 18 sense més diferències entre elles que els canvis entre els termes paremiològics “fabla” i “proverbio”, entre els reforçaments assertius “verdad” (que complementa el verb “dise”) i “viejo” (que qualifica el substantiu “proverbio”) i entre la conjunció "que" i els dos punts, que precedeixen immediatament la codificació proverbial. vara de justicia en la mano”, la qual traducció fou incorporada directament com a refrany castellà per Gonzalo Correas al seu Vocabulario de refranes (1627). 18 Citem per l’edició digital d’A. Alvarez de la Villa, de la biblioteca www.cervantesvirtual.com, contrastada amb la de N. Salvador Miguel i J. Toset (1990). 110 Unitats fràsiques en textos versificats El connector comparatiu “como”, introductor de l’enunciació proverbial, és a dir, de la veu altra reportada pel narrador, el trobem en les estrofes: Como dise la fabla quando a otro someten, quál palabra te disen, tal coraçón te meten: posiéronle grand saña, d'esto se entremeten: dis' la dueña: “Los novios non dan quanto prometen.” (estrofa 95) Como diçe el proverbio, palabra es bien çierta, que no hay encobierta que a mal non rebierta, fue la su mala obra en punto descobierta, esa hora fue el monge preso et en refierta. (estrofa 542) Como dise la fabla, que del sabio se saca, que çedaçuelo nuevo tres días en estaca, díxome esta vieja (por nombre ha Urraca) que non querría ser más rapaça nin bellaca. (estrofa 919) Como dise la fabla del que de mal nos quita, escarba la gallina, et falla su pepita: probeme de llegar a la chata maldita, diome con la cayada en la oreja fita. (estrofa 977) sempre seguit del verb de dicció “dise”, dels termes paremiològics “la fabla” o “el proverbio”, de les expressions de reforçament assertiu “palabra es bien çierta” i “que del sabio se saca” (en les estrofes 542 i 919, respectivament) i amb un locutor, “el que de mal nos quita” (en l’estrofa 977), que fa referència a un anònim donador de bons consells. A l’estrofa 955 hi ha el canvi de “como” per “segund” en la fórmula d’inserció comparativa: ”segund es la fabla”, que va precedida del connector argumentatiu “ca”: Déxame pasar, amiga, darte he joyas de sierra, si quieres, dime quáles usan en esta tierra, ca, segund es la fabla, quien pregunta non yerra, et por Dios dame posada, que el frío me atierra. (estrofa 955) 111 Capítol 2 En les dues estrofes següents, el locutor reforça el valor de veritat del proverbi tot fent-lo seu, és a dir, incorporant-lo explícitament a la seva veu: Una fabla lo dise, que vos digo agora: que una ave sola nin bien canta, nin bien llora, el mástel sin la vela non puede estar toda hora, nin las verças non se crían tan bien sin la nora. Como fase venir el señuelo al falcón, así fiso venir Urraca la dueña al rincón, ca dix vos, amigo, que las fablas verdat son: sé que el perro viejo non ladra a tocón. (estrofa 942) (estrofa 111) mitjançant, respectivament, les expressions “que vos digo agora” (estrofa 111) i “dix vos, amigo” i “sé” (estrofa 942). A més d’això, hi trobem, en el primer cas, l’habitual fórmula d’inserció “una fabla lo dise” i un reforçament de la força il·locutiva del proverbi mitjançant dues amplificacions sinonímiques: “el mástel sin la vela non puede estar toda hora” i “las verças non se crían tan bien sin la nora”, probables creacions de l’autor. En l’estrofa 942, després del connector argumentatiu “ca”, hi ha la formulació retòrica indirecta “que las fablas verdad son”, amb la qual l’autor obliga el destinatari a pressuposar que allò que segueix és un proverbi i que, a més, és vertader. La inclusió del proverbi Por decir les verdades se pierden las amistades, a l’estrofa 165, presenta similituds amb les dues estrofes analitzades suara, en el sentit que el proverbi va seguit d’una amplificació: “et por las non desir se fasen desamigos”, a mode de reforçament sinonímic, alhora que la fórmula d’inserció és una frase indirecta, retòrica, relativa a la conveniència de seguir els consells dels “proverbios antigos”, entre els quals, doncs, el que s’hi reporta: Dis', por las verdades se pierden los amigos, et por las non desir se fasen desamigos, 112 Unitats fràsiques en textos versificats ansí entendet sano los proverbios antigos, et nunca vos creades loores de enemigos. (estrofa 165) En l’exemple següent apareix un nou mot de significat paremiològic, “fasaña”, a mig camí entre la contarella i el proverbi, més o menys el mateix que ja havíem observat respecte al terme “fabla”. L’enunciació proverbial comença amb la frase “fasaña es usada”: Fasaña es usada, proverbio non mintroso: más val rato acuçioso que día perezoso; partime de tristeza de cuydado dañoso, busqué et fallé dueña de qual só deseoso. (estrofa 580) on el trencament del discurs anterior i la introducció de la veu altra s’inicia i s’anuncia amb l’esment del terme paremiològic “fasaña”, seguit del verb acreditatiu de l’ús en forma impersonal “es usada”, que remet a tothom. I tot això seguit d’una modalització assertiva, “proverbio non mintroso”, que concreta la “fasaña” en un proverbi i que subratlla el seu valor de veritat. Un altre terme paremiològic, “fablilla”, diminutiu de “fabla”, es troba a l’estrofa següent: Catad non emperesedes, membratvos de la fablilla: quando te dan la cabrilla, acorre con la soguilla, recabdat lo que queredes, non vos tengan por çestilla, que más val vergüença en fas, que en coraçón mansilla. (estrofa 870) on el locutor, en estil directe, aconsella l’interlocutor mitjançant una sèrie de recomanacions, entre les quals un proverbi (Cuando te dan la cabrilla, corre con la soguilla), amb una fórmula d’inserció integrada per la forma verbal “membratvos” i el complement preposicional “de la fablilla”; una locució verbal (Tener [a algú] por cestilla); i un altre proverbi (Mas vale vergüenza en cara que dolor en corazón), introduït sense cap més anunci que la conjunció “que”. 113 Capítol 2 En el cas següent, l’autor dedica tota l’estrofa al discurs sobreposat de l’enunciació proverbial: Por ende cada uno esta fabla decuere: quien a su enemigo popa, a las sus manos muere, el que a su enemigo non mata si podiere, su enemigo matará a él, si cuerdo fuere. (estrofa 1200) de manera que aquesta enunciació compta amb un vers per a la inscripció, un altre per al proverbi i els dos darrers per a glossar-lo, mitjançant una amplificació sinonímica del propi autor. La fórmula d’inserció està integrada per la locució adverbial de mode amb funció argumentativa “por ende”, pel locutor de l’enunciació proverbial “cada uno”, pel verb reportador del proverbi “decuere” i per la menció explícita d’aquest amb el terme “fabla”. Finalment, reproduïm una estrofa on el narrador, parlant en primera persona del seu escuder, addueix un proverbi en els versos segon i tercer: Pero si dis la fabla que suelen retraer que más val con mal asno el omen contender, que solo e cargado fas a cuestas traer, pusle por mensajero con el grand menester. (estrofa 1622) introduït després d’un primer vers –i de la conjunció “que” inicial del vers segon—dedicat a la inscripció del proverbi en el relat. Aquesta inscripció comença amb la conjunció adversativa “pero” com a marca de deslligament, seguida del locutor (el mateix narrador), del verb de dicció “dis”, del terme paremiològic “fabla” i de l’oració subordinada de reforçament assertiu “que suelen retraer”. *** Geoffrey Chaucer (c. 1340-1400), considerat com el primer gran poeta anglès, va començar a escriure els famosos Canterbury Tales cap al 1387. En 114 Unitats fràsiques en textos versificats aquests contes inserta molts proverbis, alhora que demana indulgència i comprensió pel fet que en pugui donar, de vegades, una significació diferent a la usual: Therfore, lordynges alle, I yow biseche If that yow thynke I varie as in my speche, As thus, though that I telle somwhat moore Of proverbes, than ye han herd bifoore, Comprehended in this litel tretys heere, To enforce with theffect of my mateere, And though I nat the same wordes seye As ye han herd, yet to yow alle I preye, Blameth me nat; for, as in my sentenc Ye shul nat fynden moche difference Fro the sentence of this tretys lyte After the which this murye tale I write. (Prologue of the Melibeus’s Tale, vs. 35-46) (En anglès modern: And therefore, masters all, I do beseech, / If you should think I vary in my speech, / As thus: That I do quote you somewhat more / Of proverbs than you've ever heard before, /Included in this little treatise here, / To point the morals out, as they appear, / And though I do not quite the same words say / That you have heard before, yet now, I pray, / You'll blame me not; for in the basic sense / You will not find a deal of difference / From the true meaning of that tale polite / After the which this happy tale I write) 19 Citem a partir dels textos de la pàgina: http://www.canterburytales.org/canterbury_tales.html, pertanyent a Electronic Literature Foundation (ELF), la missió de la qual és “to produce advanced electronic texts to be used by students, scholars, and admirers of literature around the world”. Per a les versions en anglès modern, com que les de l’ELF són molt literàries, hem usat sobretot les de la selecció de contes inclosa en la pàgina web dedicada a Geoffrey Chaucer per la University of Harvard, http://www.courses.fas.harvard.edu/~chaucer/teachslf/trindex.htm#list, que són més literals. 115 19 Capítol 2 En The Knight’s Tale, després de dos versos en forma d'apòstrofes adreçats a Cupido i a la reina de Tràcia, és usat el proverbi Love and lordship will have no fellowship: 20 O Cupide, out of alle charitee! O regne, that wolt no felawe have with thee! Ful sooth is seyd that love ne lordshipe Wol noght, hir thankes, have no felaweshipe. (vs. 765-768) (O Cupid, devoid of all kindness to others! / O reign, that will have no partner with thee! /Full truly it is said that love nor lordship / Will not, willingly, have any partnership) el qual hi va precedit de la fórmula d’inserció “Full truly it is said that” (en anglès modern), formada per l’expressió adverbial de reforçament assertiu “full truly”, el locutor anònim del pronom impersonal “it” i el verb de dicció en forma passiva “is said”, i va seguida per la conjunció introductora immediata del proverbi “that”. En el mateix conte del cavaller, Chaucer introdueix el proverbi In eld is wisdom and usage (Whiting 1968: E61), que pondera la saviesa i el bon regiment dels vells: As sooth is seyd, elde hath greet avantage; In elde is bothe wysdom and usage. (vs. 1593-1594) (As is truly said, eld has a great advantage: / In eld is both wisdom and usage) i ho fa amb una modalitat d'inserció consistent en, d'una banda, una fórmula típica d'introducció de l'enunciació proverbial ("As is truly said") i, d'una altra 20 Segons Whiting (1968: L495), la de Chaucer és la primera documentació anglesa del proverbi. Potser prové d’un apotegma de Lucà, que diu: “Amor et potestas impatiens est consortis” (DCP, 69). El proverbi ja havia estat usat al Roman de la Rose (s. XIII): “Bien 116 Unitats fràsiques en textos versificats banda, una sentencia sinonímica del proverbi ("eld has a great advantage"), que reforça el seu grau de veritat. En un altre lloc del conte del cavaller, apareix la locució verbal To make virtue of necessity (Whiting 1968: V43): Thanne is it wysdom, as thynketh me, To maken vertu of necessite. (vs. 2189-2190) (Then is it wisdom, as it seems to me, / To make virtue of necessity) introduïda mitjançant el connector “then”, a manera de marca de deslligament respecte al discurs anterior, seguida de l'apel·lació a la veu de la saviesa "is it wisdom" i d'una expressió de reforçament assertiu: "as it seems to me". En The Miller’s Tale figura un proverbi, introduït amb la menció explícita de “proverbe”, del qual no tenim equivalent en català: Always the nigh sly makes the far lief to be loath (Whiting 1968: S395) (‘sempre l’astut proper fa avorrir l’amat llunyà’), tot i que té elements comuns amb els proverbis que parlen de la dificultat de mantenir un amor llunyà (Amor de lluny i foc d’estopa, tot és ú) o del fet que un amor en substitueix un altre (Un clau, un altre en trau). Nogensmenys, el que ací ens interessa és la modalitat d’inscripció: Ful sooth is this proverbe, it is no lye, Men seyn right thus, alwey the nye slye Maketh the ferre leeve to be looth. (vs. 205-207) (Very true is this proverb, it is no lie, / Men say right thus: Always the nigh sly one / Makes the fart loved one to be disliked) L’enunciació proverbial inserida fa el trencament inicial respecte al text subjacent mitjançant una frase assertiva “Very true is” aplicada al proverbi (“this savoient cele parole / qu’onques amour ne seignorie / ne s’entrefirent compagnie” (DCP: 69). Hernán Núñez (RPR, 5053) el reporta en italià: “Ne amor ne segnoria, no vuol compagnia”. 117 Capítol 2 proverb”), reforçada amb una altra del mateix sentit assertiu (“it is no lie”) i seguida encara del locutor anònim (“men”), el verb de dicció (“say”), un adverbi que subratlla la veritat del que diu el locutor (“right”) i el demostratiu que dóna pas expectant al proverbi reportat (“thus”). És aquest un exemple notable d’acumulació de diverses variants de fórmules d’inserció. En The Reeve’s Tale, hi ha també una altra inserció amb la menció explícita “proverbe”, del proverbi He that does evil not expect well (Whiting 1968: E185): And therfore this proverbe is seyd ful sooth, Hym thar nat wene wel that yvele dooth. (vs. 399-400) (And therefore this proverb is said very truly, / One who does evil should not expect good) on trobem una enunciació que comença amb el connector consecutiu “And therfore” i va seguida del verb de dicció en forma impersonal “is said”, tot això reforçat amb el terme paremiològic “this proverb” i la construcció adverbial “very truly”. En The Cook’s Tale figura la sentència bíblica One rotten apple rots the sound (Whiting 1968: A167), anunciada senzillament com a “proverbe” pel nostre autor: Of a proverbe that seith this same word: Wel bet is roten appul out of hoord Than that it rotie al the remenaunt. (vs. 41-43) (A proverb that says this same word: / Well better is a rotten apple out of the hoard / Than that it rot all the remnant) la qual apareix en el context d’una modalitat d’inserció on, amb un joc sinonímic i iterat, es presenta el proverbi (“this same word”) com a derivat d’un altre 118 Unitats fràsiques en textos versificats proverbi. Les necessitats versificadores, òbviament, no són alienes a aquestes variades combinacions expressives. En The Monk’s Tale, el proverbi When one has friends through Fortune, mishap will make them enemies (Whiting 1968: F667) apareix amb les fórmules d’inserció postposades: For what man that hath freendes thrugh Fortune Mishap wol maken hem enemys, as I gesse; This proverbe is ful sooth and ful commune. (vs. 260-262) (For when a man has friends that Fortune gave, / Mishap but turns them enemies, as I guess: / This word is true for king as well as slave) de manera que, en primer lloc, hi ha la pròpia veu del narrador en una frase assertiva de la veracitat del proverbi (“as I gess”), seguida d’una altra construcció amb la mateixa funció, on es rebla la veritat del proverbi pel fet d’ésser conegut de tothom. Al pròleg de The Wife of Bath’s Tale, hi ha un exemple de modalitat mixta (avantposada i postposada) d’inserció, amb el proverbi de contingut misògin: “Wives will hide their vices till they be fast” (Whiting 1968: W252), reportat en primera persona del plural: Thow seyst, we wyves wol oure vices hide Til we be fast, and thanne we wol hem shewe. Wel may that be a proverbe of a shrewe! (vs. 282-284) (Thou sayest we wives will hide our vices / Until we be fast, and then we will them show. / Well may that be a proverb of a scoundrel!) 119 Capítol 2 Així, l’enunciació proverbial comença amb la forma verbal de locució impersonal “Thou sayest” (‘es diu’), seguida del proverbi i d’una segona clàusula afegida a aquest (“and then we will them show”), probable creació de l’autor per mor de la versificació, i es tanca amb un enunciat de cloenda on es reafirma la condició de proverbi i se’n valora la (poca) moralitat, en fer-lo propi d’un canalla. En The Nun’s Priest’s Tale es reprodueix el proverbi llatí: Mulier est hominis confusio, anunciat amb una marca d’inserció, amplificat en el seu llatí i acompanyat d’una versió anglesa lliure: For, al so siker as In principio Mulier est hominis confusio [Madame, the sentence of this Latyn is, `Womman is mannes joye and al his blis.'] (vs. 343-346) (For as surely as In principio, / Mulier est hominis confusio / [Madame, the meaning of this Latin is, / ‘Woman is man's joy and all his bliss.’]) La fórmula d’inserció és formada per la conjunció argumentativa “for” (marca de deslligament) i l’expressió assertiva “as surely as”. L’amplificatio consisteix a iniciar el proverbi amb la locució adverbial solemne “In principio”, que rememora l’inici del Gènesi (In principio creavit Deus caelum et terram) i de l’evangeli de Joan (In principio erat verbum), amb la qual cosa l’autor reforça el valor de veritat del proverbi. I la traducció és ben lliure: la confusió de l’home s’hi substitueix per plaer i felicitat. En The Squire’s Tale s’inicia el discurs reportat relatiu al proverbi A true man and a thief think not the same (ODEP, True): But sooth is seyd, goon sithen many a day, A trewe wight and a theef thenken nat oon. (vs. 530-531) 120 Unitats fràsiques en textos versificats (But truly it is said, since many a day gone by, / An honest creature and a thief think not at one) mitjançant el connector adversatiu “but”, com a marca de deslligament respecte al discurs subjacent, seguit d’una modalitat d’inscripció doble, ja que, a més de reafirmar la veracitat del proverbi mitjançant la coneguda fórmula “truly it is said”, s’hi apel·la a l’antiguitat del proverbi, perquè es diu des de fa molt de temps: “since many a day gone by”. Finalment, en The Parson’s Tale hi ha el proverbi Many small make a great (Whiting 1968: S397), introduït d’una manera directa i senzilla: The proverbe saith that many a smale maketh a grate. (v. 288) (The proverbe said that many small make a great) consistent a esmentar com a locutor “the proverbe”, seguit del verb de dicció “said” i de la conjunció immediatament introductora del proverbi “that”. *** En la literatura italiana medieval en vers, la freqüència d’ús de proverbis sembla ser molt inferior que en altres llengües, 21 si jutgem pels pocs proverbis que hi hem trobat amb fórmules d’inserció. Així, de Guido Guinizelli (circa 1230-circa 1276), considerat “l'animatore della scuola del Dolce stil nuovo” i a qui Dante nomena, a la Divina Comedia, “il padre / mio e degli altri miei miglior, che mai / rime d'amor usar dolci e leggiadre” (Purgatorio, XXVI, 97), únicament podem aportar aquest exemple: 21 J. P. Ferrazzi (1865: 18-22) va fer un inventari de les referències proverbials contingudes a la Divina Comedia i el balanç és ben pobre. La força creadora del Dante o no reproduïa els clixés de la saviesa antiga o, si ho feia, els modificava de tal manera que tot semblava propi de la seva veu. 121 Capítol 2 In pace donqua porti vita e serva chi da signore alcun merito vòle: a Dio via più, che volontate chere; e voi, messer, di regula conserva pensate a lo proverbio che dir sòle: A bon servente guiderdon non père. (cant XVI) 22 on l’enunciació proverbial, en forma vocativa, insta l’interlocutor a tenir present “lo proverbio che dir sòle”, modalitat d’inserció que inclou la menció explícita al terme paremiològic i una afirmació acreditativa de l’ús, construïda sobre el verb de dicció “dir”. Francesco Petrarca (1304-1374) inclou la menció d’alguns proverbis a Il Canzioneri, en quatre dels quals hem trobat fórmules d’inserció que els acompanyen: Alcun è che risponde a chi nol chiama; altri, chi 'il prega, si delegua et fugge; altri al ghiaccio si strugge; altri dí et notte la sua morte brama. Proverbio ama chi t'ama è fatto antico. I' so ben quel ch'io dico: or lass'andare, ché conven ch'altri impare a le sue spese. Un' humil donna grama un dolce amico. (cant 105) Dicesette anni à già rivolto il cielo poi che 'mprima arsi, et già mai non mi spensi; ma quando aven ch'al mio stato ripensi, sento nel mezzo de le fiamme un gielo. Vero è 'l proverbio ch'altri cangia il pelo anzi che 'l vezzo, et per lentar i sensi gli umani affecti non son meno intensi: ciò ne fa l'ombra ria del grave velo. 22 (cant 122) Extret de la pàgina: http://www.italica.rai.it/principali/dante/testi/guinizzelli.htm. 122 Unitats fràsiques en textos versificats Il sonno è veramente, qual uom dice, parente de la morte, e 'l cor sottragge a quel dolce penser che 'n vita il tene. (cant 226) Per inganni et per forza è fatto donno sovra miei spirti; et no sonò poi squilla, ov'io sia, in qualche villa, ch'i' non l'udisse. Ei sa che 'l vero parlo: ché legno vecchio mai non róse tarlo come questi 'l mio core, in che s'annida, et di morte lo sfida. (cant 360) 23 Així, al cant 105, l’enunciació proverbial es limita a un vers inserit i sobreposat al discurs subjacent, consistent en una oració atributiva, on el subjecte és el propi proverbi, qualificat a més com a tal (“proverbio”), i el predicat és l’afirmació de la seva antiguitat (“fatto antico”). Al cant 122 figura la fórmula habitual, ja comentada en altres llengües: “Vero è’l proverbio”, seguida de la conjunció “che”. Al cant 226, l’enunciació proverbial entra directament amb la reproducció del proverbi –com si fos la falca expressiva d’un proverbi citat sense més--, però l’autor fa mostra d’un recurs expressiu original, en introduir, entre el subjecte i el predicat de l’oració proverbial (en aquest cas, una oració atributiva: Il sonno è parente de la morte), la fórmula d’inserció formada pel comparatiu “qual”, el locutor “uom” i el verb de dicció “dice”, a més del fet d’haver reforçat el conjunt de l’enunciació amb l’adverbi “veramente”. Al cant 360, la modalitat d’inserció és una afirmació emfàtica de la locutora (“Ei sa che’l vero parlo”), la qual defensa la veracitat del que diu –i pressuposa que el destinatari i els oients en són conscients d’aquesta veritat– 23 Citacions preses de la pàgina: http://digilander.libero.it/bepi/biblio3b/canzo3.html. 123 Capítol 2 per l’autoritat del proverbi que reporta analògicament i que aplica a la seva pròpia situació vivencial. 2.2.2. Presència cíclica d’UFs en obres versificades medievals Del recomanat ús de parèmies com a toc de distinció estilística, a què es referia Grace Frank (1943), es passà, segons Roger D. Abrahams i Barbara A. Babcock (1977), a l’existència de tota una convenció versificadora: A convention of verse-making, dating from at least the twelfthcentury Renaissance, in which entire poems or significant portions thereof, such as the final lines of each stanza, were constructed in proverbs. (Abrahams / Babcock 1977, 1994: 416) Malgrat que aquesta afirmació és totalment correcta, a continuació aquests autors citen erròniament, com un dels primers i millor coneguts exemples d’aquella manera de fer versos, la Ballade des proverbes, escrita per François Villon cap a la fi, diuen, del segle XII, quan la realitat és que Villon va viure al segle XV i, sense sortir de la literatura francesa, n’hi havia molts altres precedents, com ara alguns poemes de Jean Froissart (1337-circa 1410), Eustache Deschamps (circa 1346-circa 1406) o Christine de Pisan (1365-circa 1429). Probablement, R. D. Abrahams i B. A. Babcock volien referir-se --i s’hi va produir un creuament entre Villon i vilain-- a l’obra Proverbes au vilain, la qual és, efectivament, la composició paremiològica més antiga de la literatura francesa, de la fi del segle XII. Aquest poema conté 285 proverbis, distribuïts, segons la descripció que en fa Paul Zumthor (1976), així: Chacun d’eux (à 5 exceptions près, dues sans doute aux aléas de la tradition manuscrite), est précédé d’un sizain de forme relativement élaborée constituant un bref récit de caractère indéterminé: le sujet grammatical est chacun, on, celui qui, nul, parfois un je présentatif et comme hors-discours: je vois que, je sais que. A la septième ligne apparaît le proverbe, explicitant le 124 Unitats fràsiques en textos versificats sens de ce récit et suivi des mots ce dit li vilains, référant donc a l’usage. (Zumthor 1976: 315) Vegem-ne alguna estrofa, de les citades per Elisabeth Schulze-Busacker (1989), en un article on analitza els Proverbes au vilain com a obra literària i com a testimoni de la vida cultural francesa de la fi del segle XII: Cil qui bon seignour trueve, Sel conoist et esprueve Et aint sa conpaignie, Fous est, qui s’en esloigne; Mais serve sanz essoigne, Si ne s’en mueve mie. Qui bien est, ne se mueve, ce dit li vilains. Aquesta primerenca obra rimada proverbial en llengua vulgar, on el proverbi feia de resum o conclusió d’allò que es contava a l’estrofa que el precedia, marcà una pauta seguida de més en més per la poesia medieval de signe didacticomoral, però també per una part de l’amorosa i de la burlesca. Així doncs, a la baixa Edat Mitjana, resulta freqüent trobar composicions d’aquesta mena amb un ús dels proverbis estròficament cíclic, és a dir, que al llarg del poema, de forma periòdica i regular, dins de cada estrofa, s’incloïa un proverbi, el qual es desenvolupava en un vers o en més d’un, segons la seva llargària. I solia tenir la funció de moralitat que resumia allò que deien i glossaven la resta de versos de l’estrofa. D’aquesta manera, en llegir el poema, tant el paremiòleg com l’afeccionat cercador de proverbis podien saber que, a dintre de cada agrupament periòdic de versos, hi havia un proverbi poc o molt emboscat. En el cas de Proverbes au vilain, on els proverbis es troben als versos setè, catorzè, vint-i-unè... del poema, podem dir que el cicle (de la presència proverbial) és de període set, és a dir, que la freqüència d’ús de proverbis és d’un proverbi per cada set versos, encara que també podríem dirne d’un proverbi per estrofa. I fins i tot podríem afegir-hi la dada topogràfica que l’ocurrència es troba al darrer vers de l’estrofa. A més, sempre hi va 125 Capítol 2 acompanyat de la fórmula d’inserció “ce dit li vilains”, de manera que la presència és, alhora, cíclica i formulada. Charles C. Doyle (1975), en estudiar i editar la cançó anomenada A Ballad of Old Proverbs, impresa el 1707, formada per 48 versos agrupats en vuit estrofes de sis versos cadascuna, ha observat, en primer lloc: This song is artfully constructed upon the juxtaposition of a most ornate and ethereal sort of Petrarchan love language (...) against numerous folk proverbs. (Doyle 1975: 980) Aquesta cadència de frases petrarquianes i proverbis presents a cada estrofa, permet a l’autor identificar, hipotèticament, com a possibles proverbis de l’època, algunes expressions que avui no tenen o ja han perdut el caràcter proverbial: The song contains some expressions which appear to be proverbial of which no record exists. Given the highly selfconscious use of proverbs in the poem –the evident attempt to employ as many as possible and the necessity (for poetic effect) that they be recognized as such— we would seem justified in supposing that these expressions really did circulate as proverbs. (Doyle 1975: 981) A continuació, transcriu aquestes expressions, suposats ecos de proverbis que circulaven a l’època, conjectura quins són els proverbis de referència i en proposa la formulació canònica. Tot això, amb l’auxili de tres diccionaris paremiològics, en els quals, tanmateix, no apareixien recollits tots els proverbis continguts en A Ballad of Old Proverbs. Així doncs, en aquesta composició, la freqüència d’ús de proverbis és de més d’un proverbi per estrofa o, dit d’una altra manera, més d’un proverbi cada sis versos. En el ben entès que no s’hi tracta d’una mitjana, sinó que, efectivament, en cada agrupament de sis versos (en cada estrofa) hi ha més d’un proverbi. 126 Unitats fràsiques en textos versificats Pel semblant s’esdevé, tornant a l’Edat Mitjana, amb la localització dels proverbis continguts als Jeux-Partis francesos (entre 1240 i 1310), aquells debats que es desenvolupaven entre dos trobadors que cantaven, alternativament, estrofes amb la mateixa estructura. Segons Claude Buridant (1976): Le recours exclusif à l’autorité des recueils, pour l’identification des proverbes, n’est donc pas sans risque: quelle que soit l’étendue de sa culture parémiologique, nul chercheur ne peut prétendre, même pour une période relativement restreinte, conaître les corpus complet des proverbes qui y sont enregistrés. (Buridant 1976: 379) Malgrat això, Claude Buridant hi identifica, “en nous appuyant sur des recueils”, vint proverbis que havien passat desapercebuts a l’editor dels JeuxPartis, A. Langfors (1926), però hi afegeix la necessitat de tenir altres elements d’identificació: Le seul recours aux références externes est donc une chaussetrape, et nous en serions la victime, après Langfors, si nous nous limitons à cela. (...) Il est donc nécessaire de retenir, pour des énoncés proverbiaux non attestés dans les recueils, des critères internes, c’est-à dire des éléments de définition formalisables qui en permettent le repérage. (Buridant 1976: 388) Com a elements de definició per a la localització d’enunciats proverbials no inventariats en reculls, en proposa de tres tipus: Trets d’identificació, trets d’especificació i trets de classificació, a més de dos indicis complementaris, com ara les marques d’inserció i el lloc destacat (introducció/conclusió) del proverbi a l’estrofa, de manera que, mitjançant l’aplicació d’aquests criteris, arriba a inventariar altres onze expressions proverbials als Jeux-Partis. 127 Capítol 2 La feina de localització i identificació dels proverbis resulta més senzilla quan aquests ocupen un lloc fix a cada estrofa, normalment com a cloenda. Archer Taylor (1934) ja s’havia referit a aquesta convenció versificadora, en aquests termes: At different times proverbs have been used in conventional ways. Late medieval French poets, for example, often closed a stanza with a proverb, and the device is found still earlier in the Proverbs of Hendyng and the Proverbs of Alfred. The history of this literary convention is yet to be traced. En efecte, influenciat probablement per Proverbes au vilain, es troba The Proverbs of Hendyng, 24 composició anglesa del segle XIII on també hi ha una estrofa de sis versos abans de cada proverbi i una posterior fórmula d’inserció, “quoth Hending”: Get thou havest bred and ale Ne put thou nout al in thy male, Thou del hit sum aboute. Be thou fre of thy meeles, Wherso me eny mete deles, Gest thou nout with-oute. Betere is appel y-greve then y-ete, quoth Hendyng. Segons la nostra terminologia, Proverbes au vilain i The Proverbs of Hendyng són, quant a l’ús de proverbis, composicions cícliques de període set. Però també són exemples de presència formulada, per les fórmules d’acompanyament “ce dit li vilains“ i “quoth Hendyng”, i conclusiva, ja que el proverbi hi fa de cloenda i resum d’allò que es diu als sis versos anteriors. També són cícliques algunes obres de Jean Molinet (1435-1507), segons la descripció que en fa G. Duplessis (1847): 128 Unitats fràsiques en textos versificats Il existe chez plusieurs poètes du XVe et XVIe siècle quelques pièces particulières qui semblent n’avoir été composées que pour y placer le plus grand nombre possible de proverbes. De ce nombre sont, dans les Ouvres de J. Molinet, le Temple de Mars, le Voyage de Naples et surtout la pièce très curieuse intitulée: Dialogue du Loup et du Mouton. Dans les deux premières pièces, chaque strophe se termine par un proverbe; dans la dernière, c’est, au contraire, un proverbe qui commence chacun des sixains dont se compose le Dialogue. (Duplessis 1847: 126) Aquesta mena d’estrofisme, amb un proverbi tancant o obrint cada estrofa, és el precedent de la moda, tan estesa al segle XVI, consistent a posar, en les cançons amoroses, un vers de rescobla o tornada, també anomenat refrany, el qual podia coincidir o no amb un proverbi. En català, al cançoner anomenat Flor de enamorados (1562), de Joan Timoneda, hi ha diverses composicions d’aquest estil, com ara la que reproduïm, on la rescobla és formada per dos versos, els quals són exactament dos proverbis : Preniu, dama, mon consell, encara que us semble cru: que tot lo novell és bell i no és or tot lo que llu. Sé-us dir que el mal de l’amor, que es nomena ben voler, lo principi és de plaer, la fi de molt gran dolor; en l’amor no entreu ab ell, per jamai a tu per tu, que tot lo novell és bell i no és or tot lo que llu. J. de Caluwé-Dor (1984) inventaria els proverbis continguts a l’obra, en destaca les nombroses primeres atestacions proverbials que aquesta aporta, dintre de la història de la 24 129 Capítol 2 Guardau que l’amor s’entona molt alt, i prest vos abaixa; penes i enuigs desencaixa, i molt més promet que dóna; de l’amor, burlau-vos d’ell; no cregau home ningú; que tot lo novell és bell i no és or tot lo que llu. (Fuster ed. 1973: 79) Hi ha un cas extrem de composició poètica amb proverbis, on la cadència cíclica d’aquests es presenta de forma contínua, en sèrie, és a dir, on els proverbis s’enllaçen els uns amb els altres, en versos consecutius. És el que deien Roger D. Abrahams i Barbara A. Babcock: “entire poems (...) were constructed in proverbs”. En aquest cas, els versos proverbials són gairebé tots, tret d’algun vers o porció de vers que hi fa de comodí, és a dir, que s’hi afegeix per cohesionar i mantenir l’estructura versificatòria del poema i per completar, així, els versos de l’estrofa. Si aquesta fos un dístic, amb un proverbi intertextualitzat en (cada) dos versos, aleshores la presència cíclica dels proverbis seria de període dos. I si l’estrofa fos qualsevulla, però cada vers contingués o evoqués un proverbi, aleshores la presència cíclica dels proverbis seria la màxima, amb el període mínim: de període ú. Així i tot, malgrat el fet de saber que el proverbi hi és, no sempre resulta trivial identificar-lo, ni molt menys. Constantin Negreanu (1991), en estudiar François Villon, ja havia fet referència a aquesta mena de composicions, que nosaltres anomenem cícliques de període ú: On trouve dans la littérature universelle des créations littéraires en prose ou en vers qui contiennent seulement des énoncés proverbiaux. (Negreanu 1991: 113) paremiologia anglesa, i ofereix una traducció francesa de tot el poema. 130 Unitats fràsiques en textos versificats Per a designar-les, Negreanu considera que és un sintagma adequat l’usat per Cezar Tabarcea: “proverbes en context proverbial”. La composició pionera entre les d’aquest tipus, no suficientment estudiada, és la coneguda amb el senzill nom de I proverbi di Garzo, escrita al segle XIII pel pare de Francesco Petrarca, el notari Pietro di Parenzo di Garzo, conegut com a “Ser Petracco dell’Incisa” (Incisa, on va viure, és una població pròxima a Florència). Més que una composició literària, l’obra és un compendi que conté 242 proverbis, ordenats alfabèticament per la lletra inicial de cadascun, distribuïts de dotze en dotze segons les lletres de l’abecedari, excepte per a la X i la Y on només n’hi ha un en cada cas. L’autor, a la cloenda, en suma dos-cents quaranta (= dotze per vint) i afig: X e Y non ci voglio contare però che pochi ne posso trovare. 25 El valor literari es redueix a allò que adés hem anomenat la literaturització interna del proverbi, ja que cadascun hi apareix amb rima interna, formant un dístic. Com que hi ha un proverbi cada dos versos, direm que la presència proverbial és cíclica de període dos. Garzo fixava en dos hemistiquis, doncs, la forma canònica del proverbi, tant si ja era conegut així com si va ser ell qui n’adobà la rima i la mètrica, sense descartar la possibilitat que molts apariats deuen ser creacions de l’autor, fetes a partir d’idees més o menys proverbials. 26 Quant a la diversitat mètrica dels versos, l’autor n’és conscient i ho confessa a la introducció: Convienmi inframettere, per alfabeto mettere alquanti versi, ancor che sian diversi Citem segons d’edició de Teodor Flonta a la revista electrònica DeProverbio.com. Fóra desitjable que els paremiòlegs italians estudiessin aquesta qüestió, ja que dístics com ara “Avaro per ricchezza / non sa far larghezza” tenen tot l’aspecte de ser aforismes de creació. 26 25 131 Capítol 2 proverbi per rima: per A comincio prima. La intenció era proporcionar un bell inventari de proverbis, per a ulterior consulta i ús literaris, amb la nota pràctica de donar-los per ordre alfabètica, com era habitual en bastants repertoris de l’època. Vegem-ne, a tall d’exemple, la dotzena corresponent a la lletra A: Amore già non cura ragione né misura. Amante richiama de quello che brama. Arte dà parte che non si diparte. Avaro per ricchezza non sa far larghezza. Avere nascoso non è fruttuoso. Asino per nota non sa gire a rota. Arco per piega gran colpo allega. Ape raporta frutto che conforta. Ancella donnea, se donna follea. Amico fidato, ch'al bisogno è provato. Assessor c'ha licenzia, guarda che sentenzia. Albore fiaccare per troppo incaricare. Podem afegir alguns altres exemples de composicions d’aquest tipus, una de francesa, dues més d’italianes i una de catalana, totes quatre del segle 132 Unitats fràsiques en textos versificats XV. La francesa és la ja esmentada i ben coneguda Ballade des proverbes, de François Villon, formada per 36 versos octosíl·labs, cadascun d’ells evocant un proverbi, distribuïts en quatre estrofes de vuit i una final de quatre, totes elles acabades amb un mateix vers de rescobla (Tant crie l’on Noël, qu’il vient): Tant gratte chèvre que mal gît, Tant va le pot à l'eau qu'il brise, Tant chauffe-on le fer qu'il rougit, Tant le maille-on qu'il se débrise, Tant vaut l'homme comme on le prise, Tant s'élogne-il qu'il n'en souvient, Tant mauvais est qu'on le déprise, Tant crie-l'on Noël qu'il vient. Tant parle-on qu'on se contredit, Tant vaut bon bruit que grâce acquise, Tant promet-on qu'on s'en dédit, Tant prie-on que chose est acquise, Tant plus est chère et plus est quise, Tant la quiert-on qu'on y parvient, Tant plus commune et moins requise, Tant crie-l'on Noël qu'il vient. Tant aime-on chien qu'on le nourrit, Tant court chanson qu'elle est apprise, Tant garde-on fruit qu'il se pourrit, Tant bat-on place qu'elle est prise, Tant tarde-on que faut l'entreprise, Tant se hâte-on que mal advient, Tant embrasse-on que chet la prise, Tant crie-l'on Noël qu'il vient. Tant raille-on que plus on n'en rit, Tant dépent-on qu'on n'a chemise, Tant est-on franc que tout y frit, Tant vaut "Tiens !" que chose promise, Tant aime-on Dieu qu'on fuit l'Eglise, 133 Capítol 2 Tant donne-on qu'emprunter convient, Tant tourne vent qu'il chet en bise, Tant crie-l'on Noël qu'il vient. Prince, tant vit fol qu'il s'avise, Tant va-il qu'après il revient, Tant le mate-on qu'il se ravise, Tant crie-l'on Noël qu'il vient. Per a alguns estudiosos, la identificació dels proverbis de la Ballade des proverbes no és una qüestió que els preocupi excessivament, com és el cas de Pierre Demarolle (1984), que diu: De fait, le texte de cette ballade comporte plusieurs proverbes attestés au moyen Âge, ne serait-ce que le refrain: “Tant crie l’on Noël, qu’il vient”. Naturellement, d’autres proverbes peuvent nous échapper, faute d’une information plus complète. (Demarolle 1984: 75) Al capdavall, com ja s’indica al títol de l’article de P. Demarolle, no són els proverbis sinó l’estructura lògica del discurs de Villon allò que li interessa, tot i que aquesta estructura, basada en l’esquema parèmic Tant... que... i en el caire assertiu de cada vers, és ja “un premier trait qui nous rapproche des proverbes”. A l’obra de Joseph Morawski (1925), hi ha cinc proverbis coincidents amb altres tants de la Ballade, però la identificació completa de tots els proverbis continguts en aquest poema encara resta per fer, 27 malgrat que la freqüència en l’ús de proverbis hi és la màxima possible, amb un cicle de període ú, és a dir, un proverbi en cada vers. Altres estudiosos, com Constantin Negreanu (1991: 114-115), s’han interessat per les traduccions de la Ballade des proverbes, totes rimades, destacant-ne les que són “pas une simple traduction, mais une vraie adaptation”, amb valor literari; així, –ens fixarem només en el segon vers de la Ballade: Tant va le pot a l’eau, qu’il brise–, C. Negreanu considera, pel que fa a les traduccions angleses, que Enough dipping, the pitcher breaks, de Phyllis Gotlieb, és una versió preferible a la més 134 Unitats fràsiques en textos versificats literal So much goes the pitcher to the well that it breaks, d’Anthony Bonner; d’altra banda, pel que fa al romanès, considera com a “une autre excellente transposition, une ré-création sui generis”, la de l’escriptor Romulus Vulpescu: Nu merge olul des la apa. Entre els manuscrits estudiats i transcrits per Francesco Novati (18901910), n’hi ha un, d’autor anònim de començament del segle XV, de qui l’editor diu: Il poeta (l’autore si rivela in verità verseggiatore troppo esperto, perch’io stia a lesinargli codesto titolo), dato il bando agli scrupoli, ha spogliati gli adagi delle vesti native per ricoprirli di quella forma metrica che i poeti gnomici predilessero in ogni tempo: il distico, costituito presso di noi dall’unione di due endecasillabi a rima baciata. (Novati 1890: 361) En general, mitjançant la retoricació i amplificació de cada proverbi, el poeta anònim fa per adequar-lo a un dístic, però de vegades fins i tot depassa aquest límit i n’agafa un tercer o un quart vers: Trascinato dalla sua foga moralizzatrice, non sa sempre mantenersi fedele alla regola che si era prefissa di non consacrare più d’un distico all’esposizione d’un adagio. A volte la sua natura di verseggiator facile, un po’ brodaivolo anzi, lo trascina, ed al primo distico ne tien dietro un secondo, al secondo un terzo. Naturalmente da questa tendenza del poeta a perifrasare in molte maniere il medesimo concetto, la Serie non viene ad acquistare nè sobrietà nè efficacia. (Novati 1890: 363-364) 27 Vegeu, sobre això, l’aproximació feta per P. Paioni (1971). 135 Capítol 2 La influència dels Disticha Catonis sobre aquesta composició és molt acusada. El poema, que compta amb 442 versos, ordenats alfabèticament segons l’entrada corresponent a cada proverbi, comença així: A chui più dolce in prima’l mondo ride, languendo il fa poi metter magior stride. Al mondo stando l’un l’altro vanteggia, ma pur nel fine morte li appareggia. Al saggio no è la cosa da lodarla, ch’al saggio quella il vero di sè parla. A’ tuoi fillioli non puoi dar mellior parte, che dar lor buon costumi e porli ad arte. Al caro amico non dubbiar se mandi: picciole cose o grandi li adomandi. Più gratiosa e larga mano stende lo dolce amico al dar che quando prende. (...) Per a la identificació, gairebé exhaustiva, dels proverbis continguts en aquests dístics, Francesco Novati s’ha auxiliat, sobre tot, de les altres sèries de proverbis publicades per ell, dels Disticha Catonis i de l’obra Proverbi volgari (Venècia, 1505), de Geremia da Montagnano. La composició italiana amb títol en llatí: Ista sunt proverbia vulgaria quorum medium tenendum est, publicada per Shirley G. Patterson (1913), té un escàs valor literari, en paraules de la mateixa editora: “The literary value of the poem is assuredly not great”, i és de caire didacticomoral, com un ressò dels Disticha Catonis, tal com ho fa veure el seu títol i el to adoctrinador dels seus 80 versos: Ogna tropo sta per noce pocho focho mal se coce. Chi tropo he savio may non asegura e quelo che he mato may non ha pagura. Chi tropo pensa perde sua memoria, 136 Unitats fràsiques en textos versificats chi non pensa raro ha victoria. Chi tropo çercha trova lo lupo nelo boscho, chi non çercha non trova in casa ruscho. Chi tropo he seguro non trova compagno. Chi ha pagura non sta a la dura. Chi tropo he presto non fuçe dal fogo, chi tropo he pegro non ge trova logo. (...) La identificació dels proverbis realitzada per l’editora ha estat feta a partir de contrastar els versos del poema amb diversos compendis de proverbis italians, però el resultat no ha estat satisfactori, ja que molts versos han quedat sense ser anotats i, per tant, sense ser dotats de la referència proverbial corresponent. La composició catalana Refranys rimats, intitulada així en la nostra edició (1996: 69-76), és un joc poètic, de factura i concepció més moderna que les composicions adés comentades. L’autor, anònim, ofereix l’obra a una dama, a qui, en una cobla inicial de deu versos, li demana de resoldre l’enigma de cada proverbi. Aquests s’hi entrellacen l’un amb l’altre, consecutivament, en àgils versos pentasíl·labs, de manera que la segona part d’un proverbi rima amb la primera part del següent, trencant així la rima interna prèvia de cada proverbi, si la tenia, excepte en dues ocasions, com veurem posteriorment. L’autor demostra, alhora, competència paremiològica, habilitat versificadora i un gust literari ja inscrit en la modernitat renaixentista. L’obra ens ha arribat incompleta, per pèrdua dels darrers fulls de l’únic manuscrit que conté la composició, 28 i de tots els exemplars de l’única edició que se’n va fer. 29 Després dels deu versos decasíl·labs de la cobla inicial d’endreça, que acaba El Cançoner de l’Ateneu Barcelonès, folis 235v., 236, 236v. Una edició anterior a 1513, que coneixem gràcies a l’anotació que en feu el gran bibliòfil Ferran Colom, fill de l’almirall Cristòfol Colom, al Regestrum de la seva biblioteca (la Biblioteca Colombina de Sevilla), núm. 3967, on informa que l’obra impresa Refrans en verso catalán, en quart i a dues columnes, va ser adquirida per ell a Tarragona, l’agost de 1513, per dos diners, i que el primer vers de la cobla introductòria comença així: “D’aquell poc espai...”, i el primer vers del text dels proverbis: “Amor de donzella”, d’acord amb el manuscrit. 29 28 137 Capítol 2 amb el vers d’emplaçament a la dama (“Doncs, puix tant valeu, deman-vos per què”), hi ha 150 versos que contenen seixanta-nou proverbis i dues locució: D'aquell poc espai que tristor consent als atribulats, per dar-los més vida, ha pres una part mon trist pensament, per què de refranys ha fet un present i a vós los endreça, senyora agraïda. Que no sens gran causa se deu fer estima de cosa tan noble com vostra mercè, que sou de sabor la més dolça llima, que sou entre dames la més alta cima. Doncs, puix tant valeu, deman-vos per què Amor de donzella és aigua en cistella. I d'on açò ve que a mal i a bé tothom hi afig. I més val desig que no fastitjar. I bo és missar i bo guardar casa. (...) Com que es tracta d’una obra literària, a més de paremiològica, per a la identificació dels proverbis hem utilitzat, com a elements referencials de recerca contrastiva, no només compendis proverbials sinó, sobretot, obres literàries, especialment de la mateixa època. Aquest criteri de prioritzar, per a la validació dels proverbis que hom vol identificar, les obres literàries anteriors i coetànies a l’obra analitzada, és un criteri que ens sembla fonamental, encara que no sigui del gust d’alguns paremiògrafs, els quals tendeixen a sobrevalorar l’autoritat, moltes vegades suspecta de manca d’autenticitat, dels compendis i reculls de 138 Unitats fràsiques en textos versificats proverbis. 30 Tot i això, no ha estat senzill formular la codificació canònica d’algun dels proverbis que no hem pogut documentar en cap altra obra. En aquests casos, hem resolt la qüestió aplicant criteris analògics (amb altres proverbis que podrien presentar clàusules semblants), poètics (procurant formular una codificació amb dos hemistiquis d’igual mètrica, rimats, etc.), sintàctics (proposant una construcció pròpia del registre proverbial) i comparatius (buscant equivalències o correspondències en altres llengües). 31 Quan hem dit més amunt que l’autor de Refranys rimats mostra ja un gust literari inscrit en la modernitat, ens referim al fet que juga literalment i literàriament amb els proverbis, sense cap pretensió moralitzadora o adoctrinadora. Li escau perfectament l’observació de Roger D. Abrahams i Barbara A. Babcock (1977), sobre l’ús dels proverbis com a senyal de competència literària: As literature develops, proverbs are frequently used –and deliberately misused— as a means of demonstrating literary competence and control on the part an author. (Abrahams / Babcock 1977, 1994: 419) Nogensmenys, aquesta obra catalana, de la fi del segle XV, s’avança a les pautes que aquests estudiosos situen al segle XVI: The sixteenth century saw a further development in proverb collections by humanists seeking not only to enrich the speech of their readers but, through comparison between sayings in different languages, create a new awareness of the national tongue. (Abrahams / Babcock 1977, 1994: 419) Si més no, amaguen les fonts, tal com ja ho denunciava Archer Taylor (1934): “Collections of proverbs and particularly those of former ages often neglect to indicate the sources on which they draw”. Però, a més, molts compiladors més moderns, del Renaixement ençà, solen incloure proverbis adobats per ells, quan no directament inventats, a més de manllevats d’altres llengües, sense acreditar llur ús en la llengua de recepció. Vegeu, sobre això, M. Conca i J. Guia (1995) i la demolidora i lúcida crítica que en fa Delfín Carbonell, a la “Introducción” del Diccionario panhispánico de refranes (2002). 31 Per a la identificació i l’estudi diacrònic i contrastiu de cada proverbi, vegeu M. Conca i J. Guia (2003b). 139 30 Capítol 2 Sobre les composicions poètiques on la presència de proverbis és contínua, és a dir, cíclica de període un o dos, cal observar que la tasca d’identificació proverbial topeta amb la dificultat que el significat dels proverbis, acumulats en sèrie els uns rere els altres, no pot deduir-se del context. És el mateix que s’esdevé amb els reculls i compilacions on les entrades no van acompanyades de definicions ni de cap marca pragmàtica. Per això és tan important l’estudi de les UFs en context, per comptar amb informacions que ens puguin ajudar a determinat llur significat i, amb ell, llur correcta i completa identificació. 2.2.3. UFs en la poesia catalana de la fi del segle xv A les portes del Renaixement, l’ús d’UFs, especialment parèmies, esdevingué un element estilístic de primer ordre, sobretot en la poesia satírica i, en menor mesura, en la lírica i la de caire narratiu. En aquest apartat farem un recorregut antològic per les principals obres i autors en vers, especialment valencians, de la fi del segle XV. Una primera observació que escau fer és la relativa generalització, per influència provençal, de l’ús del terme refrany per designar els proverbis. 32 Ja n’havíem vist un precedent, un segle abans, en l’obra Els planys del cavaller Mataró. Francesc Moner (1463-92), criat a la cort de Joan Sense Fe i amb bona part de la seva obra en castellà, 33 a les Cobles de les tisores (circa 1489), un poema al·legòric on diversos ocells de presa persegueixen una coloma (la dama estimada) i on l’esmerla (que és Moner) no pot competir-hi, escriu: Viu-me les ales trencades, lo cor per ella affamat, mes la coloma tan lluny, Vegeu sobre això el nostre treball (Conca / Guia, 1992). Peter Cocozzella (1970: 2) diu que “aquella cort va ser un focus d’irradiació de la influència castellana a Catalunya” i, a continuació, cita tot d’escriptors castellans que la freqüentaren durant l’estada de Moner. 33 32 140 Unitats fràsiques en textos versificats que més seguir-la és debades. Lo refrany m'és recordat que més val pardal al puny... (Cocozzella ed. 1970: 176) tot deixant a mig dir un proverbi documentat d’antic en català, doncs ja figurava al recull de Jahudà Bonsenyor (1298): Val més ocell al puny que grua al cel. La fórmula d’inserció conté la referència al terme paremiològic “refrany” i el verb de coneixement “recordar”, seguits de la conjunció “que” com a introductora del discurs indirecte. En un altre poema del mateix autor, Bendir de les dones, de contingut misogin, també trobem el mateix recurs de comptar amb la complicitat del lector a l’hora d’intertextualitzar un proverbi: Viu com me dava entenent qu·eren sireres la brasa, qu·era enguila la serpent, en què·s mostre que no ment lo vulgar que tot fill d’ase... (Cocozzella ed. 1970: 187) on el proverbi és Tot fill d’ase, una hora al dia brama, que es trobava també a Refranys en prosa catalana glossats, segons que podem deduir-ho de la seva traducció castellana Refranes famosíssimos y provechosos glosados, on figura: El hijo del asno, una hora al día rozna; la fórmula d’inserció, “no ment lo vulgar”, és integrada per la forma verbal assertiva “no ment” i el substantiu referent al locutor col·lectiu, dipositari de la saviesa popular, “lo vulgar”, com a oració subordinada de relatiu de “es mostra”, reforçadora de la veritat de l’asserció. En un altre lloc d’aquesta mateixa obra Bendir de les dones, hi ha intertextualitzat un proverbi molt comú, sense més element d’inserció que la conjunció “que” amb valor de connector argumentatiu: Tu, ab lo pler que prenies de parlar de qui·t destruu, fiaves del que tu fies. Guarda que són fantasies, que no és or tot lo que luu. (Cocozzella ed. 1970: 195) 141 Capítol 2 El proverbi prové d’un altre llatí del segle XIII: Non teneas aurum totum, quod splendet ut aurum i està documentat en 47 llengües vives europees (EP, 19). En català figura també en un debat poètic entre els preveres Fenollar i Vidal i els notaris Verdanxa i Vilaspinosa: “Car no ñes or tot lo que lluu, / ni ver lo fals”, al Tirant: “Tot lo que lluu no és or” (c. 279), a Refranys rimats: “Ni tot lo que lluu / penseu que és or fi” (vs. 73-74) i a Flor de enamorados: “Preneu, dama, mon consell, / encara que us semble cru: / que tot lo novell és bell, / i no és or tot lo que lluu” (cançó 24). En un manuscrit francès del segle XIII apareix: N’est pas or quanque luit (Morawski 1925, núm. 1371). En espanyol figura a La Celestina (1499): Ni es todo oro quanto amarillo reluze (PCC, O 376). Hi ha una primera documentació anglesa circa 1220: Nis hit nower neh gold al that ter schineth (CODP, Glitter). En els tres casos reportats a l’obra de Francesc Moner, s’hi pot observar que la presència de proverbis és conclusiva, ja que aquests es troben a la fi d’un discurs (una estrofa) i en fan la funció de resum, cloenda o moralitat. A diferència de l’autor anterior, les obres que segueixen no neixen sota l’aixopluc d’un mecenatge cortesà, sinó que són fruit d’una societat moderna i dinàmica, on el fet literari esdevé activitat civil, de tall burgès. Per això, podríem parlar, en contraposició a les produccions poètiques d’autors individuals cortesans, d’una poesia feta i/o presentada en col·laboració de diversos autors, a la ciutat de València, això és, una poesia compartida i ciutadana. El fet que aquella considerable producció en català es desenvolupés al marge dels cercles literaris cortesans posa en evidència, a més de la vitalitat social que la va fer possible i la va difondre, en aquells primers temps d’eclosió de la impremta, l’allunyament i la castellanització, ja irreversibles, de la cort reial. Aquesta vitalitat ciutadana, compartida i en català resultarà totalment anorreada per diversos factors, lligats tots ells a la construcció de la monarquia imperial hispànica: la repressió inquisitorial contra els conversos, la repressió nobiliària contra els agermanats i el focus castellanitzador in situ de la cort virreinal de Germana de Foix i el seu marit. 142 Unitats fràsiques en textos versificats Els Escacs d'amor (circa 1496) és una obra que palesa la modernitat de la societat valenciana en reflectir la incorporació de la Dama al joc dels escacs i incloure aquesta novetat en la poetització d’una partida d’al·legories amoroses. La composició s’estructura com un diàleg entre els tres autors: el cavaller Francí de Castellví, el prevere Bernat Fenollar i el ciutadà Narcís Vinyoles. Aquest darrer clou una de les seves estrofes usant el terme refrany: Diu lo refrany: qui sà lo dit se lliga, puix mal no té, sanament lo deslliga. (Ferrando ed. 1978: vs. 368-69) on la fórmula d’inserció es redueix a la mínima expressió del verb de dicció “diu” i el terme paremiològic “lo refrany”, mentre que el proverbi va acompanyat d’una glossa explicativa: “puix mal no té”, introduïda a manera de falca per completar el decasíl·lab. Com que l’apariat reportat ocupa els dos versos finals d’una estrofa, podem parlar també de presència conclusiva, a més de formulada, ja que el proverbi actua com a cloenda o moralitat dels set versos anteriors. Açò mateix s’esdevé en altres estrofes de l’obra, com ara les que acaben amb els parells de versos següents: E per ço's diu: Ardiment y follia en cascun fet, puys fet es, fet se sia! (vs. 53-54) Foll es aquell que gose fer ultragie contra qui es tengut de vassallatgie. (vs. 89-90) Per que quant plou, qui's cobre de la fulla, crent ser exut, dos vegades se mulla. (vs. 98-99) Qui vol saltar en alt per a llevar se, primer cove algun poch abaxar se. (vs. 116-17) Diu lo discret, quant veu fer cosa estrema: Be sab que fa lo qui sa casa crema. (vs. 287-88) 143 Capítol 2 Si als Scacs d’amor el motiu era el joc amorós disfressat de joc d’escacs, a Lo procés de les olives (1497), principal mostra satírica de la poesia ciutadana i compartida, el tema debatut entre les diverses veus és la potència sexual de joves i vells i la valoració que en fan les dones. En aquesta obra trobem un ús abundant del terme refrany en fórmules d’inserció proverbial. Comentem els exemples següents. I així com uns gossos que són d’una casta que diu lo refrany: criat de l'Urgell, que ans que mai deixe lo mos de la pasta, cent mil bastonades podeu dar en ell. (Gimeno, Pitarch eds. 1988: vs. 293-96) Es tracta d’una parèmia tòpica relativa als gossos de l’Urgell; PCC recull la locució Fer com els gossos criats a l’Urgell, sense cap més documentació que els versos reportats de Lo procés de les olives, comentant que fa referència als gossos de presa. Puix no ignorau lo text ni la glosa de quant vos puc dir, ni menys lo decret, usau lo refrany: no sap on se posa, en qui ni per què, amor ni lo fred. (vs. 349-52) Vós dit haveu ja (i és cosa vera) aquell bon refrany tan ver i ben fet; a tots ha comprès, fins al més discret: lo fred i l'amor no sap on se posa. (vs. 1397-1400) En aquests fragments, trobem un proverbi que Sebastià Farnés ha anotat així: Amor i fred, no sap hom on se met (PCC, A 1227), seguint Antoni Bulbena (1900) i l’obra Flor de enamorados (1562), de Joan Timoneda, on per mor de la rima s’hi canvia “posa” per “met”: “De aquest bon vellet / no rigau, senyor, / perquè fret y amor / no sap on se met” (cançó 35); tanmateix, fóra millor conservar com a forma canònica, encara que no sigui rimada, L’amor, 144 Unitats fràsiques en textos versificats com el fred, no sap on se posa, perquè així consta a les dues recurrències més antigues; la segona d’aquestes recurrències va acompanyada d’una fórmula d’inserció força completa: “Vós dit haveu ja (i és cosa vera) / aquell bon refrany tan ver i ben fet”, on el verb de dicció i el terme paremiològic van acompanyats, respectivament, d’una oració subordinada (“i és cosa vera”) i d’una bateria de qualificatius (“bon”, “ver”, “ben fet”), que reforcen el valor de veritat del proverbi. Mas crec, puix que vós també us ne voldríeu, seguiu lo refrany de piensa el ladrón que tots en son cor semblants a ell són, jutjant vós a mi segons vós faríeu. (vs. 709-12) El proverbi hi va seguit d’una torna que en glossa el significat: “jutjant vós a mi segons vós faríeu”; la documentació completa més antiga que coneixem d’aquest proverbi és la portuguesa, anotada per Hernán Núñez (1555): Cuida o ladrão que todos os outros tais são (RPR, 1756), però l’arrel castellana de la codificació usada a Lo procés de les olives sembla evident; més tard, Carles Ros (1733) va recollir Pensa el lladre que tots són com ell. En salvo està aquell qui repica, segons que diu bé lo antic refrany; vostre cor amant, que tot s’ho aplica, jamés farà part a nengú del guany. (vs. 1425-28) En aquest fragment, la fórmula d’inserció, postposada al proverbi, és integrada per la locució conjuntiva “segons que”, el verb de dicció “diu”, l’adverbi “bé” i el terme paremiològic “refrany” qualificat d’antic. Tostemps oí dir, i ver se recita, aquell vell refrany: per dir veritats, se gasten i es perden tots jorns amistats, segons senyalau en vostra sospita. (vs. 1513-16) 145 Capítol 2 Ací, la fórmula d’inserció és molt completa, amb els verbs de dicció oir i recitar, reforçats pels adverbis “tostemps” i “ver”, més el terme paremiolològic “refrany”, qualificat de “vell”; hi ha un precedent llatí del proverbi en un apotegma de Terenci, que diu: Obsequium amicos, veritas odium parit (DEFL, 5821), mentre que, en català, és usat per Eiximenis al Terç: “Com diu lo proverbi comú: per dir les veritats i per no consentir a males volentats, se perden les amistats” (cap. 129) i al Dotzè: “Diu l’eximpli que per les veritats perd hom les amistats” (cap. 521), i també n’hi ha una variant a Refranys rimats: “Per dir veritats / perd hom ses amors” (vs. 104-05); en espanyol, figura a Refranes que dizen las viejas: Mal me quieren mis comadres, porque digo las verdades (RFPE, verdad) i en italià s’ha codificat la traducció de la segona part de l’apotegma de Terenci: La verità genera odio (DCP, 1420), tot i que en sicilià existeix La verità rumpi l’amistà (PCC, V 603). Continuant amb Lo procés de les olives, que té una gran riquesa en unitats fràsiques, presentarem alguns exemples d’altres parèmies, amb diferents modalitats d’inserció, i també de locucions, les quals són més difícils de detectar que els proverbis perquè llur grau d’inserció al text subjacent és molt major, en el sentit que no els hi calen connectors ni fórmules acompanyants (tret de les locucions verbals, en alguna ocasió), ja que no són enunciats i, per tant, no impliquen la presència d’un text altre superposat al primer. Tanmateix, la repetició i la idiomaticitat, així com altres característiques que poden presentar, són els elements principals que permeten llur localització i identificació. La traducció llatina de la famosa màxima grega del frontispici del temple de Delfos, Nosce te ipsum, hi és inserida al començament de l’obra així: Fengir de potencia edat tan madura, aquesta raó no vull decretar; consell tan lloat no es deu oblidar: Cognosce te ipsum, car és gran cordura. (Procés olives, 33-36) 146 Unitats fràsiques en textos versificats acompanyada d’una fórmula integrada pel verb de coneixement “no oblidar”, amb perífrasi d’obligació (“no es deu oblidar”) i el terme “consell” que al·ludeix, alhora, la màxima i la seva funció preceptiva, adjectivat de “tan lloat”; a més, hi ha la presència d’una oració que reforça l’enunciació fraseològica: “car és gran cordura”. Renzo Tosi (2003: núm. 347) fa un article molt complet i documentat sobre aquesta màxima. La locució verbal Tenir un gat per la cua, amb el significat de ‘tenir la confiança posada en una cosa que està molt lluny d’ésser efectiva’ (Miquel i Planas ed. 1911), apareix al quart vers de l’estrofa: Doncs, no és maravella si feu la part sua e tant l'empenyeu en semblants amors, jutjant avengudes les sues errors; i ell pensa tenir un gat per la cua. (Procés olives, 509-12) perfectament integrada al text i amb la funció de cloenda metafòrica del que s’ha dit als tres versos primers. La locució En sec, ‘sense acompanyament de coses suavitzadores, mitigadores, que donen sabor o atractiu’ (DCVB), figura als versos: Podeu fer lo compte d’aquell castellà, que·stant mort de fam, al fum de la oca, tres pans de mijans en sec se menjà (Procés olives, 454-56) així com als versos coetanis de Lo somni de Joan Joan (1497), en dues recurrències, una de les quals amb la variant reforçada De sec en sec: Sobre el uitèn, de sec en sec, dix: "Tot lo negue”. (Somni JJ, 1378-79) Vist que, tostemps restant en sec, mostren carena. (Somni JJ, 2823-24) 147 Capítol 2 amb funció intensificadora de l’acció, en tots tres casos. També figura a l’Espill: “Per reverdir / en sec lo planten” (vs. 532-33), amb significat figurat, i a Lo Cartoixà: “Quan lo teu capità Josué passà per mig d’aquest riu en sec lo teu poble” (I.21), amb significat literal. El proverbi Uns baten les mates i altres es mengen els conills hi apareix en dues intertextualitzacions: I ab tot que eix bocí no crec que seria en boca de ase tampoc gra de mill, no vull jo que us noga vostra cortesia, mas qui bat la mata que es menge el conill. (Procés olives, 1297-1300) Ni menys vullau dir que jo bat les mates car vós ho feu tot, menjant los conills. (Procés olives, 1393-94) En la primera, introduït mitjançant el connector adversatiu “mas”, hi fa funció conclusiva, tot recollint una variant del proverbi on s’afirma el contrari del seu significat habitual. En la segona, la inserció és més complexa, ja que el proverbi és desautomatitza, en personalitzar-se (“uns” esdevé el “jo” del locutor i “altres” el “vós” de l’interlocutor) i integrar-se cada hemistiqui en clàusules allunyades i versos diferents. La primera documentació catalana, parcial, que en coneixem és dels Sermons de fra Vicent Ferrer: “Exir-ha com lo conill que està en la mata, que li baten la mata e done en boqua dels cans” (DCVB, mata), a més de la que ja hem vist adés al Facet. El proverbi És més el soroll que les nous apareix intertextualitzat amb funció argumentativa, precedit del connector “puix”, en el fragment següent: També si voleu, per lo que us conselle, que pague per vós los vostres cinc sous, puix és lo roïdo major que les nous, i vós sou content, de res no m'apelle. (Procés olives, 457-60) 148 Unitats fràsiques en textos versificats No el retrobem fins al segle XVIII, al compendi de Carles Ros (1733) i a la Rondalla de rondalles (1767) de Lluís Galiana, en la forma Més és el roido que les anous. El proverbi La vinya vella no pot tornar-se mallol s’hi troba intertextualitzat dues vegades, amb un grau de desautomatització considerable: Pero, si ell creu, ab ses medicines, conforts i solsits, poder-se ajudar, puix rep tal engan, deixau-lo enganar, que tot quant pot fer seran prou metzines; que no hi fa res si ell la vesita, i més, puix que és d'aigua lo seu caragol, perquè, quan la vinya se torna mallol, lo molt procurar-la molt poc aprofita. (Procés olives, 617-24) Les vostres paraules me par que es desvien, de ma vinya vella volent fer mallol; I'amor que em teniu no val un pinyol, puix ab tal constància al ver contradien. Io no vull, d'açò, haver-ne desfici. Puix a vós tant plau, no és a mi greu; mas, si no m'acusa negun mal indici, per que tant culpar a mi, doncs, voleu? (Procés olives, 1340-48) Al primer cas, podem parlar d’una presència conclusiva, ja que la inserció del proverbi, precedida del connector argumentatiu “perquè”, clou l’argumentació present a l’estrofa, relativa a la impotència dels vells, per molt que vulguin passar per joves. La segona inserció és una rèplica a la primera, a manera de citació, en el dialogisme propi de l’obra. No cal dir que a Lo procés de les olives hi ha moltes més UFs intertextualitzades, com ara Sentir de nas, Posar a l’encant, Fer osca al fus, Girar com el penell, Mudar com el vent, D’avui més, Ni hora ni punt, Beure’s les 149 Capítol 2 adives, Ple de vent, Tenir les mans, En boca serrada no hi entra mosca, Donar fum en lloc de llum, A llegua per hora, Posar a l’encant, Jus mala capa jau bon bevedor, Tenir fums, etc. Una altra mostra de poesia ciutadana i compartida, amb diverses veus que dialoguen i s’interpel·len (“Gràcies”, “Sentència dels jutges”, “Apel·lació de mossèn Pere d’Anyó”, “Resposta d’en Lluís Roís” i “Provesió dels jutges”), és l’Obra a llaors del benaventurat lo senyor sant Cristòfol (1489), que recull tots els poemes relatius al certamen celebrat “lo darrer jorn del mes d’agost de l’any 1488, dins la parroquial sglésya de sent Johan, en la ciutat de València” (Ferrando 1983: 561-659). A la Resposta d’en Lluís Roís anotem tres proverbis d’inserció directa i conclusiva i un altre, també de presència directa, a la Provisió dels jutges: Donchs, reverent, vós no vullau ésser un Dant, que lo traydor del consonant molt afalaga, y, afalagant, axí us amaga la veritat. Qui·s veu ferit o ahombrat sab de la maça. (...) Vullau seguir vullau portar de veritat, y no digau dels discrets lo camí dels savis la carrera seguiu l’alta bandera, aprés “no m’o pensí”. Yo, cercador, en aquell loch, tractat per vós de mal vehí cercant, si no us trobí que loch de sabuts era, en tal lega manera, (Ferrando 1983: 642-43) s’espera mal matí. 150 Unitats fràsiques en textos versificats No·s interés vostre ni nostre cercar lo mestre, ni si és pech o si és destre qui fa bells metres. Callen barbes y parlen lletres, faça·u quisvulla, que al paper dam la despulla de vencedor. (Ferrando 1983: 644) Del primer proverbi, n’hi ha documentació antiga i coetània en diverses obres i autors catalans; així, al Maldit bendit de Cerverí de Girona: “Ascout qui vo ausir: / Soven ay ausit dir, / dins maysó e en plaça, / que çel sab de la maça / qui n’es estat ferits”; a la traducció catalana trescentista de proverbis àrabs: “Aquell sap de la masa, qui n’és estat ferit; e aquell de la nafra, qui n’és estat guarit”; a Lo conhort de Francesc Ferrer: “Mas aquell sab de la massa / qui n’és stat, senyor, ferit”; i a l’Espill: “Bé sap de maça / qui n’és ferit” (vs. 382-83). A les traduccions catalanes del Llibre del tresor (1418) i Flors de virtut (1489), el segon proverbi (de forma canònica No digueu “qui s’ho poguera pensar”) apareix com a un apotegma adjudicat a Ciceró, mentre que al Curial e Güelfa ja apareix inserit com a proverbi conegut, anònim: “E lo teu remei e escusa folla serà solament la dels grossers, qui diuen: No m’ho pensava” (II.140), així com a Refranys en prosa catalana glossats (Conca i Guia 1996: 128-31). Del tercer proverbi, hom pot considerar que té un precedent en una sentència de Plaute: Aliquid mali est propter vicinum malum (DEFL, 467); al segle XIII, n’hi ha codificacions franceses a Roman de Renart: “On dit qui a mal voisin / qu’il a souvent mal matin” i en dos manuscrits (Morawski 1925: 1785, 1809); al segle XIV, n’hi ha una primera documentació aragonesa al manuscrit Romancea proverbiorum i una de catalana en la traducció Proverbis àrabs (Conca i Guia 1996: 46); també devía figurar a Refranys en prosa catalana glossats, ja que el traductor que escrigué Refranes famosíssimos y provechos glosados hi anotà Quien tiene buen vezino, tiene buen amigo, evitant la 151 Capítol 2 traducció de “matí” per “mañana”, que no rima amb “vezino”; en italià tenim Chi ha il buon vicino, ha il buon mattutino (DCP, 1436); en espanyol figura a La Estoria de Sant Millán (segle XIII), de Gonzalo de Berceo: Mal dia le amanesçió al qui ha mal vezino (RFPE, vecino) i a Seniloquium (segle XV): Quien ha mal vezín, ha mal matín (RFPE, vecino); en anglès apareix documentat l’any 1470: A good neighbour, a good morrow (ODEP, good). El darrer proverbi també figurava a Refranys en prosa catalans glossats, per tal com Refranes famosíssimos y provechosos glosados anota: Callen barbas y hablen cartas (XI.28) (Conca 1994: 665-67); abans, ja apareix documentat en castellà al Seniloquium i en una composició de Juan de Dueñas (circa 1438): Callen barbas (e) fablen cartas; en català, no el tornem a trobar fins als compendis setcentistes de Carles Ros: Parlen cartes i callen barbes i Lluís Galiana: Parlen cartes i callen barbes; el significat que en dóna DCVB és: ‘vol dir que les proves documentals tenen més valor que els testimonis verbals’, que s’adiu perfectament amb l’ús que se’n fa al fragment reportat del Certamen de Sant Cristòfol. Diguem encara que al Certamen de Sant Cristòfol també hi ha inserides moltes altres UFs, com ara: Ni hora ni punt, Fer juntes, Córrer puntes, Fer contres i proves, Mala dita, Donar estrenes, (Ser) la cima, Dret i envers, Pagar sisa, Pèls i repèls, Fer tort, etc. Una obra del mateix to satíric i col·loquial que Lo procés de les olives i estretament lligada a aquesta, editada conjuntament amb ella, és Lo somni de Joan Joan (1497), la qual també presenta moltes UFs intertextualitzades, segons diferents modalitats, sovint en concordança amb altres obres coetànies. Vegem-ne uns quants exemples. El proverbi Del vell, el consell hi apareix mot desautomatitzat, dintre de la tònica general de mostrar que els vells ja no són útils per a la brega (sexual) i que el que han de fer es dedicar-se a allò que els és propi, el consell: 152 Unitats fràsiques en textos versificats Car bé coneix que quants vells són ensems ab ell, són molt millors per a consell que per a brega. (Somni JJ, 1410-13) Aquest concepte ja era d’ús entre els grecs (Eurípides, Menandre) i posteriorment entre els romans (Pubilius Sirus), esdevenint proverbi llatí anònim a l’Edat Mitjana: Senectus primum consulenda (DCP, 312). La primera documentació catalana que coneixem és la de Francesc Eiximenis, al Dotzè: “Han aconsellat les Escriptures e los Pares passats que tostemps degam aver los consells dels vells” (cap. 715). Al Tirant també n’hi ha una referència: “Pensà en sí que aquest moro vell li daria algun bon consell” (cap. 299) i, així mateix, a l’Espill: “Serà consell / de l'home vell” (vs. 707-08). La locució adverbial Mot a mot, ‘detalladament’, que DCVB defineix com ‘de paraula en paraula, sense deixar cap mot’, figura als versos: Ans, só content comunicar-lo, i mot a mot, i punt per punt, escriure'l tot. (Somni JJ, 62-64) seguida de la locució sinònima Punt per punt. L’hem trobada a la traducció catalana del Decameró: “Contant-li mot a mot tot ço que Gerbino contra ells los havia fet” (IV.4) --DeCat, mot, observa que la construcció no figura a l’original italià--, al Curial e Güelfa: “Curial anà a casa de Melchior e mot per mot ço que la Güelfa dit li havia li descobrí” (I.9), “Contà-li lo sommi mot a mot” (I.26), “E féu-li dir, mot per mot, tot ço que sabia” (II.133) i a l’Espill: “E, sens mentir, / m’ho contà tot / de mot a mot” (vs. 5343-45). La col·locació Mal de mare, ‘histerisme’ (DCVB, mal), apareix mencionada en diversos llocs de l’obra: Per reposar-me io la mare, ¿què hi serà bo? (Somni JJ, 584-85) 153 Capítol 2 Fresca estaríeu, i io us promet no us sentiríeu muntar la mare. (Somni JJ, 601-03) I esmortiments, i cent mil altres accidents, i rams de mare. (Somni JJ, 2870-72) amb el precedent del Llibre de tres: “Tres mals són de dones qui no són plants: infantar, dolor de mamelles e mal de mare” i la concordança de l’Espill: “Si no hi fallen / de mares mals / paroxismals” (vs. 6208-10). A Lo somni de Joan Joan hi ha moltes més UFs intertextualitzades, com Escalfar el joc, De mà en mà, Fer cabal, Fil per randa, Ni de burles ni de veres, A cavall flastomat, el pèl li lluu, Donar-ne una en l’enclusa i l’altra en el clau, A poc a poc, Adés adés, A tu t’ho dic filla; entén-t’hi, nora, Fer nosa, A tard, etc. Una altra obra satírica de la mateixa escola és el Col·loqui de dames (circa 1493), 34 la qual s’esdevé entre una casada, una beata i una vídua, als bancs de la Seu de València, durant l’ofici de Divendres Sant. Una de les moltes metàfores de significació eròtica que s’hi troben s’expressa mitjançant l’ús desautomatitzat de la locució Donar esplanissades, no estocades: I, com deu tirar en brega bona estocada, ell usa l'esplanissada i mai se cala. (Col·loqui dames, 168-69) la qual locució es troba en forma canònica al Tirant: “I vós, en beneit, per a què voleu altra muller, per dar-li esplanissades e no estocades?” (cap. 220) i en una variant a l’Espill: “Llexant l’estoc / vós cenyiu fulla” (vs. 2768-69). 154 Unitats fràsiques en textos versificats La locució adverbial Una hora a l’any, ‘una vegada a l’any’, la trobem als versos: Ni és senyor d’eixir en l’horta un’hora a l’any. (Col·loqui dames, 186-87) i la retrobem, en una variant molt pròxima, dues vegades a l’Espill: “Prou és simolsa / qui no la spolsa / un’hora al dia” (vs. 2815-17), “Car la sperança / d’haver criança / un’hora al dia / li recudia” (vs. 4679-82), la primera de les quals en un context de metaforització eròtica semblant al del Col·loqui de dames. La locució nominal Dona barbuda, ‘dona madura, experimentada, amb autoritat’ (def. pròpia), que sovint es troba dintre del proverbi A dona barbuda, de lluny la saluda (PCC, D 1547), com en aquest passatge del Dotzè: “Per tal diu lo proverbi que a fembra barbuda, de luny la saluda; de luny o de prop, lo bastó té a prop” (cap. 815), figura als versos: Mes jo renec de la barbuda, metzinera, gossa sorda i escudera, si bé par mansa. (Col·loqui dames, 490-93) amb el precedent del Llibre de tres: “Tres maneres hi ha de fembres: fembra barbuda, mamelluda e collonuda” i en concordança amb l’Espill: “Io us vull trobar / muller barbuda, / una tenguda / en gran estima” (vs. 4236-39), on també hi és la referència al proverbi complet: “Lo capellà / quan me’n parlà / bé dix: “barbuda”; / “lluny la saluda”, / diu la referta” (vs. 4407-11), com hem vist. Altres UFs intertextualitzades al Col·loqui de dames són: (Ser) la cima, A tard, En mal guany, Així Déu m’ajut!, A part, Dir les hores, Què us diré?, Treure de seny, Morter de coure, Navegar a l’orsa, etc. 34 Per a la datació del Col·loqui de dames vegeu Guia (1997). 155 Capítol 2 A l’obra Vida de santa Magdalena en cobles, impresa el 1506 però fruit de la mateixa embranzida poètica de la fi del segle XV valencià, trobem inserida una variant del proverbi L’amor primera és millor: I, majorment, que les amors primeres, aquelles són les que nunca s’obliden. (Vida S. Magdalena en cobles, 628-29) del qual tenim documentació anterior, al Llibre de paraules e dits de savis e filòsofs, de Jahudà Bonsenyor: L’amor primera és millor, i al Llibre de les dones, de Francesc Eiximenis, on aquest n’inclou tota una glossa: “Car deya Agèl·lius, poeta, escrivint de noblea virginal, que donzella que ans que aga marit ama molt altre hom, jamés no amarà entegrament son marit. Car diu que les primeres amors troben lo cor pus dispòsit a encarnar-se ab altre, e per tant la amor primerament encarnada tanta de senyoria pren e’l cor de l’hom que jamés no n’hix” (cap. 28). Així mateix, com a concordances coetànies podem citar les dels Refranys rimats: “De sopes i amors / millors les primeres” (vs. 6061) i l’Espill: "Car les primeres / amors són veres / e tostemps duren” (369-71). La locució adverbial A regna solta, ‘obrant amb tota llibertat’ (DCVB, regna), es troba al vers: I així vixqués per gran temps i molts dies ab llibertat, un poc a regna solta. (Vida S. Magdalena en cobles, 25-26) i ja havia estat utilitzada per sant Vicent Ferrer: “No faces axí com lo cavall que no té fre, que va a regna solta”, “Tots los altres qui volen viure a regna solta, tots són morts”, i la retrobem al Tirant, desautomatitzada: “Car si li soltes les regnes, portar-te ha a l’espenyador” (cap. 355), a La brama dels llauradors: “Jaquiu-los anar a regna ben solta” (v. 257) i a l’Espill: “Ab una monja / (no menys febrida / ni ab més brida) / al seu costat, / per lo mercat / feia la volta, / a regna solta, / mirant les tendes” (vs. 2616-23). 156 Unitats fràsiques en textos versificats La locució adverbial En destre, ‘(cavall) menat per la brida o ronsal, agafant-lo amb la mà un home que li va al costat’ (DCVB, destre), aplicada en sentit figurat la trobem al vers: I ab tot que molt estàveu indisposta, puix ab tants mals no veníeu en destre. (Vida S. Magdalena en cobles, 330-31) així com a l’Espill: “Desafrenada, / desaveada / de fre, cabestre, / molt fort en destre, / pijor en sella” (vs. 4389-93), on a més apareix usada en sentit estricte, aplicada al pollí que cavalcà Jesús entrant a Jerusalem: “No gens domat / ni aveat / a dur cabestre, / anava’n destre” (vs. 13117-20), de la mateixa manera que havia estat usada a la Crònica de Ramon Muntaner: “E tots los cavallers ab llurs armes e els cavalls en destra” (cap. 100) i a la de Pere el Cerimoniós: “Nós e lo dit rey de Mallorques en un egual, menants dos cavallers devant Nós en destre” (cap. 105). La col·locació Fer sala, ‘fer recepcions i convits públics’ (DCVB, sala), de la qual hi ha precedents al Blanquerna de Ramon Llull: “Tot aquell dia fonc d’oració e de devoció e de tenir gran sala als pobres de Jesuchrist” (I.7) i al Curial e Güelfa: “Car l'emperador féu sala als reis, prínceps, ducs e comtes que aquí eren” (I.24), apareix inserida als versos: Cascú en son grau, tots jorns vos feien sala, donant raó al càrrec que tenien. (Vida S. Magdalena en cobles, 645-46) alhora que també n’hi ha una referència al Tirant: “E diumenge qui ve sia manada celebrar festa e sala general que dure tres dies” (cap. 101) i a l’Espill: “Feia fer sales / e bells convits” (vs. 1480-81). 157 Capítol 2 Altres UFs inserides en aquesta obra, algunes de més generals i altres de més específiques, són Fer nosa, Fer contres i proves, Posar per obra, Poc aprés, Pagar amb semblant moneda, Pedra de toc, A soles, De bona gana, De continu, Passar de fredes i de caldes, Gran matí, Amb tento i mesura, Amb cuitats passos, Donar estrenes, A la revessa, Poc a poc, Poc més o menys, etc. Una altra obra, que juga amb el llenguatge amb un plantejament irònic i modern alhora, és La brama dels llauradors de l’horta de València contra lo venerable mossèn Bernat Fenollar, prevere, ordenada per lo magnífic mossèn Jaume Gassull, cavaller, datable “l’any de les morts” de 1490. Els 280 versos decasíl·labs de La brama contenen un nombre abundant d’UFs, algunes de les quals mostrem a continuació. La fórmula comissiva Llamp et fereixi!, ja usada per Francesc de la Via al Llibre de fra Bernat: “Fira-les llamp!” (v. 924), figura, com a expressió pagesa que Fenollar, segons el text, vol bandejar: Ni encara llamp te fira i soflime. (La brama, 231) i com a expressió posada en boca dels llauradors, justament contra Fenollar, en un context dialogat, on el verb varia: Dic jo: --“Fenollar!” –“Oh, llamp que el regire, que ver vós dieu” –dix ell--, car ell era. (La brama, 231) en concordança amb uns versos de l’Espill: “Llamps les ferissen / e les cremasen!” (vs. 15836-37), amb una funció modalitzadora, on el narrador maleeix les dones, una vegada més. També apareix usat el mateix sintagma, però en sentit literal, en altres dos passatges de l’Espill: “Per temps avant / sabí la fi, / com cert ferí / la dona’l llamp / anant al camp” (vs. 3814-18), “Del cel rajant, / llamp la ferí / e descobrí / sa malvestat” (vs. 9472-75) i a Lo Cartoixà: 158 Unitats fràsiques en textos versificats “Aquell qui primer entre ells se vestí de porpra, ferit de llamp finí la sua vida” (III.14). La unitat estilística configurada com a sintagma verbal Temptar Déu, no en el sentit literal que llegim als Evangelis sinó en el figurat de ‘fer coses perilloses, com si es volgués posar a prova la protecció divina’ (DCVB, déu), figura als versos: I no tenteu Déu i la paciència de gent tan enorme, cruel i salvatge. (La brama, 266-67) i també a l’Espill, on n’hi ha tres recurrències: “No temptes Déu, / pren consell meu” (vs. 6983-84), “En lo camp clos / perdrà lo cos / perquè les creu / e tempta Déu” (vs. 8393-96), “Avança t'hi, / no murmurant / ni Déu temptant” (vs. 12484-86) i a Lo Cartoixà, en comentar el passatge evangèlic on Jesús li diu al diable: “No temtaràs el Senyor, Déu teu”, s’hi diu, en la glossa: “En moltes maneres algú a Déu tempta...” (I.22). La locució verbal Cantar de cigales es pot llegir als versos següents, on apareix rimada amb un vers que acaba amb “corbs o cucales”: Quant, sentint remor les mies orelles, dubtava si era cantar de cigales o so de cencerros, tifells o esquelles, o veu de persones, o eixam de abelles, o passa de grues, o corbs o cucales (La brama, 6-10) en concordança amb aquest passatge de l’Espill: “Passen txillant / e sibil·lant / com les cigales, / corps e cucales” (vs. 189-92). La locució adverbial A tall d’espasa, en sentit literal ‘ésser mort a espasades’ (DCVB, tall) i en sentit figurat ‘ésser tractat amb extrema violència’ (DCVB, espasa), apareix, en aquesta segona accepció, com a expressió 159 Capítol 2 idiomàtica posada en boca dels llauradors, junt a una sèrie de locucions del mateix camp semàntic, als versos: (...) Tot dret a sa casa de volta volut, anam a cercar-lo i a da-me’n i prente’n, i a foc i a brasa, i al bell trico-traco, i a bon tall d’espasa, fins n’isquen eixutes, molt bé castigar-lo. (La brama, 76-80) També es troba usada en sentit figurat a l’Espill: “Per llur persona / ne va la casa / a tall d’espasa, / a saco strall” (vs. 8326-29). Altrament, en sentit literal es troba a la Història de Carles Maynes: “Foren morts a tall d’espasa” (p. 2), a les Històries troianes: “Més de D hòmens moriren a tayl d’espasa” (p. 223), “Los encalcen a tayl d’espasa” (p. 224) i al Tirant: “Ab lo seu virtuós braç, a tall d’espasa” (cap. 56), “E portant a tall d’espasa tot lo que els venia davant” (cap. 133), “Ab ànimo viril, a tall d’espasa” (cap. 237). El proverbi No hi ha res mal dit si no és mal comprès és inserit pel connector argumentatiu “car” i fa funció conclusiva: Puix vós, reverend, puix veu que a mi toca la part de aquestos, per ara, defendre, puix dret i justícia en tot los advoca. tallau del juí les rames i soca, car res no és mal dit si mal no es vol prendre. (La brama, 161-65) L’encunyació castellana d’aquest proverbi que recull Hernán Núñez és No avría palabra mala, si no fuesse mal tomada (RPR, 5308). En català, el tornem a trobar al segle XVII, al diccionari de Pere Torra: No hi ha res mal dit, si no és mal comprès, i al XIX, al diccionari de Joaquim Martí Gadea: No hi ha res mal dit, si està ben entès. El proverbi La raó no vol força, que ja es troba a la Doctrina compendiosa (circa 1400) acompanyat de la fórmula d’inserció Diu un vulgar 160 Unitats fràsiques en textos versificats proverbi, s’hi troba com a inici d’argument i amb interpolacions (“en res”, “per res”) degudes a les exigències mètriques del vers: Doncs, puix que les coses de món raó volen, i en res la raó per res no vol força, i aquests de tal pèrdua se planyen i es dolen, donau vós tal ordre que prest se consolen, puix bona equitat la part d’ells esforça. (La brama, 251-55) Posteriorment, el trobem recollit per Carles Ros (1733). Altres UFs presents a La brama són: D’avui més, A regna solta, Fer contres i proves, Mal de bocatge, Venir a noves, Fer sobres, A foc i a brasa (variant de A foc i flama), Déu aidant, Deçà i dellà, Fer guerra (a algú), Teniume aquest ase, metrem en lo bando, Metre borra en bast, De fit a fit, etc. Una altra obra poètica de l’època, fruit d’aquella empenta ciutadana i compartida, però de caire religiós i estructurada de forma polifònica, amb el concurs de diverses veus que li atorguen una dimensió escenificable, és la Istòria de la Passió de nostre senyor Déu Jesucrist, ab algunes altres piadoses contemplacions, seguint lo evangelista sant Johan, parlant per aquell Pere Martíneç e per tots los altres mossèn Bernat Fenollar. L’obra es presenta dins l’incunable Lo passi en cobles (1493) i les “altres piadoses contemplacions” que l’acompanyen, molt més breus, són la Contemplació a Jesús crucificat feta per mossèn Johan Scrivà, mestre racional, e per mossèn Fenollar i l’Oració a la sacratíssima verge Maria, tenint son fill, Déu Jesús, en la falda, davallat de la creu, ordenada per lo molt reverent mestre mossèn Corella. 35 La Istòria de la Passió, amb l’Endreça prèvia a sor Isabel de Villena i la Protesta final de Fenollar i Martíneç, consta de 4096 versos decasíl·labs, dividits en estrofes de deu versos, i presenta un innegable interès fraseològic, com ho podem veure pels exemples següents. 35 N’ha fet l’estudi i l’edició crítica Marinela Garcia Sempere (2002). 161 Capítol 2 La unitat estilística comparativa configurada com a sintagma verbal Salvar els fills amb la sang dels pits, com el pelicà, que fa referència a la creença que “quan la mare los veu morts, (...) ella’s naffra los costats an son bech, e scampa la sanch sobre sos fills, tant que per la occasió de la sanch reviscolen e tornen en vida. Mas algunes gents dien que ells naxen sens vida, e lo pare e la mare los guarexen ab lur sanch” (Brunetto Latini, Llibre del tresor, I.161), en la literatura de signe cristià s’aplica sovint a Jesucrist com a redemptor del gènere humà. Amb aquest sentit, es troba inserida en dos moments de l’obra: D’aquella sanch pura del rey verdader, que tota per tots, en l’arbre de vida, ell, ver pellicà, donà per sos fills. (Istòria Passió, 25-27) Lo sant pellicà, donant la sanch pura, donà vida’ls fills, tan morts y naffrats. (Istòria Passió, 3133-34) en concordança amb uns usos semblants continguts a Lo Cartoixà: “Donant com a verdader pellicà per los fills la sanch preciosa” (III.5), a la Vita Christi (1497): “Ha permés siau nafrat vós, gloriós pellicà, perquè ab la virtut de la vostra sanch los fills morts sien resuscitats” (cap. 183) i a l’Espill: “Del cos la sang / ell, pelicà, / sos pits nafrà / pels fills salvar / e restaurar / scampant-la tota” (vs. 13962-67). En aquesta obra, també hi ha un ús profà de la mateixa imatge: “Io novençana, / no pel·licana, / plaer vull pendre, / no’m plau despendre, / los pits nafrar / per al fill dar / la sang del cos” (vs. 5083-89), així com a la Sepultura de mossèn Francí Aguilar: “Un pellicà, que, picant-se en los pits, de viva sanch fins en los peus li rosava”. Una altra unitat estilística comparativa, de significació pròxima a l’anterior, Revifar els fills amb l’alè, com fa el lleó, que també fa referència a un tòpic propi de les enciclopèdies medievals: “Per la gran dolor que és en lur naximent, los leonets són sbaïts, que stan spasmats III jorns, axí com a morts; tant que son pare ve a cap de tres jorns, qui’la crida tan fort de sa veu, que’ls 162 Unitats fràsiques en textos versificats fills se leven e tornen vius” (Brunetto Latini, Llibre del tresor, I.169), recollit també en textos narratius: “Prin assò per natura figural del leó, so és que al ters dia fa vius sos fills cadells per lo seu alè” (Història de Carles Maynes, 17), apareix també en la nostra obra, en paraules de la verge Maria demanant ser soterrada amb el seu fill, en una variant força desautomatitzada: Que fent com sol fer als fills la lleona o prest faré viure del fill la pressona o prest, trista mare, plorant io morré. (Istòria Passió, 3984-86) alhora que, a l’Espill, l’aplicació que se’n fa es refereix a la mare novençana que no vol tindre cura del fill: “Ni l’alendà / com lleó fa” (vs. 5073-74). En obres amoroses de Corella, la comparació s’aplica a la relació entre els enamorats: “Si plànyer e plorar nostres mals reparava, o si, nostres béns planyent, ressuscitaven com los fills de la lleona” (Lamentació de Tisbe), “Però, pensau si poreu fer, lleona, / que per grans crits ressusciteu ma vida” (Sotsmissió amorosa). Una referència a la locució verbal comparativa, Acaçar com cans a llebre, ‘perseguir i encalçar amb persistència’ (def. pròpia), de probable ús col·loquial corrent, es troba en uns versos que figuren recollir paraules de Pilat adreçades als jueus, formant una imatges d’imatges metafòriques de significat semblant: A un indefés may viu tal enquesta, ni contra un junch contrast de tants vents, i a un colom simple tirar tal ballesta, a una ovella dels lops tal requesta, ni vers una lebre tants goços corrents. (Istòria Passió, 888-92) A l’Espill, la trobem aplicada, ara als galants que cerquen les dones: “Sentins de nas, / on se té pas / com cans s’apleguen / (...), / van aguaitant / una tal caça / qual qui la caça / pren mala llebra” (vs. 207-17), ara a les monges que assetgen l’abadessa: “Donen-li caça / com cans a llebre” (vs. 5530-31), 163 Capítol 2 mentre que al Tirant hi ha una referència a la seva significació literal, inserida en el discurs lliure i desautomatitzada: “E caçant trobaren una llebre, e per ésser molt correguda per los cans...” (cap. 299). De la unitat estilística comparativa Moure’s menys que una roca, presa en el sentit figurat de ‘no canviar d’actitud ni d’opinió’ (def. pròpia), n’hi ha una intertextualització desautomatitzada als versos: Estava’xalçada la serpent de coure en fust molt insigne fermat ab fe gran, en roca tan ferma que may se pot moure, perquè la mirem y no’ns puga noure aquell gran verí e mos de Satan. (Istòria Passió, 3587-91) concordant amb una altra de l’Espill: “Com si fos roca, / menys se’n movia” (vs. 3032-33). Al primer vers de l’estrofa reportada suara, hi ha la unitat estilística configurada com a sintagma nominal Serp de coure, que prové d’un passatge bíblic: “Moisès va fer una serp de bronze i la va penjar dalt una perxa. Si una serp havia picat algú i aquest mirava la serp de bronze, es posava bo” (Nombres, 21.9), reinterpretat per la religió catòlica com a símbol de prefiguracions diverses del Nou Testament, ara de la creu, com ens ho diu aquest passatge de Lo Cartoixà: “Aquesta és lo pal hon la serpent de metall fon posada per a guarir los malalts del verí de les mortals vibres, si devotament la miraven” (IV.10), ara del Crist crucifixat, com s’usa a l’estrofa susdita, per bé que en una estrofa anterior, en relació al mateix episodi bíblic, el Crist ja no és la serp de coure sinó Moisès: Sereu Moisès, qui’l món tot reforma de creu sobre fusta posant la serpent. (Istòria Passió, 2528-29) A l’Espill en tenim tres insercions, una de les quals amb la variant aram per coure: “Parí fill verb, / d’aram la serp” (vs. 11445-46), “Mas, trespassada / la 164 Unitats fràsiques en textos versificats Roja mar, / cuita mirar / la serp de coure” (vs. 12470-73), “Ell serp de coure, / aram, llautó, / en pal bastó / mès a través / per Moisès” (vs. 13880-84). La col·locació Dijous de la Cena, denominativa del dijous de la Setmana Santa dels cristians, que rememora quan Jesús, després de sopar, el dia anterior a la seva mort, va rentar els peus als apòstols, apareix als versos: Amor féu que us fessen, dijous de la cena, del vostre cos digne tan digne recort y ab aygua y ab pensa d’amor tota plena, amor feu rentàseu, humil, pasant pena, los peus als dexebles, donant-los confort. (Istòria Passió, 2488-92) i també en un text d’Arnau de Vilanova: “El dijous de la cena los lavarets los peus” (DCVB, dijous), al Tirant, en el registre irònic de Plaerdemavida: “No cureu de mon parlar e deixau estar aqueixes cortesies per al dijous de la Cena” (cap. 228) i a l’Espill: “Dijous de cena / d’hàbit vestida” (vs. 4084-85). Aquesta col·locació forma part del proverbi Dijous de la Cena, lluna plena (PCC, N 328). La locució adverbial A veles plenes, que a partir de la seva aplicació estricta als vaixells significa figuradament ‘amb la màxima velocitat possible’ (def. pròpia), apareix usada, en sentit literal, a la Crònica de Pere el Cerimoniós: “Y ab veles plenes feriren en lo hostol dels genovesos” (cap. 307). En sentit figurat, hi és als versos: Y may lo recort de vostres greus penes oblide ma pensa ni ma voluntat, mas vaja d’aquell, portant veles plenes, ma nau carregada, passant les arenes, d’aquesta mar morta hon vixch encallat. (Istòria Passió, 3402-06) i a l’Espill, on la metàfora nàutica s’allarga a les sirenes, “falses cantores”, sempre en referència a les dones: “Fogir, fogir / a veles plenes / de tals serenes / encortadores, / falses cantores” (vs. 8562-66). Al Tirant s’usa la locució tres 165 Capítol 2 vegades, en sentit literal: “E aquesta a veles plenes passà per mig de totes les naus al llur despit” (cap. 104), “E a veles plenes donaren allí” (cap. 104), “Que a veles plenes són entrats per mig de tantes naus que hi havia en lo port” (cap. 106). La col·locació d’origen jurídic Crim de lesa majestat apareix inserida com a l’acusació que els jueus feien a Jesús davant Pilat: No sols de la lley, ans més l’acusaven de un crim de lesa, real magestat, lo qual no podien punir, ni gosaven, per ço, a grans crits, parlant tots cridaven dient los juheus al jutge Pilat. (Istòria Passió, 943-47) Es troba ja a la Crònica de Pere el Cerimoniós: “Per ço comès crim de lesa majestat” (cap. 112) i, posteriorment, a l’Espill: “Ella peccà / de crim molt fort, / digne de mort, / majestat lesa” (vs. 10372-75) i a Lo Cartoixà: “Sabien i esperaven que és crim de magestat lesa qualsevol que, vivint rei, altre rei denuncia” (I. 11), “Cometent crim nefandíssim de magestat lesa” (I. 16). La col·locació Fer la volta, que podem definir com ‘fer un recorregut més o menys determinat’ (def. pròpia), millor que l’accepció molt restringida de ‘recórrer les cases d’un poble fent capta per les necessitats de l’església’ (DCVB, volta), apareix als versos: E fent-li la volta, corrent lo portaven per tots los carrers de Ierusalem. (Istòria Passió, 2798-99) en concordança amb altres usos semblants al Tirant: “No seria bo que féssem una volta per la ciutat, puix fa bell dia?” (cap. 109), “Com lo duc de Pera hagué feta tota la volta, se mès en orde” (cap. 157), “En tal forma entrà ab totes les dotze atzembles, que cascuna portava de la sua roba, e féu la volta per lo reng” (cap. 189) i a l’Espill: “Per lo mercat / feia la volta, / a regna solta, / mirant les tendes” (vs. 2620-23). 166 Unitats fràsiques en textos versificats Altres UFs presents a la Istòria de la Passió, gairebé sempre concordants amb recurrències en obres coetànies, són: Donar estrenes, Fer del negre blanc, Fer tala, Per menut, Llop amb pell d’ovella, Per semblant, Més fred que el gel, Retre mal per bé, Estrényer el joc, A soles, Pou sens fons, Anar a l’orsa, Qui avant no mira, es trenca el coll, Cascun se dol de son semblant, Dret i envers, Qui fa el pecat que faci l’esmena, De continu, Vermell com la rosa, Amb passos cuitats, A tota ultrança, etc. Acabarem aquesta panoràmica fràsica per la poesia catalana de la fi del XV, referint-nos de nou a Refranys rimats que, com hem dit, conté seixanta-nou proverbis i dues locucions, i presenta moltes concordances amb altres obres coetànies. Les dues locucions apareixen juntes al passatge següent: I qui és abat aprés de ser coc darà sus pel roc a tots en cuinar. (28-31) La locució adjectival Ans coc que abat, que significa la possessió d’un cert coneixement experiencial, també figura a Lo procés de les olives: “Car nunca d’olives viu fer sobrefusa, / ni es dix mai per vós ans coc que abat” (vs. 785-786). Probablement, la locució ajudaria a configurar el proverbi No hi ha pitjor abat que qui coc ha estat, el qual té un significat semblant a l’oració completa dels quatre versos 28-31. A més, Hernán Núñez en recull la variant No ay peor abad que el que monge ha estad (RPR, 5474), reproduïda per Gonzalo Correas al seu Vocabulario de refranes (1627), amb l’observació que té acabament català. En espanyol, la locució equivalent és Haber sido cocinero antes que fraile (DUE, cocinero). La locució verbal Donar sús pel roc (variant de Donar escac pel roc) provè del joc d’escacs i remet al fet de donar escac al rei amb la torre, és a dir, posar en greu perill l’oponent. Es troba documentada a La disputa de l’ase: “Donen scac per lo roc a aquells qui han lo bec groc” (segons la reproducció 167 Capítol 2 ideal de Faraudo), al Llibre de fra Bernat: “Ans volgue dar scach per roch / al capellà” (vs. 1215-1216), en una composició d’Arnau Erill: “Guart-se lo rei d’haver scacs per roc”, a l’Espill: “Escac pel roc / tens per la dona; / sús mat te dona” (vs. 9996-98) i a Lo procés de les olives: “Li dau escac per lo roc” (v. 526). Quant a la inserció dels proverbis de Refranys rimats, recordem que s’entrellacen, excepte en dues ocasions: “Amor de donzella / és aigua en cistella” (vs. 11-12) i “Germà vol germana; / marit, muller sana” (vs. 137-138). També n’hi ha uns quants versos lliures cohesionadors, afegits per necessitat de mantenir l’estructura de la rima abans descrita, com ara: “I d’on açò ve” (v. 13), “a tots en cuinar” (v. 31), “mas no de bondat” (v. 139). En algunes ocasions, aquests versos de suport són fórmules d’inserció pròpies del gènere proverbial: "segons bons consells" (v. 87), "I diu lo vulgar" (v. 135). En general, la cohesió per addició o acumulació de proverbis es resol mitjançant connectors privats de connotacions didacticomorals o argumentatives, com ara la conjunció copulativa “i”, la negativa “ni”, la subordinant “que”, els adverbis “també” i “tampoc”. En un cas, s’usa el verb de dicció “diu” (v. 57). Moltes de les UFs de Refranys rimats apareixen documentades, totalment o parcial, en altres textos anteriors o coetanis i, pocs anys després, Hernán Núñez n’incorporava vuit a Refranes o proverbios en romance (1555), anotant-los com a catalans.. Així, hi ha una concordança fràsica amb el Llibre dels feits, tres amb el Llibre de paraules e dits de savis e filòsofs, sis amb els Proverbis àrabs, cinc amb el Terç del Crestià, set amb el Dotzè del Crestià, tres amb el Llibre de les dones, una amb el Llibre de tres, dues amb el Franselm, tres amb La disputa de l’ase, catorze amb el Tirant lo Blanc, onze amb l’Espill, nou amb Lo procés de les olives, quatre amb Lo somni de Joan Joan i setze amb Refranys en prosa catalana glossats. El fet que hi hagi dotze proverbis de Refranys rimats que havien estat usats per Eiximenis a les seves obres, alguns de forma repetida, potser ens indica que l’autor del refranyer rimat les havia llegides, aquestes obres. Així mateix, l’elevat 168 Unitats fràsiques en textos versificats nombre de concordances amb Tirant lo Blanc i amb Refranys en prosa catalana glossats és un indicador de proximitat, que ens ajuda a situar els Refranys rimats a València, cap a la fi del segle XV. En aquest sentit, observem que l’obra presenta també onze recurrències coincidents amb l’Espill i onze amb el tàndem format per Lo procés de les olives i Lo somni de Joan Joan. De les onze UFs concordants amb l’Espill ens n’ocuparem a l’apartat 5.5.1.2, tret de la que exposem a continuació pel fet que, per la part de l’Espill, no n’hi ha codificació fràsica. Es tracta del proverbi Bo és tenir amics en la cort: I bon tenir fa amics en la cort. (150-51) que indica la conveniència de comptar amb influències en el poder, d’acord amb alguns precedents del Dotzè: “Car diu l’eximpli que qui pare ha jutge, segur va a cort” (cap. 698) i del Procés de la Senyora de Valor contra en Bertran Tudela: “Celh [segur va a] pleyt / qu’ach per jutge son payre” (vs. 267-68). Aquestes encunyacions coincideixen amb la del Tirant: “Tostemps he oït dir- dix la Princesa-, que qui pare ha per jutge, segur va a plet” (cap. 161) i amb el significat d’un fragment no codificat de l’Espill: “Per mala dita / ella fon presa, / e fon defesa / e favorida / per ser nodrida / entre els de cort” (vs. 1598-1603). Farnés recull dues encunyacions situades en el mateix camp semàntic: “Tindre parents en Corts” (PCC, P 859) i “Qui té parents a la Cort, no és pobre del tot” (PCC, P 856). *** En la primera part d’aquest capítol hem posat les bases teòriques i metodològiques per als procediments de localització i identificació d’UFs en contextos versificats. Així mateix, del recorregut que hem fet mostrant UFs inserides en obres en vers de la literatura medieval europea, cal destacar-ne la varietat de modalitats d’inserció, que hem analitzat i classificat. Així mateix, cal subratllar la rellevància de l’aportació catalana en aquest camp. 169 CAPÍTOL 3 INTRODUCCIÓ A L’ESPILL Introducció a l’Espill Aquest capítol el dediquem a presentar els aspectes més rellevants de l’Espill, per tal d’actualitzar-ne el coneixement, pensant en un lector del segle XXI, i facilitar les referències que en farem posteriorment, al llarg del nostre estudi. En aquesta presentació de l’obra elegida, que analitzarem fraseològicament als capítols posteriors, hem abordat algunes qüestions obertes, que se’ns han plantejat en llegir-la i rellegir-la detalladament (per a cercar-hi unitats fràsiques) i en contrastar-la amb altres obres. Per això, encara que una part de les observacions que presentem (amb alguna novetat) no pertanyen al camp de la fraseologia, hem cregut convenient aportar-les, en tant que elements i materials vèlids per a la realització d’estudis ulteriors en el camp de la crítica literària sobre l’Espill. 3.1. Descripció i contingut L’Espill és una extensa obra en català de la segona meitat del segle XV, composta de 16247 versos, 1 escrita en clau de ficció autobiogràfica, amb un personatge narrador que és nat i habita a la ciutat de València, des d’on emprèn diversos viatges, i que parla en primera persona, tret dels passatges on reporta el que altres personatges li diuen, cedint-los la veu. 2 L’índex de l’obra, elaborat a partir de les rúbriques que hi figuren, redactades en tercera persona, és el següent: Aquest és el nombre de versos que hi ha al manuscrit conservat. Els citarem segons la numeració de l’edició de Ramon Miquel i Planas, tot i que en aquesta se’n comptabilitzen 16359, ja que l’editor, seguint el criteri de Roc Chabàs, hi ha incorporat versos que no consten al manuscrit i que han estat afegits en l’edició prínceps (la majoria, en substitució d’altres tants de l’original) o en edicions posteriors. Es tracta dels versos 1655-56, 2381-82, 5363-64 i 10784889. 2 J. Serrano Cañete (1883: 537) ja va observar que els títols de les parts de l’obra no van escrits en primera persona i, com que ell no havia vist el manuscrit conservat, això li va fer pensar que “debieron ser añadidos o modificados por los editores”. Aquesta altra veu, que parla en tercera persona (no hi diu “De ma joventut” sinó “De sa joventut”, ni “Com volguí pendre beguina” sinó “Com volgué pendre beguina”, etc.), no és altra que la veu de l’autor, que posa rúbriques a la seva obra i parla del seu personatge. Tanmateix, és de notar que s’hi observa una certa descurança, per manca d’homogeneïtat, en la presentació de les rúbriques, ja que hi figura Primer llibre, Tercer llibre, Quart llibre, però Llibre segon; cada llibre té el seu descriptor, menys el tercer; el que devia ser el descriptor del Tercer llibre (De la lliçó de Salomó) apareix en la rúbrica de la primera part d’aquest, però ja no en les altres parts; el descriptor de la quarta part del Llibre segon no segueix la pauta de les altres tres parts, que hauria demanat posar-hi Com pres monja; al Quart llibre, tenen descriptors la primera i la segona parts i no en tenen la tercera i la quarta; etc. 173 1 Capítol 3 Consulta, endreça, tornada, entrada, (tema) Perfaci Primera part del Perfaci Segona part del Perfaci Tercera part del Perfaci Quarta part del Perfaci Primer llibre: De sa joventut Primera part. De la fadrinea ab sa mare Segona part. Com fon afillat e tramès Tercera part. Continua los actes fets en Paris Quarta part. Clou son viatge tornant a València Llibre segon: De quant fon casat Part primera. Com pres donzella Segona part. Com volgué pendre beguina Tercera part. Com pres viuda Quarta part. De monges Tercer llibre Primera part de la lliçó de Salomó Segona part del Tercer Tercera part del Tercer Quarta part del Tercer Quart llibre o quarta part principal: De enviudat Primera part del Quart. Com ordenà sa vida Segona part del Quart. Continua son viure Tercera part del Quart Quarta part e darrera L’obra comença amb una introducció de 46 versos, dividida en quatre parts (Consulta, Endreça, Tornada, Entrada). Tot i que hom podria pensar que, en aquesta introducció, el subjecte parlant és l’autor, cal concloure que s’hi tracta ja de la veu del personatge narrador, per tal com el text d’aquest inici concorda, des de tots els punts de vista (temàtics i lingüístics), amb altres passatges posteriors, és a dir, que forma part del mateix discurs que fa el 174 Introducció a l’Espill personatge narrador en altres llocs de l’obra. 3 A la Consulta, el narrador demana al cavaller Joan Fabra que llegeixi i corregeixi el seu rescrit i declara haver començat a escriure’l a Callosa, on s’ha refugiat fugint de la pestilència, i quina n’és la matèria: “de dones descriure llur tall / natural e voluntari” (vs. 1314); la Consulta consta de quatre estrofes de vuit versos heptasíl·labs, amb rima abbaaccd / deeddffg / ghhggiij / jkkjjllm. Després hi ha una Endreça de quatre versos heptasíl·labs, amb rima mnnm, una Tornada de quatre versos heptasíl·labs, amb rima moom, i una Entrada de sis versos tetrasíl·labs, amb rima apariada ppqqrr. A continuació d’aquests 46 versos, figura el tema Sicut lilium inter spinas, sic amica mea inter filias (pres del Càntic dels Càntics) i comença el Perfaci, escrit en versos tetrasíl·labs de rima apariada, és a dir, en “noves rimades / comediades” (vs. 681-82), 4 com tota la resta de l’obra. Al Prefaci (vs. 47-792), dividit en quatre parts, on el protagonista narrador ja s’hi confessa “prou envellit, / antic de dies, / per malalties / molt afligit” (vs. 174-77), adreça l’obra al seu “nebot” Baltasar Bou: “A tu com fill, / Baltasar Bou, / per lo que em mou / ta molta amor / e gran calor / de nebot car, / lo vull dreçar” (vs. 240-46), i exposa la intenció que el mou a escriure-la: 3 Les coincidències principals són: La menció al títol de l’obra, Spill, es troba tant a l’Entrada (v. 41), com al Prefaci (v. 239) i a l’inici del Primer llibre (v. 795); la comanda que es fa de llegir l’obra i afegir-hi correccions és la mateixa, amb la mateixa connotació de ficció, adreçada a Joan Fabra, a la Consulta: “Per vós sia tot llegit / ben llimat e corregit / afegint-hi lo que hi fall” (vs. 6-8), i a Baltasar Bou, a la Quarta part e darrera: “Sols te requir / sovint hi lliges, / e que hi afiges / lo que hi sabràs” (vs. 16334-37); la correcció del text, segons la metàfora de la llima, es troba encomanada en termes semblants a Joan Fabra: “Per vós sia tot llegit / ben llimat e corregit ” (vs. 6-7), als lectors: “Mas sols pinçat / e corregit, / llimat, llegit” (vs. 154-56) i a Déu: “Però sotmés / tot a la llima / del qui és la cima / dels correctors” (vs. 16320-23); la designació metafòrica del fet d’escriure com a l’acció de teixir, expressada en els mateixos termes i amb una comuna referència al “treball” que costa, es troba a la Consulta: “Emprès he, no sens treball” (v. 12), “Com a llec / no sé teixir lo que en crec, / trama poc ma llançadora” (vs. 26-28) i a la primera part del Prefaci: “Ordix no llest, / tix ab treball, / trama li fall” (vs. 138-40), a més d’altres llocs: “al pla teixides / de l’algemia / e parleria” (vs. 686-88) i “Aquest trellat, / mig cordellat / e fluix teixit, / serà partit / en quatre tals / parts principals” (vs. 731-36); el requeriment a deixar les dones, a imitació de Joan Evangelista, es troba a l’Endreça: “Los hòmens, si deixaran / mullers, Joan imitant” (vs. 33-34) i al sermó de Salomó (vs. 12528-37); etc. 4 En la literatura occitana i catalana, les noves rimades, ‘notícies en vers’, eren les narracions fetes en versos eptasíl·labs o octosíl·labs rimats de dos en dos. En aquest cas, són comediades, ‘migpartides’, perquè els versos són tetrasíl·labs. Sobre les noves rimades, vegeu l’interessant pròleg d’Arseni Pacheco a la seva edició de Blandín de Cornualla i altres narracions en vers dels segles XIV i XV (1983). 175 Capítol 3 alliçonar els joves i alguns vells del perill de les dones, que ell coneix molt bé per pròpia experiència: “Lo meu sperit / n’ha portat pena / sobre la squena / mals huitanta anys” (vs. 384-87). A la quarta part del Prefaci, anuncia l’estructura de l’obra en quatre llibres, cadascun dividit així mateix en quatre parts, i n’avança els continguts, de manera que dóna a entendre que aquest Prefaci és de les darreres parts escrites de l’obra. Al Primer llibre: De sa joventut (vs. 793-1954), el protagonista narra la seva adolescència i joventut. Orfe de pare i foragitat de casa per sa mare, es veu obligat a guanyar-se el pa i emprèn viatge (“a peu aní / en Catalunya”, vs. 968-69), fent-se patge d’un cavaller “molt bandoler / d’antic llinatge” (vs. 97273), amb qui visqué “fins que n’ixquí / ja home fet” (vs. 977-78). Tornat a casa, navegant “en un llaüt / de viscaïns” (vs. 1070-71), troba sa mare casada de nou: “Dix-me: “Mesquí! / A ton despit, / ja tinc marit, / cert, pus honrat / que no l’orat / de pare teu, / e major preu / e pus valent. / Vés-te’n, dolent!”” (vs. 110412). Ajudat i aconsellat per son padrí, marxa de nou “per Tarragona, a Barcelona” (vs. 1331-32); en passant pel Penedès, veu la detenció de la reina vídua de Pere el Cerimoniós, Sibil·la de Fortià (vs. 1333-81), el qual fet tingué lloc realment l’any 1387. Continua el viatge per Montserrat (v. 1382), Béziers (v. 1386), Nostra Dama del Puig (v. 1389), Sant Denís (v. 1391), fins a París (v. 1392), on participa en la guerra dels Cent Anys (entre els anys 1339 i 1453) al costat dels francesos i es fa ric gràcies als botins que n’obté. Per això, hi diu “molt haguí grat / d’aquell país” (vs. 1743-44) i “bé n’haja guerra / que fa rei cortès. / Lo rei francès / me féu llarguesa...” (vs. 1812-15). A la fi d’aquest llibre primer, torna a València, passant per la Gascunya (v. 1855), Lleida (v. 1868) i Morvedre (v. 1887). Al Llibre segon: De quan fon casat (vs. 1955-6374), ja arribat a València, a l’edat de 32 anys (vs. 1960-61), compra una casa, s’hi instal·la (vs. 1962-69) i decideix prendre muller. En aquest llibre narra els successius fracassos matrimonials. Primer, Com pres donzella, es casa amb una dona jove que, després de molts episodis de mala vida conjugal, resulta que ja era casada i que torna amb el seu primer marit, una vegada anul·lat el matrimoni amb el 176 Introducció a l’Espill nostre protagonista, que resta descansat: “Jo delliurat / e desferrat, / tret de gran fang, / romanguí franc” (vs. 3119-22). A continuació, Com volgué pendre beguina, encarrega a “una beguina / mia veïna” (vs. 3149-50) que tinga cura de sa casa, mentre ell fa un viatge a Sant Jaume de Galícia, passant per Bunyol (v. 3187), Requena (v. 3189) i la Calçada (v. 3281), fins arribar-hi: “del tot complí / ma romeria” (vs. 3334-35). A la tornada, passa per Olit (v. 3356), Alagó (v. 3392), Saragossa (v. 3394), Terol (v. 3825) i Sogorb (v. 3880); aleshores, pensa a casar-se amb la beguina però no ho fa, en veure la vida reprobable que aquesta portava. Després, Com pres viuda, conta el seu segon matrimoni amb una vídua bruta i estèril, que fingeix tenir una criatura i que, a la fi, es penja (v. 4896). Finalment, De monges, es casa per tercera vegada amb una exnovícia, de qui té un fill que mor (v. 5283), la qual cosa fa que, per remordiments, la muller maldigui a bastament de les monges; prenyada per segona volta, mor ofegada, bevent vi, en un trull (v. 6360). Al Tercer llibre: De la lliçó de Salomó (vs. 6375-15407), el protagonista, desesperat per no poder trobar una dona adequada, pensa a casar-se amb alguna parenta seva. És aleshores quan se li apareix Salomó en somni, el qual el dissuadeix de tornar-se a casar --“mullers parentes / encara cerques?” (vs. 6697-98), li diu--, tot proferint una llarga diatriba contra les dones, amb tot d’exemples trets dels textos bíblics i de fets històrics. Només en salva una, la verge Maria: “D’estes revoltes / --atén, escolta-- / Déu sols n’[ha] absolta / de totes una, / lluent com lluna...” (vs. 10564-68). És ací quan, en tractar el tema de la immaculada concepció de Maria, hi ha un canvi entre el manuscrit conservat, de la fi del XV, i l’edició prínceps, de 1531, en el sentit que 104 versos del manuscrit (vs. 10680-783), que donen entrada a l’opinió dels no immaculistes, són substituïts per altres tants totalment immaculistes (vs. 10786889; Roc Chabàs i Ramon Miquel i Planas, a llurs edicions, incorporen aquest segon bloc de versos a continuació dels primers). El sermó de Salomó també inclou la narració de la passió i mort de Jesucrist. Al Quart llibre: D'enviudat (vs. 15408-16359), el protagonista, decidit a fer cas de Salomó, explica Com ordena sa vida, i ja no es torna a casar: “fiu 177 Capítol 3 jurament / (...) / mai muller pendre” (vs. 15571-74). Per agafar exemple “dels ermitans, / sols habitants / en los secs erms, / on viuen ferms, / sens matrimonis / ab tals dimonis” (vs. 15606-11), emprèn un pelegrinatge pels principals monestirs i santuaris catalans: Scala Dei (v. 15615), Santes Creus (v. 15675), Poblet (v. 15678), Montserrat (v. 15680), Vallbona (v. 15682), Benifassà (v. 15688), Vallivana (v. 15689) i Portaceli (v. 15695), i es retira a València: “torni’m a casa / on jo hui stic / en pau, vos dic” (vs. 15720-22). A l’inici de la segona part d’aquest quart llibre, Continua son viure, declara de nou l’edat: “Noranta-cinc / o cent anys tinc” (vs. 15723-24) i explica el seu regiment de vida piadosa, totalment apartat de les dones. A la tercera part d’aquest llibre, relativitza un xic la crítica que ha fet a les dones, recordant, en aplicació a ell mateix, el proverbi No és tan brau el lleó com el pinten; així mateix, hi fa grans elogis d’una dona concreta: Isabel Pellicer, muller del metge Jaume Roig, de la qual el protagonista narrador diu “fo ma veyna, / mare, padrina / e fel amiga” (vs. 16113-15) i que fou molt plorada, en la seva mort, pel seu marit, de qui diu: “Bé’l coneguí, / subplantador / e lluitador, / blanc e vermell / és lo nom d’ell” (vs. 16104-08), on “subplantador” i “blanc” fan referència al nom “Jaume” i “lluitador” i “vermell”, al mot “roig”. Finalment, a la quarta i darrera part, ja molt vell i malalt, encomana la seva ànima a la mare de Déu i fa dues mencions a l’escriptura de la seva obra, adreçades a Baltasar Bou. Primer, confessa que ja no pot escriure més: “Ja no puc siure / ni menys escriure. / Molt més ne resta, / d’aquesta gesta, / que no t’he dit... / (...) / Jo, car nebot, / t’he sols rescrit / què em par profit” (vs. 16227-31, 16242-44), i, després, en referència al sermó de Salomó, declara que l’ha reproduït el millor que ha sabut: “Què retengué / t’he scrit dessús, / lo menys confús / que he pogut” (vs. 16314-17). En resum, l’Espill és una dura invectiva contra les dones, satírica i moralista alhora, complementada amb l’apologia de la verge Maria i adobada d’una gran erudició, especialment en temes bíblics i teològics, amb un llenguatge molt ric i una capacitat versificadora extraordinària. Així mateix, també té altres valors, com ara els que destaca Menéndez y Pelayo en la carta de felicitació que va trametre a Chabàs “por su hermosa edición del Spill de Jacme Roig, que es, a mi juicio, la publicación més importante que hasta ahora 178 Introducció a l’Espill se ha hecho de un texto poético catalán”, 5 afegint que l’autor de l’Espill és “un poeta ingeniosísimo y lleno de fuerza cómica, cuya obra es al mismo tiempo un archivo de noticias de costumbres que en ningún texto histórico pueden encontrarse. No es el mayor poeta de su siglo y de su literatura, porque el más excelso es sin contradicción Ausias March, pero es el más ameno, el más valenciano de todos, y bajo muchos aspectos el más instructivo y el que más luz nos da sobre el estado social de su tiempo”. 3.2. Manuscrit, títol i autor L’obra ens ha arribat en un únic manuscrit (el Vat. Lat. 4806 de la Biblioteca Vaticana), de la fi del segle XV, tot d’una mà, de 119 fulls de paper, en foli, escrits a dues columnes, a raó d’unes 35-36 línies per pàgina, amb calderons i guions inclinats, situats al marge esquerre de determinats versos, que ajuden a establir la sintaxi del text. 6 No n’hi ha menció d’autor i els versos comencen directament a la primera pàgina. El títol de l’obra és Espill perquè així ho diu expressament el text, en dues ocasions: “Est doctrinal / memorial / haurà nom Spill” (vs. 237-39) i “Déu ajudant, / jo entonant / mon Spill e norma” (vs. 793-95), a més d’una referència anterior, menys explícita: “Spill, llum e regla / hòmens arregla” (vs. 41-42). Tanmateix, a la portada de l’edició prínceps (València, Francisco Díaz Romano, 1531), apareix la verge Maria, sota la imatge de Déu que la beneeix amb les paraules immaculistes: Tota pulcra est amica mea et macula non est in te, acompanyada de les jaculatòries manllevades del Càntic dels Càntics, que l’església catòlica li atribueix (Electa ut sol, Pulchra ut luna, Porta Celi, Civitas Dei, etc.), i envoltada per una orla amb la llegenda: Sicut lilium inter spinas sic amica mea inter filias. Conceptio tua Dei genitrix virgo. Gaudium anunciavit universo mundo. I a sota del gravat, un text igualment marià, amb un títol diferent i una atribució d’autoria: Publicada a Las Provincias de l’1 de gener de 1906 i reproduïda per Ramon Miquel i Planas (1936-42: CIII-CIV). 6 Antònia Carré (1993-94) ha estudiat el manuscrit i la seva possible peripècia fins arribar a la Biblioteca Vaticana. 179 5 Capítol 3 Libre de consells: fet per lo magnifich mestre Jaume Roig / los quals són molt profitosos y saludables axí per al regiment y orde de ben viure com per a augmentar la devoció a la puritat y concepció de la sacratíssima verge Maria. Veient aquesta portada, que anuncia una obra molt profitosa, saludable i devota, amb un autor tan respectable com el metge valencià Jaume Roig, ben conegut i influent al seu temps, mort l’any 1478, ningú no podria pensar que aquell llibre contenia les procacitats que conté. Potser la intenció dissimuladora dels editors es devia al fet d’intentar evitar possibles problemes amb la Inquisició. 7 La portada edificant i mariana és concordant, a més, amb el canvi immaculista dels versos 10680-783, 8 esmentat adés. De l’existència de l’Espill no se’n va tenir cap notícia ni se’n coneix cap referència abans de l’edició de 1531. En tota l’abundant documentació que es conserva relativa al metge Jaume Roig (?-1478), fins i tot l’inventari de la seva biblioteca, 9 no n’hi ha cap rastre, ni de l’obra ni de l’autoria. Com tampoc no se’n coneix cap menció al si de la dinàmica activitat literària valenciana (tertúlies, edicions...) de la fi del segle XV. El manuscrit que ens ha arribat romangué ignorat fins que en donà notícia Antoni Bastero i Lledó, a la seva Crusca Provenzale (1724), el qual, en descriure’l, esmentà l’obra pel seu veritable títol, Espill, que ha coexistit amb les rúbriques Llibre de consells i Llibre de les dones. L’atribució de l’autoria a Jaume Roig, acceptada de forma gairebé unànime per la crítica, pren fonament en: 1) el fet que així ho afirma la portada Ramon Miquel i Planas (1929-50: XLI) reprodueix l’opinió d’Alfred Morel-Fatio sobre la possible significació d’aquesta portada mariana (que es repeteix, amb variants, a les altres dues edicions del segle XVI): “Sembla bastant una mica de precaució y té més aviat la traça d’una etiqueta devota, colocada ben visiblement per a cobrir la sàtira molt lliure que constituheix el nucli de l’obra”. 8 Als versos substituïts es diu, significativament, com bé ho ha observat Jordi Ventura (1984: 352), que hom pot defensar tant l’opció immaculista com la contrària “sens por de foc” (v. 10777), cosa que ja no devia ser així el 1531. 9 S’han ocupat de la biblioteca de Jaume Roig, entre d’altres, Chabàs (1905: 410-12), Carré (1993) i Chiner (1993-94). 180 7 Introducció a l’Espill de l’edició prínceps; 2) les al·lusions que l’obra conté a circumstàncies de la vida real de Jaume Roig i el seu entorn. Des d’una anàlisi crítica rigorosa, però, s’hi ha de tenir en compte que l’atribució d’autoria apareix en el context d’una presentació modificada de l’original i que, com a cautela general, les referències o les al·lusions contingudes en una obra de ficció haurien de prendre’s només com a dades complementàries. Els personatges, fets i institucions mencionats a l’Espill que, en la vida real, estigueren relacionats amb Jaume Roig són, com ho veurem amb més detall posteriorment, el cavaller Joan Fabra, la fugida a Callosa per causa de la pesta, Baltasar Bou, l’hospital d’En Clapers, el prevere mossèn Company, en Remolins i Isabel Pellicer, muller de Jaume Roig. 3.3. Edicions i traduccions Primera edició. L’edició prínceps, com ja hem dit suara, és feta a València, l’any 1531, per Francisco Díaz Romano. El retard en la impressió de l’obra, ja ben entrat el segle XVI, és subratllat per Miquel Ramon i Planas, el qual suggereix la possibilitat que fos a causa de “la oposició feta per algun zelós moralista” (1929-40, LV). En aquesta primera edició, l’obra es titula Llibre de consells, com ja hem vist, però també s’hi introdueix la denominació Llibre de les dones, en una interpolació inserida després dels 46 versos de la Consulta, Endreça, Tornada i Entrada i abans de la sentència llatina: Comença lo libre de les dones: ordenat per lo magnífich en Jaume Roig, doctor famós de la sereníssima senyora reyna dona Maria. És exemplar e de consells per ell donats a son nebot en Balthasar Bou, senyor de Callosa, qui molt amava La persona que va afegir aquesta presentació, amb les dades que s’hi contenen, 10 devia ser, segons conjectura Ramon Miquel i Planas, el “mateix 10 Com ja va posar de manifest A. Salvà Ballester (1934), la dada de presentar Baltasar Bou com a senyor de Callosa no és correcta, ja que el primer membre de la família Bou que fou senyor de Callosa va ser Guerau Bou, que comprà el senyoriu el 1445 i hi morí el setembre de 1459, assitit pel metge Jaume Roig. Els succesius senyors de Callosa foren els seus fills Pere 181 Capítol 3 subjecte, necessàriament erudit” que preparà l’edició, amb un Pròlech en prosa adreçat a Jeroni de Cabanyelles, governador de València de 1523 a 1550, amb una composició en vers Als peritíssims lectors –tots dos textos contenint algunes referències enigmàtiques, pendents d’una interpretació cabdal– i amb la substitució immaculista ja comentada, on crida l’atenció que el nombre de versos de la substitució sigui igual que el del fragment substituït: MANUSCRIT EDICIÓ PRÍNCEPS Cort divinal ha preservat e reservat aquesta sola. Una altra scola saps que opina altra doctrina de la sus dita. Sense sospita creu quala vulles, puys no t'arrulles ni et desonestes fent vanes festes, detraccions, (10676-79) Cort divinal ha preservat e reservat aquesta sola, (10676-79) que és llum i scola d’alta doctrina, flor sens espina justament dita, crim ni sospita nunca tingué: Eva caigué, ésta l’alçà; Eva pecà, esta ens absol; (fins a la seva mort, el 1485) i Jaume (a partir de 1486, després de pledejar amb la filla de Pere, Beatriu, i el marit d’aquesta, Onofre de Cardona). El fill menor de Guerau, Baltasar, encara no tenia els 20 anys quan son pare va atorgar testament, a València, l’11 de desembre de 1458; després, va marxar a Portugal, on fou armat cavaller, i d’on va tornar malalt, morint en desembarcar a Xàbia, l’any 1467 (Salvà 1934). Guerau també tenia dos germans, anomenats Lluís (que succeí Guerau en l’administració de l’hospital d’en Bou) i Baltasar (que era cavaller i va morir, ja vell, el 1466). Rubio Vela (1983: 130) manifesta la seva estranyesa que edicions recents de l’Espill (com les de M. Gustà i V. Escrivà) encara repeteixen la versió tradicional errònia de Baltasar Bou com a senyor de Callosa. També han caigut en aquest error Martí de Riquer (1964: 220): “Baltasar Bou era senyor de Callosa d’En Sarrià”, Jaume Vidal Alcover (1987: 10): “Dedica el libro a Baltasar Bou, que era señor de Callosa”, Antònia Carré (2006: 609, 850): “El senyor de Callosa d’En Sarrià Baltasar Bou, que era amic de Jaume Roig, és convertit en nebot de l’autor en la ficció narrativa de l’Espill”, “Baltasar Bou: senyor de Callosa d’En Sarrià, cavaller i jurat de València que va ser amic de Jaume Roig. Va morir el 1469. En la ficció, és el nebot a qui el protagonista narrador adreça el llibre” i V. Orazi (2007: 159): “composto a Callosa mentre Roig era ospite del nipote Baltasar Bou”, amb l’agravant que, en nota a l’afirmació: “Callosa d’En Sarrià, presso Guadalest, dove l’autore si ritirò temporaneamente nella tenuta del nipote...”. Es dóna el cas que la majoria citen el treball de Salvà, on es desmenteix que Baltasar Bou fos nebot de Jaume Roig i senyor de Callosa. 182 Introducció a l’Espill maldicions, contaminant, calumpniant en trones, setges, dient eretges, mals cristians, pecs, ignorans, los qui mantenen la part que entenen ser veritat. Pluralitat de doctors sants, grans, discordants d'opinió, la qüestió ret fort duptosa, dificultosa de dicidir. Lo sostenir lo hoc o no, conclusió és de fatiga dels sants antiga, d'abdós les parts, de saber farts, tots aprovats canonizats. Alguns moderns són fets governs de barques velles; velles querelles han fetes pròpies, e són grans còpies desafaynades; són se mesclades, nom usurpans de l’etern sol és orient, d’on purament naixqué mortal; ésta, lo mal nos muda en bé; no hi ha perquè no sia exempta, puis fon l’emprempta del ric sagell en l’alt consell pur fabricat, i aprés forjat dins lo sant ventre d’ésta, que és centre de l’ésser pur; és lo fort mur de la defensa contra l’ofensa de l’enemic, puix lo castic d’ella el rebé; ésta el vencé ab puritat; contra el pecat és pugnadora, com pecadora ésser podia? Déu, qui u sabia, tal la volgué: volent, pogué fer-la tan neta, tota perfeta i tal prevista, ans de l’arista del nostre crim; 183 Capítol 3 de capitans, en bando strany; mortal afany n'han pres de més: no en sabran res mentres viuran; morts com seran, en paraís lo llur divís ocularment e clarament veuran finat. Ací el combat resta duptós, mas profitós prou a la Sgleya, car segons deya qui papa fo en Avinyó, Benet de Lluna, a la comuna utilitat aquest debat ha fet gran bé. Molts en la fe dels poc amics, cientifics, grans teològics, sofistes, llògics, disputadors, sermonadors, los ha fets fer; los quals poder pacificats, a l'oci dats, tots ignorans lo prim del prim de pura i bella se troba en ella sens algun vici; tot l’exercici de humilitat, tota bondat, tota clemència, tota prudència en ella es troba; d’ella es la roba que Déu vestí; d’ésta es collí nostre remei; mare del rei del món i cel, sens ombra i vel d’alguna culpa; i la disculpa ella la’ns dóna; qui la blasona guanya grans mèrits; pren los demèrits qui fa el contrari; dolç letovari és i confort ab qui la mort ha restat morta; pont, camí i porta de l’etern segle; compàs i regle del perfet viure, i tan delliure que ens delliurà: com, doncs, errà qui del tarquim 184 Introducció a l’Espill e rústecs sans se restarien, derrocarien l'edificat. Magnificat ha l'edifici llur exercici tant envejós com curiós, e qüestió. Cert, obsció segur pots pendre, tenir, defendre com a brocarts abdós les parts sens por de foc: la part que et moc de no concepta és molt accepta a la més flota, par pus devota e prou segura. de culpa i crim nos deixà purs? Cessen murmurs, vots i arguments contradients tal veritat; tal caritat tan general, en lo mental ja preservada, no fon tacada per llei de gràcia de la desgràcia que tots portam; e, si parlam, tingam l’esforç que nunca torç del non concepta: ferma i accepta, sancta i devota és la gran flota qui li diu pura. Un altre canvi destacable de la primera edició respecte al manuscrit, ja assenyalat per Ramon Miquel i Planas, és la substitució de les tres referències que hi havia als conversos. Són aquestes: MANUSCRIT EDICIÓ PRÍNCEPS Aní per strados de les senyores: punts ni tisores no s'hi tocaven, ni es praticaven fusos, filoses. Aní per strados de les senyores: punts ni tisores no s'hi tocaven, ni es praticaven fusos, filoses. 185 Capítol 3 Les generoses e grans noblesses, tambe convesses, axi es deporten! (3416-25) Les generoses e grans noblesses, com diablesses, axi es deporten! (3416-25) Sabent que no ha ben pagat dot encartat, sens conciència obté sentència de pagament: la cort, venent sens encartar, fan estimar qualque convés d’aquells pellés, ben subornat. (6902-13) Sabent que no ha ben pagat dot encartat, sens conciència obté sentència de pagament: la cort, venent sens encartar, fan estimar: tot val no res i el qui ho diu és ben subornat. (6902-13) Sols capellans per les llurs mans feu partidors e donadors als casats llecs, llatins e grecs, fels llargament. Bé scassament, a beguinotes, fictes devotes, qui totes festes se paren prestes al conbregar: massa privar causa menyspreu. Lliurar-se deu molt cautament, e majorment Sols capellans per les llurs mans feu partidors e donadors als casats llecs, llatins e grecs, fels llargament. Bé scassament, a beguinotes, fictes devotes, qui totes festes se paren prestes al conbregar: massa privar causa menyspreu. Lliurar-se deu molt cautament, e majorment 186 Introducció a l’Espill a les convesses, per ser revesses e contumaces, e pertinaces, plenes de cisma —pert s'hi la crisma!— Pèrfidament, del prepotent ver Déu, hom, rei, e de sa llei se desesperen, encara speren altre Messies, ni són juïes ni cristianes, hoc són marranes e filistees, cert cananees, samaritanes, incrèduls, vanes, apostatades. Són batejades, e la judaica llei e musaica en lo cor tenen; a llur dan prenen lo pa sagrat sens fe, sens grat, indignament, mas certament per llur error no en pert valor ni en val res menys, per llurs desdenys, l'alt sagrament. (13819-71) a les contràries, per ser molt vàries e contumaces, e pertinaces, plenes de cisma —pert s'hi la crisma!— Pèrfidament, del prepotent ver Déu, hom, rei, e de sa llei se desesperen, e les que speren altre Messies, erren les vies del ser cristianes, hoc són mal sanes e filistees, cert cananees, samaritanes, incrèduls, vanes, apostatades. Són batejades, e la judaica llei e musaica en lo cor tenen; a llur dan prenen lo pa sagrat sens fe, sens grat, indignament, mas certament per llur error no en pert valor ni en val res menys, per llurs desdenys, l'alt sagrament. (13819-71) 187 Capítol 3 Al primer fragment (vs. 3416-25), és interessant observar que l’ús del terme converses hi equival a burgeses, en aparèixer al costat de generoses i noblesses, com a complement d’una descripció de caire estamental. Al segon fragment (vs. 6902-13), trobem els conversos en l’ofici de taxadors de la pelleria, subornables. Al tercer passatge (vs. 13819-71), la intenció exculpatòria dels canvis és clara, encara que no s’hi acaba de realitzar del tot, si llegim el passatge complet. Segona edició. Edició feta a Barcelona, per Jaume Cortey, l’any 1561. Presenta una portada gairebé igual que la primera edició, amb un gravat semblant i el mateix títol: Libre de consells fet per lo magnifich mestre Jaume Roig, los quals són molt profitosos y saludables, axí pera regiment y orde de ben viure, com per a augmentar la devoció a la puritat y concepció de la sacratíssima verge Maria Aquesta edició reprodueix els paratextos que hem esmentat de la primera (Pròlech i Als peritíssims lectors), així com la rúbrica avantpossada a la sentència llatina. Al mateix volum, hi ha afegida la Disputa de viudes i donzelles, de Jaume Siurana, generós, Lluís Joan Valentí, doctor en medicina, i Andreu Martí Pineda, notari. Tercera edició. Edició feta a València, per Joan d’Arcos, el mateix any 1561. També parteix de la primera edició i la portada té, aproximadament, els mateixos elements, amb una variant al títol, on ja s’hi posa Llibre de les dones: Libre de les dones, més verament dit de consells profitosos y saludables, axí per al regiment de la vida humana, com pera aumentar la devoció de la inmaculada Concepció de la sacratíssima verge Maria, fet per lo magnífich mestre Jaume Roig. 188 Introducció a l’Espill També hi és el Pròlech i la composició Als peritíssims lectors de les edicions anteriors, precedits d’una altra composició de dotze versos d’Onofre Almudèver Al lector, i la rúbrica avantpossada a la sentència llatina. El volum conté, a més de l’Espill i de la Disputa de viudes i donzelles, també anunciada a la coberta, tres altres obres: Lo procés de les olives, Lo somni de Joan Joan i La brama dels llauradors, precedides totes tres d’una Epístola proemial als lectors, d’Onofre Almudèver, reivindicativa de “la nostra materna llengua”, on apareix aquella famosa admonició de la Raó a Almudèver, “en persona de tots los altres valencians”, que comença així: “Si no fosseu ingrats a la llet que haveu mamat, y a la pàtria on sou nats, no dormiríeu ab tan gran descuyt!”. Aquesta tercera edició presenta la particularitat de suavitzar la forta crítica a les monges de l’original, incorporant un parell de versos al començament del parlament de denúncia de l’exnovícia, tercera muller del protagonista, per tal de modificar-ne el sentit: MANUSCRIT TERCERA EDICIÓ Llur negra vida quant hi sabré dirivaré sens dir falsia. Llur negra vida quant hi sabré dirivaré, sols de les males perquè de tales no és dir falsia. (5360-65) i ometent, després, llargs passatges d’aquest parlament (vs. 5425-437, 5442610, 5840-970...). Quarta edició. Edició preparada pel notari Carles Ros, feta a València, per Josep Garcia, l’any 1735. Ja no incorpora el gravat immaculista a la portada, la qual conté només text, amb el títol següent: Lo libre de les dones, e de consells donats per mosen Jaume Roig, a son nebot Balthasar Bou, senyor de Callosa 189 Capítol 3 on Jaume Roig, que no era prevere ni cavaller, apareix tractat de “mosen” i, a l’interior, se’l menciona com a “noble, insigne y famoso cavallero”. 11 Aquesta edició pren com a base la tercera (segona de València), substituint els paratextos inicials per altres de nous: una dedicatòria en prosa castellana Al egregio Sr. D. Felipe Lino de Castelví Juan Ximénez de Urrea, Conde de Carlet i una Advertència proemial, també en castellà, però conserva la rúbrica avantposada a la sentència llatina. Quant al text de l’Espill, les mancances adés mencionades de l’edició anterior s’incrementen amb tot un gruix de versos omesos (fins a un total de 1200), probablement per defecte de l’exemplar que s’utilitzà com a text base, la qual cosa va propiciar que s’hi agrupessin apartats, tot modificant l’estructura interna de l’obra. Així doncs, l’edició resultant és força deficient, per bé que cal considerar-la com una mostra de l’esforç patriòtic de Carles Ros envers la llengua pròpia, enmig d’aquell desert del set-cents posterior a la Nova Planta. L’any 1983, se’n va fer una reimpressió de 500 exemplars, en paper verjurat, a la impremta Domènech, de València. Cinquena edició. Edició a cura de Francesc Pelai Briz, feta a Barcelona, per Joan Roca, l’any 1865. La portada, com l’anterior, conté només text, amb el següent títol: Lo libre de les dones e de concells molt profitosos y saludables així pera regiment y ordre de ben viurer, com pera augmentar la devoció a la puritat de la Concepció de la Sacratíssima Verge Maria, fet per lo magnífich mestre Jaume Roig L’editor, tot i que coneixia la segona edició, com ho palesa el títol i ho confessa ell mateix, no se’n pogué servir i agafà com a base la quarta, reproduint doncs les mateixes mancances. El text de l’Espill hi va precedit únicament d’un Pròlech y notícias de la vida del poeta (pp V-X). Molt en la línia de les fabulacions heràldiques de les Trobes de mossèn Jaume Febrer, falsificació d’Onofre Esquerdo (1635-99), citada encara per algun especialista com a introducció al llinatge de Jaume Roig. 190 11 Introducció a l’Espill Sisena edició. Aquesta és la primera edició crítica, amb les variants de totes les publicades fins aleshores i les del manuscrit, realitzada per Roc Chabàs (Barcelona-Madrid, L’Avenç, 1905). La indicació de títol i autor és la següent: Spill o Libre de les Dones per Mestre Jacme Roig El text de l’Espill va precedit d’un Prólogo (pp. V-XIX), de Roc Chabàs, i seguit d’un Cuadro sinóptico (pp. 255-75), una mena d’índex comparat del manuscrit i les sis edicions; un Comentario (pp. 278-344), amb més de 1200 anotacions explicatives del text; una relació dels mots inclosos a les notes i dels topònims i els antropònims de l’obra, amb indicació del vers corresponent (pp. 345-59); un Apéndice I (pp. 363-92), dedicat a descriure el manuscrit i les cinc edicions precedents, amb altres comentaris de caràcter bibliogràfic i la reproducció de la primera pàgina del manuscrit i de les portades de les tres primeres edicions; un Apéndice II (pp. 393-409), que és l’article “Jaime Roig como médico, en su libro Spill o Llibre de les dones”, del doctor Antoni Chabret; l’inventari de la biblioteca de Jaume Roig (pp. 410-12); i un Apéndice III (pp. 413-41), dedicat a la biografia de Jaume Roig. L’any anterior, 1904, també a la tipografia L’Avenç, de Barcelona, Roc Chabàs va publicar un extracte de l’obra, de la part mariana del sermó de Salomó, titulat Lahors de la Verge Maria, per Mestre Jacme Roig, amb la traducció en prosa castellana. Aleshores, el músic Felip Pedrell, inspirant-se en aquest text, va composar una Ave Maria, per a veu i armònium, dedicada “Al bon amich en Roch Chabàs, Canonge de la Seu de València”, la partitura de la qual va estar editada a Barcelona, per Vidal Llimona, l’any 1905. 191 Capítol 3 Setena edició. Edició a cura de Francesc Almela i Vives, feta a Barcelona, en la col·lecció Els Nostres Clàssics de l’editorial Barcino, l’any 1928. A la coberta, figuren les mencions d’autor i títol així: Jaume Roig Llibre de les Dones Hi ha una Introducció (pp. 5-15), una Bibliografia (pp. 17-19), el text de l’Espill, a partir de l’edició de Chabàs, però posats els versos en línia correguda, trencant-los sovint, i numerant les línies; finalment, unes Notes (pp. 233-52) i un Glossari (pp. 253-65). Vuitena edició. Edició crítica de Ramon Miquel i Planas, feta a Barcelona, dins la col·lecció Biblioteca Catalana, en dos volums, 1929-1950. L’anotació de títol i autor, que apareix bellament orlada a les primeres pàgines d’ambdós volums, és la següent: Spill o Libre de Consells de Jaume Roig, poema satírich del segle XV L’edició comprèn, al volum primer, una extensa Notícia preliminar (pp. IX-LXXI), amb reproduccions facsímils de la primera pàgina del manuscrit i de les portades de les cinc primeres edicions, i el text de l’Espill; al volum segon, la relació de variants de l’edició prínceps respecte al manuscrit (pp. 245-51), les Notes (pp. 253-407), més de mil dues-centes, i el Repertori (pp. 409- 534) de tots els vocables que apareixen al poema, amb remissió al vers corresponent. Com que Miquel i Planas va morir aquell mateix any 1950 en què apareixia el segon volum, aquest duu, com a apèndix, una Semblança y bibliografia de R. Miquel y Planas, a càrrec de J. Rodergas, de 35 pàgines. Novena edició. Edició a cura de Marina Gustà, d’Edicions 62 i La Caixa, dins la col·lecció MOLC, 1978. A la portada, la referència d’autor i títol: 192 Introducció a l’Espill Jaume Roig Espill o Llibre de les dones Conté una nota biogràfica sobre Jaume Roig (p. 7); un pròleg de Joaquim Bergès (pp. 9-18); el text de l’Espill, amb els parells de versos rimats posats en una mateixa línia, sense numeració, que modernitza ortogràficament l’edició de Miquel i Planas, amb algunes errades; i un glossari (pp. 229-35). Desena edició. Edició a cura de Vicent Escrivà, dins la Biblioteca d’autors valencians de la Institució Alfons el Magnànim, 1981. A la portada: Jaume Roig Espill El text de l’Espill segueix les pautes de l’edició anterior, amb algunes anotacions marginals sobre el contingut. Va precedit d’una Introducció (pp. 727) i seguit d’un Glossari d’arcaismes (pp. 277-84). Onzena edició. Edició a cura de Jordi Tiñena, Barcelona, editorial Laertes, 1988. A la portada: Llibre de les dones Jaume Roig Es tracta d’una “versió en prosa i en català actual, feta de l’original, a partir de l’edició de R. Miquel i Planas”, segons declara l’editor a la Introducció (pp. 9-37). S’hi inclouen unes Propostes de treball (pp. 185-87), per a estudiants d’ensenyament secundari. Dotzena edició. Edició de Josep Almiñana, 3 vols., València, Del Cènia al Segura, 1990. A la portada: Jacme Roig Spill 193 Capítol 3 Amb ortografia caòtica, n’hi ha, al volum primer, una Presentació de Joan Costa (pp. 15-16), un Estudi introductori (pp. 17-150), amb reproducció de les portades de les edicions anteriors, i la reproducció facsímil del manuscrit. Al volum segon, un altre Estudi introductori (pp. 403-566) i la Transcripció del manuscrit. Al volum tercer, una Introducció (pp. 811-1020), Documents (pp. 1023-144), Vocabulari (pp. 1145-68) i Fonts i bibliografia (pp. 1169-77). Tretzena edició. Edició de Maria Aurèlia Capmany (1918-1991), València, Tres i Quatre, 1992. En la portada: Jaume Roig/Maria Aurèlia Capmany Llibre de les dones És una altra versió en prosa, diferent de la de Jordi Tiñena, amb un Pròleg (pp. 7-18) de Jaume Vidal Alcover (1923-1991). Catorzena edició. Edició d’Antònia Carré, Barcelona, editorial Teide, dins la col·lecció Tria de clàssics, 1994. En portada: Jaume Roig Espill Conté un Pròleg (pp. 1-14), una Nota sobre la versió de l’Espill (p. 15) i els textos en vers (amb ortografia modernitzada ) i en prosa, presentats en paral·lel, d’una selecció de l’obra (llibres primer i segon i una part del quart). Quinzena edició. Edició de Joan Costa, València, L’Oronella, 1998. En portada: Jaume Roig L’Espill 194 Introducció a l’Espill Amb ortografia caòtica, conté una introducció (pp. 9-23), el text de l’Espill, una versió en prosa i un vocabulari. Setzena edició. Edició de Carme Espasa, Requena, editorial Vilian, dins la col·lecció Clásicos valencianos, 1999. En portada: Jaume Roig Spill - Espejo Es tracta d’una edició bilingüe, que presenta a doble columna, encarats, el text de l’edició de Pelai Briz, completat amb altres edicions, i el de la traducció de Matheu i Sanç. N’hi ha una breu introducció a l’autor i l’obra, amb la reproducció d’alguns judicis crítics i d’alguns documents. Dissetena edició. Edició electrònica d’Antònia Carré, a partir del text del manuscrit, dins el Repertorio informatizzato dell’antica letteratura catalana (RIALC), 2000. http://www.rialc.unina.it. Divuitena edició. Edició d’Antònia Carré, Barcelona, Quaderns Crema, 2006. En portada: Jaume Roig Espill Després d’un pròleg de Lola Badia (pp. 11-14) i una introducció de l’editora (pp. 21-67), s’hi presenta el text de l’Espill en ortografia modernitzada, acompanyat, pàgina per pàgina, de la seva versió en prosa. Hi segueixen els Comentaris (pp. 603-807), un Glossari (pp. 811-34), un Índex bíblic (pp. 83743), un Índex de noms propis (pp. 847-78) i la Bibliografia (pp. 881-91). Quant a les traduccions de l’Espill, hi ha notícia de l’existència d’una versió llatina, que no ha arribat fins a nosaltres, feta per Gaspar Guerau de Montmajor (1557-1600). La notícia, segons informa Chabàs (1905: 387), citant 195 Capítol 3 Cerdà i Rico, prové de l’obra d’Onofre Esquerdo (1635-99) Ingenios valencianos, on es diu de Guerau de Montmajor: “Hizo un Comento a las obras de Jaume Roig, traduciéndolas al latín. Se espera su impresión. Murió en 1600”. Gaspar Guerau va ser professor de retòrica a l’Estudi General de València, va estar apartat de la seva càtedra per ser “home escandalós, perniciós i de mal exemple, i molt insolent i desacatat” i va composar, amb el mateix metre i rima de l’Espill, el poema satíric Breu descripció dels mestres que anaren a besar les mans a sa majestat del rei don Felip (1586). 12 L’any 1665, a Madrid, Llorenç Matheu i Sanç (1618-1680), que va exercir diversos càrrecs a la Cort i publicà algunes obres notables de tema jurídic, va enllestir una traducció castellana de l’Espill, mantenint els mateixos metre i rima. El manuscrit, que es conserva a la Biblioteca Nacional de Madrid, porta l’incipit següent: Libro de los Consejos del maestro Jaime Roig, poeta valenciano. Escribióle en lengua lemosina y yo le traduxe para que mis hijos le puedan entender L’obra duu un petit pròleg, Al lector, on Matheu i Sanç observa que l’Espill és “un tesoro inestimable por los documentos que, disfrazados en lo burlesco de su composición, contiene esta obra” i adverteix que “tiene algunas cosas que en la candidez del tiempo en que escrivió pudieran tolerarse, mas oy no se permitieran imprimir: como quando escrive de las Religiosas, cuio estado se deve tanto respetar, y lo que dize dellas se ha de entender ser ficción poética”. Cal subratllar el fet que aquesta observació és contemporània de la suavització a la crítica a les monges que es va fer a la tercera edició. Alfred Morel-Fatio publicà, com Appendice I al seu Rapport (1885), uns fragments de la traducció de Matheu i Sanç: la primera part del llibre primer (Primera parte de la niñez, estando con su madre) i la tercera part del llibre quart (Où il est parlé de la marraine de l’auteur). Com a Appendice II, publicà 12 N’hi ha edicció crítica d’Antoni Furió (1999). 196 Introducció a l’Espill uns altres fragments de la versió original, a partir del manuscrit i de l’edició prínceps, triant les parts segona, tercera i quarta del llibre primer, perquè “j’ai cru devoir choisir le récit du voyage et du séjour en France de l’auteur”. Durant els darrers anys de la seva vida, el metge valencià Joaquim Serrano Cañete (1832-1892) traduí en prosa castellana l’Espill, però aquesta traducció restà inacabada. El manuscrit es conserva a la biblioteca Serrano Morales de l’Ajuntament de València i ha estat estudiat per Costa-Reus (2000). La traducció completa de Matheu i Sanç ha estat transcrita i editada per Ramon Miquel i Planas (Madrid, Orbis, 1936-42, pp. 243-531), el qual opina que “havent-se compromés el traductor en imitar el sistema de versificació de l’original, lluny de produhir una versió fidel del mateix, hagué de separar-se’n molt sovint, obligat per la forma, acudint al recurs de parafrasejar certs passatges, al d’abreviar-ne altres, y a donar en no pochs casos interpretacions tant o més ininteligibles que’l mateix text” (1929-50: LXVI). De fet, el text resultant té 18752 versos, 2485 més que l’original, i això que omet els 46 primers de la Consulta, Endreça, Tornada i Entrada. Al mateix volum esmentat suara, Miquel Ramon i Planas va incloure la seva traducció prosificada, Espejo (pp. 1-259), 13 en la presentació de la qual diu: “... caímos en la cuenta de que, restableciendo el orden lógico de las construcciones gramaticales (tergiversadas por exigencias de la versificación) y supliendo las partículas sintàcticas omitidas (por razón de la brevedad del metro), llegaríamos a ver claro en aquella laberíntica yuxtaposición deliberada de palabras y conceptos sin trabazón aparente. (...) todo lo cual hizo que nos decidiéramos a transcribir en prosa llana todo el poema, desde el primero al último verso, y en castellano para evitar en lo posible la persistencia de la rima” (1936-42, CVI-CVII). Realment, l’esforç ha pagat la pena: aquesta prosificació ha ajudat a aclarir el sentit de gairebé tots els passatges obscurs de l’Espill. 13 Al volum de Miquel i Planas (1936-42), la numeració de les pàgines 253-259 hi és repetida. 197 Capítol 3 La traducció de Matheu i Sanç ha estat reeditada per Carme Espasa (1999), com ja hem dit. També ha estat reeditada la traducció castellana prosificada de Ramon Miquel i Planas, a Madrid, Alianza Editorial, 1987, amb una Presentación (pp. i-viii) i notes de Jaume Vidal Alcover. Una traducció anglesa ha estat feta per Maria Delgado Librero, l’any 2003, presentada com a tesi doctoral a la Universitat de Virgínia: Jaime Roig’s Spill: A Diplomatic Edition and an English Translation of Ms. Vat. Lat. 4806. D’altra banda, Josep M. Solà-Solé, a la pàgina www.sola-sole.com/llista.htm, dóna notícia de diverses traduccions fragmentàries fetes per Ticknor, Boehne i Rosenthal. Marie-Noëlle Costa-Reus ha realitzat un assaig de traducció francesa, fragmentària, al llibre Jaume Roig; pages choisies, présentation et essai de traduction, Péronnas, Éditions de la Tour Gile, 2004. 3.4. Temps i espai de la ficció autobiogràfica Per a establir la peripècia temporal i espacial de la llarga vida de ficció que conta –i que escriu, segons diu-- el protagonista de l’Espill, des de la segona meitat del segle XIV a la segona meitat del segle XV, l’obra ens proporciona dues menes de dades. D’una banda, les que podríem anomenar internes, per tal com són les que fan referència al pas dels anys del protagonista, a la seva condició de fadrí, casat o vidu, de jove o vell, sense cap suport en fets coetanis; d’altra banda, les dades externes, és a dir, les que relacionen la vida del protagonista amb fets i llocs històrics, amb episodis reals de data coneguda. Ramon Miquel i Planas va afirmar que “el autor se preocupó de coordinar todas las partes de su libro para no incurrir en contradicciones” (1936-42: 17, n. 1), però veurem que no és exacta aquesta afirmació, perquè hi ha incoherències temporals i anacronismes. D’altra banda, la major part dels crítics han fet, sobre aquesta qüestió, una lectura incorrecta, per incompleta, ja que no han tingut en 198 Introducció a l’Espill compte totes les indicacions del text. 14 Una errada més greu, com veurem, ha estat donar valor real a indicacions del text que formen part de la ficció narrativa. A continuació, estudiarem amb deteniment totes les dades que afecten el temps i l’espai de la ficció. 3.4.1. Dades internes Exposarem, en primer lloc, les dades internes de la vida del protagonista, que ell mateix ens proporciona, per boca seva o per la d’algun altre personatge, a l’efecte de tenir-les present i poder-les contrastar amb les externes. Naixement En parlar de València, Salomó recorda al protagonista que hi és nat i que el seu llinatge és arrelat d’antic en aquesta ciutat: On tu est nat e té son statge lo teu llinatge d’antic solar. (7284-87) Així, el mateix Miquel i Planas (1936-42: 17, n. 1) resumeix la vida del protagonista en tres períodes: “1º, su juventud, unos veinte años o más; 2º, sus casamientos, cincuenta años; 3º, su vejez, otros veinte años o más. Todo lo cual da una suma de más de noventa años”, sense tenir en compte que els casaments començaren quan el protagonista tenia 32 anys. Martí de Riquer (1964: 239) diu que “si el protagonista ha nascut l’any 1360, quan arriba a Barcelona i presencia l’empresonament de Sibil·la de Fortià (el 1387), té vint-i-set anys; en té trenta-dos quan s’estableix a València, i com a màxim trenta-sis quan fa la pelegrinació a Sant Jaume (que no pot ésser posterior al 1396). El segon casament amb la vídua, que no pot ésser posterior al març del 1407, suposa en el protagonista 47 anys, pel cap alt”, sense tenir en compte que el tercer i darrer casament acaba després de 1455, que el sermó de Salomó és produeix el 1460 i que, després del sermó, encara viu vint anys o més. Jo mateix vaig tenir les mateixes mancances en dir que “neix cap al 1360, es casa per primera vegada cap al 1392, enviuda per darrera vegada cap al 1440 (l'aparició de Salomó li evita nous casaments) i escriu l'obra al llindar dels cents anys, cap al 1460” (Guia 1998: 153). San Valero (1971), tot i ajustarse bastant a les indicacions cronològiques del text, respecte a la primera part de la vida del protagonista, acaba dient que “la revelación de éste [Salomó] la tuvo hacia los setenta años” (això suposaria, segons el compte de San Valero, cap al 1435), sense parar esment que el darrer casament del protagonista es va allargar fins més enllà del 1455. Peirats (2002: 719), en nota als versos: “los meus darrés / anys, vint o més, / tots servint Déu” (vs. 789-91), opina que són “els últims anys de la seua vida després de vint anys de jovenesa i cinquanta de casaments”, sense tenir en compte que els casaments els va començar als 32 anys. 199 14 Capítol 3 Infantesa El protagonista narrador diu que, per abreujar, no en parlarà d’aquesta etapa de la seva vida: Servant la forma del abreujar, me vull lexar la infantea (796-99) Amb tot, explica que, aleshores, encara vivia son pare. Mort aquest, sa mare passà a ser-ne hereva universal i tutora del fill, però “no curadriu, / car no calia” (vs. 848-49), ja que el fill no tenia béns de què tenir-ne cura. El protagonista no devia tenir més de 10 o 12 anys i, aleshores, sa mare el foragità de casa: Cinc sous valia lo meu llegat; e, poblicat lo testament, de continent me renegà. (...) Com m’abexà tantost de casa... (862-63) (850-55) Aquesta casa, la dels seus pares, estava a València, d’acord amb les referències contextuals que s’hi mencionen, ja que sa mare esmenta el Grau: Demà camina a la brogina e, si no et plau, bergant al Grau te poràs fer. (877-81) 200 Introducció a l’Espill i, poc després, el narrador protagonista diu que surt de la ciutat vers l’hospital d’En Clapers: Tirí camí fora el portal ves l’espital d’En Clapés dit. (920-23) Fadrinesa i joventut Mort son pare, desheretat i foragitat de casa, va començar a viure “los més de vint / anys meus millors” (vs. 806-07), tot i les “suors, perills, treballs, nafres...” que passà: Ma fadrinea e joventut, en servitut, deseretat, foragitat e camps seguint, los mes de vint anys meus millors, ab prou suors, perills, treballs, nafres e talls, ab mal passí, e comencí mort mon bon pare. (800-13) Aquesta indicació de l’inici del llibre primer (De sa joventut) concorda amb el pla de la narració anunciat al Prefaci: Primerament, en mon jovent, essent llibert, 201 Capítol 3 què he sofert recitaré. (759-63) i concorda sobretot amb l’edat de 32 anys, que el narrador confessa tenir a l’inici del llibre segon (De quan fon casat), una vegada tornat a València, després dels seus viatges i aventures de joventut, abans d’iniciar els seus casaments: En aquell punt que jo fui junt en la ciutat, haguí contat quants anys havia: trobí complia los trenta i dos. (1955-61) En aquesta etapa d’adolescència i joventut, dels 10-12 anys als 32, narrada al llibre primer, hi ha altres dues indicacions coherents amb aquest desenvolupament temporal. Foragitat de casa i després de passar per l’hospital d’En Clapers, fa un primer viatge en Catalunya, on fou patge d’un cavaller “fins que n’ixquí / ja home fet” (vs. 976-77), és a dir, aproximadament fins als 20 anys, que era la majoria d’edat: A peu aní en Catalunya, on fiu ma punya que un cavaller, gran bandoler, d’antic llinatge, me pres per patge. Ab ell vixquí fins que n’ixquí ja home fet. (968-77) 202 Introducció a l’Espill Després d’això, torna a la casa dels pares i es troba a sa mare casada de nou, que li diu: “Ves-te’n, dolent!” (v. 1112), per la qual cosa es presentà, “jove, fadrí, / desenpenat” (vs. 1302-03) –encara a l’edat de 20 anys, poc més o menys-- al seu padrí, un mercader ric que el va acollir i vestir i, per tal que sa muller no se n’assabentés, li va donar diners perquè emprengués viatge per Tarragona a Barcelona, fins a París (vs. 1320-92). Casaments Tornat a València, després de les aventures franceses, a l’edat de 32 anys, es compra una casa, s’hi instal·la i pren muller. Per a la durada de l’època dels seus casaments, n’hi ha tres indicacions internes, a l’obra. La primera, al Prefaci, quan presenta el tema de la maldat de les dones i que ell n’ha patit les conseqüències durant vuitanta anys: Bé sab de maça qui n'és ferit! Lo meu sperit n'ha portat pena sobre la squena mals huitanta anys. (382-87) La segona, també al Prefaci, en anunciar el pla de l’obra: Puis contaré, segonament, bé scasament, mos casaments negres, dolents, ab pena tanta per anys cinquanta. (764-70) 203 Capítol 3 La tercera, a la segona part del llibre quart, quan explica la vida reposada i de pietat que duu durant els seus darrers anys: Noranta-cinc o cent anys tinc, dels quals cinquanta o los xixanta dels meus millors, penes, dolors m'han espletat. (15723-29) Així doncs, els vuitanta anys de la primera indicació haurien de fer referència als vint de l’adolescència i joventut, a partir que sa mare l’expulsa per primera vegada de casa, més altres seixanta de casaments. Segons la segona indicació, la durada del temps dels casaments és de cinquanta anys, mentre que oscil·la entre cinquanta i seixanta, segons la tercera indicació, la qual coincideix, així, amb la primera. Després veurem com els indicadors externs ens permetran discriminar entre les opcions segona (50 anys) i tercera (entre 50 i 60 anys), donant com a vàlida aquesta darrera, de manera que la vida de casat del protagonista hauria transcorregut, aproximadament, entre els 32 i els 92 anys de la seva vida fictícia. Un casat molt vell, certament. Amb tot, en diversos moments d’aquest període ja és esmentat com a vell, encara que, en els dos primers casos (per boca de la “donzella” i la beguina), de forma pejorativa: 1) La primera esposa (primera part del llibre segon) li retreu: “Del temps de xapes / sou, e d'entany / no sou d'enguany, / ja no us usau; / vós ja us pixau / en la çabata (vs. 2736-41). 2) Durant l’episodi de la beguina (segona part del llibre segon), aquesta el tracta de vell: “So’m desexida / d’ocasió; / de tració / ell m’infestava / e em requestava / ab sa vellura” (vs. 4172-77). 204 Introducció a l’Espill 3) Quant mossèn Company el convenç de casar-se amb una vídua (tercera part del llibre segon), dient-li: “Ja la mitat / teniu del temps, / a veles, rems, / vos ve vellea” (vs. 4230-33). 4) Durant el segon matrimoni, amb la vídua, ell ja s’autoqualifica de “vell avançat” (v. 4423). 5) Durant el tercer matrimoni, amb l’exnovícia (quarta part del llibre segon), en el parlament d’aquesta ja se’l conceptua com a vell, reiteradament: la prioressa aconsellava la novícia que no es fes captiva “de marit vell” (vs. 5991); la sagristana, que no obeís “lo vell exorc” (v. 6007); la qui té l’hort, que cerqués un jove per quedar-se prenyada si no ho feia el seu “marit ja vell” (v. 6184); la tornera, que prengués en vida els béns del marit per “si el vell se mor” (v. 6271) i que els desés a la seva cambra, on “servir-vos n’heu / com sia mort / lo vell, roig, tort” (vs. 6290-92). La lliçó de Salomó Al tercer llibre, tot i ocupar en llargària més de la meitat de l’obra, no se li ha d’adjudicar durada en la vida del protagonista, perquè la ficció és que el sermó es produeix d’una tirada, en una sola nit, quan el personatge ja és vidu de la seva tercera i darrera esposa. No obstant això, convé anotar que Salomó tracta el nostre protagonista de vell, contínuament: O hom cansat, vell amansat, empagesit, vell envellit (...) vell acaçat (...) vell ignocent (...) Mas la malvada (6544) (6500) (6475-78) 205 Capítol 3 muller elada fer corregible, és inposible: no es pot domar, menys avear; al llur poc seny no hi val congreny, derrocador, trava, tortor, art ni destrea, molt menys vellea. Açò, vell trist, tu bé ho has vist. (...) Vell tosegós, ètic e sec, per Déu te prec que renuncies ses conpanyies. (...) E tu, vell corp (...) tu, pagès vell (...) Com fènix mor home ja vell; com serp, de pell, àguila vella, te renovella. (12398-402) (9990) (9962) (6978-82) (6765-78) Viduïtat El darrer període de la vida del protagonista, després del sermó de Salomó, ja apartat de les dones i fent obres de pietat, té una durada de vint 206 Introducció a l’Espill anys, o més, segons la declaració que fa al Prefaci, en anunciar el quart llibre de l’obra: Quarta i darrera, clou la manera ja enfranquit, d'elles partit o enviudat com he mudat oi en amor, pena en dolçor e, consellat, he arreglat los meus darrés anys, vint o més, tots servint Déu segons veureu. (779-92) Segons el compte que portem, doncs, aquest període darrer de la vida fictícia del protagonista de l’Espill aniria dels 92 als 112 anys, aproximadament, sense passar per alt la dada que quan algú conta que tal cosa ha durat “vint anys o més” és perquè sap del cert que ha durat vint anys com a mínim. De forma concordant, el mateix protagonista, situat en aquest període de la seva vida, es presenta com a centenari, 15 en dues ocasions (abans de morir-se, és clar), una al Prefaci: Jo, com absent del mon vivint, aquell jaquint aconhortat, d'ell apartat dant-hi del peu, vell jubileu Chabàs (1905: 281) anota el vers vell jubileu com a “viejo centenario” i Miquel i Planas (192950: 260) hi diu: “jubileu, usat com a adjectiu, significa centenari”. 207 15 Capítol 3 mort civilment, ja per la gent desconegut, per tots tengut com hom salvatje, tenint hostatje en lo meu llit, prou envellit, antic de dies, per malalties molt afligit, vell enllegit per molt greus mals, ires i tals, ja consumit. (160-81) i l’altra a la segona part del llibre quart (on també hi ha una altra referència clara al període posterior al sermó de Salomó: “los anys de més”): Noranta-cinc o cent anys tinc, dels quals cinquanta o los xixanta dels meus millors, penes, dolors m'han espletat. En veritat, lo sant sermó de Salamó qui em fon tramés, los anys de més me stalvià e desvià. (15723-36) 208 Introducció a l’Espill A l’inici d’aquest darrer període de la seva vida és quan fa un altre viatge de pelegrinatge, iniciat “aquell estiu” (v. 15608) --de l’any 1460, doncs--, pels monestirs i santuaris catalans, aturant “qualque mig any” (v. 15615) en Scala Dei i reposant, a la fi del viatge, en Portaceli (v. 15713). Tornat a casa, ens explica el seu regiment de vida, on a més d’obres piadoses no hi manca l’exercici físic: “Per exercici / de ma persona, / alguna estona / jo cave en l’ort / per mon deport; / aprés passeje / fins que fameje” (vs. 15792-98). També és en aquest darrer període quan escriu l’obra, segons ho indica al començament i a la fi, de forma molt clara. Al començament, dient, ja centenari, per què vol escriure l’Espill: Jo, com absent del món vivint, aquell jaquint (...) vell jubileu mort civilment, (...) ja consumit, ab poc delit, desficiós, mas ansiós d’aquests pobils (...) los vull scriure est doctrinal, memorial: haurà nom Spill. (160-239) i que ho farà si li queda temps i no li falla la memòria: Prenent manobra, si temps me sobra e me’n recort 209 Capítol 3 (...) faré’ls report: serà consell de home vell, ja scarmentat, puix atentat, si el volen pendre. (691-711) i que vol contar-ho tot com a procés conclòs: En procés clos, ma negra vida de mals fornida vull recitar. (716-19) alhora que, a la fi de l’obra, torna a referir-se a l’escriptura justificant per què en fa la narració: Ma gran esmena del temps perdut no conegut, si la et recite, crec sols imite lo publicà, qui explicà son falliment tot homilment, no pas com féu lo fariseu va, gloriós, superbiós. (15746-58) i dient que, pel seu estat de salut, ja no pot escriure més i que el sermó de Salomó l’ha reproduït el millor que ha sabut: 210 Introducció a l’Espill Ara m'ensagen males humors; penes, dolors tinc al present; jo ara em sent mal als talons, en los ronyons pedres, arena; dol-me la squena, muscles e colzes; tinc torts los polzes; no puc tenir ni menys regir taça ni pinta, ploma ni tinta; l'ull dret tinc roig; ni em veig ni m'oig; ja no puc siure ni menys escriure. Molt més ne resta d'aquesta gesta que no t'he dit: temps m'ha fallit. Cert, vell fexuc, ja pus no puc. En lo present, mon fill plasent Baltasar Bou, no hi ha res nou: antic és tot. Jo, car nebot, t'he sols rescrit què em par profit. (16212-44) L’alt que oí molt me plagué; 211 Capítol 3 mas no cabé en mon vexell: lo meu cervell poc ne prengué; què retengué t’he scrit dessús, lo menys confús que he pogut. (16308-17) Quant al temps de l’escriptura de l’obra, en la ficció, observem que correspon als moments i períodes en què el protagonista parla de la seva narració en present o fins i tot en futur. Cal dir que aquests temps verbals, amb el narrador (o amb coses i persones del seu voltant) com a subjecte, són presents fonamentalment a la la Consulta, al Prefaci i a les dues darreres parts del Quart llibre, posant així de manifest que és, en aquests moments, quan el narrador enllesteix el seu relat, aproximadament amb el següent repartiment funcional: anunciant que l’escriurà (al Prefaci), escrivint-lo (al Quart llibre) i havent-lo tot just acabat d’escriure (a la darrera part del Quart llibre i a l’inici de la Consulta, on afegeix la dada del començament de l’escriptura a Callosa). En efecte, a la Consulta diu: “aquest rescrit vos coman” (v. 5), “emprés he, no sens treball / de dones escriure llur tall” (vs. 12-13), “no sé texir lo que en crec / trama poc ma llançadora” (vs. 27-28), “de gràcia us ho coman” (v. 32). A la primera part del Prefaci diu: “en Déu confiu / m’endreçarà / e mostrarà / les sues vies” (vs. 82-85) per a poder “doctrinar / dar exemplar / e bon consell” (vs. 93-95), “del que so spert, / de Déu rebut / e clar hagut / l’esperiment, / serà el present / mon ensenyar” (vs. 110-15), “lo sirgant flac / del meu cervell / fa son capell / minve, sotil, / romp-li’s lo fil / e perd lo sest. / Ordix no llest, / tix ab treball, / trama li fall: / on fallirà / hi suplirà / sols de manlleuta” (vs. 132-43). 212 Introducció a l’Espill A la segona part del Prefaci diu “los vull escriure / est doctrinal” (vs. 236-37), “lo vull dreçar” (v. 246), “l’enteniment / te veig molt clar” (vs. 252-53), “perquè informes” (v. 292), “dic dels profans” (v. 312), “te vull pregar / tu ço els publiques / e comuniques” (vs. 320-22), “si hi llegireu / coneixereu” (vs. 323-24), “que hui es practica” (v. 332), “no cur tractar” (v. 339), “de mon parlar, / tots, si em creureu, / elegireu” (vs. 340-42), “i, quantes són / ara en lo món, / són diableses” (v. 365-66), “lo meu sperit / n’ha portat pena / sobre la squena / mals huitanta anys” (vs. 384-87), “vull fer conèxer” (v. 398), “serà la entrada” (v. 405). A la tercera part del Prefaci diu: “Doncs, dic que totes” (v. 412), “quantes són vives, / qualssevol sien, / tot quant somien / ésser ver creen; / del que no veen, / procés de pensa / fan, sens defensa / ni part oir; / per presumir / sols, pronuncien; / ver sentencien / que cert no saben” (vs. 430-42), “si són represes...” (v. 456), “qui més bé els fa / pijor les ha” (vs. 361-62), “qui els fa dur bena / han per valent” (vs. 572-73), “més que el penell / les muda el vent” (vs. 620-21), “fallen vocables” (v. 650), “no hi ha prou mots / qui a dir basten / verins que pasten, / tants mals com usen, / los béns que abusen, / ni referir” (vs. 666-72). A la quarta part del Prefaci diu: “Hauré ordir” (v. 673), “serà en romanç” (v. 680), “prenent manobra, / si temps me sobra / e me’n record” (vs. 691-93), “faré’ls report: / serà consell / de home vell, / ja scarmentat, / puix atentat, / si el volen pendre” (vs. 706-11), “si vols apendre, / nebot valent, / llig-hi sovent” (vs. 712-14), “en procés clos, / ma negra vida, / de mals fornida, / vull recitar” (vs. 716-19), “serà partit / en quatre parts” (vs. 234-35), “com la present / lo pròleg fent” (vs. 737-38), “si tu hi pratiques / e tens bé sment, / prou fàcilment / poràs trobar / de què menjar / a ta comanda: / pren la vianda / quala més vulles” (vs. 742-49), “cascun lector / prest trobarà / lo que volrà” (vs. 734-36), “què he sofert / recitaré” (vs. 762-63), “puis contaré” (v. 764), “una cortesa / instrucció / diu, e lliçó” (vs. 774-76), “quarta i darrera / clou la manera / (...) / com he mudat” (vs. 779-84), “he arreglat / los meus darrés / anys, vint o més, / tots servint Déu, / segons veureu” (vs. 788-92). 213 Capítol 3 A l’inici del Primer llibre encara utilitza el temps verbal de present: “me vull lleixar / la infantea” (vs. 798-99), per passar de seguida al temps pretèrit: “ma fadrinea / e joventut / (...) / ab mal passí / e comencí / mort mon bon pare” (vs. 800-13), que ja no abandona durant tot el cos central de la narració. El canvi invers, quan torna del relat en clau de passat al d’actualitat, es produeix a la fi de la primera part del Quart llibre, quan el protagonista torna del pelegrinatge pels monestirs i declara: “torní’m a casa, / on hui jo stic / en pau, vos dic” (vs. 15720-22). La veu del narrador passa, doncs, del torní a l’estic i el dic. A la segona part del Quart llibre, seguint amb els verbs en present, diu: “Noranta-cinc / o cent anys tinc” (vs. 15723-24), “si la et recite, / creu sols imite” (vs. 15749-50), “mon temps limite; / dones evite” (vs. 15765-66), “tres me serveixen / e mai me deixen: / llur sou los pague / e els afalague; / no tinc censals: / de naturals / primiciades / e just delmades / rendes jo visc; / lo meu partisc / finant mos dies” (vs. 15773-83), “e d’estamenya / tinc los llançols” (vs. 15788-89), “jo cave en l’hort; / per mon deport, / aprés passege / fins que famege. / Dijous, diumenge / e dimarts, menge” (vs. 15795-800), “si no em trob sa, / pa i vi vermell” (vs. 15804-05), “cerque perdons, / sovint confesse” (vs. 15810-11), “jo rem catius” (v. 15816), “los ostes cite, / cert ma posada / no els tinc tancada, / los malalts cure, / pobils procure, / do past al pobre, / vistlo i cobre” (vs. 15820-26), “bé fer a elles / o adjutori / no és meritori: / gens no els ne fas” (vs. 15828-31), “tant les desam” (v. 15834). En adduir fets històrics o bíblics en què els homes afavoriren o es refiaren de les dones, el narrador torna al temps en passat: “molt fort errà” (v. 15845), “millor li’n pres” (v. 15853), “aquell Ramon / qui darrer fon / comte en Tolosa” (vs. 15865-67), etc., per a reprendre el temps present a la fi d’aquesta segona part: “Si jo podia / jo els ne daria, / dic a les males. / Totes són tales / les que conec” (vs. 16011-15). A la tercera part del Quart llibre, el narrador continua amb el present: “Per lo que els dec” (v. 16016), “si he fals dit / ja me’n penit” (vs. 16021-22), “no hagen por / --les assegure—“ (vs. 16024-25), “car no és tan brau” (v. 214 Introducció a l’Espill 16028), “vull dir un mot” (v. 16036). En començar el record elogiós d’Isabel Pellicer, alterna lògicament el temps del seu present amb el del temps passat que recorda: “crec ha trencat / l’ull al diable” (vs. 16058-59), “ben esforçada / en tot quant feia; / ses hores deia” (vs. 16078-80), “a tots paria / la llur persona / més hom que dona. / Des que só nat, / tanta bondat / no viu en fembra” (vs. 16086-91), “d’aquesta em membra / que fon casada / e ben criada, / molt instruïda / e tal nodrida / pel marit seu” (vs. 16092-97). En referir-se al marit, Jaume Roig, potser degut al fet de situar-lo en el moment del dol per la muller, també alterna el passat i el present: “lo qual la veu / molt ben morir: / restà, séus dir, / desconsolat” (vs. 16098-101), “bé el coneguí: / subplantador / e lluitador, / blanc e vermell / és lo nom d’ell” (vs. 16104-08). Acabat l’elogi d’Isabel Pellicer, el protagonista narrador torna al present: “per sola aquesta, / los dic me plau / ab elles pau / final fermar” (vs. 16132-35). A la quarta part del Quart llibre, el narrador clou l’obra amb l’ús del present, un present que designa el temps final de la seva vida, quan en fa la narració: “servixc quan puc; / sa stola duc” (vs. 16154-55), “tinc convidats” (v. 16164), “de tot mon cos / la fi n’ordene” (v. 16170-71), “nit e jorn pregue” (v. 16177), “ara m’ensagen / males humors; / penes, dolors / tinc al present; / jo ara em sent / mal als talons; / (...) / dol-me la squena, / muscles i colzes; / tinc torts los polzes; / no puc tenir / ni menys regir / taça ni pinta, / ploma ni tinta; / l’ull dret tinc roig; / ni em veig ni m’oig; / ja no puc siure / ni menys escriure. / Molt més ne resta / d’aquesta gesta / que no t’he dit; / temps m’ha fallit; / cert, vell fexuc, / ja pus no puc” (vs. 16212-36), “Jo, car nebot, / t’he sols rescrit / què em par profit” (vs. 16242-44). En parlar del sermó de Salomó, retorna al passat: “l’alt que oí / molt me plagué; / mas no cabé / en mon vexell; / lo meu cervell / poc ne prengué; / què retengué / t’he escrit desús, / lo menys confús / que he pogut” (vs. 16308-18), però hi és força interessant observar la diferència entre el pretèrit perfet, usat per al moment del sermó, i el pretèrit indefinit, usat per al moment d’escriure’l. Finalment, reprèn altre cop el present de la vellesa i de l’escriptura: “fall-me virtut, / vull-me’n jaquir. / Sols te requir / sovint hi lliges / e que hi afiges / lo que hi sabràs. / Per temps creuràs / lo que t’escric” (vs. 16332-39). 215 Capítol 3 Tot plegat ens duu a la conclusió que és després del sermó de Salomó quan el narrador-personatge es decideix a canviar de vida i a contar-la. 16 Un fet i l’altre van emparellats, s’impliquen mútuament. Arribem a aquest resultat, tant per l’observació del desenvolupament temàtic de l’obra com per l’anàlisi lingüística del text. En efecte, no fóra coherent, en el relat, que el protagonista decidís “de dones descriure llur tall” i “les dones tenir en vil” quan encara era casat o estava pensant a casar-se una altra vegada, sinó després de decidir abandonar les dones. Però també l’anàlisi lingüística del text ens duu al mateix resultat, ja que ambdues determinacions les pren quan, esvaïda l’aparició de Salomó, el narrador ens diu, abans i tot d’haver-se llevat del llit: “e comencí / rememorar / e recordar, / recogitant / e recitant / lo que entenguí” (vs. 1550207) i, immediatament després de llevar-se del llit (v. 15546), “metí en obra / l’oït novell / de bon consell. / Sens temps remetre, / volguí prometre, / fiu jurament, / vot, sagrament, / ab cor d’atendre, / mai muller pendre” (vs. 15566-74). Ací trobem ja el verb recitar (aplicat a la lliçó de Salomó); però, dies després de llevar-se del llit –en aquell mateix any de 1460: “Aquell estiu / jo fiu ma via / vers la mongia...” (vs. 15608-10)--, emprèn el pelegrinatge pels monestirs catalans, d’on torna l’any següent: “Torni’m a casa, / on jo hui estic / en pau, vos dic” (vs. 15720-22) i, ja instal·lat a casa, diu: “Ma gran esmena / del temps perdut / no conegut, / si la’t recite...”, on retrobem el verb recitar ara ja aplicat al conjunt de sa vida. Així doncs, en la vida del protagonista, cal posar l’escriptura de l’obra després del sermó de Salomó. Quant al lloc d’escriptura, cal conciliar la declaració que figura a la Consulta, on diu que ha emprés l’escriptura a Callosa: Trobant-me en aquesta vall Callosa, per les morts fuit, ociós, trist, sens fer fruit, emprès he, no sens treball, de dones scriure llur tall (9-13) Ysern (1996-97) ja havia dit: “Tenint en compte que el sermó de Salomó és, des d’un punt de vista lògic, anterior al del narrador...”. 216 16 Introducció a l’Espill amb les indicacions que n’hi ha posteriorment de trobar-se en sa casa de València, comprada i muntada quan s’hi va establir en tornar ric de França, a la qual es refereix en present dient “l’alberg aquest”, com a lloc on es troba quan està fent la narració: Ab corredós jo m'avenguí: compri, pagui l'alberc aquest. (1962-65) la casa que té un escriptori, on ell s’hi estava quan la primera muller no el deixava dormir: 17 En les nits grans i menys de dia, jo mai dormia sens purgatori; en l’escriptori, tant m’espaiava. (2418-23) la casa on la muller i ses amigues es reunien: En casa mia, si no junyien o no corrien toros per festa, cascuna sesta Aquesta menció a l’escriptori, refugi nocturn, dóna a entendre que ja escrivia alguna cosa al temps del seu primer matrimoni. En qualsevol cas, és ben significativa la remarca, per tal com reforça la condició d’escriptor del narrador protagonista, el qual s’hi presenta, en diverses ocasions, escrivint (vs. 13, 236, 2422, 3614, 16230, 16316, 16339) o rescrivint (vs. 5, 16243, 16327) el seu relat. També utilitza, amb la mateixa funció discursiva, els verbs reportar (vs. 146, 706), recitar (vs. 719, 763, 15506, 15749), narrar (vs. 404, 3611), contar (v. 764) i dir (vs. 312, 4972, 16100, 16036, 16133, 16326), que tant poden valdre per a l’escriptura com per a l’oralitat, i en dues ocasions usa parlar i parlament (vs. 340, 375). Simètricament, com que a un escriptor correspon un lector i a un narrador oral, un oïdor o escoltador, a l’Espill també trobem versos on el protagonista, escriptor i narrador, exhorta el lector (v. 754), li demana de llegir l’obra (vs. 6, 156, 323, 714, 16335), d’oir-la (v. 4980) i d’escoltar-la (v. 157). La funció metadiscursiva d’aquests verbs, mitjançant els quals el narrador es refereix al seu relat, fa que es concentren a la Consulta, el Prefaci i el Quart llibre. 217 17 Capítol 3 fins llums enceses, moltes enteses --o s’ho cuidaven--, les que filaven com diu la gent ab fus d’argent, s’hi ajustaven. (2818-29) la casa que aquesta primera muller li va desfer: Desamoblà la casa mia; del que hi havia furtà, robà, en quant trobà avinentea; no hac perea d'enpenyorar e trafegar. (2944-52) i la casa que va quedar lliure de tal dona, gràcies a la intervenció del canonge Galderic de Soler, el qual, mitjançant l’anul·lació del matrimoni: Tragué lo mal de casa mia. (3116-17) La mateixa casa que també quedà lliure de la beguina, quan ell li va dir discretament que se n’anés i alguns veïns li preguntaren per què marxava: Alguns veïns lo hi demanaren e la’n reptaren per quina via de casa mia se n’era exida (4166-71) 218 Introducció a l’Espill Una casa que la tornera del convent d’on provenia la tercera muller conceptuava com a “rica” i “bona”: Dix la roncera de la tornera: Volenter pica! en casa rica ha hi què partir. (...) De bona casa pren bona brasa. (6267-68) (6255-59) La casa, en fi, on el protagonista torna, després del pelegrinatge pels monestirs, i des d’on diu: Torní’m a casa on jo hui stic en pau, vos dic. (15720-22) 3.4.2. Dades externes Vegem ara les dades externes, és a dir, les referències que es fan en l’obra a fets històrics que, en estar relacionats d’alguna manera amb la vida de ficció del protagonista, poden aportar informacions sobre la datació d’aquesta. L’empresonament de Sibil·la de Fortià Quan el protagonista emprèn el seu segon viatge, a l’edat de 20 anys, poc més o menys, passa pel Penedès (v. 1336) i és testimoni de l’empresonament de la reina Sibil·la de Fortià, vídua de Pere el Cerimoniós. Això s’esdevingué l’any 1387, per la qual cosa podem deduir que el protagonista de l’Espill va néixer cap a l’any 1367. A aquesta mateixa conclusió ja va arribar, sense explicar-ho detalladament, Ramon Miquel i Planas (1936- 219 Capítol 3 42, p. 11, n. 1). En conseqüència, l’inici del període de casaments, a l’edat declarada de 32 anys, es produeix el 1399. El regnat de Violant de Bar Anul·lat el seu primer matrimoni i iniciada la relació amb la beguina, quan el protagonista torna del pelegrinatge a Sant Jaume de Galícia i arriba a Terol, conta el següent episodi: De un fillol, secret honrat, hi fui amprat a ser compare. Fon la comare una noblessa, gran confraressa de Santa Mònica; una verònica d'or niellada, molt bé smaltada, li viu als pits; gests e vestits tots de beguina; de la reyna dona Viulant —llavors regnant— era nodrida, fresca i polida. Abdós anant e passejant, cercant la sgleya, per lo que hi veia meté‘m en noves, contres e proves, bé cortesana. 220 Introducció a l’Espill Mostrant-se sana, cateminant e batejant de peus se stec, cert mai se sec. Aquella nit lo fill parit matex avia —quant s'atrivia per fer son fet!—, del fillolet pròpia mare, també comare fon, e padrina. Ella madrina fon, e partera, pare cert era lo capellà qui el batejà. Mai viu tal acte! Creien llur tracte ser ben cubert, fon descubert. (3826-74) El vers “llavors regnant” s’hi pot aplicar al temps del fet reportat (que és la lectura que se n’ha fet habitualment) o al temps en què la dama de Terol havia estat criada amb la reina Violant. En el primer cas, tenim una contradicció amb la cronologia fins ara establerta, ja que la reina Violant va deixar de regnar quan va morir el seu marit, el 4 d’agost de 1396, i el nostre protagonista, aleshores, encara no s’havia casat per primera vegada. O, dit d’una altra manera, si el protagonista s’ha casat per primera vegada el 1399 i després és descasa i, a continuació, fa el viatge a Galícia, és clar que el pas per Terol cal datar-lo en algun any posterior a 1399, mentre que Violant de Bar havia deixat de regnar el 1396. Així doncs, aquesta opció (la d’interpretar que, quan el protagonista passa per Terol, regnava Violant de Bar) ens portaria a haver 221 Capítol 3 d’avançar les dates (naixença del protagonista, primera boda...) en quatre o cinc anys. Per això, potser sigui més raonable entendre que “llavors regnant” s’ha d’aplicar al temps en què la noblessa, ja adulta i clavariessa de santa Mònica, havia estat criada amb la reina Violant. Això és: que havia estat criada amb la reina Violant quan aquesta regnava (entre 1387 i 1396) i quan ella, la clavariessa, era petita, de manera que el fet reportat del seu part i del bateig de la criatura, quan el protagonista passa per Terol, fóra posterior a aquell regnat. 18 La governació de Ramon Boïl Durant el segon matrimoni, el protagonista denuncia davant Ramon Boïl (v. 4586), governador de València entre 1393 i 1407, el cas de la falsa metgessa de Bigorra. Seguint la ficció del text, podem afegir que aquest casament, amb la vídua que maldava per tenir fills i no podia tenir-ne, va durar més de dos anys després d’aquesta denúncia, ja que, en primer lloc, per tal que es restablís dels intents fallits i esotèrics per quedar-se prenyada, el protagonista va fer reposar la seva muller durant més d’un any en una alqueria: Sinó que en l’horta, a l'alqueria que jo hi tenia, la fiu portar. Fiu-la-hi restar per més d'un any. (4654-59) En segon lloc, una vegada restablerta (“sinó bravea / tot l’als curà”, vs. 4668-69), la muller tornà a l’obsessió de quedar-se prenyada; així, de primer, “voltà la proa / als santuaris” (vs. 4690-91), de manera que “era temprada / Violant de Bar va nèixer cap al 1365, es va casar amb el prícep primogènit Joan el 1380 i va regnar entre 1487 i 1496; va intervindre molt en els afers de govern; en morir el seu cunyat Martí l’Humà, el 1410, va defensar activament els drets successoris del seu nét Lluís, duc de Calàbria; després del Compromís de Casp i l’entronització de Ferran d’Antequera, ja no intervingué en política; morí el 1431 (GEC). Sobre la confraria de Santa Mònica, Vidal Alcover diu: “Los comentaristas no especifican nada sobre la cofradía de Santa Mónica; puede suponerse que se trataba de una cofradía de viudas nobles” (1987: 43). 222 18 Introducció a l’Espill cercar les vetles, / ermites, cetles, / cada dissabte” (vs. 4702-05); i després, “girà el penell / a mal novell” (vs. 4723-24), es fingí prenyada i, complits els nou mesos, en conxorsa amb la padrina, la madrina i la dida, simularen el part i batejaren per segona vegada el xiquet (que havia estat parit per la dida), el qual ofegaren sense voler, dormint, després de la festa del rebateig. Conegut el “fals crim”, la dona fugí a Benaguasil, fou perseguida per “l’inquiridor, / governador / e lo llur fisc” (vs. 4889-91) i, desesperada, es penjà (v. 4896). Ramon Boïl fou mort el 10 d’abril de 1407 i no podem saber si el governador que persegueix la vídua, falsa partera, és ell o algun de posterior, és a dir, no podem saber la durada d’aquest segon matrimoni. 19 La canonització de fra Vicent Ferrer No hi ha cap indicació per determinar quan comença el tercer i darrer casament, amb una exnovícia. Tanmateix, aquesta dona esmenta, en el seu parlament maldient de les monges, la història d’una monja endiablada que fou conjurada per fra Vicent Ferrer (1350-1419) –la història reportada és anterior, doncs, a 1419, per la qual cosa la novícia la devia conèixer perquè li l’havien contada--, del qual diu: Vissent Ferrer, lo sant darrer canonizat. (5797-99) Així doncs, com que la canonització s’esdevingué el 19 de juny de 1455 o, afinant més encara, com que la publicació oficial a València de la butla de canonització tingué lloc el 3 d’abril de 1456, la tercera esposa del protagonista està parlant després d’aquesta data. Acabat el seu maldit de les monges, cal comptar un cert període de temps per als intents de correcció de conducta a què es refereix el narrador als versos següents: En aquest sentit, és mancada de fonament l’afirmació que “el governador que va perseguir l’esposa, acompanyat del fisc per tal d’apropiar-se dels seus béns, és el Ramon Boïl que ha intervingut abans” (Carré 2006, 659). A més, en aquest supòsit (d’acabament del segon matrimoni abans de la mort de Ramon Boïl), resultaria excessivament llarga la durada del tercer, fins més enllà del 1455. 223 19 Capítol 3 Mai poguí fer se corregís, ni que es regís ab saviea, car d’infantea, des que fon nada, fon doctrinada dins lo convent. Qual fo en jovent, tal avançada. (6322-31) així com per al segon embaràs, que no conclogué. Per tant, el període dels casaments, que havia començat el 1399, acaba després del 1456, amb una durada igual o major a 57 anys, la qual cosa concorda amb l’opció dels seixanta anys de més amunt, més que no pas amb la dels cinquanta. Sobretot, tenint en compte que el darrer casament va seguit pel sermó de Salomó, que té lloc l’any 1460. L’incendi de la Pelleria i el Mercat Al sermó de Salomó, aquest fa referència al gran incendi que hi hagué a la ciutat de València, l’any 1446: La Pelleria, Trench, Fusteria, fins mig mercat n’has vist cremat, any sis quaranta. (7541-45) però aquesta data no aporta cap indicació cronològica rellevant, ja que el sermó de Salomó té lloc, dins del relat, després del tercer casament i, per tant, és posterior al 1456. 224 Introducció a l’Espill La data declarada del sermó de Salomó En un cert moment de la lliçó de Salomó, aquest metaforitza la mort de Jesucrist com si fos el pagament d’un censal i diu quants anys fa d’això: Mil quatre-cens vint set conplits anys son finits, sens trenta-tres anys, los primés des que naxqué, mentres vixqué lo pagador. (10514-21) Així doncs, 1427 anys des de la mort de Jesucrist (des del pagament del censal) més 33 de la vida d’aquest, fan 1460, data declarada del sermó de Salomó. Després d’aquest any, el protagonista encara diu que viu vint anys o més i és durant aquest període quan escriu l’obra, segons confessa ell mateix. Aquests darrers versos reportats, doncs, no contenen la data de l’escriptura de l’Espill, com en general la crítica ha interpretat, fent-ne una lectura interessada, sinó la data del fictici sermó de Salomó, mentre que la redacció de l’obra, en la ficció, és posterior. De tota manera, la indicació de la data del sermó de Salomó no és ben bé una indicació externa, ja que, a diferència dels altres casos, no s’hi esmenta un fet coetani constatable que pugui proporcionar alguna informació sobre la datació de la vida del protagonista. Aquesta dada que l’autor ens dóna, en boca de Salomó, pot ser tan fictícia com tota la resta i no hi ha raó per pensar que tingui res a veure amb l’escriptura real de l’obra. L’any 1460 declarat per Salomó pot ser perfectament una ficció literària, que l’autor podria haver escrit realment en qualsevol altre any, anterior o posterior. En tot cas, si la darrera muller del protagonista, citant la canonització de sant Vicent Ferrer, havia situat l’acció després del 1455 o 1456, era lògic que, per mantenir la coherència interna temporal del relat, Salomó s’hi situés, en la seva aparició en somnis al 225 Capítol 3 protagonista, en un dels anys immediatament posteriors. L’esment a l’any 1460, doncs, és coherent amb la data immediatament anterior de la vida del protagonista que la narració ens dóna a conèixer. Després del que acabem d’exposar, no es pot afirmar que a l’obra es declara l’any 1460 com a l’any de l’escriptura real. 1460 és l’any en què, en la vida de ficció del personatge protagonista, se li apareix Salomó. Res més. La mort d’Isabel Pellicer A la tercera part del llibre quart, el protagonista narrador menciona la mort d’Isabel Pellicer, esposa de Jaume Roig, la qual mort havia tingut lloc el 1459 (com veurem més avall). Així doncs, tampoc no es tracta d’una indicació rellevant per a fixar la temporalitat de la vida del protagonista, perquè ja sabem que aquest període (el corresponent als fets narrats al llibre quart) és posterior, en la ficció narrativa, a 1460. Els dits d’en Pertusa A la quarta part del llibre quart, el narrador es refereix a la poca utilitat de disputar “grans qüestions / en los sermons” (vs. 16265-66) i, en aquest context, cita els “dits d’en Pertusa”, fent referència probablement al Memorial (de la fe catòlica) del canonge Francesc de Pertusa, de l’any 1440, per la qual cosa aquesta menció tampoc no aporta cap indicació cronològica rellevant, perquè el llibre quart del nostre narrador és posterior al sermó de Salomó (de 1460). 3.4.3. Incoherències contextuals Hi ha set referències externes, deixades anar també per l’autor ça i lla, que presenten diferents graus de contradicció amb la temporalitat de la vida fictícia del protagonista, que hem anat resseguint al llarg del text. 226 Introducció a l’Espill En primer lloc, la Consulta a mossèn Joan Fabra. En efecte, si la identificació que s’ha fet d’aquest cavaller és la correcta i la seva mort tingué lloc el 1462, 20 en aquesta data tot just el narrador, emissor de la Consulta, 21 ha tornat del pelegrinatge pels monestirs i comença a escriure el gruix de l’obra, mentre que, a la Consulta, el narrador dóna a entendre que l’obra és ja escrita i acabada, en presentar-la a Joan Fabra. 22 En segon lloc, la dedicatòria al jove Baltasar Bou, esmentat diverses vegades a l’obra com a destinatari de la mateixa. 23 En efecte, si la identificació de Baltasar Bou és correcta (Salvà 1934), aquest va morir el 1467, només desembarcar a Xàbia, en tornar de la seva estada a Portugal, mentre que el De vegades, hi ha hagut confusió entre una persona i son pare, son fill o altre personatge amb iguals nom i cognom, com ha estat el cas del mateix Jaume Roig, a qui alguns autors atribuïen les notícies documental referents a son pare, que també es deia Jaume Roig i era metge. De Joan Fabra, Chabàs (1905: 279) diu, per una banda, que era fill del senyor de Xella i que va participar al famós Paso honroso de Suero de Quiñones, el 12 de juliol de 1434, i, per una altra, que era procurador reial del regne de València i que, com a substitut del batlle general, va signar una carta datada el 1487. Riquer (1964: 219) reprodueix la primera identificació de Chabàs i data la mort de Joan Fabra el 1462, segons una informació proporcionada per Lluís Cerveró. Potser el Joan Fabra de 1487 era el fill major del mort el 1462. 21 La crítica ha confós reiteradament i discrecionalment el narrador i l’autor. És una qüestió que s’arrossega des de la confusió inicial entre l’autor i el seu personatge, malgrat les declaracions modernes en sentit contrari. Així, per exemple, Rubió i Balaguer (1984-86: I, 362) adverteix que “no hem de caure en la ingenuïtat de creure que [el protagonista] és Jaume Roig” i, alhora, quatre línies abans, ha parlat de Baltasar Bou com a “un nebot de l’autor”. Igualment, Martí de Riquer (1964: 220) diu que “Jaume Roig (...) dedica l’obra a un nebot seu” i, vint línies més avall, alerta que “no hem de confondre [el narrador] amb l’autor”. Posteriorment, encara, R. Cantavella (1992: 50): “El llibre és dedicat al real nebot de Roig, Baltasar Bou”, J. Dangler (2003: 169): “Roig directs his work to his nephew, Baltasar Bou”, A. Carré (2006: 609): “El senyor de Callosa d’En Sarrià Baltasar Bou, que era amic de Jaume Roig, és convertit en nebot de l’autor en la ficció narrativa de l’Espill”, per bé que l’errada de “nebot de l’autor” l’esmena més endavant (Carré 2006: 850). 22 Chabàs (1905: 282), com altres autors posteriors, considera real el lliurament de l’obra acabada a Joan Fabra i afirma que aquest fet té lloc després de la mort de Baltasar Bou: “A este personaje [Baltasar Bou] dedica su libro Roig (...). A Mosén Joan Fabra envia el manuscrito tan sólo para que lo lea y lo corrija, no se lo dedica, y esto cuando había muerto ya dicho Baltasar Bou, en agosto de 1469”. Aquesta és una mostra de com determinats aspectes de la ficció, com ara l’enviament de l’Espill a Joan Fabra, segons es diu a la Consulta, o fins i tot la mateixa Consulta completa, han estat presos com a fets reals, sense que els crítics se n’adonen del salt en fals que fan, passant del món de la ficció al món de la realitat. D’altra banda, per quina raó pensaria Chabàs que el lliurament de l’obra acabada es feia després de 1469? 23 “A tu com fill, / Baltasar Bou, / (...) / lo vull dreçar” (vs. 240-46), “Fiu mon poder / no m'oblidàs, / que'm recordàs / per profit meu / e ara teu, / fill Baltasar” (vs. 15538-43), “En lo present, / mon fill plasent / Baltasar Bou, / no hi ha res nou: / antic és tot” (vs. 16237-41). 227 20 Capítol 3 protagonista afirma trobar-se, en adreçar-se al seu “nebot”, 24 a la fi de la seva vida. De tota manera, aquesta objecció és subsanable, si entenem la fi de la seva vida en un sentit ampli que comprengui, en paraules del propi protagonista, “los meus darrers / anys vint, o més”, posteriors a 1460, data del sermó de Salomó. En tercer lloc, la menció al Delfí de França (v. 1466), a la tercera part del llibre primer (Continua los actes fets a París). En efecte, en aquest període de la vida del protagonista, entre 1387 i 1398, poc més o menys, no hi havia cap Delfí a França. Carles VI de Valois, el Foll, n’era el rei (des del 1380, fins el 1422) i el futur Carles VII el Victoriós va néixer el 1403 i va ser-hi Delfí, de la França no ocupada pels anglesos, entre 1417 i 1422. Així doncs, la menció al Delfí del vers susdit cal entendre-la com una ficció poètica sense coherència temporal. 25 Així mateix, dintre d’aquest episodi de l’estada a França del protagonista, també caldria considerar que les mencions a les escaramusses contra els anglesos “fent cavalcades”, “fort guerrejant”, “cobrant castells”, “fèiem la guerra”... (vs. 1434 i ss.) responen més aviat a la ficció que a la El narrador protagonista designa Baltasar Bou com a “nebot” en tres ocasions: “A tu com fill, / Baltasar Bou, / per lo que’m mou / ta molta amor / e gran calor / de nebot car, / lo vull dreçar” (vs. 240-46), “Si vols apendre, / nebot valent, / lig hi sovent, / mas ab repós” (vs. 712-15) i “Io, car nebot, / t’he sols rescrit / què’m par profit” (vs. 16242-44). 25 La crítica ha donat valor real a la ficció, una vegada més, fent-ne una identificació sense fonament. Jaume Vidal Alcover, en nota a l’edició de l’Espejo (1987: 23) diu: “Este Delfín ha de ser el futuro Carlos VII, el rey de Juana de Arco”, la qual identificació és represa per Antònia Carré (1994: 31): “Segurament es refereix al futur Carles VII, el rei de Joana d’Arc, que regnà entre el 1422 i el 1461” i per Anna I. Peirats (2002: 734): “Es refereix al futur Carles VII, el rei de Joana d’Arc, qui regnà entre 1422 i 1461 (Lamy, 1987: 220-223)”. Amb reincidència, Carré (2006: 623) diu: “El Delfí és el futur Carles VII, el rei de Joana d’Arc que va ser Delfí de França del 1417 al 1422” i, encara, en anotar la menció que fa el protagonista al rei de França, poc després (“Lo rei francès / me féu llarguesa”, vs. 1814-15), interpreta que “El rei francès esmentat podria ser Carles VII el Victoriós (1403-1461), que ha estat citat [abans] quan encara era Delfí de França”. Així doncs, segons aquestes lectures, el protagonista corria per França entre 1417 i 1422 i, fins i tot, després de 1422, cosa dificil de conciliar amb el fet que, dins de la vida de ficció del narrador, el 1407 aquest ja feia temps que havia tornat a València, on patia el seu segon matrimoni, amb la vídua, després de les experiències amb la falsa donzella i la beguina i el viatge a Galícia. D’altra banda, a més de l’errada quant a la temporalitat de la vida del narrador, també n’hi ha una quant a la ubicació que se li suposa. La seva estada a França és la seva estada a París (segons ho diu reiteradament al text), mentre que el Delfí, futur Carles VII, hagué d’abandonar París el 1418 i no hi pogué tornar fins el 1436, ja rei, després de véncer els anglesos. Per tant, la identificació proposada es contradiu doblements (pel temps i pel lloc) amb el text de l’Espill. Encara més, Carré (2006: 649), en comentar la data de 1396 com a suposada data límit per a la tornada del viatge a Galícia del protagonista, diu: “La data és del tot coherent amb la cronologia interna de l’Espill, ja que l’episodi protagonitzat per Sibil·la de Fortià [quan el protagonista marxava cap a França] ens ha situat en el 1387”, sense adonarse’n que, segons ells, el protagonista continuava corrent per França el 1422. 228 24 Introducció a l’Espill realitat o, millor dit, són anacròniques respecte a l’època concreta en què cal situar el protagonista a França (entre 1387 i 1399, poc més o menys), ja que, entre 1380 i 1412, va haver un llarg període de treves en la Guerra del Cent Anys, sense gaires enfrontaments armats entre francesos i anglesos. 26 Altra cosa eren les lluites internes pel poder, a dins d’ambdós regnes, amb la minoritat i feblesa dels respectius monarques: Ricard II (1377-1399), que havia nascut el 1367, i Carles VI (1380-1422), que era nat el 1368. 27 En quart lloc, el fet d’avaluar la dot de la primera muller en “timbres nous”: En dot ha trenta milia sous, en tinbres nous, tots en moneda. (2010-13) En efecte, tant si el timbre nou era la moneda, amb valor de deu sous (la meitat d’una lliura), que aparegué el 1445 (Chabàs 1905: 296), com si era la moneda creada el 1426 (DCVB, timbre), el nostre protagonista ja anava pel segon o pel tercer matrimoni quan començaren a circular els timbres nous. 28 San Valero (1971: 8) ja va observar aquesta contradicció entre el període concret d’estada del protagonista a França, que havia calculat amb bastant precisió, i els fets narrats. 27 Potser és en relació a aquestes bandositats, realment cruels, que Morel-Fatio (1885) va anotar els versos: “Mai viu divís, / bandolejar / ni breguejar; / hòmens prou rics / e pacifics, / suaus, benignes” (vs. 1746-51) amb el comentari següent: “Il faut avouer que cette aimable peinture des moeurs françaises convient peu à l’époque de Charles VI ou Charles VII”. 28 La crítica tampoc no ha detectat aquest anacronisme. Miquel i Planas (1929-50: 287) repeteix l’anotació de Chabàs; Vidal Alcover (1987: 28) cita Chabàs, Miquel i Planas i el DCVB; Peirats (2002: 745) anota: “Moneda d’or, anomenada timbre de València, creada per Alfons el Magnànim el 1426”; Carré (2006: Glossari) també la identifica com una “moneda d’or encunyada durant el regnat d’Alfons el Magnànim”. Tots i totes sembla que ho diuen sense adonar-se’n de la incoherència crononògica amb la menció que se’n fa a l’Espill: talment, com si en una obra literària actual, algun personatge situat al segle XX parlés d’euros. Ampliem la nota fent menció d’una altra moneda. Dels “dos mil e cent / nobles de nau” (vs. 1826-27) que el protagonista cobrà pel rescat de la duquessa presonera, a la fi de la seva estada a França (cap a la fi del segle XIV, segons la ficció narrativa), diu Chabàs (1905: 294) que són “una moneda inglesa de oro de los siglos XIV i XV”; però Miquel i Planas (1929-50: 285) anota que eren una “moneda d’or, primitivament encunyada al XIIIen segle, que no tingué curs a Catalunya. Era originària d’Anglaterra...” i conclou que “els nobles de nau d’en Jaume Roig semblen ser més versemblantment la moneda batuda per Enrich V, son contemporani, en la qual era representat un vaxell demunt les ones y portant dins embarcat un rey coronat...”. A son torn, Peirats (2002: 741) reprèn amb èmfasi l’anotació anterior, sense citar-la, i afirma: “El rescat són 2100 monedes d’or d’aquelles que encunyades al s. XIII, eren originàries 229 26 Capítol 3 En cinquè lloc, la intervenció del canonge i doctor en lleis Galderic de Soler en l’anul·lació del primer matrimoni del protagonista: Lo magnific en Gauderic lo de Soler, canonge ver, doctor legiste, gran canoniste oficial, tragué lo mal de casa mia. (3109-17) En efecte, aquest personatge (Perpinyà ¿? – València 1463) era vicari general des de 1410 i llicenciat en decrets, canonge i paborde des del 1422 (Chabàs 1905: 303), mentre que l’anul·lació del primer matrimoni s’hauria esdevingut en el període 1400-1404, segons la ficció narrativa. En sisè lloc, la menció que s’hi fa, a l’inici de la tercera part del llibre segon (Com pres viuda) a mossèn Company i al pare d’en Remolins, veïns: En aquell any, mossèn Company, valent confrare (ell e lo pare d’en Remolins d’Anglaterra. Al text de Roig, tanmateix, són les monedes d’Enric V, en què era representat un vaixell damunt les ones i dins embarcat un rei coronat”. Ni l’un ni l’altra han caigut en el compte que, de ser certa la hipòtesi del primer i la tesi de la segona, com que Enric V va regnar entre 1413 i 1422, hi hauria un nou anacronisme a l’Espill. Tanmateix, el propi Miquel i Planas cita un inventari català de 1410 on figura “una capsa en què avie un noble de la nau” i, d’altra banda, els reis d’Anglaterra Eduard III (1343-46) i Ricard II (1377-1400) ja havien fet encunyar nobles d’or amb la nau damunt les ones, el rei coronat, etc. Així doncs, és ben coherent amb la cronologia de la narració el pagament d’un rescat en nobles de nau cap a la fi del segle XIV. Altrament, si la moneda fos la d’Enric V, el protagonista encara seria per terres franceses després del 1413, en contradicció amb la seva tornada a València i els seus dos primers casaments anteriors a aquesta data. 230 Introducció a l’Espill eren veïns), antic prevere, la de Sent Pere missa oïda, un jorn me crida... (4209-18) En efecte, el tal mossèn Company devia ser un infant cap al 1405 (si és que ja havia nascut), quan se suposa que anà a convèncer el protagonista de casarse amb una vídua, perquè aquestes mencions del text podrien fer referència a dues persones reals que apareixen en sengles documents del 30 de maig de 1465 i del 18 de juliol de 1466 (Almiñana 1990: 1101, 1104). Al primer document, els jurats de la ciutat autoritzen “al honorable mestre Pere Roig, canonge d’Osca, absent, e per ell lo honorable mestre Jacme Roig, germà seu, present” a permutar un benefici de l’hospital d’En Clapers, i hi actuen com a testimonis “en Lois de Sent Àngel, mercader, e en Francesch Remolins, verguer”. Al segon document, Jaume Roig, com a procurador del seu fill Jaume Honorat Roig, declara haver rebut 150 sous i 3 diners de la Seu: “Yo Jacme Roig, mestre en medicina, procurador de Jacme Honorat Roig, beneficiat de Sent Nicolau, confés haver rebut del honorable mossèn Berenguer Company, domer e sotsobrer de la Seu, CL sous, III diners, que la dita obra fa al seu benefici instituhit per en Ramon Molló, cascun any, per què fas la present scriptura de mà mia, a XVIII de juliol del any Mº CCCC LXVI”. Que aquest mossèn Company sigui domer i sotsobrer de la Seu concorda amb el fet que a l’Espill se’l presenta com a prevere que ou missa a la parròquia de Sant Pere (la parròquia de la Seu) i que, poc després, elogia la vídua candidata a esposa del protagonista perquè “ou sovint missa: / és en la Seu, / sabeu on seu? / davall la trona” (vs. 4270-73). A partir d’aquestes referències, potser caldria indagar més sobre el verguer Remolins i el domer Company, però tot fa pensar que llur aparició al text és una ficció anacrònica (respecte a la vida del protagonista), de base real, semblant a la del canonge Galderic de Soler, que hem vist adés. 29 Ramon Miquel i Planas (1929-50: 311) qualifica el mossèn Company del text com a “personatge no identificat”. Jaume Vidal Alcover (1987: 46) anota: “Mosén Company y el padre de Remolins no son personajes identificados históricamente; aquél és un prebítero que presta 231 29 Capítol 3 En setè lloc, la menció que fa el protagonista d’Isabel Pellicer: “Fon ma veïna, / mare, padrina / e fel amiga, / no massa antiga” (vs. 16113-16). En efecte, les designacions hiperbòliques de “mare” i “padrina” pressuposen que l’emissor era de menor edat que la destinatària, però l’afirmació que era “no massa antiga”, és a dir, de no massa edat, significa que no devia depassar, en morir, els 50 anys, tirant per alt. Aleshores, com que Isabel va morir l’any 1459, el que s’hi diu no lliga amb el fet que, segons la temporalitat de la ficció biogràfica, el protagonista ja tenia, aquell any, més de 90 anys. Per molta hipèrbole que s’hi posi, n’hi ha una clara incoherència en el fet que el narrador parli d’una dona, que és 40 anys més jove que ell, com a mínim, en termes de “mare” i “padrina” . *** A tall de conclusió, segons la peripècia temporal i espacial de la vida fictícia del protagonista narrador, que hem anat esbrinant a partir de les indicacions del text, aquest hauria nascut cap al 1367, a València; el 1379, mort son pare, hauria estat foragitat de casa per sa mare; fins el 1386 hauria fet de patge d’un cavaller, per terres de Catalunya; tornat a casa i fet fora de nou, emprèn un segon viatge, l’any 1387, per Tarragona a Barcelona, fins a París, on participa en episodis guerrers; el 1399, tornat ric a València, s’hi instal·la en una casa pròpia i es casa per primera vegada, amb una falsa donzella; entre sus servicios en la catedral de Valencia”. Almiñana (1990: 484) els considera “un cavaller i un capellà” i no cau en el compte de relacionar-los amb els documents publicats per ell mateix. Antònia Carré (2006: 652, 866, 870) comenta que aquest mossèn Company és un “personatge tan desconegut com en Remolins, però que dóna realisme a l’escena” i els anota, a l’Índex de noms propis, com a “capellà de València, no identificat” i “personatge de València, no identificat”, respectivament. En canvi, Anna I. Peirats (2002: 786) en dóna unes identificacions totalment mancades de fonament, preses de la GEC, sense citar-la: “Mossén Company: Eclesiàstic del monestir mercedari del Puig. Presoner del rei de Tunis arran d’un naufragi (1442) aquest l’envià a Nàpols com a ambaixador, prop d’Alfons IV de Catalunya-Aragó (1446). Alliberat, va ser vicari general i mestre general de l’orde”, “Remolins: Eclesiàstic i doctor en dret per la Universitat de Pisa, va servir en la cort romana com a jurista i protonotari. Va ser durant algun temps governador de Roma, on va pacificar els disturbis ocasionats per l’any 1500. Va exercir en dues ocasions el càrrec de virrei de Nàpols”. La inadequació d’aquestes sorprenents identificacions encara es fa més palesa si atenem altres aspectes de les biografies respectives, com ara que el mercedari fra Llorenç Company (a qui escauria designar com a “fra Company” i no pas com a “mossèn Company”) va viure entre 1414 i 1479 i que Francesc de Remolins i Pardines va nèixer a Lleida, el 1462/63, i va marxar a Itàlia, on va morir l’any 1518, de manera que no és gens probable que el primer i el pare del segon fossin els personatges que l’Espill esmenta com veïns i habitadors de València cap al 1405. 232 Introducció a l’Espill 1400 i 1405, com a tard, s’hauria descasat (anul·lació del matrimoni), hauria iniciat la relació amb la beguina i realitzat el pelegrinatge a sant Jaume de Galícia; el 1406, o abans, s’hauria casat per segona vegada, amb la vídua; no sabem quan acaba aquest segon matrimoni i quan comença el tercer, amb la novícia, però aquest tercer matrimoni encara és vigent el 1456; ja morta la tercera muller, el 1460 rep, en somni, la lliçó de Salomó i, a continuació, comença a escriure l’obra (a Callosa, havent fugit de València per causa de la pesta); l’estiu de 1460 emprèn viatge per diversos monestirs catalans, fins ben entrat 1461, si més no; tornat del pelegrinatge, fins a 1480, continua son viure a València, acaba d’escriure l’obra i, finalment, el 1480 o poc més tard, mor. 30 Això fa una llarga vida fictícia de 113 anys, com a mínim. Una vida de 113 anys, o més, és una ficció molt poc realista. Per què l’autor li va donar una vida tan llarga al seu personatge? Ho va fer per aproximar l’escriptura fictícia de l’obra, per part del personatge narrador, al Com que, en el món de la ficció, el protagonista escriu l’obra després del sermó de Salomó, el 1460, i com que el lloc d’escriptura és, per a l’inici, Callosa, i per a la continuació i l’acabament, València, cal situar en algun moment pròxim a 1460 l’anada del protagonista a Callosa, per causa de la pesta, encara que aquest viatge no aparegui inserit en el desenvolupament de la narració. I sense confondre això amb el fet que l’esment a aquest viatge a Callosa --i, amb ell, a l’inici de la narració--, forma part, per les concordances entre la Consulta i la Quarta part i darrera, del mateix moment final de l’escriptura: quan el narrador acaba l’obra i diu, en un lloc, que l’ofereix a la correcció de Joan Fabra i, en l’altre, a la de Baltasar Bou. En el món real, foren anys de pesta a València els de 1450, 1459-60, 1464, 1466-67, 1475-76, 1478, 1489-90 i 1494 (Rubio Vela 1994-95) i consta documentalment que, aleshores, fugien de la ciutat els qui podien fer-ho i tenien on anar-hi, com per exemple ho feren, l’any 1450, “mestre Jacme Roig e altres que eren fugits per les morts (...) en la dita vila de Callosa”, i l’any 1459, “lo magnífich mestre Jacme Roig metge, lo qual ab altres de València stigueren fugits per les morts en la dita vila de Callosa”, on foren acollits pel senyor de Callosa, Guerau Bou (mort precísament durant aquesta segona estada), segons que declararen dos testimonis dels fets, en un pleit de l’any 1485, éssent el segon dels testimonis el prevere Joan Fillol, un altre dels qui s’hi refugiaren el 1459 (Salvà 1934) i que actuà com a testimoni del testament de Jaume Roig el 1478 (Chiner 1993-94). És obvi que l’autor de l’Espill podria haver pres aquest fet real de la fugida de ciutadans de València a Callosa i utilitzar-lo literàriament, en el món de la ficció, fent-lo coincidir o no amb un dels anys que hi hagué pesta a València. És a dir, que si el narrador de l’Espill diu que ha començat a escriure l’obra a Callosa, en any de pesta, això no significa que l’any de pesta de la ficció de l’Espill (que no sabem quin és) hagi de coincidir amb un any de pesta real a València. Sobretot, tenint en compte que aquest era un recurs retòric ja usat al Decameró, una de les fonts de l’Espill: “vos entén recomtar cent novelles o faules (...) en lo pestelencial temps de la mortaldat passada” (Decameró; traducció catalana de 1429). En aquest sentit, sorprèn que la majoria dels crítics consideren, per exemple, que el lliurament del manuscrit de l’Espill a mossèn Joan Fabra i la correcció per part d’aquest forma part de la ficció: “aquest escrit vos coman, / per vós sia tot llegit, / ben llimat e corregit, / afegint-hi lo que hi fall” (vs. 5-8), mentre que donen valor real als dos versos immediatament següents: “Trobant-me en aquesta vall / Callosa, per los morts fuit” (vs. 9-10). D’altra banda, també La brama dels llauradors coincideix amb l’Espill (i amb el Decameró) en la declaració del narrador d’escriure l’obra fora ciutat, per causa de la pesta. 233 30 Capítol 3 temps de l’escriptura real? Però, en aquest cas, caldria fer la pregunta des de l’altre cantó: per què, en compte d’allargar tant la vida del personatge, no la va escurçar pel començament? Per què va començar la peripècia vital del personatge en una data tan primerenca? Per què va fer que fos contemporani de Sibil·la de Fortià (empresonada el 1387), de Violant de Bar (regnant entre 1387 i 1396), de Ramon Boïl (governador entre 1393 i 1407)...? En un treball anterior sobre les fonts catalanes de l’Espill (Guia 1998), vaig conjecturar que l’explicació podria trobar-se en la influència de Lo Somni (1399) de Bernat Metge. “A mi em fa l’efecte –deia aleshores i reproduesc ara— que el fet d'arrencar la ficció biogràfica del narrador des de tan endarrere és, com si diguéssim, per influència de Bernat Metge o, millor dit, per posar l'inici del desenvolupament de l'Espill en el temps de Lo Somni. Iniciar l'Espill com a contemporani de Lo Somni era iniciar-lo a dintre d'una corona d'Aragó regentada encara pel casal de Barcelona. Heu parat esment en el fet que, a l'Espill, no apareix cap Trastàmara? A part de Jaume I i els seus pares, Pere el Catòlic i Maria de Montpeller, el seguici reial que figura a l'Espill és, si fa no fa, el mateix que a Lo Somni: Pere el Cerimoniós (1336-87) i la seva quarta muller, Sibil·la de Fortià; el fill i hereu de Pere, Joan el Caçador (1387-1396), i la seva muller, Violant de Bar; el germà i hereu de Joan, Martí l'Humà (1396-1410) i la seva muller, Maria de Luna; amb la presència afegida, coincident en ambdues obres, d'altres personatges de la mateixa època, com Benet XIII i Elionor de Xipre, o la rememoració d'uns mateixos episodis nacionals, com la guerra contra Pere el Cruel de Castella, que Lo Somni reporta per a enaltir la reina Elionor de Sicília, tercera muller de Pere el Cerimoniós, i l'Espill per a fer l'elogi de la ciutat de València. Tanmateix, l'Espill no conté ni un ressò de Ferran d'Antequera (1412-16) ni dels seus fills i hereus successius, Alfons el Magnànim (1416-58) i Joan Sense Fe (1458-79). Seria poc partidari d’aquesta nissaga, l’autor de l’Espill?” 234 Introducció a l’Espill 3.5. Dades per a la datació de l’escriptura real Per a la datació real de l’obra, la crítica ha barrejat indicacions del món de la ficció amb dades reals, arribant fins i tot a fixar que l’obra s’ha fet en un sol any determinat (1460), sense parar esment que, possiblement, una obra com l’Espill requereix més d’un any d’escriptura, per no parlar-ne dels anys de preparació de materials. 31 Comptat i debatut, les úniques informacions No tots els autors s’han concentrat en aquest any de 1460 per a l’escriptura de l’obra. Jordi Ventura (1984: 349) afirma que fou composta “entre 1456 i 1477 tot al més”, però no n’explica el perquè. Per una altra banda, Miquel i Planas (1929-42: XXXIX) conjectura que, en aquell any de 1460, l’autor refondria “en una sola composició i dintre d’un pla únich” tot de materials elaborats prèviament. També Rubió i Balaguer (1984-86: I, 364) considera que l’obra “és fruit evident d’una llarga preparació”. Amb tot i amb això, els autors que afirmen que l’obra va ser escrita per Jaume Roig a Callosa, l’any 1460, haurien d’atemperar-s’hi, parant més atenció a les referències documentals conegudes. Així, en primer lloc, segons consta al Llibre de la obra de Sent Nicolau e de Sent Pere Màrtir, escrit pel propi Jaume Roig des del gener de 1455, aquest encara es trobava a València el 2 de juliol de 1459, per bé que la pesta s’hi manifestava amb virulència des del 3 de juny (Almiñana 1990: 868). En segon lloc, sabem que Jaume Roig s’absentà de València per tres documents: 1) El Llibre de la Majordomia de la Santa Casa dels Ignocens, de l’any 1459, “inisiada per mi, Jacme Roig, mestre en medicina, majordom en l’any present, e continuada per lo honorable en Francesch Gili, ciutadà per los honorables diputats elet per l’abssència de mi, Jacme Roig, per causa de la pestilència, en majordom regidor e administrador per tot lo present any” (Rubio Vela 1983: 147). 2) La carta que el notari Ambròs Alegret, de València estant, diu haver rebuda, el 2 d’octubre de 1459, en l’acte de lectura del testament de Guerau Bou (“que havia termenat de sos dies en la vila de Callosa”), “scrita de la mà del honorable maestre Jacme Roig qui havia visitat lo dit Guerau Bou en sa enfermitat” (Almiñana 1990: 1094). 3) Els testimonis de Jaume Honorat Roig (“en lo tems que lo dit magnífich en Guerau Bou morí, ell, dit testimoni, essent de edat de XIII anys, poch més o menys, era ab lo dit magnífich mestre Jacme Roig, pare dell dit testimoni, fugits de les morts que eren en la present ciutat de València”) i de mossèn Joan Fillol (“en lo temps que lo dit magnífich en Guerau Bou morí, ell, dit testimoni, stava e habitava en la dita vila de Callosa, ço és ab lo magnífich mestre Jacme Roig, metge, lo qual ab altres de València stigueren fugits per les morts en la dita vila de Callosa”), en la Requesta presentada per Jaume Bou contra el seu cunyat Onofre de Cardona, l’any 1485, reclamant el seu dret al senyoriu de Callosa (Salvà 1934: 295). En tercer lloc, sabem que Jaume Roig ja era tornat a València el 21 de febrer de 1460, per dos documents: 1) El Llibre de la Majordomia de la Santa Casa dels Ignocens, de l’any 1459, on consta, al foli 47, amb data de 21 de febrer de 1460, que Jaume Roig i Francesc Gili “reteren compte de sa majordomia” davant de la resta de diputats de l’Hospital (Almiñana 1990: 1095). 2) L’acte del notari Ambròs Alegret, del 21 de febrer de 1460, pel qual els diputats de l’Hospital accepten i aproven els comptes presentats per Jaume Roig, present, com a majordom de l’any 1459 (Almiñana 1990: 1096). Així doncs, segons la documentació publicada, la forquilla màxima de l’absència de València de Jaume Roig va del 2 de juliol de 1459, que encara hi és, fins al 21 de febrer de 1460, que ja hi ha tornat. Per tant, no hi ha base documental per dir que el 1460 el va passar a Callosa. Encara més: en l’acte notarial del 2 d’octubre del 1459, Ambròs Alegret diu exactament que havia conegut la mort de Guerau Bou, a banda d’altres testimonis, “vista una lletra scrita de la mà del honorable maestre Jacme Roig qui havia visitat lo dit Guerau Bou en sa enfermitat e hoyt de paraula”, és a dir, que Jaume Roig va tornar de Callosa després de la mort de Guerau Bou i va certificar la mort d’aquest al notari dipositari del testament, per escrit i de paraula. Tornaria a Callosa, passat el 2 d’octubre, després de la publicació del testament de Guerau Bou? El més versemblant és que no hi torrnés immediatament, recent mort el seu amic i amfitrió; a més, això és el que es dedueix de la lectura de les anotacions setmanals, de puny i lletra de Jaume Roig, del Llibre de la obra de 235 31 Capítol 3 rellevants sobre la data de la redacció real de l’obra que ens aporta el text de l’Espill són les referències a fets històrics coneguts, tangibles, que obliguen a situar l’escriptura (del passatge que les conté, si més no) amb simultaneïtat o posterioritat als fets que s’hi esmenten. Així doncs, que un personatge fantasmagòric de l’obra (Salomó) afirmi que està fent el seu sermó en l’any 1460 forma part de la ficció, amb coherència cronològica amb el desenvolupament de la vida del protagonista, ja que, poc abans, un altre personatge de l’obra (la darrera muller del narrador) ha deixat anar que es trobaven en una data posterior al 1455. La única diferència és que la muller no menciona l’any directament, sinó que fa referència a un fet històric concret i datat: la canonització de sant Vicent Ferrer, publicada a València el 3 d’abril de 1456, mentre que Salomó deixa anar que són a l’any 1460, sense cap altre suport ni contrast. Una ficció, doncs, cronològicament coherent: Salomó (any 1460) apareix en l’obra poc després que hi fes mutis la darrera muller del protagonista (després d’abril de 1456). Així doncs, la menció de la canonització de sant Vicent Ferrer sí que proporciona objectivament un terminus a quo per a l’escriptura de l’obra --si més no, de la part que conté aquesta referència--, però no la data autoproclamada dels versos de Salomó. Mirem ara d’esbrinar si hi ha altres al·lusions contingudes al text que podrien proporcionar altres dates a quo (més tardanes). La mort d’Isabel Pellicer A la tercera part del llibre quart, el protagonista narrador fa l’elogi d’Isabel Pellicer, esposa de Jaume Roig, la qual ja havia finat sos dies: D’aquesta em membra que fon casada e ben criada, molt instruïda Sent Nicolau e de Sent Pere Màrtir. En conseqüència, poca estada i poc repòs, a Callosa, per a escriure-hi realment l’Espill. I, encara menys, en l’any 1460. 236 Introducció a l’Espill e tal nodrida pel marit seu, lo qual la veu molt ben morir: restà, sé us dir, desconsolat, alienat, fora de si. (16092-103) Al Llibre de la obra de Sent Nicolau e de Sent Pere Màrtir, iniciat el gener de 1455 per Jaume Roig, en tant que obrer (administrador de l’obra) de l’esmentada parròquia (Almiñana 1990: 138), hi ha la següent anotació de mà del propi Roig, corresponent al 2 de juliol de 1459: Dilluns a II de juliol. En aquesta semana obraren lo mestre un dia, X obrers VI dies, exceptuat digous, per la sepultura de ma caríssima muller, [que] obraren sols mig dia. Per tot paguí CLXXXII ss. Així doncs, Isabel Pellicer, que morí probablement a causa de la pesta que aleshores hi havia a València, fou soterrada el dijous 28 de juny de 1459 (segurament, a la mateixa parròquia de Sant Nicolau, perquè els obrers hi deixaren de treballar). En conseqüència, aquesta data dóna un terminus a quo per a la redacció real d’aquesta part de l’Espill, si més no. El Comprehensorium Quan el protagonista esmenta, al Prefaci, tot d’obres i autors que no bastarien a explicar les fallides i malifetes de les dones, diu: David, profetes, Tuli, poetes, grecs oradós, setanta i dos llengües del món, 237 Capítol 3 Catolicon, Guici, Papies, Timologies, en quant han scrit, parlat e dit entre els vius tots, no hi ha prou mots qui a dir basten verins que pasten, tants mals com usen, los béns que abusen, ni referir. (655-71) En aquest passatge, s’hi esmenten quatre obres lexicogràfiques de gran circulació a la baixa Edat Mitjana, 32 que són: Catolicon: Catholicon seu universale vocabularium ac summa grammatices, un diccionari de Giovanni Balbi, dominicà genovès del segle XIII, imprès a Mainz el 1460. Guici: Derivationes, diccionari d’Uguccione, jurista bolonyès dels segles XII-XIII, bisbe de Pisa. Papies: Elementarium doctrinae rudimentum, vocabulari escrit per un gramàtic llombard del segle XI, imprès a Basel el 1482. Timologies: Liber ethymologiarium d’Isidor de Sevilla, dels segles VI-VII, imprès a Basel el 1489. Roc Chabàs (1905, 286) va relacionar el fet d’aparèixer totes quatre obres esmentades conjuntament a l’Espill, amb una obra didàctica que precisament refon i resumeix aquestes quatre obres. En efecte, el 32 Dels segon, tercer i quart tractats, n’hi ha còpies manuscrites, de lletra del segle XIV, a l’arxiu de la Seu de València (Olmos 1943: 83; 82; 93, 101, 250). 238 Introducció a l’Espill Comprehensorium és un llibre compilat probablement al segle XV, per un desconegut Johannes, 33 el qual explica al començament com hi ha procedit: Cum in codice Ethimologiarum Isidori, libris Papie, Hugucionis et Catholicon de vocabulorum expositione solum tractantibus, quos vidi sepius et perlegi, in primo plurima, in secundo non tanta, in tercio pauca et in quarto paucissima vocabula repererim et reperiantur deficere quequam in uno ex ipsis sunt posita in alio sunt obmissa, cogitavi ego, Johannes, in unum corpus redigere hec et illa... (Vindel 1946: 5) La coincidència del Comprehensorium i l’Espill en el fet de citar conjuntament les quatre obres és evident. I la citació ateny la seva plena raó de ser si s’hi dóna una certa complicitat amb els lectors, en tant que referència coneguda o lloc comú, la qual cosa fa pensar en la més àmplia circulació que la impremta li havia donat al Comprehensorium, com a compendi de les quatre obres citades, el qual tot just acabava de ser imprès a València, precísament. 34 De fet, és el primer incunable de la península ibèrica que consigna, al colofó, la data d’impressió: 23 de febrer de 1475. Així doncs, segons la hipòtesi susdita, aquesta data fóra un terminus a quo per al Prefaci de l’Espill. Tanmateix, hi ha una altra dada que invalida el fonament de la hipòtesi susdita de la dependència de l’Espill envers la impressió del Comprehensorium. Es tracta del fet que la citació conjunta de les quatre obres ja havia aparegut al Curial e Güelfa: Detràs d'aquell déu havia tanta gent e de tan diverses partides e de tan estranyes terres, que si no fos que tots parlaven llatí, nulls Jordi Rubió considera que aquest Johannes devia ser de llengua catalana i diu que l’ha vist esmentat com a “Johannes Raymundi”, en un inventari d’un jurista d’Avinyó de l’any 1452. Del Comprehensorium se’n conserven diverses còpies manuscrites del segle XV (Colon, Soberanas 1985: 41), una de les quals a l’arxiu de la Seu de València (Olmos 1943: 115). 34 En aquest sentit, hi hauria una certa analogia amb la citació que es fa, a Lo somni de Joan Joan (1496), de dues obres impreses el 1490: Lo Salmista i Lo Tirant, conegudes per les senyores valencianes que hi aparèixen en tertúlia. 239 33 Capítol 3 temps se fóran entesos. Seian als peus de la primera reina, Priscian, Uguici, Papias, Catholicon, Isidoro, Alexandre e molts altres. Semblantment totes les altres dees tenien molts imitadors e servidors en multitud copiosa, los quals, per gràcia de brevidat, lleixaré de nomenar. (Curial, III.83) Potser l’anònim autor del Curial també coneixia el Comprehensorium (manuscrit, en aquest cas), però això no és ara el moment d’esbrinar-ho. La introducció de la impremta a València En acarar-se Roc Chabàs (1905, 281) amb l’ús figurat del verb pinçar, que el narrador inclou en la captatio benevolentiae del Prefaci: Que a caplleuta soplic, exorte, lo que reporte e tinc emprès sia remès, no pas scapçat (...) mas sols pinçat e corregit, llimat, llegit o bé escoltat, sia acceptat benignament. (144-59) fa un comentari en què trobem la insinuació que l’obra presentaria més coherència contextual amb una datació més tardana que l’habitualment admesa de 1460. Diu mossèn Chabas: “Si Roig hubiera escrito su libro después de la introducción de la imprenta en València, creeríamos que se refería a las correcciones de la composición, que se hace valiéndose de las pinzas para sacar los tipos”. A continuació, per salvar la datació convinguda, 240 Introducció a l’Espill suggereix una interpretació forçada, com a metàfora sanitària: “acaso tenía presente, como médico, el instrumento de que se servía para poner y sacar los hilos al curar las llagas”. Així doncs, segons la més raonable accepció metafòrica de pinçar derivada del treball d’impressió de textos, un nou terminus a quo per a aquesta part del Prefaci de l’Espill fóra l’any 1474, en què començà a funcionar la primera impremta a València. 35 3.6. Fonts Com a fonts de l’Espill, han anat proposant-se diverses obres, al llarg del temps. Morel-Fatio (1886) va assenyalar, pel que fa al contingut misogin, el Corbaccio (1354-55), de Giovanni Boccaccio, Les lamentations de Mathéolus (1371-72), 36 de Jean Le Fèvre (autor de la versió francesa del Liber lamentationum Matheouli, de la fi del segle XIII), el Corbacho (1438), 37 d’Alonso Martínez de Toledo, i Les Quinze Joies de mariage, anònim francès de 35 De forma concordant, les dues altres recurrències conegudes del verb pinçar, aplicat a un text literari, són de 1493 i 1531. Es tracta de l’Endreça de la Istòria de la Passió: A vos donchs excelsa humil abadessa del sant monestir de la Trinitat dreçam nostra tela texid'ab gran pressa y puix en l'entendre sou gran doctoressa pinçau la vos tota per gran caritat. (vs. 6-10) i dels versos Als peritíssims lectors que acompanyen l’edició prínceps de l’Espill: Portant en sa llengua tan gran elegància, segons lo trobàrem volguérem dexar-lo, puix fóra difícil i gran arrogància pinçar tals conceptes, mudant la substància i vici i gran culpa en res alterar-lo. (vs. 16-20) Una altra accepció del verb pinçar, aplicada en sentit literal als pèls de les celles o d’altra part del cos, connotada negativament en contextos de crítica a les dones, es troba al Sermó del Bisbetó: “Usen les celles pinsades e’ls fronts lluents” (DCVB, pinçar), al Llibre de les dones: “Porten les ceyles arcades e pintades e pinçades” (DeCat, pessigar) i a l’Espill: “Lo pelador, / mudes, pinçar, / i l'ençofrar / al raig del sol / en juliol / los és plaent” (vs. 584-89). No és gens probable que l’expressió idiomàtica Pinçar un text, sempre connotada positivament, prenga fonament en l’expressió literal Pinçar les celles, tot i que tant l’una com l’altra tenen el significat de ‘retocar, arreglar’ els objectes pinçats respectivament. Com també té, aquest significat, pinçar una tela. 36 Posteriorment, R. Cantavella (1992: 139-145) i A. I. Peirats (2003a) han estudiat la relació entre aquesta obra i l’Espill. 37 R. Miquel i Planas (1929-50) presenta un detallat estudi comparatiu dels préstecs entre el Corbacho o Reprobación del amor mundano i l’Espill (1936-42: XLVI-LXVIII). 241 Capítol 3 primeries del segle XV. Farinelli (1905) hi va afegir el Maldit bendit de Cerverí de Girona. Chabàs (1905) va documentar una gran part de les referències a la Bíblia que hi ha a l’obra. 38 Nicolau d’Olwer (1913) apuntà, respecte a un episodi de l’obra, que “lo Spill no fa més que repetir lo que’s llegeix en els Proverbis d’en Guillem de Cervera”. Miquel i Planas afegí com a fonts Lo Somni (1399), de Bernat Metge, “en sa part relativa a les dones, que té un estret parentiu ab la obra valenciana, per rahó d’un fons comú a abdues produccions” (1929-40: XXXIII), 39 la compilació hagiogràfica La llegenda àuria de Jacopo de Varazze i “algunes altres obres que les nostres notes especifiquen, com la Vida de Sant Vicent Ferrer, ademés d’algun llegendari de l’ordre del Llibre dels set savis o del Dolopathos” (1929-40: XXXVI). Cantavella (1992: 119, 51, 76) apunta com a fonts de l’Espill les Etimologies de sant Isidor, el Llibre del tresor, de Brunetto Latini, i el Decameró, de Giovanni Boccaccio, segons les respectives traduccions catalanes de començament del segle XV. Hauf (2001) creu “més que probable” la influència de l’Speculum humanae salvationisi sobre l’Espill. Altres autors, en fi, han posat de manifest que l’autor de l’Espill també devia conèixer les grans Cròniques catalanes, el Valeri Màxim traduït per Antoni Canals, les Cento novelle antiche o Novellino, el Liber facetiarum de Poggio Bracciolini, a més de tractats de sanitat i altres obres de caire didacticomoral. Tot un saber enciclopèdic, certament. La recerca de concordances temàtiques i lingüístiques entre una obra determinada i unes altres d’anteriors o coetànies és el procediment general que fem servir per poder determinar possibles fonts de l’obra en qüestió o influències sobre aquesta, alhora que aprofita per aclarir-ne passatges i ressons obscurs. Més en concret i d’una manera més sistemàtica, l’aplicació del mètode de les concordances fràsiques facilita aquesta recerca, ja que, sovint, una concordança fràsica detecta l’existència d’altres coincidències més extenses, entre els respectius fragments de text que envolten les UFs concordants. A més, permet plantejar la qüestió de la indagació de fonts, A. Carré (2006: 837-43) inclou un complet índex dels motius bíblics presents a l’Espill, la major part dels quals explicats als Comentaris (2006: 601-807). 39 R. Cantavella (1992: 151-54) ha estudiat passatges i motius de l’Espill, relatius a les dones, dependents de Lo Somni i, en alguns casos, ha mostrat la dependència de totes dues obres envers el Corbaccio. 242 38 Introducció a l’Espill préstecs i interdependències sobre bases més rigoroses que les habituals, sovint fonamentades en l’avaluació discrecional d’aspectes tematològics i sense parar atenció suficient als aspectes lingüístics. Així, per exemple, els tòpics i els motius bíblics, glossats i reinterpretats ad libitum pels teòlegs cristians, constituïen una cosmogonia referencial comuna a l’Edat Mitjana i passaven d’uns autors a altres, d’unes obres a altres, formant una xarxa d’interdependències que, de vegades, resulta difícil de precisar en la seva transmissió concreta. Aleshores és quan ha d’intervenir la consideració dels aspectes lingüístics de la indagació (lexicològics, fraseològics i sintàctics), que són els que permeten argumentar amb precisió l’existència de dependències textuals. Que un determinat motiu figuri en una obra i es repeteixi en una altra de posterior, l’autor de la qual podia conèixer la primera, no implica necessàriament que hi hagi dependència; però si les construccions sintàctiques, lliures o, encara més, codificades, hi són coincidents i si hi ha concordances lèxiques i fràsiques significatives, aleshores és quan hi ha raons per afirmar-ne la dependència. En aquesta indagació de fonts, préstecs i dependències cal anar molt en compte quan hi ha traduccions pel mig, ja que la incorporació d’unitats lèxiques de la llengua original a la llengua receptora i, en general, les creacions i innovacions lingüístiques que fa el traductor són elements de gran importància per determinar paternitats expressives i trets estilístics. Fent ús del mètode exposat, presentarem detalladament algunes possibles i molt probables fonts de l’Espill, sense oblidar que, per a determinar de forma fefaent que tal obra és font de tal altra, sempre caldrà anar més enllà i aportar altres elements de relació textual i contextual entre l’obra estudiada (amb la vida literària del seu autor, si és coneguda) i la possible font (on aquest autor ha begut). 3.6.1. Lo Somni de Bernat Metge L’afirmació genèrica sobre la dependència de l’Espill envers Lo Somni no va estar concretada per Miquel i Planas mitjançant l’exposició d’influències 243 Capítol 3 precises, temàtiques i lingüístiques, entre ambdues obres. Al treball mencionat adés (Guia 1998), s’hi exposen moltes concordances lèxiques i fràsiques (que apareixen, sovint, en contextos temàtics semblants) entre ambdues obres. N’exposarem algunes. Tirèsias, aparegut en somni a Bernat Metge, comença el seu maldir contra les dones acusant-les de dues coses: 1) no amar “altra cosa sinó son propi cos e delits”; 2) no haver “animal en lo món menys net que fembres”, sobretot a causa de “llurs necessitats e malalties (...) les quals serien vergonyoses exprimir”. El primer d’aquests motius és amplament desenvolupat a l'Espill, quan la primera muller del narrador es lloa a si mateixa: “un cos tan bell, / alt com plançó” (vs. 2777-78) o quan Salomó, també aparegut en somni al narrador, li diu: “Si n'escoltau / qualsevol d'elles / dir meravelles / e grans llaors / del llur bell cors” (vs. 7732-36). Pel que fa al segon motiu, l'autor de l'Espill no té cap vergonya d'explicar-ho per menut, desenvolupant la menció encara púdica de Metge respecte a la manca de netedat de les dones: “D'altre pudia / quan li venia / son ordinari, / sens pus pensar-hi, / cames e cuxes / les calces fluxes, / tot se n'omplia; / (...) / llançava el drap / per los racons, / davall caxons, / entre la palla; / (...) / Mig any vestia / una camisa / de sa divisa / gentil brodada, / tota clapada / de roges flos; / nunca del cos / sinó podrida, / trossos partida, / la's despullava” (vs. 2383-2411). I encara hi tornarà més endavant amb descripcions del mateix estil: “No dura poc / ser menstruoses, / molt enujoses / lo quart del mes; / per tant jamés / les dones gregues / monges e llegues, / ni les juïes, / vuit o nou dies / mentres sang tenen / no van ni vénen / a Déu pregar: / al temple entrar / no els és permès; / en l'estiu més, / per tant com puden. / Del drap que es muden, / fetilles fan” (vs. 9640-57). Al segon paràgraf del parlament de Tirèsias, en llegir: E per haver especialment la carn lluent e clara, no curants que n'envelleixen abans de temps e en perden les dents e puden fortment, sinó que les aigües, perfums, algàlia, ambre e coses 244 Introducció a l’Espill aromàtiques que porten supleixen llur pudor, pinten-se ab innumerables ungüents e colors. no podem menys que relacionar fraseològicament i temàtica aquestes acusacions amb les que fa Salomó, a l’Espill:: Si mai te tempta la llur empremta tan afaitada e repintada, per ta defensa dins què són pensa. Veu-les lluents; no tenen dents; alcofollades, d'ulls afollades; per l'emblanquir perden l'oir, e l'olorar per l'ensofrar. (...) Si et paren belles ab tals ufanes, no te n'enganes; lleva'ls les robes, mira què hi trobes, llava'ls la cara ab aigua clara, (...) Doncs no t'inflames per llurs pintures ni brodadures, (...) Tu no adores ses alcandores ni les lligasses 245 Capítol 3 per les carasses ni lluent pell. (10005-55) on hom pot observar la coaparició d'uns mateixos recursos lèxics, en fragments curts i versos pròxims, usats amb un mateix contingut semàntic, com ara la carn “lluent” i la pèrdua de les “dents” de les dones, significativament consecutius en un text i l'altre, a més de la reiteració de “lluent pell” al darrer vers, i l'ús de l'adjectiu “clara”, que no hi és gaire lluny, a l'Espill, encara que aplicat a l'aigua. I si, a l'Espill, llegim que les dones van repintades i alcolfollades, al maldit de Tirèsias també trobarem, unes línies més avall, “l’alcolfoll i les pintures”. I si a l'Espill, Salomó alerta el narrador sobre les brodadures i les alcandores, a Lo Somni, Tirèsias ja les acusava, abans de posar-se l'alcofoll i les pintures, de dur “alcandores brodades”. Pel que fa al “puden fortment” de Lo Somni, em remet als versos de l'Espill reportats més amunt i, encara, a aquests altres: “si gens se muden / olen e puden (vs. 776768); quant al remei de la pudor amb “aigües, perfums, algàlia, ambre e coses aromàtiques”, l'Espill hi tornarà en diverses ocasions, com ara: “ans de matines / ella es llevava / i es perfumava / fent-se ben olre” (vs. 2546-48), “e sí hi ampraven / pegats de llambre, / benjuí, ambre, / aigües, almesc” (vs. 2672-75), “aigúes, mosquets, / perfums, pevets / amb què bé olen” (vs. 8339-41), a més de la contarella d'aquella reina que, “farta d’algàlia” (v. 9354), perdè el seu fill. Seguint endavant amb el text de Lo Somni, aniríem trobant tot de concordances amb l'Espill, petites i grans, com ara: Que les dones volen vestidures que “sien de fins draps” i que “en rosseguen dos palms per terra”, relacionables amb els versos: “car totes van / ab grans entulls, / pompes, ergulls, / (...) / draps de gran preu; / ab gran menyspreu / tot ho rosseguen” (vs. 7630-39). Que “llurs cambres e altres llocs secrets trobaràs plens de fornells, d’alambics, d’ampolles”, concordant amb “lo seu caxó / ple d’ampolletes” (vs. 3068-69); o que “elles primerament se meten davant un gran espill”, que concorda amb “clar és de dia / quan es desperten, / l’espill concerten / per oratori” (vs. 5366-69). Que les dones es queixen, dient: “aquest vel no és bé ensafranat”, mentre el narrador de l'Espill diu: “dones trobí / molt divisades / 246 Introducció a l’Espill ensafranades / ab mil tocados” (vs. 3412-15); o que les mullers, a més de “gonelles” i “vairs parats”, “demanen als bèsties de marits (qui tantost los ho donen) fermalls, anells, perles, collars, paternostres, manilles, correges, moltes vestedures e diversos ornaments. E pus són bé arreades...”, d'acord amb el subsegüent relat de l'Espill, on el marit consent a tot: “jo proveí / e l’arreí / perles, robins, / velluts, setins, / conduits, marts, vais, / vervins, duais, / percots, gonelles, / anglés, bruxelles / e bell domàs” (vs. 2065-73) i “jo só qui compre / alfarda, treça, / llistada peça, / bell drap de coll, / corda, trescoll, / bonys e polseres, / spill, orelleres, / crespina, trena, / collar, cadena, / coral e lambre, / àloes, ambre, / prou adzebeja, / claver, correja” (vs. 2154-66). Que allò de “jamai en llur llit no s’hi dorm. Tota la nit despenen en plets e qüestions, dient cascuna a son marit: ‘(...) Cuidats vós que sia modorra...?’” concorda amb el fragment on el narrador de l'Espill concreta aquestes acusacions en la seva primera muller: “porcell grunyent / tota la nit / era en lo llit; / com se gitava / (...) / aprés rallava / si jo callava / no responent. / Deia: ‘Dolent, / só endiablada / o só orada? / No em responeu? / Mal esclateu’” (vs. 2354-70), de manera que fins i tot l'estructura del relat –es concordant, amb la interpel·lació de la muller al marit, en forma interrogativa, a més de les analogies de situació i de lèxic. Que en acusar les dones de golafres, afeccionades a “gros capó”, “perdius, faisans, tords, gallines”, “malvasia, grec”, “brous de tartugues”, “molts ous ben frescs, ab fin gingebre”, les mateixes menges i bevendes són puntualment consignades a l'Espill: “perdius, gallines, / pollets petits, / juleps, solsits, / ous ab gingebre / (...) / fin tartugat / i caponat” (vs. 2660-82). Així mateix, en passatges de significació semblant, llegim les mateixes construccions en les dues obres: “Una vil fembra” (Lo Somni, l'Espill), “Fuig a tot lloc” (Lo Somni) i “Fuig de mal lloc” (l'Espill), “mals dies i pitjors nits” (Lo Somni) i “mal tallat, / pijor forrat” i “mal dinar, / pijor sopar” (l'Espill)... De fet, en molts aspectes, podem dir que Lo Somni és una mena de guió per a l'autor de l'Espill, que el desenvolupa prolixament i en vers. Des d’un punt de vista més estrictament fraseològic, trobem utilitzades en les dues obres les col·locacions i locucions: Perdre el temps, En suma, 247 Capítol 3 Noves rimades, Cor de pedra, No curar de pus, Adés..., adés, Donar bon recapte, Fugir d’avinentesa, En mal guany, Fer nosa, Obrir les orelles, Daurar l’estany, Tenir a prop, Posar en obra, etc. Així mateix, Solemne festa s’hi troba en contextos semblants: les dones volen, segons Lo Somni, “noces e convits e solemnes festes” i les parentes de la primera muller del narrador de l’Espill li exigeixen de celebrar les “bodes” (v. 2211) amb “solemne festa” (v. 2257) i molts “convidats” (v. 2310). En algunes ocasions, les UFs concordants presenten variants, com ara les que podem observar entre “no mereixerien que em descalçassen” (Lo Somni, III) i “han per indigne, / en son parlar, / d’ensivillar / la llur sabata” (Espill, 578-81), entre “ella no és digna de seure ab mi en un banc” (Lo Somni, III) i “mai muller pendre, / mas viure franc; / mai en un banc / seure, ne taula” (Espill, 15574-77), entre “no serien presades un ciuró” (Lo Somni, III) i “e menys lo preen / que un fesol” (Espill, 528-29), o entre “una flor no fa primavera” (Lo Somni, III) i “una oroneta, / cert, no fa stiu” (Espill, 1524041). En general, l’ús coincident d'unes mateixes unitats fràsiques per part de dos autors no implica necessàriament cap relació d'interdependència entre ells... tret dels casos en què sabem del cert que un dels autors llegia l'altre i que n’hi ha un cert nombre de concordances fràsiques (a més de les lèxiques) entre ells, en contextos temàtics semblants. De vegades, la influència d'una UF del primer autor sobre el segon es realitza només a mode de recordatori, provocant l'ús d'una variant, com probablement s’esdevé en alguns dels casos anteriors. En aquest sentit, els estudis de fraseologia diacrònica mostren que la competència fraseològica (especialment, la parèmica) d'un autor depèn tant o més de les lectures que no de l'oralitat, contràriament al que hom solia creure que passava. 3.6.2. Versos proverbials de Guillem de Cervera Aplicant el susdit mètode de les concordances fràsiques (les quals impliquen l’existència d’altres concordances, lèxiques i temàtiques), hem pogut ampliar la documentació que avala, com a font de l’Espill, els Versos proverbials, 248 Introducció a l’Espill composició de caire didacticomoral, del segle XIII, en llengua occitana, de Guillem de Cervera (Guia 1998). 40 Amb tot, és difícil discernir en quin cas una obra de caire didacticomoral és font d'una altra de creació literària, ja que la literatura de tipus sapiencial —com ara els Versos proverbials de Guillem de Cervera, les Paraules e dits de savis i filòsofs de Jahudà Bonsenyor, els Dístics de Cató, la Doctrina moral d'en Pacs, etc.— són temàticament coincidents i, sovint, les obres més modernes repeteixen, gairebé literalment, proverbis i sentències de les més antigues. Així, alguns fragments dels capítols 181 i 328 del Tirant foren presentats per Nicolau d'Olwer (1905) com a manlleus, en principi, de la Doctrina moral d'en Pacs, però potser també de l’obra de Jahudà Bonsenyor, copiada per Pacs, alhora que d’Olwer no es descuidà de posar en nota les concordances que n'hi ha amb els Versos proverbials de Guillem de Cervera o amb les versions catalanes dels Disticha Catonis. De vegades, però, la dependència es pot manifestar nítidament i diferenciada, com és el cas d'un parell de proverbis de Guillem de Cervera, reproduïts literalment, en versió catalana, al capítol 172 del Tirant, tal com ho va assenyalar Nicolau d'Olwer (1905). De fet, aquestes dues estrofes: 397 Can en la rocha veyràs lo pas de la serpén, de ta moyler sabràs tot son entendimén. 398 Hom no sap de l'aucell volan ó·s pausarà, ne·s fay del jovençell si bos o mal serà. a les quals caldria afegir la consideració d'aquesta altra: 400 Can veyràs lo camí qu'en la mar fay la naus, poràs far bona fi c'ab vil femna·t repaus. 40 R. Cantavella (1992: 138) ja va afirmar encertadament, però sense aportar-ne justificació, que l’autor de l’Espill “mostra conèixer clarament” els Proverbis de Guillem de Cervera. 249 Capítol 3 no són altra cosa que recreacions del proverbi bíblic 30.18-19: Tria sunt difficilia mihi, et quartum penitus ignoro: viam aquilae in caelo, viam colubri super petram, viam navis in medio mari et viam viri in adolescentia, la qual cosa és ben explicitada al Tirant, en paraules de Carmesina: E no sabeu vós què dix aquell savi Salamó?: “Tres coses són a mi difícils de conèixer, e la quarta no puc saber: la via de la nau en la mar; la via de l’ocell en l’aire; la via de la serp en la roca, e la via del jove en la sua joventut quina serà” E són los versos aquests: Quan en la roca veuràs lo pas de la serpent, de la dona sabràs tot son enteniment. Hom no sap l'aucell volant on se posarà, ni el fat del jovencell si bo o mal serà. (cap. 172) El passatge concordant de l’Espill el trobem posat directament en boca de Salomó: Llur vana via no es pot trobar; ans en la mar, on és passada nau aviada, se trobaria, e es mostraria alt senderola per llà on vola l'ocell en l'aire. (7004-13) 250 Introducció a l’Espill Els Versos proverbials devien gaudir d’una certa circulació, ja que l'estudiant de Saragossa que, al segle XIV, va fer el recull paremiogràfic Romancea proverbiorum va incloure en la seva col·lecció el proverbi referent al pas de la serp per la roca amb la mateixa codificació que Guillem de Cervera. Una altra estrofa de Cervera, situada en un context dedicat a explicar casos de dones dolentes: 999 La reÿna d'Espanya volch son fiyl matzinar —e fo bé causa stranya!—, per sarraí usar. ha inspirat un fragment de l’Espill, tal com ja ho va observar d’Olwer (1913): Cert bé tingué iniqua fúria e gran luxúria una en Castella reïna vella, mare del rei, cercant remei a sa calor, per folla amor d'un tagarí, donant verí al rei fill seu. (9494-505) Entre altres casos d’exemples de dones dolentes, retrobem el del personatge bíblic Tamar, de la qual en parla el proverbi 558: 558 No voyles lonjamén sols ab parenta 'star: 251 Capítol 3 ajes remembramén del frayre de Tamar. i que, segons les anotacions de Joan Coromines (1991: 163-64), tant podria tractar-se de la nora del patriarca Judà, que jaguè amb el seu sogre, un cop mort el seu marit (Gènesi, 38.6), com de la germana d'Absalon, que jagué amb Amnon, germanastre d'aquest i tots dos fills de David (Segon llibre dels Reis, 13.14). A l’Espill, tots dos episodis apareixen reportats en sengles passatges: Lo prom de Judes, ja vell e sogre, sa nora ab logre lo penyorà, d'ell s'emprenyà de dos en una. (8640-45) Qui lo gran dan pot estimar qual per Tamar se feu Amon? Cert Absalon per ço el matà. (10168-73) i un dels dos deu estar inspirat en el proverbi 558 de Cervera. Potser sigui el primer, ja que els versos de l’Espill van immediatament després d'uns altres dedicats a Lot: Lot ja vellard lo deceberen, d'ell conceberen ses filles drudes. (8636-39) i Lot també apareix en un dels proverbis de Guillem de Cervera, pròxim al dedicat a Tamar: 252 Introducció a l’Espill 530 Lots can fo enbriachs ab sa fiyla pequet: per ço de vi no.t pachs c'ab Lot mans hom n'erret. Cal dir, en tot cas, que el tema de Lot i ses filles es força recurrent a l'Espill: Ni cometé, de vi torbat e crapulat, com Lot, incest. (11224-27) Pren per pilot aquell prom Lot, hoste tan bo; ses filles no... (12449-52) Així mateix, la història bíblica de Dina, filla de Jacob, que es lliurà carnalment a Sichem (Gènesi, 34), apareix en l’estrofa: 513 Na Diana y anet per les dones veser: En Xixen la trobet qui.n fe tot son plaer. i en uns versos de l’Espill, que hi concorden (subratllem, sobretot, la concordança entre veser i vaivera, aplicats a la indiscreta veedora Dina): També na Dina morir deguera per ser vaivera. (15848-50) Assenyalem, també, alguns paral·lelismes estrictament fraseològics entre les dues obres. El primer vers de l’estrofa 48 dels Versos proverbials diu: “Ben és orb qui orb guia” i a l'Espill llegim: “Si cec orp guia / erren la via” (vs. 13199-200). La comparació de les apetències sexuals de les dones amb la 253 Capítol 3 immensitat de la mar figura a l’estrofa 101: “Aytan tart com la mar / tenràs femna bastada” i als versos 12383-85: “Les dones totes / saps que són glotes / més que la mar”. L'expressió metafòrica sembrar espines és usada a les estrofes 208: “Qui fa mal en jovén, / e·l camí semna espines” i 283: “Mas si sempnas espines / no cuyts rasims cuylir”, així com als versos 3652-53: “Qui espines sembra, / descalç no vaja”. La poca inclinació a l'amor o la pietat expressada mitjançant la metàfora de tenir el cor dur com una pedra, la trobem a l’estrofa 384: “Cil c’à dur cor com peyra” i als versos 3089-90: “cor endurit, / dur, empedrit”. El parell lèxic format pels noms de dos ocells femelles, la tortra i la coloma, el trobem a l’estrofa 657: “Tortra vol soledats, / e coloma, companya” i als versos 7744-53: “com tortra casta / (...) / simpla coloma”. La col·locació Glòria vana apareix a l’estrofa 675 i al vers 12100, respectivament. Els dos primers versos de l’estrofa 734 fan així: “Nauchiers guarda la nau / de la rocha ferir” i la mateixa expressió, amb una significació moralitzadora semblant, figura als versos 8542-45: “Doncs qui no squiva / ferir les roques / ab semblants coques, / naus, caraveles”. Una de les clàusules del proverbi de l’estrofa 1120: “Punçellatges, en temps, / en morts, no·s pot cobrar” figura també a l'Espill: “Que el temps passat, / mal compassat, / perdut, no es cobra” (vs. 15561-63). El proverbi d’origen bíblic, que sovint trobem atribuït a Salomó, Tres coses giten hom de casa: fum, pluja e mala fembra (Llibre de tres, 26), figura a l’estrofa 173: “Fum geta de maysós / senyor —ço sap cascús—, / estellís e dragós, / e mala femna pus” i, en una referència desautomatitzada i parcial, als versos 13599-601: “Com a fumosa / casa plujosa / e descoberta”. Finalment, observem que el tema de l’Espill –el versicle del Càntic dels Càntics: Sicut lilium inter spinas, sic amica mea inter filias-- també havia estat literaturitzat per Guillem de Cervera: 557 Sí com lis entr' espines la mia amica 'stay, entre les fuyles clines al vent qui las dechay. 254 Introducció a l’Espill 3.6.3. Obres de Francesc Eiximenis Morel-Fatio (1885) va considerar que el Llibre de les dones (c. 1396), de Francesc Eiximenis, era una possible font de l’Espill, especialment els capítols 24, 54, 61, 97 i 301, que va reproduir com a apèndix al seu Rapport. Aplicant-hi el mètode de les concordances fràsiques, els possibles precedents de l’Espill no només es troben als susdits capítols del Llibre de les dones sinó a la resta de l’obra d’Eiximenis, 41 com veurem a continuació. La locució verbal Tenir sang a l’ull, definida per diversos autors, amb variants: ‘ésser irascible o puntós’ (DCVB, sang), ‘ser honrat, tenir vergonya, ser home de bé, etc.’ (PCC, S 299), ‘tenir un temperament enèrgic, promte a enfellonir-se’ (Miquel i Planas 1950, 267), apareix usada al Terç del Chrestià (1384): “Mas si veen que y haja negú que’ls tingua l’ast al foch, o que haja sanch en l’ull, tantost baxen lur gatzara” (cap. 121), en un context exactament igual al que veurem a l’Espill, el de les dones que només respecten un poc els homes geniüts: “Si en lo blanc / de l’ull té sang / i’l veen hom, / algun queucom / és reverit, / un poc servit” (vs. 511-16). Matheu i Sanç va traduir aquest fragment així: “Si brio tiene, / algo asistido / es, y temido”. La locució adverbial Sens cap ni centener, aplicable a persones sense seny ni fonament de raó, és usada per Eiximenis al Terç: “No tenir cap ni centener” (cap. 377) i al Llibre de les dones: “Ni fus ni filosa, ne cap ne centaner” (cap. 11), mentre que a l’Espill també n’hi ha un eco: “Sens centener / són la madexa” (vs. 7800-01), en tots tres casos amb funció modalitzadora del discurs, en el sentit d’intensificar la manca de seny de les dones. També apareix al Tirant: “No hi trob cap ni centaner” (cap. 132). El proverbi D’armes i d’amors, a un plaer cent dolors, que denota que l’amor –i la guerra— comporta moltes més penalitats que satisfaccions, és R. Cantavella (1992: 138) fa l’observació següent, sense passar més avant: “Quant al Libre de les dones del franciscà, i al mateix Crestià, hi apareixen diversos motius en comú [amb l’Espill], però provinents de fonts populars i, per tant, de difícil filiació. Tanmateix, seria estrany que un prohom valencià del segle XV no conegués Eiximenis”. 255 41 Capítol 3 esgrimit per Eiximenis en diverses ocasions: “Diu Titus Livius (...) que tres coses són a l’hom sobiranament plaents (...): la primera sí és carnal amor, car diu que hom amant molt carnalment, a un gog que aja, ha cent dolors; la segona és fet d’armes...” (Dotzè, cap. 717), “D’armes e d’amors, a un plaer cent dolors” (Terç; PCC, G 1094), “Guarda quin càrrec és nodrir infants, car costen sens fi, e a un plaer que n’hages, n’auràs cent desplaers” (Llibre de les dones, cap. 32), “Dix l’eximpli que d’armes e d’amors, a un plaer cent dolors” (Llibre de les dones, cap. 83); posteriorment, el trobem al Tirant: “D’amor (...) a un plaer, cent dolors n’aconsegueix hom” (cap. 234) i a l’Espill: “A un plaer / hauràs certer / tantes dolós, / quantes suós, / treballs de mort, / a un deport / ha l’hom de armes!” (vs. 10217-23). Per cert, que algunes edicions de l’Espill adopten, en aquest passatge, una puntuació incorrecta, perquè tallen l’oració amb un punt després de “dolós” i trenquen, així, el proverbi, que no han sabut reconèixer. El proverbi Per a tot buf hi ha baf, que indica que sempre pot haver-hi una rèplica, construït a partir del joc d’opòsits dels mots onomatopeïcs buf i baf, o variants, és usat reiteradament per Eiximenis: “E si a tot buf no han baf...” (Terç, 121) i “Que a tot buf aga baf” (Llibre de les dones, 87), amb una significació anàloga a la que n’hi ha en un sermó de Sant Vicent Ferrer: “Mon fill, porta al costat dret aquesta dagueta, e si degú te diu “bif”, tu di-li “baf”; mostra mon fill de qui és” (citat per Roc Chabàs). Eiximenis també usa freqüentment una sola de les clàusules: “Tot és passat en un buf” (Dotzè, 604), “Axí’s perdria tot lo món en un buf” (Dotzè, 814),“La vida del món és passada en un buf” (Dotzè, 883) i “En un buff s’haurà pensada la falsia” (Llibre de les dones, 11). A l’Espill figura: “Si responia, / sols digués “buf”, / havia “xuf”, / si deia “baf”, / tantost lo “çaf” / al cap sentia” (vs. 3034-39), amb una funció descriptiva i, alhora, modalitzadora del geni trencallós de la dóna envers el seu marit, el narrador protagonista. A la traducció de Matheu i Sanç, s’hi agafen uns altres elements de joc fonètic: “Si respondia, / por dezir pan / dezía “dan”; / si digo sol, / al punto “col” / a ella se oía”. 256 Introducció a l’Espill La locució Fer del cel paella, ‘enganyar’, és usada freqüentment per Eiximenis: “Faran a tots sos súbdits del cel paella” (Dotzè, 606), “Fa l’hom del cel paella” (Dotzè, 781), “No s’enguanen la un a l’altre, ne’s diguen falsies, ne s’embacinen, ne’s façen del cel paella” (Llibre de les dones, 62), “Fer t’à del cel paella” (Llibre de les dones, 83). També la trobem als Sermons de fra Vicent Ferrer: “Guardat-vos de llogre e de usura e de censals injusts (...). No façats a Déu del cel paella”, “Déus bé sap què vol dir emprestar a censal; del cel li volen fer paella” (Schib 1977, 246) i al Llibre de fra Bernat: “E ja'm volets fer en un pont / del cel paella?” (v. 989-90). Amb aquests precedents, la retrobem a l’Espill: “De carabassa / ne fan cistella, / del cel, paella” (vs. 5500-02), al costat d’una altra locució de significat sinònim, per tal de reforçar-ne el sentit. L’apotegma de sant Pau Val més casar que no cremar (Corintis, 7.9) apareix reportat, bé que amb codificacions diferents, al Llibre de les dones: “Per tal sent Pau, Prima Corinthiorum, dix axí: Cascú haja muyller, e açò per esquivar tota fornicació” (cap. 64) i a l’Espill: “Com dix Sent Pau: / més val casar / que no cremar” (vs. 10184-86), en ambdós casos amb la fórmula d’inserció formada per la menció de l’autor de la citació i el verb de dicció “dix”. El proverbi Qui s’allunya dels seus, l’aïra Déus, que adverteix que qui es desapega de la seva família acaba lamentant-ho, l’usa Eiximenis, al Dotzè: "Per tal diu l’exempli comú: Partex-te dels teus e aïrar-t'à Déus" (cap. 720), i Francesc de la Via, al Procés de la Senyora de Valor contra en Bertran Tudela: “Haugatz com ho diu clar aycests eximplis breus: / luny·t tu de los teus / e·z ayrar-t’à Déus” (vs. 2497-2500), alhora que també el reportava Refranys en prosa catalana glossats, perquè a la seva traducció figura: Quien de los suyos se alexa, Dios lo dexa (VI.7). A l’Espill, s’hi insereix amb funció argumentativa, com a conclusió moralitzadora del relat anterior: "La vella enterca, / puis que mal cerca / dinés primés, / ha volgut més / captivitat / que llibertat, / llançat riquea, / cercat pobrea. / Llunya's dels seus, / ira-la Déus" (vs. 1207-11). La majoria d’editors de l’Espill, en no conèixer el proverbi, han separat els dos versos, lligant el primer a la frase anterior i convertint el segon en una exclamació exhortativa: “Ire-la Déus!”. 257 Capítol 3 El proverbi Tant va el cànter a la font que a la fi es trenca, significant que la reincidència sol arribar a acabar malament (DCVB, trencar; no s’hi cita l’Espill), figura al Dotzè: "Diu hom que tant va lo cànter a la font fins que trenca" (cap. 597) i a l’Espill: "Qui molt s'ensaja / a l'aigua anar, / ell ha llexar / lo coll o l'ansa" (vs. 3654-57). És curiós observar que, dintre de la paremiografia catalana, la codificació amb coll i ansa deu ser variant valenciana, ja que només es retroba al compendi de Carles Ros (1733): Tantes voltes va el cànter a la font, qu’ell deixa coll o ansa i al diccionari de Joaquim Martí Gadea (1891): Tantes voltes va el cànter a la font, que’s deixa l’ansa o el coll. A la traducció castellana del refranyer perdut Refranys en prosa catalans glossats, també hi és, amb una presència parcial que requereix la complicitat del lector: “E no te olvides dezir el peligro del cántaro que muchas vezes va a la fuente etc.” (Refranes famosíssimos y provechosos glosados, III.23) (Conca 1994, 514-16). El proverbi A dona barbuda, de lluny la saluda, que aconsella fugir de dona madura, experimentada i amb autoritat, l’usa Eiximenis al Dotzè: “Per tal diu lo proverbi que a fembra barbuda, de luny la saluda; de luny o de prop, lo bastó té a prop” (cap. 815) i, després, la següent menció catalana que en coneixem és la de l’Espill: “Lo capellà / quan me’n parlà / bé dix: “barbuda”; / “lluny la saluda”, / diu la referta” (4407-11), on apareix en un context dialògic, partida en dues intervencions, entre el “bé dix” referit al capellà, que diu en versos anteriors: “Io us vull trobar / muller barbuda, / una tenguda / en gran estima” (vs. 4236-39), i el “diu la referta” del narrador, que és una fórmula d’inserció proverbial prototípica. Altres referències a la locució nominal Dona barbuda es troben en un dels proverbis del Llibre de tres: “Tres maneres hi ha de fembres: fembra barbuda, mamelluda e collonuda” i al Col·loqui de dames: “Mes jo renec de la barbuda” (v. 490). El proverbi De vell, el consell, més ençà dels precedents grecs i llatins (Senectus primum consulenda), té com a primera documentació catalana coneguda la del Dotzè:: “Han aconsellat les Escriptures e los Pares passats que tostemps degam aver los consells dels vells” (cap. 715). Posteriorment, 258 Introducció a l’Espill també n’hi ha referències al Tirant: “Pensà en si que aquest moro vell li daria algun bon consell” (cap. 299), a Lo somni de Joan Joan: “Car bé coneix que quants vells són / ensems ab ell, / són molt millors per a consell / que per a brega” (vs. 1410-13), i a l’Espill: “Serà consell / de l'home vell” (vs. 707-08), amb una funció argumentativa, en remetre a la pròpia experiència del narrador, ja escarmentat, que vol ensenyar els joves. De la sentència bíblica Si un cec guia un altre cec, tots dos cauran a la fossa (Mateu, 15.14), a més de la referència que ja hem vist als Versos proverbials de Guilllem de Cervera, n’hi ha abundant documentació catalana medieval: “Car si un orp vol guiar un altre, certes, ell matex cau en la fossa tot scientment, e l’altre après” (Llibre del tresor, II.61), “Car si lo un sech porte l’altre, los dos cauran de necessitat lo un darrere l’altre” (Flors de virtut, 20), “Cech menador e ductor de l’orb” (Dotzè, 774), “Car, com diu Jesucrist, si lo cech mena al cech, endòs caen en la fòvea” (Llibre de les dones, 265) i “Car, com dix lo Salvador, si lo cech guia o mena a altre cech endós cahen e’l pou o en la fòvea” (Llibre de les dones, 322). Després d’això, la retrobem a Lo Cartoixà: “No pot un cech guiar a l’altre, y si’l guia los dos caen en la fossa” (I.39), “Cecs i guia de cecs, la ceguedat sua porta en error los altres. Si lo cec guia, abduis en la fossa caen” (II.47) i a l’Espill: “Sacerdots llecs, / guiadós cecs: / si cec orb guia / erren la via, / caen abdós / dins en lo fos” (vs. 1319702), amb una funció argumentativa, ja que hi actua com a citació d’autoritat que confirma l’asseveració anterior. És digne de ser observat que, malgrat totes aquestes encunyacions catalanes, a l’obra La Vesita, de Joan Fernàndez d’Herèdia, ja s’hi intertextualitza en castellà, amb una inserció parcial que reclama la complicitat del receptor: “Anem, que per mi diran / que Quando los ciegos guian...” (Romeu ed., p. 71). De la locució verbal Metre el coltell en mà de foll, ‘anar a perdició per deixar els assumptes importants sota la responsabilitat de gent orada’, no coneixem altre precedent que l’abundant ús que en fa, bé tota sola o bé formant part d’un proverbi, Eiximenis, al Dotzè: “Posar lo coltell en mà d’om furiós”, “Posar senyoria em mans d’om orat és posar lo coltell en mans d’om 259 Capítol 3 furiós”, “Posar regiment en mans d’om axí dolent (...) és posar coltell en mà d’om furiós”, “Com deya Sèneca: posar juy en mà d’om de mala consciència no és sinó posar lo coltell en mà d’om furiós”, “Diu l’eximpli que posar regiment en mà d’om furiós e irós és posar lo coltell en mà d’om orat” (caps. 470, 497, 500, 586, 619). A l’Espill, figura amb funció modalitzadora, intensificant la perdició de qui es fia de les dones, que resol el seu significat enllaçant els versos que contenen la locució amb el vers inicial d’aquest passatge (tot de frases amb significació metafòrica semblant): “Lo qui s’hi fia [de la dona] / (...) / en mà de foll / met son coltell, / nau e castell” (vs. 7919-28). A les edicions de l’Espill, el vers “nau e castell” s’enllaça erròniament amb el posterior, en una frase sense sentit: “Nau e castell / beu en flascó”, mentre que la nostra lectura s’adequa al sentit (no pots deixar en mans d’un foll ni un coltell, ni una nau, ni un castell) i a les anotacions ortogràfiques del manuscrit. La sentència bíblica No s’han de llençar perles als porcs, que Miquel i Planas (1950, 339) designa com a “reminiscència evangèlica” i defineix ‘Indica que és inútil oferir coses de preu a qui no és capaç de comprendre’n i apreciarne el valor’, prové efectivament dels Evangelis: “No doneu als gossos les coses santes, ni llenceu les vostres perles davant dels porcs” (Mateu, 7.6), per bé que la imatge ja es troba a l’Antic Testament: “Un anell d’or al nas d’un porc: és la dona bella, però sense discreció” (Proverbis, 11. 22). En català, la cita Eiximenis al Dotzè: “E avem Proverbiorum XI: Circulus aureus in naribus suis mulier pulcra et fatua, e vol dir que bellea en fembra folla és axí com qui posava un anell d’aur al morro d’una truja” (cap. 850), la usa Lo Cartoixà: “Ni les margarites i pedres precioses de la excel·lència dels consells evangèlics no vullau posar-les davant los porcs” (I.39) i la intertextualitza l’Espill: “Perles sembrar / als porcs davant” (vs. 7984-85), de forma desautomatittzada, amb funció conclusiva de l’enfilall de metàfores que segueixen el vers: “Qui les doctrina...” (v. 7957). El proverbi L’experiència és la mare de la ciència el menciona Eiximenis, ben glossat, a mig camí entre l’apotegma d’Aristòtil i el proverbi vulgar: “Car diu hom: Quaix la experiència fa l’om mestre; e Aristòtil posa, en lo començament 260 Introducció a l’Espill de sa Methafísica, que mills obra aquell qui ha la experiència que aquell qui sap la art sens experiència. E diu que dix Polus que inexperiencia fecit casum, ço és, que defalliment de experiència fa l’om errar” (Dotzè, cap. 715). Posteriorment, el retrobem a Lo Cartoixà: “Experiència és mestra de totes les coses” (I.2) i a l’Espill: “Experiència / ne fa sciència / e bastant prova” (vs. 13549-51), reforçant el valor de veritat dels enunciats anteriors i posteriors. El proverbi Massa familiaritat engendra menyspreu, indicant que no s’ha d’abusar de les amistats, també podria procedir d’un apotegma d’Aristòtil o podria ser d’ascendència bíblica: “A la casa del proïsme, fes-t’hi rar, perquè no se n’atipi i t’avorreixi” (Proverbis, 25.17). És profusament utilitzat per Eiximenis: “E açò posa Aristòtil dient: Quod nimia familiaritas parit contemptum; e vol dir que massa familiaritat engenrra menyspreu” (Terç, cap. 129), “Com diga Aristòtil que massa familiaritat ensenya menyspreu” (Dotzè, cap. 611), “Ne tant que los dits súbdits lo menyspreen per massa familiaritat” (Dotzè, cap. 622). A Flors de virtut també és atribuït a Aristòtil: “Aristòtil diu que molta amistança o familiaritat engendre menyspreu” (cap. 20). A la Vita Christi es troba una intertextualització gairebé idèntica a la del Terç: “Segons és scrit: Quot nimia familiaritas parit contemptum, car molta familiaritat engenra menyspreu” (cap. 5), i a l’Espill llegim: “Massa privar / causa menyspreu” (vs. 13832-33), aplicat a la manera d’actuar de les beguines. La locució verbal No tenir fus ni filosa, ‘estar en oci, sense fer feina’, la usa Eiximenis al Llibre de les dones: “Axí que no tinga en res ni fus ni filosa” (cap. 11), “Ne té fus ne filosa” (cap. 83), amb la mateixa funció desqualificadora de les dones que té a l’Espill: “Aní per strados / de les senyores: / punts ni tisores / no s’hi tocaven, / ni es practicaven / fusos, filoses” (vs. 3416-21). Encara hi ha moltes altres UFs que coapareixen a les obres d’Eiximenis i a l’Espill, com ara Tocar el foc, Més que més, De tornes, A guisa, Tenir (molts) fums, Ple de vent, Amar i témer, Hom deu amar Déu i el proisme, Benaurat és qui per mal d’altri es castiga, A poc a poc, De mal en pitjor, Tantost o tard, De çà, de llà, Dret i envers, El temps perdut no es pot cobrar, etc. 261 Capítol 3 3.6.4. Obres de Francesc de la Via El mateix mètode de les concordances fràsiques ens mostra la presència coincident d’unes mateixes UFs en les obres de Francesc de la Via, documentat a Girona a començament del segle XV, i en l’Espill, les quals podrien donar lloc a concloure que les primeres han estat conegudes per l’autor del segon. De la locució verbal Fer tenir cresol sense oli, ‘considerar que algú és beneit, que pot ser dominat’, n’hi ha una variant usada al Llibre de fra Bernat: “Puys fan tenir hom lo cresol / al mig del dia” (Llibre de fra Bernat, vs. 1053-54) i una altra a l’Espill: “Sens llum cresol / li fan tenir” (vs. 530-31), totes dues usades amb una mateixa funció desqualificadora envers les dones. La col·locació Tenir-se per dit, ‘tenir present que ens han dit o advertit una cosa, o que l’hem entesa (DCVB, tenir) o bé ‘creure amb seguretat, considerar segur’ (DCVB, dit), figura tres vegades al Llibre de fra Bernat: “Qui gay e alegre se n'anà, / tenint se per dit / que la monja'l metrà en son lit / en la vesprada” (vs. 1751-1754), “Qu'en son cor per dit se tenia / que'l fet fos clar” (vs. 1779-1780), “Lo cavaller se tench per dit / fos veritat / so que la monja li hac dat / per entenent” (vs. 1825-1828). També apareix al Curial e Güelfa: “Mas, tenga’s per dit que, si altre jorn io l’encontre ab ella, io la hi toldré” (II.20), “Io’m tench per dit que en aquells dels scuts negres romandrà vuy la honor de la plaça” (II.45), i al Tirant lo Blanc: “Com los moros veren que l'estol de Tirant ixqué del port ab totes llurs fustes que se'n portaven tingueren-se per dit que se n'anaven ab lo guany, perquè havien molt guanyat” (cap. 418). A l’Espill, la trobem en un parell d’ocasions: “Tin-t’ho per dit” (v. 906) i “Si et tens per dit / ton foll delit...” (vs. 6817-18), amb una funció d’advertiment. És obvi que, en aquest cas, no s’hi pot deduir cap relació de dependència envers cap de les altres obres esmentades. La col·locació Fer punya, ‘esforçar-se’ (DCVB, punya), figura intertextualitzada al Llibre de fra Bernat: “Lo mesqui feya sa ponya / no fos 262 Introducció a l’Espill sentit” (vs. 1823-24), al Procés de la Senyora de Valor contra en Bertran Tudela: “Fayt·avetz vostra ponya / de far m’empresonar” (vs. 1944-45) i en un vers d’Ausiàs March: “Per tu encontrar, nit e jorn faç ma punya”. A l’Espill, llegim: “A peu aní / en Catalunya, / on fiu ma punya” (vs. 968-70), amb una funció intensificadora de l’acció del narrador per aconseguir sobreviure i aprendre. La col·locació denominativa Jorn de Ninou, ‘primer dia de l’any’ (DCVB, Ninou), apareix formant un vers al Llibre de fra Bernat: “E era festa de cap d'an, / jorn de ninou, / que'l dia creix un pas de bou” (vs. 64-66) i a l’Espill, en dues ocasions: “Més, aquell any, / un cas strany, / en lo món nou, / jorn de Ninou / s’hi esdevenc” (vs. 1647-51) i “Totes li paguen / morabatí / en lo matí / de sant Joan, / o dat lo han / jorn de Ninou” (vs. 10556-61). La locució verbal Al·legar corona, amb la variant Valdre corona, ‘fer un reu declaració d’ésser clergue per tal de tenir certs privilegis en la pena judicial que ha de sofrir’ (DCVB, corona), és usada al Llibre de fra Bernat: “Aqui estech fins al dimarts / apres dinar, / que va corona allegar, / e fo remès” (vs. 20692072), al Tirant: “Per lo matí al·legà corona, e lo Rei manà que no li donassen sinó quatre onces de pa e quatre d’aigua” (cap. 110) i a l’Espill: “D’hui més a vós / no us val corona” (vs. 2728-29). La fórmula comissiva Llamp et fereixi!, amb la qual l’emissor desitja que prengui mal el destinatari, figura amb la mateixa funció modalitzadora de maledicció envers les dones al Llibre de fra Bernat: “Fira-les llamp!” (v. 924) i a l’Espill: “Llamps les ferissen / e les cremasen!” (vs. 15836-37). La locució verbal Jugar amb dau fals, ‘obrar amb mala intenció, amb traïdoria’ (DCVB, dau), apareix usada al Llibre de fra Bernat: “E porten l’hom així com fals dau” (v. 564) i a l’Espill: “Car ab fals dau / lo marit juga” (vs. 629899), en contextos semblants referents a les relacions d’engany entre l’home i la dona. 263 Capítol 3 Del proverbi El fals amic, amb el bec te pic i amb la mà t’abric, que té la variant El fals amic, amb les ales us cobre i amb el bec us pic i que ‘significa que molts, tot amanyagant i prometent protecció, danyen i perjudiquen amb els seus actes’ (PCC, B 593), presenta una intertextualització al Procés de la Senyora de Valor contra en Bertran Tudela: “Bé·m recorda, per Déu, / un eximpli antich: / ges no m’asalt d’amich / que·b les ales me cobre / e·z ab son bech me pich” (vs. 285-89), precedent de les que figuren a Lo procés de les olives: “Cobrint ab les ales, ab lo bec vos piquen” (v. 1424), “Amic de dos cares, / que us cobre ab les ales i us pic ab lo bec” (vs. 1433-34) i a l’Espill: "Ab ales cobren, / ab lo bec piquen" (vs. 9824-25). La inserció literària de la sentència bíblica Creixeu i multipliqueu-vos és coincident al Llibre de fra Bernat: "Senyer, de vos soy fort dubtants / com me reptats, / e par me que vos no cregats / los mants de Deu, / mostrant en l'avangeli seu, / e diu aixi: / Crescite multiplicamini / Adonchs, appar / que vos no volets observar / la Scriptura" (vs. 330-339), al Tirant: “Creixeu e muntiplicau lo món e ompliu la terra” (cap. 254) i a l’Espill: “E dix: ‘crexeu’; / sols pel dit seu / e sa virtut / han concebut / e engendrat, / ensemps mesclat / de dos sement, / no altrament” (vs. 10933-40), “Per Déu fon dit: / ‘multiplicau / e augmentau, / ompliu la terra’” (vs. 15048-51), “Aquells dos mots: / ‘tots engendrau’, / ‘tots consagrau’, / són parlar breu / manat per Déu, / llargs en virtut / a multitud / e en comú, / no a cascú / singularment” (vs. 15098-107). N’hi ha més UFs coincidents entre les obres de Francesc de la Via i l’Espill, però en ser d’ús més generalitzat, la relació ja no pot interpretar-se com a de dependència. Amb tot, n’hi ha moltes, de comuns: Anar i venir, A (gran) tort, D’avui més, Qui s’allunya dels seus, l’aïra Déus, De cert, De mal en pitjor, Per ma fe!, E com!, Adés..., adés..., Donar (bon) recapte, Dir les hores, Per Déu!, Dret i envers, Fer del cel paella, Qui ha fet el mal, que pagui la pena, Donar escac pel roc, Blanc com la neu; De bon grat... 264 Introducció a l’Espill 3.6.5. Lo Cartoixà de Ludolf de Saxònia, traduït per Joan Roís de Corella Amb el nom de Lo Cartoixà és coneguda la Vita Christi escrita pel monjo cartoixà Ludolf de Saxònia (circa 1295-1377), entre els anys 1340 i 1377, una obra que va anar creixent en difusió i autoritat des de la fi del segle XIV fins ben entrat el XVI, més per les glosses de caire teològic que conté que per la vida estricta de Jesucrist que relata, ja fixada altrament als Evangelis i glossada i amplificada a tort i a dret. Una de les primeres traduccions en llengua vulgar va ser la catalana, feta a València per Joan Roís de Corella (1435-1497), que la degué dur entre mans durant molts anys, 42 però que no l'acabà de veure impresa. 43 Crida l’atenció que una obra tan important com Lo Cartoixà no hagi merescut l’atenció de la crítica ni tingui cap edició moderna. L’estudi de la relació entre Lo Cartoixà i l’Espill, que afecta sobretot la part devota i bíblica de l’Espill, encara que no es limita a aquesta, s’ha desenvolupat en diversos Al llibre primer de Lo Cartoixà, hi ha una amplificació introduïda per Corella en fer-ne la traducció, que posa de manifest que fou escrita durant el regnat de Ferran el Catòlic, és a dir, amb posterioritat al 1479, ja que diu així: "no prenen los aragonesos lo nom propi de son rey, que si ha nom Ferrando, ferrandins se nomen, mas perquè és rey de Aragó, aragonesos se dien" (I.10). Així doncs, si Corella traduïa el primer volum de Lo Cartoixà amb posterioritat al 1479 i si suposem que va començar la feina pel començament, podem conjecturar que, sense perjudici que ja abans posseís alguna còpia manuscrita de Lo Cartoixà, podria haver treballat a partir d’alguna de les primeres edicions europees: Köln (1474, 1487), Strasbourg (1474, 1483), Nürnberg (1478, 1483, 1495), Lyon (1486), Milano (1488-89)..., que podrien haver arribat a València importades per “la companyia dels alemanys”. A l’inventari dels béns del prevere Francesc Vilar, fet el 19 de desembre de 1476 (Arxiu Històric de Gandia, protocols de Lluís Collar, roll 29), figura: “Primo hun libre appellat Cartoxà, de Vita Cristi, en dos volums, en paper”, que devia ser encara una còpia manuscrita en llatí. D’altra banda, Lo Cartoixà no figura a l'inventari de la biblioteca de la Seu de València, fet l'any 1476 (Sanchis Sivera 1999: 107116), on sí que hi ha una altra obra de Ludolf de Saxònia: “Item un altre libre appellat Sermons Landulfi, incipit: trium signa, et finit: conservationis”; tanmateix, potser l’any 1489 ingressà a la biblioteca de la Seu un exemplar de l’edició de Nürnberg (1478) --que encara hi és--, procedent dels béns del canonge Guillem Serra i que, per cert, el canonge el tenia prestat, quan va morir, a mestre Lluís Alcanyís (Guia 2002). Altres exemplars de Lo Cartoixà, possiblement de l'edició nuremberguina de 1478, es troben als lnventaris de béns de l'ardiaca Macià Mercader, fet el 27 de juny de 1489, i de l'editor Joan Rix de Cura, iniciat l'1 d'octubre de 1490 (Serrano Morales 1898-99: 643, 492). 43 S'imprimí en quatre volums: Lo Quart (València, 16 de febrer de 1495, 6 de novembre de 1495, 24 de maig de 1513); Lo Primer (València, 13 d'abril de 1496; Barcelona, 16 d'octubre de 1518); Lo Terç (València, ca. 1495-96); Lo Segon (València, 1500). L’edició portuguesa, també en quatre volums, s’imprimí a Lisboa, per Nicolau de Saxònia i Valentim Fernandes, el 1995: Quart (14 de maig), Primer (14 d'agost), Segon (7 de setembre) i Tercer (20 de novembre). La primera edició castellana, en quatre volums també, és feta a Alcalá de Henares, per Stanislao de Polonia, 1502-1503: Primer (22 de novembre de 1502), Quart (24 de desembre de 1502), Tercer (13 de setembre de 1503) i Segon (24 de setembre de 1503). 265 42 Capítol 3 treballs (Guia 1999, 2000, 2002) i, fonamentalment, consisteix en la recerca i valoració de concordances lèxiques i fràsiques entre ambdues obres, les quals apareixen normalment al voltant d’un mateix motiu temàtic. Quan parlem de concordances lèxiques ens referim, exactament, a agrupaments d’unitats lèxiques concordants entre ambdues obres. En alguns casos, quan s’hi dóna un d’aquests agrupaments lèxics concordants al voltant d’un mateix motiu, hom podria pensar que les coincidències són degudes a una font comuna; tanmateix, aquesta explicació pecaria de simplista, en no tenir en compte el fet que és tracta de dos textos catalans, en prosa i en vers, els quals difícilment podrien donar, si fossin versions independents, solucions tant coincidents lingüísticament a partir de traduccions del llatí. 44 En altres casos, quan les UFs concordants són d’ús general i es coneixen altres recurrències, no serà possible deduir l’existència d’una relació directa entre els fragments corresponents d’ambdues obres, si no és que hi ha altres elements concordants. A continuació, fem una exposició actualitzada, però no exhaustiva, de les concordances entre Lo Cartoixà i l’Espill, seguint l’ordre de la primera obra. Com a exemple de la diferència lingüística que hi ha entre dues versions catalanes independents, d’un mateix fragment bíblic, podem adduir les referències al proverbi 30.18-19: Tria sunt difficilia mihi, et quartum penitus ignora: viam aquilae in caelo, viam colubri super petram, viam navis in medio mari et viam viri in adolescentia, que es troben en la versió de Francesc de Santcliment, al llibre Flors de virtut (Lleida, 1489): “Encara dix [Salomó]: Tres coses són greus a conèxer, e la quarta en neguna manera entench: la via de la àguila en lo ayre, e lo camí de la serp sobre lo marbre, e la carrera del puto en la sua adolescència, e axí mateix dubtosa e incerta és la via de la fembra luxuriosa” (Cornagliotti ed. 1975: 174), i en la versió del Tirant (València, 1490), que ja hem vist adés i que concorda amb la de l’Espill. Són, doncs, dues solucions diferents, per bé que coetànies, produïdes l’una a Lleida i l’altra a València per autors diferents. I com a exemple de concordança lingüística, vegem dues versions d’un mateix episodi evangèlic, degudes a un mateix autor (Joan Roís de Corella): “Acostàs Maria al senyor i obre e trenca un vexell de alabaust que de engüent preciós portava, compost de fidelíssim no sofisticat nardus. És lo alabaust candíssim marbre gotat de colors diverses, en lo qual les licors aromàtiques singularment se conserven. Acostant-se, doncs, al senyor Maria, buida sobre lo seu cap lo alabaust que estava ple de la licor aromàtica del nardus, e fon plena tota la casa de la odor suau e aromàtica” (Lo Cartoixà, III.23) i “Entrà en lo palau la devota Magdalena, portant d'alabaust un gran veixell ple de nardus fidelíssim, e ab tan gran devoció cuità sobre lo cap del rei Jesús la licor estendre que, provant com prestament obrir no es podia, trencà lo veixell, estenent l'engüent de gran preu sobre lo cap del nostre cap, Déu, senyor e mestre. E fon lo palau on menjaven d'odor així perfumat...” (Istòria de santa Magdalena). Observem, de passada, sobre aquestes dues solucions pròximes, que la primera redacció és fruit d’una traducció i, per això, ve condicionada pel text original, mentre que la segona és una reescritura retoricada del mateix text; en conseqüència, el primer paràgraf cal considerar-lo cronològicament anterior al segon. 266 44 Introducció a l’Espill Llibre primer de Lo Cartoixà Al capítol tercer, en parlar de les esposalles de la verge Maria amb Josep, s’hi expressa l’opinió general sobre el parentiu entre tots dos: “alguns doctors opinen que Josef i la verge sposa cosins germans eren i fon entre ells verdader matrimoni, segons llargament lo Mestre de les Sentències i altres declaren” (I.3). A continuació, s’hi manifesta l’existència d’opinions diferents sobre el vot de virginitat que feren els esposos, en els següents termes: “ab voluntats concordes virginitat votaren i, ab tot que molts excel·lents doctors axí opinen, però altres moderns subtilment consideren...” (I.3). A l’Espill, al voltant precisament d’un altre tema marià --el de la concepció immaculada, en el passatge substituït a la primera edició--, la disparitat d’opinions s’hi presenta d’una manera molt semblant, amb força concordances lèxiques: “Pluralitat / de doctors sants, / grans, discordants / d’opinió, / la qüestió / ret fort dubtosa, / dificultosa / de decidir. / (...) / Alguns moderns...” (vs. 10700-17). Especialment significativa és la menció comuna a alguns doctors moderns, presentats en ambdós textos com a discordants de l’opinió més generalitzada i antiga. *** En aquest mateix capítol tercer, en parlar de la verge Maria, s’hi diu: “Eren les dos guardes de la senyora nostra humilitat i virginitat” (I.3). I al capítol cinquè: “Diu sant Bernat: benaventurada Maria, a la qual humilitat i virginitat no falliren” (I.5), “Has-la trobada ab llum de pura consciència, en llanterna de humilitat profunde, fabricada de virginitat púdica i casta” (I.5), “Es nomena en lo psalm fill de serventa i no fill de verge: on se mostra que la humilitat més que la virginitat li fon accepta” (I.5). A l’Espill, com a virtuts que caracteritzen la verge Maria, llegim: “Humilitat, / virginitat / és llur empresa” (vs. 10663-65). 267 Capítol 3 Aquest agrupament lèxic no es troba en Wittlin (1991) ni en cap de les obres catalanes consultades del segle XV. *** Al capítol quart, De la concepció de Joan Baptista, en parlar del sacerdot Zacaries, pare del Baptista, s’hi diu: Text llatí: Text català: Sacerdos qui ibi ministraverat Un sacerdot de aquells prenia del accipiebat prunas de altari altar dels sacrificis brases i entrant holocaustorum et intrans primam en la primera part del temple, que partem templi qui vocatur es nomenava santa, posava sobre sanctum vel sancta concremabat lo altar les brases i sobre les in illa super (...) altare Quod incensi brases lo timiama. (...) Que thimiama. autem Zacarias entràs ab aquesta sang Zacharias intraverit cum sanguine en lo santa santorum no ho diu lo tali non dicitur hic, sed solum ad Evangeli, ponendum incensum. encendre mas sobre que lo entrà altar per lo thimiama, que era perfum que de encens i altres gomes odoríferes se componia. (I.4) Hom pot observar-hi que, en la traducció, s’hi fa una amplificació, amb la repetició del mot timiama i amb la seva definició, substituint el darrer incensum per “lo thimiama, que era perfum que de encens i altres gomes odoríferes se componia”, talment com si fos aquesta la primera vegada que s'introduïa aquest mot en un text català. En altres passatges de Lo Cartoixà reapareix el mot: 268 Introducció a l’Espill Text llatí Text català Non accipitur hic ipsa domus No eren en la principal casa del Domini, in qua erat altare temple, en la qual era lo altar de thimiama. (I.26) thymiamatis et candelabrum Una pars vocabat sanctum ubi La primera part [del Temple] se prope ostium sancti sanctorum nomenava sancta, en la qual era lo erat altare incensi seu altar del ensens e thimiama, cubert thimiamatis auro tectum mensa d'or, e la taula de la preposició ab propositionis et candelabrum. los dotze pans e lo gran canelobre. (III.27) A l’Espill, en l’episodi dedicat a la beguina (segona part del llibre segon), es troba també el mot timiama, incorporat amb tota naturalitat en català: "Lo llit volia, / lla on dormia, / flux, moll e bla, / egual e pla: / ab flors e rama, / ab timiama / lo perfumava" (vs. 4095-101). Hom pot pensar, raonablement, que aquest timiama, que perfuma, deriva d'aquell timiama, que era perfum. Miquel i Planas (1929-50: 310), seguint Roc Chabàs (1905: 307), diu que aquest perfum és una "preparació odorífica, la fórmula de la qual és donada en l'Exode (XXX, 34-35)" i que "el mot llatí thymiama ab què allí és designada la composició, és traduhit en les Bíblies castellanes y franceses per la paraula genèrica perfum". Segons el DeCat, del llatí vulgar thymania/tumania, d'ascendència grega, derivaria el mot català tomanyí/tomaní (documentat l'any 1500), nom d'una planta aromàtica que "encara avui és usual posar entre la roba (en calaixeres, prestatges, etc.) per la bona olor amb què tapen tota rancior de bugada". Tanmateix, La Bíblia de Montserrat no ha optat ni per timiama ni per tomanyí, sinó que ha fet igualment que les castellanes i franceses, usant el mot genèric perfum i evitant, en català, el llatinisme timiama. Així, ha traslladat el títol i l'inici del capítol trenta de l'Exode: De altari thymiamatis. Facies quoque altare ad odolendum thymiama... per Construcció de l'altar dels perfums. Faràs un altar on fumegi encens...; el subtítol que precedeix l'apartat 22 d'aquest capítol: De oleo unctionis et de thymiamate per 269 Capítol 3 L'oli per a la unció; i els apartats 34-35: Dixitque Dominus ad Moysen: (...) faciesque thymiama compositum... per Jahvè va dir a Moisès: (...) faràs un perfum... A la vista de tot això, podem concloure, sense gaire risc, que els esments reportats més amunt del terme timiama —alguns a Lo Cartoixà, quan s’introdueix al català, i només un a l'Espill— contenen les úniques documentacions catalanes conegudes d’aquest mot i res no fa pensar que hagi estat mai d'ús general, en català, ni al segle XV ni posteriorment. *** Al capítol setè, De la genealogia del Senyor, a partir del començament de l’evangeli de Mateu, s’hi explica la condició diversament i altament important dels ascendents de Jesús, com ara la de patriarca i sacerdot de Abram i la de rei de David: “perquè Abram fon primer i principal entre els patriarques i David entre els reis de Judea, i als dos principalment foren fetes les promeses que de la sua generació naixeria lo rei Messies, i perquè la dignitat sacerdotal per Abram i la regia per David se mostràs en Jesús, rei i sacerdot (...) figurat rei en David, en Abram sacerdot (...) per mostrar que la generació del senyor en quant home venia de Abram, que fon principal patriarca, i de David, principal rei de Judà, i axí havien promès lo seu adveniment tots los profetes...” (I.7). A l’Espill, en parlar de la genealogia de la verge Maria, s’hi diu: “Filla tan santa / de sants parents, / jutges sabents, / patriarcals / e profetals, / e sacerdots / sants e devots, / e dels reals / a Déu lleals, / de fet fon nada” (vs. 11066-75). Així doncs, a les dues obres s’hi dóna un mateix agrupament lèxic al voltant d’un motiu semblant. *** 270 Introducció a l’Espill Dintre del mateix capítol setè, com a contrast al fet que, en la genealogia, “s’hi compten reis, ducs i prínceps”, s’hi afig: “però aquell que creiè que era son pare, i lo qual com a pare reveria, era un fuster pobre, i la sua verge mare una pobrelleta texidora” (I.7). Lo Cartoixa repeteix posteriorment, en diverses ocasions, els esments a aquestes feines: “portava la verge senyora (...) cosint, filant i texint la sua pobra vida i Josef exercint l’art de fusteria (...) mira lo que de les sues mans obra: no brodadures ni costures curioses (...) no t’oblides que mires i contemples lo prom Josef fuster” (I.13), “del prom spós tanta mansuetut” (I.14), “li adobava aquelles pobretes robetes que de les sues mans havia texides i cosides” (I.14), “ajudava a Josef, que pensaven era son pare, i a Maria texidora, mare sua” (I.16), “Josef se posà a la faena de la sua pobra fusteria i al teler o a cosir la solícita senyora” (I.16), “cosint, filant i texint governava aquell qui tot lo món governa” (II.20). Tot això concorda amb el que es diu a l’Espill: “Tenint a prop / de son mester / lo prom fuster / --en fusteria / o ferreria / ell s’afanyava-- / ella guanyava / en teixidures, / tallar, costures, / molt temps filava” (vs. 11194203). Que Josep era fuster i que Maria teixia i filava potser es podria trobar en altres textos piadosos catalans anteriors (els quals, tanmateix, caldria posar de manifest). Però les concordances dels termes prom i costures, a més de les altres, en el context en què es produeixen, semblen indicar una relació directa entre les dues obres. *** La locució Depurar-se al foc, com l’or, que indica el fet de quedar totalment net d’impureses, es troba reiteradament usada, amb variants, a Lo Cartoixà: “Diu sant Agustí: lo que fa al ferro la lima, lo que fa lo foc a l’or, que l’apura, lo que fa lo flagell al gra que’n leva la palla, açò fa la tribulació al just home” (I.8), “Axí com en lo foc l’or, axí la fe en les tentacions se mostra” (II.3), “Axí com l’or, que en lo foc se purga” (II.11), “I com a foc apuren l’or de la 271 Capítol 3 lliga” (II.23) i, en una ocurrència, a l’Espill: “Ves on t’apures / al foc, com l’or” (vs. 12396-97). *** Al capítol novè, De la nativitat del Senyor, llegim aquesta descripció: “pres lo fill en les sagrades mans la verge donzella mare i, los genolls posats en terra, adorà’l Déu i home, i oferí’l a Déu son pare en odorant sacrifici, i en draps lo embolicà, que vol dir bolqués i robetes velles” (I.9), la qual concorda amb la de l’Espill: “Ab gran perícia / lo embolcà / e l’adorà / latriament: / fon certament / la verdadera / de Déu primera / adoradora” (vs. 11476-83). Es tracta, doncs, d’un altre agrupament lèxic comú (adorar, Déu, embolcar), al voltant d’un mateix motiu temàtic. *** Al mateix capítol novè, entre les virtuts i gràcies de la verge Maria, s’hi esmenta: “totes aquestes veritats concordes studiava i guardava, perquè del seu studi ho prenguessen los coronistes apòstols i evangelistes. Diu sant Jeroni: romàs aprés de l’ascensió de son fill la nostra senyora per instroir los apòstols...” (I.9). I a l’Espill figura: “Bé fon preicant / instruïdora, / referidora / als cronoquistes, / evangelistes, / e dels deixebles...” (vs. 11864-69). Salvada la sinonímia apòstols / deixebles, la concordança temàtica i lèxica és extraordinària. *** Seguint al capítol novè, s’hi esmenta “lo Camp de Domàs, on de la terra roja fon creat lo primer pare” (I.9), però ja n’hi ha una menció anterior: “Devallà la bondat divina (...) al camp de Domàs (...) i de aquella terra que encara stava 272 Introducció a l’Espill llimosa (...) creà Adam, primer pare nostre, i de aquí el transportà en lo paraís terrenal” (I.2). Aquestes referències també apareixen a l’Espill: “Per Ell creat / en lo vert prat / camp de Domàs / on no hi romàs, / mas apartat / fon transportat / en paraís” (vs. 10293-99) i, una mica més avall, s’hi continua parlant del primer home: “Ab maestria / imposà nom: / Adam a l’hom, / Eva [a] la dona. / “Adam”, camp sona / vermell o roig; / “Eva”, mal goig, / maldició, / perdició, / e remor d’ossos, / boca e mossos, / plor s’interpetra, / segons la lletra” (vs. 10344-56). En relació a aquest darrer fragment, Chabàs 1905: 331) diu que “Adam significa, efectivamente, tierra roja”, que “Eva significa, propiamente, la que vive o da vida (Genesis, III.20)”, que “lo demás lo saca Roig de su imaginación” i que la lletra de referència és “la Sagrada Escritura”. Miquel i Planas (1929-50: 357) cita i reprodueix l’anotació de Chabàs, substituint roja per verge: “Adam significa pròpiament terra verge. Lo demés ho treu en Roig de la seva imaginació”, i afegeix: “No obstant, podria molt ben ésser que les altres interpretacions que dóna l’autor dels noms Adam y Eva, fossin deduhides de les lliçons del Gènesi en altres llengües o dialectes, pels significats que en aquestes tinguessin aytals mots. És lo que sembla voler expressar en Roig afegint després segons la lletra”. Cantavella (1992: 119) en fa la correcció de les remissions a la imaginació de Roig o a altres versions del Gènesi, dient: “Tanmateix, la interpretació és més simple; la lletra al·ludida són les Etimologies de sant Isidor (VII, 6, 5-6): “Eva interpretatur ‘vita’, sive ‘calamitas’, sive ‘vae’. ‘Vita’, quia origo fuit nascendi; ‘calamitas’, sive ‘vae’, quia praevaricatione causa extitit moriendi. A cadendo enim nomen sumpsit ‘calamitas’. Alii autem dicunt: ob hoc Eva vita et calamitas appellata, quia saepe mulier viro causa salutis est, saepe calamitatis et mortis, quod est ‘vae’.” Cantavella s’hi oblida d’Adam i Carré (2006: 726), citant-la, incorpora Adam i en fa el resum: “Segons sant Isidor (VII, 6, 5-6), Adam vol dir que és ‘fet de fang’, mentre que Eva significa ‘calamitat’ (perquè provoca dolor en l’home), ‘vida’ (perquè és l’origen del néixer) i ‘ai de tu!’ (perquè és causa de la mort)”. 273 Capítol 3 Al capítol cinquè, Lo Cartoixà ja conté alguna referència etimologista sobre aquests noms: ”Adam fon de terra verge”, “Eva llegida per lo contrari vol dir ave: Ave sens maledicció significa”, però el que ací volem destacar és, principalment, la referència al color de la terra d’Adam, que és roja, un adjectiu coincident a Lo Cartoixà i a l’Espill, sense que coneguem cap altre text que així ho especifiqui. *** Llegim al mateix capítol novè: “Floriren les vinyes de bàlsem a la hora que el Senyor naixia, mostrant que venia en lo món la vera sarment de bálsem que sanaria nostres nafres” (I.9; f. 37v), mentre que a l’Espill apareix, també referit al naixement de Crist: “E cascun any, / si hi tens bé esment, / certerament / lo poliol, / secat al sol, / veuràs florit / a mija nit” (vs. 11554-60), i en llaor de la verge Maria com a mare de Jesucrist: “sarment novella / de bàlsem planta” (vs. 11064-65). Respecte a la floració, Carré (2006: 740) observa que “la Llegenda àuria explica que les herbes i els arbres van florir aquella nit per manifestar a tothom la bona nova”, per la qual cosa podria ser-ne una font; tanmateix, del sintagma sarment de bàlsem, comú a Lo Cartoixà i a l’Espill, no en coneixem cap altra recurrència. *** La circumcisió de Jesús tingué lloc, segons Lluc (2, 21), el vuité dia després del naixement. Al capítol desè de Lo Cartoixà, De la circumcissió del Senyor, es descriu aquesta amb detall: “Huit dies de la nativitat...”, “lo coltell del sacerdot li tallava la sua carn”, “al tallar de la carn tendra” i s’explica que la circumcisió, vigent des d’Abram, havia de finir amb Jesucrist: “era senyal que en la carn los feia [als jueus] distincts dels altres: perquè en carn d’ells devia nàixer Jesús, Déu i home, i per ço durava fins a la sua naixença i cessava aprés la sua venguda”. A més, s’hi exposen deu raons per a la circumcisió de 274 Introducció a l’Espill Jesús: “volgué lo Senyor ésser circumcís per moltes causes”, entre les quals: “per aprovar la llei que ell havia donada” (i.10), la qual raó es repeteix al capítol dotzè: “per complir la llei” (I.12). Tots aquests aspectes són recollits també a l’Espill, amb les corresponents concordances lèxiques “Huit jorns aprés / ell fon remés / al gran rabí: / volc donar fi / al circumcir; / sols per complir / hi fon menat; / lo tall manat / no duràs pus” (vs. 11589-97). *** Si bé l’adoració dels reis d’Orient és un tòpic comú a totes les històries de Jesucrist, la coaparició de les mateixes unitats lèxiques a Lo Cartoixà i a l’Espill fa que ens n’ocupem. Al capítol onzè, De la venguda dels tres reis, s’hi diu: “axí speraven que la novella stela seria senyal de la nativitat del rei Messies. Mirant doncs aquests gentils la stela, per divina inspiració conegueren (...) i començaren-se a moure per venir adorar lo fadrí (...) i reis se nomenen (...) Vengueren de orient (...) veren la stela (...) que les altres en lo cel stan fermes” (I.11; fs. 40v-41) i, una mica més endavant, es parla de “la solicitud i cura dels reis en cercar lo rei Messies” (I.11; f. 32). A l’Espill trobem el mateix, però condensat en uns pocs versos: “En orient / tres reis gentils, / pels nous estils / que en lo cel veren, / lo conegueren, / puis lo cercaren / e l’adoraren” (vs. 11542-48). La concordança entre novella stela i nous estils ens dóna a entendre que el terme estils, a l’Espill, vol dir-hi, en realitat, estels, el qual ha estat modificat per l’autor en raó de fer-lo rimar amb gentils. *** Del terme monjoia, definit com a ‘fita’ (DGLC) o com a ‘munt de pedres posat per indicar un camí o una partió de terreny’ (DCVB), n'hi ha una primera 275 Capítol 3 documentació en l'obra d'Ausiàs March: "Per lo camí de mort he cercat vida, / on he trobat moltes falses monjoies" (cant 98), i altres recurrències als poemes dels certàmens de la fi del XV. A Lo Cartoixà, el retrobem usat amb una accepció més específica, com a senyal d'un camí de romers: "les pedres de la romeria, que monjoies se nomenen, que elles no es mouen i als peregrins mostren la via" (I.11). Amb aquesta mateixa accepció apareix a l'Espill, en el passatge on el narrador ens conta el seu pelegrinatge a Sant Jaume de Galícia, durant el viatge d'anada: "Seguint monjoies, / plans, monts e foies, / e rius passant..." (vs. 3277-79), fins a l'arribada a Compostela: "Aquí vetlí, / del tot complí / ma romeria" (vs. 3333-35). Així, doncs, en ambdós textos trobem la mateixa accepció del mot monjoia, emparellat a romeria. A més d'això, també hi ha una utilització metafòrica concordant, de les monjoies del camí de salvació, entre Lo Cartoixà: "Devem atendre en lo peregrinar de nostra vida que el verdader peregrí (...) segueix les monjoies ab gran desig" (IV.19) i l'Espill: "Perquè hi esmene / lo que m´hi fall / en esta vall / tan llacrimosa, / la gloriosa / nit e jorn pregue / que ella m'aplegue / ab sos servents / primers, corrents / per ses monjoies, / guanyant les joies / de l'alt repòs" (vs. 16172-83). *** En aquest mateix capítol onzè, en una de les derivacions teologals sobre la presumpta prefiguració dels fets de la vida de Crist en l’Antic Testament, llegim que “era Salamó d’aquest rei novell figura...” i que “stava la cadira de Salamó alta i la verge mare excel·lia (...) que el pare i spirit sant de la cadira del fill no es partien” (I.11). I en un altre capítol, llegim: “No hi havia lloc tan digne en lo món com lo tàlem on la verge senyora acollí a Déu vengut en la terra, ni en lo cel cadira tan alta com és aquella on lo fill de Déu col·locà la sua mare” (IV.29). A l’Espill, en un fragment de la lloança que fa Salomó a la verge Maria, dintre del passatge dedicat al naixement de Jesús, trobem el mateix 276 Introducció a l’Espill agrupament lèxic: “Déu eternal / fill seu la mira / prop sa cadira. / Io, Salomó...” (vs. 11804-07). Uns versos abans, amb la cadira atribuïda al pare de Salomó, ja se’n fa esment: “Déu eternal, / pare Déu viu, / tal a Daviu / fill rei tramés, / jurà, promés / no li fallira: / en sa cadira / per ell seuria / e regnaria / eternalment” (vs. 11714-23). Aquest és un exemple de concordança lèxica, no fràsica, ja que s’hi dóna una mateixa associació lèxica (cadira, Salomó, fill), que coapareix a les dues obres. *** La locució verbal comparativa Cantar, com el cigne, prop de la mort, recull un tòpic present als bestiaris medievals: “Quan ell deu morir, una de les plomes de son cap se fica en son cervell, e ell aperceb sa mort; lavors comença a cantar tan dolçament que és meravella de oir; e axí cantant fina sa vida” (B. Latini, Llibre del tresor, I.156). Al capítol onzè de Lo Cartoixà, hi figura la locució, aplicada a les paraules del vell Simeó, el qual veié i tocà el nen Jesús, abans de morir: “semblant al cigne que, propinc a la mort, canta, entonà un càntic de alegria” (I.11). Al capítol següent, Lo Cartoixà subratlla la condició d’obedient de Simeó: “Simeon, que obedient se interpreta” (I.12). A l’Espill, també hi és la locució, aplicada metafòricament al crit de Crist en la creu: “Ell alt cridant, / anyell benigne / (com fa lo cigne / ab veu molt fort / prop de sa mort / ab lo cap dret), / haver gran set / de tots cridà; / per tots pagà / ell bastament; / l’obedient...” (vs. 14470-80). A més de la concordança en l’us i en l’expressió d’aquesta locució, el terme obedient, que no hi té res a veure, apareix, en una de les obres, relacionat amb el fragment on aquesta s’intertextualitza i, en l’altra, immediatament al costat dels versos corresponents. *** 277 Capítol 3 La col·locació Els cinc volums, que fa referència als primers cinc llibres de la Bíblia o Pentateuco, apareix al capítol dotzè: “I lo ròtol dels cinc legals llibres” (I.12) i a l’Espill: “Taules e vega, / manna soberga, / los cinc volums, / drets e torts fums” (vs. 13579-82), sense trobar-la en cap altra obra literària. *** Al capítol setzè, Què féu lo Senyor de edat de dotze anys fins al principi de l’any trenta, s’hi compara la humilitat de Jesús, a qui “tots stimaven que per poquedat d’ànimo, per mísera condició vil i baixa, portava axí despecta i miserable vida”, amb la del rei David, quan cantava i ballava davant l’arca i fou reprès per sa muller: “humilià’s David quan, vestit com a levita ministre del temple, cantava i ballava davant l’arca. Mirava’l Micol, filla de Saül, primer rei de Judà, primera stimada muller sua; diu al rei, quan ja despullat de les levítiques vestidures com a rei per lo palau entrava: --Graciós i honrat anava lo rei, com un jutglar ballant i cantant davant l’arca!” (I.16). A l’Espill, la comparació s’hi fa contrastant l’actitud de la verge Maria envers el seu marit amb la de Micol respecte a David: “Ni escarnia / son bon marit / com a David / na Micol féu” (vs. 11182-85). Chabàs (1905: 333) i Miquel i Planas (1929-42: 363) anotaren la procedència bíblica d’aquest fragment: Segon llibre de Samuel (6.16-20). A Lo Cartoixà, se’n fan nous esments en altres capítols: “Aquesta humilitat mostrava David, rei de Judea, quant davant l’arca ballava cantant dolces psalmodies, responent a la muller superba qui l’increpava...” (II.48), “Fon figurada aquesta assumpció excelsa en l’arca de la llei vella, al mudar de la qual David rei, himnes, càntics i versos ballant cantava” (IV.29). Així doncs, es tracta d’un episodi bíblic que, a Lo Cartoixà, és mencionat tres vegades i que té també el seu reflex a l’Espill. *** 278 Introducció a l’Espill Els emperadors romans contemporanis de Jesús, Octavi i Tiberi, són esmentats, com a successor l’un de l’altre, a Lo Cartoixà: “On devem atendre que Tiberi Cèsar succeí a Octovià Cèsar” (I.17) i a l’Espill: “Octavià / cert quan llegà / tot son imperi / al gran Tiberi” (vs. 13691-94). *** Al capítol dissetè, De l’ofici e vida de Joan Baptista, després que hi són presentats els emperadors i la resta d’autoritats polítiques d’aquell temps, s’hi fa referència als grans sacerdots: “On devem atendre, que axí com diu Josefus i la Història scolàstica, que lo gran sacerdoci no proceïa llavors, segons que la llei ordena, dels pares als fills per recta genealogia, mas confusament, sens mirar lo trib de Leví ni alguna descendència, dels romans que eren senyors comprat lo prenien. I no solament cada any, mas encara en un any se mudaven i, axí, Anna era sacerdot quan Joan començà lo seu baptisme, i Caifàs quan morí Jesús, Déu i senyor nostre. Eren gendre i sogre i per anys se partien lo gran sacerdoci” (I.17). Més endavant, s’hi torna sobre el tema: “Era Caifàs en aquell any gran sacerdot e bisbe (...) En aquell any era gran bisbe... no segons la llei tenia lo sacerdoci, lo qual durava per tota la vida, però Caifàs e los altres simoniàticament lo compraven e per anyades lo partien” (III.16). Tot açò concorda amb la menció que se’n fa, del gran sacerdot, a l’Espill: “lo mal jueu, / major prelat, / del gran bisbat / sols per lo guany / en aquest any / arrendador” (vs. 14128-33). *** Ens ocupem ara d’un emparellament lèxic peculiar. A l’Espill, en l’episodi de Terol, on el protagonista fa de padrí de bateig del fill clandestí de la padrina, “una noblesa, / gran confraresa / de Santa Mònica” (vs. 3831-33), s’hi diu que 279 Capítol 3 aquesta, al moment del bateig, “mostrant-se sana, / cateminant / e batejant, / tostemps s’estec, / cert mai se sec” (vs. 3852-56). Chabàs (1905: 306-07) va donar-ne la interpretació següent: "cateminant, palabra que al parecer formó Roig de catecúmeno, en vez de catequisant, o sea la catequesis, parte de la ceremonia del bautizo en que se exorcisa y unge al niño con óleo de catecúmenos. Cateminant por catecumenant". Aquesta encertada lliçó ha estat repetida pel DCVB (article cateminant), que cita Chabàs; per Miquel i Planas (1929-50: 308), que també el cita; per Guia (2002: 169), que també el cita; i per Carré (2006: 650), que no el cita i que diu: “Jaume Roig afegeix ironia lingüística al passatge amb el gerundi cateminant, hàpax que construeix mesclant el substantiu catecumen (persona que es prepara per rebre el baptisme) i el verb catequitzar (instruir oralment algú en la religió cristiana)”. La bona intuïció de Chabàs resolgué satisfactòriament la significació d'aquests versos, que concorden amb un passatge de Lo Cartoixà, on apareix el mateix emparellament lèxic i la mateixa explicació: "Lo baptisme del Baptista preparava al sagrament del baptisme, axí com fa lo catasisme per als qui venen al baptisme. Catesisme instrucció significa, que vol dir que sien primer instroits que no reben lo baptisme; i per ço per los infants los padrins responen. Diu sant Remigi: lo baptisme de Joan portava figura dels catecumines, que vol dir de aquells qui venen al baptisme i ans en la fe los instroeixen perquè dignament lo reben; axí Joan los jueus batejava, que devallament significa" (I.17). Així doncs, l’emparellament de les accions de cate(cu)minar i batejar que, a l’Espill, se li atribueixen irònicament a la confraressa de Santa Mònica, coincideix amb l’agrupament que, a Lo Cartoixà, s’explica com a accions que desenvolupa el Baptista entre els catecumines que batejava. Lo Cartoixà, amb explicació detallada, i l'Espill, amb expressió concisa i retallada, són els dos únics textos catalans coneguts on trobem usat aquest parell lèxic amb la corresponent relació semàntica, explicitada en el primer cas i sinòptica en el segon. 280 Introducció a l’Espill *** La descripció de Joan el Baptista i del seu regiment de vida ja figura als Evangelis: “Ell, Joan, duia un mantell de pèl de camell, i la cintura coberta amb una pell, i s’alimentava de llagostes i mel silvestre” (Mateu, 3, 4). A Lo Cartoixà, aquest retrat és glossat i ampliat en diversos passatges. Així, al capítol dissetè del llibre primer: “diu [lo evangelista] que vestia de pèls de camell una túnica, un cilici, on descriu l’aspredat de les sues vestidures (...) portava Joan la vestidura no molla ni delicada (...) portava un cint, una correja de pells de ovelles (...) Acostumaven los jueus portar correges molles de llana (...) Diu més lo sagrat evangeli, que llagosts i mel silvestre era la sua vianda (...) Rabanus opina que sien fulles d’arbres blanques i tendres, que sabor de mel tenen; altres doctors opinen que les canyamels nomena mel silvestre; perquè era mestre de penitència (...) tot significa penitència: lo nom [Joan] significa la divina gràcia; lo lloc, que era lo desert boscatge; lo vestir, de cilici; la vianda, herbes...” (I.17). Al capítol quinzè del llibre segon: “no volien creure que algú fos major que son mestre”, “en lo desert, a veure home vestit en delicades vestidures”, “les precioses vestidures molles senyalen les vils e dejectes vanaglòria en santedat ficta (...) ni de molles vestidures usen (...) podem moralment per lo desert la religió entendre (...) per Joan se pot entendre qui no deu ésser canya vert per fictes i hipòcrites obres”, “ixcam del canyar de vanitats mundanes i de vestidures molles i entram en lo desert de penitència” (II.15). A la vista d’això, mirem què n’hi ha a l’Espill: “També Joan / vestit de pell / d’algun camell, / los molls vestits, / grossos convits / fogint, llexant, / llagost menjant / en lo desert, / lo sucre vert / o mel silvestre, / pren-lo per mestre” (vs. 12504-14). Carré (2006: 754) en fa el comentari següent: “Que el Baptista hagi abandonat la vida còmoda anterior i l’esment al sucre verd (que rima amb desert) possiblement són una glossa de Roig, amb broma inclosa”. Comparant 281 Capítol 3 els textos de les dues obres que venim contrastant, ja s’hi pot veure que l’amplificació, sense broma, figura ja a Lo Cartoixà, tant pel que fa a l’abandó de la vida i les vestidures molles, com a la referència al sucre verd, que és el canyamel, sinònim de canya de sucre, posat en l’una i l’altra obra com a equivalent a mel silvestre. Fins i tot, el mot mestre, que no forma part de les descripcions que s’hi fan del Baptista, coapareix en ambdós textos. *** El passatge bíblic on el profeta Eliseu aconsella el general arameu Naaman de rentar-se set vegades al riu Jordà per guarir de la llebrosia (Segon llibre dels reis, 5, 10), apareix reiteradament mencionat a Lo Cartoixà: “Tu dius que no est excel·lent profeta, axí com Elizeu, que manà a Naman que en lo Jordà se batejàs set vegades” (I.19), “Figura lo llavar de Naaman llebrós lo sagrament del baptisme, lo qual per manament de Elizeu se llavà en lo Jordà set vegades i fon munde de la llebrosia; significa les set vegades los set pecats mortals de les quals nos fa munde l’aigua del baptisme. Fon la carn de Naaman axí com de un petit infant munda” (I.21), “I devem atendre que en cinc maneres llegim la corporal llebrosia curava: primerament, per llavament de aigua, axí com Naaman, príncep, quand se llavà en les jordanes aigües, que significa lo sagrament del baptisme” (I.41), “lo guareix [al fill del Régulo] a les set hores, que són set misteris de ell, sol de justícia (...) Setenament, nos dexà la febra a les set hores, quant ab la sua sang preciosa unctà en lo mont de Calvari natura humana. Set vegades dix lo profeta a Naman que es llavàs en lo flum Jordà per guarir de la llebrosia (...) O poden ésser les set hores set recordacions que tenim del Senyor” (II.22), “Eliseu, scarnit en Judea, devotament lo venc a cercar Naaman, príncep de la milícia del rei de Síria, lo qual guarí de la llebrosia (...) Curà, doncs, Eliseu lo stranger mesell i no algun mesell de la terra de Judea (...) Naaman és lo gentil poble qui és vengut al sagrat evangeli que el guarexca de la llebrosia e inmundícia de les ídoles; al flum Jordà que es banye lo remet la llei evangèlica” (II.24), “Ni Eliseu dix a Naman guarit de la llebrosia que vingués a la sinagoga” (III.36). 282 Introducció a l’Espill A l’Espill s’hi fa referència en un fragment del sermó de Salomó: “Consell pus breu / pren d’Eliseu: / vés set vegades / per set errades, / set dolenties, / set astrosies / que són en tu, / llava’t tot nu / al flum Jordà; / com acordà / duc Naaman, / al riu te man, / llebrós, mesell, / te faces bell / fent-hi set banys” (vs. 12275-89). Carré (2006: 750) comenta que Naaman és “un general de l’exèrcit arameu, enemic dels israelites, que Roig converteix en duc per exigències de la versificació”. No sembla que es tracti d’una troballa lingüística de Roig, ja que podem considerar el terme duc –que, per ser monosíl·lab, s’adequa bé al vers curt de l’Espill-- com a sinònim genèric de general, capità, príncep..., tal com ja es troba a Lo Cartoixà. Així, per exemple, s’hi diu que els monjos tenen “per duc, capità i príncep Joan Baptista” (I.14), que Moisès era “gran duc e capità del judaic poble” (III.34), “lo gran duc i capità Moisès” (II.24), que Josué “succeí en lo ducat a Moisès i en la terra de promissió introduí lo judaic poble” (I.10) i que Josuè passà a ser “duc i capità de Judea” (II.51). A l’Espill hi ha altres usos semblants del terme duc, com ara: “Bé fon irat / ab gran raó / l’antic baró / duc Moisès” (vs. 15918-21). Per tant, ja es veu que anomenar duc algun cabdill –en concret, Moisès, i per extensió d’altres-- es fa a Lo Cartoixà i a l’Espill. I també a la Sepultura de Francí Aguilar: “Tenia en la dreta mà aquella mateixa gaiata ab la qual lo mansuet duc Moisès obrà tantes meravelles, coberta de compàs d'unes quantes perles”. Així doncs, aquest episodi bíblic és molt recurrent a Lo Cartoixà, la qual cosa ja el postularia com a precedent de la menció de l’Espill. Nogensmenys, les concordances lèxiques entre ambdues obres, al voltant d’aquest motiu, van més enllà de la font bíblica --el verb manar, el substantiu mesell, el tret comú de relacionar els set banys amb altres conjunts de set elements: els set pecats mortals de Lo Cartoixà i les set errades / set dolenties / set atrosies de l’Espill-- i fan palesa la relació de dependència. *** 283 Capítol 3 La comparació de Jesucrist amb l’unicorn, “animal fabulós que té una banya llarga i recta enmig del front, apreciada perquè podia guarir certes malalties i actuar contra les metzines. Segons els bestiaris, només és possible prendre-li el corn quan s’adorm als peus d’una donzella, induït per l’olor de la seva virginitat” (Carré 2006: 694), és recollida dues vegades a Lo Cartoixa: “Venc lo anyell unicorn a les aigües” i “Stava natura humana ferida de aquella mortal herba de la original nafra i desitjava que vingués lo fort unicorn a posar lo corn de la sua divina potència en les nostres aigües, prenent la humanitat nostra, i aprés entràs en les jordanes aigües, a les quals i a totes donàs inefable potència, que de aquella general i mortal ferida nos guarisen” (I.21). A l’Espill apareix enmig d’una sèrie de figuracions de Jesucrist com a redemptor de l’espècie humana: “Oricorn fort / domat e mort, / cantant donzella / humil e bella. / Brúfol portant / jou dret llaurant. / Anyell rostit...” (vs. 13917-23). Subratllem la coincidència a qualificar de fort l’unicorn, en l’un text i l’altre, a més de la coaparició tangencial comuna, al voltant de l’unicorn, del terme anyell. A més, en un altre lloc de l’Espill, on Salomó commina el protagonista a deixar les dones, n’hi ha una altra referència: “Lo qui s’hi fia / troba-hi falsia, / com l’oricorn / qui en perd lo corn” (vs. 7919-22), que presenta la concordança amb Lo Cartoixà de l’esment a lo corn. *** Encara al capítol vint-i-unè, s’hi troben referències a la fugida dels jueus d’Egipte i el pas de la mar Roja: “Passaren los fills de Israel la mar roja, en la qual se negà tot lo exèrcit de Egipte”, “Som delliures de la captivitat d’Egipte per lo baptisme: passant la mar Roja en la qual los enemics se negaren, neguen-se i pereixen los pecats nostres per lo baptisme; per lo scampament de la sang de Jesús...” (I.21). I en uns altres capítols: “passaren los jueus de Egipte e per la Mar roja e per lo desert a la terra de promissió, delliures de la 284 Introducció a l’Espill servitut egipcíaca" (III.49), “Moisès e los fills de Israel, passada la mar Roja, cantaren càntics a nostre senyor Déu de alegria” (IV.25). A l’Espill, Salomó recorda el mateix passatge bíblic en instar el protagonista a prendre com a model Moisès: “De poble barbre / volent eixir, / segur fugir / de Faraó, / de la presó / d’Egipte vil, / per adalil / pren Moisès. / (...) / Mas traspassada / la Roja mar...” (vs. 12456-71). Més endavant, es rememorarà el mateix episodi, en aplicació figurada a la passió i mort de Crist: “Lo retengut / poble prou bo / per Faraó / com a catiu, / restà tot viu / e féu-lo franc / aquella sang / del sant anyell, / e fon coltell / de gran matança / en la criança / d’Egipte tanta. / Puis, la gent santa / Déu féu passar / la Roja mar / com per trespol; / del rei l’estol / l’aigua el negà” (vs. 14300-17). Hom pot observar-hi, a més de la menció comuna al mateix episodi bíblic, que és una concordança temàtica, la coaparició de termes, com ara sang, que no formen part del lèxic bíblic de l’episodi (Èxode, 14). *** En una altra interpretació cristiana pro domo sua de l’Antic Testament, al capítol vint-i-quatrè, s’hi fa la següent figuració de Jesucrist: “Cefas és nom de llengua hebraica i de llengua síria; Pere és nom de llengua grega i llatina; i en la una i en l’altra llengua, lo nom de Pere se pren de pedra. Tengué fermetat Pere en la pedra Jesús, quan dix que era fill de Déu viu per ell i per los altres. Aquesta fermetat li venia de Jesús, pedra sens humanes mans tallada, segons havia profetizat Daniel profeta” (I.24). També n’hi ha referències en d’altres capítols, de manera que esdevé un tòpic present als quatre llibres: “Aquesta general roïna de les ídoles significava aquella statura que véu lo rei Nabucodonosor quan dormia, la qual una pedra de un mont sens mans tallada rompé, trencà e feu menuda, i la convertí en pols i terra i aprés fon aquesta pedra una gran montanya” (I.13), “Convenia que la pedra angular, que la sumitat del temple devia cloure, Jesús, Déu, senyor i mestre,...” (I.28), “pedra angular qui ajusta les dos parets del temple” (II.45), “Jesús, montanya 285 Capítol 3 sens mans tallada” (II.50), “Jesús era la pedra sobre lo qual fonament fon edificat Pere i tota la sgleia. Diu lo apòstol: no pot algú posar altre fonament sinó aquell qui és ja posat, Crist Jesús, quasi dient no hi pot haver altre fonament sinó aquella pedra la qual confessà per fonament Pere” (II.52), “Aquella pedra que lo psalmista parla, que (...) la llançaren e menysprearen e avorrien (...) aprés colgué les voltes e parets del temple (...) de la qual Daniel parla que la pedra que havia romput la stàtua serà feta una gran muntanya i umplia tota la terra, que sia pedra angular i de cloenda. Diu Isaies: jo trametré sobre els fonaments de Sion una pedra angular aprovada, preciosa. Conclou lo senyor la reprovació dels jueus...” (III.31), “La pedra que reprovaren los qui edificaven lo temple fon posada en lo més alt de l’edifici. Aquesta pedra les parets del temple ajusta i en ella prenem terme. És Jesús, Déu e senyor nostre, pedra, de la qual Daniel parla. Tallada sens mans de la verge pedrera senyora nostra” (IV.12). A l’Espill, hi ha un llarg paràgraf dedicat al tema: “Ell, fonament, / pedra molt ferma / en què es referma / tot lo senat, / apostolat, / pels artesans / edificants, / ans reprovada, / puis paredada, / feta angular, / pedra calar / sens mans tallada / e declarada / per Daniel, / del rei cruel / regnes rompent / --d’or e d’argent; / d’aram, tercer; / lo quart, d’acer; / quint, terra cuita-- / creixent ab cuita, / feta tamanya / com gran muntanya” (vs. 13894-916). Miquel i Planas (1929-50: 385) anota el vers “sens mans tallada” així: “o sia, referint-se a la pedra que’s desprengué de la montanya, sense intervenció de mans (vegis nota següent)” i, a la nota següent sobre els versos “declarada / per Daniel”, diu: “Referència a la visió de Nabucodonosor explicada per Daniel (II, 31-37) y que resulta en el passatge d’en Roig prou confusa, si no s’acut al text bíblich. La pedra en qüestió, després de colpir la estàtua vista en somni pel rey cruel, devingué una gran muntanya y omplí tota la terra; les quatre parts de què constava la estàtua (el cap d’or fi, el pit y’l bras d’argent, el ventre y les cuxes d’aram, els peus en part de ferro y en part d’argila), al ésser destruhides per la pedra, anunciaven, segons el profeta, la destrucció del regne de 286 Introducció a l’Espill Nabucodonosor y de tres altres reyalmes formats successivament després del primer”. La identitat lèxica de les solucions catalanes que reflecteixen el text bíblic, en les dues obres, fa impossible que siguin independents, ja que algunes són veritables recreacions estilístiques fetes a partir del text llatí original, com ara els sintagmes sens mans tallada i pedra angular, o els substantius fonament i fermetat (o derivats: ferma i referma), el verb reprovar, etc. Així, a la traducció catalana de la Bíblia de Montserrat, en parlar de la pedra que “es desprengué d’una gran muntanya, sense intervenció de cap mà” i que, després de derrocar l’estàtua, es convertí ella mateixa “en una gran muntanya, que omplia tota la terra” (Daniel, 2.34-35), no figuren tals expressions, comuns a Lo Cartoixà i a l’Espill. Tampoc no les hem trobades en cap de les altres obres catalanes consultades. D’altra banda, al capítol quaranta-unè del llibre primer de Lo Cartoixà, podem llegir: “aquell pobrellet senat i col·legi dels peixcadors apòstols”, el qual fragment concorda estretament amb “tot lo senat / apostolat” (vs. 13897-98) dels versos reportats de l’Espill. *** Al capítol vint-i-setè, hi ha una primera referència al sacrifici d’Isaac, que Déu va exigir a Abram, per provar-lo: “Salim és una vila prop lo flum Jordà situada. Alguns dien que aquesta vila Salem se nomena i que fon la ciutat on Melquisedec tingué lo seu regne; però aquests fals opinen: Jerusalem se nomena, la qual edificà ell, Melquisedec i la nomenà Salem, que vol dir pacífica, per la condició del rei, que en pau tingué los seus pobles. Aprés, Jerusalem fon nomenada, recordant que en aquell lloc Abram de son fill Isaac volgué fer sacrifici, i fon nomenat aquell lloc lo Senyor hi mira, i per ço, Jerusalem visió de pau se interpreta” (I.27). Aquest tòpic es reprèn posteriorment, en diverses ocasions: “Quan lo gran patriarca Abram pujà per sacrificar son fill Isaac en la montanya, dient: veniu, pugem en la montanya, 287 Capítol 3 pugem a la casa del Déu Jacob, perquè les sues carreres nos mostre, pugem en aquest mont, lo qual se nomena que Déu hi mira: mira les cogitacions, les afeccions i tots los nostres interiors actes, les tribulacions, solicituds i penes nostres, pugem-hi ab l’ase, lo nostre cor carregat de nostres misèries. Sperau ací, dix Abram, que lo fadrí i jo tornarem a vosaltres” (I.32), “No volia que Abram de son fill Isaac oferís sacrifici, mas que mostràs la sua obediència, i coneguessen los altres, en Abram, lo que Ell conexia, i prenguessen de ser a Déu obedients singular exemple” (I.41), “Lo quart dia véu Abram de la sua mort i passió odorant sacrifici, quan volgué sacrificar Isaac son fill en la montanya” (II.43), “Ací Isaac obedient al pare, porta la llenya per a ell mateix, que sia lo sacrifici” (IV.5), “I en divendres, Abram portà son fill Isaac al sacrifici” (IV.9), “Aquesta [creu] és lo altar que Abram edificà per a sacrificar Isaac, son fill, obedient al pare” (IV.10). A l’Espill, la referència al mateix episodi bíblic pren la figuració següent: “Són figurats / l’enterc hebraic, / lo gentil laic / --pobles ambdós-- / pels servidors / dos jovencells, / l’ase ab ells, / ensems restats / baix, no muntats / fer en la penya / altar, ni llenya, / pel sacrifici / d’Abram, inici / començador / de fe i amor. / Isaac, tercer, / lo poble ver / e cristià, / qui creu, e fa / lo que Déu vol” (vs. 14530-49). Anteriorment, n’hi ha un altre esment, on Isaac és presentat com a prefiguració de Jesucrist: “Isaac, fill prest / la mort volent, / obedient / al pare seu” (vs. 13940-57). Si bé una part de les concordances lèxiques que s’hi donen al voltant d’aquest motiu podríem considerar que provenen del mateix agrupament lèxic present a la Bíblia (Gènesi, 22.1-14), n’hi ha d’altres d’específiques entre Lo Cartoixà i l’Espill, com ara l’ús del terme pobles, que coapareix en ambdues obres bé que amb significats diferents, o la identitat expressiva de la construcció obedient al pare, amb què s’hi subratlla la docilitat d’Isaac. Tot això, a més de la coincidència en la reiteració amb què trobem mencionat l’episodi en ambdues obres. *** 288 Introducció a l’Espill Lligat al cas anterior, la crítica ha cregut veure en un altre passatge de l’Espill una referència al mateix episodi d’Abram, Isaac, l’ase, el sacrifici... Es tracta dels versos següents: “Lo prom Abram, / molt ric e vell, / mula, camell / ab daurat fre, / no palafré / ni dromedari, / ell cavalcar-hi / no se’n curà; / sols cavalcà / ase, somer, / anant certer / al munt Tabor” (vs. 13292-303), els quals prefigurarien, segons l’autor de l’Espill, l’entrada de Jesucrist a Jerusalem, narrada als versos immediatament posteriors: “Lo rei senyor, / ric, cavalcà / qui l’adorà / e reverí: / ase pollí, / qui el conegué / quan ell naixqué. / Tot profetat / o figurat / fon, o figura” (vs. 13304-13). Chabàs (1905: 339) n’ha comentat: “Supone Roig sea éste [el Tabor] el monte en que Abram debía ofrecer el sacrificio de Isaac (Génesis, XXII) y debió señalar el Moria”. Miquel i Planas (1929-50: 381) reprodueix i cita l’anotació de Chabàs, alhora que hi afig: “Aquest patriarca [Abram], quan se dirigí al lloc on devia sacrificar son fill Isaac, hi anà en un ase o somer, com N. S. a l’entrar a Jerusalem (Gènesi, XXII.3)”. Peirats (2002: 970) hi anota: “Abram, per complir el sacrifici del seu fill Isaac, disposa d’un ase i acudeix al lloc on Déu li havia anunciat. Però en cap lloc d’aquest passatge s’indica que es tractàs del Tabor (Gènesi, 22.1-5), sinó del Morià, que és un lloc no identificat, però que II Paralipòmens, 3.1 situa a la regió de Jerusalem. Per tant, la muntanya del sacrifici d’Isaac seria Sió”. Carré (2006: 763) diu, sobre això: “El patriarca Abram cavalca un ase quan es disposa a sacrificar el seu fill Isaac (Gènesi 22). Tot i que el text bíblic diu que es dirigeix a una de les muntanyes de la terra de Morià (identificada després amb el turó on es va alçar el Temple de Jerusalem), la tradició devia relacionar aquesta muntanya amb el mont Tabor, on va tenir lloc la transfiguració de Jesucrist”. Tanmateix, la lectura de Lo Cartoixà ens permet deduir que el passatge bíblic al·ludit pel fragment de l’Espill no és el del sacrifici d’Isaac, sinó un altre. En efecte, a l’inici del capítol trenta-dosè, s’hi diu que Jesús pujà en una muntanya per fer oració i s’hi afegeix: “aquest mont de Tabor és en lo pla de Galilea, en les faldes del qual se mostra lo lloc on Mequisedec venc a 289 Capítol 3 l’encontre al gran Patriarca Abram tornant de la victòria. I, més baix, al peu de la montanya, lo torrent de Cidon corre. En aquest mont hi havia un monestir de monges negres, que al arquibisbe de Nazaret tenien obediència. De la ciutat dista la montanya dos llegües” (I.32). L’episodi bíblic de referència és el de l’encontre d’Abram, després d’haver vençut Codorlaómor i els reis que eren amb ell, amb Melquisedec, rei de Salem i sacerdot, que oferí pa i vi a Abram i el beneí (Gènesi, 14.17-24). L’autor de l’Espill fa cavalcar Abram sobre un ase, en aquesta anada cap al Tabor, i el converteix, així, amb una certa gosadia teològica, en prefiguració de l’entrada de Jesucrist a Jerusalem. Al mont Tabor existí, efectivament, un monestir de monjos benedictins fins al 1187. Actualment, a més de l’església de la Transfiguració (episodi evangèlic que se situà al mont Tabor, segons la creença iniciada el segle IV), n’existeix una altra que recorda el lloc i el fet de la trobada entre Abram i Melquisedec. Aquesta església fou feta erigir per santa Elena, segons que diu a la Ecclesiasticae historiae Nicéforo Callisto Xantòpulo, cronista bizantí del segle XIV i patriarca de Constantinoble. Des d’aleshores, s’ha pres aquest mont Tabor com a símbol de l’encontre entre l’Església i els Gentils. Amb tot, entre el Gènesi i el que recullen Lo Cartoixà i l’Espill, potser hi ha alguna altra baula, com podria ser-ho la Història de Melquisedec, atribuïda a Sant Atanasi, bisbe d’Alexandria (segle IV), on s’amplifica el text bíblic explicant que Melquisedec, fugit de son pare per creure en un sol Déu, feia vida penitent al Tabor quan una veu va dir a Abram: “Prepara la cavalcadura, posat rics vestits, ves al Tabor i crida-hi tres vegades: Home de Déu!, i se’t presentarà un home salvatge. No tinguis temor, talla-li els cabells i les ungles, vesteix-lo i accepta la seva benedicció” i que, després d’aquesta primera trobada, és quan Abram va vèncer els reis enemics i, en tornar-hi, Melquisedec li oferí el pa i el vi. 45 Sobre l’encontre entre Abram i Melquisedec hi ha molt poca iconografia anterior al segle XV. Només n’he trobat, al museu del Louvre, una placa d’esmalt rebaixat sobre coure daurat, provinent d’una creu de la Vallée de la Meuse, del segle XII, i una altra representació, també medieval, conservada al museu Kupferstichkabinett de Berlin. En totes dues i en la major part de les posteriors, s’hi destaca l’oferiment de pa i vi, així com la major edat i condició de Melquisedec (de qui Abram reb la benedicció, segons el Gènesi, i a qui ofereix els delmes del que ha guanyat a la guerra). Al segle XV, el pintor flamenc Dieric Bouts el Vell (circa 14151475) va pintar l’escena en una preciosa taula (circa 1464/67) conservada a l’església de Sant Pere, de Lovaina, on es veu Abram, jove, ricament vestit, que ha descavalcat del seu cavall per 290 45 Introducció a l’Espill Com a conseqüència de tot açò, fóra raonable concloure que l’autor de l’Espill no s’equivocà en posar-hi Tabor (i no Mòria), tal com ja constava a Lo Cartoixà. En un altre lloc de l’Espill, hi ha una menció explícita de Melquisedec, on probablement s’hi fa referència a la mateixa Historia: “Bé lo barranc, / flum e torrent, / passà bevent / càlzer e got, / rei sacerdot / Melquisedec” (vs. 1441419). També apareix Melquisedec en un altre lloc de Lo Cartoixà: “I en divendres, lo rei de Salem Melchisedec pa e vi presentà a Déu en oferta” (IV.9). *** Al capítol vint-i-novè, la unitat estilística Terra ameníssima figura en un context referit a la regió adjacent a l’estany de Genezaret: “és entre la ciutat de Domàs i de Jerusalem una gran albufera...”, amb “aigua clara, lúcida, dolça, a la vista ameníssima i delitable (...) una regió que es diu Genezara, que ab les sues ribes confronta: terra ameníssima i molt convenient a qualsevol condició de arbres (...) per aquest llac lo flum Jordà passa (...) i exint del stany rega aquella fructífera terra” (I.29). A l’Espill, retrobem la mateixa col·locació, en el context de l’elogi de València, de la qual s’hi diu: “terra ameníssima / tota de rec” (vs. 7230-31), amb la menció al regadiu, que també concorda amb Lo Cartoixà. A més, a Lo Cartoixà, l’estany s’anomena albufera i, com és sabut, València també en té una a la vora, la qual és esmentada a l’Espill, uns versos més avall, en parlar del peix dolent que venen per bo les pescadores del carrer del Trench: “Pex de rebre reverencialment el pa i el vi de mans de Melquisedec. També al Liber chronicarum, escrit per Hartmann Schedel (1440-1514) i imprès a Nuremberg, l’any 1493, hi ha un gravat que representa l’escena, amb un Abram més entrat en anys. Al segle XVI i posteriors, l’encontre esdevindrà un tòpic pictòric més habitual. Vist tot això, gosariem proposar una esmena al copista del manuscrit de l’Espill i a totes les edicions, consistent a canviar-hi vell per bell, que hi fa més sentit: “Lo prom Abram, / molt ric e bell...”, ja que, en aquesta història, Abram encara no era el patriarca venerable posterior, sinó un home jove, ben abillat, guerrer victoriós. Quant a la riquesa, Lo Cartoixà recorda, més endavant, que “bé sabien [els deixebles de Jesús] que ric era estat Abram” (III.11) i que “Abram molts béns temporals posseïa” (II.13). 291 Capítol 3 fer esc / venen per fresc; / lo d’Albufera, / riu de Cullera, / per pex de mar” (vs. 7449-53). I aquesta baixa apreciació del peix de l’Albufera també concorda amb un altre fragment de Lo Cartoixà: “no hi ha ofici (...) més baix que peixcar en albufera” (I.30). L’adjectiu ameníssim apareix encara altres vegades a Lo Cartoixà: “En lo parahís terrenal, delitós verger ameníssim” (I.2), “Axí com un riu exint de lloc ameníssim” (I.5), “En lo mont Tabor, ameníssim de fonts, arbres, flors i fruites” (I.32), “i encara desert se nomena florit e arborat, delitós e ameníssim, ab cants de ocells, que són los àngels” (III.5), “Parahís ameníssim e delitable” (III.14), etc., i sempre hi figura com a terme català que el traductor introdueix per expressar altres mots del text llatí original. 46 I sempre ho fa en contextos semblants, d’horts fructífers i delitosos, com ho era l’horta de València. En aquest sentit, fem notar que la menció del capítol cinquè del llibre primer continua amb l’esment dels termes terra i regar: “Axí com un riu exint de lloc ameníssim, est devallat a les humils valls (...) perquè, de allí brollant, tota la terra regues” (I.5). Els fragments reportats suara provenen, respectivament, de: "in paradisus voluptatis" (I.2), "velut quaedam flumen de loco voluptatis egrediens" (I.5), amplificació del traductor (I.32), "Item quia instar desertum co sunt dulces cantus avium idest angelorum" (III.5), "paradiso voluptatis" (III.14), de manera que la substitució de voluptatis per ameníssim i l'ús reiterat d'aquest mot com a amplificació elativa, sempre aportada de bell nou pel traductor sense que el mot figurés a l'original, haurien de ser considerats com a l'acta de naixença catalana del terme (Guia 2002: 155-57). En una rèplica a l’article acabat de citar, Peirats (2003) mostra que, tot i esmentar Lo Cartoixà des del mateix títol del seu escrit, no se l’ha llegit, ja que el cita a través de les citacions de Guia (2002) i s’hi equivoca, confonent les referències dels capítols, donant-ne unes per altres. A banda d’això, preten negar la dependència del sintagma de l’Espill envers Lo Cartoixà tot adduint textos llatins medievals on apareix el mot amenissimus, en aplicació a espais de repòs, devocionals i sants. Tanmateix, ho fa sense preocupar-se de si aquests textos circulaven molt o poc o gens per la València del segle XV i obviant el fet del pas del llatí al català i de la concordança estreta i constatable, en lloc, temps i llengua, entre Lo Cartoixà i l’Espill. Si Peirats vol dir que l’autor de l’Espill llegia i prenia el mot amenissimus del Chronicon de Willelmus de Tyro o de la Peregrinatio d’un tal Theodoricus, que ho digui i que ho demostri. Altrament, les dues úniques mencions, clares i catalanes, del sintagma terra ameníssima, concordants en text i en context, són les de Lo Cartoixà i l’Espill. Cal dir que Peirats, a la seva tesi doctoral (2002), no hi va fer cap esment d’aquest sintagma ni del mot amenissimus, que ara diu que té tanta tradició (llatina). 292 46 Introducció a l’Espill L’altra única recurrència catalana coneguda del mateix mot és a la Tragèdia de Caldesa: “En lo delitós ameníssim regne de València, dins los murs de la sua major ciutat”. 47 *** Seguint al mateix capítol vint-i-novè, Sobre la secunda i terça vocació dels apòstols, podem llegir-hi: “Promptament, sens alguna tarda, Pere i Andreu, dexats los filats i la barca, lo Senyor seguiren (...) i passant un poc més avant lo Senyor, ab Simó Pere i Andreu que’l seguien, véu a Jaume i a Joan en la barca, ab Zebedeu lo pare, que ja vell lo timó regia; los filats refeien i reparaven, que de gran pobretat era indici (...) Dexaren tantost los dos germans los filats i lo pare...” (I.29). Aquest episodi prové de l’evangeli de Mateu, 4.18-22. L’Espill ho recull així: “Deixa peixcar / com Pere féu, / e com Andreu / sobre parats, / nau e filats / a qui els repare. / Llexant son pare, / en Zebedeu, / en son bateu / o nau tot sol, / ab tot son bol...” (vs. 12518-28). Miquel i Planas (1929-42: 374), en anotar aquests versos, diu: “En el passatge d’en Roig, massa sintètich, els dos primers germans semblen confosos ab els dos segons, fills de Zebedeu”. Per la seva banda, Carré (2006: 755) comenta: “Que les xarxes estiguin a punt de reparar sembla una glosa de Roig”. Ja s’hi veu que no és així i que la reparació dels filats és una amplificació que prové de Lo Cartoixà. *** Al capítol trentè, hi ha un determinat agrupament lèxic: “generalment, a totes les infirmitats donàs sanitat perfeta: manant, les corporals malalties El mot amè, procedent del llatí amoenus, possiblement derivat d'amare (DeCat, I.260b), no compta amb una documentació antiga en català, a diferència dels mots amenitat, que apareix en un document de 1437 (DCVB, amenitat), i ameníssim, que apareix al segle XV, a Lo Cartoixà, la Tragèdia de Caldesa i l’Espill, com hem vist. 293 47 Capítol 3 guaria” (I.30), que retrobem a l’Espill, al voltant del mateix motiu: “puis los guaria / la corporal / e temporal / infirmitat. / Tal sanitat / hi trobaràs...” (vs. 12164-69), per bé que hom podria pensar que es tracta d’una associació corrent, si es pogués documentar igualment en altres textos. *** La sentència bíblica No s’ha de posar el vi novell en odre vell, provinent de l’evangeli de Mateu (9.17), es troba reproduïda a Lo Cartoixà: “Algú no posa pedaç de drap nou i fort en vestidura vella, perquè rompria i tiraria gran part de la roba i major squins faria. Ni posen vi novell en vells odres, car rompen-se los odres i lo vi s’escampa i los odres se perden, mas lo vi novell en odres nous posen i axí lo vi e los odres se conserven” (I.31) i usada a l’Espill, sense la part directiva, en el sentit de criticar, com a cosa inútil i antinatural, el fet d’adoctrinar les dones: “Met vi novell / en odre vell / amb rot embut” (vs. 7979-81). *** Al capítol trenta-dosè, De la electio dels dotze apòstols, s’hi diu: “Fent oració lo senyor era ja la nit passada i, vengut lo dia, cridà los dexebles, que podia ser que dormissen, i de tots ne elegí dotze en apòstols, que fossen més principals entre els altres” (I.32) i, poc més avall: “Són en moltes figures figurat lo nombre dels apòstols” (I.32); a partir d’ací, comença una llarga exposició d’esments d’episodis bíblics on apareix el nombre dotze, com a prefiguradors del nombre dels apòstols. El paràgraf es repeteix, de forma molt semblant, al capítol vint-i-sisè del llibre segon: “Foren per diverses figures figurats los gloriosos apòstols...” (II.26) i, en altres llocs de Lo Cartoixà, també se’n parla, del nombre dotze. A la vista, doncs, de l’abundància dels esments, invertirem l’ordre de l’exposició i posarem, en primer lloc, les mencions que hi ha a l’Espill a conjunts de dotze elements i, a continuació, les concordances amb Lo Cartoixà. 294 Introducció a l’Espill 1) “Ceptre real / té e corona / al cap, redona, / de dotze steles” (vs. 11822-25), que concorda amb “les dotze steles de la corona de la sposa enbellint tota la santa sgleia per miraculoses obres” (I.32) i “les dotze steles en la corona de la sposa, la sgleia santa” (II.26). La referència prové de l’Apocalipsi: “Es veié un gran prodigi al cel: una dona vestida de sol, amb la lluna sota els peus, i sobre el cap una corona de dotze estrelles” (12.1) i, tal com ha posat de manifest Peirats (2006: 928), es tracta d’un tòpic molt repetit, no només en obres religioses que citen o glossen explícitament l’Apocalipsi sinó en composicions poètiques de certàmens valencians de la fi del XV. En aquest cas, doncs, existeix la concordança però no es pot parlar d’una relació especial entre l’Espill i Lo Cartoixà. 2) “Los seus dexebles / en lloc de bast, / sense contrast / se concordaren, / dotze hi posaren / los seus mantells; / segut sobre ells, / rei mansuet...” (vs. 13124-31). Sobre aquest passatge, Peirats (2002: 964) comenta que “les Glosses no fan al·lusió al nombre de mantells i tampoc el text de la Vulgata”. A Lo Cartoixà llegim: “e posaren sobre ells los seus mantos e feren sobre los animals lo senyor seure. Diu sant Basili (...) los mantos e vestidures dels apòstols la sua bona doctrina exemples de virtuosa vida signifiquen (...). Diu sant Bernat: posaren sobre los animals les vestidures los apòstols...” (III.24), de manera que, pel context, sembla que s’hi fa referència als dotze apòstols, però no s’hi diu expressament. A l’Espill, també n’hi ha una altra referència, sense que hi consti el nombre: “qui, pels mantells / al ruc posats...” (vs. 1488687). Així mateix, a la Vita Christi (1497) figura: “E, portant la dita somera, posaren los seus mantos sobre ella, car no havien altra sella ne guarnició, e axí la presentaren al Senyor perquè cavalcàs en ella” (cap. 134). 3) “Ab gran conreu / del seu camp pla / qual ell plantà, / dels seus criats / dotze triats / féu capitans, / e pres-ne tants / en sacerdots / dels pus devots, / com féu Esdràs / dels vells pus clars. / Dotze també, / com 295 Capítol 3 48 4) “Aquells cartells / qui, pels mantells / al ruc posats / e pels sobrats / dotze sportins / del peix, cofins, / e pa plegats, / són figurats” (vs. La glossa de l’Speculum humanae salvationis diu així, segons la traducció de Hauf (2001: 207): “Dotze lleonets coronaven les sis grades del tron perquè dotze serien els apòstols que auxiliarien Maria en el seu celestial regnat”, però ho diu en versions d’altres llengües, que no havien estat traduïdes al català i que no circulaven per la València del segle XV. El mateix Hauf (2001: 190) reconeix que “els escassos manuscrits de l’SHS documentats en biblioteques de la Península Ibèrica degueren arribar més tard, quan s’intensificaren a finals del segle XV els contactes comercials entre Castella i Flandes” i confessa que “tot i haver desplegat un cert esforç, no puc aportar cap nova evidència documental sobre la divulgació de l’SHS en la Península Ibèrica”. Malgrat això, al seu article es llegeixen expressions com ara: “Ja en la primera part de la lliçó de Salomó, hi trobem indicis d’una lectura o reminiscència de les pintures de l’SHS”, “Roig glossa molt indirectament aquesta vinyeta, però sembla conèixer-la i potser la tenia en la ment”, “Aquesta glossa degué cridar l’atenció de Jaume Roig”, “Roig sembla conèixer i adaptar la mateixa glossa que utilitza l’autor de l’SHS”, etc. 296 48 Introducció a l’Espill 14885-92). Després dels mantells, que són els que els apòstols posaren sobre el ruc per a l’entrada a Jerusalem, com ja hem vist adés, els versos següents fan referència a la part final de l’episodi evangèlic de la multiplicació dels pans i els peixos. Vegem com s’hi recull a La Vulgata: “(...) Et tulerunt reliquias, duodecim cophinos fragmentorum plenos” (Mateu, 14.20); “Et sustulerunt reliquias, fragmentorum duodecim cophinos plenos, et de piscibus” (Marc, 6.43); “Et sublatum est quod superfuit illis, fragmentorum cophini duodecim” (Lluc, 9.17); ”Dixit discipulis suis: “Colligite quae superaverunt fragmenta, ne pereant. Collegerunt ergo, et impleverunt duodecim cophinos fragmentorum ex quinque panibus hordeacei, quae superfuerunt his qui manducaverant” (Joan, 6, 12-13). Les traduccions de la Bíblia de Montserrat fan així: “(...) recolliren les sobres dels bocins: dotze cistelles plenes” (Mateu, 14.20); “(...) recolliren els bocins: dotze cistelles plenes, com també dels peixos” (Marc, 6.43); “(...) recolliren allò que els havia sobrat: dotze cistelles de bocins” (Lluc, 9.17); “Digué als deixebles: “Recolliu els bocins que hagin sobrat perquè no es perdi res”. Els van recollir, doncs, i ompliren dotze cistelles dels bocins d’aquells cinc pans d’ordi: eren les sobralles després d’haver menjat” (Joan, 6.12-13). Vegem, ara, com són de concordants, amb l’Espill, les referències de Lo Cartoixà (i com s’hi nota, per semblant a altres textos de la València de l’època, la influència preponderant de l’evangeli de Joan): “Dix als seus dexebles: Plegau lo que ha sobrat, los trossos que no es perden. Plegaren i ompliren-ne dotze cofins, dels troços que dels cinc pans de ordi i dels dos pexos sobrat havien” (II.26), “colliren lo que sobrava i dotze cofins ne umpliren, i un cofí umplí cascun apòstol” (II.26), “dotze cofins ne romanen de la evangèlica vianda, que són dotze apòstols de spart o de vímens aspres en lo vestir e viure; dins, plens de saborosa doctrina” (II.26), “dotze cofins signifiquen que per les tres parts del món los quatre evangelis preïcar devien: tres vegades quatre són dotze. Foren per diverses figures figurats los gloriosos apòstols” (II.26) i, més endavant: “i sobrà del que menjat havien set sportes” (II.50), “havien donat als pobres les set sportes que dels set pans i dels pexos eren 297 Capítol 3 plenes” (II.51), “No us recordau de la multiplicació dels cinc pans i dos pexos en [vianda per a] cinc mil hòmens i que dotze cofins ne sobraren, i de la multiplicació de set pans i poquets i xiquets pexos com ne sobraren set sportes?” (II.51). Les concordances són tan notables que, per separat, a partir dels evangelis, Lo Cartoixà i l’Espill no haurien pogut donar solucions lèxiques tan coincidents. 5) “Per dotze, tretes / del riu, eletes, / pedres molt belles / --Josué d’elles / féu fabricar / novell altar--, / són denotats, / pronosticats / los dotze mots / dictats per tots / los majordòmens, / apòstols, pròmens, / de l’apostòlica, / una, catòlica / e santa Esgleia” (vs. 14893-907). De la segona part d’aquest passatge en parlarem més endavant, en ocuparnos dels versos que hi continuen. Quant a l’episodi del pas del Jordà pels jueus, conduits per Josué, també és mencionat en altres dos passatges de l’Espill: “Ab Josué, / seguint-lo bé, / passa dellà / lo flum Jordà / e no t’atures / per les pastures / de Galaad, / com fills de Gad / e de Rubén; / mas fort entén / fer nou altar / e triomfar / en terra amable, / desiderable, / on los vivents / terratinents / porcions han” (vs. 12487503) i “Dotze també, / com Josué / pròmens trià / quan lo Jordà / volgué passar” (vs. 13765-69), però sense esmentar-hi les pedres que cadascun del dotze homes elegits tragué del riu. A Lo Cartoixà, n’hi ha també moltes referències a l’episodi i aquesta quantitat és, per ella mateixa, una concordança significativa: “Axí com Jesús nave, que en altre nom Josué se nomena, qui succeí en lo ducat a Moisès i en la terra de promissió introduí lo judaic poble” (I.10), “Opinen alguns doctors que, dient lo Baptista aquestes paraules, senyala ab lo dit aquelles dotze pedres, les quals Josuè féu traure de les jordanes aigües i posar-les en terra i manà que altres dotze ne prenguéssen i les possasen dins l’aigua. Les primeres, los jueus signifiquen (...); per les segones, los gentils se deven entendre...” (I.17), “Quan lo teu capità Josué passà per mig d’aquest riu en sec lo teu poble” (I.21), “Les dotze pedres que manà Josué traure de les aigües per memòria perpètua són los dotze apòstols” (I.21), “Per les dotze pedres que Josué manà 298 Introducció a l’Espill del flum Jordà traure” (I.32), “Per les dotze pedres que manà Josué traure de les jordanes aigües” (II.26). *** La unitat estilística configurada com a sintagma nominal Celestials sales, ‘el cel dels cristians’ (def. pròpia), és usada a Lo Cartoixà: “perquè eternament en les amples, altes i celestials sales stigues ab lo spòs en les sues noces” (I.40), “de aquells draps que vol empaliar les celestials sales” (III.3), “en les celestials, empaliades, lluminoses sales” (IV.25) i a l’Espill: “dejús ses ales, / alt en les sales / celestials” (vs. 12033-35). No apareix al Curial, ni al Tirant, ni a la Vita Christi, ni a Lo Passi en cobles... N’hi ha una variant a la Sentència del Certamen en llaor de sant Cristòfol: “sobre les sales / del cel pujant, daurades ales / porta’n l’entendre” i a la Vida de santa Magdalena en cobles: “Ans, per muntar a les divinals sales, / teníeu ja prou plomes en les ales (vs. 659-60), en tots dos casos amb la mateixa rima de l’Espill: sales / ales. *** El cas és que els versos de l’Espill reportats suara, completats amb els immediatament anteriors, fan així, en referència a la verge Maria: “com fa la lloca, / sos fills col·loca, / dejús ses ales” (vs. 12031-33) i a Lo Cartoixà, poc després del fragment que acabem de reproduir, llegim que els apòstols segueixen Jesús “axí com los pollets la gallina, a la calor de les sues ales se scalfen...” (I.40). La relació entre els dos textos, doncs, sembla innegable. Més endavant, Lo Cartoixà torna a usar la mateixa metàfora: “Quantes vegades he volgut ajustar e congregar los teus fills, axí com la gallina los polls devall les mies ales”, “és tan gran la amor que té als polls la gallina que emmalalteix si ells emmalalteixen i dels ocells de rapina los cobre i els defén fins a la mort ab les ales” (III.36). 299 Capítol 3 *** De la locució verbal comparativa Tornar al vòmit com el gos, que prové de la Bíblia: “Com un gos que torna al seu vòmit, és l’insensat qui repeteix la seva ximpleria” (Proverbis, 26.11) i que havia estat recollida als Bestiaris medievals: “[El ca] sovent vomita sa vianda, e puys la menge” (Llibre del tresor, I.179), trobem recurrències al Terç del Crestià: “Axí com lo ca que torna pendre ço que ha retut per la bocca” (cap. 230), al Curial: “E tu, no coneixent la sospita e gelosia de les dones (...), tornist a Laquesis així com los cans al vòmit” (III.6), a Lo Cartoixà: “Com a gossos lladren i vomiten lo que mengen” (I.39, sic) i a l’Espill: “Tornes a beure / lo vomitat; / enormitat / vols fer, com gos” (vs. 697477) i “Txica mamant / una donzella / llet de cadella, / què vomitava / menjar tornava” (vs. 9156-60). Aquesta concordança, doncs, no és específica de les dues darreres obres. Llibre segon de Lo Cartoixà Al capítol primer, Del servent de centurió paralític, com a moralitat a extreure de la fe del centurió en el poder miraculós de Jesús, que li demana de guarir el seu servent sense necessitat d’anar a veure’l, s’inclou el comentari següent: “Hi devem atendre quant aprofita la fe pròpia on tant val la stranya” (II.1). Aquest pensament, expressat de la mateixa manera, el retrobem a l’Espill: “Si per fe stranya / l’home tant guanya, / quant més per pròpia...” (vs. 14874-75). *** La unitat estilística Qui llaurant mira darrere, no llaura dret, configurada com a enunciat parèmic a partir d’un apotegma atribuït a Jesucrist: “Però Jesús li va respondre: ningú que, tenint posada la mà a l’arada, miri enrera, no és bo per al Regne de Déu” (Lluc, 9, 62), apareix diversament intertextualitzada a Lo Cartoixà: “Respon lo Senyor: qualsevol qui posa la mà a l’aradre i atràs guarda, per al regne de Déu no és dispost ni abte (...) si atràs mira” (II.4), “Lo 300 Introducció a l’Espill qui llaurant gira la cara, drets los solcs no porta” (II.4), “Diu sant Gregori: No són dexebles seus qui ab ell la Pasqua no celebren, no són dexebles seus aquells que havent posat la mà a l’aradre atràs miren, deixant lo bé que principiat havien” (IV.14). Fixem-nos en la quantitat de lèxic concordant que hi ha en la intertextualització que se’n fa a l’Espill: “Qui, pres l’aladre, / mira el baladre / restat darrere, / dret solc no spere / ni bon recapte; / no es pot dir apte / per alt regnar. / Per dret llaurar...” (vs. 12433-40). *** De la locució verbal comparativa Grunyir com un porc n’hi ha referències desautomatitzades, en contextos diferents, a Lo Cartoixà: “Diu sant Crisòstom: fàcilment se prenen los hòmens qui en les condicions als porcs semblen (...) gronyint tostemps per ira” (II.6) i a l’Espill: “Porcell grunyent / tota la nit / era en lo llit” (vs. 2354-56) i “Si res vos mana / lo vell exorc, / grunya com porc, / no en façau res” (vs. 6006-09). *** Al capítol setè, La curació del paralític qui per lo terrat lo posaren, on es conta i es fa la glossa d’un episodi de l’evangeli de Lluc (5, 17-26), Lo Cartoixà presenta aquestes característiques lingüístiques: “e descobriren una trapa del terrat de la casa on lo senyor preïcava i, ab cordes, lo paralític davant lo senyor baxaren; que són vera mostra de la gran fe que, ensemps ab lo paralític, portaven”, “que es lleve del llit on jau e que se’n vaja”, “ab sola una paraula guarir a ell, paralític”, “manant cure la sua corporal malaltia: lleva’t, pren lo teu llit e ves-te’n a casa. Lleva’t sa i alegre del llit on gitat staves”, “per lo terrat posen lo paralític: pietat e potència sobre lo malalt se encontraren” (II.7). A la redacció de l’Espill es troba el mateix tema, amb un agrupament semblant d’unitats lèxiques “Fe dels parents / d’aquell malalt / del terrat alt / fet 301 Capítol 3 un forat, / per ells calat, / jaent al llit, / que fos guarit / tant hi bastà / que romàs sa” (vs. 14864-72). *** Semblant a l’anterior és el cas, al capítol vuitè, de l’episodi de la dona que tenia fluix de sang i que s’acostà a Jesús per tocar-lo i guarir-se. El relaten els evangelis de Mateu (9.20-22), Marc (5.25-34) i Lluc (8.43-48). Lo Cartoixà el presenta amb els trets lèxics i fràsics següents: “I anant lo senyor venc una dona que havia dotze anys que de fluix de sang tenia incurable malaltia”, “tocà solament la símbria del manto”, “en lo qual posà tota la sua sperança e per ço merexqué atènyer la sanitat que sperava”, “en lo vestiment...”, “ab ferma fe dins si deia: si toque solament la sua vestidura”, “del seu mal fon plenament curada”, “és efecte de la mia virtut que ha donat sanitat perfeta, perquè no m’ha tocat solament axí com los altres, mas ab fe, devoció i sperança”, “en la pau la envia lo pacífic rei e senyor (...) sens la qual algun bé trobar no es dexa, i ab la pau i en la pau tots s’hi troben”, “tocà del vestiment del senyor la símbria”, “curada del fluix de sang” (II.8). El mateix tema i es mateixos trets lèxics i fràsics susdits apareixen a l’Espill: “Tal sanitat / hi trobaràs / si tu vendràs / ab fe, sperança / e confiança; / com na Sofia: / sang flux tenia / antigament, / lo vestiment / sols li tocà, / de fet curà” (vs. 12168-78). La novetat que hi suposa el nom Sofia, que no prové dels Evangelis, ja ha estat assenyalada per la crítica. En comentar l’Espill, Peirats (2002: 953) observa que “segons la Legenda Aurea (II, 199) santa Sofia va veure el martiri de les seues tres filles: Fe, Esperança i Caritat, a mans de l’emperador Adrià”. Això duu a reforçar la possible relació entre els fragments de l’Espill, on apareixen la fe i l’esperança al costat de l’esment del nom Sofia per a la protagonista de l’episodi, i de Lo Cartoixà, on també hi és esmentada la tercera virtut, tot amplificant la fe i l’esperança que foren mereixedores de la sanitat de la menstruosa: “foc diu la scriptura sancta és lo Déu nostre, que de amor e 302 Introducció a l’Espill caritat crema; si palleta de fe verdadera s’hi acosta, tantost la encén, per xica purna que toque; quina deu ésser la nostra sperança que...” (II.8). Potser l’autor de l’Espill, en llegir Lo Cartoixà i veure-hi la menció a “les tres filles”, pensés que la dona de l’episodi podria anomenar-se com “la mare” d’aquestes. *** Al capítol onzè, De la paciència que deu hom tenir en les coses adverses, s’hi diu: “siau simples sens fel de amargor axí com a colomes” (II.11), i a l’Espill llegim el mateix agrupament lèxic, en un context diferent: “simpla coloma / llisa de ploma / e sense fel” (7753-55). *** Al capítol tretzè, hi ha un altre agrupament lèxic, dels termes cards i espines: “Los vicis e carnals concupiscències axí com a carts i spines converteix en cendra (...) i la llenya, fenaç i palla, dels quals lo apòstol parla, consumeix i crema” (II.13), el qual es retroba a l’Espill: “spines, carts crema” (v. 45), amb la circumstància afegida de la concurrència comuna del terme crema. El parell lèxic cards i espines reapareix en altres capítols de Lo Cartoixà: “la terra de nostra carn infecta per la maledicció primera prodoex carts i spines” (II.47), “aquesta stèril miserable terra, de nostra carn meleïta, que spines e carts germina” (IV.29). Aquesta darrera ocurrència s’inscriu en un paràgraf que, com es pot comprovar sobre el text llatí de Ludolf de Saxònia, és tot ell una amplificació introduïda pel traductor. Aquest parell lèxic no figura en cap de les obres catalanes consultades, anteriors o coetànies (Lo Somni, Facet, obres de F. de la Via, Faula de Neptú i Diana, Curial e Güelfa, obres d’Ausiàs March, Obres o trobes en lahor de la verge Maria, Certamen de sant Cristòfol, Tirant lo Blanc, Obra de la sacratíssima conceptio, Lo Passi en cobles, Vita Christi, Cançoner sagrat de 303 Capítol 3 vides de sants, etc.). D’altra banda, cardons i espines, com a trasllació del mot llatí spinae, figura a la traducció catalana manuscrita (conservada en un còdex de la biblioteca d’El Escorial) de l’obra de l’abat Isac, De ordinatione animae, editada a Barcelona el 1497 (Wittlin 1991: 177). Així mateix, es troba al Gènesi de Scriptura: “E sembreràs ta sement neta, e naxeran en ella spines e cardons...” i a l’Epístola de sant Jeroni a santa Eudòxia: “Terra ben femada et ben enrosada engenra cardons et spines” (Vocabulari de Faraudo). *** La col·locació Canya vana, entesa metafòricament com a ‘cosa o persona feble i menystenible’, és usada a Lo Cartoixà: “I qualsevol religiós per Joan se pot entendre, qui no deu ésser canya vert per fictes i ypòcrites obres e dins vana e de virtuts e veritat buida, mas deu ésser vert per conversació honesta i dins ple de caritat devota. No deu ésser fràgil que el vent la moga” (II.15), a l’Espill: “Com canya vana, / pòpul, xop, alber, / olm, vern e sàlzer, / qui fruit no fan / e al foc van, / com la cugula” (vs. 6166-71) i a la Vita Christi: “Una canya vana que lo vent la lança allà hon se vol” (cap. 33). No l’hem trobada en cap altre text de la segona meitat del segle XV. *** Al capítol dissetè, Com tornaren de pricar los apòstols i com tramès los setanta-dos dexebles, hi ha una referència a les llengües del món: “devia la sua fe ésser pricada als gentils, partits en setanta-dues llengües. Fon la primera llengua la hebraica, la qual fon divisa en la edificació de la superba torre en setanta-dos llengües” (II.17), les quals llengües també apareixen esmentades a l’Espill: “setanta i dos / llengües del món” (vs. 658-59). *** De l’adjectiu manal, ‘que raja en abundància’, DCVB i DeCat no porten cap més documentació que la de les dues recurrències que n’hi ha a l’Espill: 304 Introducció a l’Espill “Més, Déu manà / que el poble ves / com Moisés, / ferint la roca, / aigua no poca, / manal, n’ixqué, / de qual begué / tot Israel” (vs. 14318-25) i “Tot batejat / d’aigua manal / e natural” (vs. 14838-40), però el mot també es troba a Lo Cartoixà: “font manal que totstemps brolla” (II.20) i no hi és a cap altra de les obres consultades del segle XV. *** L’episodi de la samaritana i Jesús, que és contat amb detall a l’evangeli de Joan, 4, i reproduït al capítol vint-i-unè del llibre segon de Lo Cartoixà, De la dona samaritana, apareix mencionat en dos llocs de l’Espill. Hom podria pensar que la font comuna és l’evangèlica –tret de la primera menció de l’Espill, on l’esment s’insereix en un context de crítica a les dones per no saber guardar els secrets, que Cantavella (1992: 101) conjectura que prové del Matheolus llatí– i que, a partir de l’evangeli, cada obra pel seu cantó, Lo Cartoixà i l’Espill, recullen dues versions no relacionades directament. Tanmateix, les identitats lèxiques entre les dues obres són tan paleses --i, en alguns casos, diferents del lèxic evangèlic-- que es fa difícil considerar que són fruit d’adaptacions o traduccions independents. Vegem, primerament, què hi diu l’Espill: “Com la serrana / samaritana / cuità preïcar / dins en Sicar / de sa venguda; / esdevenguda / de ple l’havia: / “Ha’m dit tenia / marits morts cinc; / l’home que tinc / ara jo viu, / veritat diu, / no és mon marit”. / Per lo seu crit / tots prest ixqueren / e lo reberen” (vs. 7879-94) i “Prop de Sicar, / promès donar / a l’aldeana / samaritana / aigua de vida, / font infinida, / perpetual” (vs. 14379-85). Al text de Lo Cartoixà es troba: “Prop de la ciutat de Sicar”, “font de Jacob”, “dona samaritana”, “ell te donaria aigua viva”, “no era acostumada de spirituals paraules la samaritana”, “d’on me pots donar tu aigua viva...?”, “una font que de ací saltarà en la vida eterna”, “no tinc marit, respòs la dona”, “cinc marits has tengut i aquest que ara tens no és ton marit, i axí dius veritat”, “ja és venguda la hora”, “és vengut lo temps del Messies”, “a la ciutat corre”, 305 Capítol 3 “porta sens cànter a la ciutat aigua de vida”, “en la ciutat entra, a tots crida”, a tots convoca, a tots preïca (...) veniu que vengut és aquell que (...) qui m’ha dit (...) que aquest que tinc no és mon marit”, “e ixqueren los de la ciutat” (I.21). Així doncs, més enllà del text evangèlic, entre Lo Cartoixà i l’Espill tenim les següents concordances fràsiques específiques: Prop de Sicar i aigua de vida, així com els verbs preïcar i cridar, tots dos aplicats a la samaritana informant i convocant la gent de Sicar. D’altra banda, com a dada complementària però menor, podem observar que els adjectius serrana i aldeana, que hi vénen condicionats per la rima amb samaritana, concorden semànticament amb “no era acostumada de spirituals paraules la samaritana” i “senyor lo nomena, que ja veia la majestat de la sua presència i la gravitat de les sues paraules, encara que de tot no les entenia” (I.21). *** La sentència bíblica Vanitas vanitatum et omnia vanitas (Eclesiastés, 1.2) es mencionada a Lo Cartoixà: “De aquest pa menjà lo Ecclesiastès Salomó, quant dix: vanitat de vanitats i totes les coses són vanitat” (II.26), “Havia dexat Pere totes aquelles coses de les quals diu Salamó: vanitat són de vanitat e totes són vanitat” (III.11), a l’Espill, aplicada a les dones: “Són vanitat / de vanitats” (vs. 7100-01) i a la Vita Christi: “Car totes les coses de aquest món me són vanitat e afflictio de sperit, segons testifica Salamó dient: Vanitas vanitatum et omnia vanitas et afflictio spiritus” (cap. 8). *** La col·locació Donar raó es troba, a Lo Cartoixà i a l’Espill, en un mateix context, el del juí final cristià: “Diu lo Senyor: de qualsevol paraula ociosa donaran raó lo jorn del juí” (II.32) i “A ton senyor / raó daràs” (vs. 12670-71). De fet, però, totes dues provenen de l’evangeli: “... reddent rationem de eo in die judicii” (Mateu, 12.36). 306 Introducció a l’Espill *** Al capítol trenta-tresè del llibre segon i a l’onzè del llibre tercer, s’hi fan diverses referències al profeta Jonàs, que concorden amb les de l’Espill. Vegem primerament aquestes. Al sermó de Salomó, aquest conta l’incendi del mercat i la pelleria de València del 1446, dient que Déu consentí que no es cremés tot per les oracions que hom li féu i introduint, en aquest context, un incís comparatiu amb la ciutat de Nínive: "Com li plagué / de Ninivé, / ab en Jonàs" (vs. 7569-72). Aquesta menció podria ser un reflex de la que s'hi fa a Lo Cartoixà, on llegim un escurs semblant, al mig dels comentaris a la paràbola referent a "la dificultat e impossibilitat que lo ric en lo Regne del Cel entre" (III.11): "Serà en aquell dia juí de comparació, del qual lo Senyor parla quant diu: "Llevar-s'han los de Nínive en lo juí e condempnaran los jueus". Vol dir que els mostra condempnats: que ells, sens llei e gentils, a la preïcació de Jonàs feren penitència e los jueus mataren lo seu rei Messies, Déu, home e profeta" (III.11). En un cas i en l'altre, es tracta d'una mateixa referència bíblica — l'acolliment per Déu dels de Nínive, perquè varen creure el profeta Jonàs—, que hi és introduïda com a falca erudita. De fet, la referència a l’episodi bíblic de la conversió de la Nínive gentil (Jonàs, 1-4) sempre és usada, a Lo Cartoixà, seguint els evangelis de Mateu (12.40-41) i Lluc (11.30), com a recurs contrastiu respecte al tema subjacent de la manca de fe. L’altra menció que n’hi ha a l’Espill, del mateix episodi, ja s’hi fa com a prefiguració de la mort i resurrecció de Crist: “Jonàs llançat, / tres jorns begut, / pel peix retut / qui es diu balena, / fora en l’arena / tornat en sest” (vs. 1394853). Concorda amb tot de fragments que figuren, reiteradament, a Lo Cartoixà: “Jonàs no féu algun senyal als de Nínive sinó que la balena lo portà en terra i, oint-lo, cregueren”, Jonàs, profeta, fon senyal de la mort quant lo pres la balena, tenir-lo tres dies significava lo sepulcre; vomitar-lo als de Nínive fon la resurrecció gloriosa”, “Jonàs llançat en les fluctuants aigües, clos i tancat en lo ventre de la balena”, “que axí els deglutirà lo diable, com a Jonàs la balena” (II.33). I més endavant: “Ací [Jesús] és Jonàs llançat en la mar per fortuna vàlida, i stà tres dies en lo ventre de la balena, la qual lo portà i el vomità a la 307 Capítol 3 ciutat de Nínive” (IV..4), “Figura la sepultura del senyor Jonàs profeta, qui stigué tres dies en lo ventre de la balena, la qual lo portà e vomità a la ciutat dels gentils Nínive” (IV.9). La relació de concordances lèxiques podria no ser gaire significativa, si no fos per l’expressió Jonàs llançat, que trobem idèntica en ambdós textos i la presència de la qual no fóra explicable si aquests fossin independents. A la Vita Christi també hi és l’esment prefigural de Jonàs, sense el sintagma susdit: “Axí com Jonàs stigué tres dies e tres nits en lo ventre de la balena, axí staria en lo cor de la terra, ço és, en los lims de infern, per spay de tres dies e tres nits” (cap. 232). *** Els evangelis de Mateu (12.42) i Lluc (11.31) addueixen la reina de Sabà, junt als habitants de Nínive, com a exemple de gentils convertits, en contrast amb el jueus. L’anomenen Regina austri (que la Bíblia de Montserrat tradueix com a Reina de Migjorn) i, potser per això, a l’Espill llegim: “sabent reïna, / Sabà austrina / és nomenada” (vs. 15161-63), en concordança sumària amb les mencions més explicatives de Lo Cartoixà, l’altre text català que ho diu: “la reina de Sabba, que al migjorn té lo regne (...) llavors se diu reina de austro, qui és lo migjorn” (II.33). *** Al capítol quarantè, Dels convidats a la gran cena, s’hi troba la sentència Molts són els cridats i pocs els elegits, provinent del evangelis: “Els cridats són innombrables, però no tots són elegits” (Mateu, 22.14). Lo Cartoixà la reprodueix, ara amb variants: “Diu sant Gregori: molts són los cridats i pocs són los qui venen: molts qui per fe en ell creen, vivint mal al seu convit no entren” (II.40), ara desautomatitzada: “En cert dic a vosaltres que algú dels cridats qui no són volguts venir puis io’ls cridava, no menjaran en la mia cena; umplir-se ha la mia casa i los meus elets hi entren” (II.40), ara ben codificada: 308 Introducció a l’Espill “Diu lo Senyor: molts són los cridats e pocs los elets” (III.12). A l’Espill també hi és inserida, com a conclusió d’un episodi bíblic de l’Antic Testament: “Molts són cridats, / pocs los elets” (vs. 14554-55). *** L’agrupament lèxic fre i cabestre el trobem a Lo Cartoixà: “dels quals diu lo Psalmista: constreny-los, senyor, ab fre i ab cabestre” (II.40) i a l’Espill: “desaveada / de fre, cabestre” (vs. 4390-91). No figura al Repertori de Wittlin (1991) ni en cap de les obres catalanes consultades del segle XV. *** Al capítol quaranta-unè, De Cenofegia, en explicar la significació d’aquesta festivitat jueva, s’hi diu: “celebraven aquesta festa (...) en aquell temps que els raïms se cullen (...) i en aquell mes de setembre portaren los exploradors que tramès Moisès dels fruits de la terra; i portaren lo gran raïm en la barra, que dos hòmens lo portaven” (II.41). Al capítol vint-i-cinquè del llibre tercer, es recorda el mateix episodi bíblic, com a prefiguració de l’entrada de Jesús a Jerusalem: “Açò figuraven aquells exploradors que de la terra de promissió aquell raïm penjat en una barra portaren. Lo qui anava primer era lo judaic poble; l’altre era lo poble de la religió cristiana” (III.25). Als capítols cinquè i desè del llibre quart, s’hi fa menció del mateix episodi bíblic, com a prefiguració de la passió de Jesucrist, en la creu: “Ací és lo raïm dels exploradors: penjat en la gran barra”, “los gentils e jueus, dos pobles Jesús a la mort porten, figurats per los dos exploradors que portaren lo raïm en lo desert al judaic poble; és lo raïm Jesús...” (IV.5), “aquesta és la gran barra en la qual los exploradors portaren lo raïm de la fèrtil e abundosa terra” (IV.10). A l’Espill, n’hi ha una referència concordant: “Raïm penjat, / en pal portat / al coll per dos / guardejadós / --lo cristià / de cara hi va; / jueu, de squena: / primer lo mena / poble rebel—“ (vs. 13931-39). 309 Capítol 3 *** Al capítol quaranta-quatrè, Del cec de nativitat, s’hi amplifica i es glossa el miracle del guariment del cec de naixement, que es conta a l’evangeli de Joan (9.6-7): “Dit això, escopí a terra, féu fang amb la saliva, untà els ulls amb aquell fang i va dir: “Ves a la piscina de Siloè” (que significa ‘enviat’). Se n’hi anà, doncs, es rentà i tornà veient-hi”. A Lo Cartoixà, que segueix preferentment i prou fidelment aquest evangeli, llegim la declaració posterior del cec, quan conta el miracle: “ha fet fang i ha’m untat los ulls i ha’m dit: “ves a la natatòria de Siloè i llavat”. So anat i som llavat i veig” i, en la disgressió moralitzadora del mateix capítol, s’hi afirma que aquesta confessió es fa “en honor e glòria de Jesús” (II.44). A l’Espill, en uns versos que enllacen amb els dedicats al miracle de les bodes de Canà, figura la menció següent: “allí mostrà / començ de glòria; / la natatòria / de Siloé / la mostrà bé” (vs. 14374-78). Així doncs, el sintagma nominal Natatòria de Siloè i la unitat lèxica glòria coapareixen en ambdós textos, posant de manifest una molt probable relació bilateral. Tots dos recullen i incorporen al català el llatinisme natatòria de La Vulgata: “Vade ad natatoria Siloe et lava”. Al Gènesi de Scriptura, s’hi fa referència tres vegades a la piscina de Siloè i una al natatori de Siloè, en masculí. *** Al capítol quaranta-vuitè, De la dona cananea, es recull l’episodi que reporten els evangelis de Mateu (15.21-28) i Marc (7.24-30), el qual hi és àmpliament reproduït i glossat: “En les parts de Sidon i Tirus (...) acostà’s al senyor una dona idolatre (...) natural cananea (...) misericòrdia demana, que una filla sua malament és vexada per lo diable (...) Exint lo senyor de la casa i partint-se de la ciutat de Sidon, seguia lo senyor la devota cananea i en altes veus cridava: “hages mercè de mi, senyor!” (...) La cananea crida, lamenta i plora (...) la humil perseverant cananea (...) la constant cananea (...) Mira aquells seus piadosos ulls a la agenollada lacrimant cananea (...). Davant la 310 Introducció a l’Espill ciutat de Sidon se mostra una capella en lo lloc on suplicà la cananea. Fon guarida la sua filla en aquella hora...” (II.48). A l’Espill també s’hi fa esment al mateix passatge, amb força concordances lèxiques amb Lo Cartoixà, més enllà dels textos evangèlics: “La cananea, / no de Judea / mas de Sidònia, / ab querimònia, / porfidiant / e alt cridant / “Senyor, mercè!” / d’ell obtengué / que fon curada: / endiablada / sa filla era” (vs. 12135-45). *** La sentència bíblica No s’ha de llevar als fills pans, per donar-los als cans, provinent dels evangelis de Mateu (15.21) i Marc (7.27), es troba reproduïda a Lo Cartoixà: “I per ço li respon, donant-li en paraules repulsa, dient: no és bona cosa pendre lo pa dels fills i donar-lo als goços” (II.48) i reutilitzada a l’Espill, sense la part directiva, en el sentit de criticar com a cosa inútil i antinatural el fet d’adoctrinar les dones: “Dels fills tol pans / per dar als cans” (vs. 7975-76). *** Al capítol cinquanta-unè, Del llevat que hom se deu guardar i del cec il·luminat en Betsaida, llegim: “guardau-vos ab fe pura i ferma del llevat agre i corrompuda doctrina dels fariseus i saduceus”, “que axí com lo llevat corromp tota la pasta, axí la error tota la sana doctrina”, “guarda’m tu, senyor, que no menge del llevat podrit i agre de errònea doctrina”... (II.51). Els lexemes marcats en aquestes expressions podrien relacionar-se amb aquest dos versos de l’Espill, quan el protagonista canvia de vida i prega: “que ella em separe / del vell llevat” (vs. 15556-57), ja que en ambdós casos la identitat textual, lèxica, es correspon amb un mateix ús contextual de pregària per sortir del negatiu vell, agre o podrit llevat. *** 311 Capítol 3 Al capítol cinquanta-dosè, De la confessió de verdadera fe, la qual Pere confessà per tots los altres, llegim: “tostemps hi haurà fels persones que staran en la fe i confessió de la mia veritat fermes. Promet llavors lo senyor les claus a Pere, no les hi dóna”, “Diu lo senyor: a tu que entre els altres me confesses te donaré les claus del celestial regne”, “Diu Beda: ara li promet lo senyor les claus, però no les hi dóna: encara sobre la enclusa de la creu no les havia fabricades ni ab la sua sang temprades”, “i axí sia fel en los fets com en les paraules, perquè ab Pere atenga la benedicció que als teus fills dones” (II.52). A l’Espill, sobre aquest mateix motiu, s’hi diu: “Alt en la creu, / mig començades / e sols forjades, / les claus del cel / a Pere fel / promeses dar, / volc acabar: / subtil manyà, / ell les temprà, / com bon armer / tempra l'acer, / ab aigua i sang” (vs. 14402-13). La dependència hi és palesa. *** En aquest mateix capítol cinquanta-dosè, en concretar la metàfora de les claus, s’hi diu: “Pres les claus Pere que el senyor li donà del celestial regne. Són aquestes claus potestat de obrir i tancar (...). Diu-li aprés lo senyor: qualsevol cosa que lligaràs sobre la terra (...) serà en lo cel lligada”, “aquesta potestat de condemnar i de absoldre no solament fon donada a Pere mas a tots los apòstols, i no solament als apòstols mas a tots los bisbes i preveres”, “potestat ministerial és en los preveres”, “Diu la glosa: specialment atorgà lo senyor aquesta potestat a Pere (...) perquè la sgleia tinga un principal vicari”, “foren fets tots los apòstols preveres en la cena”, “príncep dels apòstols i special vicari en tota la catòlica sgleia constituí lo senyor a Pere”, “justament i discreta lliga en la terra no errant la clau de potestat ni de sciència” (II.52). En un capítol anterior, ja n’hi ha una primera referència: “Ha constituït vicaris seus hòmens, dels quals fon lo primer sant Pere, i los altres apòstols, als quals diu tals paraules: als qui vosaltres remetreu les culpes seran remeses. Y per lo semblant diu als preveres qui aprés dels apòstols fins a la fi del món viuen en la santa sgleia, donant-los potestat de poder lligar i absoldre” (I.20). De Pere 312 Introducció a l’Espill es diu, en un altre lloc, que "tingué resplandor de honestat e bona fama" (III.24) i que Jesucrist “delliberava que restàs per ell en la sua sgleia universal vicari” (IV.18). A l’Espill, llegim sobre això mateix: “En Simó Pere / major prevere / féu e clavari, / per ell vicari, / ab general / e liberal / gran potestat, / ab honestat, / a deslligar, / obrir, tancar, / clau no errant, / al freturant / los seus tresors. / Dels succesors / per ell criats / e ordenats / a tal ofici, / fa el sacrifici / sols lo prevere...” (vs. 13795-813). La identitat del motiu és clara, per bé que no és resol en concordances lèxiques entre les expressions los bisbes i preveres, d’una banda, i els successors per ell criats i ordenats a tal ofici, d’una altra. Amb tot, al capítol Com aparegué lo senyor als apòstols, absent Tomàs, en lo cenacle, en tractarhi el mateix tema apareixen dos nous termes concordants, ofici i ordenar: “Jo vicaris meus vos cree, en lloc meu vos envie, lo meu ofici vos acomane (...) donà’ls potestat de lligar (...) e ordenà los seus apòstols bisbes” (IV.20). Les concordances, doncs, són ben esplícites i, sobretot, la que hi ha entre les expressions: no errant la clau i clau no errant és decissiva per a establir-ne la dependència, precísament per tractar-se d’una identitat entre frases subordinades, col·laterals al tema. Llibre tercer de Lo Cartoixà Al capítol primer, De la transfiguració del senyor, es narra i s’amplifica l’episodi de la vida de Jesucrist en què aquest prengué Pere, Jaume i Joan i pujà amb ells en una muntanya, on també hi acudiren Moisès i Elies, de manera que els tres apòstols pugueren veure Jesucrist entre l’un (que representava la llei) i l’altre (que representava els profetes), alhora que la veu de Déu pare deia que Jesús era el seu fill. Això, poc més o menys, és el que diuen els evangelis (Mateu, 18.1-9; Marc, 9.2-9; Lluc, 9.28-36), on no s’especifica que la muntanya sigui el Tabor, cosa que arrencarà d’una tradició cristiana iniciada amb Sant Ciril de Jerusalem (315-386). 313 Capítol 3 Del prolix i reiteratiu relat de Lo Cartoixà recollim els fragments: “rectament se nomena de Tabor aquesta montanya, que adveniment de llum se interpreta (...) la blancor de les vestidures de la claredat de la cara proceïa (...) la sua divina essència ab ulls corporals no la podien veure; significava la resplandor de la cara la claredat de la sua divina essència (...) fon gran alegria als dos profetes e tres apòstols no solament de la vista del Senyor (...) Pere... Joan... Jaume... veren Elies e Moisès (...) aquesta claredat corporal, visible (...) allí foren Moisès, Elies, Pere, Joan e Jaume, significant... los sancts del Vell Testament en dos òrdens (...) los sancts del Novell Testament són definits en tres òrdens (...) veurem en lo mont Tabor...” (III.1). A l’Espill, s’hi diu: “Mai en Tabor / ab tal claror / ni tant hi veren / cinc que hi vengueren” (vs. 11893-96), de manera que les concordances van, com sempre, més enllà dels textos evangèlics. *** A la fi del mateix capítol primer, llegim: “E devallant lo senyor del mont ab los tres dexebles, manà’ls de manament de doctrina que no diguessen a dengú la visió que en ell havien vista, fins que ell fos resuscitat en vida gloriosa (...) on devem apendre que los secrets divinals e misteris sinó en lloc e temps publicar no es deuen”, amb una informació addicional: “devallant del mont Tabor hi ha una capella” i l’oració final: “Jesús Redemptor dels perduts...” (III.1). A l’Espill se’n fa esment, de tot això, reutilitzant-lo com a exemple contra les dones: “Lo Redemptor / al que en Tabor / volc fer secret, / no féu pertret / dones vinguessen / ni res ne vessen” (vs. 7855-60). *** 314 Introducció a l’Espill La sentència bíblica No s’ha de posar el llum sota l’almud, provinent dels evangelis de Mateu (5, 15), Marc (8, 21) i Lluc (8, 16), es troba reproduïda i prou desautomatitzada a Lo Cartoixà: “Algú no encen la canela e vol que stiga cuberta que no puga fer llum als qui entren en la casa” (III.1) i és usada a l’Espill, amb major fidelitat textual al text evangèlic però sense la part directiva de criticar com a cosa inútil i antinatural el fet d’adoctrinar les dones: “Llum jus l’almut / ell vol posar” (vs. 7982-83). La concordança, molt feble lèxicament, només és dóna per la referència comuna a un mateix motiu, tot i utilitzat en contextos diferents. *** La lectura del capítol cinquè, De les tres paràboles qui són de la ovella, de la dragma e del fill pròdic, resulta molt reveladora per a la interpretació correcta del següent passatge de l’Espill: "Hora matexa / fon la madexa / dracma deena, / hora novena, / llavors trobada. / Al coll portada / ab alegria / qual ja peria / l'errant ovella, / les errors d’ella / portant al dos. / Fill prodigós / fon acollit, / l’enfenollit / fora romàs; / morí lo gras / e roig vedell, / de cos e pell / immaculat, / sacrificat / per lo comú, / alt e tot nu" (vs. 1401738), tal com ja hem posat de manifest anteriorment (Guia 2002: 164-66). Miquel i Planas anotà els quatre primers versos així: "La madexa en qüestió representa simbòlicament el conjunt dels articles de la Fe, comparats a catorze drachmes. (...) La dehena d'aquelles drachmes és l'article de la Fe relatiu a la mort y passió de N. S. Jesucrist, que fon consumada a hora novena (les tres de la tarda): en aquesta hora matexa, fon trobada (o creada) la drachma dehena [de] la madexa" i involucra en el seu comentari els tres versos immediatament següents ("llavors trobada, / al coll portada / ab alegria"), lligant-los a la mateixa explicació de "la madexa de dracmes", com si aquesta fos un collar portat al coll, quan en realitat "al coll portada" fa referència a l'"errant ovella". Sobre això de "la madexa", Miquel i Planas hi afegeix: "En Chabàs, que probablement no conseguí explicar-se aquest passatge del Spill, 315 Capítol 3 donà al vers 14018 la següent forma: fon l'ama d'exa, sense explicar per res el dit cambi". Peirats (2002: 984) repeteix el que diu Miquel i Planas. Tanmateix, amb "madexa" o amb “ama d’exa”, la "drachma dehena" no és l'article desè dels catorze articles de la Fe, com diuen Miquel i Planas i Peirats. En un primer moment, vam pensar si la dracma desena hi devia fer referència al salm desè i darrer dels deu salms que pronuncià Crist en la creu, tal com ho diu Lo Cartoixà, al capítol seté del llibre quart, De hora nona: "E axí crida la setena paraula ab alta veu e llàgremes, dient: Pare, en les tues mans coman lo meu sperit (...) Primerament, lo Senyor havia cridat: Hely, Hely; ara crida: Pare, en les tues mans coman lo meu sperit. Dien alguns doctors que del psalm que en hebraic comença: Hely, Hely, lamazabatani, en lo llatí: Deus, Deus, merespice in me, fins aquest vers: In manus tuas..., que són deu psalms e són cent cinquanta versos. Lo Senyor los dix tots: lo primer vers e lo darrer en veu alta, los altres en silenci" (IV.7). I més endavant hi torna: "és cosa útil e saludable llegir e orar aquells deu psalms que dix lo Senyor en la creu" (IV.7). Així, doncs, en pronunciar el desè d'aquests deus salms, morí, de manera que la dracma desena, coincident amb l'hora novena, podria ser aquest salm desè. Però la interpretació correcta de tot aquest passatge de l'Espill (vs. 14006-38) no va per la via dels articles de la fe ni per la dels salms, sinó que pren fonament en l'al·legoria de les tres paràboles, d’acord amb Lo Cartoixà. En efecte, aquestes tres paràboles, de l'evangeli de Lluc (15.3-32), solen aplicarse en el sentit declarat al mateix evangeli, això és, la importància prioritària de la redempció d'un sol pecador enfront de l'atenció deguda als restants virtuosos (noranta-nou ovelles, nou dracmes, un altre fill). A Lo Cartoixà, però, l'ovella perduda i portada al coll quan el pastor la recupera, la dracma perduda i retrobada per la dona de la casa i el fill que retorna i és rebut amb goig pel pare, no només s'hi apliquen al·legòricament a un sol pecador perdut sinó a tota l'espècie humana, perduda pel pecat original d'Adam i retrobada per Déu (pastor/dona/pare), mitjançant el sacrifici de la mort en la creu. Així, centrantnos en la segona paràbola, hi llegim que Déu, figurat en la dona, "té deu dragmas, qui són natura humana e los nou òrdens dels àngels; per lo pecat de 316 Introducció a l’Espill Adam perdé natura humana" i per la mort de Jesús la recuperà (III.5). I els nou ordres dels àngels són explicitats al capítol anterior: àngels, arcàngels, virtuts, potestats, principats, dominacions, trons, querubins i serafins. La dracma desena perduda és, doncs, la natura humana i l'Espill esdevé del tot concordant, en això, amb Lo Cartoixà. Comptat i debatut, el passatge complet de l'Espill (vs. 14006-38) és un resum de les tres paràboles susdites, amb el mateix tipus d'al·legoria col·lectiva continguda a Lo Cartoixà (distinta de la individualitzada de l'evangeli de Lluc) i amb força concordances lèxiques i fràsiques, malgrat la diferència de gènere entre la prosa prolixa de l'un i els versos breus de l'altre: trobada, coll, portar, ab alegria, error, perir, acollir, morir, enfenollir, fora, immaculat, sacrificat... són termes comuns en aquests passatges de les dues obres, a més de les expressions la perduda ovella (Lo Cartoixà) i l'errant ovella (Espill), fill pròdich (Lo Cartoixà) i fill prodigós (Espill), gras vedell (Lo Cartoixà i l'Espill). Peirats (2003: 472) aprofita la lectura de Guia (2002) per a corregir la interpretació errònia abans apuntada, però intenta treure importància a la concordança de l’Espill amb Lo Cartoixà, dient: “Aquesta triple al·legoria (...) és compartida en obres com l’Speculum Humanae Salvationis (c. 35 c, 33 c, 14 c)”. Una vegada més, hem de cridar l’atenció sobre les circumstàncies de temps, lloc i llengua: no hi ha cap rastre documental de la presència de l’Speculum Humanae Salvationis a la València d’abans de la fi del XV, a més del fet que no és gens probable que la visió de tres imatges (no consecutives, per cert, a l’Speculum) pugui donar lloc a dues versions tan coincidents, en llengua catalana, si aquestes s’haguessin redactat de forma independent. Carré (2006: 774) accepta la interpretació proposada per a la desena dracma (Guia 2002) però en relació a la tercera paràbola, evitant la referència a Lo Cartoixà, diu: “Com que el text bíblic només qualifica el vedell de gras, podem veure en la glossa de l’Espill una broma lingüística, determinada per l’adjectiu roig –que remet al cognom de l’autor— i per l’expressió redundant del 317 Capítol 3 tot despullat”. Nosaltres no hi veiem la broma per cap banda i, altrament, detectem que les proses: “el vedell qui fon Jesús, Déu e senyor nostre, sacrificat en la creu per la redempció nostra”, “anyell sens màcula, vedell de pacible sacrifici” i “un saginat gras vedell” presenten una certa influència sobre els versos: “morí lo gras / e roig vedell, / de cos e pell / immaculat, / sacrificat / per lo comú, / alt e tot nu", en el context de la dependència de tot el passatge esmentat de l’Espill envers el capítol susdit de Lo Cartoixà, la qual ha permès poder esbrinar-hi la lliçó correcta. D’altra banda, el tot nu de l’Espill tampoc no forma part de cap “broma lingüística”, ja que probablement era un lloc comú de les descripcions de Crist crucificat, com així consta, efectivament, a Lo Cartoixà: “la gran ignomínia que tot nu lo crucifiquen” (IV.6). Al capítol vint-i-unè d’aquest llibre tercer, hi ha una nova referència a les tres paràboles: “Trobar la ovella centèsima, la dragma dècima, cobrar lo fill més jove (...) Per lo primer se acompara lo pecador home a la perduda ovella; per lo segon, a la dragma; per lo terç, al fill pròdig” (III.21). *** A l’Espill, s’hi fa una altra referència a la primera part de la paràbola del fill pròdig, quan Salomó amonesta el protagonista, instant-lo a canviar de vida: “Descaminat, / luxuriós, / pròdig, golós, / ab gran instància, / de la substància / de ton ric pare / e bona mare / ta part has presa; / has-la despesa / prodiguejant, / meretricant / a ton delit. / Has pres partit / molt honorós: / ab lo fangós / porc t’acompanyes! / De ses castanyes / e segonades, / faves sobrades, / no et pots fartar, / que hi vols restar?” (vs. 12362-82). Vegem les concordances amb Lo Cartoixà: “E dix lo més jove al pare: Pare, dona’m la part dels béns que’m toca. Dividí els béns lo pare e no pasaren molts dies que el més jove, congregades totes ses coses, peregrinà e se’n anà en regió longinqua, e aquí vivint luxuriosament e disoluta, disipà tota la sua substància; e aprés que hac despès tots sos béns venc gran fam (...) i afermàs ab un ciutadà de aquella terra, lo qual lo tramès a una alqueria que 318 Introducció a l’Espill paxqués los porcs que ell hi tenia. E desijava que es pogués fartar de la vianda que els porcs menjaven, qui eren uns llegums buits que no tenien sinó la corfa”, “ha devorat tots sos béns ab les públiques e males dones”, “havia desipat tota la sua substància”, “i aquest li donà per faena que als porcs donàs vianda, de la qual ell desijava fartar-se”, “paxqué los sutzeus porcs per abominable luxúria”, “Diu sanct Ambròs que eren llegums de tal manera que no tenen sinó la scorça e unflen e no farten ni nodrexen. E tals són los delits de aquesta miserable vida”, “aquell fill pròdig” (III.5). Observem que Lo Cartoixà proporciona definicions acceptables de meretricar, ‘anar amb les públiques i males dones’, i de faves sobrades, ‘llegums buits, que no tenen sinó l’escorça’, encara que fóra més ben dit que l’Espill resumeix en un mot o dos expressions més prolixes de Lo Cartoixà. A més d’això, les concordances lèxiques, al voltant del mateix motiu, són paleses. *** Al capítol desè, Dels dotze consells evangèlics, s’hi diu que aquests dotze consells “a dotze pedres precioses se acomparen”, de les quals n’hi ha quatre que també apareixen a l’Espill, en un context molt diferent. Així, a Lo Cartoixà s’hi diu que “lo safir (...) los ulls purga e clarifica”, “lo maragde, qui per natural propietat la castedat ama e (...) los carnals desigs refrena”, “la cresòlica (...) val per atènyer sapiència e llançar de si oradura” i “que les obres a la preïcació e doctrina sien conformes lo diamà significa” (III.10), mentre que a l’Espill les pedres són objectes cobejats per les dones, per diverses raons i aplicacions, com ara: “Maragda volen / per testimoni / de matrimoni” (vs. 834244), “per alegrar-se / e deportar-se / volen les mans / ab diamans” (vs. 834548), “porten safir / per l’ull guarir” (vs. 8351-52), “e per la còlica / porten cresòlica” (vs. 8361-62). Els trets comuns, en aquest cas, no són gaire significatius per ells mateixos, per molt que hom pogués arribar a relacionar la insòlita virtut purgativa de la cresòlica, “per a la còlica”, amb una lectura irònica de la seva 319 Capítol 3 capacitat per “llançar de si oradura”. En la mateixa línia, no sembla relacionable la significació moralista dels diamants, “que les obres a la preïcació e doctrina sien conformes”, amb la senzilla finalitat de dur-los “per alegrar-se i deportarse”. A més, cal dir que al susdit capítol III.10 de Lo Cartoixà apareixen mencionades altres pedres precioses que no són esmentades al passatge susdit de l’Espill, i viceversa. *** La locució verbal Fer passar (qualcú) per un cós d’agulla, ‘fer passar a qualcú moltes dificultats’ (DCVB, agulla) o ‘menar-lo molt estret (de menjar, de diners, de facultat d’obrar, etc.), fer-li fer coses tant si vol com si no vol’ (DCVB, cós), forma part d’una coneguda sentència evangèlica (Mateu, 19.24; Marc, 10.25), que Lo Cartoixà reprodueix: “Més fàcil és un camell pasar per un cors de agulla que lo ric qui desordenadament ama les riquees entrar en lo celestial regne, perquè és la porta chica i estreta” (III.11), i que és usada a l’Espìll, en funció comparativa, en el sentit que servir les dones i ésser-ne correspost és cosa impossible: “Per cos d’agulla / o portal vell / vol pas camell” (vs. 850002). *** Al capítol dotzè, s’hi explica i es glossa la paràbola evangèlica de l’amo que lloga treballadors per a la vinya, a diferents hores del dia, i els paga a tots igualment un diner (Mateu, 20.1-19). Com ja hem vist en altres ocasions, no pot haver-hi cap relació temàtica especial entre Lo Cartoixà i l’Espill, ja que es tracta d’un motiu ben conegut al món cristià, però sí que hi és palesa la presència de diverses concordances lingüístiques que, en realitzar-se al marge del text evangèlic i en català, són indicadores de la relació existent entre ambdues obres. El passatge de l’Espill diu així “Déu, al mallol / que ell s’ha plantat, / hi ha llogat / quals ha volguts; / d’ells són venguts / ab sa llegona / a prima, nona, / 320 Introducció a l’Espill vespres, completa; / faena feta, / crida els feiners: / los matiners / cansats, suats, / e los llogats / a la vesprada; / dóna’ls soldada / egual diner: / així ho vol fer. / Qual injuria / si, per un dia, / tots vol pagar? / Qui es deu clamar...?” (vs. 14706-26). A Lo Cartoixà, entre la seva prolixa i reiterativa prosa, destaquem els fragments següents: “Semblant és lo regne dels cels a un home pare de la família, lo qual ixqué gran matí per a llogar hòmens que anassen a fer jornal en la sua vinya, e convingués ab ells per preu de una moneda qui es deia diner, que era preu del treball de un dia”, “axí mateix a hora de nona (...) Ixqué aprés prop del vespre”, “vengut lo vespre, diu al seu procurador lo senyor de la vinya: los llogatés crida, e lo lloguer los dóna (...) un diner, que era acostumat lloguer de un dia”, “Los has fet eguals ab nosaltres”, “Amic, no et fas injúria; avengut est ab mi per lo que et pague, que és un diner del dia (...) no poré io fer de ço del meu lo que vull?”, “l’home pare de la família és Déu”, “prenent lo lloguer los que primer venguts eren, contra lo senyor murmuraven (...) havem portat la càrrega de la calor e de tot lo dia”, “Amic, no et fas injúria, puix lo teu lloguer te pague i de ço del meu a qui vull fas gràcia; si per donar lo que done, lo teu lloguer no pagava o alguna cosa en fallia, ab raó clamar-te pories”, “Si no li donàs alguna cosa de la qual li fos deutor, clamar-se poria, però si res no li deu, perquè es clama?”, “tots sengles diners prengueren” (III.12). Dues versions al català del text evangèlic, fetes de forma independent, no podrien contenir tantes concordances lèxiques, reforçades amb dues presències comunes, com ara l’esment a Déu, com a amo de la vinya, i l’ús del verb clamar, posat en ambdós textos a la fi de l’episodi, en sengles oracions interrogatives. *** Al capítol dinovè, De la demanda dels fills de Zebedeu, s’hi reprodueix i amplifica el relat evangèlic (Mateu, 20.20-28; Marc, 10.35-45), amb les següents característiques lèxiques i narratives: “los fills de Zebedeu (...) 321 Capítol 3 induïren a sa mare qui demanàs al senyor e nebot una gràcia”, “Diu sanct Crisòstom que Zebedeu, pare d’aquests dos Joan e Jaume, morí aprés que el senyor hac cridat sos fills a la dignitat apostòlica, e la mare seguí al senyor fins al sepulcre”, “Diu sanct Crisòstom: apartàs lo senyor de la comuna via, no solament perquè de la sua mort e passió parlàs ab los dexebles, mas encara per donar lloc a Maria, tia sua, que li pogués fer la demanda”, “No respòs lo senyor a la mare, considerant la simplicitat sua, e per ço dreçà als fills la resposta, mostrant-los com erraven demanant tal demanda, dient: No sabeu lo que demanau”, “No és meu donar-ho a vosaltres, que ho voleu sens mèrits; (...) ni és meu donar-ho a vosaltres, que ho demaneu per supèrbia; ni és meu donar-ho a vosaltres, que sens treballs ho voleu atènyer; ni és meu donar-ho a vosaltres, per acostament de carnal deute”, “Diu sanct Agostí: si los deu se indignaren perquè aquests dos feren tal demanda, quant més foren indignats si la demanda fos venguda en efecte”, “E per ço, lo benigne senyor (...) respon axí com a benigne pare (...) dient: No toca a mi donar-ho a vosaltres, mas a mon pare”, “E per ço, als dos qui ab supèrbia demanaven i als deu que per enveja se enfellonien, cridà’ls que a ell se acostassen...” (III.19). La menció de l’Espill, que és molt breu, se centra en la intervenció importuna de la mare dels dos apòstols, com a element de contrast amb les virtuts de la verge Maria: “Ni fon aquella / altra Maria / qui no sabia / què es demanava, / fort infestava / qui no calia” (vs. 11176-81). L’única concordança destacable, perquè no hi és al text dels evangelis, és la menció del nom de la mare dels fills de Zebedeu, aquesta altra Maria. També podem remarcar que els versos de l’Espill segueixen, amb un altre exemple, així: “Ni escarnia / lo seu marit...”, donant-se el cas que, en la part inicial del capítol de Lo Cartoixà, abans d’aparèixer-hi la menció als fills de Zebedeu, quan Jesús anuncia als dotze apòstols la seva propera passió i mort i se’n fa la glossa, hi figura vuit vegades el verb escarnir. *** 322 Introducció a l’Espill En començar el capítol vintè, s’hi fa menció a la ciutat de Jericó: “Era aquesta ciutat antigament gran e noble; ara és del tot destroïda e solament les parets de la casa de Rab, en senyal de la sua fe, encara es mostren” (III.20). A l’Espill, en la relació final de dones que han fet alguna cosa bona, que el protagonista exposa al seu nebot: “D’aquestes ama / lo que han bo, / no tot lo so / que en fa la gent, / mas solament, / sola virtud” (vs. 15328-33), també s’hi menciona aquest personatge bíblic: “Raab, celant” (v. 15353), en un vers que Miquel i Planas anota així: “Fou aquesta dona de Jericó qui va ocultar (celar) els exploradors o espies israelites tramesos a la terra de promissió, y’ls procurà després la fugida, dexant que’s despengessin per una corda desde una finestra que donava sobre’l mur de la ciutat (Josuè, II y VI, 22-25)”. *** Al capítol vint-i-unè, De Zaqueu e del seu convit, s’hi exposa l’episodi narrat per Lluc (19.1-10), del publicà Zaqueu que pujà en un arbre per veure Jesús i aquest el féu baixar i s’hostatjà a casa seva. De la prosa reiterativa de Lo Cartoixà n’extreiem els fragments següents: “Zaqueu (...) desijava per devoció veure Jesús (...) la fe devota lo fa pujar en l’arbre perquè Jesús puga veure (...) aquest arbre la creu del senyor figura, lo fruit de la qual és Jesús Déu e senyor nostre”, “Pujà Zaqueu en aquest arbre perquè era xic d’estatura, perquè de l’arbre a Jesús, que tant desijava, pogués veure”, “Pujà en la creu”, “Zaqueu no podia per la gent a Jesús veure, pujà en lo sicomorus perquè el pogués veure”, “En semblants paraules li diu que devalle: Zaqueu desempatxadament devalla, que hui és mester que en la tua casa prenga posada”, “acollir a Déu per hoste (...) rebre lo senyor (...) posar en la sua material casa (...) segut en la seua taula”, “Mira, oh ànima crestiana, lo senyor e los seus dexebles com domèsticament ab los pecadors mengen e familiarment ab ells conversen”, “per ço, ab los malalts me convide”, “Oració: Senyor Jesús, qui a Zaqueu petit d’estatura, pujat en l’arbre del sicomorus, has mirat ab ulls de misericòrdia e, cridant-lo que devallàs, en la sua casa has volgut pendre posada...” (III.21). En un capítol anterior, n’hi ha una altra referència: “En aquesta pujà Zaqueu quan volgué de l’arbre a Jesús veure” (II.23). 323 Capítol 3 Aquest episodi també figura a l’Espill: “Zaqueu pujat / en arbre creu / per veure Déu: / Jesús lo crida / e s’hi convida / ab ell restar, / ensems menjar” (vs. 14956-62). Tret del verb restar, totes les altres unitats lèxiques de l’Espill són a Lo Cartoixà, sense que pugui dir-se que provenen, en la seva literalitat, de l’evangeli. Per exemple, que l’arbre on puja Zaqueu simbolitza la creu no hi és a l’evangeli, evidentment, com tampoc no hi és el fet d’expressar les paraules de Jesús, dient-li a Zaqueu que anirà a casa seva, amb el verb convidar-s’hi. *** Al capítol vint-i-tresè, De la efusió del engüent, hi ha diverses concordances lingüístiques amb les mencions que, a l’Espill, s’hi fan a Marta i a Maria. Així, els fragments: “Sabia Marta lo menjar del senyor e dels seus dexebles com se administrava”, “Marta sol·lícita, qui ministrava e servia”, “Marta és la fel ànima qui serveix e treballa en contínues bones obres” (III.23) i “la qual era prudentíssima, solícita e gran administradora” (III.23) concorden amb els versos “Si carament / --Marta sol·lícita-- / amb obra lícita / a Déu ministres, / als seus ministres / qui són los pobres, / fent pies obres...” (vs. 12636-42). Així mateix, els fragments de Lo Cartoixà: “Feien solemnes convits e cenes”, “Maria, qui tostemps lo senyor uncta e los peus del senyor llava”, “un vexell de alabaust que de engüent preciós portava”, “los peus e lo cap li uncta, volent-hi despendre licor tan preciosa”, “uncta los peus, mesclant-hi llàgrimes”, “Sobre totes les coses amava al senyor la Magdalena”, “uncta de preciosos engüents”, “Senyor Jesús qui (...) allí cenant lo cap e los peus te unctà la Magdalena”, “lo cap qui és la tua omnipotent divinitat” (III.23) concorden amb els següents passatges de l’Espill: “e com plorant, / los peus llavant / ab untament / de fin ungüent, / venc Magdalena” (vs. 12179-83), “e si l'ofici / fas o faena / de Magdalena, / donant ungüent / o llavament / tant 324 Introducció a l’Espill preciós / al gloriós / omnipotent” (vs. 12628-35) i “partint Jesús / de la gran cena / on Magdalena / untat l'havia” (vs. 13038-41). En capítols anteriors de Lo Cartoixà ja es troba el mateix lèxic concordant (amb el mateixos verbs en gerundi). Així, al capítol dinovè del llibre segon, De la penitència de la Magdalena, llegim: “llavant de la pols los peus de nostre Déu i senyor (...) los untà ab los engüents”, “Magdalena, plorant als teus peus i llavant-los ab les sues llàgremes” (II.19). I al capítol vintè del llibre segon, Del servir de Marta i oci de Maria, s’hi diu: “Marta (...) fon solícita en lo aparell de la refecció del senyor i dels seus dexebles”, “Marta treballava perquè al senyor administràs corporal vianda”, “treballava la solícita Marta en caritatives obres”, “tu est solícita i ocupada i torbada en obres de amor i caritat piadoses” (II.20). Tot plegat és una mostra sobreabundant de concordances lèxiques ben característiques entre els nombrosos passatges que, en ambdues obres, fan menció a les germanes Marta i Maria Magdalena. *** En comentar els versos de l'Espill on Jesús, camí de Jerusalem, envià davant dos deixebles amb l’encàrrec que li portessin la somera i el pollí: "Partint Jesús / de la gran cena / on Magdalena / untat l’havia, / tirant sa via / ab sos criats, / d'ells dos legats, / --Pere, Feliu: / Pere, qui es diu / ver confessant; / Feliu, preicant--, / ab dimissòria / executòria / del que volgué, / ell trameté. / Executaren / e deslligaren / què els fon manat" (vs. 13038-55), Ramon Miquel i Planas anotà: "Segons els evangelistes March, XI.2-XIV.13, y Lluch, XIX.29, Jesús envià dos dexebles per a preparar sa entrada a Jerusalem, emperò no's declara quins foren aytals dos dexebles. Suposem qu'és a ells que's refereix en Roig, si bé desconexem d'hont pogué treure aquells noms ab què'ls designa" (1929-50: 379). 325 Capítol 3 El cas és que els noms dels dos deixebles, a més d’altres concordances, són a Lo Cartoixà: "Partia’s de Betània lo mansuet rei e senyor nostre, endreçant a Jerusalem los passos ab aquella poca e pobreta companyia dels apòstols (...) De ací tramés lo senyor a la ciutat dos dexebles. Diu sanct Crisòstom que foren Felip e Pere" (...) Tals deuen ser los qui a preïcar se cuiten”, “Diu sant Remigi: dos los envia significant que als jueus e als gentils devia preïcadors trametre”, “Diu més lo senyor: deslligau-los...”, “tantost los dexaran, que alguna potència no pot contrastar al que io mane” (III.24). D’altra banda, de Pere s’hi diu que "tingué resplandor de honestat e bona fama" (III.24) i aquest atribut d’honestat de Pere també es troba en uns versos posteriors de l’Espill: "E més manà / (...) / fos preferit / e reverit / en Simó Pere, / major prevere / féu, e clavari, / per ell vicari, / ab general / e lliberal / gran potestat / ab honestat..." (vs. 13787-802). A més, la condició que l’Espill atribueix a Felip concorda amb un altre passatge de Lo Cartoixà: “E no sens misteri a Felip se acostaren, lo qual primer als gentils preïcar devia, en Samaria, la general conversió dels gentils; aquests prefiguraven qui es devia fer a la preïcació dels apòstols” (III.29), mentre que la condició de ver confessant que l’Espill assigna a Pere és reiteradament manifestada al capítol cinquanta-dosè del llibre segon de Lo Cartoixà: De la confessió de verdadera fe, la qual Pere confessà per tots los altres, on llegim: “Pere (...) mirant Jesús home, Déu i home el confessa”, “i axí la sua divinitat confessà”, “tu est benaventurat que a mi i de mi la veritat confesses”, “sobre aquesta veritat de la fe que tu confesses edificaré la mia sgleia”, “la confessió de Pere”, etc. (II.52), així com en capítols posteriors: “és mester que sia Pere, que per fe primer lo confesse” i “los sancts del novell testament són destints en tres òrdens: los martres, en Jaume; los confessors, en Pere, qui entre els altres confessà lo Senyor quant li dix: tu est Crist, fill de Déu viu; en Joan són significats los vèrgens” (III.1), “quan Pere confessà que fill de Déu era” (III.19), “Venc primer a Pere (...) que no havia molt que fill de Déu confessat l’havia” (III.52), “Pere, entre els apòstols, Jesús fill de Déu viu etern natural confessà” (IV.3), etc. 326 Introducció a l’Espill Per tot el que s’hi ha posat de manifest, doncs, sembla que no hi ha alternativa possible: la font d’aquest passatge de l’Espill és a Lo Cartoixà. *** Continuant amb l’episodi de l'entrada de Jesús a Jerusalem, el diumenge dit de Rams, seguirem observant un seguit de concordances (lingüístiques, al voltant del motiu subjacent comú) específiques entre el capítol vint-i-quatrè de Lo Cartoixà, Del seure del Senyor sobre lo pollí e sobre la somera, i el passatge següent de l'Espill: "Humil entrà, / no ab rigor, / mas ab amor, / simplicitat, / benignitat; / no fastuós, / mas poderós / senyor regnant: / rei no portant / davant bandera / ni gent guerrera / entorn armada, / la spada alçada, / pali brocat, / carro daurat, / alt, triumfal, / ceptre real, / corona, anell, / ni lo mantell / frederical, / sense fiscal, / procurador, / posentador / ni alguazir / sens sons clangir / d'anafils, trompes / (tals reals pompes / als reis tirans, / gentils, profans, / del món llexant); / no cavalcant / cavall cosser, / mas en somer; / no en rossí, / mas en pollí / no gens domat / ni aveat / a dur cabestre: / anava en destre; / mai portà càrrega, / feltre ni màrrega / sobre los rebles; / los seus dexebles, / en lloc de bast, / sense contrast / se concordaren, / dotze hi posaren / los seus mantells; / segut sobre ells, / rei mansuet, / sobre l'asnet / fill de femella, / l'asna aquella / que fon trobada / al peu lligada / a un pinell, / prop lo castell" (vs. 13082-138). Al capítol mencionat de Lo Cartoixà llegim que Jesús fa la seva "real entrada" a Jerusalem com a “mansuet rei e senyor", "Rei humil, mansuet, benigne", que "no ve en superba pompa, per la qual sia odiós als pobles, mas ve en mansuetut benigne, per a tots los seus amable", "no ve aquest Rei Messies a tu [Jerusalem] axí com los altres reis (...). Aquest mansuet e benigne a tu se presenta rei teu no estrany...", "no sobre los aspres cavalls (...) cavalca", "no seu en triumfal carro, vestit de preciosa porpra, no ve sobre cavall brau ferosce, qui al so de trompetes se alegra quan de batalla senyalen (...), no porta gent d'armes de la sua guarda, mas porta rams florits de olivera, significant pau, amor e concordia"; així mateix, hi llegim que Jesús 327 Capítol 3 demana als deixebles: "anau al castell (...), a la entrada de la porta trobareu una somera ab lo pollí sobre lo qual no ha cavalcat alguna persona. Aquí estaven ligats...", que els deixebles "trobaren la somera ab son fill lo pollí" i que "anaren los dexebles (...) e portaren la somera e lo pollí e posaren sobre ells los seus mantos e feren sobre ells lo senyor seure", puntualitzant que s'hi tractava de "los mantos e vestidures dels apòstols”; així, doncs, "com a Rei entrà", "mansuet sient sobre una somera e sobre lo pollí, fill de aquella", el qual pollí no estava "acostumat de portar càrrega (...) ni portava cabestre" (III.24). 49 Lo Cartoixà també és recurrent, com l'Espill, en l'explicitació del contrast entre vanaglòria i humilitat: "No legim que'l senyor haja cavalcat sinó en ase, no en cavalls, palafrens ni mules", "entrà en la ciutat superba, en fama tan celebrada, cavalcant sobre dos animals dejectes, no ab frens daurats, guarnicions e paraments pomposos, mas ab un miserable cabestre e pobra albarda", etc. Resulta força significatiu que el contrast susdit es resolgui mitjançant les mateixes oracions adversatives —de la forma: "no..., mas..."—, amb els mateixos referents temàtics, tres vegades a Lo Cartoixà i quatre a l'Espill. D'altra banda, el fet que l'Espill expliciti que Jesús va cavalcar sobre dos juments, mare i fill, és un detall important per a il·lustrar la relació amb Lo Cartoixà, ja que en aquesta obra se'n fa, d'això, tota una explicació sociològica i lingüística, amb la corresponent derivació teològica: "Segué, doncs, lo senyor sobre lo pollí e la somera, acabant lo que havia dit lo profeta; primerament, sobre la somera, aprés, sobre lo pollí, lo qual, no acostumat de portar càrrega, quiet ni segur no stava perquè algú en ell cavalcat no havia. E per ço, lo mansuet senyor tornà a seure sobre la somera, acostumada al jou de la càrrega. Figurava la somera lo judaic poble, que davall la càrrega de la llei molt 49 També en aquest cas, Peirats (2003) intenta diluir al si d’altres textos, catalans o no, les concordances de l’Espill amb Lo Cartoixà que recullen el mateix passatge evangèlic. A més de la mancança que consisteix a no parar esment en les determinacions de lloc, temps i llengua d’aquests altres textos, habitual en certs crítics, val a dir que s’hi negligeix el punt de vista estrictament lingüístic de les concordances, segons el qual les versions de Lo Cartoixà i de l’Espill no hagessin pogut arribar a ser tan coincidents lèxicament si fossin independents. 328 Introducció a l’Espill temps havia que treballava i encara la major part d'ells tenien de pecats pesada albarda i de greus culpes lligats estaven. Lo pollí, poble gentil significa, qui al jou de la llei no fon subjecte ni portava cabestre de doctrina que el lligàs (...). Sant Mateu, que scriví en hebraic i al judaic poble, scriví del pollí e de la somera. Los altres evangelistes, que en grec i als gentils principalment escrigueren, de la somera callen e del pollí escriuen. E axí, alguna contradicció entre ells no es troba: que los uns suplexen lo que los altres callen". L'evangeli de Mateu (21.1-7), efectivament, fa referència a la somera i al pollí, però hi són absents tot d'aspectes comuns a Lo Cartoixà i a l'Espill, com ara que el pollí fos fill de la somera, que aquest mai no portava cabestre, que tots dos eren a la porta d'un castell, que Jesús cavalcà l'una i l'altre..., a més dels elements de contrast amb l'entrada humil a Jerusalem, presents a les dues obres (cavall, carro triumfal, gent d'armes, trompes, reals pompes, etc.). Així doncs, la font comuna de l'evangeli de Mateu —i els altres evangelis, encara menys— no explicaria les identitats existents entre Lo Cartoixà i l'Espill. A més, hi ha l'al·legoria de la somera: "Figurava la somera lo judaic poble, que davall la càrrega de la llei...", "La somera, lo poble judaic significa, carregat de la llei en multiplicats manaments", en concordança estreta amb uns versos posteriors de l'Espill, on es diu de la somera que "de la cansada / e cancel·lada / llei d'escriptura / era figura" (vs. 13229-32). La Vita Christi (1497), amb posterioritat a Lo Cartoixà i a l’Espill, també ho recull: “e, portant la dita somera, posaren los seus mantos sobre ella, car no havien altra sella ne guarnició, e axí la presentaren al Senyor perquè cavalcàs en ella. E, pujant sa senyoria a cavall, anà un poc en la dita somera, e aprés volgué sa Magestat cavalcar en lo pollí, e altra vegada tornà a cobrar la somera. E açò no sens gran misteri, car la somera significava lo poble judaic, lo qual lo Senyor lleixaria per sa gran bestialitat e desconexença, e pendria lo poble gentil, qui significava lo pollí, tirant-lo a la llei evangèlica” (cap. 134). Subratllem-hi, encara, l'esment comú al castell, respecte al qual, més enllà de les determinacions evangèliques o altres, Lo Cartoixà diu que el tal castell "era congregació de celerats mals hòmens, entre si discordes, armats 329 Capítol 3 com en lo castell de armes de malícia", alhora que l'Espill afirma que estava "ple d'almugaves / e de gens braves, / moltes squadres, / cullerats, lladres, / saltejadós / e robadós" (vs. 13139-44). *** Per a observar les concordances que hi ha entre capítol vint-i-cinquè, De la gloriosa recepció del Senyor, i el passatge de l’Espill que recull el mateix episodi evangèlic, veurem què en diuen els evangelis, en primer lloc, segons la traducció de La Bíblia de Montserrat. “La majoria de la gent estengueren els seus mantells pel camí; d’altres tallaren branques dels arbres i encatifaren el camí. I les multituds que anaven al davant i les que el seguien cridaven: “Hosanna al fill de David! Beneït el qui ve en nom del Senyor! Hosanna a les altures!”” (Mateu, 21.8-9); “Molts estengueren pel camí els seus mantells; d’altres, ramatge que tallaven dels camps. I els qui anaven davant i els qui seguien cridaven: “Hosanna! Beneït el qui ve en nom del Senyor! Beneït el regne que ve del nostre pare David! Hosanna a les altures!”” (Marc, 11.8-11); “I, mentre avançava, estenien els propis vestits pel camí. Quan ja s’acostava a la baixada de la muntanya de les Oliveres, tota la multitud dels deixebles començaren alegres a lloar Déu amb gran clamoreig per tots els prodigis que havien vist, dient: “Beneït el qui ve, el rei, en nom del Senyor! Pau al cel i glòria a les altures!”” (Lluc, 19.36-38); “L’endemà, la gran gentada que havia anat a la festa, havent sentit que Jesús anava a Jerusalem, prengueren palmes de les palmeres i sortiren a rebre’l cridant: “Hosanna! Beneït el qui ve en nom del Senyor, el rei d’Israel!”” (Joan, 12.12-13). Anotem ara els versos corresponents de l’Espill, marcant les concordances lèxiques amb Lo Cartoixà: “Ab rams, verdura / de les murteres, / brots d'oliveres / e altres arbres, / molts d'aquells barbres / qui s'hi trobaren / ne enramaren / Jetsemani” (vs. 13314-21), “Fon lo cami / com a bell prat, / tot enramat / per artesans; / pocs ciutadans, / molts estrangers / e forasters / se 330 Introducció a l’Espill desbrigaren / e despullaren / lo que vestien / e ho estenien / per on passava. / La gent portava / ab gran plaer / al cap llorer / signant victòria; / designant glòria, / en les mans palmes; / e tocant palmes, / alguns cantant, / altres ballant, / qui preceïen / e qui seguien” (vs. 13328-50), “no vells mesquins / ni jòvens grans, / mas xics infants / e molts gentils / ab nous estils, / molt reverien / e beneïen / ab psalmodia / lo qui venia, / rei, redemptor / e salvador / en nom de Déu, / ab clara veu / e tots un crit: / “Fill de David, / alt, hosannà!” / Com rei entrà / ab gran honor, / com ver senyor, / Déu e Messia” (vs. 13356-75). En tercer lloc, reproduïm la prosa de Lo Cartoixà, amb el lèxic concordant marcat: “A la ciutat lo Senyor se acostava, devallant del Montolivet, quant molta gent lo seguia (...) los uns se despullaven les robes i en lo camí les estenien, perquè los animals sobre elles passasen e axí lo camí li aparellaven (...) Altres tallaven rams verts e florits dels arbres, en especial de palmes e d’oliveres i enramaven lo camí per on lo senyor passava. E era molt arborada aquella montanya, de molts arbres e d’oliveres, d’on lo nom de Montolivet prenia. Multitut de pobles de totes edats i fadrins txics com a Rei lo reberen i l’acompanyaren ab càntics, imnes e versos, fins a la ciutat on anava. “Glòria, llaor e honor si a tu, Rei messies, redemptor” cantaven: la divina sapiència axí ho disposà, significant la victòria que prestament lo senyor...”, “e ab gran reverència el reberen, e los uns primers e los altres seguien i en mig lo senyor venia. E los qui preceïen e los qui seguien, tots en altes veus deien: “Senyor Déu, pregam-te que en lo fill de David, que és aquest, nos salves”. O dreçaven al Senyor les paraules, dient: “Oh fill de David, suplicamte que ens salves. Beneït est que vens en lo nom del Senyor, suplicam-te que en los cels nos salves, rei d’Israel”” (III.25). Unes línies més avall, en les glosses, comentaris i figuracions de l’episodi, s’hi repeteixen i es renoven les concordances: “Com a rei lo reberen, portant rams florits en senyal d’alegria, d’olivera, en testimoni que era rei de pau, de justícia e misericòrdia. Ab rams de palmes, com a rei victoriós que ab victòria del poder dels romans...”, “Dos vegades li dien “Hosanna!”, que vol dir de cor te pregam que ens salves”, “los vestiments e robes en lo camí estenen”, “les vestidures en lo camí 331 Capítol 3 estenen”, “aquells que ab los rams ornaven la carrera i en les mans, en senyal de alegria, los portaven”, “que los rams florits dels arbres tallaven e lo camí enramant lo embellien”, “embellint lo camí”, “los que preceïen e seguien, tots lo Senyor beneint magnificaven”, “los que al Senyor preceïen ancians e vells eren los patriarques e profetes de la llei vella; los que seguien eren los jòvens apòstols, confessors e martres”, “I cada dia los gentils fets crestians criden, lloen e canten llaors del Senyor”, “entrant per Jerusalem”, “si no ab los grans, iré ab los petits infants qui a tu lloen” (III.25). Als capítols següents, s’hi repeteixen una part de les mateixes mencions: “Volgué triümfar lo senyor ab rams de palmes ans de la victòria (...) com a rei lo reben e sobre les sues vestidures lo fan seure (...) ab palmes, rams e flors (...) rei lo nomenen (...) salvador lo invoquen (...) beneït lo preïquen” (III.26), “Infants xics eren los que al senyor lloaven” (III.27). Hom pot veure-hi que són ben poques les unitats lèxiques de l’Espill que no es troben a Lo Cartoixà i que, de fet, la presència d’algunes d’aquestes ve forçada per la versificació. Fins i tot, les accions de tocar palmes i ballar, que l’Espill inclou però no són als capítols susdits de Lo Cartoixà, les trobem en un altre capítol de Lo Cartoixà, quan s’hi narra una altra entrada triomfal de Jesucrist, a la Jerusalem suprema, la glòria celestial, després de l’ascensió: “los sants, tots canten, tots sonen (...) tots ballen (...) tots toquen palmes i en tota la ciutat de Jerusalem superna són oïts càntics de alegria” (IV.25). *** Al capítol vint-i-sisè, Del plor del Senyor sobre Jerusalem i de la sua entrada, s’hi fa referència a la profecia de la destrucció de Jerusalem. A l’Espill, hi ha dos passatges que en parlen: “E asetjat / Jerusalem, / en un extrem / de la ciutat / no fon trobat / per los veïns, / olor sentins / de carn molt fina, / que una veïna, / viuda juïa, / mig fill coïa / en ast partit / com a cabrit, / perquè el menjàs, / e que estojàs / l'altra mitat / del fill cuinat, / begué's lo brou?” (vs. 9312-29) i “Salem pecà, / mas bé ho plorà; / bé son pecat / fon castigat. / 332 Introducció a l’Espill Vespesià / la'n dissipà, / Titus també / sa part hagué / de la victòria” (vs. 13017-25). Peirats (2002: 883) ha assenyalat encertadament com a fonts probables del primer passatge la Llegenda àuria, de Jacopo de Varazze (Jaume de la Voràgine), i el Recull d’eximplis i miracles, d’Arnau de Lieja, corregint la font més vaga del llibre de la Destrucció de Jerusalem, suggerida per Miquel i Planas (1929-50: 349). Lo Cartoixà també en parla, en els termes següents: “Plora doncs lo senyor de plor de compassió sobre ella (...) dient: “què faries si coneguesses tu, axí com conec jo, los mals que t’esperen? Tu ploraries ab mi la tua roïna...” (...) “Dies vendran de tribulació contra tu i a l’entorn te circuïran los teus enemics, los romans prínceps” (...) Aquest setge tingueren en paga e venjança que en l’hort, ab coltells e armes, lo senyor asetjaren; axí los romans la ciutat tingueren estreta, que les carns de sos fills rostiren e menjàren”, “Al seny moral, l’ànima del pecador aquesta ciutat significa”, “Podem encara moralment aquest setge de Jerusalem expondre: lo pecat en la culpa”, “del tot en terra la derroquen quan posa lo pecat en obra (...) en la pena és la nostra ànima asetjada quan tribulacions li posen setge” (III.26). En altres llocs de Lo Cartoixà, també n’hi ha referències: “Los quals destroí i dispargí quan Titus i Vespesià Judea i Jerusalem destroïren” (I.6), “Per aquest pecat tramés lo senyor lo exèrcit dels romans: Titus e Vespesià, qui la ciutat destroïren...” (III.31), “E ab los seus exèrcits, sots Titus e Vepasià, cremà e destroí la ciutat e temple” (III.32). En aquest cas, doncs, la relació entre l’Espill i Lo Cartoixà –que hi és: totes dues obres inclouen mencions al setge de Jerusalem, a Vespasià, a Titus, etc.-- no és exclusiva ni potser preferent, per bé que hi siguin presents algunes concordances (com ara la personificació de Jerusalem, que peca i plora), que potser no puguin fer-se extensives a altres textos. *** 333 Capítol 3 En aquest mateix capítol vint-i-sisè hi ha una de les moltes mencions, de caire etimologista, que Lo Cartoixà dedica a Natzaret: “Natzaret flor significa. Florí la flor eterna en l’hort tancat del verge ventre de la immaculada mare”. Les marques semàntiques onomàstiques, de caire etimològic, són habituals a Lo Cartoixà, tant pel que fa a antropònims com a topònims. Així, podem llegir-hi: "Zacarias, qui memòria de Déu se interpreta" (I.4), "Joan, que significa aquell en qui és gràcia" (I.4), “Gabriel, que fortitud i virtut de Déu se interpreta” (I.5), "Galilea, que transmigració se interpreta" (I.5), "Josef (...) lo seu nom augment significa, que augmentant de virtuts passa tots los altres" (I.5), “Jesús, que salvador significa” (I.5), “Judea, confessió és interpretada” (I.6), “Qui és nomenat Crist, que vol dir Messies” (I.7), “Devem atendre que Crist, en grec, vol dir unctat, en llatina llengua” (I.9), “Sarraí era lo seu nom, que vol dir princesa mia; aprés se dix Sara, que vol dir princesa de totes les dones” (I.10), “Orient, la prosperitat mundana significa” (I.10), “Egipte, tenebres significa” (I.14), "Tabor, (...) que adveniment de llum se interpreta" (III.1), "Betània, que vol dir casa d’obediència" (III.23), etc. Tornant a Natzaret i afegint-hi Betlem, podem anotar els esments següents: "Filla fon aquesta donzella de Joachim, natural de Nazaret, en Galilea, i de Anna, castíssima, natural de Betlem, en Judea; I no sens grans misteris, Nazaret flor se interpreta; i Betlem, casa de pa significa. De Nazaret devia partir la verge prenyada i anar a parir a Betlem, al pesebre. No perdé la flor verge quan parí lo verdader pa de vida" (I.2). 50 “I la ciutat Nazaret se nomena, que flor se interpreta” (I.5), “De Nazaret en Betlem puja: de la flor de bons principis a la perfectió de bona vida. Nazaret, flor; Betlem, casa de pa se interpreta” (I.9), “Fon digne misteri que el senyor, concebut en la flor de Nazaret, naixqués en lo fruit de Betlem. Nazaret flor i Betlem casa de pa, casa de refectió se interpreta: Ell, Deu nostre, és pa de vida qui del cel és davallat en la terra” (I.9), “Aquesta ciutat de Betlem, xica en muralla, gran en Vegem com Joan Roís de Corella reutilitza aquests tòpics a la Vida de santa Anna: "I no sens gran misteri disponia la divina Providència que el pare e mare de la sacratíssima senyora nostra l'u fos de Betlem, l'altre de Natzaret; car Betlem significa casa de pa, e Natzaret flor; figurant que la filla de Joaquim i de santa Anna, gloriosa Verge Maria, devia concebre i parir lo pa celestial, Déu Jesús, sens perdre la flor de virginitat" (cap. 2). 334 50 Introducció a l’Espill dignitat i glòria, aquesta ciutat petita primerament se dix Éfrata, en la qual fon gran fam i fretura, i aprés tingué gran abundància de forment i vitualles i llavors Betlem la nomenaren: Betlem casa de pa significa. (...) No és mínima mas excel·lent (...) O Betlem xica i per lo senyor tan magnificada!” (I.9), “Jesús de Natzaret, que vol dir flor: fill de flor, nat en flor, nou mesos embolicat en flors e lliris” (III.22), “Natzaret, flor significa. Florí la flor eterna en l'ort tancat del verge ventre de la inmaculada mare” (III.26), “Lo sobrenom Nazaret significa flor de honor, de honestat e de odorant bellea” (IV.2), “Jesús de Nazaret crucificat cercau. Diu-los de Nazaret, que vol dir flor, quasi dient enmarcida era en la passió aquesta flor, però ara és molt pus bella” (IV.14), etc. 51 A l’Espill, llegim sobre això: “Natzaret era / ciutat e flor “ (vs. 11336-37) i “Ans, en Betlem, / ciutat no xica, / on pa es pratica” (vs. 11752-54), de manera que la primera menció es corespon amb les moltes que, reiteradament i excessiva, inclou Lo Cartoixà, mentre que la concordança de la segona amb Lo Cartoixà ens ha permès de donar la lectura correcta del tercer vers (Guia 2002: 160-63). En efecte, al manuscrit i a gairebé totes les edicions apareix “hon pas praticha” o, si s’hi normalitza l’ús de les hacs, “on pas pratica”, la qual cosa va fer que Miquel i Planas ho anotés, erròniament, així: "Betlem... / hon pas practicha, és a dir, per hont el camí passa. En el Voràgine es llegeix lo següent: “Després Josep y Maria vingueren a Betlem y com, essent pobres, no podien trobar lloch en els hostals, degueren instalar-se en un passatge comú, o abrich...”" (1929-50: 367). Peirats (2002: 927) repeteix les mateixes transcripció i explicació, mentre que Carré (2006: 742), sense citar-hi la font, assumeix la versió de Betlem com a “casa de pa” (Guia 2002) i no com a “lloc de pas” (Miquel i Planas, 1929-50; Peirats 2002). Observem, a més —i no és una qüestió menor—, que tant Lo Cartoixà com l'Espill usen el mot xica en parlar de Betlem. Per tal d’intentar diluir la relació entre les dues obres que, en català, a València i coetànies, concorden, Peirats (2003: nota 7) s’embranca, una vegada més, de manera infantil, en burxar en bases de dades de textos llatins, clicant la cerca del mot “flor” i anotant tots els textos arreu on apareix vinculat aquest mot a Natzaret. Una feina realment inútil, si no s’indaga la possibilitat que algun d’aquest textos pogués ser conegut per l’autor de l’Espill. Tornarem sobre aquesta qüestió. 335 51 Capítol 3 Comptat i debatut, la lliçó del pa que es pastava a Betlem la declara el mateix autor de l'Espill, en un altre lloc, amb tota la càrrega metafòrica pròpia del cas: "Pus alt del cel / és devallat: / humilitat / del cel l'ha tret; / en Natzaret / mòlt e cernut; / pastat, fengut / dins en Betlem; / Jerusalem / fort lo punxà / e l'enfornà" (vs. 12998-13008). 52 Tot un resum, doncs, de la vida de Jesucrist, considerat el pa per antonomàsia dels cristians: davallat del cel, mòlt a Natzaret, pastat a Betlem i enfornat a Jerusalem. Si rellegim els quatre primers versos anteriors, a la llum del paràgraf següent de Lo Cartoixà: “Per ço entre totes les altres virtuts sues [de la verge Maria], senyaladament la humilitat és exalçada, la qual axí fon accepta que tirà a Déu del cel en la terra axí com tira lo ferro la caramida. Diu sant Agostí: Oh, poder de humilitat verdadera, que ha parit Déu als hòmens, als morts ha donat vida, de paraís ha ubert la porta, ha delliurat les nostre ànimes, ha fet al cel scala per la qual és devallat Déu en la terra” (I.5), trobarem un mateix fil argumental (humilitat ha tret o tirat o fet devallar Déu, del cel en la terra), farcit de concordances lingüístiques (lèxiques i sintàctiques). Quant a la metàfora del pa, Jesucrist és conceptuat a l’Espill, uns versos abans dels reproduïts adés, com a “tal pa de vida” (v. 12992), “pa angelical” (v. 12995), “forment candel” (v. 12997) i és el cas que, al capítol cinquantaquatrè del llibre tercer de Lo Cartoixà, trobem: “[Jesús] declara e dóna pa de vida als pobles”, “Jesús ja pastat”, “aquest sagrament admirable és lo pa viu que els àngels mengen devallat del cel”, “forment en la era dels patriarques” (III.54). De fet, en aquest capítol de Lo Cartoixà, es troba una metaforització del Crist com a pa més prolixa que la de l’Espill. *** També hi ha concordances entre el capítol vint-i-setè, Com llançà lo senyor los qui compraven e venien del Temple, i un passatge de l’Espill, que 52 A la nota relativa als versos 13002-05, Miquel i Planas sí que recull la significació de Betlem com a "ciutat de pa". 336 Introducció a l’Espill diu: “Aprés tornà, / rei ab rigor, / fort ab vigor: / los billoners, / falsos banquers, / sacerdots vells, / ab certs cordells / començà a batre, / els feu abatre, / tancar, fallir, / mancar, fogir; / llurs bancs trencà, / e derrocà / la vella tenda / de compra i venda / e llogreria, / de simonia / lleig ensutzida / e pervertida, / feta no poca / de lladres cloca” (vs. 13384-404). A Lo Cartoixà, en la prosa cíclica i reiterativa que el caracterítza, llegim tot de recurrències lèxiques concordants, al llarg del capítol citat: “Per ço, aprés de les sues llàgrimes e del que havia dit de la destrucció esdevenidora, tantost entrà en lo temple, llançant los qui compraven e venien, significant que els sacerdots, per les sues iniquitats e simonies, devien ésser llançats del temple”, “Diu la glosa: la simonia dels sacerdots de la destrucció dels jueus fon causa”, “Diu sant Crisóstom: no és cosa de major dolor e tristícia que veure los sacerdots pijors que els pobles! Mirant, doncs, lo senyor los negocis de comprar e vendre (...) féu de cordells uns açots e, com a senyor del temple, llançà tots los qui venien e compraven, ab tots los animals que hi tenien e, dels canviadors ab los diners, derrocà les taules e los diners s’escamparen per terra e derrocà les cadires”, “servà e mostrà lo senyor gran rigor de justícia”, “ab tanta rigor, que semblant no el llegim en los seus actes, llançà lo senyor de aquell temple los qui compraven e venien”, “derrocà les taules e cadires perquè la entrada del temple fos, als qui volien entrar, lliberta, significant que la sua sgleia (...) no té cadires bancs ni taules, que són los multiplicats manaments cerimonials de la llei vella”, “E per ço diu lo senyor: vosaltres l’haveu feta spelunca de lladres”, “és feta spelunca de lladres”, “los fadrins, que rei messies lo cridaven”, “ans devem creure que tals populars glòries fogiries”, etc. (III.27). Posem, finalment, el text corresponent dels evangelis, per tal de poder esbrinar les concordances específiques que hi ha entre Lo Cartoixà i l’Espill. “Aleshores Jesús entrà al temple de Déu i expulsà tots els qui venien i compraven al recinte del temple, i va bolcar les taules dels canvistes i les cadires dels venedors de coloms. I els deia: “Està escrit: La meva casa serà anomenada casa d’oració; vosaltres, en canvi, en feu una casa de lladres”” 337 Capítol 3 (Mateu, 21.12-13), “Van arribar a Jerusalem. Entrà al recinte del temple i es posà a expulsar els qui venien i compraven al temple, i va bolcar les taules dels canvistes i les cadires dels qui venien coloms, i no permetia que ningú traginés res passant pel recinte del temple. I els ensenyava: “No està escrit: La meva casa serà anomenada casa d’oració per a tots els pobles? Vosaltres, en canvi, n’heu fet una cova de lladres”” (Marc, 11.15-17), “Llavors va entrar al temple i es posà a expulsar els qui venien, tot dient-los: “Està escrit: La meva casa serà casa d’oració; vosaltres, en canvi, n’heu fet una cova de lladres” (Lluc, 19.4546). Així doncs, tot fa l’efecte que, sobre la base evangèlica, la prosa de Lo Cartoixà, amb els seus trets lèxics específics (sacerdots, simonia, cordells, rigor, fogir...) és el material que serveix per a la construcció lingüística de l’Espill. *** Al capítol vint-i-vuitè, dedicat encara als fets del diumenge de rams, s’hi expliquen les paràboles que Jesús predicava al temple i s’hi conclou: “Axí stigué tot lo dia de rams lo senyor en lo temple preïcant públicament a tot lo poble”, amb la puntual observació del fet de vida quotidiana següent: “No havent menjat ell e los dexebles e mirant que era ja la hora tarda e que algú no el convidava, ixqué de la ciutat e tornà-se’n en Betània, ab los dotze apòstols, que puis en la gran ciutat no trobava posada, anà a prendre’n en una poca vila” (III.28). Mirem com concorda això amb aquest breu fragment de l’Espill: “Lo jorn despès / tot en preïcar. / Per al sopar, / com no trobàs / qui el convidàs, / ell se n’anà” (vs. 13378-83). Cada vers té el seu correlat exacte a Lo Cartoixà, en contingut i en lèxic, tret de Per al sopar, que pren fonament en l’expressió més prolixa i totalment sinònima de: “No havent menjat ell e los dexebles e mirant que era ja la hora tarda...” o en les variants que es repeteixen més avall: “No trobàs algú que li administràs posada, e ab fam que d’ells se partís a tal hora” i 338 Introducció a l’Espill “En una ciutat de tant poble no trobà una sola nit posada. Mas per reposar acaminà una llegua, passant la montanya, ab los pobrets dejuns dexebles” (III.28), on les determinacions de ab fam, nit i dejuns ben clarament apunten al fet que marxaren de Jerusalem per al sopar. De fet, l’endemà dilluns, en tornar de Betània cap a Jerusalem i voler figues de la figuera que no en tenia, s’hi puntualitza que “no fon natural aquesta fam, perquè de vespre lo senyor menjat havia” (II.29). Durant els dies següents, es repetirà l’operació, sense esperar el convit de ningú: “Era cada dia preïcant en lo temple (...) En la nit anava a pendre refectió en Betània” (III.28). *** Al capítol vint-i.novè, De la maledicció de la figuera, llegim: “Mirà doncs lo senyor una figuera prop del camí (...) Malaí lo senyor la figuera no perquè no tenia fruita, car no ignorava lo senyor que no era temps de figues...”, “lo secar de la figuera (...) volgué encara significar la maledicció de la sinagoga, en la qual no trobava fruit de bones obres” (III.29). En altres dos capítols de Lo Cartoixà també se n’hi fa menció, com a comentari afegit al tema respectiu: “Diu-los aprés lo senyor la similitut de la figuera que no feia fruit i la terra inutilment ocupava (...) i allí, en la sinagoga, dix lo senyor la precedent similitut de la figuera, la qual significa la infructuosa sinagoga” (II.38), “Axí malaí lo senyor la figuera, significant la maledicció de la stèril sinagoga” (II.51). A l’Espill, trobem la maledicció de la figuera al passatge corresponent de la narració de la vida de Jesucrist: “De la cansada / e cancel·lada / llei de scriptura / era figura, / axí certera / com la figuera / que malaí / prop lo camí: / fruit no tenia” (vs. 13229-37) i, així mateix, en uns versos anteriors, com a falca introduïda en l’episodi de la vídua eixorca, tercera muller del protagonista: “Més, fent camí, / com malaí / Déu la figuera / per no fruitera / ni tenir figa” (vs. 6154-58). L’episodi prové dels evangelis de Mateu i Marc: “Veient una figuera vora el camí, hi anà, però no hi va trobar res, sinó fulles solament; i li digué: “Que no 339 Capítol 3 surti mai més fruit de tu”. I a l’instant la figuera es va assecar” (Mateu, 21.19), “En veure de lluny una figuera que ja tenia fulles, hi anà per si hi trobava res i, en arribar-hi, no hi trobà sinó fulles, perquè llavors no era temps de figues. Aleshores li digué: “Que mai més ningú no mengi fruit de tu”. I els deixebles ho sentien” (Marc, 11.13-14). Evidentment, l’expressió maleí la figuera pot considerar-se pròpia del registre lliure i d’ús general, però la determinació exacta de prop del camí és específicament comuna a Lo Cartoixà (on es repeteix en un altre lloc d’aquest mateix capítol vint-i-novè del llibre tercer) i a l’Espill. Quant a les consideracions que inclou Lo Cartoixà sobre la sinagoga: “la sinagoga, en la qual no trobava fruit” (III.29), “la infructuosa sinagoga” (II.38), “la stèril sinagoga” (II.51), etc., concorden amb els versos: “la sinagoga / celler tot buit, / vinya sens fruit, / exorca, erma” (vs. 13418-21). *** Al capítol trenta-unè, s’hi comenta la paràbola de la vinya llogada als mals homes, amb els trets lingüístics següents. “Un home pare de la família plantà una vinya i tancà-la entorn e féu-hi un cub e trull e una torre e llogàla”, “los qui tenien la vinya llogada, prenent los servents que el senyor hi trametia, a l’u tallaren a coltellades, altre mataren (...) digueren entre si: aquest és lo hereu, veniu, matem-lo”, “quan vendrà lo senyor de la vinya, los destroirà e a altres llauradors llogarà la sua vinya”, “en aquesta paràbola, lo senyor en moltes maneres la malícia dels jueus declara”, “la casa d’Israel és la sua vinya, la qual plantà de singulars sarments (...) circuí-la de tanta bardiça de tres maneres (...) havia cavat un cub (...) edifica-hi una torre (...) en sguard de les generacions altres e llogà aquesta vinya...”, “prengueren-los i molts d’ells carmentaren e mataren (...) conexent ells que era hereu universal...”, “la sua vinya llogà a llauradors altres, que foren los apòstols”, “per la sua infidelitat maliciosa”, “circuí-la de tanca del sagrat evangeli e féu-hi un trull, que fon la sua creu preciosa” (III.31). 340 Introducció a l’Espill Les metàfores de caire enològic són molt abundants a l’Espill, seguint i amplificant la Bíblia. Per al cas que ens ocupa, amb arrels i ramificacions en altres passatges, hem seleccionat aquest fragment: “Ben vallejat, / embardiçat / com fon mester, / obrà-hi celler, / torre, aljup, / premsa, trull, cup / e nous vexells. / Fainers novells / altres llogà / al que plantà / mallol novell; / del celler vell / que derrocà, / foragità / los vells que hi eren, / per lo que feren, / matant arreu, / fins a l'hereu, / per llur malícia, / per avarícia, / los fraus e llogres” (vs. 13521-41). Cal destacar-hi l’emparellament lèxic comú de cub i trull, així com els esments coincidents a la bardiça, la torre, etc. El vers “ben vallejat” no l’hem destacat en negreta perquè no hi ha identitat lèxica amb Lo Cartoixà, tot i que la concordança semàntica amb “tancà-la entorn” o “circuí-la de tanca” és evident. D’altra banda, la construcció “com fon mester” concorda, quasi mot per mot, amb “com és mester”, que figura a l’oració final del capítol trentè. Encara més, cap a la fi del capítol trenta-unè, s’hi diu: “aquesta vinya, la sgleia catòlica”, que concorda amb uns versos que van poc després dels reportats: “la vinya nova, / pus vera esgleia” (vs. 13552-53). *** La paràbola evangèlica del capítol trenta-dosè, Dels convidats a les noces e del qui no tenia nupcial vestidura, també apareix reflectida a l’Espill, d’aquesta manera: “Si no ho recusa / ni se n'escusa / per pres haver / de nou muller, / és convidat: / assegurat, / no dupte entrar / alt, al sopar / celestial, / si nupcial / roba polida / porta vestida. / Qui mal ropat / serà trobat / en semblant cena, / pres en cadena / serà lligat, / d'infern llançat / en la foguera” (vs. 14963-81). De Lo Cartoixà extreiem, consecutivament al llatg del capítol citat, els fragments següents: “Digau als convidats: mirau, lo meu dinar és aparellat”, “tots los qui trobaren”, “véu un home que no vestia nupcial vestidura, e dix-li: 341 Capítol 3 amic, com est entrat ací no tenint nupcial vestidura, e aquell stigué sense resposta. Llavors dix lo rei als ministres: los peus e les mans lligades, llançaulo en les exteriors tenebres”, “diu-se home perquè a semblança de Déu és fet l’home”, “són celestials noces, en les quals seran moltes viandes davant los convidats parades. Diu sant Agostí que serà vida, sanitat, virtut, seguretat...”, “han volat alt, menyspreant les promissions terrenes”, “les mies noces són aparellades, en les quals haveu (sic) menjat vosaltres singularment en la mia última cena”, “mas no porta de caritat aquella excel·lent roba”, “la caritat nupcial vestidura se nomena”, “aquesta és la nupcial vestidura de tan gran excel·lència que, si en lo convit entres sens aquesta, seràs llançat a les eternes penes”, “perquè de caritat te vestises la roba”, “mal cenyits e mal plegats”, “no sabia com scusar-se podia”, “llançau-lo axí lligat en les exteriors tenebres”, “en lo infern los lligaran les penes”, “ampla és la carrera que porta a perdició”, “e per ço diu lo senyor: com est entrat ací e no tens nupcial vestidura”, etc. (III.32). Però abans, en un altre capítol de Lo Cartoixà, ja se n’havia fet referència a aquesta paràbola: “foren convidats a la celestial cena (...) i començaren ensemps tots los convidats scusar-se (...) Diu lo primer: una vila he comprada (...) Dix l’altre: vaig a provar cinc parells de bous que he comprat perquè llauren (...) L’altre dix que muller havia presa (...) No tarde algú venir, puis lo senyor lo crida; no s’escuse perquè no hi puga entrar quan vulla” (II.40). Al capítol quaranta-cinquè, n’hi ha una altra breu referència: “És lo senyor la porta per on entren aquells qui per virtuts entren, e si algú en altra manera entra, lo senyor li dirà: com est entrat ací, amic, no tenint nubcial vestidura? I llançar-l’à fora de les ovelles en les exteriors tenebres” (II.45). Gairebé totes les unitats lèxiques del passatge de l’Espill es troben a Lo Cartoixà, usades amb reiteració. I no cal dir que una altra traducció catalana en donaria altres solucions expressives, en més d’un punt diferents a les comuns a aquestes dues obres, com es pot comprovar llegint els apartats corresponents dels evangelis de Mateu (22.1-14) i Lluc (14.15-24), en la versió de la Bíblia de Montserrat, per exemple. *** 342 Introducció a l’Espill Fins i tot en un tòpic tan comú i repetit com el dels manaments de la llei mosaica, adoptats per la cristiana, sorprèn el grau de concordances textuals que n’hi ha entre les dues obres. A Lo Cartoixà, hi llegim: “En aquests dos manaments de amor stà la llei tota i los profetes (...) Tots los deu manaments que Déu scriví ab lo seu dit en les làpides taules, en amar a Déu e lo proïsme se redoexen. Los tres primers, a la amor de Déu sguarden; los set, al proïsme (...) Reduïda tota en tan poques e clares paraules” (III.34). A l’Espill, s’hi diu: “Llei e moral / qual Déu tramés / per Moisés / en dues taules: / sols deu paraules, / tres sobiranes, / les set humanes” (vs. 1269298), amb la mateixa partició dels deu manaments en tres (per a Déu) i set (per als homes). Encara més: aquests versos formen part de l’admonició de Salomó al protagonista de l’Espill: “Jorn i nit mires / la curial / llei e moral / qual Déu tramés / per Moisés...” (vs. 12690-94) i es corresponen amb un emplaçament semblant que, a Lo Cartoixà, fa el mateix Déu a Moisés: “Donant nostre senyor Déu la llei a Moisés, finalment li mana (...) seran tostemps davant los teus ulls perquè les mires, que vol dir (...) que penses en ells de nit e de dia” (III.35). La concordança és diàfana. *** El proverbi La ignorància no és excusa, provinent de la màxima jurídica Ignorantia juris neminem excusat (Digesto, 22, 6, 9), es troba a Lo Cartoixà: “Per ço diu lo senyor: “mirau i ateneu com vos ho dic ans que sia, perquè no tinguen scusa de ignorància” (III.37) i a l’Espill: “Perquè el món pas / no s’excusàs / per ignorància” (vs. 11575-77). *** 343 Capítol 3 La locució verbal comparativa Renovellar-se com l’àguila, ‘canviar de costum’, es troba en dos llocs a Lo Cartoixà: “Allí seran congregades les àguiles, qui seran los sants ressucitats e renovats axí com l’àguila” (III.37) i “Veren-lo en forma de home jove, elegant en figura de proporcionada bellea, que la immortalitat de la resurrectió significava; en la qual axí com l’àguila la joventut se renova” (IV.14), i en un lloc a l’Espill: “Home ja vell, / com serp de pell, / àguila vella, / te renovella, / muda de viure” (vs. 12399-403). *** El capítol quaranta-setè, Dels talents que el senyor acomanà, segueix de prop, consecutivament, els evangelis de Mateu (25.14-30) i Lluc (19.11-27), presentant algunes especificitats expressives, que es retroben a l’Espill. Mirem, en primer lloc, els dos passatges de l’Espill on se’n fa menció, de la paràbola dels talents: “Qui se n'absté / de bé preïcar / e declarar / a l'ignorant / és, soterrant / lo seu talent, / malvat servent: / no res guanyant / e l'ajustant, / or ell amaga, / en lo món vaga / i lo temps perd” (vs. 98-109) i “Si cinc talents / o dos que tens / acomanats, / ben esmerçats / negociant / e ben obrant, / redoblaràs / e los retràs / multiplicats, / no soterrats / sens guany algú / — com féu de l'u / lo negligent / e vil servent—, / mas, fel factor, / a ton senyor / raó daràs, / quan tornaràs / de ton viatge, / dar t'ha per gatge / com mercader, / no quart diner / tan solament, / mas mil per cent; / a la final, / guany e cabal / tot t'ho darà / e teu serà / eternalment. / E si felment / ta vida activa...” (vs. 12655-85). A Lo Cartoixà, on els talents només es troben al títol del capítol (després són besants), hi ha els fragments concordants següents: “Lo senyor (...) lliurà als servents cinc besants als uns, dos als altres i un besant als altres, perquè cascú, segons la pròpia virtut, guanye”, “que posasen per obra lo que acomanat los havia”, “per exercici de bones obres hi guanyà cinc besants altres”, “ensemps ab les obres sobre aquests ne multiplicà dos altres”, “amagà’l davall terra” (...) sens alguna utilitat”, “amagar lo besant en terra és lo eneteniment que Déu te acomana embolicar-lo en terrenals negocis e no 344 Introducció a l’Espill cercar guany de spirituals mercaderies”, “los bons los dupliquen e augmenten, guanyant ab bones obres la gràcia, aprés la glòria. Lo qui és mal davall terra lo besant amaga”, “torna lo senyor demanant a cascú compte del que li acomana”, “guanyar ni multiplicar mèrits·, “fel qui felment has dispensat los meus béns”, “poques coses són les que lo senyor en aquest món nos dóna, segons quan són grans les que per a la eterna glòria ens reserva” , “preïcant a cent mília ànimes no en guanya sinó una”, “aquesta temor del pereós servent no és sinó pusil·lanimitat de fer bones obres”, “servent mal qui a ton senyor increpes i pereós, que no has aprofitat al proïsme”, “devies (...) acomanar als canviadors la mia pecúnia perquè la multiplicassen”, “són canviadors los fels cristians”, “llevau-li doncs lo besant e donau-lo al que ha multiplicat los que tenia”, “li serà donat premi”, “lo servent ociós, qui los béns del senyor amaga”, “que l’inútil servent sia llançat en les exteriors tenebres”, “alguns los doblen e multipliquen per bones obres (...) altres los amaguen en terra”, “malvat servent”, “al qui té li serà donat”, “los que felment acaminen”, “la vida activa” (III.47). Podem destacar-hi, al marge del lèxic evangèlic, la literalitat del sintagma malvat servent o les concordances al voltants dels lexemes i frasemes multiplicar, mercader, etern, ben obrar, etc. A més, els dos versos de l’Espill amb què s’hi inicia el passatge següent al segon dels reportats, “E si felment / ta vida activa...” (vs. 12684-85), mantenen encara la concordança amb el mateix capítol/font de Lo Cartoixà, a la fi del qual hi ha felment i vida activa, usats també en un sentit concordant al de l’Espill. I a l’inici del capítol següent, fent encara referència a la mateixa paràbola, figura l’expressió: “per les quals donarà a la fi lo eternal premi”, que concorda amb els cinc darrers versos del segon passatge reportat: “a la final, / guany e cabal / tot t'ho darà / e teu serà / eternalment” (vs. 12679-83). *** Entre les lloances a la verge Maria que hi ha a l’Espill, se la designa com a “llibre tancat / e sagellat / de set sagells” (vs. 10619-21). Carré (2006: 729) 345 Capítol 3 diu que “el llibre segellat parteix d’Isaies, 29.11-12 i d’Apocalipsi, 5”, però el passatge d’Isaies --on no s’hi fa menció dels set segells-- no sembla tenir res a veure amb el de l’Espill. El passatge de l’Apocalipsi podria ser-ne la font, tot i el canvi de destinatari de la metàfora, ja que l’Apocalipsi es refereix a Jesucrist i l’Espill a sa mare. Tanmateix, Lo Cartoixà ja va pouar abans en aquesta font concreta de l’Apocalipsi: “Aquests són los set sagells que el llibre de vida sagellen, los quals obrí l’anyell sens màcula perquè miràsem e llegísem lo seu llibre” (III.49), el qual paràgraf presenta una estreta concordança amb el fragment de l’Espill, que fóra inexplicable si fossin textos independents. Més encara. Uns pocs versos abans dels reportats suara i en referència a les altres dones (pecadores), diu l’Espill: “de set colors / totes tacades; / de set picades / caps de serpent” (vs. 10610-13). Carré (2006: 728) comenta que “els set caps de serpent corresponen als set pecats capitals (supèrbia, avarícia, luxúria, gola, ira, enveja i peresa)” i, precisament, el paràgraf immediatament anterior al que acabem de reproduir de Lo Cartoixà és una relació del set remeis “contra supèrbia...; contra enveja...; contra ira...; contra perea...; contra avarícia...; contra gola e contra luxúria...”, que ja enllaça amb “aquests són los set sagells...”. En un altre lloc de Lo Cartoixà, s’hi torna al tema del llibre amb set segells: “Obrí’ls, doncs, la intel·ligència de les Scriptures lo anyell que era stat mort, digne de pendre lo llibre e deslligar los set sagells per la sua divina potència, declarant als seus dexebles los seus inefables misteris: de la sua admirable incarnació, del seu baptisme, de la sua conversació e doctrina, de les sues maravelloses obres, de la resurrecció, ascensió e judicial cadira” (IV. 20). *** Variants de la locució verbal No valdre mealla o No donar-ne mealla, que indica la poca vàlua d’una cosa, es troben a Lo Cartoixà: “Què pots tu sostenir per ell, que no vals una mealla?” (III.50), a l’Espill: “Llançava’l drap / per los 346 Introducció a l’Espill racons, / davall caxons, / entre la palla. / No hi dava malla / hom si el trobava” (vs. 2394-99) i a Lo Somni de Joan Joan: “Que escassament per acometre / valen mealla” (vs. 1967-68). *** Al capítol cinquanta-dosè, Del llavament dels peus, Pere no vol que Jesús li llave els peus i aquest “lo menaça: si io los peus no et llave, no hauràs part ab mi en la beatitut eterna”, la qual cosa fa que Pere reaccioni per l’altre extrem: “no solament los peus te abandone, mas lo cap e les mans i que tot dins la conca entre, que ab les tues mans me llaves”. I Jesús ho refusa: “lo qui és llavat no és mester sinó que els peus se llave, quasi dient, lo qui és llavat per lo baptisme és tot munde, no ha mester sinó que els peus se llave”, i la glossa ho explica: “Diu sant Agostí: tot l’home se llava en lo baptisme e, per ço, no és mester que, batejant, altra vegada es llave. Era doncs Pere perquè nosaltres no erràsem reiterant lo baptisme” (III.52). Doncs bé, aquesta mateixa lliçó la retrobem a l’Espill, aplicada a un context molt diferent, quan la darrera muller del protagonista ha fingit ser mare del fill d’una altra: “Per oradura / pus fort erraren, / car iteraren, / Déu no tement, / lo sagrament / del sant babtisme” (vs. 4812-17). *** Al capítol cinquanta-quatrè, De com instituí lo sagrament de la eucaristia, s’hi esmenta un episodi de l’Antic Testament com a prefiguració de la santa cena: “Aquesta sacrosanta cena és lo convit del gran rei Asuer, al qual no volgué venir la superba sinagoga. E per ço, desdenyada e llançada, li ha succeït la humil reina Ester, sgleia dels gentils” (III.54). En un altre lloc, un estri del mateix episodi (el ceptre del rei Asuer) aprofita per prefigurar la creu on morí Jesucrist: “Aquest és lo ceptre del rei Asuer, que posà sobre lo cap de la reina perquè no hagués temor de la sua ira” (IV.10). 347 Capítol 3 A l’Espill, també s’hi inclou una menció del mateix passatge bíblic, en aquest cas per subratllar que la reina Vastí és la prefiguració de la sinagoga: “E com Vastí, / qui no obeí / ni volc res fer / per Asuer / rei, no tement / son manament, / ensuperbida / perdé la vida / e la persona, / anell, corona, / ceptre real; / cercà son mal, / prest lo trobà: / Ester guanyà / la senyoria” (13243-57). *** Ja hem dit més amunt que, en aquest mateix capítol cinquanta-quatrè del llibre tercer de Lo Cartoixà, s’hi conté una prolixa metàfora de la vida i significació de Crist en termes del procés d’elaboració del pa: “...ni farina en lo sagrament de la eucaristia per a pastar a Jesús, ja pastat Déu e senyor nostre (...) Aquest sagrament admirable és lo pa viu que els àngels mengen..., spiga..., forment..., farina..., pa format e cuit en lo forn de..., cuit ab foc de..., bescuitat en lo forn de..., ab llenya de... en la strem post del pa de la santa creu” (III.54). I també havíem dit que aquesta metàfora concorda amb una altra de semblant que hi ha a l’Espill (vs. 12990-316). Doncs bé, cal afegir que, immediatament abans d’aquests versos de l’Espill, d’una banda, i immediatament després del paràgraf susdit de Lo Cartoixà, d’una altra, s’hi fan sengles esments concordants a un mateix episodi de l’Antic Testament, on també hi ha pa. Els versos de l’Espill són aquests: "Allí es partix / molt alt pulment. / Si prestament, / tu, despertat, / de peus llevat / jus lo ginebre, / prest volràs rebre / pa rescaldat, / subcinerat, / aigua bevent / e dignament / lo sumiràs, / anar poràs, / per tes jornades / e nits comptades, / pus de quaranta, / fins a la santa / de Déu montanya" (vs. 12972-89). Chabàs (1905: 338), a propòsit del vers darrer i els precedents, diu: “El Sinaí, y los cuarenta días que allí estuvo Moisés són los que aquí menciona Roig. Exodo, XXIV”. Miquel i Planas (1929-50: 377) repeteix l’anotació, sense citar Chabàs: “El Sinaí, mont al qual ascendí Moysés, permanexent-hi quaranta dies y quaranta nits (Exode, XXIV, 12-18)”. Peirats (2002: 961) fa el mateix, 348 Introducció a l’Espill sense citar els anteriors: “El mont Sinaí, on Moisés va romandre quaranta dies i quaranta nits: “Ingressusque Moyses medium nebulae ascendit in montem, et fuit ibi quadraginta diebus et quadraginta noctibus” (Ex 24, 18)”. Guia (2002: 163-64), a partir d’un passatge del llibre quart de Lo Cartoixà, rectifica les errònies interpretacions anteriors, fent observar que, de nou, “obtenim lliçons correctes de l’Espill gràcies a un passatge de Lo Cartoixà”, ja que el passatge cal entendre’l com una referència als quaranta dies que Elies va caminar fins arribar al mont Oreb. En efecte, al capítol deu del llibre quart de Lo Cartoixà, després d’una altra versió de la metàfora farinera de Jesús: “Jesús, gra de forment..., començat a segar..., batut..., blanc..., secat..., multiplicat..., munde..., stojat... Fon spiga..., forment..., farina..., pa format e cuit..., ab foc encès..., bescuitat en lo forn..., portat en la streta post de la creu” (IV.10), s’hi llegeix: “menja, oh ànima mia, de aquesta mel·líflua coca, pastada de tres almuts de la flor de la farina (...), cuita entre dos cendres (...), de la qual en figura menjà Elies quan se despertà davall les rames del ginebre" (IV.10). Així, el "molt alt pulment" de l’Espill concorda semànticament amb la "coca pastada de tres almuts de la flor de la farina" de Lo Cartoixà i el “pa rescaldat, subcinerat" (és a dir, "torrat al caliu o sota cendra", segons Miquel i Planas) és sinònim del “pa cuit entre dos cendres", a més de la identitat en l'ús d'unes mateixes imatge i frase: despertarse sota el ginebre. D'altra banda, la menció que es fa d'Elies a Lo Cartoixà ens va permetre localitzar la font d'aquest passatge al Primer Llibre dels Reis, 19.5-8, on llegim, segons la versió de la Bíblia de Montserrat: "[Elies] es va asseure i s'adormí sota aquella ginestera. Aleshores un àngel el tocà i li digué: "Aixeca't i menja". Va guaitar i va veure al seu capçal un pa cuit sobre pedres calentes i un càntir d'aigua. Va menjar i beure, i s'ajagué de nou. (...) Es va alçar, va menjar i beure i, refet amb aquell aliment, va caminar quaranta dies i quaranta nits fins a la 349 Capítol 3 muntanya de Déu, l'Horeb". Així doncs, resultaven errònies les anotacions que localitzaven al Sinaí la “de Déu montanya” de l’Espill (Guia 2002: 163-64). 53 Carré (2006: 758-59), després de llegir Guia (2002) però sense citar-lo, diu: “El passatge fa referència a un episodi de la vida del profeta Elies, que caminava pel desert, “Es va ajeure i s’adormí sota aquella ginestera [l’Espill diu aquí, provocant una sorpresa lingüística, un gingebre]. Aleshores un àngel el tocà, i li digué: Aixeca’t i menja. Va guaitar i va veure al seu capçal un pa cuit sobre pedres calentes i un càntir d’aigua. (...) Es va alçar, va menjar i beure i, refet amb aquell aliment, va caminar quaranta dies i quaranta nits fins a la muntanya de Déu, l’Horeb” (I R 19, 4-8)”. Tanmateix, que l’Espill hi posi “ginebre” (no “gingebre”, com anota Carré) no és cap “sorpresa lingüística”: senzillament, ho pren de Lo Cartoixà. A més, a la Vulgata llegim que Elies dormia subter unam iuniperum, i el juniperus llatí és el ginebre català. La novetat respecte al que sabíem (Guia 2002) és que, al capítol cinquanta-quatrè de Lo Cartoixà, també hi ha una altra referència, més completa, al susdit passatge bíblic del profeta Elies, on les concordances amb l’Espill són encara més explícites: “Aquesta és la mel·líflua coca pastada de tres almuts de farina de la figurada Sarra: cuita entre dos cendres de amarga vida e mort dolorosa. Aquesta és la coca portada per l’àngel al cap de Helies, adormit amb devoció a l’ombra del ginebre, ab la virtut de la qual, sens altra vianda, pogué acaminar quaranta nits e dies fins al mont sant de Horeb” (III.54). En resum, doncs, tant al capítol 54 del llibre tercer com al capítol 10 del llibre quart de Lo Cartoixà, apareixen de forma consecutiva, com a l’Espill i en Peirats (2003: 471) afirma, després d’haver dit a la seva tesi que la muntanya en qüestió era el Sinaí, que: “No haurem de recórrer a la comparació amb Lo Cartoixà per copsar la referència a Elies, i concloure que la muntanya al·ludida és el mont Horeb, i no el Sinaí, com alguns crítics han opinat”. I en nota, hi afegeix: “On més clara he trobat la referència a Elies en presentar la metàfora del pa subcinerat és en aquesta homilia de Godefridus Admontensis: “Sic et Helias subcinericio pane divinitus satiatus ambulavit in fortitudine cibi illius quadraginta diebus et quadraginta noctibus usque ad montem Dei Hoseb” (Homiliae dominicales, sermo 12, 123)”. El que és clar és que, abans de llegir Guia (2002), no hi havia trobat res i, segons deia, la muntanya era el Sinaí, no l’Oreb. 350 53 Introducció a l’Espill concordança temàtica i lèxica amb ell, la metàfora del Crist com a pa i el passatge d’Elies al mont Oreb. Llibre quart de Lo Cartoixà Al capítol primer, s’hi diu: “Nu stigué en paraís lo primer Adam. Nu en la creu, nostre paraís, és pujat lo segon Adam”. Aquesta conceptualització de Jesús com a segon Adam, de manera que Adam passava a ser primer Adam, prefigurador del segon, també es troba en un passatge de l’Espill, on es diu que Jesús, fill de la llei vella, l’abandona i pren l’església per muller: “Com d'ella fos / fill sols pel cos, / no conegut / ni gens volgut / dels de Judà, / del·liberà / mare jaquir / e aderir / a sa muller, / com al primer / Adam fon dit” (vs. 13561-71). Precisament, la comparació final ve a dir que, de la mateixa manera que el primer Adam prengué sa muller (Eva), el segon Adam prenia sa muller (Església). 54 Com que aquesta menció implícita de Jesús com a segon Adam no ha estat ben entesa, en la transcripció que en fa Carré (2006: 508) d’aquest passatge s’hi posa el terme Adam entre comes: “com al primer, / Adam, fon dit” i, en la versió en prosa: “com li va ser dit al primer home, Adam”, sense respectar-hi el sintagma primer Adam. En altres llocs de Lo Cartoixà s’hi insisteix, en aquesta comparació: “Diu sant Jerònim: en aquella hora que pecà lo primer Adam e per lo seu pecat començà la nostra mort viure, en aquella hora morí lo segon Adam e pogué la nostra mort ésser morta” (IV.5), “Lo primer home, stés les mans a la vedada fruita e ab los peus se acostà al mortal arbre, e axí fermà lo albarà de nostra damnació al diable; lo segon Adam, redemptor nostre, les mans e peus volgué tenir clavats a la creu, arbre de vida, desfent, raent e damnant lo albarà del decret que a nosaltres era contrari e, ficant-lo en la creu, cancel·là’l per nosaltres” (IV.6), “En aquella hora del dia que Adam en l’arbre tancà del paraís les portes, lo segon Adam les obrís en l’arbre” (IV.7), “Axí com del primer Cal dir que els teòlegs cristians no filen massa prim a l’hora d’aturar-se episodis de l’Antic Testament a benefici del Nou Testament, ja que, en aquest cas, la comparació hauria de fer-se extensiva del fet de prendre muller al tipus de muller presa i, aleshores, Eva hauria de ser considerada com a prefiguració de l’Església, en bona coherència comparativa. 351 54 Capítol 3 Adam dormint se formà la sua muller Eva, gentil, neta, graciosa e bella, axí del segon Adam, mort en la creu però quasi dormint per la resurrecció presta, se formà la sua sposa sens màcula ni rua, la santa catòlica Sgleia” (IV.7). *** És cosa sabuda que gairebé tots els passatges de l'Antic Testament són interpretats per la teologia cristiana com a figuracions profètiques aplicables a la vida de Crist. Així, al capítol segon del llibre quart de Lo Cartoixà, l'episodi de la traïció i venda de Jesús per part de Judes fa rememorar que: 1) Saül ("figura dels jueus e de Judes") reté mal per bé a David, el qual havia matat "lo enemich de Saül, Golies" (IV.2); 2) els jueus, que fan pres, torturen i maten Jesús, són "semblants a Caïm, que sens causa altra que enveja son germà Abel matà" (IV.2); 3) Jesús és prefigurat, quan els acompanyants de Judes el lliguen per endur-se'l, per "Joseph lligat, com los germans lo venen" (IV.2); 4) també prefigura Jesús "lo fort Samsó, com lo lligà Dalida" (IV.2). Les mateixes quatre figuracions de Jesús enfront de Judes i els jueus (David, enfront de Saül i Golies; Abel, enfront de Caïm; Josep, enfront dels seus germans; Samsó, enfront de Dalida), es troben a l'Espill. La primera, en una referència sinòptica, amb la comparació elidida, on l’expressió “matant Golies” prefigura Jesús: "parí Messies, / matant Golies" (vs. 11443-44); i les altres tres darreres amb una comparació explícita i agrupades en versos consecutius: "Ell, com Abel, / mort e batut; / Josef venut / a gent dolenta / per diners trenta, / per llurs germans; / de peus e mans / Samsó lligat" (vs. 1394047). Tot això presenta una estreta concordança amb els fragments de Lo Cartoixà presentats suara. A més, al darrer d’aquests fragments també figura, com a l’Espill, el terme mans: "lo fort Samsó, com lo lligà Dalida, que és la sinagoga. Mira com les mans que ell havia fetes lo lliguen" (IV.2). 352 Introducció a l’Espill La referència a la mort de Goliat, com a prefiguradora de l’acció redemptora de Crist, torna a aparèixer en un altre lloc de Lo Cartoixà: “Ab la fona dels lligams de les tues mans, ab les cinc pedres de les tues nafres, ab lo bastó de la creu has derrocat Golies, e ab lo seu coltell, que era la sua pròpia malícia, amb la qual la mort te havia procurada, has degollat a ell: vençuda la mort que a tot lo món vencia” (IV.10), “Aquesta [creu] és lo bastó de David quan vencè Golies” (IV.10). *** Al capítol cinquè, com a figura de la passió de Jesucrist, s’hi diu: “Ací és Moisès ab la verga dels seus meravellosos actes i ab la serpent de metall en lo pal travesada” (IV.5), en concordança temàtica i lingüística amb un fragment de l’Espill: “Ell serp de coure, / aram, llautó, / en pal, bastó, / mès a través / per Moisés” (vs. 13880-84). *** Llegint atentament Lo Cartoixà, hom se n'adona que això de les figures de l'Antic Testament és, de vegades, un recurs multiusos, com ho veiem, per exemple, en l'Escala de Jacob, que és esgrimida ara com a símbol de la Verge Maria, ara de la Santa Creu, ara de tota l'Església Catòlica. Així, doncs, les derivacions de caire teològic fetes a partir de les sagrades escriptures no constituïen un repertori unívoc i, segurament, depenien molt dels glossadors (normalment, doctors i pares de l'Església), però també dels sermonadors. L'Arca de Noè és un altre dels tòpics de l'Antic Testament que s'aplica a més d'un episodi del Nou. Entre aquestes aplicacions, en trobem una de coincident, en les dues obres que venim comparant, al voltant del motiu de l'aigua brollada de la nafra del pit de Jesús. Així, a l'Espill, es diu: "Tot açò es féu / per a figures, / psalms e scriptures / dar compliment. / L'Omnipotent, / quan féu fer l'arca / al patriarca / antic Noè, / aigua volgué / punís lo vici / e fos inici / a la virtut" (vs. 14288-99). I poc més avant: "Ezequiel / (ell profetant, / 353 Capítol 3 Déu inspirant) / gran aigua viva, / neta, absterciva / promet donar / per denejar / los delinqüents" (vs. 14326-33). De forma concordant, Lo Cartoixà posa: "L'aigua sguarda al sagrament del baptisme, en lo qual som fets nets e mundes de totes les nostres spirituals taques. Aquest gran misteri figurava la porta de l’arca, per la qual entraren los animals que en lo diluvi no periren" (IV.7) i "De l’aigua diu Ezequiel: Llançaré sobre vosaltres aigua neta e sereu salvats de totes les iniquitats vostres" (IV.7). La concordança no és només el tòpic comú de l’aigua com a element purificador, sinó les coincidències lèxiques que es donen en explanar-lo, a les dues obres. *** La narració de l’enterrament de Jesús, tot i ser un relat ben conegut i molt repetit, presenta una extraordinària similitud lèxica i fràsica entre Lo Cartoixà i l’Espill, com veurem a continuació. Posarem els textos contrastats en dues columnes, en primer lloc el passatge de l’Espill i, al costat, els fragments dels capítols vuitè i novè del quart llibre de Lo Cartoixà que en són concordants. Josef, baró, decurió e noble, nat en la ciutat Arimatia, prop vas tenia o fossa nova semblant a cova, tallat en roca a pic de broca, “Josef d’Arimatia, ric e noble (...) d’Arimatia, ciutat de Judea” (IV.8; f. 67v, a) “poc de la creu distava (...) lo nou sepulcre que per a ell aparellat tenia” (IV.9; f. 70, a) “tallat en pedra” (IV.8; f. 69v, b), “spelunca redona tallada e cavada en roca” (IV.9; f. 70v, b) 354 Introducció a l’Espill fet per a si; ell proveí ab diligència haver llicència de Ponç Pilat ser soterrat, qual obtengué; comprat hagué net drap de llí, nard, benjuí, altres perfums, segons costums és dels jueus, tot a grans preus, lliures ben cent; devotament lo cos llligat, embalsemat, lo soterrà, e cimentà la porta closa ab molt gran llosa. Pels seus lo cos furtat no fos, los raus duptaren, per tant instaren sa sepoltura ab molta cura per un baró centurió fos ben guardada, sa gent armada, tots ben pagats. (14213-56) “per a si sumptuosament obrat havia” (IV.8; f. 69v, b) “de Pilat puguen haver llicència” (IV.8; f. 67, b) “demanà e obtengué lo cors de Jesús per a la sepultura” (IV.8; f. 67v, b), “soterrar” (IV.8; f. 67v, a). “soterrat” (IV.9; f. 71, b) “e obtesa de Pilat llicència (...) comprà Josef teles de lli blanques, mundes e netes” (IV.8; f. 68, a) “drap de lli net” (IV.9; f. 70, b) “segons era costum dels jueus” (IV.9; f. 69v, b) “quantitat quasi de cent lliures” (IV.8; f. 68, a) “devotament” (IV.8; f. 68v, a / IV.9; f. 71v, a) “lo cors del senyor fos conservat” (IV.8; f. 68, a) “embalsemat” (IV.13; f. 83v, a) “en lo qual dia los jueus no podien soterrar los cossos” (IV.9; f. 70, a) “la porta closa” (IV.9; f. 70v, b) “una gran pesada llosa a la porta” (IV.9; f. 70v, a) “que sia guardat lo sepulcre que els seus dexebles no el furten” (IV.9; f. 72, b) “lo cors” (IV.8-9; passim) “la sepultura” (IV.8-9; passim) “tenir cura” (IV.8; f. 67v, a) “centurió” (IV.8; f. 67v, b) “aquí teniu els guardes (...) llicència us done que els pugau pagar e pendre” (IV.9; f. 72v, a) “gent armada” (IV.9; f. 71v, a) 355 Capítol 3 No cal dir que, en la prosa reiterativa i circular de Lo Cartoixà, les unitats lèxiques (noble, cos, sepultura, llicència, soterrar, guardar...) i les construccions fràsiques (tallat en roca, drap de lli net, segons costums dels jueus, cent lliures, gran llosa, gent armada...) que figuren a l’Espill, hi apareixen repetidament usades, de manera que constitueixen un repertori de formes expressives en prosa que veiem reutilitzades en la formació dels versos. Tot això, sense perjudici que l’ordre de l’exposició narrativa no tingui la mateixa linealitat en ambdues obres, entre altres raons per les nombroses derivacions patrístiques i devotes que, a Lo Cartoixà, trenquen constantment el fil narratiu. I sense perjudici, així mateix, que les formes expressives concordants puguin aplicar-se a objectes o en contextos diferents (dintre del mateix relat, això sí); per exemple, totes les vuit vegades que apareix el mot noble, en aquests capítols vuitè i novè de Lo Cartoixà, és aplicat a Josep d’Arimatea, igual que a l’Espill, però el sintagma gent armada és usat en referència als soldats que, segons s’hi diu, tenia preparats Josep d’Arimatia en previsió d’insults o avalots dels sacerdots (Lo Cartoixà), i no als qui Pilat proporcionà i els sacerdots pagaren per guardar i vigilar el sepulcre (l’Espill); tanmateix, al capítol seté, la gent armada és la que envia Pilat al Gòlgota, a requeriment dels grans sacerdots, els quals “havien de Pilat obtesa aquesta llicència”. D’altra banda, en aquests capítols vuitè i novè de Lo Cartoixà, no s’hi usa el verb lligar per a l’acció d’embenar les nafres de Jesús, però en un altre lloc (la paràbola de l’Home despullat i nafrat per los lladres) sí que hi apareix: “ab les teles i sudaris que a ell mort lo embenaren, lligà les plagues del mig viu home” (II.18). Comptat i debatut, el grau d’identitat lèxica entre les dues obres és tan gran –n’hi ha versos literalment calcats de la prosa: “tallat en roca”, “fet per a si”, “haver llicència”, “qual obtingué”, “net drap de lli”, “segons costums / és dels jueus”, “lliures ben cent”, “devotament”, “la porta closa”, “pels seus lo cos / furtat no fos”, etc.-- que la interdependència resulta innegable. *** 356 Introducció a l’Espill A la fi del capítol dotzè, s’hi diu que Jesucrist “ha closa e acabada una sgleia: fon lo pertret la sang preciosa e lo sacratíssim cos les pedres” (IV.12). La mateixa expressió que hi hem subratllat apareix a l’Espill, en un passatge que fins avui ha estat mal interpretat i del qual, gràcies a aquesta concordança amb Lo Cartoixà, podem donar-ne la lectura correcta. El passatge en qüestió és aquest: “Obert lo rec / del costat dret, / fon lo pertret / e aparell / pel senat vell / tot revocat, / e reprovat / dels usuaris / e potecaris / llur receptari” (vs. 14420-29). La interpretació que se’n dóna en les prosificacions de Miquel i Planas i de Carré, és la següent: “Abierto el arroyo del costado derecho, fué por el viejo Senado revocado completamente su pertrecho y aparato, y reprobado en su totalidad el formulario de los usureros y boticarios” (1936-52: 226) i “Obert el rec del costat dret, van ser revocats pel senat vell tots els estris i instruments i va ser reprovat el receptari dels ususrers i els apotecaris” (2006: 537). Tanmateix, no fa sentit que, segons la cosmogonia cristiana de l’Espill, el “senat vell” (els sacerdots de la la llei vella de la sinagoga) sigui el revocador, quan és ben sabut que Jesucrist, amb la seva sang, és qui el revocà. És a dir, que el pertret és la sang de Crist i és el subjecte revocador, no l’objecte revocat. Així doncs, la lectura correcta del paràgraf fóra: “Obert lo rec del costat dret, (aquest) fon lo pertret i aparell per a (deixar) el senat vell tot revocat, i reprovat el receptari dels usurers i apotecaris”. *** Al capítol tretzè, en parlar de les tres Maries (“Maria Magdalena, Maria Jacobi, qui era mare de Jaume Menor e de Josef Just, e Maria, filla de Salomé, mare de Jaume Major e de Joan”) i fer-ne les corresponents derivacions etimologistes i teològiques, s’hi diu: “Lo stament dels actius e proficients en Maria Jacobi se figura: Jaume, suplantador se interpreta e, per açò, als proficients sguarda suplantar e enganar los vicis e lluitar e treballar en lo exercici de virtuoses obres” (IV.13), com a trasllació del text llatí original: 357 Capítol 3 “Status vero proficientium et activon signatur in Maria Jacobi que fuit mater Jacobi Minoris. Ad proficientes enim pertinet supplantare vitia et luctari in exercitio spirituali virtutum”. Hom pot observar-hi que el fragment “Jaume, suplantador se interpreta” és una interpolació feta pel traductor. Així mateix, la interpretació de Jaume com a suplantador i lluitador apareix en altres llocs de Lo Cartoixà, tal com ja ha estat posat de manifest (Guia 2002: 158-60): - En parlar de la genealogia de Jesús: "Jacob, subplantador s'interpreta: regna lo Senyor en aquells qui subplanten i senyoregen los vicis..." (I.5), com a trasllació de: "Jacob qui (...) interpretatur supplantator...". - En la elecció dels quatre primers deixebles: “Simó, obedient se interpreta; Andreu, virilitat significa; suplantador vol dir Jaume; i Joan, aquell en qui és gràcia” (I.30), com a trasllació de: “Symon sunt obediens; And. virilis; Jac. supplantans; Johannes gratia, in latinum sonat”. - A l'episodi de la transfiguració, on Jesús es fa acompanyar de Pere, Jaume i Joan: "qui vol veure a Déu és mester que sia Pere, que per fe primer lo confesse; que subplante hi engane los vicis, per Jaume; que en gràcia les bones obres acabe, que Joan significa. (...) Jaume, qui lluitador o subplantador se interpreta (...) i, en senyal d'açò, Jacob, que vol dir Jaume, pogué atènyer la benedicció aprés de la lluita. (...) Jaume, qui lluitador se interpreta (...) Jaume, qui subplantador se interpreta" (III.1), com a trasllació de: “Quicumque vult gloriam dei videre oportet quod fidem agnoscat sicut Petrus, quod vitia supplantet sicut Jacobus, quod ad bene operandum gratia habeat, sicut Johannes. (...) Jacobum qui interpretatur luctator vel supplantator (...) In signum huius, Jacob post luctus accepit benedictionem. (...) Jacobus qui luctator vel supplantans significat (...) Jacobo qui interpretatur supplantator. Cal observar que l’incís "vol dir Jaume", en referència a “Jacob”, és una interpolació del traductor, la qual cosa té la seva importància pel fet que, tenint en compte això, la condició de suplantador i lluitador serà aplicable tant a un Jacob com a un Jaume. 358 Introducció a l’Espill - En l'aparició de Jesús als deixebles: "Jaume, que lluitador se interpreta" (IV.18), traducció de: "Jacobus interpretant luctator"; en aquest mateix capítol trobem dues recurrències de "Jaume lluitant" (IV.18), que són trasllat de: "Jacobus vitia supplantando" i que concorden exactament amb un vers de l'Espill: "Jacob lluitant" (v. 11898). 55 Així doncs, a Lo Cartoixà s’usen, es barregen i s’intercanvien els mots suplantador i lluitador com a sobrenoms de Jaume, amb una total fluidesa i, sovint, com a interpolacions afegides més enllà del text llatí original, de manera que tot apunta al fet que Lo Cartoixà fou la fornal on s'encunyà, en català, el sintagma suplantador i lluitador i on es justificà la seva aplicació al nom Jaume. Vegem ara l’Espill. El narrador, en salvar de la seva misogínia l'esposa de Jaume Roig, Isabel Pellicer, de qui diu: "fo ma veïna / mare, padrina / e fel amiga" (vs. 16113-15), explica que el marit d’aquesta dona exemplar quedà molt desconsolat per la mort d'ella i hi afegeix, parlant de Jaume Roig en tercera persona i en passat: "bé el coneguí: / subplantador / e lluitador, / blanc e vermell / és lo nom d'ell" (vs. 16104-08). Així doncs, el sintagma suplantador i lluitador té el seu precedent a Lo Cartoixà, on pren la seva justificació, en aplicar-lo a un Jaume. Quant a l’emparellament lèxic blanc i vermell, també n’hi ha recurrències a Lo Cartoixà (Guia 2002: 159-60). Així, al capítol cinquè de Lo Quart, trobem una prolixa explicació de l'ús simbòlic que l'església catòlica fa d'aquests dos colors: "Stava lo senyor cubert de dos vestidures, una blanca e altra vermella. La blanca mostrava la puritat de la humanitat assumpta. La vermella, la sang de la sua passió dolorosa. Signifiquen encara les dos robes del senyor dos maneres de martres, dels quals la santa Sgleia singularment és honrada: en los uns martres, blanca, i en los altres, vermella. E axí bella, sens màcula ni rua, produeix e germina, en pau, lliris, en la batalla, roses. Car los vèrgens, encara Chabàs (1905: 334) va remetre, en anotar aquest vers, a “la lucha misteriosa de jacob en el Génesis, XXXII, 24”. Miquel i Planas (1929-50: 367) va dir que es tractava d’una “alusió al Gènesi (XXXII, 24): Jacob va lluytar una nit contra un home misteriós el qual, a la matinada, li declarà que havia combatut amb Déu”. 359 55 Capítol 3 que coltell no els mate, la victòria de la carn per continu martiri se conta. E per ço, en los Càntics, la sposa del senyor canta: blanc e vermell és lo que io ame: blanc en la pau, per los lliris dels vèrgens; vermell en la guerra, per les roses dels martres" (IV.5). Ja abans, al capítol tretzè de Lo Primer, n'hi ha una explicació concordants: "devem atendre que tres martiris celebra la santa Esgleia: los uns en voluntat i acte, axí com lo primer martre Steve; los altres en voluntat sens acte, com lo amat Joan evangelista; altres sens voluntat però en acte, com los infants qui per Jesús morien. I axí, en la nativitat del senyor, stan per orde segons la dignitat del martiri: primer, lo protomàrtir Steve; aprés, l'amat evangelista; en lo terç grau, los infants que per lo senyor morrien. Diu la sposa en los Càntics: és lo meu spós blanc i vermell, elet entre mil: és blanc lo senyor en lo seu amat Joan verge; vermell, en lo primer martre Steve; elet entre mil, que són los infants que per ell morrien". El text llatí de Ludolf de Saxònia, en les parts centrals dels paràgrafs respectius, fa així: “Unde dicit admirando: Dilectus meus candidus et rubicundus. Candidus scilicet actione et in pace lilia virginum ac rubicundus sanguine et in bello rosa martrum” i “Nam dilectus ecclesie Christus: Candidus in Johanne, rubicundus in Stephano, electus ex milibus in innocentibus”. És a dir, que la citació explícita del Càntic dels càntics, que figura al text català en ambdues recurrències, però no al llatí, és un afegit del traductor. 56 La crítica ha fet notar que els versos “blanc e vermell / és lo nom d'ell" es refereixen a Jaume Roig: “Blanco como las vestiduras con que pintan a San Jaime, sobre su caballo también blanco, matando moros, o por su vestido de caballero de la orden de la Jarra, blanco asímismo; y vermell, rojo, que esto significa Roig” (Chabàs 1905: 432); “L’autor (...) se fa designar ell mateix sóts el símbol de blanch (color atributiu del cavaller apòstol, patró seu) y vermell (equivalent de roig)” (Miquel i Planas 1929-50: 405); “Blanc e vermell és el doblet d’adjectius cromàtics que revelen el nom de l’autor: blanc, pel color del cavall de l’apòstol Jaume; vermell, sinònim de roig” (Peirats 2002: 1027); “Amb una referència al Càntic dels càntics –“El meu estimat és blanc i vermell, 56 Al Càntic dels càntics, 5.10, l'esposa diu: Dilectus meus candidus et rubicundus, electus ex milibus (segons la Vulgata) i "El meu estimat és blanc i vermell, sobresurt entre deu mil" (segons la versió catalana de la Bíblia de Montserrat). 360 Introducció a l’Espill sobresurt entre déu mil” (Ct 5, 10)--, Roig dóna en forma d’enigma el seu propi nom: la creu de sant Jaume és vermella sobre fons blanc i el color de la sang al·ludeix al seu cognom” (Carré 2006: 802). Tanmateix, fins al treball esmentat adés sobre la influència de Lo Cartoixà en l’Espill (Guia 2002), ningú no havia relacionat el sintagma blanc i vermell amb un vers del Càntic dels càntics, ni havia donat cap explicació dels versos “subplantador / e lluitador”. 57 Justificar la relació del nom Jaume amb el color blanc mitjançant la blancor atribuïda al cavall de sant Jaume no sembla una explicació del tot solvent. En tot cas, caldria provar que aquest tòpic, que s’expressa modernament per l’endevinalla infantil: “De quin color era el cavall blanc de sant Jaume?”, ja formava part de la cultura popular al segle XV. Sembla més raonable intentar establir-ne la relació mitjançant les justificacions de caire teològic i hagiogràfic que hem vist que fa Lo Cartoixà per a suplantador i lluitador i per a blanc i vermell, encara que a sant Jaume, per haver “pres gloriós martiri” (IV.9), li escauria més el color vermell que no el blanc, segons el que hem llegit. En qualsevol cas, cal subratllar que els dos sintagmes que, a l’Espill, fan referència al nom de Jaume Roig es troben a Lo Cartoixà i que, a més, és en aquesta obra on es dóna la significació precisa del primer sintagma en relació al nom Jaume. *** L’episodi de l’aparició de Jesús ressucitat als deixebles que anaven cap a Emaús, narrat a l’evangeli de Lluc (24.13-35) i esmentat escadusserament al de Marc (16.12-13), és contat i glossat al capítol dinovè d’aquest quart llibre, 57 Sobre subplantador hi ha unes primeres i errònies explicacions a Carré (1994: 137) i Guia (1999: 307), posteriorment corregides (Guia 2002; Carré 2006). Peirats, a la seva tesi doctoral (2002), no hi diu res d’aquest sintagma, però al seu article de 2003 fa com que el descobreix, arribant a afirmar que “és tòpica l’expressió Jacob, luctator vel supplantator”. Si tan tòpica era, com és que no se’n va adonar abans de llegir Guia (2002)? No cal dir que, en la seva activitat recercadora (de posar al cercador el lexema identificat per algú altre i pijar-hi la tecla) per les bases de dades de textos religiosos llatins, dóna notícia de moltes obres on figuren tots dos adjectius, per separat o junts, aplicats a Jacob, però em fa l’efecte que, en cap cas, s’hi diu que Jacob “vol dir Jaume”. És a dir, que són textos esgrimits fora de context, d’altres segles, d’altres llocs, d’altres llengües, que no eren presents a la València de la segona meitat del XV i que no eren en català, com Lo Cartoixà i l’Espill. Són textos esgrimits per a intentar desviar l’atenció de la dependència directa, en temps, lloc i llengua, de l’Espill envers Lo Cartoixà? 361 Capítol 3 alhora que es reflecteix en un passatge de l’Espill, que reproduïm a continuació, acompanyat, vers a vers, dels precedents concordants de Lo Cartoixà. E com parlant, “E axí trists acaminen, proferint e parlant...” “Però no conexen que ell és lo qui els parla” “E diu-los: quines són aquestes paraules que acaminant proferiu e parlau entre vosaltres?” (IV.19; f. 95v, a) Déu instruís “E perquè millor intruir-los puga, diu lo senyor...” (IV.19; f. 95v, b) “De tants manaments com és instruïda...” (IV.19; f. 97, a) los senys obrís “Los declara lo seny de les sacres Scriptures” (IV.18; f. 95, a) a les figures, “Per similituds e figures millor és declarada” (IV.19; f. 96, b) sanctes Scriptures “Per declaració de les Scriptures·” “Les Scriptures los declara” (IV.19; f. 96v, b) les declaràs “Les sacres Scriptures il·luminant li declara” (IV.19; f. 97, a) a Cleofàs, altre ab ell “Era lo nom de l’u d’aquests dos dexebles Cleofàs, lo nom de l’altre calla lo evangeliste” (IV.19; f. 95v, a) en lo castell aposentats, “Anaven a una vila o castell, que Emaús se nomena” (IV.19; f. 95v, a) “Acostant-se al castell on anaven, fengí lo senyor que més avant passava” (IV.19; f. 96, b) meravellats “Quasi dient, maravella és que...” (IV.19; f. 95v, b) “No és maravella si aquell dia e hora se’n tornen 362 Introducció a l’Espill del que parlà, per denunciar alegres noves” (IV.20; f. 97, b) “Coses altes i excelses parlà” (IV.19; f. 96, a) trencant lo pa “E pres lo pa (...) e ab les sues sacratíssimes mans parteix e el trenca” (IV.19; f. 96v, a) lo conegueren; “E conegueren que lo senyor Déu e mestre era” “I en lo partir com acostumava lo conegueren” “Los ulls d’aquests no foren uberts per a poder-lo conèixer fins que trencà e partí lo pa” (IV.19; f. 96v, a) quan lo volgueren desparegué: molt los dolgué com s’absentà. (15460-77) “Puix conegueren que Jesús son Déu senyor e mestre era, absentà’s tantost de la sua vista” (IV.19; f. 97, a) I encara, al capítol vintè, quan els dos deixebles tornen a Jerusalem i conten la visió en el cenacle, hi ha: “On les Scriptures los declarava”, “fon cosa de maravella”, “que parlant ab ells no el conegueren i com aprés de la taula i en lo partir del pa clarament lo veren...” (IV.20; f. 97v, a), “I declarà’ls lo seny e vera intel·ligència de les sacres Scriptures”, “Obrí’ls, doncs, la intel·ligència de les Scritures” (IV.20; f. 99, b). Per tot això, podem dir que la interdependència lingüística (a més de temàtica) entre aquests dos textos catalans, més enllà de l’evangeli o d’altres possibles obres llatines, és ben clara. Carré (2006: 793) comenta que “el castell de l’episodi ve condicionat per la rima amb ell i la referència a l’indret on Roig imagina que va tenir lloc l’àpat, explicable perquè sant Cleofàs va ser martiritzat al castell d’Emaús”. Si hagués llegit Lo Cartoixà, hauria vist que l’explicació és una altra: senzillament, el mot castell, per designar el lloc de l’àpat, ja figurava a Lo Cartoixà. 363 Capítol 3 *** Al capítol vintè, per tal de fer palesa la seva resurrecció, “convidà lo senyor als dexebles que lo seu cors no solament mirassen, mas si volien lo tocassen, per mostrar que era aquell mateix que ans de la passió vivia; llavors emperò mortal e passible, ara immortal (...) palpable per la veritat de la sua natural essència” (IV.20). Més endavant s’hi torna: “Io, Déu creador teu, immortal, impassible; per tu fui mortal e passible (...) mas tu has menyspreat en mi, home, la deïtat mia” (IV.30). I ja abans, també n’hi ha una recurrència: “[Jesús] home era, natura humana passible havia presa, per fer a nosaltres eternament impassibles” (II.2). Aquest mateix joc d’opòsits es troba, en forma sinòptica i versificada, a l’Espill: “Déu impalpable / fet cos palpable, / Déu immortal / fet hom mortal, / Déu infinit / fet cos finit, / Déu impassible / fet hom passible” (vs. 11657-64). *** En un cert moment del sermó de Salomó, al llibre tercer de l'Espill, apareixen uns versos referents a tres episodis de la història de l'Església, que fan així: "los dotze mots / dictats per tots / los majorsdòmens, / apòstols, pròmens / de l'apostòlica, / una, catòlica / e santa Sgleia. / No segons creia / lo Maniqueu, / contra qui es féu / credo novell / e un consell / sant e consult. / Quicunque vult, / per Atanàs / a bon compàs / fet gentilment, / diu verament / lo que es deu creure" (vs. 14901-19). Miquel i Planas comenta els sis darrers versos amb la nota: "Quicumque vult salvus esse..., paraules inicials del Símbol de Sant Atanasi, que la Iglésia ha posat en el seu rés canònich y que's recita en algunes domíniques de Postpentecostès y en la festa de la Santíssima Trinitat" (1929-50: 392). Una vegada més, sembla que l'explicació cabal de tot això es troba a Lo Cartoixà, on llegim: "són tres los símbols que la Sgleia celebra. Vol dir símbol una 364 Introducció a l’Espill compendiosa col·lecció dels articles que per a la nostra sancta fe son necessaris. Lo primer símbol és dels apòstols. Lo segon és del niceno concili. Lo terç, lo de Atanasi. Que són lo Credo menor, lo Credo major e lo Quicumque vult. Lo primer féren los apòstols (...) i és lo fonament de la sacrosancta fe catòlica: foren dotze los il·luminats gloriosos apòstols que aquest símbol ordenaren e axí contam de nostra fe dotze articles..." (IV.26). A banda de les concordances lèxiques, l'ordenació dels temes és la mateixa: en primer lloc, els dotze mots dels apòstols (Espill) són els dotze articles dels apòstols (Cartoixà); en segon lloc, el credo novell fet en un consell sant e consult (Espill) es correspon amb lo credo major del niceno concili (Cartoixà); finalment, en tercer lloc, la referència al símbol dit de Sant Atanasi, Quicumque vult, hi és comuna i diàfana. Difícilment podria explicar-se tot això mitjançant una possible apel·lació a una font comuna. Aquesta, cas d'existir, hauria de presentar la mateixa ordenació temàtica (credo dels apòstols, credo del concili de Nicea i símbol d'Atanasi) i les concordances lèxiques apuntades entre ambdós textos. 58 *** Una mateixa associació lèxica, de caire elatiu, es troba al capítol vint-ivuitè: “Considera ab quina dignitat, ab quina sublimitat te creà en lo principi” (IV.28) i en un sol passatge de l’Espill: “no mai tacada / de l'heretatge, / hac avantatge, / sublimitat, / gran dignitat / e privilegi / sobre el col·legi / de les catives” (vs. 10590-97). El parell dignitat i sublimitat no figura al repertori de Wittlin (1991). *** En aquests cas, com que no es coneix cap altra documentació (encara que sigui llatina i llunyana) on es presenten els tres símbols de la fe catòlica de forma consecutiva, Peirats (2003: 474) tracta la concordança amb Lo Cartoixà, en llegir-la a (Guia 2002), de forma displicent, com a “mera coincidència”. Carré (2006: 786) assumeix l’explicació de Guia (2002). 365 58 Capítol 3 Al capítol vint-i-novè, De l’assumpció e llaor de la senyora nostra, s’hi planteja la qüestió de si el cos de la verge Maria va pujar també al cel o es va podrir en la terra. A tal efecte, s’hi fa una argumentació fal·laç, partint de premisses inverificables, consistent a dir que si Déu havia estalviat Maria del dolor del part com no la preservaria de la putrefacció pudenta. De fet, a l’Espill es fa un raonament semblant per a justificar, no l’assumpció en cos i ànima de Maria, sinó la seva concepció immaculada. Així mateix, també coincideix, en ambdues obres, que s’hi canvia la premissa de les dues comparacions fent referència a un mateix episodi bíblic. Vegem els textos. Lo Cartoixà: “Dix Déu a la primera dona: “multiplicaré les tues angústies, en dolor parràs”. Angústia sentí l’adolorada senyora (...) però és certa cosa que sens dolor parí verge. Doncs, exempta és Maria de moltes generals dolors per la porrogativa de la sua dignitat excelsa. (...) Si plagué a la divina bondat que los vestiments dels tres joves les flames de la fornal encesa no cremassen, perquè no ha volgut en la sua pròpia vestidura lo que volgué en la stranya?” (IV.29). L’episodi evocat en aquest paràgraf és narrat a Daniel, 3.1-29, i Lo Cartoixà en fa menció també en un altre capítol, quan es diu que Jesucrist, l’endemà de la seva mort, va baixar al si d’Abram per lliurar els justos que hi eren: “e fon aquell lloc de infern llavors paraís (...) Figurat fon aquest misteri quan los tres joves foren posats en lo forn encès en Babilònia: en mig d’ells devallà l’àngel i stigueren en refrigeri” (IV.11). La premissa base de la comparació argumentativa, sempre un enunciat inverificable, pot anar canviant, com així s’esdevé a continuació del paràgraf adés reproduït del capítol vint-i-novè: “Seria cosa impiadosa si Déu son fill volgué ab éntrega virginitat que fos mare sua, per què no haurà volgut servar la sua carn de putrefacció pudenta? En cert, a la benignitat del fill pertany guardar la honor de sa mare, e més d’aquell fill que ha donat la llei de honrar pare e mare” (IV.29). L’Espill: “Quan volc rependre / fort, Eva, Déu / per lo que féu, / no condemnà, / sentencià, / en lo parir / totes sentir / pena, dolor, / por e tristor? / 366 Introducció a l’Espill Esta parí, / mas no sentí / dolor alguna. / Qui la comuna / llei general / e corporal / suspès en ella, / la llei aquella / accidental / d'original / be poc suspendre: / com quan encendre / féu gran fornal / aquell rei tal / de Babilònia, / per querimònia / dels tres jueus / qui llurs vans déus / no adoraren, / on no es cremaren / ni molt ni poc. / Cremar al foc / és natural: / Déu eternal / lo suspengué. / Doncs bé pogué / tal "Ve!" suspendre / sens molt contendre!” (vs. 10964-99). Que sigui esmentat, en ambdues obres, l’episodi bíblic dels tres joves jueus que es negaren a adorar els déus de Nabucodonosor és ja una concordança notable, però que hi sigui esgrimit com a premissa d’un mateix tipus d’argumentació mariana és una concordança extraordinària. I encara que hom trobés altres textos (probablement llatins) que fessin el mateix, resultaria bastant evident que l’entrada del tòpic a València, al segle XV i en català es produeix amb Lo Cartoixà. *** Recapitulem. Com a concreció d’un conegut aforisme de Joan Fuster, que diu: Només hi ha una manera seriosa de llegir, que és rellegir, podem afirmar que l’única manera de trobar concordances entre dues obres és llegirles i rellegir-les, una i altra vegada. O, més específicament, llegir i rellegir l’una recordant l’altra, i viceversa. El suport proporcionat per la recerca informatitzada sobre el text digitalitzat (inexistent en el cas de Lo Cartoixà, que només està disponible en paper i en lletra gòtica) no estalvia en absolut la lectura susdita, però pot ajudar a trobar noves recurrències d’una unitat lèxica identificada prèviament com a interessant, per ella mateixa o perquè forma part d’una unitat fràsica. De vegades, també convé sotmetre a la recerca informatitzada lexemes claus d’unitats detectades en altres textos, per veure si figuren al text analitzat, formant-hi part de les unitats fràsiques corresponents i/o de cotextos temàtics semblants. 367 Capítol 3 Seguint aquest mètode, hem obtingut un gruix considerable i significatiu de concordances entre Lo Cartoixà i l’Espill, però no hi són totes: a cada nova relectura de l’una obra o de l’altra, se’n descobreixen de noves. Amb tot, les suara presentades són suficients per mostrar que gairebé tota l’erudició sobre matèries bíbliques i teològiques que hi ha a l’Espill, la qual Chabàs va qualificar de “pasmosa” (1905: 420), és troba a Lo Cartoixà, expressada sovint fent ús de les mateixes paraules. Tant la qualitat de moltes de les concordances --que deixen ben demostrada la relació textual per elles mateixes-- com la quantitat que n’hi ha --no només al voltant d’episodis de la vida de Crist sinó de referències a l’Antic Testament, prefiguradores o no del Nou, així com d’altres estrictament lingüístiques, sense motiu comú--, demostren que la interdependència entre Lo Cartoixà i l’Espill és un fet ben establert. La direcció de la influència és la que va de Lo Cartoixà cap a l’Espill, en raó de ser la primera una traducció del llatí al català, mentre que la segona és una obra de creació literària en català. En aquest sentit, és difícil d’imaginar el procés invers: que l’autor de l’Espill introduís, primerament i creativa, unes formes expressives noves i que aquestes foren reutilitzades, posteriorment, pel traductor de Lo Cartoixà, per a traslladar el text llatí al català. Aquesta operació fóra tècnicament impossible, ja que exigiria que el traductor mirés d’un ull el text a traduir, d’espessa prosa llatina, i de l’altre una obra on la vida de Crist apareix reflectida en vers, sense un desenvolupament lineal i amb referències sovint molt breus i emboscades, especialment pel que fa a moltes que n’hi ha a l’Antic Testament, imprevistes i sinòptiques; dit d’una altra manera, en aquest supòsit invers, el traductor hauria d’haver memoritzat o copiat uns versos rics i punyents, interpretar-los cabalment i usar-los oportunament en el moment de fer una traducció en prosa, en una prosa reiterativa i monòtona, on apareixen llargament reflectits els fets que a l’Espill són esmentats de forma àgil i fugissera. A més, cal tenir en compte que, en moltes ocasions, les unitats concordants, repetides en ambdues obres, apareixen només una vegada a l’Espill i més d’una a Lo Cartoixà, amb variacions morfològiques i disperses al llarg d’un o de diversos capítols, la qual raó contribueix a descartar del tot que el pas sigui de l’Espill a Lo Cartoixà. 368 Introducció a l’Espill *** En fer la presentació de l’Espill, en tant que obra triada per la seva riquesa fràsica, hem abordat en profunditat la qüestió de la temporalitat de la vida de ficció del personatge protagonista, narrador/escriptor de l’obra. En aquest sentit, hem fet un esforç de tractament sistematitzat de totes les dades, per tal d’obtenir-ne resultats fiables. Així mateix, hem posat de manifest determinats anacronismes entre el temps de la suposada vida del protagonista i fets històrics mencionats per ell, de data coneguda. Aquests aspectes de crítica literària, textual i contextual, els hem ampliat amb un estudi lingüístic (lèxic i fràsic), a més de temàtic, d’algunes fonts de l’Espill, conegudes de bestreta o desconegudes. Entre aquestes, cal destacar Lo Cartoixà, per la quantitat i qualitat de les concordances existents amb l’Espill, de manera que hem arribat a la conclusió que el traductor de Lo Cartoixà fa una gran esforç de creació de llenguatge literari, especialment idoni per a la temàtica religiosa, i que l’autor de l’Espill reutilitza tot de materials temàtics i lingüístics de Lo Cartoixà, per a redactar la seva obra. 369 CAPÍTOL 4 EL FRÀSIC DE L’ESPILL: ESTAT DE LA QÜESTIÓ El fràsic de l’Espill: estat de la qüestió Els autors que han aportat informacions sobre el fràsic de l'Espill ho han fet sempre d'una manera asistemàtica i parcial, en no plantejar-se com a objectiu el buidatge i la catalogació de les unitats fràsiques inserides a l'Espill. En general, llur atenció ha estat dirigida al lèxic i, dintre d'aquesta preocupació bàsica, s'han referit incidentalment a determinades unitats fràsiques, sobretot col·locacions i locucions —com és el cas de l’edició de Ramon Miquel i Planas, del diccionari d'Alcover-Moll i de la tesi doctoral d’Héctor Gonzàlvez—, mentre que els autors que han parat esment en les unitats fràsiques, ho han fet fonamentalment en relació als proverbis —com és el cas de Sebastià Farnés. A continuació, farem una exposició crítica, des d’un punt de vista fraseològic, de cadascuna de les obres que coneixem que contenen observacions d’índole fraseològica sobre l’Espill. 4.1. Rapport sur une mission philologique a Valence, suivi d’une étude sur le “Livre des femmes”, poême valencien du XVe siècle, de maître Jaume Roig (1885), d’A. Morel-Fatio En aquesta obra, Alfred Morel-Fatio (1850-1924) fa un primer estudi crític de l'Espill, després de descriure la situació de les activitats de caire arxivístic i historicoliterari a la València del segle XIX. El Rapport, l’elaboració del qual havia estat subvencionada pel ministeri d’instrucció pública francès, conté dues vegades l'expressió "les pays catalans", incloent-hi València, i una altra vegada la construcció sinònima “les pays de langue catalane”, la qual cosa ja és una mostra de racionalitat al mig de l’embull onomàstic de l’època, que encara dura. Així mateix, inclou algunes observacions que podem considerar de caràcter fraseològic, les quals comentem a continuació. En explicar el significat del vers “Noves rimades” (v. 681), Morel-Fatio diu: “les noves rimades, ce sont précisément ces nouvelles, narrations ou contes rimés, que les poètes catalans du XIVe siècle composaient en vers de huit et neuf syllabes” i, per tant, identifica perfectament la col·locació Noves rimades (FE0088). 373 Capítol 4 Restitueix la lliçó correcta dels versos “A peu aní / en Catalunya, / on fiu ma punya” (vs. 968-70), que a les cinc primeres edicions deien: “A peu aní / seguint fortuna / en Catalunya”, i n’aclareix el significat: “Ou je fis mon éffort, mes premières armes”, la qual cosa ens permet identificar la col·locació Fer punya (FE0127), recollida pel DCVB i documentada també a les obres de Francesc de la Via i d’Ausiàs March. Identifica correctament la col·locació Tenir (el) reng (FE0145), present als versos “Per ella tenc / un gentil reng” (vs. 1129-30) i “Jo tinguí el reng” (v. 1652), en traduir el darrer així: “je tins la lice, je fus vainqueur dans une joute”. Dóna la interpretació correcta de la col·locació Camí ferrat (v. 1330; FE0170), chemin ferré, és a dir, camí empedrat. En arribar als versos “A Montserrat / jo me’n vinguí. / Aquí prenguí / camí francès. / Fuí a Besés, / oí la fama / de Nostra Dama / qui es diu del Puy; / també mi fui / a sent Dinís; / puis a París” (vs. 1382-92), comenta erròniament que “camí francès” hi fa referència al camí que seguien els pelegrins francesos per Espanya fins a sant Jaume de Galícia, quan el context de l’Espill deixa prou clar que s’hi tracta solament d’una manera abreujada de dir “camí cap a França”, de Montserrat estant: cap a Béziers, el Puig de Nostra Dama, Sant Denís i París. Aquesta errada ha estat repetida per la major part dels editors posteriors. En ocupar-se de la cinquena edició, de Francesc Pelai Briz (Barcelona, 1865), feta a partir de la de Carles Ros (València, 1735), considera que "se distingue de la précédente par de nouvelles omissions, beaucoup d'incorrections et un très fâcheux remaniement de l'orthographe" i n'addueix diversos exemples, entre els quals: 374 El fràsic de l’Espill: estat de la qüestió P. 24b. "Chaque porc a sa Saint-Martin" est un proverbe connu par toute l'Espagne: "Porc ple de vicis, / un mal matí / son Sent Martí / ella trobà"; mais M. Briz imprime fonch sanct Marti. P. 24b. Généralement on grince des dents: “los dents croixint”; les éditeurs, à commencer par celui de 1531, grincent des doigts: “los dits croixint”. P. 96a. "Son rocí fart". Non pas, mais "son roussin sarde (sart)". En castillan on dit de même pollino, asno sardesco. P. 152b. Qu'est-ce que terra novella? Salomon exhorte le vieux Roig à changer de peau comme le serpent, à se renouveler; par conséquent Te renovella. L’errada consistent a posar “fonch” per “son” ja prové de l’edició de Carles Ros (1735), que no transcrigué correctament els versos on s’insereix el proverbi A cada porc li arriba son sant Martí (FE0211). El canvi errat de substituir “les dents croixint” (v. 1927) per “los dits croixint” ja es produeix, efectivament, a la primera edició de l’Espill (1531), mentre que al manuscrit és clara la intertextualització de la locució verbal Cruixir les dents (FE0220). Un rossí sard és, segons en Miquel i Planas, un ‘ase menut i poc domable de l’illa de Sardenya’, de manera que DCVB defineix el contingut figurat de la locució nominal Rossí sard (FE0681) com ‘deixondit, astut’. La darrera correcció fa referència a la transcripció errònia de posar “home ja vell, / com serp de pell, / àguila vella, / terra novella, / muda de viure” en lloc de “home ja vell, / com serp de pell, / àguila vella, / te renovella, / muda de viure” (vs. 12399-403), que conté la locució verbal Renovellar-se com l'àguila (FE0942). Com veiem, doncs, Morel-Fatio va saber esmenar algunes lectures (fraseològicament) incorrectes i va donar el significat exacte d’algunes unitats fràsiques. 375 Capítol 4 4.2. Edició de l’Espill (1905), de R. Chabàs Roc Chabàs (1844-1912), a la seva edició de l’Espill, la primera feta amb criteris crítics solvents, inclou moltes notes explicatives del significat de l’obra, en general d’índole lèxica, però també n’hi ha amb interès fraseològic, per bé que ell no s’ho plantegi ni ho esmenti explícitament. Ho veurem per menut, assenyalant en cada cas la correcció o incorrecció fraseològica de les seves anotacions. En anotar el vers “E perd lo sest” (v. 137), diu que “lo sest”, segons el diccionari de Labèrnia, és “la punteria o blanco del tiro, y de ahí asestar, del latín sistere, colocar, ordenar, apuntar...”. Això ens ajuda a identificar la col·locació Perdre el sest (FE0023) amb el significat ‘descol·locar, desordenar’. Comenta que el vers “Dant-hi del peu” (v. 166) significa “dándole un puntapié”, sense fer menció al significat metafòric ‘refusar’ de la unitat estilística configurada com a sintagma verbal Donar del peu (FE0025). Acaba la nota al vers “Van aücant” (v. 193) dient que l’autor “da a continuación el significado de la palabra ahucar, que dice es hacer el canto del lobo, dels lops fent cant”, sense afegir-hi cap observació fràsica sobre la locució verbal Aücar com llops (FE0028). Del vers “E los frens dauren” (v. 197) explica que és un “lujo que gastaban los caballeros del siglo XV”, sense cap apunt sobre el possible ús metafòric de la unitat estilística configurada com a sintagma verbal Daurar els frens (FE0029). El vers “Sentins de nas” (207) l’anota com a metonímia de “oliendo”. Nosaltres, gràcies a l’existència d’una altra recurrència concordant a Lo procés de les olives, identifiquem la col·locació Sentir de nas (FE0036). 376 El fràsic de l’Espill: estat de la qüestió En comentar els versos “Solament vinga / de gran llinatge, / almenys paratge / o gentilea” (vs. 488-91), Chabàs diu: “Hombre de paraje (paratge), aquellos que, sin haber recibido la investidura militar, gozaban las exenciones tributarias de éstos” i identifica, doncs, la col·locació Home de paratge (FE0058). En anotar el vers “Prim l’escandallen” (v. 508), fa referència a la col·locació Tirar l’escandall: “echar la sonda para averiguar lo que hay en el fondo del mar. Aquí se usa metafóricamente en el sentido de averiguar genio y figura del marido”. Així doncs, podem concloure que Chabàs identifica la col·locació Treure l’escandall (a algú) (FE0060). En arribar al vers “Han-lo per hac” (v. 518), escriu del mot hac: “nombre de la letra h en valenciano antiguo, la que, como es sabido, sólo sirve para adorno: hanlo por hach, lo tienen por nada, que es lo que a continuación dice Roig”. Així doncs, hi queda identificada la locució verbal Tenir per hac (FE0063). En arribar al vers “Cert, a gran tort” (v. 822), Chabàs s’hi atura a explicar el mot tort: “en Labernia, agravio, sinrazón, entuerto” i afegeix una informació fraseològica relacionada: “En Valencia, ant., aunque aun se dice: el que sembla als seus no fa tort a ningú”, però no identifica la locució adverbial A (gran) tort (FE0102). El sintagma nominal Cinc sous (FE0106), contingut als versos: “Cinc sous valia / lo meu llegat” (vs. 850-51), és degudament explicat per Chabàs: “Según fuero, el padre podía usar de la libertad de testar, con tal que dejase algo al hijo. Aquí, como en Aragón, solían cumplir con cinco sueldos”. Els versos “Lo flaviol / traguí sens cera” (vs. 858-59) són motiu d’una llarga nota en què Chabàs adjudica a la frase una significació metafòrica “algo fea”, de caire sexual. Nosaltres en dissentim i creiem que la locució Treure el 377 Capítol 4 flabiol sense cera (FE0109) vol dir ‘quedar-se pobre, sense res’, d’acord també amb un passatge concordant de sant Vicent Ferrer, adduït per Joan Coromines. El versos “Gipó al falç / tot esquinçat” (vs. 868-69) són comentats per Chabàs així: “el jubón o chaleco puesto al revés, al falç”, la qual cosa permet identificar Al fals (FE0111) com a locució adverbial. En comentar els versos “Tirí camí / fora el portal, / vers l'espital / d'en Clapers dit” (vs. 920-23), Chabàs explica la col·locació Hospital d’En Clapers (FE0124): “Su fundador fué en 1311 Bernardo de En Clapers, quien quiso se llamase de Santa Maria. Estuvo fuera de los muros, en la calle de Murviedro, pasado el puente de Serranos”. En abordar els versos “A peu aní / en Catalunya, / on fiu ma punya” (vs. 968-70), corregeix les edicions en favor del manuscrit –com ja ho havia fet Morel-Fatio-- i restitueix la presència de la col·locació Fer punya (FE0127), amb el comentari semàntic: “Viene a ser la punya como el debut del hombre de armas”. Del vers “Fet d’alfaní” (v. 1012), Chabàs n’anota el sentit metafòric: ‘el de complexión delicada’, amb la qual cosa ens ha permès tipificar D’alfanic (FE0130) com a unitat estilística configurada com a sintagma adjectival. Dels versos “Deu fermar vendes / e fer caplleutes” (vs. 1240-41), defineix Fer caplleutes (FE0155) com ‘firmar obligaciones’. El vers “Ell me senyà” (v. 1311) l’explica així: “Alúdese aquí a la costumbre de que los padrinos del bautismo hagan la señal de la cruz sobre la frente de su ahijado en las ocasiones solemnes de la vida de éste”, de manera que la col·locació Fer el senyal de la creu (FE0168), reduïble al verb derivat del substantiu que conté, queda identificada. Hi afegeix que Morel-Fatio, en traduir il me benit, no expressa pròpiament el sentit del text, cosa que no compartim. 378 El fràsic de l’Espill: estat de la qüestió Al vers “Camí francès” (v. 1385) repeteix l’error de Morel-Fatio de considerar que s’hi fa referència al camí dels pelegrins europeus cap a Sant Jaume de Galícia. Identifica la col·locació Fer sala (FE0189), continguda als versos: “Feia fer sales / e bells convits” (vs. 1480-81), concordant amb una altra recurrència al Curial e Güelfa, i la defineix com 'tener recepción'. Al Tirant, també n’hi ha una referència concordant. La col·locació Baixa dansa (FE0191), que hi apareix en forma verbal d’infinitiu als versos “Les dames, prestes / al bell dansar, / baxadansar / mai hi fallien” (vs. 1488-91), és identificada per Chabàs com ‘cierta clase de baile flamenco contrapuesto a la alta de la misma procedencia’. El vers “Un jorn de pris” (v. 1518) és anotat com ‘un día de justa’, identificant així la col·locació Jorn de pris (FE0193). Anota el vers “Jorn de Ninou” (v. 1650), col·locació (FE0201), donant-ne la definició. Dels versos “E llur posada / fon derrocada, / i l’aplanaren, / sal hi sembraren” (vs. 1735-38), comenta que “el derribar una casa y sembrar en ella sal, para que en su solar no naciera la yerba, es costumbre antiquísima”, tot citant un passatge bíblic. Per això, hem inclòs a l’índex la col·locació Sembrar de sal (FE0206). En arribar als versos "Porc ple de vicis, / un mal matí / son sanct Martí / ella trobà" (vs. 1794-97), aclareix que “son sanct Martí” vol dir “el día de su muerte”, i en l’explicació adueix el proverbi A cada porc li arriba son sant Martí (FE0211), sense esmentar-lo explícitament com a proverbi: “comparándola con los cerdos, que vulgarmente se dice que todos tienen su San Martín, pues la matanza viene a hacerse en noviembre, por el veranito de este santo”. 379 Capítol 4 No deixa sense anotar la locució nominal denominativa d’una moneda, Noble de nau (FE0213), que figura al vers 1827: “moneda inglesa de oro de los siglos XIV y XV”. En relació al vers “Les dents croixint” (v. 1927), corresponent a la locució Cruixir les dents (FE0220), esmena l’errada de les edicions anteriors, ja assenyalada per Morel-Fatio, i defensa la lliçó genuïna del manuscrit, fent una observació d’índole semanticofràsica: “Los que crujen son los dientes, no los dedos”. El vers “Esplugabous” (v. 1935), que l’hem anotat com a nom compost (FE0222), és explicat en sentit literal i figurat: “Espulga bueyes, nombre que se da al chorlito común, ave de la Albufera (...). Roig lo usa aquí en el sentido despectivo que le da su etimología”. Al vers “En timbres nous” (v. 2012), que conté la locució nominal denominativa Timbre nou (FE0227), dedica l’anotació: “moneda que valía diez sueldos valencianos... No aparece esta moneda hasta 1445...”. Al vers “Fon joc de falles” (v. 2101), que conté la locució nominal Joc de falles (FE0232), les edicions de Carles Ros (1735) i Francesc Pelai Briz (1865) hi posaren “foc de falles”, la qual cosa esmena Chabàs, tornant a la lliçó original, encara que amb una interpretació de Joc de falles no del tot correcta: “en el juego de naipes ocurre cuando por no poder seguir el palo del contrario, se juega triunfo”, ja que, al nostre entendre, Joc de falles és sinònim de Jugar de fallanca, d’ús actual, que vol dir anar al joc amb poc trumfo, amb un alt risc de perdre. I, en sentit metafòric, que és el de l’Espill, caldria definir-la com ‘situació adversa per manca de previsió’. En interprertar els versos “Hagui’m begut / ja les adives” (vs. 2128-29) diu: “Parece ser que aquí se trata del brebaje que, para curar cierta inflamación de garganta en las bestias, se da a las caballerías, y lo usa metafóricamente Roig para expresar la amargura que tuvo que sufrir al padecer lo que describe”. 380 El fràsic de l’Espill: estat de la qüestió No sembla que s’hi tracte de la medicina sinó de la supuració de la mateixa malaltia, encara que Chabàs interpreta correctament el sentit dels versos. En qualsevol cas, la locució verbal Beure’s les adives (FE0234) pot interpretar-se, metafòricament, com ‘haver-se equivocat o deixat enredar i haver-ne de suportar les conseqüències amargues’. En analitzar el tercer vers del fragment “Jo devallant / un jorn la scala, / dix: “Una i mala! / dolent catiu, / jo mala et viu, / mas mala em vist”” vs. (218085), diu que Una i mala (FE0243) significa ‘en mal hora’, però aquesta interpretació és incorrecta: el significat ‘en mal hora’ és el dels dos mala dels versos següents. Fóra, doncs, més precís definir la fórmula assertiva Una i mala com una ‘manifestació de desafecció envers un fet concret, singular, que ha sortit malament’ (def. pròpia), més o menys equivalent a l’expressió col·loquial: “Una que faig i la cague!” De la locució verbal Tirar els estrops (FE0245), continguda als versos “Tirar los strops / sabries més” (vs. 2188-89), en dóna un significat erroni: ‘Tener tiesas las piernas al cavalcar en los estribos’, quan vol dir ‘fer de camàlic o bastaix’ (MiP). En anotar el vers “Fiu escomesa” (v. 2209), identifica la col·locació Fer escomesa (FE0248) així: “De fer escomesa, acometer, pretender, dirigir-se a uno en demanda de algo, escometre”. De la locució verbal Eixir de la roca (FE0250), continguda als versos “Ix de la roca, / que ab tan poca / honor se facen?” (vs. 2221-23), en dóna una interpretació errònia: “Viene Roig a decir que su mujer le trató como diablo del infierno, o sea de la roca o carroza que lo representa en la procesión del Corpus”, quan vol dir ‘ésser de baixa condició’ (MiP). Anota correctament els versos “Duran lo banc / del fre parents” (vs. 2234-35), explicant que el Banc del fre (FE0252) és “las riendas de lujo del 381 Capítol 4 caballo cinta ancha o banda, que al efecto se usaba en las grandes solemnidades como rienda”. Dóna una definició errada, ‘no tener cuidado’, de la col·locació No donar malla (FE0268), continguda als versos “No hi dava malla / hom si el trobava” (vs. 2398-99). El significat correcte és ‘considerar de poca vàlua’. La col·locació Molla de muja (v. 2531; FE0285) hi és oportunament anotada: ‘la pasta o bolsa del almizcle, el folliculus musci del inventario de Arnaldo de Vilanova’, una ‘substància cosmètica’ (Carré). En anotar el vers “Los jorns de colre” (v. 2550), defineix correctament la col·locació Jorn de colre (FE0287): ‘día de fiesta’. En comentar els versos “Cridant braveja, / puja la quinta” (vs. 2599-600), defineix correctament la locució verbal Pujar la quinta (FE0291): ‘levantar la voz mucho: una quinta del natural’. Dels versos “Sovint anava, / de nit, al nou / bany d’en Çanou / o d’en Suau, / en lo Palau” (vs. 2650-54), identifica el Bany d’en Sanou (FE0300), com un que es trobava a la parròquia de sant Llorenç, i el Bany d’en Suau (FE0301), com el de l’Almirall. Als versos “Jo dic ausades / del que hi restava...” (vs. 2692-93), identifica correctament l’adverbi Ausades (FE0137), procedent de la locució adverbial A gosades. Explica els versos “Vós ja us pixau / en la sabata” (vs. 2740-41) ben gràficament: “Tener ya la incontinencia de orina propia de muchos viejos; pues, derivándose el meado por las ropas interiores, se corre hasta los zapatos”. Sense tenir-ne la intenció, podem considerar que Chabàs defineix la locució verbal Pixar-se a les sabates (FE0305). 382 El fràsic de l’Espill: estat de la qüestió En arribar a “Molt cavalcau / tort en la sella; / fa-ho la scarsella / o curt gambal?” (vs. 2744-47), anota: “Fer la scarcella, cierto baile, lo mismo que curt gambal”. N’hi ha diverses errades. El complement del verb fer no hi és la scarcella sinó el pronom ho, com ho aclareix Miquel i Planas, de manera que no hi existeix l’expressió Fer l’escarsella, anotada posteriorment per DCVB, sense definició ni cap documentació, probablement per la lectura de Chabàs. D’altra banda, la locució Curt de gambals (FE0308) cal interpretar-la en un sentit pròxim a l’habitual metafòric: ‘de curt abast sexual’. Anota els versos: “Menja bonico, / caga poquico” (vs. 2785-86) com a "palabras híbridas de valenciano y aragonés, usadas por Roig en sentido despectivo", sense identificar, doncs, Qui menja bonico, caga poquico (FE0315), com a proverbi. Anota Dijous llarder (v. 2797; FE0316) com a ‘jueves lardero, el inmediato a Carnestolendas’. En acarar-se als versos “Aprés jugaven: / “voleu palleta?”...” (vs. 285253...), escriu: “suertes que se echan sacando la paja más larga”, com a significat de la fórmula rutinària de joc: Voleu palleta? (FE0326), a la qual n’hi ha una referència concordant en Lo procés de les olives. En arribar al vers 2911, “Vent-la mudable / e variable / mudí lo treu” (vs. 2909-11), defineix el mot treu però no esmenta la locució verbal Mudar el treu (FE0334) ni el seu significat metafòric: ‘canviar d’estratègia’. A partir dels versos “Joc d’escampella / ni de la xoca” (vs. 3030-31), Identifica i defineix les col·locacions Joc d’escampella (FE0343) i Joc de la joca (FE0344). El conjunt d’onomatopeies dels versos “Si responia, / sols digués “buf”, / havia “xuf”, / si deia “baf”, / tantost lo “çaf” / al cap sentia” (vs. 3034-39), els anota amb una lleugera consciència fraseològica, dient-ne “frases burlescas” i 383 Capítol 4 aportant-ne una recurrència concordant d’un sermó de sant Vicent Ferrer, però sense sospitar en absolut l’eco del proverbi A tot buf hi ha baf (FE0346), ja documentat en textos d’Eiximenis. En anotar “Una esposada / ja desflorada / ans de casar, / lo jorn d’arrar / aparellada...” (vs. 3193-97), explica el significat de la col·locació Jorn d’arrar (FE0356): ‘el día de entrega de arras a la esposa (...) en prenda de futuro matrimonio’. La locució nominal Foc salvatge (FE0361), continguda al vers “Par foc salvatge” (v. 3265), és identificada amb aquesta nota: “En Du Cange, Ignis silvester (...) una especie de gangrena, precedida y acompañada de ardor abrasador y de dolores intolerables”. Sobre la col·locació Santo Domingo de la Calçada (FE0363), mencionada als versos “Seguint monjoies, / plans, monts e foies, / e rius passant, / fui al cos sant / de la Calçada, / ciutat murada” (vs. 3276-81), anota el següent: “Así llamado por el puente que construyó para el paso del río Oja o Glera”. Identifica perfectament la locució adverbial De cald en cald (v. 3936; FE0401), en donar el significat ‘sin esperar que se enfriase, tan pronto pensado como hecho’. El vers “Ses belles hores” (v. 3996), que fa referència a la col·locació Llibre d’hores (FE0408), anota: “libro de horas con miniaturas”. Anota el vers “Los ulls vogia” (v. 4006) així: “regiraba los ojos, fingiendo leer: de vogir, dar vueltas”, però no fa esment de les altres dues recurrències de la col·locació Girar els ulls (FE0254). 384 El fràsic de l’Espill: estat de la qüestió En arribar als versos “Al coll justina / duia, e mostres / de paternostres, / e agnus d’or / en dret del cor” (vs. 4090-94), anota i defineix els mots composts Paternostre (FE0416) i Agnuscast (FE0417). Del vers “Rosega altars” (v. 4121), una concreció adjectival de la locució verbal Rosegar els altars (FE0420), en dóna equivalències: “Ahora se dice en Valencia arrapa altars, y en Castilla chupalámparas”. Als versos “Lo capellà / quan me’n parlà / bé dix: “barbuda”; / “lluny la saluda”, / diu la referta” (vs. 4407-11), en no conèixer el mot referta (“¿Qué es la referta?”, exclama) de la fórmula d’inserció Diu la referta (v. 4411; FE0451), tampoc no identifica el proverbi A dona barbuda, de lluny la saluda (FE0449). Identifica la col·locació Exerç d’agulla (v. 4509; FE0458) com a ‘ingerto de aguja’. Els versos “Ni el mirà ab hurça / com fa la sturça” (vs. 5071-72), que contenen la unitat estilística configurada com a sintagma verbal Mirar els fills amb ursa, com fa l’estruça (FE0496), són malinterpretats per Chabàs, qui diu: “No miró (su madre) a la criatura, como hace (hasta) la avestruz bastarda”, com a conseqüència d’haver-hi aïllat com a mot un inexistent bhurça, ‘bastarda’. Mirar amb ursa és ‘mirar fent ganyotes de menyspreu’, com fa l’estruça amb els seus fills, i la dona de l’Espill ni tant sols va mirar la seva criatura així. En arribar al símil del pelicà, “Jo novençana, / no pel·licana, / plaer vull pendre, / no em plau despendre, / los pits nafrar / per al fill dar / la sang del cos” (vs. 5083-89), que dóna lloc a la unitat estilística configurada com a sintagma verbal Salvar els fills amb la sang dels pits, com el pelicà (FE0500), anota el següent: “La historia natural de los antiguos asegura que destruía su pecho para alimentar sus hijuelos”. N’hi ha molta documentació concordant i, a l’Espill, n’hi ha una altra recurrència als versos 13962-67, aplicada en aquest cas a Jesucrist. 385 Capítol 4 Del vers “Hagué bocatge” (v. 5251), reprodueix el que diu el Dr. Chabret a l’article inclòs a la seva edició sobre el Mal de bocatge (FE0510): ‘inflamación de las mucosas de la boca’. Dels versos “De pregamí / li féu mamella” (vs. 5254-55), on hi és la col·locació Fer mamella (FE409), diu: “Le hizo biberón (que creíamos cosa moderna)”. El vers “Fan-li per l’ull” (v. 5268) l’explica així: “La tratan como si estuviera tomada de ojo”, però no el relaciona amb l’altra recurrència de la locució verbal Mirar de mal ull (FE0141), que no anota: “Ans me mirà / fort de mal ull” (vs. 1092-93). Anota la col·locació Joc de mantades (v. 5479; FE0524) i en proposa una identificació incorrecta: “Acaso el manteamiento, como el de Sancho en el Quijote”, ja que deu voler dir ‘joc consistent a empaitar-se pegant-se esplanissades’. Del vers 6037, que recull la col·locació Mal de neulella (FE0563), diu: “Aflojarse, caerse la paletilla”. Anota el vers “A quinque for” (v. 6179), però no n’aclareix el significat ni identifica la locució adverbial A qualsevol fur (FE0576). El vers “De mares mals” (v. 6209) l’anota com a “mals de mares, de la matriz”, identificant, doncs, la col·locació Mal de mare (FE0579). Dels versos “Ha hi cullerat, / major traïdor / ni robador / en Balaguer / que la muller?” (vs. 6950-54), n’extreu i explica la col·locació Coll de Balaguer (FE0636). Dels versos “Com quant lo poble / lo vedell féu, / parlant ab Déu / Moisés sant” (vs. 7606-09), identifica la que hem tipificat com unitat estilística 386 El fràsic de l’Espill: estat de la qüestió configurada com a sintagma nominal Vedell d’or (FE0668): ‘el becerro de oro, Exodo, XXXII, 4’. La locució nominal Peix mular (FE0670), continguda al vers “Lo pex mular” (v. 7722), és definida per Chabàs com ‘cetáceo en general’. En arribar al vers “Són bellmarí” (v. 7729), explica que bellmarí és una contracció de vedell marí, alhora que es demana si vol dir foca. De fet, és gairebé la identificació completa de la col·locació Vedell marí (FE0672), esdevinguda mot compost. Dels versos “Ni beu ni tasta; / com tortra casta, / en verd no’s posa” (vs. 7743-45), aclareix el sintagma tortra casta, ‘la que se le ha muerto la pareja, que, según la leyenda, no se posa en ramas verdes, pues siempre busca las secas’, i en dóna una referència concordant en un sermó de sant Vicent Ferrer, sense arribar però a identificar la unitat estilística configurada com a sintagma verbal No beure aigua clara ni posar-se en arbre verd, com la tortra (FE0674). De la locució nominal Rossí sard (FE0681), continguda al vers “Són rossí sard” (v. 7785), només en dóna el seu significat literal, però no el metafòric que té al text. Del mot compost, Aigua-sal (FE0727), mencionat als versos “Si voleu pendre / sols d'aiguasal” (8184-85), fa el comentari següent: “Agua de la salmuera de las aceitunas, que se suele usar para lavativas”. Al vers “Peucrist, orval” (v. 8186), identifica la locució nominal Peu de Crist (FE0728), esdevinguda nom compost. També anota el vers “A saco strall” (v. 8329), que conté la locució adverbial A sac (FE0736), indicant: “A saqueo. De saco en Labernia, saqueo de una ciudad”. 387 Capítol 4 Dels versos “Un mart al nas / dels gebelins” (vs. 8332-33), n’anota la locució nominal Marta gibel·lina (FE0738), indicant que “son más pequeñas que las comunes, especie de comadrejas”. En arribar als versos “Per cos d’agulla / o portal vell / vol pas camell” (vs. 8500-02), explica: “Aquí el poeta Se hace eco de la frase evangélica pasar por el ojo de la aguja un camello (Mat. XIX, 24)”, és a dir, identifica perfectament la locució verbal, part d’una sentència bíblica, Fer passar (qualcú) per un cos d’agulla (FE0751). Explica els versos “Vol per la coa / o per la squena / tenir morena, / anguila viva” (vs. 8538-41), dient: “Sabido es que la morena y la anguila no tienen escamas y se escurren de la mano”, però sense arribar a identificar i explicitar el significat metafòric de la locució verbal Voler tenir una anguila per la cua (FE0763). Sobre el topònim Port Fangós (FE0765), esmentat al vers “En Port Fangós” (v. 8554), cita sengles passatges de les obres de Muntaner i Zurita. Anota la fórmula Et alias (v. 9792; FE0807) com a “frase latina que (...) viene a significar y lo otro”. Als versos “Com dix Sent Pau: / més val casar / que no cremar” (vs. 10184-86), dóna la codificació llatina de l’apotegma de sant Pau Val més casar que no cremar (FE0826). Anota i identifica el vers “Camp de Domàs” (v. 10297), que és la col·locació Camp de Damasc (FE0832). Del vers “E dix: ‘crexeu’” (v. 10933) dóna la referència del Gènesi, I, 28 i II, 21, d’on prové la sentència Creixeu i multipliqueu-vos (FE0425), però no n’anota les altres recurrències. 388 El fràsic de l’Espill: estat de la qüestió Sobre els sintagmes nominals que segueixen els versos “Fon figurada / e profetada / en profecies, / per Isaïes / e tots profetes, / per ella fetes” (vs. 11249-54), com ara Arca de Noé (FE0877), Escala de Jacob (FE0878), Vel del Temple (FE0879), Terrassa d’or (FE0880), Verga d’Aaron (FE0881), Conca del ros de Gedeon (FE0882), Carro d’Elies (FE0883), Peix de Tobies (FE0884), Torre de David (FE0885), Bresca de Samsó (FE0886), Got de Josep (FE0888), Gavarrer en flames (FE0889), Tàlem d’espós (FE0890), Pou de Siquem (FE0891) dóna puntual referència dels llibres corresponents de la Bíblia. Del vers “D’aram la serp” (v. 11446), que conté una variant de la unitat estilística configurada com a sintagma nominal Serp de coure (FE0894), es limita a anotar: “La serpiente de bronce en el desierto. Numeros, XXI, 9. Vide 12474”. Als versos “Sant preïcador / de boca d’or” (vs. 11923-24), amb la locució nominal Boca d’Or (FE735), identifica el referent: Sant Joan Crisòstom. Del vers “Taules e verga” (v. 13579), que fa referència a les unitats estilístiques configurades com a sintagmes nominals Taules de la llei (FE0961) i Verga d’Aaron (FE0881), anota: “Las tablas de la ley y la vara de Aarón”. El mot compost Saltamartina (v. 14620; FE1050) també és anotat per Chabàs: “En València, la langosta de los campos se llama saltamartí”. Al vers “Cert fui a l’eli” (v. 15696) diu que s’hi fa una “alusión a las palabras de Cristo en la cruz, Mat., XXVII, 46: ”Eli, Eli, lamma sabacthani” (Dios mío, Dios mío, ¿por qué me habéis desamparado?)”, encara que no identifica la locució adverbial A l’eli (FE01086), ‘apunt de desmaiar-se o de morir’ (DCVB, eli). Comptat i debatut, les anotacions que va fer Roc Chabàs a l’Espill, les quals constitueixen una valuosa i primera aportació a la comprensió i fixació de l’obra, contenen informacions d’interès fraseològic en més d’un centenar 389 Capítol 4 d’entrades. Quant a la qualitat fraseològica de les observacions, només podem dir que és escassa, ja que no era aquest ni l’objectiu ni el punt de vista de l’eminent editor. 4.3. Paremiologia catalana comparada (1913-34), de S. Farnés Sebastià Farnés (1854-1934) va confeccionar, al llarg de la seva vida, més de trenta mil fitxes paremiològiques, de les quals es va editar un primer i únic petit volum l’any 1913, fins a l’edició completa, en vuit volums, de 1992-99 (que citarem per les sigles PCC). Farnés hi va fer un notable buidatge de parèmies contingudes a l'Espill, sobretot de proverbis, ja que el món de les locucions i d'altres UFs no era el centre de la seva recerca, per bé que també n’hi va anotar. Tanmateix, les UFs no hi són classificades d’acord amb llur tipologia fraseològica, de manera que, a les entrades de PCC, que van ordenades alfabèticament segons el mot clau triat en cada cas, trobem successivament exposades UFs de diferents tipus. Farem l’anàlisi del treball d’en Farnés, en relació a l’Espill, dividint-la en quatre apartats: els dos primers, dedicats a les UFs que va detectar a l’Espill, bé aportant-hi més informació o bé limitant-se a citar els versos de l’Espill; el tercer, a les anotacions poc acurades o errònies; el quart, a les UFs de l’Espill que li van passar desapercebudes, tot i tenir obertes fitxes on podrien haver estat citades. 4.3.1. UFs de l’Espill anotades a PCC amb més informació Farnés va fer una lectura de l’Espill amb competència i sensibilitat paremiològiques, intentant aportar més informació (definicions, altres documentacions...) sobre les UFs localitzades i/o identificades. De vegades, ens trobem amb uns mateixos versos de l’Espill (que contenen una UF) citats en diverses entrades de PCC que anoten variants de la mateixa unitat fràsica; altres vegades, hi ha versos (que contenen una UF) citats només en una d’aquestes entrades i no en les altres, on fins i tot fóra més escaient llur citació. Ho farem notar en cada cas. 390 El fràsic de l’Espill: estat de la qüestió En 49 entrades de PCC, s’hi citen passatges de l’Espill que intertextualitzen UFs, de les quals Farnés aporta recurrències concordants en altres textos. En alguns casos, la UF salta a la vista i, per tant, resulta senzilla la seva localització, però en d’altres ocasions només n’ha estat possible la identificació gràcies a la bona intuïció paremiològica de l’autor del buidatge. A continuació, presentem, per ordre cronològica d’aparició a l’Espill, les UFs de l’Espill que PCC identifica i de les quals aporta més informació. Hi posem, en primer lloc, el passatge de l’Espill, el qual va seguit del símbol >>, que remet a l’entrada o entrades de PCC on el passatge és citat. Hi afegim la tipificació de la UF i la forma canònica que en proposem, no sempre coincident amb la de PCC. “Ja és ma despesa / al sol del sac” (vs. 130-31) >> “Al cul del sac, s’hi troben les engrunes” (C 3930). Hem mantingut la mateixa forma canònica d’aquest proverbi (FE0022). “Mostins e perros / qui por los cerros / los lobos caçan, / lobos los matan / a la final” (vs. 6575-79) >> “Mastins que llops cacen, llops els maten” (M 1272). De fet, un primer eco d’aquest proverbi ja es troba als versos “Als qui ab ànsia / e treballs vans, / perills e dans, / caça seguexen / qual no conexen; / pendre s’arreen / quanta ne veen: / són ells los presos” (vs. 224-31). Hem preferit mantenir la forma canònica aproximada de l’aragonès original: Perros qui lobos caçan, lobos los matan (FE0039), ja que al Romancea proverbiorum, manuscrit d’un estudiant aragonès del segle XIV, també es troba anotat aquest proverbi. "Car les primeres / amors són veres / e tostemps duren” (vs. 369-71) >> “L’amor primera és millor” (A 1282) i “De les sopes i els amors, els primers són els millors” (S 1345). Hem pres com a forma canònica la més breu i antiga: L’amor primera és millor (FE0047), que és la que consta així al Llibre de paraules e dits de savis i filòsofs, de Jahudà Bonsenyor. “Bé sap de maça / qui n’és ferit” (vs. 382-83) >> “Aquell sap de la masa, qui n’és estat ferit; e aquell de la nafra, qui n’és estat guarit” (M 105). Farnés 391 Capítol 4 reprodueix l’encunyació continguda als Proverbis àrabs (segle XIV), que duu una segona clàusula i que comença amb el pronom “Aquell...”, com ho fa també Francesc Ferrer al poema Lo conhort. Nosaltres hem optat per la forma més reduïda d’aquest proverbi, amb el començament com a l’Espill: Bé sap de maça, qui n’ha estat ferit (FE0050). “Hauré ordir, / puix me n’empatx, / aquest meu scaig / de parlament, / curt, flac, fallent, / a fil per pua” (vs. 672-77) >> “Fil per randa” (F 871). Farnés va considerar que Fil per randa significava probablement el mateix que A fil per pua i, inexplicablement, a l’entrada “A fil per pua” (F 863b) no cita l’Espill. Nosaltres hem pres A fil per pua (FE0087), com a forma canònica d’aquesta locució adverbial. “Uns mates baten, / los altres maten” (vs. 699-70) >> “Qui bat la mata, que es menge el conill” (M 1282) i “Un alça la caça i altre la mata” (C 170). Hem pres com a forma canònica Uns baten les mates i altres es mengen els conills (FE0090), que és la més completa i alhora usual en la documentació d’aquest proverbi. “Car molta gent / veent penar, / altri passar / mal e turment, / ne pren scarment / e se’n castiga” (vs. 722-27) >> “Molts escarmenten en el cap dels altres” (C 813). Tanmateix, PCC no cita l’Espill a les entrades: “Aquell és astruc qui es castiga per altre” (A 2338) i “Cell és benauyrat qui es castiga per altre” (B 639). Es tracta d’un conegut apotegma de Sèneca, esdevingut proverbi vulgar: Benaurat és qui per mal d’altri es castiga (FE0093). “Per quins cinc sous / los acolliu?” (vs. 1936-37) >> “Per quins cinc sous?” (C 2260). Una primera recurrència d’aquesta UF ja es troba als versos “Cinc sous valia / lo meu llegat” (vs. 850-51). Per això i per la documentació concordant, no ens hem decantat per la fórmula rutinària discursiva de PCC, treta de l’Espill, com a forma canònica, sinó per, senzillament, Cinc sous (FE0106), com a locució nominal. 392 El fràsic de l’Espill: estat de la qüestió "Llançat riquea, / cercat pobrea. / Llunya's dels seus, / ira-la Déus" (vs. 1207-11) >> “Qui és lluny dels seus, és lluny de Déu” (D 642). Tot i els arcaismes, hem optat per l’encunyació: Qui s’allunya dels seus, l’aïra Déus (FE0151), que ja vam proposar al llibre Els primers reculls de proverbis catalans, pp. 164-166, com a forma canònica d’aquest proverbi. "Porc ple de vicis, / un mal matí / son sanct Martí / ella trobà" (vs. 179497) >> “A cada porc li arriba el seu Sant Martí” (P 2848). Hi conservem el possessiu àton son: A cada porc li arriba son sant Martí (FE0211), en el ben entès que la codificació és molt fixa, en aquest proverbi. "Com al badoc / mudava joc" (vs. 3021-22) >> “Al badoc, mudeu-li el joc” (B 41). Hem mantingut la mateixa forma canònica de PCC per a aquest proverbi (FE0339). “Si responia, / sols digués “buf”, / havia “xuf”, / si deia “baf”, / tantost lo “çaf” / al cap sentia” (vs. 3034-39) >> “Tant se me’n dóna bif com baf” (B 797). N’hi ha posteriorment una referència concordant als versos: “No es són girats, / ja els fan “bef-baf” (vs. 7476-77). Hem pres com a forma canònica Per a tot buf hi ha un baf (FE0346), d’acord amb la documentació, sobretot eiximeniana, d’aquest proverbi. “Dos cuits ocells, / presents tots ells, / ressucitaren / e alt cantaren / gallina i gall” (vs. 3321-25) >> “Ja no se’n canta gall ni gallina” (G 55). Ens hem decantat per proposar la forma canònica en afirmatiu, amb una doble opció: Cantar gall i gallina i Cantar la gallina (FE0366), on la segona forma podria ser una evolució de la primera, en aquesta locució verbal. “Prest, fet e dit” (v. 3538) >> “Fet i dit” (F 741). Sembla més lògic posar els dos participis en aquest ordre: Dit i fet (FE0374), tal com aquesta locució adverbial és usada per Ramon Muntaner. 393 Capítol 4 "Qui molt s'ensaja / a l'aigua anar, / ell ha llexar / lo coll o l'ansa" (vs. 3654-57) >> “Tant i tant va el càntir a la font, que ve que es trenca” (C 705). Hem optat per la formulació que el DCVB anota d’aquest proverbi: Tant va el cànter a la font que a la fi es trenca (FE0383). “L’home divisa, / en si propon, / e Déu dispon” (vs. 3904-06) >> “L’home proposa i Déu disposa” (H 538). Hem mantingut la mateixa forma canònica que PCC dóna d’aquest proverbi (FE0396). “Cuita o crua, / vestida o nua, / haguera pres” (vs. 3937-39) >> “Cuit o cru, mengeu-ho pu” (C 3923). Tot i que l’Espill no és citat en aquesta altra entrada de PCC: “Tant em fa cuit com cru” (C 3927), a la vista de la documentació aportada, ens decantem per proposar per a aquesta locució adjectival la forma canònica: Cuit o cru (FE0402). “No en podeu beure / en carabassa!” (vs. 4276-77) >> “No poder beure’n en carabassa” (C 1080). L’entrada de PCC: “El que beu en carabassa, no veu si beu poc o massa” (C 1078), on no se cita l’Espill, mostra el rendiment d’aquesta locució verbal, per a la qual proposem com a forma canònica Beure en carabassa (FE0430). “De molt parlar / e poc obrar” (vs. 4403-04) >> “Molt parlar i poc obrar” (P 922). La forma canònica d’aquest proverbi no pot ser altra que Molt parlar i poc obrar (FE0448). “Lo capellà / quan me’n parlà / bé dix: “barbuda”; / “lluny la saluda”, / diu la referta” (vs. 4407-11) >> “A dona barbuda, de lluny la saluda” (D 1547). Aquesta mateixa codificació de PCC és la que ja apareix al Dotzè i que nosaltres mantenim per a aquest proverbi (FE0449). "Com qui vell cep / empeltar vol, / tard n'ha mallol" (vs. 4482-84) >> “Qui vell cep empeltar vol, tard n’ha mallol” (C 2187). N’hi ha posteriorment una referència concordant als versos “Planta trià / (...) / mallol novell / (...) / De cep 394 El fràsic de l’Espill: estat de la qüestió corcat / sarment plantada, / ni de brocada, / ni d’esporguim / tard fa raïm / ni cabrerots” (vs. 13430-53). Tot i la força paremiològica d’una oració de relatiu rimada, que en Farnés extreu de l’Espill, a la vista de les mencions al sintagma vinya vella que es fan a la documentació coneguda, hem preferit l’oració asseverativa La vinya vella no pot tornar-se mallol (FE0453), com a forma canònica d’aquest proverbi. “E prest tornàs / al natural, / que és immortal” (vs. 4676-78) >> “El natural és immortal” (N 121). Mantenim la mateixa forma canònica de PCC i en proposem subsidiàriament una altra: El que és de natura sempre dura (FE0468), per semblança amb altres variants d’aquest proverbi. Farnés també anota “El que ve de natura, mai se cura” (PCC, N 116), però no hi cita l’Espill. “Fiu matrimoni; / volguí-la rebre: / costà’m pel pebre, / errí mos comptes” (vs. 4960-63) >> “Costar-li a u el pebre” (P 1214). Cal corregir l’encunyació de PCC, per mor de la lliçó de l’Espill i testimonis orals (de Beneixama), en favor de Costar pel pebre (FE0489), com a forma canònica d’aquesta locució verbal. “Gallina era / que tostemps calla, / mas en la palla / com ha post l’ou, / tothom la ou” (vs. 5198-202) >> “La primera gallina que escataina és la que ha fet l’ou” (G 109). Mantenim la mateixa forma canònica de PCC per a aquest proverbi (FE0505). “Primer ovella, / en aprés gata / que sos fills mata, / tant los remuda” (vs. 5208-11) >> “Amor gatina, que es menja els gatons” (A 1209). Hem optat per la forma canònica rimada d’aquest proverbi: Amor de gata, que sos fills mata (FE0507). “E són centilles / a fer gran foc” (vs. 5606-07) >> “De poca brasa neix gran foc” (B 1609). A l’Espill, n’hi un altre passatge concordant, que és citat en una altra entrada de PCC: “Lluquet e tea / és de txic foc / e, poc a poc, / s’encén molt gran” (vs. 10164 -67) >> “A poc a poc, s’encén el foc” (F 1152). En aquest cas, no ens hem decidit per prioritzar cap de les tres possibles formes 395 Capítol 4 canòniques d’aquest proverbi: D’una centella se fa gran foc, De poca brasa se fa gran foc, A poc a poc, s’encén el foc (FE0539). “Mai haureu suc / si no feneu / e no premeu / fort la taronja” (vs. 582831) >> “Tant espremeixen la taronja, que ixen els pinyols” (T 142). Hem optat per una oració de relatiu com a forma canònica d’aquest proverbi: Qui no prem la taronja, no en treu suc (FE0550). “Ha prou caçat / lo món cercant / e trespassant / per Ceca i Meca, / la vila seca, / la Vall d’Andorra, / volta d’en Torra / e Senta Creu, / per tot arreu / fins Pont trancat” (vs. 6134-43) >> “Córrer la Seca, la Meca i la vall d’Andorra” (S 576). Hi mantenim la mateixa forma canònica que PCC per a aquesta locució verbal (FE0565). "Al començar / o enfornar / sens bon acord, / lo pa es fa tort, / clotós, morrut / e geperut" (vs. 6249-54) >> “A l’enfornar, se fan els pans geperuts” (E 171). Hi mantenim la mateixa codificació de PCC, molt unitària en tota la documentació d’aquest proverbi (FE0582). "De bona casa / pren bona brasa" (vs. 6267-68) >> “De bona casa, bona brasa” (C 1527). La forma canònica d’aquest proverbi no pot ser altra que De bona casa, bona brasa (FE0583). “Altra m’escriu: / Marit serviu / com a senyor? / Com d’un traïdor / d’ell vos guardau” (vs. 6293-97) >> “Al marit, tractar-lo com a senyor i guardar-te’n com a traïdor” (M 1159). Hem canviat el verb tractar de PCC pel servir de l’Espill, de manera que la forma canònica proposada d’aquest proverbi és: El marit, servir-lo com a senyor i guardar-te’n com de traïdor (FE0584). “Mai oblidant / que no es fa res / si no es permès / per Déu manant” (vs. 6408-11) >> “Se fa tot el que Déu vol” (D 664). Hem conservat la rima de l’Espill per a la forma canònica d’aquesta sentència bíblica: No es fa res, si Déu no ho permès (FE0595). 396 El fràsic de l’Espill: estat de la qüestió "Sols per haver / o fill o filla / e fos clavilla / del fust mateix" (vs. 6422-25) >> “No hi ha pitjor clavilla que la del mateix fust” (C 2362). PCC no cita l’Espill a l’entrada: “No hi ha millor osca que la de la mateixa fusta” (O 527), que probablement no és una encunyació catalana genuïna. L’expressió Clavilla del mateix fust (FE0596), que és el nucli del proverbi anotat a PCC, és la forma canònica d’aquesta locució nominal. "Saps que lo gat / poc scaldat / tem l'aigua tèbea" (vs. 6585-87) >> “Gat escaldat, amb aigua tèbia en té prou” (G 305). Per a aquest proverbi, mantenim la codificació més senzilla i genuïna, present tant a l’Espill com a Refranys rimats: El gat escaldat tem l’aigua tèbia (FE0610). “Tard o jamés / casats parents / són opulents; / fills, pau ni pa / a tard n’hi ha” (vs. 6686-90) >> “Casaments entre parents no fan prova” (C 1719). En aquest proverbi (FE0623), mantenim la mateixa forma canònica de PCC. “Sens centener / són la madexa” (vs. 7800-01) >> “No tenir cap ni centener” (C 820). Tanmateix, PCC no cita l’Espill a l’entrada: “Ser una madeixa sense centener” (M 122). Hem agafat com a forma canònica d’aquesta locució nominal Madeixa sense centener (FE0683). “Met vi novell / en odre vell / amb rot embut” (vs. 7979-81) >> “Met vi novell en odre vell, amb rot embut” (V 810). L’anotació de PCC es limita a reproduir els versos de l’Espill. Donem com a forma canònica d’aquesta sentència bíblica: No es posa el vi novell en odre vell (FE0710). “Perles sembrar / als porcs davant” (vs. 7984-85) >> “Això és tirar margarides als porcs” (M 1092). En Farnés no cita els versos de l’Espill en altres dues entrades de PCC, on hauria estat més apropiat fer-ho: “Les perles no s’han de donar als porcs” (P 1897) i “No s’ha fet l’anell d’or pel nas del porc” (A 1480). Proposem com a forma canònica d’aquesta sentència bíblica: No s’han de llençar perles als porcs (FE0712). 397 Capítol 4 “Com dix Sent Pau: / més val casar / que no cremar” (vs. 10184-86) >> “Val més casar-se que cremar-se” (C 1759). N’hi ha una altra recurrència concordant uns versos més avant: “O per calós / refrigerar / (...) / casar-te pots” (vs. 10198-209). En aquest apotegma de Sau, mantenim la codificació de l’Espill com a forma canònica: Més val casar que no cremar (FE0826). “Del part callà: / qui calla atorga” (vs. 10430-31) >> “Qui calla, atorga” (C 322). La forma canònica d’aquest proverbi és clarament invariable (FE0838), tal com és anotada a l’Espill. “Par que t’hi banyes / en aigua ros!” (vs. 12340-41) >> “Banyar-se en aigua de roses” (A 395). Mantenim la mateixa forma canònica de PCC per a aquesta locució verbal (FE0933). “Qui, pres l’aladre, / mira el baladre / restat darrere, / dret solc no spere / ni bon recapte; / no es pot dir apte / per alt regnar. / Per dret llaurar...” (vs. 12433-40) >> “Qui, pres l’aladre, / mira’l baladre / restat darrere, / dret solc no spere / ni bon recapte; / no’s pot dir apte / per alt regnar” (A 639). Farnés es limita a reproduir els versos de l’Espill. Nosaltres, a la vista de la documentació, tota ella procedent d’un passatge evangèlic (Lluc, 9.62), proposem una forma canònica de significat metafòric més general, per a aquesta unitat estilística configurada com a enunciat parèmic: Qui mira darrere, no llaura dret (FE0948). “Sacerdots llecs, / guiadors cecs: / si cec orb guia / erren la via, / caen abdós / dins en lo fos” (vs. 13197-02) >> ”Si un cec acompanya un altre cec, tots dos cauran a la fossa” (C 2069). Per a aquesta sentència bíblica, hem considerat el verb guiar millor que acompanyar, d’acord amb l’evangeli de Mateu i la mateixa inserció a l’Espill: Si un cec guia un altre cec, tots dos cauran a la fossa (FE0991). “Molts són cridats, / pocs los elets” (vs. 14554-55) >> “Molts són cridats, pocs els elets” (C 3779). En la forma canònica d’aquesta sentència bíblica, per 398 El fràsic de l’Espill: estat de la qüestió simetria de les dues clàusules, hem inclòs l’article determinat en la primera: Molts són els cridats i pocs els elegits (FE1043). “Una oroneta / cert no fa stiu” (15240-41) >> “Una oreneta no fa estiu” (O 449). La forma canònica d’aquest proverbi és ben fixada: Una oroneta no fa estiu (FE1070). “Com l’home tort / rei entre els cecs” (vs. 15322-23) >> “En la terra dels cecs, qui té un ull és rei” (T 577). Seguint la inserció a l’Espill i la tradició valenciana, per a la forma canònica d’aquest proverbi hem preferit el terme tort al mot borni i a la perífrasi “qui té (només) un ull”: Entre els cecs, el tort és el rei (FE1072). “Que el temps passat, / mal compassat, / perdut, no es cobra” (vs. 15563-65) >> “El temps perdut mai més se resquita” (T 339). Hem mantingut com a forma canònica d’aquest proverbi la versió concordant amb l’Espill que figura al Tirant: El temps perdut no es pot cobrar (FE1078). “Car no és tan brau, / fer ni felló, / cert, lo lleó, / com pintat par” (vs. 16028-31) >> “No és tan brau el lleó com par pintat” (L 440). Tanmateix, PCC no cita els versos de l’Espill a l’entrada: “El diable no és tan lleig com el pinten” (D 934), que recull una variant del mateix proverbi. Per a la forma canònica, hem modernitzat la segona clàusula: No és tan brau el lleó com el pinten (FE1095). “En lo present, / mon fill plasent / Baltasar Bou, / no hi ha res nou, / antic és tot” (vs. 16237-41) >> “En el present, no hi ha res nou” (N 497). Per a aquesta sentència bíblica, hem preferit la forma genuïna de l’Eclesiastès: No hi ha res nou sota el sol (FE1109). En aquests 49 casos, hi ha onze locucions (tres nominals, una adjectival, cinc verbals i dues adverbials), un apotegma, sis sentències bíbliques, trenta proverbis i una unitat estilística configurada com a enunciat parèmic. 399 Capítol 4 4.3.2. UFs de l'Espill anotades a PCC sense més informació En 30 casos, Farnés va recollir expressions de l'Espill en intuir que podien tractar-se d’unitats fràsiques, però no hi va aportar cap altra documentació. Les reportem i numerem a continuació, per ordre d'aparició a l'Espill, donant primerament els versos que han provocat l’anotació, seguits de l’entrada corresponent de PCC. Hi afegim la forma canònica que proposem, que no sempre coincideix amb la de PCC, i la classificació pertinent. L’entrada de PCC, que presenta normalment la forma canònica que en Farnés va considerar idònia (la qual ha estat, de vegades, adobada pels editors), es redueix, en bastants casos, a la mera reproducció dels versos seleccionats de l’Espill. En general, aquestes cèdules responen a la bona intuïció paremiològica de Farnés, que probablement les va obrir a l’espera de poder afegir-hi, posteriorment, més informació. Tanmateix, en sentit estricte, no pot considerar-se que les encunyacions proposades siguin unitats fràsiques mentre hom no en faci la validació, aportant altres recurrències concordants, ja que el fet de la repetició és un tret característic indefugible de les UFs. Nosaltres els hem obert la fitxa corresponent i, en alguns casos, hem pogut aportar-hi nova documentació que permet acreditar-les com a veritables unitats fràsiques. “Dels qui son dan / cerquen, e van / de pic en sola” (vs. 313-15) >> “Anar de pic en sola” (P 2095). Hem mantingut la mateixa codificació d’aquesta locució verbal (FE0045) i l’hem relacionada amb la locució castellana Ir de picos pardos. “Qui més bé els fa / pijors les ha” (vs. 561-62) >> “[A les dones] qui més bé els fa, pitjors les ha” (D 1561). Tanmateix, a l’entrada: “A les fembres, qui més bé els fa, pitjor les ha” (F 470) no s’hi cita l’Espill. Hem aportat altra documentació d’aquest proverbi, com ara uns versos de Pau de Bellviure: “Que dones són de tan baix grau / com més los féu pijor ne fan” i en proposem com a forma canònica A les dones, qui més be els fa, pitjors les ha (FE0077). 400 El fràsic de l’Espill: estat de la qüestió “Lo flaviol / traguí sens cera” (vs. 858-59) >> “Treure el flabiol sens cera” (F 1092). També és usada per Sant Vicent Ferrer, en el mateix sentit: “havie dat lo que tenia e possehia, e ara romanch ab lo flaviol minve de cera”. Per a aquesta locució verbal (FE0109), hem proposat la mateixa forma canònica de PCC. “Peus e mans tens, / guanya’t prou béns: / cerca ventura” (vs. 909-11) >> “Peus i mans tens, guanya’t prou béns” (P 2069). En una altra entrada, on PCC no cita l’Espill, hi ha anotat una mena de proverbi concordant: “Cames i piernas tienes, anda si quieres” (C 363). Hem aportat documentació de la locució Tenir peus i mans i hem mantingut la forma canònica Peus i mans tens, guanya’t prou béns (FE0121) d’aquesta unitat estilística configurada com a enunciat parèmic. “Marit darrer / venge el primer” (vs. 1259-60) >> “Marit darrer venge el primer” (M 1173). Hem normativitzat la forma canònica d’aquesta unitat estilística configurada com a enunciat parèmic: El marit darrer venja el primer” (FE0159). “Féu-me mal joc” (v. 1427) >> “Fer mal joc” (J 139). D’aquesta locució verbal (FE0182), n’hi ha documentació concordant al Tirant i DCVB n’aporta una altra recurrència a les Faules d’Isop. “Del temps de txapes / sou e d’antany, / no sou d’enguany, / ja no us usau” (vs. 2736-39) >> “Del temps de Xapes” (T 300). Aquesta locució adverbial (FE0304) també és present a la Brama dels llauradors. “Menja bonico, / caga poquico” (vs. 2785-86) >> “Menja bonico, caga poquico” (M 1465). No coneixem cap altra documentació d’aquest presumpte proverbi aragonès Qui menja bonico, caga poquico (FE0315). “Qui espines sembra, / descalç no vaja” (vs. 3652-53) >> “Qui espines sembra, descalç no vaja” (E 580). Tot i tenir una estructura parèmica 401 Capítol 4 prototípica, no n’hem trobat altres recurrències d’aquest possible proverbi (FE0381). “E proveix / a qui el servix / a profit seu” (vs. 3907-09) >> “Déu proveeix a qui el serveix al profit seu” (D 504). PCC reprodueix els tres versos de l’Espill però, en la forma canònica que proposem per a aquest presumpte proverbi, prescindim del tercer vers: Déu proveeix a qui el serveix (FE0397). “E fui membrant / de un retoc / qual dix un coc / a sa senyora, / gran tragadora: / qui massa es cuita / crua, mal cuita, / o massa calda / amb què s'escalda / pren la vianda" (vs. 3921-31) >> “Qui massa es cuita, crua o mal cuita pren la vianda” (C 3927) i “Qui massa es cuita / crua, mal cuita, / o massa calda / amb què s'escalda / pren la vianda" (V 863). A l’entrada C 3927, Farnés elimina com a superflus els dos versos “o massa calda / amb que s’escalda”, però també hauria d’haver eliminat la interpolació “mal cuita”, afegida en raó de la rima. Així, la forma canònica que s’hi escau d’aquest proverbi fóra: Qui massa es cuita, crua pren la vianda (FE0400), de la qual n’hi ha una variant a Adagia hispanica, de Lorenzo Palmireno. “E l’empeltar / no ha ops força” (vs. 4506-07) >> “L’empeltar no ha ops força” (E 64). Hem modernitzat el lèxic per a la forma canònica d’aquesta unitat estilística configurada com a enunciat parèmic: L’empeltar no necessita força (FE0455). “Lo que es fa ab lluita / mai ha saó” (vs. 4514-15) >> “El que es fa amb lluita, mai ha saó” (L 778). Hem mantingut la mateixa encunyació per a la forma canònica d’aquesta unitat estilística configurada com a enunciat parèmic (FE0459). “Una alamanya / jo sé tendera, / gran filanera / com les de Silla, / ha parit filla” (vs. 5098-02) >> “Gran filanera, com les de Silla” (F 884). Mantenim la mateixa forma canònica per a aquesta locució adjectival comparativa (FE0501). 402 El fràsic de l’Espill: estat de la qüestió “Hoc amor pura / que tostemps dura” (vs. 5635-36) >> “Amor pura, que tot temps dura” (A 1213). Hem mantingut la mateixa encunyació per a la forma canònica d’aquesta unitat estilística configurada com a enunciat parèmic (FE0543). “Ajuda-t’hi: / mena les cols / si viure vols; / iràs carrera” (vs. 6222-25) >> “Mena les cols, si viure vols” (C 2469). Mantenim la mateixa encunyació per a la forma canònica d’aquesta unitat estilística configurada com a enunciat parèmic (FE0580). “Queda e rèbea / tem gat mullat”, (vs. 6588-89) >> “Gat mullat tem l’aigua” (G 310). Hi ha referències al perill de l’aigua queda a les obres Terç del Crestià, Llibre de Cató, Refranys rimats... Hem optat per la forma canònica El gat mullat tem l’aigua, queda o rèbea (FE0611). “No has tu llest: / hom, de parents, / pot haver béns; / bona muller / no es pot haver / sinó de Déu?”, (vs. 6622-27) >> “Hom, de parents, / pot haver béns; / bona muller / no es pot haver / sinó és de Déu: / do és tot seu” (H 164). La referència fràsica prové dels Proverbis, 19.14, i la forma canònica d’aquesta sentència bíblica hauria de ser: Dels pares pots haver béns, però una dona bona és un do de Déu (FE0615). “Casat defunt / mai fon trobat / amonedat” (vs. 6866-68) >> “Casat defunt / mai fonc trobat / amonedat” (C 1761). Com que no en tenim cap altra referència, mantenim la mateixa forma canònica de PCC (la de l’Espill) per a aquest presumpte proverbi (FE0630). “Ab los diables / qui fa llaurada, / gran agullada / ha menester” (vs. 699699) >> “Qui amb diable fa llaurada, ha menester gran agullada” (D 967). Mantenim la mateixa forma canònica de PCC per a aquesta unitat estilística configurada com a enunciat parèmic (FE0641). 403 Capítol 4 “Llum jus l’almut / ell vol posar” (vs. 7982-83) >> “Cercar la llum sota l’almut” (L 782). Per a aquesta sentència bíblica proposem la forma canònica: No es posa el llum sota l’almud (FE0711). “L’egua prenyada / pac la civada / puis resta prenys” (vs. 8147-49) >> “L’euga (sic) prenyada, poc (sic) la civada” (E 826). Corregim les errades ortogràfiques i mantenim la mateixa forma canònica de PCC per a aquesta unitat estilística configurada com a enunciat parèmic: L’egua prenyada paga la civada (FE0724). “Sobreposada, / cuita [e]n cendrada, / madexa crua / lo vent desnua” (vs. 8163-66) >> “Madeixa crua, el vent desnua” (M 121). Les traduccions de Llorenç Matheu i Sanç i de Ramon Miquel i Planas: “Madeja cruda / puesta en cernada / es cosa usada”, “Una madeja cruda, cocida en cendrada y puesta encima, desata los vientos”, fan pensar que es tracta senzillament de l'expressió d'un remei casolà, el qual, per cert, no el proporciona la madeixa crua sinó la que, a més, és cuita en cendra. Proposem, doncs, una forma canònica més completa que l’anotada per Farnés: Madeixa crua, cuita en cendra, el vent desnua (FE0725). En tot cas, podria considerar-se com un aforisme mèdic. “Mas prest ne mor / qui molt s’hi fexa, / la força hi dexa” (vs. 8438-40) >> “Qui molt s’hi feixa, la força hi deixa” (F 1364). Proposem com a forma canònica d’aquesta unitat estilística configurada com a enunciat parèmic: Qui molt s’hi feixa, prest ne mor (FE0742). “Com lo pardal / e lo fruital / fent molta fruita / morir-se’n cuita” (vs. 844346) >> “El fruital, / fent molta fruita, / morir se cuita” (F 1654) i “Com el pardal / i el fruital, / fent molta fruita, / morir se cuita” (P 715). Proposem com a forma canònica d’aquesta unitat estilística configurada com a enunciat parèmic: El fruital que fa molta fruita, de morir se’n cuita (FE0743). 404 El fràsic de l’Espill: estat de la qüestió “De bon baró / pren bon consell” (vs. 10078-79) >> “Del bon baró, pren bon consell” (B 259). Mantenim la mateixa forma canònica de PCC per a aquest presumpte proverbi (FE0821). “No es dit al doble / metge pus noble / lo preservant / que lo curant / lo mal que veu?” (vs. 11025-29) >> “Millor és el metge preservant que el curant” (M 1749). Vist que al Llibre del tresor figura: “Car més val preveure que rebre dan e puys venjar, axí com diu Tul·li”, afegim a la codificació de PCC una segona possible forma canònica d’aquest proverbi: Val més preservar que curar (FE0856). “D’allò que et sobra, / presa ta part / e restant fart / del que és de més, / almoines fes” (vs. 12620-24) >> “Almoina fes del que et sobra o tens de més” (A 821). Proposem com a forma canònica d’aquesta unitat estilística configurada com a enunciat parèmic: Del que et sobra, fes-ne almoina (FE0960). “Llecs són mal destres / per ésser mestres” (vs. 13203-04) >> “Llecs són mal destres per ésser mestres” (L 231). La rima “destre/mestre” és molt productiva en obres coetànies de l’Espill, amb formulacions molt pròximes, en alguns casos. Així doncs, mantenim l’encunyació susdita com a forma canònica d’aquesta unitat estilística configurada com a enunciat parèmic (FE0992). “Saltar entenc / fora el cavat” (vs. 14610-11) >> “Saltar fora el cavat” (C 2030). Mantenim la mateixa forma canònica de PCC per a aquesta locució verbal (FE1049). En aquestes 30 anotacions de possibles UFs contingudes a l’Espill, que Farnés consigna refiant-se de la seva perspicàcia paremiològica, sense cap més documentació (algunes de les quals, doncs, podrien ser perfectament miratges fràsics), hi ha sis locucions (dues adjectivals i quatre verbals), dues sentències bíbliques, un aforisme mèdic, nou proverbis i dotze unitats estilístiques configurades com a enunciats parèmics. 405 Capítol 4 4.3.3. Anotacions errònies a PCC Induït de vegades per errades contingudes a l’edició sobre la qual treballava i, en algun cas, volent veure una unitat fràsica on no la hi havia, Farnés va fer sis anotacions incorrectes, que comentem a continuació. PCC, A 267: Àguila vella, / terra novella Farnés anota aquesta frase, sense cap més informació, a partir de la substitució incorrecta de "te renovella" per "terra novella", que no hi fa sentit, al fragment original: "Home ja vell, / com serp, de pell, / àguila vella, / te renovella, / muda de viure" (vs. 12399-403). L'errada figura a les cinc primeres edicions (1531, 1561a, 1561b, 1735 i 1865). Farnés hi va creure veure un proverbi inexistent: Àguila vella, terra novella, quan l’única unitat fràsica (generalitzada) que hi és identificable és la configurada com a sintagma verbal Renovellar-se com l’àguila (FE0942). Ja hem vist que Alfred Morel-Fatio denuncià la incorrecció i Roc Chabàs restituí la lliçó correcta. L’anotació de Farnés era, doncs, un miratge fràsic induït per la incorrecta transcripció del text en l’edició que consultava. PCC, A 2435: Avinentesa és lluquet i teia Farnés obté aquesta frase a partir d'haver puntuat incorrectament el text de l'Espill, que cal llegir d’acord amb les indicacions del manuscrit: "E deu fogir / no sols pensar / mas somiar / avinentea. / Lluquet e tea / és de txic foc, / e, poc a poc, / s’encén molt gran” (vs. 10160-67). En unir la darrera paraula de la primera oració ("avinentea") i les primeres de la següent ("lluquet e tea"), construeix una frase nova, que no respon a la sintaxi del text. A més, hi afegeix una explicació ad hoc: ‘Significa que l'ocasió és ço que dóna facilitats per pecar com per fer foc ho són lluquet i teia’. Les unitats fràsiques presents en aquest fragment són la col·locació Fugir d’avinentesa (FE0423) i el proverbi De poca brasa se fa gran foc (FE0539). Un altre exemple, doncs, de miratge fràsic, aquesta vegada imputable directament a la lectura feta per Farnés. 406 El fràsic de l’Espill: estat de la qüestió PCC, F 1201: Foc d’encenalls S’hi citen els versos de l’Espill: “Cert l’esperar / fon joc de falles” (vs. 2100-01), transcrits erròniament en posar-hi "foc de falles". Això va permetre a Farnés presentar l’expressió foc de falles com a sinònima de foc d'encenalls, quan ni l’una ni l’altra tenen res a veure amb la locució nominal Joc de falles (FE0232), ‘situació adversa per manca de previsió’ (def. pròpia), que és la continguda a l’Espill. L'errada de transcripció s'inicià a l'edició de Carles Ros (1735) i va ser reproduïda per la de Francesc Pelai Briz (1865), que és la que utilitzà Farnés. Roc Chabàs (1905) l'esmenà i tornà a la lliçó correcta, encara que va donar-ne una interpretació molt particular: ‘en el juego de naipes ocurre cuando por no poder seguir el palo del contrario, se juega triunfo’, que DCVB reprodueix. Així doncs, l’anotació de PCC és un altre miratge fràsic induït per l’errada continguda a l’edició consultada. PCC, O 38: Metí en obra / el vi novell / de bon consell Farnés incorpora aquesta entrada, reproducció d’uns versos de l’Espill, sense cap informació suplementària, substituint el vers original "l'oït novell" (v. 15565) per la transcripció errònia "el vi novell", que no hi fa sentit: “E com pensàs / que el temps passat / mal compassat, / perdut, no es cobra, / metí en obra / l’oït novell / de bon consell” (vs. 15560-66). L'errada prové de l'edició prínceps i fou esmenada per Roc Chabàs, a la vista del manuscrit. Així doncs, aquesta anotació de PCC no respon a cap unitat fràsica inserida a l’Espill i és un altre exemple de miratge fràsic. PCC, S 1042: De Silla, ni mare ni filla En aquesta entrada se citen inadequadament els versos: “Una alamanya / jo sé tendera, / gran filanera / com les de Silla, / ha parit filla” (vs. 5098-02), ja que la unitat fràsica De silla, ni mare ni filla no té cap relació amb la locució adjectival Gran filanera com les de Silla (FE0501), tant pel context lingüístic on 407 Capítol 4 aquesta apareix com pel significat que hi pren. Voler veure-hi, als versos reportats, el refrany toponímic De Silla, ni mare ni filla és fer volar un xic la imaginació. PCC, T 701: Tot bon terreny, lluny de l’areny Farnés va extreure aquest presumpte proverbi, sense cap més informació, del passatge: “Terra pus ferma, / nova, més plana, / blana, solana, / tot bon terreny, / lluny de l’areny, / bon regadiu / de font o riu, / mogué, llaurà” (vs. 13422-29). Els dos versos de referència no formem una oració entre ells ni menys un proverbi, sinó que són dos més dels atributs (“tot, bon terreny” i “lluny de l’areny”), enmig d’una sèrie de qualitats aplicada a una terra prèviament mencionada. Probablement, és la rima qui ha contribuït a fer possible aquest miratge fràsic. A més, encara que la no conservació d’un proverbi en una traducció no demostra res sobre la naturalesa real o falsa del proverbi de partida, podem afegir-hi que ni Llorenç Matheu i Sanç (“De buen terreno, / de sitio ameno”) ni Ramon Miquel i Planas (“Buena toda ella para el cultivo, alejada del arenal”) no li donaren forma unitària codificada als dos predicats en qüestió, sinó que en conservaren la forma d’acumulació atributiva. 4.3.4. UFs de l’Espill no anotades a PCC, amb entrada (igual o pròxima) a PCC A banda de les 6 entrades de PCC amb anotacions de l’Espill errònies i més enllà de les 79 unitats fràsiques o estilístiques que Farnés va detectar inserides a l’Espill, n’hi ha moltes altres que li van passar desapercebudes: les unes, de forma absoluta, en el sentit que són UFs no anotades per cap concepte ni per cap altra via al repertori de Farnés; les altres, aquelles que haguessin pogut i degut estar recollides en alguna de les cèdules que Farnés havia obert a partir d’altres textos. Així doncs, en 118 ocasions, Farnés no va citar versos de l’Espill que contenien unitats fràsiques (o variants o ecos d’aquestes), que ja tenia registrades per altre motiu i que, per tant, li eren conegudes. Veurem aquests 408 El fràsic de l’Espill: estat de la qüestió casos, sempre segons l'ordre dels versos de l'Espill, seguits de les entrades de PCC on aquests versos haurien d’haver estat mencionats. Els versos “Ociós, trist, sens fer fruit” (v. 11), “Com canya vana, / pòpul, xop, alber, / olm, vern e sàlzer, / qui fruit no fan / e al foc van, / com la cugula” (vs. 6166-71) i “La sinagoga / celler tot buit, / vinya sens fruit, / exorca, erma” (vs. 13418-21), que contenen la col·locació No fer (bon) fruit (FE0001), no són citats a les entrades de PCC: “Arbre dolent no pot donar fruit” (A 1912) i “Arbre bord no fa fruit” (A 1008). Cal recordar, de tota manera, que les locucions no eren el centre d’atenció de Farnés. Els versos “Sola aquella gentilment / tembre i amar” (vs. 21-22) i “Temen e amen / lo brau, ardit, / qui, per despit, / fort les malmena” (vs. 568-71), que contenen la locució verbal Amar i témer (FE0003), no són citats a les entrades de PCC: “Qui ama, tem, i qui tem, no ama” (A 903) i “Més val ésser amat que temut” (A 914), dues parèmies construïdes amb les mateixes unitats lèxiques de la locució. Els versos “Sola aquella gentilment / tembre i amar; / bé scollir / entre spines flor de llir / qual per tot lo món odora” (vs. 21-24), “Si lo contrari faran / del que d'elles ordit he, / ab la flor de llir també / les dones habitaran” (vs. 3740), “Lo llir corona, / spines, carts crema” (vs. 44-45) i “Més que neu blanca, / rosa, gesmir / e flor de llir” (vs. 10584-86), així com el tema: Sicut lilium inter spinas / sic amica mea inter filias, construïts sobre la locució adjectival comparativa Com flor de lliri entre espines (FE0004), no són citats a l’entrada de PCC: “Flor de lliri, lliri, / flor de lliri blanc” (F 1113). Els versos “En lo món vaga / e lo temps perd” (vs. 108-09), “Temps no hi perdí” (v. 979), “I temps perdent” (v. 2345), “Gran temps perdí” (v. 3823), “Lo temps hi perd” (vs. 14814), “Lo temps perdut / que l’esmenàs” (vs. 15662-63) i “Del temps perdut” (v. 15747), que contenen la col·locació Perdre el temps (FE0020), no són citats a les entrades de PCC: “El temps perdut mai més se resquita” (T 339), “És perdre el temps tenir tractes amb ximplets” (T 387), 409 Capítol 4 “Perdre el temps i la llavor” (T 408), “Perdre el temps pescant I fent cala buida” (T 409), “Qui cerca I troba, perd pas son temps” (T 422) i “Qui perd el temps, perd els béns” (T 430). Tanmateix, si que se citen, a l’entrada T 339, els versos “Que el temps passat, / mal compassat, / perdut, no es cobra” (vs. 15563-65), com hem vist adés. Els versos “Mas ansiós / d’aquests pobils, / jòvens gentils / e d’alguns vells / qui, com ocells, / passen txillant / e sibil·lant / com les cigales, / corps e cucales” (vs. 184-92), que contenen la locució verbal comparativa Sibil·lar com les cigales (FE0027), no són citats a l’entrada de PCC: “Rebentarà cantant, com una cigala” (C 2245). Els versos “Van aücant, / dels llops fent cant, / sonant ses trobes / broden ses robes / e los frens dauren” (vs. 193-7), que contenen la unitat estilística configurada com a sintagma verbal Daurar els frens (FE0029), no són citats a l’entrada de PCC: “Fre d’or no fa el cavall millor” (F 1563). Els versos “E tot lo jorn / roden entorn / del cremalló, / com papalló, / fins que s’hi cremen” (vs. 201-05) i “Perquè informes / los jòvens verds / e inexperts / del toc del foc” (vs. 292-95), que contenen la unitat estilística configurada com a sintagma verbal Cremar-se al foc com papalló (FE0033) i la locució verbal Tocar el foc (FE0042), no són citats a les entrades de PCC: “Jugar amb foc” (F 1221) i “Qui juga amb el foc, tard o d’hora es crema” (F 1249). Els versos “Polls del bec groc, / del niu cuitats” (vs. 296-97), que contenen la locució adjectival (Ser) del bec groc (FE0043), no són citats a l’entrada de PCC: “Donar escac per roc” (E 304), on es recull el proverbi usat per Anselm Turmeda: Donen scac per lo roc a aquells qui han lo bec groc. Els versos “Pres lo marit, / saber treballen, / prim l’escandallen, / fan-li procés / per a quant és” (vs. 506-10), que contenen la locució verbal Treure l’escandall (FE0060), reduïda al verb derivat del substantiu que conté, no són citats a l’entrada de PCC: “Traure-li a u l’escandall” (E 314). 410 El fràsic de l’Espill: estat de la qüestió Els versos “Si en lo blanc / de l’ull té sang / i el veen hom, / algun queucom / és reverit, / un poc servit” (vs. 511-16), que contenen la locució verbal Tenir sang a l’ull (FE0061), no són citats a l’entrada de PCC: “Tenir sang a l’ull” (S 299). Els versos “Axí el debanen / com un capdell” (vs. 524-25), que contenen la locució verbal Debanar (algú) com un cabdell (FE0065), reduïble al verb derivat del substantiu que conté, no són citats a l’entrada de PCC: “Deixar-se cabdellar” (C 84). Els versos “Sens llum cresol / li fan tenir” (vs. 530-31), que recullen la locució verbal Fer tenir el cresol sense llum (FE0069), no són citats a les entrades de PCC: “Un llum sense oli s’apaga” (L 813) i “Sens oli no pot cremar el cresol” (O 222). Els versos “Qui més bé els fa / pijors les ha” (vs. 561-62), que recullen exactament el proverbi Qui més bé els fa, pitjors les ha (FE0077), no són citats a l’entrada de PCC: “A les fembres, qui més bé els fa, pitjor les ha” (F 470). Tanmateix, sí que són citats a l’entrada: “[A les dones] qui més bé els fa, pitjor les ha” ( D 1561), com hem vist abans. Els versos “Més mal ne dien / e calumnien / e més se’n clamen” (vs. 56567), “Diu mal del sastre” (v. 2089), “Tot de mal dien, / e hi afegien / ab molts envits, / de llurs marits” (vs. 2847-50), “Alt endexava / e coblejava, / maldient fort / la falsa mort” (vs. 3365-68), “Deia malea” (v. 4186) i “Contra la fe / si mal dit he” (vs. 16325-26), que contenen la col·locació Dir mal (FE0078), no són citats a l’entrada de PCC: “Dir mal d’elles i no poder viure sens elles” (M 278). Els versos “Han per indigne, / en son parlar, / d’ensivillar / la llur sabata” (vs. 578-81), que intertextualitzen una variant de la locució adjectival Indigne de descalçar la sabata (a algú) (FE0079), no són citats a l’entrada de PCC: “No és 411 Capítol 4 digne de descalçar-li la sabata del seu peu” (S 19). Tanmateix, altres variants d’aquesta UF que figuren a Lo Somni I el Tirant sí que hi són citades. Els versos “Més que el penell / les muda el vent” (vs. 620-21), “Girà el penell / a mal novell” (vs. 4723-24), “Segons lo vent / fingís tenir” (vs. 6030-31) i “E dins dos hores / lo teu cervell / gira el penell / ab tan poc vent?” (vs. 654043), que contenen insercions de les locucions verbals equivalents Mudar com el vent i Girar com el penell (FE0082), no són citats a les entrades de PCC: “La dona és tan mudable com el vent, de ses paraules no faces fonament” (D 1721) i “Més que al penell, els gira el vent” (P 1580). Els versos “Ans lo aïra / e més morreja” (vs. 636-37), “Cabotejant / e morrejant” (vs. 2075-76), “Torcent la cara” (v. 3203), “Torcé lo morro” (v. 5250), “Ella parlera, / primer menjà / e menejà / la llengua i morros” (vs. 10420-23) i “Totes morreja” (v. 12820), que acullen variants de la locució verbal Tòrcer el morro (FE0083), no són citats a PCC: “Fer morros” (M 2367). Els versos "Serà consell / de l'home vell" (vs. 707-08), que intertextualitzen un proverbi ben conegut (present al Dotzè, Tirant lo Blanc, Somni de Joan Joan, etc.): Del vell, el consell (FE0092), no són citats a les entrades de PCC: “Del vell, el consell” (V 190) i “Del ric, el remei; del vell, el consell” (R 580). Tampoc no s’hi citen les obres suara esmentades. Els versos “Dix: A ta guisa / ves on te vulles” (vs. 872-73), “Filla sens mare, / feta a sa guisa” (vs. 2202-03) i “E del seu cap / fer-n’he ma guisa” (vs. 3902-03), que contenen la locució adverbial A guisa (d’algú) (FE0112), no són citats a l’entrada de PCC que anota el proverbi: “Qui fa a sa guisa, fa a sa ira” (G 1139). Els versos “Ja per mal astre / s’era casada” (vs. 1118-19), que recullen la locució adverbial Per mal astre (FE0144), no són citats a l’entrada de PCC: “Si mal astre ha soler, no cura el son escaler” (A 2336). 412 El fràsic de l’Espill: estat de la qüestió Els versos “A un bon tret, / qui hi pot tenir?” (vs. 1136-37) poden considerar-se com una variant del proverbi Qui té ocasió, que la prenga (FE0146), recollit a DCVB, ocasió. En aquest sentit, podrien haver estat citats a l’entrada de PCC: “Quan es presenta l’ocasió, fa de bon aprofitar” (O 82). Els versos “E si quan mor, / del seu tresor / queucom ne sobra, / mai algú ho cobra, / dels seus tampoc” (vs. 1211-15), que recull el proverbi Sia quisvulla hereu, si quelcom ne sobra” (FE0152), no són citats a l’entrada on PCC n’anota una codificació equivalent: “Primer som jo que mos hereus” (J 59). Els versos “Puis io fui cert / ésser desert / de benvolents, / cert, als dolents / no m’atansí" (vs. 1289-93) i "Les que s’atansen / fer qualque bé / sots llei e fe, / són estimades / un tant preades” (vs. 15316-20), que contenen insercions desautomatitzades del proverbi Atansa’t als bons i seràs un d’ells (FE0165), no són citats a les entrades de PCC: “Ajunta’t amb els bons si ser u d’ells vols” (B 928) i “Arrima’t als bons i seràs un d’ells” (B 934). Els versos “Un punt ne hora / nunca cessant” (vs. 1362-63), que intertextualitzen la locució adverbial Ni hora ni punt (FE0176), no són citats a l‘entrada de PCC: “Tot és punt i hora” (P 3432). Els versos “Jus tancadura / —dic—, hostalera, / esta angevera, / vós la’m tancau / e la’m guardau / així com l’ull, / car molt la vull” (vs. 1400-06), que contenen la locució verbal Guardar com l’ull (FE0181), no són citats a l’entrada de PCC: “Voler a un altre més que a les ninetes dels seus ulls” (N 294). Els versos “Me mostrà festa, / e em féu saber / son bon voler, / lo grat e alt” (vs. 1522-25) i “La qual mereix / un poc de greix / e qualque festa” (vs. 16129-31), que contenen variants de la col·locació Fer festa (a algú) (FE0194), no són citats a les entrades de PCC: “Festes em fas? Enganyar-me vols” (F 687) i “Festes me’n fas, i no me’n sols fer? O em vols trair o m’has menester” (F 688). 413 Capítol 4 Els versos “Anava en part / les dents croxint” (vs. 1926-27), que contenen la locució verbal Cruixir les dents (FE0220), no són citats a l’entrada de PCC: “Xerricar les dents” (D 175). Els versos “Falsa costura / e mal tallat, / pijor forrat” (vs. 2086-88) i “Quant mal dinar / pijor sopar...!” (vs. 2581-82), que contenen referències desautomatitzades a la locució verbal Anar de mal en pitjor (FE0231), no són citats a l’entrada de PCC: “Anar de mal en pitjor” (M 238). Els versos “Jo, devallant / un jorn la scala, / dix: ‘Una i mala! / dolent catiu, / jo mala et viu, / mas mala em vist’” (vs. 2180-85), que contenen la fórmula assertiva Una i mala (FE0243), no són citats a l’entrada de PCC: “Una i oli” (U 154). Els versos “Plena de vent / e mal nodrida, / no mai ferida / per sor ne frare, / filla sens mare, / feta a sa guisa, / què als divisa / sinó gran fum?” (vs. 2198-05), “La que és pus rica / més ne mereix, / menys se coneix: / lo fum l’engana, / la carn la mana” (vs. 1170-74) i “D’elles, per fum” (v. 8204), que recullen variants de la col·locació Tenir (molts) fums (FE0247), no són citats a les entrades de PCC: “Abaixar els fums a algú” (F 1684) i “Gastar molts fums” (F 1696). Els versos “Porcell grunyent / tota la nit / era en lo llit” (vs. 2354-56) i “Si res vos mana / lo vell exorc, / grunya com porc, / no en façau res” (vs. 600609), que intertextualitzen la locució verbal comparativa Grunyir com porc (FE0264), no són citats a les entrades de PCC: “Porc a mitges sempre gruny” (P 2888) i “Porc fiat tot l’any gruny” (P 2889). Els versos “No hi dava malla / hom si’l trobava; / lla el se llexava / on li caïa” (vs. 2398-01), que recullen la col·locació No donar malla (FE0268), no són citats a l’entrada de PCC: “Ni una malla ni un bri de palla” (M 702), on es reprodueixen diverses col·locacions semblants del Diccionari Aguiló: No tenir ni una malla, No valer una malla i No donar ni una malla per alguna cosa. 414 El fràsic de l’Espill: estat de la qüestió Els versos “En les nits grans / e menys de dia, / jo mai dormia / sens purgatori” (vs. 2418-21), que contenen una referència a la col·locació Passar un purgatori (FE0270), no són citats a l’entrada de PCC: “Passar el purgatori en vida” (P 3473). Els versos “Si no es llevaven / per ella totes, / s’hi feia bótes” (vs. 256264), que contenen la locució verbal Fer bótes (FE0288), no són citats a l’entrada de PCC, que en recull una variant: “Fer el bot” (B 1452). Els versos “Vós ja us pixau / en la sabata” (vs. 2740-41), que reflecteixen la locució verbal Pixar-se a les sabates (FE0305), no són citats a PCC: “Pixarse a les sabates” (S 21). Els versos “Molt cavalcau / tort en la sella; / fa-ho la scarsella / o curt gambal?” (vs. 2744-47), que contenen un eco de la locució adjectival Curt de gambals (FE0308), no són citats a PCC: “Ésser curt de gambals” (G 145). Els versos “L’hom qui s’absté / d’això en Quaresma, / a Cinquagesma / cornut se troba” (vs. 2808-11), que són anotats com a “dita aforística” per en Miquel i Planas i d’on hem tret la unitat estilística configurada com a enunciat parèmic Qui se n’absté en Quaresma, es troba cornut en Cinquagesma (FE0318), podrien haver estat citats a l’entrada de PCC: “No hi ha més mala Quaresma que de Pasqua a Conquagesma” (Q 14). Els versos “Qui menys sabia / més hi mentia” (vs. 2873-74), que contenen una variant del proverbi Qui menys en sap, més hi diu (FE0332), no són citats a PCC: “Qui manco en sap, més hi diu” (S 87). Els versos “Lo del noguer, / dant-li lloguer / perquè do el fruit, / jugava en buit” (vs. 3023-26), que inclouen una referència a la locució verbal Donar un noguer a lloguer (FE0341), no són citats a PCC: “Noguera, qui et va plantar? — Qui mes nous no pot menjar” (N 403). En Miquel i Planas cita, a la nota 415 Capítol 4 d’aclariment del significat dels versos, el proverbi Te dono a lloguer les meves nogueres: les closques seran per a tu i les nous seran per a mi, ja que el noguer triga molt a donar fruit. Els versos “Jo delliurat / e desferrat, / tret de gran fang, / romanguí franc” (vs. 3119-22), “Fes un gran salt, / surt ab bell tranc, / ix d’aqueix fang / on jaus mullat” (vs. 12078-81), “Tu , sens vergonya, / en lo fangàs / ple d’albaraç / me par hi jagues” (vs. 12084-87), “Porc engrassat, / jaus en lo fang” (vs. 12346-47) i “Ab lo fangós / porc t’acompanyes” (vs. 12376-77), que contenen diverses col·locacions de la família de Treure del fang (FE0350), ‘treure d’una situació difícil’ (DCVB), no són citats a PCC: “Treure del fangar”, ‘es diu per indicar que a un hom se’l salva d’un perill, se li dóna la mà en una circumstància dificil’ (F 179). Els versos “Com carceller, / pres me tenia” (vs. 3140-41) i “No hi cal res dir: / ell vol morir / com lleoner; / tal carceller / en va traülla” (vs. 8495-99), que fan referència al proverbi Bé és presoner el carceller (FE0352), no són citats a l’entrada de PCC: “Bé és presoner qui presoners guarda” (P 3094), que és una citació del Tirant lo Blanc. Els versos “Aní per strados / de les senyores: / punts ni tisores / no s’hi tocaven, / ni es practicaven / fusos, filoses” (vs. 3416-21), que intertextualitzen una variant de la locució verbal No tenir fus ni filosa (FE0371), no són citats a PCC: “No tenir fus ni filosa” (F 1722), tot i contenir els mateixos elements de la locució, usats amb un significat semblant: ‘estar en oci, sense fer feina’. La locució ja apareix usada per Eiximenis al Llibre de les dones. Els versos “Pus clar e cert, / a ull mirada, / fon prenys trobada” (vs. 348890) i “Triant a ull / lo corumull / dels millors béns” (vs. 6969-71), on és usada la locució adverbial A ull (FE0373), no són citats a l’entrada de PCC: “A bell ull” (U 16), i això que Farnés hi indica que també es diu “a ull”. 416 El fràsic de l’Espill: estat de la qüestió Els versos “Tota esperança / tinc ja perduda” (vs. 3658-59), que reprodueixen la col·locació Tenir l’esperança perduda (FE0384), profusament documentada en obres del segle XV, no són citats a l’entrada de PCC: “L’esperança és el darrer que es perd” (E 537). Els versos “Miràs lo pas / ans que cuitàs / saltar avant” (vs. 3919-21), que són un eco de la sentència bíblica Qui cuita el pas s’entrebanca (Proverbis, 19.3) i del proverbi equivalent Qui avant no mira, arrere cau (FE0398), no són citats a PCC: “Qui endavant no mira, endarrera cau” (M 1886), tot i les moltes variants documentades que s’hi recullen. Els versos “Dijous de cena / d’hàbit vestida” (vs. 4084-85), que recullen la col·locació Dijous de la Cena (FE334), no són citats a l’entrada de PCC: “Dijous de la Cena, lluna plena” (N 328). Els versos “D’hipocresia / e de parença / haguí creença / tot son comport / fos de coll tort” (vs. 4116-20), on figura la locució adjectival De coll tort (FE0419), podrien haver estat citats a l’entrada de PCC on s’anota: “Fer coll de figa pansida” (C 2486), procedent del Refraner valencià d’E. Alberola. Els versos “Só’m desexida / d’ocasió” (vs. 4172-73), “Diu: ‘Só’m guardada / e apartada / d’avinentea’” (vs. 4183-85), “E deu fogir, / no sols pensar, / mas somiar / avinentea” (vs. 10160-63) i “Molt són guardats / d’ocasió” (vs. 15656-57), que contenen col·locacions relacionades amb Fugir de l’ocasió (FE0423), no són citats a l’entrada de PCC: “Lleva l’ocasió i llevaràs el pecat” (O 80). Els versos “Per ella haureu / tots los oficis / e beneficis / molt prestament” (vs. 4284-87), que contenen la locució nominal Ofici i benefici (FE0431), no són citats a les entrades de PCC: “No tenir ofici ni benefici” (O 173) i “Qui té ofici, té benefici” (O 178). 417 Capítol 4 Els versos “Com bons germans / abdós viureu” (vs. 4292-93), que contenen la locució verbal Viure com (bons) germans (FE0433), no són citats en l’entrada de la variant anotada a PCC: “Partir com a bons germans” (G 625). Els versos “Mas l’esposar / ab reposar / mai s’encontraren” (vs. 4313-15), que intertextualitzen la unitat estilística configurada com a enunciat parèmic Esposar i reposar mai no es troben (FE0435), podrien haver estat citats a les entrades de PCC: “Després de les esposalles, solen venir les ploralles” (E 593) o “T’has casat, t’has cagat” (C 1779), ja que se situen en un mateix camp semàntic i tenen la mateixa significació pragmàtica. Els versos “Axí em menava / com si fos gos / e portàs boç” (vs. 4420-22), que són un eco clar de la locució verbal Tractar (algú) com si fos un gos (FE0452), no són citats a PCC: “Tractar a u com a un gos” (G 800). Els versos “Mas Déu altisme, / qui béns e mals / e cominals / tots investiga / e los castiga, / lo pus cobert / fa pus ubert, / res no li cela, / tot ho revela” (vs. 4818-26), que recullen un eco de la sentència bíblica A tot arreu són els ulls de Jahvé, que observen els dolents i els bons (Proverbis, 15.3), esdevinguda vulgar: Déu tot ho veu (FE0480), no són citats a les entrades de PCC: “A Déu, res no pot ésser amagat” (D 291) i “Déu tot ho veu” (D 554). El vers “Errí mos comptes” (v. 4963), que intertextualitza la col·locació Errar de comptes (FE0490), no es citat a l’entrada de PCC: “Error de comptes no fa pagament” (E 303). Els versos “Tot ho guanyà / quant s’emprenyà / e parí fill, / un gra de mill / no dessemblant, / ans tot semblant / a mi en la cara” (vs. 5045-51) contenen la locució nominal Gra de mill (FE0493) i no són citats a l’entrada de PCC: “Gra de mill en boca d’ase no diu” (G 854). Els versos “Grata’s e rasca / on no li pru” (vs. 5316-17), que contenen la locució verbal Gratar-se on no li pru (FE0515), no són citats a les entrades de 418 El fràsic de l’Espill: estat de la qüestió PCC: “Cada u es grata allà on li pru” (G 934), “Gratar-se on no li pru” (G 937) i “Qui grata a on li pru, no fa mal a ningú” (M 507). Al Tirant també n’hi ha una variant. Els versos “De carabassa / ne fan cistella, / del cel paella” (vs. 5500-02), que intertextualitzen un parell de locucions verbals, la segona molt documentada en textos medievals: Fer del cel paella (FE0533), no són citats a PCC: “Fer del cel paella” (C 2138). Els versos “Del verd fan bru / a l’abadessa” (vs. 5508-09), tot i que la locució verbal Fer del verd bru (FE0534) és una variant de les UFs recollides a les entrades de PCC: “Del blanc vos farien groc” (B 833) i “M’ha de dar a entendre blanc per negre” (B 834), no hi són citats. N’hi ha altres variants al Tirant lo Blanc, Lo Passi en cobles, etc. El vers “Li fan les figues” (v. 5571), citació evident de la locució verbal Fer la figa (a algú) (FE0537), no és citat a PCC: “La figa te faig, garda-la” (F 821). Els versos “Mai haureu suc / si no feneu / e no premeu / fort la taronja” (vs. 5828-31), que recullen la locució Esprémer la taronja (FE0551), no són citats a PCC: “Esprémer el suc de la taronja” (S 1506). Els versos “Com canya vana, / pòpul, txop, àlber, / olm, vern e sàlzer, / qui fruit no fan / e al foc van / com la cugula” (vs. 6166-71) i “E vol cercar / e creu trobar / (...) / en l’arbre sec / de lloc sens rec / fruita rosada” (vs. 8019-27), que contenen al·lusions a les sentències bíbliques Tot arbre bo fa fruits bons i l’arbre dolent fa fruits dolents (Mateu, 7.17) i Tot arbre que no dóna bon fruit és tallat i llençat al foc (Mateu, 7.19) (FE0573), no són citats a les entrades de PCC: “Arbre dolent no pot donar fruit” (A 1912), “D’arbre bo, fruit bo” (A 1931) i “Tot arbre bord deu ésser tallat e mes al foc” (A 1967). 419 Capítol 4 Els versos “Car ab fals dau / lo marit juga” (vs. 6298-99), on s’intertextualitza la locució verbal Jugar amb dau fals (FE0586), ‘obrar amb mala intenció, amb traïdoria’ (DCVB, dau), no són citats a PCC: “No venir-me amb dau carregat” (D 58). Els versos “Vós pagareu / e plorareu” (vs. 6307-08), que conjuguen la locució verbal Pagar i plorar (FE0587), no són citats a les entrades de PCC: “Açò és pagar i plorar” (P 342) i “Pagar i plorar” (P 358). Els versos “Ara te’n dols, / ara les vols” (vs. 6553-54), que conjuguen la locució verbal Voler i doldre (FE0606), no són citats a PCC: “Voler i doldre” (V 1282). Els versos “En lo filat, / llaços e brell, / en lo costell / llexades plomes, / pardals, colomes, / no hi tornen més: / pardal mai pres / fon ni trobat / ja descoat / davall la llosa” (vs. 6590-99), que contenen una referència clara al proverbi Pardal descuat no entra en filat (FE0612), no són citats a PCC: “Pardal vell no entra en filat” (O 123). Els versos “Josep tot sol / obtenc tal do” (vs. 6630-31), “Tot sol anava / e desfressat” (vs. 7348-49), “Llexant son pare, / en Zebedeu, / en son bateu / o nau tot sol / ab tot son bol” (vs. 12524-28) i “Aquest tot sol, / la u de tres, / sols elet és” (vs. 14550-52), que contenen la locució adjectival Tot sol (FE0617), no són citats a les entrades de PCC: “Tot sol com una gírgola dins el camp” (S 1272), “Un tot sol fa el que vol” (S 1273) i “Un tot sol, ni pena ni dol” (S 1274). Tanmateix, recordem que Farnés s’interessava sobretot pels proverbis i, només tangencialment, per algunes locucions. Els versos “Tant mal profit / (...) / les dones tenen, / que mai obtenen / (...) / nom apurat / (...) / de muller bona” (vs. 6654-67), que contenen la col·locació Mal profit (FE0618), no són citats a les entrades de PCC: “Bon profit li faça” (P 3247), “El que es perd no fa profit” (P 3249) i “No cal dir mal profit li faça” (P 3250). 420 El fràsic de l’Espill: estat de la qüestió Els versos “No li fa por / venda es retracte / per lo fals acte, / ab dol, que fan, / i per engan / de miges dit” (vs. 6916-21), que contenen la col·locació Engany de mitges (FE0633), no són citats a PCC: “Engany a mitges no passa” (E 174). Els versos “Ni els par fer tort / a l’hereu gens / robant sos béns” (vs. 6928-30) i “No es féu gran tort / aquella nècia / dita Lucrècia” (vs. 15982-84), on és inserida la locució verbal Fer tort (a algú) (FE0634), no són citats a PCC: “No fer tort a ningú” (T 952). Els versos “Llur vana via / no es pot trobar; / ans en la mar, / on és passada / nau aviada, / se trobaria, / e es mostraria / alt senderola / per lla on vola / l’ocell en l’aire” (vs. 7004-13), que fan referència a una coneguda sentència bíblica (Proverbis, 30.19): Quan veuràs la via de la nau en la mar, la via de l’ocell en l’aire o la via de la serp en la roca, coneixeràs l’enteniment de la dona (FE0642), intertextualitzada també al Tirant lo Blanc, no són citats a l’entrada de PCC que anota aquesta codificació (del Tirant): “Tres coses són a mi difícils de conèixer I la quarta no la puc saber: la via de la nau en la mar, la via de l’ocell en l’aire, la via de la serp en la roca I la via del jove en la seva joventut quina serà” (C 3502). Els versos “Són vanitat / de vanitats” (vs. 7100-01), que recullen la coneguda sentència bíblica de l’Eclesiastès, 1.2: Vanitat de vanitats i tot és vanitat (FE0645), no són citats a l’entrada de PCC: “Vanitat de vanitats i tot vanitat” (V 89). Els versos “Per fer esmena / de semblant vida, / repenedida, / dins la caseta / de parets feta / hi fon tancada, / enparedada” (vs. 7368-74), “Perquè hi esmene / lo que m’hi fall / en esta vall / tan llacrimosa” (vs. 16172-75) i “Al purgatori, / per mos pecats / mal esmenats, / sé prou hi dec; / quant puc la prec / que me n’aparte, / ací que em farte, / per fer esmenes, / de mals e penes / sols corporals” (vs. 16194-203), on hi ha referències a la màxima jurídica 421 Capítol 4 procedent del codi de Justinià Qui fa el pecat que en faci l’esmena (FE0652), no són citats a les entrades de PCC: “Qui ha fet pecat no s’esquiu de la pena” (P 1296), “Qui fa el mal, raó és que passe la pena” (M 500) i “Qui ha fet el mal, l’ha de pagar” (M 508). Els versos “Cuinen divendres / ab faves tendres / sebes e alls” (vs. 742325), on hi ha un eco d’una estrofa d’una cançó infantil, catalogada com a proverbi: Divendres, faves tendres (FE0656), no són citats a l’entrada de PCC: “El divendres, faves tendres, i la vella no fila” (D 1416). Els versos “Pus prest que el ferre, / si hom no el malla / o no el treballa, / prenen rovell” (vs. 7788-91), que conté una utilització metafòrica de la locució verbal comparativa Rovellar-se com el ferro (FE0682), no són citats a PCC: “El ferro es rovella I el dolent enveja” (F 652). Els versos “S'aigua stojar / vol en cistella" (vs. 7838-39), “Ab garbell poa” (v. 8537) i “Qui ab oró / s’aparella / e va ab cistella, / cedaç, garbell / o xic vexell / de l’aigua pendre, / bé deu rependre / si es mor de set” (vs. 14766-73), que contenen referències a la locució verbal Prendre aigua en cistella (FE0690), no són citats a les entrades de PCC: “Aigua en cistella” (A 349), “Garbellar aigua” (A 425) i “Amor de donzella, aigua en cistella” (A 1190). Els versos “Met son cabal; / en lo foc, sal” (vs. 7842-43), que contenen la locució verbal Metre sal al foc” (FE0691), ‘agreujar la situació’, no són citats a PCC: “No tires al foc sal, que eixiràs mal” (F 1235). Els versos “Met son cabal / en lo foc, sal / foc en bombarda” (vs. 784345), on figura la locució verbal Metre foc en bombarda (FE0692), no són citats a PCC: “Haver-hi foc a la bombarda” (F 1219). El vers “Al sord sermona” (v. 7964), eco de la locució verbal Sermonar a un sord (FE0705), no apareix citat a les entrades de PCC: “Predicar a un sord” (S 1400) i “No hi ha pitjor sord que qui no hi vol sentir” (S 1399). 422 El fràsic de l’Espill: estat de la qüestió Els versos “De semblants sons, / crits, llamps i trons, / jo ja sabia / pluja n’hauria” (vs. 8003-05), on s’intertextualitza la unitat estilística configurada com a enunciat parèmic: D’aquells trons, aquestes pluges” (FE0713), no són citats a l’entrada de PCC: “D’aquella pols vénen aquests fangs” (P 2722). Els versos “Qui en pren consells / no mor de fam / —ço féu Adam—“ (vs. 8016-18), que fan referència al topoi proverbial de prendre consell de les dones i formen una unitat estilística configurada com a enunciat parèmic: Qui pren consell de les dones no mor de fam, com féu Adam (FE0715), no són citats a PCC: “De la dona pren el primer consell i no el segon” (D 1580). Els versos “E vol cercar / e creu trobar / en l’erm espigues, / en lo cep figues, / raïms e peres / en les figueres” (vs. 8019-24), on apareix la locució verbal Cercar peres en les figueres (FE0717), no són citats a les entrades de PCC: “L’om no pot fer peres, ni de broma ni de veres” (O 327), “Demanar peres a l’om” (P 1650) i “No demanis peres al pi” (P 1657). Els versos “Fent mil plaés, / per un no res / s’amor fenix” (vs. 8451-53), que poden considerar-se com una aplicació desautomatitzada del proverbi Qui en fa cent i no en fa una, no en fa ninguna (FE0745), no són citats a l’entrada de PCC: “Fes-ne cent i erra’n una, ja no hauràs fet res” (C 2182). Els versos “Per cos d’agulla / o portal vell / vol pas camell” (vs. 8500-02), que fan referència a un passatge dels Evangelis que conté la locució verbal Fer passar (qualcú) per un cós d’agulla (FE0751), no són citats a les entrades de PCC: “És més fàcil fer passar un camell pel cos d’una agulla que un ric anar al cel” (C 390) i “Fer passar per un cos d’agulla” (C 3247). Els versos “Qui bé n’espera, / espera al punt / que puig amunt / l’aigua del riu” (vs. 8524-27), que contenen la locució verbal Esperar que el riu pugi amunt (FE0757), no són citats a l’entrada de PCC: “Mos farà creure que el riu va per amunt” (R 680). 423 Capítol 4 Els versos “Que torne viu / espera el mort” (vs. 8528-29), que reflecteixen el proverbi Els morts no tornen al món (FE0758), no són citats a l’entrada de PCC: “Els morts no tornen al món” (M 2405). Els versos “E, bufant fort / en sa fornal, / filosofal / pedra curable, / or fet potable / argent de coure” (vs. 8530-35) i “La pedra fina / filosofal” (vs. 1363233), on és present la locució nominal Pedra filosofal (FE0759), no són citats a PCC: “Trobar la pedra filosofal” (P 1371). El vers “Gran os ha a roure” (v. 8536), que conté la locució verbal Tenir un os a roure (FE0672), no figura citat a PCC: “Ésser un os de mal rosegar” (O 516). Els versos “Vol per la coa / o per la squena / tenir morena, / anguila viva” (vs. 8538-41), que contenen la locució verbal Voler agafar una anguila per la cua (FE0763), no són citats a les entrades de PCC: “Tenir una anguila per la cua” (A 1507) i “Qui té un bou per la banya / i una nina per la fe / i una anguila per la cua / pot jurar que no té res” (B 1566). El proverbi Qui té una anguila per la cua i una dona per la fe, bé pot dir que res no té és un dels anotats en català per Hernán Núñez, Refranes o proverbios en romance (1555) i per Lorenzo Palmireno, Flor de enamorados (1573). Els versos “Fogir, fogir / a veles plenes / de tals serenes / encortadores, / falses cantores, / a tots encanten / qui no s’espanten / de llur moral” (vs. 856269), on apareix una referència a la locució nominal Cant de sirena (FE0767), no són citats a l’entrada de PCC: “El cant de la serena” (C 677). Els versos “Morí sobtada / sens dir 'Jesús'” (vs. 8946-47), amb la locució adverbial Sense dir ‘Jesús’ (FE0778), podrien haver estat citats a les entrades de PCC: “En un dir Jesús” (J 41) i “No va tenir temps ni de dir ‘Jesús’” (T 406). 424 El fràsic de l’Espill: estat de la qüestió Els versos "Per apartar / l'estil de llarg, / descolle l'arc / e pus no els tire" (vs. 9580-83), on hi ha un eco del proverbi Arc sempre armat, o fluix o trencat (FE0794), podien haver-se posat en relació amb les entrades de PCC: “Arc sempre armat, o fluix o trencat” (A 1979) i “Arc sempre estirat, arc esbraonat” (A 1980). Els versos "Ab ales cobren, / ab lo bec piquen" (vs. 9824-25), que intertextualitzen el proverbi El fals amic, amb el bec te pic i amb la mà t’abric (FE0810), no són citats a PCC: “Ab el bec te pic i amb la mà t’abric” (B 593). Al Procés de les olives i a Flor de enamorados també figura aquest proverbi. Els versos “Escac pel roc / tens per la dona; / sus mat te dóna” (vs. 999698), que contenen una referència clara a la locució verbal Donar escac pel roc (FE0814), molt productiva en altres textos catalans (Disputa de l’ase, Llibre de fra Bernat, Procés de les olives, etc.), no són citats a PCC: “Donar escac per roc” (E 304). Els versos “Escac pel roc / tens per la dona; / sus mat te dóna” (vs. 9996-98), que contenen la locució verbal Donar sus i mat (FE0815), no són citats a l’entrada de PCC que recull la mateixa locució del Tirant lo Blanc: “Donar sus i mat en la darrera casa” (S 1547). També és usada a Lo somni de Joan Joan. Els versos “Si et paren belles / ab tals ufanes, / no te n’enganes; / lleva’ls les robes, / mira què hi trobes; / llava’ls la cara / ab aigua clara, / fora els tapins, / mira què tins: / un vell monet / o cerronet, / tot cap i cames” (vs. 10026-37), que intertextualitzen una recurrència clara del proverbi Les afaitades són, de dia, dones; i de nit, mones (FE0818), no són citats a l’entrada de PCC: “Les afaitades són dones de dia i de nit són mones” (A 183). El vers “Ans poc que massa” (v. 10119), que podem considerar-lo com una unitat estilística configurada com a enunciat parèmic (FE0824), està 425 Capítol 4 relacionat amb les anotacions de PCC: “Mai massa” (M 1263) i “Totes les masses fan mal” (M 1265), però no hi és mencionat. Els versos “A un plaer / hauràs certer / tantes dolors. / Quantes suors, / treballs de mort, / a un deport / ha l’hom de armes!” (vs. 10217-23), que recullen una inserció del proverbi clàssic D’armes i d’amors, a un plaer cent dolors (FE0828), usat per Eiximenis i present al Tirant, no són citats a l’entrada de PCC: “Guerra, cacera i amors, per cada plaer, deu mil dolors” (G 1094). Els versos “Pus no es torçria / ni es dreçaria / ans se trencara” (vs. 10329-31), on s’intertextualitza el proverbi Ans trencar que tòrcer (FE0834), no són citats a PCC: “Eixe primer es trenca que s’endoblega” (T 1227). Els versos “No es dit al doble / metge pus noble / lo preservant / que lo curant / lo mal que veu?” (vs. 11025-29), on s’hi veu un eco del proverbi Val més preservar que curar (FE0856), no són citats a l’entrada de PCC: “Val més prevenir que curar” (P 3131). Els versos “La reservà / e prelegí / (...) / entre els estrems / del món en mig” (vs. 11042-51), que conté una al·lusió al proverbi clàssic La virtut és al mig (FE0859), no figuren citats a les entrades de PCC: “Aquell va per bona via, qui té la mitjania” (V 850), “La virtut fuig dels extrems” (V 1157) i “En un mig consisteix la virtut” (M 1801). Els versos “Sarment novella, / de bàlsem planta, / filla tant santa / de sants parents” (vs. 11064-67), que contenen una al·lusió al proverbi De bona planta, la vinya; i de bona mare, la filla (FE0861), no són citats a l’entrada de PCC: “De bon cep planta la vinya i de bona mare ta filla” (C 2185). Els versos “Perquè el món pas / no s’excusàs / per ignorància” (vs. 11575-77) contenen una referència a la màxima jurídica La ignorància de la llei no n’eximeix el compliment (FE0900), però no són citats a l’entrada de PCC: “La ignorància no excusa de pecat” (I 17). 426 El fràsic de l’Espill: estat de la qüestió Els versos “Com fa la lloca, / sos fills col·loca / dejús ses ales, / alt en les sales / celestials” (vs. 12031-35), que recullen la locució verbal Col·locar els pollets sota les ales, com fa la lloca (FE0913), tenen relació amb l’entrada de PCC: “Cada lloca governa sos pollets” (L 666), on no són citats. Els dos darrers versos del fragment “Són te plasens / per què les ames, / e no te’n clames / ni te n’acuses, / ans les escuses” (vs. 12092-96), que poden considerar-se com un eco de la màxima jurídica Excusatio non petita, accusatio manifesta, esdevinguda vulgar: Qui s’excusa, s’acusa (FE0918), no són citats a PCC: “Qui s’excusa, s’acusa” (E 839). Els versos “Per què t’obligues / ab neus e pluges / a guardar truges / per les muntanyes?” (vs. 12336-39), que contenen la locució verbal Guardar porcs (FE0932), ‘fer una feina de baixa condició, desagradable i bruta’, podrien haver estat citats a l’entrada de PCC: “Pareix que el rei li guarde els porcs” (R 374). Els versos “Les dones totes / saps que són glotes / més que la mar” (vs. 12383-85), que contenen el proverbi: Les dones són més glotes que la mar (FE0938), present en Guillem de Cervera i Francesc Eiximenis, podien haver estat mencionats en qualsevulla de les entrades de PCC següents: “Aitant tard com la mar, / tendràs fembra bastada; / tant no li podràs dar, / que ja en sia pagada” (M 826), “La mar mai diu prou” (M 840), “La mar, com més se li dóna, més ne vol” (M 846) i “La mar, quant més té, més brama” (M 847). Els versos “Ta carn oblida, / món, fills (si en tens), / muller, parens, / ans soterrar; / renunciar / primer a béns / no et torbe gens: / mai fall fosser, / menys hereter” (vs. 12424-32), on els dos darrers contenen el proverbi Mai no hi manca enterrador ni hereu (FE0947), a manera de conclusió argumentativa de les admonicions dels versos precedents, no són citats a l’entrada de PCC: “Mai falten hereus” (H 99). 427 Capítol 4 Els versos “Lo menys ferrat / mai fon errat; / dexa el real” (vs. 12775-77), que intertextualitzen el proverbi El camí menys ferrat mai no és errat (FE0966), no són citats a les entrades de PCC que anoten codificacions equivalents: “Deixar via vella per nova és modorria” (V 951) i “No deixis la carretera per anar per la drecera” (C 1289). Els versos “Cercà son mal, / prest lo trobà” (vs. 13254-55), on ressona el proverbi Qui cerca el mal, prest el troba (FE0995), no són citats a PCC: “Qui mal cerca, prest el troba” (M 512). Els versos “Experiència / ne fa sciència / e bastant prova” (vs. 13549-51), que reflecteixen el proverbi L’experiència és la mare de la ciència (FE1004), no són citats a PCC: “L’experiència és mare de la ciència” (E 845). El vers “Alisos pans” (v. 13585), on hi ha la col·locació Pa alís, no és citat a PCC: “Pa alís fa mal ventrell” (P 128). Els versos “Com a fumosa / casa plujosa / e descoberta, / restant deserta / vella i antiga” (vs. 13599-03) contenen una al·lusió al proverbi Tres coses llencen l’home de casa: fum, pluja i mala muller (FE1008), procedent de la Bíblia (Proverbis, 18.13 i 27.16) i present també al Llibre de consolació i de consell, al Llibre de tres, i a Flors de virtut. Tanmateix, no són citats a l’entrada de PCC: “Tres coses trauen l’home de casa: el fum, la gotera i la dona baladrera” (C 3512). Els versos “Mas a Pilat / no li plagué, / ans romangué / a llur despit / tal com fon scrit” (14164-68), on es fa referència a la sentència bíblica Allò que és escrit, roman escrit (FE1029), no són citats a PCC: “El que s’ha escrit, queda escrit” (E 412). Els versos “Afectant més / la vida grassa, / restar en plaça” (vs. 1456264) contenen la col·locació Vida grassa (FE1044) i podrien haver estat citats a l’entrada de PCC: “La vida del porc: curta i grassa” (V 958). 428 El fràsic de l’Espill: estat de la qüestió Els versos “Afectant més / la vida grassa, / restar en plaça” (vs. 1456264) contenen la locució verbal Restar en plaça (FE1045) i podrien haver estat citats a l’entrada de PCC: “No estigues molt en la plaça ni et burles d’aquell qui passa” (P 2227), que anota un aforisme de Joan Carles i Amat, amb una variant de la locució en la primera clàusula. Els versos “Ploga o no ploga / troben qui els lloga” (vs. 14565-66), que contenen la fórmula assertiva, productiva per a la formació de proverbis, Ploga o no ploga (FE1046), no són citats a l’entrada de PCC: “Que ploga i que no ploga, blat en Oriola” (B 897). Els versos “Lo temps hi perd, / té martellada / l’antrecuidada / beguina folla / qui, quan bull l’olla, / no ho coneix clar, / ni sap filar, / ni res cosir, / ni menys llegir” (vs. 14814-22), que contenen la locució verbal Bullir l’olla (FE1060), ‘trobar-se en una situació favorable, positiva’, no són citats a PCC: “Fer bullir l’olla” (O 272). Els versos “Quan haguí vist / jo Portaceli, / cert fui a l’eli / de cansament” (vs. 15694-97), que contenen la locució adverbial A l’eli (FE869), no són citats a l’entrada de PCC: “Estar leri-leri” (L 4). Aquestes 118 UFs de l’Espill que Farnés no cita en les fitxes que ja tenia obertes (a partir d’altres textos) per a les mateixes codificacions o per a encunyacions pròximes, probablement podrien ampliar-se, amb lectures més minucioses i contrastades de PCC i l’Espill. Com a conclusió del buidatge que Farnés va fer d’UFs inserides a l’Espill, podem dir que és molt estimable, especialment pel que fa als proverbis, ja que n’hi va localitzar 39 dels 67 que tenim indexats a la base de dades, aportant més informació (altra documentació, definicions, equivalències en altres llengües...) en 30 casos. Quant a les sentències bíbliques, n’hi va anotar 8 de les 19 que hi hem identificat. 429 Capítol 4 4.4. Edició de l’Espill (1928), de F. Almela Francesc Almela i Vives (1903-67), a la Introducció de l’edició de l’Espill que preparà per a la col·lecció Els nostres clàssics, diu que un mèrit sobresortint de l’obra “és el llenguatge frescal, regustós, amb agre de la terra”, sense cap més observació relativa al fràsic. Amb tot, a les Notes i al Glossari que acompanyen l’edició, trobem algunes anotacions d’interès fraseològic, seguint i ampliant, en alguna ocasió, els comentaris de Roc Chabàs, sense citar-lo. Vegem, en primer lloc, que n’hi ha, sobre això, a les Notes. Anotació equivocada en relació a la locució verbal Treure el flabiol sense cera (FE0109), ‘romandre pobre i desemparat’, en dir que “Flaviol és emprat en sentit metafòric, a conseqüència del qual tota la frase vol dir que el fill acomiadat encara no era púber”. Explicació de la col·locació Hospital d’en Clapers (FE0124). Quant a la col·locació Fer (el senyal de) la creu (FE0168), reduïble al verb senyar, derivat del substantiu que conté, s’hi explica que el vers corresponent és una “al·lusió al costum gairebé desuet que els padrins senyen els fillols en els moments solemnes de la vida d’aquests”. De la locució nominal Timbre nou (FE0227), diu que és una moneda apareguda en 1445, que valia deu sous valencians. Interpretació errònia dels versos que contenen la locució verbal Eixir de la roca (FE0250), ‘ésser de baixa extracció’, en afirmar que “aquesta roca és un dels carros monumentals que precedeixen a la processó del Corpus Christi, a València. I, més concretament, deu ésser “la roca diablera” a la qual es refereixen diverses frases populars despectives”. Explicació de les col·locacions (topònims) Bany d’en Sanou (FE0300) i Bany d’en Suau (FE0301). 430 El fràsic de l’Espill: estat de la qüestió Anotació del vers que conté la locució nominal Joc d’escampella (FE0343): “El joc d’escampella és actualment anomenat de “pic i pala”. Amb una pala hom fa botar i tramet lluny una barreta de fusta amb els extrems en punta”. Localització “a la Rioja” del topònim Santo Domingo de la Calzada (FE0363). Explicació sobre el mot compost Agnuscastus (FE0417): “Agnus Dei eren medallons de cera amb l’anyell místic, beneïts pel papa”. Localització del topònim Bovalar dels Agustins (FE0422): “era davant del convent dels agustins; avui hi ha l’església de sant Agustí”. Pel que fa als versos on s’intertextualitza la unitat estilística configurada com a sintagma verbal Salvar els fills amb la sang dels pits, com el pelicà (FE0500), s’hi diu que “l’autor al·ludeix el pelicà perquè antigament deia hom que aquesta au s’obria el pit per a nodrir els fills”. Explicació del vers on s’insereix la col·locació Mal de mare (FE0579). Als versos “Vell acaçat, / tu t'ho volguist, / car no creguist / lo Sau ans nostre, / ara gran vostre / apòstol Pau: / en molta pau / forest vixcut / si el seu tengut / consell haguesses” (vs. 6500-09), identifica l’apotegma de sant Pau a què s’hi fa referència: Solutus es ab uxore? Noli quaerere uxorem (Epístola als Corintis, I, VII, 27), és a dir: Ets lliure de dona? No busquis dona (FE0601). En comentar els versos “Lo mul e mula / trets de la dula, / ab mos e trava / los asuava / e fa acostar / al cavalcar” (vs. 6733-38), hi anota que “a València encara es diu que els nois criats al carrer i de qualsevol manera, s’han criat a la dula”. Tanmateix, a l’Espill, no s’hi fa cap referència a aquest sentit figurat del mot dula –no hi és inserida la locució verbal Anar a la dula, de significat 431 Capítol 4 idiomàtic--, ja que el terme dula s’hi utilitza en la seva accepció literal: 'ramat de bestiar gros'. Identificació del topònim Coll de Balaguer (FE0636). Anotació dels versos que contenen la unitat estilística configurada com a sintagma verbal No beure aigua clara ni posar-se en arbre verd, com la tortra (FE0674): “Diu la gent que la tortra a la qual se li mor la parella, solament cerca les branques seques”. Explicació de la col·locació Camp de Damasc (FE0832). Explicació sumària de les referències bíbliques de les unitats estilístiques configurades com a sintagmes nominals Escala de Jacob (FE0878), Terrassa d’or (FE0880), Verga d’Aaron (FE0881), Carro d’Elies (FE0883), Peix de Tobies (FE0884), Bresca de Samsó (FE0886) i Taules de la llei (FE0961). Identificació del topònim Cartoixa de Scala Dei (FE01083), a partir dels versos “Deçà Poblet, / qui es diu Cartoxa” (vs. 15614-15). A més d’aquesta vintena d’anotacions, al Glossari, on figuren, segons l’editor, “la majoria de les paraules i accepcions que no s’ajusten, per la forma o pel significat, al català modern”, també hi ha algunes entrades fràsiques. Les enumerem a continuació, traient la remissió al text (pàgina i línia) que les acompanya, conservant-ne la definició de l’editor i afegint el nostre comentari (entre parèntesi). Aigua-sal, aigua de salmorra. (Ja anotada per Chabàs) Ausades, en veritat, a fe, força (Anotada per Chabàs) Banc del fre, regnes de luxe. (Anotada per Chabàs) Bellmarí, foca? (Anotada per Chabàs, amb el mateix interrogant) Caga-poquico, criatura esquifida. Curt gambal, mena de ball. (Repetició de l’errada de Chabàs) 432 El fràsic de l’Espill: estat de la qüestió De calt en calt, tot seguit. (Anotada per Chabàs) Drap de boca, tovalló. (Anotada per DCVB) Fals (al), al revés. (Anotada per Chabàs) Fer sales, tenir recepcions. (Anotada per Chabàs) Hac (han-lo per), el tenen per inútil. (Anotada per Chabàs) Hores, devocionari. (Anotada per Chabàs) Jorn d’arrar, jorn d’esposalles. (Anotada per Chabàs) Jorn de colre, dia festiu. (Anotada per Chabàs) Jorn de pris, dia de justa, de lluita. (Anotada per Chabàs) Menja-bonico, esquifit. Menut (per), detalladament. (Anotada per DCVB) Mester (fa), cal. (Anotada per DCVB) Nobles de nau, certes monedes. (Anotada per Chabàs) Paternostres, rosaris. (Anotada per Chabàs) Puja la quinta, aixeca la veu. (Anotada per Chabàs) Punta-corrible, enformador. Rosega altàs, aprofitadora. (Anotada per Chabàs) Saltamartina, llagosta del camp. (Anotada per Chabàs) Timbres nous, moneda valenciana. (Anotada per Chabàs) En conjunt, doncs, n’hi ha molt poques aportacions noves respecte a l’edició de Chabàs. Amb tot, cal citar la identificació de l’apotegma de sant Pau Ets lliure de dona? No busquis dona i les definicions de Caga-poquico, Menjabonico i Punta-corrible. 4.5. Edició de l’Espill (1929-50), de R. Miquel i Planas Ramon Miquel i Planas (1874-1950), a la Notícia preliminar de la seva edició de l'Espill --que designarem abreujadament per MiP– subratlla que "a les escenes dialogades, la fraseologia devé fulgurant y incisiva" i afirma que l'autor "està també al corrent de la fraseologia jurídica, de la teològica y, naturalment, de la mèdica". Tanmateix, aquestes mencions cal considerar-les com a genèriques, segons l'accepció antiga del mot fraseologia, entès com a una forma de dir o 433 Capítol 4 d'expressar-se, que tant pot servir per a designar l'estil com la terminologia. Amb tot, al llarg de les seves notes i al Repertori de vocables, afegit com a apèndix de la seva edició, remarca la presència d'unitats fràsiques i d'expressions metafòriques, precisant-ne generalment el significat, anomenantles, quan ho fa, d'una forma no gaire rigorosa (modisme, fórmula aforística, dita, etc.) i aportant algunes correspondències en castellà. Les notes de Ramon Miquel i Planas a l’Espill són d’una gran riquesa, tant cultural com lingüística, sense perjudici que moltes són deutores de les anotacions de mossèn Chabàs. Des del punt de vista fraseològic, ajuden a detectar i explicar moltes UFs, sobretot les que no són enunciats, que altrament potser continuarien sense identificar. En anotar el text de l’Espill, la seva intenció era fer-lo comprensible en els passatges obscurs i no pretenia fer la feina d’un fraseòleg, anant a la recerca i l’estudi d’UFs inserides en un text, sinó la d’un editor crític, fent anotacions de diversa índole sobre l’obra. Tanmateix, aquestes anotacions ens ajuden a identificar UFs, encara que ell no arribés a formular-ne les formes canòniques ni tan sols, de vegades, a detectar-les com a tals. En algunes ocasions, en Miquel i Planas dóna una informació inexacta, incompleta o, fins i tot, errada en la interpretació, bé per manca de competència fraseològica en català, bé per manca d’interès sobre aquesta qüestió. Amb tot, les seves anotacions tenen la virtut, tornem a dir-ho, de proporcionar informacions que alerten el fraseòleg sobre la possible presència d’una unitat fràsica i sobre la seva adequada identificació. Farem a continuació l’enumeració i la descripció d'aquestes anotacions. En la nota al vers “Les dones tenir en vil” (v. 19), en Miquel i Planas dóna el significat de en vil: ‘en mal concepte, en estima de cosa vil’. Nosaltres l’hem anotada com a Tenir en vil” (FE0002), col·locació, de la qual hi ha una altra recurrència a l’Espill, amb canvi de preposició: “Tenen per vil” (v. 9060), així com documentació concordant al Llibre de contemplació, de Ramon Llull, en un poema de Pere Torroella, a Lo Cartoixà... 434 El fràsic de l’Espill: estat de la qüestió En anotar els versos “Romp-li’s lo fil / e perd lo sest” (vs. 136-37), diu que el mot sest és assest i ve d’assestar, del llatí sistere, ‘col·locar, situar’, la qual cosa ens permet d’inferir que Perdre el sest (FE0023) és una col·locació que significa ‘descol·locar-se, desorientar-se’. MiP hi afegeix l’observació d’índole fraseològica que Fer sortir de test (amb t inicial) podria ser-ne una forma corrompuda. N’hi ha més recurrències concordants a l’Espill. Dels versos “Van aücant, / dels llops fent cant, / sonant ses trobes” (vs. 193-95) n’anota el significat: ‘cantant amb veus aspres i destemprades com si fossin llops’, reprodueix una nota aclaridora (lingüística i antropològica) de Chabàs i reporta un passatge concordant del Corbacho. Tot això ajuda a poder identificar la locució verbal Aücar com llops (FE0028). Del vers “Mouen cantons" (v. 199), comenta: "Podem reconèxer en el modisme moure cantons una reminiscència d'aquesta descripció de l'Arxiprest de Talavera (p. 224): "Estos son pica cantones de noche e de día...". En quant al significat, sembla referir-se als que maten les hores situats en els encreuaments dels carrers, tafanejant o al aguayt dels que passen". Així doncs, en aquest cas hi ha una identificació completa de la unitat estilística configurada com a sintagma verbal Moure cantons (FE0031). Al vers “Sentints de nas” (v. 207), aclareix que el primer mot és el participi present adjectivat del verb sentir, de manera que “el seu significat, en aquest passatge, respon al concepte de fins de nas”. Una vegada més, això ens suggereix d’indexar la col·locació Sentir de nas (FE0036). MiP comenta el vers “Polls de bec groc” (v. 296) dient que són pollets acabats de néixer, que encara conserven el bec d’aquest color, però no n’explicita el sentit figurat que ens permet identificar Del bec groc (FE0043) com a locució adjectival. 435 Capítol 4 En anotar els versos “Exir certer, / de l’esparver / cercant les mans” (vs. 298-301), en dóna dos significats possibles i, al Repertori, anota Cercar les mans (FE0044), que nosaltres hem considerat unitat estilística, com a locució. Del proverbi contingut als versos: "Car les primeres / amors són veres / e tostemps duren” (vs. 369-71), en diu “reminiscència paremiològica", citant com a concordant un refrany en espanyol recollit per Oleguer Miró, Aforística Mèdica (p. 210): Sopas y amores, los primeros los mejores, quan la realitat és que es tracta d'un proverbi ben català, L’amor primera és millor (FE0047), documentat des del segle XIII. El proverbi reproduït als versos: “Bé sap de maça / qui n’és ferit” (vs. 382-83), és qualificat com "principi aforístic", en relacionar-lo només "ab altre que apareix en Aforismes & Proverbis d’A. Bulbena (Barcelona, 1899, p. 59): Si ets estaca, soferràs; e si ets maça, feriràs". La realitat és que Bé sap de maça, qui n’ha estat ferit (FE0050) presenta recurrències concordants en diverses obres catalanes dels segles XIV i XV. En comentar el mot paratge als versos “Tot lo penser / qual elles tenen / quan marit prenen, / és sia noble: / de bens ni moble / si es vol no tinga, / solament vinga / de gran llinatge, / almenys paratge / o gentilea” (vs. 482-91), MiP tradueix i cita Chabàs: “Els homes de paratge eren, dintre les categories nobiliàries de l’època, els qui, sens haver rebut la investidura militar, fruhien de les exempcions tributàries inherents a aquesta”. Així doncs, identifica la col·locació Home de paratge (FE0058). El vers “Prim l’escandallen” (v. 508) és anotat així: “prim és usat com adverbi; l’escandallen, és a dir, li prenen la mida, o’l posen a prova de totes les maneres possibles, a fi de saber per a què serveix (per a quant és)”. MiP usa dues UFs (Prendre la mida i Posar a prova) per explicar el significat d’escandallar, però no hi fa esment de la locució verbal Treure l’escandall (FE0060). 436 El fràsic de l’Espill: estat de la qüestió Als versos “Si en lo blanc / de l’ull té sang / i el veen hom, / algun queucom / és reverit, / un poc servit” (vs. 511-16), no reconeix la locució verbal Tenir sang a l'ull (FE0061), ja documentada al Terç de Francesc Eiximenis, però en dóna el significat correcte: 'tenir un temperament enèrgic, promte a enfellonir-se'. Del vers “Han-lo per h” (v. 519) diu: “el tenen per no res”, donant la definició exacta de la locució verbal Tenir (algú) per hac (FE0063), per bé que sense esmentar la locució. En anotar els versos “Per reverdir / en sec lo planten” (vs. 532-33), MiP reprodueix sengles passatges concordants de Les Quinze Joyes de Mariage i del Corbacho, que ajuden a identificar i definir la unitat estilística Plantar (algú o alguna cosa) per reverdir (FE0070). Sobre el vers: "Fan osca al fus" (v. 559) es limita a anotar: "Osca al fus, fer. Frase", al Repertori de vocables de l'Espill que acompanya la seva edició, sense donar-li entrada a l'aparat de notes, ni apuntar el seu significat, ni relacionar-lo amb el vers de Lo procés de les olives que conté la mateixa unitat estilística configurada com a sintagma verbal Fer osca al fus (FE0076). El sintagma nominal del vers “L’oli de mata” (v. 582) es definit en nota i inclòs al Repertori, per la qual cosa podem ben dir que MiP identifica la col·locació Oli de mata (FE0080), sense esmentar-la com a tal col·locació, és clar. En anotar els versos “Noves rimades, / comediades” (vs. 681-82), explica la col·locació Noves rimades (FE0088) mitjançant la traducció i la citació de la nota de Morel-Fatio. El proverbi contingut als versos: “Uns mates baten, / los altres maten” (vs. 699-70) és anotat així: "Aquest aforisme apareix en el Tractat de Adages y Refranys valencians d’en Carlos Ros (València, 1736), sota la forma següent: 437 Capítol 4 Uns tenen la fama y altres carden la llana", quan la realitat és que no cal retreure-hi una nova codificació, ja que als Sermons de fra Vicent Ferrer i a Lo procés de les olives hi ha referències concordants amb el proverbi Uns baten les mates i altres es mengen els conills (FE0090). La locució nominal Cinc sous (FE00106), continguda als versos: “Cinc sous valia / lo meu llegat” (vs. 850-51), és explicada mitjançant la traducció i citació de la nota de Chabàs. No passa per alt els versos “Lo flaviol / traguí sens cera” (858-59), que comenta així: "Aquesta metàfora (...) és probable que respongui a alguna consuetud tradicional de València", en el sentit que és cosa pobra anar a tocar el flabiol sense acompanyament de llums. Així doncs, la locució verbal Treure el flabiol sense cera (FE0109) hi queda ben identificada. En comentar el vers: “Que em donàs brasa” (v. 864), diu: "Modisme equivalent a donar-se aire, espavilar-se", identificant bé (tret l’ús del terme modisme) la locució verbal Donar-se brasa (FE0110). Dels versos “Gipó al fals / tot esquinçat” (vs. 868-69) comenta: “Ab el géch posat de gayrell, o sols entrada una mànega; indicant lo malgirbat del seu portament”, la qual cosa es pot considerar com la identificació, sense esmentarla com a unitat fràsica, de la locució adverbial Al falç (FE0111). Els versos “Cerca on mulles / d’hui més ta sopa” (vs. 874-75) contenen la locució adverbial D’avui més (FE0113), que MiP defineix ‘d’avui endavant, des d’ara’. En acarar-se a “Demà camina / a la brogina” (vs. 877-78), diu: "En el vers comentat, la mare se'n serveix [de la brogina] com a metàfora per aconsellar al fill acomiadat que vagi pel món y que tracti de replegar, sense escrúpols, tot el que pugui". Així doncs, MiP hi veu la locució Caminar a la brogina, ‘anar pel món i tractar de replegar, sense escrúpols, tot el que es 438 El fràsic de l’Espill: estat de la qüestió pugui’, però això és un miratge fràsic, ja que, en dir la mare del protagonista “demà camina a la brogina”, està enviant el seu fill al Grau, perquè hi provi de fer-se pescador o bergant. La UF continguda, doncs, és la col·locació Tirar la brogina (FE0114). Dels versos “Tirí camí / fora el portal, / vers l'espital / d'en Clapers dit” (vs. 920-23), extreu i explica la col·locació Hospital d’en Clapers (FE0124), traduint i citant Chabàs. Anota el vers “On fiu ma punya” (v. 970) i explica la col·locació Fer punya (FE0127), citant Morel-Fatio. Del fragment “Que féu son fill / hom femení, / fet d’alfaní / e d’orelletes, / sucre, casquetes, / e viciat” (vs. 1010-15), explica el vers 1012 com a ‘cosa fràgil i delicada’, per la qual cosa podem considerar que identifica la unitat estilística configurada com a sintagma adjectival D’alfanic (FE0130), ‘ésser molt delicat i dèbil’ (DCVB). Del vers “Fet a son lloure” (v. 1017) diu “habituat a la seva manera d’ésser o jahent”, per la qual cosa podem considerar identificada la locució adverbial A lloure (FE0132), que també apareix en Ordinacions de Pere el Cerimoniós i a la Doctrina compendiosa. Als versos “Ni ho sabé fer / l’hom de paper” (vs. 1043-44), anota el comentari següent: "Actualment és dit usualment home de palla a l’irresponsable que actua cobrint responsabilitats d’altres persones o que assumeix una representació superior a l’efectivitat del seu rang social". Així doncs, la col·locació Home de paper (FE0134) hi és clarament identificada. En comentar el vers “Partís, de fet” (v. 1067), diu: “En quant a la fórmula adverbial de fet és un recurs de què’s serveix en Roig repetidament, per a complir en nombre de sílabes del vers”. Efectivament, hi ha 26 recurrències de la locució adverbial De fet (FE0138). 439 Capítol 4 Als versos “Per ella tenc / un gentil reng” (vs. 1129-30), cita Morel-Fatio, el qual ja havia identificat la col·locació Tenir reng (FE0145). Dels versos “Deu fermar vendes / e fer caplleutes” (vs. 1240-41), anota la col·locació Fer caplleutes (FE0155) com a ‘firmar obligacions o albarans de deute’. No li passa desapercebuda la locució verbal Menar (les) mans (FE0161) continguda als versos “Menaren mans” (v. 1270) i “E menar mans” (v. 8649), que defineix així: ‘Donar-se pressa, procedir ràpidament’, a més d’anotar-la al Repertori. Al Repertori de vocables, hi anota les dues recurrències (versos 1277 i 10166) de la locució adverbial Poc a poc (FE0162), que designa com "forma adverbial". Dels versos “Hac-se jugades / les joies sues, / catives dues, / poc a poc l'als, / tots los sensals / foren venuts” (vs. 1274-79), n’extreu la locució pronominal L’als (FE0163), que defineix com ‘lo altre, lo demés’. Al vers “Ell me senyà” (v. 1311), que recull la col·locació Fer el senyal de la creu (FE0168) reduïda al verb del substantiu que conté, es limita a traduir i citar la nota de Chabàs. Anota la col·locació Camí ferrat (v. 1330; FE0170), seguint i citant MorelFatio. Al vers “Camí francès” (v. 1385), repeteix l’error de Morel-Fatio i de Chabàs de considerar que s’hi fa referència al camí dels peregrins europeus cap a Sant Jaume de Galícia, quan ací no es tracta de cap nom propi, com ja hem indicat abans, i vol dir, senzillament, ‘camí cap a França’, de Montserrat estant. Un miratge fràsic, doncs. 440 El fràsic de l’Espill: estat de la qüestió Anota la referència que els versos “Oí la fama / de Nostra Dama / qui es diu del Puy” (vs. 1387-89) contenen a la col·locació (topònim) Nòstra Dòna de lo Puèi (FE0178), explicant que es tracta del “celebrat santuari y lloch de pelegrinació molt freqüentat en aquells segles, situat en l’actual departament francés de la Haute Loire”. Dels versos “Féu-me mal joc: / ultra l'or poc, / lletra hi tenia, / la qual venia / a un marxant” (vs. 1427-31), comenta la possibilitat que el terme lletra hi faci referència a una Lletra de canvi (FE0183). Al fragment “Mas poc aprés / prenguí mos gatges / e fiu viatges, / ab molt valent / ardida gent” (vs. 1434-38), no interpreta correctament la col·locació Prendre gatges (FE0185), perquè diu: “vol dir que va cobrar els seus emoluments o retribució, ab intent d’acomiadar-se”. Tanmateix, a la traducció prosificada al castellà (1936-42: 28) en dóna el significat correcte: “me contraté”, però no en fa cap nota. Defineix la col·locació Córrer puntes (FE0188) com ‘junyir els cavallers amb llances’. N’hi ha dues referències concordants a l’Espill, de les quals només en la primera: “Feia sovent / fer belles juntes / e córrer puntes / e tornejar” (vs. 1472-75) té el sentit literal susdit, mentre que a l’altra: “Dintre s’hi justa / e corren puntes; / de galants juntes / s’hi para reng” (vs. 7404-07) té una significació figurada eròtica. Repeteix la identificació de la col·locació Fer sala (FE0189), continguda als versos: “Feia fer sales / e bells convits” (vs. 1480-81), que ja havia estat feta per Chabàs, sense citar-lo. Dels versos “Les dames, prestes / al bell dansar, / baxadansar / mai hi fallien” (vs. 1488-91), explica la col·locació Baixa dansa (FE0191): ‘dita també dansa noble, ball reposat, solemnial, en el qual els peus dels balladors no dexen de tocar a terra (o sia, que no salten)’. 441 Capítol 4 La col·locació Jorn de pris (v. 1518; FE0193) la defineix així: ‘dia en que’s disputava un pris o premi, és a dir, un dia de justes en la plaça pública hont solien tenir lloch aquestes festes’. Anota el vers que conté la col·locació Jorn de Ninou (v. 1650; FE0201), donant-ne la definició. Sobre la col·locació Sembrar de sal (FE0206), identificada a partir dels versos “E llur posada / fon derrocada, / i l’aplanaren, / sal hi sembraren” (vs. 1735-38), tradueix i cita la nota de Chabàs. En comentar els versos: "Porc ple de vicis, / un mal matí / son sanct Martí / ella trobà" (1794-97), diu que es tracta d'una "aplicació de la dita vulgar de Castella: a cada puerco le llega su San Martín", la qual suposició no és correcta, ja que el proverbi A cada porc li arriba son sant Martí (FE0211) és també genuí català (Conca 1994: II, 573). Sobre la locució nominal denominativa d’una moneda, Noble de nau (FE0213), que figura al vers 1827, amplia considerablement la nota de Chabàs. Dels versos “Anava en part / les dents croxint” (vs. 1926-27), extreu la col·locació Anar en part (FE0219), que defineix com ‘anar d’ací d’allà, de part i altra’. Dels versos “Anava en part / les dents croxint” (vs. 1926-27) explica que Cruixir les dents (FE0220), que no tipifica com a locució verbal, significa manifestació de contrarietat. El vers “Quin Déu vos sal!” (v. 1929) és correctament anotat, identificant la fórmula rutinària de salutació Déu vos salv! (FE0221) i explicant la seva funció discursiva. 442 El fràsic de l’Espill: estat de la qüestió El vers “Esplugabous” (v. 1935), que és una locució adjectival fusionada en un nom compost (FE0222), és explicat, com ja ho havia fet Chabàs, en sentit literal i figurat: “És l’aucell tan comú de les nostres encontrades y que’ls castellans anomenen chorlito. En aquest passatge té’l mateix significat ab que a Castella es diu cabeza de chorlito a la persona arrauxada i de poc seny”. Al vers “En timbres nous” (v. 2012), que conté la locució nominal denominativa Timbre nou (FE0227), repeteix i cita la nota de Chabàs. Tal com fa Farnés, relaciona erròniament els versos: “Cert l’esperar / fon joc de falles” (vs. 2100-01), que contenen la locució nominal Joc de falles (FE0232), amb "foc d'encenalls", que no hi té res a veure, talment com si hagués llegit el vers 2001 com a "foc de falles", per allò de les Falles de València. Explica la locució verbal Beure’s les adives (FE0234), continguda als versos: “Haguí'm begut / ja les adives / a mi nocives / al cos i bossa” (vs. 212831), correctament: "Beure’s les adives és aquí dit en sentit figurat: mossegar-se la llengua, enviar-se la saliva, callar, suportar pacientment un afront". Del primer vers del fragment “Dix: Una i mala! / dolent catiu, / jo mala et viu, / mas mala em vist” (vs. 2182-85), que conté la fórmula assertiva Una i mala (FE0243), diu incorrectament que és una “interjecció, equivalent a En quina mala hora...!”, per confusió amb les insercions de (En) mala (hora) que figuren als versos posteriors, els quals són els que concorden amb les referències que hi aporta del Corbacho de l’arxiprest de Talavera. Tanmateix, a la versió prosificada dóna una solució correcta: “Cierto día, bajando yo la escalera, dijo: “¡Ay, desgraciada de mi! ¡Malvado y cruel! ¡En mala hora te vi, y aun más mala cuando me viste!”” El passatge en què la muller del protagonista l'interpel·la i li diu: “Tirar los strops / sabries més” (vs. 2188-89), MiP el ben interpreta així: "Els estrops són els lligams que servexen per a subjectar els rems als escàlams d’una barca y 443 Capítol 4 les cordes o corretges per transporta un pes fexuch. En el vers anotat se tracta semblantment de lo segon: tirar los estrops vol dir, donchs, fer de camàlich o bastaix", identificant perfectament la locució verbal Tirar els estrops (FE0245). En comentar els versos “Puix, ab llur tia / fiu escomesa / —fogint despesa— / de bodes fer / en lo giner, / de matinada, / poca mainada, / sols huit o nou” (vs. 2208-15), explica que Fer escomesa (FE0248), col·locació, “té aquí’l sentit d’enfontrar-se dues persones per a tractar algun negoci”. En abordar la significació dels versos “Ix de la roca, / que ab tan poca / honor se facen?” (vs. 2221-23), defineix encertadament la locució verbal Eixir de la roca (FE0250): "exir de la roca respon, doncs, al concepte d'ésser de baixa extracció". Als versos “Duran lo banc / del fre parents” (vs. 2234-35), que contenen la col·locació Banc del fre (FE20252, repeteix i cita la nota de Chabàs. Dels versos “Entrí hi ab salva; / mon primer past / mengí ab tast / e fort mostalla / al cap, sens falla, / bé la’m sentí, / e no ho mostrí, / dissimulant / e no mostrant / en res conèixer / com m'han fet pèixer” (vs. 2294-304), comenta que el verb péixer té el significat de “donar o prendre past, això és, alimentar, nodrir, ja com concepte material o en sentit espiritual: li havien fet pasturar un past enganyós, ja que la novençana que havia pres per muller va resultar que ja d’abans era casada”. Així doncs, podem considerar ben identificada la col·locació Fer péixer (FE0259). En arribar als versos “La novençana / romàs ufana: / com pagó vell / mirant-se bell, / roda ben alta, / dels peus sa falta / nunca mirant” (vs. 2325-31), comenta el següent: “La falta o defecte del pagó és tenir lletges les potes. Quan fa la roda, ab les plomes de la cua exteses, s’ufaneja y no repara en la susdita tara o defecte dels peus. Tot axò s’aplica figuradament a la núvia”. Això ajuda a identificar la unitat estilística configurada com a sintagma verbal Ufanar-se com 444 El fràsic de l’Espill: estat de la qüestió el paó (FE0261), que podríem definir com ‘mirar-se a si mateix, envanit, sense veure’s els defectes’. El vers “No hi dava malla” (v. 2398), l'explica així: "La malla era una moneda antiga, equivalent a mitg diner. Tractant-se d'una vàlua tan poca, no donar malla d'alguna cosa és no donar-li importància, despreciar-la". Així doncs, identifica i defineix bé la col·locació No donar malla (FE0268). Anota la col·locació Pasta de muda (v. 2527; FE0281) com a probable depilatori, per bé que la documentació aportada, proporcionada per Lluís Faraudo, dóna a entendre que és, més aviat, un cosmètic per al tractament integral de la cara. Explica la col·locació Molla de muja (FE0285), continguda al vers 2531, així: “La muja és l’almesch, substància odorífera que segreguen en una bossa certs rumiants. La molla de muja seria la dita substància en estat nadiu, que presenta un aspecte granular y era objecte de comerç ab la pròpia vexiga que la contenia”. Del vers "Puja la quinta" (v. 2599), diu: "Pujar un interval de cinc notes musicals, volent això dir aixecar la veu a to de disputa", identificant així la locució verbal Pujar la quinta (FE0291). Recordem que Chabàs ja n’havia dit ‘levantar la voz mucho: una quinta del natural’. De la locució verbal denominativa Fer joc com mestre Corà (FE0296) del vers 2627, en proposa la identificació següent: “Un prestidigitador ambulant, que ab les seves exhibicions s’havia fet popularíssim, no sols a València, sinó també en les contrades vehines de parla castellana”. En arribar als versos “Sovint anava, / de nit, al nou / bany d’en Çanou / o d’en Suau, / en lo Palau” (vs. 2650-54), repeteix i cita les identificacions que fa Chabàs del Bany d’en Sanou (FE0300), com un que es trobava a la parròquia de sant Llorenç, i del Bany d’en Suau (FE0301), com el de l’Almirall. 445 Capítol 4 Comenta la unitat estilística configurada com a sintagma verbal Cenyir fulla, no estoc (FE0310), que trobem als versos “Llexant l’estoc / vós cenyiu fulla” (vs. 2768-69), com a "una insinuació de la impotència viril". Anota els versos: “Menja bonico, / caga poquico” (vs. 2785-86) com a "fórmula aforística, barreja dialectal de català i aragonès", la qual cosa ens permet d’identificar com a proverbi Qui menja bonico, caga poquico (FE0315), aplicable a una persona mesquina i avara. Anota Dijous llarder (v. 2797; FE0316) indicant que “a Catalunya és dit dijous gras l’immediat anterior al diumenge de Carnestoltes”. Qualifica els versos: “L’hom qui s’absté / d’això en Quaresma, / a Cinquagesma / cornut se troba” (vs. 2808-11) de "dita aforística", però nosaltres l’hem deixat en unitat estilística configurada com a enunciat parèmic: Qui se n’absté en Quaresma, es troba cornut en Cinquagesma (FE0318). En acarar-se als versos “Aprés jugaven: / “voleu palleta?”, / “dau-me man dreta!”, / “qui té l’anell?”, / “do-us est ramell!”...” (vs. 2852-56...), escriu: “Aquesta frase y les següents representen les fórmules usades en alguns jochs dels que són anomenats de prendes o penyores, y que’s practiquen en les reunions familiars, prenent-hi part joves y noyes, motivant incidents còmichs no sempre del tot ignocents”. Després, hi afegeix: “Del nostre recort és el que anomenaven jugar a palletes (o sia, triar la palla més curta d’un manoll del qual sols se’n mostren els caps, igualats); y també’l de l’anell picapedrell, en que’s feya passar un anell d’unes mans a altres y’s tractava després d’endevinar qui té l’anell?”. Així doncs, podem considerar que, de les quatre fórmules rutinàries de joc: Voleu palleta? (FE0326), Dau-me man dreta (FE0327), Qui té l’anell? (FE0328) i Us do est ramell (FE0329), n’identifica la primera i la tercera. De la primera, n’hi ha una referència concordant en Lo procés de les olives. 446 El fràsic de l’Espill: estat de la qüestió Als versos “De Cent Novelles / e Facesies, / filosofies / del gran Plató, / Tuli, Cató, / Dant, poesies / e tragedies, / tots altercaven / e disputaven” (vs. 2864-72), suggereix que el sintagma Cent novel·les (FE0331) podria fer referència al Decameró de Giovanni Boccaccio. En la interpretació dels versos “Com a la murta / jo la menege / e llagotege: / ella menys ol” (vs. 2886-89), diu: “Passant la mà per les mates de murta’s provoca l’espandiment del seu perfum. Ab tot y tractar-la axí, la muller del protagonista, flayrava menys, és a dir, es feya més esquerpa”. Per això, podem considerar identificada la unitat estilística configurada com a sintagma verbal Menejar com a la murta (FE0333), amb el significat figurat ‘acaronar, tractar amb delicadesa’. En comentar el vers “Mudí lo treu” (v. 2911), després d'explicar que treu és el terme que designa la vela de popa de les naus llatines, diu: "La frase té aquí sentit figurat, per: canviar de sistema o procediment", la qual cosa identifica perfectament la locució verbal Mudar el treu (FE0334). Sobre l'explicació dels versos: “Lo [joc] del noguer, / dant-li lloguer / perquè do el fruit, / jugava en buit” (vs. 3023-26), es limita a dir, sense acabar d'aclarir-ne el significat, el següent: "Respecte al sentit d'aquesta alusió, creu el nostre amich Dr. B[arrera] que's deduheix prou clarament d'una dita tòpica: Te dono a lloguer les meves nogueres: les closques seran per a tu y les nous per a mi". Considerem, amb això, que hi ha una referència clara a la possible locució verbal Donar a lloguer un noguer (FE0341), ‘enganyar’. Els versos “Joc d’escampella / ni de la joca” (vs. 3030-31), que intertextualitzen les col·locacions Joc d’escampella (FE0343) i Joc de la joca (FE0344), són anotats, amb el comentari “jochs d’ayre lliure y de molt moviment”. Dels versos “Si responia, / sols digués “buf”, / havia “xuf”, / si deia “baf”, / tantost lo “çaf” / al cap sentia” (vs. 3034-39), diu només que el tres primers mots 447 Capítol 4 són onomatopeies i cita la nota de Chabàs, però sense sospitar en absolut la possible presència del proverbi Per a tot buf hi ha baf (FE0346), ja documentat en textos d’Eiximenis. Dels versos “Fiu mon viatge / devés Sent Jaume” (vs. 3160-61), on es menciona el topònim designat per la col·locació Sant Jaume de Galícia (FE0353), explica: “Se tracta de la ciutat de Santiago de Compostela, un dels llochs de pelegrinatge més freqüentats en la Edat Mitjana”. En comentar el vers 3196: “Una esposada / ja desflorada / ans de casar, / lo jorn d’arrar / aparellada...” (vs. 3193-97), defineix la col·locació Jorn d’arrar (FE0356) com ‘el dia de donar les arres, en fermança de la promesa de casament’. La locució nominal Foc salvatge (FE0361), continguda als versos “Par foc salvatge” (v. 3265) i “Hagué bocatge / e foc salvatge” (vs. 5251-52), és identificada amb aquesta nota: “Malaltia epidèmica, anomenada també foch de Sant Antoni; era com una mena de gangrena que afectava a tot el cos, y l’origen de la qual s’atribuïa al sègol banyut”. Els versos “Seguint monjoies, / plans, monts e foies, / e rius passant, / fui al cos sant / de la Calçada, / ciutat murada” (vs. 3276-81), que contenen l’esment a la col·locació Santo Domingo de la Calzada (FE0363), anota que es tracta d’una “vila important a 19 km al O. de Nájera, camí de Burgos”. En la nota al vers “De calt en calt” (v. 3936) no aclareix el significat de la locució adverbial De calt en calt (FE0401) perquè usa allò definit en la mateixa definició: “ve a significar aquí que, per efecte de la primera impressió o colp de vista, de calent en calent, hauria presa per muller la vil beguina”. Dels versos “A totes hores, / ses belles hores / historiades, / e ben pintades, / d’or tancadors / molts giradors, / sovint obria” (vs. 3995-001), que insereixen la col·locació Llibre d’hores (FE0408), diu: “No’s poden enumerar ab 448 El fràsic de l’Espill: estat de la qüestió més precisió les condicions d’un magnífich llibre o manual per a resar les hores (Libre d’Hores)”. Comenta els versos “Los ulls vogia / de ça i de lla” (vs. 4006-07), on hi ha una variant de la col·locació Girar els ulls (FE0254), dient que la muller del protagonista “feya girar els ulls, fent semblant de seguir les ratlles de l’escrit, com qui llegeix”. Dels versos “Al coll justina / duia, e mostres / de paternostres, / e agnus d’or / en dret del cor” (vs. 4090-94), anota els dos mots composts que s’hi contenen, Paternostre (FE0416) i Agnus d’or (FE0417) amb aquest comentari: “Malgrat les explicacions del Dicc. De l’Acad. Esp. y del Larousse, els agnus que aquí s’esmenten no eren de cera, sinó d’or: serien insígnies ab l’imatge de l’anyell místich, formant apèndix als paternostres o rosaris de grans, o independentment adherides a la roba, damunt del pit”. Dels versos "Fos de coll tort / rosega altars” (vs. 4120-21), n'anota encertadament el significat: "dues imatges per a designar el posat o actitud de la dona que afecta una religiositat exagerada". Al Repertori, inclou Coll-tort com a modisme, la qual cosa no deixa de ser un precedent identificador de la locució adjectival De coll tort (FE0419). El segon vers podem considerar-lo com una concreció adjectival de la locució verbal Rosegar els altars (FE0420). En comentar l'expressió bon pos dels versos: “Paraís haja / e bon pos n’haja / mon mort marit” (vs. 4327-29), diu: "pos (o repòs) és usat en referència a una persona difunta: bon pos tinga o haja = en pau descansi". Identifica, doncs, la fórmula rutinària de condol Bon (re)pòs tinga (FE0437). En detectar el proverbi esmentat als versos: “Lo capellà / quan me’n parlà / bé dix: “barbuda”; / “lluny la saluda”, / diu la referta” (vs. 4407-11), comenta: "La referta o adagi: Mujer barbuda, de lejos la saluda, indica que cal allunyar-se'n per rahó del seu mal geni". Interpreta bé el mot referta de la fórmula d’inserció Diu la referta (FE0451), però resulta improcedent la 449 Capítol 4 referència al proverbi castellà quan, en català, Francesc Eiximenis, al Dotzè, ja cita com a proverbi: A dona barbuda, de lluny la saluda (FE0449). Dels versos “E l’empeltar / no ha ops força: / l'escut de scorça, / exerç agulla, / cové se culla / quan és de tempre, / ab delit sempre, / obrant sens cuyta” (vs. 4506-13), n’extreu les col·locacions Escut d’escorça (FE0457) i Exerç d’agulla (FE0458), que identifica com “dues maneres o formes d’empelts”. El vers 4639, que recull la col·locació Salt de ventrell (FE0465) és anotat així: “Segons el Dr. Chabret (ed. Chabàs, p. 396) equival al llatí spasmus ventriculi, contraccions doloroses de l’estómac causades per una malaltia d’aquesta víscera”. Al Repertori, anota l’entrada “Salt de ventrell (malaltia)”. Els versos “Ni el mirà ab hurça / com fa la sturça” (vs. 5071-72), que contenen la unitat estilística configurada com a sintagma verbal Mirar els fills amb ursa, com fa l’estruça (FE0496), són malinterpretats per MiP, en afirmar que “el mot hurça no és altra cosa que urch, orgull, ufania”, però Mirar amb ursa és ‘mirar fent ganyotes de menyspreu’, com fa l’estruça amb els seus fills, i la dona de l’Espill ni tant sols va mirar la seva criatura així. Dels versos “Ni l’alendà / com lleó fa” (vs. 5073-74) no identifica la unitat estilística configurada com a sintagma verbal Revifar els fills amb l’alè, com fa el lleó (FE0497), molt documentada, però observa que “figuradament, diu en Roig que’l lleó acarona’ls seus fillets ab l’alè”. En arribar al símil del pelicà, “Jo novençana, / no pel·licana, / plaer vull pendre, / no em plau despendre, / los pits nafrar / per al fill dar / la sang del cos” (vs. 5083-89), que dóna lloc a la unitat estilística configurada com a sintagma verbal Salvar els fills amb la sang dels pits, com el pelicà (FE0500), anota el següent: “De la femella del pelicà se diu que’s sacrifica pels seus petits, arrencant-se per alimentar-los porcions del seu mateix pit”. N’hi ha molta 450 El fràsic de l’Espill: estat de la qüestió documentació concordant i, a l’Espill, n’hi ha una altra recurrència als versos 13962-67, aplicada en aquest cas a Jesucrist. Al Repertori consigna l’entrada “Bocatge, mal de”, que és un manera de reconèixer la col·locació Mal de bocatge (FE0510), i remet al vers “Hagué bocatge” (v. 5251). En la nota a aquest vers, reprodueix la definició del Dr. Chabret, inclosa a l’edició de Chabàs. De la col·locació Fer mamella (FE0511), intertextualitzada als versos “De pregamí / li féu mamella” (vs. 5254-55), en diu: “anticipació rudimentària del biberó actualment usat”, sense citar Chabàs. Per a la col·locació Joc de mantades (FE0524), mencionada al vers 5479, repeteix i cita Chabàs. Del vers 6037, que recull la col·locació Mal de neulella (FE0563), diu: “Creyem que’l mal de neulella pot identificar-se ab el raquitisme”. En comentar els versos: “Ha prou caçat / lo món cercant / e trespassant / per Ceca i Meca, / la vila seca / la Vall d’Andorra, / volta d’en Torra / e Senta Creu, / per tot arreu / fins Pont trancat” (vs. 6134-43), diu que "l’autor acomoda a les necessitats de la seva metrificació una dita tòpica molt vulgar a Catalunya: Seguir la Seca, la Meca y la vall d’Andorra”. Així doncs, identifica perfectament, tret de la tipificació com a “dita tòpica”, la locució verbal Córrer la Seca, la Meca i la Vall d’Andorra (FE0565). Del vers “A quinque for” (v. 6179) diu “això és, sia com sia”, la qual cosa identifica perfectament la locució adverbial A qualsevol fur (FE0576). El vers “De mares mals” (v. 6209) l’anota correctament com “mals de mare, l’histerisme pròpiament dit”, identificant, doncs, la col·locació Mal de mare (FE0579). 451 Capítol 4 Del proverbi De bona casa, bona brasa (FE0583), ben automatitzat als dos versos "De bona casa / pren bona brasa" (vs. 6268-69), n’anota: "Aforisme. En el Dicc. Aguiló (art. Xurruviu) és citada una cançó que diu axí: “De la bona casa, la bona brasa; del bon tió, lo bon brasó; bona nit que Déu nos dó”". Els versos “Mai oblidant / que no es fa res / si no es permès / per Déu manant” (vs. 6408-11), que contenen la sentència bíblica No es fa res, si Déu no ho permès (FE0595), no totalment identificada, són anotats així: “Proposició en què s’aferma el predomini en tots els actes humans de la voluntat divina”. No passa per alt el proverbi El gat escaldat tem l’aigua tèbia (FE0610), esmentat als versos: "Saps que lo gat / poc scaldat / tem aigua tèbea" (vs. 6585-87), que comenta així: "Aforisme: El gat escaldat ab aygua tèbia’n té prou”. Dels versos: “Queda e rèbea / tem gat mullat” (vs. 6588-89) comenta, sense filar més prim: "Aforisme: Aygua quèdea és pijor que no rèbea (Cató, ap. Dicc. Aguiló, art. rèbea); y en castellà: Del agua mansa me libre Dios, que de la brava me guardaré yo". En realitat, es tracta d’un nou proverbi: El gat mullat tem l’aigua, queda o rèbea (FE0611). Detecta la fórmula directiva Al cau! (FE0625), continguda al vers: "E dir: Al cau!” (v. 6753), i no s'està de relacionar-lo amb el vers: "Diu hom: Al cau!", de Lo somni de Joan Joan. La locució adverbial A menys for (FE0632), continguda als versos “És-li lliurat / tot a menys for” (vs. 6914-15), és ben identificada així: “For té aquí l’accepció de preu o tasa; per tant, a menys for és sota preu, ab desestima”. Identifica la col·locació Coll de Balaguer (FE0636), esmentada als versos “Ha hi cullerat, / major traïdor / ni robador / en Balaguer / que la muller?” (vs. 6950-54), mitjançant la nota: “Referència al lloch conegut per Coll de Balaguer, 452 El fràsic de l’Espill: estat de la qüestió en la carretera de Tarragona a València, y hont en altra època eren freqüentíssims els robos en quadrilla”. Als versos “Venen en gros, / sou per tres malles, / ses vitualles” (vs. 7504-06) s’insereix la locució verbal Vendre un sou per tres malles (FE0667), la qual és anotada així per MiP: “Vol dir que malvenien les vitualles a vuytena part de llur preu (un sou = 24 malles)”. Dels versos “Com quant lo poble / lo vedell féu, / parlant ab Déu / Moisés sant” (vs. 7606-09), que al·ludeixen a la unitat estilística configurada com a sintagma nominal Vedell d’or (FE0668), diu: “El poble d’Israel apostatà, fent-se fabricar un vedell d’or, al qual adoraren”. De la col·locació Peix mular (FE0670), continguda al vers “Lo pex mular” (v. 7722), repeteix la definició de Chabàs, sense citar-lo, però hi afegeix una referència concordant del Curial. En arribar al vers “Són bellmarí” (v. 7729), explica: “bellmarí, que deuria ortografiar-se vell marí, és el nom vulgar de la foca (fr. veau marin) (...) Bell o vell seria la contracció de vedell”. Amb això, s’hi resol perfectament la identificació completa del mot compost Vedell marí (FE0672), de la qual MiP en dóna una referència en uns versos del rector de Vallfogona. De la locució nominal Rossí sard (FE0681), continguda al vers “Són rossí sard” (v. 7785), només en dóna el seu significat literal, en nota al vers 2787, però no el metafòric que té al vers 7785. Dels versos “De voladors / vidres, ampolles” (vs. 7810-11), n’extreu la locució nominal Vidre volador (FE0685), la qual defineix literalment així: “El vidre volador o bufat és un vidre molt prim, que s’esmicola ab molta facilitat”, però no metafòricament: ‘cosa o persona frívola, fràgil, sense consistència’. 453 Capítol 4 Els versos “En mà de foll / met son coltell, / nau e castell; / beu en flascó” (vs. 7926-29), en separar el vers 7928 dels dos anteriors i voler unir-lo al darrer, MiP en fa una interpretació errònia: “La frase beu en flascó expressa figuradament que’l subjecte aludit consumia la seva hisenda en el vici de la beguda”. En realitat, la locució verbal Beure en flascó (FE0699) vol dir ‘enverinar-se’. En comentar els versos “Llum jus l’almut / ell vol posar” (vs. 7982-83), fa notar que es tracta d'un "pensament tret dels Evangelis (Lluch VIII.16)", tot reproduint el passatge corresponent, per la qual cosa identifica perfectament la sentència bíblica No és posa el llum sota l’almud (FE0711). En comentar els versos “Perles sembrar / als porcs davant” (vs. 798485), fa notar que es tracta d'una "reminiscència evangèlica”, sense donar-ne la referència però explicant-ne el significat: ‘és inútil oferir coses de preu a qui no és capaç de comprendre’n y apreciar-ne'l valor’. L’anotació és, doncs, una identificació incompleta de la la sentència bíblica No s’han de llençar perles als porcs (FE0712). Del vers “Del llit al vas” (v. 8088), intuint que és tracta d’una unitat fràsica, en diu: “frase: del llit a la sepultura”. Nosaltres l’hem tipificada com a locució verbal, Anar del llit al vas (FE0722). Dels versos “Si voleu pendre / sols d'aiguasal, / peucrist, orval, / ab un diner / jo el poré fer / un bon cristiri” (vs. 8184-89), MiP anota i defineix els mots composts, Aigua-sal (FE0727) i Peucrist (FE0728): “L’ayguasal és la salmorra (cast. salmuera); serveix com a laxant, en forma de clíster” i “El peucrist o cinch-en-rama és una planta de les rosàcies que s’emplea medicinalment en decuyt de les seves fulles”. Anota el vers “A saco strall” (v. 8329), que conté la locució adverbial A sac (FE0736), indicant que “a saco o a sac significa donar o passar a saqueig una ciutat presa d’assalt”, però sense explicar el sentit figurat que té en l’obra. 454 El fràsic de l’Espill: estat de la qüestió Interpreta que els versos “Un mart al nas / dels gebelins” (vs. 8330-35) fan referència a “una pell de marta gibelina (cast. Cebellina)”, per la qual cosa podem considerar que anota la locució nominal Marta gibel·lina (FE0738). Del passatge “Qui vol guardar / tal bestiar / (...) / no hi basten cans, / (...) / rexa, grilló, / de ull presó” (vs. 8484-94), anota el darrer vers com a “segurament, presó ab vigilància de vista”. Podem considerar que als versos “Ne viu cobrar, / presa tornar, / no menys ferrada / que d’ull mirada, / na Fortiana” (vs. 1339-43) n’hi ha una altra recurrència de la mateixa UF, que tipifiquem com a col·locació: Vigilar d’ull (FE0173). En arribar als versos “Per cos d’agulla / o portal vell / vol pas camell” (vs. 8500-02), explica: “Reminiscència de les paraules de Jesús, segons l’evangeli de S. Matheu (XIX, 24)”, identificant la locució verbal, part d’una sentència bíblica, Fer passar (qualcú) per un cos d’agulla (FE0751). Del vers “Brugina tira” (v. 8514) diu “estirar o recollir la brogina, mitjançant una de les cordes que la retenen, és considerat aquí com una feina penosa”, la qual cosa dóna lloc a recollir com a locució verbal Tirar la brogina (FE0114), amb el significat metafòric susdit. A l’altra recurrència que hi ha a l’Espill, el significat és literal i, per això, l’hem tipificada com a col·locació. Els versos “Lo molí mena / que es diu de sang” (vs. 8516-17) són anotats així: "Quan un mecanisme funciona per l’esforç de bèstia, és dit de sanch; y aquí en Roig en pondera la fatiga, suposant que fos una persona'l motor d'un molí dit de sanch". Així doncs, podem considerar ben identificada la col·locació Molí de sang (FE0755). També anota els versos “E, bufant fort / en sa fornal, / filosofal / pedra curable, / or fet potable / argent de coure” (vs. 8530-35), amb el comentari: “La pedra filosofal, ab la que’s podria obtenir la transmutació dels metalls en or”, que identifica la locució nominal Pedra filosofal (FE0759). 455 Capítol 4 Al vers “Gran os ha a roure” (v. 8536), que intertextualitza la locució nominal Tenir un os a roure (FE0762), posa la nota següent: “El Ms. diu gran os a roure, mes sembla evident que a representa, fosos per la sinalefa, el verb i la prep.: ha a, o sia té per roure (rosegar). Explica els versos “Vol per la coa / o per la squena / tenir morena, / anguila viva” (vs. 8538-41), dient: “Les morenes y les anguiles no tenen escates y són llisquents, de forma que’s fa molt difícil tenir-les ab les mans quan són vives”, però sense arribar a identificar i explicitar el significat metafòric de la locució verbal Voler agafar una anguila per la cua (FE0763). El topònim Port Fangós (FE0765), esmentat al vers “En Port Fangós” (v. 8554), és degudament anotat: “Port Fangós, en la desembocadura de l’Ebre”. El llarg passatge de l'Espill destinat a blasmar la menstruació de les dones (vs. 9640-9725) es clou amb els versos: “Quin caliandre / per a llong ús!” (vs. 9726-27), que en Miquel i Planas comenta així: "Exclamació irònica: l'autor qualifica de celiandre (veg. 8099*) una cosa reconegudament nociva, y pondera burlescament els efectes que produhiria usada llargament". Tanmateix, el celiandre no és una planta nociva, sinó tot el contrari, com ell mateix posa de manifest en la seva nota al vers 8099, per la qual cosa, cal entendre que s'hi ha triat aquesta llavor només per fer possible la rima amb "Alexandre" (v. 9725) i que el significat de la fórmula expressiva Quin celiandre per a llong ús! (FE0802) és, si fa no fa, ‘quina llavor que ens ha caigut a sobre i, a més, per sempre!’. Seguint Chabàs sense citar-lo, anota la locució adverbial Et alias (v. 9792; FE0807) com a “frase llatina equivalent a lo altre”. Als versos “Escac pel roc / tens per la dona; / sus mat te dóna” (vs. 999698), comenta: “La primera frase indica, ab referència al joch d’escachs, que un jugador fa a l’altre escach, ab intenció de péndre-li un roch o torre. (...) En quant al sus mat és l’escach final”. Tanmateix, no hi explicita el sentit figurat de les 456 El fràsic de l’Espill: estat de la qüestió dues locucions verbals Donar escac pel roc (FE0814) i Donar sus i mat (FE0815). Detecta la locució continguda als versos “Puis soriguer / te saben fer” (vs. 9999-10000), amb aquest comentari: "El soriguer o xoriguer (cast. cernícalo) és una au de rapinya; emperò, tant en cat. com en cast., el dit nom s’aplica al home grosser y ignorant. “Fer-lo a un soriguer” és burlar-lo o posar-lo en ridícol". Així doncs, identifica plenament la locució verbal Fer xoriguer (a algú) (FE0816). El proverbi Les afaitades són, de dia, dones; i de nit, mones (FE0818), evocat als versos “Un vell monet / o cerronet, / tot cap i cames” (vs. 10035-37), és justament anotat com a adagi, citant el que recull Oleguer Miró, Aforística Mèdica, p. 386: "Les afeytades (o sia, les que's posen afeyts) són dones de dia y de nit són mones". En comentar els versos: “Com dix Sent Pau: / més val casar / que no cremar” (vs. 10184-86), documenta puntualment l'apotegma en la primera epístola Als Corintis (VII.9): “Melius est nubi quan uri”, que en català pot tenir com a forma canònica l’encunyada a l’Espill: Val més casar que no cremar (FE0826). Per al topònim Camp de Damasc (v. 10297; FE0832), MiP reprodueix i cita Chabàs. Del vers “E dix: ‘crexeu’” (v. 10933) diu que fa referència al “precepte divinal de què parla’l Gènesi, I, 28”, i esmenta una de les altres recurrències que n’hi ha, a l’Espill, d’aquesta sentència bíblica, Creixeu i multipliqueu-vos (FE0425), i també les cita a l’entrada apotegma del Repertori. Seguint Chabàs, dels sintagmes nominals que van a continuació dels versos “Fon figurada / e profetada / en profecies, / per Isaïes / e tots profetes, / per ella fetes” (vs. 11249-54), com ara Arca de Noè (FE0877), Escala de Jacob 457 Capítol 4 (FE0878), Vel del Temple (FE0879), Terrassa d’or (FE0880), Verga d’Aaron (FE0881), Conca del ros de Gedeon (FE0882), Carro d’Elies (FE0883), Peix de Tobies (FE0884), Torre de David (FE0885), Bresca de Samsó (FE0886), Argila d’Iram (FE0887), Gavarrer en flames (FE0889), en dóna les referències corresponents. Del vers “D’aram la serp” (v. 11446), que conté una variant de la unitat estilística configurada com a sintagma nominal Serp de coure (FE0894), es limita a anotar: “La serp de coure (aram) construhida per Moysés (Veg. 12473)”. En la nota al vers 12473, afegeix: “Referència al cap. XXI, vs. 6-9 del llibre dels Nombres: Moysès feu una serp d’aram y la colocà dalt d’un fust, y si algú era mossegat [per les altres serps enviades per Jehovà com a càstich], mirava la serp d’aram y era salvat”. En comentar els versos “Los quatre perns / llatins doctors” (vs. 1191213), amb la col·locació Els quatre doctors (FE0906), els identifica: “Aquests quatre anomenats perns o puntals de la Església llatina són els Pares de la Església y Doctors Sant Ambrós, Sant Agustí, Sant Geroni y Sant Bonaventura”. Del vers “Fes-hi mallada” (v. 12791) n'anota el sentit figurat de la col·locació Fer mallada (FE0969), 'aturar-se, fer estació'. Als versos “Llarga talada, / llobacejada, / sens morgonar / ni escanyotar” (vs. 13411-14) i “E suaran / en les cavades, / no fent llobades” (vs. 14518-20), identifica la col·locació Fer llobades (FE1000), ‘deixar trossos de terra sense treballar’. De la col·locació Els cinc volums (v. 13581; FE1006) explica que és la “manera vulgar, usada per l’autor, per a designar el Pentateuch que, com és sabut, conté els cinch llibres primers de l’Antich Testament”. 458 El fràsic de l’Espill: estat de la qüestió En comentar els versos “Qui ab oró / s’aparella / e va ab cistella, / cedaç, garbell / o xic vexell / de l’aigua pendre, / bé deu rependre / si’s mor de set” (vs. 14766-73), diu: "Hi ha en català un adagi que diu: Amor d'infant, aygua en cistella, hont s'expressa una idea concordant". Hagués estat més correcte retreure-hi el proverbi coetani Amor de donzella, aigua en cistella, que es troba citat a les cobles de Romeu Llull i a l'obra Refranys rimats, totes de la fi del segle XV, així com relacionar els versos susdits amb altres dos passatges de l'Espill (versos 7838-39 i 8537), on es fa referència a la locució verbal Prendre aigua en cistella (FE0690), continguda al proverbi mencionat. Del vers “Té martellada" (v. 14815) anota: "és dit per metàfora y val com rebre o obtenir repulsa. A Catalunya és corrent la frase picar els dits, aplicada a la persona atrevida o tafanera a la qual se li infligeix escarment per tal motiu, (Cfr. el cast. dar palmetazo)", la qual cosa identifica la locució verbal Tenir martellada (FE1058). Del vers "De roba muda” (v. 14997) en dóna el sentit figurat: "vol dir: cambia de com has estat fins avuy", identificant així la col·locació Mudar de roba (FE0943). En arribar als versos “E com trobà / Sent Agostí / aquell fadrí / riba la mar, / volent buidar / l’aigua en un clot” (vs. 15478-83), documenta l’anècdota de sant Agustí que dóna lloc a l’apotegma Això és com voler buidar la mar en un clot d’arena (FE0754), però no els relaciona amb l’altre passatge de l’Espill on també s’hi fa referència: “A cullerades / tota la mar / vol mesurar / en clot la buida” (vs. 8506-09). En arribar als versos: “Ans peus estendre / que muller pendre” (vs. 15587-88), fa l'anotació següent: "Per imatge de morir. Cfr. ab la frase castellana alargar la pata, molt familiar, si bé força expressiva". Així doncs, identifica la locució verbal Estendre els peus (FE1080). 459 Capítol 4 Als versos “Cert fui a l’eli / de cansament” (vs. 15696-97) no hi reconeix la locució adverbial A l’eli (FE1086), ‘apunt de desmaiar-se o de morir’, i en fa una lectura equivocada: “Aleli, vocable forjat per necessitats de la rima; alelat, retut, per rahó de la gran fadiga del tan llarch camí a peu”. Els versos “Tals dos contraris / exemples varis, / clares semblances / e concordances, / los manifesten, / més los assesten / que l’alt volar” (vs. 1625763) els comenta així: "Explanació de l’aforisme escolàstic: Opposita iuxta se posita magis elucescunt. Diu, doncs, el poeta que la proba per oposició és més sòlida y clara que la que pot donar-se per alta lucubració, que l'alt volar”, per la qual cosa cal consignar que identifica l’apotegma d’Aristòtil Els contraris, junts, es manifesten millor (FE1110). Aquests més de 150 casos mostren que Miquel i Planas, tot i no servar un punt de vista específicament fraseològic a l'hora de realitzar la seva edició crítica de l'Espill, va saber identificar-hi un nombre considerable d’unitats fràsiques, normalment sense anomenar-les ni tipificar-les com a tals. Moltes altres les va passar per alt i, entre aquestes, un bon nombre de proverbis, als quals no va dedicar cap anotació. És clar que el fet de no anotar proverbis com ara L'experiència és la mare de la ciència, Una oroneta no fa estiu, Entre els cecs, el tort és el rei, No és tan brau el lleó com el pinten, etc. no era perquè no els hi va detectar sinó perquè, dintre del seu objectiu d’aclarir els passatges obscurs de l’obra, degué considerar que la lliçó d'aquests proverbis era ben coneguda. Amb tot, no sempre va seguir aquest criteri, ja que va anotar altres UFs ben populars, com Córrer la Seca, la Meca i la vall d’Andorra o El gat escaldat tem l’aigua tèbia. Altres proverbis li van passar desapercebuts per desconeguts i, en algun cas, això ha provocat que s'hagi fet una dolenta interpretació/puntuació del text, com ja s’ha vist. D'altra banda, també cal anotar un punt d'incoherència en el fet que, per un cantó, puntualitza la font bíblica d'alguns versos (com, per exemple: “Llum jus l’almut / ell vol posar”, “Perles sembrar / als porcs davant”, “Per cos d’agulla / o portal vell / vol pas camell”, etc.) i, per un altre, no n'hi fa menció (com és el 460 El fràsic de l’Espill: estat de la qüestió cas de: “Llur vana via / no es pot trobar; / ans en la mar, / on és passada / nau aviada, / se trobaria, / e es mostraria / alt senderola / per lla on vola / l’ocell en l’aire”, “Sacerdots llecs, / guiadors cecs: / si cec orb guia / erren la via, / caen abdós / dins en lo fos”, “No has tu llest: / hom, de parents, / pot haver béns; / bona muller / no es pot haver / sinó de Déu?”, etc.). Com a resum, a més de les anotacions de proverbis i de sentències bíbliques, cal assenyalar que les notes de Miquel i Planas són veritablement importants per atènyer la significació de moltes col·locacions i locucions, les quals solen presentar, per al fraseòleg, una major dificultat d'identificació i documentació. 4.6. Diccionari Català-Valencià-Balear (1926-62), d’A. M. Alcover i F. B. Moll Al Diccionari Català-Valencià-Balear, Antoni Maria Alcover (1862-1932) i Francesc de Borja Moll (1903-1991), sense oblidar Manuel Sanchis Guarner (1911-1981) i altres col·laboradors, realitzaren un notabilíssim buidatge fràsic de l'Espill, especialment pel que fa a col·locacions i locucions. Això és el que es pot deduir en consultar, al DCVB, els termes presents en les unitats fràsiques de l'Espill; tanmateix, la informació sobre l'abast real del ressò fràsic de l'Espill en DCVB és forçosament incompleta, ja que DCVB no serva un criteri únic ni quant a l'elecció del mot d'entrada al diccionari ni quant al tractament que dóna a la unitat fràsica dins el desenvolupament de l'article. Hi pot passar que no es trobi la unitat fràsica pel mot que hom hi considera clau, però que figuri en una altra entrada, o que aparegui en les dues entrades, fins i tot amb definicions un xic diferents, o que una locució aparegui al cos de l’article i no a l'apartat LOC., que sol figurar a la fi de l’article, abans de l’apartat REFR. A continuació, fem una descripció del buidatge fràsic de l’Espill realitzat a DCVB, amb les valoracions pertinents. 461 Capítol 4 4.6.1. Col·locacions De les 332 col·locacions contingudes a l’Espill, inventariades a la nostra base de dades, DCVB n’anota 184, les quals apareixen generalment consignades al cos dels articles, destacades en lletra cursiva, amb explicació del significat. D’aquestes 184, n’hi ha 62 que van acompanyades de la citació de l’Espill, mentre que en 122 ocasions no s’hi cita l’Espill com a documentació il·lustradora de la col·locació anotada. Entre les 62, n’hi ha algunes que són extretes únicament de l’Espill, sense cap més referència, de manera que la definició s’hi formula a partir del significat deduïble de l’Espill. Vegem-ne alguns exemples, de les 62, on es citen els versos de l’Espill que les contenen i les definicions que en dóna DCVB. DCVB anota Girar en redó (FE0032), ‘girar fent mitja volta’ (DCVB, rodó), i cita els versos “Mouen cantons / girant redons” (vs. 199-200), a més d’altres recurrències concordants en altres obres. A l’Espill n’hi ha una altra inserció concordant: “Voltà’s redona: / com lo peix féu / qui lo fill seu / en l’aigua llança, / mai s’hi atança / ne pus se’n cura” (vs. 5062-67). DCVB consigna Sentir de nas (FE0036), ‘sospitar, adonar-se, endevinar les coses’ (DCVB, nas), i cita la inserció a l’Espill, que reproduïm amb un cotext més ampli: “E tot lo jorn / roden entorn / del cremalló, / com papalló: / fins que s’hi cremen / perills no temen; / sentints de nas, / on se té pas / com cans s’apleguen” (vs. 201-09). La definició que dóna descriu el sentit idiomàtic de l’expressió (que, en aquest cas, caldria considerar-la locució), derivat del fet d’haver lligat, en la transcripció que en fa DCVB, el vers 206 al 207, però el manuscrit deixa clar que el vers 206 pertany a l’oració anterior i, doncs, el sentit que té a l’Espill és literal. Tanmateix, la recurrència que hi ha a Lo procés de les olives, també citada per DCVB, és metafòrica. DCVB recull Noves rimades (FE0088), ‘en la poesia provençal i catalana antiga, composició versificada sense forma estròfica i amb els versos rimant de dos en dos’ (DCVB, rimar), i cita l’Espill i Lo Somni. 462 El fràsic de l’Espill: estat de la qüestió DCVB fa constar Dur dol (FE0108), ‘anar vestit de negre en senyal d’aflicció per mort d’algú’ (DCVB, dol), i cita els versos “Mai se dolia / ni duia dol / si qualsevol / dels meus moria” (vs. 4442-45), a més d’altres textos. A l’Espill n’hi ha altres tres recurrències concordants: “E, poblicat / lo testament, / de continent / me renegà: / no m’abrigà / de res de dol” (vs. 852-57), “Vestir no ho vol, / diu que du dol” (vs. 2079-80) i “De dol vestir / no me’n volguí: / poc me’n dolguí” (vs. 6372-74). DCVB anota Cap de guaites (FE0115), ‘caporal dels homes encarregats del servei de vigilància, en les hosts i ciutats antigues’ (DCVB, cap), tot citant “Bergant al grau / te poràs fer; / o llanterner / de cap de guaites” (vs. 880-03). DCVB incorpora Tenir-se per dit (FE0119), ‘tenir present que ens han dit o advertit una cosa, o que l’hem entesa’ (DCVB, tenir) i ‘creure amb seguretat, considerar segur’ (DCVB, dit), i cita el vers “Tin-t’ho per dit” (v. 906), a més d’altres recurrències concordants en altres obres. A l’Espill, encara n’hi ha un parell més d’insercions d’aquesta col·locació: “Si et tens per dit / ton foll delit...” (vs. 6817-18) i “Si mal dit he, / no ben rescrit, / he ho per no dit” (vs. 16326-28). DCVB recull Tirar camí (FE0123), ‘prendre i seguir una direcció, un camí; dirigir-se a un lloc determinat’ (DCVB, tirar), ‘dirigir-se a un lloc determinat’ (DCVB, camí), i cita els versos: “Tirí camí / fora el portal, / vers l’espital / d’en Clapés dit” (vs. 920-23), a més d’altres recurrències concordants en altres obres. A l’Espill també n’hi ha més referències: “Aquí prenguí / camí francès” (vs. 1284-85), “Tirant camí” (v. 1884), “Pensí d’anar-hi / camí tirant” (vs. 317273) i “Tirí camí: / fui a Terol” (vs. 3824-25). DCVB inclou Prendre’s a riure (FE0368), ‘començar a riure’ (DCVB, riure), i la documenta només a l’Espill: “Prengui’m a riure / com les oí” (vs. 3374-75), per bé que la col·locació és molt usual i es troba en obres de Francesc de la Via, Bernat i Metge i, moltes vegades, al Tirant. 463 Capítol 4 DCVB anota Anar en foll (FE0776), que defineix com ‘obrar inconsideradament, contra raó’ (DCVB, foll), a partir de l’Espill com a única font d’informació: “Anant en foll, / estropeçant / e molt usant / amprar la clau / --lo que bé els plau--, / sovint avorten” (vs. 8910-15). I així successivament, amb paràgrafs de l’estil dels anteriors, podríem recórrer i presentar la totalitat de les 62 col·locacions que són citades per DCVB com a inserides a l’Espill. D’altra banda, entre les col·locacions que nosaltres hem detectat a l’Espill i que DCVB no anota, cal dir que, en bastants ocasions, DCVB cita els versos de l’Espill que les contenen però no ho fa amb una perspectiva fràsica sinó estrictament lèxica, com a text que exemplifica l’ús d’alguns dels termes que figuren a la col·locació. Això ens reafirma en el fet que els autors de DCVB van tenir sensibilitat respecte a determinades unitats lèxiques de l’Espill però no van saber veure-hi les unitats fràsiques de què formaven part. Vegem-ne alguns exemples. No s’hi reporta la col·locació Prendre partit (FE0118), ‘decidir-se per alguna cosa, optar’ (def. pròpia), però s’hi citen els versos “Aquella nit / pres bell partit: / matà son pare” (vs. 1407-09), com a documentació del terme partit (DCVB, partit). No s’hi recull la col·locació Mala dita (FE0198), ‘informació difamatòria’ (def. pròpia), però s’hi citen els versos “Per mala dita / ella fon presa” (vs. 159899), com a documentació del terme dita, ‘acte i efecte de dir; allò que es diu, especialment per expressar una opinió o decisió’ (DCVB, dita). S’hi cita l’Espill: “A ton marit, / si tu no el venç / en lo començ / essent novici, / tost pendrà vici, / dar-t’ha faena, / viuràs ab pena” (vs. 6228-34) com a exemple del terme faena, en l’article feina, sota l’accepció ‘allò que es fa penosament; esforç, fatiga’ (DCVB, feina). Tanmateix, per una banda, s’hi anota Donar feina amb significat literal: ‘encarregar a calcú un treball determinat’ i, d’altra, s’hi registra Donar més faena que (una onça de cucs, un bou solt...), 464 El fràsic de l’Espill: estat de la qüestió amb la definició ‘causar molts treballs o molèsties’, que és la que escau a la col·locació inserida a l’Espill: Donar faena (FE0581). No s’hi anota com a unitat fràsica la col·locació Prendre tema (FE0589), ‘obsessionar-se, seguir una idea fixa’ (def. pròpia, a partir de DCVB), el significat metafòric de la qual depèn del del terme tema, que ja té aquesta accepció: ‘idea fixa, obsessionant; insistència en una idea o propòsit’ (DCVB, tema). Tanmateix, DCVB no va més enllà de la unitat lèxica, tot i que tant la recurrència del mot tema a l’Espill com la d’uns versos d’Ausiàs March, que també hi són reportats per DCVB, es resolen amb el verb prendre, la qual cosa indueix a pensar en la col·locació Prendre tema susdita. 4.6.2. Locucions De les 418 locucions contingudes a l’Espill, inventariades a la nostra base de dades, DCVB n’anota 245, les quals apareixen consignades al cos dels articles, destacades en lletra cursiva, o a la fi d’aquests, en l’apartat indicat amb l’abreviatura LOC. Generalment, s’hi aporta la definició. D’aquestes 245, n’hi ha 78 que van acompanyades de la citació de l’Espill, mentre que en 167 ocasions no s’hi cita l’Espill com a documentació il·lustradora de la locució anotada. Entre les 78, n’hi ha algunes que són extretes únicament de l’Espill, sense cap més referència, de manera que la definició s’hi ha formulat a partir del significat deduïble de l’Espill. Vegem-ne alguns exemples, de les 78, on es citen els versos de l’Espill que les contenen i les definicions que en dóna DCVB. DCVB anota A caplleuta (FE0024), ‘amb fiança’ (DCVB, caplleuta), i cita l’Espill: “Que a caplleuta / soplic, exhorte, / lo que reporte / e tinc emprès / sia remès” (vs. 144-48). També n’hi ha una menció concordant a Lo somni de Joan Joan. DCVB recull Antic de dies (FE0026) i la defineix com ‘vell, d’edat avançada’ (DCVB, dia), citant l’Espill: “Prou envellit, / antic de dies” (vs. 174-75) i altres obres. 465 Capítol 4 DCVB incorpora Anar de pic en sola (FE035) i la defineix com ‘anar per mal camí, portar mala conducta’ (DCVB, pic), a partir únicament dels versos de l’Espill: “Dels qui son dan / cerquen, e van / de pic en sola” (vs. 313-15). Podem considerar que presenta una certa equivalència, no només semàntica, amb la locució espanyola De picos pardos, que Maria Moliner defineix com ‘de juerga’ (DUE, pico). DCVB consigna En suma (FE0052), ‘en resum, en substància’ (DCVB, suma), i cita les dues recurrències de l’Espill: “Narrant en suma” (v. 404) i “Diré-ho en sumes” (v. 9094), així com altres recurrències a la Crònica de Muntaner i Lo somni de Metge. A partir dels versos “Pres lo marit, / saber treballen, / prim l’escandallen, / fan-li procés / per a quant és” (vs. 506-10), DCVB dóna el significat metafòric del terme escandallar, ‘calcular el preu, la vàlua d’una persona’ (DCVB, escandallar), per bé que considerem més acurat dir-ne ‘esbrinar i fer públics els aspectes negatius de la vida privada d’algú’ (def. pròpia), d’acord amb l’us habitual de la locució Treure l’escandall (a algú) (FE0060), recollida oralment a Beneixama. DCVB anota Més que més (FE0064), ‘sobretot, amb més motiu’ (DCVB, més), citant l’Espill: “E més que més / si les complau” (vs. 520-21) i altres obres. A l’Espill, n’hi ha una altra recurrència: “E més que més, / si vol crieu / lo que parreu” (vs. 6010-12). DCVB inclou Entre tant (FE0075), ‘durant aquest temps’ (DCVB, tant), i cita l’Espill: “Elles sos tractes / entre tant cloen” (vs. 555-56), on encara n’hi ha una altra inserció: “En l’entretant, / Josef, baró, / decurió / e noble, nat / en la ciutat / Arimatia” (vs.14214-19). DCVB recull explícitament com a locució, amb la marca d’antiga, A fil per pua (FE0087), definint-la com ‘a poc a poc, amb molta mesura’, a partir de la 466 El fràsic de l’Espill: estat de la qüestió citació de l’Espill: “Hauré ordir, / puix me n’empatx, / aquest meu scaig / de parlament, / curt, flac, fallent, / a fil per pua; / la forja sua, / stil e balanç...” (vs. 672-79). DCVB anota A guisa (d’algú) (FE0112), ‘a l’albir, al gust (d’algú)’ (DCVB, guisa), i cita un text de Ramon Llull i la primera recurrència de l’Espill: “Dix: A ta guisa / ves on te vulles” (vs. 872-73), on n’hi ha altres dues: “Filla sens mare, / feta a sa guisa” (vs. 2202-03) i “E del seu cap / fer-n’he ma guisa” (vs. 3902-03). A partir de la citació de l’Espill: “Que féu son fill / hom femení, / fet d’alfaní / e d’orelletes, / sucre, casquetes, / e viciat” (vs. 1010-15) i d’un “noi de sucre” de Joaquim Ruyra, DCVB anota De sucre (FE0131) i la defineix com ‘delicat, massa fi, mancat de vigor’ (DCVB, sucre). DCVB recull A lloure (FE0132), ‘en llibertat, sense subjecció’ (DCVB, lloure), i cita l’Espill: “Que féu son fill / hom femení, / fet d’alfaní / e d’orelletes, / sucre, casquetes, / e viciat, / tot malcriat, / fet a son lloure” (vs. 1010-17), així com altres textos. DCVB anota Ausades (FE0137), ‘certament, en veritat’ (DCVB, ausades), i cita, a més d’altres obres, les dues primeres recurrències que n’hi ha a l’EspillI: “Ab sa correja / (...) / la squena ausades / bé li cascà” (vs. 105863) i “Jo dic ausades / del que hi restava, / que bé es pagava / de cada andana / cert na Farfana, / sa banyadora” (vs. 2692-97); la tercera és: “Lo món ausades / cercar poríeu, / no trobaríeu / més fes per vós” (vs. 4242-45). DCVB incorpora Mirar de mal ull (FE0141), ‘tenir malvolença, mirar algú o alguna cosa amb aversió’ (DCVB, ull), i cita l’Espill: “Ans me mirà / fort de mal ull” (vs. 1092-93). De Pa de noces (FE0147), DCVB cita una recurrència als Sermons de fra Vicent Ferrer: “Ans que’l pa de les noces no serà menjat, los mil florins ja seran gastats” i la de l’Espill: “Ella es cuidà / tostemps duràs / lo gai solaç / e pa 467 Capítol 4 de noces” (vs. 1158-61), tot donant-ne dues definicions: ‘el primer temps que segueix al casament’ (DCVB, noces) i ‘els obsequis i tracte amorós que es fan els casats de poc’ (DCVB, pa). DCVB anota Ni un punt ni una hora (FE0176), ‘en cap moment’ (DCVB, hora), i cita l’Espill: “Un punt ne hora / nunca cessant” (vs. 1362-63). DCVB consigna Cruixir les dents (FE0220), ‘es diu principalment en el sentit de fer amb la boca manifestacions de ràbia’ (DCVB, cruixir), ‘batre les unes contra les altres per tremolor de fred, de por o altra convulsió’ (DCVB, dent), i cita l’Espill: “Anava en part / les dents croxint” (vs. 1926-27), a més d’altres obres. DCVB recull Arronsar el nas (FE0229), ‘fer un moviment amb la cara per demostrar disgust o irritació’ (DCVB, arronsar), i cita l’Espill: “Arrunça el nas, / cabotejant / e morrejant” (vs. 2074-76), així com Lo Somni i la Vita Christi, on figura la variant Arronsar les celles. DCVB inclou Ple de vent (FE0246), ‘denota vanitat, buidor espiritual’ (DCVB, vent), i cita l’Espill: “Plena de vent / e mal nodrida” (vs. 2198-99). DCVB ressenya Costar el pebre o Costar del pebre, ‘costar molt, ésser molt car’ (DCVB, pebre), i cita l’Espill, amb una errada de transcripció: “Costà’m bé’l pebre” (v. 4962), així com un altre text modern de Pere d’Alcàntera Penya: “M’havia costat del pebre”. De fet, la locució genuïna cal encunyar-la com Costar pel pebre (FE0489), que és com apareix inserida a l’Espill: “Fiu matrimoni; / volguí-la rebre: / costà’m pel pebre, / errí mos comptes” (vs. 496063) i com podem confirmar, encara avui, amb informadors orals de Beneixama. DCVB enuncia Fer tala (FE0620), amb la definició ‘causar destrucció o dany dins terreny d’altri’ (DCVB, tala), i cita l’Espill: “Qui vol guardar / tal bestiar / de no fer tales” (vs. 8483-85), a més de sengles documents de 1330 i 1428. A l’Espill n’hi ha altres dues recurrències: “Que menys fa tala” (v. 6671), “Puis llet 468 El fràsic de l’Espill: estat de la qüestió no tenen, / per què ho emprenen / fer semblant tala?” (vs. 9173-75). També apareix a Lo Passi en cobles i Lo procés de les olives. I així successivament, amb paràgrafs de l’estil dels anteriors, podríem recórrer i presentar la totalitat de les 78 locucions que són citades a DCVB com a inserides a l’Espill. D’altra banda, entre les locucions que nosaltres hem detectat a l’Espill i que DCVB no anota, cal dir que, en bastants ocasions, DCVB cita els versos de l’Espill que les contenen però no ho fa amb una perspectiva fràsica sinó estrictament lèxica, com a text que exemplifica l’ús d’alguns dels termes que figuren a la locució. Això ens reafirma en el fet que la perspectiva dels autors de DCVB era fonamentalment lèxica i, secundàriament, fràsica. Vegem-ne alguns exemples. No s’hi anota la locució verbal comparativa Sibil·lar com les cigales (FE0027), ‘fer un soroll estrident i continuat amb la veu’ (def. pròpia), però s’hi citen els versos “Qui, com ocells, / passen txillant / e sibil·lant / com les cigales” (vs. 188-91), com a documentació del terme cigala, després de l’observació següent: “La gent diu que aquest insecte mor rebentat de tant de cantar” (DCVB, cigala). No s’hi recull la locució verbal Fer tenir el cresol sense llum (FE0069), ‘tractar algú com a beneit i dominat’ (def. pròpia), però s’hi citen els versos “Sens llum cresol / li fan tenir” (vs. 530-31), com a exemple del mot gresol, ‘llum de ganxo, compost essencialment de dos platets de metall posats un dins l’altre, el superior dels quals es llevadís i conté l’oli i el ble (Tortosa, País Valencià)’ (DCVB, gresol). No s’hi inclou la locució verbal Treure el flabiol sense cera (FE0109), ‘romandre pobre i desemparat’ (def. pròpia), però s’hi citen els versos “Lo flaviol / traguí sens cera” (vs. 858-59), com a documentació literària del terme flabiol (DCVB, flabiol). 469 Capítol 4 No s’hi anota la locució adjectival Fondo com (un) pou (FE0203), ‘molt profund’ (Gonzàlvez), però s’hi citen els versos “Les dones falses, / en un clot tou / fondo com pou, / descarnats ossos, / cames e toços, / allí els metien” (vs. 1708-13), com a documentació del mot fondo (DCVB, fondo), tot i que també cita, amb intenció únicament lèxica, la variant fràsica que figura Al Tirant: “Féu fer molts clots fondos a manera de pous” (cap. 24). D’altra banda, l’associació lèxica entre fondo i pou es troba, així mateix, a la resposta de Corella del certamen Obres o trobes en lahors de la verge Maria: “Qu’en Nazaret se mostra lo pou fondo” i a la Vita Christi: “Vós no teniu res ab què poar e lo pou és molt fondo” (cap. 124). No s’hi consigna la locució verbal Beure’s les adives (FE0234), ‘beure's la supuració d'una inflamació de la gola; metafòricament, haver-se equivocat o deixat enredar i haver-ne de suportar les conseqüències amargues’ (def. pròpia), però s’hi citen els versos “Haguí'm begut / ja les adives / a mi nocives / al cos i bossa” (vs. 2128-31), com a exemple d’ús del mot adives (DCVB, adives). Tanmateix, la citació, en aquest cas, va destinada a aclarir “el sentit de frases com les següents”, les quals són el fragment susdit de l’Espill i aquest altre d’un poema d’Arnau d’Erill: “Tu est dret mul, per ço’t beus les adives”, on també s’intertextualitza la locució. No s’hi ressenya la locució verbal Pixar-se a les sabates (FE0305), ‘ser un vell senil’ (def. pròpia), però s’hi citen els versos “Vós ja us pixau / en la sabata” (vs. 2740-41), com a il·lustració de l’entrada pixar, ‘evacuar l’orina’ (DCVB, pixar). No s’hi inclou la locució adverbial Per molts (o bons) respectes (FE0488), ‘per moltes (o bones) raons’ (def. pròpia), i cita els versos “Ben agradable / per molts respectes” (vs. 4952-53), com a exemple d’una accepció del mot respecte (DCVB, respecte). A l’Espill també hi és: “Déu ho remès, / per bons respectes, / mudant efectes, / no mudant-se ell / ni el llur consell” (vs. 7600-04). 470 El fràsic de l’Espill: estat de la qüestió 4.6.3. Fórmules De les 41 fórmules usades a l’Espill, segons el nostre inventari, DCVB n’anota 16, consignades al cos dels articles en lletra cursiva i seguides de la dfinició corresponent. D’aquestes 16, n’hi ha 8 que van acompanyades de la citació de l’Espill i altres 8 on no s’hi cita l’Espill com a documentació il·lustradora de la fórmula anotada. Vegem alguns exemples, entre les 8 primeres. N’hi ha una de la qual no s’hi aporta cap altra referència, de manera que la definició que s’hi dóna depèn únicament de la inserció a l’Espill, però la definició no és bona. Es tracta de la fórmula assertiva Una i mala (FE0243), per a la qual DCVB repeteix la definició incorrecta, com ja hem vist, donada per Chabàs i assumida per Miquel i Planas. S’hi anota la fórmula expressiva Per ma fe! (FE0237), definida com ‘fórmula de jurament o d’afirmació rotunda i emfàtica, equivalent a en tota veritat’ (DCVB, fe), i s’hi cita la primera recurrències que n’hi ha a l’Espill: “Oi, per ma fe, / no plor per res” (vs. 2146-47); les altres dues són: “Crec, per ma fe, / tot ho llançava” (vs.2974-75) i “Millor venguda / e més amada, / d’ell acceptada / fuí, per ma fe!” (vs. 4348-51). S’hi recull la fórmula expressiva E com! (FE0302), que ‘serveix com a exclamació per a expressar gran sorpresa i sovint oposició a allò mateix que han dit’ (DCVB, com), i s’hi cita l’Espill: “Un bon matí / ella partí / ab lo bon prom / --temprat, e com!-- / de Natzaret” (vs. 11392-96), així com altres obres. S’hi consigna la fórmula de condol Bon pos tinga (FE0437), que ‘es diu després d’anomenar una persona difunta’ (DCVB, pos), i s’hi cita la segona recurrència de l’Espill: “Fon, en mal guany, / fora sagrat / tost soterrat / aquell son cos. / Haja-hi mal pos” (vs. 4900-04); l’altra menció és: “Deia, rallava: / “Paraís haja, / en bon pos vaja / mon mort marit!”” (vs. 4326-29). 471 Capítol 4 Com s’esdevé també en les col·locacions i les locucions, n’hi ha vegades que DCVB cita l’Espill per il·lustrar l’ús i la significació d’algun terme contingut en alguna fórmula, però no anota la fórmula. Altres vegades (vuit, com ja hem dit), anota la fórmula però no cita l’Espill. 4.6.4. Parèmies Al DCVB hi ha una gran compilació de proverbis, fruit sobretot de treballs de camp amb indicació de la procedència, més que no pas de buidatges literaris. Apareixen agrupats al final de les entrades del(s) mot(s) significatiu(s) dels proverbis, sota la rúbrica REFR. Eventualment, s’hi n’inclouen definicions. Dels 67 proverbis diferents indexats a l’Espill, DCVB n’anota, amb la mateixa codificació o amb una de variant, 39 i en dóna la definició o significat de 19. D’aquests 39, només cita com a presents a l’Espill, amb la reproducció dels versos corresponents, els tres proverbis següents: Qui espines sembra, descalç no vaja (DCVB, sembrar; FE0381), Qui calla, atorga (DCVB, callar; FE0838) i Gat escaldat tem l’aigua tèbia (DCVB, gat; FE0610), tot donant la definició d’aquest darrer: ‘Vol dir que les persones que han sofert un dany, solen estar atentes a evitar-ne d’altres, encara que no siguin tan greus’. Així doncs, constatem que la informació que proporciona DCVB sobre els proverbis inserits a l’Espill és molt escassa. De les 19 sentències bíbliques indexades al nostre inventari com a presents a l’Espill, 16 no són mencionades en absolut a DCVB, dues són citades dins els apartats REFR., sense fer-hi cap referència a l’Espill: Se fa tot el que Déu vol (DCVB, Déu; FE0595) i De bon arbre surt bon fruit (DCVB, arbre; FE0573), i només en un cas se citen uns versos de l’Espill: “Llum jus l’almut / ell vol posar” (vs. 7982-83), però adduint-los com a exemple lèxic del terme almud, no com a exemple fràsic. La resta de parèmies que hem identificat a l’Espill (4 apotegmes, 3 màximes jurídiques i 1 aforisme mèdic) no són consignades a DCVB. 472 El fràsic de l’Espill: estat de la qüestió Com a resum valoratiu de la presència a DCVB d’UFs inserides a l’Espill, podem dir que DCVB va detectar i anotar un nombre considerable de col·locacions i locucions, amb les definicions corresponents, però que aquest nombre encara hauria estat major: a) si s’hi hagués citat l’Espill en aquells casos en què s’hi anota la unitat fràsica però no s’hi cita l’Espill, potser perquè ja s’hi citaven altres textos que la contenien; b) si els autors de DCVB haguessin tingut encara més consciència i sensibilitat fràsiques que la que manifesten amb llur notable inventari fràsic. Quant a les parèmies de l’Espill, l’aportació de DCVB és molt pobra. 4.7. Edició de l’Espejo, prosificació en espanyol de l’Espill (1936-42), de R. Miquel i Planas Ramon Miquel i Planas va enllestir una versió en prosa castellana de l’Espill que va ajudar molt a la comprensió de l’obra, ja que la prosificació va permetre expressar de forma convencional i planera els continguts encabits en les difícils composicions sintàctiques dels versos tetrasíl·labs rimats. A les notes d’aquesta edició, Miquel i Planas tradueix i modifica, alguna vegada, les notes de l’edició del text original català de 1928-50. 1 Les anotacions d’interès fraseològic novedoses que hi hem detectades són les següents. En relació al proverbi A cada porc li arriba son sant Martí (FE0211), la nota que deia, a l’edició de l’Espill (1928-50), “Aplicació de la dita vulgar de Castella: A cada puerco le llega su San Martín”, apareix lleugerament modificada a l’Espejo: “Proverbio: A cada puerco le llega su San Martín” (193642: 33). Així doncs, s’hi afina una mica la terminologia paremiològica i s’hi evita l’observació geogràfica. En relació a la locució verbal Estirar els estrops (FE0245), la nota que deia: “vol dir, donchs, fer de camàlich o bastaix” (1928-50: 291) es modifica 1 Encara que l’Espejo apareix el 1942 i el segon volum de l’edició de l’Espill, que conté les Notes i el Repertori, s’edita el 1950, és obvi que les notes de l’edició catalana són anteriors a les de l’edició de la versió espanyola. 473 Capítol 4 aixÍ: “indica, pues, hacer una faena basta, como la de faquín o esportillero” (1936-42: 41). Observem, doncs, que s’hi afirrma el possible caràcter idiomàtic de l’expressió, en generalitzar-ne el significat. La locució verbal Eixir de la roca (FE0250), que ja havia estat definida com ‘ésser de baixa condició’ (1928-50: 292), és ara documentada amb expressions concordants d’altres textos: “Pensa che tu non mi ricogliesti del fango” (Corbaccio) i “No·ych ha dona menys honrada que yo. No·m havets treta de çocha de roura, no!” (Lo Somni), amb el comentari: “La intención és en los tres casos la misma, y también són idénticas las situaciones que dan pie a tal forma de reconvención” (1936-42: 40). La locució verbal Córrer la Seca, la Meca i la Vall d’Andorra (FE0565), que abans havia esta esmentada com a “dita tòpica” (1928-50: 323), passa a tipificar-se com a “frase proverbial” (1936-42: 95). La prosificació dels versos "De bona casa / pren bona brasa" (vs. 626768), que contenen el proverbi De bona casa, bona brasa (FE0583) i que ja havien estat anotats com a aforisme a l’edició de 1928-50, reb una nova documentació: “Aforismo que aparece registrado, en términos casi iguales, en la compilación de Refranes o Proverbios en romance de Hernán Núñez (Lérida, 1621), p. 30” (1936-42: 97). Miquel i Planas ja s’hi preocupa, doncs, de contrastar proverbis de l’Espill amb algun compendi proverbial del segle XVI. Del proverbi aragonès Perros qui lobos caçan, lobos los matan (FE0039), no anotat a l’edició de 1928-50, diu: “En el original este dicho aforístico está ya en castellano” (1936-42: 102). No sembla encertada la traducció prosificada dels versos “I per engan / de miges dit” (vs. 6920-21): “O por medio del engaño que se llama ir a partir”, ni la nota que hi posa: “Esta forma de confabulación en el texto original es llamada de miges, esto es: de ir a medias” (1936-42: 107). DCVB, engany, defineix la col·locació Engany de mitges (FE0633) així: ‘engany que es comet 474 El fràsic de l’Espill: estat de la qüestió en un contracte de compra-venda, consistent en la depreciació fraudulenta de l’objecte venut en menys de la meitat del seu preu real’. Anota el proverbi D’una centella se fa gran foc (FE0539) a partir del refranyer d’Hernán Núñez: “De pequeña centella, gran hoguera” (Refranes de Hernán Núñez, p. 28v.); tópico de que ya antes ha hecho uso el autor” (193642: 160). Les dues referències de l’Espill són: “E són centilles / a fer gran foc” (vs. 5606-07) i “Lluquet e tea / és de txic foc / e, poc a poc, / s’encén molt gran” (vs. 10164-67). Tot seguint Chabàs, anota els versos en què Salomó fa referència al Càntic dels Càntics (vs. 11244-48; FE0876): “Sabido es que este tratado poético de Salomón integra el sagrado texto de la Biblia...” Anota com “apotegma” (1936-42: 227) la sentència bíblica Molts són els cridats i pocs els elegits (FE1043), intertextualitzada als versos “Molts són cridats, / pocs los elets” (vs. 14554-55). Subratlla que el vers “De roba muda” (v. 14997), que recull la col·locació Mudar de roba (FE0943), és una “expresíón metafórica” que ell tradueix com “cámbiate en otro hombre” (1936-42: 234). Del proverbi Una oroneta no fa estiu (FE1070), no anotat a l’edició de 1928-50, diu: “Aforismo muy divulgado: véase Celso Gomis, Zoologia popular catalana (Barcelona, 1910), p. 308” (1936-42: 239). Recorre de nou, per a documentar el proverbi Entre els cecs, el tort és el rei (FE1072), no ressenyat a l’edició de 1928-50, al compendi del Pincià, amb la nota: “Aforismo: En tierra (o casa) de ciegos el tuerto es rey (Núñez, Refranes, p. 45v.)” (1936-42: 240). Així mateix, el fragment que conté proverbi No és tan brau el lleó com el pinten (FE1095), deixat sense comentari a l’edició catalana (1928-50), és ara 475 Capítol 4 anotat així: “No es tan bravo el león como le pintan (Refranes, de Hernán Núñez, p. 73)” (1936-42: 254). En conclusió, podem dir que aquests catorze casos d’observacions fraseològiques que Miquel i Planas incorpora a la seva edició de l’Espejo, que són de diversa vàlua i condició, signifiquen un petit increment de la seva sensibilitat parèmica, ja que ha consultat el refranyer d’Hernán Núñez, per tal de poder proporcionar al lector de la versió castellana alguna referència proverbial concordant. 4.8. La vida valenciana en el siglo XV. Un eco de Jaume Roig (1963), de F. Querol En aquest llibre, Fina Querol Faus dedica un apartat al llenguatge de l’Espill (pp. 95-100), on comenta en to moralista: "Es lamentable que el poema, que se lee con cierta curiosidad, esté continuamente manchado de expresiones de malísimo gusto por lo soeces", les quals expressions no les transcriu, evidentment. D’alguns proverbis, però, se n’hi fa ressò, tot anotant-los segons la codificació castellana i amb indicació, en nota a peu de pàgina, dels versos implicats. En farem l'enumeració i el comentari. Als versos "Un mal matí / son Sent Martí / ella trobà" (vs. 1795-97), tot i ometre el vers immediatament precedent: "Porc ple de vicis" (v. 1794), identifica la presència de A todo puerco le llega su San Martín, que esmenta com a “nuestro refrán”. Dels versos “Car no és tan brau, / fer ni felló, / cert, lo lleó, / com pintat par” (vs. 16028-31), n'extreu No es tan fiero el león como lo pintan, que considera "otro aforismo muy usado todavía hoy". A partir de "Saps que lo gat / poc escaldat / tem aigua tèbea" (vs. 658587), anota El gato escaldado, del agua fría huye. 476 El fràsic de l’Espill: estat de la qüestió En no conèixer la locució verbal catalana, antiga i actual, Córrer la Seca, la Meca i la Vall d’Andorra, continguda als versos “Ha prou caçat / lo món cercant / e trespassant / per Ceca i Meca, / la vila seca / la Vall d’Andorra" (vs. 6134-39), només anota el vers "Per Ceca i Meca" (v. 6137) i n'extreu De la Ceca a la Meca, que anomena "refrán". A partir de "Com l'home tort / rei entre els cecs" (vs. 15322-23), anota En el país de los ciegos, el tuerto es el rey. A partir de "Han per indigne / en son parlar / d’ensivillar / la llur sabata” (vs. 578-81), anota Ser indigno de abrochar la hebilla del zapato, sense advertir que es tracta d'una locució i no d'un proverbi. Els versos "E fos clavilla / del fust mateix" (vs. 6424-25), tot ometent els immediatament anteriors "Sols per haver / o fill o filla" (vs. 6422-23), els relaciona amb De tal palo, tal astilla. Dels versos "Bé sap de maça / qui n'és ferit", n'anota Harto sabe del mazo quien recibió el porrazo. De "Uns mates baten / los altres maten" (vs. 699-70) i "De bona casa / pren bona brasa" (vs. 6267-68), n'extreu, respectivament, Unos baten la mata y otros matan la caza i De buena casa toma buena brasa, comentant que, tot i que no els ha sentit a dir, "se ve claramente que están usados como refrán". A partir de “Mostins e perros / qui por los cerros / los lobos caçan, / lobos los matan / a la final” (vs. 6575-79), observa que l'autor distingeix perfectament entre un proverbi valencià i un altre d'un altre origen, ja que aquest el cita com aragonès i en llenguatge original. Precedit d'un "hoy hubiera dicho", hi posa el proverbi català Tant va el canteret a la font, que al final es trenca, però li passa inadvertit el fet que aquest proverbi també és mencionat a l'Espill, en el passatge "Qui molt s'ensaja / a l'aigua anar, / ell ha llexar / lo coll o l'ansa" (vs. 3654-57). 477 Capítol 4 Els versos “L’home divisa, / en si propon, / e Déu dispon” (vs. 3904-06) i el proverbi que reflecteixen, són introduïts amb aquest comentari: "Falta anotar uno de gran sentimiento religioso y que perdura con su gran sentido de conformidad: El hombre propone y Dios dispone". Querol fa també una remarca fraseològica interessant quant a l’ús de fórmules d’inserció, en comentar que "en aquel lenguaje cotidiano se mezclaban muchas frases hechas, porque aparte de las que intercala sin avisarlo, otras veces anota que no es propia, sinó que se dice así". I en cita dos exemples, d'aquest darrer cas: "Les que filaven, / com diu la gent, / amb fus d'argent" (vs. 2826-28), d'on conclou que, a les dones resabudes que es reunien per distreure's, "probablemente (...) se les hacía semejante comparación". “Bé dix: “barbuda”; / “lluny la saluda”, / diu la referta” (vs. 4409-11), on "diu la referta" és l’expressió que Querol considera concreció del genèric "se dice así". Finalment, l’autora comenta que "Roig recurre con mucha frecuencia a la comparación y también a refranes de este tipo" i en dóna tres exemples, tot i que no són proverbis sinó dues locucions i una unitat estilística configurada com a sintagma verbal: “Més que el penell / les muda el vent” (vs. 620-21), amb l'equivalència castellana de Ser tan variable como una veleta. "Com pagó vell / mirant-se bell, / roda ben alta, / dels peus sa falta / nunca mirant” (vs. 2327-31), amb l'explicació següent: "hablando de la presunción femenina, le hace el clásico paralelo con el pavo real, que se pavonea hermoso abriendo la cola y no repara en sus horrendos pies". 478 El fràsic de l’Espill: estat de la qüestió "Menys que una figa" (v. 2928), amb l'equivalència castellana Importar menos que una higa. En resum, tot i algunes mancances en la identificació i catalogació de les unitats fràsiques anotades i la perspectiva moralista i castellanitzadora, Querol destaca la presència de 17 unitats fràsiques bastant conegudes a l'Espill. 4.9. Edició de l’Espill (1978), de M. Gustà Marina Gustà afegeix a la seva edició de l’Espill (1978) un Glossari on recull “la major part de paraules o accepcions [de l’Espill] que no figuren al Diccionari General de la Llengua Catalana de Pompeu Fabra” (p. 229). En aquest vocabulari d’entrades lèxiques, també s’hi escola alguna unitat fràsica, generalment ja identificada amb anterioritat. En farem la relació i el comentari. Aigua-sal, aigua de salmorra. (Ja anotada per Chabàs i Almela) Ausades, en veritat, a fe, força (Anotada per Chabàs i Almela) Banc del fre, regnes de luxe. (Anotada per Chabàs i Almela) Bellmarí, foca? (Anotada per Chabàs i Almela, amb el mateix interrogant) Caga-poquico, criatura esquifida. (Anotada per Almela) Curt gambal, mena de ball. (Repetició de l’errada de Chabàs i Almela) De calt en calt, tot seguit. (Anotada per Chabàs i Almela) Drap de boca, tovalló. (Anotada per DCVB i Almela) Fals (al), al revés. (Anotada per Chabàs i Almela) Fer sales, tenir recepcions. (Anotada per Chabàs i Almela) Hac (han-lo per), el tenen per inútil. (Anotada per Chabàs i Almela) Hores, devocionari. (Anotada per Chabàs i Almela) Jorn d’arrar, jorn d’esposalles. (Anotada per Chabàs i Almela) Jorn de colre, dia festiu. (Anotada per Chabàs i Almela) Jorn de pris, dia de justa, de lluita. (Anotada per Chabàs i Almela) Menja-bonico, esquifit. (Anotada per Almela) Menut (per), detalladament. (Anotada per DCVB i Almela) Mester (fa), cal. (Anotada per DCVB i Almela) 479 Capítol 4 Nobles de nau, certes monedes. (Anotada per Chabàs i Almela) Paternostres, rosaris. (Anotada per Chabàs i Almela) Puja la quinta, aixeca la veu. (Anotada per Chabàs i Almela) Punta-corrible, enformador. (Anotada per Almela) Rosega altàs, aprofitadora. (Anotada per Chabàs i Almela) Saltamartina, llagosta del camp. (Anotada per Chabàs i Almela) Timbres nous, moneda valenciana. (Anotada per Chabàs i Almela) En resum, doncs, un esquifit repertori, que reprodueix el d’Almela (confeccionat, a la vegada, a partir de les notes de Chabàs), als quals Gustà no cita, on es recull una petita part de la gran riquesa fraseològica de l’Espill. 4.10. Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana (1984-2001), de J. Coromines El gran diccionari de Joan Coromines només s’ocupa incidentalment, en algunes entrades, de certes UFs, les quals són designades amb una terminologia variada i no sistemàtica: “grup fraseològic”, “locució estereotipada”, “combinació idiomàtica”, “frases fetes i locucions”, “construcció prepositiva”, “dita proverbial”, “combinacions fixades”, etc. De fet, en moltes ocasions, en abordar aquest tema, remet a altres diccionaris amb expressions com “per a altres locucions i fraseologia, vegeu DAg i AlcM” (DeCat, orella) o “per a més dades i altres expressions i fraseologia, vegeu AlcM i DAg” (DeCat, obrar), o senzillament abandona el tema amb un “deixant de banda la massa dels fets fraseològics” (DeCat, hora). Observem, de passada, que el mot fraseologia el fa servir com a conjunt d’unitats fraseològiques i que no usa ni el terme fraseologisme ni el sintagma unitat fraseològica. Les citacions de l’Espill són molt abundants al llarg del DeCat, però gairebé sempre com a font d’informació lèxica, no fràsica. Així, per exemple, els dos fragments on s’insereix una referència (desautomatitzada) al proverbi Atansa’t als bons i seràs un d’ells, s’hi citen com a documentació del verb atansar, sense fer cap menció al proverbi; els versos on s’insereix la sentència 480 El fràsic de l’Espill: estat de la qüestió bíblica Si un cec guia un altre cec, tots dos cauran a la fossa, hi són citats només com a exemple del terme orb; el mateix s’hi esdevé amb les unitats Grunyir com (un) porc, Poar amb garbell, Mudar de roba, Prendre la mida, Sentenciar a mort, Libell de repudi A la vesprada..., de manera que els fragments corresponents que les contenen hi són citats només com a exemples lèxics de grunyir, poar, mudar, pendre, sentenciar, libell, vesprada...; el proverbi Entre els cecs, el tort és el rei hi és anotat, a l’entrada orb, com a “dita proverbial”, sense citar-hi l’Espill, i tanmateix, a l’entrada tort, s’hi cita l’Espill només com a exemple lèxic de tort, sense mencionar el proverbi; els versos que contenen la locució adverbial A la serena hi són citats com a exemple lèxic del terme serena, però no com a exemple fràsic, tot i que hi és anotada la locució A sol i a serena ‘deixant-ho a la intempèrie, de dies i nits’; etc. A desgrat que el DeCat no és un diccionari fraseològic, en moltes ocasions s’hi registra la presència d’UFs inserides a l’Espill, com ara: Tenir per hac (DeCat, lletra), Més que més, Fil per pua, Treure el flabiol sense cera, En sec, Tenir el pols flac, Per quins cinc sous, De coll tort, Mà de paper, Tirar camí, Pa de noces, Estirar els estrops, De fet, A la final, Córrer puntes, En Mala hora, Esmussar-se les dents, Entre tant, A rems i veles, A lloure, Cruixir les dents, Joc d’escampella, A sac, A estrall, Ull de poll, Al més, En gros, Per sobres de, Els més, Mal de neulella, Fer la salva, Rat penat, Joc de mantades, Home de paratge, Nou moscada, Fins que, Fals quarter, Joc de passa passa, A traça de, Menjar blanc, Amb mala fressa, De fet que, Tal qual, A pic de, Raig de sol, etc. Altres vegades, s’hi registra una UF continguda a l’Espill, o una variant, però no s’hi cita l’Espill. Així s’esdevé amb el proverbi Qui bat la mata que es mengi el conill, el qual és citat per DeCat, mata, a partir del Procés de les olives, sense esmentar els versos de l’Espill on també n’hi ha inserida una variant; la locució Ni buf ni baf hi és recollida (DeCat, baf) sense citar els fragments de l’Espill on n’hi ha sengles variants intertextualitzades: “Si responia, / sols digués “buf”, / havia “xuf”, / si deia “baf”, / tantost lo “saf” / al cap sentia” (vs. 3034-39) i “No es són girats, / ja els fan “bef-baf”” (vs. 7476-77); la locució Tenir sang a l’ull també és anotada i definida (‘estar colèric, irritat’) al 481 Capítol 4 DeCat, sang, sense citar l’Espill: “Si en lo blanc / de l’ull té sang / i el veen hom, / algun queucom / és reverit, / un poc servit” (vs. 511-16); també el proverbi El gat escaldat tem l’aigua tèbia hi és qualificat com a “la nostra dita proverbial” (DeCat, témer) sense esmentar que és present a l’Espill; igualment ocorre amb les UFs A poc a poc, Déu vos salv!, Mai per mai, Nit i dia, A regna solta, D’avui més, Metre en noves, Per menut, Tenir esment, Tenir-se per dit, Adés... adés..., De continent, A ull, De bon cor, A requesta, A soles, De matí, De nit, Per esguard de, Del tot, A tall d’espasa, Molí de sang, Mot a mot, A tard, Ésser tengut, Metre en obra, En va, Obrir les orelles, Per tant, Sol de justícia, Un poc de, Fluix de sang, Parar taula, etc. En resum, doncs, podem dir que l’aportació del DeCat al estudi del fràsic de l’Espill resulta valuosa, sobretot per la qualitat d’algunes observacions més que no pas per la quantitat de les UFs identificades. 4.11. Edició de l’Espejo (1987), de J. Vidal Alcover Jaume Vidal Alcover va reeditar la versió en prosa castellana de Miquel i Planas i va afegir-hi notes, algunes de les quals amb un cert interès fraseològic. De fet, cada vegada que un autor s’ocupa de l’Espill --del seu lèxic i incidentalment, sense saber-ho o sense dir-ho, del seu fràsic-- reutilitza materials i notes dels lectors i crítics anteriors, citant-los o no citant-los, de manera que esbrinar què hi ha de novetat en els seus comentaris és tota una feinada. Vegem-ho, en aquest cas. En relació a la col·locació Home de paratge (FE0058), fa una nota que repeteix i amplia les corresponents notes de Chabàs i Miquel i Planas, sense citar-les. Puntualitza, seguint l’anotació de Miquel i Planas, sense citar-lo, que “tiénenle por un Don Nadie” tradueix l’original “han-lo per hac”, però no explicita que es tracta de la locució verbal Tenir per hac (FE0063). 482 El fràsic de l’Espill: estat de la qüestió Corregeix la traducció de la col·locació Oli de mata (FE0080): “[Miquel i Planas] traduce “aceite de mata”, y tal vez habría sido mejor traducir “aceite de lentisco”, que así es como en castellano hay que llamar a lo que en catalán llamamos con el genérico mata a la Pistacia lentiscus de Linneo” (p. 14). En comentar la inserció i traducció de la locució Treure el flabiol sense cera (FE0109), s’allunya de les interpretacions correctes de Miquel i Planas i Coromines, que adhereixen i justifiquen la interpretació ‘romandre pobre i desemparat’ (concordant amb l’ús que en fa, de la mateixa locució, sant Vicent Ferrer, adduït al DeCat), i abona la suggerida per Chabàs, referida “al estado más bien flojo del sexo del pobre desheredado” (p. 18). Realment, el sexe és important a l’Espill, però no en aquest passatge, on aquesta lectura no fa sentit. Repeteix l’anotació de Chabàs sobre el topònim Hospital d’en Clapers (FE0124), però no el cita. Per a la col·locació Camí ferrat (FE0170) suggereix, com a traducció més adequada, “camino real” (p. 22). De la locució nominal Noble de nau (FE0213), anota: “debía de ser una moneda de alto valor, ya que con ellas nuestro narrador regresa rico a València” (p. 25). De la locució nominal Timbre nou (FE0227), comenta les anotacions de Chabàs, Miquel i Planas i DCVB. Anota el sintagma Pasta de muda (FE0281) així: “mencionada entre los afeites de la mujer era, según Miquel i Planas, probablemente algún depilatorio” (p. 32). De la col·locació Cent novel·les (FE0331), diu: “o sea, el Decamerón de Boccaccio o el Novellino” (p. 35). 483 Capítol 4 Els versos "Com al badoc / mudava joc, / lo del noguer, / dant-li lloguer / perquè do el fruit, / jugava en buit” (vs. 3021-26), traduïts per Miquel i Planas així: “Tal como aquel que cuentan del nogal, que le cambiaba el juego al badoque, dándole paga para que rindiese fruto, así jugaba ella de vacío” –i prosificats per Carré, posteriorment, d’aquesta forma: “Com al badoc em mudava el joc, fent el del noguer, donant-lo a lloguer perquè doni el fruit: així ella jugava en el buit” (2006: 171)--, a partir dels quals hem identificat la locució verbal Donar un noguer a lloguer (FE0341), són comentats per Vidal Alcover d’aquesta altra manera: “Según Miquel i Planas, esto hace referencia a un dicho popular: Te doy en alquiler mis nogales: las cáscaras serán para ti y las nueces para mi. Aquí significaría que hacía el juego contrario del del nogal: que quería que ella se quedase con las nueces y él con las cáscaras, pero como ella no le entendía era como jugar en el vacío” (p. 36). Discrepa de la interpretació donada per Miquel i Planas als versos “Dimecres aprés, / com me n’eixia, / fel companyia / e fent per mi / de cert trobí” (vs. 3262-66), ja que cal tenir-hi en compte la col·locació Fer per algú (FE0434), que “significa ‘ser adecuado a/o para alguien’, ‘ser digno, ‘ser agradable’, etc.” (p. 39). Sobre l’episodi que narra el protagonista com a esdevingut a Santo Domingo de la Calzada durant el seu viatge a sant Jaume de Galícia, que dóna peu a identificar la locució Cantar gall i gallina (FE0366), cita una referència documental recollida al Cançoner popular d’Aureli Capmany, que no reprodueix i que és la següent tornada d’una cançó popular: “Fugiu d’aquí, dona boja, /no’m digueu tal bogeria, / que tan és viu vostre fill, / com aquest gall i gallina. / El gall se posà a cantar, / la gallina al plat ponia” (Aureli Capmany, Calendari de llegendes, 193). També dedica sengles notes a les unitats Dijous de la Cena (FE0415), Paternostre (FE0416), Agnus castus (FE0417), De coll tort (FE0419) i Rosegar els altars (FE0420), citant i comentant el que hi diu Miquel i Planas. 484 El fràsic de l’Espill: estat de la qüestió Anota el topònim Bovalar dels Agustins (FE0422), seguint les indicacions ja fetes per Chabàs i Miquel i Planas, als quals no cita. Els versos “Mas l’esposar / ab reposar / mai s’encontraren” (vs. 4313-15), que donen lloc a la unitat estilística configurada com a enunciat parèmic Esposar i reposar mai no es troben (FE0435), són traduïts per Miquel i Planas així: “pero el casar y mi descansar jamás anduvieron ya juntos” i Vidal Alcover en discrepa, amb una observació directament fraseològica: “el posesivo es oficioso y anula lo que tiene la frase de proverbial” (p. 47). Així mateix, discrepa de la traducció literal que fa Miquel i Planas del vers “Costà’m pel pebre” (v. 4962): “me costó por la pimienta”, de la locució Costar pel pebre (FE0390), ja que hi hauria d’haver dit “me costó muy caro” (p. 52). Sobre la col·locació Joc de passa passa (FE0531), esmentada als versos “Bé lo joc juga / de passa passa” (vs. 5498-99), reprodueix la definició que en dóna DCVB i la documentació aportada per DeCat. Anota la locució Córrer la Seca, la Meca i la Vall d’Andorra (FE0565), que defineix com “correr de un lado a otro sin destino fijo”, i diu que a l’Espill s’amplia “añadiendo nombres de otros lugares, por hipérbole” (p. 62). En relació al proverbi De bona casa, bona brasa (FE0583), reprodueix i cita la nota de Miquel i Planas a l’Espejo (1936-42: 97). Puntualitza l’anotació de Miquel i Planas, en el sentit que el proverbi Perros qui lobos caçan, lobos los matan (FE0039) no figura en castellà a l’obra sinó “en el aragonés castellanizado de la época” (p. 66). Dels versos “I per engan / de miges dit” (vs. 6920-21), n’aclareix el significat mitjançant el que en diu DeCat (tom V, p. 663, col. 2ª), ja que la traducció de Miquel i Planas: “O por medio del engaño que se llama ir a partir” 485 Capítol 4 (1936-42: 107) no reflecteix correctament el sentit de la col·locació Engany de mitges (FE0633). Anota el topònim Coll de Balaguer (FE0636), repetint les anotacions ja fetes per Chabàs i Miquel i Planas. Sobre el mot compost Bellmarí (FE0672), que defineix com ‘foca de color pardo amarillento con manchas más claras, que suele nadar por las costas mediterráneas’ (p. 77), fa l’especulació següent: “decir que las mujeres son focas para quien las alaba no parece muy elogioso; ¿hay que pensar entonces que Roig no conocía este animal y se dejó engañar por el adjetivo bell, entendiéndolo así, como “bello”?” (p. 77). Realment, no hi ha cap incoherència en dir, a l’Espill, que les dones són foques (se suposa que agressives o esquerpes) respecte a qui les lloa: “A qui les lloa / de llur bellea / --més, de nobles-- / són bellmarí” (vs. 7726-29), ja que això és coherent amb els versos que advertien això mateix, ja al començament de l’obra: “Qui més bé els fa / pijors les ha” (vs. 561-62). Anota, seguint Chabàs i DCVB, als quals cita, els mots composts Aiguasal (FE0727) i Peucrist (FE0728). Com els comentaristes anteriors, també anota el topònim Port Fangós (FE0675), afegint la informació que “de allí salió parte de la flota de Jaime I para la conquista de Mallorca” (p. 85). Diu que la frase Morder al fraile en el cuello, provinent dels versos “S’afollaran / si prest no en mengen / e si no es vengen / de qui es discorden / e si no morden / al frare al coll” (vs. 8904-09), “parece un proverbio o frase hecha, aunque Miquel i Planas la define como “frase ponderativa de las impulsiones extravagantes de que son víctimas las mujeres embarazadas”” (p. 88). Nosaltres no hem trobat cap unitat fràsica hi relacionada i no l’hem considerada com a tal. 486 El fràsic de l’Espill: estat de la qüestió Anota l’apotegma de sant Pau contingut als versos “Més val casar / que no cremar” (vs. 10184-86; FE0826), indicant-ne la procedència a l’Epístola als Corintis, tal com ja ho havien fet Chabàs i Miquel i Planas. Cap comentarista hi cita l’anterior. Anota que el Cantar de los cantares de la traducció figura a l’original com a Càntics cantats (v. 11248; FE0876). Observa que la traducció “los Cinco Libros” del vers “los Cinc Volums” (v. 13581; FE1006), fa referència al “Pentateuco, que comprende los libros del Génesis, Éxodo, Levítico, Números y Deuteronomio” (p. 123). Açò ja havia esta notat per Miquel i Planas. Al fragment de la traducció “Él, sierpe de cobre, bronce o latón...”, procedent dels versos “Ell serp de coure, / aram, llautó...” (vs. 13880-81), posa una nota explicant que s’hi al·ludeix “a la serpiente de bronce de Moisés, según el relato del libro de los Números, cap. 21” (p. 125). Aquesta és la tercera recurrència que hi ha, a l’Espill, de la unitat estilística configurada com a sintagma nominal Serp de coure (FE0894), que ja Chabàs havia anotat degudament a la primera aparició. Observa que en traduir els versos “Mentres temps tins, / de roba muda” (vs. 14994-95) per “Mientras es tiempo todavía, cámbiate en otro hombre” (p. 134), Miquel i Planas hi desfà la metàfora. Tot això, sense identificar com a tal la col·locació Mudar de roba (FE0943). En aparèixer usat al text el proverbi Entre els cecs, el tort és el rei (FE1072), comenta: “Partiendo del dicho ‘que el tuerto es rey en tierra de ciegos’, menciona a algunas mujeres excepcionales” (p. 136). Així doncs, entre aquestes 33 anotacions relacionades –sovint sense pretendre-ho-- amb alguna unitat fràsica, trobem observacions fraseològiques interessants, com ara la identificació de les UFs Fer per algú i Joc de passa 487 Capítol 4 passa, l’aportació de nova documentació en algun cas i la proposta de traduccions castellanes més adients. 4.12. Edició de l’Espill (1988), de J. Tiñena Jordi Tiñena, a la Introducció de la seva edició, destaca en l’obra “la qualitat del llenguatge, ric i pintoresc”, “l’ús abundantíssim i variat de la metàfora i la comparació”, així com “l’extensió i amplitud del vocabulari que usa (del fons popular, sí, però també de la fraseologia jurídica, teològica, mèdica...”. Després, a les notes que acompanyen el text, inclou alguna que altra observació d’interès fraseològic, ja fetes per comentaristes anteriors. Vegem-les. Anota la locució nominal Rossí sard (FE0681) seguint i citant Miquel i Planas. Quant a la col·locació Cent Novel·les (FE0331), que pot fer referència tant al Decameró, de Giovanni Boccaccio, com a les Cento Novelle Antiche, es decanta per la primera opció. Anota els passatges que donen lloc a les unitats estilístiques comparatives configurades com a sintagmes verbals Fer joc com mestre Corà (FE0296), Salvar els fills amb la sang dels pits, com el pelicà (FE0500), Fugir (de les dones) com Josep (FE0552) i Prendre muller de neu com sant Francesc (FE0822). Explica les referències bíbliques de les col·locacions Arca de Noé (FE0877), Escala de Jacob (FE0878), Vel del Temple (FE0879), Terrassa d’or (FE0880), Verga d’Aaron (FE0881), Carro d’Elies (FE0883), Bresca de Samsó (FE0886), Argila d’Iram (FE0887), i Gavarrer en flames (FE0889). Dels versos “Los quatre perns / llatins doctors” (vs. 11912-13), que contenen la col·locació Els quatre doctors (de l’Església) (FE0906), diu: 488 El fràsic de l’Espill: estat de la qüestió “Aquests puntals de l’Església són Sant Ambrós, Sant Agustí, Sant Jeroni i Sant Bonaventura” (p. 145). Observa que el vers que conté la locució nominal Cinc volums (FE1006) fa referència als “cinc primers llibres de l’Antic Testament, és a dir, el Pentateuc” (p. 158). 4.13. “Aspectes jurídics en un fragment de l’Espill de Jaume Roig” (1990-91), de C. Duran En aquest article, Carola Duran i Tort analitza una part del sermó de Salomó relativa a l’actitud de les vídues i subratlla la presència del proverbi, que anomena “aforisme”, Casat difunt mai fon trobat amonedat (FE0630). 4.14. Els cards i el llir: una lectura de l’Espill de Jaume Roig (1992), de R. Cantavella En aquest llibre, Rosanna Cantavella fa un recorregut crític i erudit pels tòpics literaris que l’Espill recull sobre les dones, situant-los en el context de la tradició europea. Per força, doncs, se n’ha d’ocupar, més o menys incidentalment, d’aquelles UFs en què han derivat sovint aquests tòpics, quan han donat lloc a expressions codificades. L’interès de l’autora no és lingüístic ni fraseològic, sinó temàtic i, per això, com ja hem vist en altres crítics, farà observacions i aportacions documentals interessants, des del punt de vista fraseològic, sense advertir-ho i usant una terminologia fraseològica no acurada o sense usar-ne cap. A continuació, fem un repàs d’aquestes aportacions. Respecte als versos “E tot lo jorn / roden entorn / del cremalló, / com papalló, / fins que s’hi cremen, / perills no temen” (vs. 201-06), que recullen “la imatge de la papallona que es crema al foc” (p. 48) i on nosaltres hem identificat la unitat estilística configurada com a sintagma verbal Cremar-se al foc com papalló (FE0033), l’autora aporta precedents amb la mateixa imatge, a 489 Capítol 4 l’Évangile des femmes, on la papallona que es crema és la dona mal aconsellada, i a l’Amorosa visione: “Gittate via la vostra gran beltade / che mi fa forsenar, quando vi miro, / sì come il papaglion che fere al foco / veggendo il gran splendor de la lumiera”. Sobre “el perill del caçador caçat per la dona” (p. 49), a partir del fragment: “Als qui ab ànsia / e treballs vans, / perills e dans, / caça seguexen / qual no conexen; / pendre s’arreen / quanta ne veen: / són ells los presos” (vs. 224-31), que més endavant es reprén amb l’aportació d’un proverbi aragonès: Perros qui lobos caçan, lobos los matan (FE0039), Cantavella aporta el precedent d’un proverbi, que anomena “dita”, del Llibre de paraules e dits de savis e filòsofs de Jahudà Bonsenyor: Viu [Plató] un casador qui parlave ab una fenbra e dix-li: casador, guarde’t que no sies casat. Els versos “Exir certer, / de l’esparver / cercant les mans” (vs. 298-301) es basen en la metàfora de comparar els joves inexperts amb els pollets que s’han de protegir dels esparvers, que són les dones, vigilant-ne les urpes. Per això, hem fet la identificació en aquest fragment –seguint Miquel i Planas-- de la unitat estilística configurada com a sintagma verbal Cercar les mans (FE0044), ‘vigilar les mans (d’algú) per evitar un perill’. Cantavella n’aporta el precedent d’un “proverbi francès” (p. 50): “Deux choses sont que pas ne quier: / c’est jeune femme et esprevier; / car il faut pour eulx trop veillier, / et si les pert on de legier” (Dits et proverbes de sages). La idea que les dones són dolentes perquè el primer pacte entre Eva i el diable dura per sempre apareix a l’Espill en tres ocasions. En la primera d’aquestes, la menció al tòpic es reforça mitjançant la intertextualització del proverbi L’amor primera és millor (FE0047), en els versos "Car les primeres / amors són veres / e tostemps duren” (vs. 369-71). D’aquest tòpic, Cantavella n’aporta diversos precedents no proverbials, no rellevants fraseològicament. Les altres dues mencions que hi ha a l’Espill, ja sense importància fraseològica, són: “Lo gran diable / qui les guanyà / hi té la mà” (vs. 9756-58) i “Primera amiga / fon del diable” (vs. 10444-45). 490 El fràsic de l’Espill: estat de la qüestió L’experiència dolenta del narrador de l’Espill envers les dones hi és expressada mitjançant un argument que s’inicia amb la inserció del proverbi Bé sap de maça qui n’és ferit (vs. 382-83; FE0050). Cantavella observa que “el refrany de la maça ja havia aparegut al Maldit bendit de Cerverí de Girona” i que “Francesc Ferrer el posa en boca de Cerverí personatge al Conhort” (p.52). El mal tracte de les dones envers marits complaents i dòcils s’hi il·lustra, entre d’altres imatges, amb els versos “Sens llum cresol / li fan tenir” (vs. 53031), que recullen la locució verbal Fer tenir el cresol sense llum (FE0069). Cantavella anota els versos, afirma que “la imatge és suficientment expressiva per poder ser un refrany o frase feta” (p. 56) i addueeix precedents al Maldit bendit, Llibre de fra Bernat i Sermó del Bisbetó. Amb la mateixa funció discursiva anterior, els versos “Per reverdir / en sec lo planten” (vs. 532-33) contenen la unitat estilística configurada com a sintagma verbal Plantar (algú o alguna cosa) per reverdir (FE0070), ‘deixar sobtadament algú o alguna cosa, per renovellar-se i millorar’. Cantavella anota els versos i reprodueix la documentació aportada per Miquel i Planas, que no cita, procedent de les Quinze Joyes de Mariage i el Corbacho. Sobre el tòpic del menyspreu de les dones envers qui les estima, resumit al proverbi Qui més bé els fa, pitjors les ha (vs. 561-62; FE0077), l’autora aporta el precedent proverbial: “Le done fai gran scherne de quili qe le ama, / e queli que le serve, quili schirnir abrama” (Proverbia super natura feminarum). Els versos “Més que el penell / les muda el vent” (vs. 620-21), aplicats a les dones, recullen el tòpic de llur inconstància, però la locució verbal que contenen, Mudar com el vent o Girar com el penell (FE0082), és aplicable de forma més general, com així s’esdevé al mateix Espill, quan Salomó l’usa per increpar el protagonista: “E dins dos hores / lo teu cervell / gira el penell / ab tan poc vent?” (vs. 6540-43). Cantavella, a propòsit dels versos 620-21, diu que “la comparança del penell i la dona té una llarga tradició” (p. 57) i n’aporta 491 Capítol 4 abundant documentació en diverses llengües, amb expressions codificades en alguns casos. En comentar els versos “Uns mates baten, / los altres maten” (vs. 69970), diu que “Miquel i Planas vol veure-hi una variant del refrany Uns tenen la fama i altres carden la llana. L’autèntic sentit s’hi aproxima, però no hi coincideix” (p. 61). En efecte, el proverbi usat a l’Espill és Uns baten les mates i altres es mengen els conills (FE0090). Cantavella documenta “aquella dita” al Facet i també observa que “al Libro del Buen Amor apareix una dita semblant, però no igual, a propòsit del missatger Ferrand Garçía, que fa d’intermediari però s’emporta la peça: “¡Non medre Dios tal conejero / que la caça ansí aduz!”. El sentit del refrany ací és evident: uns pretenen estúpidament les dones mentre són uns altres qui les aconsegueixen” (p. 62). Sobre els versos “Dels pus estranys, / bolliciosos, / e ociosos, / menys vergonyós / e pus ronyós, / pren com la lloba” (vs. 1190-95), que contenen la unitat estilística configurada com a sintagma verbal Emparellar-se amb els pitjors com fa la lloba (FE0149), Cantavella diu que “la comparança entre la mala elecció de la vella i la de la lloba ens remet a un antic tòpic dels bestiaris” (p. 65), el qual tòpic aviat va passar a la literatura, com ho mostren les referències que addueix del Proverbia super natura feminarum: “S’ela’n percaça dese, con lo peçor se pone: / lo’semplo de la lova sì porta per rasone”, del Libro del Buen Amor: “De la loçana fazes muy loca e muy boba; / fazes con tu grand fuego como faze la loba: / al mas astroso lobo, al enatío ajoba” i del Maldezir de mugeres: “De natura de lobas son / ciertamente’n escoger”, tot constatant que “la dita seguirà repetint-se al XV” (p. 66). En defensar que la muller del protagonista mereix una celebració solemne de la boda, les parentes d’aquesta repliquen la proposta del narrador de fer-ne una festa modesta, dient: “Ix de la roca, / que ab tan poca / honor se facen?” (vs. 2221-23). Així doncs, Miquel i Planas interpreta que la locució Eixir de la roca (FE0250) significa ‘ésser de baixa condició’ i aporta expressions 492 El fràsic de l’Espill: estat de la qüestió concordants d’altres textos (Corbaccio, Lo Somni), com ja hem vist. Cantavella les reprodueix, sense citar qui les aportà. Del passatge de l’Espill on es malparla de la brutícia de les dones, especialment relacionada amb la menstruació, i on no s’observen UFs, Cantavella el relaciona encertadament, “per la concordança amb l’Espill en la brutícia general” (p. 72), amb un dels proverbis del Llibre de tres: Tres coses fan dona sutze: camisa trapada, detràs cuncagada e pixar al lit banyada. Dels versos “Les que filaven, / com diu la gent, / ab fus d’argent” (vs. 2826-28), on s’intertextualitza la locució verbal Filar amb fus d’argent (FE0323), Cantavella fa el comentari següent: “L’expressió filar amb fus d’argent no sabem quin significat específic tenia: potser era una referència a la posició elevada, a l’exquisitesa social d’aquestes dones” (p. 76). Els versos “Si responia, / sols digués “buf”, / havia “xuf”, / si deia “baf”, / tantost lo “çaf” / al cap sentia” (vs. 3034-39) podem considerar que contenen una inserció desautomatitzada del proverbi Per a tot buf hi ha baf (FE0346), usat per Eiximenis. Cantavella hi aporta el precedent llatí i francès del Mateolus: “Alget amor, crescit odium, michi parcere nescit. / Si sibi dicam “bo!” dicit “beu!” Sic sumus ambo / concordes!” (Liber lamentationum Matheouli), “Se je di bo, elle dit beu; / nous sommes comme chien et leu” (Les lamentations de Mathéolus). Del proverbi A dona barbuda, de lluny la saluda (FE0449), continguda als versos “Lo capellà / quan me’n parlà / bé dix: “barbuda”; / “lluny la saluda”, / diu la referta” (vs. 4407-11), diu que “era una dita ben popular en l’àmbit hispànic” (p. 82) i aporta dos precedents medievals: “Mulier barbata, longe salutetur” i “Femina barbata, non dat mihi oscula grata” (Proverbia sententiaeque latinitatis Medii Aevi). Un altre tòpic que a l’Espill no es resol mitjançant unitats fràsiques és el que Cantavella descriu com “la comparança entre els animals salvatges 493 Capítol 4 (dominables) i la dona (incorregible)” (p. 92). Tanmateix, l’autora aporta abundant documentació prèvia de caire proverbial, en diverses llengües. La sentència bíblica He trobat un home entre mil, però una dona no l’he trobada entre totes (Eclesiastés, 7.28; FE0556) és evocada en diversos moments a l’Espill: “De mil, un fuig, / mas infinits / són qui sos dits / volenter oen” (vs. 5908-12), “Al món no és / dona complida / e proveïda / de saviea, / virtuts, bonea / o de seny clar. / No en cal cercar, / car no n’hi ha” (vs. 6634-41), “Si mil mudaves / e les triaves / bé d’una en una, / per llur fortuna / e qualitat, / per llur pecat, / serien tals” (vs. 6985-91). Cantavella, en comentar aquests darrers versos, diu: “encara que en buscàs entre mil (al·lusió a l’Eclesiastés, VII, 28), totes les trobaria iguals” (p. 94). Després del comentari anterior, l’autora argumenta que “com que és Salomó el que parla, no ens ha d’estranyar veure ací algunes de les dites a ell atribuïdes” (p. 94) i, en particular, se’n fa ressò del proverbi inserit als versos “Llur vana via / no es pot trobar; / ans en la mar, / on és passada / nau aviada, / se trobaria, / e es mostraria / alt senderola / per lla on vola / l’ocell en l’aire” (vs. 7004-13). Aquests versos intertextualitzen una variant d’una sentència bíblica (Proverbis, 30.19) que, aplicada a la dona, podem formular així: Quan veuràs la via de la nau en la mar, la via de l’ocell en l’aire o la via de la serp en la roca, coneixeràs l’enteniment de la dona (FE0642). L’aplicació a la dona (que no procedeix de la Bíblia, com observa Cantavella) ja apareix a les obres Vers de la falsa femna, Versos proverbials, Romancea proverbiorum, Flors de virtut i Tirant lo Blanc. Tampoc no és de procedència bíblica l’aplicació a les dones de la sentència Vanitat de vanitats i tot és vanitat (Eclesiastés, 1.2; FE0645), de la qual en són ressò els versos “Són vanitat / de vanitats” (vs. 7100-01), que Cantavella cita sense aportar-hi, en aquest cas, cap altra documentació. Va ser l’Espill la primera obra en què se’n féu aquesta aplicació? 494 El fràsic de l’Espill: estat de la qüestió La col·locació Munt de fem (FE0650), utilitzada per a referir-se a la dona als versos “Són munts de fem / si gens se muden, / olen e puden” (vs. 776668), és citada per Cantavella, la qual assenyala que es tracta d’un “tema antic: el munt de fem que s’amaga rere la superficial bellesa femenina” (p. 98). Tanmateix, els precedents literaris que hi aporta no ho expressen mitjançant cap UF, de manera que potser hauríem de considerar Munt de fem com una unitat estilístics configurada com a locució nominal, introduïda per l’Espill. De la locució nominal, Cant de sirena (FE0767), usada als versos “Fogir, fogir / a veles plenes / de tals serenes / encortadores, / falses cantores, / a tots encanten / qui no s’espanten / de llur moral” (vs. 8562-69), en dóna una referència: “Lo canto de la serena tant’è dolz e soave, / ke fa perir li omini qe per mar va ê nave: / quand vol, canta le moneche canti dolci e soave, / ch’apre’nde’l cor ai amini con seratura clave” (Proverbi super natura feminarum). L’apetit sexual insadollable de les dones, segons l’Espill: “Les dones totes / saps que són glotes / més que la mar” (vs. 12383-85), que s’hi expressa mitjançant la intertextualització del proverbi Les dones són més glotes que la mar (FE0938), és anotat per l’autora, sense subratllar-ne la vessant fràsica, alhora que aporta documentació, no rellevant fraseològicament, d’aquest tòpic. De la sentència bíblica Creixeu i multipliqueu-vos (FE0425) n’hi ha cinc referències a l’Espill: “No ignorau / que el casament / és sagrament / per Déu manat / e ordenat / dins paraís” (vs. 4222-27), “Me féu membrant / fos recordant / del manament / de creximent, / multiplicar / e augmentar, / lo mon omplir, / degués complir” (vs. 6147-54), “E dix: ‘crexeu’; / sols pel dit seu / e sa virtut / han concebut / e engendrat, / ensemps mesclat / de dos sement, / no altrament” (vs. 10933-40), “Per Déu fon dit: / ‘multiplicau / e augmentau, / ompliu la terra’” (vs. 15048-51), “Aquells dos mots: / ‘tots engendrau’, / ‘tots consagrau’, / són parlar breu / manat per Déu, / llargs en virtut / a multitud / e en comú, / no a cascú / singularment” (vs. 15098-107). Cantavella comenta el 495 Capítol 4 context de les dues darreres i cita alguns precedents literaris de referències “al manament bíblic” (p. 125), sense parar esment en l’aspecte fraseològic. Cita els versos “Una oroneta, / cert, no fa stiu” (15240-41), però no menciona la presència del proverbi Una oroneta no fa estiu (FE1070) com a tal proverbi. En comentar el passatge on el protagonista narrador accepta la bondat d’algunes dones, però la minusvalora, Cantavella diu “per això, les dones que fan “qualque bé” (15317) són estimades, com el tort entre els cecs” (p. 126), en referència als versos “Com l’home tort / rei entre els cecs” (vs. 15322-23). Tanmateix, no explicita que es tracta de la inserció del proverbi Entre els cecs, el tort és el rei (FE1072). Igualment s’esdevé quan cita els versos “Car no és tan brau, / fer ni felló, / cert, lo lleó, / com pintat par” (vs. 16028-31), esgrimits pel protagonista per tal que les dones “no li tinguen por” (p. 129). L’autora no diu explícitament que s’hi intertextualitza el proverbi No és tan brau el lleó com el pinten (FE1095), per bé que el fet de la citació pressuposa una certa sensibilitat paremiològica. En resum, doncs, al llarg d’aquests 27 casos, hem vist que l’autora, seguint el fil temàtic del debat sobre les dones, ha citat o subratllat la presència d’UFs, sovint sense proposar-s’ho i sense mencionar-les explícitament, o denominant-les vagament amb el terme dita, però aportant-hi en moltes ocasions una documentació valuosa. 4.15. Llengua, economia i societat a la València del segle XV (Segons l’Espill de Jaume Roig) (1994), de M. A. Vila Marc Aureli Vila, al llibre que va publicar el 1994 sobre la societat valenciana a través de l’Espill, comenta tot de passatges d’interès geoeconòmic, subrallantne el lèxic però sense parar esment en el fràsic. Així, per exemple, dels versos “Com qui vell cep / empeltar vol, / tard n’ha mallol (vs. 4482-84) diu que tenen 496 El fràsic de l’Espill: estat de la qüestió un “regust de consell agrícola”, però no hi veu el proverbi que s’hi insereix. O en el cas dels versos “Qui molt s'ensaja / a l'aigua anar, / ell ha a llexar / lo coll o l'ansa" (vs. 3654-57) on, en no detectar-hi el proverbi Tant va el cànter a la font que a la fi es trenca, hi dóna una interpretació del tot incorrecta: “De sempre, la mar ha representat un perill per a aquells qui s’hi han guanyat la vida: navegants i pescadors (...) Ens sembla endevinar, en la pinzellada de lleixar lo coll, que és del tot similar a deixar-hi la vida; i que perdre l’ansa equival a perdre el mitjà de subsistència, ambdues coses prou greus”. Amb tot, les seves observacions posen de manifest la presència de determinades UFs, que comentem a continuació. Fa esment, en diferents apartats del llibre, de noms d’animals que són col·locacions, com ara Cuc de seda, Llop de mar, Peix molar, Rata penada, Mula folgada, Mula moïna, Mula de moro, Mula treta d’albarda. De molts d’aquest noms, en dóna la definició. De topònims que són col·locacions també en recull i defineix uns quants: Bovalar dels Agustins, Coll de Balaguer, Sant Martí Sarroca, Abadia de Saint Denis, Nòstra Dòna de lo Puèi, Santo Domingo de la Calzada, Sant Jaume de Galícia, Riu gros d’Aragó, Santes Creus, Hospital d’en Clapers, Bany d’en Sanou, Bany d’en Suau. D’oficis amb el nom en forma de col·locació, n’esmenta els següents: Cap de guaites, Mestre de tint, Mestre de ponts. Altres sintagmes nominals que també anota i glossa són: Ànima i cos, Faves tendres, Faves sobrades, Mà de paper, Joc de naips, Morter de coure, Serp de coure, Drap de coll, Mig cofre, Camí ferrat. Quant a sintagmes verbals, anota i comenta els versos que contenen Grunyir com un porc, Tenir bona mà, Tirar camí, Entrar al llaç, Acaçar com cans a llebre, Tenir pedra al cor com les esponges, Fer tenir el cresol sense 497 Capítol 4 llum, Cosir robes girades, Daurar l’estany, No valdre ni una malla, Fer d’un sou ducat. Pel que fa a les locucions adverbials, en parla de A totes hores, Al mig jorn, A tassalls. En resum, Marc Aureli Vila anota i defineix bastants UFs, sense tenir cap intenció fraseològica, algunes de les quals de forma innovadora, com ara les relatives als tipus de mules o als oficis. 4.16. Edició parcial de l’Espill (1994), d’A. Carré Antònia Carré, a la seva edició fragmentària de 1994, en vers i en prosa, anota diversos passatges d’interès fraseològic, amb consciència explícita de fer-ho, en alguns casos, i sense veure-hi l’aspecte fràsic, en la majoria. En farem l’exposició completa, per bé que generalment les anotacions repeteixen les de comentaristes anteriors. Dels versos “Lo flaviol / traguí sens cera” (vs. 858-59), diu: “Locució metafòrica que vindria a significar que no en va treure ni un ral” (p. 18). Anota, seguint comentaristes anteriors, els topònims Hospital d’en Clapers, Nostra Dòna de Lo Puèi, Santo Domingo de la Calzada i Bovalar dels Agustins. Descriu Córrer puntes com a un “joc cavalleresc” que “és un combat a cavall i amb llança” (p. 31). Dels versos “Car l’entramés / bé el conegué” (vs. 1528-29), anota el terme entramés “en el sentit de comèdia, engany” (p. 33). En no conèixer el proverbi Bé n’haja la guerra, que fa rei cortés (FE0212), el prosifica com “”Benaurada la guerra!”, diu el rei cortès” (p. 40). 498 El fràsic de l’Espill: estat de la qüestió De Timbre nou diu “moneda d’or encunyada per Alfons el Magnànim” (p. 44), sense adonar-se’n que, al moment que se’n parla en la ficció biogràfica de l’Espill (l’estimació del dot de la primera muller del narrador), Alfons el Magnànim (1396-58) era un nen de dos anys, poc més o menys. Dels versos “Tirar los strops / sabries més” (vs. 2188-89), diu: “L’expressió voldria dir “fer de camàlic, de bastaix”” (p. 47), sense citar Miquel i Planas. Prosifica els versos “Dissimulant / e no mostrant / en res conèixer / com m'han fet péixer” (vs. 2301-04) així: “”tot dissimulant i no fent veure que sabia que m’havien donat peixet” (p. 49), amb la nota: “El protagonista narrador ens indica aquí, metafòricament, que va descobrir que l’esposa no era verge”. De la locució Fer botes en diu “expressió que significa ‘estar si es romp o no a plorar’” (p. 54). Anota els versos “La nostra gata / vos ne portau” (vs. 2742-43) amb la indicació, al nostre entendre incorrecta: “Locució que vol dir ‘estar embriac’” (p. 58), ja que, pel context i per la concordança amb Lo procés de les olives, el més versemblant és que la locució verbal Emportar-se la gata (FE0306) vol dir ‘no mantenir bastant temps, fins a satisfer la dona, l’erecció del penis’. Dels versos “No pot l’agulla / cosir, que és roma” (vs. 2770-71), on s’intertextualitza una variant de la locució verbal Tenir roma la punta (FE0311), en fa l’anotació següent: “L’esposa al·ludeix metafòricament a la impotència sexual del marit” (p. 58). Afirma que el vers “De Cent novelles” (v. 2864) fa referència al Decameró de Giovanni Boccaccio. 499 Capítol 4 Anota els versos "Com al badoc, / mudava joc" (vs. 3021-22), dient: “Hi ha un refrany: Al badoc, mudau-li el joc, que vol dir enganyar a algú” (p. 63). Dels versos “Lo del noguer, / dant-li lloguer / perquè do el fruit, / jugava en buit” (vs. 3023-26), diu que “possiblement hi ha un altre refrany que els explica: Et dono a lloguer les meves nogueres: les closques seran per a tu i les nous per a mi” (p. 63), sense citar Miquel i Planas. Del Joc d’escampella diu que és un “joc en què s’havien de colpejar dos pals petits” (p. 63). I del Joc de la joca: “Joc en el qual també s’usaven dos palets” (p. 63). Dels versos “Si responia, / sols digués “buf”, / havia “xuf”, / si deia “baf”, / tantost lo “çaf” / al cap sentia” (vs. 3034-39), que intertextualitzen uns referència desautomatitzada del proverbi Per a tot buf hi ha baf (FE0346), només diu que són “un joc de paraules entre l’onomatopeia i la paraula “safa”, que era una palangana” (p. 63). A la primera recurrència on apareix Foc salvatge (FE0361), hi posa una nota descrivint la malaltia. Dels versos “A totes hores, / ses belles hores / (...) / sovint obria” (vs. 3995-4001) anota: “Llibre que contenia les oracions de diversos oficis” (p. 82). En comentar el fragment “D’hipocresia / e de parença / haguí creença / tot son comport / fos de coll tort / rosega altars” (vs. 4116-21), diu que són “locucions que signifiquen que la beata era de fingida devoció” (p. 85). Comenta la locució nominal Dona barbuda (FE344) amb l’anotació: “Possiblement en el sentit figurat de “dona madura”” (p. 88). Qualifica el proverbi A dona barbuda, de lluny la saluda com a “dita popular” (p. 91). 500 El fràsic de l’Espill: estat de la qüestió De les col·locacions Escut d’escorça (FE0457) i Exerç d’agulla (FE0458), diu que “són dues maneres diferents d’empeltar una planta” (p. 93). El nom compost Tancaporta (FE0478) és anotat seguint el que diu DCVB. La locució verbal Costar pel pebre (FE0489) és incorrectament prosificada: “Em costà el pebre!” (p. 102) i correctament interpretada: “Locució que vol dir que li va costar molt car”. En arribar a la primera recurrència on s’insereix la unitat estilística configurada com a sintagma verbal Salvar els fills amb la sang dels pits, com el pelicà (FE0500), explica que “existia la creença que el pelicà s’obria el pit a cops de bec per donar aliment als seus fills” (p. 105). Explicita que Fer mamella (FE0511) significa fer un biberó. Anota la locució verbal Fer la figa (FE0537) com a un “fet d’escarni que es fa amb el dit gros sortint entre l’índex i el del mig” (p. 114). Defineix Fer cimbell (FE0542) com “coquetejar” (p. 115). De la col·locació Fina amor (FE0547), diu que “així era anomenat l’amor trobadoresc” (p. 118). De la locució verbal Córrer la Seca, la Meca i la Vall d’Andorra (FE0565) ,diu que és una “frase proverbial (...) que vol dir viatjar molt” (p. 126). Identifica el topònim fràsic Volta d’en Torra (FE0567) com a “un dels dos bordells que existien a Barcelona al segle XV, situat entre els actuals carrers de Tallers i del Carme” (p. 126). 501 Capítol 4 De la primera recurrència de la sentència Creixeu i multipliqueu-vos (FE0425), en dóna la referència bíblica pertinent. Identifica el proverbi De bona casa, bona brasa (FE0583) repetint el que diu DCVB. En comentar els versos “Car no és tan brau, / fer ni felló, / cert, lo lleó, / com pintat par” (vs. 16028-31), observa que “Roig amplifica el refrany que diu: No és tan brau el lleó com el pinten” (p. 135). Comptat i debatut, aquests 34 casos fan un petit contingent d’anotacions d’interès fraseològic, amb algunes aportacions noves, com ara les definicions de les col·locacions Fina amor i Volta d’en Torra, no identificades a l’Espill pels comentaristes anteriors. 4.17. Teoria i història dels proverbis catalans. Aplicació a l'estudi d'un corpus paremiològic del segle XVI (1994), de M. Conca Maria Conca i Martínez, a la seva tesi doctoral, no s'ha ocupat dels proverbis continguts en obres de creació literària, ja que ha centrat la seva aproximació històrica en els reculls sapiencials i la literatura didacticomoral. Tot i això, en estudiar i documentar els proverbis continguts al refranyer desaparegut Refranys en prosa catalana glossats, de la fi del segle XV, del qual ha arribat a nosaltres la seva traducció castellana Refranes famosíssimos y provechosos glosados (Burgos, 1509), amb diverses reedicions al llarg del segle XVI, ha tingut en compte els proverbis de l'Espill. Així, ha detectat onze proverbis comuns a ambdues obres, però en realitat n'hi ha disset, segons el resultat obtingut després d'haver-hi fet un contrast més sistemàtic. A continuació, en fem la relació, posant en primer lloc la forma canònica del proverbi, seguida dels versos de l'Espill on figura inserit i de l'encunyació castellana continguda a Refranes famosíssimos. 502 El fràsic de l’Espill: estat de la qüestió Benaurat és qui per mal d’altri es castiga (FE0093). “Car molta gent / veent penar, / altri passar / mal e turment, / no pren scarment / e se’n castiga” (Espill, 722-27). “Bien és quien por mal de otro se castiga” (Refr. famos., III.4) (Conca 1994: 491-93) Qui s’allunya dels seus, l’aïra Déus (FE0151). "Llançat riquea, / cercat pobrea. / Llunya's dels seus, / ira-la Déus" (Espill, 1207-11). "Quien de los suyos se alexa, Dios lo dexa" (Refr. famos., VI.7) (Conca 1994: 576-78) A cada porc li arriba el seu sant Martí (FE0211). "Porc ple de vicis, / un mal matí / son sanct Martí / ella trobà" (Espill, 1794-97). “A cada puerco viene su san Martín” (Refr. famos., VI.4) (Conca 1994: 573) Tant va el cànter a la font que a la fi es trenca (FE0383). "Qui molt s'ensaja / a l'aigua anar, / ell ha a llexar / lo coll o l'ansa" (Espill, 3654-57). “E no te olvides dezir el peligro del cántaro que muchas vezes va a la fuente etc.” (Refr. famos., III.23) (Conca 1994: 514-16) La vinya vella no pot tornar-se mallol (FE0453). "Com qui vell cep / empeltar vol, / tard n'ha mallol" (Espill, 4482-84). "Gran mal es de la viña como torna a ser majuelo" (Refr. famos., IX.28) (Conca 1994: 629-31) A l’enfornar, se fan els pans geperuts (FE0582). "Al començar / o enfornar / sens bon acord, / lo pa es fa tort, / clotós, morrut / e geperut" (Espill, 6249-54). “Al enfornar, se hazen los panes tuertos” (Refr. famos., III.2) (Conca 1994: 489-91) De bona casa, bona brasa (FE0583). "De bona casa / pren bona brasa" (Espill, 6267-68). “De buena casa, buena brasa” (Refr. famos., VII.3). (Conca 1994: 596-97) 503 Capítol 4 No hi ha pitjor clavilla que la del mateix fust (FE0596). "Sols per haver / o fill o filla / e fos clavilla / del fust mateix" (Espill, 6422-25). “Mala clavija es la del mismo madero” (Refr. famos., X.6) (Conca 1994: 634-36) El gat mullat tem l’aigua, queda o rèbea (FE0611). “Queda e rèbea / tem gat mullat” (Espill, 6588-89). “Del agua mansa te guarda” (Refr. famos., III.5) (Conca 1994: 493-95) Amor de donzella, aigua en cistella (FE0690). “S’aigua stojar / vol en cistella” (Espill, 7838-39). “Amor de niña, agua en cestilla” (Refr. famos., III.8) (Conca 1994: 497-500) No és tan brau el lleó com el pinten (FE1095). “Car no és tan brau, / fer ni felló, / cert, lo lleó, / com pintat par” (Espill, 16028-31). “No es tan bravo el león como le pintan” (Refr. famos., XII.11) (Conca 1994: 670-72) Sia quisvulla hereu, si queucom ne sobra (FE0152). “E si quan mor, / del seu tresor / queucom ne sobra, / mai algú en cobra, / dels seus tampoc” (Espill, 1211-15). E después de tus días, sea quien quiera heredero, si algo sobra” (Refr. famos., V.17) Atansa’t als bons i seràs un d’ells (FE0165). “Puis jo fui cert / ésser desert / de benvolents, / cert, als dolents / no m’atansí” (Espill, 1299-83), “Les que s’atansen / fer qualque bé / sots llei e fe, / són estimades / un tant preades” (Espill, 15316-20). “Allégate a los buenos y seràs uno dellos” (Refr. famos., VI.6) Qui avant no mira, arrere cau (FE0398). “Miràs lo pas / ans que cuitàs / saltar avant” (Espill, 3919-21). “Quien adelante no mira, atrás se cae” (Refr. famos., V.7) 504 El fràsic de l’Espill: estat de la qüestió Perros que lobos cazan, lobos los matan (FE0039). “Mostins e perros / qui por los cerros / los lobos caçan, / lobos los matan / a la final” (Espill, 657579). “La yegua que arremetió y comiéronla lobos” (Refr. famos., XI.23) El camí menys ferrat mai no és errat (FE0966). “Lo menys ferrat / mai fon errat” (Espill, 12775-76). “No dexar los caminos viejos por los senderos nuevos” (Refr. famos., XI.6) Entre els cecs, el tort és el rei (FE01072). “Com l’home tort / rei entre’ls cecs” (Espill, 15322-23). “Más vale ser tuerto que ciego” (Refr. famos., XII.5) Així mateix, Conca també ha observat que n'hi ha tres proverbis comuns entre Romancea proverbiorum, manuscrit aragonès del segle XIV, i l'Espill: Qui muyto se acuyto, de crudo comio (Romancea prov., 42). "Qui massa es cuita / crua, mal cuita, / o massa calda / amb què s'escalda / pren la vianda" (Espill, 3926-31) Qui adelant non guarda, açaga caye (Romancea prov., 88). “Miràs lo pas / ans que cuitàs / saltar avant” (Espill, 3919-21) Can qui lobos mata, lobos lo matan (Romancea prov., 12). “Mostins e perros / qui por los cerros / los lobos caçan, / lobos los matan / a la final” (Espill, 6575-79) En relació a la procedència aragonesa d’aquests tres, observem que el primer es retroba anotat en català per l'aragonès Juan Lorenzo Palmireno, professor de l'Estudi General de València, a la seva col·lecció Adagia hispanica (1585): Qui massa es pressa, de cru menja, i que el tercer és reportat a l'Espill en la seva llengua original i amb la marca d'inserció: “Aragonès / ne diu bon ves". Afegim, de passada, que també hi ha un proverbi coincident entre Romancea proverbiorum i La brama dels llauradors: Tenetme est asno, meterme en aquel bando (Rom. prov., 18), Teniu-me aquest ase, metre'm en lo 505 Capítol 4 bando (Brama, 176), així com d'altres comuns amb el Tirant lo Blanc, Lo procés de les olives i Lo somni de Joan Joan, per la qual cosa no fóra forassenyat conjecturar que alguna còpia de Romancea proverbiorum podria haver circulat per la València de la segona meitat del XV. 4.18. “Sobre les fonts catalanes de l’Espill” (1998) i Fraseologia i estil. Enigmes literaris a la València del segle XV (1999), de J. Guia Al nostre article “Sobre les fonts catalanes de l’Espill” (1998), en posar-hi de manifest les dependències de l’Espill envers Lo Somni de Bernat Metge, s’hi fa referència a algunes UFs, com ja s’ha vist a l’apartat dedicat a les fonts de l’Espill. Particularment, s’hi esmenten el mot compost Aiguamoll (FE1003), les col·locacions Noves rimades (FE0088) i Solemne festa (FE0253), la locució adjectival Indigne de descalçar la sabata (a algú) (FE0079), les locucions verbals Prear menys que un fesol (FE0067), Anar de mal en pitjor (FE0231) i Seure en la mateixa cadira (o banc) d’algú (FE0931) i els proverbis Tres coses llencen l’home de casa: fum, pluja i mala muller (FE1008) i Una oroneta no fa estiu (FE1070). Així mateix, en parlar-hi dels Versos proverbials de Guillem de Cervera com a font de l’Espill, també s’hi esmenten algunes UFs, com ara el mot compost Vanaglòria (FE0919), ), la col·locació Ferir les roques (FE0764), la locució nominal Cor de pedra (FE0348), la locució adjectival Com flor de lliri entre espines (FE0004), les sentències bíbliques Quan veuràs la via de la nau en la mar, la via de l’ocell en l’aire o la via de la serp en la roca, coneixeràs l’enteniment de la dona (FE0642) i Si un cec guia un altre cec, tots dos cauran a la fossa (FE0991) i els proverbis Les dones són més glotes que la mar (FE0938), Qui espines sembra, descalç no vaja (FE0381) i El temps perdut no es pot cobrar (FE1078). 506 El fràsic de l’Espill: estat de la qüestió Al llibre Fraseologia i estil. Enigmes literaris a la València del segle XV (1999), s’hi mostren concordances fràsiques entre l’Espill i tot d’altres obres de la fi del XV. Amb aquesta finalitat, s’hi presenta un buidatge considerable d’UFs i d’UEs de l’Espill, precedent del treball present, per bé que en aquell moment, focalitzada l’atenció en la concordança susdita, no s’hi procedeix a identificar les unitats (forma canònica + definició) d’una manera sistemàtica, com es fa en aquesta tesi. A continuació, les enumerem. A) UNITATS FRÀSIQUES Col·locacions: Procés de pensa (FE0054), Córrer puntes (FE0188), Solemne festa (FE0253), Tenir l’esperança perduda (FE0384), Metre en noves (FE0392), Vida activa (FE0413), Dijous de la Cena (FE0415), Grans crits (FE0482), General diluvi (FE0646), Vida contemplativa (FE1081). Locucions nominals: Cor de pedra (FE0348), Contres i proves (FE0393), Dret i envers (FE0518). Locucions adjectivals: Indigne de descalçar la sabata (a algú) (FE0079), Brau com un toro (FE0445), Bo i millor (FE1055). Locucions verbals: Tenir per hac (FE0063), Tòrcer el morro (FE0083), Anar de mal en pitjor (FE0231), Beure’s les adives (FE0234), Cenyir-se sobre viu (FE0473), Fer la figa (FE0537), Fer les barbes (FE0663), Donar sus i mat (FE0815), Seure en la mateixa cadira (o banc) d’algú (FE0931). Locucions adverbials: D’avui més (FE0113), Ni hora ni punt (FE0176), A mal grat (FE0177), A regna solta (FE0294), Del temps de xapes (FE0304), A totes hores (FE0406), Cuit o cru (FE0402), Amb cuitats passos (FE0523), A tall d’espasa (FE0735). Fórmules: No bastar (tal cosa) per a poder dir (tal altra) (FE0085), Deixa’m estar! (FE0239), Llamp et fereixi! (FE0391), Bon (re)pòs tinga (FE0437), Així Déu m’ajut! (FE0544), Al cau! (FE0625). Apotegmes: Això és com voler buidar la mar en un clot d’arena (FE0754), Els contraris, junts, es manifesten millor (FE1110). Sentències bíbliques: Quan veuràs la via de la nau en la mar, la via de l’ocell en l’aire o la via de la serp en la roca, coneixeràs l’enteniment de la dona (FE0642), Si un cec guia un altre cec, tots dos cauran a la fossa (FE0991). 507 Capítol 4 Proverbis: L’amor primera és millor (FE0047), Uns baten les mates i altres es mengen els conills (FE0090), Atansa’t als bons i seràs un d’ells (FE0165), Qui menja bonico, caga poquico (FE0315), Al badoc, mudeu-li el joc (FE0339), A dona barbuda, de lluny la saluda (FE0449), D’armes i d’amors, a un plaer cent dolors (FE0828), Qui s’excusa, s’acusa (FE0918), Massa familiaritat engendra menyspreu (FE1011), El temps perdut no es pot cobrar (FE01078), No és tan brau el lleó com el pinten (FE1095). B) UNITATS ESTILÍSTIQUES Configurades com a sintagmes nominals: Fals crim (FE0472), Terra ameníssima (FE0648), Toc i vista (FE0562), Ploma i tinta (FE1108). Configurades com a sintagmes verbals: Ufanar-se com el paó (FE0261), No beure aigua clara ni posar-se en arbre verd, com la tortra (FE0674), Tornar-se (estàtua de) sal com la muller de Lot (FE0950). Configurades com a enunciat: Cavall que mama llet de somera, no serà cavall lleuger (FE0783). De totes aquestes unitats se’n parla al llibre, però sense classificar-les, com ací es fa, ni expressar-les sistemàticament en forma canònica. Tot i això, són una mostra del buidatge fràsic de l’Espill que ja duiem aleshores entre mans i de l’aplicació contrastiva corresponent. 4.19. “Parémiologie et traduction dans le Spill (1460) du valencien Jaume Roig et ses trois versions castillanes de 1665, 1892 et 1950” (2000), de M. N. Costa-Reus Marie-Noëlle Costa-Reus, al treball de referència, observa sobre l'Espill que "son caractère didactico-moral, clairement exprimé par l'auteur, conditionne sa construction et ses références. Les proverbes et expressions proverbiales, en particulier, y sont assez nombreux" i hi afig que "il sera donc intéressant d'étudier, tout d'abord, comment ils sont introduits dans l'oeuvre et sous quelle forme ils apparaissent". Així, com que els proverbis són "souvent courts et 508 El fràsic de l’Espill: estat de la qüestió martelés", diu que semblen particularment adaptables al metre de l'Espill, ocupant-hi un espai minimal, de dos versos, com ara: “Uns mates baten / los altres maten" (vs. 699-70) i "De bona casa / pren bona brasa" (vs. 6268-69), encara que aquests dos versos no sempre rimen entre ells: “Bé sap de maça / qui n’és ferit” (vs. 382-83). Altres vegades, continua Costa-Reus, "les sentences présentent une longueur moyenne variant entre 3 et 5 vers" i en dóna l'exemple: "Qui molt s'ensaja / a l'aigua anar, / ell ha llexar / lo coll o l'ansa" (vs. 3654-57), els quals versos contenen una recurrència desautomatitzada del proverbi: Tant va el cànter a la font que a la fi es trenca (FE0383). Tanmateix, en voler portar l'argument més enllà, amb proverbis o sentències esmentats al llarg de paràgrafs de fins a 14 versos, dóna com a exemple el passatge següent: "Lo carnisser / que és negligent, / qui va sovent / al bestiar / per bous triar, / triant, triant / e confiant / de son saber, / veu-se llauger, / perd-ne la por, / a la fin mor: / toro u rascall / lo's met davall" (vs. 6560-72), el qual no conté cap proverbi conegut, tot i ser una recreació analògica i una introducció del proverbi que l'autor insereix immediatament després: "Aragonés / ne diu bon ves: / Mostins e perros / qui por los cerros / los lobos caçan, / lobos los matan / a la final (vs. 6573-79). Costa-Rius s'ocupa, a continuació, de les "formes característiques des formules populaires" que l'autor de l'Espill utilitza per introduir-hi alguns proverbis. Dels quatre exemples que cita, però, només en un hi ha una marca d'inserció característica de la complicitat en el coneixement del proverbi, que el locutor suposa en l'interlocutor. En efecte, als versos: "Saps que lo gat / poc escaldat / tem aigua tèbea" (vs. 6585-87), l'emissió del proverbi va precedida de l'expressió: "Saps que...", inequívoca des del punt de vista esmentat. Tot i que, a l'Espill, hi ha quinze unitats fràsiques que van acompanyades de fórmules d’inserció, els altres tres casos que Costa-Rius addueix no exemplifiquen aquest fet: 509 Capítol 4 Als versos “Bé dix: “barbuda”; / “lluny la saluda”, / diu la referta” (vs. 4409-11), l'expressió "Bé dix" no té la funció introductòria susdita, ja que, si llegim els versos immediatament precedents: "Lo capellà / quan me’n parlà / bé dix...", veurem que aquest "bé dix" només fa referència al mot "barbuda", en concordança amb el passatge anterior, quan el capellà casamenter parlà al protagonista d'aquesta dona: "Jo us vull trobar / muller barbuda: / una tenguda / en gran estima" (vs. 4236-39). En aquest exemple, la fórmula d'inserció proverbial és la frase de cloenda: "diu la referta”, que rebla l’enunciació del proverbi complet. Als versos “L’hom qui s’absté / d’axò en Quaresma, / a Cinquagesma / cornut se troba” (vs. 2808-11), l'expressió "L'hom qui" no és cap introducció de la unitat estilística sinó que en forma part. Als versos "Han per indigne / en son parlar / d’ensivillar / la llur sabata” (vs. 578-81), l'expressió "Han per", que té per subjecte les dones que menystenen en son parlar un marit "solacer, plaent, benigne", no és una fórmula d’inserció sinó, senzillament, una de les formes verbals variants de la locució (Ser) indigne de descalçar la sabata (a algú). El treball de Costa-Rius es clou amb un detallat i interessant estudi del proverbi contingut als versos: "Porc ple de vicis, / un mal matí / son Sent Martí / ella trobà" (vs. 1794-97), contrastant-los amb les versions castellanes de l'Espill dels segles XVII (Llorenç Matheu i Sanç), XIX (Joaquin Serrano Cañete) i XX (Ramon Miquel i Planas). 4.20. Jaume Roig, l’Spill: una edició crítica (2002), d’A. I. Peirats Anna Isabel Peirats, a la seva tesi doctoral (2002), inclou un apèndix anomenat Índex paremiològic (ps. 1045-49), que és presentat amb un paràgraf de redacció ambígua: "Aquest índex comprén les fórmules paremiològiques que he enregistrat a l'Spill, ordenades per ordre alfabètic de temes claus, a partir del buidatge de la Paremiologia catalana comparada de S. Farnés (8 vols.)". 510 El fràsic de l’Espill: estat de la qüestió L'ambigüitat es troba en el fet que l'autora vol donar a entendre que és ella qui ha enregistrat a l'Spill les “fórmules paremiològiques” però, a continuació, afirma que ha seguit el buidatge de S. Farnés, publicat a PCC. En efecte, el procediment per a elaborar aquest Índex paremiològic no ha estat el buidatge directe de les unitats fràsiques de l'Espill, vers a vers, sinó el buidatge de les citacions de l'Espill contingudes a PCC, entrada rere entrada. Així ho posa de manifest l’ordre de presentació de l’índex, depenent de PCC, i el fet de no anotar-hi cap de les unitats fràsiques que PCC omet de forma absoluta. D’altra banda, sota la inadequada denominació genèrica de “fórmules paremiològiques”, no s’hi especifica la diversa tipologia d’aquestes unitats fràsiques. A l'esmentat Índex paremiològic hi ha 86 entrades procedents de PCC, amb indicació dels versos de l'Espill a què fan referència. D’aquestes 86 entrades de PCC, n’hi ha 67 on Farnés cita l’Espill i 19 on no el cita. Cal concloure, doncs, que Peirats ha relacionat pel seu compte 19 entrades de PCC (on no se cita l'Espill) amb sengles passatges de l'Espill. Recordem, sobre això, que més amunt hem presentat 118 casos d’entrades de PCC on es podria o s’hauria d’haver citat l’Espill. A continuació, comentem aquests 19 casos, numerant-los per facilitar-ne el comentari posterior. 1) PCC, A 1980: “Arc sempre estirat, arc esbraonat” Peirats cita aquesta entrada de Farnés perquè la relaciona amb el vers "descolle l'arc" del passatge "Per apartar / l'estil de llarg, / descolle l'arc / e pus no els tire" (vs. 9580-83), on el protagonista vol dir que deixa ja de recitar (no per gaire estona, però) històries macabres de dones dolentes. Efectivament, hi ha un eco proverbial en aquests versos, però hagués estat més correcte esmentar, en relació a ells, l'entrada de PCC: "Arc sempre armat, o fluix o trencat" (A 1979), ja que aquesta codificació apareix documentada al segle XIV, mentre que l'elegida per Peirats (A 1980) figura en una traducció catalana del Quijote i, doncs, probablement no és genuïna de la nostra llengua. 511 Capítol 4 2) PCC, D 934: “El diable no és tan lleig com el pinten” L’autora cita aquests proverbi de PCC i el relaciona encertadament amb el passatge “Car no és tan brau, / fer ni felló, / cert, lo lleó, / com pintat par” (vs. 16028-31). Tanmateix, aquest passatge presenta una relació més directa amb l'entrada de PCC: “No és tan brau el lleó com par pintat” (L 440), que recull la codificació genuïna catalana i on sí que se cita l’Espill. A l’índex de Peirats també figura aquesta entrada L 440. 3) PCC, D 2073: “Anar a la dula” Cita aquesta locució de PCC, que significa 'criar-se amb tota llibertat, sense vigilància superior de ningú' (DCVB, dula), perquè creu, com ja ho havia fet F. Almela, a qui no cita, que està relacionada amb el vers de l'Espill: "trets de la dula", del passatge: "Lo mul e mula / trets de la dula, / ab mos e trava / los asuava / e fa acostar / al cavalcar" (vs. 6733-38). En realitat, en aquest vers de l'Espill, el mot dula té el seu significat literal, 'ramat de bestiar gros', per la qual cosa no es pot considerar que hi hagi cap referència a la locució (de sentit idiomàtic) i Farnés va fer ben fet de no citar-hi l’Espill. 4) PCC, E 304: “Donar escac per roc” Detecta, efectivament, una de les omissions de Farnés, és a dir, una no citació de l'Espill en fitxes obertes per Farnés a partir d’altres textos, ja que relaciona aquesta entrada de PCC amb els versos “Escac pel roc / tens per la dona" (vs. 9996-97). DCVB, escac, ja cita aquests versos de l’Espill en anotar la locució. 5) PCC, F 469: “A fembra barbuda, de lluny la saluda; de lluny o de prop, el bastó té a prop” Cita aquesta entrada de Farnés en relacionar-la amb els versos de l'Espill: "Bé dix: “barbuda”; / “lluny la saluda”, / diu la referta” (vs. 4409-11). 512 El fràsic de l’Espill: estat de la qüestió L’entrada F 469 reprodueix literalment un proverbi d'Eiximenis, mentre que a l’entrada de PCC: "A dona barbuda, de lluny la saluda" (D 1547) sí que apareix citat l’Espill. A l’índex de Peirats també figura aquesta entrada D 1547. 6) PCC, F 1724: “Ser d'un mateix fus” Relaciona, amb aquesta entrada de PCC (on no s’hi cita l’Espill), els versos "E fos clavilla / del fust mateix" (vs. 6424-25). En realitat, hauria d’haver relacionat els versos amb l’entrada de PCC: “No hi ha pitjor clavilla que la del mateix fust” (C 2362), on sí és citat l’Espill. Potser la confusió de Peirats, de prendre “fus” per “fust”, ha estat induïda pels editors de PCC, que remeten F 1724 a C 2362, però, si fos així, hauria hagut de seguir la remissió dels editors i incloure C 2362 al seu índex. 7) PCC, G 937: “Gratar-se on no li pru” Constata la relació d’aquesta entrada de PCC amb els versos de l'Espill: “Grata’s e rasca / on no li pru” (vs. 5316-17). També poden relacionar-se aquests versos amb l’entrada: “Cada u es grata allà on li pru” (G 934), on tampoc no se cita l’Espill. 8) PCC, J 355: “En juliol, trau la garba al sol” Peirats cita inexplicablement aquesta entrada de PCC en relació amb els versos: "E cascun any, / si hi tens bé sment, / certerament / lo poliol / secat al sol / veuràs florit / a mija nit" (vs. 11554-60), els quals fan referència a la nit del naixement de Jesucrist i al poliol, però no al mes de juliol ni a les garbes de blat, que són les que prenen el sol pel juliol, com bé diu la parèmia de PCC contígua a la citada: “Juliol, les garbes a l’era i el bou al sol” (J 356). L’Espill i J 355, doncs, no tenen en comú més que el sintagma "al sol". Amb raó, Farnés no hi citava l’Espill. 513 Capítol 4 9) PCC, L 4: “Estar leri-leri” Cita encertadament aquesta entrada de PCC, que Farnés defineix com 'estar si cau, no cau', en relació amb els següents versos de l'Espill: "Cert fui a l’eli / de cansament” (vs. 15696-97). DCVB, eli, recull A l’eli, ‘apunt de desmaiarse o de morir’, citant l’Espill. 10) PCC, M 122: “Ser una madeixa sense cap ni centener” Constata la relació d’aquesta entrada de PCC, que reprodueix una locució anotada al Refraner valencià d’Estanislau Alberola, amb els versos de l'Espill: “Sens centener / són la madeixa” (vs. 7800-01). Farnés cita l’Espill a l’entrada: “No tenir cap ni centener” (C 820), la qual també figura a l’índex de Peirats. 11) PCC, M 2230: “Quan seré monja, et donaré una taronja” Cita incomprensiblement aquesta entrada de PCC en relació als versos de l'Espill: “"Mai haureu suc / si no feneu / e no premeu / fort la taronja”. / Tal és la monja" (vs. 5828-32). Realment, no hi tenen res a veure, tret de la rima comuna "monja/taronja". Altrament, l'entrada de PCC: "Tant espremixen la taronja, que ixen els pinyols” (T 142) sí que està relacionada amb els versos de l'Espill, els quals hi són degudament citats per Farnés. Però aquesta entrada i la citació corresponent de l'Espill han passat desapercebudes a Peirats. 12) PCC, O 527: “No hi ha millor osca que la de la mateixa fusta” Cita aquest proverbi de PCC perquè el relaciona amb els versos: "Prengués muller / (sols per haver / o fill o filla, / e fos clavilla / del fust mateix)" (vs. 6421-25). Tanmateix, aquest proverbi és de documentació recent i Antoni Bulbena diu que és castellà. Fóra més correcte relacionar el passatge mencionat de l'Espill amb l’entrada de PCC: “No hi ha pitjor clavilla que la del mateix fust” (C 2362), la qual és la codificació catalana genuïna, documentada 514 El fràsic de l’Espill: estat de la qüestió en altres obres del segle XV (Conca 1994: 634-36). PCC sí que cita l’Espill a l’entrada C 2362, la qual no figura a l’índex de Peirats. 13) PCC, P 1371: “Trobar la pedra filosofal” Anota la relació d’aquesta entrada de PCC amb els versos de l'Espill: “Filosofal / pedra curable, / or fet potable / argent de coure” (vs. 8532-35), però fa extensiva la relació a aquests altres versos, que també hi concorden: “La pedra fina / filosofal” (vs. 13632-33). Miquel i Planas ja havia anotat les dues recurrències de l’Espill i les havia relacionades amb el sintagma nominal Pedra filosofal. 14) PCC, P 1580: “Més que el penell, els gira el vent” Cita aquesta entrada de PCC i la relaciona encertadament amb els versos: “Més que el penell / les gira el vent” (vs. 620-21). També es podria afegir l’entrada de PCC: “La dona és tan mudable com el vent, de ses paraules no faces fonament” (D 1721), on tampoc no se cita l’Espill. Querol i Cantavella ja havien citat aquests versos de l’Espill pel seu contingut fraseològic i, en ser aplicats a les dones, misogin. 15) PCC, P 2452: “Passar Poblet i Santes Creus” Aquesta locució de PCC, que significa 'passar grans treballs', Peirats la cita en relació amb el següent passatge de l'Espill: "De tots ensems / pris comiat. / Per Déu guiat / vers Santes Creus, / ab moltes neus / e prou gran fret / fui a Poblet; / camí ferrat, / a Montserrat; / prop Tarragona, / fui a Vallbona" (vs. 15672-82). S’hi veu clarament que la referència a Santes Creus, Poblet, Montserrat, Vallbona, etc. correspon a la descripció d'un viatge que fa el protagonista de l'Espill, és a dir, que és tracta d’una referència literal, no metafòrica, per la qual cosa tenia raó Farnés de no citar l’Espill a l’entrada P 2452. 515 Capítol 4 16) PCC, S 1304: “Picar soleta” Relaciona aquesta entrada de PCC (‘es diu per indicar que un fuig, que se’n va per ses pròpies cames’) amb els versos “Dels qui son dan / cerquen, e van / de pic en sola” (vs. 313-15). Tanmateix, no té el mateix significat que la locució intertextualitzada als versos susdits, Anar de pic en sola, que DCVB defineix com ‘anar per mal camí, portar mala conducta’. PCC sí que anota “Anar de pic en sola” (P 2095), com a citació de l’Espill, sense més informació, i aquesta entrada també consta a l’índex de Peirats. 17) PCC, S 1400: “Predicar a un sord” Anota la relació d’aquesta entrada de PCC amb el vers de l'Espill: “Al sord sermona” (v. 7964). També es podrien relacionar amb l’entrada de PCC: “No hi ha pitjor sord que qui no hi vol sentir” (S 1399), on tampoc no se cita l’Espill. 18) PCC, T 406: “No va tenir temps ni de dir ‘Jesús’” Constata la relació d’aquesta entrada de PCC amb els versos de l'Espill: “Morí sobtada / sens dir ‘Jesús’” (vs. 8946-47). 19) PCC, V 89: “Vanitat de vanitats i tot vanitat” Constata la relació d’aquesta entrada de PCC amb els versos de l'Espill: “Són vanitat / de vanitats” (vs. 7100-01). Cantavella ja els havia relacionat amb la sentència de l’Eclesiastés, 1.2. D’aquestes 19 anotacions, tretze són correctes, és a dir, Farnés podia o devia haver-hi citat l’Espill, i sis són errònies (3, 6, 8, 11, 15, 16), és a dir, Peirats ha cregut veure unitats fràsiques a l’Espill que no són tals unitats fràsiques o que no són presents a l’Espill. De les tretze correctes, n’hi ha quatre (1, 7, 17, 18) que suposen una primera localització d’aquestes unitats fràsiques 516 El fràsic de l’Espill: estat de la qüestió a l’Espill, mentre que la resta ja havien estat anotades i comentades en altres entrades de PCC (2, 5, 10, 12) o al DCVB (4, 9) o per altres comentaristes (13, 14, 19). De les 67 entrades de PCC on se cita l’Espill i que Peirats reprodueix, cal dir que, en haver-les publicades sense una revisió crítica, aquesta autora ha fetes seves les errades fràsiques i lèxiques que ja hem assenyalat més amunt, en ocupar-nos de PCC. Així doncs, repeteix les anotacions incorrectes següents: A 267: "Aguila vella, terra novella" (transcripció incorrecta i parèmia inexistent) A 2435: “Avinentesa és lluquet i teia” (transcripció incorrecta i parèmia inexistent) E 826: "L'egua prenyada poc la civada" (transcripció incorrecta) O 38: "Metí en obra el vi novell de bon consell" (transcripció errada i parèmia inexistent) T 701: “Tot bon terreny, lluny de l’areny” (parèmia inexistent) F 1201: “Foc d’encenalls” (locució sense relació amb l’Espill) D’altra banda, més enllà de les 67 entrades de PCC susdites, Peirats ha deixat d’anotar moltes entrades de PCC on s'esmenta l'Espill, algunes de les quals de gran importància fraseològica, com ho són les que s’esmenten a continuació, amb indicació, en cada cas, dels versos de l'Espill que hi són citats: PCC, C 3930: “Al cul del sac, s’hi troben les engrunes”. S’hi citen els versos 130-31. 517 Capítol 4 PCC, A 1282: “L'amor primera és millor”. S’hi citen els versos 369-71. PCC, S 1345: “De les sopes i els amors, els primers són els millors”. S’hi citen els versos 369-71. PCC, C 1080: “No poder beure'n en carabassa”. S’hi citen els versos 426-67. PCC, F 470: “A les fembres, qui més bé els fa, pitjor les ha”. S’hi citen els versos 561-62. PCC, C 813: “Molts escarmenten en el cap dels altres”. S’hi citen els versos 722-27. PCC, G 55: “Ja no se'n canta gall ni gallina”. S’hi citen els versos 332425. PCC, A 1209: “Amor gatina, que es menja els gatons”. S’hi citen els versos 5208-11. PCC, B 1609: “De poca brasa neix gran foc”. S’hi citen els versos 560607, 10164-67. PCC, T 142: “Tant expremixen la taronja, que ixen els pinyols”. S’hi citen els versos 5828-31. PCC, C 2362: “No hi ha pitjor clavilla que la del mateix fust”. S’hi citen els versos 6422-25. PCC, C 1719: “Casaments entre parents no fan prova”. S’hi citen els versos 6622-27. 518 El fràsic de l’Espill: estat de la qüestió PCC, A 395: “Banyar-se en aigua de roses”. S’hi citen els versos 1234041. PCC, T 577: “En la terra dels cecs, qui té un ull és rei”. S’hi citen els versos 15322-23. PCC, T 339: “El temps perdut mai més se resquita”. S’hi citen els versos 15563-65. En resum, doncs, l'Índex paremiològic que Peirats afegeix com a apèndix a la seva tesi doctoral presenta quatre primeres localitzacions d’UFs de l’Espill i diverses mancances greus, com ara que parteix només de PCC, no aportant cap anotació fraseològica al marge d’aquest repertori, que omet moltes entrades de PCC on se cita l’Espill, que ignora informació ja coneguda i que reprodueix errors anteriors i n'introdueix de nous. D’altra banda, a les Notes (ps. 695-1035), n’hi ha observacions que fan referència a UFs, de forma incidental o explícita. En aquest darrer cas, es tracta de remissions a l’Índex paremiològic i, en l’altre, s’hi segueix la pauta i sovint la lletra de comentaristes anteriors, que no hi són citats, en la major part dels casos. Així, s’hi inclouen anotacions sobre UFs sense cap intenció fraseològica i sense esmentar-les com a tals, per bé que, quan se les denomina, la terminologia és incorrecta (“locució paremiològica”, “principi aforístic”, “fórmula paremiològica”, “màxima de to paremiològic”, etc.). A continuació, en fem la relació, tot ometent les notes que són repetició d’anotacions de crítics anteriors, tret d’alguna d’errònia. Del vers “Ociós, trist, sens fer fruit” (v. 11), que intertextualitza la col·locació No fer (bon) fruit (FE0001), anota: “sens fer cap obra o acte fructífer envers Déu, com a ressò evangèlic de l’arbre bo que produeix bons fruits” i cita una recurrència concordant al Tirant: “Escrit és en lo sagrat Evangeli que l’arbre bo produeix bons fruits” (cap. 379). 519 Capítol 4 Anota els versos “Amant proïsme, / sens frau, sofisme, / com mi mateix, / no sens perpleix” (vs. 61-64) com a referència als “manaments clau del cristianisme: estimar i servir Déu i el proïsme” i n’aporta documentació (Llibre de les dones, Lo somni de Joan Joan...). De fet, és tot el passatge que va del vers 54 al 73 que cal considerar-lo com a inserció amplificada de la sentència bíblica Hom deu amar Déu i el proïsme (FE0011). Dels versos “Perquè informes / los jòvens verts / e inexperts / del toc del foc” (vs. 292-95), que contenen la locució verbal Tocar el foc (FE0042), fa el comentari: “Qui posa la mà al foc es crema; qui experimenta l’estima, se’n surt perjudicat” i n’aporta una referència concordant del Llibre de les dones. En arribar als versos "Car les primeres / amors són veres / e tostemps duren” (vs. 369-71), no hi reconeix el proverbi L’amor primera és millor (FE0047), ja anotat per Miquel i Planas i per Farnés, però diu que “la mateixa idea en considerar els primers amors com més autèntics és compartida en Eiximenis” i cita un fragment del Llibre de les dones. De la unitat estilística Fer osca al fus (v. 559; FE0076) diu que es pot “interpretar, en sentit figurat, per manipular més fàcilment el marit”. La recurrència concordant de Lo procés de les olives, que cita, no abona aquesta interpretació. Dels versos “Han per indigne, / en son parlar, / d’ensivillar / la llur sabata” (vs. 578-81), en no reconèixer la locució adjectival Indigne de descalçar la sabata (a algú) (FE0079), comenta de forma inadequada el terme sivella: “Aquest terme relaciona el fet de cordar la sabata com una acció vinculada a la subjecció d’un animal, amb corretges i sivelles”. De la fórmula expressiva Déu ajudant (v. 793; FE0100), que no menciona com a unitat fràsica, en dóna una referència concordant a La brama dels llauradors. 520 El fràsic de l’Espill: estat de la qüestió A partir d’una anotació de M. de Riquer, relaciona els versos “Ballant als sons / de les tisores” (vs. 888-89) amb un proverbi del Llibre de tres: Tres coses són fort nícies: collons de barber qui ballen al so de tasores e mamelles de porgadora e ferrer que tant clepege que petege. Repeteix l’errada antiga de considerar que el “camí francès” dels versos “A Montserrat / jo me'n vinguí. / Aqui prenguí / camí francés: / fui a Besés” (vs. 1382-86) es refereix al “camí que segueixen els peregrins vinguts de França per anar a Sant Jaume de Galícia”. Ja s’hi ha vist que no. Trenca el proverbi contingut als versos “Bé n’haja guerra / fa rei cortés!” (vs. 1812-13), en fer-ne independent el primer hemistiqui: “Bé n’haja guerra!”, que anota així: “Benvinguda guerra! Mostra la perspectiva de l’esperit del mercenari, qui viu de la riquesa que li proporciona la guerra”. El proverbi Be n’haja la guerra que fa rei cortés (FE0212), també documentat a Refranys rimats, significa que qui fa la guerra sota el comandament d’un rei liberal o magnànim, en treu profit. El vers “No us val corona” (v. 2729), que recull la locució verbal Valdre corona (FE0303) és anotat amb el comentari següent: “El clergat es considerava una casta privilegiada, exempta de càrregues i amb moltes prerrogatives”, acompanyat de la citació d’una concordança lèxica, no fràsica, amb el Primer del Crestià. Anota els versos “La nostra gata / vos ne portau” (vs. 2742-43) com a “locució en el sentit d’estar embriac”. Tanmateix, la unitat estilística que podríem formular com Emportar-se la gata (FE0306) sembla que té un sentit sexual, en concordança amb un vers de Lo procés de les olives. Dels versos “No pot l’agulla / cosir, que és roma” (vs. 2770-71) en diu “eufemismes sexuals” i aporta una referència concordant de Lo procés de les olives. 521 Capítol 4 Afirma que el vers “Cent novelles” (v. 2864; FE0331) fa referència al Decameró de Boccaccio. Diu que els Jocs de naips (v. 3010; FE0338) “s’introduïren a València en la segona meitat del segle XIV i van constituir-se aviat en vici. Entre els jocs prohibits en el Consell general de 23 de juny de 1384 figura el novell joch dels naips (Manual de Consells, XVIII, f. 41; Sanchis, 1993: 69)”. Anota el vers “Voler menys gala” (v. 6431), que recull una menció a la locució verbal Voler gala (FE0597), i en diu: “Es tracta d’una expressió molt freqüent en autors del segle XV en el sentit de ‘divertir-se, anar de folga’, possiblement derivat del fràncic” i cita DeCat. Identifica la locució Entrar al llaç (v. 6523; FE0602) com a “metàfora cinegètica”. Dels versos “Lo mul e mula / trets de la dula” (vs. 6733-34) anota el mot dula i repeteix l’errada d’Almela i Farnés de considerar que hi té el sentit figurat de la locució Anar a la dula, ‘criar-se amb tota llibertat’, quan en realitat el terme hi és emprat en sentit literal: ‘ramat de bestiar gros’. En anotar la col·locació Engany de mitges (FE0633) cita el que en diu DeCat (663, V): “Locució que adapta, en el vessant del dret, la forma justiniana ultra dimidium, amb retracte segur, com recomanen el Furs”. Identifica la locució Beure en flascó (v. 7929; FE0699): “Beure en un flascó que conté substàncies químiques suposa la mort assegurada de qui en fa el tast”. Dels versos “Met vi novell / en odre vell / amb rot embut” (vs. 7979-81), que contenen una referència a la sentència bíblica No es posa el vi novell en odre vell (FE0710), anota “amb rot embut” com a “expressió de to paremiològic”. 522 El fràsic de l’Espill: estat de la qüestió Anota encertadament la locució nominal continguda al vers “Florins vells tria” (v. 8223), però afirma, incorrectament, que “el nom d’aquesta moneda és degut al seu semblant en preu a una moneda de Florència”. En efecte, el florí d’or d’Aragó (encunyat indistintament a Perpinyà, Barcelona, València, Mallorca o Saragossa) fou creat per Pere el Cerimoniós, a imitació del florí florentí, que ja circulava des del segle XIII, però el nom li venia del fet de portar gravada una flor de lis. Els florins vells mencionats a l’Espill, considerats de major preu, podien ser els florentins, en contraposició als iniciats pel rei Pere, o els de les primeres encunyacions “d’Aragó”, en contraposició als més recents, que circulaven al temps en què se situa l’acció (el sermó de Salomó, l’any 1460). Anota el vers on es menciona la locució nominal Mal d’Heros (FE0768) i en dóna abundant informació. Documenta la unitat estilística Mar amarga (v. 11099; FE0863) en les Etymologiae d’Isidor de Sevilla. Anota la unitat estilística Sol de justícia (v. 11475; FE0896), que a l’Espill designa Jesucrist però que també trobem, en un altre sentit, dintre de la locució verbal Fer un sol de justícia. De la locució prepositiva A traça de (v. 12112; FE0920) reprodueix el que diu DCVB, sense citar-lo. En arribar als versos “Les dones totes / saps que són glotes / més que la mar” (vs. 12383-85), no hi veu el proverbi Les dones són glotes com la mar (FE0938) ni el sentit contextual que hi pren el mot glotes, de clara referència sexual. De fet, sense citar-ne la font, reprodueix la definició de DCVB: ‘goludes, que mengen molt i amb avidesa’, on es citen incorrectament els versos de l’Espill com a exemple de l’accepció alimentària. 523 Capítol 4 Anota els versos “Lo menys ferrat / mai fon errat” (vs. 12775-76) però en capgira el significat, en dir que el camí ferrat no és mai equivocat, quan el no equivocat és el camí menys ferrat, és a dir, el camí més vell. De fet, es tracta d’una variant del proverbi No deixis les sendes velles per les novelles. Anota i documenta la unitat estilística Fill de David (FE0998), designadora de Jesucrist. En arribar als versos “Mas a Pilat / no li plagué, / ans romangué / a llur despit / tal com fon scrit” (vs. 14164-68), fa notar que es refereixen a la sentència bíblica o apotegma atribuït a Ponç Pilat: Quod scripsi, scripsi. Anota la unitat estilística Claus del cel (FE1038) i la documenta en Mateu, 16.17-20. Així doncs, en aquest conjunt d’anotacions, n’hi ha observacions d’interès fraseològic que no havien estat consignades amb anterioritat. 4.21. “Verba volant, scripta manent. An Historical Panorama of Catalan Paremiology from its Origins to the Renaissance” (2003), de M. Conca i J. Guia En aquest article, ponderem la vàlua paremiològica de l’Espill i presentem una selecció dels proverbis i les referències proverbials que conté, amb notes sobre llur documentació diacrònica. En aquesta selecció mencionem els proverbis continguts als versos següents: “Car les primeres / amors són veres / e tostemps duren" (vs. 369-71), "Serà consell / de l'home vell" (vs. 707-708), "Llunya's dels seus, / ira-la Déus" (vs. 1209-11), "Porc ple de vicis, / un mal matí / son sanct Martí / ella trobà" (vs. 1794-97), "Com al badoc / mudava joc" (vs. 3021-22), "Qui molt s'ensaja / a l'aigua anar, / ell ha a llexar / lo coll o l'ansa" (vs. 3654-57), "Qui massa es cuita / crua, mal cuita, / o massa calda / amb què s'escalda / pren la vianda" (vs. 3926-31), "Bé dix: barbuda, / lluny la 524 El fràsic de l’Espill: estat de la qüestió saluda" (vs. 4409-10), "Com qui vell cep / empeltar vol, / tard n'ha mallol" (vs. 4482-84), "Al començar / o enfornar / sens bon acord, / lo pa es fa tort, / clotós, morrut / e geperut" (vs. 6249-54), "De bona casa / pren bona brasa" (vs. 626869), "E fos clavilla / del fust mateix" (vs. 6424-25), "Saps que lo gat / poc scaldat / tem l'aigua tèbea" (vs. 6585-87), "Ab les ales cobren, / ab lo bec piquen" (vs. 9824-25), "A un plaer / hauràs certer / tantes dolors" (vs. 1021719), "El temps passat / mal compassat, / perdut, no es cobra" (vs. 15563-65), etc. 4.22. “Un joc poètic en proverbis. Edició i estudi paremiològic de Refranys rimats” (2003), de M. Conca i J. Guia En aquest article, presentem les concordances fràsiques existents entre Refranys rimats, obra de la fi del segle XV, i altres textos anteriors o coetanis. En particular, n’hi ha onze recurrències concordants amb l’Espill, tal com ho posem de manifest a la fi del capítol 2, de les detallada a l’apartat 5.5.1.2. quals en donarem notícia 4.23. El diccionari de l’Espill de Jaume Roig (2003), d’H. Gonzàlvez Hèctor Gonzàlvez ha elaborat, a la seva tesi doctoral (2003), inèdita, “el diccionari particular del lèxic de l’Espill de Jaume Roig i una concordança lematitzada de l’obra”. Si haguéssim conegut aquest treball anteriorment i no en aquest any 2007 –quan la nostra base de dades ja tenia al voltant de les noucentes fitxes--, ens hauríem estalviat gran part de la feina de localització d’UFs de l’Espill, ja que, segons diu Gonzàlvez als Preliminars de la seva tesi, “dins del diccionari s’intenta oferir també el repertori de les col·locacions, les locucions, els modismes i els proverbis que apareixen al llibre”. Tanmateix, com que el nostre buidatge fràsic de l’Espill ja es trobava pràcticament enllestit, hem pogut posar-lo en contrast amb el buidatge de Gonzàlvez i, així, ponderar millor la seva aportació fràsica i, alhora, completar la nostra. 525 Capítol 4 Sota la denominació interna i convencional de construcció, Gonzàlvez incorpora a la seva base de dades uns camps secundaris que donen entrada a la “categoria gramatical”, “definició”, “exemple” i “observacions” relatives a cada construcció, els quals camps són inclosos a l’entrada lèxica de la paraula o les paraules significatives que hi ha en la construcció anotada. Així doncs, per exemple, l’anotació següent: a. qui molt s’ensaja a l’aigua anar ha lleixar lo coll o l’ansa prov. Refrany que indica que quan es repeteix un comportament arriscat, es por acabar malament. No enregistrat en DCVB, DAG ni DECat. SP 3653 Qui molt s’ensaja a l’aygua ·nar, ell ha lexar lo coll o l’ansa. figura repetida a les entrades del diccionari aigua, anar, ansa, coll, ensajar i lleixar. D’altra banda, seguint amb aquest exemple, com que no s’inclouen al diccionari les formes canòniques dels proverbis, Gonzàlvez no hi ha reconegut que en realitat es tracta del proverbi Tant va el cànter a la font que a la fi es trenca, el qual sí que és enregistrat a DCVB. N’hi ha més casos de localització de proverbis que no són degudament identificats. Així, per exemple, dels versos “Massa privar / causa menyspreu” (vs. 13832-33), n’extreu la codificació proverbial (posada, repetidament, a les entrades causar, menyspreu i privar) Massa privar causa menyspreu i en dóna una definició incorrecta: “indica que excedir-se en les prohibicions provoca rebuig”, derivada d’una lectura inadequada del terme privar i del desconeixement de la forma canònica del proverbi Massa familiaritat engendra menyspreu (FE1011), present al Dotzè, Flors de virtut, Vita Christi, etc. D’altra banda, del proverbi Bé n’haja la guerra que fa rei cortés (FE0212), present també a Refranys rimats i que a l’Espill s’insereix amb pèrdua de dues paraules per raó de la mètrica: “Bé n’haja guerra / fa rei cortés!”), diu que “indica que es desitja bon resultat a qui es comporta cortesament” quan, en realitat, vol dir que qui fa la guerra sota el comandament d’un rei lliberal o magnànim, en treu profit. 526 El fràsic de l’Espill: estat de la qüestió En el camp “definició”, tot i el gran esforç hi esmerçat, Gonzàlvez no especifica quan les definicions són pròpies i quan són manllevades d’altres diccionaris, la qual darrera cosa s’hi esdevé sovint i contrasta amb el fet d’assenyalar les mancances d’aquests diccionaris quan no enregistren alguna de les construccions recollides. Així, per exemple, de la locució Ades... adés... diu que ‘expressa l’alternança de diverses accions o circumstàncies’, mentre que DCVB ja anota que ‘designa una alternació de diverses accions o circumstàncies’. Escriure en l’aigua és definida per DCVB com ‘despendre temps o esforç inútilment’, mentre que Gonzàlvez hi posa ‘fer una cosa inútil, que no té resultats perdurables’ i hi afegeix que DCVB no l’enregistra. De Girar l’aladre diu DCVB ‘canviar la direcció en què era impulsada o moguda una cosa’ i Gonzàlvez anota ‘canviar de direcció’, afegint que DCVB no l’enregistra. A tots dos diccionaris podem llegir que Anar en foll és ‘obrar inconsideradament, contra raó’, però Gonzàlvez, a més, diu que DCVB no l’enregistra. De la locució Ara... ara..., el segon també dóna la mateixa definició que el primer, ‘denota alternació de diverses accions o circumstàncies’, però no el cita. DCVB anota Deixa’m estar!, ‘es diu demanant que ens deixin tranquils, que no ens molestin o importunin’, sense citar l’Espill, mentre que Gonzàlvez inclou Lleixar estar algú, ‘cessar de molestar algú’, afegint que DCVB no l’enregistra. DCVB anota Donar (una cosa) per una malla, ‘donar-ho per qualsevol cosa, no concedir-li cap valor’, sense citar l’Espill, mentre que Gonzàlvez fa constar No dar-hi malla, ‘menysprear una cosa, no considerar-la important’, afegint que DCVB no l’enregistra. DCVB observa que el mot pos ‘s’usa quasi exclusivament en la locució Bon pos tinga, que es diu després d’anomenar una persona difunta’, mentre que Gonzàlvez afirma que En bon pos vaja, ‘en pau descanse’, no és enregistrat per DCVB. Així mateix, DCVB anota A fosques, ‘sense claror, sense poder-hi veure bé’, mentre que Gonzàlvez fa constar la forma en singular, tal com ve a l’Espill, A fosca, ‘sense claror, sense poder veure-hi bé’, i diu que DCVB no l’enregistra. Vidre volador és definida per DCVB i per Gonzàlvez, però aquest diu que DCVB no l’enregistra. 527 Capítol 4 Seguint amb el tema de les definicions, Gonzàlvez modifica de vegades, de forma pertinent, la definició manllevada, com en el cas d’Aigua beneita, que DCVB defineix com ‘aigua que ha rebut la benedicció ritual’ i Gonzàlvez puntualitza: ‘aigua que ha rebut la benedicció ritual d’acord amb la religió cristiana’. Altres vegades usa una UF idiomàtica per definir-ne una altra, cosa que no s’hauria de fer, com en el cas de Tenir la llengua cosida, ‘no parlar, no dir ni pruna’. En diverses ocasions, posa la significació literal i no la figurada que s’escau al context de l’Espill, com en el cas dels versos “Lo fre mordent / de dur cervell / --ja odre vell, / embotanat, / desempegat-- / jueu altiu / resta catiu / per culpa llur” (vs. 14484-91), on de la locució verbal Mordre el fre diu ‘agafar i estrènyer amb les dents l’instrument que es posa als cavalls a la boca per lligar-hi les regnes i dirigir-lo’, mentre que DCVB anota ‘devorar la impaciència i ràbia impotent’. En el camp “exemple” cal dir que només hi inclou una de les recurrències de la UF a l’Espill, la que considera més representativa, i no complementa aquesta restricció donant, almenys, el nombre total d’aquestes, en cada cas. Pel que fa al camp de la “categoria gramatical”, la classificació de les construccions que anota no és d’acord amb les que fan servir habitualment els fraseòlegs. Així, posa sota la rúbrica proverbi tant els proverbis com les sentències bíbliques, els apotegmes, les màximes jurídiques, etc. Utilitza l’obsoleta denominació de modisme i en aquesta categoria inclou, per exemple, Estotjar aigua en cistella, Girar l’aladre, Amagar les mans, Arronsar el nas, Beure’s les adives, Fer-se botes, Donar-se brasa... que són clarament locucions verbals idiomàtiques. De fet, no inclou la categoria locució verbal, ja que les unes les considera modismes i les altres les inclou com a col·locacions, tal com fa igualment amb les locucions nominals. Quant a les col·locacions, observa un criteri molt laxe, de manera que dóna com a col·locacions (i també, ocasionalment, com a locucions) expressions pròpies del llenguatge lliure, de sentit literal i on cap dels termes no 528 El fràsic de l’Espill: estat de la qüestió crida l’altre ni en condiciona el significat. Així, per exemple, no hi haurien d’haver estat anotades com a sublemes fràsics del diccionari les construccions següents, que reproduïm amb la definició que l’autor n’hi dóna: rebre actes, ‘obtenir o arreplegar documents notarials’; empatxar els afers d’algú, ‘dificultar els actes d’algú’; fer ajuda en alguna cosa, ‘servir d’ajuda en algun afer’; alçar la veu, ‘donar més intensitat a la veu’; alçar una cosa en alt, ‘elevar una cosa en l’aire’; apagar lo llum, ‘fer que un instrument destinat a fer claror deixe de fer-la’; arrancar un queixal o una dent, ‘llevar una dent o un queixal per la força’, cames tortes, ‘cames arquejades’; alletar un fill, ‘alimentar amb llet un fill’; parir un fill, ‘donar a llum un xiquet, fer que nasca’; tancar finestra, ‘tapar la finestra perquè no entre aire o claror’; calces fluixes, ‘calces que no estan ben ajustades al cos’; foc gran, ‘foc de dimensions superiors a les normals’; implorar auxili, ‘demanar vehementment l’ajuda o el socors’; gran jugador, ‘persona extremament aficionada a jugar a jocs en què s’arrisquen diners’; en juliol, ‘fórmula amb què es diu que una cosa passa durant el mes de juliol’; ab llibertat, ‘lliurement, sense opressions ni condicionaments’; tancar un llibre, ‘fer que s’anul·le o es faça molt agut l’angle que formen les cares de les pàgines d’un llibre movent les tapes al voltant del punt en què s’articulen (el llom) i acostant-les entre sí’; error manifesta, ‘judici o opinió falsa que és molt destacada, per clara i incontestable’; demanar metge, ‘sol·licitar que un metge atenga algú’; moll sabó, ‘sabó que no té gens de duresa, que és pastós’; cascuna nit, ‘totes les nits’; tenir nom, ‘ser anomenat, anomenar-se’; obtenir llicència d’algú, ‘rebre el permís d’algú per a fer una cosa’; haver ops, ‘tenir necessitat’; passar un riu, ‘travessar un riu’; perdre la llibertat, ‘deixar de ser lliure’; peu calçat, ‘peu recobert amb la indumentària apropiada (sabata, bota, etc.)’; en presència d’algú, ‘tenint algú davant’; aigua queda, ‘aigua que no està en moviment’; rabiós ca, ‘gos malalt de la ràbia’; revelar un secret, ‘fer conèixer un secret, una cosa que no s’havia de divulgar o que pertanyia oculta’; fer un sermó, ‘exposar públicament un sermó’; tancar amb clau, ‘tancar una cosa en un lloc assegurant el pany amb una o més voltes de clau’; mirar les tendes, ‘passar per davant de les botigues i observar el que hi ha exposat a la venda’; etc. 529 Capítol 4 Uns altres casos de miratges fràsics que hom pot observar al diccionari de Gonzàlvez són els següents. En primer lloc, esmentem el ja mencionat error d’altres comentaristes d’anotar camí francès, ‘via per la qual transitaven en territori peninsular els pelegrins vinguts de França que anaven a Compostela’, a partir d’uns versos de l’Espill on l’expressió és un sintagma del discurs lliure que hi vol dir ‘camí cap a França’. Així mateix, als versos: “Per falliment / de llur sement / tan indigest, / ixen de sest: / fan-ne sens braç, / u gran cabaç, / d’ells cap dins pits, / ermofrodits...” (vs. 8879-86), Gonzàlvez ha cregut veure-hi inserida la locució Un gran cabàs d’una cosa, ‘molta quantitat d’una cosa, gran nombre d’una cosa’, quan el cabaç del text no és més que el cap gran d’un nen deforme. També ha anotat com a col·locació l’expressió mort criminal, a partir dels versos “Cert infinits / han mort marits, / e mai a mort / criminal cort / per tal falsia / les sentencia / ni executa” (vs. 8113-19), quan el que s’hi diu és que la cort d’assumptes criminals mai no les sentencia a mort. El mateix s’esdevé amb l’anotació damnar a mort, la qual construcció no es pot extreure dels versos “Eternalment / fon condemnada / a mort, damnada / e malaïda, / tota sa vida / ser subjugada” (vs. 10402-07). Dels versos “Tenim hostal / de llits fornit? / Digau, marit, / cinc cavalcants, / orats, galants, / esplugabous, / per quins cinc sous / los acolliu?” (vs. 1930-38) no es pot extreure la suposada col·locació llit fornit, ‘llit preparat per a usar-se’, com fa Gonzàlvez, ni encara que el mot fornit hi figurés en plural. De l’oració metafòrica dels versos “Ab los diables / qui fa llaurada, / gran agullada / ha menester” (vs. 6996-99), que nosaltres hem considerat unitat estilística configurada com a enunciat parèmic, no és correcte extreure l’inexistent “modisme” fer llaurada, ‘ajudar-se d’algú, rebre l’ajuda d’algú’. Aquesta sobreabundància de construccions lingüístiques anotades, irrellevants per a la fraseologia en no tractar-se d’expressions codificades,, desmereix la gran tasca de buidatge fràsic de l’Espill que hi ha al diccionari. Tot i que l’autor no explica el mètode seguit per a fer el buidatge fràsic, cal pensar que aquest ha estat facilitat per l’ús de l’Oxford Concordance Program, el qual permet una lectura a línia correguda de l’obra, descomposada i disposada en línies de 120 caràcters cadascuna, figurant cada lexema al centre de la seva 530 El fràsic de l’Espill: estat de la qüestió línia. Així potser resulta més senzill detectar les construccions de les quals forma part el lexema corresponent. Algunes de les expressions que Gonzàlvez ha anotat com a col·locacions, nosaltres les tenim incloses a l’apartat d’unitats estilístiques configurades com a sintagmes. És el cas de Aigües amargues, Folla amor, Aigua manal, Agres veus (Gonzàlez anota Agra veu), Mort infernal, etc. Altres d’aquestes, com ara Terra ameníssima, Celestials sales, Hoste de sols mig dia, Goig eternal o Mortal afany no han estat anotades per Gonzàlvez, ni tenien per què ser-ho, ja que la categoria i el recull d’unitats estilístiques no formava part dels seus objectius. Malgrat el seu nombrós buidatge de fràsic de l’Espill, en l’apartat d’omissions hem d’anotar bastants UFs, de diferents tipus, que li han passat desapercebudes, tot i que algunes ja havien estat anotades per altres autors. Així, trobem a faltar la presència, entre les col·locacions, de Crim abominable, ‘acció molt reprobable’; Procés de pensa, ‘pressuposició sobre el pensament o l’actuació d’altri’; Humanal llinatge, ‘espècie humana’; Fel amic, ‘amic vertader, lleial, fiable’; Mà de paper, ‘conjunt de vint-i-cinc fulls de paper, o sia, la vintena part d’una reima’; Mala dita, ‘dienda, informació difamatòria’; Dona barbuda, ‘dona madura, experimentada i amb autoritat’; Oli de ruda, ‘essència que s’obté per destil·lació de la ruda amb vapor d’aigua’; Solemne vot, ‘compromís personal ferm’; etc. Tampoc no hi són ressenyades les locucions Segur port, ‘indret o situació lliure d’ensurts i perills’; Cant del signe, ‘en sentit figurat, la darrera realització destacada (d’algú o d’alguna empresa), abans de morir’; Bona lluna, ‘ocasió favorable per fer alguna cosa’; Del bec groc, ‘molt innocent o mancat d’experiència’; Debanar (algú) com un cabdell, ‘fer el que es vol (d’algú), dominar (algú)’; etc. Entre les fórmules, no hi són recollides Què us (en) diré?, ‘frase que s’empra en les narracions, per lligar emfàticament el que s’ha contat abans amb la part de contarella que segueix’; Llamp et fereixi!, ‘indica que l’emissor desitja que prengui mal el destinatari’; Com diu la gent, ‘expressió metalingüística per indicar que la UF a què acompanya és coneguda’; Saps que, ‘expressió metalingüística que acompanya una parèmia 531 Capítol 4 per guanyar la complicitat de l’interlocutor i incrementar-ne el valor de veritat’; etc. Quant als proverbis, hi manquen alguns de ben característics, com ara: Benaurat és qui per mal d’altri es castiga, Qui s’allunya dels seus, l’aïra Déus, A cada porc li arriba son sant Martí (però recull, com a “modisme”: trobar son sant Martí), Qui més bé els fa, pitjors les ha, Déu proveeix a qui el serveix, Al cul del sac, s’hi troben les engrunes, El natural és immortal, Bé és presoner el carceller, etc. Acabem aquesta ressenya dient que Gonzàlvez té el mèrit d’haver anotat, classificacions a banda, moltes primeres localitzacions i identificacions d’UFs de l’Espill. Entre aquestes, podem esmentar Haver orelles, ‘escoltar, sentir amb atenció una cosa’; Aigua de vida, ‘aigua amb propietats curatives’; Arts liberals, ‘conjunt de set arts que s’ensenyaven a les persones lliures i eren la base del pensament escolàstic; estan dividides en dos grups, el trivium (retòrica, gramàtica i lògica) i el quadrivium (aritmètica, música, geometria i astronomia)’; De carn i os, ‘d’essència humana’; Viure de l’aire, ‘viure sense menjar res’; Moure causa, ‘iniciar un procés, una discussió davant de la justícia’; Saltar fora el cavat, ‘eixir de l’assumpte, extralimitar-se, eixir dels límits prudencials’; Edat complida, ‘majoria d’edat’; El cap del món, ‘el lloc més llunyà de la terra’; Jugar en buit, ‘jugar a cartes sense tenir diners’ (per bé que la definició no sembla la correcta); Tallar-se la coa (sense definició); Tenir corda a algú, ‘dedicar atencions a una persona’; A delit (d’algú), ‘fins al punt que algú vol’; Deu manaments, ‘decàleg de preceptes sagrats que Déu va donar a Moisès en el mont Sinaí’; Hom de Déu, ‘home que té molta bondat’; Dona trencada, ‘persona del sexe femení que ja no és verge’; Joc de fletxa, ‘entreteniment en què algú llançava fletxes per encertar en un blanc’; Fondo com pou, ‘molt profund’; Fora llei, ‘excepcional, que no entra en la regla general’; Morir de fred, ‘perdre la vida a causa d’una pèrdua excessiva de calor’; Fer una falta (a algú), ‘cometre un perjudici contra algú’; Per mà (d’algú), ‘gràcies a la intervenció d’algú’; A mai (+ infinitiu), ‘sense (+ infinitiu); Guardarse d’ocasió, ‘evitar exposar-se a una circumstància oportuna de fer una cosa, normalment censurable des del punt de vista moral’; Prendre d’ull, ‘concebre mala voluntat contra algú’; Al peu de, ‘agenollat en terra davant d’algú’; Set 532 El fràsic de l’Espill: estat de la qüestió planetes, ‘els set astres del Sistema solar que es coneixien en l’època medieval (Mercuri, Venus, la Terra, Mart, Júpiter, Saturn i la Lluna)’; Or potable, ‘medicament que sorgia del tractament alquímic de l’or i que s’ingeria; segons la medicina medieval, podia curar molts mals, fins i tot la pesta’; Donar repòs, ‘donar descans, fer descansar’; Bon tremp, ‘disposició per a relacionar-se sexualment’; Desfer la trossa, ‘aturar-se en un lloc per passar-hi un temps’; etc. 4.24. Edició de l’Espill (2006), d’A. Carré Antònia Carré, en aquesta edició íntegra de l’Espill, completada amb la versió en prosa, inclou als Comentaris (pp. 601-807), al Glossari (pp. 809-834) i a l’Índex de noms propis (pp. 845-878), observacions que afecten UFs, encara que l’autora no sempre ho fa explícit. Quan ho fa, usa una terminologia fraseològica no prou acurada. En farem la relació, primerament als Comentaris. En comentar un passatge de la segona part del Prefaci, diu: “S’evidencia l’estupidesa d’aquests homes amb un seguit de locucions, algunes de les quals tenen llarga tradició literària, com la imatge de la papallona que es crema al foc” (p. 608). Al voltant del debat sobre la condició femenina, observa que “la postura ideològica que el protagonista-narrador pren en aquest debat és corroborada amb l’experiència i les parèmies (“car les primeres / amors són veres / e tostemps duren”, “bé sap de maça / qui n’és ferit!”), que connecten amb l’opció lingüística de l’autor, que és la popular” (p. 610). A continuació, diu que “el segon proverbi és prou conegut en la literatura antifeminista” i recorda, seguint altres autors que no cita, la seva presència al Maldit Bendit (1271) de Cerverí, a Lo Crestià (1379-86) d’Eiximenis i a Lo Conhort (1447-48) de Francesc Ferrer. A la tercera part del Prefaci, sobre el mal tracte que les dones donen als homes, tot citant Miquel i Planas (1929-50) i Cantavella (1992), afirma que “fins i tot les parèmies tenen tradició literària, des del Maldit Bendit de Cerverí (“sens llum cresol, / li fan tenir”, “qui més bé els fa, / pijors les ha”) fins a Les quinze 533 Capítol 4 joies de mariage (final del segle XIV o començament del XV) o el Corbacho o Reprobación del amor mundano (1438) d’Alfonso Martínez de Toledo (“per reverdir / en sec lo planten”)” (p. 612). Anota els versos “Més que el penell / les muda el vent” (vs. 620-21) perquè contenen “una referència proverbial a la inconstància de les dones” (p. 612). Dels versos “Uns mates baten, / los altres maten” (vs. 699-70) diu que són “referències parèmiques a la cinegètica” (p. 614). Qualifica els versos “Lo flaviol / traguí sens cera” (vs. 858-59) com a “expressió metafòrica que vol dir que el que li va donar la mare no li serveix per a res” (p. 617). Tot citant Cantavella (1992: 64-66), afirma que “la comparació de la dona que tria un mal company amb la lloba és un motiu que ja es troba als bestiaris” (p. 620). Anota i documenta la col·locació Lletra de canvi, a partir del vers “lletra hi tenia” (v. 1431). Cita la locució verbal Beure’s les adives per exemplificar “usos metafòrics de la terminologia mèdica” (p. 629) i diu, seguint DCVB sense citarlo, que l’expressió també apareix en un sirventès d’Arnau d’Erill. Dels versos “Ix de la roca, / que ab tan poca / honor se facen?” (vs. 2221-23), que contenen la locució verbal Eixir de la roca ‘ésser de baixa extracció’, en diu “exclamació que expressa la seva indignació en considerar-se menyspreada” (p. 630), alhora que assenyala la seva presència concordant, amb algunes variants, en el Corbaccio, Lo somni i l’Arcipreste de Talavera, d’acord amb Cantavella (1992:69-70). 534 El fràsic de l’Espill: estat de la qüestió Comenta els versos on apareix “la comparació de l’orgull de l’esposa amb el paó vell que es mira la cua sumptuosa” (p. 631) i n’esmenta precedents als bestiaris, al Curial i al Debat amb Caldesa. Esmenta el proverbi Al badoc, mudeu-li el joc com a “frase feta” (p. 641). Dels versos “Lo del noguer, / dant-li lloguer / perquè do el fruit, / jugava en buit” (vs. 3023-26) diu que fan referència al proverbi Et dono a lloguer les meves nogueres: les closques seran per a tu i les nous per a mi. Comenta els versos “Si responia, / sols digués “buf”, / havia “xuf”, / si deia “baf”, / tantost lo “saf” / al cap sentia” (vs. 3034-39) únicament pel joc d’onomatopèies que hi ha, sense veure-hi el ressò del proverbi Per a tot buf hi ha baf. Anota les malalties que tenen per nom la locució Foc salvatge i la col·locació Mal de mare. Anota la primera i emboscada referència de l’Espill a la sentència bíblica Creixeu i multipliqueu-vos, continguda als versos “No ignorau / que el casament / és sagrament / per Déu manat / e ordenat / en Paraís” (vs. 4222-27). Explica la funció discursiva que hi té el “refrany” (p. 653) A dona barbuda, de lluny la saluda i el documenta al Dotzè. Anota la fórmula expressiva Què us diré? com a “marca de l’oralitat que havia de fer pensar al públic de l’obra en el cèlebre “¿què us diré?” de Ramon Muntaner” (p. 655). Identifica la locució verbal Tallar-se la cua, amb el comentari següent: “El fet que la dona decidís tallar-se la trena en optar per la vida religiosa, s’ha d’entendre en el sentit que renuncia a la sexualitat, ja que pentinar-se els cabells s’associa amb la deessa Venus durant tota l’edat mitjana” (p. 658). 535 Capítol 4 Descriu la locució verbal Tòrcer el nas, continguda als versos “Cascuna torça / a l’orde el nas” (vs. 5392-93), com una “metàfora basada en una personificació” (p. 666). Anomena “parèmia” la locució verbal Fer del cel una (sic) paella, usada també per Eiximenis. Defineix i documenta la locució verbal Fer la figa, que esmenta com a “gest d’escarni” (p. 667). Anota la “frase proverbial” Córrer la Seca, la Meca i la Vall d’Andorra, alhora que identifica els topònims que figuren a l’Espill en l’ampliació d’aquesta locució verbal: Volta d’en Torra i Pont trencat. Interpreta la unitat estilística Menar les cols com “una metàfora eròtica que ja apareix en la poesia llatina i que trobem, per exemple, en el Decameró” (p. 675). A partir dels versos "De bona casa / pren bona brasa" (vs. 6267-68) comenta que “el refrany “de la bona casa pren-ne la bona brasa” vol dir que a les cases riques hi ha abundància de tot” (p. 675). En comentar els versos "Sols per haver / o fill o filla / e fos clavilla / del fust mateix" (vs. 6422-25) diu que “el protagonista-narrador confessa el seu desig de tenir descendència amb un refrany (”No hi ha més mala clavilla que la del mateix llenyam”) que apareix en altres obres del segle XV, com Lo somni de Joan Joan” (p. 676). La forma canònica del proverbi al·ludit i la documentació a Lo somni de Joan Joan provenen de DCVB, que no hi és citat. Observa que, a l’inici del sermó de Salomó, hi ha un fragment “ple de parèmies protagonitzades per animals” (p. 677), però no les identifica. Més endavant, també fa referències genèriques semblants: “Argumentar la 536 El fràsic de l’Espill: estat de la qüestió incapacitat de les dones per guardar un secret és un gran tòpic en el debat literari sobre la condició femenina que aquí es defensa amb locucions i exemples bíblics sobretot” (p. 693), “S’esmenten una sèrie de treballs difícils, d’accions impossibles de realitzar o que van contra la lògica, amb parèmies i adynata inclosos” (p. 702). Al comentari dels versos “No has tu llest: / hom, de parents, / pot haver béns; / bona muller / no es pot haver / sinó de Déu?” (vs. 6622-27), sembla que no identifica la sentència bíblica que intertextualitzen: Dels pares pots haver béns, però una dona bona és un do de Déu (Proverbis, 18.22), ja que diu el següent: “l’experiència sobre la maldat de gairebé totes les dones vindrà avalada pels textos dels moralistes, que tothom coneixia” (p. 678). No defineix correctament la col·locació Engany a mitges, en dir que “és el que duen a terme dues persones confabulades” (p. 680). Després d’explicar la comparança de les dones amb els bandolers del Coll de Balaguer, diu que el passatge que hi segueix “conté tres cites bíbliques amagades que el públic contemporani de l’Espill havia de reconèixer”. Es tracta de la inserció, que no citació, de les referències a Tornar al vòmit com el gos, He trobat un home entre mil, però una dona no l’he trobada entre totes i Quan veuràs la via de la nau en la mar, la via de l’ocell en l’aire o la via de la serp en la roca, coneixeràs l’enteniment de la dona. Anota la referència dels versos “Són vanitat / de vanitats” (vs. 7100-01) a l’Eclesiastès, 1.2. En referir-se als versos “Llum jus l’almut / ell vol posar, / perles sembrar / als porcs davant” (vs. 7982-85), descobreix les referències bíbliques que contenen, ja identificades anteriorment per Miquel i Planas. Del passatge iniciat amb els versos “Qui en pren consells / no mor de fam / (ço féu Adam)” (vs. 8016-18) comenta que “de les dones només valen els 537 Capítol 4 consells sobtosos, producte no de la raó sinó de la intuïció, de manera que només si s’ha d’actuar sense temps per a deliberacions el consell d’una dona serà més vàlid que el d’un home” (p. 697). Fa notar, com ja ho havien fet altres comentaristes, la referència bíblica continguda als versos “Per cos d’agulla / o portal vell / vol pas camell” (vs. 8500-02). Observa, seguint DCVB, clot, que als versos “A cullerades / tota la mar / vol mesurar, / en clot la buida” (vs. 8506-09) hi ha “una al·lusió a la famosa anècdota protagonitzada per sant Agustí, explicada per sant Vicent Ferrer en els seus sermons” (p. 702). Anota, a partir del passatge que conté els versos corresponents, que “la comparació dels dolors de l’amor amb els de la cavalleria prové d’un conegut proverbi (“d’armes e d’amors, a un plaer, cent dolors”), que cita diverses vegades Eiximenis” (p. 723). De vegades, comenta versos que són UFs (“ni poc ni molt”, “d’aram la serp”, “sol de justícia”, etc.) sense parar esment que ho siguin. Anota com a “cita evangèlica literal” (p. 781) els versos “Molts són cridats, / pocs los elets” (vs. 14554-55). A propòsit del passatge on es fa una enumeració de dones virtuoses que hi ha hagut al llarg de la història, diu que “l’Espill remarca l’excepcionalitat d’aquestes dones amb una frase feta (“una flor no fa estiu”)” i hi afegeix, citant Cantavella (1992: 126), que la “frase feta” en qüestió “té tradició literària, ja que, per exemple, Tirèsies diu a Lo Somni que la Mare de Déu és un sol fènix de virtuts i santa vida, però que “una oreneta no fa primavera” (p. 789). Una probable prova inconscient de la relació, en aquest punt, entre Lo Somni i l’Espill és que Carré hi ha posat flor on correspon oroneta, i primavera on pertoca estiu. 538 El fràsic de l’Espill: estat de la qüestió Com a mostra de llenguatge popular, anota la presència del proverbi Entre els cecs, el tort és el rei. Anota A l’eli, d’acord amb altres crítics, dient que “sembla una al·lusió al clam de Jesucrist en arameu clavat a la creu” (p. 795). Cap a la fi de l’obra, respecte al passatge on el narrador vol congraciarse amb les dones, comenta que “els proverbis introdueixen la comicitat lingüística” (p. 803). S’hi refereix a un proverbi, certament, usat efectivament amb una certa ironia: No és tan brau el lleó com el pinten, però les altres dues UFs anotades no són proverbis. Diu Carré: “Els altres dos són manipulats per l’autor: “ha trencat l’ull al diable” l’ha creat a partir de trencar les cames al dimoni, que vol dir ‘rompre el parany a un enemic’ i “mereix una mica de greix”, a partir de donar greix, que vol dir ‘donar satisfacció a algú’” (p. 803). De fet, en la inserció d’aquestes dues unitats verbals no s’hi observa cap comicitat, sinó una intenció ben seriosa d’enaltir Isabel Pellicer; a més, els versos “Crec ha trencat / l’ull al diable” (vs. 16058-59), no sembla que tinguin relació amb la UFs adduïda, presa de l’apartat de locucions de DCVB, trencar, sinó que cal relacionar-los amb la consideració cristiana de la verge Maria com a trencadora del cap del diable, per les seves virtuts. Al Glossari d’entrades lèxiques, n’inclou algunes de fràsiques, generalment ja anotades per crítics anteriors, amb la definició corresponent. Son les següents: Anar a tall d’espasa, ‘tractar amb extrema violència’ Anar de pic en sola, ‘anar per mal camí’ (no és correcte definir una UF mitjançant una altra) Ase sard, ‘ase menut i poc domat que procedeix de l’illa de Sardenya’ Baixa dansa, ‘dansa noble, tipus de ball reposat, solemne’ Congestió melancòlica, ‘acumulació excessiva d’humor melancòlic en alguna part del cos’ Costar el pebre (sic), ‘costar una cosa molt cara’ 539 Capítol 4 Estirar els estrops, ‘estirar les anelles que subjecten el rem a l’escàlem, o sigui fer de camàlic, de bastaix’ Fals quarter, ‘malaltia de les potes dels animals’ (fóra més correcte dir cavalcadures en lloc d’animals) Fer el bot, ‘estar si es romp o no a plorar’ Fil per pua, ‘fil per randa’ (no és correcte definir una UF mitjançant una altra) Foc salvatge, ‘malaltia cutània que produïa granulació, cremor i dolors intolerables’ Frare menor, ‘frare de l’ordre de sant Francesc’ Home de paratge, ‘home que, sense ser cavaller, formava part del braç militar i de categoria nobiliària’ (no és correcte dir que és de “categoria nobiliària”) Hora prima, ‘la primera de les hores canòniques menors’ Llibre d’hores, ‘llibre que contenia les oracions de diversos oficis’ Mantenir el reng, ‘ser el promotor d’una justa cavalleresca’ Marta gibel·lina, ‘mamífer carnisser semblant a la fura, de color bru fosc i de pèl molt fi’ Molla de muja, ‘substància cosmètica’ Noble de nau, ‘moneda d’or d’origen anglès que va circular per Aragó i Castella al segle XV’ Peix mular, ‘cetaci semblant al dofí’ Portar la gata, ‘estar embriac’ (probable significació errònia) Ser del coll tort, ‘aparentar una devoció que és falsa’ Timbre nou, ‘moneda d’or encunyada durant el regnat d’Alfons el Magnànim’ Timó de caixa, ‘el que té unes peces de fusta a manera de caixó que defensen les cordes amb que està lligat el timó’ Vedell marí, ‘foca caputxina’ Vidre volador, ‘vidre molt petit que forma reflectiments embellidors’ A l’Índex de noms propis també hi ha entrades que són col·locacions: Coll de Balaguer, Bovalar dels Agustins, Càntic dels Càntics, Cent novel·les, 540 El fràsic de l’Espill: estat de la qüestió Hospital d’en Clapers, Pont trencat, Port fangós, Puig de Nostra Dona, Sant Martí Sarroca, Santes Creus, Vall d’Andorra, Volta d’en Torra... En resum, un cert contingent de comentaris i anotacions fràsiques, sense gaires explicitacions respecte a això, amb algunes aportacions noves, com ara Tallar-se la cua, Tòrcer el nas, Qui pren consell de les dones no mor de fam, com féu Adam, Congestió melancòlica, Timó de caixa, etc. *** Com a precedents del nostre estudi fraseològic sobre l’Espill, el que hem trobat han estat inventaris més o menys extensos, poc o gens intencionats i en absolut sistemàtics ni organitzats, acompanyats de comentaris d’interés fraseològic en algunes ocasions. Enmig d’aquest panorama, però, hi ha dues obres de referència obligada: el Diccionari Català-Valencià-Balear, quant a la localització de col·locacions i locucions, i el de Paremiologia catalana comparada, quant als proverbis. En la descripció dedicada a cada obra i autor, potser hi hem estat excessivament minuciosos, però no volíem passar per alt les possibles aportacions anteriors i, així, recollir-les degudament a la base de dades. 541 CAPÍTOL 5 ANÀLISI FRASEOLÒGICA DE L’ESPILL Anàlisi fraseològica de l’Espill Per a l’estudi del fràsic de l’Espill, tenint en compte tot els aspectes exposats als capítols precedents, hem dissenyat una fitxa, amb 15 camps, i hem elaborat una base de dades de 1111 registres. El disseny de la fitxa no ha estat fet d’una sola vegada sinó que ha requerit tot un procés de selecció i de definició dels camps, per tal de poder tenir una informació completa de cada unitat fràsica o estilística, tant en el context de l’Espill i d’altres obres com considerada de forma descontextualitzada. Al final, la fitxa ha resultat molt àmplia, en voler analitzar cada unitat en gairebé tots els seus aspectes, per la qual cosa el contingut d’alguns camps continua obert a informacions i modificacions futures i no tots els camps de totes les fitxes han pogut ésser emplenats degudament. Així doncs, la base de dades cal considerar-la com una base dinàmica i en expansió. Hem encabit els 15 camps de la fitxa en un full, per a obtenir-ne una millor i més comprensiva presentació, però en moltes ocasions ens ha calgut ampliar alguns camps en fulls suplementaris. A continuació, iniciem la descripció de la fitxa, dels objectius perseguits i els criteris seguits en la seva elaboració, així com l’exposició detallada del contingut dels seus camps. En conseqüència, el lector hi trobarà observacions de caire metodològica i, alhora (més aviat, a continuació), l’estudi dels resultats obtinguts, en aplicació del mètode i les tècniques que s’hi expliciten. En qualsevol cas, anirem fent les oportunes diferenciacions epistemològiques. 5.1. Localització i freqüències El primer camp, “Fragments (de l’Espill) que contenen una UF o una UE”, recull el fruit del treball de localització, el qual és qui provoca l’obertura inicial de cadascun dels registres, sense perjudici de llur permanència o manteniment posteriors, dependents de la identificació de la unitat. En aquest camp, incloem totes les recurrències d’una mateixa unitat, i ho fem en ortografia modernitzada, per tal com, per a la manipulació de la base de dades, no fóra pràctic no unificar-ne l’ortografia, ja que si volem seleccionar, per exemple, tots els registres que contenen fragments on apareix el mot “esperança”, no podem dependre del fet que ara hi figuri “sperança”, ara “speransa”, etc. En cada 545 Capítol 5 registre, els fragments que contenen una mateixa unitat s’hi consignen per estricte ordre d’aparició en el text, seguint la numeració de l’edició de Miquel i Planas, amb independència de quin sigui el fragment que conté la unitat en la seva forma més automatitzada. Aquest advertiment té sentit perquè l’anàlisi de la inserció i de la funció discursiva de la unitat es farà, tret d’algun cas concret, sobre el primer fragment i no sobre el que podria ser considerat com a més prototípic, és a dir, aquell que conté inserida la unitat en la forma més pròxima a la canònica. S’hi ha procurat que els fragments –si més no, el fragment analitzat-- tinguin una extensió suficient perquè sigui possible esbrinar correctament les funcions discursives de la unitat que s’hi intertextualitza; encara així, en moltes ocasions, s’hi ha de tenir en compte un cotext més ampli per deduir-ne plenament el sentit. En general, destacarem amb lletra negreta les UFs intertextualitzades al si dels fragments, per tal de facilitar-ne la localització visual dintre del camp. En un mateix registre s’han inclòs tots els fragments que contenen una mateixa unitat i, també, els fragments que contenen variants seves. En alguns casos, aquest criteri acumulatiu ha anat més enllà, concentrant en una sola fitxa fragments que contenen codificacions que presenten una mateixa estructura però que, des d’un punt de vista estrictament fraseològic, no poden ser considerades com a variants les unes de les altres. Per exemple, les unitats estilístiques configurades com a sintagmes adverbials De port en port, D’hort en hort, De cambra en cambra, De sella en sella i De vetla en vetla, han estat totes elles encabides en un sol registre. Però també hem acumulat col·locacions que comparteixen un mateix mot base o nucli semàntic, com ara Donar fi, Fer fi i Prendre fi o Treure del fang, Jaure en el fang, Estar en el fang i Eixir del fang. En altres ocasions, hem agrupat en una sola fitxa aquelles col·locacions que tenen un mateix mot comunicativament dominant, com és el cas de Mig mort, Mig buit, Mig perdut, Mig cordellat, Mig partit, Mig guarit, que comparteixen un mateix col·locatiu. N’hi ha tres camps numèrics relacionats amb el primer camp, que són, per a cada unitat, el del nombre de recurrències, el del vers on s’inicia la 546 Anàlisi fraseològica de l’Espill inserció de la primera recurrència i el del vers on s’inicia la darrera. L’ordenació que apareix per defecte entre els 1111 registres de la base de dades és la de l’ordre de creació, però la que farem servir més usualment és la de l’ordre d’aparició en el text de les primeres recurrències, obtingut a partir del segon camp numèric suara esmentat. Aquest és l’ordre que s’observa a l’Apèndix 2. La forquilla entre el segon i el tercer camps numèrics ens informa de les fites inferior i superior de la part de l’Espill on és usada la unitat; aquesta informació no és molt rellevant, però ens dóna idea de la distribució espacial, al llarg de l’obra, de la unitat en qüestió. Atenent l’ordre d’aparició de la primera recurrència, hem obert un altre camp per tal d’identificar cada fitxa, mitjançant les sigles FE (“Fràsic de l’Espill”) i el número correlatiu corresponent, de quatre xifres. La primera i la darrera són, doncs, FE0001 i FE1111. Si ordenem la base de dades pel nombre de recurrències de cada unitat, podrem descriure les unitats segons llur freqüència d’aparició. Així, la locució conjuntiva comparativa Més que (amb la variant Pus que) és la unitat fràsica més repetida a l’Espill: 41 vegades. La segueixen, amb 26 recurrències, respectivament, la locució adverbial De fet i el mot compost Tostemps (de vegades grafiat encara totstemps i tots temps). A continuació, la locució prepositiva Ans de (amb la variant, en una ocasió, Enans de) presenta 18 recurrències. Observem, doncs, que les majors freqüències corresponen a UFs amb funcions gramaticals cohesionadores del discurs, les quals són, alhora, formes breus adequades al metre curt dels versos. Cal destacar que la més abundant és la locució que estructura la comparació de superioritat, cosa previsible en una obra on abunden la comparació i la metàfora, sempre al servei d’un alt grau de modalització, d’una subjectivitat explícita i aclaparadora. L’hem definida com aquella locució que expressa una comparació de superioritat d’un element (regit per l’adverbi més), que pot anar situat al davant, al mig o a la fi, i un altre element (regit per la conjunció que), situat darrere d’aquesta. Així, per exemple: 547 Capítol 5 “Fan lo que solen, / més que no volen” (vs. 5573-74), on el primer element de la comparació (“fan lo que volen”) va al davant; “Cert, pus honrat / que no l'orat / de pare teu” (vs. 1107-09), on el primer element (“honrat”) va al mig; “Més que el penell / les muda el vent” (vs. 620-21), on el primer element (“les muda el vent”) va a la fi. I la segona UF més freqüent, a més del mot compost Tostemps, és la locució adverbial De fet, una espècie de comodí que l’autor usa ara i adés per completar rimes o omplir buits mètrics, tan si significa ‘en realitat, efectivament’ com ‘a l’acte, tot seguit’. Amb 16 recurrències, trobem la locució adverbial amb funció connectiva Per ço. Amb 14 recurrències, hi és la locució pronominal Tot quant (amb la variant permutada Quant... tot i la morfològica Tots quants). Amb 12 ocurrències cadascuna, n’hi ha dues: la locució conjuntiva Ans que i la fórmula d’inserció Que es diu (amb les variants Que és dit, Dit, No és dit...?, Es diu). Aquesta darrera unitat és, quant al nombre de recurrències, el primer enunciat fràsic que trobem a l’Espill, per bé que només en vuit ocasions fa específicament la funció d’introduir o acompanyar una unitat fràsica. Amb 11 recurrències, hi trobem la construcció [Determinant partitiu mig + participi], que dóna un ventall de col·locacions (Mig mort, Mig buit, Mig perdut, Mig partit, etc.) que han estat considerades d’una manera unitària, en un mateix registre, on la que s’analitza és Mig mort, per ser-ne la més representativa i de major rendiment. Amb 10 recurrències, n’hi ha tres: la col·locació Tirar camí (comptant, al mateix registre, les insercions de Prendre camí i Tirar via), la locució adverbial No gens (invariable) i la locució quantificacional Els (de) més (de) (amb les variants La més part (de) i La més flota (de)). Amb 9 repeticions, n’hi ha sis: les locucions adverbials Un tant (invariable), No tement Déu (amb les variants Res no tement, Déu molt tement...) i De cert (invariable), les locucions adverbials comparatives Així com 548 Anàlisi fraseològica de l’Espill (invariable) i Tant com (amb la variant morfològica Tants com) i la locució conjuntiva Fins que (invariable). Hi ha cinc unitats que apareixen repetides 8 vegades: les col·locacions Llei vella (juntament amb Llei antiga, Llei d’escriptura, Llei mosaica...) i Perdre (el) temps, les locucions adverbials A la final (amb les variants A la fi i En fi) i A plaer (d’algú) (amb els possessius: Al plaer d’ella, A ton plaer, A llur plaer...) i la locució conjuntiva comparativa Tant que (amb la variant morfològica Tants que). Que hi figuren 7 vegades, n’hi ha quatre: les col·locacions Haver (bon/mal) grat, Haver menester (juntament amb Ser menester i Fer menester) i Prendre muller (amb la variant reduïda al verb del substantiu que conté, Mullerar, en una ocasió) i la locució adverbial Del tot (invariable). Amb un total de 6 recurrències cadascuna, n’hi ha vuit unitats: les col·locacions Posar-se al llit (juntament amb Metre’s al llit, Jaure al llit, Gitar-se al llit i Estar-se al llit), Prendre partit (amb Cercar partit i Pensar partit) i Dir mal (amb Dir malea i Dir tot de mal), les locucions verbals Fer (un) Déu (d’algú o d’alguna cosa) i Tòrcer el morro (amb les variants Menejar els morros, Tòrcer la cara i la reducció al verb derivat del substantiu que conté: Morrejar) i les locucions adverbials No menys, Per temps avant (amb les variants escurçades Per temps i Per avant) i De nit (amb la variant En la nit). N’hi ha setze unitats que presenten 5 repeticions cadascuna. Es tracta de les col·locacions Obres pies, Treure del fang, Prendre consell i Perdre el sest (amb les variants, de significat complementari, Eixir de sest i Tornar en sest, i la reducció al verb derivat del substantiu que conté: Assestar), la unitat estilística configurada com a sintagma nominal Xic infant (amb la variant Xic fadrí), la unitat estilística configurada com a sintagma adverbial De port en port, la locució adjectival comparativa Com flor de lliri entre espines, les locucions conjuntives comparatives Tant quant, Millor que i Menys que, les locucions adverbials Nit i dia, Amb raó, De (bon) cor, A part (invariable) i En mala hora, i 549 Capítol 5 la sentència bíblica Creixeu i multipliqueu-vos (amb algunes de les seves insercions molt desautomatitzades). Aquesta darrera unitat és la parèmia més vegades present a l’Espill, la qual cosa és deguda, sens dubte, a la matèria de l’obra. De la resta de parèmies, només n’hi ha altres dues sentències bíbliques que s’hi repeteixen tres vegades cadascuna (El bou coneix qui el té, i l’ase, l’estable de l’amo i He trobat un home entre mil, però una dona no l’he trobada entre totes), mentre que les altres parèmies només presenten una o dues recurrències. Finalment, amb 4 repeticions n’hi ha trenta-nou; amb 3, seixanta-vuit; amb 2, cent noranta-dues; i amb una sola aparició, set-centes seixanta-una. El quadre següent ens dóna el resum numèric de totes les diferents unitats fràsiques i estilístiques detectades a l’Espill, amb el nombre de recurrències de cadascuna, així com la freqüència, obtinguda dividint el nombre de recurrències de cada unitat pel total d’unitats de l’Espill, comptant-hi les repeticions. 550 Anàlisi fraseològica de l’Espill Unitats diferents Recurrències de cada unitat Total d’unitats, comptant repeticions Freqüència de cada unitat 761 192 68 39 16 8 4 5 6 3 1 2 1 1 1 2 1 1111 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 14 16 18 26 41 761 384 204 156 80 48 28 40 54 30 11 24 14 16 18 52 41 1961 0,0005 0,0010 0,0015 0,0020 0,0025 0,0031 0,0036 0,0041 0,0046 0,0051 0,0056 0,0061 0,0071 0,0081 0,0091 0,0132 0,0209 Malgrat que una hipòtesi a priori podria haver-nos fet pensar que l’autor de l’Espill, tant per la temàtica com per exigències del metre i la rima, hauria repetit unes mateixes UFs tot al llarg de l’obra, després d’aquesta anàlisi de freqüències podem assegurar que la pauta ha estat just a l’inrerès. Les UFs més recurrents són les que tenen funcions gramaticals, mentre que les de caire més estilística, amb funció modalitzadora, són ben variades i poc repetides. Això demostra, amb dades, la gran riquesa fràsica de l’Espill. 551 Capítol 5 5.2. Identificació i mots clau La identificació de cada unitat es fa a través dels camps dedicats a la forma canònica i a la definició. Quan la UF detectada a l’Espill ja figura recollida en algun repertori, encara que no necessàriament a partir de la seva presència a l’Espill, hem adoptat generalment com a forma canònica la que ja hi era anotada. En altres casos, sempre entenent que la forma canònica és la codificació més concisa i usual de la UF, hem hagut de recórrer a la documentació trobada en altres textos, per tal de decidir quina forma hauria de ser la considerada com a canònica. Amb tot, de vegades hem inclòs en aquest camp més d’una possibilitat, dintre de la mateixa tipologia (per exemple: Girar com el penell i Mudar com el vent; Uns baten les mates i altres es mengen els conills i Qui bat la mata que mengi el conill; A regna solta i Sense brida, etc.). Subratllem el fet que siguin de la mateixa tipologia perquè una altra qüestió a tenir en compte, en aquest procés de decisió sobre la forma canònica d’una UF, és que, en ocasions, tan possible és proposar una codificació amb verb, posem per cas, que una altra sense verb; dit d’una altra manera: que es dóna el cas que la forma usada a l’Espill apunta més cap a una de les opcions (sense verb, per exemple) i, tanmateix, la ja recollida en un diccionari és l’altra opció (amb verb). En aquests casos, ens hem decantat, generalment, per la ja registrada. D’altra banda, quan la unitat ha tingut alguna variació diacrònica, hi fem constar la forma canònica antiga i afegim l’actual. Quan una UF és part integrant d’una altra més extensa, això ho hem fet constar en aquest mateix camp dedicat a la forma canònica, com a una informació complementària posada entre parèntesi. Així, per exemple: “No fer (bon) fruit (part de la sentència bíblica L’arbre dolent no fa bon fruit)”, “Perdre (el) temps (part del proverbi El temps perdut no es pot cobrar)”, “Daurar els frens (part del proverbi Fre d’or no fa el cavall millor)”, “En (la) mà (d’algú) (part de la locució verbal Metre el coltell en mà de foll)”, “Peus i mans (part de la unitat estilística, configurada com a enunciat proverbial, Peus i mans tens, 552 Anàlisi fraseològica de l’Espill guanya’t els béns)”, etc. Aquesta qüestió, de la relació d’inclusió entre UFs, ha estat estudiada per M. Conca (1999, 2000). Del camp de la forma canònica en depenen altres tres: dos dedicats als mots claus i un als recursos lingüístics i retòrics. Com a mots claus primer i segon agafem, respectivament, el primer i el segon mots de la forma canònica que considerem amb més significat lèxic. Quan no n´hi ha, com és el cas de les locucions conjuntives Fins que, Més que, Per ço, Ans que, Tant quant, Com si, Si bé, Per tant, etc., prenem com a mots claus el primer i el segon mots de la unitat. Quan només n’hi ha un, de terme amb significat lèxic, com en el cas de les locucions prepositives Al costat de, Al cap de, Per esguard de, En lloc de, Prop de, etc., només n’anotem un, de mot clau, en la casella reservada al primer. Per a les col·locacions amb verb i per a les locucions verbals, prenem indefectiblement el verb com a primer mot clau. En alguna ocasió, ens serà útil ordenar la base de dades segons l’ordre (alfabètic) del primer mot clau. Quant al camp dels recursos lingüístics i retòrics, hi posem de manifest l’estructura sintàctica de la codificació, els aspectes semàntics, fonològics o rítmics més rellevants, així com l’esquema parèmic que pugui donar-s’hi. També hi anotem les figures retòriques observables en la unitat i, especialment quan es tracta d’una comparació, intentem apuntar-ne l’origen (experiencial, dels bestiaris, bíblic, etc.). Al camp de la definició, sempre hi anotem les que ja hagin pogut estar proposades per algun autor anterior, sense perjudici d’afegir-hi una de pròpia, si no considerem satisfactòria la ja coneguda o si n’hi ha de contraposades o errònies. Així, per exemple, sobre la col·locació Tenir en vil, que també apareix a l’Espill com a Tenir per vil: “Les dones tenir en vil” (v. 19) i “Tenen per vils / mares qui crien” (vs. 9060-61), anotem que Miquel i Planas dóna com a significat de la locució adverbial En vil ‘en mal concepte, en estima de cosa vil’, i que DCVB, tenir, recull, sense citar l’Espill, les formes Tenir en... (tal o tal cosa) i Tenir per... (tal o tal cosa), ‘considerar algú o alguna cosa com a tal o tal’, de manera que nosaltres n’hem donat, com a definició pròpia, ‘considerar 553 Capítol 5 algú o alguna cosa com a dolent’. De la locució verbal comparativa Sibil·lar com les cigales, en donem com a definició ‘fer un soroll estrident i continuat amb la veu’, mentre que DCVB, cigala, cita l’Espill com a exemple lèxic, no fràsic, alhora que anota Fer cantar com les cigales, ‘obligar a declarar una cosa’, de significat diferent a la inserida a l’Espill. De la unitat estilística configurada com a sintagma verbal Daurar els frens, en diu Chabàs: ‘lujo que gastaban los caballeros del siglo XV’, mentre que nosaltres la definim com ‘voler aparentar el que hom no és’. De la locució verbal Tenir el pols flac, Gonzàlvez en dóna una definició literal: ‘tenir circulació arterial dèbil’ i nosaltres, d’acord amb l’ús que se’n fa a l’Espill, una de metafòrica: ‘ser feble de caràcter’. DCVB recull i defineix sovint UFs que apareixen a l’Espill, a més de figurar en altres obres, però no cita l’Espill, i aquesta circumstància és puntualment consignada al nostre camp, així com situacions semblants observables en PCC i DeCat. D’altra banda, també hi quedarà reflectit el fet que alguns autors repeteixen les definicions ja formulades per algun altre, sense citar-lo. O que alguns diccionaris donen definicions diferents, de la mateixa unitat, en entrades lèxiques distintes. Inclourem en aquest camp, així mateix, observacions fetes per alguns autors sobre la UF en qüestió, encara que no siguin estrictament una definició o una explicació del seu significat. En algunes ocasions, quan una mateixa forma canònica admet dos significats diferents segons el cotext on es troba usada, inclourem ambdues definicions en aquest camp. 5.3. Classificació La determinació del tipus d’unitat, a partir de la forma canònica, és una tasca que presenta algunes dificultats, ja que les fronteres entre les diferents modalitats fràsiques són sovint difuses i no sempre resulta senzill decidir si tal o tal unitat és d’un tipus o d’un altre. Especialment, entre algunes col·locacions i locucions, a més de les unitats estilístiques corresponents, malgrat tenir sempre en compte els criteris definitoris de cada unitat. En el cas particular de les construccions d’origen bíblic o cristià, tot i la forta impregnació 554 Anàlisi fraseològica de l’Espill judeocristiana que té el nostre llenguatge, hem optat per considerar-les com a unitats estilístiques, en general, tret dels casos destacats en què: a) han esdevingut col·locacions fixades en la norma lingüística, pròpies de l’àmbit religiós esmentat, com ara General diluvi, Aigua beneïda, Vida activa, Oir missa, Alçar Déu, Arca de Noé...; b) s’ha produït llur incorporació al sistema de la llengua d’una manera generalitzada, com en les construccions Butles falses, Com flor de lliri entre espines, Tenir més paciència que Job, Fer passar (algú) per un cós d’agulla, Cantar missa..., que considerarem locucions. Abans d’això, però, la primera qüestió a plantejar i resoldre, en aquest tema, és decidir i deixar establertes quines són les opcions classificatòries i terminològiques que s’hi usaran. En aquest sentit, cal advertir que seguirem les que hem exposades al capítol primer, a partir dels treballs de Zuluaga (1980), Corpas (2000), Penadés (2001), Álvarez de la Granja (2003)... Conca i Guia (2006). 5.3.1. Mots composts Encara que podrien trobar-se en la frontera de la lexicologia i la fraseologia, la formació de mots per composició ha estat tradicionalment estudiada per la lexicologia. Així doncs, tot i no considerar-los com a UFs però atenent la proximitat susdita, hem recollit vint-i-tres mots composts presents a l’Espill, que exposem a continuació segons la categoria gramatical dels mots base components: [S + S]: Aigua-ros, Aigua-sal, Aiguamoll, Peucrist. [S + Det possessiu]: Paternostre. [S + Adj] (o viceversa): Bellmarí, Vanaglòria, Agnuscast, Puntacorrent. [S + V]: Orval. [Adj + Adj]: Maldestre. [V + S]: Esplugabou, Saltamartina, Giramantells, Picamartells, Caganiu, Tancaporta. [Det quantitatiu + S]: Tothora, Tostemps. 555 Capítol 5 [Det numeral + S]: Setmesí. [Prep + Art + Adv]: Almenys. [Prep + V]: Entremetent, Entrecuidada. 5.3.2. Col·locacions Les col·locacions que hem identificat a l’Espill les classifiquem segons llurs estructures sintagmàtiques i els components lingüístics que les formen. A) [SINTAGMA NOMINAL] [S + S]. Només n’hem identificades dues: Cosin germà, que ha esdevingut posteriorment mot compost, i Salve Regina, que designa actualment una oració de la religió cristiana (“la Salve”), per la qual cosa hi hem considerat el mot salve com a substantiu. [S + Adj] (o viceversa). Amb aquesta estructura, n’hem inventariades setanta-una: Obres pies, Solemne festa, Humanal llinatge, Solemne vot, Crim abominable, General diluvi, Vida activa, Crida reial, Faves tendres, Aigua viva, Mantell frederical, Camp clos, Hereu universal, etc. Com podem veure, algunes han pervingut vigents fins als nostres dies, com Crim abominable o Hereu universal, mentre que altres han estat modificades al llarg del temps, com Humanal llinatge i General diluvi, que han passat a dir-se Espècie humana i Diluvi universal, respectivament, o han deixat de ser usades, com Baixa dansa, Roba jusana, Congestió melancòlica, etc. [S + Participi]. D’aquesta forma, n’hem anotades dotze: Noves rimades, Camí ferrat, Aigua beneïda, Mort sobtada, Faves sobrades, Gent armada, Camp clos, etc. [Det partitiu + S]. Només una: Mig cofre. 556 Anàlisi fraseològica de l’Espill [(Art) + Det numeral + S]. N’hi ha vuit: Cent Novel·les, Les set virtuts, Les set arts liberals, Els set planetes, Els quatre doctors, Els deu manaments, Els cinc volums, Els cinc senys. [S + Prep + S]. N’hi ha vuitanta-dues: Procés de pensa, Home de paratge, Moixell d’estopa, Oli de mata, Lletra de canvi, Drap de coll, Libell de repudi, Llibre d’hores, Bambolla de sabó, Raig del sol, Roba de llit, Salt de ventrell, Camp de Damasc, Crim de lesa majestat, etc. [S + Prep + Inf subs]. N’hi ha dues: Jorn de colre, Jorn d’arrar. [Art + Pr indefinit]. Només una: Un no-res. B) [SINTAGMA ADJECTIVAL] [Det partitiu + Participi]. Només una: Mig mort (conjuntament amb Mig buit, Mig perdut, Mig partit, etc.). C) [SINTAGMA VERBAL] [V + SN (objecte)]. N’hem tipificades cent, entre les quals: No fer (bon) fruit, Veure l’entremés, Tenir l’esperança perduda, Prendre partit, Tenir (bé) esment, Tirar via, Posar clam, Passar un purgatori, Girar els ulls, Donar recapte, Fer quarters, Dir missa, Obrir les orelles, Plegar les mans... [V + SN (subjecte)]. Només una: Pondre’s el sol. [V + Inf]. Només una: Fer creure. [V + Participi]. Només una: Ésser tengut. [V + Prep + Inf]. Prendre’s a riure, Donar a entendre, Mudar de viure. 557 Capítol 5 [V + Prep + SN]. N’hi ha trenta: Sentir de nas, Vestir de dol, Sembrar de sal, Demanar de consell, Seure’s a taula, Sentenciar a mort, Metre en raons, Donar a compte, Donar a dida, Posar en obra, Metre en noves, Fugir de l’ocasió, Jugar a la feixuga, Treure del fang, Metre’s al llit, Tenir en penyora... [V + Prep+ Adj]. N’hi ha cinc: Tenir en vil, Tenir en clar, Girar (en) redó, Anar en foll, Jugar en buit. [V + Prep + Pr]. Només una: Fer per algú. [V + Prep + Participi]. Només una: Tenir-se per dit. [V + Pr adv + (...)]. N’hi ha tres: Treure’n joc, No fer-ne res, Estar-se’n, No dir-ne pus. [V + Prep + Adv]. N’hi ha dues: No curar de pus, Tenir a prop. [V + Adv]. N’hi ha vuit: Dir mal, Eixir defora, Dir bé, Voler mal, Plorar amargament, Veure clarament, Adorar latriament, Voler bé. En total, hem obert 332 registres per a construccions lingüístiques de l’Espill que hem tipificades com a col·locacions. 5.3.3. Locucions De forma anàloga, les locucions que hem identificat a l’Espill les presentarem, dins de cada classe, segons llurs components gramaticals. 5.3.3.1. Locucions nominals Dins d’aquestes hem inclòs els topònims amb estructura sintagmàtica i els antropònims amb valor arquetípic. 558 Anàlisi fraseològica de l’Espill [S + Adj] (o viceversa). Amb aquesta estructura, n’hem localitzades i inventariades nou: Timbre nou, Foc salvatge, Rossí sard, Florí vell, Pedra filosofal, Bona lluna, Fals quarter, Butles falses, Segur port. [Det numeral + S]. Només una: Cinc sous. [S + Prep + S]. N’hem ressenyades catorze: Pa de noces, Noble de nau, Joc de falles, Cor de pedra, Gra de mill, Marc d’or, Clavilla del mateix fust, Balança de carnisser, Ull de poll, Ram de taverna, Cant de sirena, Govern de barca vella, Cant del cigne, Vall de llàgrimes, Madeixa sens centener. [S + Conj + S]. Amb l’estructura susdita i significat unitari, n’hem identificades nou: Peus i mans, Contres i proves, Ofici i benefici, Dret i envers, Dot i creix, Llamps i trons, Ànima i cos, Pa i aigua, Pau i treva. [SN + Conj + SN]. Una sola: El si o el no. En total, doncs, hem inventariat 38 locucions nominals. 5.3.3.2. Locucions pronominals [Art + Pr]. L’als. [Det indefinit + Pr]. Altre tal. [Pr + Adv]. Tot quant. Així doncs, 3 locucions pronominals. 5.3.3.3. Locucions adjectivals [Adj + Prep + S]. D’aquesta forma, n’hem identificades cinc: Ple de vent, Antic de dies, Curt de gambals, Cec d’ira, Dur de cervell. 559 Capítol 5 [Adj + Prep + SV]. Amb aquesta forma, n’hi ha una: Indigne de descalçar la sabata (a algú). [Adj + Conj + Adj]. Només una: Bo i millor. [Adv + Prep + S]. Una sola: Fora de si. [Adv + Adj]. Només una: Tot sol. [Prep + S]. Una sola: Sens par. [Prep + SN]. Amb aquesta estructura, n’hem identificades cinc: Del bec groc, Del temps de txapes, De coll tort, De carn i os, De sucre. [Adj + (...) + Clàusula comp]. Amb aquesta estructura, on l’adjectiu pot anar elidit o situat al mig de la comparació, n’hem identificades vuit: Com flor de lliri entre espines, Fondo com (un) pou, Brau com (un) toro, Gran filanera com les de Silla, Redó com un cabdell, Eixorca com una mula, Més dur que marbre, Més blanc que la neu. En total, doncs, hem inventariat 23 locucions adjectivals. 5.3.3.4. Locucions verbals [V + SN (objecte)]. Les d’aquesta estructura són les més nombroses; n’hem localitzades cinquanta-set: Tocar el foc, Tenir el pols flac, Donar-se brasa, Menar (les) mans, Valdre corona, Beure’s les adives, Arronsar el nas, Tenir mà, Cosir-se la llengua, etc. A vegades, el sintagma nominal és coordinat (No tenir fus ni filosa, Donar sus i mat, Córrer la Seca, la Meca i la Vall d’Andorra). 560 Anàlisi fraseològica de l’Espill [V + SPrep + S (objecte)]. Amb aquesta alteració de l’ordre dels constituents s’hi aconsegueix un alt contingut metafòric a les cinc locucions sinonímiques: Fer de carabassa cistella, Fer del cel paella, Fer d’un sou ducat, Fer de coure argent, Fer del verd bru (hi considerem verd i bru com a adjectius substantivats). [V + SN coord (subjecte)]. Només una: Cantar gall i gallina [V + Prep + SN]. Amb aquesta estructura, n’hem anotades vint-i-tres: Ballar al so de les tisores, Mirar de mal ull, Eixir de la roca, Pixar-se a les sabates, Filar amb fus d’argent, Costar pel pebre, Jugar amb dau fals, Entrar al llaç, Metre’s al brell, Escriure en l’aigua, Bufar al foc, Seure en la mateixa cadira, Banyar-se en aigua de roses, Tenir per hac, Beure en carabassa, Cenyir-se sobre viu, Ferir de broc, Prendre d’ull, Donar de cua, Beure en flascó, Deixar en terra, Restar en plaça. En un cas, hi ha perífrasi verbal inicial: Fer passar (qualcú) per un cos d’agulla. [V + Prep + Adj]. Només una: Venir en cru. [V + Adv + (...)]. N’hi ha tres: Saber greu, Llaurar dret, Saltar fora el cavat [V + Pr adv + S]. Només una: Treure’n joc (d’algú). [V + SN + SPrep]. N’hi ha tretze: Tenir sang a l’ull, Treure el flabiol sense cera, Donar a lloguer un noguer, Vendre un sou per tres malles, Metre el coltell en mà de foll, Estotjar aigua en cistella, Metre sal al foc, Metre foc en bombarda, Cercar peres en les figueres, Donar escac pel roc, Tenir un os a roure. En dos casos, hi ha perífrasi verbal inicial: Fer tenir el cresol sense llum, Voler agafar una anguila per la cua. [V + SPrep + SPrep]. N’hi ha dues: Anar de pic en sola, Anar de mal en pitjor. 561 Capítol 5 [V + Conj + V]. N’hi ha cinc: Amar i témer, Anar i venir, Pagar i plorar, Voler i doldre, Comprar i vendre. [V + Clàusula relatiu]. Només una: Gratar-se on no li pru. [V + (...) + Clàusula comp]. Amb clàusula comparativa, on aquesta pot anar integrada en les estructures vistes suara, n’hi ha vint: Sibil·lar com les cigales, Aücar com llops, Acaçar com cans a llebre, Debanar (algú) com un cabdell, Prear menys que un fesol, Girar com el penell, Guardar com l’ull, Grunyir com un porc, Fer joc com mestre Corà, Viure com bons germans, Tractar (algú) com si fos un gos, Veure menys que un orb, Tornar al vòmit com el gos, Xerrar com un papagai, Viure de l’aire com les papallones, Prendre rovell com el ferro, Embotir (algú) com a un porc, Tenir el ventre gros com la conilla, Dormir com un mort, Matar com a conills, Col·locar els pollets sota les ales, com fa la lloca, Remugar com un bou, Tenir més paciència que Job, Depurar-se al foc com l’or, Morir/Renéixer com el fènix. En total, doncs, hem identificat 139 locucions verbals. 5.3.3.5. Locucions adverbials Els esquemes estructurals de les locucions adverbials són molt variats i abundants, per la qual cosa no en farem una exposició exhaustiva, però sí que presentarem la majoria de casos i exemples, agrupats de la forma següent: A) [SINTAGMA NOMINAL] [S + Prep + S]. Mot a mot, Hora per hora. [S + Conj + S]. (Ni) hora ni punt, Nit i dia. [Adv+ S]. Tot dia, Fora llei, Ultra mesura, Moltes vegades. 562 Anàlisi fraseològica de l’Espill B) [SINTAGMA ADJECTIVAL] [Adj + Conj + Adj/Participi]. Dit i fet, Cuit o cru. C) [SINTAGMA ADVERBIAL] [Adv + Adv]. Pertot arreu, Tant com, Més encara, Així com, Mai més, Tan solament. [NI + Adv + NI + Adv]. Ni més ni menys, Ni molt ni poc. [Adv + Prep + Adv]. Poc a poc, Mai per jamés. [Adv + Conj + Adv]. Més que més, Poc més o menys, Tantost o tard, Tard o mai, Més que mai. D) [SINTAGMA PREPOSICIONAL] [Prep + (Art) + S]. A la final, A guisa (d’algú), En dret, De continent, De fet, De cert, A tort, A ull, De cor, Sens falla, Davall el sol, Contra dret, En veritat, Per cas, etc. [Prep + S + Adj/Participi]. A regna solta, En mal guany, Per mal astre, A missa solta, A totes hores, A mal grat (d’algú), A totes parts, Amb cuitats passos, A veles plenes, [Prep + SN coor]. A rems i veles, Amb compte i mesura. [Prep + Adj]. En sec, Per menut, A soles, Al fals, Pel semblant, En gros [Prep + Inf + S]. Sens pagar sisa, Sens dir “Jesús”. 563 Capítol 5 [Prep + Adv]. Del tot, Entre tant, A mai, De més, Al més, Sense més, De lluny, De poc. E) [SINTAGMA PREPOSICIONAL + SINTAGMA PREPOSICIONAL] [Prep + S + Prep + S]. De dia en dia, De salt en salt, A fil per pua, A tall d’espasa. [Prep + Adj + Prep + Adj]. De calent en calent. [Prep + Pr + Prep + Pr]. D’un en un. En total, hem comptat 164 locucions adverbials a l’Espill. 5.3.3.6. Locucions conjuntives Les estructures sintàctiques que presenten les locucions conjuntives existents a l’Espill són les següents: [Pr demostratiu + V]. Açò és. [Pr relatiu adverbial + Conj]. On que. [Adj + Conj]. Major que. [Adv + Adv]. Adés... adés..., Ara... ara..., Ara... adés..., Quant més, Tant quant. [Adv + Conj]. Més que, Menys que, No menys que, Tant que, Millor que, Tostemps que, No sols... mas, Com si. [Prep + S + Conj]. De fet que. 564 Anàlisi fraseològica de l’Espill [Prep + Adv]. En aprés, Per tant. [Prep + Adv + Adv]. Per tant com. [Prep + Adv + Conj]. Per bé que. [Prep + Conj]. Fins que, Ans que, Segons que, Des que. [Conj + Adv]. Si bé. [Conj + Conj]. Mas que, Sinó que, Puix que. En total, n’hi ha 29 locucions conjuntives. 5.3.3.7. Locucions prepositives Les estructures sintàctiques que presenten les locucions prepositives de l’Espill són les següents: [Adv + Prep]. Ans de, Lluny de, Prop de, Entorn de. [Prep + SN + Prep]. Al costat de, Al cap de, Per esguard de, En lloc de, En mà de, Per sobres de, En senyal de, A traça de, A comanda de, Al càrrec de, Per mà de, En nom de, Al peu de, A pic de. [Prep + Det partitu + Prep]. En mig de. En total, 19 locucions prepositives. 5.3.3.8. Locucions quantificacionals [Art + Adv +Prep]. Els més de, Un poc de. 565 Capítol 5 [Pr + Prep]. Tot de. Només 3 locucions quantificacionals, doncs. 5.3.4. Unitats estilístiques configurades com a sintagmes Recordem que les unitats estilístiques, semblants formalment a locucions i col·locacions, són més volàtils que aquestes, més inestables en el temps, ja que responen bàsicament a una creació pròpia de l’estil d’un autor, d’una escola, d’un gènere, d’una època... 5.3.4.1. Unitats estilístiques configurades com a sintagmes nominals [S + Adj] (o viceversa). De construccions d’aquesta mena, o viceversa, n’hem tipificades vint-i-quatre com a unitats estilístiques configurades com a sintagmes nominals: Casament negre, Terra ameníssima, Fals crim, Celestials sales, Aigua manal, Agres veus, Goig eternal... [S + Participi] (o viceversa). N’hem identificades quatre: Mula folgada, Mula treta d’albarda, Edat complida, Distil·lant font. [S + Prep + SN]. N’hem ressenyades trenta-cinc: Hoste de sols mig dia, Suor de mort, Escala de Jacob, Arbre de vida, Peix de Tobies, Serp de coure, Príncep de pau, Camí de mà esquerra, Màquina del món, etc.. [S + Prep + S]. Amb aquesta estructura, només n’hem tipificada una: Gavarrer en flames. [SN coor]. Amb l’estructura susdita, n’hem identificades dotze: Dolor i plor, Pena i dolor, Treballs i afanys, Dol i plant, Toc i vista, Perill i dany, Cards i espines, Mals i penes, Vells i fadrins, Pèls i repèls, Ploma i tinta, Dons i presents. 566 Anàlisi fraseològica de l’Espill En total, doncs, hem inventariat 76 unitats estilístiques configurades com a sintagmes nominals. 5.3.4.2. Unitats estilístiques configurades com a sintagmes adjectivals [Prep + SN]. Només una: D’alfanic. [Adj + (...) + Clàusula comp]. Amb aquesta estructura, on l’adjectiu pot anar també elidit o situat al mig de la comparació, n’hem identificades vint-idues: Dret com (una) palmera, Felló com un lleó, Lluent com la lluna, Més inflexible que l’arc turqués, Alt com plançó, Flaques com les set vaques egipcíaques, Obert pel costat com aquell pa que en Lleida es fa, Embriac com Noé, Incestuós com Lot, etc. En total, doncs, hem inventariades 22 unitats estilístiques configurades com a sintagmes adjectivals, gairebé totes elles de caire comparatiu. 5.3.4.3. Unitats estilístiques configurades com a sintagmes verbals [V + SN (objecte)]. Amb aquesta estructura, n’hem tipificades divuit: Daurar els frens, Temptar Déu, Costar un dit, Cosir robes girades, Mossegar el fre, Fer (el senyal) de la creu, Llavar rajola, Desfer la trossa... [V + SN (subjecte)]. Amb aquesta estructura, on el subjecte va darrere del verb, n’ha una: Blanquejar l’horta. [V + SN + SPrep]. Amb aquesta estructura, n’hem localitzades dues: Fer osca al fus, Trencar l’ull al diable. [V + S + Clàusula negativa juxtaposada]. Només una: Cenyir fulla, no estoc. [V + Adv]. Només una: Seure damunt (d’algú). 567 Capítol 5 [V + Adv + SPrep]. Només una: Cavalcar tort en la sella. [V + Prep + SN]. N’hi ha quatre: Donar del peu, Demanar de fira, Entrar pel pesebre, Tornar al camí. [V + Prep + SN + SPrep]. Només una: Anar del llit al vas. [V + Prep + Infinitiu]. Només una: Plantar per reverdir. [V + (···) + Clàusula comp]. Amb clàusula comparativa, on aquesta pot anar integrada en alguna de les estructures vistes suara, n’hi ha cinquanta-una: Emparellar-se amb el pitjors com la lloba, Penjar-ne més que de raïms, Ufanarse com un paó, Moure’s menys que una roca, Cremar-se al foc com papalló, Córrer (algú) com bou en plaça, Moure la llengua com un papagai, Remugar com un bou, Renovellar-se com l’àguila, Penedir-se com David, Advocar millor que Ester, etc. En total, doncs, hem inventariat 79 unitats estilístiques configurades com a sintagmes verbals, la major part de caire comparatiu. 5.3.4.4. Unitats estilístiques configurades com a sintagmes adverbials [SPrep]. Només una: Amb alta veu. [SPrep + SPrep]. Només una: De port en port (amb les variants: D’hort en hort, De cambra en cambra, De sella en sella, De vetla en vetla). Així doncs, tenint en compte aquesta darrera acumulació, hi ha 2 registres dedicats a unitats estilístiques configurades com a sintagmes adverbials. 568 Anàlisi fraseològica de l’Espill 5.3.5. Fórmules Presentem les fórmules que hem trobat a l’Espìll –les construccions que hem considerades fórmules– segons llurs diverses funcions discursives. Fórmules d’inserció. És el grup més nombrós, per bé que no en totes les recurrències apareixen acompanyant unitats fràsiques. Són les següents: Ço diu lo tema, Segons és dit (amb les variants Segons (se) deia, Segons la lletra), Que es diu (amb les variants Que és dit, Dit, No és dit...?, Es diu), Com diu la gent, Fui membrant d’un retoc que dix un coc (en la mateixa fitxa de la variant Me féu membrant fos recordant del manament), No ignorau que, Diu la referta, Bé saps l’exemple, Mai oblidant que, Aragonès ne diu bon ves, Saps que (amb la variant Jo ja sabia (que)), No has tu llest...?, Com dix Sent Pau (amb la variant Com Adam dix), Per Déu fon dit. Fórmules de jocs: Voleu palleta?, Dau-me mà dreta, Qui té l’anell?, Us do est ramell. Fórmules expressives: Si Déu vol, Per ma fe!, E com!, Què us (en) diré?, Així Déu m’ajut!, Quin celiandre per a llong ús! Fórmules del relat: No bastar (tal cosa) per a poder dir (tal altra), Per les jornades (d’algú), Et alias. Fórmules assertives: Déu ho sap, No tement Déu, Encara no s’ha girat (algú), Costi el que costi, No cal dir res, Ploga o no ploga. Fórmules directives: Deixa’m estar!, Al cau! Fórmula de salutació: Déu vos salv! Fórmula de comiat: A Déu us coman. 569 Capítol 5 Fórmula de condol: Bon repòs tinga. Fórmules comissives: Una i mala, Llamp el fereixi!, Jur-vos per Déu. En total, n’hi ha 41 fórmules identificades. 5.3.6. Parèmies Les parèmies que hem localitzades a l’Espill les presentem segons llur classificació habitual. 5.3.6.1. Sentències bíbliques En aquest apartat hem inclòs tant les de l’Antic Testament com les del Nou, en el ben entès que algunes podrien haver-se classificat com a apotegmes d’algun personatge bíblic. En llur forma canònica, presenten estructures sintàctiques diverses, per bé que aquestes no sempre es conserven a dins de l’Espill, per mor de la intertextualització estilística, la qual cosa serà analitzada a l’apartat 5.3.8, en parlar dels camps dedicats a la inserció i la funció discursiva. Segons sigui l’esquema oracional, tenim les sentències bíbliques següents: ORACIÓ CONDICIONAL No es fa res, si Déu no ho permès Quan veuràs la via de la nau en la mar, la via de l’ocell en l’aire o la via de la serp en la roca, coneixeràs l’enteniment de la dona Si un cec guia un altre cec, tots dos cauran a la fossa ORACIÓ DE RELATIU Allò que és escrit, roman escrit. ORACIÓ SIMPLE PREDICATIVA Hom deu amar Déu i el proïsme Déu tot ho veu 570 Anàlisi fraseològica de l’Espill No es posa el vi novell en odre vell No és posa el llum sota l’almud No s’han de llençar perles als porcs No hi ha res nou sota el sol ORACIÓ COMPOSTA CAUSAL No s’ha de llevar als fills pans per donar-los als cans ORACIÓ COMPOSTA COORDINADA El bou coneix qui el té, i l’ase, l’estable de l’amo Creixeu i multipliqueu-vos El bon arbre fa bon fruit i el mal arbre, mal fruit Vanitat de vanitats i tot és vanitat Molts són els cridats i pocs els elegits ORACIÓ COMPOSTA ADVERSATIVA He trobat un home entre mil, però una dona no l’he trobada entre totes Dels pares pots haver béns, però una dona bona és un do de Déu ORACIÓ COMPOSTA COMPARATIVA (LLATINA) Sicut lilium inter spinas, sic amica mea inter filias En total, doncs, n’hem inventariades dinou. 5.3.6.2. Apotegmes Hem tipificat quatre enunciats com a apotegmes, atribuïbles pel mateix text de l’Espill o per altra documentació a diversos autors. També els presentem segons llurs esquemes oracionals. ESQUEMA DIALÒGIC D’ORACIONS SIMPLES PREDICATIVES Ets lliure de dona? No busquis dona (Sant Pau) 571 Capítol 5 ORACIÓ COMPARATIVA Això és com voler buidar la mar en un clot d’arena (Sant Agustí) Més val casar que no cremar (Sant Pau) ORACIÓ COMPOSTA, AMB CLÀUSULA DE PARTICIPI Els contraris, junts, es manifesten millor (Aristòtil) 5.3.6.3. Màximes jurídiques En diversos passatges, hem detectat referències prou clares a tres enunciats que poden considerar-se expressions, més o menys desautomatitzades i evolucionades, de tres màximes jurídiques. ORACIÓ SIMPLE PREDICATIVA La ignorància de la llei no n’eximeix el compliment Els parents (de primer grau) no poden ser testimonis ORACIÓ DE RELATIU Qui ha fet el mal que en faci l’esmena. 5.3.6.4. Aforismes mèdics Hem pogut comprovar que, al text de l’Espill, hi ha fragments que es poden relacionar amb aforismes hipocràtics, com ara, per exemple, els versos que parlen de dones prenyades que fingeixen davant el metge perquè aquest les sagni i les porgui, provocant-los inconscientment l’avortament: “Per avortar / cubertament / mas ferament, / metges demanen / e los enganen: / mostren orina / d’altra veïna, / tots mals atorguen / perquè les porguen, / sagnies facen / que n’arrabassen” (vs. 8920-30), el qual fragment concorda temàticament amb els aforismes IV.1 i V.31 d’Hipòcrates (Carré ed. 2000: 40, 47), que informa del risc d’avortament si hom administra porgues abans del quart mes d’embaràs o sagnies. Tanmateix, en aquesta temàtica, no hi hem trobat expressions codificades que poguéssim recollir. Només n’hem tipificat un que, de fet, es 572 Anàlisi fraseològica de l’Espill tracta més aviat d’una fórmula remeiera casolana, en forma d’oració asseverativa: ORACIÓ COMPOSTA, AMB CLÀUSULA DE PARTICIPI Madeixa crua, cuita en cendra, el vent desnua. 5.3.6.5. Proverbis La localització i identificació dels proverbis inserits a l’Espill ha estat una tasca dificultosa, per l’alt grau de desautomatització que, molt sovint, presenten, degut sobretot al metre curt dels versos. Així, per exemple, als dos fragments: Puis jo fui cert ésser desert de benvolents, cert, als dolents no m’atansí (1289-93) Les que s’atansen fer qualque bé sots llei e fe, són estimades un tant preades (15316-20) podem ensumar-hi la presència emboscada d’un proverbi, gràcies a la localització d’un element lèxic significatiu del proverbi i el ressò del significat d’aquest. En efecte, els versos contenen les expressions “no atansar-se als dolents” i “atansar-se a fer bé”, aquesta segona reblada del premi per fer-ho així: “ser estimades” i “un tant preades”; tot això ens alerta sobre la possibilitat que, més clarament al segon cas però també al primer, s’hi tracti d’utilitzacions modificades del proverbi Atansa’t als bons i seràs un d’ells, el qual es troba, com a traducció d’un original català de la fi del XV, a l’obra Refranes famosíssimos y provechosos glosados: Allégate a los buenos y seràs uno dellos (VI.6). De fet, en la primera intertextualització, on només hi és explícita una de les clàusules del proverbi, i encara en forma negativa, el narrador utilitza el terme modalitzador “cert”, confirmatori de la veritat del proverbi i pressuposador d’informació compartida pel lector, cosa que li permet fer-ne una menció incompleta i desautomatitzada, a més del fet que, a continuació, explica 573 Capítol 5 la seva determinació d’anar a cercar un amic fidel de son pare, és a dir, un home bo, d’acord amb el significat el proverbi. Amb tot, més o menys desautomatitzats i amb diferents graus d’integració al text, hem localitzat i identificat 67 proverbis, que presenten modalitats d’inserció molt diverses, les quals seran analitzades posteriorment. Vegem ara les estructures oracionals i parèmiques que s’hi donen. ORACIÓ DE RELATIU. Segons el nostre inventari, vint proverbis de l’Espill es codifiquen segons un esquema d’oració de relatiu. Això no vol dir que la inserció concreta de l’Espill conservi tal esquema, ja que la desautomatització pot comportar aquesta o altres modificacions. I també pot donar-se el cas invers, d’inseriments que es presenten com a oració de relatiu, sense que sigui així la forma canònica. En analitzar la inserció de les UFs en veurem exemples. Els vint que tenen forma canònica d’oració de relatiu són: Perros qui lobos caçan, lobos los matan Bé sap de la maça, qui n’ha estat ferit Qui més bé els fa, pitjors les ha Benaurat és qui per mal d’altri es castiga Qui té ocasió, que la prenga Qui s’allunya dels seus, l’aïra Déus Bé n’haja la guerra, que fa rei cortés Qui menja bonico, caga poquico Qui menys en sap, més hi diu Qui espines sembra, descalç no vaja Déu proveeix a qui el serveix Qui avant no mira, arrere cau Qui massa es cuita, crua pren la vianda La primera gallina que escataina és la que ha fet l’ou Amor de gata, que sos fills mata Qui no prem la taronja, no en treu suc Qui en fa cent i no en fa una, no en fa ninguna 574 Anàlisi fraseològica de l’Espill Qui calla, atorga Qui s’excusa, s’acusa Qui cerca el mal, prest el troba Com podem veure, la major part responen a l’esquema “Qui (tal cosa), (tal altra)”, però alguns alteren aquesta forma o en presenten d’altres. Així, als proverbis Bé sap de la maça, qui n’ha estat ferit i Benaurat és qui per mal d’altri es castiga apareix l’esquema susdit permutat per tematització i, en el primer cas, amb reforçament assertiu emfàtic (“Bé sap...”). El mateix reforçament i un semblant capgirament també els trobem a Bé n’haja la guerra, que fa rei cortés, on el que hi ha és una clàusula de relatiu adjectiva, de manera que, sense els retoricaments esmentats, la codificació fóra La guerra que fa rei cortés, bona és. També hi ha clàusula de relatiu adjectiva a Perros qui lobos caçan, lobos los matan i al primer hemistiqui de La primera gallina que escataina és la que ha fet l’ou, mentre que el segon hemistiqui és una clàusula nominal de relatiu. També és una clàusula adjectiva de relatiu el segon hemistiqui del proverbi Amor de gata, que sos fills mata. Finalment, a Déu proveeix a qui el serveix, la clàusula de relatiu és el complement indirecte de l’oració. ORACIÓ SIMPLE ATRIBUTIVA L’amor primera és millor Bé és presoner el carceller El natural és immortal La virtut és al mig El camí menys ferrat mai no és errat L’experiència és la mare de la ciència Entre els cecs, el tort és el rei El temps perdut no es pot cobrar ORACIÓ SIMPLE PREDICATIVA La vinya vella no pot tornar-se mallol El gat escaldat tem l’aigua tèbia El gat mullat tem l’aigua queda 575 Capítol 5 Pardal descuat no entra en filat L’infant escalfat no toca el foc Casaments entre parents no fan prova Casat difunt mai no és trobat amonedat Divendres, faves tendres Els morts no tornen al món Mai no hi manca enterrador ni hereu Massa familiaritat engendra menyspreu Una oroneta no fa estiu ORACIÓ CONDICIONAL Sia quisvulla hereu, si quelcom ne sobra ORACIÓ COMPARATIVA Ans trencar que tòrcer Més val metge preservant que curant Les dones són més glotes que la mar No és tan brau el lleó com el pinten ESQUEMA DE DERIVACIÓ CAUSAL “DE (TAL COSA), (TAL ALTRA)” Del vell, el consell Tant va el cànter a la font que a la fi es trenca D’armes i d’amors, a un plaer cent dolors De bona casa, bona brasa Del bon baró, pren bon consell D’una centella se fa gran foc De bona planta, la vinya; i de bona mare, la filla ESQUEMA DE CORRESPONDENCIA “A (TAL COSA), (TAL ALTRA)” Al cul del sac, s’hi troben les engrunes A cada porc li arriba son sant Martí Al badoc, mudeu-li el joc A tot buf hi ha baf 576 Anàlisi fraseològica de l’Espill A dona barbuda, de lluny la saluda A l’enfornar, se fan els pans geperuts ESQUEMA TERNARI Tres coses llencen l’home de casa: fum, pluja i mala muller ORACIÓ COMPOSTA COORDINADA Uns baten les mates i altres es mengen els conills Atansa’t als bons i seràs un d’ells L’home proposa i Déu disposa Molt parlar i poc obrar El marit, servir-lo com a senyor i guardar-te’n com de traïdor ORACIÓ DISTRIBUTIVA COMPOSTA COORDINADA Arc sempre armat, o fluix o trencat ORACIÓ ATRIBUTIVA COMPOSTA COORDINADA El fals amic, amb les ales et cobre i amb el bec te pic Les afaitades són, de dia, dones; i de nit, mones 5.3.7. Unitats estilístiques configurades com a enunciats Moltes d’aquestes unitats, semblants formalment a parèmies, podrien ser miratges fràsics, provocats per llur caràcter sentenciós i per la forma rimada. De fet, PCC n’anota bastants sense cap més informació que la de l’Espill. Nosaltres n’hem afegides algunes altres, fins a un total de vint-i-quatre, però sempre sota la cautela de considerar-les, mentre no les validi altra documentació, unitats estilístiques configurades per l’autor com a enunciats d’estructura parèmica. Les presentem agrupades segons aquestes estructures. ORACIÓ DE RELATIU Qui no s’hi triga, seny vol haver Qui se n’absté en Quaresma, es troba cornut en Cinquagesma 577 Capítol 5 Qui no vol que se li arne, que l’espolse A qui no l’espolsa, se li fa cimolsa El que es fa amb lluita, mai ha saó Qui amb diables fa llaurada, ha menester gran agullada Qui pren consell de les dones no mor de fam, com féu Adam Qui molt s’hi feixa [amb dones], prest ne mor El fruital que fa molta fruita, de morir se’n cuita Cavall que mama llet de somera, no serà cavall lleuger Qui mira darrere, no llaura dret ORACIÓ SIMPLE PREDICATIVA El marit darrer venja el primer Esposar i reposar mai no es troben L’empeltar no necessita força Amor pura tots temps dura L’egua prenyada paga la civada Les virtuts majors manen les menors Del que et sobra, fes-ne almoina ORACIÓ CONDICIONAL Mena les cols, si viure vols ORACIÓ COMPARATIVA Ans poc que massa ESQUEMA DE DERIVACIÓ CAUSAL “DE (TAL COSA), (TAL ALTRA)” D’aquells trons, aquestes pluges ORACIÓ COMPOSTA JUXTAPOSADA Peus i mans tens, guanya’t els béns ORACIÓ COMPOSTA FINAL Llecs són maldestres per ésser mestres 578 Anàlisi fraseològica de l’Espill Com passa amb els proverbis, també són majoria les unitats amb l’esquema d’oració de relatiu “Qui (tal cosa), (tal altra)”, a més d’altres formes de relatiu com ara la variant “El que (tal cosa), (tal altra)” i les oracions compostes amb una clàusula adjectiva de relatiu. Les oracions simples predicatives hi són també abundants. *** Com a resum numèric d’aquest apartat dedicat a la classificació de les unitats fràsiques i estilístiques inventariades a l’Espill, el quadre següent ens en dóna les quantitats corresponents a cadascun dels tipus i subtipus considerats. Podem veure-hi que les unitats fràsiques (885) quadrupliquen amb escreix les estilístiques (203) i que, tant en les unes com en les altres, les que no tenen entitat d’enunciat superen de molt les que la tenen. 579 Capítol 5 Mots composts ............................................................. Unitats fràsiques .......................................................... Col·locacions ..................................................... Locucions .......................................................... Nominals ................................................. Pronominals ............................................ Adjectivals ............................................... Verbals .................................................... Adverbials ............................................... Conjuntives ............................................. Prepositives ............................................ Quantificacionals .................................... Fórmules ........................................................... Parèmies ........................................................... Apotegmes .............................................. Sentències bíbliques ............................... Màximes jurídiques ................................. Aforismes mèdics ................................... Proverbis ................................................. Unitats estilístiques ...................................................... Configurades com a sintagmes ......................... Nominals ................................................. Adjectivals ............................................... Verbals .................................................... Adverbials ............................................... Configurades com a enunciats .......................... TOTAL ......................................................................... .......... .......... .......... .......... .......... .......... 38 3 23 139 164 29 19 3 .......... .......... 4 19 3 1 67 .......... .......... .......... 76 23 79 2 .......... 23 180 41 94 332 418 23 885 203 .......... .......... 1111 580 Anàlisi fraseològica de l’Espill 5.4. Interpretació Per a la informació relativa a la interpretació en context de les unitats fràsiques i estilístiques de l’Espill hem obert dos camps: l’un, dedicat a la inserció en el text i l’altre, a la funció discursiva. En el primer, s’hi anota la modalitat d’inserció, segons la tipificació exposada al capítol II, i les especificitats del grau de desautomatització, quan sigui el cas, així com la categoria gramatical; en el segon, atenent el significat del fragment on s’insereix la unitat, s’hi anota i s’explica, sumàriament, la funció que aquesta hi fa, des del punt de vista de l’anàlisi discursiva (descriptiva, explicativa, connectiva, argumentativa, modalitzadora...). Amb això, s’hi dóna compliment al segon dels requeriments ("index" i "function and meaning") que W. Mieder i G. Bryan (1996: XI-XII) preconitzen per a l'estudi dels proverbis en textos literaris i que són igualment vàlids per a la resta del fràsic: Every literary investigation should, ideally, include an index of all proverbial material. (...) Of great interest also is whether introductory formulas are used to integrate the proverb into the texts, whether the formulaic structure of the proverb has been changed for stylistic effect, whether a proverb is merely alluded to in an ironic twist, whether a proverb is intentionally parodied or questioned, etc. The answers to such questions reveal the function and meaning of proverbial wisdom in literary works. 5.4.1. Inserció En raó dels versos tan curts de l’Espill, hom pot observar-hi que la desautomatització de les UFs és proporcional a la llargària i complexitat d’aquestes, de manera que quan més curta és una unitat més automatitzada hi apareix i quan més llarga, més desautomatitzada. Això dit sense perjudici de modificacions també detectables en les UFs curtes, fetes per la voluntat tematitzadora i estilística de l’autor o per exigències de la mètrica i de la rima que ell s’hi imposa i tria. 581 Capítol 5 5.4.1.1. Inserció de col·locacions En general, si es tracta de sintagmes nominals (de la forma [substantiu + adjectiu / participi] o [substantiu + “de” + substantiu]), la inserció sol ésser automatitzada, mentre que les que són sintagmes verbals presenten bastants casos de desautomatització. Vegem-ne alguns exemples. La col·locació Mig mort, ‘molt mancat de vitalitat, sia per fam, sia per por, per dolor, etc.’ (DCVB, mort), que té com a mot base el participi mort, apareix als fragments “Propi marit / mig mort al llit, / enmetzinat / e fetillat” (vs. 1353-56) i “Fingint-se storta, / mostrà’s mig morta” (vs. 3257-58), automatitzada en tots dos casos, per bé que amb variant morfològica en el segon. La col·locació Tenir el reng ‘ésser mantenidor de les justes o torneigs’ (MiP), amb reng com a mot base, apareix en els fragments “Per ella tenc / un gentil reng” (vs. 1129-30) i “Jo tinguí el reng” (v. 1652), automatitzada en el segon cas però desautomatitzada en el primer, per la interpolació de l’adjectiu “gentil” en raó de la versificació. La col·locació Libell de repudi ‘escrit de demanda o requesta de separació matrimonial que un dels dos cónjuges presenta contra l’altre en raó d’infidelitat, impotència, etc.’ (def. pròpia), de base libell i de col·locatiu repudi, apareix desautomatitzada, per interpolació d’un altre element, al fragment “Aconsellada / no sé per qui / —molt lo hi graí—, / al llarg cartell / posà'm libell / fort de repudi” (vs. 3092-97). Les col·locacions Lletra de canvi, Mal de bocatge i moltes altres apareixen desautomatitzades per l’elisió d’un de llurs components, probablement a causa de la mètrica. Així, llegim a l’Espill “Féu-me mal joc: / ultra l'or poc, / lletra hi tenia, / la qual venia / a un marxant” (vs. 1427-31) “Hagué bocatge / e foc salvatge” (vs. 5251-52), mentre que les col·locacions esmentades figuren completes en altres textos de l’època: “Ben proveïts de 582 Anàlisi fraseològica de l’Espill diners e de lletres de canvis” (Curial e Güelfa, III.81), “Car diu-se que més que la pestilència, / s’agafa i apega lo mal de bocatge” (La brama dels llauradors, 276-77), “I d’elles lo suc guareix de molts mals / i valen les fulles a mal de bocatge” (Lo procés de les olives, 403-04). La col·locació Crim de lesa majestat ‘ofensa greu inferida al sobirà’ (DCVB, majestat), apareix en el fragment “Ella peccà / de crim molt fort, / digne de mort, / majestat lesa” (vs. 10372-75) i ho fa de forma desautomatitzada, amb distribució dels seus components en versos diferents, incorporant altres elements, i amb inversió dels dos components finals. La col·locació Molí de sang ‘molí mogut per tracció animal’ (DeCat), apareix desautomatitzada al fragment “Lo molí mena / qui es diu de sang” (vs. 8516-17), per causa de la interpolació del verb “mena” i de la fórmula d’inserció fràsica “qui es diu”. En aquest cas, doncs, la UF amb presència formulada no és una parèmia, és a dir, que també n’hi ha UFs que no són enunciats que poden anar acompanyades de fórmules d’inserció. Altres col·locacions acompanyades de fórmules d’inserció són Hospital d’en Clapers: “Tirí camí / fora el portal, / vers l'espital / d'en Clapers dit” (vs. 920-23); Nòstra Dòna de lo Puèi: “Aqui prengui / cami francés: / fui a Besés, / oí la fama / de Nostra Dama / qui es diu del Puy, / tantbé mi fui / a Sent Dinís, / puis a París. (vs. 1384-92); Engany de mitges: “No li fa por / venda es retracte / per lo fals acte, / ab dol, que fan, / i per engan / de miges dit” (vs. 6916-21); Rat penat: “Com la visiva / del duc, e rat / qui es diu penat, / e del muçol, / al raig del sol” (vs. 15526-30). La col·locació Mort sobtada ‘mort que es produeix de cop, d’improvís’ (DCVB), on el substantiu mort és el mot base, apareix en els fragments “Morí en mal hora / de mort honrada, / massa sobtada: / no esperà el part” (vs. 636063) i “Morí sobtada / sens dir ‘Jesús’” (vs. 8946-47), desautomatitzada en tots dos casos; en el primer, per la inclusió d’altres elements entre els dos 583 Capítol 5 components, i en el segon, per l’omissió del substantiu “mort”, que pot considerar-s’hi com a elidit: “morí (de mort) sobtada”. La col·locació Prendre mal ‘fer-se mal, especialment per cop o caiguda’ (DCVB), de mot base mal, que la trobem al fragment “Tot mal deu pendre: / veja despendre / sos béns e rendes” (vs. 1237-39), hi figura de forma desautomatitzada, per la permuta dels seus components i la incorporació d’altres elements (“tot”, “deu”). També s’hi dóna el cas de trobar col·locacions inserides mitjançant connectors discursius , com ara: La col·locació Conèixer l’entremès ‘ser conscient de la comèdia, la ficció o l’engany que algú fa’ (def. pròpia), de mot base entremès, apareix al fragment “E em féu saber / son bon voler, / lo grat e alt, / ab prou desalt / del seu burgés, / car l’entremés / bé el conegué.” (1523-29). La inserció, desautomatitzada per l’alteració de l’ordre dels constituents i la inclusió de l’adverbi “bé”, és Introduïda mitjançant el connector argumentatiu “car”. Amb el mateix nucli semàntic o mot base però amb altres dos verbs col·locatius, n’hi ha altres dues recurrències a l’Espill: “Un bon pagés, / vent l’entramés / de sa muller” (vs. 1889-91) i “Son entramés / bé l’entenguí” (vs. 2190-91). La col·locació Empènyer el temps ‘fer passar el temps’ (def. pròpia), de mot base temps i col·locatiu empènyer, apareix inserida al fragment “E sobre viu / dix que es cenyia; / així empenyia / lo temps avant, / a part davant / les mans plegades / tenint alçades, / gros infingint / e afigint / als pits cotons” (vs. 4756-65), mitjançant el connector modal “així”. La col·locació Fer nosa ‘molestar, desagradar’ (def. pròpia) presenta un parell de recurrències, automatitzades: “Tot li fa nosa, / pren-la gran basca” (vs. 5314-15) i “Mas si els fa nosa / lo fill que es nat” (vs. 9004-05), la segona de les quals introduïda pels connectors “mas” i “si”. 584 Anàlisi fraseològica de l’Espill La locució verbal No fer-ne res ‘no tenir influència o importància’ (DCVB, fer), a la segona de les tres seqüències on apareix, “Mas del que manen / mai ne fan res” (vs. 8212-13), va introduïda mitjançant el connector “mas”. La col·locació Menar guerra (a algú) ‘oposar-se-li, produir-li grans contrarietats’ (DCVB, guerra), de mot base guerra, apareix al fragment “Mas tota hora / ta carn refrena / si guerra et mena / libidinosa / e furiosa / com fa en lo brut” (vs. 10064-69), de forma desautomatitzada, només amb canvi d’ordre dels constituents, i precedida del connector “si”, formant una clàusula condicional. La col·locació Tenir temps ‘disposar-ne per a fer quelcom, no estant subjecte a altres ocupacions (DCVB, temps), de mot base temps, apareix al fragment “Mentres temps tins / de roba muda” (vs. 14996-97), de forma desautomatitzada, només amb canvi d’ordre dels components, i precedida del connector temporal “mentres”. 5.4.1.2. Inserció de locucions Segons els tipus de locucions, n’hi ha major o menor possibilitat de desautomatització, com veurem a continuació. La locució nominal coordinada Peus i mans pot tenir significat literal, ‘extremitats digitals del cos humà’, o metafòric, ‘capacitat per fer alguna cosa’ (def. pròpia). A l’Espill és usada quatre vegades, però només en la primera té sentit metafòric, quan el narrador conta que sa mare l’expulsà de casa i el comminà a guanyar-se la vida: “Peus e mans tens, / guanya’t prou béns, / cerca ventura” (vs. 909-11). La inserció és automatitzada, com a complement del nucli verbal “tens”. La locució nominal Cant de sirena, ‘símbol d’una cosa suau i dolça que atrau irresistiblement, però que condueix a la perdició inevitable’ (PCC, C 677), apareix molt desautomatitzada, amb l’afegit d’altres elements complementaris i 585 Capítol 5 i la conversió del verb en adjectiu, en un fragment amb una forta funció modalitzadora, intensificada per l’explanació que s’hi fa: “Fogir, fogir / a veles plenes / de tals serenes / encortadores, / falses cantores, / a tots encanten / qui no s’espanten / de llur moral” (vs. 8562-69). La locució adjectival comparativa Eixorca com una mula ‘completament estèril’ (def. pròpia), figura desautomatitzada al fragment “E com la mula / que fills no sembra, / la xorca fembra / és reputada” (vs. 6172-75), amb la clàusula comparativa avantposada, formant part d’una oració subordinada, mentre que l’adjectiu “eixorca” es troba en l’oració principal. Un cas de locució introduïda mitjançant una fórmula d’inserció és el de la locució verbal Filar amb fus d’argent ‘vagarejar, xerrar i no fer feina entre dones acomodades’ (def. pròpia), que la trobem al fragment “Les que filaven, / com diu la gent, / ab fus d’argent” (vs. 2826-28), on la fórmula d’inserció figura interpolada entre els elements de la locució. La locució verbal Estotjar aigua en cistella (amb les seves variants Poar amb garbell i Prendre aigua en cistella), definida com ‘es diu d’un treball que no produeix cap profit’ (PCC, A 349), apareix a l’Espill intertextualitzada en tres passatges: Doncs qui els comana qualsevol fet tenir secret (...) s’aigua stojar vol en cistella. (7828-39) Qui bé n’espera, (...) gran os ha a roure, ab garbell poa, vol per la coa o per l’esquena tenir morena, anguila viva. (8524-41) Qui ab oró s’aparella e va ab cistella, cedaç, garbell o xic vexell de l’aigua pendre, bé deu rependre si es mor de set. (14766-73) La inserció és desautomatitzada en les tres recurrències: lleugerament en la primera (amb canvi d’ordre dels constituents i interpolació del verb “vol”) i 586 Anàlisi fraseològica de l’Espill en la segona (amb canvi d’ordre dels components), però més acusada en la tercera (una alteració de l’ordre dels constituents més pronunciada i una major interpolació d’altres elements, tots substantius sinònims de “cistella”). D’altra banda, tant la inserció de la primera recurrència com la de la segona són seriades, és a dir, que la locució verbal en qüestió forma part d’una sèrie d’expressions metafòriques (algunes de les quals UFs), dependents de sengles clàusules inicials, que fan de subjecte: “Qui els comana qualsevol fet tenir secret” i “Qui bé n’espera”, respectivament. La locució adverbial Ni un pèl ‘gens ni mica’ (DCVB) es troba als versos “No es para pèl / com de si ralla” (vs. 7756-57), desautomatitzada pel fet de l’omissió dels dos primers termes, a causa de la mètrica del vers. Quant a les locucions conjuntives, prepositives i quantificacionals, la seva presència és gairebé sempre automatitzada, ja que són unitats invariables o amb una possibilitat de variació molt feble. Però quan s’hi dóna aquest cas, la variació que poden presentar és coneguda d’avantmà i incorporada fins i tot a la definició (com és el cas, vist anteriorment, de la locució conjuntiva Més que). Assenyalem també el fet de l’existència de locucions que són introduïdes mitjançant connectors diversos. La locució verbal Tenir sang a l’ull, ‘tenir un temperament, prompte a enfellonir-se’ (MiP), que apareix al fragment “Si en lo blanc / de l’ull té sang / i el veen hom, / algun queucom / és reverit, / un poc servit” (vs. 511-16), amb presència desautomatitzada per la interpolació del complement “en lo blanc”, hi és introduïda pel connector condicional “si”. La locució verbal Donar-se brasa ‘donar-se aire, espavilar-se’ (MiP), que es troba al fragment “Com m’abexà / tantost de casa, / que em donàs brasa, / ben adreçat: / un peu calçat / altre descalç, / gipó al fals / tot esquinçat, / ben desairat / i sens camisa, / dix: “A ta guisa...”” (vs. 862-72), hi figura de forma automatitzada i és introduïda mitjançant el connector “que”, amb valor causal. 587 Capítol 5 La locució adverbial Poc aprés, que ‘indica un espai de temps breu i successiu en l’acció’ (def. pròpia) i apareix al fragment “Mas poc aprés / prenguí mos gatges” (vs. 1434-35), hi té presència automatitzada i va precedida del connector adversatiu “mas”. La locució verbal Cenyir-se sobre viu ‘estar prenyada’ (def. pròpia), que es troba a la seqüència “E sobre viu / dix que es cenyia; / així empenyia / lo temps avant, / a part davant / les mans plegades / tenint alçades, / gros infingint / e afigint / als pits cotons” (vs. 4756-65), és inserida de forma desautomatitzada, amb alteració de l’ordre dels constituents i interpolació dels elements introductoris: verb de dicció “dix” i connector “que”, a més de la presència inicial del connector coordinant “e”. La locució quantificacional Les de més (de) ‘la majoria, la major part’ (DeCat, més), la trobem automatitzada al fragment “Mas les de més / mai no parixen” (vs. 5492-93), formant el subjecte d’una clàusula introduïda pel connector adversatiu “mas”. La locució verbal Jugar ab fals dau ‘obrar amb mala intenció, amb traïdoria’ (DCVB, dau) figura al fragment “Altra m’escriu: / Marit serviu / com a senyor? / Com d’un traïdor / d’ell vos guardau, / car ab fals dau / lo marit juga; / fique’l quant puga, / de sis féu quatre; / llurs daus rebatre / bé sapiau...” (vs. 6293-303). La inserció és desautomatitzada, amb canvi d’ordre dels constituents i interpolació del subjecte “lo marit”, i introduïda mitjançant el connector argumentatiu “car”. La locució verbal Voler i doldre ‘tenir ensems desig i por d’una cosa’ (DCVB, voler), que apareix als versos “Fet t’han mil faltes / e ja te n’altes? / Ara te’n dols, / ara les vols.” (vs. 6551-54), ho fa de forma automatitzada, amb reforçament de la dicotomia per la presència del connector distributiu “ara..., ara...”. 588 Anàlisi fraseològica de l’Espill La locució verbal Girar full ‘posar-se a considerar una cosa sota un aspecte diferent; canviar de manera de veure un assumpte (DCVB, girar), que apareix al fragment “Si carta giren, / pus fort los firen / e sens raó” (vs. 9551-53) de forma automatitzada, hi és precedida del connector condicional “si”. Girar full és la forma moderna de Girar carta. Com a documentació coetània concordant, hem trobat: “Segons les cartes que girava, canviava en diversitat de colors la sua bella figura” (Sepultura de Francí Aguilar), “Dins lo meu cor les cartes dels meus actes, dic més propi, de les mies culpes, gire e qui so stat trobe” (Lo Cartoixà, IV.28), “I més trobareu, si vós girau carta, / que fa cara trista lo ventre que és buit” (Procés de les olives, 2053-54). La locució verbal Fer xoriguer (a algú) ‘burlar-lo o posar en ridícul’ (MiP), que es troba als versos “Puis soriguer / te saben fer / e no el conexes, / jo et prec te’n dexes, / mai pus no jugues / ab tals feixugues” (vs. 9999-10004), hi és inserida de forma desautomatitzada, amb permuta dels components i interpolació d’altres elements, i introduïda mitjançant el connector causal “puis”. 5.4.1.3. Inserció d’unitats estilístiques configurades com a sintagmes No és probable trobar unitats estilístiques configurades com a sintagmes que siguin inserides mitjançant fórmules d’inserció o connectors argumentatius, ja que, en aquest cas, potser caldria considerar-les posseïdores d’una major entitat fràsica i tipificar-les, doncs, com a unitats fràsiques. A continuació, presentem alguns exemples de la inserció d’aquestes unitats. La unitat estilística configurada com a sintagma nominal Xic infant, en una de les recurrències que presenta: “No vells mesquins / ni jòvens grans, / mas xics infants / e molts gentils / ab nous estils” (vs. 13356-60) va precedida pel connector adversatiu “mas”. Vista aquesta presència connectada, a més de l’existència de recurrències concordants en altres obres coetànies, fóra pertinent preguntar-se si Xic infant, més que una unitat estilística, no caldria considerar-la com una col·locació. 589 Capítol 5 La unitat estilística configurada com a sintagma nominal Hoste de sols mig dia, ‘aquell qui fa una visita curta’ (def. pròpia), apareix automatitzada al fragment “Cert, són indignes, / per los esguards / de males arts / e fals compàs / et alias, / hom s’hi acoste; / mas deu ser hoste / de sols mig dia” (vs. 978895). Forma el complement directe de l’oració regida per la perífrasi verbal “deu ser”, introduïda pel connector adversatiu “mas”. A la vista d’aquesta inserció connectada i d’una possible referència concordant existent a Refranys rimats (“Los hostes ab sol / aquests són honrats”), potser caldria considerar que Hoste de sols mig dia era una unitat fràsica a l’època, més que no pas una unitat estilística, creació d’autor. La unitat estilística configurada com a sintagma nominal Placable sacrifici ‘ofrena cruenta per guanyar el perdó dels Déus’ (def. pròpia), apareix desautomatitzada als versos “Ella els féu destres / en fer servicis / e sacrificis / ben acceptables, / de Déu placables” (11122-26). La seva identificació ha estat possible gràcies a la seva presència en dues obres coetànies: “E si penses contra tu los déus sien irats, tenyirem llurs ares de sang d'honrats e placables sacrificis, car en nostre poder està amansar la llur ira, puix perdonar és llur propi ofici” (Lamentació de Mirra), “Perquè fos a tu placable sacrifici per redempció de natura humana” (Lo Cartoixà, I.12). Una cosa semblant ha esdevingut amb la unitat estilística configurada com a sintagma verbal Cenyir fulla, no estoc, que hem identificat a partir dels versos: Ja blanquejar l’horta comença; per més ofensa o per més toc, lleixant l’estoc vós cenyiu fulla; no pot l’agulla cosir, que és roma. (2764-71) 590 Anàlisi fraseològica de l’Espill El passatge és comentat per Miquel i Planas així: “és això, tot plegat, una insinuació de la impotència viril”. La unitat hi apareix desautomatitzada, segona d’una sèrie de tres que metaforitzen la decrepitud sexual del marit de la locutora. És sinònima de Donar esplanissades, no estocades i, doncs, concordant amb sengles fragments de dues obres coetànies, com ja hem vist: “I vós, en beneit, per a què voleu altra muller, per dar-li esplanissades e no estocades?” (Tirant, cap. 220), “I, com deu tirar en brega / bona estocada, / ell usa l'esplanissada / i mai se cala” (Col·loqui de dames, 168-69). Hem tipificat com a unitats estilístiques, pròpies de l’autor o de la literatura de l’època, molts sintagmes amb clàusula comparativa, com ara Cremar-se al foc com papalló, Emparellar-se amb els pitjors com la lloba, Ufanar-se com el paó, Alt com plançó, Felló com lleó, Més inflexible que l’arc turquès, Lluent com lluna, Flaques com les set vaques egipcíaques, Embriac com Noé, Blasfemar com un heretge, etc., les quals poden tenir orígens diversos (experiencial, dels bestiaris, bíblics...). La major part han estat identificades a partir de l’estructura comparativa, per bé que també cal anotar la presència d’alguna modalitat específica d’inserció, en algun cas. Així, la unitat estilística configurada com a sintagma verbal Moure’s menys que una roca ‘no canviar d’actitud ni d’opinió’ (def. pròpia), que apareix als versos “Com si fos roca, / menys se’n movia” (vs. 3032-33), hi és inserida mitjançant l’adverbi comparatiu “com”, a banda de la comparació pròpia, interna, de la unitat. La unitat estilística configurada com a sintagma verbal Blasfemar com un heretge ‘renegar de Déu de forma ostensible’ (def. pròpia), que trobem al paràgraf “Si hi vols venir, / pot te guarir, / si molt lo pregues / e no el renegues / d'ell despitant / e blasfemant / com foll heretge” (vs. 12209-15), hi és inserida mitjançant la conjunció coordinada “e”, amb el verb en gerundi, com a oració subordinada de la primera clàusula d’una oració condicional negativa que, segons l’ordre sintàctic estàndard, faria així: “si no el renegues, blasfemant com foll heretge, pot te guarir”. 591 Capítol 5 La unitat estilística configurada com a sintagma verbal Tornar-se (estàtua de) sal com la muller de Lot, ‘figuradament, pagar cara la curiositat’ (def. pròpia), apareix als fragments “Pren per pilot / aquell prom Lot, / hoste tan bo; / ses filles no, / ni sa muller: / mirà darrer / e tornà's marbre” (vs. 12445-51) i “Sal se tornassen / com la de Lot” (vs. 15838-39). Al segon, la inserció és automatitzada, amb l’estructura comparativa ben clara, mentre que, al primer, la desautomatització és evident, car la comparació no hi és explícita i cal desprendre-la de l’explicació de la història de Lot, a més del fet de la substitució de la sal (estàtua) pel marbre. Tota una sèrie d’unitats estilístiques configurades com a sintagmes adjectivals (comparatius) són presents al passatge de metaforització bíblica: “Ell, com Abel, / mort e batut; / Josef venut / a gent dolenta, / per diners trenta, / per llurs germans; / de peus e mans / Samsó lligat; / Jonàs llançat, / tres jorns begut, / pel peix retut / qui es diu balena, / fora en l'arena / tornat en sest; Isaac, fill prest / la mort volent, / obedient / al pare seu” (vs. 13940-57). De fet, s’hi troben, amb la partícula “com” de la primera regint tota la resta, les unitats Mort com Abel, Venut com Josep, Lligat com Samsó, Engolit tres dies com Jonàs i Obedient com Isaac. D’aquesta darrera, n’hi ha una altra recurrència, desautomatitzada: “Isaac, tercer, / lo poble ver / e cristià, / qui creu, e fa / lo que Déu vol” (vs. 14545-49). La unitat estilística configurada com a sintagma verbal Fer d’una massa un veixell com fa l’oller ‘figuradament, produir alguna cosa valuosa’, és inserida al fragment “A son plaer, / fa com l'oller, / qui d'una massa / ne fa terraça, / olla, scudella, / plat, canterella, / morter, llibrell, / gentil vexell, / lleig, com se vol” (vs. 14696-705), amb una presència desautomatitzada, per l’anticipació de la clàusula comparativa i la conversió de l’altra clàusula –que respon a l’esquema “Fer (de tal cosa), (tal altra)”— en una oració de relatiu: “Qui (de tal cosa), fa (tal altra)”. 592 Anàlisi fraseològica de l’Espill 5.4.1.4. Inserció de fórmules L’inseriment de les fórmules d’inserció sol ser directe, és a dir, que no van acompanyades d’altres fórmules que les insereixen; a més, en casos comptats són introduïdes mitjançant connectors. Són falques que inicien o anuncien l’existència d’un discurs sobreposat al text subjacent, de manera que la mateixa fórmula ja és part de l’enunciació fràsica (proverbial o no) sobreposada. Observem, doncs, aquestes enunciacions. 1) Ço diu lo tema “Ço diu lo tema: / Sicut lilium inter spinas / sic amica mea inter fillias” (vs. 46-46ter). És un exemple clar del que hem dit: la fórmula trenca amb el text precedent per anunciar, formant-ne part, un text parèmic sobreposat al discurs subjacent. 2) Segons és dit “Ab prou de mal / e malaltia, / llexat havia / abandonat, / palau robat, / sense remei / son senyor rei / --propi marit-- / mig mort al llit, / emmetzinat / e fetillat / segons se deia” (vs. 1346-57) “Molt poc servir / ha fet a Déu / si no el que féu / aquella nit, / segons és dit” (vs. 5723-27) “Eva, mal goig, / maldició, / perdició / e remor d’ossos, / boca e mossos, / plor s’enterpreta, / segons la lletra” (vs. 10350-56) “Car, segons deia / qui papa fo / en Avinyó, / Benet de Lluna, / a la comuna / utilitat / aquest debat / ha fet gran bé” (vs. 10742-49) En cap de les quatre seqüències, la fórmula no hi introdueix una unitat fràsica, sinó un discurs lliure, no codificat, per bé que sigui un discurs reportat. No cal dir que, en altres textos, la mateixa fórmula funciona com a introductora d’expressions codificades. 3) Que es diu “Vers l’espital / d’en Clapers dit” (vs. 922-23) 593 Capítol 5 “Oí la fama / de Nostra Dama / qui es diu del Puy” (vs. 1387-89) “I per engan / de miges dit” (vs. 6919-21) “Lo molí mena / qui es diu de sang” (vs. 8516-17) “De Godofré, / (...) / dit de Bolló” (vs. 8786-92) “Totes honoren / la llur caverna / qui es diu Biterna” (vs. 9736-38) “No es dit al doble / metge pus noble / lo preservant / que lo curant / lo mal que veu?” (vs. 11025-29) “Pere, qui es diu / ver confessant” (vs. 13046) “Jonàs llançat, / tres jorns begut / pel peix retut / qui es diu balena” (vs. 13948-51) “Com la visiva / del duc, e rat / qui es diu penat” (vs. 15526-28) “Jo fiu ma via / vers la mongia / ben ermitana, / la catalana, / damunt Falset, / deçà Poblet, / qui es diu Cartoixa” (vs. 15609-15) “Lloc pus dispost / en tots no viu: / ab raó es diu / "del cel la porta"” (vs. 15702-05) En alguns dels fragments, aquesta fórmula, que té forma impersonal i té per nucli el verb de dicció dir (sovint reduïda només a ell), no introdueix cap unitat fràsica. Malgrat això, sempre apunta cap a un altre discurs, el de la veu col·lectiva que s’hi reporta. La considerem fórmula d’inserció fràsica en els casos que acompanya les locucions nominals Hospital d’en Clapers, Nòstra Dòna de lo Puèy, Engany de mitges, Rat penat, Cartoixa de Santes Creus, Cartoixa de Portaceli i el proverbi Més val metge preservant que curant, el qual pot considerar-se com a variant de Més val preservar que curar. 4) Com diu la gent “Les que filaven, / com diu la gent, / ab fus d’argent” (vs. 2826-28) “Ab cert greix fus, / com diu la gent, / se fan ungüent / e bruxes tornen” (vs. 9728-31) En aquest cas, amb una codificació invariable i ben fixada, l’apel·lació al coneixement compartit que implica la fórmula, en forma impersonal, fa referència a la locució verbal Filar amb fus d’argent, en la primera recurrència, i a un fragment de text lliure sobre les dones que es tornen bruixes, en la segona. El connector modal “com” el considerem integrat dins de la fórmula. 594 Anàlisi fraseològica de l’Espill 5) Fui membrant d’un retoc que dix un coc “Sa Magestat, / per pietat, / me inspirà / e consellà / miràs lo pas / ans que cuitàs / saltar avant. / E fui membrant / de un retoc / qual dix un coc / a sa senyora, / gran tragadora: / qui massa es cuita / crua, mal cuita, / o massa calda / amb què s'escalda / pren la vianda” (vs. 3915- 31) “Me féu membrant / fos recordant / del manament / de creiximent, / multiplicar / e augmentar, / lo mon omplir, / degués complir” (vs. 6147-54) En el primer cas, la fórmula va introduïda mitjançant la conjunció “e” i insereix el proverbi Qui massa es cuita crua pren la vianda. És una construcció retoricada, on el narrador s’hi implica amb un verb de coneixement (”fui membrant”), seguit de la menció d’un terme entre irònic i parèmic (”retoc”) i una frase de relatiu en estil de contarella per reforçar la veracitat de la referència, amb l´ús d’un verb de dicció (“dix”) i la menció d’un locutor autoritzat del proverbi (”un coc”). En el segon cas, on també trobem la mateixa implicació del locutor i el mateix verb de coneixement, reblat amb un de sinònim (“fos recordant”), i la menció d’un terme parèmic (“manament”), la fórmula insereix la sentència bíblica Creixeu i multipliqueu-vos. 6) No ignorau que “No ignorau / que el casament / és sagrament / per Déu manat / e ordenat / dins paraís” (vs. 4222-27) El verb de coneixement (“no ignorau”) hi va en segona persona, implicant el receptor en la validesa i l’acceptació de la sentència bíblica que insereix (Creixeu i multipliqueu-vos), mencionant-la, reconeixible pel context, sense que hi figuri literalment. 7) Diu la referta “Lo capellà / quan me’n parlà / bé dix: “barbuda”; / “lluny la saluda”, / diu la referta” (vs. 4407-11) La fórmula, que només insereix formalment la segona clàusula del proverbi Dona barbuda, de lluny la saluda, és constituïda pel verb de dicció “diu” i el terme parèmic “referta”. Apareix a la fi de l’enunciació proverbial, com 595 Capítol 5 a expressió metalingüística que, amb la dita segona clàusula del proverbi, forma el text sobreposat. 8) Bé saps l’exemple "La llei antiga / qui no paria / no consentia / entrar al temple: / bé saps l'exemple / —dix— de Senta Anna.” (vs. 6160-65) La fórmula, en aquest cas, va introduïda mitjançant el verb de dicció “dix” I no insereix cap unitat fràsica, sinó una referència a una anècdota bíblica, com a conclusió dels versos immediatament anteriors. La segona persona, com sempre, involucra l’interlocutor en el coneixement i l’acceptació del text o fet reportat. 9) Mai oblidant que “Per tant, plorant / e sanglotant, / jo em rebolcava, / e fort bascava / prou turmentat, / descintentat / de ma ventura: / com per natura / o per mal fat, / o per pecat, / o grosseria, / tan soferia / totstemps penant; / mai oblidant / que no es fa res / si no es permès / per Déu manant” (vs. 6395-11) La fórmula, amb el verb de coneixement (“mai oblidant”) en forma impersonal, introduïda de forma directa, és una falca indicadora i iniciadora dde l’enunciat parèmic constituït per ella mateixa i per la sentència bíblica que insereix. 10) Aragonès ne diu bon ves “Aragonès / ne diu bon ves: / Mostins e perros / qui por los cerros / los lobos caçan, / lobos los matan / a la final” (vs. 6575-79) La fórmula, directa i clarament enunciadora de discurs reportat, és constituïda pel gentilici de procedència “aragonès”, el pronom adverbial “ne” que remet al tema subjacent, el verb de dicció “diu”, l’adjectiu de reforçament assertiu “bon” i el terme parèmic “ves”. 11) Saps que "Saps que lo gat / poc scaldat / tem l'aigua tèbea" (vs. 6585-87) “Les dones totes / saps que són glotes / més que la mar” (vs. 12383-85) 596 Anàlisi fraseològica de l’Espill “”De semblants sons, / crits, llamps i trons, / jo ja sabia / pluja n’hauria” / dix tol·lerant” (vs. 8003-06) Als dos fragments primers, s’hi insereixen sengles proverbis mitjançant una fórmula usual, constituïda pel verb de coneixement “saps”, conjugat en segona persona per tal de guanyar la complicitat de l’interlocutor, més la conjunció “que” introductora del discurs indirecte. La variant continguda al tercer fragment (”jo ja sabia (que)”) acompanya la unitat estilística D’aquells trons, aquestes pluges, al·ludeix que l’afirmació forma part de la saviesa col·lectiva i, en estar en primera persona, implica el locutor (que és Sòcrates). Tota l’enunciació fràsica va acompanyada d’un marcador del discurs directe: “dix tol·lerant”. 12) No has tu llest...? “No has tu llest: / hom, de parents, / pot haver béns; / bona muller / no es pot haver / sinó de Déu?” (vs. 6622-27) També apareix inserida en forma directa, com a falca mitjançant la qual s’eleva el discurs subjacent a la citació d’autoritat d’una sentència bíblica. Cerca la implicació del receptor no només pel verb de coneixement (“has llest”) en segona persona sinó per l’adopció d’una forma interrogativa negativa retòrica. 13) Com dix Sent Pau “Com dix Sent Pau: / més val casar / que no cremar” (vs. 10184-86) “No dir poràs / que t'enganàs / ta conpanyona, / d'Eva, sa dona, / com Adam dix” (vs. 12967-71) Tot i tenir ambdues construccions la mateixa estructura, és obvi que “com Adam dix” no introdueix cap unitat fràsica, mentre que “com dix Sent pau” és la falca que fa el salt cap al discurs sobreposat, inserint un apotegma. La fórmula és constituïda pel connector modal (“com”), el personatge emissor evocat (“Sent Pau”) i el verb de dicció (“dix”), amb els dos punts que donen entrada immediata a l’apotegma. 597 Capítol 5 14) Per Déu fon dit “Si em fas contrari / del manament / segonament / en paraís, / ans del divís / ja proveït / --Per Déu fon dit: / “multiplicau / e augmentau, / ompliu la terra”--, / qui no s’aferra...” (vs. 15042-52) La fórmula és la mateixa que l’anterior, però expressada en forma passiva. Amb presència directa, és la falca que fa el salt cap a l’enunciació parèmica sobreposada (fórmula d’inserció + sentència bíblica), que apareix ben destacada ortogràficament. Altres fórmules també són intertextualitzades de forma directa, com a falques sobreposades al discurs subjacent, destacant llur presència com a text altre, reportat, afegit. És el cas de: 1) Si Déu vol “Doncs, Déu aidant, / jo entonant / mon spill e norma” (vs. 793-95) “Al sent Joan / o juliol, / si Déu ho vol, / seré tornat” (vs. 3166-69) “Jo, instruït / e corregit, / Déu ajudant / e regraciant, / ab escandalls / e pocs treballs, / mon temps limite” (vs. 15759-65) En totes tres recurrències, on es presenta la fórmula amb variants, la condició de text sobreposat i formalment prescindible és palesa. Quan diem “prescindible” ho fem en el sentit que, sense la fórmula, el text subjacent continua tenint el mateix significat bàsic, amb pèrdua, això si, de la modalització desiderativa que la fórmula li aporta. 2) Per ma fe! “Oi, per ma fe, / no plor per res” (vs. 2146-47) “Crec, per ma fe, / tot ho llançava” (vs. 2974-75) “Millor venguda / e més amada, / d’ell acceptada / fuí, per ma fe!” (vs. 4348-51) Per a aquesta fórmula expressiva, sovint exclamativa, és igualment vàlid el comentari anterior. 598 Anàlisi fraseològica de l’Espill 3) E com! “Com! —responia / ab gran furor—. / En la color / no ho conexeu?” (vs. 2710-13) “Guarde, e com!, / mai no els engane / dona, ni els mane” (vs. 9938-40) “Un bon matí / ella partí / ab lo bon prom / --temprat, e com!-- / de Natzaret” (vs. 11392-96) Es tracta d’una fórmula expressiva molt usual, que DCVB, com, defineix així: ‘serveix com a exclamació per a expressar gran sorpresa i sovint oposició a allò mateix que han dit’. A la primera recurrència, es presenta amb elisió de la conjunció per abreujament mètric, en un cotext dialògic que la fa imprescindible, a diferència del que s’esdevé a les altres dues seqüències. 4) Què us (en) diré? “Desafrenada, / desaveada / de fre, cabestre, / molt fort en destre, / pijor en sella, / què us diré d’ella? / Quanta malea, / tota l’asprea / que al món se llig, / més n’hi afig!” (vs. 4389-98) Aquesta fórmula expressiva, d’apel·lació a l’oient o lector, de la qual hi ha una abundantíssima documentació catalana medieval, hi és inserida de forma directa; és una falca metalingüística sobreposada al text subjacent (tot un seguit de greuges contra la muller del narrador), però no la podem considerar tan prescindible com les anteriors (sempre en el sentit restringit que hi hem apuntat), ja que fa de connector entre les seqüències anterior i posterior de la narració i té, a més, un alt grau modalitzador, tot implicant l’interlocutor amb una interrogació retòrica que l’invita a pensar en allò que se li diu. 5) Així Déu m’ajut! “”Doncs per marit / --dix-- Déu teniu, / e jo, catiu, / a mon Senyor / seré traïdor, / fent-lo cornut? / Sí Déu m’ajut, / que no ho faré, / ans me n’iré!”” (vs. 5682-90) “Dix ell: “Digau, / e començau / cruant, senyant / ab plors pregant / Déu que us ajut”” (vs. 5745-49) 599 Capítol 5 És evident que al segon fragment, tot i trobar-s’hi els mateixos elements lèxics (Déu, ajut) constituents d’aquesta fórmula expressiva, la fórmula no hi és, ja que “Déu que us ajut” és discurs lliure, complement del verb “pregant”. La fórmula, que té un altíssim rendiment en textos catalans medievals, és constituïda per l’adverbi antic “sí”, el qual ‘serveix per a expressar un desig o per a formular un vot en testimoni del que un afirma’ (DCVB), i el sintagma verbal propi del registre religiós “Déu m’ajut”. Al primer fragment, la trobem inserida de forma directa, però lligada sintàcticament al vers posterior mitjançant la conjunció “que”, la qual cosa li resta independència i no se la pot considerar prescindible (en el sentit apuntat abans). Altrament, sí que és independent i prescindible quan figura com a exclamació final, com en aquest exemple del Tirant: “Per ma fe no faré, sí Déu m’ajut!! (cap. 220). 6) A Déu us coman! “Lo confessor / --no mal parler-- / dix: “Mon poder / no basta absoldre, / ni us puc jo tolre / tan gran calor, / tanta dolor / dels pecats vostres: / mil paternostres / ni vint psaltiris, / trenta cristiris, / no us bastaran. / Déu vos coman!” / E tirà via” (vs. 5764-77) “Ta testa calba, / puis és ja l’alba, / volrà dormir: / vull-me’n partir. / Coman-te a Déu” (vs. 15407) Aquesta fórmula de comiat fa exactament la funció de comiat, en ambdues ocurrències, on és inserida de forma directa, amb variants, a la fi de sengles parlaments. 7) No cal dir res “Qui vol guardar / tal bestiar / de no fer tales / (...) / No hi cal res dir: / ell vol morir / com lleoner; / tal carceller / en va traülla; / per cos d’agulla / o portal vell / vol pas camell; / e pendre vol / lo raig del sol / ell a grapades; / a cullerades / tota la mar / vol mesurar, / en clot la buida” (vs. 8483-509) “Al seu partir / qui hi pot res dir?” (vs. 14733-34) Tot i que la formulació present a la segona recurrència, sense la forma interrogativa, és substituïble per l’encunyació de la primera, cal fer notar que aquesta –que hem pres com a canònica: No cal dir res ‘serveix per reforçar 600 Anàlisi fraseològica de l’Espill l’afirmació d’una cosa que es considera tan natural que no hi ha necessitat de manifestar-la’ (DCVB)— hi és inserida de forma directa, sobreposada al text subjacent i prescindible (tret de la seva funció argumentativa), mentre que la inserció de la segona és lligada sintàcticament al vers anterior i resulta imprescindible per a la comprensió global del fragment. 8) Quin celiandre per a llong ús! “De certa part / l’humit, si et toca, / la mort te floca / com a Alexandre. / Quin caliandre / per a llong ús!” (vs. 9722-27) Es tracta d’una fórmula expressiva amb presència automatitzada, directa i prescindible, si fem abstracció de la funció altament modalitzadora que hi fa, posada a la fi d’un paràgraf que descriu tot un seguit de desgràcies provocades per la menstruació de les dones, de manera que l’emissor hi expressa el seu disgust. 9) Et alias “Cert són indignes, / per los esguards / de males arts / e fals compàs / et alias, / hom s’hi acoste” (vs. 9788-93) Per tractar-se d’una fórmula del relat, podria passar més desapercebuda, com sol ocórrer en aquest tipus de fórmules, però el fet de ser una expressió llatina la fa destacable, amb una presència directa i conclusiva d’una sèrie. Hi ha altres fórmules amb una presència menys notòria, més integrada al text, com les relacionades a continuació. 1) No bastar (tal cosa) per a poder dir (tal altra) “Entre els vius tots, / no hi ha prou mots / qui a dir basten / verins que pasten, / tants mals com usen, / los béns que abusen / ni referir” (vs. 665-71) “Dir tots llurs mals / molt llarg seria, / no hi bastaria / tota la nit” (vs. 7650-53) “Llarg respondria / si no dubtàs / temps hi bastàs: / curt hi vull dir” (vs. 15234-37) 601 Capítol 5 Aquesta fórmula del relat, gairebé sempre desautomatitzada i amb moltes variants però amb un gran rendiment en textos literaris de l’època, es presenta intertextualitzada a l’Espill de forma emboscada, detectable per algunes constants lèxiques (verb bastar en forma negativa, algun verb de dicció...) i pel significat: ‘indica la immensitat, material o espiritual, d’allò a que es fa referència’ (def. pròpia). En la primera seqüència, la intertextualització adopta la forma d’una clàusula de relatiu. 2) Per les jornades (d’algú) “Per mes jornades / fent matinades / e curt dinar, / per caminar / cuitadament, / molt cautament, / entre Gascunya / e Catalunya / passí els mollons” (vs. 1849-57) “Anar poràs, / per tes jornades / e nits contades / pus de quaranta, / fins a la santa / de Déu muntanya” (vs. 12984-89) És una fórmula del relat, molt productiva en textos narratius medievals, que significa ‘a força de caminar’ (DCVB) i apareix integrada al text amb funció adverbial. 3) No tement Déu “La renegada, / endiablada, / folla, dement, / Déu no tement, / no res dubtant” (vs. 3583-87) “Car iteraren, / Déu no tement, / lo sagrament / del sant batisme” (vs. 4814-17) “No els plau priora / dona sabent, / ni Déu tement” (vs. 5552-54) “I ho preicarien, / res no tement, / públicament” (vs. 7876-78) “Déu molt tement” (v. 10194) “Déu no tement” (v. 10470), “La llei sabent / e Déu tement” (vs. 11155-56) “Rei, no tement / son manament” (vs. 13247-48) “Déu molt tement, / e cristiana” (vs. 16065-66) Aquesta fórmula assertiva adopta, segons els casos, funcions adjectivals o adverbials, a vegades sola, a vegades al mig d’una sèrie d’elements semblants. Hi hem considerat variants, sempre sota un mateix significat 602 Anàlisi fraseològica de l’Espill d’aplicació a algú que ‘actua sense por a les conseqüències’ (def. pròpia). No és per la seva estructura ni perquè impliqui un discurs sobreposat que és detectable, sinó per la repetició. 4) Llamp el fereixi! “Per temps avant / sabí la fi, / com cert ferí / la dona el llamp / anant al camp” (vs. 3814-18) “Del cel rajant, / llamp lo ferí / e descobrí / sa malvestat” (vs. 9472-75) “Llamps les ferissen / e les cremasen!” (vs. 15836-37) Aquesta fórmula comissiva, d’imprecació, només figura amb aquesta funció en la tercera seqüència, mentre que a les dues primeres apareix desautomatitzada i ben integrada al text, amb funció descriptiva. 5) Jur-vos per Déu “Jur-vos per Déu, / qui vist haveu / hui en mes mans, / com bons germans / abdós viureu!” (vs. 4289-93) “Per Déu te prec / que renuncies / ses companyies” (vs. 6980-82) Aquesta fórmula comissiva, així com l’altra variant amb canvi de verb (jurar per pregar), són integrades en seqüències dialogals, amb funció modalitzadora, ja que, amb aquestes, l’emissor emfasitza la força del discurs. 6) Encara no s’ha girat (algú) “Falses alarbes, / set preus demanen, / e gens no es manen / per llurs jurats; / no es són girats, / ja els fan ‘bef’, ‘baf’” (vs. 7472-77) Aquesta fórmula assertiva ‘es diu per indicar la gran rapidesa amb què ocorre una cosa, que no dóna temps ni de girar-se’ (DCVB) i està integrada al text de forma directa i ben travada, en la seva funció descriptiva, com si no hi hagués cap referència fràsica de llenguatge reportat. 7) Costi el que costi “Per llur persona / ne va la casa / a tall d’espasa, / a sac o estrall. / Mai res los fall / cost que costàs: / un mart al nas / dels gebel·lins / per vint florins / quan fa lo fred” (vs. 8326-35) 603 Capítol 5 La inserció d’aquesta fórmula assertiva, com a complement circumstancial de mode, és directa, integrada al text, però prescindible (sense pèrdua del sentit subjacent, tret de la intensificació que implica sobre el comportament egoista de la muller del protagonista). Fem notar que la variant continguda a l’Espill (Cost que costàs) és més elegant i genuïna que la forma moderna, que DCVB recull i defineix com ‘a tot cost, per molt que costi’. 8) Ploga o no ploga “Déu quants ha fets / vol ser salvats, / e molts malvats / ésser no ho volen, / puis, ells se tolen / lo bé promés, / afectant més / la vida grassa, / restar en plaça; / ploga o no ploga / troben qui els lloga, / no els plau lloguer, / ni el llogader / conduïdor, / convidador / no els plau oir, / molt menys seguir” (vs. 14556-72) Aquesta fórmula assertiva és una estructura productiva per a la formació de proverbis, figurant com a primera clàusula: Ploga o no ploga, fallir no li deu (Refranys rimats, 24-25), Ploga o no ploga, blat en Oriola (L. Galiana, Recull de refranys). A l’Espill, doncs, per analogia amb aquestes encunyacions i perquè així ho assenyalen les indicacions ortogràfiques del manuscrit, cal lligar sintàcticament el vers que conté aquesta fórmula amb el següent: “Ploga o no ploga, troben qui els lloga”, per bé que això no sigui un proverbi. En desconèixer la fórmula i la funció que fa, Miquel i Planas i, seguint-lo, A. Carré n’han fet la transcripció vinculant “ploga o no ploga” al vers anterior, segurament induïts pel fet que en una plaça pot ploure o no ploure. El que s’hi diu és que ‘en qualsevol cas troben qui els lloga, però no els plau el lloguer ni el llogader...’. Aquesta anècdota ens posa de manifest que la inserció de la fórmula és directa i ben dissimulada, de manera que fins i tot uns lector atents poden no adonar-se’n de la seva presència. La fórmula és sinònima d’una altra: Eixuta o banyada, amb la qual es construeix un proverbi semblant als reportats, on l’objectiu de referència és la collita: Bona anyada, eixuta o banyada (PCC, A 1799). De fórmules introduïdes mitjançant un verb de dicció també n’hi ha, com les que esmentem tot seguit. 604 Anàlisi fraseològica de l’Espill 1) Déu vos salv! “E presomint / fos fill bastart, / anava en part / les dents croxint, / e dix bonint: / ”Quin Déu vos sal! / Tenim hostal / de llits fornit?...”” (vs. 1924-31) La inserció és automatitzada, però la fórmula de salutació va immediatament precedida de l’indefinit “quin”, formant una oració exclamativa. Tota ella és introduïda pel verb “dix”. 2) Deixa’m estar! “Dix: ‘Bé em fartau! / Per què em matau? / Llexau-me estar!’” (vs. 214951) Aquesta fórmula directiva, que ‘es diu demanant que ens deixin tranquils, que no ens molestin o importunin’ (DCVB) i que també es troba al Tirant amb la mateixa codificació que a l’Espill, hi va regida pel verb “dix”, junt amb altres expressions exclamatives i interrogatives, amb les quals comparteix la mateixa funció exhortativa i el significat d’enuig i protesta. 3) Una i mala “Jo devallant / un jorn la scala, / dix: “Una i mala! / dolent catiu, / jo mala et viu, / mas mala em vist”” (vs. 2180-85) Apareix inserida amb el verb “dix”, en un cotext dialògic. DCVB, un, seguint Chabàs i Miquel i Planas, la defineix com ‘en mala hora’, a partir de la citació de l’Espill, sense més informació, però potser seria més pertinent caracteritzar-la com ‘manifestació de desafecció envers un fet concret, singular, que ha sortit malament’ (def. pròpia). És com si l’emissor es prometés a ell mateix no tornar a passar per una situació semblant. 4) Bon pos tinga “Deia, rallava: / “Paraís haja, / en bon pos vaja / mon mort marit!”” (vs. 4326-29) “Fon, en mal guany, / fora sagrat / tost soterrat / aquell son cos. / Haja-hi mal pos” (vs. 4900-04) 605 Capítol 5 Al segon fragment, la presència d’una variant d’aquesta fórmula de condol és directa i conclusiva dels versos anteriors, mentre que la variant continguda al primer fragment hi és introduïda pel sintagma verbal “deia, rallava” i constitueix un dels dos predicats verbals de l’oració. 5) Al cau! “Onsos fa lluiten, / grues ballar; / lo ca callar, / mostrant ab braç / cobrar matraç / e dir: “Al cau!” / Lligat fa el brau / mès ab collar” (vs. 6747-55) Es tracta d’una fórmula directiva que hi és inserida mitjançant la conjunció “e” i el verb de dicció “dir”, amb el qual s’hi introdueix la veu d’altri. També hem registrat quatre fórmules que recullen les expressions característiques d’uns jocs determinats: “Aprés jugaven: / “voleu palleta?”, / “dau-me man dreta!”, / “qui té l’anell?”, / “do-us est ramell!”, / capsa amb comandes / ab ses demandes, / un arbre i cant / ocell donant” (vs. 2852-60) La inserció és directa i seriada, totes elles regides per la forma verbal “jugaven”. Hem consignat un cas en què una fórmula és introduïda mitjançant un connector: 1) Déu ho sap “Drap si es metia / ab tal olor / e tal color / com Déu se sap, / llançava el drap / per los racons, / davall caixons, / entre la palla.” (2390-97) “Sap Déu si em cou / e quant me nou / tanta fluxea / e tal mollea!” (vs. 5041-44) DCVB, Déu, en fa la següent explicació definitòria: ‘per afirmar la certesa d’una cosa que la gent no sap o no pot comprendre o evaluar’. A la primera seqüència, aquesta fórmula assertiva és inserida pel connector modal “tal... com”, mentre que, a la segona, la presència és directa. 606 Anàlisi fraseològica de l’Espill 5.4.1.5. Inserció de parèmies Apotegmes A més de l’apotegma de Sant Pau Més val casar que no cremar, introduït mitjançant la fórmula d’inserció Com dix Sent Pau, com hem vist abans, n’hi ha un altre apotegma del mateix autor que s’hi presenta ben emboscat. Es tracta d’un fragment, en forma de pregunta i resposta, de l’Espístola als Corintis: Solutus es ab uxore? Noli quaerere uxorem (I, VII, 27), el qual, sota el passatge que el conté: “Vell acaçat, / tu t'ho volguist, / car no creguist / lo Sau ans nostre, / ara gran vostre / apòstol Pau: / en molta pau / fórest vixcut / si el seu tengut / consell haguesses” (vs. 6500-09), només és reconeixible per la menció que s’hi fa de l’autor i pel ressò del significat del seu “consell”: Ets lliure de dona? No busquis dona. Un altre apotegma, també emboscat, és el que s’endevina sota el fragment: “Tals dos contraris / exemples varis, / clares semblances / e concordances, / los manifesten, / més los assesten / que l’alt volar” (vs. 1625763). Es tracta de l’enunciat: Els contraris, junts, es manifesten millor, que hem trobat en altres quatre textos coetanis (en un dels quals atribuït a Aristòtil): “Car tota cosa se coneix millor per lo seu contrari, segons diu Aristòtil” (Flors de virtut, 8), “Perquè és propietat dels contraris que, ensems, pus clarament se manifesten” (Triumfo de les dones), “Los contraris ensems millor sa força manifesten” (Debat epistolar amb el Príncep de Viana), “Perquè els contraris, quan de prop se miren, més clarament se mostren” (Lo Cartoixà, IV.31). Finalment, el quart apotegma que hem identificat és Això és com voler buidar la mar en un clot d’arena, que apareix atribuït indirectament a Sant Agustí en la segona seqüència de l’Espill on és reportat: “No hi cal res dir: / ell vol morir / com lleoner; / tal carceller / en va traülla; / per cos d’agulla / o portal vell / vol pas camell; / e pendre vol / lo raig del sol / ell a grapades; / a cullerades / tota la mar / vol mesurar, / en clot la buida” (vs. 8495-509), “E com trobà / Sent Agostí / aquell fadrí / riba la mar, / volent buidar / l’aigua en un clot” 607 Capítol 5 (vs. 15478 -83). La presència de l’apotegma al primer fragment és seriada, al costat d’altres UFs que metaforitzen el mateix referent: com és de perjudicial i d’inútil relacionar-se amb les dones. Als Sermons de fra Vicent Ferrer i al Tirant també apareix intertextualitzat. Sentències bíbliques A més de les tres sentències bíbliques introduïdes mitjançant fórmules d’inserció, ja vistes més amunt: Creixeu i multipliqueu-vos, No es fa res, si Déu no ho permès i Dels pares pots haver béns, però una dona bona és un do de Déu, n’hi ha una altra amb presència connectada, és a dir, introduïda al text mitjançant un connector: Es tracta de la sentència Déu tot ho veu, que apareix inserida al fragment “Per oradura / pus fort erraren, / car iteraren, / Déu no tement, / lo sagrament / del sant baptisme. / Mas Déu altisme, / qui béns e mals / e cominals / tots investiga / e los castiga, / lo pus cobert / fa pus ubert, / res no li cela, / tot ho revela” (vs. 4812-26). La presència és desautomatitzada, amb la incorporació de molts elements reiteratius, i s’introdueix mitjançant el connector adversatiu “mas”, per a mostrar que l’actitud de les dones que iteraren el baptisme del nadó mereix el càstic de Déu. De presència emboscada, molt desautomatitzades i només identificables per la conservació d’algun element lèxic i pel context, n’hi ha algunes. Així, Hom deu amar Déu i el proïsme apareix a dintre del fragment: “Tem, obeixc / sos manaments, / dos excel·lents / singularment: / sols ell colent / de cor sancer, / faç lo primer; / amant proïsme, / sens frau, sofisme, / com mi mateix, / no sens perpleix, / faç lo segon. / En aquest món, / amar mon Déu / sols per sguard seu, / e mon proïsme / per Déu altisme, / tal caritat / e voluntat / desig haver” (vs. 54-73). La referència a la sentència que resumeix la que hauria de ser la norma de conducta dels cristians, malgrat la desautomatització, hi és palesa. 608 Anàlisi fraseològica de l’Espill Encara són més desautomatitzades les insercions de la sentència d’Isaïes, 1.3, El bou coneix qui el té, i l’ase, l’estable de l’amo, la qual es troba mencionada i usada en tres fragments de l’obra: “Bou, sobrenom, / mansuetut / diu e virtut; / bou conegué / Crist quan naxqué; / bou Lluc scriví / llarg qui el parí” (vs. 268-74), “Més, nat dins carn, / pel bou e ruc / com rei e duc / fon conegut, / servit, temut / com Déu senyor” (vs. 11496-501) i “Lo rei senyor / ric, cavalcà / qui l'adorà / e reverí: / ase pollí, / qui el conegué / quan ell naxqué. / Tot profetat / o figurat / fon, o figura” (vs. 13304-13). Als tres casos hi ha la conservació d’elements lèxics (bou, ase, conèixer) i l’aplicació que la religió cristiana fa de la sentència a la figura de Crist. En tres ocasions hi ha rastres de la sentència de l’Eclesiastès, 7.28, que diu: He trobat un home entre mil, però una dona no l’he trobada entre totes. Són a dintre dels fragments següents: “Doncs llur verí, / mes que conjur / basalís pur; / qui gens l’escolta / ajuda molta, / obs ha de Déu, / perquè llur veu / prest la rebuig. / De mil, un fuig, / mas infinits / són qui sos dits / volenter oen” (vs. 5900-12), “Al món no és / dona complida / e proveïda / de saviea, / virtuts, bonea / o de seny clar. / No en cal cercar, / car no n’hi ha” (vs. 663441) i “Si mil mudaves / e les triaves / bé d’una en una, / per llur fortuna / e qualitat, / per llur pecat, / serien tals” (vs. 6985-91). En tots tres casos, una part de la sentència és integrada a la sintaxi del cotext, de manera que la sentència no hi apareix com a citació sinó com a referència. Un altre cas notable de desautomatització i emboscatge és el de la sentència, atribuïda a Pons Pilat, El que és escrit, roman escrit. En efecte, es troba mencionada al fragment “Lo triunfal / titol subscrit, / per tots llegit / — grecs e llatins—, / als raus rabins / no els paregué / que digués bé / "Rei dels jueus"; / ab agres veus / ne despitaren / e infestaren / ne fos llevat; / mas a Pilat / no li plagué, / ans romangué / a llur despit / tal com fon scrit” (vs. 14152-68), on només és reconeixible per la conservació dels termes “romangué” i “scrit” i pel contingut, prou conegut, de l’episodi narrat. 609 Capítol 5 Com a exemple de presència automatitzada i directa tenim la sentència reproduïda als versos “Molts són cridats, / pocs los elets” (vs. 14554-55). A més, s’hi pot parlar de presència conclusiva, ja que aquests dos versos fan de conclusió, resum i motiu de tot un passatge, situats al bell mig d’aquest, amb funció explicativa de la discrecionalitat selectiva de Déu (del Déu dels cristians), favorable als cristians i contrari a jueus i gentils. I tot això, en boca de Salomó! Un altre exemple d’inserció automatitzada i directa és el de la sentència de l’evangeli de Mateu, 15.14, “Deixeu-los: són guies cecs; i si un cec guia un altre cec, tots dos cauran en un clot”, la qual apareix en el fragment “Ceptre perdut, / bisbat venut, / sacerdots llecs, / guiadors cecs / --si cec orb guia / erren la via, / caen abdós / dins en lo fos, / llecs són maldestres / per ésser mestres, / cecs mals doctors / de llei, colors--.” (vs. 13193-06). La sentència és introduïda clarament com a falca sobreposada al text subjacent. De presència seriada d’UFs, trobem un cas prototípic en el fragment següent: Qui les doctrina perd disciplina, en va té escola, llava rajola, (...) en alt la pedra per si pujar vol avear, dels fills tol pans per dar als cans, en l’aigua escriu, l’or llança al riu, met vi novell, en ordre vell ab rot embut, llum jus l’almut ell vol posar, perles sembrar als porcs davant. (7957-85) La crítica del fet d’intentar adoctrinar les dones, com a cosa inútil i antinatural, iniciada al vers “Qui les doctrina”, es resol en una llarga sèrie d’expressions metafòriques, moltes de les quals col·locacions o locucions encabides en un vers, en la qual sèrie s’inclouen, cap a la fi, quatre sentències bíbliques, gairebé consecutives: No s’ha de llevar als fills pans per donar-los als cans (procedent de Mateu, 15.21 i Marc, 7.27), No es posa el vi novell en odre vell (procedent de Mateu, 9.17), No és posa el llum sota l’almud (procedent de Mateu, 5.15, Marc, 8.21 i Lluc, 8.16) i No s’han de llençar perles als porcs (procedent de 610 Anàlisi fraseològica de l’Espill Proverbis, 11.22 i Mateu, 7.6). En totes quatre, s’hi perd la clàusula prescriptiva negativa inicial, però la inserció es pot considerar automatitzada. La crítica havia observat les referències evangèliques dels darrers quatre versos (de les dues darreres sentències), però no pas dels anteriors; les dues primeres sentències, així com altres locucions que les acompanyen, les hem pogudes identificar gràcies al fet d’haver observat que hi havia una presència seriada d’expressions metafòriques, la majoria de les quals han resultat ésser unitats fràsiques. Màximes jurídiques De les tres unitats fràsiques que hem identificat com a procedents de màximes jurídiques, n’hi ha dues que són usades amb funció argumentativa i, doncs, apareixen inserides mitjançant connectors de tipus argumentatiu. Així, La ignorància de la llei no n’eximeix el compliment apareix esmentada al fragment “Puis salvador / universal / e general / al món vingué, / a tot volgué / manifestat / fos ell el nat, / perquè el món pas / no s’excusàs / per ignorància, / ab abundància / de testimonis” (vs. 11568-79). De fet, la màxima jurídica va esdevenir un proverbi vulgar: La ignorància no és excusa i aquest és qui figura inserit al text, de forma desautomatitzada i introduït pel connector argumentatiu “perquè, per tal de justificar que els molts senyals que diu el text que acompanyaren el naixement de Crist es produïren per tal que el món no en pogués al·legar ignorància. L’altra màxima amb funció discursiva argumentativa és Els parents (de primer grau) no poden ser testimonis, la qual apareix inserida dues vegades, als fragments “De preïcadora / alt en tribuna, / trona comuna, / mentres vixqué / Déu no volgué / ella hi preïcàs, / car no fon cas / convenient: / impertinent / fóra estat vist / que Jesucrist / testificat / fos e preïcat / per mare sua, / car no desnua / dubietat / lo parentat / testificant” (vs. 11846-63) i “Car matrimoni / no és testimoni / no sospitós, / ans prou dubtós, / inducció, / pressumpció / és de bondat” (vs. 15283-89). En ambdues ocasions és introduïda de forma 611 Capítol 5 desautomatitzada i mitjançant el connector “car”, com a conclusió o resum argumentatiu dels versos precedents, al primer cas, i subsegüents, al segon. La referència a la tercera màxima jurídica, Qui ha fet el mal que en faci l’esmena, apareix emboscada en tres passatges de l’obra: “Presa portaren / a la cadena; / per fer esmena / de semblant vida, / repenedida, / dins la caseta / de parets feta / hi fon tancada, / emparedada, / sola reclusa / --ja hui no s’usa / l’emparedar / ni sola estar” (vs. 7366-78), “Perquè hi esmene / lo que m’hi fall / en esta vall / tan llacrimosa” (vs. 16172-75), “Al purgatori, / per mos pecats / mal esmenats, / sé prou hi dec; / quant puc la prec / que me n’aparte, / ací que em farte, / per fer esmenes, / de mals e penes / sols corporals” (vs. 16194203). En totes tres ocasions apareix molt integrada al text, com si no hi hagués cap unitat fràsica inserida, però sempre s’hi conserva algun element lèxic i el significat contextual es correspon amb el de la màxima. A més, en els tres casos, és introduïda mitjançant connectors finals: “per” i “perquè”. Aforisme mèdic L’única parèmia identificada com a aforisme mèdic, Madeixa crua, cuita en cendra, el vent desnua --que hem anomenat així per raons d’homologació terminològica fràsica, però que sembla que no és altra cosa que una recepta remeiera casolana--, apareix inserida al fragment “Dien: “Menjau, / no febrejau, / ni serà res, / de fredor és. / Sobreposada, / cuita en cendrada, / madexa crua / lo vent desnua; / rajola, teula, / calda meteu-la / sobre lo mal; / cert, un cantal / ben escalfat / de vi ruxat / és fina cosa” (vs. 8159-73). La presència és automatitzada i directa, integrada al text, formant part d’una sèrie d’expressions pròpies del camp semàntic de la medicina i la curanderia populars. El fet d’haver anotat aquesta recepta per fer fora els vents intestinals és perquè ja ho va fer així Sebastià Farnés: “Madeixa crua el vent desnua” (PCC, M 121), a partir de la citació de l’Espill i sense cap altra informació addicional. 612 Anàlisi fraseològica de l’Espill Proverbis Ja hem vist anteriorment que n’hi ha sis proverbis amb presència formulada, que són: Perros qui lobos caçan, lobos los matan, Qui massa es cuita, crua pren la vianda, A dona barbuda, de lluny la saluda, El gat escaldat tem l’aigua tèbia, Més val metge preservant que curant i Les dones són més glotes que la mar. Quant a la presència connectada, n’hi ha altres cinc que són introduïts mitjançant connectors, argumentatius en tres casos: 1) L’amor primera és millor "Car les primeres / amors són veres / e tostemps duren” (vs. 369-71) Tot i que hem pres com a forma canònica d’aquest proverbi la més concisa i de documentació més antiga (que figura al Llibre de paraules e dits de savis e filòsofs, de Jahudà Bonsenyor), considerem que la inserció a l’Espill és automatitzada, ja que es tracta d’una altra variant ben codificada, que podria haver estat presa com a canònica, igualment. La funció discursiva, anunciada pel connector “car”, és argumentativa, ja que el significat contextual del proverbi és que les dones són dolentes perquè la primera amor entre Eva i el diable dura per sempre en elles. Més endavant, en altres passatges, reapareix aquesta idea, sense menció al proverbi: “Lo gran diable / qui les guanyà / hi té la mà” (9756-58) i “Primera amiga / fon del diable” (10444-45). 2) Benaurat és qui per mal d’altri es castiga “Si vols aprendre, / nebot valent, / llig-hi sovent, / mas ab repós; / en procés clos, / ma negra vida, / de mals fornida, / vull recitar / per exemplar / e document; / car molta gent / veent penar, / altri passar / mal e turment, / ne pren scarment / e se’n castiga; / qui no s’hi triga / seny vol haver” (vs. 714-29) La inserció, iniciada pel connector “car”, és desautomatitzada, amb la incorporació de molts elements explicatius. El proverbi ‘indica que s’ha d’aprendre de les experiències negatives d’altri’ (def. pròpia) i va seguit, a manera de conclusió argumentativa, d’una unitat estilística que en reforça el 613 Capítol 5 significat, tot emplaçant el receptor a no demorar l’aprenentatge derivat de la “negra vida” del narrador-protagonista. 3) Amor de gata, que sos fills mata “Cert, tal fi féu / mon fill per ella: / primer ovella, / en aprés gata / que sos fills mata, / tant los remuda; / ans era muda, / aprés sabida” (vs. 5206-13) Aquest proverbi, desautomatitzat per l’omissió d’un element (“amor”) que hi és implícit, és introduït mitjançant el connector temporal “en aprés”, que relaciona temporalment dos comportaments diferents envers els fills: el de l’ovella i el de la gata. 4) El temps perdut no es pot cobrar “E com pensàs / que el temps passat, / mal compassat, / perdut, no es cobra, / metí en obra / l’oït novell / de bon consell” (vs. 15562-68) Aquest proverbi, desautomatitzat pels afegits i el canvi d’ordre, va precedit, en tant que clàusula substantiva, de la conjunció “que”, connector explicatiu. 5) No és tan brau el lleó com el pinten “No hagen por / --les assegure--, / si bé em murmure, / que jo els fes frau, / car no és tan brau, / fer ni felló, / cert, lo lleó, / com pintat par” (vs. 16024-31) El proverbi s’hi presenta desautomatitzat, amb interpolació de sinònims de brau (“fer”, “felló”) i l’adverbi “cert”, per raó de la versificació. Va precedit del connector discursiu argumentatiu “car”. Comptat i debatut, hi ha cinquanta-dues vegades que la conjunció “car” és usada al llarg de tota l’obra i en set ocasions introdueix una unitat fràsica. Així doncs, aquest connector té un 13,46 % de rendiment com a indicador fràsic a l’Espill. Més amunt hem presentat, l’un rere l’altre, els vint proverbis que, en la forma canònica, tenen estructura oracional de relatiu. Ara veurem els qui 614 Anàlisi fraseològica de l’Espill conserven aquesta estructura en la inserció al text, per apreciar-ne coincidències i discordances i per veure fins a quin punt la presència al text d’una estructura de relatiu és un cert senyal indicador d’inserció d’un proverbi. 1) El proverbi aragonès Perros qui lobos matan, lobos los caçan, apareix intertextualitzat, igualment en forma d’oració de relatiu, al fragment “Aragonès / ne diu bon ves: / Mostins e perros / qui por los cerros / los lobos caçan, / lobos los matan / a la final. / Hom feminal, / triant morràs; / no et guardaràs / ni saps fogir: / doncs, vols morir” (vs. 6575-84), que ja havíem reportat en parlar de la inserció de les fórmules d’inserció. El proverbi hi va seguit de la seva aplicació al context de la narració. Però d’aquest mateix proverbi i amb aquesta mateixa aplicació (als homes que van a la caça de dones), n’hi ha una altra inserció, molt emboscada, que també conserva l’estructura d’oració de relatiu: “Als qui ab ànsia / e treballs vans, / perills e dans, / caça seguexen / qual no conexen; / pendre s’arreen / quanta ne veen: / són ells los presos” (vs. 22431). 2) Els dos primers versos del fragment “Bé sap de maça / qui n’és ferit! / Lo meu sperit / n’ha portat pena / sobre la squena / mals huitanta anys, / treballs, afanys / e greu turment” (vs. 382-89) recullen, gairebé al peu de la lletra, el proverbi Bé sap de la maça, qui n’ha estat ferit. La inserció és automàtica, directa, conserva l’estructura d’oració de relatiu i és el resum temàtic inicial dels versos següents, on el narrador explica que ha patit les dones durant vuitanta anys. El proverbi també es troba reportat a la col·lecció de Proverbis àrabs (segle XIV), a Lo conhort de Francesc Ferrer i a la “Resposta de Loís Roís” continguda al Certamen en honor de sant Cristòfol. 3) Els dos primers versos del fragment “Qui més bé els fa / pijors les ha, / més se n’enugen, / servir-lo fugen, / més mal ne dien / e calumnien, / e més se’n clamen” (vs. 561-67) reprodueixen un proverbi al peu de la lletra, conservant doncs la forma d’oració de relatiu. Amb el proverbi s’hi inicia una seqüència d’expressions que desenvolupen i glossen la segona clàusula del proverbi, sempre regides per la primera. 615 Capítol 5 4) Al fragment “Per ella tenc / un gentil reng, / los armaments / e paraments / tot manllevat; / hac ben justat, / fon-ne ben tret. / A un bon tret, / qui hi pot tenir? / Féu-lo’s venir, / ella el convida...” (vs. 1129-39), els versos destacats en negreta, que formen una clàusula de relatiu amb una funció modalitzadora implicant el lector en el relat mitjançant la interrogació retòrica, poden considerar-se com una variant desautomatitzada o, menys encara, com un eco del proverbi Qui té ocasió, que la prenga, amb el qual comparteix significat i estructura oracional de relatiu. 5) Els dos darrers versos del passatge "La vella enterca, / puis que mal cerca / diners primés, / ha volgut més / captivitat / que llibertat, / llançat riquea, / cercat pobrea. / Llunya's dels seus, / ira-la Déus" (vs. 1207-11), que funcionen com a conclusió moralitzadora dels versos precedents, emfasitzant el càstic que ha de rebre la mare del narrador pel seu comportament desordenat i luxuriós, recullen el proverbi Qui s’allunya dels seus, l’aïra Déus. S’hi perd el pronom “qui” de l’estructura de relatiu per causa de l’adaptació al metre de l’Espill, però cal considerar que aquesta forma oracional hi continua present. Altrament, com ja hem dit en un altre lloc, la majoria d’editors de l’Espill, en no conèixer el proverbi, han separat els dos versos, lligant el primer a la frase anterior, posant un punt entre mig i convertint el segon en una exclamació exhortativa: “Ira-la Déus!”. 6) Al fragment “En les companyes / e gents estranyes / que eren vengudes, / fem corregudes, / no ens hi trigam / que calcigam / tota llur terra. / Bé n’haja guerra / fa rei cortés! / Lo rei francés / me féu llarguessa:...” (vs. 1805-15), s’hi conté el proverbi Bé n’haja la guerra, que fa rei cortés (el qual, amb una sintaxi menys retoricada, faria així: La guerra que fa rei cortés, bona és). La seva presència cal considerar-la automatitzada, tot i la supressió de l’article “la” i del connector de relatiu “que”, de manera que l’oració de relatiu hi continua (mutilada per causa de la mètrica). La presència és directa, com a citació sobreposada de reforç discursiu. A l’obra Refranys rimats, de versos pentasíl·labs, hi figura el proverbi complet: “Bé n’haja la guerra / que fa rei 616 Anàlisi fraseològica de l’Espill cortés”. DeCat, flota, en no reconèixer el proverbi i en contra de les indicacions ortogràfiques del manuscrit, lliga el vers 1812 al fragment anterior, com si en fos l’acabament: “fem corregudes, / no ens hi trigam / que calcigam / tota llur terra: / ben haja guerra!”. 7) Els dos versos marcats en negreta del fragment “Tots altercaven / e disputaven, / qui menys sabia / més hi mentia, / e tots parlaven, / no s’escoltaven” (vs. 2873-76) recullen una variant del proverbi Qui menys en sap, més hi diu. S’hi conserva, doncs, l’estructura de relatiu, car el proverbi s’insereix de forma automatitzada, integrat al relat a manera de falca directa, al mig d’expressions de significació sinònima, de les quals pot considerar-se’n resum i conclusió. 8) Els dos versos que inicien el discurs directe del fragment “Sols li ocorre / dir a la fembra: / “Qui espines sembra, / descalç no vaja; / qui molt s’ensaja / a l’aigua anar, / ell ha lexar / lo coll o l’ansa; / tota esperança / tinc ja perduda / si no ens ajuda / Déu poderós...”” (vs. 3650-61) són un proverbi, reproduït exactament en la seva forma canònica, conservant doncs l’estructura d’oració de relatiu. La presència és directa, automatitzada i d’inici de sèrie fràsica, ja que el proverbi va seguit d’un altre proverbi i d’una col·locació. 9) El fragment “Sols li ocorre / dir a la fembra: / “Qui espines sembra, / descalç no vaja; / qui molt s’ensaja / a l’aigua anar, / ell ha lexar / lo coll o l’ansa; / tota esperança / tinc ja perduda / si no ens ajuda / Déu poderós...” (vs. 3650-61) conté una versió desautomatitzada i en forma d’oració de relatiu del proverbi Tant va el cànter a la font que a la fi es trenca, el qual, en la seva forma canònica, té una estructura de derivació causal emfàtica: “Tant (tal cosa), que (tal altra)”. Forma part de la sèrie fràsica iniciada al proverbi anterior. 10) Al fragment “L’home divisa, / en si propon, / e Déu dispon / e proveix / a qui el servix / al profit seu” (vs. 3904-09) hi ha dos proverbis coordinats, L’home proposa i Déu disposa i Déu proveeix a qui el serveix, el segon dels quals amb estructura d’oració de relatiu, tant en la forma canònica com en la 617 Capítol 5 seva inserció al text, que resulta ser, doncs, automatitzada. Aquests dos proverbis van seguits d’una explicació comuna a tots dos, a la qual segueixen altres dos proverbis, formant en total una sèrie de quatre. 11) El fragment “Sa Magestat, / per pietat, / me inspirà / e consellà / miràs lo pas / ans que cuitàs / saltar avant. / E fui membrant / de un retoc / qual dix un coc / a sa senyora, / gran tragadora: / qui massa es cuita / crua, mal cuita, / o massa calda / amb què s'escalda / pren la vianda” (vs. 391531) conté els dos proverbis finals de la sèrie suara esmentada: Qui avant no mira, arrere cau i Qui massa es cuita, crua pren la vianda, tots dos inserits de forma desautomatitzada, el primer perdent l’estructura de relatiu i el segon, amb la interpolació de molts elements (“mal cuita, / o massa calda / amb què s'escalda”), conservant-la. 12) El passatge següent ens proporciona un altre exemple d’un proverbi que no es codifica, en la seva forma canònica, com a oració de relatiu però que sí que adopta aquesta estructura en la seva inserció a l’Espill. Es tracta de La vinya vella no pot tornar-se mallol, que hi és usat, desautomatitzat en forma d’oració comparativa i de relatiu, com a resum i conclusió del fragment “Ella anys tenia, / quant m’enganí / e la prenguí, / quaranta i més. / La que tal és / ja poc concep: / com qui vell cep / empeltar vol, / tard n'ha mallol" (vs. 447684). D’aquest mateix proverbi, n’hi ha una altra inserció, molt emboscada, al fragment “Planta trià / (...) / mallol novell / (...) / De cep corcat / sarment plantada, / ni de brocada, / ni d’esporguim / tard fa raïm / ni cabrerots” (vs. 13430-13453). 13) Al fragment “Poc apurà / sa conciència: / per aparència / se confessava, / e no cessava / que no bornàs / e prest tornàs / al natural, / que és inmortal, / car la esperança / d’haver criança / una hora al dia / li recudia” (vs. 4670-82) apareix el proverbi El natural és immortal, del qual existeix una variant més coneguda: El que és de natura, sempre dura. La inserció és desautomatitzada, per raons de cohesió textual, amb conversió de la segona clàusula en una clàusula de relatiu, afegida al text subjacent com una falca 618 Anàlisi fraseològica de l’Espill sobreposada que indica la presència del proverbi. Una altre exemple, doncs, d’inserció de relatiu quan la forma canònica no ho és. 14) El fragment “Cert, tal fi féu / mon fill per ella: / primer ovella, / en aprés gata / que sos fills mata, / tant los remuda” (vs. 5206-11) conté el proverbi Amor de gata, que sos fills mata, desautomatitzat per omissió d’un element (“amor”) però conservant l’estructura de relatiu. Ja l’havíem mencionat abans perquè hi és introduït pel connector “en aprés”. 15) Als darrers versos del paràgraf “Mas prest ne mor / qui molt s’hi feixa, / la força hi deixa, / cap s’emblanquix, / prest s’envellix / com lo pardal / e lo fruital / fent molta fruita, / morir se’n cuita. / Mor com llebrer, / en lo femer, / qui les servex / e obehex; / fent mil plaés, / per un no res / s’amor fenix.” (vs. 8438-53), hi ha un eco desautomatitzat del proverbi Qui en fa cent i no en fa una, no en fa ninguna, el qual és reconeixible per la conservació d’algun element lèxic i del significat. Així mateix, bé que desestructurada, s’hi conserva l’oració de relatiu. El proverbi fa de conclusió d’una sèrie. En Farnés no cita l’Espill a la fitxa dedicada a aquest proverbi (C 2182) i en Miquel i Planas i na Peirats, no reconeixent aquest eco proverbial i en contra de les indicacions ortogràfiques del manuscrit, han lligat el vers “fent mil plaés” als versos anteriors. Miquel i Planas, però, a la seva traducció en prosa, va rectificar la puntuació incorrecta. A l’edició electrònica d’Antònia Carré s’hi puntua correctament. 16) El proverbi Qui calla, atorga apareix al fragment “Del part callà: / qui calla atorga. / L’amarga porga / del parturir, / dolor, morir, / per ço li resta” (vs. 10430-31) de forma automatitzada, conservant l’estructura de relatiu. Es tracta d’una presència directa, com a enunciat de referència o d’autoritat, clarament sobreposat al discurs subjacent. Així doncs, setze proverbis s’insereixen amb formes de relatiu. Dels vint que tenen forma canònica de relatiu, n’hi ha tretze que la conserven en llur intertextualització a l’Espill; els altres tres no són oracions de relatiu en llur 619 Capítol 5 forma canònica i, tanmateix, són inserits al text amb aquesta estructura. Per tot això, podem dir que la presència d’estructures de relatiu al text té un cert rendiment indicial de l’existència d’algun proverbi. Quant a les oracions comparatives, sabem que tres proverbis és codifiquen així, en llur forma canònica. Tots tres la conserven en llur inserció a l’Espill: 1) El fragment “No és dit al doble / metge pus noble / lo preservant / que lo curant / lo mal que veu?” (vs. 11025-29) conté el proverbi Mes val metge preservant que curant, amb inserció desautomatitzada, però conservant la forma comparativa. La inserció, en forma de pregunta retòrica, s’inicia amb la fórmula d’inserció No és dit...?, com hem vist abans, amb la qual s’hi apel·la la complicitat del receptor i s’hi anuncia el caràcter proverbial de l’expressió. 2) Als tres primers versos del fragment “Les dones totes / saps que són glotes / més que la mar; / foc de cremar, / terra del ros, / d’infern caós, / no són pus glots; / Xúquer llurs clots / no els ompliria / ni hi bastaria / Ebro tampoc” (vs. 12383-93), hi ha intertextualitzat el proverbi Les dones són més glotes que la mar. La inserció podem considerar-la automatitzada, per bé que hi ha interpolació de la fórmula d’inserció “saps que” i del quantitatiu “totes”, per mor de la versificació. S’hi conserva la forma comparativa i s’hi inicia un passatge on es glossa el significat del proverbi amb altres imatges metafòriques semblants, del ram de l’aigua, que podrien aplicar-se, actualment, als constructors d’urbanitzacions del sud del País Valencià. 3) Igualment, el proverbi No és tan brau el lleó com el pinten també conserva la seva forma comparativa a dintre de l’Espill: “No hagen por / --les assegure--, / si bé em murmure, / que jo els fes frau, / car no és tan brau, / fer ni felló, / cert, lo lleó, / com pintat par” (vs. 16024-31). 620 Anàlisi fraseològica de l’Espill D’altra banda, a més d’aquests tres, n’hi ha altres sis proverbis que, no contenint en llur forma canònica una comparació, es presenten com a comparacions en llur inserció a l’Espill: 4) El proverbi Al badoc, mudeu-li el joc apareix intertextualitzat al paràgraf "Joc de naips / de nit jugàvem; / abdós rumflàvem, / ella partia, / sovint prenia / les copes totes; / trinca de sotes / si ans jugava, / copes llançava; / puys no em valia, / bastons servia; / com al badoc, / mudava joc, / lo del noguer, / dant-li lloguer / perquè do el fruit, / jugava en buit” (vs. 3010-26), de forma desautomatitzada, no només per l’estructura comparativa sinó pel canvi de subjecte, de complement i de temps verbal a la segona clàusula. Integrat al text narratiu com a oració subordinada comparativa, s’hi evoca el proverbi en un context de joc de naips. 5) La forma canònica del proverbi Bé és presoner el carceller l’hem presa a partir de la inserció que n’hi ha al Tirant: “Senyor, suplic a la majestat vostra me vulla posar en llibertat, car bé és presoner qui a presoners guarda” (cap. 145), tenint en compte la de l’Espill: “Gran goig haguí / com romanguí / d’aquell diable / incomportable / desobligat, / llicenciat / poder entendre / si volgués pendre / altra muller; / com carceller, / pres me tenia.” (vs. 3131-41). És tracta d’una oració simple atributiva, amb l’afirmació emfàtica que li atorga l’adverbi inicial. No hem considerat la possible forma canònica El carceller (també) és presoner perquè aquesta tindria menys força expressiva. Així les coses, la inserció la considerem desautomatitzada, amb modificació de la sintaxi en una comparança mitjançant l’adverbi “com”. La presència és de caire conclusió final, com a resum metafòric dels versos anteriors. A l’Espill, n’hi ha una altra inserció molt més desautomatitzada, al fragment: “No hi cal res dir: / ell vol morir / com lleoner; / tal carceller / en va traülla” (vs. 8495-99). 6) Tal com hem vist adés, el proverbi La vinya vella no pot tornar-se mallol s’insereix mitjançant l’adverbi comparatiu “com”: “Com qui vell cep / empeltar vol, / tard n'ha mallol" (vs. 4482-84). 621 Capítol 5 7) El passatge “Per tals esguards, / ab bones arts / casar-te pots, / o per grans dots, / per ser raixós, / o per amós. / Ensaja-t’hi: / qualsevol fi / que t’hi mourà / crec te courà. / A un plaer / hauràs certer / tantes dolós, / quantes suós, / treballs de mort, / a un deport / ha l’hom de armes!” (vs. 10207-23) es clou amb una inserció desautomatitzada del proverbi D’armes i d’amors, a un plaer cent dolors. N’hi ha interpolació d’elements i el referent amorós de la primera clàusula apareix expressat amb molta antelació, al vers “casar-te pots”. La segona clàusula, que en forma canònica s’estructura segons l’esquema de correspondència “A (tal cosa), (tal altra)”, en la inserció s’allarga aquest esquema, incorporant-hi una comparació: “tantes... quantes...”. Diverses edicions hi fan una puntuació incorrecta, en tallar l’oració amb un punt després de “dolós”, trencant el proverbi i contravenint les indicacions ortogràfiques del manuscrit. 8) Del proverbi Tres coses llencen l’home de casa: fum, pluja i mala muller, d’esquema ternari i origen bíblic, n’hi ha una presència emboscada al fragment “Com ver marit, / hora per hora, / l’arca o tora / de fust obrada, / (...) / li desechà / i rebujà, / com a fumosa / casa plujosa / e descoberta, / restant deserta / vella i antiga” (vs. 13572-603). Amb la inserció es perd l’esquema canònic i s’hi adopta la forma de comparació. N’hi ha una suficient conservació d’elements lèxics i de significat com per reconèixer el proverbi, el qual prové de l’Antic Testament i és reinterpretat i aplicat (des del punt de vista cristià de l’Espill) justament contra l’Antic Testament, el qual hi és representat metafòricament per la casa que s’hi esmenta. 9) El fragment “Les que s’atansen / fer qualque bé / sots llei e fe, / són estimades / un tant preades, / en gran recort / --com l’home tort, / rei entre els cecs--, / per alguns llecs / mencionades, / perpetuades / per llonga fama” (vs. 15316-27) conté, inserit en forma de comparança, el proverbi Entre els cecs, el tort és el rei, el qual apareix com a falca sobreposada al text subjacent, en tant que citació d’autoritat. 622 Anàlisi fraseològica de l’Espill A la vista d’aquests nou casos, a més dels molts que es donen en altres unitats fràsiques, podem concloure que la utilització d’estructures comparatives en un text pot indicar, amb una certa probabilitat, la presència de proverbis i d’altres unitats fràsiques menors. Amb tots els exemples reportats, hem pogut veure les diferents modalitats d’inserció que presenten els proverbis en un text versificat com l’Espill. Els casos de presència directa, seriada, conclusiva, emboscada..., que han anat apareixent esporàdicament, es podrien presentar d’una manera més sistemàtica i completa, però potser no és necessari per veure-hi el comportament d’aquestes modalitats d’inserció. A més, a l’apartat següent, haurem de presentar nous exemples que completaran el ventall. Acabarem aquest apartat ocupant-nos-en de la presència mutada, que té un cert interès i novetat. 1) El fragment “Revenedor / féu tal parell: / un cos tan bell, / alt com plançó, / ab un bessó / xic, caganiu, / sec, renadiu, / flac, setmesí, / avar, mesquí, / menja bonico, / caga poquico, / sard, mirmidó, / pus ver capó, / só emparellada” (vs. 2776-89) conté, segons el nostre entendre, una presència del proverbi, barreja de català i aragonès, que hem codificat com Qui menja bonico, caga poquico, en raó del sentit de les dues clàusules. A la inserció, no hi és el pronom “qui” inicial, de manera que les dues clàusules es converteixen pràcticament en sengles mots compostos, epítets correlatius de tota una sèrie d’insults que la dona endreça al seu marit. En aquest sentit, en donar-s’hi conservació del lèxic però un cert canvi del significat, pñodríem parlar-ne de presència mutada. 2) Un cas semblant s’esdevé al paràgraf “Tota maldat, / poca bondat, / al mal promtea, / al bé perea, / de molt parlar / e poc obrar, / molt envejosa, / superbiosa” (vs. 4399-08), que conté la inserció del proverbi Molt parlar i poc obrar. Aquesta presència és literal i sembla automatitzada, però el fet d’anar precedida de la preposició “de” converteix les dues clàusules pràcticament en 623 Capítol 5 sengles epítets, com els dels versos precedents i posteriors. En aquest sentit, s’hi desfà el proverbi com a unitat fràsica i es pot considerar un cas de presència mutada. 3) El proverbi Divendres, faves tendres, que ‘denota dejuni i frugalitat’ (def. pròpia), es troba al fragment “Altres hi cusen / robes girades, / portes tancades; / diumenge tallen, / dissabte ballen, / cuinen divendres, / ab faves tendres / sebes e alls, / carn a tassalls, / galls e hammins” (vs. 7418-27). La inserció és desautomatitzada, amb conversió de la primera clàusula en un complement directe del verb “cuinen” i transformació de la segona en un complement circumstancial. En aquest sentit, la presència és mutada, amb conservació del lèxic i canvi del significat. 4) Al fragment “L’alt metge Déu / (...) / la reservà / e prelegí / (...) / per dar salut / al món perdut, / en mig del temps, / entre els extrems / del món en mig, / en lo config / de la promesa / terra, sotmesa / als de Judà” (vs. 1103055), es pot detectar una certa presència del proverbi La virtut és al mig o La virtut fuig dels extrems. En qualsevol cas, la inserció és desautomatizada, amb substitució del sintagma nominal subjecte, que passa d’ésser la virtut a concretar-se en la verge Maria. En conseqüència, fóra pertinent considerar que l’expressió “(Maria) és en mig del temps, / entre els extrems / del món en mig” recull una presència mutada del proverbi. 5) El proverbi Qui s’excusa, s’acusa, que és la versió vulgar evolucionada de la coneguda màxima jurídica Excusatio non petita, accusatio manifesta, apareix usat al fragment “Són te plasens / per què les ames, / e no te’n clames / ni te n’acuses, / ans les escuses” (vs. 12092-96), amb una presència desautomatitzada, implicant el receptor mitjançant díctics de segona persona, i mutada, ja que s’hi conserva el lèxic, per s’hi canvia el significat. 624 Anàlisi fraseològica de l’Espill 5.4.1.6. Inserció d’unitats estilístiques configurades com a enunciats Pel que fa a la possible presència formulada, cal dir que no és esperable que aquesta tingui lloc perquè, altrament, la unitat estilística potser caldria considerar-la, per això, com a parèmia. De tota manera, ja hem vist adés que la unitat estilística configurada com a enunciat D’aquells trons, aquestes pluges va acompanyada de la fórmula d’inserció Jo ja sabia (que), al fragment “”De semblants sons, / crits, llamps i trons, / jo ja sabia / pluja n’hauria” / dix tol·lerant” (vs. 8003-06), per la qual cosa potser podría ser considerada com a proverbi català, més o menys equivalent al castellà De aquellos polvos vienen estos lodos (DRAE, lodo). Quant a la presència connectada, caldria fer una remarca semblant, especialment pel que concerneix als connectors argumentatius. De fet, només n’hi ha dues que són introduïdes mitjançant el connector adversatiu “mas”. Són les següents: 1) Esposar i reposar mai no es troben “Prest demanà / alguns els seus / e jo dels meus, / mas l’esposar / ab reposar / mai s’encontraren; / des que ens arraren / sens beneir, / lo maleir / qui ens acostà / e ens ajustà / molt s’hi usava” (vs. 4310-21) Aquesta unitat estilística manifesta un cert contrast amb el contingut dels versos immediatament anteriors, alhora que s’hi retreu com una veritat que justificarà un nou fracàs matrimonial. 2) Qui molt s’hi feixa [amb dones], prest ne mor “Mas prest ne mor / qui molt s’hi feixa, / la força hi deixa, / cap s’emblanquix, / prest s’envellix / com lo pardal / e lo fruital / fent molta fruita, / morir se’n cuita. / Mor com llebrer, / en lo femer, / qui les servex / e obehex; / fent mil plaés, / per un no res / s’amor fenix” (vs. 8438-53) La unitat estilística contrasta amb el significat del passatge anterior, on es diu que l’home és afalagat i obté “folla amor”. Presenta alteració de l’ordre dels hemistiquis i inicia una sèrie d’altres dues unitats estilístiques i un proverbi. 625 Capítol 5 Al llarg de l’obra, la conjunció “mas” introdueix en nou ocasions una unitat fràsica o estilística, d’un total de cent nou aparicions al text, la qual cosa li dóna un rendiment com a indicador fràsic del 8,25 %. Ja hem vist més amunt que la conjunció “car” en tenia el 13,46%. Altres connectors, com “e” o “que”, són molt menys productius pel que fa a la inserció d’unitats fràsiques. Més amunt hem enumerat les onze expressions que hem tipificat com a unitats estilístiques configurades com a enunciats parèmics que tenen estructura d’oració de relatiu. Ara veurem quines la conserven en la inserció al text de l’Espill i quines altres, la forma canònica de les quals no era d’oració de relatiu, l’adopten en llur inserció. 1) Qui no s’hi triga, seny vol haver Aquesta unitat estilística, la qual ‘indica que qui fa les coses al seu temps és intel·ligent’ (def. pròpia), clou, amb funció argumentativa, el fragment “Si vols aprendre, / nebot valent, / llig-hi sovent, / mas ab repós; / en procés clos, / ma negra vida, / de mals fornida, / vull recitar / per exemplar / e document; / car molta gent / veent penar, / altri passar / mal e turment, / ne pren scarment / e se’n castiga; / qui no s’hi triga / seny vol haver” (vs. 714-29). La presència és, doncs, directa, automatitzada (conservant l’estructura de relatiu), seriada (si compten el proverbi immediatament anterior), conclusiva i final. 2) Tenir la punta roma Continguda al fragment “Ja blanquejar / l’horta comença; / per més ofensa / o per més toc, / lleixant l’estoc / vós cenyiu fulla; / no pot l’agulla / cosir, que és roma.” (vs. 2764-71), ‘denota que un estri defectuós o gastat no serveix (en al·lusió al penis)’ (def. pròpia). La seva presència és desautomatitzada, amb la concreció de la metàfora amb els elements “agulla” i “cosir” i la transformació en una oració composta, amb clàusula de relatiu. També és conclusiva d’una sèrie d’unitats fràsiques i estilístiques –Blanquejar l’horta, Cenyir fulla, no estoc-- que metaforitzen la decrepitud sexual del marit. 626 Anàlisi fraseològica de l’Espill 3) Qui se n’absté en Quaresma, es troba cornut en Cinquagesma Aquesta unitat, que Miquel i Planas anomena “dita aforística”, significa que ‘els marits no deuen desatendre sexualment les mullers’ (def. pròpia) i apareix al fragment “Dix: “Haveu dit? / Molt bé preicau! / Ara escoltau, / diré també: / l’hom qui s’absté / d’això en Quaresma, / a Cinquagesma / cornut se troba! / Spolse sa roba / qui apartar-ne / vol que no s’arne! / Prou és cimolsa / qui no l’espolsa / una hora al dia!”” (vs. 2804-17). La inserció és automatitzada, conserva la forma de relatiu i, mitjançant l’expressió “Ara escoltau, diré també”, introductora del discurs en primera persona, inicia una sèrie de tres unitats estilístiques de significació metafòrica semblant. 4) Qui no vol que se li arne, que l’espolse És la segona unitat de la sèrie continguda al fragment suara reportat. També conserva la forma de relatiu i ‘aconsella tenir cura de la roba i, metafòricament, practicar el sexe’ (def. pròpia). 5) A qui no l’espolsa, se li fa cimolsa És la tercera unitat, també en forma de relatiu, que tanca la sèrie. ‘Aconsella tenir cura de les coses per mantenir-les en bon ús i, metafòricament, la pràctica sexual, per evitar que l’òrgan masculí es faci moll i inservible’ (def. pròpia). 6) El que es fa amb lluita, mai ha saó La unitat ‘indica que les coses surten bé quan es fan sense violència’. Amb presència automatitzada, conservant la forma de relatiu, fa de conclusió d’una sèrie d’expressions metafòriques sinònimes, contingudes al fragment “Per lo pesebre / temptant entrar, / mai impetrar / poguí son grat / e sens desgrat / fos l’acostar. / E l’empeltar / no ha ops força: / l'escut de scorça, / exerç agulla, / cové se culla /quan és de tempre, / ab delit sempre, / obrant sens cuita: / lo que es fa ab lluita / mai ha saó” (vs. 4500-15). 627 Capítol 5 7) Amor pura tots temps dura Aquesta unitat, que és una oració simple predicativa i ‘indica que l’amor no carnal dura sempre’ (def. pròpia), apareix al fragment “Una merlina, / un jorn parlant / ab un galant / jove pobil, / prest sedui’l, / llur amistat / no ser pecat, / oc amor pura / qui tostemps dura, / no perillosa, / ans ésser cosa / molt meritòria” (vs. 5628-39). La inserció cal considerar-la desautomatitzada, per la conversió de la segona clàusula en una clàusula de relatiu, afegida al text subjacent com una falca sobreposada. Va precedida de l’adverbi d’afirmació “oc”, en funció adversativa amb la negació precedent “no ser pecat”. L’anotació que en va fer Sebastià Farnés (PCC, A 1213), sense cap més informació que la de l’Espill, potser constitueix un cas de miratge parèmic. 8) Qui amb diables fa llaurada, ha menester gran agullada Aquesta unitat, que ‘denota que la persona que es relaciona o pacta amb algú més fort, si no compta amb molts recursos, eixirà perdent’ (def. pròpia),l apareix al fragment “Ab los diables / qui fa llaurada, / gran agullada / ha menester; / e ton mester / no basta tant, / ni hi fui bastant / jo quant vivia.” (vs. 6996-7003). La presència és directa, lleugerament desautomatitzada, amb permutes internes simètriques entre els parells de components de cada hemistiqui, conservant l’estructura d’oració de relatiu i fent de resum inicial de l’argument. 9) Qui pren consell de les dones no mor de fam, com féu Adam Aquesta unitat apareix a manera de tesi i resum inicial, glossat posteriorment, al passatge “Qui en pren consells / no mor de fam / --ço féu Adam--, / e vol cercar / e creu trobar / en l’erm espigues, / en lo cep figues, / raïms e peres / en les figueres; / en l’arbre sec / de lloc sens rec, / fruita rosada; / de mar salada / vol aigua dolça.” (vs. 8016-29), el qual és comentat per Antònia Carré (2006: 697) així: “De les dones només valen els consells sobtosos, producte no de la raó sinó de la intuïció, de manera que només si s’ha d’actuar sense temps per a deliberacions el consell d’una dona serà més vàlid que el d’un home”. S’hi conserva l’estructura d’oració de relatiu. 628 Anàlisi fraseològica de l’Espill 10) Qui molt s’hi feixa [amb dones], prest ne mor Aquesta unitat, que ‘aconsella no embolicar-se excessivament en algun afer’ (def. pròpia), ja l’hem vista adés, introduïda pel connector “mas” i conservant l’estructura d’oració de relatiu, al començament d’un passatge on inicia una sèrie d’unitats estilístiques i proverbials sinònimes. L’anotació que en fa Farnés, Qui molt s’hi feixa, la força hi deixa (PCC, F 1364), podria ser un exemple de miratge fràsic. 11) Qui mira darrere, no llaura dret L’hem tipificada com a unitat estilística, configurada com a enunciat a partir del passatge evangèlic: “Ningú que, tenint posada la mà a l’arada, miri enrera, no és bo per al Regne del Cel” (Lluc, 9.62), i n’hem donat com a definició ‘qui no fa bé les coses, no pot esperar un bon resultat’ (def. pròpia). Apareix al fragment “Qui, pres l’aladre, / mira el baladre / restat darrere, / dret solc no spere / ni bon recapte; / no es pot dir apte / per alt regnar. / Per dret llaurar / e fer guaret / e bon esplet, / ta ànima i cos / juny-los abdós / jus jou sancer, / tots d’un voler / e d’un consell / fent bon parell.” (vs. 12433-48). Així doncs, la inserció és desautomatitzada, amb l’afegit d’altres elements que completen el quadre. S’hi conserva l’estructura de relatiu i s’hi inicia una sèrie de metàfores d’origen bíblic. Així doncs, de les onze unitats estilístiques configurades com a enunciats que, en llur forma canònica, tenen estructures de relatiu, nou conserven aquesta estructura en llur intertextualització a l’Espill; d’altra banda, n’hi ha dues unitats que també s’insereixen en forma d’oració relatiu, sense que ho sigui llur codificació canònica. En conseqüència, constatem una vegada més que les estructures de relatiu són un indicador, d’una certa rendibilitat, per a detectar presències d’unitats fràsiques, estrictes o generalitzades, en un text. Hem vist adés que amb forma canònica d’estructura comparativa només hi ha una unitat estilística configurada com a enunciat. Es tracta de Ans poc que massa, la qual apareix inserida al text absolutament automatitzada, de forma literal: “Per viure cast, / les disciplines / e, com te dines, / pa i aigua usa, / 629 Capítol 5 fin vi refusa / e beu vinagre; / lo menjar, magre, / sols per la vida, / ab certa mida, / ans poc que massa; / carn de res grassa...” (vs. 10110-20). És introduïda com a falca resum final de les expressions adverbials precedents: “magre”, “sols per la vida”, “ab certa mida”. N’hi ha una altra unitat estilística configurada com a enunciat, El fruital que fa molta fruita, de morir se’n cuita, que també s’insereix com a comparació, introduïda per l’adverbi “com”: “Mas prest ne mor / qui molt s’hi feixa, / la força hi deixa, / cap s’emblanquix, / prest s’envellix / com lo pardal / e lo fruital / fent molta fruita, / morir se’n cuita. / Mor com llebrer, / en lo femer, / qui les servex / e obehex; / fent mil plaés, / per un no res / s’amor fenix” (vs. 8438-53). La presència és desautomatitzada, amb la incorporació d’altres elements, i seriada, juntament amb altres unitats estilístiques i un proverbi final. Ha estat anotada per Sebastià Farnés, en dues entrades (PCC, F 1654; PCC, P 715), sense aportar-hi cap més documentació que la de l’Espill, per la qual cosa podria constituir un cas de miratge parèmic. De presència seriada, ja hem vist exemples, esporàdicament. N’hi ha en total nou unitats estilístiques configurades com a enunciats que apareixen formant part d’una sèrie d’unitats de diversa tipologia. En veurem amb més deteniment alguns casos a l’apartat següent, en tractar de la funció discursiva. El mateix podem dir de la presència conclusiva, que afecta a vuit unitats, les quals es troben a la fi de parlaments o seqüències del text, fent la funció de cloenda o conclusió. 5.4.2. Funció discursiva Per funció discursiva d’una unitat fràsica o estilística entenem, més enllà de la definició com a unitat aïllada, el significat que pren en el cotext o entorn lingüístic on és inserida i, a més, la intenció comunicativa amb què hi és usada. No és senzill expressar aquests dos aspectes amb una sola etiqueta; per això, a més d’usar un terme per designar la funció discursiva específica de la unitat, sovint tipifiquem també la seqüència on aquesta s’insereix, al temps que hi 630 Anàlisi fraseològica de l’Espill afegim, si escau, una explicació complementària, que ajudi a precisar l’ús de la unitat en context. Les denominacions que hem fet servir per a descriure les funcions discursives de la unitat són: anafòrica, asseverativa, connectiva, denominativa o referencial, locativa (espacial o temporal), modal i quantificativa, en el ben entès que pot haver-hi, a més, una intenció modalitzadora, referent a l’opinió, valoració o apreciació de l’emissor respecte al que diu. Quant a les seqüències, les hem tipificades, seguint J. M. Adam (1992), en argumentatives, descriptives, dialogals, directives, explicatives i narratives, sense perjudici de la possible modalització (d’advertiment, de consell, desiderativa, exhortativa, irònica, de recriminació...). Quan trobem unitats amb funció modal i, alhora, modalitzadora, designarem la funció directament com a modalitzadora. Així mateix, quan hi hagi una unitat que sigui usada com un argument dintre d’una seqüència argumentativa, parlarem directament de funció argumentativa. L’anàlisi de les funcions discursives de les unitats fràsiques o estilístiques de l’Espill té interès perquè explica com es construeix, a través del llenguatge fràsic, més enllà del lèxic, el missatge misogin de l’obra, o el fervor immaculista i marià, o la presentació apologètica i moral de la vida de Crist, de manera que ben bé podem afirmar que l’impacte que l’obra produeix, en tots els seus aspectes, es realitza i es resol gràcies a l’ús, realment magistral, de les unitats fràsiques i estilístiques. Són les peces bàsiques, per sobre de les unitats lèxiques, amb què l’autor construeix el seu discurs, codificant-les i decodificant-les amb una gran habilitat i, alhora, comptant que el destinatari també tenia la suficient competència fràsica per llegir i entendre aquest discurs. 5.4.2.1. Anafòrica Amb funció anafòrica hem tipificat cinc UFs, de les quals n’exposem un parell a continuació. La locució pronominal L’als, ‘la resta del que s’ha mencionat’ (def. pròpia), és usada en dues ocasions: “Hac-se jugades / les joies sues, / catives 631 Capítol 5 dues, / poc a poc l'als, / tots los sensals / foren venuts” (vs. 1274-79) i “Ab bons conforts / e valent metge, / son mal de fetge / e batiments, / esmortiments / e la flaquea, / sinó bravea, / tot l'als curà” (vs. 4662-69). En la primera, remet a la pèrdua dels béns que li quedaven a la mare del narrador-protagonista; en la segona, l’antecedent de referència és el conjunt de malalties, exceptuat el mal caràcter, de la muller del protagonista. La col·locació Fer son fet, ‘fer alguna cosa destacada, pròpia de qui la fa’ (def. pròpia), apareix al fragment “Aquella nit / lo fill parit / matex havia / --quant s’atrevia / per fer son fet!--, / del fillolet / pròpia mare, / també comare / fon, e padrina” (vs. 3857-65), on remet al “fill parit” per la dama noble de Terol que volgué dissimular el part fent de padrina. 5.4.2.2. Argumentativa Amb funció argumentativa hem classificat cent quinze unitats, inserides en les corresponents seqüències argumentatives, d’algunes de les quals ja n’hem parlat en apartats anteriors. Vegem-ne ara altres exemples. La locució verbal Donar color, reduïble al verb del substantiu que conté: Colorar ‘adoptar una significació determinada, normalment fingida o d’engany’ (def. pròpia), es troba als versos “E fingir solen / tenir dolor / per dar color / a ses empreses” (vs. 452-55). Inserida mitjançant la preposició final “per”, hi té funció argumentativa, tot i que forma part d’una seqüència descriptiva, on tot un seguit d’accions fingides per part de la dona clouen amb l’enunciació “per dar color a ses empreses”, amb el significat de ‘per dissimular els seus propòsits’. Les locucions verbals Tenir el pols flac ‘ser feble de caràcter’ (def. pròpia) i Tenir per hac ‘tenir per no res’ (DeCat), que es troben al fragment “Si el pols té flac, / han-lo per hac, / no l’han per res, / e més que més / si les complau.” (vs. 517-21), formen les dues clàusules d’una oració condicional, iniciada amb el connector “si”. Totes dues hi tenen funció argumentativa, amb significat metafòric a partir de la motivació originària: les poques pulsacions són 632 Anàlisi fraseològica de l’Espill senyal de feblesa, en el primer cas, i la lletra “h” no té cap valor fonètic. L’argument és l’oposat als dels versos immediatament anteriors: “Si en lo blanc / de l’ull té sang / i el veen hom, / algun queucom / és reverit, / un poc servit” (vs. 511-16), on la locució Tenir sang a l’ull també s’insereix mitjançant en connector “si” i amb funció argumentativa. El proverbi Del vell, el consell, present al paràgraf “Faré’ls report: / serà consell / de home vell, / ja scarmentat, / puix atentat / --si el volen pendre.” (vs. 706-11), de forma desautomatitzada, és integrat al text a manera de conclusió final del passatge on el narrador manifesta la seva intenció didàctica en escriure l’obra. En efecte, amb funció argumentativa, remet a la pròpia experiència del narrador, ja escarmentat, que vol ensenyar els joves —i, en especial, el nebot (és a dir, el personatge a qui s’adreça com a interlocutor textualitzat)—, si és que volen prendre el seu consell. El proverbi A cada porc li arriba son sant Martí, que ‘vol dir que a tot delinqüent li arriba l’hora d’expiar les seves culpes’ (MiP) i ‘significa que a tothom li arriba la tongada de desgràcies o el moment d’haver de compensar amb dissorts les temporades que han tingut de felicitat’ (DCVB, porc), apareix a la fi de la tercera part del Llibre Primer: "Ab semblant joc / tots s’espantaven, / fugir cuitaven; / gens no es torbava, / ans acabava / sos maleficis. / Porc ple de vicis, / un mal matí / son sanct Martí / ella trobà: / la pell lexà / per fer-ne bots" (vs. 1788-99). La inserció és desautomatitzada, amb inclusió de complements (“ple de vicis”, “un mal matí”) i canvi de verb (“trobar” per “arribar”), per mor de l’aplicació personalitzada del proverbi, i amb inversió de subjecte i objecte. Hi fa funció argumentativa, a mode de conclusió final del relat de la fetillera francesa. La locució nominal Ofici i benefici, ‘fonts d’ingressos (dels estaments popular i eclesiàstic, respectivament i originària)’ (def. pròpia), apareix al fragment “Per ella haureu / tots los oficis / e beneficis / molt prestament” (vs. 4284-87). La presència és automatitzada, ben integrada al text, i la funció 633 Capítol 5 argumentativa, ja que l’emissor (mossèn Company) explica que el protagonista assolirà grans progressos si fa el casament que ell proposa. La unitat estilística configurada com a sintagma nominal Toc i vista, ‘els dos sentits més actius en l’activitat sexual’ (def. pròpia), forma el complement proposicional del nucli verbal de l’oració on s’insereix: "Contente's ell / del toc e vista, / puis que conquista / muller tan bella” (vs. 5992-95). En l’argumentari que li fa la monja vella a l’exnovícia, per tal d’alliçonar-la contra el marit, utilitza la unitat estilística per tal d’afalagar-la i incrementar la capacitat de convenciment. La col·locació Donar faena apareix al fragment “A ton marit, / si tu no el venç / en lo començ / essent novici, / tost pendrà vici, / dar-t’ha faena, / viuràs ab pena” (vs. 6228-34), dintre dels consells que una altra monja dóna a l’exnovícia. DCVB, feina, recull Donar feina en sentit literal: ‘encarregar a calcú un treball determinat’ i, després, en l’accepció de feina com ‘allò que es fa penosament; esforç, fatiga’, cita l’Espill com a exemple lèxic, no fràsic. Tanmateix, registra Donar més faena que (una onça de cucs, un bou solt...) ‘causar molts treballs o molèsties’, la qual definició és la que escau a la inserció de l’Espill. La funció és argumentativa perquè manifesta una de les conseqüències que patirà la dona si no doma el marit des dels primers moments. El proverbi A l’enfornar, se fan els pans geperuts es troba intertextualitzat al passatge "A ton marit, / si tu no el venc / en lo començ, / essent novici, / tost pendrà vic, / dar-t’ha faena, / viuràs ab pena. / (...) / perquè no et fart / ginya’l ab art: / al començar / o enfornar / sens bon acord, / lo pa es fa tort, / clotós, morrut / e geperut" (vs. 6228-54). Hi funciona com a resum i conclusió argumental final de la sèrie de consells que la cellera major del convent dóna a l’exnovícia sobre com ha de dominar el marit des de bon començament. La inserció és desautomatitzada, amb interpolació d’un altre verb (“començar”), un sintagma adverbial (“sens bon acord”) i diversos adjectius (“tort”, “clotós”, “morrut”). DCVB, que no cita l’Espill, a l’entrada 634 Anàlisi fraseològica de l’Espill enfornar el defineix correctament: ‘vol dir que l’èxit de les empreses depèn de la manera com es comencen’, però a l’entrada pa, amb la determinació topogràfica Val., inclou un significat erroni: ‘significa que les coses es malmenen quan les manegen, quan en fan ús’. Un exemple notable de l’ús reiterat d’UFs amb funció argumentativa, al servei del discurs de l’emissor (Salomó) que vol convèncer el narradorprotagonista de no tornar-se a casar, el tenim al passatge: Saps que lo gat poc scaldat tem l'aigua tèbea; queda e rèbea tem gat mullat: En lo filat, llaços e brell, en lo costell llexades plomes, pardals, colomes, no hi tornen més: pardal mai pres fon ni trobat ja descoat davall la llosa. L’infant no gosa tocar lo foc, si qualque poc l’ha ja scalfat (6585-603) Hi ha quatre proverbis enllaçats (El gat escaldat tem l’aigua tèbia, El gat mullat tem l’aigua, queda o rèbea, Pardal descuat no entra en filat, L’infant escalfat no toca el foc), formant la sèrie que reforça i clou l’argumentació favorable a l’abstencionisme dels homes envers les dones. És interessant fer notar que els dos primers proverbis també apareixen, junts, a l’obra Refranys rimats: “I gat escaldat / se tem d’aigua teba. / També l’aigua reba, / en tant és passada” (vs. 92-95); quant al tercer, el tòpic del filat com a parany a evitar ja es troba als Proverbis bíblics i una variant del proverbi és recollida per J. Martí Gadea en Adagis i proverbis: Pardal vell no entra en filat; finalment, diguem que l’Espill proporciona la primera documentació catalana del quart proverbi, el qual ja es troba en Chaucer: The burnt child dreads the fire. La unitat estilística configurada com a enunciat parèmic L’egua prenyada paga la civada, que ‘denota que qui ha obtingut un benefici ha de pagar-ne el cost’ (def. pròpia), apareix al fragment “Llevau, tornau / a l’altre niu / de on veniu: / l’egua prenyada / pac la civada / puis resta prenys” vs. (8147-49), on fa una funció argumentativa com a conclusió dels retrets que la dona li adreça al 635 Capítol 5 marit, intentant-ho tot per treure’l de casa. El vers afegit (“puis resta penys”) explica i reforça la segona clàusula de l’enunciat parèmic. Aquest havia estat anotat per Sebastià Farnés sense més informació que la de l’Espill, amb alguna errada de transcripció (“L’euga prenyada, poc la civada”) i com a fruit probable d’un miratge fràsic. La força argumentativa de la metàfora proverbial és usada al fragment “Si et paren belles / ab tals ufanes, / no te n’enganes; / lleva’ls les robes, /mira què hi trobes; / llava’ls la cara / ab aigua clara, / fora els tapins, / mira què tins: / un vell monet / o cerronet, / tot cap i cames” (vs- 10026-37), on el proverbi Les afaitades són, de dia, dones; i de nit, mones és usat com a conclusió d’aquesta seqüència del sermó misogin de Salomó. La col·locació Guardar truges, ‘fer una feina de baixa condició, desagradable, bruta’ (def. pròpia), apareix al fragment “Per què t’obligues / ab neus e pluges / a guardar truges / per les muntanyes?” (vs. 12336-39). Forma una clàusula d’infinitiu que complementa el verb, en una interrogació retòrica que critica l’actuació del destinatari, reforçant l’argumentació amb què el locutor l’insta a deixar les dones. El proverbi Mai no hi manca enterrador ni hereu s’insereix als dos versos finals del fragment “...Glòria / si vols complida / ta carn oblida, / món, fills (si en tens), / muller, parens, / ans soterrar; / renunciar / primer a béns / no et torbe gens: / mai fall fosser, / menys hereter” (vs. 12422-32), on fa la funció argumentativa de conclusió dels versos precedents, on el locutor (Salomó) intenta convèncer el protagonista de deixar família i béns. La unitat estilística configurada com a enunciat parèmic Del que et sobra, fes-ne almoina, que es troba intertextualitzada al fragment “D’allò que et sobra, / presa ta part / e restant fart / del que és de més, / almoines fes” (vs. 12620-24), apareix integrada perfectament al text, amb inclusió d’altres elements, en un context argumentatiu on Salomó li diu al protagonista què ha de fer per tal d’aconseguir, com els sants pares, “obrar palau en lo cel”, segons 636 Anàlisi fraseològica de l’Espill la referència d’un vers precedent. Sebastià Farnés anotà “Almoina fes del que et sobra o tens de més” (PCC, A 821), com a parèmia, però probablement es tractava d’un miratge parèmic. El proverbi Qui cerca el mal, prest el troba apareix com a cloenda argumental moralitzadora del passatge “E com Vastí / qui no obeí / ni volc res fer / per Asuer, / rei, no tement / son manament, / ensuperbida / perdé la vida / e la persona, / anell, corona, / ceptre real: / cercà son mal, / prest lo trobà; / Ester guanyà / la senyoria / Vastí tenia” (vs. 13243 -58), justificant que la manera de procedir de Vastí li comportà el càstig. La inserció pot considerar-se automatitzada, tot i la pèrdua de l’estructura oracional canònica per aplicació a un subjecte concret, que determina la flexió verbal corresponent. La locució nominal Butles falses, ‘figuradament, mentides, enganys’ (def. pròpia), és inserida al fragment “Si est dubtant / en alguns passos, / et paren cassos / mal dits o nul·les / o falses butles / lo que t’he dit / e repetit / sobre les dones, / les abandones” (vs. 15018-26), on forma part de la contrargumentació que l’emissor fa per sortir al pas de possibles objeccions del receptor. Amb una semblant funció argumentativa a la contra, és inserit el proverbi Una oroneta no fa estiu, com a resum i conclusió del fragment “No em cal desdir / per poca estreta: / una oroneta, / cert, no fa estiu” (vs. 15240-41). Salomó ix al pas d’una possible objecció de l’interlocutor: les virtuts o la intel·ligència de la reina de Saba són un sol cas que no invalida la seva diatriba contra les dones. A més, a continuació també la critica: “Muller la viu / de infel rei, / fon fora llei, / de tot hagué” (vs. 15242-45). És digne de subratllar el fet que, a Lo procés de les olives, el proverbi és intertextualitzat amb una semblant intenció marcadora de l’excepcionalitat de la bondat d’alguna dona: “Però, si alguna se’n troba que sia / defora d’est compte, traeu-la’m del viu, / i, almenys ab raó, per ella es diria: / una oroneta tampoc no fa estiu” (vs. 389-92). 637 Capítol 5 5.4.2.3. Asseverativa Amb funció asseverativa hem classificat cent disset unitats, d’algunes de les quals ja n’hem parlat en apartats anteriors. Vegem-ne ara altres exemples. La sentència bíblica Hom deu amar Déu i el proisme, intertextualitzada als versos “En aquest món, / amar mon Déu / sols per sguard seu, / e mon proïsme / per Déu altisme, / tal caritat / e voluntat / desig haver” (vs. 66-73), té funció asseverativa, en una seqüència explicativa, de la regla moral que desitja seguir el narrador-protagonista. La referència a la sentència bíblica El bou coneix qui el té, i l’ase, l’estable de l’amo, que apareix al fragment “Bou, sobrenom, / mansuetut / diu e virtut; / bou conegué / Crist quan naxqué; / bou Lluc scriví / llarg qui el parí” (vs. 268-74), hi té una funció asseverativa, en una seqüència explicativa, ja que forma part d’una sèrie de glosses del terme “bou”. El proverbi Qui més bé els fa, pitjors les ha, totalment automatitzat en la inserció que se’n fa als versos “Qui més bé els fa / pijors les ha, / més se n’enugen, / servir-lo fugen, / més mal ne dien / e calumnien, / e més se’n clamen” (vs. 561-67), és una asseveració del narrador, en en una seqüència explicativa modalitzada, formada per un enfilall de versos on el narrador continua malparlant de les dones, en el mateix sentit que ho fa el proverbi. La col·locació Prendre manobra apareix al paràgraf “Al pla texides / de l'algemia / e parleria / dels de Paterna, / Torrent, Soterna, / prenent manobra” (vs. 686-91), fent funció asseverativa, en una seqüència on el narrador explica com farà el seu relat. La locució verbal Menar (les) mans ‘donar-se pressa, procedir ràpidament i amb profit’ (MiP) figura al paràgraf “Menaren mans, / dins trenta meses / feren despeses / inopinades” (vs. 1270-73), on fa funció asseverativa, 638 Anàlisi fraseològica de l’Espill dintre d’una seqüència explicativa: en trenta mesos, la mare del narrador i el seu nou marit balafiaren els béns. La col·locació Fer botiga, ‘literalment, parar un establiment; figuradament, realitzar transaccions i negocis’ (def. pròpia), apareix al fragment “Una tendera / e sa faldera / eren de lliga, / feien botiga / --tres hi cabien-- / e revenien / robes de llits, / bancals, tapits, / teles, tovalles, / e vitualles, / argent, or, coure; / quant se pot moure, / tot ho furtaven / e trafegaven / ab arteria” (vs. 2953-67). És una asseveració dins d’una seqüència descriptiva. La locució verbal Tallar-se la cua, ‘renunciar una dona a la vida mundana’ (def. pròpia), apareix al fragment “Nòmines, breus, / tot ho cremà; / en l'endemà / tallà's la coa. / Volta la proa / als santuaris...” (vs. 4686-91), amb una funció asseverativa, en una seqüència descriptiva, on el narradorpersonatge descriu les accions de beateria que emprèn la muller per tal de quedar-se prenyada. La locució verbal Cercar peres en les figueres, ‘voler una cosa impossible’ (def. pròpia), que apareix inserida al fragment “Qui en pren consells / no mor de fam / --ço féu Adam--, / e vol cercar / e creu trobar / en l’erm espigues, / en lo cep figues, / raïms e peres / en les figueres; / en l’arbre sec / de lloc sens rec, / fruita rosada” (vs. 8016-27), hi té funció asseverativa i modalitzadora, en una seqüència explicativa amb metàfores de significació semblant, sobre la inutilitat de demanar consell a les dones. La col·locació Perdre de vista, ‘deixar de veure algú o alguna cosa’ (Gonzàlvez), es troba al fragment “Ab gran repòs / ell escoltant, / l’infant parlant, / perdé’l de vista” (vs. 15488-91), on fa una funció asseverativa, en una seqüència narrativa i descriptiva, on es conta que Sant Agustí deixà de veure l’infant que volia buidar l’aigua de la mar en un clot. 639 Capítol 5 5.4.2.4. Connectiva Amb funció connectiva hem classificat seixanta-nou unitats, d’algunes de les quals ja n’hem parlat en apartats anteriors. Vegem-ne ara altres exemples. La locució conjuntiva Fins que, al fragment “E tot lo jorn / roden entorn / del cremalló, / com papalló: / fins que s’hi cremen / perills no temen” (vs. 20106), té una funció connectiva, explicitant la relació temporal existent entre l’acció present de la papallona i la final. La locució prepositiva A comanda de, ‘sota la custòdia i segons el criteri de’ (def. pròpia),al fragment “Si tu hi pratiques / e tens bé sment, / prou facilment / poràs trobar / de què menjar. / A ta comanda / pren la vianda / quala més vulles: / flors, fruit o fulles, / raels o fust” (vs. 742-51), és un connector matisador que responsabilitza el receptor de la pròpia decisió. La locució conjuntiva Si bé, ‘locució de vàlua concessiva, equivalent a encara que, que expressa la ineficàcia d’una dificultat, tot concedint la seva realitat (DCVB, bé), es troba al fragment “Si res voleu, / jo só tot vostre / si bé no ho mostre: / del que sé fer, / al menester / manau de mi” (vs. 2316-21) amb funció connectiva adversativa, manifestant el contrast que s’estableix entre el significat de les dues oracions. La locució conjuntiva Adés..., adés..., que es troba en tres llocs a l’Espill: “Adés pensant, / adés rient” (vs. 3330-31), “Adés cantant, / adés plorant” (vs. 3781-82), “Adés guarint, adés parint” (vs. 5965-66), introdueix l’alternança de dues accions. Igualment, la locució Ara..., adés... distribueix la informació del present al passat, als versos “Ara salada, / adés gelada” (vs. 5265-66), i la locució Ara..., ara... marca una relació de distribució adversativa, al fragment “Ara te’n dols, / ara les vols” (vs. 6553-54). La locució adverbial Poc més o menys, present al fragment “Se trobà prenys, / poc més o menys, / de uns tres meses” (vs. 4133-35), fa funció 640 Anàlisi fraseològica de l’Espill connectiva i és un matisador que s’aproxima a la certesa del que es diu, eximint l’emissor de l’error en l’aproximació. La locució conjuntiva Açò és, que ‘indica una reformulació d’allò dit, per tal d’introduir una explicació o una glossa’ (def. pròpia), es troba als versos “Sonen ensemps, / açò és, al temps / doblen, repiquen” (vs. 7025-27), on fa la funció connectiva d’introducció d’una metàfora que relaciona el seny de la dona amb el repic de trenta campanes que sonen alhora. 5.4.2.5. Denominativa Amb funció denominativa o referencial hem classificat cent noranta-cinc unitats, d’algunes de les quals ja n’hem parlat en apartats anteriors. Vegem-ne ara altres exemples. La col·locació Home de paratge, que apareix inserida, de forma desautomatitzada, al fragment “Tot lo penser / qual elles tenen / quan marit prenen, / és sia noble: / de bens ni moble / si es vol no tinga, / solament vinga / de gran llinatge, / almenys paratge / o gentilea” (vs. 482-91), té una funció denominativa d’una franja menor de l’estament nobiliari, en una seqüència narrativa modalitzada, en la mesura que el narrador protagonista atribueix a les dones el fet de voler marit noble, ric, de gran llinatge, de paratge... La col·locació Cap de guaites, ‘caporal dels homes encarregats del servei de vigilància, en les hosts i ciutats antigues’ (DCVB, cap), denomina aquest càrrec en una seqüència dialogal, “Bergant al grau / te poràs fer; / o llanterner / de cap de guaites” (vs. 880-03), on l’emissor, la mare del protagonista, el tira de casa i li aconsella de fer oficis ben pobres. Les col·locacions Pasta de muda, Oli de ruda, Oli de ginebre, Pols de gingebre i Molla de muja tenen funció denominativa i modalitzadora al passatge “Mas més pastava / pasta de muda, / d'oli de ruda / e de ginebre, / pols de 641 Capítol 5 gingebre, / molla de muja” (vs. 2526-31), formant part d’una sèrie de mencions a ungüents que la dona es posa per arreglar el seu físic. La col·locació Cent Novel·les, que pot fer referència tant al Decameró, de Giovanni Boccaccio, com a les Cento Novelle Antiche, és el primer element d’una sèrie de llibres i autors sobre els quals tots altercaven, en una seqüència descriptiva: “De Cent Novelles / e Facesies, / filosofies / del gran Plató, / Tuli, Cató, / Dant, poesies / e tragedies, / tots altercaven / e disputaven” (vs. 286472). Les col·locacions Vall d’Andorra, Volta d’en Torra i Pont Trencat fan funció denominativa, en una seqüència modalitzadora: “Ha prou cassat, / lo mon cercant / e trespassant / per Ceca i Meca, / la Vilaseca / e Vall d'Andorra, / Volta d'en Torra / e Senta Creu, / pertot arreu, / fins Pont Trancat” (vs. 613443), on s’intensifica la vida mundana i corredora que ha portat la monja vella i és reveladora de l’activitat sexual que aquesta aconsella. Les col·locacions Llop de mar i Peix mular són noms d’animals que es troben en una seqüència descriptiva modalitzada, “Són llop de mar, / lo pex mular, / drac e balena” (vs. 7721-23), formant part d’una sèrie de vituperis contra les dones. Els mots composts Aigua-sal, Peucrist i Orval denominen suposats remeis que la dona fa servir per al marit, en una seqüència dialogal, modalitzada amb ironia: “Si voleu pendre / sols d'aigua-sal, / peucrist, orval, / ab un diner / jo el poré fer / un bon cristiri” (vs. 8184-89). Les col·locacions Les set virtuts, Les set arts liberals i Els set planetes denominen, respectivament, les tres virtuts teologals (fe, esperança i caritat) i les quatre cardinals (prudència, justícia, fortalesa, temprança) de la doctrina cristiana, les set disciplines d’ensenyament que formaven el trivium (retòrica, gramàtica, lògica) i el quadrivium (aritmètica, música, geometria i astronomia) i els set planetes coneguts a l’època medieval (Mercuri, Venus, la Terra, la 642 Anàlisi fraseològica de l’Espill Lluna, Mart, Júpiter i Saturn). Es troben al fragment “Sana, guarnida / de set virtuts; / ab set escuts / e mil defesa; / en set entesa / arts liberals; / zodiacals / les set planetes / ab set cometes / la inllumenen” (10624-33), amb una funció modalitzadora, a més de la denominativa, per l’enaltiment que comporten de les virtuts de la verge Maria, en un passatge on el número 7 recull moltes referències bíbliques que el cristianisme li atribueix. De manera anàloga, la col·locació Arca de Noè i les unitats estilístiques configurades com a sintagmes nominals Escala de Jacob, Vel del Temple, Terrassa d’Or, Verga d’Aaron, Conca del ros de Gedeon, Carro d’Elies, Peix de Tobies, Torre de David, Bresca de Samsó, Argila d’Iram, Got de Josep, etc., que es troben al passatge que comença així: “Fon figurada / e profetada / en profecies, / per Isaies / e tots profetes, / per ella fetes: / de Noè l'arca, / del patriarca / la scala al cel, / del Temple vel...” (11249-58), hi designen, amb funció modalitzadora sobreposada a l’estrictament denominativa, tota una sèrie d’elements de l’Antic Testament atribuïts a la verge Maria per la teologia cristiana. Les col·locacions Gent armada, Carro triümfal, Ceptre reial i Mantell frederical, que apareixen al fragment “Rei no portant / davant bandera / ni gent guerrera / entorn armada, / la spada alçada, / pali brocat, / carro daurat, / alt, triumfal, / ceptre real, / corona, anell, / ni lo mantell / frederical” (vs. 13090101), denominen una sèrie d’elements propis de la reialesa, en una seqüència descriptiva modalitzadora on, per negació de l’ostentació, l’emissor (Salomó) remarca la humilitat de Crist. 5.4.2.6. Locativa Amb funció locativa (espacial o temporal) hem classificat cinquanta-set unitats, d’algunes de les quals ja n’hem parlat en apartats anteriors. Vegem-ne ara altres exemples. 643 Capítol 5 La col·locació Lloc sagrat, ‘espai situat davant i al costat de l’església, on antigament es feien els enterraments dels fidels’ (DCVB, lloc), figura al fragment “Cent n’hi contaren / i els soterraren / en lloc sagrat” (vs. 1741-43) amb una funció modalitzadora, a més de locativa espacial, ja que el narrador vol donar a entendre que les despulles dels morts, dels quals la mare i les filles havien fet pastissos, pertanyien a persones honestes, per oposició a la malvestat de les dones. La locució adverbial Al bell de dia, ‘quan ja és dia clar’ (DCVB, bell), present al fragment “Al bell de dia, / irà honrada, / alt cavalcada / en cosser blanc” (vs. 2230-33), hi té funció locativa de marcar la temporalitat però, alhora, modalitzadora, ja que pren un significat oposat a la pretensió del protagonista de fer la boda “de matinada” (v. 2214) i, doncs, remarca la importància de la llum per honorar la núvia i enlairar la festa de noces. La col·locació Jorn d’arrar, ‘el dia de donar les arres, en fermança de la promesa de casament’ (MiP), té una funció locativa, en una seqüència narrativa: “Una esposada / ja desflorada / ans de casar, / lo jorn d'arrar / aparellada, / ben emperlada, / sabé fingir / mostrant tenir / al cos diable / espaventable” (vs. 3193-202), on introdueix l’expressió temporal de l’acció que s’hi narra. La locució adverbial A la serena, ‘a cel descobert, a la intempèrie’ (Gozalvez), que apareix al fragment “Dorm per set anys / no en moll llit, / nu, no vestit, / no pas cubert, / en lo desert, / a la serena” (vs. 12290-95), hi té funció locativa, formant part d’una seqüència exhortativa, on Salomó indica el lloc i la manera de fer penitència al narrador-protagonista. 5.4.2.7. Modal Amb funció modal hem classificat quinze unitats, d’algunes de les quals ja n’hem parlat en apartats anteriors. Vegem-ne ara altres exemples. 644 Anàlisi fraseològica de l’Espill La locució adverbial De paraula, ‘oralment (per oposició a per escrit)’ (DCVB, paraula), apareix al fragment “Res no sabia / ni es comedia / res ordenar, / menys lo manar / sols de paraula” (vs. 2441-45), amb funció modal, en una seqüència narrativa modalitzada, on el narrador critica que la seva dona no sap governar la casa. La locució adverbial A ull, de significat literal ‘amb la vista (sense comptar, pesar ni mesurar)’ (DeCat, ull) o figurat ‘aproximadament’ (def. pròpia), es troba amb aquests dos sentits, respectivament, en els dos fragments “Pus clar e cert, / a ull mirada, / fon prenys trobada” (vs. 3488-90) i “Triant a ull / lo corumull / dels millors béns” (vs. 6969-71), amb funció modal en tots dos. La locució adverbial En destre, ‘menat per la brida o ronsal, agafant-lo amb la mà un home que li va al costat’ (DCVB, destre), apareix també un parell de vegades, “Desafrenada, / desaveada / de fre, cabestre, / molt fort en destre, / pijor en sella” (vs. 4389-93) i “No gens domat / ni aveat / a dur cabestre, / anava en destre” (vs. 13117-20), amb funció modal en totes dues i aplicació metafòrica en la primera recurrència, formant part d’una seqüència descriptiva modalitzada on, amb la resta d’elements cotextuals, configura una metàfora que fa veure la dona com un animal indomable. La locució adverbial En va, ‘inútilment, sense efecte (DCVB, va), apareix amb funció modal, en una seqüència narrativa: “En va se stec, / com l’asetjà / e campejà / tant temps sobre ella, / rei de Castella / ab son poder” (vs. 7232-37), on l’emissor diu que fou inútil el setge de València que portà a efecte el rei de Castella. 5.4.2.8. Quantificativa Amb funció quantificativa hem classificat cinc unitats, entre les quals les comentades a continuació. 645 Capítol 5 De la locució pronominal Tot quant, ‘tot allò que, totes les coses que’ (DCVB, tot), n’hi ha una primera recurrència al fragment “Tot quant somien / ésser ver creen” (vs. 432-33), on el protagonista manifesta, quantificant en termes absoluts, que les dones confonen el desig amb la realitat. La primera recurrència de la locució adverbial Un tant, ‘un poc, en poca proporció’ (DCVB, tant), es troba al fragment “Veren lo cos / estès, jaent, / un tant calent” (vs. 1562-64), amb funció quantificativa, indicant apreciació de poc calent, tebi. La locució prepositiva Prop de, ‘a curta distància de’ (def. pròpia), apareix al fragment “Com a novícia, / ab amicícia / dintre vivint / anys prop de vint” (vs. 4937-40), quantificant el temps aproximat que la novícia va ser al convent. 5.4.2.9. Modalitzadora Comptat i debatut, la funció discursiva que amb més assiduïtat tenen les unitats fràsiques i estilístiques de l’Espill és la modalitzadora, intensificant la força expressiva del que diu l’emissor i emfasitzant-ne la intenció comunicativa. Aquest efecte resulta multiplicat en les presències seriades d’unitats amb significat metafòric, de les quals l’autor de l’Espill en fa un ús sovintejat, amb una gran habilitat estilística. Ja ho hem vist en alguns passatges, quan hem exemplificat la funció denominativa, on l’ús seriat i modalitzador d’unitats fràsiques i estilístiques hi és posat al servei d’enaltir les virtuts i la significació de la verge Maria o la humilitat de Jesucrist. Ho veurem, a continuació, en altres exemples. Un primer de més senzill és el constituït per una sèrie d’adjectius amb què es descriu irònicament i es desqualifica la dona corredora i la qui l’envia: “Ella m’envia / la corredora, / gran ralladora, / entrametent, / puntacorrent / i ben revessa” (vs. 1992-97). En aquesta sèrie d’epítets hi ha un parell de mots composts, Entrementent ‘afincadís, que es posa en negocis d’altri, 646 Anàlisi fraseològica de l’Espill oportunament o inoportuna’ (DCVB) i Puntacorrent ‘persona que obra precipitadament, massa de pressa, sense mesura’ (DCVB), tots dos usats amb la funció modalitzadora d’emfasitzar la condició poc fiable de la dona corredora. Al passatge que reproduïm tot seguit, s’hi troben en sèrie dues unitats estilístiques i una locució que metaforitzen la decrepitud sexual del marit de l’emissora, segons l’acusació d’aquesta, en una seqüència dialogal: “Ja blanquejar / l’horta comença; / per més ofensa / o per més toc, / lleixant l’estoc / vós cenyiu fulla; / no pot l’agulla / cosir, que és roma.” (vs. 2764-71). En efecte, les unitats configurades com a sintagmes verbals Blanquejar l’horta ‘fer-se canós el pubis’ (def. pròpia) i Cenyir fulla, no estoc ‘insinuació de la impotència viril’ (MiP) i la locució verbal Tenir la punta roma, ‘estar destemprat’ (def. pròpia), hi són usades amb una funció altament modalitzadora, al servei de la susdita intenció comunicativa de l’emissor. Uns versos més avall dels suara reportats, el mateix emissor (la muller del protagonista) inicia, mitjançant l’expressió “Ara escoltau, / diré també”, introductora del discurs en primera persona, una seqüència on s’usen tres unitats estilístiques que metaforitzen l’exigència de relacions sexuals, que fa la dona, explicitant les conseqüències negatives que es deriven del fet que el marir se n’abstingui. En efecte, al fragment “Ara escoltau, / diré també: / l’hom qui s’absté / d’això en Quaresma, / a Cinquagesma / cornut se troba! / Spolse sa roba / qui apartar-ne / vol que no s’arne! / Prou és cimolsa / qui no l’espolsa / una hora al dia!”” (vs. 2806-17), hi ha inserides les unitats estilístiques configurades com a enunciats parèmics Qui se n’absté en Quaresma, es troba cornut en Cinquagesma, que ‘indica que els marits no deuen desatendre sexualment les mullers’ (def. pròpia), Qui no vol que se li arne, que l’espolse, que ‘aconsella tenir cura de la roba i, metafòricament, practicar el sexe’ (def. pròpia), i A qui no l’espolsa, se li fa cimolsa, que ‘aconsella tenir cura de les coses per mantenir-les en bon ús i, metafòricament, la pràctica sexual, per evitar que l’òrgan sexual masculí es faci moll i inservible’ (def. pròpia), de manera que el discurs de la dona evoluciona de l’amenaça inicial cap al consell, tot dintre d’una significació metafòrica semblant. 647 Capítol 5 Al passatge on el narrador-protagonista inicia la descripció de l’actitud de la seva muller envers el fill que acaba de parir, i abans de fer-ne el relat concret, s’hi troba una sèrie d’unitats fràsiques que metaforitzen aquesta actitud, amb un alt efecte modalitzador, mitjançant comparances amb animals femella: Puis fon parida, lleva’s la brida, la regna es cala, torna’s cucala e cadernera; gallina era que tostemps calla, mas en la palla com ha post l’ou, tothom la ou; ella el festeja, tant lo meneja trencat lo’s beu. Cert, tal fi féu mon fill per ella: primer ovella, en aprés gata que sos fills mata, tant los remuda. (5193-11) En efecte, la dona hi és tractada, successivament, d’egua, cucala, cadernera, gallina, ovella i gata i, en quatre casos, la comparança es concreta mitjançant l’ús d’UFs: les locucions verbals sinònimes Llevar-se la brida i Calar-se la regna i els proverbis La primera gallina que escataina és la que ha fet l’ou i Amor de gata, que sos fills mata, aconseguint dotar el fragment d’una gran força expressiva. En el mateix sentit que el passatge anterior, però un poc abans, quan el marit i la muller discuteixen perquè aquesta no vol donar de mamar el fill, hi ha tota una altra sèrie de comparances tretes dels bestiaris. Així, el passatge “Voltà’s redona: / com lo peix féu / qui lo fill seu / en l’aigua llança: / mai s’hi atansa / ne pus se’n cura; / sa criatura / no la torcà / com fa lo ca, / ni el mirà ab hurça / com fa la sturça, / ni l’alendà / com lleó fa” (vs. 5062-74) és bastit sobre quatre unitats estilístiques configurades com a sintagmes verbals: Llençar els fills a l’aigua com fa el peix, Torcar els fills com fa el ca, Mirar els fills amb ursa com fa l’estruça, Revifar els fills amb l’alè com fa el lleó, per tal 648 Anàlisi fraseològica de l’Espill d’aconseguir una descripció altament modalitzada, que intensifica el grau d’abandó de la mare envers el nadó. Per a mostrar la dolenteria de les monges, també s’hi fa ús d’una sèrie d’UFs que, amb funció modalitzadora, metaforitzen aquest fet. Així, al fragment “A qui les ou, / paren sibilles, / e són centilles / a fer gran foc; / firen de broc / ben lluciades / e simulades / santes profetes; / paren travetes / e fan centbells / a jovencells / e hòmens sants” (vs. 5604-15), s’hi troben el proverbi D’una centella se fa gran foc, ‘d’una cosa insignificant n’esdevé una altra de gran importància, generalment pitjor’ (def. pròpia), les locucions verbals Ferir de broc, ‘fer mal, irritar, ofendre amb paraules’ (def. pròpia) i Fer cimbells, ‘fer coqueteries’ (DCVB), i la col·locació Parar travetes, ‘acció de posar entrebancs a algú per fer-lo fracassar’ (DCVB, traveta). És precisament gràcies a la inserció d’UFs que aquesta descripció maldient de les monges ateny la seva força expressiva punyent. Amb la intenció comunicativa de fer veure com és d’impossible esperar el bé d’una dona, al passatge reproduït a sota s’inclouen una sèrie d’UFs que, amb la força de la metàfora, modalitzen en alt grau la veu de l’emissor (Salomó). Qui bé n’espera, espera al punt que puig amunt l’aigua del riu; que torne viu espera el mort; e, bufant fort en sa fornal, filosofal pedra curable, or fet potable, argent de coure; gran os ha a roure, ab garbell poa, vol per la coa o per l’esquena tenir morena, anguila viva. (8524-41) S’hi troben, en efecte, successivament, la locució verbal Esperar que el riu pugi amunt, el proverbi Els morts no tornen al món, la locució nominal Pedra filosofal i les locucions verbals Fer or potable, Fer de coure argent, Tenir un os a roure, 649 Capítol 5 Poar amb garbell i Voler agafar una anguila per la cua, totes elles regides pel vers inicial “Qui bé n’espera...” i usades amb un significat metafòric semblant. Fins i tot per a fer una observació de caire metadiscursiu, quan l’emissor anuncia que deixarà el tema concret que duu entre mans (el de les mares a qui acusa de “lo mal criar / dels fills fadrins”, vs. 9510-11) i que tornarà al tema general (malparlar de la maldat natural i general de les dones), s’hi fa mitjançant la inserció d’UFs. Així, al fragment "Lleixar-me vull / llur crueldat, / iniquitat, / insipiència / e negligència / pus recitar. / Per apartar / l'estil de llarg, / descolle l'arc / e pus no els tire, / l’aladre gire, / torn al camí / d’on m’apartí: / al natural / llur general" (vs. 9574-88), apareix usat, de forma molt desautomatitzada, el proverbi Arc sempre armat, o fluix o trencat i les unitats estilístiques configurades com a sintagmes verbals Girar l’aladre i Tornar al camí. Un nou exemple, doncs, d’ús seriat d’UFs al servei d’una major força modalitzadora del discurs. 5.5. Documentació Per a l’estudi diacrònic i sincrònic de les UFs és fonamental tenir-ne documentació catalana, alhora que la documentació en altres llengües és important, sobretot, per a l’anàlisi contrastiva. Tanmateix, la qüestió no afecta per igual totes les UFs, ja que la informació que se’n deriva de trobar en altres textos, anteriors o coetanis a l’Espill, determinades locucions conjuntives, com ara Sinó que, Quant més, Per tant, etc., no té la mateixa rellevància i significació que el fet de trobar inserit en dues obres un mateix proverbi no gaire usual. En l’un cas, la informació es redueix a una dada estrictament lingüística mentre que, en l’altre, pot atènyer aspectes estilístics i d’interrelació o dependència textuals. 5.5.1. Documentació en català No cal dir que, si alguns camps de la nostra base de dades cal considerar-los oberts, aquesta observació cautelar afecta sobretot a la documentació, ja que 650 Anàlisi fraseològica de l’Espill com més se’n cerca més se’n troba. Pel que fa a obres catalanes, normalment hem esporgat, amb intensitat i dedicació desiguals (segons que en disposàrem de versió digitalitzada o no), totes les que tenien interès paremiològic. Quant a les UFs que no són enunciats, la recerca ha estat més discrecional i, per tant, continua encara més oberta. La documentació recollida no sempre conté exactament la UF de referència; de vegades, hem considerat d’interès inclourehi textos que en contenen variants, més o menys pròximes, així com altres unitats que hi tenen relació. Per a la recerca contrastiva de les unitats de l’Espill ens ha estat molt útil el portal Rialc, amb tot de textos versificats en suport digital. En particular, hem consultat a bastament les obres de Francesc de la Via, el Facet, els certàmens poètics del XV (Ferrando 1983), els Scacs d’amor, La brama dels llauradors, el Col·loqui de dames, la Istòria de la Passió, Lo procés de les olives, Lo somni de Joan Joan... I més esporàdicament, l’obra completa d’Ausiàs March. Quant a obres en prosa, hem consultat asíduament Lo Somni, el Gènesi de Scriptura, el Curial e Güelfa, la Faula de Neptuno e Diana, les obres ovidianes i hagiogràfiques de Corella, Lo Cartoixà, el Tirant lo Blanc, la Vita Christi...; en aquest sentit, cal lamentar que les obres de Francesc Eiximenis no estiguin encara disponibles en suport informàtic, la qual cosa en facilitaria els estudis lingüístics, com ara el de recerca fraseològica. D’altra banda, hem consultat sovint el Glossari general lul·lià de Miquel Colom, el Repertori d’expressions multinominals i de grups de sinònims en traduccions catalanes antigues de Curt Wittlin, el Vocabulari de la llengua catalana medieval de Lluís Faraudo de Saint Germain i, no cal dir-ho, la pràctica totalitat dels diccionaris amb interès fraseològic. 5.5.1.1. Primers testimonis Un fet important a subratllar és que a l’Espill hem trobat la primera documentació de moltes UFs, sense perjudici que altres recerques posteriors hi aportin noves dades. Fins i tot, gràcies a la inserció a l’Espill, ha estat possible identificar UFs no conegudes abans. Vegem exemples d’ambdós fets. 651 Capítol 5 El proverbi Al cul del sac, s’hi troben les engrunes (FE0022), del qual tenim les definicions següents: ‘adverteix als que dissipen les coses de què han de respondre (PCC, C 3930), ‘vol dir que a la fi es comproven les errors comeses (DCVB: sac), ‘indica que, al final, no hi queda pràcticament res (de bo) (def. pròpia), apareix inserit a l’Espill de forma desautomatitzada, amb la segona clàusula avantposada i substituïda per una altra (“ja és ma despesa”), adequada a l’emissor, que és el narrador-protagonista: “...mon mig perdut / enteniment, / fet ignocent, / ja oblidant, / no prou bastant / a tal empresa. / Ja és ma despesa / al sol del sac, / lo sirgant flac / del meu cervell / fa son capell / minve, sotil, / romp li’s lo fil / e pert lo sest” (vs. 124-37). No se’n coneix nova documentació fins als compendis del segle XIX (PCC, C 3930). De la unitat estilística configurada com a sintagma verbal Donar del peu (FE0025), que DCVB, peu, defineix com ‘renunciar (a alguna cosa), menysprear (alguna cosa)’ a partir de la sola citació de l’Espill, no n’hem trobada cap altra documentació: “Jo, com absent / del món vivint, / aquell jaquint / aconortat, / d’ell apartat / dant-hi del peu, / vell jubileu / mort civilment” (vs. 161-68), “Amb gran menyspreu / donà-hi del peu; / vestir no ho vol” (vs. 2077-79). La locució adverbial A fil per pua (FE0087) és recollida per DCVB, pua, sense la preposició --Fil per pua-- i la defineix com ‘a poc a poc, amb molta mesura’, a partir de la citació de l’Espill: “Hauré ordir, / puix me n’empatx, / aquest meu scaig / de parlament, / curt, flac, fallent, / a fil per pua” (vs. 67277). DCVB, fil, anota Fil per agulla com igual a Fil per randa, ‘amb tots els detalls, sense deixar res’. DeCat, fil, diu que l’Espill canvia randa per pua. Farnés anota el vers de l’Espill: “A fil per pua” (PCC, F 863b), amb remissió a Fil per randa (PCC, F 871), on diu que aquesta tal vegada sigui una forma semblant a la frase continguda a l’Espill. Sembla evident que és així, però nosaltres hem considerat com a forma canònica genuïna la que conserva la preposició inicial A, que cauria amb el pas del temps. Podem considerar-la com a primera documentació, sense perjudici que a Lo somni de Joan Joan apareix 652 Anàlisi fraseològica de l’Espill tres vegades Fil per randa: “Tot, fil per randa, / vos ho diran, sens donar tanda / per a respondre” (vs. 199-201), “Dic-ho per ço, puix és mia la tanda, / que em par de més voler parar les taules, / si los bocins voleu dar fil per randa” (vs. 2142-44), “Fil per randa, / que dels desigs faça comanda, / o cessió, / als que hi daran millor raó” (vs. 2988-91). De la locució verbal Donar-se brasa (FE0110), ‘afanyar-se, donar-se pressa’ (DCVB, brasa), la inserció a l’Espill: “Com m’abexà / tantost de casa, / que em donàs brasa, / ben adreçat: / un peu calçat / altre descalç, / gipó al fals / tot esquinçat, / ben desairat / i sens camisa, / dix: “A ta guisa...”” (vs. 862-72), és anterior de segles a la que reporta DCVB de L’escanyapobres, de Narcís Oller: “Van donar-se brasa a fugir costa amunt”. Així mateix, al fragment de l’Espill suara reportat també figura la que pot ser considerada primera documentació de la locució adverbial Al fals (FE0111), ‘mal endreçat, vestit de qualsevol manera’ (def. pròpia). De la locució verbal Tenir bona mà (FE0128), ‘tenir molta habilitat’ (DCVB, mà) no n’hem trobat cap testimoni anterior al de l’Espill: “Fui caçador, / cavalcador / dels bons dels regnes, / bona mà en regnes, / peu i esperons” (vs. 983-87). La locució adjectival De sucre (FE0131), ‘’delicat, massa fi, mancat de vigor’ (DCVB, sucre), es troba a l’Espill: “Que féu son fill / hom femení, / fet d’alfaní / e d’orelletes, / sucre, casquetes, / e viciat” (vs. 1010-15) i no es retroba, que sapiguem, fins a La parada, de Joaquim Ruyra: “Oi que no ens tens malícia, noi de sucre?”. La col·locació Home de paper (FE0134), que Miquel i Planas comenta així: “Actualment és dit usualment home de palla a l’irresponsable que actua cobrint responsabilitats d’altres persones o que assumeix una representació superior a l’efectivitat del seu rang social”, apareix a l’Espill, en primera i única documentació: “Ni hu sabé fer / l’hom de paper” (vs. 1043-44). 653 Capítol 5 La locució verbal Amagar les mans (FE0142), que Miquel i Planas anota com a locució i que es pot definir com ‘no fer cap favor ni donar cap ajut’ (def. pròpia), només l’hem trobada a l’Espill: “Mans amagant, / no em llexà seure, / ni em féu dar beure / ço que tiràs” (vs. 1096-99). La col·locació Home de Déu (FE0167), ‘home que té molta bondat’ (Gonzàlvez), es troba repetida a l’Espill: “Jove fadrí, / desempenat, / fui-me’n anat / a l’hom de Déu” (vs. 1302-05), “Per ço barons / no pròmens bons, / hom de Déu sant / ni profetant / ja no hi havia” (vs. 13207-11), però no l’hem trobada enlloc més. La locució adverbial Un tant (FE0196), ‘en quantitat o intensitat no gaire considerable’ (DCVB, un), que apareix profusament usada a l’Espill: “Veren lo cos / estès, jaent, / un tant calent” (vs. 1562-64), “Relació / certa li feren / del que pogueren / un tant mirar” (vs. 3703-06), “Déu ho permès, / a mon juí, / pel prejuí, / un tant desorde / fet contra l’orde” (vs. 4966-70), “Mas que em mostràs / un tant altiva, / no em fes cativa / de marit vell” (vs. 5988-91), “Prest replicà / un tant torbada / per l’ambaxada” (vs. 11363-65), “Aconsolar / te vull un tant” (vs. 15014-15), “Són estimades, / un tant preades” (vs. 15319-20), “Cascun hagué / enuig un tant” (vs. 15458-59), no l’hem trobada en cap altra obra consultada. La primera documentació catalana del proverbi A cada porc li arriba son sant Martí (FE0211), que ‘significa que a tothom li arriba la tongada de desgràcies o el moment d’haver de compensar amb dissorts les temporades que han tingut de felicitat’ (DCVB, porc) es troba a l’Espill: "Ab semblant joc / tots s’espantaven, / fugir cuitaven; / gens no es torbava, / ans acabava / sos maleficis. / Porc ple de vicis, / un mal matí / son sanct Martí / ella trobà: / la pell lexà / per fer-ne bots" (vs. 1788-99). Posteriorment, no el retrobem fins al segle XVIII, en la compilació de Lluís Galiana: A cada porc ve el seu S. Martí. 654 Anàlisi fraseològica de l’Espill La col·locació Anar en part (FE0219), ‘anar d’ací d’allà, de part i altra (MiP), només l’hem atestada a l’Espill: “E presomint / fos fill bastart, / anava en part / les dents croxint” (vs. 1924-27). De la locució adverbial Mai per jamés (FE0233), que ‘indica una temporalitat il·limitada aplicada a un fet inassolible’ (def. pròpia), n’hi ha dues recurrències a l’Espill: “Mai per jamés / rebí el promés” (vs. 2123-24), “Mai per jamés / ne pot exir” (vs. 5916-17) i no n’hem trobada cap altra, tret de les variants Nunca jamés i Nunca mai, presents a la Tragèdia de Caldesa: “Repose lo sol davall l'habitable terra, e nunca jamés en nostra vista los seus daurats cabells estenga”, al Tirant: “Trobí'm en servitud d'aquest cavaller, que nunca jamés jo l'hagués conegut” (cap. 74) i a la resposta de Jeroni Fuster a l’ Obra de la sacratíssima conceptió: “Que nunqua may en vos cabre podia / aquell defalt que·ls altres ensutsia”. Podem considerar que una primera documentació de la locució verbal Cosir-se la llengua (FE0235), equivalent a Cosir-se la boca, ‘imposar-se el silenci, guardar-se de parlar’ (DCVB, cosir), és la que es troba inserida i desautomatitzada a l’Espill: “Ab tots parlera, / la llengua asida; / ab mi cosida, / com si fos muda” (vs. 2137-40). De fet, posteriorment, tenim les referències contingudes a Consells i bons avisos, d’Andreu Martí Pineda: “Tres agulles roba. / I cus-te ab l’una la roba / i ab les altres dos la boca” i a la Rondalla de rondalles, de Lluís Galiana: “Com s’apaciguà la cosa y es cosiren tots la boca”. De la col·locació Mig cofre (FE0242), ‘possiblement, un cofre petit per a posar damunt de la taula o d’un altre moble’ (Vila), n’hi ha dues recurrències a l’Espill: “Volent restar / sens del tot rompre, / jo só qui compre / (...) / calces, tapins / ab escarpins / de vellut blau, / mig cofre i clau, / quant trobar puc” (vs. 2152-75), “Sols clau tenia / al seu mig cofre, / ple de girofre / e drogueries” (vs. 2518-21) i no n’hem trobada cap altra. 655 Capítol 5 De la locució verbal Eixir de la roca (FE0250), ‘ésser de baixa extracció’ (MiP), no ne coneixem cap més testimoni que el de l’Espill, en el fragment on les parentes de la futura muller del narrador volen unes bodes pomposes, en contra del que pretén el nuvi, perquè la promesa —diuen mitjançant una interrogació retòrica— no és de baixa condició: “Ix de la roca, / que ab tan poca / honor se facen?” (vs. 2221-23). Probablement, una primera documentació de la col·locació Fer la salva (FE0257), ‘fer el tast que l’encarregat de servir el menjar i la beguda a un rei o príncep feia de les menges i bevendes destinades a aquest, per evitar que fos metzinat’ (DCVB, salva), és la desautomatitzada de l’Espill: “Trobí violes / en lo meu ort / e morritort, / donzell ab malva. / Entrí hi ab salva; / mon primer past / mengí ab tast / e fort mostalla” (vs. 2290-97). No hem trobat documentació anterior de la col·locació Porca crespina (FE0263), ‘femella del porc espí’ (DCVB, porc), que apareix a l’Espill: “Primer, volent- / la solaçar / he abraçar: / a totes parts / ariçons, carts, / porca crespina, / no tenen spina / pus fort punyent” (vs. 2346-53). De la locució adverbial A missa solta (FE0272), ‘quan la missa era acabada’ (DCVB, solt), no coneixem cap més inserció que la de l’Espill: “Si cavalcava / fent qualque volta, / a missa solta / jo me’n tornava / e m’acostava / al mal dinar” (vs. 2424-29). Igualment s’esdevé amb la col·locació Drap de boca (FE0275), ‘tovalló’ (DCVB, drap): “Senyalat plat, / certa scudella, / tenia ella, / taça apartada, / sal no tocada, / son drap de boca” (vs. 2478-83). La locució verbal Fer bótes (FE0288), ‘estar a punt de plorar’ (def. pròpia), es troba a l’Espill: “Si no es llevaven / per ella totes, / s’hi feia bótes” (vs. 2562-64) i no en coneixem cap testimoni anterior. DCVB, bot, anota la variant Fer el bot, ‘inflar els llavis i fer els gests precursors del plor’. 656 Anàlisi fraseològica de l’Espill De la locució verbal Pujar la quinta (FE0291), que Miquel i Planas explica així: “Pujar un interval de cinc notes musicals, volent això dir aixecar la veu a to de disputa” i que DCVB, quinta, defineix com ‘alçar la veu, cridar fort i amb irritació’, a partir de la citació de l’Espill: “Cridant braveja, / puja la quinta” (vs. 2599-600), no en tenim més documentació. La locució verbal Pixar-se a les sabates (FE0305), ‘ser un vell senil’ (def. pròpia), apareix usada a l’Espill: “Del temps de txapes / sou e d’antany, / no sou d’enguany, / ja no us usau; / vós ja us pixau / en la sabata; / la nostra gata / vos ne portau; / molt cavalcau / tort en la sella; / fa-ho la scarsella / o curt gambal?” (vs. 2736-47) i no la retrobem fins a l’anotació de Farnés: “Pixar-se a les sabates” (PCC, S 21), que la pren d’un compendi de Cels Gomis i no cita l’Espill. Probablement, els versos de l’Espill: “Revenedor / féu tal parell: / un cos tan bell, / alt com plançó, / ab un bessó / xic, caganiu, / sec, renadiu, / flac, setmesí, / avar, mesquí, / menja bonico, / caga poquico, / sard, mirmidó, / pus ver capó, / só emparellada” (vs. 2776-89) recullen la primera i única documentació del proverbi aragonès Qui menja bonico, caga poquico (FE0315). Amb la mateixa estructura d’oració de relatiu i els mateixos verbs menjar i cagar, existeix el proverbi català Qui menja dolç, caga agre (DCVB, menjar). De la col·locació Córrer toros (FE0322), ‘festa consistent a burxar els toros i esquivar-ne el perill de les seves envestides’ (def. pròpia), probablement és la de l’Espill la primera documentació: “En casa mia, / si no junyien / o no corrien / toros per festa” (vs. 2818-21). De la locució verbal Filar amb fus d’argent (FE0323), ‘entre dones acomodades, vagarejar, xerrar i no fer feina’ (def. pròpia), hem trobat només l’ocurrència de l’Espill: “Les que filaven, / com diu la gent, / ab fus d’argent” (vs. 2826-28). L’hem considerada locució i no unitat estilística per la fórmula d’inserció explícita que l’acompanya. 657 Capítol 5 La locució quantificacional Tot de (FE0325), ‘gran quantitat de’ (DCVB, tot), té presumiblement a l’Espill la primera documentació: “Conten prou broma, / tot de mal dien / e hi afigien / --ab molts envits-- / de llurs marits, / e se’n burlaven” (vs. 2846-51). DCVB, que no hi cita l’Espill, només aporta testimonis en obres d’escriptors contemporanis (Esclasans, Carner, Llor, Riba...). Les fórmules de joc que, amb funció denominativa, apareixen en versos consecutius a l’Espill: “Aprés jugaven: / “voleu palleta?”, / “dau-me man dreta!”, / “qui té l’anell?”, / “do-us est ramell!”, / capsa amb comandes / ab ses demandes, / un arbre i cant / ocell donant” (vs. 2852-60) són, amb tota seguretat, primeres documentacions. Del proverbi Qui menys en sap, més hi diu (FE0332), que ‘significa que els ignorants solen ésser els qui parlen més d’allò que no saben’ (DCVB, saber), n’hi ha una variant inserida a l’Espill: “Tots altercaven / e disputaven, / qui menys sabia / més hi mentia, / e tots parlaven, / no s’escoltaven” (vs. 2873-76), la qual n’és segurament la primera documentació. La següent vegada que el trobem és en un compendi del segle XX: Qui manco en sap, més hi diu (PCC, S 87). El proverbi Al badoc, mudeu-li el joc (FE0339), que ‘es diu indicant que al ruc, en mudar-li la conversa, evidencia la seva estultícia’ (PCC, B 41), té la seva primera documentació a l’Espill: "Joc de naips / de nit jugàvem; / abdós rumflàvem, / ella partia, / sovint prenia / les copes totes; / trinca de sotes / si ans jugava, / copes llançava; / puys no em valia, / bastons servia; / com al badoc, / mudava joc, / lo del noguer, / dant-li lloguer / perquè do el fruit, / jugava en buit” (vs. 3010-26). La locució de la segona clàusula es troba, dues vegades, al Tirant: “Li muda tot lo joc” (cap. 218), “Ara em voleu mudar lo joc” (cap. 228) i, ja entrats al segle XVI, a La Vesita, de Joan Fernàndez d’Herèdia: “Burlau? Gran plaer y prench. / Segons me mudau lo joch, / a Gilot semblau un poch, / encara que no us entench”. Hernán Núñez recull el proverbi, indicant que és català (RPR, 452). 658 Anàlisi fraseològica de l’Espill Al fragment suara reportat, hi ha la col·locació Jugar en buit (FE0342), que interpretem com ‘en el joc de cartes, jugar de fallanca, sense tenir triomfs’ (def. pròpia) i de la qual no en coneixem més testimonis. De les col·locacions que, a l’Espill, designen noms concrets de jocs, n’hi ha cinc: Joc d’escampella (FE0343), Joc de la joca (FE0344), Joc de mantades (FE0524), Joc de passa passa (FE0531) i Joc de fletxa (FE0684), de les quals no coneixem cap documentació prèvia. Apareixen als fragments següents: “Per reduir-la, / jugava birla / sovent ab ella, / joc d’escampella / ni de la joca, / com si fos roca, / menys se’n movia” (vs. 3027-33), “E les vesprades / d’agost, anar / camí de mar / a la banyada; / en la tornada, / minyonejant, / venir jugant / joc de mantades” (vs. 5472-79), “Bé lo joc juguen / de passa passa” (vs. 5498-99), “Sens centener / són la madexa / e joc de flexa / per cego fet: / fir cascun tret / fora el terrer” (vs. 7800-05), els tres primers amb significat literal i els altres dos en aplicació metafòrica. Dels jocs d’escampella, de mantades i de fletxa no en tenim cap més documentació, mentre que els de la joca i de passa passa apareixen esmentats, respectivament, a la Disputa de viudes i donzelles: “Que el joc de la joca, d’on molts delits vénen, / per naturalea lo saben i entenen” i als Consells a una casada, d’Andreu Martí Pineda: “Donau-li molta raó / fent-li el joc de passa-passa”. Probablement, la locució nominal Foc salvatge (FE0361), ‘malaltia cutània, caracteritzada per granulació vermella, difícil de guarir’ (DCVB, foc), té una primera documentació en les dues recurrències que n’hi ha a l’Espill: “Baix, --dix-- gran foc / cert, m’ha llexat, / tot escorxat. / Par foc salvatge!” (vs. 326265), “Hagué bocatge / e foc salvatge” (vs. 5251-52). La identificació de la locució adverbial Amb mala fressa (FE0375), de la qual no tenim més notícia que la de l’Espill: “Calat lo vel, / ella es confessa / ab mala fressa, / pres falsament / lo sagrament / sant de l’altar” (vs. 3542-47), és problemàtica, ja que el significat pot variar segons que el vers es vinculi a l’anterior o al posterior. DCVB la vincula al vers posterior i diu: “No es veu clar, 659 Capítol 5 en aquest text, el significat del mot fressa”, mentre que DeCat, a partir d’aquesta vinculació, la defineix com ‘amb perversa llestesa’. Nosaltres, com Miquel i Planas, l’hem considerada lligada al vers anterior i l’hem definida com ‘quequetjant, amb mitges paraules’. La documentació catalana més antiga que coneixem del proverbi Qui espines sembra, descalç no vaja (FE0381), que ‘Indica que, qui fa alguna malifeta, ha d’anar amb molt de compte per no patir-ne, ell mateix, les conseqüències’ (def. pròpia), és la que figura a l’Espill: “Sols li ocorre / dir a la fembra: / “Qui espines sembra, / descalç no vaja; / qui molt s’ensaja / a l’aigua anar, / ell ha lexar / lo coll o l’ansa; / tota esperança / tinc ja perduda / si no ens ajuda / Déu poderós...”” (vs. 3650-61). La locució Anar descalç per espines es troba al Llibre dels cavalls, de Manuel Díeç (Vocabulari de Faraudo). El proverbi L’home proposa i Déu disposa (FE0396), que ‘indica que els projectes que hom fa no sempre es realitzen’ (def. pròpia), apareix a l’Espill: “L’home divisa, / en si propon, / e Déu dispon / e proveix / a qui el servix / al profit seu” (vs. 3904-09) i no el retrobem fins al XVIII, al refranyer de Carles Ros: L’home compon i Déu dispon. De la locució adverbial A mai (FE0410), que, seguida d’infinitiu, es troba tres vegades a l’Espill: “Un capellà / la combregava, / òstia (li) dava / sens consagrar, / a mai fallar / cada semmana, / com a terçana / fent paroxismes” (vs. 4008-15), “Les nits e dies, / a mai llexar, / set veus orar” (vs, 11208-10), “A mai jaquir / missa tots jorns” (vs. 15808-09), no n’hem trobat cap altra documentació. La col·locació Roba jusana (FE0414), que actualment es diu Roba interior, ‘les peces de vestit que es porten més prop del cos i cobertes per altres peces’ (DCVB, roba), només l’hem trobada a l’Espill: “Que desús vist / cot e mantell / de gros burell; / roba jusana / de fina grana” (vs. 4070-74). 660 Anàlisi fraseològica de l’Espill El proverbi Molt parlar i poc obrar (FE0448), que ‘s’aplica a les persones poc treballadores, que verbalitzen la feina i no la fan’ (def. pròpia), es troba a l’Espill: “Tota maldat, / poca bondat, / al mal promtea, / al bé perea, / de molt parlar / e poc obrar, / molt envejosa, / superbiosa” (vs. 4399-08) i no el tornem a localitzar fins als compendis del segle XIX (PCC, P 922). Del proverbi El natural és immortal (FE0468), del qual hem donat com a variants El que és de natura, sempre dura i El (mal) que és de natura, mai se cura, no se’n coneix documentació anterior a la de l’Espill, on apareix intertextualitzat en dues ocasions: “Poc apurà / sa conciència: / per aparència / se confessava, / e no cessava / que no bornàs / e prest tornàs / al natural, / que és inmortal, / car la esperança / d’haver criança / una hora al dia / li recudia” (vs. 4670-82), “Car tots sos mals / són per natura, / de rara cura / o incurables” (vs. 6985-95). El diccionari de P. Torra (1640) el recull. De la locució verbal Costar pel pebre (FE0489), que DCVB defineix bé: ‘costar molt, ésser molt car’ però transcriu malament l’Espill: “costà’m bé’l pebre”, no es coneix cap altra documentació, fins al segle XIX, que la de l’Espill: “Fiu matrimoni; / volguí-la rebre: / costà’m pel pebre, / errí mos comptes” (vs. 4960-63). Exactament amb la mateixa encunyació, aquesta unitat fràsica és encara viva a Beneixama. Del proverbi La primera gallina que escataina és la que ha fet l’ou (FE0505), identificat per Sebastià Farnés (PCC, G 109) al fragment “Puis fon parida, / lleva’s la brida, / la regna es cala, / torna’s cucala / e cadernera; / gallina era / que tostemps calla, / mas en la palla / com ha post l’ou, / tothom la ou; / ella el festeja, / tant lo meneja / trencat lo’s beu.” (vs. 5193-205), no es coneix cap altra documentació fins a la seva aparició en un compendi del començament del segle XX. El proverbi Amor de gata, que sos fills mata (FE0507), que s’insereix a l’Espill amb el mot amor elidit però deduïble pel context: “Cert, tal fi féu / mon fill per ella: / primer ovella, / en aprés gata / que sos fills mata, / tant los remuda” 661 Capítol 5 (vs. 5206-11), hi té la seva primera documentació, amb segles de diferència. Farnés anota, a partir de compendis del segle XX, les encunyacions: Tant estima el gat els seus fills, que se’ls menja (PCC, G 366) i Amor gatina, que es menja els gatons (PCC, A 120). La locució verbal Venir en cru (FE0516), que apareix en el cotext següent: “Grata’s e rasca / on no li pru. / Tot li ve en cru” (vs. 5316-18), és definida per DCVB com ‘venir malament, fer mal efecte, ésser desagradable’, a partir de la citació de l’Espill com a única font documental; nosaltres tampoc no n’hem trobada cap altra. De la col·locació Venir a llum (FE0528), ‘nàixer’ (Gonzàlvez), que figura al fragment “Si són prenyades / e ve a llum, / és llur costum / a tres o quatre / fer-los debatre / ab daus rifant / o sorts gitant / pare qual és” (vs. 5484-91), no n’hem trobat cap altre testimoniatge. La col·locació Parar travetes (FE0541), present a l’Espill: “Paren travetes / e fan centbells / a jovencells / e hòmens sants” (vs. 5612-15), no tornem a veure-la recollida fins al Gazophylactium catalano-Latinum (1696): “Fer traveta a algú. Aliquem supplantare. Aliquem implicito ejus crure prosternere”. Del proverbi Qui no prem la taronja, no en treu suc (FE0550), que ‘denota que sense esforç no es pot treure profit’ (def. pròpia), tenim una únic testimoni textual a l’Espill: “Als dir no puc: / mai haureu suc / si no feneu / e no premeu / fort la taronja. / Tal és la monja” (vs. 5827-32). Posteriorment, no es troba res semblant fins a la Rondalla de rondalles: “Tant expremixen la taronja, que ixen los pinyols” (PCC, T 142) i el diccionari Labèrnia: “No munyir o no escórrer tant la taronja que quede sense such” (DLC, taronja), amb el mateixos elements que el de l’Espill però de significat diferent: ’ensenya la moderació y prudència ab que’s deu procedir per a evitar las malas resultas de portar las cosas fins al extrem’. 662 Anàlisi fraseològica de l’Espill Els versos “Ha prou caçat / lo món cercant / e trespassant / per Ceca i Meca, / la vila seca /la Vall d’Andorra, / volta d’en Torra / e Senta Creu, / per tot arreu / fins Pont trancat” (vs. 6134-43) contenen la primera documentació coneguda de la locució verbal Córrer la Seca, la Meca i la Vall d’Andorra (FE0565), que Farnés defineix en l’accepció més metafòrica: ‘indica que algú és molt experimentat i astut’ (PCC, S 576), mentre que DCVB en dóna dues de més literals: ‘anar d’ací d’allà, caminar o viatjar molt (DCVB, seca) i ‘viatjar molt, trescar per moltes bandes’ (DCVB, córrer). Als versos reproduïts suara hi apareix la locució verbal Pertot arreu (FE0568). DCVB cita l’Espill com a exemple lèxic, no fràsic i, a més, l’accepció que hi dóna del mot arreu, ‘sense excepció, sense triar o eliminar res’, no es correspon amb el de l’Espill, que és el més general de la locució: ‘per totes parts’. No l’hem trobada en cap altra de les obres del XV on l’hem cercada. De la locució adjectival Eixorca com una mula (FE0575), present al fragment “E com la mula / que fills no sembra, / la xorca fembra / és reputada” (vs. 6172-75), no n’hem trobat cap altra documentació. De la locució adverbial Al temps (FE0578), ‘en el moment adequat’ (Gonzàlvez), diu DeCat: “No tinc dades catalanes de a temps en el sentit de ‘no massa tard, quan cal’ (...) però hagué de ser cosa constant des dels orígens, puix que ad tempus es troba ja en Ciceró”. Per ara, doncs, la de l’Espill: “E no t’oblide / que el metge mana, / per viure sana / la jove plena, / de llur colmena / al temps la bresca / ans massa cresca / cové li tallen” (vs. 6200-07), n’és l’única documentació catalana. El proverbi El marit, servir-lo com a senyor i guardar-te’n com de traïdor (FE0584), que ‘aconsella tractar bé el marit, però no refiar-se’n’ (def. pròpia), apareix inserit a l’Espill: “Altra m’escriu: / “Marit serviu / com a senyor? / Com d’un traïdor / d’ell vos guardau, / car ab fals dau / lo marit juga; / fique’l quant puga, / de sis féu quatre; / llurs daus rebatre / bé sapiau ; / si li parau, / cambiau 663 Capítol 5 sort; / si sou d’acort, / vos pagareu / e plorareu” (vs. 6293-308) i no tornem a trobar-lo fins en compendis del segle XX (PCC, M 1159). La locució verbal Pagar i plorar (FE0587), ‘esforçar-se en alguna cosa i sortir malament’ (def. pròpia), inserida als dos darrers versos del paràgraf suara reportat, no l’hem tornada a trobar fins a compendis del segle XX (PCC, P 342). De la locució Donar de cua (FE0603), antecedent de l’actual Girar cua, ‘tornar arrera, deixar de passar avant en un assumpte’ (DCVB), tenim com a única documentació la de l’Espill: “De coa en l’ham / mai hi donist” (vs. 652829). Igualment podem dir de la locució verbal Metre’s al brell (FE0604), ‘caure en un parany’ (def. pròpia), que figura als versos: “En l’ham i brell / tu t’hi meties” (vs. 6536-37). DCVB, brell ‘trampa en forma de filats o d’un tauló posat en fals, per caçar animals’, cita l’Espill només com a exemple lèxic, no fràsic. De fet, donada la inexistència d’altra documentació, podríem haver tipificada aquesta UF com una creació d’autor i, doncs, una UE configurada com a sintagma verbal. La locució verbal Voler i doldre (FE0606), que Farnés defineix com ‘es diu de qui està per un negoci però li sap greu que de certa manera el perjudiqui’ però sense citar l’Espill (PCC, V 1282), apareix als versos “Fet t’han mil faltes / e ja te n’altes? / Ara te’n dols, / ara les vols.” (vs. 6551-54), sense que se’n conegui cap altra documentació fins al segle XIX. El proverbi Casaments entre parents no fan prova (FE0623), que Farnés ha recollit oralment (PCC, C 1719), té com a única documentació catalana coneguda la inserida a l’Espill: “Tard o jamés / casats parents / són opulents; / fills, pau ni pa / a tard n’hi ha, / hoc prou remor” (vs. 6678-91). Primera documentació de la col·locació Engany de mitges (FE0633), ‘adaptació del nom de la figura legal justinianea ultra dimidium, amb retracte 664 Anàlisi fraseològica de l’Espill segur’ (DeCat, mig): “No li fa por / venda es retracte / per lo fals acte, / ab dol, que fan, / i per engan / de miges dit” (vs. 6916-21). En un recull del segle XX figura Engany a mitges no passa (PCC, E 174). Del proverbi Divendres, faves tendres (FE0656), que denota dejuni i frugalitat, tret de la seva inserció en cançons populars recollides al segle XX, no en coneixem cap més testimoniatge que el de l’Espill: “Altres hi cusen / robes girades, / portes tancades; / diumenge tallen, / dissabte ballen, / cuinen divendres, / ab faves tendres / sebes e alls, / carn a tassalls, / galls e hammins” (vs. 7418-27). El fragment anterior conté, així mateix, l’única documentació coneguda de la locució adverbial A tassalls (FE0658), ‘a tallades’ (def. pròpia). La locució verbal Fer d’un sou ducat (o florí) (FE0660), ‘fer veure una cosa per una altra en perjudici d’algú’, apareix dues vegades a l’Espill: “Ab lo cardó / e llarg sermó / tant saben dir, / que els fan vestir / lo vell per nou; / e de un sou / ne fan ducat” (vs. 7433-39), “Del sou, florí / fan, revenent, / robant la gent” (vs. 7516-18). No en coneixem cap altra documentació, tot i que amb el mateix esquema fràsic “Fer de (tal cosa) (tal altra)” i amb un significat gairebé sinònim, dintre del camp semàntic de l’engany, n’hi ha d’altres, presents únicament a l’Espill (Fer de coure argent) o compartides amb altres obres (Fer de carabassa cistella, Fer del cel paella, Fer del verd bru). Única documentació de la locució A sobre pinta (FE0662), definida per DCVB com ‘sense enfondir gaire en tallar cabells o barba’, a partir de la citació de l’Espill: “Als de la quinta / a sobre pinta / los fan les barbes” (vs. 7469-71). Única documentació de la locució Vendre un sou per tres malles (FE0667): “Venen en gros, / sou per tres malles, / ses vitualles” (vs. 7504-06), explicada per MiP així: ‘malvendre les vitualles a la vuitena part de llur preu’, ja que un sou són dotze diners, que són vint-i-quatre malles. 665 Capítol 5 La unitat estilística configurada com a sintagma nominal Cua de milà (FE0671), que aplica aquesta peça d’encaix ferm de fusteria a les persones de temperament dur i dominant, difícils de tractar, només l’hem trobada a l’Espill: “Són llop de mar, / lo pex mular, / drac e balena, / polp e serena, / de milà coa” (vs. 7721-25). És molt probable que la primera documentació de Vellmarí (FE0672), contracció de Vedell marí, ‘foca mediterrània’, sigui la continguda a l’Espill: “A qui la lloa / de llur bellea / --més de noblea-- / són bell marí” (vs. 7726-29). La locució verbal Viure de l’aire com les papallones (FE0676) presenta una primera documentació a l’Espill: “Com mariposa, / de l’aire viu” (vs. 774647). DCVB, viure, en recull la variant Viure d’aire com els camaleons i la defineix com ‘no tenir mitjans suficients per a viure així com cal’. La locució nominal Balança de carnisser (FE0679), que prové d’un àmbit d’activitat concret i ha passat al general, aplicant-se a cosa o persona poc fiable, té com a única documentació coneguda la de l’Espill: “Més són balança / de carnisser, / e de barquer / retorçut rem” (vs. 7762-65). No coneixem cap altra documentació de la locució nominal Ull de poll (FE0680), del segle XV o anterior, que la de l’Espill: “Sabata streta, / qui par ben feta / al mirador / e fa dolor / e ulls de poll / al peu del foll” (vs. 7769-74). Igualment s’esdevé amb la locució nominal Rossí sard (FE0681), ‘ase menut i poc domable de l’illa de Sardenya’ (MiP), ‘figuradament, persona capriciosa, tossuda i inconstant’ (def. pròpia): “Són rossí sard, / car sols a part / giren la squerre” (vs. 7785-87). Segons l’estat actual de la recerca documental, també es troba a l’Espill la primera menció de la locució nominal Vidre volador (FE0685), que hi deixa el seu significat concret, ‘vidre molt prim, que s’esmicola ab molta facilitat’ (MiP), per prendre’n un de metafòric: ‘era anomenat pels poetes per significar una 666 Anàlisi fraseològica de l’Espill cosa frívola, fràgil, sense consistència’ (DCVB, vidre). Amb aquest significat, aplicat a les dones, figura al fragment “De voladors / vidres ampolles, / grosses bambolles / de moll sabó, / fum de carbó, / d'aguila ploma” (vs. 781015). El mateix podem dir de la locució nominal, continguda també al fragment anterior, Bambolla de sabó (FE0686), que ja no hi té significat literal, ‘bolla plena d’aire que es forma bufant per un canó prim a una mescla d’aigua i sabó’ (DCVB, bambolla), sinó figurat, situació o persona aparent i sense consistència’ (def. pròpia). Així mateix, de la locució nominal Ram de taverna (FE0687), en sentit literal ‘branquetes de pi que es pengen sobre el portal d’una casa per indicar que hi venen vi’ (Gonzàlvez) i en sentit figurat ‘dona de mala reputació’ (def. pròpia), n’hi ha una primera documentació a l’Espill: “Fum de carbó, / d’àguila ploma, / cascada poma, / ram de tavernes, / buides cisternes: / res no retenen” (vs. 7814-16). Les locucions verbals Metre sal al foc (FE0691) i Metre foc en bombarda (FE0692), ‘agreujar la situació’ (def. pròpia), usades al fragment “Doncs qui els comana / qualsevol fet / tenir secret / (...) / s’aigua stojar / vol en cistella; / en bossa vella / sens tancadós, / ab boques dos, / met son cabal; / en lo foc, sal; / foc en bombarda” (vs. 7828-45), no les tornem a veure fins al segle XX, en sengles compendis: No tires al foc sal, que eixiràs mal (E. Alberola, Refraner valencià; PCC, F 1235) i Haver-hi foc a la bombarda (Batlle, Proverbis i dites populars; PCC, F 1219). De la locució verbal Beure en flascó (FE0699), ‘enverinar-se’ (def. pròpia), no coneixem cap més documentació que la de l’Espill: “Lo qui s’hi fia / (...) / beu en flascó” (vs. 7919-29). Igualment, la locució verbal Escriure en l’aigua (FE0709), ‘fer una cosa inútil, que no té resultats perdurables’ (Gonzàlvez), només l’hem localitzada a 667 Capítol 5 l’Espill: “Qui les doctrina / (...) / en alt la pedra / per si pujar / vol avear, / dels fills tol pans / per dar als cans, / en l’aigua escriu, / l’or llança al riu, / met vi novell, / en ordre vell / ab rot embut, / llum jus l’almut / ell vol posar, / perles sembrar / als porcs davant.” (vs. 7957-85). DCVB i DIEC anoten les variants Escriure a la mar (o a l’arena, o a la sorra) i Escriure en l’arena. La unitat estilística configurada com a enunciat parèmic D’aquells trons, aquestes pluges (FE0713), que ‘indica que unes coses porten les altres’ (def. pròpia), podria ser l’equivalent català del proverbi castellà De aquellos polvos vienen estos lodos (DRAE, lodo), per bé que també tenim Qui sembra cards, espines cull, amb un significat semblant. Apareix inserida, de forma desautomatitzada, al fragment ”De semblants sons, / crits, llamps i trons, / jo ja sabia / pluja n’hauria” (vs. 8001-04). De la locució verbal comparativa Embotir (algú) com al porcell (FE0723), present al fragment “L'embotiran / e fassiran / com al porcell” (vs. 8101-03), no en disposem d’altra documentació. Relacionades amb ella podem citar les anotades per DSFF, a l’entrada golafre: Ésser un porc malfart, Menjar més que un porc i Afartar-se com un porc. Del mot compost Aigua-sal (FE0727), no en coneixem cap testimoni anterior al de l’Espill: “Si voleu pendre / sols d'aigua-sal, / peucrist, orval, / ab un diner / jo el poré fer / un bon cristiri” (vs. 8184-89). De les set mencions que hi ha a l’Espill a la moneda anomenada florí, només en un cas aquesta és dita florí vell (FE0731), que hem considerat locució nominal, com els altres sintagmes que designen monedes: Noble de nau (FE0213), Timbre nou (FE0227) i Marc d’or (FE0521). Apareix al fragment “Al pagament, / lo llur marit, / emmalaltit, / florins vells tria, / ella els camvia: / baratarà / e comprarà / timbres trencats, / estisorats, / nachcís e mals, / falsos reals / sabudament” (vs. 8220-31) i no n’hem trobat cap altra documentació. Probablement, els florins vells esmentats a l’Espill fan referència als florins d’or pur encunyats a Perpinyà, a imitació del florí de Florència, inicialment per ordre 668 Anàlisi fraseològica de l’Espill de Jaume III de Mallorca, el 1342, i després per ordre de Pere III el Cerimoniós, a partir de 1346, amb validesa per a tots els regnes de la corona. Més endavant, amb la llei rebaixada a 18 quirats, també se n’encunyaren a les ceques de Barcelona, València i Mallorca. De la locució verbal Menjar-se (algú) viu (FE0733), ‘tenir una gran animadversió envers algú i voler fer-li un gran mal’ (Gonzàlvez), no n’hem trobat cap altra documentació que la de l’Espill: “Com rabiosa, / perniciosa, / crec, si podria, / se menjaria / lo marit viu / e qui tal scriu” (vs. 8275-80). De la fórmula assertiva Costi el que costi (FE0737), ‘a tot cost, per molt que costi’ (DCVB, costar), n’hi ha a l’Espill una primera encunyació més elegant i genuïna: “Per llur persona / ne va la casa / a tall d’espasa, / a sac o estrall. / Mai res los fall / cost que costàs: / un mart al nas / dels gebel·lins / per vint florins / quan fa lo fred” (vs. 8326-35). De la locució verbal Esperar que el riu pugi amunt (FE0757), no n’hem trobat documentació més antiga que la de l’Espill: “Qui bé n’espera, / espera al punt / que puig amunt / l’aigua del riu” (vs. 8524-27). DCVB, creure, anota com a recollida a Tortosa: Fer creure que el riu va per amunt ´fer creure coses absurdes’. Farnés recull d’un compendi de 1909: Mos farà creure que el riu va per amunt (PCC, R 680). La locució verbal Fer curt el pas (FE0777), ‘equivocar-se, errar la mida’ (def. pròpia), té a l’Espill la primera documentació coneguda: “Molt desijosa / que s’afollàs, / féu curt lo pas” (vs. 8938-40). De la col·locació Donar a dida (FE0781), ‘posar un xiquet en mans d’una dida perquè el crie’ (Gonzàlvez), no n’hem trobat cap documentació anterior a la de l’Espill: “Ses criatures / mig avorrides / donen a dides, / e les mesquines / no guarden quines” (vs. 9074-78). 669 Capítol 5 De la locució verbal Dormir com un mort (FE0785), ‘dormir molt profundament’ (DCVB, mort), no coneixem més testimoni que el de l’Espill: “Dormint com mortes, / alguns plorant, / altres mamant / massa, los maten” (vs. 9202-05). Igualment podem dir de la locució verbal Tòrcer el solc (FE0787), ‘canviar de manera de parlar o d’obrar’ (DCVB, solc): ‘“Més vull contar / llur crueltat / e pravitat, / per incident / lo solc torcent” (vs. 9266-70). Així mateix, la locució verbal comparativa Matar com a conills (FE0789), ‘matar en gran quantitat i fàcilment, d’un colp al clatell’ (def. pròpia), apareix a l’Espill, en parlar de les amazones: “Apres s'uniren / casi infinides; / ensenyorides, / han molt vixcut / e prou crexcut, / matant los fills / com a conills, / no les femelles” (vs. 9410-17), sense que en tinguem cap precedent. La locució adverbial Com llagosta (FE0791), ‘en gran quantitat i fent damnatge’ (DCVB, llagosta), apareix a l’Espill: “E féu entrar / dins Famagosta, / més que llagosta, / gent genovesa” (vs. 9486-89) i no la tornem a trobar, segons el que coneixem, fins a L’Atlàntida de Verdaguer: “Com llagosta cauen d’Alcides al damunt”. El proverbi Les afaitades són, de dia, dones; i de nit, mones (FE0818) és evocat, segons MiP, als versos: “Si et paren belles / ab tals ufanes, / no te n’enganes; / lleva’ls les robes, / mira què hi trobes; / llava’ls la cara / ab aigua clara, / fora els tapins, / mira què tins: / un vell monet / o cerronet, / tot cap i cames” (vs. 10026-37), que en serien, doncs, la primera documentació. Del proverbi Del bon baró pren bon consell (FE0821), que l’hem considerat com a tal a partir de l’anotació que Farnés en fa, sense cap altra informació (PCC, B 259), no tenim més documentació que la de l’Espill: “De bon baró / pren bon consell: / a cas novell, / nou emergent, / no necessari / ni voluntari / ne impossible, / mas deligible, / triant millor / --a ta calor / segons la llei / donant remei-- / mai ha fallit” (vs. 10078-91). 670 Anàlisi fraseològica de l’Espill De la locució verbal Deixar en terra (FE0830), que DCVB, terra, defineix com ‘deixar anar una cosa, prescindir-ne, privar-se’n’, a partir de la citació de l’Espill, no en coneixem cap altra documentació que aquesta: “Bruts sentiments, / folls apetits / e vils delits / llexant en terra” (vs. 10256-59). El proverbi Ans trencar que tòrcer (FE0834), que ‘indica fermesa de caràcter o tossuderia’ (def. pròpia), es troba inserit a l’Espill: “Tal virtut ha / e qualitat: / ab l’hom pla nat, / ella ab sa punta / mai se conjunta; / qual vol, tal és, / ni menys ni més, / pus no es torçria / ni es dreçaria / ans se trencara” (vs. 10322-31) i no el tornem a trobar fins al Refraner valencià d’Estanislau Alberola: Eixe primer es trenca que s’endoblega (PCC, T 1227). En espanyol, recentment l’hem sentit en boca d’una ministra malaguenya: “Antes partía que doblà”. De la màxima jurídica Els parents (de primer grau) no poden ser testimonis (FE0905), no n’hem trobat cap altra referència que les dues insercions de l’Espill: “De preïcadora / alt en tribuna, / trona comuna, / mentres vixqué / Déu no volgué / ella hi preïcàs, / car no fon cas / convenient: / impertinent / fóra estat vist / que Jesucrist / testificat / fos e preïcat / per mare sua, / car no desnua / dubietat / lo parentat / testificant” (vs. 11846-63), “Car matrimoni / no és testimoni / no sospitós, / ans prou dubtós, / inducció, / pressumpció / és de bondat” (vs. 15283-89). Possiblement, la locució Guardar truges (o porcs) (FE0932), ‘fer una feina de baixa condició, desagradable, bruta’ (def. pròpia), té una primera documentació a l’Espill: “Per què t’obligues / ab neus e pluges / a guardar truges / per les muntanyes?” (vs. 12336-39). Es troba, posteriorment, formant part de proverbis, com ara El rei li guardava els porcs! (‘es diu irònicament referint-se a algú molt orgullós’, DCVB, guardar) o Pareix que el rei li guarde els porcs (‘expressa l’excessiva i ridícula vanitat d’un’, PCC, R 374). Del proverbi Mai no hi manca enterrador ni hereu (FE0947), que ‘indica que no cal preocupar-se pels béns materials’ (def. pròpia), n’hi ha una primera 671 Capítol 5 referència a l’Espill: “...Glòria / si vols complida / ta carn oblida, / món, fills (si en tens), / muller, parens, / ans soterrar; / renunciar / primer a béns / no et torbe gens: / mai fall fosser, / menys hereter” (vs. 12422-32). Com a encunyacions pròximes, diguem que Farnés recull Mai falten hereus (PCC, H 99) i que DCVB, hereu, anota Hereu i ase, ni el diable els treu de casa. De la locució verbal Llaurar dret (FE0949), ‘portar-se bé, obrar com cal’ (DCVB, llaurar), només coneixem les referències que n’hi ha a l’Espill: “Per dret llaurar / e fer guaret / e bon esplet, / t’ànima i cos / juny-los abdós / jus jou sencer” (vs. 12440-45), “Brúfol portant / jou, dret llaurant” (vs. 13921-22). Forma part del proverbi Bou vell llaura dret (PCC, B 1524), documentat en compendis de finals del XIX. De la locució verbal Girar el govern (FE0963), ‘canviar de forma d’actuar’ (def. pròpia), no n’hem trobar més documentació que la de l’Espill: “Lo de mà squerra, / molt hom s’hi erra, / tira a l’infern. / Gira el govern, / ferma e baxa / timons de caxa, / mira sovent / búxola, vent, / compàs e carta” (vs. 12749-57). De la col·locació Forment candel (FE0982), ‘blat que fa la farina i el pa molt blanc i és apreciat com el més fi’ (DCVB, candel), no coneixem cap documentació anterior a la de l’Espill: “Menjar t'afanya, / si t'hi convida, / tal pa de vida: / pa de virtut, / pa de salut, / pa angelical, / pa divinal, / forment candel” (vs. 12990-97). Al Thesaurus puerilis d’Onofre Pou figura: ““GRANS: forment: triticum, frumentum; forment candeal o que fa lo pa molt blanc: siligo, spelta” (DeCat, fruir). La locució prepositiva A pic de (FE1032), ‘a cop de’ (DeCat, picar), té en l’Espill, molt probablement, la primera documentació: ‘“Prop vas tenia / o fossa nova / semblant a cova, / tallat en roca / a pic de broca” (vs. 14220-24). De la unitat estilística configurada com a sintagma verbal Mossegar el fre (FE1041), ‘devorar la impaciència i ràbia impotent’ (DCVB, fre; a partir de la 672 Anàlisi fraseològica de l’Espill sola citació de l’Espill), l’únic testimoniatge que coneixem és “Lo fre mordent / de dur cervell” (vs. 14484-85). La locució adjectival Dur de cervell (FE1042), ‘que entén difícilment les coses’ (DCVB, dur), apareix al fragment suara reportat de l’Espill i no l’hem trobada en cap altra obra anterior o coetània. La col·locació Moure causa (FE1053), ‘iniciar un procés, una discussió davant de la justícia’ (Gonzàlvez), només l’hem trobada a l’Espill: “D’on altercant / e inquestant, / causa movent / l’omnipotent, / altre senyor /que Déu major / vol inquirir” (vs. 14681-87). De la locució verbal Tenir martellada (FE1058), que Miquel i Planas interpreta com ‘rebre o obtenir repulsa’ però que fóra més correcte definir com ‘tenir poc trellat, poc seny’ (def. pròpia), ja que DCVB, martellada, anota Tenir una martellada, ‘tenir un poc pertorbades les facultats mentals’, no n’hi ha més documentació que la de l’Espill: “Lo temps hi pert, / té martellada / l’antrecuidada / beguina folla / qui, quan bull l’olla, / no u coneix clar, / ni sap filar, / ni res cosir, / ni menys llegir” (vs. 14814-22). Al fragment suara reportat, hi és inserida la locució verbal Bullir l’olla (FE1060), ‘trobar-se en una situació favorable, positiva’ (def. pròpia), com a primera documentació coneguda. Modernament, DCVB, olla, anota Fer bullir l’olla, ‘guanyar prou per a alimentar-se o per a alimentar la família’. La locució nominal Butles falses (FE1064), que adquireix el significat idiomàtic de ‘mentides, enganys’ (def. pròpia) en passar de l’àmbit concret eclesiàstic original a l’àmbit general, té la primera documentació literària coneguda a l’Espill: “Si est dubtant / en alguns passos, / et paren cassos / mal dits o nul·les / o falses butles / lo que t’he dit / e repetit / sobre les dones, / les abandones” (vs. 15018-26). Al segle XVI, la retrobem en expressió de dona Jerònima, muller de Joan Fernàndez d’Herèdia, a El Cortesano, de Lluís Milà: “Quin predicador de butles falses és mon marit!”. A la Vita Christi, única obra 673 Capítol 5 on hem trobat que també s’esmenten unes butles, aquestes són veres de debò, no falses: “Ab aquest sagell, Senyora, sagellareu les butles e privilegis que dareu als servidors vostres. O! E de quanta seguretat seran les dites butles per vós donades e per la magestat del vostre fill sagellades!” (cap. 238). La primera documentació catalana del proverbi Entre els cecs, el tort és el rei (FE1072), que ‘denota que per poc que se sàpiga, n’hi ha prou per lluir entre ignorants’ (PCC, T 577), és la de l’Espill: “Les que s’atansen / fer qualque bé / sots llei e fe, / són estimades / un tant preades, / en gran recort / --com l’home tort, / rei entre els cecs--, / per alguns llecs / mencionades, / perpetuades / per llonga fama” (vs. 15316-27). Posteriorment, es retroba al segle XVII: A la terra dels cegos és Rey lo que té un ull (DCL, cego). Del proverbi No és tan brau el lleó com el pinten (FE1095), que DCVB, lleó, defineix així: ‘es diu referint-se a qualcú considerat com a molt dolent o terrible’ però que potser fóra més correcte fer-ho així: ‘indica que algú té una fama exagerada’ (def. pròpia), tenim com a primera documentació la de l’Espill: “No hagen por / --les assegure--, / si bé em murmure, / que jo els fes frau, / car no és tan brau, / fer ni felló, / cert, lo lleó, / com pintat par” (vs. 16024-31), en concordança amb el fet que l’adjectiu brau aplicat al substantiu lleó apareix documentat en diversos textos de l’època: “Dos lleons molt braus e forts” (Curial e Güelfa), “Com sen va brava esta lleona” (Col·loqui de dames), “E vist que d’ells lo brau lleó / és gatolí” (Lo somni de Joan Joan). Tot i que noves recerques documentals poden alterar aquest panorama, el centenar llarg de casos mostrats ajuden a mesurar la riquesa i la novetat fràsica de l’Espill, per la gran quantitat d’UFs de les quals no coneixem documentació anterior. De fet, aquest apartat inicia el tema de l’establiment de primeres documentacions en el fràsic, cosa que fins ara només s’havia tingut en compte per al lèxic. I no cal dir com és d’important indagar quan una UF s’ha format i ha començat a ésser usada, així com la seva evolució diacrònica i la seva caiguda en desús, si és el cas. 674 Anàlisi fraseològica de l’Espill 5.5.1.2. Concordances amb obres de la fi del XV Un altre fet a destacar és que moltes UFs de l’Espill són, com si diguéssim, pròpies de l’època, car es troben en tot d’altres textos de la fi del XV. Quan no en tenim constància d’un ús anterior, es fa difícil esbrinar quina de les recurrències hauria de ser presa com a primera documentació. En qualsevol cas, el fet destacable és el de les concordances sincròniques que s’hi donen, tant si n’hi ha algun precedent com si no n’hi ha. Vegem-les amb detall, encara que alguns exemples hagin estat ja esmentats anteriorment, a l’apartat 2.3 del capítol 2. La major part d’aquestes unitats concordants no tenen documentació anterior coneguda, la qual cosa encara li dóna més significació a la concordança. La unitat estilística configurada com a sintagma nominal coordinat Cards i espines (FE0005), amb el precedent del Gènesi: “Spinas et tribulos germinabit tibi, et comedes herbam terrae” (3.18) i la versió de Guillem Serra: “E sembreràs ta sement neta, e naxeran en ella spines e cardons...” (Gènesi de Scriptura), l’hem trobada, amb el mateix diminutiu cardons, a l’Epístola de sant Geroni a santa Eustoxi: “Terra ben femada et ben enrosada engenra cardons et spines” (Vocabulari de Faraudo) i, en la forma canònica susdita, només a l’Espill: “Spill, llum e regla, / hòmens arregla, / dones blasona, / lo llir corona, / spines, carts crema” (vs. 41-45) i a Lo Cartoixà: “Los vicis e carnals concupiscències axí com a carts i spines converteix en cendra” (II.13), “La terra de nostra carn infecta per la maledicció primera prodoex carts i spines” (II.47), “Aquesta stèril miserable terra, de nostra carn meleïta, que spines e carts germina” (IV.29). Al repertori de Wittlin (1991: 177) figura també “cardons i espines”, com a trasllació de spinae, en la traducció catalana manuscrita de l’obra de l’abat Isac, De ordinatione animae, editada a Barcelona el 1497 i conservada en un còdex de la biblioteca d’El Escorial. La col·locació Adorar latriament (FE0009), amb l’ús de la qual ‘l’autor declara adorar a Déu com a únic, retent-li culte de latria, que, segons definició teològica, és el degut exclusivament a Déu (Miquel i Planas), apareix dues 675 Capítol 5 vegades a l’Espill: “Déu creador, / únic senyor, / omnipotent, / latriament / qual sol adore” (vs. 47-51), “Ab gran perícia / lo embolcà / e l’adorà / latriament” (vs. 11476-78). Peirats (2003: n. 7) anota diverses referències llatines al culte de latria, com ara “Latria est adoratio, quae soli Deo debitur” (Bonaventura), “Est enim latria soli Deo debitus et exhibitus honor” (Albert Magne, Tomàs d’Aquino) i, així mateix, el ressò que hi fa Eiximenis: “Car la oració de si matexa és un dels alts serveys e bels e preciosos que hom pot fer a Déu, segons que posen los sants, qui l’apelen cultum latrie, so és, servey a sol Déu degut per la sua reverència” (Eiximenis, Llibre de les dones, 346). En passar del llatí al català, hi ha la construcció susdita [verb + adverbi] de l’Espill i una altra en la forma [adjectiu + substantiu], present al Triumfo de les dones: “Dionís, mestre de la ciutat d'Atenes, en raó natural més sabent dels altres homes, de tan gran admiració fon causa, que sens temor confessà, com a Déu, latria adoració li presentara” i a la Vita Christi: “E per ço aquell excel·lent cors devia ésser adorat de adoració latria, e axí fon fet per tots aquells gloriosos sancts” (cap. 201), “Inflammat lo dit Dionís en amor e devoció de aquella (...) dix a sanct Joan que, certament, tanta era la altea de virtuts e compliment de tota perfectio que en aquella senyora havia conegut, que la haguera adorada com a Déu si la fe cristiana no·l hagués tengut, la qual mana sols nostre senyor Déu de adoració latria sia adorat, del qual aquesta senyora és mare” (cap. 278). La col·locació Obres pies (FE0016), que trobem profusament usada a l’Espill: “Entre les pies, / sperituals / e corporals, / l’obra millor, / de més amor / e ben voler, / a mon parer, / és doctrinar” (vs. 86-93), “Set cares obres, / proximals, pies” (vs. 10637-38), “Sperituals / e corporals, / tals obres pies / fent com Tobies / e Agostí, / Llorenç, Martí / e Nicolau, / Tomas: palau / en lo cel obra” (vs. 12611-19), “Fent pies obres, / sens vanaglòria, / havent memòria / que el pare teu / tot quant fas veu” (vs. 12643-47), “Lo meu partisc, / finant mos dies, / en obres pies / e penitència” (vs. 15782-85), només l’hem trobada també a Lo Cartoixà: “E la u serà pres e acceptat a la vida eterna, que en obres pies haurà treballat la sua vida” (III.43), “Les quals en nosaltres deuen ésser obres pies e oracions devotes” (IV.14) i, més tard, ja al segle XVI, al 676 Anàlisi fraseològica de l’Espill Certamen de Santa Caterina: “Ans aumentà tostemps en pies obres” (Pere Martí, a la joia). La locució adverbial A caplleuta (FE0024), ‘amb fiança’ (DCVB, caplleuta), en les obres literàries consultades només es troba a l’Espill: “Que a caplleuta / soplic, exhorte, / lo que reporte / e tinc emprès / sia remès” (vs. 14448) i a Lo somni de Joan Joan: “Fon donat Moreno a caplleuta” (rúbrica anterior al v. 1424). La locució verbal Sibil·lar com les cigales (FE0027), ‘fer un soroll estrident i continuat amb la veu’ (def. pròpia), es troba a l’Espill: “Passen txillant / e sibil·lant / com les cigales, / corps e cucales” (vs. 189-92), on “cigales” rima amb “corps e cucales”, en concordança amb La brama dels llauradors: “Quant, sentint remor les mies orelles, / dubtava si era cantar de cigales / o so de cencerros, tifells o esquelles, / o veu de persones, o eixam de abelles, / o passa de grues, o corbs o cucales” (vs. 6-10), on també “cigales” rima amb “corbs o cucales”. La col·locació Sentir de nas (FE0036), ‘olorar, ensumar amb bon olfacte’ (def. pròpia), apareix a l’Espill: “E tot lo jorn / roden entorn / del cremalló, / com papalló: / fins que s’hi cremen / perills no temen; / sentins de nas, / on se té pas / com cans s’apleguen” (vs. 201-09) i a Lo procés de les olives: “Per dir que és potent, dels anys que té lleva, / i tostemps les dones lo senten de nas, / perquè totes saben que té ab lo vas / per cent i un any fermada ja treva” (vs. 1905-08). La unitat estilística configurada com a sintagma nominal coordinat Perill i dany (FE0040), ‘situació de risc, de dificultat’ (def. pròpia), apareix a l’Espill: “Als qui ab ànsia / e treballs vans, / perills e dans, / caça seguexen / qual no conexen; / pendre s’arreen / quanta ne veen: / són ells los presos” (vs. 224-31), a la Història de Jason e Medea: “Que els perills, dans e desconhorts que, seguint a tu com a muller, seguir me poden, alegrament los sostendria”, a la Sepultura de Francí Aguilar: “En l'aigua del riu que ab tan gran perill e dan de 677 Capítol 5 la sua persona nadant passat havia”, al Tirant: “No saps los perills e dans que t'estan estojats si lo senyor Mestre sap que en aquesta hora tu est fora del castell” (cap. 98), a Lo Cartoixà: “En confusió de aquells qui a gran perill e dan de les sues ànimes se’n volen entrametre” (cap. II.17) i a la Vita Christi: “Yo, trista mare, qui us devia guardar, per tendrea de amor, de tot dan e perill” (cap. 11), “E ignoren los dans e perills que a ells vendran” (cap. 180), “Per grans dans e perills que seguir se puguen a nosaltres” (cap. 214). No consta al repertori de Wittlin (1991). El proverbi L’amor primera és millor (FE0047), que ‘afirma que la primera vegada que s’experimenta el sentiment amorós es fa d’una manera més plena i perdurable’ (def. pròpia), presenta, al llarg de la història de la paremiologia, diverses encunyacions ben codificades, que podrien haver estat preses indistintament com a canòniques. La primera documentació en català és del Llibre de paraules e dits de savis e filòsofs, de Jahudà Bonsenyor: “L’amor primera és millor” (núm. 385). Eiximenis explica el tòpic sense codificar-lo proverbialment: “Car deya Agèl·lius, poeta, escrivint de noblea virginal, que donzella que ans que aga marit ama molt altre hom, jamés no amarà entegrament son marit. Car diu que les primeres amors troben lo cor pus dispòsit a encarnar-se ab altre, e per tant la amor primerament encarnada tanta de senyoria pren e’l cor de l’hom que jamés no n’hix” (Llibre de les dones, 28). A l’Espill figura la formulació següent: “Car les primeres / amors són veres / e tostemps duren” (vs. 369-71), semblant a la continguda a La vida de santa Magdalena en cobles: “Les amors primeres, / aquelles són les que nunca s’obliden” (estrofa 53). A Refranys rimats, hi ha la incorporació de l’element sopes de la vida quotidiana (probablement introduït pel fet que també els sabors primerencs perduren en el record): “De sopes i amors / millor les primeres” (vs. 60-61) i una codificació semblant ha estat la que ha recollit modernament Farnés: De sopes i amors, els primers són els millors (PCC, S 1345). La col·locació Procés de pensa (FE0054), ‘pressuposició sobre el pensament o l’actuació d’altri, sinònima de l’actual Judici d’intencions’ (def. 678 Anàlisi fraseològica de l’Espill pròpia), es troba només a l’Espill: “Del que no veen, / procés de pensa / fan, sens defensa / ni part oir” (vs. 434-37) i al Tirant: “Vol l'altesa vostra fer procés de pensa a Felip” (cap- 110). La col·locació Oir les part (FE0055), ‘escoltar les exposicions de la defensa i l’acusació en una causa’ (def. pròpia), es troba a l’Espill: “Del que no veen, / procés de pensa / fan, sens defensa / ni part oir” (vs. 434-37), al Tirant: “Ricard, negun bon jutge no pot bé res determenar si no ou primer les parts, per què no es pot fer si Tirant no hi és present” (cap. 114) i a Lo Cartoixà: “Oïdes les parts, la majestat divina dix aquell parlar de Jeremies:...” (I.2). La locució adverbial Per hac (FE0063), ‘per no-res’ (MiP), figura a l’Espill: “Si’l pols té flac / han-lo per hac, / no l’han per res” (vs. 517-19) i a Lo somni de Joan Joan: “Segons això, per hac hi só venguda” (v. 2553). La locució adverbial En sec (FE0071), ‘sobtadament, bruscament’ (def. pròpia), figura a l’Espill: “Per reverdir / en sec lo planten” (vs. 532-33), per bé que DCVB interpreta que hi té un sentit literal –‘en un lloc que no té humitat’ (Gonzàlvez)-- mentre que DeCat, comentant la presència a l’Espill, diu: “No és doncs el mateix que la moderna locució adverbial en sec ‘amb brusca girada’ però li pot haver servit de substrat evolutiu”. En aquest sentit, és interessant observar-ne l’ús coetani que se’n fa, com ja hem vist abans, a Lo procés de les olives: “Tres pans de mijans en sec se menjà” (v. 456) i a Lo somni de Joan Joan: “Vist que, tostemps restant en sec, / mostren carena” (vs. 2823-24), més metafòric el primer i més literal el segon. Així mateix, també hi és a Lo Cartoixà: “Quan lo teu capità Josuè passà per mig d’aquest riu en sec lo teu poble” (I.21). La unitat estilística configurada com a sintagma verbal Fer osca al fus (FE0076), que en sentit figurat vol dir ‘fer trempar l’home, fer aparèixer l’orifici del penis’ (def. pròpia), a partir del sentit literal de la ‘regata practicada en el fus, prop de la punta perquè el fil s’hi enganxi i no s’escorri en fer voltar el fus’ (DeCat, osca), apareix a l’Espill: “Venir com l’oen, / tot ho desfressen, / casa 679 Capítol 5 redrecen, / fan osca al fus, / no hi pensen pus” (vs. 556-60) i a Lo procés de les olives: “Planygam-les-ne, doncs, dolgam-nos d'aquestes / que compren ab tanta congoixa lo creix, / i viuen tostemps en molt gran perpleix, / per molt virtuoses que sien i honestes; / però, si alguna n'hi ha resabida, / i aferma que encara té osca el seu fus, / digau-li que ho diu per ésser ferida / de mal d'en Borrell, puix no hi pot fer pus” (vs. 1277-84). Una variant del proverbi Uns baten les mates i altres es mengen els conills (FE0090), que ‘denota que algú sense treball aconsegueix el que altres han preparat amb moltes diligències (DLC), es troba a l’Espill: “Uns mates baten, / los altres maten: / tots enganats, / de seny torbats, / a ses requestes / cerquen les festes, / troben la mort” (vs. 699-75). Com hem vist més amunt, també hi ha dues insercions d’aquest proverbi a Lo procés de les olives: “Qui bat la mata que es menge el conill” (v. 1300), “Ni menys vullau dir que jo bat les mates / car vós ho feu tot, menjant los conills” (vs. 1393-94) i n’hi ha precedents als Sermons de fra Vicent Ferrer i al Facet. Encara que sembli estrany, de la col·locació Hereu universal (FE0105), ‘hereu de tots els béns d’una persona determinada’ (DCVC, universal), no n’hem trobat cap més documentació, en obres literàries, que la de l’Espill: “Sens inventari / de son cabal, / universal / hereva feu” (vs. 842-45) i la del Tirant, inclosa als testaments de Tirant i Carmesina: “Faç e instituesc hereu meu universal a mon criat e nebot Hipòlit de Roca Salada” (cap. 469), “Faç e instituesc heureua mia universal la preclaríssima Emperadriu, mare e senyora mia” (cap. 477). Igualment resulta sorprenent que la col·locació Prendre plaer (FE0140), definida com ‘sentir plaer’ (DCVB, prendre) però millor com ‘rebre satisfacció, fruir’ (def. pròpia), només l’hem trobada a l’Espill: “Tots los veïns / me conegueren, / e tots prengueren / —los del carrer— / grat e plaer / de ma venguda” (vs. 1072-77), “Jo novençana, / no pellicana, / plaer vull pendre” (vs. 5083-85), al Tirant: “Li acostumava de donar caritat e prenia molt gran plaer e consolació de parlar ab ell” (cap. 11), “E anam per lo riu solaçant e peixcant e 680 Anàlisi fraseològica de l’Espill prenent plaer” (55), “Gran plaer pres l'ermità en les festes per Tirant recitades” (55), “E prengueren molt gran plaer en veure aquelles dones d'argent com llançaven aigua e vi per les mamelles e per la natura” (71), “E prengueren plaer que tal batalla no vingués a fi perquè negú d'ells no morís” (73), “E lo Rei hi pres molt gran plaer” (96)..., a Lo procés de les olives: “Que el vostre vil joc plaer no ens fa pendre” (v. 2052), a Lo somni de Joan Joan: “Tan gran plaer prenia de mirar-les” (v. 219), “prenent plaer en la gran pressa” (v. 2509) i a la Vita Christi: “No guosen pendre un sols plaer, per profitós que·ls sia, si diners té a costar” (cap. 12), “Mostrant que havia pres plaer ab aquella robeta que·l estalviava del fret” (cap. 65), “E la Senyora, prenint gran plaer del seu repòs, dix-li “ (cap. 65)... La locució verbal Mirar de mal ull (FE0141), ‘tenir malvolença, mirar algú o alguna cosa amb aversió’ (DCVB, ull), es troba a l’Espill: “Ans me mirà / fort de mal ull” (vs. 1092-93) i a la Vita Christi: “Aquell hom, ab tot los miràs de mal ull (...) atorgà’ls la posada” (cap. 88). La col·locació Camí ferrat (FE0170), ‘camí enfortit amb pedres, com solien ésser els camins de gran trànsit i que unien localitats importants’ (DCVB, ferrat), apareix a l’Espill, en dues recurrències: “En un troter, / ab prou dinés, / ell me tramés / ben arreat, / camí ferrat / per Tarragona / a Barcelona” (vs. 1326-32), “Lo menys ferrat / mai fon errat; / dexa el real” (vs. 12775-77), la segona de les quals amb el mateix sentit metafòric que la inserció que n’hi ha a la Vita Christi: “Aquesta és la via segura e lo ferrat camí per anar al regne per los mortals tan desijat” (cap. 282). La col·locació Mala dita (FE0198), que podem definir com ‘informació difamatòria’ (def. pròpia), només l’hem localitzada a l’Espill: “Per mala dita / ella fon presa” (vs. 1598-99) i al Certamen en honor de S. Cristòfol, en la resposta de Lluís Roís a Pere d’Anyó: “Ho veu la gent, / per a què us val l'enteniment? / A què us profita, / si us persegueix la mala dita / y a mi la bona?”. 681 Capítol 5 De la col·locació Fer quarters (FE0205), de significat composicional: ‘trossejar el cos en quatre parts, amb una extremitat en cadascuna’ (def. pròpia), n’hi ha dues recurrències a l’Espill: “Per lo matí, / de totes tres / feren quartés” (vs. 1732-34), “En Berenguer, / cognom Oller, / rei Pere el pres, / féune quartés” (vs. 7195-98) i altres dues al Tirant: “Per què jo man que estiguen ací en la manera que estan fins a demà, e aprés sien-ne fets quarters o posen-los per los camins” (cap. 41), “Que vull que sien fets quarters de la mia persona” (cap. 141). Un cas semblant s’esdevé amb la col·locació Lloc sagrat (FE0208), ‘església o altre recinte dedicat al culte o beneït per a determinades cerimònies religioses: especialment, espai situat davant i al costat de l’església, on antigament es feien els enterraments dels fidels’ (DCVB, lloc), la qual es troba a l’Espill, en tres recurrències: “Cent n’hi contaren / i els soterraren / en lloc sagrat” (vs. 1741-43), “Puis despenjada, / jorn de cap d’any / fon, en mal guany, / fora sagrat / tost soterrat / aquell seu cos” (vs. 4898-903), “Al lloc sagrat, / puis receptada, / ben castigada” (vs. 6144-46) i al Tirant, en altres tres: “Prestament ixqueren de l'església e de lloc sagrat” (cap. 64), “Com l'Emperador lo véu mort, manà no fos soterrat en sagrat” (cap. 146), “E així morint, no poden ésser admeses en eclesiàstica sepultura ni en lloc sagrat soterrades” (cap. 211). El proverbi Bé n’haja la guerra que fa rei cortès (FE0212), que ‘indica que qui fa la guerra sota el comandament d’un rei lliberal o magnànim, en treu profit’ (def. pròpia), es troba, com ja hem vist, a l’Espill: “Bé n’haja guerra / fa rei cortés” (vs. 1812-13), en un passatge on el proverbi assumeix una funció de resum o conclusió del que s’hi recita i on s’ha suprimit una síl·laba de cada hemistiqui per tal d’encabir-lo al tetrasíl·lab, i a Refranys rimats: “Bé n’haja la guerra / que fa rei cortès” (vs. 34-35). Aquestes dues recurrències són les úniques que coneixem d’aquest proverbi. La locució adverbial A la francesa (FE0215), ‘segons el costum que s’usa a França’ (def. pròpia), figura a l’Espill: “Cortesament / prenguí comiat, / 682 Anàlisi fraseològica de l’Espill ben cavalcat / ab cinc canees, / ab mes lliurees / a la francesa” (vs. 1842-47) i al Tirant: “E sobre lo gesaran una jornea feta a la francesa” (cap. 117), “E les calces e lo capiró lligat a la francesa” (cap. 119), “Mirant a Tirant e a tots los seus molt ben vestits e abillats a la francesa” (cap. 119), “En los seus pits portava un relluent carboncle, del qual del seu coll una madeixa d'or de fil tirat sostenia, e lligada a la francesa” (cap. 450). La fórmula directiva Deixa’m estar! (FE0239), que ‘es diu demanant que ens deixin tranquils, que no ens molestin o importunin’ (DCVB, estar), apareix a l’Espill: ‘Bé em fartau! / Per què em matau? / Llexau-me estar!’” (vs. 2149-51) i, com ja hem dit adés, al Tirant: “E les mans no li volien ajudar a lligar lo capell: tant estava de bona gana tota plena de lleixau-me estar” (cap. 162). De la locució verbal Tenir corda (a algú) (FE0265), ‘deixar que l’interlocutor faci o xerri el que vulgui’ (def. pròpia), n’hi ha una inserció a l’Espill: “Tenint-li corda, / mai me recorda / restàs la mia” (vs. 2371-73) i una altra, lleugerament concordant, a Lo somni de Joan Joan: “I tots los vots en un parer clogueren, / aprés d'haver tirades moltes cordes” (vs. 770-71). DCVB, corda, anota Tirar moltes cordes, ‘exposar i discutir molts de parers’, a partir dels versos reportats de Lo Somni de Joan Joan. La locució verbal No valdre mealla o No donar-ne mealla (FE0268), usada per indicar la poca vàlua d’una cosa, ja que la mealla o malla era una moneda ínfima, de valor de mig diner, es troba als versos de l’Espill: “Llançava’l drap / per los racons, / davall caxons, / entre la palla. / No hi dava malla / hom si’l trobava; / lla’l se llexava / on li caïa” (vs. 2394-01), així com a Lo Cartoixà: “Què pots tu sostenir per ell, que no vals una mealla?” (III.50) i a Lo somni de Joan Joan: “Que escassament per acometre / valen mealla” (vs. 1967-68). La locució adverbial A (la) fosca o A (les) fosques (FE0278), ‘sense claror, sense poder-hi veure bé’ (DCVB, fosca), figura a l’Espill: “De nit, a fosca, / en ells la mosca / nunca s’hi met” (vs. 2495-97) i a la Istòria de la Passió: “Gran nit a les fosques en loch solitari” (v. 141), per bé que el 683 Capítol 5 substantiu singular es troba al Tirant, en una frase lliure: “E hora de mijanit, ab la fosca, ells podrien entrar” (cap. 310). La locució adverbial Del temps de txapes (FE0304), ‘de temps passat, molt antic’ (DCVB, xapa), apareix usada a l’Espill: “Del temps de txapes / sou e d’antany, / no sou d’enguany, / ja no us usau” (vs. 2736-39), en concordança amb La brama dels llauradors: “Croeres i poms del temps de les txapes” (v. 132). La locució Tenir la punta roma (FE0311), que es diu d’un estri (punxegós) que no funciona (que no pot punxar) i que s’aplica metafòricament a l’òrgan sexual masculí, es troba a l’Espill: “Ja blanquejar / l’horta comença; / per més ofensa / o per més toc, / lleixant l’estoc / vós cenyiu fulla; / no pot l’agulla / cosir, que és roma” (vs. 2764-71), a Lo procés de les olives: “I més, que mostrau robusta la talla / per a fort combatre i ser combatut, / armat en lo camp d'estreta batalla, / ab ferro de llança, tant rom com agut” (vs. 845-48) i a Lo somni de Joan Joan: “Però guardau no tingau roma / massa la punta” (vs. 814-15), sempre amb el mateix sentit figurat susdit. De fet, aquest exemple s’inscriu en tota una seqüència de metaforitzacions de caire eròtic que presenten força concordances de l’Espill amb les altres dues obres mencionades. La col·locació Prendre posta (FE0317), ‘situar-se, prendre posició (en sentit literal o metafòric)’ (def. pròpia), figura dues vegades a l’Espill: “Dijous llarder / diguí: ‘Muller, / lo temps s’acosta / de pendre posta / en penitència’” (vs. 2797-01), “És orifant / qui s’hi acosta / e pren per posta / tal serrat arbre” (vs. 8460-63). Així mateix, es troba a Lo procés de les olives: “Car tot lo restant en vici pren posta” (v. 1456), tres vegades a la Història de Leànder i Hero: “Fins que en la riba de Cestos haja pres alegre posta”, “S'aparellava prendre posta en la desitjada riba”, “Semblant a lleugera galera que, llevats los rems, encara ab la fusa pren segura posta” i a Lo Cartoixà: “Per a tu, ànima cristiana, (...) fins que prengues posta en lo tranquil·le port de la eterna glòria” (IV.10). 684 Anàlisi fraseològica de l’Espill De la locució adverbial Una hora al dia (FE0321), ‘en algun moment del dia, una vegada al dia’ (def. pròpia), només hem localitzat les dues recurrències que n’hi ha a l’EspilI: “Prou és simolsa / qui no la espolsa / una hora al dia” (vs. 2815-17), “Car la esperança / d’haver criança / una hora al dia / li recudia” (vs. 4679-82), alhora que al Col·loqui de dames n’hi ha una variant pròxima: “Ni és senyor d’eixir en l’horta / una hora a l’any” (vs. 186-87). De la unitat estilística comparativa Moure’s menys que una roca (FE0345), presa en el sentit figurat de ‘no canviar d’actitud ni d’opinió’ (def. pròpia), n’hi ha una intertextualització a l’Espill: “Com si fos roca, / menys se’n movia” (vs. 3032-33) i una altra a la Història de la Passió, com ja hem vist: “En roca tan ferma que may se pot moure” (v. 3589). La locució verbal Mudar d’estil (FE0334), ‘canviar de sistema o procediment’ (MiP), apareix a l’Espill: “Sa malaltia / vent incurable, / (...) / mudí d’estil” (vs. 3040-49) i a la composició Resposta de Caldesa: “Cové-us a vós, doncs, mudar d’estil, / perquè la gent vos jutgen discret”. La col·locació Libell de repudi (FE0349), ‘escrit de demanda o requesta de separació matrimonial que un dels dos cónjuges presenta contra l’altre en raó d’infidelitat, impotència, etc.’ (def. pròpia), que ja figura a les Històries troianes: “Hauria tramès a la filla del rei Florester libell de repudi” (cap. 330), apareix a l’Espill: “Aconsellada / no sé per qui / —molt lo hi graí—, / al llarg cartell / posà'm libell / fort de repudi” (vs. 3092-97) i a Lo Cartoixà: “Stimaven los jueus que era cosa bona i lícita dexar la muller ab lo libell del repudi, lo qual libell Moisès los atorgava per squivar major mal, que les mullers no matassen” (I. 34). Del proverbi Bé és presoner el carceller (FE0352), que ‘indica que qui té el càrrec d’una custòdia perd llibertat’ (def. pròpia), n’hi ha dues insercions desautomatitzades a l’Espill: “Gran goig haguí / com romanguí / d’aquell diable / incomportable / desobligat, / llicenciat / poder entendre / si volgués pendre / 685 Capítol 5 altra muller; / com carceller, / pres me tenia.” (vs. 3131-41), “No hi cal res dir: / ell vol morir / com lleoner; / tal carceller / en va traülla” (vs. 8495-99) i una altra al Tirant: “Senyor, suplic a la majestat vostra me vulla posar en llibertat, car bé és presoner qui a presoners guarda” (cap. 145). La locució adjectival Fora (de) si (FE0376), ‘fora del seu seny, molt exaltat de passió’ (DCVB, si) o ‘exaltat e pertorbat per un accés passional fins a l’extrem de no poder controlar els propis actes’ (DCVB, fora), que DeCat qualifica com a “cabdal frase feta”, es troba a l’Espill: “Tota sglaiada, / alienada, / fora de si” (vs. 3573-75), “Desconsolat, / alienat, / fora de si” (vs. 16101-03), a Lo juí de Paris: “Estava admirat lo fill del rei Príam de tan gran meravella, que, fora de si transportat, alguna cosa no responia”, a la Història de Josef: “Mirant a Josef, fora de si algun moviment no senyalaven” (I.15), a Lo Cartoixà: “Fora de si mateix estigué Josef ohint...” (I.15), “Que fora de si staven per maravella los doctors de la ley” (I.16), “Portar fora de si mateix la devota pensa” (III.1), “E axí fora de si stava” (IV.15), al Tirant: “Havent pres comiat de la Princesa, caigué d’una hacanea en terra, que cavalcava, tot fora de si” (cap. 163), “Car si vós en aquest cas me falliu, no em cal sinó que em vaja a desesperar com a home foll e fora de si” (cap. 225), “E com lo drac li fon de prop e ell lo véu de tan lletja figura, estigué fora de si mateix e tancà los ulls” (cap. 410) i, molt reiteradament, a la Vita Christi: “E Joachim, hoÿdes estes rahons, ixqué quasi fora si mateix” (cap. 1), “Joseph... stava quasi fora si mateix, ab continuat escampament de làgrimes” (63), “Stava fora si mateix e deya:...” (cap. 83), “E lo pare e la mare, maravellats e fora si mateixos per goig inestimable, lançaren-se als peus del Senyor” (cap. 115), “Escoltant les sues paraules ab tanta dolçor que stava fora si mateixa” (cap. 123), “E anant per la carrera, fora de si mateix, ab continuats sospirs e plors” (cap. 174), “E qui no stiguera admirat e fora si mateix recordant-se com lo diumenge passat...!” (cap. 213), “Ans, com a fora de si matexes, se’n anaren, cascuna per son camí” (cap. 241), “Quasi fora si mateix, caygué en terra” (cap. 245), “De què lo gloriós Thomàs, fora si mateix per infinit delit, perdé lo parlar” (cap. 249). 686 Anàlisi fraseològica de l’Espill La fórmula assertiva Deú no tement (FE0378), que ‘s’aplica a algú que actua sense por a les conseqüències’ (def. pròpia), l’hem trobada només a l’Espill: “La renegada, / endiablada, / folla, dement, / Déu no tement, / no res dubtant” (vs. 3583-87), “Car iteraren, / Déu no tement, / lo sagrament / del sant batisme” (vs. 4814-17), “Déu no tement” (v. 10470), amb algunes variants: “No els plau priora / dona sabent, / ni Déu tement” (vs. 5552-54), “La llei sabent / e Déu tement” (vs. 11155-56), (13247-48), “Déu molt tement, / e cristiana” (vs. 16065-66), i al Tirant: “Oh mal frare e pijor cavaller, no tement Déu ni l’ordre en què est posat” (cap. 98), “E com lo Soldà e lo Gran Turc, no tement Déu ni lo blasme de la gent del món...” (cap. 138), “E han fet tot son poder en dissipar aquella, no tement Déu ne l'honor d'aquest món” (cap. 146) i també amb una variant a la Vita Christi: “Lo dit Symeon era home just e tement Déu” (cap. 77). La col·locació Home de títol (FE0389), ‘persona que posseeix títol de noblesa’ (DCVB, títol), apareix a l’Espill: “Demà dissabte / hac ajustats / los quatre stats, / hòmens de títols, / los dos capítols, / religions, / nobles, barons / e cavallers, / los consellers / o consolat / de la ciutat, / gran part del poble” (vs. 3715-26) i al Tirant, en una variant: “Aprés venia lo Rei ab tots los grans senyors de títol” (cap. 67). La locució nominal Contres i proves (FE0393), ‘disputes, arguments, discussions’ (def. pròpia), es troba a l’Espill: “Meté’m en noves, / contres e proves, / bé cortesana” (vs. 3849-51) i, sempre rimada amb noves, a Lo procés de les olives: “I així renyinant ab contres i proves, / discorre lo temps, fins que és dematí; / i, a la despedida, per rembre les noves, / haveu a escopir per força al bací” (vs. 1121-24), a Lo somni de Joan Joan: “En tot se meten; / i si callau, vos acometen / per traure noves; / i tostemps fan contres i proves / sobre tothom” (vs. 175-79), “Tan fort vos fósseu aferrats / ab ella en noves, / que par que feu contres i proves / de medicina” (vs. 860-63), a La brama dels llauradors: “Que els uns amb los altres, fent contres i proves, / amb molt gran desori venien a noves” (vs. 18-19) i a la Vida de Santa Magdalena en cobles: “Tant del senyor vos altaven les noves, / (...) / fés i desfés, dins vós, contres i 687 Capítol 5 proves” (vs. 67-70), “Puix que, tenint ab ells contres i proves /(...)/ car fon raó saber per vós tals noves” (vs. 365-68). La locució adverbial Cuit o cru (FE0402), que, segons Aladern, citat per Farnés (PCC, C 3923), ‘indica la indiferència que se sent per una cosa’, és molt productiva en la formació d’UFs que la contenen, ja que es troba a Cuit o cru, mengeu-ho pu (PCC, C 3923), Tant em fa cuit com cru (PCC, C 3926), No voler ni cuit ni cru (a qualcú) (DCVB, cuit). Es troba a a l’Espill: “Cuita o crua, / vestida o nua, / haguera pres” (vs. 3937-39) i a Lo somni de Joan Joan: “Que no en trobam, entre cent mil / solament u / que sia bo, ni cuit ni cru, / a res d'amor” (vs. 3025-28). La locució adverbial A (la) revessa (FE0403), ‘al revés, en sentit contrari’ (DCVB, revessa), figura a de l’Espill: “Mas l’animal / fet a revessa, / veig que confessa / llarg e sovent” (vs. 3956-59) i en versos de La brama dels llauradors: “Ni no ho cal cosir, que està a la revesa” (v. 197), del Col·loqui de dames: “E d'açò, que es diu servida / com a deessa, / tot ho crec a la revessa / i pel contrari” (vs. 1034-37), de Lo somni de Joan Joan: “I això us dic io, trista, també / —dix la deessa—; / no ho entengau a la revessa” (vs. 2575-77) i de de la Vida de santa Magdalena en cobles: “Tot lo gran dol tornant a la revessa, / la fe de Crist tot lo poble confessa” (vs. 536-37). La col·locació Prendre sospita (FE0405) figura dues vegades a l’Espill: “Prenguí sospita / de sa manera” (vs. 3970-71), “Prenen sospita / si hu han fet bruxes” (vs. 5270-71) i a la Història de Jason i Medea: “Que li paria, de tan llargues raons, alguna sospita, no sens causa, los qui a nosaltres miraven prendre'n porien”. La locució verbal Fer el joc (d’algú) (FE0411), ‘fer com ell, imitar-lo’ (DCVB, joc) però millor ‘actuar a conveniència (d’algú)’ (def. pròpia), figura a l’Espill: “Altres beguines / ses companyones / e tacanyones, / en aquell lloc, / per fer son joc, / s’hi concertaven” (vs. 4044-49) i Lo somni de Joan Joan: 688 Anàlisi fraseològica de l’Espill “Que encara que entren doblegats / i a poc a poc, / sense cuitar se fan son joc” (vs. 2265-67). El mot compost Agnuscast (FE0417), ‘insígnia amb la imatge de l’anyell místic’ (MiP), apareix a l’Espill: “Al coll justina / duia, e mostres / de paternostres, / e agnus d'or / en dret del cor” (vs. 4090-94), “De sarments llit / e d'agnuscast / fornix ton trast” (vs. 10092-94), a Lo Juí de Paris: “E estava lo reial manto en rica orfebreria brodat de verds florits agnus-castus”, a la Sepultura de Francí Aguilar: “Tenia los peus sobre tapins de setí blanc en maragdes sembrats ab robins, de florit agnus-castus”, al poema La sepultura: “I, en l’altra ma, un ram de agnus castus” i a la Vita Christi: “Tota brodada e sembrada de lliris e de brots de agnus castus” (cap. 43). De la locució adverbial A rems i veles (FE0426), ‘molt de pressa, a tota marxa’ (DeCat, rem), n’hi ha recurrències a l’Espill: “A veles, rems, / vos ve vellea” (vs. 4232-33), “Naus, caraveles, / sens rems e veles” (vs. 8545-46), a la Qüestió moguda per mossèn Fenollar: “E tal sou vós, molt avisat / Miquel Stela / que navegant a rems i vela / per la gran mar / ab lo saber bastau jutjar / qualsevol fet”, a la intervenció de Fenollar en la Contemplació de Jesús crucifixat: “Punits de tal crim serien tostems / quant per vos matar axi navegaven / a veles y rems / que us feren de mort sentir los estrems” i al Tirant: “No passà molt espai que veren venir l’una galera a vela e a rems” (cap. 164). La col·locació (Ser) la cima (FE0428), ‘(ser) el primer, el millor’ (def. pròpia), figura a l’Espill: “Hui és la cima / entre enviudades” (vs. 4240-41), “Del qui és cima / dels correctós” (vs. 16322-23) i a l’obra de Lluís Roís al Certamen en honor de Sant Cristòfol: “Y aquella fon la cima / que·n grau tan alt de màrtir vos sublima”, al Col·loqui de dames: “Entre els hòmens és la llesta / e la cima” (vs. 740-41) i als Refranys rimats: “Que sou entre dames la més alta cima” (v. 9). 689 Capítol 5 De referències a la fórmula de condol Bon pos tinga (FE0437), ‘que es diu després d’anomenar una persona difunta’ (DCVB, pos), n’hi ha a l’Espill: “Deia, rallava: / “Paraís haja, / en bon pos vaja / mon mort marit!”” (vs. 432629), “Fon, en mal guany, / fora sagrat / tost soterrat / aquell son cos. / Haja-hi mal pos” (vs. 4900-04) i a la Tragèdia de Caldesa: “Ni es puga fer algú gire la llengua / a dir bon pos a l'ànima maleita, / si Déu permet mos ulls vos puguen veure”. El proverbi La vinya vella no pot tornar-se mallol (FE0453), que ‘afirma que els vells no poden tornar a ser joves ni actuar com a tals’ (def. pròpia), es troba a l’Espill: “Ella anys tenia, / quant m’enganí / e la prenguí, / quaranta i més. / La que tal és / ja poc concep: / com qui vell cep / empeltar vol, / tard n'ha mallol" (vs. 4476-84) i a Lo procés de les olives, dues vegades aplicat als vells, com ja hem vist: “Perquè quan la vinya se torna mallol / lo molt procurar-la molt poc aprofita” (vs. 623-24), "De ma vinya vella volent fer mallol" (v. 1341). El tòpic és antic però la concreció proverbial susdita no té documentació anterior coneguda. La locució verbal Entrar pel pesebre (FE0454), que podem definir com ‘realitzar l’acte sexual’ (def. pròpia), ja que, segons la citació que fa de l’Espill Joan Coromines, “el context indica un eufemisme per l’òrgan femení” (DeCat, pesebre), apareix a l’Espill: “Per lo pesebre / temptant entrar, / mai impetrar / poguí son grat / e sens desgrat / fos l’acostar” (vs. 4500-05) i, alhora, també trobem el terme pesebre amb el significat indicat a Lo somini de Joan Joan, dues vegades: “Mostren tenir molt reprovada / entenció, / pensant matar ab mort furó / la tendra llebre, / volent tenir daurat pesebre / per al rossí” (vs. 101621), “No hi cal posar en lo pesebre / del vell civada, / puix la desdiu cada vegada / i hi diu de no” (vs. 2083-86). De la locució verbal Voltar la proa (FE0471), ‘girar figuradament de direcció’ (def. pròpia), a més de la recurrència present a l’Espill: “Nòmines, breus, / tot ho cremà; / en l’endemà / tallà’s la coa. / Voltà la proa / als santuaris” (vs. 4686-91), només hem trobat variants amb el verb dreçar, a la 690 Anàlisi fraseològica de l’Espill Lamentació de Biblis: “Mas com a indiscret mariner he dreçat la proa de mos desigs a les roques”, el Parlament en casa de Berenguer Mercader: “A la tempestuosa mar de Venus la proa de ma escriptura endreçant”, a Lo Juí de Paris: “Dreçaré la proa de ma sentència” i al Tirant: “Està de continu dreçada la proa del meu desig al perillós port d'honor” (cap. 402). La unitat estilística Fals crim (FE0472), ‘acció dolenta fingida’ (def. pròpia), n’hi ha dues recurrències a l’Espill: “Totstemps entesa / en tal empresa, / gira'l penell / a mal novell, / fent malifici / e lladronici, / e de fals crim / maquinat prim, / malvat, diforme, / molt lleig, enorme: / fingí's prenyada” (vs. 4722-32), “Neguen si deven, / crim fals alleven, / secrets descobren” (vs. 982123), i només n’hem trobades altres dues al Tirant: “Delliura, Senyor, la mia ànima així com delliurist Daniel del llac dels lleons; e los tres infants Sidrac, Misac, Abdenago, del foc de la fornal; e a Judic, de la mà d'Holofernes; e Abram, del foc dels caldeus; e Job, de les sues passions; e Susanna, del fals crim; e David, rei, de la mà de Saül e de Golies, gigant; e Sant Pere e Sant Pau, apòstols, del carçre e dels lligams en què eren posats; e Santa Tecla, de cruels turments” (cap. 478) i a Lo Cartoixà: “Axí com és pecat impossar fals crim al proïsme, axí és pecat si lo seu crim és secret que’l publiques” (III.53). La unitat estilística configurada com a sintagma verbal Menjar carbons apareix a l’Espill, en el context de les excentricitats i capricis que fingeix tenir la tercera muller del protagonista per fer creure que és prenyada: “Mostra apetits, / ja vol confits, / demana el moll, / la carn del coll / e los coprons; / menjar carbons / fingix, mastega, / algeps rosega / e beu llexiu” (vs. 4747-55) i a Lo procés de les olives, amb referències contextuals coincidents: “Així com per tast, o per desmesura, / o experiment de sabor mudar, / la cendra i la terra i el carbó menjar, / he vist que en les dones algunes atura” (vs. 137-40). La locució verbal Cenyir-se sobre viu (FE0473), ‘estar prenyada’ (def. pròpia), figura a l’Espill: “E sobre viu / dix que es cenyia; / així empenyia / lo temps avant, / a part davant / les mans plegades / tenint alçades, / gros infingint / e afigint / als pits cotons” (vs. 4756-65) i al Tirant: “E l’altre dia se cenyia 691 Capítol 5 sobre viu. E què us diré d’esta ventura? Ja la sua boca forçada prenia poques viandes, lo dormir no li era plasent, e la nit li paria un any” (cap. 268). La col·locació Esmussar les dents (FE0485), ‘produir una impressió desagradable com d’esgarrifança, generalment per efecte d’un soroll estrident o pel contacte d’aliments aspres’ (DCVB, dent), figura a l’Espill: “Pel fort agraç / que elles menjaren, / a mi restaren / les dents mussades / e descalçades / injustament” (vs. 4910-15), a Lo procés de les olives: “La fruita pansida, si par dessucada, / no fa com la verd, que mussa les dents” (vs. 1857-58) i al Liber elegantiorum: “Les dents muces. stupor dentium” (DeCat, esmussar). La locució verbal Errar els comptes (FE0490), ‘anar bescuitat, estar en error (sobre quantitats o sobre altra cosa)’ (DCVB, compte), només l’hem trobada usada a l’Espill: “Fiu matrimoni; / volguí-la rebre: / costà’m pel pebre, / errí mos comptes” (vs. 4960-63) i a Lo procés de les olives: “Que, estant la raó en elles malalta, / prou voltes se'n poden los comptes errar” (vs. 383-84). La locució conjuntiva En aprés (FE0508) es troba a l’Espill: “Primer ovella, / en aprés gata / que sos fills mata” (vs. 5208-10), al Tirant: “En aprés li recità ab grandíssim plaer la prosperitat e victòria sua” (cap. 438) i a la Vita Christi: “En aprés que lo senyor fill de Déu hagué preÿcat algun temps en Galilea...” (cap. 128). La locució verbal Tòrcer el morro (FE0083), ‘manifestar disgust amb gestos’ (def. pròpia), apareix en un vers de l’Espill: “Torcé lo morro” (v. 5250) i en un altre de La brama dels llauradors: “Que fa personatges, torcent-hi lo morro” (v. 147). De fet, no n’hem trobat cap altra recurrència. La col·locació Mal de bocatge (FE0510), ‘inflamació de la mucosa de la boca’ (DCVB), apareix a l’Espill: “Hagué bocatge / e foc salvatge” (vs. 525152), a La brama dels llauradors: “Car diu-se que més que la pestilència, / s’agafa i apega lo mal de bocatge” (vs. 276-77) i a Lo procés de les olives: “I 692 Anàlisi fraseològica de l’Espill d’elles lo suc guareix de molts mals / i valen les fulles a mal de bocatge” (vs. 403-04). La locució conjuntiva Ara..., adés... (FE0512) es troba a l’Espill: “Ara salada, / adés gelada” (vs. 5265-66) i a Lo somni de Joan Joan: “Parlar del cel les oireu, / i de la terra; / ara de pau, adés de guerra” (vs. 190-92). La locució verbal Fer de carabassa cistella (FE0532), ‘enganyar amb habilitat’ (def. pròpia), figura a l’Espill: “De carabassa / ne fan cistella” (vs. 5500-01) en concordança amb la codificació que n’hi ha al Col·loqui de dames (que, de fet, és la mateixa, ja que els embuts es feien de carabasses convenientment buidades i tallades): “De l’ambut li faç cistella” (v. 280). Aquestes en són les primeres i úniques documentacions conegudes. Del proverbi D’una centella se fa gran foc (FE0539), ‘moltes coses de poca importància produeixen grans resultats’ (PCC, B 1609), n’hi ha una primera documentació al Franselm d’Anselm Turmeda: “De poca brasa certament / se fa gran foc i molt ardent”. L’Espill conté dues insercions de sengles variants: “A qui les ou, / paren sibilles, / e són centilles / a fer gran foc” (vs. 5604-07), “Lluquet e tea / és de txic foc / e, poc a poc, / s’encén molt gran” (vs. 10164 -67) i també a Lo somni de Joan Joan n’hi intertextualitzada una variant concordant: “I que també, si els seus lluquets / donen gran fum / primer que no encenguen llum / ni molt gran flama” (vs. 1595-98). La locució verbal Fer cimbells (FE0542), ‘seduir amb enganys’ (def. pròpia), és usada a l’Espill: “Paren travetes / e fan centbells / a jovencells / e hòmens sants” (vs. 5612-15) i a Lo somni de Joan Joan: “Crec per a mi que serà poca / la vida d'ells, / i no els valdran tots quants cembells / ells poran fer” (vs. 734-37). La col·locació Metre en raons (FE0553), ‘moure conversa, interpelar algú per enraonar’ (DCVB, raó), és troba una vegada a l’Espill: “Ella el metia / en 693 Capítol 5 grans raons / de mugorons / e de mamelles” (vs. 5854-57) i sis vegades al Tirant, cinc de les quals amb el verb posar i una amb metre: “No el volgué més enujar e mès-lo en altres raons” (cap. 57). La unitat estilística configurada com a sintagma nominal Toc i vista (FE0562), que emparella dos dels sentits corporals, figura al fragment de l’Espill: "Contente's ell / del toc e vista, / puis que conquista / muller tan bella” (vs. 5992-95) i es retroba a Lo Cartoixà: “Stimava Tomàs que si la vista lo enganava, lo toc la veritat li mostraria; e volia d’aquests dos senys, toc e vista, pendre experiència” (IV.20), a Lo procés de les olives: “Segons nostra fe, i per conjectura, / resurrecció no es deu gens dubtar: / demostren virtut de ressuscitar / la vista i lo toc de bella figura” (vs. 41-44), “Joan pren la vista, i vós lo dolç toc” (v. 519), i a Lo somni de Joan Joan: “Car ni la vista ni lo toc / d'aquells no en volen” (vs. 1088-89), “Ni en volen mai vista ni toc” (v. 1364). Es dóna el cas que aquest emparellament lèxic no apareix anotat al repertori de Wittlin (1991). Com a precedent, podem assenyalar la variant que usa Ausiàs March: “Quant l’ull no veu e lo toch no·s praticca, / mor lo voler, que tot per ells se guanya” (Rialc, 94.16), “L’ull e lo toch dabans foren concordes (...) De present veig contrasts qu’en mi·s desperten, / car de per si lo toch e l’ull desamen” Rialc, 94.53, “Los apetits he trobat en molt loch, / durant aytant com lo veur’e lo toch” (Rialc, 94.89). La col·locació Canya vana (FE0572), aplicada a cosa o persona feble i menytenible, apareix al fragment de l’Espill: “Com canya vana, / pòpul, xop, alber, / olm, vern e sàlzer, / qui fruit no fan / e al foc van, / com la cugula” (vs. 6166-71), a Lo Cartoixà: “Hi qualsevol religiós per Johan se pot entendre, qui no deu ésser canya vert per fictes hi ypòcrites obres e dins vana e de virtuts e veritat buyda, mas deu ésser vert per conversació honesta hi dins ple de caritat devota” (II.15) i a la Vita Christi: “Qui us pensau, deixebles, que sia aquesta de qui haveu murmurat? Arundinem vento agitatam, ço és, una canya vana que lo vent la lança allà hon se vol?” (cap. 33). 694 Anàlisi fraseològica de l’Espill De la unitat estilística configurada com a sintagma verbal Anar al foc com la cugula (FE0574), inserida al fragment suara reportat, hi ha una variant a Lo procés de les olives: “Que si de sembrar tostemps no és hora, / mester és, sovint, sens perdre-hi mai punt, / cavar-la, regar-la i estar-li damunt, / que l'erm i cugula ne vagen a fora” (vs. 1165-68), la inserció de la qual es produeix en un cotext molt semblant al de l’Espill. DCVB, cugula, ‘planta gramínia (...) semblant a l’ordi i altres cereals i que creix enmig d’aquests i perjudica molt els sembrats’, cita l’Espill com a exemple lèxic, no fràsic, i amb incorrecta puntuació, ja que separa el vers “com la cugula” del vers anterior i l’uneix a l’oració posterior, contravenint les indicacions ortogràfiques del manuscrit. El proverbi A l’enfornar, se fan els pans geperuts (FE0582), ‘al començament és quan s’han de preveure les conseqüències’ (def. pròpia), es troba intertextualitzat a l’Espill: "A ton marit, / si tu no el venc / en lo començ, / essent novici, / tost pendrà vici, / dar-t’ha faena, / viuràs ab pena. / (...) / perquè no et fart / ginya’l ab art: / al començar / o enfornar / sens bon acord, / lo pa es fa tort, / clotós, morrut / e geperut" (vs. 6228-54), a la Qúestió moguda per mossèn Fenollar: “Al enfornar se fa’l pa jeperut / e, de tot fet, gran part és qui comença”, en una lletra d’Alexandre VI al seu fill Joan de Borja, del 3 d’agost de 1493: “Així mateix, no metes negú en la taula tua eclesiàstic, sinó sols los parents e altres gentils hòmens que van en companya tua. Car, a l’enfornar, se fan los pans geperuts, segons te declararà Fita” ) i a Refranys en prosa catalana glossats, obra perduda, coneguda per la seva traducció castellana: Al enfornar, se hazen los panes tuertos (Refranes famosíssimos y provechosos glosados, III.2) (Conca, 1994: 489-91). El proverbi De bona casa, bona brasa (FE0583), que ‘vol dir que a les cases riques hi ha abundància de tot’ (DCVB, casa) i que ‘indica que cal traure benefici de les bones oportunitats’ (Gonzàlvez, brasa), figura a l’Espill: "Dix la roncera / de la tornera: / “Volenter pica: / en casa rica / ha hi què partir; / al monestir / dau-nos sovent / arròs, forment, / salses, perfums, / fruita llegums, / Oli, mel, vi, / llenç, seda, lli; / de bona casa / pren bona brasa"” (vs. 6255-68) i a Refranys en prosa catalana glossats, la traducció del qual fa així: De buena 695 Capítol 5 casa, buena brasa (Refranes famosíssimos y provechosos glosados,VII.3). No n’hi ha nous senyals fins al segle XVIII, als compendis de Miquel Burguera i de Lluís Galiana (Conca 1994: 596-97). De la locució adverbial Sens pagar cisa (FE0590), que DCVB defineix com ‘en gran quantitat, desmesuradament’, a partir de la primera citació de l’Espill, n’hi ha dues recurrències: “Sens pagar sisa / pens ne begué, / e romangué / lo cap ficat / d’on apartat / la brisa havia” (vs. 6352-57), “Sens pagar sisa, / ab quants pratiquen / ab tots repiquen” (vs. 9818-20) i només n’hem trobat una feble concordança en un vers de Narcís Vinyoli al Certamen en honor de Sant Cristòfol: “Ab preu tan gran pagàs la mortal cisa”. La locució nominal Clavilla del mateix fust (FE0596), que ‘denota el fet de ser de la mateixa condició, amb connotació negativa’ (def. pròpia), ja que forma part del proverbi No hi ha pitjor clavilla que la del mateix fust, apareix a l’Espill en un context on el narrador justifica que ha pensat a casar-se amb alguna parenta, per tenir un fill de la mateixa sang, però justament pel fet d’evocar-hi el proverbi, s’hi anuncia un nou fracàs matrimonial, almenys pel que fa a la desitjada descendència: "Prengués muller, / sols per haver / o fill o filla / e fos clavilla / del fust mateix" (vs. 6421-25). També es troba a Lo Somni de Joan Joan, aplicat metafòricament a en Moreno (la “clavilla”) com a procurador dels vells (el “fust”): "Vist que en Moreno hi és per ells / en tal ajust, / que no pot ser del mateix fust / pijor clavilla" (vs. 2933-36) i a Refranys en prosa catalana glossats, la traducció del qual fa així: Mala clavija es la del mismo madero (Refranes famosíssimos y provechosos glosados, X.6). Posteriorment, al segle XVII, la retrobem als Quatre-cents aforismes catalans (1636) de Joan Carles Amat: “Clavilla del fust mateix / té mal nom perquè el mereix” i al DCL (1640) de Pere Torra: No hi ha més mala clavilla, que del mateix fust (Conca, 1994: 634-36). El parell de proverbis El gat escaldat tem l’aigua tèbia (FE0610) i El gat mullat tem l’aigua, queda o rèbea (FE0611), que signifiquen que hom aprèn de les experiències negatives, apareixen de forma consecutiva, actuant el segon 696 Anàlisi fraseològica de l’Espill com a reforçament i complement del primer, tant a l’Espill: "Saps que lo gat / poc scaldat / tem l'aigua tèbea; / queda e rèbea / tem gat mullat” (vs. 6585-89) com a Refranys rimats: “Y gat escaldat / se tem d’aygua teba. / També l’aygua reba, / en tant és passada” (vs. 92-95), on igualment figura l’aigua queda, en un altre lloc: “E de aygua queda / tenir-li deus por” (vs. 158-59). Aquesta concordança doble és força interessant i significativa. Com a precedents catalans d’aquests tòpics, hem trobat: “L’aigua que no es mou, finalment fa bassa i put” (F. Eiximenis, Terç, cap. 424; PCC, A 466) i “Hom diu entigament que pijor és aygua queda que rèbea, e pus perillosa” (Llibre de Cató, núm. 177; PCC, A 497), tots dos sense gat, car aquest element de la vida quotidiana degué entrar en la metaforització del proverbi a la segona meitat del segle XV. A Refranys en prosa catalana glossats devia figurar D’aigua queda té guarda, ja que a la seva traducció castellana apareix Del agua mansa te guarda (Refranes famosíssimos y provechosos glosados, III.5) (Conca, 1994: 493-95). La codificació italiana fa: Gatto scottato dall’acqua calda, ha paura della fredda (DCP, 570), i l’anglesa: A scalded cat frears cold water (ODEP, scalded). El proverbi L’infant escalfat no toca el foc (FE0613), que ‘ensenya que els experimentats no es deixen enganyar fàcilment’ (def. pròpia), té la seva única documentació catalana a l’Espill: “L’infant no gosa / tocar lo foc, / si qualque poc / l’ha ja scalfat” (vs. 6600-03), per bé que caldria considerar-lo un europeisme, ja atestat en anglès al segle XIV, en una obra de Chaucer, on apareix una variant de The burnt child dreads the fire (ODEP, burn). La col·locació Mal profit (FE0618), ‘cosa o situació que provoca perjudici’ (def. pròpia), només l’hem trobada a l’Espill: “Tant mal profit / (...) / les dones tenen, / que mai obtenen / (...) / nom apurat / (...) / de muller bona” (vs. 665467), al Tirant: “Oh —dix Tirant—, e mal profit faça la roba, e no cureu d'ella! Com aqueixa serà guastada bé n’haureu una altra” (cap. 109), “Mal profit te faça, si no t'hi tornes” (cap. 220), “Car havien pres tot l'Imperi grec, e robat; e tot ho tenien aquí, e féu-los mal profit” (cap. 448), a Lo procés de les olives: “Encara que els faça aprés mal profit” (v. 363), “Tan tèrbola plega que fa mal 697 Capítol 5 profit” (v. 1212) i a Lo somni de Joan Joan: “E vist que, quan se troba al cloure, / fa mal profit” (vs. 2815-16). La unitat estilística configurada com a sintagma nominal Pèls i repels (FE0619), ‘figuradament, complicacions, defectes’ (def. pròpia), es troba a l’Espill: “Pèls e repels, / tants de recels / les dones tenen, / que mai obtenen, / ni obtendran / quantes seran, / nom apurat” (vs. 6657-63) i a la Sentència del Certamen en honor de Sant Cristòfol: “Pelets i pèls, / endrets, envesos i repels”. La locució verbal Fer tala (FE0620), amb el significat ‘fer (molt de) mal’ (def. pròpia), que generalitza el més genuí i literal ‘causar destrucció o danys dins terreny d’altre’ (DCVB, tala), és usada tres vegades a l’Espill: “La que menys trona, / que menys llampega, / que menys mou brega, / que menys fa tala, / qual és menys mala, / com l’agre vi / és dit bon vi / és dita bona” (vs. 6668-75), “Qui vol guardar / tal bestiar / de no fer tales” (vs. 8483-85), “Puis llet no tenen, / per què ho emprenen / fer semblant tala?” (vs. 9173-75), a la Història de la Passió: “Adam feu la tala, talant nostres vides, / pagà la fort pena Jesús per aquell” (vs. 1973-74) i a Lo procés de les olives: “I vós Ies menjau, ab goig sens fatiga, / i així feu la tala i aquell paga el cla” (vs. 505-06). Amb anterioritat a aquestes insercions literàries de la locució, la trobem com a col·locació, és a dir, amb sentit literal,, en un document de 1428: “Sien tenguts de pagar la tala que feta hauran” (DCVB, tala). La fórmula directiva Al cau! (FE0625) figura a l’Espill, en un sentit literal: “Onsos fa lluiten, / grues ballar; / lo ca callar, / mostrant ab braç / cobrar matraç / e dir: “Al cau!” / Lligat fa el brau / mès ab collar” (vs. 6747-55) i, simultàniament, a Lo somni de Joan Joan: “Que en temps de pluja i en seré / diu hom: “Al cau!” / perquè és la caça que més plau / als bons furons / que saben bé tots los racons / escorcollar” (vs. 84-89) i a Lo procés de les olives: “E doncs, no tingau lo cor vós de penya; / mas, puix que també sabeu d'ir al cau” (vs. 1317-18), per bé que en aquest cas sense caràcter directiu però amb el mateix significat metafòric sexual. 698 Anàlisi fraseològica de l’Espill La col·locació Llei vella (FE0570), amb les variants Llei d’Escriptura i Llei judaica, figura als fragments següents de l’Espill: “Apedregada / per la llei vella; / dins en Castella / mor degollada” (vs. 6888-91), “De la cansada / e canzel·lada / llei de scriptura / era figura” (vs. 13229-32), “Volent llunyar / e separar / nora donzella / de la llei vella” (vs. 13557-60), “Son batejades / e la judaica / llei e mosaica / en lo cor tenen” (vs. 13908-11) i també a Lo Juí de Paris: “Los primers sants pares qui portaven lo jou e feixuga càrrega de la pesada llei d'Escriptura”, a la Vida de Santa Anna: “Los quals criaren la insigne donzella segons los nobles costums d'aquella santa llavors llei judaica”, a la Istòria de Santa Magdalena: “Lo dijous delliberà celebrar la Pasqua, per donar fi a la llei judaica”, al poema A Caldesa: “Dot sens escreix demana la llei vostra, / e tot lo mon de vostre cos te mostra: / fels e infels, e los de la Llei vella”, al Tirant: “Car neguna dona no és mereixedora de mort, si doncs no cometia adulteri, segons en la Santa Escriptura, en la llei vella, era acostumat” (cap. 317) i a Lo Cartoixà: “Era senyal de maledicció sterilitat en la llei vella” (I.3). La col·locació General diluvi (FE0646) no prové, en la seva literalitat, del Gènesi ni de l’evangeli de Mateu i de les epístoles de Pere (on també s’esmenta el diluvi) i tampoc no l’hem trobada en Llull, que també sempre fa referència al diluvi sense acompanyar-lo de cap qualificatiu. Així mateix, la referència que se’n fa al Gènesi de Scriptura diu així: “E en axi retornà nostre senyor Deus humanal linatge qui era perdut en lo diluvi de les aygues”. De fet, no hem trobat el sintagma en textos anteriors als de la segona meitat del XV. I en aquests, el tenim a l’Espill: “Per llurs pecats / lo general / diluvi, qual / preïcà Noé, / de cert vengué” (vs. 7106-10), al Triümfo de les dones: “Arca de Noé, verdadera restauració nostra, de tot pecat exempta, estalviant-nos la vida del general diluvi”, a la Vida de la Verge Maria: “Portant-nos pau; del general diluvi”, a Lo Cartoixa: “La justícia, en lo general diluvi” (I.6), “Plogué quaranta dies en lo general diluvi” (I.22), “És aquesta santa creu l’arca de Noé, que sols foren stalvis los qui en ella entraren del general diluvi (...) Aquesta és l’arc de la treva e pacte, aprés del general diluvi, entre Déu i l’home” (IV.10), “Se 699 Capítol 5 restaura la natura humana en lo general diluvi” (IV.11), on caldria esbrinar què hi deia el text llatí original. També hi és al manuscrit Esp. 291 de la BN de Paris, copiat entre 1475 i 1525: “Noé com fon scapat de general diluvi...” (f. 30v). Després, ja es troba en diverses obres del XVI, com ara a Los Col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa, de Cristòfor Despuig: “Casi tots quants escrigueren de la població del món aprés del general diluvi de Noé...”, o al Llibre de las grandesas i cosas memorables de l’antiquíssima, insigne i famosa ciutat de Tarragona, de Lluís Ponç d’Icard: “143 anys aprés del diluvi general”. A la vista de la documentació, també podríem haver considerat aquesta UF com una UE nascuda en aquella època. La unitat estilística Terra ameníssima (FE0648), aplicada a terra de regadiu amb un estany a la vora, es troba a l’Espill: “Molt mes crexqué / per Jaume el Bo, / rei d'Aragó, / quant l'hac guanyada, / e l'hac poblada / de clerecia, / cavalleria, / artizat poble, / constant, inmoble, / gent valentíssima; / terra ameníssima / tota de rec” (vs. 7220-31) i a Lo Cartoixà: “Y és l’aygua clara, lúcida, dolça i a la vista ameníssima y delitable (...) Diu Josefus que stany de Genezaret se nomena, de una regió que’s diu Genezara, que ab les sues ribes confronta: terra ameníssima y molt convenient a qualsevol condició de arbres” (I.29). La col·locació Munt de fem (FE0650), ‘pila d’escombreries; aplicable a cosa o persona menyspreable’ (def. pròpia), es troba a l’Espill, una vegada en sentit literal i una altra en sentit metafòric: “Huetaviar, / lo seu riu blanc, / com si fos fang / o munt de fems, / en antic temps, / la dissipà / e derribà” (vs. 728894), “Més són balança / de carnisser, / e de barquer / retorçut rem; / són munts de fem: / si gens se muden, / olen e puden” (vs. 7762-68), i al Col·loqui de dames: “Fàstic n’han los munts dels fems / qui estan al mur / --dix la viuda--: quant d’atzur / s’ha carregat!” (vs. 914-17). La col·locació Crim abominable (FE0651) apareix a l’Espill: “Del crim e vici / abominable, / fet per diable / dona, vilment, / hac fonament” (vs. 732327), al Parlament en casa de Berenguer Mercader: “Lo seu crim, lleig 700 Anàlisi fraseològica de l’Espill abominable”, “En semblants paraules los altres de crim tan abominable assajà retraure”, “No us pot retraure de cometre crim de tan abominable lletgea”, “Que a lletgea de crim tan abominable la tua honestat subjugue”, “Fugint a la viltat de crim abominable” a la Història de Josef: “Gran meravella tenim com la tua magnificència, senyor molt noble, de crim tan abominable a nosaltres servents teus, així afermadament enculpa”, al Tirant: “No creguera jamés que en donzella de tan poca edat hagués tan poca vergonya e tant atreviment, que sens temor cometés un tan abominable crim” (cap. 284), a Lo Cartoixà: “Costum era dels jueus rompre e tallar sobre si les vestidures en senyal de dolor i en senyal de crim abominable” (IV.3) i a la Faula de les amors de Naptuno i Diana: “E, ab clamor de ta negra cobdícia, / faran palès ton crim abominable”. La col·locació Riu de Cullera (FE0661), que designa el Xúquer, figura a l’Espill: “Pex de fer esc / venen per fresc; / lo d’Albufera, / riu de Cullera, / per pex de mar” (vs. 7449-53) i a la Qüestió moguda pere mossèn Fenollar: “Que passa d’un salt lo riu de Cullera”. La unitat estilística configurada com a sintagma nominal Simple coloma (FE0677), aplicada a persones humils i apacibles, sembla que es forma a la segona meitat del XV, a partir de la referència evangèlica: “Estote ergo prudentes sicut serpentes, et simplices sicut columbae” (Mateu, 10.16). Apareix a l’Espill: “Simpla coloma / llisa de ploma / e sense fel” (vs. 7753-55), a la Vida de la Verge Maria: “Ab goig sens par humil simple coloma”, al Juí de Paris: “Estaven les simples colomes sobre una praderia de verds mates de falguera”, a Lo Cartoixà: “Ab los ulls de simple coloma humilment creent la confesse” (I.1), “I aprés girà aquells ulls de simple coloma al enbaxador àngel” (I.5), “Ha fet en mi grans coses, diu la humil simple coloma” (I.6), “Que totes les jerarchies a la veu de aquesta simple coloma de plànyer aprenien” (IV.7), “Lleva’t, ànima devota: sies coloma simple, fes lo teu niu...” (IV.7), a la Història de la Passió: “i a un colom simple tirar tal ballesta” (v. 890) i a la Vita Christi: “No us detinga la simplicitat de la coloma, car la prudència de la serpent és 701 Capítol 5 necessària, segons consell de la saviesa divina, qui diu: Estote prudentes sicut serpentes, et simplices sicut columbe” (cap. 31). La locució verbal Estotjar aigua en cistella (FE0690), que ‘es diu d’un treball que no produeix cap profit’ (PCC, A 349), apareix a l’Espill, en tres recurrències, sempre aplicat a la inutilitat i el poc profit que un home pot treure de la relació amb les dones: “Doncs qui els comana / qualsevol fet / tenir secret / (...) / s’aigua stojar / vol en cistella" (vs. 7828-39), “Qui bé n’espera, / (...) / gran os ha a roure, / ab garbell poa” (vs. 8524-37), “Qui ab oró / s’aparella / e va ab cistella, / cedaç, garbell / o xic vexell / de l’aigua pendre, / bé deu rependre / si es mor de set” (vs. 14766-73). A Refranys rimats es troba formant part del proverbi complet que aplica el tòpic a la relació amorosa: “Amor de donzella / és aigua en cistella” (vs. 11-12), de la mateixa manera que hi és a les Cobles de Romeu Llull: "E segons veig, a mi m'ha pres així, /servint l'amor d'una cruel donzella / com al qui trau del pou aigua en cistella" (Jardinet d'orats). De fet, el tòpic provè dels llatins, si abans no, car en Plaute ja es troba Cribo aquam haurire (DCP, 14), però no és fins a la segona meitat del XV que el podem documentar en català. Al segle XVI, el proverbi apareix a Flor de enamorados (València, 1562), de Joan Timoneda: “Lo qui en amor de doncella / posa sa fe i esperança, / pot tenir tal confiança / com qui té l’aigua en cistella”. En espanyol existeix diversa documentació quatrecentista de la locució Tener agua en cesto (RFPE, agua), però la versió més antiga del proverbi no fa referència a l’amor de donzella, sinó a l’amor de niño, que és com apareix a Refranes que dizen las viejas tras el huego (Sevilla, 1508): Amor de niño, aigua en cesto (RFPE, amor). La variant Amor de niña, agua en cestilla figura a Refranes famosíssimos y provechosos glosados (III.8), com a traducció del català. La locució anglesa equivalent apareix documentada en 1477: To carry water in a sieve (ODEP, water). La col·locació Crida reial (FE0693), de significat transparent, apareix a l’Espill: “Mig jorn no es tarda / parrà n'han feta / Artús trompeta / e companyons, / per los cantons / crida real, / e general / pública veu / del secret seu” (vs. 7846-54) i al Tirant: “Que fos feta una crida real per tota la ciutat” (cap. 131). 702 Anàlisi fraseològica de l’Espill De la locució verbal Sermonar al sord (FE0705), ‘perdre el temps, fer una cosa inútil’ (def. pròpia), continguda a l’Espill: “Qui les doctrina / pert diciplina, / en va té scola, / llava rajola, / repasta tests, / ab l’hom de fets / qui dorm raona, / al sord sermona / e missa canta, / la serp encanta, / castiga saura / e l’estany daura” (vs. 7957-68), podem considerar que el proverbi contingut a Refranys rimats: “E no hi ha més sord / qui no vol oir” (vs. 152-53), que indica que algú es fa el desentès davant el raonament d’altri, presenta una concordança feble amb l’Espill. Posteriorment, no hem trobat res de semblant fins en un compendi del segle XIX: Predicar a un sord (PCC, S 1400). Quant al proverbi, al segle XVIII l’anoten Pere Torra i Carles Ros (PCC, S 1399). La col·locació Matar de fam (FE0726), només l’hem trobada, a més de les dues vegades que apareix a l’Espill: “Metge no hi cal, / maten de fam” (8180-81), “Qui no té llet, / flac e magret, / de fam lo mata” (vs. 9129-31), al Tirant: “Qui per sa misèria nos matava de pura fam” (cap. 313). La col·locació Morter de coure (FE0734), de significat transparent, només l’hem localitzada –en obres literàries, inventaris notarials a banda-- a l’Espill: “La francolina / tantost a coure, / morter de coure / de fet ressona” (vs. 8322-25) i al Col·loqui de dames: “On pluja de morters de coure / allí els reblesca!” (vs. 878-79). La col·locació Un no-res (FE0746), ‘una cosa petitíssima, insignificant’ (DCVB, res), només l’hem trobada a l’Espill: “Fent mil plaés, / per un no-res / sa amor fenix” (vs. 8451-53) i al Tirant: “E per un no-res que ma senyora vos ha dit, estau ja esmaiat” (cap. 214). La unitat estilística configurada com a sintagma nominal Xic infant (FE0748) apareix a l’Espill, en dues recurrències: “Qui les seguix / fins a la mort, / menys n'han recort, / ni la virtut / de gratitut / que el xic infant” (vs. 8454-59), “No vells mesquins / ni jòvens grans, / mas xics infants / e molts gentils / ab nous estils” (vs. 13356-60), al Certamen en honor de Sant Cristòfol, 703 Capítol 5 en tres composicions: “D'un xic Infant, qui dins sa ma tenia / cel, terra i mar i tot ho comprenia”, “Qui pot lloar lo quant Ell, Déu, vos ama, / que xic infant lo vostre coll enrama / de Si mateix, mostrant com vos exalça?”, “Un xic infant pus alt que vós, altíssim”, a l’Oració a la Verge Maria: “Ab fonts de sang regà lo verge estrado / on, xic infant, lo bolcàs ab rialles”, a Lo Cartoixà: “Fuig lo senyor, xic infant, sol, desacompanyat i pobre” (I.13), “Recelava que Arquelau, fill d’Herodes, hagués executat en son fill en major edat lo que en ell, xiquet infant, volia executar son pare” (I.15), “Infants xics eren los que lo senyor lloaven” (III.27), “En Galilea era stada tota la sua vida, fora aquell temps que, xic infant, stigué en Egipte” (IV.14), “E perquè les tues pregàries accepte, recorda-li per nosaltres que xic infant ell te pregava” (IV.29). La locució adverbial A grapades (FE0753), ‘de qualsevol manera, sense miraments ni refinaments’ (DCVB, grapada), figura a l’Espill: “No hi cal res dir: / ell vol morir / com lleoner; / tal carceller / en va traülla; / per cos d’agulla / o portal vell / vol pas camell; / e pendre vol / lo raig del sol / ell a grapades; / a cullerades / tota la mar / vol mesurar, / en clot la buida” (vs. 8495-509) i al Tirant: “A grapades los cull e així els se menja” (cap. 263), “E menjava los raïms a mossos i a grapades” (cap. 263). De la locució verbal Voler tenir una anguila per la cua (FE0763), ‘pretendre una cosa impossible’ (def. pròpia), n’hi ha una primera documentació a l’Espill: “Vol per la coa / o per l’esquena / tenir morena, / anguila viva” (vs. 8538-41), a la qual segueix l’anotada per Hernán Núñez (1555) com a catalana: Qui pren l'anguila per la coa y la dona per la fe, bé pot dir que res no té (RPR, 6654), reproduïda com a refrany d’una cançó del recull Flor de enamorados (1562), de Joan Timoneda. Però, a la fi del XV, també n’hi ha una variant a Lo procés de les olives: “I ell pensa tenir un gat per la cua” (v. 512), com ja hem vist abans. Primera i única documentació de la col·locació Mal d’Heros (FE0768), el ‘mal d’amor’ que Pere March defineix com ‘d’aycell desir li ve gran ira, / languimén, tristor e treball, / car lo cor se fon e defall / pel fort desir qui·l té 704 Anàlisi fraseològica de l’Espill destreg’ (Lo mal d’amor). Peirats (2002) diu que té una causa fisiològica i pot ser entès com una variant de la malenconia. A l’Espill, n’hi ha dues referències: “Perquè el coral / llur amorós / mal d'hereós / si el posseeix, / sovent guareix / si el natural / e menstrual / li fan ben veure, / jo et vull fer creure / quant l'han horrible, / fort avorrible / extremament” (vs. 8570-81), “Tens hereós, / bestial fúria / de gran luxúria” (vs. 12104-06). DeCat, dèria, transcriu Mal dereós, que defineix com ‘la desil·lusió de l’home seduit per les gràcies i encamts d’una dona’, a partir de la citació de l’Espill. La locució adverbial Sens dir “Jesús” (FE0778), ‘sense tenir temps per més, morint sobtadament’ (DCVB, Jesús), apareix inserida a l’Espill: “Morí sobtada / sens dir ‘Jesús’” (vs. 8946-47) i, amb variants, al Tirant: “La princesa, oint dir semblants paraules, dix tres vegades: “Jesús, Jesús, Jesús!” E caigué de l'altra part esmortida” (cap. 236), “Com la princesa oí tal novitat, no pogué altra cosa dir sinó: "Jesús, Jesús, Jesús!", tres voltes, e prestament li fallí l'esperit” (cap. 241), “E en lo gran desorde de ma benvolença diguí, no sé com, "Jesús, Jesús, Jesús", llançant-me sobre les faldes de la Duquessa” (cap. 246). La locució verbal Tenir el ventre gros (FE0780), amb el significat d’estar prenyada, apareix a l’Espill: “Ixen a missa / ab fill o filla, / com la conilla, / ab ventre gros; / llet no n’han ros” (vs. 9046-50) i al Tirant: “No veu vós Estefania com té lo ventre gros?” (cap. 215). La unitat estilística configurada com a enunciat parèmic Cavall que mama llet de somera, no serà cavall lleuger (FE0783), que és una ‘observació relativa al bestiar equí, aplicable figuradament a les persones’ (def. pròpia), figura a l’Espill: “No sols moral / mas natural / la llet altera: / Si de somera / mama la llet, / lo txic potret / mai porà ser / cavall lleuger / ni bon ginet” (vs. 9099-107) i, en una variant, al Tirant: “Senyor, natural raó hi basta, per ço com aquest cavall ha mamat llet de somera. E per quant les someres tenen les orelles caigudes, lo cavall ha pres de la dida lo seu natural” (cap. 110). Totes dues provenen, segurament, d’informacions preses dels bestiaris, com ara la 705 Capítol 5 continguda al Llibre del tresor, de Brunetto Latini: “En la bellesa deus guardar que haje (...) orelles curtes dreçades en alt (...). E sàpies que la spertesa del cavall és coneguda a les orelles” (I.181). Observem que, al Llibre del tresor hi ha la referència a les orelles i a l’espertesa del cavall; al Tirant, a les orelles i al fet d’haver mamat llet de somera; a l’Espill, al fet d’haver mamat llet de somera i a la lleugeresa del cavall. La locució verbal Girar carta (FE0792), que actualment fa Girar full, ‘posar-se a considerar una cosa sota un aspecte diferent; canviar de manera de veure un assumpte’ (DCVB, girar), figura a l’Espill: “Si carta giren, / pus fort los firen / e sens raó” (vs. 9551-53), a la Sepultura de Francí Aguilar (amb significat literal): “Segons les cartes que girava, canviava en diversitat de colors la sua bella figura”, a Lo Cartoixà: “Dins lo meu cor les cartes dels meus actes, dic més propi, de les mies culpes, gire e qui so stat trobe” (IV.28) i a Lo procés de les olives: “I més trobareu, si vós girau carta, / que fa cara trista lo ventre que és buit” (vs. 2053-54). La locució adverbial A mossos (FE0793), que forma part de les que DeCat, rècua, observa que “locucions com a reculons, de reculons, de genollons, a bocons, a trompons, i anàlogues, degueren néixer de locucions de llatí vulgar”, figura a l’Espill: “Croxir los ossos, / la carn a mossos / d’anques tallar” (vs. 9557-59) i al Tirant: “E a mossos los està menjant e no cura mirar si són verds ni madurs”, “E menjava los raïms a mossos i a grapades” (cap. 263). La unitat estilística configurada com a sintagma nominal Hoste de sols mig dia (FE0808), ‘aquell qui fa una visita curta’ (def. pròpia), apareix a l’Espill: “Cert, són indignes, / per los esguards / de males arts / e fals compàs / et alias, / hom s’hi acoste; / mas deu ser hoste / de sols mig dia” (vs. 9788-95), en una seqüència on Salomó recomana el narrador-protagonista que no ature gaire amb les dones. Això concorda, en significat i lèxic, amb el proverbi de Refranys rimats contingut als versos: “Los hostes amb sol, / aquests són honrats” (vs. 102-03), on aconsella els visitants d’una casa de no fer-hi nit. D’altra banda, el 706 Anàlisi fraseològica de l’Espill proverbi es pot relacionar amb un altre de ben conegut: Hoste i peix menut, als tres dies put, que ja apareix documentat al Curial e Güelfa. 1 Del proverbi El fals amic, amb les ales et cobre i amb el bec te pic (FE0810), que ‘significa que molts, tot amanyagant i prometent protecció, danyen i perjudiquen amb els seus actes’ (PCC, B 593), n’hi ha un testimoni més antic al Procés de la Senyora de Valor contra en Bertran Tudela: “Bé·m recorda, per Déu, / un eximpli antich: / ges no m’asalt d’amich / que ab les ales me cobre / e ab son bech me pich” (vs. 285-89). Posteriorment, apareix a l’Espill: "Sens pagar cisa, / ab quants pratiquen / ab tots repiquen. / Neguen si deuen, / crim fals alleuen, / secrets descobren, / ab ales cobren, / ab lo bec piquen, / e prevariquen, / mentint difamen" (vs. 9818-27) i a Lo procés de les olives: “Cobrint ab les ales, ab lo bec vos piquen” (v. 1424), “Amic de dos cares, / que us cobre ab les ales i us pic ab lo bec” (vs. 1433-34). Al segle XVI, figura al cançoner Flor de enamorados: “Renec de tals gales / i del qu’es fa amic / que assesta en les ales / i dóna en lo pic”. La unitat estilística configurada com a sintagma verbal Bufar al foc altra vegada com alquimista (FE0813), usada per blasmar, en to burleta, el fet de reincidir en fer coses inútils, sense profit, mitjançant la comparació amb el treball de l’alquimista, apareix a l’Espill: “E tu, vell corp, / com alquimista / havent ja vista / llur art frustrada, / altra vegada / experimenta, / no se n'absenta / ni se n'aparta, / ni mai se farta / bufar al foc” (vs. 9962-71) i, amb una variant però amb significat semblant, a Lo Cartoixà: “És semblant a l’alquimista, que essent ell pobre de grans tresors parla” (III.35). Les locucions verbals Donar escac pel roc (FE0814) i Donar sus i mat (FE0815), que prenen origen al joc dels escacs, tenen el sentit figurat de ‘posar en situació de perill’ (def. pròpia) i ‘assetjar algú fins provocar-li la mort’ (def. pròpia), respectivament. Miquel i Planas i Alcover-Moll només en recullen els significats literals i, encara, amb discrepàncies, tant de la primera: ‘indica (...) que un jugador fa a l’altre escach, ab intenció de péndre-li un roch’ (MiP), 1 Colon (2003) fa un estudi diacrònic i contrastiu d’aquest proverbi. 707 Capítol 5 ‘l’escac que es dóna amb el roc o torre, que sol ésser molt perillós’ (DCVB, escac), com de la segona: ‘sus mat és l’escach final’ (MiP), ‘jugada en què el rei d’escacs roman indefens, sense possibilitat de salvar-se’ (DCVB, sus). Ambdues es troben a l’Espill, en versos molt pròxims i amb significat metafòric: “Escac pel roc / tens per la dona; / sus mat te dóna” (vs. 9996-98), alhora que a Refranys rimats apareix una fusió de totes dues: “E qui és abat / aprés de ser coc / darà sus pel roc / a tots en cuinar” (vs. 28-31). De la primera locució n’hi ha precedents a La disputa de l’ase, al Llibre de fra Bernat I en una composició d’Arnau Erill, com hem vist al capítol 2, i també figura a Lo procés de les olives: “Li dau escac per lo roc” (v. 526). La segona, sense documentació anterior, es troba també al Tirant: “Li donen sus i mat en la darrera casa” (cap. 100) i a Lo somni de Joan Joan: “Vist que també al primer sus / se troba mat” (vs. 282728). La col·locació Jugar a la feixuga (FE0817) podria fer referència a un joc on els participants es fan mal els uns als altres, a la qual definició arribem a partir de la documentació contextual i dels indicis continguts a DCVB, feixuga, que anota Tenir els jocs feixucs, ‘tenir mals arrambatges, ésser mal de sofrir’, i a DeCat, feix, que consigna A la feixuga, ‘en allò que més dol’. Els únics testimoniatges coneguts són el de l’Espill: “Puis soriguer / te saben fer/ e no el conexes, / jo et prec te’n dexes, / mai pus no jugues / ab tals fexugues” (vs. 9999-10004) i el de Lo somni de Joan Joan: “Veureu, entre elles, com s’hi pinta / i com s’hi juga / d’un joc que es diu a la feixuga, / i com repiquen, / i unes ab altres com se piquen / del joc, baixet” (vs. 210-15). De la col·locació Haver orelles (FE0831), ‘escoltar, sentir amb atenció una cosa’ (Gonzàlvez), present a l’Espill: “E meditar / e contemplar / millor poràs / quant oiràs / les lliçons velles: / hages orelles!” (vs. 10271-76), només n’hem trobat una conccordança al Tirant, i encara dintre d’una codificació proverbial: “A vegades les parets tenen orelles” (cap. 110), “No sabeu que moltes voltes les parets tenen orelles?” (cap. 163). 708 Anàlisi fraseològica de l’Espill La col·locació Camp de Damasc (FE0832), que fa referència a l’indret on alguns intèrprets de la Bíblia suposen que Déu va crear Adam abans de posarlo al Jardí de l’Edèn, es troba a l’Espill: “Per Ell creat / en lo vert prat / camp de Domàs, / on no hi romàs, / mas apartat / fon transportat / en paraís” (vs. 10295301), al Triümfo de les dones: “Dien encara més aquests inútils defensors de nostra condició, l'ésser de nosaltres hagué principi en lo ternal paraís, lo primer home en lo camp damacè; oblidant-se que el lloc a l'essència d'algú neguna perfecció porta” i a Lo Cartoixà: “Devallà la bondat divina per novell efecte del cel imperi, on havia creat natura angèlica, al camp de Domàs: a la vall de Ebron, qui de present vall de llàgremes se nomena. I de aquella terra, que encara stava llimosa i banyada de les aigües que havia separades, creà Adam, primer pare nostre, i de aquí el transportà en lo paraís terrenal, delitós verger ameníssim” (I.2). La col·locació Mala fe (FE0839), ‘mala intenció, propòsit secret d’enganyar’ (DCVB, fe), apareix a l’Espill: “De mala fe / posseïdores, / detenidores / de sa amistat, / ab malvestat / e contra dret, / pus ver de fet / han prescribit / contra el marit / rebel·lió” (vs. 10448-57) i al Tirant: “E no m'haveu guardada aquella honor e reverència que éreu tengut, ans com a jutge injust, no haveu usat de justícia, sinó de mala fe e amor deshonesta” (cap. 128). La unitat estilística configurada com a sintagma nominal Preu infinit (FE0840), normalment aplicada a la mort de Jesucrist per redimir l’espècie humana, segons el cristianisme, apareix a l’Espill: “Preu infinit / de carn e sang / per fer-lo franc / ne fon pagat” (vs. 10532-35) i a la Tragèdia de Caldesa: “No refuseu altra vegada metre les vostres d'infinit preu estimades espatlles en l'estret pal, per acabadament rembre tan profana culpa”, a l’Oració a la Verge Maria: “E els vostres ulls estillen tan gran aigua,/ que pot llavar les sues cruels nafres,/ fent ab la sang un engüent e colliri / d'infinit preu, per llevar-nos les taques” i a la Història de la Passió: “Sereu lo rich cofre de preu infinit” (v. 2874), “Allí fon la taula hon fes lo depòsit / del nostre rescat ab preu infinit / alli cert pagà lo vostre supòsit” (vs. 3512-14), “Cinch caxes cinch cofrens de preu infinit” (v. 3773), “De vàlua molta son perles triades / y pedres molt fines que 709 Capítol 5 fan un joyel / de preu infinit ab què son pagades / les erres humanes y tan reparades / que resta no y ha d'aquell pecat vell” (vs. 3817-21). La locució adjectival Més blanc que la neu (FE0844), de la qual n’hi ha un precedent al Procés de la Senyora de Valor contra en Bertran Tudela: “E pus blanchs que la neu” (v. 1499), figura a l’Espill: “Més que neu blanca, / rosa, gesmir / e flor de llir; / més que mirall / e pur cristall, / immaculada, / no mai tacada” (vs. 10584-90), al Tirant, en una inserció desautomatitzada: “Los quals per eguals parts departien una clenxa de blancor de neu passant per mig del cap” (cap. 119) i a Lo Cartoixà: “E com a neu foren blanques les sues vestidures” (III.1), “Seran més que neu blanchs e mundes” (III.7), “E seré més que neu blanch e munde” (III.8). La unitat estilística configurada com a sintagma nominal Mortal afany (FE0852) figura a l’Espill: “Mortal afany / n'han pres de més: / no en sabran res / mentres viuran; / morts com seran / en paraís...” (vs. 10728-33) i a la Història de Jason e Medea: “E, si per cas, aprés de llarga vida, a la cruel citació de la mort tu primer comparies, sens dubte sies certa, en tal cas, de mi seré homecida; perquè, en aquest món sens tu viure, mortal e gran afany estime, e, morint ab tu, delitosa mort sostendria”. La locució adverbial Al doble (FE0855), ‘en quantitat equivalent a dues vegades una magnitud donada’ (DCVB, doble), figura a l’Espill: “No’s dit al doble / metge pus noble / lo preservant / que lo curant / lo mal que veu?” (vs. 11025-29)dues vegades al Tirant lo Blanc: “Per ço com Tirant tenia al doble més gent de cavall e de peu que ells no feien” (cap. 394), “Que us puga donar molt més al doble que no he fet” (cap. 424) i altres dues a Lo procés de les olives: “Que fan més al doble pagar la costura” (v. 132), “Car paguen al doble a molts la faena” (v. 1136). De la unitat estilística configurada com a sintagma nominal Estela de la mar (FE0862), un dels significats atribuïts al nom de Maria, hem trobat un precedent al Sermó de la immaculada concepció, de mestre Felip de Malla: 710 Anàlisi fraseològica de l’Espill “Maria, senyora, stela de la mar”. Posteriorment, es troba a l’Espill: “Li posàs nom / molt alt: “Maria”. / Vol dir migdia, / alba, diana / e tremuntana, / de mar la stela, / e nau ab vela / amarinada; / il·luminada / il·luminant / lo caminant, / e mà daria, / més amaria, / e maridada, / la mar salada / o mar amarga / e mare llarga” (vs. 11084-100) i, de forma concordant, igualment com a significat del nom “Maria”, a Lo Cartoixà: “Meritament se diu “Maria” lo nom de la verge; i aquest nom (...) en tres significats se interpreta: en hebraic, stela de la mar o il·luminadora; en llatí, mar amarga; en siríaca llengua, senyora (...) És dita la senyora nostra stela de la mar: en guiar los pecadors per les ones de aquesta mar (...) i axí los pecadors en ella miren: com los qui naveguen miren la tremontana” (I.5), “És mar amarga la sua perfectíssima vida activa; stela de la mar, il·luminada e il·luminadora, la sua altíssima vida contemplativa; senyora, per la cura i ànsia que, semblant als prelats, tingué dels apòstols i de tota la sgleia” (I.5), “La senyora nostra, lo nom de la qual stela de la mar o mar amarga se interpreta, l’ànima significa en la llum de la vida contemplativa o en lo treball de la vida activa” (I.12). Sense concretar-ho en el nom, com a atribut de la verge Maria, en masculí, es troba al certamen Obres o trobes en lahors de la verge Maria: “Vós, de la mar / estel molt clar” (Resposta de Bernat Fenollar), “Estel de mar, mirall de Deu lo Pare” (Resposta de Pere Alcanyís). Al fragment de l’Espill reproduït suara figura també la unitat estilística configurada com a sintagma nominal Mar amarga (FE0863), també considerada com un dels significats del nom Maria, la qual figura igualment i concordant en altres fragments de Lo Cartoixà, a més dels continguts als capítols 5 i 12 del llibre primer (ja reportats): “Fon la stela de Jacob, la qual miram los qui navegam i perillam naufraig en aquesta mar amarga i perillosa” (I.2), “Josef, que vol dir augment, puja ab Maria, que significa mar amarga” (I.9), “E axí li cové per la sua penitència lo nom de Maria, que és mar amarga, segons la dirivació hebraica” (IV.13). Amb significat literal, també trobem el sintagma a la Història de Leànder i Hero: “Mesclava les sues llàgrimes calentes ab l'aigua de la mar amarga”. 711 Capítol 5 La unitat estilística configurada com a sintagma nominal Placable sacrifici (FE0864), ‘ofrena cruenta per guanyar el perdó dels Déus’ (def. pròpia), apareix a l’Espill: “Ella els féu destres / en fer servicis / e sacrificis / ben acceptables, / de Déu placables” (vs. 11122-26), a la Lamentació de Mirra: “E si penses contra tu los déus sien irats, tenyirem llurs ares de sang d'honrats e placables sacrificis, car en nostre poder està amansar la llur ira, puix perdonar és llur propi ofici” i a Lo Cartoixà: “Perquè fos a tu placable sacrifici per redempció de natura humana” (I.12). La col·locació Arca de Noè (FE0877), presa com a ‘figuració cristiana de la verge Maria’ (def. pròpia), apareix de forma concordant a l’Espill: “Fon figurada / e profetada / en profecies, / per Isaïes / e tots profetes, / per ella fetes: / de Noè l'arca” (vs. 11249-55), "Tot açò es féu / per a figures, / psalms e scriptures / dar compliment. / L'Omnipotent, / quan féu fer l'arca / al patriarca / antic Noè, / aigua volgué / punís lo vici / e fos inici / a la virtut" (vs. 14288-99), al certamen Obres e trobes en lahors de la verge Maria: “Del just Nohè vinya, coloma y archa” (Resposta de Jaume Roig), al Triümfo de les dones: “Arca de Noè, verdadera restauració nostra, de tot pecat exempta, estalviant-nos la vida del general diluvi, en lo qual mort encorriem per lo pecat del primer pare” i a Lo Cartoixà: “Per l’arca de Noè figurada, en la qual sola foren salvats los qui dins eren” (II.5). Prosseguint el primer dels fragments de l’Espill reportats suara: “Del patriarca / la scala al cel, / del temple vel, / d’arca o tora / pell cubertora, / d’or la terraça, / urna o taça, / verga d’Aron” (vs. 11256-63), ens trobem altres dues unitats estilístiques configurades com a sintagmes nominals, Terraça d’or (FE0880) i Verga d’Aaron (FE0881), també usades com a figuracions cristianes de la verge Maria, de la mateixa manera que apareixen, amb variants lèxiques, a Lo Cartoixà: “És figurada per l’arca (...) i la verga que florí en lo tabernacle i lo bací d’or ple de la manna” (I.12). La segona, també en un altre lloc de Lo Cartoixà: “Diu sant Crisòstom: aquesta verge senyora és la verga que Aaron posà en lo tabernacle” (I.3) i al certamen Obre e trobes en lahors de la verge Maria: “Tàlem d’espòs, florint verga d’Aron” (Resposta de Jaume Roig). 712 Anàlisi fraseològica de l’Espill Al mateix passatge de l’Espill, una mica més avant, apareix la unitat Torre de David (FE0885): “E de Daviu / torre, corona, / viula, clau, fona” (vs. 11274-76), amb el mateix significat ifiguratiu que les anteriors, concordant amb Lo Cartoixà: “Fon per la torre de David figurada” (I.3) i al certamen Obres e trobes en lahors de la verge Maria: “Del gran David vós sou torre guarnida” (Resposta de Joan Verdanxa). Més avant, seguint amb el mateix passatge, hi ha la unitat Tàlem d’espòs (FE0890), on la estança on la muller rep l’espòs és esmentada també com a figuració de la verge Maria: “Lo gavarrer / tot enflamat / e no cremat, / font, hort tot clos, / tàlem d’espòs, / pou de Siquem, / Jerusalem, / nau mercadera” (vs. 11286-93), en concordança amb el certamen Obres e trobes en lahors de la verge Maria: “Tàlem d’espòs, florint verga d’Aron” (Resposta de Jaume Roig), amb la Història de la Passió (on la simbologia un xic canviada): “Sereu vos l'espòs la creu vostra 'sposa / lo tàlem brocats vermells com la rosa” (vs. 3070-71) i amb Lo Cartoixà: “Puis dexava l’espós en lo verge tàlem” (I.5), “Pensant que l’espós és exit del tàlem vestit de la carn nostra” (I.9), “Hui lo spós de la sgleia és exit del seu tàlem” (I.9). La unitat estilística configurada com a sintagma nominal Sol de justícia (FE0896), en tant que designació elativa de Jesucrist, figura a l’Espill: “Parí lo sol / jutge sens dol, / sol de justicia” (vs. 11473-75), a la Vida de Santa Anna: "Oh Déu infinit, alt, immens, incomprensible, sol de justícia desitjat per los sants patriarques...”, a la Istòria de Santa Magdalena: “Perquè lo diumenge per lo matí, ans que lo sol del tot no illuminàs l'habitable terra, ella pogués lo sol de justícia, Jesús, tocar e veure”, a Lo Cartoixà: “Hui lo sol de justícia és exit dels núvols de les legals figures” (I.9), “Diu sant Bernat: mèritament del orient venen, que el sol de justícia al món denuncien” (I.11), “Perquè tot lo món ocupaven tenebres i lo sol de justícia no podien veure” (I.28), al Certamen de Sant Cristòfol: “Al cel tan clar com vós, esteles foren / les grans virtuts, i Déu, sol de justícia” i a la Vita Christi: “Los raigs del clar sol de justícia, entrant per les finestres de la sua luminosa intel·ligència, axí en encesa caritat la scalfaren, 713 Capítol 5 que volgué ab afanyós treball compondre aquest tant gran volum e libre” (Proemi). De la màxima jurídica La ignorància de la llei no n’eximeix el compliment (FE0900), n’hi ha una referència a l’Espill: “Puis salvador / universal / e general / al món vingué, / a tot volgué / manifestat / fos ell el nat, / perquè el món pas / no s’excusàs / per ignorància, / ab abundància / de testimonis” (vs. 1156879) i una altra a Lo Cartoixà: “Per ço diu lo senyor: “mirau hi ateneu com vos ho dich ans que sia”, perquè no tinguen scusa de ignorància” (III.38). La col·locació Els quatre doctors (FE0906), amb la qual es designen els pares de l’església occidental Ambrosi, Agustí, Jeroni i Gregori (segons la decretal d’Innocenci VIII de 1298), es troba a Lo Somni: “En los llibres que han fet los quatre doctors de l’Esgleia de Déu e altres sants hòmens” (I.20) i, posteriorment, a l’Espill: “Los quatre perns / llatins doctors” (vs. 11912-13) i a Visió de la Senyora Nostra de Gràcia: “Volria dels quatre sancts doctors la riqua lengua per a poder recitar...”. La unitat estilística configurada com a sintagma nominal Distil·lant font (FE0908) es troba a l’Espill: “Gràcies mana, / tota n’és plena, / abundant vena, / distil·lant font, / és segur pont / molt prest se cala” (vs. 11974-79) i, desautomatitzada, a la Història de Leànder i Hero: “Baixà los plorants ulls, que fonts amargues destillaven, a la riba on les ones batien” i a la Visió de la Senyora Nostra de Gràcia: “Ab los ulls que per devoció fonts d'aigua destillaven, les mans cancellades”. La locució verbal comparativa Col·locar els pollets sota les ales, com fa la lloca (FE0913), que ‘denota la tendència de la persona a prioritzar la seva família i les seves coses’ (def. pròpia), apareix, com ja hem vist a l’apartat 3.6.5, a l’Espill: “Com fa la lloca, / sos fills col·loca / dejús ses ales, / alt en les sales / celestials” (vs. 12031-35) i a Lo Cartoixà: “Axí com pollets la gallina, a la calor de les sues ales se scalfen (...) Puga entrar en la empaliada sala del teu celestial regne” (I.40). 714 Anàlisi fraseològica de l’Espill La unitat estilística configurada com a sintagma nominal Celestials sales (FE0914), usada per designar retòricament el cel del cristianisme, figura al fragment suara reportat de l’Espill i, com ja hem vist a l’apartat 3.6.5, a diversos llocs de Lo Cartoixà: “Perquè eternament en les amples, altes i celestials sales stigues ab lo spòs en les sues noces” (Lo Cartoixà, I.40), “De aquells draps que vol empaliar les celestials sales” (III.3). La unitat estilística configurada com a sintagma nominal Eternal goig (FE0916), ‘denominació elativa de l’altra vida, segons la religió judeocristiana’ (def. pròpia), figura a l’Espill: “Tal divinal / goig eternal / de paraís” (vs. 1204244), a la Història de la Passió: “Si donchs me voleu per tolre'm la vida / qu'es vida de tots y goig eternal” (vs. 259-60), a Lo Cartoixà: “Diu sant Gregori: aquell que los eternals goigs desitja...” (II.13), “E axí stime que devem confessar Maria als eternals goigs assumpta” (IV.29) i a la Vita Christi: “Fentvos posseyr los goigs eternals ab tanta letícia e glòria sobre les altres dones” (cap. 267). Amb el precedent de Lo Somni: “Ella no és digna de seure ab mi en un banc” (III.13), la locució verbal Seure en la mateixa cadira (o banc) d’algú o d’alguns (FE0931), ‘ser de la mateixa condició d’algú o d’alguns’ (def. pròpia), apareix en tres ocasions a l’Espill: “Lleva’t d’on seus / (mala cadira), / surt, fuig e tira / pus no t’hi sigues” (vs. 12332-35), “E mai te sigues / en la cadira / de dol, frau, ira / e pestilència” (vs. 12588-91), “Mai muller pendre, / mas viure franc; / mai en un banc / seure, ne taula” (vs. 15572-75), al Tirant: “Aquest no seu en aqueix banc que vós dieu” (cap. 100), “Seure en banc de sabater” (Tcap. 161), “No volria que fosses asseit en cadira de perpètua dolor” (cap. 355), a Lo Cartoixà: “Yo’t faré seure en altre banch y taula” (I.31), “Lo rei ab lo vasall, lo ric ab lo pobre en un banc fa seure” (I.37) i al poema Flor de saber: “Ple de tot bé seuríeu en gran banca”. DCVB, banc, recull la variant No seure en aquest banc, ‘no ésser d’aquesta classe (de què s’ha parlat abans)’. La locució adverbial A delit (d’algú) (FE0936), ‘al gust, plaer o caprici d’algú’ (def. pròpia), figura a l’Espill: “Has-la despesa / prodiguejant, / 715 Capítol 5 meretricant / a ton delit” (vs. 12370-73), “Menjant, bevent / a son delit” (vs. 14944-45) i al Tirant: “A gran culpa sua e poc delit meu” (cap. 296). La locució verbal comparativa Depurar-se al foc com l’or (FE0939), ‘quedar totalment net d’impureses’ (def. pròpia), es troba, com ja hem vist parcialment a l’apartat 3.6.5, a l’Espill: “Ves on t’apures / al foc, com l’or” (vs. 12396-97), al Tirant: “E flames de foc sobre camper d'or; en les flames d'or se cremaven tals lletres: C.C.C., i en les flames de foc se cremaven aquestes: T.T.T.; significant per açò que l'or del seu amor cremant s´apurava en les flames de Carmesina” (cap. 485) i a Lo Cartoixà: “Diu sant Agustí: lo que fa al ferro la lima, lo que fa lo foc a l’or, que l’apura, lo que fa lo flagell al gra que’n leva la palla, açò fa la tribulació al just home” (I.8), “Axí com en lo foc l’or, axí la fe en les tentacions se mostra” (II.3), “Axí com l’or, que en lo foc se purga” (II.11), “I com a foc apuren l’or de la lliga” (II.23). La col·locació Fel servidor (FE0945), ‘persona que es troba a les ordres d’una altra i li és lleial’ (def. pròpia), apareix aplicada a Jacob en relació al seu sogre Laban, tant a l’Espill: “Servix Laban / set anys pastor, / fel servidor, / poràs haver / Lia primer, / set més per zel / d’haver Raquel” (vs. 12410-16) com, amb una lleugera variant, a la Història de Josef: “Era fill d'aquella venusta e bella Raquel, per la qual, en treball de fatiga delitosa, era estat fel servent catorze anys de Laban, son oncle”. També es troba aplicada a diversos sants en les cobles respectives del Cançoner sagrat de vides de sants. La locució adverbial De tornes (FE0946), ‘allò que per donació espontània s’afegeix a una cosa que es dóna o ven o cedeix’ (DCVB, torna), que ja trobem usada per Francesc Eiximenis, al Terç del Crestià: “E si a tot buf no han baf e encara més queucom de tornes” (cap. 121), figura a l’Espill: “Sis anys de tornes / perquè ric tornes” (vs. 12417-18) i també al Tirant, amb variant en la preposició: “E per tornes, vos volem dar nostra filla Carmesina per muller” (cap. 452) i a Lo procés de les olives: “I encara en daríeu la clotxa de ales / i ab ella, de tornes, lo vostre sarró” (vs. 245-46). 716 Anàlisi fraseològica de l’Espill La unitat estilística configurada com a sintagma nominal Aigües amargues (FE0951), ‘aigües que no són dolces, que contenen sal i no són bones de beure’ (Gonzàlvez), es troba a l’Espill: “E gustaràs / lo fust amprant, / sabor mudant / d’aigües amargues” (vs. 12476-79) i, profusament, a la Història de Leànder i Hero: “Oh mar d'aigües amargues, per a mi més que als altres amarga”, “Però l'amor d'Hero així tot l'ocupava, que a les amargues aigües l'entrada defenia”, “Al temps que en les amargues aigües l'enamorat miserable per amor d'Hero la vida perdia”, “En les amargues aigües ja no per mi, mas per la vida, treballa”. La col·locació Plorar amargament (FE0957) figura a l’Espill: “E, mort Uries, / com David féu, / e com a Déu / negà greument, / amargament / plora com Pere” (vs. 12562-67), a la Història de la Passió: “Y exint de la casa plorà amargament” (v. 677), “Y ab la ferma fe que'l perdó conquista / de culpa tan leja plorà amargament” (vs. 721-22), a Lo Cartoixà: “En lloc secret, amic de llàgremes, amargament plorà”, “Primerament, lo gall cantà; aprés, lo senyor lo mirà; Pere plorar començà e aprés, defora, amargament plorà” (IV.3) i, amb l’adverbi modificat, a la Vita Christi: “Dol per la mort de aquest Senyor, la qual los àngels amargosament ploran” (cap. 215), “No podia parlar de dolor e plorava amargosament” (cap. 226), “A soles ploraré amargosament la infidelitat mia” (cap. 244). La referència metafòrica al nauxer expert que governa la nau com cal, que l’hem concretada en la unitat estilística configurada com a sintagma verbal Apartar-se dels esculls com el bon nauxer (FE0965), es troba a l’Espill: “D’esculls t'aparta, / de naufregar / e d'encallar; / mira la stela, / muda la vela, / guarda el mudar / d'encapellar; / cala primer / com fa nauxer / ben atentat” (vs. 12758-67), a Lo Cartoixà: “Car lo discret nauxer e savi no dexa la nau fins que en segur port la té surta. La sancta sgleia és la nau, lo senyor és lo nauxer, qui la regeix e la governa” (IV.23) i a la resposta de Joan Verdanxa a una demanda de Miquel Pérez: “Nauxer animós segura fa guia, / ni grob ni perill li porta espant”, recollida per Rodríguez Moñino al suplement del Cancionero General de Hernando del Castillo. 717 Capítol 5 La col·locació Camí reial (FE0967), ‘camí que posa en comunicació les poblacions principals’ (DCVB, camí) o ‘el camí més seguit comunament’ (DeCat, camí), l’hem trobada a l’Espill: “Lo menys ferrat / mai fon errat; / dexa el real” (vs. 12775-77), en uns versos amb el mot camí elidit perquè figura en un vers anterior de la mateixa seqüència: “llexa el camí” (v. 12741), al Tirant: “Adormí'm anant pensant, e lo meu rossí ha lleixat lo camí real e ha'm portat davant la reverència vostra” (cap. 29), “Mas puc dir a la majestat vostra que d'ací a la ciutat de Sant Jordi no podeu anar per lo camí real: tant està ple de cossos morts” (cap. 159) i a la Vita Christi: “Car la dita penitència és salut de la ànima, restauració e conservació de les virtuts, camí real dels justs, refectió e confort de tot bé” (cap. 4), “E van per vies molt diffícils, e lo camí real de paraís jamés l'an trobat” (cap. 7), “Car aquesta virtuosa penitència és salut hí vida de la ànima, reparo de les virtuts, despullament dels vicis, tanca de infern, porta del regne del cel, camí real per aquells qui justificadament volen anar a paradís, refectio de tot bé” (cap. 119). De la locució adverbial De fet que (FE0974), ‘tot seguit que’ (DeCat, fer), només hem trobat testimonis a l’Espill: “L’adoraràs / ab set prostrades, / agenollades, / ab genoll nu / --a n’Esaú / com Jacob féu / de fet que el veu--” (vs. 12840-46) i al Tirant: “Emperò de fet que sien arribades, los maneré tornar en Sicília, e que porten tostemps forment” (cap. 123). La col·locació Salve Regina (FE0977), seguida de prop per la unitat estilística configurada com a sintagma nominal Dolçor de vida, es troben a l’Espill: “Gabriel mira / com saludà: / li començà / “Ave Maria”. / Diu-lo-hi tot dia, / e “de Déu mare”, / perquè et repare / com a padrina; / “Salve Regina, / dolçor de vida”, / sovint la crida” (vs. 12934-44) i al Cançoner sagrat de vides de sants: “La Salve Regina ordenada en cobles. (...) Salve dels angels reyna, / font de totes les virtuts, / goig dels sants, y medicina / dels malalts, trists y perduts. // Mare de misericordia / y salut del mon sou vos, / y la pau y la concordia / entre Deu y·ls peccadors. // Vos sou la dolçor de vida...”. D’altra banda, aquesta darrera unitat apareix sovint a Lo Cartoixà: “Que totes les jerarchies a la veu de aquesta simple coloma de plànyer aprenien: O fill, dolçor 718 Anàlisi fraseològica de l’Espill de la mia vida...” (IV.7), “Mira i contempla quantes vegades hui, a la senyora nostra, dolçor de nostra vida, li són fallits los sperits de vida” (IV.7), “A tu, doncs, dolçor de nostra vida, esperança nostra, goig e alegria dels qui et serveixen” (IV.29). La unitat estilística configurada com a sintagma nominal Pa de vida (FE0981), ‘figuració cristiana de Jesucrist’ (def. pròpia), estroba a l’Espill: “Menjar t'afanya, / si t'hi convida, / tal pa de vida: / pa de virtut, / pa de salut, / pa angelical, / pa divinal, / forment candel” (vs. 12990-97), a Les obres o trobes en lahors de la verge Maria: “La fertil nau portant lo pa de vida / de terres luny del cel imperial” (Resposta de Joan Verdanxa), a l’Obra de la sacratíssima conceptió: “Vos sou la nau portant lo pa de vida, / Jesus beneyt, del cel en aquest mon” (Resposta de Guillem Mercader) i a Lo Cartoixà: “No perdé la flor verge quan parí lo verdader pa de vida" (I.2), “Ell, Deu nostre, és pa de vida qui del cel és davallat en la terra” (I.9), “[Jesús] declara e dóna pa de vida als pobles” (III.54), “Pren aquesta manna, pren aquest letovari, pren aquest pa de vida, pren aquesta bresca” (IV.32). La col·locació Tocar palmes (FE0996), ‘fer ballmanetes, aplaudir’ (DCVB, palma) que podríem haver considerat locució en atenció al seu significat metafòric de ‘mostrar complaença’ (def. pròpia), apareix a l’Espill: “E tocant palmes, / alguns cantant, / altres ballant, / qui preceïen / e qui seguien” (vs. 13346-50), al Liber elegantiorum: “Tocar palmes: Complodo. Complaudo”, a Lo Cartoixà: “Los sants, tots canten, tots sonen (...) tots ballen (...) tots toquen palmes i en tota la ciutat de Jerusalem superna són oïts càntics de alegria” (IV.25) i a la Vita Christi: “La Devoció, inflamada, començà a tocar palmes; la sancta Puritat feya grandíssimes festes” (cap. 38). La col·locació Fer llobades (FE1000), ‘deixar troços de terra sense treballar’ (MiP), figura a l’Espill: “E suaran / en les cavades, / no fent llobades” (vs. 14518-20) i a Lo procés de les olives: “Que, en l'obra, lo vell farà mil llobades, / i més començant los dos a l'egual, / i el jove tendrà deu relles donades, / abans que comence lo vell lo jornal” (vs. 1145-48). 719 Capítol 5 La locució adverbial Hora per hora (FE1005), de significat problemàtic, només l’hem trobada a l’Espill: “Com ver marit, / hora per hora, / l’arca o tora / (...) / li desetxà / e rebujà, / com a fumosa, / casa plujosa / e descoberta, / restant deserta, / vella i amiga” (vs. 13572-603) i al Tirant: “Car, senyor, jo he vist en mon temps, si no haguessen oberta la porta del castell a l'hora de la mija nit, lo castell de Sant Pere se perdia, per la gran multitud de turcs que hi vengueren a hora incogitada, e hora per hora lo Mestre, que Déus haja, lo socorregué, e lo castell fon delliurat dels enemics.” (cap. 98). DCVB, hora, a partir de la inserció al Tirant, dóna la definició ‘en el darrer moment, quan gairebé ja s’arriba tard’, que no sembla ser l’adequada, si tenim en compte la traducció castellana del Tirant, de 1511: “Y a la mesma hora el maestre, que Dios aya, los socorrió”, la inserció a l’Espill i la traducció prosificada que en fa Miquel i Planas. Així doncs, fóra millor definir-la com ‘en el primer moment’. La unitat estilística configurada com a sintagma nominal Agres veus (FE1028), ‘veus que expressen aflicció’ (Gonzàlvez), només l’hem trobada a l’Espill: “Ab agres veus / ne despitaren / e infestaren / ne fos llevat” (vs. 1416063) i al Parlament en casa de Berenguer Mercader: “Crits d'agres espantables veus cridant...”. De la unitat estilística configurada com a sintagma nominal Aigua viva (FE1035), ‘la que brolla naturalment’ (DCVB, aigua), hem trobat dues recurrències a l’Espill: “Gran aigua viva, / neta, absterciva, / promet donar / per denejar / los delinquents” (vs.14329-33), “De Déu demana: / “Puis d’Ell emana / tant virtual, / universal / e fructuosa / tan graciosa / font d’aigua viva, / com no es diriva / a tots los vius / per eguals rius? / car molts no en prenen, / e los que en tenen / no per egual”” (vs. 14631-43), altres dues a Lo Cartoixà: “Ell te donaria aigua viva”, “D’on me pots donar tu aigua viva...?” (I.21) i tres a la Vita Christi: “Si coneixies qui és lo qui·t parl e demana a beure, ab quant ànimo tu demanaries a ell que·t donàs aygua viva!" (cap. 124), “E ab tanta abundància la lançau de les vostres mans e peus que par sien fons de aygua viva” (cap. 179), “Car ab tanta set e fam desijàveu veure a mi com lo cansat çervo les fonts de la aygua viva” (cap. 195). 720 Anàlisi fraseològica de l’Espill La fórmula assertiva Ploga o no ploga (FE1046), ‘tant sí com no, passe el que passe’ (Gonzàlvez), apareix al pasatge de l’Espill: “Déu quants ha fets / vol ser salvats, / e molts malvats / ésser no ho volen, / puis, ells se tolen / lo bé promés, / afectant més / la vida grassa, / restar en plaça; / ploga o no ploga / troben qui els lloga, / no els plau lloguer, / ni el llogader / conduïdor, / convidador / no els plau oir, / molt menys seguir” (vs. 14556-72) i a Refranys rimats, com a primera part d’un proverbi: “Que ploga o no ploga / fallir no li deu” (vs. 24-25), com ja hem vist anteriorment. Tornem a trobar la mateixa fórmula en un proverbi recollit per Lluís Galiana, al segle XVIII: Ploga o no ploga, blat en Oriola. La col·locació Solemne vot (FE1048), ‘compromís personal ferm’ (def. pròpia), es troba a l’Espill: “Solemne vot / a Déu n’ha fet” (vs. 14598-99), al Tirant, repetidament: “Lo vot solemne que lo Rei ermità féu, estant nafrat per lo rei de la Gran Canària” (cap. 20), “Ara jo faç vot solemne, així nafrat com estic, de...” (20), “E faç vot solemne al senyor Sant Jordi que...” (cap. 154), “Posà-li Tirant lo peu de la sabata brodada sobre lo cap e féu son solemne vot” (cap. 202), “Per què jo faç mon vot solemne a Déu e a tots los sants de...” (cap. 204), “Per què jo faç vot solemne que...” (cap. 341), “Ab solemne vot de jamés deixar aquesta devota casa e fort religió” (cap. 461) i a la Vita Christi: “Pendreu tanta amor ab mi, que fareu vot solemne de may perdre la mia companyia” (cap. 5). En altres obres hi ha altres solemnitats però no la del vot, tot i que el Curial e Güelfa s’hi aproxima: “confermant lo vot que fet havia, e ab jurament solemne que no hi mudaria res” (II.144). Del mot compost Giramantells (FE1051), ‘giracamises’ (DCVB, giramantells), n’hi ha un precedent com a locució verbal a les Històries troianes: “Ara has girat lo mantell sen tota reverència” (p. 289 de l’edició de Miquel i Planas), el qual afecta directament el Tirant: “Mas poré dir ab tota veritat que haveu girat lo mantell de vostra honor sens guardar reverència a la imperial corona” (cap. 128). A l’Espill ja figura com a mot compost: “Veig la beguina / saltamartina / de sella en sella, / de vetla en vetla, / giramantells, /picamartells, / disputadora, / demanadora / de qüestions” (vs. 14619-27), així com a l’Obra 721 Capítol 5 de la sacratíssima conceptio: “Qual ignorant es tan malvat / que us posa ’n culpa? / Puix la Scriptura no us enculpa, / qui son aquells? / Al descubert, giramantells, / qui la regiren” (Ferrando Dieç). La unitat estilística configurada com a sintagma nominal Saber divinal (FE1069), ‘saviesa màxima per als creients en Déu’ (def. pròpia), es troba a l’Espill, de forma desautomatitzada: “Havent oïda / la nomenada / pel món anada / del meu poder / e alt saber, / més divinal / que humanal” (vs. 1517682), al Debat epistolar amb el príncep de Viana: “Espill en lo qual lo saber divinal se representa”, al Tirant (en dos fragments procedents, respectivament, de la Història de Leànder i Hero i del Debat epistolar amb el príncep de Viana): “Per fallença de seny entre los més sabents se declara afermar que les coses esdevenidores a degú sinó sols al divinal saber sien descobertes” (cap. 338), “Espill en lo qual lo saber divinal se representa” (cap. 428) i en un poema anònim del Cançoneret d’obres dels segles XIV, XV i XVI: “Dei qui volgue estendre / tot son divinal saber”. La unitat estilística configurada com a sintagma nominal Aspre cilici (FE1091), ‘dolorós instrument de mortificació’ (def. pròpia), apareix a l’Espill: “E de stamenya / tinc los llançols, / los camisols / d'aspre celici” (vs. 15789-91), a l’Oració a la verge Maria: “Plany-se lo món cobert d'aspre cilici”, al Tirant: “És estada vestida de continu la mia afortunada persona d'un aspre cilici la carn” (cap. 461), “Despullau a mi durades robes, i dels palaus lleven les riques porpres, cobriu-me prest d'un aspre cilici” (cap. 472) i al Cançoner sagrat de vides de sants: “La prima camisa que vos, sant, vestieu, / fou l’aspre cilici ab que us arreas”, “Y axi a Deu perfetament servis, / portat ab vos hun aspre y fort silici”. La unitat estilística configurada com a sintagma nominal coordinat Dol i plant (FE1097), ‘efectes i expressions d’una desgràcia’ (def. pròpia), figura a l’Espill: “Fiu dol e plant / gran quan fallí, / de cor l'amí / extremament” (vs. 16122-25), al Tirant: “Sa filla e les altres dones totes estaven fent gran dol e plant” (cap. 474), “Lo dol e lo plant que fon fet aprés la mort de la Princesa” 722 Anàlisi fraseològica de l’Espill (cap. 479), a la Istòria de la Passió: “Per vostra mort dura fent plant y greu dol” (v. 3067) i a Lo Cartoixà: “O com fon gran lo dol e plant dels miserables dexebles” (IV.2). A la Història d’Alexander hi ha “Dol, plant i plors i crits i gemegaments”, com a traducció de amarissime fiere (Wittlin 1991: 260). És estrany però és així: la locució conjuntiva Tostemps que (FE1102), ‘sempre que, totes les vegades que’ (DeCat, tot), només l’hem trobada a l’Espill: “Sa confraria / de la Seu, gran, / tostemps que van / a soterrar” (vs. 16146-49), a Lo procés de les olives: “De bell nou m'hi torne, i em vull oferir / que, tostemps que hi vinga, de fer-li tenir” (vs. 762-63) i a la Vita Christi: “Que yo us dó la fe de ésser-vos protectora e ajudadora, tostemps que·m hajau mester” (cap. 13), “Ans tostemps que sentireu en vosaltres alguna virtuosa disposició deveu dir ab humilitat” (cap. 47), “Que tostemps que·s penediran só prest a perdonar e a molt exalçar los peccadors” (cap. 150). La locució nominal Vall de llàgrimes (FE1103), ‘el món terrenal’ (Gonzàlvez), apareix a l’Espill, desautomatitzada: “Perquè hi esmene / lo que m'hi fall / en esta vall / tan lacrimosa...” (vs. 16172-75), a la Sepultura de Francí Aguilar: “D'aquesta miserable vall de llàgrimes era passat en l'eterna glòria”, a la Istòria de Santa Magdalena: “En la trista vall de llàgrimes d'aquesta miserable plorosa vida”, a la Vita Christi: “Car los fills de Eva, exellats e lançats en aquesta vall de làgrimes...” (cap. 8), “Aquesta terra de misèria e vall de làgrimes” (cap. 142), “En aquesta vall de làgrimes e de misèria” (cap. 285) i a Lo Cartoixà, passim: “Devallà la bondat divina per novell efecte del cel imperi, on havia creat natura angèlica, al camp de Domàs: a la vall de Ebron, qui de present vall de llàgremes se nomena. I de aquella terra, que encara stava llimosa i banyada de les aigües que havia separades, creà Adam, primer pare nostre, i de aquí el transportà en lo paraís terrenal, delitós verger ameníssim” (I.2), “Porta amarga vida en aquesta vall de llàgremes” (I.5), “Passem doncs aquesta mísera vall de llàgremes ab desig de pujar a la Betlem eterna” (I.9), “Peregrí en aquesta mísera vall de llàgremes” (IV.2)... 723 Capítol 5 La unitat estilística configurada com a sintagma nominal coordinat Mals i penes corporals (FE1105), ‘càstigs físics’ (def. pròpia), només l’hem trobada a l’Espill: “Aci, que em farte, / per fer esmenes, / de mals e penes / sols corporals” (vs. 16200-03) i al Tirant: “Car perdent la vista o morint, los meus mals e penes corporals no sentiren tan gran pena” (cap. 288). Aquests més de cent-cinquanta exemples posen de manifest que, fraseològicament parlant, l’’Espill presenta un bon gruix de concomitàncies amb obres del darrer terç del segle XV. 5.4.2. Documentació en altres llengües Per a la recerca d’UFs equivalents (a les de l’Espill) en altres llengües, hem consultat tot de diccionaris actuals i històrics. Tanmateix, tret dels proverbis, on la feina és més acabada, la tasca continua oberta; de fet, mai no podrà considerar-se tancada i finida, ja que sempre podrà donar-se el cas de trobar una referència no localitzada anteriorment. En aquest apartat, presentarem exemples d’equivalències fràsiques, totals o parcials, així com dels europeismes que hi ha a l’Espill. 5.4.2.1. Equivalències totals i parcials De l’equivalència entre UFs en context, en un procés de traducció que les trasllada de la llengua original (LO), en què es troba el text a traduir, a la llengua meta (LM), on es conforma el text traduït, n’han parlat Vazquez-Ayora (1977), Gómez Monllor (1999), Ugarte (2000), Dobrovol’skij (2000), Corpas (2003) i Conca i Guia (2006), entre d’altres. Corpas subratlla l’existència d’un continuum de possibilitats, que va des de l’equivalència plena fins a l’absència d’equivalència, i considera que hi ha equivalència plena quan s’hi presenta “el mismo significado denotativo y connotativo, una misma base metafòrica, una misma distribución y frecuencia de uso, las mismas implicaturas convencionales, la misma carga pragmática y similares connotaciones (restricciones diastràticas, diafásicas y diatópicas)”. Per a la consideració de les 724 Anàlisi fraseològica de l’Espill UFs de forma aïllada, sense inserció en un text, no podem tenir en compte tants factors i, doncs, entendrem que n’hi ha equivalència total quan s’hi donin tres condicions: 1) un mateix significat; 2) una imatge metafòrica semblant; 3) igual tipificació. Així mateix, direm que n’hi ha equivalència parcial quan siguin absents algun dels dos darrers requisits. Vegem-ne alguns exemples. De la col·locació Perdre (el) temps (FE0020), amb el precedent llatí Diem perdidi (Suetoni, Vita di Tito, 8; PML, 584), n’hi ha codificacions equivalents en moltes llengües: To waste time (D. Carbonell, DF, tiempo), Perder el tiempo (DUE, tiempo), etc. El mateix podem dir de la col·locació Mig mort (FE0021): Medio muerto (‘muy cansado, impresionado o maltrecho’, DUE, muerto), Essere mezzo morto (‘essere malridotto, malandato’, VLI, mezzo)... El proverbi Al cul del sac, s’hi troben les engrunes (FE0022) ha estat considerat per alguns paremiògrafs com equivalent del refrany castellà Todo saldrá en la colada, però els significats són diferents, ja que el primer indica que ‘a la fi, no hi resta res de bo’, mentre que el segon significa que ‘a la fi, s’hi veuen els errors comesos’. La col·locació Perdre el sest (FE0023), que podem definir com ‘perdre la noció, descol·locar-se, descentrar-se, desorientar-se’ (def. pròpia) i de la qual diu DeCat: “quasi com el modern sortir de polleguera”, té un clar equivalent en espanyol: Perder el tino (‘obrar insensatamente’, DUE, tino). La locució adjectival Antic de dies (FE0026), molt usual a l’època per a indicar vellesa, podem considerar que té com equivalents Entrado en años (‘viejo’, DUE, año) i Advanced in years (DF, año). El passatge on es descriu l’anar amunt i avall dels joves galants al voltant de les dones: “Mouen cantons / girant redons / e tot lo jorn / roden entorn / del cremalló, / com papalló, / fins que s’hi cremen, / perills no temen” 725 Capítol 5 (vs. 199-206), conté les unitats estilístiques configurades com a sintagmes verbals Moure cantons (FE0031) i Cremar-se al foc com papalló (FE0033), de les quals n’hi ha referències precedents en obres que podrien haver estat fonts de l’Espill: "Estos son pica cantones de noche e de día..." (Arxiprest de Talavera, Corbacho, p. 224; MiP) i “Gittate via la vostra gran beltade / che mi fa forsenar, quando vi miro, / sì come il papaglion che fere al foco / veggendo il gran splendor de la lumiera” (Amorosa visione; Cantavella 1992, 48). Equivalències parcials modernes podrien ser, en espanyol: Hacer esquina (‘ocupar una esquina’, DUE, esquina) i Mariposón (‘hombre que galantea a muchas mujeres’, DUE, mariposón). El tòpic del caçador caçat, aplicat metafòricament a l’home que cerca els amors d’una dona, és antic i productiu. Ja al Llibre de paraules e dits de savis i filòsofs, de Jahudà Bonsenyor, figura: “Viu [Plató] un casador qui parlave ab una fenbra e dix-li: casador, guarde’t que no sies casat” (citat per Cantavella 1992: 49). L’Espill no podia deixar de recollir-lo i ho fa en dos passatges, en l’un, de forma molt desautomatitzada i, en l’altre, citant un proverbi aragonès: “Als qui ab ànsia / e treballs vans, / perills e dans, / caça seguexen / qual no conexen; / pendre s’arreen / quanta ne veen: / són ells los presos” (vs. 22431), “Aragonès / ne diu bon ves: / Mostins e perros / qui por los cerros / los lobos caçan, / lobos los matan / a la final. / Hom feminal, / triant morràs; / no et guardaràs / ni saps fogir: / doncs, vols morir” (vs. 6575-84). Així doncs, l’Espill conté la inserció d’un proverbi en una llengua no catalana, amb fórmula d’inserció específica, Perros qui lobos caçan, lobos los matan (FE0039), del qual n’hi ha un precedent a Romancea proverbiorum, compendi fet per un estudiant aragonès del segle XIV: Can qui lobos mata, lobos lo matan. Així mateix, en portuguès el trobem a la comèdia Ulysippo: Câes que lobos matâo, lobos os matâo (PCC, M 1272). RFPE no el duu en espanyol, mentre que a Refranes famosíssimos y provechosos glosados figura, com a traducció del català: La yegua que arremetió y comiéronla lobos. La locució adjectival Del bec groc (FE0043), aplicable a algú ‘molt innocent o mancat d’experiència’ (DCVB, bec), presenta una equivalència 726 Anàlisi fraseològica de l’Espill parcial amb la locució verbal Caerse de un nido (‘expresión que se utiliza en frases que hacen referencia a la ingenuidad de alguien’, DUE, nido). La locució verbal Anar de pic en sola (FE0045), que DCVB, pic, a partir de la citació de l’Espill, defineix com ‘anar per mal camí, portar mala conducta’, podríem considerar-la parcialment equivalent a De picos pardos (‘de juerga’, DUE, pico) i a To paint de town red (’ir de juerga’, DF, town). Del proverbi L’amor primera és millor (FE0047) n’hi ha documentació catalana antiga, probablement de procedència aràbiga, al Llibre de paraules e dits de savis i filòsofs, d’on n’hem pres la forma canònica. Posteriorment, com ja hem vist, Eixmenis desenvolupa i explica el tòpic, sense donar-ne cap codificació, i el retrobem codificat a l’Espill, als Refranys rimats i a la Vida de santa Magdalena en cobles. En llatí hi ha l’apotegma de Petroni Antiquus amor cancer est (DEFL, 674). En italià tenim Il primo amore non si scorda mai (DCP, 73), amb una variant a La divina comedia: “D’antico amor senti la gran potenza” (Purgatorio, XXX, 39). En espanyol, Hernán Núñez anota Las sopas y los amores, los primeros son los mejores (RPR, 4002), que ha estat traduït a l’anglès, en 1706, com Of soup and love, the first is the best (ODEP, soup), tot i que ja existia, en 1487: The fyrst luf ay be lowyt best (ODEP, love). Sobre la locució adverbial En suma (FE0052), ‘en resum, en substància’ (DCVB, suma), Coromines anota que “en la locució en suma hi pot haver hagut influència francesa tant o més que castellana (no és en tot cas, expressió blasmable)”. També podria haver passat directament del llatí al català, car ja es troba en la Crònica de Muntaner i en Lo Somni de Metge, abans de Lo Cartoixà i l’Espill. La documentació francesa més antiga d’En somme és de 1370, però actualment, s’usa més la forma Tout compte fait (DEL). DUE defineix En suma com ‘expresión con que se introduce la exposición de una consecuencia o resumen de lo ya dicho’. DF en dóna com a equivalent anglès In short. 727 Capítol 5 La col·locació Donar color (FE0056), ‘adoptar una significació determinada, normalment fingida o d’engany’ (def. pròpia), és parcialment equivalent a So color de (cierta cosa) (‘con pretexto de hacer esa cosa; aparentando hacerla’, DUE). La locució verbal comparativa Prear menys que una figa (FE0067) té com a formes parcialment equivalents, en espanyol i anglès, No importar una higa (DUE) i Not to care a fig (DF). De la unitat estilística configurada com a sintagma verbal Plantar (algú o alguna cosa) per reverdir (FE0070) n’hi ha referències precedents en obres que podrien haver estat fonts de l’Espill, segons les dades aportades per Miquel i Planas: “Elle sen va et plante son mari pour reverdir” (Quinze Joyes de Mariage), ”Desonrarlas ha quién cobro después non les dará, synon yrse a otra a plantarla por reverdir” (Arxiprest de Talavera, Corbacho). La locució adjectival Indigne de descalçar la sabata (a algú) (FE0079), procedent dels Evangelis (Mateu, 3.11; Joan, 1.27), apareix molt documentada en català: “No mereixerien que em descalçassen” (Lo Somni, III), “Jo hauria gran pahor que no fos digna de descalssar la tua delicada sabata” (Història de Jacob Xalabin, 8), “No era digne de soltar lo ligam de la sua çabata (...) no era digne de tocar la çabata” (Lo Cartoixà, I.7), “Del qual misteri dix lo santificat Baptista que no era digne de soltar la coreja de la sua çabata” (Lo Cartoixà, II.18), “Del qual yo no so digne, prostrat en terra, que la coreja de la sua çabata solte” (Lo Cartoixà, II.19), “Lo teu estat, llinatge e condició no és suficient per a descalçar-li lo tapí esquerre” (Tirant, 67), “No seria digna de descalçar-li la sabata del seu peu” (Tirant, 152), “Com jo no sia mereixedora de descalçar-li la sabata” (Tirant, 452). En italià presenta la mateixa imatge metafòrica: El non è sufficiente a descalzarlo (Dieci tavole dei proverbi), mentre que la varia en espanyol: No llegarle a la suela del zapato (DUE, suela) i en anglès: Not to be able to hold a candle to (DF, candle). 728 Anàlisi fraseològica de l’Espill La locució adverbial De salt en salt (FE0084), que es troba al fragment “Llur cap humit, / sec, fred o cald, / de salt en salt, / corrent, fabrica, / troba i implica / contradictoris” (vs. 640-45) potser té com a equivalent espanyola A salto de mata (DUE, salto). La col·locació Prendre partit (FE0118) té equivalències clares: Tomar partido (DUE), Prendere un partito (VLI), To take sides (DF), Prendre parti (DEL). La locució adverbial De fet (FE0138) podem considerar-la com un universal expressiu, amb equivalències plenes: De hecho (DUE), In fact (DF), En fait (DFC), Infatti (VLI)... De la locució verbal Amagar les mans (FE0142), amb el significat de ‘no fer cap favor ni donar cap ajut’ (def. pròpia), no n’hem trobat equivalències en altres llengües, però sí de la locució antònima Donar la mà o Donar un cop de mà: Dare una mano (VLI), Prêter main-forte (DEL), To lend a hand (DF), Echar una mano (DUE)... La unitat estilística comparativa configurada com a sintagma verbal Emparellar-se amb els pitjors com la lloba (FE0149), que es troba inserida als versos “Dels pus estranys, / bolliciosos, / e ociosos, / menys vergonyós / e pus ronyós, / pren com la lloba” (vs. 1190-95), té equivalències en altres composicions de contingut misogin, com bé ho ha observat Cantavella (1992, 65): “S’ela’n percaça dese, con lo peçor se pone: / lo’semplo de la lova sì porta per rasone” (Proverbia super natura feminarum), “De la loçana fazes muy loca e muy boba; / fazes con tu grand fuego como faze la loba: / al mas astroso lobo, al enatío ajoba” (Libro Buen Amor), “De natura de lobas son / ciertamente’n escoger” (Torroella, Maldezir de mugeres). La col·locació Donar a entendre (FE0217) té equivalències totals en altres llengües: Dar a entender (DUE), Dare a intendere (VLI), To give to understand (DF)... 729 Capítol 5 La unitat estilística comparativa configurada com a sintagma verbal Ufanar-se com el paó (FE0261) té una equivalència total amb Hincharse como un pavo (‘ponerse muy orgulloso’, DUE, pavo). La locució verbal Fer bótes (FE0288) té una locució equivalent en espanyol: Hacer pucheros (‘hacer el gesto que precede al lloro’, DUE, puchero), mentre que en anglès es resol amb un verb: To pout (DF, puchero). La locució adverbial A regna solta (FE0294) presenta equivalències totals en diverses llengües: A rienda suelta (DUE), A briglia sciolta (VLI), At top speed (DF), À bride avallée (DEL). La locució adjectival Del temps de xapes (FE0304) és equivalent a Del tiempo de Maricastaña (‘de una época muy lejana, de la que ya no se acuerda nadie. Se emplea para comentar la falta de actualidad de cierta cosa’, DUE, tiempo). La locució adverbial Tantost o tard (FE0347) també té equivalències totals en moltes llengües: Más tarde o más temprano (DUE), Sooner or later (DF), Presto o tardi (VLI), Tôt ou tard (DEL). La locució nominal Cor de pedra (FE0348) presenta equivalències totals en occità: “Cil c’à dur cor com peyra” (G. de Cervera, Versos proverbials, 384), francès: Coeur de marbre, de pierre (’caractère dur, insensible’, DEL, coeur), italià: Avere il cuore di ferro, di pietra, di ghiaccio (‘essere epietato, insensible’, VLI, cuore), espanyol: Duro de corazón (‘cruel o incapaz de compasión’, DUE, corazón) i anglès: To be hardhearted (DF, duro). Amb la locució adjectival Fora de si (FE0376) passa el mateix: Fuera de si (DUE), Uscire, essere fuori di sé (VLI), To be beside oneself (DF), Dans tous ses états, Hors de soi (DEL). 730 Anàlisi fraseològica de l’Espill Del proverbi Qui espines sembra, descalç no vaja (FE0381) hem trobat codificacions equivalents en obres posteriors a l’Espill, del segle XVI, en italià, castellà i anglès, però no en francès: Chi semina spine, non vadi discalzo (Dieci tavole dei proverbi, 340), Quien siembra abrojos, no ande descalzo (H. Núñez, RPR, 6988), He that goes barefood must not plant thorns (F. Bacon, Promus; ODEP, barefood). Acabarem posant l’exemple del proverbi Ans trencar que tòrcer (FE0834), el qual, aplicat a les dones, es troba força emboscat a l’Espill: “Tal virtut ha / e qualitat: / ab l’hom pla nat, / ella ab sa punta / mai se conjunta; / qual vol, tal és, / ni menys ni més, / pus no es torçria / ni es dreçaria / ans se trencara” (vs. 10322-31), segles abans que l’hagem vist, en boca d’una malaguenya arrogant, aplicat a ella mateixa: Antes partìa que doblà (Magdalena Alvarez, ministra de Foment, 2007). Així, d’aquesta manera resumida, podríem continuar exposant exemples d’equivalències interlingüístiques, sempre obertes a noves troballes documentals, les quals foren especialment interessants si es donaren en context, més que no pas en compendis, és a dir, en el pla textual més que no pas en el pla lèxic (Corpas, 2003: 216-20). Aquesta indagació, però, és feixuga i requereix d’un temps i d’uns mitjans, per a cada UF, que no tenim ara per ara. Així doncs, podem considerar que el camp de la documentació en altres llengües està plantejat i iniciat, però és encara lluny d’estar exhaurit. De fet, la fraseologia contrastiva històrica (amb puntual informació sobre la datació de la documentació aportada) és encara una disciplina que comença a caminar, no només a casa nostra sinó arreu, tret d’alguns estudis paremiològics més reeixits en aquesta qüestió. En general, estudiar la diacronia de les UFs és una tasca pendent dels fraseòlegs i, més encara, si s’hi afegeix la dimensió contrastiva en diverses llengües, perquè cal esbrinar quan i amb quina forma apareix en tal llengua o en tal altra una determinada UF, a partir de quina font i com hi evoluciona posteriorment. 731 Capítol 5 5.4.2.2. Europeismes L’existència de coincidències (forma quasi idèntica i significat semblant) entre UFs de llengües europees ha donat lloc a parlar d’europeismes (Morvay, 1996; Corpas, 2003), que es caracteritzen per compartir un origen comú, ara genèticament independents (europeismes naturals), que reflecteixen comportaments propis dels éssers vius, ara genèticament dependents (europeismes culturals), que procedeixen d’unes mateixes fonts culturals. A l’apartat anterior ja n’hem vist uns quants, d’europeismes, com ara L’amor primera és millor, A regna solta, Tantost o tard, Cor de pedra, Fora de si... Tanmateix, cap d’aquests apareix al llibre de Gyula Paczolay (1997), que recull els 106 “european proverbs” (no tots són proverbis, però) més freqüents a tot Europa, donant-ne la documentació més antiga. Per això, a continuació veurem quines UFs de l’Espill figuren en aquesta cimera europea, en alguns casos fins i tot rebaixant la data de la primera documentació ressenyada per Paczolay. El proverbi Tant va el cànter a la font que a la fi es trenca (FE0383), que ‘significa que la reincidència sol arribar a acabar malament’ (DCVB, trencar), és documentat en 55 llengües vives europees (EP, 55), amb la següent cadència: francès (segle XIII), espanyol (circa 1300), anglès (1340), neerlandès (circa 1480), etc. La primera documentació catalana és la del Dotzè (1387): "Diu hom que tant va lo cànter a la font fins que trenca" i la segona la de l’Espill: “Sols li ocorre / dir a la fembra: / “Qui espines sembra, / descalç no vaja; / qui molt s’ensaja / a l’aigua anar, / ell ha a lexar / lo coll o l’ansa; / tota esperança / tinc ja perduda / si no ens ajuda / Déu poderós...” (vs. 3650-61). Del proverbi L’home proposa i Déu disposa (FE0396), G. Paczolay aporta els orígens hebraic (Proverbis, 16.9) i grec (Píndar, Homer) i el documenta en 40 llengües vives europees (EP, 60), amb la següent cadència: francès (segle XIII), italià (1552), etc. Així doncs, la primera documentació catalana, la de l’Espill, resultaria ser la segona europea. 732 Anàlisi fraseològica de l’Espill El proverbi El natural és immortal, amb la variant El mal que és de natura, mai se cura (FE0468), presenta dues recurrències a l’Espill: “Poc apurà / sa conciència: / per aparència / se confessava, / e no cessava / que no bornàs / e prest tornàs / al natural, / que és inmortal, / car la esperança / d’haver criança / una hora al dia / li recudia” (vs. 4670-82), “Car tots sos mals / són per natura, / de rara cura / o incurables” (vs. 6985-95). Expressa un tòpic general de manera general o abstracta, és a dir, sense recórrer a la utilització metafòrica d’elements de la vida quotidiana. Tanmateix, aquest tòpic ja es troba en llatí metaforitzat així: Lupus pilum mutat, non mores (Suetoni, De vita Caesarum, Vespasianus 16) i G. Paczolay el documenta en 45 llengües vives europees, començant per l’italià (any 1300) i l’espanyol (circa 1300) i seguits pel polonès (1558), l’anglès (1598), etc. Hernán Núñez, amb anterioritat a 1555, a més d’anotar-lo en italià i espanyol, també el consigna en portuguès: O lobo muda o cabello, mais naom o zelo (RPR, 5681). La primera documentació catalana amb metàfora animalística és de 1840, al diccionari de Pere Figuera: Muda el llop ses dents, però no els pensaments, probablement com a prèstec del castellà. El proverbi D’una centella se fa gran foc (FE0539), amb dues recurrències a l’Espill: “A qui les ou, / paren sibilles, / e són centilles / a fer gran foc; / firen de broc / ben lluciades / e simulades / santes profetes; / paren travetes / e fan centbells / a jovencells / e hòmens sants” (vs. 5604-15), “Lluquet e tea / és de txic foc / e, poc a poc, / s’encén molt gran” (vs. 10164 -67), prové de la Bíblia: A scintilla una augetur ignis (Ecclesiasticus, 11.34). G. Paczolay el documenta també en autors llatins i àrabs i en 48 llengües vives europees (EP, 15), amb la següent cadència cronològica: italià (1300), espanyol (circa 1300), anglès (1412-20), alemany (segle XV), neerlandès (circa 1480-96), francès (1495), etc. La primera documentació catalana es troba al Franselm o Llibre de bons amonestaments (1398), d’Anselm Turmeda: “De poca brasa certament / se fa gran foc i molt ardent”. El proverbi A l’enfornar, se fan els pans geperuts (FE0582), que ‘vol dir que l’èxit de les empreses depèn de la manera com es comencen’ (DVCB, 733 Capítol 5 enfornar), expressa metafòricament, amb elements de la vida quotidiana, el mateix concepte, si fa no fa, que el proverbi de formulació abstracta Al començament es troba la dificultat. Aquest és documentat per G. Paczolay en autors llatins i en 38 llengües vives europees (EP 72), començant per l’anglès (1500). En francès, la codificació A l’enforner, fait on les pains corner apareix ja en un manuscrit del segle XIII (PF, 60). La locució verbal Estotjar aigua en cistella (FE0690), que hem vist present en tres recurrències de l’Espill, G. Paczolay la documenta en Plaute i en 38 llengües vives europees (EP, 77), amb la cadència següent: anglès (1477), alemany (1601), polonès (1606), etc. Tanmateix, en castellà ja figura en textos de la baixa edat mitjana (RFPE) i en català, el 1474: “Que y diga cascú en soles cinc cobles. / Mas, com se pot fer? Abans posaríem / l’aygua de la mar dins una cistella, / que vostres valors posar en tal nombre” (Resposta de Joan de Nàjera, Obres o trobes en lahors de la verge Maria). De la locució verbal Metre sal al foc (FE0691), amb el significat d’agreujar una situació, G. Paczolay anota la variant To add oil to the fire i la documenta en Horaci i en 38 llengües vives europees (EP, 68), amb la cadència cronològica següent: anglès (circa 1386), alemany (1554), etc. Així doncs, la inserció a l’Espill suposaria la segona documentació europea. El proverbi Qui calla, atorga (FE0838) és documentat per G. Paczolay en autors grecs (Eurípides) i llatins (Sèneca) i en 34 llengües vives europees (EP, 94), amb la següent cadència cronològica: polonès (1596), anglès (1624), etc. La de l’Espill seria, doncs, una de les primeres documentacions europees posteriors a la llatina. La sentència bíblica Si un cec guia un altre cec, tots dos cauran a la fossa (FE0991), G. Paczolay la documenta en Plató, Ciceró, els evangelistes Mateu i Lluc i en 43 llengües vives europees (EP, 35). Entre aquestes, la primera documentació que dóna és en anglès (1546), però n’hi ha moltes altres 734 Anàlisi fraseològica de l’Espill d’anteriors: als Versos proverbials de Guillem de Cervera, al Llibre del tresor de Brunetto Latini, a Flors de virtut, en obres d’Eiximenis, etc. El proverbi Una oroneta no fa estiu (FE1070) és documentat per G. Paczolay en autors grecs (Esop, Aristòtil) i en 49 llengües vives europees (EP, 4): francès (segle XIV), espanyol (1499-1502), anglès (1539), etc. En català, a més de la traducció francesa del Llibre del trésor, figura a Lo Somni de Bernat Metge (en la variant Una flor no fa primavera), en Ausiàs March (“Un oronel l’estiu no denuncia”), al Liber elegantiorum, a Lo procés de les olives, etc. El proverbi Entre els cecs, el tort és el rei (FE1072), G. Paczolay el documenta en grec (Apostolius) i en 33 llengües vives europees (EP, 98), amb la cadència següent: alemany (segle XV), anglès (1522), espanyol (1549), etc. Segons açò, la inserció a l’Espill és una de les primeres documentacions europees. Amb el mateix significat del proverbi No és tan brau el lleó com el pinten (FE1095) n’hi ha una codificació llatina medieval com a enunciat abstracte: Multa narrantur atrociora quam sint (DEFL, 4905). Tanmateix, en les llengües modernes, aquest concepte ha estat encunyat metafòricament mitjançant l’ús d’elements reals (el lleó) o imaginaris (el diable). En italià, francès, anglès o alemany sembla que s’han decantat per la negror o la lletgesa del diable (que no és tanta), mentre que en català, espanyol i portuguès s’hi ha preferit la bravesa del lleó (que tampoc no és tanta com la pinten). G. Paczolay el documenta en 35 llengües vives europees: francès (1495), espanyol (1499), anglès (1535), etc. Segons aquesta cronologia, la inserció a l’Espill així com la de Refranys en prosa catalana glossats (a la traducció Refranes famosíssimos y provechosos glosados figura No es tan bravo el león como le pintan) serien primerenques en Europa. La sentència bíblica No hi ha res nou sota el sol (FE1109), de l’Eclesiastés, 1.9, G. Paczolay la documenta en 29 llengües vives europees, 735 Capítol 5 amb la cadència següent: polonès (1562), anglès (1592), etc. Així doncs, la de l’Espill en seria la primera. No cal dir que, entre les UFs de l’Espill, n’hi ha molts altres europeismes, però la mostra exposada ja ens dóna una idea suficient de la importància de l’obra com a contenidor de moltes expressions idiomàtiques que corrien per Europa, just als inicis del Renaixement, en una obra que té molts trets de modernitat. 2 5.6. Traducció La traducció és una activitat lingüística i literària que requereix un bon coneixement, per part del traductor, tant de la llengua original (LO), en la qual se troba el text a traduir, com de la llengua meta (LM), en la qual es composa el text traduït. L’aspecte literari és especialment important quan es tracta de passar d’un text literari escrit a un altre també escrit (i se suposa que també literari). Tanmateix, al marge de l’habilitat literària, la principal competència que ha de posseir un traductor és la lingüística, no només en el que concerneix al lèxic, la sintaxi i la pragmàtica, sinó també al fràsic. Perquè, com diu D. Carbonell (1995: 5), “son las frases idiomáticas la parte verdaderamente complicada de una lengua. Se saltan las reglas gramaticales y son un reto a la lógica”. I són un repte per a la traducció, és a dir, per a la recerca de la UF corresponent o, millor, equivalent, sempre tenint en compte la funció discursiva que fa en el cotext original on es troba inserida. Encara que no totes les UFs 2 Morel-Fatio (!885: 48) ja va parlar de la primera part de l’Espill en termes “d’un genre alors nouveau (...) réaliste, bourgeois, un peu dans la manière et le ton de ce qui sera plus tard le roman picaresque”. Elias de Tejada (1950: 238) qualifica l’obra com a “espejo de los gustos italianos”. San Valero (1971: 14) afirma, sobre el protagonista de l’Espill, que “la novedad de su narración en primera persona lo hace aparecer moderno” i en subratlla el “cosmopolitismo” i “individualismo, manifestación del famoso uomo singolare italiano”. Un aspecte d’indubtable modernitat de l’Espill, no observat per la crítica però que mereixeria un estudi específic, és el de les referències iròniques i fins i tot burletes envers els alquimistes i llurs treballs; en tres ocasions trobem versos on es reflecteix aquest distanciament irònic, plenament renaixentista: “E, bufant fort / en la fornal, / filosofal / pedra curable; / or fet potable / argent de coure” (vs. 8530-35) “E tu, vell corp, / com alquimista / havent ja vista / llur art frustrada, / altra vegada / experimenta, / no se n'absenta / ni se n'aparta, / ni mai se farta / bufar al foc” (vs. 9962-71), “Botiga en feu / molt sumptuosa / e cabalosa, / rica, fornida / de infinida / gran drogueria, / de pedreria / pus preciosa, / més virtuosa / en medecina, / la pedra fina / filosofal / que mai fon vista / per alquimista”(13622-35). 736 Anàlisi fraseològica de l’Espill siguin idiomàtiques, l’afirmació de Carbonell és aplicable al conjunt del fràsic i la competència fràsica és una de les pedres de toc d’un (bon) traductor. De vegades, la traducció pot resultar facilitada per la presència de semblances i paral·lelismes entre els fràsics de les llengües, tal com ho ha posat de manifest Gloria Corpas (2003: 276) per a l’anglès i l’espanyol, la qual observació és vàlida per a la resta de llengües. És per aquesta raó que molts autors han parlat d’universals fraseològics. D’altra banda, a més d’aquestes consideracions intrínseques de les UFs, cal tenir en compte, per a una traducció correcta, la funció discursiva que tenen en el text concret on s’insereixen (Dobrovol’skij, 2000). 5.6.1. Proposta de classificació dels procediments de traducció Tenient en compte la gradació de correspondències fràsiques que comenta Gloria Corpas (2003: 281-283), les observacions de Paloma Gómez Monllor (1999) i els criteris definits per Xus Ugarte (2000: 233), vam proposar (Conca / Guia 2006), per tal d’analitzar els procediments de traducció de les UFs del Tirant lo Blanc (València, 1490; Barcelona, 1497) a les versions castellana (Valladolid, 1511) i italiana (Venezia, 1538, 1566, 1611), la classificació que presentem a continuació, en el ben entès que la reducció del ventall de matisos a aquests vuit tipus de procediments de traducció no és altra cosa que una primera aproximació classificatòria. Amb tota seguretat, hi haurà exemples de traduccions fràsiques que resultaran ben difícils d’encabir en algun d’aquests casos. 737 Capítol 5 Proposta de classificació dels procediments de traducció d’UFs en textos literaris I Equivalència total Quan la UF de LM presenta, en relació amb la UF prèvia de LO, el mateix significat discursiu (es a dir, el mateix significat intrínsec i en context), una mateixa imatge metafòrica, igual tipificació i connotacions estilístiques semblants. II Equivalència parcial Quan la UF de LM manté el mateix significat discursiu que la UF de LO, però modifica la imatge metafòrica, el tipus o les connotacions estilístiques. III Error (canvi de significat) IV Calc Quan se substitueix la UF de LO per una expressió en LM, codificada o no, que no manté el significat discursiu. Quan se substitueix la UF de LO per la seva traducció literal, amb independència del fet que en LM existeixi equivalent o no. V Modificació creativa Quan se substitueix la UF de LO per una expressió modificada, que en conserva el significat, configurada segons els recursos formals de les UFs. VI Calc + UF relacionada Quan se substitueix la UF de LO per la seva traducció literal i s’hi afegeix una altra UF de LM, que el traductor ha relacionat amb la UF de LO. VII Paràfrasi Quan se substitueix la UF de LO per una frase lliure en LM que manté el mateix significat discursiu. VIII Omissió Quan la UF de LO no se substitueix per res en LM. 738 Anàlisi fraseològica de l’Espill 5.6.2. Les dues traduccions a l’espanyol En l’aplicació de la classificació proposada a les dues traduccions castellanes editades de l’Espill, la de Llorenç Mateu i Sanç (en vers, segle XVII) i la de Ramon Miquel i Planas (en prosa, segle XX), donat que el TO i un dels TM són versificats amb versos tetrasíl·labs i rimats de dos en dos, s’hi haurà de tenir en compte que aquest fet restringeix el ventall de possibilitats, 3 de manera que no hi podrem aportar exemples de tots els tipus. Així doncs, en tot moment cal tenir en compte que, en aquestes traduccions, s’hi donen dos condicionants per a poder realitzar una lliure i cabal trasllació fràsica: en el cas de Mateu i Sanç, el metre i la rima del vers; i en el cas de Miquel i Planas, la intenció d’aquest de fer una versió comprensiva del text de l’Espill més que no pas una prosificació literària. Vegem-ne exemples. Les traduccions del fragment que conté la col·locació Adorar latriament (FE0009): “Déu creador, / únic senyor, / omnipotent, / latriament / qual sol adore” (vs. 47-51), són les següents: “A Dios criador, / solo señor, / omnipotente, / humildemente / qual devo adoro” (Mateu i Sanç), “A Dios creador, Señor único y omnipotente, adoro con culto de latría” (Miquel i Planas). Així doncs, en el primer cas, tenim una traducció del tipus III (amb canvi de significat) i, en el segon, una del tipus VII (amb paràfrasi que conserva el mateix significat). Però si mirem l’altra recurrència de la mateixa col·locació: “Ab gran perícia / lo embolcà / e l’adorà / latriament” (vs. 11476-78) i les seves traduccions: “Con gran pericia / le enpañó, / y le adoró / latriamente” (Mateu i Sanç), “Con pericia grande púsole pañales y latríamente le adoró” (Miquel i Planas), concloem que aquestes són del tipus I. La locució adverbial En comú (FE0014): “Per a Déu fer / servei algú / e, en comú, / axí amics / com enemics: / bon adjutori, / tot meritori, / caritatiu (vs. 74-81), desapareix a la primera traducció (tipus VIII), probablement per dificultats en la rima: “Y a Dios hazer / algún servicio, / por dar indicio / que soi 3 Costa-Reus (2000) fa diverses consideracions de caire general sobre les característiques de la traducció del segle XVII, de Llorenç Matheu i Sanç. 739 Capítol 5 Christiano; / y tanto, es llano, / a los amigos / como enemigos / ser adiutorio, / mui meritorio, / caritativo” (Mateu i Sanç), però no a la segona (tipus I): “Para rendir algún servicio a Dios y, a amigos y a enemigos en común, buena y meritoria ayuda en caridad” (Miquel i Planas). Tanmateix, a l’altra recurrència que n’hi ha a l’Espill: “A multitud / e en comú, / no a cascú / singularment” (vs. 5104-07), la primera traducció és del tipus I: “A multitud, / dicho en común, / no obliga a un / singularmente” (Mateu i Sanç), mentre que la segona és del tipus VIII: “A la humanidad en general, no a cada uno singularmente” (Miquel i Planas). Les traduccions de la locució adverbial A parer (d’algú) (FE0018), que figura en dues recurrències a l’Espill: “L’obra millor, / de més amor / e ben voler, / a mon parer, / és doctrinar” (vs. 89-93), “De tal preïcar, / a mon parer, / és tal plaer / lo escoltar / com lo comptar / d’altri florins” (vs. 16286-91), presenten quatre solucions del tipus I, amb sengles UFs sinònimes (amb matisos de major o menor formalitat i, actualment, de major o menor vigència): “La obra maior, / de más amor / y bien querer, / a mi entender, / es enseñar”, “Tal predicar / es, a mi ver, / solo placer / al escuchar, / como contar / de otro doblones” (Mateu i Sanç), “La mejor, de más amor y buen deseo es, a mi parecer, adoctrinar”, “El placer de escuchar tal predicación es, a mi juicio, parecido al de oir contar florines ajenos” (Miquel i Planas). En una de les recurrències de la col·locació Perdre el sest (FE0023): “Par massa begues / tant perds lo sest” (vs. 6620-21), la primera traducció és del tipus I: “¡Tanto no bevas! / pierdes el tino” (Mateu i Sanç), amb l’ús de la unitat equivalent Perder el tino (‘obrar insensatamente’, DUE, tino), mentre que la segona és del tipus VII (si li suposem sentit metafòric a l’expressió “al apuntar yerras”): “Parece que abuses de la bebida, con tanto como al apuntar yerras” (Miquel i Planas). El proverbi aragonès Perros qui lobos caçan, lobos los matan (FE0039), intertextualitzat en la seva llengua original i amb una fórmula d’inserció marcadora de la procedència: “Aragonès / ne diu bon ves: / Mostins e perros / 740 Anàlisi fraseològica de l’Espill qui por los cerros / los lobos caçan, / lobos los matan / a la final” (vs. 6575-81), conserva aquestes característiques en ambdues traduccions: “En Aragón / buena canción / suelen cantar, / a mi pensar: / Mastines perros / que por los zerros / lobos maltratan, / lobos los matan / a la final” (Mateu i Sanç), “Los aragoneses han hecho de esto un buen refrán: Mastines y perros que por los cerros los lobos caçan, lobos los matan a la final” (Miquel i Planas). Podem observar que Mateu modifica el proverbi, canviant “los lobos caçan” per “lobos maltratan”, per tal d’aconseguir-hi rima consonant amb “lobos los matan”. La traducció de la locució adjectival Del bec groc (FE0043), inserida al fragment “Polls del bec groc, / del niu cuitats, / poc aguats” (vs. 296-98), és del tipus VII (paràfrasi), en el primer cas: “Los pollos ciegos / que, sin razón, / del cascarón / tan rudos salen” (Mateu i Sanç) i del tipus IV (calc), en el segon: “Polluelos de pico amarillo, precipitados del nido y poco aguzados” (Miquel i Planas). De la locució verbal Anar de pic en sola (FE0045), ‘anar per mal camí, portar mala conducta’ (DCVB, pic), inclosa al fragment “Dels qui son dan / cerquen, e van / de pic en sola” (vs. 313-15), se’n fan dues traduccions errònies (del tipus III): “Que aqueste afan / buscando van, / no sin cautela” (Mateu i Sanç), “Que buscan su propio daño y dan una vez en el clavo y otra en la herradura” (Miquel i Planas). En efecte, hi ha estat substituïda, respectivament, per l’expressió adverbial “no sin cautela” i per l’oració “dan una vez en el clavo y otra en la herradura”, les quals tenen uns altres significats. El proverbi Bé sap de la maça qui n’ha estat ferit (FE0050), condensat en dos versos com a inici d’argument: “Bé sap de maça / qui n’és ferit! / Lo meu sperit / n’ha portat pena / sobre la squena / mals huitanta anys, / treballs, afanys / e greu turment” (vs. 382-89), és obviat en la primera traducció, on apareix susbtituït per un text que vol mantenir, si fa no fa, el mateix significat discursiu (tipus VII, doncs): “Pues por amarlas / tiene sabido / el que es herido / deste veneno. / Yo, a bien que peno / ochenta años...” (Mateu i Sanç). Altrament, la segona traducció és del tipus I, on el proverbi és substituït pel 741 Capítol 5 proverbi equivalent en LM: “¡Harto sabe del mazo quien recibió el porrazo! Mi espíritu ha debido soportar esa pena durante ochenta tristes años...” (Miquel i Planas). La col·locació Procés de pensa (FE0054), que actualment en diríem Judici d’intencions, és mal traduïda en ambdós casos. En el primer, mitjançant un procediment del tipus III (error): “Lo que no veen, / cómo se piensa, / sin más defensa / ni nada oir, / con presumir / lo califican, / y assí lo explican / con rigor fiero / por verdadero” (Mateu i Sanç), en el ben entés que s’hi tracta d’un error concret en el trasllat de la col·locació, tot i la conservació d’un significat semblant en la seqüència completa. En el segon, mitjançant un procediment del tipus IV, amb traducció literal: “Hacen proceso mental de lo que no ven, sin oir la parte ni la defensa; se pronuncian por sola presunción; y sentencían, como sobre cosa de verdad, en lo que de cierto no saben” (Miquel i Planas). De la col·locació Home de paratge (FE0058), inserida al fragment “Tot lo penser / qual elles tenen / quan marit prenen, / és sia noble: / de bens ni moble / si es vol no tinga, / solament vinga / de gran llinatge, / almenys paratge / o gentilea” (vs. 482-91), n’hi ha omissió (tipus VIII) a la primera traducció: “El atender / en que se abrasan / cuando se casan, / es noble sea: / aunque no vea / ni nada tenga, / sólo que venga / de gran linage, / si goza el gage / de gentileza” (Mateu i Sanç), probablement per la inexistència d’aquesta denominació en castellà, mentre que a la segona traducció s’hi ha resolt el trasllat per la via del calc (tipus IV): “Cuando toman marido, toda su preocupación es que sea noble, aunque no posea bienes ni mueble alguno, con tal que proceda de gran linaje, o que, por lo menos, sea de paraje o gentilhombre” (Miquel i Planas). La locució verbal Tenir sang a l’ull (FE0061), ja usada per Eiximenis i present al fragment “Si en lo blanc / de l’ull té sang / i el veen hom, / algun queucom / és reverit, / un poc servit” (vs. 511-16), és substituïda per una paràfrasi (tipus VII, doncs), a la primera traducció: “Si brio tiene, / algo asistido / es, y temido” (Mateu i Sanç), i per un calc (tipus IV), a la segona: “Si tiene 742 Anàlisi fraseològica de l’Espill sangre en lo blanco del ojo y le ven hombrazo, es respetado algún tanto y servido un poco nada más” (Miquel i Planas). La locució adjectival (Ser) indigne de descalçar-li la sabata (a algú) (FE0079), d’àmplia documentació en textos catalans a més de l’Espill: “Han per indigne, / en son parlar, / d’ensivillar / la llur sabata” (vs. 578-81), és traduïda pel procediment del calc (tipus IV), en ambdues traduccions: “Juzganle indigno / en su parlar / por desvirar / sólo un zapato” (Mateu i Sanç), “Le cuentan en sus conversaciones por indigno de abrocharles la hebilla del zapato” (Miquel i Planas), ja que la locució equivalent en espanyol és No llegar-le a la suela del zapato (DUE, suela). La locució adverbial De salt en salt (FE0084), que figura en el passatge “Llur cap humit, / sec, fred o cald, / de salt en salt, / corrent, fabrica, / troba i implica / contradictoris” (vs. 640-45), desapareix en les traduccions on, en comptes de ser traslladada a l’equivalent A salto de mata, és substituïda per adverbis: “súbitamente” (Mateu i Sanç) i “atropelladamente” (Miquel i Planas). El procediment és, doncs, del tipus VII. La locució adverbial A fil per pua (FE0087), que figura al fragment “Hauré ordir, / puix me n’empatx, / aquest meu scaig / de parlament, / curt, flac, fallent, / a fil per pua; / la forja sua, / stil e balanç...” (vs. 672-79) i té com a equivalent castellà Punto por punto (‘con referencia a la manera de narrar una cosa, muy minuciosamente’, DUE, punto), desapareix en la primera traducció (tipus VIII, doncs): “Tanto delito / como he tramado, / quando acabado / éste, de atento / razonamiento, / porque concluia / la forma suia...” (Mateu i Sanç), i és traslladada al peu de la lletra en la segona (tipus IV): “Tendré que urdir, pues me empacha, éste mi boceto de parlamento, breve, débil y deleznable, a hilo por púa” (Miquel i Planas). Per a la col·locació Noves rimades (FE0088), ‘ce sont precisément ces nouvelles, narrations ou contes rimés, que les poètes catalans du XIVe siècle composaient en vers de huit et neuf syllabes’ (Morel-Fatio), tenim una traducció 743 Capítol 5 errònia (tipus III) i un calc (tipus IV). Així, el fragment de l’Espill: “La forja sua, / stil e balanç / serà en romanç: / noves rimades, / comediades / amforismals / facessials” (vs. 678-84), passa a “Porque concluia / la forma suia, / estilo y trance, / será en romance / de rimas nuevas / y medias pruevas / aforismales, / mas no formales / sino burlescas” (Mateu i Sanç), “Su forja, estilo y cadencia seran en romance: nuevas rimadas, partidas por la mitad, aforísticas y burlescas” (Miquel i Planas). El proverbi Uns baten les mates i altres es mengen els conills (FE0090), inserit al fragment “Si temps me sobra / e me’n record, / sols per confort / e per retraure / no lexar caure / los qui treballen, / juguen e fallen, / --uns mates baten, / los altres maten: / tots enganats, / de seny torbats, / a ses requestes / cerquen les festes, / troben la mort--, / faré’ls report” (vs. 694-706), es substituït en la primera traducció per altres versos (“los mares trillan, / matan i brillan”) de significat diferent (procediment del tipus III): “Si tiempo sobra / y yo me acuerdo, / para recuerdo / escriviré / de aquellos que / juegan y faltan, / corren y saltan, / los mares trillan, / matan y brillan / bien engañados, / todos turbados, / en sus requestas / buscan las fiestas, / hallan la muerte / (lance tan fuerte / que en él me pierdo): / haré recuerdo” (Mateu i Sanç). En la segona traducció, com ja és habitual en la versió prosificada de Miquel i Planas, que vol ser fidel al text i, alhora, fer-lo més comprensible, sense pretendre fer-ne una traducció literària, n’hi ha calc (tipus III, doncs): “Si me queda tiempo y me acuerdo, sólo para su confortación y memoria, y para que no desfallezcan los que andan en tráfagos, juegan y fallan (unos baten la mata y otros matan la caza, bien que, todos engañados y turbios de seso, buscando las fiestas según sus anhelos, dan con la muerte), haréles mi apuntamiento” (Miquel i Planas). Una de les tres recurrències de la locució adverbial A (gran) tort (FE0102), ‘molt injustament’ (DCVB, tort), la que apareix al fragment “E avorrida / de mi tan fort, / a son gran tort / ella es coneix / que bé ho mereix” (vs. 5292-96), és traslladada segons el procediment VII, en ambdues traduccions: “Y aborrecida / de mi infinito; / su gran delito / reconoció, / y mereció / esto y aún más” (Mateu i Sanç), “En cuanto se vió separada del hijo 744 Anàlisi fraseològica de l’Espill y, por su gran yerro, tan aborrecida de mi parte (...) reconoce que se lo tiene merecido por culpa suya” (Miquel i Planas). En efecte, tant “su gran delito” com “su gran yerro” no són UFs en LM, sinó construccions lliures que substitueixen “a son gran tort”. La locució verbal Treure el flabiol sense cera (FE0109), que significa ‘romandre pobre i desemparat’ (def. pròpia), a partir de l’ús que se’n fa als Sermons de fra Vicent Ferrer: “Los dexebles de JhesuChrist parlaven. Dix lo hu: és mort e romanim catius, yo lo he seguit, e havie dat lo que tenia e possehia, e ara romanch ab lo flaviol minve de cera” (DeCat, flauta) i a l’Espill: “No m’abrigà / de res de dol; / lo flaviol / traguí sens cera; / roba sancera / cert no em dexà” (vs. 856-61), no és traduïda per cap equivalent castellà, com ara Quedar-se a dos velas o un altre. Així, Mateu i Sanç en fa una trasllació del tipus VII: “No me vistió / nada de luto; / seco y enjuto / me arrojó fuera; / alaja entera / no me desó”, mentre que Miquel i Planas en canvia el significat (procediment tipus III): “No me abrigó con prenda alguna de luto; saqué el rabel sin acompañamiento de cirios; no me llevé, en verdad, ropa entera”. La locució verbal Donar-se brasa (FE0110), ‘afanyar-se, donar-se pressa’ (DCVB, brasa), és omesa en la traducció del XVII (tipus VIII, doncs) i substituïda per una d’equivalent (Darse aire) en la del XX (tipus I). Així, del fragment original de l’Espill: “Com m’abexà / tantost de casa, / que em donàs brasa, / ben adreçat: / un peu calçat / altre descalç, / gipó al fals / tot esquinçat, / ben desairat / i sens camisa, / dix: “A ta guisa...”” (vs. 862-72), es passa a “Mas me arrojó / luego de casa, / con mano escasa / bien aliñado, / de un pie calçado, / descalzo el otro, / Bien como potro / o cachorrón, / roto el jubón, / lleno de arapos, / con pocos trapos / y sin camisa. / Dixo: “A tu gisa...”” (Mateu i Sanç), “Al aviarme de casa a marchas dobladas, para que me diese aire, bien equipado, esto és: calzado un pie y descalzo el otro, al desgaire el roto jubón, bien aireado y sin camisa, me dijo: “Anda a tu guisa...”” (Miquel i Planas). 745 Capítol 5 En el cas de la col·locació Home de paper (FE0134), Mateu i Sanç en fa un traducció literal (tipus IV): “de papel hombre”, mentre que Miquel i Planas hi posa un nom compost equivalent (tipus I): “testaferro”. La locució adverbial A gosades, esdevinguda mot compost Ausades (FE0137), ‘ben cert, de valent, fortament (DeCat, gosar), apareix tres vegades a l’Espill. La primera recurrència, inserida al fragment “Ab sa correja / (...) / la squena ausades / bé li cascà” (vs. 1058-63), no es conserva en la traducció de Mateu i Sanç (tipus VIII, doncs): “Con la pretina / le santiguó”, mentre que Miquel i Planas la substitueix per la locució adverbial A maravilla (tipus I, doncs): “Zurróla fuertemente con su correa y le propinó buena tanda de puñadas, cascándole la espalda a maravilla”. El proverbi Qui s’allunya dels seus, l’aïra Déus (FE0151) no ha estat reconegut pels traductors en llegir l’Espill: "La vella enterca, / puis que mal cerca / diners primés, / ha volgut més / captivitat / que llibertat, / llançat riquea, / cercat pobrea. / Llunya's dels seus, / ira-la Déus" (vs. 1202-11), per la qual cosa n’hi ha error (tipus III), ja que vinculen la primera part a la frase anterior i converteixen la segona part en una exclamació exhortativa: “Y, vieja terca, / grangea puerca / con su dinero / el mal casero, / pues más estima / para que gima / continuidad, / que libertad; / dexa riqueza / por la pobreza, / aunque se unda. / Dios la confunda!” (Mateu i Sanç), “A la vieja contumaz, puesto que busca el mal por su primer dinero, y ha preferido el cautiverio a la libertad, ha despreciado la riqueza y buscado la pobreza, y se aparta de los suyos, ¡que Dios la confunda!” (Miquel i Planas). La locució adverbial (En) mala (hora) (FE0156), que apareix set vegades a l’Espill, en alguna dels quals sense un mot o dos dels que la composen, és traduïda de forma diferent, segons els casos: 746 Anàlisi fraseològica de l’Espill Espill Mateu i Sanç Tipus Miquel i Planas Tipus En mala veu sos béns posats e subhastats públicament. (1244-47) Y la cruel execusión que con baldón todo lo vende. VIII Vea en mala hora su hacienda puesta a pública almoneda. I Jo mala et viu, més mala em vist, mala em prenguist per a tos obs. (2184-87) ¡Por ti mal vivo! ¡yo malos vi, ninguno assí! III III VIII ¡En mala hora te ví, y aun más mala cuando me viste! ¡En mal punto me tomaste por tu sola conveniencia! I I V Ell fóra viu! Mala les viu! ja conegudes jo ni cregudes mai les hagués! Així plagués A Jesucrist! (5327-33) ¡El fuera vivo! En punto esquivo las conocí y las creí. ¡Pluguiera a Christo no huviera visto su infiel agrado, con tal cuidado como me viste! V ¡Vivo le tendría aún! ¡En mala hora las vi! ¡Pluguiese a Cristo Jesús que no las hubiese conocido jamás, ni creido! I Van en mal hora de port en port. (5958-59) Vase en malhora de puerto en puerto. I Van en mala hora de puerto en puerto. I Morí en mal hora. (6360) Murió en mal hora. I Y así en mala hora murió. I La locució verbal Guardar com l’ull (FE0181), present al Tirant: “La qual vos serà tan guardada com los ulls” (cap. 273) i a l’Espill: “Jus tancadura / — dic—, hostalera, / esta angevera, / vós la’m tancau / e la’m guardau / així com 747 Capítol 5 l’ull, / car molt la vull” (vs. 1400-06), que DCVB, ull, anota en la variant Estimar (algú o alguna cosa) com la nineta dels seus ulls, és ben traduïda pel procediment I: “Por mejor treta, / esta maleta / —dixe— cerrad / y la guardad, / pues, como hay viñas, / más que las niñas / la estimo y quiero” (Mateu i Sanç), “Mesonera: reservadme guardada bajo llave esta maleta, como si fuera la niña del ojo, pues la estimo mucho” (Miquel i Planas). De la fórmula expressiva Per ma fe! (FE0237), que apareix tres vegades a l’Espill, Mateu i Sanç en fa traducció literal, “por mi fe”, en les tres recurrències (tipus IV), mentre que Miquel i Planas la substitueix per les construccions De verdad, A la verdad i A fe mía, éssent aquesta tercera la veritablement equivalent en espanyol (tipus I). La locució verbal Eixir de la roca (FE0250), ‘ésser de baixa extracció’ (MiP), que apareix en referència a les bodes modestes que el protagonista de l’Espill vol fer amb la seva primera muller, rebent la resposta irada de les parentes d’aquesta: “Ix de la roca, / que ab tan poca / honor se facen?” (vs. 2221-23), te unes traduccions ben construïdes, del tipus I: “¿Es de las peñas, / que así desdeñas?” (Mateu i Sanç), “¿Es que viene del terruño, para que su boda se haga con tan poco honor?” (Miquel i Planas). Certament, Ser de las peñas i Venir del terruño poden ser considerades com a construccions equivalents a la usada a l’Espill. La col·locació No donar malla (d’alguna cosa) (FE0268), ‘no donar-li importància, despreciar-la’ (MiP), que es troba al fragment “Llançava el drap / per los racons, / davall caxons, / entre la palla. / No hi dava malla / hom si el trobava; / lla el se llexava / on li caïa” (vs. 2394-01), és omesa a la primera traducció (tipus VIII): “Y los dexava / por los rincones, / entre caxones, / o entre la paja; / qualquier alaja / de que ella usava / se la dexava / donde cahía” (Mateu i Sanç), mentre que, a la segona, és traduïda mitjançant la col·locació Importar un comino, que podem considerar totalment equivalent en el context (tipus I): “Los echaba luego por los rincones y por debajo de los muebles y 748 Anàlisi fraseològica de l’Espill entre la paja; le importaba un comino que alguien los encontrase: allí donde se le caían los dejaba” (Miquel i Planas). Les traduccions de la locució verbal Fer bótes (FE0288), ‘inflar els llavis en el moviment precursor del plor’ (DCVB, bóta), inserida al fragment “En missa entrava / com ja preïcaven; / si no es llevaven / per ella totes, / s’hi feia bótes” (vs. 2560-64), difereixen ostensiblement del significat original (procediments del tipus III); en el cas de Mateu i Sanç, probablement per exigències de la rima: “Si en missa entrava, / ya predicavan: / si no se alçavan / por ella todas, / no havía bodas” i, en el cas de Miquel i Planas, per desconeixement de la locució i errònia interpretació de la significació del mot bótes, que el relaciona amb puntades de peu: “Entraba en misa cuando ya predicaban; y si no se levantaban todas a su paso, se metía a puntapiés con ellas”. La locució adjectival Del temps de xapes (FE0304), ‘de temps passat, molt antic’ (DCVB, xapa), present al fragment “Del temps de txapes / sou e d’antany, / no sou d’enguany, / ja no us usau” (vs. 2736-39), és traduïda literalment (tipus IV) en ambdues versions: “De viejas chapas / sois y de antaño, / no sois de ogaño, / ya no os usais”, “Sois de antaño, del tiempo de las chapas; no sois de ahora, estáis ya fuera de uso”. En traduir la col·locació Dijous llarder (FE0316), que apareix al fragment “Dijous llarder / digui: “Muller, / lo temps s’acosta...”” (vs. 2797-99), Mateu i Sanç consereva el mot català llarder: “Jueves llarder / dixe: “Muger / tiempo se acerca...””, mentre que Miquel i Planas hi posa la forma castellana, ja documentada al segle XIV en Juan Ruiz (DCECH, lardo): “Un jueves lardero le dije: ‘mujer, se acerca ya el tiempo...’”. Així doncs, podem considerar que ambdues traduccions, salvat el catalanisme, són del tipus I. La unitat estilística comparativa configurada com a sintagma verbal Menejar com a la murta (FE0333), present als versos “Com a la murta / jo la menege / e llagotege: / ella menys ol” (vs. 2886-89), té les traduccions següents: “Como a la murta, / la manoseo / y la recreo, / mas menos huele” 749 Capítol 5 (Mateu i Sanç), “Yo la conllevo, y, como al mirto (que de este modo huele menos), la lisonjeo” (Miquel i Planas). La primera és literal i fidel (tipus I), però la segona no és encertada (tipus III, doncs), ja que la lliçó correcta és que la muller del narrador es comporta contràriament a la murta, la qual, quan més la remenes, més bona olor fa. A la versió catalana prosificada de Carré també s’hi capgira el significat: “l’acaricio i afalago com a la murta perquè faci menys olor”. L’evocació del proverbi Al badoc, mudeu-li el joc (FE0339), inserit de forma desautomatitzada en una seqüència on el protagonista descriu com jugava a les cartes amb la muller: "Joc de naips / de nit jugàvem; / abdós rumflàvem, / ella partia, / sovint prenia / les copes totes; / trinca de sotes / si ans jugava, / copes llançava; / puys no em valia, / bastons servia; / com al badoc, / mudava joc, / lo del noguer, / dant-li lloguer / perquè do el fruit, / jugava en buit” (vs. 3010-26), desapareix en la primera traducció. En efecte, per mor de la conservació de la rima, Mateu i Sanç canvia badoc (que rima amb joc) per ciego (que rima amb juego), amb la qual cosa s’hi esvaeix la referència al proverbi i podem considerar que es tracta d’un procediment de modificació creativa, del tipus V: “Si es que jugava, / ella triunfava / por que partía; / luego tenía / todas las copas, / sotas y ropas; / si ella enpezava, / oros hechava; / si no valía, / bastos servia: / Como con ciego, / mudava juego: / como el nogal, / provecho tal / dió, que del fruto / estava enjuto”. Per la seva banda, Miquel i Planas es limita a fer-hi una traducció literal, del tipus IV: “Jugásemos por la noche a los naipes: ambos barajábamos, ella repartía; muchas veces tomaba todas las copas, y echaba de éstas si antes tomaba trinca de sotas; como no me valía, servía bastos. Tal como aquel que cuentan del nogal, que le cambiaba el juego al badoque, dándole paga para que rindiese fruto”. No n´hi ha codificació equivalent del proverbi en castellà: Hernán Núñez l’anota com a català (RPR, 452) i Correas, com en altres ocasions, el tradueix i l’incorpora al seu refranyer, modificant-lo per donar-li rima, ni que sigui assonant: Al bobo necio, múdale el juego. El proverbi Bé és presoner el carceller (FE0352), que ha estat possible localitzar i identificar a l’Espill: “Gran goig haguí / com romanguí / d’aquell 750 Anàlisi fraseològica de l’Espill diable / incomportable / desobligat, / llicenciat / poder entendre / si volgués pendre / altra muller: / com carceller, / pres me tenia; / ma homenia / puis fon quitada / e rescatada, / jo reposí” (vs. 3131-45), gràcies a la seva presència al Tirant: “Senyor, suplic a la majestat vostra me vulla posar en llibertat, car bé és presoner qui a presoners guarda” (cap. 145), és traduït per Mateu i Sanç mitjançant el procediment del calc (tipus IV), amb conservació del sentit: “¡Tal gozo hallé, / quando quedé / de aquella fiera, / cruda y severa, / desobligado / y desatado, / para atender / si otra muger / tomar quisiese! / Mas, como viese / que prisionero, / qual carcelero, / hecho me havía, / mi fantasía / viendo ligrada / y desatada, / me consolé”. Tanmateix, Miquel i Planas, en no conèixer el proverbi, hi canvia el sentit, aplicant la condició de carceller a la muller i fent, doncs, una traducció errònia (tipus III): “Gran alegría sentí cuando quedé desligado de aquel inaguantable demonio y con licencia para poder entender, si lo quisiera, en tomar otra esposa. Aquella me tenía aherrojado como si fuera mi carcelero: ya que hube afirmado y rescatado mi hombría, pude reposar”. La locució conjuntiva Adés..., adés... (FE0367), que ‘designa una alternació de diverses accions o circumstàncies’ (DCVB, adés), apareix tres vegades a l’Espill i, en les dues versions castellanes, és ben traduïda: Espill Mateu i Sanç Tipus Miquel i Planas Tipus Adés pensant, adés rient. (3330-31) Tal vez llorando y tal riendo. I Preocupado a ratos con mis pensamientos y a ratos alegre. I Adés cantant, adés plorant. (3781-82) Tal vez cantando, tal vez llorando. I Ya cantando, ya implorando. I Adés guarint, adés parint. (5965-66) Ya padeciendo, y ya pariendo. I Ora pariendo, ora sanando. I 751 Capítol 5 Per al proverbi Tant va el cànter a la font que a la fi es trenca (FE0383), inserit al mig d’una sèrie de tres UFs: “Qui espines sembra, / descalç no vaja; / qui molt s’ensaja / a l’aigua anar, / ell ha lexar / lo coll o l’ansa; / tota esperança / tinc ja perduda” (vs. 3652-59), Mateu i Sanç en fa una modificació creativa, canviant la imatge metafòrica però conservant-ne el significat (del tipus V): “Quien cardos sienbra / calçado vaia; / el que se ensaia / de tornear, / suele dejar / la vida y lanza; / toda esperanza / tengo perdida”. Miquel i Planas en fa la trasllació següent: “No ande descalzo quien siembra espinas; quien mucho se aplica a ir por agua, asa o gollete acaba por dejar. Tengo ya perdida toda esperanza...”, la qual podría considerar-se un calc (tipus IV) però millor una equivalència total (tipus I), ja que en espanyol també existeix el proverbi Tanto va el cántaro a la fuente, fasta que dexa allá el asa o la frente (RFPE, fuente). La locució nominal Contres i proves (FE0393), que figura als versos “Mete’m en noves, / contres e proves, / bé cortesana” (vs. 3849-51), és obviada en una traducció (tipus VIII): “Contando nuevas / y haziendo pruevas / de cortesía” (Mateu i Sanç) i, en l’altra, molt ben traduïda (tipus I) mitjançant la locució quivalent Dimes y diretes: “Púsome, muy cortesmente, en antecedentes, con todos sus dimes y diretes” (Miquel i Planas). Les traduccions del fragment que conté el proverbi Qui massa es cuita, crua pren la vianda (FE0400): “E fui membrant / de un retoc / qual dix un coc / a sa senyora, / gran tragadora: / qui massa es cuita / crua, mal cuita, / o massa calda / amb què s'escalda / pren la vianda” (vs. 3922- 31), són ambdues del tipus I: “Que me acordase / de aquel refrán / que un truán / mui placentero, / gran cocinero, / dixo a señora / gran comedora: / Quien se apresura, / mui cruda y dura, / si no se abrasa / quando la passa, / come vianda” (Mateu i Sanç), “Y me acordé de una indirecta que un cocinero dirigió a su ama, gran tragona: ‘Quien mucho se impacienta, cruda, mal guisada o demasiado caliente con que se escalde, toma la comida’” (Miquel i Planas). Presenten la particularitat de modificar, en la fórmula d’inserció que acompanya el proverbi, 752 Anàlisi fraseològica de l’Espill el mot retoc, el qual passa, en la primera, directament al terme paremiològic refrán, mentre que, en la segona, és traduït per indirecta. La locució verbal Beure en carabassa (FE0430), ‘anar a cegues, no tenir un coneixement complet del que es fa’ (def. pròpia), figura al passatge on mossèn Company elogia una vídua com a futura muller del protagonista: “És cosa bona; / voleu-la veure? / No en podeu beure / en carabassa! / Aquesta abraça / hui los majós” (vs. 4274-79). La traducció de Mateu i Sanç, que devia conèixer la locució valenciana però que potser no en sabia cap d’equivalent en castellà, és literal (tipus IV) i conserva el sentit ple del fragment: “¿Queréis la ver? / No hay que bever / en calabaza: / su sangre abraza / oy los mejores”. Tanmateix, Miquel i Planas, que probablement no coneixia la locució, fa una prosificació del text que en modifica el significat (tipus III): “Es cosa buena: ¿queréisla conocer? ¡Ni conservada en calabaza podríais beberla así! Ésta abarca hoy a los principales”. Antònia Carré, en la seva prosificació catalana, afegeix gratuïtament un element estrany, per desconeixença de la locució, alterant-ne el significat: “És cosa bona! ¿La voleu veure? No en podeu beure en carabassa, d’un vi tan bo! Aquesta dona avui es fa amb els més grans...”. En les traduccions del fragment que conté la inserció del proverbi A dona barbuda, de lluny la saluda (FE0449): “Lo capellà / quan me’n parlà / bé dix: “barbuda”; / “lluny la saluda”, / diu la referta” (vs. 4407-11), observem el canvi, en ambdues, del mot referta per refràn: “Bien la apodó / quando me habló / el capellán: / con el refrán / de la barbada, / queda explicada, / mejor lo dize” (Mateu i Sanç), “El cura, cuando de ella me habló, bien dijo: ‘Barbuda’; a lo que el refrán añade: ‘¡de lejos la saluda!’” (Miquel i Planas). Malgrat això, en la primera traducció, el proverbi desapareix (no s’hi esmenta la seva segona clàusula), ja que no existeix en castellà, de manera que “el refrán de la barbada” no fa referència a cap refrany ni explica res i el procediment de traducció cal considerar del tipus III (error). La locució verbal Cenyir-se sobre viu (FE0473), ‘estar prenyada, portar un fetus al ventre (def. pròpia), que apareix amb el mateix sentit al Tirant: “E 753 Capítol 5 l’altre dia se cenyia sobre viu. E què us diré d’esta ventura? Ja la sua boca forçada prenia poques viandes, lo dormir no li era plasent, e la nit li paria un any” (cap. 268) i a l’Espill: “E sobre viu / dix que es cenyia; / així empenyia / lo temps avant, / a part davant / les mans plegades / tenint alçades, / gros infingint / e afigint / als pits cotons” (vs. 4756-65), és traduïda correctament (segons el tipus VII) per Mateu i Sanç: “Que ya sentía / cosa en si viva / me dize esquiva; / ell tiempo andando, / brazos cruzando, / vientre creciendo, / trapos poniendo / con algodones, / ya los peçones / muestra alterados, / por más señal”, però no per Miquel i Planas (tipus III): “Dice que lleva cíngulo sobre la piel viva. Y, con todo esto, el tiempo iba avanzando, poniendo ella sus dos manos juntas delante de sí, ahuecadas para demostrar volumen, y aumentando el de sus pechos por medio de algodón, los pezones pintados con alheña y surcados de vetas moradas”. A. Carré, seguint aquesta versió, escriu: “i vol fer creure que duu el cinturó damunt la pell...”. D’altra banda, A. I. Peirats ha cregut veure al vers 4756 el sintagma sofre viu, que no hi fa sentit. La locució verbal Costar pel pebre (FE0489), ‘costar molt, ésser molt car’ (DCVB, pebre), que figura al passatge “Jorn de la festa / de Sent Antoni / fiu matrimoni, / volguí-la rebre; / costà’m pel pebre, / errí mos comptes: / haguí’n més hontes / que dels primés” (vs. 4958-65), ha estat objecte de transcripcions dolentes: “costà’m bé’l pebre” (DCVB), “Em va costar el pebre!” (A. Carré), probablement degudes al fet de la seva anomalia o irregularitat sintàctica, a més del desconeixement de la locució mitjançant altra font d’informació. La traducció de Mateu i Sanç és del tipus VII, amb una paràfrasi, “bien me escoció", suggerida potser per la coentor del pebre original: “Pero en la fiesta / de San Antonio / mi matrimonio / ajusté yo: / bien me escoció; / hize mis quentas: vi más afrentas / que en los primeros”. Altrament, la traducció de Miquel i Planas, en traslladar lo locució literalment (tipus IV), no fa sentit en espanyol: “El día de la festividad de San Antonio quísela recibir, contrayendo matrimonio con ella, pero me costó por la pimienta: erré mis cuentas, ya que me resultó mayor ludibrio que de las anteriores”. 754 Anàlisi fraseològica de l’Espill La locució adverbial Mot a mot (FE0517), present als versos “E, sens mentir, / m’ho contà tot / de mot a mot” (vs. 5343-45), és traduïda satisfactòriament mitjançant sengles locucions equivalents en LM (tipus I, doncs): “Cuenta me da, / de pe a pa” (Mateu i Sanç), “Y entonces me lo contó todo, palabra por palabra” (Miquel i Planas). Les locucions verbals Sermonar al sord (FE0705) i Cantar missa (FE0706), inserides en una sèrie de frases amb significat metafòric semblant (‘fer coses inútils’) en relació a intentar adoctrinar les dones: “Qui les doctrina / pert diciplina, / en va té scola, / llava rajola, / repasta tests, / ab l’hom de fets / qui dorm raona, / al sord sermona / e missa canta, / la serp encanta, / castiga saura / e l’estany daura” (vs. 7957-68), han estat erròniament traduïdes, especialment la segona (tipus III), ja que s’han fusionat en una sola frase, en contra del fet que Cantar missa és una locució per ella mateixa, amb independència que el públic sigui sord o no: “Sordos predica, / misa les canta” (Mateu i Sanç), “Sermonea y canta missa para sordos” (Miquel i Planas). El proverbi Qui calla, atorga (FE0838), inserit al fragment “Del part callà: / qui calla atorga. / L’amarga porga / del parturir, / dolor, morir, / per ço li resta” (vs. 10430-31), desapareix en la primera traducció (tipus VIII, doncs): “Pero calló / en quanto al parto: / con dolor harto / llega a parir, / que, hasta morir, / la pena resta” (Mateu i Sanç), però es conserva amb plena validesa en la segona (tipus I, doncs): “Pero calló en lo relativo al parto (quien calla otorga), y por esto le queda el amargo purgante de parir, sufrir y morir” (Miquel i Planas). Així successivament, podríem continuar analitzant, extensivament i intensiva, la resta de casos de correspondències fràsiques entre el text original de l’Espill i les dues traduccions a l’espanyol. Dues traduccions que no són independents (ja que la segona es fa a la vista de les solucions adoptades per la primera) i que, totes dues, estan condicionades: la primera, per la conservació dels mateixos metre i forma rimada del text original, que deixen poc marge per a l’agilitat traductora; i la segona, en menor mesura, per tenir com a objectiu principal l’explicació prosificada dels continguts, amb la màxima 755 Capítol 5 fidelitat possible al text original, evitant amplificacions i paràfrasis. Cal tenir en compte aquests dos condicionants per entendre cabalment i comprendre –per ser-ne comprensius– la tasca dels traductors. D’altra banda, en cada trasllat d’una UF es podrien indagar altres aspectes, com ara especular sobre el grau de coneixement fràsic que en tenien els traductors i fins a quin punt la detectaven i identificaven com a tal en llegir-la a l’Espill, o presentar altres possibles traduccions/solucions més fidels fraseològicament, o esbrinar en quins casos és detectable un canvi de referents entre la comunitat lingüística i cultural d’origen i la de recepció, etc. Tot un programa, doncs, que deixa obert aquest apartat a ulteriors treballs. *** L’anàlisi fraseològica que hem presentat horitzontalment, estudiant les unitats seguint l’ordre dels camps temàtics de la base de dades, podria haverse fet verticalment, agafant cada unitat i estudiant-la de forma completa, des del primer camp fins al darrer, com si redactéssim un article de diccionari (prolix) per a cada unitat. L’opció que hem pres, per franges temàtiques, ha fet que unes mateixes unitats hagin estat reportades en moments diferents, sota enfocaments diversos (ara per il·lustrar la inserció, ara per veure’n les traduccions); tanmateix, l’altra opció encara potser hauria donat més sensació de repetició i monotonia, en fer sempre el mateix recorregut per a cada unitat. A més, aquest enfocament és veu a cop d’ull, redacció a banda, mirant cada registre de la base de dades (Apèndix 2). En qualsevol cas, la presentació que hem fet ens ha permès posar de manifest no només la riquesa fraseològica de l’obra sinó, a més, quantificar-la, comptant les diferents classes d’unitats, les modalitats d’inserció, els tipus de funcions discursives, les recurrències concordants amb tal o tal obra, els procediments de traducció, etc. 756 Conclusions CONCLUSIONS 1. Aportacions conceptuals i metodològiques en una disciplina emergent Tal com hem posat detalladament de manifest al capítol primer, la fraseologia ha necessitat gairebé un segle, des dels treballs pioners de Charles Bally (1865-1947) i dels seus seguidors, els fraseòlegs russos, per a gaudir d’un reconeixement autònom dins de la lingüística. El fet que l’aprenentatge de llengües hagi esdevingut un fenomen de masses, al llarg del segle XX, ha estat un dels motius que ha fet que lexicògrafs i lingüistes prenguessin en consideració, de més en més, les expressions amb més d’un terme, repetides, de cada llengua. Aquesta motivació, juntament amb altres també de tipus interlingüístic, com són la traducció i la interpretació, en un món cada vegada més interrelacionat, han contribuït força al desenvolupament de la fraseologia com a disciplina. De fet, n’han estat causa i necessitat. Altra cosa, més enllà (o més ençà) de les necessitats i les aplicacions, és la construcció d’una teoria, és a dir, d’una disciplina lingüística teòrica, amb determinació del seu objecte, conceptes i regles. És en aquest àmbit teòric, sense abandonar mai el vessant aplicat, on s’ha produït l’eclosió fraseològica de començaments del segle XXI, que ha arribat ja de ple a la romanística. Maria Conca, a la seva tesi doctoral (1994), deia: “El nostre estudi ens ha dut a concloure que el terme més general per designar, en l’àmbit de la lingüística, totes les expressions fixades és unitat fraseològica i que el nom més adient per a la disciplina que les estudia és Fraseologia, la qual, tot seguint la tradició europea, considerem que cobreix també el camp dels proverbis. Tanmateix, quan la unitat fraseològica pertany a la categoria de text pot denominar-se parèmia i la disciplina Paremiologia”. Nosaltres hem seguit i aprofundit aquesta línia, reivindicant el terme fraseologia per designar la disciplina lingüística (d’acord amb la majoria de fraseòlegs) i, a més, facilitant aquesta accepció amb la introducció d’un altre terme específic que designi 757 Conclusions l’objecte d’estudi de la fraseologia: el fràsic, per tal d’evitar que el terme fraseologia tingui aquest ús. Després de posar a prova aquesta proposta en altres treballs i en aquesta tesi, concloem que és una solució funcional i operativa, que contribueix força a dotar la fraseologia de personalitat pròpia com a disciplina, evitant que el mateix mot sigui usat amb altres accepcions menys acadèmiques. Seguint criteris d’economia i coherència discursives, hem incorporat a la nostra proposta l’abreujament del sintagma unitat fraseològica en favor d’unitat fràsica, amb què s’evita l’extens sufix del primer, tot conservant-ne el mateix significat, i és coherent amb la definició del fràsic com a conjunt de les unitats fràsiques. Observem que, de forma anàloga, en l’àmbit del lèxic no s’hi diu unitat lexicològica sinó, més curt, unitat lèxica, alhora que el lèxic és el conjunt de les unitats lèxiques. Així doncs, l’adjectiu fraseològic fóra millor deixar-lo per als àmbits d’ús relatius a l’aplicació de la fraseologia, com ara estudi fraseològic (i no estudi fràsic), mentre que l’adjectiu fràsic passaria senzillament a designar i descriure la condició lingüística pròpia dels objectes estudiats per la fraseologia. En aquesta proposta concreta, però, no podem ser tan concloents com en l’anterior, ja que la coexistència unitat fràsica i unitat fraseològica no presenta problemes d’ambivalència ni de confusió semàntica. Tal com s’esdevé en altres branques de la ciència, on hi ha una teoria restringida o estricta i una altra de generalitzada que amplia i inclou la primera, nosaltres també –salvades les distàncies-- hem ampliat el fràsic (estricte) amb la consideració i definició de les anomenades unitats estilístiques, que constitueixen una mena de fràsic generalitzat. Aquesta proposta s’ha mostrat útil i productiva i ens ha ajudat a resoldre tipificacions problemàtiques, entre el llenguatge lliure i el codificat. Entre les aportacions conceptuals i terminològiques fetes en aquesta tesi, cal que ens referim també a una altra de les unitats objecte del nostre estudi, les fórmules d’inserció, amb les quals hem redefinit i dotat d’entitat un concepte que ja havia estat tractat més vagament per alguns paremiòlegs, en 758 Conclusions fer referència a la inserció de proverbis en un text. La definició que n’hem proposat s’ha manifestat adequada al concepte que hem individuat, per bé que resta oberta a la crítica i, doncs, és susceptible de ser modificada. Així mateix, també ha estat útil la redefinició o fixació conceptual que hem proposat sobre quatre nocions bàsiques i intrínseques de les UFs: literaturització interna, codificació, forma canònica i significat. Malgrat el risc de semblar excessivament esquemàtics en els descriptors donats, la conclusió és que han funcionat satisfactòriament en l’organització de la base de dades del nostre corpus. Cal dir que, abans d’abordar l’objecte material d’estudi, és a dir, les unitats fràsiques i les unitats estilístiques, hem de passar pel text que les conté, llegint i recercant amb atenció i sensibilitat fraseològiques, a fi de descobrir-les. Per això, hem fet un esforç de caracterització de diferents tipus d’inserció o de presència d’unitats en context, a mode de catàleg de situacions que poden donar-se. Així, hem definit, des del punt de vista de la conservació o no de la integritat de la UF, les presències automatitzada i desautomatitzada i, com a casos particulars d’aquesta darrera, les presències emboscada i mutada; i des del punt de vista de l’acompanyament i la posició contextual de la UF, també hem definit les presències connectada, formulada, directa, cíclica, seriada, inicial, conclusiva i parcial. Aquest catàleg de modalitats presencials no és exhaustiu ni excloent: poden haver-hi d’altres formes d’inserció que no les hem tipificades i poden donar-se, simultàniament, més d’una modalitat d’inserció. En obres versificades medievals de diferents literatures europees i també al nostre corpus, no cal dir-ho, n’hi ha exemples a bastament. Quant al mètode utilitzat i, és clar, proposat com a possible model a seguir en treballs d’aquesta mena, l’hem anomenat mètode de les concordances fràsiques i l’hem descrit per menut, alhora que hem introduït nous conceptes i n’hem precisat l’abast d’altres, tots ells directament relacionats amb la recerca d’UFs en context: localització, identificació (que pot 759 Conclusions ser hipotètica o real), validació, miratge fràsic, i amb l’anàlisi fraseològica corresponent: classificació, interpretació. Finalment, per tal d’examinar el contrast fraseològic entre el text base del nostre corpus i les seves traduccions, hem presentat una proposta de procediments de traducció, com a intent de classificació de les diferents estratègies que són observables en els traductors a l’hora de traslladar del TO al TM les UFs inserides al primer. No cal dir que caldrà verificar la idoneïtat de la proposta amb altres obres i llurs traduccions. En resum, podem afirmar que s’hi ha fet un esforç de sistematització conceptual i metodològica en aspectes importants de la fraseologia, especialment pel que fa a l’anàlisi fraseològica d’un text. De fet, el conjunt de la tesi es presenta com una mostra de com s’ha de fer el buidatge fràsic i l’estudi fraseològic d’una obra literària, de manera que qui vulgui emprendre una recerca d’aquest estil, hauria de fer un recorregut semblant. 2. Confecció d’un corpus i classificació de les UFs Una vegada establertes teòricament i definides les caselles de la classificació adoptada, de fronteres un tant difuses, l’encabiment de cadascuna de les UFs del nostre corpus, en alguna de les caselles, s’ha mostrat problemàtic. Per això, tal com s’ha fet al capítol primer, el debat sobre les raons que decanten la tipificació cap a un costat o cap a un altre és fonamental i necessari, però no només plantejat d’una manera general, per al conjunt de la llengua, o de les llengües, amb exemples posats ad hoc, sinó abordat en concret, per a unes UFs que figuren en un corpus, contextualitzades, i que no pots negligir-les ni fer com si no les veiessis. El repte d’haver de classificar totes i cadascuna de les 1111 UFs extretes de l’Espill, amb criteris teòrics solvents, és diferent i més complicat que cercar exemples de la llengua, fins i tot contextualitzats ací o allà, per il·lustrar les diferents caselles de la classificació. 760 Conclusions Cercar exemples sense el condicionant d’haver d’exhaurir un corpus és una feina plaent: agafes els que més t’agraden i convenen a allò que vols exemplificar. També nosaltres ho hem fet així, al capítol segon, quan hem recorregut textos versificats de diverses literatures europees medievals a la recerca de diferents modalitats d’inserció d’UFs. Hem cregut que era una tasca necessària i convenient, per dues raons: a) per il·lustrar amb exemples d’UFs d’arreu la construcció teòrica que fèiem sobre les modalitats d’inserció; b) per contextualitzar internacionalment i prèvia l’obra catalana en vers, de la segona meitat del segle XV, que havíem triat. Cal dir que, per a l’aportació d’aquests exemples, ens ha estat fonamental la recerca informatitzada sobre els textos que hem trobat digitalitzats. Així doncs, està bé la feina d’espigolar exemples --que sovint pot resultar fins i tot brillant--, però altra cosa és haver d’inventariar i classificar totes les UFs que hi ha en un text prèviament decidit. En aquest cas, doncs, s’hi acumulen dues dificultats: 1) el fet del buidatge, és a dir, la mateixa elaboració del corpus fràsic; 2) el fet de la classificació, és a dir, la determinació de la classe a què pertany cada UF del corpus confeccionat. Respecte a la primera qüestió, podríem formular una conclusió un xic sorprenent: mai no s’ha de donar per tancat i acabat el buidatge fràsic d’una obra (de certa extensió). Quan creus que ja ho tens tot vist i revist i totes les UFs localitzades i inventariades, un fet fortuït pot fer-te caure en el compte que tal UF hi és i no l’havies anotada. Aquest fet sol ser de la naturalesa següent: en un context lingüístic diferent a l’estricte de la investigació, bé per una lectura o per una conversa, observes l’existència d’una UF que t’havia passat desapercebuda. Aleshores, et sona haver llegit quelcom de semblant en algun lloc, ho comproves a l’obra que portes entre mans i resulta que sí, que hi és. Així m’ha esdevingut abans de tancar la base de dades... i després: Fa pocs dies, a Beneixama, amb motiu d’haver ampliat la paella familiar del dia de Pasqua a alguns altres convidats, una amiga ens comentava: “Clar, com que enguany heu convidat a parents i benvolents...”. Serà possible? Parents i benvolents és a l’Espill! I, a més a més, en dues recurrències! Heus-les ací: 761 Conclusions “Les que hi dux seues / molt favoria, / e avorria / tots mos parents / e benvolents / amics antics, / criats de xics: / mal los volia” (vs. 4434-41), “De un gran feix / de mes parentes / e benvolentes / una en triàs, / qual me semblàs / voler menys gala” (vs. 6426-31). Amb tot, per bé que la locució nominal Parents i benvolents, documentada en context als segles XV i XXI, no hagi estat registrada (per ara) a la nostra base de dades, el corpus elaborat es pot considerar molt complet. La construcció d’un corpus d’UFs a partir del buidatge d’un text requereix competència fraseològica, la qual pot manifestar-se de dues maneres: a) conèixer d’antuvi la UFs cercada i reconèixer-la en llegir-la al text; b) llegir una construcció lingüística al text amb aspecte d’unitat fràsica o estilística, anotar-la i cercar-ne més informació o altra documentació que la validi. Com es pot observar, aquesta tasca, no estrictament fraseogràfica car exigeix coneixements fraseològics, tant poc pecar per defecte com per excés. Per defecte, ja ho hem comentat adés: que determinades UFs passin desapercebudes; per excés: que s’anotin miratges fràsics, és a dir, construccions del discurs lliure que semblen codificades. Respecte a la segona qüestió, la de la classificació de cadascuna de les UFs del corpus, també podríem dir que sembla no quedar mai tancada del tot. N’hi ha casos fronterers en què fóra difícil afirmar que la tipificació assignada és categòricament concloent i definitiva. Per això --ja ho hem dit abans--, és tan important la discussió concreta sobre les raons a favor i en contra d’encabir tal i tal altra unitat en aquesta classe o en aquella. I per això, ho hem hagut de resoldre en tots els casos i ho hem resolt: cap de les unitats identificades a l’Espill ha deixat de ser classificada raonadament, en una i només en una classe fràsica, sense perjudici de restar oberta la classificació a possibles reubicacions, especialment si hom aporta noves dades documentals en context. 762 Conclusions 3. Necessitat del context És evident que les UFs que són invariables en llur forma i significat no cal trobar-les en context per analitzar-les fraseològicament en gairebé tots els aspectes. Per això, les locucions conjuntives, prepositives i quantificacionals, que són gramaticals, que realitzen funció connectiva i que gairebé totes tenen forma invariable, han estat d’antuvi incorporades a gramàtiques i diccionaris, amb definicions precises i fixes. Amb tot, posades en context, la majoria poden arribar a adquirir funcions discursives diferents segons l’ús a què l’autor les sotmet. D’altra banda, les UFs que són susceptibles de modificacions creatives, en forma i contingut, cal trobar-les en context, quantes més vegades millor, per dotar-les de validesa i d’autenticitat, en primer lloc, i per fer-ne una anàlisi fraseològica cabal. Aquesta conclusió hauria d’esdevenir premissa, en qualsevol estudi fraseològic, especialment en els treballs fraseogràfics i, més particularment, en els paremiogràfics. La pràctica d’acumular i acumular parèmies “al granero repleto del refranero” (segons l’expressió d’un paremiògraf espanyol), sense donar-ne cap referència contextual ni, doncs, aportar-hi cap garantia d’ús, passat o present, hauria d’esmenar-se. La dèria de col·leccionisme indocumentat és tan gran i tan antiga que sembla que tot s’hi val per incrementar-ne el repertori: traduccions literals d’UFs d’altres llengües, manipulacions arbitràries (per ajustar mètriques i adobar rimes), invencions... En un altre lloc (Conca / Guia 1998a), hem posat de manifest que el famós paremiògraf castellà Gonzalo Correas (1571-1631) era un mestre a traduir i apropiar-se refranys d’altri; als exemples aleshores reportats, s’hi pot afegir el següent: Hernán Núñez va anotar a Refranes o proverbios en romance (1555) el següent article: “A poco vi, cuita-t’i. El catalán. A poco vino, date prissa tú”, d’on Correas el va prendre i va crear: “A poco vino, cuidadino”, que no és cap refrany castellà, òbviament, i que tampoc no conserva el significat de l’original manllevat; un equivalent castellà del proverbi català és A poco pan, tomar primero, ja recollit a Refranes que dizen las viejas tras el huego (1508) i també anotat per Correas, que no en va tenir prou. 763 Conclusions Més enllà de l’autenticitat i la validació, les referències contextuals d’una UF són necessàries, dèiem, per fer-ne una anàlisi fraseològica correcta, començant per la mateixa classificació de la pròpia UF. Així, trobem casos en què una mateixa unitat, usada en sentit literal, se l’ha de considerar col·locació però, intertextualitzada amb sentit metafòric, cal tipificar-la com a locució. La classificació, doncs, en aquest cas, depèn del context d’ús. I a l’Espill n’hi ha exemples d’aquesta doble tipificació: la UF Mudar joc té un significat idiomàtic en la primera recurrència, ‘canviar de tàctica, de procediment’, on apareix esmentada dintre d’una inserció desautomatitzada del proverbi Al badoc, mudali el joc: "Com al badoc, / mudava joc" (vs. 3021-22), mentre que el seu significat és literal en la segona: “E com en joc, / lo perdedor, / gran jugador, / ab mala sort / para pus fort / e mil jocs muda / fins que perduda / ha sa moneda” (vs. 9972-79); així doncs, aquesta unitat és d’aquelles que apareixen en un àmbit d’ús determinat com a col·locacions, amb significat composicional i transparent (segona recurrència), però que sovint traspassen el marc originari per passar-ne a un altre on esdevenen idiomàtiques i, doncs, cal tipificar-les com a locucions (primera recurrència). D’altra banda, en el cas d’una inserció parcial, on només figura al text una col·locació (o una locució), la qual forma part d’una parèmia, el context també esdevé fonamental per saber si la UFs que s’hi evoca és només la col·locació (o locució) o, altrament, és la parèmia completa. Per exemple, els versos “Més que el penell / les muda el vent” (vs. 620-21), que contenen la locució verbal Mudar com el vent, pot considerar-se que fan referència, pel context, al proverbi misogin, de llarga tradició, Les dones són mudables com el vent. Aleshores, caldria considerar que aquest proverbi és un dels que apareixen intertextualitzats a l’Espill. Segons el context, també pot canviar la funció discursiva d’una mateixa unitat. Així, la locució adverbial A ull, que pot tenir significat literal, ‘amb la vista (sense comptar, pesar ni mesurar)’ (DeCat, ull), o figurat, ‘aproximadament’ (def. pròpia), és troba en dues recurrències a l’Espill, amb significat literal i 764 Conclusions funció modal, en la primera: “Pus clar e cert, / a ull mirada, / fon prenys trobada” (vs. 3488-90), i amb significat figurat i funció modalitzadora, en la segona: “Triant a ull / lo corumull / dels millors béns” (vs. 6969-71). Constatem, finalment, una veritat universal: sense context (oral o escrit) no hi hauria cap unitat fràsica, per molt que, després, hom les individualitzi, les reculli, les defineixi, etc. Encara que siguin enunciats (i no cal dir les que no ho són), totes les UFs han nascut en un context d’ús. A força de fer compendis de proverbis o de locucions verbals, posem per cas, alguns han arribat a pensar que tenen vida pròpia, però no és així. I, encara menys, les fórmules d’inserció, que perden tota virtut de forma aïllada, ja que llur existència va lligada a la funció d’acompanyar o introduir una altra unitat. La vida, doncs, a totes les unitats fràsiques, només els la dóna el context on s’usen. Per això, sempre cal tornar al context, per fer-ne una anàlisi fraseològica solvent. 4. Text i context de la ficció autobiogràfica del narradorprotagonista de l’Espill El capítol tercer és una part instrumental, no estructural, de la tesi, ja que té per objecte la presentació de l’obra que s’ha d’analitzar, entre la part general de teoria i metodologia fraseològiques (capítols 1 i 2) i la part d’aplicació a l’estudi fraseològic de l’Espill (capítols 4 i 5). Tot i això, en descriure alguns aspectes de l’Espill, hem arribat a conclusions que poden tenir un cert interès per a la crítica literària. Per mor de la ficció autobiogràfica, la separació entre l’autor de l’Espill i el narrador-protagonista, al llarg del text de l’obra, ha estat un aclariment que ha requerit anys, i encara hi ha qui els confon, sinó en tot, en part. De fet, continua deixant-se en un camp indefinit de qui és la veu de determinats passatges de l’Espill, si és la de l’autor real o si és la del personatge de ficció. Nosaltres, a partir dels fets que hem exposat i que resumim a continuació, hem arribat a la conclusió que el locutor de tota l’obra, des del primer vers fins al darrer, és el narrador-personatge, que sempre parla en primera persona. Això 765 Conclusions dit amb l’excepció de les rúbriques de les diferents parts de l’obra (on, ací sí, és l’autor qui parla, en tercera persona, del seu personatge: “De sa joventut”, “Com volgué pendre beguina”, “Com ordenà sa vida”...) i tret, és clar, de les seqüències on el narrador passa la paraula a un altre personatge de la ficció. Per arribar en aquesta conclusió cal adonar-se’n que el narradorpersonatge és, en realitat, un escriptor-personatge. La ficció ens presenta un protagonista escriptor (de l’obra), tal com ell mateix ho diu en diverses ocasions, el qual fins i tot té, a casa seva, un escriptori on es refugia: “En l’escriptori / tant m’espaiava” (vs. 2422-23). Les mencions al fet d’escriure l’obra –a més de reportar-la, recitar-la, narrar-la, contar-la i dir-la, en tot o en part-són molt abundants i no resulta defensable que unes poques siguin adjudicades a l’autor, sense cap anàlisi discursiva que ho justifiqui, i totes les altres al seu personatge escriptor. I més encara quan, entre elles, n’hi ha de força coincidents, lingüísticament i temàticament, i solen apareixen totes igualment relacionades amb elements de ficció. El mateix es pot dir pel que fa a les sis vegades en què, al llarg de l’obra, un subjecte s’adreça al lector o exhorta algú per llegir-la, per llegir el que ell ha escrit (vs. 6, 156, 323, 714, 754, 16335): que és un recurs retòric reiteradament usat pel protagonista escriptor. La unitat narrativa de l’obra, basada justament en la veu del narrador omnipresent, que conta la seva vida i explica per què la conta, intervenint ara i adés amb remarques metadiscursives, és causa i conseqüència d’aquesta cessió total que l’escriptor real fa en favor de l’escriptor fictici. L’autor real desapareix i cedeix la veu, des del primer moment, al seu personatge, que per això ha fet que sigui l’escriptor de l’obra. L’autor real, en decidir presentar el seu personatge com a l’escriptor de l’obra, pren aquesta decisió amb total coherència: totes les vegades que algú hi diu que vol escriure, que escriu o que ha escrit l’obra és el protagonista narrador qui ho diu. No hi ha cap raó, ni lingüística ni metalingüística, per separar unes expressions de les altres. La confusió entre autor i personatge ha estat conseqüència, també, del fet que la ficció de l’Espill és una ficció realista, creïble, consistent a mencionar persones, llocs, fets i situacions de la vida real, que puguin ser pròxims o 766 Conclusions coneguts pels lectors de l’obra. Una ficció que fa que el protagonista s’envolti d’elements de la vida real, fins al punt d’arribar a confondre el lector. Una ficció que, considerada en la seva globalitat al llarg de l’Espill, ja no té res a veure amb aventures fantàstiques d’altres narracions medievals i que, per tant, ens relaciona l’Espill amb els inicis de la novel·la moderna. Un altre aspecte que hem abordat en el capítol de presentació de l’Espill ha estat el de la descripció i la fixació espacial i temporal de la fictícia peripècia vital del protagonista. Hem posat de manifest diverses contradiccions i incoherències arrossegades per la crítica, per no haver fet un lectura meticulosa de les dades internes que el mateix narrador va deixant caure sobre la seva vida i per no haver contrastat suficientment les dades externes que hi dóna amb el context històric real. Així, tenint en compte totes les dades (tant les de la vida fictícia com les referències a episodis externs de data coneguda), hem arribat a la conclusió que la vida de ficció del protagonista és llarguíssima, d’uns 113 anys, més o menys distribuïts així: Anys (aproximadament) 1367 1379 Entre 1379 i 1386 1387 Fets de la vida del protagonista de l’Espill Neix a València Mor son pare i és foragitat de casa per sa mare Fa de patge d’un cavaller, per terres de Catalunya Torna a València, sa mare el foragita de nou i, ajudat pel padrí, emprèn camí per Tarragona i Barcelona cap a París Entre 1388 i 1398 Participa en episodis guerrers de la Guerra dels Cent Anys 1399 Torna ric a València, s’instal·la en una casa pròpia i es casa amb una falsa donzella Entre 1400 i 1405 Anul·lació del matrimoni, relació amb la beguina i viatge a Galícia 1405 o 1406 Es casa amb una vídua 767 Conclusions Entre 1407 i 1455 1456 Entre 1456 i 1459 1460 La vídua es penja. Es casa amb una exnovícia Està casat amb l’exnovícia L’exnovícia mor ofegada en un cub de vi Se li apareix Salomó, en somnis, i comença a escriure el llibre (a Callosa, havent fugit de València per la pesta) De l’estiu de 1460 a 1461 Entre 1462 i 1480 1480 o poc després Viatja per diversos monestirs catalans Continua son viure a València i acaba d’escriure l’obra Mor Aquesta cronologia de la vida del protagonista reflecteix i recull el gruix de les dades de temporalitat explícita que dóna l’obra. Tanmateix, l’obra també esmenta altres fets, persones o objectes reals que no hi encaixen temporalment. Així, per exemple, la menció al Delfí de França (v. 1466), no s’adiu amb el temps de l’estada del protagonista a Paris, ja que en aquest període (entre 1388 i 1398, poc més o menys) no hi havia cap Delfí a França: Carles VI de Valois, el Foll, n’era el rei (des del 1480 fins el 1422) i el futur Carles VII el Victoriós va néixer el 1403 i va ser-hi Delfí, de la França no ocupada pels anglesos, entre 1417 i 1422; així doncs, la referència al Delfí del vers susdit cal entendre-la com una ficció poètica, de base real però anacrònica, tot i que els crítics han dit i repetit, sense adonar-se’n de la contradicció, que el Delfí esmentat és el futur Carles VII. Un altre exemple d’inadequació és el fet d’avaluar la dot de la primera muller del protagonista en “timbres nous” (v. 2009), ja que, tant si el timbre nou era la moneda que aparegué el 1445 (Chabàs 1905: 296) com si era la moneda creada el 1426 (DCVB, timbre), el nostre protagonista ja anava pel segon o pel tercer matrimoni quan començaren a circular els timbres nous. En aquest cas, com en tants d’altres, ha estat la lectura i la indagació fraseològica (de la locució nominal Timbre nou) que ha propiciat detectar l’anacronisme. N’hi ha més mencions que no s’adiuen amb el temps (especialment, amb la primera meitat) de la vida fictícia del protagonista i que cal, doncs, considerar-les com a referències ambientals més pròximes al temps real de 768 Conclusions l’escriptura de l’Espill i, per tant, als lectors. En qualsevol cas, caldrà fer més recerques d’arxiu sobre documents del XV, per identificar plenament l’apotecari Macià Martí, el prevere mossèn Company, en Remolins, etc. 5. Correcció de transcripcions i d’interpretacions En dedicar un apartat, dintre del capítol tercer, a les fonts de l’Espill, en aplicació del mètode de les concordances fràsiques, a més d’aportar-hi molta informació addicional sobre fonts ja esmentades com a tals per alguns crítics, hem fet un seguiment molt especial de les concordances que hi ha entre Lo Cartoixà i l’Espill, particularment pel que fa a la part de contingut teològic. Hem arribat a la conclusió que l’autor de l’Espill reutilitza tot de materials temàtics i lingüístics de Lo Cartoixà per a redactar la seva obra. Les interdependències, que van en la direcció de Lo Cartoixà a l’Espill, són extraordinàries i gràcies a algunes de les quals ens ha estat possible rectificar lectures errònies de l’Espill o omplir buits d’interpretació. A continuació, descriurem sumàriament i agrupada els casos més remarcables, ja que al capítol tercer es troben esparsos al mig de les moltes altres concordances detectades entre Lo Cartoixà i l’Espill. Als versos “En orient / tres reis gentils, / pels nous estils / que en lo cel veren, / lo conegueren, / puis lo cercaren / e l’adoraren” (vs. 11542-48), cal interpretar que els “nous estils” són “nous estels” i que s’hi ha forçat la vocal per mor de la rima. A aquesta conclusió hem arribat després de veure la concordança amb el sintagma de Lo Cartoixà “novella stela” (I.11), al voltant del mateix motiu de la vinguda dels tres reis d’Orient, juntament amb tot d’altres concordances lèxiques i fràsiques, fins al punt que tots els lexemes dels versos reportats de l’Espill figuren al capítol esmentat de Lo Cartoixà. Els versos “Ans, en Betlem, / ciutat no xica, / on pa es pratica” (vs. 11752-54) concorden amb diversos fragments de Lo Cartoixà: “Betlem, casa de pa significa" (I.2), “Betlem, casa de pa se interpreta” (I.9), “Aquesta ciutat de Betlem, xica en muralla, gran en dignitat i glòria (...) Betlem casa de pa 769 Conclusions significa. (...) No és mínima mas excel·lent (...) O Betlem xica i per lo senyor tan magnificada!” (I.9), de manera que aquesta concordança ens ha permès de donar la lectura correcta del tercer vers., que al manuscrit apareix així: “hon pas praticha”. Miquel i Planas l’anotà així: "Betlem... / hon pas practicha, és a dir, per hont el camí passa. En el Voràgine es llegeix lo següent: “Després Josep y Maria vingueren a Betlem y com, essent pobres, no podien trobar lloch en els hostals, degueren instalar-se en un passatge comú, o abrich...”" i altres especialistes han repetit les mateixes transcripció i explicació errònies de considerar que s’hi fa referència a Betlem com a “lloc de pas” i no com a “lloc on es fa pa (el pa de la salvació)”. En llegir els versos "Allí es partix / molt alt pulment. / Si prestament, / tu, despertat, / de peus llevat / jus lo ginebre, / prest volràs rebre / pa rescaldat, / subcinerat, / aigua bevent / e dignament / lo sumiràs, / anar poràs, / per tes jornades / e nits comptades, / pus de quaranta, / fins a la santa / de Déu montanya" (vs. 12972-89), Chabàs i els crítics posteriors han interpretat que fan referència al Sinaí i als quaranta dies que s’hi va estar Moisès. Tanmateix, els fragments concordants de Lo Cartoixà: “Aquesta és la mel·líflua coca pastada de tres almuts de farina de la figurada Sarra: cuita entre dos cendres de amarga vida e mort dolorosa. Aquesta és la coca portada per l’àngel al cap de Helies, adormit amb devoció a l’ombra del ginebre, ab la virtut de la qual, sens altra vianda, pogué acaminar quaranta nits e dies fins al mont sant de Horeb” (III.54) i “Menja, oh ànima mia, de aquesta mel·líflua coca, pastada de tres almuts de la flor de la farina (...), cuita entre dos cendres (...), de la qual en figura menjà Elies quan se despertà davall les rames del ginebre" (IV.10), ens han permès donar-hi la interpretació correcta: l’episodi mencionat prové del Primer Llibre dels Reis, 19.5-8, el protagonista és Elies i la “de Déu montanya” no és el Sinaí sinó l’Oreb. En comentar els versos de l'Espill on Jesús, camí de Jerusalem, envià davant dos deixebles amb l’encàrrec que li portessin la somera i el pollí: "Partint Jesús / de la gran cena / on Magdalena / untat l’havia, / tirant sa via / ab sos criats, / d'ells dos legats, / --Pere, Feliu: / Pere, qui es diu / ver confessant; / 770 Conclusions Feliu, preicant--, / ab dimissòria / executòria / del que volgué, / ell trameté. / Executaren / e deslligaren / què els fon manat" (vs. 13038-55), Miquel i Planas anotà: "Segons els evangelistes March, XI.2-XIV.13, y Lluch, XIX.29, Jesús envià dos dexebles per a preparar sa entrada a Jerusalem, emperò no's declara quins foren aytals dos dexebles. Suposem qu'és a ells que's refereix en Roig, si bé desconexem d'hont pogué treure aquells noms ab què'ls designa". Aquest buit d’interpretació s’omple amb Lo Cartoixà, on es diu que els dos deixebles eren Pere i Felip: "Partia’s de Betània lo mansuet rei e senyor nostre, endreçant a Jerusalem los passos ab aquella poca e pobreta companyia dels apòstols (...) De ací tramés lo senyor a la ciutat dos dexebles. Diu sanct Crisòstom que foren Felip e Pere" (...) Tals deuen ser los qui a preïcar se cuiten” (III.24). A l’Espill es fa el paral·lelisme entre un episodi de la vida d’Abram: “Lo prom Abram, / molt ric e vell, / mula, camell / ab daurat fre, / no palafré / ni dromedari, / ell cavalcar-hi / no se’n curà; / sols cavalcà / ase, somer, / anant certer / al munt Tabor” (vs. 13292-303) i, en versos consecutius, l’entrada de Jesucrist a Jerusalem: “Lo rei senyor, / ric, cavalcà / qui l’adorà / e reverí: / ase pollí, / qui el conegué / quan ell naixqué. / Tot profetat / o figurat / fon, o figura” (vs. 13304-13). Tots el crítics, de Chabàs ençà, han cregut que es tractava de l’episodi del sacrifici d’Isaac i que l’autor de l’Espill hi va canviar, no se sap per què, el mont Morià pel Tabor. Tanmateix, la lectura de Lo Cartoixà: “aquest mont de Tabor és en lo pla de Galilea, en les faldes del qual se mostra lo lloc on Mequisedec venc a l’encontre al gran Patriarca Abram tornant de la victòria” (I.32), ens permet deduir que el passatge bíblic al·ludit pel fragment de l’Espill no és el del sacrifici d’Isaac (Gènesi, 22), sinó el de l’encontre d’Abram amb Melquisedec, al mont Tabor, on Abram va anar després de vèncer Codorlaómor i els reis que eren amb ell (Gènesi, 14.17-24). Així doncs, no és que l’autor de l’Espill s’hi hagi equivocat de muntanya, sinó que els comentaristes han confós l’episodi evocat. El passatge de l’Espill: “Obert lo rec / del costat dret, / fon lo pertret / e aparell / pel senat vell / tot revocat, / e reprovat / dels usuaris / e potecaris / llur 771 Conclusions receptari” (vs. 14420-29), ha estat interpretat, en les prosificacions de Miquel i Planas i de Carré, així: “Abierto el arroyo del costado derecho, fué por el viejo Senado revocado completamente su pertrecho y aparato, y reprobado en su totalidad el formulario de los usureros y boticarios” (1936-52: 226), “Obert el rec del costat dret, van ser revocats pel senat vell tots els estris i instruments i va ser reprovat el receptari dels usurers i els apotecaris” (2006: 537). Tanmateix, el “senat vell” (els sacerdots de la llei vella de la sinagoga) no pot ser el revocador, quan és ben sabut que Jesucrist, amb la seva sang, és qui el revocà. És a dir, que el pertret és la sang de Crist i és, doncs, el subjecte revocador, no l’objecte revocat. Per tant, la lectura correcta del paràgraf fóra: “Obert lo rec del costat dret, (aquest) fon lo pertret i aparell per a (deixar) el senat vell tot revocat, i reprovat el receptari dels usurers i apotecaris”, a la qual conclusió hem arribat gràcies a la concordança amb Lo Cartoixà, on es diu que “la sang preciosa” de Jesucrist “fon lo pertret” que “ha closa e acabada una sgleia” (IV.12). A l’Espill, en el passatge on es fa el recordatori i la lloança d’Isabel Pellicer, s’hi esmenta en clau el nom del seu marit, Jaume Roig, així: "Bé el coneguí: / subplantador / e lluitador, / blanc e vermell / és lo nom d'ell" (vs. 16104-08). La crítica hi va veure d’antuvi que blanc era el color de sant Jaume i vermell és sinònim de roig, però l’aclariment del primer sintagma no s’ha fet fins que l’hem trobat a Lo Cartoixà, reiteradament explicat i amb l’explicitació (interpolada del traductor) que Jacob vol dir Jaume: "Jacob, subplantador s'interpreta” (I.5), “Suplantador vol dir Jaume” (I.30), “Jaume, qui lluitador o subplantador se interpreta (III.1), “Jacob, que vol dir Jaume, pogué atènyer la benedicció aprés de la lluita (III.1), “Jaume, qui lluitador se interpreta (III.1), “Jaume, qui subplantador se interpreta" (III.1), etc. L’anàlisi fraseològica del text de l’Espill tenint en compte tot tipus de concordances fràsiques, sense recórrer necessàriament a les que n’hi ha amb Lo Cartoixà, ens ha permès esmenar altres errors de transcripció, derivats del fet de no reconèixer una determinada unitat fràsica inserida al text. En 772 Conclusions presentem una mostra agrupada i resumida, per bé que algunes, no totes, ja han aparegut esmentades ça i lla, als capítols quart i cinquè. Als dos darrers versos del fragment "La vella enterca, / puis que mal cerca / diners primés, / ha volgut més / captivitat / que llibertat, / llançat riquea, / cercat pobrea. / Llunya's dels seus, / ira-la Déus" (vs. 1202-11), la majoria d’editors de l’Espill, en no conèixer-hi el proverbi Qui s’allunya dels seus, l’aïra Déus, han trencat la unitat dels dos versos que el contenen, lligant el primer a la frase anterior i convertint el segon en una exclamació exhortativa independent: “Ire-la Déus!”. En reproduir el fragment “En les companyes / e gents estranyes / que eren vengudes, / fem corregudes, / no ens hi trigam / que calcigam / tota llur terra. / Bé n’haja guerra / fa rei cortés! / Lo rei francés / me féu llarguessa:...” (vs. 1805-15), DeCat, flota, per desconeixement del proverbi Bé n’haja la guerra, que fa rei cortés, que ‘Indica que qui fa la guerra sota el comandament d’un rei lliberal o magnànim, en treu profit’ (def. pròpia), i en contra de les indicacions ortogràfiques del manuscrit, ha lligat el vers 1812 al fragment anterior, com si en fos l’acabament: “fem corregudes, / no’ns hi trigam / que calcigam / tota llur terra: / ben haja guerra!”. Al passatge “Gran goig haguí / com romanguí / d’aquell diable / incomportable / desobligat, / llicenciat / poder entendre / si volgués pendre / altra muller: / com carceller, / pres me tenia; / ma homenia / puis fon quitada / e rescatada, / jo reposí” (vs. 3131-45), on hi ha una inserció desautomatitzada del proverbi Bé és presoner el carceller, variant de la continguda al Tirant: “Senyor, suplic a la majestat vostra me vulla posar en llibertat, car bé és presoner qui a presoners guarda” (cap. 145), cal esmenar les prosificacions de Miquel i Planas (1936-42) i Carré (2006): “Gran alegría sentí cuando quedé desligado de aquel inaguantable demonio y con licencia para poder entender, si lo quisiera, en tomar otra esposa. Aquella me tenía aherrojado como si fuera mi carcelero”, “Vaig tenir un gran goig quan vaig romandre desobligat d’aquell diable incomportable i amb llicència per poder dilucidar si és que volia prendre una 773 Conclusions altra esposa. Com un carceller, ella m’havia tingut presoner”, en les quals, per desconeixement del proverbi, s’hi adjudica la condició de carceller a la dona. Quan mossèn Company fa l’elogi de la vídua per casar-la amb el protagonista, li diu a aquest: “És cosa bona; / voleu-la veure? / No en podeu beure / en carabassa! / Aquesta abraça / hui los majós” vs. (4274-79), utilitza la locució verbal Beure en carabassa, ‘anar a cegues, no tenir un coneixement complet del que es fa’ (def. pròpia). Aquesta locució forma part del proverbi valencià, anotat per Alberola, El que beu en carabassa, no veu si beu poc o massa, i té una variant, Beure en botijó, que hem registrat oralment a Beneixama, a dins el proverbi: Casar-se en el carrer és beure en got, casar-se en el poble és beure en pitxer i casar-se fora és beure en botijó. En no conèixer la locució, Miquel i Planas (1936-42) i Carré (2006) han donat prosificacions incorrectes del fragment: “Es cosa buena: ¿queréisla conocer? ¡Ni conservada en calabaza podríais beberla así! Ésta abarca hoy a los principales”, “És cosa bona! ¿La voleu veure? No en podeu beure en carabassa, d’un vi tan bo!”. Farnés, que la recull com a No poder beure en carabassa (PCC, C 1080), sense més informació que la de l’Espill (i això que el proverbi anotat per Alberola el tenia consignat en una altra fitxa), en dóna una interpretació equivocada: ‘es diu d’una cosa excel·lent perquè en carabassa sols se beu el vi dolent’. Als versos que descriuen com la vídua, esposa del protagonista, es fingeix prenyada: “Menjar carbons / fingís mastega, / algeps rosega / e beu llexiu, / e sobre viu / dix que es cenyia; / així empenyia / lo temps avant, / a part davant / les mans plegades / tenint alçades, / gros infingint / e afigint / als pits cotons” (vs. 4752-65), hi ha la locució Cenyir-se sobre viu, ‘estar prenyada, portar un fetus al ventre’ (def. pròpia), la qual també figura al Tirant, quan la vídua Reposada vol fer creure a Tirant que Carmesina ha jagut amb el negre Lauseta i n’està prenyada: “E l’altre dia se cenyia sobre viu. E què us diré d’esta ventura? Ja la sua boca forçada prenia poques viandes, lo dormir no li era plasent, e la nit li paria un any” (cap. 268). Així mateix, la traducció de Mateu i Sanç és ben clara, quant al significat: “Que ya sentía / cosa en si viva / 774 Conclusions me dize esquiva”. Tanmateix, en no reconèixer-hi la locució i el seu significat, Miquel i Planas (1936-42) i Carré (2006), en llurs prosificacions, hi han donat versions incorrectes: “Dice que lleva cíngulo sobre la piel viva”, “Vol fer creure que duu el cinturó damunt la pell”. I Peirats (2002) n’ha fet una transcripció equivocada: “...e beu llexiu. / E sobreviu! / Dix que es cenyia. / Axí empenyia...”, fusionant “sobre” i “viu” i deixant solt i sense sentit el vers “Dix que es cenyia”. Al fragment “Lo qui s’hi fia / troba-hi falsia / --com l’oricorn / qui en perd lo corn--, / al si es met foc; / de serp vol toc; / met llaç al coll; / en mà de foll / met son coltell, / nau e castell; / beu en flascó” (vs. 7919-28), els editors de l’Espill (tret de Peirats) enllacen el vers “nau e castell” amb el posterior, en una frase sense sentit: “nau e castell / beu en flascó”, mentre que la nostra lectura s’adequa a les anotacions ortogràfiques del manuscrit i al sentit: “nau i castell” són una amplificació rimada de la inserció de la locució verbal Metre el coltell en mà de foll ‘anar a perdició per deixar els assumptes importants sota la responsabilitat de gent orada’ (def. pròpia), que és el mateix significat que encarregar-li una nau o un castell a un foll. En les prosificacions, encara es fa més notòria la lectura errònia: “Entrega su cuchilla a la mano del loco; consume en bebida nave y castillo” (Miquel i Planas), “Posa el seu coltell a la mà del boig i es beu en flascons les seves naus i castells” (Carré). Aquesta errada comporta, a més, la no comprensió de la locució verbal que hi segueix: Beure en flascó ‘enverinar-se’. El fragment “Qui les doctrina / pert diciplina, / en va té scola, / llava rajola, / repasta tests, / ab l’hom de fets / qui dorm raona, / al sord sermona / e missa canta, / la serp encanta, / castiga saura / e l’estany daura” (vs. 7957-68) conté un enfilall de construccions metafòriques de significació semblant, ‘perdre el temps, fer coses inútils’, regides pel vers inicial “Qui les doctrina [a les dones]”. N’hi ha dues, classificades com a locucions verbals, Sermonar al sord i Cantar missa, que no han estat ben enteses per Miquel i Planas i per Carré, en llurs prosificacions, ja que fusionen la segona a la primera, sense adonar-se’n que Cantar missa és una locució per ella mateixa, amb independència que el 775 Conclusions públic sigui sord o no: “Sermonea y canta missa para sordos” (Miquel i Planas), “Predica al sord i li canta missa” (Carré). En no reconèixer la intertextualització desautomatitzada del proverbi Qui en fa cent i no en fa una, no en fa ninguna, al fragment “Mor com llebrer, / en lo femer, / qui les servex / e obehex; / fent mil plaés, / per un no res / s’amor fenix.” (vs. 8447-53), Miquel i Planas i Peirats han lligat el vers “fent mil plaés” als versos anteriors, en contra de les indicacions ortogràfiques del manuscrit i de la integritat del proverbi. Miquel i Planas, però, va rectificar la puntuació incorrecta a l’edició de la seva traducció en prosa: “Muere como el lebrel, en el estiércol, aquel que las sirve y obedece: excediéndose en su contentamiento, por una nonada se acaba su amor”. Als set versos finals del fragment “Per tals esguards, / ab bones arts / casar-te pots, / o per grans dots, / per ser raixós, / o per amós. / Ensaja-t’hi: / qualsevol fi / que t’hi mourà / crec te courà. / A un plaer / hauràs certer / tantes dolós, / quantes suós, / treballs de mort, / a un deport / ha l’hom de armes!” (vs. 10207-23), s’hi insereix el proverbi D’armes i d’amors, a un plaer cent dolors. Alguns editors hi han fet una puntuació incorrecta, en tallar l’oració amb un punt després de “tantes dolós”, trencant el proverbi i contravenint les indicacions ortogràfiques del manuscrit. El fragment “Humiliat, / serva man dreta, / ves via streta / qui du a vida / de bé complida, / pren a la creu, / iràs pus breu: / lo menys ferrat / mai fon errat, / dexa el real. / Tira a l’hostal / d’aquella entrega / verge sens brega...” (vs. 12768-80), conté una inserció del proverbi El camí menys ferrat mai no és errat, que ‘aconsella d’anar pel camí més fressat pel peu de l’home, pel menys empedrat, per la senda més vella’ (def. pròpia), en clara sinonímia amb la codificació més coneguda de No deixes la via vella per la novella. Tanmateix, la majoria d’editors han lligat el vers “deixa el real” als versos posteriors, negligint les indicacions ortogràfiques del manuscrit i sense adonar-se’n que el vers forma part, amb els anteriors, de la metàfora del camí correcte. 776 Conclusions Si acabem de proposar correccions d’errors derivats del fet que el transcriptor no reconeix i/o no respecta una determinada unitat fràsica que hi és intertextualitzada, l’eina de l’anàlisi fraseològica del text de l’Espill també ens permet de corregir l’error contrari, consistent a creure que hi ha una unitat fràsica on no n’hi ha. Així, quan el protagonista narrador explica que “A Montserrat / jo me’n vinguí. / Aquí prenguí / camí francés. / Fuí a Besés, / oí la fama / de Nostra Dama / qui es diu del Puy; / també mi fui / a sent Dinís; / puis a París” (vs. 1382-92), la major part del crítics i editors han cregut veure-hi una referència al camí francès que recorrien els pelegrins europeus per anar a Compostela, quan la realitat és que, al fragment en qüestió, l’expressió no és codificada i vol dir, senzillament, ‘el camí cap a França, eixint de Montserrat’. Quan Salomó explica que l’home pot domesticar tota mena d’animals, però no pot amb la dona, entre les comparances que esmenta figura aquesta: "Lo mul e mula / trets de la dula, / ab mos e trava / los asuava / e fa acostar / al cavalcar" (vs. 6733-38). Almela, seguit per Peirats, ha cregut veure al vers “trets de la dula” la locució (de significat idiomàtic) Anar a la dula, 'criar-se amb tota llibertat, sense vigilància superior de ningú' (DCVB, dula), però, en realitat, el mot dula hi té el seu significat literal, 'ramat de bestiar gros' (DCVB), per la qual cosa no es pot considerar que a l’Espill hi hagi cap referència a la locució. Quan el protagonista, després dels tres matrimonis fracassats, pensa a casar-se amb una parenta "sols per haver / o fill o filla / e fos clavilla / del fust mateix" (vs. 6422-25), Peirats ha relacionat aquests versos amb la locució Ser del mateix fus, que Farnés recull al seu repertori, presa d’una altra font i sense citar l’Espill, òbviament, ja que “fus” i “fust” no és el mateix. Els versos evoquen el proverbi No hi ha pitjor clavilla que la del mateix fust, amb una funció irònica, com a premonitoris del fracàs en què tornaria a caure el protagonista. Quan Salomó explica al protagonista els fets extraordinaris que s’esdevenen amb motiu del naixement de Jesús, diu: "E cascun any, / si hi tens 777 Conclusions bé sment, / certerament / lo poliol / secat al sol / veuràs florit / a mija nit" (vs. 11554-60). Peirats ha relacionat aquest versos amb la parèmia En juliol, trau la garba al sol, anotada per Farnés a partir del refranyer d’Alberola i que no té res a veure amb la nit de Nadal ni amb l’Espill. Quan la darrera esposa del protagonista, exnovícia, conta al seu marit els fets de les monges, relata l’episodi d’una monja que, fingint-se malalta, empaita el metge, dient: “”Als dir no puc: / mai haureu suc / si no feneu / e no premeu / fort la taronja”. / Tal és la monja" (vs. 5827-32). Peirats hi ha vist una referència a la parèmia Quan seré monja, et donaré una taronja, que Farnés anota com a recollida oralment a Sant Feliu de Codines, sense citar l’Espill, és clar, ja que no té cap relació de significat amb els versos eròticament provocatius de referència. Com a conclusió d’aquest apartat, podem dir que la mirada fraseològica sobre l’Espill, tant en la indagació de fonts com en la confecció del corpus fràsic, ens proporciona la possibilitat d’esmenar lectures (transcripcions, interpretacions, traduccions...) incorrectes. Així doncs, podem concloure que es tracta d’una bona eina per a completar la fixació i la interpretació del text. 6. Estudis fraseològics sobre l’Espill Hem dedicat el capítol quart a l’estat de la qüestió dels estudis sobre el fràsic de l’Espill i la conclusió és senzilla: no n’hi ha. Aquest treball n’és el primer. No obstant això, al capítol esmentat, hem analitzat detalladament edicions de l’Espill i diccionaris generals o especialitzats a la recerca d’observacions i anotacions que presenten un cert interès fraseològic, normalment sense que els autors en foren conscients. El buit en estudis d’aquesta mena és, en realitat, més profund, perquè s’inscriu en la manca d’estudis lingüístics sobre l’Espill, que n’hi ha ben pocs. El fet és sorprenent, si atenem la molt ponderada riquesa lingüística de l’obra. Però la consulta de la bibliografia no deixa lloc a dubtes. Només podem citar, com a estudis clarament lingüístics, els treballs de Cantavella (1984a, 1984b, 1986), Veny (1993), Carré 778 Conclusions (1993a), Vela (1996), Colon (1997), Costa-Reus (1997) i Gonzàlvez (2003), enmig de molts altres de tematologia (els més abundants: misogínia, medicina, religions...), de literatura comparada, d’estilística, d’aproximació contextual a l’obra i l’autor, de crítica textual (fonts, fixació del text...), de traductologia, etc. Els treballs que tenen o contenen un enfocament estilístic solen subratllar i repetir els mateixos tòpics: l’ús del llenguatge popular de l’horta de València, l’habilitat versificadora, el to de comicitat coexistent amb el to transcendent..., però no entren en qüestions lingüístiques, tret d’algunes referències (no quantificades ni analitzades qualitativament) a la presència de termes teològics, mèdics, jurídics, agrícoles, etc. De fet, es tracta d’apreciacions de caire estilístic més que no pas d’una anàlisi estilística rigorosa, per a la qual és imprescindible la dissecció lingüística del text, des d’una perspectiva contrastiva, diacrònica i sincrònica alhora. Pel que fa a la perspectiva fraseològica, ens hem trobat que la major part dels editors i lectors crítics de l’obra, en anotar el text, interpretant mots, referències i passatges obscurs, de lectura difícil, han fet esporàdicament algunes remarques interessants per a la fraseologia: identificar alguna unitat fràsica, assenyalar la presència d’algun proverbi, documentar referències (de les sentències) bíbliques, etc. Generalment, però, la preocupació ha estat més lèxica (d’explicació del lèxic) que no fràsica. Tant és així, que els diccionaris DCVB i DeCat citen sovint versos de l’Espill com a documentació de l’ús d’algun terme, sense veure ni citar la unitat fràsica de la qual aquest terme en forma part. Potser el punt de vista fonamentalment lèxic no deixa veure amb nitidesa les unitats fràsiques inserides al text que hom llegeix. De les 24 obres analitzades per a establir l’estat de la qüestió, que van del Rapport d’Alfred Morel-Fatio (1885) a l’edició d’Antònia Carré (2006), hem de destacar el següent: Que Morel-Fatio va saber esmenar algunes lectures (fraseològicament) incorrectes i va donar el significat exacte d’unes poques unitats fràsiques. Que les anotacions de Roc Chabàs a l’Espill, les quals són una valuosa i primera aportació a la comprensió de l’obra, contenen 779 Conclusions informacions d’interès fraseològic en més d’un centenar d’entrades, però la qualitat fraseològica d’aquestes observacions és escassa, ja que no era aquest ni l’objectiu ni el punt de vista de l’eminent editor. Que Farnés va fer un notable buidatge de parèmies i locucions lèxiques contingudes a l'Espill, sense classificar-les: va anotar 49 unitats aportant-hi més informació i 30 sense donarne cap altra documentació; en total, segons la nostra classificació, consignà 17 locucions, 1 apotegma, 1 aforisme mèdic, 8 sentències bíbliques, 39 proverbis i 13 unitats estilístiques configurades com a enunciats parèmics. Que Miquel i Planas (utilitzant el mot fraseologia en l’accepció antiga) és el primer que manifesta explícitament un punt de vista fraseològic sobre l’Espill, en observar que "a les escenes dialogades, la fraseologia devé fulgurant i incisiva" i que l'autor "està també al corrent de la fraseologia jurídica, de la teològica i, naturalment, de la mèdica"; en unes 150 anotacions, proporciona informacions que alerten el fraseòleg sobre la possible presència d’una unitat fràsica i sobre la seva adequada identificació. Que al DCVB hi ha un notabilíssim, però no sistemàtic, buidatge d’unitats fràsiques de l'Espill, generalment amb aportació de la definició corresponent; les que hi van acompanyades de la citació expressa de l’Espill són 62 col·locacions, 78 locucions, 8 fórmules i 3 proverbis, quantitats que encara s’haurien pogut incrementar si s’hagués citat l’Espill en tots aquells casos en què s’anota una unitat fràsica continguda a l’Espill i no se’l cita, potser perquè ja s’hi reportaven altres textos que la contenien o perquè els autors no sabien que figurava a l’Espill. Que al DeCat, on sovint es remet a altres diccionaris per a la informació fraseogràfica, les citacions de l’Espill són molt abundants, però gairebé sempre com a font d’informació lèxica, no fràsica; amb tot, en mes de 40 ocasions s’hi registren UFs de les inserides a l’Espill i l’aportació del DeCat resulta valuosa més per la qualitat d’algunes observacions que per la quantitat de les UFs identificades. Que a la tesi doctoral d’Hèctor Gonzàlvez, El diccionari de l’Espill de Jaume Roig (2003), s’hi fa un tal buidatge de construccions fràsiques, encabides repetidament a les entrades lèxiques corresponents, que arriba a ser excessiu, d’una banda, perquè s’hi anoten expressions pròpies del llenguatge lliure, i que és insuficient, de l’altra, perquè no hi són consignades totes les UFs de l’Espill; en qualsevol cas, és allò que més val pecar per excés que per defecte: l’inventari és meritori i la intenció 780 Conclusions fràseogràfica hi és, explícitament plantejada, com a complementària de la lexicogràfica. La valoració crítica de totes les obres analitzades, en tant que portadores d’anotacions d’interès fraseològic sobre l’Espill, l’hem feta posant-les en contrast amb la nostra base de dades, al temps que ampliàvem i enriquíem aquesta base amb les aportacions susdites: obrint nous registres, en alguns casos, i incorporant les definicions proposades, en tots els casos. Aquests dos aspectes –localització i definició– són la contribució màxima que hem pogut rebre, quan s’hi ha donat, dels precedents exposats. Per a la resta de camps dels registres –i per a crear els registres-- de la nostra base de dades, no hem comptat amb cap prestació prèvia, tret d’alguna escadussera informació documental. Per això, després de vist i exposat el que hi havia, amb coneixement de causa, podem concloure que el nostre treball, per propòsit explícit, plantejament teòric, realització metòdica i abast d’anàlisi, és el primer estudi fraseològic que es fa sobre l’Espill. 7. La base de dades Per a l’anàlisi fraseològica de l’Espill, hem dissenyat una fitxa, amb els 15 camps següents: 1. Fragment amb UF o UE 2. Vers de la primera recurrència 3. Vers de la darrera recurrència 4. Nombre de recurrències 5. Forma canònica 6. Mot clau 1 7. Mot clau 2 8. Tipus d’unitat 9. Recursos lingüístics i retòrics 10. Definició 11. Inserció en el text 781 Conclusions 12. Funció discursiva 13. Documentació en català 14. Documentació en altres llengües 15. Traduccions del fragment i hem elaborat una base de dades de 1111 registres, utilitzant l’aplicació FileMaker Pro 7 de Macintosh. L’ordenació per defecte és la cronològica d’obertura de les fitxes, però les hem ordenades, a l’Apèndix 1, segons el camp 2, és a dir, segons l’ordre d’aparició de cada unitat a l’Espill; hem assignat a cada registre una identificació formada per les sigles FE (“Fràsic de l’Espill”) i el número correlatiu corresponent, de quatre xifres, des de FE0001 fins a FE1111. L’aplicació permet establir altres ordenacions, com ara per ordre alfabètic del primer mot clau (com si anéssim a fer un diccionari) o pel nombre ascendent de recurrències (per agrupar-les per freqüències). Una presentació de les UFs de l’Espill, alfabetitzada pels mots clau, reorganitzant i seleccionant la informació dels camps de cada registre, ens deixaria enllestit pràcticament el diccionari fraseològic de l’Espill. En aquest diccionari, que és un projecte ben factible, podria presentar-se tot el fràsic de l’Espill en ordenació única, o agrupat per classes (col·locacions, locucions...), ordenades igualment les entrades de cada secció segons els mots clau de les unitats. En qualsevol cas, cal advertir que les ordenacions que desvinculen les unitats del seu context impliquen --en la mesura que unitats consecutives i amb funcions discursives interrelacionades apareixen separades en el corpus-haver de fer reiteracions en l’anàlisi fraseològica, per restablir cada vegada el cotext d’inserció, si hom vol fer una anàlisi contextual com cal. En aquest sentit, la presentació correlativa, segons l’ordre d’aparició al text, és la més econòmica i, alhora, la més respectuosa amb l’obra analitzada. D’altra banda, per facilitar la localització d’unitats, sempre s’hi pot afegir un apèndix amb únicament la relació de totes elles, ordenades per mots clau, amb les remissions pertinents, mitjançant la identificació numèrica de cada fitxa, a la base de dades completa. 782 Conclusions Les UFs que presenten majors freqüències a l’Espill són les que tenen funcions gramaticals cohesionadores del discurs i són les que, alhora, tenen formes breus adequades al metre curt dels versos. Així, la locució conjuntiva comparativa Més que (amb la variant Pus que) és la unitat fràsica més repetida a l’Espill: 41 vegades; la segueixen, amb 26 recurrències, respectivament, la locució adverbial De fet i el mot compost Tostemps (de vegades grafiat encara totstemps i tots temps) i, amb 18 recurrències, la locució prepositiva Ans de (amb la variant, en una ocasió, Enans de). La parèmia més vegades mencionada i al·ludida a l’Espill, amb cinc recurrències, és la sentència bíblica Creixeu i multipliqueu-vos (amb algunes de les seves insercions molt desautomatitzades). Per sota, amb una sola aparició, hi ha set-centes seixantauna unitats; amb 2, cent noranta-dues; amb 3, seixanta-vuit; i amb 4, trentanou. En total, ja ho hem dit, hem inventariat 1111 unitats diferents inserides a l’Espill i, comptant repeticions, n’hi ha 1961. Així doncs, malgrat que una hipòtesi apriorística podria haver-nos fet pensar que l’autor de l’Espill, tant per la temàtica com per exigències del metre i la rima, hauria repetit unes mateixes UFs tot al llarg de l’obra, després de l’anàlisi de freqüències podem assegurar que la pauta ha estat just a l’inrevés: les UFs més recurrents són les que tenen funcions gramaticals, mentre que les de caire més estilística, amb funció modalitzadora, són ben variades i poc repetides. Això demostra, amb dades, la gran riquesa fràsica de l’Espill. L’aplicació FileMaker també permet fer seleccions i cerques creuades, com ara extreure de la base de dades tots els registres corresponents a proverbis, posant el mot “proverbi” al camp 8, o localitzar les locucions verbals d’inserció desautomatitzada, posant simultàniament el sintagma “locució verbal” al camp 8 i el mot “desautomatitzada” al camp 11. Així mateix, posant les sigles del DCVB al camp 10 podem saber totes les vegades que intervé aquest diccionari en la definició d’una unitat, o posant les sigles PCC al camp 13 esbrinarem les unitats que hem documentat a PCC. Tot això, en el ben entès, és clar, que primerament cal haver carregat, amb les informacions pertinents, tots els camps de la base de dades. Aquesta ha estat una feina ingent, d’anys i 783 Conclusions panys, d’anar-hi afegint dades i més dades, que sovint han depassat la capacitat inicialment prevista dels camps. Continuant amb la descripció quantitativa de la base de dades, podem donar el resum numèric següent: 23 mots composts, 885 unitats fràsiques i 203 unitats estilístiques. Les 885 UFs es divideixen en 332 col·locacions, 418 locucions (les més nombroses de les quals són les adverbials, amb 164), 41 fórmules i 94 parèmies (de les quals, 67 proverbis). Entre les 203 UEs, n’hi ha 180 configurades com a sintagmes i 23 configurades com a enunciats parèmics. L’obertura i el manteniment d’un registre en la base de dades depenen de la identificació que s’hagi pogut fer de la unitat corresponent, amb unes formulacions apropiades de forma canònica i de definició. Si de la unitat detectada al text ja coneixíem alguna altra informació, hem sotmès a revisió crítica aquesta informació abans de donar-la per vàlida; això ens ha dut, en molts casos, a haver de reformular les formes canòniques i les definicions, tal com necessàriament s’esdevé quan no tenim cap notícia prèvia de la (possible) unitat detectada. Així doncs, hem hagut de dedicar un treball especial a l’elaboració de definicions pròpies, tant per corregir-ne algunes com per proposar-ne de totalment noves. En tots els casos, --més de la meitat dels registres--, apareix la indicació (Def. pròpia) al camp corresponent. Així, a tall d’exemple, podem citar-ne algunes de bastant òbvies: D’armes i d’amors, a un plaer cent dolors ‘denota que l’amor —i la guerra— comporta moltes més penalitats que satisfaccions’, Anar al foc com la cugula ‘acabar malament’, Grunyir com un porc ‘lamentar-se o rondinar en veu alta, de manera desagradable’... Altres, de més elaborades i originals: Ans que ‘expressa una relació de prioritat (cronològica o altra) d’un element (regit per la preposició ans), que pot anar situat al davant, al mig o a la fi, i un altre element (regit per la conjunció que), situat darrere d’aquesta’; Arbre de vida ‘denominació metafòrica que els cristians fan servir per a la verge Maria, Jesucrist o la creu’, Demanar de fira ‘voler tenir relacions festives i amoroses, Cavalcar tort en la sella ‘ser home inepte per a satisfer carnalment la dona’, Blanquejar l’horta ‘fer-se canós 784 Conclusions el pubis’, Ans trencar que tòrcer ‘indica fermesa de caràcter o tossuderia’... I altres, que corregeixen definicions o interpretacions incorrectes: Una i mala! ‘manifestació de desafecció envers un fet concret, singular, que ha resultat malament’, Tenir corda (a algú) ‘deixar que l’interlocutor faci o xerri el que vulgui’, Hora per hora ‘en el primer moment’... Quant al camp de la forma canònica, tot i entenent que la forma canònica és la codificació més concisa i usual d’una unitat, de vegades hi hem anotat més d’una possibilitat, dintre de la mateixa tipologia, perquè així ens ho aconsellava la documentació coneguda o perquè, contràriament, no ens hem acabat de decidir, precisament per la manca de documentació orientativa. Vegem-ne alguns casos: Uns baten les mates i altres es mengen els conills i Qui bat la mata que mengi el conill (variants d’un mateix proverbi); Girar com el penell i Mudar com el vent (locucions verbals sinònimes, situades en el mateix camp metafòric); A regna solta i Sense brida (locucions adverbials sinònimes, amb la mateixa imatge metafòrica); Cor de pedra, Cor de roca, Cor endurit i Cor empedrit (col·locacions sinònimes, amb la mateixa base i el col·locatiu variant); El natural és immortal, El que és de natura, sempre dura, El (mal) que és de natura, mai se cura (proverbis sinònims); Tirar via i Tirar camí (col·locacions sinònimes, amb la base variant i el col·locatiu fix); Cenyir fulla, no estoc i Donar esplanissades, no estocades (locucions verbals sinònimes, situades en el mateix camp metafòric); Mig mort, Mig buit, Mig perdut, Mig cordellat, Mig partit i Mig guarit (col·locacions amb la base variant i el col·locatiu fixe, agrupades en un mateix registre per economia); A la final, A la fi i En fi (locucions adverbials sinònimes, amb identitats lèxiques); Fugir de l’ocasió, Guardar-se d’ocasió, Guardar-se d’avinentesa (col·locacions sinònimes, amb el col·locador i el col·locatiu variant); etc. Quan la unitat està continguda en una altra, o en conté una altra, també ho hem fet constar: Mudar com el vent (que és part del proverbi Les dones són mudables com el vent), Perdre el temps (que és part del proverbi El temps perdut no es pot cobrar), L’infant escalfat no toca el foc (que conté la locució Tocar el foc), etc. 785 Conclusions En aquest camp també hem inclòs l’expressió verbal en infinitiu d’aquells sintagmes verbals (col·locacions o locucions) que són semànticament reduïbles al verb derivat del substantiu que contenen. Així, Donar consell i Aconsellar; Debanar (algú) com un cabdell i Cabdellar (algú); Fer (el senyal de) la creu i Senyar; Prendre fi, Donar fi, Fer fi i Finir; Fer quarters i Esquarterar; Córrer toros i Torejar; Moure (de) brega, Embregar i Breguejar; Metre’s al llit, Posar-se al llit, Jaure al llit, Gitar-se al llit, Estar-se al llit i Allitar-se; Fer-se trufa (d’algú o d’alguna cosa) I Trufar-se (d’algú o d’alguna cosa); etc. També cal dir, en aquest mateix camp, que quan la unitat presenta alguna variació diacrònica, hi hem fet constar la forma canònica antiga i hem afegit l’actual. Així, Procés de pensa (> Judici d’intencions), De continent (> De seguida), Donar-se brasa (> Donar-se pressa), D’hui més (> D’avui en avant), Tots jorns (> Cada dia), Home de paper (> Home de palla), Tantost o tard (> Tard o d’hora), Roba jusana (> Roba interior), Dijous de la Cena (> Dijous sant), A quinque for (> A qualsevol preu), Donar de cua (> Girar cua), General diluvi (> Diluvi universal), En gros (> A l’engròs), Cost que costàs (> Costi el que costi), Girar carta (> Girar full), Humanal llinatge (> Espècie humana), Girar el govern (> Girar el timó), etc. Aquest casos i d’altres que ens poden haver passat inadvertits constitueixen un material d’estudi molt interessant, perquè les causes del canvi fràsic són diverses: haver caigut en desús un dels components o una determinada flexió, influències lingüístiques exògenes, etc. Sigui com sigui, caldria fer-ne l’estudi diacrònic de cada cas per saber, per exemple, fins quan s’ha dit roba jusana i quan s’ha començat a dir roba interior. Una informació encara no inclosa a la base de dades és la de les possibles variacions diatòpiques que puguin tenir les UFs de l’Espill, no només a l’època, on la documentació coneguda les presenta com a bastant unitàries, sinó posteriorment, fins a l’actualitat, dintre d’una mena d’atles fràsic de la llengua catalana, a imitació (en plantejament i concepció, si més no) del monumental Atles Lingüístic del Domini Català, en curs de publicació. 786 Conclusions Diguem finalment, sobre els camps de la base de dades, que la informació acumulada ha depassat l’espai disponible, en algunes ocasions, i hem hagut de posar-la en fulls suplementaris. Açò ha estat així sobretot en el camp destinat a documentació, el qual és obvi que continua totalment obert a noves dades. Les limitacions d’espai dels camps venen motivades pel fet que, per tal d’aconseguir una presentació més manejable i comprensiva de la base de dades, hem fet que cada registre ocupés una pàgina. D’aquestes limitacions també se n’ha ressentit un altre camp, el 15, destinat a les traduccions. En efecte, quan d’una unitat fràsica hi ha moltes recurrències a l’Espill, anotades al camp 1 amb llurs cotexts, no s’hi reprodueixen totes les les traduccions (de Mateu i Sanç i de Miquel i Planas) dels fragments corresponent, sinó les del que conté la primera recurrència i algun altre. Això fa que, en aquest tema traductològic, no sempre s’han comparat, a més de la primera inserció amb les seves traduccions, totes les altres solucions adoptades pels traductors respecte a la mateixa unitat fràsica. De tota manera, les unitats que presenten més repeticions són, ja ho hem fet notar abans, les que tenen una menor càrrega semàntica i, doncs, les que presenten un menor interès traductològic, ja que llur translació és més automàtica. En qualsevol cas, el material anotat ha estat suficient per poder fer moltes observacions sobre els procediments de traducció seguits pels dos traductors, tal com consta a la fi del capítol cinquè. Són de l’estil de la següent: les traduccions de la locució verbal Fer bótes, ‘inflar els llavis en el moviment precursor del plor’ (DCVB, bóta), que apareix inserida al fragment “En missa entrava / com ja preïcaven; / si no es llevaven / per ella totes, / s’hi feia bótes” (vs. 2560-64), difereixen ostensiblement del significat original; en el cas de Mateu i Sanç, probablement per exigències de la rima, que l’empeny cap a un forçat “no havía bodas”: “Si en missa entrava, / ya predicavan: / si no se alçavan / por ella todas, / no havía bodas”, però en el cas de Miquel i Planas, per desconeixement de la locució i errònia interpretació de la significació del mot bótes, que relaciona amb puntades de peu: “Entraba en misa cuando ya predicaban; y si no se levantaban todas a su paso, se metía a puntapiés con ellas”. Cas d’haver-hi reconegut la presència i el significat de fer bótes, podria 787 Conclusions haver utilitzat, en la seva versió de prosa lliure, la locució equivalent castellana Hacer pucheros ‘hacer el gesto que precede al lloro’ (DUE). 8. La vàlua fraseològica de l’Espill Ja ens hem referit al fet que la gran quantitat i l’escassa repetició de les UFs és una mostra de la riquesa fraseològica de l’Espill, on no arriben al centenar les UFs que presenten quatre o més recurrències, mentre que depassen el miler les que hi apareixen una, dues o tres vegades com a màxim. Entre aquestes es troben els 67 proverbis, dels quals 59 hi figuren una sola vegada i els altres 18, dues vegades. En general, doncs, les UFs amb major càrrega semàntica són les menys repetides, com correspon a una obra literària que, malgrat la recurrència temàtica, fa de la variació expressiva un dels seus trets característics. L’ús que s’hi fa d’UFs i UEs per a modalitzar el discurs és magistral. De fet, és així com l’autor aconsegueix l’efecte cercat (ironitzar, insultar, penedirse, aconsellar, argumentar, lloar...), especialment en els casos de presència en sèrie, intensificant el discurs. Aquest recurs pot estar posat en boca de la muller del protagonista, per ridiculitzar la vellesa i la impotència del marit: Del temps de txapes sou e d’antany, no sou d’enguany, ja no us usau; vós ja us pixau en la sabata; la nostra gata vos ne portau; molt cavalcau tort en la sella; fa-ho la scarsella o curt gambal? (2736-47) en un fragment on trobem, consecutivament, les unitats Del temps de xapes, Pixar-se a les sabates, Emportar-se la gata, Cavalcar tort en la sella i Curt de gambals, de tipologia diversa però totes al servei d’una mateixa intenció comunicativa, amb una funció discursiva semblant. Per si no en tenia prou el protagonista amb aquesta sèrie de penjaments, al mateix parlament de la 788 Conclusions muller, uns versos més avall, se n’inclou una altra del mateix estil i intenció, ridiculitzadora del marit: Ja blanquejar l’horta comença; per més ofensa o per més toc, lleixant l’estoc vós cenyiu fulla; no pot l’agulla cosir, que és roma. (2764-71) on les unitats que s’hi insereixen són Blanquejar l’horta, Cenyir fulla, no estoc i Tenir la punta roma, la darrera amb funció conclusiva de la sèrie. El recurs el veurem utilitzat amb notable rendiment expressiu, om ara en el passatge on un moro, esglaiat, recrimina en to de penediment una dona pel càstig que mereixerà el sacrilegi que han comès tots dos: Sols li ocorre dir a la fembra: “Qui espines sembra, descalç no vaja; qui molt s’ensaja a l’aigua anar, ell ha a llexar lo coll o l’ansa; tota esperança tinc ja perduda si no ens ajuda Déu poderós...” (3650-61) amb la inserció de dos proverbis i una col·locació: Qui espines sembra, descalç no vaja, Tant va el cànter a la font que a la fi es trenca i Tenir l’esperança perduda. O quan el narrador-protagonista relata com la seva darrera esposa refusà d’alletar el seu nadó: Voltà’s redona: com lo peix féu qui lo fill seu en l’aigua llança: mai s’hi atansa ne pus se’n cura; sa criatura no la torcà com fa lo ca, ni el mirà ab hurça com fa la sturça, ni l’alendà com lleó fa. (5062-74) 789 Conclusions mitjançant la utilització de quatre UEs configurades com a sintagmes verbals, en forma de comparances amb comportaments d’animals envers les cries, on la dona és vista no sols deshumanitzada sinó pitjor que les bèsties: Llençar els fills a l’aigua com fa el peix, Torcar els fills com fa el ca, Mirar els fills amb ursa com fa l’estruça i Revifar els fills amb l’alè com fa el lleó. O quan Salomó insta el protagonista a no tornar-se a casar, iniciant la sèrie amb la fórmula d’inserció proverbial “Saps que...”, que cerca la complicitat de l’interlocutor: Saps que lo gat poc scaldat tem l'aigua tèbea; queda e rèbea tem gat mullat: En lo filat, llaços e brell, en lo costell llexades plomes, pardals, colomes, no hi tornen més: pardal mai pres fon ni trobat ja descoat davall la llosa. L’infant no gosa tocar lo foc, si qualque poc l’ha ja scalfat. (6585-603) fent-li veure els seus errors amb les dones, usant com a arguments d’autoritat els proverbis El gat escaldat tem l’aigua tèbia, El gat mullat tem l’aigua, queda o rèbea, Pardal descuat no entra en filat i L’infant escalfat no toca el foc, de significat sinònim i igual funció discursiva. O quan el mateix locutor, Salomó, explica com és d’inútil i perjudicial esperar algun bé de les dones: Qui bé n’espera, espera al punt que puig amunt l’aigua del riu; que torne viu --espera-- el mort; e, bufant fort en la fornal, filosofal pedra curable; or fet potable argent de coure; gran os ha a roure, ab garbell poa, vol per la coa o per l’esquena tenir morena, anguila viva. (8524-41) 790 Conclusions fent servir, consecutivament, la locució verbal Esperar que el riu pugi amunt, el proverbi Els morts no tornen al món, la locució nominal Pedra filosofal, la col·locació Or potable, les locucions verbals Fer de coure argent, Tenir un os a roure i Voler tenir una anguila per la cua, amb metaforitzacions fetes a partir de realitzacions impossibles, d’acord amb l’experiència. O quan s’hi enalteix la verge Maria: Fon figurada e profetada en profecies, per Isaies e tots profetes, per ella fetes: de Noè l'arca, del patriarca la scala al cel, del temple vel, d’arca o tora pell cubertora, d’or la terraça, urna o taça, verga d’Aron, de Gedeon conca del ros --eixut vellós, era banyada--, porta tancada, carro d’Elies, peix de Tobies... (11249-70) amb la menció consecutiva de tot d’atributs extrets de l’Antic Testament, en tant que elements o situacions que la prefiguren, segons la interpretació cristiana: Arca de Noè, Escala de Jacob, Vel del Temple, Terrassa d’or, Verga d’Aron, Conca del ros de Gedeon, Carro d’Elies, Peix de Tobies... L’extraordinària habilitat en l’ús d’UFs que manifesta l’autor, podríem continuar exemplificant-la amb altres tipus d’insercions (conclusives, parcials, mutades, emboscades...), com ja ho hem vist al capítol cinquè. Una mestria que no és només conceptual, en el sentit d’aportar-hi les imatges modalitzadores que convenen als diferents passatges i episodis del relat, sinó tècnica, ja que el metre curt de l’Espill no ajuda precisament a encabir-hi UFs, especialment parèmies, per la qual cosa llur grau de desautomatització és notable i, encara major, l’agilitat discursiva aconseguida. 791 Conclusions Un fet nou en aquesta recerca fraseològica ha estat que ens hem plantejat la indagació sobre primeres documentacions. Normalment, això sol ser un aspecte subratllat en les recerques lexicològiques, en relació estreta amb altres disciplines com l’etimologia, la història de la llengua o la dialectologia. Tanmateix, les UFs no han despertat encara aquest interès i gairebé ningú té cura de puntualitzar quan, on i a partir de què es forma i es formula una determinada codificació fràsica, a més de fer-ne el seguiment diacrònic posterior. Així doncs, amb les cauteles necessàries, és a dir, amb la documentació que coneixem i sense perjudici que altres recerques hi aportin noves dades, hem trobat un centenar llarg de casos de primera documentació d’UFs a l’Espill. Aquesta dada numèrica és significativa per a il·lustrar la importància fràsica de l’obra. Moltes altres unitats, de documentació única a l’Espill, no hem gosat tipificar-les com a fràsiques, encara, a l’espera d’altra documentació que les validi, i les hem deixades en el camp intermedi de les unitats estilístiques, en el ben entès que la repetició, per a les unitats amb significat idiomàtic, és un dels trets principals que pot marcar llur incorporació al fràsic estricte, com ja hem dit al capítol primer. Així, per exemple, la unitat Donar del peu, que apareix dues vegades a l’Espill: “Jo, com absent / del món vivint, / aquell jaquint / aconortat, / d’ell apartat / dant-hi del peu, / vell jubileu / mort civilment” (vs. 161-68), “Amb gran menyspreu / donà-hi del peu; / vestir no ho vol” (vs. 2077-79), és definida pel DCVB, peu, amb bon criteri però sense tipificar-la, com ‘renunciar (a alguna cosa), menysprear (alguna cosa)’ a partir de la sola citació de l’Espill, per la qual cosa l’hem considerada unitat estilística configurada com a sintagma verbal, a l’espera de trobar-ne més recurrències. Altrament, hem classificat com a locució verbal Donar-se brasa, ‘afanyar-se, donar-se pressa’ (DCVB, brasa), ja que en coneixem una primera inserció a l’Espill: “Com m’abexà / tantost de casa, / que em donàs brasa, / ben adreçat: / un peu calçat / altre descalç, / gipó al fals / tot esquinçat, / ben desairat / i sens camisa, / dix: “A ta guisa...”” (vs. 862-72) i una altra, segles a venir, que DCVB reporta a L’escanyapobres, de Narcís Oller: “Van donar-se brasa a fugir costa amunt”. 792 Conclusions Cal puntualitzar, en aquesta qüestió, que ha estat possible identificar UFs no conegudes abans gràcies a haver-les trobades a l’Espill. Així, per exemple, la unitat Fer de carabassa cistella ‘enganyar amb habilitat’ (def. pròpia), present als versos “De carabassa / ne fan cistella” (vs. 5500-01), de la qual no n’hi ha documentació anterior ni posterior i que l’hem tipificada com a locució verbal, per tenir significat idiomàtic i per haver-ne localitzada una variant al Col·loqui de dames: “De l’ambut li faç cistella” (v. 280), concordant amb la de l’Espill (com és sabut, els embuts es feien de carabasses convenientment buidades i tallades). Una altra UFs desconeguda fins a la seva presència a l’Espill (i sembla que, posteriorment, continua desconeguda) és la locució adverbial negativa A mai, seguida d’infinitiu, la qual es troba tres vegades a l’Espill: “Un capellà / la combregava, / òstia (li) dava / sens consagrar, / a mai fallar / cada semmana, / com a terçana / fent paroxismes” (vs. 4008-15), “Les nits e dies, / a mai llexar, / set veus orar” (vs, 11208-10), “A mai jaquir / missa tots jorns” (vs. 15808-09) i de la qual no n’hem trobat cap altra documentació. I així, en altres casos. Tal com ha estat presentada i analitzada la realitat fraseològica de l’Espill, al capítol cinquè, enumerant i comentant exemples dels aspectes recollits als diferents camps de la fitxa, hem vist de cada unitat, en moments distints, aspectes parcials, monogràfics, com ara la inserció o, després, la funció discursiva i, posteriorment, la documentació, etc.. Aquesta presentació analítica ha anat en detriment d’una visió més sintètica o global, és a dir, d’un estudi que, per a cada unitat, faci el recorregut per tots els ítems d’anàlisi, l’un rere l’altre, i els interrelacioni i en tregui conseqüències creuades. És a dir, un estudi de dalt a baix, organitzat des del moment que hom la detecta al text de l’Espill fins que ja no en pot dir res més. Aquest treball, diguem-ne vertical i complet sobre cada unitat, es pot fer perfectament seguint el guió de la fitxa, redactant de forma relligada els continguts dels camps, com si hom volgués redactar l’entrada corresponent per a un prolix diccionari fraseològic, on no hi hagués limitacions d’espai. Perquè, realment, les entrades o articles de moltes unitats resultarien ser ben be això: articles de bastants pàgines. 793 Conclusions Potser el vers curt de l’Espill ha evitat que l’obra fos traduïda i coneguda en més llengües i que, per això, malgrat la seva monumental vàlua lingüística i literària, a les portes del Renaixement, no sigui citada i reconeguda com cal. Tanmateix, per la via de l’anàlisi fraseològica contrastiva, s’obre una porta per a la internacionalització de l’Espill. De fet, posant sobre la taula del fràsic històric europeu les aportacions de l’Espill, resulta que pot presentar-hi europeismes fraseològics de primera mà. Al capítol cinquè, hem catalogat diversos europeismes, com ara L’amor primera és millor, A regna solta, Tantost o tard, Cor de pedra, Fora de si..., al marge dels del llibre de Gyula Paczolay (1997), on es recullen els 106 “european proverbs” (però no tots hi són proverbis) més freqüents a tot Europa, donant-ne la documentació més antiga; doncs bé, n’hi ha tretze UFs de l’Espill que figuren en aquesta cimera europea de les 106, en alguns casos fins i tot reculant la data de la primera documentació ressenyada per Paczolay. Tot això, tornem a dir-ho, just als inicis de la modernitat, abans que Erasme fes l’elogi, el recull i la glossa de les unitats fràsiques que va incloure als Adagia. 794 Referències bibliogràfiques REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES ABRAHAMS, R. D., BABCOCK, B. A. (1977): “The Literay Use of Proverbs”, Journal of American Folklore, 90, 414-429 [W. MIEDER ed., Wise Words: Essays on the Proverb, New York, Garland Publishing, 1994, 415-437]. ADAM, J. M. (1992): Les textes: types et prototypes, Paris, Nathan. AGRAMONT, J. D’: veg. VENY, J. ed. ALBEROLA, E. (1928): Refraner valencià, València, Arte y Letras. ALEMANY, R. et alii eds. (1996): Concordança de la “Vita Christi” de sor Isabel de Villena, en CD-Rom, Alacant, Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana. ALMELA, F. ed. (1928): Jaume ROIG, Llibre de les Dones, Barcelona, Barcino. ALMELA, R., RAMON, E., WOTJAK, G. eds. (2005): Fraseología contrastiva, Murcia, Universidad de Murcia. ALMIÑANA, J. ed. (1990): Jacme ROIG, Spill, 3 vols., València, Del Cenia al Segura. ALONSO, M. (1994-95): “Hacia una definición del concepto de colocación: de J. R. Firth a I. A. Mel’cuc”, Revista de lexicografía, I, 9-28. ALONSO, M. ed. (2006): Diccionarios i fraseología, A Coruña, Servizo de Publicacións Universidade da Coruña. ALVAR, M., CORPAS, G. eds. (1998): Diccionarios, frases, palabras, Málaga, Universidad de Málaga. ALVAR, M., CORPAS, G. eds. (1999): Léxico y voces del español, Málaga, Universidad de Málaga. ÁLVAREZ DE LA GRANJA, M. (2003): As locucións verbais galegas, Universidade de Santiago de Compostela, Anexo 52 de Verba. ÁLVAREZ DE LA GRANJA, M. ed. (2008): Lenguaje figurado y motivación, Frankfurt, Peter Lang. ARCIPRESTE DE HITA: veg. SALVADOR, N., JOSET, J. eds. (1990). BALBASTRE, J. (1973): Recull de Modismes i Frases Fetes Català-Castellà / Castellà-Català, Barcelona, Pòrtic (edició ampliada: Nou recull de modismes i frases fetes, 1977). 795 Referències bibliogràfiques BALLY, CH. (1951): Traité de stylistique française, Ginebra, Georg & Cie. (1a. ed.: 1909). BARGALLÓ, M., CUBELLS, O., GINEBRA, J. (2003): “Lexicografia i fraseologismes verbals: el Diccionari Català-Valencià-Balear”, GUISCAFRÈ, J., PICORNELL, A. eds., Actes del Congrés Internacional A. M. Alcover (Palma, 2001), Barcelona, PAM, 422-435. BASSOLS, M. (2001): Les claus de la pragmàtica, Vic, Eumo. BASSOLS, M., TORRENT, A. (1996): Models textuals. Teoria i pràctica, Vic, Eumo. BOCCACCIO, J. (1964): Decameron. Traducció catalana publicada segons l’únic manuscrit conegut (any 1429), Barcelona, AHR. BURGER, H., DOBROVOL’SKIJ, D., KÜHN, P., NORRICK, N. R. eds. (2007): Phraseologie = Phraseology, 2 vols, Berlin, Gruyter. BURIDANT, C. (1976): “Nature et fonction des proverbes dans les Jeux-Partis”, Revue des Sciences Humaines, 163, 377-418. BURIDANT, C., SUARD, F. eds. (1984): Richesse du proverbe, 2 vols., Lille, Université de Lille. CALATAYUD, J. V. (1994): Fraseologisme i metaforització: processos de metaforització del cos humà en les unitats fraseològiques catalanes, Tesina de llicenciatura, Universitat de València, 1994. CALUWÉ-DOR, J. de (1984): “Les proverbes de Hendyng: Héroisme païen, Charité chrétienne et Réalisme bourgeois”, Richesse du proverbe, Lille, Université de Lille, I, 55-73. CANTAVELLA, R. (1984a): “Els verbs incoatius a l’Espill de Jaume Roig”, Quaderns de filologia, 1 (Miscel·lània Sanchis Guarner), 59-63. CANTAVELLA, R. (1984b): “Aproximació als pronoms adverbials i personals febles de l’Espill”, Quaderns de treball, 1, 11-20. CANTAVELLA, R. (1986): “Els verbs amb afix velar i palatal a l’Espill”, Estudis de llengua i literatura catalanes, XII (Miscel·lània Antoni M. Badia i Margarit, 4), Barcelona, PAM, 13-26. CANTAVELLA, R. (1988-89): “Sobre el Maldit bendit de Cerverí”, Llengua & Literatura, 3, 7-40. 796 Referències bibliogràfiques CANTAVELLA, R. (1992): Els cards i el llir: una lectura de l’Espill de Jaume Roig, Barcelona, Quaderns Crema. CANTAVELLA, R. (1993): “Terapèutiques de l’amor hereos a la literatura catalana medieval”, Actes del Novè Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes (Alacant/Elx, 1991), Barcelona, PAM, 191-207. CAPMANY, A. (1926): “La parèmia en Lo Somni de Bernat Metge”, Paraula cristiana, 4, 119-133. CAPMANY, M. A. ed. (1992), Jaume ROIG, Llibre de les dones, València, Tres i Quatre. CARBONELL, D. (2002): Diccionario panhispánico de refranes, Barcelona, Herder. CARBONELL, D. (2004): Diccionario inglés y español de modismos. A Spanish and English Dictionary of Idioms. Barcelona, Ediciones del Serbal. CARBONELL, D. (2005): The New Dictionary of Courrent Sayings and Proverbs, Spanish and English. Nuevo diccionario de dichos y refranes actuales, inglés y castellano. Barcelona, Ediciones del Serbal. CARNEADO, Z. V. (1985): La fraseología en los diccionarios cubanos, La Habana, Editorial de Ciencias Sociales. CARNEADO, Z. V. (1987): “Algunas clasificaciones de la composición fraseológica de la lengua (aspecto semántico-estructural)”, Anuario L/L, 18, 34-45. CARNEADO, Z. V. (1988): “En torno al aspecto expresivo del significado de las unidades fraseológicas”, Anuario L/L, 19, 35-41. CARNEADO, Z. V. (1989): “Tipología de las obras fraseográficas”, Anuario L/L, 20, 66-82. CARRÉ, A. (1993-94): “El manuscrit únic de l’Espill, de jaume Roig”, BRABLB, 44, 231-273. CARRÉ, A. (1993a): “El lèxic de l’Espill de Jaume Roig present a les Regles d’esquivar vocables o mots grossers i pagesívols”, Estudis de llengua i literatura catalanes, XXVII, (Miscel·lània Jordi Carbonell, 6), Barcelona, PAM, 5-10. CARRÉ, A. (1993b): “La biblioteca del metge Jaume Roig”, Anuari de Filologia, XVI, C, 4, 23-36. 797 Referències bibliogràfiques CARRÉ, A. (2001): “L’Espill de Jaume Roig: bibliografia comentada”, BBAHLM, 15, 383-414. CARRÉ, A. ed. (2006): Jaume ROIG, Espill, Barcelona, Quaderns Crema. CARRÉ, A. ed. (1994): Jaume ROIG, Espill, Barcelona, Teide. CARRÉ, A. ed.(2000a): HIPÒCRATES, Aforismes. Traducció catalana medieval, Barcelona, Curial. CARRÉ, A. ed.(2000b): Spill, http://www.rialc.unina.it. CASARES, J. (1992): Introducción a la lexicografía moderna, Madrid, CSIC. (1a. ed.: 1950). CASTILLO, M. A. (1998): “El término ‘colocación’ en la lingüística actual”, Lingüística española actual, 20/1, 41-54. CERQUIGLINI, J. i B. (1976): “L’écriture proverbiale”, Revue des sciences sociales, 163, 359-375. CERVERA, Guillem de: veg. COROMINES ed. (1985, 1988, 1991). CHABÀS, R. ed. (1904): Lahors de la Verge Maria, per Mestre Jacme Roig, Barcelona, L’Avenç. CHABÀS, R. ed. (1905): Spill o Libre de les Dones per mestre Jacme Roig, Barcelona, L’Avenç. CHINER, J. (1993-94): “Del testamento e inventario de bienes de Jaume Roig al manuscrito del Spill. Documentos y nuevas hipótesis”, BRABLB, 44, 173230. CODP (1982): John SIMPSON, The Concise Oxford Dictionary of Proverbs, Oxford-New York, Oxford University Press. COHEN, H. L. (1915): “Proverbs and the Ballade”, The Ballade, New York, Columbia University Press, 94-102. COLON, G. (1976): El léxico catalán de la Romania, Madrid, Gredos. COLON, G. (1997): “Vellós en un passatge de l’Espill de Jaume Roig”, Estudis de llengua i literatura catalanes, XXXV (Homenatge a Arthur Terry, 1), Barcelona, PAM, 51-64. COLON, G. (2003): “Fons romànic d’alguns refranys hispànics”, De Ramon Llull al Diccionari de Fabra. Acostament lingüístic a les lletres catalanes, Barcelona, PAM, 157-165. 798 Referències bibliogràfiques COLON, G. ed. (1988): Joan ESTEVE, Liber elegantiarum, Castelló de la Plana, Inculca. COLON, G., SOBERANAS, A. (1985): Panorama de la lexicografia catalana, Barcelona, Enciclopèdia catalana. COMBET, L. (1971): Recherches sur le “refranero” castillan, Paris, Les Belles Lettres. COMBET, L. ed. (1967): Gonzalo Correas, Vocabulario de refranes y frases proverbiales y otras fórmulas comunes de la lengua castellana en que van todos los impresos antes y otra gran copia (l627), Bordeus, Féret et fils. CONCA, M. (1994): Teoria i història dels proverbis catalans. Aplicació a l'estudi d'un corpus paremiològic del segle XVI, 2 vols., tesi doctoral, Universitat de València. CONCA, M. (1997a): "La riquesa fraseològica en la producció rondallística d'Enric Valor", Canelobre 37-38, 177-192. CONCA, M. (1997b): “Os estudios de fraseoloxía catalana: realidades e proxectos”, Actas do I Coloquio Galego de Fraseoloxía. Compostela, Centro Ramon Pinheiro, Xunta de Galicia. 139-167. CONCA, M. (1999): "Relacions interactives entre unitats fraseològiques", II Congreso Internacional de Paremiología (Cordoba, 1998), Paremia, 8, 137141. CONCA, M. (2000): "Característiques lingüístiques contrastives entre locucions i parèmies", El discurs prefabricat. Jornades de fraseologia comparada (Castelló, 1999). V. SALVADOR, A. PIQUER eds., El discurs prefabricat. Estudis de fraseologia teòrica i aplicada, Castelló de la Plana, Universitat Jaume I, 49-63. CONCA, M. (2002): “De les rondalles a les novel·les: una anàlisi contrastiva en l’obra d’Enric Valor”, E. CASANOVA, R. MORANT, J. SANCHIS eds., Enric Valor, un home de poble, València, Denes, 69-82. CONCA, M. (2003): “L’estil literari en el Cicle de Cassana d’Enric Valor, a partir de l’anàlisi fraseològica”, A. M. COMPAGNA, A. DE BENEDETTO, N. PUIGDEVALL eds., Momenti di cultura catalana in un millennio. VII Congresso Internazionale dell’Associazione Italiana di Studi Catalani, Napoli, Liguori, 121-131. 799 Referències bibliogràfiques CONCA, M. (2006): “Identificació i anàlisi textual d’unitats fràsiques en l’obra poètica de Vicent Andrés Estellés”, XIVè Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes (Budapest, setembre 2006), en premsa. CONCA, M., GUIA, J. (1993): "L'ús dels termes paremiològics en la història de la literatura catalana", Els Marges, 48, 23-53. CONCA, M., GUIA, J. (1995): “D’un complex d’inferioritat proverbial”, Caplletra, 18, 177-210. CONCA, M., GUIA, J. (1996): Els primers reculls de proverbis catalans, Barcelona, PAM. CONCA, M., GUIA, J. (1997): "El mètode paremiològic i la seva productivitat. Aplicació a Refranes Glosados i Tirant lo Blanc", I Congreso Internacional de Paremiología (Madrid, 1996), Paremia, 6, 307-312. CONCA, M., GUIA, J. (1998a): "Proverbis catalans al Vocabulario de Refranes de Gonzalo Correas", en Atti del XXI Congresso Internazionale di Linguistica e Filologia Romanza (Palermo, 1995). Tübingen, Max Niemeyer Verlag, III, 137-148. CONCA, M., GUIA, J. (2003a): "Verba volant, scripta manent: An Historical Panorama of Catalan Paremiology from its Origins to the Renaissance", Proverbium, 20, 71-94. CONCA, M., GUIA, J. (2003b): “Un joc poètic en proverbis. Edició i estudi paremiològic de Refranys rimats”, Catalan Review, 17, 53-86. CONCA, M., GUIA, J. (2006): "Análisis contrastivo del frásico de Tirant lo Blanc (València, 1490; Barcelona, 1497) y sus traducciones castellana (Valladolid, 1511) e italiana (Venezia, 1538, 1566, 1611). Entre el calco, la equivalencia y la creación”, Cahiers de PROHEMIO, 7, 195-215. CONCA, M., GUIA, J. (2007): “Les unitats fràsiques del capítol 143 de Tirant lo Blanc, traducció d’una epístola de Petrarca. Identificació, funció discursiva i estudi contrastiu”, Estudis romànics, 19, 81-107. CONCA, M., GUIA, J. (1998b): “El Franselm, un llibre de bons amonestaments per a la Mediterrània catalana”, La Sardegna e la presenza catalana nel Mediterraneo. Atti del VI congresso (III Internazionale) dell’Associazione Italiana di Studi Catalani (Cagliari, 1995), 2 vols., Cagliari, CUEC, I, 167181. 800 Referències bibliogràfiques CONCA, M., GUIA, J. (2000): “La idiomaticitat de les unitats fraseològiques en relació amb el sistema conceptual metafòric d’una llengua i cultura”, Cahiers du PROHEMIO, 3, 31-48. CONCA, M., PINTER, S. (2006): "Analogies i contrasts entre unitats fràsiques antroponímiques en llengües europees", VI Coloquio de PROHEMIO. Interferencias lingüísticas y culturales (El Rebollar, Salamanca, 2005), Cahiers du Prohemio, 8, 351-362. CONTINI, G. ed. (1978): Proverbia quae dicuntur super natura feminarum, Poeti del Duecento, Torino, Einaudi. CORNAGLIOTTI, A. ed. (1975): Flors de virtut, Barcelona, Barcino. COROMINES, J. ed. (1985): CERVERÍ de Girona, Narrativa, Barcelona, Curial. COROMINES, J. ed. (1988): CERVERÍ de Girona, Lírica, 2 vols., Barcelona, Curial. COROMINES, J. ed. (1991): Guillem de CERVERA, Versos proverbials, Barcelona, Curial. CORPAS, G. (1997): Manual de fraseología española, Madrid, Gredos. CORPAS, G. (1998): “El uso de paremias en un corpus del español peninsular actual”, G. WOTJAK ed., Estudios de fraseología y fraseografía del español actual, Frankfurt-Madrid, Vervuert-Iberoamericana. CORPAS, G. (2000): “Acerca de la (in)traducibilidad de la fraseología”, G. CORPAS, ed., Las lenguas de Europa: Estudios de fraseología, fraseografía y traducción, Málaga, Comares, 483-522. CORPAS, G. (2001): “Apuntes para el estudio de la colocación”, Lingüística española actual, 23/1, 41-56. CORPAS, G. (2003): Diez años de investigación en fraseología: análisis sintáctico-semánticos, Iberoamericana-Vervuert. CORPAS, G. ed. (2000): Las lenguas de Europa: Estudios de fraseología, fraseografía y traducción, Málaga, Comares. CORREAS, M., GARGALLO, J. E. (2003): Calendario romance de refranes, Barcelona, Universitat de Barcelona. CORTELAZZO, M. ed. (1995): Le dieci tavole dei proverbi, Venezia, Neri Pozza. contrastivos y traductológicos, Madrid, 801 Referències bibliogràfiques COSERIU, E. (1964, 1986): “Introducción al estudio estructural del léxico”, Principios de semántica estructural, Madrid, Gredos, 87-142. COSTA-REUS, M. N. (1997): "À propos d’un ichtyonyme fântome dans le Spill, poème valencien de Jaume Roig (1460)”, Revue des Langues Romanes, 101/1, 155-166. COSTA-REUS, M. N. (2000a): "Parémiologie et traduction dans le Spill (1460) du valencien Jaume Roig et ses trois versions castillanes de 1665, 1892 et 1950", Cahiers du PROHEMIO, 3, 335-46. COSTA-REUS, M. N. (2000b): "La traduction castillane inédite du Spill (1460) de Jaume Roig, par Joaquin Serrano Cañete (Valence, 1832-1892)", Cahiers d’Études Hispaniques Mediévales. Annexe, 14, 53-78. COSTA-REUS, M. N. (2001): "Els tempteigs de Llorenç Matheu i Sanç, traductor en castellà de l’Espill de Jaume Roig", Caplletra, 31, 89-100. COWIE, A. P. ed. (1998): Phraseology. Theory, Analysis, and Applications, Oxford, Oxford University Press. CUENCA, M. J., HILFERTY, J. (1999): Introducción a la lingüística cognitiva, Barcelona, Ariel. DAC (1983): S. OLIVA, A. BUXTON, Diccionari anglès-català, Barcelona, EC. DANGLER, J. (2003): “Abject pilgrimage and healing in Jaume Roig’s Spill”, Dynamis, 23, 167-191. DCA (1986): S. OLIVA, A. BUXTON, Diccionari català-anglès, Barcelona, EC. DCCL (1803-05): J. BELVITGES, J. ESTEVE, A. JUGLÀ, Diccionario cataláncastellano-latino, 2 vols., Barcelola, Imp. Tecla Pla. DCECH (1980-91): J. COROMINES, J. A. PASCUAL, Diccionario crítico etimológico castellano e hispánico, 6 vols., Madrid, Gredos. DCL (1670): P. TORRA, Dictionarium seu thesaurus catalano-latinus verborum ac phrasium, Barcelona, Lacavalleria (1a. ed.: 1640). DCP (1989): A. ARTHABER, Dizionario comparato di proverbi e modi proverbiali in sette lingue, Milano, Hoepli. DCVB (1926-62): A. M. ALCOVER, F. de B. MOLL, Diccionari Català-ValenciàBalear, 10 vols., Palma, Moll. DeCat (1980-2001): J. COROMINES, Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana, 9 vols., Barcelona, Curial. 802 Referències bibliogràfiques DEFL (1982): L. J. HERRERO, Diccionario de expresiones y frases latinas, Madrid, Gredos. DEL (1989): A. REY, S. CHANTREAU, Dictionnaire des expressions et locutions, Montréal, Le Robert. DEMAROLLE, P. (1984): “Autour de la Ballade des proverbes: aspects logiques de la poésie de François Villon”, Richesse du proverbe, Lille, Université de Lille, 1984, I, 75-85. DF (1995): D. CARBONELL, Diccionario fraseológico Inglés-castellano, Castellano-inglés, Barcelona, Ediciones del Serbal. DFC (2006): C. CAMPS, R. BOTET, Dictionnaire français-catalan d’expressions, locutions et proverbes, Canet, Trabucaire. DIEC (2007): Institut d’Estudis Catalans, Diccionari de la llengua catalana, Barcelona, Edicions 62-Enciclopèdia Catalana. DL (1992): TERMCAT, Diccionari de lingüística, Barcelona, Fundació Barcelona. DLC (1939-40): P. Labèrnia, Diccionari de la llengua catalana, 2 vols., Barcelona, Hereus de la v. Pla. DLC-EC (1994): Diccionari de la llengua catalana, Barcelona, Enciclopèdia Catalana. DLFF (1996): J. RASPALL, J. MARTÍ, Diccionari de locucions, Barcelona, Edicions 62. DOBROVOL’SKIJ, D. (2000a): “Idioms in contrast: A functional view”, G. CORPAS ed., Las lenguas de Europa: Estudios de fraseología, fraseografía y traducción, Granada, Comares, 367-88. DOBROVOL’SKIJ, D. (2000b): “La especificidad nacional y cultural en fraseología”, PÀMIES, A., LUQUE, J. eds., Trabajos de lexicografía y fraseología contrastivas, Granada, Granada Lingvistica, 63-77. DOYLE, Ch. C. (1975): “On Some Paremiological Verses”, Proverbium, 25, 979-982. DPD (1989): F. MONTREYNAUD, A. PIERRON, F. SUZZONI, Dictionnaire de proverbes et dictons, Paris, Le Robert. DPF (1932): F. MISTRAL, Lou Tresor dóu Felibrige ou Dictionnaire provençalfrançais, 4 vols., Paris, Delagrave. 803 Referències bibliogràfiques DPSM (1986): M. MALOUX, Dictionnaire des proverbes, sentences et maximes, Paris, Larousse. DR (1975): J. G. CAMPOS, A. BARELLA, Diccionario de refranes, Madrid, Anejos del BRAE. DRAE (1780): Real Academia Española, Diccionario de la lengua castellana, Madrid, J. Ibarra. DSFF (2004): M. T. ESPINAL, Diccionari de sinònims de frases fetes, Barcelona/València, PAM-PUAB-PUV. DSLG (2003): R. Tosi, Dizionario delle sentenze latine e greche, Milano, Rizzoli. DUCROT, O. (1986): Le dire et le dit, Paris, Minuit [trad. esp.: El decir y lo dicho. Polifonia de la enunciación, Barcelona, Paidós, 1986]. DUE (1998): M. MOLINER, Diccionario de uso del español, 2 vols., Madrid, Gredos. DUNDES, A. (1965): “The Study of Folklore in Literature and Culture: Identification and Interpretation”, Journal of American Folklore, 78, 136-142. DUPLESSIS, M. G. (1847): Bibliographie parémiologique, Paris, Potier. ELIAS DE TEJADA, F. (1950): Las doctrinas políticas en la Cataluña medieval, Barcelona, Aymà. EP (1997): G. PACZOLAY, European Proverbs in 55 Languages, Hungary, Veszprém. ESCRIVÀ, V. ed. (1981): Espill, València, Institució Alfons el Magnànim. ESPINAL, M. T. (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes, Barcelona, UAB. FABRA, P. (1918): Gramàtica catalana, Barcelona, Institut d’Estudis Catalans. FALUBA, K., MORVAY, K. (1986): “Noticia del diccionario manual catalánhúngaro”, Acta romanica, 11, 52-81. FARINELLI, A. (1905): “Note sulla fortuna del Corbaccio nella Ispagnia medievale”, Bausteine zur romanischen Philologie. Festgabe für A. Mussafia, Halle, Niemeyer, 440-460. FERRANDO, A. (1978): Narcís Vinyoles i la seua època, València, Universitat de València. 804 Referències bibliogràfiques FERRANDO, A. (1983): Els certàmens poètics valencians, València, Institució Alfons el Magnànim. FERRANDO, A. (1995): “El Regiment preservatiu e curatiu de la pestilència de Lluís Alcanyís”, A sol post, 3, 95-114. FERRANDO, A., NICOLÀS, M. (2000, 2002): Històrria de la llengua catalana, 2 vols., Barcelona, UOC. FERRAZZI, J. P. (1865): “Sentenze della Divina Comedia”, Enciclopedia Dantesca, Bassano, Tipocalcografia Sante Pozzato, II, 1-46. FERRER I BIGNÉ, R. (1873): Estudio histórico-crítico sobre los poetas valencianos de los siglos XIII, XIV y XV, València, Imp. De J. Rius [edició facsímil de París-València, 1991]. FRANK, G. (1943): “Proverbs in Medieval Literature”, Modern Language Notes, 58, 508-515. FUSTER, J. (1955-58): «Jaume Roig i sor Isabel de Villena», Revista valenciana de filologia, 5, 227-260. FUSTER, J. (1989): Llibres i problemes del Renaixement, València, IIFV/PAM. FUSTER, J. ed. (1973): Joan TIMONEDA, Flor d’enamorats, València, Albatros. GARCIA SEMPERE, M. ed. (2002): Lo Passi en cobles (1493), València/Barcelona, IIFV/PAM. GARCIA, J. L. (2002): “Els noms catalans i valencians de les monedes”, Congrés Internacional de Toponímia i Onomàstica Catalanes (València, 2001), València, Denes, 1029-58. GARCÍA-PAGE, M. (2008): Introducción a la fraseología española. Estudio de las locuciones, Barcelona, Anthropos. GEC (1969-80): Gran Enciclopèdia Catalana, 15 vols., Barcelona, Enciclopèdia Catalana. Gènesi de Scriptura: Compendi historial de la Bíblia que ab lo títol de Gènesi de Scriptura trelladà del provençal a la llengua catalana mossèn Guillem Serra en l’any MCCCCLI, y ara ha fet estampar per primera vegada En Miquel Victorià Amer, Barcelona, 1883 [Biblioteca virtual Joan Lluís Vives. Concordances]. GGL (1982-85): M. COLOM, Glossari general lul·lià, 5 vols., Palma, Moll. 805 Referències bibliogràfiques GIMENO, L., PITARCH, V. eds. (1982): Poesia eròtica i burlesca dels segles XV i XVI, València, Tres i Quatre. GIMENO, L., PITARCH, V. eds. (1988): Lo procés de les olives. Lo somni de Joan Joan, València, Tres i Quatre. GÓMEZ MONLLOR, P. (1999): “La traducció del refrany”. La traducció del discurs, J. L. MARTOS ed. Alacant, Publicacions de la Universitat d’Alacant, 19-34. GONZÁLEZ REY, M. I. (2000): “La presencia de la comparación en la construcción de expresiones idiomáticas del español y del francés”, Cahiers du PROHEMIO, 3, 213-228. GONZÁLEZ REY, M. I. (2002): La phraséologie du français, Tolosa de Llenguadoc, Presses Universitaires du Mirail. GONZÀLVEZ, H. (2003): El diccionari de l’Espill de Jaume Roig, tesi doctoral, Universitat d’Alacant. GRECIANO, G. (1993): “Vers une modélisation phraséologique: Acquis et projets d’EUROPHRAS”, Terminologies nouvelles, 10, 16-22. GRECIANO, G. ed. (2000): Micro- et macrolexèmes et leur fixement discoursif, Louvain-Paris, Éditions Peters. GREIMAS, A. J. (1960): “Idiotismes, proverbes, dictons”, Cahiers de Lexicologie, 2, 41-61. GUARDIOLA, M. I. ed. (2004): ROS, C., Raro diccionario valencianocastellano, único, y singular, de vozes monosylabas, Alacant, Universitat d’Alacant. GUERAU DE MONTMAJOR, G. (1586): Breu descripció dels mestres que anaren a besar dels mans a sa majestat del rei don Felip, A. FURIÓ ed., València, Universitat de València, 1999. GUIA, J. (1997): “Tres notes sobre el Jardinet d’orats”, Afers, 27, 453-462. GUIA, J. (1998): “Sobre les fonts catalanes de l’Espill”, Revista de Catalunya, 125, 135-166. GUIA, J. (1999a): Fraseologia i estil. Enigmes literaris a la València del segle XV, València, Tres i Quatre. 806 Referències bibliogràfiques GUIA, J. (1999b), "Concordances fraseològiques en la valenciana prosa", II Congreso Internacional de Paremiología (Córdoba, 1998), Paremia, 8, 267271. GUIA, J. (2000): "Sobre la formalització matemàtica de les concordances fraseològiques d'un text", Literatura i ciència: un acostament, Barcelona, AELC. GUIA, J. (2002): "De Lo Cartoixà a l'Espill. Concordances textuals i dades contextuals", Afers, 41, 151-189. GUSTÀ, M. ed. (1978), Jaume ROIG, Espill o Llibre de les dones, Barcelona, Edicions 62-La Caixa. HAUF, A. (2001): “De l’Speculum humanae salvationis a l’Espill de Jaume Roig. Itinerari especular i figural”, Estudis romànics, 23, 175-219. HILFERTY, J. (1995): “Metonímia i metàfora des d’una perspectiva cognitiva”, Caplletra, 18, 31-44. HOLBEK, B. (1970): “Proverb Style”, Proverbium, 15, 54-56. JANER, F. ed. (1983): Libro de Alexandre, Barcelona, Orbis. KARAGIORGOS, P. (1999): Greek and English Proverbs, Corfu, Ioannina. KÓTOVA, M. (1997): “As achegas rusas ós estudios fraseolóxicos”, Actas do I Coloquio Galego de Fraseoloxía, X. FERRO ed., Compostela, Centro Ramon Pinheiro, 247-56. LAKOFF, G., JOHNSON, M. (1980): Metaphors we Live by (trad. esp.: Metáforas de la vida quotidiana, Madrid, Cátedra, 1986). LANGFORS, A., ed. (1926): Recueil général des Jeux-Partis français, S.A.T.F., 1926. LARDINOIS, A. P. (1995): Wisdom in Context: The use of Gnomic Statements in Archaic Greek Poetry, Diss. Princeton University. LAWICK, H. VAN (2006): Metáfora, fraseologia i traducció. Aplicació als somatismes en una obra de Bertolt Brecht, Aachen, Shaker Verlag. LÓPEZ GARCIA, A. (1984, 1990): “La estructura formal del modismo”, Nuevos estudios de lingüística, Murcia, Universidad de Murcia, 193-205. LÓPEZ ROIG, C. (2002): Aspectos de fraseología contrastiva (alemán-español) en el sistema y en el texto, Frankfurt, Peter Lang. 807 Referències bibliogràfiques LORENTE, M. (1996): “La lexicografia teòrica: els prototips de diccionaris”, Estudis de llengua i literatura catalanes, XXXIII (Miscel·lània Germà Colon, 6), Barcelona, PAM, 339-63. LORENTE, M. (2002): “Altres elements lèxics”, J. SOLÀ dir., Gramàtica del català contemporani, Barcelona, Empúries, 831-88. LUQUE, J, PÀMIES, A. eds. (2005): La creatividad en el lenguaje: colocaciones idiomáticas y fraseología, Granada, Granada Lingvistica. MAINGUENEAU, D., SALVADOR, V. (1995): Elements de lingüística per al discurs literari, València, Tàndem. MARTÍ GADEA, J. (1891): Novísimo diccionario general valenciano-castellano, València, Imp. de J. Canales Romà. MARTIN, L. (1996): La tradició animalística en la literatura catalana medieval, Alacant, Institut de Cultura “Juan Gil-Albert”. MARTIN, L. (1999): “Les comparacions de tema animal relacionades amb el desengany amorós en les poesies de Joan Roís de Corella i en l’Espill de Jaume Roig”, MARTINES, V. ed., Estudis sobre Joan Roís de Corella, Alcoi, Marfil, 193-209. MARTÍNEZ MARIN, J. (1996): Estudios de fraseología española, Málaga, Libreria Ágora. MARTINS-BALTAR, M. ed. (1997): La locution entre langue et usages, Paris, ENS Éditions. MATEU I LLOPIS, F. (1937): El florí d’or d’Aragó, València, Institut d’Estudis Valencians. MATHEU I SANÇ, Llorenç: veg. MIQUEL I PLANAS ed., 1936-42. MEJEAN, S. (1971): La chanson satirique provençale au Moyen-Âge, Paris, A.G. Nizet. MIEDER, W. (1974): “The Essence of Literary Proverb Studies”, Proverbium, 23, 888-894. MIEDER, W. BRYAN, G. B. (1996): Proverbs in World Literature: A Bibliography, New York, Peter Lang. MIQUEL I PLANAS, R. ed. (1911): Cançoner satírich valencià dels segles XV y XVI, Barcelona, Biblioteca Catalana. 808 Referències bibliogràfiques MIQUEL I PLANAS, R. ed. (1929-1950): Spill o llibre de consells de Jaume Roig, poema satírich del segle XV, 2 vols., Barcelona, Biblioteca Catalana. MIQUEL I PLANAS, R. ed. (1936-42): El espejo de Jaime Roig, Barcelona, Orbis [Reedició a Madrid, Alianza Editorial, 1987, amb pròleg i notes de Jaume Vidal Alcover]. MONTORO DEL ARCO, E. (2005): “Sobre la valoración de la fraseología: perspectiva historiográfica”, Actas del V Congreso de la SEHL, v. II, Murcia, Universidad de Murcia, 1463-1477. MONTORO DEL ARCO, E. (2006): Teoría fraseológica de las “locuciones particulares”, Frankfurt, Peter Lang. MOREL-FATIO, A. (1885): Rapport sur une mission philologique à Valence, suivi d’une étude sur le “Livre des femmes”, poême valencien du XVe siècle, de maître Jaume Roig. Paris. MORVAY, K. (1995): “Problemes de fraseologia i fraseografia catalanes”, Caplletra, 18, 211-220. MORVAY, K. (1996): “Harri batez bi kolpe. Cuestiones de fraseología comparada”, Euskera, 3, 719-767. MORVAY, K. (2003): “El DCVB i la fraseologia rossellonesa (notes fraseogràfiques sobre el projecte d’un Petit diccionari fraseològic cerdanià)”, GUISCAFRÈ, J., PICORNELL, A. eds., Actes del Congrés Internacional A. M. Alcover (Palma, 2001), Barcelona, PAM, 343-370. MORVAY, K. (2006): Els bons usos es perden. Petit Diccionari Fraseològic Cerdanià, Nyitott Kónyv. NACCARATO, F. ed. (1981): F. EIXIMENIS, Lo llibre de les dones, 2 vols., Barcelona, Curial. NACISCIONE, A. (2001): Phraseological Units in Discourse: Towards Applied Stylistics, Riga, Latvian Academy of Culture. NATTINGER, J. R., DE CARRICO, J. S. (1992): Lexical Phrases and Language Teaching, Oxford, Oxford University Press. NEGREANU, C. (1991): “Littérature et parémiologie chez François Villon et Constantin Negruzzi”, Proverbium, 8, 113-119. NÉNKOVA, V. A. (2008): “La comparación, la metáfora y la metonimia: recursos principales para la creación de las unidades fraseológicas”, M. 809 Referències bibliogràfiques ÁLVAREZ DE LA GRANJA ed., Lenguaje figurado y motivación, Frankfurt, Peter Lang, 19-28. NICOLAU D’OLWER, L. (1913): “Aclaració al Spill (9494-9505)”, Estudis universitaris catalans, 7, 179-81. NICOLAU D'OLWER, (1905): “Sobre les fonts catalanes del Tirant lo Blanch”, Revista de bibliografia catalana, 5, 5-37. NORRICK, N. R. (1985): How Proverbs Mean. Semantic Studies in English Proverbs, Berlin, Mouton. NOTOPOULOS, J. A. (1957): “Homeric Similes in the Light of Oral Poetry”, The Classical Journal, 52, 323-328. NOVATI, F. (1890-1910): “Le serie alfabetiche proverbiali e gli alfabeti disposti nella letteratura italiana de’ primi tre secoli”, Giornale Storico della Letteratura Italiana, 15 (1890) 337-401; 18 (1891) 104-147; 54 (1909) 36-58; 55 (1910) 266-308. ODEP (1992): The Oxford Dictionary of English Proverbs, Oxford, Clarendon Press (1ª. ed.: 1935). OLLIER, M. J. (1986): Lexique et concordance de Chrétien de Troyes d’après la copie Guiot, Montréal, Institut d’Etudes Médievales. ONG, W. J. (1982): Orality and Literacy. The Technologyzing of the Word, London, Methuen & Co. Ltd. [Oralidad y escritura, México, Fondo de Cultura Económica, 1987]. ORAZI, V. (2007): “Strategie tematiche e strutturali nello Spill”, Estudis romànics, 29, 159-79. ORIOL, C. (2002): Introducció a l’etnopoètica. Teoria i formes del folklore en la cultura catalana, Valls, Cossetània. PACHECO, A. ed. (1963): Francesc DE LA VIA, Procés de la senyora de Valor contra en Bertran Tudela, Barcelona, Biblioteca Catalana d'Obres Antigues. PACHECO, A. ed. (1983): Blandín de Cornualla i altres narracions en vers dels segles XIV i XV, Barcelona, Edicions 62. PAIONI, P. (1971): “I proverbi di Villon”, Studi Urbinati di Storia, Filosofia e Letteratura, 45, 1131-1136, 1136a-1136b. PÀMIES, A., LUQUE, J. eds. (2000): Trabajos de lexicografía y fraseología contrastivas, Granada, Universidad de Granada. 810 Referències bibliogràfiques PATTERSON, S. G. (1913): “An Italian Proverb Collection”, Romanic Review, 4, 323-329. PCC (1992-99): Sebastià FARNÉS, Paremiologia catalana comparada, 8 vols., J. VIDAL ALCOVER, J. SUNYER, J. L. SAVALL, eds., Barcelona, Columna. PEIRATS, A. I. (2002): Jaume Roig, l'Spill: una edició crítica, tesi doctoral, Universitat de València. PEIRATS, A. I. (2003a): “Analogies entre el Livre des lamentations de Matheolus i l’Spill de Jaume Roig”, Actes del XIIè Col·loqui internacional de la Llengua i Literatura Catalanes, M. C. ZIMMERMANN i A. CHARLON, eds., vol. II, Barcelona, PAM, 47-68. PEIRATS, A. I. (2003b): “Lo Cartoixà. Taller mòbil o coincidència amena amb l’Spill de jaume Roig?”, Afers, 45, 463-76. PELAI BRIZ, F. ed. (1865): Lo libre de les dones e de concells..., fet per lo magnífich mestre Jaume Roig, Barcelona, Joan Roca. PÉREZ SALDANYA, M. (1998): Del llatí al català. Morfosintaxi verbal històrica, València, Universitat de València. PF (1925): J. MORAWSKI, Proverbes français antérieurs au XVe siècle, Paris, Champion. PFEFFER, W. (1997): Proverbs in Medieval Occitan Literature, Gainesville, U. P. of Florida. PINTER, S. (2004): Estudi de les unitats fraseològiques antroponímiques catalanes. Aplicació al fràsic del Diccionari Català-Valencià-Balear, Tesi doctoral, Universitat de València. PML (1990): G. NEPI, A. PAREDI, 5000 proverbi e motti latini, Milano, Hoepli. POTTIER, B. (1976): Lingüística general, Madrid, Gredos. PUCCIONI, G. (1967): “Recupero di un’espressione proverbiale romana [Etiam capilus unus habet umbram suam (Even a hair has its shadow)]”, Maia: Rivista di Letterature classiche, 19, 176-178. QUEROL, F. (1963): La vida valenciana en el siglo XV. Un eco de Jaume Roig, València, Institució Alfons el Magnànim. RFPE (1959): Eleanor S. O’KANE, Refranes y frases proverbiales españolas de la Edad Media, Madrid, Anejos del BRAE. RIQUER, M. de (1964): Història de la Literatura Catalana, v. 3, Barcelona, Ariel. 811 Referències bibliogràfiques RIQUER, M. de (1975): Los trovadores. Historia literaria y textos, 3 vols., Barcelona, Ariel. RIQUER, M. de (1989): “Guillem de Cervera és Cerverí de Girona”, Revista de Catalunya, 28, 127-138. RM (1989): Le Robert méthodique: Dictionnaire méthodique du français actuel, Paris, Le Robert. RODRÍGUEZ PUÉRTOLAS, J., ALPERA, L. eds. (1973): Poesia i societat a l’Edat Mitjana, Palma, Moll. ROS, C. (1736): Tractat d'adages i refranys valencians, València, Imp. de J. Garcia (1a. ed.: 1733) [Edició facsímil de la llibreria París-València, 1979]. ROS, C. ed. (1735): Lo libre de les dones, e de consells donats per mosén Jaume Ros a son nebot Balthasar Bou, senyor de Callosa, València, Josep Garcia [Reimpressió de la impremta Domènech, de València, 1983]. RPR (2001): Hernán NÚÑEZ, Refranes o proverbios en romance, Salamanca, Juan de Cánova, 1555. J. COMBET, J. SEVILLA, G. CONDE, J. GUIA eds., 2 vols., Madrid, Guillermo Blazquez. RUBIÓ I BALAGUER, J. (1984-86): Història de la literatura catalana, 3 vols., Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat. RUBIO VELA, A. (1983): “Autobiografia i ficció en l’Espill de Jaume Roig. A propòsit de l’episodi en l’hospital”, L’Espill, 17-18, 127-148. RUBIO VELA, A. (1994-95): “Las epidemias de peste en la ciudad de Valencia durante el siglo XV. Nuevas aportaciones”, Estudis castellonencs, 6, 11791221. RUIZ GURILLO, L. (1997): Aspectos de fraseología teórica española, Universitat de València, Anejo XXIV de Cuadernos de Filología. RUIZ GURILLO, L. (1998a): La fraseología del español coloquial, Barcelona, Ariel. RUIZ GURILLO, L. (1998b): “Una clasificación no discreta de las unidades fraseológicas del español”, G. WOTJAK, ed., Estudios de fraseología y fraseografía del español actual, Frankfurt, Vervuert, 13-37. RUSSO, J. A. (1983): "The Poetics of the Ancient Greek Proverb", Journal of Folklore Research, 20, 121-130. SALVÀ, A. (1934): “Mestre Jacme Roig y Baltasar Bou”, BSCC, XV, 294-301. 812 Referències bibliogràfiques SALVADOR, N., JOSET, J. eds. (1990): Arcipreste de Hita, Libro del Buen Amor, Madrid, Espasa Calpe. SALVADOR, V. (1995): “De la fraseologia a la lingüística aplicada”, Caplletra, 18, 11-30. SALVADOR, V., CLIMENT, L. eds. (2006): El discurs prefabricat II. Fraseologia i comunicació social, Castelló de la Plana, Universitat Jaume I. SALVADOR, V., PIQUER, A. eds. (2000): El discurs prefabricat. Estudis de fraseología teòrica i aplicada, Castelló de la Plana, Universitat Jaume I. SAN VALERO, J. (1971): “La modernidad del protagonista del Spill de Jaume Roig”, Anales del Centro de Cultura Valenciana, 32, n. 56, 1-17. SANCHIS SIVERA, J. (1999): Mateu RODRIGO ed., Estudis d'història cultural, València-Barcelona: IIFV-PAM. SANCHIS SIVERA, J. ed. (1932-34, 1971): Vicent FERRER, Sermons, vols. I-II, Barcelona, Barcino. SANCHO, P. (1999): Introducció a la fraseologia. Aplicació al valencià col·loquial, València, Denes. SANCHO, P. (2002a): “La desautomatización de unidades fraseológicas en el discurso publicitario”, IV Congreso de Lingüística General (Cádiz, 2000), Cádiz, Universidad de Cádiz, 2319-2328. SANCHO, P. (2002b): “Marcadores del discurso”, Lynx: Panorámica de estudios lingüísticos, 1, 51-61. SANCHO, P. (2003): “Anàlisi contrastiva interdialectal de la fraseologia: el cas de déu n’hi do, ausa(d)es/a gosa(d)es i espaiet”, Catalan Review, 17/2, 151176. SANTAMARÍA, M. I. (2003): La fraseología española en el diccionario bilingüe español-catalán: aplicaciones y contrastes, Alacant, Universitat d’Alacant. SCHIB, G. (1977): Vicent FERRER, Vocabulari de sant Vicent Ferrer, Barcelona, Fundació S. Vives. SCHIB, G. ed. (1975-88): Vicent FERRER, Sermons, vols. III-VI, Barcelona, Barcino. SCHULZE-BUSACKER, E. (1985): Proverbes et expressions proverbiales dans la littérature narrative du Moyen Âge français, Genève-Paris, Slatkine. 813 Referències bibliogràfiques SCHULZE-BUSACKER, E. (1989): “Les Proverbes au vilain”, Proverbium, 6, 113-127. SECO, M., ANDRÉS, O., RAMOS, G. (2004): Diccionario fraseológico documentado del español actual, Madrid, Aguilar. SERRANO CAÑETE, J. (1883): “Recuerdo apologético del maestro Jaime Roig y Pellicer”, Revista de Valencia, 3, 529-45. SERRANO MORALES, J. E. (1898-99): Reseña histórica, en forma de diccionario, de las imprentas que han existido en Valencia, València, F. Domènech. SPERBER, D., WILSON, D. (1986): Relevance, Harvard, Harvard University Press [trad. esp.: La relevancia, Madrid, Visor, 1991]. STEGMANN, T. D. (1997): “Aspectes del «realisme tècnic» i del «nodetallisme» al Tirant lo Blanc”, Zeitschrift für Katalanistik, 10, 7-38. STEGMANN, T. D., HESS, R., SIEBENMANN, G., FRAUENRATH, M. (1995): Diccionario terminológico de las literaturas románicas, Madrid, Gredos. TAYLOR, A. (1931): The Proverb, Cambridge/Massachusetts, Harvard University Press [W. MIEDER ed., The Proverb and An Index to “The Proverb”, Bern/Frankfurt am Main/New York, Peter Lang, 1985] TAYLOR, A. (1934): “Problems in the Study of proverbs”, Journal of American Folklore, 47, 1-21 [W. MIEDER, ed., Selected Writings on Proverbs by Archer Taylor, Helsinki, Suomalainen Tiedeakatemia, 1975, 15-39; DeProverbio.com, 1996, Vol. 2, Núm. 2] TIMONEDA, Joan (1562): veg. FUSTER ed. (1973). TIÑENA, J. ed. (1988): Jaume ROIG, Espill, Barcelona, Laertes. TOLLIS, F. ed. (2001): La locution et la périphrase. Du lexique à la grammaire, Paris, L’Harmattan. TRISTÀ, A. M. (1976-77): “La fraseología como disciplina lingüística”, Anuario L/L, 7-8, 155-161. TRISTÀ, A. M. (1983): “Fuentes de las unidades fraseológicas: sus modos de formación”, Z. V., CARNEADO, A. M. TRISTÀ eds., Estudios de fraseología, La Habana, Academia de Ciencias de Cuba, Instituto de Literatura y Lingüística. 814 Referències bibliogràfiques UGARTE, X. (2000): “Aunque muda el pelo la raposa, su natural no despoja: criterios de traducción paremiológica en cuatro versiones de La Celestina”, Actes du Colloque International “Expressions figées: idiomaticité, traduction” (Orléans, 1999), Cahiers du Prohemio, 3, 229-238. VALERA, F., KUBARTH, H. (1994): Diccionario fraseológico del español moderno, Madrid, Gredos. VAZQUEZ MORA, E. M. (2003): Les unitats fraseològiques en Bridget Jone’s Diary, de Hellen Fielding: gènere i traducció, Treball d’investigació, Universitat de València. VÁZQUEZ-AYORA, G. (1977): Introducción a la Traductología, Washington D.C., Georgetown University Press. VELA, C. (1996): “La col·lació, un àpat medieval poc conegut”, La Mediterrània, àrea de convergència de sistemes alimentaris (segles V-XVIII). XIV Jornades d’estudis històrics locals (Palma, 1995), Palma, IEB, 669-686. VENTURA, J. (1978): Inquisició espanyola i cultura renaixentista al País Valencià, València, Tres i Quatre. VENY, J. (1991): Mots d’ahir i mots d’avui, Barcelona, Empúries. VENY, J. (1993): “El valencià antic “saura” ‘gralla’ no és un mot fantasma”, Miscel·lània Joan Fuster, 6, Barcelona, PAM, 307-317. VENY, J. (2001): Llengua històrica i llengua estàndard, València, Universitat de València. VENY, J. (2006): Contacte i contrast de llengües i dialectes, València, Universitat de València. VENY, J. ed. (1971): JACME D’AGRAMONT, Regiment de preservació de pestilència, Tarragona, Diputació Provincial. VINDEL, F. (1946): El arte tipográfico en Valencia, Mallorca y Murcia durante el siglo XV, Madrid, Ministerio de Asuntos Exteriores. VLI (1999): N. ZINGARELLI, Vocabolario della lingua italiana, Bologna, Zanichelli. VORAGINE, J. (1982): MACIAS, J. M. trad., La leyenda dorada, 2 vols., Madrid, Alianza editorial. 815 Referències bibliogràfiques WHITING, B. J. (1935): “Proverbial Material in the Old-French Poems on Reynard the Fox”, Harvard Studies and Notes in Philology and Literature, 17 235-270. WHITING, B. J. (1939): “The Study of Proverbs”, Modern Language Forum, 24, 57-83 [J. HARRIS, W. MIEDER, eds., When Evensong and Morrowsong Accord. Three Essays on the Proverb, Harvard University Press, 1994, 87113]. WHITING, B. J. (1968): Proverbes, Sentences, and Proverbial Phrases from English Writings Mainly before 1500, Harvard, Belknap Press. WITTLIN, C. (1991): Repertori d’expressions multinominals i de grups de sinònims en traduccions catalanes antigues, Barcelona, Institut d’Estudis Catalans. WITTLIN, C. (1995): De la traducció literal a la creació literària, ValènciaBarcelona, IIFV-PAM. WITTLIN, C. ed. (1980-89): B. Latini, Llibre del tresor, 4 vols., Barcelona, Barcinoi. WITTLIN, C. et alii eds. (1986-87): F. EIXIMENIS, Dotzè llibre del Crestià, 2 vols., Girona, Universitat de Girona. WORTH, B. L. (1956): Languages, Thought and Reality (trad. esp.: Lenguaje, pensamiento y realidad, Barcelona, Barral, 1971). WOTJAK ed. (1998): Estudios de fraseología y fraseografía del español actual, Frankfurt-Madrid, Vervuert-Iberoamericana. YORIO, C. A. (1989): “Idiomaticity as an indicator of second language proficiency”, HYLTENSTAM, K. H:, OBLER, L. K. eds., Bilingualism Across the Lifespan, Cambridge, Cambridge University Press. YSERN, J. A. (1996-97): “Retòrica sermonària, exempla i construcció textual de l’Espill de Jaume Roig”, Revista de Lenguas y Literaturas Catalana, Gallega y Vasca, 5, 151-180. ZULUAGA, A. (1980): Introducción al estudio de las expresiones fijas, Frankfurt, Peter Lang. ZULUAGA, A. (1997): “Sobre las funciones de los fraseologismos en textos literarios”, Paremia, 6, 631-640. 816 Referències bibliogràfiques ZULUAGA, A. (2002): “Los enlaces frecuentes de María Moliner. Observaciones sobre las llamadas colocaciones”, Lingüística española actual, 24/1, 97-114. ZUMTHOR, P. (1976): “L’épiphonème proverbial”, Revue des Sciences Humaines, 163, 313-328. 817 APÈNDIX I RELACIÓ DE LES UFs DE L’ESPILL ORDENADES SEGONS ELS MOTS CLAU, AMB REMISSIÓ AL REGISTRE CORRESPONENT DE LA BASE DE DADES Mot clau Acaçar Açò Adés Adorar Advocar Afany Agnuscast Aigua Aigua Aigua Aigua Aigua Aigua-ros Aigua-sal Aiguamoll Aigües Així Alçar Alfanic Alias Forma canònica Acaçar com cans a llebre Açò és Adés.., adés... Adorar latriament Advocar millor que Ester Mortal afany Agnuscast Aigua beneïda Aigua de vida Aigua dolça Aigua manal Aigua viva Aigua-ros Aigua-sal Aiguamoll Aigües amargues Així com Alçar Déu / Llevar Déu D’alfanic Fitxa FE0037 FE0644 FE0367 FE0009 FE0909 FE0852 FE0417 FE0358 FE1036 FE0718 FE1034 FE1035 FE0934 FE0727 FE1003 FE0951 FE0015 FE0280 FE0130 FE0807 Et alias 821 Mot clau Almenys Almoina Als Alt Alt Allunyar Amagar Amar Amic Amor Amor Amor Amor Amor Anar Anar Anar Anar Anar Anar Almenys Forma canònica Fitxa FE0059 FE0960 FE0163 FE0312 FE0700 FE0151 FE0142 FE0003 FE0166 FE0543 FE0828 FE0547 FE0741 FE0047 FE0574 FE1015 FE0231 FE0045 FE0722 FE0219 Del que et sobra, fes-ne almoina L’als Alt com plançó En alt Qui s’allunya dels seus, l’aïra Déus Amagar les mans Amar i témer Fel amic Amor pura tots temps dura D’armes i d’amors, a un plaer cent dolors Fina amor Folla amor L’amor primera és millor Anar al foc com la cugula Anar de cara / Anar d’esquena Anar de mal en pitjor Anar de pic en sola Anar del llit al vas Anar en (tota) part 822 Mot clau Anar Anar Anell Ànima Ans Ans Antic Apartar Aprés Aprés Ara Ara Arbre Arbre Arc Arc Arca Argila Arrencar Arronsar Anar en foll Anar i venir Qui té l’anell? Ànima i cos Ans de / Enans de Ans que Antic de dies Forma canònica Fitxa FE0776 FE0074 FE0328 FE0797 FE0157 FE0097 FE0026 FE0965 FE0508 FE0184 FE0512 FE0607 FE0846 Apartar-se dels esculls com el bon nauxer En aprés Poc aprés Ara..., adés... Ara..., ara... Arbre de vida El bon arbre fa bon fruit i el mal arbre, mal fruit / L’arbre que FE0573 no fa (bon)fruit s’ha de tallar i llençar al foc Arc sempre armat, o fluix o trencat Arc turquès Arca de Noé Argila d’Iram Arrencar-se els cabells Arronsar el nas / Tòrcer el nas FE0794 FE0836 FE0877 FE0887 FE0255 FE0229 823 Mot clau Art Art Atansar Aücar Ausades Avui Badoc Balança Ballar Bambolla Banc Bany Bany Banyar Banyar Barbuda Baró Bastar Batre Bé Les set arts liberals Forma canònica Fitxa FE0848 FE0719 FE0165 FE0028 FE0137 FE0113 FE0339 FE0679 FE0116 FE0686 FE0252 FE0300 FE0301 FE0933 FE0925 FE0449 FE0821 FE0085 FE1026 FE0077 Males arts / Bones arts Atansa’t als bons i seràs un d’ells Aücar com llops Ausades D’avui més Al badoc, mudeu-li el joc Balança de carnisser Ballar al so de les tisores Bambolla de sabó Banc del fre Bany d’en Sanou Bany d’en Suau Banyar-se en aigua de roses Banyar-se set vegades al Jordà com Naaman A dona barbuda, de lluny la saluda Del bon baró, pren bon consell No bastar (tal cosa) per a poder dir (tal altra) Batre’s els pits Qui més bé els fa, pitjors les ha 824 Mot clau Bec Bec Bell Bellmarí Benaurat Beure Beure Beure Beure Blanc Blasfemar Bo Boca Bou Bovalar Brau Bresca Buf Bufar Bufar Del bec groc Forma canònica Fitxa FE0043 FE0810 FE0251 FE0672 FE0093 FE0430 FE0699 FE0234 FE0674 FE0844 FE0924 FE1055 FE0907 FE0041 FE0422 FE0445 FE0886 FE0346 FE0805 FE0813 El fals amic, amb el bec te pic i amb la mà t’abric / El fals amic, amb les ales et cobre i amb el bec te pic Al bell de dia --- De bell de dia Bellmarí Benaurat és qui per mal d’altri es castiga Beure en carabassa Beure en flascó Beure’s les adives No beure aigua clara ni posar-se en arbre verd, com la tortra Més blanc que la neu Blasfemar com un heretge Bo i millor Boca d’Or El bou coneix qui el té, i l’ase, l’estable de l’amo Bovalar dels Agustins Brau com un toro / Brau com un lleó Bresca de Samsó A tot buf hi ha baf Bufar al foc Bufar al foc altra vegada com alquimista 825 Mot clau Buidar Bullir Butles Ça Cabell Caganiu Cald Caldre Callar Camí Camí Camí Camí Camp Camp Cant Cant Cantar Cantar Cànter Forma canònica Això és com voler buidar la mar en un clot d’arena Bullir l’olla Butles falses De ça, de lla En cabells Caganiu De cald en cald No cal dir res Qui calla, atorga Camí de mà esquerra / Camí de mà dreta Camí ferrat Camí reial El camí menys ferrat mai no és errat Camp clos Camp de Damasc Cant de sirena Cant del cigne Cantar gall i gallina / Cantar la gallina Cantar missa Tant va el cànter a la font que a la fi es trenca Fitxa FE0754 FE1060 FE1064 FE0409 FE0158 FE0313 FE0401 FE0750 FE0838 FE0962 FE0170 FE0967 FE0966 FE0739 FE0832 FE0767 FE1040 FE0366 FE0706 FE0383 826 Mot clau Càntic Canya Cap Cap Cap Cap Cap Cap Caplleuta Captar Cards Carn Càrrec Carro Carro Cartoixa Cartoixa Cartoixa Casa Casament Càntic dels Càntics Canya vana Al cap de Cap d’any Cap de cent Cap de guaites Cap del món Madeixa sens centener A caplleuta Captar benevolència Cards i espines De carn i os Al càrrec de Carro d’Elies Carro triümfal Cartoixa de Portaceli Cartoixa de Scala Dei Forma canònica Fitxa FE0876 FE0572 FE0200 FE0483 FE1022 FE0115 FE1023 FE0683 FE0024 FE0910 FE0005 FE0895 FE0503 FE0883 FE0985 FE1087 FE1083 FE1085 FE0583 FE0098 Cartoixa de Vall de Crist De bona casa, bona brasa Casament negre 827 Mot clau Casament Casar Casat Castell Cau Cavalcar Cavall Cec Cec Cec Celiandre Cent Cent Centella Cenyir Cenyir Ceptre Cercar Cercar Cercar Forma canònica Casaments entre parents no fan prova Més val casar que no cremar Casat difunt mai no és trobat amonedat Castell de Sant Martí Sarroca Al cau! Cavalcar tort en la sella Cavall que mama llet de somera, no serà cavall lleuger Cec d’ira Entre els cecs, el tort és el rei Si un cec guia un altre cec, tots dos cauran a la fossa Quin celiandre per a llong ús! Cent Novel·les Qui en fa cent i no en fa una, no en fa ninguna Fitxa FE0623 FE0826 FE0630 FE0171 FE0625 FE0307 FE0783 FE0380 FE1072 FE0991 FE0802 FE0331 FE0745 D’una centella se fa gran foc / De poca brasa se fa gran foc / FE0539 A poc a poc, s’encén el foc Cenyir fulla, no estoc / Donar esplanissades, no estocades Cenyir-se sobre viu Ceptre reial Cercar les mans Cercar peres en les figueres Qui cerca el mal, prest el troba FE0310 FE0473 FE0904 FE0044 FE0717 FE0995 828 Mot clau Cert Cilici Cinc Cinc Cinc Claus Clavilla Cofre Col·locar Coloma Coll Coll Collir Com Com Comanar Comanda Compàs Comprar Comptar De cert Aspre cilici Cinc sous Els cinc senys Els cinc volums Claus del cel Clavilla del mateix fust Mig cofre Forma canònica Fitxa FE0218 FE1091 FE0106 FE1057 FE1006 FE1038 FE0596 FE0242 FE0913 FE0677 FE0636 FE0419 FE0740 FE0236 FE0302 FE0549 FE0096 FE0806 FE0999 FE1111 Col·locar els pollets sota les ales, com fa la lloca Simple coloma Coll de Balaguer De coll tort Collir roses Com si E com! A Déu us coman! A comanda de / En comanda de De tal compàs Comprar i vendre Comptar florins d’altri 829 Mot clau Compte Comú Conca Congestió Consell Consell Continent Contraris Contres Cor Cor Córrer Córrer Córrer Córrer Cós Cosí Cosir Cosir Costar Forma canònica Amb compte i mesura / Amb pes i mesura En comú Conca del ros de Gedeon / Velló de Gedeon Congestió melancòlica Del vell, el consell Qui pren consell de les dones no mor de fam, com féu Adam De continent Els contraris, junts, es manifesten millor Contres i proves Cor de pedra / Cor de roca / Cor endurit / Cor empedrit De (tot, bon) cor Córrer (algú) com bou en plaça Córrer la Seca, la Meca i la Vall d’Andorra Córrer puntes Córrer toros / Torejar Cós d’agulla Cosin germà Cosir robes girades Cosir-se la llengua / Cosir-se la boca Cost que costàs Fitxa FE1056 FE0014 FE0882 FE0558 FE0092 FE0715 FE0107 FE1110 FE0393 FE0348 FE0010 FE0535 FE0565 FE0188 FE0322 FE0752 FE1068 FE0655 FE0235 FE0737 830 Mot clau Costar Costar Costat Costura Coure Créixer Cremar Creu Crida Cridar Crim Crim Crim Crit Cruixir Cua Cuc Cuit Cuitar Cuitar Costar pel pebre Costar un dit Al costat de Falsa costura Forma canònica Fitxa FE0489 FE0439 FE0293 FE0230 FE0788 FE0425 FE0033 FE1084 FE0693 FE1043 FE0651 FE0837 FE0472 FE0482 FE0220 FE0671 FE0801 FE0402 FE0972 FE0400 Coure en ast com a cabrit Creixeu i multipliqueu-vos Cremar-se al foc com papalló Monestir de Santes Creus Crida reial Molts són els cridats i pocs els elegits Crim abominable Crim de lesa majestat Fals crim Grans crits Cruixir les dents Cua de milà Cuc de seda Cuit o cru Cuitar el pas Qui massa es cuita, crua pren la vianda 831 Mot clau Curar Curt Dansa Daurar Daurar Davall Debanar Deixar Deixar Deixar Deixar Delit Demanar Demanar Denís Depurar Des No curar de pus Curt de gambals Baixa dansa Daurar els frens Daurar l’estany Forma canònica Fitxa FE0360 FE0308 FE0191 FE0029 FE0707 FE0616 FE0065 FE0954 FE0588 FE0830 FE0239 FE0936 FE0228 FE0297 FE0180 FE0939 FE0436 FE1074 FE0958 FE0370 Davall el sol / Sota la capa del sol Debanar (algú) com un cabdell / Cabdellar (algú) Deixar de pescar com Pere i Andreu Deixar en banda Deixar en terra Deixa’m estar! A delit (d’algú) Demanar de consell Demanar de fira Abadia de Saint Denis Depurar-se al foc com l’or Des que Desconsolat Desconsolat com Tobies Desesperar Desfer No desesperar-se com Caïm o Judes Desfer la trossa 832 Mot clau Despit Destre Deu Déu Déu Déu Déu Déu Déu Déu Déu Déu Déu Déu Déu Déu Déu Déu Dia Dia Forma canònica A despit (d’algú o d’alguna cosa) En destre Els deu manaments Així Déu m’ajut! Déu altíssim Déu creador Déu eternal Déu ho sap Déu no tement Déu proveeix a qui el serveix Déu tot ho veu / A Déu, res no li és amagat Déu vos salv! Hom deu amar Déu i el proisme Jurar per Déu / Pregar per Déu Mare de Déu / De Déu mare No es fa res, si Déu no ho permès / Se fa tot el que Déu vol Per Déu fon dit Si Déu vol / Déu ajudant De dia De dia en dia Fitxa FE0143 FE0446 FE0989 FE0544 FE0013 FE0008 FE0854 FE0267 FE0378 FE0397 FE0480 FE0221 FE0011 FE0432 FE0901 FE0595 FE1065 FE0100 FE0269 FE0811 833 Mot clau Dia Diable Dijous Dijous Diluvi Dir Dir Dir Dir Dir Dir Dir Dir Dir Dit Dita Divendres Doble Dol Dolçor Tot dia Forma canònica Fitxa FE0976 FE0641 FE0415 FE0316 FE0646 FE0006 FE0450 FE0407 FE0078 FE0390 FE0330 FE0721 FE0179 FE0778 FE0374 FE0198 FE0656 FE0855 FE1097 FE0978 Qui amb diables fa llaurada, ha menester gran agullada Dijous de la Cena Dijous llarder General diluvi Ço diu lo tema Dir bé Dir les hores / Llegir les hores Dir mal (d’algú) Dir missa / Oir missa Dir raons / Fer raons No dir-ne pus Que es diu / Que és dit / Dit / No és dit...? / Es diu Sens dir “Jesús” Dit i fet Mala dita Divendres, faves tendres Al doble Dol i plant Dolçor de vida 834 Mot clau Dolor Domingo Dona Dona Dona Dona Dona Dona Donar Donar Donar Donar Donar Donar Donar Donar Donar Donar Donar Donar Dolor i plor Forma canònica Fitxa FE0481 FE0363 FE0615 FE0427 FE0654 FE0429 FE0818 FE0938 FE0388 FE0653 FE0781 FE0217 FE0056 FE0019 FE0603 FE0025 FE0814 FE0298 FE0581 FE1099 Santo Domingo de la Calzada Dels pares pots haver béns, però una dona bona és un do de Déu Dona barbuda Dona errada Dona trencada Les afaitades són, de dia, dones; i de nit, mones Les dones són més glotes que la mar Donar (bon) recapte Donar a compte / Venir a compte Donar a dida Donar a entendre Donar color / Colorar Donar consell / Aconsellar Donar de cua Donar del peu (a alguna cosa) Donar escac pel roc Donar estrenes / Estrenar Donar faena Donar greix 835 Mot clau Donar Donar Donar Donar Donar Dons Dormir Dormir Dot Drap Drap Dret Dret Dret Dret Dret Dur Dur Edat Egua Donar raó Donar sus i mat Forma canònica Fitxa FE0555 FE0815 FE0341 FE0110 FE0268 FE0520 FE0785 FE0438 FE0629 FE0275 FE0241 FE0875 FE0518 FE0418 FE0631 FE0772 FE1042 FE0749 FE0628 FE0724 Donar un noguer a lloguer Donar-se brasa No donar malla (d’alguna cosa) / No valdre ni una malla Dons i presents Dormir com (un) mort Dormir la sesta Dot i creix Drap de boca Drap de coll Dret com (una) palmera Dret i envers En dret (d’alguna cosa) Per dret Contra dret / Contra fur Dur de cervell Més dur que marbre Edat complida L’egua prenyada paga la civada 836 Mot clau Eixir Eixir Eixorca Eli Embotir Embriac Emparellar Empeltar Empènyer Emportar Endemà Enfornar Engany Enganyat Engenollar Engolir Eixir de la roca Eixir defora Eixorca com una mula A l’eli Forma canònica Fitxa FE0250 FE0560 FE0575 FE1086 FE0723 FE0873 FE0149 FE0455 FE0474 FE0306 FE0469 FE0582 FE0633 FE0872 FE0973 FE1019 FE0994 FE0947 FE0034 FE0791 Embotir (algú) com al porcell Embriac com Noé Emparellar-se amb els pitjors com la lloba L’empeltar no necessita força Empènyer el temps Emportar-se la gata En l’endemà A l’enfornar, se fan els pans geperuts Engany de mitges Enganyat en el cuinat com Isaac Engenollar-se set vegades com Jacob davant d’Esaú Engolit tres dies com Jonàs Ensuperbida Ensuperbida i desobedient com Vastí Enterrador Entorn Entrar Mai no hi manca enterrador ni hereu Entorn de Com llagosta 837 Mot clau Entrar Entrar Entre Entrecuidat Entrar al llaç Entrar pel pesebre Entre tant Entrecuidat Forma canònica Fitxa FE0602 FE0454 FE0075 FE1059 FE0225 FE0490 FE0878 FE0868 FE1047 FE1029 FE0709 FE0457 FE0012 FE0463 FE0485 FE0757 FE0381 FE0222 FE0320 FE0319 Entremetent Entremetent Errar Escala Escarnir Escriptura Escriure Escriure Escut Esguard Esme Esmussar Esperar Espines Esplugabou Espolsar Espolsar Errar els comptes Escala de Jacob Escarnir el marit com na Micol a David Santes Escriptures Allò que és escrit, roman escrit Escriure en l’aigua Escut d’escorça Per esguard de A bon esme (de qualcú) Esmussar les dents Esperar que el riu pugi amunt Qui espines sembra, descalç no vaja Esplugabou A qui no l’espolsa, se li fa cimolsa Qui no vol que se li arne, que l’espolse 838 Mot clau Esposar Esprémer Ésser Estar Estela Estendre Estirar Estotjar Excusar Exemple Exerç Experiència Extrem Falcó Fals Fals Falla Familiaritat Fat Fava Forma canònica Esposar i reposar mai no es troben Esprémer la taronja Ésser tengut Estar-se’n Estela de la mar Estendre els peus Estirar els estrops Estotjar aigua en cistella / Poar amb garbell / Prendre aigua en cistella Qui s’excusa, s’acusa Bé saps l’exemple Exerç d’agulla L’experiència és la mare de la ciència La virtut és al mig / La virtut fuig dels extrems Falcó sor Al fals Fals quarter Sens falla Massa familiaritat engendra menyspreu Mal fat Faves sobrades Fitxa FE0435 FE0551 FE1066 FE1067 FE0862 FE1080 FE0245 FE0690 FE0918 FE0571 FE0458 FE1004 FE0859 FE0624 FE0111 FE0988 FE0258 FE1011 FE0593 FE0937 839 Mot clau Fava Fe Fe Feixar Felló Fer Fer Fer Fer Fer Fer Fer Fer Fer Fer Fer Fer Fer Fer Fer Faves tendres Mala fe Per ma fe! Forma canònica Fitxa FE0657 FE0839 FE0237 FE0742 FE0627 FE0168 FE0271 FE0720 FE0634 FE0288 FE0336 FE0155 FE0944 FE0120 FE0464 FE0777 FE0660 FE1054 FE0532 FE0533 Qui molt s’hi feixa [amb dones], prest ne mor Felló com un lleó Fer (el senyal de) la creu / Senyar Fer (qualque, la, una) volta / Voltar Fer (un) Déu (d’algú o d’alguna cosa) Fer (un) tort (a algú) / Tenir (un) tort (a algú) Fer bótes Fer botiga Fer caplleutes Fer com Jacob per fer-se ric Fer compte(s) (d’una cosa) Fer creure (una cosa) Fer curt el pas Fer d’un sou ducat / Fer d’un sou florí Fer d’una massa un veixell com fa l’oller Fer de carabassa cistella Fer del cel paella 840 Mot clau Fer Fer Fer Fer Fer Fer Fer Fer Fer Fer Fer Fer Fer Fer Fer Fer Fer Fer Fer Fer Fer del verd bru Forma canònica Fitxa FE0534 FE1098 FE0411 FE0248 FE0605 FE0194 FE0296 FE0187 FE0537 FE0257 FE0663 FE0335 FE1000 FE0295 FE0299 FE0182 FE0969 FE0511 FE0514 FE0959 Fer dol / Fer plant / Doldre’s Fer el joc (d’algú) Fer escomesa / Escometre Fer falta (a algú) / Faltar (a algú) Fer festa (a algú) / Mostrar festa (a algú) / Fer festes (a qualque persona o animal) Fer joc com mestre Corà Fer juntes Fer la figa (a algú) Fer la salva Fer les barbes Fer lliga / (Ser) de lliga Fer llobades -- Llobacejar Fer lloc Fer ma via / Fer sa via / ... Fer mal joc (a algú) Fer mallada Fer mamella Fer nosa Fer obres pies com Tobies, Agustí, Llorenç, Martí, Nicolau i Tomàs 841 Mot clau Fer Fer Fer Fer Fer Fer Fer Fer Fer Fer Fer Fer Fer Fer Fer Fer Fer Fer Fer Ferir Fer osca al fus Forma canònica Fitxa FE0076 FE0751 FE0259 FE0434 FE0598 FE0365 FE0127 FE0205 FE0189 FE0395 FE0620 FE0069 FE0804 FE0618 FE0001 FE0621 FE0542 FE0761 FE0816 FE0764 Fer passar per un cós d’agulla Fer pèixer Fer per algú Fer pertret Fer plaer (a algú) Fer punya (en una cosa) / Metre punya (en una cosa) Fer quarters / Esquarterar Fer sala Fer son fet Fer tala Fer tenir el cresol sense llum Fer-se trufa (d’algú o d’alguna cosa) / Trufar-se (d’algú o d’alguna cosa) Mal profit No fer (bon) fruit No fer-ne res (d’alguna cosa o acció) / No fer-hi res (en alguna cosa o acció) Fer cimbells Fer de coure argent Fer xoriguer (a algú) Ferir les roques 842 Mot clau Ferir Festa Fet Fet Ficar Fil Filanera Filar Fill Fill Fill Fill Fill Final Fins Flaca Florí Fluix Foc Fondo Ferir de broc Solemne festa De fet De fet que Ficar lo bordó A fil per pua Forma canònica Fitxa FE0540 FE0253 FE0138 FE0974 FE0968 FE0087 FE0501 FE0323 FE0773 FE0199 FE0998 FE0893 FE0935 FE0103 FE0035 FE0845 FE0731 FE0922 FE0361 FE0203 Gran filanera com les de Silla Filar amb fus d’argent Fill adoptiu Fill bord / Fill bastard Fill de David Fill de Déu Fill pròdig A la final / A la fi / En fi Fins que Flaques com les set vaques egipciaques Florí vell Fluix de sang Foc salvatge Fondo com (un) pou 843 Mot clau Font For Fora Fora Forment Fosca Francès Frare Fressa Fruit Fruital Fugir Fugir Fur Furtar Gallina Gat Gat Gata Gavarrer Distil·lant font A menys for Fora de si Fora llei Forment candel Forma canònica Fitxa FE0908 FE0632 FE0376 FE1071 FE0982 FE0278 FE0215 FE0412 FE0375 FE0980 FE0743 FE0552 FE0423 FE0576 FE0871 FE0505 FE0610 FE0611 FE0507 FE0889 A (la) fosca / A (les) fosques A la francesa Frare menor Amb mala fressa Fruit vedat El fruital que fa molta fruita, de morir se’n cuita Fugir (de les dones) com Josep Fugir de l’ocasió / Evitar l’ocasió / Guardar-se d’avinentesa A quinque fur / A tot fur Furtar un cabrit com la muller del cec Tobies La primera gallina que escataina és la que ha fet l’ou El gat escaldat tem l’aigua tèbia El gat mullat tem l’aigua, queda o rèbea Amor de gata, que sos fills mata Gavarrer en flames 844 Mot clau Gens Gent Gent No gens Com diu la gent Gent armada Forma canònica Fitxa FE0379 FE0324 FE0984 FE1051 FE0664 FE0032 FE0792 FE0963 FE0795 FE0955 FE0956 FE0254 FE0529 FE0916 FE0888 FE0851 FE0493 FE0753 FE0577 FE0177 Giramantells Giramantells Girar Girar Girar Girar Girar Girar Girar Girar Gitar Goig Got Govern Gra Grapada Grat Grat Encara no s’ha girat (algú) Girar (en) redó / Voltar (en) redó Girar carta Girar el govern Girar l’aladre Girar l’esquena Girar-se contra la paret com Ezequies Girar els ulls (a algú, a alguna cosa) Gitar sorts Goig eternal Got de Josep Govern de barca vella Gra de mill A grapades A grat (d’algú) A mal grat (d’algú) 845 Mot clau Grat Gratar Gros Grunyir Guardar Guardar Guardar Guarir Guerra Guisa Haver Haver Haver Haver Haver Haver Hereu Hereu Home Home Forma canònica De (bon, tot, son...) grat / Amb grat Gratar-se on no li pru En gros Grunyir com (un) porc Guardar com l’ull Guardar truges / Guardar porcs Guardar-se de traïdor Guarir per fe i esperança com na Sofia Bé n’haja la guerra, que fa rei cortés / La guerra que fa rei cortés, bona és A guisa (d’algú) Ésser me(ne)ster / Haver me(ne)ster / Fer me(ne)ster Fitxa FE0975 FE0515 FE0666 FE0264 FE0181 FE0932 FE0485 FE0921 FE0212 FE0112 FE0169 Haver (bon/mal) grat (d’algú o d’alguna cosa) / Prendre grat FE0139 / Mostrar grat / Haver a grat (alguna cosa) / Agradar Haver ops Haver orelles Haver record / Haver memòria Prendre part (d’alguna cosa) / Haver part (d’alguna cosa) Hereu universal Sia quisvulla hereu, si quelcom ne sobra / Primer sóc jo que mos hereus Home d’armes Home de Déu FE0456 FE0831 FE0747 FE0647 FE0105 FE0152 FE0829 FE0167 846 Mot clau Home Home Home Home Home Hora Hora Hora Hora Hora Hora Hora Horta Hospital Hoste Ignorància Ignorar Igual Incentuós Incident Home de paper Home de paratge Forma canònica Fitxa FE0134 FE0058 FE0396 FE1008 FE0389 FE0526 FE0156 FE1005 FE1092 FE1093 FE0176 FE0321 FE0309 FE0124 FE0808 FE0900 FE0424 FE0779 FE0874 FE0786 L’home proposa i Déu disposa Tres coses llencen l’home de casa: fum, pluja i mala muller Home de títol A hora prima (En) mala (hora) Hora per hora Hores diürnes Hores nocturnes (Ni) hora ni punt / Ni un punt ni una hora Una hora al dia Blanquejar l’horta Hospital d’en Clapers Hoste de sols mig dia La ignorància de la llei no n’eximeix el compliment No ignorau que Per igual Incestuós com Lot Per incident 847 Mot clau Indigne Infant Inflamar Inflexible Instant Irritable Joc Joc Joc Joc Joc Joc Joc Jorn Jorn Jorn Jorn Jorn Jorn Jorn Forma canònica Indigne de descalçar la sabata (a algú) L’infant escalfat no toca el foc Inflamar el cor Més inflexible que l’arc turqués En l’instant Irritable com la muller de Job Joc d’escampella Joc de falles Joc de fletxa Joc de la joca Joc de naips Joc de passa-passa Joc de mantades Al mig jorn De jorn / Al jorn Jorn d’arrar Jorn de colre Jorn de Ninou Jorn de pris Tots jorns Fitxa FE0079 FE0613 FE0971 FE0835 FE0902 FE0869 FE0343 FE0232 FE0684 FE0344 FE0338 FE0531 FE0524 FE0354 FE0525 FE0356 FE0287 FE0201 FE0193 FE0117 848 Mot clau Jornada Jugar Jugar Jugar Jutge Libell Lilium Llamp Llamp Llaurar Llaurar Llaurar Llavar Llavar Llebrosa Llec Llegir Llei Llençar Lleó Forma canònica Per les jornades (d’algú) Jugar a la feixuga Jugar amb dau fals Jugar en buit Jutge just Libell de repudi Fitxa FE0216 FE0817 FE0586 FE0342 FE1021 FE0349 FE0007 FE0391 FE0714 FE0949 FE0948 FE0030 FE0923 FE0703 FE0867 FE0992 FE0614 Sicut lilium inter spinas, sic amica mea inter filias Llamp el fereixi! Llamps i trons Llaurar dret Qui llaurant mira darrere, no llaura dret Llaurar els carrers Llavar els peus, amb llàgrimes i ungüents, com Magdalena Llavar rajola Llebrosa una setmana com la germana de Moisés Llecs són maldestres per ésser mestres No has tu llest...? Llei vella / Llei antiga / Llei d’Escriptura / Llei de Moisès / Llei FE0570 judaica Llençar els fills a l’aigua com fa el peix No és tan brau el lleó com el pinten FE0494 FE1095 849 Mot clau Lletra Llibre Lligat Llinatge Lliri Lliure Lloc Lloc Llop Lloure Lluent Lluita Llum Lluna Lluny Lluny Mà Mà Mà Mà Lletra de canvi Llibre d’hores Lligat com Samsó Humanal llinatge Forma canònica Fitxa FE0183 FE0408 FE1018 FE0911 FE0004 FE0601 FE0987 FE0208 FE0669 FE0132 FE0842 FE0459 FE0711 FE0771 FE0099 FE1001 FE0327 FE0697 FE0289 FE1062 Com flor de lliri entre espines Ets lliure de dona? No busquis dona En lloc de (tal cosa o tal altra) Lloc sagrat Llop de mar A lloure Lluent com la lluna El que es fa amb lluita, mai ha saó No és posa el llum sota l’almud Bona lluna / Mala lluna De lluny Lluny de Dau-me mà dreta En mà (d’algú) Mà de paper Per mà de 850 Mot clau Maça Madeixa Mai Mai Mai Mai Major Mal Mal Mal Mal Mal Mal Mal Mal Mal Maldestre Mantell Màquina Mar Forma canònica Bé sap de la maça, qui n’ha estat ferit Madeixa crua, cuita en cendra, el vent desnua A mai (+ infinitiu) Mai per jamés / Mai per mai Mai pus / Mai més Més que mai Major que En mal guany Mal d’Heros Mal de bocatge Mal de fetge Mal de mare Mal de neulella Mals i penes Per mal astre Qui ha fet el mal que en faci l’esmena Maldestre Mantell frederical Màquina del món Mar amarga Fitxa FE0050 FE0725 FE0410 FE0233 FE0492 FE0898 FE0635 FE0484 FE0768 FE0510 FE0467 FE0579 FE0563 FE1105 FE0144 FE0652 FE0993 FE0986 FE1025 FE0863 851 Mot clau Marc Marit Marit Marta Mas Matar Matar Mates Matí Matí Matí Menar Menar Menar Menar Menejar Menjar Menjar Menjar Marc d’or Forma canònica Fitxa FE0521 FE0159 FE0584 FE0738 FE0502 FE0789 FE0726 El marit darrer venja el primer El marit, servir-lo com a senyor i guardar-te’n com de traïdor Marta gibel·lina Mas que Matar com a conills Matar de fam Uns baten les mates i altres es mengen els conills / Qui bat la FE0090 mata que mengi el conill Al matí De gran matí / De matinada Pel matí / De matí Menar (les) mans FE0545 FE0249 FE0204 FE0161 Menar guerra ( a algú) / Fer guerra (a algú) / Donar guerra (a FE0820 algú) Menar la sénia / Menar el molí Mena les cols, si viure vols Menejar com a la murta Menjar blanc Menjar-se viu (algú) / Menjar-se (algú) de viu en viu Qui menja bonico, caga poquico FE0756 FE0580 FE0333 FE0825 FE0733 FE0315 FE0857 Mente In mente 852 Mot clau Menut Menys Menys Menys Menys Més Més Més Més Més Més Més Més Mestre Mestre Mesura Metre Metre Metre Metre Per menut Menys que Molt menys No menys No menys que Al més De més Forma canònica Fitxa FE0491 FE0068 FE0626 FE0292 FE0172 FE0809 FE0665 FE0530 FE0696 FE0046 FE0064 FE0833 FE0990 FE0522 FE0286 FE1009 FE0698 FE0392 FE0553 FE0692 Els (de) més (de) / La més part (de) / La més flota (de) Més encara Més que Més que més Ni més ni menys Sense més Mestre de ponts Mestre de tint Ultra mesura Metre el coltell en mà de foll Metre en noves / Novitxar Metre en raons / Enraonar Metre foc en bombarda 853 Mot clau Metre Metre Metre Mig Millor Mirar Mirar Mirar Mirar Mirar Mirent Missa Moixell Molí Molla Morir Morir Morir Morir Mort Metre sal al foc Metre’s al brell Forma canònica Fitxa FE0691 FE0604 FE0477 FE0858 FE0866 FE0223 FE0173 FE0141 FE0496 FE0398 FE0790 FE0272 FE0073 FE0755 FE0285 FE0716 FE1094 FE0744 FE0940 FE0758 Metre’s al llit / Posar-se al llit / Jaure al llit / Gitar-se al llit / Estar-se al llit / Allitar-se En mig de Millor que Mirar com un lleó / Mirar com un llop Mirar d’ull / Vigilar d’ull Mirar de mal ull Mirar els fills amb ursa com fa l’estruça Qui avant no mira, arrere cau Mal mirent A missa solta Moixell d’estopa Molí de sang Molla de muja Morir de fam Morir de fred Morir en el femer com un llebrer Morir/Renèixer com el fènix Els morts no tornen al món 854 Mot clau Mort Mort Mort Mort Morter Mos Mossegar Mot Moure Moure Moure Moure Mudar Mudar Mudar Mudar Mula Mula Mula Mula Infernal mort Forma canònica Fitxa FE0897 Mig mort / Mig buit / Mig perdut / Mig cordellat / Mig partit / FE0021 Mig guarit / ... Mort com Abel Mort sobtada Morter de coure A mossos Mossegar el fre Mot a mot / Mot per mot Moure (de) brega / Embregar / Breguejar Moure cantons Moure causa Moure’s menys que una roca Mudar (el) joc Mudar com el vent / Girar com el penell Mudar el treu / Mudar d’estil Mudar de viure / Mudar carrera / Mudar de roba Mula de moro Mula folgada Mula moïna Mula treta d’albarda FE1016 FE0591 FE0734 FE0793 FE1041 FE0517 FE0357 FE0031 FE1053 FE0345 FE0340 FE0082 FE0334 FE0943 FE0444 FE0441 FE0442 FE0443 855 Mot clau Munt Natural Nit Nit Nit No-res Noble Nom Munt de fem Forma canònica Fitxa FE0650 El natural és immortal / El que és de natura, sempre dura / El FE0468 (mal) que és de natura, mai se cura A mitja nit De nit / En la nit Nit i dia Un no-res Noble de nau En nom de FE0462 FE0277 FE0190 FE0746 FE0213 FE0997 FE0178 FE0784 FE0479 FE1109 FE0088 FE1020 FE0983 FE0594 FE0016 FE1030 FE0599 FE0917 Nostra Dona Nòstra Dòna de lo Puèi Nou Nou Nou Noves Obedient Obert Oblidar Obres Obrir Obrir Obrir De nou Nou moscada No hi ha res nou sota el sol Noves rimades Obedient com Isaac Obert pel costat com aquell pa que en Lleida es fa Mai oblidant que Obres pies Obrir (les portes de) l’infern com Samsó Obrir el cor (a algú) Obrir els ulls 856 Mot clau Obrir Obrir Obstant Ocasió Ofici Oir Oli Oli Oli On Ops Or Oroneta Orval Pa Pa Pa Pa Pagar Pagar Obrir l’armari Obrir les orelles No obstant Forma canònica Fitxa FE0770 FE0600 FE0841 FE0146 FE0431 FE0055 FE0283 FE0080 FE0282 FE0460 FE0244 FE0760 FE1070 FE0729 FE0708 FE0147 FE0981 FE0823 FE0587 FE0590 Qui té ocasió, que la prenga Ofici i benefici Oir (les) parts Oli de ginebre Oli de mata Oli de ruda On que Per (a) ops (d’algú, d’alguna cosa) Or potable Una oroneta no fa estiu Orval No s’ha de llevar als fills pans per donar-los als cans Pa de noces Pa de vida Pa i aigua Pagar i plorar Sens pagar cisa 857 Mot clau Palleta Pans Par Parar Parar Paraula Pardal Parent Parer Parlar Parler Part Part Part Pas Passar Passar Passar Pasta Voleu palleta? Pa alís Sens par Parar taula Parar travetes De paraula Forma canònica Fitxa FE0326 FE1007 FE1101 FE0979 FE0541 FE0273 FE0612 FE0905 FE0018 FE0448 FE0548 FE0404 FE0475 FE0262 FE0523 FE0952 FE0192 FE0270 FE0281 FE0416 Pardal descuat no entra en filat Els parents (de primer grau) no poden ser testimonis A parer (d’algú) Molt parlar i poc obrar Mal parler A part A part davant A totes parts Amb cuitats passos / A pas cuitat No passar el riu Jordà com els fills de Gat i de Rubén Passar el temps / Consumir el temps Passar un purgatori Pasta de muda Paternostre Paternostre 858 Mot clau Pau Pedra Pedra Pedra Peix Peix Pèl Pèl Pena Pena Penedir Penjar Per Per Per Per Per Perdre Perdre Perdre Pau i treva Pedra angular Pedra calar Pedra filosofal Peix de Tobies Peix mular Ni un pèl Pèls i repels Pena corporal Pena i dolor Forma canònica Fitxa FE1012 FE1013 FE1014 FE0759 FE0884 FE0670 FE0678 FE0619 FE1106 FE0538 FE0928 FE0210 FE0276 FE0290 FE0049 FE0592 FE0800 FE0020 FE1076 FE0023 Penedir-se com Nabucodonosor / Penedir-se com David Penjar-ne més que de raïms Per bé que / Bé que Per cas Per ço Per tant Per tant com Perdre (el) temps Perdre d’ull / Perdre de vista Perdre el sest / Eixir de sest / Tornar en sest 859 Mot clau Perill Perles Perro Perill i dany Forma canònica Fitxa FE0040 FE0712 FE0377 FE0039 FE0568 FE0799 FE0126 FE0385 FE0394 FE0121 FE0728 FE0122 FE1032 FE1052 FE0662 FE0305 FE0104 FE0861 FE0070 FE0695 No s’han de llençar perles als porcs Perro moro Perro Pertot Petar Peu Peu Peu Peu Peucrist Peus Pic Perros qui lobos caçan, lobos los matan Pertot arreu Petar com troter de Llenguadoc A peu Al peu de De peus Peus i mans tens, guanya’t els béns Peucrist Peus i mans A pic de Picamartells Picamartells Pinta Pixar Plaer Planta Plantar Ple A sobre pinta Pixar-se a les sabates A plaer (d’algú) / Al plaer (d’algú) De bona planta, la vinya; i de bona mare, la filla Plantar (algú o alguna cosa) per reverdir De ple 860 Mot clau Ple Plegar Ploga Ploma Plorar Poc Poc Poc Poc Poc Poc Pols Pondre Pondre Pont Porc Porca Port Port Port Ple de vent Plegar les mans Ploga o no ploga Ploma i tinta Plorar amargament Ans poc que massa De poc Ni poc ni molt Poc a poc Poc més o menys Un poc de Pols de gingebre Pondre’s el sol Pondre ous Pont Trencat Forma canònica Fitxa FE0246 FE0476 FE1046 FE1108 FE0957 FE0824 FE0509 FE0853 FE0162 FE0421 FE1100 FE0284 FE1024 FE0506 FE0569 FE0211 FE0263 A cada porc li arriba son sant Martí Porca crespina De port en port / D’hort en hort / De cambra en cambra / De FE0561 sella en sella / De vetla en vetla Port Fangós Segur port FE0765 FE1104 861 Mot clau Posar Posar Posar Pou Prear Prendre Prendre Prendre Prendre Prendre Prendre Prendre Prendre Prendre Prendre Prendre Prendre Prendre Prendre Prendre Forma canònica Posar a l’encant / Encantar-se Posar clam / Posar protest Posar en obra / Metre en obra / Metre en execució Pou de Siquem Prear menys que un fesol / Prear menys que una figa Prendre (algú) d’ull Prendre comiat / Acomiadar-se Prendre conhort / Aconhortar-se Prendre consell / Aconsellar-se Prendre fi / Donar fi / Fer fi / Finir Prendre gatges Prendre mal Prendre manobra Prendre marit / Maridar Prendre muller / Mullerar Prendre muller de neu com sant Francesc Prendre partit Prendre plaer Prendre posada Prendre posta Fitxa FE0072 FE0135 FE1079 FE0891 FE0067 FE0564 FE0214 FE0486 FE0639 FE0186 FE0185 FE0154 FE0089 FE0057 FE0351 FE0822 FE0118 FE0140 FE0970 FE0317 862 Mot clau Prendre Prendre Prendre Prendre Prendre Present Preservar Presoner Preu Príncep Procés Prop Puix Pujar Punt Forma canònica Prendre rovell com el ferro / Rovellar-se com el ferro Prendre sospita / Sospitar Prendre tema Prendre’s a riure Prendre la mida Al present Fitxa FE0682 FE0405 FE0589 FE0368 FE1082 FE1107 Més val metge preservant que curant / Més val preservar que FE0856 curar Bé és presoner el carceller Preu infinit Príncep de pau Procés de pensa Prop de Puix que Pujar la quinta Mal punt FE0352 FE0840 FE0903 FE0054 FE0487 FE0150 FE0291 FE0557 FE0226 FE1061 Puntacorrent Puntacorrent / Puntacorrible Quant Quaresma Quatre Que Quant més Qui se n’absté en Quaresma, es troba cornut en Cinquagesma FE0318 Els quatre doctors (de l’Ésglésia) Què us (en) diré? FE0906 FE0447 863 Mot clau Raig Ram Ramell Raó Rat Redó Referta Regna Rei Rei Reina Rem Remugar Renegar Renovellar Renovellar Repasta Repòs Requesta Res Raig del sol Ram de taverna Us do est ramell Amb raó Rat penat Redó com un capdell Diu la referta Forma canònica Fitxa FE0081 FE0687 FE0329 FE0224 FE0798 FE0554 FE0451 FE0294 FE0912 FE1027 FE0892 FE0426 FE0927 FE0499 FE0941 FE0942 FE0704 FE0437 FE0091 FE0238 A regna solta / Sense brida Rei del cel Rei dels jueus Reina del cel A rems i veles Remugar com un bou Renegar dels fills com la cuquella / Renegar dels fills com el corb Renovellar la pell com la serp Renovellar-se com l’àguila Repastar tests Bon pos tinga A requesta (d’algú) Per res 864 Mot clau Respecte Ressucitat Restar Retoc Revessa Revifar Riu Riu Roba Roba Rosegar Rossí Saber Saber Saber Saber Sac Sac Sacrifici Sala Forma canònica Per (molts, bons) respectes Ressucitar com aquell qui tocà Eliseu Restar en plaça Fui membrant d’un retoc que dix un coc A (la) revessa Revifar els fills amb l’alè com fa el lleó Riu de Cullera Riu gros d’Aragó Roba de llit Roba jusana Rosegar els altars Rossí sard Qui menys en sap, més hi diu Saber divinal Saber greu Saps que / Jo ja sabia (que) A sac / A estrall Al cul del sac, s’hi troben les engrunes Placable sacrifici Celestials sales Fitxa FE0488 FE0930 FE1045 FE0399 FE0403 FE0497 FE0661 FE0369 FE0337 FE0414 FE0420 FE0681 FE0332 FE1069 FE1073 FE0609 FE0736 FE0022 FE0864 FE0914 865 Mot clau Salt Salt De salt en salt Salt de ventrell Forma canònica Fitxa FE0084 FE0465 FE1050 FE1049 FE0500 FE0977 FE0353 FE0827 FE0071 FE0174 FE0440 FE1077 FE0382 FE0206 FE0372 FE0036 FE0865 FE0428 FE0926 FE0705 Saltamartina Saltamartina Saltar Salvar Salve Saltar fora el cavat Salvar els fills amb la sang dels pits, com el pelicà Salve Regina Sant Jaume Sant Jaume de Galícia Sant Pau Sec Segons Segons Semblant Sembrar Sembrar Sentenciar Sentir Senyal (Ser) Serena Sermonar Com dix Sent Pau En sec Segons és dit Segons que Pel semblant Sembrar espines (fills, perles,...) Sembrar de sal Sentenciar a mort / Condemnar a mort Sentir de nas En senyal de (Ser) la cima A la serena Sermonar al sord 866 Mot clau Serp Servidor Set Set Setmana Setmesí Seure Seure Seure Si Si Si Sibilar Sinó Sobres Sol Sol Sol Solament Soles Serp de coure Fel servidor Els set planetes Les set virtuts Entre setmana Setmesí Seure damunt (d’algú) Forma canònica Fitxa FE0894 FE0945 FE0849 FE0847 FE0279 FE0314 FE0066 FE0931 FE0274 FE0850 FE0260 FE1031 FE0027 FE0466 FE0536 FE0896 FE0355 FE0617 FE0732 FE0256 Seure en la mateixa cadira (o banc) d’algú Seure’s a taula El sí o el no Si bé Si d’Abram Sibilar com les cigales Sinó que Per sobres de Sol de justícia Sol post Tot sol Tan solament A soles 867 Mot clau Sols Sort Sortir Suar Suc Suc Sucre Sucre Suma Suor Superb Tal Tal Tal Tàlem Tall Tallar Tancaporta Tant Tant Forma canònica No sols... mas / No solament... mas Mala sort Sortir del llit / Llevar-se del llit Suar sang Qui no prem la taronja, no en treu suc Suc de plantatge De sucre Sucre verd En suma Suor de mort Superb com fariseu Tal com Tal qual Altre tal Tàlem d’espós A tall d’espasa Tallar-se la cua Tancaporta Tant com Tant quant Fitxa FE0782 FE0101 FE0125 FE1037 FE0550 FE0362 FE0131 FE0953 FE0052 FE0513 FE1090 FE0266 FE0038 FE0175 FE0890 FE0735 FE0470 FE0478 FE0086 FE0202 868 Mot clau Tant Tant Tantost Tard Tard Tassall Taules Temps Temps Temps Temps Temps Temps Temps Temptar Tenir Tenir Tenir Tenir Tenir Tant que Un tant Tantost o tard A tard Tard o mai A tassalls Taules de la Llei Al (seu) temps Al temps Del temps de xapes Forma canònica Fitxa FE0659 FE0196 FE0347 FE0519 FE0622 FE0658 FE0961 FE0578 FE0643 FE0304 FE1078 FE0160 FE0812 FE0164 FE0638 FE0371 FE0095 FE0145 FE0774 FE0247 El temps perdut no es pot cobrar En (temps) breu (En) un temps Per temps / Per temps avant / Per avant Temptar Déu No tenir fus ni filosa Tenir (bé) esment (d’alguna cosa) Tenir (el) reng Tenir (en) clar / Tenir (per) clar Tenir (molts) fums / Portar (molts) fums / Gastar (molts) fums 869 Mot clau Tenir Tenir Tenir Tenir Tenir Tenir Tenir Tenir Tenir Tenir Tenir Tenir Tenir Tenir Tenir Tenir Tenir Tenir Tenir Tenir Forma canònica Tenir a prop (algú o alguna cosa) Tenir al cor Tenir bona mà Tenir corda (a algú) Tenir el pols flac Tenir el ventre gros com la conilla Tenir els ronyons calents Tenir en penyora Tenir en vil / Tenir per vil Tenir escola Tenir l’esperança perduda / Perdre l’esperança Tenir la punta roma Tenir mà (amb algú) Tenir martellada Tenir més paciència que Job Tenir pedra al cor com les esponges Tenir per hac Tenir plecs com (una) manxa Tenir sang a l’ull Tenir temps Fitxa FE0870 FE0689 FE0128 FE0265 FE0062 FE0780 FE0461 FE0504 FE0002 FE0702 FE0384 FE0311 FE0803 FE1058 FE0929 FE0688 FE0063 FE0148 FE0061 FE1063 870 Mot clau Tenir Tenir Tenir Terra Terra Terra Terrassa Timbre Timó Tirar Tirar Toc Tocar Tocar Torcar Tòrcer Tòrcer Torna Tornar Tornar Tenir un os a roure Forma canònica Fitxa FE0762 FE0119 FE0763 FE0701 FE0648 FE0860 FE0880 FE0227 FE0964 FE0114 FE0123 FE0562 FE0042 FE0996 FE0495 FE0083 FE0787 FE0946 FE0796 FE0637 Tenir-se per dit (quelcom) Voler tenir una anguila per la cua En terra Terra ameníssima Terra promesa Terrassa d’or / Tassa d’or / Urna d’or Timbre nou Timó de caixa Tirar la brogina Tirar via (de tal o tal lloc) / Tirar camí (de tal o tal lloc) / Prendre camí Toc i vista Tocar el foc Tocar palmes Torcar els fills com fa el ca Tòrcer el morro / Morrejar / Tòrcer la cara Tòrcer el solc De tornes Tornar al camí Tornar al vòmit com el gos 871 Mot clau Tornar Torre Tort Tortra Tostemps Tostemps Tot Tot Tot Tota Tothora Traça Tractar Traïció Través Treball Tremp Tremprar Trencar Trencar Forma canònica Tornar-se (estàtua de) sal com la muller de Lot Torre de David A (gran) tort Tortra casta Tostemps Tostemps que Del tot Tot de Tot quant A totes hores Tothora A traça de Tractar (algú) com si fos un gos A traïció A través Treballs i afanys Bon tremp Tremprar l’acer com bon armer Ans trencar que tòrcer Trencar l’ull al diable Fitxa FE0950 FE0885 FE0102 FE0675 FE0048 FE1102 FE0240 FE0325 FE0053 FE0406 FE0819 FE0920 FE0452 FE0133 FE0559 FE0051 FE0769 FE1039 FE0834 FE1096 872 Mot clau Treure Treure Treure Treure Triar Triar Trigar Tro Tros Ufanar Ujat Ull Ull Ulls Un Un Una Va Valdre Vall Forma canònica Fitxa Treure del fang / Jaure en el fang / Estar en el fang / Eixir del FE0350 fang Treure el flabiol sense cera Treure l’escandall (a algú) / Escandallar Treure’n joc (d’algú) Triar mallol novell com féu Noé Triar-ne dotze com Esdras / Triar-ne dotze com Josué Qui no s’hi triga, seny vol haver D’aquells trons, aquestes pluges A trossos Ufanar-se com el paó Ujat com sant Ambrós i sant Frontí A ull Ull de poll Ulls corporals D’un en un He trobat un home entre mil, però una dona no l’he trobada entre totes Una i mala! En va Valdre corona / Al·legar corona Vall d’Andorra FE0109 FE0060 FE0153 FE1002 FE1010 FE0094 FE0713 FE0207 FE0261 FE1075 FE0373 FE0680 FE0915 FE0640 FE0556 FE0243 FE0649 FE0303 FE0566 873 Mot clau Vall Vanaglòria Vanitat Vedell Vegada Vegada Vel Vela Vell Vell Vendre Venir Venir Venir Ventura Venut Verga Veritat Ves Vesprada Vall de llàgrimes Vanaglòria Forma canònica Fitxa FE1103 FE0919 FE0645 FE0668 FE0546 FE0209 FE0879 FE0766 FE1089 FE0364 FE0667 FE0528 FE0899 FE0516 FE0730 FE1017 FE0881 FE1088 FE0608 FE0387 Vanitat de vanitats i tot és vanitat Vedell d’or Altra vegada Moltes vegades Vel del Temple A veles plenes Vell com el milà de tres anys Vells i fadrins Vendre un sou per tres malles Venir a llum Venir al món Venir en cru A la ventura Venut com Josep Verga d’Aaron En veritat Aragonès ne diu bon ves A la vesprada 874 Mot clau Vestir Veu Veu Veu Veu Veu Veure Veure Veure Vi Vi Via Vicari Vida Vida Vida Vidre Vinya Virtut Viure Forma canònica Vestir de dol / Dur dol / Anar de dol A una veu Agres veus Amb alta veu / Amb clara veu Veu prima Veu pública Veure clarament Veure menys que un orb Veure l’entremès (d’algú) / Conèixer l’entremès (d’algú) / Entendre l’entremès (d’algú) No es posa el vi novell en odre vell Vi novell Fitxa FE0108 FE1033 FE1028 FE0359 FE0527 FE0694 FE0136 FE0498 FE0195 FE0710 FE0197 Quan veuràs la via de la nau en la mar, la via de l’ocell en l’aire FE0642 o la via de la serp en la roca, coneixeràs el seny de la dona Vicari general Vida activa Vida contemplativa Vida grassa Vidre volador La vinya vella no pot tornar-se mallol Les virtuts majors manen les menors Viure com (bons) germans FE0386 FE0413 FE1081 FE1044 FE0685 FE0453 FE0775 FE0433 875 Mot clau Viure Voler Voler Voler Voler Volta Voltar Voltor Vot Xerrar Xic Forma canònica Viure de l’aire com les papallones Voler bé (a algú) Voler i doldre Voler mal (a algú) Voler gala Volta d’en Torra Voltar la proa Volar com (el) voltor Solemne vot Xerrar com un papagai Xic infant / Xic fadrí Fitxa FE0676 FE0017 FE0606 FE0129 FE0597 FE0567 FE0471 FE0843 FE1048 FE0673 FE0748 876 APÈNDIX II BASE DE DADES DEL FRÀSIC DE L’ESPILL Fragment “Ociós, trist, sens fer fruit” (11) amb UF o UE “Com canya vana, / pòpul, xop, alber, / olm, vern e sàlzer, / qui fruit no fan / e al foc van, / com la cugula” (6166-71) “La sinagoga / celler tot buit, / vinya sens fruit, / exorca, erma” (13418-21) Fitxa Espill FE0001 Observació: La segona i tercera recurrències són de caire litreral, respecte a la planta o l’arbre respectiu, però emmarcades dins un context metafòric on el sentit és el figurat que hem posat a la definició. Vers darrera ocurrència Vers primera ocurrència 11 13420 Nombre d’ocurrències 03 Forma No fer (bon) fruit canònica (part de la sentència bíblica Mot clau 1 Fer L’arbre dolent no fa bon fruit) Mot clau 2 Fruit Tipus Col·locació (el sentit metafòric de la UF depèn del mot “fruit”, que ja el té) Recursos Negació + verb + sintagma nominal. Al·literació del so [f]. lingüístics i retòrics Definició No produir res de profit (Def. pròpia). Inserció en Desautomatitzada, amb canvi de l’adverbi “no” per la preposició “sens”. el text Funció discursiva Modalitzadora, indicant l’estat d’ànim del narrador en començar a escriure l’obra Documentació “Tot ço que io diré seran paraules perdudes e sens fruit” ( Curial, II.88) en català “D'una part veia que l'estar en Monferrat, no solament sens fruit, ans li porie ésser molt noïble” (Curial, III.5) “Io et faria treballar sens fruit tant temps com tu, per la tua superba crueltat, fist estar Curial en catiu” (Curial, III.99) “Arbre dolent no pot donar fruit” (PCC, A 1912; no s’hi cita l’Espill) “Arbre bord no fa fruit” (PCC, A 1908; no s’hi cita l’Espill) “De dolent arbre, dolent fruit” (DCVB, arbre; no s’hi cita l’ Espill) Documentació “Dar fruto” (’Producirlo’, DUE, altres llengües fruto) Traduccions “--” (Or. 11) del fragment “La Sinagoga, / vana bodega / que a quedar llega / estéril, yerma” (Or. 13418-21) (L. Matheu, Libro cons.) “Ocioso, triste y sin ninguna aplicación” (Or. 11) “Tal era la Sinagoga, bodega completamente exhausta, viña infructífera, estéril y yerma” (Or. 13418-21) (MiPlanas, Espejo) 879 Fragment “Les dones tenir en vil” (19) amb UF o UE “Tenen per vils / mares qui crien” (9060-61) Fitxa Espill FE0002 Vers primera ocurrència 19 Vers darrera ocurrència 9060 Nombre d’ocurrències 02 Forma Tenir en vil --- Tenir per vil canònica Mot clau 1 Tenir Mot clau 2 Vil Tipus Col·locació (significat transparent, composicional) Recursos Verb + preposició + adjectiu lingüístics i retòrics Definició Considerar algú o alguna cosa com a dolent (Def. pròpia). DCVB, tenir, recull Tenir en...(tal o tal cosa) i Tenir per...(tal o tal cosa), ‘considerar algú o alguna cosa com a tal o tal’; no s’hi cita l’Espill. MiP dóna el significat de En vil: ‘en mal concepte, en estima de cosa vil’. Inserció en Automatitzada el text Funció discursiva començar a escriure el llibre, anunciant la crítica a les dones. Modalitzadora. Forma part del passatge on l’emissor manifesta el seu propòsit en Documentació “Lo bon cavaller qui és bé guarnit en son cavall té en vil son enemic” (R. Llull, en català de Contem. , 2; DCVB, tenir) Llibre “Recordant aquestes coses, / mos dits no tingau en vil” (poema "Doleu-vos, enamorats ..." de Pere Torroella) “Diu sant Ancelm: fes que tingues en vil les coses carnals terrenes y transitòries” (Lo Cartoixà, I.38) “I axí tendràs en vil qualsevol cosa que el món te prometa” (Lo Cartoixà, II.12) “Ara’ls mostra que no’ls tinguen en vil ni’ls menysprehen” (Lo Cartoixà, III.4) Documentació altres llengües Traduccions “--” (Or. 19) del fragment “Tienen por viles / a las que crían” (Or. 9060-61) (L. Matheu, Libro cons.) “Tener a las mujeres por cosa vil” (Or. 19) “Tienen por viles a las madres que amamantan” (Or. 9060-61) (MiPlanas, Espejo) 880 Fragment “Sola aquella gentilment / tembre i amar” (21-22) amb UF o UE “Temen e amen / lo brau, ardit, / qui, per despit, / fort les malmena” (568-71) Fitxa Espill FE0003 Vers primera ocurrència 22 Forma Amar i témer canònica Mot clau 1 Amar Tipus Locució verbal Recursos Verb + conjunció coordinant + verb. Al·literació dels sons [m] i [r]. Associació lingüístics i retòrics antonímica Definició Manifestar un sentiment contradictori d’admiració envers un superior (Def. pròpia) Mot clau 2 Témer Vers darrera ocurrència 568 Nombre d’ocurrències 02 Inserció en Automatitzada el text Funció discursiva Modalitzadora, manifestant el sentiment del narrador envers la verge Maria. Documentació “Senyor amat sobre totes amors, temut sobre totes temors” (R. Llull, en català DCVB, temor) Llibre cont.; “E aytant com l’om més ama Déu, aytant tem més offendre-lo. E per consegüent, aytant com més l’am e·l tem, aytant és pus fort” ( Llibre dones, 165) “De amor e de temor de Déu” (Eiximenis, Llibre dones, 165) “E per ço Déu sia amat, conegut, honrat, servit e temut” (Tirant, 32), “Deu fer tant lo cavaller, que ell sia dubtat e temut per tots aquells qui jamés no l’hauran vist” (35), “Jo só lo cavaller de Muntalt sens reprotxe negú, amat e temut de moltes gents” (60), “Tirant era molt amat e temut” (133)... “Amor lo tirava, temor lo llunyava” ( Lo Cartoixà, IV.III) “Qui ama, tem, i qui tem, no ama” (PCC, A 903; no s’hi cita l’Espill) “Més val ésser amat que temut” (PCC, A 914; no s’hi cita l’Espill) Documentació altres llengües Traduccions “--” (Or. 21-22) del fragment “Temen y aman / al que no infaman; / si, pelo en pecho, / las da despecho” (Or. 568-71) (L. Matheu, Libro cons.) “A amar con gentileza y a temer a Aquella nada más” (Or. 21-22) “Temen i estiman al bravo i audaz que, por despecho, las maltrata duramente” (Or. 568-71) (MiPlanas, Espejo) 881 Fragment “Sola aquella gentilment / tembre i amar; bé scollir / entre spines flor de llir / amb UF o UE qual per tot lo món odora” (21-24) Fitxa Espill FE0004 “Si lo contrari faran / del que d'elles ordit he, / ab la flor de llir també / les dones habitaran” (37-40) “Lo llir corona, / spines, carts crema” (44-45) “Sicut lilium inter spinas / sic amica mea inter filias” (46bis-46ter) “Més que neu blanca, / rosa, gesmir / e flor de llir” (10584-86) Vers darrera ocurrència Vers primera ocurrència 23 10586 Nombre d’ocurrències 05 Forma Com flor de lliri entre espines canònica Mot clau 1 Lliri Tipus Locució adjectival (comparativa) Recursos Clàusula comparativa d’igualtat (“com...”). D’origen bíblic. lingüístics i retòrics Definició Pulcra, sense màcula (Def. pròpia). Mot clau 2 Espina DeCat, lliri, registra Flor de lliri i cita l’Espill. Inserció en Amb pèrdua de la partícula comparativa i permuta de les dues clàusules. el text Funció discursiva Modalitzadora, en una seqüència explicativa, referint-se a la verge Maria. Documentació “Llir entre cards” (A. March) en català “Segons la llindesa de la cara, que era d'extrema blancor de roses ab lliris mesclada” (Tirant, 119), “E la color de la vostra cara paria, de vergonya, roses ab lliris mesclades” (Tirant, 161) “Com a lliri e rosa entre les flors” (Lo Cartoixà, IV.20) “Reyna e senyora entre totes les dones, segons de sa real senyoria és scrit: "Sicut lilium inter spinas, sic amica mea inter filias;" car axí com lo liri resplandeix entre les spines e stà sens màcula en mig de aquelles, axí la nostra Senyora excel·leix entre totes les dones” (Vita Christi, 203) “Flor de lliri, lliri, / flor de lliri blanc” (PCC, F 1113; no s’hi cita l’ Espill) Documentació “Sicut lilium inter spinas, sic amica mea inter filias” (Canticum canticorum, 2.2) altres llengües “Sí com lis entr’ espines / la mia amiga ‘stay, / entre les fuyles clines / al vent qui las dechay”(Guillem de Cervera, Versos proverbials, est. 557) Traduccions “Qual nieve blanca, / rosa, jasmín, / flor de lis sin / achaque anejo” del fragment (Or. 10584-86) (L. Matheu, Libro cons.) “A amar con gentileza y a temer a Aquella nada más; y a escoger bien, entre las espinas, esa Flor de Lirio que perfuma todo el orbe” (Or. 21-24) “Si hicieren lo contrario de cuanto he urdido contra ellas, también las mujeres con la Flor de Lirio convivirían” (Or. 37-40), “Exalta al Lirio y destruye espinas y cardos” (Or. 44-45), “Más blanca que la nieve, rosa, jazmín y flor de lirio” (Or. 10584-86) (MiPlanas, Espejo) 882 Fragment “Spill, llum e regla, / hòmens arregla, / dones blasona, / lo llir corona, / amb UF o UE spines, carts crema” (41-45) Fitxa Espill FE0005 Vers primera ocurrència 45 Forma Cards i espines canònica Mot clau 1 Cards Mot clau 2 Espines Vers darrera ocurrència 45 Nombre d’ocurrències 01 Tipus Unitat estilística configurada com a sintagma nominal Recursos Sintagma nominal coordinat. Associació temàtica. lingüístics i retòrics Definició En sentit figurat, coses dolentes, rebutjables (Def. pròpia) Inserció en Desautomatitzada el text Funció discursiva Modalitzadora, per la referència metafòrica, en una seqüència explicativa. Documentació “E sembreràs ta sement neta, e naxeran en ella spines e cardons...” (Guillem Serra, en català Gènesi de Scriptura), “La terra et produirà espines i cards, i menjaràs verdures” (Gènesi , 3.18; Bíblia de Montserrat) “Terra ben femada et ben enrosada engenra cardons et spines” (Epístola de sant Geroni a santa Eustoxi; Vocabulari de Faraudo) “Los vicis e carnals concupiscències axí com a carts i spines converteix en cendra” (Lo Cartoixà, II.13), “La terra de nostra carn infecta per la maledicció primera prodoex carts i spines” (II.47), “Aquesta stèril miserable terra, de nostra carn meleïta, que spines e carts germina” (IV.29). “cardons i espines” (trasllació de spinae , en la traducció catalana manuscrita, conservada en un còdex de la biblioteca d’El Escorial, de l’obra de l’abat Isac, De ordinatione animae, editada a Barcelona el 1497; Wittlin 1991: 177) Documentació “Spinas et tribulos germinabit tibi, et comedes herbam terrae” ( Genesis , 3.18) altres llengües Traduccions “--” (L. Matheu, Libro cons.) del fragment “Destruye espinas y cardos” (MiPlanas, Espejo) 883 Fragment “Ço diu lo tema: / amb UF o UE Sicut lilium inter spinas / sic amica mea inter fillias ” (46-46ter) Fitxa Espill FE0006 Vers primera ocurrència 46 Forma Ço diu lo tema canònica Mot clau 1 Dir Tipus Fórmula d’inserció Recursos Pronom demostratiu neutre + verb de dicció + article + terme metalingüístic lingüístics i retòrics Definició Anuncia l’expressió, normalment codificada, que resumeix el contingut del discurs Mot clau 2 Tema Vers darrera ocurrència 46 Nombre d’ocurrències 01 (Def. pròpia) Inserció en Automatitzada, precedeix l’oració. Presència directa, com a falca sobreposada al text el text precedent. Funció discursiva Connectiva Documentació “La catòlica sgleia, única simple fecunda coloma, mare nostra, als humils fills qui en en català Jesús engendra, un excel·lent past entre els altres los presenta, que és lo seu spós Jesús, Déu i home. Aquest és lo tema” (Lo Cartoixà, I.1), “Comença sant Mateu lo seu evangeli dient Llibre de la generació de Jesucrist, fill de David, fill de Abram. Scriví en hebraic sant Mateu lo seu evangeli i és consuetud dels jueus, quan scriuen, intitular lo principi del llibre, quasi un tema, de la matèria que tracta” (I.7), “Instituí la penitència, que de les sues preïcacions fon lo primer tema” (I.21) “E, animant-los molt a estimar e recordar aquest tan alt e tan singular benefici, pendré per tema en tots los meus sermons: Obsecro vos ne invacuum gratiam Dei recipiatis ” (Vita Christi, 17), “Començà son sermó e pres per tema: Hierusalem, Hierusalem, convertere ad Dominum Deum tuum” (Vita Christi, 139) Documentació altres llengües Traduccions “--” del fragment (L. Matheu, Libro cons.) “Así dice el tema: Sicut lilium (MiPlanas, Espejo) inter spinas sic amica mea inter fillias” 884 Fragment “Ço diu lo tema: / amb UF o UE Sicut lilium inter spinas / sic amica mea inter fillias ” (46-46ter) Fitxa Espill FE0007 Vers primera ocurrència 46bis Forma canònica Vers darrera ocurrència 46bis Nombre d’ocurrències 01 Sicut lilium inter spinas, sic amica mea inter filias Mot clau 1 Lilium Mot clau 2 Spinas Tipus Sentència bíblica Recursos Oració llatina amb estructura comparativa d’igualtat: “Sicut... sic...” lingüístics i retòrics Definició Delicat elogi d’un home a l’estimada (Def. pròpia) Inserció en Automatitzada, directa, com a falca destacada i sobreposada al text subjacent i el text conclusió dels versos anteriors. Funció discursiva Argumentativa Documentació “Com un lliri entre els cards, en català és la meva amiga entre les donzelles” (Bíblia de Montserrat) Documentació “Sicut lilium inter spinas, sic amica mea inter filias” (Canticum canticorum, 2.2) altres llengües “Sí com lis entr’ espines / la mia amiga ‘stay, / entre les fuyles clines / al vent qui las dechay”(Guillem de Cervera, Versos proverbials, est. 557) Traduccions “--” del fragment (L. Matheu, Libro cons.) “Así dice el tema: Sicut lilium (MiPlanas, Espejo) inter spinas sic amica mea inter fillias” 885 Fragment “Déu creador, / únic senyor, / omnipotent” (47-49) amb UF o UE “Remissió / més general / a l’humanal / llinatge fel, / del rei del cel / Déu creador, / senyor major, / té impetrada” (12004-11) Fitxa Espill FE0008 Vers primera ocurrència 47 Forma Déu creador canònica Mot clau 1 Déu Mot clau 2 Creador Vers darrera ocurrència 14009 Nombre d’ocurrències 01 Tipus Unitat estilística configurada com a sintagma nominal Recursos Substantiu + adjectiu. D’origen bíblic. lingüístics i retòrics Definició Designació elativa de Déu (Def. pròpia) Inserció en Automatitzada. Forma part d’una sèrie de referències elatives de Déu. el text Funció discursiva Denominativa, modalitzadora. Remarca un dels atributs de Déu. Documentació “Oh Déu infinit, bo, immens, alt, incomprensible, omnipotent, Creador universal...” en català (Vida S. Anna), “Plorà encara lo rei de glòria, Déu Jesús, senyor, creador e redemptor nostre” (Vida S. Anna), “Per rebre de les sues mans lo cos sagrat del meu Déu, creador e mestre” (Ist. S. Magdalena) “Senyor immens e incomprensible, Déu creador d'humana natura, Rei dels reis e Senyor dels senyorejants, a l'omnipotència del qual alguna cosa no és impossible.” (Tirant, 447) “Per loar y beneir lo / com a Deu y creador, / desigant tostemps servir lo / per guanyar la su’amor” (Cobles S. Caterina, Cançoner vides sants) “De Deu eternal qui ’s ver creador” (Cobles S. Esteve, Cançoner vides sants) “En hun ver Deu omnipotent, / perfet Senyor, / del cel y terra creador, / eternal Pare” (Credo rimat , Cançoneret vides sants ) Documentació altres llengües Traduccions “A Dios criador, / solo señor, / omnipotente” del fragment (L. Matheu, Libro cons.) “A Dios creador, señor único i omnipotente” (MiPlanas, Espejo) 886 Fragment “Déu creador, / únic senyor, / omnipotent, / latriament / qual sol adore” (47-51) amb UF o UE “Ab gran perícia / lo embolcà / e l’adorà / latriament” (11476-78) Fitxa Espill FE0009 Vers primera ocurrència 48 Forma Adorar latriament canònica Mot clau 1 Adorar Tipus Col·locació (significat transparent) Recursos Verb + adverbi lingüístics i retòrics Definició L’autor declara adorar a Déu com a únich, retent-li culte de latria, que, segons Mot clau 2 Latriament Vers darrera ocurrència 11477 Nombre d’ocurrències 02 definició teològica, és el degut exclusivament a Déu (MiP). DCVB, latriament, cita l’Espill 48 com a exemple lèxic, no fràsic. Inserció en Desautomatitzada, amb canvi d’ordre dels components i inclusió d’altres elements. el text Funció discursiva Modalitzadora, intensificant el sotmetiment a Déu. Documentació “Car la oració de si matexa és un dels alts serveys e bels e preciosos que hom pot fer en català a Déu, segons que posen los sants, qui l’apelen cultum latrie, so és, servey a sol Déu degut per la sua reverència” (Eiximenis, Llibre dones, 346; Peirats, 2003, n. 7) “Dionís, mestre de la ciutat d'Atenes, en raó natural més sabent dels altres homes, de tan gran admiració fon causa, que sens temor confessà, com a Déu, latria adoració li presentara” (Triumfo dones) “E per ço aquell excel·lent cors devia ésser adorat de adoració latria, e axí fon fet per tots aquells gloriosos sancts” (Vita Christi, 201), “Inflammat lo dit Dionís en amor e devoció de aquella (...) dix a sanct Joan que, certament, anta era la altea de virtuts e compliment de tota perfectió que en aquella senyora havia conegut, que la haguera adorada com a Déu si la fe cristiana no·l hagués tengut, la qual mana sols nostre senyor Déu de adoració latria sia adorat, del qual aquesta senyora és mare” (278) Documentació “Latria est adoratio, quae soli Deo debitur” (Bonaventura), “Est enim latria soli Deo altres llengües debitus et exhibitus honor” (Albert Magne, Tomàs d’Aquino) (Peirats 2003, n. 7) Traduccions “A Dios criador, / solo señor, / omnipotente, / humildemente / qual devo adoro” del fragment “Con gran pericia / le enpañó, / y le adoró / latriamente” (L. Matheu, Libro cons.) “A Dios creador, Señor único y omnipotente, adoro con culto de latría” “Con pericia grande púsole pañales y latríamente le adoró” (MiPlanas, Espejo) 887 Fragment “Sols ell colent / de cor sancer” (58-59) amb UF o UE “Car no el colia / de tot son cor” (4710-11) Fitxa Espill “De cor l’amà / ab gran temor” (11624-25) “Ja me’n penit / cert de bon cor” (16022-23) “De cor l’amí / extremament” (16124-25) FE0010 Vers primera ocurrència 58 Forma De (tot, bon) cor canònica Mot clau 1 Cor Tipus Locució adverbial Recursos Preposició “de” + (quantificador/qualificatiu) + substantiu. Monosil·labisme. lingüístics i retòrics Al·literació de so [o]. Definició Amb sinceritat, amb vertader impuls interior (DCVB, Mot clau 2 Vers darrera ocurrència 16124 Nombre d’ocurrències 05 cor; no s’hi cita l’ Espill). De bona gana (DeCat, cor; no s’hi cita l’ Espill). Sincerament, amb vertader impuls interior (Gonzàlvez, de cor sancer). De veritat (Gonzàlvez, de bon cor). Inserció en Automatitzada, formant el complement circumstancial de mode del predicat verbal. el text Funció discursiva Modalitzadora, manifestant emfàticament la manera d’adorar Déu. Documentació “Si la fe hauràs tenguda bé de cor”, “Yo creu de cor e comfès” (Hist. en català 14, 23) Carles Maynes, “De bon cor e pensa jo, senyor, los perdone” (Hist. Josef), “Ab alta e alegre veu, de cor e de pensa, respòs: "Mestre, senyor"” (Ist. S. Magdalena) “E no m'oblide que, de cor, voluntat e pensa proteste” (“Pròleg”, Lo Cartoixà), “Fes que de cor te mostres a ell amich y afable” (I.16), “Aquells que de cor a Déu serveixen” (I.16), “De tots y de cascú de bon cor se penida” (I.20), “E qualsevol que de cor lo reclame...” (III.8), “Oh, quant de bon cor li parlen” (IV.19) “Si tu vols, jo et perdonaré de bon cor a tot lo mal que fer-te poria” (Tirant, 60) “Nós amam verdaderament de cor la majestat sua” (Lletra d’Alexandre VI a Francesc Desprats, 18/4/1494) Documentació “De todo corazón”, “Con el corazón” (‘con sinceridad o verdadero sentimiento’, M. altres llengües Moliner, DUE, corazón) “Di buon cuore, di cuore, di tutto cuore, con tutto il cuore” (‘volentieri, sinceramente, generosamente e sim.’, N. Zingarelli, VLI, cuore) “From the bottom of one’s heart” (D. Carbonell, DF, corazón) Traduccions “D’El reverente / amar postrado / con todo agrado / y ánimo entero” (Or. 58-59) del fragment “No le servía / de corazón” (Or. 4710-11) “Sienpre le amava / con gran temor” (Or. 11624-25) “Y me arrepiento / de corazón” (Or. 16022-23) “Quísela yo / mui finamente” (Or. 16124-25) (L. Matheu, Libro cons.) “Rindiéndole de todo corazón culto exclusivo” (Or. 58-59) “La amé de corazón extremadamente” (Or. 16124-25) (MiPlanas, Espejo) 888 Fragment “Tem, obeixc / sos manaments, / dos excel·lents / singularment: / sols ell colent / amb UF o UE de cor sancer, / faç lo primer; / amant proïsme, / sens frau, sofisme, / Fitxa Espill com mi mateix, / no sens perpleix, / faç lo segon. / En aquest món, / amar mon Déu / sols per sguard seu, / e mon proïsme / per Déu altisme, / tal caritat / e voluntat / desig haver” (54-73) FE0011 Vers primera ocurrència 67 Vers darrera ocurrència 67 Nombre d’ocurrències 01 Forma Hom deu amar Déu i el proisme canònica Mot clau 1 Déu Tipus Sentència bíblica Recursos Oració simple predicativa. Modalitat asseverativa prescriptiva. lingüístics i retòrics Definició Resumeix el que hauria de ser la norma de conducta dels cristians (Def. pròpia) Mot clau 2 Proisme Inserció en Desautomatitzada. Presència emboscada, identificable per la conservació del lèxic i pel el text context. Funció discursiva narrador-protagonista. Asseverativa, en una seqüència explicativa, de la regla moral que desitja seguir el Documentació “I un d’ells li va preguntar per provar-lo: ”Mestre, quin és el manament més gran de la en català Llei?’ Ell li digué: ‘Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l’ànima i amb tot l’esperit. Aquest és el més gran i el primer manament. El segon li és semblant: Estima el proisme com a tu mateix. D’aquests dos manaments depenen tota la Llei i els Profetes” (Mateu, 22.35-40) “En dues poches paraules li ha Déus proposades totes les santes scriptures, les quals paraules són aquestes: Amaràs sencerament Déu, e aprés ton prohisme” (F. Eiximenis, Llibre de les dones, 115) “E per sguard de Déu / hom deu amar proïsma” (F. de la Via, Senyora de Valor, 2176) “Diu lo apòstol que aquell que ama lo prohisme la ley acaba, que en la amor del prohisme l’amor de Déu és entesa, que és la fi per la qual se ama lo prohisme” (Lo Cartoixà, III.9) Documentació “Sobre tot amats Dieu, / e vostres pruymes sí / com vos metex, cor gríeu / altres llengües porets falir axí” (Guillem de Cervera, Versos proverbials, est. 26) Traduccions “Temo, obedesco / sus mandamientos; / dos mui atentos / singularmente: / (...) / del fragment En este mundo / a Dios amar / por le agradar, / próximos míos, / con todos bríos / de caridad, / tal voluntad / quiero tener” (L. Matheu, Libro cons.) “Temo y obedezco sus mandamientos, singularmente dos de ellos excelentes: cumplo el primero rindiéndole de todo corazón culto exclusivo: amando sin fraude ni sofisma, aunque no sin vacilazión, al prójimo como a mí mismo, cumplo el segundo. Amar a mi Dios tan sólo por respeto a Él, y a mi prójimo por amor de Dios altísimo, tales són la caridad y la voluntad que ansío practicar en este mundo” (MiPlanas, Espejo) 889 Fragment “En aquest món, / amar mon Déu / sols per sguard seu, / e mon proïsme” (66-69) amb UF o UE “Per los esguards / de males arts” (9789-90) “Per ser servit / e costeït. / Per tals esguards, / ab bones arts / casar-te pots” (10205-09) Fitxa Espill FE0012 Vers primera ocurrència 68 Forma Per esguard de canònica Mot clau 1 Esguard Tipus Locució prepositiva Recursos Preposició + substantiu + preposició “de”. Al·literació dels sons [e] i [r]. lingüístics i retòrics Definició Per consideració, en atenció a (DCVB, Mot clau 2 Vers darrera ocurrència 10207 Nombre d’ocurrències 03 esguard; no s’hi cita l’Espill, però sí el Tirant, 101 i 293). Per mor de, en atenció a (DeCat, guardar; no s’hi cita l’ Espill) Per motiu de, per causa de (Gonzàlvez). Inserció en Automatitzada, encara que en lloc del complement nominal introduït per la preposició el text “de”, hi apareix el possessiu “seu”. Funció discursiva Connectiva Documentació “E sols per aquest esguard m'era enutjosa ma vàlua” (Lletres Aquiles Policena ) en català “Deliberà fes alguna gràcia al fill, per amor e esguard de premiar al pare” (Tirant, 27), “E per tots aquests esguards voldria vós, ma filla, hi tinguésseu les mans en ordenarho” (101), “Sinó per esguard de les galeres que els feien gran defensió” (113), “Tots li donaren l´honor que estigués primer per esguard de l´ofici que tenia” (119), “La Princesa, tant per esguard de veure la pràtica del consell com per oir lo parlar de Tirant, hi anà” (121), “Si no fos per esguard de nostre senyor Déu...” (124), “Passava molt gran passió per esguard de la Princesa” (130), “Senyor Capità, per esguard de les esquadres de les capitanies s´és sabut que entre morts set-cents vint-e-dos hòmens” (131)... “Voler pena que de si és mal per al proïsme no pot ésser bé desijada, si per algun sguard de bé no es desija” (Lo Cartoixà, I.35) Documentació “En consideración a” (’teniendo en cuenta la cosa que se expresa’, DUE, altres llengües consideración ) Traduccions “En este mundo / a Dios amar / por le agradar” (Or. 66-69) del fragment “Con tales partes / y malas artes” (Or. 9789-90) “Por ser servido / o asistido / por todas partes, / con buenas artes / te has de casar” (Or. 10205-09) (L. Matheu, Libro cons.) “Amar a mi Dios tan sólo por respeto a Él” (Or. 66-69) “Por su mirar de arte malvado” (Or. 9789-90) “Y para ser cuidado y servido. Por todas estas consideraciones puedes en buena ley casarte” (Or. 10205-09) (MiPlanas, Espejo) 890 Fragment “En aquest món, / amar mon Déu / sols per sguard seu, / e mon proïsme / amb UF o UE per Déu altisme, / tal caritat / e voluntat / desig haver” (66-73) Fitxa Espill FE0013 “Mas Déu altisme, / qui béns e mals / e cominals / tots investiga / e los castiga, / lo pus cobert / fa pus ubert, / res no li cela, / tot ho revela” (4818-26) “E mitjançant / l’Esperit Sant / hac concebut, / ab la virtut / de Déu altíssim: / de fill santíssim / restà prenyada” (11370-76) “Com féu Nabuga / donosor, rei: / de tant homei / e crueldat / en son regnat / fets al proïsme, / a Déu altisme / tanta ofensa, / hac conexença” (12300-08) Vers darrera ocurrència Vers primera ocurrència 70 Forma Déu altíssim canònica Mot clau 1 Déu 12306 Nombre d’ocurrències 04 Mot clau 2 Altíssim Tipus Unitat estilística configurada com a sintagma nominal Recursos Substantiu + adjectiu. D’origen bíblic. lingüístics i retòrics Definició Designació elativa de Déu (Def. pròpia). Expressió amb què es designa el Déu cristià per reverència (Gonzàlvez). Inserció en Automatitzada el text Funció discursiva Denominativa, modalitzadora. Intensifica la gradació al punt més alt. Documentació en català “Qual deu ésser doncs l’ome consagrat / pacífic ab Déu i an lo proïsma / prompta en fer bé, semblant a l’Altisme” (Francesc Prats, any 1487; DeCat, alt; no s’hi cita l’Espill) “Per ço com l'altisme Déu e Senyor ha manat e vol que totes les coses del món sien subjectes a l'hom” (Tirant, 172) “Lo fill de l’Altisme, Jhesus, Deu etern” ( Cobles sent Làtzer , Cançoner vides sants) Documentació altres llengües Traduccions “En este mundo / a Dios amar / por le agradar; / próximos míos, / con todos bríos / del fragment de caridad, / tal voluntad / quiero tener” (L. Matheu, Libro cons.) “Amar a mi Dios tan sólo por respeto a Él, y a mi prójimo por amor de Dios altísimo, tales son la caridad y la voluntad que ansío practicar en este mundo” (MiPlanas, Espejo) 891 Fragment “Per a Déu fer / servei algú / e, en comú, / axí amics / com enemics: / bon adjutori, / amb UF o UE tot meritori, / caritatiu (74-81) “A multitud / e en comú, / no a cascú / singularment” (15104-07) Fitxa Espill FE0014 Vers primera ocurrència 76 Forma En comú canònica Mot clau 1 Comú Tipus Locució adverbial Recursos Preposició + substantiu lingüístics i retòrics Definició Plegats, conjuntament (DCVB, Mot clau 2 Vers darrera ocurrència 15105 Nombre d’ocurrències 02 comú; no s’hi cita l’ Espill). En general, en conjunt (Gonzàlvez). Inserció en Automatitzada. Invariable. el text Funció discursiva Modal Documentació “Tot cavaller, en comú, / poch li val temptar lo cors” (Ausiàs March) en català “Car lavors tots los christians vivien en una singular religió, tenint totes les coses en comú” (Vita Christi, 275) Documentació “En común” (’todos para todos a la vez’, DUE, altres llengües común) Traduccions “Y a Dios hazer / algún servicio, / por dar indicio / que soi Christiano; / y tanto, es del fragment llano, / a los amigos / como enemigos / ser adiutorio, / mui meritorio, / caritativo” “A multitud, / dicho en común, / no obliga a un / singularmente” (L. Matheu, Libro cons.) “Para rendir algún servicio a Dios y, a amigos y a enemigos en común, buena y meritoria ayuda en caridad” “A la humanidad en general, no a cada uno singularmente” (MiPlanas, Espejo) 892 Fragment “Per a Déu fer / servei algú, / e, en comú, / axí amics, / com enemics” (74-78) amb UF o UE “Axí el debanen / com un capdell” (524-25), “Axí en fan d’ell / com d’un moxell / Fitxa Espill FE0015 d’estopa grossa” (535-37), “E la’m guardau / axí com l’ull” (1404-05), “Axí em menava / com si fos gos” (4420-21), “Axí la fisen / com bou en plaça” (5528-29), “Axí redons / fets com capdell, / restà el parell / cridant ajuda” (5890-95), “Axí es placà, / com quan cessar / féu lo matar / dels d'Israel” (7588-91), “De la cansada / e cansel·lada / llei de scriptura / era figura, / axi certera / com la figuera / que malaí / prop lo camí / —fruit no tenia—” (13229-37) Vers darrera ocurrència Vers primera ocurrència 77 Forma Així com canònica Mot clau 1 Així 13233 Nombre d’ocurrències 09 Mot clau 2 Com Tipus Locució adverbial (comparativa) Recursos Adverbi + adverbi lingüístics i retòrics Definició Expressa una comparació d’un element anunciat abans amb l’element que segueix (Gonzàlvez). Equival a Tant com (DCVB , així; no s’hi cita l’ Espill). Expressa una comparació d’igualtat entre un element (regit per l’adverbi així ), que pot anar situat al davant, al mig o a la fi, i un altre element (regit per l’adverbi com), situat darrere d’aquest (Def. pròpia). Inserció en Introduint la comparació. el text Funció discursiva Modalitzadora. Relaciona en peu d’igualtat els dos termes de la comparació. Documentació “Les riquees d’aquest món axí són com a ombra” Llull , en català 10; DCVB, com) Llibre de contemplació, 107, “E porten l’hom així com fals dau” (Llibre de fra Bernat, v. 564) “Axí com lo ca que torna pendre ço que ha retut per la bocca” ( Terç, cap. 230) “Bellea en fembra folla és axí com qui posava un anell d’aur al morro d’una truja” (Dotzè, cap. 850) “Tornist a Laquesis així com los cans al vòmit” (Curial, III.6) “Seguint guerres així en mar com en terra” (Tirant, 2; DCVB, així ) “Axí com diu Josefus i la Història scolàstica” (Lo Cartoixà, I.7), “Axí com en lo foc l’or, axí la fe en les tentacions se mostra” (II.3), “Axí los amics com los enemics en Déu ama” (II.15), “Amor és fort cosa axí com la mort” ( Lo Cartoixà, IV.1) Documentació “Así como” (’expresión conjuntiva comparativa’, DUE, altres llengües “Así... como” (’expresión comparativa’, DUE, así) así) Traduccions “Assí le ablandan / como a un ovillo” (Or. 524-25) del fragment “Dél hazen cerro / como de estopa” (Or. 535-37) (L. Matheu, Libro cons.) “Le devanan como si fuera un ovillo” (Or. 524-25) “Y así se sirven de él como de un puñado de burda estopa” (Or. 535-37) (MiPlanas, Espejo) 893 Fragment “Entre les pies, / sperituals / e corporals, / l’obra millor, / de més amor / e ben voler, amb UF o UE / a mon parer, / és doctrinar” (86-93) Fitxa Espill FE0016 “Set cares obres, / proximals, pies” (10637-38) “Sperituals / e corporals, / tals obres pies / fent com Tobies / e Agostí, / Llorenç, Martí / e Nicolau, / Tomas: palau / en lo cel obra” (12611-19) “Fent pies obres, / sens vanaglòria, / havent memòria / que el pare teu / tot quant fas veu” (12643-47) “Lo meu partisc, / finant mos dies, / en obres pies / e penitència” (15782-85) Vers darrera ocurrència Vers primera ocurrència 89 Forma Obres pies canònica Mot clau 1 Obres 15784 Nombre d’ocurrències 05 Mot clau 2 Pies Tipus Col·locació (significat composicional, transparent) Recursos Substantiu + adjectiu lingüístics i retòrics Definició Obra piadosa, d’amor sant (Gonzàlvez, obra pia) Inserció en Desautomatitzada, amb elements inserits entre els dos termes. el text Funció discursiva Denominativa, amb valoració positiva. Documentació “E la u serà pres e acceptat a la vida eterna, que en obres pies haurà treballat la sua en català vida” (Lo Cartoixà, III.43) “Les quals en nosaltres deuen ésser obres pies e oracions devotes” (Lo Cartoixà, IV.14) “Ans aumentà tostemps en pies obres” (Pere Martí, Certamen S. Caterina) Curial, Tirant, Vita Christi, Certamen sant Cristòfol...) Documentació “Obra pía” (’institución o dotación creada por algujien para obras religiosas o altres llengües benéficas’, DUE, obra ) “Obra piadosa” (’donativo o acción devota o caritativa’, DUE, obra ) Traduccions “Ya corporales, / ya espirituales, / haz obras pías / como Tobías...” del fragment (L. Matheu, Libro cons.) “Practicando tales obras de piedad, espirituales y corporales, como Tobías...” (MiPlanas, Espejo) 894 Fragment “L’obra millor, / de més amor / e ben voler, / a mon parer / és doctrinar” (89-93) amb UF o UE “Va’m consellar / qui bé em volia / e molt sabia / en aquests fets / Fitxa Espill que em llexàs plets” (2118-22) “Cert ell faria / que la volria / bé son marit” (3535-37) “Sense reptiri, / ne pots amar, / ben afirmar / e ben voler” (15376-79) FE0017 Vers primera ocurrència 91 Forma Voler bé (a algú) canònica Mot clau 1 Voler Tipus Col·locació (significat transparent) Recursos Verb + adverbi lingüístics i retòrics Definició Desitjar-li coses bones, felicitat (DCVB, Mot clau 2 Bé Vers darrera ocurrència 15379 Nombre d’ocurrències 04 voler ; no s’hi cita l’ Espill). Tenir bona inclinació de la voluntat a favor d’algú (Gonzàlvez). Inserció en Automatitzada, precedida de la conjunció coordiant “e”. el text Funció discursiva l’acció d’adoctrinar. Modalitzadora. El narrador-personatge manifesta l’apreciació valorativa que fa de Documentació “Que yo no sàpia a qui anau detràs e a qui voleu bé?” (Metge, en català voler ) Lo Somni, III; DCVB, Documentació “Querer bien” (’tener hacia alguien una disposición afectuosa o de buena voluntad’, altres llengües DUE, querer) Traduccions “La obra maior, / de más amor / y bien querer, / a mi entender, / es enseñar” del fragment (L. Matheu, Libro cons.) “La mejor, de más amor y buen deseo es, a mi parecer, adoctrinar” (MiPlanas, Espejo) 895 Fragment “L’obra millor, / de més amor / e ben voler, / a mon parer, / és doctrinar” (89-93) amb UF o UE “De tal preïcar, / a mon parer, / és tal plaer / lo escoltar / com lo comptar / d’altri florins” (16286-91) Fitxa Espill FE0018 Vers primera ocurrència 92 Forma A parer (d’algú) canònica Mot clau 1 Parer Tipus Locució adverbial Recursos Preposició + (possessiu) + infinitiu substantivat. Al·literació dels sons [a] i [r]. lingüístics i retòrics Definició Indica el fet d’assumir el contingut de la proposició que l’acompanya (Def. pròpia). Mot clau 2 Vers darrera ocurrència 16287 Nombre d’ocurrències 02 DeCat, parer, registra com a “frase d’ús universal” Al seu parer però no cita l’Espill. DCVB, parer, recull A mon parer, ‘segons la meva opinió’; no s’hi cita el Tirant ni l’Espill. Segons l’opinió d’algú (Gonzàlvez). Inserció en Automatitzada, formant un incís dins l’oració. el text Funció discursiva que fa el possessiu. Modal. El narrador assumeix com a opinió pròpia el que diu, gràcies a la funció díctica Documentació “D'altres n'hi ha qui han fet tant com ell, segons lo meu parer” ( Curial, II.33) en català “Diu que us és deguda gran honor e molta reverència, segons lo seu parer” (II.59) “Algunes joies e altres coses que a son parer li eren infructuoses” (II.143) “Oints celestials ocells (a llur parer)” (III.98) “Lo qual, a parer de les dones, ardia d'un foc tan plasent” (III.99) “La mort no’ns fa tan mal, a mon parer” (A. March, 70; DCVB, parer) “E si vós, senyora Comtessa, enuig no hi preníeu que jo entràs dins lo retret, a mon parer, jo les trobaria” ( Tirant, 19) “A parer dels jutges” (45) “A mon parer no passa de catorze o quinze anys” (56) “E a parer del Rei e de tots los altres” (72) “Car lo cavaller a parer de nosaltres té molta valentia” (81) Documentació “A mi parecer” (‘según yo creo’, M. Moliner, DUE, altres llengües parecer) Traduccions “La obra maior, / de más amor / y bien querer, / a mi entender, / es enseñar” del fragment (Or. 89-93) “Tal predicar / es, a mi ver, / solo placer / al escuchar, / como contar / de otro doblones” (Or. 16286-91) (L. Matheu, Libro cons.) “La mejor, de más amor y buen deseo es, a mi parecer, adoctrinar” (Or. 89-93) “El placer de escuchar tal predicación es, a mi juicio, parecido al de oir contar florines ajenos” (Or. 16286-91) (MiPlanas, Espejo) 896 Fragment “Dar exemplar / e bon consell” (94-95) amb UF o UE “Donà’m consell / partís de fet” (1066-67) “Mas l’abadessa / me doctrinà, / consell donà / que em fes malalta” (6022-25) “Raó et costreny / a ta edat; / consell t’he dat / de prou prudència” (15032-35) Fitxa Espill FE0019 Vers primera ocurrència 94 Vers darrera ocurrència 15034 Nombre d’ocurrències 04 Forma Donar consell --- Aconsellar canònica Mot clau 1 Donar Mot clau 2 Consell Tipus Col·locació, reduïble al verb derivat del substantiu. (significat transparent) Recursos Verb + substantiu lingüístics i retòrics Definició Aconsellar, dir a algú com ha de comportar-se o actuar (Def. pròpia). Oferir a algú el parer o l’opinió sobre algun assumpte (Gonzàlvez). Inserció en Automatitzada, però intensificada amb dos adjectius qualificatius. el text Funció discursiva Modalitzadora, gràcies a l’adjectiu “bon”. Documentació “A, santa Maria! dix Curial—. ¿E no em donarets algun consell?” (Curial, II.132), “E en català aquest és lo millor consell que io us pusc ne sé donar” (II.132), “Digues, Dione: ¿e io doní't consell com tu me demanist ajuda?” (III.27) “Comtessa, a mi par que vós me donau bon consell” (Tirant, 5), “Que ens vulles donar ajuda e consell en la molta nostra necessitat” (7), “Coneixent que lo consell que li dava era de virtuós cavaller” (11), “Lo consell que Jerusalem, rei d'armes, donà a Tirant lo Blanc” (64), “Lo consell que la mercè vostra a mi demana jo el vos daré” (64), “Del consell que us he dat” (64), “Molt estic aconsolat de bé a fer -dix Tirant-, del consell que dat m'haveu” (64), “Car negun cavaller, rei d'armes, heraut o porsavant que done consell, no pot ésser jutge” (64), “Suplicà'l que fes venir los jutges del camp per dar-li consell” (68), “En aquests dies parlaren de molts actes virtuosos d'armes e de molts bons consells que l'ermità los donà” (97)... Documentació altres llengües Traduccions “Dando exenplar / e buen consejo” (Or. 94-95) del fragment “Me dió consejo / que me partiese” (Or. 1066-67) “Mas la badea / de la Abadesa, / para esta enpresa / me adotrinó / y aconsejó / me finja enferma” (Or. 6022-25) (L. Matheu, Libro cons.) “Dar ejemplo y buen consejo” (Or. 94-95) “Aun así, aconsejóme él que me marchara” (Or. 1066-67) “También la Abadesa me adoctrinó, aconsejándome que me hiciese la enferma” (Or. 6022-25) (MiPlanas, Espejo) 897 Fragment “En lo món vaga / e lo temps perd” (108-09) amb UF o UE “Temps no hi perdí” (979) Fitxa Espill FE0020 “I temps perdent” (2345) “Gran temps perdí” (3823) “Lo temps hi perd” (14814) “Que el temps passat, / mal compassat, / perdut, no es cobra” (15563-65) “Lo temps perdut / que l’esmenàs” (15662-63) “Del temps perdut” (15747) Vers darrera ocurrència Vers primera ocurrència 109 Forma Perdre (el) temps canònica (part del proverbi 15747 Nombre d’ocurrències 08 El temps perdut no es pot cobrar) Mot clau 2 Temps Mot clau 1 Perdre Tipus Col·locació (significat transparent) Recursos Verb + sintagma nominal. Monovocalisme en [e]. Al·literació del so [p]. Associació lingüístics i retòrics lèxica paradoxal. Definició Entretenir-se, no fer allò que caldria o es podria fer (DCVB, temps; no s’hi cita l’ Espill). Malgastar el temps, no traure’n un profit adequat (Gonzàlvez). Inserció en Automatitzada, amb el verb a la fi, conjugat en segona persona. el text Funció discursiva Modalitzadora. Complementa la frase anterior amb una certa sinonímia. Documentació “Per tal diu Sèneca que la pus dolorosa cosa que és al món sí és: perdre lo temps, en català qui pus que és perdut no’s pot recobrar” ( Terç, 146) “Per què donchs perts aquest poch de temps que has?” (B. Metge, Lo Somni, IV; DCVB, perdre) “E donques cavalcatz, / que no perdam pus temps”, “Ma fayts perdre mon temps” ( F. de la Via, Procés de la Senyora de Valor contra en Bertran Tudela , 2074, 630-31) “Per no perdre temps”(Curial, I.5),“No és seny despendre lo temps vanament” (II.100) “Els pregava que no perdessen temps” (II.127), “Perd lo temps en va” (II.137), “Car, com Curial pensàs que alli perdia son temps” (II.143) “El temps perdut mai més se resquita” (PCC, T 339; s’hi cita l’ Espill, 15563-65) “És temps perdut tenir tractes amb ximplets” (PCC, T 387; no s’hi cita l’Espill) “Perdre el temps i la llavor” (PCC, T 408; no s’hi cita l’Espill) Documentació “Diem perdidi” (Suetoni, Vita di Tito, 8; PML, 584) altres llengües “To waste time” (D. Carbonell, DF, tiempo ) “Perder el tiempo” (‘dejarlo passar sin hacer nada de provecho o gastarlo en cosas inútiles cuando hay algo que hacer’, DUE, tiempo ) Traduccions “Al mundo verde / y el tiempo pierde” (Or. 108-09) del fragment “Nada perdía” (Or. 979) “Y el tiempo pierde” (Or. 2345), “Tiempo perdí” (Or. 3823) “El tiempo incierto / pierde, afanada” (Or. 14814) “Que el mal logrado / tiempo passado / nunca se cobra” (Or. 15563-65) “Tiempo perdido / que restaurase” (Or. 15662-63) “Tiempo perdido” (Or. 15747) (L. Matheu, Libro cons.) “Vaga por el mundo y pierde el tiempo” (Or. 108-09) (MiPlanas, Espejo) 898 Fragment “Propi marit / mig mort al llit, / enmetzinat / e fetillat” (1353-56) amb UF o UE “Fingint-se storta, / mostrà’s mig morta” (3257-58) Fitxa Espill “Mon mig perdut / enteniment” (124-25) “Mig cordellat / e fluix texit” (732-33) “Sortí del llit / e, mig guarit, / jo me’n partí” (965-67) Observació: Dediquem la fitxa a Mig mort per ser-ne l’opció més representativa i amb més rendiment. Vers darrera ocurrència FE0021 Vers primera ocurrència 124 14403 Nombre d’ocurrències 11 Forma Mig mort --- Mig buit --- Mig perdut --- Mig cordellat --- Mig partit --- Mig guarit --- ... canònica Mot clau 1 Mort Tipus Col·locació (significat composicional) Recursos Determinant numeral partitiu + participi. Monosil·labisme. Al·literació del so [m]. lingüístics i retòrics Definició Molt mancat de vitalitat, sia per fam, sia per por, per dolor, etc. (DCVB, Mot clau 2 Mig mort; no s’hi cita l’Espíll ni el Tirant). Molt mancat de vitalitat o de forces (DCVB, mig; no s’hi cita l’Espíll ni el Tirant). Sense gens de forces ni vitalitat (Gonzàlvez, mig mort). Que encara conserva la major part de la seua capacitat, perquè se n’ha omplit ben poca (Gonzàlvez, mig buit). Inserció en Automatitzada, formant part del complement circumstancial modal. el text Funció discursiva dolenteria. Modalitzadora, en una seqüència descriptiva modalitzada, amb un significat de Documentació “E desplega son estandart, lo qual era burell e negre, mig partit ab un lleó d'argent en català rampant” (Curial, I.18), “Fet abans llevar mossén de Claucestre e, mig mort, a la sua tenda tramès” (II.51) “L'una tinc mig perduda, que no la puc veure ni oir, ço és la muller del rei d'Hongria” (Tirant, 176), “E véu sa filla mig morta” (290) “Quasi mig mort, se volgué llevar del llit per anar-se'n” ( Tirant, 477) “Car de mig morts no es poden moure” (Somni JJ, 1052) “I de gran fam la trista mare / resta mig morta” (Somni JJ, 1963-64) “Perquè, si ell, estant mig mort, / se té per tal” (Somni JJ, 2587-88) “Mig morta del gran enyorament e tristícia que passat havia” (Vita Chr., 95) “Sanct Joan, qui stava mig mort” (Vita Chr., 163) Documentació “Medio muerto” (‘muy cansado, impresionado o maltrecho’, DUE, muerto) altres llengües “Essere mezzo morto” (‘essere malridotto, malandato’, VLI, mezzo) Traduccions “Quedose yerta, / mostrose muerta” (L. Matheu, Libro cons.) del fragment “Fingiéndose ya eximida, aparentó quedar como medio muerta” (MiPlanas, Espejo) “Que son ventosas, / pellejo enjuto / de aguas reduto” (L. Matheu, Libro cons.) “Son al mismo tiempo ventosas de odre a medio vaciar y de conducto de aguas” (MiPlanas, Espejo) 899 Fragment “...mon mig perdut / enteniment, / fet ignocent, / ja oblidant, / no prou bastant / amb UF o UE a tal empresa. / Ja és ma despesa / al sol del sac, / lo sirgant flac / del meu cervell / fa son capell / minve, sotil, / romp li’s lo fil / e pert lo sest” (124-37) Fitxa Espill FE0022 Vers primera ocurrència 130 Vers darrera ocurrència 130 Nombre d’ocurrències 01 Forma Al cul del sac, s’hi troben les engrunes canònica Mot clau 1 Sac Tipus Proverbi Recursos Canvi d’ordre per tematització. Decasíl·lab. Al·literació dels sons [s], [k] i [e]. lingüístics i retòrics Esquema parèmic de correspondència: “A (tal cosa), (tal altra)”. Definició Adverteix als que dissipen les coses de què han de respondre (PCC, C 3930; s’hi cita Mot clau 2 Engruna l’Espill). Vol dir que a la fi es comproven les errors comeses (DCVB: sac; no s’hi cita l’ Espill). Indica que, al final, no hi queda pràcticament res (de bo) (Def. pròpia). Inserció en Desautomatitzada, amb la segona clàusula avantposada i substituïda per una altra el text (“ja és ma despesa”), adequada a l’emissor del proverbi: el narrador. Presència directa, conclusiva, al mig d’altres expressions idiomàtiques sinònimes. Funció discursiva vida del narrador. Asseverativa, en una seqüència explicativa. “Al sol del sac” fa referència al final de la Documentació “Al cul del sac, s’hi troben les engrunes” (PCC, C 3930; s’hi cita l’Espill) en català “Al cul del sac es troben les engrunes” (DCVB, sac; no s’hi cita l’ Espill) Documentació “Al fin se ven las zurrapas” (DCCL, engruna ) altres llengües “Exhausto vino manent faeces” (DCCL, engruna ) Observació: Alguns paremiòlegs han usat el proverbi català Al cul del sac, s’hi troben les engrunes com a equivalent del refrany castellà Todo saldrá en la colada , però el significat és diferent. Traduccions “Ya mi caudal / va boqueando” (L. Matheu, Libro cons.) del fragment “Ya con mis dispendios he llegado al fondo de la bolsa” (MiPlanas, Espejo) 900 Fragment “Lo sirgant flac / del meu cervell / fa son capell / minve, sotil, / romp li’s lo fil / amb UF o UE e pert lo sest” (132-37) Fitxa Espill FE0023 “Par massa begues / tant perds lo sest” (6620-21) “Ixen de sest” (8882) “Fora en l’arena / tornat en sest” (13952-53) “Clares semblances / e concordances / los manifesten, / més los assesten / que l’alt volar” (16259-63) Vers darrera ocurrència Vers primera ocurrència 137 16262 Nombre d’ocurrències 05 Forma Perdre el sest --- Eixir de sest --- Tornar en sest canònica Mot clau 1 Perdre Mot clau 2 Sest Tipus Col·locació (significat composicional, transparent a l’època) Recursos Verb + sintagma nominal. Monovocalisme en [e]. lingüístics i retòrics Definició Perdre la noció, descol·locar-se, descentrar-se, desorientar-se (Def. pròpia). MiP diu, reprenent i ampliant Chabàs, que sest és assest, d’assestar, del llatí sistere, ‘col·locar, situar’ i que Fer sortir de test podria ser-ne una forma corrompuda. DeCat, sis ‘recinte, cercle’, recull Perdre el sest ‘quasi com el modern sortir de polleguera’ i Tornar en sest ‘tornar en l’esfera pròpia’, a partir dels fragments de l’Espill. Inserció en Automatitzada el text Funció discursiva (132-33). Modalitzadora. Aplicada a l’emissor, és a dir, a “lo sirgant flac / del meu cervell” Documentació “Vols saber qual és lo ple d’aquesta virtut d’abstinència? Dic-te que menjant e en català bevent poc, a sola sustentació del cors. E vols saber on està aquest ple de virtut? Dic-te que entorn o prop lo punt d’enmig del cercle. Mas, hauràs e poràs tota vegada, e en tot cars e loc, estar en aquest cest o punt egualment?” (Doctrina comp., ENC, p. 47; DeCat, sis ) “Em trau de sest” (Pere Torroella, Cançoner de Saragossa; MiP) “Los vostres motius, qui bé els vol entendre / e mirar la fi, on firen de sest” (Procés olives , 1445-46) “Vist que si tiren mal de sest / pijor de vol” ( Somni JJ, 2777-78) Documentació “Perder el tino” (‘obrar insensatamente’, M. Moliner, DUE, altres llengües tino ) Traduccions “Quíebrase el hilo / pierde la hebra” (Or. 136-37) del fragment “¡Tanto no bevas! / pierdes el tino” (Or. 6620-21) “--” (Or. 8882) “En el arena / restituido” (Or. 13952-53) “Más los aprestan / que alto volar” (Or. 16262-63) (L. Matheu, Libro cons.) “Quiébrasele el hilo y se desorienta” (Or. 136-37) “Parece que abuses de la bebida, con tanto como al puntar yerras” (Or. 6620-21) (MiPlanas, Espejo) 901 Fragment “Que a caplleuta / soplic, exhorte, / lo que reporte / e tinc emprès / sia remès” amb UF o UE (144-48) Fitxa Espill FE0024 Vers primera ocurrència 144 Forma A caplleuta canònica Mot clau 1 Caplleuta Tipus Locució adverbial Recursos Preposició + substantiu. Al·literació del so [a]. lingüístics i retòrics Definició Amb fiança (DCVB, Mot clau 2 Vers darrera ocurrència 144 Nombre d’ocurrències 01 caplleuta; s’hi cita l’Espill). Amb confiança, amb bona fe (Gonzàlvez; interpretació errònia). Inserció en Automatitzada, precedida del connector “que”, el qual introdueix la clàusula el text substantiva regida pels verbs “soplic, exhorte”, dintre de la qual es troba la UF com a complement circumstancial del verb “sia remés”. Funció discursiva davant el lector, deixant en suspens la veritat del que diu. Modalitzadora. En un cotext on el narrador-protagonista fa un acte de modèstia Documentació “FON DONAT MORENO A CAPLLEUTA” (Somni en català JJ, entre vs. 1423 i 1424) Documentació altres llengües Traduccions “Los que se aprestan / suplico, exorto / que lo que aborto / y he enprendido / del fragment sea aplaudido” (L. Matheu, Libro cons.) “Así, pues, suplico y exhorto que todo cuanto manifiesto y tengo emprendido sea sometido a comprobación” (MiPlanas, Espejo) 902 Fragment “Jo, com absent / del món vivint, / aquell jaquint / aconortat, / d’ell apartat / amb UF o UE dant-hi del peu, / vell jubileu / mort civilment” (161-68) “Amb gran menyspreu / donà-hi del peu; / vestir no ho vol” (2077-79) Fitxa Espill FE0025 Vers primera ocurrència 166 Vers darrera ocurrència 2078 Nombre d’ocurrències 02 Forma Donar del peu (a alguna cosa) canònica Mot clau 1 Donar Mot clau 2 Peu Tipus Unitat estilística configurada com a sintagma verbal Recursos Verb + preposició “de” + sintagma nominal. Al·literació dels sons [d] i [e]. lingüístics i retòrics Definició Dándole un puntapié (Chabàs). Renunciar (a alguna cosa), menysprear (alguna cosa) (DCVB, peu ; a partir de la citació de l’Espill, 165-66). Menystenir, menysprear (Gonzàlvez; definició incorrecta). Refusar (Def. pròpia). Inserció en Automatitzada, amb el verb conjugat en gerundi. el text Funció discursiva conèixer la situació d’aïllament en què es troba. Modal. Forma part d’una seqüència explicativa on el narrador, vell i malalt, dóna a Documentació en català Lo Somni, Curial, Tirant, Història de la Passió,Vita Christi...) Documentació “Dar con el pie (a alguien)” (‘despreciarle’, M. Moliner, DUE, altres llengües pie) Traduccions “Dél apartado / le doy del pie” (Or. 165-66) del fragment “Con menosprecio, / por más desprecio” (Or. 2077-78) (L. Matheu, Libro cons.) “Y mandándolo enhoramala” (Or. 165-66) “Y con gran desprecio, todo lo apartó de sí con el pie” (Or. 2077-78) (MiPlanas, Espejo) 903 Fragment “Prou envellit, / antic de dies” (174-75) amb UF o UE Fitxa Espill FE0026 Vers primera ocurrència 175 Forma Antic de dies canònica Mot clau 1 Antic Tipus Locució adjectival Recursos Adjectiu + preposició “de” + substantiu. Al·literació dels sons [i] i [d]. lingüístics i retòrics Definició Vell, d’edat avançada (DCVB, Mot clau 2 Dies Vers darrera ocurrència 175 Nombre d’ocurrències 01 dia; s’hi cita l’Espill). Vell, d’edat avançada (Gonzàlvez). Inserció en Automatitzada el text Funció discursiva d’una enumeració valorativa referida a l’emissor. Modalitzadora, amb sinonímia amb el vers anterior, formant part Documentació “Don Exemén Corneyl era ja de dies” (Jaume I, Llibre dels feits , 12; DCVB, dia) en català “Ponç d'Orcau era home noble de llinage, prim e llong de la persona, jove de pocs dies” (Curial, I.38), “E caminaren tant que vengueren a la casa d'un cavaller ja en dies e molt prom” (II.22), “Viu un gentil home de pocs dies, mas valent e de bon cors” (II.42; DCVB, dia), “E així, a vós, que sóts dona ja en dies, se pertany tractar tals paus” (II.86) “Aquest Jaume ab tot que fos menor de dies, Jaume major se nomena, perquè fon primer cridat per lo senyor a la dignitat apostòlica” ( Lo Cartoixà, I.3) “Que ton germà Andreu, menor de dies, te ha denunciades” (Lo Cartoixà, I.23) “Aquest és jove e de pocs dies e vell de seny” (Tirant, 100) “E per bé que l'edat vostra sia de pocs dies, ella és antiga de molt saber” (274) Documentació “Entrado en años” (‘viejo’, DUE, altres llengües año) Traduccions “Cansado y viejo, / antiguo espejo” (L. Matheu, Libro cons.) del fragment “Decrépito en exceso, agobiado de años” (MiPlanas, Espejo) 904 Fragment “Mas ansiós / d’aquests pobils, / jòvens gentils / e d’alguns vells / qui, com ocells, / amb UF o UE passen txillant / e sibilant / com les cigales, / corps e cucales” (184-92) Fitxa Espill FE0027 Vers primera ocurrència 191 Vers darrera ocurrència 191 Nombre d’ocurrències 01 Forma Sibilar com les cigales canònica Mot clau 1 Sibilar Tipus Locució verbal (comparativa) Recursos Verb + clàusula comparativa d’igualtat (“com...”). D’origen experiencial. lingüístics i retòrics Definició Fer un soroll estrident i continuat amb la veu (Def. pròpia). Mot clau 2 Cigala DCVB, sibilar , cita l’Espill com a exemple lèxic, no fràsic. DCVB, cigala, cita l’Espill com a exemple lèxic, no fràsic. DCVB, cigala, anota Fer cantar com les cigales, ‘obligar a declarar una cosa’. Inserció en Automatitzada el text Funció discursiva jòvens gentils, / e d’alguns vells” (185-87). Modalitzadora. Aplicada al subjecte designat pels versos: “Aquests pobils, / Documentació “Quant, sentint remor les mies orelles, / dubtava si era cantar de cigales / en català o so de cencerros, tifells o esquelles, / o veu de persones, o eixam de abelles, / o passa de grues, o corbs o cucales” (Brama llauradors, 6-10) “Rebentarà cantant, com una cigala” (PCC, C 2245; no s’hi cita l’Espill) Documentació altres llengües Traduccions “Mas cuidadoso / de los abriles / moços gentiles, / y algunos viejos / del fragment que hechos vencejos / viven chirriando, / sino silvando / como chicharras, / cuervos en parras / que estan grasnando” (L. Matheu, Libro cons.) “Pero ansioso por esos donceles, jóvenes y apuestos, y también en favor de algunos viejos que, qual pajaritas, pasan chillando y silbando como las cigarras, los cuervos y los grajos” (MiPlanas, Espejo) 905 Fragment “Mas ansiós / d’aquests pobils, / jòvens gentils / e d’alguns vells / qui, com ocells, / amb UF o UE passen txillant / e sibil·lant / com les cigales, / corps e cucales, / van aücant, / dels llops fent cant, / sonant ses trobes” (184-95) Fitxa Espill FE0028 Vers primera ocurrència 193 Forma Aücar com llops canònica Mot clau 1 Aücar Tipus Locució verbal (comparativa) Recursos Verb + clàusula comparativa d’igualtat (“com...”). D’origen als bestiaris i experiencial. lingüístics i retòrics Definició MiP, reproduint i ampliant Chabàs, aclareix el vers 194 així: “cantant ab veus aspres y Mot clau 2 Llop Vers darrera ocurrència 193 Nombre d’ocurrències 01 destemprades, com si fossin llops”. DeCat, ahucar, cita l’Espill com a exemple lèxic, no fràsic. Inserció en Desautomatitzada, amb modificació retòrica de la clàusula comparativa. el text Funció discursiva jòvens gentils, / e d’alguns vells / qui...” (185-88). Modalitzadora. Aplicada al subjecte designat pels versos: “Aquests pobils, / Documentació “E entorn de tots los dessús dits havia molts falcons, astors e cans de diversa natura, en català qui cridaven e udolaven fort llejament” (Lo Somni, I.1), “Dient Tirèsies aquestes paraules, los falcons, astors e cans dessús dits començaren a cridar e udolar fort agrament” (III.14) “Menjar com un llop” (DCVB, llop) “Gent d’ahuc, campana de fusta” (C. Ros, Adages i refrans valencians) Documentació altres llengües Traduccions “Mas cuidadoso / de los abriles / moços gentiles, / y algunos viejos / del fragment que hechos vencejos / viven chirriando, / sino silvando / como chicharras, / cuervos en parras / que estan grasnando, / lobos ahullando, / cantan sus trobas / con boces bovas” (L. Matheu, Libro cons.) “Pero ansioso por esos donceles, jóvenes y apuestos, y también en favor de algunos viejos que, qual pajaritas, pasan chillando y silbando como las cigarras, los cuervos y los grajos, van gritando, imitando el aullar de los lobos para dar tono a sus trovas” (MiPlanas, Espejo) 906 Fragment “Mas ansiós / d’aquests pobils, / jòvens gentils / e d’alguns vells / qui, com ocells, / amb UF o UE passen txillant / e sibil·lant / com les cigales, / corps e cucales, / van aücant, / dels llops fent cant, / sonant ses trobes; / broden les robes / e los frens dauren” (184-97) Fitxa Espill FE0029 Vers primera ocurrència 197 Vers darrera ocurrència 197 Nombre d’ocurrències 01 Forma Daurar els frens canònica (relacionada amb la primera part del proverbi Mot clau 1 Daurar Fre d’or no fa el cavall millor) Mot clau 2 Fre Tipus Unitat estilística configurada com a sintagma verbal Recursos Verb + sintagma nominal. Al·literació “els/ens” i del so [r]. lingüístics i retòrics Definició Voler aparentar el que hom no és (Def. pròpia). Lujo que gastaban los caballeros del siglo XV (Chabàs). Inserció en Desautomatitzada, amb alteració de l’ordre dels constituents. Introduïda per la el text conjunció coordinant “e”. Funció discursiva jòvens gentils, / e d’alguns vells / qui...” (185-88). Modalitzadora. Aplicada al subjecte designat pels versos: “Aquests pobils, / Documentació “No és cosa tan folla com de loar en tu ço que tantost se’n pot anar en altre part; en català car fre d’aur no fa mellor cavall” (B. Latini, Llibre del tresor, III.124) “Fre d’or no fa el cavall millor” (E. Alberola, Refr. valencià, PCC, F 1563; no s´hi cita l’Espill) “Fre d’or no fa el cavall millor” (DCVB, fre ; no s’hi cita l’ Espill) Documentació DUE, altres llengües dorar, no recull cap locució equivalent Traduccions “Mas cuidadoso / de los abriles / moços gentiles, / y algunos viejos / que hechos del fragment vencejos / viven chirriando, / sino silvando / como chicharras, / cuervos en parras / que estan grasnando, / lobos ahullando, / cantan sus trobas / con boces bovas, / bordan los senos, / doran los frenos” (L. Matheu, Libro cons.) “Pero ansioso por esos donceles, jóvenes y apuestos, y también en favor de algunos viejos que, qual pajaritas, pasan chillando y silbando como las cigarras, los cuervos y los grajos, van gritando, imitando el aullar de los lobos para dar tono a sus trovas, se bordan los vestidos y doran los frenos” (MiPlanas, Espejo) 907 Fragment “Mas ansiós / d’aquests pobils, / jòvens gentils / e d’alguns vells / qui, com ocells, / amb UF o UE passen txillant / e sibil·lant / com les cigales, / corps e cucales, / van aücant, / dels llops fent cant, / sonant ses trobes; / broden les robes / e los frens dauren, / los carrés llauren” (184-98) Fitxa Espill FE0030 Vers primera ocurrència 198 Forma Llaurar els carrers canònica Mot clau 1 Llaurar Mot clau 2 Carrer Vers darrera ocurrència 198 Nombre d’ocurrències 01 Tipus Unitat estilística configurada com a sintagma verbal Recursos Verb + sintagma nominal. Associació metafòrica dels significats. Al·literació “els/ers” lingüístics i retòrics i del so [r]. Definició Passetjar un carrer anant i tornant (Def. pròpia). DCVB: llaurar, posa la recurrència de l’Espill com a exemple de l’accepció figurada de llaurar: ‘recórrer (terra o aigua) formant com un solc’. Freqüentar molt els carrers, fer un vida dissoluta (Gonzàlvez). Inserció en Desutomatitzada, amb alteració de l’ordre dels constituents. el text Funció discursiva jòvens gentils, / e d’alguns vells / qui...” (185-88). Modalitzadora. Aplicada al subjecte designat pels versos: “Aquests pobils, / Documentació “Car bé conec io que els vells que hui s'usen en català i tenen bon cor, bravegen tostemps, i, aprés, ells mateixos s'enculpen i acusen com volen dels jóvens seguir los extrems. I aquests, entre l'any, alguna vegada, si passen carrera per un bell delit, encara que els faça aprés mal profit, alegres ne resten d'haver-la passada.” (Procés olives , 357-360) Documentació “Pasear la calle” (‘cortejar’, DUE, altres llengües calle) Traduccions “Mas cuidadoso / de los abriles / moços gentiles, / y algunos viejos / que hechos del fragment vencejos / viven chirriando, / sino silvando / como chicharras, / cuervos en parras / que estan grasnando, / lobos ahullando, / cantan sus trobas / con boces bovas, / bordan los senos, / doran los frenos, / las calles aran” (L. Matheu, Libro cons.) “Pero ansioso por esos donceles, jóvenes y apuestos, y también en favor de algunos viejos que, qual pajaritas, pasan chillando y silbando como las cigarras, los cuervos y los grajos, van gritando, imitando el aullar de los lobos para dar tono a sus trovas, se bordan los vestidos y doran los frenos, aran las callejas” (MiPlanas, Espejo) 908 Fragment “Mouen cantons / girant redons” (199-200) amb UF o UE Fitxa Espill FE0031 Vers primera ocurrència 199 Forma Moure cantons canònica Mot clau 1 Moure Mot clau 2 Cantons Vers darrera ocurrència 199 Nombre d’ocurrències 01 Tipus Unitat estilística configurada com a sintagma verbal Recursos Verb + substantiu. Associació metonímica de significats. Al·literació del so [o]. lingüístics i retòrics Definició Matar les hores situats als encreuaments dels carrers, tafanejant o a l’aguait dels que hi passen (MiP) Inserció en Automatitzada el text Funció discursiva jòvens gentils, / e d’alguns vells / qui...” (185-88). Modalitzadora. Aplicada al subjecte designat pels versos: “Aquests pobils, / Documentació “Aguantar la cantonada” (MiP) en català Documentació "Estos son altres llengües 224; MiP) pica cantones de noche e de día..." (Arxiprest de Talavera, Corbacho, p. “Hacer esquina” (‘ocupar una esquina’, DUE, esquina) Traduccions “Siempre se paran / quebrando esquinas / por las malinas / que es su porfía” del fragment (L. Matheu, Libro cons.) “Y conmueven las esquinas con su rápido ir y venir” (MiPlanas, Espejo) 909 Fragment “Mouen cantons / girant redons” (199-200) amb UF o UE “Voltà’s redona: / com lo peix féu / qui lo fill seu / en l’aigua llança, / mai s’hi atança / ne pus se’n cura” (5062-67) Fitxa Espill FE0032 Vers primera ocurrència 200 Vers darrera ocurrència 5062 Nombre d’ocurrències 02 Forma Girar (en) redó --- Voltar (en) redó canònica Mot clau 1 Girar Tipus Col·locació (significat transparent) Recursos Verb + preposició + adjectiu. Al·literació del so [r]. lingüístics i retòrics Definició Girar fent mitja volta (DCVB: Mot clau 2 Redó rodó; s’hi cita l’Espill). Fer una volta completa, prenent la direcció diametralment oposada a la que es seguia abans (DCVB, girar ; no s’hi cita l’ Espill). Girar fent mitja volta (Gonzàlvez) Inserció en Desautomatitzada, amb elisió de la preposició “en” i concordada. el text Funció discursiva jòvens gentils, / e d’alguns vells / qui...” (185-88). Modalitzadora. Aplicada al subjecte designat pels versos: “Aquests pobils, / Documentació “Més estava admirant dels ulls, que parien dues esteles redones relluints com a pedres en català precioses, no pas girant-los vigorosament” (Tirant, 119), “Voltant a manera de cercle redó les espatles envers los enemics” (157) Documentació “En redondo” (’aplicado a la manera de girar o circular, dando la vuelta completa’, altres llengües DUE, redondo ) Traduccions “Siempre se paran / quebrando esquinas / por las malinas / que es su porfía” del fragment “Hecha sirena, / según colijo, / que al dulce hijo / al agua arroja, / y sienpre floxa / niega el aliño” (L. Matheu, Libro cons.) “Y conmueven las esquinas con su rápido ir y venir” “Volvióse en redondo, como pez que suelta en el agua su prole para no acercarse ya más a ella ni cuidarla” (MiPlanas, Espejo) 910 Fragment “E tot lo jorn / roden entorn / del cremalló, / com papalló, / fins que s’hi cremen, / amb UF o UE perills no temen” (201-06) Fitxa Espill FE0033 Vers primera ocurrència 202 Vers darrera ocurrència 202 Nombre d’ocurrències 01 Forma Cremar-se al foc com papalló canònica Mot clau 1 Cremar Mot clau 2 Papalló Tipus Unitat estilística configurada com a sintagma verbal (comparativa) Recursos Verb reflexiu + preposició + sintagma nominal + clàusula comparativa d’igualtat. lingüístics i retòrics D’origen experiencial. Definició Perseverar en l’assoliment d’un perjudici (Def. pròpia). DCVB, papalló, cita l’Espill com a exemple lèxic, no fràsic. DCVB, cremalló, cita l’Espill com a exemple lèxic, no fràsic. Inserció en Automatitzada, formant la construcció comparativa. Introduïda per la conjunció el text coordinant “e” més l’expressió temporal “tot lo jorn”. Funció discursiva recorrent a la comparança amb les papallones, atretes i encegades per la flama. Modalitzadora. El narrador descriu la imatge dels joves que busquen les dones i ho fa Documentació “Jugar amb foc” (PCC, F 1221; no s’hi cita l’Espill) en català “Qui juga amb foc, tard o d’hora es crema” (PCC, F 1249; no s’hi cita l’Espill) Documentació “Gittate via la vostra gran beltade / che mi fa forsenar, quando vi miro, / sì come il altres llengües papaglion che fere al foco / veggendo il gran splendor de la lumiera” (Amorosa visione; Cantavella 1992, 48) “Mariposón” (‘hombre que galantea a muchas mujeres’, DUE, mariposón) Traduccions “Y todo el día, / con loco amor, / al rededor / de tan vil llama / (que ciega ama / del fragment la mariposa / hasta que osa / llegar a arder), / sin más temer / riesgos algunos” (L. Matheu, Libro cons.) “Y todo el día revolotean alrededor del pabilo como mariposas y no se arredran ante el peligro hasta que se abrasan” (MiPlanas, Espejo) 911 Fragment “E tot lo jorn / roden entorn / del cremalló, / com papalló, / fins que s’hi cremen, / amb UF o UE perills no temen” (201-06) Fitxa Espill “En aquell jorn, / de cert, entorn / trecentes liures / despes en viures” (2281-84) “Era divendres / entorn migdia” (3624-25) “Altres armats, / defora'l clos, / entorn del fos, / de jorn guardaven” (7082-85) FE0034 Vers primera ocurrència 202 Forma Entorn de canònica Mot clau 1 Entorn Tipus Locució prepositiva Recursos Adverbi + preposició “de” lingüístics i retòrics Definició Al voltant de, pròxim a (Def. pròpia). Mot clau 2 Vers darrera ocurrència 7084 Nombre d’ocurrències 04 DeCat, torn, la registra com a “construcció prepositiva” però no hi cita l’Espill. Inserció en Automatitzada. Invariable. el text Funció discursiva Connectiva Documentació “Havia entorn de les faldes de la roba arbres ab les rails, lo tronc e tots los rams de en català perles” ( Curial, I. 24) “Com los moros ho saberen, posaren-li siti entorn de la ciutat” (Tirant, 5), “Féu regonèixer entorn del seu camp si hi havia gent alguna” (23), “E entorn del seu palenc féu un gran vall bé una llança d'armes en alt” (24), “Aprés venien a cavall molts ducs, comtes e marquesos entorn de la dita carreta” (42), “E totes les donzelles e los cavallers baix, entorn d'ell” (59), “Entorn de la gàbia trobaran quatre escuts tots pintats d'oriflama” (71) “E entorn de la gàbia posaren los quatre escuts” (71), “E entorn del tabernacle havia lletres d'or que deien” (78)... Documentació altres llengües Traduccions “Y todo el día / con loca amor, / al rededor / de tan vil llama / (que ciega ama / del fragment la mariposa / hasta que osa / llegar a arder), / sin más temer / riesgos algunos” (L. Matheu, Libro cons.) “Y todo el día revolotean alrededor del pubilo como mariposas y no se arredran ante el peligro hasta que se abrasan” (MiPlanas, Espejo) 912 Fragment “E tot lo jorn / roden entorn / del cremalló, / com papalló: / fins que s’hi cremen / amb UF o UE perills no temen” (201-06), “Ab ell vixquí / fins que n'ixquí / ja home fet” (975-77) Fitxa Espill FE0035 “Cert temps de l'any / ab poc afany / llur mascle spleten, / sols s'hi jusmeten / fins que s'enprenyen” (8597-601), “Ell les engana / e les profana / fins que són preses” (9759-61), “E mil jocs muda, / fins que perduda / ha sa moneda” (9972-74), “Fins que desbost / guanye quisvulla” (9981-82), “Vetla, treballa, / puja, devalla, / fins que t’enuig” (10111-13), “Fins que complida / hac la infantea” (11618-19), “Aprés passege / fins que famege” (15797-98) Vers darrera ocurrència Vers primera ocurrència 205 Forma Fins que canònica Mot clau 1 Fins Tipus Locució conjuntiva 15798 Nombre d’ocurrències 09 Mot clau 2 Que Recursos Preposició + conjunció. Monosil·labisme. lingüístics i retòrics Definició Amb (tal cosa) com a límit, com a final (DeCat, fins; s’hi cita l’Espill). Introdueix el terme temporal, en forma de verb conjugat en indicatiu o subjuntiu, al qual arriba l’acció del verb principal (Gonzàlvez). Inserció en Automatitzada. Encapçala la introducció d’una clàusula temporal. Invariable. el text Funció discursiva la final. Connectiva. Explicita la relació temporal existent entre l’acció present de la papallona i (Lo Somni) Documentació en català “Súbitament s'encès una flama foguejant, la qual fins que mort l'ocupà no es pogué apagar” (Curial, I.9) “Seguiren-lo fins que saberen que s'era recollit dins la ciutat de Varoic” ( Tirant, 5), “Facen així com he dit, fins que sien davant l'altesa vostra” (14)... Documentació altres llengües Traduccions “Y todo el día, / con loco amor, / al rededor / de tan vil llama / (que ciega ama / del fragment la mariposa / hasta que osa / llegar a arder), / sin más temer / riesgos algunos” (L. Matheu, Libro cons.) “Y todo el día revolotean alrededor del pabilo como mariposas y no se arredran ante el peligro hasta que se abrasan” (MiPlanas, Espejo) 913 Fragment “E tot lo jorn / roden entorn / del cremalló, / com papalló: / fins que s’hi cremen / amb UF o UE perills no temen; / sentints de nas, / on se té pas / com cans s’apleguen” (201-09) “Olors sentints / de carn molt fina” (9318-19) Fitxa Espill FE0036 Vers primera ocurrència 207 Forma Sentir de nas canònica Mot clau 1 Sentir Tipus Col·locació (significat transparent) Recursos Verb + preposició “de” + substantiu. Al·literació dels sons [n] i [s]. lingüístics i retòrics Definició Olorar, ensumar amb bon olfacte (Def. pròpia). Mot clau 2 Nas Vers darrera ocurrència 9318 Nombre d’ocurrències 02 Met. oliendo (Chabàs). El seu significat respòn al concepte de ser fins de nas (MiP). DCVB, nas, en lligar el vers 206 al 207, defineix la unitat com ‘sospitar, adonar-se, endevinar les coses’, però el manuscrit deixa clar que el vers 206 pertany a l’oració anterior. Endevinar, reconèixer amb l’olfacte (Gonzàlvez). Inserció en Automatitzada, amb el verb en participi de present. el text Funció discursiva Modalitzadora, intensificadora. Ensumen les dones i els plau. Documentació “Per dir que és potent, dels anys que té lleva, en català i tostemps les dones lo senten de nas, perquè totes saben que té ab lo vas per cent i un any fermada ja treva.” (Procés olives , 1905-08; DCVB, nas) Documentació DUE, fino, olfato, no recull “Fino de olfato”, tot i que inclou, com a exemple d’una de altres llengües les accepcions de fino, “No tiene un olfato muy fino”. Traduccions “Vicios perrunos, / por el olfato, / de infame trato / todos se llegan” del fragment (L. Matheu, Libro cons.) “Se congregan donde hay concurso, como canes finos de olfato” (MiPlanas, Espejo) 914 Fragment “Sentins de nas, / on se té pas / com cans s’apleguen / (...), / van aguaitant / amb UF o UE una tal caça / qual qui l’acaça / pren mala llebra” (207-17) “Donen-li caça / com cans a llebre” (5530-31) Fitxa Espill FE0037 Vers primera ocurrència 208 Vers darrera ocurrència 5530 Nombre d’ocurrències 02 Forma Acaçar com cans a llebre canònica Mot clau 1 Acaçar Tipus Locució verbal (comparativa) Recursos Verb + clàusula comparativa d’igualtat (“com...”). Al·literació dels sons [k] i [a]. lingüístics i retòrics D’origen experiencial. Definició Perseguir i encalçar amb persistència (Def. pròpia) Mot clau 2 Ca Inserció en Desautomatitzada el text Funció discursiva llebre”, el narrador fa veure la mala tria dels homes sobre la dona. Modalitzadora. A través de la comparança amb la cacera dels cans sobre la “mala Documentació “E caçant trobaren una llebre, e per ésser molt correguda per los cans...” (Tirant, en català 299) “Ni vers una llebre tants goços corrents” (Istòria Passió, est. 82) Documentació altres llengües Traduccions “Vicios perrunos / (...) / todos se llegan / (...) / ya trasnochando / y ya acechando / del fragment tan mala caza, / que quien la caza / mal lance coge” (Or. 208-17) “Dándole caza / de liebre y can” (Or. 5530-31) (L. Matheu, Libro cons.) “Como canes (...) van en sus salidas nocturnas acechando una caza que, quien logra alcanzarla, atrapa mala liebre” (Or. 208-17) “Danle caza como jauría tras la liebre” (Or. 5530-31) (MiPlanas, Espejo) 915 Fragment “E tresnochant / van aguaïtant / una tal caça, / qual, qui l’acaça, / pren mala llebra” amb UF o UE (213-17) Fitxa Espill “Par-los revessa / e vella mala, / si no els és tala / qual la volrien” (5511-14) “Bé es trobarà/ en qualque part, / mas lluny e tard, / muller tal qual / e cominal” (6634-38) “Tal és qual dona / Déu on li plau” (6676-77) FE0038 Vers primera ocurrència 215 Forma Tal qual canònica Mot clau 1 Tal Tipus Locució adverbial Recursos Pronom + pronom. Monosil·labisme. Al·literació dels sons [a] i [l]. lingüístics i retòrics Definició De tal manera com (DCVB, Mot clau 2 Qual Vers darrera ocurrència 6676 Nombre d’ocurrències 04 qual; no s’hi cita l’ Espill). Ben igual, o de gran semblança (DCVB, tal; no s’hi cita l’ Espill). Passadora, mediocre (DeCat, qual; a partir de la citació de l’Espill 6637). Mitjanet, d’escàs valor (DeCat, tal; s’hi cita l’Espill 6637). Així, d’aquesta manera (Gonzàlvez, tal qual). De tal manera com..., així... com... (Gonzàlvez, tal + verb + qual). Tal... que... (Gonzàlvez, tal + subs + qual). Inserció en Automatitzada. Invariable. el text Funció discursiva Connectiva Documentació “E la forma de la pau fos aytal qual se conté en la forma del procuratori” (doc. 1323; en català DCVB, qual ) Documentació “Tal cual” (’1 Tal como. 2 Algun que otro. 3 Pasadero o pasaderamente’, DUE, altres llengües tal) Traduccions “Ya trasnochando / y ya acechando / tan mala caza, / que quien la caza / del fragment mal lance coge” (L. Matheu, Libro cons.) “Van en sus salidas nocturnas acechando una caza que, quien logra alcanzarla, atrapa mala liebre” (MiPlanas, Espejo) 916 Fragment “Als qui ab ànsia / e treballs vans, / perills e dans, / caça seguexen / amb UF o UE qual no conexen; / pendre s’arreen / quanta ne veen: / són ells los presos” (224-31) Fitxa Espill “Aragonès / ne diu bon ves: / Mostins e perros / qui por los cerros / los lobos caçan, / lobos los matan / a la final . / Hom feminal, / triant morràs; / no et guardaràs / ni saps fogir: / doncs, vols morir” (6575-84) FE0039 Vers primera ocurrència 224 Forma canònica Vers darrera ocurrència 6575 Nombre d’ocurrències 02 Perros qui lobos caçan, lobos los matan Mot clau 1 Perro Mot clau 2 Lobo Tipus Proverbi Recursos Oració de relatiu, amb alteració de la sintaxi per l’estructura proverbial. Repetició lingüístics i retòrics lèxica. Al·literació dels sons [o], [s] i [a]. Rima assonant en “-a-a”. Definició Denota que qui sovint s’exposa al perill, hi caurà (Def. pròpia) Inserció en Automatitzada, en la segona ocurrència. Conserva l’estructura de relatiu i és introduït el text per una fórmula d’inserció. Va precedit d’una expressió metafòrica sinònima i va seguit de l’aplicació al context de la narració. Funció discursiva immediatament precedent del carnisser que, triant, triant, entre els bous, ne perd Argumentativa, en la segona ocurrència, amb la mateixa llicó que la metàfora la por i a la fi hi mor. És a dir, que el protagonista és com el carnisser o els perros , que es confia de les dones, les quals són com els bous o els lobos . Documentació “Viu [Plató] un casador qui parlave ab una fenbra e dix-li: casador, guarde’t que no en català sies casat” (J. Bonsenyor; Cantavella 1992, 49) “Mastins que llops cacen, llops els maten” (PCC, M 1272; s’hi cita l’ Espill) Documentació “Can qui lobos mata, lobos lo matan” (Romancea prov., 12) altres llengües “Câes que lobos matâo, lobos os matâo” ( Ulysippo; PCC, M 1272) “La yegua que arremetió y comiéronla lobos” ( Refr. fam. y prov. glos., XI.23) Traduccions “De que con ansia / (...) / tal caza siguen, / y no consiguen / el conocerla, / del fragment (...) / los dexa presos” (Or. 224-31), “En Aragón / buena canción / suelen cantar, / a mi pensar: / Mastines perros / que por los zerros / lobos maltratan, / lobos los matan / a la final” (Or. 6575-79) (L. Matheu, Libro cons.) “Quienes con afán (...) persiguen caza cuya naturaleza desconocen y se disponen a coger cuanta ven, para acabar siendo ellos mismos los cogidos” (Or. 224-31) “Los aragoneses han hecho de esto un buen refrán: Mastines y perros que por los cerros los lobos caçan, lobos los matan a la final” (Or. 6575-79) (MiPlanas, Espejo) 917 Fragment “Als qui ab ànsia / e treballs vans, / perills e dans, / caça seguexen / amb UF o UE qual no conexen; / pendre s’arreen / quanta ne veen: / són ells los presos” (224-31) Fitxa Espill FE0040 Vers primera ocurrència 226 Forma Perill i dany canònica Mot clau 1 Perill Mot clau 2 Dany Vers darrera ocurrència 226 Nombre d’ocurrències 01 Tipus Unitat estilística configurada com a sintagma nominal Recursos Sintagma nominal coordinat. Associació sinonímica. lingüístics i retòrics Definició Situació de risc, de dificultat (Def. pròpia) Inserció en Complement directe de nucli verbal. Forma part d’una sèrie de complements el text avantposada al verb. Funció discursiva que busquen les dones. Modalitzadora, en una seqüència argumentativa. Intensifica les penalitats dels joves Documentació “Que els perills, dans e desconhorts que, seguint a tu com a muller, seguir me poden, en català alegrament los sostendria” (Hist. Jason e Medea) “En l'aigua del riu que ab tan gran perill e dan de la sua persona nadant passat havia” ( Sepultura F. Aguilar) “No saps los perills e dans que t'estan estojats si lo senyor Mestre sap que en aquesta hora tu est fora del castell” ( Tirant, 98) “En confusió de aquells qui a gran perill e dan de les sues ànimes se’n volen entrametre” (Lo Cartoixà, II.17) “Yo, trista mare, qui us devia guardar, per tendrea de amor, de tot dan e perill” (Vita Christi, 11), “E ignoren los dans e perills que a ells vendran” (180), “Per grans dans e perills que seguir se puguen a nosaltres” (214) No figura a Wittlin (1991) Documentació altres llengües Traduccions “De que con ansia / afanes, daños, / gastan sus años / tal caza siguen, / y no del fragment consiguen / el conocerla, / pues por cogerla, / si la descubren, / aunque lo encubren / los dexa presos” (L. Matheu, Libro cons.) “A quienes con afán y trabajos vanos, daños y peligros persiguen caza cuya naturaleza desconocen y se disponen a coger cuanta ven, para acabar siendo ellos mismos los cogidos” (MiPlanas, Espejo) 918 Fragment “Bou, sobrenom, / mansuetut / diu e virtut; / bou conegué / Crist quan naxqué; / amb UF o UE bou Lluc scriví / llarg qui el parí” (268-74) Fitxa Espill “Més, nat dins carn, / pel bou e ruc / com rei e duc / fon conegut, / servit, temut / com Déu senyor” (11496-501) “Lo rei senyor / ric, cavalcà / qui l'adorà / e reverí: / ase pollí, / qui el conegué / quan ell naxqué. / Tot profetat / o figurat / fon, o figura” (13304-13) FE0041 Vers primera ocurrència 271 Vers darrera ocurrència 13308 Nombre d’ocurrències 03 Forma El bou coneix qui el té, i l’ase, l’estable de l’amo canònica Mot clau 1 Bou Tipus Sentència bíblica Recursos Oració composta coordinada. Paral·lelisme sintàctic, amb el verb elidit en la segona lingüístics i retòrics clàusula. Definició Indica que els animals simples són reconeixents, en contrast amb alguns homes (Def. Mot clau 2 Ase pròpia) Inserció en Presència emboscada: s’hi conserven només alguns elements lèxics de la UF i un cert el text ressò del seu significat. Funció discursiva terme “bou”. Asseverativa, en una seqüència explicativa, formant part de diverses glosses del Documentació “Spantaren los animals de veure aquell qui’ls havia creat gitat en lo seu pesebre; en català posen los genolls en terra i, aprés que l’han adorat, ab les veus que poden lo lloen i alenant lo scalfen (...) Diu lo profeta: conegué lo bou aquell qui el posseïa, i lo pesebre de son senyor conegué l’ase” ( Lo Cartoixà, I.9) “Lo bou i l’ase lo senyor conegueren” ( Lo Cartoixà, I.9) “CAPÍTOL ·LXVI·. COM LA SANCTÍSSIMA VERGE REPOSÀ LO SEU DIVINAL FILL EN LO PESEBRE E FON CONEGUT E REVERIT PER LO BOU E ASE (Vita Christi) Documentació “Cognovit bos possessorem suum, et asinus praesepe domini sui; Israel autem me non altres llengües cognovit, et populus meus non intellexit” (Isaias, I.3) Traduccions “Buey encontró / quando nació / Cristo mi guía” del fragment (L. Matheu, Libro cons.) “Un buey reconoció a Cristo en su natividad” (MiPlanas, Espejo) 919 Fragment “Perquè informes / los jòvens verds / e inexperts / del toc del foc” (292-95) amb UF o UE Fitxa Espill FE0042 Vers primera ocurrència 295 Forma Tocar el foc canònica (part del proverbi Mot clau 1 Tocar Vers darrera ocurrència 295 Nombre d’ocurrències 01 L’infant escalfat no toca el foc) Mot clau 2 Foc Tipus Locució verbal (significat idiomàtic; passa de l’àmbit concret al general) Recursos Verb + sintagma nominal lingüístics i retòrics Definició Figuradament, passar una experiència perillosa, arriscada (Def. pròpia) Inserció en Desautomatitzada, amb el verb substantivat. el text Funció discursiva sexe. Modalitzadora. Metafòricament, el narrador insta l’interlocutor a evitar el perill del Documentació “Tothom qui vuylla viure castament se deu lunyar de fembres e fugir-los axí com a en català foch” (F. Eiximenis, Llibre dones, 68) “Jugar amb foc” (PCC, F 1221; no s’hi cita l’Espill) “Qui juga amb el foc, tard o d’hora es crema” (PCC, F 1249; no s’hi cita l’ Espill) “Qui ha menester foc, amb son dit el cerca” (‘vol dir que les molèsties per a obtenir una cosa difícil les ha de sofrir el mateix interessat a obtenir-la’, DCVB, foc) Documentació “Jugar con fuego” (‘entretenerse frívolamente con algo que puede resultar peligroso’, altres llengües DUE, fuego ) Traduccions “Para que informes / los moços verdes / (pues nada pierdes), / los poco espertos, / del fragment los casi muertos / con estos fuegos” (L. Matheu, Libro cons.) “Para que alecciones a los jovenzuelos verdes y sin experiencia del contacto del fuego” (MiPlanas, Espejo) 920 Fragment “Polls del bec groc, / del niu cuitats, / poc aguats” (296-98) amb UF o UE Fitxa Espill FE0043 Vers primera ocurrència 296 Forma Del bec groc canònica Mot clau 1 Bec Tipus Locució adjectival Recursos Preposició “de” + sintagma nominal. Monosil·labisme. Al·literació del so [k]. lingüístics i retòrics Definició Molt innocent o mancat d’experiència (DCVB: Mot clau 2 Groc Vers darrera ocurrència 296 Nombre d’ocurrències 01 bec; no s’hi cita l’ Espill). MiP anota el vers 296 així: “pollets acabats de néxer, qu’encara conserven el bech d’aquest color, de quan néxen”, però no n’explicita el sentit figurat. Inserció en Automatitzada el text Funció discursiva (293-94). Modalitzadora, amb significat idiomàtic. Aplicada a “los jòvens verds / e inexperts” Documentació “Donen scach per lo roch a aquells qui han lo bech groch” en català (Llibre de disputació de l’ase, 104; PCC, E 304; no s’hi cita l’ Espill) “Tenir el groc del bec” (DCVB, bec) “No haver-li caigut el groc del bec” (DCVB, bec) Documentació “Caerse de un nido” (‘expresión que se utiliza en frases que hacen referencia a la altres llengües ingenuidad de alguien’, DUE, nido) Traduccions “Los pollos ciegos / que, sin razón, / del cascarón / tan rudos salen” del fragment (L. Matheu, Libro cons.) “Polluelos de pico amarillo, precipitados del nido y poco aguzados” (MiPlanas, Espejo) 921 Fragment “Exir certer, / de l’esparver / cercant les mans” (298-301) amb UF o UE Fitxa Espill FE0044 Vers primera ocurrència 301 Forma Cercar les mans canònica Mot clau 1 Cercar Mot clau 2 Mè Vers darrera ocurrència 301 Nombre d’ocurrències 01 Tipus Unitat estilística configurada com a sintagma verbal Recursos Verb + sintagma nominal. Al·literació dels sons [e] i [a]. lingüístics i retòrics Definició MiP, nota als vs. 300-01, dóna com a significats possibles: ‘ cercar les mans protectores de l’home (per esquivar l’esparver)’ i ‘esquivar les urpes (de l’esparver)’. D’altra banda, al Repertori, MiP anota “Mans (cercar les)” com a locució. En cetreria, vigilar les urpes d’un rapinyaire; figuradament, vigilar les mans (d’algú) per evitar un perill (Def. pròpia, a partir de l’Espill i MiP). Inserció en Automatitzada el text Funció discursiva identifica amb els polls que no vigilen les urpes de l’esparver, que és la dona. Modalitzadora. Forma part de la metàfora dels joves inexperts amb les dones. I els Documentació en català Documentació “Deux choses sont que pas ne quier: / c’est jeune femme et esprevier; / car il faut altres llengües pour eulx trop veillier, / et si les pert on de legier” (Dits et proverbes de sages) “Lo gavinelo en le aire bate le ale al vento (...) lassa li boni auseli per le grili que va saiento. / Lo simele fai la femena q’è avinent e bela (...) avanti un fel rognoso se mete su la sela” (Proverbia super natura feminarum ) (Cantavella, 1992, 50) Traduccions “Por que acaudalen / en tu advertencia / mucha experiencia, / que nunca en vano / del fragment logró el milano” (L. Matheu, Libro cons.) “A escapar con fortuna del gavilán, buscando el amparo de las manos” (MiPlanas, Espejo) Observació: MiPlanas hi ha optat per aquesta possibilitat, que no fa sentit. 922 Fragment “Dels qui son dan / cerquen, e van / de pic en sola” (313-15) amb UF o UE Fitxa Espill FE0045 Vers primera ocurrència 314 Forma Anar de pic en sola canònica Mot clau 1 Anar Tipus Locució verbal Recursos Verb + sintagma preposicional + sintagma preposicional. Esquema fràsic “de... en...”, lingüístics i retòrics amb asssociació lèxica onomatopeica, a partir del so de la sabata en caminar. Definició Anar per mal camí, portar mala conducta (DCVB, Mot clau 2 Pic Vers darrera ocurrència 314 Nombre d’ocurrències 01 pic; a partir de la citació de l’Espill). Anar per mal camí (Carré 2006, Glossari). Dur mala seguida, anar per mal camí, portar mala conducta (Gonzàlvez). Inserció en Automatitzada el text Funció discursiva Modalitzadora, intensificant l’acció dels qui busquen el propi dany. Documentació “Anar de pic en sola” (PCC, P 2095; és la citació de l’Espill, sense més informació) en català “Picar soleta” (‘es diu per indicar que un fuig, que se’n va per ses pròpies cames, etc.’, PCC, S 1304; no s’hi cita l’Espill) Documentació “De picos pardos” (‘de juerga’, DUE, pico) altres llengües “To paint de town red” (’ir de juerga’, D. Carbonell, DF, town) Traduccions “Que aqueste afan / buscando van, / no sin cautela” del fragment (L. Matheu, Libro cons.) “Que buscan su propio daño y dan una vez en el clavo y otra en la herradura” (MiPlanas, Espejo) Observació: La traducció de MiPlanas és incorrecta. 923 Fragment “La desonesta / e viciosa, / tan perillosa / amor inica / que hui es pratica, / amb UF o UE més pecoral / que humanal, / sols per delit” (328-34) Fitxa Espill FE0046 “La per profit / més avarícia / que amicícia / no cur tractar” (335-38) “Més que el penell / les muda el vent” (620-21) “Cert, pus honrat / que no l'orat / de pare teu” (1107-09) “Ha volgut més / captivitat / que llibertat” (1204-06) “Més és muller / l'exovar gros / que no llur cos” (1226-28) “Més ne penjaven / que de raïms” (1756-57) Vers darrera ocurrència Vers primera ocurrència 333 Forma Més que canònica Mot clau 1 Més 16262 Nombre d’ocurrències 41 Mot clau 2 Que Tipus Locució conjuntiva (comparativa) Recursos Adverbi + conjunció. Monosil·labisme. lingüístics i retòrics Definició Expressa una comparació de superioritat d’un element (regit per l’adverbi més), que pot anar situat al davant, al mig o a la fi, i un altre element (regit per la conjunció que ), situat darrere d’aquesta (Def. pròpia). Inserció en Automatitzada. Introdueix la construcció comparativa de superioritat. Invariable. el text Funció discursiva Connectiva Documentació “Si la gràcia de Déu li fall, ab cuitats passos camina; la qual en nostres actes, si de en català premi són dignes, més que nosaltres obra” (Debat P. Viana) “Essent ja més vostre que de mi” (Lletra a Iolant Durleda) “Jo, Biblis, més que altra desaventurada, he amat mon germà Cauno” (Lamentació de Biblis ) “Gloriejava's ell i los seus que açò era estat més obra divinal que humanal” (Tirant, 133) Documentació altres llengües Traduccions “El deshonesto, / malo, vicioso, / el peligroso / amor inico / que les explico; / del fragment más bestial / que racional; / todo despecho, / nada provecho; / más avaricia / que no caricia; / pero és es tal / que de su mal / no hay que tratar” (L. Matheu, Libro cons.) “Del deshonesto, vicioso y por demás peligroso e incuo amor que hoy se practica, más bestial que humano, y sólo atento al deleite. Del amor por interés, más avaricia que afecto, no pienso ocuparme” (MiPlanas, Espejo) 924 Fragment "I, quantes són / ara en lo món, / són diablesses, / dimoniesses, / car les primeres / amb UF o UE amors són veres / e tostemps duren. / Per ço hi aturen / tant los diables” (365-73) Fitxa Espill FE0047 Vers primera ocurrència 369 Vers darrera ocurrència 369 Nombre d’ocurrències 01 Forma L’amor primera és millor canònica Mot clau 1 Amor Tipus Proverbi Recursos Oració simple atributiva “(tal cosa) és (tal altra)”. Al·literació dels sons [m] i [r]. Rima lingüístics i retòrics interna en “-or”. Definició Afirma que la primera vegada que s’experimenta el sentiment amorós es fa d’una Mot clau 2 Primera manera més plena i perdurable (Def. pròpia). Reminiscència paremiològica. Cfr. Miró, Aforística Mèdica : “Sopas y amores, los primeros los mejores” (p. 210) (MiP). DCVB, ver, cita l’Espill com a exemple lèxic, no fràsic. Gonzàlvez diu que DCVB no l’enregistra. Inserció en Automatitzada, amb variacions a la segona clàusula, per la mètrica i la rima el text (de forma anàloga al que s’esdevé en la recurrència de la Vida s. Magd. cobles , anotada a sota). Precedida del connector discursiu argumentatiu “car”. Funció discursiva dura per sempre en elles (significat contextual). Més endavant, reapareix aquesta Argumentativa. Les dones són dolentes perquè la primera amor entre Eva i el diable idea, sense menció al proverbi: “Lo gran diable / qui les guanyà / hi té la mà” (9756 -58), “Primera amiga / fon del diable” (10444-45). Documentació “L’amor primera és millor” (Llibre en català 1282; s’hi cita l’Espill) de paraules e dits de savis e filòsofs, 385; PCC, A “Car deya Agèl·lius, poeta, escrivint de noblea virginal, que donzella que ans que aga marit ama molt altre hom, jamés no amarà entegrament son marit. Car diu que les primeres amors troben lo cor pus dispòsit a encarnar-se ab altre, e per tant la amor primerament encarnada tanta de senyoria pren e’l cor de l’hom que jamés no n’hix” (Eiximenis, Llibre de les dones, 28) “De sopes i amors / millors les primeres” (Refranys rimats, 60-61) “Les amors primeres, / aquelles són les que nunca s’obliden” (Vida S. Magdalena en cobles, est. 53) “De les sopes i els amors, els primers són els millors” (PCC, S 1345; s’hi cita l’Espill) “Les primeres amors són les millors” (DCVB, amor; Mall.; no s’hi cita l’Espill) Documentació “Antiquus amor cancer est” (Petroni; DEFL, 674) altres llengües “Il primo amore non si scorda mai” (DCP, 73) “D’antico amor senti la gran potenza” (Dante, Purgatorio, XXX, 39) “The fyrst luf ay be lowyt best” (ODEP, love, a. 1487) Traduccions “Que los primeros / son verdaderos / de los amores, / por ser las flores / del fragment que siempre duran” (L. Matheu, Libro cons.) “Ya que los primeros amores son los verdaderos y los que perduran” (MiPlanas, Espejo) 925 Fragment "Car les primeres / amors són veres / e tostemps duren” (369-71) amb UF o UE “Dinars, sopades, / tostemps ab bades / e secrets patjes” (547-49) Fitxa Espill FE0048 “Gran heretat / e senyoria / tostemps seria” (1122-24) “Ella es cuidà / tostemps duràs / lo gai solaç / e pa de noces” (1158-61) “Com si fos muda, / tostemps premuda, / sols murmurava” (2140-42) “Res no em valgué, / ni em respongué, / tostemps callant” (2177-79) “Tostemps ab mi / enfastijada / e desmenjada” (2450-52) “Tostemps torbava” (2569) Vers darrera ocurrència Vers primera ocurrència 371 Forma Tostemps canònica 16148 Nombre d’ocurrències 26 Mot clau 1 Tostemps Tipus Mot compost Mot clau 2 Recursos Format a partir d’un determinant quantitatiu + substantiu. Al·literació dels sons [t] i lingüístics i retòrics [s]. Definició Sempre, en tot temps, en qualsevol temps o en qualsevol ocasió (Gongàlvez) Inserció en Automatitzada el text Funció discursiva Locativa, indicant la temporalitat de l’acció. Documentació “E·ns do vida durable per totz temps” (Homolies d’Organyà; DeCat, tot) en català “plaer fo de Déu que l’abadessa passà d’esta vida en la glòria qui tostemps dura” (Llull, Blanquerna, I.142; DeCat, tot) Documentació “Todo el tiempo” (’constantemente’, DUE, altres llengües tiempo ) Traduccions “Que los primeros / son verdaderos / de los amores, / por ser las flores / del fragment que siempre duran” (L. Matheu, Libro cons.) “Ya que los primeros amores son los verdaderos y los que perduran” (MiPlanas, Espejo) 926 Fragment “Per ço hi aturen / tant los diables” (372-73) amb UF o UE “Per ço, de fet, / m’aconortí / i’m deportí” (1644-46) Fitxa Espill FE0049 “Per ço us avís / per caritat” (4228-29) “Per ço el portam / e lo llexam / en tals afés” (5677-79) “Per ço periren / e tots moriren” (6809-10) “Gran Ninivé / per ço caigué” (7139-40) “Per ço romàs / tot no es cremà” (7572-73) “Ell lo hi negà, / per ço el matà” (9287-88) Vers darrera ocurrència Vers primera ocurrència 372 Forma Per ço canònica Mot clau 1 Per Tipus Locució adverbial 16004 Nombre d’ocurrències 16 Mot clau 2 Ço Recursos Preposició + pronom. Monosil·labisme. lingüístics i retòrics Definició Locució adverbial, té valor causal, equivalent a ‘per això’, ‘per aquesta causa’ (DCVB, ço ; no s’hi cita l’ Espill). Per aquesta causa, per aquesta raó (Gonzàlvez). Inserció en Automatitzada. Invariable. el text Funció discursiva Connectiva. Introdueix una argumentació. Documentació “E per ço us vull recitar quant costa a un gentil cavaller e a una noble dona l'amar-se en català l'un a l'altre” (Curial, I.1) “Per ço que la nació d'on jo só natural se'n puixa alegrar” (Tirant, Dedicatòria) “E per ço foren per los antics ordenades justes e torneigs” (Tirant, Pròleg) “E per ço, ab lo divinal adjutori serà departit lo present llibre...” (Tirant, 1; DCVB, ço ) “E per ço, per part mia, suplicarà humilment la Beatitut Sua que...” (Instruccions de Joan de Borja, duc de Gandia, a mossèn Jeroni Llopis, 1494) “E per ço, tant com pugues unir-te ab ell...” ( Lo Cartoixà, III.1) Documentació DUE, esto, no recull “Por esto”. altres llengües “Por eso” (’expresión muy frecuente para referirse al motivo que explica o justifica cierta cosa’, DUE, ese ) Traduccions “--” (Or. 372), “Con que, librado, / me consolé / y retiré” (Or. 1644-46) del fragment “Y assí os aviso / con caridad” (Or. 4228-29) “Para entender / como es notorio / el desposorio / nos lo ponemos / y deponemos / en casos tales” (Or. 5677-79), “Todos murieron / por sus sandeces” (Or. 6809-10) , “Nínive dió, / quando se undió, / buen exenplar / de escarmentar / sólo por esto” (Or. 7139-40) (L. Matheu, Libro cons.) “Ésta es la razón por que se hospedan en ellas tan largamente los diablos” (Or. 372-73)(MiPlanas, Espejo) 927 Fragment “Bé sap de maça / qui n’és ferit! / Lo meu sperit / n’ha portat pena / sobre la squena amb UF o UE / mals huitanta anys, / treballs, afanys / e greu turment” (382-89) Fitxa Espill FE0050 Vers primera ocurrència 382 Vers darrera ocurrència 382 Nombre d’ocurrències 01 Forma Bé sap de la maça, qui n’ha estat ferit canònica Mot clau 1 Maça Tipus Proverbi Recursos Alteració de l’esquema d’oració de relatiu, per tematització. Esquema d’afirmació lingüístics i retòrics emfàtica: “Bé sap...”. Recuperació del referent maça mitjançant el pronom anafòric. Definició Denota que les experiències (dolentes) ensenyen (Def. pròpia). Mot clau 2 Ferir Principi aforístic; a cfr. ab altre que apareix en Aforismes & Proverbis d’A. Bulbena (Barcelona, 1899, p. 59): Si ets estaca, soferràs; e si ets maça, feriràs (MiP). Indica que la persona que ha passat per una mala experiència és molt fiable quan ha d’opinar (Gonzàlvez). Inserció en Automatitzada. Presència directa, inicial d’una seqüència a mode de presentació i el text resum. Estructura de relatiu. Funció discursiva “Lo meu sperit / n’ha portat pena (...) vuitanta anys” (384-87), dira a continuació. El Argumentativa. El narrador diu mal de les dones perquè parla per experiència: proverbi, doncs, hi actua com a inici de l’argument. Documentació “Aquell sap de la masa, qui n’és estat ferit; e aquell de la nafra, qui n’és estat guarit” en català (Proverbis àrabs; PCC, M 105; s’hi cita l’Espill) “Mas aquell sab de la massa / qui n’és stat, senyor, ferit” (F. Ferrer, Lo conhort, 711 -12; PCC, M 105; s’hi cita l’Espill) “Qui's veu ferit o ahombrat / sab de la maça” (Cobles Sant Cristòfol, “Resposta de Loís Roís”, vs. 183-84) Documentació “Ascout qui vo ausir: / Soven ay ausit dir, / dins maysó e en plaça, / altres llengües que çell sab de la maça / qui n’es estat ferits” (Cerverí de Girona, Maldit bendit, 1-5; Cantavella 1988-89, 10; 1992, 52) Traduccions “Pues por amarlas / tiene sabido / el que es herido / deste veneno. / del fragment Yo, a bien que peno / ochenta años...” (L. Matheu, Libro cons.) “¡Harto sabe del mazo quien recibió el porrazo! Mi espíritu ha debido soportar esa pena durante ochenta tristes años...” (MiPlanas, Espejo) 928 Fragment “Lo meu sperit / n’ha portat pena / sobre la squena / mals huitanta anys, / amb UF o UE treballs, afanys / e greu turment” (384-89) “Nunca li fall / afany, treball, / pena, dolors” (5577-79) Fitxa Espill FE0051 Vers primera ocurrència 388 Forma Treballs i afanys canònica Mot clau 1 Treball Mot clau 2 Afany Vers darrera ocurrència 5578 Nombre d’ocurrències 02 Tipus Unitat estilística configurada com a sintagma nominal Recursos Sintagma nominal coordinat. Associació sinonímica. lingüístics i retòrics Definició Patiments (Def. pròpia) Inserció en Per parataxi. Forma una sèrie de complements del nucli verbal. el text Funció discursiva del narrador-protagonista. Modalitzadora, en una seqüència narrativa. Manifesta en grau molt intens el patiment Documentació “Gran alteració i moviment de dolor m'ha portat la vostra presència, per los manifests en català senyals de tristor, treballs i afanys que en vostra cara se demostren” ( Tirant, 460) “Los treballs i afanys passats no són alguna cosa en comparació de tant descans e consolació com de present nos haveu presentada” (461) “Treball i afany gran” (traducció de labor; La mort d’Aristòtil ; Wittlin 1991: 558) “Treball i afany” (traducció de labor; Sèneca, Hercules furens ; Wittlin 1991: 558) “Treball i afany” (traducció de miseria; Abat Isac, trad. de De ordinatione animae; Wittlin 1991: 177) “Afany i treball”, “Afanys i treballs” (Wittlin 1991: 126) Documentació altres llengües Traduccions “Yo, a bien que peno / ochenta años, / dolores, daños, / grave tormento...” del fragment (L. Matheu, Libro cons.) “mi espíriu ha debido soportar esa pena durante ochenta tristes años, con trabajos, afanes y tormento cruel” (MiPlanas, Espejo) 929 Fragment “Narrant en suma” (404) amb UF o UE “Diré sumari” (3943) “Diré-ho en sumes” (9094) Fitxa Espill FE0052 Vers primera ocurrència 404 Forma En suma canònica Mot clau 1 Suma Tipus Locució adverbial Recursos Preposició + substantiu lingüístics i retòrics Definició En resum, en substància (DCVB, Mot clau 2 Vers darrera ocurrència 3943 Nombre d’ocurrències 03 suma; s’hi cita l’Espill, 404 i 9094). En la locució en suma hi pot haver hagut influència francesa tant o més que castellana (no és en tot cas, expressió blasmable) (DeCat, som; no s’hi cita l’ Espill. En resum, en substància (Gonzàlvez). Inserció en Automatitzada. Caldria transcriure-la entre comes, pel seu caràcter d’element el text perifèric: “Narrant, en suma”. Funció discursiva narració (que, en aquest cas, no s’acompleix). Connectiva. Es tracta d’un matisador, la funció del qual és anunciar la brevetat de la Documentació “Mas en summa vos ho contaré” (R. Muntaner, Crònica , 7; DCVB, suma) en català “Per tal, en suma vos demanaré de totes” (B. Metge, Lo Somni, II; DCVB, suma) “Hi en moltes maneres les profundes paraules del Senyor en aquest evangeli exponem, però en summa concorden que algun peccat no’s pot dir peccat...” (Lo Cartoixà, II.32) Documentació “En suma” (‘expresión con que se introduce la exposición de una consecuencia o altres llengües resumen de lo ya dicho’, M. Moliner, DUE, suma) “In short” (D. Carbonell, DF, suma) Traduccions “Contando en suma” (Or. 404) del fragment “Diré el sumario” (Or. 3943) “--” (Or. 9094) (L. Matheu, Libro cons.) “Narraré sumariamente” (Or. 404) “Diré sumariamente” (Or. 3943) “Lo diré en suma” (Or. 9094) (MiPlanas, Espejo) 930 Fragment “Tot quant somien / ésser ver creen” (432-33) amb UF o UE “Jo li revele / tot quant sabia / e quant havia” (2892-94) Fitxa Espill FE0053 “Quant se pot moure / tot ho furtaven / e trafegaven” (2964-66) “Veig que quant porta / és tot pintat” (3962-63) “Car retractau / tot quant jo man” (4360-61) “Axí plorosa / e sospirosa, /havent oït / tot quant m’ha dit / e ben notat, / llexí-la en banda / a la comanda / de Llucifer” (6315-22) “Mai se’n refreda, / ven tot quant té” (9980-81) Vers darrera ocurrència Vers primera ocurrència 432 Forma Tot quant canònica Mot clau 1 Tot Tipus Locució pronominal 16079 Nombre d’ocurrències 14 Mot clau 2 Quant Recursos Pronom quantitatiu + adverbi. Monosil·labisme. lingüístics i retòrics Definició Tot allò que, totes les coses que (DCVB, tot; no s’hi cita l’ Espill). Qualsevol cosa que (Gonzàlvez). Inserció en Automatitzada el text Funció discursiva que les dones confonen el desig amb la realitat. Quantificativa, anafòrica. El protagonista manifesta, quantificant en termes absoluts, Documentació “Sapiats que fui robat e perdí tot quant portava (doc. s. XIII; DCVB, tot) en català “Entren totes quantes obres fan los hòmens justs” (Llull, Llibre de contemplació, 315, 11; DCVB, tot) Documentació altres llengües Traduccions “Lo que soñaren / ser verdad creen” del fragment (L. Matheu, Libro cons.) “Creen cosa de verdad todo lo que sueñan” (MiPlanas, Espejo) 931 Fragment “Del que no veen, / procés de pensa / fan, sens defensa / ni part oir; / amb UF o UE per presumir / sols, pronuncien; / ver sentencien / que cert no saben” (434-41) Fitxa Espill FE0054 Vers primera ocurrència 435 Forma Procés de pensa canònica (actualment, Judici Mot clau 1 Procés Tipus Col·locació (significat composicional) Recursos Substantiu + preposició “de” + substantiu. Al·literació dels sons [p] i [s]. Sintagma lingüístics i retòrics codificat a partir del registre jurídic. Definició Pressuposició sobre el pensament o l’actuació d’altri (Def. pròpia) Vers darrera ocurrència 435 Nombre d’ocurrències 01 d’intencions) Mot clau 2 Pensa Inserció en Automatitzada el text Funció discursiva Modalitzadora, en una seqüència explicativa. Documentació “Vol l'altesa vostra fer procés de pensa a Felip” (Tirant, 110) en català Documentació DUE, altres llengües intención, juicio, no recull “juicio de intenciones” Traduccions “Lo que no veen, / cómo se piensa, / sin más defensa / ni nada oir, / con presumir / del fragment lo califican, / y assí lo explican / con rigor fiero / por verdadero” (L. Matheu, Libro cons.) “Hacen proceso mental de lo que no ven, sin oir la parte ni la defensa; se pronuncian por sola presunción; y sentencían, como sobre cosa de verdad, en lo que de cierto no saben” (MiPlanas, Espejo) 932 Fragment “Del que no veen, / procés de pensa / fan, sens defensa / ni part oir” (434-37) amb UF o UE Fitxa Espill FE0055 Vers primera ocurrència 437 Forma Oir (les) parts canònica Mot clau 1 Oir Tipus Col·locació (significat transparent) Recursos Verb + sintagma nominal. Monosil·labisme. Codificat a partir del registre jurídic. lingüístics i retòrics Definició Escoltar les exposicions de la defensa i l’acusació en una causa (Def. pròpia) Mot clau 2 Parts Vers darrera ocurrència 437 Nombre d’ocurrències 01 Inserció en Precedida de la conjunció coordinant negativa “ni”. el text Funció discursiva Asseverativa negativa, en una seqüència descriptiva. Documentació “Oïdes les raons de cascuna part...” (Lo Somni, III.9) en català “Ricard, negun bon jutge no pot bé res determenar si no ou primer les parts, per què no es pot fer si Tirant no hi és present” (Tirant, 114) “Oïdes les parts, la majestat divina dix aquell parlar de Jeremies:...” ( Lo Cartoixà, I.2) Documentació altres llengües Traduccions “Lo que no veen, / como se piensa, / sin más defensa / ni nada oir, / con presumir / del fragment lo califican” (L. Matheu, Libro cons.) “Hacen proceso mental de lo que no ven, sin oir la parte ni la defensa” (MiPlanas, Espejo) 933 Fragment “E fingir solen / tenir dolor / per dar color / a ses empreses” (452-55) amb UF o UE “E sots color / de molta cura” (8092-93) Fitxa Espill FE0056 Vers primera ocurrència 454 Vers darrera ocurrència 8092 Nombre d’ocurrències 02 Forma Donar color --- Colorar canònica Mot clau 1 Donar Mot clau 2 Color Tipus Col·locació (el sentit metafòric de la UF depèn del mot “color”, que ja el té) Recursos Verb + substantiu. Al·literació dels sons [o] i [r]. lingüístics i retòrics Definició Adoptar una significació determinada, normalment fingida o d’engany (Def. pròpia). DCVB, color, cita l’Espill, 454, com a exemple lèxic, no fràsic, sota l’accepció figurada ‘apariència enganosa, ficció’. Dissimular, fer veure una cosa diferent d’així com és; fingir, fer veure el que no és (DCVB, colorar; no s’hi cita l’ Espill). Fer que una cosa tinga aparença enganyosa (Gonzàlvez, dar). Inserció en Mitjançant la preposició “per”, que introdueix la col·locació com a nucli d’una clàusula el text subordinada final. Funció discursiva fingides per part de la dona clouen amb “per dar color a ses empreses”, ‘per Argumentativa, com a cloenda d’un fragment descriptiu, on tot un seguit d’accions dissimular els seus propòsits’. Documentació “Per colorar nostre llevar del setge” (Pere III, Crònica , 89; DCVB, colorar) en català “Colorant ab diverses maneres de raons la causa de la sua anada” (Curial, I.3) “Parlaven e deien no de tot en tot lo contrari, mas volien colorar que lo Sangler encara no era vençut” (Curial, II.107; DCVB, colorar), “Poètiques ficcions e rectòriques colors” (Curial, III.38), “Escrites coses tenyides de color de mentira” (Curial, III.38) “No penseu que jo vaja vestida d’aqueixa color” (Tirant, 126), “No haveu sabut honestat ni honor de quina color van vestides” (127), “Emperò si la Princesa volrà dir ella ésser estada decebuda per ignorància sots color de bé...” (268), “Car ab color de pau te est mostrada cruel enemiga” (358) “Vols colorar la tua malícia ab zel de la lley” ( Vita Chr., 127; DCVB, colorar) Documentació “So color de (cierta cosa)” (‘con pretexto de hacer esa cosa; aparentando hacerla’, altres llengües M. Moliner, DUE, color) Traduccions “Por dar color / a sus enpresas” (Or. 454-55) del fragment “Y, con color / de hazerle cura” (Or. 8092-93) (L. Matheu, Libro cons.) “Para disimular sus propósitos” (Or. 454-55) “Pretextando una extremada solicitud” (Or. 8092-93) (MiPlanas, Espejo) 934 Fragment “Tot lo penser / qual elles tenen / quan marit prenen, / és sia noble” (482-85) amb UF o UE “Pres lo marit, / saber treballen: / prim l'escandallen, / fan-li procés / per a quant és” Fitxa Espill (506-10) “Ab gran error, / per sos dinés, / aquest has pres / marit ja vell” (6180-83) “Si los marits / dos ne volien, / elles pendrien / cascuna tres” (7914-17) FE0057 Vers primera ocurrència 484 Vers darrera ocurrència 7916 Nombre d’ocurrències 04 Forma Prendre marit --- Maridar canònica Mot clau 1 Prendre Mot clau 2 Marit Tipus Col·locació (significat transparent), reduïble al verb del substantiu que conté. Recursos Verb + substantiu lingüístics i retòrics Definició Casar-se una dona (Def. pròpia) Inserció en Mitjançant l’adverbi “quan” i amb alteració dels constituents per mor de la rima. el text Funció discursiva pressumpció de les dones. Asseverativa, en una seqüència explicativa modalitzada, per la crítica que inclou a la Documentació “Ni em vull veure altra vegada en la dolor que em só vista de perdre marit” ( Curial, en català I.36) “Ans elegiria renunciar a la vida e als béns que pendre marit grosser, vil e avar” (Tirant, 109) “Que no volíeu pendre marit estranger” (Tirant, 227) “E, venint a edat de matremoni, prenien sos marits e seguien les ordinations de sos majors” (Vita Christi, 10) Documentació DUE, altres llengües marido, no inclou “Tomar mardo”. Traduccions “El atender / en que se abrasan / cuando se casan / es noble sea” del fragment (L. Matheu, Libro cons.) “Cuando toman marido, toda su preocupación es que sea noble” (MiPlanas, Espejo) 935 Fragment “Tot lo penser / qual elles tenen / quan marit prenen, / és sia noble: / amb UF o UE de béns ni moble / si es vol no tinga, / solament vinga / de gran llinatge, / almenys paratge / o gentilea” (482-91) “Puis no paria / e no tenia / fill d’ella nat, / fill adoptat / almenys haver” (8725-29) Fitxa Espill FE0059 Vers primera ocurrència 490 Forma Almenys canònica Mot clau 1 Almenys Tipus Mot compost Recursos Format a partir de la fusió de contracció de preposició i article i adverbi lingüístics i retòrics Definició La locució, indicant el mínim o una reserva, contreta com Mot clau 2 Vers darrera ocurrència 8729 Nombre d’ocurrències 02 almenys, es troba des dels orígens (DeCat, menys; no s’hi cita l’ Espill). Com a mínima condició entre diverses que podrien concórrer o demanar-se (Gonzàlvez). Com a mínim, si més no (Def. pròpia) Inserció en Automatitzada el text Funció discursiva Modal, especificant la noblesa mínima desitjada per les dones. Documentació “Que valgués 30 lliures al menys” (doc. 1309; DeCat, menys) en català “En nom de Déu, faça’s, pus acordat és” (Jaume I, Llibre dels fets, 129; DeCat, menys) “Almenys feu-me gràcia que jo vaja ab vós perquè us puga servir” ( Tirant, 2), “Puix lo vostre nom no puc saber, almenys que em diga vostra senyoria quina coneixença e amistat ha tenguda ab mon marit” (18)... Documentació “Al menos” (’expresión correctiva con que se expone una salvedad respecto de algo altres llengües que se ha dicho’, DUE, menos ) “At least” (D. Carbonell, DF, least) Traduccions “El atender / en que se abrasan / cuando se casan, / es noble sea: / aunque no vea / del fragment ni nada tenga, / sólo que venga / de gran linage, / si goza el gage / de gentileza” (L. Matheu, Libro cons.) “Cuando toman marido, toda su preocupación es que sea noble, aunque no posea bienes ni mueble alguno, con tal que prozeda de gran linaje, o que, por lo menos, se de paraje o gentilhombre” (MiPlanas, Espejo) 936 Fragment “Tot lo penser / qual elles tenen / quan marit prenen, / és sia noble: / amb UF o UE de bens ni moble / si es vol no tinga, / solament vinga / de gran llinatge, / almenys paratge / o gentilea” (482-91) Fitxa Espill FE0058 Vers primera ocurrència 490 Forma Home de paratge canònica Mot clau 1 Home Tipus Col·locació (significat transparent) Recursos Substantiu + preposició “de” + substantiu lingüístics i retòrics Definició Aquellos que, sin haber recibido la investidura militar, gozaban las exenciones Mot clau 2 Paratge Vers darrera ocurrència 490 Nombre d’ocurrències 01 tributarias de éstos (Chabàs 1905: 284). MiP tradueix i cita Chabàs. Vidal Alcover repeteix l’anotació, sense citar-los. La història posterior del paratge social és ja uniformement exalçada, noble... Per això hom de paratge fou ja sempre membre de la noblesa (DeCat, par; s’hi cita l’Espill). Inserció en Amb omissió d’home per mor del metre, però recuperable en el cotext. el text Funció discursiva protagonista atribueix a les dones el fet de voler marit noble, ric, de gran llinatge, de Denominativa, en una seqüència narrativa modalitzada, en la mesura que el narrador paratge... Documentació “Era un pagès que havia bella muller, e era de paratge” (Llull, en català DeCat, par) Llibre de meravelles; “Tirant féu aquesta ordinació e privilegi militar. E primerament ordenà que tot home qui sostigués cavall e tingués armes fos dit gentilhom, e qui tendria dos rossins fos gentilhom e home de paratge, e qui tendria tres rossins fos dit gentilhom e home generós e cavaller” (Tirant, 334) Documentació altres llengües Traduccions “El atender / en que se abrasan / cuando se casan, / es noble sea: / aunque no vea / del fragment ni nada tenga, / sólo que venga / de gran linage, / si goza el gage / de gentileza” (L. Matheu, Libro cons.) “Cuando toman marido, toda su preocupación es que sea noble, aunque no posea bienes ni mueble alguno, con tal que proceda de gran linaje, o que, por lo menos, sea de paraje o gentilhombre” (MiPlanas, Espejo) 937 Fragment “Pres lo marit, / saber treballen, / prim l’escandallen, / fan-li procés / per a quant és” amb UF o UE (506-10) Fitxa Espill FE0060 Vers primera ocurrència 508 Vers darrera ocurrència 508 Nombre d’ocurrències 01 Forma Treure l’escandall (a algú) --- Escandallar canònica Mot clau 1 Treure Mot clau 2 Escandall Tipus Locució verbal (significat idiomàtic), reduïble al verb del substantiu que conté Recursos Verb + sintagma nominal lingüístics i retòrics Definició Esbrinar i fer públics els aspectes negatius de la vida privada d’algú (Def. pròpia). Calcular el preu, la vàlua d’una persona (DCVB, escandallar; amb la citació de l’Espill). Chabàs anota la locució Tirar l’escandall i en dóna la definició literal i figurada. MiP anota que l’escandallen vol dir que “li prenen la mida o’l posen a prova de totes les maneres possibles, a fi de saber per a què serveix”. Inserció en Automatitzada. S’hi usa el verb derivat del substantiu que conté, que n’és equivalent. el text Funció discursiva tots els aspectes relatius al marit. Modalitzadora. El narrador informa de la manera com les dones esbrinen i avaluen Documentació “Anau scandallant e tentant lo vado” (Lletra d’Alexandre VI al seu nunci d’Espanya i en català canonge de València, Francesc Desprats, 18/4/1494) “Traure-li a u l’escandall” (E. Alberola, Refr. valencià, PCC, E 314; no s’hi cita l’Espill) Documentació “Sacar a la vergüenza pública” (’hacer públicas las faltas de alguien’, DUE, altres llengües vergüenza) Traduccions “Con el marido, / saber atienden / si le comprenden; / si en el progresso / del fragment algo es travieso, / sabiendo, pues, / para lo que es / y cómo viene” (L. Matheu, Libro cons.) “Ya con marido, trabajan por inquirir de él, le toman la medida con nímia exactitud y le someten a juicio para conocer de qué es capaz” (MiPlanas, Espejo) 938 Fragment “Si en lo blanc / de l’ull té sang / i el veen hom, / algun queucom / és reverit, / amb UF o UE un poc servit” (511-16) Fitxa Espill FE0061 Vers primera ocurrència 511 Forma Tenir sang a l’ull canònica Mot clau 1 Tenir Tipus Locució verbal (significat idiomàtic) Recursos Verb + substantiu + sintagma preposicional lingüístics i retòrics Definició Tenir un temperament enèrgic, promte a enfellonir-se (MiP). Ésser irascible o puntós Mot clau 2 Sang Vers darrera ocurrència 511 Nombre d’ocurrències 01 (DCVB, sang ; no s’hi cita l’ Espill). Ésser irascible (DCVB, ull ; no s’hi cita l’ Espill). Ser honrat, tenir vergonya, ser home de bé, etc. (PCC, S 299; no s’hi cita l’ Espill). Estar colèric, irritat (DeCat, ull ; no s’hi cita l’ Espill). Tenir un comportament irascible i enèrgic (Gonzàlvez). Inserció en Desautomatitzada, amb la interpolació del complement “en lo blanc”, per causa de la el text versificació. Introduïda pel connector condicional “si”. Funció discursiva si aquest es manifesta irascible—, amb valor metafòric, tot conservant la motivació Argumentativa —s’hi afirma que el marit és un poc respectat per la muller, només originària: els ulls ensangonats són senyal d’ira. Documentació “Mas si veen que y haja negú que’ls tingua l’ast al foch, o que haja sanch en l’ull, en català tantost baxen lur gatzara” (F. Eiximenis, Terç, 121; DCVB, sang , ull ) “Axí és de aitals officials, que en lurs teles e parances prenen e retenen solament les persones simples e flaques que tant o quant hagen de roba, mas no menten que prenguen ne encara assagen de pendre aquells qui han sanc en l’ull” ( Doctr. compend., 27; PCC, S 299; no s’hi cita l’Espill) Documentació “Alterar la sangre (a alguien)” (‘encolerizarle o encolerizarse’, DUE, altres llengües sangre) Traduccions “Si brio tiene, / algo asistido / es, y temido” del fragment (L. Matheu, Libro cons.) “Si tiene sangre en lo blanco del ojo y le ven hombrazo, es respetado algún tanto y servido un poco nada más” (MiPlanas, Espejo) 939 Fragment “Si en lo blanc / de l’ull té sang / i el veen hom, / algun queucom / és reverit, / amb UF o UE un poc servit; / si el pols té flac, / han-lo per hac, / no l’han per res, / e més que més / si les complau.” (511-21) Fitxa Espill FE0062 Vers primera ocurrència 517 Forma Tenir el pols flac canònica Mot clau 1 Tenir Tipus Locució verbal (significat idiomàtic) Recursos Verb + sintagma nominal. Al·literació del so [l]. lingüístics i retòrics Definició En sentit figurat, ser feble de caràcter (Def. pròpia). Mot clau 2 Pols Vers darrera ocurrència 517 Nombre d’ocurrències 01 Flaquejar en la conducta, ser curt de geni (DeCat, pols ; s’hi cita l’Espill). Tenir circulació arterial dèbil (Gonzàlvez; definició incorrecta per al cotext de l’Espill). Inserció en Mitjançant el connector condicional “si”, forma la primera clàusula d’una oració el text condicional. Funció discursiva poques pulsacions són senyal de feblesa. Contraposada a l’argument dels versos Argumentativa, amb significat metafòric a partir de la motivació originària: tenir anteriors 511-16. Documentació “E, cessant los seus polsos de moure's, perduda la color, no en altra manera que si en català l'anima l'hagués desemparat, en terra caigué” ( Curial, I.23), “Mas certes los polsos li eren defallits, car, per molt que li fregassen los braços, ells no feien algun moviment” (I.27), “E la gent era molt flaca, així de força com de cor” (I.76), “Per una sola nau s'és esmaiat lo teu flac ànimo. Oh cavaller de poc esforç!” (Tirant, 107), “Car lo duc de Macedònia, per son flac ànimo e maldestre en la guerra, no ha sabut jamés vençre una batalla” (124), “Si no, pren exemple de la tua flaca persona de poc ànimo” (124), “Aquest rei de Tremicèn era de flac ànimo” (301) “Bé sou flachs de cor!” (Vita Christi, 129) Documentació “Poco carácter” (‘falta de energía o personalidad’, DUE, altres llengües carácter) Traduccions “Si brío tiene, / algo asistido / es, y temido. / Si el pulso es flaco, / danle por taco, / del fragment tiénenle en nada, / y más si agrada / o las complaze” (L. Matheu, Libro cons.) “Si tiene sangre en lo blanco del ojo y le ven hombrazo, es respetado algún tanto y servido un poco nada más. Si es de pulso flaco, tiénenle por un Don Nadie, y, con mayor motivo, si es complaciente” (MiPlanas, Espejo) 940 Fragment “Si el pols té flac / han-lo per hac, / no l’han per res” (517-19) amb UF o UE Fitxa Espill FE0063 Vers primera ocurrència 518 Forma Tenir per hac canònica Mot clau 1 Tenir Tipus Locució verbal (significat idiomàtic) Recursos Verb + preposició + substantiu lingüístics i retòrics Definició Nombre de la letra Mot clau 2 Hac Vers darrera ocurrència 518 Nombre d’ocurrències 01 h en valenciano antiguo, la que, como es sabido, sólo sirve para adorno: hanlo por hach, lo tienen por nada, que es lo que a continuación dice Roig (Chabàs). Tenir per no res (MiP). Tenir per no res (DeCat, lletra; s’hi cita l’Espill). Tenir per inútil (Gustà 1978). Considerar algú poca cosa, una cosa menyspreable (Gonzàlvez, h). Inserció en Automatitzada. Segona clàusula d’una oració condicional. el text Funció discursiva original: la lletra “h” no té cap valor. És conseqüència de l’antecedent de l’oració Argumentativa, amb valor metafòric (prosopopeia), tot conservant la motivació condicional: si el marit té el pols flac, aleshores les mullers no el tenen per res. Documentació “Los hòmens, pus són effeminats en la amor de la carn de les fembres tornen axí en català bèsties que elles los menen axí com un ase o un boch pel cabestre, e fan-los tenir per no-res” (Eiximenis; citat per L. Martin, La tradició animalística..., p. 162) "Segons això, per hac hi só venguda" ( Somni JJ, 2553) Documentació “Don Nadie” (‘persona sin recursos económicos, poder o influencia’, DUE, altres llengües nadie) Traduccions “Si el pulso es flaco, / danle por taco, / tiénenle en nada” (L. Matheu, del fragment “Si es de pulso flaco, tiénenle por un Don Nadie” (MiPlanas, Espejo) Libro cons.) 941 Fragment “E més que més / si les complau” (520-21) amb UF o UE “E més que més, / si vol crieu / lo que parreu” (6010-12) Fitxa Espill FE0064 Vers primera ocurrència 520 Forma Més que més canònica Mot clau 1 Més Tipus Locució adverbial Recursos Adverbi + conjunció + adverbi. Repetició lexica. Monosil·labisme. lingüístics i retòrics Definició Sobretot, amb més motiu (DCVB: Mot clau 2 Més Vers darrera ocurrència 6010 Nombre d’ocurrències 02 més; s’hi cita l’Espill, 520). MiP, al Repertori, anota la locució com a “frase adverbial” i remet al vers 520. Locució fixada ja d’antic, de gran utilitat i excel·lent maneig (DeCat, més; s’hi cita l’Espill). Sobretot, amb més motiu (Gonzàlvez). Inserció en Automatitzada. Invariable. el text Funció discursiva Connectiva. Afegeix un matís d’importància. Documentació “Vulla parlar comunament, e més que més grosserament a vegades” en català (F. Eiximenis, Primer del Crestià; DCVB, més) “E açò més que més deu guardar dona” ( Llibre dones, 47) “Qui fan los marits bèsties e, més que més, los pus certs” (Llibre dones, 54) “E més ca més en armes d’archs e de sagetes” ( Hist. Carles Maynes, 11) Documentació “Más aún” (‘expresión intensiva muy frecuente con que se aumenta el valor de altres llengües una afirmación hecha antes’, M. Moliner, DUE, más ) Traduccions “Y más si agrada / o las conplaze” (Or. 520-21) del fragment “--” (Or. 6010-12) (L. Matheu, Libro cons.) “Y, con mayor motivo, si es complaciente” (Or. 520-21) “Y con mayor motivo si pretendiera que criaseis lo que diereis a luz” (Or. 6010-12) (MiPlanas, Espejo) 942 Fragment “Axí el debanen / com un capdell” (524-25) amb UF o UE Fitxa Espill FE0065 Vers primera ocurrència 524 Vers darrera ocurrència 524 Nombre d’ocurrències 01 Forma Debanar (algú) com un cabdell --- Cabdellar (algú) canònica Mot clau 1 Debanar Mot clau 2 Capdell Tipus Locució verbal (comparativa), reduïble al verb derivat del substantiu que conté Recursos Verb + clàusula comparativa d’igualtat (“com...”) lingüístics i retòrics Definició Fer el que es vol (d’algú), dominar (algú) (Def. pròpia). Sinònim de cabdellar (algú): ‘aconseguir agafar algú per servir-se’n’ ( Dicc. Martí Gadea ). DeCat, debanar , cita l’Espill com a exemple lèxic, no fràsic. Desplegar un cabdell fins que en quede un fil llarg (Gonzàlvez, debanar un cabdell ) Inserció en Automatitzada. Introduïda mitjançant el marcador argumentatiu “així”. el text Funció discursiva als marits. Argumentativa i modalitzadora, per la metaforització del tracte que les dones donen Documentació “Hom s’es tant desconegut que no’s vol lexar capdellar” (R. Llull; DCVB, cabdellar) en català “Deixar-se cabdellar” (L. Galiana, Rond. de rond.; PCC, C 84; no s’hi cita l’ Espill) Documentació “Hacerse (alguien) un ovillo” (‘acurrucarse, por frío, miedo, dolor, etc.’, DUE, altres llengües ovillo) Traduccions “Assí le ablandan / como a un ovillo” (L. Matheu, Libro cons.) del fragment “Le devanan como si fuera un ovillo” (MiPlanas, Espejo) 943 Fragment “Axí el debanen / com un capdell; / com en fluxell / dessús li seen , / e menys lo preen amb UF o UE / que un fesol; / sens llum cresol / li fan tenir; / per reverdir / en sec lo planten; / rient-se’n, canten: / axí fan d’ell / com d’un moxell / d’estopa grossa” (524-37) Fitxa Espill FE0066 Vers primera ocurrència 527 Vers darrera ocurrència 527 Nombre d’ocurrències 01 Forma Seure damunt (d’algú) canònica Mot clau 1 Seure Mot clau 2 Damunt Tipus Unitat estilística configurada com a sintagma verbal Recursos Verb + adverbi lingüístics i retòrics Definició Dominar i menyprear (algú) (Def. pròpia) Inserció en Amb canvi d’ordre dels constituents, precedida d’una construcció comparativa. el text Funció discursiva un coixí de fluixell. Modalitzadora: el marit es tou i la muller el domina, ja que li seu al damunt com si fos Documentació “Andreu Moxell, / Gaspar Estopa, don Fluxell” (Somni en català JJ, 1497-98) Documentació “Poner el pie encima (a una persona)” (‘someterla completamente’, DUE, altres llengües pie) Traduccions “--” (L. Matheu, Libro cons.) del fragment “Se le sientan encima como en flojel” (MiPlanas, Espejo) 944 Fragment “E menys lo preen / que un fesol” (528-29) amb UF o UE “Menys que una figa / tot ho preà” (2928-29) Fitxa Espill “Lo car fill meu / cert, menys lo veu / que si fos orba” (5075-77) “Menys n'han recort, / ni la virtut / de gratitut / que el xic infant” (8456-59) “Què retengué / t'he scrit desús, / lo menys confús / que he pogut” (16315-18) FE0068 Vers primera ocurrència 528 Forma Menys que canònica Mot clau 1 Menys Tipus Locució conjuntiva (comparativa) Recursos Adverbi + conjunció. Monosil·labisme. lingüístics i retòrics Definició Sense que, si no, en no ésser que (DCVB, Mot clau 2 Que Vers darrera ocurrència 2928 Nombre d’ocurrències 05 menys; no s’hi cita l’ Espill). En menor quantitat (Def. pròpia). Expressa una comparació d’inferioritat d’un element (regit per l’adverbi menys), que pot anar situat al davant, al mig o a la fi, i un altre element (regit per la conjunció que ), situat darrere d’aquesta (Def. pròpia). Inserció en Automatitzada. Introdueix la construcció comparativa d’inferioritat. Invariable. el text Funció discursiva Connectiva Documentació “Que per los vassalls poc menys que per lo marit era amada” (Curial, I.4), “E no menys en català que Laquesis s'era altada d'ell” (I.24), “Per què Laquesis, al nom de Curial, no menys que Piramus al nom de Tisbes, obri los ulls” (I.27)... “Essent menys que pedres o arbres, los quals, per útils propietats e suavitat de fruits delitosos, los vivints en gran estima colen” (Tirant, 20), “Car sol un cabell de mi fos caigut en terra no el te volria haver dat ni consentiria menys que el prenguesses” (67)... Documentació altres llengües Traduccions “Qual acerillo / jamás le precian, / si, le desprecian / por vano y vil” (Or. 528-29) del fragment “Menos que higa / los apreció” (Or. 2928-29) (L. Matheu, Libro cons.) “Y le estiman en menos de una lenteja” (Or. 528-29) “Y lo estima todo junto en menos de una higa” (Or. 2928-29) (MiPlanas, Espejo) 945 Fragment “E menys lo preen / que un fesol” (528-29) amb UF o UE “Menys que una figa / tot ho preà” (2928-29) Fitxa Espill FE0067 Vers primera ocurrència 528 Vers darrera ocurrència 2928 Nombre d’ocurrències 02 Forma Prear menys que un fesol --- Prear menys que una figa canònica Mot clau 1 Prear Tipus Locució verbal (comparativa) Recursos Verb + clàusula comparativa d’inferioritat (“menys que...”) lingüístics i retòrics Definició Menystenir absolutament algú o alguna cosa (Def. pròpia). Mot clau 2 Fesol No tenir en gens de preu una cosa (DCVB, ciuró ). No estimar gens, no donar cap valor (DCVB, caragol). Tenir algú per no res, menysprear-lo (Gonzàlvez). Estimar una cosa molt poc, no concedir-li gens d’importància (Gonzàlvez). Inserció en Automatitzada el text Funció discursiva Modalitzadora, amb valoració despectiva. Documentació “Perquè no préu lo volent d’una figa” (Ms. 9 BC; Peirats 2002: 768) en català "Senyer, no us preu una pruna / ço qu'avets dit” (F. de la Via, Llibre de fra Bernat, 885-886) “Ne yo les preu una figa / ne una glan” (F. de la Via, Llibre de fra Bernat, 1043-44) “No valrria una cana” (F. de la Via, Procés de la Senyora de Valor contra en Bertran Tudela, 392) “No·us presi una coscha” (F. de la Via, Procés de la Senyora de Valor contra en Bertran Tudela, 1780) “No serien presades un ciuró” (B. Metge, Lo Somni, III; DCVB, ciuró ) “Car no és prezat un caragol qui no hic ha ventositat gran” (B. Metge, Libre de fortuna e prudència ; DCVB, caragol) higa) Documentació “No importar una higa” (‘no importar nada’, M. Moliner, DUE, altres llengües “Not to care a fig” (DF, higo) Traduccions “Qual acerillo / jamás le precian, / si, le desprecian / por vano y vil” del fragment (Or. 528-29) “Menos que higa / los apreció” (Or. 2928-29) (L. Matheu, Libro cons.) “Y le estiman en menos de una lenteja” (Or. 528-29) “Y lo estima todo junto en menos de una higa” (Or. 2928-29) (MiPlanas, Espejo) 946 Fragment “Sens llum cresol / li fan tenir” (530-31) amb UF o UE Fitxa Espill FE0069 Vers primera ocurrència 530 Vers darrera ocurrència 530 Nombre d’ocurrències 01 Forma Fer tenir el cresol sense llum canònica Mot clau 1 Fer Tipus Locució verbal (significat idiomàtic) Recursos Verb + infinitiu + sintagma nominal + sintagma preposicional lingüístics i retòrics Definició Tractar algú com a beneit i dominat (Def. pròpia). Mot clau 2 Cresol DCVB, gresol, cita l’Espill com a exemple lèxic, no fràsic. Inserció en Desautomatitzada, amb canvi d’ordre dels constituents. el text Funció discursiva Modalitzadora, amb valoració despectiva. Documentació “Puys fan tenir hom lo cresol / al mig del dia” (F. de la Via, Llibre de en català “E fan llurs tenir al mig del jorn / lo llumener” (Sermó del Bisbetó ) fra Bernat, 1053) “Car tanta virtut d'aquelles emana, / que no pot sens oli cremar lo cresol” (Proc. oliv., 433-34) “No véu que el que vós seguiu / és seguir llum de cresol” (Flor enam., 34) “Un llum sense oli s’apaga” (PCC, L 813; no s’hi cita l’Espill) “Sens oli no pot cremar el cresol” (PCC, O 222; no s’hi cita l’Espill). Observació: Com s’hi veu, n’hi ha diverses variants, d’aquesta locució, totes ridiculitzadores del destinatari: Fer tenir el cresol sense oli, Fer tenir el cresol sense llum (a la nit), Fer tenir el cresol al mig del dia . Documentació “No crey c’om me·n trastorn / que femna, de migjorn, / vos farà llum tener” (Cerverí altres llengües de Girona, Maldit ben-dit, vs. 73-75; Cantavella 1988-89, 14; 1992, 56) Traduccions “Sin luz candil / le hazen tener” (L. Matheu, Libro del fragment “Hácenle tener luz sin candil” (MiPlanas, Espejo) cons.) Observació: En Miquel i Planas ha permutat “luz” i “candil” 947 Fragment “Per reverdir / en sec lo planten” (532-33) amb UF o UE Fitxa Espill FE0070 Vers primera ocurrència 532 Vers darrera ocurrència 532 Nombre d’ocurrències 01 Forma Plantar (algú o alguna cosa) per reverdir canònica Mot clau 1 Plantar Mot clau 2 Reverdir Tipus Unitat estilística configurada com a sintagma verbal Recursos Verb + preposició + infinitiu. Al·literació dels sons [p], [r], [e]. lingüístics i retòrics Definició Deixar sobtadament algú o alguna cosa, per renovellar-se i millorar (Def. pròpia). Ajuden a donar aquesta definició els passatges concordants, de Les Quinze Joyes de Mariage i del Corbacho, aduïts per MiP a la seva nota. Abandonar (algú o alguna cosa), cessar d’estar amb ella o de prestar-hi atenció (DCVB, plantar ; no s’hi cita l’ Espill) Inserció en Desautomatitzada, amb canvi d’ordre dels constituents i interpolació de la locució el text “en sec”. Funció discursiva de les dones que planten els marits i reverdeixen: “rient s’encanten” (534). Modalitzadora. Es completa amb el vers que segueix, on es descriu la nova situació Documentació “I en tan gran extrem haveu favorida / la part de aquell, que el feu reverdir” en català (Procés olives , 489-90) “Plantar una feina” (‘abandonar-la i no preocupar-se’n més’, DCVB, plantar ) Documentació “Elle sen va et plante son mari pour reverdir” (Quinze Joyes de Mariage; MiP) altres llengües ”Desonrarlas ha quién cobro después non les dará, synon yrse a otra a plantarla por reverdir” (Arxiprest de Talavera, Corbacho; MiP) Traduccions “Para crecer / seco le plantan” (L. Matheu, Libro cons.) del fragment “Y le plantan en seco para que reverdezca” (MiPlanas, Espejo) 948 Fragment “Per reverdir / en sec lo planten” (532-33) amb UF o UE Fitxa Espill FE0071 Vers primera ocurrència 533 Forma En sec canònica Mot clau 1 Sec Mot clau 2 Sec Vers darrera ocurrència 533 Nombre d’ocurrències 01 Tipus Locució adverbial (entrànsit d’un significat concret a un de general) Recursos Preposició + adjectiu. Monosil·labisme. Al·literació del so [e]. lingüístics i retòrics Definició Sense acompanyament de coses suavitzadores, mitigadores, que donen sabor o atractiu (DCVB, en sec; no obstant això, DCVB interpreta que, a l’Espill, l’expressió té un sentit literal). DeCat, sec, cita l’Espill i diu: “No és doncs el mateix que la moderna locució adverbial en sec ‘amb brusca girada’ però li pot haver servit de substrat evolutiu”. En un lloc que no té humitat (Gonzàlvez). Inserció en Automatitzada. Invariable. el text Funció discursiva Modalitzadora. Intensificadora de l’acció Documentació en català (Facet, Lo Somni, Llibre de fra Bernat, Curial, Certamen S. Cristòfol,Tirant, Col·loqui dames, Història Passió, Vita Christi) “Quan lo teu capità Josué passà per mig d’aquest riu en sec lo teu poble” (Lo Cartoixà , I.21) “Tres pans de mijans en sec se menjà” (Procés olives , 456) “Sobre el uitèn, de sec en sec, / dix: "Tot lo negue” (Somni JJ, 1378-79) “Vist que, tostemps restant en sec, / mostren carena” (Somni JJ, 2823-24) Documentació “En seco” (‘aplicado a la manera de empezar o interrumpirse una cosa, bruscamente’, altres llengües M. Moliner, DUE, seco) Traduccions “Seco le plantan” (L. Matheu, Libro cons.) del fragment “Y le plantan en seco” (MiPlanas, Espejo) 949 Fragment “Per reverdir / en sec lo planten; / rient s’encanten” (532-34) amb UF o UE Fitxa Espill FE0072 Observació: Segons MiP i d'acord amb el manuscrit, la transcripció correcta d'aquest vers hauria de ser: "Rient-se'n, canten", per la qual cosa no hauria de considerar-se que la col·locació Posar a l’encant figura a l'Espill. Hi som d’acord, però hem fet la fitxa corresponent perquè es pot jugar al doble sentit, hagut compte de les referències concordants que hi ha al Procés olives i al Somni JJ. Vers darrera ocurrència Vers primera ocurrència 534 534 Nombre d’ocurrències 01 Forma Posar a l’encant --- Encantar-se canònica Mot clau 1 Posar Mot clau 2 Encant Tipus Col·locació (significat transparent, a l’època), reduïble al verb derivat del substantiu. Recursos Verb + preposició + sintagma nominal lingüístics i retòrics Definició Treure a la venda de qui-en-dóna-més, baratar (Def. pròpia). Vendre a l’encant, dir públicament (DCVB, encantar; no s’hi cita l’ Espill). DeCat, quant , la registra en Onofre Pou, però no cita l’ Espill. Inserció en Ús de la forma verbal “s’encanten” que, si la lectura fos correcta, fóra sinònima de “es el text posen a l’encant”. Funció discursiva el marit, s’oferirien públicament --si la lectura fos correcta--, per bé que als versos Modalitzadora. Continuadora dels versos anteriors, on les dones, després de deixar posteriors continua el blasme del marit. Documentació “Que’m par que voleu posar a l’encant / la força que vós teniu ja perduda” en català (Procés olives , 259-60) “I aquelles amors se deien beneites, / car no s'encantaven a qui hi dóna més; / ni estaven les dones sobre l'interès / de nit ni de dia, vetlant ni asseites” (Procés olives , 329-32) “Dels jóvens puc dir, passada l'esgrima, / creent-se honrar, se'n van molt gabant; / dels fets amagats fan públic encant” (Procés olives , 969-71) “I a mi no em poseu en los tals encants” (Procés, 1391) “Que ens hagen traure a l'encant” (Somni JJ, 670) Documentació altres llengües Traduccions “Suenan y encantan / como a un cencerro” (L. Matheu, Libro del fragment “Le hacen tema de cantar y de chanza” (MiPlanas, Espejo) cons.) 950 Fragment “Axí en fan d’ell / com d’un moxell / d’estopa grossa” (535-37) amb UF o UE “La carn a mossos / d’anques tallar, /stopa lligar / grossos moxells / ab bons cordells / al ventre i cames” (9558-63) Fitxa Espill FE0073 Vers primera ocurrència 536 Forma Moixell d’estopa canònica Mot clau 1 Moixell Tipus Col·locació (significat composicional) Recursos Substantiu + preposició “de” + substantiu. Al·literació dels sons [e] i [o]. lingüístics i retòrics Definició Figuradament, s’aplica a cosa o persona feble i de poca vàlua (Def. pròpia). Mot clau 2 Estopa Vers darrera ocurrència 9560 Nombre d’ocurrències 02 Bolic o manyoc d’estopa (Gonzàlvez). Manyoc de matèria tèxtil, d’estopa o d’espigues (DeCat, moixell; s’hi cita l’Espill). Inserció en Automatitzada, amb l’afegitó “grossa”, per la mètrica i la rima. En forma comparativa, el text introduïda mitjançant el connector argumentatiu així: “Axí en fan d’ell / com d’un...”. Funció discursiva Argumentativa, modalitzadora. Documentació “En lo mig loch de un moxell de estopa gita aygua” (R. Llull; DCVB, moixell) en català “Andreu Moxell, / Gaspar Estopa, don Fluxell” (Somni JJ, 1497-98) Documentació altres llengües Traduccions “Dél hazen cerro / como de estopa” (L. Matheu, Libro cons.) del fragment “Y así se sirven de él como de un puñado de burda estopa” (MiPlanas, Espejo) 951 Fragment “Per art e gala / lo fan anar, / venir, tornar” (542-44) amb UF o UE “Uit o nou dies / mentres sang tenen / no van ni vénen / a Déu pregar” (9648-51) “Moltes peus tenen, / ni hi van ni hi venen” (14745-46) Fitxa Espill FE0074 Vers primera ocurrència 544 Forma Anar i venir canònica Mot clau 1 Anar Tipus Locució verbal Recursos Verb + conjunció coordinant + verb. Al·literació dels sons [n] i [r]. Associació lingüístics i retòrics antonímica. Definició Moure’s cap a lluny del lloc de què es parla (DCVB, Mot clau 2 Venir Vers darrera ocurrència 14746 Nombre d’ocurrències 03 anar, per oposició a tornar o venir; s’hi cita el Tirant, 100). Moure’s en direccions contràries (DCVB, anar; no s’hi cita el Tirant ni l’Espill). DeCat, venir, registra la “combinació estereotipada” Anants i vinents, sense citar l’Espill. No moure’s (Gonzàlvez, ni anar ni venir ; diu que DCVB no l’enregistra). Inserció en Desautomatitzada. Segueix el verb “fer”. Es presenta en forma juxtaposada i se li el text afegeix el verb “tornar”. Funció discursiva homes. Modalitzadora. Intensifica, en sentit figurat, la manera com les dones tracten els Documentació “Acolliu tots los qui van hi venen, hi ab lo cap inclinat feu-los reverència” (Lo Cartoixà, en català II.14), “Que’ls pobles que anaven hi venien no’ls donaven spay de pendre vianda” (Lo Cartoixà, II.17) “La qual mostrava tanta afabilitat als estrangers que anaven e venien que per tot lo món se parlava de la sua virtut” (Tirant, 100) “Demà en aquesta hora poreu anar e venir en mig d’ells” (141) “E trenta atzembles que jamès no fan sinó anar e venir ab vitualles” (145) “E ab aquesta excusa poré anar e venir, que no pensaran negun mal de mi” (149) “Los tramés a dir que vinguessen a ell, que segurament podien anar e venir” (177) “Anant e venint Plaerdemavida cascun dia ab gran sol.licitud” (258) “Açò durà bé dos mesos, e Tirant contínuament anant e venint” (315) Documentació “Ir y venir” (‘moverse de un lado para otro’, M. Moliner, DUE, altres llengües ir) Traduccions “Con arte y gala / le mandan ir, / bolver, venir” (Or. 542-44) del fragment “Que, aquellos días / que sangre tienen, / no van ni vienen / a Dios orar” (Or. 9648-51) “Muchos pies tienen, / ni van, ni vienen” (Or. 14775-76) (L. Matheu, Libro cons.) “Por lucimiento y galardón le obligan a ir, venir y volver” (Or. 542-44) (MiPlanas, Espejo) 952 Fragment “Elles sos tractes / entre tant cloen” (555-56) amb UF o UE “En l’entretant, / Josef, baró, / decurió / e noble, nat / en la ciutat / Arimatia” (14214-19) Fitxa Espill FE0075 Vers primera ocurrència 556 Forma Entre tant canònica Mot clau 1 Entre Tipus Locució adverbial Recursos Preposició + adverbi. Al·literació del so [t]. lingüístics i retòrics Definició Durant aquest temps (DCVB, Mot clau 2 Tant Vers darrera ocurrència 14214 Nombre d’ocurrències 02 tant; s’hi cita l’Espill, 555). DeCat, tant, la registra i cita l’Espill 555. Mentrestant, durant el temps que s’estén una altra acció (Gonzàlvez). Inserció en Automatitzada. Invariable. el text Funció discursiva Locativa. Indica la duració de l’acció. Documentació “En manera que io torn nou en Monferrat, e entre tant io m'espatxaré” (Curial, I.28) en català “Havia entretant la Güelfa fet fer una imatge de sant Marc” (I.30) “Pensant que entretant tractaria entre ells que lo debat se llevàs sens batalla” (I.34) “E, entretant, féu trametre per les donzelles” (II.8) “E, entretant, nulls temps li parlaren de cosa que en enuig li degués venir” (II.23) “Lo rei e los cavallers menjaren ben matí, e, entre tant, vengueren altres cavallers” (II.42) “E entre tant vos prec, si ésser pot, que adobets algun poc aquests fets” (II.137) “Car, si io volia ara disputar ab tu, entretant perdria món dret” (III.25) Documentació “En el entretanto”, “Entretanto” (‘expresa el tiempo en que se realiza una acción por altres llengües referencia a otra simultánea’, DUE, entretanto) Traduccions “Ellas sus autos / hazen y pautos” (Or. 555-56) del fragment “Esto fue quando / Joseph, varón, / y decurión, / noble en verdad, / de la ciudad / Arimatía” (Or. 14214-19) (L. Matheu, Libro cons.) “Mientrastanto, dan ellas cima a sus asuntos” (Or. 555-56) “Entretanto José, barón, decurión y noble, nacido en la ciudad de Arimatea” (Or. 14214-19) (MiPlanas, Espejo) 953 Fragment “Venir com l’oen, / tot ho desfressen, / casa redrecen, / fan osca al fus, / amb UF o UE no hi pensen pus” (556-60) Fitxa Espill FE0076 Vers primera ocurrència 559 Forma Fer osca al fus canònica Mot clau 1 Fer Mot clau 2 Osca Vers darrera ocurrència 559 Nombre d’ocurrències 01 Tipus Unitat estilística configurada com a sintagma verbal Recursos Verb + substantiu + sintagma preposicional. Al·literació dels sons [f] i [s]. lingüístics i retòrics Definició En sentit figurat, fer trempar l’home, fer aparèixer l’orifici del penis (Def. pròpia, a partir de l’Espill i del Procés olives ). MiP la cita com a “frase”, al Repertori. DCVB, osca, defineix Fer osca com ‘fer impressió, causar efecte’, però cita l’ Espill i el Procés olives com a exemples de sentit literal: ‘Regata practicada en el fus, prop de la punta perquè el fil s’hi enganxi i no s’escorri en fer voltar el fus’. DeCat, osca, cita l’Espill. Inserció en Automatitzada el text Funció discursiva literal, de preparar-se per a filar, i el sentit eròtic. Asseverativa. En el context lingüístic, hi ha ambigüitat d’interpretació entre el sentit Documentació “Planygam-les-ne, doncs, dolgam-nos d'aquestes / en català que compren ab tanta congoixa lo creix, / i viuen tostemps en molt gran perpleix, / per molt virtuoses que sien i honestes; / però, si alguna n'hi ha resabida, / i aferma que encara té osca el seu fus, / digau-li que ho diu per ésser ferida / de mal d'en Borrell, puix no hi pot fer pus” (Procés olives , 1277-84) Documentació altres llengües Traduccions “Güeca en el uso / hazen, su abuso / no atiende a más, / pero el disfrás / del fragment no las conplaze” (L. Matheu, Libro cons.) “Y, en cuanto le oyen de vuelta, todo lo disimulan, reponen la casa en su estado, dan marcha al huso y ya no se acuerdan de nada” (MiPlanas, Espejo) 954 Fragment “Qui més bé els fa / pijors les ha, / més se n’enugen, / servir-lo fugen, / amb UF o UE més mal ne dien / e calumnien, / e més se’n clamen” (561-67) Fitxa Espill FE0077 Vers primera ocurrència 561 Vers darrera ocurrència 561 Nombre d’ocurrències 01 Forma Qui més bé els fa, pitjors les ha canònica Mot clau 1 Bé Tipus Proverbi Recursos Esquema proverbial típic d’oració de relatiu. Rima en “-à”. Antonímia. lingüístics i retòrics Definició Proverbi misògin que indica la rebequeria i la desconeixença de les dones (Def. Mot clau 2 Fer pròpia). Inserció en Automatitzada. Conserva l’estructura de relatiu. Presència inicial d’una seqüència el text d’expressions que desenvolupen i glossen la segona clàusula del proverbi. Funció discursiva narrador continua malparlant de les dones, en el mateix sentit que ho fa el proverbi. Asseverativa, en una seqüència explicativa modalitzada: un enfilall de versos on el Documentació “En Servarí fonch allí prest / e dix: ‘Senyor, en què pensau?, / en català que dones són de tan baix grau / com més los féu, pijor ne fan!” (Pau de Bellviure, Per fembre fo Salomó enganat...) “La qual és parenta de la vella bruixa que no fa mal sinó a qui li fa bé” (Tirant, 241) “[A les dones] qui més bé els fa, pitjors les ha” (PCC, D 1561; citació de l’Espill, sense més informació) “A les fembres, qui més bé els fa, pitjor les ha” (PCC, F 470; no s’hi cita l’Espill) “A la dona, qui més bé li fa pitjor l’ha” (Joan Amades, Refranyer) Documentació “Le done fai gran scherne de quili qe le ama” (Proverbia altres llengües Cantavella, 1992, 56) super natura feminarum ; “Por ben fazer, mal haver” (comèdia Ulysippo; PCC, B 426) Traduccions “Quien bien las haze / peor las halla” (L. Matheu, Libro cons.) del fragment “Quien mayor bien les hace más en su contra las tiene” (MiPlanas, Espejo) 955 Fragment “Més mal ne dien / e calumnien / e més se’n clamen” (565-67) amb UF o UE “Diu mal del sastre” (2089) Fitxa Espill “Tot de mal dien, / e hi afegien / ab molts envits, / de llurs marits” (2847-50) “Alt endexava / e coblejava, / maldient fort / la falsa mort” (3365-68) “Deia malea” (4186) “Contra la fe / si mal dit he” (16325-26) FE0078 Vers primera ocurrència 565 Forma Dir mal (d’algú) canònica Mot clau 1 Dir Tipus Col·locació (significat transparent) Recursos Verb + adverbi lingüístics i retòrics Definició Malparlar, dir falsedats, calumniar (Def. pròpia). Mot clau 2 Mal Vers darrera ocurrència 16326 Nombre d’ocurrències 06 Malparlar (DCVB, dir; no s’hi cita l’ Espill). Criticar algú, censurar-lo (Gonzàlvez). Inserció en Forma el sintagma verbal d’una clàusula coordinada amb l’altra. Va precedida del el text quantitatiu “més”. Funció discursiva Modalitzadora. Intensifica el significat. Documentació “E, si dius mal de Fortuna, fes-ho solament perquè...” (Curial, III.13) en català “E si alguns per ventura dien mal de tu, és perquè ton fill no els ha ferits ab la sua treta d'or” (III.85) “E eren malcontents d'açò, dients mal de l'emperador” (III.97) “Laquesis deia mal contínuament del cavaller del falcó” (III.104) “Car no dirà mal de mi aquell que en lo meu nom fa miracles” (Lo Cartoixà, III.3) “Dir mal d’elles i no poder viure sens elles” (PCC, M 278; no s’hi cita l’Espill) Documentació “Decir bien (de alguien)” (‘alabarle’, M. Moliner, DUE, altres llengües decir) Traduccions “Mal dizen dél, / ya calumniando, / ya murmurando” (Or. 565-67) del fragment “Culpa da al sastre” (Or. 2089) “En trance tal, / vicios fingidos / de sus maridos / todas contavan” (Or. 2847-50) “Dixo mui mal” (Or. 4186) “Si huviere errores / contra la fe” (Or. 16325-26) (L. Matheu, Libro cons.) “Peor hablan de él, más le calumnian y más de él se quejan” (Or. 565-67) (MiPlanas, Espejo) 956 Fragment “Han per indigne, / en son parlar, / d’ensivillar / la llur sabata” (578-81) amb UF o UE Fitxa Espill FE0079 Vers primera ocurrència 578 Vers darrera ocurrència 578 Nombre d’ocurrències 01 Forma Indigne de descalçar la sabata (a algú) canònica Mot clau 1 Indigne Tipus Locució adjectival Recursos Adjectiu + preposició “de” + sintagma verbal. Al·literació dels sons [d] i [s]. lingüístics i retòrics Definició Ésser molt inferior, tenir molt poc mèrit davant algú (DCVB, Mot clau 2 Descalçar tapí, dóna aquesta definició a partir del Tirant, 67, com a locució verbal). DCVB, sabata, no la recull. DCVB, descalçar, cita el Tirant, 67, com a exemple lèxic, no fràsic. DCVB, ensivellar , cita l’Espill, 580, com a exemple lèxic, no fràsic. Persona considerada inferior respecte d’una altra (Def. pròpia) Inserció en Desautomatitzada, amb la interpolació de “en son parlar” per mor de la mètrica el text i de la rima, amb el canvi de “no ser digne” per “haver per indigne” i amb l’ús del verb “ensivillar” en lloc de “descalçar”, habitual a la resta de documentació. Funció discursiva bo és indigne d’elles. Modalitzadora, referint-se a l’actuació errònia de les dones, que consideren que l’home Documentació “No mereixerien que em descalçassen” (B. Metge, Lo Somni, III; DCVB, descalçar) en català “Jo hauria gran pahor que no fos digna de descalssar la tua delicada sabata” (Jacob Xalabin, 8; DCVB, descalçar) “No era digne de soltar lo ligam de la sua çabata (...) no era digne de tocar la çabata” (Lo Cartoixà, I.7), “Del qual misteri dix lo santificat Baptista que no era digne de soltar la coreja de la sua çabata” (II.18), “Del qual yo no so digne, prostrat en terra, que la coreja de la sua çabata solte” (Lo Cartoixà, II.19) “Lo teu estat, llinatge e condició no és suficient per a descalçar-li lo tapí esquerre” (Tirant, 67; PCC, T 108), “No seria digna de descalçar-li la sabata del seu peu” (152), “Com jo no sia mereixedora de descalçar-li la sabata” (Tirant, 452) “No és digne de descalçar-li la sabata del seu peu” (PCC, S 19; no s’hi cita l’Espill; s’hi cita Lo Somni i el Tirant, 152, 452) Documentació “No llegarle a la suela del zapato” (‘ser muy inferior, en general o en la cualidad de altres llengües que se trata’, M. Moliner, DUE, suela ) “El non è sufficiente a descalzarlo” (Dieci Tavole, 639) “Not to be able to hold a candle to” (D. Carbonell, DF, llegar) Traduccions “Juzganle indigno / en su parlar / por desvirar / sólo un zapato” del fragment (L. Matheu, Libro cons.) “Le cuentan en sus conversaciones por indigno de abrocharles la hebilla del zapato” (MiPlanas, Espejo) 957 Fragment “Oli de mata / no els fa pudor” (582-83) amb UF o UE Fitxa Espill FE0080 Vers primera ocurrència 582 Forma Oli de mata canònica Mot clau 1 Oli Mot clau 2 Mata Vers darrera ocurrència 582 Nombre d’ocurrències 01 Tipus Col·locació (significat composicional, transparent) Recursos Substantiu + preposició “de” + substantiu lingüístics i retòrics Definició MiP, al Repertori, anota l’entrada “Oli de mata”. A la nota al vers 582, diu: “Mata és a València’l nom específich d’un arbust (...) que produheix uns grans de sabor acre y d’una olor desagradable; s’apliquen en pols com insecticida exterior, y d’aquí el seu nom català de matapoll (en fr. herbe aux poux). En temps d’en Roig deurien fer-ne una untura per als cabells, a base d’oli”. Inserció en Automatitzada el text Funció discursiva la mala olor per tal d’embellir-se. Denominativa, en una seqüència descriptiva, on es diu que a les dones no els molesta Documentació “¿Vós pensaveu fos jo garba en català —dix la beata— d'alfals o de verda mata de matapoll?” (Col·loqui de dames, 794-97) Documentació “Aceite de lentisco” (Vidal Alcover 1987: 14) altres llengües Traduccions “Unto de gato / no les da hedor” (L. Matheu, Libro cons.) del fragment “El aceite de mata no les huele mal” (MiPlanas, Espejo) 958 Fragment “Lo pelador, / mudes, pinçar / i l’ensofrar / al raig del sol / en juliol, / los és plaent. / amb UF o UE Lo llit calent / volen d’estiu; / no els plau caliu / en lo giner” (584-93) Fitxa Espill “E pendre vol / lo raig del sol / ell a grapades” (8503-05) “Com la visiva / del duc, e rat / qui es diu penat, / e del muçol, / al raig del sol” (15526-30) FE0081 Vers primera ocurrència 587 Forma Raig del sol canònica Mot clau 1 Raig Tipus Col·locació (significat transparent) Recursos Substantiu + preposició “de” + sintagma nominal. Al·literació del so [l]. lingüístics i retòrics Monosil·labisme. Definició Cadascun dels components lineals del flux de llum provinent del sol (Def. pròpia). Mot clau 2 Sol Vers darrera ocurrència 15530 Nombre d’ocurrències 03 DeCat, raig, anota l’Espill 15530 com a exemple de “locució adverbial”. Gonzàlvez l’anota sense definir-la. Inserció en Automatitzada el text Funció discursiva Denominativa, en una seqüència descriptiva modalitzada. Documentació “Ans que el sol a l'escalfada terra los seus lluminosos raigs en dret envie...” (Parl. B. en català Mercader), “E pensa quant seria foll aquell qui en juliol, per fugir a la calor, estigués als raigs d'Apollo, e en gener, per escalfar, cercàs la freda ombra” (Hist. Leànder i Hero), “Al temps que el sol, vers occident caminant, de la vista humana los seus raigs amagava” ( Hist. Josef), “Al mig jorn lo sol en dret los seus raigs hi endreçava” (Visió S. N. Gràcia), “De vós naixqué, com raig del sol per vidre” (Vida V. Maria), “Per vos passant com raig de sol per vidre” (Corella, Obres e trobes), “Com lo raig del sol fa dins en l’espill” (Lluís Garcia, Obres e trobes) “Desijant que Febo fos atès a les parts orientals demostrant los seus lluminosos raigs sobre lo nostre horizon” ( Tirant, 452), “De matí, ans que Febo hagués tramesos los seus lluminosos raigs sobre la terra...” (481) “Del raig del sol se tix vostra camisa” (Jeroni Fuster, Obra sacratíssima conceptió) Documentació altres llengües Traduccions “Unto de gato / no les da hedor, / el alcanfor, / mudas, oelarse, / ni el ensufrarse, / del fragment por julio, al sol” (L. Matheu, Libro cons.) “El aceite de mata no les huele mal, el depilatorio, las mudas y los rizos, y el azufre, applicado en julio a pleno sol” (MiPlanas, Espejo) 959 Fragment “Més que el penell / les muda el vent” (620-21) amb UF o UE “Girà el penell / a mal novell” (4723-24) “Segons lo vent / fingís tenir” (6030-31) “E dins dos hores / lo teu cervell / gira el penell / ab tan poc vent?” (6540-43) Fitxa Espill FE0082 Vers primera ocurrència 620 Vers darrera ocurrència 6542 Nombre d’ocurrències 04 Forma Mudar com el vent --- Girar com el penell canònica (part del proverbi Les dones són mudables Mot clau 1 Mudar Tipus Locució verbal (comparativa) com el vent) Mot clau 2 Vent Recursos Verb + clàusula comparativa d’igualtat (“com...”) lingüístics i retòrics Definició Canviar freqüentment d’opinió o de gustos (Def. pròpia). DCVB, vent , recull Més variable que el vent , ‘es diu d’una persona que canvia molt d’idees o de gust’; no cita l’Espill ni el Procés. Canviar d’opinió (Gonzàlvez, girar el penell ) Inserció en Desautomatitzada. Formada a partir dels dos elements “penell” i “vent”, que en les el text diverses codificacions solen alternar-se. Funció discursiva Modalitzadora, amb una valoració intensificadora de la qualitat de voluble. Documentació “Havem franc arbitre, que’s muda axí com fa un penell” (V. Ferrer, en català penell; s’hi cita el Procés, 925-26) Sermons ; DCVB, “Negú no’s pot regir per son penell” (Ausiàs Marc, cant 30; DCVB, penell) “E aytantes veus elle’s gira / com pot fer lo panell al dia”, “Car eu la say de tants talents / com pot fer lo panell al dia” ( Facet , 1653-56, 1679-80) “[La dona] com penell li plau ser mudada, / seguint cascun vent...”, “E doncs, si als jóvens no deuen amar-los, / per ésser mudables molt més que els penells, / d'aqueixa enveja se moren los vells, / com poc ni molt vent no basta girar-los” (Procés olives , 925-26, 1601-04) “La dona és tan mudable com el vent, de ses paraules no faces fonament” (PCC, D 1721; no s’hi cita l’Espill ni el Procés olives ) “Més que al penell, els gira el vent” (PCC, P 1580; no s’hi cita l’Espill ni el Procés) Documentació “Varium et mutabile semper femina” (Virgili; DEFL, 9024) altres llengües “Che come al vento si volge la foglia / così in un dì ben mille volte il core / di lor si volge” ( Filostrato ; Cantavella, 1992, 58) “Són veletas que a todos vientos se buelven” ( Refr. fam. prov. glos., III) “La dona è mobile qual piuma al vento” (Rigoletto ) Traduccions “Dan bueltas de ussos / y más boltetas / que las veletas / que muda el viento” del fragment (Or. 620-21) “Buelve la cara / a un maleficio” (Or. 4723-24) “Finja una falta / en mi persona, / como ocasiona / o corre el viento” (Or. 6030-31) “¡Dentro dos horas, / como contento, / tu entendimiento / hazes veleta, / que da bolteta / con viento poco!” (Or. 6540-43) (L. Matheu, Libro cons.) “Más que a la veleta las hace cambiar el viento” (Or. 620-21) (MiPlanas, Espejo) 960 Fragment “Ans lo aïra / e més morreja” (636-37) amb UF o UE “Cabotejant / e morrejant” (2075-76) Fitxa Espill “Torcent la cara” (3203) “Torcé lo morro” (5250) “Ella parlera, / primer menjà / e menejà / la llengua i morros” (10420-23) “Totes morreja” (12820) FE0083 Vers primera ocurrència 637 Vers darrera ocurrència 12820 Nombre d’ocurrències 06 Forma Tòrcer el morro --- Morrejar --- Tòrcer la cara canònica Mot clau 1 Tòrcer Mot clau 2 Morro Tipus Locució verbal (significat idiomàtic), equivalent al verb del substantiu que conté Recursos Verb + sintagma nominal. Al·literació del so [r]. lingüístics i retòrics Definició Manifestar disgust amb gestos (Def. pròpia). DCVB, morro, cita l’Espill, 10420-23, com a exemple lèxic, no fràsic. Fer moviments de la cara que expressen dolor, ràbia, etc. (Gonzàlvez, tòrcer la cara). Inserció en Automatitzada el text Funció discursiva Modalitzadora. El narrador emfasitza el gest (la mala cara) de la dona. Documentació “Que fa personatges, torcent-hi lo morro” (Brama, 147) en català “Fer morros” (PCC, M 2367; no s’hi cita l’Espill) Documentació “Torcer el morro” -> “Poner morro” (’poner cara de enfadado’, DUE, altres llengües morro) Traduccions “Antes se aira / y más deshecha” (Or. 636-37) del fragment “Cabeceando / y ocicando” (Or. 2075-76) “Torció la cara” (Or. 3203), “Torció el ocico” (Or. 5250) “Que por parlera / antes comió / y meneó / la lengua y labios” (Or. 10420-23) “Muéveles guerra” (Or. 12820) (L. Matheu, Libro cons.) “Antes bien, más le repele y le zahiere” (Or. 636-37) “Cabeceando y refunfuñando” (Or. 2075-76) “Torciendo el rostro” (Or. 3203), “Torció el hocico” (Or. 5250) (MiPlanas, Espejo) 961 Fragment “Llur cap humit, / sec, fred o cald, / de salt en salt, / corrent, fabrica, / amb UF o UE troba i implica / contradictoris” (640-45) Fitxa Espill FE0084 Vers primera ocurrència 642 Forma De salt en salt canònica Mot clau 1 Salt Tipus Locució adverbial Recursos Esquema fràsic “de... en...”, amb repetició del mateix substantiu. Monosil·labisme. lingüístics i retòrics Definició Potser val la definició que DCVB, Mot clau 2 Salt Vers darrera ocurrència 642 Nombre d’ocurrències 01 salt, dóna per a la locució Anar a salts i a bots, ‘procedir sense mesura o sense precaucions, precipitant-se, sense seguir l’orde normal’, però no hi cita l’Espill. DeCat, salt, només registra les locucions Salt d’aigua, A salt de ca i A salt de mata. Sense continuïtat, amb moviments bruscos (Gonzàlvez). Inserció en Automatitzada. Anteposada al verb. el text Funció discursiva discurriment de la dona. Modalitzadora. Intensifica l’apreciació desqualificatòria que l’emissor fa del Documentació “E d'un be en altre, e d'una honor en altra saltant, digueren de Curial tantes e tan en català notables coses, que la Güelfa era la pus contenta del món” ( Curial, II.128), “E pensant moltes coses, e d'una imaginació en altra saltant, cansat per llonga vigília, s'adormí” (Curial, II.138) “Diu sant Agostí: prenyada i de nou mesos, la nostra senyora de ciutat en ciutat acamina, de província en província” (Lo Cartoixà, I.9), “Ni aneu curiosament discorrent de casa en casa” (Lo Cartoixà, II.10), “Es portat e tornat de juí en juí, d’oprobi en oprobi, de suplici en suplici” (Lo Cartoixà, IV.1) “Totes les altres, de mà en mà, / d'una en una” ( Somni JJ, 230-31) Documentació “A salto de mata” (’sin previsión, método u orden’, DUE, altres llengües salto) Traduccions “Súbitamente” (L. Matheu, Libro cons.) del fragment “Atropelladamente” (MiPlanas, Espejo) 962 Fragment “Entre els vius tots, / no hi ha prou mots / qui a dir basten / verins que pasten, / amb UF o UE tants mals com usen, / los béns que abusen / ni referir” (665-71) “Dir tots llurs mals / molt llarg seria, / no hi bastaria / tota la nit” (7650-53) “Llarg respondria / si no dubtàs / temps hi bastàs: / curt hi vull dir” (15234-37) Fitxa Espill FE0085 Vers primera ocurrència 666 Vers darrera ocurrència 15234 Nombre d’ocurrències 03 Forma No bastar (tal cosa) per a poder dir (tal altra) canònica Mot clau 1 Bastar Tipus Fórmula de transició en el relat Recursos Verb “bastar” en forma negativa + substantiu (temps, paraules, paper, tinta...) + lingüístics i retòrics oració amb verb de dicció Definició Indica la immensitat, material o espiritual, d’allò a què es fa referència (Def. pròpia) Mot clau 2 Dir Inserció en Desautomatitzada. Forma una clàusula de relatiu. el text Funció discursiva Modalitzadora, per intensificar la maldat de les dones. Documentació “A mi no basta estil de conformes paraules per a descriure...”, “A mi no basten en català paraules per raonar...” (Parl. B. Mercader), “No basta estil de llengua humana poder explicar ni descriure...” (Hist. Josef), “No basta facúndia de vocal llengua, ni ploma de mà diserta, ni enteniment de alguna pura creatura, poder explicar ni descriure...” (Ist. S. Magdalena), “La vida de Matusalem i totes les humanes i angèliques llengües no bastarien les perfections de nostra senyora verge mare de Déu descriure (Cart. I.2), “Les quals lo dia no em bastaria per a recitar-les” (Tirant, 40), “Les quals, si totes havia de recitar, no hi bastarien deu mans de paper” (84), “No m'hi basta seny ni saber per a poder-ho recitar...” (141)... “Saber huma james hi bastaria / loar vos tant quant se pertanyeria” (Cançoner vides sants), “Qui may bastaria pensar ni escriure / los goigs que Jhesus vos feya sentir?” (Cançoner vides sants) Documentació altres llengües Traduccions “No tienen modos / que dezir basten...” del fragment (L. Matheu, Libro cons.) “No ofrecen palabras bastantes para decir y referir...” (MiPlanas, Espejo) 963 Fragment “No hi ha prou mots / qui a dir basten / verins que pasten, / tants mals com usen” amb UF o UE (666-69), “Tant fastijosa / com desdenyosa” (2459-60), “Tan rabiosa / com ansiosa Fitxa Espill FE0086 / de ser amada” (3505-09), “Qui ver vol dir, / no es dolen tant / com és llur plant / e continença” (8978-81), “Tan scientment / com follament” (9249-50), “Magnificat / ha l'edifici / llur exercici / tan envejós / com curiós” (11766-70), “Fera vinyaça, / tant per malea /com per perea / dels podadors” (13406-09), “Qui Ell vol, beu / s'aigua o gràcia / ab eficàcia, / tant com ne cap / en lo seu cap” (14738-42), “Car no és tan brau, / fer ni felló, / cert, lo lleó, / com pintat par” (16028-31) Vers darrera ocurrència Vers primera ocurrència 669 Forma Tant com canònica Mot clau 1 Tant 16028 Nombre d’ocurrències 09 Mot clau 2 Com Tipus Locució adverbial (comparativa) Recursos Adverbi de quantitat + adverbi comparatiu. Monosil·labisme. lingüístics i retòrics Definició Comparació indicadora d’igualtat (DCVB, tant; no s’hi cita l’ Espill). En el mateix grau que... (Gonzàlvez, tant com). Introdueix oracions comparatives d’igualtat (Gonzàlvez, tant + subs + com). Expressa una comparació d’igualtat entre un element (regit per l’adverbi tant), que pot anar situat al davant, al mig o a la fi, i un altre element (regit per l’adverbi com), situat darrere d’aquest (Def. pròpia). Inserció en Automatitzada el text Funció discursiva Modalitzadora. Introdueix els termes de la comparació. Documentació “Que altra cosa no oïa ne veia, ne havia bé ne repòs sinó tant com ab la Güelfa en català estava” ( Curial, I.4) “E acostà's tant com pogué a ell” (Tirant, 19), “E per açò nos van cercant, e podeu ésser certs que tants com ne pendran de nosaltres, tots seran tallats a peces menudes” (23), “Lo Rei perseguí l'encalç, matant e degollant tants com aconseguir-ne podien” (25), “E tants com n'aconseguien tots los feien morir” (25), “E cascun dia menjassen allí tant com hi aturarien” (26), “E tant com en la ciutat aturaren, contínuament menjaren a despesa sua” (26), “E no es trobà dia, tant com les festes han durat, que...” (55)... “E tant com te dols, tant més ne pots pendre” (Lo Cartoixà, IV.1), “E per ço, senyor, tant com puc te ame” (Lo Cartoixà, IV.10), “E perquè tant los durà lo pecar com lo viure” (IV.31) Documentació “Tan... como” (’con un adjetivo intercalado y un verbo compuesto con “poder” u otro altres llengües auxiliar equivalente, expresa el máximo en la cualidad de que se trata’, DUE, tan) Traduccions “¿Si el que a bever / llega su gracia, / con eficacia, / quanto allí cabe / del fragment llenar-lo sabe?” (L. Matheu, Libro cons.) “Aquel que quiere Él, bebe eficazmente de su agua o gracia, tanta cuanta le cabe en su espíritu” (MiPlanas, Espejo) 964 Fragment “Hauré ordir, / puix me n’empatx, / aquest meu scaig / de parlament, / amb UF o UE curt, flac, fallent, / a fil per pua; / la forja sua, / stil e balanç...” (672-79) Fitxa Espill FE0087 Vers primera ocurrència 677 Forma A fil per pua canònica Mot clau 1 Fil Tipus Locució adverbial Recursos Sintagma preposicional + sintagma preposicional. Monosil·labisme. Al·literació del so lingüístics i retòrics [p]. Definició A poc a poc, amb molta mesura (DCVB, Mot clau 2 Pua Vers darrera ocurrència 677 Nombre d’ocurrències 01 pua; a partir de la citació de l’Espill). DCVB, fil, recull Fil per randa = Fil per agulla, ‘amb tots els detalls, sense deixar res’; no s’hi cita l’Espill. DCVB, agulla , recull Fil per agulla, ‘amb tota minuciositat’; no s’hi cita l’Espill. DeCat, fil, diu que l’Espill canvia randa per pua. Carré 2006, Glossari, anota Fil per pua = Fil per randa. A poc a poc, amb molta mesura (Gonzàlvez). Inserció en Automatitzada el text Funció discursiva d’expressar la intenció de l’autor, en boca del narrador-personatge, de construir el seu Modalitzadora, en una seqüència explicativa. Actua sobre “hauré ordir”, per tal discurs, de desenvolupar el seu “escaig de parlament curt, flac i fallent”, amb tots els detalls. Documentació “Tot, fil per randa, / vos ho diran, sens donar tanda / per a respondre” (Somni en català 199-201) JJ, “Dic-ho per ço, puix és mia la tanda, / que em par de més voler parar les taules, / si los bocins voleu dar fil per randa” (Somni JJ, 2142-44) “Fil per randa, / que dels desigs faça comanda, / o cessió, /als que hi daran millor raó” (Somni JJ, 2988-91) “A fil per pua” (PCC, F 863b; és la citació de l’ Espill, sense més informació; els editors remeten a Fil per randa) “Fil per randa” (PCC, F 871; s’hi diu que tal vegada ‘fil per randa’ sigui una forma semblant a la frase continguda a l’Espill, que s’hi cita) Documentació “Punto por punto” (‘con referencia a la manera de narrar una cosa, muy altres llengües minuciosamente’, M. Moliner, DUE, punto) Traduccions “Tanto delito / como he tramado, / quando acabado / éste, de atento / del fragment razonamiento, / porque concluia / la forma suia...” (L. Matheu, Libro cons.) “Tendré que urdir, pues me empacha, éste mi boceto de parlamento, breve, débil y deleznable, a hilo por púa” (MiPlanas, Espejo) 965 Fragment “La forja sua, / stil e balanç / serà en romanç: / noves rimades, / comediades / amb UF o UE amforismals / facessials” (678-84) Fitxa Espill FE0088 Vers primera ocurrència 681 Forma Noves rimades canònica Mot clau 1 Noves Mot clau 2 Rimades Vers darrera ocurrència 681 Nombre d’ocurrències 01 Tipus Col·locació (significat transparent, composicional) Recursos Substantiu + participi. D’origen literari. lingüístics i retòrics Definició En la poesia provençal i catalana antiga, composició versificada sense forma estròfica i amb els versos rimant de dos en dos (DCVB, rimar ; s’hi cita l’Espill). Morel-Fatio explica el sintagma així: “les noves rimades, ce sont precisément ces nouvelles, narrations ou contes rimés, que les poètes catalans du XIVe siècle composaient en vers de huit et neuf syllabes”. MiP reprodueix i cita Morel-Fatio. Inserció en Automatitzada el text Funció discursiva Denominativa, en una seqüència explicativa. Documentació “Recordar moltes cansons e noves rimades, al·legar dits de trobadors” (B. Metge, en català Somni, III; DCVB, rimar ) Lo Bernat Metge va emprar noves rimades com ‘narracions en vers’ (DeCat, nou) Documentació altres llengües Traduccions “Porque concluia / la forma suia, / estilo y trance, / será en romance / del fragment de rimas nuevas / y medias pruevas / aforismales, / mas no formales / sino burlescas” (L. Matheu, Libro cons.) “Su forja, estilo y cadencia seran en romance: nuevas rimadas, partidas por la mitad, aforísticas y burlescas” (MiPlanas, Espejo) 966 Fragment “Al pla texides / de l'algemia / e parleria / dels de Paterna, / Torrent, Soterna, / amb UF o UE prenent manobra. / Si temps me sobra / e me’n record...” (686-93) Fitxa Espill Observació: Ramon Miquel i Planas i Antònia Carré han puntuat el fragment contravenint les indicacions ortogràfiques del manuscrit, posant el punt seguit abans del vers “prenent manobra”. FE0089 Vers primera ocurrència 691 Forma Prendre manobra canònica Mot clau 1 Prendre Tipus Col·locació (significat composicional) Recursos Verb + substantiu lingüístics i retòrics Definició Iniciar la construcció (Def. pròpia). Mot clau 2 Manobra Vers darrera ocurrència 691 Nombre d’ocurrències 01 Posant mans a l’obra diu en termes actuals (MiP). Posar-se a la faena, començar a treballar o a fer alguna cosa (Gonzàlvez, prendre mà en obra). Inserció en Forma una clàusula de gerundi. el text Funció discursiva Asseverativa, en una seqüència explicativa. El narrador explica com farà el seu relat. Documentació en català Documentació “Poner (una cosa) por obra” (’realizarla’, DUE, altres llengües obra ) Traduccions “Pero tegidas / con gresería / de algaravía, / como en Paterna, / Torrent, Soterna, / del fragment que labran obra” (L. Matheu, Libro cons.) “Tejidas llanamente en la aljamía y jerga de los de Paterna, Torrente y Soterna. Poniendo, pues, mano a la obra,...” (MiPlanas, Espejo) 967 Fragment “Si temps me sobra / e me’n record, / sols per confort / e per retraure / amb UF o UE no lexar caure / los qui treballen, / juguen e fallen, / --uns mates baten, / los altres maten: / tots enganats, / de seny torbats, / a ses requestes / cerquen les festes, / troben la mort--, / faré’ls report” (694-706) Fitxa Espill FE0090 Vers primera ocurrència 699 Vers darrera ocurrència 699 Nombre d’ocurrències 01 Forma Uns baten les mates i altres es mengen els conills --- Qui bat la mata que mengi el canònica conill Mot clau 1 Mates Tipus Proverbi Recursos Oració composta coordinada. Relació semàntica de contrast. lingüístics i retòrics Definició Denota que algú sense treball aconsegueix el que altres han preparat amb moltes Mot clau 2 Conills diligències (Labèrnia; PCC, C 170; s’hi cita l’Espill). Aquest aforisme apareix en el Tractat de Adages d’en C. Ros (1736), baix la forma següent: Uns tenen la fama y altres carden la llana (MiP). Vol dir que el qui fa la feina convé que en tingui el profit (DCVB, mata). DeCat, mata, l’anota com a dita proverbial però no cita l’Espill. Inserció en Desautomatitzada, per causa de la mètrica i la rima. Presència inicial en una seqüència, el text inserida tota ella a manera de falca sobre el discurs subjacent. Funció discursiva Asseverativa, en una seqüència explicativa sobre els enganys de la vida. Documentació “Exir-ha com lo conill que està en la mata, que li baten la mata e done en boqua en català dels cans” (V. Ferrer, Sermons , I.50; DCVB, mata) “Diu hom que tu batràs les mates, / los romanins e bufalagues / a altre aurà los conylls” ( Facet , 1545-47) “Qui bat la mata que es menge el conill”, “Ni menys vullau dir que io bat les mates / car vós ho feu tot, menjant los conills” (Procés olives , 1300, 1393-94) “Uns baten les mates amb molta fatiga / i els altres se mengen los tendres conills” (Disputa de viudes i donzelles, 94-95) “Qui bat la mata, que es menge el conill” (PCC, M 1282; s’hi cita l’Espill, 699-70, i el Procés, 1393), “Un alça la caça i altre la mata” (PCC, C 170; s’hi cita l’Espill) “Qui bat la mata, que mengi el conill” (DCVB, mata; s’hi cita el Procés, 1300) Documentació “Sic vos non vobis, nidificates aves. / Sic vos non vobis, vellera fetis oves. / altres llengües Sic vos non vobis, mellificatis apes. / Sic vos non vobis, fertis aratra boves” (Virgili; DEFL, 8124). “¡Non medre Dios tal conejero / que la caça ansí aduz!” (Libro del Buen Amor; Cantavella 1992, 62). “Levantar la liebre para que otro medre” (H. Núñez, RPR, núm. 4250) Traduccions “Si tiempo sobra / y yo me acuerdo, / para recuerdo / escriviré / de aquellos que / del fragment juegan y faltan, / corren y saltan, / los mares trillan, / matan y brillan / bien engañados, / todos turbados, / en sus requestas / buscan las fiestas, / hallan la muerte / (lance tan fuerte / que en él me pierdo): / haré recuerdo” (L. Matheu) “Si me queda tiempo y me acuerdo, sólo para su confortación y memoria, y para que no desfallezcan los que andan en tráfagos, juegan y fallan (unos baten la mata y otros matan la caza, bien que, todos engañados y turbios de seso, buscando las fiestas según sus anhelos, dan con la muerte), haréles mi apuntamiento” (MiPlanas, Espejo) 968 Fragment “A ses requestes / cerquen les festes, / troben la mort” (703-05) amb UF o UE “E lo guanyí / a sa requesta” (1520-21) “A sa requesta, / instant fortment” (1610-11) “A llur requesta” (5924) Fitxa Espill FE0091 Vers primera ocurrència 703 Forma A requesta (d’algú) canònica Mot clau 1 Requesta Tipus Locució adverbial Recursos Preposició + substantiu lingüístics i retòrics Definició Per demanda d’algú, perquè ell ho demana (DCVB, Mot clau 2 Vers darrera ocurrència 703 Nombre d’ocurrències 01 requesta; no s’hi cita l’ Espill). A petició de (DeCat, qüestió ; no s’hi cita l’ Espill). Per petició d’una persona, perquè aquesta persona ho demana (Gonzàlvez). Inserció en Precedeix el nucli verbal. Per tant, hi ha alteració de l’ordre normal, per tematització el text d’aquest constituent oracional, que hauria d’anar després del complement directe. Funció discursiva Modal. Els homes cerquen les festes, per causa de les dones, i hi troben la mort. Documentació “Nul temps vos bastà lo cor que’m besàsseu a vostra requesta” en català (B. Metge, Somni, III; DCVB, requesta) “Solament vos dic que us vull combatre a tota ma requesta” (Curial, II.80) “L'altre l'ha volgut combatre a tota sa requesta” (II.90) “Empès de mal consell. emprenguí combatre-us a tota ma requesta” (Curial, II.108) “Diu que a tota sa requesta se vol combatre amb la senyoria vostra cos per cos” (Tirant, 15) “A tota ma requesta vos combatré a ús e costum de França” (77) “A instància e requesta dels genovesos” (99) “Jo a ma requesta, sostenint la veritat te combatré” (150) “Lo comtat meu, que el senyor Emperador, a requesta mia, vos dava” (161) Documentació “A richiesta dell’interessato” (‘in seguito alla domanda dell’interessato’, N. Zingarelli, altres llengües VLI, riciesta) Traduccions “En sus requestas / buscan las fiestas” (Or. 703-04) del fragment “Y que gané, / de su motivo” (Or. 1520-21) “Dió su querella, / que contra ella / probó violento” (Or. 1610-11) “Que, a su requesta” (Or. 5924) (L. Matheu, Libro cons.) “Buscando las fiestas según sus anhelos” (Or. 703-04) “A su instancia, competí y gané el premio” (Or. 1520-21) “A demanda suya, instada con energía” (Or. 1610-11) “Requeridos por ellas mismas” (Or. 5924) (MiPlanas, Espejo) 969 Fragment “Faré’ls report: / serà consell / de home vell, / ja scarmentat, / puix atentat / amb UF o UE --si el volen pendre.” (706-11) Fitxa Espill FE0092 Vers primera ocurrència 707 Forma Del vell, el consell canònica Mot clau 1 Consell Tipus Proverbi Recursos Verb el·líptic i complement avantposat per tematització. Al·literació dels sons [e], [l] lingüístics i retòrics i [l]. Rima consonant en “-ell”. Esquema de derivació causal “De (tal cosa), (tal altra)”. Definició Indica que els consells cal prendre’ls de persones amb anys d’experiència (Def. pròpia) Mot clau 2 Vell Vers darrera ocurrència 707 Nombre d’ocurrències 01 Inserció en Desautomatitzada, a causa de la mètrica. Integrat al text a manera de conclusió final el text del passatge on el narrador manifesta la seva intenció didàctica en escriure l’obra. Funció discursiva vol ensenyar els joves —i, en especial, el nebot (és a dir, el personatge a qui Argumentativa. Remet a la pròpia experiència del narrador, ja escarmentat, que s’adreça com a interlocutor textualitzat)—, si és que volen prendre el seu consell. Documentació “Han aconsellat les Escriptures e los Pares passats que tostemps degam aver los en català consells dels vells” (Dotzè, 715) “Pensà en si que aquest moro vell li daria algun bon consell” (Tirant, 299) “Car bé coneix que quants vells són / ensems ab ell, / són molt millors per a consell / que per a brega” (Somni JJ, 1410-13) “Del vell, el consell” (PCC, V 190; no s’hi cita l’Espill) “Del vell, el consell; i del jove (o “del ric”), el remei” (DCVB, vell; no s’hi cita l’ Espill) Documentació Monòstic de Menandre (Atenes, 341-290 a. C.) esdevingut proverbi llatí: “Senectus altres llengües primum consulenda” (DCP, 312; DEFL, 7946) “If you vish good advice, consult an old man”, amb el precedent de G. Chaucer (1386): "In olde men is the sapience" (ODEP, advice) “Consiglio di vecchio non rompe mai la testa” (DCP, 312) Traduccions “Como consejo / de honbre ya viejo” (L. Matheu, Libro cons.) del fragment “Que será consejo de hombre anciano” (MiPlanas, Espejo) 970 Fragment “Si vols aprendre, / nebot valent, / llig-hi sovent, / mas ab repós; / en procés clos, / amb UF o UE ma negra vida, / de mals fornida, / vull recitar / per exemplar / e document; / car molta gent / veent penar, / altri passar / mal e turment, / ne pren scarment / e se’n castiga; / qui no s’hi triga / seny vol haver” (714-29) Fitxa Espill FE0093 Vers primera ocurrència 722 Vers darrera ocurrència 722 Nombre d’ocurrències 01 Forma Benaurat és qui per mal d’altri es castiga canònica Mot clau 1 Benaurat Tipus Proverbi Recursos Alteració de l’esquema d’oració de relatiu, per tematització. Esquema d’afirmació lingüístics i retòrics emfàtica: “Benaurat és...”. Definició Indica que s’ha d’aprendre de les experiències negatives d’altri (Def. pròpia) Mot clau 2 Castigar Inserció en Desautomatitzada. Precedida del connector discursiu argumentatiu “car” i amb la el text incorporació de molts elements explicatius. Pèrdua de l’estructura canònica. Funció discursiva contar sa vida com a exemple a no seguir. En concret, enllaça amb l’emplaçament al Argumentativa. Esgrimit per reforçar la intenció del narrador-protagonista de nebot que hi llegeixi i aprengui. Documentació “Juvenal: aquell és benuyrat qui’s sab guardar per los ulls d’altri”, "Sèneca diu: bona en català cosa és de guardar en altri lo mal de què ell deu fugir. Juvenal: aquell és benuyrat qui's sab guardar per los ulls d'altri" (B. Latini, Llibre del tresor, II.74 i III.55) "Sèneca diu: l'ome savi corregeix lo seu vici per lo mal d'altri" ( Flors de virtut, 110) "Aquell és astruc qui es castiga per altre" (Llibre de paraules e dits, 445; PCC, A 2338; no s’hi cita l’Espill) "Benuyrat és aquell qui es castiga per los perills dels altres" (Llibre de Cató, 136) "Cell és benauyrat qui es castiga per altre" ( Proverbis àrabs; PCC, B 639; no s’hi cita l’Espill) "Beneït és qui per mal d'altre se castiga" (Eiximenis, Terç del Christià) “Mal d’altri, rialles són” (DCVB, mal; Mall., Men.; no s’hi cita l’Espill) “El mal dels altres fa de bon passar” (DCVB, mal; Or., Occ.; no s’hi cita l’Espill) Documentació Monòstic de Menandre (Atenes, 341-290 a. C.), també recollit per Plaute: altres llengües "Feliciter sapit qui periculo alieno sapit" i glossat per Erasme als Adagia (M. Conca, Tesi doctoral , 491-3) “Buer se chastie qui par autrui se chastie” (J. Morawski, PF, 314) Traduccions ”Que, según siento, / hay mucha gente / continuamente / que ve penar / del fragment y a otro pasar / males sin cuenta, / conque escarmienta / y se mitiga, / y así castiga / su proprio vicio” (L. Matheu, Libro cons.) “Pues muchos son los que, viendo a otros pasar penas, dolores y tormentos, toman de ello escarmiento y les sirve para enmendarse” (MiPlanas, Espejo) 971 Fragment “Si vols aprendre, / nebot valent, / llig-hi sovent, / mas ab repós; / en procés clos, / amb UF o UE ma negra vida, / de mals fornida, / vull recitar / per exemplar / e document; / car molta gent / veent penar, / altri passar / mal e turment, / ne pren scarment / e se’n castiga; / qui no s’hi triga / seny vol haver” (714-29) Fitxa Espill FE0094 Vers primera ocurrència 728 Vers darrera ocurrència 728 Nombre d’ocurrències 01 Forma Qui no s’hi triga, seny vol haver canònica Mot clau 1 Trigar Mot clau 2 Seny Tipus Unitat estilística configurada com a enunciat parèmic Recursos Esquema d’oració de relatiu. Mesura equivalent en ambdós emistiquis: 4 + 4. lingüístics i retòrics Definició Indica que qui fa les coses al seu temps és intel·ligent (Def. pròpia) Inserció en Automatitzada. Presència directa, conclusiva, al final del fragment. Conserva la forma el text de relatiu. Funció discursiva la “negra vida” del narrador-protagonista. Argumentativa. Reforça l’emplaçament al nebot perquè no demori el fet d’aprendre de Documentació “Cuita i ira, aquests dos són contraris a consell” (Proverbis en català 3922) de Salomó, 11; PCC, C “Y axí mirau l'ome, vejau què us agrada / de quant yo puch fer, que tot se farà / mas feu la instància yo us prech atentada / qu'en causa tan gran és cosa provada que tota gran triga gran cuyta serà” (Istòria Passió, 1603-07) Documentació “Festina lente” (Suetoni, altres llengües DEFL, 2794; EP, 43) De Vita Caesarum, Augustus, 25; DSLG, 1581; DCP, 545; Traduccions “Y es que juicio / quiere tener” (L. Matheu, Libro cons.) del fragment “Quien en esto no anda remiso es que quiere poner seso” (MiPlanas, Espejo) 972 Fragment “Si tu hi practiques / e tens bé sment” (742-43) amb UF o UE “Io tinc bé sment / com se comporta” (3960-61) “Generalment, / si hi tens bé sment, / totes hi dansen” (8765-67) “E cascun any, / si hi tens bé sment” (11554-55) Fitxa Espill FE0095 Vers primera ocurrència 743 Vers darrera ocurrència 11555 Nombre d’ocurrències 04 Forma Tenir (bé) esment (d’alguna cosa) canònica Mot clau 1 Tenir Tipus Col·locació (significat composicional) Recursos Verb + substantiu. Al·literació del so [e]. lingüístics i retòrics Definició Prestar atenció (DCVB, Mot clau 2 Esment esment; no s’hi cita l’ Espill). DCVB, esment, cita el Tirant, 113, com a exemple lèxic, no fràsic. Fer compte, parar atenció (Gonzàlvez). La cosa primitiva en la nostra llengua fou, doncs, esment, i les seves locucions verbals prendre’s esment, haver esment, tenir esment, fer esment i semblants (DeCat, ment; no s’hi cita l’Espill). Tenir indici, adonar-se (DeCat, ment; no s’hi cita l’Espill ). Inserció en Automatitzada, amb el verb en segona persona. Introduïda pel connector condicional el text “si”. Funció discursiva Argumentativa, en forma de consell adreçat al destinatari. Documentació “E lo senyor rei tenc-se bé esment d’aquell cavaller qui les regnes li hac tallades” en català (Muntaner, Crònica ; DeCat, ment) “E qui bé vol tenir esment a la caiguda de Curial” (Curial, III.2) “E que li tenguessen esment que no se n'anàs” (Curial, III.10) “Té sment, verge senyora, que aquest fill teu és posat en rohina” ( Lo Cartoixà, I.12) “Teniu sment, diu lo Senyor, yo us he donat potestat de calcigar sobre les serpents...” (Lo Cartoixà, II.17) “Parau bé esment en lo que us diré” (Tirant, 23) “E ti bé esment al que et diré” (Tirant, 113) “Mas que tinga bé esment a si mateix” (Tirant, 189) Documentació “Parar (o poner) mientes (en cierta cosa)” (‘fijarse en ella’, DUE, miente) altres llengües “No prestar atención (a una persona o a una cosa)” (‘no hacer por enterarse, no escuchar o no dar importancia a la persona o cosa de que se trata’, DUE, atención) Traduccions “Si tu platicas / atentamente” (Or. 742-43) del fragment “Quiero atender / su proceder” (Or. 3960-61) “Generalmente, / si paras miente, / ya todas danzan” (Or. 8765-67) “--” (Or. 11554-55) (L. Matheu, Libro cons.) “Si en él te ejercitas y lo tienes bien en cuenta” (Or. 742-43) “Pongo gran atención en su modo de conducirse” (Or. 3960-61) “Por lo general, si a ello prestas atención, todas van danzando” (Or. 8765-67) “Y cada año, si bien lo reparas, verás...” (Or. 11554-55) (MiPlanas, Espejo) 973 Fragment “Si tu hi pratiques / e tens bé sment, / prou facilment / poràs trobar / de què menjar. amb UF o UE / A ta comanda / pren la vianda / quala més vulles: / flors, fruit o fulles, / raels o fust” (742-51) “Llexí-la en banda / a la comanda / de Llucifer” (6320-22) Fitxa Espill FE0096 Vers primera ocurrència 747 Vers darrera ocurrència 6321 Nombre d’ocurrències 02 Forma A comanda de --- En comanda de canònica Mot clau 1 Comanda Tipus Locució prepositiva Recursos Preposició + substantiu + preposició “de”. Al·literació del so [d]. lingüístics i retòrics Definició Sota la custòdia i segons el criteri de (Def. pròpia). Mot clau 2 Al gust d’algú, a criteri d’algú (Gonzàlvez). Inserció en Automatitzada el text Funció discursiva Connectiva. Matisador que responsabilitza el receptor de la pròpia decisió. Documentació “En comanda se mès de Déu e de tota la cort celestial” (Llull, en català comanda) Blanquerna, 8,7; DCVB, ”Déus tenga en sa guarda e en sa comanda d’aquí avant sos fills (Muntaner, Crònica , 292; DCVB, comanda) “Ha nafrat e mort en Johan Vidal dins la cavalleria de Canet, la qual tenia en comanda e era hortolà d’aquella” (doc. 1468; DCVB, comanda) “De tu l'he cobrada, e ara la prenc en comanda, ab la glòria de l'esdevenidora victòria” (Hist. Jason e Medea), “Ab reial cortesia li acomanà la casa, ensems ab la muller reina, en fiada comanda” (Juí Paris), “Que, puix és tot d'Hero, la raó vol ab les altres sues joies ho tingués en comanda” (Hist. Leànder i Hero), “Déu, vostre tot, perquè no fòsseu orfe, / fill vos deixà que us tingués en comanda” (Vida V. Maria) Documentació “A cargo de” (’expressión que indica la relación de una cosa con la persona que tiene altres llengües la obligación de cuidar-la o atender-la’, DUE, cargo) Traduccions “El que te es grato / elige plato; / del que tu escojas, / flor, fruto y ojas, / del fragment prueva lo justo” (L. Matheu, Libro cons.) “Toma a tu elección el manjar que más te agrade. Flores, frutos, hojas, raíces o tronco...” (MiPlanas, Espejo) 974 Fragment “Segons son gust / e sa sabor, / cascun lector / prest trobarà / lo que volrà: / amb UF o UE veure'l tot cure / ans que murmure” (752-58) Fitxa Espill FE0097 “Ans que hi entràs / ni m'hi trobàs, / cert, no hi cabí / ni res sabí” (1537-40) “Carn de vedella / creiem menjàssem / ans que hi trobàssem / l'ungla i el dit” (1676-79) “Si bé l'un hora / era complida, / ans que finida / fos llur banyada...” (2699-702) “Ans que em partís, / una torbada / dona darbada...” (3504-06) “Miràs lo pas / ans que cuitàs / saltar avant” (3919- 21) Vers darrera ocurrència Vers primera ocurrència 758 Forma Ans que canònica Mot clau 1 Ans Tipus Locució conjuntiva 15589 Nombre d’ocurrències 12 Mot clau 2 Que Recursos Preposició + conjunció. Monosil·labisme. lingüístics i retòrics Definició Abans que, prèviament que (Gonzàlvez, ans). Serveix per a indicar el terme respecte del qual s’afirma l’anterioritat de l’acció (Gonzàlvez, que ). Expressa una relació de prioritat (cronològica o altra) d’un element (regit per la preposició ans), que pot anar situat al davant, al mig o a la fi, i un altre element (regit per la conjunció que ), situat darrere d’aquesta (Def. pròpia). Inserció en Automatitzada. Introdueix una clàusula subordinada temporal. Invariable. el text Funció discursiva Connectiva. Explicita la relació temporal existent entre les dues oracions. Documentació “E si io com a home en açò obrar volgues, ans que ara de mi et partísses te faria pudir en català la sua boca” (Curial, I.13) “Ha Déu volgut, qui lo cor dels jutges ordena, ans que plegàs al mig jo havia conegut la falta de ma injusta sentència” (Debat P. Viana) “Los cavallers animosos volgueren morir en les batalles ans que fugir vergonyosament” (Tirant, pròleg) Documentació altres llengües Traduccions “Según su gusto / y su sabor, / cada lector / luego hallarà / lo que querrá: / del fragment verlo procure / y no murmure” (Or. 752-58) “Antes que entrase / y me enpeñase, / no consentía / ni lo sabía” (Or. 1537-40) (L. Matheu, Libro cons.) “Presto hallará cada lector lo que quisiere, según su paladar y gusto: procure conocer todo su contenido, antes que de ello murmure” (Or. 752-58) “Antes de que yo entrara a encontrarme con la dama, no me había enterado de nada en absoluto” (Or. 1537-40) (MiPlanas, Espejo) 975 Fragment “Puis contaré, / segonament, / bé stesament, / mos casaments / negres, dolents” amb UF o UE (764-68) “Ell pel dot clou / casament negre” (1230-31) “Joan, parlant / de negres bodes / quals ab Herodes / féu sa cunyada” (8006-09) Fitxa Espill FE0098 Vers primera ocurrència 767 Forma Casament negre canònica Mot clau 1 Casament Mot clau 2 Negre Vers darrera ocurrència 8007 Nombre d’ocurrències 03 Tipus Unitat estilística configurada com a sintagma nominal Recursos Substantiu + adjectiu. Al·literació del so [e]. lingüístics i retòrics Definició Emparellament il·licit, incestuós (Def. pròpia). Una vegada localitzades les tres recurrències que n’hi ha a l’Espill, la definició s’ha establert gràcies a la relació de la tercera recurrència amb el passatge corresponent de Lo Cartoixà. DCVB, casament , no recull la locució. DCVB, negre, cita l’Espill, 768, com a exemple lèxic, no fràsic, en l’accepció ‘sumament trist, infaust’. Inserció en Constitueix el complement directe de l’oració. el text Funció discursiva segon adjectiu que s’hi afegeix: “dolent”. Modalitzadora. Connota el tipus de casament, valoració que ve augmentada pel Documentació “Volgué la nefandíssima desonesta mare lo cap de aquell per scarnir-lo mort, que en català viu lo seu inçestuós peccat reprenia; i tenir en son poder la lengua que’l seu il·lícit matremoni pricant detestava” (Lo Cartoixà, II.25) “Lo cap que tenien en hoy perquè’ls reprenia de l’incestuós il·lícit matremoni” (Lo Cartoixà, II.25) Documentació DUE, altres llengües boda, casamiento, matrimonio, núpcias, no anota cap construcció equivalent. Traduccions ”Mis casamientos / negros, sangrientos” (Or. 767-68) del fragment “La boda negra / el dote alegra” (Or. 1230-31) “San Juan, riñendo / las negras bodas, / malditas todas, / que Herodes hizo / con aquel tizo / de su cuñada” (Or. 8006-09) (L. Matheu, Libro cons.) “Mis casamientos negros e infortunados” (Or. 767-68) “Pues por la dote pacta él un matrimonio negro” (Or. 1230-31) “Por hablar Juan de las negras nupcias hechas por Herodes con su cuñada...” (Or. 8006-09) (MiPlanas, Espejo) 976 Fragment “La part tercera, / a mi certera / de lluny tramesa” (771-73) amb UF o UE “De lluny paria / spaventable / cap de diable” (1780-82) “”Lluny la saluda” / diu la referta” (4410-11) Fitxa Espill FE0099 Vers primera ocurrència 773 Forma De lluny canònica Mot clau 1 Lluny Tipus Locució adverbial Recursos Preposició + adverbi lingüístics i retòrics Definició Des d’una distància considerable (Gonzàlvez) Mot clau 2 Vers darrera ocurrència 4410 Nombre d’ocurrències 03 Inserció en Automatitzada. Invariable. el text Funció discursiva Locativa, indicant distància apreciable. Documentació “Parlat primerament d'altres coses, així de lluny com pogué arriba al port de Curial” en català (Curial, II.128), “Per lo patró e per altres de lluny fonc vista la galera del cossari” (III.8), “Ja llurs ulls de vives brases se miren de lluny” (III.22)... “Car amor de lluny e fum d'estopa tot és u” ( Tirant, 4), “Les espècies se porten de lluny” (143), “De lluny véu venir l'home e tingué-li esment de quina part venia ni on anava” (263) Documentació “De lejos” (’desde bastante o mucha distancia’, DUE, altres llengües “From afar” (D. Carbonell, DF, lejos) lejos) “Da lontano” (VLI, lontano) “De loin” (’d’un endroit éloigné’, DEL, loin ) Traduccions “Parte tercera, / más verdadera, / de una enbaxada / a mi inbiada” del fragment (L. Matheu, Libro cons.) “La parte tercera, que me ha sido enviada de veraz y lejana procedencia” (MiPlanas, Espejo) 977 Fragment “Doncs, Déu aidant, / jo entonant / mon spill e norma” (793-95) amb UF o UE “Al sent Joan / o juliol, / si Déu ho vol, / seré tornat” (3166-69) “Jo, instruït / e corregit, / Déu ajudant / e regraciant, / ab escandalls / e pocs treballs, / mon temps limite” (15759-65) Fitxa Espill FE0100 Vers primera ocurrència 793 Vers darrera ocurrència 15761 Nombre d’ocurrències 03 Forma Si Déu vol --- Déu ajudant canònica Mot clau 1 Déu Tipus Fórmula expressiva Recursos Conjunció + substantiu + verb. Monosil·labisme. lingüístics i retòrics Definició S’aplica per mostrar confiança o esperança en la futura realització d’un fet (Def. Mot clau 2 Voler pròpia). S’hi reconeix com a necessària la voluntat divina perquè pugui esdevenir o fer-se alguna cosa (DCVB, déu ; no s’hi cita l’ Espill). DeCat, si, en diu: “millor que tots els seus rebuscats substituts”; no s’hi cita l’ Espill. Amb l’ajuda de Déu (Gonzàlvez). Inserció en Automatitzada, directa, falca sobreposada al discurs subjacent. el text Funció discursiva s’acompleixi. Modalitzadora. El narrador manifesta confiança en la seva empresa i desig que Documentació “Sapiatz que enquara no an feit res ni faran d’aquí enant si deus o vol” (doc. c. 1251; en català DCVB, déu ) “E la mia tornada m'és incerta, si a Jesucrist serà plasent, e lo viatge és de grandíssim perill” (Tirant, 2), “E, Déu volent, lo meu viatge, mitjançant les vostres justes pregàries, prestament serà complit” (3), “E, si a la majestat divina serà plasent, la mia tornada serà molt presta” (4), “Si a Déu plasent pot ésser que jo més que vivent miserable sia envergonyit...” (6), “Car si serà plasent a la divina Majestat, ell me guardarà de mal” (22), “Car tu saps bé que jo t'he amada e t'ame sobre totes les persones del món, e faré d'aci avant, si a Déu plasent serà” (226)... “Demà, Deus volent, que serà la primera dominica del Avent...” (Lletra d’Alexandre VI a son fill Joan, 30/11/1493) "Perquè, Déu aidant, jo puc bé aidar-vos" (La brama , 88) Documentació “Si Dios quiere” o “Dios mediante” (‘expresión piadosa que se intercala en la altres llengües exposición de un proyecto o esperanza’, M. Moliner, DUE, Dios ) “Se Dio vuole!” (‘escl. di speranza, rassegnazione, impazienza’, VLI, Dio) “God willing” (D. Carbonell, DF, Dios ) Traduccions “Dios ayudando, / y començando / mi espejo y norma” (Or. 793-95) del fragment “Que, si yo puedo, / sin mucho afán / para San Juan / o, a más tardar, / de julio a entrar, / habré ya buelto” (Or. 3166-69) “Ya instruido / y corregido, / Dios aiudando / y regraciando” (Or. 15759-65) (L. Matheu, Libro cons.) “Imponiendo, con la ayuda de Dios, tono y norma a mi Espejo” (Or. 793-95) “Estaré de vuelta, si Dios quiere, por San Juan o por julio” (Or. 3166-69) “Con la ayuda y gracia de Dios” (Or. 15761-62) (MiPlanas, Espejo) 978 Fragment “Per llur mal viure / o mala sort, / cert, a gran tort, / per alguns mals / amb UF o UE no vull dir quals / e no els declare / per ser ma mare, / jove, fon ètic” (820-27) Fitxa Espill “Per mala sort, / de tot malguany, / jo en fiu Déu strany / per llur consell” (8076-79) “E com en joc / lo perdedor, / gran jugador, / ab mala sort / para pus fort / e mil jocs muda / fins que perduda / ha sa moneda, / mai se’n refreda” (9972-80) FE0101 Vers primera ocurrència 821 Forma Mala sort canònica Mot clau 1 Sort Mot clau 2 Mala Vers darrera ocurrència 9975 Nombre d’ocurrències 03 Tipus Col·locació (significat transparent, composicional) Recursos Adjectiu + substantiu lingüístics i retòrics Definició Cas fortuit desgraciat (DCVB, sort; no s’hi cita l’ Espill). Cas fortuit desgraciat (Gonzàlvez). Inserció en Automatitzada, precedida de la conjunció “o”. el text Funció discursiva causes de la mala vida i la mort de son pare. Modalitzadora. El narrador-personatge expossa, per reformulació alternativa, les Documentació “Vos de qui son: pus mala sort me tol” ( Cançoner dels Masdovelles) en català “Car la sua ànima estava molt alterada que si per mala sort, així com son fill havia mort aquell famós cavaller, que l'altre hagués mort son fill” (Tirant, 57), “Si desaventura de mala sort no és contrària a la persona vostra, digne e mereixedor sou de portar corona real” (65), “Bé fon mala sort -dix l'ermità- de morir així tres cavallers” (72)... “O! Bé puch dir que mala sort / no’m consent hun punt de conort” (Cançoner de l’Ateneu) Documentació “Mala suerte” (’hecho de estar alguien o algo predestinado a sucesos desgraciados’, altres llengües DUE, suerte ) “Bad luck” (’mala sort’, DAC, luck) Traduccions “Su mal vivir / o mala suerte / le dió la muerte” del fragment (L. Matheu, Libro cons.) “A causa de su mal vivir malhadado y adversa suerte, fué gran desgracia...” (MiPlanas, Espejo) 979 Fragment “Cert, a gran tort ” (822) amb UF o UE “E avorrida / de mi tan fort, / a son gran tort / ella es coneix / que bé ho mereix” (5292-96) “Morint a tort / ell e greument” (13996-97) Fitxa Espill FE0102 Vers primera ocurrència 822 Forma A (gran) tort canònica Mot clau 1 Tort Tipus Locució adverbial Recursos Preposició + sintagma nominal. Monosil·labisme. lingüístics i retòrics Definició Chabàs defineix el mot Mot clau 2 Vers darrera ocurrència 13996 Nombre d’ocurrències 03 tort, cita una expressió amb la locució Fer tort i no identifica la locució A gran tort. Molt injustament (DCVB, tort; no s’hi cita l’ Espill). DeCat, tòrcer, cita l’Espill 822 com a exemple lèxic, no fràsic. Molt injustament (Gonzàlvez). Inserció en Automatitzada. Precedida pel marcador discursiu “cert”. el text Funció discursiva Modalitzadora. Intensifica la dissort del pare del narrador. Documentació “Car bé vey diffraudatz / lo meu dreig a gran tort”, “A gran tort vos clamatz / e·z ab en català paucha raysó”, “Sí Jhesuchist me valha, / a gran tort suy reptatz” (F. de la Via, Procés de la Senyora de Valor contra en Bertran Tudela , 717-18, 1924-25, 1984-85) “Me faran quiti del carrec que es a mi a gran tort falsament imposat” (Curial, I.13), “Ella seria cremada e morria a gran tort” ( Curial, I.14), “La qual me diets que és a gran tort acusada” (Curial, I.15), “La qual ab aquell cavaller a gran tort han acusada” (Curial, I.15), “Malament e a gran tort havia acusada la duquessa” (Curial, I.22), “Llevant-li a dret o a tort tots los béns que io li he comanats” (II.124), “Al qual a gran tort l'haviets damnat” (Curial, III.44), “A tort o a dret sabria ell molt ben cobrir totes les sues errades” (Curial, III.80). “Car a gran tort és incriminada” (Tirant, 38) “Com està poc en segur qui altri deshereta a tort!” (Tirant, 228) Documentació “Entuerto” (’0fensa, injusticia o atropello inferidos a alguien’, DUE, altres llengües tuerto) Traduccions “Le dió la muerte” (Or. 822) del fragment “Y aborrecida / de mi infinito; / su gran delito / reconoció, / y mereció / esto y aún más” (Or. 5292-96) “Con mal tan fuerte / mui justamente” (Or. 13996-97) (L. Matheu, Libro cons.) “Fué gran desgracia, en verdad” (Or. 822) “En cuanto se vió separada del hijo y, por su gran yerro, tan aborrecida de mi parte (...) reconoce que se lo tiene merecido por culpa suya” (Or. 5292-96) “Muriendo Él cruelmente y sin justicia” (Or. 13996-97) (MiPlanas, Espejo) 980 Fragment “En fi, frenètic; / axí morí” (828-29) amb UF o UE “Costar cuidà / mon tant saber / per sa muller, / a la final, / voler-me mal / Fitxa Espill sens culpa mia” (996-01) “A la final” (3234, 4770, 6448, 6579, 12679) “Perd-ne la por, / a la fi en mor” (6569-70) FE0103 Vers primera ocurrència 828 Vers darrera ocurrència 6570 Nombre d’ocurrències 08 Forma A la final --- A la fi --- En fi canònica Mot clau 1 Final Tipus Locució adverbial Recursos Preposició + sintagma nominal. Al·literació dels sons [a] i [l] lingüístics i retòrics Definició Finalment, a l’acabament, al darrer moment (Def. pròpia). Mot clau 2 DCVB, final, ‘acabament, última part d’una cosa’; no inclou A la final com a exemple fràsic i no cita l’Espill. DeCat, fi, recull A la fi i A la final (”sinònim del mateix valor, molt propi aquest del català antic”, i cita l’Espill. Finalment, després de tot això (Gonzàlvez). Inserció en Automatitzada el text Funció discursiva Connectiva. És un matisador que indica ordre en l’acció. Documentació “Tro a la fi del pleid” (doc. 1248; DeCat, fi) en català “A la final ne havien mal guardó” (Doc. s. XIV; DCVB, final) Al Curial e Güelfa, no hi és la locució “A la fi” ni “A la final” "E, si a la fi, la mia lletra no et parrà de semblant resposta mereixedora" (Lletres d'Aquiles a Policena) "A la fi, vençut per l'extrema bellea de Policena, lo vencedor de tots los homes fón mort" (Raon. Telamó e Ulixes) "A la fi, vençut d'una poca ira de visibles armes desarmada" (Raon. Telamó e Ulixes) "Mas, a la fi, la sobres-gran dolor que de mi sols un punt no s'absentà" (Lam. Biblis) "Però a la fi vençuda, m'és forçat ab temerosa ploma demanar-te mercé" ( Lam. Bib. ) "Mas, a la fi, jo viu expedient com mos mals per a sempre remeiarien" (Lam. Mirra) "Però a la fi, per dar lloc a la importunitat de tan animosa vella" (Lam. Mirra) final) Documentació “Al fin” (‘en la última parte de cierta acción o suceso’, DUE, fin) altres llengües “Al final” (‘en el final’, ‘como conclusión de todo lo hablado, ocurrido, etc.’, DUE, “At the end of” (’a la fi de’, DAC, end ) Traduccions “Y al fin frenético / moço murió” (Or. 828-29) del fragment “Caro costó / tanto saber, / que la muger / de aqueste tal / me quiso mal / sin culpa mia” (Or. 996-01), “Mas, caso estraño” (Or. 3234) “Y a la final” (Or. 4770, 12679), “Y determino” (Or. 6448), “A la final” (Or. 6579), “Él se lo quiere / y a la fin muere” (Or. 6569-70) (L. Matheu) “Y, finalmente frenético, así murió” (Or. 828-29) “Por mi tanto saber me valió finalmente que, sin culpa de mi parte, me quisiera mal su mujer” (Or. 996-01) (MiPlanas, Espejo) 981 Fragment “Car ell testà / al plaer d’ella” (832-33) amb UF o UE “O, si t’afaites, / ser bon barber, / a ton plaer / cantant cançons” (884-87) Fitxa Espill FE0104 “E bé en ballaren / a llur plaer” (2284-85) “Al plaer seu, / per on se vulla, / puis tost s’aculla, / rompa i squexe” (3246-49) “Quan a son alt / e plen plaer / de la muller / ha ja testat” (8238-41) “A son plaer, / fa com l’oller, / que d’una massa / ne fa terrassa” (14697-700) “Per sol amor / fa bo i millor / al plaer seu” (14735-37) “Bé ha sonat, / bé ha preïcat / a mon plaer” (16303-05) Vers darrera ocurrència Vers primera ocurrència 833 16305 Nombre d’ocurrències 08 Forma A plaer (d’algú) -- Al plaer (d’algú) canònica Mot clau 1 Plaer Tipus Locució adverbial Recursos Preposició + sintagma nominal lingüístics i retòrics Definició A gust, a comoditat, amb benestar (DCVB, Mot clau 2 plaer ; no s’hi cita el Tirant ni l’Espill). A gust d’algú (Gonzàlvez). DeCat, plaure, registra algunes locucions que contenen la forma contracta pler, com ara fer o estar a pler i anar a pler; no cita l’Espill. Inserció en Automatitzada, formant el complement de mode del verb “testar”. el text Funció discursiva Modalitzadora Documentació “E que ens poguessen haver jutjat a llur plaer” ( Lo Somni, IV.8) en català “Pren-ne a ton plaer tant com te serà vijares que hages mester” (Curial, I.7) “No n'hi hagué nengunes que li vinguessen bé al plaer seu” (Tirant, 17), “Com hagueren bé mirat a tot llur plaer, acostà's u dels patges a ells” (68), “Torna-te'n e per lo matí poràs entrar a ton plaer” (98), “Lo qual no volgué pendre sou ne acostament de negú perquè deliberava d'anar a son plaer” (112), “E no ho faïa sinó perquè poguès mirar a tot son plaer a Tirant” (119), “E Tirant féu venir primer de tots a Diafebus que triàs a son plaer d´aquelles armes e cavalls” (124)... Documentació “(Encontrarse, estar, sentirse) a gusto” (‘encontrarse, estar, sentirse bien, cómodo, altres llengües sin cohibimiento, etc.’, M. Moliner, DUE, gusto ) Traduccions “Que el testamento / fue a gusto della” (Or. 832-33) del fragment “¡Que bien sonó! / ¡bien predicó / a mi plazer!” (Or. 16303-05) (L. Matheu, Libro cons.) “Porque testó a gusto de mi madre” (Or. 832-33) “Qué bien han sonado! ¡Qué bien ha predicado para mi gusto!” (Or. 16303-05) (MiPlanas, Espejo) 982 Fragment “Sens inventari / de son cabal, / universal / hereva feu” (842-45) amb UF o UE Fitxa Espill FE0105 Vers primera ocurrència 844 Forma Hereu universal canònica Mot clau 1 Hereu Mot clau 2 Universal Vers darrera ocurrència 844 Nombre d’ocurrències 01 Tipus Col·locació (significat composicional, transparent) Recursos Substantiu + adjectiu lingüístics i retòrics Definició Hereu de tots els béns d’una persona determinada (DCVC, universal; no s’hi cita l’Espill ni el Tirant). Hereu de tots els béns d’una persona determinada (Gonzàlvez). Inserció en Automatitzada el text Funció discursiva féu hereva sa mare de tots els béns. Asseverativa, en una seqüència narrativa. El narrador-protagonista conta que son pare Documentació “Faç e instituesc hereu meu universal a mon criat e nebot Hipòlit de Roca Salada” en català (Tirant, 469), “Faç e instituesc heureua mia universal la preclarissima Emperadriu, mare e senyora mia” (477) Documentació altres llengües Traduccions “Sin inventario, / de su caudal / universal / quedó heredera” del fragment (L. Matheu, Libro cons.) “La hizo heredera universal de su hacienda, sin inventario” (MiPlanas, Espejo) 983 Fragment “Cinc sous valia / lo meu llegat” (850-51) amb UF o UE “Digau, marit: / cinc cavalcants, / orats, galants, / esplugabous, / per quins cinc sous / los acolliu?” (1932-37) Fitxa Espill FE0106 Vers primera ocurrència 850 Forma Cinc sous canònica Mot clau 1 Cinc Tipus Locució nominal (significat idiomàtic) Recursos Determinant numeral + substantiu. Paral·lelisme monosil·làbic i al·literació del so [s]. lingüístics i retòrics Definició Chabàs diu: “Según fuero, el padre podía usar de la libertad de testar, con tal que Mot clau 2 Sou Vers darrera ocurrència 1936 Nombre d’ocurrències 02 dejase algo al hijo. Aquí, como en Aragón, solían cumplir con cinco sueldos”. MiP cita i tradueix Chabàs. DeCat, cinc, anota la “locució proverbial interrogativa” Per quins cinc sous?, ‘amb quin pretext inútil’; cita l’ Espill. En sentit literal, quantitat obligada de deixar a l’hereu; en sentit figurat, cosa fútil, de poca vàlua (Def. pròpia). Inserció en Automatitzada. En posició temàtica, cosa que la fa més rellevant. el text Funció discursiva Modalitzadora, amb matisos intensificadors sobre la poca vàlua de l’herència rebuda. Documentació “Vós no seriets bastant a guardar cinc sous” ( Dotzè, 754) en català “Item més lexe an Galceran de Loriz, fill meu, cinch sous per part e per legítima (...) e no vull que directament o indirecta ni en alguna manera haja pus de mos béns dels dits cinch sous” (Testament de Na Isabel de Lloris, APV, protocols de B. de Càrries, 20435, 22 de maig de 1475) “Per fur d'aquest regne, cinc sous li deveu” (Procés olives , 234) “Que pague per vós los vostres cinc sous” (Procés olives , 458) “Qui es posa allà on no el demanen, paga cinc sous” (‘indica que no convé intervenir en coses d’altri’, DCVB, posar ) “Per quins cinc sous?” (‘s’aplica per expressar que no se sap res del que es pregunta, que s’ignora la causa o raó, el per què d’alguna pretensió d’algú’, PCC, C 2260; s’hi cita l’Espill, 1936) Documentació altres llengües Traduccions “Que un real montava / la partición / de mi porción, / manda y legado” (Or. 850-51) del fragment “Dezid, marido: / cinco araganes, / moços galanes, / de otra nación, / ¿por qué razón / los acogéis?” (Or. 1932-37) (L. Matheu, Libro cons.) “Valía todo mi legado cinco sueldos” (Or. 850-51) “Decid, marido: ¿por qué gracia vuestra admitís a esos cinco cabalgantes follones y ganapanes de marca? (Or. 1936-37) (MiPlanas, Espejo) 984 Fragment “De continent / me renegà” (854-55) amb UF o UE “En lo matí / primer següent / de continent / al monestir / venc per oir / lo sant ofici” (5692-97) Fitxa Espill FE0107 Vers primera ocurrència 854 Forma De continent canònica (actualment, Vers darrera ocurrència 5694 Nombre d’ocurrències 02 De seguida) Mot clau 2 Mot clau 1 Continent Tipus Locució adverbial Recursos Preposició “de” + substantiu. Al·literació del so [e]. lingüístics i retòrics Definició De seguida, amb disposició d’obrar immediatament (Def. pròpia). De seguida (DeCat, tenir; no s’hi cita l’ Espill). Inserció en Automatitzada. Invariable. el text Funció discursiva Connectiva. És un matisador que explicita la immediatesa temporal. Documentació “E de continent que Carles hach feta aquesta oració” (Hist. Carles en català “E manà-li que li retés de continent la ciutat d’Estorga” (10) Maynes, 2) “En continent féu aplegar tots los pobres” (13) “Ladonchs Carles pres de continent lo castell” (16), “E de continent aprés assò demont dit” (17) “E en continent Carles volch tornar a ell per fer-li ajuda” (Hist. Carles Maynes, 23) “De continent que es viu creixer d'estat, cresqué així mateix en virtut” (Curial, I.8; DCVB, decontinent) “Per què, de continent los ancians prengueren lo marquès a una part” (Curial, I.10) “Per què, ab la cara segura e en res no torbada, de continent respòs” (I.13) “E de present escriví al duc que de continent vengués” (I. 19) Documentació “En seguida” (’inmediatamente después del momento en que se habla o de cierta cosa altres llengües consabida o que se ha dicho antes’, DUE, enseguida) Traduccions “En un momento / me despidió” (Or. 854-55) del fragment “Mas luego vió, / el día siguiente, / que, a ser oiente / vino, al convento / de donde cuento, / el santo Officio” (Or. 5692-97) (L. Matheu, Libro cons.) “Se desentendió de mi sin más tardar” (Or. 854-55) “En la mañana próxima siguiente acudió, sin tardanza, al monasterio para oir la santa missa” (Or. 5692-97) (MiPlanas, Espejo) 985 Fragment “E, poblicat / lo testament, / de continent / me renegà: / no m’abrigà / amb UF o UE de res de dol” (852-57) Fitxa Espill “Vestir no ho vol, / diu que du dol” (2079-80) “Mai se dolia / ni duia dol / si qualsevol / dels meus moria” (4442-45) “De dol vestir / no me’n volguí: / poc me’n dolguí” (6372-74) FE0108 Vers primera ocurrència 856 Vers darrera ocurrència 6372 Nombre d’ocurrències 04 Forma Vestir de dol -- Dur dol -- Anar de dol canònica Mot clau 1 Vestir Mot clau 2 Dol Tipus Col·locació (significant composicional, atenent la metonímia del mot “dol”) Recursos Verb + preposició “de” + substantiu lingüístics i retòrics Definició Anar vestit de negre en senyal d’aflicció per mort d’algú (DCVB, dol; s’hi cita l’Espill 4443) Inserció en Desautomatitzada, amb substitució lèxica de el text elements. vestir per abrigar i interposició d’altres Funció discursiva dol. Modalitzadora, en tant que pressuposa que la mort del marit implicava vestir el fill de Documentació “Tot hom o dona que tingue o port dol per qualsevulle persona ( Cerimonial en català Cervera; DCVB, dol) de ”Anant molt dejects vestits de gran dol” (Passi cobles; DCVB, dol) Documentació “Ir de luto” (’llevar luto en el traje’, DUE, luto ) altres llengües “To be in mourning” (’portar dol’, DCA, dol) Traduccions “Ya publicado / su testamento, / en un momento / me despidió; / no me vistió / del fragment nada de luto” (L. Matheu, Libro cons.) “Y una vez se hubo hecho público el testamento, se desentendió de mi sin más tardar. No me abrigó con prenda alguna de luto” (MiPlanas, Espejo) 986 Fragment “No m’abrigà / de res de dol; / lo flaviol / traguí sens cera; / roba sancera / amb UF o UE cert no em dexà” (856-61) Fitxa Espill FE0109 Vers primera ocurrència 858 Vers darrera ocurrència 858 Nombre d’ocurrències 01 Forma Treure el flabiol sense cera canònica Mot clau 1 Treure Tipus Locució verbal Recursos Verb + sintagma nominal + sintagma preposicional. Al·literació del so [s]. lingüístics i retòrics Definició Romandre pobre i desemparat (Def. pròpia). Mot clau 2 Flabiol DCVB, flabiol, cita l’Espill com a exemple lèxic, no fràsic. Chabàs li adjudica una significació “algo fea”, de caire sexual. MiP ho interpreta en el sentit de pobresa. Coromines diu: “aplicació metafòrica figurada, a base del costum de posar-hi cera per poder-lo sonar millor” (DeCat, IV, 26.1). Vidal Alcover abona la lectura de Chabàs. Inserció en Alteració de l’ordre dels components a causa de la rima. el text Funció discursiva Modalitzadora, amb intensificació de la qualitat de pobresa del narrador. Documentació “Los dexebles de JhesuChrist parlaven. Dix lo hu: és mort e romanim catius, yo lo he en català seguit, e havie dat lo que tenia e possehia, e ara romanch ab lo flaviol minve de cera” (St. Vicent, Sermons , citat per J. Coromines, DeCat, IV, 26.1) “Treure el flabiol sens cera” (PCC, F 1092; és la citació de l’Espill, sense més informació) Documentació “A dos velas” (’sin dinero’, DUE, vela) altres llengües “To be broke” (’estar a dos velas’, D. Carbonell, DF, vela) Traduccions “No me vistió / nada de luto; / seco y enjuto / me arrojó fuera; / alaja entera / del fragment no me desó” (L. Matheu, Libro cons.) “No me abrigó con prenda alguna de luto; saqué el rabel sin acompañamiento de cirios; no me llevé, en verdad, ropa entera” (MiPlanas, Espejo) 987 Fragment “Com m’abexà / tantost de casa, / que em donàs brasa, / ben adreçat: / amb UF o UE un peu calçat / altre descalç, / gipó al fals / tot esquinçat, / ben desairat / i sens camisa, / dix: “A ta guisa...”” (862-72) Fitxa Espill FE0110 Vers primera ocurrència 864 Vers darrera ocurrència 864 Nombre d’ocurrències 01 Forma Donar-se brasa canònica (actualment, Donar-se Mot clau 1 Donar pressa ) Mot clau 2 Brasa Tipus Locució verbal (significat idiomàtic, no composicional) Recursos Verb reflexiu + substantiu. Presenta una anomalia en la solidaritat lèxica de “donar” i lingüístics i retòrics “brasa”. Metonímia (brasa per ardiment, cremos, vivacitat) Definició Modisme equivalent a donar-se aire, espavilar-se (MiP). Afanyar-se, donar-se pressa (DCVB, brasa; no s’hi cita l’ Espill). Inserció en Mitjançant el connector “que”, amb valor causal. el text Funció discursiva Modalitzadora. Intensificadora de l’acció de rapidesa. Documentació “Van donar-se brasa a fugir costa amunt” (N. Oller, en català L’escanyapobres ; DCVB, brasa) Documentació “Darse aire” (‘apresurarse’, M. Moliner, DUE, aire ) altres llengües “To hurry up” (’dar-se aire’, D. Carbonell, DF, aire ) Traduccions “Mas me arrojó / luego de casa, / con mano escasa / bien aliñado, / de un pie del fragment calçado, / descalzo el otro, / Bien como potro / o cachorrón, / roto el jubón, / lleno de arapos, / con pocos trapos / y sin camisa. / Dixo: “A tu gisa...”” (L. Matheu, Libro cons.) “Al aviarme de casa a marchas dobladas, para que me diese aire, bien equipado, esto és: calzado un pie y descalzo el otro, al desgaire el roto jubón, bien aireado y sin camisa, me dijo: “Anda a tu guisa...”” (MiPlanas, Espejo) 988 Fragment “Com m’abexà / tantost de casa, / que em donàs brasa, / ben adreçat: / amb UF o UE un peu calçat / altre descalç, / gipó al fals / tot esquinçat, / ben desairat / i sens camisa, / dix: “A ta guisa...”” (862-72) Fitxa Espill FE0111 Vers primera ocurrència 868 Forma Al fals canònica Mot clau 1 Fals Tipus Locució adverbial Recursos Preposició + article + adjectiu. Monosil·labisme. Al·literació de “al”. lingüístics i retòrics Definició Mal endreçat, vestit de qualsevol manera (Def. pròpia). Mot clau 2 Vers darrera ocurrència 868 Nombre d’ocurrències 01 El jubón o chaleco puesto al revés, al falç (Chabàs). Ab el géch posat de gayrell, o sols entrada una mànega; indicant lo malgirbat del seu portament (MiP, nota al v. 868). Al revés (Gustà 1978). Inserció en Automatitzada. Invariable. el text Funció discursiva Modalitzadora. Enfasitza la forma mísera com la mare del narrador el foragita de casa. Documentació en català Documentació “Al desgaire” (’con descuido o despreocupación, a veces afectados’, DUE, altres llengües desgaire) Traduccions “Mas me arrojó / luego de casa, / con mano escasa / bien aliñado, / de un pie del fragment calçado, / descalzo el otro, / Bien como potro / o cachorrón, / roto el jubón, / lleno de arapos, / con pocos trapos / y sin camisa. / Dixo: “A tu gisa...”” (L. Matheu, Libro cons.) “Al aviarme de casa a marchas dobladas, para que me diese aire, bien equipado, esto és: calzado un pie y descalzo el otro, al desgaire el roto jubón, bien aireado y sin camisa, me dijo: “Anda a tu guisa...”” (MiPlanas, Espejo) 989 Fragment “Dix: A ta guisa / ves on te vulles” (872-73) amb UF o UE “Filla sens mare, / feta a sa guisa” (2202-03) “E del seu cap / fer-n’he ma guisa” (3902-03) Fitxa Espill FE0112 Vers primera ocurrència 872 Forma A guisa (d’algú) canònica Mot clau 1 Guisa Tipus Locució adverbial Recursos Preposició + sintagma nominal. Al·literació del so [a]. lingüístics i retòrics Definició A l’albir, al gust (d’algú) (DCVB, Mot clau 2 Vers darrera ocurrència 3903 Nombre d’ocurrències 03 guisa; s’hi cita l’Espill, 872). A l’albir d’algú, segons el criteri d’algú (Gonzàlvez, guisa). Inserció en Automatitzada, introduïda amb la marca de discurs directe: “dix”. Invariable. el text Funció discursiva Modalitzadora, atenuant l’exhortació. Documentació “Com vós non fets a lur guisa que sempre són fellons e s’airen contra vós” en català (R. Llull, Llibre de cont. ; DCVB, guisa) “Per tal la mustela la alciu aquí a sa guisa”, “E no li faces massa a sa guisa” (Eiximenis, Terç, 117, 120), “Fer a sa guisa” (Dotzè, 670) “Viven a lur guisa”, “Fer a sa guisa”, “Fer de tots punts a lur guisa e volentat” (Eiximenis, Llibre dones, 40, 81, 164) “Sabent que tu est fembra feta a ta guisa e no ous precs de degú” ( Curial, III.18) “E com ells no ho fessen a guisa de la mare” (Curial, III.69) “E aquest miserable rey Herodes, cuydant navegar a sa guisa” ( VIta Chr., 71) “No per dar-li negun repòs, mes per tenir-lo més a sa guisa” (VIta Chr., 161) “Qui fa a sa guisa, fa a sa ira” ( Terç, 699; PCC, G 1139; no s’hi cita l’Espill) Documentació “A guisa de” (‘como, a manera de’, M. Moliner, DUE, altres llengües guisa) Traduccions “Dixo: A tu guisa / ve donde quieras” (Or. 872-73) del fragment “Hija sin madre, / por que más quadre / hecha a su guisa” (Or. 2202-03) “Lo que me cabe / haré a mi guisa” (Or. 3902-03) (L. Matheu, Libro cons.) “Anda a tu guisa, ve adonde quieras” (Or. 872-73) “Por ser huérfana de madre y dada a su capricho” (Or. 2202-03) “Y podré hacer de su voluntad cuanto me acomode” (Or. 3902-03) (MiPlanas, Espejo) 990 Fragment “Cerca on mulles / d’hui més ta sopa” (874-75) amb UF o UE “D’hui més a vós / no us val corona” (2728-29) “E ja d’hui més / s’acosta l’alba” (15006-07) Fitxa Espill FE0113 Vers primera ocurrència 875 Forma D’avui més canònica (actualment, Vers darrera ocurrència 15006 Nombre d’ocurrències 03 D’avui en avant ) Mot clau 2 Més Mot clau 1 Avui Tipus Locució adverbial de temps Recursos Preposició + adverbi + quantitatiu lingüístics i retòrics Definició D’avui endavant, des d’ara (MiP, nota al vers 875). D’avui en avant (DCVB, huimés; no s’hi cita l’ Espill ni el Procés). D’ara endavant (DeCat, avui; no s’hi cita l’ Espill). DeCat, més, registra D’ui més, però no cita l’Espill. Inserció en Automatitzada. Invariable. el text Funció discursiva Locativa. Indica una referència temporal. Documentació “Dix lo cavall: “Bé ho he entés / d’huimés entre Déu e vós és” (Disputació en català son cavall) d’en Buc ab “Senyora, ja d’uymés / serà tost hora nona” (F. de la Via, Procés de la Senyora de Valor contra en Bertran Tudela , 618-19) “Allí posaria de huymés” (La questa del Graal; DCVB, huimés) “I que pot d’hui més anar a l’assut” (Procés olives , 615) “A fer que d’hui més de nós ningú es jangle” (Brama, 60) Documentació “Desde hoy” (‘de hoy en adelante’, M. Moliner, DUE, hoy ) altres llengües “From now on”, “Starting from now” (’d’avui endavant’, DCA, avui) Traduccions “Búscate orteras / para la sopa” (Or. 875-75) del fragment “De oy más, a vos, / no os dan corona” (Or. 2728-29) “Pero he advertido / que viene el alva” (Or. 15006-07) (L. Matheu, Libro cons.) “Desde hoy busca donde mojar tu sopa” (Or. 875-75) “Ya, de hoy más, nada para vós vale corona” (Or. 2728-29) “Ya en este punto el alba se aproxima” (Or. 15006-07) (MiPlanas, Espejo) 991 Fragment “Demà camina / a la brogina, / e, si no et plau, / bergant al grau / te poràs fer” amb UF o UE (877-81) Fitxa Espill FE0114 “Folgar qui hi cuida, / suor de mort / sens mai deport / en si remira; / brugina tira / e cava mena” (8510-15) Observació: MiP entén caminar a la brogina com ‘anar pel món i tractar de replegar, sense escrúpols, tot el que es pugui’. Això és un miratge fràsic, ja que, en dir la mare del protagonista “demà camina a la brogina”, està enviant el seu fill al Grau, perquè hi prove de fer-se pescador o bergant. Vers darrera ocurrència Vers primera ocurrència 878 Forma Tirar la brogina canònica Mot clau 1 Tirar 8514 Nombre d’ocurrències 02 Mot clau 2 Brogina Tipus Col·locació (significat composicional) Recursos Verb + sintagma nominal. Al·literació dels sons [a] i [r]. lingüístics i retòrics Definició Estirar o recollir la brogina, mitjançant una de les cordes que la retenen, és considerat aquí com una feina penosa (MiP, nota al v. 8514, recull doncs ambdós significats). DCVB, brogina, ‘xarxa molt grossa, la més grossa de totes’, cita l’ Espill, 8514, i el Procés, 541, com a exemples lèxics, no fràsics. Llançar la xarxa de pescar coneguda com a brogina per pescar (Gonzàlvez). Inserció en Desautomatitzada, amb omissió del verb el text tirar. Funció discursiva casa i cercar feina al Grau. En la segona inserció, caldria considerar-la locució, pel Modalitzadora, en una seqüència dialogal on la mare del narrador l’exhorta a eixir de significcat idiomàtic que hi té: ‘fer un esforç molt gran sense gaire compensació’. Documentació “Curau de la xàrcia o de la brogina / tenint arreglats los vostres sargants” en català (Procés olives , 541; DCVB, brogina) Documentació DUE, altres llengües arrastre, no anota cap construcció equivalent. Traduccions “Mañana ordena / bien la jornada / por la estacada” (Or. 877-78) del fragment “Tira maroma” (Or. 8514) (L. Matheu, Libro cons.) “Mañana, pesca al arrastre” (Or. 877-78) “Arrastra redes” (Or. 8514) (MiPlanas, Espejo) 992 Fragment “Bergant al grau / te poràs fer; / o llanterner / de cap de guaites” (880-03) amb UF o UE Fitxa Espill FE0115 Vers primera ocurrència 883 Forma Cap de guaites canònica Mot clau 1 Cap Mot clau 2 Guaita Vers darrera ocurrència 883 Nombre d’ocurrències 01 Tipus Col·locació (significat transparent, composicional) Recursos Substantiu + preposició “de” + substantiu lingüístics i retòrics Definició Cap de la ronda nocturna dels vigilants (Vila 1994: 53). Caporal dels homes encarregats del servei de vigilància, en les hosts i ciutats antigues (DCVB, cap; s’hi cita l’Espill). Inserció en Automatitzada. Forma un complement del nom. el text Funció discursiva de casa i li aconsella de fer oficis ben pobres. Denominativa, en una seqüència dialogal, on l’emissor, la mare del protagonista, el tira Documentació “Los cavallers qui feien la guaita alt en la muralla del castell demanaren qui era lo qui en català de tan gran pressa tocava” (Tirant, 98), “Una de les guaites anà a l'església, e trobà lo Mestre qui estava prop del moniment dient ses hores” (98), “En tota la nit negú no dormí, ans secretament doblaren les guaites, e triaren cinquanta cavallers jóves e disposts per dar recapte als que vendrien” (98), “Com foren prop la nau, que sentien parlar los qui feien la guaita al castell de popa” (106), “Ab tot açò, lo Capità féu molt bona guaita aquella nit” (141), “E lo Rei volgué que fos l'albanès una de les principals guaites del castell e donà-li per companyia sis homens fidelíssims e de llong temps servidors d'ell” (315), “Les guaites s'adormien ab lo delitós beure, en tal punt que jamés se despertaren. Com l'albanès véu que lo sobreguaita era ja passat...” (315)... Documentació altres llengües Traduccions “Del mar vergante / te habrás de hazer; / o has de traer / linterna en ronda” del fragment (L. Matheu, Libro cons.) “Podrías hacerte bergante en el Grao o linternero de cabo de ronda” (MiPlanas, Espejo) 993 Fragment “O, si t'afaites, / ser bon barber: / a ton plaer / cantant cançons, / ballant als sons / amb UF o UE de les tisores / tots jorns dos ores, / prou guanyaràs” (884-91) Fitxa Espill FE0116 Vers primera ocurrència 888 Vers darrera ocurrència 888 Nombre d’ocurrències 01 Forma Ballar al so de les tisores canònica Mot clau 1 Ballar Tipus Locució verbal Recursos Verb + preposició + sintagma nominal. Ironia. lingüístics i retòrics Definició Fer l’ofici de barber (Def. pròpia) Mot clau 2 Tisora Inserció en Automatitzada el text Funció discursiva fill. Modalitzadora. La mare del narrador ironitza sobre l’ofici de barber que pot agafar el Documentació “Tres coses són fort nícies: collons de barber qui ballen al so de tasores e mamelles en català de porgadora e ferrer que tant clepege que petege” (Llibre de tres) Documentació altres llengües Traduccions “O barbas monda; / haste barbero, / que placentero / canta canciones: / del fragment mudando sones / con las tigeras / horas enteras / bien ganarás” (L. Matheu, Libro cons.) “O bien, si te afeitas, ser un buen barbero: cantando coplas a tu gusto y bailando dos horas diarias al son de las tijeras, ganarías lo menester” (MiPlanas, Espejo) 994 Fragment “O, si t'afaites, / ser bon barber: / a ton plaer / cantant cançons, / ballant als sons / amb UF o UE de les tisores / tots jorns dos hores, / prou guanyaràs” (884-91) “Nacions stranyes / del cap del món, / fins on se pon / lo sol tots jorns” (14101-04) “A mai jaquir / missa tots jorns” (15808-09) Fitxa Espill FE0117 Vers primera ocurrència 890 Forma Tots jorns canònica (actualment, Vers darrera ocurrència 15809 Nombre d’ocurrències 03 Cada dia) Mot clau 2 Mot clau 1 Jorn Tipus Locució adverbial Recursos Determinant quantitatiu + substantiu. Monosil·labisme. lingüístics i retòrics Definició Cada dia (Gonzàlvez) Inserció en Automatitzada. Invariable. el text Funció discursiva Locativa, indicant la repetició temporal, cada dia, de l’acció. (Lo Somni) Documentació en català “Melchior, per manament de la Güelfa, comunicava tots jorns ab Curial” (Curial, I.9), “Ço que ell nos ha donat e dóna sens cessar tots jorns” (I.37)... Documentació “Todos los días” (’continua o incesantemente’, DUE, altres llengües día) Traduccions “O barbas monda; / haste barbero, / que placentero / canta canciones: / del fragment mudando sones / con las tigeras / horas enteras / bien ganarás” (L. Matheu, Libro cons.) “O bien, si te afeitas, ser un buen barbero: cantando coplas a tu gusto y bailando dos horas diarias al son de las tijeras, ganarías lo menester” (MiPlanas, Espejo) 995 Fragment “Pensa esta nit / ton bon partit” (901-02) amb UF o UE “Aquella nit / pres bell partit: / matà son pare” (1407-09) Fitxa Espill “Pres per partit” (3449) “Prengam partit / tal que’ns delliure, / que pugam viure” (3666-68) “Li fon prest dit / cercàs partit” (4147-48) “Has pres partit” (12374) FE0118 Vers primera ocurrència 901 Forma Prendre partit canònica Mot clau 1 Prendre Tipus Col·locació (significat composicional) Recursos Verb + substantiu. Al·literació dels sons [p] i [r]. lingüístics i retòrics Definició Decidir-se per alguna cosa, optar (Def. pròpia). Mot clau 2 Partit Vers darrera ocurrència 12374 Nombre d’ocurrències 06 DCVB, partit , cita l’Espill, 1407-09, i el Tirant, dedicatòria, com a exemples lèxics, no fràsics. Decidir una cosa (Gonzàlvez). Inserció en Formant el sintagma verbal principal de l’oració. Modificada per la inclusió d’un el text adjectiu entre el verb i el complement. Funció discursiva Modalitzadora, irònica, en una seqüència dialogal. Documentació “Pendre la hu d’aquests tres partits que ell me dóna” (R. Muntaner, en català DCVB, partit ) Crònica , 71; “Io vot a Déu altre partit no pendre sinó de la batalla” ( Curial, I.34), “A mi serà forçat, contra mon voler, pendre de vós lo partit que de mi voldriets haver” (II.7), “No sabia quiny partit se prengués” (II.8), “Mas lo Sangler no prenia ne volia pendre partit sinó de la batalla” (II.90), “Guillalmes ja no sabia quiny partit se prengués” (II.104), “No sabia quiny partit se prengués, ne on anàs” ( Curial, III.5) “Movent los coratges d’aquells a no duptar los aspres fets de les armes, e prendre honorosos partits” ( Tirant, dedicatòria) “Llavors porien pendre los altres partits” (Tirant, 422) Documentació “Tomar partido” (‘tomar una determinación’, M. Moliner, DUE, partido ) altres llengües “Prendere un partito (‘decidere, scegliere’, N. Zingarelli, VLI, partito ) “To take sides” (D. Carbonell, DF, partido) “Prendre parti” (’prendre une attitide nette’, DEL, parti) Traduccions “Toma advertido / cualquier partido” (Or. 901-02) del fragment “Partido fiero / la noche misma / hizo, que abisma: / su padre hirió / y le mató” (Or. 1407-09), “Por esta vía” (Or. 3449) “Busquemos medio, / para remedio / con que vivamos” (Or. 3666-68) “Le fue advertido / busque partido” (Or. 4147-48) “--” (Or. 12374) (L. Matheu, Libro cons.) “Aquella misma noche tomó una brava resolución: mató a su padre” (Or. 1407-09) (MiPlanas, Espejo) 996 Fragment “Tin-t’ho per dit” (906) amb UF o UE “Si et tens per dit / ton foll delit...” (6817-18) “Si mal dit he, / no ben rescrit, / he ho per no dit” (16326-28) Fitxa Espill FE0119 Vers primera ocurrència 906 Vers darrera ocurrència 16328 Nombre d’ocurrències 03 Forma Tenir-se per dit (quelcom) canònica Mot clau 1 Tenir Tipus Col·locació (significat composicional) Recursos Verb reflexiu + preposició + participi lingüístics i retòrics Definició Tenir present que ens han dit o advertit una cosa, o que l’hem entesa (DCVB, Mot clau 2 Dir tenir; s’hi cita l’Espill, 906). Creure amb seguretat, considerar segur (DCVB, dit; s’hi cita l’Espill, 906). Tenir per segur (DeCat, tenir; no s’hi cita l’ Espill). Creure amb seguretat, considerar segur (Gonzàlvez). Inserció en Automatitzada el text Funció discursiva Modalitzadora, d’advertiment, en una seqüència dialogal. Documentació “Qui gay e alegre se n'ana, / tenint se per dit / que la monja'l metra en son lit / en català en la vesprada” (F. de la Via, Llibre de fra Bernat, 1751-1754) “Qu'en son cor per dit se tenia / que'l fet fos clar” (1779-1780) “Lo cavaller se tench per dit / fos veritat / so que la monja li hac dat / per entenent” (1825-1828) “E es tenga per dit que res no li puixa venir sobtat” (Lo Somni, II.3) “Mas, tenga’s per dit que, si altre jorn io l’encontre ab ella, io la hi toldré”(Curial, II.20; DCVB, tenir), “Io’m tench per dit que en aquells dels scuts negres romandrà vuy la honor de la plaça” (Curial, II.45; DCVB, dit) “Com los moros veren que l'estol de Tirant ixqué del port ab totes llurs fustes que se'n portaven tingueren-se per dit que se n'anaven ab lo guany, perquè havien molt guanyat” ( Tirant, 418) Documentació “Tener por dicho” no hi és, al DUE altres llengües Traduccions “Tenlo por dicho” (Or. 906) del fragment “Si, como has dicho” (Or. 6817) “Si algo noté / no bien escrito, / lo borro y quito” (Or. 16326-28) (L. Matheu, Libro cons.) “Téntelo por dicho” (Or. 906) “Si te has dicho” (Or. 6817) “Si en algo he dicho mal, o hay error contra la fe, o cosa no debidamente transcrita, lo tengo por no dicho” (Or. 16326-28) (MiPlanas, Espejo) 997 Fragment “Taula ni llit / (tin-t’ho per dit) / comte no en faces / que en mi trobasses” (905-08) amb UF o UE “En aquell dia / per tals afrontes / jo fiu mos contes” (2268-70) Fitxa Espill FE0120 Vers primera ocurrència 907 Vers darrera ocurrència 2270 Nombre d’ocurrències 02 Forma Fer compte(s) (d’una cosa) canònica Mot clau 1 Fer Tipus Col·locació (significat composicional) Recursos Verb + substantiu lingüístics i retòrics Definició Calcular una cosa com a possible o probable (Gonzàlvez; respon al significat Mot clau 2 Compte composicional de la primera recurrència). Reflexionar sobre la pròpia situació (DCVB, compte , fer els seus comptes; no s’hi cita l’Espill; es correspon amb el significat idiomàtic de la segona recurrència). Inserció en Automatitzada, en forma negativa i amb la inclusió del pronom adverbial “en”. el text Funció discursiva Modalitzadora, d’advertiment, en una seqüència dialogal. Documentació “Senyorejaria Laquesis de tot en tot, no faent compte si a ella vendria en plaer” en català (Curial, II.91), “E així, fets compte de mi en qualsevol lloc que siats” (III.97) “Aplegà de nit en la ciutat, fent compte que l'endemà iria a l'església on trobaria la Infanta” (Tirant, 110), “Feien compte que almenys ab les bombardes matarien passats set-cents hòmens” (157), “Si desitjau que us done lo meu Imperi, no en façau compte, que jo el m'he mester” (223), “Respòs lo Rei que no fes compte que lo hi donàs” (312), “Si et dol la mort de ton pare, germans e esposat, fes compte que també s'havien de morir” (314), “E si ara no feu la voluntat mia, (...) jamés façau compte de mi” (Tirant, 434) Documentació “Hacer(se) (la) cuenta (de cierta cosa)” (‘suponer que ocurre i obrar cono si altres llengües en efecto ocurriera’, M. Moliner, DUE, cuenta) Traduccions “Cama ni mesa, / aunque me pesa, / darte no puedo; / pierde tu miedo; / del fragment tenlo por dicho, / que no es capricho; / cuenta no hagas / que en mi halles pagas” (Or. 905-08) “El mismo día, / con tal afrenta, / hize mi cuenta” (Or. 2268-70) (L. Matheu, Libro cons.) “No cuentes ya encontrar aquí (téntelo por dicho) mesa ni cama” (Or. 905-08) “Ante tamañas afrentas, eché mis cuentas aquel día” (Or. 2268-70) (MiPlanas, Espejo) 998 Fragment “Peus e mans tens, / guanya’t prou béns, / cerca ventura” (909-11) amb UF o UE “Altres sens ses, / altres sens res, / sens peus e mans, / e dos germans / Fitxa Espill abdós pegats” (8887-91) “De peus e mans / Samsó lligat” (13946-47) “Sols peus e mans / --lo que en romàs-- / en un nou vas, / per ser estada / ab rei casada, / fon soterrat” (15912-17) FE0122 Vers primera ocurrència 909 Vers darrera ocurrència 15912 Nombre d’ocurrències 04 Forma Peus i mans canònica (part de la unitat estilístics Mot clau 1 Peus Peus i mans tens, guanya’t els béns) Mot clau 2 Mans Tipus Locució nominal (significat metafòric) Recursos Substantiu + conjunció coordinant + substantiu. Monosil·labisme. Associació temàtica lingüístics i retòrics (d’extremitats corporals). Definició Extremitats digitals del cos humà. Figuradament, capacitat per fer alguna cosa (Def. pròpia) Inserció en Complementa el nucli verbal. el text Funció discursiva Modalitzadora, en una seqüència directiva. Documentació “Que lo cavaller ja no sabia on tenia mans ne peus” ( Curial, II.20) en català “Hui València fa festa / per venir vós novament: / la ciutat real aquesta / és al vostre manament. / Besant peus e mans és presta: / entrau gloriosament” (Cançó cantada en l’entremès de rebuda de la ciutat de València a Joan Sense Fe, el 8 de febrer de 1459, Dietari de Melcior Miralles) “Peus e mans e cor, tot ho tinc” (Tirant, 113) “Clavats peus y mans per nostres grans faltes” (Escrivà, Contemplació de Jesús crucificat) “No mane als diables que, los peus e mans lligades, nos llancen de la sgleia en les infernals penes”, “Los peus e les mans lligades, llançau-lo a les exteriors tenebres” (Lo Cartoixà, III.27, III.32) No figura a Wittlin (1991) Documentació altres llengües Traduccions “Manos, pies tienes / para hartos bienes: / busca ventura” del fragment (L. Matheu, Libro cons.) “Pies y manos tienes: gánate lo que necesites y busca tu suerte” (MiPlanas, Espejo) 999 Fragment “Pensa esta nit / ton bon partit; / no et puc tenir, / ves a seguir; / taula ni llit / amb UF o UE --ti-t’ho per dit-- / comte no en faces / que en mi trobasses; / peus e mans tens, / guanya’t prou béns, / cerca ventura” (901-11) Fitxa Espill FE0121 Vers primera ocurrència 909 Vers darrera ocurrència 909 Nombre d’ocurrències 01 Forma Peus i mans tens, guanya’t els béns canònica Mot clau 1 Peu Mot clau 2 Mà Tipus Unitat estilística configurada com a enunciat parèmic Recursos Oració composta juxtaposada. Paral·lelisme rítmic. Rima consonant en “-ens”. lingüístics i retòrics Definició Indica que una persona pot treballar per guanyar-se el pa (Def. pròpia). Vol dir que es nega a fer una feina que pot molt bé fer-se qui la demana (PCC, C 363; no s’hi cita l’Espill, però hi remet). Observació: El vers amb que es clou el parlament de la mare, “cerca ventura”, podria entendre’s com un eco del proverbi La ventura és per qui la procura. Inserció en Automatitzada, directa, integrada al text. el text Funció discursiva protagonista l’insta a guanyar-se la vida i l’obliga a marxar de casa. Modalitzadora, exhortativa, en una seqüència dialogal. La mare del narrador- Documentació “Peus i mans tens, guanya’t prou béns” (PCC, P 2069; és la citació de l’Espill, sense en català més informació) “Cames i piernas tienes, anda si quieres” (PCC, C 363; no s’hi cita l’Espill; els editors remeten a P 2069) Observació: L’anotació que en fa Sebastià Farnés (PCC, P 2069) pot ser un exemple de fals amic, és a dir, un cas de miratge parèmic. Documentació altres llengües Traduccions “Manos, pies tienes / para hartos bienes: / busca ventura” del fragment (L. Matheu, Libro cons.) “Pies y manos tienes: gánate lo que necesites y busca tu suerte” (MiPlanas, Espejo) 1000 Fragment “Tirí camí / fora el portal, / vers l’espital / d’en Clapés dit” (920-23) amb UF o UE “Aquí prenguí / camí francés” (1284-85) Fitxa Espill FE0123 “Delliurament / tirà sa via” (1830-31) “Tirant camí” (1884) “Pensí d’anar-hi / camí tirant” (3172-73), “Los altres tiren” (3301), “Tirí camí: / fui a Terol” (3824-25) “E tirà via” (5777), “E, tirant via, / poc aturant” (9796-97), “Tirant sa via / ab dos criats” (13042-43), “Camí ferrat / tirà...” (13056-57) Vers darrera ocurrència Vers primera ocurrència 920 13056 Nombre d’ocurrències 10 Forma Tirar via (de tal o tal lloc) --- Tirar camí (de tal o tal lloc) --- Prendre camí canònica Mot clau 1 Tirar Tipus Col·locació (significat composicional) Recursos Verb + substantiu lingüístics i retòrics Definició Dirigir-se (a tal o tal lloc) (DCVB, Mot clau 2 Camí via ; no s’hi cita l’ Espill). Prendre i seguir una direcció, un camí; dirigir-se a un lloc determinat (DCVB, tirar; s’hi cita l’Espill, 920, i el Tirant, 222). Dirigir-se cap a un lloc determinat (DCVB, camí; s’hi cita l’Espill, 920). Fer camí (DeCat, tirar; s’hi cita l’Espill 920. Adreçar-se cap a un lloc per un camí determinat (Gonzàlvez). Inserció en Automatitzada el text Funció discursiva Asseverativa, en una seqüència narrativa. Documentació “Volgueren tirar la via de Hivisa” (doc. c. 1452; DCVB, via ) en català “Veren lluny una gran arboreda e tiraren vers aquella part” (Curial, I.29) “Sí com l’orb foll corrent tira la via” (A. March, 113; DCVB, tirar) “E tiraren la via de la ciutat” (Tirant, 106) “Tirà devers la ciutat e no el gosaren seguir “ (106) “E aquí prengueren vitualles e tiraren la volta de Tunis” (114) “Tiraren la volta de Sicília” (114) “L'estol partí del port de Palerm e tirà la volta de Barbaria” (114) “Feren gran reverència a l'Emperador (...) e tiraren son camí” (133) “E tots los cavallers, oït lo corn, tiraren la via de Pera” (222) “E tingueren-ho per una burla e tiraren son camí” (301) “E Tirant, sens pus oir, pres de la sua gent e tirà envers aquella part” (349) Documentació DUE, altres llengües camino, tomar, via , no inclou aquesta locució Traduccions “Fuime primero / con tanto mal / al Hospital / que’s de Enclapés” (Or. 920-23), del fragment “Y libremente / tomó su vía” (Or. 1830-31), “Con tal destino, / hize camino” (Or. 1884), “Con todo aviso / fui caminando” (Or. 3172-73), “Los otros fueron” (Or. 3301), “Fuime a Teruel” (Or. 3824-25), “Y con despejo / de allí salió” (Or. 5777), “Luego desvía, / poco esperando” (Or. 9796-97), “Tomó la via / con sus criados” (Or. 13042-43) (L. Matheu, Libro cons.) “Eché adelante, puertas afuera, camino del hospital dicho de Clapés” (Or. 920-23), “Ya libre entonces, fuése adonde quiso” (Or. 1830-31) (MiPlanas, Espejo) 1001 Fragment “Tirí camí / fora el portal, / vers l'espital / d'en Clapers dit” (920-23) amb UF o UE Fitxa Espill FE0124 Vers primera ocurrència 922 Vers darrera ocurrència 922 Nombre d’ocurrències 01 Forma Hospital d’en Clapers canònica Mot clau 1 Hospital Mot clau 2 Clapers Tipus Col·locació (significat transparent, composicional) Recursos Substantiu + preposició “de” + article personal + substantiu. Topònim. lingüístics i retòrics Definició Su fundador fué en 1311 Bernardo de En Clapers, quien quiso se llamase de Santa Maria. Estuvo fuera de los muros, en la calle de Murviedro, pasado el puente de Serranos (Chabàs 1905: 289). MiP tradueix i cita Chabàs. Vidal i Alcover repeteix Chabàs, però no el cita. Inserció en Automatitzada. Forma el complement nominal i va acompanyat de la fórmula el text d’inserció “dit”, postposada. Funció discursiva subratlla que la gent l’anomena així. Denominativa, dintre d’una seqüència narrativa. Indica de quin hospital es tracta i Documentació en català Documentació altres llengües Traduccions “Fuime primero / con tanto mal / al Hospital / que es de En Clapés” del fragment (L. Matheu, Libro cons.) “Eché adelante, puertas afuera, camino del hospital dicho de Clapés” (MiPlanas, Espejo) 1002 Fragment “Sortí del llit / e, mig guarit, / jo me’n partí” (965-67) amb UF o UE “Sens pus tardar, / tantost vesti’m, / del llit lleví’m” (15544-46) Fitxa Espill FE0125 Vers primera ocurrència 965 Vers darrera ocurrència 15546 Nombre d’ocurrències 02 Forma Sortir del llit --- Llevar-se del llit canònica Mot clau 1 Sortir Mot clau 2 Llit Tipus Col·locació (significat transparent, composicional) Recursos Verb + preposició “de” + sintagma nominal lingüístics i retòrics Definició Eixir del llit, alçar-se (Def. pròpia). Incorporar-se del llit, alçar-se (Gonzàlvez). Inserció en Automatitzada el text Funció discursiva Asseverativa, en una seqüència narrativa. Documentació “Ans deia que llavors s'era llevada del llit e que l'apetit de menjar no li era encara en català vengut” (Curial, I.8), “Curial, llevats sus, e eixits del llit; vets la carrera e encara la casa plena d'infinita gent que ve a vós per fer-vos honor” (I.24)... “E prestament se féu dar la roba e llevà's del llit” (Tirant, 20), “Dos mesos aprés que Tirant se fon llevat del llit” (68), “Com ell entrà per la cambra, Tirant se llevà del llit e dix-li” (119), “E aprés se llevà del llit e ixqué en la sala” (121). “Lo fill, qui dormia en una recambra, saltà del llit” (127), “E paregué'm del llit llevar-me en camisa” (163), “E com I'hagueren curat digueren que no es partís del llit” (167), “Reprengueren-lo molt per ço com s'era llevat del llit sens consentiment d'ells” (175), “Com la reina Morgana oí dir tals paraules a I'Emperador, llevà's prestament del llit” (191)... Documentació “Saltar de la cama” (’levantarse después de haber dormido, para empezar la jornada’, altres llengües DUE, cama). DUE, levantar, anota “levantar-se de la cama después de haber dormido o haber estado enfermo en ella” com una de les accepció de levantar. Traduccions “Dexé la cama / e la vil ama, / convalecido, / me dio el vestido; / luego salí” del fragment (L. Matheu, Libro cons.) “Abandoné el lecho y, curado sólo a medias, decidí irme” (MiPlanas, Espejo) 1003 Fragment “A peu aní / en Catalunya” (968-69) amb UF o UE Fitxa Espill FE0126 Vers primera ocurrència 968 Forma A peu canònica Mot clau 1 Peu Tipus Locució adverbial Recursos Preposició + substantiu lingüístics i retòrics Definició Caminant, sense cavalcadura (Gonzàlvez). Mot clau 2 Vers darrera ocurrència 968 Nombre d’ocurrències 01 És antiga locució adverbial a peu, en anar a peu (DeCat, pei; no s’hi cita l’ Espill). Inserció en Automatitzada. Invariable. el text Funció discursiva Modal, indicant la forma de locomoció. Documentació “Veent que la sua mare no li donava alguna deseixida, pobrement e a peu li fugi” en català (Curial, I.2), “Acompanyats d'infinits comtes e barons qui entorn a peu los anaven” (I.20)... “Anar a peu. Pedibus ire” (O. Pou, Thesaurus puerilis; DeCat, peu ) Documentació “On foot” (D. Carbonell, DF, altres llengües pie) Traduccions “A pie me fui / sólo qual uña / a Cataluña” del fragment (L. Matheu, Libro cons.) “Caminé a pie hasta Cataluña” (MiPlanas, Espejo) 1004 Fragment “A peu aní / en Catalunya, / on fiu ma punya” (968-70) amb UF o UE Observació: En les cinc primeres edicions, hi posava: “A peu aní / seguint fortuna / en Catalunya”, i fou Morel-Fatio qui va restituir la lliçó original del manuscrit. Fitxa Espill FE0127 Vers primera ocurrència 970 Vers darrera ocurrència 970 Nombre d’ocurrències 01 Forma Fer punya (en una cosa) --- Metre punya (en una cosa) canònica Mot clau 1 Fer Mot clau 2 Punya Tipus Col·locació (el sentit metafòric de la UF depèn del mot “punya”, que ja el té) Recursos Verb + substantiu lingüístics i retòrics Definició Ou je fis mon éffort, mes premières armes (Morel-Fatio). Viene a ser la punya como el debut del hombre de armas (Chabàs). MiP cita Morel-Fatio. Esforçar-se (en una cosa) (DCVB, punya; no s’hi cita l’ Espill). Esforçar-se, lluitar per (DeCat, puny; s’hi cita l’Espill). Inserció en Automatitzada, configurant una clàusula de relatiu. el text Funció discursiva aprendre... Modalitzadora. Intensificadora de l’acció del narrador per aconseguir sobreviure, Documentació “Home savi (...) deu tota sa punya e sa forsa metre que enllumén a son advesari son en català enteniment” (R. Llull, Llibre contempl.; DCVB, punya) “Lo mesqui feya sa ponya / no fos sentit” (F. de la Via, Llibre de fra Bernat, 1823-24) “Fayt·avetz vostra ponya / de far m’empresonar” (F. de la Via, Procés de la Senyora de Valor contra en Bertran Tudela, 1944-45) “Per tu encontrar, nit e jorn faç ma punya” (A. March, 36; DCVB, punya) “Lo cors en alt a delitar met punya” (A. March, 87; DCVB, punya) Documentació altres llengües Traduccions “A pie me fui / sólo qual uña / a Cataluña” (L. Matheu, Libro cons.) del fragment “Caminé a pie hasta Cataluña, donde hice mis pruebas” (MiPlanas, Espejo) 1005 Fragment “Fui caçador, / cavalcador / dels bons dels regnes, / bona mà en regnes, / amb UF o UE peu i esperons” (983-87) Fitxa Espill FE0128 Vers primera ocurrència 986 Forma Tenir bona mà canònica Mot clau 1 Tenir Tipus Locució verbal Recursos Verb + sintagma nominal lingüístics i retòrics Definició Tenir molta habilitat (DCVB, Mot clau 2 Mà Vers darrera ocurrència 986 Nombre d’ocurrències 01 mà; no s’hi cita l’ Espill). Tenir habilitat, destresa (IEC, DSFF). Inserció en Automatitzada, però amb elisió del verb. el text Funció discursiva Modalitzadora, en una seqüència narrativa. Documentació “--Senyora Maria / qui la tallarà?/ --L’abuela Santa Anna / que té bona mà” (cancó en català infantil valenciana; DCVB, mà) (Lo Somni, Curial, Tirant, Vita Christi, Procés olives , Somni JJ...) Documentació “Buena mano” (’habilidad o acierto para hacer cierta cosa’, DUE, altres llengües mano) Traduccions “--” del fragment (L. Matheu, Libro cons.) “Fui cazador y cabalgador de los buenos del país, con buena mano para rienda, buen pie y espuelas” (MiPlanas, Espejo) 1006 Fragment “Per sa muller / a la final / voler-me mal, / sens culpa mia” (998-1001) amb UF o UE “Les que hi dux seues / molt favoria, / e avorria / tots mos parents / e benvolents / amics antics, / criats de xics: / mal los volia” (4434-41) Fitxa Espill FE0129 Vers primera ocurrència 1000 Forma Voler mal (a algú) canònica Mot clau 1 Voler Mot clau 2 Mal Vers darrera ocurrència 4440 Nombre d’ocurrències 02 Tipus Col·locació (significat composicional, transparent) Recursos Verb + adverbi lingüístics i retòrics Definició Desitjar-li coses dolentes, infelicitat (DCVB, voler ; no s’hi cita l’ Espill). Desitjar a algú dany material o moral (Gonzàlvez). Inserció en Automatitzada el text Funció discursiva protagonista. Modalitzadora, intensificant l’actitud hostil de la dona del cavaller català envers el Documentació “Per ço com la casa nostra d’Aragó havia hagut molt d’afany... volia-li gran mal” (Pere en català el Cerimoniós, Crònica , 390; DCVB, voler ) “Encara jo en viu fer una altra batalla davant lo duc de Milà e fon mès en elecció de dos cavallers que es volien mal” (Tirant, 73), “No pogué més comportar lo duc de Pera que parlàs més lo duc de Macedònia, perquè es volien mal per causa de la Princesa” (137) Documentació “Querer bien” (’tener hacia alguien una disposición afectuosa o de buena voluntad’, altres llengües DUE, querer; no hi recull “querer mal”) Traduccions “Que la muger / de aqueste tal / me quiso mal / sin culpa mía” del fragment (L. Matheu, Libro cons.) “Sin culpa de mi parte, me quisiera mal su mujer” (MiPlanas, Espejo) 1007 Fragment “Que féu son fill / hom femení, / fet d’alfaní / e d’orelletes, / sucre, casquetes, / amb UF o UE e viciat” (1010-15) Fitxa Espill FE0130 Vers primera ocurrència 1012 Forma D’alfanic canònica Mot clau 1 Alfanic Mot clau 2 Vers darrera ocurrència 1012 Nombre d’ocurrències 01 Tipus Unitat estilística configurada com a sintagma adjectival Recursos Preposició “de” + substantiu lingüístics i retòrics Definició Metaf., el de complexión delicada (Chabàs). Cosa fràgil i delicada (MiP). Ésser molt delicat i dèbil (DCVB, alfanic; s’hi cita l’Espill). DeCat, alfení, cita l’Espill com a exemple lèxic, no fràsic. Inserció en Automatitzada el text Funció discursiva mestressa. Modalitzadora. Intensificadora de la feblesa que el narrador atribueix al fill de la Documentació Alfenic o sucre cordellat. en català Penidia, -orum (O. Pou, Thesaurus puerilis; DeCat, alfení) Documentació “(Ser un) alfeñique” (’persona de complexión y aspecto débiles’, DUE, altres llengües alfeñique) Traduccions “Con que hizo el hijo / afeminado, / açucarado, / niño meñique, / todo alfañique / del fragment y peladillas, / hecho a rosquillas” (L. Matheu, Libro cons.) “Que hizo de su hijo un hombre afeminado, hecho de alfeñique y de pasta de bollo, almibarado, dulzón y viciado” (MiPlanas, Espejo) 1008 Fragment “Que féu son fill / hom femení, / fet d’alfaní / e d’orelletes, / sucre, casquetes, / amb UF o UE e viciat” (1010-15) Fitxa Espill FE0131 Vers primera ocurrència 1014 Forma De sucre canònica Mot clau 1 Sucre Tipus Locució adjectival Recursos Preposició “de” + substantiu lingüístics i retòrics Definició Delicat, massa fi, mancat de vigor (DCVB, Mot clau 2 Vers darrera ocurrència 1014 Nombre d’ocurrències 01 sucre; s’hi cita l’Espill). Molt delicat, massa fi, mancat de vigor (Gonzàlvez, fet de sucre ). Inserció en Per parataxi, amb una relació de substantius relacionats pel significat. el text Funció discursiva la mare, del fill del cavaller català que l’acollí. Modalitzadora. El personatge-narrador caracteritza la feblesa afeminada, per culpa de Documentació en català Documentació altres llengües Traduccions “Con que hizo el hijo / afeminado, / açucarado, / niño meñique, / todo alfañique / del fragment y peladillas, / hecho a rosquillas” (L. Matheu, Libro cons.) “Que hizo de su hijo un hombre afeminado, hecho de alfeñique y de pasta de bollo, almibarado, dulzón y viciado” (MiPlanas, Espejo) 1009 Fragment “Que féu son fill / hom femení, / fet d’alfaní / e d’orelletes, / sucre, casquetes, / amb UF o UE e viciat, / tot malcriat, / fet a son lloure” (1010-17) Fitxa Espill FE0132 Vers primera ocurrència 1017 Forma A lloure canònica Mot clau 1 Lloure Tipus Locució adverbial Recursos Preposició + substantiu lingüístics i retòrics Definició Chabàs dóna un significat equivocat del mot Mot clau 2 Vers darrera ocurrència 1017 Nombre d’ocurrències 01 lloure. Habituat a la seva manera d’ésser (MiP). En llibertat, sense subjecció (DCVB, lloure; s’hi cita l’Espill). DeCat, lleure, anota la locució i cita l’Espill. En llibertat, sense subjecció (Gonzàlvez). Inserció en Automatitzada el text Funció discursiva la mestressa. Modalitzadora. Intensificadora del tarannà capriciós que el narrador atribueix al fill de Documentació “E com s’esdevendrà los ajudants absents ésser, tots los serveys que a aquells en català pertanyen en la cambra, aquest barber farà e supplirà: e dins nostre alberc, ab los escuders de la cambra, e no a lloure, lo dit barber jaer serà estret” ( Ordinacions de Pere el Cerimoniós, 1344; DeCat, lleure) “La obra e la prosperitat anats-la a cercar a loure, e atrobar-la-hets en persones de poques noves e de bon assentament” (Doctrina comp.; DeCat, lleure) Documentació “Ad libitum” (’a capricho, a voluntad, libremente’, DEFL, 221) altres llengües “Ad libitum” (’a piacere, a capriccio, a beneplacito’, PML, 657) “A capricho” (’sin sujeción a normas, o sin orden, al menos aparente’, DUE, capricho ) Traduccions “Con que hizo el hijo / afeminado, / açucarado, / niño meñique, / todo alfañique / del fragment y peladillas, / hecho a rosquillas; / tan mal criado / como inclinado / a su querer” (L. Matheu, Libro cons.) “Que hizo de su hijo un hombre afeminado, hecho de alfeñique y de pasta de bollo, almibarado, dulzón y viciado, mal educado y muy dado a la suya” (MiPlanas, Espejo) 1010 Fragment “A traïció, / jo ja dormint, / son fill venint...” (1028-30) amb UF o UE Fitxa Espill FE0133 Vers primera ocurrència 1028 Forma A traïció canònica Mot clau 1 Traïció Tipus Locució adverbial Recursos Preposició + substantiu lingüístics i retòrics Definició Faltant a la lleialtat, amb traïdoria (DCVB, Mot clau 2 Vers darrera ocurrència 1028 Nombre d’ocurrències 01 traïció; no s’hi cita l’ Espill). DeCat, trair, cita l’Espill com a exemple lèxic, no fràsic. Faltant a la lleialtat (Gonzàlvez). Traïdorament (DL). Mancant a la lleialtat, amb traïdoria (DIEC). Traïdorament, mancant a la lleialtat, amb traïdoria (DSFF, a partir de Dl i DIEC, que cita). Observació: Inconsitència de les definicions que inclouen el concepte definit al text de la definició. Inserció en Automatitzada. Invariable. el text Funció discursiva per sa mare, del cavaller català. Modalitzadora. El protagonista conta com va estar a punt de ser mort pel fill, induït Documentació “Havia mort un hom a trayció” (Gènesi de Scriptura; DCVB, traïció) en català (Facet, Curial, Tirant, Història de la Passió, Vita Christi...) Documentació “A traición” (’se aplica a la manera de causar daño a otro cuando se hace por la altres llengües espalda, ocultándose o de cualquier modo que imposibilita la respuesta del atacado’, DUE, traición) Traduccions “A traición, / cuando dormía, / su hijo venía” del fragment (L. Matheu, Libro cons.) “Pior inducción suya, traidoramente, mientras yo dormía, vino su hijo” (MiPlanas, Espejo) 1011 Fragment “Ni hu sabé fer / l’hom de paper” (1043-44) amb UF o UE Fitxa Espill FE0134 Vers primera ocurrència 1044 Forma Home de paper canònica (actualment, Home Mot clau 1 Home Vers darrera ocurrència 1044 Nombre d’ocurrències 01 de palla) Mot clau 2 Paper Tipus Col·locació (el sentit metafòric de la UF depèn del mot “paper”, que ja el té) Recursos Substantiu + preposició “de” + substantiu lingüístics i retòrics Definició Actualment és dit usualment home de palla a l’irresponsable que actua cobrint responsabilitats d’altres persones o que assumeix una representació superior a l’efectivitat del seu rang social (MiP). Home sense voluntat pròpia o que actua mogut per la voluntat d’altri. Home sense voluntat pròpia, personalitat, formalitat (DCVB, home , palla; no cita l’Espill). Inserció en Automatitzada el text Funció discursiva Modalitzadora, amb valor intensificador, gràcies al significat metafòric. Documentació en català Documentació “Hombre de paja” (‘testaferro: persona que actúa a instancias de otro que permanece altres llengües oculto’, M. Moliner, DUE, hombre ) “Uomo di paglia” (‘uomo vano, superficiale, cui non si può accordare fiducia, al quale non si può credere’, VLI, uomo) “Straw man” (D. Carnonell, DF, hombre ) Traduccions “Ni supo hazer / otro que ser / de papel honbre” (L. Matheu, del fragment “Ni su testaferro supo hacerlo” (MiPlanas, Espejo) Libro cons.) 1012 Fragment “E posà’m clam / de gran error / ab mon senyor” (1046-48) amb UF o UE “Sàviament, / jo posí prest / en cort protest” (3054-56) “Recorregué / ella al pretor, / posant clamor / de violència” (9460-63) Fitxa Espill FE0135 Vers primera ocurrència 1046 Vers darrera ocurrència 9462 Nombre d’ocurrències 03 Forma Posar clam --- Posar protest canònica Mot clau 1 Posar Tipus Col·locació (significat composicional) Recursos Verb + substantiu lingüístics i retòrics Definició Denunciar, reclamar, al·legar, demanar reparació d’un greuge (Def. pròpia). Mot clau 2 Clam Interposar queixa (DCVB, metre; s’hi cita el Somni JJ, 346). Reclamar, denunciar (Gonzàlvez; diu erròniament que DCVB no l’enregistra) Denunciar davant la justícia (Gonzàlvez, posar ). Inserció en Mitjançant la conjunció “e”, automatitzada. el text Funció discursiva Modalitzadora. Intensificadora de l’acció de denúncia. Documentació “Comparrien ab ella les liberals qui, usat lo contrari del que usat havia, darien clamor en català de la sua cubdícia” (Faula Neptú i Diana ) “Jo só venguda ací davant la majestat tua per posar clam e demanda contra un fals e reprovat cavaller” ( Tirant, 75), “Ja no sé davant qui puixa posar la mia justa clamor” (376) “Sens ira sens oy d'enveia malvada / desgrat ni malicia digau posant clam / l'acusacio que feu tan aimada” ( Ist. Passió, 783-85), “La iusta clamor senyor y requesta / que d'ell havem fet si tu mires be” ( Ist. Passió, 948-49) “Dexant Barrabas de vos posa clams” (Fenollar, Cont. Jesús Cruc.) “Seria cas de metre’n clam / i formar greuge” (Somni JJ, 346-47) “Ojau, dels vells que tant les perjudiquen, / lo clam posat a vós, alta deessa” ( Somni JJ, 987-88), “Los clams posats / contra els damunt denunciats ( Somni JJ, 2726-27) Documentació altres llengües Traduccions “Mas, porque asonbre, / me puso mal, / con quexa igual / y loco error, / del fragment con mi señor” (Or. 1046-48) “Y ella dió aviso / luego al pretor, / con gran clamor” (Or. 9460-63) (L. Matheu, Libro cons.) “Produciendo queja a su esposo por ofensa grave” (Or. 1046-48) “Acudió ella entonces al Pretor, presentando querella contra el hijo por violencia” (Or. 9460-63) (MiPlanas, Espejo) 1013 Fragment “Mas l'hom prudent / véu clarament / que era falsia, / com la movia / la sola enveja” amb UF o UE (1053-57) Fitxa Espill “En paraís / lo llur divís / ocularment / e clarament / veuran finat” (10733-37) “Ella divisa, / millor coneix, / usa, frueix, / clarament veu / la faç de Déu” (11830-34) “E puis ja veus / prou clarament / com la serpent / --o Llucifer-- / fon conseller” (12896-900) FE0136 Vers primera ocurrència 1054 Forma Veure clarament canònica Mot clau 1 Veure Mot clau 2 Clarament Vers darrera ocurrència 12896 Nombre d’ocurrències 04 Tipus Col·locació (significat composicional, transparent) Recursos Verb + adverbi lingüístics i retòrics Definició Captar l’objecte o el tema amb nitidesa (Def. pròpia) Inserció en Automatitzada el text Funció discursiva l’actitud de la seva dona. Asseverativa, modalitzadora, intensificant el coneixement que el cavaller té de Documentació “Si amor no em fes clarament veure que...” (Lletres d’Aquiles a Policena ), “D'on veig en català clarament lo meu desig no ésser del tot mal” (Lamentació de Mirra ), “La veritat del que les sues paraules reportaven clarament no veia” (Parlament B. Mercader), “Clarament veig, magnànim jove, que ...” (Història Jason e Medea ), “Clarament veig que, en la mundana orla, / Déu no ha fet persona tan culpable” (Tragèdia Caldesa ), “Poràs clarament veure que ...” (Sepultura F. Aguilar), “La senyora nostra clarament veia tots los improperis que en son fill Déu Jesús los inics jueus acabaven” (Ist. S. Mag. ), “Clarament feia veure la veritat dels sagrats evangelis” ( Istòria S. Magdalena), “Confits menuts estimava jo que eren, segons aprés jo clarament ho poguí veure” (Visió N. S. Gràcia), “Pense que com pus alt és, pus clarament és vist” (Tirant, 143), “Clarament veig, magnànim Capità, que...” (170)... “Que·s veu clarament que·l jutge restava / del vostre parlar confus y vençut” (Cançoner vides sants) Documentació altres llengües Traduccions “Mi amo, que vía / bien claramente, / por ser prudente, / que era mentira, / del fragment y que su ira / fué inbidia indina” (L. Matheu, Libro cons.) “Pero el marido, discreto, vió claramente que todo era una falsedad, y que la sola envidia era lo que la movía” (MiPlanas, Espejo) 1014 Fragment “Ab sa correja / (...) / la squena ausades / bé li cascà” (1058-63) amb UF o UE “Jo dic ausades / del que hi restava, / que bé es pagava / de cada andana / cert na Farfana, / sa banyadora” (2692-97) “Lo món ausades / cercar poríeu, / no trobaríeu / més fes per vós” (4242-45) Fitxa Espill FE0137 Vers primera ocurrència 1062 Forma Ausades canònica (originàriament, Vers darrera ocurrència 4242 Nombre d’ocurrències 03 A gosades) Mot clau 2 Mot clau 1 Ausades Tipus Adverbi (inicialment, locució adverbial) Recursos Reduccionisme fonètic i lexicalització en un sol mot. lingüístics i retòrics Definició Aun en uso en Valencia, en Labernia voz anticuada, que traduce (mal) por claro está, ya se ve. En Martí, cierto, en verdad, a fe , sobrada o demasiadamente (Chabàs). Certament, en veritat (DCVB, ausades; s’hi cita l’Espill, 1062 i 2692). Ben cert, de valent, fortament (DeCat, gosar ; s’hi citen les tres recurrències de l’Espill). Inserció en Automatitzada. Sintàcticament, hauria d’anar entre comes. el text Funció discursiva Modalitzadora. Indica confirmació, amb un valor intensificador. Documentació “Cauràs en les calderes plenes d’or e d’argent, cremant e bullent: quan seràs allí, en català farta-te’n ausades!” (V. Ferrer, Sermons ; DeCat, gosar ) “Vegen ausades ço que han guanyat ab tu” (Curial, II.99; DCVB, ausades) “Segur pot anar ausades per tot” (Procés olives , 1094; DCVB, ausades) “Doncs, prou fan, i massa, ausades les dones” (Procés olives , 1261) “Aquelles dos, de vós i mi / parlen ausades” (Somni JJ, 296-97; DCVB, ausades) “No farà ausades / —l'altra respòs—, mas, puix debades / viu en lo món” (Somni JJ, 489-91) “Que ausades passen bé los XII mília ducats” (Lletra del cardenal Joan de Borja, el major, a Joan Marrades, 12/5/1494) “Ausades” (P. Sancho, Introducció a la fraseologia. Aplicació al valencià col·loquial, València, Denes, 1999, 148-52) Documentació “¡Menudo, -a!” (’se emplea frecuentemente en frases de tipo ponderativo, tanto altres llengües estimativo como despectivo o reprobatorio’, DUE, menudo) Traduccions “Con la pretina / le santiguó” (Or. 1058-65) del fragment “Floxas las riendas, / lo que sobrava / mui bien pagava / la bañadera” (Or. 2692-7) “Dexad las dudas, / que, deste modo, / el mundo todo / buscar podéis, / no la hallaréis / tal para vos” (Or. 4242-45) (L. Matheu, Libro cons.) “Zurróla fuertemente con su correa y le propinó buena tanda de puñadas, cascándole la espalda a maravilla” (Or. 1058-65) “Podríais recorrer el mundo de un extremo a otro y no hallaríais quien fuera más a propósito para vos” (Or. 4242-45) (MiPlanas, Espejo) 1015 Fragment “Donà’m consell / partís, de fet” (1066-67) amb UF o UE “Per ço, de fet, / m’aconhortí” (1644-45) Fitxa Espill FE0138 “De fet, partí” (1883), “De fet, jo broque / ves ma ciutat” (1916-17) “E, de fet, pague” (1942) “De fet, pensí” (2062) “De fet, capbreva / tots mos censals” (2922-23) “De fet anaren / veure’l penjat” (3304-05) Vers darrera ocurrència Vers primera ocurrència 1067 Forma De fet canònica Mot clau 1 Fet Tipus Locució adverbial 15607 Nombre d’ocurrències 26 Mot clau 2 Recursos Preposició “de” + substantiu. Monosil·labisme. Al·literació del so [e]. lingüístics i retòrics Definició En realitat, efectivament (DCVB, fet; no s’hi cita l’ Espill). Recurs de què’s serveix en Roig repetidament, per a complir el nombre de síl·labes del vers; no té, per lo tant, un sentit precís (MiP). A l’acte, tot seguit (DeCat, fer ; s’hi cita l’Espill). Inserció en Situat al final del vers, gràcies al fet de ser constituent perifèric en l’oració. el text Funció discursiva Connectiva. És un matisador assertiu. Documentació “E de fet se n'anà al monastir” (Curial, I.30), “Ell, emperò, cerca manera, no sens gran en català perill, com anàs; e de fet anà” (II.115), “Ara li vol noure, e de fet nourà, per tot son poder e saber” (II.124), “E de fet haguera vengut bé a Curial si la Fortuna ho hagués consentit” (III.9), “Les quals continuament se volien mordre, e de fet se mordéran sinó que la reina apartava les mans” (III.83), “Aquest cavaller, per fama, e encara de fet, era lo pus fort e lo pus valent” (III.86) “Emperò de fet que sien arribades, los maneré tornar en Sicília, e que porten tostemps forment” ( Tirant, 123), “Mostrant-se realment e de fet amador del bé públic e conquistador del món” (275) “E axí fon de fet, car prestament se partí d'ella tot mal” (Vita Chr., 115) Documentació “De hecho” (‘expresión correctiva equivalente a “en realidad”’, DUE, altres llengües “In fact” (D. Carbonell, DF, fact) hecho) “En fait” (DFC, fait) “Infatti” (’in realtà, invero’, VLI, infatti) Traduccions “Me dió consejo / que me partiese” (Or. 1066-67) del fragment “Con que, librado, / me consolé” (Or. 1644-45) “Con tal destino” (Or. 1883) “Partime luego / a mi ciudad” (Or. 1916-17) “Tanbién pagué” (Or. 1942), “Luego pensé” (Or. 2062) “Cosa es que espanta: / ya se levanta / con mi dinero” (Or. 2922-23) “Mirar querían / el ahorcado” (Or. 3304-05) (L. Matheu, Libro cons.) “Aún así, aconsejóme él que me partiera” (Or. 1066-67) (MiPlanas, Espejo) 1016 Fragment “E tots prengueren, / los del carrer, / grat e plaer / de ma venguda” (1074-77) amb UF o UE “Molt haguí grat / d’aquell país” (1744-45), “La cortesia / que li retia / Fitxa Espill mostrant-li’n grat” (5711-13), “Mas si els fa nosa / lo fill que és nat / e n’han mal grat, / no els plau que visca” (9004-07), “Dona veïna / de la ciutat / no n’hagué grat / ni la volc veure” (11414-17), Tant he mal grat / de les mesquines / fictes beguines” (14612-14), “Ne ha mal grat / e li sap greu” (15420-21) FE0139 Vers primera ocurrència 1074 Vers darrera ocurrència 15420 Nombre d’ocurrències 07 Forma Haver (bon/mal) grat (d’algú o d’alguna cosa) --- Prendre grat --- Mostrar grat --canònica Haver a grat (alguna cosa) --- Agradar Mot clau 1 Haver Mot clau 2 Grat Tipus Col·locació (significat composicional), reduïble al verb derivat del substantiu. Recursos Verb auxiliar + sintagma nominal. Al·literació del so [a]. lingüístics i retòrics Definició Trobar plaer, agradar-se’n (DCVB, grat, haver grat; s’hi cita l’Espill, 1744-45). DeCat, grat, registra i documenta Haver grat, però no cita l’Espill. Trobar plaer en una cosa (Gonzálvez, haver grat de). DCVB, grat, anota Mal grat n’haja!, ‘imprecació en què es manifesta la ira contra algú’; no s’hi cita l’Espill. Inserció en Automatitzada el text Funció discursiva Modalitzadora, amb un grau intensificador de l’apreciació dels sentiments. Documentació “Qui no sap los set dons que lo sant Sperit dóna, ¿de què sab aver grat al Sant Sperit en català si no entén ço que li dóna?” (R. Llull, Blanquerna; DeCat, grat) “Però l'extrem grat que de la sua bellea tenia” (Lam. Narciso) “No em sentes, doncs, grat de tan singular benefici” (Hist. Jason e Medea) “Lo bon grat que tinc de vós, Tirant” (Tirant, 35), “E diu-li com ell té molt bon grat d'ella” (98), “Per lo bon grat que tinc de vós, Tirant” (101), “E açò seria cosa que us tendria a més grat que si em dàveu un regne” (101), “Sentint-vos-ne major grat que si per ambaixadors e lletres mies fósseu vengut” (117), “E perquè tots coneguen lo bon grat que tinc de vós” (117), “Tant és lo grat que té de vostra excel.lència que ha dat del cap en lo llit” (119), “Qui haurà grat de mi, ni qui fiarà de mi, que no he sabuda guardar a mi mateixa?” (163)... Documentació altres llengües Traduccions “Todos tubieron / grande contento / viendo mi aliento, / mi garbo y talle; / del fragment gustó la calle / de mi venida” (Or. 1074-77), “Salí agradado / destos paises” (Or. 1744-45), “--“ (Or. 5711-13), “Mas, si enbaraza / el hijo en casa / que ven nacido, / por mal venido / no quieren viva” (Or. 9004-07), “Una vecina / de la ciudad / con crueldad / la despidió” (Or. 11414-17) (L. Matheu, Libro cons.) “Y los de mi calle tuvieron gran alegría y satisfacción por mi regreso” (Or. 1074-77), “Pero, si les estorba el reciénnacido o le toman ojeriza, y no les place que viva” (Or. 9004-07) (MiPlanas, Espejo) 1017 Fragment “Tots los veïns / me conegueren, / e tots prengueren / —los del carrer— / amb UF o UE grat e plaer / de ma venguda” (1072-77) “Jo novençana, / no pellicana, / plaer vull pendre” (5083-85) Fitxa Espill FE0140 Vers primera ocurrència 1074 Forma Prendre plaer canònica Mot clau 1 Prendre Mot clau 2 Plaer Vers darrera ocurrència 5085 Nombre d’ocurrències 02 Tipus Col·locació (significat transparent, composicional) Recursos Verb + substantiu lingüístics i retòrics Definició Rebre satisfacció, fruir (Def. pròpia). Sentir plaer (DCVB, prendre; no s’hi cita l’ Espill). Sentir plaer (Gonzàlvez). Inserció en Automatitzada el text Funció discursiva Modalitzadora, amb intensificació de l’apreciació dels sentiments. Documentació “Li acostumava de donar caritat e prenia molt gran plaer e consolació de parlar ab ell” en català (Tirant, 11), “E anam per lo riu solaçant e peixcant e prenent plaer” (55), “Gran plaer pres l'ermità en les festes per Tirant recitades” (55), “E prengueren molt gran plaer en veure aquelles dones d'argent com llançaven aigua e vi per les mamelles e per la natura” (71), “E prengueren plaer que tal batalla no vingués a fi perquè negú d'ells no morís” (73), “E lo Rei hi pres molt gran plaer” (96)... “Que el vostre vil joc plaer no ens fa pendre” (Procés olives , 2052) “Tan gran plaer prenia de mirar-les” ( Somni JJ, 219; DCVB, prendre) “No guosen pendre un sols plaer, per profitós que·ls sia, si diners té a costar” (Vita Christi, 12), “Mostrant que havia pres plaer ab aquella robeta que·l estalviava del fret” (65), “E la Senyora, prenint gran plaer del seu repòs, dix-li “ (65)... Documentació altres llengües Traduccions “Y los vecinos / me conocieron: / todos tubieron / grande contento / viendo mi del fragment aliento, / mi garbo y talle; / gustó la calle / de mi venida” (Or. 1072-77) “No soi patana, / ni pelicana; / olgarme quiero” (Or. 5083-85) (L. Matheu, Libro cons.) “Reconocióme todo el vecindario, y los de mi calle tuvieron gran alegría y satisfacción por mi regreso” (Or. 1072-77) “Yo quiero, a fuer de reciencasada, no de pelicana, tomarme gusto” (Or. 5083-85) (MiPlanas, Espejo) 1018 Fragment “Ans me mirà / fort de mal ull” (1092-93) amb UF o UE “Fan-li per l’ull” (5268) Fitxa Espill FE0141 Vers primera ocurrència 1092 Forma Mirar de mal ull canònica Mot clau 1 Mirar Tipus Locució verbal (significat idiomàtic) Recursos Verb + preposició “de” + sintagma nominal. Al·literació dels sons [m] i [a]. lingüístics i retòrics Definició La tratan como si estuviera tomada de ojo (Chabàs, nota al vers 5268). Mot clau 2 Ull Vers darrera ocurrència 5268 Nombre d’ocurrències 02 Tenir malvolença, mirar algú o alguna cosa amb aversió (DCVB, ull ; s’hi cita l’Espill). DeCat, ull , la registra però no cita l’ Espill. Tenir malvolença, mirar algú o alguna cosa amb aversió (Gonzàlvez). Inserció en Automatitzada, amb interpolació de l’adverbi “fort”. el text Funció discursiva l’adverbi “fort”. Modalitzadora, amb un grau d’intensificació molt alt, per mor de la interpolació de Documentació “Aquell hom, ab tot los miràs de mal ull (...) atorgà’ls la posada” (Vita en català Chr., 88) Documentació “Mirar (algo o a alguien) con malos ojos” (‘mirarlo con antipatía’, DUE, altres llengües ojo) Traduccions “Y me miró / de muy mal ojo” (Or. 1092-93) del fragment “Lánguido y floxo / dizen que es ojo” (Or. 5268) “Me hize enseñar / de aojar” (Or. 6119-20) (L. Matheu, Libro cons.) “Sinó que me miró de muy mal ojo” (Or. 1092-93) “Medícanle para mal de ojo” (Or. 5268) “Me hizo aprender a dar mal de ojo” (Or. 6119-20) (MiPlanas, Espejo) 1019 Fragment “Mans amagant, / no em llexà seure, / ni em féu dar beure / ço que tiràs” (1096-99) amb UF o UE Fitxa Espill FE0142 Vers primera ocurrència 1096 Forma Amagar les mans canònica Mot clau 1 Amagar Mot clau 2 Mà Vers darrera ocurrència 1096 Nombre d’ocurrències 01 Tipus Locució verbal (significat idiomàtic, no composicional) Recursos Verb + sintagma nominal. Al·literació dels sons [m] i [a]. lingüístics i retòrics Definició No fer cap favor ni donar cap ajut (Def. pròpia). MiP, al Repertori, anota l’entrada “Mans amagant. Locució”. Desentendre’s d’una cosa (Gonzàlvez 2003; observa que DCVB no l’enregistra). Inserció en En forma de clàusula de gerundi i alterant l’ordre dels components. el text Funció discursiva Modalitzadora, intensifica el mal tracte que rep el narrador-protagonista. Documentació en català Documentació “Echar una mano” (’prestar ayuda en algo’, DUE, mano; no s’hi recull cap amb el altres llengües significat contrari, equivalent a Amagar les mans ) “To lend a hand” (DF, mano) “Prèter main-forte” (DEL, main ) “Dare una mano” (VLI) Traduccions “Y en un instante, / sin conbidarme / ni aún asentarme, / me despidió” del fragment (L. Matheu, Libro cons.) “Hurtando las manos, no me permitió que me sentarà, ni me hizo dar a beber de lo que tirara” (MiPlanas, Espejo) 1020 Fragment “A ton despit, / ja tinc marit, / cert, pus honrat / que no l'orat / de pare teu” amb UF o UE (1104-08) “Mas a Pilat / no li plagué, / ans romangué / a llur despit / tal com fon scrit” (14164-68) Fitxa Espill FE0143 Vers primera ocurrència 1104 Vers darrera ocurrència 14167 Nombre d’ocurrències 02 Forma A despit (d’algú o d’alguna cosa) canònica Mot clau 1 Despit Tipus Locució adverbial Recursos Preposició + substantiu lingüístics i retòrics Definició Malgrat, contra la voluntat (DCVB, Mot clau 2 despit ; no s’hi cita l’ Espill). Malgrat, contra la voluntat d’algú (Gonzàlvez). Inserció en Per parataxi, en inici d’oració. el text Funció discursiva la mare del protagonista el tira per segona vegada de casa. Connectiva, modalitzadora. Relaciona el contingut de l’oració anterior amb aquesta, on Documentació “A despit d’ells llevaren l’almirall” (Muntaner, Crònica, 159; DCVB, despit ) en català “Hoc, a despit vostre, yo o he fet” (V. Ferrer, Sermons ; DCVB, despit ) “La Güelfa (...) pres càrrec d’ajudar-lo e a despit de la pobretat fer-lo home” (Curial, I.5) “E aquesta a veles plenes passà per mig de totes les naus al llur despit” (Tirant, 104; DCVB, despit )), “Só peixedor de les herbes, e bevedor de les aigües a despit de tota la crestianitat” (135), “Però los turcs feren gran esforç e pujaren lo Rei a cavall a despit dels crestians” (157), “E a despit dels moros pujaren lo rei Escariano a cavall” (387) “Per força trau l’aigua a tot son despit” (Procés olives , 1210; DCVB, despit ) “Qui assegura, dura, a despit de mala ventura” (PCC, D 265; no s’hi cita l’Espill) Documentació “A despecho de”(‘sin que sea bastante para impedirlo la oposición de alguien que se altres llengües expresa o cualquier dificultad u obstáculo’, M. Moliner, DUE, despecho) “En dépit de” (’sans tenir compte de’, RM, dépit ) Traduccions “Es mi marido, / que a tu despecho / mi Dios lo ha hecho, / y es más honrado / del fragment que no el menguado / del padre tuio” (L. Matheu, Libro cons.) “Mal que te pese, tengo ya marido, más digno, por cierto, que el orate de tu padre” (MiPlanas, Espejo) 1021 Fragment “Ja per mal astre / s’era casada” (1118-19) amb UF o UE Fitxa Espill FE0144 Vers primera ocurrència 1118 Forma Per mal astre canònica Mot clau 1 Mal Tipus Locució adverbial Recursos Preposició + sintagma nominal. Al·literació dels sons [e] i [a]. lingüístics i retòrics Definició Per dissort, de desgràcia (DCVB, Mot clau 2 Astre Vers darrera ocurrència 1118 Nombre d’ocurrències 01 desastre ; no s’hi cita l’ Espill). DCVB, astre , cita l’Espill com a exemple lèxic, no fràsic. Mal astre. Expressió relacionada amb la teoria de la influència dels astres sobre el destí de les persones (Peirats 2002: 728). Per desgràcia, per mala sort (Gonzàlvez; diu erròniament que DCVB no l’enregistra) Inserció en Automatitzada el text Funció discursiva l’adjectiu “mal”. Modalitzadora, amb un valor intensificador de la negativitat per causa de contenir Documentació ‘Si per desastre lo rey hagués passada aquella muntanya” (R. Muntaner, en català DCVB, desastre ) Crònica , 85; “Per astre o per desastre nostre havem perdut més de terra” (B. Desclot, Crònica , 157; DCVB, astre ) “Si mal astre ha soler, no cura el son escaler” (Prov. àrabs; PCC, A 2336; no s’hi cita lEspill) “A tu pot hom dir fill d'iniquitat, engendrat en la mala planeta de Saturnus” ( Tirant, 124), “Ai trista de mi, en fort planeta naixquí!” (474) “Perquè hui les dones estan malveades / en fer lo revés del que deuen fer, / i fan lo que deuen quan no ho han mester, / si mai per desastre ho fan a vegades” (Procés olives , 385-88) Documentació altres llengües Traduccions “¡Ya, con mal astro, / era casada!” (L. Matheu, Libro cons.) del fragment “¡Ya por su mala estrella se había vuelto a casar!” (MiPlanas, Espejo) 1022 Fragment “Per ella tenc / un gentil reng” (1129-30) amb UF o UE “Jo tinguí el reng” (1652) Fitxa Espill FE0145 Vers primera ocurrència 1129 Forma Tenir (el) reng canònica Mot clau 1 Tenir Tipus Col·locació (significat composicional) Recursos Verb + sintagma nominal. Al·literació del so [e]. lingüístics i retòrics Definició Morel-Fatio traduce esta misma palabra en el verso 1652 por Mot clau 2 Reng Vers darrera ocurrència 1652 Nombre d’ocurrències 02 je tins la lice, je fus vainqueur dans une joute. Resulta, pues, que el primer texto se puede traducir: por ella fué mantenedor en unas justas (Chabàs). Ésser mantenidor de les justes o torneigs (MiP, citant Morel-Fatio). Ser el promotor d’una justa cavalleresca (Carré 2006, Glossari). Inserció en Desautomatitzada, amb la inserció de l’adjectiu “gentil”. el text Funció discursiva s’hi interpola. Remet als estris de cavaller que obtingué qui es va casar amb la mare Modalitzadora, amb intensificació valorativa de l’acció gràcies a l’adjectiu “gentil” que del narrador protagonista. Documentació “La ciutat féu tenir rench a la plassa del Born” ( Novells ardits, III.8; DCVB, reng ) en català “E puix altres jo veia / no viuen castes, / admetí algunes astes / dins mon reng” (Col·loqui dames, 670-73) Documentació altres llengües Traduccions “En ella tuvo / quien le mantuvo, / mui gentil venta / que paró en venta” del fragment (Or. 1129-30) “Que me tocó / tal día justar” (Or. 1652) (L. Matheu, Libro cons.) “Riñó él para ella una brillante justa” (Or. 1129-30) “Fuí yo mantenedor en la liza” (Or. 1652) (MiPlanas, Espejo) 1023 Fragment “Per ella tenc / un gentil reng, / los armaments / e paraments / tot manllevat; / amb UF o UE hac ben justat, / fon-ne ben tret. / A un bon tret, / qui hi pot tenir? / Féu-lo’s venir, / ella el convida...” (1129-39) Fitxa Espill FE0146 Vers primera ocurrència 1136 Vers darrera ocurrència 1136 Nombre d’ocurrències 01 Forma Qui té ocasió, que la prenga canònica Mot clau 1 Ocasió Tipus Proverbi Recursos Esquema proverbial reforçat d’oració de relatiu: “Qui..., que...”. Al·literació del so [k]. lingüístics i retòrics Definició Es diu per recomanar que no es deixin perdre les ocasions d’obtenir alguna cosa Mot clau 2 Prendre (DCVB, ocasió ; no se’l relaciona amb l’expressió de l’ Espill) Inserció en Desautomatitzada. La construcció lingüística de l’ Espill és un ressò del proverbi, el text emboscat, del qual conserva el significat, ‘qui pot resistir una bona envestida?’, i la forma oracional de relatiu. Inserit com a conclusió final dels versos anteriors. Funció discursiva Modalitzadora, amb implicació del lector en el relat gràcies a la interrogació retòrica. Documentació “Tenir-se de riure: Tenere risum” (O. Pou, Thesaurus puerilis; DCVB, tenir, ‘dominar-se en català el riure’; el verb “tenir” hi té el mateix significat que en el vers de l’Espill: ‘dominar, controlar’) “Quan es presenta l’ocasió, fa de bon aprofitar” (PCC, O 82; no s’hi cita l’Espill) Documentació “A la ocasión la pintan calva” (’frase con la que se recomienda aprovechar las altres llengües ocasiones cuando se presentan’, DUE, ocasión) Traduccions “A un buen partido, / podiendo ir, / la hizo venir” del fragment (L. Matheu, Libro cons.) “¿Quién resiste a un lance tal?” (MiPlanas, Espejo) 1024 Fragment “Ella es cuidà / tostemps duràs / lo gai solaç / e pa de noces” (1158-61) amb UF o UE Fitxa Espill FE0147 Vers primera ocurrència 1161 Forma Pa de noces canònica Mot clau 1 Pa Mot clau 2 Noces Vers darrera ocurrència 1161 Nombre d’ocurrències 01 Tipus Locució nominal (significat idiomàtic, no composicional) Recursos Substantiu + preposició “de” + substantiu lingüístics i retòrics Definició El primer temps que segueix al casament (DCVB, noces; s’hi cita l’Espill). Els obsequis i tracte amorós que es fan els casats de poc (DCVB, pa ; s’hi cita l’Espill). El pa que es menja el dia de noces; figuradament, el primer temps que segueix al casament (Gonzàlvez). La locució pa de noces s’usa avui a Mallorca en el sentit figurat de ‘la lluna de mel’ (DeCat, noces; s’hi cita l’Espill). Inserció en Coordinada amb un altre sintagma nominal: “lo gai solaç”. el text Funció discursiva Modalitzadora. Intensificadora de la situació feliç a què es refereix. Documentació “Ans que’l pa de les noces no serà menjat, los mil florins ja seran gastats” en català (V. Ferrer, Sermons ; DCVB, noces) Documentació “Pan de la boda” (‘regalos, agasajos, fiestas, etc., que disfrutan los recién casados’, altres llengües M. Moliner, DUE, pan) Traduccions “Ella creía / que duraría / tanto contento / por años ciento, / y el pan de boda / del fragment la vida toda” (L. Matheu, Libro cons.) “Pensaba ella que la alegre francachela y el pan de boda siempre durarían” (MiPlanas, Espejo) 1025 Fragment “La vella fembra / del temps no es membra: / tendrà la panxa / ab plecs com manxa, amb UF o UE / ab semblant pell / com terçanell / o txamellot” (1175-81) Fitxa Espill FE0148 Vers primera ocurrència 1178 Vers darrera ocurrència 1178 Nombre d’ocurrències 01 Forma Tenir plecs com (una) manxa canònica Mot clau 1 Tenir Mot clau 2 Plecs Tipus Unitat estilística configurada com a sintagma verbal (comparativa) Recursos Verb + substantiu + clàusula comparativa. D’origen experiencial. Comparació amb lingüístics i retòrics elements de la vida quotidiana. Definició Tenir arrugues llistades (Def. pròpia). DCVB, plec , cita l’Espill com a exemple lèxic, no fràsic. Inserció en Automatitzada. Forma el predicat verbal de l’oració el text Funció discursiva Modalitzadora. L’emissor emfasitza, creant una imatge esperpèntica de la dona vella. Documentació en català Documentació altres llengües Traduccions “Ya envegecida, / su edad olvida: / tiene la panza / de fuelles, mansa, / del fragment con pliegues; piel / como burel / o chamellote” (L. Matheu, Libro cons.) “La mujer de años no se acuerda del tiempo: tendrá pliegues en la panza, a modo de fuelle, con la piel semejante a terzanillo o chamellote” (MiPlanas, Espejo) 1026 Fragment “Dels pus estranys, / bolliciosos, / e ociosos, / menys vergonyós / e pus ronyós, / amb UF o UE pren com la lloba” (1190-95) Fitxa Espill FE0149 Vers primera ocurrència 1190 Vers darrera ocurrència 1190 Nombre d’ocurrències 01 Forma Emparellar-se amb els pitjors com la lloba canònica Mot clau 1 Emparellar Mot clau 2 Lloba Tipus Unitat estilística configurada com a sintagma verbal (comparativa) Recursos Verb reflexiu + preposició + sintagma nominal + clàusula comparativa d’igualtat lingüístics i retòrics (“com...”). Al·literació del so [l]. D’origen als bestiaris. Definició Equivocar-se a l’hora de triar parella (Def. pròpia). Inserció en Automatitzada, però amb la modificació derivada de substituir el sintagma verbal el text “emparellar-se amb” per “prendre de”, a causa de l’exigència mètrica. Funció discursiva Argumentativa Documentació “E quant los ve lo temps de la luxúria, molts mascles segueixen la femella e li van tots en català entorn, però a la fi la loba guarda a tots e tria lo pus dolent e lo pus leig” (B. Latini, Llibre del tresor, I.185) Documentació “S’ela’n percaça dese, con lo peçor se pone: / lo’semplo de la lova sì porta per altres llengües rasone” (Proverbia super natura feminarum ; Cantavella 1992, 65) “De la loçana fazes muy loca e muy boba; / fazes con tu grand fuego como faze la loba: / al mas astroso lobo, al enatío ajoba” (Libro Buen Amor; Cantavella 1992, 65) “De natura de lobas son / ciertamente’n escoger” (Torroella, Maldezir de mugeres) Traduccions “Los más estraños / o bulliciosos, / los más ociosos / con quien encarna, / del fragment llena de sarna, / loba avasalla” (L. Matheu, Libro cons.) “Agarra como una loba, de entre los más estrafalarios, zaragateros y holgazanes, al más roñoso y sinvergüenza de todos” (MiPlanas, Espejo) 1027 Fragment “Puis que mal cerca / dinés primés, / ha volgut més / captivitat / que llibertat” amb UF o UE (1202-06) Fitxa Espill “Contente's ell / del toc e vista, / puis que conquista / muller tan bella” (5992-95) Puis que hivernàvem, / ens ne tornàvem / a gallejar / e festejar / enamorades / a les posades / ab gran plaer” (1505-11) “Puis que sa veu / jo no sentí, / de fet sortí / tot elevat” (15408-11) FE0150 Vers primera ocurrència 1202 Forma Puix que canònica Mot clau 1 Puix Tipus Locució conjuntiva Recursos Adverbi + conjunció. Monosil·labisme. lingüístics i retòrics Definició La combinació conjuncional Mot clau 2 Que Vers darrera ocurrència 15408 Nombre d’ocurrències 04 puix que (abans puis que) és molt antiga i de tots els temps (DeCat, puix; no s’hi cita l’ Espill). Atés que, ja que (Gonzàlvez, que ). Després que, més tard que (Gonzàlvez), que ). Inserció en Automatitzada. Introdueix una clàusula subordinada, causal o temporal. Invariable. el text Funció discursiva oracions. Connectiva. Manifesta la relació causa-conseqüència que s’estableix entre les dues Documentació “Que negú teuler (...) no gaus mesclar o tenir obra prima ab obra grossa, puys que sia en català cuyta” (doc. 1284, DeCat, puix ) (Lo Somni) “E tu seras meu puis que a mi t'est donat” ( Curial, I.3), “Pensà que si per ventura ella amàs secretament algun valerós jove, puis que algun no se n'apercebés no seria deshonestat” (I.5), “E, puis que nostre Senyor a aquest punt aportats los havia, que lo manar era a ella” (I.9)... Documentació “Puesto que” (’conjunción permisiva con que se expresa la razón que el que habla altres llengües tiene para decir lo contenido en la oración principal’, DUE, puesto) Traduccions “Conténtese él / dels tacto y vista: / pues que conquista / muger tan bella” del fragment (L. Matheu, Libro cons.) “Que se contente de la vista y del tacto, pues que ha conquistado tan bella mujer” (MiPlanas, Espejo) 1028 Fragment "La vella enterca, / puis que mal cerca / dinés primés, / ha volgut més / captivitat / amb UF o UE que llibertat, / llançat riquea, / cercat pobrea. / Llunya's dels seus, / ira-la Déus" (1202-11) Observació: La majoria d’editors de l’ Espill, en no conèixer el proverbi, han separat els dos versos, lligant el primer a la frase anterior i convertint el segon en una exclamació exhortativa: “Ire-la Déus!”. Vers darrera ocurrència Fitxa Espill FE0151 Vers primera ocurrència 1209 1209 Nombre d’ocurrències 01 Forma Qui s’allunya dels seus, l’aïra Déus canònica Mot clau 1 Allunyar Tipus Proverbi Recursos Esquema proverbial típic d’oració de relatiu lingüístics i retòrics Definició Qui es desarrela de la seva família, tindrà motius per lamentar-ho (Def. pròpia). Mot clau 2 Déus Al Repertori, MiP anota “Irala Deus” com a interjecció. DCVB, irar , el cita com a exemple lèxic, no fràsic. Inserció en Desautomatitzada, amb omissió del pronom en la clàusula de relatiu, però continua el text sent una oració de relatiu (mutilada per la mètrica). Inserit com a text sobreposat, prescindible, conclusió final del passatge anterior. Funció discursiva narrador pel seu comportament desordenat i luxuriós. Argumentativa, modalitzadora, emfasitza el càstig que ha de rebre la mare del Documentació "Per tal diu l’exempli comú: Partex-te dels teus e aïrar-t'à Déus" ( Dotzè, 720) en català “Haugatz com ho diu clar /aycests eximplis breus: / luny·t tu de los teus / e·z ayrar- t’à Déus” (F. de la Via, Procés de la senyora de Valor contra en Bertran Tudela , 2497 -2500) “Qui és lluny dels seus, és lluny de Déu” (PCC, D 642; s’hi cita l’Espill) “Qui dels seus se separa, Déu no l’empara” (PCC, D 641; no s’hi cita l’Espill) “Qui dels seus es separa, Déu el desempara” (val.) (DCVB, Déu ) “Qui s’allunya dels seus, l’aïra Déus” (M. Conca, Tesi doctoral , 576-78) Documentació “Haugatz com ho diu clar / aycests eximplis breus: / lunye’t tu de los teus / altres llengües e’z ayrar-t’à Déus” ( Procés a la Senyora de Valor) "Quien de los suyos se alexa, Dios lo dexa" ( Refranes fam. y prov. glosados, VI.7). Traduccions “Y, vieja terca, / grangea puerca / con su dinero / el mal casero, / pues más estima / del fragment para que gima / continuidad, / que libertad; / dexa riqueza / por la pobreza, / aunque se unda. / Dios la confunda!” (L. Matheu, Libro cons.) “A la vieja contumaz, puesto que busca el mal por su primer dinero, y ha preferido el cautiverio a la libertad, ha despreciado la riqueza y buscado la pobreza, y se aparta de los suyos, ¡que Dios la confunda!” (MiPlanas, Espejo) 1029 Fragment “E si quan mor, / del seu tresor / queucom ne sobra, / mai algú ho cobra, / amb UF o UE dels seus tampoc: / d’ells se trau joc; / a qui la vexa / a aquell ho llexa / en testament” (1211-19) Fitxa Espill FE0152 Vers primera ocurrència 1211 Vers darrera ocurrència 1211 Nombre d’ocurrències 01 Forma Sia quisvulla hereu, si quelcom ne sobra --- Primer sóc jo que mos hereus canònica Mot clau 1 Hereu Tipus Proverbi Recursos Esquema d’oració condicional “Si (tal cosa), (tal altra)”, amb canvi d’ordre de les lingüístics i retòrics clàusules per tematització. Al·literació dels sons [s] i [eu]. Ironia. Definició Indica, amb ironia envers l’hereu, que hom deu despendre els béns propis en vida i per Mot clau 2 Sobrar a si mateix (Def. pròpia). Vol dir que cal mirar les conveniències pròpies abans que les d’altri (DCVB, hereu; no s’hi cita l’Espill). Inserció en Desautomatitzada, per tal de seguir, vers a vers, la seqüència cronològica continguda el text en l’expressió literal de la parèmia. Presència emboscada, integrada al text narratiu i reconeixible per la forma condicional, el segon hemistiqui i el significat. Funció discursiva protagonista, que ho despèn tot en vida, no deixant res pel fill ni pels seus. Modalitzadora, irònica. La referència proverbial s’aplica a la mare del narrador Documentació “Primer són les meves dents que mos parents” (PCC, D 165; no s’hi cita l’ Espill) en català “Més prop té les dents que sos parents” (PCC, D 156; no s’hi cita l’Espill) “Primer som jo que mos hereus. Primero son mis dientes que mis parientes” (Pere Figuera, Diccionari Mallorquí-Castellà) “Primer som jo que mos hereus” (PCC, J 59; no s’hi cita l’Espill) “Primer sien tes dents que tos parents” (M. Conca, Tesi doctoral , 559-61) Documentació “Mas deves hazer de manera que primero sean tus dientes que tus parientes. E altres llengües después de tus días, sea quien quiera heredero, si algo sobra” (Refr. fam. y prov. glos. , V.17) Traduccions “Si, quando muere, / algo se viere / que a ella le sobra, / nadie lo cobra” del fragment (L. Matheu, Libro cons.) “Pues si algo queda de su hacienda cuando ella muere, tampoco lo cobra jamás ninguno de los suyos” (MiPlanas, Espejo) 1030 Fragment ”Dels seus tampoc: / d’ells se trau joc” (1215-16) amb UF o UE “D’elles ja fart, / quant són al foc / ell se’n trau joc” (9768-70) Fitxa Espill FE0153 Vers primera ocurrència 1216 Vers darrera ocurrència 9770 Nombre d’ocurrències 02 Forma Treure’n joc (d’algú) canònica Mot clau 1 Treure Mot clau 2 Joc Tipus Locució verbal (significat idiomàtic, no composicional) Recursos Verb + pronom adverbial + substantiu lingüístics i retòrics Definició Fer burla d’algú, sotmetre’l a bromes (DCVB, joc; la fa sinònima de Fer joc (a algú) i Fer-se jocs (amb algú); no s’hi cita l’ Espill). Fer burla d’algú, sotmetre’l a bromes (Gonzàlvez). Inserció en Automatitzada el text Funció discursiva Modalitzadora. Intensificadora de l’acció de burlar-se’n. Documentació “Par-me que vulles traure escarn e jochs de mi” (Boeci, Llibre cons. philos.; DCVB, joc) en català “Lo rei e tots los que allí eren (...) feien un joc mortal a Felip” (Tirant, 101; DCVB, joc) “Voleu que façam joc a Tirant?” (Tirant, 202) “Començaren-lo a escarnir traent-se joc del parlar de sa senyoria” (Vita Chr., 115; DCVB, joc) Documentació DUE, altres llengües juego , no hi anota cap construcció equivalent. Traduccions “--” (Or. 1216) del fragment “Dello haze juego” (Or. 9770) (L. Matheu, Libro cons.) “Hace buenas migas con todos ellos” (Or. 1215-16) “Cuando están en la hoguera, se lo toma como diversión y objeto de burla” (Or. 9768-70) (MiPlanas, Espejo) 1031 Fragment “Tot mal deu pendre: / veja despendre / sos béns e rendes” (1237-39) amb UF o UE Fitxa Espill FE0154 Vers primera ocurrència 1237 Forma Prendre mal canònica Mot clau 1 Prendre Tipus Col·locació (significat transparent) Recursos Verb + substantiu lingüístics i retòrics Definició Fer-se mal, especialment per cop o caiguda (DCVB, Mot clau 2 Mal Vers darrera ocurrència 1237 Nombre d’ocurrències 01 mal; no s’hi cita l’ Espill). Fer-se mal, sofrir un dany físic per accident (DCVB, prendre; no s’hi cita l’ Espill). Experimentar dany material o moral (Gonzàlvez). Inserció en Desautomatitzada el text Funció discursiva pateixi. Modalitzadora. El narrador-protagonista desitja que la seva mare pagui les culpes i que Documentació “Considerant per qual part nostra ciutat algun dan prendre poria” (Hist. Josef) en català “Emperò l'infant, ab l'ajuda de Nostre Senyor, no pres mal negú” (Tirant, 25), “Los qui no hauran pres mal negú, hagen una part e l'honor, qui més val” (27), “Negun bé present se deu per esdevenidor lleixar, ne tampoc pendre mal per esdevenidor bé” (Tirant, 189) “Per confondre·ls volgues beure / lo veri sens pendre mal” (Cançoner sagrat vides sants) Documentació “Hacer daño” (’expresión frecuentísima en que “daño” riene una amplia gama de altres llengües significados: desde “daño físico” hasta “mal”, en sentido muy general’, DUE, daño) Traduccions “Lo que le dan / ha de tornar, / y ver gastar / bienes sin quenta” del fragment (L. Matheu, Libro cons.) “Tiene que soportar toda clase de males: vea, pues, malgastados sus bienes y rentas” (MiPlanas, Espejo) 1032 Fragment “Deu fermar vendes / e fer caplleutes” (1240-41) amb UF o UE Fitxa Espill FE0155 Vers primera ocurrència 1241 Forma Fer caplleutes canònica Mot clau 1 Fer Tipus Col·locació (significat transparent) Recursos Verb + substantiu lingüístics i retòrics Definició Firmar obligaciones (Chabàs). Mot clau 2 Caplleuta Vers darrera ocurrència 1241 Nombre d’ocurrències 01 Firmar obligacions o albarans de deute (MiP). Inserció en Automatitzada. Precedida de la conjunció coordinant “e”. el text Funció discursiva home jove. Modalitzadora: remet a l’actuació de la mare del protagonista en casar-se amb un Documentació en català Documentació altres llengües Traduccions “Hazer fianças / por el marido” del fragment (L. Matheu, Libro cons.) “Autorice ventas y firme debitorios” (MiPlanas, Espejo) 1033 Fragment “En mala veu / sos béns posats / e subhastats / públicament” (1244-47) amb UF o UE “Jo mala et viu, / més mala em vist, / mala em prenguist / per a tos obs” (2184-87) Fitxa Espill “Ell fóra viu, / mala les viu, / ja conegudes / jo ni cregudes / mai les hagués” (5327-31) “Van en mal hora / de port en port” (5958-59) “Morí en mal hora” (6360) FE0156 Vers primera ocurrència 1244 Forma (En) mala (hora) canònica Mot clau 1 Hora Tipus Locució adverbial Recursos (Preposició) + sintagma nominal. Sovint hi ha elisió de la preposició: lingüístics i retòrics substantiu: En mala, Mala. Mot clau 2 Mala Vers darrera ocurrència 6360 Nombre d’ocurrències 05 Mala hora i/o del Definició Manifestació de desafecció envers un fet i de desig que no s’hagués produït o que no es produeixi (Def. pròpia). MiP anota, al Repertori, l’entrada “Mala, en (interj.)”, amb remissions a les tres recurrències abreujades de l’Espill. Amb mal auguri (DCVB, hora; s’hi cita l’Espill, 6360). Lamentablement, per cas indesitjable (DeCat, mal; s’hi cita l’Espill). Dissortadament (Gonzàlvez). Inserció en Amb abreujament de “En hora mala” a “En mala”. I, en altres recurrències, a només el text “Mala”. Funció discursiva i una persona. Modalitzadora. L’emissor es dol manifestant un sentiment d’enuig envers uns fets Documentació “Oh mon cruel galiador, / mala t’he vist” en català “Ai las, caitiu, mala nasquí, / pus so damnat!” (Bernat Serradell , Testament ) “Mala hi són venguts los estrangers no coneguts” (Curial, I.33) “E hagueren per clar que mala hi era vengut Boca de Far” (Curial, I.37) “E més los digueren: que si lo jorn següent tornaven al torneig, mala hi vindrien per a ells” (Curial, II.40) “Mal dia, mala hora e mal signe fon aquell quan jo el fiu fer e pitjor com lo us doní” (Tirant, 67), “Oh donzella! Molt és digna la tua persona de cruel punició, e mala per a tu est venguda ací ab tota la tua companyia” (357) Documentació “Noramala me conosció”, “¡O mesquina, o desaventurada, qué noramala nasçí! mal altres llengües punto vine aquí...” (A. de Talavera, Corbacho; MiP) “En mala hora” (‘con mala suerte’, M. Moliner, DUE, hora) “Cursed be the day” (D. Carbonell, DF, hora) Traduccions “Y la cruel / execusión / que con baldón / todo lo vende” (Or. 1244-47) del fragment “¡Por ti mal vivo! / ¡yo malos vi, / ninguno assí!” (Or. 2184-87) “¡El fuera vivo! / En punto esquivo / las conocí / y las creí” (Or. 5327-31) “Vase en malhora” (Or. 5958), “Murió en mal hora” (Or. 6360) (L. Matheu) “Vea en mala hora su hacienda puesta a pública almoneda” (Or. 1244-47) , “¡En mala hora te ví, y aun más mala cuando me viste! ¡En mal punto me tomaste por tu sola conveniencia” (Or. 2184-87), “¡Vivo le tendría aún! ¡En mala hora las vi!” (Or. 5327 -31),“Van en mala hora” (Or. 5958), “Y así en mala hora murió” (Or. 6360) (MiPlanas) 1034 Fragment “Ans de sa mort, sa vera sort / veja venuda” (1249-51) amb UF o UE “Ans de matines / ella es llevava / i es perfumava / fent-se ben olre” (2546-49) Fitxa Espill FE0157 “Ans del partir, / una beguina / mia veïna...” (3148-50) “Una esposada / ja desflorada / ans de casar” (3193-95) “Ans de tres salts / li prometia / que prenys seria” (4566-68) “Fan-la morir / ab ses follies / ans de sos dies / per sobres d’ira” (5542-45) “Ans de res fer” (5649), “Ans de retorn / jo fuí despert” (6378-79) “Ans d’aforar / solen mostrar / triat millor” (7481-83) Vers darrera ocurrència Vers primera ocurrència 1249 Forma Ans de -- Enans de canònica Mot clau 1 Ans Tipus Locució prepositiva 15044 Nombre d’ocurrències 18 Mot clau 2 Recursos Adverbi + preposició “de” lingüístics i retòrics Definició Abans de, prèviament (Gonzàlvez) Inserció en Automatitzada el text Funció discursiva Connectiva, indicant temporalitat. (Facet, Llibre de fra Bernat, Lo Somni) Documentació en català “Curial, ans de gran estona serà alba” (Curial, I.25) “Que les substàncies no corporals, ans d'elegir, libertat franca a cada part tenen” (Debat P. Viana) “Encara me paria fort gran càrrec que, ans d'haver errat, fos de mi homecida” ( Lam. Mirra) “Trametent, ans d'edat perfeta, als regnes de Plutó la lleugera ànima” ( Parl. B. Mercader) “E ans de llur partida trameteren un trompeta a la ciutat per demanar salconduit” (Tirant, 14) Documentació altres llengües Traduccions “Antes que muera” del fragment (L. Matheu, Libro cons.) “Antes de morir” (MiPlanas, Espejo) 1035 Fragment “E deslligada, / en blancs cabells” (1254-55) amb UF o UE Fitxa Espill FE0158 Vers primera ocurrència 1255 Forma En cabells canònica Mot clau 1 Cabell Tipus Locució adverbial Recursos Preposició + substantiu. Figura basada en un coneixement experiencial: com que el lingüístics i retòrics cap anava sempre cobert, anar “en cabells” era l’excepció. Definició Amb el cap descobert (DCVB, Mot clau 2 Vers darrera ocurrència 1255 Nombre d’ocurrències 01 cabell ; s’hi cita el Tirant, 19) Inserció en Desautomatitzada, amb la inclusió de l’adjectiu “blancs” entre la preposició i el el text substantiu. Funció discursiva Modalitzadora, per la presència de “blancs”, com a grau intensificador de la vellesa. Documentació “Lo senyor rei (...) en una cadira real assegut, en cabells, vestit d’una roba de en català carmesí” ( Dietari capellà Magnànim; DCVB, cabell ) “Perquè cascú pot anar en cabells” (A. March, 79; DCVB, anar) “Les donzelles en cabells fent processó” ( Tirant, 19) “Anava en cabells, los quals mostraven de fil d’or ésser” (44) “Llevà's tot lo que tenia al cap, e restà en cabells” (269) “E Tirant féu descobrir lo cap a la Reina, e restà en cabells” (326) “Tirant li havia llevat l'alquinal e era restada en cabells” (Tirant, 366) “E restant en gonella e en cabells” (Vita Chr., 118) Documentació altres llengües Traduccions “Toda nevada / y cano el pelo” (L. Matheu, Libro cons.) del fragment “Y con sus blancas guedejas desgreñadas” (MiPlanas, Espejo) 1036 Fragment “Ans de sa mort, / sa vera sort / veja venuda / e, fort batuda, / ben calcigada / amb UF o UE e deslligada, / en blancs cabells, / dels pecats vells / pas penitència. / Ab tal sentència, / marit darrer / venge el primer: / tot així es féu.” (1249-61) Fitxa Espill FE0159 Vers primera ocurrència 1259 Vers darrera ocurrència 1259 Nombre d’ocurrències 01 Forma El marit darrer venja el primer canònica Mot clau 1 Marit Mot clau 2 Venjar Tipus Unitat estilística configurada com a enunciat parèmic Recursos Oració simple predicativa. Antonímia: “darrer/primer”. Rima consonant en “-er”. lingüístics i retòrics Definició Indica que les vidues, de qui s’hi presuposa que han fet passar mala vida al primer marit, rebran el mateix tractament per part del darrer. Inserció en Automatitzada. Conclusió de la seqüència. el text Funció discursiva pagades en el seu nou matrimoni, com efectivament s’hi esdevingué. Modalitzadora, desiderativa: el narrador desitja que les dolenteries de sa mare siguin Documentació “Marit darrer venge el primer” (PCC, M 1173; és la citació de l’Espill, sense més en català informació) Observació: L’anotació que en fa Sebastià Farnés pot ser un exemple de fals amic, és a dir, un cas de miratge parèmic. Documentació altres llengües Traduccions “Y este marido / vengue al perdido” (L. Matheu, Libro cons.) del fragment “El último marido se constituye en vengador del primero” (MiPlanas, Espejo) 1037 Fragment “En temps fort breu / se descobriren” (1262-63) amb UF o UE “En temps fort breu / fon resignada” (5186-87) Fitxa Espill FE0160 Vers primera ocurrència 1262 Forma En (temps) breu canònica Mot clau 1 Temps Tipus Locució adverbial Recursos Preposició + sintagma nominal. Monosil·labisme. Al·literació del so [e]. lingüístics i retòrics Definició Dins poc temps / En poc temps (DCVB, Mot clau 2 Breu Vers darrera ocurrència 5186 Nombre d’ocurrències 02 breu ; no s’hi cita el Tirant). En poc de temps (Gonzàlvez). Inserció en Automatitzada el text Funció discursiva Locativa. Indica una apreciació d’espai de temps mínima. Documentació “Déus nos darà temps en breu perquè porets passar” (Jaume I, en català DCVB, breu ) Llibre dels feits , 56; “Poguessen (...) molts pleyts en breu de temps determinar” (R. Llull, Arbre Sciència, 1; DCVB, breu ) “Que en breu venga temps en que’s complesca” (R. Llull, Fèlix merav.; DCVB, breu ) “Vint-i-quatre galeres que seran armades en breu temps” (Pere el Cerimoniós, Crònica , 297; DCVB, breu ) “Promet-vos que jo compliré vostre desig en breu” (Valter e Griselda; DCVB, breu ) “E tals canten que ploraran en breu” (Curial, I.37), “Nosaltres lo'n farem anar en breu” (II.117) “Que en breu volia oferir en la ara de la creu” ( Lo Cartoixà, III.54) Documentació “En breve” (’dentro de poco tiempo, o poco tiempo después del momento de que se altres llengües habla’, DUE, breve) “Sous peu” (’d’aquí a poc, pròximament’, DFC, peu ) Traduccions “Todo assí fué / al tienpo que / se descubrieron” (Or. 1262-63) del fragment “En tiempo breve / fué trastornada” (Or. 5186-87) (L. Matheu, Libro cons.) “Muy en breve descubriéronse” (Or. 1262-63) “En muy breve tiempo pude verla como cambiada y transformada” (Or. 5186-87) (MiPlanas, Espejo) 1038 Fragment “Menaren mans, / dins trenta meses / feren despeses / inopinades” (1270-73) amb UF o UE “Les mans amprau / mentres poreu” (6278-79) “E menar mans” (8649) Fitxa Espill FE0161 Vers primera ocurrència 1270 Forma Menar (les) mans canònica Mot clau 1 Menar Tipus Locució verbal (significat idiomàtic) Recursos Verb + sintagma nominal. Al·literació dels sons [m] i [n] lingüístics i retòrics Definició Donar-se pressa, procedir ràpidament i amb profit (MiP). Mot clau 2 Mà Vers darrera ocurrència 8649 Nombre d’ocurrències 03 MiP, al Repertori, anota les entrades “Mans (amprar)” i “Mans (menar)” com a locucions. Feu servir les mans, axò és, furteu, escamotegeu. En cat. se sol dir, ab igual intenció, fer córrer les mans (MiP, nota al v. 6278). Afanyar-se a actuar (Gonzàlvez). Inserció en Automatitzada el text Funció discursiva aquesta afirmació —“menaren mans”—, explica com, en trenta mesos, sa mare i el Asseverativa, modalitzadora, en una seqüència explicativa. El narrador, després de fer seu nou marit balafiaren els béns. Documentació “Esforçats-vos be a menar les mans, que aquelles vos han a honrar, e l'àls tot és fum” en català (Curial, I.37) “Qui mills menarà les mans, aquell se'n portarà la honor de la plaça” (Curial, II.41) “Los uns ne los altres no havien desig sinó de menar les mans” (Curial, II.102) “E cascú feia son poder de menar les mans lo millor que podia” (Tirant, 189) (Vita Christi) Documentació “Meter mano (a algo)” (’empezar a realizar una tarea o trabajo’, DUE, altres llengües mano) Traduccions “En treinta meses” (Or. 1270-71) del fragment “Mientras podáis, / sinó os lleváis, / quedáis perdida / toda la vida” (Or. 6278-79) “Y menear manos” (Or. 8649) (L. Matheu, Libro cons.) “Diéronse rumbo por espacio de treinta meses” (Or. 1270-71) “Hacer correr las manos cuanto podáis” (Or. 6278-79) “Y darse prisa” (Or. 8649) (MiPlanas, Espejo) 1039 Fragment “Hac-se jugades / les joies sues, / catives dues, / poc a poc l'als, / tots los sensals / amb UF o UE foren venuts” (1274-79) Fitxa Espill FE0163 “Filla sens mare, / feta a sa guisa, / què als divisa / sinó gran fum?” (2202-05) “Ab bons conforts / e valent metge, / son mal de fetge / e batiments, / esmortiments / e la flaquea, / sinó bravea, / tot l'als curà” (4662-69) “Lo que en lo clos / aprés havia, / als no sabia” (4982-84), “Als dir no puc” (5227), “On bo ni bell / sinó la pell / als no s’hi troba” (7777-79) “Quant als no poden, / han fill furtat / o manllevat” (8734-36) Vers darrera ocurrència Vers primera ocurrència 1277 Forma L’als canònica Mot clau 1 Als Tipus Locució pronominal 4669 Nombre d’ocurrències 02 Mot clau 2 Recursos Article + pronom indefinit. Al·literació del so [l]. lingüístics i retòrics Definició Lo altre, lo demés (MiP). La resta (Peirats). La resta de coses (Gonzàlvez). La resta del que s’ha mencionat (Def. pròpia) Inserció en Automatitzada el text Funció discursiva Anafòrica. Remet a la pèrdua de tots els béns que li quedaven. Documentació “Levant-se lo capell e tot l’als que tenia sobre lo cap” (Pere el Cerimoniós, en català 104; DCVB, als) Crònica , “Aquelles vos han a honrar, e l’als tot és fum” (Curial; I.37; DCVB, als) Documentació altres llengües Traduccions “Él ha jugado / sus joyas bravas / y las esclavas; / en tiempo breve, / del fragment con causa leve, / muebles y censos / con sus recensos / fueron vendidos” (L. Matheu, Libro cons.) “Perdióle él al juego todas sus joyas, además de dos esclavas, y poco a poco todo lo restante” (MiPlanas, Espejo) 1040 Fragment “Hac-se jugades / les joies sues, / catives dues, / poc a poc l’als” (1274-77) amb UF o UE “E poc a poc, / s’encén molt gran” (10166-67) Fitxa Espill FE0162 Vers primera ocurrència 1277 Forma Poc a poc canònica Mot clau 1 Poc Tipus Locució adverbial Recursos Adverbi quantitatiu + preposició + adverbi quantitatiu. Repetició, paral·lelisme, lingüístics i retòrics monosil·labisme. Definició Lentament, gradualment (DCVB, Mot clau 2 Poc Vers darrera ocurrència 10166 Nombre d’ocurrències 02 poc ; s’hi cita l’Espill). MiP la cita com a “forma adverbial”, al Repertori. Lentament (DeCat, poc; no s’hi cita l’ Espill). Gradualment, progressivament (Gonzàlvez, poc ). Lentament (Gonzàlvez, a ) Inserció en Formant part del tercer complement directe de l’oració. el text Funció discursiva la hisenda. Modal. Dóna a entendre la manera de despendre’s dels béns que quedaven de Documentació “Axí ve lo món a terra de poch en poch” (Eiximenis, Terç, 110; DCVB, poc ) en català “E bulla a poch a poch ab molt poch foch” (Mestre Robert, Llibre de coch , 108; DCVB, poc ) “A poch a poch, suaument”, “Van suau a poch a poch” (Hist. Carles Maynes, 18, 32) “Los estats se volen graduar e muntar per escala poc a poc” (Curial, I.7; DCVB, poc ) “Per què deliberà poc a poc fer—lo—hi entendre” (Curial, I.27), “E poc a poc, retraent-se, s'acostava a un angle del camp” (II.104), “Car llaugera cosa seria a ell, e poc treball, ésser destruït en un punt, mas poc a poc, per ses jornades, així com poc a poc lo he io fet e llevat en alt” (II.124), “Poc a poc fonc amenat a la ciutat” (II.40), “E ton poc a poc tindràs manera que vulla ésser mia” (Curial, III.53) “Perquè a poc a poc les tenebres de pecat fogissen” (Lo Cartoixà, I.28) Documentació “Poco a poco” (‘gradual o lentamente’, DUE, altres llengües “Little by little” (D. Carbonell, DF, little ) poco ) Traduccions “En tiempo breve” (Or. 1277) del fragment “ Que, luego, luego, / se enciende grande” (Or. 10166-67) (L. Matheu, Libro cons.) “Y poco a poco todo lo restante” (Or. 1277) “Que se aviva poco a poco hasta hacerse muy grande” (Or. 10166-67) (MiPlanas, Espejo) 1041 Fragment “Puis, abatuts, / ells se’n fogiren, / per temps moriren” (1280-82) amb UF o UE “No hi responguí, / en mi pensant / que, per avant, / lo seu desdeny...” (2192-95) Fitxa Espill “Per temps avant / sabí la fi” (3814-15) “Per temps avant, / molts ajudant, / fon ampliat” (7389-91) “D'ells fan mamar / llet d'animals / e resten tals / per temps avant” (9152-55) “Per temps creuràs / lo que t’escric” (16338-39) FE0164 Vers primera ocurrència 1282 Vers darrera ocurrència 16338 Nombre d’ocurrències 06 Forma Per temps --- Per temps avant --- Per avant canònica Mot clau 1 Temps Tipus Locució adverbial Recursos Preposició + substantiu. Monosil·labisme. Al·literació dels sons [p] i [e]. lingüístics i retòrics Definició En temps passat (si el verb està en pretèrit), o en temps futur (si el verb està en Mot clau 2 Avant futur) (DCVB, temps, per temps; no s’hi cita l’ Espill). Envers el temps esdevenidor (DCVB, avant, per avant; no s’hi cita l’ Espill). En altre temps, en temps passats (DeCat, temps; no s’hi cita l’ Espill). Inserció en Automatitzada el text Funció discursiva Locativa. Indica un espai de temps suficient. Documentació “Que per avant no haguéssen a seguir la nostra cort” doc. 1380; DCVB, avant) en català “Mas ella és Antropos, certament, e així ho provarets per temps” ( Curial, I.27) “Car bé s'hi mereixia, e per temps li porie profitar” (I.33), “E que bé ho veurien per temps” (II.30), “Per temps se pora fer que es farà” (III.18), “Ell se vendria per temps e el veuria” (III.92), “E ab aquestes noves tornà per temps a casa sua” (III.96) “Aquesta noble ciutat vendrà per temps en gran decaïment” ( Tirant, 330) “Acte de saviesa és discutir les coses dubtoses e proveir en aquelles que per temps no puixen noure” (379), “Aprés, per temps, vingueren aquí fustes” (413), “E aprés per temps casà totes les altres, així com de bon senyor se pertanyia” (487) "Manà los Senyor col·locar los amadors del bé, com Jeremies, Joseph, Thobies, e la discreta dona Abiguayl, e los altres qui per temps serien" (Vita Chr., 267) Documentació “Con el tiempo” -> “Al correr del tiempo” (’después de cierto tiempo, más adelante’, altres llengües DUE, tiempo ) Traduccions “Assí perdidos / y rematados, / viles alzados, / aprisa huyeron. / del fragment Después murieron” (Or. 1280-82), “Tienpo pasó” (Or. 3814) “Tienpos pasaron” (Or. 7389), “Quédanse tales / en adelante” (Or. 9154-55) “Mas tu hallarás / lo que te digo” (Or. 16338-39) (L. Matheu, Libro cons.) “Después, derrotados por completo, se fugaron, para acabar, con el tiempo, muriendo ambos” (Or. 1280-82), “Tiempo después” (Or. 3814), “Corriendo el tiempo” (Or. 7389), “Y tales quedan para en adelante” (Or. 9154-55), “Con el tiempo, irás dando crédito a lo que te escribo” (Or. 16338-39) (MiPlanas, Espejo) 1042 Fragment “Puis jo fui cert / ésser desert / de benvolents, / cert, als dolents / no m’atansí” amb UF o UE (1289-93) “Les que s’atansen / fer qualque bé / sots llei e fe, / són estimades / un tant preades” (15316-20) Fitxa Espill FE0165 Vers primera ocurrència 1292 Vers darrera ocurrència 15316 Nombre d’ocurrències 02 Forma Atansa’t als bons i seràs un d’ells canònica Mot clau 1 Atansar Tipus Proverbi Recursos Oració composta coordinada, de modalitat exhortativa. Al·literació dels sons [a] i [s]. lingüístics i retòrics Definició Indica que, segons els amics que tens, així ets considerat (Def. pròpia). Mot clau 2 Bo DCVB, atansar, cita les dues recurrències de l’ Espill com a exemple lèxic, no fràsic. DeCat, atansar, cita les dues recurrències de l’ Espill com a exemple lèxic, no fràsic. Inserció en Precedida de l’adverbi “cert” i desautomatitzada. La presència del proverbi és el text emboscada. De fet, només hi ha el verb “atansar” i un ressò del significat del proverbi, expressat en forma negativa. A la segona recurrència, la referència és més directa. Funció discursiva confirmatori de la veritat del proverbi, que pressuposa informació compartida pel Asseverativa, modalitzadora. El narrador utilitza el terme modalitzador “cert”, lector i, per això, es pot permetre la desautomatització. A més, l’usa per a introduir la seva determinació d’anar a cercar un amic fidel de son pare. Documentació “Arrima’t als bons i seràs un d’ells” (PCC, B 934; no s’hi cita l’ Espill) en català “Ajunta’t amb els bons si ser u d’ells vols” (Alberola, Refraner valencià; PCC, B 928; no s’hi cita l’Espill) Documentació “Allégate a los buenos y seràs uno dellos” ( Refr. altres llengües fam. prov. glos., VI.6) Traduccions “Asegurado / ser yo olvidado / de mis parientes, / dellos dolientes / del fragment no me acordé” (Or. 1289-93) “Las que se aplican / a hazer un bien, / por lei, tanbién / son estimadas / y algo apreciadas” (Or. 15316-20) (L. Matheu, Libro cons.) “Cuando adquirí el convencimiento de que carecía de bienhechores, no me incliné, ciertamente, del lado de los que me querían mal” (Or. 1289-93) “Las que se acercan a realizar algún bien con arreglo a ley y fe son algún tanto estimadas y apreciadas” (Or. 15316-20) (MiPlanas, Espejo) 1043 Fragment “En mi pensí / no m'absentàs, / que em presentàs / a un bon ric / qui fel amic / amb UF o UE fon de mon pare / e gran compare, / e mon padrí” (1294-301) “Fon ma veïna, / mare, padrina / e fel amiga” (16113-15) Fitxa Espill FE0166 Vers primera ocurrència 1298 Forma Fel amic canònica Mot clau 1 Amic Tipus Col·locació (significat transparent) Recursos Adjectiu + substantiu lingüístics i retòrics Definició Amic vertader, leial, fiable (Gonzàlvez) Mot clau 2 Fel Vers darrera ocurrència 16115 Nombre d’ocurrències 02 Inserció en Automatitzada. Forma el predicat nominal. el text Funció discursiva seva confiança. Modalitzadora. El narrador-personatge indica que la persona a qui es refereix és de la Documentació “Lo Rei del cel / e Rei de reis, / rei d’Aragó, / tramet a tu / ceptre real. / Jutjant en català cascú / per egual / de furs e lleis, / vulles tots temps / pau envercar, / que fa los pobles / augmentar, / zelant tots temps / lo bé poblic / com a bon pare / e fel amic” (Cançó cantada en l’entremès de rebuda de la ciutat de València a Joan Sense Fe, el 8 de febrer de 1459, Dietari de Melcior Miralles) “Com a fel amic e gendre, recitar no comporta quant fon alegre Pandion de la venguda del rei” (Parl. B. Mercader) “Axi donchs per tots ab fel amistança” (Ist. Passió, 3754) “Del Rey eternal amich fel y digne”, “Amich y dexeble molt fel y loable” (Cobles sent Berthomeu, Cançoner sagrat de vides de sants) Documentació altres llengües Traduccions “Antes pensé / de ausentarme / y acomodarme, / tomando abrigo / con un amigo / del fragment fiel de mi padre / (fue su conpadre / y mi padrino)” (L. Matheu, Libro cons.) “Pensé para mí que, lejos de ausentarme, me presentaría a un amigo fiel que había sido de mi padre, hombre rico, excelente compadre y padrino mío” (MiPlanas, Espejo) 1044 Fragment “Jove fadrí, / desempenat, / fui-me’n anat / a l’hom de Déu” (1302-05) amb UF o UE “Per ço barons / no pròmens bons, / hom de Déu sant / ni profetant / ja no hi havia” (13207-11) Fitxa Espill FE0167 Vers primera ocurrència 1305 Forma Home de Déu canònica Mot clau 1 Home Tipus Col·locació (significat composicional) Recursos Substantiu + preposició “de” + substantiu lingüístics i retòrics Definició Home que té molta bondat (Gonzàlvez, Mot clau 2 Déu Vers darrera ocurrència 13209 Nombre d’ocurrències 02 home ) Inserció en Automatitzada el text Funció discursiva de son pare. Modalitzadora, amb valor intensificador: el protagonista qualifica d’home sant l’amic (Certamen S. Cristòfol, Història de la Passió) Documentació en català “Que ens vulles donar ajuda e consell en la molta nostra necessitat, com te veja home de santa vida e amic de Jesucrist” (Tirant, 7), “Car jo crec que ell deu ésser home de santíssima vida” (11), “Amaven e reverien a l'ermità, e veien que era home de santa vida” (14), “Conegué que devia ésser algun home de santa vida” (28) Documentació altres llengües Traduccions “--” del fragment (L. Matheu, Libro cons.) “Joven, soltero y desplumado, presentéme al hombre de Dios” (MiPlanas, Espejo) 1045 Fragment “Ell me senyà / i m’ensenyà, / cert, gran voler” (1311-13) amb UF o UE “Lo bon curat / vol-la senyar” (3216-17) “Diu que no hi creu. / Fent-li la creu, / ell la conjura” (3223-25) Fitxa Espill FE0168 Vers primera ocurrència 1311 Vers darrera ocurrència 3224 Nombre d’ocurrències 03 Forma Fer (el senyal de) la creu --- Senyar canònica Mot clau 1 Fer Mot clau 2 Creu Tipus Col·locació, reduïble al verb del substantiu que conté Recursos Verb + sintagma nominal. D’origen cristià. lingüístics i retòrics Definició Alúdese aquí a la costumbre de que los padrinos del bautismo hagan la señal de la cruz sobre la frente de su ahijado en las ocasiones solemnes de la vida de éste. M-F traduce: il me benit ; no expresa lo que Roig quiso decir (Ch.). MiP tradueix i cita Ch. Fer amb el moviment de la mà la figura d’una creu, com a senyal de cristianisme, com a recurs contra el diable, per a beneir, etc. (DCVB, creu; s’hi cita l’Espill, 3224). Inserció en Automatitzada el text Funció discursiva Asseverativa, en una seqüència narrativa. Documentació “Un prevere dient missa... aprés que hach consagrada la hòstia... volch fer les creus en català segons que’s de costum” (Eximplis, II.221; DCVB, creu) “Agenoll-me en terra e faç-hi lo senyal de la creu” (Tirant, 161) Documentació altres llengües Traduccions “Él me alunbrava / y me mostrava / grande querer” (Or. 1311-13) del fragment “El santo cura / fué a conjurarla” (Or. 3216-17) “Dize no cree / nada de fee; / si la conjura” (Or. 3223-25) (L. Matheu, Libro cons.) “Santiguóme y me demostró grande y sincero afecto” (Or. 1311-13) “El bueno del cura se propone santiguarla” (Or. 3216-17) “Declarando que no cree en nada de todo aquello. El sacerdote la conjura, haciéndole el signo de la cruz” (Or. 3223-25) (MiPlanas, Espejo) 1046 Fragment “Ell m’afillà / i m’abillà / com fa mester” (1323-25) amb UF o UE “D'enmalaltir / o del guarir / quant són mester, / la qui ho sab fer / molt se n'ajuda” Fitxa Espill FE0169 (6103-07), “Gran agullada / ha menester” (6998-99) “Fon-li mester, / perquè es salvàs, / que se'n pujàs / per repicar / al campanar / de Sent Vicent” (7238-43) “Si ho has mester” (12595) “Fems ni tarquims / no hi hac mester” (13496-97) “Ben vallejat, / embardizat / com fon mester” (13521-23) Vers darrera ocurrència Vers primera ocurrència 1325 13523 Nombre d’ocurrències 07 Forma Ésser me(ne)ster --- Haver me(ne)ster --- Fer me(ne)ster canònica Mot clau 1 Haver Tipus Col·locació (significat transparent) Recursos Verb auxiliar + substantiu. Al·literació del so [e]. lingüístics i retòrics Definició Ésser necessari (DCVB, Mot clau 2 Menester menester; s’hi cita l’Espill, 1325). Caldre (Gustà 1978). Necessitar, tenir necessitat (Gonzàlvez, haver menester). Caldre, ser necessari (Gonzàlvez, ser menester). Les formes haver mester i ésser mester són de molt les dominants en el català medieval (DeCat, menester). Inserció en Automatitzada. Precedida de l’adverbi comparatiu “com”. el text Funció discursiva Modalitzadora. Intensifica la valoració de les accions a què es refereix el narrador.. Documentació “Ab açò que fa mester a son salvar” (A. Febrer, Infern ; DCVB, menester) en català “E rebé’l ab cara molt afable, fent-li moltes carícies, per ço com l’havien mester” (Tirant, 242) “Io fundaré també mon dret / com és mester” (Somni JJ, 1390-91) “És mester que entrem en lo celestial regne” (Lo Cartoixà, IV.1) Documentació “Haber menester (de cierta cosa)” (necesitarla’, DUE, altres llengües menester) Traduccions “Él me adoptó, / y despachó / con mucha costa” (Or. 1323-25) del fragment “Bien valleada / y enbardizada / qual debe ser” (Or. 13521-23) (L. Matheu, Libro cons.) “Me trató como a un hijo, y me vistió conforme era menester” (Or. 1323-25) “Bien empalizado el viñedo y protegido con abrojos como era conveniente” (Or. 13521-23) (MiPlanas, Espejo) 1047 Fragment “En un troter, / ab prou dinés, / ell me tramés / ben arreat, / camí ferrat / amb UF o UE per Tarragona / a Barcelona” (1326-32) “Lo menys ferrat / mai fon errat; / dexa el real” (12775-77) Fitxa Espill FE0170 Vers primera ocurrència 1330 Forma Camí ferrat canònica Mot clau 1 Camí Tipus Col·locació (significat transparent, a l’època) Recursos Substantiu + participi lingüístics i retòrics Definició Camí enfortit amb pedres, com solien ésser els camins de gran trànsit i que unien Mot clau 2 Ferrat Vers darrera ocurrència 12775 Nombre d’ocurrències 02 localitats importants (DCVB, ferrat; s’hi cita l’Espill, 1330). Chabàs anota: “Morel-Fatio, chemin ferré o empedrado, no lo que en castellano dicen camino de herradura, que significa camino de atajo, senda por donde sólo pasan las caballerías herradas”. MiP també segueix Morel-Fatio. Inserció en Automatitzada el text Funció discursiva Denominativa, en una seqüència narrativa. Documentació “Aquesta és la via segura e lo ferrat camí per anar al regne per los mortals tan en català desijat” ( Vita Christi, 282; DCVB, ferrat) Documentació “Camino real” (Vidal Alcover 1987: 22) altres llengües Traduccions “Y despachó / con mucha costa / en una posta, / y con dinero, / viage entero / del fragment por Tarragona / a Barcelona” (Or. 1326-32) “Menos errado, / sienpre acertado, / dexa el real” (Or. 12775-77) (L. Matheu, Libro cons.) “En buena cabalgadura y con dinero suficiente, me expidió bien equipado por el camino herrado de Tarragona. Cuando llegué a Barcelona...” (Or. 1326-32) “El menos hollado no fué nunca el camino del error; deja el camino real”(Or. 12775-7) (MiPlanas, Espejo) 1048 Fragment “Quan arribí, / de Sent Marti / —castell fort pres / en Penedés, / on ab gran cuita / amb UF o UE se n'era fuita— / ne viu cobrar, / presa tornar, / no menys ferrada / que d'ull mirada, / Na Forciana, / qui catalana / fon natural” (1333-45) Fitxa Espill FE0171 Vers primera ocurrència 1334 Vers darrera ocurrència 1334 Nombre d’ocurrències 01 Forma Castell de Sant Martí Sarroca canònica Mot clau 1 Castell Mot clau 2 Sant Martí Tipus Col·locació (significat transparent, composicional) Recursos Substantiu + preposició “de” + sintagma nominal. Topònim. lingüístics i retòrics Definició Localitat situada a poca distància i al nord-est de Vilafranca del Penadès (Vila 1994: 87) Inserció en Desautomatitzada, amb pèrdua d’un dels elements, que es dedueix per la resta de el text referències. Funció discursiva Denominativa. Determinació de lloc i de temps, pel context de del fet històric narrat. Documentació en català Documentació altres llengües Traduccions “Llegué allà al fin, / de san Martín / quando el castillo / vino a rendillo, / en Penadés” del fragment (L. Matheu, Libro cons.) “Cuando llegué a Barcelona, acababa de ser tomado el castillom fuerte de San Martín en el Panadés” (MiPlanas, Espejo) 1049 Fragment “Ne viu cobrar, / presa tornar, / no menys ferrada / que d’ull mirada” (1339-42) amb UF o UE Fitxa Espill FE0172 Vers primera ocurrència 1341 Forma No menys que canònica Mot clau 1 Menys Tipus Locució conjuntiva Recursos Negació + adverbi + conjunció. Monosil·labisme. lingüístics i retòrics Definició Tant com (DCVB, Mot clau 2 Que Vers darrera ocurrència 1341 Nombre d’ocurrències 01 menys; no s’hi cita l’ Espill). Expressa una comparació d’igualtat entre un element (regit pel sintagma adverbial no menys), que pot anar situat al davant, al mig o a la fi, i un altre element (regit per la conjunció que ), situat darrere d’aquesta (Def. pròpia). Inserció en Automatitzada. Invariable. el text Funció discursiva Connectiva, introductora de la comparació. Documentació No menys noble de costumes que de linatge” ( Valter e Griselda, 3; DCVB, en català “La qual a tu no menys que a mi amava” ( Història Leànder i Hero) menys) Documentació altres llengües Traduccions “Con que al cobrar, / presa llevar, / aprisionada / y bien guardada / vi a la Forciana” del fragment (L. Matheu, Libro cons.) “A la que vi capturar y regresar presa, no menos cargada de cadenas que vigilada por guardas de vista” (MiPlanas, Espejo) 1050 Fragment “Ne viu cobrar, / presa tornar, / no menys ferrada / que d’ull mirada, / na Fortiana” amb UF o UE (1339-43) “Qui vol guardar / tal bestiar / (...)/ no hi basten cans, / (...) / rexa, grilló, / de ull presó” (8484-94) Fitxa Espill FE0173 Vers primera ocurrència 1342 Vers darrera ocurrència 8494 Nombre d’ocurrències 02 Forma Mirar d’ull --- Vigilar d’ull canònica Mot clau 1 Mirar Tipus Col·locació (significat composicional) Recursos Verb + preposició “de” + substantiu. Des del punt de vista del significat, conté una lingüístics i retòrics anomalia: la redundància “mirar” i “d’ull”. Definició MiP relaciona totes dues recurrències i defineix la segona com a ‘segurament, presó ab Mot clau 2 Ull vigilància de vista’. Sota vigilància, amb guardes de vista (DCVB, ull ; no s’hi cita l’ Espill). DeCat, ull , registra (Guardar, Tenir) a ull ‘sota vigilància’, però no hi cita l’Espill. Mirada (Gonzàlvez, mirar ). Inserció en Forma part d’una clàusula comparativa. el text Funció discursiva engrillonada i molt vigilada. Modalitzadora. Presenta un grau intensificador en l’apreciació: Na Fortiana anava molt Documentació “Per major seguretat del dit senyor, metran e romanran a ull en rehenes dos de lur en català companyia” (doc. 1413; DCVB, ull ) Documentació “Echar una vista” (‘mirar de cuando en cuando cierta cosa o vigilarla’, DUE, altres llengües vista) Traduccions “Con que al cobrar, / presa llevar, / aprisionada / y bien guardada / vi a la Forciana” del fragment (Or. 1339-43) “Ni aun eslavones / de las cadenas” (Or. 8493-94) (L. Matheu, Libro cons.) “A la que vi capturar y regresar presa, no menos cargada de cadenas que vigilada por guardas de vista” (Or. 1339-43) “Reja, grillete ni guardia de vista” (Or. 8493-94) (MiPlanas, Espejo) 1051 Fragment “Ab prou de mal / e malaltia, / llexat havia / abandonat, / palau robat, / sense remei amb UF o UE / son senyor rei / --propi marit-- / mig mort al llit, / emmetzinat / e fetillat / Fitxa Espill FE0174 segons se deia” (1346-57), “Molt poc servir / ha fet a Déu / si no el que féu / aquella nit, / segons és dit” (5723-27), “Eva, mal goig, / maldició, / perdició / e remor d’ossos, / boca e mossos, / plor s’enterpreta, / segons la lletra” (10350-56), “Car, segons deia, / qui papa fo, / en Avinyó, / Benet de Lluna, / a la comuna / utilitat / aquest debat / ha fet gran bé” (10742-49) Observació: En cap de les recurrències, la fórmula no hi introdueix una unitat fràsica. Vers darrera ocurrència Vers primera ocurrència 1357 Forma Segons és dit canònica Mot clau 1 Segons Tipus Fórmula d’inserció 10742 Nombre d’ocurrències 04 Mot clau 2 Dir Recursos Preposició + verb de dicció en forma passiva reflexa lingüístics i retòrics Definició Expressió metalingüïstica que pot acompanyar una unitat fràsica, una contarella o la citació d’una font escrita (Def. pròpia) Inserció en Automatitzada. Falca sobreposada al discurs subjacent i perfectament suprimible. el text Funció discursiva la veu col·lectiva a més i per sobre de la veu de l’emissor. Connectiva, asseverativa. Reafirmant la validesa i veracitat del que s’hi diu en apel·lar Documentació “Car los escriptors, segons és dit, hagueren daurat, fingint, los actes d'argent” (Curial, en català III.5) “E segons diu Titus Lívius, deu-los punir ab gemecs e llàgremes, així com si tallàs les sues entramenes” ( Tirant, 143), “E aquesta malaltia no et penses que vinga sovint, segons diu lo gran filòsof Galièn, metge molt subtil, que no ve sinó una vegada en vida” (162), “Senyor, certa cosa es que l'home pobre, segons dien los passats, per fer o obrar alguna virtut han de necessitat mester algun tant abundància de béns” (304), “Comuna openió és, segons diu lo gran filòsof Aristòtil, que més val fer llançar dolor e sang de son enemic que vergonya ab pròpies llàgremes” (362), “Totes les coses atorgades per fortuna són vanes, com no hagen constància ne fermetat alguna, segons diu lo Savi en lo llibre apellat Eclesiastès ” (374)... Documentació altres llengües Traduccions “Allí gran mal / causado havia; / con maña inpía, / abandonado / dexó robado / del fragment palacio, al Rey, / sin Dios ni ley, / prprio marido, / casi tullido, / envenenado / o hechizado / (según se dixo)” (L. Matheu, Libro cons.) “Había abandonado, después de haber robado su palacio, al señor Rey su marido, harto doliente de enfermedad incurable, ya medio muerto en su lecho por haberle ella misma emponzoñado y hechizado” (MiPlanas, Espejo) 1052 Fragment “Atre tal feia / a sos fillastres, / e mals empastres / contra sa nora” (1358-61) amb UF o UE Fitxa Espill FE0175 Vers primera ocurrència 1358 Forma Altre tal canònica Mot clau 1 Tal Tipus Locució pronominal Recursos Determinant indefinit + pronom indefinit. Al·literació del so [t]. lingüístics i retòrics Definició Una cosa igual (DCVB, Mot clau 2 Altre Vers darrera ocurrència 1358 Nombre d’ocurrències 01 altre; no s’hi cita l’ Espill). Igualment, de semblant manera (DCVB, tal; no s’hi cita l’ Espill). De semblant manera (Gonzàlvez). Inserció en Automatitzada el text Funció discursiva Anafòrica. Fa referència a l’antecedent que es repeteix. Documentació “Certa cosa és que de cors glorificat no és en aquest món son loch, ni de ànima en català racional altre tal” (Llull, Llibre de Gentil ; DCVB, altre) “Cascuna d’aquestes dos regines... hagueren hagueren gran generació de fills e de filles, e de l’infant en Jacme altre tal” (Muntaner, Crònica , 6; DCVB, tal) “Mes prec Déu que em dó gracia que en altre tal cas com aquest que tenim entre mans...” (Curial, I.38) “E si no que pietat m'ho defèn, jo fera que de tu o altre tal com tu no s'admetera paraula neguna...” ( Tirant, 141), “Car així com he fet dels altres altre tal faré d'ell” (189) “E, acabat aquest, levà·s un altre tal com ell, e dix” (Vita Christi, 131) Documentació altres llengües Traduccions “Tanbién colixa / que a sus hijastros / les puso enplastros / y a su nuera” del fragment (L. Matheu, Libro cons.) “Como también preparaba contra su nuera emplastos nocivos” (MiPlanas, Espejo) 1053 Fragment “Un punt ne hora / nunca cessant” (1362-63) amb UF o UE Fitxa Espill FE0176 Vers primera ocurrència 1362 Vers darrera ocurrència 1362 Nombre d’ocurrències 01 Forma (Ni) hora ni punt --- Ni un punt ni una hora canònica Mot clau 1 Hora Tipus Locució adverbial Recursos Conjunció coordinant negativa + substantiu + conjunció coordinant negativa + lingüístics i retòrics substantiu. Paral·lelisme rítmic, amb repetició “ni... ni...” Definició En cap moment (DCVB, Mot clau 2 Punt hora: Ni un punt ni una hora ; s’hi cita l’Espill). En cap moment (Gonzàlvez). Inserció en Desautomatitzada. Canvi d’ordre, supressió d’un dels marcadors de negació, que és el text substituït per “un”. Funció discursiva Modalitzadora. Intensificadora de la negació de temps. Documentació “Que sens ell no volia estar una hora ne un punt” ( Curial, II.136) en català “Que, sens dexar passar punt ni menys ora” (“Obra sens títol, a la honor”, Certamen S. Cristòfol) “No perdia hora ni punt” (Tirant, 264) “Però, si us coneixen que vós, com astròleg, / ab punts i ab hores ab elles anau” (Procés olives , 1101-02) “Hora ni punt ni un moment / mai los deixam” ( Somni JJ, 2641-42) “No spereu hora ni punct” ( Vita Chr., 30), “Un punct ne un ora” (125), “No’ls lexàs un punct ni una hora” (151), “E no’m separeu de vós, Senyor meu, un punct ni una hora!” (256), “Hajau goig singular, que la hora e lo punct és plegat” (269) “Tot és punt i hora” (PCC, P 3432; no s’hi cita l’Espill ni el Tirant) hora, punto, no inclou cap locució equivalent. Documentació DUE, altres llengües Traduccions “Que la hechizera / nunca cessava” (L. Matheu, del fragment “No cejando punto ni hora” (MiPlanas, Espejo) Libro cons.) 1054 Fragment “Moltes cremades / de ses criades, / a llur mal grat” (1379-81) amb UF o UE “En caçre meses / a mal llur grat” (9762-63) Fitxa Espill FE0177 Vers primera ocurrència 1381 Forma A mal grat (d’algú) canònica Mot clau 1 Grat Tipus Locució adverbial Recursos Preposició + sintagma nominal. Monosi·labisme lingüístics i retòrics Definició Contra la voluntat (d’algú) (DCVB, Mot clau 2 Vers darrera ocurrència 9763 Nombre d’ocurrències 02 grat; no s’hi cita l’ Espill). Contra la voluntat d’algú (Gonzàlvez). Inserció en Automatitzada el text Funció discursiva condemnades a la foguera Modalitzadora. Indicant l’estat d’ànim de les criades de na Fortiana, en ser Documentació “Quant te penses que sien los parts qui mal lur grat són venguts a bé” en català (B. Metge, Lo Somni, 3; DCVB, grat) “La qual no consent a mal grat meu que en aquest cas la llengua s'allimite” (Tirant, 154), “Caigué en terra mal son grat” (157), “He complida sa voluntat a mal grat meu” (163), “E mal llur grat ho hagueren a fer” (166), “A la fi, a mal grat seu, l’hagué a desemparar” (265), “E pujaren-lo a cavall a mal grat seu” (337), “Car jo pens que mal llur grat hi són venguts” (340), “Deixà la llança a mal grat seu, car los enemics la hi llevaren volgués o no” (344), “E lo cavall portà lo cavaller, mal son grat, sobre una roca” (410) “Prou mal son grat, senyora, es mou / lo meu també” (Somni JJ, 284-85) “Molt llargament ell ho digué, / mal de son grat” (Somni JJ, 1284-85) “Car tot ho fa a son despit / i mal son grat” (Somni JJ, 2817-18) Documentació “Mal de mi (tu, etc.) grado” (‘aplicado a la manera de hacer una cosa, contra el altres llengües gusto de la persona de que se trata’, M. Moliner, DUE, grado ) “A suo mal grado” (‘mal volentieri’, N. Zingarelli, VLI, grado ) Traduccions “Por tal maldad” (Or. 1381) del fragment “Hasta ser presas / y estar confiesas / en su maldad” (Or. 9762-63) (L. Matheu, Libro cons.) “Mal de su grado” (Or. 1381) “Hasta que, mal de su grado, quedan presas y encarceladas” (Or. 9762-63) (MiPlanas, Espejo) 1055 Fragment “Aqui prengui / cami francés: / fui a Besés, / oí la fama / de Nostra Dama / amb UF o UE qui es diu del Puy, / tantbé mi fui / a Sent Dinís, / puis a París. (1384-92) Fitxa Espill FE0178 Vers primera ocurrència 1388 Vers darrera ocurrència 1388 Nombre d’ocurrències 01 Forma Nòstra Dòna de lo Puèi canònica Mot clau 1 Nostra Dona Tipus Col·locació (significat transparent) Recursos Pronom + substantiu + preposició “de” + article + substantiu. Topònim. lingüístics i retòrics Definició Celebrat santuari y lloch de pelegrinació molt freqüentat en aquells segles, situat en Mot clau 2 Puèi l’actual departament francés de la Haute Loire (MiP). Santuari situat en terres occitanes i fou lloc de peregrinació important a l’Edat Mitjana (Peirats, 2002). Santuari de terres occitanes que era lloc de pelegrinatge cèlebre a l’edat mitjana (Carré, 2006). Inserció en Desautomatitzada, amb interpolació de la fórmula d’inserció fràsica el text qui es diu. Funció discursiva Denominativa, fixant el lloc, dintre d’una seqüència narrativa. Documentació “Si no era que la cort del Puig de Nostra Dona, tota justada, ab lo rei e reina de França en català la pregassen”, “Mas Curial no volgué que els fossen donades robes. dient que primerament havien a anar a Santa Maria del Puig”, “E anà a Santa Maria del Puig, e tenc novena en l'esgleia”,“Car molts qui l'havien vist, així en Santa Maria del Puig, com en altres llocs del realme de França”, “Lo rei de França desijà celebrar la sua general cort en lo Puig de Nostra Dona, segons l'antiga e lloable costuma dels reis de França”, “Ésser a la solemnització de la cort que lo rei de França volie celebrar a Nostra Dona del Puig (...) E féu raó que a quinze dies de juny Curial fonc prop Nostra Dona del Puig”, “Torneig e gran festa que es deu fer a Santa Maria del Puig” (Curial, II.143, III.78, III.82, III.84, III.88, III.97, III.99) “Car jo us promet de servir-vos un any complit en la vostra devota casa del Puig de França” (Tirant, 26) Documentació altres llengües Traduccions “De allí torné / con grande ansia / camino a Francia: / a Blesés fuí, / a donde oí / del fragment de nuestra Dama / del Puche fama, / y a san Dionís; / de allí a París” (L. Matheu, Libro cons.) “Y desde este punto, emprendí el camino de Francia. Llegué a Béziers, en donde vino a mis oidos la fama de Nuestra Señora que llaman del Puy; fuíme asímismo a SaintDenis y a Paris finalmente” (MiPlanas, Espejo) 1056 Fragment “Vers l’espital / d’en Clapers dit” (922-23), “Oí la fama / de Nostra Dama / amb UF o UE qui es diu del Puy” (1387-89), “I per engan / de miges dit” (6919-21), Fitxa Espill FE0179 “Lo molí mena / qui es diu de sang” (8516-17), “De Godofré, / (...) / dit de Bolló” (8786-92), “No es dit al doble / metge pus noble / lo preservant / que lo curant / lo mal que veu?” (11025-29), “Com la visiva / del duc, e rat / qui es diu penat” (15526-28), “Lloc pus dispost / en tots no viu: / ab raó es diu / "del cel la porta"” (15702-05) Observació: N’hi ha altres 4 recurrències de Qui es diu que no comporten inserció fràsica (vs. 9738, 13046, 13951, 15615). Vers darrera ocurrència Vers primera ocurrència 1389 15704 Nombre d’ocurrències 12 Forma Que es diu --- Que és dit --- Dit --- No és dit...? --- Es diu canònica Mot clau 1 Dir Tipus Fórmula d’inserció Recursos Conjunció + verb de dicció lingüístics i retòrics Definició Expressió metalingüïstica per indicar que la unitat fràsica a què acompanya és Mot clau 2 coneguda (Def. pròpia) Inserció en Automatitzada. Falca sobreposada que assenyala la presència d’una col·locació. En el el text cas de No es dit...?, s’hi anuncia la presència d’un proverbi. Funció discursiva què acompanya. La darrera recurrència, “amb raó es diu”, manifesta, a més del Connectiva, asseverativa. Manifesta el coneixement col·lectiu de la unitat fràsica a coneixement compartit del nom, la seva idoneïtat. Documentació “E d'acò ve lo que es diu, que quan u no vol, dos no es discorden” ( Tirant, 146) en català Documentació altres llengües Traduccions “De allí torné / con grande ansia / camino a Francia: / a Blesés fuí, / a donde oí / del fragment de nuestra Dama / del Puche fama, / y a san Dionís; / de allí a París” (L. Matheu, Libro cons.) “Y desde este punto, emprendí el camino de Francia. Llehué a Béziers, en donde vino a mis oidos la fama de Nuestra Señora que llaman del Puy; fuíme asímismo a SaintDenis y a Paris finalmente” (MiPlanas, Espejo) 1057 Fragment “També mi fui / a Sent Denís, / puis a París” (1390-92) amb UF o UE Fitxa Espill FE0180 Vers primera ocurrència 1391 Vers darrera ocurrència 1391 Nombre d’ocurrències 01 Forma Abadia de Saint Denis canònica Mot clau 1 Denís Tipus Col·locació (significat transparent) Recursos Substantiu + preposició “de” + sintagma nominal. Topònim. lingüístics i retòrics Definició Abadia al nord de París, on eren soterrats els reis de França (Def. pròpia) Mot clau 2 Abadia Inserció en Desautomatitzada, amb pèrdua d’un dels components. el text Funció discursiva Denominativa, fixant el lloc, dintre d’una seqüència narrativa. Documentació en català Documentació altres llengües Traduccions “Y a San Dionís; / de allí a París” del fragment (L. Matheu, Libro cons.) “Fuíme asímismo a Saint-Denís y a París finalmente” (MiPlanas, Espejo) 1058 Fragment “Jus tancadura / —dic—, hostalera, / esta angevera, / vós la’m tancau / amb UF o UE e la’m guardau / així com l’ull, / car molt la vull” (1400-06) Fitxa Espill FE0181 Vers primera ocurrència 1404 Forma Guardar com l’ull canònica Mot clau 1 Guardar Tipus Locució verbal (comparativa) Recursos Verb + clàusula comparativa d’igualtat (“com...”) lingüístics i retòrics Definició DCVB, Mot clau 2 Ull Vers darrera ocurrència 1404 Nombre d’ocurrències 01 ull , anota Estimar (algú o alguna cosa) com la nineta dels seus ulls, ‘estimar (aquella persona o cosa) amb gran intensitat’, però no cita el Tirant ni l’Espill. Guardar una cosa amb molta cura (Gonzàlvez). Inserció en Automatitzada, però repartida entre dos versos i amb la utilització del nexe el text comparatiu medieval “així com”. Funció discursiva Modalitzadora, amb valor intensificador de la qualitat de l’objecte. Documentació “Fes cabal dels meus preceptes, i viuràs, i de la meva llei com nina dels teus ulls” en català (Proverbis , 7.2) “La qual vos serà tan guardada com los ulls” (Tirant, 273) “Voler a un altre més que a les ninetes dels seus ulls” (Alberola; PCC, N 294; no s’hi cita l’Espill) Documentació “Fili, serva mandata mea, et vives, et legem meam quasi pupillam oculi tui” (Proverbia, altres llengües 7.2) “Ser (una persona o una cosa para alguien) (como) la(s) niña(s) de sus ojos”(‘ser muy querida por ella’, M. Moliner, DUE, niña ) “Tenir comme à la prunelles de ses yeux” (DEL, prunelle) Traduccions “Por mejor treta, / esta maleta / —dixe— cerrad / y la guardad, / del fragment pues, como hay viñas, / más que las niñas / la estimo y quiero” (L. Matheu, Libro cons.) “Mesonera: reservadme guardada bajo llave esta maleta, como si fuera la niña del ojo, pues la estimo mucho” (MiPlanas, Espejo) 1059 Fragment “Féu-me mal joc: / ultra l'or poc, / lletra hi tenia, / la qual venia / a un marxant” amb UF o UE (1427-31) Fitxa Espill FE0182 Vers primera ocurrència 1427 Forma Fer mal joc (a algú) canònica Mot clau 1 Fer Tipus Locució verbal (significat idiomàtic) Recursos Verb + sintagma nominal. Monosil·labisme. Construcció ternària. lingüístics i retòrics Definició Fer mala passada (a algú), anar amb mala intenció (contra algú) (DCVB, Mot clau 2 Joc Vers darrera ocurrència 1427 Nombre d’ocurrències 01 joc; no s’hi cita l’Espill) Inserció en Automatitzada, formant el sintagma verbal de la clàusula principal d’una oració el text composta. Funció discursiva Modalitzadora, que intensifica l’acció de ser enganyat. Documentació “Que lo joc que havia fet de son senyor poria fer d’ell e de la ciutat si mester era” en català (Tirant, 310), “Car tenien dubte que no els fessen lo joc que havien fet a les fustes” (Tirant, 418) “Fer mal joc” (PCC, J 139, és la citació de l’Espill, sense més informació) “Arion, coneixent lo mal joch que li volien fer” (Faules d’Isop; DCVB, joc) Documentació “Hacer/Jugar mala pasada” (’realizar una acción mal intencionada o injusta con que se altres llengües perjudica a alguien’, DUE, pasada ) Traduccions “Burla pesada / esta taimada / me hizo, que lloro” (L. Matheu, del fragment “Me jugó una mala partida” (MiPlanas, Espejo) Libro cons.) 1060 Fragment “Féu-me mal joc: / ultra l'or poc, / lletra hi tenia, / la qual venia / a un marxant” amb UF o UE (1427-31) Fitxa Espill FE0183 Vers primera ocurrència 1429 Forma Lletra de canvi canònica Mot clau 1 Lletra Tipus Col·locació (significat composicional) Recursos Substantiu + preposició “de” + substantiu lingüístics i retòrics Definició Document de comerç pel qual una persona mana a una altra que pagui una quantitat Mot clau 2 Canvi Vers darrera ocurrència 1429 Nombre d’ocurrències 01 determinada en un temps també fixat (DCVB, lletra; no s’hi cita l’ Espill). MiP diu: “venia, referint-se a la lletra, implica [dirigida ] a; y si’s tractés d’una lletra de cambi, circumstància molt presumible, venia a [càrrech de] un marchant”. Inserció en Automatitzada, forma el complement directe del verb el text sintagma de canvi. tenir, però suprimeix el Funció discursiva Denominativa, en una seqüència explicativa. Documentació “Que aquell a qui serà presentada alguna letra de cambi sia tengut d’escriure en lo en català dors la hora, jorn e any que li serà presentada” (doc. 1399; DCVB, lletra) “Ben proveïts de diners e de lletres de canvis” (Curial, III.81) Documentació altres llengües Traduccions “Burla pesada / esta taimada / me hizo, que lloro: / de más del oro, / letra trahia / del fragment la qual venia / a un mercader” (L. Matheu, Libro cons.) “Me jugó una mala partida, porque además del poco oro, tenía en mi maleta una letra a cargo de un mercader” (MiPlanas, Espejo) 1061 Fragment “Mas poc aprés / prenguí mos gatges” (1434-35) amb UF o UE “Molt poc aprés / ell ne fon pres” (8413-14) Fitxa Espill FE0184 Vers primera ocurrència 1434 Forma Poc aprés canònica Mot clau 1 Aprés Tipus Locució adverbial Recursos Quantitatiu + adverbi. Al·literació del so [p]. lingüístics i retòrics Definició Indica un espai de temps breu i successiu en l’acció (Def. pròpia). Mot clau 2 Vers darrera ocurrència 8413 Nombre d’ocurrències 02 Poc de temps després (Gonzàlvez). Inserció en Automatitzada. Precedida del connector adversatiu “mas”. Invariable. el text Funció discursiva Locativa. Expressa la temporalitat de l’acció. Documentació “Poc aprés del sol eixit” (Curial, II.41) en català “Ara tornem a Tirant, que poc aprés que Plaerdemavida fon eixida de la galera...” (Tirant, 299) “Mas, poc aprés, restàs molt gloriosa, / puix que los dos no fos en res discordes” (Vida de S. Magdalena en cobles , 52-53) Documentació “Luego” (’más tarde en el tiempo o más adelante en el espacio, sin distar mucho del altres llengües momento o punto en que se habla o de que se habla’, DUE, luego) Traduccions “Forçome a que / reciba gages” (Or. 1434-35) del fragment “Fue quedar preso; / luego, zotado / y desollado” (Or. 8413-14) (L. Matheu, Libro cons.) “En estas me contraté” (Or. 1434-35) “Fué, muy poco después, aprisionado en Beirut” (Or. 8413-14) (MiPlanas, Espejo) 1062 Fragment “Mas poc aprés / prenguí mos gatges / e fiu viatges, / ab molt valent / ardida gent” amb UF o UE (1434-38) Fitxa Espill FE0185 Vers primera ocurrència 1435 Forma Prendre gatges canònica Mot clau 1 Prendre Tipus Col·locació (significat composicional) Recursos Verb + substantiu lingüístics i retòrics Definició Chabàs s’hi limita a definir el mot Mot clau 2 Gatge Vers darrera ocurrència 1435 Nombre d’ocurrències 01 gatges: ‘emolumentos, gajes’. MiP en diu que “va cobrar els seus emoluments o retribució, ab intent d’acomiadarse”, però no hi ha tal comiat; a la traducció castellana, hi dóna el significat correcte. Fer-se soldat (DCVB, gatge; s’hi cita l’Espill). DeCat, gatge, ‘prendre una penyora cavalleresca’; no s’hi cita l’ Espill. Inserció en Automatitzada el text Funció discursiva Asseverativa, en una seqüència narrativa. Documentació “Resposeren los missatgers del rey Carles: Doncs, rey, puix axí ho deyts, dats vostre en català gatje en presència de tuyt; e llavors lo senyor rey pres un parell de guants que tenia un cavaller, e va’ls gitar en presència de tuyt; e los missatgers del rey Carles preseren los gatjes” (R. Muntaner, Crònica , 120; DeCat, gatge) “E entretant convidà molts cavallers e gentils hòmens, pregant-los que per sos gatges volguessen ésser en aquella jornada en companyia sua” (Curial, III.89) “E trames-li molts diners, per sos gatges e de la sua gent, e féu-lo gran conestable seu, e prega'l que volgués pendre carrec de la capitània d'aquella frontera” (III.91) Documentació altres llengües Traduccions “Forçome a que / reciba gages, / y haga viages / con bien valiente / luzida gente” del fragment (L. Matheu, Libro cons.) “En éstas me contraté, y poco después hice viajes con muy valerosa y atrevida gente francesa” (MiPlanas, Espejo) 1063 Fragment “En l’hivernada, / per la gelada, / lo campejar / e assetjar / prenia fi” (1461-65) amb UF o UE “Cert, tal fi féu / mon fill per ella: / primer ovella, / en aprés gata / que sos fills mata” (5206-10) “Volc donar fi / al circumcir” (11592-93) Fitxa Espill FE0186 Vers primera ocurrència 1465 Vers darrera ocurrència 11592 Nombre d’ocurrències 03 Forma Prendre fi --- Donar fi --- Fer fi --- Finir canònica Mot clau 1 Prendre Mot clau 2 Fi Tipus Col·locació (significat tranparent), reduïble al verb derivat del substantiu que conté Recursos Verb + substantiu lingüístics i retòrics Definició Acabar-se, cessar (DCVB, fi; s’hi cita l’Espill). Acabar una cosa, portar-la a terme (DCVB, donar; no s’hi cita l’ Espill). Acabar-se, cessar (Gonzàlvez, fi). Acabar una cosa, fer que arribe al punt final (Gonzàlvez, fi). Inserció en Automatitzada el text Funció discursiva Asseverativa, en una seqüència narrativa. Documentació “Per ço que la batalla pus prestament prenga la fi que desitjam” (Tirant, 71), “E fent en català tu lo contrari, pendrà fi en mi, deixant-me de viure” (324), “E fent tu lo contrari, pendran fi en mi deixant-me de viure” (331) “Comtessa senyora -dix lo Comte-, voleu que donem fi a parules?” (Tirant, 4), “E com hagueren dat fi a llur raonament, lo Rei isqué en la gran sala” (11), “Puix havia donada fi a la guerra” (26), “E donà fi en/a son parlar” (40, 81, 104, 107, 109, 124, 127, 137, 138, 145, 146, 178, 259, 353, 378, 426, 427, 452, 452, 480, 483), “Com hagueren dat fi a les danses” (52), “La mort és comuna a tots e prest és passada, qui dóna fi a tots los mals” (107), “Aprés un poc que lo Rei se'n fon entrat, donaren fi a les danses” (110)... “Havent donat fi a totes les sues penalitats” (Vita Christi, 187; DCVB, donar) Documentació “Dar fin” (’terminarse una cosa’, DUE, altres llengües fin) Traduccions “En la ibernada, / por tanta elada, / el canpear / y el acediar / tenía fin” del fragment (L. Matheu, Libro cons.) “Durante el invierno, a causa de los hielos, se suspendían el batallar y el sitiar” (MiPlanas, Espejo) “Para dar fin / a aquella lei” (L. Matheu, Libro cons.) “Pues quiso dar ocasión al circuncidar” (MiPlanas, Espejo) 1064 Fragment “Feia sovent / fer belles juntes / e córrer puntes / e tornejar” (1472-75) amb UF o UE “Dintre s’hi justa / e corren puntes; / de galants juntes / s’hi para reng” (7404-07) Fitxa Espill FE0187 Vers primera ocurrència 1473 Forma Fer juntes canònica Mot clau 1 Fer Tipus Col·locació (significat composicional) Recursos Verb + substantiu lingüístics i retòrics Definició Combatre home a home, a cavall i amb la llança, en les festes cavalleresques (DCVB, Mot clau 2 Junta Vers darrera ocurrència 7406 Nombre d’ocurrències 02 junta; s’hi cita l’Espill, 7406) Inserció en Automatitzada, amb la inclusió de l’adjectiu “belles” per mor de la mètrica. el text Funció discursiva valoració positiva que en fa el narrador. La segona recurrència té sentit metafòric. Asseverativa, en una seqüència narrativa. La inclusió de l’epítet “bell” intensifica la Documentació “Certes, vós direts ço que us plaurà, mas io no creuré hui ne demà que no faça més en català juntes ab vós que ab los cavallers errants” (Curial, II.14) “Molts torneigs e juntes se feren en París” (II.75) “Veureu alguns fer alimares / y·ls altres, juntes, / veureu los uns per córrer puntes / arnés que porten” (Cobles S. Cristòfol) “Mas, si ab la dama correu fermes puntes, / io crec vostres colps no li són amargs: / los curts i refets, en fer les tals juntes, / millor i més corren que no fan los llargs” (Procés olives , 853-56; DCVB, punta ) Documentació “Justar” (’competir los caballeros en un torneo’, DUE, altres llengües justar ) Traduccions “Mandava hazer / saraos, danzas, / ya correr lanzas, / ya tornear, / y ya justar” (Or. del fragment 1473-76) “Dentro se ajusta / corriendo puntas” (Or. 7404-05) (L. Matheu, Libro cons.) “Disponía con frecuencia lucidos concursos, hacía correr lanzas y tornear” (Or. 1473-76) “En su interior se celebran justas y se corren lanzas” (Or. 7404-05) (MiPlanas, Espejo) 1065 Fragment “Feia sovent / fer belles juntes / e córrer puntes / e tornejar” (1472-75) amb UF o UE “Dintre s’hi justa / e corren puntes; / de galants juntes / s’hi para reng” (7404-07) Fitxa Espill FE0188 Vers primera ocurrència 1474 Forma Córrer puntes canònica Mot clau 1 Córrer Tipus Col·locació (significat transparent, a l’època) Recursos Verb + substantiu lingüístics i retòrics Definició Junyir els cavallers ab llances, equivalent al Mot clau 2 Punta Vers darrera ocurrència 7405 Nombre d’ocurrències 02 correr lanzas castellà (MiP). Lluitar en camp clos amb armes de punta (DCVB, punta ; no s’hi cita l’ Espill, 1475, on la locució té exactament aquest significat literal i, en canvi, s’hi cita l’Espill, 7405, on la locució té un sentit figurat eròtic). DeCaT, punt, la registra i cita l’Espill. Lluitar en camp clos usant les armes emprades en els tornejos (Gonzàlvez). Inserció en Mitjançant la conjunció copulativa “e”, que introdueix la col·locació en la forma el text canònica, sense conjugar, i la coordina amb l’anterior. Funció discursiva Asseverativa, en una seqüència narrativa. Documentació “Hun arnès de Milà complit de seguir e ha peçes dobles per a córrer puntes” en català (Inventari del P. de Viana; DCVB, punta ) “Veureu alguns fer alimares / y.ls altres, juntes, / veureu los uns per córrer puntes / arnés que porten” (Cobles S. Cristòfol) “No saps tu, Plaerdemavida, que entre pare e fills ha moltes voltes divís, que corren algunes puntes de fellonia” (Tirant, 244; DCVB, punta ) “Mas, si ab la dama correu fermes puntes, / io crec vostres colps no li són amargs: / los curts i refets, en fer les tals juntes, / millor i més corren que no fan los llargs” (Procés olives , 853-56; DCVB, punta ) “Prenent la cosa tal esmena, / que el córrer puntes / havent deixat, restaven juntes / en un acord” ( Somni JJ, 780-83) Documentació “Correr lanzas” (‘correr en los torneos de caballeros, combatiendo con sus lanzas’, altres llengües M. Moliner, DUE, lanza) Traduccions “Mandava hazer / saraos, danzas, / ya correr lanzas, / ya tornear, / y ya justar” del fragment (Or. 1472-75) “Dentro se ajusta / corriendo puntas” (Or. 7404-05) (L. Matheu, Libro cons.) “Disponía con frecuencia lucidos concursos, hacía correr lanzas y tornear” (Or. 1472-75) “En su interior se celebran justas y se corren lanzas” (Or. 7404-05) (MiPlanas, Espejo) 1066 Fragment “Feia fer sales / e bells convits” (1480-81) amb UF o UE Fitxa Espill FE0189 Vers primera ocurrència 1480 Forma Fer sala canònica Mot clau 1 Fer Mot clau 2 Sales Vers darrera ocurrència 1480 Nombre d’ocurrències 01 Tipus Col·locació (significat transparent, a partir de la metonímia del mot “sala”) Recursos Verb + substantiu lingüístics i retòrics Definició Tener recepción (Chabàs). Donar o fer recepcions (MiP). Fer recepcions i convits públics (DCVB, sala ; s’hi cita el Tirant, 101, però no l’Espill). Inserció en Mitjançant la forma verbal “feia”, que introdueix la col·locació en la forma canònica, el text en plural. Funció discursiva Asseverativa, en una seqüència narrativa. Documentació “Tot aquell dia fonc d’oració e de devoció e de tenir gran sala als pobres de en català Jesuchrist” (R. Llull, Blanquerna, I.7; DCVB, sala ) “Car l'emperador féu sala als reis, prínceps, ducs e comtes que aqui eren” (Curial, I.24; RC; MiP; DCVB, sala ) “E diumenge qui ve sia manada celebrar festa e sala general que dure tres dies” (Tirant, 101; DCVB, sala ) “Cascú en son grau, tots jorns vos feien sala, / donant raó al càrrec que tenien” (Vida S. Magdalena en cobles , 645-46) Documentació altres llengües Traduccions “Dentro en las salas / grandes conbites” (L. Matheu, Libro cons.) del fragment “Mandaba celebrar reuniones y brillantes convites” (MiPlanas, Espejo) 1067 Fragment “Feia fer sales / e bells convits / dies e nits” (1480-82) amb UF o UE “Tot s’spletava / de nit e dia / en cercar via / perquè ens amàssem” (2338-41) Fitxa Espill “Les nits e dies, / a mai llexar, / set veus orar” (11208-10) “Jorn e nit mires” (12690) “Nit e jorn pregue” (16177) FE0190 Vers primera ocurrència 1482 Forma Nit i dia canònica Mot clau 1 Nit Tipus Locució adverbial Recursos Substantiu + conjunció coordinant + substantiu. Associació antonímica. Al·literació lingüístics i retòrics del so [i]. Definició En tot temps, sense cessar (DCVB, Mot clau 2 Dia Vers darrera ocurrència 16177 Nombre d’ocurrències 05 dia; no s’hi cita l’ Espill). Sense interrrupció, contínuament (Gonzàlvez). Incessantment, sense parar (DeCat, nit ; no s’hi icta l’ Espill). Inserció en Automatitzada el text Funció discursiva Locativa, modalitzadora. Intensificadora de la temporalitat. Documentació “Per açò dia e nit no fan mas engenrar e corrompre” (Llull, Gentil, 75; DCVB, dia) en català “Vós vehets que lo cel és movible e va entorn dia e nit a la terra” (Llull, Gentil, 19; DCVB, nit ), “Los dimonis qui l’agayten dia e nit e no secen” (Hist. C. Maynes, 15) “Per tu encontrar, nit e jorn faç ma punya” (A. March, 36; DCVB, punya) “Que la ley del Senyor la nit e lo dia pensa”, “Que penses en ells de nit e de dia”, “Llàgremes dia e nit del meu nafrat cor brollen” (Lo Cartoixà, II.18, III.35, IV.7) “Emperò tot l'estret de Gibaltar passaren combatent nit e dia” (Tirant, 100), “Que les taules estiguen parades nit e dia” (101), “Los grans combats que lo Soldà nit e dia los daven per terra” (104), “La terra de maledicció on se canta nit e dia la reprovada secta” (113), “Nit e dia exercint les armes” (134)... “Nit e jorn la boca els raja / com a mal ciri” “Dia e nit jo crec s’estira / i bé ho mostra” (Col·loqui dames, 202-03, 400-01) Documentació M. Moliner, DUE, nit , dia, no la recull. altres llengües “Notte e di” (‘notte e giorno, continuamente’, N. Zingarelli, VLI, di). Traduccions “De noche enbites” (Or. 1482) del fragment “De noche y dia” (Or. 2339-39) “Ruego incesante” (Or. 12690) “Y sienpre miras” (Or. 16177) (L. Matheu, Libro cons.) “Lo mismo de día que de noche” (Or. 1482) “Día y noche” (Or. 2339-39) “De día y de noche” (Or. 12690) “Ruego noche y día” (Or. 16177) (MiPlanas, Espejo) 1068 Fragment “Les dames, prestes / al bell dansar, / baxadansar / mai hi fallien” (1488-91) amb UF o UE Fitxa Espill FE0191 Vers primera ocurrència 1490 Forma Baixa dansa canònica Mot clau 1 Dansa Tipus Col·locació (significat transparent) Recursos Adjectiu + substantiu. Al·literació del so [a]. lingüístics i retòrics Definició Cierta clase de baile flamenco contrapuesto a la Mot clau 2 Baixa Vers darrera ocurrència 1490 Nombre d’ocurrències 01 alta de la misma procedencia (Ch.). Dita també dansa noble, ball reposat, solemnial, en el qual els peus dels balladors no dexen de tocar a terra (o sia, que no salten) (MiP). Certa mena de ball de l’Edat Mitjana, que diuen que procedia d’Alemanya del Nord (DCVB, dansa; no s’hi cita l’ Espill). Carré 2006, Glossari, repeteix la nota de MiP. Inserció en En forma verbal d’infinitiu. el text Funció discursiva Asseverativa, en una seqüència narrativa. Documentació “Lo qual, obeint lo manament, feta fer primerament plaça en la gran sala, volgué en català començar una baixa dansa” ( Curial, I.23), “E així es féu; per què Curial, manant l'emperador, presa la duquessa delliure per la mà, e seguint—los molts senyors e senyores, féu una baixa dansa” (I.23), “E l'emperador pres l'emperadriu per la mà e tot rient començà una baixa dansa” (I.24) Documentació “Baja danza” -> “Alemanda” (’danza antigua procedente de Alemania o Flandes, en altres llengües que varias parejas van imitando los pasos que hace una que dirige’, DUE, alemanda) Traduccions “Las damas, prestas / al bello olgar, / baxa dançar / jamás faltavan” del fragment (L. Matheu, Libro cons.) “Las damas, al bello danzar dispuestas siempre, nunca faltaban a las bajadanzas” (MiPlanas, Espejo) 1069 Fragment “Ab tal govern / lo temps d’hivern / axí el passava / i l’espletava / complidament” amb UF o UE (1494-98) “Lo temps consumen / tot en fer lletres, / rebre’n e retre’s / a qui les vol” (5442-45) Fitxa Espill FE0192 Vers primera ocurrència 1495 Vers darrera ocurrència 5442 Nombre d’ocurrències 02 Forma Passar el temps --- Consumir el temps canònica Mot clau 1 Passar Tipus Col·locació Recursos Verb + sintagma nominal lingüístics i retòrics Definició Aplicar-lo a alguna activitat, entretenir-se (DCVB, Mot clau 2 Temps temps; no s’hi cita l’ Espill). Aplicar el temps a alguna activitat, entretenir-se (Gonzàlvez, passar el temps). Gastar el temps, invertir-lo fent alguna cosa (Gonzàlvez, consumir el temps). Inserció en Desautomatitzada, amb inclusió d’altres elements. el text Funció discursiva passaven el període de fred el Delfí de França amb qui ell feia de soldat. Asseverativa, en una seqüència narrativa. El protagonista conta els plaers amb què Documentació “En paraules e mots plasents passaren lo temps una estona” (Curial, I.24), “E així, en català com lo temps nos donarà lloc, no el lleixaré passar en va” (II.89), “E no és seny despendre lo temps vanament” (II.101), “E així passava lo temps, sens los catius haver consolació e los cercadors alegrar-se de ço que desijaven trobar” (III.46) Documentació altres llengües Traduccions “Con tal govierno, / todo el invierno / se nos pasava, / y yo me olgava / del fragment cunplidamente” (L. Matheu, Libro cons.) “Con tal manera de gobernarse ocupaba todo el invierno y lo aprovechaba cumplidamente” (MiPlanas, Espejo) 1070 Fragment “Un jorn de pris / on jo junyí” (1518-19) amb UF o UE Fitxa Espill FE0193 Vers primera ocurrència 1518 Forma Jorn de pris canònica Mot clau 1 Jorn Tipus Col·locació (significat transparent) Recursos Substantiu + preposició “de” + substantiu lingüístics i retòrics Definició Un dia de justa, Mot clau 2 Pris Vers darrera ocurrència 1518 Nombre d’ocurrències 01 guanyar lo pris, vencer en ella (Chabàs 1905: 293). Dia en que’s disputava un pris o premi, és a dir, un dia de justes en la plaça pública hont solien tenir lloch aquestes festes (MiP). Dia de justa, de lluita (Gustà 1978). Inserció en Automatitzada. Situada a l’inici de clàusula. el text Funció discursiva Denominativa, en una seqüència narrativa. Documentació en català Documentació altres llengües Traduccions “Una mañana / que yo jugué” (L. Matheu, Libro cons.) del fragment “Un día de justas en que yo, a su instancia, competí” (MiPlanas, Espejo) 1071 Fragment “Me mostrà festa, / e em féu saber / son bon voler, / lo grat e alt” (1522-25) amb UF o UE “La qual mereix / un poc de greix / e qualque festa” (16129-31) Fitxa Espill FE0194 Vers primera ocurrència 1522 Vers darrera ocurrència 16129 Nombre d’ocurrències 02 Forma Fer festa (a algú) --- Mostrar festa (a algú) --- Fer festes (a qualque persona o animal) canònica Mot clau 1 Fer Mot clau 2 Festa Tipus Col·locació (el significat metafòric de la UF el dóna el mot “festa”, que ja el tenia) Recursos Verb + substantiu. Al·literació dels sons [f] i [e]. lingüístics i retòrics Definició Manifestar (a algú) reconeixement i estimació, real o fingida (Def. pròpia). Fer-li alegrois, demostracions de goig o de simpatia (DCVB, festa; no s’hi cita el Tirant ni l’Espill). Fer a algú demostracions de goig o simpatia (Gonzàlvez). Inserció en Automatitzada el text Funció discursiva Modalitzadora, amb valoració intensificadora de l’acció. Documentació “Venc a Curial e, abraçant—lo, fa—li desmesurada festa” ( Curial, I.23), “E delibera fer en català —li molt gran festa” ( I.24), “Curial. ab molt gran plaer, pres la roba e en feu tan gran festa que no és en dir” (I.26), “L'emperador li féu molt gran festa” (Curial, I.27), “E l'emperador abraçà'l e féu—li molt gran festa” ( I.27),“De què Curial s'alegrà tot, e en féu molt gran festa” (I.27), “E dins son cor féu tan gran festa que fonc maravella gran” (I.30), “Atesa la festa que lo duc de Baviera feia a Curial” (I.31), “Anà a la Güelfa, la qual li féu molta gran festa” (I.31), “Tan poca festa feia ell d'un cavaller per a combatre, com vos fariets d'aqueixa nanya” (I.31)... “Festes em fas? Enganyar-me vols” (PCC, F 687; no s’hi cita l’Espill) “Festes me’n fas, i no me’n sols fer? O em vols trair o m’has menester” (PCC, F 688; no s’hi cita l’Espill) Documentació “Hacer fiestas (a alguien)” (remet a l’accepció de “fiesta”, ‘caricia o demostración de altres llengües cariño’, M. Moliner, DUE, fiesta) “Far festa a qc.” (‘accoglierlo lietamente’, N. Zingarelli, VLI, festa) Traduccions “Su ardor activo / me hizo entender, / y el bienquerer / de agrado alto” del fragment (Or. 1522-25) “Que ella meresca / yo la engrandesca / y la haga fiesta” (Or. 16129-31) (L. Matheu, Libro cons.) “Mostróseme festiva y me hizo saber su bienquerer, agrado y simpatía” (Or. 1522-25) “Que merece un poco de encomio y ser algún tanto celebrada” (Or. 16129-31) (MiPlanas, Espejo) 1072 Fragment “E em féu saber / son bon voler, / lo grat e alt, / ab prou desalt / del seu burgés, / amb UF o UE car l’entremés / bé el conegué.” (1523-29) “Un bon pagés, / vent l’entramés / de sa muller” (1889-91) “Son entramés / bé l’entenguí” (2190-91) Fitxa Espill FE0195 Vers primera ocurrència 1528 Vers darrera ocurrència 2190 Nombre d’ocurrències 03 Forma Veure/Conèixer/Entendre l’entremès (d’algú) canònica Mot clau 1 Veure Mot clau 2 Entremès Tipus Col·locació (el significat metafòric li ve del terme “entremés”, que ja el té) Recursos Verb + sintagma nominal. Al·literació del so [e]. lingüístics i retòrics Definició Ser conscient de la comèdia, la ficció o l’engany (que algú fa) (Def. pròpia). En el sentit de comèdia, engany (Carré 1994: 33). Inserció en Desautomatitzada, amb alteració de l’ordre dels constituents i inclusió de l’adverbi el text “bé”. Introduïda mitjançant el connector argumentatiu “car”. Funció discursiva Argumentativa Documentació “E veus aquí tot l’entremès / per què soferim / dol e turment en aquest lim / en català tan rabiós” (Bernat Serradell, Testament) “Com la Infanta véu tal entramès no es pogué detenir de riure” (Tirant, 101; DCVB, entremès), “Dix la Reina: -Molt me plauria saber aquest entramès” (101), “La Infanta, que hagué vist tot l'entramès, dix a les sues donzelles” (110; DCVB, entremès), “La qual, per haver vist tots los entramesos, passava molt gran passió per esguard de la Princesa” (130), “E volria fer aquell entramès, ab guants en les mans per ço que tot mostràs ésser negre” (269) Documentació altres llengües Traduccions “El entremés / bien conocí” (Or. 1528) del fragment “Un labrador, / con gran dolor / notando pues / el entremés / de muger ciega” (Or. 1889-91) “Su gran dolor / bien l’entendí” (Or. 2190-91) (L. Matheu, Libro cons.) “Ya que éste se dió perfecta cuenta del lío” (Or. 1528) “Un labrador, conociendo el tapujo de su mujer” (Or. 1889-91) (MiPlanas, Espejo) Observació: En Mateu i Sanç canvia, en la primera ocurrència, el subjecte coneixedor de l’entremès, del marit de la francesa al protagonista de l’Espill. 1073 Fragment “Veren lo cos / estès, jaent, / un tant calent” (1562-64) amb UF o UE “En l’escriptori / tant m’espaiava” (2422-23) Fitxa Espill FE0196 “Relació / certa li feren / del que pogueren / un tant mirar” (3703-06) “Déu ho permès, / a mon juí, / pel prejuí, / un tant desorde / fet contra l’orde” (4966-70), “Mas que em mostràs / un tant altiva, / no em fes cativa / de marit vell” (5988-91), “Prest replicà / un tant torbada / per l’ambaxada” (11363-65) “Aconsolar / te vull un tant” (15014-15), “Són estimades, / un tant preades” (15319-20), “Cascun hagué / enuig un tant” (15458-59) Vers darrera ocurrència Vers primera ocurrència 1564 Forma Un tant canònica Mot clau 1 Tant Tipus Locució adverbial 15459 Nombre d’ocurrències 09 Mot clau 2 Recursos Article indeterminat + adverbi. Monosil·labisme. lingüístics i retòrics Definició Un poc, en poca proporció (DCVB, tant; s’hi cita l’Espill). En quantitat o intensitat no gaire considerable (DCVB, un ; s’hi cita l’Espill, 11364). Un poc, en cert grau, en certa quantitat (Gonzàlvez, tant). En quantitat o intensitat no molt considerable (Gonzàlvez, un ). Inserció en Automatitzada. Invariable. el text Funció discursiva Quantificativa, indicant apreciació de poc calent, tebi. Documentació en català (Facet, Lo Somni, Curial, Obres de F. de la Via, Obres o trobes , Certament Sant Cristòfol, Obra sacratíssima conceptió, Tirant lo Blanc, Istòria de la Passió, Lo procés de les olives, Lo somni de Joan Joan, Vita Christi , Cançoner vides de sants... ) Documentació “Un tanto” (’una cantidad pequeña de una cosa que no se determina’, DUE, altres llengües tanto) Traduccions “Vieron por tanto / tendido al muerto, / con desconcierto, / casi caliente” del fragment (L. Matheu, Libro cons.) “Y vieron el cuerpo yacente, extendido y con algún calor todavía” (MiPlanas, Espejo) 1074 Fragment “Un gras porcell / e vi novell / ha molt tragat” (1573-75) amb UF o UE “Del vi novell / del monestrell / beure pres tema: / ple de verema / era lo trull” (6341-45) “Met vi novell / en odre vell / amb rot embut” (7979-81) Fitxa Espill FE0197 Vers primera ocurrència 1574 Forma Vi novell canònica Mot clau 1 Vi Tipus Col·locació (significat transparent) Recursos Substantiu + adjectiu lingüístics i retòrics Definició El vi que fa menys de mig any que ha estat fet (DCVB, Mot clau 2 Novell Vers darrera ocurrència 7979 Nombre d’ocurrències 03 vi; no s’hi cita l’ Espill). DeCat, vi, la registra, entre “moltes menes de vi”, i cita l’Espill com a exemple lèxic de verema, però no fràsic. Inserció en Precedida de la conjunció coordinant “e”. el text Funció discursiva seva responsabilitats en la mort del seu marit. Denominativa, en una seqüència dialogal: la burgesa diu una mentida per ocultar la Documentació “Ni posen vi nou en bots vells; altrament, es rebentarien els bots” (Mateu, 9.17; en català de Montserrat) Bíblia “Mas lo vi novel fa ventositat e és dur d’esmolrre” (Ibn Wàfid, Llibre de les medicines particulars: Vocabulari de Faraudo) “Algú no posa pedaç de drap nou y fort en vestidura vella, perquè rompria y tiraria gran part de la roba hi major squins faria. Ni posen vi novell en vells odres, car rompen-se los odres y lo vi s’escampa y los odres se perden, mas lo vi novell en odres nous posen y axí lo vi e los odres se conserven” (Lo Cartoixà, I.31) “Met vi novell en odre vell, amb rot embut” (PCC, V 810; és la citació de l’Espill) Pous i Pagès, Rei, escriu: “No hi ha com posar el vi novell a la bota vella per donar-li rancior i fortalesa desseguida”, on la “bota” deu referir-se a la de fusta (PCC, V 810) “El porc fresc i el vi novell causen dolor al ventrell” (PCC, P 2865) Documentació “Vino joven” (’vino de menos de un año’, DUE, altres llengües vino) Traduccions “Dis que ha comido / fresco tocino, / bevido vino” del fragment (L. Matheu, Libro cons.) “Se ha tragado una buena porción de un gordo lechoncillo y de vino novel” (MiPlanas, Espejo) 1075 Fragment “Per mala dita / ella fon presa” (1598-99) amb UF o UE Fitxa Espill FE0198 Vers primera ocurrència 1598 Forma Mala dita canònica Mot clau 1 Dita Tipus Col·locació (significat transparent) Recursos Adjectiu + substantiu. Al·literació del so [a] lingüístics i retòrics Definició Informació difamatòria (Def. pròpia). Mot clau 2 Mala Vers darrera ocurrència 1598 Nombre d’ocurrències 01 DCVB, dita, cita l’Espill com a exemple lèxic, no fràsic. Inserció en Precedida de la preposició “per”. el text Funció discursiva Argumentativa Documentació “Ho veu la gent, / per a què us val l'enteniment? / A què us profita, / en català si us persegueix la mala dita / y a mi la bona?” (Cobles S. Cristòfol, “Resposta de L. Roís a P. d’Anyó”) Documentació altres llengües Traduccions “--” (L. Matheu, Libro cons.) del fragment “Por falsa declaración fué ella entonces encarcelada” (MiPlanas, Espejo) 1076 Fragment “Mas un fill bort / que el mort tenia / la perseguia / fort bravament” (1604-07) amb UF o UE “E presomint / fos fill bastart, / anava en part / les dents croxint” (1924-27) Fitxa Espill FE0199 Vers primera ocurrència 1604 Vers darrera ocurrència 1925 Nombre d’ocurrències 02 Forma Fill bord -- Fill bastard canònica Mot clau 1 Fill Tipus Col·locació (significat transparent)l Recursos Substantiu + adjectiu lingüístics i retòrics Definició Fill o filla que ha nascut de pares no units en matrimoni (Gonzàlvez) Mot clau 2 Bort Inserció en Automatitzada. Forma el complement directe. el text Funció discursiva connotacions negatives. Denominativa, en una seqüència explicativa. El significat de la col·locació no hi pren Documentació en català (Lo Somni, Facet, Llibre de fra Bernat, Curial, Història de la Passió, Lo procés de les olives...) “Sapiats que’l fill e la filla bastarts del dit rey... són arribats” (doc. 1403; DCVB, bastard ) “Consentí lo Duc en fer tal matrimoni com féu, que pres filla bastarda e sens dot negú” (Tirant, 222) Documentació altres llengües Traduccions “Por otro porte, / descubrió el lardo / hijo bastardo / que el tal tenia, / pues la seguia del fragment / mui agriamente” (L. Matheu, Libro cons.) “Mas, un hijo bastardo que tenía el difunto dió en perseguirla con fuerte encono” (MiPlanas, Espejo) 1077 Fragment “Al cap d’un pal / no gaire baix” (1620-21) amb UF o UE Fitxa Espill FE0200 Vers primera ocurrència 1620 Forma Al cap de canònica Mot clau 1 Cap Tipus Locució prepositiva Recursos Preposició + sintagma nominal + preposició “de”. Monosil·labisme. Al·literació del so lingüístics i retòrics [a]. Definició A l’extrem de, al final de (Def. pròpia). Mot clau 2 Vers darrera ocurrència 1620 Nombre d’ocurrències 01 DCVB, cap, només recull Al cap de aplicat al temps: ‘indica el terme de certa duració’. Inserció en Automatitzada. Invariable. el text Funció discursiva Locativa, amb indicació d’un lloc precís. Documentació “E al cap del pont féu-s'hi un bell fet d'armes” (Tirant, 18), “Fins al cap d'una gran en català penya que hi havia” (24), “Com foren fora de la ciutat, al cap del pont, féu restar mil hòmens d'armes que no deixassen passar a negú” (41), “Les altres llances de les armes de seguir, al cap de la llança, una planxa de ferre redona” (46), “E posà´l-se alt al cap d'un bonet que portava” (60), “E al cap de la tenda, un poc més de la mijania, estava una cortina de vellut verd” (68)... “La u al cap, l’altre als peus del sepulcre” ( Lo Cartoixà, IV.15) “La sperava al cap de la dita scala” ( Vita Christi, 9) “Torna Satanas, al cap de pochs dies, / als monges perfets del sant monestir” (Cobles sent Machari, Cançoner vides sants) Documentació “A capo di” (‘nella, vicino alla parte superiore di q. c.’, VLI, altres llengües capo) Traduccions “Y en un puntal / no baxo nada” (L. Matheu, Libro cons.) del fragment “En la parte superior de una estaca nada corta” (MiPlanas, Espejo) 1078 Fragment “Més, aquell any, / un cas strany, / en lo món nou, / jorn de Ninou / s’hi esdevenc” amb UF o UE (1647-51) Fitxa Espill “Puys despenjada, / jorn de cap d'any / fon, en mal guany, / fora sagrat / tost soterrat / aquell seu cos” (4898-4903) “Totes li paguen / morabatí / en lo matí / de sant Joan, / o dat lo han / jorn de Ninou” (10556-61) FE0201 Vers primera ocurrència 1650 Forma Jorn de Ninou canònica Mot clau 1 Jorn Tipus Col·locació (significat transparent) Recursos Substantiu + preposició “de” + substantiu. Al·literació del so [n]. lingüístics i retòrics Definició Dia primer de año, contracción de Mot clau 2 Ninou Vers darrera ocurrència 10561 Nombre d’ocurrències 02 any nou (Chabàs). El dia de cap d’any (MiP). Primer dia de l’any (DCVB, Ninou; s’hi cita l’Espill). Inserció en Automatitzada el text Funció discursiva Denominativa, en una seqüència narrativa, fixant el dia en què s’esdevé l’acció. Documentació “Aquí venguem ans de Nadal e romanguem tro a Ninou en Oriola” (Jaume I, en català feits , 433; DCVB, Ninou) Llibre dels “Lo primer dia de janer qui és apellat Ninou” (Pere III, Crònica , 379; DCVB, Ninou) “E era festa de cap d'an, / jorn de ninou, / que'l dia creix un pas de bou” (F. de la Via, Llibre de fra Bernat, 64-66) Documentació altres llengües Traduccions “Mas, aquel año, / un caso estraño, / al mundo nuevo, / día de Año Nuevo / del fragment aconteció” (Or. 1647-51) “Todas le pagan / maravedí, / el día, sí, / del santo Juan / que han dado o dan / día de año nuevo” (Or. 10556-61) (L. Matheu, Libro cons.) “También ocurrió, por entonces, un caso estraño y no visto en el mundo. Era el día de Año Nuevo” (Or. 1647-51) “Todas pagan al diablo su morabetino en la mañana de San Juan, o lo han hecho ya por Año Nuevo” (Or. 10556-61) (MiPlanas, Espejo) 1079 Fragment “Mare i fadrines, / quants ne tenien / tants ne venien, / e no hi bastaven” (1698-01), amb UF o UE “A quants hi vénen, / a tants se venen” (5431-32) Fitxa Espill FE0202 “L’altra València, / dita vellarda, / gran e gallarda, / tant pus antiga / quant gran amiga / dels vells romans” (7162-67) “A un plaer / hauràs certer / tantes dolós, / quantes suós, / treballs de mort, / a un deport / ha l’hom de armes!” (10217-23) “Si per fe stranya / l'home tant guanya, / quant més per pròpia / lo qui en té còpia” (14873-76) Vers darrera ocurrència Vers primera ocurrència 1699 Forma Tant quant canònica Mot clau 1 Tant 10219 Nombre d’ocurrències 05 Mot clau 2 Quant Tipus Locució conjuntiva (comparativa) Recursos Adverbi quantitatiu + adverbi quantitatiu. Similicadència. lingüístics i retòrics Definició Correlació de tant amb quant , en una comparació que indica igualtat (DCVB, tant; s’hi cita l’Espill, 1700, però no el Tirant). La mateixa quantitat de... que...; introdueix oracions comparatives d’igualtat (Gonzàlvez). Expressa una comparació d’igualtat entre un element (regit per l’adverbi tant), que pot anar situat al davant, al mig o a la fi, i un altre element (regit per l’adverbi quant ), situat darrere d’aquest (Def. pròpia). Inserció en Automatitzada, però amb canvi d’ordre. el text Funció discursiva Connectiva Documentació “Lo raig, quant és més luny, tant fa menys reverberació” (A. el Gran, en català DCVB, tant) Quesits, 56; “Quant més se alçava en virtuts, gràcies hi mèrits, tant més se abaxava en lo seu concepte hi en lo dels altres” ( Lo Cartoixà, I.2) “Y tant lo penident en bones obres guanye en penitència quant ha perdut per males obres en la cilpa. Llegim en la Apocalipsi: Tant quant és exalçat en glòria y és stat en delitosa vida, tant li sia donat turment, plor y angústia” ( Lo Cartoixà, I.17) “Diu Johanes Cassianus: tant quant la devota pensa en amor y coneixença de deu més aprofita, tant los defalts seus...” (Lo Cartoixà, I.27) “Gran, copiós e ineffable és aquest premi, y tant major quant és la fe de aquell que per tals tribulacions lo guanya” (Lo Cartoixà, I.33) “Perquè és tanta del vencedor la glòria quanta era del vençut la potència” (II.2) Documentació “Tanto cuanto” o “Tanto... cuanto...” (‘equivale a “todo lo que”’, DUE, altres llengües tanto) Traduccions “La madre y moxas / quantas hazían / tantas vendían, / y aun no bastavan” del fragment (Or. 1698-01), “Quantos atienden, / a tantos venden” (Or. 5431-32) “Esta Valencia / no fue bastarda: / rica y gallarda / sí, y más antigua; / mui grande amiga / de los romanos” (Or. 7162-67) “Muchos dolores, / muchos sudores / y afán de muerte, / más que en su suerte / el hombre de armas” (Or. 10217-23) (L. Matheu, Libro cons.) “Vendían madre e hijas cuanto hacían, y más que hicieran” (Or. 1698-01) (MiPlanas, Espejo) 1080 Fragment “Les dones falses, / en un clot tou / fondo com pou, / descarnats ossos, / amb UF o UE cames e toços, / allí els metien” (1708-13) Fitxa Espill FE0203 Vers primera ocurrència 1710 Vers darrera ocurrència 1710 Nombre d’ocurrències 01 Forma Fondo com (un) pou canònica Mot clau 1 Fondo Tipus Locució adjectival (comparativa) Recursos Adjectiu + clàusula comparativa d’igualtat (“com...”) lingüístics i retòrics Definició Molt profund (Gonzàlvez). Mot clau 2 Pou DCVB, fondo, cita l’Espill com a exemple lèxic, no fràsic. DeCat, fons, cita l’Espill com a exemple lèxic, no fràsic. Inserció en Automatitzada el text Funció discursiva feien pastissos amb carn humana soterraven les despulles. Modalitzadora. El narrador-personatge intensifica la fondària del clot on les dones que Documentació “Féu fer molts clots fondos a manera de pous” ( Tirant, 24, DCVB, fondo) en català “Qu’en Nazaret se mostra lo pou fondo” (Resposta de Corella, Obres o trobes) “Vós no teniu res ab què poar e lo pou és molt fondo” (Vita Christi, 124) Documentació altres llengües Traduccions “Mas las malinas, / en oyo ondo, / piernas, pescuesos, / los demás güesos, / del fragment allí arrojavan” (L. Matheu, Libro cons.) “Echaban, las traidoras mujeres, dentro de un hoyo, profundo como un pozo, los huesos descarnados, piernas y testudes” (MiPlanas, Espejo) 1081 Fragment “Per lo matí, / de totes tres / feren quartés” (1732-34) amb UF o UE “Seia’s a taula / havent menjat / e almorçat / ja de matí” (2446-49) Fitxa Espill FE0204 Vers primera ocurrència 1732 Forma Pel matí --- De matí canònica Mot clau 1 Matí Tipus Locució adverbial Recursos Preposició + sintagma nominal lingüístics i retòrics Definició Des de l’eixida del sol fins al migdia (Def. pròpia). Mot clau 2 Vers darrera ocurrència 13327 Nombre d’ocurrències 04 A les primeres hores del matí (DCVB, matí; no s’hi cita el Tirant ni l’Espill). DeCat, matí, anota De matí, “que de vegades no vol dir ‘dejorn’ sinó ‘durant el matí, al matí’” i Per lo matí, que registra com a valencià, però no cita l’Espill. A les primeres hores del matí (Gonzàlvez). Inserció en Automatitzada el text Funció discursiva Locativa, marcant l’espai de temps de l’acció que es narra. Documentació “Tots dies de matí e vespre era palatiç o batalla” (Pere el cerimoniós, en català DCVB, matí) Crònica , 50; “E, com venc per lo mati, llevant—se, ana al marquès” (Curial, I.34)... “Josef de matí visitant reconeixia” (Hist. Josef) “Y aprés, al vespre, anava a Bethània, y de matí, en l’alba, tornava al temple” (Lo Cartoixà , I.12) “Demà dilluns de bon matí, a la hora que parrà als capitans de les galeres” (Instruccions d’Alexandre VI a son fill Joan, 1493) “Lo dia següent, de matí, lo Rei tingué son consell” (Tirant, 19),“Lo segon, qui era divendres, de matí anam a missa” (44), “Lo dissabte per lo matí fon ajustat consell general de tots los estats” (44), “E lo dia següent, que era divendres, de matí, aprés la missa e l´ofici, anam a la ribera” (55)... Documentació “De mañana” (‘por la mañana temprano’, M. Moliner, DUE, mañana) altres llengües “Por la mañana” (‘antes del mediodía o de hacer la comida llamada “de medio día”. Con frecuencia se alude con esta expresión a las primeras horas de ese espacio de tiempo’, M. Moliner, DUE, mañana) Traduccions “Por la mañana, / las tres malvadas / desquartizadas / fueron sin tassa” del fragment (Or. 1732-34) “Iva a la mesa / mui grave y tiesa, / sienpre sin gana, / que de mañana / mucho se artava, / quando almorçava” (Or. 2446-49) (L. Matheu, Libro cons.) “Fué, de madrugada, cada una de las tres convertida en cuartos” (Or. 1732-34) “Sentábase a la mesa, habiendo ya de mañana almorzado y comido” (Or. 2446-49) (MiPlanas, Espejo) 1082 Fragment “Per lo matí, / de totes tres / feren quartés” (1732-34) amb UF o UE “En Berenguer, / cognom Oller, / rei Pere el pres, / féu-ne quartés” (7195-98) Fitxa Espill FE0205 Vers primera ocurrència 1734 Vers darrera ocurrència 7198 Nombre d’ocurrències 02 Forma Fer quarters --- Esquarterar canònica Mot clau 1 Fer Mot clau 2 Quarter Tipus Col·locació (significat composicional), reduïble al verb derivat del substantiu Recursos Verb + substantiu. Al·literació dels sons [e] i [r]. lingüístics i retòrics Definició Trossejar el cos en quatre parts, amb una extremitat en cadascuna (Def. pròpia) Inserció en Automatitzada el text Funció discursiva Asseverativa, en una seqüència narrativa. Documentació “E mentre menjava, ell tenia en sa mà un quarter de gallina” (Llull, GGL. quarter) en català “Per què jo man que estiguen ací en la manera que estan fins a demà, e aprés sien-ne fets quarters o posen-los per los camins” (Tirant, 41) “Que vull que sien fets quarters de la mia persona” (141) Documentació altres llengües Traduccions “Por la mañana, / las tres malvadas / desquartizadas / fueron sin tassa” del fragment (Or. 1732-34) “En Berenguer, / nombre de Oller, / el rey tomó, / con que se honrró: / pagáronlo hartos, / que hizieron quartos” (Or. 7195-98) (L. Matheu, Libro cons.) “Fué, de madrugada, cada una de las tres convertida en cuartos” (Or. 1732-34) “Llamado Berenguer, y Oller de apellido; al cual el rey Pedro hizo prender y descuartizar” (Or. 7195-98) (MiPlanas, Espejo) 1083 Fragment “E llur posada / fon derrocada, / i l’aplanaren, / sal hi sembraren” (1735-38) amb UF o UE Fitxa Espill FE0206 Vers primera ocurrència 1738 Forma Sembrar de sal canònica Mot clau 1 Sembrar Tipus Col·locació (significat composicional) Recursos Verb + preposició “de” + substantiu. Al·literació dels sons [s], [e] i [a]. lingüístics i retòrics Definició El derribar una casa y sembrar en ella sal, para que en su solar no naciera la yerba, es Mot clau 2 Sal Vers darrera ocurrència 1738 Nombre d’ocurrències 01 costumbre antiquísima (Chabàs). MiP tradueix i cita Chabàs. Escampar sal damunt el solar d’una casa, ciutat, etc., després d’enderrocar-la, com a càstig dels seus habitants i com a símbol de perpètua esterilitat (DCVB, sembrar; a partir de la citació de l’Espill). Gonzàlvez modifica lleugerament DCVB. Inserció en Formant una clàusula juxtaposada. S’hi presenta desautomatitzada, per raó de el text la rima. No hi ha sentit figurat sinó que remet a l’acció literal. Funció discursiva Asseverativa, en una seqüència narrativa. Documentació “Tota la terra serà cremada amb sofre i coberta de sal; no hi sembraran res, ni res hi en català germinarà” (Bíblia de Montserrat. Deuteronomi, 29.22) “Durant tot el dia, Abimèlec va estar lluitant a la ciutat, la van prendre i van matar la gent que s’hi trobava. Després la van destruir i van sembrar-la de sal” ( Bíblia de Montserrat. Jutges, 9.45) “Que la ciutat fos cremada e destruyda e arada de sal” (Pere el Cerimoniós, Crònica , 288; DCVB, sal) Documentació altres llengües Traduccions “Luego su casa / la derribaron, / de sal senbraron” (L. Matheu, Libro cons.) del fragment “Y su mansión derruída, arrasada y sembrada de sal” (MiPlanas, Espejo) 1084 Fragment “E tots los cossos / tallats a trossos, / cent n’hi contaren” (1739-41) amb UF o UE “Nunca del cos / sinó podrida, / trossos partida, / la’s despullava” (2408-11) “Puis en ampolla, / partida a trossos, / xafats los ossos, / fan-ne solsit” (8300-03) “D’ells fan menjar, / tallats a trossos, / a porcs e gossos / malignament” (9016-19) Fitxa Espill FE0207 Vers primera ocurrència 1740 Forma A trossos canònica Mot clau 1 Tros Tipus Locució adverbial Recursos Preposició + substantiu lingüístics i retòrics Definició Romput o tallat amb separació de les parts (DCVB, Mot clau 2 Vers darrera ocurrència 9017 Nombre d’ocurrències 04 tros; no s’hi cita l’ Espill). Tallat o partit amb separació de les parts (Gonzàlvez). Inserció en Automatitzada. Invariable. el text Funció discursiva que feien pastissos de carn humana. Modal. El narrador-protagonista conta com foren tallats els cossos de les tres dones Documentació “Los almugàvers van tantost traer la senyera de la host a troços” (Muntaner, en català 134; DCVB, tros) Crònica , (Facet, Lo Somni, Curial, Llibre de fra Bernat, Certamen S. Cristòfol,Tirant Història de la Passió, Lo Procés de les olives , Lo somni de Joan Joan, Vita Christi ) Documentació “A trozos” (’expresión, quizás más frecuente que “a pedazos”, para indicar la manera altres llengües de estar hecha, teñida, pintada, etc., una cosa que no lo está con uniformidad’, DUE, trozo) Traduccions “Los cuerpos todos, / por varios modos / despedaçados, / fueron sacados / del fragment (ciento contaron)” (L. Matheu, Libro cons.) “En cuanto a los cuerpos de los despedazados, se contaron hasta ciento” (MiPlanas, Espejo) 1085 Fragment “Cent n’hi contaren / i els soterraren / en lloc sagrat” (1741-43) amb UF o UE “Puis despenjada, / jorn de cap d’any / fon, en mal guany, / fora sagrat / tost soterrat / aquell seu cos” (4898-903) “Al lloc sagrat, / puis receptada, / ben castigada” (6144-46) Fitxa Espill FE0208 Vers primera ocurrència 1743 Forma Lloc sagrat canònica Mot clau 1 Lloc Tipus Col·locació (significat composicional) Recursos Substantiu + adjectiu. D’origen bíblic. lingüístics i retòrics Definició Església o altre recinte dedicat al culte o beneït per a determinades cerimònies Mot clau 2 Sagrat Vers darrera ocurrència 6144 Nombre d’ocurrències 03 religioses: especialment, espai situat davant i al costat de l’església, on antigament es feien els enterraments dels fidels (DCVB, lloc; no s’hi cita l’ Espill). Espai situat davant i al costat de l’església, on antigament es feien els enterraments dels fidels (Gonzàlvez). Inserció en Automatitzada el text Funció discursiva morts, dels quals la mare i les filles havien fet pastissos, pertanyien a persones Locativa, modalitzadora. El narrador vol donar a entendre que les despulles dels honestes, per oposició a la malvestat de les dones. (Facet, Lo Somni, Curial...Vita Christi) Documentació en català “Prestament ixqueren de l'església e de lloc sagrat” ( Tirant, 64), “Com l'Emperador lo véu mort, manà no fos soterat en sagrat” (146), “E així morint, no poden ésser admeses en eclesiàstica sepultura ni en lloc sagrat soterrades” (211) Documentació altres llengües Traduccions “Ciento contaron: / los enterraron / luego en sagrado” del fragment (L. Matheu, Libro cons.) “En cuanto a los cuerpos de los despedazados, se contaron hasta ciento, los cuales recibieron sepultura en tierra sagrada” (MiPlanas, Espejo) 1086 Fragment “Dones malignes / moltes vegades / viu condempnades” (1752-54) amb UF o UE Fitxa Espill FE0209 Vers primera ocurrència 1753 Forma Moltes vegades canònica Mot clau 1 Vegada Tipus Locució adverbial Recursos Adverbi + substantiu lingüístics i retòrics Definició Sovint, amb freqüència (DCVB, Mot clau 2 Vers darrera ocurrència 1753 Nombre d’ocurrències 01 vegada ; no s’hi cita l’ Espill). Sovint, amb freqüència (Gonzàlvez). Inserció en Automatitzada. Invariable. el text Funció discursiva Locativa, modalitzadora. Intensifica l’expressió de temps. Documentació “Per açò que és amor sens temor moltes vegades” (Llull, Fèlix; DCVB, vegada ) en català “Los hòmens, per diverses accidents, moltes vegades de pobre estat venen a ésser grans hòmens” (Curial, I.8), “E som estats fort prop moltes vegades de dir-ho a tu” (I.11)... Documentació altres llengües Traduccions “Muchas, si, indignas / henbras malignas, / a montonadas / vi condenadas” del fragment (L. Matheu, Libro cons.) “Las mujeres, malignas, de las cuales vi condenar en muchas ocasiones: mil, desterradas” (MiPlanas, Espejo) 1087 Fragment “Més ne penjaven / que de raïms” (1756-57) amb UF o UE Fitxa Espill FE0210 Vers primera ocurrència 1756 Vers darrera ocurrència 1756 Nombre d’ocurrències 01 Forma Penjar-ne més que de raïms canònica Mot clau 1 Penjar Mot clau 2 Raïm Tipus Unitat estilística configurada com a sintagma verbal (comparativa) Recursos Verb + pronom adverbial + clàusula comparativa de superioritat (“Més que...”). lingüístics i retòrics Al·literació del so [e]. D’origen experiencial. Definició Indica que se’n pengen moltes (de persones o coses) (Def. pròpia). DCVB, raïm , cita l’Espill com a exemple lèxic, no fràsic. Inserció en Automatitzada el text Funció discursiva Modalitzadora. Intensificadora de l’acció. Documentació en català Documentació altres llengües Traduccions “Y aún más colgaron, / qual suelen ubas / o llenan cubas” (L. Matheu, del fragment “Vi colgadas en gran número, como racimos” (MiPlanas, Espejo) Libro cons.) 1088 Fragment "Ab semblant joc / tots s’espantaven, / fugir cuitaven; / gens no es torbava, / amb UF o UE ans acabava / sos maleficis. / Porc ple de vicis, / un mal matí / son sanct Martí / ella trobà: / la pell lexà / per fer-ne bots" (1788-99) Fitxa Espill FE0211 Vers primera ocurrència 1794 Vers darrera ocurrència 1794 Nombre d’ocurrències 01 Forma A cada porc li arriba son sant Martí canònica Mot clau 1 Porc Tipus Proverbi Recursos Canvi d’ordre per tematització. Al·literació dels sons [r], [s] i [n]. Esquema de lingüístics i retòrics correspondència: “A (tal cosa), (tal altra)”. Definició Vol dir que a tot delinqüent li arriba l’hora d’expiar les seves culpes (MiP; erradament, Mot clau 2 Martí diu que és una aplicació de la dita de Castella A cada puerco le llega su San Martín ). Al Repertori, MiP anota l’entrada “Sant Martí (modisme)” i remet al v. 1796. Significa que a tothom li arriba la tongada de desgràcies o el moment d’haver de compensar amb dissorts les temporades que han tingut de felicitat (DCVB, porc). Inserció en Desautomatitzada. Aplicació personalitzada amb inclusió de complements (“ple de el text vicis”, “un mal matí”) i canvi de verb (“arribar” >> “trobar”), amb inversió del subjecte i l’objecte. Inserit com a conclusió final dels versos anteriors. Funció discursiva Argumentativa, a mode de conclusió del relat de la fetillera francesa.. Documentació “A cada porc li arriba el seu Sant Martí” (PCC, P 2848; s’hi cita l’ Espill) en català “A cada porc li ve el seu sant Martí” (DCVB, porc; no s’hi cita l’ Espill) “Per sant Martí, mata el porc i enceta el vi” (DCVB, porc) “A cada porc li ve el seu sant Martí” (M. Conca, Tesi doctoral , 573) Documentació "Para cada puerco ay su san Martín" ( Seniloquium. altres llengües el huego) Refranes que dizen las viejas tras “A cada puerco viene su san Martín” (Refr. fam. prov. glos., VI.4) Traduccions “Zurrón de vicios, /puerco, que en fin, / su San Martín / un dia llegó” del fragment (L. Matheu, Libro cons.) “Pero, como a puerco lleno de vicios, una mala mañana llegó para ella su San Martín” (MiPlanas, Espejo) 1089 Fragment “En les companyes / e gents estranyes / que eren vengudes, / fem corregudes, / amb UF o UE no ens hi trigam / que calcigam / tota llur terra. / Bé n’haja guerra / fa rei cortés! / Lo rei francés / me féu llarguessa:...” (1805-15) Observació: DeCat, flota, en no reconèixer el proverbi i en contra de les indicacions ortogràfiques del manuscrit, lliga el vers 1812 al fragment anterior, com si en fos l’acabament: “fem corregudes, / no’ns hi trigam / que calcigam / tota llur terra: / ben haja guerra!” Vers darrera ocurrència Fitxa Espill FE0212 Vers primera ocurrència 1812 1812 Nombre d’ocurrències 01 Forma Bé n’haja la guerra, que fa rei cortés --- La guerra que fa rei cortés, bona és canònica Mot clau 1 Guerra Tipus Proverbi Recursos Oració de relatiu adjectiva. Afirmació emfàtica: “Bé n’haja...”. Al·literació dels sons lingüístics i retòrics [e] i [r]. Definició Indica que qui fa la guerra sota el comandament d’un rei lliberal o magnànim, en treu Mot clau 2 Rei profit (Def. pròpia) Inserció en Automatitzada. Amb supressió de l’article “la” i del connector de relatiu “que”, però el text l’oració cal continuar considerant-la de relatiu (mutilada per causa de la mètrica). Presència directa, com a citació sobreposada de reforç discursiu. Funció discursiva narrador identificant-se amb el proverbi, que aplica a la situació en què ell es troba. Modalitzadora. A través de la modalitat exclamativa es manifesten els sentiments del Documentació “Bé n’haja la guerra / que fa rei cortés” (Refranys en català rimats, 34-35) Documentació altres llengües Traduccions “¡Bien aya guerra / que haze cortés / el Rey francés!” (L. Matheu, del fragment “¡Bien haya la guerra hecha por rey cortés!” (MiPlanas, Espejo) Libro cons.) 1090 Fragment “Ella es finà / entregament: / dos mil e cent / nobles de nau. / Ella paga-u / amb UF o UE complidament: / delliurament, / tirà sa via” (1824-31) Fitxa Espill FE0213 Vers primera ocurrència 1827 Forma Noble de nau canònica Mot clau 1 Noble Mot clau 2 Nau Vers darrera ocurrència 1827 Nombre d’ocurrències 01 Tipus Locució nominal (significat idiomàtic, no composicional) Recursos Substantiu + preposició “de” + substantiu lingüístics i retòrics Definició Moneda inglesa de oro de los siglos XIV y XV (Chabàs). Moneda d’or (...) originària d’Anglaterra, i ornada a l’un costat d’una nau (MiP). Moneda d’or que tenia en l’anvers la figura del rei d’Anglaterra en una nau (DCVB, noble; s’hi cita l’Espill). Deben de ser las monedas de oro acuñadas a partir de 1344 por Eduardo III (San Valero). Moneda d’or d’origen anglès que va circular per Aragó i Castella al segle XV (Carré 2006). Inserció en Automatitzada el text Funció discursiva com a rescat per la duquesa presonera. Denominativa, dintre d’una seqüència descriptiva. Al·ludeix a les monedes pagades Documentació “Capsa en què avie un noble de la nau” (doc. 1410; DCVB, noble) en català “En una caxa dins la cambra on lo dit deffunct dormia e finà ses derrés dies: Primo, sunch-cents vuytanta-tres florins d’or. Item , VII alfonsins. Item , tres nobles de nau...” (Inventari dels béns del cirurgià Joan Vicenç, de Barcelona, fet el 22/02/1464 (Lluís Cifuentes, “L’obrador, la biblioteca i els béns de Joan Vicenç (1421-64)”) “E si ells vençien, los christians haguesen a hobeyr als moros, e tots anys, la festa de sent Johan fessen ·C· nobles de trahut” (Guillem de Vàroich) “Que si jo venç a tu, tendràs tota Anglaterra sota la mia potestat e senyoria, e em faràs de traüt dos-cents mília nobles cascun any” ( Tirant, 13) “E lo Comte donà-li una roba de seda e cent nobles” (Tirant, 14) M Documentació altres llengües Traduccions “Y ella el rescate, / sin que se trate, / doblas dos mil / pagó gentil / cunplidamente, / del fragment y libremente / tomó su vía” (L. Matheu, Libro cons.) “Ells se finiquitó integramente por dos mil y cien nobles de nave, que pagó con exactitud: ya libre entonces, fuése adonde quiso” (MiPlanas, Espejo) 1091 Fragment “Cortesament / prenguí comiat” (1842-43) amb UF o UE “De tots ensemps / pres comiat” (15672-73) Fitxa Espill FE0214 Vers primera ocurrència 1843 Vers darrera ocurrència 15673 Nombre d’ocurrències 02 Forma Prendre comiat --- Acomiadar-se canònica Mot clau 1 Prendre Mot clau 2 Comiat Tipus Col·locació (significat composicional), reduïble al verb derivat del substantiu Recursos Verb + substantiu lingüístics i retòrics Definició Indica el fet de saludar abans d’anar-se’n (Def. pròpia). Acomiadar-se, dir adéu abans d’anar-se’n (Gonzàlvez). Inserció en Precedida d’un adverbi modal, formant el sintagma verbal. el text Funció discursiva Asseverativa Documentació “E, aprés que la dona hac un poc estat, pres comiat de son frare” (Curial, I.9)... en català “Anaren totes al castell per pendre son comiat” ( Tirant, 3), “Lo Comte pres dolorós comiat d'ella” (4), “E de totes les altres dames pres comiat ab dolor inefable” (4), “Com foren al portal de la ciutat, los cavallers prengueren comiat” (22), “Com d’ella pres comiat volent anar a la casa santa de Jerusalem” (26) “E pres comiat del Rei e de tots los de la cort” (27), “E pres son comiat així del pare com de la mare” (27), “Lo Comte ermità pres comiat de tots” (27), “Pres comiat lo romà cavaller de l ´Emperador” (34), “E prengueren comiat e tornaren-se a llur alleujament” (71), “E dat compliment a tot, lo cavaller pres comiat del Rei e de la Reina” (74)... Documentació “Prendere commiato da qc.” (‘prendere permesso di allontanarsi, di partire’, N. altres llengües Zingarelli, VLI, commiato) Traduccions “Y cortesmente / conboi me dió / y despidió” (Or. 1842-43) del fragment “--” (Or. 15672-73) (L. Matheu, Libro cons.) “Me despedí cumplidamente” (Or. 1842-43) “Despedíme ya de todos ellos” (Or. 15672-73) (MiPlanas, Espejo) 1092 Fragment “Cortesament / prenguí comiat, / ben cavalcat / ab cinc canees, / ab mes lliurees / amb UF o UE a la francesa” (1842-47) Fitxa Espill FE0215 Vers primera ocurrència 1847 Forma A la francesa canònica Mot clau 1 Francès Tipus Locució adverbial de mode Recursos Preposició + sintagma nominal (amb el substantiu lingüístics i retòrics [a] Mot clau 2 Vers darrera ocurrència 1847 Nombre d’ocurrències 01 manera elidit). Al·literació del so Definició Segons el costum que s’usa a França (Def. pròpia) Inserció en Automatitzada. Invariable. el text Funció discursiva Modal Documentació “E sobre lo gesaran una jornea feta a la francesa” ( Tirant, 117), “E les calces e lo en català capiró lligat a la francesa” (119), “Mirant a Tirant e a tots los seus molt ben vestits e abillats a la francesa” (119), “E així el portaren fins al lloc, on fon molt ben vestit a la morisca” (301), “E lo dit cavaller se mès en orde a la morisca en so d'alacaio” (414), “E molt ben abillats a la morisca, ab gran orde e gravitat de grans senyors...” (446), “En los seus pits portava un relluent carboncle, del qual del seu coll una madeixa d'or de fil tirat sostenia, e lligada a la francesa” (450) “A la manera judayca portava lo Senyor fímbries en los cantons del manto, que eren unes vetes de color celestial blaves” ( Lo Cartoixà, II.8), “I ab adolorades paraules, a la manera judaica...” (IV.9) Documentació altres llengües Traduccions “Y aconpañado / de seis caneas / con sus libreas / a lo francés” del fragment (L. Matheu, Libro cons.) “Y salí montado, con cinco hacaneas con librea mía, a la moda de Francia” (MiPlanas, Espejo) 1093 Fragment “Per mes jornades / fent matinades / e curt dinar, / per caminar / cuitadament, / amb UF o UE molt cautament, / entre Gascunya / e Catalunya / passí els mollons” (1849-57) “Anar poràs, / per tes jornades / e nits contades / pus de quaranta, / fins a la santa / de Déu muntanya” (12984-89) Fitxa Espill FE0216 Vers primera ocurrència 1849 Vers darrera ocurrència 12985 Nombre d’ocurrències 02 Forma Per les jornades (d’algú) canònica Mot clau 1 Jornada Tipus Fórmula de transició en el relat Recursos Preposició + possessiu + substantiu. Al·literació dels sons [e] i [s]. lingüístics i retòrics Definició A força de caminar (DCVB, Mot clau 2 jornada ; s’hi cita el Tirant, 80, però no l’ Espill). Caminant, anant a peu (Gonzàlvez). Indica que hi ha una el·lipsi de temps (Def. pròpia). Inserció en Automatitzada. Figura a l’inici de l’oració per tematització. Integrada perfectament al el text text. Funció discursiva Modal. Funciona com un recurs d’el·lipsi temporal en la narració. Documentació “E per nostres jornades fom a la ciutat de Tortosa” (Pere el Cerimoniós, en català DCVB, jornada ) Crònica , 376; “E així, per ses jornades venc al monastir de Santa Caterina, en lo mont de Sinaí” (Curial, III.13) “E anaren tant per ses jornades, que arribaren a la ciutat de Londres” (Tirant, 39) “E per ses jornades, per terra e per amar, arribaren a la delitosa illa d'Anglaterra” (68) “Caminà tant per ses jornades per terra e per mar fins que fon davant lo rei d’Anglaterra” (80), “Tirant ab sos companyons per ses jornades caminaren tant que arribaren en la ciutat de Nantes” (98), “E tant caminà Tenebrós per ses jornades que pervengué on era Tirant” (100), “E per ses jornades arribaren al port de la mar” (100) Documentació “A grandes jornadas” (refiriéndose a la manera de ejecutar una cosa, con intensidad, altres llengües para hacerlo muy rápidamente’, M. Moliner, DUE, jornada ) Traduccions “Por mis jornadas, / con madrugadas, / sin descansar” (Or. 1849-51) del fragment “E ir podrás / por tus jornadas” (Or. 12984-85) (L. Matheu, Libro cons.) “Por mis jornadas, madrugando y comiendo corto” (Or. 1849-51) “Podrás ir por tus jornadas” (Or. 12984-85) (MiPlanas, Espejo) 1094 Fragment “En lo celler / adulterava; / que trescolava / li dava entendre” (1892-95) amb UF o UE “Clavells, gingebre / los feia pendre, / dant-los a entendre / per la fredor / que la llavor / poquet impur / del marit llur / res no hi valia” (4552-59) Fitxa Espill FE0217 Vers primera ocurrència 1895 Forma Donar a entendre canònica Mot clau 1 Donar Tipus Col·locació Recursos Verb + preposició + infinitiu lingüístics i retòrics Definició Indica que algú vol mostrar alguna cosa o fet (Def. pròpia). Mot clau 2 Entendre Vers darrera ocurrència 4554 Nombre d’ocurrències 02 Fer entendre, fer veure clarament (DCVB, entendre; no s’hi cita l’ Espill). Fer semblant una cosa que no és (DCVB, entendre; no s’hi cita l’ Espill). Des d’antic es desenrotllà molt en català el grup fraseològic donar (o dar o fer ) entenent (DeCat, tendre ; no s´hi cita l’Espill). Fer que algú crega una cosa (Gonzàlvez). Inserció en Forma el nucli verbal d’una clàusula. el text Funció discursiva adúltera. Asseverativa, en una seqüència explicativa de l’engany al marit per part d’una dona Documentació “Vos suplich que’m vullau dir què és sperit e que’m doneu enteendre la immortalitat” en català (B. Metge, Lo Somni, I; DCVB, entendre) Posem que los dits moros fossen de Tuniç e de Bogia, axí com a vós han dat a entendre” (Capmany, Memòries , II.76; DCVB, entendre) “Mas que ell l'amàs nunca lo hi donava entendre” (Curial, I.9; DCVB, entendre), “Emperò no li entenc donar la mia amor, sinó treballar en fer—lo prous e valerós donant—li entendre que l'am” (I.9), “Mas certes ara veurem com se captendran aquells que ho donen entendre a moltes” (I.27), “E donar-li entendre que es curava fort poc d'ell” (I.31), “Puis tots hi venien acordats, ell los donarà entendre que els fóra millor haver pau” (II.82), “E Curial, sens falla, lo hi donaria bé entendre per obra” (II.120), “E parlà-li llargament, donant-li entendre com lo marquès de Monferrat li havia tramès per aquesta raó aquells dos cavallers” (II.121), “E dóna entendre que Documentació “Dar a entender” (‘decirle una cosa a alguien encubierta o indirectamente’, M. Moliner, altres llengües DUE, entender) “Dare a intendere” (‘fare credere, ingannare’, N. Zingarelli, VLI, intendere ) “To give to understand” (D. Carbonell, DF, entender) Traduccions “Que en la bodega / adulterava / (que trasegava / ella fingía)” (Or. 1892-95) del fragment “La dava clavos, / gingibre, y luego / soplava el fuego, / dando a entender / que el no poder / ha conocido / ser el marido, / que no engendrava” (Or. 4552-59) (L. Matheu, Libro cons.) “La cual adulteraba en la bodega (ella decía que bajaba a trasegar el vino)” (Or. 1892-95), “Le suministraba clavo y jengibre, dándole a entender que, por causa de la frialdad, la simiente un tanto impura del marido no aprovechaba de nada” (Or. 4552-59) (MiPlanas, Espejo) 1095 Fragment “I de cert digna / de gran memòria” (1912-13) amb UF o UE “En aquell jorn, / de cert, entorn / tres-centes lliures” (2281-83) Fitxa Espill FE0218 “De cert pensau” (2305) “De cert vos dic” (2898) “De cert trobí” (3276) “De cert no us ment” (4288), “De cert vingué” (7110) “Aquell de cert / qui es féu tal mal” (7148-49), "De cert cometen / molta maldat" (9262-63) Vers darrera ocurrència Vers primera ocurrència 1912 Forma De cert canònica Mot clau 1 Cert 9262 Nombre d’ocurrències 09 Mot clau 2 Tipus Locució adverbial de mode Recursos Preposició “de” + substantiu. Monosil·labisme. Al·literació del so [e]. lingüístics i retòrics Definició Certament, en veritat (DCVB, cert , només recull les variants Per cert i En cert; no s’hi cita l’Espill, és clar). MiP, al Repertori, recull l’entrada “De cert”, amb remissió a set de les recurrències de l’Espill. DeCat, cert , anota i documenta Saber de cert; no cita l’Espill. Inserció en Precedida de la conjunció “i” el text Funció discursiva Connectuva, modalitzadora. Intensificadora de l’asseveració. Documentació “E sabiatz de tot cert / que la primer fo / la belha d’en Sempsó” (F. de la Via, en català de la Senyora de Valor contra en Bertran Tudela, 1091-93) Procés “Segons que io entenc que sia, e de cert així és” (Curial, II.23), “E volen dir alguns que lo rei d'Aragó, hi serà, mas no es pot saber de cert” (II.35), “Sé de cert que Artemisia plorà com io” (Curial, III.70) “De tot cert seríeu en perill de mort” (Tirant, 59), “E de tot cert aquest és fill de rei” (100), “De tot cert noves havem dels nostres cavallers” (134), “De tot cert ho faria” (146), “Car de tot cert jo no hi iré ni negú dels meus” (154), “Com sabessen de tot cert que tota aquella gent” (Tirant, 321; DCVB, cert ), “De tot cert jo ferré en mig lo camp.” (339), “Car de tot cert jo tinc gran dubte” (343), “Diria de tot cert tu ésser lo més desconeixent cavaller del món” ( Tirant, 357) Documentació “De cierto” (‘con seguridad’, M. Moliner, DUE, cierto) altres llengües “Senza dubbio” (‘certamente’, N. Zingarelli, VLI, dubbio) “Without doubt” (D. Carbonell, DF, duda) Traduccions “No menos digna / desta memoria” (Or. 1912-13) del fragment “Estos enfados / muchos ducados / me consumieron” (Or. 2281-83) “--” (Or. 2305), “Dios es testigo / de lo que digo” (Or. 2898), “Dichoso hallé” (Or. 3276), “--” (Or. 4288) “De cierto fue” (Or. 7110), “--” (Or. 7148) (L. Matheu, Libro cons.) “Merecedores, en verdad, de gran recordación” (Or. 1912-13) “Gasté a buen seguro, en aquella ocasión, más de trescientas libras” (Or. 2281-83) “¡Ya podéis pensarlo!” (Or. 2305) (MiPlanas, Espejo) 1096 Fragment “E presomint / fos fill bastart, / anava en part / les dents croxint” (1924-27) amb UF o UE Fitxa Espill FE0219 Vers primera ocurrència 1926 Forma Anar en (tota) part canònica Mot clau 1 Anar Tipus Col·locació (significat composicional) Recursos Verb + preposició + substantiu lingüístics i retòrics Definició Anar pertot arreu (Def. pròpia). Mot clau 2 Part Vers darrera ocurrència 1926 Nombre d’ocurrències 01 Anar d’ací d’allà, de part y altra (MiP). Anar arreu, anar amunt i avall (Gonzàlvez). Inserció en Automatitzada, amb possible elisió d’un dels components, per mor de la mètrica. el text Funció discursiva Modalitzadora. Intensifica la queixa de la dona, en indicar que l’expressa pertot arreu. Documentació en català Documentació altres llengües Traduccions “Como de parto / gimiendo harto, / los dedos suena” del fragment (L. Matheu, Libro cons.) “Íbase apartando, haciendo rechinar los dientes” (MiPlanas, Espejo) 1097 Fragment “E presomint / fos fill bastart, / anava en part / les dents croxint” (1924-27) amb UF o UE Fitxa Espill FE0220 Vers primera ocurrència 1927 Forma Cruixir les dents canònica Mot clau 1 Cruixir Mot clau 2 Dent Vers darrera ocurrència 1927 Nombre d’ocurrències 01 Tipus Locució verbal (significat idiomàtic, no composicional) Recursos Verb + sintagma nominal lingüístics i retòrics Definició Per la contrarietat de l’aparició del que creya fill bastart del seu marit (MiP). Es diu principalment en el sentit de fer amb la boca manifestacions de ràbia (DCVB, cruixir; s’hi cita l’Espill). Batre les unes contra les altres per tremolor de fred, de por o altra convulsió (DCVB, dent; no s’hi cita l’ Espill). DeCat, crit, la cita a l’Espill. Fer sonar amb un seguit de petits sorolls pel fregadís de les dents per ràbia, tensió, etc. (Gonzàlvez). Inserció en Amb alteració de l’ordre dels components. el text Funció discursiva narrador. Modalitzadora, indicant com la dona del parent acceptava, rondinant, la presència del Documentació “L’injust, quan ho veu, es consumeix, i estreny les dents d’indignació” (Bíblia de en català Montserrat. Salms, 111.10), “A pauc sentí’m cruixir les dents” (Bernat Serradell, Testament), “E los peccadors o contrestadors, veents-ho, se’n dolran e’s vexeran mostrant llur intrínsecha furor ab estrenyiment de llurs dents” ( Letra Reyals Custums) “Ab los cabells eriçats, croixint les dents, tanquen e estrenyen los punys” (Curial, III.23), “E los pecadors o contrastadors, veent-ho se dolran, e ab ira cruel mostraran la intrínseca furor ab estrenyiment de llurs dents” ( Tirant, 143) “Hi cruxiran les dents de ira e indignacó terrible contra los turments que eternament los crucien”, “Hi lançar-los han a les eternes flames, hon hi aurà plor hi cruximent de dents”, “Seran lançats en les eternes flames, hon cruxiran les dents”, “Allì haurà plor e cruximent de dents” (Lo Cartoixà, II.1, II.1, II.23, III.32) “Xerricar les dents” (PCC, D 175; no s’hi cita l’ Espill) Documentació “Rechinarle los dientes a alguien” (’ser víctima de un acceso de rabia o cólera’, DUE, altres llengües diente) Traduccions “Como de parto / gimiendo harto, / los dedos suena” del fragment (L. Matheu, Libro cons.) “Íbase apartando, haciendo rechinar los dientes” (MiPlanas, Espejo) 1098 Fragment “E presomint / fos fill bastart, / anava en part / les dents croxint, / e dix bonint: / amb UF o UE ”Quin Déu vos sal! / Tenim hostal / de llits fornit?...”” (1924-31) Fitxa Espill FE0221 Vers primera ocurrència 1929 Forma Déu vos salv! canònica Mot clau 1 Déu Tipus Fórmula de salutació Recursos Substantiu + pronom + verb. Monosil·labisme. Ironia. lingüístics i retòrics Definició La frase Mot clau 2 Salvar Vers darrera ocurrència 1929 Nombre d’ocurrències 01 Déu vos sal equival a la salutació Déu vos guart (MiP). Expressió arcaica per a saludar (DCVB, Déu ; no s’hi cita l’ Espill). Fórmula de salutació respectuosa (DCVB, salvar; no s’hi cita l’ Espill). Fórmula de salutació o benedicció (DeCat, salvar; no s’hi cita l’Espill). Crit de queixa per un comportament amb el qual no s’està d’acord (Gonzàlvez; error en la definició i en el fet de dir que DCVB no l’enregistra). Inserció en Automatitzada. Precedida de l’indefinit “quin”, formant una oració exclamativa. el text Introduïda mitjançant el verb de dicció “dix”. Funció discursiva sembla voler expressar el plany irònic de la dona: ‘quin bé de Déu ens és vingut a Modalitzadora, manifesta l’estat d’ànim de l’emissor, de manera que el vers sencer casa! quina sort ens ha caigut damunt!’, referint-se a l’arribada del fillol de son marit, que per a ella significa una desgràcia. Documentació “E vengren e dixeren-nos: Déu vos sal” (Jaume I, Llibre dels fets, 29; DCVB, en català “Déus vos sal, Na donzella” (St. Vicent, Sermons ; DeCat, salvar) Déu ) “Venc a la font una dona per pohar de la font aygua, e pensà’s que fos juheu, e no dix --Déu vos salv” (St Vicent, Sermons ; DeCat, salvar) “Déu te sal, plena de gràcia; lo Senyor és ab tu; beneyta est tu en les dones” ( Lo Cartoixà , I.5) “Que Déu vos salve, Mare mia” (Vita Christi, 288; DCVB, salvar) Documentació altres llengües Traduccions “¡Que lindo don!” (L. Matheu, Libro cons.) del fragment “¡Qué lindo Dios-os-guarde!” (MiPlanas, Espejo) 1099 Fragment “Cinc cavalcans / orats, galants, / esplugabous” (1933-35) amb UF o UE Fitxa Espill FE0222 Vers primera ocurrència 1935 Forma Esplugabou canònica Mot clau 1 Esplugabou Tipus Mot compost Recursos Format a partir de verb + substantiu lingüístics i retòrics Definició Espulga bueyes, nombre que se da al chorlito común, ave de la Albufera (...). Roig lo Mot clau 2 Vers darrera ocurrència 1935 Nombre d’ocurrències 01 usa aquí en el sentido despectivo que le da su etimología (Chabàs). En aquest passatge té’l mateix significat ab que a Castella es diu cabeza de chorlito a la persona arrauxada i de poc seny (MiP). Aplicat despectivament a certs homes galants (DCVB, esplugabou ; s’hi cita l’Espill). Inserció en Automatitzada, formant part d’una seriació d’adjectius. el text Funció discursiva visitants. Modalitzadora. Intensificadora del menyspreu de la muller del cavaller envers els Documentació en català Documentació altres llengües Traduccions “Cinco araganes, / moços galanes / de otra nación” (L. Matheu, Libro cons.) del fragment “Cinco cabalgantes follones y ganapanes de marca” (MiPlanas, Espejo) 1100 Fragment “Com a lleona / ella em mirava” (1948-49) amb UF o UE “E com llops miren” (9703) Fitxa Espill FE0223 Vers primera ocurrència 1948 Vers darrera ocurrència 9703 Nombre d’ocurrències 02 Forma Mirar com un lleó --- Mirar com un llop canònica Mot clau 1 Mirar Mot clau 2 Lleó Tipus Unitat estilística configurada com a sintagma verbal (comparativa) Recursos Verb + clàusula comparativa d’igualtat (“com...”). D’origen als bestiaris. lingüístics i retòrics Definició Mirar d’una forma amenaçadora (Def. pròpia). Mirar ferotgement (Gonzàlvez). Inserció en Automatitzada el text Funció discursiva parent exerceix sobre el protagonista. Modalitzadora. Intensificadora de la qualitat de mirar, de la vigilància que la dona del Documentació en català Documentació altres llengües Traduccions “Como leona / me contemplava” (Or. 1948-49) del fragment “Lobas engañan / porque assí miran” (Or. 9703) (L. Matheu, Libro cons.) “Me miraba ella como una leona” (Or. 1948-49) “Y miran como los lobos” (Or. 9703) (MiPlanas, Espejo) 1101 Fragment “Ab raó troba, / per les edats / e volentats / tan variades, / colps, bocinades, / amb UF o UE la vella enterca” (1195-1200) Fitxa Espill FE0224 “Pares bé els crien, / ab raó els baten” (9524-25) “La mal dreçada / roman en sec: / qui es clou son rec, / son portell tanca, / l'aigua li manca / ab gran raó” (14760-65) “Lloc pus dispost / en tots no viu: / ab raó es diu / "del cel la porta"” (15702-05) “Bé fon irat / ab gran raó / l’antic baró / duc Moisès” (15918-21) Vers darrera ocurrència Vers primera ocurrència 1995 Forma Amb raó canònica Mot clau 1 Raó Tipus Locució adverbial 15919 Nombre d’ocurrències 05 Mot clau 2 Recursos Preposició + substantiu. Monosil·labisme. Al·literació del so [a]. lingüístics i retòrics Definició Amb fonament, concordadament amb la veritat (DCVB, raó; no s’hi cita l’ Espill). Amb fonament, justificadament (Gonzàlvez). Inserció en Automatitzada. Invariable. el text Funció discursiva Modalitzadora, reforçant el discurs del propi narrador. Documentació “No vulles a home fugir / que ab raó te vol seguir” (Llull, Proverbis d’ensenyament) en català “Perquè la senyoria vostra conega si ab raó e ab justícia és estada dada la honor a Tirant “ (Tirant, 67), “Les llàgremes són escampades a vegades ab raó, a vegades ab engan” (161), “Ans conec ab raó natural que tu series, en lloc seu, amat de tots los grans senyors” (310) “I, almenys ab raó, per ella es diria: /n «Una oroneta tampoc no fa estiu»” ( Procés olives, 391-92) Documentació altres llengües Traduccions “Con razón halla, / por las edades / y voluntades / tan encontradas, / las bofetadas” del fragment (L. Matheu, Libro cons.) “Y encuentra, con motivo, morradas y trompicones por lo disparatado de las edades y las voluntades” (MiPlanas, Espejo) 1102 Fragment “Ella m’envia / la corredora, / gran ralladora, / entrametent, / puntacorrent / amb UF o UE i ben revessa” (1992-97) Fitxa Espill FE0225 Vers primera ocurrència 1995 Forma Entremetent canònica Mot clau 1 Entremetent Tipus Mot compost Recursos Format a partir de preposició + verb lingüístics i retòrics Definició Afincadís, que es posa en negocis d’altri, oportunament o inoportuna (DCVB, Mot clau 2 Vers darrera ocurrència 1995 Nombre d’ocurrències 01 entrement ; s’hi cita l’Espill). DeCat, metre, diu que “el val. entremetent ja no és el mateix [que l’entrometido castellà], car té sentit laudatori; Valor i Giner me’n donen l’exemple: “és un agent comercial molt entremetent””, però no hi cita l’Espill. Inserció en Automatitzada, en una sèrie d’epítets de la dona. el text Funció discursiva Modalitzadora, emfasitzant la condició gens fiable de la corredora. Documentació en català Documentació altres llengües Traduccions “Grande parlera, / entremetida, / vieja entendida, / de gentil habla” del fragment (L. Matheu, Libro cons.) “Muy burlona y entrometida, hembra de empuje y de armas tomar” (MiPlanas, Espejo) 1103 Fragment “Ella m’envia / la corredora, / gran ralladora, / entrametent, / puntacorrent / amb UF o UE i ben revessa” (1992-97) “Mas era làbil, / puntacorrible / ab mi terrible/ e desamable” (4494-97) Fitxa Espill FE0226 Vers primera ocurrència 1996 Vers darrera ocurrència 4495 Nombre d’ocurrències 02 Forma Puntacorrent -- Puntacorrible canònica Mot clau 1 Puntacorrent Tipus Mot compost Recursos Format a partir de substantiu + adjectiu lingüístics i retòrics Definició Persona que obra precipitadament, massa de pressa, sense mesura (DCVB, Mot clau 2 puntacorrent; s’hi cita l’Espill; no s’hi recull la variant Puntacorrible). Gustà (1978, glossari) defineix puntacorrible com a ‘enformador’. Inserció en Automatitzada, en una sèrie d’epítets de la dona. el text Funció discursiva Modalitzadora, emfasitzant la condició gens fiable de la corredora. Documentació en català Documentació altres llengües Traduccions “Grande parlera, / entremetida, / vieja entendida, / de gentil habla” (Or. 1994-97) del fragment “Aunque era hàbil / y mui posible: / era terrible / y desamable” (Or. 4494-97) (L. Matheu, Libro cons.) “Muy burlona y entrometida, hembra de empuje y de armas tomar” (Or. 1994-97) (MiPlanas, Espejo) 1104 Fragment “En dot ha trenta / milia sous, / en timbres nous, / tots en moneda” (2010-13) amb UF o UE “Al pagament, / lo llur marit, / emmalaltit, / florins vells tria, / ella els camvia: / baratarà / e comprarà / timbres trencats, / estisorats, / nachcís e mals, / falsos reals / sabudament” (8220-31) Fitxa Espill FE0227 Vers primera ocurrència 2012 Forma Timbre nou canònica Mot clau 1 Timbre Mot clau 2 Nou Vers darrera ocurrència 8227 Nombre d’ocurrències 02 Tipus Locució nominal (significat idiomàtic, no composicional) Recursos Substantiu + adjectiu lingüístics i retòrics Definició Moneda que valía diez sueldos valencianos. No aparece hasta 1445 (Chabàs). MiP cita Chabàs. Moneda d’or (timbre d’Aragó o de Perpinyà) manada encunyar per Joan I en 1394, i una altra (tiimbre de València) creada per Anfós V en 1426, les quals s’anomenaven timbres perquè portaven gravat l’escut reial (DCVB, timbre; s’hi cita l’Espill). Moneda d’or encunyada durant el regnat d’Alfons el Magnànim (Carré 2006). Inserció en Automatitzada el text Funció discursiva Denominativa, dintre d’una seqüència descriptiva. Documentació “Després dels batiments començats els anys 1417-1418, la novetat més gran que hi en català ha a la moneda valenciana és la creació del timbre o reial d’or (1426)” (F. Mateu i Llopis, El florí d’or d’Aragó, València, 1937, p. 31) Documentació altres llengües Traduccions “De dote treinta / mil y más tiene: / en oro viene / todo y moneda” del fragment (L. Matheu, Libro cons.) “Trae en dote treinta mil sueldos de timbres nuevos, todos en moneda” (MiPlanas, Espejo) 1105 Fragment “Que en demanàs / aquella tia / qui el trametia / jo de consell” (2022-25) amb UF o UE Fitxa Espill FE0228 Vers primera ocurrència 2022 Forma Demanar de consell canònica Mot clau 1 Demanar Tipus Col·locació (significat composicional) Recursos Verb + preposició “de” + substantiu lingüístics i retòrics Definició Requerir l’opinió d’altri sobre un afer propi (Def. pròpia). Mot clau 2 Consell Vers darrera ocurrència 2022 Nombre d’ocurrències 01 Preguntar a algú quin parer té sobre un assumpte (Gonzàlvez). Inserció en Desautomatitzada, amb inclusió d’altres elements entre els dos constituents el text Funció discursiva Asseverativa Documentació “Demanà de consell tots los prelats” (doc. 1310; DCVB, demanar) en català “Com Tirant demanà de consell a un rei d'armes sobre la lletra del senyor de les Vilesermes” (Tirant, 63), “Vos demane de consell perquè só cert que sou pràctic entre reis” (63), “Parlà ab molts mariners demanant-los de consell si seria possible que...” (99), “Lo Capità féu ajustar tots los grans senyors, e demanà'ls de consell d'aquest fet” (142), “Com Tirant demanà de consell als grans senyors del seu camp” (151), “E d'açò lo Rei ne demanà de consell a alguns dels seus cavallers” (313) Documentació altres llengües Traduccions “Si yo quisiese / que la pidiese / luego a su tía, / que es quien la enbía” del fragment (L. Matheu, Libro cons.) “Que me informase y tomase consejo de aquella tía que la enviaba” (MiPlanas, Espejo) 1106 Fragment “Arrunça el nas, / cabotejant / e morrejant” (2074-76) amb UF o UE “Cascuna torça / a l’orde el nas” (5392-93) Fitxa Espill FE0229 Vers primera ocurrència 2074 Vers darrera ocurrència 5392 Nombre d’ocurrències 02 Forma Arronsar el nas -- Tòrcer el nas canònica Mot clau 1 Arronsar Tipus Locució verbal (significat idiomàtic) Recursos Verb + sintagma nominal. Al·literació dels sons [a] i [s]. lingüístics i retòrics Definició Fer un moviment amb la cara per demostrar disgust o irritació (DCVB, Mot clau 2 Nas arronsar ; s’hi consideren sinònimes Arrunsar les celles i Arrunsar el nas; s’hi cita l’Espill, 2074, el Somni JJ i a la Vita Chr.). DCVB, nas i arrufar, en dóna una definició anàloga però no hi cita cap obra. Rebutjar una cosa, mostrar-se irrespectuós amb una cosa (Gonzàlvez). Manifestar disgust amb gestos (Def. pròpia). Inserció en Automatitzada, formant una clàusula, seguida d’altres. el text Funció discursiva descriu. Modalitzadora, donant a entendre els gustos desagradables de la persona que s’hi Documentació “E per ventura no m'haguéran ací ronsat lo nas” ( Curial, II.137), “E, ronsant un poc lo en català nas, allargant e voltant los llavis, fa aparès que no oja, així com serp sorda” (II.145) “Fins que Raó dix, arrunçant les celles” ( Somni JJ, 2537; DCVB, arronsar ) “Altera’s tot, arrunçant la cella” ( Vita Chr., 119; DCVB, arronsar ) “Lo rey, oyda la supplicació e resposta feta per los consellés, començà fortment arronçar lo nas e metre lo peu en lo strep” (Fi del Comte d’Urgell; DeCat, arronsar ; s’hi cita l’Espill) Documentació “Hacer ascos (a algo)” (‘mostrar repugnancia afectada, nimia o noña hacia ello’, DUE, altres llengües asco). DUE, nariz, no hi anota cap locució equivalent. Traduccions “Dello hizo asco, / cabeçeando / y ocicando” (Or. 2074-76) del fragment “Cada una tuerça / la cara al orden” (Or. 5392-93) (L. Matheu, Libro cons.) “Encogió ella el hocico, cabeceando y refunfuñando” (Or. 2074-76) “Que cada una tuerza la nariz a la Orden” (Or. 5392-93) (MiPlanas, Espejo) 1107 Fragment “Vestir no ho vol, / diu que du dol; / no hi veu brocat, / de vellutat / hi fall faldetes, / amb UF o UE tot par robetes / de criatura, / falsa costura / e mal tallat, / pijor forrat” (2079-88) Fitxa Espill FE0230 Vers primera ocurrència 2086 Forma Falsa costura canònica Mot clau 1 Costura Tipus Col·locació (significat transparent) Recursos Adjectiu + substantiu lingüístics i retòrics Definició Consisteix en dos cosits verticals i paral·lels fets tot al llarg d’un doblec que es fa Mot clau 2 Falsa Vers darrera ocurrència 2086 Nombre d’ocurrències 01 enmig d’un pany de vela de barca per disminuir-ne la superfície (Mall.) (DCVB, costura) Consisteix en dos cosits verticals i paral·lels fets tot al llarg d’un doblec que es fa enmig d’un pany de vela de barca per disminuir-ne la superfície; per extensió, roba petita (Gonzàlvez). Inserció en Automatitzada el text Funció discursiva tots els vestits que ell li ha procurat. Modalitzadora. En un cotext on el protagonista conta el menyspreu que fa la dona de Documentació en català Documentació altres llengües Traduccions “¡Que mal cosido / está el vestido!” / ¡Que mal cortado, / peor aforrado!” del fragment (L. Matheu, Libro cons.) “Mala costura, peor corte y forros pésimos” (MiPlanas, Espejo) 1108 Fragment “Falsa costura / e mal tallat, / pijor forrat” (2086-88) amb UF o UE “Quant mal dinar / pijor sopar...!” (2581-82) Fitxa Espill FE0231 Vers primera ocurrència 2087 Vers darrera ocurrència 2581 Nombre d’ocurrències 02 Forma Anar de mal en pitjor canònica Mot clau 1 Anar Tipus Locució verbal Recursos Verb + sintagma preposicional + sintagma preposicional. Esquema fràsic “de... en...”, lingüístics i retòrics amb el segon mot intensificant el primer. Definició Passar d’una situació dolenta a una altra de més dolenta (Def. pròpia). Mot clau 2 Mal Anar pitjorant (DCVB, pitjorr; no s’hi cita el Tirant ni l’Espill). Inserció en Desautomatitzada. Emboscada: la locució només hi és evocada per l’aparició dels el text mots mal i pitjor, afectant una acció de successió o derivació. Funció discursiva Modalitzadora. Intensifica la qualitat de dolenta de la dona, que tot ho veu malament. Documentació “Ço que fa és mal, e ço per què’u fa pigor” (F. Eiximenis, Terç, 137) en català “Ans tot dia cau de mal en pijor” (F. Eiximenis, Dotzè, 689) “Lo senyor avar tostemps va de mal en pigor” (F. Eiximenis, Dotzè, 636) “Far mal e dir pigor!” (F. de la Via, Procés de la Senyora... , 180) “La Güelfa malament se mès a taula e pijor sopà” (Curial, I.30), “Ans tots temps de mal en pijor vages” ( II.99), “Veig que son fet irà de bé en millor” ( II.118), “Passava mals jorns e pijors nits” (III.98) “Que si ells venint mal feyen, pijor feya lo Senyor que les curava” ( Lo Cartoixà, II.38) “Però ells mal la entenien i pijor la obraven” ( Lo Cartoixà, IV.4) “Mal dia, mala hora e mal signe fon aquell quan jo el fiu fer e pijor com lo us doní” (Tirant, 64), “Eixiu d’un mal e donau en altre” (68)... “Anar de mal en pitjor” (PCC, M 238; no s’hi cita l’Espill) Documentació “De mal en peor” (‘cada vez peor con cada cambio que se hace u ocurre’, DUE, altres llengües “Di male in peggio” (‘sempre peggio’, VLI, male ) mal) “From bad to worse” (D. Carbonel, DF, bad ) “Aller de mal en pis” (DFC, pis) Traduccions “¡Que mal cosido / está el vestido!” / ¡Que mal cortado, / peor aforrado!” del fragment (Or. 2086-88) “Tal vez rabiando, / comida buena / ni buena cena / jamás hallé” (Or. 2581-82) (L. Matheu, Libro cons.) “Mala costura, peor corte y forros pésimos” (Or. 2086-88) ¡Cuanta mala comida tuve y peor cena, callando y soportando siempre!” (Or. 2581-82) (MiPlanas, Espejo) 1109 Fragment “Cert l’esperar / fon joc de falles” (2100-01) amb UF o UE Fitxa Espill FE0232 Vers primera ocurrència 2101 Forma Joc de falles canònica Mot clau 1 Joc Mot clau 2 Falla Vers darrera ocurrència 2101 Nombre d’ocurrències 01 Tipus Locució nominal (significat idiomàtic; passa d’un àmbit concret a un de general) Recursos Substantiu + preposició “de” + substantiu lingüístics i retòrics Definició Figuradament, situació adversa per manca de previsió (Def. pròpia). En el juego de naipes ocurre cuando por no poder seguir el palo del contrario, se juega triunfo (Chabàs). Cas del joc de cartes, en què, per no poder matar amb carta del mateix coll del contrari, es juga trumfo (DCVB, falla ; s’hi cita l’Espill). Cosa molt aparatosa que no produeix cap resultat (Gonzàlvez; definició incorrecta). Inserció en Automatitzada, formant l’atribut del verb “ser”. el text Funció discursiva l’estranya actitud de la dona amb qui s’ha casat. Modalitzadora. Manifesta com el personatge narrador qualifica la seva actuació davant Documentació “Tu no te’n sents ni ous la gran remor / que les gents fan detraç tu, e grans rialles: / en català no pots res far que no torn joc de falles” (Arnau d’Erill, citat per J. Coromines, DeCat, riure ) “Foc d’encenalls” (PCC, F 1201; s’hi cita l’Espill, amb lectura errònia: Farnés posa “foc de falles” en compte de “joc de falles”, que és la lliçó del manuscrit). MiP fa la mateixa errada que PCC. “Anar de fallanca” (’en les cartes, jugar sense trumfo, arriscant-se a perdre’, usat a Beneixama; no recollida al DCVB) Documentació altres llengües Traduccions “O el esperarlo / fue como agallas” (L. Matheu, Libro cons.) del fragment “Pero el esperar acabó como juego de bobos” (MiPlanas, Espejo) 1110 Fragment “Mai per jamés / rebí el promés” (2123-24) amb UF o UE “Mai per jamés / ne pot exir” (5916-17) Fitxa Espill FE0233 Vers primera ocurrència 2123 Vers darrera ocurrència 5916 Nombre d’ocurrències 02 Forma Mai per jamés -- Mai per mai canònica Mot clau 1 Mai Tipus Locució adverbial Recursos Adverbi + preposició + adverbi. Repetició de mots sinònims. Hipèrbole. Al·literació lingüístics i retòrics dels sons [m], [a] i [e]. Definició Indica una temporalitat il·limitada que s’aplica a un fet inassolible (Def. pròpia). Mot clau 2 Jamés Mai del món, cap vegada (DCVB, mai, Mai per mai; no s’hi cita l’ Espill). DeCat, més, registra Mai per mai com un reforçament de Mai més, però no cita l’Espill. Mai de la vida, cap vegada o en cap temps (Gonzàlvez). Inserció en Automatitzada, formant part del sintagma verbal. el text Funció discursiva Modalitzadora. Intensifica la negació. Documentació “Repose lo sol davall l'habitable terra, e nunca jamés en nostra vista los seus en català daurats cabells estenga” (Tragèdia Caldesa ) “Trobí'm en servitud d'aquest cavaller, que nunca jamés jo l'hagués conegut” (Tirant, 74) “Que nunqua may en vos cabre podia / aquell defalt que·ls altres ensutsia” (Jeroni Fuster, Obra sacratíssima conceptió) Documentació “Nunca jamás” (‘forma enfática de “nunca”’, DUE, altres llengües “Never again” (D. Carbonell, DF, nunca) nunca) Traduccions “Con lo qual yo / no vi cunplido / lo prometido” (Or. 2123-24) del fragment “Jamás por eso / puede salir” (Or. 5916-17) (L. Matheu, Libro cons.) “Así es que jamás recibí lo prometido” (Or. 2123-24) “No logra ya, por nunca jamás, escaparse” (Or. 5916-17) (MiPlanas, Espejo) 1111 Fragment “Haguí'm begut / ja les adives / a mi nocives / al cos i bossa” (2128-31) amb UF o UE Fitxa Espill FE0234 Vers primera ocurrència 2128 Forma Beure’s les adives canònica Mot clau 1 Beure Tipus Locució verbal (significat idiomàtic) Recursos Verb reflexiu + sintagma nominal. Al·literació dels sons [e] i [s]. lingüístics i retòrics Definició Beure's la supuració d'una inflamació de la gola; metafòricament, haver-se equivocat o Mot clau 2 Adives Vers darrera ocurrència 2128 Nombre d’ocurrències 01 deixat enredar i haver-ne de suportar les conseqüències amargues (Def. pròpia). Lo usa metafóricament Roig para expresar la amargura que tuvo que sufrir (Chabàs). Beure’s les adives és aquí dit en sentit figurat: mossegar-se la llengua, enviar-se la saliva, callar, suportar pacientment un afront (MiP, citant Lluís Faraudo). Inserció en Desautomatitzada, amb la inclusió de l’adverbi “ja”. el text Funció discursiva fet d’haver-se equivocat en la muller que tria. Modalitzadora. Intensificadora dels perjudicis que comporta al narrador-personatge el Documentació “Tu est dret mul, per ço’t beus les adives” (Arnau d’Erill, Cançoner en català DCVB, adives). DCVB cita l’Espill com a exemple lèxic, no fràsic. Univ. Saragossa; “Puix, per a guarir-li aquelles adives, / no li satisfà lo vostre consell” (Procés olives , 303-04) “Traent ab l’assot d’aquell les adives” (Procés olives , 500) “Faran restar moix lo vostre eriçó, / traent-vos del fondo les fondes adives, / per molt que del gat vullau fer lleó” (Procés olives , 1330-32) “Que, puix que no els hi han untats / d'oli d'olives, / li han cregut tant les adives,/ que és bé mester / que hi mostre Déu tot son poder” (Somni JJ, 2941-45; DCVB, adives) “De males adives prec Déu te comprenga” (Brama, 235) Documentació altres llengües Traduccions “Ya havia bevido / la purga toda / de aquella boda / dura y esquiva / del fragment sienpre nociva / en qualquier cosa” (L. Matheu, Libro cons.) “Pero con ello me hube sorbido hasta los lamparones, con gran menoscabo de mi cuerpo y de mi bolsa” (MiPlanas, Espejo) 1112 Fragment “Ab tots parlera, / la llengua asida; / ab mi cosida, / com si fos muda” (2137-40) amb UF o UE Fitxa Espill FE0235 Vers primera ocurrència 2139 Vers darrera ocurrència 2139 Nombre d’ocurrències 01 Forma Cosir-se la llengua --- Cosir-se la boca canònica Mot clau 1 Cosir Tipus Locució verbal (significat idiomàtic) Recursos Verb reflexiu + sintagma nominal lingüístics i retòrics Definició Imposar-se el silenci, guardar-se de parlar (DCVB, Mot clau 2 Boca cosir, cosir-se la boca; no s’hi cita l’Espill). No parlar, no dir ni pruna (Gonzàlvez, tenir la llengua cosida) Inserció en Desautomatitzada, formant un joc de contrasts. el text Funció discursiva Modalitzadora. Intensificadora del significat gràcies a la comparança que s’hi afegeix. Documentació “Tres agulles roba. / I cus-te ab l’una la roba / i ab les altres dos la boca” en català (A. Martí Pineda, Consells i bons avisos; DCVB, un ) “Com s’apaciguà la cosa y es cosiren tots la boca” (L. Galiana, Rond. rond.; DCVB, cosir) Documentació “Coserse la boca” (‘callar la boca’, M. Moliner, DUE, altres llengües coser) Traduccions “Alegremente / de todo hablava; / conmigo estava / como una muda” del fragment (L. Matheu, Libro cons.) “Con todo el mundo, parlera y de lengua fácil...; pero, conmigo, cosida de boca como si fuera muda” (MiPlanas, Espejo) 1113 Fragment “Ab tots parlera, / la llengua asida; / ab mi cosida, / com si fos muda” (2137-40) amb UF o UE “E per les sendes / feien-li lloc, / com si fes joc / mestre Corà” (2624-27) Fitxa Espill “Com si fos roca, / menys se’n movia” (3032-33) “Huetaviar, / lo seu riu blanc, / com si fos fang / o munt de fems, / en antic temps, / la dissipà / e derribà” (7288-94) FE0236 Vers primera ocurrència 2140 Forma Com si canònica Mot clau 1 Com Tipus Locució conjuntiva (comparativa) Recursos Adverbi + conjunció. Monosil·labisme. lingüístics i retòrics Definició De la mateixa manera que (DCVB, Mot clau 2 Si Vers darrera ocurrència 7290 Nombre d’ocurrències 04 si; no s’hi cita l’ Espill). Introdueix frases comparatives hipotètiques, en què es fa una comparació amb una acció o un fet que no és real (Gonzàlvez). Inserció en Automatitzada. Invariable. el text Funció discursiva Connectiva. Introdueix una clàusula comparativa. Documentació “La ciutat féu fer professó solemne com si fos dia de Corpore Xristi (doc. 1479; en català DCVB, si) “Em segaren amb tal serra / qual mai sentí, / com si fos un sarraí / o renegat” (Col·loqui dames, 844-47) “Han així per fruita com si eren figues o préssecs” (Lo Somni, III.15) Documentació altres llengües Traduccions “Alegremente / de todo hablava: / conmigo estava / como una muda” del fragment (L. Matheu, Libro cons.) “Risueña y halagadora con todo el mundo, parlera y de lengua fácil no estando yo presente: pero conmigo, cosida de boca como si fuera muda” (MiPlanas, Espejo) 1114 Fragment “Oi, per ma fe, / no plor per res” (2146-47) amb UF o UE “Crec, per ma fe, / tot ho llançava” (2974-75) “Millor venguda / e més amada, / d’ell acceptada / fuí, per ma fe!” (4348-51) Fitxa Espill FE0237 Vers primera ocurrència 2146 Forma Per ma fe! canònica Mot clau 1 Fe Tipus Fórmula expressiva Recursos Preposició + determinant possessiu + substantiu. Monosil·labisme. Al·literació del so lingüístics i retòrics [e]. Definició Fórmula de jurament o d’afirmació rotunda i emfàtica, equivalent a “en tota veritat” Mot clau 2 Vers darrera ocurrència 4351 Nombre d’ocurrències 03 (DCVB, fe ; s’hi cita l’Espill, 2146, i el Tirant, 110). Fórmula de jurament o d’afirmació rotunda i emfàtica, equivalent a “en tota veritat” (Gonzàlvez) Inserció en Automatitzada. Precedida de la interjecció “oi”, que li dóna un caràcter més emfàtic. el text Presència directa, falca sobreposada al text subjacent. Funció discursiva Modalitzadora. Intensificadora de la veracitat de l’afirmació de l’emissor. Documentació “Per me fe, vos pux dir / que may fuy ten pagatz” (F. de la Via, en català de Valor contra en Bertran Tudela, 2921-22) Procés de la Senyora “Per ma fe, és gran dan de tot lo món que aquest no n'és senyor!” ( Curial, I.23), “Per ma fe, açò io no he sabut fins ara” (I.28), “Per ma fe, io em tenc per dit que lo cavaller hage ben ferit de la sua espasa” (I.33), “Curial, no sospirar, car per ma fe no n'havets raó” (I.41), “Car, per ma fe, io em tenc per molt obligat a vós” (II.9), “Ara, per ma fe, vós vindrets o per grat o per força” (II.11)... “Per la mia fe —dix lo Rei—, molt hauré singular plaer de veure-ho” ( Tirant, 10), “Per la mia fe —dix lo Rei ermità—, per açò no restarà la batalla” (17), “Per ma fe —dix la Comtessa—, senyor, vostre consell no em par bo ni bell per a mi” (21)... “E vós, per vostra fe, scriviu-nos lo que sobre açò vos haurà respost Sa Santedat” (Lletra del cardenal Joan de Borja, el Major, a Joan Marrades, 12/5/1494) Documentació “A fe mia” (‘expresión usada para asegurar una cosa’, DUE, altres llengües fe ) Traduccions “Bien, por mi fe, / ¡no tengo nada!” (Or. 2146-47) del fragment “Creo, por mi fe, / que lo arrojava” (Or. 2974-75) “Mui bien venida / y más amada, / dél estimada / fui, por mi fe” (Or. 4348-51) (L. Matheu, Libro cons.) “Os digo de verdad que no lloro por nada” (Or. 2146-47) “Si bien creo, a la verdad, que lo tiraba” (Or. 2974-75) “Fuí por él, a fe mía, mejor recibida y más amada y bienquista” (Or. 4348-51) (MiPlanas, Espejo) 1115 Fragment “Oi, per ma fe, / no plor per res” (2146-47) amb UF o UE “E més que més, / si vol crieu / lo que parreu, / per res no hu fésseu” (6010-13) Fitxa Espill FE0238 Vers primera ocurrència 2147 Forma Per res canònica Mot clau 1 Res Tipus Locució adverbial de mode Recursos Preposició + pronom indefinit. Monosil·labisme. Al·literació dels sons [e] i [r]. lingüístics i retòrics Definició Per cap causa, de cap manera, en absolut (Def. pròpia) Mot clau 2 Vers darrera ocurrència 6013 Nombre d’ocurrències 02 Inserció en Automatitzada. Invariable. el text Funció discursiva Modalitzadora. Intensifica la negació. Documentació “Car per res del món no el lleixaria” (Curial, I.18), “E per res no poria a present pensar en català en això” (I.37)... “Jo per res no hi daria lloc” ( Tirant, 57), “No el vos volguera haver donat per cosa en lo món” (67), “E los jutges del camp digueren que no romprien per res les ordinacions del camp” (71), “E per ço aquesta honor no la lleixaria per res que no la rebés” (78) “E venguts, digueren que per res fer no es poria” (80), “E per cosa en lo món no deixaria mon clam e demanda” (81)... “Per res no vullau venir a les proves” (Procés olives , 452) “I aquest capítol per res io / negar no el gose” ( Somni JJ, 1354-55) “Per res al món ja no són bones / per a sonar” ( Somni JJ, 2907-08) Documentació “Por nada” (’de ningún modo’, ‘por muy poco motivo’, DUE, altres llengües nada) Traduccions “Si le escuchais, / quanto oireis / jamás lo hareis, / que es rematar” del fragment (L. Matheu, Libro cons.) “Y con mayor motivo si pretendiera que criaseís lo que diereis a luz: por nada del mundo lo hicieseis” (MiPlanas, Espejo) 1116 Fragment “Dix: ‘Bé em fartau! / Per què em matau? / Llexau-me estar!’” (2149-51) amb UF o UE Fitxa Espill FE0239 Vers primera ocurrència 2151 Forma Deixa’m estar! canònica Mot clau 1 Deixar Tipus Fórmula directiva Recursos Verb en imperatiu + pronom + iverb en nfinitiu. Al·literació dels sons [e] i [a]. lingüístics i retòrics Definició Es diu demanant que ens deixin tranquils, que no ens molestin o importunin (DCVB, Mot clau 2 Estar Vers darrera ocurrència 2151 Nombre d’ocurrències 01 estar ; no s’hi cita l’ Espill ni el Tirant). Inserció en Automatitzada. Forma el sintagma verbal d’una clàusula. Introduïda mitjançant el verb el text de dicció “dix”. Funció discursiva l’emissor (la dona) de no ser importunada pel seu interlocutor (el marit, és a dir, el Modalitzadora. Expressa emfàticament, mitjançant una exhortació, el desig de personatge-narrador). Documentació “E les mans no li volien ajudar a lligar lo capell: tant estava de bona gana tota plena de en català lleixau-me estar” ( Tirant, 162) Documentació altres llengües Traduccions “Dixo: Enfadáis / y me cansáis; / dexadme estar” del fragment (L. Matheu, Libro cons.) “Dice: “¡Ya me estáis hastando! ¿Por qué me matáis? ¡Dejadme de una vez!”” (MiPlanas, Espejo) 1117 Fragment “Volent restar / sens del tot rompre” (2152-53) amb UF o UE “Fiu codicil / del tot cassant / e revocant / lo testament” (3050-53) Fitxa Espill FE0240 “Aqui vetlí, / del tot complí / ma romeria” (3333-35) “Mal esmerçada, / del tot llançada” (7095-96) “Molt prest no els manca / del tot ser folles” (9190-91) “Del tot cessar / era l’untar” (13190-91) “Avalotades / ves mi del tot” (16034-35) Vers darrera ocurrència Vers primera ocurrència 2153 Forma Del tot canònica Mot clau 1 Tot Tipus Locució adverbial 16035 Nombre d’ocurrències 07 Mot clau 2 Recursos Preposició + article + adverbi. Monosil·labisme. lingüístics i retòrics Definició Enterament (DCVB, tot; no s’hi cita l’ Espill ni el Tirant). Enterament (DeCat, tot; no s’hi cita l’ Espill). Completament (Gonzàlvez). Inserció en Automatitzada. Invariable. el text Funció discursiva Quantificativa Documentació “Si aquella roba se perdrà del tot” (Consolat, 89; DCVB, tot) en català “Pensant que l'havia del tot avorrit, deien-ne tot lo mal que podien” (Curial, III.84) “A son càrrec devia ésser del tot recomanat” (III.94) “Així acostuma afalagar la iniqua fortuna, quan del tot vol destruir al qui engana” (Tirant, 17), “La fletxa no pogué passar del tot e feia-li molt d'empatx” (19) “Après que és del tot desarmat” (36), “Fins a tant que les armes foren del tot finides” (56), “encara que no ho faça del tot bé” (57), “E llevà-lo-hi del tot ab molt cotó del gipó que la punta de la llança s'emportà” (71), “E lo guardabraç li fóra del tot caigut sinó per lo cordó de seda” (71), “Com fon del tot desarmat...” (84)... “Que paria de aquesta vida del tot era transportada” ( Lo Cartoixà, IV.9) Documentació “Del todo” (’completamente’, DUE, todo ) altres llengües “Du tout au tout” (’completament, del tot, totalment’, DCF, tout) “Entirely”, “Completely” (’del tot’, DCA, tot) “Del tutto” (’totalmente, interamente’, VLI, tutto) Traduccions “Quise quedar / sin rompimiento” (Or. 2152-53) del fragment “En codicilo / luego anulé / y revoqué / mi testamento” (Or. 3050-53) “Ressé allí / y en fin cunplí / mi romería” (Or. 3333-35) “Mal empleado, / todo arrojado” (Or. 7095-96) (L. Matheu, Libro cons.) “deseando acabar sin romper del todo” (Or. 2152-53) “Hice un codicilo anulando y revocando totalmente mi testamento” (Or. 3050-53) “Después de pasar la noche en vela, pude dar por cumplida mi romería” (Or. 3333) “Tirado y malbaratado completamente” (Or. 7095-96) (MiPlanas, Espejo) 1118 Fragment “Jo só qui compre / alfarda, treça, / llistada peça, / bell drap de coll” (2154-57) amb UF o UE Fitxa Espill FE0241 Vers primera ocurrència 2157 Forma Drap de coll canònica Mot clau 1 Drap Tipus Col·locació (significat transparent) Recursos Substantiu + preposició “de” + substantiu lingüístics i retòrics Definició Tela que s’embolicava pel coll (DCVB, Mot clau 2 Coll Vers darrera ocurrència 2157 Nombre d’ocurrències 01 drap; s’hi cita l’Espill). Tela que s’embolicava pel coll (Gonzàlvez, coll). Inserció en Automatitzada, acompanyada d’un qualificatiu. el text Funció discursiva que ell compra a la dona, amb l’afegit del qualificatiu “bell”. Denominativa, modalitzadora, en un context on el narrador-protagonista valora allò Documentació “Un drap de coll de seda ab llistes verts e vermelles e altre drap de coll de fil e seda en català brodat d’or, e altre drap de coll blanc de lli” (DCVB, drap) Documentació altres llengües Traduccions “Con que, al momento, / duplico plazos; / balonas, lazos, / de almiscle buches, / del fragment cintas, estuches, / perlas, lazadas” (L. Matheu, Libro cons.) “Fuí yo entonces quien hubo de comprar pañoletas, trencillas, piezas listadas, bellas manteletas” (MiPlanas, Espejo) 1119 Fragment “Volent restar / sens del tot rompre, / jo só qui compre / (...) / calces, tapins / amb UF o UE ab escarpins / de vellut blau, / mig cofre i clau, / quant trobar puc” (2152-75) “Sols clau tenia / al seu mig cofre, / ple de girofre / e drogueries” (2518-21) Fitxa Espill FE0242 Vers primera ocurrència 2174 Forma Mig cofre canònica Mot clau 1 Cofre Tipus Col·locació (significat composicional) Recursos Determinant partitiu + substantiu lingüístics i retòrics Definició “Possiblement, un cofre petit per a posar damunt de la taula o d’un altre moble” Mot clau 2 Mig Vers darrera ocurrència 2519 Nombre d’ocurrències 02 (Vila 1994: 83) Inserció en Automatitzada el text Funció discursiva Denominativa, en una seqüència descriptiva. Documentació en català Documentació altres llengües Traduccions “En un baul / (que todo cabe) / con buena llave, / quanto yo hallé / se lo entregué” del fragment (L. Matheu, Libro cons.) “Un medio cofre con su llave; en fin, todo cuanto pude hallar; y se lo llevé” (MiPlanas, Espejo) 1120 Fragment “Jo devallant / un jorn la scala, / dix: “Una i mala! / dolent catiu, / jo mala et viu, / amb UF o UE mas mala em vist”” (2180-85) Fitxa Espill FE0243 Vers primera ocurrència 2182 Forma Una i mala! canònica Mot clau 1 Una Tipus Fórmula assertiva Recursos Determinant numeral + conjunció + adjectiu. Al·literació del so [a]. Paral·lelisme lingüístics i retòrics rítmic. Definició En mal hora (Chabàs; definició incorrecta). Interjecció equivalent a Mot clau 2 Mala Vers darrera ocurrència 2182 Nombre d’ocurrències 01 En quina mala hora...! (MiP; definició incorrecta). En mala hora (DCVB, un ; a partir de la citació de l’Espill, sense més informació; definició incorrecta). En mala hora (Gonzàlvez; definició incorrecta). Manifestació de desafecció envers un fet concret, singular, que ha resultat malament (Def. pròpia). En la prosificació de Carré, s’hi omet la fórmula. Inserció en Automatitzada, inserida en un paràgraf dialogat que està en estil directe. Introduïda el text mitjançant el verb de dicció “dix”. Funció discursiva receptor (el personatge-narrador). Modalitzadora. L’emissor (la dona) expressa de manera molt emfàtica un rebuig cap al Documentació “Una i oli” (PCC, U 154; no s’hi cita l’Espill) en català Documentació “Cruz y raya” (’expresión con que se da a entender el propósito de no volver a hacer altres llengües o seguir haciendo cierta cosa o de despreocuparse de algo o de alguien’, DUE, cruz ) Traduccions “Un dia, bajando / por la escalera: / ‘Sea la postrera!’, / dixo; ‘cautivo, / del fragment por ti mal vivo!’” (L. Matheu, Libro cons.) “Cierto día, bajando yo la escalera, dijo: “¡Ay, desgraciada de mi! ¡Malvado y cruel! ¡En mala hora te vi, y aun más mala cunado me viste!”” (MiPlanas, Espejo) 1121 Fragment “Jo mala et viu, / més mala em vist, / mala em prenguist / per a tos obs” amb UF o UE (2184-87) Fitxa Espill FE0244 Vers primera ocurrència 2187 Vers darrera ocurrència 2187 Nombre d’ocurrències 01 Forma Per (a) ops (d’algú, d’alguna cosa) canònica Mot clau 1 Ops Tipus Locució adverbial Recursos Preposició + substantiu lingüístics i retòrics Definició Per a ús o profit de tal persona o cosa (DCVB, Mot clau 2 ops; no s’hi cita l’ Espill). Per a ús o benefici d’algú (DeCat, obrar; no s’hi cita l’ Espill). Inserció en Automatitzada el text Funció discursiva Modalitzadora, intensificant la recriminació de la dona al marit. Documentació “Lo senyor rey a IX messures a sos obs” (doc. 1283; DCVB, ops) en català “Cascun pren de les riquees mundanes a sos obs com més pot” (R. Llull, Llibre de contemplació, 41.14; DCVB, ops) “Comprí un cànter de terra per obs del castell” (doc. 1416; DCVB, ops) Documentació altres llengües Traduccions “¡Por ti mal vivo! / ¡yo malos vi, / ninguno assí!” del fragment (L. Matheu, Libro cons.) “¡En mala hora te ví, y aun más mala cuando me viste!” (MiPlanas, Espejo) 1122 Fragment “Tirar los strops / sabries més” (2188-89) amb UF o UE Fitxa Espill FE0245 Vers primera ocurrència 2188 Forma Estirar els estrops canònica Mot clau 1 Estirar Tipus Locució verbal (significat idiomàtic) Recursos Verb + sintagma nominal. Al·literació dels sons [t] i [r]. lingüístics i retòrics Definició Tener tiesas las piernas al cavalcar en los estribos (Chabàs; definició errònia). Mot clau 2 Estrop Vers darrera ocurrència 2188 Nombre d’ocurrències 01 Fer de camàlic o bastaix (MiP, a partir d’estrop, ‘corda per dur un pes’; definició correcta). Tirar un art o xarxa (DeCat, estrop; cita l’Espill). Estirar les anelles que subjecten els rems, fer de camàlic (Carré). Inserció en Automatitzada. Forma una clàusula substantiva d’infinitiu. el text Funció discursiva (el narrador-protagonista), de manera que la locució activa el significat literal. Modalitzadora. L’emissor (la dona) manifesta uns sentiments ofensius cap al receptor Documentació “En sofirença no só Job, / ans volria tirar l’estrop” (A. March, 127; DCVB, en català estrop) Documentació altres llengües Traduccions “A lo que temo, / tirar de un remo / sabrás mejor” (L. Matheu, del fragment “¡Mejor sabrías tirar de los estrobos!” (MiPlanas, Espejo) Libro cons.) 1123 Fragment “Plena de vent / e mal nodrida” (2198-99) amb UF o UE Fitxa Espill FE0246 Vers primera ocurrència 2198 Forma Ple de vent canònica Mot clau 1 Ple Tipus Locució adjectival Recursos Adjectiu + preposició “de” + substantiu. Monosil·labisme. Al·literació del so [e]. lingüístics i retòrics Definició Algú molt orgullós o presumit (Def. pròpia). Mot clau 2 Vent Vers darrera ocurrència 2198 Nombre d’ocurrències 01 Denota vanitat, buidor espiritual (DCVB, vent ; s’hi cita l’Espill). Inserció en Automatitzada, formant un sintagma adjectival. el text Funció discursiva mitjançant l’ús metafòric de la locució. Modalitzadora. Manifesta l’apreciació que l’emissor fa de la persona a qui es refereix, Documentació “Són enemigues d’humilitat e volen supèrbia, vent e vanaglòria” (Llull, en català vent ) Blanq; DCVB, “Vera amistat és en si cosa tan alta e de tan gran preu que fort tart se pot trobar en tan vana cosa com és lo cor del hom, qui tot és vent” (Eiximenis, Terç, 134) “Són altres que fan lo fruyt de bella color hi forma, però dins és ple de vent e de sabor amarga” (Lo Cartoixà, I.17), “Qui no porten vent dins si que’ls unflen y axí humils y baixos buyts de vent de superbia poden rebre la divina gràcia” (I.30) “Car uns són amics de paraules e serveixen de vent” (Tirant, 218), “E no has volgut pagar lo sou a la gent d'armes, mas pagues-los de vent” (Tirant, 319) “I així us governaven de fum e de vent” (Procés olives , 328) Documentació “Lleno de viento” (‘lleno de vanidad’, DUE, viento) altres llengües “Essere gonfio, pieno di vento” (‘di persona tronfia e boriosa che non vale nulla’, VLI, vento) Traduccions “Pues viene a ser / que es mal criada” del fragment (L. Matheu, Libro cons.) “De la poca reflexión de su cabeza huera y de haber sido mal educada” (MiPlanas, Espejo) 1124 Fragment “Filla sens mare, / feta a sa guisa, / què als divisa / sinó gran fum?” (2202-05) amb UF o UE “La que és pus rica / més ne mereix, / menys se coneix: / lo fum l’engana, / la carn la mana” (1170-74) “D’elles, per fum” (8204) Fitxa Espill FE0247 Vers primera ocurrència 2205 Vers darrera ocurrència 8204 Nombre d’ocurrències 03 Forma Tenir (molts) fums --- Portar (molts) fums --- Gastar (molts) fums canònica Mot clau 1 Tenir Mot clau 2 Fum Tipus Col·locació (el sentit metafòric de la UF depèn del mot “fum”, que ja el té) Recursos Verb + sintagma nominal lingüístics i retòrics Definició Ésser molt vanitós, estar massa pagat de si mateix (DCVB, fum ; no s’hi cita l’ Espill) Inserció en Desautomatitzada. Només s’hi manté el substantiu “fum”, però la construcció amb el text el verb “divisa” evoca el significat de la col·locació. Funció discursiva negativa que es fa de la dona, i resumeixen a què l’ha conduïda una mala educació. Modalitzadora. Els versos “què als divisa / sinó gran fum?” clouen una descripció Documentació “Mas tu, qui as lo cap plen de fum e de vent” (Eiximenis, Llibre dones, 99) en català “Esforçats—vos be a menar les mans, que aquelles vos han a honrar, e l'als tot es fum” (Curial, I.37), “¡Ai, e com durà poc lo fum d'aquesta vanaglòria!” (II.55), “Aquell fum de vanaglòria que té” (II.119), “E lo fum de vanaglòria se partesca d'ells” (III.2), “Digues: on és lo fum d'aquella vanaglòria? (III.14), “Totes les coses passen, e no són sinó fum” (Curial, III.14) “En fum de vanitat prenga son darrer terme” ( Triumfo dones) “I així us governaven de fum e de vent” (Procés olives , 328) “I no en volen glòria, ans fugen del fum” (Procés olives , 1714) “E los phariseus, que hoen açò, comencen a fumejar” (Vita Chr., 165) “Abaixar els fums a algú” (PCC, F 1684; no s’hi cita l’ Espill) “Gastar molts fums” (PCC, F 1696; no s’hi cita l’ Espill) Documentació “Tener humos” (‘tener soberbia, orgullo o presunción’, DUE, altres llengües “To put on airs” (D. carbonell, DF, humos) humo ) “Molto fumo e poco arrosto” (’di chi (o de ciò che) è di molta apparenza e di poca sostanza’, VLI, fumo) Traduccions “Hija sin madre, / porque más quadre / hecha a su guisa, / que no divisa / del fragment otro que humo” (Or. 2202-05) “La que más tenga / aún más mereçe, / pues que apetece / la ciegue el humo; / mas yo presumo / carne la manda” (Or. 1170-74) “--” (Or. 8204) (L. Matheu, Libro cons.) “Por ser huérfana de madre y dada a su capricho, y no ver en todas las cosas más que mucho humo de vanidad” (Or. 2202-05) (MiPlanas, Espejo) 1125 Fragment “Puix, ab llur tia / fiu escomesa / —fogint despesa— / de bodes fer / en lo giner, / amb UF o UE de matinada, / poca mainada, / sols huit o nou” (2208-15) Fitxa Espill FE0248 Vers primera ocurrència 2209 Vers darrera ocurrència 2209 Nombre d’ocurrències 01 Forma Fer escomesa -- Escometre canònica Mot clau 1 Fer Mot clau 2 Escomesa Tipus Col·locació (significat composicional), reduïble al verb derivat del substantiu Recursos Verb + substantiu lingüístics i retòrics Definició Acometer, pretender, dirigirse a uno en demanda de algo (Chabàs 1905: 297). Té aquí’l sentit d’enfrontrar-se dues persones per a tractar algun negoci (MiP). DCVB, escomesa , cita l’Espill com a exemple lèxic, no fràsic. Sol·licitar de fer una cosa (Gonzàlvez). Inserció en Automatitzada, forma el predicat verbal. el text Funció discursiva senzilla. Asseverativa. L’emissor cerca la complicitat de la tia de la dona per fer una boda Documentació “Com escometia algú, no li volien respondre” (Tirant, 141), “Ells mostren que han més en català temor a vosaltres, que no han hagut atreviment d'escometre-us” (163) “E, alegrant-se de singular goig, dreçà·s en lo breç ab una gran alegria, escometent de jochs al fill de Déu” (Vita Christi, 86), “Que lo fill de Déu te escometa de noves e sedege la tua salut” (124), “Deliberà tantost devallar en la terra per escometre los hòmens de pau” (254) “Prenent hun gest humil per sa defesa,/ lo cor feri d'amorosa scomesa” (Scacs d’amor, 44-45) Documentació altres llengües Traduccions “Luego a su tía / quise ganar; / por escusar / gasto sin tiento, / díxele: “Intento / del fragment la boda hazer / sin vano ser, / de madrugada, / no gran llamada / ni gente mucha” (L. Matheu, Libro cons.) “Tuve luego ocasión de ponerme de acuerdo con su tía: haríase la boda por el mes de enero, evitando gastos; sería de madrugada y con poca asistencia: ocho o nueve invitados nada más” (MiPlanas, Espejo) 1126 Fragment “Puix, ab llur tia / fiu escomesa / —fogint despesa— / de bodes fer / en lo giner, / amb UF o UE de matinada, / poca mainada, / sols huit o nou” (2208-15) “Rau ni rabí / de Betfaget / ram ni ramet / cert no tallaren, / ans s’amagaren / de gran matí” (13322-27) Fitxa Espill FE0249 Vers primera ocurrència 2213 Vers darrera ocurrència 13327 Nombre d’ocurrències 02 Forma De gran matí -- De matinada canònica Mot clau 1 Matí Tipus Locució adverbial Recursos Adjectiu + substantiu. Al·literació del so [a]. lingüístics i retòrics Definició Molt de matí (DCVB, Mot clau 2 matí; no s’hi cita el Tirant ni l’Espill). Molt de matí, a primeríssimes hores del dia (Gonzàlvez, de gran matí). A les hores que hi ha entre mitjanit i l’eixida del sol (Gonzàlvez, de matinada). Inserció en Automatitzada, precedida de la preposició “de” el text Funció discursiva Locativa. Indica el moment de l’acció verbal. Documentació “Mas certes lo pretor no fonc negligent, ans se llevà gran matí, e es mès en la sua en català companyia” (Curial, I.18) “E gran matí ells partiren e tingueren son camí” (Tirant, 100), “Gran matí s'era partit d'esta ciutat per anar on té los seus cavalls” (236), “Dix-los (...) que gran matí tothom fos armat e a cavall” (386), “L'endemà gran matí, Tirant féu refrescar tota la gent” (386) “Stigué aquella nit lo Senyor en la ciutat de Cafarnaum i gran matí al desert endreçà los passos” (Lo Cartoixà, II.2), “Vengueren aquestes devotes Maries axí gran matí, que diu sanct Joan que tenebres hi havia” (Lo Cartoixà, IV.14) “Molt gran matí, complits ja los tres dies, / partís perquè no hi arribàsseu tardes” (Vida S. Magdalena en cobles , 319-20) Documentació “De mañana” (‘por la mañana temprano’, DUE, altres llengües “De bon matin” (DFC, matí) mañana) “Di prima mattina” (VLI, mattina) Traduccions “De madrugada” (L. Matheu, Libro cons.) del fragment “Desde el amanecer” (MiPlanas, Espejo) 1127 Fragment “Ix de la roca, / que ab tan poca / honor se facen?” (2221-23) amb UF o UE Fitxa Espill FE0250 Vers primera ocurrència 2221 Forma Eixir de la roca canònica Mot clau 1 Eixir Tipus Locució verbal (significat idiomàtic) Recursos Verb + preposició “de” + sintagma nominal. Ironia. lingüístics i retòrics Definició Viene Roig a decir que su mujer le trató como diablo del infierno, o sea de la roca o Mot clau 2 Roca Vers darrera ocurrència 2221 Nombre d’ocurrències 01 carroza que lo representa en la procesión del Corpus (Chabàs; interpretació errònia). Ésser de baixa extracció (MiP). DCVB, roca, recull Pelat com una roca ‘es diu d’una persona molt pobra’ i no cita l’Espill. Inserció en Automatitzada, formant una clàusula d’una oració composta. el text Funció discursiva d’interrogació retòrica. Les parentes de la futura muller del narrador volen unes bodes Modalitzadora, de recriminació irònica. Pren el significat de protesta en forma pomposes, perquè la promesa —diuen— no és de baixa condició. L’anomalia en la solidaritat lèxica entre “eixir” i “roca” permet el significat metafòric. Documentació “No·ych ha dona menys honrada que yo. No m’havets treta de çocha de roura, no!” en català (Lo Somni; Cantavella 1992, 70) Documentació “Pensa che tu non mi ricogliesti del fango” (Corbaccio; Cantavella 1992, 70) altres llengües Traduccions “¿Es de las peñas, / que así desdeñas?” del fragment (L. Matheu, Libro cons.) “¿Es que viene del terruño, para que su boda se haga con tan poco honor?” (MiPlanas, Espejo) 1128 Fragment “Al bell de dia, / irà honrada, / alt cavalcada / en cosser blanc” (2230-33) amb UF o UE Fitxa Espill FE0251 Vers primera ocurrència 2230 Vers darrera ocurrència 2230 Nombre d’ocurrències 01 Forma Al bell de dia --- De bell de dia canònica Mot clau 1 Bell Tipus Locució adverbial Recursos Preposició + sintagma nominal. Al·literació dels sons [e] i [d]. lingüístics i retòrics Definició Quan ja és dia clar (DCVB, Mot clau 2 Dia bell ; s’hi cita l’Espill). Quan és de dia ben clar (DCVB, dia; no s’hi cita l’ Espill). Quan ja és dia clar (Gonzàlvez). Inserció en Automatitzada, formant un complement cicumstancial de temps. el text Funció discursiva la importància de la llum per honorar la núvia i enlairar la festa de noces. Locativa, modalitzadora. Pren un significat oposat a “de matinada” (2214) i remarca Documentació “Com fon quasi hora de vespre, lo cel fon clar e lo sol ixqué. Dix la Infanta: en català -No seria bo que féssem una volta per la ciutat, puix fa bell dia?” ( Tirant, 109) “Com lo dia fon clar e bell, los de terra descobriren les cinc naus de Tirant” (163) “E no sabeu vós que aprés de l'aspre e fred matí ve lo bell sol?” (288) “Aprés la nit ve lo dia, e aprés lo núvol, lo bell sol” (380) “E donada vela, partiren ab molt bell temps per complir son bon viatge” (383) “Com lo dia fon bell e clar e Tirant hagué fetes amarinar totes les fustes” (418) Documentació DUE, dia, pleno, no recull “En pleno día” altres llengües “In plain daylight” (D. Carbonell, DF, día) Traduccions “A medio día, / que vaya honrada, / mui bien montada, / palafrén bueno” del fragment (L. Matheu, Libro cons.) “En pleno día irá ella cabalgando con toda pompa en un corcel blanco” (MiPlanas, Espejo) 1129 Fragment “Duran lo banc / del fre parents, / dels seus potents, / puis prou ne té” (2234-37) amb UF o UE Fitxa Espill FE0252 Vers primera ocurrència 2234 Forma Banc del fre canònica Mot clau 1 Banc Tipus Col·locació (significat transparent, a l’època) Recursos Substantiu + preposició “de” + sintagma nominal lingüístics i retòrics Definició Las riendas de lujo del caballo cinta ancha o banda, que al efecto se usaba en las Mot clau 2 Fre Vers darrera ocurrència 2234 Nombre d’ocurrències 01 grandes solemnidades como rienda (Chabàs). MiP tradueix i cita Chabàs. Toca ampla que s’emprava com a brilla en els guarniments de cavalcar els senyors, principalment en dies solemnes (DCVB, banc; s’hi cita l’Espill). Regnes de luxe (Gustà 1978). Inserció en Automatitzada el text Funció discursiva Denominativa, en una seqüència dialogal. Documentació “El comte d’Urgell tench lo banch del cavall de la part dreta” (doc. 1409; DCVB, en català banc) Documentació altres llengües Traduccions “Daran el freno / a sus parientes / los más potentes / pues tantos tiene” del fragment (L. Matheu, Libro cons.) “Le llevarán la banda del freno parientes suyos de los poderosos, pues los tiene en número sobrado” (MiPlanas, Espejo) 1130 Fragment “Pensar deuríeu / ella d'on ve, / com li cové / solemne festa!” (2254-57) amb UF o UE “Solemne festa / miraculosa / e profitosa / als bons e fels” (3804-07) Fitxa Espill FE0253 Vers primera ocurrència 2257 Forma Solemne festa canònica Mot clau 1 Festa Tipus Col·locació (significat composicional) Recursos Adjectiu + substantiu. Al·literació del so [e]. lingüístics i retòrics Definició Celebració destacada (Def. pròpia) Mot clau 2 Solemne Vers darrera ocurrència 3804 Nombre d’ocurrències 02 Inserció en Automatitzada, formant el subjecte de la clàusula subordinada. el text Funció discursiva Modalitzadora. La tia exigeix una cerimònia de noces digna i pomposa per a la neboda. Documentació “Puis, en noces e convits e solemnes festes, demostren-se bé parades als mesquins” en català (B. Metge, Lo Somni, III) “Ab concelh madurat / e solhempnial festa” (F. de la Via, Procés de la Senyora de Valor contra en Bertran Tudela , 523) “Era passat Leànder a una gran festa que solemne celebraven en l'illa de Cestos” (Hist. Leànder i Hero), “Ja era vengut lo terç jorn, e lo rei, de la sua nativitat lo dia en solemne festa celebrava” (Hist. Josef) “A qui han donada l'honor e premi d'aquesta solemne festa” (Tirant, 56) “Lo dia de Sant Jordi, que s'hi té de fer molt solemne festa” (Tirant, 92) “Aquesta solemníssima festa”, “Aquesta solemne festa”, “En la gran e solempne festa...”, “Havien rebut ab solempne festa...” (Lo Cartoixà, I.5, I.10, III.26, III.28) “I sepultat ab molt solemne festa” (Vida S. Magdalena en cobles , est. 60) Documentació altres llengües Traduccions “Bien puede verse / ella do viene, / que le conbiene / solene fiesta” (Or. 2254-57) del fragment “La milagrosa / y provechosa / solene fiesta, / para el bien puesta / de tantos fieles” (Or. 3804-07) (L. Matheu, Libro cons.) “Y cómo le corresponde ser festejada a lo solemne” (Or. 2254-57) “Fiesta solemne, milagrosa y de gran provecho para los buenos y los creyentes” (Or. 3804-07) (MiPlanas, Espejo) 1131 Fragment “Tota briosa / los ulls regira, / tota es remira, / gronyint flastoma” (2260-63) amb UF o UE “Los ulls vogia / de ça i de lla” (4006-07) “Mas arriscat / los ulls girant / e remirant, / jo res no viu” (6470-73) Fitxa Espill FE0254 Vers primera ocurrència 2261 Vers darrera ocurrència 6471 Nombre d’ocurrències 03 Forma Girar els ulls (a algú, a alguna cosa) canònica Mot clau 1 Girar Tipus Col·locació (significat composicional) Recursos Verb + sintagma nominal lingüístics i retòrics Definició Regiraba los ojos, fingiendo leer (Chabàs, nota al vers 4006). Feya girar els ulls, fent Mot clau 2 Ulls semblant de seguir les ratlles de l’escrit, com qui llegeix (MiP, nota al vers 4006). Dirigir la mirada en la direcció d’algú o d’alguna cosa (DCVB, girar ; no s’hi cita l’ Espill). Mirar en direcció oposada a la que es mirava, apartar la vista d’algú, en senyal de menyspreu o d’enuig (Gonzàlvez, regirar els ulls; anota a banda Girar els ulls i Vogir...). Inserció en Desautomatitzada. Amb canvi d’ordre per mor de la rima. el text Funció discursiva Modalitzadora Documentació “Los dos ancians, girant los ulls vers aquella part” (Curial, I.10), “Si bé ella no hi volia en català girar los ulls” (I.33), “En tant que a altra part no podien girar los ulls” (II.59), “Viu entrar Joan en la cambra, e, voltant ella los ulls. no viu altra persona alguna” (III.54) “Me forçà girar los plorosos ulls a la porta de la tancada cambra” (Plant R. Hècuba) “E girant los ulls Telamó a les naus gregues” (Raon. Telamó i Ulises) “Alt en un porxe de la casa girà los ulls” (Vida S. Anna) “Girant los ulls al rei de glòria” (Vida S. Anna) “Giren los ulls de misericòrdia a la mia misèria” ( Vida S. Anna) “E girant los ulls als carros e atzembles” (Hist. Josef) “Girà altra vegada los plorants ulls al reconegut sepulcre” ( Ist. S. Magdalena) “Gira los ulls misericordes a mi, peccador miserable” (Lo Cartoixà, II.26) “Llavors girà los ulls al metge e donà-li les lletres d'acusació” (Tirant, 143) Documentació altres llengües Traduccions “Y, enfurecido, / la vista buelbo; / y aunque rebuelbo, / a nadie ví” del fragment (Or. 6470-73) “Llena de brío, no hace sino dar vueltas con los ojos, remirar-se y maldecir gruñendo” (Or. 2260-63) “Bien que distrayendo los ojos a uno y otro lado” (Or. 4006-07) (L. Matheu, Libro cons.) “Pero azorado, por más que miro y remiro, nada veo” (Or. 6470-73) (MiPlanas, Espejo) 1132 Fragment “Com qui es pren ploma / del cap e pits” (2264-65) amb UF o UE “Elles encara / lo cap e cara / se n’arrapaven, / cabells pelaven” (3383-86) Fitxa Espill FE0255 Vers primera ocurrència 2264 Vers darrera ocurrència 3383 Nombre d’ocurrències 02 Forma Arrencar-se els cabells canònica Mot clau 1 Arrencar Tipus Locució verbal (significat idiomàtic) Recursos Verb reflexiu + sintagma nominal. Al·literació dels sons [a], [e] i [k]. lingüístics i retòrics Definició Mostrar desesperació o ira (Def. pròpia). Mot clau 2 Cabell DCVB, pelar , cita l’Espill, 3386, com a exemple lèxic, no fràsic. Acte de desesperació o també de gran penediment (J. Amades, Refranyer català comentat; no s’hi cita l’ Espill). Inserció en Automatitzada, formant el sintagma verbal d’una clàusula de relatiu, en una oració el text comparativa. Funció discursiva en el context té un significat de fingiment. Modalitzadora. És la descripció d’una situació emocional de desesperació, encara que Documentació “Lleixà's caure en terra arrancant-se los cabells del cap” ( Tirant, 141), “Llançà's per en català terra tirant-se los cabells del cap” (236), “Oh viudes desconsolades, feu noves lamentacions, arrancau-vos los cabells, e ab les ungles rompeu la vostra cara” (288), “Arrape la mia cara, desbarate i arranque los cabells del meu cap” (461), “Qui anava plorant e arrancant-se los cabells del seu cap” (472), “Rompé los seus cabells, les vestidures ensems ab lo cuiro dels pits i de la cara” (473), “Tots fan un dol, tots se lamenten, torcen-se les mans, arranquen-se los cabells del cap” ( Tirant, 474) Documentació “Tirarse de los pelos” (’desesperarse; generalmente, por arrepentimiento’, DUE, altres llengües pelo) Traduccions “Como una mona / se pela el pecho” (Or. 2264-65) del fragment “Cara y cabellos / ellas mesavan, / y se arañavan / con rabia inpía” (Or. 3383-86) (L. Matheu, Libro cons.) “Como si se arrancara plumas de la cabeza o del seno” (Or. 2264-65) “Ellas se lastimaban rostro y cabeza por tal motivo, y se arrancaban los cabellos” (Or. 3383-86) (MiPlanas, Espejo) 1133 Fragment “Lo desplaer / fon meu a soles” (2288-89) amb UF o UE Fitxa Espill FE0256 Vers primera ocurrència 2289 Forma A soles canònica Mot clau 1 Soles Tipus Locució adverbial Recursos Preposició + adjectiu lingüístics i retòrics Definició Sense acompanyament de ningú (Def. pròpia). Mot clau 2 Vers darrera ocurrència 2289 Nombre d’ocurrències 01 MiP, al Repertori, anota l’entrada “soles, a (locució adv.)” i remet al vers 2288. Sense més testimonis (DeCat, sol-sola; no s’hi cita l’ Espill). Inserció en Automatitzada, formant el complement de mode del verb. Invariable. el text Funció discursiva Modalitzadora. Intensifica el desplaer de l’emissor, contraposat al plaer dels altres. Documentació “Mas certes no la hi pogué tenir a soles” (Curial, II.14), “E los cavallers e la donzella en català romangueren a soles” (II.35), “Aznar, trobant-se a soles ab la donzella” (II.112), “Ans parlava a soles com a foll” (II.142), “Eixint de la cambra, Ia lleixaren a soles” (III.64) “E més abundantment he treballat de tots los altres no yo a soles” (Lo Cartoixà, III.1) “És gran repòs practicar de raons a soles ab aquella persona que hom ama” (Tirant, 103), “Com lo filòsof fon davant lo Rei a soles dins una cambra” (110), “Ja es són ara retretes dins la sua cambra a soles parlant de vostres afers” (228), “Que siau ab ella en una cambra a soles, no li guardeu cortesia” (233), “Millor dormiràs prop de mi que a soles” (234) Documentació “Da solo” (‘senza l’aiuto, l’intervento, la compagnia di altri’, VLI, solo ) altres llengües “Da solo a solo” (‘a quattrocchi, senza la presenza di nessun altro’, VLI, solo ) Traduccions “El desplacer / sólo fue mío” (L. Matheu, Libro cons.) del fragment “El desplacer quedó para mi sólo” (MiPlanas, Espejo) 1134 Fragment “Trobí violes / en lo meu ort / e morritort, / donzell ab malva. / Entrí hi ab salva; / amb UF o UE mon primer past / mengí ab tast / e fort mostalla” (2290-97) Fitxa Espill FE0257 Vers primera ocurrència 2294 Forma Fer la salva canònica Mot clau 1 Fer Tipus Col·locació (significat transparent, a l’època) Recursos Verb + sintagma nominal lingüístics i retòrics Definició Fer el tast que l’encarregat de servir el menjar i la beguda a un rei o príncep feia de les Mot clau 2 Salva Vers darrera ocurrència 2294 Nombre d’ocurrències 01 menges i bevendes destinades a aquest, per evitar que fos metzinat (DCVB, salva; no s’hi cita l’Espill). Joan Coromines (DeCat, salva, ‘precaució, en particular la que es practicava fent tastar prèviament un menjar, quan se’n desconfiava’) cita l’Espill: “ja és això, però amb un caràcter un poc figurat”. Inserció en Desautomatitzada el text Funció discursiva entrar amb una certa precaució al seu primer matrimoni, en va sortir escaldat. Modalitzadora. Amb un significat metafòric, indicant el narrador-personatge que, tot i Documentació en català Documentació “Y de las viandas que yo le puse delante, tomava de cada una tanta como se toma altres llengües para hazer la salva, y después luego lo demás embiávalo a los suyos y todos comían d’ella” (Cristòfor Colom, Diario del Priimer Viaje, 18 d’octubre de 1492; Nito Verdera, Cristóbal Colón, catalanoparlante, p. 141) Traduccions “En guerto frío / hallé violetas, / mastuerço, cetas, / axenxos, malvas. / del fragment Entré con salvas; / al primer pasto, / picava el gasto / como mostaza” (L. Matheu, Libro cons.) “En contré violetas y mastuerzo, y ajenjo entre las malvas, en mi jardín. En él entré con salvedad, para comer mi primer pasto, saboreándolo” (MiPlanas, Espejo) 1135 Fragment “Al cap, sens falla, / bé la’m sentí” (2298-99) amb UF o UE “Grans crits, sens falla, / feren abdui” (4850-01) Fitxa Espill FE0258 Vers primera ocurrència 2298 Forma Sens falla canònica Mot clau 1 Falla Tipus Locució adverbial Recursos Preposició + substantiu lingüístics i retòrics Definició Certament, sense lloc a dubte (Def. pròpia). Mot clau 2 Vers darrera ocurrència 4850 Nombre d’ocurrències 02 Sense falta, amb seguretat absoluta (Gonzàlvez). Inserció en Automatitzada el text Funció discursiva Modal. És un matitzador que reforça la veritat de l’asserció. Documentació “E així era tan fort, que sens tota falla lo cavaller qui ab ell combatia no es devia en català tenir per segur” (Curial, I.38) “E sens falla ells ho mostraran demà, Déu volent” (I.41) “E, com tot açò fallís, lo rei, sens tota falla, hi proveiria notablement e bé” (II.9) “Cavaller és ell sens falla, dix l'altre” (II.13) “E lo cavaller, sens falla, ne seria content molt” (II.35) “Ell és lo millor del mon sens falla” (II.35) “Es treballaven en apresonar-lo e sens falla aportat ho hagueren a efecte” (II.51) “Vós havets lo pus noble nom e pus plasent que io anc oís, e, sens tota falla, festa sóts vós a tots aquells que us veen” (II.55) “Sens falla, festa sóts vós a quants ulls vos miren” (II.56) “Que tots arreu són tals que, sens tota falla, serà foll lo cavaller qui” (II.56) Documentació ‘Sin lugar a dudas” (‘indudablemente’, DUE, altres llengües “Sin duda” (‘indudablemente’, DUE, duda) lugar ) “Without doubt” (D. Carbonell, DF, duda) Traduccions “Juego sin chaza / bien lo advertí” (Or. 2298-99) del fragment “Dan grandes vozes / entre las dos” (Or. 4850-01) (L. Matheu, Libro cons.) “Y, sin lugar a duda, experimenté en la cabeza fuerte escozor” (Or. 2298-99) “Y, sin saber retenerse, profieren ambas enorme gritería” (Or. 4850-01) (MiPlanas, Espejo) 1136 Fragment “Entrí hi ab salva; / mon primer past / mengí ab tast / e fort mostalla / amb UF o UE al cap, sens falla, / bé la’m sentí, / e no ho mostrí, / dissimulant / e no mostrant / en res conèixer / com m'han fet pèixer” (2294-304) Fitxa Espill FE0259 Vers primera ocurrència 2304 Forma Fer pèixer canònica Mot clau 1 Fer Mot clau 2 Pèixer Vers darrera ocurrència 2304 Nombre d’ocurrències 01 Tipus Col·locació (el significat metafòric de la UF el pren del mot “pèixer”, que ja el tenia) Recursos Verb + substantiu lingüístics i retòrics Definició En sentit figurat, fer engolir alguna cosa, ensarronar (Def. pròpia). Donar o prendre past, això és, alimentar, nodrir, ja com concepte material o en sentit espiritual: li havien fet pasturar un past enganyós, ja que la novençana que havia pres per muller va resultar que ja d’abans era casada (MiP). El protagonista narrador ens indica aquí, metafòricament, que va descobrir que l’esposa no era verge (Carré 1994: 49). Inserció en Automatitzada. Forma el predicat verbal de la clàusula. el text Funció discursiva disssimulava no conèixer l’engany en què havia caigut. Modalitzadora, en una seqüència narrativa modalitzada. El protagonista conta que Documentació en català Documentació altres llengües Traduccions “Mas no me di / por entendido, / antes, sufrido, / disimulando, / y no mostrando / del fragment el alcançar / lo que lastar / me havía hecho” (L. Matheu, Libro cons.) “pero no demostré nada, disimulando, como si no me diera cuenta en absoluto de qué modo me habían dado papilla” (MiPlanas, Espejo) 1137 Fragment “Si res voleu, / jo só tot vostre / si bé no ho mostre: / del que sé fer, / amb UF o UE al menester / manau de mi” (2316-21) Fitxa Espill FE0260 “Si bé l'un hora / era complida, / ans que finida / fos llur banyada...” (2699-702) “Doncs, si bé escoltes, / lleva els ulls alt, / fes un gran salt” (12076-78) “No hagen por / —les assegure—, / si bé em murmure, / que jo els fes frau” (16024-27) Observació: A la tercera recurrència no hi és la locució, ja que equival a “si escoltes bé”. Vers darrera ocurrència Vers primera ocurrència 2318 Forma Si bé canònica Mot clau 1 Si 16026 Nombre d’ocurrències 04 Mot clau 2 Bé Tipus Locució conjuntiva adversativa Recursos Conjunció + adverbi. Monosil·labisme. lingüístics i retòrics Definició Locució de vàlua concessiva, equivalent a encara que, que expressa la ineficàcia d’una dificultat, tot concedint la seva realitat (DCVB, bé; s’hi cita el Tirant, 215; no s’hi cita l’Espill). Fórmula intensiva del valor concessiu (DCVB, si; no s’hi cita l’ Espill). Encara que, tot i que (Gonzàlvez). Inserció en Automatitzada. Introdueix una clàusula subordinada. Invariable. el text Funció discursiva oracions. Connectiva. Manifesta el contrast que s’estableix entre el significat de les dues Documentació “Vós li manàs que no menjàs del fruit, e sabiets que ell ne menjaria, si bé vós li ho en català manàvets” (Llull, Llibre de contemplació, 53,16; DCVB, si) “Aprés féu donació a la Comtessa de tot lo comdat, a totes ses voluntats, si bé es tenia un fill de molta poca edat” (Tirant, 2), “E dolia-li molt, per la molta honor que lo Rei li feia, com més caritat no li havia feta, si bé d'ell havia la natural coneixença perduda” (11), “Si tu vols que aquesta guerra fine entre tu e mi e cesse la mortaldat entre lo teu poble e lo meu, si bé jo en esta illa d'Anglaterra sia més poderós que tu no est” (13), “E ab precs e manaments que li féren de part del Rei los hagueren de la Comtessa, si bé estava mal contenta del rei” (24)... “De tals fruyts senyor y tan saborosos, / si bé per a vós foren tan amarchs” ( Història de la Passió; DCVB, bé) Documentació “Si bien” (’expresión concesiva, equivalente a “aunque”’, DUE, altres llengües bien) Traduccions “Ya sabéis vos / soy todo vuestro, / y si no muestro / esta afición, / en la ocasión / del fragment mandadme a mi” (L. Matheu, Libro cons.) “Soy del todo vuestro, aunque no os lo manifieste; en lo que yo sepa, si me necesitgáis, mandad” (MiPlanas, Espejo) 1138 Fragment “La novençana / romàs ufana: / com pagó vell / mirant-se bell, / roda ben alta, / amb UF o UE dels peus sa falta / nunca mirant” (2325-31) Fitxa Espill FE0261 Vers primera ocurrència 2327 Vers darrera ocurrència 2327 Nombre d’ocurrències 01 Forma Ufanar-se com el paó canònica Mot clau 1 Ufanar Mot clau 2 Paó Tipus Unitat estilística configurada com a sintagma verbal (comparativa Recursos Verb reflexiu + clàusula comparativa. D’origen als bestiaris. lingüístics i retòrics Definició Mirar-se a si mateix, amb vanitat i sense veure’s els defectes (Def. pròpia). Quan fa la roda, ab les plomes de la cua exteses, s’ufaneja y no repara en la susdita tara o defecte dels peus [lletjos]. Tot axò s’aplica figuradament a la núvia (MiP). Girar-se per mirar-se a si mateix, envanit (DCVB, paó ; no s’hi cita l’ Espill). Mirar-se més a ell mateix que als altres (DCVB, volta; no s’hi cita l’ Espill). DeCat, paó , cita l’Espill com a lèxic. Inserció en Automatitzada, amb l’addició d’altres elements que completen l’acció. el text Funció discursiva contrastant amb la situació de desvaliment del narrador-personatge. Modalitzadora. Emfasitza la pressumpció de la novençana en comparar-se al paó, tot Documentació “Mas natura li ha donada una legura a fer: que quant ell veu que’ls hòmens remiren sa en català bellesa, ell dreça la coha envers amunt per ésser lohat de les gents, e descobra la lega partida de son cors, e los mostra vilanament. Molt menys presa la legura de sos peus” (B. Latini, Llibre del tresor, II.164) “S’arresava contenta de si matexa y més que de la coha lo pagó no resta” (Corbatxo 59; DCVB, paó ) “Voltant-se per mirar-se la coa, en la qual, si tants ulls tengués com lo pagó, encara no serie contenta” (Curial, II.174; DCVB, paó ) “Del pagó pintat seguiu vós la rasta, / mirau baix als peus i ireu mesurada” (Debat ab Caldesa) “Envanit o estufat com un pago” (‘molt ple de vanitat’, DCVB, paó ) Documentació “Hincharse como un pavo” (‘ponerse muy orgulloso’, DUE, pavo) altres llengües “Ne leurs grans queues les roes / ainsi que le paon suelt faire” ( Livre des lamentations de Matheolus, II, 3082-3; citat per Peirats 2003a) Traduccions “Mas la velada / quedó alentada, / qual pavón bello / que erige el cuello, / del fragment la rueda exalta, / de pies la falta / nunca ha mirado” (L. Matheu, Libro cons.) “Pero la novia se quedó ufana, como pavo viejo que se contempla hermoso haciendo la rueda y sin reparar para nada en lo deforme de sus pies” (MiPlanas, Espejo) 1139 Fragment “Primer, volent- / la solaçar / e abraçar: / a totes parts / ariçons, carts, / amb UF o UE porca crespina, / no tenen spina / pus fort punyent! (2346-2353) Fitxa Espill FE0262 Vers primera ocurrència 2349 Forma A totes parts canònica Mot clau 1 Part Tipus Locució adverbial Recursos Preposició + sintagma nominal. Al·literació dels sons [a] i [t]. lingüístics i retòrics Definició Per tot arreu (Def. pròpia). Mot clau 2 Vers darrera ocurrència 2349 Nombre d’ocurrències 01 En qualsevol lloc, pertot arreu (Gonzàlvez). Inserció en Automatitzada el text Funció discursiva Locativa Documentació “Mas Curial, sobrat d'ira, mirava envers totes parts” ( Curial, I.33), “Festa era en català environada de totes parts de damas e damiselles “ (II.56) “Ans ab l'espasa los deu ferir a totes parts” (Tirant, 35), “Fil de ferre d'aquell que posen en les llànties, que es doblega a totes parts” (73), “E mirà a totes parts e véu venir per lo camí...” (106), “D'un puig veren les guardes dels morors qui estaven mirant a totes parts” (133), “E continuament a totes parts se vogia” (189), “Aprés tirá I'espasa e donà de grans colps a totes parts” (189), “E mirant a totes parts si veure poria alguna població” (263), “Tirant que el véu, mirà a totes parts i no véu negú” (286), “Mirava a totes parts si veuria algun lloc” (373), “A fi que los moros sien closos a totes parts, per mar i per terra” (419), “Car jo els tinc closos a totes parts per mar i per terra” (419) “Aquells malvats de fariseus (...) encengueren lo foch a totes parts” (Vita Christi,137) Documentació altres llengües Traduccions “Su genio verde / por alegrar, / quise intentar / las buenas artes / por todas partes, / del fragment mas hallo fardos / de abrojos, cardos: / ¡la puerca espina / no tiene espina / que tanto aruñe!” (L. Matheu, Libro cons.) “Queriendo yo, de buenas a primeras, procurarle solaz y abrazarla, me hallé con que ni cardos, ni erizos, ni puercoespines han tenido jamás en parte alguna dardos más punzantes” (MiPlanas, Espejo) 1140 Fragment “Primer, volent- / la solaçar / he abraçar: / a totes parts / ariçons, carts, / amb UF o UE porca crespina, / no tenen spina / pus fort punyent! (2346-53) Fitxa Espill FE0263 Vers primera ocurrència 2351 Forma Porca crespina canònica Mot clau 1 Porca Tipus Col·locació (significat transparent) Recursos Substantiu + adjectiu. Al·literació dels sons [p], [c] i [a]. lingüístics i retòrics Definició Femella del porc espí (anomenat vulgarment Mot clau 2 Crespina Vers darrera ocurrència 2351 Nombre d’ocurrències 01 porc crespí) (DCVB, porc; s’hi cita l’Espill) Inserció en Automatitzada el text Funció discursiva aquest animal, dient que la dona és encara més punxosa. Modalitzadora. El narrador-protagonista compara el caràcter de la seva dona amb Documentació en català Documentació altres llengües Traduccions “Su genio verde / por alegrar, / quise intentar / las buenas artes / por todas partes, / del fragment mas hallo fardos / de abrojos, cardos: / ¡la puerca espina / no tiene espina / que tanto aruñe!” (L. Matheu, Libro cons.) “Queriendo yo, de buenas a primeras, procurarle solaz y abrazarla, me hallé con que ni cardos, ni erizos, ni puercoespines han tenido jamás en parte alguna dardos más punzantes” (MiPlanas, Espejo) 1141 Fragment “Porcell grunyent / tota la nit / era en lo llit” (2354-56) amb UF o UE “Si res vos mana / lo vell exorc, / grunya com porc, / no en façau res” (6006-09) Fitxa Espill FE0264 Vers primera ocurrència 2354 Vers darrera ocurrència 6008 Nombre d’ocurrències 02 Forma Grunyir com (un) porc canònica Mot clau 1 Grunyir Tipus Locució verbal (comparativa) Recursos Verb + clàusula comparativa d’igualtat (“com...”). D’origen experiencial. lingüístics i retòrics Definició Lamentar-se o rondinar en veu alta, de manera desagradable (Def. pròpia). Mot clau 2 Porc DCVB, grunyir , cita l’Espill 6008 com a exemple lèxic, no fràsic. DeCat, grunyir , cita l’Espill com a exemple lèxic, no fràsic. Inserció en Automatitzada. Forma una clàusula juxtaposada. el text Funció discursiva Modalitzadora. Intensifica la qualitat de l’acció. Documentació “Diu sant Crisòstom: fàcilment se prenen los hòmens qui en les condicions als porchs en català semblen (...) gronyint tostemps per ira” ( Lo Cartoixà, II.6) “Lo grunyir dels porcs. Grunnio ” (O. Pou, Thesaurus puerilis; DeCat, grunyir ) “Porc a mitges sempre gruny” (PCC, P 2888; no s’hi cita l’Espill) “Porc fiat tot l’any gruny” (PCC, P 2889; no s’hi cita l’Espill) Documentació altres llengües Traduccions “Lechón que gruñe / mal satisfecho / era en el lecho” (Or. 2354-56) del fragment “Si os manda, hermana, / el viejo terco, / gruña qual puerco: / no obedescais” (Or. 6006-09) (L. Matheu, Libro cons.) “En la cama era, toda la noche, igual que un lechón gruñendo” (Or. 2354-56) “Si el viejo machorro os manda algo, aunque gruña como un gorrino, no le hagáis ningún caso” (Or. 6006-09) (MiPlanas, Espejo) 1142 Fragment “Tenint-li corda, / mai me recorda / restàs la mia” (2371-73) amb UF o UE Fitxa Espill FE0265 Vers primera ocurrència 2371 Forma Tenir corda (a algú) canònica Mot clau 1 Tenir Tipus Locució verbal (significat idiomàtic) Recursos Verb + substantiu. Al·literació del so [a]. lingüístics i retòrics Definició Deixar que l’interlocutor faci o xerri el que vulgui (Def. pròpia). Mot clau 2 Corda Vers darrera ocurrència 2371 Nombre d’ocurrències 01 Tirar moltes cordes (‘exposar i discutir molts de parers’, DCVB, corda; a partir del Somni JJ; no s’hi cita l’ Espill). Dedicar atencions a una persona (Gonzàlvez). Inserció en Automatitzada. Forma una clàusula de gerundi que estableix un joc de contraris el text amb la següent. Funció discursiva contrasta amb el significat dels dos versos que hi segueixen: ‘ell no va aconseguir Modalitzadora. Intensifica l’acció pacient de l’emissor escoltant la dona, que mai ser escoltat per ella’. Documentació “I tots los vots en un parer clogueren, / aprés d'haver tirades moltes cordes” en català (Somni JJ, 770-71; DCVB, corda) Documentació “Tener cuerda para rato” (‘ser una persona muy habladora o parecer dispuesta a altres llengües hablar mucho sobre algo’, M. Moliner, DUE, cuerda) Traduccions “Si dava cuerda, / no se me acuerda / fuese la mia” (L. Matheu, Libro cons.) del fragment “Soltándole cuerda, no recuerdo haber yo salido nunca con la mía” (MiPlanas, Espejo) 1143 Fragment “Drap si es metia / ab tal olor / e tal color / com Déu se sap” (2390-93) amb UF o UE “Mas a Pilat / no li plagué, / ans romangué / a llur despit / tal com fon scrit” Fitxa Espill FE0266 (14164-68) “La penitència / haguí finida, / de la llur vida / fuí molt content, / e certament / vestit m'hi fóra / si la traïdora / de bigamia, / tal com la mia, / tant no ho vedàs / que m'ordenàs / a missa dir “ (15626-37) “De tal preïcar, / a mon parer, / és tal plaer / lo escoltar / com lo comptar / d’altri florins” (16286-91) Vers darrera ocurrència Vers primera ocurrència 2391 Forma Tal com canònica Mot clau 1 Tal 16288 Nombre d’ocurrències 04 Mot clau 2 Com Tipus Locució adverbial (comparativa) Recursos Determinant indefinit + adverbi. Monosil·labisme. lingüístics i retòrics Definició DeCat, tal, anota tal com o talment, però no cita l’Espill. Estructura correlativa usada en frases comparatives d’igualtat (Gonzàlvez). Expressa una comparació d’igualtat entre un element (regit pel determinant tal), que pot anar situat al davant, al mig o a la fi, i un altre element (regit per l’adverbi com), situat darrere d’aquest (Def. pròpia). escrit, que és una referència Quod scripsi, scripsi. Inserció en Forma part de l’expressió romangué tal com fon el text desautomatitzada de l’apotegma atribuït a Pîlat: Funció discursiva Connectiva Documentació “A, valerós cavaller, ja plagués a Déu que io fos tal com tu, e tu fosses emperador!” en català (Curial, I.22), “La lliurea se féu tal com Curial volgué” (I.28)... “Un encontre tan bell e singular s´hi és fet tal com aquest” (Tirant, 56), “E plàcia a la divina Bondat que no vixca jo en lo món si tal com ell no dec ésser” (56), “E trobantlo tal com ésser devia...” (58), “E tal era l'un llit com l'altre” (67), “Una llança sola de llargària de tretze palms ab lo ferre e ab tot, la punta de diamà, la gruixa cascú tal com li plàcia” (71), “E si vós tinguésseu tal desig com mostrau haver...” (79)... Documentació “Tal como” (’como’, DUE, tal) altres llengües “Tal... qual...” (’expresión correlativa de comparación’, DUE, tal) Traduccions “Pero a Pilatos / no le agradó, / que respondió / a su despecho: / --Lo hecho, hecho, del fragment / lo escrito, escrito--” (L. Matheu, Libro cons.) “Pero a Pilatos no le plugo hacerlo, sino que, a despecho de ellos, quedó como había sido escrito” (MiPlanas, Espejo) 1144 Fragment “Drap si es metia / ab tal olor / e tal color / com Déu se sap, / llançava el drap / amb UF o UE per los racons, / davall caixons, / entre la palla.” (2390-97) “Sap Déu si em cou / e quant me nou / tanta fluxea / e tal mollea!” (5041-44) Fitxa Espill FE0267 Vers primera ocurrència 2393 Forma Déu ho sap canònica Mot clau 1 Déu Tipus Fórmula assertiva Recursos Substantiu + pronom + verb. Monosil·labisme lingüístics i retòrics Definició Per afirmar la certesa d’una cosa que la gent no sap o no pot comprendre o evaluar Mot clau 2 Saber Vers darrera ocurrència 5041 Nombre d’ocurrències 02 (DCVB, Déu ; no s’hi cita l’ Espill). Expressió que s’usa per afirmar la certesa d’una cosa que la gent no sap o no pot comprendre o avaluar (Gonzàlvez; diu erròniament que no és enregistrada en DCVB). Expressió amb valor intensiu o ponderatiu (Gonzàlvez, saber). Inserció en Desautomatitzada, amb la inclusió del pronom reflexiu “se”. Introduïda mitjançant el el text connector modal “tal... com”. Funció discursiva mestrual de la dona. Modalitzadora. Intensifica l’apreciació que l’emissor fa del desordre i la brutícia Documentació “Harrich, sap Déus que io no desig la tua mort, car no m'has ofes de cosa en català alguna” (Curial, I.18), “Senyor, sap Déu que io us desig servir davant tots los senyors del mon, e així faré vostre manament en tot cas” (II.61), “Senyor pare, sap Déu que tot lo meu desig és estar prop la senyora” (II.69) “Mas sap Déu que Tirant estimara més estar prop de la Infanta que no prop de l'Emperadriu” (Tirant, 119), “E sap Déu, com la Princesa se'n fon anada, l'ànima de Tirant quanta dolor sentia” (173), “E sap Déu si n'haurà gran raó de no fiar jamés de vós” (227), “Mas sap Déu la Princesa en aquell cas amara més dormir que eixir de la cambra” (281), “Esperaré la tua gloriosa tornada, car Déu sap què poria jo fer sens tu” (336) Documentació “¡Dios sabe!” (‘exclamación de intranquilidad, de duda o de increduldad’, DUE, altres llengües Dios ) Traduccions “Trapos metía / con tal olor, / de tal color / como Dios sabe” del fragment (L. Matheu, Libro cons.) “Si se ponía trapos, con olor y color tales que sólo Dios lo sabe” (MiPlanas, Espejo) 1145 Fragment “Llançava el drap / per los racons, / davall caxons, / entre la palla. / No hi dava malla amb UF o UE / hom si el trobava; / lla el se llexava / on li caïa” (2394-01) Fitxa Espill FE0268 Vers primera ocurrència 2398 Vers darrera ocurrència 2398 Nombre d’ocurrències 01 Forma No donar malla (d’alguna cosa) -- No valdre ni una malla canònica Mot clau 1 Donar Tipus Col·locació (significat transparent, a l’època) Recursos Negació + verb + substantiu. Al·literació dels sons [n], [o] i [a]. lingüístics i retòrics Definició No donar-li importància, despreciar-la (MiP). No valer res (DAG, Mot clau 2 Malla malla; no s’hi cita l’Espill). Donar (una cosa) per una malla (‘donar-ho per qualsevol cosa, no concedir-li cap valor’, DCVB, malla ; no s’hi cita l’ Espill). En els temps que correm, encara es pot sentir a dir l’expressió no val ni una malla, referida a una persona de qualitats ben poc apreciables (Vila 1994: 106). Menysprear una cosa, no considerar-la important (Gon.). Inserció en Automatitzada, amb la inclusió del pronom adverbial “hi”. el text Funció discursiva fet repugnant. Modalitzadora. Emfasitza la descurança de la dona, que no dóna importància a un Documentació “Com no’t spentes que fins a la darrera mealla donaràs comte?”, “Què pots tu en català sostenir per ell, que no vals una mealla?” (Lo Cartoixà, II.27, III.50) “Que escassament per acometre / valen mealla” (Somni JJ, 1967-68) “No tenir ni una malla” (‘per a significar el màxim de la misèria o de la manca de cabals’, J. Amades, Paraules i modismes) “Ni una malla ni un bri de palla” (PCC, M 702; no s’hi cita l’Espill) Documentació “No vale una perra chica” (sense definició, DUE, perra) altres llengües “No importar ( o Darse) un pito (de algo)” (’no importar nada’, DUE, pito) “No valer un pito (una cosa o una persona)” (’tener muy poco valor’, DUE, pito) “Not to give a hoot” (DF, pito) Traduccions “Y los dexava / por los rincones, / entre caxones, / o entre la paja; / qualquier alaja / del fragment de que ella usava / se la dexava / donde cahía” (L. Matheu,Libro cons.) “Los echaba luego por los rincones y por debajo de los muebles y entre la paja; le importaba un comino que alguien los encontrase: allí donde se le caían los dejaba” (MiPlanas, Espejo) 1146 Fragment “En les nits grans, / e menys de dia, / jo mai dormia / sens purgatori” (2418-21) amb UF o UE “Clar és de dia / quant se desperten” (5364-65) “Ves eclipsar / lo sol e lluna / contra comuna / astrologia, / en jorn de dia / ves tal foscura” (14114-19) Fitxa Espill FE0269 Vers primera ocurrència 2419 Forma De dia canònica Mot clau 1 Dia Tipus Locució adverbial Recursos Preposició “de” + substantiu. Al·literació del so [d]. lingüístics i retòrics Definició Durant el dia (DCVB, Mot clau 2 Vers darrera ocurrència 14118 Nombre d’ocurrències 03 dia; no s’hi cita el Tirant ni l’Espill). Amb la claror natural del sol, quan ja ha eixit el sol i no és de nit (Gonzàlvez). Inserció en Automatitzada. Invariable. el text Funció discursiva Locativa. Indica una expressió de temps. Documentació “Que vetlen de nit e acompanyen de dia als confrares malalts” (doc. 1393; DCVB, dia) en català “Com los moros foren fugits, los cristians robaren lo camp dels moros, e fonc ja de dia clar” (Tirant, 12), “Lo jutge no poria bé jutjar la batalla si de dia no era” (65), “Com fon de dia Tirant pres tres mília ducats e donà'ls al mariner” (106), “E les altres de la mitja nit fins que fos de dia” (124), “Lo capità no volgué entrassen de dia perquè no fossen vists” (133), “Tan prest com fon de dia, tothom se llevà” (162)... “En lo núvol, que de dia los feya ombra” (Lo Cartoixà, I.17) “Que de la cançó que deien de nit / ab un ‘gran mercès’ pagaven de dia” (Procés olives, 323-24; DCVB, nit ) Documentació “De día” (‘mientras hay luz del sol’, DUE, altres llengües día) Traduccions “En los veranos / ni en los inviernos / (para mi infiernos), / noche ni día / del fragment yo no dormía / sin purgatorio” (Or. 2418-21) “Ya es bien de día / cuando despiertan” (Or. 5364-65) “Y el eclipsar / de sol y luna / contra comuna / astrología, / del medio día / la obscuridad” (Or. 14114-19) (L. Matheu, Libro cons.) “En las largas noches yo no dormía jamás sin purgatorio, y de día aún menos” (Or. 2418-21), “Se despiertan cuando es ya día claro” (Or. 5364-65) “Y producirse en pleno día tal obscuridad” (Or. 14118-19) (MiPlanas, Espejo) 1147 Fragment “En les nits grans / e menys de dia, / jo mai dormia / sens purgatori” (2418-21) amb UF o UE Fitxa Espill FE0270 Vers primera ocurrència 2421 Forma Passar un purgatori canònica Mot clau 1 Passar Mot clau 2 Purgatori Vers darrera ocurrència 2421 Nombre d’ocurrències 01 Tipus Col·locació (el significat metafòric de la UF depèn del mot “purgatori”, que ja el té) Recursos Verb + sintagma nominal. Al·literació del so [p]. D’origen cristià. lingüístics i retòrics Definició Passar penes i tribulacions (Def. pròpia). DCVB, purgatori, no cita el Tirant i sí l’Espill, però només com a exemple lèxic, no fràsic, en l’accepció ‘situació en què es passa molta pena’). Inserció en Desautomatitzada. El mot “purgatori” ve precedit de la preposició negativa “sens”. el text Forma un constituent sintagmàtic que complementa el nucli verbal “jo mai dormia”. Funció discursiva quan dormia amb la dona. Modalitzadora. Intensifica el sentit del patiment que sofria el personatge-narrador Documentació “Bon passar fa un poch d’afans / en Purgatori” (Llibre de fra Bernat) en català “Callats —dix Melchior—, que no es aquest aquell Paraís del qual té les claus sant Pere; lluny és l'un de l'altre, e les lleis fort diverses. Emperò, cas que vullats que aquest sia paraís, siats cert que en aquest, ni en aquell, no es pot entrar sinó passant primer per purgatori. E així, anem a casa nostra --dix Melchior--, e per ventura coneixerets no ésser tant lo mal com pensats” (Curial, II.145) “Car fallint-me tal acostament estic en un nou purgatori” (Tirant, 259) “Passar el purgatori en vida” (PCC, P 3473; no s’hi cita l’Espill) Documentació “Pasar un purgatorio” (‘pasar un trabajo penoso o un padecimiento de cualquier clase, altres llengües físico o moral’, DUE, purgatorio) Traduccions “En los veranos / ni en los inviernos / (para mi infiernos), / noche ni día / del fragment yo no dormía / sin purgatorio” (L. Matheu, Libro cons.) “En las largas noches yo no dormía jamás sin purgatorio, y de día aún menos” (MiPlanas, Espejo) 1148 Fragment “Si cavalcava / fent qualque volta, / a missa solta / jo me’n tornava” (2424-27) amb UF o UE “Per lo mercat / feia la volta, / a regna solta, / mirant les tendes” (2620-23) Fitxa Espill FE0271 Vers primera ocurrència 2425 Vers darrera ocurrència 2621 Nombre d’ocurrències 02 Forma Fer (qualque, la, una) volta --- Voltar canònica Mot clau 1 Fer Mot clau 2 Volta Tipus Col·locació (significat composicional), reduïble al verb derivat del substantiu Recursos Verb + sintagma nominal lingüístics i retòrics Definició Fer un recorregut més o menys determinat (Def. pròpia). DCVB, volta, en dóna una accepció molt restringida: ‘recórrer les cases d’un poble fent capta per les necessitats de l’església’; no s’hi cita l’ Espill. Passetjar per un trajecte que comença i acaba en el mateix punt (Gonzàlvez). Inserció en Automatitzada. Forma una clàusula de gerundi. el text Funció discursiva Asseverativa, en una seqüència narrativa. Documentació en català (Lo Somni, Facet, Fra Bernat, Curial, Faula Neptú i Diana , Certamen S. Cristòf ol Col·loqui dames, Procés olives , Somni JJ, Vita Christi) “No seria bo que féssem una volta per la ciutat, puix fa bell dia?” ( Tirant, 109) “Com lo duc de Pera hagué feta tota la volta, se mès en orde” (157) “En tal forma entrà ab totes les dotze atzembles, que cascuna portava de la sua roba, e féu la volta per lo reng” (189) “E fent-li la volta, corrent lo portaven / per tots los carrers de Ierusalem” (Història Passió, 2798-99) “Apres que fos mort, tantost aquell dia / lo vostre sant cors posat fon en nau: / sens veles algunes la nau feu sa via / la volta d’Espanya ab vent molt suau” (Cobles sent Jaume,Cançoner vides sants) Documentació “Dar una vuelta” (‘salir de casa para un paseo breve’, DUE, altres llengües vuelta ) Traduccions “Y si montava / y misa oía, / luego bolvía” del fragment (Or. 2424-27) “Por el mercado / va dando buelta / a rienda suelta, / mirando tiendas” (Or. 2620-23) (L. Matheu, Libro cons.) “Si salía yo a dar un paseo a caballo, regresaba a hora de misa acabada” (Or. 2424-27) “Con toda libertad, daban la vuelta por el mercado mirando las tiendas” (Or. 2620-23) (MiPlanas, Espejo) 1149 Fragment “Si cavalcava / fent qualque volta, / a missa solta / jo me’n tornava / e m’acostava / amb UF o UE al mal dinar” (2424-29) Fitxa Espill FE0272 Vers primera ocurrència 2426 Forma A missa solta canònica Mot clau 1 Missa Tipus Locució adverbial Recursos Preposició + sintagma nominal. Al·literació dels sons [a] i [s]. lingüístics i retòrics Definició Quan la missa era acabada (DCVB, Mot clau 2 Solta Vers darrera ocurrència 2426 Nombre d’ocurrències 01 solt; s’hi cita l’Espill). Quan la missa ha acabat (Gonzàlvez). Inserció en Automatitzada. Forma un complement circumstancial. el text Funció discursiva informació que afavoreix el personatge-narrador des del punt de vista cristià. Locativa, modalitzadora. Aparentment és una descripció d’accions, però dóna una Documentació en català Documentació altres llengües Traduccions “Y si montava / y misa oía, / luego bolvía / y me acercava / a donde hallada / del fragment mala comida, / y peor vida” (L. Matheu, Libro cons.) “Si salía yo a dar un paseo a caballo, regresaba a hora de misa acabada, para acercarme al mal comer” (MiPlanas, Espejo) 1150 Fragment “Res no sabia / ni es comedia / res ordenar, / menys lo manar / sols de paraula” amb UF o UE (2441-45) Fitxa Espill FE0273 Vers primera ocurrència 2445 Forma De paraula canònica Mot clau 1 Paraula Tipus Locució adverbial Recursos Preposició + substantiu lingüístics i retòrics Definició Oralment (per oposició a “per escrit”) (DCVB, Mot clau 2 Vers darrera ocurrència 2445 Nombre d’ocurrències 01 paraula ; no s’hi cita l’ Espill). Que només es diu però que no es fa o no es duu a la pràctica (Gonzàlvez). Inserció en Automatitzada. Invariable. el text Funció discursiva no sap governar la casa. Modal, en una seqüència narrativa modalitzada, on el narrador critica que la seva dona Documentació “Li prometeren de paraula de metre-ho en concell (Novells ardits, I.18; DCVB, en català “Axí de paraula com ab scriptura (Metge, Lo Somni, I; DCVB, paraula ) paraula ) Documentació altres llengües Traduccions “Nada sabía, / ni prevenía / de ordenar, / menos mandar” del fragment (L. Matheu, Libro cons.) “No sabía pizca de tales cosas, ni se comedía de ordenar, sino tan sólo mandar de palabra” (MiPlanas, Espejo) 1151 Fragment “Seia’s a taula / havent menjat / o almorçat / ja de matí” (2446-49) amb UF o UE Fitxa Espill FE0274 Vers primera ocurrència 2446 Forma Seure’s a taula canònica Mot clau 1 Seure Tipus Col·locació (significat composicional) Recursos Verb reflexiu + preposició + substantiu lingüístics i retòrics Definició Asseure’s davant d’una taula amb la intenció de menjar el que hi ha parat Mot clau 2 Taula Vers darrera ocurrència 2446 Nombre d’ocurrències 01 (Gonzàlvez). Seure a la taula, sobretot per a menjar (DCVB, estar en taula; no s’hi cita l’ Espill). Inserció en Automatitzada el text Funció discursiva critica l’actitud de la dona que simula no tenir gana. Asseverativa, en una seqüència narrativa modalitzada, on el narrador-personatge Documentació “E meteren-se a la taula e començaren a menjar” ( Curial, I.9), “Ab tant, l'emperador en català se mès a taula ab los reis” (I.24), “Que en la taula principal no seguessen sino la duquessa sa muller e Curial” (I.24), “E així tothom segué, mas en aquella taula lo rei no consentí que segués degú” (II.61), “Lleixats-lo'm, que jo us faç segur que per aquesta batalla no seurà primer en la taula de Perusa” (II.104), “E, aposentats covinentment, lo rei sopà, e a la sua taula segueren solament la reina, Curial e la Güelfa” (III.104) “E lo Rei per fer honor a Felip lo féu seure al cap de la taula” ( Tirant, 101), “Lo Rei aquell dia los féu seure en la sua taula” (109), “E féu seure als dos cavallers en altra taula” (132), “Portà’ls-en a sopar ab ell, e féu-los seure al cap de la taula” (133)... Documentació “Sentarse a la mesa” (’ocupar cada comeensal su asiento para empezar a comer’, altres llengües DUE, mesa) Traduccions “Iva a la mesa / mui grave y tiesa, / sienpre sin gana, / que de mañana / del fragment mucho se artava, / quando almorçava” (L. Matheu, Libro cons.) “Sentábase a la mesa, habiendo ya de mañana almorzado y comido” (MiPlanas, Espejo) 1152 Fragment “Senyalat plat, / certa scudella, / tenia ella, / taça apartada, / sal no tocada, / amb UF o UE son drap de boca” (2478-83) Fitxa Espill FE0275 Vers primera ocurrència 2483 Forma Drap de boca canònica Mot clau 1 Drap Tipus Col·locació (significat transparent) Recursos Substantiu + preposició “de” + substantiu lingüístics i retòrics Definició Tovalló (DCVB, Mot clau 2 Boca Vers darrera ocurrència 2483 Nombre d’ocurrències 01 drap; s’hi cita l’Espill). Tovalló (Gustà 1978). Inserció en Automatitzada, concretada mitjançant un pronom possessiu. el text Funció discursiva Denominativa, en una seqüència descriptiva. Documentació en català Documentació altres llengües Traduccions “Especial plato, / cierta escudilla, / taça, salvilla / bien señalada, / sal no tocada, / del fragment su servilleta” (L. Matheu, Libro cons.) “Tenía su plato señalado, escudilla fija, taza apartada, sal intacta, servilleta propia” (MiPlanas, Espejo) 1153 Fragment “Tallar sens broca / no consentia, / ni menjaria / carn del mercat / si hom penjat / amb UF o UE algú hi havia, / ni permetia / fruita en portassen, / bé que hi comprassen / Fitxa Espill conills, perdius, / francolins vius” (2484-94) “Ell sols preveu / lo venidor, / fa lo millor, / per bé no es mostre, / a l'útil nostre” (3910-14) FE0276 Vers primera ocurrència 2492 Vers darrera ocurrència 3913 Nombre d’ocurrències 02 Forma Per bé que -- Bé que canònica Mot clau 1 Per Tipus Locució conjuntiva Recursos Preposició + adverbi + conjunció. Al·literació del so [e]. Monosil·labisme. lingüístics i retòrics Definició Locucions de vàlua concessiva, equivalents a Mot clau 2 Bé encara que, que expressen la ineficàcia d’una dificultat, tot concedint la seva realitat (DCVB, bé; no s’hi cita l’ Espill). Qui sap per què alguns saberuts li han declarat la guerra [a Per bé que ] últimament. Ben a tort, volen que no usem sinó Bé que (DeCat, per; no s’hi cita l’ Espill). Encara que, tot i que (Gonzàlvez, per bé). Però sí en canvi (Gonzàlvez, bé que). Inserció en Automatitzada. Introducció de clàusula, amb elisió de “que” per mor de la mètrica. el text Invariable. Funció discursiva Connectiva. Manifesta objecció respecte al contingut de la clàusula anterior. Documentació “Lo marquès se aturà e mirà’l, e bé que fos en tendre edat constituït, no menys li viu en català los ulls molt replandents” (Curial, I.1; DCVB, bé) “La qual ho pres ab molta impaciència, per bé que fós molt virtuosa e discreta” (Tirant, 2), “Per bé que lo prepòsit seu tostemps fon de subvenir-los, emperò volgué experimentar la constància del Rei” (9), “Jo us diré lo que a mi par, per bé que jo conega no ésser digne de parlar en semblants fets” (15), “Per bé que Nostre Senyor Déu vos haja dat lo voler, vos ha llevat lo poder” (16), “Per bé que nosaltres siam poca gent e ells molta, ací serà lo gran renom e fama”(23), “Fon contenta, per bé que no es pogué estar que no digués:” (24)... Documentació altres llengües Traduccions “Él sólo tiene / sciencia, / y prebiene / lo benidero; / da el bien entero / y lo mejor, / del fragment con grande amor, / como lo muestro, / para bien nuestro” (L. Matheu, Libro cons.) Él prevé lo que ha de venir, y hace para utilidad nuestra (aun sin mostrarlo) todo lo mejor” (MiPlanas, Espejo) 1154 Fragment “De nit, a fosca, / en ells la mosca / nunca s’hi met” (2495-97) amb UF o UE Fitxa Espill FE0278 Vers primera ocurrència 2495 Vers darrera ocurrència 2495 Nombre d’ocurrències 01 Forma A (la) fosca -- A (les) fosques canònica Mot clau 1 Fosca Tipus Locució adverbial Recursos Preposició + sintagma nominal lingüístics i retòrics Definició Sense claror, sense poder-hi veure bé (DCVB, Mot clau 2 fosca; no s’hi cita l’ Espill). Quan ja és fosc, de vespre o de nit (DeCat, fosc ; no s´hi cita l’ Espill). Sense claror, sense poder veure-hi bé (Gonzàlvez; diu que DCVB no l’enregistra). Inserció en Automatitzada el text Funció discursiva Modalitzadora, intensificant la foscor de la nit. Documentació “Partí lo bergantí una nit que plovia e feia molt gran fosca” ( Tirant, 99), “E hora de en català mijanit, ab la fosca, ells podrien entrar” (310), “Feia gran fosca” (340), “Durà del matí fins a la nit escura, e la fosca los féu departir” (349) “Gran nit a les fosques en loch solitari” (Ist. Passió, 141) “A les fosques” (’sense claror’, Diccionari Torra; DeCat, fosc ) Documentació altres llengües Traduccions “--” del fragment (L. Matheu, Libro cons.) “Por la noche, la mosca no se posa nunca en ellos” (MiPlanas, Espejo) 1155 Fragment “De nit a fosca / en ells la mosca / nunca s’hi met” (2495-97) amb UF o UE “Sovint anava / de nit al nou / bany d’En Sanou” (2650-52) Fitxa Espill FE0277 “Jocs de naïps / de nit jugàvem” (3010-11) “Anar armades / e desfreçades / com hom, exir / de nit, texir / per la ciutat” (5465-69) “Mai com dormia / segur de nit / Taülfus dit / llur rei matà” (7182-85) “Se fan ungüent / e bruxes tornen; / en la nit bornen” (9730-32) Vers darrera ocurrència Vers primera ocurrència 2495 Forma De nit --- En la nit canònica Mot clau 1 Nit Tipus Locució adverbial 9732 Nombre d’ocurrències 06 Mot clau 2 Recursos Preposició “de” + substantiu. Monosil·labisme. lingüístics i retòrics Definició Durant la nit (DCVB, nit ; no s’hi cita el Tirant ni l’Espill). Amb la foscor, quan ja s’ha post el sol i no és de dia (Gonzàlvez, de nit). Durant la nit (Gonzàlvez, en la nit). Durant la nit, a la nit (DeCat, nit ; no s’hi cita l’ Espill). Inserció en Automatitzada el text Funció discursiva Locativa. Indica una expressió de temps. Documentació “De nuyt” (Jaume I, Crònica ; DeCat, nit ). “De nuit” (Desclot, Crònica ; DeCat, en català “La primera representa en la missa que de nit canta” ( Lo Cartoixà, I.9) nit ) “Hi de nit anassen en Egipte” ( Lo Cartoixà, I.13) “E feta la deliberació, en la nit manifestà a la Comtessa” (Tirant, 2), “La batalla fon concertada per a l'endemà, e en la nit lo Rei se n'anà...” (19), “Car jo veig allí quatre gentils dames qui en la nit vos tenen companyia” (71), “En la nit se lleva e no em lleixa reposar com volria” (100), “Aplegà de nit en la ciutat” (110), “E com sia de nit portau-lo'm secretament” (110)... “Que de la cançó que deien de nit / ab un ‘gran mercès’ pagaven de dia”, (Procés olives, 323-24; DCVB, nit ) “E guardant-te de tota manera de jocs, e de anar de nit, e de altres dones” (Lletra d’Alexandre VI a son fill Joan, 30/11/1493), “Axí de anar de nit com de molts altres Documentació “De noche” (‘después de desaparecer la luz del día’, DUE, altres llengües noche) Traduccions “--” (Or. 2495-97) del fragment “Tanbién andava, / por todo el año, / de noche al baño” (Or. 2650-52) “--” (Or. 3010-11), “Van afeitadas / o disfraçadas, / si han de salir, / de noche ir / por el lugar” (Or. 5465-69) (L. Matheu, Libro cons.) “Por la noche, la mosca no se posa nunca en ellos” (Or. 2495-97) (MiPlanas, Espejo) 1156 Fragment “Los jorns feiners / entre setmana / mai era sana” (2506-08) amb UF o UE Fitxa Espill FE0279 Vers primera ocurrència 2507 Forma Entre setmana canònica Mot clau 1 Setmana Tipus Locució adverbial Recursos Preposició + substantiu lingüístics i retòrics Definició En dies que no són ni el primer ni el darrer del dit periode de set dies (DCVB, Mot clau 2 Vers darrera ocurrència 2507 Nombre d’ocurrències 01 setmana; no s’hi cita l’Espill). Durant la setmana, en algun dels dies que no són diumenge (Gonzàlvez). Inserció en Automatitzada. Invariable. el text Funció discursiva Locativa, indicant el període de dies feiners. Documentació “Perdius, faisans, tords, gallines e alguns pagos, entre setmana és llur vianda comuna” en català (Lo Somni, III.15) Documentació altres llengües Traduccions “Días caseros / de entre semana, / no estava sana” del fragment (L. Matheu, Libro cons.) “Los días de labor, durante la semana, nunca se sentía buena” (MiPlanas, Espejo) 1157 Fragment “Com a la Seu / Déu s’hi alçava” (2512-13) amb UF o UE “Compren arreu / ans lleven Déu / cada matí” (7513-15) Fitxa Espill FE0280 Vers primera ocurrència 2513 Vers darrera ocurrència 7514 Nombre d’ocurrències 02 Forma Alçar Déu -- Llevar Déu canònica Mot clau 1 Alçar Tipus Col·locació (significat composicional) Recursos Verb + substantiu. D’origen cristià. lingüístics i retòrics Definició Acte d’alçar el sacerdot l’hòstia en la missa (DCVB, Mot clau 2 Déu Déu ; s’hi cita l’Espill, 2513). Alçar l’hòstia consagrada en la missa (DCVB, llevar; s’hi cita l’Espill). Elevar l’hòstia consagrada en la missa (Gonzàlvez). Inserció en Automatitzada, encara que s’hi altera l’ordre del complement directe. el text Funció discursiva Asseverativa, en una seqüència descriptiva. Documentació “Mostra's en alt alçant l'hòstia pura / y·l cos sagrat d'Aquell qui us volgué renbre” en català (Baltasar Joan Balaguer, Certamen S. Cristòfol) “Ciriets per levar Déu a la missa dels àngels” (doc. 1491; DCVB, llevar) Alçar Déu. Exaltatur Christus (O. Pou, Thesaurus Puerilis; DeCat, alt; no s’hi cita l’Espill) Documentació altres llengües Traduccions “Quando en la Seo / a Dios se alçava” (Or. 2512-13) del fragment “Conpran arreo / y a su desseo / por la mañana” (Or. 7513-15) (L. Matheu, Libro cons.) “Hora en que alzaban a Dios en la Seo” (Or. 2512-13) “Todas las mañanas, antes de alzar a Dios, ellas han comprado ya en todas partes” (Or. 7513-15) (MiPlanas, Espejo) 1158 Fragment “Mas més pastava / pasta de muda, / d'oli de ruda / e de ginebre, / pols de gingebre, amb UF o UE / molla de muja” (2526-31) Fitxa Espill FE0281 Vers primera ocurrència 2527 Forma Pasta de muda canònica Mot clau 1 Pasta Tipus Col·locació (pel significat transparent) Recursos Substantiu + preposició “de” + substantiu. Al·literació dels sons [a] i [d]. lingüístics i retòrics Definició Cosmètic per a la neteja del cutis (Def. pròpia). Mot clau 2 Muda Vers darrera ocurrència 2527 Nombre d’ocurrències 01 Les mudes són altra mena d’afayts, y també depilatoris (MiP, nota al vers 585). Probablemente algún depilatorio (Vidal Alcover). DeCat, pasta , cita l’Espill com a mostra “d’altres substències pastades”. Inserció en Automatitzada, és el primer d’una sèrie de complements directes. el text Funció discursiva dona es posa per arreglar el seu físic. Denominativa, modalitzadora, formant part d’una sèrie de mencions a ungüents que la Documentació “Recepta per a muda fort fina: Item pren sofre molt e cernut, e verdet, e sabó moll, e en català sia tot mesclat e mès en la cara (...) e serà feta pus bella cara que per muda puxa ésser feta, que no lexa piga ni pany” (Misser Joan, Libre de receptes; MiP) Documentació altres llengües Traduccions “Ella amasava / luego la muda / de olio de ruda, / polvos de enebro, / agua del Ebro, del fragment / pasas, imán / y solimán” (L. Matheu, Libro cons.) “Cuanta más pasta de muda amasaba, con aceite de ruda y de enebro, polvo de genjibre, miga de almizcle” (MiPlanas, Espejo) 1159 Fragment “Mas més pastava / pasta de muda, / d'oli de ruda / e de ginebre, / pols de gingebre, amb UF o UE / molla de muja” (2526-31) Fitxa Espill FE0282 Vers primera ocurrència 2528 Forma Oli de ruda canònica Mot clau 1 Oli Tipus Col·locació (pel significat transparent) Recursos Substantiu + preposició “de” + substantiu lingüístics i retòrics Definició Essència que s’obté per destil·lació de la ruda amb vapor d’aigua (DCVB, Mot clau 2 Ruda Vers darrera ocurrència 2528 Nombre d’ocurrències 01 oli; s’hi cita l’Espill) Inserció en Automatitzada, mitjançant la preposició “de”, forma part d’una sèrie de complements el text directes. Funció discursiva dona es posa per arreglar el seu físic. Denominativa, modalitzadora, formant part d’una sèrie de mencions a ungüents que la Documentació en català Documentació altres llengües Traduccions “Ella amasava / luego la muda / de olio de ruda, / polvos de enebro, / agua del Ebro, del fragment / pasas, imán / y solimán” (L. Matheu, Libro cons.) “Cuanta más pasta de muda amasaba, con aceite de ruda y de enebro, polvo de genjibre, miga de almizcle” (MiPlanas, Espejo) 1160 Fragment “Mas més pastava / pasta de muda, / d'oli de ruda / e de ginebre, / pols de gingebre, amb UF o UE / molla de muja” (2526-31) Fitxa Espill FE0283 Vers primera ocurrència 2529 Forma Oli de ginebre canònica Mot clau 1 Oli Tipus Col·locació (pel significat transparent) Recursos Substantiu + preposició “de” + substantiu lingüístics i retòrics Definició Suc que els pastors extreuen de la segona brotada del ginebre, servint-se de Mot clau 2 Ginebre Vers darrera ocurrència 2529 Nombre d’ocurrències 01 recipients oberts en la roca viva, i que, conservat dins una banya, serveix com a remei per a tots els mals del bestiar de llana (DCVB, oli; s’hi cita l’Espill). Producte de la destil·lació del ginebró, semblant al quitrà, usat en menescalia popular contra la ronya de les ovelles (Gonzàlvez). Inserció en Automatitzada, forma part d’una sèrie de complements directes. Amb la supressió del el text mot oli, que se sobreentén perquè va coordinada amb l’anterior. Funció discursiva dona es posa per arreglar el seu físic. Denominativa, modalitzadora, formant part d’una sèrie de mencions a ungüents que la Documentació “Oli de ginebre” (Tresor en català de pobres; DeCat, oliva) Documentació altres llengües Traduccions “Ella amasava / luego la muda / de olio de ruda, / polvos de enebro, / agua del Ebro, del fragment / pasas, imán / y solimán” (L. Matheu, Libro cons.) “Cuanta más pasta de muda amasaba, con aceite de ruda y de enebro, polvo de genjibre, miga de almizcle” (MiPlanas, Espejo) 1161 Fragment “Mas més pastava / pasta de muda, / d'oli de ruda / e de ginebre, / pols de gingebre, amb UF o UE / molla de muja” (2526-31) Fitxa Espill FE0284 Vers primera ocurrència 2530 Forma Pols de gingebre canònica Mot clau 1 Pols Tipus Col·locació (pel significat transparent) Recursos Substantiu + preposició “de” + substantiu lingüístics i retòrics Definició A l’Espill s’empra aquesta espècie com a excitant sexual, d’acord amb el que ja Mot clau 2 Gingebre Vers darrera ocurrència 2530 Nombre d’ocurrències 01 anunciava Arnau de Vilanova a l’Antidotarium (Peirats 2002: 759). DeCat, pols , cita l’Espill com a exemple lèxic, no fràsic. Inserció en Automatitzada, forma part d’una sèrie de complements directes. el text Funció discursiva dona es posa per arreglar el seu físic. Denominativa, modalitzadora, formant part d’una sèrie de mencions a ungüents que la Documentació “Dix D, que·l gingebre és calent en lo quart grau e escalfa e és umit e dóna talent de en català jaher ab les femnes” (Ibn Wafid, Llibre de les medicines particulars; Peirats 2002: 759) Documentació altres llengües Traduccions “Ella amasava / luego la muda / de olio de ruda, / polvos de enebro, / agua del Ebro, del fragment / pasas, imán / y solimán” (L. Matheu, Libro cons.) “Cuanta más pasta de muda amasaba, con aceite de ruda y de enebro, polvo de genjibre, miga de almizcle” (MiPlanas, Espejo) 1162 Fragment “Mas més pastava / pasta de muda, / d'oli de ruda / e de ginebre, / pols de gingebre, amb UF o UE / molla de muja” (2526-31) Fitxa Espill FE0285 Vers primera ocurrència 2531 Forma Molla de muja canònica Mot clau 1 Molla Tipus Col·locació (pel significat transparent) Recursos Substantiu + preposició “de” + substantiu. Al·literació del so [m]. lingüístics i retòrics Definició La pasta o bolsa del almizcle, el Mot clau 2 Muja Vers darrera ocurrència 2531 Nombre d’ocurrències 01 folliculus musci del inventario de Arnaldo de Vilanova (Chabàs 1905: 298). La muja és l’ almesch, substància odorífera que segreguen en una bossa certs rumiants. La molla de muja seria la dita substància en estat nadiu, que presenta un aspecte granular y era objecte de comerç ab la pròpia vexiga que la contenia (MiP). Substància cosmètica (Carré 2006: 826). Inserció en Automatitzada, forma part d’una sèrie de complements directes. el text Funció discursiva preparava per pintar-se. Denominativa, modalitzadora. Clou una sèrie d’ungüents diversos que la dona Documentació en català Documentació altres llengües Traduccions “Ella amasava / luego la muda / de olio de ruda, / polvos de enebro, / agua del Ebro, del fragment / pasas, imán / y solimán” (L. Matheu, Libro cons.) “Cuanta más pasta de muda amasaba, con aceite de ruda y de enebro, polvo de genjibre, miga de almizcle” (MiPlanas, Espejo) 1163 Fragment “Mestre de tint, / de full, urxella, / no aparella / ni fa mes tines” (2542-45) amb UF o UE Fitxa Espill FE0286 Vers primera ocurrència 2542 Forma Mestre de tint canònica Mot clau 1 Mestre Tipus Col·locació (pel significat transparent) Recursos Substantiu + preposició “de” + substantiu. Al·literació del so [t]. lingüístics i retòrics Definició Cada un dels colors de què disposaven els mestres tintorers --el blau, el vermell, el Mot clau 2 Tint Vers darrera ocurrència 2542 Nombre d’ocurrències 01 verd, etc.-- es denominava o es coneixia com a tinta , denominació que perdura en la indústria del tenyit (Vila 1994: 65) Inserció en Automatitzada el text Funció discursiva Denominativa, en una seqüència descriptiva modalitzada. Documentació en català Documentació altres llengües Traduccions “¡Maestro que pinta / alguna cara / jamás prepara / tantos colores!” del fragment (L. Matheu, Libro cons.) “¡No hay maestro tintorero que prepare más tinas de hoja, o de urchilla!” (MiPlanas, Espejo) 1164 Fragment “Los jorns de colre, / la matinada / era afeinada / per ben lluir / al bell febrir / amb UF o UE dos o tres hores” (2550-55) Fitxa Espill FE0287 Vers primera ocurrència 2550 Forma Jorn de colre canònica Mot clau 1 Jorn Tipus Col·locació (significat transparent) Recursos Substantiu + preposició “de” + infinitiu (substantivat) lingüístics i retòrics Definició Día de fiesta (Chabàs 1905: 298). Mot clau 2 Colre Vers darrera ocurrència 2550 Nombre d’ocurrències 01 Dia festiu (Gustà 1978: 232). Dia de festa de guardar (Gonzàlvez). Inserció en Precedint l’oració. el text Funció discursiva Locativa. Assenyala l’expressió temporal de l’acció. Documentació en català Documentació “Día festivo” (’día en que, aun no siendo domingo, se guarda fiesta’“, DUE, altres llengües día) Traduccions “Día de fiesta, / la madrugada / iva afanada / para lucir: / en mi sentir, / del fragment tres o quatro horas” (L. Matheu, Libro cons.) “Los días de guardar, ya de mañana y durante dos horas o tres, andaba atareada en lucirse y pulimentarse” (MiPlanas, Espejo) 1165 Fragment “En missa entrava / com ja preïcaven; / si no es llevaven / per ella totes, / amb UF o UE s’hi feia bótes” (2560-64) Fitxa Espill FE0288 Vers primera ocurrència 2564 Forma Fer bótes canònica Mot clau 1 Fer Tipus Locució verbal (significat idiomàtic) Recursos Verb + substantiu. Ironia. lingüístics i retòrics Definició Inflar els llavis en el moviment precursor del plor (DCVB, Mot clau 2 Bóta Vers darrera ocurrència 2564 Nombre d’ocurrències 01 bóta; igual que Fer el bot ; no s’hi cita l’Espill). DCVB, bot , anota Fer el bot , ‘inflar els llavis i fer els gests precursors del plor’; no s’hi cita l’ Espill). Carré 2006, Glossari, anota Fer el bot , ‘estar si es romp o no a plorar’. Estar a punt de plorar (Def. pròpia). Inserció en Automatitzada, amb el reforç de la construcció pronominal “s’hi” per causa de la el text mètrica. Forma el sintagma verbal de la clàusula principal (afèresi) d’una oració condicional. Funció discursiva pressumptuós de la dona. Modalitzadora. Pren un significat irònic que ajuda a fer-se una idea del tarannà Documentació “Fer el bot” (PCC, B 1452; no s’hi cita l’Espill) en català Documentació “Hacer pucheros” (’hacer el gesto que precede al lloro’, DUE, altres llengües “To pout” (DF, puchero) puchero) Traduccions “Si en missa entrava, / ya predicavan: / si no se alçavan / por ella todas, / del fragment no havía bodas” (L. Matheu, Libro cons.) “Entraba en misa cuando ya predicaban; y si no se levantaban todas a su paso, se metía a puntapiés con ellas” (MiPlanas, Espejo) Observació: Les versions castellanes difereixen ostensiblement de l’original. En el cas d’en Mateu i Sanç, potser per exigències de la rima; i en el d’en Miquel i Planas, per errada d’interpretació del mot “botes”, que relaciona amb donar puntades de peu. 1166 Fragment “Mà de paper, / ploma i tinter / ella tenia” (2589-91)j amb UF o UE Fitxa Espill FE0289 Vers primera ocurrència 2589 Forma Mà de paper canònica Mot clau 1 Mà Mot clau 2 Paper Vers darrera ocurrència 2589 Nombre d’ocurrències 01 Tipus Col·locació (el significat metafòric de la UF el pren del mot “mà”) Recursos Substantiu + preposició “de” + substantiu. Al·literació del so [p]. Repetició vocàlica lingüístics i retòrics [a-e]. Definició Conjunt de vint-i-cinc fulls de paper, o sia, la vintena part d’una reima (DCVB, mà; s’hi cita l’Espill). Allò que n’arribarien a copsar amb mà plena (DeCat, mà; s’hi cita l’Espill). Inserció en Automatitzada, formant el complement directe del verb “tenir”, amb alteració de el text l’ordre normal de l’oració. Funció discursiva Denominativa, en una seqüència explicativa. Documentació “Costa una mà de paper per obs de escriure” (doc. c. 1359; DCVB, mà) en català “Per lo preu de set mans e miga de paper per als farons” (doc. c. 1486; DCVB, mà) “Les quals si totes havia de recitar no hi bastarien deu mans de paper” (Tirant, 84) Documentació DUE, altres llengües mano, papel , no recull “mano de papel” Traduccions “De papel mano, / como escrivano, / pluma i tintero / según refiero / ella tenia” del fragment (L. Matheu, Libro cons.) “Ella tenía cuadernillos de papel, pluma y tintero” (MiPlanas, Espejo) 1167 Fragment “Per cas trobí / tot en la plega: / que fos seu nega, / porfidieja, / cridant braveja, / amb UF o UE puja la quinta” (2595-600) Fitxa Espill FE0290 Vers primera ocurrència 2595 Forma Per cas canònica Mot clau 1 Per Tipus Locució adverbial Recursos Preposició + substantiu lingüístics i retòrics Definició Per casualitat (DCVB, Mot clau 2 Cas Vers darrera ocurrència 2595 Nombre d’ocurrències 01 per ; no s’hi cita l’ Espill). DeCat, caure, registra i documenta com a locució conjuntiva Si per cas; no hi cita l’Espill. DeCat, per, la registra però no cita l’ Espill. Per casualitat, casualment (Gonzàlvez). Inserció en Automatitzada el text Funció discursiva Connectiva. Actua com a marcador discursiu o matisador. Documentació en català “E si per cas me vehen puch estendre” (Mossèn Avinyó, Rialc) “Donchs, si per mi serà per cas lohada” (Mossèn Verdú, Rialc) Documentació altres llengües Traduccions “A caso hallé / ésto en un pliego: / no era yo ciego; / ser suyo niega, / porfía ciega, / del fragment sube la quinta” (L. Matheu, Libro cons.) “Casualmente, al hacer recogida, se lo encontré todo; mas ella, con gran vehemencia y gritando fieramente, negó que fuese suyo, subiendo de tono cuanto pudo” (MiPlanas, Espejo) 1168 Fragment “Cridant braveja, / puja la quinta” (2599-600) amb UF o UE Fitxa Espill FE0291 Vers primera ocurrència 2600 Forma Pujar la quinta canònica Mot clau 1 Pujar Mot clau 2 Quinta Vers darrera ocurrència 2600 Nombre d’ocurrències 01 Tipus Locució verbal (significat idiomàtic; passa d’un àmbit concret a un de general) Recursos Verb + sintagma nominal. Al·literació del so [a]. lingüístics i retòrics Definició Levantar la voz mucho: una quinta del natural (Chabàs). Pujar un interval de cinc notes musicals, volent això dir aixecar la veu a to de disputa (MiP). Alçar la veu, cridar fort i amb irritació (DCVB, quinta; a partir de la citació de l’Espill). Aixecar la veu (Gustà 1978). Alçar la veu, cridar fort i amb irritació (Gonzàlvez). Inserció en Automatitzada, formant una clàusula juxtaposada. el text Funció discursiva Modalitzadora. Intensifica la manera de cridar de la dona. Documentació en català Documentació altres llengües Traduccions “Porfía ciega, / sube la quinta” (L. Matheu, Libro cons.) del fragment “Gritando fieramente (...), subiendo de tono cuanto pudo” (MiPlanas, Espejo) 1169 Fragment “Ab una monja / no menys febrida / ni ab més brida / al seu costat” (2616-19) amb UF o UE “No menys hi feia / festes trencar” (7528-29) Fitxa Espill FE0292 “Un altre cas / vull dir terrible, / no menys horrible, /d’ira molt lleja” (9388-91) “No menys pecat / e desamor / féu na Lleunor, / reina xiprana” (9476-79) “Altre mal greu / de no menys dan, / qual als xics fan, / vull recitar” (9506-09) “No menys en Troia / --Pantasilea / ab sa ginea, / qui pot dir quanta!--, / milers quaranta, / mortes tallaren” (15960-65) Vers darrera ocurrència Vers primera ocurrència 2617 Forma No menys canònica Mot clau 1 Menys Tipus Locució adverbial 15960 Nombre d’ocurrències 06 Mot clau 2 Recursos Negació + adverbi. Monosil·labisme. lingüístics i retòrics Definició Encara, malgrat això (DCVB, menys; no s’hi cita l’ Espill). Tant o més (Gonzàlvez). Inserció en Automatitzada. Invariable. el text Funció discursiva mateixa. Modalitzadora, qualificant negativament la monja en comparació a la dona, i la dona Documentació “Lo marquès s'aturà e mirà'l, e, bé que fos en tendra edat constituït, no menys li viu en català los ulls molt resplandents e tanta bellesa en la sua cara que natura més no en podia donar” (Curial, I.2), “La duquessa, sa mare, sobrada de dolor, plorà molt agrament, e sí feren moltes altres nobles dones qui en sa companyia eren vengudes, e no menys l'emperadriu” (I.20)... Documentació altres llengües Traduccions “Con una monja / (de aquesta vida / sin otra brida) / puesta a su lado, / del fragment por el mercado / va dando buelta / a rienda suelta, / mirando tiendas” (L. Matheu, Libro cons.) “Llevando a su lado una monja no menos reluciente ni con más brida que ella misma; con toda libertad, daban la vuelta por el mercado mirando las tiendas” (MiPlanas, Espejo) 1170 Fragment “Ab una monja / no menys febrida / ni ab més brida / al seu costat” (2616-19) amb UF o UE “Foren trobats / morts, ofegats / al costat d'ella” (6801-03) “Ni a llur costa / dona s’acosta” (15709-10) Fitxa Espill FE0293 Vers primera ocurrència 2619 Forma Al costat de canònica Mot clau 1 Costat Tipus Locució prepositiva Recursos Preposició + sintagma nominal + preposició “de”. Al·literació dels sons [a] i [t]. lingüístics i retòrics Definició A la part d’espai immediata a un cos, per la dreta o per l’esquerra (Def. pròpia, a partir Mot clau 2 Vers darrera ocurrència 15709 Nombre d’ocurrències 03 de DCVB, costat, on es cita el Tirant, 11, com a exemple lèxic, no fràsic). En una zona molt pròxima, a la vora de (Gonzàlvez). Inserció en Automatitzada. Invariable. el text Funció discursiva Locativa. Indica la situació de la monja respecte a la dona. Documentació “Lo Rei pres per la mà a l'ermità e posà's en la taula, e féu seure l'ermità al costat en català seu” (Tirant, 11), “E veig ara que mon senyor lo Rei, qui és tan benigne e piadós, lo fa menjar al seu costat” (11), “E lleixar aquell escut al costat de l'altre” (71), “Com totes hagueren tocat, penjà cascuna l'escut que portava al costat d'aquell escut que havia tocat” (71), “E al costat de l'espasa cascú tinga un elm a manera fet d'aquells que junyen” (85), “Lo Rei s'assigué en mig de la taula e la Reina al seu costat” (101) “E posà's al costat seu, davant la taula del Rei” (101), “Que escassament fon partit lo balener que fon pegat al costat de la nau” (106)... “Que’s vulla seure al costat de la sua verge mare” (Lo Cartoixà, I.16), “No estava la nostra senyora al costat de la creu, axí com les figures la representen, mas en dret de son fill” (Lo Cartoixà, IV.6) “i al seu costat donar li el seu estrado” (Vida S. Magdalena cobles , 365) Documentació “Al lado (de)” (‘expresión prepositiva y adverbial que se emplea para indicar la altres llengües situación de algo que está tocando a otra cosa’, M. Moliner, DUE, lado) Traduccions “Con una monja / (de aquesta vida / sin otra brida) / puesta a su lado” del fragment (Or. 2616-19) “Fueron hallados / muertos y ahogados / al lado della” (Or. 6801-03) (L. Matheu, Libro cons.) “Y llevando a su lado una monja no menos reluciente ni con más brida que ella misma” (Or. 2616-19) “Fueron encontrados ahogados, muertos al lado de ella” (Or. 6801-03) (MiPlanas, Espejo) 1171 Fragment “Ab una monja / (no menys febrida / ni ab més brida) / al seu costat, / amb UF o UE per lo mercat / feia la volta, / a regna solta, / mirant les tendes” (2616-23) “Lleva’s la brida, / la regna es cala” (5194-95) “Ab semblant brida, / regnes e mos, / de tot mon cos / la fi n’ordene” (16168-71) Fitxa Espill FE0294 Vers primera ocurrència 2622 Vers darrera ocurrència 16168 Nombre d’ocurrències 03 Forma A regna solta --- Sense brida canònica Mot clau 1 Regna Tipus Locució adverbial Recursos Preposició + sintagma nominal lingüístics i retòrics Definició Obrant amb tota llibertat (DCVB, Mot clau 2 Solta regna; no s’hi cita l’ Espill). Amb les regnes amollades, sense atesar (DCVB, solt; no s’hi cita l’ Espill). DeCat, regna, registra la locució però no cita l’ Espill. Obrant amb tota llibertat (Gonzàlvez). Fer Inserció en Automatitzada, formant el complement circumstancial de mode de la col·locació el text la volta. Funció discursiva Modalitzadora. Emfasitza la llibertat que la dona es prenia quan passejava. Documentació “No siguis com el cavall o la mula, que es desbocaria sense brida ni regnes” ( Salms, en català 32.9) “No faces axí com lo cavall que no té fre, que va a regna solta”, “Tots los altres qui volen viure a regna solta, tots són morts” (V. Ferrer, Sermons ; DCVB, regna) “Car si li soltes les regnes, portar-te ha a l’espenyador” (Tirant, 355) “Jaquiu-los anar a regna ben solta” ( Brama, 257; DCVB, solta) “Ab llibertat, un poc a regna solta” ( Vida S. Magdalena cobles , est. 3) Documentació “A rienda suelta” (‘sin freno, en sentido propio o figurado’, DUE, altres llengües “A briglia sciolta” (N. Zingarelli, ‘senza freni’, VLI, briglia ) rienda) “At top speed” (D. Carbonell, DF, rienda) “À bride avallée” (’sans aucune retenue’; À bride abattue ne designe que la rapidité; DEL, bride) Traduccions “Con una monja / (de aquesta vida / sin otra brida) / puesta a su lado, / del fragment por el mercado / va dando buelta / a rienda suelta, / mirando tiendas” (Or. 2616-23), “Quita la brida, / la rienda agarra” (Or. 5194-95) “Con esta vida, / reglas y modos, / el fin de todos / para mi ordeno” (Or. 16168-71) (L. Matheu, Libro cons.) “Llevando a su lado una monja no menos reluciente ni con más brida que ella misma; con toda libertad, daban la vuelta por el mercado mirando las tiendas” (Or. 2616-23) (MiPlanas, Espejo) 1172 Fragment “E per les sendes / feien-li lloc” (2624-25) amb UF o UE “Brases e foc, / tot li fa lloc” (3635-36) Fitxa Espill FE0295 Vers primera ocurrència 2625 Forma Fer lloc canònica Mot clau 1 Fer Tipus Col·locació (significat transparent) Recursos Verb + substantiu. Monosil·labisme. lingüístics i retòrics Definició Deixar lliure una porció d’espai; fer per manera que hi puguin pasar o encabir-s’hi Mot clau 2 Lloc Vers darrera ocurrència 3636 Nombre d’ocurrències 02 (DCVB, lloc; no s’hi cita l’ Espill ni el Tirant). DCVB no especifica que sol usar-se en sentit metafòric. Deixar lliure una porció d’espai per a algú (Gonzàlvez). Inserció en Automatitzada. Forma el predicat verbal de la clàusula. el text Funció discursiva Modalitzadora. Emfasitza l’actitud altanera de la dona. Documentació “Oy fa loch a caritat, e desesperació a esperança” (Letra Reyals Custums, l. 2) en català “La Güelfa, oint açò, demanant l'abadessa e manant a les altres que li fessen lloc, dix” (Curial, I.30), “En tant que en la plaça on ell era tothom li feia lloc” (I.31), “Per totes les parts on anava li feien lloc” (I. 32), “Vénen altres en ajuda de Boca de Far, e fan— se fer lloc ab les espases” (I.32), “Marquès, ell no us ha honrat, mas vós havets honrat a ell, qui fes lloc a la sua llança davant aquesta lloja” (I.33), “E així, del primer aurt féu tal lloc als seus cavallers qui detràs li venien, que ells podien ben passar sens empatxament” (II.40), “Passen e lleixen camí ubert, e tothom los feia lloc” (II.48) Documentació “Hacer sitio” (‘apartar o apretar cosas o apartarse o paretarse las personas para altres llengües que quede sitio para otra’, DUE, sitio) “Far luogo” (‘spostarsi, lasciare libero il passaggio’, VLI, luogo) “To make room” (D. Carbonell, DF, sitio) Traduccions “Ya por las sendas / le hazen lugar” (Or. 2624-25) del fragment “Fuego y hogar / le hazen lugar” (Or. 3635-36) (L. Matheu, Libro cons.) “En su camino, todo el mundo les dejaba libre paso” (3635-36) “Brasas y fuego, todo le cede lugar” (Or. 3635-36) (MiPlanas, Espejo) 1173 Fragment “E per les sendes / feien-li lloc, / com si fes joc / mestre Corà” (2624-27) amb UF o UE Fitxa Espill FE0296 Vers primera ocurrència 2627 Vers darrera ocurrència 2627 Nombre d’ocurrències 01 Forma Fer joc com mestre Corà canònica Mot clau 1 Fer Tipus Locució verbal (comparativa) Recursos Verb + substantiu + clàusula comparativa. Ironia. lingüístics i retòrics Definició Un prestidigitador ambulant, que ab les seves exhibicions s’havia fet popularíssim, no Mot clau 2 Corà sols a València, sino també en les contrades vehines de parla castellana (MiP) Inserció en Desautomatitzada, amb interpolació d’una partícula condicional. el text Funció discursiva protagonista. Modalitzadora, escenificant irònicament el passeig de la dona del narrador- Documentació en català Documentació “Sancho quedó suspenso, y mirando a todos, preguntó si se había de comer aquella altres llengües comida como juego de maese Coral ” ( Quijote , II.47; citat per MiP) Traduccions “Ya por las sendas / le hazen lugar / como al jugar / las tropelías” del fragment (L. Matheu, Libro cons.) “En su camino, todo el mundo les dejaba libre paso, lo mismo que si hiciera juego maese Corá” (MiPlanas, Espejo) 1174 Fragment “Qui dir porà, / dels ciutadans, / gentils galans, / com los donava / o els demanava / amb UF o UE a tots de fira?” (2628-33) Fitxa Espill FE0297 Vers primera ocurrència 2632 Forma Demanar de fira canònica Mot clau 1 Demanar Mot clau 2 Fira Vers darrera ocurrència 2632 Nombre d’ocurrències 01 Tipus Unitat estilística configurada com a sintagma verbal Recursos Verb + preposició “de” + substantiu. Repetició de la síl·laba “de”. Al·literació dels lingüístics i retòrics sons [a] i [r]. Definició Voler tenir relacions festives i amoroses (Def. pròpia). Fer fira (‘arribar a un acord o obtenir alguna cosa per tracte, encara que no sigui de caràcter comercial’, DCVB, fira; no s’hi cita l’ Espill). Inserció en Automatitzada, formant la clàusula temporal d’una oració interrogativa retòrica. el text Funció discursiva Modalitzadora. Intensifica la manera que la dona tenia d’incitar els homes a l’amor. Documentació “La dona (...) dix a son marit que lo donzell la havia demanada de follia” (R. Llull, en català DCVB, demanar; no s’hi cita l’ Espill) Fèlix; “Demanà de conseyl tots los prelats” (doc. c. 1310; DCVB, demanar) Documentació altres llengües Traduccions “¿Quién contará / los ciudadanos / locos, ufanos, / cómo las davan / del fragment o sonsacavan / a todos ferias?” (L. Matheu, Libro cons.) “¿Quién podría contar de qué modo, a los ciudadanos galantes y lindos, les daba pie o les pedía a unos y otros para que compraran?” (MiPlanas, Espejo) 1175 Fragment “Mai se’n partira / no fos despés, / donat, malmès / tot en estrenes” (2634-37) amb UF o UE “Per bona strena / trobí gran festa” (3190-91) “Solemne strena / Dimas hagué: / per prompta fe / hac paraís” (12184-87) “Mas, si matex / dant per estrenes, / mès en rehenes / sa majestat” (13666-69) Fitxa Espill FE0298 Vers primera ocurrència 2636 Vers darrera ocurrència 13667 Nombre d’ocurrències 04 Forma Donar estrenes --- Estrenar canònica Mot clau 1 Donar Mot clau 2 Estrena Tipus Col·locació (significat composicional), reduïble al verb derivat del substantiu Recursos Verb + substantiu. Al·literació dels sons [e] i [s]. lingüístics i retòrics Definició Aconseguir un donatiu o gratificació (de diners o, figuradament, d’alguna altra cosa) (Def. pròpia) Inserció en Desautomatitzada per la inserció d’altres elements lingüístics. el text Funció discursiva Asseverativa, en una seqüència descriptiva modalitzada. Documentació “Per estrena de les quals robes e altres joiells, Curial donà al portador tota la desferra en català sua d'escuder” (Curial, I.24; DCVB, estrena), “Car tals estrenes com aquelles que la Güelfa vos ha donades, no les ha hom tots anys a festes de Nadal” (Curial, II.138; DCVB, estrena) “Al tretzén jorn vos feren homenatge,/ de l'orient portant-vos grans estrenes” (Vida Verge Maria). “La sanch brollà, donant de lum estrenes / al poble cech” (Pere Martínes, Certamen Sant Cristòfol) “Anau e digau-li que esta nit no pot entrar, mas que demà haurà la bona estrena” (Tirant, 98) , “Llavors Tirant li donà, d'estrenes, una cadena d'or que portava” (149; DCVB, estrena)... “Si pert los peus vostres perdrà rica strena” (Istòria Passió, est. 220)... “Ni ab quin goig ne dóna les estrenes” ( Vida S. Magdalena en cobles , 487) Documentació altres llengües Traduccions “Sin que gastado / fuese o mal dado / todo en estrenas” (Or. 2636-37) del fragment “Por una y buena / gozé de fiesta” (Or. 3190-91) “Pusto en tal pena / Dimas, el que / con promta fee / ganó el Paraiso” (Or. 12184-87), “Mas de su carne / el dulce abismo / le da en sí mismo, / por aguinaldo” (Or. 13666-69) (L. Matheu, Libro cons.) “Antes de que fuese todo gastado y malbaratado en regalos” (Or. 2636-37) “Él mismo en don, entregó como rehenes su majestad y su divinidad con alma y cuerpo” (Or. 13666-69) (MiPlanas, Espejo) 1176 Fragment “Per Menoretes / e Bosseria / feia sa via / quan se’n tornava” (2646-49) amb UF o UE “Feren sa via” (3118) “Aquell estiu / jo fiu ma via” (15608-09) Fitxa Espill FE0299 Vers primera ocurrència 2648 Vers darrera ocurrència 15609 Nombre d’ocurrències 03 Forma Fer ma via --- Fer sa via --- ... canònica Mot clau 1 Fer Tipus Col·locació (significat transparent) Recursos Verb + sintagma nominal. Al·literació del so [a]. lingüístics i retòrics Definició Seguir el propi camí, avançar en la direcció proposada (DCVB, Mot clau 2 Via via ; no s’hi cita el Tirant ni l’Espill). DeCat, via , registra diverses “combinacions fraseològiques fixades”, entre les quals Fer la via de, però no cita l’Espill. Inserció en Automatitzada el text Funció discursiva Asseverativa, en una seqüència descriptiva. Indica la direcció presa per la dona. Documentació “Tench sa via vers València” (Pere el cerimoniós, Crònica , 30; DCVB, via ) en català “Com foren passats feren la llur via riu amunt per trobar-lo” (Tirant, 140) “E pres comiat de Tirant, ell e la Reina, e del rei de Fes e de la Reina e de tots los altres barons e cavallers, e tingué sa via” (404) “Partiren e feren llur via devers la terra de Bendín” (465) “E recolliren-se en les galeres, e feren llur via devers les terres del rei de Fes” (486) Documentació altres llengües Traduccions “Por Minoretas / o Bolsería / sienpre venía / quando tornava” (Or. 2646-49) del fragment “Fueron su vía” (Or. 3118) “Y assí, el estío, / hize con brío / larga jornada” (Or. 15608-09) (L. Matheu, Libro cons.) “Haciendo su camino de regreso por las Minoritas o la Bolsería” (Or. 2646-49) “Y ellos siguieron adelante con su suerte” (Or. 3118) “Aquel verano me puse en camino” (Or. 15608-09) (MiPlanas, Espejo) 1177 Fragment “Sovint anava, / de nit, al nou / bany d’en Çanou / o d’en Suau, / en lo Palau” amb UF o UE (2650-54) Fitxa Espill FE0300 Vers primera ocurrència 2652 Forma Bany d’en Sanou canònica Mot clau 1 Bany Tipus Col·locació (significat transparent) Recursos Substantiu + preposició “de” + article personal + substantiu. Rima interna. Topònim. lingüístics i retòrics Definició El bany públic que estava en la parròquia de sant Llorenç (Chabàs). Mot clau 2 Çanou Vers darrera ocurrència 2652 Nombre d’ocurrències 01 MiP tradueix i cita Chabàs. Inserció en Automatitzada el text Funció discursiva Denominativa, en una seqüència narrativa. Documentació en català Documentació “Platea banni den Çanou” (doc. de 1380, citat per Chabàs) altres llengües Traduccions “Tanbién andava, / por todo el año, / de noche al baño” del fragment (L. Matheu, Libro cons.) “Iba muchas veces, por la noche, al baño nuevo de Zanou, o al de Suau, en el Palacio” (MiPlanas, Espejo) 1178 Fragment “Sovint anava, / de nit, al nou / bany d’en Çanou / o d’en Suau, / en lo Palau” amb UF o UE (2650-54) Fitxa Espill FE0301 Vers primera ocurrència 2653 Forma Bany d’en Suau canònica Mot clau 1 Bany Tipus Col·locació (significat transparent) Recursos Substantiu + preposició “de” + article personal + substantiu. Topònim. lingüístics i retòrics Definició Estaba en el Palau y debe ser el del Almirante, que en aquel entonces tenía entrada Mot clau 2 Suau Vers darrera ocurrència 2653 Nombre d’ocurrències 01 por la bajada del Palau (Chabàs 1905: 299) Inserció en Automatitzada el text Funció discursiva Denominativa, en una seqüència narrativa. Documentació en català Documentació altres llengües Traduccions “Tanbién andava, / por todo el año, / de noche al baño” del fragment (L. Matheu, Libro cons.) “Iba muchas veces, por la noche, al baño nuevo de Zanou, o al de Suau, en el Palacio” (MiPlanas, Espejo) 1179 Fragment “Com! —responia / ab gran furor—. / En la color / no ho conexeu?” (2710-13) amb UF o UE “Guarde, e com!, / mai no els engane / dona, ni els mane” (9938-40) “Un bon matí / ella partí / ab lo bon prom / --temprat, e com!-- / de Natzaret” (11392-96) Fitxa Espill FE0302 Vers primera ocurrència 2710 Forma E com! canònica Mot clau 1 Com Tipus Fórmula expressiva Recursos Conjunció + adverbi. Monosil·labisme lingüístics i retòrics Definició Serveix com a exclamació per a expressar gran sorpresa i sovint oposició a allò mateix Mot clau 2 Vers darrera ocurrència 11395 Nombre d’ocurrències 03 que han dit (DCVB, com; s’hi cita l’Espill però no el Tirant). Introdueix frases exclamatives i ponderatives (Gonzàlvez). Inserció en Automatitzada, amb elisió de la conjunció per abreujament. el text Funció discursiva Modalitzadora. Manifesta el sentiment d’enuig de la dona. Documentació “E sent Julià... respòs: E com! No és en lo lit lo dit bon hom?” (Eximplis, II.325; DCVB, en català com) “E com! E no és dreyt / qu·aycelh qui mal ha feyt / hage punició?“ (F. de la Via, Procés de la Senyora de Valor contra en Bertran Tudela , 2203-05) “E com! En tal punt l'havets mès? —respongueren elles” (Curial, II.14) “E com! No haveu vist vosaltres en les batalles los pocs vençre als molts, e los flacs vençre als forts?” ( Tirant, 23), “E com, senyor! Só jo estada causa d'haver la vostra senyoria per mi perdut?” (27), “E com! —dix l'ermità—. No saps tu qual és la regla e l'orde de cavalleria?” (30), "Com, senyora! —dix lo Rei—. Voleu vós que un fadrí que escassament se sap cenyir l´espasa, que entre en camp clos?" (57), "Com! —dix lo senyor de les Vilesermes—. E ja no som concordes que vós sereu?" (65) Documentació “¿Cómo?”, “¡Cómo!” (‘Se emplea para pedir aclaración de una cosa no bien entendida altres llengües o para mostrar asombro, extrañeza, enfado, disgusto o mezcla de estas impresiones’, DUE, cómo ) Traduccions “En el color / verlo podéis” (L. Matheu, Libro cons.) del fragment “¡Cómo! ¿en el color no lo conocéis?” (MiPlanas, Espejo) 1180 Fragment “D’hui més a vós / no us val corona” (2728-29) amb UF o UE Fitxa Espill FE0303 Vers primera ocurrència 2729 Vers darrera ocurrència 2729 Nombre d’ocurrències 01 Forma Valdre corona --- Al·legar corona canònica Mot clau 1 Valdre Mot clau 2 Corona Tipus Locució verbal (significat idiomàtic; d’un àmbit particular passa a un de general) Recursos Verb + substantiu lingüístics i retòrics Definició Fer un reu declaració d’ésser clergue per tal de tenir certs privilegis en la pena judicial que ha de sofrir (DCVB, corona; no s’hi cita l’ Espill ni el Tirant). Inserció en Automatitzada, formant el subjecte i el verb d’una clàusula negativa el text Funció discursiva Modalitzadora. Pren un significat imprecatiu, d’amenaça. Està dit en estil directe. Documentació “Aqui estech fins al dimarts / apres dinar, / que va corona allegar, / e fo remès” en català (F. de la Via, Llibre de fra Bernat, 2069-2072) “Per lo matí al·legà corona, e lo Rei manà que no li donassen sinó quatre onces de pa e quatre d’aigua” (Tirant, 110) “Beneïta la casa / on corona hi ha” (Refranys rimats) Documentació altres llengües Traduccions “De oy más, a vos, / no os dan corona” (L. Matheu, Libro cons.) del fragment “Ya, de hoy más, nada para vos vale corona” (MiPlanas, Espejo) 1181 Fragment “Del temps de txapes / sou e d’antany, / no sou d’enguany, / ja no us usau; / amb UF o UE vós ja us pixau / en la sabata; / la nostra gata / vos ne portau; / molt cavalcau / tort en la sella; / fa-ho la scarsella / o curt gambal?” (2736-47) Fitxa Espill FE0304 Vers primera ocurrència 2736 Forma Del temps de xapes canònica Mot clau 1 Temps Tipus Locució adjectival Recursos Preposició “de” + sintagma nominal. Repetició d’estructures sintagmàtiques. lingüístics i retòrics Al·literació del so [e]. Definició De temps passat, molt antic (DCVB, Mot clau 2 xapes Vers darrera ocurrència 2736 Nombre d’ocurrències 01 xapa; s’hi cita l’Espill i la Brama). De temps passat, molt antic (Gonzàlvez). Inserció en Automatitzada. Inici d’una sèrie d’unitats fràsiques i estilístiques amb què la muller el text descriu i ridiculitza la vellesa i impotència del marit. Funció discursiva d’insults que la dona adreça al seu marit. Modalitzadora. Intensifica la qualitat de passat de moda i forma part d’una successió Documentació “Croeres i poms del temps de les txapes” (Brama, 132) en català “Del temps de Xapes” (PCC, T 300; és la citació de l’Espill, sense més informació) Documentació “Del tiempo de Maricastaña” (‘de una época muy lejana, de la que ya no se acuerda altres llengües nadie. Se emplea para comentar la falta de actualidad de cierta cosa’, DUE, tiempo ) Traduccions “De viejas chapas / sois y de antaño, / no sois de ogaño, / ya no os usais; / del fragment ya os orináis / en el zapato; / cola de gato / vos escondéis; / tuerto os ponéis / sienpre en la silla: / ¿lo hace la evilla / o corto estribo?” (L. Matheu, Libro cons.) “Sois de antaño, del tiempo de las chapas; no sois de ahora, estáis ya fuera de uso. Ya os meáis en el zapato, lleváis la gata a cuestas, y cabalgáis muy torcido en la silla: ¿será por culpa de la escarcela o por llevar la pernera corta?” (MiPlanas, Espejo) 1182 Fragment “Del temps de txapes / sou e d’antany, / no sou d’enguany, / ja no us usau; / amb UF o UE vós ja us pixau / en la sabata; / la nostra gata / vos ne portau; / molt cavalcau / tort en la sella; / fa-ho la scarsella / o curt gambal?” (2736-47) Fitxa Espill FE0305 Vers primera ocurrència 2740 Vers darrera ocurrència 2740 Nombre d’ocurrències 01 Forma Pixar-se a les sabates canònica Mot clau 1 Pixar Tipus Locució verbal (significat idiomàtic) Recursos Verb reflexiu + preposició + sintagma nominal. Al·literació dels sons [e], [s] i [a]. lingüístics i retòrics Definició Ser un vell senil (Def. pròpia). Mot clau 2 Sabata Tener ya la incontinencia de orina propia de muchos viejos; pues, derivándose el meado por las ropas interiores, se corre hasta los zapatos (Chabàs). DCVB, pixar, cita l’Espill com a exemple lèxic, no fràsic. Ser molt vell (Gonzàlvez). Inserció en Automatitzada, formant el sintagma verbal d’una clàusula. Part d’una sèrie d’unitats el text fràsiques i estilístiques amb què la muller descriu i ridiculitza la vellesa i impotència del marit. Funció discursiva Modalitzadora. Adreçada en forma d’insult a l’interlocutor. Documentació “Pixar-se a les sabates” (PCC, S 21; no s’hi cita l’Espill) en català Documentació DUE, altres llengües mear, orinar , zapato, no la recull Traduccions “De viejas chapas / sois y de antaño, / no sois de ogaño, / ya no os usais; / del fragment ya os orináis / en el zapato; / cola de gato / vos escondéis; / tuerto os ponéis / sienpre en la silla: / ¿lo hace la evilla / o corto estribo?” (L. Matheu, Libro cons.) “Sois de antaño, del tiempo de las chapas; no sois de ahora, estáis ya fuera de uso. Ya os meáis en el zapato, lleváis la gata a cuestas, y cabalgáis muy torcido en la silla: ¿será por culpa de la escarcela o por llevar la pernera corta?” (MiPlanas, Espejo) 1183 Fragment “Del temps de txapes / sou e d’antany, / no sou d’enguany, / ja no us usau; / amb UF o UE vós ja us pixau / en la sabata; / la nostra gata / vos ne portau; / molt cavalcau / tort en la sella; / fa-ho la scarsella / o curt gambal?” (2736-47) Fitxa Espill FE0306 Vers primera ocurrència 2742 Forma Emportar-se la gata canònica Mot clau 1 Emportar Mot clau 2 Gata Vers darrera ocurrència 2742 Nombre d’ocurrències 01 Tipus Unitat estilística configurada com a sintagma verbal Recursos Verb reflexiu + sintagma nominal. Al·literació del so [a]. lingüístics i retòrics Definició No mantenir bastant temps, fins a satisfer la dona, l’erecció del penis (Def. pròpia). Definició coherent amb el significat del text, amb la documentació catalana coetània i amb les següents accepcions de gata : ‘mena de tascó de fusta amb mànec; barra dentada; barra de ferro; pescant; verga de mitjana...’ (DCVB, gata ), i de Portar-sen: ‘anar-se’n amb una cosa agafada o que segueix al subjecte’ (DCVB, portar-se’n). Inserció en Automatitzada, formant el sintagma verbal de la clàusula. Part d’una sèrie d’unitats el text fràsiques i estilístiques amb què la muller descriu i ridiculitza la vellesa i impotència del marit. Funció discursiva acusa de no satisfer-la sexualment. Modalitzadora. Adreçada en forma de retret i d’insult a l’interlocutor, a qui la dona Documentació “Que, encara que es mostre la jove contenta, / en català per por, per vergonya, per força o per grat, / mil voltes en l'hora la carn la retenta, / pensant que tan moix està lo seu gat” ( Procés olives , 1589-92) Documentació “E·l vell mesquí fay lehó de son gat / e pensa pauch en la mort qui·l menassa” (Pere altres llengües March, Cobles; Cabré 1993: 133) Traduccions “De viejas chapas / sois y de antaño, / no sois de ogaño, / ya no os usais; / del fragment ya os orináis / en el zapato; / cola de gato / vos escondéis; / tuerto os ponéis / sienpre en la silla: / ¿lo hace la evilla / o corto estribo?” (L. Matheu, Libro cons.) “Sois de antaño, del tiempo de las chapas; no sois de ahora, estáis ya fuera de uso. Ya os meáis en el zapato, lleváis la gata a cuestas, y cabalgáis muy torcido en la silla: ¿será por culpa de la escarcela o por llevar la pernera corta?” (MiPlanas, Espejo) 1184 Fragment “Del temps de txapes / sou e d’antany, / no sou d’enguany, / ja no us usau; / amb UF o UE vós ja us pixau / en la sabata; / la nostra gata / vos ne portau; / molt cavalcau / tort en la sella; / fa-ho la scarsella / o curt gambal?” (2736-47) “E sou bé sella / per al cavall” (5996-97) Fitxa Espill FE0307 Vers primera ocurrència 2744 Vers darrera ocurrència 5996 Nombre d’ocurrències 02 Forma Cavalcar tort en la sella canònica Mot clau 1 Cavalcar Mot clau 2 Sella Tipus Unitat estilística configurada com a sintagma verbal Recursos Verb + adverbi + sintagma preposicional lingüístics i retòrics Definició Ser home inepte per a satisfer carnalment la dona (Def. pròpia). DCVB, tort, cita l’Espill, 2744-45, com a exemple lèxic (bé que en sentit figurat), però no fràsic. Inserció en Automatitzada, formant el sintagma verbal de la clàusula. Part d’una sèrie d’unitats el text fràsiques i estilístiques amb què la muller descriu i ridiculitza la vellesa i impotència del marit. Funció discursiva estlística precedent. Modalitzadora. Intensificada pel quantitatiu “molt”, amplifica el significat de la unitat Documentació “Anar ben posat i mes en la sella” ( Procés en català “De l'acte d'amor seguint la milícia, / olives , 1184) los jóvens són aptes les armes portar, / que, en lo primer toc, dient ‘Cavalcar!’, / són tots a cavall, ardits, sens pigrícia” (Procés olives , 2109-12) “Car, per ser molt closa la sella, / a l'encontrar, / porien per molt revessar / rompre els arçons” (Somni JJ, 1589-92) “I som les dones com les mules, / que ben pensades / volem ésser, i cavalcades / a totes hores” (Somni JJ, 2891-94) Documentació altres llengües Traduccions “Tuerto os ponéis / siempre en la silla” (Or. 2744-45) del fragment “Vos sois la silla, / él, el cavallo” (Or. 5996-97) (L. Matheu, Libro cons.) “Y cabalgáis muy torcido en la silla” (Or. 2744-45) “Y sois más que buena silla por lo que es el caballo” (Or. 5996-97) (MiPlanas, Espejo) 1185 Fragment “Del temps de txapes / sou e d’antany, / no sou d’enguany, / ja no us usau; / amb UF o UE vós ja us pixau / en la sabata; / la nostra gata / vos ne portau; / molt cavalcau / tort en la sella; / fa-ho la scarsella / o curt gambal?” (2736-47) Fitxa Espill FE0308 Vers primera ocurrència 2747 Forma Curt de gambals canònica Mot clau 1 Curt Tipus Locució adjectival Recursos Adjectiu + preposició “de” + substantiu. lingüístics i retòrics Definició Curt d’enteniment (DCVB, Mot clau 2 Gambal Vers darrera ocurrència 2747 Nombre d’ocurrències 01 gambal ; s’hi cita l’Espill com a exemple lèxic, no fràsic). De curt abast intel·lectual (J. Amades, Paraules i modismes; no s’hi cita l’ Espill). Per la proximitat amb sella, podria semblar que gambal hi és usat en sentit literal, ‘corretja que va penjada a cada banda de la sella per sostenir els estreps’. Tanmateix, hi té un sentit figurat clar, d’acord amb el context: ‘de curt abast sexual’. Inserció en Automatitzada. forma un sintagma unit a un altre mitjançant la conjunció el text distributiva “o”. Part d’una sèrie d’unitats fràsiques i estilístiques amb què la muller descriu i ridiculitza la vellesa i impotència del marit. Funció discursiva remarcar l’insult a l’home respecte a la seva manca de potència sexual. Modalitzadora. Forma part d’una oració interrogativa retòrica, amb la intenció de Documentació Chabàs anota erròniament Fer la scarcella i diu que és “cierto baile”. en català DCVB, escarsella, cita l’Espill i introdueix l’expressió Fer l’escarcella, sense cap documentació i sense donar-ne cap definició. De fet, l’expressió no existeix ni a l’Espill, on el complement del verb fer no és l’escarcella sinó el pronom ho; el vers de l’Espill diu: “ho fa la scarsella”, com ja ho va aclarir Miquel i Planas. “Ésser curt de gambals” (PCC, G 145; no s’hi cita l’Espill) Documentació “De pocos alcances” (DUE, altres llengües alcance) Traduccions “De viejas chapas / sois y de antaño, / no sois de ogaño, / ya no os usais; / del fragment ya os orináis / en el zapato; / cola de gato / vos escondéis; / tuerto os ponéis / sienpre en la silla: / ¿lo hace la evilla / o corto estribo?” (L. Matheu, Libro cons.) “Sois de antaño, del tiempo de las chapas; no sois de ahora, estáis ya fuera de uso. Ya os meáis en el zapato, lleváis la gata a cuestas, y cabalgáis muy torcido en la silla: ¿será por culpa de la escarcela o por llevar la pernera corta?” (MiPlanas, Espejo) 1186 Fragment “Ja blanquejar / l’horta comença; / per més ofensa / o per més toc, / lleixant l’estoc amb UF o UE / vós cenyiu fulla; / no pot l’agulla / cosir, que és roma.” (2764-71) Fitxa Espill Observació: N’hi ha altres referències metafòriques a l’hort de les dones: “Ginyant deports / per negres horts” (544-45), “Trobí violes / en lo meu hort / e morritort, / donzell ab malva” (2290-93) FE0309 Vers primera ocurrència 2764 Forma Blanquejar l’horta canònica Mot clau 1 Horta Mot clau 2 Blanquejar Vers darrera ocurrència 2764 Nombre d’ocurrències 01 Tipus Unitat estilística configurada com a sintagma verbal Recursos Verb + sintagma nominal (subjecte). Al·literació del so [a]. lingüístics i retòrics Definició Fer-se canós el pubis (Def. pròpia) Inserció en Automatitzada, formant el sintagma verbal de la clàusula, però amb canvi d’ordre dels el text constituents. Inici d’una sèrie de tres d’UFs que metaforitzen la decrepitud sexual del marit. Funció discursiva Modalitzadora. Emfasitza la manca de potència sexual per vellesa. Documentació “Ni és senyor d'eixir en l'horta / una hora [a] l'any” ( Col·loqui dames, 186-87) en català “Totes les monges, de bon matí, / s’alcen i reguen, s’alcen i reguen, / totes les monges, de bon matí, / s’alcen i reguen el seu jardí. / Jo també regue el meu hortet, / faves i pèsols, faves i pèsols, / jo també regue el meu hortet, / faves i pèsols i un ravanet. / Ravanet meu com t’has quedat, / sense fulletes, sense fulletes, / ravanet meu com t’has quedat, / sense fulletes i el cap pelat.” (Cançó popular) Documentació altres llengües Traduccions “Ya blanquear / la flor comienza” (L. Matheu, Libro cons.) del fragment “La huerta empieza ya a blanquear” (MiPlanas, Espejo) 1187 Fragment “Ja blanquejar / l’horta comença; / per més ofensa / o per més toc, / lleixant l’estoc amb UF o UE / vós cenyiu fulla; / no pot l’agulla / cosir, que és roma.” (2764-71) Fitxa Espill FE0310 Vers primera ocurrència 2769 Vers darrera ocurrència 2769 Nombre d’ocurrències 01 Forma Cenyir fulla, no estoc --- Donar esplanissades, no estocades canònica Mot clau 1 Cenyir Mot clau 2 Fulla Tipus Unitat estilística configurada com a sintagma verbal Recursos Verb + substantiu + clàusula negativa juxtaposada lingüístics i retòrics Definició És axò, tot plegat, una insinuació de la impotència viril (MiP) Inserció en Desautomatitzada, amb canvi d’ordre dels constituents. Forma el sintagma verbal de el text la clàusula, en contrast amb el sintagma verbal de la precedent. Segona d’una sèrie de tres unitats que metaforitzen la decrepitud sexual del marit. Funció discursiva “l’estoc”, la dona acusa el marit d’impotent. Modalitzadora. En la mesura que implica un contrast amb el significat figurat de Documentació “I vós, en beneit, per a què voleu altra muller, per dar-li esplanissades e no en català estocades?” ( Tirant, 220) “I, com deu tirar en brega / bona estocada, / ell usa l'esplanissada / i mai se cala” (Col·loqui dames, 168-69) Documentació altres llengües Traduccions “Dexáis l’estoque, / dobláis la oja” (L. Matheu, Libro del fragment “Dejáis el estoque y ceñís navaja” (MiPlanas, Espejo) cons.) 1188 Fragment “Ja blanquejar / l’horta comença; / per més ofensa / o per més toc, / lleixant l’estoc amb UF o UE / vós cenyiu fulla; / no pot l’agulla / cosir, que és roma.” (2764-71) Fitxa Espill FE0311 Vers primera ocurrència 2770 Forma Tenir la punta roma canònica Mot clau 1 Tenir Tipus Locució verbal Recursos Verb + sintagma nominal. Al·literació del so [a]. lingüístics i retòrics Definició No aprofitar per a la funció penetradora (pròpia de l’estri a què s’aplica) (Def. pròpia). Mot clau 2 Roma Vers darrera ocurrència 2770 Nombre d’ocurrències 01 DCVB, rom, cita l’Espill com a exemple lèxic, no fràsic. Inserció en Desautomatitzada. Concreció metafòrica amb “agulla” i “cosir” i transformació en una el text oració composta, amb clàusula de relatiu. Conclusió d’una sèrie de tres d’UFs que metaforitzen la decrepitud sexual del marit. Funció discursiva tot el doble sentit metafòric dels versos precedents: l’òrgan sexual de l’home és Asseverativa, en una seqüència dialogal altament modalitzada. Actua de conclusió de inservible. Documentació “Ab ferro de llança, tant rom com agut” (Procés olives , 848) en català “Però guardau no tingau roma / massa la punta” (Somni JJ, 814-15) Documentació altres llengües Traduccions “La aguja floxa / no cose, roma” (L. Matheu, Libro cons.) del fragment “Cuando la aguja se ha puesto roma, no sirve para coser” (MiPlanas, Espejo) 1189 Fragment “Revenedor / féu tal parell: / un cos tan bell, / alt com plançó, / ab un bessó / amb UF o UE xic, caganiu, / sec, renadiu, / flac, setmesí, / avar, mesquí, / menja bonico, / caga poquico, / sard, mirmidó, / pus ver capó, / só emparellada” (2776-89) Fitxa Espill FE0312 Vers primera ocurrència 2779 Forma Alt com plançó canònica Mot clau 1 Alt Mot clau 2 Plançó Vers darrera ocurrència 2779 Nombre d’ocurrències 01 Tipus Unitat estilística configurada com a sintagma adjectival (comparativa) Recursos Adjectiu + clàusula comparativa. D’origen experiencial. lingüístics i retòrics Definició Estilitzat, esvelt (Gonzàlvez, alt) Inserció en De forma parentètica. Forma una aposició. el text Funció discursiva ben recte. Modalitzadora. Intensifica la bellesa del cos mitjançant la comparació amb l’arbre jove Documentació “Ab lo plançó o lança en la mà poderosament esveeix les hosts dels grechs” en català (Hist. Troianes, 165; DCVB, plançó) “I torna-hi sovint, calfant-se en la justa, / i, quan és calent, és més animós; / i té lo plançó així poderós, / que, ans que doblegue, traspassa la fusta” (Procés olives , 2145-48) Documentació altres llengües Traduccions “Revendedor / tal par compuso, / pues juntos puso / cuerpo tan bello / y hermoso del fragment cuello / (quando lo hizo), / con un mellizo / chico, menguado, / seco encorbado, / sietemesino, / puerco, mezquino, / todo almidón, / casi capón, / me ve enpleada” (L. Matheu, Libro cons.) “Fué obra de revendedor este par, de un tan hermoso cuerpo, erguido como un pimpollo, y un mellizo tal como ése, pequeño, desmedrado, seco, flaco, renadío, sietemesino, avaro mezquino y ruín, come bonito y caga poquito, sardo, moniaco, y capón más que otra cosa; ¡así estoy yo emparejada!” (MiPlanas, Espejo) 1190 Fragment “Revenedor / féu tal parell: / un cos tan bell, / alt com plançó, / ab un bessó / amb UF o UE xic, caganiu, / sec, renadiu, / flac, setmesí, / avar, mesquí, / menja bonico, / caga poquico, / sard, mirmidó, / pus ver capó, / só emparellada” (2776-89) Fitxa Espill FE0313 Vers primera ocurrència 2781 Forma Caganiu canònica Mot clau 1 Caganiu Tipus Mot compost Recursos Format a partir de verb + substantiu lingüístics i retòrics Definició L’ocellet més petit d’una nierada (DCVB, Mot clau 2 Vers darrera ocurrència 2781 Nombre d’ocurrències 01 caganiu ; no s’hi cita l’ Espill). Petit i escafit (Gonzàlvez). Inserció en Automatitzada, al mig d’una sèrie de mots desqualificadors. el text Funció discursiva la muller destaca en oposició a la seva pròpia bellesa. Modalitzadora. Forma part d’una sèrie de valoracions desqualificadores del marit, que Documentació en català Documentació altres llengües Traduccions “Revendedor / tal par compuso, / pues juntos puso / cuerpo tan bello / y hermoso del fragment cuello / (quando lo hizo), / con un mellizo / chico, menguado, / seco encorbado, / sietemesino, / puerco, mezquino, / todo almidón, / casi capón, / me ve enpleada” (L. Matheu, Libro cons.) “Fué obra de revendedor este par, de un tan hermoso cuerpo, erguido como un pimpollo, y un mellizo tal como ése, pequeño, desmedrado, seco, flaco, renadío, sietemesino, avaro mezquino y ruín, come bonito y caga poquito, sardo, moniaco, y capón más que otra cosa; ¡así estoy yo emparejada!” (MiPlanas, Espejo) 1191 Fragment “Revenedor / féu tal parell: / un cos tan bell, / alt com plançó, / ab un bessó / amb UF o UE xic, caganiu, / sec, renadiu, / flac, setmesí, / avar, mesquí, / menja bonico, / caga poquico, / sard, mirmidó, / pus ver capó, / só emparellada” (2776-89) Fitxa Espill FE0314 Vers primera ocurrència 2783 Forma Setmesí canònica Mot clau 1 Setmesí Tipus Mot compost Recursos Format a partir d’un determinant numeral + substantiu. Al·literació dels sons [s] i [e]. lingüístics i retòrics Definició Figuradament, desnerit, mancat de la creixença normal (DCVB, Mot clau 2 Vers darrera ocurrència 2783 Nombre d’ocurrències 01 setmesí; s’hi cita l’Espill). Inserció en Automatitzada, al mig d’una sèrie de mots desqualificadors. el text Funció discursiva la muller destaca en oposició a la seva pròpia bellesa. Modalitzadora. Forma part d’una sèrie de valoracions desqualificadores del marit, que Documentació en català Documentació altres llengües Traduccions “Revendedor / tal par compuso, / pues juntos puso / cuerpo tan bello / y hermoso del fragment cuello / (quando lo hizo), / con un mellizo / chico, menguado, / seco encorbado, / sietemesino, / puerco, mezquino, / todo almidón, / casi capón, / me ve enpleada” (L. Matheu, Libro cons.) “Fué obra de revendedor este par, de un tan hermoso cuerpo, erguido como un pimpollo, y un mellizo tal como ése, pequeño, desmedrado, seco, flaco, renadío, sietemesino, avaro mezquino y ruín, come bonito y caga poquito, sardo, moniaco, y capón más que otra cosa; ¡así estoy yo emparejada!” (MiPlanas, Espejo) 1192 Fragment “Revenedor / féu tal parell: / un cos tan bell, / alt com plançó, / ab un bessó / amb UF o UE xic, caganiu, / sec, renadiu, / flac, setmesí, / avar, mesquí, / menja bonico, / caga poquico, / sard, mirmidó, / pus ver capó, / só emparellada” (2776-89) Fitxa Espill FE0315 Vers primera ocurrència 2785 Vers darrera ocurrència 2785 Nombre d’ocurrències 01 Forma Qui menja bonico, caga poquico canònica Mot clau 1 Menjar Tipus Proverbi Recursos Dues clàusules amb l’oposició “menja/caga”. Paral·lelisme rítmic i mètric. Dos lingüístics i retòrics aragonesismes amb rima en “-ico”. Oració de relatiu. Definició Palabras híbridas de valenciano y aragonés, usadas por Roig en sentido despectivo Mot clau 2 Cagar (Chabàs). Fórmula aforística, barreja dialectal de català i aragonès, ab el mateix significat que els epítets i comparacions precedents (MiP). Gustà defineix caga-poquico ‘criatura esquifida’ i menja-bonico ‘esquifit’. Aplicable, segons els contextos, a persones delicades o mesquines (Def. pròpia). Inserció en Desautomatitzada, amb omissió del pronom “qui” inicial i conversió de les dues el text clàusules en sengles mots compostos, part d’una sèrie. En aquest sentit, es pot considerar un cas de presència mutada, en transformar-se en dos epítets correlatius. Funció discursiva la muller destaca en oposició a la seva pròpia bellesa. Modalitzadora. Forma part d’una sèrie de valoracions desqualificadores del marit, que Documentació “Menja bonico, caga poquico” (PCC, M 1465; és la citació de l’Espill, sense més en català informació) “Qui menja dolç, caga agre” (‘significa que el menjar dolç és poc sa’, DCVB, menjar ) “Anar bonic” (’anar vestit amb elegància o amb molts d’adorns’, DCVB, bonic) Documentació “El non mangia per no cagar” (Dieci altres llengües tavole dei proverbi) Traduccions “Revendedor / tal par compuso, / pues juntos puso / cuerpo tan bello / y hermoso del fragment cuello / (quando lo hizo), / con un mellizo / chico, menguado, / seco encorbado, / sietemesino, / puerco, mezquino, / todo almidón, / casi capón, / me ve enpleada” (L. Matheu, Libro cons.) “Fué obra de revendedor este par, de un tan hermoso cuerpo, erguido como un pimpollo, y un mellizo tal como ése, pequeño, desmedrado, seco, flaco, renadío, sietemesino, avaro mezquino y ruín, come bonito y caga poquito, sardo, moniaco, y capón más que otra cosa; ¡así estoy yo emparejada!” (MiPlanas, Espejo) 1193 Fragment “Dijous llarder / digui: “Muller, / lo temps s’acosta...”” (2797-99) amb UF o UE Fitxa Espill FE0316 Vers primera ocurrència 2797 Forma Dijous llarder canònica Mot clau 1 Dijous Tipus Col·locació (significat transparent) Recursos Substantiu + adjectiu. D’origen cristià. lingüístics i retòrics Definició Jueves lardero, el inmediato a Carnestolendas (Chabàs). Mot clau 2 Llarder Vers darrera ocurrència 2797 Nombre d’ocurrències 01 A Catalunya és dit dijous gras l’immediat anterior al diumenge de Carnestoltes (MiP). El darrer dijous anterior al Carnestoltes (DCVB, dijous; s’hi cita l’Espill). El darrer dijous anterior al Carnestoltes (Gonzàlvez). Inserció en Automatitzada el text Funció discursiva Denominativa, en una seqüència narrativa, fixant la referència temporal de l’acció. Documentació “Amb molta pau i concordi’ / farem es dijous llarder: / mos infants i ma muller / en català soparem d’un panet d’ordi” (cançó popular mallorquina; DCVB, dijous) Documentació “Dijous llardé, es pasteres pe’t cendrè et bin pe’t durnè” (PCC, D 1008) altres llengües “Jueves lardero” (J. Ruiz, Libro del buen amor; DCECH, lardo) Traduccions “Jueves llarder / dixe: “Muger / tiempo se acerca...”” (L. Matheu, Libro cons.) del fragment “Un jueves lardero le dije: ‘mujer, se acerca ya el tiempo...” (MiPlanas, Espejo) 1194 Fragment “Dijous llarder / diguí: ‘Muller, / lo temps s’acosta / de pendre posta / en penitència’” amb UF o UE (2797-01) “És orifant / qui s’hi acosta / e pren per posta / tal serrat arbre” (8460-63) Fitxa Espill FE0317 Vers primera ocurrència 2800 Forma Prendre posta canònica Mot clau 1 Prendre Tipus Col·locació (significat composicional) Recursos Verb + substantiu. Al·literació del so [p], inicial dels dos mots. lingüístics i retòrics Definició Situar-se, posicionar-se, en sentit físic o metafòric (Def. pròpia). Mot clau 2 Posta Vers darrera ocurrència 8462 Nombre d’ocurrències 02 DCVB, posta, ‘lloc on algú es posa, especialment per a vigilar’; cita les dues recurrències de l’ Espill i la del Procés de les olives com a exemples lèxics, barrejant-les amb altres usos de posta, sense adonar-se’n de la repetició de la col·locació. Situar-se, acomodar-se, en sentit figurat (Gonzàlvez). Inserció en Automatitzada. Forma una clàusula d’infinitiu precedida de la preposició “de”. el text Funció discursiva Asseverativa, en una seqüència explicativa, dita per l’emissor en un to enunciatiu. Documentació “Fins que en la riba de Cestos haja pres alegre posta”, “S'aparellava prendre posta en en català la desitjada riba”, “Semblant a lleugera galera que, llevats los rems, encara ab la fusa pren segura posta” (Hist. Leànder i Hero) “Car tot lo restant en vici pren posta” (Procés olives , 1456) “Per a tu, ànima cristiana, (...) fins que prengues posta en lo tranquil·le port de la eterna glòria” (Lo Cartoixà, IV.10) Documentació altres llengües Traduccions “Jueves llarder / dixe: ‘Muger, / tiempo se acerca / de ir a la cerca / de del fragment penitencia’” (Or. 2797-01) “Es elefante / quien se le arrima, / que duerme encima / de serrado árbol” (Or. 8460-63) (L. Matheu, Libro cons.) “Un jueves lardero le dije: ‘mujer, se acerca ya el tiempo de prepararse para la penitencia’” (Or. 2797-01) “Es como el elefante quien a ellas se acerca y busca apoyarse en tal árbol aserrado” (Or. 8460-63) (MiPlanas, Espejo) 1195 Fragment “Dix: “Haveu dit? / Molt bé preicau! / Ara escoltau, / diré també: / l’hom qui s’absté / amb UF o UE d’això en Quaresma, / a Cinquagesma / cornut se troba! / Spolse sa roba / qui apartar-ne / vol que no s’arne! / Prou és cimolsa / qui no l’espolsa / una hora al dia!”” (2804-17) Fitxa Espill FE0318 Vers primera ocurrència 2808 Vers darrera ocurrència 2808 Nombre d’ocurrències 01 Forma Qui se n’absté en Quaresma, es troba cornut en Cinquagesma canònica Mot clau 1 Quaresma Mot clau 2 Cinquagesma Tipus Unitat estilística configurada com a enunciat parèmic Recursos Esquema d’oració de relatiu. Rima en “-esma”. lingüístics i retòrics Definició Indica que els marits no deuen desatendre sexualment les mullers (Def. pròpia). La segona [data] és el dia de la Pasqua de Pentecostés, i és aquesta la cinquagesma que es senyala en la dita aforística (...) com a terme suficient per a manifestar-se els efectes del que, en l’ordre sobreentés, hagi pogut tenir lloc durant la quaresma (MiP). Inserció en Automatitzada. Conserva la forma de relatiu. Mitjançant l’expressió introductora del el text discurs en primera persona “Ara escoltau, diré també:”, inicia una sèrie de tres UEs de significació metafòrica semblant. Funció discursiva la dona a l’home. Modalitzadora. Pren un significat d’advertiment, d’amenaça. És dit en estil directe per Documentació “Per ser Quaresma, / llur color, de Cinquagesma / los judica” ( Col·loqui en català -71) dames, 860 “No hi ha més mala Quaresma, que de Pasqua a Cinquagesma” (PCC, Q 14; no s’hi cita l’Espill) “No hi ha més mala Quaresma, que de Pasqua a Cinquagesma” (DCVB, quaresma ) “Les bogeries de Carnestoltes per Tots Sants surten a llum” (proverbi adduït per MiP en relació a la “dita aforística” relativa al fet que allò que s’ha fet a la Quaresma, sexualment parlant, es manifesta a la Cinquagesma) Documentació altres llengües Traduccions “El que este bien / en casa tiene, / pero se abstiene / dello en Quaresma, / del fragment en Quincuagesma / cornudo se halla” (L. Matheu, Libro cons.) “El hombre que en Cuaresma se abstiene de esto, por la Quincuagésima se halla cornudo” (MiPlanas, Espejo) 1196 Fragment “Dix: “Haveu dit? / Molt bé preicau! / Ara escoltau, / diré també: / l’hom qui s’absté / amb UF o UE d’això en Quaresma, / a Cinquagesma / cornut se troba! / Spolse sa roba / qui apartar-ne / vol que no s’arne! / Prou és cimolsa / qui no l’espolsa / una hora al dia!”” (2804-17) Fitxa Espill FE0319 Vers primera ocurrència 2812 Vers darrera ocurrència 2812 Nombre d’ocurrències 01 Forma Qui no vol que se li arne, que l’espolse canònica Mot clau 1 Espolsar Mot clau 2 Arnar Tipus Unitat estilística configurada com a enunciat parèmic Recursos Esquema d’oració de relatiu lingüístics i retòrics Definició Aconsella tenir cura de la roba i, metafòricament, practicar el sexe (Def. pròpia). DCVB, arnar , cita l’Espill com a exemple lèxic, no fràsic. Inserció en Desautomatitzada, amb alteració de l’ordre dels constituents per mor de la mètrica el text i de la rima. Segona d’una sèrie de tres UEs de significació metafòrica semblant. Conserva la forma de relatiu. Funció discursiva anterior de “cornut se troba”. Modalitzadora. Pren un significat de consell, per atenuar una miqueta l’amenaça Documentació “Per ço us espolsau sens tota peresa” ( Debat ab Caldesa) en català “Senyora dolça: / esta que entra, com s'espolsa / barbadament! / Son marit així consent, / com Déu és Déu” (Col·loqui dames, 191-95) “Molt me carteja llest / lo Breviari; / tostemps té, a prop lo sacrari, / l'espolsador” (Col·loqui dames, 706-09) Documentació altres llengües Traduccions “Zurre la malla / quién tema toma, / no se carcoma” (L. Matheu, Libro cons.) del fragment “Sacúdase la ropa quien quisiere evitar que se le apolille” (MiPlanas, Espejo) 1197 Fragment “Dix: “Haveu dit? / Molt bé preicau! / Ara escoltau, / diré també: / l’hom qui s’absté / amb UF o UE d’això en Quaresma, / a Cinquagesma / cornut se troba! / Spolse sa roba / qui apartar-ne / vol que no s’arne! / Prou és cimolsa / qui no l’espolsa / una hora al dia!”” (2804-17) Fitxa Espill FE0320 Vers primera ocurrència 2815 Vers darrera ocurrència 2815 Nombre d’ocurrències 01 Forma A qui no l’espolsa, se li fa cimolsa canònica Mot clau 1 Espolsar Mot clau 2 Cimolsa Tipus Unitat estilística configurada com a enunciat parèmic Recursos Esquema d’oració de relatiu. Rima consonant en “-olsa”. lingüístics i retòrics Definició Aconsella tenir cura de les coses per mantenir-les en bon ús i, metafòricament, la pràctica sexual, per evitar que l’òrgan sexual masculí es faci moll i inservible (Def. pròpia). DCVB, simolsa, cita l’Espill com a exemple lèxic, no fràsic. Inserció en Desautomatitzada. Modificada per mor de la coherència discursiva. Tercera d’una sèrie el text de tres UEs de significació metafòrica semblant. Conserva la forma de relatiu. Funció discursiva d’unitats sinònimes, es reforça el consell. Modalitzadora. Pren un significat sinònim al de la UE anterior. Amb la repetició Documentació “Si vosaltres me tenits dins, io us lavoraré l’ort en tal manera que may trobàs qui axí en català us espolsàs” (Decameró, III.1) “Per ço us espolsau sens tota peresa” ( Debat ab Caldesa) “Senyora dolça: / esta que entra, com s'espolsa / barbadament! / Son marit així consent, / com Déu és Déu” (Col·loqui dames, 191-95) “Molt me carteja llest / lo Breviari; / tostemps té, a prop lo sacrari, / l'espolsador” (Col·loqui dames, 706-09) “Dieu que molt blanca la llet e molt dolça, / durant lo munyir, de lluny venir pot. / Io no crec que sia ni bon sorigot, / segons la mamella és fluixa cimolsa” (Procés olives , 1197-00) Documentació altres llengües Traduccions “Harto es badea / quien no la enplea / una hora al día” (L. Matheu, Libro cons.) del fragment “En orillo la ve convertida el que una hora al día no la sacude” (MiPlanas, Espejo) 1198 Fragment “Prou és simolsa / qui no la espolsa / una hora al dia” (2815-17) amb UF o UE “Car la esperança / d’haver criança / una hora al dia / li recudia” (4679-82) Fitxa Espill FE0321 Vers primera ocurrència 2817 Forma Una hora al dia canònica Mot clau 1 Hora Tipus Locució adverbial de temps Recursos Sintagma nominal + preposició + sintagma nominal. Al·literació del so [a]. lingüístics i retòrics Definició En algun moment del dia, una vegada al dia (Def. pròpia). Mot clau 2 Dia Vers darrera ocurrència 4681 Nombre d’ocurrències 02 Una volta al dia (Gonzàlvez). Inserció en Automatitzada. Configura una expressió temporal. Invariable. el text Funció discursiva Locativa. Assenyala la periodicitat temporal en què és aconsellable fer l’acte sexual. Documentació “Ni és senyor d’eixir en l’horta / un’hora [a] l’any” (Col·loqui en català dames, 186-87) Documentació altres llengües Traduccions “Una hora al día” (Or. 2817) del fragment “Pues la esperanza, / en tal bonança, / y afectos fijos / de tener hijos, / cada hora y día / le acometía” (Or. 4679-82) (L. Matheu, Libro cons.) “Una hora al día” (Or. 2817) “Pues la esperanza de tener hijos la acuciaba una hora todos los días” (Or. 4679-82) (MiPlanas, Espejo) 1199 Fragment “En casa mia, / si no junyien / o no corrien / toros per festa” (2818-21) amb UF o UE Fitxa Espill FE0322 Vers primera ocurrència 2820 Vers darrera ocurrència 2820 Nombre d’ocurrències 01 Forma Córrer toros --- Torejar canònica Mot clau 1 Córrer Mot clau 2 Toro Tipus Col·locació (significat composicional), reduïble al verb derivat del substantiu Recursos Verb + substantiu lingüístics i retòrics Definició Festa consistent a burxar els toros i esquivar-ne el perill de les seves envestides (Def. pròpia) Inserció en Automatitzada el text Funció discursiva Asseverativa, en una seqüència descriptiva. Documentació “Dix que ell entenia en fer un corro de toros y joch de canyes” (doc. 1560; DCVB, en català toro) Documentació altres llengües Traduccions “En casa mía / (si no venían / o no corrían / toros, por fiesta)” del fragment (L. Matheu, Libro cons.) “Cuando no había justas o corridas de toros para fiesta” (MiPlanas, Espejo) 1200 Fragment “Les que filaven, / com diu la gent, / ab fus d’argent” (2826-28) amb UF o UE Fitxa Espill FE0323 Vers primera ocurrència 2826 Vers darrera ocurrència 2826 Nombre d’ocurrències 01 Forma Filar amb fus d’argent canònica Mot clau 1 Filar Tipus Locució verbal (significat idiomàtic) Recursos Verb + preposició + sintagma nominal. Al·literació del so [f]. lingüístics i retòrics Definició L’expressió no sabem quin significat específic tenia: potser era una referència a la Mot clau 2 Fus posició elevada, a l’exquisitesa social d’aquestes dones (Cantavella 1992, 76). Entre dones acomodades, vagarejar, xerrar i no fer feina (Def. pròpia). Ser molt expert en una cosa (Gonzàlvez; definició errònia). Inserció en Automatitzada, inserida mitjançant la fórmula el text verbal de la clàusula. Com diu la gent. Forma el sintagma Funció discursiva s’ajuntava la seva muller. Modalitzadora. El narrador descriu amb aquesta locució el tipus de dones amb què Documentació en català Documentació altres llengües Traduccions “De las que hilavan / no sin abuso / de oro con uso” (L. Matheu, Libro cons.) del fragment “La cuales hilaban con huso de plata, como suele decirse” (MiPlanas, Espejo) 1201 Fragment “Les que filaven, / com diu la gent, / ab fus d’argent” (2826-28) amb UF o UE “Ab cert greix fus, / com diu la gent, / se fan ungüent / e bruxes tornen” (9728-31) Fitxa Espill Observació: La segona ocurrència no introdueix cap unitat fràsica sinó un fragment de text lliure. FE0324 Vers primera ocurrència 2827 Forma Com diu la gent canònica Mot clau 1 Gent Tipus Fórmula d’inserció Recursos Adverbi + verb de dicció + article + substantiu lingüístics i retòrics Definició Expressió metalingüïstica per indicar que la UF a què acompanya és coneguda (Def. Mot clau 2 Dir Vers darrera ocurrència 9729 Nombre d’ocurrències 02 pròpia) Inserció en Automatitzada. Presència directa, com a falca sobreposada al text subjacent. La el text fórmula inclou el connector modal “com”. Funció discursiva Connectiva, asseverativa. Manifesta que la locució Filar amb fus d’argent és coneguda. Documentació “Mas deus creure ço que la major part de la gent diu e creu” (Lo Somni, I.11) en català “Cove us a vos, doncs, mudar d’estil, / perque la gent vos jutgen discret” (Resposta de Caldesa) “car si jo el vencia o el matava no voldria digués la gent que hi hagués feta alguna art en les armes tenint-les la nit” ( Tirant, 65), “e si altra cosa s´hi esdevenia poria dir la gent per cansament del treball del camí vos seria vengut” (80) “Que ja diu la gent, ab vostres pedrades / dreçades a ell, a vós encontrau” (Procés olives , 215-16) “I a més que no deu aquell se obliga / que pensa tapar la boca a la gent” (Procés olives , 593-94) “I aquest parer és molt comú / entre la gent” (Somni JJ, 56-57) “I entre la gent molt conegut / per excellent” ( Somni JJ, 362-63) Documentació altres llengües Traduccions “De las que hilavan / no sin abuso / de oro con uso” del fragment “Con unto malo / dize la gente / que haxen ingüente, / brujas tornadas” (L. Matheu, Libro cons.) “La cuales hilaban con huso de plata, como suele decirse” “Según el decir de las gentes, con cierta grasa fundida se preparan ellas un ungüento con el cual se tornan brujas” (MiPlanas, Espejo) 1202 Fragment “Conten prou broma, / tot de mal dien / e hi afigien / --ab molts envits-- / amb UF o UE de llurs marits, / e se’n burlaven” (2846-51) Fitxa Espill FE0325 Vers primera ocurrència 2847 Forma Tot de canònica Mot clau 1 Tot Tipus Locució quantificacional Recursos Pronom quantitatiu + preposició “de”. Monosil·labisme. lingüístics i retòrics Definició Gran quantitat de (DCVB, Mot clau 2 Vers darrera ocurrència 2847 Nombre d’ocurrències 01 tot; no s’hi cita l’ Espill). Gran quantitat de (Gonzàlvez). Inserció en Automatitzada el text Funció discursiva Modalitzadora, intensificant el mal que diuen les dones dels marits. Documentació “Tingué record, clavat enmig de lladres / Déu vostre, tot de vós, al peu del cedre” en català (Resposta de Corella, Obres o trobes) “Mostrant un greu planyer lo cel y la terra / cubert tot de negre lo tenple molt sant” (Ist. passió, 81-82), “Esta tot de negre vestit per gran dol” (Ist. Passió, 2304) “Y armat tot de plagues portant per cimera” (Ist. Passió, 3354) Observació: Aquests exemples coetanis de l’Espill no tenen el mateix grau de lexicalització que la locució. Així doncs, no constitueixen una UF. “Té carrerets de joguina amb tot de botiguetes” (Carner, Bonhomies; DCVB, tot) “A les golfes n’hi tenim dues més, amb tot de baluernes” (Llor, Laura ; DCVB, tot) “Inflant la papada i fent tot de reverències a En Perot” (Riba, Perot; DCVB, tot) Documentació altres llengües Traduccions “En trance tal, / vicios fingidos / de sus maridos / todas contavan” del fragment (L. Matheu, Libro cons.) “Todas cuentan buenas chanzas; dicen de sus maridos todo lo malo, y aun le añaden, con muchas pullas, para hacer de ellos mofa” (MiPlanas, Espejo) 1203 Fragment “Aprés jugaven: / “voleu palleta?”, / “dau-me man dreta!”, / “qui té l’anell?”, / amb UF o UE “do-us est ramell!”, / capsa amb comandes / ab ses demandes, / un arbre i cant / ocell donant” (2852-60) Fitxa Espill FE0326 Vers primera ocurrència 2853 Forma Voleu palleta? canònica Mot clau 1 Palleta Tipus Fórmula de joc Recursos Verb (en segona persona plural) + substantiu. Oració interrogativa. lingüístics i retòrics Definició Suertes que se echan sacando la paja más larga (Chabàs). Mot clau 2 Voler Vers darrera ocurrència 2853 Nombre d’ocurrències 01 Del nostre recort és el que anomenaven jugar a palletes (o sia, triar la palla més curta d’un manoll del qual sols se’n mostren els caps, igualats) (MiP). DCVB, palleta, cita l’Espill com a exemple lèxic, no fràsic: ‘cadascun dels bocins de palla de diferents llargàries, que es posen amagats en la mà i cada jugador en pren un’ Inserció en Automatitzada. Introduïda mitjançant el verb “jugaven”. el text Funció discursiva Denominativa (del tipus de joc), en una seqüència descriptiva. Documentació “Al joc de la gresca no cessen rebatre, / en català pero en la rifa coneixen més guany; / canyetes no volen, pensant en lo cany, / i les que se n'alten no basten a quatre” (Procés olives , 2037-40) Documentació altres llengües Traduccions “Luego jugaban / a la pajuela, / tocar palmuela, / a la sortija, / a la estornija, / del fragment al ramillete / ¿quién me lo acete? / cosa de enmiendas / con encomiendas, / árbol cantar / y ave volar” (L. Matheu, Libro cons.) “Jugaban también a “¿queréis pajuela?”, “dadme la mano derecha”, “¿quién tiene la sortija?”, “este ramo os doy”, la caja de encargos con sus demandas, y el árbol en que canta el pájaro donante” (MiPlanas, Espejo) 1204 Fragment “Aprés jugaven: / “voleu palleta?”, / “dau-me man dreta!”, / “qui té l’anell?”, / amb UF o UE “do-us est ramell!”, / capsa amb comandes / ab ses demandes, / un arbre i cant / ocell donant” (2852-60) Fitxa Espill FE0327 Vers primera ocurrència 2854 Forma Dau-me mà dreta canònica Mot clau 1 Mà Tipus Fórmula de joc Recursos Verb en forma imperativa + pronom personal + substantiu + adjectiu lingüístics i retòrics Definició Joc de societat (Def. pròpia) Mot clau 2 Dreta Vers darrera ocurrència 2854 Nombre d’ocurrències 01 Inserció en Automatitzada. Introduïda mitjançant el verb “jugaven”. el text Funció discursiva Denominativa (del tipus de joc), en una seqüència descriptiva. Documentació en català Documentació altres llengües Traduccions “Luego jugaban / a la pajuela, / tocar palmuela, / a la sortija, / a la estornija, / del fragment al ramillete / ¿quién me lo acete? / cosa de enmiendas / con encomiendas, / árbol cantar / y ave volar” (L. Matheu, Libro cons.) “Jugaban también a “¿queréis pajuela?”, “dadme la mano derecha”, “¿quién tiene la sortija?”, “este ramo os doy”, la caja de encargos con sus demandas, y el árbol en que canta el pájaro donante” (MiPlanas, Espejo) 1205 Fragment “Aprés jugaven: / “voleu palleta?”, / “dau-me man dreta!”, / “qui té l’anell?”, / amb UF o UE “do-us est ramell!”, / capsa amb comandes / ab ses demandes, / un arbre i cant / ocell donant” (2852-60) Fitxa Espill FE0328 Vers primera ocurrència 2855 Forma Qui té l’anell? canònica Mot clau 1 Anell Tipus Fórmula de joc Recursos Pronom relatiu + verb + article determinat + substantiu. Oració de relatiu lingüístics i retòrics interrogativa. Definició “Del nostre recort és el (...) de l’anell Mot clau 2 Tenir Vers darrera ocurrència 2855 Nombre d’ocurrències 01 picapedrell , en que’s feya passar un anell d’unes mans a altres y’s tractava després d’endevinar qui té l’anell?” (MiP) Inserció en Automatitzada. Introduïda mitjançant el verb “jugaven”. el text Funció discursiva Denominativa (del tipus de joc), en una seqüència descriptiva. Documentació en català Documentació altres llengües Traduccions “Luego jugaban / a la pajuela, / tocar palmuela, / a la sortija, / a la estornija, / del fragment al ramillete / ¿quién me lo acete? / cosa de enmiendas / con encomiendas, / árbol cantar / y ave volar” (L. Matheu, Libro cons.) “Jugaban también a “¿queréis pajuela?”, “dadme la mano derecha”, “¿quién tiene la sortija?”, “este ramo os doy”, la caja de encargos con sus demandas, y el árbol en que canta el pájaro donante” (MiPlanas, Espejo) 1206 Fragment “Aprés jugaven: / “voleu palleta?”, / “dau-me man dreta!”, / “qui té l’anell?”, / amb UF o UE “do-us est ramell!”, / capsa amb comandes / ab ses demandes, / un arbre i cant / ocell donant” (2852-60) Fitxa Espill FE0329 Vers primera ocurrència 2856 Forma Us do est ramell canònica Mot clau 1 Ramell Tipus Fórmula de joc Recursos Pronom personal + verb + demostratiu + substantiu lingüístics i retòrics Definició Joc de societat (Def. pròpia) Mot clau 2 Donar Vers darrera ocurrència 2856 Nombre d’ocurrències 01 Inserció en Automatitzada. Introduïda mitjançant el verb “jugaven”. el text Funció discursiva Denominativa (del tipus de joc), en una seqüència descriptiva. Documentació en català Documentació altres llengües Traduccions “Luego jugaban / a la pajuela, / tocar palmuela, / a la sortija, / a la estornija, / del fragment al ramillete / ¿quién me lo acete? / cosa de enmiendas / con encomiendas, / árbol cantar / y ave volar” (L. Matheu, Libro cons.) “Jugaban también a “¿queréis pajuela?”, “dadme la mano derecha”, “¿quién tiene la sortija?”, “este ramo os doy”, la caja de encargos con sus demandas, y el árbol en que canta el pájaro donante” (MiPlanas, Espejo) 1207 Fragment “Mes dir raons / de varions / e maravelles” (2861-63) amb UF o UE “Trobant-me vari / d’opinions, / feia’m raons / del divinal” (6444-47) Fitxa Espill “Veig la beguina / saltamartina / de sella en sella, / de vetla en vetla, / giramantells, / picamartells, / disputadora, / demanadora / de qüestions, / e fent raons / als confessors / e preïcadors” (14619-30) FE0330 Vers primera ocurrència 2861 Vers darrera ocurrència 14628 Nombre d’ocurrències 03 Forma Dir raons --- Fer raons canònica Mot clau 1 Dir Mot clau 2 Raons Tipus Col·locació (significat composicional, transparent) Recursos Verb + substantiu lingüístics i retòrics Definició Fer observacions, manifestar opinió o reflexions (DCVB, raó; no s’hi cita l’ Espill). Observar, manifestar opinions o reflexions (Gonzàlvez, raó). Inserció en Automatitzada el text Funció discursiva dones. Asseverativa, modalitzadora, intensificant la descripció irònica de les reunions de Documentació “Noresmenys havets dites algunes raons...” (Lo Somni, I.22) en català “Tals e semblants raons deia Piramus” (Lam. Tisbe), “Les raons que dius” ( Hist. Jason e Medea) “Com lo Comte manifestà a la Comtessa sa muller la sua partida; e les raons que li fa, e lo que ella replica” (Tirant, 3), “Raons de consolació que lo Comte fa a la Comtessa” (4), “E per ço no vull fer més raons” (24)... “Crucifica'l prest, senyor, y no cures / de fer-nos rahons aquell deffenent” (Hist. Passió, 1678-79) “Tots ells respongueren dient rahons tals” (Ist. Passió, 2057) Documentació altres llengües Traduccions “A los propósitos / y despropósitos” del fragment (L. Matheu, Libro cons.) “A lo cual añadían razones, maravillas y despropósitos” (MiPlanas, Espejo) 1208 Fragment “De Cent Novelles / e Facesies, / filosofies / del gran Plató, / Tuli, Cató, / amb UF o UE Dant, poesies / e tragedies, / tots altercaven / e disputaven” (2864-72) “És poesia / ficta, falsia, / com Cent Novelles / als oents belles” (8799-802) Fitxa Espill FE0331 Vers primera ocurrència 2864 Forma Cent Novel·les canònica Mot clau 1 Cent Tipus Col·locació (significat transparent) Recursos Determinant numeral + substantiu. Al·literació dels sons [e] i [n]. D’origen literari. lingüístics i retòrics Definició Pot fer referència al Mot clau 2 Novel·la Vers darrera ocurrència 8801 Nombre d’ocurrències 02 Decameró, de Giovanni Boccaccio, o a les Cento Novelle Antiche (Def. pròpia). Traducció catalana del Decameron de Boccaccio, conegut també amb el títol de Cent novel·les (DeCat, nou; s’hi cita l’Espill). Inserció en Automatitzada, precedida de la preposició “de”, en posició de tematització. el text Funció discursiva llibres i autors sobre els quals tots altercaven. Denominativa, en una seqüència descriptiva. És el primer element d’una successió de Documentació en català Documentació altres llengües Traduccions “Y con cautelas / cuentan nobelas, / con alegrías; / filosofías / del gran Platón, / del fragment Tulio, Catón; / leen comedias, / tal vez tragedias” (L. Matheu, Libro cons.) “Todos altercaban y disputaban de las Cien novelas y de las Facecias , de filosofías del gran Platón, de Catón, Tulio y Dante, sobre poesías y tragedias” (MiPlanas, Espejo) 1209 Fragment “Tots altercaven / e disputaven, / qui menys sabia / més hi mentia, / e tots parlaven, amb UF o UE / no s’escoltaven” (2873-76) Fitxa Espill FE0332 Vers primera ocurrència 2873 Vers darrera ocurrència 2873 Nombre d’ocurrències 01 Forma Qui menys en sap, més hi diu canònica Mot clau 1 Saber Tipus Proverbi Recursos Esquema proverbial típic d’oració de relatiu. Contraposició d’una clàusula envers l’altra lingüístics i retòrics “Qui menys..., més...”. Ironia. Definició Significa que els ignorants solen ésser els qui parlen més d’allò que no saben (DCVB, Mot clau 2 Dir saber; no s’hi cita l’ Espill) Inserció en Automatitzada, integrat al relat a manera de falca directa, al mig d’expressions de el text significació sinònima, de les quals pot considerar-se’n resum i conclusió. Conserva l’estructura de relatiu. Funció discursiva irònica i desqualificadora de la manera d’actuar del grup de joves sabudes i amigues Asseverativa, en una seqüència descriptiva modalitzada. Intensifica la descripció de la dona del narrador. Documentació “Qui manco en sap, més hi diu” (PCC, S 87; no s’hi cita l’Espill) en català “Qui manco hi sap, més hi diu” (DCVB, saber; no s’hi cita l’ Espill) Documentació altres llengües Traduccions “Quien no sabía / mejor mentía” (L. Matheu, Libro cons.) del fragment “Y el que menos sabía era el que más mentía” (MiPlanas, Espejo) 1210 Fragment “Com a la murta / jo la menege / e llagotege: / ella menys ol” (2886-89) amb UF o UE Fitxa Espill FE0333 Vers primera ocurrència 2886 Vers darrera ocurrència 2886 Nombre d’ocurrències 01 Forma Menejar com a la murta canònica Mot clau 1 Menejar Mot clau 2 Murta Tipus Unitat estilística configurada com a sintagma verbal (comparativa) Recursos Verb + clàusula comparativa d’igualtat (“com a...”). D’origen experiencial. lingüístics i retòrics Definició Passant la mà per les mates de murta’s provoca l’espandiment del seu perfum (MiP). Acaronar, tractar amb delicadesa (Def. pròpia). Carré (2006: 167) en dóna una versió incorrecta: “l’acaricio i l’afalago com a la murta perquè faci menys olor”. Interpretació correcta: “malgrat que jo la menege i l’acaricie (perquè faci bona olor, com quan es remou la murta), ella menys ol” Inserció en Automatitzada el text Funció discursiva Modalitzadora. Intensificant la manera delicada en què l’emissor tractava la seua dona. Documentació en català Documentació altres llengües Traduccions “Como a la murta, / la manoseo / y la recreo, / mas menos huele” del fragment (L. Matheu, Libro cons.) “Yo la conllevo, y, como al mirto (que de este modo huele menos), la lisonjeo” (MiPlanas, Espejo) Observació: El parèntesi de MiPlanas no és encertat, ja que la lliçó correcta és que la muller del narrador es comporta contràriament a la murta que, quan més la remenes, més bona olor fa. 1211 Fragment “Vent-la mudable / e variable / mudí lo treu” (2909-11) amb UF o UE “Sa malaltia / vent incurable, / (...) / mudí d’estil” (3040-49) Fitxa Espill FE0334 Vers primera ocurrència 2911 Vers darrera ocurrència 3049 Nombre d’ocurrències 02 Forma Mudar el treu --- Mudar d’estil canònica Mot clau 1 Mudar Mot clau 2 Treu Tipus Locució verbal (significat idiomàtic; passa d’un àmbit concret a un de general) Recursos Verb + sintagma nominal. Al·literació del so [u]. lingüístics i retòrics Definició Chabàs anota i defineix el mot treu però no esmenta la unitat fràsica Mudar el treu ni el significat metafòric que té a l’Espill. La frase té aquí sentit figurat, per: canviar de sistema o procediment (MiP). Mudar de vela. Mudar de procediment, de conducta (DCVB, treu; a partir de la citació de l’Espill). Gonzàlvez repeteix DCVB, però diu que aquest no l’enregistra. Inserció en Automatitzada. Forma el sintagma verbal de la clàusula. el text Funció discursiva d’acord amb el canvi que observa en la dona. Asseverativa, en una seqüència explicativa. El narrador explica la seva estratègia Documentació “Cove us a vos, doncs, mudar d’estil, / perque la gent vos jutgen discret” (Resposta en català de Caldesa) Documentació altres llengües Traduccions “Vila mudable / y variable: / busqué remedio” (Or. 2909-11) del fragment “Su alevosía / viendo incurable, / (...) / mudé de estilo” (Or. 3040-49) (L. Matheu, Libro cons.) “Viéndola mudable e inconstante, cambié el treo” (Or. 2909-11) “Viendo que era incurable su enfermedad (...) cambié de proceder” (Or. 3040-49) (MiPlanas, Espejo) 1212 Fragment “Ab sos parents / ella féu lliga” (2926-27) amb UF o UE “Una tendera / e sa faldera / eren de lliga” (2953-55) “Serven ses lligues” (5572) Fitxa Espill FE0335 Vers primera ocurrència 2927 Vers darrera ocurrència 5572 Nombre d’ocurrències 03 Forma Fer lliga -- (Ser) de lliga canònica Mot clau 1 Fer Tipus Col·locació (significat transparent) Recursos Verb + sintagma nominal lingüístics i retòrics Definició Unir-se en conxorxa (Def. pròpia). Mot clau 2 Lliga DCVB, lliga , no recull la locució ni cita l’ Espill ni el Tirant. Associar-se amb algú per aconseguir un fi comú (Gonzàlvez). Inserció en Automatitzada el text Funció discursiva Asseverativa Documentació “Que·l cors e l’esperitz / ensemps han fayta liga” (Francesc de la Via) en català “E vós haveu feta lliga e concòrdia ab ells” (Tirant, 153), “E fer lliga e germandat ab la majestat vostra” (442), “És content de fer pau e treva a cent e un any, e lliga e germandat ab lo Soldà e ab lo Turc” (446), “Com l’Emperador tragué de presó lo Soldà e lo Turc, e féu pau e lliga ab ells” (487) “I més som distants que el cel de la terra, / per quant en lo vici vostre fet recau; / lo meu en raó se funda i s'aferra, / i té ab virtuts gran lliga de pau” (Procés olives , 1449-52) “Io us dic que los pròmens i los fills de vells, / ab moral virtut han feta sa lliga” (Procés olives , 1698-99) Documentació altres llengües Traduccions “Con sus parientes / o confidentes / haziendo liga” (Or. 2926-27) del fragment “Su camarera / y una tendera / eran de liga” (Or. 2953-55) “Forman sus ligas” (Or. 5572) (L. Matheu, Libro cons.) “Se coliga con sus parientes” (Or. 2926-27) “Una tendera y su ama seca iban de acuerdo con ella” (Or. 2953-55) “Mantienen sus confabulaciones” (Or. 5572) (MiPlanas, Espejo) 1213 Fragment “Una tendera / e sa faldera / eren de lliga, / feien botiga / --tres hi cabien-- / amb UF o UE e revenien / robes de llits, / bancals, tapits, / teles, tovalles, / e vitualles, / Fitxa Espill FE0336 argent, or, coure; / quant se pot moure, / tot ho furtaven / e trafegaven / ab arteria” (2953-67) “Botiga en feu / molt sumptuosa / e cabalosa, / rica, fornida / de infinida / gran drogueria, / de pedreria / pus preciosa, / més virtuosa / en medecina, / la pedra fina / filosofal / que mai fon vista / per alquimista”(13622-35) Vers darrera ocurrència Vers primera ocurrència 2956 Forma Fer botiga canònica Mot clau 1 Fer 13622 Nombre d’ocurrències 02 Mot clau 2 Botiga Tipus Col·locació (significat composicional) Recursos Verb + substantiu lingüístics i retòrics Definició Tenir una tenda (Gonzàlvez). Literalment, parar un establiment; figuradament, realitzar transaccions i negocis (Def. pròpia). Inserció en Automatitzada el text Funció discursiva i altres dues tenien un establiment per a vendre i revendre, amb trampes. Asseverativa, en una seqüència descriptiva modalitzada. El narrador conta que la dona (lo Somni), (Curial), (Tirant), (Vita Christi), (Somni JJ) Documentació en català “Entraven dins la nau per traure forment e posaven-lo en botigues” ( Tirant, 104) “I vós lo més pur meteu en botiga” (Procés olives , 504) Documentació altres llengües Traduccions “Su camarera / y una tendera / eran de liga, / que, sin fatiga, / hazían venda / del fragment en una tienda: / tres concurrían, / y me vendían / ropa de camas, / sávanas, lamas, / lienço, toallas / y vituallas” (L. Matheu, Libro cons.) “Una tendera y su ama seca iban de acuerdo con ella y tenían tienda puesta; las tres se entendían revendiendo ropa de cama, bancales, tapices, toallas, telas y provisiones” (MiPlanas, Espejo) 1214 Fragment “Una tendera / e sa faldera / eren de lliga, / feien botiga / --tres hi cabien-- / amb UF o UE e revenien / robes de llits, / bancals, tapits, / teles, tovalles, / e vitualles, / argent, or, coure; / quant se pot moure, / tot ho furtaven / e trafegaven / ab arteria” (2953-67) Fitxa Espill FE0337 Vers primera ocurrència 2959 Forma Roba de llit canònica Mot clau 1 Roba Tipus Col·locació Recursos Substantiu + preposició “de” + substantiu lingüístics i retòrics Definició Tota peça o conjunt de peces de tela que serveixen per a cobrir o guarnir el llit, com Mot clau 2 Llit Vers darrera ocurrència 2959 Nombre d’ocurrències 01 llençols, flassades, etc. (DCVB, roba ; no s’hi cita l’ Espill). Peces de tela que serveixen per a cobrir o guarnir el llit, com llençols, flassades, etc. (Gonzàlvez). Inserció en Automatitzada el text Funció discursiva enumeració d’objectes valuosos que el narrador atribueix al robatori i mercadeig que Denominativa, en una seqüència descriptiva modalitzada. Forma part d’una fa la seva primera dona amb sa faldera i una tendera. Documentació “Gità's en lo llit de parament e deixà tota la roba en terra (...) ha desfet lo més subtil en català e ha llançada la roba per terra, e és-se gitat en lo millor” (Tirant, 110) Documentació altres llengües Traduccions “Su camarera / y una tendera / eran de liga, / que, sin fatiga, / hazían venda / del fragment en una tienda: / tres concurrían, / y me vendían / ropa de camas, / sávanas, lamas, / lienço, toallas / y vituallas” (L. Matheu, Libro cons.) “Una tendera y su ama seca iban de acuerdo con ella y tenían tienda puesta; las tres se entendían revendiendo ropa de cama, bancales, tapices, toallas, telas y provisiones” (MiPlanas, Espejo) 1215 Fragment “Joc de naïps / de nit jugàvem” (3010-11) amb UF o UE Fitxa Espill FE0338 Vers primera ocurrència 3010 Forma Joc de naips canònica Mot clau 1 Joc Tipus Col·locació (significat transparent) Recursos Substantiu + preposició “de” + substantiu lingüístics i retòrics Definició Joc de cartes (Def. pròpia). Mot clau 2 Naips Vers darrera ocurrència 3010 Nombre d’ocurrències 01 DCVB, naip, cita l’Espill com a exemple lèxic, no fràsic. Inserció en Automatitzada. Forma el complement directe del verb, posat a la fi, amb intercalació el text del complement circumstancial. Funció discursiva modalitzada) Denominativa, en una seqüència narrativa (fins a “jugàvem”; després, molt Documentació “Que ningú no gos jugar a ningun joch de daus, taules e naips, sots pena de sexanta en català sous” (doc. 1396; DCVB, naip ) Documentació altres llengües Traduccions “--” (L. Matheu, Libro cons.) del fragment “Jugàsemos por la noche a los naipes” (MiPlanas, Espejo) 1216 Fragment "Joc de naips / de nit jugàvem; / abdós rumflàvem, / ella partia, / sovint prenia / amb UF o UE les copes totes; / trinca de sotes / si ans jugava, / copes llançava; / puys no em valia, / bastons servia; / com al badoc, / mudava joc, / lo del noguer, / dant-li lloguer / perquè do el fruit, / jugava en buit” (3010-26) Fitxa Espill FE0339 Vers primera ocurrència 3021 Vers darrera ocurrència 3021 Nombre d’ocurrències 01 Forma Al badoc, mudeu-li el joc canònica Mot clau 1 Badoc Tipus Proverbi Recursos Oració que presenta un canvi d’ordre per tematització. Rima en “-oc”. Esquema de lingüístics i retòrics correspondència “A (tal cosa), (tal altra)”. Definició Al badoc se’l pot enganyar canviant la forma d’actuació (Def. pròpia). Mot clau 2 Joc Es diu indicant que al ruc, en mudar-li la conversa, evidencia la seva estultícia (PCC, B 41). Inserció en Desautomatitzada, no només per l’estructura comparativa sinó pel canvi de subjecte, el text de complement i de temps verbal a la segona clàusula. Integrada al text narratiu com a oració subordinada comparativa, s’hi evoca el proverbi en un context de joc de naips Funció discursiva la dona i el badoc, l’home), s’hi intensifica la manca d’intel·ligència de la dona, que és Modalitzadora. En evocar la badoqueria (encara que, en la lletra, qui mudava el joc era maldestra jugant a les cartes. Vol dir: ‘em mudava el joc (de forma destrellatada) com si jo fos badoc’. Documentació “Li muda tot lo joc” (Tirant, 218), “Ara em voleu mudar lo joc” (Tirant, 228) en català “Al badoc, mudau li’l joc. El Catalán. Al bobo, múdale el juego. Porque acontesce lo ganado a un juego, mudándole, perderlo a otro” (H. Núñez, RPR, 452) “Burlau? Gran plaer y prench. / Segons me mudau lo joch, / a Gilot semblau un poch, / encara que no us entench” (J. Fernández d’Herèdia, La Vesita, J. Romeu ed., p. 86) “Al badoc, mudeu-li el joc” (PCC, B 41; s’hi cita l’Espill i el Tirant, 218) “Al badoc, mudau-li el joc” (DCVB, badoc; Barc.; no s’hi cita l’Espill) Documentació “Al bobo necio, múdale el juego” (‘quiere decir que con el necio mudes estilo y, altres llengües si por alguna vía no puedes, por otra le atraigas a lo que conviene; y acontece lo que gana a un juego, perderlo a otro’, G. Correas, Vocabulario refranes; el proverbi és copiat de H. Núñez i traduït) Traduccions “Si es que jugava, / ella triunfava / por que partía; / luego tenía / todas las copas, / del fragment sotas y ropas; / si ella enpezava, / oros hechava; / si no valía, / bastos servia: / Como con ciego, / mudava juego: / como el nogal, / provecho tal / dió, que del fruto / estava enjuto” (L. Matheu, Libro cons.) “Jugàsemos por la noche a los naipes: ambos barajábamos, ella repartía; muchas veces tomaba todas las copas, y echaba de éstas si antes tomaba trinca de sotas; como no me valía, servía bastos. Tal como aquel que cuentan del nogal, que le cambiaba el juego al badoque, dándole paga para que rindiese fruto”(MiPlanas, Espejo) 1217 Fragment "Com al badoc, / mudava joc" (3021-22) amb UF o UE “E com en joc, / lo perdedor, / gran jugador, / ab mala sort / para pus fort / e mil jocs muda / fins que perduda / ha sa moneda” (9972-79) Fitxa Espill FE0340 Vers primera ocurrència 3022 Forma Mudar (el) joc canònica (part del proverbi Mot clau 1 Mudar Vers darrera ocurrència 9977 Nombre d’ocurrències 02 Al badoc, muda-li el joc) Mot clau 2 Joc Tipus Locució verbal (significat idiomàtic; passa d’un àmbit concret a un de general) Recursos Verb + sintagma nominal lingüístics i retòrics Definició Canviar de tàctica, de procediment (DCVB: joc; s’hi cita el Tirant, 228, però no l’Espill) Inserció en És la segona clàusula del proverbi el text vers i l’anterior. Al badoc, mudeu-li el joc, que és evocat en aquest Funció discursiva Asseverativa, en una seqüència descriptiva odalitzada. Intensifica l’acció que conté. Documentació “Li muda tot lo joc” (Tirant, 218), “Ara em voleu mudar lo joc” (Tirant, 228) en català “Burlau? Gran plaer y prench. / Segons me mudau lo joch, / a Gilot semblau un poch, / encara que no us entench” (J. Fernández d’Herèdia, La Vesita, J. Romeu ed., p. 86) “Al badoc, mudeu-li el joc” (PCC, B 41; s’hi cita l’Espill i el Tirant, 218) Documentació altres llengües Traduccions “Como con ciego, / mudava juego” (Or. 3021-22) del fragment “De juego muda” (Or. 9977) (L. Matheu, Libro cons.) “Le cambiaba el juego al badoque” (Or. 3021-22) “Y cambia mil maneras de jugadas” (Or. 9977) (MiPlanas, Espejo) 1218 Fragment “Lo del noguer, / dant-li lloguer / perquè do el fruit, / jugava en buit” (3023-26) amb UF o UE Fitxa Espill FE0341 Vers primera ocurrència 3023 Vers darrera ocurrència 3023 Nombre d’ocurrències 01 Forma Donar un noguer a lloguer canònica Mot clau 1 Donar Mot clau 2 Noguer Tipus Locució verbal (significat idiomàtic; passa d’un àmbit concret a un de general) Recursos Verb + sintagma nominal + sintagma preposicional. Rima interna en “-er”. Al·literació lingüístics i retòrics dels sons [o], [e] i [r]. Definició Enganyar (Def. pròpia). El sentit d’aquesta al·lusió es dedueix prou clarament d’una dita tòpica: Te dono a lloguer les meves nogueres: les closques seran per a tu i les nous per a mi (MiP, citant el Dr. Barrera). Aquí significaria que hacía el juego contrario del del nogal: que quería que ella se quedase con las nueces y él con las cáscaras, pero como ella no le entendía era como jugar en el vacío (Vidal Alcover). Inserció en Es tracta d’una falca entre el proverbi anterior, dels versos: “Com al badoc / mudava el text joc” i la concreció del vers posterior: “jugava en buit” (3026). Funció discursiva d’intel·ligència de la seva muller. De fet, reforça sinonímicament el proverbi anterior. Modalitzadora, que reforça el discurs del narrador sobre la rebequeria i la manca Documentació “Noguera, qui et va plantar? —Qui mes nous no pot menjar” (‘es diu per significar que en català és arbre que triga a donar fruit’, PCC, N 403; no s’hi cita l’ Espill) “Te dono a lloguer les meves nogueres: les closques seran per a tu i les nous seran per a mi” (citat per MiP) Documentació “Quien pone noguera no piensa comer de ella” (Yriarte, 1774; PCC, N 403) altres llengües Traduccions “Como el nogal, / provecho tal / dió, que del fruto / estava enjuto” del fragment (L. Matheu, Libro cons.) “Tal como aquel que cuentan del nogal, que le cambiaba el juego al badoque, dándole paga para que rindiese el fruto, así jugaba ella de vacío” (MiPlanas, Espejo) 1219 Fragment “Lo del noguer, / dant-li lloguer / perquè do el fruit, / jugava en buit” (3023-26) amb UF o UE Fitxa Espill FE0342 Vers primera ocurrència 3026 Forma Jugar en buit canònica Mot clau 1 Jugar Mot clau 2 Buit Vers darrera ocurrència 3026 Nombre d’ocurrències 01 Tipus Col·locació (significat transparent, en l’àmbit del joc de cartes) Recursos Verb + preposició + adjectiu lingüístics i retòrics Definició Jugar a cartes sense tenir diners (Gonzàlvez). En el joc de cartes, jugar de fallanca, sense tenir triomfs (Def. pròpia). Inserció en Automatitzada el text Funció discursiva amb la primera dona. Modalitzadora. En un cotext on el protagonista conta com patia jugant a les cartes Documentació en català Documentació altres llengües Traduccions “Como el nogal, / provecho tal / dió, que del fruto / estava enjuto” del fragment (L. Matheu, Libro cons.) “Tal como aquel que cuentan del nogal, que le cambiaba el juego al badoque, dándole paga para que rindiese el fruto, así jugaba ella de vacío” (MiPlanas, Espejo) 1220 Fragment “Per reduir-la, / jugava birla / sovent ab ella, / joc d’escampella / ni de la joca: / amb UF o UE com si fos roca, / menys se’n movia” (3027-33) Fitxa Espill FE0343 Vers primera ocurrència 3030 Forma Joc d’escampella canònica Mot clau 1 Joc Tipus Col·locació (significat composicional) Recursos Substantiu + preposició “de” + substantiu. Al·literació del so [k]. lingüístics i retòrics Definició Consiste en dar con una paleta o palo (escampilla) a otro pequeño palo, agudo en sus Mot clau 2 Escampella Vers darrera ocurrència 3030 Nombre d’ocurrències 01 extremos, estando puesto en el suelo. Salta al darle el golpe en un extremo, y entonces se le recibe con otro golpe de plano en la escampilla, lanzándole lejos en el aire (Chabàs). Joch d’ayre lliure y de molt moviment (MiP). Joc de bòlit (DCVB, escampilla; s’hi cita l’Espill). DeCat, joc, cita l’Espill i en diu ‘joc d’habilitat’. Inserció en Automatitzada el text Funció discursiva Denominativa, en una seqüència descriptiva. Documentació en català Documentació altres llengües Traduccions “Quedando solos, / por que cesara / y se ablandara, / juego del oca” del fragment (L. Matheu, Libro cons.) “O al juego de escampilla, o al de la chueca” (MiPlanas, Espejo) 1221 Fragment “Per reduir-la, / jugava birla / sovent ab ella, / joc d’escampella / ni de la joca: / amb UF o UE com si fos roca, / menys se’n movia” (3027-33) Fitxa Espill FE0344 Vers primera ocurrència 3031 Forma Joc de la joca canònica Mot clau 1 Joc Tipus Col·locació (significat composicional) Recursos Substantiu + preposició “de” + sintagma nominal lingüístics i retòrics Definició Juego semejante al tángano y al canuto (Chabàs). Joch d’ayre lliure y de molt Mot clau 2 Xoca Vers darrera ocurrència 3031 Nombre d’ocurrències 01 moviment (MiP). Joc en què es planta a terra un bastonent curt o una fusta, i damunt o al costat hi posen diners dels jugadors; aquests van tirant-hi amb un palet des de certa distància, i guanya aquell que fa anar el seu palet més prop dels diners o que fa caure la joca o peça central (DCVB, joca; s’hi cita l’Espill). DeCat, joc, cita l’Espill. Inserció en Coordinat en forma negativa amb el joc d’escampella, de manera que el mot el text l’un i l’altre. joc regeix Funció discursiva personatge intentava jugar amb la seva dona. Denominativa, en una seqüència descriptiva d’una enumeració de jocs que el narrador Documentació “Que’l joc de la joca, d’on molts delits vénen, / per naturalea lo saben y entenen” en català (Disputa de viudes i donzelles; DCVB, joca) Documentació altres llengües Traduccions “Quedando solos, / por que cesara / y se ablandara, / juego del oca” del fragment (L. Matheu, Libro cons.) “O al juego de escampilla, o al de la chueca” (MiPlanas, Espejo) 1222 Fragment “Per reduir-la, / jugava birla / sovent ab ella: / joc d’escampella / ni de la joca, / amb UF o UE com si fos roca, / menys se’n movia” (3027-33) Fitxa Espill FE0345 Vers primera ocurrència 3032 Vers darrera ocurrència 3032 Nombre d’ocurrències 01 Forma Moure’s menys que una roca canònica Mot clau 1 Moure Mot clau 2 Roca Tipus Unitat estilística configurada com a sintagma verbal (comparativa) Recursos Verb reflexiu + clàusula comparativa d’inferioritat (“menys que...”) lingüístics i retòrics Definició No canviar d’actitud ni d’opinió (Def. pròpia). No moure’s gens (Gonzàlvez). Inserció en Mitjançant l’adverbi comparatiu “com”. el text Funció discursiva prova com és de maldestra la dona en el joc. Modalitzadora. Emfasitza la manca de resposta intel.ligent de la dona. El narrador Documentació “Estava’xalçada la serpent de coure / en fust molt insigne fermat ab fe gran, / en català en roca tan ferma que may se pot moure, / perquè la mirem y no’ns puga noure / aquell gran verí e mos de Satan” ( Istòria Passió, est. 352, 3587-91) “Més dur que una roca” (‘es diu d’una cosa o persona molt dura’, DCVB, roca) Documentació altres llengües Traduccions “Mas, como roca, / no se movia” (L. Matheu, Libro cons.) del fragment “Pero se movía aún menos que si fuera de granito” (MiPlanas, Espejo) 1223 Fragment “Si responia, / sols digués “buf”, / havia “xuf”, / si deia “baf”, / tantost lo “saf” / amb UF o UE al cap sentia” (3034-39) “No es són girats, / ja els fan “bef-baf”” (7476-77) Fitxa Espill FE0346 Vers primera ocurrència 3035 Forma A tot buf hi ha baf canònica Mot clau 1 Buf Tipus Proverbi Recursos Monosil·labisme. Al·literació dels sons [b] i [f], dins els mots onomatopeïcs “buf” i lingüístics i retòrics “baf”. Esquema de correspondència “A (tal cosa), (tal altra)”. Definició Denota que sempre pot haver-hi una rèplica (Def. pròpia). Mot clau 2 Baf Vers darrera ocurrència 7477 Nombre d’ocurrències 02 Frases burlescas, para venir a lo çaf (por çafa), jofaina llena de agua (Chabàs). Els tres mots primers són onomatopeyes el significat de les quals és després del text (MiP). DCVB, buf, cita l’Espill com a exemple lèxic, no fràsic. DeCat, baf , recull la locució Ni buf ni baf, ‘cosa insignificant que es deixa de dir e es diu’, però no hi cita l’ Espill. Inserció en Desautomatitzada. Els elements onomatopeïcs s’incorporen a la construcció del el text discurs indirecte. Presència emboscada, amb conservació d’elements lèxics i del significat. Funció discursiva personatge, en la mesura que els elements “buf” i “baf” són contestats amb sengles Modalitzadora del geni trencallós de la dona envers el seu marit, el narrador“xuf” i “çaf”, de significat agressiu i menystenidor. Documentació “Mon fill, porta al costat dret aquesta dagueta, e si degú te diu “bif”, tu di-li “baf”; en català mostra mon fill de qui és” (V. Ferrer, Sermons , citat per Chabàs) “E si lo marit diu bif, la muller diu baf, e tu val, e vós tal” (V. Ferrer, Sermons , citat per Peirats 2003a) “E si a tot buf no han baf e encara més queucom de tornes” (F. Eiximenis, Terç, 121) “Tot és passat en un buf” (F. Eiximenis, Dotzè, 604) “Axí’s perdria tot lo món en un buf” (F. Eiximenis, Dotzè, 814) “La vida del món és passada en un buf” (F. Eiximenis, Dotzè, 883) “En un buf s’haurà pensada la falsia” (F. Eiximenis, Llibre de les dones, 11) “Que a tot buf aga baf” (F. Eiximenis, Llibre de les dones, 87) “Tant se me’n dóna bif com baf” (PCC, B 797; s’hi cita l’Espill, 3035) Documentació “Alget amor, crescit odium, michi parcere nescit. / Si sibi dicam “bo!” dicit “beu!” Sic altres llengües sumus ambo / concordes!” (Liber lamentationum Matheoluli ) “Se je di bo, elle dit beu ; / nous sommes comme chien et leu” ( Les lamentations de Mathéolus; Cantavella 1992, 79) Traduccions “Si respondia, / por dezir pan / dezía “dan”; / si digo sol, / al punto “col” / del fragment a ella se oía” (Or. 3034-39) “Dellos burlando / los dan cordel” (Or. 7476-77) (L. Matheu, Libro cons.) “Si la reprendía, sólo con decir “bufa” ya tenía yo chufa; si decía “bafa”, al punto me sentía la zafa en la cabeza” (Or. 3034-39) “Apenas vuelven éstos la espalda, ellas les hacen la higa” (Or. 7476-77) (MiPlanas, Espejo) 1224 Fragment “E m’ho pagaren / tantost o tard” (3082-83) amb UF o UE Fitxa Espill FE0347 Vers primera ocurrència 3083 Forma Tantost o tard canònica (actualment, Tard Vers darrera ocurrència 3083 Nombre d’ocurrències 01 o d’hora) Mot clau 2 Tard Mot clau 1 Tantost Tipus Locució adverbial Recursos Adverbi + conjunció + adverbi. Al·literació del so [t]. Antonímia. lingüístics i retòrics Definició Es diu per indicar que una cosa esdevé sens fallar, sia dins un breu temps, sia dins un temps més llarg (DCVB, tard; no s’hi cita l’ Espill). Tard o enjorn, finalment (Gonzàlvez). Inserció en Automatitzada. Forma un complement circumstancial modal. el text Funció discursiva l’acció del verb s’ha realitzat. Modalitzadora, en tant que l’emissor fa una afirmació contundent de la certesa que Documentació “O tart o tost, arribam a ésser hostes d’una mateixa casa” (Boeci, en català filosofia; DCVB, tard) Libre cons. “Per què aytal nafra o aytal és pus tost o pus tart guarida” (F. Eiximenis, Terç, 880; DCVB, tost) “Sabent Neptumno que, si molt navegaran, a les sues mans tard o tost han a venir” (Curial, III.18) Documentació “Más tarde o más temprano” (‘expresión empleada para enunciar el convencimiento altres llengües de que cierta cosa que se expresa ha de ocurrir forzosamente aunque no se sepa cuando’, DUE, tarde ) “Sooner or later” (DF, tarde ) “Presto o tardi” (VLI, tardi) “Tôt ou tard” (’à unm oment futur ou à un autre, inéluctablement’, DEL, tôt) Traduccions “Y lo pagaron / tarde o tenprano” (L. Matheu, Libro cons.) del fragment “Y, tarde o temprano, / me lo pagaron” (MiPlanas, Espejo) 1225 Fragment “Com Faraó, / cor endurit, / dur, empedrit / e pus malvada” (3088-91) amb UF o UE “Pedra al cor tenen / com les esponges” (7820-21) Fitxa Espill FE0348 Vers primera ocurrència 3089 Vers darrera ocurrència 7820 Nombre d’ocurrències 02 Forma Cor de pedra --- Cor de roca --- Cor endurit --- Cor empedrit canònica Mot clau 1 Cor Tipus Locució nominal (significat idiomàtic) Recursos Substantiu + preposició “de” + substantiu. Al·literació del so [r]. lingüístics i retòrics Definició Esperit insensible a l’amor o a la pietat (DCVB, Mot clau 2 Pedra cor; no s’hi cita l’ Espill ni el Tirant). Cor insensible (DCVB, roca; no s’hi cita l’ Espill ni el Tirant). DCVB, pedra, recull la locució verbal Tenir el cor de pedra, ‘estar mancat de sentiments humanitaris’, però no hi cita l’Espill ni el Tirant. Incapacitat de sentir pietat o empatia (Gonzàlvez, cor endurit). Inserció en Desautomatitzada, amb tres epítets del mot “cor” (“endurit, dur, empedrit”), que el text configuren el significat de “cor de pedra”. Aquest significat es repeteix en el sintagma verbal “pedra al cor tenen”, de la segona recurrència. Funció discursiva “cor de pedra”, l’emissor connota de maldat i crueldat de la pròpia dona i les altres. Modalitzadora. Mitjançant la comparació amb la condició de Faraó i la metàfora Documentació “El teu cor de dura pedra” (B. Metge, Lo Somni, II; DCVB, pedra) en català “Lo nostre cor fan pus dur que pedra” (J. R. de Corella, Resposta a Fenollar ) “Que axí com tu Déu has volgut fer-te carn prenint la carn nostra, façes carn lo meu cor qui és de pedra”, “Tenien los cors durs semblant a pedres”, “Qual és lo cor de acer o de pedra que les làgremes de Maria per exemple no l’amollexquen?”, “No sé algú que si tal perill pensa, que si tenia lo cor de pedra no l’amollexca ( Lo Cartoixà, I.9; I.17; II.19; III.46) “Car lo cavaller deu tenir lo cor dur e fort contra aquells qui són falsos e de poca pietat, e d'altra part deu haver lo cor moll en haver pietat dels hòmens de bona vida qui són pacífics e lleals” (Tirant, 35) “Oh cor endurit a crueltat!” (138) “Donen empediment a la tua dura pensa” (170) Documentació “Cil c’à dur cor com peyra” (G. de Cervera, Versos prov., 384) altres llengües “Duro de corazón” (‘cruel o incapaz de compasión’, M. Moliner, DUE, corazón) “Avere il cuore di ferro, di pietra, di ghiaccio” (‘essere epietato, insensible’,VLI, cuore) “Coeur de marbre, de pierre” (’caractère dur, insensible’, DEL, coeur) “To be hardhearted” (D. Carbonell, DF, duro) Traduccions “Qual Faraón, / endurecido, / pecho enpedrido / y más malvada” (Or. 3088-91) del fragment “Piedra que en suma / su corazón / tiene, pues son / como la esponja” (Or. 7820-21) (L. Matheu, Libro cons.) “De corazón duro y apesgado, y más malvada que Faraón” (Or. 3088-91) “De igual modo que las esponjas, tienen piedra en el corazón” (Or. 7820-21) (MiPlanas, Espejo) 1226 Fragment “Aconsellada / no sé per qui / —molt lo hi graí—, / al llarg cartell / posà'm libell / amb UF o UE fort de repudi” (3092-97) Fitxa Espill FE0349 Vers primera ocurrència 3097 Forma Libell de repudi canònica Mot clau 1 Libell Tipus Col·locació (significat composicional) Recursos Substantiu + preposició “de” + substantiu. Al·literació del so [e]. D’origen jurídic. lingüístics i retòrics Definició Escrit de demanda o requesta de separació matrimonial que un dels dos cónjuges Mot clau 2 Repudi Vers darrera ocurrència 3097 Nombre d’ocurrències 01 presenta contra l’altre en raó d’infidelitat, impotència, etc. (Def. pròpia). DeCat, llibre, cita l’Espill com a exemple lèxic, no fràsic. Inserció en Automatitzada, però amb l’afegit d’un adjectiu per mor de la mètrica. Forma el el text complement directe del verb. Funció discursiva context és favorable per a l’emissor. Modalitzadora. L’adjectiu “fort” intensifica el grau de valoració negativa, però en el Documentació “Hauria tramès a la filla del rei Florester libell de repudi” ( Històries en català DCVB, libell) troianes, 330; “Stimaven los jueus que era cosa bona i lícita dexar la muller ab lo libell del repudi, lo qual libell Moisès los atorgava per squivar major mal, que les mullers no matassen” (Lo Cartoixà, I. 34) Documentació altres llengües Traduccions “Aconsejada / no sé por quién / --aunque hizo bien / lo que dispuso-- / libello puso / del fragment de mi repudio” (L. Matheu, Libro cons.) “Aconsejada no sé por quién (y mucho se lo agradezco), opúsome grave cartel de repudio” (MiPlanas, Espejo) 1227 Fragment “Jo delliurat / e desferrat, / tret de gran fang, / romanguí franc” (3119-22) amb UF o UE “Fes un gran salt, / surt ab bell tranc, / ix d’aqueix fang / on jaus mullat” (12078-81) Fitxa Espill “Tu , sens vergonya, / en lo fangàs / ple d’albaraç / me par hi jagues” (12084-87) “Porc engrassat, / jaus en lo fang” (12346-47) “Ab lo fangós / porc t’acompanyes” (12376-77) FE0350 Vers primera ocurrència 3121 Vers darrera ocurrència 12376 Nombre d’ocurrències 05 Forma Treure del fang --- Jaure en el fang --- Estar en el fang --- Eixir del fang canònica Mot clau 1 Treure Tipus Col·locació (el sentit metafòric el pren del terme Mot clau 2 Fang fang, que ja el té) Recursos Verb + preposició “de” + sintagma nominal. Al·literació del so [e]. lingüístics i retòrics Definició Treure d’una situació difícil (DCVB, fang, Treure del fang ; no s’hi cita l’ Espill). Estar embolicat, dins un conflicte o mala situació (DCVB, fang, Jaure en el fang; no s’hi cita l’Espill). DCVB, fangaç; s’hi cita l’Espill, 12084-87, com a exemple lèxic, no fràsic. Inserció en Formant una clàusula de participi, amb la inserció de l’adjectiu “gran”. el text Funció discursiva Modalitzadora, intensificadora mitjançant l’adjectiu “gran”. Documentació “Que no sia axí com lo porch, que s’embolique en lo fangàç” (V. Ferrer, en català DCVB, fangàç) Sermons , “Dóna-li salt, vage fora dels cels e habite en los sútzeus e pudents marjals fangosos” (Curial, III.22), “E habita no en los cels, ne és estela, car l'estela ja era abans que ella nasqués, mas en fangs e llocs vils e pudents” (III.27), “Així com aquell qui era molt luxuriós e viciós d'aquell pecat, e en ell molt enfangat e ensutzat, e així vivia” (III.46) “Perquè no caygues en lo fanch dels carnals delictes” (Lo Cartoixà, I.22), “Jau lo peccador en lo foch de ira, en lo fanch pudent de luxuria, en les spines de avarícia” (II.1), “Qui gitats en lo fanch llevar no’ns podem” (IV.2), “No’m vulles dexar en lo fanch de les mies concupiscències” (IV, 11) “Veig-vos embolicat en lo fang de perpetual dolor” (Tirant, 266) “Treure del fangar” (PCC, F 179; no s’hi cita l’Espill) Documentació “Arrastrarse por el lodo” (M. Moliner, DUE, altres llengües descrédito’) lodo, en l’accepció figurada ‘deshonra, “Togliere qc. dal fango” (N. Zingarelli, VLI, fango, en l’accepció figurada ‘stato di abiezione, di miseria morale’) Traduccions “Mas yo, librado / y desterrado, / salí del lodo / por este modo” (Or. 3119-22), del fragment “Da un grande salto, / con sutil modo / sal deste lodo / do estàs mojado” (Or. 12080 -81), “Desvengonzado, / enlodazado, / todo leproso, / que en charco odioso, / hediondo yazes” (Or. 12084-87), “Puerco cevado / en lodazar” (Or. 12346-47) “A un asqueroso / puerco acompañas” (Or. 12376-77) (L. Matheu, Libro cons.) “Libre ya y sin cadenas, salido de profundo lodazal, me hallé en franquía” (Or. 3119 -22), “Date un buen salto, y de una fuerte zancada sal de este fango en que yaces atascado” (Or. 12080-81) (MiPlanas, Espejo) 1228 Fragment “Gran goig aguí / com romanguí / d'aquell diable / inconportable / desobligat, / amb UF o UE llicenciat, / poder entendre / si volgués pendre / altra muller” (3131-39) Fitxa Espill FE0351 “Lo temps tant breu / de poca vida / a mi convida / prengués muller” (6418-21) “Ja dius pendràs / muller parenta” (6610-11) “Si no u recusa / ni se n'escusa / per pres aver / de nou muller” (14963-66) “Fiu jurament, / vot, sagrament, / ab cor d'atendre / may muller pendre” (15570-73) “Ans peus estendre / que muller pendre” (15586-87) “Ans soterrat / que mullerat” (15589-90) Vers darrera ocurrència Vers primera ocurrència 3138 15590 Nombre d’ocurrències 07 Forma Prendre muller --- Mullerar canònica Mot clau 1 Prendre Mot clau 2 Muller Tipus Col·locació (significat composicional), reduïble al verb del substantiu que conté Recursos Verb + substantiu lingüístics i retòrics Definició Casar-se un home (DCVB, muller; no s’hi cita l’ Espill) Inserció en Automatitzada. Forma el complement verbal de l’antecedent d’una oració condicional. el text Funció discursiva Asseverativa, en una seqüència explicativa. Documentació “No’s curava de prendre muller” ( Valter e Griselda, DCVB, muller) en català “E dar-vos he marit rei coronat, jove e virtuós, que de mi, com vos he dit ab tota veritat, no puc muller pendre, que ja en tinc” ( Tirfant, 325) “Cosín germà senyor, lo meu deliber no era de pendre muller emperò a mi és massa gràcia e honor que vostra senyoria me pregue de cosa que jo us dec suplicar” (382) “E l’Emperador, aprés poc temps, pres una altra muller, la qual fon filla del rei d’Anglaterra” (Tirant, 487) “De béns e plaer tostemps abundós sempre freturós de dol e tristor no estic desitjós de veure dolor de pendre muller ben cobdiciós” ( Cobla de dos senys) Documentació “Tomar mujer” (’casar-se un hombre’, DUE, altres llengües mujer) Traduccions “¡Tal gozo hallé, / quando quedé / de aquella fiera, / cruda y severa, / desobligado / del fragment y desatado, / para atender / si otra muger / tomar quisiese!” (L. Matheu, Libro cons.) “Grande alegría sentí cuando quedé desligado de aquel inaguantable demonio y con licencia para poder entender, si lo quisiera, en tomar otra esposa” (MiPlanas, Espejo) 1229 Fragment “Gran goig haguí / com romanguí / d’aquell diable / incomportable / desobligat, / amb UF o UE llicenciat / poder entendre / si volgués pendre / altra muller: / com carceller, / Fitxa Espill pres me tenia; / ma homenia / puis fon quitada / e rescatada, / jo reposí” (3131-45) “No hi cal res dir: / ell vol morir / com lleoner; / tal carceller / en va traülla” (8495-99) FE0352 Vers primera ocurrència 3140 Vers darrera ocurrència 8498 Nombre d’ocurrències 02 Forma Bé és presoner el carceller canònica Mot clau 1 Presoner Tipus Proverbi Recursos Oració simple atributiva. Afirmació emfàtica “Bé és...”. La possible forma canònica lingüístics i retòrics carceller (també) és presoner tindria menys força expressiva. Definició Indica que qui té el càrrec d’una custòdia perd llibertat (Def. pròpia) Mot clau 2 Carceller El Carré (2006: 175) en fa una prosificació incorrecta, en adjudicar el mot carceller a la dona: “Com un carceller, ella m’havia tingut presoner”. Inserció en Desautomatitzada. Mitjançant l’adverbi “com”, la sintaxi del proverbi es modifica en el text una comparança. Presència conclusiva final, com a resum metafòric dels versos anteriors. Funció discursiva viscut subjugat a la dona. Modalitzadora. El narrador-personatge manifesta amb aquesta expressió com havia Documentació “Senyor, suplic a la majestat vostra me vulla posar en llibertat, car bé és presoner qui en català a presoners guarda” ( Tirant, 145) “Bé és presoner qui presoners guarda” (PCC, P 3094; és la citació del Tirant, sense més informació; no s’hi cita l’Espill) Documentació altres llengües Traduccions “¡Tal gozo hallé, / quando quedé / (...) / Mas como viese / que prisionero, / qual del fragment carcelero, / hecho me havía...” (Or. 3140-41), “Con duras penas / quiere morir, / o más sufrir / que un leonero, / su carcelero” (Or. 8495-99) (L. Matheu, Libro cons.) “Gran alegría sentí cuando quedé desligado de aquel inaguantable demonio y con licencia para poder entender, si lo quisiera, en tomar otra esposa. Aquella me tenía aherrojado como si fuera mi carcelero” (Or. 3131-41), “No hay nada que hacer: es que quiere perecer como un leonero. Inútilmente tal carcelero se afana” (Or. 8495 -99) (MiPlanas, Espejo) Observació: MiPlanas erra en aplicar “carceller” a la dona. 1230 Fragment “E tot lo meu / al consell seu / acomanant, / jo confiant / del beguinatge, / amb UF o UE fiu mon viatge / devés Sent Jaume” (3155-61) Fitxa Espill FE0353 Vers primera ocurrència 3161 Vers darrera ocurrència 3161 Nombre d’ocurrències 01 Forma Sant Jaume de Galícia canònica Mot clau 1 Sant Jaume Mot clau 2 Galícia Tipus Col·locació (significat transparent i composicional) Recursos Sintagma nominal + preposició “de” + substantiu. Topònim. lingüístics i retòrics Definició Se tracta de la ciutat de Santiago de Compostela, un dels llochs de pelegrinatge més freqüentats en la Edat Mitjana (MiP) Inserció en Desautomatitzada, amb pèrdua d’un dels components. el text Funció discursiva Denominativa, en una seqüència narrativa. Documentació “E cercava un cavaller qui en romiage a Sant Jacme de Galicia era anat” (Curial, I.14) en català “No li fall un bordó ab que se'n va demanant almoines a Sant Jacme en romeria” (II.113) “Aprés fui mogut de devoció, aní a Sant Jaume de Galícia e passí per tota la Hispània” (Tirant, 151) “Ans me metria, / sorda i cega, per la via / de Sant Jaume” (Col·loqui de dames, 517-19) Documentació altres llengües Traduccions “Con promptitud, / busqué el camino / por mi destino / de Santiago” del fragment (L. Matheu, Libro cons.) “Y emprendí mi viaje en dirección a Santiago” (MiPlanas, Espejo) 1231 Fragment “Al mig jorn era / passat Bunyol / e, post lo sol, / fui en Requena” (3184-87) amb UF o UE “Déu saludà / en lo mig jorn / lo món entorn, / tot d’orient / fins al ponent” (11056-60) Fitxa Espill FE0354 Vers primera ocurrència 3184 Forma Al mig jorn canònica Mot clau 1 Jorn Tipus Locució adverbial Recursos Preposició + sintagma nominal. Al·literació dels sons [g]. lingüístics i retòrics Definició A les 12 hores, quan els rajos del sol cauen perpendicularment en algun lloc del Mot clau 2 Mig Vers darrera ocurrència 11057 Nombre d’ocurrències 02 meridià del punt d’observació (Def. pròpia). A migdia, a les dotze del migdia (Gonzàlvez). Inserció en Automatitzada, situada a l’inici de l’oració. el text Funció discursiva Locativa. Determina el temps de l’acció. Documentació “E anaren ab aquella calor del mig jorn, quan lo sol ha major força, per aquell camí, en català morts de set...” (Curial, II.29) “Que paria al mig jorn lo sol en dret los seus raigs hi endreçava” ( Visió S. N. Gràcia) “Que anit sigués en aquesta taula e a mig jorn spiràs en la creu” (Vita Christi, 227) Documentació altres llengües Traduccions “Medio día era, / me vi en Buñol / y, puesto el sol, / llegué a Requena” del fragment (L. Matheu, Libro cons.) “A mediodía había pasado Buñol, y llegué a Requena después de sol puesto” (MiPlanas, Espejo) 1232 Fragment “Al mig jorn era / passat Bunyol / e, post lo sol, / fui en Requena” (3186-89) amb UF o UE Fitxa Espill FE0355 Vers primera ocurrència 3188 Forma Sol post canònica Mot clau 1 Sol Tipus Col·locació (significat transparent) Recursos Substantiu + participi. Monosil·labisme. Al·literació dels sons [s] i [o]. lingüístics i retòrics Definició L’hora del capvespre (Def. pròpia). Mot clau 2 Post Vers darrera ocurrència 3188 Nombre d’ocurrències 01 Quan acaba de pondre’s el sol (DCVB, post ; no s’hi cita l’ Espill). Inserció en Desautomatitzada, per mor de la mètrica. el text Funció discursiva Locativa, amb indicació de temps. (Lo Somni) (Curial), “De sol post del dimecres entrò al sol exit del lilluns (doc. s. Documentació en català XIII; DCVB, post ), “Quan nós entram en la ost, podia ésser prop del sol post” (Jaume I, Llibre dels fets, 61; DCVB, post ) “Del sol exit tro al sol post” (doc. 1387; DCVB, post ) “E cascun dia daven tres combats al castell, u per lo matí, altre al migjorn e l'altre ans del sol post” (Tirant, 99), “Com fon mija hora ans del sol post prengueren-se a ballar e feren una bella dansa llarga” (222) “Car vos senyor mort lo sol serà post” (Història Passió, 2297) “Car ja és vespre e lo dia pren sa fi, tirant lo sol a la posta” (Vita Christi, 246) “Los vells no hi treballen aprés del sol post” (Procés olives , 1943; DCVB, post ) “Vist que d'aquells esta ja el sol / molt a la posta” (Somni JJ, 2779-80) Documentació altres llengües Traduccions “Medio día era, / me vi en Buñol / y, puesto el sol, / llegué a Requena” del fragment (L. Matheu, Libro cons.) “A mediodía había pasado Buñol, y llegué a Requena después del sol puesto” (MiPlanas, Espejo) 1233 Fragment “Una esposada / ja desflorada / ans de casar, / lo jorn d'arrar / aparellada, / amb UF o UE ben emperlada, / sabé fingir / mostrant tenir / al cos diable / espaventable” (3193-202) Fitxa Espill FE0356 Vers primera ocurrència 3196 Forma Jorn d’arrar canònica Mot clau 1 Jorn Tipus Col·locació (significat composicional) Recursos Substantiu + preposició “de” + infinitiu (substantivat) lingüístics i retòrics Definició El día de entrega de arras a la esposa (...) en prenda de futuro matrimonio (Chabàs). Mot clau 2 Arrar Vers darrera ocurrència 3196 Nombre d’ocurrències 01 El dia de donar les arres, en fermança de la promesa de casament (MiP). Jorn d’esposalles (Gustà 1978). Inserció en Automatitzada. Situada a l’inici de clàusula. el text Funció discursiva s’hi narra. Locativa, en una seqüència narrativa. Introdueix l’expressió temporal de l’acció que Documentació en català Documentació altres llengües Traduccions “Nobia, que, osada, / ya desflorada / sin casamiento, / logró el intento / del fragment del engañar, / para velar / salió aliñada / y ataviada: / supo fingir, / mostró sentir / dentro al demonio” (L. Matheu, Libro cons.) “Una novia, desflorada ya antes de casar, el día de las arras, aparejada y emperifollada, supo fingir, torciendo el rostro, que tenía en el cuerpo un espantoso diablo” (MiPlanas, Espejo) 1234 Fragment “Torcent la cara, / pres una vara, / mou tots de brega” (3203-05) amb UF o UE “La mort los cou, / la brega es mou / e fort baralla, / grans crits sens falla / Fitxa Espill feren abdui” (4847-51) “Que menys mou brega” (6670) “Molt grans raberes, / ab un mardà, / toro, guarà, / se’n companegen, / mai s’enbreguegen” (8592-96) FE0357 Vers primera ocurrència 3203 Vers darrera ocurrència 8596 Nombre d’ocurrències 04 Forma Moure (de) brega --- Embregar --- Breguejar canònica Mot clau 1 Moure Mot clau 2 Brega Tipus Col·locació (significat composicional), reduïble al verb derivat del substantiu Recursos Verb + sintagma nominal lingüístics i retòrics Definició Iniciar una baralla (Def. pròpia). Provocar discòrdia que es manifesta violentament (Gonzàlvez). Inserció en Desautomatitzada, amb la inserció d’elements lingüístics. el text Funció discursiva afecta la brega. Modalitzadora, amb intensificació de l’acció per mor del quantitatiu “tots”, a qui Documentació en català Documentació altres llengües Traduccions “Torció la cara, / tomó una vara, / movió gran riña” (Or. 3203-05) del fragment “La muerte duele / aún más que suele: / con que velozes / dan grandes vozes / entre las dos” (Or. 4847-51) “Y bravosea” (Or. 6670) (L. Matheu, Libro cons.) “Torciendo el rostro (...) apoderóse de una tranca con la que buscó camorra a todo el mundo” (Or. 3203-05) “Escuéceles la desgracia: se origina entre ellas fuerte disputa y contienda” (Or. 4847-49), “La que menos brega mueve” (Or. 6670) (MiPlanas, Espejo) 1235 Fragment “Lo bon curat / vol la senyar, / desús posar / aigua beneita” (3216-20) amb UF o UE Fitxa Espill FE0358 Vers primera ocurrència 3220 Forma Aigua beneïda canònica Mot clau 1 Aigua Tipus Col·locació (significat composicional) Recursos Substantiu + participi. D’origen cristià. lingüístics i retòrics Definició Aigua que ha rebut la benedicció ritual (DCVB, Mot clau 2 Beneita Vers darrera ocurrència 3220 Nombre d’ocurrències 01 aigua; no s’hi cita l’ Espill). Aigua que ha rebut la benedicció ritual d’acord amb la religió cristiana (Gonzàlvez). Inserció en Automatitzada el text Funció discursiva Denominativa, en una seqüència descriptiva. En un cotext de ritual cristià. Documentació “Posat que així sia com tu dius, d’aquest pecat ab aigua beneita ne deuen ésser en català absoltes, majorment que els hòmens hagen la culpa, que, atesa llur condició, fan pijor que elles” (Lo Somni, IV.10) Documentació altres llengües Traduccions “El santo Cura / fué a conjurarla: / llega a rociarla / de agua bendita” del fragment (L. Matheu, Libro cons.) “El sacerdote la conjura, haciendo el signo de la cruz; ella perjura y reniega de Dios” (MiPlanas, Espejo) 1236 Fragment Crida l’espòs / ab alta veu” (3244-45) amb UF o UE “Ab clara veu / e tots un crit: / “Fill de David / alt, hosanna”” (13368-71) Fitxa Espill FE0359 Vers primera ocurrència 3245 Vers darrera ocurrència 31368 Nombre d’ocurrències 02 Forma Amb alta veu --- Amb clara veu canònica Mot clau 1 Veu Mot clau 2 Alta Tipus Unitat estilística configurada com a sintagma adverbial Recursos Sintagma preposicional. Al·literació del so [a]. lingüístics i retòrics Definició Amb expressió clara i sonora (Def. pròpia) Inserció en Automatitzada el text Funció discursiva Modalitzadora, especificant la crida a l’espòs. Documentació “E ab alta veu cridem los homes tots” ( Triümfo dones), “Acostant-se més prop del en català sepulcre la vida eterna, ab alta veu cridà l'ànima santa” (Ist. S. Magdalena) “Llavors lo Rei ab alta veu se pres a cridar” (Tirant, 24), “E los herauts digueren ab alta veu no fos home ni dona gosàs parlar, senyalar, tossir ne fer-se senyal negú sots pena de la vida” (59), “Aplegà un cavaller qui ab alta veu e piadosa cridà” (157) “Respòs la Duquesa ab alta veu” (236), “Oh quant és fastijós e de dol ple lo qui no pot les sues dolors ab alta veu manifestar!” (290), “No cessant ab alta veu cridar” (394) “I així, oint que els jurats nomenaven, / ab alta veu una altra de la dansa” (Somni JJ, 328-29) “Que los antics, amb altes veus, / per Crist mataren” (Col·loqui dames, 998-99) “Lauors mes parlaveu en alta veu clara” (Cobles sent Ypòlit, Cançoner vides sants) Documentació altres llengües Traduccions “Él, sin reposo, / le dize a vozes” del fragment (L. Matheu, Libro cons.) “El esposo entonces exclama en alta voz” (MiPlanas, Espejo) 1237 Fragment “Pregau-lo ixca. / Sols ella vixca, / no cur de pus” (3253-55) amb UF o UE “Mai s’hi atansa / ne pus se’n cura” (5066-67) Fitxa Espill “Puis d’heretat / se veu segura, / pus no se’n cura” (8242-44) “Ben avorrides, / destituïdes, / abominades, / lluny bandejades, / pus no te’n cures” (12729-33) FE0360 Vers primera ocurrència 3255 Forma No curar de pus canònica Mot clau 1 Curar Tipus Col·locació (significat composicional) Recursos Negació + verb + preposició “de” + adverbi lingüístics i retòrics Definició No preocupar-se’n més (Def. pròpia) Mot clau 2 Vers darrera ocurrència 12733 Nombre d’ocurrències 04 Inserció en Automatitzada el text Funció discursiva estar posseïda pel diable) manifesta que l’únic que desitja és que la dona torne a estar Modalitzadora. Amb aquesta expressió l’emissor (el marit de l’esposada que fingeix normal. Documentació “Ço que veig crech, y del pus no cur” (B. Metge, Lo Somni, I; DCVB, en català “E puix viu sa bona voluntat, no curí de pus” ( Tirant, 57) pus) “Tirant, molt admirat de les obres del duc de Macedònia, no curà de pus, puix la veritat era sabuda” (141) Documentació altres llengües Traduccions “Rogadle salga, / valga o no valga; / sólo esto quiero” (Or. 3253-55) del fragment “Y sienpre floxa / niega el aliño” (Or. 5066-67) “Si de heredar / se ve segura, / ya no procura / nada fingir” (Or. 8242-44) “Aborrecidas, / destituidas, / abominadas / y desterradas, / dellas no cures” (Or. 12729-33)(L. Matheu, Libro cons.) “Rogadle que salga; con que ella viva, ya no me preocupa otra cosa” (Or. 3253-55) “Para no acercar-se más a ella ni cuidarla” (Or. 5066-67) “Ya que está segura de heredarle, no se preocupa más de él” (Or. 8242-44)(MiPlanas) 1238 Fragment “Baix, --dix-- gran foc / cert, m’ha llexat, / tot escorxat. / Par foc salvatge!” amb UF o UE (3262-65) “Hagué bocatge / e foc salvatge” (5251-52) Fitxa Espill FE0361 Vers primera ocurrència 3265 Forma Foc salvatge canònica Mot clau 1 Foc Mot clau 2 Salvatge Vers darrera ocurrència 5252 Nombre d’ocurrències 02 Tipus Locució nominal (significat idiomàtic, no composicional) Recursos Substantiu + adjectiu lingüístics i retòrics Definició Especie de gangrena, precedida y acompañada de ardor abrasador (Chabàs). Malaltia epidèmica, anomenada també foch de Sant Antoni ; era com una mena de gangrena que afectava a tot el cos, y l’origen de la qual s’atribuïa al sègol banyut (MiP). Malaltia cutània, caracteritzada per granulació vermella, difícil de guarir (DCVB, foc; s’hi cita l’Espill, 5252). Carré 2006, Glossari, hi afegeix ‘cremor i dolors intolerables’. Inserció en Automatitzada, formant el predicat nominal d’un verb atributiu. el text Funció discursiva emfasitza la malaltia del seu sexe. Modalitzadora, en una seqüència dialogal. La dona, que ha fingit estar posseïda, Documentació “Foc de sant Antoni. en català l’Espill) Ignis sacer” (O. Pou, Thesaurus puerilis; DeCat, foc; no s’hi cita Documentació altres llengües Traduccions “--” (Or. 3265) del fragment “Diole bocage, / fuego salvage” (Or. 5251-52) (L. Matheu, Libro cons.) “¡Parece fuego salvaje!” (Or. 3265) “Tuvo mal de encías y fuego salvaje” (Or. 5251-52) (MiPlanas, Espejo) 1239 Fragment “Suc de plantatge / crec la’n guarí” (3266-67) amb UF o UE Fitxa Espill FE0362 Vers primera ocurrència 3266 Forma Suc de plantatge canònica Mot clau 1 Suc Tipus Col·locació (significat composicional) Recursos Substantiu + preposició “de” + substantiu lingüístics i retòrics Definició Decuyt de la dita planta (plantalo Mot clau 2 Plantatge Vers darrera ocurrència 3266 Nombre d’ocurrències 01 lanceolata), de propietats astringents pel taní que conté: s’aplica a combatre les inflamacions de la mucosa bucal (MiP) Inserció en Automatitzada el text Funció discursiva Denominativa, en una seqüència modalitzada irònica. Documentació en català Documentació altres llengües Traduccions “Para curar-se / fingía untar-se / a las que ven, / de agua y llantén / con cocimiento” del fragment (L. Matheu, Libro cons.) “Creo que acabaría por curarse con zumo de llantén” (MiPlanas, Espejo) 1240 Fragment “Seguint monjoies, / plans, monts e foies, / e rius passant, / fui al cos sant / amb UF o UE de la Calçada, / ciutat murada” (3276-81) Fitxa Espill FE0363 Vers primera ocurrència 3270 Vers darrera ocurrència 3270 Nombre d’ocurrències 01 Forma Santo Domingo de la Calzada canònica Mot clau 1 Domingo Tipus Col·locació (significat composicional) Recursos Sintagma nominal + preposició “de” + article + substantiu. Topònim. lingüístics i retòrics Definició Así llamado por el puente que construyó para el paso del río Oja o Glera (Chabàs). Mot clau 2 Calzada Vila important a 19 km al O. de Nájera, camí de Burgos (MiP). Inserció en Desautomatitzada, amb pèrdua d’un dels components. el text Funció discursiva Denominativa, en una seqüència narrativa, fixant el lloc. Documentació en català Documentació altres llengües Traduccions “Con lindos bríos / y sin quebranto / vimos al Santo / de la Calçada, / ciudad murada” del fragment (L. Matheu, Libro cons.) “Atravesando mojones, montes, llanuras y hondonadas, y salvando ríos, llegué hasta el Cuerpo santo de la Calzada” (MiPlanas, Espejo) 1241 Fragment “Una vil hosta, / roïn, disposta / a puteria, / llavors tenia / en sa posada / amb UF o UE una bergada / de pelegrins, / vells e fadrins” (3283-90) “Per llur fort plet / tots los veïns, / vells e fadrins, / se despertaren” (4868-71) Fitxa Espill FE0364 Vers primera ocurrència 3280 Forma Vells i fadrins canònica Mot clau 1 Vell Mot clau 2 Fadrí Vers darrera ocurrència 4870 Nombre d’ocurrències 02 Tipus Unitat estilística configurada com a sintagma nominal Recursos Sintagma nominal coordinat. Associació antonímica. lingüístics i retòrics Definició Homes de totes les edats (Def. pròpia) Inserció en Forma el complement del nucli verbal. el text Funció discursiva Asseverativa, en una seqüència descriptiva. Documentació “Los vells, fadrins e jóvens tots se alegren” (Lo Cartoixà, IV.29) en català “I al que vós dieu edat tan madura, / tenint per molt verds los jóvens fadrins, / guardau que no sien de molt lluny veïns / los vells, perquè no erreu la figura” (Procés olives , 1045-48) “Casats i fadrins: del xic fins al rei” (Procés olives , 2194) (Wittlin 1991) Documentació altres llengües Traduccions “La mesonera, / vil enbustera, / que en ella havía, / quando tenía / en su posada / del fragment una manada / de peregrinos, / viejos, mesquinos, / mozos valientes” (L. Matheu, Libro cons.) “Una vil hospedera, ruín y propensa a lujuría, tenía alojada por aquellos días una cuadrilla de peregrinos, viejos y jóvenes” (MiPlanas, Espejo) 1242 Fragment “U li n’altà / e requestà / li fes plaer, / no ho volgué fer” (3281-84) amb UF o UE “Féu-me est plaer / no us enutgeu, / de fet m’haureu, / tost serà fet” (5650-53) “Per fer plaer / ab el peiter, / d’ell no reneguen / ne li deneguen / la senyoria” (10545-49) Fitxa Espill FE0365 Vers primera ocurrència 3283 Forma Fer plaer (a algú) canònica Mot clau 1 Fer Tipus Col·locació (significat transparent) Recursos Verb + substantiu lingüístics i retòrics Definició Donar-li satisfacció, fer-li un favor, obsequi o altra cosa agradable (DCVB, Mot clau 2 Plaer Vers darrera ocurrència 10545 Nombre d’ocurrències 03 plaer ; no s’hi cita l’Espill). Donar satisfacció a algú, fent-li un favor o coses agradables (Gonzàlvez). Inserció en Automatitzada el text Funció discursiva demana a un dels peregrins que li faça l’amor. Asseverativa, en una seqüència narrativa. El narrador conta com una hostalera Documentació “Havem desig de fer plaer e honor a vosaltres” (doc. 1315; DCVB, en català plaer ) Documentació altres llengües Traduccions “De uno que vió / se enamoró: / dióle a entender / su bien querer, / su mal intento; / del fragment pero él, atento, / no la escuchó / ni le cunplió / tan mal desseo” (L. Matheu, Libro cons.) “Agradóse de uno de éstos, al que requirió para que la complaciera: lo que no quiso él hacer” (MiPlanas, Espejo) 1243 Fragment “Dos cuits ocells, / presents tots ells, / ressucitaren / e alt cantaren / gallina i gall” amb UF o UE (3321-25) Fitxa Espill FE0366 Vers primera ocurrència 3324 Vers darrera ocurrència 3324 Nombre d’ocurrències 01 Forma Cantar gall i gallina --- Cantar la gallina canònica Mot clau 1 Cantar Tipus Locució verbal (significat idiomàtic) Recursos Verb + sintagma nominal (subjecte). Al·literació del so [a]. Repetició de la síl·laba lingüístics i retòrics “gall”. Definició Declarar (alguna cosa) públicament i manifesta (Def. pròpia). Mot clau 2 Gall Confessar un fracàs (DCVB, gallina; no s’hi cita l’ Espill). Inserció en Mitjançant la conjunció “e”. Automatitzada, formant el sintagma verbal. el text Funció discursiva que van dir la veritat sobre la maldat de l’hostalera. Modalitzadora. Intensificada amb la presència de l’adjectiu “alt” i atribuïda als ocells Documentació “Fugiu d’aquí, dona boja, /no’m digueu tal bogeria, / que tan és viu vostre fill, / com en català aquest gall i gallina. / El gall se posà a cantar, / la gallina al plat ponia” (Cançó popular recollida per Aureli Capmany, Calendari de llegendes, 193; Vidal Alcover 1987: 39) “Ja no se’n canta gall ni gallina” (‘explica que fa molt de temps que es féu o passà una cosa, que ja s’ha oblidat completament’, PCC, G 55; s’hi cita l’ Espill) “No cantar-ne gall ni gallina (d’algú o d’alguna cosa)” (‘haver-se acabat i no quedar-ne gens ni mica’, DCVB, cantar ) “No cantar-ne gall ni gallina (d’algú o d’alguna cosa)” (‘no parlar-se’n més, ésser cosa passada i oblidada’, DCVB, gall) “No cantar-ne (o cantar-se’n) gall ni gallina (d’una cosa)” (‘no parlar-se’n gens ni haver-n’hi recordança’, DCVB, gallina) Documentació “Mas quando no canta gallo ni gallina, entonces te digo que va de veras” ( Refr. altres llengües prov. glosados, VI; PCC, G 55) fam. “Cantar la gallina” (‘confesar una persona su falta cuando se ve obligada a ello’, DUE, gallina) “To say uncle” (D. Carbonell, DF, gallina) “Chanter la palinodie” (DEL, palinodie) Traduccions “Aves asadas / resucitadas / allí bolaron, / luego cantaron / gallo y gallina” del fragment (L. Matheu, Libro cons.) “En presencia de todos, dos aves asadas (un gallo i una gallina) resucitaron y cantaron bien alto” (MiPlanas, Espejo) 1244 Fragment “Adés pensant, / adés rient” (3330-31) amb UF o UE “Adés cantant, / adés plorant” (3781-82) “Adés guarint, / adés parint” (5965-66) Fitxa Espill FE0367 Vers primera ocurrència 3330 Forma Adés.., adés... canònica Mot clau 1 Adés Tipus Locució conjuntiva Recursos Adverbi + adverbi. Repetició lèxica. lingüístics i retòrics Definició Designa una alternació de diverses accions o circumstàncies (DCVB, Mot clau 2 Adés Vers darrera ocurrència 5965 Nombre d’ocurrències 03 adés; s’hi cita l’Espill, 3330-31). Expressa l’alternança de diverses accions o circumstàncies (Gonzàlvez). Indica una alternativa en el temps o en altra cosa (DeCat, adés; no s’hi cita l’ Espill). Inserció en Automatitzada. Invariable. el text Funció discursiva Connectiva. Introdueix l’alternança de dues accions. Documentació “Nos veem que los hòmens adés són honrats, adés són deshonrats, adés són sadolls, en català adés són morts de fam, adés són loats, adés són maldits, adés són morts de fret, adés són morts de calor” (R. Llull, Llibre contemp.; DCVB, adés) “Adés érem sobre lo setge de Murvedre, adés sobre los altres lochs” (Pere el Cerimoniós, Crònica ; DCVB, adés) “Adés van armats, adés sens armes, adés sols, adés ab companyies” (B. Metge, Lo Somni, IV; DCVB, sol ) “Adés, adés baysan” (F. de la Via, Procés de la Senyora de Valor contra en Bertran Tudela, 22) “El movia e el menava adés ençà, adés enllà” (Curial, I.21), ”Adés vos enfelloniu ab vós mateixa, adés vos matau ab vostres mans” (II.3), “Adés un, adés altre, tots los abaté” (II.10), “Ans són en punt d'ésser vianda de peis” (III.41) Documentació “Ora” (‘aféresis de “ahora”, usada solamente como conjunción distributiva, repetida, altres llengües en frases literarias de sabor anticuado’, DUE, ora) Traduccions “Tal vez llorando / y tal riendo” (Or. 3330-31) del fragment “Tal vez cantando, / tal vez llorando” (Or. 3781-82) “Ya padeciendo, / y ya pariendo” (Or. 5965-66) (L. Matheu, Libro cons.) “Preocupado a ratos con mis pensamientos y a ratos alegre” (Or. 3330-31) “Ya cantando, ya implorando” (Or. 3781-82) “Ora pariendo, ora sanando” (Or. 5965-66) (MiPlanas, Espejo) 1245 Fragment “Prengui’m a riure / com les oí” (3374-75) amb UF o UE Fitxa Espill FE0368 Vers primera ocurrència 3374 Forma Prendre’s a riure canònica Mot clau 1 Prendre Tipus Col·locació (significat composicional) Recursos Verb reflexiu + preposició + infinitiu lingüístics i retòrics Definició Començar a riure (DCVB, Mot clau 2 Riure Vers darrera ocurrència 3374 Nombre d’ocurrències 01 riure ; s’hi cita l’Espill) Inserció en Automatitzada el text Funció discursiva produeeixen les planyideres de la vella que deixa vidu jove. Modalitzadora. El narrador-protagonista expressa així el sentiment de burla que li Documentació “Ladonchs me pris a riure” (F. de la Via) en català “Lladoncs Tirèsies se pres a riure” ( Lo Somni, III.7), “Lladoncs ell se pres a riure fort frescament” (III.9), “Lladoncs ell se pres a riure un poc” (IV.8) “E lo virtuós Rei se prés a riure” (Tirant, 24), “E l´Emperador se pres a riure del que Tirant li havia dit” (117), “Com la Princesa oí així parlar a Estefania de tan bona gràcia, pres-se a son riure” (127), “Girant los ulls devers Tirant e prenent-se a somriure” (218), “Tirant se pres a riure” (229), “Hipòlit se pres a riure” (262), “Com Tirant oí dir tan folles paraules al moro, pres-se a riure e dix” (347), “En açò, tots se prengueren a riure” (372) Documentació altres llengües Traduccions “Puseme a reir / quando lo oí” (L. Matheu, del fragment “Púseme a reir al oirlas” (MiPlanas, Espejo) Libro cons.) 1246 Fragment “Passí lo riu / gros d’Aragó” (3390-91) amb UF o UE Observació: Se’l menciona en un altre lloc: “Xúquer llurs clots / no els ompliria / ni hi bastaria / Ebro tampoc” (12390-93) Fitxa Espill FE0369 Vers primera ocurrència 3390 Forma Riu gros d’Aragó canònica Mot clau 1 Riu Tipus Col·locació (significat composicional) Recursos Sintagma nominal + preposició “de” + substantiu. Topònim. Al·literació del so [r]. lingüístics i retòrics Definició Riu Ebre (MiP) Mot clau 2 Aragó Vers darrera ocurrència 3390 Nombre d’ocurrències 01 Inserció en Automatitzada el text Funció discursiva Denominativa, en una seqüència descriptiva. Documentació en català Documentació altres llengües Traduccions “Pasando el rio / de Alagón” del fragment (L. Matheu, Libro cons.) “Atravesé el gran río aragonés” (MiPlanas, Espejo) 1247 Fragment “Passí lo riu / gros d’Aragó. / En Alagó / desfiu ma trossa. / En Saragossa / amb UF o UE galant entrí” (3390-95) Fitxa Espill FE0370 Vers primera ocurrència 3393 Forma Desfer la trossa canònica Mot clau 1 Desfer Mot clau 2 Trossa Vers darrera ocurrència 3393 Nombre d’ocurrències 01 Tipus Unitat estilística configurada com a sintagma verbal Recursos Verb + sintagma nominal. Metonímia. lingüístics i retòrics Definició DCVB, trossa, ‘alforges, bossa de viatge’, cita l’Espill com a exemple lèxic, no fràssic. Aturar-se en un lloc per passar-hi un temps (Gonzàlvez). Inserció en Automatitzada. Forma el predicat verbal de l’oració. el text Funció discursiva mitjançant la metonímia, que passa la nit a Alagó. Denominativa, en una seqüència descriptiva. El protagonista dóna a entendre, Documentació en català Documentació altres llengües Traduccions E”Passado el río / de Alagón, / que en Aragón / márgenes goza, / en Zaragoza / del fragment galán entré” (L. Matheu, Libro cons.) “Atravesé el gran río aragonés. En Alagón deslié mi petate. Entré gozoso en Zaragoza” (MiPlanas, Espejo) 1248 Fragment “Aní per strados / de les senyores: / punts ni tisores / no s’hi tocaven, / amb UF o UE ni es practicaven / fusos, filoses” (3416-21) Fitxa Espill FE0371 Vers primera ocurrència 3420 Vers darrera ocurrència 3420 Nombre d’ocurrències 01 Forma No tenir fus ni filosa canònica Mot clau 1 Tenir Mot clau 2 Fus Tipus Locució verbal (significat idiomàtic; passa d’un àmbit concret a un de general) Recursos Negació + verb + sintagma nominal coordinat negatiu. Al·literació del so [f]. lingüístics i retòrics Definició Estar en oci, sense fer feina (Def. pròpia). DCVB, fus, la recull en positiu: Tenir fus i filosa, ‘tenir ocupació, manera d’entretenirse o de treballar’; cita l’Espill, en un altre lloc de l’entrada, com a exemple lèxic, no fràsic. Inserció en Desautomatitzada per mor de la mètrica. el text Funció discursiva que se’ls atribueix ve remarcada no solament per la locució sinó també per l’expressió Modalitzadora. Intensifica la manca d’activitat i de treball de les dones, l’ociositat precedent: “punts ni tisores / no s’hi tocaven”. Documentació “Axí que no tinga en res ni fus ni filosa” (Eiximenis, en català “Ne té fus ne filosa” (Llibre dones, 83) Llibre dones, 11) “No tenir fus ni filosa” (‘no tenir treball’, E. Alberola, Refr. valencià; PCC, F 1722; no s’hi cita l’Espill) Documentació altres llengües Traduccions “Por los estrados / de las señoras / a todas horas / son placenteras; / del fragment dedal, tixeras / no las tocavan, / ni platicavan / usos ni ruecas” (L. Matheu, Libro cons.) “Recorrí las tertulias de las señoras: en ellas no se usaban ni se tocaban para nada agujas ni tijeras, husos ni ruecas” (MiPlanas, Espejo) 1249 Fragment “Sentenciada / per a penjar, / féu-se emprenyar / a un bergant: / articulant / amb UF o UE de son prenyat, / fou prorrrogat / l’executar” (3440-47) Fitxa Espill “E mai a mort / criminal cort / per tal falsia / les sentencia / ni executa” (8115-19) “Eternalment / fon condemnada / a mort, damnada / e malaïda” (10402-05) “Ell, jutge just, / Adam pel gust / condemnà a mort; / morint a tort / ell e greument” (13993-97) FE0372 Vers primera ocurrència 3440 Vers darrera ocurrència 8115 Nombre d’ocurrències 04 Forma Sentenciar a mort --- Condemnar a mort canònica Mot clau 1 Sentenciar Tipus Col·locació (significat composicional) Recursos Verb + preposició + substantiu. Codificada a partir del registre jurídic. lingüístics i retòrics Definició Condemnar a ésser privat de la vida (DCVB, Mot clau 2 Mort mort; no s’hi cita l’ Espill). DeCat, sentir, cita l’Espill com a exemple lèxic, no fràsic. Declarar algú culpable i sentenciar-lo a mort (Gonzàlvez). Inserció en Desautomatitzada, amb inserció d’elements enmig dels mots clau. el text Funció discursiva justícia. Modalitzadora. L’emissor manifesta la seva decepció per la manca de càstig, de Documentació “Foren sentenciats a mort” (doc. 1346; DeCat, sentir) en català “Pronuncia contra ell de mort crudelíssima, iniqua, definitiva sentència” (Lo Cartoixà, IV,5) “En lo carcre tenebrós de infern, condempnats a mort eternal”, “Axí com en Adam tots los seus fills foren sentenciats a mort” (Vita Christi, 58), “Encara que·m sia vist condempnat a mort perpetual” (60), “Qui staven ab les orelles ubertes per hoir què diria per poder-lo condemnar a mort” (158), “condemnaren aquell a mort” (159), “Com lo senyor stech sentenciat a mort per pilat” (173), “O, ànima devota! Romp tota en làgrimes e mira lo teu amat Senyor ja sentenciat a mort” (173), "Senyora: sentenciat és a mort lo vostre tan car e amat fill." (174)... Documentació altres llengües Traduccions “No hai tribunal / de aqueste mal, / ni que tal suerte / condenen a muerte / del fragment su alevosía” (L. Matheu, Libro cons.) “Sin que, por semejante delito, la corte de lo criminal haya sentenciado y ejecutado a ninguna” (MiPlanas, Espejo) 1250 Fragment “Pus clar e cert, / a ull mirada, / fon prenys trobada” (3488-90) amb UF o UE “Triant a ull / lo corumull / dels millors béns” (6969-71) Fitxa Espill FE0373 Vers primera ocurrència 3489 Forma A ull canònica Mot clau 1 Ull Tipus Locució adverbial Recursos Preposició + substantiu. Monosil·labisme. lingüístics i retòrics Definició Sense comptar ni mesurar, només calculant per la vista en conjunt (DCVB, Mot clau 2 Vers darrera ocurrència 6969 Nombre d’ocurrències 02 ull ; no s’hi cita l’Espill). Amb la vista (sense comptar, pesar ni mesurar) (DeCat, ull ; no s’hi cita l’Espill). Sense comptar ni mesurar, només calculant per la vista en conjunt (Gonzàlvez, ull ). Comprovar una cosa amb els ulls, sent-hi present (Gonzàlvez, mirar a ull ). En sentit figurat, aproximadament (Def. pròpia). Inserció en Automatitzada, formant el complement circumstancial de mode. Invariable. el text Funció discursiva Modal, amb significat literal. En la segona recurrència hi ha significat figurat. Documentació “Lo dia de la ascensió se demostrà a ull que tu, verge singular, ets beneyta entre en català totes fembres” (Llull, GGL, ull ) “No gos taylar luces ne altre peix per vendre-lo a ull, sí donchs no’l tallen per vendrelo al pes acostumat” (doc. c. 1375; DCVB, ull ) “E per ço manà que fos contentat e que a ull ves lo que maliciosament havia desijat” (Vita Chr., 158), “Perquè pus ardents e inflammats siam en la amor e reverència vostra vehent a ull les penes e treballs que soffert ha vostra senyoria” (201), “Que a ull he vist totes les dolors e penes del meu fill tan amat” (208), “Quant aquelles a ull complides veuran en aquesta gojosa solennitat” (Vita Chr., 281) “A bell ull” (PCC, U 16; “també es diu a ull”; no s’hi cita l’ Espill) Documentació “A ojo” (‘sin medir, contar o pesar; aplicado a cualquier clase de acciones sin altres llengües precisión’, DUE, ojo) Traduccions “Más claro y cierto / a ojo mirada, / se halló preñada” (Or. 3488-90) del fragment “A vista de ojo, / para despojo / de hazienda y bienes” (Or. 6969-71) (L. Matheu,Libro cons.) “Se le reconoció el embarazo por examen ocular y de modo claro e indubitable” (Or. 3488-90) “Eligiendo con buen ojo las mejores piezas de la masa” (Or. 3488-90) (MiPlanas, Espejo) 1251 Fragment “Prest, fet e dit: / en la capella / que és molt bella / de Sent Miquel, / calat lo vel, / amb UF o UE ella es confessa / ab mala fressa” (3538-44) Fitxa Espill Observació: L’altra recurrència d’un emparellament lèxic semblant no és locució: “Ella abusava / de fets e dits, / fent-me despits / rebotejava” (4322-25) FE0374 Vers primera ocurrència 3538 Forma Dit i fet canònica Mot clau 1 Dit Tipus Locució adverbial Recursos Participi + conjunció coordinant + participi. Monosil·labisme. Al·literació dels sons [i] i lingüístics i retòrics [t]. Associació pragmàtica (de caire seqüencial). Definició Expressa la prompta execució d’una decisió o acord pres (PCC, D 1281; no s’hi Mot clau 2 Fet Vers darrera ocurrència 3538 Nombre d’ocurrències 01 cita l’Espill). Obrant amb gran rapidesa, fent tot d’una allò que s’ha pensat de fer (DCVB, dir; no s’hi cita l’ Espill). Realitzat sense preparació o amb molt poca (DCVB, fer ; no s’hi cita l’ Espill). Indica la promtitud amb què es fa una cosa tot just pensada o decidida. A Mallorca es diu inversament, Fet i dit (DCVB, dit; no s’hi cita l’ Espill). Inserció en Automatitzada. Hi ha alternança dels elements lèxics per mor de la rima. el text Funció discursiva Modalitzadora. Emfasitza que l’acció es realitza promptament, sense cap reflexió. Documentació “Així que el dit e el feyt tot fo una cosa” (R. Muntaner, Crònica , 276; PCC, F 741) en català “Vós e io donarem comte l'un a l'altre de ço que havem fet e dit” ( Curial, III.86) “Que tot lo que és fet i dit descabdella, / mostrant que és en ver fundada sa part” (Procés olives , 1775-76) “Fet i dit” (PCC, F 741; s’hi cita l’Espill, 3538) Documentació “Dicho y hecho” (‘expresión con que se alude a la prontitud con que se hace algo’, altres llengües DUE, dicho ) Traduccions “--” (Or. 3538) del fragment “Ella abusava / en dichos y hechos, / con mil despechos / que me decía” (Or. 4322-25) (L. Matheu, Libro cons.) “Pronto fué dicho y hecho” (Or. 3538) “Ella abusaba de palabra y de obra para despecharme” (Or. 4322-25) (MiPlanas, Espejo) 1252 Fragment “Calat lo vel, / ella es confessa / ab mala fressa, / pres falsament / lo sagrament / amb UF o UE sant de l’altar” (3542-47) Fitxa Espill Observació: Seguint MiP, vinculem el vers “ab mala fressa” al vers anterior (d’acord amb la nostra definició de la locució), mentre que DCVB, DeCat i Carré el vinculen al posterior. FE0375 Vers primera ocurrència 3544 Forma Amb mala fressa canònica Mot clau 1 Fressa Tipus Locució adverbial Recursos Preposició + sintagma nominal lingüístics i retòrics Definició DCVB, Mot clau 2 Mala Vers darrera ocurrència 3544 Nombre d’ocurrències 01 fressa, cita l’Espill i diu: “No es veu clar, en aquest text, el significat del mot fressa”. Amb perversa llestesa (DeCat, fressa; a partir de la citació de l’Espill). De mala manera, entre protestes (Gonzàlvez; interpretació errònia). Quequejant, amb mitges paraules (Def. pròpia). Inserció en Automatitzada el text Funció discursiva quequejant, fent un soroll com qui diu (els pecats) sense dir res. Modalitzadora. El narrador-protagonista conta que aquesta dona es confessa Documentació en català Documentació altres llengües Traduccions “Con mucha priessa / ella confiessa. / Su falso intento, / el Sacramento / del fragment torna en su altar” (L. Matheu, Libro cons.) “Confesóse ella balbuciendo torpemente; recibió con falacia el santo Sacramento del altar” (MiPlanas, Espejo) 1253 Fragment “Tota sglaiada, / alienada, / fora de si” (3573-75) amb UF o UE “Desconsolat, / alienat, / fora de si” (16101-03) Fitxa Espill FE0376 Vers primera ocurrència 3575 Forma Fora de si canònica Mot clau 1 Fora Tipus Locució adjectival Recursos Adverbi + preposició “de” + substantiu lingüístics i retòrics Definició Fora del seu seny, molt exaltat de passió (DCVB, Mot clau 2 Si Vers darrera ocurrència 16103 Nombre d’ocurrències 02 si; no s’hi cita el Tirant ni l’Espill). Exaltat e pertorbat per un accés passional fins a l’extrem de no poder controlar els propis actes (DCVB, fora; no s’hi cita l’ Espill). Gonzàlvez repeteix DCVB. DeCat, fora, registra com a locució prepositiva Fora de i també recull “la cabdal frase feta Fora de si”, però no cita l’Espill. Inserció en Automatitzada. forma part d’una seriació d’epítets atribuïts a la dona. el text Funció discursiva dona. Modalitzadora. Intensificadora de les apreciacions negatives que el narrador fa de la Documentació “Estava admirat lo fill del rei Príam de tan gran meravella, que, fora de si transportat, en català alguna cosa no responia” (Juí Paris), “Mirant a Josef, fora de si algun moviment no senyalaven” (Hist. Josef), “Fora de si mateix estigué Josef ohint...” (Lo Cartoixà, I.15), “Que fora de si staven per maravella los doctors de la ley” ( I.16), “Portar fora de si mateix la devota pensa” (III.1), “E axí fora de si stava” (Lo Cartoixà, IV.15) “Havent pres comiat de la Princesa, caigué d’una hacanea en terra, que cavalcava, tot fora de si” (Tirant, 163), “Car si vós en aquest cas me falliu, no em cal sinó que em vaja a desesperar com a home foll e fora de si” (225), “E com lo drac li fon de prop e ell lo véu de tan lletja figura, estigué fora de si mateix e tancà los ulls” (410) “E Joachim, hoÿdes estes rahons, ixqué quasi fora si mateix” (Vita Chr., 1), “Joseph... stava quasi fora si mateix, ab continuat escampament de làgrimes” (63), “Stava fora si mateix e deya:...” (83) Documentació “Fuera de sí” (‘enajenado por la furia u otra pasión’, DUE, sí) altres llengües “Uscire, essere fuori di sé” (‘perdere il senno o la pazienza’, VLI, sé) “To be beside oneself” (D. Carbonell, DF, sí) “Dans tous ses états” (DEL, état ), “Hors de soi” (DEL, soi ) Traduccions “Toda pasmada, / enagenada, / fuera de si” (Or. 3573-75) del fragment “Quedó asonbrado / desconsolado, / fuera de si” (Or. 16101-03) (L. Matheu, Libro cons.) “Grandemente pasmada ella y fuera de si como una loca” (Or. 3573-75) “Desconsolado, inerme y fuera de sí” (Or. 16101-03) (MiPlanas, Espejo) 1254 Fragment “Lo tagarí, / perro malvat, / amb UF o UE per altra via” (3576-82) tot atronat, / dix se'n tornàs, / tot ho cremàs, / proveiria / “Ella sabia / lo perro ca / fer la salà / en semblant hora” (3626-29) Fitxa Espill FE0377 Vers primera ocurrència 3576 Forma Perro moro canònica Mot clau 1 Perro Tipus Col·locació (significat composicional) Recursos Substantiu + adjectiu. Al·literació dels sons [r] i [o]. D’origen cristià. lingüístics i retòrics Definició Forma insultant de designar els musulmans per part dels cristians (Def. pròpia) Mot clau 2 Moro Vers darrera ocurrència 3627 Nombre d’ocurrències 02 Inserció en Per parataxi, aposició. No hi apareix el terme el text moro. Funció discursiva Denominativa, modalitzadora. Intensifica la dolenteria del personatge. Documentació “No pot ésser menys -dix Tirant- que jo no en mate algú d'aquests perros de moros” en català (Tirant, 106) “Perro, fill de perro, ara li besaràs lo peu e la mà encara que no ho vulles” (166) “S'inclinàs a ésser amiga d'un perro moro” (179) “Com han tenguda tan folla presumpció en demanar que la senyora Princesa sia muller d'un perro, fill de ca, que ha renegat son Déu e Senyor” (179) “Oh perro fill de gos, engendrat en mala secta!” (333) “Jo passaré lo riu, e apresonaré o mataré aquell perro de crestià” (Tirant, 337) Documentació altres llengües Traduccions “El alfaquí / dixo tomase / y lo quemase, / que el proveiria, / por otra vía” del fragment (L. Matheu, Libro cons.) “Hubo de decirle atribuladamente el tagarino, perro malvado, que se volbvese y lo quemase todo, que él ya proveería por otro medio” (MiPlanas, Espejo) 1255 Fragment “La renegada, / endiablada, / folla, dement, / Déu no tement, / no res dubtant” amb UF o UE (3583-87) Fitxa Espill FE0378 “Car iteraren, / Déu no tement, / lo sagrament / del sant batisme” (4814-17) “No els plau priora / dona sabent, / ni Déu tement” (5552-54) “I hu preicarien, / res no tement, / públicament” (7876-78) “Déu molt tement” (10194), “Déu no tement” (10470), “La llei sabent / e Déu tement” (11155-56), “Rei, no tement / son manament” (13247-48), “Déu molt tement, / e cristiana” (16065-66) Vers darrera ocurrència Vers primera ocurrència 3586 Forma Déu no tement canònica Mot clau 1 Déu Tipus Fórmula assertiva 16066 Nombre d’ocurrències 09 Mot clau 2 Témer Recursos Substantiu + negació + gerundi. Al·literació del so [e]. lingüístics i retòrics Definició S’aplica a algú que actua sense por a les conseqüències (Def. pròpia) Inserció en Automatitzada. Integrada al text, forma part d’una sèrie d’elements valoratius el text negatius, atribuïts a la dona. S’hi altera l’ordre dels constituents. Funció discursiva Modalitzadora. Intensifica el grau de follia. Documentació “Oh mal frare e pijor cavaller, no tement Déu ni l’ordre en què est posat” (Tirant, 98), en català “E com lo Soldà e lo Gran Turc, no tement Déu ni lo blasme de la gent del món...” (138), “E han fet tot son poder en dissipar aquella, no tement Déu ne l'honor d'aquest món” (146) “Lo dit Symeon era home just e tement Déu” (Vita Chr., 77) “No tement mort, perills ni menys fortuna” (Cobles d’Adam mi Eva, Cançoner vides sants) Documentació altres llengües Traduccions “La renegada, / loca, endiablada, / nada temiendo / ni discurriendo” (Or. 3583-87) del fragment “--” (Or. 4815), “Nunca es priora / muger que sabe, / que a Dios alabe” (Or. 5552-54), “Y la dirían / encontinente / públicamente” (Or. 7876-78) “--” (Or. 10194), “--” (Or. 10470), “La lei sabía / y a Dios temía” (Or. 11155-56), “--” (Or. 13247), “Santa, prudente, / buena christiana” (Or. 16065-66) (L. Matheu, Libro cons.) “La renegada, endiablada y loca de remate, no temiendo a Dios ni a nada” (Or. 3583-87) (MiPlanas, Espejo) 1256 Fragment “Veia’l sancer, / no gens fumat / ni alterat” (3632-34), “És dona destra, / amb UF o UE pobra criada, / no gens dotada” (3898-900), “Al jorn tornades, / canten a prima / Fitxa Espill FE0379 ab sa veu prima, / no gens mudades” (5480-83), “Vell fet pastor / de tals cabrons, / bous e moltons, / no gens d’ovelles” (5582-85), “Armes reals / soles pintades, / no gens mesclades / ab lo passat” (7276-79), “No pas forçada, / la llei trencant, / no gens dubtant / lo manament” (10466-69), “Vera justícia, / no gens malícia, / bé el pot sospendre” (10961-63), “No gens domat / ni aveat / a dur cabestre” (13118-20), “No gens escàs” (13970), “Profit no gens / ne sol restar” (16244-45) Vers darrera ocurrència Vers primera ocurrència 3633 Forma No gens canònica Mot clau 1 Gens Tipus Locució adverbial Recursos Negació + adverbi lingüístics i retòrics 16244 Nombre d’ocurrències 10 Mot clau 2 Definició Absolutament no, ni en el més mínim (DCVB, gens; no s’hi cita l’ Espill). En absolut, en quantitat o intensitat inexistent (Gonzàlvez). Inserció en Automatitzada. Invariable. el text Funció discursiva Modalitzadora. És un activador negatiu. Documentació “La bellesa seria de la vestidura e no gens del hom (Boeci, en català filosofia; DCVB, gens) Llibre de consolació de “Conclouré breument en la regina dona Maria, ara regnant, no gens per tal que ella meresca ésser darrera per menoritat de virtuts, mas per dar-li’n avantatge e honor” (Lo Somni, IV.7) (Curial) “E prestament se llevà Tirant, no gens esmaiat de la caiguda” (Tirant, 157) “Perquè dones jóvens als vells marits amen, / i els vullen, ab cor d'amor no gens buit” (Procés olives , 902-03) Documentació altres llengües Traduccions “Quedava entero; / ni aún ahumado / le ha contemplado” del fragment (L. Matheu, Libro cons.) “Veíale entero, nada ahumado ni alterado” (MiPlanas, Espejo) 1257 Fragment “Cega per ira, / lo camí gira / ves la mesquita” (3637-39) amb UF o UE Fitxa Espill FE0380 Vers primera ocurrència 3637 Forma Cec d’ira canònica Mot clau 1 Cec Tipus Locució adjectival Recursos Adjectiu + preposició “de” + substantiu lingüístics i retòrics Definició Indica que hom es deixa portar per la ira (Def. pròpia). Mot clau 2 Ira Vers darrera ocurrència 3637 Nombre d’ocurrències 01 DCVB, ira, cita l’Espill com a exemple lèxic, no fràsic, en l’accepció ‘mancat de discerniment per efecte d’una passió’. Posseït per una ràbia tan gran que obnubila l’enteniment (Gonzàlvez). Inserció en Automatitzada el text Funció discursiva Modalitzadora. Intensifica l’estat de fúria en què es troba la dona. Documentació “De què Curial, encès d'ira, tot se canvia, e no respòs per no barrejar sos fets” (Curial, en català I.32), “Mas Curial, sobrat d'ira, mirava envers totes parts” (I.33), “De què Festa cuidà morir d'enveja. e, sobrada d'ira, jurà fer a Curial “ (II.51)... “Guarda, doncs la tua ànima no sia ofuscada per ira” (Tirant, 374) Documentació “Ciego de ira” (‘dominado por una pasión hasta el punto de ser incapaz de juzgar o de altres llengües obrar razonablemente’; DUE, ciego ) Traduccions “Ciega de ira” (L. Matheu, Libro cons.) del fragment “Cegada por la ira” (MiPlanas, Espejo) 1258 Fragment “Sols li ocorre / dir a la fembra: / “Qui espines sembra, / descalç no vaja; / amb UF o UE qui molt s’ensaja / a l’aigua anar, / ell ha lexar / lo coll o l’ansa; / tota esperança / tinc ja perduda / si no ens ajuda / Déu poderós...”” (3650-61) Fitxa Espill FE0381 Vers primera ocurrència 3652 Vers darrera ocurrència 3652 Nombre d’ocurrències 01 Forma Qui espines sembra, descalç no vaja canònica Mot clau 1 Espines Tipus Proverbi Recursos Esquema proverbial típic d’oració de relatiu. Al·literació del so [s]. lingüístics i retòrics Definició Indica que, qui fa alguna malifeta, ha d’anar amb molt de compte per no patir-ne, Mot clau 2 Descalç ell mateix, les conseqüències (Def. pròpia). Refrany que indica que qui actua malament o fa coses perilloses, pot acaber rebent un mal (Gonzàlvez). Inserció en Automatitzada, al peu de la lletra, conserva l’estructura d’oració de relatiu. Els versos el text immediatament anteriors són una marca de discurs directe, la qual va seguida de l’emissió de dos proverbis i una col·locació en sèrie. Presència inicial i seriada, doncs. Funció discursiva serà motiu de càstig. Modalitzadora. El moro recrimina la dona del mal que s’ha comès i del fet que aqiuest Documentació “No cull hom d’espines raïm” (J. Bonsenyor, en català 183) Llibre de paraules e dits, 652; PCC, H “E lavors lo cavall va balb com a hom qui va descalç per spines” (Manuel Díeç, Llibre dels cavalls ; Vocabulari Faraudo) “Qui sembra cards, espines cull” (PCC, C 1126; no s’hi cita l’Espill) “Qui espines sembra, descalç no vaja” (PCC, E 580; és la citació de l’ Espill, sense més informació) “Qui espines sembra, descalç no vaja” (DCVB, sembrar; és la citació de l’Espill) Documentació “Chi semina spine, non vadi discalzo” (Dieci Tavole, 340; DCP, 1259) altres llengües “Quien siembra abrojos, no ande descalzo” (H. Núñez, RPR, 6988) “He that goes barefood must not plant thorms” (F. Bacon, Promus ; ODEP, barefood) Traduccions “Quien cardos sienbra / calçado vaia; / el que se ensaia / de tornear, / suele dejar / l del fragment a vida y lanza; / toda esperanza / tengo perdida” (L. Matheu, Libro cons.) “No ande descalzo quien siembra espinas; quien mucho se aplica a ir por agua, asa o gollete acaba por dejar. Tengo ya perdida toda esperanza...” (MiPlanas, Espejo) 1259 Fragment “Qui espines sembra, / descalç no vaja” (3652-53) amb UF o UE “Qui fruit no fan / e al foc van / com la cugula; / e com la mula / que fills no sembra” (6172-73) “Perles sembrar / als porcs davant” (7984-85) Fitxa Espill FE0382 Vers primera ocurrència 3652 Vers darrera ocurrència 7983 Nombre d’ocurrències 03 Forma Sembrar espines (fills, perles,...) canònica (part del proverbi Qui espines sembra Mot clau 1 Sembrar Tipus Col·locació (significat composicional) Recursos Verb + substantiu lingüístics i retòrics descalç no vaja) Mot clau 2 Espines Definició Difondre, produir coses materials o immaterials que han de causar efectes (DCVB, sembrar; s’hi cita l’Espill, 6173, i el Tirant, 232) Inserció en Forma part de la primera part del proverbi i es presenta alternant l’ordre dels el text constituents. Funció discursiva proverbi. Asseverativa, en una seqüència dialogal modalitzada. Pren el significat discursiu dins el Documentació “Qui sembra la injustícia, cull la desgràcia” (Proverbis , 22.8) en català “Tota aquells qui aquesta pestífera doctrina sembren” (Eiximenis, Llibre dones, 68) “Qui sembrava en la carn, de la carn collia corrupció” (Eiximenis; DCVB, sembrar) ”La punició dels tirans rebelles (...) ella en sa vida la sembrà” (B. Metge, Lo Somni, IV; DCVB, sembrar) “Tals paraules sembràs, present la Duquessa, que de donzella que és la faríeu tornar dona” (Tirant, 232) “Deliberà de sembrar en la cort d'una molt bona llavor qui es nomena sisània” (264) “Los que en llàgremes sembren, diu lo profeta, colliran en alegria”, “E anant al sepulcre, verificaren del psalmista aquella profecia: ‘Acaminant anaven e sembraven làgremes, e tornant ab goig venien, portant garbes de alegria’” (Lo Cartoixà, IV.1, IV.14) Versos prover. , est. 208) “Mas si sempnas espines / no cuyts rasims cuylir” (Cervera, Versos prover. , est. 283) Documentació “Qui semina iniquitatem metet mala” ( Proverbia, 22.8) altres llengües “Qui fa mal en jovén, / e·l camí semna espines” (Cervera, Traduccions “Quien cardos sienbra / calçado vaia” (Or. 3652-53) del fragment “Como la mula / que hijos no sienbra” (Or. 6172-73) “Sin saber donde / sienbra las perlas” (Or. 7984-85) (L. Matheu, Libro cons.) “No ande descalzo quien siembra espinas” (Or. 3652-53) “Como la cizaña y como la mula, que no siembran hijos” (Or. 6171-73) “Y esparce perlas ante los puercos” (Or. 7984-85) (MiPlanas, Espejo) Observació: MiPlanas no ho ha puntuat correctament la tercera recurrència: “como la cizaña” pertany a l’oració anterior i “que no siembran hijos” afecta només la mula. 1260 Fragment “Sols li ocorre / dir a la fembra: / “Qui espines sembra, / descalç no vaja; / amb UF o UE qui molt s’ensaja / a l’aigua anar, / ell ha llexar / lo coll o l’ansa; / tota esperança / tinc ja perduda / si no ens ajuda / Déu poderós...” (3650-61) Fitxa Espill FE0383 Vers primera ocurrència 3654 Vers darrera ocurrència 3654 Nombre d’ocurrències 01 Forma Tant va el cànter a la font que a la fi es trenca canònica Mot clau 1 Cànter Tipus Proverbi Recursos Esquema de derivació causal emfàtica “Tant (tal cosa), que (tal altra)”). “Cànter” i lingüístics i retòrics “trenca” tenen les mateixes lletres, disposades de forma gairebé inversa. Definició Indica que qui repeteix situacions de perill, a la fi surt perjudicat (Def. pròpia). Mot clau 2 Trencar Significa que la reincidència sol arribar a acabar malament (DCVB, trencar; no s’hi cita l’Espill). Gonzàlvez, en no posar la forma canònica del proverbi, diu erròniament que DCVB no l’enregristra. Inserció en Desautomatitzada, per mor de la rima i la mètrica, en forma d’oració de relatiu. Forma el text part de la sèrie començada al proverbi anterior. Funció discursiva a la fi és castigat. Modalitzadora. Redundant de l’anterior, en el sentit que, qui comet pecat, Documentació "Diu hom que tant va lo cànter a la font fins que trenca" (Dotzè, 597) en català “Tant i tant va el càntir a la font, que ve que es trenca” (PCC, C 705; s’hi cita l’Espill) “Tant va el càntir a la font, que a la fi es trenca” (DCVB, trencar; no s’hi cita l’Espill) “Tantes vegades va el cànter a la font, que arriba que es trenca” (DCVB, cànter; Or., Occ., Val., Bal.; no s’hi cita l’Espill) “Cànter que tantes voltes va a la font...” (M. Conca, Tesi doctoral , 514-16) Documentació “Tanto va el cántaro a la fuente, fasta que dexa allá el asa o la frente” (RFPE, fuente) altres llengües “E no te olvides dezir el peligro del cántaro que muchas vezes va a la fuente etc.” (Refr. fam. pro, glos. , III.23) "The pitcher goes so often to the well, that it is broken at last" (ODEP, pitcher ) G. Paczolay, EP, 55, el documenta en 40 llengües vives europees. Traduccions “Quien cardos sienbra / calçado vaia; / el que se ensaia / de tornear, / suele dejar / del fragment la vida y lanza; / toda esperanza / tengo perdida” (L. Matheu, Libro cons.) “No ande descalzo quien siembra espinas; quien mucho se aplica a ir por agua, asa o gollete acaba por dejar. Tengo ya perdida toda esperanza...” (MiPlanas, Espejo) 1261 Fragment “Sols li ocorre / dir a la fembra: / “Qui espines sembra, / descalç no vaja; / amb UF o UE qui molt s’ensaja / a l’aigua anar, / ell ha lexar / lo coll o l’ansa; / tota esperança / tinc ja perduda / si no ens ajuda / Déu poderós...”” (3650-61) Fitxa Espill FE0384 Vers primera ocurrència 3658 Vers darrera ocurrència 3658 Nombre d’ocurrències 01 Forma Tenir l’esperança perduda --- Perdre l’esperança canònica Mot clau 1 Tenir Tipus Col·locació (significat composicional) Recursos Verb + sintagma nominal. Al·literació dels sons [p], [e] i [r]. lingüístics i retòrics Definició Deixar d’esperar que vingui o succeeixi allò que un desitja o considera bo (DCVB, Mot clau 2 Esperança esperança; sense cap citació). Desesperançar-se, deixar de confiar que passarà o que s’aconseguirà una cosa que es desitja (Gonzàlvez). Inserció en Desautomatitzada, amb la inserció d’un quantitatiu (”tota”) i un adverbi (”ja”) i amb el text alternança d’ordre. Forma part d’una sèrie d’UFs. Funció discursiva Modalitzadora. Manifestació de l’opinió de l’emissor, dita de manera emfàtica. Documentació “E lladoncs Laquesis perdrà l'esperança” ( Curial, II.117), “Perdent la sua esperança” en català (II.139), “Perden l'esperança de llur salut” (Curial, III.41) “Puix véu de son voler la sperança del tot perduda” (Hist. Josef, p. 49) “Quant véu de la sua maldat la sperança del tot perduda” (Hist. Josef, p. 52) “Puix l'esperança de mon delit tenguí del tot perduda” (Lam. Mirra) “Puix véu de son voler l'esperança del tot perduda” (Lam. Narcís) “Puix viu ma esperança del tot fallida” (Lam. Narcís) “Perdudes ses esperançes” (Lletres Aquiles i Policena) “Perduda l'esperança” (Raon. Telamó i Ulises) “Ab esperança perduda” (Hist. Leànder i Hero) “L’esperança és el darrer que és perd” (PCC, E 537; no s’hi cita l’Espill ni altres obres clàssiques) Documentació altres llengües Traduccions “Quien cardos sienbra / calçado vaia; / el que se ensaia / de tornear, / suele dejar / l del fragment a vida y lanza; / toda esperanza / tengo perdida” (L. Matheu, Libro cons.) “No ande descalzo quien siembra espinas; quien mucho se aplica a ir por agua, asa o gollete acaba por dejar. Tengo ya perdida toda esperanza...” (MiPlanas, Espejo) 1262 Fragment “E vós, al peu / del confessor, / la gran error / que fet haveu / confessareu” amb UF o UE (3672-76) Fitxa Espill FE0385 Vers primera ocurrència 3672 Forma Al peu de canònica Mot clau 1 Peu Tipus Locució prepositiva Recursos Preposició + sintagma nominal + preposició “de”. Monosil·labisme. lingüístics i retòrics Definició A la part de baix de (Def. pròpia). Mot clau 2 Vers darrera ocurrència 3672 Nombre d’ocurrències 01 Agenollat en terra davant d’algú (Gonzàlvez). Inserció en Automatitzada. Invariable. el text Funció discursiva se. Locativa, amb un cert valor modalitzador perquè l’emissor exhorta la dona a agenollar- Documentació “Deu vostre, tot de vos, al peu del cedre” (Resposta de Corella, Obres o trobes) en català “Trista, plorant, sus al peu de la creu” (Resposta de Moreno, Obres o trobes ) “E lo seu cos fon soterrat en l´església de Sant Joan de Lletrà, al peu de l’altar” (Tirant, 34), “Tenen anar fins al peu de l'altar e tots vint-e-sis s'agenollaran per fer oració” (92), “E Tirant ab los seus combatien una torre, e al peu de la torre havia un gran fossat” (114), “Los turcs davallaren al peu de la muntanya” (141), “Com no tingueren armes, lo Capità los féu venir al peu de la muntanya” (142), “E baix, al peu de la cadira, seien totes les deesses” (189)... “Hi aprés, al peu de la montanya, en lo pla stant de peus” (Lo Cartoixà, I.32) “Al peu del dit mont” (Lo Cartoixà, III.2) “Per ço, al peu de la creu abraçada” (Vida S. Magdalena cobles , 299) Documentació altres llengües Traduccions “El caso feo / vos, con dolor, / al confesor / le contaréis, / según lo veis” del fragment (L. Matheu, Libro cons.) “Vos, a las plantas del sacerdote, confesaréis el grave error que habéis cometido” (MiPlanas, Espejo) 1263 Fragment “E jo, mon mal / al general / major vicari, / sens gens mudar-hi, / recitaré” (3677-81) amb UF o UE “En Simó Pere / major prevere / féu e clavari, / per ell vicari, / ab general / e liberal / gran potestat, / ab honestat, / a deslligar, / obrir, tancar, / clau no errant, / al freturant / los seus tresors” (13795-807) Fitxa Espill FE0386 Vers primera ocurrència 3678 Forma Vicari general canònica Mot clau 1 Vicari Tipus Col·locació (significat composicional) Recursos Substantiu + adjectiu. D’origen cristià. lingüístics i retòrics Definició Funcionari eclesiàstic que exerceix autoritat com a substitut i representant del Bisbe Mot clau 2 General Vers darrera ocurrència 13798 Nombre d’ocurrències 02 (DCVB, vicarf; no s’hi cita l’ Espill). Funcionari eclesiàstic que exerceix autoritat com a substitut i representant del Bisbe (Gonzàlvez). Inserció en Desautomatitzada, amb introducció d’un altre adjectiu per mor de la versificació. el text Funció discursiva Denominativa. Designa el referent a qui l’emissor vol confessar els seus mals. Documentació “La justícia del papa deu ésser major per majoritat..., car justa cosa és que ho sia, pus en català que és prelat e vicari general” (Llull, GGL, vicari) “E primerament lo sanctíssim papa sanct Pere, qui vicari general de sa clemència en la terra restava” (Vita Christi, 256) Documentació altres llengües Traduccions “Y yo mi mal / al general / Vicario iré / y referiré, / con pecho ardiente” del fragment (L. Matheu, Libro cons.) “Y yo, por mi parte, referiré mi maldad al Vicario Mayor general, sin omitir lo más mínimo” (MiPlanas, Espejo) 1264 Fragment “E que hi anassen / a la vesprada, / aprés tocada / l’oració” (3699-702) amb UF o UE “E les vesprades / d’agost anar / camí de mar / a la banyada” (5472-75) Fitxa Espill “Ja mortallada, / en la vesprada / fiu la portassen / e soterrassen / al monestir” (6367-71) “Faena feta, / cridà els feiners: / los matiners, / cansats, suats, / e los llogats / a la vesprada” (14714-19) FE0387 Vers primera ocurrència 3700 Forma A la vesprada canònica Mot clau 1 Vesprada Tipus Locució adverbial Recursos Preposició + sintagma nominal. Al·literació del so [a]. lingüístics i retòrics Definició En algun punt durant la vesprada (Gonzàlvez). Mot clau 2 Vers darrera ocurrència 14719 Nombre d’ocurrències 04 DeCat, vespre, cita l’Espill com a exemple lèxic, no fràsic. Inserció en Automatitzada. Forma el complement circumstancial de temps. el text Funció discursiva Locativa. Indica l’expressió del temps. (Lo Somni, Tirant) Documentació en català “Per què, lo següent jorn, com vengués en la vesprada, e ja la Güelfa...” (Curial, II.5) “Josef, cavaller d'excellent ànimo, no l'ha gosat desclavar sinó ja en la vesprada, e de Pilat obtesa llicència” (Hist. S. Magdalena) “En les vesprades, / sovint empren les torrades / i saladures” (Col·l. dames , 207-09) “I vaig sempre, a la vesprada, / a perdonances” (Col·l. dames , 540-41) “E com la Senyora filava en les vesprades, lo dit senyor li aspiava les fusades” (Vita Christi, 94), “CAPÍTOL ·CXLII·. COM LO DIJOUS ATURÀ LO SENYOR EN BETÀNIA E·S DINÀ AQUÍ, E EN LA VESPRADA PRES COMIAT DE LA SENYORA MARE SUA” (Vita Christi), “Que sa clemència aturaria aquí fins en la vesprada” (142), “E per ço vull que·m segueixcau e vingau ab mi fins al sepulchre hon lo meu cors fon lo divendres en la vesprada posat” (234) Documentació altres llengües Traduccions “Al fin del día / cuenta le dieron / cómo lo vieron” del fragment (L. Matheu, Libro cons.) “Que se presentaran allí al anochecer, después del toque de oración” (MiPlanas, Espejo) 1265 Fragment “Tot ho guardassen / dant bon recapte” (3712-13) amb UF o UE “Dant bon recapte, / potent obrera, / pels seus guerrera” (10652-54) “Qui, pres l'aladre, / mira el baladre / restat darrere, / dret solc no spere / ni bon recapte” (12433-37) Fitxa Espill FE0388 Vers primera ocurrència 3713 Vers darrera ocurrència 12437 Nombre d’ocurrències 03 Forma Donar (bon) recapte canònica Mot clau 1 Donar Tipus Col·locació Recursos Verb + sintagma nominal. Al·literació del so [r]. lingüístics i retòrics Definició Ocupar-se, posar esment a una cosa, procurar que es faci o vagi així com cal (DCVB, Mot clau 2 Recapte recapte; s’hi cita el Tirant, 99, però no l’ Espill). Atendre a una cosa, procurar que es faci així com cal (DCVB, donar; no s’hi cita l’ Espill ni el Tirant). Atendre a una cosa, procurar que es faça així com cal (Gonzàlvez). Inserció en Automatitzada el text Funció discursiva Modalitzadora. Augmenta la intensificació mitjançant l’adjectiu “bon”. Documentació “Que donàs recapte a les tres coses que he dites” (R. Muntaner, en català donar) Crònica , 37; DCVB, “Senyor, tal recapte hi darets?” (Pere el Cerimoniós, Crònica , 277; DCVB, donar) “Ella però li dóna tan bon recapte que no ho coneys” (B. Metge, Lo somni ; DCVB, recapte) “Déu volent, jo daré bon recapte en aquest fet” (Llibre Eximplis; DCVB, recapte) “Elh és bon cavaller / e darà·us bon recapta” (F. de la Via, Procés de la Senyora de Valor contra en Bertran Tudela , 362-63) “En portar-los a beure i donar-los recapte” (Lo Cartoixà, I.9) “E triaren cinquanta cavallers jóves e disposts per dar recapte als que vendrien” (Tirant, 99; DCVB, recapte) “Que volia dar recapte a la gent” (105) Documentació “Poner (una cosa o una persona) a buen recaudo” (‘guardarla en sitio donde no altres llengües puede ser robada, perderse, etc., o encerrarla en sitio de donde no puede escapar’, DUE, recaudo ) “In safekeeping” (D. carbonell, DF, recaudo ) Traduccions “Y lo guardasen / hasta después” (Or. 3712-13) del fragment “Por ésto sella / que es suio el día; / cobro ponía / valiente obrera” (Or. 10650-53) “Ni buen recado” (Or. 12437) (L. Matheu, Libro cons.) “Que todo fuese bien custodiado, dando buen recaudo a todo” (Or. 3712-13) “Potente obrera y rindiendo buen trabajo, guerreadora en favor de los suyos” (Or. 10652-54) “Ni obtener buena cosecha” (Or. 12437) (MiPlanas, Espejo) 1266 Fragment “Demà dissabte / hac ajustats / los quatre stats, / hòmens de títols, / amb UF o UE los dos capítols, / religions, / nobles, barons / e cavallers, / los consellers / o consolat / de la ciutat, / gran part del poble” (3715-26) Fitxa Espill FE0389 Vers primera ocurrència 3718 Forma Home de títol canònica Mot clau 1 Home Tipus Col·locació (significat transparent) Recursos Substantiu + preposició “de” + substantiu lingüístics i retòrics Definició Persona que posseeix títol de noblesa (DCVB, Mot clau 2 Títol Vers darrera ocurrència 3718 Nombre d’ocurrències 01 títol ; no s’hi cita l’ Espill). Home que té títol de noblesa (Gonzàlvez). Inserció en Automatitzada el text Funció discursiva que ostenten les persones que són convocades a l’església de sant Salvador. Denominativa, en una seqüència descriptiva. El protagonista s’hi refereix a la dignitat (Curial) Documentació en català “Aprés venia lo Rei ab tots los grans senyors de títol” ( Tirant, 67) Documentació altres llengües Traduccions “Sábado, pues, / tubo ajustados / los quatro estados: / de los Señores, / del fragment cuios honores / títulos tienen; / tras ellos bienen, / para asistirlos, / los dos cabildos; / las religiones; / nobles varones, / los cavalleros; / los consegeros / de la ciudad / con magestad / y el pueblo todo” (L. Matheu, Libro cons.) “Al día siguiente, sábado, tuvo reunidos a los cuatro estados, hombres de título, los dos capítulos, religiosos, nobles varones y caballeros, los concelleres o consulado de la ciudad y gran parte del pueeblo” (MiPlanas, Espejo) 1267 Fragment “Volgué’s vestir / a missa dir / del sagrament / solempnament” (3777-80) amb UF o UE “La de sent Pere / missa oïda” (4216-17) “Ou sovint missa; / és en la Seu” (4270-71) “Tant no ho vedàs / que m’ordenàs / a missa dir” (15635-37) Fitxa Espill FE0390 Vers primera ocurrència 3778 Vers darrera ocurrència 15637 Nombre d’ocurrències 04 Forma Dir missa --- Oir missa canònica Mot clau 1 Dir Tipus Col·locació (significat composicional) Recursos Verb + substantiu. D’origen cristià. lingüístics i retòrics Definició Realitzar, com a capellà, l’ofici de la missa (Def. pròpia) Mot clau 2 Missa Assistir a la missa, ésser-hi present i prestar-hi atenció (DCVB, oir; s’hi cita l’Espill, 4270). Oficiar la missa un sacerdot (Gonzàlvez, dir missa ). Inserció en Desautomatitzada, amb alteració de l’ordre dels constituents. el text Funció discursiva Asseverativa Documentació “Emperò, com venc per lo matí, a oir la missa se n'anà” (Curial, I.10), “Així que, oint la en català missa, com vengués al pendre de la pau...” (I.27), “Boca de Far, qui havia oida missa e bascava per veure la Güelfa” (I.35)... “Com fonc dins lo castell, véu lo Rei qui eixia d'oir missa” (Tirant, 6), “Com fon dia clar, oí missa ab gran devoció” (19), “De jamés entrar dins casa coberta, si no és església per oir missa” (20), “L'Emperador anava un poc enujat d'un bisbe qui la missa dita havia” (27), “E un prevere que ens diga missa” (27), “Car al.legaven per part dels teixidors que no es podia dir missa ni consagrar lo preciós Cos de Jesucrist sens drap de lli” (41), “Vestit dels vestiments sacerdotals per dir missa” (43), “Com la missa fon dita” (43), “E allí sia dita missa cantada ab solemne sermó” (58), “E aquí li digueren la missa de rèquiem ab gran solemnitat” (67), “Lo Rei anà a oir missa” (68).. “Qualsevol cristià és tengut en los dies de les festes oir missa complida” (Lo Cart , II.2) Documentació altres llengües Traduccions “Fuese a vestir / para dezir / misa, contento, / del Sacramento” (Or. 3777-80) del fragment “Y allá en San Pedro / su missa oía” (Or. 4216-17) “Oye su misa / y está en la Seo” (Or. 4270-71) “No me estorbara / que me ordenara, / y el ministerio” (Or. 15635-37) (L. Matheu, Libro cons.) “Quiso revestirse solemnemente para decir la misa del Sacramento” (Or. 3777-80) “Si no me hubiese vedado recibir órdenes para celebrar misa” (Or. 15635-37) (MiPlanas, Espejo) 1268 Fragment “Per temps avant / sabí la fi, / com cert ferí / la dona el llamp / anant al camp” amb UF o UE (3814-18) “Del cel rajant, / llamp lo ferí / e descobrí / sa malvestat” (9472-75) “Llamps les ferissen / e les cremasen!” (15836-37) Fitxa Espill FE0391 Vers primera ocurrència 3816 Forma Llamp el fereixi! canònica Mot clau 1 Llamp Tipus Fórmula comissiva Recursos Substantiu + pronom personal + verb. Al·literació dels sons [s] i [e]. lingüístics i retòrics Definició Indica que l’emissor desitja que prengui mal el destinatari (Def. pròpia). Mot clau 2 Ferir Vers darrera ocurrència 15836 Nombre d’ocurrències 03 DCVB, llamp, cita l’Espill, 3814, com a exemple d’imprecació o maledicció. DCVB, ferir, cita l’Espill, 15836, com a exemple lèxic, no fràsic. Inserció en Desautomatitzada, integrada al text. el text Funció discursiva Asseverativa. L’emissor informa de la mort de la dona. Documentació “Fira-les lamp!” (F. de la Via, Llibre de fra Bernat, 924) en català “Aquell qui primer entre ells se vestí de porpra, ferit de llamp finí la sua vida” (Lo Cartoixà, III.14) “Dic jo: —”Fenollar!” --”Oh, llamp que’l regire! que ver vós dieu” --dix el--, car ell eral” ( Brama, 69) “Ni encara llamp te fira i soflime ” (Brama, 231) Documentació “¡Mal rayo te (le, etc.) parta!” (inf) (‘maldición popular de gran violencia’, DUE, altres llengües rayo) Traduccions “Tienpo pasó, / y se contó / que la atrevida / perdió la vida, / de un fiero rayo” del fragment (Or. 3814-18) “El cielo, airado, / de raio osado / a ella la hirió / y descubrió / tan gran maldad” (Or. 9472-75) “Rayos las yeran / o las abrasen” (Or. 15834-35) (L. Matheu, Libro cons.) “Tiempo después supe el final; y fué que la mujer, yendo al campo, fué alcanzada por un rayo” (Or. 3814-18) “Y aunque las hiriese o quemase el rayo” (Or. 15834-35) (MiPlanas, Espejo) 1269 Fragment “Mete’m en noves, / contres e proves, / bé cortesana” (3849-51) amb UF o UE Fitxa Espill FE0392 Vers primera ocurrència 3849 Vers darrera ocurrència 3849 Nombre d’ocurrències 01 Forma Metre en noves --- Novitxar canònica Mot clau 1 Metre Mot clau 2 Noves Tipus Col·locació (significat composicional), reduïble al verb del substantiu que conté Recursos Verb + preposició + substantiu. Al·literació del so [e]. lingüístics i retòrics Definició Armar conversa, posar en conversa (DCVB, nova; s’hi cita el Tirant, 163, no l’Espill). Moure (a algú) conversa (DCVB, posar ; s’hi cita el Tirant, 258, però no l’Espill). Donar conversa, entrar en conversa (DeCat, nou; no s’hi cita l’ Espill). Informar algú sobre alguna cosa (Gonzàlvez, metre). Començar una conversa amb algú (Gonzàlvez, nova). Inserció en Automatitzada. Forma el sintagma verbal d’una oració. el text Funció discursiva com la beguina li donava conversa per informar-lo. Asseverativa, en una seqüència descriptiva. L’emissor (el narrador-personatge) conta Documentació “E, trobant-la solament ab l'abadessa, se mès en noves ab ella” (Curial, II.4) en català “E molt sovint lo posava en noves” ( Tirant, 133), “E posareu-los en noves e tant prest li passarà la fellonia” (146), “E Tirant tornà’l a posar en noves dient mal tostemps de si mateix” (163), “Prestament lo conegué e posà'l en noves, e jamés volgué respondre” (191), “E Estefania, parlant aquella nit ab la Princesa, més-la en noves de Tirant” (218), “Posa-la en noves del que coneixeràs que en grat li vinga” (258), “Hipòlit la posava en noves ab moltes burles” (262), “Que anassen a la posada de Tirant e que el posassen en noves” (Tirant, 292) “En tot se meten; / i si callau, vos acometen / per traure noves; / i tostemps fan contres i proves / sobre tothom” (Somni JJ, 175-79) “Tan fort vos fósseu aferrats / ab ella en noves, / que par que feu contres i proves / de medicina” ( Somni JJ, 860-63) Documentació altres llengües Traduccions “Contando nuevas / y haziendo pruevas / de cortesía” del fragment (L. Matheu, Libro cons.) “Púsome, muy cortesmente, en antecedentes, con todos sus dimes y diretes” (MiPlanas, Espejo) 1270 Fragment “Mete’m en noves, / contres e proves, / bé cortesana” (3849-51) amb UF o UE Fitxa Espill FE0393 Vers primera ocurrència 3850 Forma Contres i proves canònica Mot clau 1 Contres Tipus Locució nominal Recursos Substantiu + conjunció coordinant + substantiu. Antonímia. Associació antonímica. lingüístics i retòrics Definició Disputes, arguments, discussions (Def. pròpia). Mot clau 2 Proves Vers darrera ocurrència 3850 Nombre d’ocurrències 01 Gonzàlvez, contra, anota Metre en contres i proves, ‘mod Informar a algú d’una cosa’. Inserció en Automatitzada. Es juxtaposa al complement de la col·locació precedent. el text Funció discursiva conversa contenia també arguments. Denominativa, en una seqüència descriptiva. Completa el significat del vers anterior: la Documentació “Los uns fent proves, altres contres / al meu dolç cant” (L. Roís, Cert. S. Cristòfol) en català “I així renyinant ab contres i proves, / discorre lo temps, fins que és dematí; / i, a la despedida, per rembre les noves, / haveu a escopir per força al bací” (Procés olives , 1121-24) “En tot se meten; / i si callau, vos acometen / per traure noves; / i tostemps fan contres i proves / sobre tothom”, “Tan fort vos fósseu aferrats / ab ella en noves, / que par que feu contres i proves / de medicina” (Somni JJ, 175-79, 860-63) “Que els uns amb los altres, fent contres i proves, / amb molt gran desori venien a noves” ( Brama, 18-19) “Tant del senyor vos altaven les noves, /(...)/ fés i desfés, dins vós, contres i proves” “Puix que, tenint ab ells contres i proves /(...)/ car fon raó saber per vós tals noves” (Vida S. Magdalena cobles , 67-70, 365-68) Documentació “Dimes y diretes” (‘conversaciones en que se trama alguna cosa’; ‘comentarios altres llengües frívolos o murmuraciones’, DUE, dimes y diretes) Traduccions “Contando nuevas / y haziendo pruevas / de cortesía” del fragment (L. Matheu, Libro cons.) “Púsome, muy cortesmente, en antecedentes, con todos sus dimes y diretes” (MiPlanas, Espejo) 1271 Fragment “De peus s’estec, / cert mai se sec” (3855-56) amb UF o UE “Com lo preic feien / i totes seien, / s’agenollava / o de peus stava” (3975-78) “Si prestament, / tu despertat, / de peus llevat / jus lo ginebre, / prest volràs rebre / pa rescaldat” (12974-79) Fitxa Espill FE0394 Vers primera ocurrència 3855 Forma De peus canònica Mot clau 1 Peu Tipus Locució adverbial Recursos Preposició + substantiu. Monosil·labisme. Al·literació del so [e]. lingüístics i retòrics Definició Al Mot clau 2 Vers darrera ocurrència 12976 Nombre d’ocurrències 03 Repertori, MiP anota l’entrada De peus, amb remissió a dues de les recurrències de l’Espill, 3855 i 3978. En posició vertical, per contraposició a assegut o ajagut (DCVB, peu ; no s’hi cita el Tirant ni l’Espill). Els escriptors valencians del s. XV-XVI usen de peus (DeCat, peu; s’hi cita l’Espill). Dret, en posició vertical, no assegut ni gitat (Gonzàlvez). Inserció en Automatitzada. Invariable. el text Funció discursiva l’emissor manifesta la intenció d’engany de la beguina (que havia parit la nit abans). Modal, en una seqüència descriptiva modalitzada. Pel contrast amb “mai se sec”, (Curial) Documentació “Tots vos levaríeu de peus” (St. Vicent, Sermons ; DeCat, peu ). en català “Seguts en una petita taula Ioseff, la verge sposa hi lo fill Déu home com stà de peus y no’s vol seure” (Lo Cartoixà, I. 16), “Dreça’t i de peus te lleva, segueix a mi” (I.31), “Hi aprés, al peu de la montanya, en lo pla stant de peus” (I.32), “Levà’s de peus perquè millor lo hoisen” (II.18), “E fes que enmig de les virtuts, de peus stiga” (II.31) “En açò, lo Duc se llevà de peus, a mès mans a l'espasa” (Tirant, 14), “Que ells tots estarien de peus” (39), “E la Infanta, com véu que lo Rei descavalcava, llevà's de peus” (43), “E los cavallers tots se llevaven de peus” (52), “Ab gran treball se podia tenir de peus” (59), “E tots los estats estigueren de peus, e apartaren-se a una part e a l'altra” (68), “E tan prest com foren de peus tornaren les dagues en les baïnes” (73)... Documentació “De pie(s)” (‘aplicado a las personas, sosteniéndose en posición vertical sobre los altres llengües pies’, M. Moliner, DUE, pie) “En pie” (‘de pie, en posición esguida’, M. Moliner, DUE, pie) “Stare, reggersi in piedi” (‘in posizione eretta’, N. Zingarelli, VLI, piede) “Standing” (D. Carbonell, DF, pie) Traduccions “En pie, que no / jamás paró” (Or. 3855-56) del fragment “Cuando la gente / se arrodillava, / en pie quedava” (Or. 3975-78) “Tu despertases / y le buscases / con tal sentir” (Or. 12975-77) (L. Matehu, Libro cons.) “Permaneció en pie (...), pues no se sentó un solo momento” (Or. 3855-56) “Ella se arrodillaba o permanecía de pie” (Or. 3977-78) “Prontamente despierto y de pie bajo en jengibre” (Or. 12975-77) (MiPlanas, Espejo) 1272 Fragment “Aquella nit / lo fill parit / matex havia / --quant s’atrevia / per fer son fet!--, / amb UF o UE del fillolet / pròpia mare, / també comare / fon, e padrina” (3857-65) Fitxa Espill FE0395 Vers primera ocurrència 3861 Forma Fer son fet canònica Mot clau 1 Fer Tipus Col·locació (significat composicional) Recursos Verb + sintagma nominal. Al·literació dels sons [f] i [e]. lingüístics i retòrics Definició Fer allò que li pertoca, treballar en els seus afers propis (DCVB, Mot clau 2 Fet Vers darrera ocurrència 3861 Nombre d’ocurrències 01 fet; no s’hi cita l’Espill). Fer allò que pertoca a algú, treballar en els seus afers propis (Gonzàlvez). Resoldre (algú) alguna cosa pròpia de certa importància (Def. pròpia). Inserció en Automatitzada, precedida de la preposició “per”. el text Funció discursiva la dama noble de Terol, confraressa de santa Mònica, que volgué dissimular el part Referencial, anafòrica. El significat del mot “fet” té com a antecedent “lo fill parit” per fent de padrina. Documentació “Era Guillalmes de la Tor un cavaller de poques carns, e no molt forts, emperò tan viu en català e tan ardit com un lleó. e tan ultrajós. que era diables son fet” ( Curial, II.102), “A manera d'un ca rabiós, desijant morir, se lleixà anar contra Aznar; mas no fonc res son fet” (II.105), “E veig que son fet ira de bé en millor” (II.119), “Cuidas tu, ab llàgremes, restaurar ton fet?” (II.147) “Veent que mal anava llur fet, pres moltes cordes que havia en la nau” (Tirant, 100), “E si no té ardiment de tots a combatre, son fet no és res” (182), “E volgué Tirant experimentar si ab prometences poria son fet revenir” (211), “No em contenta molt son fet” (214), “E açò feia havent dubte que no descobrís llur fet” (262) “I tot son fet és escopir / tostemps al cel” (Somni JJ, 1212-13) “i tot son fet és, ab rialles, / fundar son dret” (Somni JJ, 2465-66) Documentació altres llengües Traduccions “Parido havía / la noche antes / (por que te espantes) / el niño mismo / del fragment cuio bautismo / fué celebrado: / de su ahijado / era la madre” (L. Matheu, Libro cons.) “Había dado a luz al hijo aquella misma noche: a tanto de atrevía para salir del paso, que, propia madre del ahijado, fué comadre a la vez que madrina” (MiPlanas, Espejo) 1273 Fragment “L’home divisa, / en si propon, / e Déu dispon / e proveix / a qui el servix / amb UF o UE al profit seu” (3904-09) Fitxa Espill FE0396 Vers primera ocurrència 3904 Vers darrera ocurrència 3904 Nombre d’ocurrències 01 Forma L’home proposa i Déu disposa canònica Mot clau 1 Home Tipus Proverbi Recursos Oració composta coordinada. Paral·lelisme rítmic de dues clàusules tetrasil·làbiques. lingüístics i retòrics Rima en “-osa”. Definició Indica que els projectes que hom fa no sempre es realitzen (Def. pròpia). Mot clau 2 Déu Indica que els éssers humans no tenen el poder de controlar com resultaran els esdeveniments (Gonzàlvez). Inserció en Automatitzada, amb l’afegit dels mots “divisa” i “en si” per necessitats de la el text versificació. Inicia una sèrie de quatre proverbis. Funció discursiva segueixen són usats pel narrador per mostrar com descobreix, abans de casar-s’hi, Asseverativa, en una seqüència descriptiva. Aquest proverbi i els tres que el que la beguina és una dona dolenta. Documentació “L’home proposa i Déu disposa” (PCC, H 538; s’hi cita l’Espill) en català “L’home proposa i Déu disposa” (DCVB, home ; no s’hi cita l’ Espill) Documentació G. Paczolay, EP, 60, aporta els orígens hebraic ( Proverbis , 16.9) i grec (Píndar,Homer) altres llengües d’aquest proverbi, comú a 40 llengües vives europees. “Home semper aliud, fortuna aliud cogitat” (Publilius Syrus, DCP, 403) “L’homme propose et Dieu dispose” (DEL, homme ) Traduccions “El honbre aprissa / en si propone, / mas Dios dispone” (L. Matheu, Libro del fragment “El hombre delibera y en sí propone, y Dios dispone” (MiPlanas, Espejo) cons.) 1274 Fragment “L’home divisa, / en si propon, / e Déu dispon / e proveix / a qui el serveix / amb UF o UE al profit seu. / Ell sols preveu / lo venidor, / fa lo millor, / per bé no es mostre, / a l’útil nostre” (3904-14) Fitxa Espill FE0397 Vers primera ocurrència 3907 Vers darrera ocurrència 3907 Nombre d’ocurrències 01 Forma Déu proveeix a qui el serveix canònica Mot clau 1 Déu Tipus Proverbi Recursos Oració subordinada de relatiu. Paral·lelisme rítmic de dues clàusules tetrasil·làbiques. lingüístics i retòrics Rima en “-eix”. Definició Denota que qui fa bé les coses obté recompensa (Def. pròpia). Sinònim del proverbi Mot clau 2 Proveir Qui bé fa, bé troba, que no té connotacions religioses. Inserció en Automatitzada. Coordinada amb el proverbi precedent i seguida de l’explicació de tots el text dos, a la qual segueixen altres dos proverbis, formant en total una sèrie de quatre. Conserva l’estructura de relatiu. Funció discursiva Asseverativa, en una seqüència descriptiva. Documentació “Déu proveeix qui el serveix al profit seu” (PCC, D 504; és la citació de l’Espill, sense en català més informació) “Déu preveirà” (PCC, D 505; no s’hi cita l’ Espill) “Déu proveirà per a calces i no tenia cames” (PCC, D 506; no s’hi cita l’Espill) “Déu proveirà i la panxa patirà” (PCC, D 508; no s’hi cita l’Espill) “Déu proveirà” (DCVB, Déu ; no s’hi cita l’ Espill) “Déu proveix i la panxa patix” (’vol dir que a més de confiar en la providència cal posar de la nostra part l’esforç necessari’, DCVB, Déu ; Val.; no s’hi cita l’Espill) Documentació altres llengües Traduccions “Y favorece / quién le obedece” (L. Matheu, Libro cons.) del fragment “Y provee para el provecho de quien le sirve” (MiPlanas, Espejo) 1275 Fragment “Sa Magestat, / per pietat, / me inspirà / e consellà / miràs lo pas / ans que cuitàs / amb UF o UE saltar avant. / E fui membrant / de un retoc / qual dix un coc / a sa senyora, / gran tragadora: / qui massa es cuita / crua, mal cuita, / o massa calda / amb què s'escalda / pren la vianda” (3915- 31) Fitxa Espill FE0398 Vers primera ocurrència 3919 Vers darrera ocurrència 3919 Nombre d’ocurrències 01 Forma Qui avant no mira, arrere cau canònica Mot clau 1 Mirar Tipus Proverbi Recursos Esquema proverbial típic d’oració de relatiu. Joc d’oposicions “avant/arrere” i “no lingüístics i retòrics mira/ cau”. Definició Denota que cal reflexionar abans de fer les coses (Def. pròpia). Mot clau 2 Avant Sentència que recomana ésser previsors (DCVB, mirar ; s’hi esmenten moltes variants del proverbi però no s’hi cita l’Espill). Assegurar-se d’una cosa abans de fer-la (Gonzàlvez, mirar lo pas ans de saltar avant ; diu que DCVB no l’enregistra). Inserció en Desautomatitzada, però l’eco del proverbi hi és palès. Situat dintre d’una sèrie. el text Funció discursiva refereix el narrador. Va seguit d’un altre proverbi sinònim. Modalitzadora, de consell, dins del context de la inspiració divina (3915-18) a què es Documentació “Qui cuita el pas s’entrebanca” (Proverbis , 19.3), “Tot el qui vol córrer massa va a en català malguany” ( Proverbis , 21.5), “Segons que posa Salamó, Proverbiorum XIX, dient axí: Qui festinus est pedibus ofendit, e vol dir que, axí com aquell qui va corrent e massa cuytat e no guarda com va, sovin encepegarà, axí aquell qui massa cuyta en sos afers e’ls fa sens consell sovin cau e ve a menys d’açò que entenia a fer” (Dotzè, 714) “Qui no esguarda davant, cau endarrera” (A. Turmeda, Disputa de l’ase) “Salamó: tos ulls hajes denant tos peus” (Llibre del tresor, II.57) “Qui no guarda adenant, arrere pren escrebant” (Proverbis àrabs) “Sèneca diu: Qui massa corre, speces voltes entrepaça” (Flors de virtut, 40) “Car trenca’s lo coll avant qui no mira” (Istòria Passió, est. 111) “Qui endavant no mira, endarrera cau” (PCC, M 1886; no s’hi cita l’ Espill) “Qui endavant no mira, endarrera cau” (DCVB, mirar ; no s’hi cita l’ Espill) Documentació “Qui adelant non guarda, açaga caye” ( Romancea proverbiorum, 88) altres llengües “Quien adelante no mira, atrás se cae” ( Refranes fam. y prov. glosados, V.7) Traduccions “Mirase el paso, / por que a un fracaso / no me arrojase” del fragment (L. Matheu, Libro cons.) “Que midiese los pasos antes de decidirme a dar el salto” (MiPlanas, Espejo) 1276 Fragment “Sa Magestat, / per pietat, / me inspirà / e consellà / miràs lo pas / ans que cuitàs / amb UF o UE saltar avant. / E fui membrant / de un retoc / qual dix un coc / a sa senyora, / Fitxa Espill gran tragadora: / qui massa es cuita / crua, mal cuita, / o massa calda / amb què s'escalda / pren la vianda” (3915- 31) “Me féu membrant / fos recordant / del manament / de creximent, / multiplicar / e augmentar, / lo mon omplir, / degués complir” (6147-54) FE0399 Vers primera ocurrència 3921 Vers darrera ocurrència 6147 Nombre d’ocurrències 02 Forma Fui membrant d’un retoc que dix un coc canònica Mot clau 1 Retoc Tipus Fórmula d’inserció Recursos Oració principal en primera persona, amb una subordinada de relatiu. Rima interna. lingüístics i retòrics Definició Expressió metalingüïstica per introduir un proverbi (Def. pròpia) Mot clau 2 Dir Inserció en Mitjançant la conjunció “e”. Construcció retoricada, on el narrador s’hi implica amb un el text verb de coneixement (”fui membrant”), seguit de la menció d’un terme parèmic (”retoc”), el verb de dicció (“dix”) i un locutor autoritzat del proverbi (”un coc”). Funció discursiva Connectiva, modalitzadora, reforçant el valor de veritat del discurs subjacent. Documentació en català Documentació altres llengües Traduccions “Que me acordase / de aquel refrán / que un truán / mui placentero, / del fragment gran cocinero, / dixo a señora / gran comedora: / Quien se apresura, / mui cruda y dura, / si no se abrasa / quando la passa, / come vianda” (L. Matheu, Libro cons.) “Y me acordé de una indirecta que un cocinero dirigió a su ama, gran tragona: ‘Quien mucho se impacienta, cruda, mal guisada o demasiado caliente con que se escalde, toma la comida’” (MiPlanas, Espejo) 1277 Fragment “Sa Magestat, / per pietat, / me inspirà / e consellà / miràs lo pas / ans que cuitàs / amb UF o UE saltar avant. / E fui membrant / de un retoc / qual dix un coc / a sa senyora, / gran tragadora: / qui massa es cuita / crua, mal cuita, / o massa calda / amb què s'escalda / pren la vianda” (3915- 31) Fitxa Espill FE0400 Vers primera ocurrència 3926 Vers darrera ocurrència 3926 Nombre d’ocurrències 01 Forma Qui massa es cuita, crua pren la vianda canònica Mot clau 1 Cuitar Tipus Proverbi Recursos Esquema proverbial típic d’oració de relatiu. Al·literació dels sons [k], [a] i [u]. lingüístics i retòrics Antonímia dels mots cuita i crua . Definició Indica que fer les coses massa de pressa porta inconvenients (Def. pròpia). Mot clau 2 Vianda DeCat, tocar, cita l’Espill com a exemple lèxic de retoc , preguntant-se sobre el significat del mot: “’Rèplica’? o més aviat ‘proverbi’?”. Refrany que indica que no s’ha de ser impacient, ja que la impaciència pot dur males conseqüències (Gonzàlvez). Inserció en Desautomatitzada, amb interpolació de “mal cuita, / o massa calda / amb què el text s'escalda”. Conserva l’estructura de relatiu i és introduït mitjançant una fórmula d’inserció en estil de contarella. Final de la sèrie proverbial. Funció discursiva divina (3915-18) per un referent més prosaic: el record d’“un retoc qual dix un coc a Modalitzadora, de consell, igual que el proverbi anterior, però canviant la inspiració sa senyora, gran tragadora”. Documentació “Qui massa cuita molt ensopega” (Pacs, Doctrina moral ) en català “Sèneca diu: Qui massa corre, espeçes voltes entrepaça” ( Flors de virtut) “¿No us recorda del que diu Salamó: Qui festinus est pedibus offendit? Car qui massa se cuyta, sovint entropeça, o·s trenca lo peu o la cama."” (Vita Christi, 161) “Qui massa es cuita, crua o mal cuita pren la vianda” (PCC, C 3927; és la citació de l’Espill, sense més informació) “Qui massa es cuita / crua, mal cuita, / o massa calda / amb què s'escalda / pren la vianda” (PCC, V 863; és la citació de l’ Espill, sense més informació) “Qui massa es pressa, de cru menja” (Palmireno, Adagia hispanica) “Com més pressa hi ha, amb més melsa s’han de fer les coses” (E. Valor) Documentació “Festina lente” (DEFL, 2794) altres llengües “Qui muyto se acuyto, de crudo comio” (Rom. prov., 42) Traduccions “Que me acordase / de aquel refrán / que un truán / mui placentero, / del fragment gran cocinero, / dixo a señora / gran comedora: / Quien se apresura, / mui cruda y dura, / si no se abrasa / quando la passa, / come vianda” (L. Matheu, Libro cons.) “Y me acordé de una indirecta que un cocinero dirigió a su ama, gran tragona: ‘Quien mucho se impacienta, cruda, mal guisada o demasiado caliente con que se escalde, toma la comida’” (MiPlanas, Espejo) 1278 Fragment “Si la comanda / no fos divina, / la vil beguina / del primer alt, / de calt en calt, / amb UF o UE cuita o crua, / vestida o nua, / haguera pres” (3932-39) Fitxa Espill FE0401 Vers primera ocurrència 3936 Forma De cald en cald canònica Mot clau 1 Cald Tipus Locució adverbial de mode Recursos Preposició + adjectiu. Al·literació del so [en]. Esquema “de... en...”, amb repetició del lingüístics i retòrics mateix adjectiu. Definició Sin esperar que se enfriase, tan pronto pensado como hecho (Chabàs). Ve a significar Mot clau 2 Vers darrera ocurrència 3936 Nombre d’ocurrències 01 aquí que, per efecte de la primera impressió o colp de vista, de calent en calent, hauria presa per muller la vil beguina (MiP). DCVB, calent, recull De calent en calent se pela ‘les coses s’han de fer prest, abans que no en passi l’oportunitat’, i no s’hi cita l’Espill). Tot seguit (Gustà 1978). Aviat, sense trigança (Def. pròpia). Inserció en Automatitzada el text Funció discursiva Modalitzadora. Intensifica la irreflexió de l’acció de la beguina. Documentació “Diu sant Agostí: prenyada i de nou mesos, la nostra senyora de ciutat en ciutat en català acamina, de província en província” (Lo Cartoixà, I.9), “Ni aneu curiosament discorrent de casa en casa” (Lo Cartoixà, II.10), “Es portat e tornat de juí en juí, d’oprobi en oprobi, de suplici en suplici” (Lo Cartoixà, IV.1) “Totes les altres, de mà en mà, / d'una en una” ( Somni JJ, 230-31) Documentació altres llengües Traduccions “Si esta demanda / preveo malina, / la vil, indina, / cosida o cruda, / casi desnuda / del fragment huviera amado” (L. Matheu, Libro cons.) “Si no fuese divino el precepto, hubiera tomado de primera impresión a la vil beata, a golpe caliente, cruda o cocida, vestida o desnuda” (MiPlanas, Espejo) 1279 Fragment “Cuita o crua, / vestida o nua, / haguera pres” (3937-39) amb UF o UE Fitxa Espill FE0402 Vers primera ocurrència 3937 Forma Cuit o cru canònica Mot clau 1 Cuit Tipus Locució adverbial Recursos Participi + conjunció coordinant disjuntiva + adjectiu. Associació antonímica. lingüístics i retòrics Al·literació del so [k]. Monsil·labisme. Repetició del mot “ni”. Definició Indica la indiferència que se sent per una cosa (Aladern; PCC, C 3923; s’hi cita l’ Espill). Mot clau 2 Cru Vers darrera ocurrència 3937 Nombre d’ocurrències 01 DCVB, cuit, anota No voler ni cuit ni cru (a qualcú) però no cita l’Espill. De qualsevol manera, en qualsevol cas (Def. pròpia). Inserció en Automatitzada. el text Funció discursiva dona per part del narrador-personatge. Modalitzadora. Manifesta de forma molt emfasitzada la precipitació en l’elecció d’una Documentació “La pobra de Plaerdemavida, nua e crua, sens vestidures negunes...” ( Tirant, 299) en català “Que no en trobam, entre cent mil / solament u / que sia bo, ni cuit ni cru, / a res d'amor” (Somni JJ, 3025-28) “Cuit o cru, mengeu-ho pu” (PCC, C 3923; s’hi cita l’Espill) “Tant em fa cuit com cru” (PCC, C 3926; no s’hi cita l’Espill) Documentació altres llengües Traduccions “Cosida o cruda, / casi desnuda / huviera amado” (L. Matheu, Libro cons.) del fragment “Hubiera tomado (...) cruda o cocida, vestida o desnuda” (MiPlanas, Espejo) 1280 Fragment “Mas l’animal / fet a revessa, / veig que confessa / llarg e sovent” (3956-59) amb UF o UE Fitxa Espill FE0403 Vers primera ocurrència 3957 Forma A (la) revessa canònica Mot clau 1 Revessa Tipus Locució adverbial Recursos Preposició + sintagma nominal. Al·literació del so [a]. lingüístics i retòrics Definició Al revés, en sentit contrari (DCVB, Mot clau 2 Vers darrera ocurrència 3957 Nombre d’ocurrències 01 revessa; s’hi cita l’Espill) Inserció en Automatitzada el text Funció discursiva Modal Documentació en català (Facet, Lo Somni, Llibre de fra Bernat, Curial, Faula Neptú i Diana , Certamen S. Cristòfol , Scacs d’amor, Hist Passió, Procés olives , Tirant, Vita Christi) “Ni no ho cal cosir, que està a la revesa” (Brama, 197) “E d'açò, que es diu servida / com a deessa, / tot ho crec a la revessa / i pel contrari” (Col·loqui dames, 1034-37) “I això us dic io, trista, també / —dix la deessa—; / no ho entengau a la revessa” (Somni JJ, 2575-77; DCVB, revessa) “Tot lo gran dol tornant a la revessa, / la fe de Crist tot lo poble confessa” (Vida de santa Magdalena en cobles, 536-37) Documentació altres llengües Traduccions “Ella, animal / hecho al revés, / cabo ni pies / tiene traviesa: / veo que confiessa / del fragment mui amenudo” (L. Matheu, Libro cons.) “Pero veo que el mal nacido bicho se confiesa largamente y a menudo” (MiPlanas, Espejo) 1281 Fragment “A part escolta / molts parlaments; / perdons, covents, / molts ne visita” (3966-69) amb UF o UE “Fidelitat / e veritat / posant a part, / suposà part” (4771-74) Fitxa Espill “Secret, a part, / met en l’orina / cendra, farina” (6046) “Son rossí sard, / car sols a part / giren la squerre” (7785-87) “Les més, a part, / ben lluny l’arrullen” (15312-13) FE0404 Vers primera ocurrència 3966 Forma A part canònica Mot clau 1 Part Tipus Locució adverbial Recursos Preposició + substantiu. Monosil·labisme. Al·literació del so [a]. lingüístics i retòrics Definició Separadament, de banda; separat dels altres o com a excepció (DCVB, Mot clau 2 Vers darrera ocurrència 15312 Nombre d’ocurrències 05 part; no s’hi cita l’Espill ni el Tirant). DeCat, part, registra la locució però no cita l’ Espill. Separadament, de banda; separat de les altres coses (Gonzàlvez). Inserció en Automatitzada, avantposada al verb. Invariable. el text Funció discursiva Modal Documentació “Lexant a part l’estil dels trobadors” (A. March, 23; DCVB, en català “Com eren a part los altres cavallers” (Curial, II.39) part) “Per atényer les dignitats hi prelatures, dexant a part la temor divina” ( Lo Cartoixà, II.27) “Deixau l'honestat a part posada” ( Tirant, 127), “Que a part art de cavalleria e de gentilea” (136), “E lleixau a part per vostra virtut les paraules que preniu” (146), “E tota por a part posada” (164), “Tota iniquitat e malvolença a part posada” (178), “Lleixant a part los forts pensaments” (231), “Tota pietat a part posada” (262) “Jo et seguiré protestant que serà tota pietat a part posada” (269)... “Deposant a part lo poble, / vers mi tenc via” ( Col·loqui dames, 44-45) Documentació “Aparte” (‘expresa la situación de una cosa separada de otras que se consideran, altres llengües con las cuales estaba antes o con las que tiene alguna relación’, DUE, aparte) “A parte” (‘separatamente’; ‘senza contare, escludendo’; ‘separato, lontano da un ambiente, un contesto’, VLI, parte ) “Da parte” (‘in un canto’, VLI, parte ) Traduccions “A parte escucha / razonamientos” (Or. 3966-67) del fragment “Fidelidad / y la verdad, / ciega, depone” (Or. 4771-73) “En cierta parte” (Or. 6044) “Las más, con arte, / lejos la arrojan” (Or. 15312-13) (L. Matheu, Libro cons.) “Presta oido, de soslayo, a buenas palabras” (Or. 3966-67) “Pero la mayor parte se alejan lo más posible” (Or. 15312-13) (MiPlanas, Espejo) 1282 Fragment “Prenguí sospita / de sa manera” (3970-71) amb UF o UE “Prenen sospita / si hu han fet bruxes” (5270-71) Fitxa Espill FE0405 Vers primera ocurrència 3970 Vers darrera ocurrència 5270 Nombre d’ocurrències 02 Forma Prendre sospita --- Sospitar canònica Mot clau 1 Prendre Mot clau 2 Sospita Tipus Col·locació (significat composicional), reduïble al verb derivat del substantiu Recursos Verb + substantiu lingüístics i retòrics Definició Sospitar (Def. pròpia). Sospitar, pensar una cosa per indicis no segurs (Gonzàlvez). Inserció en Automatitzada el text Funció discursiva Modalitzadora. L’emissor manifesta els seus dubtes respecte a la beguina. Documentació “Que li paria, de tan llargues raons, alguna sospita, no sens causa, los qui a nosaltres en català miraven prendre'n porien” (Hist. Jason i Medea ) Documentació altres llengües Traduccions “Con que sospecho / que no es bien hecho” (Or. 3970-71) del fragment “Tienen sospecha / que brujas lo hazen” (Or. 5270-71) (L. Matheu, Libro cons.) “Por todo lo cual acabé sospechando de su condición” (Or. 3970-71) “Les entra la sospecha de que sea ello obra de brujas” (Or. 5270-71) (MiPlanas, Espejo) 1283 Fragment “A totes hores, / ses belles hores / (...) / sovint obria” (3995-01) amb UF o UE Fitxa Espill FE0406 Vers primera ocurrència 3995 Forma A totes hores canònica Mot clau 1 Tota Tipus Locució adverbial Recursos Preposició + sintagma nominal. Paral·lelisme fonètic [o-e] lingüístics i retòrics Definició Sempre (DCVB, Mot clau 2 Hora Vers darrera ocurrència 3995 Nombre d’ocurrències 01 hora, recull la locució sense la preposició “a”; no s’hi cita el Tirant ni l’Espill). DeCat, tot, la registra però no cita l’ Espill). En tot moment (Gonzàlvez). Inserció en Automatitzada. Invariable. el text Funció discursiva Locativa, modalitzadora, amb intensificació de l’expressió temporal. Documentació “Noblesa de coratge no la demans a la boca car tota hora no diu veritat” (Llull, en català Doctrina pueril, 224; GGL, hora) “Pusqués mortificar dubitació e temptació totes hores que vengués en mi” (R. Llull, Fèlix; DCVB, hora) “E així cascun dia a totes hores estaven fent armes” ( Tirant, 304) “E Tirant a totes hores armat estava al palenc” (Tirant, 304) “Volem ésser, i cavalcades / a totes hores” (Somni JJ, 2893-94) “Car de pobres tostemps ne haureu abundància, e totes hores que volreu los poreu apiadar e fer beneficis” (Vita Chr., 133) Documentació “A todas horas” (‘continua, incesante o repetidamente’, DUE, altres llengües “Ogni ora” (‘sempre, continuamente’, VLI, ora) hora) “At all hours” (D. Carbonell, DF, hora) Traduccions “A todas horas” (L. Matheu, Libro cons.) del fragment “A cada momento” (MiPlanas, Espejo) 1284 Fragment “A totes hores, / ses belles hores / (...) / sovint obria; / cert, no sabia / amb UF o UE conèxer lletres; / arreu los metres, / fingint llegia” (3995-05) Fitxa Espill FE0407 “Lliberament / viuen llatins, / qui tots matins / missant conbreguen, / tots a Déu preguen, / dien ses hores” (9898-903) “Sovint confesse / e mai no cesse / hores diürnes / dir e nocturnes / per morts e vius” (15811-15) “Ses hores deia / e tot l’ofici” (16080) Vers darrera ocurrència Vers primera ocurrència 3996 16080 Nombre d’ocurrències 04 Forma Dir les hores --- Llegir les hores canònica Mot clau 1 Dir Tipus Col·locació (significat composicional) Recursos Verb + sintagma nominal. Al·literació dels sons [r] i [s]. D’origen cristià. lingüístics i retòrics Definició Recitar o cantar les oracions corresponents a les hores canòniques (DCVB, Mot clau 2 Hora hora; s’hi cita el Tirant, 119) Inserció en Desautomatitzada, per raons de mètrica i rima. el text Funció discursiva “sovint”. Modalitzadora. Intensifica la valoració de l’acció gràcies als elements “belles” i Documentació “Blanquerna hac dites ses hores” (R. Llull, Blanquerna, 42; DCVB, hora) en català “Los preveres deuen dir tots jorns set hores canòniques” (V. Ferrer, Sermons ; DCVB, hora) “Lo frare's pres a passejar / e hores dir” (F. de la Via, Llibre de fra Bernat, 598-599) “E si volem dir hores o entendre en alguna contemplació devota”, “Diu sant Agostí: en lo oratori no deu lo cristià sinó dir ores, que per ço té lo nom de oratori” (Lo Cartoixà, II.47, III.27) “E cascun dia, aprés que havia dites ses hores, venia-se'n davall aquell bell arbre” (Tirant, 27), “E deuen ésser allí tretze preveres dient contínuament hores de defunts” (35), “L'ermità estava davall l'arbre dient ses hores” (39)... “I part lleixant lo seu llegir / hores digne”, “Mai veureu que diguen mot / d'hores ni missa” (Col·loqui dames, 58-59, 300-01) Documentació altres llengües Traduccions “A todas horas / las bellas Oras, / (...) / atenta abría: / mas no sabía / conocer letra; del fragment / con esta treta / leer fingía” (Or. 3995-05) “Gano perdones / y me confieso; / mas nunca ceso / de oir nocturnas / y horas diurnas” (Or. 15811-15) (L. Matheu, Libro cons.) “Abría en toda ocasión y a cada momento su libro de Horas, (...), y era la verdad que no conocía ni las letras; pero fingía de continuo estar leyendo” (Or. 3995-05) “Confieso a menudo, y no dejo de rezar las horas diurnas y nocturnas” (Or. 15811-15) (MiPlanas, Espejo) 1285 Fragment “A totes hores, / ses belles hores / (...) / sovint obria; / cert, no sabia / amb UF o UE conèxer lletres; / arreu los metres, / fingint llegia” (3995-4005) Fitxa Espill FE0408 Vers primera ocurrència 3996 Forma Llibre d’hores canònica Mot clau 1 Llibre Tipus Col·locació (significat composicional) Recursos Substantiu + preposició “de” + substantiu. D’origen cristià. lingüístics i retòrics Definició Libro de horas con miniaturas (Chabàs). Mot clau 2 Hores Vers darrera ocurrència 3996 Nombre d’ocurrències 01 No’s poden enumerar ab més precisió les condicions d’un magnífich llibre o manual per a resar les hores (Libre d’Hores) (MiP). Devocionari (Almela). Llibre que contenia les oracions de diversos oficis (Carré 1994: 82). Inserció en Desautomatitzada, amb pèrdua d’un component. el text Funció discursiva dona, que no sap llegir. Modalitzadora, en una seqüència explicativa. En el cotext, juga amb el fingiment de la Documentació en català Documentació altres llengües Traduccions A todas horas / las bellas Oras, / (...) / atenta abría: / mas no sabía / conocer letra; / del fragment con esta treta / leer fingía” (L. Matheu, Libro cons.) “Abría en toda ocasión y a cada momento su libro de Horas, (...), y era la verdad que no conocía ni las letras; pero fingía de continuo estar leyendo” (MiPlanas, Espejo) 1286 Fragment “Los ulls vogia / de ça i de lla” (4006-07) amb UF o UE “Vixcam deçà / salvats dellà” (16357-58) Fitxa Espill FE0409 Vers primera ocurrència 4007 Forma De ça, de lla canònica Mot clau 1 Ça Tipus Locució adverbial de lloc Recursos Preposició + adverbi + preposició + adverbi. Repetició d’estructures sintagmàtiques. lingüístics i retòrics Monosil·labisme. Paral·lelisme fonètic [e-a]. Antonímia. Definició D’aquesta part i de l’altra, per tot arreu (DCVB, Mot clau 2 Lla Vers darrera ocurrència 16357 Nombre d’ocurrències 02 ça; s’hi cita l’Espill, però no el Tirant). D’un costat i de l’altre (DCVB, lla; no s’hi cita el Tirant ni l’Espill). A una part i altra, a totes bandes (Gonzàlvez). Inserció en Automatitzada el text Funció discursiva Modalitzadora. Intensifica l’abast de la mirada. Documentació “No havia guardat ça ni lla que y pogués veer pobretat” (R. Llull, Blanq.; DCVB, en català “Deçà e dellà” (Eiximenis, Llibre dones, 20, 37), “A ça e lla” (Llibre dones, 53) ça) “Sa e lla, per monts e per valls”, “Aplegà totes les sues gents desà e dellà”, “E escaparen-se sa e lla”, “E fugiren sa e lla”, “Com Baldoví sercàs de l’ayga sa e lla” (Hist. Carles Maynes, 7, 11, 18, 22, 23) “Aixi que totes, unes de ça, altres de lla” (Curial, II.14), “E anant cercant de ça e de lla” (II.40), “Així de ça com de lla mar” (II.92)... “Deçà i dellà tantost s’espargiren” (La brama , 98) “Veuríeu anar tots aquells cavalls del camp, uns de ça, altres de lla” ( Tirant, 133)... “Cavalca y trasnocha quant a Gandia, quant a Llombay, quant deçà, quant dellà” (Instruccions de Joan de Borja a Jeroni Llopis, 1494) “Miraven deçà e dellà hon porien pendre posada” ( Vita Chr., 88)... Documentació “Acá y allá” (‘de manera dispersa, uno en un sitio, otro en otro’, DUE, altres llengües “Andae di qua e di là” (‘in vari luoghi gironzolando’, VLI, qua) acá ) Traduccions “Y ojos mobía; / ¡lindo ademán!” (Or. 4006-07) del fragment “Vivan acá, / sálvense allá” (Or. 16357-58) (L. Matheu, Libro cons.) “Distrayendo los ojos a uno y otro lado” (Or. 4006-07) “Vivamos acá, allá salvados” (Or. 16357-58) (MiPlanas, Espejo) 1287 Fragment “Un capellà / la combregava, / òstia (li) dava / sens consagrar, / a mai fallar / amb UF o UE cada semmana, / com a terçana / fent paroxismes” (4008-15) “Les nits e dies, / a mai llexar, / set veus orar” (11208-10) “A mai jaquir / missa tots jorns” (15808-09) Fitxa Espill FE0410 Vers primera ocurrència 4012 Forma A mai (+ infinitiu) canònica Mot clau 1 Mai Tipus Locució adverbial negativa Recursos Preposició + adverbi. Monosil·labisme. Al·literació del so [a]. lingüístics i retòrics Definició Sense (+ infinitiu) (Gonzàlvez) Mot clau 2 Vers darrera ocurrència 15808 Nombre d’ocurrències 03 Inserció en Automatitzada. Invariable. el text Funció discursiva Modalitzadora. Intensifica el significat negatiu. Documentació “Qui n’hagues a jornal / ja may se n’anujara” (F. de la Via) en català “Qui ja may no fon fart / de far pler a la gen” (F. de la Via) “I us preserva perque pogues unir se / ab vostra carn per a may desunir se” (Miquel Miralles, Obra sacratíssima conceptió) Observació: Es tracta de referències aproximades, on no hi és ben bé la locució. Documentació altres llengües Traduccions “Su capellán / la comulgava: / forma la dava / sin consagrar, / a más tardar / del fragment cada semana, / como terciana” (Or. 4008-15) “Noches y días, / a no cesar / jamás de orar / las siete vezes” (Or. 11208-10) “Todos los días, / las ànsias mías / cuidan, sin vicio, / el sacrificio / de missa oir” (Or. 15808-09) (L. Matheu, Libro cons.) “Comulgaba de un sacerdote que le daba hostia sin consagrar, y una vez por semana, sin falta, haciendo ella paroxismos como si tuviera tercianas” (Or. 4008-15) “Sin olvidarme de oir misa diariamente” (Or. 15808-09) (MiPlanas, Espejo) 1288 Fragment “Altres beguines / ses companyones / e tacanyones, / en aquell lloc, / amb UF o UE per fer son joc, / s’hi concertaven” (4044-49) Fitxa Espill FE0411 Vers primera ocurrència 4048 Forma Fer el joc (d’algú) canònica Mot clau 1 Fer Mot clau 2 Joc Vers darrera ocurrència 4048 Nombre d’ocurrències 01 Tipus Locució verbal (significat idiomàtic; passa d’un àmbit concret a un de general) Recursos Verb + sintagma nominal. Monosi·.labisme. lingüístics i retòrics Definició Fer com ell, imitar-lo (DCVB, joc; no s’hi cita l’ Espill). Actuar a conveniència (d’algú) (Def. pròpia). Inserció en Automatitzada, formant una clàusula d’infinitiu amb valor causal. el text Funció discursiva Asseverativa, en una seqüència narrativa. Documentació “Que encara que entren doblegats / i a poc a poc, / sense cuitar se fan son joc” en català (Somni JJ, 2265-67) Documentació “Hacer el juego (a alguien)” (’ayudarle o secundarle en cierto manejo, consciente o altres llengües inconscientemente, DUE, juego ) Traduccions “Otras beatas, / sus compañeras / tan enbusteras, / a este lugar, / para pecar / del fragment se conbocavan / y conbidavan” (L. Matheu, Libro cons.) “Otras beatas, compañeras suyas y falaces como ella, se congregaban en aquel lugar y en él se concertaban para armar sus juegos” (MiPlanas, Espejo) 1289 Fragment “Un menor frare / li deia mare / davant la gent” (4051-53) amb UF o UE Fitxa Espill FE0412 Vers primera ocurrència 4051 Forma Frare menor canònica Mot clau 1 Frare Tipus Col·locació (significat composicional) Recursos Substantiu + adjectiu. Al·literació dels sons [e] i [r]. D’origen cristià. lingüístics i retòrics Definició Franciscà menoret (DCVB, Mot clau 2 Mwnor Vers darrera ocurrència 4051 Nombre d’ocurrències 01 frare; no s’hi cita l’ Espill) Inserció en Amb alteració de l’ordre dels constituents per mor de la rima. Forma el subjecte de el text l’oració i va precedida de l’article presentador “un”. Funció discursiva Denominativa, en una seqüència narrativa. Documentació “Eu veu venir un framenor / fort ben tallat” (Llibre de fra Bernat, 56-57) en català “Mal punt sots nat, en framenor! / E sots orat?” ( Llibre de fra Bernat, 274-75) “E no par gens sia honesta / a frare menor” (442-43) Documentació altres llengües Traduccions “Otro cofadre / la llama madre, / junto a la gente” del fragment (L. Matheu, Libro cons.) “Un fraile menor la llamaba madre en público” (MiPlanas, Espejo) 1290 Fragment “Del mundanal / e vida activa / molt era squiva” (4062-64) amb UF o UE “E si felment / ta vida activa / e volitiva, / elecció, / a la lliçó / divina gires...” Fitxa Espill (12684-89) “Puis fui delliure, / mudí de viure / llexant l’activa, / contemplativa / cercant la vida” (15593-97) FE0413 Vers primera ocurrència 4063 Forma Vida activa canònica Mot clau 1 Vida Tipus Col·locació (significat transparent) Recursos Substantiu + adjectiu. Al·literació dels sons [i], [v] i [a]. D’origen cristià. lingüístics i retòrics Definició Manera de viure caracteritzada pel moviment, per l’esforç (DCVB, Mot clau 2 Activa Vers darrera ocurrència 15595 Nombre d’ocurrències 03 vida ; no s’hi cita l’Espill). Manera de viure no basada en la contemplació de Déu sinó en la vida normal (Gonzàlvez) Inserció en Precedida de la conjunció coordinant “e”, que l’uneix a un terme sinonímic. el text Funció discursiva Modalitzadora, intensificant el comportament hipòcrita de la dona beata. Documentació “La tortra, que sola i casta vola, la vida contemplativa senyala; la coloma, fecunda, en català significa la vida activa” ( Lo Cartoixà, I.12) “Per mostrar-nos que, ab la oració, les obres de caritat deven ésser mesclades e que la vida activa e contemplaticva són germanes” (Lo Cartoixà, IV.2) “Podem moralment expondre que per ells la vida activa e contemplativa se entenen: Pere, a qui dix lo senyor “seguei-me”, la vida activa significa (...); Joan, la suavitat de la vida contemplativa figura” (Lo Cartoixà, IV.22) Documentació altres llengües Traduccions “Y vida activa / lleva la esquiva” del fragment (L. Matheu, Libro cons.) “Pero, en cuanto a lo mundano y a la vida activa, se mostraba muy recelosa” (MiPlanas, Espejo) 1291 Fragment “Que desús vist / cot e mantell / de gros burell; / roba jusana / de fina grana” amb UF o UE (4070-74) Fitxa Espill FE0414 Vers primera ocurrència 4073 Forma Roba jusana canònica (actualment, Vers darrera ocurrència 4073 Nombre d’ocurrències 01 Roba interior ) Mot clau 2 Jusana Mot clau 1 Roba Tipus Col·locació (significat composicional) Recursos Substantiu + adjectiu lingüístics i retòrics Definició Les peces de vestit que es porten més prop del cos i cobertes per altres peces (DCVB, roba ; no s’hi cita l’ Espill). Roba que es duu per davall de la roba d’abric i de defensa (Gonzàlvez). Inserció en Automatitzada el text Funció discursiva protagonista critica la hipocresia de la dona en el vestir. Asseverativa, en una seqüència descriptiva. En un context modalitzador on el Documentació en català Documentació altres llengües Traduccions “Trage humillado, / basto, mui vil, / manto y mongil, / pardo, burel, / exterior piel; / del fragment gala escondida, / mui guarnecida / de seda y oro, / vale un tesoro: / pues, afectada, / de azul, taimada, / baxos bestía” (L. Matheu, Libro cons.) “Y, si bien vestía por encima corpiño y mantón de grueso burato, llevaba ropa interior de grana fina y delgado algemí” (MiPlanas, Espejo) 1292 Fragment “Dijous de cena / d’hàbit vestida / e prim cenyida, / la creu portava” (4084-87) amb UF o UE Fitxa Espill FE0415 Vers primera ocurrència 4084 Forma Dijous de la Cena canònica (actualment, Dijous Mot clau 1 Dijous Tipus Col·locació (significat composicional) Recursos Substantiu + preposició “de” + sintagma nominal. D’origen cristià. lingüístics i retòrics Definició El dijous de la setmana santa (DCVB, Vers darrera ocurrència 4084 Nombre d’ocurrències 01 Sant) (part del proverbi Dijous de la cena, lluna plena) Mot clau 2 Cena dijous; s’hi cita el Tirant) Inserció en Automatitzada el text Funció discursiva cristià. Denominativa, en una seqüència descriptiva. Indica un dia senyalat del calendari Documentació “El dijous de la cena los lavarets los peus” (Arnau de Vilanova; DCVB, dijous) en català “I per recort de aquesta excel·lent gràcia, en lo dijous de la cena...” (Lo Cartoixà; III.54) “No cureu de mon parlar e deixau estar aqueixes cortesies per al dijous de la Cena” (Tirant, 228) “Amor féu que us fessen, dijous de la cena, / del vostre cos digne tan digne recort / y ab aygua y ab pensa d’amor tota plena, / amor feu rentàseu, humil, pasant pena, / los peus als dexebles, donant-los confort” (Istòria Passió, est. 242, vs. 2488-92) “Dijous de la Cena, lluna plena” (PCC, N 328; no s’hi cita l’ Espill) Documentació altres llengües Traduccions “Túnica y falda, / el Jueves Santo” (L. Matheu, Libro cons.) del fragment “Por Jueves Santo, vestida de hábito” (MiPlanas, Espejo) 1293 Fragment “Al coll justina / duia, e mostres / de paternostres, / e agnus d’or / en dret del cor” amb UF o UE (4090-94) Fitxa Espill FE0416 Vers primera ocurrència 4092 Forma Paternostre canònica Mot clau 1 Paternostre Tipus Mot compost Recursos Format a partir de substantiu + determinant possessiu. Al·literació dels sons [e] i [t]. lingüístics i retòrics Llatinisme. Definició Rosario (Chabàs). Mot clau 2 Vers darrera ocurrència 4092 Nombre d’ocurrències 01 Rosaris de grans (MiP). Rosari (DCVB, paternoster o paternostre ; no s’hi cita l’ Espill). Rosari, enfilall que està format per grans separats de deu en deu... (Gonzàlvez). Inserció en Automatitzada el text Funció discursiva Denominativa, en una seqüència descriptiva. Documentació “ La monge (...) no deu reebre dels hòmens dons del segle, ço és, pintes, espills, vels en català e anellls, paternostres daurats” (Carta de sant Bermat a sa germana; DCVB, paternostre ) “Demanen als bèsties de marits --qui tantost los ho donen-- fermalls, anells, perles, collars, paternostres, manilles” (Metge, Lo Somni, III; DCVB, paternostres) “En altra mà portava un paternostres de calcedònies” (Tirant, 68), “Ab paternostes de calcedònies que cascú portava en les mans molt grossos e molt bells” (71), “I ella tenia en la mà uns paternostres d'or esmaltats” (117), “D'un arbre qui es nomena seques amors, qui fa un petit fruit blanc que se'n fan patemostres” (189) Documentació altres llengües Traduccions “En su garganta / cuentas descubre, / llenas de mugre; / de oro bolsón, / del fragment su corazón” (L. Matheu, Libro cons.) “Llevaba justillo al cuello y cuentas de paternóster, y encima del corazón un agnus de oro” (MiPlanas, Espejo) 1294 Fragment “Al coll justina / duia, e mostres / de paternostres, / e agnus d'or / en dret del cor” amb UF o UE (4090-94) “De sarments llit / e d'agnuscast / fornix ton trast” (10092-94) Fitxa Espill FE0417 Vers primera ocurrència 4093 Vers darrera ocurrència 10093 Nombre d’ocurrències 02 Forma Agnus castus >> Agnuscast canònica Mot clau 1 Agnuscast Tipus Mot compost Recursos Format a partir de substantiu + adjectiu. Llatinisme. lingüístics i retòrics Definició Planta verbenàcia (DCVB, Mot clau 2 agnocast; s’hi cita l’Espill). Malgrat les explicacions del Dicc. De l’Acad. Esp. y del Larousse, els agnus que aquí s’esmenten no eren de cera, sinó d’or: serien insígnies ab l’imatge de l’anyell místich (MiP) Espècie d’aloc, com a recepta per guardar la castedat (DeCat, anyell ; s’hi cita l’Espill). Inserció en Desautomatitzada, amb pèrdua del segon element i afegit de l’especificacií “d’or”. el text Funció discursiva Denominativa, en una seqüència descriptiva. Documentació “E estava lo reial manto en rica orfebreria brodat de verds florits agnus-castus” ( Juí en català Paris ) “Tenia los peus sobre tapins de setí blanc en maragdes sembrats ab robins, de florit agnus-castus” (Sepultura F. Aguilar) “I, en l’altra ma, un ram de agnus castus” (poema La sepultura) “Tota brodada e sembrada de lliris e de brots de agnus castus” (Vita Christi, 43) Documentació altres llengües Traduccions “En su garganta / cuentas descubre, / llenas de mugre; / de oro bolsón, / del fragment su corazón” (L. Matheu, Libro cons.) “Llevaba justillo al cuello y cuentas de paternóster, y encima del corazón un agnus de oro” (MiPlanas, Espejo) 1295 Fragment “Al coll justina / duia, e mostres / de paternostres, / e Agnus d’or / en dret del cor” amb UF o UE (4090-94) “Quan fon en dret, / visiblement / lo cap movent, / lo saludà” (5702-05) Fitxa Espill FE0418 Vers primera ocurrència 4094 Vers darrera ocurrència 5702 Nombre d’ocurrències 02 Forma En dret (d’alguna cosa) canònica Mot clau 1 Dret Tipus Locució adverbial Recursos Preposició + substantiu. Monosil·labisme. Al·literació del so [e]. lingüístics i retòrics Definició En direcció recta (d’una cosa) (DCVB, Mot clau 2 dret; s’hi cita el Tirant, 283, i l’Espill, 5702) DeCat, dret, cita la locució De dret en dret , ‘diectament, obertament’; no cita l’Espill. Inserció en Automatitzada. Invariable. Forma part del complement circumstancial de lloc. el text Funció discursiva Modal. Precisa la direcció espacial. Documentació “A ran de la paret, en dret de la finestra” (Curial, III.69) en català “Ans que el sol a l'escalfada terra los seus lluminosos raigs en dret envie” (Parl. B. Mercader) “Que paria al mig jorn lo sol en dret los seus raigs hi endreçava” (Visió S. N. Gràcia) “Que Josef en dret mirar no la podia” (Lo Cartoixà, I.8), “No estava la nostra senyora al costat de la creu, axí com les figures la representen, mas en dret de son fill” (Lo Cartoixà , IV.6) “Tenia les mans baixes en dret de la natura” (Tirant, 55), “Donà-li en la mamella esquerra en dret del coll” (67), “Com entraven en dret de la porta de la tenda estaven quatre escuts penjats” (68), “Tenien en dret dels ulls una gran tovallola de fil de seda” (68), “Tirant li tenia los genolls en dret dels pits” (73), “Porten-li la llança en dret del ventre” (81)... Documentació “Todo derecho” (‘sin desviarse a un lado o a otro’, DUE, altres llengües “Straight ahead” (D. Carbonell, DF, derecho ) derecho) Traduccions “Quien examina / si es o no santa, / en su garganta / cuentas descubre, / del fragment llenas de mugre; / de oro bolsón, / su corazón” (Or. 4090-94) “Estando enfrente, / visiblemente / se le inclinó” (Or. 5702-05) (L. Matheu, Libro cons.) “Llevaba justillo al cuello y cuentas de paternóster, y encima del corazón un agnus de oro” (Or. 4090-94) “[--] le saludó moviendo visiblemente la cabeza” (Or. 5702-05) (MiPlanas, Espejo) 1296 Fragment “D’hipocresia / e de parença / haguí creença / tot son comport / fos de coll tort” amb UF o UE (4116-20) Fitxa Espill FE0419 Vers primera ocurrència 4120 Forma De coll tort canònica Mot clau 1 Coll Tipus Locució adjectival Recursos Preposició “de” + sintagma nominal. Monosil·labisme. Al·literació del so [o]. lingüístics i retòrics Definició Designa el posat o actitud de la dona que afecta una religiositat exagerada (MiP). Al Mot clau 2 Tort Vers darrera ocurrència 4120 Nombre d’ocurrències 01 Repertori, MiP anota “coll-tort” com a “modisme”. Actitud pròpia dels beatos o dels hipòcrites (DCVB, coll; no s’hi cita l’ Espill). Hipòcrita, que fingeix devoció (DCVB, tort; s’hi cita l’Espill). Símbol de la hipocresia, com en l’Infern dantesc, aplicat a la devoció fingida i ultrancera (DeCat, tòrcer; s’hi cita l’Espill). Inserció en Automatitzada, formant el predicat nominal. el text Funció discursiva Modalitzadora. Intensifica la qualitat d’hipocresia de l’acció. Documentació “Alguns ne són –e jo ho sé— / que en tots llurs gests / se mostren bons e honests, / en català e si els tocau / a llur honor, o els comanau / fets de diners, / giren-se tost de l’envers; / d’aquests direm entre nosaltres / “los del coll tort”” (Sermó del Bisbetó ) “Hipòcrites del coll tort / y unes velles senyalades / guardau no us entren en l’hort” (A. Martí Pineda, Consell a un casat, 171-73; DCVB, coll, tort) “Fer el coll de figa pansida” (Alberola, PCC, C 2486; no s’hi cita l’ Espill) Documentació altres llengües Traduccions “De hipocresia / vi la experiencia / de su apariencia, / siendo a lo cierto / del fragment con cuello tuerto / arrapa altares” (L. Matheu, Libro cons.) “Llegué a la convicción de que todo su proceder era hipocresía y apariencias nada más, propio de su fariseismo y mojigatería” (MiPlanas, Espejo) 1297 Fragment “D’hipocresia / e de parença / haguí creença / tot son comport / fos de coll tort / amb UF o UE rosega altars” (4116-21) Fitxa Espill FE0420 Vers primera ocurrència 4121 Forma Rosegar els altars canònica Mot clau 1 Rosegar Tipus Locució verbal (significat idiomàtic) Recursos Verb + sintagma nominal. Al·literació dels sons [r] i [s]. lingüístics i retòrics Definició Ahora se dice en Valencia Mot clau 2 Altar Vers darrera ocurrència 4121 Nombre d’ocurrències 01 arrapa altars, y en Castilla chupalámparas (Chabàs). Designa el posat o actitud de la dona que afecta una religiositat exagerada (MiP). Fer falses o excessives devocions (DCVB, rosegar; no s’hi cita l’ Espill). Anar molt a l’església per falsa devoció (DCVB, altar ; no s’hi cita l’ Espill). Carré 2006, Glossari, anota “Rosegaaltars”, ‘persona de falsa devoció’. Inserció en En forma de locució adjectival, formant un predicat nominal juxtaposat a l’anterior. el text Funció discursiva intensificador. Modalitzadora. Sinònima de la precedent. La repetició té un efecte altament Documentació en català Documentació “Devotos e muy oradores, seguidores de yglesias, ganadores de perdones, altres llengües concordadores de pazes, tratadores de todas obras de piedad, roedores de altares” (Arxiprest de Talavera, Corbacho; MiP) “Meapilas” (‘persona muy beata’, DUE, meapilas ) Traduccions “De hipocresia / vi la experiencia / de su apariencia, / siendo a lo cierto / del fragment con cuello tuerto / arrapa altares” (L. Matheu, Libro cons.) “Llegué a la convicción de que todo su proceder era hipocresía y apariencias nada más, propio de su fariseismo y mojigatería” (MiPlanas, Espejo) 1298 Fragment “Se trobà prenys, / poc més o menys, / de uns tres meses” (4133-35) amb UF o UE Fitxa Espill FE0421 Vers primera ocurrència 4134 Forma Poc més o menys canònica Mot clau 1 Poc Tipus Locució adverbial Recursos Adverbi + adverbi + conjunció + adverbi. Monosil·labisme. Antonímia. Al·literació del lingüístics i retòrics so [e]. Definició Més o menys, amb poca diferència (DCVB, Mot clau 2 Més Vers darrera ocurrència 4134 Nombre d’ocurrències 01 poc ; no s’hi cita l’ Espill). Aproximadament, al voltant de (Gonzàlvez). Inserció en Automatitzada. Invariable. el text Funció discursiva l’emissor de l’error en l’aproximació. Connectiva. És un matisador que s’aproxima a la certesa del que es diu i eximeix Documentació “Pens que serà lluny mija llegua, poc més o menys” (Curial, II.16) en català “E dix estar en veritat que, pot haver sis anys poch més o menys, que vench a ell mestre Andreu Forcadell, cirurgià, dient-li si ell volia entrevenir en corregir un original de una bíblia qui’s devia estampar en vulgar” (Declaració de Daniel Vives, 12 d’abril de 1483. Jordi Ventura, La Bíblia Valenciana , p. 15) “E dix estar en veritat que, pot aver sis anys poch més o menys, ell, testimoni, tenia càrrech d’estampar les bíblies” (Declaració de Lambert Palmart, 16 de juny de 1483. Jordi Ventura, La Bíblia Valenciana , p. 48) “Quasi a dos tirs de ballesta, poc més o menys” (Tirant, 68), “Tirant véu que ja no hi havia sinó estima de mil hòmens poc més o menys” (107)... “Quan ja trenta anys, poc més o menys, passaven” ( Visa S. Magdalena cobles , 673) Documentació “Poco más o menos” (‘aproximadamente’, DUE, más ) altres llengües “Più o meno”, “Poco più poco meno” (’quasi, circa’, VLI, più) “More or less” (D. Carbonell, DF, more ) Traduccions “--” (L. Matheu, Libro cons.) del fragment “Poco más o menos” (MiPlanas, Espejo) 1299 Fragment “Fon-se’n anada / casa llogar / al Bovalar / dels Agustins” (4154-57) amb UF o UE Fitxa Espill FE0422 Vers primera ocurrència 4156 Vers darrera ocurrència 4156 Nombre d’ocurrències 01 Forma Bovalar dels Agustins canònica Mot clau 1 Bovalar Tipus Col·locació (significat composicional) Recursos Substantiu + preposició “de” + sintagma nominal. Topònim. lingüístics i retòrics Definició Un barrio muy poco poblado en tiempo de Roig, que dentro de Valencia ocupaba Mot clau 2 Agustins frente a su monasterio las calles que hay detrás de la de san Vicente (Chabàs). MiP repeteix Chabàs. DeCat, bou, cita l’Espill com a exemple lèxic, no fràsic. Inserció en Automatitzada el text Funció discursiva Denominativa, en una seqüència narrativa, fixant el lloc. Documentació en català Documentació altres llengües Traduccions “Fuese a mudar / con su ajuar / a los Beguinos, / entre Agustinos / y San Francisco” del fragment (L. Matheu, Libro cons.) “Se fué a alquilar casa al Bovalar de los Agustinos” (MiPlanas, Espejo) 1300 Fragment “Só’m desexida / d’ocasió” (4172-73) amb UF o UE “Diu: ‘Só’m guardada / e apartada / d’avinentea” (4183-85) “E deu fogir, / no sols pensar, / mas somiar / avinentea” (10160-63) “Molt són guardats / d’ocasió” (15656-57) Fitxa Espill FE0423 Vers primera ocurrència 4172 Vers darrera ocurrència 15556 Nombre d’ocurrències 04 Forma Fugir de l’ocasió --- Evitar l’ocasió --- Guardar-se d’avinentesa canònica (part del proverbi Qui fuig de l’ocasió, evita el perill) Mot clau 1 Fugir Tipus Col·locació (significat transparent) Recursos Verb + preposició “de” + sintagma nominal lingüístics i retòrics Definició Allunyar-se de situacions arriscades (Def. pròpia) Mot clau 2 Ocasió DCVB, avinentesa, ‘ocasió propícia’, cita diverses obres, no l’Espill, com a exemples lèxics, sense recollir la locució. Evitar exposar-se a una cirdumstància oportuna de fer una cosa, normalment censurable des del punt de vista moral (Gonzàlvez, guardar). Inserció en Automatitzada. el text Funció discursiva acusada) assumeix un acte de parla defensiu. Asseverativa, en una seqüència dialogal. Resposta on l’emissor (la dona que és Documentació “Lo mellor... és que hom fuge a avinentea de peccar” (R. Llull, en català avinentesa) Doct. pueril; DCVB, “Fuig a tot lloch e avinentesa de parlar” (B. Metge, Lo Somni, IV; DCVB, avinentesa) “E així et pregam, amonestam e requerim, que tolgues l'ocasió apartant Curial” (Curial, I.11), “Amiga, per ço hi estats vós bé, que partirets la brega tolent l'ocasió” (II.14), “Si abans que ells atèngan no venjats vostre cavall, pens-me que us serà tolta avinentesa de fer-ho” (II.20), “Lo Sanglier, coneixent Curial ésser molt pus valent cavaller que ell, volent toldre l'ocasió, trobant Curial en mig de tots los grans senyors de la cort...” (II.107)... “Qui lleva l’ocasió, lleva el pecat” (DCVB, ocasió ; no s’hi cita l’ Espill) “Lleva l’ocasió i llevaràs el pecat” (PCC, O 80; no s’hi cita l’Espill) Documentació “Quien evita la ocasión, evita el peligro” (DUE, altres llengües ocasió ) Traduccions “Libré mi vida / de la ocasión” (Or. 4172-73) del fragment “Dél me he librado / y asegurado / de riesgo tal” (Or. 4183-85) “Tanbién ha de huir / mucho el pensar, / más el soñar / nada que sea / luquete o tea / de chico fuego” (Or. 10160-65) “Son mui guardados / de la ocasión” (Or. 15556-57) (L. Matheu, Libro cons.) “De buen peligro me he escapado” (Or. 4172-73) “Bien he hecho, con guardarme y apartarme de tentación” (Or. 4183-85) “Mucho por este medio se guardan de ocasión” (Or. 15556-57) (MiPlanas, Espejo) 1301 Fragment “No ignorau / que el casament / és sagrament / per Déu manat / e ordenat / amb UF o UE dins paraís. / Per ço us avís...” (4222-28) Fitxa Espill FE0424 Vers primera ocurrència 4222 Forma No ignorau que canònica Mot clau 1 Ignorar Tipus Fórmula d’inserció Recursos Negació + verb + conjunció introductora del discurs indirecte lingüístics i retòrics Definició Expressió metalingüïstica que precedeix un enunciat parèmic, emplaçant el Mot clau 2 Vers darrera ocurrència 4222 Nombre d’ocurrències 01 coneixement i l’acceptació de l’interlocutor (Def. pròpia) Inserció en Automatitzada, amb el verb de coneixement (”no ignorau”) en segona persona. el text Presència directa. Falca sobreposada al discurs subjacent, introduint l’enunciació sentenciosa com a premissa del text que hi segueix. Funció discursiva sentència bíblica que introdueix. Connectiva, modalitzadora, implicant el receptor en la validesa i l’acceptació de la Documentació “Car no ignora la tua reverència que los sants benaventurats e los màrtirs...” ( Tirant, en català 9), “Car no ignorava la mia adolorida ànima que pijor havia d'ésser la recruada que no la malaltia” (27), “Cavaller -dix Tirant-, no ignore la tua gentilea, qui est, què vals ni què pots fer” (67), “E no ignores com jo t'he defès de molts perills qui t'estaven aparellats” (113)... “Que la tua celsitud, invictíssim senyor, no ignora com, per nostres demèrits, manà al panicer e a mi presos estiguèssem en la carçre” (Hist. Josef) “Que no ignora la tua prudència com...” (Hist. Josef) Documentació altres llengües Traduccions “Y no ignoráis / que el casamiento / es sacramento / por Dios mandado / y ordenado del fragment / en paraiso” (L. Matheu, Libro cons.) “Como no ignoràis, el matrimonio es un sacramento instituído y ordenado por Dios en el Paraíso” (MiPlanas, Espejo) 1302 Fragment “No ignorau / que el casament / és sagrament / per Déu manat / e ordenat / amb UF o UE dins paraís” (4222-27), “Me féu membrant / fos recordant / del manament / de Fitxa Espill FE0425 creximent, / multiplicar / e augmentar, / lo mon omplir, / degués complir” (6147-54) “E dix: “crexeu”; / sols pel dit seu / e sa virtut / han concebut / e engendrat, / ensemps mesclat / de dos sement, / no altrament” (10933-40) “Per Déu fon dit: / “multiplicau / e augmentau, / ompliu la terra”” (15048-51) “Aquells dos mots: / “tots engendrau”, / “tots consagrau”, / són parlar breu / manat per Déu” (15098-102) Vers darrera ocurrència Vers primera ocurrència 4223 15099 Nombre d’ocurrències 05 Forma Creixeu i multipliqueu-vos canònica Mot clau 1 Créixer Tipus Sentència bíblica Recursos Oració composta coordinada. Modalitat exhortativa. Associació sinonímica. lingüístics i retòrics Definició Mot clau 2 Multiplicar Genesis , I, 28 y II, 21 (Chabàs). És el precepte divinal, de què parla’l Gènesi , I, 28 (MiP, nota al vers 10933, on fa remissió a la segona recurrència). Al Repertori, entrada apotegma, MiP cita ambdues recurrències. Inserció en Introduïda mitjançant la fórmula d’inserció No ignorau que. Presència emboscada, el text sense conservar cap element lèxic, però identificable pel sentit clar de la referència bíblica del text. Funció discursiva cristians, introduïda en estil directe. Asseverativa, en una seqüència explicativa. Significa la paraula del Déu dels jueus i els Documentació "Senyer, de vos soy fort dubtants / com me reptats, / e par-me que vos no cregats / en català los mants de Deu, / mostrant en l'avangeli seu, / e diu aixi: / Crescite multiplicamini / Adonchs, appar / que vos no volets observar / la Scriptura" (F. de la Via, Llibre de fra Bernat, 330-339) “Nostre Senyor (...) beney-los e dix-los: Crexets e multiplicats e omplits les aygües de la mar” (Gènesi de Scriptura; DCVB, crèixer) “Axí com aquella paraula que dix en lo principi: crexeu e multiplicau i ompliu la terra” (Lo Cartoixà, III.54) “Creixeu e muntiplicau lo món e ompliu la terra” (Tirant, 254) Documentació altres llengües Traduccions “Quien virtud sienbra / de concebir, / y de parir, / y de engendrar, / para mesclar / del fragment las dos simientes / tan diferentes” (Or. 10933-40) “Que a Dios fué oido: / ‘Multiplicad, / inchid, llenad / toda la tierra” (Or. 15048-51) (L. Matheu, Libro cons.) “Quien dijo ¡creced!, y sólo por virtud de su palabra han concebido y engendrado con la mezcla de dos simientes y no de otro modo” (Or. 10933-40) “Fué dicho por Dios: ‘multiplicaos y aumentad, llenad la tierra” (Or. 15048-51) (MiPlanas, Espejo) 1303 Fragment “A veles, rems, / vos ve vellea” (4232-33) amb UF o UE “Naus, caraveles, / sens rems e veles” (8545-46) Fitxa Espill FE0426 Vers primera ocurrència 4232 Forma A rems i veles canònica Mot clau 1 Rem Tipus Locució adverbial Recursos Preposició + sintagma nominal coordinat. Mots cohipònims. lingüístics i retòrics Definició Fent servir la força dels rems i la de les veles per anar més de pressa (DCVB, Mot clau 2 Vela Vers darrera ocurrència 4232 Nombre d’ocurrències 01 vela; no s’hi cita l’Espill). Molt de pressa, a tota marxa (DeCat, rem ; s’hi cita l’Espill). A una gran velocitat (Gonzàlvez). Inserció en Automatitzada, però amb el·lipsi de la conjnunció per mor de la mètrica. el text Funció discursiva l’emissor (mossèen Company) de convèncer el personatge protagonista de buscar Modalitzadora. Intensifica la proximitat de la vellesa i es relaciona amb la intenció de muller. Documentació “E tal sou vós, molt avisat / Miquel Stela / que navegant a rems i vela / en català per la gran mar / ab lo saber bastau jutjar / qualsevol fet” (Qüestió moguda per mossèn Fenollar) “Punits de tal crim serien tostems / quant per vos matar axi navegaven / a veles y rems / que us feren de mort sentir los estrems” (Fenollar, Contemplació de Jesús crucifixat, vs. 4183-86) “No passà molt espai que veren venir l’una galera a vela e a rems” (Tirant, 164) Documentació “A remo y vela” (‘con mucha prisa y velocidad’, DUE, altres llengües remo ) Traduccions “A vela y remo / la vejez viene” (L. Matheu, Libro cons.) del fragment “A remos y velas os va viniendo la vejez” (MiPlanas, Espejo) 1304 Fragment “Jo us vull trobar / muller barbuda, / una tenguda / en gran estima” (4236-39) amb UF o UE “Lo capellà / quan me’n parlà / bé dix: “barbuda”; / “lluny la saluda”, / diu la referta” (4407-11) Fitxa Espill FE0427 Vers primera ocurrència 4237 Forma Dona barbuda canònica (part del proverbi Mot clau 1 Dona Vers darrera ocurrència 4409 Nombre d’ocurrències 02 A dona barbuda, de lluny la saluda) Mot clau 2 Barbuda Tipus Col·locació (pren el significat metafòric del mot “barbuda”, que ja el té) Recursos Substantiu + adjectiu. Al·literació dels sons [d] i [a]. lingüístics i retòrics Definició Dona madura, experimentada i amb autoritat (Def. pròpia). Posiblement en el sentit figurat de “dona madura” (Carré 1994: 88). Inserció en Automatitzada el text Funció discursiva de la dona. Denominativa, en una seqüència explicativa, amb informació sobre les característiques Documentació “Tres maneres hi ha de fembres: fembra barbuda, mamelluda e collonuda” en català (Llibre de tres, no. 117) “Mes jo renec de la barbuda” (Col·loqui dames, 490) Documentació altres llengües Traduccions “Yo os quiero dar / muger cunplida” (Or. 4236-39) del fragment “Bien la apodó / quando me habló / el capellán: / con el refrán / de la barbuda, / queda explicada, / mejor lo dize” (Or. 4407-11) (L. Matheu, Libro cons.) “Quiero proporcionaros una esposa barbuda” (Or. 4236-39) “El cura, cuando de ella me habló, bien dijo: ‘Barbuda’; a lo que el refrán añade: ‘¡de lejos la saluda!’” (Or. 4407-11) (MiPlanas, Espejo) 1305 Fragment “Hui és la cima / entre enviudades” (4240-41) amb UF o UE “Del qui és cima / dels correctós” (16322-23) Fitxa Espill FE0428 Vers primera ocurrència 4240 Forma (Ser) la cima canònica Mot clau 1 (Ser) Mot clau 2 Cima Vers darrera ocurrència 16322 Nombre d’ocurrències 02 Tipus Col·locació (el significat metafòric el pren del mot “cima”, que ja el té) Recursos (Verb atributiu) + sintagma nominal. Al·literació del so [a]. Hipèrbole. lingüístics i retòrics Definició (Ser) el primer, el millor (Def. pròpia) Inserció en Automatitzada. Forma l’atribut del predicat nominal. el text Funció discursiva de la condició de viuda de la dona recomanada. Modalitzadora. Intensifica l’apreciació valorativa que fa l’emissor (mossèn Company) Documentació “Y aquella fon la cima / que·n grau tan alt de màrtir vos sublima” (Cobles en català Cristòfol , “Obra de Loís Roís”) Sant “Vostre ben dir ateny la çima / de poesia” ( Cobles Sant Cristòfol, “Gràcies dels Jutges”, 18-19) “Entre els hòmens és la llesta / e la cima” (Col·loqui dames, 740-41) “Que sou entre dames la més alta cima” (Refranys rimats, 9) Documentació altres llengües Traduccions “Que oy es la prima / de las viudas” (Or. 4240-41) del fragment “De aquel que es cima / de correctores” (Or. 16322-23) (L. Matheu, Libro cons.) “Y es, hoy por hoy, la mujer cumbre entre las viudas” (Or. 4240-41) “Del que es cumbre de correctores” (Or. 16322-23) (MiPlanas, Espejo) 1306 Fragment “D’altre marit / és ja usada, / dona trencada” (4248-50) amb UF o UE Fitxa Espill FE0429 Vers primera ocurrència 4250 Forma Dona trencada canònica Mot clau 1 Dona Mot clau 2 Trencada Vers darrera ocurrència 4250 Nombre d’ocurrències 01 Tipus Col·locació (pren el significat metafòric del mot “trencada”, que ja el té) Recursos Substantiu + participi lingüístics i retòrics Definició Persona del sexe femení que ja no és verge (Gonzàlvez) Inserció en Automatitzada el text Funció discursiva Denominativa, en una seqüència descriptiva. Documentació “Amor és tal que, si us obre la porta, en català no es pot dir mai per un tot sol la obre. La part del mur que el fort enemic trenca dóna despuix als qui vénen entrada” (Lletra consolatòria ) Documentació altres llengües Traduccions “De dos maridos / está ya usada; / muger barbada” del fragment (L. Matheu, Libro cons.) “Del anterior marido es mujer ya probada y capaz” (MiPlanas, Espejo) 1307 Fragment “És cosa bona; / voleu-la veure? / No en podeu beure / en carabassa! / amb UF o UE Aquesta abraça / hui los majós” (4274-79) Fitxa Espill FE0430 Vers primera ocurrència 4276 Forma Beure en carabassa canònica Mot clau 1 Beure Tipus Locució verbal (significat idiomàtic) Recursos Verb + preposició + substantiu. Al·literació dels sons [e] i [a]. lingüístics i retòrics Definició Anar a cegues, no tenir un coneixement complet del que es fa (Def. pròpia). Mot clau 2 Carabassa Vers darrera ocurrència 4276 Nombre d’ocurrències 01 Farnés anota No poder beure en carabassa, ‘es diu d’una cosa excel·lent perquè en carabassa sols se beu el vi dolent’ (PCC, C 1080; s’hi cita l’Espill; interpr. errònia). Gonzàlvez anota No poder beure en carabassa d’una cosa, ‘no poder creure una cosa’; interpr. errònia. “No en podeu beure en carabassa, d’un vi tan bo!” (Carré; versió err.) Inserció en Automatitzada. Forma part d’un enunciat exclamatiu. el text Funció discursiva proposa com a esposa al protagonista. Intensifica l’argumentació. Modalitzadora. Emfasitza la bondat de la dona que l’emissor (mossèn Company) Documentació “No poder beure’n en carabassa” (PCC, C 1080; s’hi cita l’ Espill sense més informació en català que l’explicació adés reportada) “El que beu en carabassa, no veu si beu poc o massa” (E. Alberola, Refr. valencià, PCC, C 1078; no s’hi cita l’Espill) “Casar-se en el carrer és beure en got, casar-se en el poble és beure en pitxer i casar-se fora és beure en botijó” (Recollit oralment de Pepe Canet, a Beneixama) Documentació altres llengües Traduccions “¿Queréis la ver? / No hay que bever / en calabaza: / su sangre abraza / del fragment oy los mejores” (L. Matheu, Libro cons.) “Es cosa buena: ¿queréisla conocer? ¡Ni conservada en calabaza podríais beberla así! Ésta abarca hoy a los principales” (MiPlanas, Espejo) Observació: És obvi que la versió prosificada d’en Miquel i Planas, en aquest cas, no s’ajusta al sentit original del text 1308 Fragment “Per ella haureu / tots los oficis / e beneficis / molt prestament” (4284-87) amb UF o UE Fitxa Espill FE0431 Vers primera ocurrència 4284 Vers darrera ocurrència 4284 Nombre d’ocurrències 01 Forma Ofici i benefici canònica (part de la locució verbal Mot clau 1 Ofici Tipus Locució nominal No tenir ofici i benefici) Mot clau 2 Benefici Recursos Substantiu + conjunció coordinant + substantiu. Al·literació dels sons [f], [i] i [c]. lingüístics i retòrics Rima. Associació temàtica. Definició Fonts d’ingressos (dels estaments popular i eclesiàstic, originàriament i respectiva) (Def. pròpia). DCVB, ofici, recull la locució No tenir ofici ni benefici, ‘no tenir una manera fixa de treballar, de guanyar-se la vida’, però no cita el Tirant ni l’Espill. Inserció en Automatitzada, ben integrada al text. el text Funció discursiva grans pregressos si fa el casament que ell proposa. Argumentativa. L’emissor (mossèn Company) argumenta que el protagonista assolirà Documentació “No deu ésser donat lloc que home estranger haja ofici ni benefici en l’Imperi” en català (Tirant, 123) “Qui té ofici, té benefici” (PCC, O 178; no s’hi cita l’ Espill ni el Tirant) “No tenir ofici ni benefici” (PCC, O 173; no s’hi cita l’Espill ni el Tirant) Documentació “No tener oficio ni beneficio” (‘no tener ninguna profesión’, DUE, altres llengües “To be a good-for-nothing” (D. Carbonell, DF, oficio) oficio) Traduccions “Por ella habréis / un regimiento, / y, con contento, / muchos oficios / y beneficios” del fragment (L. Matheu, Libro cons.) “Por ella obtendréis todos los empleos y beneficios muy prontamente” (MiPlanas, Espejo) 1309 Fragment “Jur-vos per Déu, / qui vist haveu / hui en mes mans, / com bons germans / amb UF o UE abdós viureu!” (4289-93) “Per Déu te prec / que renuncies / ses companyies” (6980-82) Fitxa Espill FE0432 Vers primera ocurrència 4289 Vers darrera ocurrència 6980 Nombre d’ocurrències 02 Forma Jurar per Déu --- Pregar per Déu canònica Mot clau 1 Déu Tipus Fórmula comissiva Recursos Verb + preposició + substantiu. Monosil·labisme. Al·literació del so [e]. lingüístics i retòrics Definició Fer emfàticament un vot o un prec (Def. pròpia). Mot clau 2 Fórmula usada en els juraments per a afirmar enèrgicament la certesa d’allò que es diu (Gonzàlvez, jur-vos per Déu). Espressió usada per a demanar les coses fervorosament (Gonzàlvez, per Déu te prec ). Inserció en Automatitzada, en una seqüència dialogal. el text Funció discursiva Modalitzadora. L’emissor es compromet amb la veracitat del que afirma. Documentació “Per Dieu, no·us cal reptar (F. de la Via, en català Bertran Tudela, 1946) Procés de la Senyora de Valor contra en “A, senyora! Per Déu, mercè! Digats-me qui és” (Curial, III.79) “Mon senyor, per Déu vos prec que cavalqueu ací” ( Tirant, 157) "Nostre Capità, per Déu vos prec façau en totes maneres que sia presta la vostra partida ab tota la gent" (229) "Senyor, per Déu, aturem ací en aquesta delitosa vinya" (299) "Per Déu e per mercè vos prec, virtuosa donzella, a vós plàcia que ens ne tomem" (231) Documentació “Por Dios” (‘expresión con que se acompaña una súplica’, DUE, altres llengües “Au nom de Dieu” (‘en invoquant le nom de Dieu’, DEL, nom) Dios ) Traduccions “¡Por aquel Dios / que vistéis vos / oi en mis manos, / que como hermanos / del fragment vos viviréis!” (L. Matheu, Libro cons.) “¡Os juro por Dios, al que habéis visto hoy en mis manos, que habréis de vivir como hermanos los dos!” (MiPlanas, Espejo) 1310 Fragment “De cert no us ment, / jur-vos per Déu, / que vist haveu / hui en mes mans, / amb UF o UE com bons germans / abdós viureu” (4288-93) Fitxa Espill FE0433 Vers primera ocurrència 4292 Vers darrera ocurrència 4292 Nombre d’ocurrències 01 Forma Viure com (bons) germans canònica Mot clau 1 Viure Tipus Locució verbal (comparativa) Recursos Verb reflexiu + clàusula comparativa d’igualtat (“com...”) lingüístics i retòrics Definició Mantenir una relació afectuosa i amb bon enteniment mutu (Def. pròpia). Mot clau 2 Germà En bona harmonia (Gonzàlvez, com bons germans). Inserció en Desautomatitzada, amb canvi d’ordre, modificació del verb i introducció del terme el text “abdós”. Funció discursiva assumida per l’emissor, sota jurament. Asseverativa, en una seqüència dialogal modalitzada. La veritat de la seqüència és Documentació “Car jo us ame e us vull tenir en compte d'un germà o fill” (Tirant, 101) en català “Molta glòria seria per a mi que l'excel.lència vostra me volgués pendre per servidor, com de germà o de fill jo no en só mereixedor ne us ho he servit’ (101) “Amics meus i en voluntat com a germans” (109) “Que us tenia en compte d'un germà e haveu-me posada en mans d'aquell qui no sé si serà amic o enemic” (111) “Car no som en nombre sinó cent quaranta cavallers e gentilshòmens, tots com a germans en voluntat” (Tirant, 117)... “Partir com a bons germans” (PCC, G 625; no s’hi cita l’Espill ni el Tirant) Documentació altres llengües Traduccions “Que como hermanos / vos viviréis” (L. Matheu, Libro cons.) del fragment “Que habréis de vivir como hermanos los dos” (MiPlanas, Espejo) 1311 Fragment “Semblant valent / e fer per mi, / tantost fermí / lo maridatge” (4300-03) amb UF o UE Fitxa Espill FE0434 Vers primera ocurrència 4301 Forma Fer per algú canònica Mot clau 1 Fer Tipus Col·locació (significat transparent) Recursos Verb + preposició + pronom lingüístics i retòrics Definició Escaure-li, ésser-li útil o agradable (DCVB, Mot clau 2 Algú Vers darrera ocurrència 4301 Nombre d’ocurrències 01 fer ; no s’hi cita l’ Espill). Escaure-li, ésser-li útil o agradable (Gonzàlvez). Actuar en favor d’algú (Def. pròpia). Inserció en Precedida de la conjunció coordinant “e”. el text Funció discursiva Modalitzadora. El protagonista pensava que aquella dona li esqueia. Documentació en català Documentació altres llengües Traduccions “Y encontinente, / en cuanto a mi, / me resolví / al maridage” del fragment (L. Matheu, Libro cons.) “Parecióme de valer y como hecha para mí; y, sin más tardar, asentí al maridaje” (MiPlanas, Espejo) 1312 Fragment “Prest demanà / alguns els seus / e jo dels meus, / mas l’esposar / ab reposar / amb UF o UE mai s’encontraren; / des que ens arraren / sens beneir, / lo maleir / qui ens acostà / e ens ajustà / molt s’hi usava” (4310-21) Fitxa Espill FE0435 Vers primera ocurrència 4313 Vers darrera ocurrència 4313 Nombre d’ocurrències 01 Forma Esposar i reposar mai no es troben canònica Mot clau 1 Esposar Mot clau 2 Reposar Tipus Unitat estilística configurada com a enunciat parèmic Recursos Oració simple predicativa, amb subjecte coordinat. Modalitat asseverativa negativa. lingüístics i retòrics Calambur “Esposar/reposar”. Al·literació dels sons [o] i [a]. Definició Indica que el matrimoni sempre comporta neguits (Def. pròpia). Indica que els treballs, les preocupacions i les desavinences que implica el matrimoni no permeten un estat de tranquil·litat o assossegament (Gonzàlvez). Inserció en Automatitzada. Introduïda mitjançant el connector adversatiu “mas”. el text Funció discursiva retreu com una veritat que justificarà un nou fracàs matrimonial. Argumentativa. Manifesta un cert contrast amb el que s’ha dit anteriorment i s’hi Documentació “Després de les esposalles, solen venir les ploralles” (PCC, E 593; no s’hi cita l’ Espill) en català “T’has casat, t’has cagat” (PCC, C 1779; no s’hi cita l’Espill) Documentació “Qui uxorem non ducit, mala non sentit” (DEFL, 7184) altres llengües “Semper habet lites alternaque iurgia lectus in quo nupta iacet” (DEFL, 7921) Traduccions “El desposar / y el descansar / no se encontraron” (L. Matheu, Libro cons.) del fragment “Pero el casar y mi descansar jamás anduvieron ya juntos” (MiPlanas, Espejo) 1313 Fragment “Des que ens arraren / sens beneir” (4316-17) amb UF o UE “Car d’infantea, / des que fon nada, / fon doctrinada / dins lo convent” (6326-29) Fitxa Espill “Sens trenta-tres / anys, los primés / des que naxqué, / mentres vixqué, / lo pagador” (10517-21) “Des que so nat, / tanta bondat / no viu en fembra” (16089-91) FE0436 Vers primera ocurrència 4316 Forma Des que canònica Mot clau 1 Des Tipus Locució conjuntiva Recursos Preposició (des de) + conjunció (que), amb el·lisió de la partícula “de”. lingüístics i retòrics Monosil·labisme. Definició Indica el moment en què comença a contar-se un espai de temps (Gonzàlvez) Mot clau 2 Que Vers darrera ocurrència 16089 Nombre d’ocurrències 04 Inserció en Automatitzada. Introdueix una clàusula subordinada. Invariable. el text Funció discursiva Connectiva. Manifesta el moment just en què comença o s’origina un fet o una acció. Documentació “E des que de mi es partí no sé què són bons dies ni menys bones nits” (Tirant, 19), en català “Des que jo só mestre no he vist ni sabut que negú sia a tal hora fora del castell” (98), “E des que lo meu fill és mort, no em resta més bé en aquest miserable de món sinó a vós” (121), “Car des que lo Gran Turc e lo Soldà eren entrats dins l'Imperi, no s´hi havia feta justícia neguna” (124)... Documentació altres llengües Traduccions “Pues nos juntaron / sin bendezir” del fragment (L. Matheu, Libro cons.) “Desde el día de las arras, sin bendición aún” (MiPlanas, Espejo) 1314 Fragment “Deia, rallava: / “Paraís haja, / en bon pos vaja / mon mort marit!”” (4326-29) amb UF o UE “Fon, en mal guany, / fora sagrat / tost soterrat / aquell son cos. / Haja-hi mal pos” (4900-04) Fitxa Espill FE0437 Vers primera ocurrència 4328 Forma Bon pos tinga canònica Mot clau 1 Repòs Tipus Fórmula de condol Recursos Adjectiu + substantiu + verb en subjuntiu. Reducció fonètica del verb. lingüístics i retòrics Definició És usat en referència a una persona difunta. Mot clau 2 Vers darrera ocurrència 4904 Nombre d’ocurrències 02 Bon pos tinga o haja = En pau descansi (MiP). S’usa [el mot pos] quasi exclusivament en la locució Bon pos tinga, que es diu després d’anomenar una persona difunta (DCVB, pos; s’hi cita l’Espill, 4904). DeCat, posar , cita l’Espill com a exemple lèxic, no fràsic. En pau descanse (Gonzàlvez, en bon pos vaja; diu que DCVB no l’enregistra). Inserció en Desutomatitzada, amb canvi de verb per necessitats de la rima. Introduïda mitjançant el text els verbs de dicció “deia, rallava”. Funció discursiva Modalitzadora. Manifesta els sentiments de bon record de la dona envers el marit. Documentació “Ni es puga fer algú gire la llengua / en català a dir bon pos a l'ànima maleita, / si Déu permet mos ulls vos puguen veure” ( Tragèdia de Caldesa) Documentació “Requiescat in pace” (PML, 715) altres llengües “En paz descanse” (‘frase piadosa que se añade al nombrar a un difunto’, DUE, paz) Traduccions “¡Buen pozo haya! / ¡Al cielo vaya / tan buen marido!” (Or. 4327-29) del fragment “Con mayor daño / fue sepultado / (mas no en sagrado) / su cuerpo ayroso; / ¡que haya mal poso!” (Or. 4900-04) (L. Matheu, Libro cons.) “¡Paraiso haya y goce de buen reposo mi difunto marido!” (Or. 4327-29) “Su cuerpo recibió, por mal logro, sepultura fuera de sagrado, el día de Año Nuevo. ¡Mal poso haya!” (Or. 4900-04) (MiPlanas, Espejo) 1315 Fragment “Ab gran repaire / jo i ell vivíem; / tots nuus dormíem / ensemps les sestes” amb UF o UE (4336-39) Fitxa Espill FE0438 Vers primera ocurrència 4335 Forma Dormir la sesta canònica Mot clau 1 Dormir Tipus Col·locació (significat transparent) Recursos Verb + sintagma nominal lingüístics i retòrics Definició Dormir la migdiada (DCVB, Mot clau 2 Sesta Vers darrera ocurrència 4335 Nombre d’ocurrències 01 sesta; s’hi cita l’Espill). Fer la dormida típica de després de dinar (Gonzàlvez). Inserció en Forma el predicat verbal, amb inserció de l’adverbi “ensemps”. el text Funció discursiva li conta com vivia amb el primer marit, en forma de retret. Asseverativa, en una seqüència modalitzada. La vídua, segona muller del protagonista, Documentació “Quan venc que haguem dormit a la sesta, enviam pel Maestre del Espital” ( Llibre en català fets, 196; DCVB, sesta) dels Documentació altres llengües Traduccions “Los dos vivimos, / sienpre dormimos / los dos en cueros, / y placenteros / del fragment juntos las siestas” (L. Matheu, Libro cons.) “Yo y él vivíamos muy recreados: juntos dormíamos desnudos las siestas” (MiPlanas, Espejo) 1316 Fragment “Ja fos ell viu, / costàs-me el dit” (4354-55) amb UF o UE Fitxa Espill FE0439 Vers primera ocurrència 4355 Forma Costar un dit canònica Mot clau 1 Costar Mot clau 2 Dit Vers darrera ocurrència 4355 Nombre d’ocurrències 01 Tipus Unitat estilística configurada com a sintagma verbal Recursos Verb + sintagma nominal lingüístics i retòrics Definició Tenir un preu molt alt (Def. pròpia) Inserció en Automatitzada, formant un enunciat exclamatiu. el text Funció discursiva Modalitzadora. L’emissor --la viuda-- manifesta el seu desig que el marit mort fos viu. Documentació en català Documentació “Costar (algo) un ojo de la cara” (‘costar muy caro, en dinero o en otra cosa’, DUE, altres llengües ojo) “Costar (una cosa) un riñón” (‘resultar muy cara en dinero o en cualquier otra cosa con que se paga’, DUE, riñón) Traduccions “¡Porque él viviera / un braço diera!” (L. Matheu, Libro cons.) del fragment “¡Ojalá viviese él, ainque eso me costase un dedo!” (MiPlanas, Espejo) 1317 Fragment “Segons que veig, / cert, mal e lleig / vós me tractau” (4357-59) amb UF o UE Fitxa Espill FE0440 Vers primera ocurrència 4357 Forma Segons que canònica Mot clau 1 Segons Tipus Locució conjuntiva Recursos Preposició + conjunció lingüístics i retòrics Definició En tota l’Edat Mitjana, la construcció conjuntiva Mot clau 2 Que Vers darrera ocurrència 4357 Nombre d’ocurrències 01 segons que resta més aviat més freqüent que la simplificada segons, ‘seguint a o b, d’acord amb a o b’ (DeCat, seguir; no s’hi cita l’Espill). D’acord amb un fet determinat (Gonzàlvez). Inserció en Automatitzada. Introdueix una clàusula subordinada. Invariable. el text Funció discursiva enllaça. En algun cas, també serveix per introduir la polifonia (vegeu la documentació). Connectiva. Manifesta la relació semàntica concordant entre les dues parts que Documentació “Segons que daval és contengut” (doc. 1270; DeCat, seguir) en català Som tenguts d’amar les creatures segons que valen” (Llull, Llibre de contemplació, 279, 4; DCVB, segons) “Segons que diu lo gloriós Sant Lluc en lo seu Evangeli” (Tirant, Pròleg), “Senyor, com Tirant fon bé guarit, tornà ajustar tot lo seu estat, segons que l'altra volta havia fet” (59), “E consellar-me bé e llealment segons que per estil e dret d'armes est obligat de fer” (63), “Lo rei de França era molt content que Felip son fill fes lo matrimoni ab la infanta Ricomana, filla sua, segons que per lo virtuós Tirant era estat concordat” (109), “En una manera als uns e en altra manera als altres, segons que li plau” (137)... Documentació altres llengües Traduccions “A lo que veo, / con modo feo / vos me tratais” del fragment (L. Matheu, Libro cons.) “Según veo de toda evidencia, me estáis tratando mal y feamente” (MiPlanas, Espejo) 1318 Fragment “En tots sos fets / era malvada: / mula folgada, / moïna, parda, / treta d'albarda, / amb UF o UE mula de moro” (4380-85) Fitxa Espill FE0441 Vers primera ocurrència 4382 Forma Mula folgada canònica Mot clau 1 Mula Mot clau 2 Folgada Vers darrera ocurrència 4382 Nombre d’ocurrències 01 Tipus Unitat estilística configurada com a sintagma nominal Recursos Substantiu + participi lingüístics i retòrics Definició Devia ser aquella que havia servit, si més no durant un temps, de bèstia de càrrega (Vila 1994: 37). Mula lliure, sense brida ni aparells de llaurada (Def. pròpia). Inserció en Automatitzada el text Funció discursiva Modalitzadora. L’emissor manifesta la valoració negativa que fa de la viuda. Documentació en català Documentació altres llengües Traduccions “En ambos drechos / era malvada; / la mula olgada, / mohina o parda, / del fragment no sufre albarda; / mula de moro / brava qual toro” (L. Matheu, Libro cons.) “En todos sus actos era malvada; mula esquiva, mohina, parda y desalbardada; mula de moro y como un viejo toro bravía” (MiPlanas, Espejo) 1319 Fragment “En tots sos fets / era malvada: / mula folgada, / moïna, parda, / treta d'albarda, / amb UF o UE mula de moro” (4380-85) Fitxa Espill FE0442 Vers primera ocurrència 4383 Forma Mula moïna canònica Mot clau 1 Mula Tipus Col·locació Recursos Substantiu + adjectiu lingüístics i retòrics Definició Filla de cavall i de somera (DCVB, Mot clau 2 Moïna Vers darrera ocurrència 4283 Nombre d’ocurrències 01 moí; s’hi cita l’Espill). Denominació que rebien les mules que provenien de la unió d’un cavall amb una pollina (Vila 1994: 37). Inserció en Automatitzada el text Funció discursiva Modalitzadora. L’emissor manifesta la valoració negativa que fa de la viuda. Documentació en català Documentació altres llengües Traduccions “En ambos drechos / era malvada; / la mula olgada, / mohina o parda, / del fragment no sufre albarda; / mula de moro / brava qual toro” (L. Matheu, Libro cons.) “En todos sus actos era malvada; mula esquiva, mohina, parda y desalbardada; mula de moro y como un viejo toro bravía” (MiPlanas, Espejo) 1320 Fragment “En tots sos fets / era malvada: / mula folgada, / moïna, parda, / treta d'albarda, / amb UF o UE mula de moro” (4380-85) Fitxa Espill FE0443 Vers primera ocurrència 4384 Vers darrera ocurrència 4384 Nombre d’ocurrències 01 Forma Mula treta d’albarda canònica Mot clau 1 Mula Mot clau 2 Albarda Tipus Unitat estilística configurada com a sintagma nominal Recursos Substantiu + participi + preposició “de” + substantiu. Al·literació dels sons [a] i [r]. lingüístics i retòrics Definició Mula salvatge (Def. pròpia) Inserció en Automatitzada, amb el primer mot elidit. el text Funció discursiva Modalitzadora. L’emissor manifesta la valoració negativa que fa de la viuda. Documentació “Posar l’albarda” (DCVB, albarda) en català “Fer portar l’albarda (a qualcú)” (DCVB, albarda, ‘carregar-lo o abusar de la seva paciència’) Documentació altres llengües Traduccions “En ambos drechos / era malvada; / la mula olgada, / mohina o parda, / del fragment no sufre albarda; / mula de moro / brava qual toro” (L. Matheu, Libro cons.) “En todos sus actos era malvada; mula esquiva, mohina, parda y desalbardada; mula de moro y como un viejo toro bravía” (MiPlanas, Espejo) 1321 Fragment “En tots sos fets / era malvada: / mula folgada, / moïna, parda, / treta d'albarda, / amb UF o UE mula de moro” (4380-85) Fitxa Espill FE0444 Vers primera ocurrència 4385 Forma Mula de moro canònica Mot clau 1 Mula Mot clau 2 Moro Vers darrera ocurrència 4385 Nombre d’ocurrències 01 Tipus Unitat estilística configurada com a sintagma nominal Recursos Substantiu + preposició “de” + substantiu. Al·literació del so [m]. lingüístics i retòrics Definició Mula més difícil de governar (Vila 1994: 37) Inserció en Automatitzada el text Funció discursiva Modalitzadora. L’emissor manifesta la valoració negativa que fa de la viuda. Documentació en català Documentació altres llengües Traduccions “En ambos drechos / era malvada; / la mula olgada, / mohina o parda, / del fragment no sufre albarda; / mula de moro / brava qual toro” (L. Matheu, Libro cons.) “En todos sus actos era malvada; mula esquiva, mohina, parda y desalbardada; mula de moro y como un viejo toro bravía” (MiPlanas, Espejo) 1322 Fragment “Brava com toro” (4386) amb UF o UE “Lleó fort, brau / e vencedor” (13070-71) “Lleó bravea” (13475) “Car no és tan brau, / fer ni felló, / cert, lo lleó, / com pintat par” (16028-31) Fitxa Espill FE0445 Vers primera ocurrència 4386 Vers darrera ocurrència 16028 Nombre d’ocurrències 04 Forma Brau com un toro --- Brau com un lleó canònica Mot clau 1 Brau Tipus Locució adjectival (comparativa) Recursos Adjectiu + clàusula comparativa d’igualtat (“com...”) lingüístics i retòrics Definició Dit d’algú que és fort i valent (Def. pròpia). Mot clau 2 Toro DCVB, toro, cita l’Espill com a exemple lèxic, no fràsic. Com un toro (’es diu d’una persona molt robusta’, DCVB, toro; no s’hi cita l’ Espill). Estar fet un toro (’estar molt irritat’, DCVB, toro; no s’hi cita l’ Espill). Molt brau (Gonzàlvez). Inserció en Automatitzada. Forma part d’una sèrie de desqualificacions contra la dona. el text Funció discursiva Modalitzadora. L’emissor manifesta la valoració negativa que fa de la viuda. Documentació “Venien dos lleons molt braus e forts” (Curial, I.30), “Brau e ardit més que un lleó” en català (I.31), “Sus, sus, anem, e veurets un lleó lo pus brau e lo pus bell que jamés sie estat vist” (III.71) “Viu, per la freda llum de Diana, venir una lleona (...) E, per fugir a la ferea de tan brava bèstia...” (Lam. Tisbe) “Aquell vel, lo qual jo havia lleixat, fugint, a la lleona (...) tint de sang e tot esquinçat de les dents de la brava bèstia” (Lam. Tisbe) “Tramès a Tereu, la brava lleona, suplicar fos content...” (Parl. B. Mercader) “Cridant veus d'irada fúria, com a brava lleona, corregueren tots los qui la servien” (Hist. Josef) Documentació altres llengües Traduccions “Brava qual toro” (Or. 4386) del fragment “León sagaz / y vencedor” (Or. 13070-71), “León braveza” (Or. 13475) “Que no es tamaño / bravo o rabión / este león, / como le pintan” (Or. 16028-31) (L. Matheu, Libro cons.) “Y como un toro bravía” (Or. 4386) “León bravo, esforzado y vencedor” (Or. 13070-71), “Del león la ferocidad” (Or. 13475), “Porque no es tan bravo, ni fiero, ni malvado el león como aparece pintado” (Or. 16028-31) (MiPlanas, Espejo) 1323 Fragment “Desafrenada, / desaveada / de fre, cabestre, / molt fort en destre, / pijor en sella” amb UF o UE (4389-93) “No gens domat / ni aveat / a dur cabestre, / anava en destre” (13117-20) Fitxa Espill FE0446 Vers primera ocurrència 4392 Forma En destre canònica Mot clau 1 Destre Tipus Locució adverbial Recursos Preposició + substantiu. Al·literació del so [e]. lingüístics i retòrics Definició (Cavall) menat per la brida o ronsal, agafant-lo amb la mà un home que li va al costat Mot clau 2 Vers darrera ocurrència 13120 Nombre d’ocurrències 02 (DCVB, destre; no s’hi cita l’ Espill). Que està dirigit per la brida per una persona que l’agafa amb la mà i hi va al costat (Gonzàlvez). Inserció en Automatitzada. Forma el complement circumstancial de la forma verbal el·lidida el text “dur-la”. Invariable. Funció discursiva cotextuals, configura una metàfora que fa veure la dona com un animal indomable. Modal, en una seqüència descriptiva modalitzada. La locució, amb la resta d’elements Documentació “E tots los cavallers ab llurs armes e els cavalls en destra” (R. Muntaner, en català DCVB, destre) Crònica , 100; “Nós e lo dit rey de Mallorques en un egual, menants dos cavallers devant Nós en destre” (Pere el Cerimoniós, Crònica , 105; DCVB, destre) “Perquè mon dir de tot no vaja en destre” (Bernat Despuig, Obres o trobes) “Mas, puix no resteu del tot vós en destre / (puix veig que voleu tirar i fugir), / preneu per resposta: «Qui mal vol oir», / i aprés donau volta si es vol al cabestre” (Procés olives , 801) “Puix ab tants mals no veníeu en destre” (Vida S. Magdalena en cobles , est. 28) Documentació altres llengües Traduccions “Desenfrenada, / mal enseñada / de sufrir freno; / es costal lleno / de falsedades; / del fragment toda maldades / pero sin velo; / arisca en pelo, / peor con silla” (Or. 4389-93) “Jamás domado, / nunca enseñado / al duro freno, / cabeçal bueno” (Or. 13117-20) (L. Matheu, Libro cons.) “Desenfrenada, sin costumbre de ser mandada ni de cabestro; durísima para ser llevada en diestra y más aún para ensillada” (Or. 4389-93) “Nada adiestrado ni hecho al cabestro, pues andaba en diestra” (Or. 13117-20) (MiPlanas, Espejo) 1324 Fragment “Desafrenada, / desaveada / de fre, cabestre, / molt fort en destre, / pijor en sella, / amb UF o UE què us diré d’ella? / Quanta malea, / tota l’asprea / que al món se llig, / més n’hi afig!” (4389-98) Fitxa Espill FE0447 Vers primera ocurrència 4394 Forma Què us (en) diré? canònica Mot clau 1 Que Tipus Fórmula expressiva Recursos Pronom relatiu + pronom personal + (pronom adverbial) + verb en futur. Al·literació lingüístics i retòrics del so [e]. Oració interrogativa retòrica. Definició Frase que s’empra en les narracions, per lligar emfàticament el que s’ha contat Mot clau 2 Dir Vers darrera ocurrència 4394 Nombre d’ocurrències 01 abans amb la part de contarella que segeuix (DCVB, dir; no s’hi cita l’ Espill). Marca de l’oralitat que havia de fer pensar al públic de l’obra en el cèlebre “¿què us diré?” de Ramon Muntaner (Carré 2006: 655). Inserció en Automatitzada. Tanca tot un seguit de greuges contra la dona i enllaça amb una el text conclusió del mateix tenor. Falca metalingüística sobreposada al discurs subjacent. Funció discursiva pensar en allò que se li diu. Modalitzadora, tot implicant l’interlocutor amb una interrogació retòrica que l’invita a Documentació “Què us diré més?”, “E què us diré més?”, “Què us diré yo?”, “Què us diré pus llargues en català noves?” (Hist. Carles Maynes, 7, 11, 16, 21) “Què us diré del prom, nomenat mossèn Auger Bellian?” (Curial, I.18), “Què us diré de sant Marc?” ( I.30), “Què us diré de l'altre català, apellat Pons d'Orcau?” (I.44), “Què us diré de Curial?” (I.44), “Què us diré? Curial conegué que Boca de Far no podia pust” ( I.45), “Què us diré? Los quatre cavallers abaté ab aquella llança” (II.10), “Mas, què us diré?” (III.95), “Què us diré? —dix lo duc—“ (III.104) “Què diré a la senyoria vostra de Tirant?” (Tirant, 84), “Què us diré del bon rei Artús, de Lançalot, de Tristany...?” (182)... "Què et diré, si molt m'escoltes, / senyora mia?" ( Col·loqui dames, 152-53) Documentació altres llengües Traduccions “Desenfrenada, / mal enseñada / de sufrir freno; / es costal lleno / de falsedades; / del fragment toda maldades / pero sin velo; / arisca en pelo, / peor con silla; / mala en la villa, / peor en casa; / loca sin tasa, / no hay conocella. / Qué diré della?” (L. Matheu, Libro cons.) “Desenfrenada, sin costumbre de ser mandada ni de cabestro; durísima para ser llevada en diestra y más aún para ensillada, ¿qué os diré de ella?” (MiPlanas, Espejo) 1325 Fragment “Tota maldat, / poca bondat, / al mal promtea, / al bé perea, / de molt parlar / amb UF o UE e poc obrar, / molt envejosa, / superbiosa” (4399-08) Fitxa Espill FE0448 Vers primera ocurrència 4403 Vers darrera ocurrència 4403 Nombre d’ocurrències 01 Forma Molt parlar i poc obrar canònica Mot clau 1 Parlar Tipus Proverbi Recursos Oració composta coordinada. Antonímia “molt/poc”. lingüístics i retòrics Definició S’aplica a les persones poc treballadores, que verbalitzen la feina i no la fan Mot clau 2 Obrar (Def. pròpia). Persona que es caracteritza per ser molt parladora i a qui li costa dur les coses a la pràctica (Gonzàlvez, de molt parlar i poc obrar , que tipifica com a locució). Inserció en Automatitzada. Precedida de la preposició “de”, que converteix les dues clàusules el text pràcticament en sengles epítets, dins de la sèrie dels versos precedents i posteriors. En aquest sentit, es pot considerar un cas de presència mutada. Funció discursiva atribueix a la dona, on s’augmenta el defecte en contraposició a la virtud. Modalitzadora. Forma part d’una sèrie de defectes que el narrador-personatge Documentació “Molt parlar i poc obrar” (PCC, P 922; s’hi cita l’Espill) en català “Poc parlar i molt obrar” (PCC, P 948; no s’hi cita l’Espill) “Poc parlar i molt obrar” (DCVB, obrar; no s’hi cita l’ Espill) Documentació altres llengües “Amis –fait-ele--, or aient honte / cil qui deffirent vostre conte! / Molt sevent dire et petit faire” (Ille et Galeron, vs. 2506-11) Traduccions “De mucho hablar, / de poco obrar” (L. Matheu, Libro cons.) del fragment “De mucho hablar y de poco obrar” (MiPlanas, Espejo) 1326 Fragment “Lo capellà / quan me’n parlà / bé dix: “barbuda”; / “lluny la saluda”, / diu la referta” amb UF o UE (4407-11) Fitxa Espill FE0449 Vers primera ocurrència 4409 Vers darrera ocurrència 4409 Nombre d’ocurrències 01 Forma A dona barbuda, de lluny la saluda canònica Mot clau 1 Barbuda Tipus Proverbi Recursos Alteració de l’ordre dels constituents oracionals per tematització. Rima en “-uda”. lingüístics i retòrics Esquema de correspondència: “A (tal cosa), (tal altra)”. Definició Aconsella fugir de dona madura, experimentada i amb autoritat (Def. pròpia). Mot clau 2 Saludar La referta o adagi: Mujer barbuda, de lejos la saluda, indica que cal allunyar-se’n per raó del seu mal geni (MiP). Refrany que expressa la idea popular que la dona barbuda no és de fiar i que, per tant, més val no tenir-hi tractes (Gonzàlvez, barbuda, lluny la saluda). Inserció en Desautomatitzada. Partida en dues intervencions, entre el “bé dix” del capellà i el “diu el text la referta” del narrador, que és una fórmula d’inserció proverbial explícita. Funció discursiva paraula del capellà, completa el proverbi, emfasitzant l’error que havia comés en Modalitzadora, en una seqüència narrativa, on el narrador-personatge, en recordar la casar-s’hi. Documentació “Per tal diu lo proverbi que a fembra barbuda, de luny la saluda; de luny o de prop, lo en català bastó té a prop” ( Dotzè, 815; PCC, F 469; no s’hi cita l’ Espill) “Tres maneres hi ha de fembres: fembra barbuda, mamelluda e collonuda” (Llibre de tres, no. 117) “Mes jo renec de la barbuda” (Col·loqui dames, 490) “A dona barbuda, de lluny la saluda” (PCC, D 1547; s’hi cita l’Espill) “A dona barbuda, de lluny la saluda” (DCVB, dona; no s’hi cita l’ Espill) Documentació “Mulier barbata, longe salutetur” (Hans Walther ed., altres llengües latinitatis Medii Aevi ; Cantavella 1992, 82) Proverbia sententiaeque “A muger barbuda, de luenne me la saluda” (Glosario latino-español; RFPE, barbuda) “De femme à barbe, il suffit d’une tous les cent ans” (http://www.orgevalscope.com/potins/manager.htm) Traduccions “Bien la apodó / quando me habló / el capellán: / con el refrán / de la barbada, / del fragment queda explicada, / mejor lo dize” (L. Matheu, Libro cons.) “El cura, cuando de ella me habló, bien dijo: ‘Barbuda’; a lo que el refrán añade: ‘¡de lejos la saluda!’” (MiPlanas, Espejo) 1327 Fragment “Lo capellà / quan me'n parlà / bé dix "barbuda"” (4407-09) amb UF o UE Fitxa Espill FE0450 Vers primera ocurrència 4409 Forma Dir bé canònica Mot clau 1 Dir Tipus Col·locació Recursos Verb + adverbi. Monosil·labisme. lingüístics i retòrics Definició Parlar bé (correctament o amb veritat) (DCVB, Mot clau 2 Bé Vers darrera ocurrència 4409 Nombre d’ocurrències 01 dir; no s’hi cita l’ Espill) Inserció en Forma el predicat verbal de la clàusula principal. el text Funció discursiva Modalitzadora, emfasitzant la veritat del que deia el capellà. Documentació “E dich bé de la qual ací parlam car pestilència quant a peixs...” (J. d’Agramont, en català Regiment de pres. pestilència , 1) “Ai Tirant! -dix la Infanta-, vós bé dieu” (Tirant, 100) “Molt bé dieu, ma filla -dix lo Rei-, e raó és que hi sia demanat” (101) “E per co dix bé Aristótil que així ve gran dan a les donzelles per molta amor com per molta dolor” (189) “Bé diu la Viuda; vine, ma filla, que millor dormirás prop de mi que a soles” (234) “E bé dix veritat l'Emperadriu als metges, que poc seria aquella nit lo seu dormir” (Tirant, 262) Documentació altres llengües Traduccions “Bien la apodó / quando me habló / el capellán: / con el refrán / de la barbuda, / del fragment queda explicada, / mejor lo dize” (L. Matheu, Libro cons.) “El cura, cuando de ella me habló, bien dijo: ‘Barbuda’; a lo que el refrán añade: ‘¡de lejos la saluda!’” (MiPlanas, Espejo) 1328 Fragment “Lo capellà / quan me’n parlà / bé dix: “barbuda”; / “lluny la saluda”, / diu la referta” amb UF o UE (4407-11) Fitxa Espill FE0451 Vers primera ocurrència 4411 Forma Diu la referta canònica Mot clau 1 Referta Tipus Fórmula d’inserció Recursos Verb de dicció + article + terme parèmic lingüístics i retòrics Definició ¿Qué es la referta? (Chabàs). Mot clau 2 Dir Vers darrera ocurrència 4411 Nombre d’ocurrències 01 Referta o adagi (MiP). DeCat, preferir, referta, ‘dita popular’, cita l’ Espill com a exemple lèxic, no fràsic. Expressió metalingüística que introdueix una parèmia (Def. pròpia). Inserció en Automatitzada. Falca que implica i forma part d’una enunciació proverbial el text sobreposada. Funció discursiva Connectiva, asseverativa. La fórmula manifesta que el proverbi Dona barbuda, de lluny la saluda és conegut. Documentació en català Documentació altres llengües Traduccions “Bien la apodó / quando me habló / el capellán: / con el refrán / de la barbuda, / del fragment queda explicada, / mejor lo dize” (L. Matheu, Libro cons.) “El cura, cuando de ella me habló, bien dijo: ‘Barbuda’; a lo que el refrán añade: ‘¡de lejos la saluda!’” (MiPlanas, Espejo) 1329 Fragment “Axí em menava / com si fos gos / e portàs boç” (4420-22) amb UF o UE Fitxa Espill FE0452 Vers primera ocurrència 4420 Vers darrera ocurrència 4420 Nombre d’ocurrències 01 Forma Tractar (algú) com si fos un gos canònica Mot clau 1 Tractar Tipus Locució verbal (comparativa) Recursos Verb + clàusula comparativa d’igualtat (“com...”). Al·literació dels sons [s] i [o]. lingüístics i retòrics Definició Tractar malament, amb grosseria o sense consideració (DCVB, Mot clau 2 Gos gos; no s’hi cita l’ Espill) Inserció en Automatitzada, amb canvi de verb i amb un sintagma coordinat, complementari el text (“e portàs boç”). Funció discursiva rep el narrador per part de la seva muller, el qual significat s’intensifica encara més Modalitzadora. De manera sincrètica, dóna a entendre el tracte groller i injust que pel sintagma afegit. Documentació “Tractar a u com a un gos” (PCC, G 800; no s’hi cita l’Espill) en català Documentació “Trattare qc. come un cane” (‘in modo brutale’, N. Zingarelli, VLI, altres llengües “To treat someone like a dog” (D. Carbonell , DF, perro ) cane ) Traduccions “Que me mandava / como si perro / fuese, o cencerro / puesto trugesse” del fragment (L. Matheu, Libro cons.) “Y me mandaba igual que si fuese un perro o llevase bozal” (MiPlanas, Espejo) 1330 Fragment “Ella anys tenia, / quant m’enganí / e la prenguí, / quaranta i més. / La que tal és / amb UF o UE ja poc concep: / com qui vell cep / empeltar vol, / tard n'ha mallol" (4476-84) “Planta trià / (...) / mallol novell / (...) / De cep corcat / sarment plantada, / ni de brocada, / ni d’esporguim / tard fa raïm / ni cabrerots” (13430-13453) Fitxa Espill FE0453 Vers primera ocurrència 4482 Vers darrera ocurrència 13430 Nombre d’ocurrències 02 Forma La vinya vella no pot tornar-se mallol canònica Mot clau 1 Vinya Tipus Proverbi Recursos Oració simple predicativa. Modalitat asseverativa negativa. Al·literació dels sons [v] i lingüístics i retòrics [l]. Definició Afirma que els vells no poden tornar a ser joves ni actuar com a tals (Def. pròpia). Mot clau 2 Mallol Indica que no es pot obtenir un bon resultat d’una acció quan ha passat el moment adequat de fer-la (Gonzàlvez, qui vell cep empeltar vol, tard n’ha mallol). Inserció en Desautomatitzada, amb estructura comparativa i de relatiu. Resum i conclusió dels el text versos precedents. Funció discursiva dona engendri passats els quaranta. Argumentativa. Reforça l’apreciació que fa el narrador sobre la improbabilitat que la Documentació “Perquè quan la vinya se torna mallol / lo molt procurar-la molt poc aprofita” en català (Procés olives , 623-24) "De ma vinya vella volent fer mallol" (Procés olives , 1341) “Qui vell cep empeltar vol, tard n’ha mallol” (PCC, C 2187; s’hi cita l’Espill, 4482-84) “Empelt a arbre vell no aferra” (PCC, E 63; no s’hi cita l’Espill) “Als trenta vinya i als coranta mallol” (DGVC, vinya) “Vinya als trenta i als quaranta mallol” (’es diu d’algú que, quan més vell torna, més poc seny demostra tenir’, DCVB, vinya; Val.; no s’hi cita l’Espill) “Gran mal és de la vinya com torna a ser mallol” (M. Conca, Tesi doctoral , 629-31) Documentació "Gran mal es de la viña como torna a ser majuelo" ( Refr. fam. altres llengües “De ruín cepa, nunca buen sarmiento” (H. Núñez, RPR, 1861) prov. glos., IX.28) Traduccions “Quien se apercibe, / quando más trepa, / en vieja cepa, / quiere engerir, / del fragment con que adquirir / tarde recelo / puede majuelo” (Or. 4482-84) “Huba escogió / (...) / nuebo majuelo / (...) / Del carcomido / viña plantada, / desmamonada, / no da razimo / ni fruto opimo, / ni aun carperotes” (Or. 13430 ...13453) (L. Matheu, Libro cons.) “Del mismo modo que el que pretende injertar en cepa vieja, con dificultad logra majuelo” (Or. 4482-84) (MiPlanas, Espejo) 1331 Fragment “Per lo pesebre / temptant entrar, / mai impetrar / poguí son grat / e sens desgrat / amb UF o UE fos l’acostar. / E l’empeltar / no ha ops força: / l'escut de scorça, / exerç agulla, / cové se culla /quan és de tempre, / ab delit sempre, / obrant sens cuita: / lo que es fa ab lluita / mai ha saó” (4500-15) Fitxa Espill FE0454 Vers primera ocurrència 4500 Forma Entrar pel pesebre canònica Mot clau 1 Entrar Mot clau 2 Pessebre Vers darrera ocurrència 4500 Nombre d’ocurrències 01 Tipus Unitat estilística configurada com a sintagma verbal Recursos Verb + preposició + sintagma nominal lingüístics i retòrics Definició Realitzar l’acte sexual (Def. pròpia). DeCat, pesebre, cita l’Espill com a exemple lèxic (”el context indica un eufemisme per l’òrgan femení”), no fràsic. Inserció en Desautomatitzada, amb canvi d’ordre i elements afegits per causa de la mètrica i la el text rima. Funció discursiva configura la valoració negativa que fa l’emissor de les seues relacions amb la viuda. Modalitzadora, en una seqüència explicativa modalitzada: amb la resta d’elements Documentació “Mostren tenir molt reprovada / entenció, / en català pensant matar ab mort furó / la tendra llebre, / volent tenir daurat pesebre / per al rossí” (Somni JJ, 1016-21) “No hi cal posar en lo pesebre / del vell civada, / puix la desdiu cada vegada / i hi diu de no” (Somni JJ, 2083-86) Documentació altres llengües Traduccions “Para dormir / quise alagar: / nunca alcançar / pude su agrado, / del fragment si, el desagrado / con que vivir” (L. Matheu, Libro cons.) “Cuando yo intentaba entrar en el pesebre, no podía nunca recabar su complacencia, ni que el aproximarnos fuese sin desagrado” (MiPlanas, Espejo) 1332 Fragment “Per lo pesebre / temptant entrar, / mai impetrar / poguí son grat / e sens desgrat / amb UF o UE fos l’acostar. / E l’empeltar / no ha ops força: / l'escut de scorça, / exerç agulla, / cové se culla /quan és de tempre, / ab delit sempre, / obrant sens cuita: / lo que es fa ab lluita / mai ha saó” (4500-15) Fitxa Espill FE0455 Vers primera ocurrència 4506 Vers darrera ocurrència 4506 Nombre d’ocurrències 01 Forma L’empeltar no necessita força canònica Mot clau 1 Empeltar Mot clau 2 Força Tipus Unitat estilística configurada com a enunciat parèmic Recursos Oració simple predicativa. Modalitat asseverativa negativa. lingüístics i retòrics Definició Indica que l’acte sexual per concebre s’ha de fer amb suavitat (Def. pròpia). Inserció en Automatitzada. Presència directa, inicia una sèrie d’expressions metafòriques el text sinònimes. Funció discursiva s’ha de fer sense força, amb delit i sense pressa, tal com s’explica, continuant la Asseverativa, en una seqüència explicativa modalitzada. L’acte sexual, com l’empeltar, mateixa metàfora, als versos següents. Documentació “L’empeltar no ha ops força” (PCC, E 64; és la citació de l’ Espill, sense més en català informació) Observació: L’anotació que en fa S. Farnés pot ser un exemple de fals amic, és a dir, un cas de miratge parèmic. Documentació altres llengües Traduccions “El ingerir / fuerça no quiere” (L. Matheu, Libro cons.) del fragment “Y eso de injertar no es cuestión de fuerza” (MiPlanas, Espejo) 1333 Fragment “E l’empeltar / no ha ops força” (4506-07) amb UF o UE “Qui gens l'escolta / ajuda molta, / obs ha de Déu, / perquè llur veu / prest la rebuig” (5903-07) Fitxa Espill FE0456 Vers primera ocurrència 4507 Forma Haver ops canònica Mot clau 1 Haver Mot clau 2 Ops Vers darrera ocurrència 5905 Nombre d’ocurrències 02 Tipus Col·locació (significat composicional, transparent a lè’època) Recursos Verb + substantiu lingüístics i retòrics Definició Tenir per necessari, tenir necessitat (DCVB, ops; no s’hi cita l’ Espill). Tenir per necessari (DeCat, obrar; no s’hi cita l’ Espill). Tenir per necessari, tenir necessitat (Gonzàlvez). Inserció en Automatitzada el text Funció discursiva sexual ha de fer-se sense força. Asseverativa negativa, modalitzadora, indicant metafòricament que l’acoblament Documentació “Sényer, auria ops que vós aleujàssets mos peccats” (R. Llull, en català DCVB, ops) Llibre de contemplació; “Que havets ops conseyl gran a tan grans paraules” (Jaume I, Crònica ; DCVB, ops) “Honra a ton pare tan com pots / da-li del teu si n’haurà ops” (Turmeda, Franselm; DCVB, ops) Documentació altres llengües Traduccions “El ingerir / fuerça no quiere” (L. Matheu, Libro cons.) del fragment “Y eso de injertar no es cuestión de fuerza” (MiPlanas, Espejo) 1334 Fragment “Per lo pesebre / temptant entrar, / mai impetrar / poguí son grat / e sens desgrat / amb UF o UE fos l’acostar. / E l’empeltar / no ha ops força: / l'escut de scorça, / exerç agulla, / cové se culla /quan és de tempre, / ab delit sempre, / obrant sens cuita: / lo que es fa ab lluita / mai ha saó” (4500-15) Fitxa Espill FE0457 Vers primera ocurrència 4508 Forma Escut d’escorça canònica Mot clau 1 Escut Tipus Col·locació (significat composicional) Recursos Substantiu + preposició “de” + substantiu. Al·literació dels sons [e], [s] i [k]. lingüístics i retòrics Definició Una manera o forma d’empelt (MiP). Mot clau 2 Escorça Vers darrera ocurrència 4508 Nombre d’ocurrències 01 DCVB, empeltar , recull Empelt d’escorça, ‘el que es fa coronant el peu i posant les agulles sota l’escorça’; no s’hi cita l’Espill. Inserció en Automatitzada. Forma un dels dos sintagmes del subjecte de la clàusula comparativa. el text Funció discursiva forma metafòrica, que la dona no podia engendrar perquè era massa aspra. Denominativa, en una seqüència explicativa modalitzada. El protagonista conta, en Documentació en català Documentació altres llengües Traduccions “El ingerir / fuerça no quiere: / antes requiere / la maña y arte; / escudos parte, / del fragment aguja coge / y estas escoge / en su saçón, / gusto, afición / y gracia mucha” (L. Matheu, Libro cons.) “Y eso de injertar no es cuestión de fuerza: el escudo de corteza y el injerto de aguja deben ser hechos cuando es de razón; siempre con agrado y procediendo sin prisa” (MiPlanas, Espejo) 1335 Fragment “Per lo pesebre / temptant entrar, / mai impetrar / poguí son grat / e sens desgrat / amb UF o UE fos l’acostar. / E l’empeltar / no ha ops força: / l'escut de scorça, / exerç agulla, / cové se culla /quan és de tempre, / ab delit sempre, / obrant sens cuita: / lo que es fa ab lluita / mai ha saó” (4500-15) Fitxa Espill FE0458 Vers primera ocurrència 4509 Forma Exerç d’agulla canònica Mot clau 1 Exerç Tipus Col·locació (significat composicional) Recursos Substantiu + preposició “de” + substantiu. lingüístics i retòrics Definició Ingerto de aguja (Chabàs). Mot clau 2 Agulla Vers darrera ocurrència 4509 Nombre d’ocurrències 01 Una manera o forma d’empelt (MiP). Inserció en Automatitzada, amb omissió de la preposició “de”. Forma un dels dos sintagmes del el text subjecte de la clàusula comparativa. Funció discursiva forma metafòrica, que la dona no podia engendrar perquè era massa aspra. Denominativa, en una seqüència explicativa modalitzada. El protagonista conta, en Documentació en català Documentació altres llengües Traduccions “El ingerir / fuerça no quiere: / antes requiere / la maña y arte; / escudos parte, / del fragment aguja coge / y estas escoge / en su saçón, / gusto, afición / y gracia mucha” (L. Matheu, Libro cons.) “Y eso de injertar no es cuestión de fuerza: el escudo de corteza y el injerto de aguja deben ser hechos cuando es de razón; siempre con agrado y procediendo sin prisa” (MiPlanas, Espejo) 1336 Fragment “Per lo pesebre / temptant entrar, / mai impetrar / poguí son grat / e sens desgrat / amb UF o UE fos l’acostar. / E l’empeltar / no ha ops força: / l'escut de scorça, / exerç agulla, / cové se culla /quan és de tempre, / ab delit sempre, / obrant sens cuita: / lo que es fa ab lluita / mai ha saó” (4500-15) Fitxa Espill FE0459 Vers primera ocurrència 4514 Vers darrera ocurrència 4514 Nombre d’ocurrències 01 Forma El que es fa amb lluita, mai ha saó canònica Mot clau 1 Lluita Mot clau 2 Saó Tipus Unitat estilística configurada com a enunciat parèmic Recursos Oració de relatiu. Al·literació dels so [a]. lingüístics i retòrics Definició Indica que les coses surten bé quan es fan sense violència (Def. pròpia). DCVB, saó , cita l’Espill com a exemple lèxic, no fràsic. Refrany que expressa que les coses que es fan per la força no donen bon resultat (Gonzàlvez). Inserció en Automatitzada. Conclusió de la sèrie d’expressions metafòriques sinònimes. Conserva el text la forma de relatiu. Funció discursiva engendrar perquè era massa aspra. Modalitzadora. El protagonista conta, en forma metafòrica, que la dona no podia Documentació “El que es fa amb lluita, mai ha saó” (PCC, L 778; és la citació de l’Espill, sense més en català informació) Observació: L’anotació que en fa S. Farnés pot ser un exemple de fals amic, és a dir, un cas de miratge parèmic. Documentació altres llengües Traduccions “Quien riñe o lucha / en nada acierta, / nada concierta / la sinrazón” del fragment (L. Matheu, Libro cons.) “Lo que se obtiene por violencia nunca está en su punto de madurez” (MiPlanas, Espejo) 1337 Fragment “Los herbolaris / e triagués, / on que pogués / remei trobar” (4534-37) amb UF o UE Fitxa Espill FE0460 Vers primera ocurrència 4536 Forma On que canònica Mot clau 1 On Tipus Locució conjuntiva Recursos Pronom relatiu adverbial + conjunció. Monosil·labisme. lingüístics i retòrics Definició Onsevulla que, en qualsevol banda que (DCVB, Mot clau 2 Que Vers darrera ocurrència 4536 Nombre d’ocurrències 01 on; no s’hi cita l’ Espill). En qualsevol lloc que (Gonzàlvez). Inserció en Automatitzada. Invariable. el text Funció discursiva indeterminat. Connectiva, introduint la clàusula subordinada, i anafòrica, remetent a un lloc Documentació “Vós m’havets dada tanta de gràcia que, on que vaja, vaig alegre” (Llull, en català contemplació, 1, 26; DCVB, on) Llibre de Documentació altres llengües Traduccions “Los herbolarios, / qualquier que fuese / en quien pudiese / remedio hallar” del fragment (L. Matheu, Libro cons.) “Boticarios, especieros y preparadores de triacas y adondequiera que pudiese encontrar remedio” (MiPlanas, Espejo) 1338 Fragment “Ella tenia, / en sos retrets, / jóvens ben trets, / bons companyons / qui los renyons amb UF o UE / tenien calts” (4560-65) “Porta en lo llom / plantxa de plom, / cèrcol bé stret / de ferro fred / en los ronyons” (10145-49) Fitxa Espill FE0461 Vers primera ocurrència 4564 Vers darrera ocurrència 10149 Nombre d’ocurrències 02 Forma Tenir els ronyons calents canònica Mot clau 1 Tenir Mot clau 2 Ronyó Tipus Unitat estilística configurada com a sintagma verbal Recursos Verb + sintagma nominal lingüístics i retòrics Definició Ser un bon semental, estar ben dotat per a la funció procreadora (Def. pròpia). DCVB, ronyó , recull la locució Tenir ronyons, ‘tenir coratge’; no s’hi relaciona l’Espill, que és citat com a exemple lèxic, no fràsic. Inserció en Desautomatitzada, amb canvi d’ordre dels constituents, per mor de la mètrica i la el text rima. Funció discursiva sexual dels joves. Asseverativa, modalitzadora. Emfasitza l’apreciació que l’emissor fa de la potència Documentació en català Documentació altres llengües Traduccions “Ella ocultaba / en sus retretes / los moçalbetes / de municiones, / del fragment que los talones / tenian altos” (Or. 4560-65) “Ponte en el lomo / cinto de plomo, / o unos cerquillos / de yerrecillos / en los riñones” (Or. 10145-49) (L. Matheu, Libro cons.) “Tenía en sus aposentos a ciertos mancebos bien constituidos, excelentes camaradas de cálidos riñones” (Or. 4560-65) “llevarás en los costados planchas de plomo, y en los riñones aro de hierro, frío y bien ceñido” (Or. 10145-49) (MiPlanas, Espejo) 1339 Fragment “A mija nit / dins sa posada / ser ofegada / secretament” (4598-601) amb UF o UE “A mija nit, / prop lo seu llit / entrant tot gint, / vetlant, llegint, / la trobà seita” (11342-46) “Certerament / lo poliol / secat al sol / veuràs florit / a mija nit” (11556-60) Fitxa Espill FE0462 Vers primera ocurrència 4598 Forma A mitja nit canònica Mot clau 1 Nit Tipus Locució adverbial Recursos Preposició + sintagma nominal. Al·literació dels sons [a], [i] i [t]. lingüístics i retòrics Definició Al mig de la nit, a les dotze de la nit (DCVB, Mot clau 2 Mitja Vers darrera ocurrència 11560 Nombre d’ocurrències 03 mitjanit ; no es recull la locució ni s’hi cita l’Espill). A les dotze de la nit (Gonzàlvez). Inserció en Automatitzada. Invariable. el text Funció discursiva Locativa. Manifestació de la temporalitat. Documentació “Mès-se en un pas a l'hora de la mija nit” (Tirant, 5) en català “Si no haguessen oberta la porta del castell a l'hora de la mija nit...” (98) RT “Traguessen llums a les finestres fins a la mija nit” (124) “Fins a mija nit ell anava per la ciutat” (124) “E estigueren parlant, fins a la mija nit, de la guerra” (138) “Com ve a l'hora de mitja nit van-se'n a llur instància” (145) “Com fom hora de mitja nit...” (292) “A mija nit la gran veu e clamor sentien” (Lo Cartoixà, III.46) “Car ella se levava a mija nit” ( Vita Chr., 9) Documentació altres llengües Traduccions “A media noche, / en su posada / fue ahogada / secretamente” (Or. 4598-601) del fragment “Llegó derecho / junto a su lecho; / y entrava, quando / la vió velando, / en oración, / contenplación / alta, exquisita” (Or. 11342-46) “Tanbién florece, / con modo estraño / (aún oy) cada año, / según yo creo, / aquel poleo / que, al sol secado, / queda guardado / a media noche” (Or. 11556-60) (L. Matheu, Libro cons.) “A medianoche la tal barragana sea ahogada sigilosamente en su propia casa” (Or. 4598-601) (MiPlanas, Espejo) 1340 Fragment “A mon bon esme, / cert dos millés / de sous despés, / metges pagant, / amb UF o UE cercant, mudant, / fins als astròlegs” (4606-11) Fitxa Espill FE0463 Vers primera ocurrència 4606 Vers darrera ocurrència 4606 Nombre d’ocurrències 01 Forma A bon esme (de qualcú) canònica Mot clau 1 Esme Tipus Locució adverbial Recursos Preposició + sintagma nominal lingüístics i retòrics Definició Segons judici o estim de qualcú (DCVB, Mot clau 2 esme ; s’hi cita l’Espill) Inserció en Automatitzada el text Funció discursiva responsabilitza d’una afirmació, alhora que reforça la veritat de l’asseveració. Connectiva. És un matisador o marcador discursiu mitjançant el qual l’emissor es Documentació en català Documentació altres llengües Traduccions “Ella gastó / en estos dares / muchos millares: / médicos paga / sin curar llaga, / del fragment otros buscando / y remudando” (L. Matheu, Libro cons.) “Según mis cuentas, había venido a gastar sobre dos mil sueldos en pagar a médicos, consultándoles y cambiándolos” (MiPlanas, Espejo) 1341 Fragment “D’ells ser lligada, / enfitillada, / li feien creure” (4627-29) amb UF o UE “No ser peccats / me feia creure” (6126-27) “Jo et vull fer creure / quant l’han horrible, / fort avorrible, / extremament” (8578-81) Fitxa Espill FE0464 Vers primera ocurrència 4629 Vers darrera ocurrència 8578 Nombre d’ocurrències 03 Forma Fer creure (una cosa) canònica Mot clau 1 Fer Tipus Col·locació (significat composicional) Recursos Verb + infinitiu lingüístics i retòrics Definició Induir a creure-la, afirmar-la com a vera sense ser-ho (DCVB, Mot clau 2 Creure creure ; no s’hi cita l’Espill) Inserció en Automatitzada, formant el sintagma verbal. el text Funció discursiva Modalitzadora, intensificant l’engany. Documentació “Laquesis, la vostra roba me fa creure que vós devets coneixer lo cavaller de qui en català aquesta tenda és” (Curial, II.62), “En tant que els fa creure moltes coses que no les hac Aquilles” (III.31) “E l'esperança de bé e temor de mal me fa creure adés una cosa, adés altra” (Tirant, 187), “La tua real elegant senyoria, afabilíssima Reina, me fa creure que est dotada de totes les virtuts” (202), “Alguna desaventurada persona vos haurà fet creure alguna faula oripellada” (226)... Documentació altres llengües Traduccions “Qual, que ligada / o hechizada / la hizo creer” (Or. 4627-29) del fragment “Curiosidades / no son pecado / ni hecho malvado, / me hizo creer” (Or. 6126-27) “Viene a saber / quanto es horrible / y aborrecible / extremamente” (Or. 8578-81) (L. Matheu, Libro cons.) “Algunos le hicieron creer que estaba coartada o hechizada” (Or. 4627-29) “Me daba a creer que (...) no eran pecados” (Or. 6126-27) “Quiero yo hacer que creas cuán horrible tienen éste y extremadamente aborrecible” (Or. 8578-81) (MiPlanas, Espejo) 1342 Fragment “E li causaren / salt de ventrell” (4638-39) amb UF o UE Fitxa Espill FE0465 Vers primera ocurrència 4639 Forma Salt de ventrell canònica Mot clau 1 Salt Tipus Col·locació (significat composicional) Recursos Substantiu + preposició “de” + substantiu lingüístics i retòrics Definició Segons el Dr. Chabret (ed. Chabàs, p. 396) equival al llatí Mot clau 2 Ventrell Vers darrera ocurrència 4639 Nombre d’ocurrències 01 spasmus ventriculi, contraccions doloroses de l’estòmac causades per una malaltia d’aquesta víscera (MiP). Al Repertori, MiP anota l’entrada: “Salt de ventrell (malaltia)”. Contraccions doloroses de l’estòmac causades per una malaltia (Gonzàlvez). Inserció en Automatitzada. Forma el complement directe. el text Funció discursiva Denominativa, en una seqüència explicativa. Documentació “Diu sant Gregori: axí com de la vida de aquell se desespera qui per lo mal del ventrell en català no reté la vianda, axí de la eterna vida...” ( Lo Cartoixà, II.23) Documentació altres llengües Traduccions “Y ocasionaron / enfermedades” (L. Matheu, Libro cons.) del fragment “Y le causaron espasmos de vientre” (MiPlanas, Espejo) 1343 Fragment “Que fóra morta, / sinó que en l’horta, / a l’alqueria / que jo hi tenia, / la fiu portar” amb UF o UE (4653-57) Fitxa Espill FE0466 Vers primera ocurrència 4654 Forma Sinó que canònica Mot clau 1 Sinó Tipus Locució conjuntiva Recursos Preposició + conjunció lingüístics i retòrics Definició Pot usar-se com a contracci’o de “si no fos que”, introduint una proposició que indica Mot clau 2 Que Vers darrera ocurrència 4654 Nombre d’ocurrències 01 impediment de làcció expressada per la proposició anterior (DCVB, sinó; no s’hi cita l’Espill ni el Tirant). Si no fóra que, en cas que no haguera... (Gonzàlvez). Inserció en Automatitzada. Invariable. el text Funció discursiva Connectiva Documentació “E per bon espai estigué que no pogué parlar, sinó que tots tres ploraven” (Tirant, 3) en català “Lo Rei no comportà que més parlassen, sinó que ab forçada veu féu principi a semblants paraules” (15) “No resta sinó que tu alçes la tua poderosa mà ab tallant espasa” (23) “E no és lícit ja a nosaltres tenir pus consell, sinó que, ab armes cruels e venjadores de tanta inhumanitat, ab gran alegria firam contra nostres enemics” (23) “E per ço no vull fer més raons, sinó que puix lo poder de Nostre Senyor Déu és a mi dat, e aprés per l'exel.lència vostra, faça cascú així com jo faré” (Tirant, 24)... Documentació altres llengües Traduccions “Ya casi muerta, / luego a la guerta / de la alquería / que yo tenía / la hize llevar” del fragment (L. Matheu, Libro cons.) “Estuvo a punto de perecer; su alma (...) hubiera acabdo abjurada o acaso condenada, si yo no me hubiese decidido a llevarla a la alquería que poseía en la huerta” (MiPlanas, Espejo) 1344 Fragment “Ab bons conforts / e valent metge, / son mal de fetge / e batiments, / amb UF o UE esmortiments / e la flaquea, / sinó bravea, / tot l'als curà” (4661-68) Fitxa Espill FE0467 Vers primera ocurrència 4663 Forma Mal de fetge canònica Mot clau 1 Mal Tipus Col·locació (significat composicional) Recursos Substantiu + preposició “de” + substantiu lingüístics i retòrics Definició Hepatitis (Gonzàlvez) Mot clau 2 Fetge Vers darrera ocurrència 4663 Nombre d’ocurrències 01 Inserció en Automatitzada el text Funció discursiva Denominativa, en una seqüència descriptiva. Documentació en català Documentació altres llengües Traduccions “Con otros vinos / confortatinos, / médico bueno, / su hígado lleno / de tanto ardor, del fragment / todo dolor, / toda flaqueza / (si no es fiereza) / quedó curada” (L. Matheu, Libro cons.) “Merced a buenos reconstituyentes y a médico entendido, llegó a sanar de su afección hepática y de sus palpitaciones; se curó de desvanecimientos, debilidad y todo lo demás, menos de su braveza” (MiPlanas, Espejo) 1345 Fragment “Poc apurà / sa conciència: / per aparència / se confessava, / e no cessava / amb UF o UE que no bornàs / e prest tornàs / al natural, / que és inmortal, / car la esperança / d’haver criança / una hora al dia / li recudia” (4670-82) “Car tots sos mals / són per natura, / de rara cura / o incurables” (6985-95) Fitxa Espill FE0468 Vers primera ocurrència 4677 Vers darrera ocurrència 4677 Nombre d’ocurrències 02 Forma El natural és immortal --- El que és de natura, sempre dura --- El (mal) que és de canònica natura, mai se cura Mot clau 1 Natural Tipus Proverbi Recursos Oració simple atributiva. Rima interna. lingüístics i retòrics Definició Indica que allò que s’adquireix per herència de sang o que és connatural a la persona Mot clau 2 Immortal no pot modificar-se (Def. pròpia) Inserció en Desautomatitzada, per raons de cohesió textual, amb conversió de la segona clàusula el text en una clàusula de relatiu, afegida al text subjacent com una falca sobreposada que indica la presència del proverbi. Funció discursiva Argumentativa Documentació “El natural és immortal” (Dicc. Torra; PCC, N 121; s’hi cita l’ Espill) en català “El que ve de natura, mai se cura” (PCC, N 116; no s’hi cita l’ Espill) “Qui és boig de natura, mai se’n cura” (DCVB, natura; no s’hi cita l’ Espill) Documentació “Lupus pilum mutat, non mores” (Suetoni, De vita altres llengües EP el documenta en 45 llengües vives europees. Caesarum, Vespasianus 16; EP, 32) “El lupo muta il pelo, ma no il vezzo” (H. Núñez, 2833; nota 101) Traduccions “Sino bolviesse / al natural, / que es inmortal” (L. Matheu, Libro cons.) del fragment “Para volver pronto a lo natural, que es inmortal” (MiPlanas, Espejo) 1346 Fragment “Nòmines, breus, / tot ho cremà; / en l'endemà / tallà's la coa. / Volta la proa / amb UF o UE als santuaris...” (4686-91) Fitxa Espill “En l'endemà, / Vicent Ferrer, / lo sant darrer / canonizat, / fon lo temptat” (5796-800) “Les dos moriren / en l'endemà; / ella restà / set anys lligada, / morint orada / sense testar” (8836-41) FE0469 Vers primera ocurrència 4688 Forma En l’endemà canònica Mot clau 1 Endemà Tipus Locució adverbial Recursos Preposició + sintagma nominal lingüístics i retòrics Definició En el dia posterior al que es pren com a referència (Gonzàlvez) Mot clau 2 Vers darrera ocurrència 8837 Nombre d’ocurrències 03 Inserció en Inici de clàusula el text Funció discursiva Locativa. Expressió temporal anafòrica. Documentació “Puis dormiran entrò al sendemà a migjorn” (Lo Somni, III.17) en català “E que a sendemà vendria al torneig molt ben abillat” ( Curial, III.103) “E pregà als ambaixadors aturassen allí fins en l'endemà, que els daria major resposta” (Tirant, 14) “Aquell les ven que tantost no les dóna, mas diu que a l’endemà s’hi torne” ( Lo Cartoixà , I.35) “Puix fón del tot la causa disputada / molt llargament en tan bella audiencia, / presents les parts, assignaren jornada / los jutges dos, per a dar la porrada / en l'endema, i publicar sentencia” ( Somni JJ, 2429-33) Documentació altres llengües Traduccions “Dexó las galas; / nóminas malas / tanbién quemó, / y se cortó / todo el cabello. / del fragment Por merecello / con maior loa, / buelve la proa / a santuarios” (L. Matheu, Libro cons.) “Nóminas y breves, todo lo quemó; y al día siguiente cortóse las trenzas. Dirigió entonces la proa a los santuarios” (MiPlanas, Espejo) 1347 Fragment “Nòmines, breus, / tot ho cremà; / en l'endemà / tallà's la coa. / Volta la proa / amb UF o UE als santuaris...” (4686-91) Fitxa Espill FE0470 Vers primera ocurrència 4689 Forma Tallar-se la cua canònica Mot clau 1 Tallar Mot clau 2 Cua Vers darrera ocurrència 4689 Nombre d’ocurrències 01 Tipus Locució verbal (significat idiomàtic; passa d’un àmbit concret a un de general) Recursos Verb reflexiu + sintagma nominal lingüístics i retòrics Definició El fet que la dona decidís tallar-se la trena en optar per la vida religiosa, s’ha d’entendre en el sentit que renuncia a la sexualitat, ja que pentinar-se els cabells s’associa amb la deessa Venus durant tota l’edat mitjana (Carré 2006: 658). Renunciar una dona a la vida mundana (Def. pròpia). Inserció en Automatitzada el text Funció discursiva de beateria que fa la dona per tal de quedar-se prenyada. Asseverativa, en una seqüència descriptiva. El narrador-personatge descriu les accions Documentació en català Documentació altres llengües Traduccions “Dexó las galas; / nóminas malas / tanbién quemó, / y se cortó / todo el cabello. / del fragment Por merecello / con maior loa, / buelve la proa / a santuarios” (L. Matheu, Libro cons.) “Nóminas y breves, todo lo quemó; y al día siguiente cortóse las trenzas. Dirigió entonces la proa a los santuarios” (MiPlanas, Espejo) 1348 Fragment “Nòmines, breus, / tot ho cremà; / en l’endemà / tallà’s la coa. / Voltà la proa / amb UF o UE als santuaris” (4686-91) Fitxa Espill FE0471 Vers primera ocurrència 4690 Forma Voltar la proa canònica Mot clau 1 Voltar Mot clau 2 Proa Vers darrera ocurrència 4690 Nombre d’ocurrències 01 Tipus Locució verbal (significat metafòric; passa d’un àmbit concret a un de general) Recursos Verb + sintagma nominal lingüístics i retòrics Definició Canviar de direcció, real o figurada (Def. pròpia). Girar direcció cap a un lloc, anar cap a un lloc que no era el lloc cap on s’anava prèviament (Gonzàlvez). DCVB, proa, recull Fer proa o Posar proa (en tal o tal direcció), ‘dirigir-se el vaixell en tal o tal direcció’. Inserció en Automatitzada el text Funció discursiva als santuaris) que pren la dona del personatge narrador. Asseverativa, en una seqüència descriptiva, amb indicació dels canvi de direcció (cap Documentació “Mas com a indiscret mariner he dreçat la proa de mos desigs a les roques” en català (Lam. Biblis) “A la tempestuosa mar de Venus la proa de ma escriptura endreçant” (Parl. B. Mercader) “Dreçaré la proa de ma sentència” (Juí Paris) “Està de continu dreçada la proa del meu desig al perillós port d'honor” (Tirant, 402) Documentació “Poner (la) proa (a cierto sitio o a cierta parte del horizonte)” (‘dirigirse a ellos’, DUE, altres llengües proa) “Poner la proa (a algo)” (‘proponérselo como objetivo’, DUE, proa) Traduccions “Buelve la proa / a santuarios” (L. Matheu, Libro cons.) del fragment “Dirigió entonces la proa a los santuarios” (MiPlanas, Espejo) 1349 Fragment “Totstemps entesa / en tal empresa, / gira'l penell / a mal novell, / fent malifici / amb UF o UE e lladronici, / e de fals crim / maquinat prim, / malvat, diforme, / molt lleig, enorme: / fingí's prenyada” (4722-32) “Neguen si deven, / crim fals alleven, / secrets descobren” (9821-23) Fitxa Espill FE0472 Vers primera ocurrència 4728 Forma Fals crim canònica Mot clau 1 Crim Mot clau 2 Fals Vers darrera ocurrència 9822 Nombre d’ocurrències 02 Tipus Unitat estilística configurada com a sintagma nominal Recursos Adjectiu + substantiu lingüístics i retòrics Definició Acció dolenta fingida (Def. pròpia) Inserció en Automatitzada el text Funció discursiva per part de la dona del narrador-protagonista. Modalitzadora, en una successió d’imprecacions contra el fet del fingir-se prenyada Documentació “Demanaren a l’amic per què no s’escusava dels falliments e de los falsos crims que en català les gents l’acusaven” (Blanquerna, 404; GGL, crim ) “Axí com és pecat impossar fals crim al proïsme, axí és pecat si lo seu crim és secret que’l publiques” (Lo Cartoixà, III.53) “Delliura, Senyor, la mia ànima així com delliurist Daniel del llac dels lleons; e los tres infants Sidrac, Misac, Abdenago, del foc de la fornal; e a Judic, de la mà d'Holofernes; e Abram, del foc dels caldeus; e Job, de les sues passions; e Susanna, del fals crim; e David, rei, de la mà de Saül e de Golies, gigant; e Sant Pere e Sant Pau, apòstols, del carçre e dels lligams en què eren posats; e Santa Tecla, de cruels turments” (Tirant, 478) Documentació altres llengües Traduccions “Aunque no cessa, / que en tal enpresa / hecha renuevos / de enbustes nuevos / del fragment que ciega anpara, / buelve la cara / a un meleficio / de horrible vicio: / otro delito / más exquisito, / feo, diforme, / malvado, enorme: / finge preñado” (Or. 4722-32) “Niegan si deven; / los aires beven / como demonios, / por testimonios / falsos fraguar / y levantar; / o, sin respeto, / qualquier secreto / luego descubren” (Or. 9821-23) (L. Matheu, Libro cons.). “...maquinando sutilmente un crimen de gran maldad...” (Or. 4728-30), “Niegan sus deudas; acusan de crímenes supuestos; divulgan secretos...” (Or. 9821-23) (MiPlanas, Espejo) 1350 Fragment “Menjar carbons / fingís mastega, / algeps rosega / e beu llexiu, / e sobre viu / amb UF o UE dix que es cenyia; / així empenyia / lo temps avant, / a part davant / les mans plegades / tenint alçades, / gros infingint / e afigint / als pits cotons” (4752-65) Fitxa Espill FE0473 Vers primera ocurrència 4756 Forma Cenyir-se sobre viu canònica Mot clau 1 Cenyir Tipus Locució verbal (significat idiomàtic) Recursos Verb reflexiu + preposició + substantiu. Al·literació dels sons [e], [s] i [i]. lingüístics i retòrics Definició Estar prenyada, portar un fetus al ventre (Def. pròpia) Mot clau 2 Viu Vers darrera ocurrència 4756 Nombre d’ocurrències 01 Observació: Peirats ha transcrit malament el vers 4756 i ha cregut veure-hi el sintagma sofre viu, que no hi fa sentit. Carré, seguint la prosificació de MiPlanas, hi ha dona una versió també incorrecta: “i vol fer creure que duu el cinturó damunt la pell”. Inserció en Desautomatitzada, amb alteració de l’ordre dels constituents i interpolació dels el text elements introductoris: verb de dicció “dix” i connector “que”, a més de la presència inicial del connector coordinant “e”. Funció discursiva atribuïdes a la dona, però la UF pren un relleu especial en ser discurs reportat, Asseverativa, en una seqüència narrativa modalitzada. S’inclou en un seguit d’accions introduït de forma indirecta pel verb de dicció “dix que...”. Documentació “E l’altre dia se cenyia sobre viu. E què us diré d’esta ventura? Ja la sua boca forçada en català prenia poques viandes, lo dormir no li era plasent, e la nit li paria un any” (Tirant, 268) Documentació altres llengües Traduccions “Que ya sentía / cosa en si viva / me dize esquiva; / ell tiempo andando, / brazos del fragment cruzando, / vientre creciendo, / trapos poniendo / con algodones, / ya los peçones / muestra alterados, / por más señal” (L. Matheu, Libro cons.) “Dice que lleva cíngulo sobre la piel viva. Y, con todo esto, el tiempo iba avanzando, poniendo ella sus dos manos juntas delante de sí, ahuecadas para demostrar volumen, y aumentando el de sus pechos por medio de algodón, los pezones pintados con alheña y surcados de vetas moradas” (MiPlanas, Espejo) Observació: Matheu recull la significació correcta, però no ho fa així Miquel i Planas. 1351 Fragment “E sobre viu / dix que es cenyia; / així empenyia / lo temps avant, / a part davant / amb UF o UE les mans plegades / tenint alçades, / gros infingint / e afigint / als pits cotons” (4756-65) Fitxa Espill FE0474 Vers primera ocurrència 4758 Vers darrera ocurrència 4758 Nombre d’ocurrències 01 Forma Empènyer el temps canònica (part del proverbi Qui Mot clau 1 Empènyer dia passa, any empeny) Mot clau 2 Temps Tipus Col·locació (significat composicional) Recursos Verb + sintagma nominal. Al·literació dels sons [m] i [e]. lingüístics i retòrics Definició Fer passar el temps (Def. pròpia). Passar els dies (Gonzàlvez). Inserció en Automatitzada. Introduïda mitjançant el connector “així” el text Funció discursiva falsa prenyada aparentava que el temps de l’embaràs avançava. Asseverativa, en una seqüència narrativa modalitzada. La col·locació remarca que la Documentació “Qui dia passa, anys empeny” (‘vol dir que resolent les dificultats de cada dia en català arriben a resoldre les de tot l’any’, DCVB, empényer ) Documentació altres llengües Traduccions “Que ya sentía / cosa en si viva / me dize esquiva; / ell tiempo andando, / brazos del fragment cruzando, / vientre creciendo, / trapos poniendo / con algodones, / ya los peçones / muestra alterados, / por más señal” (L. Matheu, Libro cons.) “Dice que lleva cíngulo sobre la piel viva. Y, con todo esto, el tiempo iba avanzando, poniendo ella sus dos manos juntas delante de sí, ahuecadas para demostrar volumen, y aumentando el de sus pechos por medio de algodón, los pezones pintados con alheña y surcados de vetas moradas” (MiPlanas, Espejo) 1352 Fragment “E sobre viu / dix que es cenyia; / així empenyia / lo temps avant, / a part davant / amb UF o UE les mans plegades / tenint alçades, / gros infingint / e afigint / als pits cotons” (4756-65) Fitxa Espill FE0475 Vers primera ocurrència 4760 Forma A part davant canònica Mot clau 1 Part Tipus Locució adverbial Recursos Preposició + sintagma nominal lingüístics i retòrics Definició Indica direcció del moviment, de l’acció (DCVB, Mot clau 2 Davant Vers darrera ocurrència 4760 Nombre d’ocurrències 01 part; no s’hi cita l’ Espill). DeCat, part, registra locucions adverbials de la mena de part damunt, part dellà i semblants, però no cita l’Espill. En la zona de davant (Gonzàlvez). Inserció en Automatitzada el text Funció discursiva Locativa Documentació en català Documentació altres llengües Traduccions “Que ya sentía / cosa en si viva / me dize esquiva; / ell tiempo andando, / brazos del fragment cruzando, / vientre creciendo, / trapos poniendo / con algodones, / ya los peçones / muestra alterados, / por más señal” (L. Matheu, Libro cons.) “Dice que lleva cíngulo sobre la piel viva. Y, con todo esto, el tiempo iba avanzando, poniendo ella sus dos manos juntas delante de sí, ahuecadas para demostrar volumen, y aumentando el de sus pechos por medio de algodón, los pezones pintados con alheña y surcados de vetas moradas” (MiPlanas, Espejo) 1353 Fragment “E sobre viu / dix que es cenyia; / així empenyia / lo temps avant, / a part davant / amb UF o UE les mans plegades / tenint alçades, / gros infingint / e afigint / als pits cotons” (4756-65) “Ella s’aferra / ab tot los sants, / plega les mans, / torna’s a Déu” (5286-89) Fitxa Espill FE0476 Vers primera ocurrència 4761 Forma Plegar les mans canònica Mot clau 1 Plegar Tipus Col·locació Recursos Verb + sintagma nominal lingüístics i retòrics Definició Recollir els braços sobre el pit en senyal de devoció i reverència (DCVB, Mot clau 2 Mans Vers darrera ocurrència 4761 Nombre d’ocurrències 02 aplegar; no s’hi cita l’Espill). Ajuntar les mans en senyal de respecte, reverència o devoció (Gonzàlvez, plegar ) Inserció en Automatitzada el text Funció discursiva Asseverativa, en una seqüència narrativa modalitzada. Documentació “Qui es reten de genolls, les mans plegades” ( Curial, III.24) en català “En l'altre apartament estava un bisbe ab sa mitra al cap, qui era tot d'argent, e tenia les mans plegades mirant devers lo cel” (Tirant, 55), “Diafebus donà dels genolls en la dura terra e ab les mans plegades suplicà a la Princesa” (138) “Car sovint la trobava la sua mare ab les mans plegades, los ulls levats al cel” (Vita Christi, 4), “E ficà los genolls en terra ab les mans plegades” (59)... Documentació altres llengües Traduccions “Que ya sentía / cosa en si viva / me dize esquiva; / ell tiempo andando, / brazos del fragment cruzando, / vientre creciendo, / trapos poniendo / con algodones, / ya los peçones / muestra alterados, / por más señal” (L. Matheu, Libro cons.) “Dice que lleva cíngulo sobre la piel viva. Y, con todo esto, el tiempo iba avanzando, poniendo ella sus dos manos juntas delante de sí, ahuecadas para demostrar volumen, y aumentando el de sus pechos por medio de algodón, los pezones pintados con alheña y surcados de vetas moradas” (MiPlanas, Espejo) 1354 Fragment “La falsa artera / mès-se en lo llit, / molt embellit, / de vuit palms alt” (4787-90) amb UF o UE “Per reposar / volguí’m posar / al llit enjorn” (6375-77) Fitxa Espill FE0477 “Si jau al llit / marit malalt” (8236-37) “Ab tal escusa / al llit se gita” (8250) “Ella durment, / menjant, bevent, / donant repòs / al seu bell cos, / al llit se stà” (8257-61) “Jaent al llit” (14869) Vers darrera ocurrència Vers primera ocurrència 4788 14869 Nombre d’ocurrències 06 Forma Metre’s al llit --- Posar-se al llit --- Jaure al llit --- Gitar-se al llit --- Estar-se al llit --canònica Allitar-se Mot clau 1 Metre Mot clau 2 Llit Tipus Col·locació (significat transparent), reduïble al verb derivat del substantiu que conté Recursos Verb reflexiu + preposició + sintagma nominal lingüístics i retòrics Definició Colgar-se (DCVB, llit; no s’hi cita l’ Espill). Entrar al llit, gitar-se (Gonzàlvez). Inserció en Automatitzada el text Funció discursiva Asseverativa, en una seqüència narrativa modalitzada. Documentació “Aquella nit no parlà pus, abans se mes en lo llit, vàries coses cogitant” ( Curial, II.132) en català “No tendria ànimo de gitar-se en tal llit” ( Tirant, 110), “Lo Rei d'açò pres gran alteració com lo fill no el volia obeir que donà del cap al llit” (154), “E lleixà oberta la porta de la cambra sua e despullà's e mès-se al llit” (416), “Com fon dins li digueren com l’Emperador s'era mès al llit” (434), “Prestament se partí la Reina de Tirant e anà a la cambra de la Princesa e trobà-la que es volia posar al llit” (434), “La Princesa se posà molt prestament al llit” (434), “Que ella tenia de dir una poca d'oració e que aprés ella se posaria al llit” (434), “La Reina se'n tornà a la Princesa, e posà's al llit al lloc de Tirant” (439), “La Princesa se posà al llit primera” (445) Documentació altres llengües Traduccions “Por descansar, / me quise hechar / luego en la cama” del fragment (L. Matheu, Libro cons.) “Quise acostarme temprano para descansar” (MiPlanas, Espejo) 1355 Fragment “Feren tancar / finestres, portes, / ab tancaportes / de ras, cortines” (4798-801) amb UF o UE Fitxa Espill FE0478 Vers primera ocurrència 4800 Forma Tancaporta canònica Mot clau 1 Tancaporta Tipus Mot compost Recursos Format a partir de verb + substantiu. Al·literació dels sons [t] i [a]. lingüístics i retòrics Definició Cortina que es posa per tapar l’obertura d’un portal (DCVB, Mot clau 2 Vers darrera ocurrència 4800 Nombre d’ocurrències 01 tancaporta ; s’hi cita l’Espill). Cortines usades per tancar l’obertura d’un portal (Carré 1994: 99) Inserció en Automatitzada el text Funció discursiva Denominativa, en una seqüència descriptiva. Documentació “Un tancaporta de raz d’or ab la istòria de la Troia” (doc. 1493; DCVB, en català tancaporta ) Documentació altres llengües Traduccions “Haze cerrar / puerta y bentanas, / poner ufanas / ricas cortinas” del fragment (L. Matheu, Libro cons.) “Mandaron cerrar ventanas y puertas, con los cerrojos y con cortinas de raso” (MiPlanas, Espejo) 1356 Fragment “Perdius, gallines, / infinits ous, / moscades nous / e totes salses, / les dones falses / amb UF o UE prou n'hi espletaren” (4802-07) Fitxa Espill FE0479 Vers primera ocurrència 4804 Forma Nou moscada canònica Mot clau 1 Nou Tipus Col·locació (significat composicional) Recursos Substantiu + adjectiu lingüístics i retòrics Definició Fruit de diferents plantes miristicàcies... (DCVB, Mot clau 2 Moscada Vers darrera ocurrència 4804 Nombre d’ocurrències 01 nou; s’hi cita l’Espill). Nou d’eixarc (Peirats 2002: 793). Fruit d’una miristàcia tropical usada en medicina i molt apreciada com a espècia (DeCat, nou; s’hi cita l’Espill Inserció en Amb alteració de l’ordre dels constituents, per mor de la rima. el text Funció discursiva culinaris apreciats. Denominativa, en una seqüència descriptiva. Forma part d’una successió d’elements Documentació “Carga de nous noscades” (doc. 1249; DCVBV, nou ) en català “La millor de la nou moscada és la plus vermella” (Llibne de Medicines Particulars ; DeCat, nou) “Car més valries mengar salsa de bon ayll que salsa de girofle ho de canella e de nou muscada que fossen corromputs e enverinats” (J. d’Agramont, Regiment de pres. de pestilència, 1) Documentació altres llengües Traduccions “Matan gallinas, / perdizes piden: / costo no miden; / con tales cevos / del fragment pídenme güevos, / moscadas nuezes, / una y dos veces / especie fina” (L. Matheu, Libro cons.) “perdices y gallinas, infinitos huevos, nueces moscadas y salsas de toda especie” (MiPlanas, Espejo) 1357 Fragment “Per oradura / pus fort erraren, / car iteraren, / Déu no tement, / lo sagrament / amb UF o UE del sant baptisme. / Mas Déu altisme, / qui béns e mals / e cominals / tots investiga / e los castiga, / --lo pus cobert / fa pus ubert, / res no li cela, / tot ho revela-- / les males mares...” (4812-27) Fitxa Espill FE0480 Vers primera ocurrència 4818 Vers darrera ocurrència 4818 Nombre d’ocurrències 01 Forma Déu tot ho veu --- A Déu, res no li és amagat canònica Mot clau 1 Déu Tipus Sentència bíblica Recursos Oració simple predicativa. lingüístics i retòrics Definició Totes les accions, per ocultes que es facen, arriben a saber-se (Def. pròpia) Mot clau 2 Amagar Inserció en Desautomatitzada, amb la incorporació de molts elements reiteratius, i s’introdueix el text mitjançant el connector adversatiu “mas”. Funció discursiva nadó mereixen el càstic de Déu. Argumentativa, per a mostrar que l’actitud de les dones que iteraren el baptisme del Documentació “A tot arreu són els ulls de Jahvé, que observen els dolents i els bons” ( Prov., 15.3) en català “Les obres de tothom són davant d’ell, no és possible d’amagar-se als seus ulls” (Eclesiàstic , 39.24) “A Déu res no pot ésser amagat” (Muntaner, Crònica ; PCC, D 291; no s’hi cita l’ Espill) “A Déu sol, a la magestat del qual res no li s'encobre”, “Oh rei dels reis, senyor immens (...): Puix de la magestat vostra alguna cosa no s'amaga...” ( Hist. Josef) “A nostre senyor Déu no’s pot fer res que amagat li sia” ( Lo Cartoixà, III.13) “Per quant Nostre Senyor Déu, qui és jutge e coneixedor de veritat, com a ell no li sia res amagat...” (Tirant, 15), “Car Déu, qui és coneixedor de totes coses...” (138) “Déu és just, e totes les coses del món li són presents” (161), “L’immens Déu ab ulls de justícia los humans actes esguarda” ( Tirant, 369) “Déu tot ho veu” (PCC, D 554; no s’hi cita l’ Espill) Documentació “In omni loco, oculi Domini” (Proverbia, 15.3) altres llengües “Opera omnis carnis coram illo, et non est quidquam absconditum ab oculis eius” (Ecclesiasticus, 39.24) Traduccions “Pero Dios mismo, / que bien y males / en todo iguales / los investiga / del fragment y los castiga, / pues lo encubierto / lo ha descubierto; / lo que se cela / él lo rebela” (L. Matheu, Libro cons.) “Pero el Supremo Hacedor, que investiga el bien y el mal y hasta las cosas más usuales, y las castiga; que hace ostensible lo más oculto; y a quien nada se le puede celar y todo lo descubre” (MiPlanas, Espejo) 1358 Fragment “Déu los tenc presta / dolor e plor: / la sua flor / entre elles jeia, / la una es reia, / amb UF o UE l'altra cantava, / lo xic mamava, / tots s'adormiren” (4832-39) “No hi hac madrina, / sor ni cosina, / tristor ni por, / dolor ni plor” (11421-2 4) Fitxa Espill FE0481 Vers primera ocurrència 4833 Forma Dolor i plor canònica Mot clau 1 Dolor Mot clau 2 Plor Vers darrera ocurrència 11424 Nombre d’ocurrències 02 Tipus Unitat estilística configurada com a sintagma nominal Recursos Sintagma nominal coordinat. Associació sinonímica. lingüístics i retòrics Definició Efectes i expressions d’una desgràcia (Def. pròpia) Inserció en Automatitzada. Forma el complement directe del verb. el text Funció discursiva sobrevindre. Modalitzadora. El narrador-personatge adverteix que la desgràcia està a punt de Documentació “La dolor i plor dels infants ab la mort passava” (Lo Cartoixà, I.13) en català “On hi haurà plor, dolor e insuportable misèria” ( Lo Cartoixà, III.44) “La qual trobà en oració ab molta dolor e plor” (Vita Christi, 2) “Los desolats fills de Adam, que ab tanta dolor e plors són venguts en la terra estranya” (33) “Dolor e plor serà la antiga edat mia” (83) “E axí sa mercé se partí d'ella leixant-la ab molta dolor e plor” (86) “Axí que tot aquell goig e festa fon convertit en dolor e plor” (135) “E multiplicaren la sua dolor e plor” (176)... “Dolors i plors”, “Plors i dolors” (Wittlin 1991: 262) Documentació altres llengües Traduccions “Dios les apresta / llanto y dolor. / Aquella flor / quieta dormía: / una reía, / del fragment otra cantava / quando mamava; / mas se durmieron / y rebolvieron” (L. Matheu, Libro cons.) “Les tuvo dispuestos duelos y llantos. Yacía su pimpollo entre ellas, mientras la una reía, cantaba la otra y el rorro chupaba, acabando por quedar-se todos dormidos” (MiPlanas, Espejo) 1359 Fragment “Grans crits sens falla / feren abdui” (4850-01) amb UF o UE “No penseu bega / —dix ab grans crits— / llet dels meus pits!” (5080-82) Fitxa Espill FE0482 Vers primera ocurrència 4850 Forma Grans crits canònica Mot clau 1 Crit Tipus Col·locació (significat transparent) Recursos Adjectiu + substantiu lingüístics i retòrics Definició Expressió de sentiments o sensasions en veu molt alta (Def. pròpia) Mot clau 2 Gran Vers darrera ocurrència 5081 Nombre d’ocurrències 02 Inserció en Automatitzada el text Funció discursiva Modalitzadora, manifestant l’esglai de les dones per la mort de l’infant. Documentació “Començà a cridar grans crits e a fer lo pus fort e major dol del món” (Curial, I.14) en català “Però, pensau si poreu fer, lleona, / que per grans crits ressusciteu ma vida” (Sotmissió amorosa) “E ab grans crits començaren dir que no volien consentir que lo duc de Lencastre entràs en la batalla “ (Tirant, 15), “E lo petit infant, fill de la Comtessa, dix ab grans crits” (25), “Sentí la remor e los grans crits que les gents daven” (62), “E ab grans crits se lamentava de la mort de son rei e senyor” (80)... “E Joseph, ab grans crits, demanava misericòrdia” (Vita Christi, 85), “La qual, ab grans crits e plors, se abraçà ab sa senyoria” (86), “Cridant grans crits al seu pare” (108)..., “Com fon en lo llit, llançà grans crits dient que es moria” (416)... Documentació altres llengües Traduccions “Con que velozes / dan grandes vozes / entre las dos” del fragment (L. Matheu, Libro cons.) “Sin saber retenerse, profieren ambas enorme gritería” (MiPlanas, Espejo) 1360 Fragment “Puys despenjada, / jorn de cap d'any / fon, en mal guany, / fora sagrat / amb UF o UE tost soterrat / aquell seu cos” (4898-4903) Fitxa Espill FE0483 Vers primera ocurrència 4899 Forma Cap d’any canònica Mot clau 1 Cap Tipus Col·locació (significat composicional) Recursos Substantiu + preposició “de” + substantiu. Al·literació del so [a]. lingüístics i retòrics Definició El dia primer de gener, que comença l’any (DCVB, Mot clau 2 Any Vers darrera ocurrència 4899 Nombre d’ocurrències 01 cap; s’hi cita l’Espill) Inserció en Automatitzada el text Funció discursiva Descriptiva. Indica el dia en què fou soterrada la segona muller del protagonista. Documentació “Era en aquell temps entre Nadal e Cap d’Any” (Jaume I, en català cap; no s’hi cita l’ Espill) Llebre dels fets, 131; DeCat, Documentació altres llengües Traduccions “Después de ahorcada, / principio de año, / con mayor daño / fue sepultado / (mas del fragment no en sagrado) / su cuerpo ayroso” (L. Matheu, Libro cons.) “Descolgada que fué, su cuerpo recibió, por mal logro, sepultura fuera de sagrado, el día de Año Nuevo” (MiPlanas, Espejo) 1361 Fragment “Fon, en mal guany, / fora sagrat / tost soterrat / aquell son cos” (4900-03) amb UF o UE “Per mala sort, / en tot mal guany, / jo em fiu Déu strany” (8076-78) “Sus, en mal guany, / si us sóu cansat” (8138-39) “Rebé mal guany / la sodomia” (11488-89) Fitxa Espill FE0484 Vers primera ocurrència 4900 Forma En mal guany canònica Mot clau 1 Mal Tipus Locució adverbial Recursos Preposició + sintagma nominal. Monosil·labisme. Al·literació del so [a]. lingüístics i retòrics Definició Dissortadament, de mala manera, amb pèrdua de tot, amb mala fi (Def. pròpia). Mot clau 2 Guany Vers darrera ocurrència 11488 Nombre d’ocurrències 04 DCVB, guany, recull com a locució Rebre mal guany, ‘trobar mala paga, tenir un mal resultat’; s’hi cita l’Espill, 11488. DCVB, guany recull com a locució Anar en mal guany, ‘anar-se’n en orri, a fer mala fi’; s’hi cita l’Espill, 8138. Imprecació amb què es recrimina i es maleeix algú (Gonzàlvez). Inserció en Automatitzada el text Funció discursiva Modalitzadora, emfasitzant el trist final de la muller del narrador. Documentació “Ve en mal guany, vilana traydora” (B. Metge, Lo Somni, III; DCVB, guany) en català “Los dix que se n'anassen en bon guany o en l'altre, que no els escoltaria pus” (Curial, II.92) “E, puix sia prest, si es vol en mal guany” (Procés olives , 344) “Per fer en mal guany aquella faena” (Procés olives , 776) “Puix sospirant me responeu, / mal guany hi ha” ( Somni JJ, 274-75) “Mas, en mal guany, no ve d'aixo / que vós dieu” (Somni JJ, 614-15) “Ans de molt, irà en mal guany / lo poc que hi resta” (Col·loqui dames, 188-89) Documentació altres llengües Traduccions “Con mayor daño / fue sepultado / (mas no en sagrado) / su cuerpo ayroso” del fragment (Or. 4900-03) “Con peor hado, / fui yo engañado: / por su consejo / a mi Dios dejo” (Or. 8076-78) “Dize: ¡En mal hora / os veis casado” (Or. 8138-39) “Sintió su daño / la sodomía” (Or. 11488-89) (L. Matheu, Libro cons.) “Su cuerpo recibió, por mal logro, sepultura fuera de sagrado” (Or. 4900-03) “Hice un Dios extraño, por mi mala suerte o equivocación y por consejo de ellas” (Or. 8076-78) (MiPlanas, Espejo) 1362 Fragment “Pel fort agraç / que elles menjaren, / a mi restaren / les dents mussades / amb UF o UE e descalçades / injustament” (4910-15) Fitxa Espill FE0485 Vers primera ocurrència 4913 Forma Esmussar les dents canònica Mot clau 1 Esmussar Tipus Col·locació (significat composicional) Recursos Verb + sintagma nominal. Al·literació del so [e]. lingüístics i retòrics Definició Produir una impressió desagradable com d’esgarrifança, generalment per efecte d’un Mot clau 2 Dent Vers darrera ocurrència 4913 Nombre d’ocurrències 01 soroll estrident o pel contacte d’aliments aspres (DCVB, dent; no s’hi cita l’ Espill). Produir una sensació desagradable en les dents pel contacte amb una substància agra o àcida (Gonzàlvez). DeCat, esmussar, registra Mussar-se les dents i cita l’Espill. Inserció en Desautomatitzada, en forma de clàusula de participi. el text Funció discursiva Modalitzadora, per l’èmfasi significatiu que pren la metàfora en el cotext. Documentació “Les dents muces. en català esmussar) stupor dentium” (Joan Esteve, Liber elegantiorum; DeCat, “La fruita pansida, si par dessucada, / no fa com la verd, que mussa les dents” (Procés olives , 1857-58) Documentació altres llengües Traduccions “Mas me quedaron, / de tal agraz, / faltos de paz / todos los dientes, / del fragment intercadentes / o con dentera, / aunque en fin era / injustamente” (L. Matheu, Libro cons.) “Y, por efecto de fuerte agraz que bien injustamente mis dientes comieron, quedáronme muzados y descarnados” (MiPlanas, Espejo) 1363 Fragment “Honestament / prenguí conhort / e reconfort / com mills poguí” (4916-19) amb UF o UE “Ella tant sua / suor de mort, / no pren conhort” (5298-300) Fitxa Espill FE0486 Vers primera ocurrència 4917 Vers darrera ocurrència 5300 Nombre d’ocurrències 02 Forma Prendre conhort --- Aconhortar-se canònica Mot clau 1 Prendre Mot clau 2 Conhort Tipus Col·locació (significat composicional), reduïble al verb reflexiu derivat del substantiu Recursos Verb + substantiu lingüístics i retòrics Definició Aconhortar-se, consolar-se (Def. pròpia). Aconhortar-se, sentir minvar la pròpia pena o aflicció (Gonzàlvez). Inserció en Automatitzada el text Funció discursiva manifesta els seus sentiments. Modalitzadora. En la mesura que el verb té un significat valoratiu, el narrador RT Documentació “Com Tirant véu lo bon conhort que Diafebus li dava, restà molt aconsolat” en català (Tirant, 119), “Oint Tirant les sàvies paraules de Diafebus, s´alegrà molt per lo conhort bo que li dava” (121), “Amic -dix Pírimus-, no et dónes desconhort negú” (141), “No tardà l'Emperadriu ab ànimo esforçat fer principi a un tal parlar per dar conhort a Tirant” (179), “Digau, senyora, ¿aquest és lo conhort tan afable que vós donau al nostre Capità?” (264), “Preniu aquell conhort que los miserables solen pendre” (284), “E besant-la moltes vegades per dar-li conhort” (479) “Que conort nengú pendre no podia” (Vita Chr., 142) Documentació altres llengües Traduccions “Encontinente / me consolé; / luego troqué / luto en placer” (Or. 4916-19) del fragment “Suda y trasuda / sudor de muerte, / lágrimas vierte / y, sin consuelo” (Or. 5298-300) (L. Matheu, Libro cons.) “Honestamente me procuré solaz y confortación del mejor modo que pude” (Or. 4916-19) “Suda mortal sudor, no puede consolarse” (Or. 5298-300) (MiPlanas, Espejo) 1364 Fragment “Com a novícia, / ab amicícia / dintre vivint / anys prop de vint” (4937-40) amb UF o UE “Prop de Sicar, / promès donar / a l’aldeana / samaritana / aigua de vida” Fitxa Espill (14379-83) “Ell alt cridant, / anyell benigne / (com fa lo cigne / ab veu molt fort / prop de sa mort / ab lo cap dret), / haver gran set / de tots cridà; / per tots pagà / ell bastament” (14470-79) FE0487 Vers primera ocurrència 4940 Forma Prop de canònica Mot clau 1 Prop Tipus Locució prepositiva Recursos Adverbi + preposició “de”. Monosil·labisme. lingüístics i retòrics Definició Alguns adverbis esdevenen locucions prepositives mitjançant l’addició de la preposició Mot clau 2 Vers darrera ocurrència 14474 Nombre d’ocurrències 03 de; tals són, entre altres, prop, lluny... (Pompeu Fabra, Gramàtica catalana, p. 124). A curta distància de (Def. pròpia). Inserció en Automatitzada. Invariable. el text Funció discursiva Quantificativa, indicant el temps aproximat que la novícia va ser al convent. Documentació “E fonc ben prop de moure's cuitadament” (Curial, I.12), “La Güelfa, per via de en català Melchior, totes les coses sentia, e fonc ben prop de barallar-se ab son frare” (I.14), “La Güelfa, certes, en aquest cas era molt pus prop de morta que de viva” (I.30)... Documentació altres llengües Traduccions “Siendo nobicia / bella y luciente / hasta años veinte” del fragment (L. Matheu, Libro cons.) “Como novicia, viviendo en reclusión cerca de veinte años” (MiPlanas, Espejo) 1365 Fragment “Ben agradable / per molts respectes” (4952-53) amb UF o UE “Déu ho remès, / per bons respectes, / mudant efectes, / no mudant-se ell / ni el llur consell” (7600-04) Fitxa Espill FE0488 Vers primera ocurrència 4953 Vers darrera ocurrència 7601 Nombre d’ocurrències 02 Forma Per (molts, bons) respectes canònica Mot clau 1 Respecte Tipus Locució adverbial Recursos Preposició + sintagma nominal. Al·literació del so [s]. lingüístics i retòrics Definició Per moltes (o bones) raons (Def. pròpia). Mot clau 2 DCVB, respecte, cita l’Espill, 4953, com a exemple lèxic, no fràsic. Inserció en Automatitzada el text Funció discursiva Modal, indicant el perquè d’una actitud. Documentació “Sien pagats al reverent e venerable mestre Joan Corella, mestre en sacra theologia, en català mil sólidos, en tres terces, per temps de hun any, lo qual començà a Tots Sancts propassat, per alguns bons respectes, e principalment per la lectura que fa dels sagrats Evangelis en la Sala de la present Ciutat” (Acord dels Jurats de València, 21.11.1482) “Per on lo Moreno no deu fer mudança; / perquè, si hi pensau, per molts bons respectes / tantost mudareu de opinió, / si d'estes olives mirau los efectes” (Procés olives , 396-99) “I a tots faré veure aquell ser amable, / per molts bons respectes fundats en saber” (Procés olives , 895-96) “I l'altre, perquè, en obra i estil, / lo temps no us admet per dignes respectes” (Procés olives , 1927-28)uè Documentació altres llengües Traduccions “Bien agradable / a mis humores” (Or. 4952-53) del fragment “Dios revocó, / y mejoró / tales efetos / por sus respetos, / aunque es sin duda / que Él no se muda / ni su consejo” (Or. 7600-04) (L. Matheu, Libro cons.) “Y muy agradable en varios aspectos” (Or. 4952-53) “Dios hizo remisión, cambiando los efectos por buenos motivos” (Or. 7600-04) (MiPlanas, Espejo) 1366 Fragment “Jorn de la festa / de Sent Antoni / fiu matrimoni, / volguí-la rebre; / amb UF o UE costà’m pel pebre, / errí mos comptes: / haguí’n més hontes / que dels primés” (4958-65) Fitxa Espill FE0489 Vers primera ocurrència 4962 Forma Costar pel pebre canònica Mot clau 1 Costar Tipus Locució verbal (significat idiomàtic) Recursos Verb + preposició + sintagma nominal. Al·literació del so [e]. lingüístics i retòrics Definició Costar molt, ésser molt car (DCVB, Mot clau 2 Pebre Vers darrera ocurrència 4962 Nombre d’ocurrències 01 pebre; s’hi cita l’Espill, però amb una errada: “costa’m bé’l pebre”). DCVB, costar, recull Costar del pebre, ‘costar molt, ésser molt car’ (Mall.). Muy caro (Vidal Alcover 1987: 52). Costar una cosa molt cara (Carré 2006, Glossari). Costar molt car (Gonzàlvez). Inserció en Automatitzada el text Funció discursiva la clàusula anterior i és la causa de la posterior. Modalitzadora. El significat intensificador de la UF manifesta un contrast respecte de Documentació “Costar-li a u el pebre” (PCC, P 1214; s’hi cita l’Espill) en català “Costar pel pebre” (recollit oralment a Beneixama) Documentació altres llengües Traduccions “Pero en la fiesta / de San Antonio / mi matrimonio / ajusté yo: / bien me escoció; / del fragment hize mis quentas: vi más afrentas / que en los primeros” (L. Matheu, Libro cons.) “El día de la festividad de San Antonio quísela recibir, contrayendo matrimonio con ella, pero me costó por la pimienta: erré mis cuentas, ya que me resultó mayor ludibrio que de las anteriores” (MiPlanas, Espejo) 1367 Fragment “Fiu matrimoni; / volguí-la rebre: / costà’m pel pebre, / errí mos comptes” (4960-63) amb UF o UE Fitxa Espill FE0490 Vers primera ocurrència 4963 Forma Errar els comptes canònica Mot clau 1 Errar Mot clau 2 Comptes Vers darrera ocurrència 4963 Nombre d’ocurrències 01 Tipus Col·locació (significat transparent, composicional) Recursos Verb + sintagma nominal lingüístics i retòrics Definició Anar bescuitat, estar en error (sobre quantitats o sobre altra cosa) (DCVB, compte ; no s’hi cita l’Espill). Equivocar-se en els càlculs o previsions (Gonzàlvez). Inserció en Automatitzada el text Funció discursiva Modalitzadora. El personatge narrador manifesta que es va equivocar. Documentació “Que, estant la raó en elles malalta, / prou voltes se'n poden los comptes errar” en català (Procés olives , 383-84) “Ésser un pobre errat de comptes” (DCVB, compte ) “Error de comptes no fa pagament” (PCC, E 302; no s’hi cita l’ Espill) Documentació “Echar-se (alguien) sus cuentas” (‘reflexionar sobre las ventajas e inconvenientes de altres llengües la cosa de que se trata’, DUE, cuenta) Traduccions “Hize mis quentas” (L. Matheu, Libro cons.) del fragment “Erré mis cuentas” (MiPlanas, Espejo) 1368 Fragment “Ja no us vull dir / tot per menut” (4972-73) amb UF o UE Fitxa Espill FE0491 Vers primera ocurrència 4973 Forma Per menut canònica Mot clau 1 Menut Tipus Locució adverbial Recursos Preposició + adjectiu lingüístics i retòrics Definició Detalladament, sense deixar res (DCVB, Mot clau 2 Vers darrera ocurrència 4973 Nombre d’ocurrències 01 menut; s’hi cita l’Espill). Detalladament (Gustà 1978). Detalladament, sense deixar res (Gonzàlvez). En detall, detalladament (DeCat, menys; no s’hi cita l’ Espill). Inserció en Automatitzada. Invariable. el text Funció discursiva narrador ho contarà a grans trets. Modal. Com que la locució s’insereix en una oració negativa, pren el sentit contrari: el Documentació “Recitar per menut” (Curial, I.15) en català “No vull musar en escriure per menut” (Curial, I.24) “Recontantli per menut totes les coses” (Curial, I.30) “Féu recontar al gentil home tots los fets per menut” (Curial, I.30) “Comença'm a contar per menut totes les coses” ( Curial, II.72) “Quant ab la reyna tractat e mal tractat havia desplegà per menut” (Tragèdia de Lançalot, 10) “Doncs, jutge senyor, si vols sos delictes / saber per menut, escolta’ns, si’t plau” (Istòria Passió, est. 73) “Satisfent per menut al orde del meu cruel peccat” (Vita Chr., 202) “E, ella recitant-ho tot per menut” (Vita Chr., 243) Documentació “Por menudo” (‘con muchos detalles’, DUE, altres llengües menudo) Traduccions “No diré yo / ya por menor” (L. Matheu, Libro cons.) del fragment “No quiero contaros en todos sus detalles” (MiPlanas, Espejo) 1369 Fragment “Sols entenia / metre’s entorn, / passar lo jorn / sense fer bé; / mai pus sabé / amb UF o UE del recitat” (5016-21) Fitxa Espill “D’una saps bé / --ab tu tingué / afinitat--, /per un orat / que la sglaià, / com s’afollà / de set, justats, / vius batejats. / Mai pus n’hagué” (8815-23) “Mai pus no jugues / ab tals feixugues” (10003-04) FE0492 Vers primera ocurrència 5020 Forma Mai pus -- Mai més canònica Mot clau 1 Mai Tipus Locució adverbial negativa Recursos Adverbi + adverbi. Monosil·labisme. lingüístics i retòrics Definició En cap altre temps o cap altra vegada (DCVB, Mot clau 2 Pus Vers darrera ocurrència 10003 Nombre d’ocurrències 03 mai; no s’hi cita l’ Espill). Mai més (DCVB, pus; no s’hi cita l’ Espill). DeCat, més, registra Mai més però no cita l’Espill. En cap altre temps o cap altra vegada (Gonzàlvez). Inserció en Automatitzada el text Funció discursiva dona novícia per a ser bona esposa i la incapacitat de mai més aprendre res. Locativa, modalitzadora. El narrador-protagonista intensifica la nul·la preparació de la (Lo Somni, Curial, Facet, Hist. Passió, Procés olives , Somni JJ, Tirant, Documentació en català “Lo auctor de la lum may pus se acostà a l’envejosa Clísia” (F. Alegre, Vita Christi) Transformacions d’Ovidi, 30; DCVB, pus) “Un jorn pus may no m’an vist alegrar” (Martí Garcia, Cançoner Univ. de Barcelona; DCVB, pus) Documentació altres llengües Traduccions “Sólo atendía / salir al torno / y por soborno / pasar el día / tras celosía, / del fragment sin hazer nada” (L. Matheu, Libro cons.) “Sólo entendía en ir de un lado para otro y en pasar el día sin hacer cosa de provecho” (MiPlanas, Espejo) 1370 Fragment “Tot ho guanyà / quant s’emprenyà / e parí fill, / un gra de mill / amb UF o UE no dessemblant, / ans tot semblant / a mi en la cara” (5045-51) Fitxa Espill FE0493 Vers primera ocurrència 5048 Forma Gra de mill canònica Mot clau 1 Gra Mot clau 2 Mill Vers darrera ocurrència 5048 Nombre d’ocurrències 01 Tipus Locució nominal (significat idiomàtic; passa de l’àmbit concret al general) Recursos Substantiu + preposició “de” + substantiu. Monosil·labisme. lingüístics i retòrics Definició Figuradament, poca quantitat, cosa molt petita (Def. pròpia). Gens ni mica (Gonzàlvez). DeCat, gra, documenta quatre locucions de mot clau gra (Un gra de raïm, Un gra d’all, Els grans del rosari i De gra a gra), “renunciant a la inacabable resta de fraseologia”; no hi cita l’Espill. Inserció en Automatitzada, formant una aposició el text Funció discursiva Modalitzadora. Intensifica la qualitat de petitesa del fill. Documentació “Si vostre paire fo aital, / per Déu, lo fill no el sembla mal: / Tal lo paire, tal lo fill, / en català no fegits en un gran de mill” ( Disputació d’en Buc ab son cavall ) “No val un gra de mill” (A. March, 106; DCVB, mill) “I, ab tot que eix bocí no crec que seria / en boca de ase tampoc gra de mill”, “Doncs, mal vos cobriu ab semblant coberta, / dient que seria com un gra de mill” (Procés olives , 1297-98, 1387-88) “Si consideram una pedra que tan garn com tot lo món sia e que de cent en cent anys vingués un petit ocell, a tant com un gra de mill llevar-ne, e que axí acabada la pedra fos acabada del trist damnat la sua pena, seria més que content de tan misericorde sentència” (Lo Cartoixà, IV.31) “Gra de mill en boca d’ase no diu” (PCC, G 854; no s’hi cita l’ Espill) Documentació altres llengües Traduccions “Mucho ganó / quando parió / un bello hijo: / grano de mijo, / fue semejante / del fragment en él, el semblante, / mi propia cara” (L. Matheu, Libro cons.) “Todo lo alcanzó en cuanto quedó encinta y dió a luz un hijo que no discrepaba de mi ni un grano de mijo, antes bien se me parecía de rostro por completo” (MiPlanas, Espejo) 1371 Fragment “Voltà’s redona: / com lo peix féu / qui lo fill seu / en l’aigua llança: / mai s’hi atansa amb UF o UE / ne pus se’n cura; / sa criatura / no la torcà / com fa lo ca, / ni el mirà ab hurça / com fa la sturça, / ni l’alendà / com lleó fa” (5062-74) Fitxa Espill FE0494 Vers primera ocurrència 5063 Vers darrera ocurrència 5063 Nombre d’ocurrències 01 Forma Llençar els fills a l’aigua com fa el peix canònica Mot clau 1 Llençar Mot clau 2 Peix Tipus Unitat estilística configurada com a sintagma verbal (comparativa) Recursos Verb + sintagma nominal + sintagma preposicional + clàusula comparativa d’igualtat lingüístics i retòrics (“com...”). D’origen als bestiaris. Definició Desentendre’s de la cura del fill (Def. pròpia) Inserció en Desautomatitzada, d’acord amb el metre i la rima dels versos. Part d’una sèrie de el text comparacions pròpies del bestiari. Funció discursiva Modalitzadora. Intensifica l’abandó que la dona féu del nadó. Documentació “Coven ous e’ls buyden enmig de les augües, e l’aygua los reb e’ls fa engenrar, e’ls en català dóna vida e nodriment” (B. Latini, Llibre del tresor, II, 124) Documentació altres llengües Traduccions “Hecha sirena, / según colijo, / que al dulce hijo / al agua arroja, / y sienpre floxa / del fragment niega el aliño; / al bello niño / no le linpió, / ni le alagó / como haze el perro, / antes, su ierro, / no le vió a luz / como abestruz, / ni le dió el pecho / surdo o derecho, / como leona / que no perdona / cariño fijo”(L. Matheu, Libro cons.) “Como pez que suelta en el agua su prole para no acercarse ya más a ella ni cuidarla, a su criatura ni la enjugó como hace el perro, ni, como hace la avestruz, la contempló con afán, ni la cubrió de su aliento como el león hace” (MiPlanas, Espejo) 1372 Fragment “Voltà’s redona: / com lo peix féu / qui lo fill seu / en l’aigua llança: / mai s’hi atansa amb UF o UE / ne pus se’n cura; / sa criatura / no la torcà / com fa lo ca, / ni el mirà ab hurça / com fa la sturça, / ni l’alendà / com lleó fa” (5062-74) Fitxa Espill FE0495 Vers primera ocurrència 5068 Vers darrera ocurrència 5068 Nombre d’ocurrències 01 Forma Torcar els fills com fa el ca canònica Mot clau 1 Torcar Mot clau 2 Ca Tipus Unitat estilística configurada com a sintagma verbal (comparativa) Recursos Verb + sintagma nominal + clàusula comparativa d’igualtat (“com...”). D’origen lingüístics i retòrics probable als bestiaris. Definició Netejar-los i acaronar-los amb estimació (Def. pròpia) Inserció en Automatitzada, però formant una clàusula asseverativa negativa. Part d’una sèrie de el text comparacions pròpies del bestiari. Funció discursiva d’abandó del nadó per part de la mare. Modalitzadora, amb el mateix sentit que l’anterior i, per tant, intensificant-ne el grau Documentació en català Documentació altres llengües Traduccions “Hecha sirena, / según colijo, / que al dulce hijo / al agua arroja, / y sienpre floxa / del fragment niega el aliño; / al bello niño / no le linpió, / ni le alagó / como haze el perro, / antes, su ierro, / no le vió a luz / como abestruz, / ni le dió el pecho / surdo o derecho, / como leona / que no perdona / cariño fijo”(L. Matheu, Libro cons.) “Como pez que suelta en el agua su prole para no acercarse ya más a ella ni cuidarla, a su criatura ni la enjugó como hace el perro, ni, como hace la avestruz, la contempló con afán, ni la cubrió de su aliento como el león hace” (MiPlanas, Espejo 1373 Fragment “Voltà’s redona: / com lo peix féu / qui lo fill seu / en l’aigua llança: / mai s’hi atansa amb UF o UE / ne pus se’n cura; / sa criatura / no la torcà / com fa lo ca, / ni el mirà ab hurça / com fa la sturça, / ni l’alendà / com lleó fa” (5062-74) Fitxa Espill FE0496 Vers primera ocurrència 5071 Vers darrera ocurrència 5071 Nombre d’ocurrències 01 Forma Mirar els fills amb ursa com fa l’estruça canònica Mot clau 1 Mirar Mot clau 2 Estruça Tipus Unitat estilística configurada com a sintagma verbal (comparativa) Recursos Verb + sintagma nominal + sintagma preposicional + clàusula comparativa d’igualtat lingüístics i retòrics (“com...”). D’origen als bestiaris. Definició Mirar fent ganyotes de menyspreu (Def. pròpia). Interpretació errònia de Chabàs: “No miró (su madre) a la criatura, como hace (hasta) la avestruz bastarda”. Interpretació errònia de MiP: “El mot hurça no és altra cosa que urch, orgull, ufania”. Amb menyspreu (Gonzàlvez, ab ursa). Inserció en Automatitzada, formant una clàusula coordinada negativa amb l’anterior. Part d’una el text sèrie de comparacions pròpies del bestiari. Funció discursiva fill encara pitjor que els estruços. Modalitzadora, intensificant, amb la forma negativa, que la dona es va portar amb el Documentació “En stiu, en tot lo mes de juny, quant li cové pensar de sa generació, (...), deposa sos en català ous e cobre’ls d’arena, e va se’n percaçant sa vida, e oblida sos ous en tal manera que jamés no li’n membre poch ni molt. Mas la calor del sol e’l temprament del temps complexen son offici, e scalfa ço que la mare deu scalffar, tant que’ls fills naxen tan grans, que tantost percacen son viure. Emperò, quant lo pare e mare los troben, axí com los deurien péxer e adoctrinar, los enugen e’ls fan tantes crueltats com poden” (B. Latini, Llibre del tresor, II, 167) “Fer urses” (‘gesticular violentament’, DCVB, ursa; no s’hi cita l’ Espill) Documentació altres llengües Traduccions “Hecha sirena, / según colijo, / que al dulce hijo / al agua arroja, / y sienpre floxa / del fragment niega el aliño; / al bello niño / no le linpió, / ni le alagó / como haze el perro, / antes, su ierro, / no le vió a luz / como abestruz, / ni le dió el pecho / surdo o derecho, / como leona / que no perdona / cariño fijo”(L. Matheu, Libro cons.) “Como pez que suelta en el agua su prole para no acercarse ya más a ella ni cuidarla, a su criatura ni la enjugó como hace el perro, ni, como hace la avestruz, la contempló con afán, ni la cubrió de su aliento como el león hace” (MiPlanas, Espejo 1374 Fragment “Voltà’s redona: / com lo peix féu / qui lo fill seu / en l’aigua llança: / mai s’hi atansa amb UF o UE / ne pus se’n cura; / sa criatura / no la torcà / com fa lo ca, / ni el mirà ab hurça / com fa la sturça, / ni l’alendà / com lleó fa” (5062-74) Fitxa Espill FE0497 Vers primera ocurrència 5073 Vers darrera ocurrència 5073 Nombre d’ocurrències 01 Forma Revifar els fills amb l’alè com fa el lleó canònica Mot clau 1 Revifar Mot clau 2 Lleó Tipus Unitat estilística configurada com a sintagma verbal (comparativa) Recursos Verb + sintagma nominal + sintagma preposicional + clàusula comparativa d’igualtat lingüístics i retòrics (“com...”). D’origen als bestiaris. Definició Donar caliu (Def. pròpia). Figuradament, diu en Roig que’l lleó acarona’ls seus fillets ab l’alè (MiP). Inserció en Automatitzada, coordinada negativa amb la clàusula anterior. Part d’una sèrie de el text comparacions pròpies del bestiari. Funció discursiva Modalitzadora. Intensifica la falta d’amor cap al fill. Documentació “Per la gran dolor que és en lur naximent, los leonets són sbaïts, que stan spasmats III en català jorns, axí com a morts; tant que son pare ve a cap de tres jorns, qui’la crida tan fort de sa veu, que’ls fills se leven e tornen vius” (B. Latini, Llibre tresor , I.169) “Prin assò per natura figural del leó, so és que al ters dia fa vius sos fills cadells per lo seu alè” (Hist. Carles Maynes, 17) “Si plànyer e plorar nostres mals reparava, o si, nostres béns planyent, ressuscitaven com los fills de la lleona” ( Lam. Tisbe) “Però, pensau si poreu fer, lleona, / que per grans crits ressusciteu ma vida” (Sotsmissió amorosa) “Que fent com sol fer als fills la lleona / o prest faré viure del fill la pressona / o prest, trista mare, plorant io morré” (Istòria Passió, est. 392) Documentació altres llengües Traduccions “Hecha sirena, / según colijo, / que al dulce hijo / al agua arroja, / y sienpre floxa / del fragment niega el aliño; / al bello niño / no le linpió, / ni le alagó / como haze el perro, / antes, su ierro, / no le vió a luz / como abestruz, / ni le dió el pecho / surdo o derecho, / como leona / que no perdona / cariño fijo”(L. Matheu, Libro cons.) “Como pez que suelta en el agua su prole para no acercarse ya más a ella ni cuidarla, a su criatura ni la enjugó como hace el perro, ni, como hace la avestruz, la contempló con afán, ni la cubrió de su aliento como el león hace” (MiPlanas, Espejo 1375 Fragment “Lo car fill meu / cert menys lo veu / que si fos orba, / cuquella, corba / amb UF o UE que fills renega” (5075-79) Fitxa Espill FE0498 Vers primera ocurrència 5076 Vers darrera ocurrència 5076 Nombre d’ocurrències 01 Forma Veure menys que un orb canònica Mot clau 1 Veure Tipus Locució verbal (comparativa) Recursos Verb + clàusula comparativa d’inferioritat (“menys que...”). D’origen experiencial. lingüístics i retòrics Definició No veure res en absolut (Def. pròpia). Mot clau 2 Orb DeCat, orb, cita l’Espill com a exemple lèxic, no fràsic. Inserció en Automatitzada, formant una clàusula comparativa de desigualtat. Enllaça la sèrie el text precedent amb una altra comparança treta del bestiari. Funció discursiva mare. Modalitzadora. Intensifica la sèrie de comparances sobre el menyspreu del nadó per la Documentació en català Documentació altres llengües Traduccions “Mi amado hijo / nunca cuidó, / porque le vió / menos que ciega” del fragment (L. Matheu, Libro cons.) “Al amado hijo mío le ve ella bastante menos que si estuviese ciega” (MiPlanas, Espejo) 1376 Fragment “Lo car fill meu / cert menys lo veu / que si fos orba, / cuquella, corba / amb UF o UE que fills renega” (5075-79) “Dides hi lloguen, / sos fills alloguen / com la cuquella / (sos ous pon ella / en nius estranys)” (9063-67) Fitxa Espill FE0499 Vers primera ocurrència 5078 Vers darrera ocurrència 9064 Nombre d’ocurrències 02 Forma Renegar dels fills com la cuquella --- Renegar dels fills com el corb canònica Mot clau 1 Renegar Mot clau 2 Cuquella Tipus Unitat estilística configurada com a sintagma verbal (comparativa) Recursos Verb + preposició “de” + sintagma nominal + clàusula comparativa d’igualtat lingüístics i retòrics (“com...”). Al·literació del so [l]. D’origen als bestiaris. Definició Desentendre’s absolutament dels fills (Def. pròpia). DCVB, cuquella, cita les dues recurrències de l’ Espill com a exemples lèxics, no fràsics. Inserció en Desautomatitxada, amb la modificació derivada de substituir el sintagma verbal el text “renega de” per “menys lo veu que”. Forma una imatge metafòrica, on “cuquella” remet a la dona i clou la sèrie de comparances tretes del bestiari. Funció discursiva l’abandó del nadó per la dona. Modalitzadora, concloent la sèrie de comparacions i metàfores del bestiari, relatives a Documentació “Corp és un ocell negre, que és tan dubtós de sos fills, que no’ls nodreix ni cuyda en català que sien sos fills tro que veu la ploma negre” (B. Latini, Llibre del tresor, I.152) Documentació altres llengües Traduccions “Mi amado hijo / nunca cuidó, / porque le vió / menos que ciega; / antes le niega / del fragment como cuclilla / loca o bubilla / o negra cuerba” (Or. 5075-79), “Amas conduzen, / con que ellas luzen / como cuclilla, / que, sin mancilla, / con modos nuevos / pone sus guevos / en nido estraño” (Or. 9063-67) (L. Matheu, Libro cons.) “Al amado hijo mío le ve ella bastante menos que si estuviese ciega, o fuese hembra de cuclillo o de cuervo, que recusa sus hijos” (Or. 5075-79), “Contratan nodrizas; alojan a su prole como hace la hembra del cuclillo, que va a poner los huevos en nidos alenos” (Or. 9063-67) (MiPlanas, Espejo) 1377 Fragment “Jo novençana, / no pel·licana, / plaer vull pendre, / no em plau despendre, / amb UF o UE los pits nafrar / per al fill dar / la sang del cos” (5083-89) “Del cos la sang / ell, pelicà, / sos pits nafrà / pels fills salvar / e restaurar / scampant-la tota” (13962-67) Fitxa Espill FE0500 Vers primera ocurrència 5084 Vers darrera ocurrència 13962 Nombre d’ocurrències 02 Forma Salvar els fills amb la sang dels pits, com el pelicà canònica Mot clau 1 Salvar Mot clau 2 Pelicà Tipus Unitat estilística configurada com a sintagma verbal (comparativa) Recursos Verb + sintagma nominal + sintagma preposicional + clàusula comparativa d’igualtat lingüístics i retòrics (“com...”). D’origen als bestiaris. Definició La historia natural de los antiguos asegura que destruía su pecho para alimentar sus hijuelos (Chabàs). De la femella del pelicà se diu que’s sacrifica pels seus petits, arrencant-se per alimentar-los porcions del seu mateix pit (MiP). Donar-ho tot pels fills (Def. pròpia). Inserció en Desautomatitzada, a causa de l’exigència de la rima. el text Funció discursiva Argumentativa. La dona prefereix plaer a dolor i no vol fer com el pelicà. Documentació “Quan la mare los veu morts, (...) ella’s naffra los costats an son bech, e scampa la en català sanch sobre sos fills, tant que per la occasió de la sanch reviscolen e tornen en vida. Mas algunes gents dien que ells naxen sens vida, e lo pare e la mare los guarexen ab lur sanch” (B. Latini, Llibre del tresor, I.161) “D’aquella sanch pura del rey verdader, / que tota per tots, en l’arbre de vida, / ell, ver pellicà, donà per sos fills”, “Lo sant pellicà, donant la sanch pura, / donà vida’ls fills, tan morts y naffrats” (Istòria Passió, endreça, est. 3; est. 306) “Un pellicà, que, picant-se en los pits, de viva sanch fins en los peus li rosava” (Sepultura Francí d’Aguilar, 3) “Donant com a verdader pellicà per los fills la sanch preciosa” ( Lo Cartoixà, III.5) “Ha permés siau nafrat vós, gloriós pellicà, perquè ab la virtut de la vostra sanch los fills morts sien resuscitats” (Vita Chr., 183) Documentació “Similis factus sum pellicano solitudinis” (Psalmi, 101.7) altres llengües Traduccions “No soi patana, / ni pelicana; / olgarme quiero; / ¿no veis que muero / del fragment si llego a herir? / si ha de vivir / por el mamar, / no le he de dar / la sangre mía” (Or. 5083-89) “Es con su sangre, / aunque desangre / (como aquella ave / que rasgar sabe / su pecho tierno), / licor eterno / va a derramar, / para salvar / estos polluelos, / y con desbelos / toda la vierte” (Or. 13962-67) (L. Matheu, Libro cons.) “Él, pelicano que hirió su propio seno y vertió por completo la sangre de su cuerpo para salvar y reparar a sus hijos” (Or. 13962-67) (MiPlanas, Espejo) 1378 Fragment “Una alamanya / jo sé tendera, / gran filanera / com les de Silla, / ha parit filla” amb UF o UE (5098-02) Fitxa Espill FE0501 Vers primera ocurrència 5100 Vers darrera ocurrència 5100 Nombre d’ocurrències 01 Forma Gran filanera com les de Silla canònica Mot clau 1 Filanera Tipus Locució adjectival (comparativa) Recursos Sintagma adjectival + clàusula comparativa d’igualtat (“com...”). D’origen experiencial. lingüístics i retòrics Definició Molt treballadora (Def. pròpia). Mot clau 2 Silla DeCat, fil, cita l’Espill com a exemple lèxic, no fràsic. Inserció en Automatitzada. Forma una aposició. el text Funció discursiva Modalitzadora. Intensifica l’atribut de treballadora. Documentació “Gran filanera, com les de Silla” (PCC F 884; és la citació de l’ Espill, sense més en català informació; remissió dels editors a “De Silla, ni mare ni filla”) “De Silla, ni mare ni filla” (PCC, S 1042; s’hi cita l’Espill) Observació: Pel context lingüístic on apareix i pel significat que pren, aquesta locució no sembla tenir cap relació, a desgrat de PCC, amb la dita tòpica De Silla, ni mare ni filla. Documentació altres llengües Traduccions “Grande hilandera, / que parió hija: / es cosa fija” (L. Matheu, Libro cons.) del fragment “Como las de Silla, buena hilandera, y que ha parido una hija” (MiPlanas, Espejo) 1379 Fragment “Puis sou potent, / siau content / que jo us parixca. / Mas que us servixca, / amb UF o UE los fills allete / e que m'esplete, / no ho farà Déu!” (5125-31) “E em consellava, / si fill parís, / m'ensenyorís, / mai no em prostràs, / mas que em mostràs / un tant altiva, / no em fes cativa / de marit vell” (5984-91) Fitxa Espill FE0502 Vers primera ocurrència 5128 Forma Mas que canònica Mot clau 1 Mas Tipus Locució conjuntiva Recursos Conjunció adversativa + conjunció conjuntiva. Monosil·labisme. lingüístics i retòrics Definició DeCat, Mot clau 2 Que Vers darrera ocurrència 5988 Nombre d’ocurrències 02 mas , anoita la combinació Mas que, amb el valor de ‘amb que, si doncs, sempre que’, però no cita l’Espill. Sinó que (Gonzàlvez). Inserció en Automatitzada. Introdueix una clàusula subordinada. Invariable. el text Funció discursiva Connectiva. Manifesta el contrast semàntic entre la principal i la subordinada. Documentació “Quan lo prevere lo absol, llavors rep la gràcia de Déu, e al dia del juhí posar-lo-ha a la en català dreta part mas que confés tots los pecats” (St. Vicent, Sermons ; DeCat, més) “Ací venim a cantar-li / a la senyora Tonica, / que mos done l’asguinaldo, / mas que siga una sardina” (cançó popular valenciana citada per DeCat, més) Documentació altres llengües Traduccions “Bien rico estáis: / si os contentáis / que yo los para, / ya se pasara; / pero criarlo, / del fragment ni imaginarlo: / que no ha de ser, / no lo he de hazer, / claro lo digo” (L. Matheu, Libro cons.) Puesto que rico sois, contentaos con que os dé hijnos; mas, en cuanto a serviros para que os los amamante y yo me marchite, Dios no lo permitirá” (MiPlanas, Espejo) 1380 Fragment “Ella que trie, / faça cercar, / mercat o car, / al càrrec seu” (5182-85) amb UF o UE Fitxa Espill FE0503 Vers primera ocurrència 5185 Forma Al càrrec de canònica Mot clau 1 Càrrec Tipus Locució prepositiva Recursos Preposició + sintagma nominal + preposició “de” lingüístics i retòrics Definició Segons el criteri o sota la custòdia d’algú (Def. pròpia) Mot clau 2 Vers darrera ocurrència 5185 Nombre d’ocurrències 01 Inserció en Automatitzada el text Funció discursiva personatge-narrador. Connectiva, modalitzadora. Fa recaure la responsabilitat sobre la tercera dona del Documentació “Devia ordonar tots aquests fets e a son càrrec devia ésser del tot recomanat” en català (Curial, III.95) “E tu, molt egregi Capità, qui sents e saps que totes les coses estan a càrrec sobre los teus muscles” Tirant, 143), “Los infinits mals e desolacions que a càrrec de vostra celsitud se siguiran” (252), “E fiau de mi que, a càrrec meu e de la mia mà, vosaltres rebau lo sant baptisme” (329), “Senyor- dix Tirant-, del que vós me demanau jo en só ja pregat, e deixau-ho a càrrec meu” (330)... “Que's fa lo rey nostre, qu'és molt gran offensa / del nostre gran Cesar, del qual la defensa / nos sembla que vinga a càrrech sols teu” (Hist. Passió, 850-52) Documentació altres llengües Traduccions “Ella escogía, / y haze buscar / por el lugar, / caro o barato, / que en este trato / del fragment luego se enbeve” (L. Matheu, Libro cons.) “Que ella misma la elija, haciéndosela buscar, barata o cara, y a sola responsabilidad suya” (MiPlanas, Espejo) 1381 Fragment “Per la penyora / que en mi havia, / tant s’atrevia” (5190-92) amb UF o UE Fitxa Espill FE0504 Vers primera ocurrència 5190 Forma Tenir en penyora canònica Mot clau 1 Tenir Tipus Col·locació (significat transparent) Recursos Verb + preposició + substantiu lingüístics i retòrics Definició Tenir una cosa valuosa d’una altra persona (Def. pròpia). Mot clau 2 Penyora Vers darrera ocurrència 5190 Nombre d’ocurrències 01 DCVB, penyora, anota Metre penyora (ant.) i Estar penyora (ant.), però no cita l’Espill. Inserció en Desautomatitzada, amb canvi d’ordre dels components i formant una oració de relatiu. el text Funció discursiva d’ell (del personatge-narrador). Asseverativa, en una seqüència explicativa. La dona se n’aprofitava perquè tenia el fill Documentació “Havia Raquel, ab gran dolor de Jacob, a la iníqua mort pagat lo general deute, deixant en català a Josef son fill, en virtuts e bellea semblança e figura sua; lo qual Jacob, son pare, guardava com a penyora estimada de la muller perduda” ( Hist. Josef), “Si ara a Benjamin, que per Raquel e Josef tinc en penyora, portau en Egipte...” (Hist. Josef) “Recordà’s dels mals y plagues que havia fet en Egipte y revocà la sua ira y portà’ls a si mateix en penyora” (Lo Cartoixà, I.13) “E tinguessen penyora de la felicitat que’ns prometia” (Lo Cartoixà, III.1) “Per què poré dir que no em resta sinó aquest miserable de fill en penyora de son pare, e la trista de mare s'haurà a conhortar ab ell” ( Tirant, 3), “Amic —dix Tirant—, jo no vull que tu poses penyores negunes” (105), “Genovesos e venecians posaren penyora lo càlzer e l'hòstia consagrada” (107), “E per ço com tu em poses al davant tal penyora en dir que...” (137)... Documentació altres llengües Traduccions “Por la gran prenda / que en mi tenía, / tomó osadía” del fragment (L. Matheu, Libro cons.) “Atreviéndose a tanto gracias a la prenda que de mí tenía” (MiPlanas, Espejo) 1382 Fragment “Puis fon parida, / lleva’s la brida, / la regna es cala, / torna’s cucala / e cadernera; / amb UF o UE gallina era / que tostemps calla, / mas en la palla / com ha post l’ou, / tothom la ou; / ella el festeja, / tant lo meneja / trencat lo’s beu.” (5193-205) Fitxa Espill FE0505 Vers primera ocurrència 5198 Vers darrera ocurrència 5198 Nombre d’ocurrències 01 Forma La primera gallina que escataina és la que ha fet l’ou canònica Mot clau 1 Gallina Tipus Proverbi Recursos Oració atrributiva, formada per dues clàusules de relatiu. lingüístics i retòrics Definició Es diu d’una persona amb ànsia de voler fer-se de notar i cridar l’atenció (Def. pròpia) Mot clau 2 Ou Inserció en Desautomatitzada, formant una imatge metafòrica contraposada, que fa de conclusió el text de les imatges contingudes als versos anteriors. Amb aquests, comença una sèrie d’UFs que metaforitzen l’actitud de la dona envers el fill, abans de fer-ne el relat. Funció discursiva abans i després de parir. Modalitzadora. Contraposa, mitjançant la metàfora de la gallina, l’actitud de la dona Documentació “La primera gallina que escataina és la que ha fet l’ou” (PCC, G 109; s’hi cita l’ Espill) en català Documentació altres llengües Traduccions “Gallina era, / que siempre calla, / mas, quando halla / que guebo a puesto, / del fragment hechando el resto / lo cacarea” (L. Matheu, Libro cons.) “Era como gallina, que está siempre callada, pero que, desde las pajas, se hace oir de todo el mundo en cuanto ha puesto su huevo” (MiPlanas, Espejo) 1383 Fragment “Gallina era / que tostemps calla, / mas en la palla / com ha post l’ou, / tothom la ou” amb UF o UE (5198-202) “Dides hi lloguen, / sos fills alloguen / com la cuquella / (sos ous pon ella / en nius estranys)” (9063-67) Fitxa Espill FE0506 Vers primera ocurrència 5201 Forma Pondre ous canònica Mot clau 1 Pondre Tipus Col·locació (significat transparent) Recursos Verb + substantiu lingüístics i retòrics Definició Dipositar els ous (DeCat, Mot clau 2 Ous Vers darrera ocurrència 9066 Nombre d’ocurrències 02 pondre ; s’hi cita l’Espill) Inserció en Automatitzada, precedida de l’adverbi temporal “com”. el text Funció discursiva Modalitzadora, dins d’una metàfora on compara la dona partera i cofoia amb la gallina. Documentació “Morta és la gallina qui ponia los ous d’aur” (J. Bonsenyor , en català 63; DCVB, pondre ) Llibre de paraules e dits, “Un hom havia una oca qui cascun dia li ponia un ou” (Recull d’Eximplis; DeCat , pondre ) Documentació altres llengües Traduccions “Gallina era, / que siempre calla, / mas, quando halla / que guebo a puesto, / del fragment hechando el resto / lo cacarea” (L. Matheu, Libro cons.) “Era como gallina, que está siempre callada, pero que, desde las pajas, se hace oir de todo el mundo en cuanto ha puesto su huevo” (MiPlanas, Espejo) 1384 Fragment “Cert, tal fi féu / mon fill per ella: / primer ovella, / en aprés gata / que sos fills mata, amb UF o UE / tant los remuda; / ans era muda, / aprés sabida” (5206-13) Fitxa Espill FE0507 Vers primera ocurrència 5209 Vers darrera ocurrència 5209 Nombre d’ocurrències 01 Forma Amor de gata, que sos fills mata canònica Mot clau 1 Gata Tipus Proverbi Recursos Oració de relatiu. Anomalia semàntica entre “amor” i “mata”. Rima consonant en lingüístics i retòrics “-ata”. Definició Es diu referint-se a un amor excessiu o mal enfocat (DCVB, Mot clau 2 Fill gata ; no s’hi cita l’ Espill) Inserció en Desautomatitzada. Introduït mitjançant un connector que relaciona temporalment dos el text comportaments. El segon remet al proverbi, amb conservació del relatiu i supressió del mot amor. Clou la sèrie d’UFs que metaforitzen el relat que es fa a continuació. Funció discursiva d’amor mal enfocat sinó que és l’expressió clau que resumeix totes les accions que Modalitzadora, en una seqüència descriptiva. Pren no només un significat metafòric desencadenen la mort del fillet i que es descriu a continuació. En aquest passatge previ la dona és, successivament, egua, cucala, cadernera, gallina, ovella i gata. Documentació “Tant estima el gat els seus fills, que se’ls menja” (PCC, G 366; no s’hi cita l’ Espill) en català “Amor gatina, que es menja els gatons” (PCC, A 1209; s’hi cita l’Espill) “Tant estima la gata sos fills que se’ls menja” (DCVB, gata ) Documentació “Los amores del gato riñendo entran” (Yriarte; PCC, A 1209) altres llengües Traduccions “Fue antes obeja / y después gata: / los hijos mata / quando los muda” del fragment (L. Matheu, Libro cons.) “Oveja al principio y gata después, que mata a sus hijos con tanto cambiarlos de sitio” (MiPlanas, Espejo) 1385 Fragment “Primer ovella, / en aprés gata / que sos fills mata” (5208-10) amb UF o UE Fitxa Espill FE0508 Vers primera ocurrència 5209 Forma En aprés canònica Mot clau 1 Aprés Tipus Locució conjuntiva Recursos Preposició + adverbi. Al·literació del so [e]. lingüístics i retòrics Definició Marca de temporalitat posterior (Def. pròpia) Mot clau 2 Vers darrera ocurrència 5209 Nombre d’ocurrències 01 Inserció en Automatitzada. Invariable. el text Funció discursiva Locativa. És un connector temporal, marcant ordre en l’acció discursiva. (Lo Somni, Curial, Hist Passió, Procés olives , Somni JJ) Documentació en català “En aprés li recità ab grandíssim plaer la prosperitat e victòria sua” ( Tirant, 438) “En aprés que lo senyor fill de Déu hagué preÿcat algun temps en Galilea...” (Vita Christi, 128) Documentació altres llengües Traduccions “Fue antes obeja / y después gata: / los hijos mata / quando los muda” del fragment (L. Matheu, Libro cons.) “Oveja al principio y gata después, que mata a sus hijos con tanto cambiarlos de sitio” (MiPlanas, Espejo) 1386 Fragment “Sovint revida / mudar de dides: / quantes parides / de poc trobaren / amb UF o UE s’hi remudaren” (5214-18) Fitxa Espill FE0509 Vers primera ocurrència 5217 Forma De poc canònica Mot clau 1 Poc Tipus Locució adverbial Recursos Preposició + adverbi. Monosil·labisme. lingüístics i retòrics Definició De fa poc de temps (Gonzàlvez) Mot clau 2 Vers darrera ocurrència 5217 Nombre d’ocurrències 01 Inserció en Automatitzada. Invariable. el text Funció discursiva temps per alletar el seu fill. Locativa. El protagonista indica que buscaven dones que havien parit de feia poc (Curial) Documentació en català “La qual venguda, posat que en sàpia tot ço que n’és, a cap de poc és pus vituperada que la primera” (Lo Somni, III.11) Documentació altres llengües Traduccions “Sin que se inpida, / muda de didas; / quantas paridas / de poco hallaron, / del fragment tantas mudaron” (L. Matheu, Libro cons.) “A cada momento cavila mudar de ama; y cuantas recienparidas se encontraban íbanse sucediendo” (MiPlanas, Espejo) 1387 Fragment “Hagué bocatge / e foc salvatge” (5251-52) amb UF o UE Fitxa Espill FE0510 Vers primera ocurrència 5251 Forma Mal de bocatge canònica Mot clau 1 Mal Tipus Col·locació (significat transparent) Recursos Substantiu + preposició “de” + substantiu. Al·literació dels sons [a] i [e]. lingüístics i retòrics Definició Inflamación de las mucosas de la boca (Dr. Chabret; Chabàs 1905: 397). Mot clau 2 Bocatge Vers darrera ocurrència 5251 Nombre d’ocurrències 01 MiP inclou, al seu Repertori, l’entrada bocatge, mal de, amb remissió al v. 5251. Inflamació de la mucosa de la boca (DCVB, bocatge; s’hi cita l’Espill). Inserció en Automatitzada, però amb elisió de “mal” per mor de la mètrica. el text Funció discursiva malalties del nadó. El mal de bocatge n’és una. Denominativa, en una seqüència descriptiva. El narrador-personatge parla de les Documentació “Car diu-se que més que la pestilència, / s’agafa i apega lo mal de bocatge” ( La en català brama, 276-77) “I d’elles lo suc guareix de molts mals / i valen les fulles a mal de bocatge” (Procés olives , 403-04) Documentació altres llengües Traduccions “Diole bocage, / fuego salvage” (L. Matheu, Libro cons.) del fragment “Tuvo mal de encías y fuego salvaje” (MiPlanas, Espejo) 1388 Fragment “De pregamí / li féu mamella” (5254-55) amb UF o UE Fitxa Espill FE0511 Vers primera ocurrència 5255 Forma Fer mamella canònica Mot clau 1 Fer Mot clau 2 Mamella Vers darrera ocurrència 5255 Nombre d’ocurrències 01 Tipus Col·locació (pren el significat metafòric del mot “mamella”, que ja el té) Recursos Verb + substantiu lingüístics i retòrics Definició Le hizo biberón (que creíamos cosa moderna) (Chabàs). Anticipació rudimentària del biberó actualment usat (MiP). Inserció en Automatitzada. Forma el predicat verbal de la clàusula. el text Funció discursiva que no va voler donar a mamar el fill. Asseverativa. El protagonista conta aquest fet però en un context de crítica a la dona Documentació en català Documentació altres llengües Traduccions “Ni más probó / leche ni teta” del fragment (L. Matheu, Libro cons.) “Hízole ella con peregamino un biberón” (MiPlanas, Espejo) 1389 Fragment “Ara salada, / adés gelada” (5265-66) amb UF o UE Fitxa Espill FE0512 Vers primera ocurrència 5265 Forma Ara..., adés... canònica Mot clau 1 Ara Tipus Locució conjuntiva Recursos Adverbi + adverbi. Repetició lèxica. lingüístics i retòrics Definició Indica distribució de la informació, marcant temporalitat (Def. pròpia). Mot clau 2 Adés Vers darrera ocurrència 5265 Nombre d’ocurrències 01 Indica alternança de diverses accions o circumstàncies (Gonzàlvez). Inserció en Automatitzada. Invariable. el text Funció discursiva Connectiva, distribuint la informació del present al passat. Documentació “Parlar del cel les oireu, / i de la terra; / ara de pau, adés de guerra” en català (Somni JJ, 190-92) Documentació altres llengües Traduccions “Que está salado, / antes elado” (L. Matheu, del fragment “Ora salado, ora frígido” (MiPlanas, Espejo) Libro cons.) 1390 Fragment “Ella tant sua / suor de mort” (5298-99) amb UF o UE “Folgar qui hi cuida, / suor de mort / sens mai deport / en si remira” (8510-13) “Quantes suós, / treballs de mort, / a un deport / ha l’hom de armes!” (10220-23) Fitxa Espill FE0513 Vers primera ocurrència 5299 Forma Suor de mort canònica Mot clau 1 Suor Mot clau 2 Mort Vers darrera ocurrència 10220 Nombre d’ocurrències 03 Tipus Unitat estilística configurada com a sintagma nominal Recursos Substantiu + preposició “de” + substantiu. Al·literació del so [r]. lingüístics i retòrics Definició Fenomen físic que manifesta una agitació de sentiments molt forta (Def. pròpia). DCVB, suar, cita l’Espill com a exemple lèxic, no fràsic. Suor molt freda (Gonzàlvez, mort). Suor pròpia d’un malalt o moribund (Gonzàlvez, suor) Inserció en Automatitzada, formant el complement directe. el text Funció discursiva d’ànim de la dona. Modalitzadora. El narrador personatge fa una valoració intensificadora de l’estat Documentació en català Documentació altres llengües Traduccions “Suda y trasuda / sudor de muerte” (Or. 5298-99) del fragment “El pobre, el rico, / quando procura / hallar olgura, / sudor de muerte / sin mudar suerte / para si toma” (Or. 8510-13) “Muchos sudores / y afán de muerte, / más que en su suerte / el hombre de armas” (Or. 10220-23) (L. Matheu, Libro cons.) “Y, mientras tanto, suda mortal sudor” (Or. 5298-99) (MiPlanas, Espejo) 1391 Fragment “Tot li fa nosa, / pren-la gran basca” (5314-15) amb UF o UE “Mas si els fa nosa / lo fill que es nat / e n’han mal grat, / no els plau que visca” (9004-07) Fitxa Espill FE0514 Vers primera ocurrència 5314 Forma Fer nosa canònica Mot clau 1 Fer Tipus Col·locació (significat transparent) Recursos Verb + substantiu lingüístics i retòrics Definició Molestar, desagradar (Def. pròpia). Mot clau 2 Nosa Vers darrera ocurrència 9004 Nombre d’ocurrències 02 Obstruir, dificultar o privar algú o alguna cosa d’obrar, de funcionar, d’estar a pler (DCVB, nosa ; no s’hi cita l’ Espill). Inserció en Automatitzada, formant el predicat verbal. La segona recurrència és introduïda pels el text connectors “mas” i “si”. Funció discursiva Modalitzadora, intensificant amb el quantitatiu “tot” la valoració que en fa el narrador. Documentació “Indissoluble amor que han a lurs fillastres o a altres qui’ls fassen nosa” (B. Metge, en català Somni, III; DCVB, nosa ) Lo “Tot lo restant del món li fa gran nosa” (A. March, 50; DCVB, nosa ) “Que els vells, per mostrar-se que encara serveixen, / i que no els fa nosa la tos ni el rogall” (Procés olives , 1217-17; DCVB, nosa ) “Guardau, que llei ni glosa falsa / no em farà nosa” (Somni JJ, 2379-80) RT “Dient: “Veniu i no us faça res nosa, / que bé sabrem també llevar la llosa”” (Vida de santa Magdalena en cobles, 323-24) Documentació altres llengües Traduccions “Fiera enojosa / tiene gran basca” (Or. 5314-15) del fragment “Mas si enbaraza / el hijo en casa / que ven nacido” (Or. 9004-05) (L. Matheu, Libro cons.) “Todo le es estorbo; le sobrevienen fuertes desvanecimientos” (Or. 5314-15) “Pero si les estorba el recién nacido” (Or. 9004-05) (MiPlanas, Espejo) 1392 Fragment “Grata’s e rasca / on no li pru” (5316-17) amb UF o UE Fitxa Espill FE0515 Vers primera ocurrència 5316 Vers darrera ocurrència 5316 Nombre d’ocurrències 01 Forma Gratar-se on no li pru canònica Mot clau 1 Gratar Tipus Locució verbal (significat idiomàtic) Recursos Verb reflexiu + clàusula de relatiu. Al·literació del so [r]. lingüístics i retòrics Definició Es diu de qui es commou per ço que no li interessa (PCC, G 937; no s’hi cita l’ Espill) Mot clau 2 Pruir Inserció en Forma el complement circumstancial i presenta una certa desautomatització per la el text duplicació sinonímica de “grata” amb “rasca”, per mor de la mètrica del vers. Funció discursiva la dona per la mort del fill. Modalitzadora. Forma part d’una seqüència, on el narrador descriu la culpa i el dolor de Documentació “Meng sens fam e grat-me sens pruir” (Jordi de Sant Jordi; DCVB, en català “Grata's lo cap e pruen-li los talons” ( Tirant, 189) gratar) “Gratar-se on no li pru” (PCC, G 937; no s’hi cita l’Espill) “Cada u es grata allà on li pru” (PCC, G 934; no s’hi cita l’Espill) “Qui grata a on li pru, no fa mal a ningú” (PCC, M 507; no s’hi cita l’ Espill) “Cada u es grata allà on li pru” (DCVB, pruir; no s’hi cita l’ Espill) “Qui grata a on li pru, no fa mal a ningú” (DCVB, pruir; no s’hi cita l’ Espill) Documentació altres llengües Traduccions “Tiéntase y rasca / donde no duele” (L. Matheu, Libro cons.) del fragment “Se frota y rasca donde no le escuece” (MiPlanas, Espejo) 1393 Fragment “Grata’s e rasca / on no li pru. / Tot li ve en cru” (5316-18) amb UF o UE Fitxa Espill FE0516 Vers primera ocurrència 5318 Forma Venir en cru canònica Mot clau 1 Venir Tipus Locució verbal (significat idiomàtic) Recursos Verb + preposició + adjectiu. Al·literació del so [en]. lingüístics i retòrics Definició Venir malament, fer mal efecte, ésser desagradable (DCVB, Mot clau 2 Cru Vers darrera ocurrència 5318 Nombre d’ocurrències 01 cru; a partir de la citació de l’Espill). Sense atenuants (Gonzàlvez, en cru; definició incorrecta). Inserció en Automatitzada. Forma el complement circumstancial d’una sèrie de descripcions. el text Funció discursiva Modalitzadora. És el resum de la situació atribuïda a l’estat de la dona. Documentació en català Documentació altres llengües Traduccions “Lo que más huele / lo jusga crudo” (L. Matheu, Libro cons.) del fragment “Todo se le aparece entonces crudamente” (MiPlanas, Espejo) 1394 Fragment “E, sens mentir, / m’ho contà tot / de mot a mot” (5343-45) amb UF o UE Fitxa Espill FE0517 Vers primera ocurrència 5345 Vers darrera ocurrència 5345 Nombre d’ocurrències 01 Forma Mot a mot --- Mot per mot canònica Mot clau 1 Mot Tipus Locució adverbial Recursos Substantiu + preposició + substantiu. Monosil·labisme i repetició. lingüístics i retòrics Definició De paraula en paraula, sense deixar cap mot (DCVB, Mot clau 2 Mot mot; no s’hi cita l’ Espill). Exposar fets de manera detallada i exhaustiva (Gonzàlvez). DeCat, mot, registra Mot a mot com a “frase feta”, però no cita l’Espill. Inserció en Automatitzada. Forma el complement de mode. el text Funció discursiva dona seran dites amb tota mena de detall, sense ocultar res. Modal. L’emissor (el narrador personatge) manifesta que les paraules que emet la Documentació Contant-li mot a mot tot ço que Gerbino contra ells los havia fet” ( Decameró, IV.4; en català DeCat, mot, diu que la construcció no figura a l’original italià) “Curial anà a casa de Melchior e mot per mot ço que la Güelfa dit li havia li descobrí” (Curial, I.9), “Contà-li lo sommi mot a mot” (Curial, I.26), “E féu-li dir, mot per mot, tot ço que sabia” (Curial, II.133) “Ans, só content comunicar-lo, / i mot a mot, / i punt per punt, escriure'l tot” (Somni JJ, 62-64) Documentació “Palabra por palabra” (‘con toda exactitud’, DUE, altres llengües palabra) Traduccions “Cuenta me da, / de pe a pa” (L. Matheu, Libro cons.) del fragment “Y entonces me lo contó todo, palabra por palabra” (MiPlanas, Espejo) 1395 Fragment “A mi, na Trista, / qui he ben vista / experiència / de llur prudència, / dret e envés / amb UF o UE per a quant és” (5353-58) Fitxa Espill FE0518 Vers primera ocurrència 5357 Vers darrera ocurrència 5357 Nombre d’ocurrències 01 Forma Dret i envers canònica (part de la locució verbal Mot clau 1 Dret Tipus Locució nominal No guardar dret ni envers) Mot clau 2 Envers Recursos Substantiu + conjunció coordinant + substantiu. Al·literació del so [e]. Associació lingüístics i retòrics antonímica. Definició La part que es veu i la que no es veu, la totalitat (Def. pròpia) DCVB,envers, recull la locució No guardar dret ni envers ‘no mirar res, no tenir contemplacions’ i cita el Tirant, 172. DCVB, dret, recull la locució No guardar dret ni envers ‘no tenir cap mirament ni respecte’, cita el Tirant, 172 i 246, i l’Espill com a exemple lèxic, no fràsic. Inserció en Automatitzada. Forma el complement de mode. el text Funció discursiva Modalitzadora. Usada amb un matís irònic, preparatori del relat posterior. Documentació “Car les monges no hi garden tort, / dret ni envers” (F. de la Via, en català “Car no ha dret ne envers” (Eiximenis, Llibre dones, 83) Llibre de fra Bernat) “Mostratz que saubetz fer / ab tort del dreyt envers” (F. de la Via, Procés de la Senyora de Valor contra en Bertran Tudela, 739-40) “Lo apetit natural qui us força que no guardau dret ni envés” (Tirant, 172; DCVB, envers), “Més cruel que lleó famejant, no guardant dret ni envers” (246) “No guardant dret ni envers” (Tirant, 268). “Pelets hi pèls, / endrets, envesos y repels” (Cobles S. Cristòfol, “Sentència”) “Li feren girar lo dret al revés” (Istòria Passió, est. 168) “Que, defenent bon dret, o mal, / si mester és, / sàpia fer del dret envés” (Somni JJ, 742-44; DCVB, envers) Documentació altres llengües Traduccions “Luego lo vi / por experiencia / de su prudencia / el haz y enbés / para quanto es” del fragment (L. Matheu, Libro cons.) “Puesto que por buena experiencia he visto, por cara y por cruz, a cuánto su gran prudencia puede llegar” (MiPlanas, Espejo) 1396 Fragment “Al refetor / a tard s’hi meten, / en cambra spleten / la llur sabor” (5400-03) amb UF o UE “Fills, pau ni pa / a tard n’hi ha” (6689-90) Fitxa Espill FE0519 Vers primera ocurrència 5401 Forma A tard canònica Mot clau 1 Tard Tipus Locució adverbial de temps Recursos Preposició + adverbi. Monosil·labisme. Al·literació del so [a]. lingüístics i retòrics Definició Rares vegades, amb poca freqüència (DCVB, Mot clau 2 Vers darrera ocurrència 6690 Nombre d’ocurrències 02 tard; no s’hi cita l’ Espill). Poques vegades (DCVB, atard; no s’hi cita l’ Espill). Rares vegades (DeCat, tard; no s’hi cita l’ Espill). Inserció en Automatitzada. Forma el complement circumstancial de temps. Invariable. el text Funció discursiva (se suposa que sòbriament i en silenci) al refectori. Locativa, modalitzadora. Intensifica la poca freqüència amb què les monges mengen Documentació “Havia en costuma que no’s lexava veer mas a tart” (Llull, Llibre merav.; DeCat, tard) en català “Tres lances ensems ligades, / a tard se poden trencar” (A. Turmeda, Cobles div. regne Mallorca ; DCVB, tard) “Hòmens qui agen gran cors, a tart és que agen gran cor” (J. Cessulis, Llibre de bones costums; DCVB, tard) “A tard és que algun reviva; / tant los lleix magres!” ( Col·loqui dames, 624-25) “Per ço com sabeu que l'amor palesa / a tard o mai dón(a) la prospera fi” (Procés olives , 1357-58) “Segons quant a tard hi passa granera” ( Procés olives , 1596) “Puix molt a tard la u sens l'altre miren” (Somni JJ, 777) “Car no só axí com los hòmens mortals, que a tart és que perdonen complidament” (Vita Christi, 150) Documentació altres llengües Traduccions “En un desbán / alegres canpan, / y todas zanpan / con gran sabor, / que’s su dolor / del fragment el refitorio” (Or. 5400-03) “Hijos, paz, pan / tarde tendrán” (Or. 6689-90) (L. Matheu, Libro cons.) “Acuden tarde al refectorio” (Or. 5400-03) “Hijos, paz y pan difícilmente los consiguen” (Or. 6689-90) (MiPlanas, Espejo) 1397 Fragment “Parlen, ordixen / sos casaments, / dons e presents, / tots ab usura, / e fan segura / amb UF o UE mercaderia” (5411-16) Fitxa Espill FE0520 Vers primera ocurrència 5413 Forma Dons i presents canònica Mot clau 1 Dons Mot clau 2 Presents Vers darrera ocurrència 5413 Nombre d’ocurrències 01 Tipus Unitat estilística configurada com a sintagma nominal Recursos Sintagma nominal coordinat. Associació sinonímica. lingüístics i retòrics Definició Gratificacions, recompenses, premis (Def. pròpia) Inserció en Automatitzada. Forma part del complement directe del verb el text ordir. Funció discursiva Modalitzadora, intensificant les males accions de les monges. Documentació “E molts presents e donatius que foren fets al Cèsar” (Tirant, 456) en català “E feren de grans presents e donatius al Cèsar” (459) “Feren-li molts presents e donaren-li molt gran quantitat de tresor” (459) Documentació altres llengües Traduccions “Y allí se valen / en sus intentos / de casamientos / sólo aparentes, / del fragment dones, presentes, / todos a usura / que hazen segura / mercadería” (L. Matheu, Libro cons.) “En donde conciertan sus casamientos, dádivas y regalos, con usura todo ello, realizando así a la segura un provechoso mercadeo” (MiPlanas, Espejo) 1398 Fragment “Per una flor / prenen marc d'or, / e per entrada / volen mudada / tapiceria” amb UF o UE (5423-27) Fitxa Espill FE0521 Vers primera ocurrència 5424 Forma Marc d’or canònica Mot clau 1 Marc Tipus Locució nominal (significat idiomàtic) Recursos Substantiu + preposició “de” + substantiu. Al·literació del so [r]. lingüístics i retòrics Definició Moneda de valors diferents segons les èpoques i contrades (DCVB, Mot clau 2 Or Vers darrera ocurrència 5424 Nombre d’ocurrències 01 marc; s’hi cita l’Espill) Inserció en Forma el complement directe de “prenen”. el text Funció discursiva n’aprofita: per una cosa sense valor, en pren una altra que en té molt. Denominativa, modalitzadora, en una seqüència explicativa. Indica que la dona se Documentació “March d’or és diferent segons les diversitats de les senyories del món” (doc. en català 1417; DCVB, marc) circa “Lo que més llances rompria e millor ho fes, guanyàs cascun dilluns de l'any cinc marcs d'or” (Tirant, 46) “E si és dins l'illa e no hi ve, ha de pagar deu marcs d'or” (92) Documentació altres llengües Traduccions “Por una flor, / con gran rigor, / un marco de oro, / si no un tesoro; / por dar entrada, del fragment / quieren conprada / tapiceria” (L. Matheu, Libro cons.) “Por una flor, toman un marco de oro; y exigen para su entrada renovada tapicería” (MiPlanas, Espejo) 1399 Fragment “Lo temps consumen / (...); / perquè entre el sol, / en haver mestres / amb UF o UE de ponts, finestres, / trapes, entrades / per les taulades, / passos, atalls...” (5442-51) Fitxa Espill FE0522 Vers primera ocurrència 5447 Forma Mestre de ponts canònica Mot clau 1 Mestre Tipus Col·locació (significat transparent) Recursos Substantiu + preposició “de” + substantiu lingüístics i retòrics Definició Qui dirigia i controlava les construccions (Vila 1994: 76). Mot clau 2 Pont Vers darrera ocurrència 5447 Nombre d’ocurrències 01 Persona que dissenyava ponts i altres construccions, equivalent cultural de l’actual enginyer d’obres públiques (Gonzàlvez). Inserció en Automatitzada el text Funció discursiva que les monges se n’escapen. Denominativa. Forma part d’un fragment descriptiu del convent, donant a entendre Documentació en català Documentació altres llengües Traduccions “Si el sol no yere, / buscan maestros / de los más diestros / que hagan ventanas, / del fragment puertas, solanas / en los tejados” (L. Matheu, Libro cons.) “Emplean todo su tiempo (...); en procurar-se maestros para construir puentes, ventanas para que entre el sol, trapas, entradas por el tejado, pasos, atajos...” (MiPlanas, Espejo) 1400 Fragment “Anar armades /e desfreçades / com hom, exir, / de nit, texir / per la ciutat, / amb UF o UE a pas cuitat / fent cavalcades” (5465-71) Fitxa Espill “Ab cuitats passos, / de poplexia / o litargia / ben tost morir” (6832-35) “Ans dels que hi eren / allí venguts, / escomoguts / més per temor / que per dolor / ni pietat, / a pas cuitat, / esbalaïts...” (14138-45) “Atentament, / no pas cuitat” (16142-43) FE0523 Vers primera ocurrència 5470 Vers darrera ocurrència 16143 Nombre d’ocurrències 04 Forma Amb cuitats passos -- A pas cuitat canònica Mot clau 1 Pas Tipus Locució adverbial Recursos Preposició + sintagma nominal. Al·literació dels sons [a] i [s]. lingüístics i retòrics Definició Apressadament, ràpidament (Def. pròpia). Mot clau 2 Cuitar DCVB, pas , anota A pas cuitat , ‘de pressa’, però no hi cita l’ Espill ni el Tirant. DeCat, pas , registra la locució A pas ‘amb moviment corrent, no accelerant gaire’, però no cita l’Espill. Ràpidament, de pressa (Gonzàlvez). Inserció en Automatitzada. La locució forma el complement circumstancial de mode i s’hi el text anteposa per tematització. Funció discursiva Modalitzadora. Intensifica la rapidesa amb que s’acosta la malaltia i la mort. Documentació “Ve't que ja ve ab passos cuitats e la boca uberta, defallint-li l'alè” (Curial, II.70) en català “E, desijós de morir, ab passos molt cuitats anà contra Curial” (III.86) “Ab cuytats passos exint de la cambra” (Hist. Josef) “Ab cuytats passos venia” ( Hist. Josef) “Ab cuitats passos camina” ( Debat P. Viana) “Ab cuitats passos corregué” ( Lam. Mirra) , “Ab cuitats passos calcigant” (Lam. Narcís) “Endreçant los cuitats passos” ( Parl. B. Mercader) “Ab cuitats passos camina” ( Parl. B. Mercader) “Ab cuitats passos acaminava” (Parl. B. Mercader) “Ab cuitats passos caminaven” (Parl. B. Mercader) “Començà cuitats passos moure” (Parl. B. Mercader) Documentació altres llengües Traduccions “Con tristes lazos / de aplopexía / y litargía, / has de morir” del fragment (L. Matheu, Libro cons.) “Y de acabar, a paso rápido, por morir de apoplejía” (MiPlanas, Espejo) 1401 Fragment “E les vesprades / d’agost, anar / camí de mar / a la banyada; / en la tornada, / amb UF o UE minyonejant, / venir jugant / joc de mantades” (5472-79) Fitxa Espill FE0524 Vers primera ocurrència 5479 Forma Joc de mantades canònica Mot clau 1 Joc Tipus Col·locació (significat composicional) Recursos Substantiu + preposició “de” + substantiu lingüístics i retòrics Definició De manta, mantada, golpearse con la manta (...) Acaso el manteamiento, como el de Mot clau 2 Mantades Vers darrera ocurrència 5479 Nombre d’ocurrències 01 Sancho en el Quijote (Chabàs). MiP repeteix i cita Chabàs. Joc de noietes que s’empaitaven a cops de mantell o manta (DeCat, mantell; a partir de la citació de l’Espill). Decat, mantell, anota Mantí com a mot valencià popular per a ‘bufanda, tapaboques’ usat a la Ribera Alta, Xàtiva i Albaida. Inserció en Automatitzada el text Funció discursiva són mundanals. Denominativa, en una seqüència descriptiva modalitzada, fent veure que les monges Documentació en català Documentació altres llengües Traduccions “Tardes cansadas / de agosto andar, / orilla el mar / para bañarse; / y, al retirarse, / del fragment muchacheando, / vienen jugando, / sueltas y osadas” (L. Matheu, Libro cons.) “Y, en las veladas de agosto, ir camino del mar para el baño; y a la vuelta venir chiquilleando, dándose de mantadas” (MiPlanas, Espejo) 1402 Fragment “Al jorn tornades, / canten a prima / ab sa veu prima, / no gens mudades” (5480-83) amb UF o UE “Lo jovenet / dix tot alegre: / "Per que vel negre / de jorn portau, / ara el dexau?"” (5654-58) “Altres armats, / defora el clos, / entorn del fos, / de jorn guardaven” (7082-85) Fitxa Espill FE0525 Vers primera ocurrència 5480 Forma De jorn -- Al jorn canònica Mot clau 1 Jorn Tipus Locució adverbial de temps Recursos Preposició + substantiu. Monosil·labisme. lingüístics i retòrics Definició Indica la porció de temps en què hi ha llum del sol, sinònim de Mot clau 2 Vers darrera ocurrència 7085 Nombre d’ocurrències 03 De dia. També indica promptitud en l’acció, sinònim de En jorn (Def. pròpia). De bon matí, a hora relativament primerenca del matí (DCVB, jorn ; no s’hi cita l’ Espill). DeCat, jorn , registra i documenta De jorns ; no hi cita l’ Espill. De dia, mentre es de dia (Gonzàlvez). Inserció en Automatitzada, precedint el verb per raons de la rima. el text Funció discursiva entre el fet de portar vel la monja i l’acció de treure-se’l. Locativa. Forma part d’una oració interrogativa, on l’emissor manifesta estranyesa Documentació (Lo Somni, Curial, Hist. Passió, Vita Christi...) en català “Tirant hagué ordenat aquell dia que tothom sopàs de jorn e que ensellassen los cavalls” ( Tirant, 133) “Tirant pregà al rei de Sicília que es recollissen de jorn” (Tirant, 408; DCVB, jorn ) Documentació altres llengües Traduccions “No satisfecho, / dize él con zelo: / -Si el negro velo / sienpre lleváis, / del fragment ¿por qué os quitáis / esta presea?” (Or. 5654-58) “Todos armados, / fuera el recinto / como te pinto / de día guardavan”(Or. 7082-85) (L. Matheu, Libro cons.) “El joven dijo alegremente: -¿Por qué lleváis de día velo negro y lo dejáis ahora?” (Or. 5654-58) “Otros, armados, fuera del recinto, alrededor del foso, vigilaban de día” (Or. 7082-85) (MiPlanas, Espejo) 1403 Fragment “Al jorn tornades, / canten a prima / ab sa veu prima, / no gens mudades” (5480-83) amb UF o UE “D’ells són venguts / ab sa llegona / a prima, nona, / vespres, completa” (14710-13) Fitxa Espill FE0526 Vers primera ocurrència 5481 Forma A hora prima canònica Mot clau 1 Hora Tipus Locució adverbial Recursos Preposició + sintagma nominal lingüístics i retòrics Definició A partir de les sis del matí, el temps primer amb claror de dia, segons la divisió horaria Mot clau 2 prima Vers darrera ocurrència 14712 Nombre d’ocurrències 02 romana (Def. pròpia). DeCat, hora, registra i comenta, per exemple, Hora nona baixa i unes altres poques locucions amb hora, “deixant de banda la massa dels fets fraseològics”. Inserció en Desautomatitzada, amb omissió del terme el text hora. Funció discursiva Locativa, indicant el moment concret del cant. Documentació en català Documentació altres llengües Traduccions “Las madrugadas / que cantan prima / con voz de prima, / nada enmendadas” del fragment (L. Matheu, Libro cons.) “De día, ya de regreso, cantan a prima, con su delicada voz, no alteradas en nada” (MiPlanas, Espejo) 1404 Fragment “Al jorn tornades, / canten a prima / ab sa veu prima, / no gens mudades” (5480-83) amb UF o UE Fitxa Espill FE0527 Vers primera ocurrència 5482 Forma Veu prima canònica Mot clau 1 Veu Tipus Col·locació Recursos Substantiu + adjectiu lingüístics i retòrics Definició La de to agut, de vibracions molt ràpides (DCVB, Mot clau 2 Prima Vers darrera ocurrència 5482 Nombre d’ocurrències 01 veu; no s’hi cita l’ Espill). Inserció en Automatitzada el text Funció discursiva Modalitzadora, indicant hipocresia amb un to irònic. Documentació en català Documentació altres llengües Traduccions “Las madrugadas / que cantan prima / con voz de prima, / nada enmendadas” del fragment (L. Matheu, Libro cons.) “De día, ya de regreso, cantan a prima, con su delicada voz, no alteradas en nada” (MiPlanas, Espejo) 1405 Fragment “Si són prenyades / e ve a llum, / és llur costum / a tres o quatre / fer-los debatre / amb UF o UE ab daus rifant / o sorts gitant / pare qual és” (5484-91) Fitxa Espill FE0528 Vers primera ocurrència 5485 Forma Venir a llum canònica Mot clau 1 Venir Tipus Col·locació (significat transparent) Recursos Verb + preposició + substantiu lingüístics i retòrics Definició Nàixer (Gonzàlvez, Mot clau 2 Llum Vers darrera ocurrència 5485 Nombre d’ocurrències 01 llum, venir a llum; definició correcta). Parir (DCVB, llum, donar a llum; no s’hi cita l’ Espill). Inserció en Automatitzada, formant una clàusula coordinada introduïda en una clàusula el text condicional. Funció discursiva Asseverativa, en una seqüència explicativa. Documentació en català Documentació “Dar a luz” (‘acción fisiológica de dar la mujer nacimiento al hijo’, DUE, altres llengües luz) Traduccions “Si estan preñadas, / porque da lumbre” (L. Matheu, Libro cons.) del fragment “Si resultan embarazadas y ocurre alumbramiento” (MiPlanas, Espejo) 1406 Fragment “Si són prenyades / e ve a llum, / és llur costum / a tres o quatre / fer-los debatre / amb UF o UE ab daus rifant / o sorts gitant / pare qual és” (5484-91) Fitxa Espill FE0529 Vers primera ocurrència 5490 Forma Gitar sorts canònica Mot clau 1 Gitar Tipus Col·locació (significat composicional) Recursos Verb + substantiu lingüístics i retòrics Definició procurar de decidir a qui una cosa pertany, pertoca, etc., sia tirant daus, sia traient Mot clau 2 Sort Vers darrera ocurrència 5490 Nombre d’ocurrències 01 redolins, sia comptant fins a cert nombre, etc. (DCVB, sort; no s’hi cita l’ Espill) Inserció en Automatitzada el text Funció discursiva Asseverativa, en una seqüència narrativa. Documentació “Totes aquelles bèsties gitaven sorts e aquella bèstia sobre qui cahia la sort, anava al en català lleó e menjava-la” (Llull, Fèlix de meravelles, VII.3; DCVB, sort) “Si tots són establits hereus... e no’s poden avenir qui d’ells les tenga, deuen gitar sorts entre ells qui les deu tenir” ( Costums de Tortosa, III, XIII, 7; DCVB, sort) Documentació “Echar suertes” (’decidir por un procedimiento de resultado imprevisible quién ha de altres llengües hacer o tener cierta cosa’, DUE, suerte ) Traduccions “Si estan preñadas, / porque da lumbre, / es su costumbre / encandilar / del fragment y hazer rifar: / --¿qual será el padre?--” (L. Matheu, Libro cons.) “Si resultan embarazadas y ocurre alumbramiento, es costumbre de ellas hacer entrar en debate a tres o cuatro, rifando con los dados o echando a suertes a --¿Quién es el padre?--” (MiPlanas, Espejo) 1407 Fragment “Mas les de més / mai no parixen” (5492-93), “Déu o natura / si no els guarien, / amb UF o UE los més morrien” (8196-98), “Les més ne moren” (8683), “Alguns ab mel, / Fitxa Espill FE0530 os més ab fel” (8991-92), “La més part d’elles, / per llurs mamelles / servar gentils, / tenen per vils / mares que crien” (9057-61), “Axí els enforquen, / dogals los filen, / los més avilen” (9532-34), “Los més penjats / són llurs criats” (9541-42), “Tal li fa verd, / tals atzurat, / altra morat, / les més vermell” (10498-501), “La part que et moc / de no concepta / és molt accepta / a la més flota”(10778-81) “Les més, a part / ben lluny l’arrullen” (15312-13) Vers darrera ocurrència Vers primera ocurrència 5492 15312 Nombre d’ocurrències 10 Forma Els (de) més (de) -- La més part (de) -- La més flota (de) canònica Mot clau 1 Més Tipus Locució quantificacional Recursos Article + (preposició “de”) + adverbi + (preposició “de”). Monosil·labisme. Al·literació lingüístics i retòrics dels sons [e] i [s]. Definició La majoria, la major part (DeCat, Mot clau 2 més; s’hi cita l’Espill). DeCat, flota, cita l’Espill com a exemple lèxic, no fràsic. La major part, els més (DCVB, flota; a partir de la citació de l’Espill). La majoria (Gonzàlvez, los més ). Observació: DeCat insisteix que, en català, Los demés i Les demés (que es poden escriure amb de i més soldats o no) significa ‘la major part’, mai no ‘els restants’. Inserció en Automatitzada, formant el subjecte d’una clàusula introduïda pel connector adversatiu el text “mas”. Funció discursiva Modalitzadora. Intensifica en grau major. Documentació “La més part dels tixadors” (doc. 1386; DeCat, més) en català “Alguns ab atxes, emperò los de més ab les espases en les mans” ( Curial, III.8) “Los moros, qui veren tan bravament ferir los cristians e tots los de més no es podien moure per les grans nafres que tenien, los fon forçat de morir” (Tirant, 25) “Aquí havia reis, ducs, comtes e marquesos, nobles e cavallers e infinits gentilshòmens de llinatge molt antic; e quasi los de més qui no eren cavallers en aquest honrat pas han rebut l´orde de cavalleria” (56) “Senyor —dix Tirant—, hom no pot ben judicar una tal faena, per ço com hi són venguts tan grans senyors, e los de més han fet armes molt honoroses” (57) “Que en aquella hora quasi tots los de més reposen” (124) "Los turcs, vent-se desarmats, e los més que havien perduts los cavalls, feren lo que havia fet llur senyor" (133) Documentació altres llengües Traduccions “Pero las más / paren jamás” (Or. 5492-93) del fragment “Si Dios de cura / no proveiera, / luego muriera” (Or. 8196-98) “Las más se mueren / quando las ieren / o las desfloran” (Or. 8683-85) “Unos con miel / los más con hiel” (Or. 8991-92) (L. Matheu, Libro cons.) “Pero las más no dan a luz” (Or. 5492-93) “Si Dios y la naturaleza no les curaran, los más morirían” (Or. 8196-98) “Por esto, de las nacidas oclusas, las más mueren al desflorar” (Or. 8683-85) “A algunos con miel, a los más con hiel” (Or. 8991-92) (MiPlanas, Espejo) 1408 Fragment “Bé lo joc juguen / de passa-passa” (5498-99) amb UF o UE Fitxa Espill FE0531 Vers primera ocurrència 5499 Forma Joc de passa-passa canònica Mot clau 1 Joc Tipus Col·locació (significat composicional) Recursos Substantiu + preposició “de” + verb substantivat lingüístics i retòrics Definició Joc de prestidigitació en què es fa passar un objecte d’un lloc a un altre sense que Mot clau 2 Passa passa Vers darrera ocurrència 5499 Nombre d’ocurrències 01 l’espectador se n’adoni (DCVB, passa-passa; no s’hi cita l’ Espill). DeCat, joc, cita l’Espill com a exemple lèxic, no fràsic. DeCat, pas, cita el nom del joc a l’Espill. Joc de prestidigitació en què es fa passar un objecte d’un lloc a un altre sense que l’espectador se n’adone (Gonzàlvez). Inserció en Acompanyat de l’expressió “bé juga”, amb intercanvi mutu de l’ordre dels el text constituents, per mor de la rima. Funció discursiva enganyosa de procedir de les dones. Denominativa, en una seqüència descriptiva modalitzada, intensificant la manera Documentació “Donau-li molta rahó / fent-li’l joch de passa-passa” (A. Martí Pineda, en català casada; DCVB , passa-passa ) Consells a una “Passa-passa. Praestigiae ” (Diccionari Torra; DeCat, pas ) Documentació Vidal Alcover (1987: 56) diu que DeCat cita altres llengües Alafarache. pasapasa en Nebrija i en el Guzmán de Traduccions “Y al juego juegan / de pasa pasa” del fragment (L. Matheu, Libro cons.) “Saben a la perfección el juego de pasa-pasa” (MiPlanas, Espejo) 1409 Fragment “De carabassa / ne fan cistella” (5500-01) amb UF o UE Fitxa Espill FE0532 Vers primera ocurrència 5500 Vers darrera ocurrència 5500 Nombre d’ocurrències 01 Forma Fer de carabassa cistella canònica Mot clau 1 Fer Tipus Locució verbal (significat idiomàtic) Recursos Verb + sintagma preposicional + substantiu (objecte). Relació de lexemes que lingüístics i retòrics contenen insolidaritat lèxica. Hipèrbole. Esquema “Fer de (tal cosa) (tal altra)” Definició Enganyar amb habilitat (Def. pròpia) Mot clau 2 Carabassa Inserció en Automatitzada el text Funció discursiva Modalitzadora. Explicativa de la capacitat d’engany de les monges. Documentació “De l’ambut li faç cistella” (Col·loqui en català dames, 280) Documentació altres llengües Traduccions “La calabaza / la buelven cesta” (L. Matheu, Libro del fragment “Hacen de calabaza cesta” (MiPlanas, Espejo) cons.) 1410 Fragment “De carabassa / ne fan cistella, / del cel paella” (5500-02) amb UF o UE Fitxa Espill FE0533 Vers primera ocurrència 5502 Forma Fer del cel paella canònica Mot clau 1 Fer Tipus Locució verbal (significat idiomàtic) Recursos Verb + sintagma preposicional + substantiu (objecte). Relació de lexemes amb lingüístics i retòrics insolidaritat lèxica. Hipèrbole. Anomalia. Esquema “Fer de (tal cosa) (tal altra)” Definició Fer veure allò que no és, obrar fingidament (DCVB, Mot clau 2 Cel Vers darrera ocurrència 5502 Nombre d’ocurrències 01 paella ; s’hi cita l’Espill). DeCat, paella , cita “la dita famosa fer del cel paella (dintre de l’ordre d’idees de la volta estelada, on... es fan veure les estrelles, magnificant unes espurnes enceses d’oli espetegant)” Fer creure una cosa que no és, actuar fingidament (Gonzàlvez). Inserció en Automatizada, però amb l’omissió del verb “fer”, que se sobreentén per la locució el text precedent. Funció discursiva locucions sinònimes intensifica el significat. Modalitzadora. Explicativa de la capacitat d’engany de les monges. La duplicació de Documentació “Guardat-vos de llogre e de usura e de censals injusts (...). No façats a Déu del cel en català paella”, “Déus bé sap què vol dir emprestar a censal; del cel li volen fer paella” (G. Schib, Vocabulari de Sant Vicent Ferrer, 246) “Faran a tots sos súbdits del cel paella”, “Fa l’hom del cel paella” (Dotzè, 606, 781) “No s’enguanen la un a l’altre, ne’s diguen falsies, ne s’embacinen, ne’s façen del cel paella”, “Fer t’à del cel paella” (F. Eiximenis, Llibre de les dones, 62, 83) “E ja'm volets fer en un pont / del cel paella?” (F. de la Via, Llibre de fra Bernat, 989) “Jugant ab les viudes, mester és parella, / podent, ab la verge, / del cel fer paella” (Disputa viudes i donzelles; DCVB, cel ; no s’hi cita l’ Espill) “Fer del cel paella” (Dicc. Aguiló ; PCC, C 2138; no s’hi cita l’Espill) “Fer del cel paella” (PCC, C 2138; no s’hi cita l’Espill) Documentació altres llengües Traduccions “La calabaza / la buelven cesta, / i hazen ballesta / de la sartén” del fragment (L. Matheu, Libro cons.) “Hacen de calabaza cesta, del cielo sartén” (MiPlanas, Espejo.) 1411 Fragment “Del verd fan bru / a l’abadessa” (5508-09) amb UF o UE Fitxa Espill FE0534 Vers primera ocurrència 5508 Forma Fer del verd bru canònica Mot clau 1 Fer Tipus Locució verbal (significat idiomàtic) Recursos Verb + sintagma preposicional + substantiu (objecte). Relació de mots cohipònims. lingüístics i retòrics Esquema “Fer de (tal cosa) (tal altra)” Definició Donar entenent una cosa per una altra (DCVB, Mot clau 2 Verd Vers darrera ocurrència 5508 Nombre d’ocurrències 01 bru; a partir de la citació de l’Espill)Donar entenent una cosa per una altra (Gonzàlvez). Inserció en Automatitzada, però amb dislocació dels elements. el text Funció discursiva Modalitzadora. Explicativa de la capacitat d’engany de les monges. Documentació “Vui altres festes no s’hic colen / sinó les llurs, / car giren les lleis e los furs / en català de verd en blau” (Sermó del Bisbetó ) “Fer del negre groc” ( Tirant, 210) “Del blanc vos farien groc” (Tirant, 267; PCC: B 833; no s’hi cita l’Espill) “Perquè’ns fas del negre, blanc, verd i burell” (Istòria Passió, est. 55) “Lo blanc dius que’s negre i’l negre que’s blanc” (Istòria Passió, est. 186) “Lo blanc me veneu per negre” (Flor enam., 8) “M’ha de dar a entendre blanc per negre” (Rondalla rondalles; PCC: B 834; no s’hi cita l’Espill) Documentació altres llengües Traduccions “Lo blanco verde / hazen apriesa” (L. Matheu, Libro cons.) del fragment “A la Abadesa le dan lo verde por castaño” (MiPlanas, Espejo) 1412 Fragment “Totes la corren, / ferm acanyissen, / axí la fisen / com bou en plaça” (5526-29) amb UF o UE Fitxa Espill FE0535 Vers primera ocurrència 5526 Vers darrera ocurrència 5526 Nombre d’ocurrències 01 Forma Córrer (algú) com bou en plaça canònica Mot clau 1 Córrer Mot clau 2 Bou Tipus Unitat estilística configurada com a sintagma verbal (comparativa) Recursos Verb + clàusula comparativa d’igualtat (“com...”). D’origen experiencial. lingüístics i retòrics Definició Acorralar i encalçar (algú) (Def. pròpia) Inserció en Automatitzada, amb el reforç semàntic de l’adverbi “ferm”, en el segon cas, i amb el el text reforç de la compració per la introducció del mot inicial “axí”, en el tercer cas. Funció discursiva amb una força intensificadora del significat. Modalitzadora. Explicativa de l’actitud de les monges envers la priora. És una imatge Documentació en català Documentació altres llengües Traduccions “Mucho la corren, / no la socorren, / antes la atisban, / buscan y sisgan / del fragment qual toro en plaza” (L. Matheu, Libro cons.) “La persiguen, la azuzan sin descanso, y así la aguijan como si fuera buey en corro” (MiPlanas, Espejo) 1413 Fragment “Fan-la morir / ab ses follies / ans de sos dies, / per sobres d'ira” (5542-45) amb UF o UE Fitxa Espill FE0536 Vers primera ocurrència 5545 Forma Per sobres de canònica Mot clau 1 Sobres Tipus Locució prepositiva Recursos Preposició + substantiu + preposició “de”. Al·literació dels sons [e] i [s]. lingüístics i retòrics Definició Per excès de, per gran quantitat de (Def. pròpia). Mot clau 2 Vers darrera ocurrència 5545 Nombre d’ocurrències 01 DCVB, sobres, cita el Tirant, 173, 277, i l’Espill, però com a exemples lèxics, no fràsics. DeCat, sobre, la registra i cita l’Espill. Inserció en Automatitzada, introduint un complement de finalitat. Invariable. el text Funció discursiva Connectiva, modalitzadora, marcant la finalitat amb un significat intensiu. Documentació “En tant que per sobres de desig se morí” (Pere el Cerimoniós, en català sobres) crònica , 391; DCVB, “Tornaren quasi orats e rabiosos, per sobres de despler de lur engan” (Eiximenis, Llibre dels àngels, 133; DeCat, sobre) “E com vos és present, ab gran treball pot parlar, de sobres d'amor” ( Tirant, 100), “Així com altres farien festa de nou lliçons de sobres d´alegria d’haver vista sa senyora” (119), “Vengué-li un endolciment al cor de sobres d'amor que li portava” (173), “Llavors Tirant de sobres d'alegria li besà els ulls e la cara” (277), “E de sobres de contentació del seus ulls corregueren vives llàgrimes” (292), “Com Tirant s'esmortí de sobres d'amor e dolor” (399), “E de sobres de consolació e d'alegria llançaren dels ulls vives llàgrimes” (415), “Tant per sobres d'alegria com encara per lo record de tanta pèrdua com havia feta” (440) Documentació altres llengües Traduccions “Viene a morir, / por demasías, / sin que sus días / cunplidos vea” del fragment (L. Matheu, Libro cons.) “Acaban, con sus locuras, haciéndola morir antes de tiempo, por exceso de ira” (MiPlanas, Espejo) 1414 Fragment “Li fan les figues” (5571) amb UF o UE Fitxa Espill FE0537 Vers primera ocurrència 5571 Forma Fer la figa (a algú) canònica Mot clau 1 Fer Tipus Locució verbal (significat idiomàtic) Recursos Verb + sintagma nominal. Expressió que va acompanyada de gest. Ironia. lingüístics i retòrics Definició Burlar-se d’algú o significar-li menyspreu, mitjançant l’acció de cloure el puny i mostrar Mot clau 2 Figa Vers darrera ocurrència 5571 Nombre d’ocurrències 01 el dit polze sortint entre l’índex i el dit d’enmig (DCVB, figa ; s’hi cita l’Espill i el Tirant) Inserció en Automatitzada. Forma el predicat verbal d’una de les clàusules de l’oració. el text Funció discursiva imatge altament irònica i corrosiva en aquest context. Modalitzadora. Explicativa de la manca de respecte de les monges a l’abadessa. És una Documentació “Li fon accusat que quand son senyor li menaçava, que ell li feya la figa dejús la en català mànega de la almexia” (F. Eiximenis, Dotzè, 356; DCVB, figa ) “Manasant me fan les figues per gran menyspreu” (Sermó Bisbetó; DCVB, figa ) “Tothom dejús lo manto pot fer la figa al rey” (Dotzè, 615) “E la dita na Maria Fabra, ultra açò, féu figues ab les mans dient que “merda en sa barba!”, dient a mi, notari e scrivà, que axí·u scrivís” (citat per Ferran Garcia-Oliver, «“Desafrenades e incorregibles dones“. Els monestirs femenins a la ciutat valenciana medieval», Revista d’Història Medieval 2 (1991) 133-156) “Fer la figa. Medium ostendere unguam digito super imposito” (J. Esteve, Liber elegantiarum) “La figa te faig, garda-la” (PCC, F 821; s’hi cita el Tirant, 215; no s’hi cita l’Espill) Documentació “Dar higa (o higas)” (‘burlarse de alguien o despreciar a alguien’, DUE, altres llengües higa) Traduccions “Le hazen las higas” (L. Matheu, Libro del fragment “Le hacen la higa” (MiPlanas, Espejo) cons.) 1415 Fragment “Nunca li fall / afany, treball, / pena, dolors” (5577-79) amb UF o UE “Sentencià, / en lo parir / totes sentir / pena, dolor, / por e tristor” (10968-72) Fitxa Espill “Noranta cinc / o cent anys tinc, / dels quals cinquanta / o los xixanta / dels meus millors, / penes, dolors / m'han espletat” (15723-29) “Ara m'ensagen / males humors; / penes, dolors / tinc al present” (16212-15) FE0538 Vers primera ocurrència 5579 Forma Pena i dolor canònica Mot clau 1 Pena Mot clau 2 Dolor Vers darrera ocurrència 16214 Nombre d’ocurrències 04 Tipus Unitat estilística configurada com a sintagma nominal Recursos Sintagma nominal coordinat. Associació sinonímica. lingüístics i retòrics Definició Efectes i expressions d’una desgràcia (Def. pròpia) Inserció en Automatitzada, amb l’elisió de la conjunció. el text Funció discursiva desvergonyides. Modalitzadora. Intensifica les tribulacions de l’abadessa d’un convent de monges Documentació “Les acerbíssimes dolors e penes que en la sua destrucció sostenir devia” ( Lo en català Cartoixà , III.26), “Donant-li dolor e pena acerbíssima e que nunca passa” (III.26) “A tota aquesta setmana li dien setmana de dolors e penes” (III.28) “Lo cruximent de les dents de terrible fret de corporal dolor e pena, de tirments dolorosos” (III.32), “Dolors, angusties e penes” ( IV.20), “Saciaren la tua ànima de penes, dolors e oprobis” (III.50), “De penes e dolors circuït lo porten” (IV.5), “Que les penes, dolors e treballs i tan gran pèrdua de sang gran set me donen” (IV.6), “Per los continus treballs, dolors e penes” (IV.6), “De gran dolor e pena fon aquesta quarta paraula, en la qual cridant mostra la gran pena e dolor que soferia” (IV.6) “En les quals sentir no es lleixa sinó tristor, dolor e penes inefables” (Parlament B. Mercader) “Puix la dolor e pena de la mia enamorada vida” (Història Josef ) Documentació altres llengües Traduccions “Nunca le falta / afán que esmalta / pena y dolor” del fragment (L. Matheu, Libro cons.) “Nunca le faltan ansias, trabajo, penas y dolores” (MiPlanas, Espejo) 1416 Fragment “A qui les ou, / paren sibilles, / e són centilles / a fer gran foc; / firen de broc / amb UF o UE ben lluciades / e simulades / santes profetes; / paren travetes / e fan centbells / a jovencells / e hòmens sants” (5604-15) “Lluquet e tea / és de txic foc / e, poc a poc, / s’encén molt gran” (10164 -67) Fitxa Espill FE0539 Vers primera ocurrència 5606 Vers darrera ocurrència 10164 Nombre d’ocurrències 02 Forma D’una centella se fa gran foc --- De poca brasa se fa gran foc --- A poc a poc, s’encén canònica el foc Mot clau 1 Centella Tipus Proverbi Recursos Dislocació d’un constituent per tematització. Antonímia. Esquema de derivació causal lingüístics i retòrics “De (tal cosa), (tal altra)”. Definició Indica que d’una cosa insignificant n’esdevé una altra de gran importància, Mot clau 2 Foc generalment pitjor (Def. pròpia). Moltes coses de poca importància produeixen grans resultats (PCC, B 1609; s’hi cita l’Espill). Inserció en Desautomatitzada. El proverbi hi és inserit com un predicat nominal coordinat amb la el text clàusula anterior, formant part d’una sèrie d’UFs que metaforitzen la dolenteria de les monges. Funció discursiva profetes. Modalitzadora. Descriu l’actitud farsant de les monges, fent-se passar per sibil·les i Documentació “De poca brasa certament / se fa gran foc i molt ardent” (Franselm; PCC, B 1608) en català “I que també, si els seus lluquets / donen gran fum / primer que no encenguen llum / ni molt gran flama” (Somni JJ, 1595-98) “D’un petit mot no faces gran procés / car d’un poc foc se fa una gran flama” (Eximplis dels antics) “De poca brasa neix gran foc” (PCC, B 1609; s’hi cita l’Espill, 5606, a través del Dicc. Aguiló, centilla). “Avinentesa és lluquet i teia” (PCC, A 2435; citació de l’Espill, 10163, amb puntuació incorrecta), “A poc a poc, s’encén el foc” (PCC, F 1152; s’hi cita l’Espill, 10163, amb puntuació incorrecta) “Petita brasa crema una casa” (DCVB, brasa; no s’hi cita l’ Espill), “A poc a poc, s’encèn el foc” (DCVB, foc; no s’hi cita l’ Espill) Documentació “A scintilla una augetur ignis” (Ecclesiasticus, 11.34) altres llengües “Una chispa quema una ciudad” ( El refranero andalusí de Ibn Asim al-Garnati, núm. 772) G. Paczolay, EP, 15, el documenta en la Bíblia, en autors llatins i àrabs i en 48 llengües vives europees. Traduccions “Y son centellas / de Lucifer, / que, para arder, / a ellas se junta” (Or. 5606-07) del fragment “Luquete o tea / de chico fuego, / que luego, luego, / se enciende grande” (Or. 10164 -67) (L. Matheu, Libro cons.) “Y son, en realidad, centellas capaces de producir grandes incendios” (Or. 5606-07) “Porque es pajuela y tea de fuego chico que se aviva a poco hasta hacerse muy grande” (Or. 10164 -67) (MiPlanas, Espejo) 1417 Fragment “A qui les ou, / paren sibilles, / e són centilles / a fer gran foc; / firen de broc / amb UF o UE ben lluciades / e simulades / santes profetes; / paren travetes / e fan centbells / a jovencells / e hòmens sants” (5604-15) Fitxa Espill FE0540 Vers primera ocurrència 5608 Forma Ferir de broc canònica Mot clau 1 Ferir Mot clau 2 Broc Vers darrera ocurrència 5608 Nombre d’ocurrències 01 Tipus Locució verbal (significat metafòric, no composicional) Recursos Verb + preposició “de” + substantiu. Al·literació del so [r]. lingüístics i retòrics Definició Fer mal, irritar, ofendre amb paraules (Def. pròpia). Tractar (algú) amb aspresa (Dicc. Aguiló, broc, Dur (algú) de broc ). Inserció en Automatitzada, amb versos complementaris que en matitzen la significació: “ben el text lluciades” (‘esmolades’) i “simulades santes profetes”. Forma part d’una sèrie d’UFs que metaforitzen la dolenteria de les monges. Funció discursiva locució contrasta amb l’actitud de simulació i hipocresia que se’ls hi atribueix en el Modalitzadora. Intensifica el grau de maldat de les monges, en la mesura que la cotext. Documentació “Tirar a ferir” (DCVB, ferir , ‘llançar trets, insults, etc. contra algú, amb la intenció de en català ferir-lo, de fer-li mal’) Documentació altres llengües Traduccions “Yeren de punta / mui redomadas, / disimuladas / santas profetas” del fragment (L. Matheu, Libro cons.) “Bien afiladas, hieren de punta, bajo la apariencia de santas profetisas” (MiPlanas, Espejo) 1418 Fragment “A qui les ou, / paren sibilles, / e són centilles / a fer gran foc; / firen de broc / amb UF o UE ben lluciades / e simulades / santes profetes; / paren travetes / e fan centbells / a jovencells / e hòmens sants” (5604-15) Fitxa Espill FE0541 Vers primera ocurrència 5612 Forma Parar travetes canònica Mot clau 1 Parar Tipus Col·locació (significat transparent) Recursos Verb + substantiu lingüístics i retòrics Definició Acció de posar entrebancs a algú per fer-lo fracassar (DCVB, Mot clau 2 Taveta Vers darrera ocurrència 5612 Nombre d’ocurrències 01 traveta; s’hi cita l’Espill). DeCat, travar, cita l’Espill com a exemple lèxic, no fràsic. Posar entrebancs a algú per fer-lo fracassar, dificultant-li l’acció o posant-li trampes (Gonzàlvez, parar). Inserció en Automatitzada. Forma part d’una sèrie d’UFs que metaforitzen la dolenteria de les el text monges. Funció discursiva Modalitzadora, intensificant les acusacions contra les monges. Documentació “Fer traveta a algú. Aliquem supplantare. Aliquem implicito en català (Gazophylactium catalano-Latinum; DCVB, traveta) ejus crure prosternere” Documentació altres llengües Traduccions “Que arman sus tretas / y sus anzuelos / a los moçuelos / y honbres más santos” del fragment (L. Matheu, Libro cons.) “Indistintamente arman señuelos y zancadillas a jovenzuelos y a hombres sesudos” (MiPlanas, Espejo) 1419 Fragment “A qui les ou, / paren sibilles, / e són centilles / a fer gran foc; / firen de broc / amb UF o UE ben lluciades / e simulades / santes profetes; / paren travetes / e fan centbells / a jovencells / e hòmens sants” (5604-15) Fitxa Espill FE0542 Vers primera ocurrència 5613 Forma Fer cimbells canònica Mot clau 1 Fer Mot clau 2 Cimbell Vers darrera ocurrència 5613 Nombre d’ocurrències 01 Tipus Locució verbal (significat metafòric; ha passat de l’àmbit concret a un de general) Recursos Verb + substantiu lingüístics i retòrics Definició Cordel que se ata a la punta del cimillo en que se pone el ave que sirve de señuelo para cazar, y también esta ave (Chabàs). Cembell és el reclam per a caçar aucells; emperò aquí’s tracta de caçar jóvens y àdhuch hòmens sants (MiP). Fer coqueteries (DCVB, cimbell; s’hi cita l’Espill). Atraure enganyosament (Gonzàlvez; diu erròniament que DCVB no l’enregistra). Seduir amb enganys (Def. pròpia). Inserció en Automatitzada. Precedida de la conjunció coordinant “e”. Forma un predicat verbal el text coordinat amb un altre d’anterior. Forma part d’una sèrie d’UFs que metaforitzen la dolenteria de les monges. Funció discursiva crítica a les monges, que sedueixen els homes amb enganys. Modalitzadora. En un context en què l’exnovícia, muller del protagonista, fa una forta Documentació “Crec per a mi que serà poca / la vida d'ells, / en català i no els valdran tots quants cembells / ells poran fer” ( Somni JJ, 734-37) Documentació altres llengües Traduccions “Que arman sus tretas / y sus anzuelos / a los moçuelos / y honbres más santos” del fragment (L. Matheu, Libro cons.) “Indistintamente arman señuelos y zancadillas a jovenzuelos y a hombres sesudos” (MiPlanas, Espejo) 1420 Fragment “Una merlina, / un jorn parlant / ab un galant / jove pobil, / prest sedui’l, / amb UF o UE llur amistat / no ser pecat, / oc amor pura / qui tostemps dura, / no perillosa, / ans ésser cosa / molt meritòria” (5628-39) Fitxa Espill FE0543 Vers primera ocurrència 5635 Vers darrera ocurrència 5635 Nombre d’ocurrències 01 Forma Amor pura tots temps dura canònica Mot clau 1 Amor Mot clau 2 Durar Tipus Unitat estilística configurada com a enunciat parèmic Recursos Oració simple predicativa. Paral·lelisme sil·làbic. Rima consonant. lingüístics i retòrics Definició Indica que l’amor no carnal dura sempre (Def. pròpia) Inserció en Desautomatitzada, amb conversió de la segona clàusula en una clàusula de relatiu, el text afegida al text subjacent com a falca sobreposada. Precedida de l’adverbi d’afirmació “oc”, en funció adversativa amb la negació precedent “no ser pecat”. Funció discursiva immediatament anterior: “no ser pecat”, dins del discurs seductor d’una monja envers Argumentativa, en una seqüència narrativa, posada com a contraposició al vers un “jove pubil”. Documentació “Amor pura, que tot temps dura” (PCC, A 1213; citació de l’Espill, sense més en català informació) Observació: L’anotació que en fa Sebastià Farnés pot ser un exemple de fals amic, és a dir, un cas de miratge parèmic. Documentació altres llengües Traduccions “Voluntad pura / si, que si dura, / no es peligrosa” (L. Matheu, del fragment “Y sí amor puro, que dura eternamente” (MiPlanas, Espejo) Libro cons.) 1421 Fragment “”Doncs per marit / --dix-- Déu teniu, / e jo, catiu, / a mon Senyor / seré traïdor, / amb UF o UE fent-lo cornut? / Sí Déu m’ajut, / que no ho faré, / ans me n’iré!”” (5682-90) “Dix ell: ‘Digau, / e començau / cruant, senyant / ab plors pregant / Déu que us ajut” (5745-49) Fitxa Espill FE0544 Observació: La segona recurrència té els mateixos elements lèxics (Déu , ajut ) però és discurs lliure, com a complement del verb “pregant”. Vers darrera ocurrència Vers primera ocurrència 5688 Forma Així Déu m’ajut! canònica Mot clau 1 Déu Tipus Fórmula expressiva 5749 Nombre d’ocurrències 02 Mot clau 2 Ajudar Recursos Adverbi + substantiu + verb pronominal lingüístics i retòrics Definició Indica l’acompliment d’un desig propi invocat en nom de l’ajut de Déu (Def. pròpia). Fórmula de jurament destinada a afirmar enèrgicament la certesa d’allò que hom diu (DCVB, Déu ; no s’hi cita l’ Espill). Fórmula de vot per a testificar una afirmació (Gonzàlvez, si Déu m’ajut que...; diu erròniament que DCVB no l’enregistra). Inserció en Automatitzada, directa, falca sobreposada al discurs subjacent. el text Funció discursiva Modalitzadora. El jove manifesta un desig enèrgic de fugir de la monja. Documentació “Així Nostre Senyor m’ajut, / Sényer, con del vostre afany / hai eu dins mon cor dolor en català gran”, “Que així Nostre Senyol me saul” ( Els planys del cavaller Mataró) “Sí Déus m'ajut —dix Curial—, vos havets poca part ab Déu” (Curial, I.16) “De molt bon grat ho faria, sí m’ajut Déu (Tirant, 146), “Per ma fe no faré, sí Déu m’ajut!” (220), “No m'ajut Déu -dix lo Vescomte- si vós hi tornau” (236), “Ja no m'ajut Déu -dix Eliseu- si jo tinc voluntat neguna a Hipòlit de servir-lo” (262), “Déu no m'ajut si sé a qual més prest socórrega!” (290; DCVB, Déu ), “E, sí m'ajut Déu, senyora, no ho faç perquè” (Tirant, 325) “Tal vos dic, mereix estima, / sí Déu m’ajut!” (Col·loqui dames, 742-43) “Car, sí Déus me ajut, tot lo món stà tant content del meneg del senyor príncep, que no s·i poria esmenar res” (Lletra del cardenal Joan de Borja, el Major, al cubiculari Joan Marrades, 12/5/1494) Documentació “¡Válgame Dios!” (‘expresión con que se muestra susto, sorpresa que produce altres llengües disgusto o alegría’, DUE, Dios ) Traduccions “¿Para qué dudo? / Yo no lo haré, / antes me iré” (L. Matheu, Libro del fragment “¡No lo haré, si Dios me asiste; antes me iré!” (MiPlanas, Espejo) cons.) 1422 Fragment “En lo matí / primer següent, / de continent / al monestir / venc per oir / amb UF o UE lo sant ofici” (5692-97) “Totes li paguen / morabatí / en lo matí / de sant Joan” (10556-59) Fitxa Espill FE0545 Vers primera ocurrència 5692 Forma Al matí canònica Mot clau 1 Matí Tipus Locució adverbial Recursos Preposició + sintagma nominal lingüístics i retòrics Definició Durant la primera meitat del dia (Def. pròpia) Mot clau 2 Vers darrera ocurrència 10558 Nombre d’ocurrències 02 Inserció en Automatitzada el text Funció discursiva Locativa, indicant l’expressió temporal. Documentació (Lo Somni, Curial, Hist. Passió, Procés olive, Somni JJ, Certamen S. Cristòfol) en català “Al matí, lo Comte se féu venir davant tots sos servidors” ( Tirant, 2), “E al matí, com lo sol fon eixit, féu regonèixer entorn del seu camp si...” (23), “E al matí, en l'alba clara, lo Rei féu tocar les trompetes” (25)... “Que al matí se mostra molt bella e al vespre és marcida” ( Vita Christi, 135), “Que ell volia anar a dormir perquè al matí fos pus dispost a donar fi al que començat havia” (161) Documentació altres llengües Traduccions “Mas luego vió, / el día siguiente, / que, a ser oiente / vino, al convento / del fragment de donde cuento, / el santo Officio” (L. Matheu, Libro cons.) “En la mañana próxima siguiente acudió, sin tardanza, al monasterio para oir la santa missa” (MiPlanas, Espejo) 1423 Fragment “Visiblement / lo cap movent / lo saludà / e, quan tornà, / missa acabada, / amb UF o UE altra vegada” (5703-08) Fitxa Espill “Altra vegada / que fon prenyada” (6335-36) “E tu, vell corp, / com alquimista / havent ja vista / llur art frustrada, / altra vegada / esperimenta, / no se n'absenta / ni se n'aparta, / ni mai se farta / bufar al foc” (9962-71) FE0546 Vers primera ocurrència 5708 Forma Altra vegada canònica Mot clau 1 Vegada Tipus Locució adverbial Recursos Determinant indefinit + substantiu. Al·literació del so [a]. lingüístics i retòrics Definició De bell nou; repetint una acció (DCVB, Mot clau 2 Altra Vers darrera ocurrència 9966 Nombre d’ocurrències 03 altre; no s’hi cita l’ Espill). Novament. Indica repetició del fet (DCVB, vegada ; no s’hi cita l’ Espill). Novament, una volta més, de nou (Gonzàlvez 2003). Inserció en Automatitzada. Invariable. el text Funció discursiva que, per segona vegada, saluda el jove que no ha consentit els amors de la monja. Modalitzadora. Emfasitza el miracle, amb la repetició de l’acció atribuïda al crucifix Documentació “Si puys altra vegada se’n perjura” (doc. s. XIII; DCVB, en català “Altra vegada féu lo senyal de la creu” (Llull, Llibre de vegada ) Gentil, 128; DCVB, vegada ) Documentació altres llengües Traduccions “Visiblemente / se le inclinó: / quando salió, / la misa oida, / vió repetida / del fragment tan gran merced” (L. Matheu, Libro cons.) “Le saludó moviendo visiblemente la cabeza; y, cuando, acabada la misa, volvió a pasar, hizo lo mismo” (MiPlanas, Espejo) 1424 Fragment “No vull del mon / sino sols vós, / puis som abdós, / hajam plaer / ab bon voler / amb UF o UE e fina amor" (5758-63) Fitxa Espill FE0547 Vers primera ocurrència 5763 Forma Fina amor canònica Mot clau 1 Amor Tipus Col·locació (significat composicional) Recursos Adjectiu + substantiu. D’origen trobadoresc. lingüístics i retòrics Definició Així era anomenat l’amor trobadoresc (Carré 1994: 118). Mot clau 2 Fina Vers darrera ocurrència 5763 Nombre d’ocurrències 01 Sentiment amorós basat en el predomini de l’intel·lecte i la dimensió espiritual (Gonzàlvez). Inserció en Automatitzada. Precedida de la conjunció coordinant “e”, que l’uneix al sintagma el text anterior. Funció discursiva Modalitzadora. La monja declara obertament el seu desig d’amor al confessor. Documentació “E vullats parlar d’amor fina” (Pere March, Lo mal d’amor) en català “Axi que per fin'amor / volra parlar ab l'aymador” (Facet , 621-22) “Abrassar l'e e besar l'e / per fin'amor que yo li he” (Facet , 1037-38) “Car fin'amor tant me destreny, / que tot marsesch” (Llibre de fra Bernat, 278-79) Documentació altres llengües Traduccions “Todo mi afán / sólo es por vos: / y assí, a los dos / daréis plazer / de bien querer / del fragment y fino amor” (L. Matheu, Libro cons.) “No quiero del mundo sino a vos tan sólo: pues los dos estamos, hayamos placer, con buen afecto y fino amor” (MiPlanas, Espejo) 1425 Fragment “Lo confessor / --no mal parler-- / dix: “Mon poder / no basta absoldre”” (5764-67) amb UF o UE Fitxa Espill FE0548 Vers primera ocurrència 5765 Forma Mal parler canònica Mot clau 1 Parler Tipus Col·locació (significat transparent) Recursos Adjectiu + substantiu lingüístics i retòrics Definició Qui parla malament (DCVB, Mot clau 2 Mal Vers darrera ocurrència 5765 Nombre d’ocurrències 01 parler; no s’hi cita l’ Espill). Qui parla malament (Gonzàlvez). Inserció en Automatitzada. Precedida de l’adverbi de negació “no”. el text Funció discursiva narrador-personatge avalua de manera positiva la reacció del confessor. Modalitzadora. En el cotext on la monja s’insinua descaradament al confessor, el Documentació “Si vols que Déus t’am, no sies mal parler” (Jahudà Bonsenyor, en català savis i filòsofs, 30; DCVB, parler) Llibre de paraules de “Vostra fama desengana / los mals parlers (Col·loqui dames, 1075; DCVB, parler) Documentació altres llengües Traduccions “El confesor, / no mal hablado, / dixo: --El pecado / no he de absolver, / que mi poder del fragment / no llega a tanto” (L. Matheu, Libro cons.) “El confesor, no escaso de elocuencia, dijo: --Mi poder no es bastante a absolveros, ni puedo yo libraros de calor tan grande” (MiPlanas, Espejo) 1426 Fragment “Lo confessor / --no mal parler-- / dix: “Mon poder / no basta absoldre, / amb UF o UE ni us puc jo tolre / tan gran calor, / tanta dolor / dels pecats vostres: / Fitxa Espill mil paternostres / ni vint psaltiris, / trenta cristiris, / no us bastaran. / Déu vos coman!” / E tirà via” (5764-77) “Ta testa calba, / puis és ja l’alba, / volrà dormir: / vull-me’n partir. / Coman-te a Déu” (15407) FE0549 Vers primera ocurrència 5776 Forma A Déu us coman! canònica Mot clau 1 Comanar Tipus Fórmula de comiat Recursos Preposició + substantiu + pronom personal + verb. lingüístics i retòrics Definició Acció verbal de comiat, sobretot quan s’albira algun perill (Def. pròpia) Mot clau 2 Déu Vers darrera ocurrència 15407 Nombre d’ocurrències 02 Inserció en Automatitzada. Expressió final d’un parlament. Presència directa, falca sobreposada al el text discurs subjacent. Funció discursiva ell considera greu pecat de luxúria de la monja. Modalitzadora. Les paraules de comiat del confessor prenen el sentit de resumir el que Documentació “Emperò lo prom pres d'aquella moneda e donà-li'n tanta com portar-ne pogué, e, en català comanant-lo a Déu, lo llicencià” (Curial, I.7), “e recomanant-lo a Déu li dix que se n'anàs” (I.15), “e així a Déu siats comanat, car no vull que per açò a mi siats en res obligat” (I.18), “Senyores, a Déu siats comanades!” (II.23), “; e així, a Déu siats comanat” (II.67)... “A Déu coman honor de la tua senyoria e nostra” (Tirant, 143), “Complit lo parlament, l'Emperador comanà a Déu a Tirant” (239), “Al diable sies tu acomanada!” (358) “E com hagué finida sa oració, ell se senyà e comanà's a Déu e entrà dins la cova” (410), “E coman-me a Déu, qui m'ha creada” (478) Documentació altres llengües Traduccions “¡A Dios os dejo!” (Or. 5776) del fragment “De la demanda, / que fue vianda / de Lucifer” (Or. 6320-22) “¡Queda con Dios!” (Or. 15407) (L. Matheu, Libro cons.) “¡Con Dios quedad!” (Or. 5776) “Hube de dejarla a un lado con indignación, encomendada a Lucifer” (Or. 6320-22) “¡A Dios te encomiendo!” (Or. 15407) (MiPlanas, Espejo) 1427 Fragment “Mai haureu suc / si no feneu / e no premeu / fort la taronja” (5828-31) amb UF o UE Fitxa Espill FE0551 Vers primera ocurrència 5828 Vers darrera ocurrència 5828 Nombre d’ocurrències 01 Forma Esprémer la taronja canònica (part del proverbi Si no premeu fort la taronja, no en traureu suc ) Mot clau 2 Taronja Mot clau 1 Esprémer Tipus Locució verbal (significat idiomàtic; ha passat de l’àmbit concret al general) Recursos Verb + sintagma nominal lingüístics i retòrics Definició Treure profit d’alguna cosa (Def. pròpia). DCVB, prémer, cita l’Espill com a exemple lèxic, no fràsic. Inserció en Automatitzada, usada en forma negativa. el text Funció discursiva imperatiu. Modalitzadora, intensificant l’emplaçament de la monja al metge amb el verb en mode Documentació “Esprémer el suc de la taronja” (PCC, S 1506; no s’hi cita l’ Espill) en català “No espremis tant la taronja que quedi sense suc” (’significa que no cal abusar de la utilització de coses o persones, perquè l’excès pot fer-les inútils’, DCVB, taronja) Documentació altres llengües Traduccions “¿No veis el cebo? / ¡Si no acabáis / o no apretáis / bien la toronja / del fragment (tal es la monja)!” (L. Matheu, Libro cons.) “No sacaréis nunca jugo de la naranja (así es la monja), si no la hendéis y no la exprimís con fuerza” (MiPlanas, Espejo) 1428 Fragment “Als dir no puc: / mai haureu suc / si no feneu / e no premeu / fort la taronja. / amb UF o UE Tal és la monja” (5827-32) Fitxa Espill FE0550 Vers primera ocurrència 5828 Vers darrera ocurrència 5828 Nombre d’ocurrències 01 Forma Qui no prem la taronja, no en treu suc canònica (conté la locució Treure suc de la taronja) Mot clau 1 Suc Tipus Proverbi Recursos Oració de relatiu. Al·literació del so [r]. Rima interna en “-eu”. lingüístics i retòrics Definició Denota que sense esforç no es pot treure profit (Def. pròpia). Mot clau 2 Taronja DeCat, suc, cita l’Espill com a exemple lèxic, no fràsic. Inserció en Desautomatitzada, amb la inclusió d’un altre verb (“feneu”) i d’un adverbi (”fort”). el text Integrat en un cotext dialògic, com a conclusió exhortativa, precedit de l’expressió introductora del discurs en primera persona: “Als dir no puc”. Forma condicional. Funció discursiva “jove polit” al joc eròtic. El proverbi, usat a mode d’endevinalla, pren un significat Argumentativa, en una seqüència dialogal modalitzada. La monja emplaça el metge sexual, on “taronja” designa “monja”. Documentació “No munyir o no escórrer tant la taronja que quede sense such” (’ensenya la en català moderació y prudència ab que’s deu procedir per a evitar las malas resultas de portar las cosas fins al extrem’, DLC, taronja) “Tant espremixen la taronja, que ixen els pinyols” (PCC, T 142; s’hi cita l’ Espill) “Si no s’exprem la taronja no es té suc” (PCC, T 142; a partir de la citació de l’Espill) “No espremis tant la taronja que quedi sense suc” (’significa que cal no abusar de la utilització de coses o persones, perquè l’excès pot fer-les inútils’, DCVB, taronja; no s’hi cita l’Espill) Documentació “No se ha de exprimir tanto la naranja que amargue el zumo” (DR, 2125) altres llengües Traduccions “¿No veis el cebo? / ¡Si no acabáis / o no apretáis / bien la toronja / del fragment (tal es la monja)!” (L. Matheu, Libro cons.) “No sacaréis nunca jugo de la naranja (así es la monja), si no la hendéis y no la exprimís con fuerza” (MiPlanas, Espejo) 1429 Fragment "Vós Josef sou / l'egipcià, / valencià / fosseu, cuidava!" (5836-39) amb UF o UE “Com Josef, fuig” (10104) Fitxa Espill FE0552 Vers primera ocurrència 5836 Vers darrera ocurrència 10104 Nombre d’ocurrències 02 Forma Fugir (de les dones) com Josep canònica Mot clau 1 Fugir Mot clau 2 Josep Tipus Unitat estilística configurada com a sintagma verbal (comparativa) Recursos Verb + clàusula comparativa. lingüístics i retòrics D’origen bíblic. Definició Reprimir (els homes) l’apetit sexual (Def. pròpia) Inserció en Amb alteració de l’ordre, amb la qual cosa es tematitza la comparança i es posa el text l’èmfasi en “fugir”. Funció discursiva Argumentativa, en una seqüència dialogal modalitzada. Documentació “Del benaventurat Josef prenen exemple, que fogí deixant lo manto en mans de la en català egipcíaca” (Lo Cartoixà, IV.2) “Encara la miserable senyora tan deshonestes paraules no acabava, quant lo fel honest catiu, fugint a la viltat de crim abominable, deixant en les mans no-castes lo manto, ab cuitats passos eixint de la cambra, corria semblant a l'ocell qui, rompent lo llaç de son cativeri, en l'aire batent les ales, de la primera libertat gran alegria celebra” (Història de Josef) Documentació altres llengües Traduccions “¡Joseph sois vos, / juro por Dios, / el egipciano! / ¡que valenciano / del fragment fueséis, pensava!” (Or. 5836-39) “Qual Joseph, huye” (Or. 10104) (L. Matheu, Libro cons.) “¿Seréis acaso el egipciano José? ¡Yo os creí valenciano!” “Huye, como hizo José” (Or. 10104) (MiPlanas, Espejo) 1430 Fragment “Ella el metia / en gran raons / de mugorons / e de mamelles” (5854-57) amb UF o UE Fitxa Espill FE0553 Vers primera ocurrència 5854 Vers darrera ocurrència 5854 Nombre d’ocurrències 01 Forma Metre en raons --- Enraonar canònica Mot clau 1 Metre Mot clau 2 Raó Tipus Col·locació (significat transparent), reduïble al verb derivat del subtantiu que conté Recursos Verb + preposició + substantiu lingüístics i retòrics Definició Moure conversa, interpelar algú per enraonar (DCVB, raó; s’hi cita el Tirant, 100, però no l’ Espill). Posar algú en conversa, fer-lo parlar, discutir-hi (DCVB, posar ; s’hi cita el Tirant, 100). Parlar amb algú, mantenint-hi una conversa (Gonzàlvez; diu que DCVB no l’enregistra). Inserció en Automatitzada, però modificada amb l’adjectiu “grans”. el text Funció discursiva complements posteriors. Modalitzadora, per la inclusió de l’adjectiu valoratiu “grans” i pel contingut dels (Lo Somni, Facet, Curial, Hist. Passió, Procés olives , Somni JJ, Vita Christi) Documentació en català “No el volgué més enujar e mès-lo en altres raons” ( Tirant, 57), “E com ella lo posava en raons, algunes no hi sabia respondre, e Tirant prestament responia per ell” (100), “Com véu a sa filla pres-la per la mà e posà-la en raons on era anada ne d'on venia” (110), “Prec-vos que aneu al palau e posau en raons a la Princesa...” (127), “E posà-la en raons, e parlant de moltes coses se'n tornaren al castell” (162), “Ab amor afable la posà en altres raons d’alegria” ( Tirant, 373) Documentació altres llengües Traduccions “Ella le urdía / largas razones” (L. Matheu, Libro cons.) del fragment “Ella le emprendió con razones prolijas” (MiPlanas, Espejo) 1431 Fragment “Entre la porta / e los graons, / axí redons / fets com capdell, / restà el parell / amb UF o UE cridant ajuda” (5890-95) Fitxa Espill FE0554 Vers primera ocurrència 5892 Vers darrera ocurrència 5892 Nombre d’ocurrències 01 Forma Redó com un capdell canònica Mot clau 1 Redó Tipus Locució adjectival (comparativa) Recursos Adjectiu + clàusula comparativa d’igualtat (“com...”). D’origen experiencial. Ironia. lingüístics i retòrics Definició Indica que algú o alguna cosa ha quedat fet un bolic (Def. pròpia) Mot clau 2 Capdell Inserció en Automatitzada el text Funció discursiva resultat de la rodolada, escala avall, de la monja libidinosa i el metge a qui volia seduir. Modalitzadora. L’emissor (la dona exmonja del narrador) descriu irònicament el Documentació en català Documentació altres llengües Traduccions “Junto a la puerta / de aquellas gradas / tan mal pisadas: / que las rodaron, / del fragment y se quedaron / como un obillo” (L. Matheu, Libro cons.) “Revueltos en un ovillo habían quedado los dos, entre los peldaños y la puerta, reclamando ayuda” (MiPlanas, Espejo) 1432 Fragment “La llur caiguda, / donant raó / de mal graó, / ell la's cobrí” (5896-99) amb UF o UE “A ton senyor / raó daràs” (12670-71) Fitxa Espill FE0555 Vers primera ocurrència 5897 Forma Donar raó canònica Mot clau 1 Donar Tipus Col·locació (significat composicional) Recursos Verb + substantiu lingüístics i retòrics Definició Donar informació d’un fet, d’una conducta, d’un compte (DCVB, Mot clau 2 Raó Vers darrera ocurrència 12671 Nombre d’ocurrències 02 raó; no s’hi cita l’Espill). Donar informació, referència (DeCat, raó; no s’hi cita l’ Espill). Justificar, explicar una cosa per raó d’una altra (Gonzàlvez, donar raó de). Retre comptes, explicar la manera com s’ha fet una cosa (Gonzàlvez, dar raó). Inserció en Automatitzada, formant una clàusula de gerundi. el text Funció discursiva contingut del complement “de mal graó”. Modalitzadora. Explicativa, amb ocultació de la veritat dels fets, d’acord amb el Documentació “Diu lo Senyor: de qualsevol paraula ociosa donaran raó lo jorn del juhí” (Lo Cartoixà, en català II.32), “Aprés de haver-lo guarit hi donada raó com no trencava lo disabte” (II.39) “Dona’m raó, ara que vius, ans que muyres” ( Lo Cartoixà, III.13) “E si la raó que daré de mi no basta a rembre la pena, jo vull rebre ab paciència la pena doblada” (Tirant, 98), “L´Emperadriu repòs que si ella hi sabia dar raó que ho faria de bona voluntat” (125), “Com Tirant donà raó a la Princesa per quina causa l'havia requesta d'amors” (129), “Car jo só simple e humil a tu, que me n'has dada raó, per ço com tu ho est estat a mi moltes voltes” (170), “E perquè m'és forçat donar raó de ma penosa vida” (216) .... “Que·n puxam donar rahó ací, a Sa majestat, ans de nostra partida” (Lletra del cardenal Joan de Borja, el major, a Joan Marrades, 12/5/1494) Documentació altres llengües Traduccions “De la cahida / dió por razón / que un escalón / no estava bueno” del fragment (L. Matheu, Libro cons.) “El motivo de la caida (por culpa, dijo, de un escalón gastado) él lo encubrió” (MiPlanas, Espejo) 1433 Fragment “Doncs llur verí, / mes que conjur / basalís pur; / qui gens l’escolta / ajuda molta, / amb UF o UE obs ha de Déu, / perquè llur veu / prest la rebuig. / De mil, un fuig, / mas infinits / Fitxa Espill FE0556 són qui sos dits / volenter oen” (5900-12) “Al món no és / dona complida / e proveïda / de saviea, / virtuts, bonea / o de seny clar. / No en cal cercar, / car no n’hi ha” (6634-41) “Si mil mudaves / e les triaves / bé d’una en una, / per llur fortuna / e qualitat, / per llur pecat, / serien tals” (6985-91) Vers darrera ocurrència Vers primera ocurrència 5908 6985 Nombre d’ocurrències 03 Forma He trobat un home entre mil, però una dona no l’he trobada entre totes canònica Mot clau 1 Un Tipus Sentència bíblica Recursos Oració composta adversativa. Hipèrbole. lingüístics i retòrics Definició Indica que no es por trobar una dona bona, mentre que un home, sí. Mot clau 2 Mil Inserció en En tots tres casos, una part de la sentència és integrada a la sintaxi del cotext, de el text manera que la sentència no hi apareix com a citació sinó com a referència. Presència emboscada. Funció discursiva Asseverativa, modalitzadora, emfasitzant la maldat de la dona mitjançant la hipèrbole. Documentació “He trobat un home entre mil, però una dona no l’he trobada entre totes” en català (Eclesiastès , 7.28) “De mil a penes ne veurets / una ben casta, ne n'atrobarets” (Facet , 1718-19) Cantavella (1992: 94), en comentar els versos 6985-91, diu: “encara que en buscàs entre mil (al·lusió a l’Eclesiastés , VII, 28), totes les trobaria iguals” Documentació altres llengües Traduccions “En el no ha havido / muger cunplida / ni provehida / de caridad, / virtud, bondad / del fragment y juicio claro; / que es caso raro / el encontrarla; / no hay que buscarla, / que no la habrá” (L. Matheu, Libro cons.) “Una mujer cumplida, dotada de saber, virtud, bondat y claro criterio es por demás buscarla, porque no existe” (MiPlanas, Espejo) 1434 Fragment “Qui en llur tàvega / mal punt és pres, / mai per jamés / ne pot exir” (5914-17) amb UF o UE Fitxa Espill FE0557 Vers primera ocurrència 5915 Forma Mal punt canònica Mot clau 1 Punt Tipus Col·locació (significat transparent) Recursos Adjectiu + substantiu. Monosil·labisme. lingüístics i retòrics Definició Mal moment, ocasió inoportuna (DCVB, Mot clau 2 Mal Vers darrera ocurrència 5915 Nombre d’ocurrències 01 punt; s’hi cita l’Espill, 5915, però no el Tirant). Mal moment, ocasió inoportuna (Gonzàlvez). Inserció en Automatitzada, formant el subjecte d’una oració atributiva. el text Funció discursiva qui s’enamoren de les monges. Modalitzadora, formant part de tota la metàfora del mal d’amor, on cauen presos els Documentació “Dixem-li: A, don Pero Aones, e mal punt fos anc nat” (Jaume I, en català DCVB, punt) Llibre dels feits , 26; “En mal punt com jo no amí aquell verdader Tirant, lo qual ab tanta d'amor m'amava” (Tirant, 161) “Si justen, ells justen sols una carrera, / i criden, al colp perduts: ‘Ja desmai. / Correu, desarmau-nos!’, dient tostemps: ‘Ai! / Que mal punt justam en esta manera’” ( Procés olives , 2129-32) “En mal punt lo veu / pagès lo mercat” ( Refranys rimats) Documentació altres llengües Traduccions “El que a incluirse / en la lazada / que ve parada / llega a estar preso, / del fragment jamás por eso / puede salir” (L. Matheu, Libro cons.) “Quien, en un mal momento, cae prisionero en sus mazmorras, no logra ya, por nunca jamás, escaparse” (MiPlanas, Espejo) 1435 Fragment “Mals amagats / molts articulen, / metges tribulen, / fals testifiquen, / amb UF o UE e que els apliquen / tenir grans còliques / e malencòliques / congestions” (5944-51) Fitxa Espill FE0558 Vers primera ocurrència 5950 Vers darrera ocurrència 5950 Nombre d’ocurrències 01 Forma Congestió melancòlica canònica Mot clau 1 Congestió Tipus Col·locació (significat composicional) Recursos Substantiu + adjectiu. Al·literació dels sons [k] i [o]. lingüístics i retòrics Definició Acumulació excessiva d’humor melancòlic en alguna part del cos (Carré 2006: 818) Mot clau 2 Melancòlica Inserció en Automatitzada. Precedida de la conjunció coordinant. el text Funció discursiva Denominativa, en una seqüència explicativa. Documentació en català Documentació altres llengües Traduccions “Males supuestos / mucho articulan / y se atribulan; / buscan dotores / del fragment que sus dolores / falsos apliquen, / y testifiquen / tener mil cólicas, / ser melancólicas, / indigestiones” (L. Matheu, Libro cons.) “Se ponen todos de acuerdo para hacer artículo de muchos males ocultos, atribulan a los médicos para que testifiquen en falso, atribuyéndolas sufrir cólicos tenaces y melancólicas congestiones” (MiPlanas, Espejo) 1436 Fragment “Ab ficcions / e fals procés, / dada a través / plaent sentència, / sens consciència / amb UF o UE ixen defora” (5952-57) “Ell, serp de coure, / aram, llautó, / en pal, bastó / mès a través / per Moisès” (13880-83) Fitxa Espill FE0559 Vers primera ocurrència 5954 Forma A través canònica Mot clau 1 Través Tipus Locució adverbial de direcció Recursos Preposició + substantiu. Al·literació del so [a]. lingüístics i retòrics Definició De manera que sigui perpendicular d’una direcció donada (DCVB, Mot clau 2 Vers darrera ocurrència 13883 Nombre d’ocurrències 02 través; s’hi cita el Tirant, 343). Obliquament, en direcció falsa o desviada de la normal (DCVB, través; s’hi cita l’Espill, 5955). DCVB, través, recull també Donar a través, ‘topar de costat una nau contra les roques’, i cita el Tirant, 164 i 296). Gonzàlvez repeteix DCVB. Inserció en Automatitzada, formant el complement circumstancial. Invariable. el text Funció discursiva Modalitzadora, emfasitzant el fals procedir de les monges. Documentació “Per què los moros, qui veren la galera venguda a través, corregueren allà” (Curial, en català III.41) “E Tirant, que véu que no es movia, girà un poc al través del camp e anava's passejant” (Tirant, 81), “E los dos prenen l’espasa, l’u al pom e l’altre a la punta, e així a través porten-la fins a l’altar” (92), “E com volien que anàs a travers, egualaven les cordes, e llavors prenia tot lo riu d'ample” (141), “No al fossat o palenc que fet havien, mas quaix al través, en lloc qui era pla” (155), “Lo Capità manà ferir totes les esquadres, les unes a la part dreta, les altres a la sinestra, e totes vengueren a ferir al través” (157), “Catorze nau prengueren e dos que en feren dar al través en terra” (164), “Fon-se girat al través, e véu l'Emperadriu que tots los vels s'havia romputs sobre lo cap” (288) Documentació “Al través” (‘es la misma expresión “a través de”, ‘expresa la posición de una cosa altres llengües que está colocada de un lado al opuesto de otra que se expresa’, usada en forma absoluta, o sea, sin la preposición y su término y, por tanto, adverbialmente’, DUE, través) Traduccions “Con mal processo, / logra su exesso / buena sentencia” (Or. 5952-55) del fragment “Sierpe de cobre / puso en un palo, / remedio al malo, / puesta al través / por Moisés” (Or. 13880-83) (L. Matheu, Libro cons.) “Por medio de tales ficciones y amaños obtienen de refilón sentencia propicia” (Or. 5952-55) “Él, sierpe de cobre, bronce o latón, enroscada en bastón o palo, y por Moisés en alto levantada, entrecruzada” (Or. 13880-83) (MiPlanas, Espejo) 1437 Fragment “Ab ficcions / e fals procés, / dada a través / plaent sentència, / sens conciència / amb UF o UE ixen defora” (5952-57) Fitxa Espill FE0560 Vers primera ocurrència 5957 Forma Eixir defora canònica Mot clau 1 Eixir Tipus Col·locació (significat composicional) Recursos Verb + adverbi lingüístics i retòrics Definició Anar de dins a fora d’un recinte (Def. pròpia) Mot clau 2 Defora Vers darrera ocurrència 5957 Nombre d’ocurrències 01 Inserció en Forma el predicat verbal de la clàusulaa, precedida dels complements. el text Funció discursiva Modalitzadora, en ser aplicada a les monges, que haurien d’estar-se dins del convent. Documentació “E tantost los cavallers eixiren de fora e foren-los donades les atxes” (Curial, I.21) en català “L'excel·lència vostra faça posar en orde tota la gent qui té d'eixir defora” ( Tirant, 6) “Poc temps era passat que no tenien atreviment d'eixir sol un pas defora la ciutat” (23), “Oh dones angleses, eixiu defora e tornau en vostra primera llibertat” (25) “E los qui eixien de fora del castell prestament eren morts” (25), “Com foren dins los papallons cascú en lo seu, adobaren-se les coses necessàries; eixits defora, los fels los partiren lo sol, perquè no donàs més a la u que a l'altre en la cara”(59)... “Que volia eixir de fora per adorar lo fill dins lo engast de la verge mare” (Lo Cartoixà, I.6), “Aquest exir defora de Judes la separació significa dels damnats en lo darrer dia” (III.53), “Lo senyor ixqué defora perquè els donàs lloc, temps e hora per a poder-lo pendre” (Lo Cartoixà, IV.2) Documentació altres llengües Traduccions “Con mal processo, / logra su excesso / buena sentencia / y, sin conciencia, / del fragment la dexan fuera, / donde la espera / mal con que llora” (L. Matheu, Libro cons.) “por medio de tales ficciones y amaños obtienen de refilón sentencia propicia y, sin el menor remordimiento, toman la salida” (MiPlanas, Espejo) 1438 Fragment “Van en mala hora / de port en port / i d'hort en hort, / de cambra en cambra, / amb UF o UE fins a l'Alfambra / tan profanada / que és en Granada” (5958-64) “Veig la beguina / saltamartina / de sella en sella, / de vetla en vetla, / giramantells, / picamartells, / disputadora, / demanadora / de qüestions” (14619-27) Fitxa Espill FE0561 Vers primera ocurrència 5959 Vers darrera ocurrència 14623 Nombre d’ocurrències 05 Forma De port en port --- D’hort en hort --- De cambra en cambra --- De sella en sella --canònica De vetla en vetla Mot clau 1 Port Mot clau 2 Port Tipus Unitat estilística configurada com a sintagma adverbial Recursos Sintagama preposicional + sintagma preposicional. Esquema fràsic “de... en...”, amb lingüístics i retòrics repetició del mateix substantiu. Definició D’un lloc a un altre (Def. pròpia). DeCat, vetllar, cita l’Espill com a exemple lèxic, no fràsic. Inserció en Automatitzada, en sèrie sinonímica. el text Funció discursiva Intensifica la descripció de l’activitat i forma de ser de la beguina. Modalitzadora, intensificant l’activitat pública de la dona bagassa. Al segon fragment, Documentació “Diu sant Agostí: prenyada i de nou mesos, la nostra senyora de ciutat en ciutat en català acamina, de província en província” ( Lo Cartoixà, I.9) “Ni aneu curiosament discorrent de casa en casa” (Lo Cartoixà, II.10) “Es portat e tornat de juí en juí, d’oprobi en oprobi, de suplici en suplici” (Lo Cartoixà, IV.1) “Totes les altres, de mà en mà, / d'una en una” ( Somni JJ, 230-31) Documentació altres llengües Traduccions “Vase en malhora / de puerto en puerto, / de guerto en guerto, / de zanbra en del fragment zanbra, / hasta la Alanbra / tan profanada / que hay en Granada” (L. Matheu) “Van en mala hora de puerto en puerto y de huerto en huerto, y de una residencia a otra, hasta la tan profanada Alhambra que hay en Granada” (MiPlanas, Espejo) “Veo la malina, / saltamartina, / de silla en silla, / de villa en villa, / torna mantillos, / pica martillos, / disputadora, / preguntadora / de las questiones” (L. Matheu) “Yo veo a la beguina, como una verdadera plaga, ir de celda en celda y de vela en vela; revoltijera, puntillosa, disputadora y preguntona” (MiPlanas) 1439 Fragment "Contente's ell / del toc e vista, / puis que conquista / muller tan bella” (5992-95) amb UF o UE Fitxa Espill FE0562 Vers primera ocurrència 5993 Forma Toc i vista canònica Mot clau 1 Toc Mot clau 2 Vista Vers darrera ocurrència 5993 Nombre d’ocurrències 01 Tipus Unitat estilística configurada com a sintagma nominal Recursos Sintagma nominal coordinat. Associació temàtica (de dos senys corporals). lingüístics i retòrics Definició Els dos sentits més actius en l’activitat sexual (Def. pròpia). DeCat, tocar, cita l’Espill com a exemple lèxic, no fràsic. Inserció en Forma el complement proposicional del nucli verbal. el text Funció discursiva d’alliçonar-la contra el marit, utilitza la unitat estilística per tal d’afalagar-la i Argumentativa. En l’argumentari que li fa la monja vella a l’exnovícia, per tal incrementar la capacitat de convenciment Documentació “Quant l’ull no veu e lo toch no·s praticca, / mor lo voler, que tot per ells se guanya”, en català “L’ull e lo toch dabans foren concordes (...) De present veig contrasts qu’en mi·s desperten, / car de per si lo toch e l’ull desamen”, “Los apetits he trobat en molt loch, / durant aytant com lo veur’e lo toch” (Ausiàs March; Rialc, 94.16, 94.53, 94.89) “Stimava Tomàs que si la vista lo enganava, lo toc la veritat li mostraria; e volia d’aquests dos senys, toc e vista, pendre experiència” ( Lo Cartoixà, IV.20) “Segons nostra fe, i per conjectura, / resurrecció no es deu gens dubtar: / demostren virtut de ressuscitar / la vista i lo toc de bella figura” (Procés olives , 41-4) “Joan pren la vista, i vós lo dolç toc” (Procés olives , 519) “Car ni la vista ni lo toc / d'aquells no en volen” (Somni JJ, 1088-89) “Ni en volen mai vista ni toc” (Somni JJ, 1364). No figura a Wittlin (1991) Documentació altres llengües Traduccions “Conténtese él / del tacto y vista: / pues que conquista / muger tan bella” del fragment (L. Matheu, Libro cons.) “Que se contente de la vista y del tacto, pues que ha conquistado tan bella mujer” (MiPlanas, Espejo) 1440 Fragment “Esmortiments, / afollaments, / mal de neulella” (6035-37) amb UF o UE Fitxa Espill FE0563 Vers primera ocurrència 6037 Forma Mal de neulella canònica Mot clau 1 Mal Tipus Col·locació (significat composicional) Recursos Substantiu + preposició “de” + substantiu lingüístics i retòrics Definició Aflojarse, caerse la paletilla (Chabàs). Creyem que’l Mot clau 2 Neulella Vers darrera ocurrència 6037 Nombre d’ocurrències 01 mal de neulella pot identificar-se ab el raquitisme (MiP). El vulgus anomena mal de neulella a un dolor d’estòmac atribuït erradament a un descens de l’extrem inferior de l’estèrnum (DCVB, neulella; s’hi cita l’Espill). Dolor d’estòmac (Gonzàlvez). Una malaltia atribuïda a l’apèndix sifoide (DeCat, neulella; s’hi cita l’espill). Inserció en Automatitzada, formant part d’una sèrie de sintagmes nominals. el text Funció discursiva Denominativa, en una seqüència descriptiva. Documentació en català Documentació altres llengües Traduccions “De mil desmayos; / tanbién abortos; / y, a plaços cortos, / brazos contrechos” del fragment (L. Matheu, Libro cons.) “Desvanecimientos; abortos; dolor de espalda” (MiPlanas, Espejo) 1441 Fragment “Una pus vella, / quan fui donzella / me feu apendre / saber d’ull pendre” (6117-20) amb UF o UE Fitxa Espill FE0564 Vers primera ocurrència 6120 Forma Prendre (algú) d’ull canònica Mot clau 1 Prendre Tipus Locució verbal (significat idiomàtic) Recursos Verb + preposició “de” + substantiu lingüístics i retòrics Definició Concebre mala voluntat contra ell (DCVB, Mot clau 2 Ull Vers darrera ocurrència 6120 Nombre d’ocurrències 01 prendre; no s’hi cita l’ Espill). Encantar, embruixar, amb la mirada (DeCat, ull ; s’hi cita l’Espill). Concebre mala voluntat contra algú (Gonzàlvez, pendre). Mirar fixament una persona i fer que emmalaltisca o se sotmeta a la voluntat d’algú (Gonzàlvez, ull ). Inserció en Desautomatitzada, amb canvi d’ordre dels elements. el text Funció discursiva altra a ser fetillera. Asseverativa, en una seqüència descriptiva. La monja conta que va aprendre d’una Documentació “Y la justícia ja los havia pres d’uy” (Aguiló, en català Rondaia de rondaies; DCVB, prendre) Documentació altres llengües Traduccions “Siendo doncella, / del fragment me hize enseñar / de aojar” (L. Matheu, Libro cons.) “Una, más vieja, me hizo aprender a dar mal de ojo” (MiPlanas, Espejo) 1442 Fragment “Ha prou caçat / lo món cercant / e trespassant / per Ceca i Meca, / la vila seca / amb UF o UE la Vall d’Andorra, / volta d’en Torra / e Senta Creu, / per tot arreu / fins Pont trancat” (6134-43) Fitxa Espill FE0565 Vers primera ocurrència 6135 Vers darrera ocurrència 6135 Nombre d’ocurrències 01 Forma Córrer la Seca, la Meca i la Vall d’Andorra canònica Mot clau 1 Córrer Tipus Locució verbal (significat metafòric) Recursos Verb + sintagma nominal coordinat. Rima interior “Seca/Meca” lingüístics i retòrics Definició Indica que algú és molt experimentat i astut (PCC, S 576; s’hi cita l’ Espill). Mot clau 2 Seca Anar d’ací d’allà, caminar o viatjar molt (DCVB, seca; s’hi cita l’Espill). Viatjar molt, trescar per moltes bandes (DCVB, córrer; no s’hi cita l’ Espill). En aquests versos l’autor acomoda a les necessitats de la seva metrificació una dita tòpica molt vulgar a Catalunya: Seguir la Seca, la Meca y la vall d’Andorra (MiP). Inserció en Desautomatitzada, per mor de la mètrica i la rima. el text Funció discursiva monja vella. Modalitzadora. Intensifica la descripció de “dona experimentada” que s’hi fa de la Documentació “Córrer la Seca, la Meca i la vall d’Andorra” (PCC, S 576; s’hi cita l’Espill) en català “Córrer la Seca, la Meca i la vall d’Andorra” (J. Amades, Refranyer cat. comen.; no s’hi cita l’Espill) Documentació “Ir de la Ceca a la Meca” (‘moverse mucho, yendo de un sitio a otro haciendo altres llengües gestiones para conseguir algo o resolver un asunto’, DUE, ceca) Traduccions “Tiene casado / el orbe entiendo, / yendo y viniendo / de Ceca en Meca, / del fragment la Vila seca, / Valle de Andorra, / buelta d’en Torra, / y Santa Cruz, / haziendo el buz / en Puerto elado” (L. Matheu, Libro cons.) “Harto ha casado corriendo mucho y pasando por Ceca y Meca, la Villa Seca y el Valle de Andorra, la vuelta de Torre y Santa Cruz, y por todas partes, hasta Puente Quebrado” (MiPlanas, Espejo) 1443 Fragment “Ha prou cassat, / lo mon cercant / e trespassant / per Ceca i Meca, / la Vilaseca / amb UF o UE e Vall d'Andorra, / Volta d'en Torra / e Senta Creu, / pertot arreu, / fins Pont Trancat” (6134-43) Fitxa Espill FE0566 Vers primera ocurrència 6139 Vers darrera ocurrència 6139 Nombre d’ocurrències 01 Forma Vall d’Andorra canònica (part de la locució verbal Mot clau 1 Vall Córrer la Seca, la Meca i la Vall d’Andorra) Mot clau 2 Andorra Tipus Col·locació (significat transparent) Recursos Substantiu + preposició “de” + substantiu. Al·literació del so [a]. Topònim. lingüístics i retòrics Definició La Vall d’Andorra s’esmenta per primera vegada a l’acta de consagració de la catedral de la Seu d’Urgell, l’any 839, en la qual es nomenen les sis parròquies tradicionals andorranes: Llòria, Andora-Santa Coloma, la Maçana, Ordina, Encamp i Canillo. (www.vegueries.com) Inserció en Mitjançant la conjunció coordinant “e”. el text Funció discursiva Intensifica la importància de conèixer món i forma part dels consells que una monja Denominativa, part d’una locució verbal que, en el context, té funció modalitzadora. vella dóna a la novícia. Documentació en català Documentació altres llengües Traduccions “Tiene casado / el orbe entiendo, / yendo y viniendo / de Ceca en Meca, / del fragment la Vila seca, / Valle de Andorra, / buelta d’en Torra, / y Santa Cruz, / haziendo el buz / en Puerto elado” (L. Matheu, Libro cons.) “Harto ha casado corriendo mucho y pasando por Ceca y Meca, la Villa Seca y el Valle de Andorra, la vuelta de Torre y Santa Cruz, y por todas partes, hasta Puente Quebrado” (MiPlanas, Espejo) 1444 Fragment “Ha prou cassat, / lo mon cercant / e trespassant / per Ceca i Meca, / la Vilaseca / amb UF o UE e Vall d'Andorra, / Volta d'en Torra / e Senta Creu, / pertot arreu, / fins Pont Trancat” (6134-43) Fitxa Espill FE0567 Vers primera ocurrència 6140 Forma Volta d’en Torra canònica Mot clau 1 Volta Tipus Col·locació (significat transparent) Recursos Substantiu + preposició “de” + sintagma nominal. Al·literació dels sons [o] i [t]. lingüístics i retòrics Topònim. Definició Un dels dos bordells que existien a Barcelona al segle XV, situat entre els actuals Mot clau 2 Torra Vers darrera ocurrència 6140 Nombre d’ocurrències 01 carrers de Tallers i del Carme (Carré 1994: 126; Peirats 2002: 803) Inserció en Juxtaposada a la locució verbal Córrer la Seca, la Meca i la Vall d’Andorra i seguida el text d’altres topònims. Es tracta d’una ampliació d’aquesta locució. Funció discursiva és reveladora de l’activitat sexual que aconsella la monja vella. Denominativa, en una seqüència modalitzadora. Intensifica l’anar i venir de la dona. I Documentació en català Documentació altres llengües Traduccions “Tiene casado / el orbe entiendo, / yendo y viniendo / de Ceca en Meca, / del fragment la Vila seca, / Valle de Andorra, / buelta d’en Torra, / y Santa Cruz, / haziendo el buz / en Puerto elado” (L. Matheu, Libro cons.) “Harto ha casado corriendo mucho y pasando por Ceca y Meca, la Villa Seca y el Valle de Andorra, la vuelta de Torre y Santa Cruz, y por todas partes, hasta Puente Quebrado” (MiPlanas, Espejo) 1445 Fragment “Per tot arreu / fins Pont Trancat” (6142-43) amb UF o UE Fitxa Espill FE0568 Vers primera ocurrència 6142 Forma Pertot arreu canònica Mot clau 1 Pertot Tipus Locució adverbial Recursos Adverbi de lloc + adverbi de lloc. Reiteració de mots sinònims. lingüístics i retòrics Definició Per totes parts (Def. pròpia). Mot clau 2 Arreu Vers darrera ocurrència 6142 Nombre d’ocurrències 01 DCVB, arreu, cita l’Espill, 6142, com a exemple lèxic, no fràsic, que a més no es correspon amb l’accepció que hi dóna del mot arreu, ‘sense excepció, sense triar o eliminar res’. Per tots els llocs, sense deixar-ne cap (Gonzàlvez). Inserció en Automatitzada el text Funció discursiva Locativa, modalitzadora, concloent la gran experiència de la monja vella. Documentació en català Documentació “Por todas partes” (‘desde todos los puntos de vista o en todos los aspectos’, DUE, altres llengües parte ; no recoge el significado literal: ‘por todos los lugares del mundo’) Traduccions “Haziendo el buz / en Puerto elado” (L. Matheu, Libro cons.) del fragment “Y por todas partes, hasta Puente Quebrado” (MiPlanas, Espejo) 1446 Fragment “Ha prou cassat, / lo mon cercant / e trespassant / per Ceca i Meca, / la Vilaseca / amb UF o UE e Vall d'Andorra, / Volta d'en Torra / e Senta Creu, / pertot arreu, / fins Pont Trancat” (6134-43) Fitxa Espill FE0569 Vers primera ocurrència 6143 Forma Pont Trencat canònica Mot clau 1 Pont Tipus Col·locació (significat transparent) Recursos Substantiu + adjectiu. Al·literació del so [t]. Topònim. lingüístics i retòrics Definició Un dels cinc ponts trencats que tenim documentats a Avinyó des del 1179, Mot clau 2 Trencat Vers darrera ocurrència 6143 Nombre d’ocurrències 01 segurament el que als segles XIV i XV comunicava amb la vila nova, pels voltants del qual hi havia ubicat el prostíbul (Carré 2006: 672) Inserció en Precedit de la preposició “fins”, tanca una sèrie d’expressions de lloc. el text Funció discursiva d’una dona que coneix món, d’una dona mundana. Denominativa, en una seqüència modalitzadora. Intensifica la qualitat de moure’s Documentació en català Documentació altres llengües Traduccions “Tiene casado / el orbe entiendo, / yendo y viniendo / de Ceca en Meca, / del fragment la Vila seca, / Valle de Andorra, / buelta d’en Torra, / y Santa Cruz, / haziendo el buz / en Puerto elado” (L. Matheu, Libro cons.) “Harto ha casado corriendo mucho y pasando por Ceca y Meca, la Villa Seca y el Valle de Andorra, la vuelta de Torre y Santa Cruz, y por todas partes, hasta Puente Quebrado” (MiPlanas, Espejo) 1447 Fragment “La llei antiga / qui no paria / no consentia / entrar al temple” (6160-63) amb UF o UE “Apedregada / per la llei vella; / dins en Castella / mor degollada” (6888-91) Fitxa Espill FE0570 “La curial / llei e moral / qual Déu tramès / per Moisès / en dues taules” (12691-95) “De la cansada / e canzel·lada / llei de scriptura / era figura” (13229-32) “L’antiga llei / fon figurada...” (13264-65) “Volent llunyar / e separar / nora donzella / de la llei vella” (13557-60) “Son batejades / e la judaica / llei e mosaica / en lo cor tenen” (13908-11) “Mares e soques / de llei antiga” (15264-65) Vers darrera ocurrència Vers primera ocurrència 6160 15265 Nombre d’ocurrències 08 Forma Llei vella --- Llei antiga --- Llei d’Escriptura --- Llei de Moisès --- Llei judaica canònica Mot clau 1 Llei Tipus Col·locació (significat transparent) Recursos Substantiu + adjectiu. D’origen cristià. lingüístics i retòrics Definició Regles i cerimònies prescrites per Déu als israelites per mediació de Moisès (DCVB, Mot clau 2 Vella llei; no s’hi cita l’Espill). Regles i cerimònies prescrites per Déu als israelites per mediació de Moisès (Gonzàlvez, llei). Religió dels jueus (Gonzàlvez, mosaic). Inserció en Automatitzada el text Funció discursiva judaica. Denominativa, en una seqüència explicativa. Al·lusiva a la força prescriptiva de la llei Documentació “De la qual cosa havem exemple en la veylla litx (Exodi, en català Regiment de pres. pestilència , 2) Xª capitulo)” (J. d’Agramont, “Los primers sants pares qui portaven lo jou e feixuga càrrega de la pesada llei d'Escriptura” (Juí Paris), “Los quals criaren la insigne donzella segons los nobles costums d'aquella santa llavors llei judaica” (Vida S. Anna), “Lo dijous delliberà celebrar la Pasqua, per donar fi a la llei judaica” (Ist. S. Magdalena) “Dot sens escreix demana la llei vostra, / e tot lo mon de vostre cos te mostra: / fels e infels, e los de la Llei vella” (A Caldesa) “Car neguna dona no és mereixedora de mort, si doncs no cometia adulteri, segons en la Santa Escriptura, en la llei vella, era acostumat” (Tirant, 317), “Car la llei antiga de si no portava algú a la vida eterna” (403) “Era senyal de maledicció sterilitat en la llei vella” (Lo Cartoixà, I.3) Documentació altres llengües Traduccions “Quien no paría, / la lei antiga, / por más fatiga / cerró la puerta, / del fragment que estava abierta, / de aquel gran tenplo” (L. Matheu, Libro cons.) “La antigua ley no consentía la entrada en el templo a la que no paría” (MiPlanas, Espejo) 1448 Fragment "La llei antiga / qui no paria / no consentia / entrar al temple: / bé saps l'exemple / amb UF o UE —dix— de Senta Anna. / Com canya vana, / pòpul, xop, àlber, / olm, vern e sàlzer, / qui fruit no fan / e al foc van / com la cugula; / e com la mula / qui fills no sembra, / la xorca fembra / és reputada.” (6160-75) Fitxa Espill FE0571 Observació: L’ocurrència de “bé saps l’exemple”, en aquest cas, no introdueix cap unitat fràsica sinó una anècdota. Vers darrera ocurrència Vers primera ocurrència 6164 Forma Bé saps l’exemple canònica 6164 Nombre d’ocurrències 01 Mot clau 1 Exemple Tipus Fórmula d’inserció Mot clau 2 Saber Recursos Adverbi + verb de coneixement + article + terme parèmic lingüístics i retòrics Definició Expressió metalingüística que introdueix una anècdota (Def. pròpia) Inserció en Automatitzada. Presència directa, final de parlament, acompanyada del verb de dicció el text “dix”. Funció discursiva Connectiva, modalitzadora, implicant el receptor en la validesa de l’exemple reportat. Documentació “És veritat l'eiximpli qui es diu que d'aquell mal mor hom de què hom ha paor” en català (Muntaner, Crònica , cap. LXI) “E és cert e exemple antic que amistat d'una part non pot durar” (Lletra de Pere el Cerimoniós a Bernat d’Olzinelles) “Car diu l'exempli que aquell demana qui bé serveix” (Lletra d’Alfons el Vell de Gandia a la seva filla) “Diu l'eximpli que un mal hom és senyor de cent bons” (Eiximenis, Terç, 90) “Bé és veritat l'exemple vulgar que diu: per natura caça ca” ( Tirant, 22), “E no sabeu vós, Tirant, aquell vulgar exemple qui diu: qui dóna a l'ase pitral e al grosser cabal, majorment que el tinga per marit, perd la glòria d'aquest món?” (109), “Car bé sabeu aquell exemple vulgar qui diu: "Lla on se fa foc, fum n´ha d'eixir"” (121) Documentació altres llengües Traduccions “Nota el exemplo, / tu, de Santa Ana” (L. Matheu, Libro cons.) del fragment “Bien conoces tu el ejemplo de santa Ana --siguió diciendo” (MiPlanas, Espejo) 1449 Fragment “Com canya vana, / pòpul, xop, alber, / olm, vern e sàlzer, / qui fruit no fan / amb UF o UE e al foc van, / com la cugula” (6166-71) Fitxa Espill FE0572 Vers primera ocurrència 6166 Forma Canya vana canònica Mot clau 1 Canya Tipus Col·locació (significat transparent) Recursos Substantiu + adjectiu. Paral·lelisme rítmic en [a-a]. lingüístics i retòrics Definició Figuradament, cosa o persona feble i menystenible (Def. pròpia). Mot clau 2 Va Vers darrera ocurrència 6166 Nombre d’ocurrències 01 DCVB, canya, anota la locució Ésser com una canya vana, ‘ésser una persona aparentment forta, però en realitat molt dèbil’ (Empordà); no s’hi cita l’Espill. DeCat, va, cita l’Espill com a exemple lèxic, no fràsic. Inserció en Mitjançant l’adverbi comparartiu. el text Funció discursiva successió d’elements de la natura que no fan fruit, com a metàfora de la dona eixorca. Denominativa, en una seqüència argumentativa modalitzada, començant una Documentació en català (Lo Somni, Facet ,Curial, Certamen S. Cristòfol, Scacs d’amor, Tirant, Hist Passió, Porcés olives , Somni JJ) “Hi qualsevol religiós per Johan se pot entendre, qui no deu ésser canya vert per fictes hi ypòcrites obres e dins vana e de virtuts e veritat buyda, mas deu ésser vert per conversació honesta hi dins ple de caritat devota” (Lo Cartoixà, II.15) “Qui us pensau, deixebles, que sia aquesta de qui haveu murmurat? Arundinem vento agitatam, ço és, una canya vana que lo vent la lança allà hon se vol?” (Vita Chr., 33) Documentació altres llengües Traduccions “La caña vana” (L. Matheu, Libro cons.) del fragment “Como cañaherla” (MiPlanas, Espejo) 1450 Fragment “Com canya vana, / pòpul, txop, àlber, / olm, vern e sàlzer, / qui fruit no fan / amb UF o UE e al foc van / com la cugula” (6166-71) “E vol cercar / e creu trobar / (...) / en l’arbre sec / de lloc sens rec / fruita rosada” (8019-27) Fitxa Espill FE0573 Vers primera ocurrència 6166 Vers darrera ocurrència 8025 Nombre d’ocurrències 02 Forma El bon arbre fa bon fruit i el mal arbre, mal fruit --- L’arbre que no fa (bon)fruit s’ha de canònica tallar i llençar al foc (conté la col·locació No fer (bon) fruit) Mot clau 1 Arbre Tipus Sentència bíblica Recursos Oració composta coordinada. Clàusules antonímiques. lingüístics i retòrics Definició Indica que hom no pot esperar bones obres de qui no és bo (Def. pròpia) Mot clau 2 Fruit Inserció en Desautomatitzada, mitjançant una comparació. Presència emboscada, amb el text conservació d’elements lèxics i un cert ressò del significat. Funció discursiva bandejada socialment. Asseverativa, en una seqüència argumentativa modalitzada. La dona estèril és Documentació “Tot arbre bo fa fruits bons i l’arbre dolent fa fruits dolents” (Mateu, 7.17; PCC, A en català 1931; no s’hi cita l’Espill), “Tot arbre que no dóna bon fruit és tallat i llençat al foc” (Mateu, 7.19), “No pot bon arbre fer mals fruits ne mal arbre fer bons fruits” (F. Eiximenis, Terç, 259; PCC, A 1912; no s’hi cita l’Espill) “Bé és veritat ço que tots temps he oït dir, que de bon arbre, bon fruit n’ix” (B. Desclot, Crònica , 26; PCC, A 1931; DCVB, arbre; no s’hi cita l’ Espill) “Com diga la Sacra Escriptura que tot arbre bord deu ésser tallat e mes al foc” (Tirant, 110; PCC, A 1967; no s’hi cita l’ Espill , “E digueren aquell exemple vulgar qui diu que de bon fruit ix bon fruiter, e de virtuós cavaller juí verdader”(Tirant, 186), “Escrit és en lo sagrat Evangeli que l’arbre bo produeix bons fruits; no pot ésser mal arbre donar bon fruit, e l’arbre bo, mal fruit” (Tirant, 379) “Arbre dolent no pot donar fruit” (PCC, A 1912; no s’hi cita l’Espill) Documentació altres llengües Traduccions “La caña vana, / el sauce, el texo, / fresno, olmo, albejo, / fruto no dan / del fragment y al fuego van, / qual la neguilla, / mala semilla / que se estimula” (Or. 6166-71) “Quiso buscar / y cruz hallar / (...) / en árbol, ciego, / que está sin riego, / fruta escarchada” (Or. 8019-27) (L. Matheu, Libro cons.) “Como cañaherla, plátano, chopo, álamo, olmo sauce y abedul, que no dan fruto y paran en el fuego; como la cizaña...” (Or. 6166-71) “Quiere buscar (y cree que encuentra) (...) pintada fruta en árbol seco de lugar falto de agua” (Or. 8019-27) (MiPlanas, Espejo) 1451 Fragment “Com canya vana, / pòpul, xop, àlber, / olm, vern e sàlzer, / qui fruit no fan / amb UF o UE e al foc van / com la cugula; / e com la mula / qui fills no sembra...” (6166-73) Fitxa Espill FE0574 Vers primera ocurrència 6170 Vers darrera ocurrència 6170 Nombre d’ocurrències 01 Forma Anar al foc com la cugula canònica Mot clau 1 Anar Mot clau 2 Cugula Tipus Unitat estilística configurada com a sintagma verbal (comparativa) Recursos Verb + preposició + sintagma nominal + clàusula comparativa d’igualtat (“com...”). lingüístics i retòrics D’origen experiencial. Definició Acabar malament (Def. pròpia). DCVB, cugula, ‘planta gramínia (...) semblant a l’ordi i altres cereals i que creix enmig d’aquests i perjudica molt els sembrats’, cita l’Espill com a exemple lèxic, no fràsic, i amb incorrecta puntuació, ja que separa el vers “com la cugula” del vers anterior i l’uneix a l’oració posterior, contravenint les indicacions ortogràfiques del manuscrit. Inserció en Automatitzada el text Funció discursiva global de la metàfora, basada en plantes i arbres no fructífers, destinats al foc. Asseverativa, en una seqüència argumentativa modalitzada. Conclou el significat Documentació “Tres coses fan lleig pa: cugula e mela e flaquera pacera” (Llibre en català cigula ) de tres; DCVB, “Que si de sembrar tostemps no és hora, / mester és, sovint, sens perdre-hi mai punt, / cavar-la, regar-la i estar-li damunt, / que l'erm i cugula ne vagen a fora” (Procés olives , 1165-68; DCVB, cugula) Documentació altres llengües Traduccions “La caña vana, / el sauce, el texo, / fresno, olmo, albejo, / fruto no dan / y al fuego del fragment van, / qual la neguilla; / mala semilla / que se estimula...” (L. Matheu, Libro cons.) “Como cañaheerla, plátano, chopo, álamo, olmo, sauce y abedul, que no dan fruto y paran en el fuego; como la cizaña y como la mula, que no siembran hijos...” (MiPlanas, Espejo) Observació: En Miquel i Planas hi fa una puntuació incorrecta, en associar “com la cugula” i “como la cizaña” a l’oració següent, la qual cosa l’obliga ha posar el verb d’aquesta oració, en la traducció, en plural, mentre que a l’original és en singular. 1452 Fragment “E com la mula / que fills no sembra, / la xorca fembra / és reputada” (6172-75) amb UF o UE Fitxa Espill FE0575 Vers primera ocurrència 6172 Vers darrera ocurrència 6172 Nombre d’ocurrències 01 Forma Eixorca com una mula canònica Mot clau 1 Eixorca Tipus Locució adjectival (comparativa) Recursos Adjectiu + clàusula comparativa d’igualtat (“com...”). D’origen experiencial. lingüístics i retòrics Definició Completament estéril (Def. pròpia) Mot clau 2 Mula Inserció en Desautomatitzada, a causa de la mètrica i de la rima. el text Funció discursiva Modalitzadora, intensificant la condició d’estèril de santa Anna, citada coma exemple. Documentació en català Documentació altres llengües Traduccions “Como la mula / que hijos no sienbra, / la esteril henbra / es reputada” del fragment (L. Matheu, Libro cons.) “Como la cizaña y como la mula, que no siembran hijos, tal es reputada la mujer estéril” (MiPlanas, Espejo) 1453 Fragment “Fes que parixques / a quinque for” (6178-79) amb UF o UE Fitxa Espill FE0576 Vers primera ocurrència 6179 Vers darrera ocurrència 6179 Nombre d’ocurrències 01 Forma A quinque fur --- A tot fur canònica (actualment, A qualsevol preu) Mot clau 1 Fur Tipus Locució adverbial Recursos Preposició + sintagma nominal. lingüístics i retòrics Definició Jabernia, Mot clau 2 quinque antic., cualquiera. Del latín quicumque (Chabàs). Segons qualsevulga fur, axò és, sia com sia. O també: a qualsevol preu (MiP). A totes passades, de totes maneres (DCVB, fur ; no s’hi cita l’ Espill). DCVB, quin que; cita l’Espill com a exemple lèxic de quin que, ‘qualsevol’. A qualsevol preu, coste el que coste (Gonzàlvez). Inserció en Automatitzada. Forma el complement circumstancial de mode del predicat verbal. el text Funció discursiva l’oració. Modalitzadora. Intensifica en alt grau el significat del verb i la modalitat exhortativa de Documentació “La Regina avia gran dolor e fon irada a tot fur contra Judes” en català (Bíblia de Sevilla , 192; DCVB, fur ) Documentació “A cualquier precio” (‘expresión frecuente con que se denota la decisión o necesidad altres llengües de conseguir de cierta cosa por mucho esfuerzo, sacrificio, violencia, etc., que cueste’, DUE, precio ) Traduccions “Cuida parir / en qualquier caso” (L. Matheu, Libro cons.) del fragment “Procura dar a luz al precio que sea” (MiPlanas, Espejo) 1454 Fragment “Fes aparell, / si veus te fall, / d’un altre gall / millor granat, / fet a ton grat” amb UF o UE (6184-88) Fitxa Espill FE0577 Vers primera ocurrència 6188 Forma A grat (d’algú) canònica Mot clau 1 Grat Tipus Locució adverbial Recursos Preposició + substantiu. Monosil·labisme. Al·literació del so [a]. lingüístics i retòrics Definició Al meu gust, a plaer (DCVB, Mot clau 2 Vers darrera ocurrència 6188 Nombre d’ocurrències 01 grat, A mon grat; s’hi cita el Tirant, 309). A plaer d’algú, al gust d’algú (Gonzàlvez). Inserció en Automatitzada. Forma el complement circumstancial de mode. el text Funció discursiva Modalitzadora, implicant el receptor en una valoració positiva. Documentació “E cascú pres la pus bella donzella o que era mills a son grat” ( Tirant, 222), “E pres un en català esparver, lo millor que a son grat sabé triar” (Tirant, 309; DCVB, grat), “Jo us ho diré, e no gens a mon grat” (432) “Amor al seu grat jamés desgrat porta, en dies i grat quan dos són d'un for” (Procés olives , 1957-58) “I no ho hauran, per molt que roden, / a nostre grat” (Somni JJ, 914-15) Documentació altres llengües Traduccions “Para tu agrado” (L. Matheu, Libro cons.) del fragment “Hecho a tu agrado” (MiPlanas, Espejo) 1455 Fragment “E no t’oblide / que el metge mana, / per viure sana / la jove plena, / de llur colmena amb UF o UE / al temps la bresca / ans massa cresca / cové li tallen” (6200-07) Fitxa Espill FE0578 Vers primera ocurrència 6205 Forma Al (seu) temps canònica Mot clau 1 Temps Tipus Locució adverbial Recursos Preposició + sintagma nominal. Monosil·labisme. lingüístics i retòrics Definició Al temps oportú (DCVB, Mot clau 2 Vers darrera ocurrència 6205 Nombre d’ocurrències 01 temps, al seu temps; no s’hi cita l’ Espill). No tinc dades catalanes de a temps en el sentit de ‘no massa tard, quan cal’ (...) però hagué de ser cosa constant des dels orígens, puix que ad tempus es troba ja en Ciceró (DeCat, temps; no s’hi cita l’ Espill). En el moment adequat (Gonzàlvez). Inserció en Automatitzada el text Funció discursiva Locativa. Indica l’expressió temporal adequada per al plaer sexual. Documentació “Si tot per ventura no sera feta en temps degut ne de béns justament guanyats” en català (Curial, III.14) “No som en temps d'abundar en paraules -dix Tirant-” (Tirant, 113), “E som ara en temps de dir moltes raons?“ (232), “Dic que no som ara en temps ni en hora de tenir moltes raons” (299) “Un fi un efecte promou en natura, / als bous i als àsens, als cans i ocells, / així que, en son temps, cascú de aquells / se mou per refer la sua factura” (Procés olives , 1809-12) Documentació altres llengües Traduccions “No esté en olvido / que el dotor manda, / en tal demanda, / ser cosa llana, / del fragment por vivir sana / la moça llena, / de su colmena / dilce el panal / a tiempo tal / cortar conbiene” (L. Matheu, Libro cons.) “Y no se te olvide que el médico ordena a la joven en plenitud que, para vivir sana, le sea convenientemente cortado el panal de su colmena y a su tiempo debido, antes de que crezca demasiado” (MiPlanas, Espejo) 1456 Fragment “Si no hi fallen / de mares mals / paroxismals” (6208-10) amb UF o UE Fitxa Espill FE0579 Vers primera ocurrència 6209 Forma Mal de mare canònica Mot clau 1 Mal Tipus Col·locació (significat composicional) Recursos Substantiu + preposició “de” + substantiu. Al·literació dels sons [m], [a] i [e]. lingüístics i retòrics Definició Por Mot clau 2 Mare Vers darrera ocurrència 6209 Nombre d’ocurrències 01 mals de mare, de la matriz (Chabàs). L’histerisme pròpiament dit (MiP). Histerisme (DCVB, mal; no s’hi cita l’ Espill). Mal de matriu (Gonzàlvez). Inserció en Desautomatitzada, amb alteració de l’ordre dels constituents a causa de la rima. el text Funció discursiva Denominativa Documentació “Tres mals són de dones qui no són plants: infantar, dolor de mameles e mal de mare” en català (Llibre de tres, no. 101; DCVB, mal) “Aquestes són dolors de mare qui no té sinó un fill, e aquell per força li és llevat” (Tirant, 22) “Per reposar-me jo la mare, / ¿que hi sera bo?” (Somni JJ, 584-85) “Fresca estaríeu, / i io us promet no us sentiríeu / muntar la mare” (Somni JJ, 601-03) “I esmortiments, / i cent mil altres accidents, / i rams de mare” (Somni JJ, 2870-72) “Quina dolor és aquesta tan crua per mirar-se ab ulls de mare?” (Vita Chr., 219; DCVB, ull ) Documentació “Mal de madre” (‘histerismo’, DUE, altres llengües mal) Traduccions “Que, si no, tiene / de madre males / o sincopales” (L. Matheu, Libro cons.) del fragment “De lo contrario, no faltan los males histéricos paroxismales” (MiPlanas, Espejo) 1457 Fragment “Ajuda-t’hi: / mena les cols / si viure vols; / iràs carrera” (6222-25) amb UF o UE Fitxa Espill FE0580 Vers primera ocurrència 6223 Vers darrera ocurrència 6223 Nombre d’ocurrències 01 Forma Mena les cols, si viure vols canònica (conté la locució Menar les Mot clau 1 Menar cols ) Mot clau 2 Col Tipus Unitat estilística configurada com a enunciat parèmic Recursos Esquema d’oració condicional “Si (tal cosa), (tal altra)”. Paral·lelisme sil·làbic. Rima lingüístics i retòrics consonant. Definició Aconsella que s’ha de prendre la iniciativa per a reixir en una empresa (Def. pròpia). Indica que cal tenir caràcter per a dur una vida més digna (Gonzàlvez). Inserció en Automatitzada, amb conservació de l’estructura condicional. S’introdueix a manera el text d’explicació o reformulació del vers “Ajuda-t’hi”. Resum i conclusió d’un parlament llarg. Funció discursiva sexual els dóna una monja experimentada a la novícia. El significat genèrici es Argumentativa. Es troba en un cotext directiu, on els consells sobre el comportament concreta en la iniciativa sexual que ha de prendre aquesta. Documentació “La abadesa (...) lo menà en una sua cambra, on lo tench alguns dies per son delit, de en català què les monges totes feyen gran clamor com no’ls venie entrecavar les cols” (Decameró, III.1; citat per Carré 2006, 675) “Mena les cols, si viure vols” (PCC, C 2469; citació de l’Espill, sense més informació) ”Remenar les cols” (’intervenir poderosament en un assumpte o negoci, tenir-hi domini’, DCVB, col; no s’hi cita l’ Espill) Observació: L’anotació que en fa S. Farnés pot ser un exemple de fals amic, és a dir, un cas de miratge parèmic. Documentació altres llengües Traduccions “Por esto es bueno / rebolver coles, / mudar de soles / y de alfileres, / del fragment si pasar quieres / bien la carrera” (L. Matheu, Libro cons.) “Date aire, pues; si quieres vivir, sé tú quien agite el puchero; sólo así prosperarás” (MiPlanas, Espejo) 1458 Fragment “A ton marit, / si tu no el venç / en lo començ / essent novici, / tost pendrà vici, / amb UF o UE dar-t’ha faena, / viuràs ab pena” (6228-34) Fitxa Espill FE0581 Vers primera ocurrència 6233 Forma Donar faena canònica Mot clau 1 Donar Tipus Col·locació (significat composicional) Recursos Verb + substantiu lingüístics i retòrics Definició DCVB, Mot clau 2 Faena Vers darrera ocurrència 6233 Nombre d’ocurrències 01 feina, anota Donar feina amb sentit literal: ‘encarregar a calcú un treball determinat’, cita l’Espill com a exemple lèxic, no fràsic, en l’accepció de feina ‘allò que es fa penosament; esforç, fatiga’; tanmateix, registra Donar més faena que (una onça de cucs, un bou solt...) ‘causar molts treballs o molèsties’, la qual és la definició que escau al passatge de l’ Espill. Causar fatiga, causar penes (Gonzàlvez). Inserció en Automatitzada el text Funció discursiva marit en els primers moments. Argumentativa. Manifesta una de les conseqüències que patirà la dona si no doma el Documentació “Segons és l'ofici deu ser la faena; / la molta o poca esta en los obrers; / en català per ço, la que paga vol bons faeners, / que en fer molt i bé treballen sens pena” (Procés olives , 2065-68) Documentació altres llengües Traduccions “A tu marido, / si no lo venzes / cuando comienzes, / siendo nobicio, / tomará bicio: del fragment / darte ha tarea, / y te hará rea, / si a esto le enseñas” (L. Matheu, Libro cons.) “Si desde el comienzo, mientras es novicio, a tu marido no le dominas tú, pronto se viciará: te dará faena y vivirás penando” (MiPlanas, Espejo) 1459 Fragment "A ton marit, / si tu no el venc / en lo començ, / essent novici, / tost pendrà vici, / amb UF o UE dar-t’ha faena, / viuràs ab pena. / (...) / perquè no et fart / ginya’l ab art: / al començar / o enfornar / sens bon acord, / lo pa es fa tort, / clotós, morrut / e geperut" (6228-54) Fitxa Espill FE0582 Vers primera ocurrència 6249 Vers darrera ocurrència 6249 Nombre d’ocurrències 01 Forma A l’enfornar, se fan els pans geperuts canònica (conté la locució adverbial A l’enfornar , ‘en començar una cosa’) Mot clau 1 Enfornar Tipus Proverbi Recursos Alteració de l’ordre dels constituent oracionals per tematització. Esquema de lingüístics i retòrics correspondència “A (tal cosa), (tal altra)”. Definició Al començament és quan s’han de preveure les conseqüències (Def. pròpia). Mot clau 2 Pa Vol dir que l’èxit de les empreses depèn de la manera com es comencen (DVCB, enfornar ; no s’hi cita l’ Espill). Significa que les coses es malmenen quan les manegen, quan en fan ús (DCVB, pa ; Val.; no s’hi cita l’Espill). Indica que l’èxit de les empreses depèn de la manera com es comencen (Gonzàlvez). Inserció en Desautomatitzada, amb interpolació d’un altre verb (“començar”), un sintagma el text adverbial (“sens bon acord”) i adjectius (”tort”, “clotós”, “morrut”), per mor de la mètrica i la rima. Conclusió final del passatge. Funció discursiva del convent) sobre com s’ha de dominar el marit des de bon començament. Argumentativa. El proverbi funciona com a conclusió dels consells (de la cellera major Documentació “Al enfornar se fa’l pa jeperut / e de tot fet gran part és qui comença” ( Qüestió en català moguda per mossèn Fenollar...) “Així mateix, no metes negú en la taula tua eclesiàstic, sinó sols los parents e altres gentils hòmens que van en companya tua. Car, a l’enfornar, se fan los pans geperuts, segons te declararà Fita” (Lletra d’Alexandre VI al seu fill Joan de Borja, 3.08.1493) “A l’enfornar se fan els pans geperuts” (PCC, E 171; s’hi cita l’Espill) “A l’enfornar, es fan geperuts els pans” (DCVB, pa ; Val.; no s’hi cita l’Espill) (M. Conca, Tesi doctoral , 489-91) Documentació “Al enfornar, se hazen los panes tuertos” ( Refr. fam. prov. glos., III.2) altres llengües “A l’enforner, fait on les pains corner” (J. Morawski, PF, 60) “Every beginning is difficult” (ODEP) G. Paczolay, EP, 72, documenta la codificació abstracta en Varró i en 38 llengües vives europees. Traduccions “Que, al enhornar / sin buen concierto, / se haze el pan tuerto, / del fragment oyoso, aovado / y corcobado” (L. Matheu, Libro cons.) “Al empezar y poner el pan en el horno es cuando, si no se hace con acierto, se vuelve torcido, abollado, morrudo y con jorobas” (MiPlanas, Espejo) 1460 Fragment "Dix la roncera / de la tornera: / “Volenter pica: / en casa rica / ha hi què partir; / amb UF o UE al monestir / dau-nos sovent / arròs, forment, / salses, perfums, / fruita llegums, / Oli, mel, vi, / llenç, seda, lli; / de bona casa / pren bona brasa."” (6255-68) Fitxa Espill FE0583 Vers primera ocurrència 6268 Vers darrera ocurrència 6268 Nombre d’ocurrències 01 Forma De bona casa, bona brasa canònica Mot clau 1 Casa Tipus Proverbi Recursos Esquema de derivació causal “De (tal cosa), (tal altra)”. Al·literació dels sons [b], [o], lingüístics i retòrics [a] i [s]. Repetició lèxica. Rima. Definició Aforisme. En el Mot clau 2 Brasa Dicc. Aguiló (art. xurruviu ) és citada una cançó que diu axí: “De la bona casa, la bona brasa; del bon tió, lo bon brasó; bona nit que Déu nos dó” (MiP). Vol dir que a les cases riques hi ha abundància de tot (DCVB, casa ; Or., Val., Mall.; no s’hi cita l’Espill). Indica que cal traure benefici de les bones oportunitats (Gonzàlvez). Inserció en Automatitzada. El proverbi s’hi insereix com a conclusió exhortativa d’una retafila de el text peticions. Funció discursiva prendre “bona brasa” de cal seu marit i dur-ho tot al convent. Modalitzadora, en una seqüència directiva. La monja tornera exhorta la novícia a Documentació “De bona casa, bona brasa” (PCC, C 1527; s’hi cita l’ Espill) en català “Bona casa, bona brasa” (DCVB, brasa; no s’hi cita l’ Espill) (M. Conca, Tesi doctoral , 596-97) Documentació “De buena casa, buena brasa” ( Refranes altres llengües fam. y prov. glosados, VII.3) Traduccions “En buena casa / haz buena ogaza” (L. Matheu, Libro cons.) del fragment “De buena casa toma buena brasa” (MiPlanas, Espejo) 1461 Fragment “Altra m’escriu: / “Marit serviu / com a senyor? / Com d’un traïdor / d’ell vos amb UF o UE guardau, / car ab fals dau / lo marit juga; / fique’l quant puga, / de sis féu quatre; / llurs daus rebatre / bé sapiau...”” (6293-303) Fitxa Espill FE0584 Vers primera ocurrència 6294 Vers darrera ocurrència 6294 Nombre d’ocurrències 01 Forma El marit, servir-lo com a senyor i guardar-te’n com de traïdor canònica Mot clau 1 Marit Tipus Proverbi Recursos Oració composta coordinada, amb alteració d’un constituent per tematització. lingüístics i retòrics Paral·lelisme. Antonímia. Rima en “-or”. Definició Aconsella tractar bé el marit, però no refiar-se’n (Def. pròpia) Mot clau 2 Senyor Inserció en Desautomatitzada. Es tracta d’un enunciat en discurs directe, introduït per “Altra el text m’escriu”, que fa de resum inicial de la metàfora del joc de daus desenvolupada a continuació. Funció discursiva l’èmfasi en la segona clàusula (exhortativa) i qüestiona la primera (interrogativa), Modalitzadora, en una seqüència directiva. La desestructuració del proverbi posa intensificant el significat de ‘traïdor’, a qui cal tractar com a tal. Documentació “Al marit, tractar-lo com a senyor i guardar-te’n com a traïdor” (PCC, M 1159; s’hi en català cita l’Espill) “Al marit, tractar-lo com a senyor i guardar-te’n com a traïdor” (DCVB, marit; no s’hi cita l’Espill) Documentació “Come con él y guarte dél” (Refranes altres llengües que dizen las viejas tras el huego) Traduccions “Otra me escrive: / Si, mientras vive, / servís marido, / sea servido / como señor; / del fragment como traidor / dél os guardad” (L. Matheu, Libro cons.) “Otra me escribe: -¿Servís a vuestro marido como si fuera señor vuestro?” Pues guardaos de él como de un traidor” (MiPlanas, Espejo) 1462 Fragment “Altra m’escriu: / Marit serviu / com a senyor? / Com d’un traïdor / d’ell vos guardau, amb UF o UE / car ab fals dau / lo marit juga; / fique’l quant puga, / de sis féu quatre; / llurs daus rebatre / bé sapiau; / si li parau, / cambiau sort; / si sou d’acort, / vos pagareu / e plorareu”” (6293-308) Fitxa Espill FE0485 Vers primera ocurrència 6296 Vers darrera ocurrència 6296 Nombre d’ocurrències 01 Forma Guardar-se de traïdor canònica (part del proverbi De traïdor, Mot clau 1 Guardar qui se’n pot guardar?) Mot clau 2 Traïdor Tipus Col·locació (significat transparent) Recursos Verb reflexiu + preposició “de” + substantiu lingüístics i retòrics Definició No refiar-se’n (Def. pròpia) Inserció en Desautomatitzada, configurant la segona clàusula del proverbi. el text Funció discursiva Modalitzadora, en una seqüència directiva. Documentació “E dix lo Rei que de traïdor, qui se’n podia guardar?” (Tirant, 310) en català “El bo (o el lleial) no viu més que fins que el traïdor vol” (’significa que contra la gent sense escrúpols fa de mal lluitar, perquè apellen a qualsevol mitjà per a desfer-se de l’adversari’, DCVB, traïdor) Documentació altres llengües Traduccions “Otra me escrive: / Si, mientras vive, / servís marido, / sea servido / como señor; / del fragment como traidor / dél os guardad” (L. Matheu, Libro cons.) “Otra me escribe: -¿Servís a vuestro marido como si fuera señor vuestro?” Pues guardaos de él como de un traidor” (MiPlanas, Espejo) 1463 Fragment “Altra m’escriu: / Marit serviu / com a senyor? / Com d’un traïdor / d’ell vos guardau, amb UF o UE / car ab fals dau / lo marit juga; / fique’l quant puga, / de sis féu quatre; / llurs daus rebatre / bé sapiau; / si li parau, / cambiau sort; / si sou d’acort, / vos pagareu / e plorareu”” (6293-308) Fitxa Espill FE0586 Vers primera ocurrència 6298 Forma Jugar amb dau fals canònica Mot clau 1 Jugar Mot clau 2 Dau Vers darrera ocurrència 6298 Nombre d’ocurrències 01 Tipus Locució verbal (significat metafòric; ha passat de l’àmbit concret al general) Recursos Verb + preposició + sintagma nominal. Al·literació del so [a]. lingüístics i retòrics Definició Obrar amb mala intenció, amb traïdoria (DCVB, dau; a partir de la citació de l’Espill, sense més informació). Obrar amb mala intenció, amb traïdoria (Gonzàlvez). Inserció en Desautomatitzada, amb canvi d’ordre dels constituents i interpolació del subjecte “lo el text marit”. Introduïda mitjançant el connector argumentatiu “car”. Funció discursiva Argumentativa. Sintetitza la raó per la qual la dona s’ha de guardar del marit. Documentació “E porten l’hom així com fals dau, / al jugador” (Francesc de la Via, en català Bernat, 564-65)) Llibre de fra “No venir-me amb dau carregat” (‘és com qui diu: No vull trampes”’, PCC, D 58; no s’hi cita l’Espill) Documentació “Dado falso” (‘dado arreglado de manera que tiende a caer por una de las caras’, DUE, altres llengües dado ) Traduccions “Otra me escrive: / Si, mientras vive, / servís marido, / sea servido / como señor; / del fragment como traidor / dél os guardad, / y recatad / con gran cuidado: / que falso dado / el nobio juega” (L. Matheu, Libro cons.) “Otra me escribe: -¿Servís a vuestro marido como si fuera señor vuestro?” Pues guardaos de él como de un traidor. Ya que el marido juega con dado falso, échelo él cuanto quisiere, pero vos hacedle de seis cuatro” (MiPlanas, Espejo) 1464 Fragment “Altra m’escriu: / Marit serviu / com a senyor? / Com d’un traïdor / d’ell vos guardau, amb UF o UE / car ab fals dau / lo marit juga; / fique’l quant puga, / de sis féu quatre; / llurs daus rebatre / bé sapiau; / si li parau, / cambiau sort; / si sou d’acort, / vos pagareu / e plorareu”” (6293-308) Fitxa Espill FE0587 Vers primera ocurrència 6307 Forma Pagar i plorar canònica Mot clau 1 Pagar Tipus Locució verbal Recursos Verb + conjunció coordinant + verb. Paral·lelisme sil·làbic. Rima consonant en “-ar”. lingüístics i retòrics Definició Esforçar-se en alguna cosa i sortir malament (Def. pròpia). Mot clau 2 Plorar Vers darrera ocurrència 6307 Nombre d’ocurrències 01 DCVB, pagar, recull una sospitosa Pagar i pregar, que defineix com ‘obtenir una cosa a costa del seu preu i de molts d’esforços o precs per adquirir-la’, però que no fa gaire sentit. Inserció en Automatitzada, però conjugada. Forma l’apòdosi d’una oració condicional. el text Funció discursiva monja, que vol convèncer la novícia de no servir el futur marit com a senyor, perquè Argumentativa: la locució hi ateny la seva plena significació a la fi del parlament d’una “si sou d’acord [amb ell]...”. Documentació “Açò és pagar i plorar” (PCC, P 342; no s’hi cita l’ Espill) en català “Al pagar serà el plorar” (PCC, P 343; no s’hi cita l’ Espill ) “Pagar i plorar” (E. Alberola, Refr. valencià, PCC, P 358; no s’hi cita l’Espill) Documentació altres llengües Traduccions “Vos perderéis / y lloraréis” (L. Matheu, Libro cons.) del fragment “Habríais de pagarlo y llorarlo” (MiPlanas, Espejo) 1465 Fragment “Llexí-la en banda / a la comanda / de Llucifer” (6320-22) amb UF o UE Fitxa Espill FE0588 Vers primera ocurrència 6320 Forma Deixar en banda canònica Mot clau 1 Deixar Tipus Col·locació (significat composicional) Recursos Verb + preposició + substantiu lingüístics i retòrics Definició Abandonar, deixar de prestar atenció (DCVB, Mot clau 2 Banda Vers darrera ocurrència 6320 Nombre d’ocurrències 01 banda; no s’hi cita l’ Espill). Abandonar, apartar-se’n (Gonzàlvez). Inserció en Automatitzada el text Funció discursiva Modalitzadora. Intensifica el grau d’abandó en mans del diable. Documentació “Lo no sentit per ells lexen en banda” (Ausiàs March; DCVB, banda) en català “Lexen anar en banda lo bé de la comunitat” (Boeci, Llibre de consolació de filosofia; DCVB, banda) Documentació altres llengües Traduccions “De la demanda, / que fué vianda / de Lucifer” del fragment (L. Matheu, Libro cons.) “Hube de dejarla a un lado con indignación, encomendada a Lucifer” (MiPlanas, Espejo) 1466 Fragment “Del vi novell / del monestrell / beure pres tema” (6341-43) amb UF o UE Fitxa Espill FE0589 Vers primera ocurrència 6343 Forma Prendre tema canònica Mot clau 1 Prendre Mot clau 2 Tema Vers darrera ocurrència 6343 Nombre d’ocurrències 01 Tipus Col·locació (el significat metafòric el pren del mot Recursos Verb + substantiu lingüístics i retòrics Definició Obsessionar-se, seguir una idea fixa (def. pròpia) tema , que ja el té) DCVB, tema , cita l’Espill com a exemple lèxic, no fràsic, però en l’accepció de tema ‘idea fixa, obsessionant; insistència en una idea o propòsit’. Encabotar-se, obsedir-se, tenir una idea fixa (Gonzàlvez). Inserció en Automatitzada, però postposada als complements verbals. el text Funció discursiva Asseverativa, en un seqüència descriptiva. Documentació “Amor, amor, yo he pres ferma tema, / que vostre bé porta dolor estrema” en català (A. March, 115; DCVB, tema ) Documentació “Tema” (‘idea o aprensión en que alguien se obstina’, DUE, altres llengües tema ) Traduccions “Porque del mosto / que hize el agosto / se le antojó” (L. Matheu, Libro del fragment “Dió en la tema de beber vino nuevo de monastrel” (MiPlanas, Espejo) cons.) 1467 Fragment “Sens pagar sisa / pens ne begué, / e romangué / lo cap ficat / d’on apartat / amb UF o UE la brisa havia” (6352-57) “Sens pagar sisa, / ab quants pratiquen / ab tots repiquen” (9818-20) Fitxa Espill FE0590 Vers primera ocurrència 6352 Forma Sens pagar cisa canònica Mot clau 1 Pagar Tipus Locució adverbial negativa Recursos Preposició + infinitiu + substantiu. Al·literació del so [s]. lingüístics i retòrics Definició Sense control, sense fre, immoderadament (Def. pròpia). Mot clau 2 Sisa Vers darrera ocurrència 9818 Nombre d’ocurrències 02 En gran quantitat, desmesuradament (DCVB, cisa; a partir de la citació de l’Espill, 6352). En gran quantitat, desmesuradament (Gonzàlvez). Inserció en Automatitzada. Forma el complement de mode del verb. el text Funció discursiva Modalitzadora. Intensifica l’apreciació que fa l’emissor del vi begut per la dona. Documentació “Ab preu tan gran pagàs la mortal cisa” (N. Vinyoles , en català Certamen S. Cristòfol) Documentació altres llengües Traduccions “Como sin tiento / mucho bevió” (Or. 6352-53) del fragment “Sin pagar sisa” (Or. 9818) (L. Matheu, Libro cons.) “Y pienso que bebió sin tasa” (Or. 6352-53) “Sin pagar tributo” (Or. 9818) (MiPlanas, Espejo) 1468 Fragment “Morí en mal hora / de mort honrada, / massa sobtada: / no esperà el part” amb UF o UE (6360-63) “Morí sobtada / sens dir ‘Jesús’” (8946-47) Fitxa Espill FE0591 Vers primera ocurrència 6362 Forma Mort sobtada canònica Mot clau 1 Mort Tipus Col·locació (significat composicional) Recursos Substantiu + participi. Al·literació del so [t]. lingüístics i retòrics Definició Mort que es produeix de cop, d’improvís (DCVB, Mot clau 2 Sobtat Vers darrera ocurrència 8947 Nombre d’ocurrències 02 sobtat ; s’hi cita el Tirant, 15). Mort inesperada, sense avís previ en forma de malaltia (Gonzàlvez). Inserció en Desautomatitzada, amb incorporació d’altres elements entre els dos constituents. el text Funció discursiva al convent) amb una certa recança per la pèrdua del nadó. Modalitzadora. El narrador personatge descriu com morí la seua dona (la novícia criada Documentació “Emperò mort sobtana és molt peryllosa specialment quant a la ànima” (J. en català d’Agramont, Regiment de pres. de pestilència, Epístola als pahers) “Jatsia —dix ell— que algun feel cristià no deja ne, si savi és, no puixa morir sobtat, per tal com totstemps, pensant que la mort li és prop, deu esperar aquella” (Lo Somni, II.2) “Só de parer que més val al rei mort sobtada que no ésser rei envergonyit” (Tirant,15) , “E moltes voltes desige morir ab coltell o de mort sobtada per eixir de pena” (162), “La mia mare gran dolor sentí en lo dia del meu naixement, e de mort sobtada pensà morir” (474) “I no permetes que de mort improvista i sobtada muira” ( Lo Cartoixà, II.26) Documentació altres llengües Traduccions “Murió en mal hora, / de muerte honrrada / precipitada; / no aguardó el parto” del fragment (Or. 6360-63) “Murió, cuitada, / súbitamente, / ni aún solamente / dixo ‘Jesús’” (Or. 8946-47) (L. Matheu, Libro cons.) “Y así en mala hora murió, de muerte honrada, bien que demasiado súbita, pues no esperó el parto” (Or. 6360-63) “Murió de repente, sin decir ‘Jesús’” (Or. 8946-47) (MiPlanas, Espejo) 1469 Fragment “Per tant, plorant / e sanglotant, / io’m revolcava” (6395-97) amb UF o UE “Per tant, jamés / les dones gregues, / monges e llegues, / ni les juïes, / Fitxa Espill huit o nou dies, / mentres sanch tenen, / no van ni vénen / a Déu pregar” (9644-51) “Per tant, en trona / públicament, / ab tocament, / si és hom se prova” (9924-27) “Per tant, instaren / sa sepultura, / ab molta cura, / per un baró / centurió / fos ben guardada” (14250-55) FE0592 Vers primera ocurrència 6395 Forma Per tant canònica Mot clau 1 Per Tipus Locució conjuntiva Recursos Preposició + adverbi. Monosil·labisme. Al·literació del so [t]. lingüístics i retòrics Definició Per això (DCVB, Mot clau 2 Tant Vers darrera ocurrència 14250 Nombre d’ocurrències 04 tant; no s’hi cita l’ Espill). Per tant és la locució catalana de sempre, de tothom i de pertot (per lo tant és acastellanada i pedantesca innovació, a evitar en tot cas) (DeCat, tant; no s´hi cita l’Espill). A causa d’això (Gonzàlvez). Inserció en Automatitzada, introduint una clàusula consecutiva. Invariable. el text Funció discursiva les desventures i l’estat d’ànim del personatge narrador. Connectiva. Es tracta d’un connector argumentatiu que justifica la relació lògica entre Documentació “Com nós hajem deliberat..., per tant a vós deim e manam que...” (doc. 1410; DCVB, en català tant) “Per tant, vol e mana la Santedat de Nostre Senyor que...” (Instruccions d’Alexandre VI a Ginés Fira, 1493) Documentació “Por (lo) tanto” (’se antepone a una oración que expresa una consecuencia de lo que altres llengües antes se ha dicho o la conclusión a que se llega’, DUE, tanto) Traduccions “Luego, llorando / y solloçando / me rebolvía” (Or. 6395-97) del fragment “Y assí jamás / o tarde oirás / las henbras griegas...” (Or. 9644-51) “[--] Con tocamiento / ser varón pruevan” (Or. 9924-27), “E instaron tanto, / que consiguieron / guardas pusieron” (Or. 14250-55) (L. Matheu, Libro cons.) “Así es que, llorando y sollozando, me revolvía” (Or. 6395-97), “Motivo por el cual ni las mujeres griegas...” (Or. 9644-51), “Como consecuencia de esto, en cátedra y públicamente (...) se comprueba” (Or. 9924-27), “Y, en precaución de ello, instaron que su sepultura fuese bien guardada” (Or. 9924-27) (MiPlanas, Espejo) 1470 Fragment “Com per natura / o per mal fat, / o per pecat, / o grosseria, / tant soferia / amb UF o UE tostemps penant” (6402-07) Fitxa Espill FE0593 Vers primera ocurrència 6403 Forma Mal fat canònica Mot clau 1 Fat Tipus Col·locació (significat transparent) Recursos Adjectiu + substantiu lingüístics i retòrics Definició Mala sort, desgràcia (Gonzàlvez) Mot clau 2 Mal Vers darrera ocurrència 6403 Nombre d’ocurrències 01 Inserció en Automatitzada el text Funció discursiva dolor i les penes que ha passat. Modalitzadora. El narrador-protagonista al·ludeix a una de les possibles causes del Documentació “Lo meu mal fat no és encara complit, e. si a Déus plagués, assats me deuria haver en català seguit” (Curial, II.132) Documentació altres llengües Traduccions “Desconsolado / por mi ventura / tan fuerte y dura, / o por mal hado, / o por pecado, del fragment / o grosería, / tanto sufría, / sienpre penando” (L. Matheu, Libro cons.) “Quejoso de mi ventura y de tanto sufrir, ya fuese por culpa de mi natural, o por mal hado, pecado o grosería míos, y pasando continuas penas” (MiPlanas, Espejo) 1471 Fragment “Per tant, plorant / e sanglotant, / jo em rebolcava, / e fort bascava / amb UF o UE prou turmentat, / descintentat / de ma ventura: / com per natura / o per mal fat, / o per pecat, / o grosseria, / tan soferia / totstemps penant; / mai oblidant / que no es fa res / si no es permès / per Déu manant” (6395-11) Fitxa Espill FE0594 Vers primera ocurrència 6408 Forma Mai oblidant que canònica Mot clau 1 Oblidar Tipus Fórmula d’inserció Recursos Adverbi + verb + conjunció introductora del discurs indirecte lingüístics i retòrics Definició Expressió metalingüïstica per introduir una UF de coneixement compartit i obligatori Mot clau 2 Vers darrera ocurrència 6408 Nombre d’ocurrències 01 (Def. pròpia) Inserció en Automatitzada, amb el verb de coneixement (”mai oblidant”) en forma impersonal. el text Presència directa, com a falca indicadora de discurs sobreposat. Conclusió dels versos immediatament anteriors. Funció discursiva escletxes, de la sentència bíblica que segueix. Connectiva, modalitzadora, implicant el locutor i el receptor en la validesa, sense Documentació “Emperò no oblidant-me que proteste e demane vènia e perdó, així a mon senyor lo en català Rei com a tots los altres, que si diré algunes coses que no sien ben dites, vos plàcia corregir-les e no vagen en compte de res” ( Tirant, 15) “No oblidant que protest que, si res escric ara ni en esdevenidor que a la disciplina de vostra magestat contraste, de tal raó vull ésser desdit e reprotxe” ( Debat P. Viana) “Dien encara més aquests inútils defensors de nostra condició, l'ésser de nosaltres hagué principi en lo ternal paraís, lo primer home en lo camp damacè; oblidant-se que el lloc a l'essència d'algú neguna perfecció porta” (Triümfo dones) “E no m'oblide que, de cor, voluntat e pensa proteste, com a cristià catòlic, ab tot que gran pecador indigne, que tots los meus escrits, obres e paraules, humilment sotsmet e presente a correcció...” (Lo Cartoixà, I.Pròleg) Documentació altres llengües Traduccions “Mas no olvidando / que nada se haze / si a Dios no place” del fragment (L. Matheu, Libro cons.) “Pero sin olvidar que nada ocurre si no es por voluntad de Dios ordenador” (MiPlanas, Espejo) 1472 Fragment “Per tant, plorant / e sanglotant, / jo em rebolcava, / e fort bascava / amb UF o UE prou turmentat, / descintentat / de ma ventura: / com per natura / o per mal fat, / o per pecat, / o grosseria, / tan soferia / totstemps penant; / mai oblidant / que no es fa res / si no es permès / per Déu manant” (6395-11) Fitxa Espill FE0595 Vers primera ocurrència 6409 Vers darrera ocurrència 6409 Nombre d’ocurrències 01 Forma No es fa res, si Déu no ho permès --- Se fa tot el que Déu vol canònica Mot clau 1 Déu Tipus Sentència bíblica Recursos Esquema d’oració condicional “Si (tal cosa), (tal altra)”. Al·literació del so [e]. Rima lingüístics i retòrics consonant. Definició Indica, des del punt de vista de les religions, que tot s’esdevé segons la voluntat del Mot clau 2 Permetre Déu respectiu (Def. pròpia). Proposició en què s’aferma el predomini en tots els actes humans de la voluntat divina (MiP). Inserció en Desautomatitzada lleugerament, amb l’afegit del mot “manant”, per mor de la el text versificació. Introduïda mitjançant una fórmula d’inserció (“mai oblidant que”) apel·lant el coneixement col·lectiu de la sentència. Conclusió dels versos anteriors. Funció discursiva sobre les seves desventures. És tracta de la tòpica resignació judeocristiana. Argumentativa. La sentènciai s’insereix com a conclusió d’una reflexió del narrador Documentació “A una ordre seva es compleix tot allò que ell vol” (Eclesiàstic , 39.23) en català “No es fa res d’amagat de Déu” (PCC, D 597; no s’hi cita l’ Espill) “Se fa tot el que Déu vol” (PCC, D 664; s’hi cita l’Espill) “Déu tot ho pot”, “Se fa tot el que Déu vol”, “Si està de Déu que passi, això passarà” (DCVB, Déu ) Documentació “Quoniam in praecepto ipsius placor fit” ( Ecclesiasticus, 39.23) altres llengües Traduccions “Mas no olvidando / que nada se haze / si a Dios no place” del fragment (L. Matheu, Libro cons.) “Pero sin olvidar que nada ocurre si no es por voluntad de Dios ordenador” (MiPlanas, Espejo) 1473 Fragment "Prengués muller, / sols per haver / o fill o filla / e fos clavilla / del fust mateix" amb UF o UE (6421-25) Fitxa Espill FE0596 Vers primera ocurrència 6424 Vers darrera ocurrència 6424 Nombre d’ocurrències 01 Forma Clavilla del mateix fust canònica (part del proverbi No hi Mot clau 1 Clavilla ha pitjor clavilla que la del mateix fust) Mot clau 2 Fust Tipus Locució nominal (significat metafòric; ha passat de l’àmbit concret al general) Recursos Substantiu + preposició “de” + sintagma nominal lingüístics i retòrics Definició Denota el fet de ser de la mateixa condició, amb connotació negativa (Def. pròpia). En sentit literal, falca dolenta (Def. pròpia). De la mateixa sang (Gonzàlvez). Inserció en Automatitzada, introduïda per la conjunció coordinada “e”. el text Funció discursiva tenir un fill de la mateixa sang. Però la locució evoca el proverbi Argumentativa. El narrador justifica que ha pensat a casar-se amb alguna parenta, per No hi ha pitjor clavilla que la del mateix fust , amb la qual cosa s’anuncia un nou fracàs matrimonial, almenys pel que fa a la desitjada descendència. Documentació "Que no pot ser del mateix fust / pijor clavilla" ( Somni JJ, 2951-52) en català “No hi ha pitjor clavilla que la del mateix fust” (PCC, C 2362; s’hi cita l’ Espill) “No hi ha més mala clavilla que la del mateix llenyam” (DCVB, clavilla ; no s’hi cita l’Espill, però si el Somni JJ) “Ser d’un mateix fus” (PCC, F 1724; no té res a veure amb el passatge de l’Espill, que òbviament no s’hi cita, però els editors de PCC la relacionen erròniament amb “No hi ha pitjor clavilla que la del mateix fust” i, doncs, remeten a PCC, C 2362) “No hi ha millor osca que la de la mateixa fusta” (PCC, O 527; no s’hi cita l’Espill; els editors remeten a C 2362) (M. Conca, Tesi doctoral , 634-36) Documentació “Mala clavija es la del mismo madero” (Refranes altres llengües fam. y prov. glosados, X.6) Traduccions “Para tener / o hijo o hija, / que sea clavija / del mismo leño” del fragment (L. Matheu, Libro cons.) “Con el solo fin de obtener hijo o hija que fuese astilla del propio madero” (MiPlanas, Espejo) 1474 Fragment “De mes parentes / e benvolentes / una en triàs, / qual me semblàs / amb UF o UE voler menys gala” (6427-31) Fitxa Espill FE0597 Vers primera ocurrència 6431 Forma Voler gala canònica Mot clau 1 Voler Tipus Col·locació (significat composicional) Recursos Verb + substantiu lingüístics i retòrics Definició Desitjar ostentació (Def. pròpia). Mot clau 2 Gala Vers darrera ocurrència 6431 Nombre d’ocurrències 01 DCVB, gala , anota Fer gala, ‘fer ostentació d’alegria festosa’; no hi cita l’Espill. Inserció en Amb la inclusió d’un quantificador en grau menor el text Funció discursiva més modesta. Modalitzadora. L’emissor pensa a triar una dona entre ses parentes i vol que sigui la Documentació “Ab una molt solemnial y gran festa y gales que li fem fer” (Pere el Cerimnoniós, en català Crònica , 398; DCVB, gala ) ”Anaren a Braybant hon faeren gales e armes” (Paris e Viana , 10) “E prengueren-se a dansar e fer molt gran gala” (Tirant, 408) “Aprés que les festes e gales foren fetes” (Tirant, 408) “Aquesta rica pomposa senyora, dels béns d'aquest món en gran abundància dotada, ab extrema bellea, graciosa e afable llengua, en vanitats, pompes e gales portava lo temps de la joventut alegre” (istòria S. Magdalena) “E, stant aquesta noble Magdalena en la fervor de les gales sues, començà’s a divulgar la gran fama de la preÿcació del Senyor” (Vita Christi, 117) Documentació altres llengües Traduccions “Que entre parientes / y bien querientes / una escogieses, / que pareciese / del fragment no querer gala” (L. Matheu, Libro cons.) “A escoger una ente el gran haz de mis tan bien dispuestas parientas: la que me pareciese exigir menos boato” (MiPlanas, Espejo) 1475 Fragment “Si fent pertret / en cort romana / de molta llana, / fer-se podria” (6454-57) amb UF o UE “No féu pertret / dones vinguessen / ne res ne vessen” (7858-60) Fitxa Espill FE0598 Vers primera ocurrència 6457 Forma Fer pertret canònica Mot clau 1 Fer Mot clau 2 Pertret Vers darrera ocurrència 7858 Nombre d’ocurrències 02 Tipus Col·locació (pren el significat metafòric del mot “pertret”, que ja el té) Recursos Verb + substantiu. Al·literació dels sons [e], [r] i [t]. lingüístics i retòrics Definició Fer esforços per a preparar alguna cosa (DCVB, pertret; no s’hi cita l’ Espill) Inserció en Automatitzada, formant part d’una clàusula condicional. el text Funció discursiva donatius a l’església per aconseguir casar-se amb una parenta. Modalitzadora. El narrador personatge-manifesta la seva voluntat de no estalviar Documentació “Aquí farien tot llur pertret” (B. Desclot, Crònica , 30; DCVB, pertret) en català “Nós haguem ardit que’l rey de Marrochs faea gran pertret e apparell” (Pere el Cerimoniós, Crònica , 98; DCVB, pertret) “Si em lleix de més dir, senyora sabuda, / pensau que no fall pertret per a l’obra” (Debat ab Caldesa) “I havien fet / ab compliment tot son pertret” (Somni JJ, 1419-20; DCVB, pertret) “És que la part vol fer pertret / de filateries” (Somni JJ, 2151-52) “Havent-hi fet tot lo pertret / que fer podem” (Somni JJ, 2605-06) Documentació altres llengües Traduccions “En el efeto, / curia romana, / con mucha lana / que embarcaría, / dispensaría” del fragment (Or. 6454-57) “Henbras no hizo / que con Él fuessen / ni nada viesen” (Or. 7858-60) (L. Matheu, Libro cons.) “Si ello pudiera realizarse mediante provisión de buenos monises a la curia de Roma, así se haría” (Or. 6454-57) “No proveyó a que acudiesen mujeres ni que vieran cosa alguna” (Or. 7858-60) (MiPlanas, Espejo) 1476 Fragment “Desperta’t, lleva, / no hages por, / obre el teu cor / e les orelles” (6484-87) amb UF o UE Fitxa Espill FE0599 Vers primera ocurrència 6486 Forma Obrir el cor (a algú) canònica Mot clau 1 Obrir Tipus Locució verbal (significat idiomàtic) Recursos Verb + sintagma nominal. Al·literació dels sons [o] i [r]. lingüístics i retòrics Definició Manifestar-li els secrets o intimitats pròpies (DCVB, Mot clau 2 Cor Vers darrera ocurrència 6486 Nombre d’ocurrències 01 cor; no s’hi cita l’ Espill). Manifestar els secrets o intimitats pròpies, fer accessibles als altres els sentiments propis (Gonzàlvez). Inserció en Automatitzada, formant part d’una sèrie de clàusules juxtaposades. el text Funció discursiva manifesta la intenció de l’emissor (la veu que el narrador personatge sent mig Modalitzadora, en una seqüència directiva. El verb es conjuga en mode imperatiu i endormiscat) de fer reflexionar el protagonista. Documentació “Mas l'Arta, no sabent cobrir ço que en lo cor li ere caigut, no partia los ulls d'aquells en català de Curial” (Curial, I.33) “E sé-us ben dir que no és més secreta cosa en lo món com és lo cor de la donzella” (Tirant, 172), “E ardiment està dins lo cor” (183), “No basta que sia pensada dins lo cor, ans requir que ella sia defora donada” (195) Documentació altres llengües Traduccions “Despierta, a leva / ya ves que llamo, / porque te amo. / ¡Abre tontón / el corazón / del fragment y las orejas!” (L. Matheu, Libro cons.) “¡Despierta, levántate y no tengas miedo: abre tu corazón a la vez que tus oidos! (MiPlanas, Espejo) 1477 Fragment “Desperta’t, lleva, / no hages por, / obre el teu cor / e les orelles” (6484-87) amb UF o UE Fitxa Espill FE0600 Vers primera ocurrència 6487 Forma Obrir les orelles canònica Mot clau 1 Obrir Tipus Col·locació (significat transparent) Recursos Verb + sintagma nominal. Al·literació del so [e]. lingüístics i retòrics Definició Escoltar atentament (DCVB, Mot clau 2 Orella Vers darrera ocurrència 6487 Nombre d’ocurrències 01 obrir; no s’hi cita l’ Espill ni el Tirant). Escoltar atentament (DeCat, obrir; no s’hi cita l’ Espill). Escoltar, atendre (Gonzàlvez). Inserció en Automatitzada, però amb el verb elidit. Forma la darrera clàusula coordinada d’una el text sèrie de juxtaposicions. Funció discursiva vol fer reflexionar el narrador-personatge. Modalitzadora, en una seqüència directiva. Té el mateix sentit que l’anterior: Salomó Documentació “Per ço obri les orelles; ací parla l’asperit fortificant” (Corbatxo, 24; DCVB, en català “Obri donchs les orelles, dix ell” (B. Metge , Lo Somni, I; DCVB, obri) obrir) “Ve't que io obre ja les mies orelles e aparell convinent lloc a les tues paraules” (Curial, II.73) “E si bé les portes de la boca havia fins aquell jorn tengudes tancades, ella tenia ubertes les de les orelles e de l'enteniment” (III.106) “Per què us suplic vullau obrir les vostres piadoses orelles als meus tan justs precs” (Tirant, 271) “Perquè les mies orelles acostumades d'ésser obertes a les paraules de Tirant” (382) Documentació altres llengües Traduccions “Despierta, a leva / ya ves que llamo, / porque te amo. / ¡Abre tontón /el corazón / del fragment y las orejas!” (L. Matheu, Libro cons.) “¡Despierta, levántate y no tengas miedo: abre tu corazón a la vez que tus oidos! (MiPlanas, Espejo) 1478 Fragment “Vell acaçat, / tu t'ho volguist, / car no creguist / lo Sau ans nostre, / amb UF o UE ara gran vostre / apostol Pau: / en molta pau / fórest vixcut / si el seu tengut / consell haguesses” (6500-09) Fitxa Espill FE0601 Vers primera ocurrència 6509 Vers darrera ocurrència 6509 Nombre d’ocurrències 01 Forma Ets lliure de dona? No busquis dona canònica Mot clau 1 Lliure Tipus Apotegma de Sant Pau Recursos Estructura dialògica de dues oracions simples predicatives, la primera interrogativa lingüístics i retòrics retòrica i la segona afirmativa. Repetició lèxica. Definició Indica que a l’home no li convé la companyia d’una dona (Def. pròpia) Mot clau 2 Dona Inserció en Desautomatitzada, emboscada. Només hi ha l’esment a l’autor i un cert ressò del el text significat, referent a la relació amb les dones. Funció discursiva Modalitzadora. Salomó recrimina el protagonista per no haver seguit el consell de Pau. Documentació en català Documentació “Solutus es ab uxore? Noli quaerere uxorem” (Epístola altres llengües 1928). als Corintis, I, VII, 27; Almela Traduccions “¡Viejo acosado, / tu lo quisiste, / pues no creiste, / en lo que entablo, / al docto del fragment Pablo, / santo que es nuestro / y apostol vuestro! / Con esta haz, / en suma paz / sienpre vivieras / las penas fieras / ya avrian cesado” (L. Matheu, Libro cons.) “¡Viejo atrapado! tú lo quisíste, puesto que no creíste a Saulo, el que antes fué nuestro y es ahora vuestro gran apóstol Pablo. Si hubieses atendido a su consejo, hubieras vivido en completa paz, y te hubieras ahorrado ansias y penalidades” (MiPlanas, Espejo) 1479 Fragment “Per què tornaves / entrar al llaç, / com perdigàs / soltat plomat, / amb UF o UE més reclamat / torna al reclam?” (6522-27) Fitxa Espill FE0602 Vers primera ocurrència 6523 Forma Entrar al llaç canònica Mot clau 1 Entrar Mot clau 2 Llaç Vers darrera ocurrència 6523 Nombre d’ocurrències 01 Tipus Locució verbal (significat metafòric; ha passat del concret al general) Recursos Verb + preposició + sintagma nominal. Al·literació del so [a]. lingüístics i retòrics Definició Deixar-se enganyar, caure en un parany; especialment, enamorar-se (Def. pròpia). DCVB, llaç , recull el sentit figurat del mot llaç : ‘parany, enginy per a agafar’ i el de les expressions Parar llaços, Caure en el llaç: ‘enganyar, fer caure (en sentit moral, intel·lectual)’; no s’hi cita l’Espill ni el Tirant. Metàfora cinegètica (Peirats 2002: 814). Caure en un parany (Gonzàlvez). Inserció en Automatitzada. Forma el predicat verbal, completant el nucli verbal “tornaves”. el text Funció discursiva tossuda del narrador, de cercar muller una altra vegada. Modalitzadora. Es tracta d’una interrogació retòrica, per accentuar la crítica a l’actitud Documentació “Lladoncs ell se pres a riure fort frescament. Puis, posant-me l’una mà sobre lo coll, en català dix: —Lo boc jau en lo llaç.” (Lo Somni, III.9) “Emperò jo veig que ell és vengut a caure en lo llaç en lo qual humana força no basta a resistir” (Tirant, 118), “Raons de conhort que fa Diafebus a Tirant perquè el veu pres ab lo llaç d’amor” (119) “Guardau no us prenga en lo llaç” (J. Moreno, Obra pels vells, 33; DCVB, llaç ) Documentació “Caer en el lazo” (‘caer en la trampa’, DUE, altres llengües lazo) Traduccions “Porqué tornavas / buscando el lazo, / que, en enbarazo, / qual perdigón / del fragment en conclusión, / suelto, enplumado, / pero llamado / viene al reclamo?” (L. Matheu, Libro cons.) “¿Por qué razón volvías a meterte en el lazo, como perdigaña que a costa de sus plumas ha logrado soltarse y vuelve al reclamo cuando la llaman otra vez?” (MiPlanas, Espejo) 1480 Fragment “De coa en l’ham / mai hi donist” (6528-29) amb UF o UE Fitxa Espill FE0603 Vers primera ocurrència 6528 Forma Donar de cua canònica (actualment, Girar Mot clau 1 Donar Vers darrera ocurrència 6528 Nombre d’ocurrències 01 cua ) Mot clau 2 Cua Tipus Locució verbal (significat metafòric; ha passat de l’àmbit concret al general) Recursos Verb + preposició + substantiu. Al·literació dels sons [a] i [d]. lingüístics i retòrics Definició Tornar arrera, deixar de passar avant en un assumpte (DCVB, cua; girar cua; no s’hi cita l’Espill). Gonzàlvez, ham, recull no donar de cua en l’ham ‘caure completament en un parany’. Fugir del perill (Def. pròpia). Inserció en Desautomatitzada, a causa del metre i la rima. el text Funció discursiva l’emissor fa amb la finalitat que el narrador-personatge assumeixi els seus errors. Argumentativa. És la conclusió d’una successió d’interrogacions retòriques que Documentació en català Documentació altres llengües Traduccions “Pez que sin ramo / busca el anzuelo” (L. Matheu, Libro cons.) del fragment “Nunca diste con la cola en el anzuelo” (MiPlanas, Espejo) 1481 Fragment “En l’ham i brell / tu t’hi meties” (6536-37) amb UF o UE Fitxa Espill FE0604 Vers primera ocurrència 6536 Forma Metre’s al brell canònica Mot clau 1 Metre Mot clau 2 Brell Vers darrera ocurrència 6536 Nombre d’ocurrències 01 Tipus Locució verbal (significat metafòric; ha passat del concret al general) Recursos Verb reflexiu + preposició + sintagma nominal. Al·literació del so [e]. Paronomàsia de lingüístics i retòrics les síl·labes “tre” i “brell”. Definició Caure en un parany (Def. pròpia). DCVB, brell ‘trampa en forma de filats o d’un tauló posat en fals, per caçar animals’, cita l’Espill com a exemple lèxic, no fràsic. Inserció en Desautomatitzada, amb alteració de l’ordre dels elements i l’afegit “ham”. el text Funció discursiva un retret al narrador personatge, per caure una vegada i una altra en el parany de les Modalitzadora. L’emissor (la veu en somnis) fa una asserció que cal interpretar com dones. Documentació en català Documentació altres llengües Traduccions “En cedal largo / tú te metías” (L. Matheu, Libro cons.) del fragment “Tú mismo te acercabas al armadijo” (MiPlanas, Espejo) 1482 Fragment “Fet t’han mil faltes / e ja te n’altes?” (6551-52) amb UF o UE Fitxa Espill FE0605 Vers primera ocurrència 6551 Vers darrera ocurrència 6551 Nombre d’ocurrències 01 Forma Fer falta (a algú) --- Faltar (a algú) canònica Mot clau 1 Fer Mot clau 2 Falta Tipus Col·locació (significat composicional), reduïble al verb del substantiu que conté. Recursos Verb + substantiu lingüístics i retòrics Definició Cometre un perjudici contra algú (Gonzàlvez, fer una falta a algú) Inserció en Desautomatitzada, amb incorporació d’altres elements. el text Funció discursiva ofenses que li han fet les dones. Modalitzadora. Salomó acusa el narrador-protagonista d’haver oblidat les moltes Documentació “Recordant—se de la gran falta que a la Güelfa havia feta en mirar Laquesis ab ulls en català desijosos” (Curial, I.24) “Cristofol sant, columna sou tan alta, tan gran, tan ferm, tenint qui us sostenia, que.ll món y.l çel y.l Mestre que.ls esmalta haveu portat; i.ls peus no feren falta, ni defallí la virtut que.ls tenia, puix vós tingués l'esforç de Déu per guia” (Loís Roís, Certamen S. Cristòfol) Documentació altres llengües Traduccions “Si hazen mil faltas, / ¿ya las exaltas?” del fragment (L. Matheu, Libro cons.) “Te han hecho objeto de desmanes mil, ¿y ya de ellos te places?” (MiPlanas, Espejo) 1483 Fragment “Ara te’n dols, / ara les vols” (6553-54) amb UF o UE Fitxa Espill FE0607 Vers primera ocurrència 6553 Forma Ara..., ara... canònica Mot clau 1 Ara Tipus Locució conjuntiva Recursos Adverbi + adverbi. Repetició lèxica. lingüístics i retòrics Definició Denota alternació de diverses accions o circumstàncies (DCVB, Mot clau 2 Ara Vers darrera ocurrència 6553 Nombre d’ocurrències 01 ara; no s’hi cita l’ Espill) Denota alternació de diverses accions o circumstàncies (Gonzàlvez; no cita DCVB) Inserció en Automatitzada, en dues clàusules distributives. Invariable. el text Funció discursiva Connectiva, marcant una relació de distribució adversativa. Documentació “Que m'escriva contínuament de tots los fets que farà, ara sien finats pròsperament, en català ara adversa” (Curial, II.4), “E la Güelfa els interrogava, e ells, ara l'un, ara l'altre, responien” (II.128), “E ordonà los seus moviments, ara en una manera, ara en altra” (II.146), “O, bé est fembra en tots tos fets; que ara vols, ara no vols, ara plores, ara rius, ara dónes, ara tolls, e finalment, en tu no ha sola una hora de fermetat!” (Curial, III.17)... “Presentat ara a Anna, ara a Caifàs; ara a Pilat, ara a Herodes; ara a la porta, ara en lo palau; ara en lo pretori, ara defora” (Lo Cartoixà, IV.1) “Car jo só composta de tal metall que jamés prometí res que no ho atengués, ara fos de mal o de bé” (Tirant, 132), “E deixant-se dir que, ara fos rata o home, de matar-lo sens mercè neguna” (Tirant, 241) Documentació “Ora” (‘aféresis de “ahora’, usada solamente como conjunción distributiva, repetida, altres llengües en frases literarias de sabor anticuado’, DUE, ora) Traduccions “Ahora te dueles, / ¿y ya las hueles?” (L. Matheu, Libro cons.) del fragment “Ora las alejas de ti, ora les das compañía” (MiPlanas, Espejo) 1484 Fragment “Fet t’han mil faltes / e ja te n’altes? / Ara te’n dols, / ara les vols.” (6551-54) amb UF o UE Fitxa Espill FE0606 Vers primera ocurrència 6553 Forma Voler i doldre canònica Mot clau 1 Voler Tipus Locució verbal Recursos Verb + conjunció coordinant + verb. Antonímia. lingüístics i retòrics Definició Es diu de qui està per un negoci però li sap greu que de certa manera el perjudiqui Mot clau 2 Doldre Vers darrera ocurrència 6553 Nombre d’ocurrències 01 (PCC, V 1282). Tenir ensems desig i por d’una cosa (DCVB, voler ; no s’hi cita l’ Espill). Mostrar indecissió (Def. pròpia). Inserció en Automatitzada, amb reforçament de la dicotomia per la presència del connector el text distributiu “ara..., ara...”. Funció discursiva Modalitzadora. Salomó recrimina al protagonista la seva actitud envers les dones. Documentació “Voler i doldre” (PCC, V 1282; no s’hi cita l’Espill) en català Documentació altres llengües Traduccions “Ahora te dueles, / ¿y ya las hueles?” (L. Matheu, Libro cons.) del fragment “Ora las alejas de ti, ora les das compañía” (MiPlanas, Espejo) 1485 Fragment “Aragonès / ne diu bon ves: / Mostins e amb UF o UE los lobos caçan, / lobos los matan / a la perros / qui por los cerros / final ” (6575-79) Fitxa Espill FE0608 Vers primera ocurrència 6576 Vers darrera ocurrència 6576 Nombre d’ocurrències 01 Forma Aragonès ne diu bon ves canònica Mot clau 1 Ves Tipus Fórmula d’inserció Recursos Gentilici + pronom adverbial + verb de dicció + adjectiu + terme parèmic lingüístics i retòrics Definició Expressió metalingüística que introdueix una parèmia aragonesa (Def. pròpia). Mot clau 2 Dir DeCat, vessar, cita l’Espill com a exemple lèxic de ves (=vers) en l’accepció de sentència breu o proverbi Inserció en Automatitzada. Presència directa, com a falca indicadora de discurs sobreposat: el text l’enunciació proverbial, de la qual la fórmula també en forma part. Funció discursiva aragonès, que s’hi reporta en la llengua original, per incrementar així la genuïtat i Connectiva, asseverativa, modalitzadora, reforçant la veritat del (”bon”) proverbi validesa d’aquest. Documentació en català Documentació altres llengües Traduccions “Mastines perros / que por los zerros / lobos maltratan, / lobos los matan / a la final” del fragment (L. Matheu, Libro cons.) “Los aragoneses han hecho de esto un buen refrán: Mastines y perros que por los cerros los lobos caçan, lobos los matan a la final ” (MiPlanas, Espejo) 1486 Fragment "Saps que lo gat / poc scaldat / tem l'aigua tèbea" (6585-87) amb UF o UE “Les dones totes / saps que són glotes / més que la mar” (12383-85) “”De semblants sons, / crits, llamps i trons, / jo ja sabia / pluja n’hauria” / dix tol·lerant” (8003-06) Fitxa Espill FE0609 Vers primera ocurrència 6585 Vers darrera ocurrència 12384 Nombre d’ocurrències 03 Forma Saps que --- Jo ja sabia (que) canònica Mot clau 1 Saber Tipus Fórmula d’inserció Recursos Verb de coneixement + conjunció introductora del discurs indirecte lingüístics i retòrics Definició Expressió metalingüïstica que acompanya un enunciat proverbial per guanyar la Mot clau 2 complicitat de l’interlocutor i incrementar-ne el valor de veritat (Def. pròpia) Inserció en Automatitzada, amb el verb de coneixement (”saps”) en segona persona. Presència el text directa, com a falca indicadora de discurs sobreposat. Funció discursiva Connectiva, modalitzadora, implicant el receptor en la validesa del proverbi. Documentació “Bé saps que diu lo casteylano / que fembra fa lo desguiado” ( Facet , 1547-48) en català “Més encara: bé saps tu que Déu és sobirana bonesa” (Lo Somni, III.8) “Bon Panser, les saluts dels cavallers errants, encara que sien germans, és lo rompre les llances, segons que tu saps bé” (Curial, II.32), “Bé saps tu que, pobre, molt humiliat e sens consell, minyó de poca edat, e tal que, per ventura, de pensar besties e trotar detràs algun gentil home fóras estat content, aquesta casa te rebé e t'avançà” (III.6), “No saps totes les coses haver fi?” (III.14), “Emperò, encara et diré, jatsia breu: tu saps que io no són ferma ne estable, ans és obs que dó, e tolga, e mude, e variege, bé ho saps” (III.25) “Car tu saps bé que no est digne ne mereixedor de posseir cosa alguna que sia d'una tan alta e tan virtuosa senyora com aquella, per quant lo teu estat, llinatge e condició no és suficient per a descalçar-li lo tapí esquerre” (Tirant, 67) Documentació altres llengües Traduccions “¿Sabes que el gato, / al mismo rato / que fué quemado, / escarmentado / del fragment él se desvía / del agua fría?” (L. Matheu, Libro cons.) “Sabes que el gato recién escaldado hasta el agua tibia teme” (MiPlanas, Espejo) 1487 Fragment "Saps que lo gat / poc scaldat / tem l'aigua tèbea; / queda e rèbea / tem gat mullat: amb UF o UE / En lo filat, / llaços e brell, / en lo costell / llexades plomes, / pardals, colomes, / no hi tornen més: / pardal mai pres / fon ni trobat / ja descoat / davall la llosa. / L’infant no gosa / tocar lo foc, / si qualque poc / l’ha ja scalfat” (6585-603) Fitxa Espill FE0610 Vers primera ocurrència 6586 Vers darrera ocurrència 6586 Nombre d’ocurrències 01 Forma El gat escaldat tem l’aigua tèbia canònica Mot clau 1 Gat Tipus Proverbi Recursos Oració simple predicativa. Al·literació del so [t]. lingüístics i retòrics Definició Denota que qui ha sofert algun dany amb lleu motiu, tem que li torni a succeir (PCC, G Mot clau 2 Aigua 305; s’hi cita l’Espill). Aforisme: “El gat escaldat ab aygua tèbia’n té prou” (MiP). Vol dir que les persones que han sofert un dany, solen estar atentes a evitar-ne d’altres, encara que no siguin tan greus (DCVB, gat; s’hi cita l’Espill). DeCat, témer, el registra com “la nostra dita proverbial” però no hi cita l’Espill. Inserció en Automatitzada, precedida d’una fórmula d’inserció proverbial: “Saps que...”. Inicia una el text sèrie de proverbis sinònims. Funció discursiva narrador-protagonista de no tornar-se a casar. Argumentativa, per reforçar la veu de l’emissor (Salomó) que vol convèncer el Documentació “Y gat escaldat / se tem d’aygua teba. / També l’aygua reba, / en tant és passada” en català (Refranys rimats, 92-95) “E de aygua queda / tenir-li deus por” (Refranys rimats, 158-59) “Gat escaldat, amb aigua tèbia en té prou” (PCC, G 305; s’hi cita l’Espill) “Gat escaldat, aigo freda tem” (DCVB, aigua; Mall.) Documentació “Gatto scottato dall’acqua calda, ha paura della fredda” (DCP, 570) altres llengües “A scalded cat fears cold water” (ODEP, scalded) Traduccions “¿Sabes que el gato, / al mismo rato / que fué quemado, / escarmentado / del fragment él se desvía / del agua fría?” (L. Matheu, Libro cons.) “Sabes que el gato recién escaldado hasta el agua tibia teme” (MiPlanas, Espejo) 1488 Fragment "Saps que lo gat / poc scaldat / tem l'aigua tèbea; / queda e rèbea / tem gat mullat: amb UF o UE / En lo filat, / llaços e brell, / en lo costell / llexades plomes, / pardals, colomes, / no hi tornen més: / pardal mai pres / fon ni trobat / ja descoat / davall la llosa. / L’infant no gosa / tocar lo foc, / si qualque poc / l’ha ja scalfat” (6585-603) Fitxa Espill FE0611 Vers primera ocurrència 6588 Vers darrera ocurrència 6588 Nombre d’ocurrències 01 Forma El gat mullat tem l’aigua, queda o rèbea canònica Mot clau 1 Gat Tipus Proverbi Recursos Oració simple predicativa, amb clàusula djectiva coordinada disjuntiva. Al·literació dels lingüístics i retòrics sons [t], [a] i [e]. Definició Indica que els experimentats no es deixen enganyar (Def. pròpìa). Mot clau 2 Aigua Aforisme: “Aygua quèdea és pijor que no rèbea” (Cató , ap. Dicc. Aguiló , art. rèbea); y en castellà: “Del agua mansa me libre Dios, que de la brava me guardaré yo” (MiP). DeCat, quiet, cita l’Espill com a exemple lèxic, no fràsic. Inserció en Automatitzada. Un altre dels proverbis de la sèrie. el text Funció discursiva narrador-protagonista de no tornar-se a casar. Argumentativa, per reforçar la veu de l’emissor (Salomó) que vol convèncer el Documentació “L’aigua que no es mou, finalment fa bassa i put” (F. Eiximenis, en català 466) Terç, 424; PCC, A “Hom diu entigament que pijor és aygua queda que rèbea, e pus perillosa” (Llibre de Cató , no. 177; PCC, A 497) “Y gat escaldat / se tem d’aygua teba. / També l’aygua reba, / en tant és passada” (Refranys rimats, 92-95) “E de aygua queda / tenir-li deus por” (Refranys rimats, 158-59) “Gat mullat tem l’aigua” (PCC, G 310; s’hi cita l’Espill, sense més informació) (M. Conca, Tesi doctoral , 493-95) Documentació “Del agua mansa te guarda” (Refr. fam. prov. altres llengües “Il n’est pire eau que celle qui dort” (EP, 78) glos., III.5) G. Paczolay, EP, 78, documenta la codificació general (sense menció al gat mullat) en autors grecs i llatins i en 38 llengües vives europees. Traduccions “Tente y recela / de su cautela, / gato mojado” del fragment (L. Matheu, Libro cons.) “Y que el gato remojado la teme también, tanto si está mansa como agitada” (MiPlanas, Espejo) 1489 Fragment "Saps que lo gat / poc scaldat / tem l'aigua tèbea; / queda e rèbea / tem gat mullat: amb UF o UE / En lo filat, / llaços e brell, / en lo costell / llexades plomes, / pardals, colomes, / no hi tornen més: / pardal mai pres / fon ni trobat / ja descoat / davall la llosa. / L’infant no gosa / tocar lo foc, / si qualque poc / l’ha ja scalfat” (6585-603) Fitxa Espill FE0612 Vers primera ocurrència 6590 Vers darrera ocurrència 6590 Nombre d’ocurrències 01 Forma Pardal descuat no entra en filat canònica Mot clau 1 Pardal Tipus Proverbi Recursos Oració simple predicativa. Modalitat asseverativa negativa. Rima consonant. lingüístics i retòrics Al·literació del so [a]. Definició Vol dir que els vells i experimentats són difícils d’enganyar (DCVB, Mot clau 2 Filat pardal; Val.; no s’hi cita l’Espill) Inserció en Desautomatitzada, per mor de la rima, i molt amplificada. Forma part de la sèrie de el text proverbis triats com a exemples que hauria de seguir el narrador-personatge. Funció discursiva narrador-protagonista de no tornar-se a casar. Argumentativa, per reforçar la veu de l’emissor (Salomó) que vol convèncer el Documentació “Perquè paren dissimuladament el filat, sense que ho vegi cap criatura alada” en català (Proverbis , 1.17) “Salva’t, com una gasela, del filat, com un ocell, del parany” (Proverbis , 6.5) “I va darrera d’ella , el beneitó, (...) com un ocell que cuita cap al parany” (Proverbis , 7, 22-23) “Pardal vell no entra en filat” (J. Martí Gadea, Adagis i refranys; PCC, O 123; no s’hi cita l’Espill) “Pardal acaçat, ja no és engabiat” (DCVB, pardal; Val.; no s’hi cita l’Espill) Documentació “Que a todo pardal viejo non toman en todas redes” (Juan Ruiz; PCC, O 123) altres llengües Traduccions “No fue jamás / gorrión cazado, / ya descolado, / en tranpa o losa” del fragment (L. Matheu, Libro cons.) “En la red, lazo o trampa, o en la picota donde dejaron plumas, no vuelven a dejarse ver ni palomas ni gorriones; nunca debajo de la losa fué cogido ni hallado gorrión ya antes desplumado de la cola” (MiPlanas, Espejo) 1490 Fragment "Saps que lo gat / poc scaldat / tem l'aigua tèbea; / queda e rèbea / tem gat mullat: amb UF o UE / En lo filat, / llaços e brell, / en lo costell / llexades plomes, / pardals, colomes, / no hi tornen més: / pardal mai pres / fon ni trobat / ja descoat / davall la llosa. / L’infant no gosa / tocar lo foc, / si qualque poc / l’ha ja scalfat” (6585-603) Fitxa Espill FE0613 Vers primera ocurrència 6600 Vers darrera ocurrència 6600 Nombre d’ocurrències 01 Forma L’infant escalfat no toca el foc canònica (conté la locució Tocar el foc ) Mot clau 1 Infant Tipus Proverbi Recursos Oració simple predicativa. Modalitat asseverativa negativa. Al·literació dels sons [f] i lingüístics i retòrics [k]. Definició Ensenya que els experimentats no es deixen enganyar fàcilment (Def. pròpia) Mot clau 2 Foc Inserció en Desautomatitzada, per mor de la rima, i amplificada. És el proverbi darrer de la sèrie, el text sinònim de l’anterior. Funció discursiva narrador-protagonista de no tornar-se a casar. Argumentativa, per reforçar la veu de l’emissor (Salomó) que vol convèncer el Documentació en català Documentació “The burnt child dreads the fire” (ODEP, altres llengües burn ; PSPP, C201) Traduccions “El niño no osa / llegar al fuego / si una vez, ciego, / se ha chamuscado” del fragment (L. Matheu, Libro cons.) “Las criaturas huyen de tocar el fuego, si ya antes se han chamuscado algún tanto” (MiPlanas, Espejo) 1491 Fragment “No has tu llest: / hom, de parents, / pot haver béns; / bona muller / no es pot haver amb UF o UE / sinó de Déu?” (6622-27) Fitxa Espill FE0614 Vers primera ocurrència 6622 Forma No has tu llest...? canònica Mot clau 1 Llegir Tipus Fórmula d’inserció Recursos Partícula negativa + verb de coneixement + pronom personal. Forma interrogativa. lingüístics i retòrics Definició Expressió metalingüïstica per introduir una citació d’una font escrita (Def. pròpia) Mot clau 2 Vers darrera ocurrència 6622 Nombre d’ocurrències 01 Inserció en Automatitzada, amb el verb de coneixement (”has llest”) en segona persona, cercant el text la complicitat del receptor. Presència directa, com a falca indicadora de discurs sobreposat. Funció discursiva Connectiva, modalitzadora, implicant el receptor en la validesa de la sentència bíblica Documentació “E llegim que honor sens exercici de molts actes virtuosos no pot ésser adquirida” en català (Tirant, Pròleg) “Per ço com a mi par haver llest que fe e veritat estan lligades” (210) Documentació altres llengües Traduccions “¿Qué? ¿No has leido / que los vivientes, / de sus parientes, / han de haver bienes / del fragment como tu tienes: / buena muger / no han de tener / sinó de Dios?” (L. Matheu, Libro cons.) “¿No has leído que se pueden obtener bienes de los parientes, pero que una buena esposa no se puede alcanzar sino de Dios?” (MiPlanas, Espejo) 1492 Fragment “No has tu llest: / hom, de parents, / pot haver béns; / bona muller / no es pot haver amb UF o UE / sinó de Déu?” (6622-27) Fitxa Espill FE0615 Vers primera ocurrència 6625 Vers darrera ocurrència 6625 Nombre d’ocurrències 01 Forma Dels pares pots haver béns, però una dona bona és un do de Déu canònica Mot clau 1 Dona Tipus Sentència bíblica Recursos Oració composta adversativa. La primera clàusula presenta tematització. Forma lingüístics i retòrics interrogativa, negativa. Definició La casa i els béns es poden heretar, però la dona no (Def. pròpia). Mot clau 2 Déu Indica que no és recomanable casar-se amb un familiar (Gonzàlvez). Inserció en Amb la fórmula d’inserció: “No has tu llest...?”. el text Funció discursiva el proverbi assumeix el significat concret del consell que es dóna al narrador- Argumentativa. Mitjançant una interrogació retòrica d’apel·lació a la veu de la saviesa, personatge. Documentació “Qui ha trobat una bona dona, ha trobat una cosa bona en català i ha obtingut un favor de la part de Jahvé” (Bíblia de Montserrat, Proverbis , 18.22) “Casa i fortuna són una herència dels pares, però una dona amb seny és un do de Jahvé” (Bíblia de Montserrat, Proverbis , 19.14) “Hom, de parents, / pot haver béns; / bona muller / no’s pot haver / sinó és de Déu: / do és tot seu” (PCC, H 164; és la citació de l’ Espill, sense més informació) Documentació “Qui invenit mulierem bonam invenit bonum, altres llengües et hauriet incunditatem a Domino” (Proverbia, 18.22) “Domus et divitiae dantur a parentibus; A Domino autem proprie uxor prudens” (Proverbia, 19.14) Traduccions “¿Qué? ¿No has leido / que los vivientes, / de sus parientes, / han de haver bienes / del fragment como tu tienes: / buena muger / no han de tener / sinó de Dios?” (L. Matheu, Libro cons.) “¿No has leído que se pueden obtener bienes de los parientes, pero que una buena esposa no se puede alcanzar sino de Dios?” (MiPlanas, Espejo) 1493 Fragment “Davall lo sol / Josep tot sol / obtenc tal do” (6629-31) amb UF o UE Fitxa Espill FE0616 Vers primera ocurrència 6629 Vers darrera ocurrència 6629 Nombre d’ocurrències 01 Forma Davall el sol --- Sota la capa del sol canònica Mot clau 1 Davall Tipus Locució adverbial Recursos Preposició + sintagma nominal lingüístics i retòrics Definició En tot el món (DCVB, Mot clau 2 Sol sol ; no s’hi cita l’ Espill). En tot el món (DCVB, capa ; no s’hi cita l’ Espill). En el món (Gonzàlvez). Inserció en Automatitzada. Forma el complement circumstancial de lloc, dislocat en primer lloc, el text per tematització. Funció discursiva Modalitzadora. Intensifica el significat de cas únic al món sencer. Documentació en català Documentació “Nihil sub sole novum. Nec valet quisquam dicere: ‘Ecce hoc recens est’. altres llengües Iam enim praecessit in saeculis quae fuerunt ante nos” (Ecclesiastès, 1.9) Traduccions “De polo a polo” (L. Matheu, Libro del fragment “Bajo el sol” (MiPlanas, Espejo) cons.) 1494 Fragment “Josep tot sol / obtenc tal do” (6630-31) amb UF o UE “Tot sol anava / e desfressat” (7348-49) Fitxa Espill “Llexant son pare, / en Zebedeu, / en son bateu / o nau tot sol / ab tot son bol” (12524-28) “Aquest tot sol, / la u de tres, / sols elet és” (14550-52) FE0617 Vers primera ocurrència 6630 Forma Tot sol canònica Mot clau 1 Sol Tipus Locució adjectival Recursos Adverbi + adjectiu. Monosil·labisme. Al·literació dels sons [t] i [o]. lingüístics i retòrics Definició Completament sol (Def. pròpia). Mot clau 2 Vers darrera ocurrència 14550 Nombre d’ocurrències 04 Forma intensiva de sol (DCVB, tot; no s’hi cita l’ Espill). Ús emfàtic que ja trobem en Llull (DeCat, tot; no s’hi cita l’ Espill). Sense companyia (Gonzàlvez). Inserció en Automatitzada el text Funció discursiva (la verge Maria). Modalitzadora, intensificant la singularitat de Josep, en aconseguir l’única dona bona Documentació “Molt me maravell de vós, com tota sola estats en aquest boscatge” (R. Llull, en català DCVB, sol ), “Dient-los que entrassen tots sols, car gran mal li faeran si més Fèlix; n’entrassen” (Pere el Cerimoniós, Crònica , 125; DCVB, sol ) “No eren bastants tots sols a gitar-me en infern” (B. Metge, Lo Somni, II; DCVB, sol ) “Féu eixir totes aquelles qui eren en la sua cambra e tota sola llongament la sua dolor plangué” (Curial, I.15), “E sóts vós sinó un cavaller tot sol!“ (Curial, II.10), “Emperò he deliberat anar tot sol, a present” (II.13), “E, feta-li reverència, li demanà com era vengut tot sol” (II.39), “Plàcia-us, per ésser tot sol, que li façam honor” (II.39)... “Axí tot sol per cercar lo senyor se partí del cenacle” (Lo Cartoixà, IV.18) “Tot sol com una gírgola dins el camp” (PCC, S 1272; no s’hi cita l’ Espill) “Un tot sol fa el que vol” (PCC, S 1273; no s’hi cita l’Espill) “Un tot sol, ni pena ni dol” (PCC, S 1274; no s’hi cita l’Espill) Documentació altres llengües Traduccions “Que Joseph solo, / de polo a polo, / lo consiguió” (Or. 6630-31) del fragment “Y solo andava / mui disfraçado” (Or. 7348-49), “Dexando el padre / que es Zebedeo / todo el trofeo, / quedando solo / en otro polo” (Or. 12524-28), “Eleto es / solo entre tres: / dos reprobados” (Or. 14550-52) (L. Matheu, Libro con.) “Tan solo José obtuvo bajo el sol una tal gracia” (Or. 6630-31) “Solo y disfrazado” (Or. 7348-49), “Dejando a su padre Zebedeo en el batel o barca, solo, con sus arreos de pesca” (Or. 12524-28) “Solamente éste, único de los tres, es el elegido” (Or. 14550-52) (MiPlanas, Espejo) 1495 Fragment “Tant mal profit / (...) / les dones tenen, / que mai obtenen / (...) / nom apurat / amb UF o UE (...) / de muller bona” (6654-67) Fitxa Espill FE0618 Vers primera ocurrència 6654 Forma Mal profit canònica Mot clau 1 Fer Mot clau 2 Profit Vers darrera ocurrència 6654 Nombre d’ocurrències 01 Tipus Col·locació (significat composicional; “profit” crida “mal” o “bo”) Recursos Adjectiu + substantiu. Al·literació del so [f]. lingüístics i retòrics Definició No donar benefici o fer més mal que bé (DCVB, profit, Fer mal profit; no s’hi cital’Espill). Cosa o situació que provoca perjudici (Def. pròpia). Inserció en Automatitzada, inserida en forma d’oració comparativa d’igualtat. el text Funció discursiva Modalitzadora, intensificant el mal que fan les dones, segons l’emissor. (Lo Somni, Facet, Fra Bernat, Curial, Certamen S. Cristòfol, Hist. Passió, Vita Christi) Documentació en català “Oh —dix Tirant—, e mal profit faça la roba, e no cureu d'ella! Com aqueixa serà guastada bé n’haureu una altra” (Tirant, 109), “Mal profit te faça, si no t'hi tornes” (220), “Car havien pres tot l'Imperi grec, e robat; e tot ho tenien aquí, e féu-los mal profit” (448) “Encara que els faça aprés mal profit” (Procés olives , 363; DCVB, profit) “Tan tèrbola plega que fa mal profit” (Procés olives , 1212) “E vist que, quan se troba al cloure, / fa mal profit” (Somni JJ, 2815-16) “Bon profit li faça” (PCC P 3247; no s’hi cita lEspill) “El que es perd no fa profit” (PCC P 3249; no s’hi cita lEspill) “No cal dir mal profit li faça” (PCC P 3250; no s’hi cita lEspill) Documentació altres llengües Traduccions “Tan mal sentido / (...) / las henbras tienen, / que nunca obtienen / (...) / del fragment nonbre apurado / (...) / de muger buena” (L. Matheu, Libro cons.) “Son de tan mal provecho las mujeres (...) que no merecen (...) el calificativo de mujer buena” (MiPlanas, Espejo) 1496 Fragment “Pèls e repels, / tants de recels / les dones tenen, / que mai obtenen, / ni obtendran amb UF o UE / quantes seran, / nom apurat” (6657-63) Fitxa Espill FE0619 Vers primera ocurrència 6657 Forma Pèls i repels canònica Mot clau 1 Pèl Mot clau 2 Repel Vers darrera ocurrència 6657 Nombre d’ocurrències 01 Tipus Unitat estilística configurada com a sintagma nominal Recursos Sintagma nominal coordinat. Associació temàtica i fonètica. Calambur. lingüístics i retòrics Definició Figuradament, complicacions, defectes (Def. pròpia). DCVB, pèl, recull A pèl i a repèl, ‘fent passar les peces de pana per certes màquines entrant-les alternativament per un altre extrem’). Inserció en S’introdueix en una oració on el verb “tenen” se situa a la fi. Forma un complement el text juxtaposat. Funció discursiva defectes atribuïts a les dones. El significat queda molt intensificat. Modalitzadora. En tant que la unitat, regida pel verb tenir, s’insereix en una sèrie de Documentació “Pelets hi pèls, / endrets, envesos y repels” ( Cobles S. Cristòfol, “Sentència”) en català “Per què tals taques i repels descobriu?” (Disp. viudes i donz., 623; DCVB, repel) “Trobar pèls” (DCVB, pèl, ‘trobar defectes pertot’; a partir de la citació de l’Espill) “Tenir pèls” (DCVB, pèl, ‘ésser una cosa molt dif’icil o perillosa’; no s’hi cita l’Espill) DCVB, repel, en l’accepció figurada ‘defecte’, cita l’Espill. No hi és a Wittlin (1991) Documentació altres llengües Traduccions “Pelo y repelo, / tanto rezelo / las hembras tienen” (L. Matheu, Libro cons.) del fragment “Y proceden con (...) tanta desconfianza, pelos y repelos” (MiPlanas, Espejo) 1497 Fragment “La que menys trona, / que menys llampega, / que menys mou brega, / amb UF o UE que menys fa tala, / qual és menys mala, / com l’agre vi / és dit bon vi / Fitxa Espill és dita bona” (6668-75) “Qui vol guardar / tal bestiar / de no fer tales” (8483-85) “Puis llet no tenen, / per què ho emprenen / fer semblant tala?” (9173-75) FE0620 Vers primera ocurrència 6671 Forma Fer tala canònica Mot clau 1 Fer Mot clau 2 Tala Vers darrera ocurrència 9175 Nombre d’ocurrències 03 Tipus Locució verbal (significat metafòric; ha passat de l’àmbit concret al general) Recursos Verb + substantiu lingüístics i retòrics Definició Fer (molt de) mal (Def. pròpia). Causar destrucció o danys dins terreny d’altri (DCVB, tala; s’hi cita l’Espill, 8485). Causar un greu mal (Gonzàlvez). Inserció en Automatitzada, en una successió d’oracions de relatiu, formant el predicat verbal. el text Funció discursiva subjecte “la que menys (mala és)”. Modalitzadora, incrementant el grau de maldat atribuït a la dona amb la presència del Documentació “Sien tenguts de pagar la tala que feta hauran” (doc. 1428; DCVB, en català “Adam feu la tala, talant nostres vides” (Istòria Passió, est. 190) tala) “I vós Ies menjau, ab goig sens fatiga, / i així feu la tala i aquell paga el clam” (Procés olives , 505-06) RT Documentació altres llengües Traduccions “Si no haze tala” (Or. 6671) del fragment “Quien de guardar / quiere cuidar / este ganado, / no encuentra prado / que no haga talas” (Or. 8483-85) “Estas soezes, / quando no tienen / leche ¿a qué vienen / para hazer tala?” (Or. 9173-75) (L. Matheu, Libro cons.) “La que causa menor estrago” (Or. 6671) “Quien se proponga evitar que tal ganado cause talas” (Or. 8483-85) “¿Por qué se aventuran a causar tales daños?” (Or. 9174-75) (MiPlanas, Espejo) 1498 Fragment “No hi fa res grau / d’afinitat / ni parentat” (6678-80) amb UF o UE “Mas del que manen / mai ne fan res” (8212-13) “De l’obeir / e reverir / e ser subjecta, / tota la secta / mai n’ha fet res” (10413-17) Fitxa Espill FE0621 Vers primera ocurrència 6678 Vers darrera ocurrència 10417 Nombre d’ocurrències 01 Forma No fer-ne res (d’alguna cosa o acció) --- No fer-hi res (en alguna cosa o acció) canònica Mot clau 1 Fer Tipus Col·locació (significat composicional) Recursos Negació + verb + pronom adverbial + pronom indefinit. Al·literació dels sons [e], [n] i lingüístics i retòrics [r]. Definició No tenir influència o importància (DCVB, Mot clau 2 Res fer ; no s’hi cita l’ Espill). No tenir cap influència una cosa en un assumpte (Gonzàlvez, no fer-hi res una cosa; diu que DCVB no l’enregistra). Inserció en Automatitzada i complementada per “grau d’afinitat ni parentat”. La segona inserció el text va precedida del connector adversatiu “mas”. Funció discursiva el narrador-personatge que el grau de parentiu no fa la dona millor. Asseverativa negativa, en una seqüència explicativa, on l’emissor (Salomó) adverteix Documentació “E aquell respòs-li que no’n faria res” (Hist. en català Carles Maynes, 10) Documentació altres llengües Traduccions “No añade el grado / de afinidad / nada en bondad” (Or. 6678-80) del fragment “De quanto ordenan / nunca hazen nada” (Or. 8212-13) “De obedecer, / servir y ser / sienpre sugeta, / ella y su seta, / nunca hizo nada” (Or. 10413-17) (L. Matheu, Libro cons.) “No cuentan para nada el grado de afinidad, ni el parentesco (...): nada añaden a su bondad” (Or. 6678-80). “Pero no harían nada de lo que éstos ordenen” (Or. 8212-13). “De obedecer y ser reverente, como de estar sujeta, su secta no ha hecho nada jamás” (Or. 10413-17) (MiPlanas, Espejo) 1499 Fragment “Tard o jamés / casats parents / són opulents” (6686-88) amb UF o UE Fitxa Espill FE0622 Vers primera ocurrència 6686 Forma Tard o mai canònica Mot clau 1 Tard Tipus Locució adverbial Recursos Adverbi + conjunció + adverbi. Monosil·labisme. Al·literació del so [a]. Gradació lingüístics i retòrics semàntica escalar. Definició Indica que una cosa s’esdevé o s’aconsegueix difícilment o que, més aviat, no s’hi Mot clau 2 Mai Vers darrera ocurrència 6686 Nombre d’ocurrències 01 arriba (Def. pròpia) Inserció en Automatitzada el text Funció discursiva casament produeixi riquesa. Modalitzadora. Intensifica el grau de dificultat per aconseguir que el parentiu en el Documentació “És tan gran pecat, que a tard o nulls temps n'aconsegueix hom remissió” en català (Curial, I.26) “En l'amarga mar de nostra habitable terra, molt tard o nunca ab tan pròsper vent algú navega, que, venint a segur port, de l'adversa fortuna defendre's puga” (Parlament B. Mercader) “Als homes, per la follia de ses lleis, és impossible que tard o nunca gloriosa fama alcancen” (Triümfo dones) “Los quals, molt tard o nunca, sinó ab sang, d'aquest món se parteixen” (Juí Paris) “Molt tard o nunca, d'indiscrets principis fi pròspera s'espera” (Hist. Leànd. i Hero ) “Per donar exemple que les vèrgens tard o nunqua deuen mostrar-se”, “Que molt tard o nunqua algú mor per vellea”, “I de les coses que no fa stima, tard o nunqua li recorden” (Lo Cartoixà, I.6, I.20, II.47) Documentació “Tarde, mal y nunca” altres llengües “Más vale tarde que nunca” Traduccions “Jamás o tarde / sus casamientos / son opulentos” del fragment (L. Matheu, Libro cons.) “Los parientes que se casan, tarde o nunca dan muestra de opulencia” (MiPlanas, Espejo) 1500 Fragment “No hi fa res grau / d’afinitat / ni parentat, / cort consultar / ni dispensar / amb UF o UE en grau vedat: / a la bondat / no hi afig res. / Tard o jamés / casats parents / són opulents; / fills, pau ni pa / a tard n’hi ha, / hoc prou remor” (6678-91) Fitxa Espill FE0623 Vers primera ocurrència 6687 Vers darrera ocurrència 6687 Nombre d’ocurrències 01 Forma Casaments entre parents no fan prova canònica Mot clau 1 Casament Tipus Proverbi Recursos Oració simple predicativa. Modalitat asseverativa negativa. Complement avantposat al lingüístics i retòrics verb, per tematització. Rima interna en “ents”. Definició Indica que no és aconsellable el casament entre persones de la mateixa família Mot clau 2 Parent (Def. pròpia) Inserció en Desautomatitzada, amb modificació de la segona clàusula —en lloc de “no fan prova”, el text s’hi diu “jamés són opulents”—, acompanyada d’una glossa: “fills, pau ni pa / a tard n’hi ha, / hoc prou remor” (6689-91). Presència directa, a mode de resum i conclusió. Funció discursiva de tornar a casar-se; particularment, amb una parenta, ja que el parentiu no implica ni Argumentativa, per reforçar l’amonestació de Salomó al protagonista per disuadir-lo bondat de la dona ni èxit matrimonial. Documentació “Casaments entre parents no fan prova” (PCC, C 1719; s’hi cita l’ Espill) en català Documentació altres llengües Traduccions “Jamás o tarde / sus casamientos / son opulentos” del fragment (L. Matheu, Libro cons.) “Los parientes que se casan, tarde o nunca dan muestra de opulencia” (MiPlanas, Espejo) 1501 Fragment “Ab lo llourar, / los aguilons, / tots los falcons / mudats e sors, / sparvers, astors, / amb UF o UE al puny d’on cuiten” (6741-46) Fitxa Espill FE0624 Vers primera ocurrència 6743 Forma Falcó sor canònica Mot clau 1 Falcó Tipus Col·locació (significat transparent) Recursos Substantiu + adjectiu lingüístics i retòrics Definició Falcó jove, que no ha mudat el primer plomatge, el qual és rogenc (DCVB, Mot clau 2 Sor Vers darrera ocurrència 6743 Nombre d’ocurrències 01 sor; s´hi cita l’Espill). Falcó jove, que no ha mudat el primer plomatge, que té un color tirant a rogenc (Gonzàlvez). Inserció en Desautomatitzada. Precedida d’un participi coordinat el text Funció discursiva domar totes les feres menys la dona. Denominativa. Forma part d’un llarg passatge on Salomó descriu que l’home pot Documentació “Com nós hajam perdut un falcó montarí sor” (doc. 1347; DCVB, en català sor) Documentació altres llengües Traduccions “A los alcones / y los açores / más boladores / buscar la mano” del fragment (L. Matheu, Libro cons.) “Que, atraídos por el señuelo, acudan a la mano del hombre los aguiluchos y toda clase de halcones, mudados y primerizos, gavilanes y azores” (MiPlanas, Espejo) 1502 Fragment “Onsos fa lluiten, / grues ballar; / lo ca callar, / mostrant ab braç / cobrar matraç / amb UF o UE e dir: “Al cau!” / Lligat fa el brau / mès ab collar” (6747-55) Fitxa Espill FE0625 Vers primera ocurrència 6753 Forma Al cau! canònica Mot clau 1 Cau Tipus Fórmula directiva Recursos Contracció de preposició i article + substantiu. Forma exclamativa. Monosil·labisme. lingüístics i retòrics Al·literació del so [a]. Definició Locució que apareix també en el Mot clau 2 Vers darrera ocurrència 6753 Nombre d’ocurrències 01 Canç. Sat. Val. (II.85): el sentit més probable en el present passatge és el d’ordenar al cà que cerqui’l cau hont s’és refugiat la caça perseguida (MiP) Inserció en Automatitzada. Introduïda mitjançant la conjunció “e” i el verb de dicció “dir”, amb el el text qual s’hi introdueix la veu d’altri. Funció discursiva obligant el ca a cercar la caça. Modalitzadora, exhortativa. Manifesta el poder que l’home té sobre els animals, Documentació “Que en temps de pluja i en seré / diiu hom: Al cau!” ( Somni JJ, 84-85) en català “E doncs, no tingau lo cor vós de penya; / mas, puix que també sabeu d'ir al cau” (Procés olives , 1317-18) Documentació altres llengües Traduccions “Perro que ahulla / le haze callar, / aves parar / y en madriguera / buscar la fiera” (L. del fragment Matheu, Libro cons.) “Que calle el can, mostrándole con el brazo a recoger el dardo, y decirle¡a la guarida!” (MiPlanas, Espejo) 1503 Fragment “Al llur poc seny / no hi val confreny, / derrocador, / trava, tortor, / art i destrea, / amb UF o UE molt menys vellea” (6770-75) “No els plau lloguer / ni el llogader / conduïdor, / convidador / no els plau oir, / molt menys seguir” (14567-71) Fitxa Espill FE0626 Vers primera ocurrència 6775 Forma Molt menys canònica Mot clau 1 Menys Tipus Locució adverbial Recursos Quantificador + adverbi. Monosil·labisme. Al·literació del so [m]. lingüístics i retòrics Definició Encara més poc (DCVB, Mot clau 2 Vers darrera ocurrència 14571 Nombre d’ocurrències 02 menys; no s’hi cita l’ Espill). Encara més poc (Gonzàlvez). Inserció en Automatitzada. Invariable. el text Funció discursiva Modalitzadora. Intensificadora de la impossibilitat de corregir la dona. Documentació “Car entrò que sia passat lo temps per nostre Senyor a ma penitència ordonat, obligat en català són en partida als defalliments d’aquells, no molt menys que si encara era ajustat a la carn” (LO Somni, I.7) “La qual vos nega que judiciàriament home qui us hage ofès no dejats perseguir, molt menys aquells qui ofensa no us han feta” (Curial, I.16) “Que en res no havia fallit quant al general e molt menys en lo particular” (Tirant, 119) “Si vola donchs poch ab l'ala plomada / molt menys volara tenint la trencada” (Hist. Passió, 4079-80) “Diu lo filosof que no en som lloats, / ni molt menys represos, ni vituperats” (Procés olives , 1062-63) Documentació altres llengües Traduccions “No hai arte, ingenio, / lazo, tormento, / trava o asiento, / sciencia o destreza, / del fragment que su fiereza / vença una vez: / ¡ni aún la vegez!” (L. Matheu, Libro cons.) “A su falta de seso no le vale congriel, abatidor, tortor ni traba, arte ni destreza, ¡y mucho menos la vejez!” (MiPlanas, Espejo) 1504 Fragment “Tostemps fellones / com a lleones” (6781-82) amb UF o UE “Car no és tan brau, / fer ni felló, / cert, lo lleó, / com pintat par” (16028-31) Fitxa Espill FE0627 Vers primera ocurrència 6781 Forma Felló com un lleó canònica Mot clau 1 Felló Mot clau 2 Lleó Vers darrera ocurrència 16029 Nombre d’ocurrències 02 Tipus Unitat estilística configurada com a sintagma adjectival (comparativa) Recursos Adjectiu + clàusula comparativa d’igualtat (“com...”), Al·literació del so [l]. D’origen lingüístics i retòrics als bestiaris. Definició Dit d’algú que és molt irascible (Def. pròpia). Molt irat o enutjat (Gonzàlvez, felló). Molt brau, molt arrauixat (Gonzàlvez, lleó ). Inserció en Automatitzada, prenent la forma en femení. el text Funció discursiva Modalitzadora. L’emissor intensifica el grau de feresa de la dona. Documentació en català Documentació altres llengües Traduccions “Sienpre enojadas, / precipitadas / en sus acciones / como leones” (Or. 6781-82) del fragment “Que no es tamaño / bravo o rabión / este león, / como le pintan” (Or. 16028-31) (L. Matheu, Libro cons.) “Furiosas siempre como leonas” (Or. 6781-82) “Porque no es tan bravo, ni fiero, ni malvado el león como aparece pintado” (Or. 16028-31) (MiPlanas, Espejo) 1505 Fragment “E si n’hauràs / filles o fills, / òrfens, pobils / te naixerien / e mai haurien / amb UF o UE edat complida / durant ta vida” (6842-48) Fitxa Espill FE0628 Vers primera ocurrència 6847 Forma Edat complida canònica Mot clau 1 Edat Mot clau 2 Complida Vers darrera ocurrència 6847 Nombre d’ocurrències 01 Tipus Unitat estilística configurada com a sintagma nominal Recursos Substantiu + participi lingüístics i retòrics Definició Edat avançada (Def. pròpia). Majoria d’edat (Gonzàlvez). Inserció en Automatitzada. Forma el complement directe d’una clàusula negativa. el text Funció discursiva l’error de casar-se vell per tenir fills. Modalitzadora. Forma part d’un cotext en què Salomó asverteix el protagonista de (Lo Somni, Curial, La brama , Col·loqui Documentació en català “Car ceyll qui en poquesa aprena, / de dames, Hist. Passió) e[n] ell cant es d'adat complida / lavors es l'art en florida.” (Facet , 231-33) “E lo coltell, sangonós de la sang del germà, travessant atenyerà l'ànima del miserable pare, la qual ab plor, dolor e misèria trametreu a l'escur carçre del si de nostre avi Abraham, ans del terme de llur edat complida” (Hist. Josef) Documentació altres llengües Traduccions “¿Y si tendràs / hijas o hijos? / ¿Ya tienes fijos / en sus estilos / que no popilos / del fragment te naceran, / o que verán / su edad cumplida / mientras tu vida? (L. Matheu, Libro cons.) “Si fuesen muchachos los que nacieren, serían huérfanos, pues no alcanzarían, en vida tuya, cumplida edad” (MiPlanas, Espejo) 1506 Fragment “E ta muller, / marit certer / ton enemic / si et sap antic, / aquell prendrà, / amb UF o UE e es pagarà / de dot e creix” (6855-61) “Si diu: “Pel fur / reba el dot pur / tant solament, / éntregament / torne l’escrex / lla d’on partex” (8265-70) Fitxa Espill FE0629 Vers primera ocurrència 6861 Forma Dot i creix canònica Mot clau 1 Dot Tipus Locució nominal Recursos Substantiu + conjunció coordinant + substantiu. Associació temàtica. lingüístics i retòrics Monosil·labisme. Definició Mot clau 2 Creix Vers darrera ocurrència 8266 Nombre d’ocurrències 02 Creix o escreix , aumento legal de la dote que, según fuero de Valencia, debía pagar el que se casaba con soltera, como precio de su virginidad (Chabàs). L’escreix català: augment que sobre’l dot de la noya que’s casa li reconeix el marit en els capítols matrimonials (MiP). DCVB, dot , creix, no cita aquests fragments de l’Espill. DeCat, creix, cita l’Espill com a exemple lèxic. Donacions del contracte matrimonial (Def. pr.) Inserció en Automatitzada. Precedida de la preposició “de”. el text Funció discursiva comportament de la dona en prendre segon marit. Denominativa, en una seqüència explicativa modalitzada. Salomó malparla del Documentació “En dubte estic que fosseu mai donzella; / dot sens escreix demana la llei vostra” en català (A Caldesa) Documentació altres llengües Traduccions “Y tu muger, / marido, al ver / cesar tu abrigo, / a tu enemigo / eligirá; / se pagará / del fragment de dote y arras”” (L. Matheu, Libro cons.) “Y tu mujer, si te conoce algún antiguo enemigo, ése, con certeza, tomará por marido y se pagará de dote y arras” (MiPlanas, Espejo) 1507 Fragment “Traurà bon feix / ab lo furtat / e apartat / del millor munt. / Casat defunt / amb UF o UE mai fon trobat / amonedat: / la viuda amaga! / Ultra això és paga / del creix e dot / com millor pot” (6862-72) Fitxa Espill FE0630 Vers primera ocurrència 6866 Vers darrera ocurrència 6866 Nombre d’ocurrències 01 Forma Casat difunt mai no és trobat amonedat canònica Mot clau 1 Casat Tipus Proverbi Recursos Oració simple predicativa. Modalitat asseverativa negativa. Al·literació dels sons [a] i lingüístics i retòrics [t]. Rima interna en “-at”. Definició Indica que la muller del difunt ha fet per quedar-se els diners abans de la mort Mot clau 2 Difunt d’aquest (Def. pròpia) Inserció en Automatitzada, inserit de forma directa com a tesi i conclusió del fragment. el text Funció discursiva a la dona, per tal de robar els béns al marit. Argumentativa. El proverbi reforça el valor de veritat de les accions afribuïdes Documentació “Casat defunt / mai fonc trobat / amonedat” (PCC, C 1761; és la citació de l’Espill, en català també recollida al Dicc. Aguiló , sense més informació) “La buidor de les arques enllaça amb l’aforisme esmentat abans: “Casat difunt mai fon trobat amonedat”, i demostra la rapacitat de les dones, que era el que l’autor tractava de fer palès en aquest petit fragment de l’Espill” (Carola Duran i Tort, “Aspectes jurídics en un fragment de l’Espill de Jaume Roig”, Llengua i Literatura , 4 (1990-91) 423-32. Documentació altres llengües Traduccions “Porque difunto / jamás fue allado / adinerado” del fragment (L. Matheu, Libro cons.) “No se ha visto nunca de un casado que al morir dejara moneda” (MiPlanas, Espejo) 1508 Fragment “Dot, exovar, / lo perd per dret / la qui comet / fer adulteri / a vituperi / amb UF o UE del marit seu” (6880-85) Fitxa Espill FE0631 Vers primera ocurrència 6881 Forma Per dret canònica Mot clau 1 Dret Tipus Locució adverbial Recursos Preposició + substantiu. Al·literació dels sons [e] i [r]. lingüístics i retòrics Definició D’acord amb la llei (Def. pròpia) Mot clau 2 Vers darrera ocurrència 6881 Nombre d’ocurrències 01 Inserció en Automatitzada, modificant el verb. el text Funció discursiva Modal, en una seqüència explicativa. (Curial, Hist. Passió, Porcés olives , Somni JJ) Documentació en català “Aquella cosa que tu, discorrent les dites potències, pujant per dret orde, primerament trobaràs no ésser comuna a les dites ànimes, és la raó” (Lo Somni, I.24) “E per dret de mon ofici só obligat d'amonestar e pregar-vos” ( Tirant, 66), “Jerusalem dix-li com lo jutge per dret de son ofici era obligat de fer son poder de concordar als cavallers” (66), “Com per dret així es devia fer” (67), “E per dret d'armes refusar no em deveu” (81), “Com per dret e per discurs de natura sou més vividora que no jo” (121), “Per la facultat que per dret d'armes a mi com a request és dada” (152) “Com tal regiment de capitania per dret ne per raó vós no el devíeu haver” (153) “Puix per dret natural la raó em força obeir los manaments de l'excel.lència vostra” (183), “Nabugadonosor fon rei de Babilònia, no per dret hereditari” (353) Documentació altres llengües Traduccions “Todo axuar / por drecho pierde / la que le muerde / la honra a él, / y es tan cruel / del fragment que el adulterio / con vituperio / ciega comete” (L. Matheu, Libro cons.) “La que, con vilipendio del marido, comete feroz adulterio, pierde en derecho su dote y su ajuar” (MiPlanas, Espejo) 1509 Fragment “És-li lliurat / tot a menys for” (6914-15) amb UF o UE Fitxa Espill FE0632 Vers primera ocurrència 6915 Forma A menys for canònica Mot clau 1 For Tipus Locució adverbial Recursos Preposició + sintagma nominal lingüístics i retòrics Definició Mot clau 2 Vers darrera ocurrència 6915 Nombre d’ocurrències 01 For té aquí l’accepció de preu o tasa; per tant, a menys for és sota preu, ab desestima (MiP). DeCat, fur , cita l’Espill c om a exemple lèxic, no fràsic. Inserció en Automatitzada, modificant el verb. el text Funció discursiva Modal Documentació “Qui’l mestre vené per un tan baix for” (Contemplació en català Jes. Crucif. , est. 9) Documentació altres llengües Traduccions “Por falsos tratos / o menos precio” del fragment (L. Matheu, Libro cons.) “Le es entregado con menoscabo de la ley” (MiPlanas, Espejo) 1510 Fragment “No li fa por / venda es retracte / per lo fals acte, / ab dol, que fan, / i per engan / amb UF o UE de miges dit” (6916-21) Fitxa Espill FE0633 Vers primera ocurrència 6920 Forma Engany de mitges canònica Mot clau 1 Engany Tipus Col·locació (significat composicional) Recursos Substantiu + preposició “de” + determinant numeral partitiu (amb el substantiu elidit) lingüístics i retòrics Definició Engany que es comet en un contracte de compra-venda, consistent en la depreciació Mot clau 2 Mitges Vers darrera ocurrència 6920 Nombre d’ocurrències 01 fraudulenta de l’objecte venut en menys de la meitat del seu preu real (DCVB, engany; s’hi cita l’Espill). Acte de creure’s una persona enganada per una altra (DCVB, mig; s’hi cita l’Espill). Adaptació del nom de la figura legal justinianea ultra dimidium, amb retracte segur (DeCat, mig; s’hi cita l’Espill). Inserció en Automatitzada, introduïda mitjançant el connector “i”, acompanyada de la fórmula el text d’inserció “dit”. Funció discursiva dones. Denominativa, en una seqüència explicativa de les irregularitats que cometen les Documentació “Engany a mitges no passa” (PCC, E 174; no s’hi cita l’Espill) en català Documentació altres llengües Traduccions “No teme ingrata / qu’estos contratos / por falsos tratos / o menos precio, / del fragment aunque el desprecio, / fraude y engaño / sea con daño / de la metad, / en puridad / sea deshecho” (L. Matheu, Libro cons.) “Sin que la espante el que la venta pueda ser retractada como acto ilegal, realizado con dolo, opor medio del engaño que se llama ir a partir” (MiPlanas, Espejo) 1511 Fragment “Ni els par fer tort / a l’hereu gens / robant sos béns” (6928-30) amb UF o UE “No es féu gran tort / aquella nècia / dita Lucrècia” (15982-84) Fitxa Espill FE0634 Vers primera ocurrència 6928 Vers darrera ocurrència 15982 Nombre d’ocurrències 02 Forma Fer (un) tort (a algú) --- Tenir (un) tort (a algú) canònica Mot clau 1 Fer Tipus Locució verbal (significat idiomàtic) Recursos Verb + sintagma nominal. Al·literació del so [r]. lingüístics i retòrics Definició Ofendre, injuriar, fer mal (Def. pròpia). Mot clau 2 Tort Tenir-lo ofès, haver-lo injuriat (DCVB, tort; no s’hi cita l’ Espill). Perjudicar, causar un mal a algú (Gonzàlvez). Inserció en Automatitzada. Forma el nucli verbal de la clàusula negativa. el text Funció discursiva l’hereu robant-li els seus béns. Modalitzadora. Intensifica la inconsciència de la dona vídua en creure que no fan mal a Documentació “Qu’ns perdonàs lo tort que li teniem” (Jaume I, Llibre feits, 1; DCVB, en català “E sens raubar e sens far tort” ( Els planys del cavaller Mataró) tort) “Car qui justícia demana no fa tort a degú” (Curial, I.17) “Si vós ho sou, no us fa jens tort / ni perjohí” (Cobles S. Cristòfol, “Resposta de L. Roís”) “No fer tort a ningú” (PCC, T 952; no s’hi cita l’ Espill) Documentació altres llengües Traduccions “Ni que hazen tuerto / al heredero / robando entero / su patrimonio” del fragment (Or. 6928-30) “No es dura suerte / la de la necia / casta Lucrecia” (Or. 15982-84) (L. Matheu, Libro cons.) “Ni creen cometer desafuero alguno en perjuicio del heredero, robando sus bienes” (Or. 6928-30) “No se hizo a sí misma ningún entuerto aquella necia, Lucrecia llamada” (Or. 15982-84) (MiPlanas, Espejo) 1512 Fragment “Ha hi cullerat, / major traïdor / ni robador / en Balaguer / que la muller?” (6950-54) amb UF o UE “Pus alt, major / que el misatger / de la muller / de Manué / com fill hagué” (11324-28) Fitxa Espill FE0635 Vers primera ocurrència 6951 Forma Major que canònica Mot clau 1 Major Tipus Locució conjuntiva (comparativa) Recursos Adjectiu + conjunció lingüístics i retòrics Definició Més gran que (Gonzàlvez). Mot clau 2 Que Vers darrera ocurrència 11324 Nombre d’ocurrències 02 Expressa una comparació de superioritat d’un element (regit per l’adverbi major), que pot anar situat al davant, al mig o a la fi, i un altre element (regit per la conjunció que ), situat darrere d’aquesta (Def. pròpia). Inserció en Automatitzada. Introdueix la construcció comparativa de superioritat. Invariable. el text Funció discursiva amb una altra. Connectiva, modalitzadora. Intensifica una qualitat o acció mitjançant la comparació Documentació “E, ab la major honor que fer li podien, lo menaren al palau de l'emperador” (Curial, en català I.24), “Tothom devia pensar raonablement que les fames són majors que los fets” (I.30), “Per què Curial féu venir alli lo seu paballó, lo qual era lo pus ric e major que fos en lo torneig” (I.36)... Documentació altres llengües Traduccions “Maior traidor / salteador, / en Balaguer / que la muger!” del fragment (L. Matheu, Libro cons.) “¿Existe más traidor galeote, ni en Balaguer mayor ladrón que lo son las mujeres?” (MiPlanas, Espejo) 1513 Fragment “Ha hi cullerat, / major traïdor / ni robador / en Balaguer / que la muller?” (6950-54) amb UF o UE Fitxa Espill FE0636 Vers primera ocurrència 6953 Forma Coll de Balaguer canònica Mot clau 1 Coll Tipus Col·locació (significat transparent) Recursos Substantiu + preposició “de” + substantiu. Topònim. lingüístics i retòrics Definició Se refiere el poeta a las fechorías que se cometían en el camino del litoral, en el Mot clau 2 Balaguer Vers darrera ocurrència 6953 Nombre d’ocurrències 01 llamado Coll de Balaguer, inmediato a Hospitalets, en el promedio de Tortosa a Tarragona (Chabàs). Referència al lloch conegut per Coll de Balaguer, en la carretera de Tarragona a València, y hont en altra època eren freqüentíssims els robos en quadrilla (MiP). Inserció en Desautomatitzada, en la mesura que la UF hi apareix escapçada: “en Balaguer” per “en el text el Coll de Balaguer”. Funció discursiva retòrica, acusa les dones dels pitjors delictes. Denominativa, en una seqüència modalitzadora on Salomó, mitjançant una interrogació Documentació en català Documentació altres llengües Traduccions “Maior traidor / salteador, / en Balaguer / que la muger!” del fragment (L. Matheu, Libro cons.) “¿Existe más traidor galeote, ni en Balaguer mayor ladrón que lo son las mujeres?” (MiPlanas, Espejo) 1514 Fragment “Tornes a beure / lo vomitat; / enormitat / vols fer, com gos” (6974-77) amb UF o UE “Txica mamant / una donzella / llet de cadella, / què vomitava / menjar tornava” (9156-60) Fitxa Espill FE0637 Vers primera ocurrència 6974 Vers darrera ocurrència 9156 Nombre d’ocurrències 02 Forma Tornar al vòmit com el gos canònica Mot clau 1 Tornar Tipus Locució verbal (comparativa) Recursos Verb + preposició + sintagma nominal + clàusula comparativa d’igualtat (“com...”). lingüístics i retòrics D’origen als bestiaris. Definició S’aplica a aquells que no aprenen de les experiències viscudes (Def. pròpia) Mot clau 2 Gos Inserció en Desautomatitzada, amb interpolacions, per exigències de la mètrica i la rima. el text Funció discursiva l’actitud de ceguesa que manifesta l’interlocutor. Modalitzadora. L’emissor intensifica, mitjançant la imatge i el significat de la locució, Documentació “Com un gos que torna al seu vòmit, és l’insensat que repeteix la seva ximpleria” en català (Proverbis , 26.11) “[El ca] sovent vomita sa vianda, e puys la menge” ( Llibre del tresor, I.179) “Axí com lo ca que torna pendre ço que ha retut per la bocca” (Eiximenis, Terç, 230) “E tu, no coneixent la sospita e gelosia de les dones (...), tornist a Laquesis així com los cans al vòmit” (Curial, III.6) “Com a gossos ladren y vomiten lo que mengen” (Lo Cartoixà, I.39) Documentació altres llengües Traduccions “¿Quieres comer / lo bomitado? / ¿hazer pecado / quieres de perro?” del fragment (Or. 6974-77) “La tierna infante / que en cierta tierra / leche de perra / le dió alimento, / en tal sustento, / aunque vivió, / bien la imitó: / si bomitava / a ello tornava” (Or. 9156-60) (L. Matheu, Libro cons.) “Vuelves a beberte lo que antes vomitaste; quieres cometer una enormidad, como perro” (Or. 6974-77), “Una doncella que, de chiquitina, mamaba leche de perra, volví a comerse lo que vomitaba” (Or. 9156-60) (MiPlanas, Espejo) 1515 Fragment “No temptes Déu, / pren consell meu” (6983-84) amb UF o UE “En lo camp clos / perdrà lo cos / perquè les creu / e tempta Déu” (8393-96) “Avança t'hi, / no murmurant / ni Déu temptant” (12484-86) Fitxa Espill FE0638 Vers primera ocurrència 6983 Forma Temptar Déu canònica Mot clau 1 Temptar Mot clau 2 Déu Vers darrera ocurrència 12486 Nombre d’ocurrències 03 Tipus Unitat estilística configurada com a sintagma verbal Recursos Verb + substantiu. Al·literació del so [e]. D’origen cristià. lingüístics i retòrics Definició Fer coses perilloses, com si es volgués posar a prova la protecció divina (DCVB, déu ; no s’hi cita l’Espill). Posar-ne a prova la bondat o la paciència fent alguna cosa dolenta o exposant-se a un perill greu (DCVB, temptar; no s’hi cita l’ Espill). Fer coses perilloses o gens adequades, com si es volguera posar a prova la protecció divina (Gonzàlvez). Inserció en Automatitzada, formant una clàusula. el text Funció discursiva Argumentativa. L’emissor esgrimeix el nom de Déu per convèncer. Documentació “No tentaràs Déu lo teu seinor” (Hom. Organyà; DCVB, temptar) en català “Scrit és: no temptaràs al senyor Déu teu (...) Per què’m dius de alt me lançe, temptant a Déu? (...) En moltes maneres algú a Déu tempta:...” (Lo Cartoixà, I.22) “Y no tenteu Déu y la paciència / de gent tan enorme, cruel i salvatge” ( Brama; DCVB, temptar) Documentació altres llengües Traduccions “A Dios no tientes / y te contentes / con mi consejo” (Or. 6983-84) del fragment “En el cercado / se pierde armado / quien las creyere: / de Dios no espere, / pues que le tienta” (Or. 8393-96), “No pierdas tino, / ni murmurando, / ni a Dios tentando” (Or. 12484-86) (L. Matheu, Libro cons.) “No tientes a Dios, / escucha mi consejo” (Or. 6983-84) “Perderá su vida en el palenque, por haberlas creido, tentando a Dios” (Or. 8393-96), “Adelántate, sin murmurar ni tentar a Dios” (Or. 12484-86) (MiPlanas, Espejo) 1516 Fragment “No temptes Déu, / pren consell meu” (6983-84) amb UF o UE “Qui en pren consells / no mor de fam / (ço féu Adam)” (8016-18) Fitxa Espill “De bon baró / pren bon consell” (10078-79) “Pren lo consell / del sant Silvestre” (12260-61) “Consell pus breu / pren d’Elisseu” (12275-76) FE0639 Vers primera ocurrència 6984 Vers darrera ocurrència 12275 Nombre d’ocurrències 05 Forma Prendre consell -- Aconsellar-se canònica Mot clau 1 Prendre Mot clau 2 Consell Tipus Col·locació (significat composicional), reduïble al verb derivat del substantiu Recursos Verb + substantiu lingüístics i retòrics Definició Aconsellar-se, seguir un consell (DCVB, prendre; no s’hi cita l’ Espill). Seguir el parer o la recomanació que algú ofereix sobre un assumpte (Gonzàlvez). Inserció en Automatitzada, formant el predicat verbal. el text Funció discursiva narrador personatge a fer-li cas. Modalitzadora, exhortativa. L’emissor (la veu de Salomó) insta imperativament el Documentació “No sabia qual consell se presés per la gran angoxa de pensaments en los quals en català era” (Llull, Llibre de Gentil, /; DCVB, prendre) “Per què no sé quin consell prenga a la mia fort desaventura” (Tirant, 120) “Així, senyor, veja la majestat vostra qué és de fer ne quin consell pendreu en aquests afers” (131) “Ni si era prenyada, quin consell pendré?” (279) “E així passà tota la nit fantasiant e combatent-se ab si mateixa, que no sabia quin consell pogués pendre” (416) “E per ço és de necessitat que ab temps prengam consell què és de fer” (480) Documentació altres llengües Traduccions “A Dios no tientes, / y te contentes / con mi consejo” (Or. 6983-84) del fragment “Quien acertados / toma consejos / de los más viejos, / no muere de hanbre / ni corta estanbre, / como hizo Adán” (Or. 8016-18) “De un buen varón / toma consejo” (Or. 10078-79) (L. Matheu, Libro cons.) “No tiemtes a Dios, escucha mi consejo” (Or. 6983-84) “Quien de ellas sigue los consejos, en verdad que no muere de hambre -tal hizo Adán-” (Or. 8016-18) “Toma buen consejo de varón virtuoso” (Or. 10078-79) (MiPlanas, Espejo) 1517 Fragment “Si mil mudaves / e les triaves / bé d’una en una, / per llur fortuna / e calitat; / amb UF o UE per llur pecat / serien tals, / car tots sos mals / són per natura, / de rara cura / o incurables” (6985-95) “E los contà / jutge comú / de u en u” (8812-14) Fitxa Espill FE0640 Vers primera ocurrència 6987 Forma D’un en un canònica Mot clau 1 Un Tipus Locució adverbial Recursos Preposició + numeral + preposició + numeral. Monosil.labisme. Esquema fràsic “de... lingüístics i retòrics en...”, amb repetició del mateix numeral. Definició D’una manera successiva, sense ajuntar-se mai més d’una persona o cosa (DCVB, Mot clau 2 Un Vers darrera ocurrència 8814 Nombre d’ocurrències 02 un ; s’hi cita l’Espill). Gonzàlvez, d’u en u, repeteix la definició de DCVB. Inserció en Automatitzada. Forma el complement circumstancial de mode. Invariable. el text Funció discursiva acuradament, eixiran males. Modal, en una seqüència descriptiva modalitzada: Encara que tries les dones Documentació “Allargant los ulls e mirant los joiells tots d'un en un” (Curial, I.24) en català “Les abraça a totes d’una en una” ( Tirant, 26), “Aprés aplegaren tots los estats d’u en u” (53), “E mirà-les totes d'una en una per veure si dormien” (162), “Mas ara, que menge los grans d'u en u, me donau comiat” (263), “E tots d'u en u respongueren que ells l'amaven de grandíssima amor” (409), “Besau-me totes d'una en una, e sentireu part de la mia misèria” ( Tirant, 477) “E tots de hu en hu besaren la mà a sa senyoria” (Vita Chr., 50; DCVB, un ), “E tots, ab gran plaer, de un en un, acostaren-se a besar la mà a la sua reyna e senyora”(203) “Segons entraven per son orde, / d'una en una” ( Somni JJ, 154-55) “Totes les altres, de mà en mà, / d'una en una” ( Somni JJ, 230-31) “Digau, sí Déu vos dó salut, / de cadascú / los noms d'aquells, de u en u” (Somni JJ, 416-18) Documentació “De uno en uno” (‘tomando cada vez uno solo’, DUE, altres llengües uno) Traduccions “Si mil mudases / y las buscases / de una en una” (Or. 6985-87) del fragment “Que los contó / juez oportuno / de uno en uno” (Or. 8812-14) (L. Matheu, Libro cons.) “Aunque cambiases entre mil y las escogieses bien, una por una” (Or. 6985-87) “Los cuales contó, uno por uno, el juez ordinario” (Or. 8812-14) (MiPlanas, Espejo) 1518 Fragment “Ab los diables / qui fa llaurada, / gran agullada / ha menester; / e ton mester / amb UF o UE no basta tant, / ni hi fui bastant / jo quant vivia. / Llur vana via / no es pot trobar; / Fitxa Espill ans en la mar, / on és passada / nau aviada, / se trobaria, / e es mostraria / alt senderola / per lla on vola / l’ocell en l’aire. / Entreguard, scaire, / llivell, compàs, / llur fons ni pas, / barrancs ni valls, / deu escandalls / no hi plegarien / ni trobarien / llurs folls atalls.” (6996-7021) FE0641 Vers primera ocurrència 6996 Vers darrera ocurrència 6996 Nombre d’ocurrències 01 Forma Qui amb diables fa llaurada, ha menester gran agullada canònica Mot clau 1 Diable Mot clau 2 Llaurada Tipus Unitat estilística configurada com a enunciat parèmic Recursos Esquema d’oració de relatiu. Rima consonant en “-ada”. Calambur. lingüístics i retòrics Definició Denota que la persona que es relaciona o pacta amb algú més fort, si no compta amb molts recursos, eixirà perdent (Def. pròpia). DCVB, llaurada, cita l’Espill com a exemple lèxic, no fràsic. Inserció en Presència directa, amb permutes internes dels seus components. S’hi conserva el text l’estructura d’oració de relatiu. Resum inicial de l’argument. Funció discursiva per casar-se, amb les dones, s’ha de saber molt, de crueldat. El significat genèric de Argumentativa. La UE es pren com a tesi, per fer-li veure al receptor que per tractar, i l’enunciat, probablement proverbial, es concreta en la dona per misogínia. Documentació “Qui a diable fa servei, tot mal n’espera” (F. Eiximenis, Terç, 127) en català “I a voltes li tira lo matxo gran coç, / si ell massa vol sobtar l'agullada” (Procés olives , 1159-60) “Qui amb diable fa llaurada, ha menester gran agullada” (PCC, D 967; és la citació de l’Espill, sense més informació) Documentació altres llengües Traduccions “Quien con diable / ara, en razón / gran aguijón / ha menester” del fragment (L. Matheu, Libro cons.) “El que va arando de acuerdo con los diablos, ha menester largo aguijón” (MiPlanas, Espejo) 1519 Fragment “Ab los diables / qui fa llaurada, / gran agullada / ha menester; / e ton mester / amb UF o UE no basta tant, / ni hi fui bastant / jo quant vivia. / Llur vana via / no es pot trobar; / Fitxa Espill ans en la mar, / on és passada / nau aviada, / se trobaria, / e es mostraria / alt senderola / per lla on vola / l’ocell en l’aire. / Entreguard, scaire, / llivell, compàs, / llur fons ni pas, / barrancs ni valls, / deu escandalls / no hi plegarien / ni trobarien / llurs folls atalls.” (6996-7021) FE0642 Vers primera ocurrència 7004 Vers darrera ocurrència 7004 Nombre d’ocurrències 01 Forma Quan veuràs la via de la nau en la mar, la via de l’ocell en l’aire o la via de la serp en la canònica roca, coneixeràs l’enteniment de la dona Mot clau 1 Via Tipus Sentència bíblica Recursos Triplicació, figura al·lusiva a tres fenòmens impossibles de veure: anomalia semàntica. lingüístics i retòrics Esquema d’oració condicional “Quan (tal cosa), (tal altra)”. Definició Indica que l’enteniment d’una dona no es pot trobar perquè no en té (Def. pròpia) Mot clau 2 Nau Inserció en Desautomatitzada, amb pèrdua d’un dels tres elements del proverbi bíblic (“la via de el text la serp en la roca”) i inclusió de mots afegits. Presència directa, iniciant una sèrie d’expressions metafòriques sobre la impredecibilitat del comportament de les dones. Funció discursiva veure la manca de seny de la dona. Asseverativa, en una seqüència argumentativa. Mitjançant la comparança, es vol fer Documentació “Encara dix [Salomó]: Tres coses són greus a conèxer, e la quarta en neguna manera en català entench: la via de la àguila en lo ayre, e lo camí de la serp sobre lo marbre, e la carrera del puto en la sua adolescència, e axí mateix dubtosa e incerta és la via de la fembra luxuriosa” (Flors de virtut, 39) “E no sabeu vós què dix aquell savi Salamó?: “Tres coses són a mi difícils de conèixer, e la quarta no puc saber: la via de la nau en la mar; la via de l’ocell en l’aire; la via de la serp en la roca, e la via del jove en la sua joventut quina serà. (...) E són los versos aquests: Quan en la roca veuràs / lo pas de la serpent, / de la dona sabràs / tot son enteniment. / Hom no sap l'aucell / volant on se posarà, / ni el fat del jovencell / si bo o mal serà” (Tirant, 172) “Tres coses...” (PCC, C 3502; és la citació del Tirant; no s’hi cita l’ Espill) Documentació “Tria sunt difficilia mihi, et quartum penitus ignoro: viam aquilae in caelo, viam colubri altres llengües super petram, viam navis in medio mari, et viam viri in adolescentia” ( Prov., 30.19) “Quando en la roca veuràs lo pas de la serpent, sabràs de ta muller tot su enteniment (Romancea prov., no. 79) Desenvolupat i glossat a Lo vers de falsa dona de Cerverí (Cantavella 1992: 94) Traduccions “Su inutil vía / no pude hallar: / antes, en mar, / la que ha llevado / del fragment vagel cargado, / se hallaría; / y se vería / la sendeçuela / por donde buela / ave en el viento” (L. Matheu, Libro cons.) “Su camino caprichoso es dificil de determinar: antes se halaría, en el mar, por donde con rapidez ha pasado la nave; y se mostraría en lo alto el sendero que al remontar-se sigue en su vuelo el pájaro” (MiPlanas, Espejo) 1520 Fragment “Trenta batalls / han en llur seny, / per bell desdeny / sonen ensemps: / amb UF o UE açò és, al temps / doblen, repiquen” (7021-26) Fitxa Espill FE0643 Vers primera ocurrència 7025 Forma Al temps canònica Mot clau 1 Temps Tipus Locució adverbial Recursos Preposició + sintagma nominal. Monosil·labisme. lingüístics i retòrics Definició Conjuntament, sense diferència de temps, ensems (DCVB, Mot clau 2 Vers darrera ocurrència 7025 Nombre d’ocurrències 01 al mateix temps; no s’hi cita l’Espill). Alhora, simultàniament (Gonzàlvez). Inserció en Automatitzada. Invariable. el text Funció discursiva reformulació. Locativa. Indica la reiteració temporal. Usat com a sinònim d’ensemps dins d’una (Lo Somni, Facet, Curial, La brama , Col·loqui dames, Hist. Passió) Documentació en català “Al temps que Febo en les summitats dels monts en los daurats cabells trencar comença...” (Parlament B. Mercader), “E, al temps que Apollo lo migdia senyalant les ombres apoquia...” (Juí Paris), “Fon lo concert de la discreta vella ab Leànder que, al temps que l'escura nit als furtats plaers lloc abandona, Leànder nadant passàs aquell espai de mar que les dues ciutats separava” ( Hist. Leànder i Hero), “Un jorn, al temps que l'alba la venguda d'Apollo prometia” ( Hist. Josef) “Al temps de la partida, Tirant, havent vist que...” (Tirant, 97) “E que, si ells, al temps que es seuen / sobre lo lloure, / massa lleugers no es solen moure” (Somni JJ, 1585-87) “Que ella al temps de son marit / plegar voldria” (Somni JJ, 2223-24) Documentació altres llengües Traduccions “Treinta badajos / tiene su sien / que con desden / tañen a un tiempo”; / del fragment y éstos sin tiempo / doblan, repican” (L. Matheu, Libro cons.) “Tienen en su campanil treinta badajos que, para su mayor desdoro, tocan todos a un tiempo, es decir, que a la vez doblan y repiquetean” (MiPlanas, Espejo) 1521 Fragment “Sonen ensemps, / açò és, al temps / doblen, repiquen” (7025-27) amb UF o UE Fitxa Espill FE0644 Vers primera ocurrència 7026 Forma Açò és canònica Mot clau 1 Açò Tipus Locució conjuntiva Recursos Pronom demostratiu neutre + verb. Al·literació del so [s] lingüístics i retòrics Definició Indica una reformulació d’allò dit, per tal d’introduir una explicació o una glossa (Def. Mot clau 2 Ésser Vers darrera ocurrència 7026 Nombre d’ocurrències 01 pròpia). És a dir; fórmula que introdueix una explicació sobre el que s’ha dit abans (Gonzàlvez). Inserció en Automatitzada. Relaciona el significat de la clàusula anterior amb la posterior. el text Funció discursiva el repic de trenta campanes que sonen alhora. Connectiva. Actua d’introductor d’una metàfora que relaciona el seny de la dona amb Documentació “Encara no obriríem la boca per parlar, ço és, que hui en aquest dia...” (Curial, I.11), en català “Placie—us que mirets ço que io mir, ço és, aquella trista e desaventurada senyora” (I.20), “Envià a Curial lo donatiu següent, ço és: una correja grossa d'or” (II.24), “Membre-us de qui us ha fet home, ço és, la Güelfa” (II.24), “Sobre el qual trobà totes les joies de Laquesis, ço és: frontals de perles, arracades...” (II.24), “E per que no em tornes ço que t'he prestat, ço és, lo meu Curial?” (II.30), “Assajà de dir paraules no tan discretes com de tal senyor en tal jorn e en tal lloc se pertanyien, ço és: —Io voldria que Curial...” ( II.32), “La honor de la cavalleria de tot lo món, ço és, lo cavaller de les espases” (II.52)... “Segueixen-se les obres dels dehidors, agraduades per son orde, ço és primera, la del guanyador, e aprés tantost la obra dignament coronada, e axí les restants com a més dignes” (Certamen S. Cristòfol) Documentació altres llengües Traduccions “Tañen a un tiempo, / y éstos sin tiempo / doblan, repican” del fragment (L. Matheu, Libro cons.) “Tocan todos a un tiempo, es decir, que a la vez doblan y repiquetean” (MiPlanas, Espejo) 1522 Fragment “Sols m’ha valgut / que he ben sabut / llur qualitat: / són vanitat / de vanitats, / amb UF o UE d’iniquitats / iniquitat, / e pravitat / de pravitats” (7097-105) Fitxa Espill FE0645 Vers primera ocurrència 7100 Vers darrera ocurrència 7100 Nombre d’ocurrències 01 Forma Vanitat de vanitats i tot és vanitat canònica Mot clau 1 Vanitat Tipus Sentència bíblica Recursos Oració composta coordinada, la primera clàusula amb el verb elidit (”són”). Políptoton lingüístics i retòrics (el mateix mot presentat en diferents formes flexives). Definició Indica el grau més elevat de supèrbia i ostentació (Def. pròpia) Mot clau 2 Vanitat Inserció en Desautomatitzada, amb pèrdua de la segona clàusula i restricció del significat (només el text aplicat a les dones). Per parataxi. Seguida d’altres estructures paral·leles amb els mots “iniquitat” i “pravitat”. Funció discursiva dóna el seu parer, atribuint-los el màxim grau de vanitat, aplicant a les dones una Modalitzadora. L’emissor (Salomó) conta la seva experiència sobre les dones i hi sentència bíblica generalista. Documentació “De aquest pa menja lo Ecclesiastès Salomó, quant dix: vanitat de vanitats hi totes les en català coses són vanitat” ( Lo Cartoixà, II.26) “Havia dexat Pere totes aquelles coses dels quals diu Salamó: vanitat són de vanitat e totes són vanitat” (Lo Cartoixà, III.11) “Com és de notar de Salamó aquella sentència e d’ell que per experiència parlava: Oh vanitat de vanitats, e totes les coses de aquest món són vanitat” (Lo Cartoixà, IV.27) “Car totes les coses de aquest món me són vanitat e afflictió de sperit, segons testifica Salamó dient: "Vanitas vanitatum et omnia vanitas et afflictio spiritus"” (Vita Chr., 8) “Vanitat de vanitats i tot vanitat” (PCC, V 89; no s’hi cita l’Espill) Documentació “Matayotes matayotetos carpanta matayotes” (PCC, V 89) altres llengües “Vanitas vanitatum et omnia vanitas” (Eclesiastés , 1.2) Traduccions “Qu’es vanidad / de vanidades” (L. Matheu, Libro del fragment “Son vanidad de vanidades” (MiPlanas, Espejo) cons.) 1523 Fragment “Per llurs pecats / lo general / diluvi, qual / preïcà Noé, / de cert vengué” (7106-10) amb UF o UE Fitxa Espill FE0646 Vers primera ocurrència 7107 Forma General diluvi canònica (actualment, Diluvi Mot clau 1 Diluvi Tipus Col·locació (significat composicional) Recursos Adjectiu + substantiu. Al·literació del so [l]. D’origen bíblic. lingüístics i retòrics Definició Diluvi universal que relata la Bíblia (Gonzàlvez) Vers darrera ocurrència 7107 Nombre d’ocurrències 01 universal) Mot clau 2 General Inserció en Fa de subjecte de la clàusula principal. el text Funció discursiva mals de la humanitat a les dones. Denominativa, en una seqüència explicativa modalitzada. Salomó atribueix tots els Documentació “E en axi retorna nostre senyor Deus humanal linatge qui era perdut en lo diluvi de les en català aygues” ( Gènesi de Scriptura) “Arca de Noé, verdadera restauració nostra, de tot pecat exempta, estalviant-nos la vida del general diluvi” (Tri. dones), “Portant-nos pau; del general diluvi” (Vida verge Maria), “La justícia, en lo general diluvi” (Lo Cartoixà, I.6), “Plogué quaranta dies en lo general diluvi” (I.22), “És aquesta santa creu l’arca de Noé, que sols foren stalvis los qui en ella entraren del general diluvi (...) Aquesta és l’arc de la treva e pacte, aprés del general diluvi, entre Déu i l’home” (IV.10), “Se restaura la natura humana en lo general diluvi” (Lo Cartoixà, IV.11), “Aquesta és la verdadera archa que havia de anar sobre les aygües del diluvi (...) Açí troben repòs los que fugen del diluvi perillós de les prosperitats e riquees mundanes” ( Vita ChristiI, 220) “Noé com fon scapat de general diluvi...” (Ms. esp 291 BN Paris, copiat 1475-1525) Documentació altres llengües Traduccions “Por sus pecados, / el general / diluvio, qual / predixo Noé / de cierto fue” del fragment (L. Matheu, Libro cons.) “Por los pecados de ellas vino el diluvio general que anunció Noé” (MiPlanas, Espejo) 1524 Fragment “Qui les consent, / sa part ne sent” (7137-38) amb UF o UE “De la substància / de ton ric pare / e bona mare / ta part has presa” (12366-69) “D’allò que et sobra, / presa ta part / (...), / almoines fes” (12620-24) “Titus també / sa part hagué / de la victòria” (13023-25) Fitxa Espill FE0647 Vers primera ocurrència 7138 Vers darrera ocurrència 13024 Nombre d’ocurrències 04 Forma Prendre part (d’alguna cosa) --- Haver part (d’alguna cosa) canònica Mot clau 1 Haver Tipus Col·locació (significat composicional) Recursos Verb + substantiu. Al·literació del so [r]. lingüístics i retòrics Definició Tenir la part corresponent de responsabilitat o de guany (Def. pròpia). Mot clau 2 Part Intervenir-hi, actuar-hi, amb altres (DCVB, part; no s’hi cita l’ Espill). Quedar-se algú amb la part que li correspon (Gonzàlvez). Inserció en Forma la segona clàusula d’una oració de relatiu. És usada amb el verb sentir. el text Funció discursiva reptar la dona. Modalitzadora. L’emissor distribueix la part de culpa que correspon a l’home per no Documentació “E si les vanitats del món són algun bé, gran part n'has haüda” ( Curial, III.13) en català “—De les paraules que em digués ahir no dormí en tota la nit. —Senyora, voleu que us diga?, nostra part n’havem haguda” ( Tirant, 119) “E així mateix qui vol part de l'honor e glòria raó és que porte sa part dels pensaments e càrrecs” (143) Documentació altres llengües Traduccions “Quien las consiente / gran pena siente” (Or. 7137-38) del fragment “Por la sustancia / del rico Padre / y santa Madre: / ya lo has logrado” (Or. 12366-69), “Lo que te sobre, / tu satisfecho, / todo ésto hecho; / si algo hay de más, / repartirás, / limosnas dando” (Or. 12620-24) “Tito tanbien / parte, qual ven, / tubo en la gloria” (Or. 13024-25) (L. Matheu, Libro cons.) “A quien les consiente (...) le toca su parte que lamentar” (Or. 7137-38) (MiPlanas, Espejo) 1525 Fragment “Molt mes crexqué / per Jaume el Bo, / rei d'Aragó, / quant l'hac guanyada, / amb UF o UE e l'hac poblada / de clerecia, / cavalleria, / artizat poble, / constant, inmoble, / gent valentíssima; / terra ameníssima / tota de rec” (7220-31) Fitxa Espill FE0648 Vers primera ocurrència 7230 Forma Terra ameníssima canònica Mot clau 1 Terra Mot clau 2 Ameníssima Vers darrera ocurrència 7230 Nombre d’ocurrències 01 Tipus Unitat estilística configurada com a sintagma nominal Recursos Substantiu + adjectiu. Al·literació dels sons [e] i [a]. lingüístics i retòrics Definició Lloc fèrtil, ric i delitós (Def. pròpia) Inserció en Automatitzada el text Funció discursiva de característiques i lloances que fa l’emissor (Salomó) sobre la ciutat de València i la Modalitzadora, en una seqüència descriptiva modalitzada. Forma part d’una successió seva horta. Documentació “En lo delitós ameníssim regne de València, dins los murs de la sua major ciutat” en català (Trag. Caldesa) “En lo parahís terrenal, delitós verger ameníssim”, “los primers pares del verger ameníssim a la vall d’Ebron, vall de llàgremes, arribaren” (Lo Cartoixà, I.2) “Axí com un riu exint de lloc ameníssim” (I.5) “Y és l’aygua clara, lúcida, dolça hi a la vista ameníssima y delitable. (...) diu Josefus que stany de Genezaret se nomena, de una regió que’s diu Genezara, que ab les sues ribes confronta: terra ameníssima y molt convenient a qualsevol condició de arbres” (I.29) “Parahís ameníssim e delitable” (Lo Cartoixà, III.14) Documentació altres llengües Traduccions “Después creció / Jaime el canpeón, / rey de Aragón, / que la ga ganado / del fragment e illustrado / de clerecía, /cavallería, / pueblo industrioso, / constante, airoso, / gente briosíssima, / tierra ameníssima / de regadío.” (L. Matheu, Libro cons.) “Creció mucho más, gracias a Jaime el Bueno, rey de Aragón, cuando éste la hubo ganado, poblándola de clerecía, caballeros y pueblo artesano, reposado y laborioso, gente muy brava. Tiera amenísima, toda de riego.” (MiPlanas, Espejo) 1526 Fragment “En va se stec, / com l’asetjà / e campejà / tant temps sobre ella, / rei de Castella / amb UF o UE ab son poder” (7232-37) Fitxa Espill “Ab tal estil, / en lo mercat, / en va fitat, / pertot s’hi roba” (7486-89) “Qui les doctrina / pert diciplina, / en va té scola” (7957-59) “Tal carcellar / en va traülla” (8498-99) FE0649 Vers primera ocurrència 7232 Forma En va canònica Mot clau 1 Va Tipus Locució adverbial Recursos Preposició + substantiu. Monosil·labisme. lingüístics i retòrics Definició Inútilment, sense efecte (DCVB, Mot clau 2 Vers darrera ocurrència 7232 Nombre d’ocurrències 04 va; no s’hi cita el Tirant ni l’Espill). Sense fruit (DeCat, va; no s’hi cita l’ Espill). Inútilment, sense efecte (Gonzàlvez). Inserció en Automatitzada. Forma el complement verbal, situat en primer lloc, per tematització. el text Invariable. Funció discursiva que portà a efecte el rei de Castella. Modal, en una seqüència narrativa. L’emissor diu que fou inútil el setge de València Documentació “E no crei que sia negús / qui vulla treballar en va” (Planys en català “No el lleixaré passar en va” ( Curial, II.89) del cavaller Mataró) “Senyor pare: io no faç res ací, ans perd lo temps en va” (Curial, II.137) “Que no prengats en va la gràcia que Déus vos presenta” (Curial, III.95) “Y axí en va hi de nit, que vol dir en peccat peixca” (Lo Cartoixà, I. 29), “En va lo temps despenen, que és la cosa que en aquesta vida és de major stima" (II.27), “E per ço lo apòstol nos amonesta que la gràcia no stiga en va en nosaltres: aquell posehex en va la gràcia que en bones obres no la exercita” ( Lo Cartoixà, III.2) “Senyora Comtessa, no vullau en va despendre vostres paraules” (Tirant, 21) “Prou paraules haveu desprès, e com més ne direu més en va les despendreu” (81) “Què fretura despendre tantes supèrflues paraules en va?” (134) “Bé és trista aquella donzella qui ab plors en va fatiga la sua persona” (228) Documentació “En vano” (‘vanamente, perdiendo el esfuerzo empleado para la cosa de que se trata’, altres llengües M. Moliner, DUE, vano) “Invano” (‘senza effetto, inutilmente’, N. Zingarelli, VLI, invano) “In vain” (D. Carbonell, DF, vano) Traduccions “Mostró su brío, / si la sitió / y conbatió, / con maravilla, / rey de Castilla / del fragment con su poder” (Or. 7232-37) “Que está marcado / por cumplimiento” (Or. 7488) “Quien las doctrina, / la disciplina / necio malogra” (Or. 7957-59) “Su carcelero, / que es vano arrojo” (Or. 8498-99) (L. Matheu, Libro cons.) “En vano el rei de Castilla permaneció en ella acampado al sitiarla con todo su poder” (Or. 7232-37) (MiPlanas, Espejo) 1527 Fragment “Huetaviar, / lo seu riu blanc, / com si fos fang / o munt de fems, / en antic temps, / amb UF o UE la dissipà / e derribà” (7288-94) “Més són balança / de carnisser, / e de barquer / retorçut rem; / són munts de fem: / si gens se muden, / olen e puden” (7762-68) Fitxa Espill FE0650 Vers primera ocurrència 7290 Forma Munt de fem canònica Mot clau 1 Munt Tipus Col·locació (significat composicional) Recursos Substantiu + preposició “de’ + substantiu. Al·literació del so [m]. Monosil·labisme. lingüístics i retòrics Definició Pila d’escombreries; aplicable a cosa o persona menyspreable (Def. pròpia) Mot clau 2 Fem Vers darrera ocurrència 7766 Nombre d’ocurrències 02 Inserció en Automatitzada. En la segona recurrència, de significat idiomàtic, forma part de el text l’atribut d’un predicat nominal, en una sèrie d’expressions desqualificatòries de les dones. En la primera recurrència, forma part d’una comparació. Funció discursiva té funció modalitzadora, ja que forma part d’una sèrie de metàfores aplicades a la En la primera ocurrència té sentit literal i funció denominativa. En la segona ocurrència dona genèrica. Documentació “Fàstic n’han los munts dels fems / qui estan al mur / --dix la viuda--: quant d’atzur / en català s’ha carregat!” (Col·loqui dames, 914-17) Documentació “Femme de vestement parée / a un fumier est comparée” (Les altres llengües Mathéolus; Cantavella 1992, 99) lamentations de Traduccions “Guadalaviar, / su rio blanco, / que es como estanco / de lodo, digo / del fragment que en tiempo antiguo / la inundó / y arruinó” (Or. 7288-93) “Montón crecido / de la vasura” (Or. 7766) (L. Matheu, Libro cons.) “Su rio blanco, el Huetaviar, la derribó y asoló en otro tiempo, como si fuera hecha de fango o fiemo” (Or. 7288-93) “Son montones de estiercol” (Or. 7766) (MiPlanas, Espejo) 1528 Fragment “Del crim e vici / abominable, / fet per diable / dona, vilment, / hac fonament” amb UF o UE (7323-27) Fitxa Espill FE0651 Vers primera ocurrència 7323 Forma Crim abominable canònica Mot clau 1 Crim Tipus Col·locació (significat composicional) Recursos Substantiu + adjectiu lingüístics i retòrics Definició Acció molt reprobable (Def. pròpia) Mot clau 2 Abominable Vers darrera ocurrència 7323 Nombre d’ocurrències 01 Inserció en Mitjançant la preposició “de”, amb la introducció d’un altre substantiu coordinat amb el text “crim”, per causa de la versificació. Funció discursiva Modalitzadora, emfasitzant la culpabilitat de la dona condemnada per adulteri. Documentació “Lo seu crim, lleig abominable” ( Parl. B. Mercader), “En semblants paraules los altres en català de crim tan abominable assajà retraure”, “No us pot retraure de cometre crim de tan abominable lletgea”, “Que a lletgea de crim tan abominable la tua honestat subjugue”, “Fugint a la viltat de crim abominable” (Parl. B. Mercader), “Gran meravella tenim com la tua magnificència, senyor molt noble, de crim tan abominable a nosaltres servents teus, així afermadament enculpa” (Hist. Josef) “No creguera jamés que en donzella de tan poca edat hagués tan poca vergonya e tant atreviment, que sens temor cometés un tan abominable crim” (Tirant, 284) “Costum era dels jueus rompre e tallar sobre si les vestidures en senyal de dolor i en senyal de crim abominable” (Lo Cartoixà, IV.3) “E, ab clamor de ta negra cobdícia, / faran palès ton crim abominable” (Faula de les amors de Naptuno i Diana) Documentació altres llengües Traduccions “Pecado y vicio / abominable; / culpa espantable / de henbra, violento, / del fragment fue el fundamento” (L. Matheu, Libro cons.) “El crimen y pecado abominable, cometido vilmente por una mujer diabólica, fué de ello motivo” (MiPlanas, Espejo) 1529 Fragment “Presa portaren / a la cadena; / per fer esmena / de semblant vida, / repenedida, / amb UF o UE dins la caseta / de parets feta / hi fon tancada, / emparedada, / sola reclusa / Fitxa Espill FE0652 --ja hui no s’usa / l’emparedar / ni sola estar” (7366-78) “Perquè hi esmene / lo que m’hi fall / en esta vall / tan llacrimosa” (16172-75) “Al purgatori, / per mos pecats / mal esmenats, / sé prou hi dec; / quant puc la prec / que me n’aparte, / ací que em farte, / per fer esmenes, / de mals e penes / sols corporals” (16194-203) Vers darrera ocurrència Vers primera ocurrència 7368 16195 Nombre d’ocurrències 03 Forma Qui ha fet el mal que en faci l’esmena canònica Mot clau 1 Mal Tipus Màxima jurídica Recursos Esquema d’oració de relatiu: “Qui (tal cosa), (tal altra)” lingüístics i retòrics Definició Indica que qui ha fet un mal és just que l’esmeni o que en pagui la culpa (Def. pròpia) Mot clau 2 Esmena Inserció en Desautomatitzada, emboscada, amb conservació d’algun element lèxic i d’un cert el text ressò del significat. Integrada totalment al text.Totes tres insercions són introduïdes mitjançant connectors finals “per” i “perquè”. Funció discursiva casa i el càstig que rebé quan el seu marit la trobà. Asseverativa, en una seqüència on l’emissor explica el cas de la contessa que fugí de Documentació “Qui ha fet pecat, no s’esquiu de la pena” (Proverbis en català cita l’Espill) àrabs, 310; PCC, P 1296; no s’hi “Car, jassia diga hom que la pena deu seguir aquells qui la merexen” (Hist. troianes, Miquel i Planas ed., p. 320) “E com! E no és dreyt / qu·aycelh qui mal ha feyt / hage punició?“ (F. de la Via, Procés de la Senyora de Valor contra en Bertran Tudela , 2203-05) “Qui fa la pega, que la’s bega” (Terç, Hauf ed., p. 126) , “Segons la lig divinal e natural, segons la quantitat del peccat deja ésser la gravitat de la pena” (Dotzè, 786) “Con digua la ley divinal e natural que segons la colpa sia la pena”, “Diu la ley de Déu, e justícia qui u dicta, que seguons la colpa deu ésser la pena” (Llibre dones, 57) “Qui fa el mal, raó és que passe la pena” (PCC, M 500; s’hi cita el Tirant, no l’Espill) “Qui ha fet el mal, l’ha de pagar” (PCC, M 508; no s’hi cita l’ Espill) Documentació “Ibi set poena, ubi est noxa” (Topica, 425) altres llengües Traduccions “Pero, por pena / de aquella vida, / ya arrepentida, / en una choza / que sólo goza / del fragment toscas paredes, / sin luz, ni redes, / quedó encerrada, / enparedada” (Or. 7368-74) “Gimiendo peno; / lo que tardalle / en este valle, / veo lloroso” (Or. 16172-75) “Al Purgatorio, / por mis pecados / poco llorados, / de lo que devo / a inpetrar pruebo / que de el me aparte, / y que me harte / todas mis venas, / de mal y penas, / mas corporales” (Or. 16194-203) (L. Matheu, Libro cons.) “Para que se enmendara y arrepintiera de su mala vida, fué recluida sola, encerrada y emparedada” (Or. 7368-74) (MiPlanas, Espejo) 1530 Fragment “Lo marit conte / donà per compte / son eixovar / e féu obrar / lo monestir / amb UF o UE per sostenir / allí tancades / dones errades, / d’incontinència / fent penitència” (7379-88) “Al purgatori, / (...) / per los turments, / en compte vagen” (16194-211) Fitxa Espill FE0653 Vers primera ocurrència 7380 Vers darrera ocurrència 16211 Nombre d’ocurrències 02 Forma Donar a compte --- Venir a compte canònica Mot clau 1 Donar Tipus Col·locació (significat transparent) Recursos Verb + preposició + substantiu lingüístics i retòrics Definició Donar com a part d’una quantitat a satisfer (DCVB, Mot clau 2 Compte compte ; no s’hi cita l’ Espill). Pagar per avançat (Gonzàlvez). Inserció en Automatitzada. És la cloenda d’un fragment que comença per “Al purgatori”, que és el text un constituent oracional que complementa la UF. Funció discursiva i demana que aquests li rebaixen la pena del purgatori. Asseverativa, en una seqüència on l’emissor refereix els seus patiments amb les dones Documentació “Emperò, si vols que vingam a compte, digues-ho” (Lo en català Somni, IV.11) Documentació “A cuenta” (‘se aplica a la acción de entregar una cantidad para un pago a reserva de altres llengües precisar cuando se acabe el asunto de que se trata si sobra o falta algo’, DUE, cuenta) Traduccions “De lo que devo / (...) / en cuenta vaian” del fragment (L. Matheu, Libro cons.) “Sé que por mis pecados mal enmendados debo mucho al Purgatorio (...), vayan a cuenta” (MiPlanas, Espejo) 1531 Fragment “Lo marit conte / donà per compte / son eixovar / e féu obrar / lo monestir / amb UF o UE per sostenir / allí tancades / dones errades, / d’incontinència / fent penitència” (7379-88) Fitxa Espill FE0654 Vers primera ocurrència 7386 Forma Dona errada canònica Mot clau 1 Dona Mot clau 2 Errada Vers darrera ocurrència 7386 Nombre d’ocurrències 01 Tipus Col·locació (pren el significat metafòric del mot “errada”, que ja el té) Recursos Substantiu + participi. D’origen bíblic. lingüístics i retòrics Definició Prostituta (DCVB, dona; no s’hi cita l’ Espill) Inserció en Automatitzada el text Funció discursiva Denominativa, en una seqüència explicativa. Documentació “Si serà dona errada que no visca a la candela sinó que stiga com enamorada o en català romera” (doc. 1557; DCVB, dona) “De cada dia arriben dones errades, adúlteras y solteras” (doc. 1594; DCVB, dona) Documentació altres llengües Traduccions “Su esposo el conde / que nada esconde, / el dote dió / con que labró / del fragment este conbento / y encerramiento / de henbras erradas, / donde, encerradas, / su incontinencia / da penitencia” (L. Matheu, Libro cons.) “El conde consorte donó el ajuar a cuenta, y mandó construir el monasterio, destinado a encerrar en él a las mujeres desencaminadas, para hacer penitencia de su escandaloso vivir” (MiPlanas, Espejo) 1532 Fragment “Altres hi cusen / robes girades” (7418-19) amb UF o UE Fitxa Espill FE0655 Vers primera ocurrència 7418 Forma Cosir robes girades canònica Mot clau 1 Cosir Mot clau 2 Roba Vers darrera ocurrència 7418 Nombre d’ocurrències 01 Tipus Unitat estilística configurada com a sintagma verbal Recursos Verb + sintagma nominal. Al·literació dels sons [e] i [s]. lingüístics i retòrics Definició Preparar enganys (Def. pròpia). Observació: Els versos aplicats a la beguina: “Que desús vist / cot e mantell / de gros burell; / roba jussana, / de fina llana” (4070-74) tenen un significat pròxim al d’aquesta unitat: ‘semblar una cosa per defora i ser-ne una altra per dedins’. M. A. Vila li dóna un sentit literal: ‘fer vestimenta nova amb roba usada’ (1994: 58). Inserció en Automatitzada, formant el predicat verbal de la clàusula. el text Funció discursiva Modalitzadora, al costat d’una relació de maldits contra les dones. Documentació “Girar-se la casaca o la camisa” (DCVB, en català girar, ‘passar-se al partit oposat’) Documentació altres llengües Traduccions “Ropas usadas / domingos cosen” (L. Matheu, Libro cons.) del fragment “Otras cosen prendas vueltas del revés” (MiPlanas, Espejo) 1533 Fragment “Altres hi cusen / robes girades, / portes tancades; / diumenge tallen, / amb UF o UE dissabte ballen, / cuinen divendres, / ab faves tendres / sebes e alls, / carn a tassalls, / galls e hammins” (7418-27) Fitxa Espill FE0656 Vers primera ocurrència 7423 Vers darrera ocurrència 7423 Nombre d’ocurrències 01 Forma Divendres, faves tendres canònica Mot clau 1 Divendres Tipus Proverbi Recursos Oració simple predicativa, amb elisió del verb. Calambur. lingüístics i retòrics Definició Denota dejuni i frugalitat (Def. pròpia) Mot clau 2 Fava Inserció en Desautomatitzada, amb conversió de la primera clàusula en un complement directe del el text verb cuinen i transformació de la segona en un complement circumstancial. En aquest sentit, la presència és mutada, amb conservació del lèxic i canvi del significat. Funció discursiva d’una relació d’acusacions envers les dones del carrer del Trench. Asseverativa, en una seqüència descriptiva modalitzada, on el proverbi és usat dins Documentació “El dilluns, menja lluç; / el dimarts, naps; / el dimecres, nyespres; / el dijous, ous;/ en català el divendres, faves tendres, / el dissabte, tot m’ho gaste; / i el diumenge, tot m’ho menge” (Cançò d’infants) “El divendres, faves tendres, i la vella no fila” (PCC, D 1416; no s’hi cita l’Espill) Documentació altres llengües Traduccions “El viernes guisan / y al fuego atizan / cebollas, ajos” del fragment (L. Matheu, Libro cons.) “Todos los viernes guisan (...) con habas tiernas, cebollas y ajos” (MiPlanas, Espejo) 1534 Fragment “Cuinen divendres / ab faves tendres / sebes e alls” (7423-25) amb UF o UE Fitxa Espill FE0657 Vers primera ocurrència 7424 Forma Faves tendres canònica (part del proverbi Mot clau 1 Fava Vers darrera ocurrència 7424 Nombre d’ocurrències 01 Divendre, faves tendres ) Mot clau 2 Tendra Tipus Col·locació (significat composicional, transparent) Recursos Substantiu + adjectiu lingüístics i retòrics Definició Llegums verds crusos (Def. pròpia) Inserció en Automatitzada. Forma el complement circumstancial del verb. el text Funció discursiva d’una relació d’acusacions envers les dones del carrer del Trench. Denominativa, en una seqüència descriptiva modalitzada, on el proverbi és usat dins Documentació “El dilluns, menja lluç; / el dimarts, naps; / el dimecres, nyespres; / el dijous, ous;/ en català el divendres, faves tendres, / el dissabte, tot m’ho gaste; / i el diumenge, tot m’ho menge” (Cançò d’infants) “El divendres, faves tendres, i la vella no fila” (PCC, D 1416; no s’hi cita l’Espill) Documentació altres llengües Traduccions “El viernes guisan / y al fuego atizan / cebollas, ajos” del fragment (L. Matheu, Libro cons.) “Todos los viernes guisan (...) con habas tiernas, cebollas y ajos” (MiPlanas, Espejo) 1535 Fragment “Cuinen divendres / ab faves tendres, / cebes e alls, / carn a tassalls, / amb UF o UE galls e hammins” (7423-27) Fitxa Espill FE0658 Vers primera ocurrència 7426 Forma A tassalls canònica Mot clau 1 Tassall Tipus Locució adverbial Recursos Preposició + substantiu. Al·literació dels sons [a] i [s]. lingüístics i retòrics Definició A tallades (Def. pròpia). Mot clau 2 Vers darrera ocurrència 7426 Nombre d’ocurrències 01 DCVB i DeCat, tassall, citen l’Espill com a exemple lèxic, no fràsic. No existeixen referències que permetin dir que el terme tasajo fos emprat en terres peninsulars de parla castellana amb anterioritat de l’ús del terme tassall en terres de parla catalana (Vila 1994: 104). Inserció en Automatitzada. Invariable. el text Funció discursiva Modal, modificant el nucli “carn”. Documentació en català Documentació altres llengües Traduccions “El viernes guisan / y al fuego atizan / cebollas, ajos, / avas, tasajos / del fragment de los carneros” (L. Matheu, Libro cons.) “Todos los viernes guisan carne a tasajos, gallos y anadones, con habas tiernas, cebollas y ajos” (MiPlanas, Espejo) 1536 Fragment “Tant lo guardava / i l'apartava / de tot perill, / que féu son fill / hom femeni” amb UF o UE (1007-11), “Tant ho cuitaren / que ens esposaren” (2053-54), “No el vull amar / Fitxa Espill FE0659 tant que a mi noga” (5142-43), “Tants de recels / les dones tenen, / que mai obtenen...” (6650-53), “Tant saben dir, / que els fan vestir / lo vell per nou” (7435-37), “Les pedres beven / polvorizades, / e llimonades, / e restaurant, / alquermes tant / que no els profiten” (8366-72), “Tant hi bastà / que romàs sa” (14871-73), “Vestit m'hi fóra / si la traïdora / de bigamia, / tal com la mia, / tant no ho vedàs / que m'ordenàs” (15631-36) Vers darrera ocurrència Vers primera ocurrència 7435 Forma Tant que canònica Mot clau 1 Tant 15635 Nombre d’ocurrències 08 Mot clau 2 Que Tipus Locució conjuntiva (comparativa) Recursos Adverbi + conjunció. Monosil·labisme. lingüístics i retòrics Definició Frases ponderatives o indicadores d’un grau o nombre elevat ((DCVB, tant; no s’hi cita l’Espill). Mentre, fins a tant (DeCat, tant; no s’hi cita l’ Espill). En tal grau o en tal quantitat... que... (Gonzàlvez). Expressa una comparació d’igualtat entre un element (regit per l’adverbi tant), que pot anar situat al davant, al mig o a la fi, i un altre element (regit per la conjunció que ), situat darrere d’aquesta (Def. pròpia). Inserció en Automatitzada. Introdueix la construcció comparativa d’igualtat. Invariable. el text Funció discursiva equivalència. Connectiva. Explicita la relació semàntica entre les dues parts, establint una certa Documentació “Tant plahia al Gentil aquesta vida mundana, e tant li fo horrible cosa la cogitança de en català la mort... que no’s podia consolar” (Llull, Llibre de Gentil; DCVB, tant) Documentació “Tanto, que...” (’expresión con la que se introduce algo que es, a la vez, consecuencia altres llengües y confirmación de lo dicho antes’, DUE, tanto) Traduccions “Que le guardava / y apartava / del riesgo fixo / con que hizo el hijo / afeminado” del fragment (L. Matheu, Libro cons.) “Le guardaba ella tanto, para ponerle a cubierto de todo peligro, que hizo de su hijo un hombre afeminado” (MiPlanas, Espejo) 1537 Fragment “Ab lo cardó / e llarg sermó / tant saben dir, / que els fan vestir / lo vell per nou; / amb UF o UE e de un sou / ne fan ducat” (7433-39) “Del sou, florí / fan, revenent, / robant la gent” (7516-18) Fitxa Espill FE0660 Vers primera ocurrència 7438 Vers darrera ocurrència 7516 Nombre d’ocurrències 02 Forma Fer d’un sou ducat --- Fer d’un sou florí canònica Mot clau 1 Fer Tipus Locució verbal Recursos Verb + sintagma preposicional + substantiu (objecte). Esquema “Fer de (tal cosa) (tal lingüístics i retòrics altra)” Definició Obtenir, venent mercaderies, més guany del degut (Def. pròpia). Mot clau 2 Sou DCVB, ducat, cita l’Espill com a exemple lèxic, no fràsic. L’expressió indicava que en el tracte hi havia mala fe, atès que es volia fer veure una cosa per una altra en perjudici d’algú (Vila 1994: 106). Inserció en Mitançant la conjunció “e”. el text Funció discursiva Trench, que enganyen tothom. Modalitzadora. Forma part d’una successió d’atribucions a les dones del carrer del Documentació en català Documentació altres llengües Traduccions “Conque de un güebo / sacan ducados” (Or. 7438-39) del fragment “Y su porfía / haze, sin ton, / de un real, doblón, / y es evidente / roban la gente” (Or. 7516-18) (L. Matheu, Libro cons.) “Sacando así de cada sueldo un buen ducado” (Or. 7438-39) “de la reventa sacan florín por sueldo” (Or. 7516-18) (MiPlanas, Espejo) 1538 Fragment “Pex de fer esc / venen per fresc; / lo d’Albufera, / riu de Cullera, / per pex de mar” amb UF o UE (7449-53) Fitxa Espill Observació: Se’l menciona en un altre lloc: “Xúquer llurs clots / no els ompliria / ni hi bastaria / Ebro tampoc” (12390-93) FE0661 Vers primera ocurrència 7452 Forma Riu de Cullera canònica Mot clau 1 Riu Tipus Col·locació (significat composicional) Recursos Substantiu + preposició “de” + substantiu. Al·literació del so [r]. Topònim. lingüístics i retòrics Definició Riu Xúquer (Def. pròpia) Mot clau 2 Cullera Vers darrera ocurrència 7452 Nombre d’ocurrències 01 Inserció en Automatitzada el text Funció discursiva Denominativa, dins d’una seqüència descriptiva, amb indicació de l’origen del peix. Documentació “Que passa d’un salt lo riu de Cullera” ( Qüestó en català moguda per mossèn Fenollar) Documentació altres llengües Traduccions “Podrida pesca / venden por fresca; / lo de Albufera / o de Cullera / por de la mar” del fragment (L. Matheu, Libro cons.) “Pues cuando venden dan por fresco el pescado que sólo sirve para cebo, el de la Albufera y del río de Cullera” (MiPlanas, Espejo) 1539 Fragment “Als de la quinta / a sobre pinta / los fan les barbes” (7469-71) amb UF o UE Fitxa Espill FE0662 Vers primera ocurrència 7470 Forma A sobre pinta canònica Mot clau 1 Pinta Tipus Locució adverbial Recursos Preposició composta + substantiu lingüístics i retòrics Definició Sense enfondir gaire en tallar cabells o barba (DCVB, Mot clau 2 Vers darrera ocurrència 7470 Nombre d’ocurrències 01 pinta; a partir de la citació de l’Espill). DeCat, pinta, dubta entre aquesta interpretació i una altra relacionada amb el refrany No mires com pinta, sinó com quinta . Sense aprofundir molt en tallar cabells o barba (Gonzàlvez). Inserció en Automatitzada el text Funció discursiva és a dir, la capacitat d’engany de les dones. Modalitzadora, emfasitzant el significat de la locució que introdueix (Fer les barbes), Documentació en català Documentació altres llengües Traduccions “Como te pinto / hazen las barbas” (L. Matheu, Libro del fragment “Les pelan las barbas en seco” (MiPlanas, Espejo) cons.) 1540 Fragment “A sobre pinta / los fan les barbes” (7470-71) amb UF o UE Fitxa Espill FE0663 Vers primera ocurrència 7471 Forma Fer les barbes canònica Mot clau 1 Fer Tipus Locució verbal (significat idiomàtic) Recursos Verb + sintagma nominal. Al·literació del so [e] lingüístics i retòrics Definició Enganyar, sinònim de Mot clau 2 Barba Vers darrera ocurrència 7471 Nombre d’ocurrències 01 Prendre el pèl (Def. pròpia). Enganyar amb astúcia (DCVB, barba; no s’hi cita l’ Espill). Enganyar algú (Gonzàlvez). Inserció en Automatitzada, formant el predicat verbal de la clàusula. el text Funció discursiva Modalitzadora. Emfasitza la capacitat d’engany de les dones. Documentació “Tres pets féu Salomó: lo primer en la barba d’aquell qui es desfà per maridar sa filla; en català lo segon de les nines qui prenen marits vells; lo terç d’aquells qui han fills legítims e fan hereves llurs mullers” (Llibre de tres, no. 169) “Vos farà tres figues e vos les posarà en la barba” ( Tirant, 215) “Al qui us pot, sens pecar, cagar / enmig la barba” ( Col·loqui dames, 792-93) Documentació altres llengües Traduccions “Como te pinto / hazen las barbas” (L. Matheu, Libro del fragment “Les pelan las barbas en seco” (MiPlanas, Espejo) cons.) 1541 Fragment “Falses alarbes, / set preus demanen, / e gens no es manen / per llurs jurats; / amb UF o UE no es són girats, / ja els fan ‘bef’, ‘baf’” (7472-77) Fitxa Espill FE0664 Vers primera ocurrència 7476 Vers darrera ocurrència 7476 Nombre d’ocurrències 01 Forma Encara no s’ha girat (algú) canònica Mot clau 1 Girar Tipus Fórmula assertiva Recursos Adverbi + adverbi negatiu + verb reflexiu lingüístics i retòrics Definició Es diu per indicar la gran rapidesa amb què ocorre una cosa, que no dóna temps Mot clau 2 ni de girar-se (DCVB, girar ; s’hi cita l’Espill). Indica que es produeix un canvi de situació immediat (Def. pròpia). Inserció en Forma el predicat nominal d’una clàusula. Integrada al text de forma directa i ben el text travada, com si no hi hagués cap referència fràsica. Funció discursiva l’engany de les venedores del mercat. Modalitzadora. L’emissor introdueix la seva visió sobre la capacitat i la rapidesa en Documentació “Bé és ver que en llur beure han gran abstinència mentre que hom ho veu; mas si els en català girats l’esquena, més que arena beuran” (Lo Somni, III.15) Documentació altres llengües Traduccions “Crudas alarbas, / seis precios piden / y no los miden, / que sus jurados / del fragment son desviados / apenas, cuando, / dellos burlando / nos dan cordel” (L. Matheu, Libro cons.) “Falsas moriscas, tienen siete precios, y en nada se dejan mandar por sus Jurados. Apenas vuelven éstos la espalda, ellas les hacen la higa” (MiPlanas, Espejo) 1542 Fragment “Lo mustassaf, / sos balancés / hi van de més” (7478-80) amb UF o UE “Mortal afany / n’han pres de més” (10728-29) Fitxa Espill “D’allò que et sobra, / presa ta part / e restant fart / del que és de més, / almoines fes” (12620-24) “Los anys de més / me stalvià / e desvià” (15734-36) FE0665 Vers primera ocurrència 7480 Forma De més canònica Mot clau 1 Més Tipus Locució adverbial Recursos Preposició + adverbi. Monosil·labisme. Al·literació del so [e]. lingüístics i retòrics Definició Inútilment, sobrerament (Def. pròpia, com a locució adverbial). Mot clau 2 Vers darrera ocurrència 15734 Nombre d’ocurrències 04 Inútil, sobrer (DCVB, més; s’hi considera locució adjectival i no s’hi cita l’Espill). DeCat, més, registra De més però no cita l’Espill. Inserció en Automatitzada. Forma el complement verbal. Invariable. el text Funció discursiva Modalitzadora. Intensifica el poc cas que les dones fan de la llei. Documentació “E artellaria, lur treball és de més” (doc. 1463; DCVB, en català més) Documentació “De más” (‘aplicado al nombre de una cosa, expresa que esa cosa sobra’, DUE, altres llengües más ) Traduccions “Tanbién al Fiel / y pesadores, / con mil primores, / en las posturas / del fragment a sus anchuras / les hazen dar” (Or. 7478-80), “--” (Or. 10728-29) “Si algo hay de más, / repartiràs, / limosnas dando” (Or. 12620-24) “Pues reservó / lo que restó” (Or. 15734-36) (L. Matheu, Libro cons.) “El almotacén, con sus pesadores, estan allí de más” (Or. 7478-80) “Contrayendo de este modo una ansiedad mortal” (Or. 10728-29) “De lo que te sobrare, después de tomada tu parte y quedado ahito, distribuye lo superfluo en limosnas” (Or. 12620-24) (MiPlanas, espejo) 1543 Fragment “Venen en gros, / sou per tres malles, / ses vitualles” (7504-06) amb UF o UE Fitxa Espill FE0666 Vers primera ocurrència 7504 Forma En gros canònica (actualment, Vers darrera ocurrència 7504 Nombre d’ocurrències 01 A l’engròs ) Mot clau 2 Mot clau 1 Gros Tipus Locució adverbial Recursos Preposició + adjectiu. Monosil·labisme. lingüístics i retòrics Definició En gran quantitat, en conjunt, sense atendre al detall (DCVB, gros; s’hi cita l’Espill). DeCat, gros, registra A l’engros i En gros i cita l’ Espill. En gran quantitat, en conjunt, sense atendre al detall (Gonzàlvez). Inserció en Automatitzada. Forma el complement circumstancial del nucli verbal. el text Funció discursiva desorientació de les dones venedorfes forasteres. Modal, en una seqüència descriptiva. S’hi ateny també un significat intensificador de la Documentació “Auran venut lo peyx en gros” ( Costums en català de Tortosa, DCVB, gros) Documentació altres llengües Traduccions “Venden por junto / real por tres mallas / sus vituallas” del fragment (L. Matheu, Libro cons.) “Han de vender sus vituallas a la gruesa, a razón de tres mallas por sueldo” (MiPlanas, Espejo) 1544 Fragment “Venen en gros, / sou per tres malles, / ses vitualles” (7504-06) amb UF o UE Fitxa Espill FE0667 Vers primera ocurrència 7505 Vers darrera ocurrència 7505 Nombre d’ocurrències 01 Forma Vendre un sou per tres malles canònica Mot clau 1 Vendre Tipus Locució verbal Recursos Verb + sintagma nominal + sintagma preposicional. Al·literació dels sons [r] i [e]. lingüístics i retòrics Hipèrbole. Definició Malbaratar (Def. pròpia). Mot clau 2 Sou Malvendre les vitualles a la vuitena part de llur preu (MiP; 1 sou = 12 diners = 24 malles). Inserció en Una mica desautomatitzada per mor de la rima. Forma una clàusula, unida a altres el text per parataxi. Funció discursiva forasteres a València. Modalitzadora. Intensifica el grau de dificultat en què es troben les venedores Documentació en català Documentació altres llengües Traduccions “Venden por junto / real por tres mallas / sus vituallas” del fragment (L. Matheu, Libro cons.) “Han de vender sus vituallas a la gruesa, a razón de tres mallas por sueldo” (MiPlanas, Espejo) 1545 Fragment “Com quant lo poble / lo vedell féu, / parlant ab Déu / Moisés sant” (7606-09) amb UF o UE “Fes que t'allargues / no fent vedell / per Déu novell / en lo camí” (12480-83) Fitxa Espill FE0668 Vers primera ocurrència 7607 Forma Vedell d’or canònica Mot clau 1 Vedell Mot clau 2 Or Vers darrera ocurrència 12481 Nombre d’ocurrències 02 Tipus Unitat estilística configurada com a sintagma nominal Recursos Substantiu + preposició “de” + substantiu. D’origen bíblic. lingüístics i retòrics Definició El becerro de oro. Exodo, XXXII, 4 y siguientes (Chabàs). El poble d’Israel apostatà, fent-se fabricar un vedell d’or, al qual adoraren (MiP). Inserció en Desautomatitzada, amb pèrdua d’un component. Precedeix el nucli verbal a qui el text complementa. Funció discursiva Denominativa. Forma part d’una comparació. Documentació “Aleshores tot el poble es va treure les arrecades d’or de les orelles i les portaren a en català Aharon. Ell els ho va agafar de les mans, hi donà forma amb el cisell i en féu un vedell de fosa” (Èxode, 32.3-4) Documentació altres llengües Traduccions “Bien como el yerro / de aquel bezerro / que el pueblo hizo, / pues satisfizo / del fragment a Dios, Moisés” (L. Matheu, Libro cons.) “Como cuando el pueblo construyó el becerro, y Moisés el santo tantó suplicó...” (MiPlanas, Espejo) 1546 Fragment “Són llop de mar, / lo pex mular, / drac e balena, / polp e serena, / de milà coa” amb UF o UE (7721-25) Fitxa Espill FE0669 Vers primera ocurrència 7721 Forma Llop de mar canònica Mot clau 1 Llop Tipus Col·locació (significat composicional) Recursos Substantiu + preposició “de” + substantiu lingüístics i retòrics Definició Foca (DCVB, Mot clau 2 Mar Vers darrera ocurrència 7721 Nombre d’ocurrències 01 llop, s’hi cita l’Espill). DeCat, llop, recull Llop-marí, però no cita l’Espill. Foca, nom donat a diversos mamífers de la família dels fòcids, carnívors i pinnípedes, que majoritàriament habiten les costes del mar glacial, tot i que també n’hi ha hagut en abundància a la costa mediterrània, de cos semblant al d’un peix, amb potes aplatades, adaptades a la natació, però que li serveixen també per a caminar (Gonzàl.) Inserció en Automatitzada i seriada, en una relació de vituperis (noms d’animals) contra les el text dones. Funció discursiva vituperis (noms d’animals) contra les dones. Denominativa, en una seqüència descriptiva modalitzada, formant part d’una sèrie de Documentació “Poc a SO. del Cap de la Nau hi ha la en català Cova del llop marí” (DeCat, llop) Documentació altres llengües Traduccions “Lobo de mar, / el pez mular, / cancro, ballena” (L. Matheu, del fragment “Lobo de mar, cetáceo, tarasca, ballena” (MiPlanas, Espejo) Libro cons.) 1547 Fragment “Són llop de mar, / lo pex mular, / drac e balena, / polp e serena, / de milà coa” amb UF o UE (7721-25) Fitxa Espill FE0670 Vers primera ocurrència 7722 Forma Peix mular canònica Mot clau 1 Peix Tipus Col·locació (significat composicional) Recursos Substantiu + adjectiu lingüístics i retòrics Definició Cetáceo en general (Chabàs). MiP repeteix Chabàs, sense citar-lo, però hi afegeix una Mot clau 2 Mular Vers darrera ocurrència 7722 Nombre d’ocurrències 01 referència concordant del Curial. Cetaci semblant al dofí, però molt més gros, de color cendrós o negrenc, amb la boca rodona i un forat al cap per on llança raigs d’aigua (DCVB, molar; s’hi cita l’Espill). Cetaci semblant al catxalot i a la balena (DeCat, mul; s’hi cita l’Espill). Carré 2006, Glossari, repeteix DCVB, sense citar-lo. Inserció en Automatitzada i seriada, en una relació de vituperis (noms d’animals) contra les el text dones. Funció discursiva vituperis (noms d’animals) contra les dones. Denominativa, en una seqüència descriptiva modalitzada, formant part d’una sèrie de Documentació “E, dites aquestes paraules, lo peix mular en lo qual Neptumno cavalcava, comença a en català mugir” (Curial, III, 17; MiP; DCVB, molar ) “De lla lo cap del Llobregat fon atrobat un pex molar mort” (DCVB , molar) Documentació altres llengües Traduccions “Lobo de mar, / el pez mular, / cancro, ballena” (L. Matheu, del fragment “Lobo de mar, cetáceo, tarasca, ballena” (MiPlanas, Espejo) Libro cons.) 1548 Fragment “Són llop de mar, / lo pex mular, / drac e balena, / polp e serena, / de milà coa” amb UF o UE (7721-25) Fitxa Espill FE0671 Vers primera ocurrència 7725 Forma Cua de milà canònica Mot clau 1 Cua Mot clau 2 Milà Vers darrera ocurrència 7725 Nombre d’ocurrències 01 Tipus Unitat estilística configurada com a sintagma nominal Recursos Substantiu + preposició “de” + substantiu. Al·literació del so [a]. lingüístics i retòrics Definició Es diu d’una persona de temperament dur i dominant, difícil de tractar (Def. pròpia). Peça de fusta, de metall o d’altra matèria sòlida, i que té forma de trapezi perquè, encaixada dins un buit de la mateixa forma, estigui subjecta molt fort i no es pugui treure sense gran violència (DCVB, cua; no s’hi cita l’ Espill). Inserció en Desautomatitzada, amb alteració de l’ordre per mor de la rima. Forma el predicat el text nominal, juntament amb una sèrie d’altres unitats referides a les dones. Funció discursiva animals. Modalitzadora. Forma part d’una sèrie que relaciona la maldat de les dones amb els Documentació en català Documentació “Cola de milano” (‘carpintería: espiga de ensamblar maderas en forma de trapecio, altres llengües más estrecha por donde está unida a la pieza’, DUE, cola) Traduccions “Lobo de mar, / (...) / de escorpión cola” (L. Matheu, Libro del fragment “Lobo de mar (...) y cola de milano” (MiPlanas, Espejo) cons.) 1549 Fragment “A qui la lloa / de llur bellea / --més de noblea-- / són bell marí” (7726-29) amb UF o UE Fitxa Espill FE0672 Vers primera ocurrència 7729 Vers darrera ocurrència 7729 Nombre d’ocurrències 01 Forma Vedell marí >> Bellmarí canònica Mot clau 1 Bellmarí Tipus Mot compost Recursos Format a partir de substantiu + adjectiu lingüístics i retòrics Definició Contracción de Mot clau 2 vedell marí, ¿foca? (Chabàs). Deuria ortografiar-se vell marí, és el nom vulgar de la foca (fr. veau marin ) (...) Bell o vell seria la contracció de vedell (MiP). Foca (DCVB, vedell; no s’hi cita l’ Espill). DCVB, bellmarí , ‘grafia antiga per vell marí’, s’hi cita l’Espill. Són bellmarí perquè s’enfreixen aclofant-se com una foca (DeCat, bellmarí; s’hi cita l’Espill). Foca caputxina (Carré 2006, Glossari). Inserció en Automatitzada el text Funció discursiva Modalitzadora, comparant les dones amb les foques. Documentació en català Documentació altres llengües Traduccions “A quien la alaba / por su belleza / o gentileza, / son belmarino” del fragment (L. Matheu, Libro cons.) “Para quien las alaba de su belleza, o mejor aún de su nobleza, son becerro marino” (MiPlanas, Espejo) 1550 Fragment “Com papagai / de llengua juga” (7738-39) amb UF o UE Fitxa Espill FE0673 Vers primera ocurrència 7738 Vers darrera ocurrència 7738 Nombre d’ocurrències 01 Forma Xerrar com un papagai canònica Mot clau 1 Xerrar Tipus Locució verbal (comparativa) Recursos Verb + clàusula comparativa d’igualtat (“com...”). Al·literació del so [a]. D’origen lingüístics i retòrics experiencial. Definició Xerrar molt, amb excès (DCVB, Mot clau 2 Papagai papagai; s’hi cita l’Espill com a exemple lèxic, no fràsic). DCVB, jugar, ‘moure, fer actuar (una part del cos, una facultat, una màquina o aparell)’, cita l’Espill com a exemple lèxic, no fràsic. Inserció en Desautomatitzada, per mor de la mètrica i de la rima. el text Funció discursiva canviar el punt de vista: les dones parlen bé d’elles mateixes. Modalitzadora. Intensifica la capacitat de parlar de la dona. L’emissor l’usa per a Documentació “E ha pus gran llengua que negun ocell e pus ample, d’on ell diu paraules artificials en en català semblant d’ome” (B. Latini, Llibre del tresor, II.143) “Qui pus alegra viure sol / que papagai” (Bernat Serradell , Testament ) Documentació altres llengües Traduccions “De papagallo, / la lengua inflaman” (L Matheu, Libro cons.) del fragment “Juega de su lengua cual papagayo” (MiPlanas, Espejo) 1551 Fragment “Ni beu ni tasta; / com tortra casta, / en verd no es posa” (7743-45) amb UF o UE Fitxa Espill FE0674 Vers primera ocurrència 7743 Vers darrera ocurrència 7743 Nombre d’ocurrències 01 Forma No beure aigua clara ni posar-se en arbre verd, com la tortra canònica Mot clau 1 Beure Mot clau 2 Tortra Tipus Unitat estilística configurada com a sintagma verbal (comparativa) Recursos Sintagma verbal negatiu coordinat + clàusula comparativa d’igualtat (“com...”). lingüístics i retòrics D’origen als bestiaris. Definició Denota el record fidel i cast a la parella absent o perduda (Def. pròpia) Inserció en Automatitzada, amb l’elisió del mot “aigua”, per la mètrica, i l’afegit del mot “tasta”, el text per la rima. Alteració de l’ordre dels constituents. Funció discursiva amb: “Si n’escoltau / qualsevol d’elles / dir meravelles...” (7732-34) Asseverativa, modalitzadora, al mig d’una relació d’autoelogis de les dones, iniciada Documentació “La tortra és un ocell molt cast (...). E sapiats que la tortre és fort amable vers son en català mascle, que si ell se pert per alguna manera, jamés no vol altre marit...” (B. Latini, Llibre tresor , I.165) “E diu [Sant Jeroni]: Ho dona viuda, attén a la tortra, qui aprés qui à perduda la sua companyia jamés no’n vol altra, ne’s vol alegrar ne cantar ne posar en arbre vert! (Dotzè, 847), “La tortra ha aquesta propietat, que depús que ha perduda la companya, nunca se posa en los arbres verts, mas sechs” (V. Ferrer, Sermons ; RC) “Vós, qui sabeu de la tortra el costum! / (...) / quan mort li tol son par, se vol jaquir / d’obres d’amor ne beu aigua de flum, / ans en los clots ensutza primer l’aigua, / ne es posa mai en verd arbre fullat” (Ausiàs March, 42) “Les clares fonts mesclant-se ab l'arena, tals les beurà la terra de gent grega, com a trista tortra desemparada de l'espòs Tirant” (Tirant, 472) Documentació altres llengües Traduccions “Tórtola casta / que el verde ramo / no es su reclamo / ni aún pisar osa” del fragment (L. Matheu, Libro cons.) “Ni cata, ni bebe; como tórtola casta, no se posa sobre verde” (MiPlanas, Espejo) 1552 Fragment “Ni beu ni tasta; / com tortra casta, / en verd no es posa” (7743-45) amb UF o UE Fitxa Espill FE0675 Vers primera ocurrència 7744 Forma Tortra casta canònica Mot clau 1 Tortra Mot clau 2 Casta Vers darrera ocurrència 7744 Nombre d’ocurrències 01 Tipus Unitat estilística configurada com a sintagma nominal Recursos Substantiu + adjectiu. Al·literació del so [t]. lingüístics i retòrics Definició Au amb plomes de color cendra i cap i coll blavencs, considerada casta (Def. pròpia) Inserció en Automatitzada, figura a l’inici de la clàusula comparativa el text Funció discursiva Modalitzadora. Intensifica el fingiment de la dona per semblar pura. Documentació “Fenix, voltor, abella, tortra casta” (Jaume Roig, Obres e trobes verge Maria) en català “En edat que era casta, la qual castedat la tortra en tota edat serva” ( Lo Cartoixà, I.12) “La tortra, que sola i casta vola, la vida contemplativa senyala; la coloma, fecunda, significa la vida activa” (I.12) “Les tortres són ocells castíssims” (I.12) “E axí com a tortra ab amor casta...” (Lo Cartoixà, IV.7) “Seguint l’estil de la casta tortreta / que en arbre sec té tostemps sa retreta” (Vida S. Magdalena en cobles , est. 51) Documentació altres llengües Traduccions “Tórtola casta / que el verde ramo / no es su reclamo / ni aún pisar osa” del fragment (L. Matheu, Libro cons.) “Ni cata, ni bebe; como tórtola casta, no se posa sobre verde” (MiPlanas, Espejo) 1553 Fragment “Com mariposa, / de l’aire viu” (7746-47) amb UF o UE Fitxa Espill FE0676 Vers primera ocurrència 7746 Vers darrera ocurrència 7746 Nombre d’ocurrències 01 Forma Viure de l’aire com les papallones canònica Mot clau 1 Viure Tipus Locució verbal (comparativa) Recursos Verb +preposició “de” + sintagma nominal + clàusula comparativa d’igualtat lingüístics i retòrics (“com...”). D’origen als bestiaris. Definició No necessitar gairebé res per a menjar (Def. pròpia). Mot clau 2 Papallona No tenir mitjans suficients per a viure així com cal (DCVB, viure: Viure d’aire, com els camaleons ; no s’hi cita l’ Espill). Viure sense menjar res (Gonzàlvez; diu que DCVB no l’enregistra). Inserció en Amb alteració de l’ordre dels constituents per tematització, provocada per la rima. el text Funció discursiva mateixa. Modalitzadora. Intensifica la capacitat d’estalvi de la dona, des del punt de vista de la Documentació en català Documentació “Biure del aire del temps coumo las cigalos” (PCC, A 568; no s’hi cita l’Espill) altres llengües Traduccions “Qual mariposa / del aire vive” (L. Matheu, Libro cons.) del fragment “Vive del aire como mariposa” (MiPlanas, Espejo) 1554 Fragment “Simpla coloma / llisa de ploma / e sense fel” (7753-55) amb UF o UE Fitxa Espill FE0677 Vers primera ocurrència 7753 Forma Simple coloma canònica Mot clau 1 Coloma Mot clau 2 Simple Vers darrera ocurrència 7753 Nombre d’ocurrències 01 Tipus Unitat estilística configurada com a sintagma nominal Recursos Adjectiu + substantiu. Al·literació del so [m]. lingüístics i retòrics Definició Au domesticada de plomes fines i suaus, blanques o blaves, considerada apacible (Def. pròpia) Inserció en Per parataxi el text Funció discursiva Modalitzadora, intensificant la hipocresia de la dona per semblar innocent i bona. en llaor de la verge Maria ), “Ab goig sens par humil simple coloma” (Vida verge Maria), “Estaven les simples colomes sobre una praderia de verds mates de falguera” (Juí Paris), “Ab los ulls de simple coloma humilment creent la confesse” (Lo Cartoixà, I.1), “I aprés girà aquells ulls de simple coloma al enbaxador àngel” (I.5), “Ha fet en mi grans coses, diu la humil simple coloma” (I.6), “Que totes les jerarchies a la veu de aquesta simple coloma de plànyer aprenien” (IV.7), “Lleva’t, ànima devota: sies coloma simple, fes lo teu niu...” (IV.7) “i a un colom simple tirar tal ballesta” (Hist. Passió, 890) “No us detinga la simplicitat de la coloma, car la prudència de la serpent és necessària, segons consell de la saviesa divina, qui diu: Estote prudentes sicut serpentes, et simplices sicut columbe” (Vita Christi, 31) Documentació “Ecce ego mitto vos sicut oves in medio luporum. Estote ergo prudentes sicut altres llengües serpentes, et simplices sicut columbae” (Mateu, 10.16) (Glossari general lul·lià, Lo Somni, Curial... ) Documentació en català “E vós, humil, sens fel coloma e tortra” (Resposta Traduccions “Sinple paloma, / cándida goma / toda sin yel” del fragment (L. Matheu, Libro cons.) “Paloma senzilla de liso plumaje y exenta de hiel” (MiPlanas, Espejo) 1555 Fragment “No es para pèl / com de si ralla” (7756-57) amb UF o UE Fitxa Espill FE0678 Vers primera ocurrència 7756 Forma Ni un pèl canònica Mot clau 1 Pèl Tipus Locució adverbial Recursos Partícula de negació + article + substantiu. Monosil·labisme. lingüístics i retòrics Definició Gens ni mica (DCVB, Mot clau 2 Vers darrera ocurrència 7756 Nombre d’ocurrències 01 pèl; no s’hi cita l’ Espill) Inserció en Desautomatitzada. Forma el complement de mode del verb. el text Funció discursiva Modalitzadora. Intensifica l’acció negativa del verb. Documentació “Curial és molt apte, e no és hom al món que li pusca avançar d’un pèl” en català (Curial, II.94; DCVB, pèl) “I no us guastarà un pèl les genives” ( Procés olives , 1323; DCVB, pèl) Documentació “No pararse en pelillos” (‘no detenerse ante pequeñas dificultades o reparos’, DUE, altres llengües pelillo) “Ni un pelo” (‘nada’, DUE, pelo) Traduccions “Pelo ni piel / no se atraviesa / si de si resa” (L. Matheu, Libro cons.) del fragment “No repara en pelillos cuando chancea por su cuenta” (MiPlanas, Espejo) 1556 Fragment “Més són balança / de carnisser, / e de barquer / retorçut rem; / són munts de fem: / amb UF o UE si gens se muden, / olen e puden” (7762-68) Fitxa Espill FE0679 Vers primera ocurrència 7762 Vers darrera ocurrència 7762 Nombre d’ocurrències 01 Forma Balança de carnisser canònica Mot clau 1 Balança Mot clau 2 Carnisser Tipus Locució nominal (significat metafòric; ha passat de l’àmbit concret al general) Recursos Substantiu + preposició “de” + substantiu. Al·literació dels sons [a] i [s]. lingüístics i retòrics Definició S’aplica a cosa o persona que enganya (Def. pròpia). Una cosa molt poc fiable (Gonzàlvez). Inserció en Automatitzada. Forma l’atribut d’una oració nominal, en una sèrie coordinada el text d’expressions desqualificatòries de les dones. Funció discursiva Modalitzadora. Forma part d’una sèrie de metàfores aplicades a la dona genèrica. Documentació en català “E no vullau que pensen aquestes donzelles ni menys l'altesa vostra que jo sia cresol de carnisser, que faça llum a altri e que creme a mi mateixa” (Tirant, 236) Documentació altres llengües Traduccions “Mas es balança / de carnicero” (L. Matheu, Libro cons.) del fragment “Son, además, balanza de carnicero” (MiPlanas, Espejo) 1557 Fragment “Sabata streta, / qui par ben feta / al mirador / e fa dolor / e ulls de poll / amb UF o UE al peu del foll” (7769-74) Fitxa Espill FE0680 Vers primera ocurrència 7773 Forma Ull de poll canònica Mot clau 1 Ull Tipus Locució nominal (significat idiomàtic) Recursos Substantiu + preposició “de” + substantiu. Monosil·labisme. Al·literació del so [l]. lingüístics i retòrics Definició Durícia rodona que es forma al peu i que és molt dolorosa (DCVB, Mot clau 2 Poll Vers darrera ocurrència 7773 Nombre d’ocurrències 01 ull ; s’hi cita l’Espill). Durícia rodona que es fa als dits dels peus (DeCat, ull ; s’hi cita l’Espill). Durícia rodona que es forma al peu i que és molt dolorosa (Gonzàlvez). Inserció en Mitjançant la conjunció “e”, coordinada amb altres sintagmes. el text Funció discursiva conseqüències de la sabata mal feta, aplicada a la dona. Denominativa, en una seqüència modalitzadora. Forma part d’una metàfora sobre les Documentació en català Documentació altres llengües Traduccions “Causa dolor, / callos, juanetes / a los pobretes” del fragment (L. Matheu, Libro cons.) “Pero duele al pie al infeliz que se lo calza, hasta producirle callos” (MiPlanas, Espejo) 1558 Fragment “Sart, mirmidó, / pus ver capó” (2787-88) amb UF o UE “Són rossí sard, / car sols a part / giren la squerre” (7785-87) Fitxa Espill FE0681 Vers primera ocurrència 7785 Forma Rossí sard canònica Mot clau 1 Rossí Mot clau 2 Sard Vers darrera ocurrència 7785 Nombre d’ocurrències 02 Tipus Locució nominal (significat metafòric; ha passat d’un àmbit concret al general) Recursos Substantiu + adjectiu. Al·literació del so [s]. lingüístics i retòrics Definició Sardesco, asno pequeño que se cría en Cerdeña (Chabàs, nota al vers 2787). Ase menut i poch domable de l’illa de Sardenya (MiP, nota al vers 2787). Peirats (2002: 766) i Carré (2006, Glossari) repeteixen l’anotació de MiP. Deixondit, astut (DCVB, sard , s’hi cita l’Espill). Denota una persona capriciosa, tossuda i inconstant (Def. pròpia). Inserció en Automatitzada, en la segona recurrència. Forma l’atribut del predicat nominal. el text Funció discursiva prest s’esquexen”) i de darrera (“car sols a part / giren la squerre”). Modalitzadora, amb glosses explicatives per la part de davant (“a tots servexen / mas Documentació en català Documentació altres llengües Traduccions “Cavallo sardo, / pesado y tardo, / que no aprobecha / y por derecha / del fragment mano no buelve, / sólo rebuelve / por mano isquierda / y aunque se pierda / nunca obedece” (L. Matheu, Libro cons.) “Son como rocín sardo que sólo da vuelta hacia la izquierda” (MiPlanas, Espejo) 1559 Fragment “Pus prest que el ferre, / si hom no el malla / o no el treballa, / prenen rovell; / amb UF o UE són oripell / e brut estany, / portes de bany, / e de riu nores...” (7788-95) Fitxa Espill FE0682 Vers primera ocurrència 7788 Vers darrera ocurrència 7788 Nombre d’ocurrències 01 Forma Prendre rovell com el ferro --- Rovellar-se com el ferro canònica Mot clau 1 Prendre Mot clau 2 Rovell Tipus Locució verbal (comparativa), reduïble al verb derivat del substantiu que conté Recursos Verb + substantiu + clàusula comparativa. Al·literació del so [r]. D’origen experiencial. lingüístics i retòrics Definició En sentit figurat, agafar vicis (Def. pròpia). Oxidar-se, rovellar-se (Gonzàlvez, pendre rovell el ferro). Inserció en Desautomatitzada, amb interpolació de dos versos de metaforització eròtica, en una el text sèrie de comparances desqualificatòries de les dones. Funció discursiva locució ve matisat per un condicional que afecta l’actuació de l’home, el qual pot Modalitzadora, iniciant una petita sèrie de desqualificacions físiques. El significat de la evitar que el ferro prenga rovell i, així mateix, que la dona es malmeta. Documentació “Lo ferre... si està ociós tantost se rovelle” (Egidi Romà, DCVB, en català “Se pega l’enveja molt més que’l rovell” ( Procés olives , 238) rovellar) “Plena de rovell de peccats (...) Ara, Senyora, serà mudada la sort de aquesta creu, car per la preciosa mort del senyor fill vostre, qui en ella serà celebrada, perdrà tot rovell e serà molt ben daurada e singularment esmaltada” (Vita ChristiI, 25), “Car ço que la lima fa al ferre, ço és, que·l deneja de tot rovell; e la fornal al or, que·l clareja e purifica; e lo flagel al gra, lo qual deneja de la palla, açò mateix fa la tribulació en l'ome just e virtuós” (64), “Que sola una gota en lo seu cors no ha restat perquè fos ben lavat e denejat lo rovell e sutzura del peccat” (232) “El ferro es rovella i el dolent enveja” (PCC, F 652; no s’hi cita l’Espill) Documentació “Al hierro, el orín; y la envidia, al ruín” (H. Núñez, altres llengües F 652) Refr. o prov. en romance , 392; PCC, Traduccions “Yerro parece / que ignora lima, / porque se esquima / o se amohecen” del fragment (L. Matheu, Libro cons.) “Toman herrumbre más pronto que el hierro cuando no se le forja o labra” (MiPlanas, Espejo) 1560 Fragment “Sens centener / són la madexa” (7800-01) amb UF o UE Fitxa Espill FE0683 Vers primera ocurrència 7800 Vers darrera ocurrència 7800 Nombre d’ocurrències 01 Forma Madeixa sens centener canònica Mot clau 1 Cap Mot clau 2 Centener Tipus Locució nominal (significat metafòric; ha passat d’un àmbit concret al general) Recursos Substantiu + preposició + substantiu lingüístics i retòrics Definició Persona sense seny, sense fonament de raó (Def. pròpia). DCVB, madeixa, cita l’Espill com a exemple lèxic, no fràsic. DCVB, centener , ‘lligada que es feia a la fi de cent voltes de la trroca per evitar que s’embullés’, cita l’ Espill com a exemple lèxic, no fràsic i anota No tenir cap ni centener ‘no tenir seny’. DeCat, cent, registra No tenir cap ni centener ‘no tenir solta, no tenir sentit comú’ i cita l’Espill. Inserció en Desautomatitzada, amb omissió de “cap” i inversió dels termes. el text Funció discursiva Modalitzadora. Intensifica la manca de seny atribuïda a la dona. Documentació “No tenir cap ni centener” (Eiximenis, Terç, 377; PCC, C 820; s’hi cita l’Espill) en català “Ni fus ni filosa, ne cap ne centaner en un matex propòsit” ( Llibre de les dones, 11) “No hi trop cap ni centener”( Tirant, 132) “Però, per no perdre (...) d’esta madeixa lo cap ni lo fil” (Procés olives , 393-94) “Ser una madeixa sense centener” (E. Alberola, Refr. valencià, PCC, M 122; no s’hi cita l’Espill) “Lo que no està en la madeixa, està en lo centener” (DCVB, centener , madeixa) Documentació altres llengües Traduccions “Mal debanada, / sin cuerda y vieja / como madeja” (L. Matheu, del fragment “Son madeja sin cuenda” (MiPlanas, espejo) Libro cons.) 1561 Fragment “Sens centener / són la madexa / e joc de flexa / per cego fet: / fir cascun tret / amb UF o UE fora el terrer” (7800-05) Fitxa Espill FE0684 Vers primera ocurrència 7802 Forma Joc de fletxa canònica Mot clau 1 Joc Tipus Col·locació (significat composicional) Recursos Substantiu + preposició “de” + substantiu lingüístics i retòrics Definició Entreteniment en què algú llançava fletxes per encertar en un blanc (Gonzàlvez) Mot clau 2 Fletxa Vers darrera ocurrència 7802 Nombre d’ocurrències 01 Inserció en Automatitzada i precedida de la conjunció “e” el text Funció discursiva Modalitzadora. Forma part d’un símil on Salomó caracteritza la dona de desastre total. Documentació en català Documentació altres llengües Traduccions “Mal debanada, / sin cuerda y vieja / como madeja; / juego de flecha / del fragment jamás derecha” (L. Matheu, Libro cons.) “Son madeja sin cuenda y juego de flacha ejecutado por ciego” (MiPlanas, Espejo) 1562 Fragment “De voladors / vidres ampolles, / grosses bambolles / de moll sabó, / fum de carbó, / amb UF o UE d'aguila ploma” (7810-15) Fitxa Espill FE0685 Vers primera ocurrència 7810 Forma Vidre volador canònica Mot clau 1 Vidre Mot clau 2 Volador Vers darrera ocurrència 7810 Nombre d’ocurrències 01 Tipus Locució nominal (significat metafòric; ha passat de l’àmbit concret al general) Recursos Substantiu + adjectiu. Al·literació dels sons [v], [d] i [r]. lingüístics i retòrics Definició El vidre volador o bufat és un vidre molt prim, que s’esmicola ab molta facilitat (MiP). Trossets petitíssims de vidre, que formen reflectiments embellidors i que eren llançats antigament al cap i al vestit de les dones en els balls (...) Era anomenat pels poetes per significar una cosa frívola, fràgil, sense consistència (DCVB, vidre ; s´hi cita l’Espill). Inserció en Amb alteració de l’ordre dels constituents. Part d’una sèrie de desqualificacions de les el text dones. Funció discursiva Modalitzadora. Forma part d’una sèrie de desqualificacions cap a la dona. Documentació “Quan la fadrina està en dansa / per anar a sa professó, / tirau vidre volador, / li fareu en català lluir sa manta” (Cançó popular mallorquina, DCVB, vidre ) Documentació altres llengües Traduccions “Son boladores / vidrios, ampollas; / gordas banbollas / de mal xabón; / del fragment humo y carbón; / de aguila pluma” (L. Matheu, Libro cons.) “Ampollado de vidrio bufado; gran bambolla de jabón blando; humo de carbón; pluma de águila” (MiPlanas, Espejo) 1563 Fragment “De voladors / vidres ampolles, / grosses bambolles / de moll sabó, / fum de carbó, / amb UF o UE d'aguila ploma” (7810-15) Fitxa Espill FE0686 Vers primera ocurrència 7812 Forma Bambolla de sabó canònica Mot clau 1 Bambolla Mot clau 2 Sabó Vers darrera ocurrència 7812 Nombre d’ocurrències 01 Tipus Locució nominal (significat metafòric; ha passat de l’àmbit concret al general) Recursos Substantiu + preposició “de” + substantiu. Al·literació dels sons [b], [a] i [o]. lingüístics i retòrics Definició Bolla plena d’aire que es forma bufant per un canó prim a una mescla d’aigua i sabó (DCVB, bambolla; s’hi cita l’Espill). Bambolles plenes d’aire que es formen de remenar la mescla d’aigua i sabó o de bufar aquesta mescla per un canó prim (Gonzàlvez). En sentit figurat, cosa o persona aparent i sense consistència (Def. pròpia). Inserció en Desautomatitzada, amb introducció d’altres elements. Part d’una sèrie de el text desqualificacions de les dones. Funció discursiva Modalitzadora. En un cotext caracteritzador de la nul·la intel·ligència de les dones. Documentació “No us encanteu ab les buydors lluentes / d’una eloqüència frívola: / en català és la bambolla de sabó que, inflant-se / al buf d’un nin esplèndida, / s’irisa al punt, mes a l’instant no forma / ni sols gotes efímeres” (Costa, Horacianes; DCVB, bambolla) Documentació altres llengües Traduccions “Son boladores / vidrios, ampollas; / gordas banbollas / de mal xabón; / del fragment humo y carbón; / de aguila pluma” (L. Matheu, Libro cons.) “Ampollado de vidrio bufado; gran bambolla de jabón blando; humo de carbón; pluma de águila” (MiPlanas, Espejo) 1564 Fragment “Fum de carbó, / d’àguila ploma, / cascada poma, / ram de tavernes, / amb UF o UE buides cisternes: / res no retenen” (7814-16) Fitxa Espill FE0687 Vers primera ocurrència 7817 Forma Ram de taverna canònica Mot clau 1 Ram Mot clau 2 Taverna Vers darrera ocurrència 7817 Nombre d’ocurrències 01 Tipus Locució nominal (significat metafòric; ha passat de l’àmbit concret al general) Recursos Substantiu + preposició “de” + substantiu. Al·literació del so [a]. lingüístics i retòrics Definició Branquetes de pi que es pengen sobre el portal d’una casa per indicar que hi venen vi (Gonzàlvez). Figuradament, dona de mala reputació (Def. pròpia). Inserció en Enmig d’una sèrie d’atributs desqualificatoris. el text Funció discursiva posteriors, de la dona genèrica. Modalitzadora. Suma el seu significat al de les altres desqualificacions, anteriors i Documentació “Posar ram on no hi ha vi” (‘fer imputacions o suposances infundades’, DCVB, en català s’hi cita l’Espill) ram; no “No poseu ram on no hi haja taverna” (‘vol dir que no cal fer imputacions o suposicions infundades’, DCVB, ram; no s’hi cita l’ Espill) “El bon vi no necessita ram” (‘les coses bones no necessiten propaganda’, DCVB, ram; no s’hi cita l’Espill) Documentació altres llengües Traduccions “Ramo en taberna” (L. Matheu, Libro cons.) del fragment “Ramo de taberna” (MiPlanas, Espejo) 1565 Fragment “Pedra al cor tenen / com les esponges” (7820-21) amb UF o UE “E la judaica / llei, e musaica, / en lo cor tenen” (13859-61) Fitxa Espill FE0689 Vers primera ocurrència 7820 Forma Tenir al cor canònica Mot clau 1 Tenir Mot clau 2 Cor Vers darrera ocurrència 13861 Nombre d’ocurrències 02 Tipus Col·locació (pren el significat metafòric del terme “cor”, que ja el té) Recursos Verb + preposició + sintagma nominal. Al·literació del so [r]. lingüístics i retòrics Definició Sentir, estimar, tenir present (Def. pròpia) Inserció en Automatitzada, amb alteració de l’ordre dels elements, per mor del vers. el text Funció discursiva Modalitzadora. En anar complementat pel terme “pedra” indica duresa de sentiments. Documentació “E per ço’ls diu: posau dins los vostres cors aquestes mies paraules” (Lo Crestià, III.3) en català “La vostra cara manifesta lo que té al cor” ( Tirant, 111) , “Tirant, per que es vulla que sia, jo m'ho tindré dins mon cor” (114), “Tota gentilea coneixerà que la llengua vostra raona lo que no teniu al cor” (128), “Plàcia’t no les vulles retenir en ton cor” (130), “E tostemps tinga en lo cor la resposta del savi Emperador” (143), “Pose’s en lo cor amar los que senyoreja” (143), “Jamés no ixca del cor al príncep la real doctrina de Sal·lusti” (143), “E pose's al cor que el príncep deu ésser del tot semblant a Déu” (143)... Documentació “Haver qualcuno nel cuore” (‘amarlo’, VLI, altres llengües cuore) Traduccions “Piedra que en suma / su corazón / tiene, pues son / como la esponja” del fragment “Y la judaica / ley y mosaica / dentro retienen” (L. Matheu, Libro cons.) “De igual modo que las esponjas, tienen piedra en el corazón” “Pero tienen en el corazón la judaica ley de Moisés” (MiPlanas, Espejo) 1566 Fragment “Pedra al cor tenen / com les esponges” (7820-21) amb UF o UE Fitxa Espill FE0688 Vers primera ocurrència 7820 Vers darrera ocurrència 7820 Nombre d’ocurrències 01 Forma Tenir pedra al cor com les esponges canònica Mot clau 1 Tenir Mot clau 2 pedra Tipus Unitat estilística configurada com a sintagma verbal (comparativa) Recursos Verb + substantiu + sintagma preposicional + clàusula comparativa. D’origen lingüístics i retòrics experiencial. Definició Ser dur de sentiments (Def. pròpia) Inserció en Amb alteració dels constituents oracionals, per mor de la versificació. el text Funció discursiva Modalitzadora. Intensifica l’apreciació de la maldat de les dones. Documentació en català Documentació altres llengües Traduccions “Piedra que en suma / su corazón / tiene, pues son / como la esponja” del fragment (L. Matheu, Libro cons.) “De igual modo que las esponjas, tienen piedra en el corazón” (MiPlanas, Espejo) 1567 Fragment “Doncs qui els comana / qualsevol fet / tenir secret / (...) / s’aigua stojar / amb UF o UE vol en cistella" (7828-39) Fitxa Espill “Qui bé n’espera, /(...) / gran os ha a roure, / ab garbell poa, / vol per la coa / o per l’esquena / tenir morena, / anguila viva” (8524-41) “Qui ab oró / s’aparella / e va ab cistella, / cedaç, garbell / o xic vexell / de l’aigua pendre, / bé deu rependre / si es mor de set” (14766-73) FE0690 Vers primera ocurrència 7838 Vers darrera ocurrència 14768 Nombre d’ocurrències 03 Forma Estotjar aigua en cistella --- Poar amb garbell --- Prendre aigua en cistella canònica (part del proverbi Amor de doncella, aigua en cistella) Mot clau 1 Estotjar Tipus Locució verbal Recursos Verb + substantiu + sintagma preposicional. Al·literació del so [a]. lingüístics i retòrics Definició Hi ha en català un adagi que diu Mot clau 2 Aigua Amor d’infant, aigua en cistella , hont s’expressa una idea concordant (MiP, nota al vers 14766). Es diu d’un treball que no produeix cap profit (PCC, A 349; no s’hi cita l’Espill). DCVB, cistella, cita l’Espill 14768 com a exemple lèxic, no fràsic. DeCat, pou, poar, cita l’Espill 8537, com a exemple lèxic, no fràsic. Inserció en Desautomatitzada, amb inversió i inclusió d’elements per mor de la versificació. Forma el text part d’una sèrie d’expressions metafòriques (algunes de les quals UFs), dependents d’una clàusula inicial, que fa de subjecte: “qui els comana qualsevol fet tenir secret”. Funció discursiva (“perd com Sampsó / sa qüestió”) i metàfores (“en bossa vella / sens tancadós, / Argumentativa, modalitzadora, de significat concordant amb el dels exemples ab boques dos, / met son cabal”) continguts als versos precedents i següents. Documentació “Que y diga cascú en soles cinc cobles. / Mas, com se pot fer? Abans posariem / en català l’aygua de la mar dins una cistella, / que vostres valors posar en tal nombre” (Resposta de Joan de Nàjera, Obres o trobes) “Amor de donzella / és aigua en cistella” (Refranys rimats, 11-12) "E segons veig, a mi m'ha pres així, / servint l'amor d'una cruel donzella / com al qui trau del pou aigua en cistella" (Romeu Llull, Jardinet d'orats) “Aigua en cistella” (PCC, A 349; no s’hi cita l’Espill) “Garbellar aigua” (PCC, A 425; no s’hi cita l’Espill) “Amor de donzella, aigua en cistella” (PCC, A 1190; no s’hi cita l’Espill) “Amor de senyor, aigua en cistella” (DCVB, cistella) (M. Conca, Tesi doctoral , 497-500) Documentació "Cribro aquam haurire" (Plaute), “Tener agua en canastillo / es, pienso, desvariado” altres llengües (Villasandino, Canc. Baena ), “Amor de niño, agua en cesto” (Refranes que dizen las viejas, “Y bien lo sabe el que dixo: amor de niña, agua en cestilla” (Refr. f. y p. glos., III.8), G. Paczolay, EP, 77, la documenta en 38 llengües vives europees. Traduccions “El que se allana / que algún efeto / tengan secreto / (...) / agua guardar / del fragment quiere en un cesto” (Or. 7838-39) “Agua del pozo / sacar sin gozo / en una criba” (Or. 8537) “Quien con serón / la halla dispuesta, / y va con cesta, / cedazo o criba, / el río arriba / agua a coger / el perecer / de sed es viejo” (Or. 14766-73) (L. Matheu, Libro cons.) “Aquel, pues, que les confía cualquier asunto para que lo tengan secreto (...) es como si quisiera conservar agua en una cesta” (Or. 7838-39) (MiPlanas, Espejo) 1568 Fragment “Doncs qui els comana / qualsevol fet / tenir secret / (...) / s’aigua stojar / amb UF o UE vol en cistella; / en bossa vella / sens tancadós, / ab boques dos, / met son cabal; / en lo foc, sal; / foc en bombarda...” (7828-45) Fitxa Espill FE0691 Vers primera ocurrència 7844 Forma Metre sal al foc canònica (part del proverbi Mot clau 1 Metre Vers darrera ocurrència 7844 Nombre d’ocurrències 01 No tires al foc sal, que eixiràs mal) Mot clau 2 Sal Tipus Locució verbal (significat metafòric; ha passat de l’àmbit concret al general) Recursos Verb + substantiu + sintagma preposicional. Al·literació dels sons [a] i [l]. lingüístics i retòrics Definició Agreujar la situació (Def. pròpia) Inserció en Desautomatitzada, amb distanciament del verb (situat en l’oració anterior) i alteració el text de l’ordre dels constituents. Forma part d’una sèrie d’expressions metafòriques (algunes de les quals UFs), dependents d’una clàusula inicial, que fa de subjecte. Funció discursiva Modalitzadora. Emfasitza el mal que pot fer una dona en parlar més del compte. Documentació “No tires al foc sal, que eixiràs mal” en català (E. Alberola, Refr. valencià, PCC, F 1235; no s’hi cita l’Espill) Documentació “Echar leña añ fuego” (‘contribuir de cualquier manera a que aumente el enfado de altres llengües alguien o se agrave una discordia’, DUE, leña) “To add oil to the fire”(ODEP) G. Paczolay, EP, 68, la documenta en Horaci i en 38 llengües vives europees. Traduccions “El que se allana / que algún efeto / tengan secreto / (...) / agua guardar / del fragment quiere en un cesto ha puesto; / en bolsa ha puesto / sin cerraderos, / con agugeros, / todo el caudal; / en fuego, sal; / fuego en bonbarda...” (L. Matheu, Libro cons.) “Aquel, pues, que les confía cualquier asunto para que lo tengan secreto (...) es como si quisiera conservar agua en una cesta; o como el que pone su caudal en bolso viejo, con dos bocas y sin cerradura; o echa sal al fuego; o pega fuego a una bombarda...” (MiPlanas, Espejo) 1569 Fragment “Doncs qui els comana / qualsevol fet / tenir secret / (...) / s’aigua stojar / amb UF o UE vol en cistella; / en bossa vella / sens tancadós, / ab boques dos, / met son cabal; / en lo foc, sal; / foc en bombarda...” (7828-45) Fitxa Espill FE0692 Vers primera ocurrència 7845 Vers darrera ocurrència 7845 Nombre d’ocurrències 01 Forma Metre foc en bombarda canònica Mot clau 1 Metre Mot clau 2 Foc Tipus Locució verbal (significat metafòric; ha passat de l’àmbit concret al general) Recursos Verb + substantiu + sintagma preposicional. Al·literació del so [a]. lingüístics i retòrics Definició Agreujar la situació (Def. pròpia). DeCat, metre, cita “alguns grups fraseològics antics”, entre els quals metre foc , ‘calar, encendre foc’; no s’hi cita l’Espill. Inserció en Desautomatitzada, amb distanciament del verb, situat dues clàusules abans. Forma el text part d’una sèrie d’expressions metafòriques (algunes de les quals UFs), dependents d’una clàusula inicial, que fa de subjecte: “qui els comana qualsevol fet tenir secret”. Funció discursiva Modalitzadora. Reforça, per sinonímia, el significat de l’anterior. Documentació “Haver-hi foc a la bombarda” (Batlle, en català cita l’Espill) Proverbis i dites populars; PCC, F 1219; no s’hi Documentació altres llengües Traduccions “El que se allana / que algún efeto / tengan secreto / (...) / agua guardar / del fragment quiere en un cesto ha puesto; / en bolsa ha puesto / sin cerraderos, / con agugeros, / todo el caudal; / en fuego, sal; / fuego en bonbarda...” (L. Matheu, Libro cons.) “Aquel, pues, que les confía cualquier asunto para que lo tengan secreto (...) es como si quisiera conservar agua en una cesta; o como el que pone su caudal en bolso viejo, con dos bocas y sin cerradura; o echa sal al fuego; o pega fuego a una bombarda...” (MiPlanas, Espejo) 1570 Fragment “Mig jorn no es tarda / parrà n'han feta / Artús trompeta / e companyons, / amb UF o UE per los cantons / crida real, / e general / pública veu / del secret seu” (7846-54) Fitxa Espill FE0693 Vers primera ocurrència 7851 Forma Crida reial canònica Mot clau 1 Crida Tipus Col·locació (significat composicional) Recursos Substantiu + adjectiu lingüístics i retòrics Definició Anunciar en veu alta una cosa d’interés general, per orde del rei (Gonzàlvez) Mot clau 2 reial Vers darrera ocurrència 7851 Nombre d’ocurrències 01 Inserció en Automatitzada el text Funció discursiva guarden secrets. Modalitzadora. En el cotext s’utilitza metafòricament per indicar que les dones no Documentació en català (Lo Somni, Facet, Libre de fra Bernat, Faula de Neptú i Diana , Curial, Hist. Passió, Certamen S. Cristòfol, Procés olives , Somni JJ, Vita Christi) “Que fos feta una crida real per tota la ciutat” ( Tirant, 131) Documentació altres llengües Traduccions “Un día no tarda / que no se sepa; / sin causa increpa / los pregoneros / del fragment con tales fueros, / pues haze atroz / pública voz / de sus secretos, / dichos y retos” (L. Matheu, Libro cons.) “Ya que no se pasará medio día sin que, de su secreto, parexca haber hecho pregón real y general voz pública en cada esquina el trompetero Artús con sus compañeros” (MiPlanas, Espejo) 1571 Fragment “Mig jorn no es tarda / parrà n'han feta / Artús trompeta / e companyons, / amb UF o UE per los cantons / crida real, / e general / pública veu / del secret seu” (7846-54) Fitxa Espill FE0694 Vers primera ocurrència 7853 Forma Veu pública canònica Mot clau 1 Veu Tipus Col·locació (significat composicional) Recursos Substantiu + adjectiu lingüístics i retòrics Definició Rumor o notícia que ha arribat a coneixement general (DCVB, Mot clau 2 Publica Vers darrera ocurrència 7853 Nombre d’ocurrències 01 veu; no s’hi cita l’ Espill). Notícia exposada a tothom (Gonzàlvez). Inserció en Automatitzada, amb alteració de l’ordre dels constituents. el text Funció discursiva Modalitzadora, en una seqüència descriptiva. Documentació en català (Lo Somni, Facet, Llibre de fra Bernat, Faula Neptú i Diana , Certamen S. Cristòfol, Hist. Passió, Procés olives , Somni JJ...) “Volgué sobre un carro triumfal anant per la ciutat ab pública crida de molts e diversos instruments...” ( Hist Josef) “E així fonc pública fama la galera de Curial ésser perduda” ( Curial, III.42) Documentació altres llengües Traduccions “Un día no tarda / que no se sepa; / sin causa increpa / los pregoneros / del fragment con tales fueros, / pues haze atroz / pública voz / de sus secretos, / dichos y retos” (L. Matheu, Libro cons.) “Ya que no se pasará medio día sin que, de su secreto, parexca haber hecho pregón real y general voz pública en cada esquina el trompetero Artús con sus compañeros” (MiPlanas, Espejo) 1572 Fragment “Esdevenguda / de ple l’havia” (7884-85) amb UF o UE Fitxa Espill FE0695 Vers primera ocurrència 7885 Forma De ple canònica Mot clau 1 Ple Tipus Locució adverbial Recursos Preposició + substantiu. Monosil·labisme. Al·literació del so [e]. lingüístics i retòrics Definició Directament i sense obstacles (DCVB, Mot clau 2 Vers darrera ocurrència 7885 Nombre d’ocurrències 01 ple; no s’hi cita l’ Espill). DeCat, ple, registra la locució però no cita l’ Espill. Directament, sense obstacles (Gonzàlvez). Inserció en Automatitzada. Invariable. el text Funció discursiva Modal. Salomó conta que la samaritana va veure Jesús perfectament. Documentació “Lo giny... ferrà de ple la torre del esperó e de lonc en lonc tot lo castell” (doc. s. XIV; en català DCVB, ple) Documentació altres llengües Traduccions “Porque, aturdida, / la apercebía” del fragment (L. Matheu, Libro cons.) “Lo tenía de buen origen” (MiPlanas, Espejo) 1573 Fragment “Si los marits / dos ne volien, / elles pendrien / cascuna tres, / encara més!” amb UF o UE (7914-17) “Si es prenys d'un sol / o d'altres més, / al setén mes / e huit o nou, / e si no es mou / de deu fins onze, / si ho creus catorze / e més encara / ...” (8950-57) Fitxa Espill FE0696 Vers primera ocurrència 7917 Forma Més encara canònica Mot clau 1 Més Tipus Locució adverbial Recursos Adverbi de quantitat + adverbi temporal. Al·literació del so [e]. lingüístics i retòrics Definició Indica un increment de quantitat (Def. pròpia). Mot clau 2 Encara Vers darrera ocurrència 8957 Nombre d’ocurrències 02 DeCat, més, registra Encara endemés, com a combinació emfàtica per a ‘ultra això, així mateix, de més a més’, però no anota Encara més. Inserció en Automatitzada el text Funció discursiva de mesos que una dona morisca pot estar prenyada. Modalitzadora, en la segona recurrència. Emfasitza la gradació ascendent i exagerada Documentació “Més encara, tota substància intel·lectual, per tal com és separada e no dependent en català del cos, és incorruptible” ( Lo Somni, I.11) “Encara més, alguna forma no es corromp sinó per acció de...” (I.12), “Més encara, l’ànima racional és creada a fi que tostemps entena, am e record Déu” (I.14), “Més encara: bé saps tu que Déu és sobirana bonesa” (III.8) “La ciutat estava molt ben proveïda de totes coses e més encara com eren en l'entrada de l'hivern que los freds e les pluges los començaven d'enujar” (Tirant, 106), “E que fos tan amplament satisfet com ell sabé demanar e molt més encara” (107), “Encara més, ordenà ab los regidors de la ciutat que anassen per totes les cases” (124), “Doncs, honor és raó de bé forà, com reverència és donada per alguns forans senyals; encara més és manifest per tal com honor és més en aquell qui honra que no en lo qui és honrat” (195)... Documentació altres llengües Traduccions “Si concibiere / uno no más, / o si son más, / del mes seteno / hasta el noveno / del fragment la prole mueve; / sino, a los nueve, / diez, once o doze, / o hasta que goze / catorze meses / (i algunas vezes / aun más tanbién) / ...” (L. Matheu, Libro cons.) “Si está embarazada, de uno o de más de uno, a los siete, ocho o nueve meses, o diez y hasta onze si no le siente moverse (y aun, si me has de creer, catorze meses o más)...” (MiPlanas, Espejo) 1574 Fragment “En mà de foll / met son coltell” (7926-27) amb UF o UE Fitxa Espill FE0697 Vers primera ocurrència 7926 Vers darrera ocurrència 7926 Nombre d’ocurrències 01 Forma En mà (d’algú) canònica (part de la locució verbal Mot clau 1 Mà Tipus Locució prepositiva Metre el coltell en mà de foll) Mot clau 2 Recursos Preposició + substantiu + preposició “de”. Monosil·labisme. lingüístics i retòrics Definició Estar en el seu poder (DCVB, mà; no s’hi cita el Tirant ni l’Espill). Posar una cosa en possessió d’algú (Gonzàlvez, metre una cosa en mà d’algú ). Inserció en Automatitzada, formant part d’una altra locució. Invariable. el text Funció discursiva ‘confiar en les dones és bogeria’. Locativa, modalitzadora, complementant el significat de la locució on s’insereix: Documentació “Que açò era en sa mà e que no romandria en nós” (Jaume I, en català DCVB, mà) Llibre dels feits , 152; “Deslliurà lo poble d’Israel de les mans de Pharaó”, “Fo ventura d’ells que vench en mà de genovesos” (R. Muntaner, Crònica , 54, 286; DCVB, mà) “En la mà de Déu és lo fet dels matrimonis” (Curial, II.88) “Lo peccador liberalment en mans del sacerdot se pose”, “Gran spant tinc de venir en mans del jutge” (Lo Cartoixà, I.20, III.43) “E l’anar e lo restar està tot en la vostra mà” (Tirant, 4) “E perquè la vida e mort mia està en les mans de nostre Déu” (101) “E l'anar e lo restar està tot en vostra mà” (107) “Per l'estament en què só posada estic en mà de la fortuna variable” (109) “E haveu-me posada en mans d'aquell qui no sé si serà amic o enemic” (111) Documentació “En (las) manos de (alguien)” (‘encargado o al cuidado de la persona de que se trata altres llengües o bajo su responsabilidad’, DUE, mano) Traduccions “De algún villano / puñal, en mano / del que està loco / o sabe poco” del fragment (L. Matheu, Libro cons.) “Entrega su cuchilla a la mano del loco” (MiPlanas, Espejo) 1575 Fragment “Lo qui s’hi fia / troba-hi falsia / --com l’oricorn / qui en perd lo corn--, / amb UF o UE al si es met foc; / de serp vol toc; / met llaç al coll; / en mà de foll / met son coltell, / nau e castell; / beu en flascó” (7919-28) Observació: A les edicions de l’Espill, el vers “nau e castell” s’enllaça erròniament amb el posterior, en una frase sense sentit: “Nau e castell / beu en flascó”, mentre que la nostra lectura s’adequa al sentit i a les anotacions ortogràfiques del manuscrit. Vers darrera ocurrència Fitxa Espill FE0698 Vers primera ocurrència 7927 7927 Nombre d’ocurrències 01 Forma Metre el coltell en mà de foll (part del proverbi Posar regiment en mà canònica posar lo coltell en mà de foll) (conté la locució adverbial En mà de ) Mot clau 1 Metre Tipus Locució verbal (significat metafòric) Mot clau 2 Coltell d’hom furiós és Recursos Verb + sintagma nominal + sintagma preposicional. Al·literació dels sons [e] i [l]. lingüístics i retòrics Definició Anar a perdició per deixar els assumptes importants sota la responsabilitat de gent orada (Def. pròpia). Inserció en Automatitzada, però amb alteració de l’ordre, per tematització. el text Funció discursiva amb el vers inicial d’aquest passatge (tot de frases amb significació metafòrica Modalitzadora, que resol el seu significat enllaçant els versos que contenen la locució semblant): “Lo qui s’hi fia [de la dona]...” (7919). Documentació “Posar lo coltell en mà d’om furiós”, “Posar senyoria em mans d’om orat és posar lo en català coltell en mans d’om furiós”, “Posar regiment en mans d’om axí dolent (...) és posar coltell en mà d’om furiós”, “Com deya Sèneca: posar juy en mà d’om de mala consciència no és sinó posar lo coltell en mà d’om furiós”, “Diu l’eximpli que posar regiment en mà d’om furiós e irós és posar lo coltell en mà d’om orat” (Dotzè, 470, 497, 500, 586, 619) Documentació altres llengües Traduccions “De algún villano / puñal, en mano / del que està loco / o sabe poco; / del fragment nave en castillo; / beve en flasquillo / o en botijón” (L. Matheu, Libro cons.) “Entrega su cuchilla a la mano del loco; consume en bebida nave y castillo” (MiPlanas, Espejo) Observació: La traducció de MiPlanas no és correcta. 1576 Fragment “Lo qui s’hi fia / troba-hi falsia / --com l’oricorn / qui en perd lo corn--, / amb UF o UE al si es met foc; / de serp vol toc; / met llaç al coll; / en mà de foll / met son coltell, / nau e castell; / beu en flascó” (7919-28) Fitxa Espill FE0699 Vers primera ocurrència 7929 Forma Beure en flascó canònica Mot clau 1 Beure Tipus Locució verbal (significat metafòric) Recursos Verb + preposició + substantiu. Al·literació del so [e]. lingüístics i retòrics Definició Enverinar-se (Def. pròpia). Mot clau 2 Flascó Vers darrera ocurrència 7929 Nombre d’ocurrències 01 La frase beu en flascó expressa figuradament que’l subjecte aludit consumia la seva hisenda en el vici de la beguda (MiP; interpretació errònia). Beure en un flascó que conté substàncies químiques suposa la mort assegurada de qui en fa el tast (Peirats; identificació correcta). Inserció en Automatitzada el text Funció discursiva locució amb el vers inicial d’aquest passatge (tot de frases amb significació Modalitzadora, que resol el seu significat enllaçant els versos que contenen aquesta metafòrica semblant): “Lo qui s’hi fia [de la muller]...” (7919). Documentació “Beure oli” (‘ésser víctima’, DCVB, en català beure) Documentació altres llengües Traduccions “Beve en flasquillo / o en botijón” (L. Matheu, Libro cons.) del fragment “Consume en bebida nave y castillo” (MiPlanas, Espejo) 1577 Fragment “Poeta aquell, / en alt pujat, / restant penjat” (7936-38) amb UF o UE “En alt la pedra / per si pujar / vol avear” (7972-74) “En alt alçada / entrecruada, / clavada ab clau / de treva i pau” (13885-88) Fitxa Espill FE0700 Vers primera ocurrència 7937 Forma En alt canònica Mot clau 1 Alt Tipus Locució adverbial Recursos Preposició + substantiu. Monosil·labisme. lingüístics i retòrics Definició Amunt (Gonzàlvez) Mot clau 2 Vers darrera ocurrència 13885 Nombre d’ocurrències 03 Inserció en Automatitzada. Invariable. el text Funció discursiva Locativa Documentació “Mal home no deu pujar en alt per ço que hom lo conega” (Llull, en català Glossari general lul·lià, alt) Proverbis de Ramon; “E açò no en un punt, car llaugera cosa seria a ell, e poc treball, ésser destruït en un punt, mas poc a poc, per ses jornades, així com poc a poc lo he io fet e llevat en alt” (Curial, II.125), “e alçant en alt aquell noble e maravellós estil” (III.38), “Qui, corrent per l'arc del tercer cel, en alt muntava” (III.99) Documentació altres llengües Traduccions “Poeta viejo, / que con despejo / subió a alto grado, / quedó ahorcado” del fragment (L. Matheu, Libro cons.) “Y aquél poeta, subido en alto y quedando colgado” (MiPlanas, Espejo) 1578 Fragment “Sobre la pols / que en terra stà, / ell mort restà” (7952-54) amb UF o UE Fitxa Espill FE0701 Vers primera ocurrència 7953 Forma En terra canònica Mot clau 1 Terra Tipus Locució adverbial Recursos Preposició + substantiu lingüístics i retòrics Definició Indicant situació o moviment fins al contacte amb el paviment (DCVB, Mot clau 2 Vers darrera ocurrència 10259 Nombre d’ocurrències 02 terra; no s’hi cita l’Espill). DeCat, terra, la registra però no cita l’ Espill. Indica situació en contacte amb el paviment (Gonzàlvez). Inserció en Automatitzada. Invariable. el text Funció discursiva Locativa. Indica el lloc on morí assassinat Sisara. Documentació “Va ferir tan vigorosament (...) al banderer del príncep, que en terra mès ell e la en català bandera” (Muntaner; DeCat, terra) “Per figures que hom fa en terra ab pedretes” (Llull, Llibre de contemplació, 330, 6; DCVB, terra) Documentació altres llengües Traduccions “Muerto tanbién / allí quedó, / con que acabó” del fragment (L. Matheu, Libro cons.) “Con lo cual quedó muerto sobre el polvo que cubría la tierra” (MiPlanas, Espejo) 1579 Fragment “Qui les doctrina / pert diciplina, / en va té scola, / llava rajola, / repasta tests, / amb UF o UE ab l’hom de fets / qui dorm raona, / al sord sermona / e missa canta, / la serp encanta, / castiga saura / e l’estany daura” (7957-68) Fitxa Espill FE0702 Vers primera ocurrència 7959 Vers darrera ocurrència 7959 Nombre d’ocurrències 01 Forma Tenir escola (ant.) -- Fer escola (mod.) canònica Mot clau 1 Tenir Tipus Col·locació (significat composicional) Recursos Verb + substantiu lingüístics i retòrics Definició Ensenyar de llegir, escriure o altres coneixements (DCVB, Mot clau 2 Escola escola; no s’hi cita l’ Espill). Ensenyar, comunicar coneixements (Gonzàlvez). Inserció en Automatitzada. Forma part d’una sèrie. el text Funció discursiva dones. Asseverativa, modalitzadora. Salomó remarca la inutilitat d’intentar ensenyar les Documentació “Pare no pot reebre us de fruyts en re que fill families guany tenint escola per mostrar en català a altres” ( Costums de Tortosa, VI.2.3; DCVB, escola) Documentació altres llengües Traduccions “Quien las doctrina, / la disciplina / necio malogra: / nada se logra / si se desvela; / del fragment en vano escuela / pone, rastrillo / lana o ladrillo, / tiestos amasa, / derriba casa, / con el ruido; / a honbre dormido / negocio explica; / sordos predica, / misa les canta; / sierpes encanta; / castiga zorra; / lo escrito borra; / dora el estaño” (L. Matheu) “Aquél que pretende adoctrinarlas malogra toda su disciplina y tiene escuela inutilmente; lava ladrillo; restaña tiestos; razona en realidad con persona dormida; sermonea y canta misa para sordos; encanta serpientes; reprende a los grajos; dora el estaño” (MiPlanas, Espejo) 1580 Fragment “Qui les doctrina / pert diciplina, / en va té scola, / llava rajola, / repasta tests, / amb UF o UE ab l’hom de fets / qui dorm raona, / al sord sermona / e missa canta, / la serp encanta, / castiga saura / e l’estany daura” (7957-68) Fitxa Espill FE0703 Vers primera ocurrència 7960 Forma Llavar rajola canònica Mot clau 1 Llavar Mot clau 2 Rajola Vers darrera ocurrència 7960 Nombre d’ocurrències 01 Tipus Unitat estilística configurada com a sintagma verbal Recursos Verb + substantiu lingüístics i retòrics Definició DeCat, llavar, rajola, cita l’Espill com a exemple lèxic, no fràsic. Fer una cosa insistent i repetitiva que és inútil (Gonzàlvez) Inserció en Automatitzada. Forma part d’una sèrie. el text Funció discursiva dona. Modalitzadora. El narrador insisteix, mitjançant el símil, en la inutilitat d’ensenyar una Documentació en català Documentació altres llengües Traduccions “Quien las doctrina, / la disciplina / necio malogra: / nada se logra / si se desvela; / del fragment en vano escuela / pone, rastrillo / lana o ladrillo, / tiestos amasa, / derriba casa, / con el ruido; / a honbre dormido / negocio explica; / sordos predica, / misa les canta; / sierpes encanta; / castiga zorra; / lo escrito borra; / dora el estaño” (L. Matheu) “Aquél que pretende adoctrinarlas malogra toda su disciplina y tiene escuela inutilmente; lava ladrillo; restaña tiestos; razona en realidad con persona dormida; sermonea y canta misa para sordos; encanta serpientes; reprende a los grajos; dora el estaño” (MiPlanas, Espejo) 1581 Fragment “Qui les doctrina / pert diciplina, / en va té scola, / llava rajola, / repasta tests, / amb UF o UE ab l’hom de fets / qui dorm raona, / al sord sermona / e missa canta, / la serp encanta, / castiga saura / e l’estany daura” (7957-68) Fitxa Espill FE0704 Vers primera ocurrència 7961 Forma Repastar tests canònica Mot clau 1 Repasta Mot clau 2 Test Vers darrera ocurrència 7961 Nombre d’ocurrències 01 Tipus Unitat estilística configurada com a sintagma verbal Recursos Verb + substantiu lingüístics i retòrics Definició Fer una cosa insistent i repetitiva que és inútil (Gonzàlvez) Inserció en Automatitzada. Forma part d’una sèrie. el text Funció discursiva Modalitzadora. El narrador intensifica la incapacitat d’aprendre d’una dona. Documentació en català Documentació altres llengües Traduccions “Quien las doctrina, / la disciplina / necio malogra: / nada se logra / si se desvela; / del fragment en vano escuela / pone, rastrillo / lana o ladrillo, / tiestos amasa, / derriba casa, / con el ruido; / a honbre dormido / negocio explica; / sordos predica, / misa les canta; / sierpes encanta; / castiga zorra; / lo escrito borra; / dora el estaño” (L. Matheu) “Aquél que pretende adoctrinarlas malogra toda su disciplina y tiene escuela inutilmente; lava ladrillo; restaña tiestos; razona en realidad con persona dormida; sermonea y canta misa para sordos; encanta serpientes; reprende a los grajos; dora el estaño” (MiPlanas, Espejo) 1582 Fragment “Qui les doctrina / pert diciplina, / en va té scola, / llava rajola, / repasta tests, / amb UF o UE ab l’hom de fets / qui dorm raona, / al sord sermona / e missa canta, / la serp encanta, / castiga saura / e l’estany daura” (7957-68) Fitxa Espill FE0705 Vers primera ocurrència 7964 Forma Sermonar al sord canònica Mot clau 1 Sermonar Mot clau 2 Sord Vers darrera ocurrència 7964 Nombre d’ocurrències 01 Tipus Locució verbal (significat idiomàtic, no composicional; “sord” no crida “sermonar”) Recursos Verb + sintagma preposicional. Al·literació dels sons [s] i [o]. lingüístics i retòrics Definició Perdre el temps, fer una cosa inútil (Def. pròpia) Màxima de to paremiològic (Peirats) Carré (2006: 331) fa la mateixa errada que Miquel i Planas, cantar-li la missa al sord: “predica al sord i li canta missa”. Inserció en Automatitzada. Forma part d’una sèrie. el text Funció discursiva d’aquest passatge (tot de frases amb significació metafòrica semblant): “Qui les Modalitzadora, que resol el seu significat enllaçant aquesta locució amb el vers inicial doctrina...” (7957). Documentació “E no hi ha més sord / qui no vol oir” ( Refranys rimats, 152-53) en català “Predicar a un sord” (PCC, S 1400; no s’hi cita l’ Espill) “No hi ha pitjor sord que qui no hi vol sentir” (PCC, S 1399; no s’hi cita l’ Espill) Documentació altres llengües Traduccions “Sordos predica, / misa les canta” (L. Matheu, Libro cons.) del fragment “Sermonea y canta missa para sordos” (MiPlanas, Espejo) Observació: L. Matheu i R. Miquel i Planas han fos en una sola frase la traducció d’aquest vers i del posterior, “e missa canta”, però “cantar missa” és una locució per ella mateixa, amb independència que el públic sigui sord o no. 1583 Fragment “Qui les doctrina / pert diciplina, / en va té scola, / llava rajola, / repasta tests, / amb UF o UE ab l’hom de fets / qui dorm raona, / al sord sermona / e missa canta, / la serp encanta, / castiga saura / e l’estany daura” (7957-68) Fitxa Espill FE0706 Vers primera ocurrència 7965 Forma Cantar missa canònica Mot clau 1 Cantar Tipus Locució verbal (significat idiomàtic) Recursos Verb + substantiu. Al·literació del so [a]. lingüístics i retòrics Definició En sentit figurat, fer una cosa de la qual ningú no en fa cas, perdre el temps (Def. pr). Mot clau 2 Missa Vers darrera ocurrència 7965 Nombre d’ocurrències 01 Celebrar missa solemne, donant entonació musical a certs passatges (DCVB, cantar ; no s’hi cita l’Espill). Celebrar missa solemne, donant entonació musical a certs passatges (Gonzàlvez; definició incorrecta aplicada a l’Espill). Carré (2006: 331) pren l’errada de MiPlanas, de cantar-li la missa al sord: “predica al sord i li canta missa”. Inserció en Automatitzada. Mitjançant el connector “e”, amb alteració de l’ordre dels elements el text per mor de la rima. Forma part d’una sèrie. Funció discursiva encapçalades pel vers: “Qui les doctrina...” (7957) Modalitzadora, al mig d’un enfilall de frases amb contingut metafòric semblant, Documentació “No’t confiys en prelat qui sovent no canta missa” (Llull, Mil proverbis ; DCVB, cantar ) en català “La primera representa en la missa que de nit canta (...) La segona representa en la missa que en l’alba canta” (Lo Cartoixà, I.9) “E jo daré la benedicció com cantaré missa” (Tirant, 372) Documentació “Pueden decir misa” (‘frase que usa el hablante para expresar su indiferencia ante la altres llengües opinión de alguien’, DUE, misa) Traduccions “Sordos predica, / misa les canta” (L. Matheu, Libro cons.) del fragment “Sermonea y canta missa para sordos” (MiPlanas, Espejo) Observació: L. Matheu i R. Miquel i Planas han fos en una sola frase la traducció d’aquest vers i la de l’anterior, “al sord sermona”, però “cantar missa” és una locució per ella mateixa, amb independència que el públic sigui sord o no. 1584 Fragment “Qui les doctrina / pert diciplina, / en va té scola, / llava rajola, / repasta tests, / amb UF o UE ab l’hom de fets / qui dorm raona, / al sord sermona / e missa canta, / la serp encanta, / castiga saura / e l’estany daura” (7957-68) Fitxa Espill FE0707 Vers primera ocurrència 7968 Forma Daurar l’estany canònica Mot clau 1 Daurar Tipus Locució verbal (significat idiomàtic) Recursos Verb + sintagma nominal. Al·literació del so [a]. lingüístics i retòrics Definició Perdre el temps, tot intentant fer passar una cosa de poca vàlua per una de valuosa Mot clau 2 Estany Vers darrera ocurrència 7968 Nombre d’ocurrències 01 (Def. pròpia). Amagar, dissimular una cosa sota apariència agradable (DCVB, daurar ; no s’hi cita l’Espill). Una manera de dir que una acció no porta a res de bo si no correspon a una bona intenció i, àdhuc, pot constituir una estafa (Vila 1994: 73). DeCat, or, registra Daurar d’estany; cita l’Espill com a exemple lèxic, no fràsic. Inserció en Automatitzada. Forma part d’una sèrie. el text Funció discursiva encapçalades pel vers: “Qui les doctrina...” (7957). Modalitzadora, al mig d’un enfilall de frases amb contingut metafòric semblant, Documentació “Aquell qui demana estany e cuida demanar argent” (Llull, en català DCVB, estany) Llibre de contemplació; “E sies cert que tu poràs assats daurar, mas no hic metràs estany per argent” (B. Metge, Lo Somni, IV) “Car los escriptors. segons és dit, hagueren daurat, fingint, los actes d'argent” (Curial, III.5) “Sens dir legot ni menys daurar d’estany / lum son del mon en tots fets graciosa” (Francí Guerau) “No m’agrat de daurar-me d’estany” (Rondaia de rondaies; DCVB, daurar ) Documentació altres llengües Traduccions “Quien las doctrina, / la disciplina / necio malogra: / nada se logra / si se desvela; / del fragment en vano escuela / pone, rastrillo / lana o ladrillo, / tiestos amasa, / derriba casa, / con el ruido; / a honbre dormido / negocio explica; / sordos predica, / misa les canta; / sierpes encanta; / castiga zorra; / lo escrito borra; / dora el estaño” (L. Matheu) “Aquél que pretende adoctrinarlas malogra toda su disciplina y tiene escuela inutilmente; lava ladrillo; restaña tiestos; razona en realidad con persona dormida; sermonea y canta misa para sordos; encanta serpientes; reprende a los grajos; dora el estaño” (MiPlanas, Espejo) 1585 Fragment “Qui les doctrina / (...) / en alt la pedra / per si pujar / vol avear, / dels fills tol pans / amb UF o UE per dar als cans, / en l’aigua escriu, / l’or llança al riu, / met vi novell, / en ordre vell / ab rot embut, / llum jus l’almut / ell vol posar, / perles sembrar / als porcs davant.” (7957-85) Fitxa Espill FE0708 Vers primera ocurrència 7975 Vers darrera ocurrència 7975 Nombre d’ocurrències 01 Forma No s’ha de llevar als fills pans per donar-los als cans canònica Mot clau 1 Pa Tipus Sentència bíblica Recursos Oració composta causal. Modalitat asseverativa negativa prescriptiva. Rima lingüístics i retòrics consonant. Definició No s’ha d’actuar contra natura (Def. pròpia) Mot clau 2 Ca Inserció en Automatitzada, però amb pèrdua de la clàusula prescriptiva “No s’ha de”. Presència el text seriada. Funció discursiva a cosa inútil i antinatural, del fet d’adoctrinar les dones, iniciada al vers: “Qui les Modalitzadora. Amb la inclusió d’aquesta sentència bíblica s’intensifica la crítica, com doctrina...” (7957). Documentació “No s’ha de prendre el pa dels fills i llençar-lo als gossos” (Mateu, 15.21; Marc, 7.27) en català “Hi per ço li respon, donant-li en paraules repulsa, dient: no és bona cosa pendre lo pa dels fills y donar-lo als goços” (Lo Cartoixà, II.48) Documentació altres llengües Traduccions “No da al hijo pan / y dale al can” (L. Matheu, Libro cons.) del fragment “Quita a sus hijos el pan para dárselo a los perros” (MiPlanas, Espejo) 1586 Fragment “Qui les doctrina / (...) / en alt la pedra / per si pujar / vol avear, / dels fills tol pans / amb UF o UE per dar als cans, / en l’aigua escriu, / l’or llança al riu, / met vi novell, / en ordre vell / ab rot embut, / llum jus l’almut / ell vol posar, / perles sembrar / als porcs davant.” (7957-85) Fitxa Espill FE0709 Vers primera ocurrència 7977 Forma Escriure en l’aigua canònica Mot clau 1 Escriure Mot clau 2 Aigua Vers darrera ocurrència 7977 Nombre d’ocurrències 01 Tipus Locució verbal (significat idiomàtic, no composicional; “aigua” no crida “escriure”) Recursos Verb + preposició + sintagma nominal. Anomalia semàntica. lingüístics i retòrics Definició Despendre temps o esforç inútilment (DCVB, escriure: escriure a la mar (o a l’arena, o a la sorra); no s’hi cita l’ Espill), Fer una cosa inútil, que no té resultats perdurables (Gonzàlvez; diu que DCVB no la registra). Fer propòsits, prendre resolucions, etc. vans, de curta durada (Escriure en l’arena, IEC, DSFF). Inserció en Automatitzada, però amb alteració de l’ordre per mor de la rima. el text Funció discursiva encapçalades pel vers: “Qui les doctrina...” (7957) Modalitzadora, al mig d’un enfilall de frases amb contingut metafòric semblant, Documentació en català Documentació altres llengües Traduccions “En agua escrive” (L. Matheu, Libro cons.) del fragment “Escribe en el agua” (MiPlanas, Espejo) 1587 Fragment “Qui les doctrina / (...) / en alt la pedra / per si pujar / vol avear, / dels fills tol pans / amb UF o UE per dar als cans, / en l’aigua escriu, / l’or llança al riu, / met vi novell, / en ordre vell / ab rot embut, / llum jus l’almut / ell vol posar, / perles sembrar / als porcs davant.” (7957-85) Fitxa Espill FE0710 Vers primera ocurrència 7979 Vers darrera ocurrència 7979 Nombre d’ocurrències 01 Forma No es posa el vi novell en odre vell canònica Mot clau 1 Vi Tipus Sentència bíblica Recursos Oració simple predicativa. Modalitat asseverativa negativa prescriptiva. Al·literació del lingüístics i retòrics so [v]. Rima consonant. Definició Aconsella fer les coses adequadament, sense barretges pernicioses (Def. pròpia) Mot clau 2 Odre Inserció en Automatitzada, però reconvertida en forma afirmativa. Presència seriada. el text Funció discursiva encapçalades pel vers: “Qui les doctrina...” (7957). Reforçada la connotació Modalitzadora, al mig d’un enfilall de frases amb contingut metafòric semblant, negativa amb la inclusió del vers “amb rot embut”. Documentació “Ni posen vi nou en bots vells; altrament, es rebentarien els bots” (Mateu, 9.17) en català “Algú no posa pedaç de drap nou y fort en vestidura vella, perquè rompria y tiraria gran part de la roba hi major squins faria. Ni posen vi novell en vells odres, car rompen-se los odres y lo vi s’escampa y los odres se perden, mas lo vi novell en odres nous posen y axí lo vi e los odres se conserven” (Lo Cartoixà, I.31) “Met vi novell en odre vell, amb rot embut” (PCC, V 810; és la citació de l’Espill) Pous i Pagès, Rei, escriu: “No hi ha com posar el vi novell a la bota vella per donar-li rancior i fortalesa desseguida”, on la “bota” deu referir-se a la de fusta (PCC, V 810) Documentació altres llengües Traduccions “Cuero vacío / quiere llenar, / sin remendar / el roto embudo; / con modo rudo, / del fragment el vino añejo / mete en pellejo / roto y ruín” (L. Matheu, Libro cons.) “Echa vino nuevo en odre viejo con un embudo roto” (MiPlanas, Espejo) 1588 Fragment “Qui les doctrina / (...) / en alt la pedra / per si pujar / vol avear, / dels fills tol pans / amb UF o UE per dar als cans, / en l’aigua escriu, / l’or llança al riu, / met vi novell, / en ordre vell / ab rot embut, / llum jus l’almut / ell vol posar, / perles sembrar / als porcs davant.” (7957-85) Fitxa Espill FE0711 Vers primera ocurrència 7982 Vers darrera ocurrència 7982 Nombre d’ocurrències 01 Forma No és posa el llum sota l’almud canònica Mot clau 1 Llum Tipus Sentència bíblica Recursos Oració simple predicativa. Modalitat asseverativa negativa prescriptiva. Al·literació lingüístics i retòrics dels sons [m] i [u]. Rima assonant. Definició Fer feina debades (Def. pròpia). Mot clau 2 Almud DCVB, almud , cita l’Espill, 7982-83, com a exemple lèxic, però no fràsic. Pensament tret dels Evangelis (Lluch VIII, 16) (MiP). Inserció en Desautomatitzada, amb el verb a la fi, i reconvertida en forma afirmativa. Presència el text seriada. Funció discursiva al vers: “Qui les doctrina...” (7957). Modalitzadora, en l’enumeració de metàfores de la pèrdua de temps que segueixen Documentació “Ni tampoc encenen una llàntia i la posen sota un atuell” (Mateu, 5.15) en català “És que es porta la llàntia per posar-la sota el mesuró o sota el llit?” (Marc, 8.21) “Ningú, després d’haver encès una llàntia, no l’amaga amb un atuell, ni la posa sota el llit...” (Lluc, 8.16; MiP) “Algú no encen la canela e vol que stiga cuberta que no puga fer lum als qui entren en la casa” ( Lo Cartoixà, III.1) “Cercar la llum sota l’almut” (PCC, L 782; és la citació de l’ Espill, sense més informació) Documentació altres llengües Traduccions “Tras celemín / la luz esconde” (L. Matheu, Libro cons.) del fragment “Quiere poner la luz debajo del celemín” (MiPlanas, Espejo) 1589 Fragment “Qui les doctrina / (...) / en alt la pedra / per si pujar / vol avear, / dels fills tol pans / amb UF o UE per dar als cans, / en l’aigua escriu, / l’or llança al riu, / met vi novell, / en ordre vell / ab rot embut, / llum jus l’almut / ell vol posar, / perles sembrar / als porcs davant.” (7957-85) Fitxa Espill FE0712 Vers primera ocurrència 7984 Vers darrera ocurrència 7984 Nombre d’ocurrències 01 Forma No s’han de llençar perles als porcs canònica Mot clau 1 Perles Tipus Sentència bíblica Recursos Oració simple predicativa. Modalitat asseverativa negativa prescriptiva. Al·literació lingüístics i retòrics dels sons [p], [r] i [s]. Definició Indica que és inútil oferir coses de preu a qui no és capaç de comprendre’n i apreciarMot clau 2 Porcs ne el valor (MiP, que la designa com a “reminiscència evangèlica”). No s’han d’oferir coses de valor a qui mo les aprecia (Gonzàlvez). Inserció en Desautomatitzada, amb inclusió de mots complementaris per formar dues clàusules el text tetrasil·làbiques. Amb pèrdua de la clàusula prescriptiva “No s’han de”. Presència seriada i final. Funció discursiva segueixen el vers: “Qui les doctrina...” (7957) Modalitzadora, conclusió de l’enfilall de metàfores que, sobre la pèrdua de temps, Documentació “Un anell d’or al nas d’un porc: és la dona bella, però sense discreció” ( Prov., 11. 22) en català “No doneu als gossos les coses santes, ni llenceu les vostres perles davant dels porcs” (Mateu, 7.6) “E avem Proverbiorum XI: Circulus aureus in naribus suis mulier pulcra et fatua , e vol dir que bellea en fembra folla és axí com qui posava un anell d’aur al morro d’una truja” (Dotzè, 850) “Les perles no s’han de donar als porcs” (PCC, P 1897; no s’hi cita l’Espill) “No s’ha fet l’anell d’or pel nas del porc” (PCC, A 1480; no s’hi cita l’ Espill) “Això és tirar margarides als porcs” (PCC, M 1092; s’hi cita l’Espill) Documentació “Nolite dare sanctum canibus, neque mittatis margaritas vestras ante porcos” altres llengües (Matthaeum, 7.6) Traduccions “Sin saber dónde, / sienbra las perlas / para exponerlas / a los lechones / del fragment que socarrones / van ocicando” (L. Matheu, Libro cons.) “Y esparce perlas ante los puercos” (MiPlanas, Espejo) 1590 Fragment “”De semblants sons, / crits, llamps i trons, / jo ja sabia / pluja n’hauria” / amb UF o UE dix tol·lerant” (8001-05) Fitxa Espill FE0713 Vers primera ocurrència 8002 Vers darrera ocurrència 8002 Nombre d’ocurrències 01 Forma D’aquells trons, aquestes pluges canònica Mot clau 1 Tro Mot clau 2 Pluja Tipus Unitat estilística configurada com a enunciat parèmic Recursos Oració amb els verbs elidits. Paral·lelisme lèxic. Esquema de derivació causal “De (tal lingüístics i retòrics cosa), (tal altra)”. Definició Indica que unes coses porten les altres (Def. pròpia) Inserció en Desautomatitzada. Amb una fórmula d’inserció (“jo ja sabia”) al·lusiva a la saviesa el text col·lectiva i implicadora del locutor: “Sòcrates quant / volc esmenar..” (7986-87). Conclusió del passatge amb un marcador del discurs directe: “dix tol·lerant”. Funció discursiva metafòrics de la contarella relativa a la dona i la filla de Sòcrates, posades com a Argumentativa. S’utilitza com un argument d’autoritat, conclusió amb elements exemples de l’actuació irracional de les dones. Documentació “D’aquella pols vénen aquests fangs” (PCC, P 2722; no s’hi cita l’ Espill) en català Documentació “De aquellos polvos vienen estos lodos” (DRAE ed. 1780, altres llengües lodo) Traduccions “‘De tales senos, / rayos y truenos / quando escuchava, / lluvia esperava’ / del fragment dixo sufriendo” (L. Matheu, Libro cons.) “Y dijo resignadamente: ‘¡Ya me sabía yo que después de tanto estrépito, gritos relámpagos y truenos, tenía que venir la lluvia!’” (MiPlanas, Espejo) 1591 Fragment “”De semblants sons, / crits, llamps i trons, / jo ja sabia / pluja n’hauria” / amb UF o UE dix tol·lerant” (8003-06) Fitxa Espill FE0714 Vers primera ocurrència 8004 Forma Llamps i trons canònica Mot clau 1 Llamp Tipus Locució nominal Recursos Substantiu + conjunció coordinant + substantiu. Monosil·labisme. Associació lingüístics i retòrics temàtica. Definició Senyal de tempesta; figuradament, renecs i exclamacions agreujades (Def. pròpia). Mot clau 2 Tro Vers darrera ocurrència 8004 Nombre d’ocurrències 01 DeCat, llamp, documenta Llamps i trons, però no cita l’Espill. Inserció en Automatitzada el text Funció discursiva benevolents, envers la manera de comportar-se de la dona i la filla d’aquest. Modalitzadora. Salomó posa en boca de Sòcrates aquestes paraules crítiques, però Documentació “Recomovents la mar per vents, tribulant la terra per trons, lamps, aygües, fiblons, en català pedres, calabruxons e altres feredats moltes” (F. Eiximenis, Llibre dels àngels, IV; DeCat, llamp) Documentació altres llengües Traduccions “‘De tales senos, / rayos y truenos / quando escuchava, / lluvia esperava’ / del fragment dixo sufriendo” (L. Matheu, Libro cons.) “Y dijo resignadamente: ‘¡Ya me sabía yo que después de tanto estrépito, gritos relámpagos y truenos, tenía que venir la lluvia!’” (MiPlanas, Espejo) 1592 Fragment “Qui en pren consells / no mor de fam / --ço féu Adam--, / e vol cercar / amb UF o UE e creu trobar / en l’herm espigues, / en lo cep figues, / raïms e peres / en les figueres; / en l’arbre sec / de lloc sens rec, / fruita rosada; / de mar salada / vol aigua dolça.” (8016-29) Fitxa Espill FE0715 Vers primera ocurrència 8016 Vers darrera ocurrència 8016 Nombre d’ocurrències 01 Forma Qui pren consell de les dones no mor de fam, com féu Adam canònica (conté la col·locació Morir de fam) Mot clau 1 Consell Mot clau 2 Fam Tipus Unitat estilística configurada com a enunciat parèmic Recursos Oració de relatiu, amb clàusula comparativa. Rima en “-am”. D’origen bíblic. Ironia. lingüístics i retòrics Definició De les dones només valen els consells sobtosos, producte no de la raó sinó de la intuÏció, de manera que només si s’ha d’actuar sense temps per a deliberacions el consell d’una dona serà més vàlid que el d’un home (Carré 2006: 697) Inserció en Introduït a manera de tesi, resum inicial, glossada posteriorment. Conserva el text l’estructura d’oració de relatiu. Funció discursiva posteriors, que posen de manifest que la influència de la dona és dolenta. Asseverativa, modalitzadora, amb un sentit irònic, pel significat dels enunciats Documentació “De l’enemic i de la dona, el primer consell i la primera paraula és la bona”, “De la en català dona, el primer consell, no el segon” (Joan Amades, Refranyer) “De la dona pren el primer consell i no el segon” (PCC, D 1580; no s’hi cita l’ Espill) Documentació altres llengües Traduccions “Quien acertados / toma consejos / de los más viejos, / no muere de hanbre / del fragment ni corta estanbre, / como hizo Adán” (L. Matheu, Libro cons.) “Quien de ellas sigue los consejos, en verdad que no muere de hambre —tal hizo Adán—” (MiPlanas, Espejo) 1593 Fragment “Qui en pren consells / no mor de fam / (ço féu Adam)” (8016-18) amb UF o UE “De set o fam / (tant les desam!) / si es vol morissen” (15833-35) Fitxa Espill FE0716 Vers primera ocurrència 8017 Forma Morir de fam canònica com féu Adam) Mot clau 1 Morir Vers darrera ocurrència 15833 Nombre d’ocurrències 02 (part del proverbi Qui pren consell de les dones no mor de fam, Mot clau 2 Fam Tipus Col·locació (pren el significat metafòric del mot “morir”, que ja el té) Recursos Verb + preposició “de” + substantiu. Al·literació del so [m]. lingüístics i retòrics Definició Estar mancat de les coses necessàries per a viure (DCVB, fam; no s’hi cita l’ Espill). Molt afectat d’una sensació o efecte depriment: Estic mort de son (de fam, de set, de por, etc.) (DCVB, mort; no s’hi cita el Tirant ni l’Espill). Patir extremament per falta d’aliment (Gonzàlvez). Inserció en Automatitzada. Forma la clàusula subordinada d’una oració de relatiu. el text Funció discursiva influència de les dones, que inicialment pot semblar bona (“no mor de fam”), resulta Modalitzadora, en contrast amb els enunciats posteriors, posant de manifest que la en realitat dolenta. Documentació “En tant que li era vijares que perís de fam” ( Curial, I.25), “Senyora, muir de fam e de en català fred” (I.25), “Si en algun temps me veies morir de fam, hages mercè de mi” (I.25), “Quasi morint de fam” (Curial, I.25) “Ans, so cert, morint de fam en l'escura cisterna, la sua més llarga pena augmenta major lo crim de nostra culpa” (Hist. Josef) “Sobre la vida del fill, qui de fam se moria” ( Ist. S. Magdalena) “E los petits infants se moren de fam” ( Tirant, 104), “Si no fos la caritat que la mercè vostra m'ha feta, ja fóra mort de fam” (110), “E fon condemnat que morís en lo caçre de fam” (309), “Si molt aturaven aquí, perrien de fam” ( Tirant, 422) “Encara que de fam muiren” (Lo Cartoixà, II.47) Documentació altres llengües Traduccions “Quien acertados / toma consejos / de los más viejos, / no muere de hanbre / del fragment ni corta estanbre, / como hizo Adán” (Or. 8016-18) “Calor o frío, / el hanbre o sed, / que son pared / que va a caer; / de su querer / jamás reclamo; / pues las desamo, / siquiera mueran” (Or. 15833-35) (L. Matheu, Libro cons.) “Quien de ellas sigue los consejos, en verdad que no muere de hambre —tal hizo Adán—” (Or. 8016-18), “Aun cuando estuvieran muriéndose de frío o congeladas, o de hanbre y sed...” (Or. 15833-35) (MiPlanas, Espejo) 1594 Fragment “Qui en pren consells / no mor de fam / --ço féu Adam--, / e vol cercar / amb UF o UE e creu trobar / en l’herm espigues, / en lo cep figues, / raïms e peres / en les figueres; / en l’arbre sec / de lloc sens rec, / fruita rosada; / de mar salada / vol aigua dolça.” (8016-29) Fitxa Espill FE0717 Vers primera ocurrència 8019 Vers darrera ocurrència 8019 Nombre d’ocurrències 01 Forma Cercar peres en les figueres canònica Mot clau 1 Cercar Mot clau 2 Pera Tipus Locució verbal (significat idiomàtic, no composicional) Recursos Verb + substantiu + sintagma preposicional. Al·literació dels sons [e] i [r]. lingüístics i retòrics Definició Voler una cosa impossible (Def. pròpia) Inserció en Mitjançant el connector “e” i desautomatitzada, per la interpolació de diversos mots el text entre el verb i el complement. Funció discursiva significació semblant, sobre la inutilitat de demanar consell a les dones. Asseverativa, modalitzadora, en una seqüència explicativa amb metàfores de Documentació “Es cullen potser raïms dels cards o figues dels arços?” (Mateu, 7.16) en català “Car los llidons vol trobar en figuera” (Ausiàs March, 100; PCC, O 327) “L’om no pot fer peres, ni de broma ni de veres” (PCC, O 327; no s’hi cita l’Espill) ”Demanar peres a l’om” (PCC, P 1650; no s’hi cita l’Espill) “No demanis peres al pi” (PCC, P 1657; no s’hi cita l’Espill) “No cull hom d’espines raïm” (J. Bonsenyor, Paraules e dits de savis i filòsofs, 652; PCC, H 183) Documentació “Mas pedí peras al olmo” (H. Núñez, Refr. o prov. en romance , 4536) altres llengües “No pidas al olmo la pera, pues no la lleva” (Núñez, Refr. o prov. en romance , 5457) Traduccions “Que, con afán, / quiso buscar / y cruz hallar: / en yermo espigas; / del fragment en cepos, higas; / racimos, peras / en las higueras” (L. Matheu, Libro cons.) “Quiere buscar ( y cree que encuentra) espigas en el yermo, higos en las cepas, uvas y peras en las higueras” (MiPlanas, Espejo) 1595 Fragment “De mar salada / vol aigua dolça” (8028-29) amb UF o UE Fitxa Espill FE0718 Vers primera ocurrència 8029 Forma Aigua dolça canònica Mot clau 1 Aigua Tipus Col·locació (significat transparent) Recursos Substantiu + adjectiu lingüístics i retòrics Definició La que no té sal en quantitat apreciable a la sabor (DCVB, Mot clau 2 Dolça Vers darrera ocurrència 8029 Nombre d’ocurrències 01 aigua; no s’hi cita l’ Espill). Aigua que no prové de la mar, que no té gust salat i és bona de beure (Gonzàlvez). Inserció en Automatitzada. Forma el complement directe del verb. el text Funció discursiva on es descriu com erra l’home que s’aconsella de dona. Denominativa, en una seqüència explicativa modalitzada. Forma part d’una metàfora (Lo Somni, Facet, Curial, Faula Neptú i Diana , Certamen S. Cristòfol, Tirant) Documentació en català “De les aigües douces ixen vapors caldes e humides” (Llull, Proverbis de Ramon; GGL, aigua) “De la gran mar les aygues son salades, / enmig les quals fonts d’aygua dolça troben” (Miquel Miralles, Obres o trobes) “Uberta serà als qui'n volrran beure / als bons d'aygua dolça y als mals d'amargor” (Ist. Passió, 204-05) “Ab aygues tan dolces d'amor y clemencia” (Ist. Passió, 1011) “Puix l'aigua tan dolça de vostre bell pou / les velles carns mortes fa jóvens i vives” (Procés olives , 171-72) “Que fan venir dolça brollant / l'aigua de lluny” (Somni JJ, 1609-10) “Lo quart riu és de aygua molt dolça e saborosa” (Vita Christi, 210) Documentació altres llengües Traduccions “En mar salada / dulce agua quiere” del fragment (L. Matheu, Libro cons.) “... de agua, y espera obtenerla dulce del mar salado” (MiPlanas, Espejo) 1596 Fragment “L’estil bé scur / e males arts” (8040-41) amb UF o UE “Les diablesses, / totes malignes, / cert són indignes, / per los esguarts / de males arts / e fals compàs / et alias, / hom s'hi acoste” (9786-93) “Per tals esguards, / ab bones arts / casar-te pots” (10207-09) Fitxa Espill FE0719 Vers primera ocurrència 8041 Vers darrera ocurrència 10208 Nombre d’ocurrències 03 Forma Males arts --- Bones arts canònica Mot clau 1 Art Tipus Col·locació (significat transparent) Recursos Adjectiu + substantiu lingüístics i retòrics Definició Malefici, cosa feta per intervenció diabòlica (DCVB, Mot clau 2 art; no s’hi cita l’ Espill). Exercici de l’enginy basat en l’engany i la falsedat (Gonzàlvez, Males arts). Exercici de l’enginy basat en la bona fe i l’honradesa (Gonzàlvez, Bones arts). Inserció en Mitjançant el connector “e”. el text Funció discursiva Modalitzadora. referida al mal que fan les dones. Documentació “I ab prou raons molt verdaderes / i de bon’ art, / en català tots defenent molt bé sa part, / han altercat” ( Somni JJ, 376-79) “Car prestament se fón retret / a una part, / a on molt bé i de bon’ art / ell confessà” (Somni JJ, 1276-79) “Mas, com havem tengut bon art, / bé ho deia io” ( Somni JJ, 2497-98) “Ans a males arts màgiques los seus maravellosos actes atribuïen” (Lo Cartoixà, IV.2) “Ni que els injustos creixin com l’herba, ni que arribin a florir els amics de males arts” “i els amics de males arts es vantaran”, “Qui es posa a favor meu contra els amics de males arts”, “Es tronaran contra ells les seves males arts”, “El pa seductor dels amics de males arts, no el vull compartir” (Salms, 92.8, 94.6, 94.16, 94.23, 141.4) Documentació “Malas artes” (‘manera de obrar en que hay engaño y astucia’, DUE, altres llengües arte ) Traduccions “Su estilo obscuro, / sus malas artes” (Or. 8040-41) del fragment “Son fitonisas, / diablos mestisas, / todas malignas; / y más indignas, / con tales partes / y malas artes, / falso compàs / y mucho más, / de ir a su lado, / Dios te ha librado” (Or. 9786-93) “Con buenas artes / te has de casar” (Or. 10207-09) (L. Matheu, Libro cons.) “Su muy obscuro estilo y sus malas artes” (Or. 8040-41) “Son, en verdad, por su mirar de arte malvado...” (Or. 9786-93) “Puedes en buena ley casarte” (Or. 10207-09) (MiPlanas, Espejo) 1597 Fragment “Per mala sort / en tot mal guany, / jo en fiu Déu strany / per llur consell” (8076-79) amb UF o UE Fiu Déu novell / e l’adorí, / apostatí / contra mon ús. / No en vull dir pus.” (8080-84) Fitxa Espill FE0720 “Edificaren / temple bellíssim / mas nefandíssim, / obra molt vana, / de na Diana, / fent un Déu strany / d'or o de stany / fus contrafet” (9424-31) “Doncs no t'inflames / per llurs pintures / ni brodadures, / ni en façes déus” (10038-41), “Dels arreus rics / d’elles, tan bells / --collars, anells / d’or, los foneren--, / un Déu se’n feren” (10044-48), “Fes que t'allargues / no fent vedell / per Déu novell / en lo camí” (12480-83) Vers darrera ocurrència Vers primera ocurrència 8078 12481 Nombre d’ocurrències 06 Forma Fer (un) Déu (d’algú o d’alguna cosa) canònica Mot clau 1 Fer Tipus Locució verbal (significat metafòric) Recursos Verb + sintagma nominal. Monosil·labisme. lingüístics i retòrics Definició Enaltir al màxim (algú o alguna cosa), fins a l’adoració (Def. pròpia) Mot clau 2 Déu Inserció en Formant una clàusula amb el subjecte en primera persona. el text Funció discursiva estrany. Modalitzadora. Amb una remissió díctica a Salomó, que lamenta haver adorat un déu (Lo Somni, Curial, Vita Christi, Procés olives , Somni JJ) Documentació en català “E certament veig la gent perillosa, / que us veu semblant, de fer-ne déu estrany” (Francí Guerau) “E regoneix, Senyor, la tua creatura no per déus estranys creada, mas per tu sols, Déu viu e verdader, car no hi ha altre Déu sinó tu, ni no hi ha Déu qui puixa fer les tues obres.” ( Tirant, 478) Documentació altres llengües Traduccions “Con peor hado, / fuí yo engañado: / por su consejo / a mi Dios dejo, / pero otro del fragment nuevo / con este cebo / yo le adoré, / y apostaté / fuera conpás” (Or. 8076-84) “Y edificaron / tenplo bellíssimo / mas nefandíssimo: / obra mui vana, / deidad (que) estraña, / de oro y estaño / bien contrahecho” (Or. 9424-31) “Pues, no te inflames / por sus pinturas / con bordaduras, / ni ídolos hagas” (Or. 10038-41), “Y un Dios hizieron” (Or. 10048) (L. Matheu, Libro cons.) “En cuanto a mí, hice un Dios extraño...” (Or. 8076-84), “Y jabraron un Dios extraño, de oro o de estaño fundido imitándolo” (Or. 9424-31) (MiPlanas, Espejo) 1598 Fragment “Per mala sort / en tot mal guany, / jo en fiu Déu strany / per llur consell, / amb UF o UE fiu Déu novell / e l’adorí, / apostatí / contra mon ús. / No en vull dir pus.” (8076-84) Fitxa Espill FE0721 “Morí sobtada / sens dir ‘Jesús’. / No en digam pus.” (8946-48) Observació: La major part dels editors han allargat la fórmula de cloenda del vers 8948 amb el vers 8949: "No en digam pus, / com Déu no hu vol", però la lliçó del manuscrit hi és clara, ja que aquest segon vers és l'inicial d'un nou paràgraf. Les versions castellanes també anoten la mateixa errada: "Callemos sus, / pues Dios no quiere” i "No digamos más, que Dios no lo permite". Vers darrera ocurrència Vers primera ocurrència 8084 Forma No dir-ne pus canònica Mot clau 1 Dir 8948 Nombre d’ocurrències 02 Mot clau 2 Pus Tipus Col·locació (significat composicional) Recursos Negació + verb + pronom adverbial + adverbi. Monosil·labisme. lingüístics i retòrics Definició Significa que, dit el més important, cal concloure (Def. pròpia) DCVB, pus, cita l’Espill, 8084, com a exemple lèxic, no fràsic. Inserció en Automatitzada, amb l’afegit del verb de voluntat “vull”. Forma una oració. el text Funció discursiva Asseverativa. Conclou una seqüència monologal. Documentació “E no pots dir pus de ço que has dit” ( Curial, III.35) en català “E d´açò no us vull pus dir sinó que em torneu final resposta de sí o de no” (Tirant, 134) Documentació altres llengües Traduccions “Con peor hado, / fuí yo engañado: / por su consejo / a mi Dios dejo, / pero otro del fragment nuevo / con este cebo / yo le adoré / y apostaté / fuera conpás; / no digo más” (Or. 8076-84), “Murió, cuitada, / súbitamente, / ni aun solamente / dixo ‘Jesús’; / callemos sus, / pues Dios no quiere” (Or. 8946-48) (L. Matheu, Libro cons.) “En cuanto a mí, hice un Dios extraño, por mi mala suerte o equivocación y por consejo de ellas; fué un nuevo Dios, al que adoré, cometiendo apostasía contra mis usos; ¡no quiero decir más!” (Or. 8076-84), “Con lo cual murió de repénte sin decir “Jesús’. (No digamos más, que Dios no lo permite)” (Or. 8946-48) (MiPlanas, Espejo) 1599 Fragment “Qui haver vol / d’elles costol / quant és malalt, / farà bon salt / del llit al vas” amb UF o UE (8085-89) Fitxa Espill FE0722 Vers primera ocurrència 8088 Forma Anar del llit al vas canònica Mot clau 1 Anar Mot clau 2 Llit Vers darrera ocurrència 8088 Nombre d’ocurrències 01 Tipus Unitat estilística configurada com a sintagma verbal Recursos Verb + preposició “de” + sintagma nominal + sintagma preposicional. Al·literació del lingüístics i retòrics so [a]. Definició Morir-se (Def. pròpia). MiP l’anota com a “frase”, amb la glosa: ‘del llit a la sepultura’. DCVB, vas, cita l’Espill com a exemple lèxic, no fràsic. Morir (Gonzàlvez, fer un salt del llit al vas; diu que DCVB no l’enregistra). Inserció en Desautomatitzada. S’hi modifica el verb i s’hi afegeix un complement. Forma el el text predicat verbal d’una oració de relatiu. Funció discursiva malalt és anar directe a la mort. Asseverativa, modalitzadora. Afirma l’emissor que confiar en les dones quan hom és Documentació en català Documentació altres llengües Traduccions “Harà buen salto; / de cama dura / en sepultura / vendrá a parar” del fragment (L. Matheu, Libro cons.) “Dará una buena voltereta desde el lecho al sepulcro” (MiPlanas, Espejo) 1600 Fragment “L'embotiran / e fassiran / com al porcell” (8101-03) amb UF o UE Fitxa Espill FE0723 Vers primera ocurrència 8101 Vers darrera ocurrència 8101 Nombre d’ocurrències 01 Forma Embotir (algú) com al porcell canònica Mot clau 1 Embotir Tipus Locució verbal (comparativa) Recursos Verb (+ substantiu o pronom) + clàusula comparativa d’igualtat (“com...”). D’origen lingüístics i retòrics experiencial. Definició Donar excessivament de menjar a algú (Def. pròpia). Mot clau 2 Porcell DCVB, embotir , cita l’Espill com a exemple lèxic, no fràsic. Inserció en Forma el predicat verbal d’una clàusula que té els complements preposicionals el text anteposats per tematització i el nucli verbal coordinat amb un altre sinònim. Funció discursiva fer-lo morir. Modalitzadora. Clou la descripció de què i quant fan prendre les dones a l’home per Documentació DSFF, golafre , anota en català un porc. Ésser un porc malfart, Menjar més que un porc i Afartar-se com Documentació altres llengües Traduccions “Le enbutiran / e llenaran / como a un cevon” (L. Matheu, Libro cons.) del fragment “Le atiborran y embuten , como si fuera un gorrino” (MiPlanas, Espejo) 1601 Fragment “Llevau, tornau / a l’altre niu / de on veniu: / l’egua prenyada / pac la civada / amb UF o UE puis resta prenys” (8147-49) Fitxa Espill FE0724 Vers primera ocurrència 8147 Vers darrera ocurrència 8147 Nombre d’ocurrències 01 Forma L’egua prenyada paga la civada canònica Mot clau 1 Egua Mot clau 2 Civada Tipus Unitat estilística configurada com a enunciat parèmic Recursos Oració simple predicativa. Al·literació del so [a]. Rima en “-ada”. lingüístics i retòrics Definició Denota que qui ha obtingut un benefici ha de pagar-ne el cost (Def. pròpia). DCVB, pagar, cita l’Espill com a exemple lèxic, no fràsic. Inserció en Automatitzada. És la conclusió d’un parlament de la muller, seguit d’un darrer vers el text que reforça i explica la segona clàusula de l’enunciat parèmic: “pac la civada / puis resta prenys” (8149). Funció discursiva per treure’l de casa. Argumentativa. És la conclusió dels retrets que la dona fa a l’home, intentant-ho tot Documentació “L’euga (sic) prenyada, / poc (sic) la civada” (PCC, E 826; és la citació de l’Espill, en català sense més informació) Observació: L’anotació que en fa Sebastià Farnés pot ser un exemple de fals amic, és a dir, un cas de miratge parèmic. Documentació altres llengües Traduccions “¡Yegua preñada / pague cebada, / puis está doble” (L. Matheu, Libro cons.) del fragment “La yegua preñada pague la cebada, ya que preñada se queda” (MiPlanas, espejo) 1602 Fragment “Dien: “Menjau, / no febrejau, / ni serà res, / de fredor és. / Sobreposada, / amb UF o UE cuita en cendrada, / madexa crua / lo vent desnua; / rajola, teula, / calda meteu-la / sobre lo mal; / cert, un cantal / ben escalfat / de vi ruxat / és fina cosa” (8159-73) Fitxa Espill FE0725 Vers primera ocurrència 8165 Vers darrera ocurrència 8165 Nombre d’ocurrències 01 Forma Madeixa crua, cuita en cendra, el vent desnua canònica Mot clau 1 Madeixa Tipus Aforisme mèdic Recursos Oració composta, amb clàusula adjectiva de participi. Paral·lelisme rítmic. Al·literació lingüístics i retòrics dels sons [a] i [e]. Rima en “-ua”. Definició Indica el remei per fer fora els vents intestinals (Def. pròpia) Mot clau 2 Vent Inserció en Automatitzada. Presència directa, integrada al text, en una sèrie d’expressions del el text camp semàntic de la medicina i curanderia populars. Funció discursiva remeis casolans i estrafolaris, per reforçar la seva opinió que la malaltia del marit és Argumentativa. La muller inclou al seu parlament aquest aforisme, al costat d’altres poca cosa. Documentació “Madeixa crua el vent desnua” (PCC, M 121; és la citació de l’ Espill, sense més en català informació) Observació: Proposem una forma canònica un xic diferent, més completa, que l’anotada per en Farnés. Documentació altres llengües Traduccions “Madeja cruda / puesta en cernada / es cosa usada; / ventosidades / del fragment dan las frialdades” (L. Matheu, Libre cons. ) “Una madeja cruda, cocida en cendrada y puesta encima, desata los vientos” (MiPlanas, Espejo) 1603 Fragment “Metge no hi cal, / maten de fam” (8180-81) amb UF o UE “Qui no té llet, / flac e magret, / de fam lo mata” (9129-31) Fitxa Espill FE0726 Vers primera ocurrència 8181 Forma Matar de fam canònica Mot clau 1 Matar Mot clau 2 Fam Vers darrera ocurrència 9131 Nombre d’ocurrències 02 Tipus Col·locació (pren el significat metafòric del mot “matar”, que ja el té) Recursos Verb + preposició “de” + substantiu. Al·literació dels sons [m] i [a]. lingüístics i retòrics Definició Fer patir molta fam (DCVB, fam; no s’hi cita l’ Espill). Fer patir molta fam (DCVB, matar; no s’hi cita l’ Espill). Fer patir molta fam (Gonzàlvez). Inserció en Automatitzada. Forma una clàusula causal. el text Funció discursiva metge. Modalitzadora. La dona, amb exageració evident, justifica per què no cal avisar el Documentació en català (GGL, Lo Somni, Facet, Llibre de fra Bernat, Curial, Faula Neptú i Diana , Hist. Passió, Vita Christi, Procés olives , Somni JJ) “Qui per sa misèria nos matava de pura fam” (Tirant, 313) Documentació altres llengües Traduccions “Médico el mal / no ha menester, / que suele ser / cortar lestanbre, / del fragment matando de hanbre” (Or. 8180-81) “Si le ha faltado / leche, delgado, / flaco y pequeño, / falto de sueño / de hanbre le mata” (Or. 9129-31) (L. Matheu, Libro cons.) “Y no hace falta médico ninguno, porque éstos matan de hambre” (Or. 8180-81) “La que no tiene leche le cría flacucho y endeble, y le mata de hambre” (Or. 9129-31) (MiPlanas, Espejo) 1604 Fragment “Si voleu pendre / sols d'aigua-sal, / peucrist, orval, / ab un diner / jo el poré fer / amb UF o UE un bon cristiri” (8184-89) Fitxa Espill FE0727 Vers primera ocurrència 8185 Forma Aigua-sal canònica Mot clau 1 Aigua-sal Tipus Mot compost Recursos Format a partir de substantiu + substantiu. Al·literació del so [a]. Ironia. lingüístics i retòrics Definició Agua de la salmuera de las aceitunas, que se suele usar para lavativas (Chabàs). Mot clau 2 Vers darrera ocurrència 8185 Nombre d’ocurrències 01 L’ayguasal és la salmorra (cast. salmuera); serveix com a laxant, en forma de clíster (MiP). Aigua molt carregada de sal per conservar-hi carn o per altres usos (DCVB, aigua-sal; s’hi cita l’Espill). Aigua de salmorra (Gustà 1978). Inserció en Automatitzada i seriada el text Funció discursiva suposats remeis que la dona fa servir per al marit. Denominativa, en una seqüència dialogal modalitzada amb ironia, en una sèrie de Documentació “També servareu les magranes si les posau... ab ayguasal bullenta” (Agustí, en català d’agricultura, 53; DCVB, aigua-sal) Secrets Documentació altres llengües Traduccions “¿Queréis tomar / un magistral? / con agua y sal, / por un dinero / haceros quiero / del fragment luego una aiuda” (L. Matheu, Libro cons.) “Si quisierais solamente un buen clister de agua de salmuera, piedecristo y ormino (por un dinero puedo yo hacerlo)” (MiPlanas, Espejo) 1605 Fragment “Si voleu pendre / sols d'aigua-sal, / peucrist, orval, / ab un diner / jo el poré fer / amb UF o UE un bon cristiri” (8184-89) Fitxa Espill FE0729 Vers primera ocurrència 8186 Forma Orval canònica Mot clau 1 Orval Tipus Mot compost Recursos Format a partir de substantiu + verb. Ironia. lingüístics i retòrics Definició Nom de la Mot clau 2 Vers darrera ocurrència 8186 Nombre d’ocurrències 01 Salvia horminum (documentat ja en el segle XIV), que s’ha explicat com a una alteració del baix llatí auris galli ‘orella de gall’ per una etimologia popular que va refondre la paraula en aurum valet ‘val or’ per les virtuts medicinals d’aquesta planta (DeCat, orval; s’hi cita l’Espill) Inserció en Automatitzada i seriada el text Funció discursiva suposats remeis que la dona fa servir per al marit. Denominativa, en una seqüència dialogal modalitzada amb ironia, en una sèrie de Documentació “De semença de cogombre, / ungles d’hom, sang mestrual, / paparres, fulles en català d’orval ” ( Turmeda, Cobles de la divisió del regne de Mallorca; DeCat, orval) “Pren orval e abreulls e peu.crist e pica-ho e met-ho III o IIII vegades” (Receptari de Micer Joan; DeCat, orval) Documentació altres llengües Traduccions “¿Queréis tomar / un magistral? / con agua y sal, / por un dinero / haceros quiero / del fragment luego una aiuda” (L. Matheu, Libro cons.) “Si quisierais solamente un buen clister de agua de salmuera, piedecristo y ormino (por un dinero puedo yo hacerlo)” (MiPlanas, Espejo) 1606 Fragment “Si voleu pendre / sols d'aigua-sal, / peucrist, orval, / ab un diner / jo el poré fer / amb UF o UE un bon cristiri” (8184-89) Fitxa Espill FE0728 Vers primera ocurrència 8186 Forma Peucrist canònica Mot clau 1 Peucrist Tipus Mot compost Recursos Format a partir de substantiu + substantiu. Ironia. lingüístics i retòrics Definició Mot clau 2 Vers darrera ocurrència 8186 Nombre d’ocurrències 01 Peu de Crist o Cinc en rama, pie de Cristo, la polentilla replans (Chabàs). El peucrist o cinch-en-rama és una planta de les rosàcies que s’emplea medicinalment en decuyt de les seves fulles (MiP). Planta rosàcia de l’espècie Potentilla reptans: de fulles dividides en cinc folioles cuneiformes, dentades i fistonades, flors grans, grogues, solitàries, llargament pedunculades (DCVB, peu ; s’hi cita l’Espill). DeCat, peu , anota l’Espill. Inserció en Automatitzada i seriada el text Funció discursiva suposats remeis que la dona fa servir per al marit. Denominativa, en una seqüència dialogal modalitzada amb ironia, en una sèrie de Documentació “Pren orval e abreulls e peu.crist e pica-ho e met-ho III o IIII vegades” (Receptari en català Micer Joan; DeCat, orval) de Documentació altres llengües Traduccions “¿Queréis tomar / un magistral? / con agua y sal, / por un dinero / haceros quiero / del fragment luego una aiuda” (L. Matheu, Libro cons.) “Si quisierais solamente un buen clister de agua de salmuera, piedecristo y ormino (por un dinero puedo yo hacerlo)” (MiPlanas, Espejo) 1607 Fragment “Puis no el servexen, / axí el se dexen / a la ventura” (8193-95) amb UF o UE Fitxa Espill FE0730 Vers primera ocurrència 8195 Forma A la ventura canònica Mot clau 1 Ventura Tipus Locució adverbial Recursos Preposició + sintagma nominal. Al·literació del so [a] lingüístics i retòrics Definició Sense propòsit format, sense preveure el que succeirà (DCVB, Mot clau 2 Vers darrera ocurrència 8195 Nombre d’ocurrències 01 ventura; no s’hi cita l’Espill). No prestar les atencions degudes a algú o alguna cosa (Gonzàlvez). Inserció en Automatitzada. Forma el ccomplement circumstancial del verb. el text Funció discursiva Modal Documentació “Home foyl qui fa a ventura ço que fa” (R. Llull, Llibre orde cavall. ; DCVB, ventura) en català “Notificant-vos que si cent ànimes tenia, com no en tinga sinó una, les posaria totes en ventura per l´amor vostra” (Tirant, 121) “E no pens lo príncep que solament a la ventura li sia posat en son títol sereníssim o molt clar” (143) “Car si cent vides tingués, com no en tinga sinó una, totes cent les aventurara sols per fer a la majestat vostra algun servir” (146) “E ans arriscar e posar a la ventura cent vides, si tantes ne tenia, ans que blasme de covardia li pogués ésser imputat” (288) Documentació “A la ventura” (‘sin dirección o plan’, DUE, altres llengües “Aimlessly” (D. Carbonell, DF, ventura) ventura) Traduccions “Luego se alejan / y se le dejan / a la ventura” (L. Matheu, Libro cons.) del fragment “Ya no le atienden más, y así le dejan a su ventura” (MiPlanas, Espejo) 1608 Fragment “Al pagament, / lo llur marit, / emmalaltit, / florins vells tria, / ella els camvia: / amb UF o UE baratarà / e comprarà / timbres trencats, / estisorats, / nachcís e mals, / falsos reals / sabudament” (8220-31) Observació: Altres mencions a florins, es troben als versos 596, 830, 7516, 8334, 11150 i 16291. Fitxa Espill FE0731 Vers primera ocurrència 8223 Forma Florí vell canònica Mot clau 1 Florí Tipus Locució nominal (significat no composicional) Recursos Substantiu + adjectiu lingüístics i retòrics Definició Moneda d’or i d’argent que estigué en ús des del segle XIII fins al segle XVI, amb valors Mot clau 2 Vell Vers darrera ocurrència 8223 Nombre d’ocurrències 01 que oscil·laven entre onze i disset sous per florí (DCVB, florí; no s’hi cita l’ Espill). Moneda d’or creada per imitació de la florentina pel rei Pere el Cerimoniós i titulada “florí d’or d’Aragó”, comuna a tots els estats de la senyoria (Mateu i Llopis 1937: 9). Inserció en Automatitzada, avantposada al verb del qual és complement directe. el text Funció discursiva amb això, la maldat de la dona que la canvia per una altra de menys valor. Denomonativa, modalitzadora, intensificant el valor de la moneda que tria el marit i, Documentació en català Documentació altres llengües Traduccions “Para gastar, / triste, el marido / del mal herido, / doblones saca; / dize ella: --¡Daca! del fragment / los trocaré / y pagaré / las medicinas-- / Entre vecinas / los va a trocar, / para conprar / lazos dorados, / brincos quebrados, / o aliños tales / que aumentan males / encontinente” (L. Matheu, Libro cons.) “A la hora de pagar a los médicos, el marido, doliente, escoge de sus viejos florines: pero ella se los cambia; baratará para hacerse a sabiendas con monedas quebradas, tijereteadas, cortas de peso y defectuosas, y con reales falsos” (MiPlanas, Espejo) 1609 Fragment “Si diu: “Pel fur / reba el dot pur / tant solament, / éntregament / torne l’escrex / amb UF o UE lla d’on partex” (8265-70) “Dar t’ha per gatge / com mercader, / no quart diner / tan solament, / mas mil per cent” (12674-78) Fitxa Espill FE0732 Vers primera ocurrència 8267 Forma Tan solament canònica Mot clau 1 Solament Tipus Locució adverbial Recursos Adverbi + adverbi lingüístics i retòrics Definició Locució intensiva de Mot clau 2 Vers darrera ocurrència 12677 Nombre d’ocurrències 02 solament amb el mateix significat: ‘únicament, sense altre’ (DCVB, solament; no s’hi cita l’ Espill). DeCat, sol-sola, la registra i cita l’Espill. Únicament, sense cap altra cosa (Gonzàlvez). Inserció en Automatitzada el text Funció discursiva Modal. Forma part d’una citació textual de la llei d’herència mínima per a la dona vídua. Documentació “Que puga tenir (...) sinó tan solament dos sclaus” ( Consolat de mar ; DeCat, sol-sola) en català “Tants déus no serien que poguessen bastar... com basta un déu tan solament” (Llull, Llibre de contemplació, 316, 4; DCVB, solament) Documentació altres llengües Traduccions “Y, según fuero, / su dote entero / manda pagar, / y numerar / tan solamente: / del fragment que enteramente / la hazienda suya / se restituya” (L. Matheu, Libro cons.) “O si dice: reciba únicamente la dote, conforme a fuero, y devuelva íntegras las arras de aumento a su procedencia” (MiPlanas, Espejo) 1610 Fragment “Com rabiosa, / perniciosa, / crec, si podria, / se menjaria / lo marit viu / amb UF o UE e qui tal scriu” (8275-80) Fitxa Espill FE0733 Vers primera ocurrència 8278 Vers darrera ocurrència 8278 Nombre d’ocurrències 01 Forma Menjar-se viu (algú) --- Menjar-se (algú) de viu en viu canònica Mot clau 1 Menjar Tipus Locució verbal (significat idiomàtic) Recursos Verb reflexiu + sintagma nominal lingüístics i retòrics Definició Causar-li gran despesa, consumir els seus recursos (DCVB, Mot clau 2 Viu menjar, menjar-se algú de viu en viu; no s’hi cita l’ Espill). Consumir-ne les forces, la salut, el patrimoni, etc. (DCVB, viu, menjar-se algú de viu en viu; no s’hi cita l’ Espill). Tenir una gran animadversió envers algú i voler fer-li un gran mal (Gonzàlvez; diu que DCVB no l’enregistra). Destruir algú, desfer-se’n (DSFF, destruir). Inserció en Automatitzada. Forma una clàusula completiva. el text Funció discursiva dona pot acabar amb l’home. Modalitzadora. L’emissor (Salomó) en primera persona assumeix la creença que la Documentació en català (GGL, Lo Somni, Facet, Llibre de fra Bernat, Curial, Faula Neptú i Diana ,Tirant, Hist. Passió, Vita Christi, Procés olives , Somni JJ) Documentació altres llengües Traduccions “Como rabiosa / perra, furiosa, / si ella pudiera / se le comiera / a él, si vive, / del fragment y a quien lo escrive” (L. Matheu, Libro cons.) “Cual loca furiosa, creo que, si pudiese, se comería vivo al marido y a quien tales cosas escribió” (MiPlanas, Espejo) 1611 Fragment “La francolina / tantost a coure, / morter de coure / de fet ressona” (8322-25) amb UF o UE Fitxa Espill FE0734 Vers primera ocurrència 8324 Forma Morter de coure canònica Mot clau 1 Morter Tipus Col·locació (significat transparent) Recursos Substantiu + preposició “de” + substantiu. Al·literació del so [r]. lingüístics i retòrics Definició Vas de parets gruixudes i de matèria dura (metall, pedra, fusta, vidre, etc.), amb la Mot clau 2 Coure Vers darrera ocurrència 8324 Nombre d’ocurrències 01 cavitat semiesfèrica, dins el qual es trituren amb una maça substàncies que es vol polvoritzar o reduir a pasta (DCVB, morter; s’hi cita l’Espill) Inserció en Automatitzada, formant el subjecte del verb el text resona. Funció discursiva Denominativa, en una seqüència narrativa modalitzada. Documentació “On pluja de morters de coure / allí els reblesca!” (Col·loqui dames, 878-79) en català “Morteret de coure. mortariolum aereum” (Onofre Pou, Thesaurus puerilis; DeCat, morter) Documentació altres llengües Traduccions “Un francolín / ponen a asar / y a resonar / el almirez” del fragment (L. Matheu, Libro cons.) “Y en seguida venga asar francolines y resonar el almirez de cobre” (MiPlanas, Espejo) 1612 Fragment “Per llur persona / ne va la casa / a tall d’espasa, / a saco strall” (8326-29) amb UF o UE Fitxa Espill FE0735 Vers primera ocurrència 8328 Forma A tall d’espasa canònica Mot clau 1 Tall Tipus Locució adverbial Recursos Sintagma preposicional + sintagma preposicional. Al·literació del so [a]. lingüístics i retòrics Definició Figuradament, situació de capgirament pregon, com en una batalla (Def. pròpia). Mot clau 2 Espasa Vers darrera ocurrència 8328 Nombre d’ocurrències 01 DCVB, tall , recull l’expressió Anar a tall d’espasa només en sentit literal (‘ésser mort a espasades’), però DCVB, espasa, en recull també el significat figurat (‘ésser tractat amb extrema violència’) i cita l’Espill. Fent mortaldat (DeCat, tallar; no s’hi cita l’ Espill) Carré 2006, glossari, anota Anar a tall d’espasa, ‘tractar amb extrema violència’. Inserció en Automatitzada. Seguida d’una altra expressió sinònima: “a saco strall” (8329). el text Invariable. Funció discursiva tota la casa es capgiri en benefici llur. Modalitzadora. Intensifica la manera com les dones es procuren benestar i fan que Documentació “Foren morts a tall d’espasa” ( Hist. Carles Maynes, 2) en català “Més de D hòmens moriren a tayl d’espasa” ( Històries troianes, MiP ed., p. 223) “Los encalcen a tayl d’espasa” (Històries troianes, Miquel i Planas ed., p. 224) “Ab lo seu virtuós braç, a tall d’espasa” (Tirant, 56) “E portant a tall d’espasa tot lo que els venia davant” (Tirant, 133) “Ab ànimo viril, a tall d’espasa” (Tirant, 237) “Tot dret a sa casa / de volta volut, anam a cercar-lo / i a da-me’n i prente’n, i a foc i a brasa, / i al bell trico-traco, i a bon tall d’espasa, / fins n’isquen eixutes, molt bé castigar-lo”(La brama, 76-80) Documentació altres llengües Traduccions “Queda la casa / más que hera rasa, / bien saqueada” (L. Matheu, Libro del fragment “Por su persona, la casa entera va a tajo de espada” (MiPlanas, Espejo) cons.) 1613 Fragment “A sac o strall” (8329) amb UF o UE Fitxa Espill FE0736 Vers primera ocurrència 8329 Forma A sac --- A estrall canònica Mot clau 1 Sac Tipus Locució adverbial Recursos Preposició + substantiu. Monosil·labisme. Al·literació del so [a]. lingüístics i retòrics Definició A saqueo. De Mot clau 2 Estrall Vers darrera ocurrència 8329 Nombre d’ocurrències 01 saco en Labernia, saqueo de una ciudad (Chabàs). Donar o passar a saqueig una ciutat presa d’assalt (MiP). Barrejar una casa o població (DCVB, sac; no s’hi cita l’Espill). DeCat, estragar, registra la locució adverbial A estrall com a sinònima de A sac i cita l’Espill. Amb violència pròpia d’una acció de saqueig (Gonzàlvez). Inserció en Automatitzada. el text Funció discursiva Modalitzadora. Forma sinonímia amb la locució anterior A tall d’espasa. Documentació “recompts de moros e dels turcs que en infantea comencen a avear lurs infants a tot en català estrall” (Eiximenis, Llibre de les dones, 171; DeCat, estragar) “Fan crida los enemichs dient ésser donats los béns a sacho” (Liber elegantiarum ; DCVB, sac) “La roba de cortesans serà donada a saco” (Lletra de Pere Guillem Borja, arquebisbe de Salern, a Pere de Vilarasa, degà de la Seu de València, 8/11/1476) Documentació altres llengües Traduccions “Bien saqueada” (L. Matheu, Libro cons.) del fragment “Y al estrago de un verdadero saqueo” (MiPlanas, Espejo) 1614 Fragment “Per llur persona / ne va la casa / a tall d’espasa, / a sac o estrall. / Mai res los fall / amb UF o UE cost que costàs: / un mart al nas / dels gebel·lins / per vint florins / quan fa lo fred” (8326-35) Fitxa Espill FE0737 Vers primera ocurrència 8331 Forma Cost que costàs canònica (actualment, Costi Mot clau 1 Costar Tipus Fórmula assertiva Recursos Verb + article + pronom relatiu neutre + verb. Repetició. lingüístics i retòrics Definició A tot cost, per molt que costi (DCVB, Vers darrera ocurrència 8331 Nombre d’ocurrències 01 el que costi ) Mot clau 2 costar; s’hi cita l’Espill) Inserció en Automatitzada, com a complement circumstancial de mode. Presència directa, el text integrada al text subjacent amb funció adverbial. Funció discursiva Modalitzadora. Intensifica la forma egoista d’actuar de les dones. Documentació en català Documentació “Cueste lo que cueste”, “A toda costa” (‘sin detenerse ante ningún obstàculo, altres llengües dificultad o esfuerzo’, DUE, costar, costa ) Traduccions “No falte nada / por más que cueste” (L. Matheu, Libro cons.) del fragment “Nunca carecen de cosa alguna, costare lo que costare” (MiPlanas, Espejo) 1615 Fragment “Mai res los fall / cost que costàs: / un mart al nas / dels gebelins / per vint florins / amb UF o UE quan fa lo fret” (8330-35) Fitxa Espill FE0738 Vers primera ocurrència 8332 Forma Marta gibel·lina canònica Mot clau 1 Marta Tipus Col·locació (significat transparent) Recursos Substantiu + adjectiu. Ironia. lingüístics i retòrics Definició Son más pequeñas que las [martas] comunes, especie de comadrejas (Chabàs). Mot clau 2 Gibel·lina Vers darrera ocurrència 8332 Nombre d’ocurrències 01 Una pell de marta gibelina (cast. cebellina) (MiP). Mamífer carnisser semblant a la fura, de color bru fosc i de pèl molt fi (Carré 2006: 826). Pell que s’usa per a fer roba d’abric molt cara extreta del mamífer carnívor de la família dels mustèlids... (Gonzàlvez, mart). Inserció en Desautomatitzada. Amb canvi de gènere i inserció d’elements. el text Funció discursiva dona per tapar-se el nas. Modalitzadora. Amb un acusat sentit irònic. L’emissor es burla de la despesa que fa la Documentació “Que alguna dona o donzella no puxa portar cortapisa... de marts giballins..., ne de en català arminis, ne de conduyts, ne de algun drap de seda” (doc. 1454; DCVB, conduit; citat per Vidal Alcover 1987: 28) “Lo dia de Sant Joan lo Rei s'abillà molt bé, ab un mante tot brodat de perles molt grosses, forrat de marts gibelins” (Tirant, 51), “E donà-li una roba d'estat que era de brocat e forrada de marts gebelins” (64), “Despullà's les robes que vestia, qui eren de vellutat blanc forrades de marts gebelins, e féu-les posar en terra” (67)... Documentació altres llengües Traduccions “No falte nada / por más que cueste, / su tema es este: / martas mui finas / del fragment y zebellinas, / quando haze frío” (L. Matheu, Libro cons.) “Nunca carecen de cosa alguna, costare lo que costare: una marta gibelina ante la nariz, por veinte florines, cuando llega el frío” (MiPlanas, Espejo) 1616 Fragment “En lo camp clos / perdrà lo cos / perquè les creu / e tempta Déu” (8393-96) amb UF o UE Fitxa Espill FE0739 Vers primera ocurrència 8393 Forma Camp clos canònica Mot clau 1 Camp Tipus Col·locació (significat composicional) Recursos Substantiu + participi. Monosil·labisme. Al·literació del so [k]. lingüístics i retòrics Definició Espai voltat de barreres on es feien les justes i torneigs (DCVB, Mot clau 2 Clos Vers darrera ocurrència 8393 Nombre d’ocurrències 01 camp; no s’hi cita l’Espill) Inserció en Automatitzada el text Funció discursiva Modalitzadora. Emfasitza el gran dolor que sofreix qui es delita amb dones. Documentació “Emperò no he llegit, sabut, ne oït, que ell ne algun dels desús dits, entràs en llica o en català camp clos” ( Curial, III.4) “E era entrat en cinc llices de camp clos, u per u, e de tots havia obtesa victòria gloriosa” (Tirant, 2), “Entrem en camp clos rei per rei” (13)... Documentació altres llengües Traduccions “En el cercado / se pierde armado / quien las creyere: / de Dios no espere, / del fragment pues que le tienta” (L. Matheu, Libro cons.) “Perderá su vida en el palenque, por haberlas creido, tentando a Dios” (MiPlanas, Espejo) 1617 Fragment “Lo llum apaga / e roses cull” (8426-27) amb UF o UE “Roses e flos, / clavells, gesmir / hi creus collir” (12342-44) Fitxa Espill FE0740 Vers primera ocurrència 8427 Forma Collir roses canònica Mot clau 1 Collir Mot clau 2 Rosa Vers darrera ocurrència 12342 Nombre d’ocurrències 02 Tipus Unitat estilística configurada com a sintagma verbal Recursos Verb + substantiu lingüístics i retòrics Definició Realitzar una acció (atractiva) que resulta arriscada (Def. pròpia). Arrancar flors de la planta (Gonzàlvez; definició incorrecta). Inserció en Mitjançant la conjunció “e”. Forma una clàusula coordinada. el text Funció discursiva dona. Situada en el mateix camp semàntic que el proverbi Modalitzadora. Forma part d’una enumeració dels perills que comporta fer cas d’una No hi ha rosa sense espines. Documentació “En lo collir de la rosa sofir lo dit afany e perill” (Tirant, 143) en català “El camí de l’espina conclou sempre en la rosa” (V. Andrés Estellés) Documentació altres llengües Traduccions “La luz apaga, / espinas coge” (Or. 8426-27) del fragment “¿Rosas y flores, / jasmín, claveles, / violetas fieles, / a tu placer / piensas coger?” (Or. 12342-44) (L. Matheu, Libro cons.) “Apaga la luz para coger rosas” (Or. 8426-27) “Tú crees coger flores, esto es, claveles, rosas y jazmines” (Or. 12342-44) (MiPlanas, Espejo) 1618 Fragment “Un mirar d'ull / o donatiu, / algun motiu / fals de grandea / o de bellea, / amb UF o UE de personatge / de gran llinatge / ficte llagot, / obté llur vot / de folla amor” Fitxa Espill (8428-37) “Cercant remei / a sa calor, / per folla amor / d’un tagarí / donant verí / al rei fill seu” (9500-05) FE0741 Vers primera ocurrència 8437 Forma Folla amor canònica Mot clau 1 Amor Mot clau 2 Folla Vers darrera ocurrència 9502 Nombre d’ocurrències 02 Tipus Unitat estilística configurada com a sintagma nominal Recursos Adjectiu + substantiu lingüístics i retòrics Definició Passió amorosa basada en el pur apetit sexual desordenat (Gonzàlvez) Inserció en Automatitzada. Precedida de la preposició “de”. Forma un complement del nom. el text Funció discursiva dona. Modalitzadora. Forma part d’un cotext on Salomó adverteix dels perills de l’amor de Documentació en català “Pregava l’amic la saviea e vera amor de son amat que ligassen e presessen la fola e falsa amor, qui té lo món torbat per fols e falses amadors de peccat” (GGL, fol) “E si alguna trobam que ab poc seny a nostra folla amor responga, quina glòria estimam haver atesa, lo jorn que sola una lletra nostra accepta” (Juí Paris) Documentació altres llengües Traduccions “Un mirar de ojo / o donativo, / qualquier motivo / falso, en grnadeza / y de belleza / del fragment de personage / y de linage / fingido, noto / que para el voto / de loco amor” (L. Matheu, Libro cons.) “Un buen mirar de ojos o una dádiva, algún falso parecer de grandeza o de hermosura, una fingida lisonja de persona de alto linaje, obtiene de ellas promesa de loco amor” (MiPlanas, Espejo) 1619 Fragment “Mas prest ne mor / qui molt s’hi feixa, / la força hi deixa, / cap s’emblanquix, / amb UF o UE prest s’envellix / com lo pardal / e lo fruital / fent molta fruita, / morir se’n cuita. / Mor com llebrer, / en lo femer, / qui les servex / e obehex; / fent mil plaés, / per un no res / s’amor fenix” (8438-53) Fitxa Espill FE0742 Vers primera ocurrència 8439 Vers darrera ocurrència 8439 Nombre d’ocurrències 01 Forma Qui molt s’hi feixa [amb dones], prest ne mor canònica Mot clau 1 Feixar Mot clau 2 Morir Tipus Unitat estilística configurada com a enunciat parèmic Recursos Esquema d’oració de relatiu. lingüístics i retòrics Definició Aconsella no embolicar-se excessivament en algun afer (Def. pròpia). DCVB, feixar, cita l’Espill com a exemple lèxic, no fràsic. Inserció en Automatitzada. Introduït pel connector “mas”, per fer contrast amb el passatge el text anterior en què l’home és afalagat i obté “folla amor”. Alteració de l’ordre dels hemistiquis. Inicia una sèrie de tres UEs i un proverbi. Conserva la forma de relatiu. Funció discursiva Argumentativa. Intensificada per les afirmacions posteriors. Documentació “Qui molt s’hi feixa, la força hi deixa” (PCC, F 1364; és la citació de l’Espill, sense més en català informació) Observació: L’anotació que en fa Sebastià Farnés pot ser un exemple de fals amic, és a dir, un cas de miratge parèmic. Documentació altres llengües Traduccions “Mas, con dolor, / aprisa muere / quien le obtuviere. / Quien no se aleja, / la vida del fragment deja, / luego encaneze, / presto enbejese / con vicio tal; / como el fruital / que da la fruta / presto, y tributa / mucha en un año, / busca su daño, / morir pretende, / hoguera enciende” (L. Matheu, Libro cons.) “Pero pronto sucumbe por su causa quien demasiado con ellas se lía: allí deja su fuerza, se le torna la cabeza cana y pronto envejece; como el gorrión, y lo mismo que el frutal que da mucho fruto, precipita su fin” (MiPlanas, Espejo) 1620 Fragment “Mas prest ne mor / qui molt s’hi feixa, / la força hi deixa, / cap s’emblanquix, / amb UF o UE prest s’envellix / com lo pardal / e lo fruital / fent molta fruita, / morir se’n cuita. / Mor com llebrer, / en lo femer, / qui les servex / e obehex; / fent mil plaés, / per un no res / s’amor fenix” (8438-53) Fitxa Espill FE0743 Vers primera ocurrència 8444 Vers darrera ocurrència 8444 Nombre d’ocurrències 01 Forma El fruital que fa molta fruita, de morir se’n cuita canònica Mot clau 1 Fruital Mot clau 2 Morir Tipus Unitat estilística configurada com a enunciat parèmic Recursos Oració composta, amb una clàusula adjectiva de relatiu. Rima en “-uita”. lingüístics i retòrics Definició Indica que l’excessiva activitat sexual/reproductora desgasta l’organisme (Def. pròpia). DCVB, fruital, cita l’Espill com a exemple lèxic, no fràsic. Inserció en Desautomatitzada, inserida com a comparació, amb altres elements afegits. Forma el text part d’una sèrie sinonímica de tres d’unitats estilístiques, que es clou amb un proverbi. Funció discursiva conegut. Argumentativa. La UE actua com a citació d’autoritat en recollir un fet natural Documentació “El fruital, / fent molta fruita, / morir se cuita” (PCC, F 1654; és la citació de l’ Espill, en català sense més informació) “Com el pardal / i el fruital, / fent molta fruita, / morir se cuita” (PCC, P 715; és la citació de l’Espill, sense més informació) Observació: L’anotació que en fa Sebastià Farnés pot ser un exemple de fals amic, és a dir, un cas de miratge parèmic. Documentació altres llengües Traduccions “Mas, con dolor, / aprisa muere / quien le obtuviere. / Quien no se aleja, / la vida del fragment deja, / luego encaneze, / presto enbejese / con vicio tal; / como el fruital / que da la fruta / presto, y tributa / mucha en un año, / busca su daño, / morir pretende, / hoguera enciende” (L. Matheu, Libro cons.) “Pero pronto sucumbe por su causa quien demasiado con ellas se lía: allí deja su fuerza, se le torna la cabeza cana y pronto envejece; como el gorrión, y lo mismo que el frutal que da mucho fruto, precipita su fin” (MiPlanas, Espejo) 1621 Fragment “Mas prest ne mor / qui molt s’hi feixa, / la força hi deixa, / cap s’emblanquix, / amb UF o UE prest s’envellix / com lo pardal / e lo fruital / fent molta fruita, / morir se’n cuita. / Mor com llebrer, / en lo femer, / qui les servex / e obehex; / fent mil plaés, / per un no res / s’amor fenix” (8438-53) Fitxa Espill FE0744 Vers primera ocurrència 8447 Vers darrera ocurrència 8447 Nombre d’ocurrències 01 Forma Morir en el femer com un llebrer canònica Mot clau 1 Morir Mot clau 2 Femer Tipus Unitat estilística configurada com a sintagma verbal (comparativa) Recursos Verb + preposició + sintagma nominal + clàusula comparativa. Rima. lingüístics i retòrics Definició Morir pobre i abandonat per tots (Def. pròpia) Inserció en Amb permuta dels dos hemistiquis per tematització, prioritzant la comparaci. Forma el el text predicat verbal d’una oració, amb el subjecte posposat (”qui les serveix e obeeix”). Forma part d’una sèrie sinonímica d’unitats estilístiques. Funció discursiva conegut. Argumentativa. La UE actua com a citació d’autoritat en recollir un fet natural Documentació “Com a bèstia morta que hom gita en lo femer” (GGL, en català femer) Documentació altres llengües Traduccions “Como lebrel, / su fin cruel / ve en muladar; quien agradar / cuida, atender / del fragment y obedecer / en sus placeres / a las mugeres, / por un nonada / gloria frustrada / luego consigue” (L. Matheu, Libro cons.) “Muere como el lebrel, en el estiércol, aquel que las sirve y obedece: excediéndose en su contentamiento, por una nonada se acaba su amor” (MiPlanas, Espejo) 1622 Fragment “Mas prest ne mor / qui molt s’hi feixa, / la força hi deixa, / cap s’emblanquix, / amb UF o UE prest s’envellix / com lo pardal / e lo fruital / fent molta fruita, / morir se’n cuita. / Fitxa Espill FE0745 Mor com llebrer, / en lo femer, / qui les servex / e obehex; / fent mil plaés, / per un no res / s’amor fenix.” (8438-53) Observació: En Miquel i Planas i na Peirats, no reconeixent aquest eco proverbial, a les seves edicions han lligat el vers “fent mil plaés” als versos anteriors, en contra de les indicacions ortogràfiques del manuscrit i de la integritat del proverbi. Miquel i Planas, però, va rectificar la puntuació incorrecta a l’edició de la seva traducció en prosa. Vers darrera ocurrència Vers primera ocurrència 8451 8451 Nombre d’ocurrències 01 Forma Qui en fa cent i no en fa una, no en fa ninguna canònica Mot clau 1 Cent Tipus Proverbi Recursos Esquema proverbial típic d’oració de relatiu, amb conclusió negativa: “Qui..., no...”. lingüístics i retòrics Repetició d’elements. Rima en “-una”. Definició Vol dir que la gent no agraeix tots els favors rebuts anteriorment, si una vegada els Mot clau 2 Una en neguen un (DCVB, cent; no s’hi cita l’ Espill) Inserció en Presència emboscada del proverbi, reconeixible per la conservació d’algun element el text lèxic i pel significat. Conservació desestructurada de l’oració de relatiu, amb el subjecte situat a l’oració anterior. Conclusió final de la UE que el precedeix. Funció discursiva Argumentativa, com a resum de l’actitud de la dona respecte de qui les estima. Documentació “Vet doncs, quina diferència hi ha de l’amor del ca a l’amor de l’home. Perquè al ca, en català si li feu plaer, li podreu fer cent injúries després, que les suporta totes, tenint en compte el plaer rebut, i l’home fa el contrari, car feu-li cent ben grans plaers, si després li feu un petit tort, oblidant tots els grans plaers rebuts, vol prendre venjança del petit tort a ell fet” (A. Turmeda, Disputa de l’ase; PCC, C 2182) “Fes-ne cent i erra’n una, ja no hauràs fet res” (PCC, C 2182; no s’hi cita l’ Espill) “Qui en fa cent i no en fa una, com si no en fera ninguna” (DCVB, cent; recollit a València i Alcoi) Documentació altres llengües Traduccions “Como lebrel, / su fin cruel / ve en muladar; quien agradar / cuida, atender / del fragment y obedecer / en sus placeres / a las mugeres, / por un nonada / gloria frustrada / luego consigue” (L. Matheu, Libro cons.) “Muere como el lebrel, en el estiércol, aquel que las sirve y obedece: excediéndose en su contentamiento, por una nonada se acaba su amor” (MiPlanas, Espejo) 1623 Fragment “Fent mil plaés, / per un no-res / sa amor fenix” (8451-53) amb UF o UE Fitxa Espill FE0746 Vers primera ocurrència 8452 Forma Un no-res canònica Mot clau 1 No-res Tipus Col·locació (significat composicional) Recursos Article indeterminat + pronom indefinit. Monosil·labisme. lingüístics i retòrics Definició Una cosa petitíssima, insignificant (DCVB, Mot clau 2 Vers darrera ocurrència 8452 Nombre d’ocurrències 01 res; no s’hi cita l’ Espill) Inserció en Mitjançant la preposició “per”, formant un complement circumstancial. Hi ha alteració el text de l’ordre dels constituents oracionals. Funció discursiva de la desafecció de la dona. Argumentativa, en un cotext que explica que el més mínim error de l’home és causa Documentació “E per un no-res que ma senyora vos ha dit, estau ja esmaiat” (Tirant, 214; DCVB, en català res ) Documentació “Nonada” (‘cantidad muy pequeña de una cosa’, ‘cosa de muy poca importancia’, DUE, altres llengües nonada) Traduccions “Por un nonada / gloria frustrada / luego consigue” del fragment (L. Matheu, Libro cons.) “Excediéndose en su contentamiento, por una nonada se acaba su amor” (MiPlanas, Espejo) 1624 Fragment “Qui les seguix / fins a la mort, / menys n'han recort, / ni la virtut / de gratitut / amb UF o UE que el xic infant” (8454-59) Fitxa Espill “Fent pies obres, / sens vanaglòria, / havent memòria / que el pare teu / tot quant fas veu” (12642-46) “Eterna glòria / als qui memòria / d’ell, mort, hauran” (13745-47) FE0747 Vers primera ocurrència 8456 Vers darrera ocurrència 13746 Nombre d’ocurrències 03 Forma Haver record --- Haver memòria canònica Mot clau 1 Haver Tipus Col·locació (significat composicional) Recursos Verb auxiliar + substantiu lingüístics i retòrics Definició Mot clau 2 Record Tenir memòria (Gonzàlvez, haver record). Recordar, tenir present una cosa (Gonzàlvez, haver memòria d’alguna cosa). Recordar algú, mantenir-ne viu el record (Gonzàlvez, haver memòria d’algú ). Inserció en Automatitzada. Primera part d’una comparació negativa, en la segona clàusula d’una el text oració de relatiu. Funció discursiva Modalitzadora Documentació “E, cas que veritat fos, ço que no pot ésser, pensats que Curial haurà a memòria los en català beneficis que de vós ha rebuts” (Curial, I.31), “E hajats a memòria aquella senyora que em comanà a vos” (II.7) “La mia ànima així contenta reposa, que no ha tengut record de pensament que a la present transitòria vida esguarde”, “Tingueren record d'aquella gran pedra que la porta del sepulcre tancava” (Ist. S. Magdalena) “Tingué record de vós, al peu del cedre” (Vida V. Maria) “Molt fon plasent a Tirant la venguda dels ambaixadors, més que no fon al Rei pensant e havent record de les paraules del Mestre de Rodes” ( Tirant, 109), “regraciant al benaventurat rei de Sicília lo bon record que ha tengut de la mia molta dolor” (117), “Com no teniu record de la gran ofensa que...?” (141), “Haja contínuament en memòria ço que aquell príncep magnànim...” (143)... Documentació altres llengües Traduccions “El que las sigue / hasta la muerte, / con triste suerte / és olvidado” del fragment (L. Matheu, Libro cons.) “De quien las sigue hasta morir por ellas, ni tan sólo conservan el recuerdo” (MiPlanas, Espejo) 1625 Fragment “Qui les seguix / fins a la mort, / menys n'han recort, / ni la virtut / de gratitut / amb UF o UE que el xic infant” (8454-59) Fitxa Espill FE0748 “Verge lletera, / verge nodrí / lo xic fadrí, / petit fillet, / e ab la llet...” (11608-12) “No vells mesquins / ni jòvens grans, / mas xics infants / e molts gentils / ab nous estils” (13356-60) “Fluxes lliçons / de xics minyons” (13595-96) “Pel llavament / obté granment / fe d’hom mateix, / si ja es coneix, / o del padrí, / si és xic fadrí, / e dels presents” (14857-63) Vers darrera ocurrència Vers primera ocurrència 8459 14862 Nombre d’ocurrències 05 Forma Xic infant -- Xic fadrí canònica Mot clau 1 Xic Mot clau 2 Infant Tipus Unitat estilística configurada com a sintagma nominal Recursos Adjectiu + substantiu lingüístics i retòrics Definició Xiquet de poca edat (Def. pròpia) Inserció en Formant part d’una clàusula comparativa. La tercera recurrència va precedida del el text connector adversatiu “mas”. Funció discursiva Modalitzadora. El narrador manifesta així el nul sentiment de gratitud de les dones. Documentació “Ab fonts de sang regà lo verge estrado / on, xic infant, lo bolcàs ab rialles” (Oració en català verge Maria ), “Mirà un petit infant que, al tall de les salades aigües, en l'arena jugava” (Ist. S. Magdalena) “D'un xic Infant, qui dins sa ma tenia / cel, terra i mar i tot ho comprenia” (A. de Sent Joan, Certamen S. Cristòfol) “Qui pot lloar lo quant Ell, Déu, vos ama, / que xic infant lo vostre coll enrama / de Si mateix, mostrant com vos exalça?” (Jeroni Martí, Certamen S. Cristòfol) “Un xic infant pus alt que vós, altíssim” (Martínez, Certamen S. Cristòfol) “E lo petit infant, fill de la Comtessa, dix ab grans crits” (Tirant, 25) “Fuig lo senyor, xic infant, sol, desacompanyat i pobre” ( Lo Cartoixà, I.13), “Recelava que Arquelau, fill d’Herodes, hagués executat en son fill en major edat lo que en ell, xiquet infant, volia executar son pare” (I.15)... Documentació altres llengües Traduccions “Menos cuidado / de la virtud / de gratitud / ha que un infante” del fragment “Virgen lechera / virgen parió; / virgen crió / niño divino” (L. Matheu, Libro cons.) “Ni el sentimiento de gratitud de una criatura pequeña” “Buena lechera, virgen, alimentó a su infantito, su pequeñuelo” (MiPlanas, Espejo) 1626 Fragment “Llit més que marbre / dur, fret, banyat” (8465-66) amb UF o UE Fitxa Espill FE0749 Vers primera ocurrència 8465 Vers darrera ocurrència 8465 Nombre d’ocurrències 01 Forma Més dur que marbre canònica Mot clau 1 Dur Tipus Locució adjectival (comparativa) Recursos Clàusula comparativa de superioritat (“Més... que...”). D’origen experiencial. lingüístics i retòrics Definició Molt dur (Gonzàlvez) Mot clau 2 Marbre Inserció en Amb alteració dels constituents, per mor de la versificació. el text Funció discursiva Modalitzadora. Intensifica l’apreciació negativa de l’emissor envers el llit. Documentació “Les colones de leyaltat són de marbre” (Llull, en català Proverbis de Ramon; GGL, marbre) Documentació altres llengües Traduccions “Cama es de mármol / dura y elada” del fragment (L. Matheu, Libro cons.) “Son lecho más duro que el mármol, frío y empapado” (MiPlanas, Espejo) 1627 Fragment “Qui vol guardar / tal bestiar / de no fer tales / (...) / No hi cal res dir: / ell vol morir / amb UF o UE com lleoner; / tal carceller / en va traülla; / per cos d’agulla / o portal vell / vol pas Fitxa Espill camell; / e pendre vol / lo raig del sol / ell a grapades; / a cullerades / tota la mar / vol mesurar, / en clot la buida” (8483-509) “Al seu partir / qui hi pot res dir?” (14733-34) FE0750 Vers primera ocurrència 8495 Forma No cal dir res canònica Mot clau 1 Caldre Tipus Fórmula assertiva Recursos Adverbi de negació + verb + pronom. Monosil·labisme. Al·literació del so [i]. lingüístics i retòrics Definició Serveix per reforçar l’afirmació d’una cosa que es considera tan natural que no Mot clau 2 Dir Vers darrera ocurrència 14734 Nombre d’ocurrències 02 hi ha necessitat de manifestar-la (DCVB, caldre; no s’hi cita l’ Espill) Inserció en Automatitzada, amb alteració de l’ordre dels dos constituents darrers per mor de la el text rima. Presència directa. Falca sobreposada al text subjacent. Funció discursiva passatge en què s’acusa l’home de buscar la seva perdició, la mort, per culpa de la Argumentativa. Reforça les afirmacions anteriors i, sobretot, les posteriors, en un dona. Documentació “E per despler, no li poguí res dir” (Lo Somni, III.17) en català “E la Princesa tornà roja e vergonyosa e no pogué res dir” (Tirant, 230) “Fon posat en tanta admiració que de una gran peça no pogué dir res” (Vita Christi, 10), “Stigué tant admirada que no pogué dir res” (85), “E sanct Pere, recomplit de molta dolor, no pogué dir res” (151), “Lo plor fon tan gran entre ells que negú no podia dir res” (229) Documentació altres llengües Traduccions “--” (Or. 8495) del fragment “¿Al repartir, / que hay que decir?” (Or. 14733-34) (L. Matheu, Libro cons.) “No hay nada que hacer” (Or. 8495) “¿A su distribución quién puede objetar nada?” (Or. 14733-34) (MiPlanas, Espejo) 1628 Fragment “No hi cal res dir: / ell vol morir / com lleoner; / tal carceller / en va traülla; / per cos amb UF o UE d’agulla / o portal vell / vol pas camell; / e pendre vol / lo raig del sol / ell a grapades; / a cullerades / tota la mar / vol mesurar, / en clot la buida” (8495-509) Fitxa Espill FE0752 Vers primera ocurrència 8500 Forma Cós d’agulla canònica Mot clau 1 Cós Tipus Col·locació (significat composicional) Recursos Substantiu + preposició “de” + substantiu lingüístics i retòrics Definició Forat que una agulla té a l’extrem oposat a la punta, i que és per on passa el fil de Mot clau 2 Agulla Vers darrera ocurrència 8500 Nombre d’ocurrències 01 cosir (DCVB, cós ; s’hi cita l’Espill). DeCat, cos , esmenta l’Espill com a exemple lèxic, no fràsic. Part de l’agulla per on passa el fil (Gonzàlvez). Inserció en Automatitzada. Introduïda amb la preposició “per”. el text Funció discursiva Denominativa, en una seqüència explicativa modalitzada. Documentació “Més fàcil és hun camell pasar per hun cors de agulla que lo rich qui desordenadament en català ama les riquees entrar en lo celestial regne” ( Lo Cartoixà, III.11) “És més fàcil fer passar un camell pel cos d’una agulla que un ric anar al cel” (E. Alberola, Refr. valencià, PCC, C 390; no s’hi cita l’Espill) “Fer passar per un cós d’agulla” (PCC, C 3247; no s’hi cita l’Espill) Documentació altres llengües Traduccions “Que es vano arrojo / de aguja en ojo / meter camello” del fragment (L. Matheu, Libro cons.) “Quiere hacer pasar un camello por el ojo de una aguja” (MiPlanas, Espejo) 1629 Fragment “No hi cal res dir: / ell vol morir / com lleoner; / tal carceller / en va traülla; / per cos amb UF o UE d’agulla / o portal vell / vol pas camell; / e pendre vol / lo raig del sol / ell a grapades; / a cullerades / tota la mar / vol mesurar, / en clot la buida” (8495-509) Fitxa Espill FE0751 Vers primera ocurrència 8500 Vers darrera ocurrència 8500 Nombre d’ocurrències 01 Forma Fer passar per un cós d’agulla (part de la sent. bíblica És més fàcil canònica passi per un cos d’agulla que no que un ric entri al Regne del cel) Mot clau 1 Fer Tipus Locució verbal Mot clau 2 Agulla que un camell Recursos Verb + infinitiu + preposició + sintagma nominal. Al·literació del so [l]. Anomalia lingüístics i retòrics semàntica. D’origen bíblic. Definició Fer passar a qualcú moltes dificultats (DCVB, agulla ; no s’hi cita l’ Espill). Menar-lo molt estret (de menjar, de diners, de facultat d’obrar, etc.), fer-li fer coses tant si vol com si no vol (DCVB, cós ; s’hi cita l’Espill). Se hace eco de la frase evangélica pasar por el ojo de la aguja un camello (Chabàs). Reminiscència de les paraules de Jesús, segons l’evangeli de S. Matheu (XIX.24) (MiP). Inserció en Automatitzada, amb alteració de l’ordre dels constituents i interpolació d’un vers el text (“o portal vell”), possiblement per causa de la rima. Presència seriada, amb altres UFs que metaforitzen com és de perjudicial i d’inútil relacionar-se amb les dones. Funció discursiva impossible. Modalitzadora, en el sentit que servir les dones i ésser-ne correspost és cosa Documentació “I encara us dic: és més fàcil que un camell passi pel forat d’una agulla, que no pas en català que un ric entri al Regne del cel” (Mateu, 19.24) “És més fàcil que un camell passi pel forat d’una agulla, que no pas que un ric entri al Regne de Déu” (Marc, 10.25) “Més fàcil és hun camell pasar per hun cors de agulla que lo rich qui desordenadament ama les riquees entrar en lo celestial regne” ( Lo Cartoixà, III.11) “És més fàcil fer passar un camell pel cos d’una agulla que un ric anar al cel” (E. Alberola, Refr. valencià, PCC, C 390; no s’hi cita l’Espill) “Fer passar per un cós d’agulla” (PCC, C 3247; no s’hi cita l’ Espill) Documentació altres llengües Traduccions “Que es vano arrojo / de aguja en ojo / meter camello” (L. M atheu, Libro cons.) del fragment “Quiere hacer pasar un camello por el ojo de una aguja” (MiPlanas, Espejo) 1630 Fragment “No hi cal res dir: / ell vol morir / com lleoner; / tal carceller / en va traülla; / per cos amb UF o UE d’agulla / o portal vell / vol pas camell; / e pendre vol / lo raig del sol / ell a grapades; / a cullerades / tota la mar / vol mesurar, / en clot la buida” (8495-509) Fitxa Espill FE0753 Vers primera ocurrència 8505 Forma A grapades canònica Mot clau 1 Grapada Tipus Locució adverbial Recursos Preposició + substantiu. Al·literació del so [a]. lingüístics i retòrics Definició De qualsevol manera, sense miraments ni refinaments (DCVB, Mot clau 2 Vers darrera ocurrència 8505 Nombre d’ocurrències 01 grapada ; s’hi cita el Tirant i l’Espill). DeCat, grapa, cita l’Espill com a exemple lèxic, no fràsic. DeCat, rècua, diu que “locucions com a reculons, de reculons, de genollons , a bocons, a trompons, i anàlogues, degueren néixer de locucions de llatí vulgar”. Inserció en Automatitzada, però precedida del pronom “ell”, per mor de la rima. Invariable. el text Funció discursiva Modal, en una seqüència explicativa modalitzada. (GGL, Lo Somni, Curial, Vita Christi...) Documentació en català “A grapades los cull e així els se menja” ( Tirant, 263) “E menjava los raïms a mossos i a grapades” (Tirant, 263) Documentació altres llengües Traduccions “Con un cabello / atar del sol / el arrebol, / quiere a puñadas” (Or. 8503-09) del fragment (L. Matheu, Libro cons.) “Quiere coger a puñados rayos de sol” (Or. 8503-05) (MiPlanas, Espejo) 1631 Fragment “No hi cal res dir: / ell vol morir / com lleoner; / tal carceller / en va traülla; / per cos amb UF o UE d’agulla / o portal vell / vol pas camell; / e pendre vol / lo raig del sol / ell a grapades; Fitxa Espill / a cullerades / tota la mar / vol mesurar, / en clot la buida” (8495-509) “E com trobà / Sent Agostí / aquell fadrí / riba la mar, / volent buidar / l’aigua en un clot” (15478 -83) FE0754 Vers primera ocurrència 8506 Vers darrera ocurrència 15478 Nombre d’ocurrències 02 Forma Això és com voler buidar la mar en un clot d’arena canònica Mot clau 1 Buidar Tipus Apotegma de Sant Agustí Recursos Estructura comparativa. Al·literació dels sons [r] i [a]. lingüístics i retòrics Definició Denota la inutilitat d’una empresa (Def. pròpia). Mot clau 2 Mar MiP, nota al v. 15479, explica l’anècdota de sant Agustí. DCVB, cullerada , cita l’Espill, 8506, com a exemple lèxic, no fràsic. DCVB, clot, no cita aquests fragments de l’Espill ni del Tirant. Inserció en Desautomatitzada. En la segona recurrència, amb referència a la font historicoliterària. el text Presència seriada, amb altres unitats fràsiques que metaforitzen el mateix referent: com és de perjudicial i d’inútil relacionar-se amb les dones. Funció discursiva sentit que servir les dones i ésser-ne correspost és cosa impossible. Modalitzadora, en una seqüència explicativa modalitzada. L’al·legoria és usada en el Documentació “Havia fet aquell infant un clot en l’arena..., prenia una cullerada e metia-la en lo clot” en català (V. Ferrer, Sermons ; DCVB, clot) “Tant vos aprofitaria com fer un clot en l’arena, e ab un anap foradat buidar tota l’aigua de la mar” (Tirant, 296) Documentació “Mari aquan addere” (DEFL, 4585) altres llengües Traduccions “Quiere a puñadas / o cucharadas / toda la mar / loco mudar / en oyo chico” del fragment (Or. 8506-09) “Como si viese / San Agustín / el serafín, / cerca del mar, / que remudar / su agua quería / y la ponía / en oyo chico” (Or. 15478 -83) (L. Matheu, Libro cons.) “A cucharadas se propone medir todo el mar, vaciándolo en un hoyo” (Or. 8506-09) “Y como san Agustín, cuando, en la ribera del mar, encontró a aquel mozuelo que se proponía transvasar el agua a un hoyo” (Or. 15478 -83) (MiPlanas, Espejo) 1632 Fragment “Brugina tira / e cava mena; / lo molí mena / qui es diu de sang” (8514-17) amb UF o UE Fitxa Espill FE0756 Vers primera ocurrència 8516 Vers darrera ocurrència 8516 Nombre d’ocurrències 01 Forma Menar la sénia --- Menar el molí canònica Mot clau 1 Menar Tipus Col·locació (significat composicional) Recursos Verb + sintagma nominal lingüístics i retòrics Definició Fer funcionar aquests aparells donant voltes (DCVB, Mot clau 2 Molí menar; s’hi cita l’Espill) Inserció en Forma el predicat verbal, amb alteració de l’ordre dels constituents. Forma una sèrie el text amb altres unitats fràsiques que metaforitzen el mateix fet: és un treball molt feixuc intentar entendre’s i trobar-se bé amb les dones. Funció discursiva dones. Forma part d’una sèrie d’hipèrboles. Modalitzadora. Salomó adverteix dels mals que pateixen els homes per fer cas de les Documentació “Moltes dones maridades (...) qui tres o quatre ne tenen en color e a tots fan de matí en català menar la cínia e al vespre trufen-se de tots” (Eiximenis, Libre dones, 29; DeCat, menar) Documentació altres llengües Traduccions “Muele en tahona” (L. Matheu, Libro cons.) del fragment “Mueve molino de los que llaman de sangre” (MiPlanas, Espejo) 1633 Fragment “Folgar qui hi cuida, / suor de mort / sens mai deport / en si remira; / brugina tira / amb UF o UE e cava mena; / lo molí mena / qui es diu de sang” (8514-17) Fitxa Espill FE0755 Vers primera ocurrència 8516 Forma Molí de sang canònica Mot clau 1 Molí Mot clau 2 Sang Vers darrera ocurrència 8516 Nombre d’ocurrències 01 Tipus Col·locació (significat composicional, atenent la metonímia del mot “sang”) Recursos Substantiu + preposició “de” + substantiu lingüístics i retòrics Definició Quan un mecanisme funciona per l’esforç de bèstia, és dit de sanch (MiP). Molí per tracció animal (DCVB, molí; s’hi cita l’Espill). El que és mogut per l’acció d’una bístia que roda (DCVB, sang ). Molí mogut per tracció animal (DeCat, moldre; no s’hi cita l’Espill). Molí que és mogut per l’acció d’un ésser viu que roda (normalment un animal) (Gonzalvez). En sentit figurat, una cosa que costa molt d’esforç (Def. pròpia). Inserció en Desautomatitzada, amb interpolació del verb “mena” i de la fórmula d’inserció fràsica el text qui es diu. Funció discursiva enumeració d’expresions metafòriques sobre el patiment de l’home que vol mantenir Denominativa, en una seqüència descriptiva modalitzada. Forma part d’una relació plaent amb les dones. En aquest sentit, podríem haver registrat com a locució verbal Menar molí de sang ‘fer un esforç molt gran sense gaire compensació’ Documentació “Pot encara... fer molins, si’s vol d’aygua, si’s vol de sang, si’s vol de vent” (Costums en català de Tortosa , VI, IV, 11; DCVB, sang ) Documentació altres llengües Traduccions “Muele en tahona” (L. Matheu, Libro cons.) del fragment “Mueve molino de los que llaman de sangre” (MiPlanas, Espejo) 1634 Fragment “Qui bé n’espera, / espera al punt / que puig amunt / l’aigua del riu; / que torne viu / amb UF o UE --espera-- el mort; / e, bufant fort / en la fornal, / filosofal / pedra curable; / or fet potable / argent de coure; / gran os ha a roure, / ab garbell poa, / vol per la coa / o per l’esquena / tenir morena, / anguila viva” (8524-41) Fitxa Espill FE0757 Vers primera ocurrència 8525 Vers darrera ocurrència 8525 Nombre d’ocurrències 01 Forma Esperar que el riu pugi amunt canònica Mot clau 1 Esperar Tipus Locució verbal Recursos Verb + clàusula substantiva. Al·literació del so [u]. lingüístics i retòrics Definició Esperar que una cosa impossible es realitzi (Def. pròpia). Mot clau 2 Riu DCVB, creure , anota Fer creure que el riu va per amunt, ´fer creure coses absurdes’, recollida a Tortosa; no s’hi cita l’Espill. Inserció en Desautomatitzada, amb alteració de l’ordre dels constituents i incorporació d’altres el text elements. Inicia una sèrie d’UFs sinonímiques. Funció discursiva realitat --com ara que l’aigua del riu no pot anar cap amunt--, s’hi vol fer veure com és Modalitzadora, en una seqüència explicativa modalitzada. Mitjançant el símil amb la d’impossible esperar el bé d’una dona. Inicia una sèrie d’UFs amb una funció semblant. Documentació “Plena de seny, tot mon seny vull despendre / amant a vos sens algun grat cossegre, en català / e durara fins que del riu de Segre / l’aygua corrent amunt se puga stendre” (Ausiàs March, Rialc, 94.107) “Mos farà creure que el riu va per amunt” (PCC, R 680; no s’hi cita l’Espill) Documentació altres llengües Traduccions “Quien bien espera / de la henbra esquiva, / sube acia arriba / agua del río” del fragment (L. Matheu, Libro cons.) “Quien espera de ellas algún bien es como si atisbara el momento en que el agua del río corra hacia arriba” (MiPlanas, Espejo) 1635 Fragment “Qui bé n’espera, / espera al punt / que puig amunt / l’aigua del riu; / que torne viu / amb UF o UE --espera-- el mort; / e, bufant fort / en la fornal, / filosofal / pedra curable; / or fet potable / argent de coure; / gran os ha a roure, / ab garbell poa, / vol per la coa / o per l’esquena / tenir morena, / anguila viva” (8524-41) Fitxa Espill FE0758 Vers primera ocurrència 8528 Vers darrera ocurrència 8528 Nombre d’ocurrències 01 Forma Els morts no tornen al món canònica Mot clau 1 Mort Tipus Proverbi Recursos Oració simple predicativa. Modalitat asseverativa negativa. Al·literació dels sons [o], lingüístics i retòrics [r] i [t]. Definició Indica la impossibilitat que una cosa es realitzi (Def. pròpia) Mot clau 2 Món Inserció en Desautomatitzada, en forma de clàusula substantiva regida pel verb esperar, amb el text alteració de l’ordre dels components. Part d’una sèrie d’UFs sinonímiques. Funció discursiva fràsiques anterior i posteriors, de coses impossibles --com ara, esperar que els morts Modalitzadora, en una seqüència explicativa modalitzada. Redundant amb les unitats tornen al món--, que metaforitzen com a inútil el fet d’esperar bé d’una dona. Documentació “Si bé los morts en lo món no retornen” (A. March; PCC, M 2405) en català “Els morts no tornen al món” (PCC, M 2405; no s’hi cita l’Espill) Documentació altres llengües Traduccions “El muerto frío / buelve al vivir” (L. Matheu, Libro cons.) del fragment “Espera a que vuelva a estar vivo quien ha muerto” (MiPlanas, Espejo) 1636 Fragment “Qui bé n’espera, / espera al punt / que puig amunt / l’aigua del riu; / que torne viu / amb UF o UE --espera-- el mort; / e, bufant fort / en la fornal, / filosofal / pedra curable; / Fitxa Espill or fet potable / argent de coure; / gran os ha a roure, / ab garbell poa, / vol per la coa / o per l’esquena / tenir morena, / anguila viva” (8524-41) “La pedra fina / filosofal” (13632-33) FE0759 Vers primera ocurrència 8532 Forma Pedra filosofal canònica Mot clau 1 Pedra Mot clau 2 Filosofal Vers darrera ocurrència 13632 Nombre d’ocurrències 02 Tipus Locució nominal (significat metafòric; passa de l’àmbit concret al general) Recursos Substantiu + adjectiu. Al·literació del so [a]. lingüístics i retòrics Definició La pedra filosofal, ab la que’s podria obtenir la transmutació dels metalls en or (MiP). Matèria imaginària que els alquimistes pretenien de descobrir perquè tenia la virtut de convertir pedres en or (DCVB, pedra; no s’hi cita l’ Espill). Es diu per indicar que s’ha trobat un mitjà de fer-se ric, de ser feliç (PCC, P 1371, trobar la pedra filosofal; no s’hi cita l’Espill). Solució hipotètica de tots els mals (Def. pròpia). Inserció en Desautomatitzada, amb alteració de l’ordre dels constituents. Part d’una sèrie d’UFs el text sinonímiques, regides per la forma verbal “espera”. Funció discursiva coses impossibles --com ara, esperar la pedra filosofal bufant fort en la fornal--, que Modalitzadora, en una seqüència explicativa modalitzada. Forma part de la sèrie de metaforitzen com a inútil el fet d’esperar bé d’una dona. Documentació “Aquest’amor és philosofal pedra” (A. March, no. 87; DCVB, pedra) en català “E ab aquesta gràcia aconseguí les altres, que fon lo més savi e lo més ric home que sia estat en lo món d'or e d'argent, per ço com sabé fer la pedra dels filòsofs” (Tirant, 181) “Trobar la pedra filosofal” (PCC, P 1371; no s’hi cita l’ Espill) Documentació “Piedra filosofal” (‘material que buscaban los alquimistas, para fabricar con ella oro altres llengües artificialmente’, DUE, piedra ) Traduccions “Quien bien espera / de la hembra esquiva, / sube hacia arriba / agua del río, / del fragment el muerto frío / buelve al vivir, / y conseguir / intenta el tal / filosofal / piedra admirable, / oro potable / plata de cobre / hazer que sobre” (Or. 8524-35) “Con piedra fina, / filosofal” (Or. 13632) (L. Matheu, Libro cons.) “Quien espera de ellas algún bien, es como si atisbara el momento en que el agua del río corre hacia arriba; espera a que vuelva a estar vivo quien ha muerto; soplando con fuerza en su hornillo está buscando la curativa piedra filosofal, el oro vuelto potable y la plata del cobre” (Or. 8524-35) “De la fina piedra filosofal” (Or. 13632) (MiPlanas) 1637 Fragment “Qui bé n’espera, / espera al punt / que puig amunt / l’aigua del riu; / que torne viu / amb UF o UE --espera-- el mort; / e, bufant fort / en la fornal, / filosofal / pedra curable; / or fet potable / argent de coure; / gran os ha a roure, / ab garbell poa, / vol per la coa / o per l’esquena / tenir morena, / anguila viva” (8524-41) Fitxa Espill FE0761 Vers primera ocurrència 8534 Forma Fer de coure argent canònica Mot clau 1 Fer Tipus Locució verbal Recursos Verb + sintagma preposicional + substantiu (objecte). Esquema “Fer de (tal cosa) (tal lingüístics i retòrics altra)” Definició Figuradament, intentar una cosa impossible (Def. pròpia) Mot clau 2 Argent Vers darrera ocurrència 8534 Nombre d’ocurrències 01 Inserció en Desautomatitzada, amb el verb situat a l’expressió anterior i permuta dels el text complements. Part d’una sèrie d’UFs sinonímiques. Funció discursiva on, a través d’imatges o accions difícils o impossibles --com ara, fer potable l’or o Modalitzadora, en una seqüència explicativa modalitzada. Forma part d’una seqüència convertir el coure en argent--, Salomó explica al protagonista que no es pot esperar res de les dones. Documentació en català Documentació altres llengües Traduccions “Y conseguir / intenta el tal / filosofal / piedra admirable, / oro potable / del fragment plata de cobre / hazer que sobre” (L. Matheu, Libro cons.) “Soplando con fuerza en su hornillo está buscando la curativa piedra filosofal, el oro vuelto potable y la plata del cobre” (MiPlanas, Espejo) 1638 Fragment “Qui bé n’espera, / espera al punt / que puig amunt / l’aigua del riu; / que torne viu / amb UF o UE --espera-- el mort; / e, bufant fort / en la fornal, / filosofal / pedra curable; / or fet potable / argent de coure; / gran os ha a roure, / ab garbell poa, / vol per la coa / o per l’esquena / tenir morena, / anguila viva” (8524-41) Fitxa Espill FE0760 Vers primera ocurrència 8534 Forma Or potable canònica Mot clau 1 Or Tipus Col·locació (significat composicional) Recursos Substantiu + adjectiu lingüístics i retòrics Definició Preparat líquid a base d’or, que els alquimistes feien perquè es pogués beure aquell Mot clau 2 Potable Vers darrera ocurrència 8534 Nombre d’ocurrències 01 metall, considerat molt eficaç contra certes malalties (DCVB, or; no s’hi cita l’ Espill). Preparat líquid a base d’or, usat com a medicina (DeCat, or; s’hi cita l’Espill, com a exemple de “denominacions compostes”). Medicament que sorgia del tractament alquímic de l’or i que s’ingeria (Gonzàlvez). Inserció en Automatitzada, però amb la iinterpolació del participi verbal per mor de la mètrica. el text Part d’una sèrie d’UFs sinonímiques. Funció discursiva on, a través d’imatges o accions difícils o impossibles --com ara, fer potable l’or o Modalitzadora, en una seqüència explicativa modalitzada. Forma part d’una seqüència convertir el coure en argent--, Salomó explica al protagonista que no es pot esperar res de les dones. Documentació “Puis dóna’ls a beure, ab grans vaixells, aur fus bullent qui els ix encontinent per la pus en català jussana part del cos” (Lo Somni, III.6) Documentació altres llengües Traduccions “Y conseguir / intenta el tal / filosofal / piedra admirable, / oro potable / del fragment plata de cobre / hazer que sobre” (L. Matheu, Libro cons.) “Soplando con fuerza en su hornillo está buscando la curativa piedra filosofal, el oro vuelto potable y la plata del cobre” (MiPlanas, Espejo) 1639 Fragment “Qui bé n’espera, / espera al punt / que puig amunt / l’aigua del riu; / que torne viu / amb UF o UE --espera-- el mort; / e, bufant fort / en la fornal, / filosofal / pedra curable; / or fet potable / argent de coure; / gran os ha a roure, / ab garbell poa, / vol per la coa / o per l’esquena / tenir morena, / anguila viva” (8524-41) Fitxa Espill FE0762 Vers primera ocurrència 8536 Forma Tenir un os a roure canònica Mot clau 1 Tenir Tipus Locució verbal Recursos Verb + sintagma nominal + sintagma preposicional. Al·literació del so [o]. lingüístics i retòrics Manteniment de l’arcaisme roure. Definició El Ms. diu Mot clau 2 Roure Vers darrera ocurrència 8536 Nombre d’ocurrències 01 gran os a roure, mes sembla evident que a representa, fosos per la sinalefa, el verb i la prep.: ha a, o sia té per roure (rosegar) (MiP). Denota una feina feixuga o desagradable (DCVB, rosegar; no s’hi cita l’ Espill). Expressió usada per a dir que una cosa és molt difícil de fer (Gonzàlvez, gran os a roure!; diu que DCVB no l’enregistra). Trobar-se davant d’una dificultat (Def. pròpia). Inserció en Desautomatitzada, amb canvi d’adjectiu i alteració de l’ordre dels components. el text Forma el complement directe del verb “haver”. Part d’una sèrie d’UFs sinonímiques. Funció discursiva d’accions i coses impossibles d’aconseguir o dificilíssimes, que es presenten com a Modalitzadora, en una seqüència explicativa modalitzada. Forma part de la sèrie símil de qui espera el bé d’una dona. Documentació “Cans són, molt envejosos, que no volen roure l’os ne·l dexen roure” (St. Vicent, en català Sermons ; DeCat, rosegar) “Ésser un os de mal rosegar” (PCC, O 510; no s’hi cita l’Espill) “Tenir un mal os a rosegar” (DCVB, os; no s’hi cita l’ Espill) “Rosegar l’os” (DCVB, rosegar, ‘fer la feina més feixuga o desagradable; copsar la part de menys profit’; no s’hi cita l’Espill) Documentació “Ser un hueso duro de roer” (‘ser una persona de carácter duro e inflexible con los altres llengües demás’, DUE, hueso ) Traduccions “Quien bien espera / de la hembra esquiva, / sube hacia arriba / agua del río, / el del fragment muerto frío / buelve al vivir, / y conseguir / intenta el tal / filosofal / piedra admirable, / oro potable / plata de cobre / hazer que sobre; / agua del pozo / sacar 1640 sin gozo / en una criba, / piedra hacia arriba / hazer bolar, / quiere sacar / del centro bola, / coge la cola / de la morena, / su mano llena / de anguila viva” (L. Matheu) “Quien espera de ellas algún bien, es como si atisbara el momento en que el agua del río corre hacia arriba; (...); gran hueso tiene para roer; saca agua con una criba; y quiere retener, por el lomo o la cola, anguila viva o morena” (MiPlanas, Espejo) Fragment “Qui bé n’espera, / espera al punt / que puig amunt / l’aigua del riu; / que torne viu / amb UF o UE --espera-- el mort; / e, bufant fort / en la fornal, / filosofal / pedra curable; / or fet potable / argent de coure; / gran os ha a roure, / ab garbell poa, / vol per la coa / o per l’esquena / tenir morena, / anguila viva” (8524-41) Fitxa Espill FE0763 Vers primera ocurrència 8538 Vers darrera ocurrència 8538 Nombre d’ocurrències 01 Forma Voler tenir una anguila per la cua canònica (part del proverbi Qui té l’anguila Mot clau 1 Tenir Tipus Locució verbal per la cua i la dona per la fe, res no té) Mot clau 2 Anguila Recursos Verb + infinitiu + sintagma nominal + sintagma preposicional. Al·literació dels sons [a] lingüístics i retòrics i [g]. Definició Pretendre una cosa impossible (Def. pròpia). Sabido es que la morena y la anguila no tienen escamas y se escurren de la mano (Chabàs). Les morenes y les anguiles no tenen escates y són llisquents, de forma que’s fa molt difícil tenir-les ab les mans quan són vives (MiP). Inserció en Desautomatitzada, amb diverses interpolacions (“o per la squena”, “morena”, “viva”), el text per tal d’adequar-s’hi a la mètrica i rima. Conclusió d’una sèrie d’UFs usades amb una intenció metafòrica semblant. Funció discursiva d’UFs que metaforitzen la impossibilitat d’esperar bé de les dones, com diu el primer Modalitzadora, en una seqüència explicativa modalitzada. És la conclusió de la sèrie vers del passatge: “Qui bé n’espera...” (8524). Documentació “I ell pensa tenir un gat per la cua” ( Procés olives , 512) en català “Qui pren l'anguila per la coa y la dona per la fe, bé po dir que res no té” (H. Núñez, RPR, 6654) “Qui té anguila per la cua / i la dona per la fe, / bé pot dir que res no té” (Flor enam., 37) “Relliscar com una anguila” (’expressa una gran rapidesa de moviments’; DCVB, anguila ) “Tenir una anguila per la cua” (PCC, A 1507; no s’hi cita l’ Espill) “Qui té un bou per la banya / i una nina per la fe / i una anguila per la cua / pot jurar que no té res” (PCC, B 1566; no s’hi cita l’Espill) Documentació “Non habet anguillam, per caudam qui tenet illam” (DCP, 85; DFEL, 5490) altres llengües “Chi piglia l'anguilla per la coda, può dire di non tener nulla” (DCP, 85) “Chi piglia l'anguilla per la coda e la donna per la parola, può ben dire che non ha niente” (DPI, 1513) Traduccions “Quien bien espera / de la hembra esquiva, / sube hacia arriba / agua del río, / el del fragment muerto frío / buelve al vivir, / y conseguir / intenta el tal / filosofal / piedra admirable, / oro potable / plata de cobre / hazer que sobre; / agua del pozo / sacar sin gozo / en una criba, / piedra hacia arriba / hazer bolar, / quiere sacar / del centro bola, / coge la cola / de la morena, / su mano llena / de anguila viva” (L. Matheu) “Quien espera de ellas algún bien, es como si atisbara el momento en que el agua del río corre hacia arriba; (...); gran hueso tiene para roer; saca agua con una criba; y quiere retener, por el lomo o la cola, anguila viva o morena” (MiPlanas, Espejo) 1641 Fragment “Doncs, qui no squiva / ferir les roques / ab semblants coques, / naus, caraveles, / amb UF o UE sens rems e veles, / carta, govern?” (8542-47) “Mes, Déu manà / que el poble vés / com Moisés, / ferint la roca, / aigua, no poca, / manal, n'ixqué, / de qual begué / tot Israel” (14308-15) Fitxa Espill FE0764 Vers primera ocurrència 8543 Forma Ferir les roques canònica Mot clau 1 Ferir Tipus Col·locació (significat composicional) Recursos Verb + sintagma nominal lingüístics i retòrics Definició Colpejar contra una roca (Def. pròpia) Mot clau 2 Roca Vers darrera ocurrència 14311 Nombre d’ocurrències 02 Inserció en Automatitzada el text Funció discursiva qui no és capaç de fugir de dones folles. Modalitzadora. Salomó, en un context metafòric, amb interrogació retòrica, pregunta Documentació “Perdé’s una galera de Mallorques qui ferí en una roca” (Pere el Cerimoniós, en català 39; DCVB, ferir ) Crònica , “E Moyses e Aaron son frare faheren ajustar tot lo poble e dixerenlos: ojats rebells e menys crehents ¿nous porem nos traure aygua de aquesta pera? Leua Moyses la verga e feri la pera” (Gènesi de Scriptura) Documentació altres llengües Traduccions “¿Porqué él estriba / de herir las rocas? / ¿Son ellas, locas, / las caravelas / del fragment sin remos, velas, / timón, govierno?” (L. Matheu, Libro cons.) “Así, pues, ¿quién no esquiva dar contra las rocas con semejantes barcas, naves o carabelas, sin velas ni remos, carta ni timón?” (MiPlanas, Espejo) 1642 Fragment “En Port Fangós, / platja romana, / valenciana / on llaura el ferre” (8554-57) amb UF o UE Fitxa Espill FE0765 Vers primera ocurrència 8554 Forma Port Fangós canònica Mot clau 1 Port Tipus Col·locació (significat composicional) Recursos Substantiu + adjectiu. Topònim. lingüístics i retòrics Definició Chabàs hi cita la Mot clau 2 Fangós Vers darrera ocurrència 8554 Nombre d’ocurrències 01 Crònica de Muntaner i la Història de Zurita: “El puerto de Tortosa, que llamaron Puerto Fangoso, de la otra parte de los Alfaques, que era uno de los famosos puertos que había en España en aquellos tiempos...”. Port Fangós, en la desembocadura de l’Ebre (MiP). Antic port de Tortosa, al Delta de l’Ebre (Carré 2006). Inserció en Automatitzada el text Funció discursiva Denominativa Documentació en català Documentació altres llengües Traduccions “Puerto lodoso, / plaia romana / o valenciana” del fragment (L. Matheu, Libro cons.) “En Puerto Fangoso, en la playa romana, o en la valenciana” (MiPlanas, Espejo) 1643 Fragment “Fogir, fogir / a veles plenes / de tals serenes / encortadores, / falses cantores” amb UF o UE (8562-66) Fitxa Espill FE0766 Vers primera ocurrència 8562 Forma A veles plenes canònica Mot clau 1 Vela Tipus Locució adverbial Recursos Preposició + sintagma nominal. Al·literació del so [e]. Rima assonant interna lingüístics i retòrics en “e-e”. Definició A la màxima velocitat possible (Def. pròpia). Mot clau 2 Plena Vers darrera ocurrència 8563 Nombre d’ocurrències 01 DCVB, vela, recull: Anar a vela plena, ‘navegar amb vent suficient i a propòsit per a inflar les veles’; Anar a veles desplegades o Amb totes les veles al vent, ‘anar vent en popa, prosperar’; A la vela, ‘molt aviat, de pressa’; no s’hi cita el Tirant ni l’Espill. Amb les veles inflades pel vent (DCVB, ple; s’hi cita l’Espill). Inserció en Automatitzada. el text Funció discursiva exhortació donada com a consell per salvar-se de les dones. Modalitzadora. Al costat del verb redundant “fogir, fogir”, pren el sentit d’una Documentació “Y ab veles plenes feriren en lo hostol dels genovesos” (Pere el cerimoniós, en català 307; DCVB, ple) Crònica , “E aquesta a veles plenes passà per mig de totes les naus al llur despit” (Tirant, 104) “E a veles plenes donaren allí” (104) “Que a veles plenes són entrats per mig de tantes naus que hi havia en lo port” (106) “Y may lo recort de vostres greus penes / oblide ma pensa ni ma voluntat, / mas vaja d’aquell, portant veles plenes, / ma nau carregada, passant les arenes, / d’aquesta mar morta hon vixch encallat” (Istòria Passió, est. 333, vs. 3402-06) Documentació “A toda vela” (‘navegando con mucho viento’, ‘con mucha actividad o poniendo en altres llengües la cosa que se hace todos los medios de que se dispone’, DUE, vela) Traduccions “Huir, huir / a velas llenas” (L. Matheu, Libro del fragment “Huir, huir, a toda vela” (MiPlanas, Espejo) cons.) 1644 Fragment “Fogir, fogir / a veles plenes / de tals serenes / encortadores, / falses cantores, / amb UF o UE a tots encanten / qui no s’espanten / de llur moral” (8562-69) Fitxa Espill FE0767 Vers primera ocurrència 8564 Forma Cant de sirena canònica Mot clau 1 Cant Tipus Locució nominal (significat metafòric) Recursos Substantiu + preposició “de” + substantiu. Al·literació dels sons [a] i [e]. D’origen lingüístics i retòrics literari. Definició Símbol d’una cosa suau i dolça que atrau irresistiblement, però que condueix a la Mot clau 2 Sirena Vers darrera ocurrència 8564 Nombre d’ocurrències 01 perdició inevitable (PCC, C 677; no s’hi cita l’Espill). DCVB, sirena, cita l’Espill com a exemple lèxic, no fràsic. Inserció en Desautomatitzada. Amb l’afegit d’altres elements complementaris. el text Funció discursiva Modalitzadora. Molt intensificada per l’explanament que se’n fa en el cotext. Documentació “Philosophia dix a les arts: Sots axí com a serenes, que cantant dolçament matan los en català hòmens” (Boeci, Llibre cons. filos., 22; DCVB, sirena; no s’hi cita l’ Espill) “Qui per llur dolç cant feyen perir los no sabents qui anaven per mar” (B. Latini, Llibre del tresor , II.130), “Deya Sèneca que axí com los navegants d’orient, quant hoen les sirenes cantar de continent les fugen e’s tanquen les orelles per tal que no u ogen, axí...” (Eiximenis; citat per L. Martin, La tradicció animalística..., p. 152) “Quasi semblant al dolç cant de la mortal serena” (Parl. B. Mercader ) “Lo cant de les mortals serenes” (Hist. Jason i Medea ) “Així canten les serenes en lo temps de la mar tempestuosa” ( Hist. Leànder i Hero) “I en aquest temps, cantau, belles serenes, los mals tan grans que sentiu en la terra!” (Tirant, 472; DCVB, sirena; no s’hi cita l’Espill) “El cant de la serena” (PCC, C 677; no s’hi cita l’ Espill) Documentació “Lo canto de la serena tant’è dolz e soave, / ke fa perir li omini qe per mar va ê nave: altres llengües / quand vol, canta le moneche canti dolci e soave, / ch’apre’nde’l cor ai amini con seratura clave” ( Proverbi super natura feminarum; cantavella 1992, 108) DUE, canto, sirena, no recull “Canto de sirena” Traduccions “Huir, huir / a velas llenas / destas sirenas / encantadoras, / del fragment dulces, traidoras, /que tanto encantan / quando más cantan / canción moral” (L. matheu, Libro cons.) “Huir, huir, a toda vela de tales sirenas hechiceras y falsas cantoras, que seducen a cuantos no se apartan de su moral” (MiPlanas, Espejo) 1645 Fragment “Perquè el coral / llur amorós / mal d'hereós / si el posseeix, / sovent guareix / amb UF o UE si el natural / e menstrual / li fan ben veure, / jo et vull fer creure / quant l'han horrible, / fort avorrible / extremament” (8570-81) “Tens hereós, / bestial fúria / de gran luxúria” (12104-06) Fitxa Espill FE0768 Vers primera ocurrència 8572 Forma Mal d’Heros canònica Mot clau 1 Mal Tipus Col·locació (significació composicional) Recursos Substantiu + preposició “de” + substantiu lingüístics i retòrics Definició D’aycell desir li ve gran ira, / languimén, tristor e treball, / car lo cor se fon e defall / Mot clau 2 Heros Vers darrera ocurrència 12104 Nombre d’ocurrències 02 pel fort desir qui·l té destreg (Pere March, Lo mal d’amor; Cabré (ed.) 1993: 188). Té una causa fisiològica i pot ser entès com una variant de la malenconia (Peirats 02). DeCat, dèria , el transcriu com Mal dereós , ‘la desil·lusió de l’home seduit per les gràcies i encamts d’una dona’, a partir de la citació de l’Espill. DCVB cita l’Espill. Inserció en Automatitzada el text Funció discursiva dones. Modalitzadora. En un cotext on Salomó adverteix del perill d’enamorar-se de les Documentació en català Documentació Aegritudo amoris altres llengües Amor est passio quaedam innata procedens ex visione et inmoderata cogitatione formae alterius sexus (Ovidi, De Amore; Cantavella 1993: 193). Lo mal d’amor (Pere March; Lluís Cabre 1993: 183-200) “Loveres maladye of Hereos” (Chaucer, Canterbury Tales; Cantavella 1993: 194) Traduccions “Porque el caudal / suio, amoroso, / mal pernicioso / da al que posee” del fragment (L. Matheu, Libro cons.) “Puesto que quien, enamorado de ellas, posee lo cordial” (MiPlanas, Espejo) 1646 Fragment “A dones dura / tot l’any bon tempre, / mesclant-hi sempre / llur voluntari” amb UF o UE (8608-11) Fitxa Espill FE0769 Vers primera ocurrència 8609 Forma Bon tremp canònica Mot clau 1 Tremp Tipus Col·locació (significació composicional) Recursos Adjectiu + substantiu lingüístics i retòrics Definició Bon humor, estat d’ànim (DCVB, Mot clau 2 Vers darrera ocurrència 8609 Nombre d’ocurrències 01 tremp; s’hi cita l’Espill amb interpretació errònia). Disposició per a relacionar-se sexualment (Gonzàlvez). Inserció en Automatitzada el text Funció discursiva Modalitzadora. Salomó s’hi refereix a la capacitat sexual de la dona de manera crítica. Documentació “Ela esperà una saó q’êl era en bon trempre” (Reixac, versió catalana de la en català sant Graal; DeCat, trempar) Questa del “Joves, velles ab bon tempre... prenga cascuna marit” (Valeri Fuster, Cancó de les dones; DCVB, tremp) Documentació altres llengües Traduccions “Pero, sin tiento, / a la henbra dura / tan mala olgura / el año entero, / del fragment con ardor fiero / mas voluntario” (L. Matheu, Libro cons.) “A las mujeres todo el año les dura su buen temple, mezclando siempre a éste su voluntad” (MiPlanas, Espejo) 1647 Fragment “Lo llur armari / porten cubert, / sovint ubert / los sia els plau” (8612-15) amb UF o UE “Ubert l’armari / de deïtat” (14430-31) Fitxa Espill FE0770 Vers primera ocurrència 8612 Forma Obrir l’armari canònica Mot clau 1 Obrir Mot clau 2 Armari Vers darrera ocurrència 14430 Nombre d’ocurrències 02 Tipus Unitat estilística configurada com a sintagma verbal Recursos Verb + sintagma nominal. Al·literació del so [r]. lingüístics i retòrics Definició Oferir els propis secrets, corporals o espirituals (Def. pròpia) Inserció en Desautomatitzada. Modificada per mor de la mètrica i la rima. el text Funció discursiva Modalitzadora. En el cotext, remet al sexe de la dona, que obre sovint a qui li plau. (Lo Somni, Faula Neptú i Diana , Curial, Hist. Passió, Somni JJ) Documentació en català “Volria, si a vós playa, que la mia ànima fos armari de la vostra cogitació” (GGL, armari) “Car tostemps amaguen los dons tan secrets / dedins en lo cor, que és clos armari” (Procés olives , 974-75) “És humilitat lo verdader armari, tancat y clos, hon nostres virtuds tancades se conserven” (Lo Cartoixà. I.7) “Mes la dita senyora les entés molt bé e les conservà dins lo armari del seu piadós cor” (Vita Chr., 98) “"O, armari dels tresors divinals! ¿qui us ha pogut axí desconçertar que tots los ossos vostres stan fora de loch?” (Vita Chr., 220) Documentació altres llengües Traduccions “Porque su armario / y oculto puerto / siempre está abierto / como la nave” del fragment (Or. 8612-15) “Abrió el armario / de la deidad” (Or. 14430-31) (L. Matheu, Libro cons.) “Llevan su armario siempre cubierto, pero les place que les sea abierto con frecuencia” (Or. 8612-15) “Abierto el armario de divinidad” (Or. 14430-31) (MiPlanas, Espejo) 1648 Fragment “Tostemps la lluna / bona els hi par / a treballar / e menar mans” (8646-48) amb UF o UE Fitxa Espill FE0771 Vers primera ocurrència 8646 Vers darrera ocurrència 8646 Nombre d’ocurrències 01 Forma Bona lluna --- Mala lluna canònica Mot clau 1 Lluna Mot clau 2 Bona Tipus Locució nominal (significat idiomàtic, no composicional) Recursos Substantiu + adjectiu. Al·literació dels sons [n] i [a]. lingüístics i retòrics Definició Indica una ocasió favorable per fer alguna cosa (Def. pròpia). Bon humor transitori (DCVB, lluna; s’hi cita l’Espill). Inserció en Desautomatitzada. Amb canvi d’ordre dels elements. el text Funció discursiva Modalitzadora. Als amants totes les ocasions els semblen propícies. Documentació en català (Facet, Lo Somni, Llibre fra Bernat, Faula Neptú i Diana , Curial, Tirant, Hist. Passió, Somni JJ, Vita Christi) “E com la luna dóna bon influència és bona, axí com lo talament dels arbres e en podar les vinyes en la luna vella” (GGL, luna ) “Car bona us diria que fósseu, monsenyer, / tallat de tal lluna com és lo Joan” (Procés olives , 241-42) “Car, per ser tallats de molt mala lluna” (Procés olives , 1583) “La lluna seguiu com una cometa” (Debat ab Caldesa) Documentació altres llengües Traduccions “Sienpre la luna / suelen hallar / a trabajar / y menear manos” del fragment (L. Matheu, Libro cons.) “En cualquier tiempo les parece la luna favorable para trabajar y darse prisa” (MiPlanas, Espejo) 1649 Fragment “Si és contra fur / gens no me’n cur” (4593-94) amb UF o UE “Mas contra dret / dites donzelles” (8670-71) “Ab malvestat / e contra dret” (10452-53) Fitxa Espill FE0772 Vers primera ocurrència 8670 Vers darrera ocurrència 10453 Nombre d’ocurrències 02 Forma Contra dret -- Contra fur canònica Mot clau 1 Dret Tipus Locució adverbial Recursos Preposició + substantiu. Al·literació dels sons [t] i [r]. lingüístics i retòrics Definició Contra la raó o la justícia (DCVB, Mot clau 2 dret; no s’hi cita l’ Espill). En oposició a la llei, sense respectar el que diu la llei (Gonzàlvez, contra fur). En oposició al que hauria de ser (Gonzàlvez, contra, contra dret). Contra la raó o la justícia (Gonzàlvez, dret, contra dret). Inserció en Automatitzada el text Funció discursiva il·legalitat. Modalitzadora, intensificant la determinació de misser Rabassa per cometre una Documentació “En una ciutat hi havia moltes costumes que eren contra Déu e contra dret e contra en català regiment de príncep” (R. Llull, Fèlix; DCVB, dret) “Sabrets què vol dir batallar contra dret” (Curial, I.16; DCVB, dret) Documentació altres llengües Traduccions “--” (Or. 8670-71) del fragment “Con tal maldad, / contra derecho” (Or. 10452-53) (L. Matheu, Libro cons.) “Pero llamadas contra derecho doncellas” (Or. 8670-71) “Con maldad y contra el más legítimo derecho” (Or. 10452-53) (MiPlanas, Espejo) 1650 Fragment “Puis no paria / e no tenia / fill d'ella nat, / fill adoptat / almenys haver!” (8724-28) amb UF o UE “Que do perdons / a son fill mana: / mare humana / sos pits mostrant, / Fitxa Espill d’ell impetrant / pels pecadors, / sos oradors, / fills adoptats, / ha sos optats / de quant demana” (11964-73) “Per Déu elet / fill adoptiu” (14880-81) FE0773 Vers primera ocurrència 8727 Forma Fill adoptiu canònica Mot clau 1 Fill Tipus Col·locació (significació composicional) Recursos Substantiu + adjectiu lingüístics i retòrics Definició Fille que s’ha adoptat d’una altra família (Gonzàlvez) Mot clau 2 Adoptiu Vers darrera ocurrència 14881 Nombre d’ocurrències 03 Inserció en Forma part d’un complement verbal, juxtaposat. el text Funció discursiva ni adoptius. Denominativa. En un cotext negatiu, on Salomó refereix que Sarraí no tenia fills propis Documentació “E pensa que Melchior de Pando l'hagués adoptat en fill e li donàs tot ço que lo jove en català despenia” (Curial, I.8) “Millor per a nosaltres se diga primogènit que unigènit, perquè siam fills adoptius de aquell qui és natural son pare” (Lo Cartoixà, I.9) “Que especial poble seu i fill adoptiu se nomena” (I.14) “Signifiquen los apòstols fills de Jesús adoptius per gràcia” (I.25) “Davall les sues ales cobria i scalfava los adoptius fills dexebles” (IV.29) Documentació altres llengües Traduccions “Que no paría / ni que tenía / hijo engendrado: / uno adoptado / quiso tener” del fragment (L. Matheu, Libro cons.) “¡Ya que no paría ni tenía hijo nacido de ella, que al menos lo tuviera adoptivo!” (MiPlanas, Espejo) 1651 Fragment “L'anglès en clar / té que és canònica / aquella crònica” (8796-98) amb UF o UE Fitxa Espill FE0774 Vers primera ocurrència 8796 Vers darrera ocurrència 8796 Nombre d’ocurrències 01 Forma Tenir (en) clar -- Tenir (per) clar canònica Mot clau 1 Tenir Tipus Col·locació (significat composicional) Recursos Verb + preposició + adjectiu. Al·literació del so [r]. lingüístics i retòrics Definició Estar convençut (Def. pròpia). Mot clau 2 Clar DCVB, clar, anota Posar en clar, ‘adquirir o donar coneixença completa d’una cosa’; no s’hi cita l’Espill). Inserció en Forma el predicat verbal. Alteració de l’ordre dels components per mor de la mètrica. el text Funció discursiva Asseverativa, modalitzadora, pel que fa a l’apreciació positiva que en fan els anglesos. Documentació “E ab tan gran cura no les hagueren observades si en llurs penses no haguessen per en català clar que la mort no destroveix l’ànima” (Lo Somni, I), “Havent per clar que les ànimes eren immortals” (Lo Somni, I), “Hages per clar que...” (Lo Somni, III) “Dins vuit jorns io he per clar que seré fora d'aquest món” (Curial, I.30), “E entre ells lo tengueren en gran estima e hagueren per clar que mala hi era vengut Boca de Far” (I.37), “Tothom havia per clar que havia gran paor” (II.90), “E hages per clar que...” (III.19), “E si no fos que havia per clar Curial ésser mort...” (III.78) “E los qui d'aquest mester saben, han aquest dret per clar, no l'hajam ací a disputar tu e jo” ( Tirant, 124) Documentació altres llengües Traduccions “Langles lo afirma, / y aún lo confirma, / con que es canónica, / esta corónica” del fragment (L. Matheu, Libro cons.) “El autor inglés tiene resueltamente por digna de crédito aquella Crónica” (MiPlanas, Espejo) 1652 Fragment “Totes han llúbrica / l’afecció; / per passió / e gran calor, / fan més error / amb UF o UE a l’engendrar / sense llavar: / seran fressoses, / e fan llebroses / ses criatures. / Fitxa Espill Lletges pintures / e variades / davant posades / quan concebran / --com de Laban / a les ovelles-- / o pensant elles / d’altri figura, / torben natura, / virtuts majors / manen menors, / les animals / a naturals” (8844-66) FE0775 Vers primera ocurrència 8863 Vers darrera ocurrència 8863 Nombre d’ocurrències 01 Forma Les virtuts majors manen les menors canònica Mot clau 1 Virtut Mot clau 2 Manar Tipus Unitat estilística configurada com a enunciat parèmic Recursos Oració simple predicativa. Antonímia. lingüístics i retòrics Definició Les virtuts teologals o capitals (fe, esperança i caritat) són prioritàries sobre les morals o cardinals (prudència, justícia, fortalesa i temprança) (Def. pròpia) Inserció en Desutomatitzada, ja que el que s’hi diu és que ‘a les virtuts majors els manen les el text menors’, amb omissió de preposició, pronom i articles. Resum i conclusió dels versos anteriors. Funció discursiva majors), per tal d’indicar com les dones vulneren o modifiquen la naturalitat dels Argumentativa. La citació d’autoritat es capgira (les virtuts menors manen sobre les engendraments. Documentació “Fon aquí tantost aquella reyna e senyora de virtuts, ço és sancta Caritat, la qual en català portaven per lo braç Fe e Sperança. E les altres virtuts vehent-la, feren-li gran reverència, regonexent-li majoritat e senyoria” (Vita Christi, 17) “Les virtuts en grans senyors edifiquen els menors” (Joan Carles i Amat, Quatre-cents aforismes catalans ) Documentació altres llengües Traduccions “Fuerzas mayores / vencen menores” (L. Matheu, Libro cons.) del fragment “Las virtudes mayores se imponen a las menores” (MiPlanas, Espejo) 1653 Fragment “Anant en foll, / estropeçant / e molt usant / amprar la clau / --lo que bé els plau--, / amb UF o UE sovint avorten” (8910-15) Fitxa Espill FE0776 Vers primera ocurrència 8910 Forma Anar en foll canònica Mot clau 1 Anar Tipus Col·locació (significat composicional) Recursos Verb + preposició + adjectiu lingüístics i retòrics Definició Obrar inconsideradament, contra raó (DCVB, Mot clau 2 Foll Vers darrera ocurrència 8910 Nombre d’ocurrències 01 foll ; a partir de la citació de l’Espill). Obrar inconsideradament, contra raó (Gonzàlvez; diu erròniament que DCVB no l’enregistra). Inserció en Automatitzada, formant una clàusula de gerundi. el text Funció discursiva Modalitzadora, intensificant la manera desaforada d’actuar de dones prenyades. Documentació “No veus més los altres, mas en foll goses enquerir” (Històries troianes, 17) en català “Preguant a Deu, les mans no·m cal pleguar, / car fet es tot quant li pot avenir: / si es ell cel, no·s pot lo be spremir; / si en infern, en foll es mon preguar” (Ausiàs March) “Car no vull ser ocios animal, / no vulla Deu que yo stiga en foll” (Ausiàs March) Documentació altres llengües Traduccions “Van de un cabello, / ya tronpicando / y ya saltando” (L. Matheu, del fragment “Caminando como locas y dando tropiezos” (MiPlanas, Espejo) Libro cons.) 1654 Fragment “Molt desijosa / que s’afollàs, / féu curt lo pas” (8938-40) amb UF o UE Fitxa Espill FE0777 Vers primera ocurrència 8940 Forma Fer curt el pas canònica Mot clau 1 Fer Tipus Locució verbal Recursos Verb + sintagma nominal. Monosil·labisme. lingüístics i retòrics Definició Equivocar-se, errar la mida (Def. pròpia). Mot clau 2 Pas Vers darrera ocurrència 8940 Nombre d’ocurrències 01 DCVB, pas , anota Fer un pas fals, ‘cometre una falta o un error’; no s’hi cita l’Espill). Resoldre una cosa pel procediment més breu (Gonzàlvez; definició errònia). Inserció en Automatitzada el text Funció discursiva Modalitzadora. Significa que la monja errà la mesura de la metzina per avortar. Documentació en català Documentació altres llengües Traduccions “Y deseosa / de malparir, / se quiso herir” (L. Matheu, Libro cons.) del fragment “Con gran deseo de abortar, dió corto el paso” (MiPlanas, Espejo) 1655 Fragment “Morí sobtada / sens dir ‘Jesús’” (8946-47) amb UF o UE Fitxa Espill FE0778 Vers primera ocurrència 8947 Forma Sens dir “Jesús” canònica Mot clau 1 Dir Tipus Locució adverbial Recursos Preposició + infinitiu + substantiu lingüístics i retòrics Definició Sense tenir temps per més, morint sobtadament (DCVB, Mot clau 2 Jesús Vers darrera ocurrència 8947 Nombre d’ocurrències 01 Jesús ; no s’hi cita l’ Espill) Paràfrasi de la màxima que correspon al motiu T 406 de Farnés (Peirats) Inserció en Automatitzada. Forma un complement de mode. el text Funció discursiva Modalitzadora. Intensifica el significat de “mort sobtada”, del qual és redundant. Documentació “Jesús! —respòs l'abadessa—” ( Curial, I.40) en català “La princesa, oint dir semblants paraules, dix tres vegades: “Jesús, Jesús, Jesús!” E caigué de l'altra part esmortida” (Tirant, 236), “Com la princesa oí tal novitat, no pogué altra cosa dir sinó: "Jesús, Jesús, Jesús!", tres voltes, e prestament li fallí l'esperit” (241), “Haureu a pensar sou coneguda per persona que lo compliment se troba, e lo grat demanar poria en aquella hora que per lo mal meu digués: "Jesús, Jesús, Jesús", lo qual a mi tant ha plagut” (243), “E en lo gran desorde de ma benvolença diguí, no sé com, "Jesús, Jesús, Jesús", llançant-me sobre les faldes de la Duquessa” (246) “No va tenir temps ni de dir “Jesús” (PCC, T 406; no s’hi cita l’Espill) “En un dir Jesús” (PCC, J 41; no s’hi cita l’Espill) Documentació altres llengües Traduccions “Murió, cuitada, / súbitamente, / ni aún solamente / dixo ‘Jesús’” del fragment (L. Matheu, Libro cons.) “Murió de repente, sin decir ‘Jesús’” (MiPlanas, Espejo) 1656 Fragment “Pobres e rics / han per egual / tots semblant mal, / pigotes, rosa” (9000-03) amb UF o UE “De Déu demana: / “Puis d’Ell emana / tant virtual, / universal / e fructuosa / tan graciosa / font d’aigua viva, / com no es diriva / a tots los vius / per eguals rius? / car molts no en prenen, / e los que en tenen / no per egual”” (14631-43) Fitxa Espill FE0779 Vers primera ocurrència 9001 Forma Per igual canònica Mot clau 1 Igual Tipus Locució adverbial Recursos Preposició + substantiu lingüístics i retòrics Definició De la mateixa manera; en la mateixa forma o proporció (DCVB, Mot clau 2 Vers darrera ocurrència 14643 Nombre d’ocurrències 02 igual; s’hi cita l’Espill). De la mateixa manera; en la mateixa forma o proporció (Gonzàlvez). Inserció en Automatitzada. Invariable. el text Funció discursiva dona. Modal. Salomó al·ludeix a la igualtat de rics i pobres en el dany de ser engendrats per Documentació “Damnats seran per igual los usurers” (Lo en català venturós pelegrí, 11; DCVB, igual) Documentació altres llengües Traduccions “Por los onbligos, / ricos, mendigos / logran igual / fortuna tal” del fragment (L. Matheu, Libro cons.) “Todos, ricos y pobres, tienen por igual los mismos males” (MiPlanas, Espejo) 1657 Fragment “Ixen a missa / ab fill o filla, / com la conilla, / ab ventre gros; / llet no n’han ros” amb UF o UE (9046-50) Fitxa Espill FE0780 Vers primera ocurrència 9048 Vers darrera ocurrència 9048 Nombre d’ocurrències 01 Forma Tenir el ventre gros com la conilla canònica Mot clau 1 Tenir Tipus Locució verbal (comparativa) Recursos Verb + sintagma nominal + clàusula comparativa d’igualtat (“com...”). D’origen lingüístics i retòrics experiencial. Definició Estar prenyada, ostensiblement (Def. pròpia). Mot clau 2 Conilla DCVB, conilla, cita l’Espill com a exemple lèxic, no fràsic. Inserció en Desautomatitzada el text Funció discursiva Modalitzadora, significant que, per plaer, la dona es queda prenyada sense descans. Documentació en català (Facet, Lo Somni, Llibre fra Bernat, Faula Neptú i Diana , Curial, Hist. Passió, Procés olives, Somni JJ, Vita Christi) “No veu vós Estefania com té lo ventre gros?” (Tirant, 215) Documentació altres llengües Traduccions “Salen a misa / con hija o hijo, / según colijo, / como conejas / o comadrejas: / del fragment el vientre lleno; / de leche el seno / sin rastro ya” (L. Matheu, Libro cons.) “Salen a misa con hijo o hija y con el vientre ya grueso, como las conejas, y, por causa de ello, no tienen ni rocío de leche” (MiPlanas, Espejo) 1658 Fragment “Ses criatures / mig avorrides / donen a dides, / e les mesquines / amb UF o UE no guarden quines” (9074-78) Fitxa Espill FE0781 Vers primera ocurrència 9076 Forma Donar a dida canònica Mot clau 1 Donar Tipus Col·locació (significat composicional) Recursos Verb + preposició + substantiu. Al·literació dels sons [d] i [a]. lingüístics i retòrics Definició Posar un xiquet en mans d’una dida perquè el crie (Gonzàlvez) Mot clau 2 Dida Vers darrera ocurrència 9076 Nombre d’ocurrències 01 Inserció en Automatitzada el text Funció discursiva Asseverativa, en una seqüència explicativa modalitzada. Documentació “E per quan les someres tenen les orelles caigudes lo cavall ha pres de la dida lo seu en català natural” (Tirant, 110), “No és fort plaga aquesta -dix la Princesa-, que jo sia subjugada al pare e a la mare, e encara sens causa neguna sia represa per la dida qui m'ha alletada?” (127) Documentació altres llengües Traduccions “Las criaturas / aborrecidas, / dan a las didas” del fragment (L. Matheu, Libro cons.) “Sus criaturas, casi aborrecidas, dan a nodrizas para que se las críen” (MiPlanas, Espejo) 1659 Fragment “No sols moral / mas natural / la llet altera” (9099-101) amb UF o UE “E deu fogir, / no sols pensar, / mas somiar / avinentea” (10160-63) Fitxa Espill “Dar-t’ha per gatge / com mercader, / no quart diner / tan solament, / mas mil per cent” (12674-78) “D’altes lliçons, / no sols polítiques / mas metafísiques” (13612-14) FE0782 Vers primera ocurrència 9099 Vers darrera ocurrència 13613 Nombre d’ocurrències 04 Forma No sols... mas --- No solament... mas canònica Mot clau 1 Sols Tipus Locució conjuntiva Recursos Negació + adverbi + conjunció adversativa lingüístics i retòrics Definició Introdueix una proposició o un membre de proposició indicador d’un concepte Mot clau 2 restringit en comparació d’un altre que l’acompanya (DCVB, solament; no s’hi cita l’Espill). Introdueix una proposició o un membre de proposició que indica ampliació del que s’ha dit en el membre o proposició precedent, encapçalat amb no sols o no tan solament (Gonzàlvez, mas ). Inserció en Automatitzada el text Funció discursiva Connectiva Documentació “Se començà a maravellar molt, no solament de la bellesa de Laquesis, mas encara de en català la sua aptesa” (Curial, I.24), “No solament de ferir, mas encara de defendre's” (II.20), “Lloava la sua bellesa, no solament perquè era gran e molta, mas encara per fer despit a Laquesis” (II.43), “Haver-vos servit no solament en vostra presència, mas en moltes estranyes partides” (II.92)... “No solament de llengua anglesa en portuguesa, mas encara de portuguesa en vulgar valenciana” ( Tirant, dedicatòria), “No solament los actes per longitud de temps envellits, mas encara los actes frescs de nostres dies” (Pròleg), “E no tu solament, mas aquells qui segueixen tos consells” (143), “En que no solament és lloada la paciència del dit gran Emperador, mas de Pompeu” (143)..., “No sols ara de mi absenta per llarga distància, mas, posada en grandíssima tribulació e perills evidents, la vida d'aquella i la mia ensems perillen” (450)... Documentació altres llengües Traduccions “Que en lo moral / y natural / la leche altera” del fragment (L. Matheu, Libro cons.) “No sólo la moral, sino también el natural altera la leche” (MiPlanas, Espejo) 1660 Fragment “No sols moral / mas natural / la llet altera: / Si de somera / mama la llet, / amb UF o UE lo txic potret / mai porà ser / cavall lleuger / ni bon ginet. / Lo moltonet / Fitxa Espill e fill d’ovella, / si morta ella, / de cabra mama, / com cabró brama, / corre, surt, salta; / dreta, llis’alta / li naix la banya; / grossera, estranya, / no prima, blana / li’s fa la llana.” (9099-118) FE0783 Vers primera ocurrència 9102 Vers darrera ocurrència 9102 Nombre d’ocurrències 01 Forma Cavall que mama llet de somera, no serà cavall lleuger canònica Mot clau 1 Cavall Mot clau 2 Somera Tipus Unitat estilística configurada com a enunciat parèmic Recursos Oració composta, amb una clàusula adjectiva de relatiu especificativa del subjecte. lingüístics i retòrics Rima en “-era”. D’origen als bestiaris. Definició Observació relativa al bestiar equí, aplicable figuradament a les persones (Def. pròpia) Inserció en Desautomatitzada, en forma d’oració condicional. Va seguida d’un altre tòpic el text semblant, no codificat, que metaforitza el mateix fet referencial del relat. Funció discursiva reforça el discurs que descriu la perniciosa influència de les (males) dides sobre els Argumentativa, comparativa: Amb l’exemple del cavall que mama d’una somera, s’hi infants. Documentació “En la bellesa deus guardar que haje (...) orelles curtes dreçades en alt (...). E sàpies en català que la spertesa del cavall és coneguda a les orelles” (Llibre del tresor, I.181) “Senyor, natural raó hi basta, per ço com aquest cavall ha mamat llet de somera. E per quant les someres tenen les orelles caigudes, lo cavall ha pres de la dida lo seu natural” (Tirant, 110) Documentació altres llengües Traduccions “Si de borrica / mamare el potro, / parece otro: / jamás ligero / del fragment afirmar quiero / que podrá ser, / ni le han de ver / nunca ginete” (L. Matheu, Libro cons.) “Si el potro pequeño mama de una burra, no podrá ser nunca caballo ligero ni bueno para jineta” (MiPlanas, Espejo) 1661 Fragment “Ara de nou, / en la Bretanya...” (9130-31) amb UF o UE “La vinya nova / --pus vera Esgleia-- / que de nou feia / per muller presa” (13552-55) “Si no ho recusa / ni se n’escusa / per pres haver / de nou muller” (14963-66) Fitxa Espill FE0784 Observació: Al passatge “Jo li prestí / e la vestí / tota de nou, / ultra son sou / més de pagada” (4149-53), “de nou” vol dir “de roba nova”. Vers darrera ocurrència Vers primera ocurrència 9130 Forma De nou canònica Mot clau 1 Nou Tipus Locució adverbial 14966 Nombre d’ocurrències 03 Mot clau 2 Recursos Preposició + substantiu. Monosil·labisme. lingüístics i retòrics Definició Recentment, de poc temps ençà (DCVB, nou; no s’hi cita l’ Espill). Novament, una altra volta (Gonzàlvez). Recentment (DeCat, nou; no s’hi cita l’ Espill). De novetat (DeCat, nou; no s’hi cita l’ Espill). Una altra vegada, per segona vegada (DeCat, nou; no s’hi cita l’ Espill). Inserció en Automatitzada. Invariable. el text Funció discursiva Locativa, en una seqüència narrativa. Assenyala la temporalitat de l’acció narrada. Documentació “Tu pendràs l’olla e guarda que no sia stanyada de nou” (Mestre Robert, en català Coch; DCVB, nou ) Llibre de “Curial (...) cambià’s tot, perdent la color, de què l’emperador li dix: --Què és açò, Curial? Ha-y res de nou?” (Curial, I.95; DeCat, nou) “E com algun poch hagués callat, tornava de nou a plorar” ( Curial, III.104; DeCat, nou) Documentació altres llengües Traduccions “Mucho la di, / pues la vestí / toda de nuevo: / demás del cevo, / todo el salario / del fragment en nada vario / le fué pagado” (L. Matheu, Libro cons.) “Yo se lo presté para que se vistiese completamente de nuevo, pagándola con exceso sobre su sueldo” (MiPlanas, Espejo) 1662 Fragment “Dormint com mortes, / alguns plorant, / altres mamant / massa, los maten” amb UF o UE (9202-05) Fitxa Espill FE0785 Vers primera ocurrència 9202 Vers darrera ocurrència 9202 Nombre d’ocurrències 01 Forma Dormir com (un) mort canònica Mot clau 1 Dormir Tipus Locució verbal (comparativa) Recursos Verb + clàusula comparativa d’igualtat (“com...”) lingüístics i retòrics Definició Dormir molt profundament (DCVB, Mot clau 2 Mort mort; no s’hi cita l’ Espill). Dormir profundament sense despertar-se (Gonzàlvez). Inserció en Automatitzada, formant una clàusula de gerundi. el text Funció discursiva profundament i maten els nens que alleten. Modalitzadora. Salomó intensifica la descurança de les dones que dormen Documentació en català Documentació altres llengües Traduccions “Duermen qual muertas: / unos llorando, / otros mamando, / los que no matan, / del fragment locas, maltratan, / encima hechadas, / enborrachadas / por su maldad” (L. Matheu, Libro cons.) “Durmiendo como muertas, a unos les matan dejándoles dormir demasiado y a otros dándoles de mamar en exceso” (MiPlanas, Espejo) 1663 Fragment “Mes vull contar / llur crueltat / e pravitat, / per incident / lo solc torcent” amb UF o UE (9266-70) Fitxa Espill FE0786 Vers primera ocurrència 9268 Forma Per incident canònica Mot clau 1 Incident Tipus Locució adverbial Recursos Preposició + substantiu lingüístics i retòrics Definició Per atzar, per afegitó, accessòriament (DCVB , Mot clau 2 Vers darrera ocurrència 9268 Nombre d’ocurrències 01 incident; no s’hi cita l’ Espill). Per atzar, per afegitó, accessòriament (Gonzàlvez). Inserció en Automatitzada. Invariable. el text Funció discursiva Connectiva. Salomó matisa amb aquesta locució que introduirà altres històries. Documentació “Ne desliberadament ne per incident” ( Valter en català e Griselda; DCVB, incident) Documentació altres llengües Traduccions “Quiero dezir / otras crueldades / i atrocidades / más evidentes / del fragment aunque indecentes” (L. Matheu, Libro cons.) “Quiero, de pas, contar su crueldad y pravedad, imprimiendo incidentalmente un rodeo a mi surco” (MiPlanas, Espejo) 1664 Fragment “Més vull contar / llur crueltat / e pravitat, / per incident / lo solc torcent” amb UF o UE (9266-70) Fitxa Espill FE0787 Vers primera ocurrència 9270 Forma Tòrcer el solc canònica Mot clau 1 Tòrcer Tipus Locució verbal (significat idiomàtic) Recursos Verb + sintagma nominal. Al·literació del so [l]. lingüístics i retòrics Definició Canviar de manera de parlar o d’obrar (DCVB, Mot clau 2 Solc Vers darrera ocurrència 9270 Nombre d’ocurrències 01 solc; s’hi cita l’Espill) Inserció en Desautomatitzada. Forma una clàusula de gerundi, alterant l’ordre dels constituents. el text Funció discursiva (sempre dins la maldat). Asseverativa. El narrador (Salomó) anuncia una altra manera d’obrar de les dones Documentació en català Documentació altres llengües Traduccions “Quiero dezir / otras crueldades / i atrocidades / más evidentes / del fragment aunque indecentes” (L. Matheu, Libro cons.) “Quiero, de pas, contar su crueldad y pravedad, imprimiendo incidentalmente un rodeo a mi surco” (MiPlanas, Espejo) 1665 Fragment “Mig fill coia / en ast partit / com a cabrit” (9322-23) amb UF o UE Fitxa Espill FE0788 Vers primera ocurrència 9322 Vers darrera ocurrència 9322 Nombre d’ocurrències 01 Forma Coure en ast com a cabrit canònica Mot clau 1 Coure Mot clau 2 Ast Tipus Unitat estilística configurada com a sintagma verbal (comparativa) Recursos Verb + preposició + substantiu + clàusula comparativa d’igualtat (”com...”) lingüístics i retòrics D’origen experiencial. Definició Coure o rostir al foc, travessat per un ast i rodant-ne entorn (Def. pròpia) Inserció en Forma el predicat verbal de l’oració, amb introducció del participi “partit” per el text completar la mètrica i la rima. Funció discursiva Modalitzadora. Intensifica la maldat de les dones, en aquest cas, d’una vídua jueva. Documentació en català Documentació altres llengües Traduccions “Medio hijo asava /y saçonava / para comer” del fragment (L. Matheu, Libro cons.) “Asaba la mitad de un hijo suyo en un asador, partido como un cabrito” (MiPlanas, Espejo) 1666 Fragment “Apres s'uniren / casi infinides; / ensenyorides, / han molt vixcut / e prou crexcut, / amb UF o UE matant los fills / com a conills, / no les femelles” (9410-17) Fitxa Espill FE0789 Vers primera ocurrència 9415 Forma Matar com a conills canònica Mot clau 1 Matar Tipus Locució verbal (comparativa) Recursos Verb + clàusula comparativa d’igualtat (”com...”) lingüístics i retòrics D’origen experiencial. Definició Matar en gran quantitat i fàcilment, d’un colp al clatell (Def. pròpia) Mot clau 2 Conills Vers darrera ocurrència 9415 Nombre d’ocurrències 01 Inserció en Forma una clàusula de gerundi. el text Funció discursiva pares, germans i fills mascles. Modalitzadora. Emfasitza la maldat de les amazones, a qui presenta com assassines de Documentació en català Documentació altres llengües Traduccions “Luego salieron / estas malditas, / casi infinitas, / mui bien armadas; / entronizadas / del fragment mucho vivieron, / y harto crecieron / matando hijos / por escondrijos” (L. Matheu, Libro cons.) “Después se coligaron, en número casi infinito, ; y ya adueñadas de todo, han vivido largo tiempo en bastante prosperidad, sacrificando a sus hijos como si fueran conejos” (MiPlanas, Espejo) 1667 Fragment “Sens audiència / de l’innocent / no mal mirent, / fon condempnat / ser ofegat, / amb UF o UE llançat al riu” (9464-69) Fitxa Espill FE0790 Vers primera ocurrència 9466 Forma Mal mirent canònica Mot clau 1 Mirent Tipus Col·locació (significat composicional) Recursos Adjectiu + substantiu. Al·literació del so [m]. lingüístics i retòrics Definició Culpable, mereixedor de càstig (DCVB, Mot clau 2 Mal Vers darrera ocurrència 9466 Nombre d’ocurrències 01 mirent; no s’hi cita l’ Espill). Que mereix dany material o moral (Gonzàlvez). Inserció en Automatitzada, precedida de l’adverbi de negació “no”, que modifica el significat el text negatiu en positiu. Funció discursiva condemnat injustament per la calumnia de la mare. Modalitzadora, en una seqüència narrativa, on Salomó conta com un pare fou Documentació “Per ço com se tenia per mal mirent al rey i a tota sa cort” (Ramon Llull, en català DCVB, mirent) Fèlix, VII, 4; “Jo, qui’m viu axí blasmat / com mal mirent / diguí dins mi: l’Omnipotent / més ha sofert” ( Col·loqui dames, 849; DCVB, mirent) Documentació altres llengües Traduccions “Sin más audiencia, / el inocente / decontinente / fué condenado / a ser ahorcado / del fragment y hechado al río” (L. Matheu, Libro cons.) “Y, sin ser oido el inocente y no malintencionado doncel, se le condenó a ser ahogado, lanzándole al río” (MiPlanas, Espejo) 1668 Fragment “E féu entrar / dins Famagosta, / més que llagosta, / gent genovesa” (9486-89) amb UF o UE Fitxa Espill FE0791 Vers primera ocurrència 9486 Forma Com llagosta canònica Mot clau 1 Entrar Tipus Locució adverbial Recursos Clàusula comparativa d’igualtat (“com...”). D’origen experiencial. lingüístics i retòrics Definició En gran quantitat i fent damnatge (DCVB, Mot clau 2 Llagosta Vers darrera ocurrència 9486 Nombre d’ocurrències 01 llagosta; s’hi cita l’Espill) Inserció en Automatitzada, però amb canvi del comparatiu d’igualtat pel de superioritat. el text Funció discursiva Modalitzadora, intensificant el grau de maldat que féu na Lionor, reina de Xipre. Documentació “Com llagosta cauen d’Alcides al damunt” (J. Verdaguer, en català llagosta) L’Atlàntida , VIII; DCVB, Documentació altres llengües Traduccions “Mandando entrar / en Famagosta, / como langosta, / la ginovesa / gente...” del fragment (L. Matheu, Libro cons.) “Hizo que en Famagosta entrara más gente genovesa que plaga de langosta” (MiPlanas, Espejo) 1669 Fragment “Si carta giren, / pus fort los firen / e sens raó” (9551-53) amb UF o UE Fitxa Espill FE0792 Vers primera ocurrència 9551 Forma Girar carta canònica (actualment, Vers darrera ocurrència 9551 Nombre d’ocurrències 01 Girar full) Mot clau 2 Carta Mot clau 1 Girar Tipus Locució verbal (significat idiomàtic) Recursos Verb + substantiu lingüístics i retòrics Definició Posar-se a considerar una cosa sota un aspecte diferent; canviar de manera de veure un assumpte (DCVB, girar ; no s’hi cita l’ Espill). Canviar de comportament (Gonzàlvez). Inserció en Automatitzada. Precedida del connector condicional “si”. el text Funció discursiva Argumentativa. Es refereix a l’acció hipotètica que algú defensa una opinió diferent. Documentació “Segons les cartes que girava, canviava en diversitat de colors la sua bella figura” en català (Sepul. F. Aguilar ) “Dins lo meu cor les cartes dels meus actes, dic més propi, de les mies culpes, gire e qui so stat trobe” (Lo Cartoixà, IV.28) “I més trobareu, si vós girau carta, / que fa cara trista lo ventre que és buit” (Procés olives , 2053-54) Documentació altres llengües Traduccions “Si buelven la hoja / quando se antoja, / suelen herir / sin dicernir / y sin razón” del fragment (L. Matheu, Libro cons.) “Si la dan por la contraria, las castigan sin motivo como locas enfurecidas” (MiPlanas, Espejo) 1670 Fragment “Croxir los ossos, / la carn a mossos / d’anques tallar” (9557-59) amb UF o UE Fitxa Espill FE0793 Vers primera ocurrència 9558 Forma A mossos canònica Mot clau 1 Mos Tipus Locució adverbial Recursos Preposició + substantiu lingüístics i retòrics Definició Tallant amb les dents (Def. pròpia). Mot clau 2 Vers darrera ocurrència 9558 Nombre d’ocurrències 01 DeCat, rècua, diu que “locucions com a reculons, de reculons, de genollons , a bocons, a trompons, i anàlogues, degueren néixer de locucions de llatí vulgar”. Inserció en Automatitzada. Invariable. el text Funció discursiva Modal, en una seqüència descriptiva. Documentació “E a mossos los està menjant e no cura mirar si són verds ni madurs” (Tirant, 263) en català “E menjava los raïms a mossos i a grapades” (263) Documentació altres llengües Traduccions “Moler los güesos, / y con excesos / sacar bocados / de carne dados / en el trasero” del fragment (L. Matheu, Libro cons.) “Crujirles los huesos, arrancarles a mordiscos carne de las nalgas” (MiPlanas, Espejo) 1671 Fragment "Lleixar-me vull / llur crueldat, / iniquitat, / insipiència / e negligència / pus recitar. / amb UF o UE Per apartar / l'estil de llarg, / descolle l'arc / e pus no els tire, / l’aladre gire, / torn al camí / d’on m’apartí: / al natural / llur general" (9574-88) Fitxa Espill FE0794 Vers primera ocurrència 9582 Vers darrera ocurrència 9582 Nombre d’ocurrències 01 Forma Arc sempre armat, o fluix o trencat canònica Mot clau 1 Arc Tipus Proverbi Recursos Oració composta coordinada distributiva. Verbs elidits. Rima en “-at”. lingüístics i retòrics Definició Mot clau 2 Armar descollar l’arch o la ballesta és la operació inversa de encollar o armar; per lo tant, desarmar (MiP). Les coses humanes no poden mantenir-se per molt de temps en un estat violent (PCC, A 1979; no s’hi cita l’Espill). Significa que els estats de violència o inutilitzen o exasperen (DCVB, arc; no s’hi cita l’ Espill). En el sentit metafòric d’afluixar el to en el seu vers, a partir d’un clar canvi de tema (Peirats) Inserció en Desautomatitzada. Presència emboscada, amb conservació d’elements lèxics i d’un el text ressò del significat (el narrador diu que desarma l’arc del seu maldir contra les dones, que ja fa molt que dura). Sèrie de tres UFs de significat semblant. Funció discursiva anuncia que, sobre el tema que duia: “lo mal criar / dels fills fadrins” (9510-11), Asseverativa, en una seqüència explicativa. L’emissor excusa el seu llarg parlar i callarà. Documentació ‘Arc sempre armat, o fluix o trencat” (Doctr. en català l’Espill) compend., 15; PCC, A 1979; no s’hi cita “Arc sempre estirat, arc esbraonat” (PCC, A 1980; DCVB, arc; no s’hi cita l’ Espill) ‘Arc sempre armat, o fluix o trencat” (DCVB, arc; Cat. Val.; no s’hi cita l’ Espill) “Arc sempre estirat, arc esbraonat” (DCVB, arc; Mall.; no s’hi cita l’Espill) Documentació altres llengües Traduccions “Para aflojar / la cuerda al arco: / doi fondo al barco, / suspendo el tiro, / del fragment la rienda tiro, / buelvo al camino / del qual sin tino / yo me aparté” (L. Matheu, Libro cons.) “Para excusar de prolijo mi estilo, desarmo el arco y no les tiro más; doy media vuelta al arado y torno al camino de que me aparté” (MiPlanas, Espejo) 1672 Fragment "Lleixar-me vull / llur crueldat, / iniquitat, / insipiència / e negligència / pus recitar./ amb UF o UE Per apartar / l'estil de llarg, / descolle l'arc / e pus no els tire, / l’aladre gire, / torn al camí / d’on m’apartí: / al natural / llur general" (9574-88) Fitxa Espill FE0795 Vers primera ocurrència 9584 Forma Girar l’aladre canònica Mot clau 1 Girar Mot clau 2 Arada Vers darrera ocurrència 9584 Nombre d’ocurrències 01 Tipus Unitat estilística configurada com a sintagma verbal Recursos Verb + sintagma nominal lingüístics i retòrics Definició Canviar de manera de parlar o d’obrar (Def. pròpia). DCVB, girar , no interpreta l’Espill, 9584-86, com a metafòric, sinó com a literal: ‘canviar la direcció en què era impulsada o moguda una cosa’. Canviar de direcció (Gonzàlvez; diu erròniament que DCVB no l’enregistra) Inserció en Forma una clàusula juxtaposada, amb canvi d’ordre dels elements. Sèrie de tres UFs el text de significat semblant. Funció discursiva que canviarà de tema. Asseverativa, en una seqüència explicativa. Seguint la UF anterior, l’emissor anuncia Documentació en català Documentació altres llengües Traduccions “Para aflojar / la cuerda al arco: / doi fondo al barco, / suspendo el tiro, / del fragment la rienda tiro, / buelvo al camino / del qual sin tino / yo me aparté” (L. Matheu, Libro cons.) “Para excusar de prolijo mi estilo, desarmo el arco y no les tiro más; doy media vuelta al arado y torno al camino de que me aparté” (MiPlanas, Espejo) 1673 Fragment "Lleixar-me vull / llur crueldat, / iniquitat, / insipiència / e negligència / pus recitar./ amb UF o UE Per apartar / l'estil de llarg, / descolle l'arc / e pus no els tire, / l’aladre gire, / torn al camí / d’on m’apartí: / al natural / llur general" (9574-88) Fitxa Espill FE0796 Vers primera ocurrència 9585 Forma Tornar al camí canònica Mot clau 1 Tornar Mot clau 2 Camí Vers darrera ocurrència 9585 Nombre d’ocurrències 01 Tipus Unitat estilística configurada com a sintagma verbal Recursos Verb + preposició + sintagma nominal lingüístics i retòrics Definició Enllaçar amb una situació anterior (Def. pròpia). Inserció en Automatitzada, formant una clàusula juxtaposada. Sèrie de tres UFs de significat el text semblant. Funció discursiva anterior. Asseverativa, en una seqüència explicativa. Significa que torna al tema general Documentació en català Documentació altres llengües Traduccions “Para aflojar / la cuerda al arco: / doi fondo al barco, / suspendo el tiro, / del fragment la rienda tiro, / buelvo al camino / del qual sin tino / yo me aparté” (L. Matheu, Libro cons.) “Para excusar de prolijo mi estilo, desarmo el arco y no les tiro más; doy media vuelta al arado y torno al camino de que me aparté” (MiPlanas, Espejo) 1674 Fragment “Pecat no poc, / digne de foc, / del mundanal / e infernal / a l'arma i cos” (9594-98) amb UF o UE “Febra tens vera, / arma i cos, que era / quotidiana / glòria vana” (12097-100) Fitxa Espill “Per dret llaurar / e fer guaret / e bon esplet, / t'ànima i cos / juny-los abdós / jus jou sancer” (12440-45) “Mas, si matex / dant per estrenes, / mes en reenes / sa majestat, / divinitat / anima i cos” (13666-71) FE0797 Vers primera ocurrència 9598 Forma Ànima i cos canònica Mot clau 1 Ànima Tipus Locució nominal Recursos Substantiu + conjunció coordinant + substantiu. Associació antonímica. lingüístics i retòrics Definició La totalitat de la persona (Def. pròpia) Mot clau 2 Cos Vers darrera ocurrència 13671 Nombre d’ocurrències 04 DeCat, ànima, cita l’Espill com a exemple lèxic, no fràsic. Inserció en Automatitzada el text Funció discursiva Denominativa, en una seqüència explicativa modalitzada. Documentació “Car, com Curial pensàs que alli perdia son temps e estava ben prop de perdre lo cors en català e l'ànima” ( Curial, II.143) Documentació altres llengües Traduccions “Pecado ciego, / digno de fuego, / ya natural / o ya infernal, / al cuerpo y alma” del fragment (L. Matheu, Libro cons.) “Pecado no poco merecedor del fuego, tan mundanal e infernal para el cuerpo como para el alma” (MiPlanas, Espejo) 1675 Fragment “Sergantanetes, / serps, granotetes, / rates penades, / feres alades” (9613-16) amb UF o UE “Com la visiva / del duc, e rat / qui es diu penat, / e del muçol, / al raig del sol” (15526-30) Fitxa Espill FE0798 Vers primera ocurrència 9615 Forma Rat penat canònica Mot clau 1 Rat Tipus Col·locació (significat composicional) Recursos Substantiu + adjectiu lingüístics i retòrics Definició Mamífer volador, les ales del qual són una membrana cutània sostinguda pels dits de la Mot clau 2 Penat Vers darrera ocurrència 15528 Nombre d’ocurrències 02 mà (DGLC). DCVB, rata-penada, cita l’Espill, 9615. Quiròpter volador (DeCat, rata; s’hi cita l’Espill Mamífer del grup dels quiròpters, de la família dels vespertílids (Gonzàlvez). Inserció en Automatitzada, en forrma de femení plural. el text La segona recurrència presenta la interpol·lació de la fórmula d’inserció fràsica qui es diu. Funció discursiva Denominativa, en una seqüència descriptiva. Documentació “Diu ací un gran doctor que aquesta rata pennada significa lo rey d’Aragó” (Eiximenis, en català Primer del Crestià, 42; DCVB, rata-penada) “La rata penada, quan ve de dia, que fa sol, e no’l pot veure ne guardar” (St. Vicent, Sermons ; DeCat, rata) “Mes l’om veurà lo rat penat sens ull” (Cançoner Universitat, 312; DCVB, penat ‘que té ales’) Documentació altres llengües Traduccions “Mil savandijas / o lagartijas, / ratones, ranas, / sierpes tiranas” (Or. 9613-15) del fragment “Como visiva / de ave nocturna, / que lux diurna / huye, el mochuelo, / cuio desvelo / del sol al rayo / siente desmayo” (Or. 15526-30) (L. Matheu, Libro cons.) “Lagartijas, sierpes, ranillas, murciélagos fieros y alados” (Or. 9613-15) “Como la facultad visiva del buho, y del ratón alado que llaman murciélago, y de la lechuza, a los rayos del sol” (Or. 15526-30) (MiPlanas, Espejo) 1676 Fragment “En la illada, / molts sons fa fer / com fa troter / de Llenguadoc” (9636-39) amb UF o UE Fitxa Espill FE0799 Vers primera ocurrència 9637 Vers darrera ocurrència 9637 Nombre d’ocurrències 01 Forma Petar com troter de Llenguadoc canònica Mot clau 1 Petar Mot clau 2 Troter Tipus Unitat estilística configurada com a sintagma verbal (comparativa) Recursos Verb + clàusula comparativa d’igualtat (“com...”). D’origen experiencial. lingüístics i retòrics Definició DeCat, trotar, cita l’Espill i anota que “es tracta d’aquells escuders petaners de què ens parla sovint Rabelais i fins Dante (”che del cul fanno trombetta”) Inserció en Desautomatitzada, formant dues clàusules amb els verbs “fa fer” i “fer”. el text Funció discursiva Modalitzadora, intensificant la menció a les ventositats del cos de les dones. Documentació en català Documentació altres llengües Traduccions “Con que en la hijada / ruido haze / que satisface / bien, como son / de postillón / del fragment en Lenguadoque” (L. Matheu, Libro cons.) “Dentro de la ijada, que obligan a producir frecuentes sones, como los hacen los trotones del Languedoc” (MiPlanas, Espejo) 1677 Fragment “Al temple entrar / no els és permès; / en l’estiu més, / per tant com puden” amb UF o UE (9652-55) Fitxa Espill FE0800 Vers primera ocurrència 9655 Forma Per tant com canònica Mot clau 1 Per Tipus Locució conjuntiva causal Recursos Preposició + adverbi de quantitat + adverbi comparatiu. Monosil·labisme. Al·literació lingüístics i retòrics del so [t]. Definició Per tal com, perquè (Def. pròpia). Mot clau 2 Tant Vers darrera ocurrència 9655 Nombre d’ocurrències 01 DCVB, tant, no la recull. Perquè, ja que (Gonzàlvez). Inserció en Automatitzada. Introdueix una clàusula subordinada causal. Invariable. el text Funció discursiva Connectiva. Reforça i intensifica també la qualitat de “puden”. Documentació en català (Facet, Lo Somni, Llibre fra Bernat, Faula Neptú i Diana , Curial, Hist. Passió, Procés olives, Somni JJ, Vita Christi) “E per tant com la divina Providència ha ordenat e li plau que...” (Tirant, 1), “A mi, senyor, és degut fer semblants actes millor que altre, e açò per tant com als temerosos faça recobrar esforç e pendre ànimo” (161), “E a Tirant, per tant com era caigut ab lo cavall e li era mort, e havia tocat ab la má en terra...” (189), “No tenia temps per satisfer a les verinoses paraules de la maliciosa Viuda, per tant com l'Emperador estava ja en taula” (227), “Féu fer una mina molt secretament, e per tant com la ciutat aquella era edificada sobre roques, si bé estigués en terra plana, hagueren molt gran treball de cavar-la” (394), “E estaven aquí ab gran plaer e delit molt abundosos de totes coses, per tant com la ciutat era molt gran” (395) Documentació altres llengües Traduccions “Ni en templo entrar / es permitido; / y aún más prohibido / es en estío, / del fragment por el hastío / que dan, pues yeden” (L. Matheu, Libro cons.) “No les es permitida la entrada en el templo, mayormente en verano, por tan mal como huelen” (MiPlanas, Espejo) 1678 Fragment “De la llavor / dels cucs de seda” (9680-81) amb UF o UE Fitxa Espill FE0801 Vers primera ocurrència 9681 Forma Cuc de seda canònica Mot clau 1 Cuc Tipus Col·locació (significat composicional) Recursos Substantiu + preposició “de” + substantiu lingüístics i retòrics Definició Larva de l’insecte Mot clau 2 Seda Vers darrera ocurrència 9681 Nombre d’ocurrències 01 Bombyx mori, que es manté de les fulles de la morera i segrega la seda, obrant el capoll dins el qual queda tancat per a convertir-se en crisàlide i eixir-ne transformat en papallona (DCVB, cuc; s’hi cita l’Espill). Eruga de la papallona de la seda (Vila 1994: 18). Inserció en Automatitzada el text Funció discursiva Denominativa, en una seqüència explicativa modalitzada. Documentació “Morers blanchs qui fan mores verdes per conrear cuchs de seda” (doc. 1405; DCVB, en català cuc ) Documentació altres llengües Traduccions “--” del fragment (L. Matheu, Libro cons.) “De los gusanos de seda se enfría o se escalda la simiente...” (MiPlanas, Espejo) 1679 Fragment “De certa part / l’humit, si et toca, / la mort te floca / com a Alexandre. / amb UF o UE Quin caliandre / per a llong ús!” (9722-27) Fitxa Espill FE0802 Vers primera ocurrència 9726 Vers darrera ocurrència 9726 Nombre d’ocurrències 01 Forma Quin celiandre per a llong ús! canònica Mot clau 1 Celiandre Tipus Fórmula expressiva Recursos Oració simple, exclamativa, amb verb elidit. lingüístics i retòrics Definició Denúncia irònica d’una situació dolenta o no desitjable. Més o menys equivalent a Mot clau 2 Ús ‘quina llavor que ens ha caigut i que, a més, no s’acaba’. Potser s’hi ha triat el mot celiandre per rimar amb Alexandre (Def. pròpia). MiP l’anota com a “exclamació irònica”. DCVB, celiandre, cita com a exemple lèxic l’Espill, però mal puntuat, com si la frase es referís a Alexandre. Inserció en Automatitzada, directa, prescindible. el text Funció discursiva provocades per la menstruació de les dones. L’emissor expressa el seu disgust. Modalitzadora, posada a la fi d’un paràgraf que explica tot un seguit de desgràcies Documentació en català Documentació altres llengües Traduccions “¡Gentil cilandro / para regalo!” (L. Matheu, Libro cons.) del fragment “¡Vaya un cilandro para largo uso!” (MiPlanas, Espejo) 1680 Fragment “Lo gran diable / qui les guanyà / hi té la mà” (9756-58) amb UF o UE Fitxa Espill FE0803 Vers primera ocurrència 9758 Vers darrera ocurrència 9758 Nombre d’ocurrències 01 Forma Tenir mà (amb algú) canònica Mot clau 1 Tenir Tipus Locució verbal (significat idiomàtic) Recursos Verb + substantiu lingüístics i retòrics Definició Tenir influència, poder, damunt ell (DCVB, Mot clau 2 Mà mà; no s’hi cita l’ Espill). Dominar o manipular una cosa, tenir-hi influència (Gonzàlvez, tenir la mà en una cosa o persona ; diu que DCVB no l’enregistra). Inserció en Automatitzada. Forma una clàusula principal. el text Funció discursiva Asseverativa. Atribueix el poder al diable, les dones actuen enganyades per ell. Documentació en català Documentació “Tener mano (en algo o con alguien) (‘tener intervención de la cosa de que se trata o altres llengües influencia en la cosa o con la persona de que se trata’, DUE, mano) Traduccions “Aquel diablo / que adoran, vano, / les da la mano” (L. Matheu, Libro del fragment “El gran Diablo que las ganó tiene en eso la mano” (MiPlanas, Espejo) cons.) 1681 Fragment “D’elles ja fart, / quant són al foc / ell se’n trau joc / e se’n fa trufa” (9768-71) amb UF o UE Fitxa Espill FE0804 Vers primera ocurrència 9771 Vers darrera ocurrència 9771 Nombre d’ocurrències 01 Forma Fer-se trufa (d’algú o d’alguna cosa) --- Trufar-se (d’algú o d’alguna cosa) canònica Mot clau 1 Fer Mot clau 2 Trufa Tipus Col·locació (significat composicional), reduïble al verb del substantiu que conté. Recursos Verb reflexiu + substantiu lingüístics i retòrics Definició DCVB, trufa , cita l’Espill com a exemple lèxic, no fràsic. Burlar-se d’algú o d’alguna cosa (Gonzàlvez) Inserció en Automatitzada i precedida de la conjunció coordinada “e”. el text Funció discursiva foguera. Modalitzadora. Salomó descriu com el dimoni es burla de les dones condemnades a la Documentació en català (Facet, Llibre fra Bernat, Faula Neptú i Diana , Certamen S. Cristòfol, Tirant, Hist. Passió, Procés olives , Somni JJ, Vita Christi) “Oh, senyor —diguí jo—. E de mi us trufats?” (Lo Somni, II.10), “E parlant ab tu així com ab bon amic, a la veritat e sens trufa” (III.16), “E estaran d’estiu en lo celler e d’hivern en la cuina, trufant e dient moltes pegueses e escarns” (IV.12) “Curial ris dins l'elm, e dix per trufa” (Curial, I.7), “E així trufant, totes ensems passaren aquell dia” (I.14), “Mas com Festa s'apercebés de la trufa, volent així mateix trufar ab les altres qui la motejaven, dix” (I.14), ”Dormits on solets e no curets d'aquestes trufes” (II.14)... “Ans, de tot, a trufes tenen / lo que sentiu” (Col·loqui dames, 748-49) Documentació altres llengües Traduccions “Antes es parte / vaian al fuego; / dello haze juego / y, con gran rissa, / del fragment antes le atiza” (L. Matheu, Libro cons.) “Hartado de ellas, el diablo, cuando están en la hoguera, se lo toma como diversión y objeto de burla; y con su soplo les aviva el fuego” (MiPlanas, Espejo) 1682 Fragment “D’elles ja fart, / quant són al foc / ell se’n trau joc / e se’n fa trufa, / al foc les bufa” amb UF o UE (9768-72) “Ni mai se farta / bufar al foc” (9970-71) “No et fartaràs / bufar al foc” (9994-95) Fitxa Espill FE0805 Vers primera ocurrència 9772 Forma Bufar al foc canònica Mot clau 1 Bufar Tipus Locució verbal (significat idiomàtic) Recursos Verb + preposició + sintagma nominal. Al·literació del so [f]. lingüístics i retòrics Definició Figuradament, agreujar la situació (Def. pròpia). Mot clau 2 Foc Vers darrera ocurrència 9995 Nombre d’ocurrències 03 Fer aire al foc perquè creme amb més violència (Gonzàlvez). Inserció en Desautomatitzada, conjugada amb subjecte (el diable) i complement indirecte (les el text dones) i amb referència concreta al foc de l’infern (9769). Funció discursiva dones. Modalitzadora, com als dos versos precedents, de les burles del dimoni envers les Documentació “Tres coses fan hom tost gras: bufar en foc, guardar abelles e malavejar en rebost” en català (Llibre de tres, 19) “Par que haja bufat al foc” (Tirant, 146) “Aquell qui té la boca plena d’aigua e bufa al foc, e pensa encendre-lo, e apaga’l ab l’aigua” (Tirant, 269) Documentació “To add oil to the fire”(ODEP) altres llengües Traduccions “Antes es parte / vaian al fuego; / dello haze juego / y, con gran rissa, / del fragment antes le atiza” (Or. 9768-72) “¿Aún no te hartas / soplar el fuego?” (Or. 9970-71) “¿No te hartarás / de soplar fuego?” (Or. 9994-95) (L. Matheu, Libro cons.) “Hartado de ellas, el diablo, cuando están en la hoguera, se lo toma como diversión y objeto de burla; y con su soplo les aviva el fuego” (Or. 9768-72) “Ni apartarse del fuego, ni cansarse de soplarlo” (Or. 9970-71) “No te hartarás de soplar el fuego” (Or. 9994-95) (MiPlanas, Espejo) 1683 Fragment “Cert, són indignes, / per los esguarts / de males arts / e fals compàs / amb UF o UE hom s’hi acoste” (9788-93) et alias, / “Per Atanàs, / ab bon compàs / fet gentilment, / diu verament / lo qu’és de creure” (14915-20) Fitxa Espill FE0806 Vers primera ocurrència 9791 Forma De tal compàs canònica Mot clau 1 Compàs Tipus Locució adverbial Recursos Preposició + sintagma nominal. Al·literació del so [a]. lingüístics i retòrics Definició De tal guisa, en tal manera (DCVB, Mot clau 2 Vers darrera ocurrència 14916 Nombre d’ocurrències 02 compàs; a partir de la citació del Tirant) Inserció en Mitjançant la conjunció “e” i amb la modificació del canvi de “tal” per “fals”. el text Funció discursiva diablesses. Modalitzadora. Forma part d’una successió d’epítets contra les dones, considerades Documentació “No dexà Antropos, la tercera de les germanes dites, lo compàs de les altres” ( Faula en català Neptú i Diana) “Estaven a l'entorn del mirable sepulcre, d'alt compàs inefable figura, set donzelles”, “E així de la sang les gotes per compàs plovien, que sobre l'or del ric manto lletres dels càntics senyalaven”, “Tenia en la dreta mà aquella mateixa gaiata ab la qual lo mansuet duc Moisès obrà tantes meravelles, coberta de compàs d'unes quantes perles”, “E en les fulles una lletra en alt compàs sobrellevada” (Sepultura F. Aguilar), “E per los extrems de la brodada albèrnia estaven per compàs, en artefici de celestials obres, aquells set goigs que del seu fill, Déu infinit, en aquest món l'havien alegrada”, “E a la sinistra part, d'estrany compàs estava una gent de malencònica figura” (Visió S. N. Gràcia), “Déu, qui us ha creat e fet de tal compàs que sou contrari a ma honor e fama” ( Tirant, 161) Documentació altres llengües Traduccions “Y más indignas, / con tales partes / y malas artes, / falso compás / del fragment y mucho más, / de ir a su lado” (Or. 9788-93) “San Atanasio, / que, mui de espacio, / la hizo eminente, / dize evidente / lo que has de creer” (Or. 14915-19) (L. Matheu, Libro cons.) “Son en verdad, por su mirar de arte malvado, su falsa continencia y todo lo restante, indignas de que hombre alguno se les acerque” (Or. 9788-93) “Elocuentemente hecho por Atanasio, dice verdaderamente con buen ritmo cuanto hay que creer” (Or. 14915-19) (MiPlanas, Espejo) 1684 Fragment “Cert, són indignes, / per los esguards / de males arts / e fals compàs / amb UF o UE hom s’hi acoste” (9788-93) et alias, / Fitxa Espill FE0807 Vers primera ocurrència 9792 Forma canònica Vers darrera ocurrència 9792 Nombre d’ocurrències 01 Et alias Mot clau 1 Alias Mot clau 2 Tipus Fórmula de tancament en el relat Recursos Construcció llatina lingüístics i retòrics Definició Como et sic de ceteris , frase latina que Roig ha acentuado contra prosodia, en vez de álias, como se usa poner en castellano al citar un apodo: viene a significar y lo otro (Chabàs). Frase llatina, equivalent a lo altre , lo demés. A notar l’accentuació aguda que li imposa l’autor, contrariant la prosòdia del llatí (MiP). Fórmula llatina equivalent a I n’hi ha més (Def. pròpia). Inserció en Coordinada amb els sintagmes precedents. Final de sèrie. el text Funció discursiva Modalitzadora. Clou els epítets anteriors, significant que n’hi ha molts més. Documentació en català Documentació altres llengües Traduccions “Y más indignas, / con tales partes / y malas artes, / falso compás / y mucho más, / del fragment de ir a su lado” (L. Matheu, Libro cons.) “Son en verdad, por su mirar de arte malvado, su falsa continencia y todo lo restante, indignas de que hombre alguno se les acerque” (MiPlanas, Espejo) 1685 Fragment “Cert, són indignes, / per los esguards / de males arts / e fals compàs / amb UF o UE hom s’hi acoste; / mas deu ser hoste / de sols mig dia” (9788-95) et alias, / Fitxa Espill FE0808 Vers primera ocurrència 9794 Vers darrera ocurrència 9794 Nombre d’ocurrències 01 Forma Hoste de sols mig dia canònica Mot clau 1 Hoste Mot clau 2 Dia Tipus Unitat estilística configurada com a sintagma nominal Recursos Substantiu + preposició “de” + sintagma nominal lingüístics i retòrics Definició Aquell qui fa una visita curta (Def. pròpia) Inserció en Automatitzada, forma el complement directe de l’oració regida per la perífrasi verbal el text “deu ser”, introduïda pel connector adversatiu “mas”. Funció discursiva reforçada pels versos que hi segueixen: “e tirant via, / poc aturant / e menys curant / Denominativa, en un enunciat directiu. La presència del marcador inicial: “Mas deu...”, de llur acost” (9796-9799), exhorta els homes a visitar poc les dones. Documentació “Los ostes ab sol / aquests són honrats” (Refranys en català rimats, 102-03) Documentació altres llengües Traduccions “Y más indignas, / con tales partes / y malas artes, / falso compás / y mucho más, / del fragment de ir a su lado. / Dios te ha librado: / mas, si en tu vida / se te conbida, / cuida atinado / ser conbidado / de medio día” (L. Matheu, Libro cons.) “Son en verdad, por su mirar de arte malvado, su falsa continencia y todo lo restante, indignas de que hombre alguno se les acerque. En todo caso, sólo debe serles huésped de mediodía” (MiPlanas, Espejo) 1686 Fragment “No pot durar / al més una hora” (9808-09) amb UF o UE “Posseïdora / no sens afanys / al més cent anys” (13740-42) Fitxa Espill FE0809 Vers primera ocurrència 9809 Forma Al més canònica Mot clau 1 Més Tipus Locució adverbial Recursos Preposició + article + adverbi de quantitat. Monosil·labisme. lingüístics i retòrics Definició Al màxim, com a màxim (DeCat, Mot clau 2 Vers darrera ocurrència 13742 Nombre d’ocurrències 02 més; s’hi cita l’Espill). Com a màxim (Gonzàlvez). Inserció en Automatitzada. Modifica el verb. Invariable. el text Funció discursiva dona. Locativa, modalitzadora. Emfasitza el poc temps que pot durar l’amistat amb una Documentació “Neguna dona no gaus portar sinó tan solament paradura enbotida d’argent daurada, en català valent, al més, 30 sous” (doc. 1306; DeCat, més) Documentació altres llengües Traduccions “No ha de durar / cunplida un hora” (Or. 9808-09) del fragment “Posehedora, / más no sin daños, / lo más cien años” (Or. 13740-42) (L. Matheu, Libro cons.) “No pueden, a lo sumo, durar más de una hora” (Or. 9808-09) “Y tan solo poseíble, no sin afanes, durante cien años a lo sumo” (Or. 13740-42) (MiPlanas, Espejo) 1687 Fragment "Sens pagar cisa, / ab quants pratiquen / ab tots repiquen. / Neguen si deuen, / amb UF o UE crim fals alleuen, / secrets descobren, / ab ales cobren, / ab lo bec piquen, / e prevariquen, / mentint difamen" (9818-27) Fitxa Espill FE0810 Vers primera ocurrència 9824 Vers darrera ocurrència 9824 Nombre d’ocurrències 01 Forma El fals amic, amb el bec te pic i amb la mà t’abric --- El fals amic, amb les ales et cobre canònica i amb el bec te pic Mot clau 1 Bec Tipus Proverbi Recursos Oració atributiva composta coordinada, amb el verb elidit. Paral·lelisme sintàctic. lingüístics i retòrics Contrast. Rima en “-ic”. Definició Significa que molts, tot amanyagant i prometent protecció, danyen i perjudiquen Mot clau 2 Mà amb els seus actes (PCC, B 593; no s’hi cita l’Espill ni el Procés). DCVB, bec, cita el Procés, 1424, com a exemple lèxic, no fràsic. Inserció en Tenint en compte la segona variant, desautomatitzada, amb elisió del sintagma el text nominal i plena conservació del significat. Integrat al text com una desqualificació més de les dones, metoforitzada, al costat d’altres de sentit literal. Funció discursiva adreçats a elles. Asseverativa, modalitzadora: maldiu de les dones, al mig d’una retafila d’improperis Documentació “Bé·m recorda, per Déu, / un eximpli antich: / ges no m’asalt d’amich / que ab les en català ales me cobre / e ab son bech me pich” (F. de la Via, Procés de la Senyora de Valor contra en Bertran Tudela, vs. 285-89) “Cobrint ab les ales, ab lo bec vos piquen” (Procés olives , 1424) “Amic de dos cares, / que us cobre ab les ales i us pic ab lo bec” (Procés olives , 1433 -34) “Renec de tals gales / i del qu’es fa amic / que assesta en les ales / i dóna en lo pic” (Flor enam., 22; PCC: A 1089; s’hi cita el Procés olives , 1533) “Ab el bec te pic i amb la mà t’abric” (PCC: B 593; no s’hi cita l’Espill ni el Procés olives) Documentació altres llengües Traduccions “Con alas cubren, / con pico pican” (L. Matheu, Libro cons.) del fragment “Cubren con las alas y hieren con el pico” (MiPlanas, Espejo) 1688 Fragment “E ja es perdia / de dia en dia” (9863-64) amb UF o UE Fitxa Espill FE0811 Vers primera ocurrència 9864 Forma De dia en dia canònica Mot clau 1 Dia Tipus Locució adverbial Recursos Esquema fràsic “de... en...”, amb repetició del mateix substantiu. lingüístics i retòrics Definició Progressant contínuament (DCVB, Mot clau 2 Dia Vers darrera ocurrència 9864 Nombre d’ocurrències 01 dia; s’hi cita l’Espill). En progressió contínua (Gonzàlvez). Inserció en Automatitzada. Modifica el verb. el text Funció discursiva Modalitzadora, intensificant l’acció de perdre’s. Documentació “Car la terra nostra se perdia de dia en dia” (Pere el Cerimoniós, Crònica , 376) en català “Més de jorn en jorn lo s'acostava e el confortava a devenir millor e major” ( Curial, I.8) “Aflaquint-se de jorn en jorn e deixant-se anar los ànimos ociosos dels cavallers anglesos” ( Tirant, 28) “Lo que esperam de dia en dia sentir ab la resposta del sobredit correu” (Lletra d’Alexandre VI a son fill Joan, 30/11/1493) “No tardes convertir-te al Senyor de dia en dia e no u allargues” (Lo Cartoixà, III.7) “Si consideram una pedra que tan gran com tot lo món sia e que de cent en cent anys vingués un petit ocell, a tant com un gra de mill llevar-ne, e que axí acabada la pedra fos acabada del trist damnat la sua pena, seria més que content de tan misericorde sentència” (Lo Cartoixà, IV.31) Documentació “Di per di” (giornalmente, ogni giorno di più’, N. Zingarelli, VLI, altres llengües di) Traduccions “Que se perdía / de día en día” (L. Matheu, Libro cons.) del fragment “De día en día se iba perdiendo” (MiPlanas, Espejo) 1689 Fragment “Bé fon amarga / un temps la sgleia / com ella es veia / ser enganada” (9908-11) amb UF o UE Fitxa Espill FE0812 Vers primera ocurrència 9909 Forma (En) un temps canònica Mot clau 1 Temps Tipus Locució adverbial Recursos (Preposició) + sintagma nominal. Monosil·labisme. lingüístics i retòrics Definició En el temps passat (DCVB, Mot clau 2 Vers darrera ocurrència 9909 Nombre d’ocurrències 01 temps; la fa sinònima de En altre temps i Temps enrera; no s’hi cita l’Espill). Durant un període sense determinar (Gonzàlvez). Inserció en Automatitzada el text Funció discursiva Locativa. Salomó parla d’un període de temps convuls per a l’església. Documentació “Al cap de un temps morí’s la germana” (Desclot, Crònica , pròleg; DCVB, en català “E abstendran-se de raure la barba un temps” ( Lo Somni, III.11) temps) Documentació altres llengües Traduccions “¡Bien se vio amarga / la Iglesia, que / casi en la fee / se vio engañada” del fragment (L. Matheu, Libro cons.) “¡Bien amarga cosa fué un tiempo para la Iglesia ver cómo se la engañaba!” (MiPlanas, Espejo) 1690 Fragment “E tu, vell corp, / com alquimista / havent ja vista / llur art frustrada, / altra vegada / amb UF o UE experimenta, / no se n'absenta / ni se n'aparta, / ni mai se farta / bufar al foc” Fitxa Espill FE0813 (9962-71) Observació: Altres comentaris burletes sobre els alquimistes: “Botiga en feu / molt sumptuosa / e cabalosa, / rica, fornida / de infinida / gran drogueria, / de pedreria / pus preciosa, / més virtuosa / en medecina, / la pedra fina / filosofal / que mai fon vista / per alquimista”(13622-35) i “E, bufant fort / en la fornal, / filosofal / pedra curable; / or fet potable / argent de coure” (8530-35) Vers darrera ocurrència Vers primera ocurrència 9963 9963 Nombre d’ocurrències 01 Forma Bufar al foc altra vegada com alquimista canònica Mot clau 1 Bufar Mot clau 2 Alquimista Tipus Unitat estilística configurada com a sintagma verbal (comparativa) Recursos Verb + preposició + sintagma nominal + sintagma nominal + clàusula comparativa. lingüístics i retòrics D’origen experiencial. Ironia. Definició Reincidir en fer coses inútils, sense profit (Def. pròpia) Inserció en Desautomatitzada. La UF s’hi troba ampliada i explicada. el text Funció discursiva Modalitzadora, irònica. L’emissor s’adreça al personatge recriminant-li l’actitud. Documentació “És semblant a l’alquimista, que essent ell pobre de grans tresors parla” (Lo en català III.35) Cartoixà, Documentació altres llengües Traduccions “Tú, viejo corbo, / como alquimista / tienes la vista / y arte frustrada: / del fragment ¿otra jornada / la experimentas? / ¿nunca te ausentas? / ¿jamás te apartas? / ¿aún no te hartas / soplar al fuego?” (L. Matheu, Libro cons.) “Y tú, viejo encorvado, como alquimista que ha visto ya frustrado su arte e insiste todavía en sus experimentos, sin saber ausentar-se ni apartar-se del fuego, ni cansarse de soplarlo” (MiPlanas, Espejo) 1691 Fragment “Escac pel roc / tens per la dona; / sus mat te dóna” (9996-98) amb UF o UE Fitxa Espill FE0814 Vers primera ocurrència 9996 Forma Donar escac pel roc canònica Mot clau 1 Donar Tipus Locució verbal (significat idiomàtic) Recursos Verb + substantiu + sintagma preposicional. Al·literació del so [k]. lingüístics i retòrics Definició Indica (...) que un jugador fa a l’altre Mot clau 2 Escac Vers darrera ocurrència 9996 Nombre d’ocurrències 01 escach, ab intenció de péndre-li un roch (MiP). DCVB, escac, recull només el sentit literal de la UF, ‘l’escac que es dóna amb el roc o torre, que sol ésser molt perillós’ i, tanmateix, cita l’Espill i el Procés. DCVB, roc, cita l’Espill i el Procés, com a exemples lèxics, no fràsics. Posar en situació de perill (Def. pròpia). donar per Inserció en Desautomatitzada. Formant una figura retòrica on es substitueix el verb el text tenir i s’inclou “la dona”. Funció discursiva Argumentativa, amb explicitació de la causa actora del perill: “per la dona”. Documentació “Donar escac per roc” (PCC, E 304; a partir de: “Donen scach per lo roch a en català aquells qui han lo bech groch” i “E donaren-los escach per lo roch”, Llibre de disputació de l’ase, 88 i 104; no s’hi cita l’Espill) “Ans volgue dar scach per roch / al capellà” (F. de la Via, Llibre de fra Bernat, 1215 -1216) “Guart-se lo rey d’aver scachs per roch” (Arnau d’Erill, Cançoner català de la Universitat de Saragossa, c. 1450-65; DCVB, escac) “I vós, cavaller, astut i cossari, / que ficte li dau escac per lo roc” (Procés olives , 525-26; DCVB, escac) “E qui és abat / aprés de ser coc / darà sus pel roc / a tots en cuinar” (Refranys rimats, 28-31) Documentació altres llengües Traduccions “¡Que adviertas ruego / si es tabla o mate!” del fragment (L. Matheu, Libro cons.) “Por causa de la mujer, tienes en jaque la torre y acto seguido te da mate” (MiPlanas, Espejo) 1692 Fragment “Escac pel roc / tens per la dona; / sus mat te dóna” (9996-98) amb UF o UE Fitxa Espill FE0815 Vers primera ocurrència 9998 Forma Donar sus i mat canònica Mot clau 1 Donar Tipus Locució verbal (significat idiomàtic) Recursos Verb + sintagma nominal coordinat lingüístics i retòrics Definició Figuradament, assetjar algú fins provocar-li la mort (Def. pròpia). Mot clau 2 Mat Vers darrera ocurrència 9998 Nombre d’ocurrències 01 Sus mat és l’escach final (MiP). DCVB, sus, recull només el sentit literal: ‘jugada en què el rei d’escacs roman indefens, sense possibilitat de salvar-se’ i, tanmateix, cita el Tirant i el Somni JJ, però no l’Espill. Gonzàlvez també recull només el sentit literal. Inserció en Automatitzada, tret de la pèrdua de la conjunció copulativa, per causa del tetrasíl.lab. el text Funció discursiva Argumentativa, amb explicitació de la causa actora de la mort: “(...) la dona” (9997). Documentació “Li donen sus i mat en la darrera casa” ( Tirant, 100; PCC, S 1547; s’hi cita el en català no s’hi cita l’Espill Tirant; “Vist que també al primer sus / se troba mat” (Somni JJ, 2827-28) “E qui és abat / aprés de ser coc / darà sus pel roc / a tots en cuinar” (Refranys rimats, vs. 28-31) Documentació altres llengües Traduccions “¡Mujer te mate!” (L. Matheu, Libro cons.) del fragment “Y acto seguido te da mate” (MiPlanas, Espejo) 1693 Fragment “Puis soriguer / te saben fer / e no el conexes, / jo et prec te’n dexes, / amb UF o UE mai pus no jugues / ab tals feixugues” (9999-10004) Fitxa Espill FE0816 Vers primera ocurrència 9999 Vers darrera ocurrència 9999 Nombre d’ocurrències 01 Forma Fer xoriguer (a algú) canònica Mot clau 1 Fer Tipus Locució verbal (significat idiomàtic) Recursos Verb + substantiu lingüístics i retòrics Definició El dit nom s’aplica al home grosser y ignorant. Mot clau 2 Xoriguer Fer-lo a un soriguer és burlar-lo o posar-lo en ridícol (MiP). DCVB, xoriguer, no recull la UF però cita l’Espill, com a exemple lèxic. Burlar-se d’algú, posar-lo en ridícul (Gonzàlvez; diu que DCVB no l’enregistra). Inserció en Desautomatitzada, amb permuta dels components i interpolació d’altres elements. el text Introduïda mitjançant el connector causal “puis”. Funció discursiva Modalitzadora, indicant que les dones posen en ridícul l’home. Documentació “Sempre anaven com a orats amunt e avall, fets uns soliguers” ( Rondalla en català DCVB, xoriguer) de rondalles; Documentació altres llengües Traduccions “Pues la muger / te sabe hazer / tan duras suertes / y no lo adviertes!” del fragment (L. Matheu, Libro cons.) “Puesto que saben hacerte cernícalo sin que te des cuenta” (MiPlanas, Espejo) 1694 Fragment “Puis soriguer / te saben fer/ e no el conexes, / jo et prec te’n dexes, / amb UF o UE mai pus no jugues / ab tals fexugues” (9999-10004) Fitxa Espill FE0817 Vers primera ocurrència 10004 Forma Jugar a la feixuga canònica Mot clau 1 Jugar Tipus Col·locació (significat composicional) Recursos Verb + preposició + sintagma nominal lingüístics i retòrics Definició DeCat, Mot clau 2 Feixuga Vers darrera ocurrència 10004 Nombre d’ocurrències 01 feix, recull A la feixuga , ‘en allò que més dol’; s’hi cita l’Espill com a exemple lèxic, no fràsic. DCVB, feixuga, recull Tenir els jocs feixucs ‘tenir mals arrambatges, ésser mal de sofrir’ i no cita l’Espill ni el Somni JJ. Joc on els participants es fan mal els uns als altres (Def. pròpia) Inserció en Desautomatitzada. En forma d’oració negativa. el text Funció discursiva dones. Modalitzadora, exhortativa. L’emissor (Salomó) aconsella l’home que no jugue amb les Documentació “Veureu, entre elles, com s’hi pinta / i com s’hi juga / en català d’un joc que es diu a la feixuga, / i com repiquen, / i unes ab altres com se piquen / del joc, baixet” (Somni JJ, 210-15) Documentació altres llengües Traduccions “Por que te alejes, / ruego lo dexes: / no juegues más, / que a morir vas” del fragment (L. Matheu, Libro cons.) “Te pido que lo dejes ya y no vuelvas nunca más a hacer juego con tales cargantes” (MiPlanas, Espejo) 1695 Fragment “Si et paren belles / ab tals ufanes, / no te n’enganes; / lleva’ls les robes, / amb UF o UE mira què hi trobes; / llava’ls la cara / ab aigua clara, / fora els tapins, / mira què tins: / un vell monet / o cerronet, / tot cap i cames” (10026-37) Fitxa Espill FE0818 Vers primera ocurrència 10035 Vers darrera ocurrència 10035 Nombre d’ocurrències 01 Forma Les afaitades són, de dia, dones; i de nit, mones canònica Mot clau 1 Dona Tipus Proverbi Recursos Oració atributiva composta coordinada. Paral·lelisme. Antonímia. El·lipsi verbal en la lingüístics i retòrics segona clàusula. Rima en “-ones”. Definició Indica que les aparences, en les dones pintades, enganyen (Def. pròpia). Mot clau 2 Mona MiP cita l’adagi: “Les afeytades (o sia, les que’s posen afeyts) són dones de dia y de nit són mones”, pres d’Oleguer Miró, Aforística Mèdica , p. 386. Inserció en Desautomatitzada. Presència emboscada, amb conservació d’un element lèxic, però el text del ple significat del proverbi, inserit com a conclusió de la seqüència. Funció discursiva metàfora proverbial. Argumentativa, per tal de reblar el clau del discurs de Salomó amb la força de la Documentació “Les afaitades són dones de dia i de nit són mones” (PCC, A 183; no s’hi cita l’Espill) en català “Les afaitades són dones de dia i de nit són mones” (DCVB, dona; no s’hi cita l’ Espill) Documentació altres llengües Traduccions “Viejo monillo, / y un zurroncillo / con pies y manos” (L. Matheu, Libro cons.) del fragment “Una monita vieja o un capachillo, todo cabeza y piernas” (MiPlanas, Espejo) 1696 Fragment “Mas tota hora / ta carn refrena” (10064-65) amb UF o UE Fitxa Espill FE0819 Vers primera ocurrència 10064 Forma Tothora canònica Mot clau 1 Tothora Tipus Mot compost Recursos Format a partir d’un determinant quantitatiu + substantiu. Al·literació dels sons [t] i lingüístics i retòrics [o]. Definició Sempre, en tot temps (DCVB, Mot clau 2 Vers darrera ocurrència 10064 Nombre d’ocurrències 01 hora; s’hi cita el Tirant, 81). DeCat, hora, tot, registra Tota hora i Tothora , però no cita l’Espill. Sempre, en tot temps (Gonzàlvez). Inserció en Automatitzada. Precedida del connector adversatiu “mas”. Avantposada al verb per el text tematització. Funció discursiva Modalitzadora. Intensifica la temporalitat de l’acció de “refrenar la carn”. Documentació “La boca tota hora no diu veritat” (R. Llull, Llibre ordre cavall.; DCVB, hora) en català “E io combatré a vós tota hora” (Curial, I.33), “Que ell vos veja tota hora” (I.41), “E aquell li pagaré tota hora que li plaurà” (II.96), “Que començàs tota hora que li plagués” (Curial, II.121) “E tota hora que jo me'n vulla anar ho poré ben fer” (Tirant, 5), “Tramès a dir al Rei que, tota hora que li fos plasent, que sa senyoria vingués a menjar ab tots los altres” (26), “Tenien llibertat d'anar-se'n tota hora que a ells plasent los fos” (71), “Entrar en la batalla, ara o tota hora que els jutges m’ho manaran” (81), “Besar-vos les mans tota hora que jo volguès” (161)... ”Per besar-los les mans tota hora que vullam” (Instruccions de Joan de Borja, duc de Gandia, a mossèn Jeroni Llopis, 1494) Documentació altres llengües Traduccions “Mas, toda hora, / tu carne enfrena” (L. Matheu, Libro cons.) del fragment “Antes bien, refrena en todo tiempo tu propia carne” (MiPlanas, Espejo) 1697 Fragment “Mas tota hora / ta carn refrena / si guerra et mena / libidinosa / e furiosa / amb UF o UE com fa en lo brut” (10064-69) Fitxa Espill FE0820 Vers primera ocurrència 10066 Vers darrera ocurrència 10066 Nombre d’ocurrències 01 Forma Menar guerra ( a algú) -- Fer guerra (a algú) -- Donar guerra (a algú) canònica Mot clau 1 Menar Mot clau 2 Guerra Tipus Col·locació (el significat metafòric el pren del mot “guerra”, que ja el té) Recursos Verb + substantiu lingüístics i retòrics Definició Oposar-se-li, produir-li grans contrarietats (DCVB, guerra; no s’hi cita l’ Espill) Inserció en Amb alteració de l’ordre dels constituents i precedida del connector “si”, formant una el text clàusula condicional. Funció discursiva furiosa a l’home. Modalitzadora. Forma part d’una metàfora sexual, on la dona fa guerra libidinosa i Documentació “Menava guerra injusta” (Pere el Cerimoniós, Crònica; DeCat, menar) en català “Menava la guerra molt madurament” (Muntaner, Crònica ; DeCat, menar) Documentació altres llengües Traduccions “Mas, toda hora, / tu carne enfrena, / si guerra ordena / libidinosa, / loca, furiosa, / del fragment como haze el bruto” (L. Matheu, Libro cons.) “Antes bien, refrena en todo tiempo tu propia carne si te arma furiosa guerra libidinosa, como hace en el bruto” (MiPlanas, Espejo) 1698 Fragment “De bon baró / pren bon consell: / a cas novell, / nou emergent, / no necessari / ni amb UF o UE voluntari / ne impossible, / mas deligible, / triant millor / --a ta calor / segons la llei / donant remei-- / mai ha fallit” (10078-91) Fitxa Espill FE0821 Vers primera ocurrència 10078 Vers darrera ocurrència 10078 Nombre d’ocurrències 01 Forma Del bon baró, pren bon consell canònica Mot clau 1 Baró Tipus Proverbi Recursos Complement avantposat per tematització. Al·literació dels sons [b] i [o]. Repetició lingüístics i retòrics del mot “bon”. Esquema de derivació causal “De (tal cosa), (tal altra)”. Definició Indica que hom s’ha d’aconsellar bé (Def. pròpia) Mot clau 2 Consell Inserció en Automatitzada. Presència directa, glossada a continuació pel discurs lliure de el text l’emissor. Funció discursiva dona: aconsellar-se bé, que això no falla mai. Modalitzadora, de consell. L’emissor adverteix l’home com deu actuar per vèncer la Documentació “Del bon baró pren bon consell” (PCC, B 259; és la citació de l’Espill, sense més en català informació) Documentació altres llengües Traduccions “De un buen varón / toma consejo” (L. Matheu, Libro cons.) del fragment “Toma buen consejo de varón virtuoso” (MiPlanas, Espejo) 1699 Fragment “Muller de neu, / com Francesc féu” (10099-100) amb UF o UE Fitxa Espill FE0822 Vers primera ocurrència 10099 Vers darrera ocurrència 10099 Nombre d’ocurrències 01 Forma Prendre muller de neu com sant Francesc canònica Mot clau 1 Prendre Mot clau 2 Francesc Tipus Unitat estilística configurada com a sintagma verbal (comparativa) Recursos Verb + sintagma nominal + clàusula comparativa. lingüístics i retòrics D’origen hagiogràfic. Definició Reprimir (els homes) l’apetit sexual (Def. pròpia) Inserció en Amb omissió del verb el text prendre. Funció discursiva l’home de no prendre dona, per tal de ser cast. Argumentativa. Forma part d’una llarga relació de consells en què Salomó convenç Documentació en català Documentació altres llengües Traduccions “Muger de yelo / con aquel zelo / que hizo Francisco” del fragment (L. Matheu, Libro cons.) “Como hizo san Francisco, esposa de nieve” (MiPlanas, Espejo) 1700 Fragment “E com te dines, / pa i aigua usa, / fin vi refusa / e beu vinagre” (10112-15) amb UF o UE “Dijous, diumenge / e dimarts menge / carn sense greix, / los tres jorns peix, / l’u, aigua i pa” (15799-803) Fitxa Espill FE0823 Vers primera ocurrència 10113 Forma Pa i aigua canònica Mot clau 1 Pa Tipus Locució nominal Recursos Substantiu + conjunció coordinant + substantiu. Associació temàtica. lingüístics i retòrics Definició Règim d’alimentació que exclou tota altra cosa que pa eixut i aigua clara, i que sol Mot clau 2 Aigua Vers darrera ocurrència 15803 Nombre d’ocurrències 02 ésser propi de presoners o de penitents (DCVB, pa ; no s’hi cita l’ Espill). Dieta mínima per a subsistir, símbol de l’escassedat absoluta o de l’abstinència alimentària (Gonzàlvez). Inserció en Automatitzada. Forma el complement directe. el text Funció discursiva aconsella frugalitat al receptor. Denominativa, en una seqüència directiva. En un cotext en què l’emissor (Salomó) Documentació “E no li doneu a menjar sinó quatre onces de pa e dues d'aigua” ( Tirant, 98), “E lo Rei en català manà que no li donassen si no quatre onces de pa e quatre d'aigua” (110) Documentació altres llengües Traduccions “Y, cuando comas, / agua y pan usa, / vino rehusa, / vinagre beve” del fragment (L. Matheu, Libro cons.) “Y, cuando comas, usa pan y agua, y rehuye el vino generoso para beber en su lugar vino agrio” (MiPlanas, Espejo) 1701 Fragment “Per viure cast, / les disciplines / e, com te dines, / pa i aigua usa, / fin vi refusa / amb UF o UE e beu vinagre; / lo menjar, magre, / sols per la vida, / ab certa mida, / ans poc que massa; / carn de res grassa...” (10110-20) Fitxa Espill FE0824 Vers primera ocurrència 10119 Forma Ans poc que massa canònica Mot clau 1 Poc Mot clau 2 Massa Vers darrera ocurrència 10119 Nombre d’ocurrències 01 Tipus Unitat estilística configurada com a enunciat (per l’estructura subjacent, amb verb) Recursos Oració amb verb elidit. Esquema comparatiu de superioritat: “Ans... que...”. Antonímia. lingüístics i retòrics Definició Recomana la sobrietat (Def. pròpia) Inserció en Automatitzada, amb conservació de la comparació, literalment. Introduïda com a falca el text sinònima final de les expressions adverbials precedents: “magre”, “sols per la vida”, “ab certa mida”. Funció discursiva per mantenir-se cast. Modalitzadora, en una seqüència directiva. L’emissor aconsella a l’home menjar poc Documentació “Mai massa” (PCC, M 1263; no s’hi cita l’Espill) en català “Totes les masses fan mal” (PCC, M 1265; no s’hi cita l’Espill) “Entre poc i massa, la mesura passa” (DCVB, massa; no s’hi cita l’ Espill) Documentació altres llengües Traduccions “Menos, no más” (L. Matheu, Libro cons.) del fragment “Más bien poco que demasiado” (MiPlanas, Espejo) 1702 Fragment “Carn de res grassa, / llet e los ous, / potatges, brous, / lo menjar blanc, / amb UF o UE fan molta sang, / doncs molt sement / e moviment” (10120-26) Fitxa Espill FE0825 Vers primera ocurrència 10123 Forma Menjar blanc canònica Mot clau 1 Menjar Mot clau 2 Blanc Vers darrera ocurrència 10123 Nombre d’ocurrències 01 Tipus Col·locació (significat composicional, atenent la metonímia del mot “blanc”)) Recursos Substantiu (verb substantivat) + adjectiu lingüístics i retòrics Definició Menja dolça composta de llet, sucre, farina d’amidó i farina d’arròs, bullit tot plegat i deixat refredar i aprendre (DCVB, menjablanc; no s’hi cita l’ Espill). Una important combinació: el menjar blanc (...) AlcM ho deforma abusivament en menjablanc sense més raó que una pronúncia descuidada d’alguns mallorquins (DeCat, menjar ; s’hi cita l’Espill). Inserció en Automatitzada. Forma part d’un subjecte compost de diversos sintagmes nominals. el text Funció discursiva narrador-protagonista. Denominativa, en una seqüència descriptiva. És un menjar sa que Salomó recomana al Documentació “De quantes cuynes ha en lo món són la flor aquestes tres: ço és... menjar blanc...” en català (Robert, Llibre de Coch ; DCVB, menjar ) “Menjar blanc: leucophagium” (Joan Esteve, Liber elegantiorum; DeCat, menjar ) Documentació altres llengües Traduccions “Pero jamás / la carne grasa; / leche con tasa, / tanpoco guebos, / potages nuebos, / del fragment caldos, sainetes, / pistos, broetes / ni manjar blanco, / por ser estanco / que sangre cría” (L. Matheu, Libro cons.) “La carne grasa de res, la leche y los huevos, los potajes y caldos, y el manjar blanco, hacen mucha sangre” (MiPlanas, Espejo) 1703 Fragment “Com dix Sent Pau: / més val casar / que no cremar” (10184-86) amb UF o UE “No dir poràs / que t'enganàs / ta conpanyona, / d'Eva, sa dona, / com Adam dix” (12967-71) Observació: La segona ocurrència, “com Adam dix”, no introdueix cap unitat fràsica sinó un fragment de text lliure. Fitxa Espill FE0827 Vers primera ocurrència 10185 Forma Com dix Sent Pau canònica Mot clau 1 Sant Pau Tipus Fórmula d’inserció Recursos Adverbi + verb de dicció + substantiu lingüístics i retòrics Definició Expressió metalingüïstica per introduir un apotegma (Def. pròpia) Mot clau 2 Dir Vers darrera ocurrència 10198 Nombre d’ocurrències 02 Inserció en Automatitzada, directa, com a falca sobreposada al text subjacent. L’enunciació el text parèmica sobreposada és formada per la fórmula (que inclou el connector modal) i l’apotegma. Funció discursiva discurs subjacent amb l’autoritat de l’apotegma de Sant Pau Connectiva, asseverativa, en una seqüència argumentativa, reforçant la veritat del Documentació en català Documentació altres llengües Traduccions “Pues (dize Pablo)/ antes casar / que no quemar” (L. Matheu, Libro cons.) del fragment “Pues, como san Pablo dijo, vale más casarse que quemarse” (MiPlanas, Espejo) 1704 Fragment “Si tant t’enflames / lo seny no hi basta, / tant te contrasta / la carn e mou, / amb UF o UE tant fort te rou, / si tant te crema, / torna ton tema: / puis tant te plau, / com dix Sent Pau: / més val casar / que no cremar.” (10176-86) “O per calors / refrigerar / (...) / casar-te pots” (10198-209) Fitxa Espill FE0826 Vers primera ocurrència 10185 Vers darrera ocurrència 10198 Nombre d’ocurrències 02 Forma Més val casar que no cremar canònica Mot clau 1 Casar Tipus Apotegma de Sant Pau Recursos Estructura comparativa de superioritat “Val més... que...” lingüístics i retòrics Definició Indica que les apetències sexuals s’han de resoldre en el matrimoni (Def. pròpia). Mot clau 2 Cremar Apotegma extret de la I epístola de Sant Pau als Corintis (VII.9): Melius est nubi quan uri (MiP). Indica que el xasament és el millor remei si no es pot contenir el desig sexual (Gonzàlvez). Inserció en Automatitzada, precedida d’una fórmula d’inserció amb menció explícita de l’autor. el text Conclusió de seqüència discursiva. Funció discursiva (10175), “Si tant te crema...” (10181), “Puix tant te plau...” (10183) Argumentativa, com a conseqüència dels versos antecedents: “Si tant t’enflames...” Documentació “Però, si no poden guardar continència, que es casin: més val casar-se que cremar-se” en català (Bíblia de Montserrat. I Corintis, 7.9) “Per tal sent Pau, Prima Corinthiorum, dix axí: Cascú haja muyller, e açò per esquivar tota fornicació” (F. Eiximenis, Llibre dones, 64) “Val més casar-se que cremar-se” (PCC, C 1759; s’hi cita l’Espill) Documentació “Melius est nubi quam uri” (Primera Epístola als Corintis, 7.9; MiP) altres llengües “Melius est enim nubere quam uri” (Primera Epístola als Corintis, 7.9; DEFL, 4665) “Melior est nubere quam uri” (I Conrinth. , VII, 9; Chabàs 1905: 331) Traduccions “Pues (dize Pablo)/ antes casar / que no quemar” (L. Matheu, Libro cons.) del fragment “Pues, como san Pablo dijo, vale más casarse que quemarse” (MiPlanas, Espejo) 1705 Fragment “Per tals esguards, / ab bones arts / casar-te pots, / o per grans dots, / per ser amb UF o UE raixós, / o per amors. / Ensaja-t’hi: / qualsevol fi / que t’hi mourà / creec te courà. / A un plaer / hauràs certer / tantes dolós, / quantes suós, / treballs de mort, / a un deport / ha l’hom de armes!” (10207-23) Fitxa Espill FE0828 Observació: Puntuació incorrecta en diverses edicions, que tallen l’oració amb un punt després de “dolós”, trencant el proverbi i contravenint les indicacions ortogràfiques del manuscrit. Vers darrera ocurrència Vers primera ocurrència 10217 10217 Nombre d’ocurrències 01 Forma D’armes i d’amors, a un plaer cent dolors canònica Mot clau 1 Amor Tipus Proverbi Recursos Oració amb verb elidit. Tematització. Rima. Esquema de derivació causal “De (tal lingüístics i retòrics cosa), (tal altra)”. Al segon hemistiqui, esquema de correspondència “A (tal), (tal)”. Definició Denota que l’amor —i la guerra— comporta moltes més penalitats que satisfaccions Mot clau 2 Dolor (Def. pròpia) Inserció en Desautomatitzada, amb interpolació d’elements i el referent amorós de la primera part el text expressat amb molta antelació: “casar-te pots” (10209). Estructura comparativa a la segona part. Presència conclusiva del passatge. Funció discursiva Argumentativa, reforçant no el “casar-te pots” sinó el “crec te courà”. Documentació “Diu Titus Livius (...) que tres coses són a l’hom sobiranament plaents (...): la primera en català sí és carnal amor, car diu que hom amant molt carnalment, a un gog que aja, ha cent dolors; la segona és fet d’armes...” (Eiximenis, Dotzè, 717) “D’armes e d’amors, a un plaer cent dolors” (Terç, 2a. part, 540; PCC, G 1094) “Guarda quin càrrec és nodrir infants, car costen sens fi, e a un plaer que n’hages, n’auràs cent desplaers” (Llibre dones, 32) “Dix l’eximpli que d’armes e d’amors, a un plaer cent dolors” (Llibre dones, 83) “D’amor (...) a un plaer, cent dolors n’aconsegueix hom” (Tirant, 234) “Guerra, cacera i amors, per cada plaer, deu mil dolors” (PCC, G 1094; no s’hi cita l’Espill, però si el Tirant, 234) “Guerra, cacera i amors, per cada plaer, deu mil dolors” (DCVB, amor; no s’hi cita l’Espill) Documentació “Ubi amor, ibi dolor” (DCP, 70; DEFL, 8778) altres llengües “Amor amara dat tibi satis” (Plaute; DCP, 70) "Love is a bitter-sweet" (ODEP, love, a. 1533) “Hunting, hawking, and paramours, for one joy a hundred displeasures” (any 1628; ODEP, hunt) Traduccions “Por un placer / cierto, es tener / muchos dolores, / muchos sudores / del fragment y afán de muerte, / más que en su suerte / el hombre de armas” (L. Matheu, Libro cons.) “Tendrás por un placer asegurados tantos dolores, como sudores y trabajos mortales obtiene el hombre de armas” (MiPlanas, Espejo) 1706 Fragment “A un plaer / hauràs certer / tantes dolós, / quantes suós, / treballs de mort, / amb UF o UE a un deport / ha l’hom de armes!” (10217-23) Fitxa Espill FE0829 Vers primera ocurrència 10223 Forma Home d’armes canònica Mot clau 1 Home Tipus Col·locació (significat transparent) Recursos Substantiu + preposició “de” + substantiu lingüístics i retòrics Definició Guerrer (DCVB, Mot clau 2 Armes Vers darrera ocurrència 10223 Nombre d’ocurrències 01 home ; no s’hi cita l’ Espill). Guerrer, persona que es dedica a la guerra (Gonzàlvez). Inserció en Automatitzada el text Funció discursiva Modalitzadora. Salomó compara un plaer d’amor amb els molts dolors de la guerra. Documentació “Per ço car saben que hòmens d’armes hi van” ( Llibre en català DCVB, home ) del Consolat de Mar , 123; “Atès que havia fama del pus bell e millor home d'armes del món” (Curial, I.19), “Curial era molt valent home d'armes a cavall” (I.20), “Per cortés e humil que lo jove home d'armes sia” (II.1)... “Emperò, senyor, si dava a negun home d'armes, plegat lo metia per terra” (Tirant, 53), “Al ballester donaven mig ducat lo dia, e a l'home d'armes un ducat” (116), “E per poc balanç que l'home d'armes prenia o son cavall, prestament caïen en l'aigua” (131), “Un home d'armes li matà lo rossí e donà-li una coltellada al cap” (133), “E no hi trobaren home d'armes que sa fos” (155), “Hipòlit, que aquell dia s'era fet home d'armes” (155)... Documentació altres llengües Traduccions “Por un placer / cierto, es tener / muchos dolores, / muchos sudores / del fragment y afán de muerte, / más que en su suerte / el hombre de armas” (L. Matheu, Libro cons.) “Tendrás por un placer asegurados tantos dolores, como sudores y trabajos mortales obtiene el hombre de armas” (MiPlanas, Espejo) 1707 Fragment “Bruts sentiments, / folls apetits / e vils delits / llexant en terra” (10256-59) amb UF o UE Fitxa Espill FE0830 Vers primera ocurrència 10259 Forma Deixar en terra canònica Mot clau 1 Deixar Tipus Locució verbal (significat idiomàtic) Recursos Verb + preposició + substantiu lingüístics i retòrics Definició Deixar anar una cosa, prescindir-ne, privar-se’n (DCVB, Mot clau 2 Terra Vers darrera ocurrència 10259 Nombre d’ocurrències 01 terra; a partir de la citació de l’Espill). Deixar anar una cosa, prescindir-ne, privar-se’n (Gonzàlvez). Inserció en Automatitzada, en forma de clàusula de gerundi. el text Funció discursiva abandonar els apetits carnals. Asseverativa, en una seqüència directiva. Salomó commina el protagonista a Documentació en català Documentació altres llengües Traduccions “Tus sentimientos / y tus delitos, / tus apetitos / dexando en tierra” del fragment (L. Matheu, Libro cons.) “Dejando apeado todo sentimiento impuro, todo loco apetito y vil anhelo” (MiPlanas, Espejo) 1708 Fragment “E meditar / e contemplar / millor poràs / quant oiràs / les lliçons velles: / amb UF o UE hages orelles!” (10271-76) Fitxa Espill FE0831 Vers primera ocurrència 10276 Forma Haver orelles canònica (part del proverbi Mot clau 1 Haver Tipus Col·locació (significat composicional) Recursos Verb auxiliar + substantiu lingüístics i retòrics Definició Escoltar, sentir amb atenció una cosa (Gonzàlvez) Vers darrera ocurrència 10276 Nombre d’ocurrències 01 Les parets tenen orelles) Mot clau 2 Orelles Inserció en Automatitzada. Forma una clàusula de l’oració. el text Funció discursiva ensenyaments antics. Modalitzadora, exhortativa. Salomó ordena al seu interlocutor que escolti els Documentació en català (Lo Somni, Facet, Fra Bernat, Curial, Faula Neptú i Diana , Certamen S. Cristòfol, Procés olives , Somni JJ, Hist. Passió, Vita Christi) “A vegades les parets tenen orelles” (Tirant, 110), “No sabeu que moltes voltes les parets tenen orelles?” (163) Documentació altres llengües Traduccions “Y meditar, / que contemplar / mejor podrás / quando oirás / liciones viejas, / del fragment préstame orejas” (L. Matheu, Libro cons.) “Y podrás meditar y contemplar mejor cuanto oirás y las lecciones del pasado” (MiPlanas, Espejo) 1709 Fragment “Per Ell creat / en lo vert prat / camp de Domàs, / on no hi romàs, / mas apartat / amb UF o UE fon transportat / en paraís” (10295-301) Fitxa Espill FE0832 Vers primera ocurrència 10297 Forma Camp de Damasc canònica Mot clau 1 Camp Tipus Col·locació (significat composicional) Recursos Substantiu + preposició “de” + substantiu. Al·literació dels sons [a] i [m]. Topònim. lingüístics i retòrics D’origen bíblic. Definició Allí supone Roig, con algunos intérpretes, que crió Dios al hombre, y, siguiendo Mot clau 2 Damasc Vers darrera ocurrència 10297 Nombre d’ocurrències 01 también la opinión común, dice que después fué trasladado al paraíso, como se desprende del Génesis , II, 15 (Chabàs). MiP reprodueix i cita Chabàs. Inserció en Forma una aposició del complement de lloc. És un topònim. el text Funció discursiva Denominativa Documentació “Dien encara més aquests inútils defensors de nostra condició, l'ésser de nosaltres en català hagué principi en lo ternal paraís, lo primer home en lo camp damacè; oblidant-se que el lloc a l'essència d'algú neguna perfecció porta” (Triümfo dones) “Devallà la bondat divina per novell efecte del cel imperi, on havia creat natura angèlica, al camp de Domàs: a la vall de Ebron, qui de present vall de llàgremes se nomena. I de aquella terra, que encara stava llimosa i banyada de les aigües que havia separades, creà Adam, primer pare nostre, i de aquí el transportà en lo paraís terrenal, delitós verger ameníssim” (Lo Cartoixà, I.2) Documentació altres llengües Traduccions “Por Él criado / en campo o prado / fue damaceno, / vistoso, ameno: / del fragment de él fue llevado / y trasplantado / al Paraíso” (L. Matheu, Libro cons.) “Creado por Él en la verde pradera llamado Campo de Damasco, donde no permaneció, sino que, apartado de allí, fué trasportado al Paraíso” (MiPlanas, Espejo) 1710 Fragment “Tal virtut ha / e qualitat: / ab l’hom pla nat, / ella ab sa punta / mai se conjunta; / amb UF o UE qual vol, tal és, / ni menys ni més, / pus no es torçria / ni es dreçaria / ans se trencara” (10322-31) Fitxa Espill FE0833 Vers primera ocurrència 10328 Forma Ni més ni menys canònica Mot clau 1 Més Tipus Locució adverbial Recursos Conjunció coordinant negativa + adverbi + conjunció coordinant negativa + adverbi. lingüístics i retòrics Monosil·labisme. Esquema “ni... ni...”. Al·literació dels sons [m], [e] i [s]. Antonímia. Definició Exactament, sense diferència (DCVB, Mot clau 2 Menys Vers darrera ocurrència 10328 Nombre d’ocurrències 01 més; no s’hi cita l’ Espill). Exactament, sense excès ni falla (DCVB, menys: no s’hi cita l’ Espill). Exactament així, d’aquesta i no d’una altra manera (Gonzàlvez). Inserció en Automatitzada el text Funció discursiva lliure albir. Modalitzadora. L’emissor subratlla el fet que la dona es comporta d’acord amb el seu Documentació “La mesura de la paraula en cascuna cosa sia segons aquella requer, ne més ne en català menys” (E. Romà, Reg. prínceps ; DCVB, menys) Documentació “Ni más ni menos” (‘precisamente’, DUE, altres llengües más ) Traduccions “Dióle su mano / tal qualidad, / por la bondad / del hombre drecho, / en llano hecho, del fragment / que ella y su punta / jamás se junta / con buen conpás: / menos o más, / si quiere es; por has o en bes / no torcería / ni endreçaría, / antes quebrara” (L. Matheu, Libro cons.) “Tal es su virtud y calidad: que con el hombre, nacido plano, ella, puntiaguda, no se conjunta jamás; tal como ella quier, así és, ni más ni menos: ni se torcería más, ni se enderezaría, antes se rompiera” (MiPlanas, Espejo) 1711 Fragment “Tal virtut ha / e qualitat: / ab l’hom pla nat, / ella ab sa punta / mai se conjunta; / amb UF o UE qual vol, tal és, / ni menys ni més, / pus no es torçria / ni es dreçaria / ans se trencara” (10322-31) Fitxa Espill FE0834 Vers primera ocurrència 10329 Vers darrera ocurrència 10329 Nombre d’ocurrències Forma Ans trencar que tòrcer canònica Mot clau 1 Trencar Tipus Proverbi Recursos Esquema comparatiu de superioritat: “Ans... que...”. lingüístics i retòrics Definició Indica fermesa de caràcter o tossuderia (Def. pròpia) Mot clau 2 Tòrcer Inserció en Desautomatitzada. Introduïda directament, integrada al text, com a conclusió final de el text la seqüència. Funció discursiva Argumentativa, en una seqüència descriptiva molt modalitzada. Documentació “Eixe primer es trenca que s’endoblega” (Alberola, en català s’hi cita l’Espill) Refraner valencià; PCC, T 1227; no Documentació “Antes partìa que doblà” (Magdalena Álvarez, ministra de Foment, 2007) altres llengües Traduccions “Dióle su mano / tal qualidad, / por la bondad / del hombre drecho, / en llano hecho, del fragment / que ella y su punta / jamás se junta / con buen conpás: / menos o más, / si quiere es; / por has o en bes / no torcería / ni endreçaría, / antes quebrara” (L. Matheu, Libro cons.) “Tal es su virtud y calidad: que con el hombre, nacido plano, ella, puntiaguda, no se conjunta jamás; tal como ella quier, así és, ni más ni menos: ni se torcería más, ni se enderezaría, antes se rompiera” (MiPlanas, Espejo) 1712 Fragment “Si la forjara / d’algun fort fòssil, / mai fóra dòcil, / nunca flectible, / amb UF o UE pus fort flexible / com l’arc turquès, / fet al revès” (10332-38) Fitxa Espill FE0836 Vers primera ocurrència 10337 Forma Arc turquès canònica Mot clau 1 Arc Tipus Col·locació (significat transparent) Recursos Substantiu + adjectiu lingüístics i retòrics Definició DCVB, Mot clau 2 Turquès Vers darrera ocurrència 10337 Nombre d’ocurrències 01 turqués, cita l’Espill com a exemple lèxic, no fràsic. Tipus d’arc molt flexible i potent, originari de Turquia; sense corda, si s’agafa l’arc per l’empunyadura, dibuixa una C amb les puntes cap a fora; quan es tensa amb la corda, la forma s’inverteix i l’arc s’assembla al típic arc de Cupido (Gonzàlvez). Arc amb les puntes cap endavant, poc flexible i molt potent, que requereix molta força (Def. pròpia). Inserció en Automatitzada, formant una comparació. el text Funció discursiva Denominativa, en una seqüència explicativa modalitzada. Documentació en català Documentació “Le trait d’un arc turc pourrait fausser un haubergon” (Bertrandon de la Brocquière, altres llengües Voyage d’outremer et retour de Jerusalem en France , 1432) Traduccions “Si la forjara / de cosa indócil, / no fuera dócil, / jamás flexible, / más sí inflexible, / del fragment arco turqués, / hecho al revés” (L. Matheu, Libro cons.) “Si Dios la hubiese forjado de algún sólido trebejo, nunca fuera dócil ni flexible, sinó dura a la flexión como el arco turco, hecho al revés” (MiPlanas, Espejo) 1713 Fragment “Si la forjara / d’algun fort fòssil, / mai fóra dòcil, / nunca flectible, / amb UF o UE pus fort flexible / com l’arc turquès, / fet al revès” (10332-38) Fitxa Espill FE0835 Vers primera ocurrència 10337 Vers darrera ocurrència 10337 Nombre d’ocurrències 01 Forma Més inflexible que l’arc turqués canònica Mot clau 1 Inflexible Mot clau 2 Arc Tipus Unitat estilística configurada com a sintagma adjectival (comparativa) Recursos Patró comparatiu “Més... que...”, amb adjectiu al mig i sintagma nominal a la fi. lingüístics i retòrics D’origen experiencial. Definició Algú o alguna cosa molt poc flexible (Def. pròpia) Inserció en Automatitzada el text Funció discursiva Modalitzadora. Intensifica el caràcter indòmit de la dona. Documentació en català Documentació altres llengües Traduccions “Si la forjara / de cosa indócil, / no fuera dócil, / jamás flexible, / más sí inflexible, / del fragment arco turqués, / hecho al revés” (L. Matheu, Libro cons.) “Si Dios la hubiese forjado de algún sólido trebejo, nunca fuera dócil ni flexible, sinó dura a la flexión como el arco turco, hecho al revés” (MiPlanas, Espejo) 1714 Fragment “Ella peccà / de crim molt fort, / digne de mort, / majestat lesa” (10372-75) amb UF o UE Fitxa Espill FE0837 Vers primera ocurrència 10373 Vers darrera ocurrència 10373 Nombre d’ocurrències 01 Forma Crim de lesa majestat canònica Mot clau 1 Crim Tipus Col·locació (significat composicional) Recursos Substantiu + preposició “de” + sintagma nominal. D’origen jurídic. lingüístics i retòrics Definició Ofensa greu inferida al sobirà (DCVB, Mot clau 2 Majestat majestat; s’hi cita l’Espill). Ofensa greu de la dignitat reial (GonzàlveΩ). Inserció en Desautomatitzada, amb distribució dels seus elements en versos diferents, per mor de el text la mètrica, i amb inversió dels dos components finals, per mor de la rima. Funció discursiva Modalitzadora. Intensifica la gravetat de la culpa atribuïda a Eva. Documentació “Per ço comès crim de lesa majestat” (Pere el Cerimoniós, en català majestat) Crònica , 112; DCVB, “De un crim de lesa, real magestat” (Istòria Passió, est. 87, v. 944) “Sabien i esperaven que és crim de magestat lesa qualsevol que, vivint rei, altre rei denuncia” (Lo Cartoixà, I. 11) “Cometent crim nefandíssim de magestat lesa” (Lo Cartoixà, I. 16) “Per qualsevol delictes populars encara que sia de crim de rebel·lió y de lesa magestat” (Crida del 21 d’octubre de 1521 feta pel lloctinent general Diego de Mendoza; E. Duran, Les Germanies als Països Catalans , p. 317) Documentació “Delito de lesa majestad” (‘Antiguamente, cualquier acto contrario al respeto debido a altres llengües la persona del soberano o a la seguridad del Estado. En lenguaje actual, atentado contra la vida del rey o regente o del sucesor a la corona’, DUE, majestad) “Ob crimen lese majestatis reprobatur / tota sequela patris” ( Liber lamentationum Matheoluli, 3342-3; citat per Peirats 2003a) Traduccions “Eva pecó / delito fuerte, / digno de muerte, / magestad lesa” del fragment (L. Matheu, Libro cons.) “Ella pecó de muy grave crimen, merecedor de muerte, como es el de lesa majestad” (MiPlanas, Espejo) 1715 Fragment “Del part callà: / qui calla atorga. / L’amarga porga / del parturir, / dolor, morir, / amb UF o UE per ço li resta” (10430-31) Fitxa Espill FE0838 Vers primera ocurrència 10431 Forma Qui calla, atorga canònica Mot clau 1 Callar Tipus Proverbi Recursos Esquema proverbial típic d’oració de relatiu lingüístics i retòrics Definició Denota que no pronunciar-se davant d’una qüestió significa assentiment o Mot clau 2 Atorgar Vers darrera ocurrència 10431 Nombre d’ocurrències 01 consentiment Inserció en Automatitzada. Conserva l’estructura de relatiu. Presència directa com a enunciat de el text referència o d’autoritat, clarament sobreposat al discurs subjacent. Funció discursiva Argumentativa Documentació “Tul·li diu: aquell qui calla és semblant a aquell qui conferma” ( Llibre en català III.59) del tresor, “Qui calla, atorga” ( Romancea proverbiorum) “E ja’s mostra com callant atorgau” (Lletra de batalla de Joanot Martorell a Joan de Monpalau, 24.05.1437) “Qui calla, atorga” (PCC, C 322; s’hi cita l’Espill) “Qui calla, otorga” (DCVB, callar; és la citació de l’Espill, amb errada ortogràfica) Documentació “Qui tacet consentire videtur” (DEFL, 7171) altres llengües “Chi tace, acconsende” (DCP, 1327) G. Paczolay, EP, 94, el documenta en autors grecs (Eurípides) i llatins (Sèneca) i en 34 llengües vives europees. Traduccions “Pero calló / en quanto al parto: / con dolor harto / llega a parir, / que, hasta morir, / del fragment la pena resta” (L. Matheu, Libro cons.) “Pero calló en lo relativo al parto (quien calla otorga), y por esto le queda el amargo purgante de parir, sufrir y morir” (MiPlanas, Espejo) 1716 Fragment “De mala fe / posseïdores, / detenidores / de sa amistat, / ab malvestat / amb UF o UE e contra dret, / pus ver de fet / han prescribit / contra el marit / rebel·lió” (10448-57) Fitxa Espill FE0839 Vers primera ocurrència 10448 Forma Mala fe canònica Mot clau 1 Fe Tipus Col·locació (significat composicional) Recursos Adjectiu + substantiu lingüístics i retòrics Definició Mala intenció, propòsit secret d’enganyar (DCVB, Mot clau 2 Mala Vers darrera ocurrència 10448 Nombre d’ocurrències 01 fe ; no s’hi cita l’ Espill). Mala intenció, propòsit secret d’enganyar o perjudicar (Gonzàlvez). Inserció en Precedida de la preposició “de”, formant un complement de mode. el text Funció discursiva marit. Modalitzadora. Indica la premeditada maldat de les dones que es giren en contra del Documentació en català “E no m'haveu guardada aquella honor e reverència que éreu tengut, ans com a jutge injust, no haveu usat de justícia, sinó de mala fe e amor deshonesta” (Tirant, 128) Documentació altres llengües Traduccions “De mala fe / posehedoras / o detentoras / de su amistad...” del fragment (L. Matheu, Libro cons.) “Poseedoras y detentadoras con mala fe de la amistad del marido...” (MiPlanas, Espejo) 1717 Fragment “Preu infinit / de carn e sang / per fer-lo franc / ne fon pagat” (10532-35) amb UF o UE Fitxa Espill FE0840 Vers primera ocurrència 10532 Forma Preu infinit canònica Mot clau 1 Preu Mot clau 2 Infinit Vers darrera ocurrència 10532 Nombre d’ocurrències 01 Tipus Unitat estilística configurada com a sintagma nominal Recursos Substantiu + adjectiu lingüístics i retòrics Definició Cost incalculable (Def. pròpia) Inserció en Automatitzada el text Funció discursiva religió cristiana, salvar l’home. Modalitzadora. Salomó al·ludeix a l’alt preu que hagué de pagar Crist per, segons la Documentació “No refuseu altra vegada metre les vostres d'infinit preu estimades espatlles en en català l'estret pal, per acabadament rembre tan profana culpa” (Tragèdia Caldesa ) “E els vostres ulls estillen tan gran aigua,/ que pot llavar les sues cruels nafres,/ fent ab la sang un engüent e colliri/ d'infinit preu, per llevar-nos les taques” (Oració verge Maria ) “Sereu lo rich cofre de preu infinit” (Història passió, 2874) “Allí fon la taula hon fes lo depòsit / del nostre rescat ab preu infinit / alli cert pagà lo vostre supòsit” (Història passió, 3512-14) “Cinch caxes cinch cofrens de preu infinit” (Història passió, 3773) “De vàlua molta son perles triades / y pedres molt fines que fan un joyel / de preu infinit ab què son pagades / les erres humanes y tan reparades / que resta no y ha d'aquell pecat vell” (3817-21) Documentació altres llengües Traduccions “Precio infinito / de sangre estanco, / porque sea franco, / le fue pagado” del fragment (L. Matheu, Libro cons.) “Para su liberación fué pagado un infinito precio de carne y sangre” (MiPlanas, Espejo) 1718 Fragment “Elles encara, / no obstant l’ampara, / afranquiment / e quitament, / per fer plaer / amb UF o UE ab el peiter, / d’ell no reneguen” (10541-47) “No obstant lo vot” (11143) Fitxa Espill FE0841 Vers primera ocurrència 10542 Forma No obstant canònica Mot clau 1 Obstant Tipus Locució adverbial Recursos Negació + gerundi lingüístics i retòrics Definició Malgrat, sense que siga obstacle (DCVB, Mot clau 2 Vers darrera ocurrència 11143 Nombre d’ocurrències 01 obstant; s’hi cita l’Espill, 11143). Malgrat, sense que siga obstacle (Gonzàlvez). DeCat, no, la registra i cita l’Espill. Inserció en Automatitzada. Invariable. el text Funció discursiva vulga salvar-les. Connectiva, indicant contrast entre l’actuació pecadora de les dones i el fet que Crist Documentació “E oint la fama de la bellesa de la Güelfa, la qual sens alguna comparació traspassava en català en aquell temps la bellesa de totes les donzelles d'ltalia, no obstant que minyona fos...” (Curial, I.3), “E, no obstant que ell fos molt ben acostumat, de continent que es viu creixer d'estat, cresqué així mateix en virtut” (I.8)... “Per ço se continuen les mies congoixes, no obstant l'esperança de l'esdevenidor viatge” ( Tirant, 295) Documentació altres llengües Traduccions “Ellas el cargo, aun sin enbargo / de solución / y redención / jamás reniegan, / del fragment ni aún ellas niegan / la señoría” (L. Matheu, Libro cons.) “Y ellas todavía, no obstante dicho amparo, liberación y finiquito, para dar satisfacción al recaudador, no reniegan de él ni le deniegan su señorío” (MiPlanas, Espejo) 1719 Fragment “Lluent com lluna” (10568) amb UF o UE Fitxa Espill FE0842 Vers primera ocurrència 10568 Forma Lluent com la lluna canònica Mot clau 1 Lluent Mot clau 2 Lluna Vers darrera ocurrència 10568 Nombre d’ocurrències 01 Tipus Unitat estilística configurada com a sintagma adjectival (comparativa) Recursos Adjectiu + clàusula comparativa d’igualtat (“com...”). Al·literació del so [l]. Parell de lingüístics i retòrics paraules cognates. Definició Molt brillant (Def. pròpia). Passatge constituhit per parelles de diccions cognates, o sia derivades d’una mateixa radical (MiP). D’una lluentor sense màcula (Gonzàlvez). Inserció en Automatitzada. Formant part d’una sèrie d’elements valoratius. el text Funció discursiva Modalitzadora. Intensifica la magnificència d’una sola dona (la verge Maria). Documentació en català Documentació altres llengües Traduccions “Clara qual luna” (L. Matheu, Libro cons.) del fragment “Reluciente como la luna” (MiPlanas, Espejo) 1720 Fragment “Com voltor vola, / abella bella, / ovella vella / e signant signe, / fènix insigne” amb UF o UE (10572-76)) Fitxa Espill FE0843 Vers primera ocurrència 10572 Vers darrera ocurrència 10572 Nombre d’ocurrències 01 Forma Volar com (el) voltor canònica Mot clau 1 Voltor Mot clau 2 Volar Tipus Unitat estilística configurada com a sintagma verbal (comparativa) Recursos Verb + clàusula comparativa d’igualtat (“com...”). Repetició de la síl·laba “vol”. lingüístics i retòrics Al·literació del so [r]. D’origen als bestiaris. Definició Volar alt i majestuós (Def. pròpia) Inserció en Automatitzada, formant una clàusula comparativa. el text Funció discursiva Modalitzadora. Forma part de la successió d’expressions enaltidores de la verge Maria. Documentació “Item abeyles e voltors tostemps serven continència virginal, e per tal han tantes en català condicions meraveyloses” (Eiximenis, Llibre de les dones; citat per L. Martin, La tradició animalística..., p. 162) “Fenix, voltor, abella, tortra casta” (Jaume Roig, Obres e trobes verge Maria) Documentació altres llengües Traduccions “Que Dios criola” (L. Matheu, Libro cons.) del fragment “Voladora cual ave” (MiPlanas, Espejo) 1721 Fragment “Més que neu blanca, / rosa, gesmir / e flor de llir; / més que mirall / amb UF o UE e pur cristall, / immaculada, / no mai tacada” (10584-90) Fitxa Espill FE0844 Vers primera ocurrència 10584 Vers darrera ocurrència 10584 Nombre d’ocurrències 01 Forma Més blanc que la neu canònica Mot clau 1 Blanc Tipus Locució adjectival (comparativa) Recursos Clàusula comparativa de superioritat (“Més... que...”). D’origen experiencial. lingüístics i retòrics Definició Cpmpletament blanc (Def. pròpia). Mot clau 2 Neu DCVB, blanc, recull Blanc com la neu, ‘molt blanc’; no s’hi cita l’ Espill. Molt blanc (Gonzàlvez). Inserció en Amb alteració de l’ordre dels constituents. el text Funció discursiva Modalitzadora. Intensifica en un alt grau la puresa de Maria. Documentació “E pus blanchs que la neu” (F. de la Via, en català Bertran Tudela, 1499) Procés de la Senyora de Valor contra en “Los quals per eguals parts departien una clenxa de blancor de neu passant per mig del cap” (Tirant, 119) “E com a neu foren blanques les sues vestidures” ( Lo Cartoixà, III.1) “Seran més que neu blanchs e mundes” ( Lo Cartoixà, III.7) “E seré més que neu blanch e munde” (Lo Cartoixà, III.8) Documentació altres llengües Traduccions “Qual nieve blanca” (L. Matheu, Libro cons.) del fragment “Más blanca que la nieve” (MiPlanas, Espejo) 1722 Fragment “Totes malaltes, / d'elles molt flaques / com les set vaques / egipcianes” amb UF o UE (10600-03) Fitxa Espill FE0845 Vers primera ocurrència 10598 Vers darrera ocurrència 10598 Nombre d’ocurrències 01 Forma Flaques com les set vaques egipciaques canònica Mot clau 1 Flaca Mot clau 2 Vaca Tipus Unitat estilística configurada com a sintagma adjectival (comparativa) Recursos Adjectiu + clàusula comparativa. D’origen bíblic. lingüístics i retòrics Definició Molt primes i amb poca vigor (Def. pròpia) Inserció en Forma un atribut, amb omissió del verb copulatiu. el text Funció discursiva Modalitzadora. Intensifica la poca salut de les dones. Documentació "A mi semblava --dix lo sollícit rei-- dormint en les tenebres de la nit escura, que en català estava a la riba del gran riu, per l'abundant aigua del qual la mia terra d'Egipte regada fructifica; e que set vaques grasses, belles e de gran forma, de la sua riba pujant, en lo verd camp prenien fèrtil pastura; e set altres, magres, diformes, miserables, les primeres seguint atenyien” ( Hist. Josef) Documentació altres llengües Traduccions “Todas son faltas, / unas mui flacas / como las vacas / egipcianas” del fragment (L. Matheu, Libro cons.) “Enfermas todas, muy flacas algunas como las siete vacas de Egipto” (MiPlanas, Espejo) 1723 Fragment “Libre tancat / e sagellat / ab set sagells; / de set ramells / arbre de vida; / amb UF o UE sana, guarnida / de set virtuts” (10619-25) Fitxa Espill FE0846 Vers primera ocurrència 10623 Forma Arbre de vida canònica Mot clau 1 Arbre Mot clau 2 Vida Vers darrera ocurrència 10623 Nombre d’ocurrències 01 Tipus Unitat estilística configurada com a sintagma nominal Recursos Substantiu + preposició “de” + substantiu lingüístics i retòrics Definició De les branques de l’arbre de Jessè, el pare de David, brotà Jesucrist i amb ell els set dons de l’Esperit Sant (Isaies, 11.1, 11.10) (Carré 2006: 729). Denominació metafòrica que els cristians fan servir per a la verge Maria, Jesucrist o la creu (Def. pròpia) Inserció en Per parataxi el text Funció discursiva Denominativa, modalitzadora. Atribut enaltidor de la verge Maria. Documentació “E eren coberts los plats d'aquelles verds fulles de l'arbre de vida que en mig de paraís en català plantà son fill Jesús (...). E entre los confits per gran meravella en cada plat set pomes d'aquest excellent arbre portaven”, “Si considerau del Vell Testament totes les figures, començant aquell arbre de vida” (Visió S. N. de Gràcia), “Carn viva, anyell sens màcula (...) joia i relicari inestimable, en lo qual recordam (...) lo arbre de vida empeltat en l’arbre de mort haver-nos portat fruit de vida eterna” (Lo Cartoixà, III.54), “Tu, arbre de vida, verd, fructuós e carregat de fruites...” (IV.5), “Lo primer home (...); lo segon Adam, redemptor nostre, les mans e peus volgué tenir clavats a la creu, arbre de vida” (IV.6), “Innumerables flors, arbres e fruites de sants, entre els quals és l’arbre de vida, al costat de son fill, la senyora verge mare” (IV.7), “És pujada la nostra senyora, arbre de vida, al lloc d’on totes les gràcies que li demanam nos envia” (IV.29) Documentació altres llengües Traduccions “Libro cerrado / y bien sellado / con siete sellos / firmes y bellos; / de siete ramos / del fragment que celebramos / árbol de vida / esclarecida; / siete virtudes” (L. Matheu, Libro cons.) “Libro cerrado y sellado con siete sellos, árbol de vida de siete ramas, sana y adornada de siete virtudes” (MiPlanas, Espejo) 1724 Fragment “Libre tancat / e sagellat / ab set sagells; / de set ramells / arbre de vida; / amb UF o UE sana, guarnida / de set virtuts” (10619-25) Fitxa Espill FE0847 Vers primera ocurrència 10625 Forma Les set virtuts canònica Mot clau 1 Set Tipus Col·locació (significat composicional) Recursos Article + determinant numeral + substantiu. D’origen cristià. lingüístics i retòrics Definició DeCat, Mot clau 2 Virtuts Vers darrera ocurrència 10625 Nombre d’ocurrències 01 set, observa que “el nombre set es presentava en una massa tremenda de grups fraseològics freqüentíssims” i en cita molts però no aquest. Conjunt de set virtut o qualitats de l’ànima que, segons els teòlegs, es divideixen en virtuts teologals (fe, esperança i caritat) i virtuts morals o cardinals (prudència, justícia, fortalesa i temprança) (Gonzàlvez). Inserció en Automatitzada el text Funció discursiva Denominativa, modalitzadora. Salomó intensifica les virtuts de la verge Maria. Documentació “Lo terç arbre és de 49 flors, en les quals són escrites les set virtuts...” (Llull, en català del Gentil e los tres savis, Pròleg) Llibre “De les set virtuts qui són carreras de salvació” (Llull, Doctrina pueril, 52) “Les set virtuts a ell se prostren” (Certamen S. Cristòfol, Proposició) “Cobles fetes en laor de la gloriosa Verge Maria de Pietat, ab set virtuts contraries als set peccats mortals” ( Cançoner sagrat de vides de sants) “En arribar al Quattrocento es pot gaudir del sentir renaixentista de la ciutat de Florència en els dos frontals de Cassoni o arques nupcials que representen les set Arts Liberals i les set Virtuts Teologals i Cardinals, mentre que la Mare de Déu (...) respira humanitat i misteri” (Maria Cuyàs, conservadora del MNAC) Documentació altres llengües Traduccions “Libro cerrado / y bien sellado / con siete sellos / firmes y bellos; / de siete ramos / del fragment que celebramos / árbol de vida / esclarecida; / siete virtudes” (L. Matheu, Libro cons.) “Libro cerrado y sellado con siete sellos, árbol de vida de siete ramas, sana y adornada de siete virtudes” (MiPlanas, Espejo) 1725 Fragment “Ab set escuts / e mil defesa; / en set entesa / arts liberals; / zodiacals / les set amb UF o UE planetes / ab set cometes / la inllumenen” (10626-33) Fitxa Espill FE0848 Vers primera ocurrència 10629 Forma Les set arts liberals canònica Mot clau 1 Art Tipus Col·locació (significat composicional) Recursos Article + determinant numeral + substantiu. Al·literació dels sons [a] i [r]. lingüístics i retòrics Definició Aquelles que tenen per base la intel·ligència (DCVB, Mot clau 2 Liberal Vers darrera ocurrència 10629 Nombre d’ocurrències 01 art; no s’hi cita l’ Espill). Conjunt de set arts que s’ensenyaven a les persones lliures i eren la base del pensament escolàstic; estan dividides en dos grups, el trivium (retòrica, gramàtica i lògica) i el quadrivium (aritmètica, música, geometria i astronomia) (Gonzàlvez). Inserció en Desautomatitzada, amb interposició del verb entre els seus elements. el text Funció discursiva passatge on el número 7 recull moltes referències bíbliques, atribuïdes a Maria. Denominativa, modalitzadora. Enaltidora de les virtuts de la verge Maria. Pertany a un Documentació “Estudiar, e en arts liberals, / vulles, en drets o en teologia” ( Eximplis en català -58) dela antics, 257 “En arribar al Quattrocento es pot gaudir del sentir renaixentista de la ciutat de Florència en els dos frontals de Cassoni o arques nupcials que representen les set Arts Liberals i les set Virtuts Teologals i Cardinals, mentre que la Mare de Déu (...) respira humanitat i misteri” (Maria Cuyàs, conservadora del MNAC) Documentació altres llengües Traduccions “Docta entendida / en siete artes / que en todas partes / son liberales; / del fragment de celestiales / siete planetas / con sus cometas / illuminada” (L. Matheu, Libro cons.) “Entendida en las siete artes liberales; es por los siete planetas del Zodiaco, con siete cometas, iluminada” (MiPlanas, Espejo) 1726 Fragment “Ab set escuts / e mil defesa; / en set entesa / arts liberals; / zodiacals / les set amb UF o UE planetes / ab set cometes / la inllumenen” (10626-33) Fitxa Espill FE0849 Vers primera ocurrència 10631 Forma Els set planetes canònica Mot clau 1 Set Tipus Col·locació (significat composicional) Recursos Article + determinant numeral + substantiu lingüístics i retòrics Definició Els set astres del Sistema solar que es coneixien en l’època medieval (Mercuri, Venus, Mot clau 2 Planeta Vers darrera ocurrència 10631 Nombre d’ocurrències 01 la Terra, Mart, Júpiter, Saturn i la Lluna) (Gonzàlvez). DeCat, set, observa que “el nombre set es presentava en una massa tremenda de grups fraseològics freqüentíssims” i en cita molts però no aquest. Inserció en Automatitzada el text Funció discursiva Denominativa, modalitzadora. Magnifica la verge Maria. Documentació “per significança de les set planetes qui són corsos celestials e governen e ordenen en català los corsos terrenals, departim aquest llibre de cavalleria en set parts...” (Llull, Llibre de l’Orde de Cavalleria) “E per tant com la divina Providència ha ordenat e li plau que los set planets donen influència en lo món e tenen domini sobre la humana natura” (Tirant, 1) Documentació altres llengües Traduccions “Docta entendida / en siete artes / que en todas partes / son liberales; / del fragment de celestiales / siete planetas / con sus cometas / illuminada” (L. Matheu, Libro cons.) “Entendida en las siete artes liberales; es por los siete planetas del Zodiaco, con siete cometas, iluminada” (MiPlanas, Espejo) 1727 Fragment “Lo sostenir / lo hoc o no, / conclusió / és de fatiga” (10708-11) amb UF o UE Fitxa Espill FE0850 Vers primera ocurrència 10709 Forma El sí o el no canònica Mot clau 1 Si Tipus Locució nominal Recursos Article + adverbi d’afirmació + conjunció disjuntiva + article + adverbi de negació. lingüístics i retòrics Monosil·labisme. Contrast. Definició Una cosa o la contrària (Def. pròpia) Mot clau 2 No Vers darrera ocurrència 10709 Nombre d’ocurrències 01 Inserció en Automatitzada. Forma el complement directe del verb. el text Funció discursiva dificultats de pronunciar-se en el debat de la immaculada concepció de Maria. Denominativa, en una seqüència explicativa. Remet a l’escola teològica que té Documentació “E, en tal contrast, lo no e lo sí per a tu escriure egualment mon voler acceptava” en català (Lletres d’Aquiles a Policena ) “Sia la vostra paraula: és, és; no, no. Y per a ser creguts no y ajusteu més paraules” (Lo Cartoixà, I.34), “Diu més lo senyor: lo que és més en vostres paraules de och o no ve de causa mala” ( I.34), “Que’l nostre parlar sia: no, no; si, si” (III.10), “Puritat de simples e poques paraules: si, si; no, no, sens ajustament algun altre” (III.10) “La mia paraula no pot tornar atràs: açò us poden dir totes les mies donzelles e a tots los qui em tenen coneguda, que lo sí és sí e lo no és no” (Tirant, 132) “Posa't davant aquella reixa / de la raó, / i al que dius hoc diràs de no, / si et vols coneixer” (Somni JJ, 2053-56) Documentació altres llengües Traduccions No apareix en la traducció de L. Matheu, feta a partir de l’edició prínceps de l’ Espill del fragment (1531), ja que el vers és un dels 115 del manuscrit que foren substituïts a l’edició per altres tants, de marcat caràcter immaculista. “Sostener que sí o que no és antigua y fatigoda conclusión” (MiPlanas, Espejo) 1728 Fragment “Alguns moderns / són fets governs / de barques velles” (10717-19) amb UF o UE Fitxa Espill FE0851 Vers primera ocurrència 10718 Vers darrera ocurrència 10718 Nombre d’ocurrències 01 Forma Govern de barca vella canònica Mot clau 1 Govern Tipus Locució nominal (significat idiomàtic) Recursos Substantiu + preposició “de” + sintagma nominal lingüístics i retòrics Definició Denota el fet de no ser apte per a la funció que es vol exercir (Def. pròpia) Mot clau 2 Barca Inserció en Automatitzada el text Funció discursiva sants en ambdues parts, hi apareixen “alguns moderns”, pretenciosos, els quals Modalitzadora. Després de dir que el debat immaculista ja venia d’antic i que hi havia “velles querelles / han fetes pròpies” (10720-21). Documentació en català Documentació altres llengües Traduccions “--” (L. Matheu, Libro cons., no conté aquests versos, ja que formen part del fragment dels 104 versos del manuscrit que apareixen substituïts per altres tants, de caire immaculista, en l’edició de 1531, sobre la qual va treballar L. Matheu) “Algunos modernos se han constituïdo timoneles de viejas naves” (MiPlanas, Espejo) 1729 Fragment “Mortal afany / n'han pres de més: / no en sabran res / mentres viuran; / amb UF o UE morts com seran / en paraís...” (10728-33) Fitxa Espill FE0852 Vers primera ocurrència 10728 Forma Mortal afany canònica Mot clau 1 Afany Mot clau 2 Mortal Vers darrera ocurrència 10728 Nombre d’ocurrències 01 Tipus Unitat estilística configurada com a sintagma nominal Recursos Adjectiu + substantiu. Al·literació del so [a]. lingüístics i retòrics Definició Dedicació esforçada (Def. pròpia) Inserció en Automatitzada. Forma el complement directe, que s’hi troba tematitzat. el text Funció discursiva Modalitzadora. Salomó valora així l’actitud dels teòlegs ignorants que s’equivoquen. Documentació “E, si per cas, aprés de llarga vida, a la cruel citació de la mort tu primer comparies, en català sens dubte sies certa, en tal cas, de mi seré homecida; perquè, en aquest món sens tu viure, mortal e gran afany estime, e, morint ab tu, delitosa mort sostendria” (Hist. Jason e Medea) Documentació altres llengües Traduccions “--” del fragment (L. Matheu, Libro cons.) “Contrayendo de este modo una ansiedad mortal de la que, mientras vivan, no alcanzarán nada” (MiPlanas, Espejo) 1730 Fragment “On no es cremaren / ni molt ni poc” (10992-93) amb UF o UE Fitxa Espill FE0853 Vers primera ocurrència 10993 Forma Ni poc ni molt canònica Mot clau 1 Poc Tipus Locució adverbial Recursos Conjunció coordinant negativa + adverbi + conjunció coordinant negativa + adverbi. lingüístics i retòrics Esquema “ni... ni...”. Antonímia “poc/molt”. Monosil·labisme. Definició Gens ni mica (DCVB, Mot clau 2 Molt Vers darrera ocurrència 10993 Nombre d’ocurrències 01 molt; no s’hi cita l’ Espill). No gens, absolutament gens (DCVB, poc ; s’hi cita el Tirant, 410). Gens ni mica (Gonzàlvez). Inserció en Automatitzada el text Funció discursiva l’episodi bíblic dels tres jueus salvats miraculosament perquè el seu Déu suspengué el Modalitzadora. Intensifica el grau de negació del foc que no crema, en relació a foc. Documentació “No’l lexaren entrar denant nós (...) ni poch ni molt” (Jaume I, en català DCVB, molt) Llibre dels fets, 22; “Que jamés no li’n membre poch ni molt” (B. Latini, Llibre tresor , I.167) “Que ell no menge l’altre jorn poch ni molt” (B. Latini, Llibre tresor , I.169) “Lo seu cha no volch menjar poch ni molt” (B. Latini, Llibre tresor , I.179) “E no li féu mal poch ne molt” (Hist. Carles Maynes, 17) “Déu lexà encórrer a mort aquells qui poch ne molt no havien luxuriat” (21) “Viure no pot sell qui de tu és nafrat poch o molt” ( Hist. Carles Maynes, 22) “Lo soldan, així com aquell qui no temia poc ni molt a l'emperador” ( Curial, III.95) “Molt dexà aquell, que poch o molt tot lo que té dexà” (Lo Cartoixà, I.29) “Així passaren la nit, que poc ni molt la Infanta no dormí” (Tirant, 119) “No l’havien vist poc ni molt riure” (Tirant, 263) Documentació altres llengües Traduccions “Ni antes, ni luego” (L. Matheu, Libro cons.) del fragment “Ni poco ni mucho” (MiPlanas, Espejo) 1731 Fragment “Cremar al foc / és natural: / Déu eternal / ho sospengué” (10994-97) amb UF o UE “Déu eternal, / pare Déu viu, / tal a Daviu / fill rei tramès” (11714-17) “Déu eternal, / fill seu la mira / prop sa cadira” (11804-06) Fitxa Espill FE0854 Vers primera ocurrència 10996 Forma Déu eternal canònica Mot clau 1 Déu Mot clau 2 Eternal Vers darrera ocurrència 11804 Nombre d’ocurrències 03 Tipus Unitat estilística configurada com a sintagma nominal Recursos Substantiu + adjectiu. D’origen bíblic. lingüístics i retòrics Definició Designació elativa de Déu (Def. pròpia). Expressió amb què es designa el Déu cristià per reverència (Gonzàlvez). Inserció en Automatitzada. Forma el subjecte de l’oració. el text Funció discursiva Denominativa, modalitzadora. En aquest cas, es remarca la qualitat d’impereceder. Documentació “Jesucrist, Rei universal, / home i ver Déu eternal, / del cel vindrà per jutjar / i a cada en català ú lo just darà” (Cant de la Sibil·la ) , “O Déu eternal, virtut infinida” (Ms. de la BC de Sevilla) “Siau singular advocada mia, suplicant la magestat de vostre net, Déu eternal, e de la sacratíssima filla vostra, mare sua, giren los ulls de misericòrdia a la mia misèria” (Vida S. Anna) “Puix de vos pres l’eternal Déu la tela” (Joan Verdanxa, Obres e trobes...) “Nós, Federic, per la immensa e divina majestat del sobiran Déu eternal, Emperador de l'Imperi grec” (Tirant, 115), “Oh Déu eternal e alt Pare poderós: com faràs l'última sentència, fes, Senyor, que jo sia u dels elets benaventurats, e no dels maleits!” (291), “Per què, a fe de cavaller, promet e jur per lo Déu eternal e gloriós Jesucrist...” (374). 21 recurrències ( Vita Christi) Documentació altres llengües Traduccions “Quemar al fuego / es natural: / Dios celestial / lo suspendió” del fragment (L. Matheu, Libro cons.) “Al fuego le es natural quemar, pero Dios eterno lo suspendió” (MiPlanas, Espejo) 1732 Fragment “Com féu la llei / aquell bon rei / dit Asuer, / la reina Ester / no la’n tolgué / amb UF o UE quan li vengué / ben abillada, / acompanyada / de ses donzelles?” (11001-09) “Ella advoca / millor que Ster / com d'Asuer / obtenc los seus / catius jueus / de corporal / e temporal / mort esser quitis” (11986-93) Fitxa Espill FE0909 Vers primera ocurrència 11004 Vers darrera ocurrència 11986 Nombre d’ocurrències 02 Forma Advocar millor que Ester canònica Mot clau 1 Advocar Mot clau 2 Ester Tipus Unitat estilística configurada com a sintagma verbal (comparativa) Recursos Verb + clàusula comparativa. D’origen bíblic. lingüístics i retòrics Definició Intervenir en favor d’algú de forma eficaç (Def. pròpia) Inserció en En la segona recurrència, de forma directa, iniciant l’oració on es desenvolupa el text l’exemple bíblic. Funció discursiva Maredéu mitjançant la comparació de superioritat. Modalitzadora, en la segona recurrència. Intensifica la valoració que Salomó fa de la Documentació “Obté quant vol, reyna Ster, Maria” (Resposta de Jaume Roig, en català Maria) Obres e trobes verge “La llei no decretada per la reina Ester” (Visió S. N. Gràcia) Documentació altres llengües Traduccions “Ella reboca; / mejor que Ester / quando fué a verf / al rey Asuero, / derogó el fuero, del fragment / con ruegos píos, / que a los judíos / les condenava / en pena brava / de corporal / y temporal / muerte in scritis” (L. Matheu, Libro cons.) “Ella aboga, mejor que Ester cuando obtuvo de Asuero que sus cautivos judíos fuesen eximidos de muerte corporal y temporal” (MiPlanas, Espejo) 1733 Fragment “No es dit al doble / metge pus noble / lo preservant / que lo curant / amb UF o UE lo mal que veu?” (11025-29) Fitxa Espill FE0855 Vers primera ocurrència 11025 Forma Al doble canònica Mot clau 1 Doble Tipus Locució adverbial Recursos Preposició + sintagma nominal. Al·literació del so [l]. lingüístics i retòrics Definició En quantitat equivalent a dues vegades una magnitud donada (DCVB, Mot clau 2 Vers darrera ocurrència 110251 Nombre d’ocurrències 01 doble; no s’hi cita l’Espill) Inserció en Automatitzada. Invariable. el text Funció discursiva Modalitzadora. Amb significat emfàtic referit al mèrit del metge. Documentació “Los plors e crits de les dones e poble, / lo bon Jesus axi penat mirant, / en català fferen de nou en mi tant aspre plant / que la dolor me va crexer al doble” (Pero Martínes) “Per ço com Tirant tenia al doble més gent de cavall e de peu que ells no feien” (Tirant, 394) “Que us puga donar molt més al doble que no he fet” (424) “Que fan més al doble pagar la costura” (Procés olives , 132; DCVB, doble) “Car paguen al doble a molts la faena” (Procés olives , 1136) Documentació altres llengües Traduccions “¿No será al doble / médico noble / el preservante, / que el medicante / del fragment acá entre nos?” (L. Matheu, Libro cons.) “¿No es tenido por doblemente idóneo el médico que preserva, con respecto al que cura el mal que ve?” (MiPlanas, Espejo) 1734 Fragment “No és dit al doble / metge pus noble / lo preservant / que lo curant / amb UF o UE lo mal que veu?” (11025-29) “Preservatius / e curatius” (14457-58) Observació: La segona ocurrència només s’hi anota pel fet de contenir la mateixa associació lèxica del proverbi. Fitxa Espill FE0856 Vers primera ocurrència 11026 Vers darrera ocurrència 14457 Nombre d’ocurrències 02 Forma Més val metge preservant que curant --- Més val preservar que curar canònica Mot clau 1 Preservar Tipus Proverbi Recursos Oració amb estructura comparativa de superioritat: “Més val... que...” lingüístics i retòrics Definició Indica que és millor preveure d’antuvi les coses perquè surtin bé que no haver-les Mot clau 2 Curar d’adobar si surten malament (Def. pròpia) Inserció en Desautomatitzada, però amb apel·lació a la complicitat del lector, en iniciar la el text interrogació amb la fórmula d’inserció: “No és dit...?”, la qual cosa anuncia el caràcter proverbial de l’expressió. Conserva la forma comparativa: “pus... que...”. Funció discursiva Argumentativa: “L’alt metge Déu” (11030) preservà Maria del pecat original. Documentació “Car més val preveure que rebre dan e puys venjar, axí com diu Tul·li” (B. Latini, en català Llibre del tresor, II.87) “Millor és el metge preservant que el curant” (PCC, M 1749; és la citació de l’ Espill, sense més informació; remissió dels editors a “Val més prevenir que tenir de remediar”) “Val més prevenir que curar” (PCC, P 3131; no s’hi cita l’Espill) “Val més prevenir que tenir de remeiar” (PCC, P 3134; no s’hi cita l’Espill) “Val més prevenir que curar” (DCVB, prevenir; no s’hi cita l’ Espill) Documentació altres llengües Traduccions “¿No será al doble / médico noble / el preservante, / que el medicante / del fragment acá entre nos?” (L. Matheu, Libro cons.) “¿No es tenido por doblemente idóneo el médico que preserva, con respecto al que cura el mal que ve?” (MiPlanas, Espejo) 1735 Fragment “Ans que el mon fos, / ell gloriós / en l'eternal, / amb UF o UE la reservà / e prelegí” (11037-43) in mente, tal / com papa fa, / Fitxa Espill FE0857 Vers primera ocurrència 11040 Forma canònica Vers darrera ocurrència 11040 Nombre d’ocurrències 01 In mente Mot clau 1 Mente Mot clau 2 Tipus Locució adverbial Recursos Construcció llatina d’ablatiu lingüístics i retòrics Definició De pensament, dins el cap (Gonzàlvez) Inserció en En estructura parentètica, forma un complement circumstancial. el text Funció discursiva Locativa. Remet a l’intel·lecte de Déu. Documentació “Concebràs en lo ventre aquell qui has concebut en la pensa” ( Lo Cartoixà, I.5) en català “Primer has concebut per fe a Déu en la pensa que no en lo ventre” (I.6) Documentació altres llengües Traduccions “Deificada / antes que el mundo / que es tan profundo, / fuerte y lustroso, / del fragment señor glorioso, / desde ab eterno , / con su gobierno, / in mente, qual / el tenporal, / ¿Papa no haze? / Librarla place: que preeligió” (L. Matheu, Libro cons.) “Antes que el mundo existiera, Él, glorioso en su eternidad, in mente a la manera como lo hace el Papa, dignificada y deificada, la reservó y preeligió” (MiPlanas, Espejo) 1736 Fragment “En mig del temps” (11049) amb UF o UE “En creu clavat / en mig de dos” (11746-47) Fitxa Espill FE0858 Vers primera ocurrència 11049 Forma En mig de canònica Mot clau 1 Mig Tipus Locució prepositiva Recursos Preposició + determinant numeral partitiu + preposició “de”. Monosil·labisme. lingüístics i retòrics Definició En la part central (DCVB, Mot clau 2 Vers darrera ocurrència 11747 Nombre d’ocurrències 02 mig; s’hi cita el Tirant, 101). En el sentit de cosa situada dins d’un conjunt plural (DeCat, mig; no s’hi cita l’ Espill). Inserció en Automatitzada. Invariable. el text Funció discursiva Locativa Documentació “L'emperador comanà Jacob de Cleves als reis de Sicília e de Bohèmia, e menaren-lo en català en mig d'ells fins al palau de l'emperador” (Curial, I.22), “en mig del qual havia un lleó ab los ulls de dos rubins fins molt” (I.24)... “E prestament li'n tornà a tirar altra, e donà-li en mig de la cuixa” (Tirant, 19), “E en mig d'aquella delitosa praderia havia un pi de singular bellea” (27), “Lo Duc se mès en mig de la pressa de tota la gent e pres sis juristes” (41), “Lo Duc descavalcà en mig del pont” (41), “E en mig d'una gran praderia, la Infanta s'aturà” (42), “E com fon en mig d'una gran praderia, trobam moltes tendes parades” (44), “E venia en mig de dues donzelles d'honor o dones” (52), “E en mig d'aquella praderia vem una cosa” (53)... “Lloc pudent abominable, en mig de dos lladres” ( Lo Cartoixà, IV.1) Documentació altres llengües Traduccions “Del tiempo en medio” (L. Matheu, Libro cons.) del fragment “En medio de lo temporal” (MiPlanas, Espejo) 1737 Fragment “L’alt metge Déu / (...) / la reservà / e prelegí / (...) / per dar salut / al món perdut, / amb UF o UE en mig del temps, / entre els extrems / del món en mig, / en lo config / de la promesa / terra, sotmesa / als de Judà” (11030-55) Fitxa Espill FE0859 Vers primera ocurrència 11050 Vers darrera ocurrència 11050 Nombre d’ocurrències 01 Forma La virtut és al mig --- La virtut fuig dels extrems canònica Mot clau 1 Extrem Tipus Proverbi Recursos Oració simple atributiva lingüístics i retòrics Definició Indica que les opcions més aconsellables són les mitjanes, més eclèctiques i suaus, Mot clau 2 Mig i no les extremes, més definides i radicals (Def. pròpia) Inserció en Desautomatitzada, amb el sintagma nominal subjecte substituït (virtut >> Maria de el text Judà). Aleshores, cal interpretar que l’expressió “(Maria) és en mig del temps, / entre els extrems / del món en mig” recull una presència mutada del proverbi. Funció discursiva Argumentativa, per subratllar la virtut i la centralitat de Maria. Documentació “Mesura stà en lo mig de virtut” (R. Llull, Llibre Or. Cavall.; DCVB, mig) en català “Naturalment virtut major és en lo mig loc que en les extremitats” (R. Llull, Arbre Sci.; DCVB: extremitat) “Temprança està en lo mitg de dos estrems” (R. Llull, Gentil; DCVB: extrem) “Estudiu pertir-se de totes estremitats per egual espay, seguint la virtut situada en mig” (E. Moliné ed., Letra de Reyals Custums, ls. 68-69) “Entre els extrems, al mig virtut atura” (A. March, 32) “Car la virtut en lo mig loch se met / e als extrems per vici s’abandona” (A. March; PCC, V 1157; no s’hi cita l’Espill) Documentació “In medio virtus” (DEFL, 3599) altres llengües “La migliore è la via di mezzo” (DCP, 1431) Traduccions “Para el remedio / y cumplimiento / del alto intento, / del mundo al fin” del fragment (L. Matheu, Libro cons.) “Entre los extremos opuestos del mundo” (MiPlanas, Espejo) 1738 Fragment “En lo config / de la promesa / terra, sosmesa / als de Judà” (11052-55) amb UF o UE Fitxa Espill FE0860 Vers primera ocurrència 11053 Forma Terra promesa canònica Mot clau 1 Terra Tipus Col·locació (significat composicional) Recursos Substantiu + participi. Al·literació dels sons [r] i [a]. D’origen bíblic. lingüístics i retòrics Definició La terra que Déu prometé al poble israelià (DCVB, Mot clau 2 Promesa Vers darrera ocurrència 11053 Nombre d’ocurrències 01 terra; no s’hi cita l’ Espill). Terra que Déu prometé, segons la Bíblia, al poble israelita (Gonzàlvez). Inserció en Automatitzada, però partida en versos consecutius. el text Funció discursiva Denominativa Documentació en català Documentació altres llengües Traduccions “En el confín / de la ofrecida / tierra oprimida / que a Judá dio” del fragment (L. Matheu, Libro cons.) “En la linde de la tierra prometida, sometida a los de Judá” (MiPlanas, Espejo) 1739 Fragment “Déu saludà / en lo migjorn / lo món entorn, / tot d’orient / fins al ponent, / amb UF o UE ab la sabor, / suau olor / de tal canyella, / sarment novella, / de bàlsem planta, / Fitxa Espill filla tant santa / de sants parents, / jutges sabents, / patriarcals / e profetals, / e sacerdots / sants e devots, / e dels reals / a Déu lleals, / de fet fon nada” (11056-75) FE0861 Vers primera ocurrència 11064 Vers darrera ocurrència 11064 Nombre d’ocurrències 01 Forma De bona planta, la vinya; i de bona mare, la filla canònica Mot clau 1 Planta Tipus Proverbi Recursos Oració composta coordinada, amb elisió dels verbs. Tematització. Rima assonant. lingüístics i retòrics Al·literació del so [a]. Esquema de derivació causal “De (tal cosa), (tal altra)”. Definició La garantia perquè una persona (generalment, una dona) siga bona és que tinga bons Mot clau 2 Filla progenitors (generalment, bona mare) (Def. pròpia). Vol dir que l’exemple i els consells de la mare són importants per a l’educació de les filles (DCVB, vinya; no s’hi cita l’ Espill). Inserció en Desautomatitzada, presència emboscada, amb conservació d’alguns elements lèxics i el text d’un cert ressó del significat. Funció discursiva orígens de Maria, mitjançant la metàfora del sarment de bona planta en tant que filla Asseverativa, en una seqüència descriptiva modalitzada. L’emissor fa referència als de bona nissaga. Documentació “Floriren les vinyes de bàlsem a la hora que el Senyor naixia, mostrant que venia en lo en català món la vera sarment de bálsem que sanaria nostres nafres” ( Lo Cartoixà, I.9) “De bon cep planta ta vinya i de bona mare ta filla” (PCC, C 2185; no s’hi cita l’Espill) “De bon cep planta ta vinya i de bona mare ta filla” (DCVB, vinya; no s’hi cita l’ Espill) Documentació “De buena planta, planta la viña; y de buena madre, toma la hija” altres llengües (Refranes famosíssimos , III.11) (M. Conca & J. Guia, Els primers reculls... , 136-39) Traduccions “Porque bien güela / de incienso planta: / hija tan santa / de santas madres / del fragment y santos padres” (L. Matheu, Libro cons.) “Sarmiento nuevo y planta balsámica: Hija tan santa, de santificada familia” (MiPlanas, Espejo) 1740 Fragment “Li posàs nom / molt alt: “Maria”. / Vol dir migdia, / alba, diana / e tremuntana, / amb UF o UE de mar la stela, / e nau ab vela / amarinada; / il·luminada / il·luminant / lo caminant, / e mà daria, / més amaria, / e maridada, / la mar salada / o mar amarga / e mare llarga” (11084-100) Fitxa Espill FE0862 Vers primera ocurrència 11089 Forma Estela de la mar canònica Mot clau 1 Estela Mot clau 2 Mar Vers darrera ocurrència 11089 Nombre d’ocurrències 01 Tipus Unitat estilística configurada com a sintagma nominal Recursos Substantiu + preposició “de” + sintagma nominal. Al·literació dels sons [l] i [a]. lingüístics i retòrics D’origen cristià. Definició Un dels significats del nom Maria (Def. pròpia). Estela del Nord, estel polar (Gonzàlvez). Inserció en Desautomatitzada, amb permuta dels components. Part d’una sèrie. el text Funció discursiva Denominativa, modalitzadora, en una sèrie de significats enaltidors del nom Maria. Documentació “Maria senyora stela de la mar” (Felip de Malla, Sermó de la immaculada concepció ) en català “Vós, de la mar / estel molt clar” (Resposta de Bernat Fenollar, Obres o trobes ) “Estel de mar, mirall de Deu lo Pare” (Resposta de Pere Alcanyís, Obres o trobes) “Meritament se diu “Maria” lo nom de la verge; i aquest nom (...) en tres significats se interpreta: en hebraic, stela de la mar o il·luminadora; en llatí, mar amarga; en siríaca llengua, senyora (...) És dita la senyora nostra stela de la mar: en guiar los pecadors per les ones de aquesta mar (...) i axí los pecadors en ella miren: com los qui naveguen miren la tremontana” (Lo Cartoixà, I.5), “És mar amarga la sua perfectíssima vida activa; stela de la mar, il·luminada e il·luminadora, la sua altíssima vida contemplativa; senyora, per la cura i ànsia que, semblant als prelats, tingué dels apòstols i de tota la sgleia” (I.5), “La senyora nostra, lo nom de la qual stela de la mar o mar amarga se interpreta” (I.12) Documentació altres llengües Traduccions “Le diese nombre / dulce: “Maria”; / que es medio día, / alba, mañana / y tramontana, del fragment / del mar estrella, / nave mui bella / bien aviada, / illuminada, / illuminante, / del caminante / amparo y guía; / más amaría / y maridada, / la mar salada / o mar amarga / y madre larga” (L. Matheu, Libro cons.) “Que le pusiése el muy alto nombre de María, el cual quiere decir: mediodía, alba, diana, tramontana, estrella del mar, nave de vela marinera, iluminada, iluminadora del caminante, que daría la mano, que más amaría, enmaridada, la mar salada o amarga y madre generosa” (MiPlanas, Espejo) 1741 Fragment “E maridada, / la mar salada / o mar amarga / e mare llarga” (11097-100) amb UF o UE Fitxa Espill FE0863 Vers primera ocurrència 11099 Forma Mar amarga canònica Mot clau 1 Mar Mot clau 2 Amarga Vers darrera ocurrència 11099 Nombre d’ocurrències 01 Tipus Unitat estilística configurada com a sintagma nominal Recursos Substantiu + adjectiu. Al·literació de la síl·laba “mar”. D’origen cristià. lingüístics i retòrics Definició Un dels significats del nom Maria (Def. pròpia) Inserció en Per parataxi. Part d’una sèrie. el text Funció discursiva Denominativa, modalitzadora, en una sèrie d’atributs enaltidors de Maria. Documentació “Fon la stela de Jacob, la qual miram los qui navegam i perillam naufraig en aquesta en català mar amarga i perillosa” (Lo Cartoixà, I.2), “Meritament se diu “Maria” lo nom de la verge; i aquest nom (...) en tres significats se interpreta: en hebraic, stela de la mar o il·luminadora; en llatí, mar amarga; en siríaca llengua, senyora” (I.5), “És mar amarga la sua perfectíssima vida activa; stela de la mar, il·luminada e il·luminadora, la sua altíssima vida contemplativa; senyora, per la cura i ànsia que, semblant als prelats, tingué dels apòstols i de tota la sgleia” (I.5), “Josef, que vol dir augment, puja ab Maria, que significa mar amarga” (I.9), “E axí li cové per la sua penitència lo nom de Maria, que és mar amarga, segons la dirivació hebraica” (Lo Cartoixà, IV.13) “Mesclava les sues llàgrimes calentes ab l'aigua de la mar amarga” (Leànder i Hero) Documentació “Mariam plerique aestimant interpretari illuminant me isti, vel illuminatrix, vel smyrna altres llengües maris. Sed mihi nequaquam videtur: Melius est autem, ut dicamus sonare eam stellam maris, sive amarum mare” (Isidor de Sevilla, Etymologiae, VII, 10, 1; Peirats 2002: 912) Traduccions “Y maridada, / la mar salada / o mar amarga / y madre larga” del fragment (L. Matheu, Libro cons.) “Enmaridada, la mar salada o amarga y madre generosa” (MiPlanas, Espejo) 1742 Fragment “Ella els féu destres / en fer servicis / e sacrificis / ben acceptables, / amb UF o UE de Déu placables” (11122-26) Fitxa Espill FE0864 Vers primera ocurrència 11124 Forma Placable sacrifici canònica Mot clau 1 Sacrifici Mot clau 2 Placable Vers darrera ocurrència 11124 Nombre d’ocurrències 01 Tipus Unitat estilística configurada com a sintagma nominal Recursos Adjectiu + substantiu lingüístics i retòrics Definició Ofrena cruenta per guanyar el perdó dels Déus (Def. pròpia) Inserció en Desautomatitzada, amb interposició d’altres elements. Introduïda mitjançant la el text conjunció coordinant “e”. Funció discursiva Modalitzadora, intensificant els dons i atributs de la verge Maria. Documentació “E si penses contra tu los déus sien irats, tenyirem llurs ares de sang d'honrats e en català placables sacrificis, car en nostre poder està amansar la llur ira, puix perdonar és llur propi ofici” (Lam. Mirra) “Perquè fos a tu placable sacrifici per redempció de natura humana” ( Lo Cartoixà, I.12) Documentació altres llengües Traduccions “Que ella hizo diestros / en los oficios / y sacrificios / sienpre acceptables / del fragment y a Dios placables” (L. Matheu, Libro cons.) “Ella les hizo adiestrarse en cumplir servicios y sacrificios bien aceptos a Dios y aplacadores” (MiPlanas, Espejo) 1743 Fragment “La maridada, / del marit vell / prengue l'anell / en senyal d'arra, / millor que Sarra, amb UF o UE la riallosa” (11163-68) “En senyal d'arres / he testimoni / del matrimoni / tant excellent” (13654-57) Fitxa Espill FE0865 Vers primera ocurrència 11166 Forma En senyal de canònica Mot clau 1 Senyal Tipus Locució prepositiva Recursos Preposició + substantiu + preposició “de” lingüístics i retòrics Definició Com a mostra o manifestació d’un propòsit (Def. pròpia). Mot clau 2 Vers darrera ocurrència 13654 Nombre d’ocurrències 02 Com a mostra de (Gonzàlvez). Inserció en Automatitzada. Invariable. el text Funció discursiva Connectiva, entre ”l’anell” i la seva condició d’arra matrimonial. Documentació “E en senyal de victòria los mou e els amonesta a ben fer” ( Curial, III.95) en català “Besa'l en la boca en senyal de pau” (Tirant, 6), “Li sien dades totes les claus de les dites llices en senyal de victòria” (58), “E per senyal de veritat pos ací mon acostumat signe de notari públic” (68), “Per què suplic a la mercè vostra, agenollat així com estic, de voler-lo besar en senyal de fe” (111), “Açò era en senyal que el saludaven” (116), “E besà-li la mà tenint-ho en senyal de bona ventura” (132), “E alçà-la alta en senyal que demanava seguretat” (134)... “Costum era dels jueus rompre e tallar sobre si les vestidures en senyal de dolor i en senyal de crim abominable” (Lo Cartoixà, IV.3) “Alçà la mà e posà-la-y damunt lo cap en senyal de singular amor” (Vita Christi, 182) Documentació altres llengües Traduccions “La desposada / y el varón viejo, / que era su espejo / y estrella fija, / logró sortija / del fragment que sirvió de arra, / mejor que a Sarra / la ruidosa” (Or. 11163-68) (L. Matheu, Libro cons.) “La desposada recicbió del viejo marido el anillo en señal de arra, mejor que no lo hizo Sara la riente” (Or. 11163-68) (MiPlanas, Espejo) 1744 Fragment “La maridada, / del marit vell / prengué l'anell / en senyal d'arra, / millor que Sarra, / amb UF o UE la riallosa” (11163-68) Fitxa Espill “Ella advoca / millor que Ster” (11986-87) “Tallà lo cap / del duc inic / mills que Judic” (12914-16) “Millor que dita / la tebesita / mola llançà” (12917-19) “Lo clau ficà / mills que Jabel” (12920-21) FE0866 Vers primera ocurrència 11167 Forma Millor que canònica Mot clau 1 Millor Tipus Locució conjuntiva (comparativa) Recursos Adverbi + conjunció lingüístics i retòrics Definició DeCat, Mot clau 2 Que Vers darrera ocurrència 12921 Nombre d’ocurrències 05 millor, cita l’Espill com a exemple lèxic, no fràsic. Més bé que (Gonzàlvez). Expressa una comparació de superioritat d’un element (regit per l’adverbi millor), que pot anar situat al davant, al mig o a la fi, i un altre element (regit per la conjunció que ), situat darrere d’aquesta (Def. pròpia). Inserció en Automatitzada. Introdueix la construcció comparativa de superioritat. Invariable. el text Funció discursiva altra. Connectiva, modalitzadora. Intensifica una qualitat o acció per comparació amb una Documentació “Molt millor que d'abans, e en ma fe crec que són guarida” ( Curial, I.30), “Pus fort e en català millor que altre algú que fos en lo torneig” (I.32), “Per què tots s'armaren lo millor que pogueren” (II.40)... Documentació altres llengües Traduccions “La desposada / y el varón viejo, / que era su espejo / y estrella fija, / logró sortija / del fragment que sirvió de arra, / mejor que a Sarra / la ruidosa” (Or. 11163-68) (L. Matheu, Libro cons.) “La desposada recicbió del viejo marido el anillo en señal de arra, mejor que no lo hizo Sara la riente” (Or. 11163-68) (MiPlanas, Espejo) 1745 Fragment “No fon llebrosa / una semmana, / com la germana / de Moisés, / Déu fos permés / amb UF o UE set jorns mesella. / Ni fon aquella / altra Maria...” (11169-76) Fitxa Espill FE0867 Vers primera ocurrència 11169 Vers darrera ocurrència 11169 Nombre d’ocurrències 01 Forma Llebrosa una setmana com la germana de Moisés canònica Mot clau 1 Llebrosa Mot clau 2 Moisés Tipus Unitat estilística configurada com a sintagma adjectival (comparativa) Recursos Adjectiu +sintagma nominal + clàusula comparativa. D’origen bíblic. lingüístics i retòrics Definició Malalta per càstic diví (Def. pròpia) Inserció en Forma l’atribut d’una oració. el text Funció discursiva excel·leix. Modalitzadora. Forma part d’una sèire de comparacions on, per negació, la verge Maria Documentació “E Maria, germana de Moysès, ab totes les altres dones...” (Lo en català Cartoixà, IV.25) Documentació “Maria, la sereur Moïse, / jangleuse fu et orgueilleuse; / par sa jangldevint lepreuse, / altres llengües pereusse de mesellerie” (Livre des lamentations de Matheolus, II, 202-5; cita per Peirats 2003a) Traduccions “No fué leprosa / una semana, / como la hermana / de Moisés” del fragment (L. Matheu, Libro cons.) “No fué, como la hermana de Moisés, leprosa durante una semana” (MiPlanas, Espejo) 1746 Fragment “Ni escarnia / son bon marit / com a Davit / na Micol féu / —per ço volc Déu, / amb UF o UE perquè se'n ris, / mai no parís—.” (11182-88) Fitxa Espill FE0868 Vers primera ocurrència 11182 Vers darrera ocurrència 11182 Nombre d’ocurrències 01 Forma Escarnir el marit com na Micol a David canònica Mot clau 1 Escarnir Mot clau 2 Micol Tipus Unitat estilística configurada com a sintagma verbal (comparativa) Recursos Verb + sintagma nominal + clàusula de comparació. D’origen bíblic. lingüístics i retòrics Definició Fer burla (una dona) del marit (Def. pròpia) Inserció en Mitjançant la conjunció coordinant negativa “ni”. Forma el predicat verbal de l’oració. el text Funció discursiva Maria excel·leix. Modalitzadora. Forma part d’una successió de comparacions on, per negació, la verge Documentació “Humilià’s David quan, vestit com a levita ministre del temple, cantava i ballava davant en català l’arca. Mirava’l Micol, filla de Saül, primer rei de Judà, primera stimada muller sua; diu al rei, quan ja despullat de les levítiques vestidures com a rei per lo palau entrava: -Graciós i honrat anava lo rei, com un jutglar ballant i cantant davant l’arca!” ( Lo Cartoixà , I.16) Documentació altres llengües Traduccions “Ni escarnecía / de su marido, / como es sabido / que Micol hizo, / del fragment de quien Dios quiso, / ya que riese, / que no pariese” (L. Matheu, Libro cons.) “Ni hizo escarnio de su buen esposo como de David hizo Micol, la cual, por haberse reido, quiso Dios que no pariese nunca” (MiPlanas, Espejo) 1747 Fragment “Esta curosa / fon, i amorosa, / dolça, agradable, / no irritable / com la de Job” amb UF o UE (11189-93) Fitxa Espill FE0869 Vers primera ocurrència 11192 Vers darrera ocurrència 11192 Nombre d’ocurrències 01 Forma Irritable com la muller de Job canònica Mot clau 1 Irritable Mot clau 2 Job Tipus Unitat estilística configurada com a sintagma adjectival (comparativa) Recursos Adjectiu + clàusula comparativa. D’origen bíblic. lingüístics i retòrics Definició Amb molt poca paciència (Def. pròpia) Inserció en En forma d’atribut, precedida de l’adverbi de negació. el text Funció discursiva Maria excel·leix. Modalitzadora. Forma part d’una successió de comparacions on, per negació, la verge Documentació en català Documentació altres llengües Traduccions “Ésta, curiosa / fué y amorosa, / dulce, agradable, / mas no irritable / del fragment como la ardiente / de Job pariente, / la muger terca” (L. Matheu, Libro cons.) “Esta fué cuidadosa, amorosa, dulce, agradable, y no irascible, como la mujer de Job” (MiPlanas, Espejo) 1748 Fragment “Tenint a prop / de son mester / lo prom fuster, / en fusteria / e ferreria / amb UF o UE ell s’afanyava” (11194-99) Fitxa Espill FE0870 Vers primera ocurrència 11194 Vers darrera ocurrència 11194 Nombre d’ocurrències 01 Forma Tenir a prop (algú o alguna cosa) canònica Mot clau 1 Tenir Tipus Col·locació (significat composicional) Recursos Verb + preposició + adverbi. Al·literació del so [p]. lingüístics i retòrics Definició Ser a poca distància, pròxim (Def. pròpia). Mot clau 2 Prop Vigilar aquella persona o cosa, tenir-hi esment, no descurar-se’n (DCVB, prop; no s’hi cita l’Espill). Prestar atenció, atorgar cura, cuidar-se (DeCat, prop; no s’hi cita l’ Espill). Inserció en Automatitzada. Forma una clàusula de gerundi. el text Funció discursiva Locativa, indicant la proximitat del marit a Maria. Documentació “Tant lo tenien a prop...” (R. Muntaner, Crònica , c. 128; DCVB, prop) en català “Que ab diligent cura tenga a prop ma filla” (B. Metge, Lo Somni, II; DCVB, prop) “Car nulls temps havia trobat qui tan a prop lo tengués” (II.18), “Ne es podia girar en manera del món, tant lo tenia a prop” (II.40), “Sa mare, qui era molt tenguda a prop, per lo rei” (II.75), “E, finalment, com molt lo tenguessen a prop” (II.91), “Los quals ma sor e bona amiga mia, l'Enveja, que ací vets, ha tenguts ben a prop” (II.124), “E manà a l'Enveja que se n'anàs als ancians e els tengués a prop” (II.127), “Ha mès altre en lloc teu, qui la té pus a prop que tu no faies” (II.139), “Tenc a prop lo meu ofici, e sé tractar e pregar” (III.16), “E tant lo té a prop, que nulls temps se llunya d'ell” (III.21), “E si Fàtima tenia a prop a Berenguer, Cammar no oblidava Joan” (Curial, III.47) “E tots los grans senyors que allí eren d'un acord se llevaren e tingueren tan a prop a l'ermità que jamés lo lleixaren parlar” (Tirant, 17) Documentació altres llengües Traduccions “Tenía cerca / abrigo entero / del carpintero” del fragment (L. Matheu, Libro cons.) “Allí, al pie de sus atuendos, tenía al prohombre carpintero” (MiPlanas, Espejo) 1749 Fragment “Cert no furtava / cabrit, corder, / com la muller / del cec Tobies” (11204-07) amb UF o UE Fitxa Espill FE0871 Vers primera ocurrència 11204 Vers darrera ocurrència 11204 Nombre d’ocurrències 01 Forma Furtar un cabrit com la muller del cec Tobies canònica Mot clau 1 Furtar Mot clau 2 Tabies Tipus Unitat estilística configurada com a sintagma verbal (comparativa) Recursos Verb + sintagma nominal + clàusula de comparació. D’origen bíblic. lingüístics i retòrics Definició Furtar amb dissimulació (Def. pròpia) Inserció en Forma el predicat verbal negatiu i va precedida d’un matisador (marcador discursiu). el text Funció discursiva comparació amb l’actuació d’altres dones bíbliques. Modalitzadora. Intensifica la valoració positiva de la figura de la verge Maria per Documentació en català Documentació altres llengües Traduccions “Jamás hurtava / ni un alfiler, / qual la muger / del gran Tobías” del fragment (L. Matheu, Libro cons.) “De ningún modo, como la muger del ciego Tobías, hurtaba cordero o cabrito” (MiPlanas, Espejo) 1750 Fragment “Josef, content, / mai enganat / en lo cuinat / fon, com Isaac” (11218-21) amb UF o UE Fitxa Espill FE0872 Vers primera ocurrència 11219 Vers darrera ocurrència 11219 Nombre d’ocurrències 01 Forma Enganyat en el cuinat com Isaac canònica Mot clau 1 Enganyat Mot clau 2 Isaac Tipus Unitat estilística configurada com a sintagma adjectival (comparativa) Recursos Participi + preposició + sintagma nominal + clàusula comparativa. D’origen bíblic. lingüístics i retòrics Definició Menjar una cosa per una altra, per inducció d’algú (Def. pròpia) Inserció en Forma l’atribut negatiu d’una oració on s’ha omès el verb copulatiu. el text Funció discursiva comparació amb altres personatges bíblics. Modalitzadora. Intensifica la valoració positiva de Josep, no enganyat per Maria, en Documentació en català Documentació altres llengües Traduccions “Joseph, contento, / nunca engañado / en lo guisado / como Isac fué” del fragment (L. Matheu, Libro cons.) “José, contento, nunca fué, como Isaac, engañado en sus comidas” (MiPlanas, Espejo) 1751 Fragment “Mai embriac / fon, com Noé” (11222-23) amb UF o UE “Al qui glopeja / lo vi sovent, / fort e pruent, / grans quantitats, / les qualitats / dels animals / li resten tals. / Causa-ho Noé: / primer begué, / torbà's del vi, / Cam l'escarní” (13480-90) Fitxa Espill FE0873 Vers primera ocurrència 11222 Forma Embriac com Noé canònica Mot clau 1 Embriac Mot clau 2 Noé Vers darrera ocurrència 13487 Nombre d’ocurrències 02 Tipus Unitat estilística configurada com a sintagma adjectival (comparativa) Recursos Adjectiu + clàusula comparativa. D’origen bíblic. lingüístics i retòrics Definició Torbar per efecte de beure alcohol (Def. pròpia) Inserció en Forma l’atribut negatiu d’una oració on s’ha omès el verb copulatiu. el text Funció discursiva comparació amb altres personatges bíblics. Modalitzadora. Intensifica la valoració positiva de Josep, no enganyat per Maria, en Documentació en català Documentació altres llengües Traduccions “Ni qual Noé / se enbriagó” del fragment (L. Matheu, Libro cons.) “No se embriagó jamás, como Noé” (MiPlanas, Espejo) 1752 Fragment “Ni cometé, / de vi torbat / e crapulat, / com Lot incest” (11224-27) amb UF o UE Fitxa Espill FE0874 Vers primera ocurrència 11227 Forma Incestuós com Lot canònica Mot clau 1 Incentuós Mot clau 2 Lot Vers darrera ocurrència 11227 Nombre d’ocurrències 01 Tipus Unitat estilística configurada com a sintagma adjectival (comparativa) Recursos Adjectiu + clàusula comparativa. D’origen bíblic. lingüístics i retòrics Definició Qui ha jagut amb filles (Def. pròpia) Inserció en Mitjançant la conjunció negativa “ni”. Forma el predicat verbal, amb alteració de el text l’ordre dels constituents. Funció discursiva comparació amb altres personatges bíblics. Modalitzadora. Intensifica la valoració positiva de Josep, no enganyat per Maria, en Documentació en català Documentació altres llengües Traduccions “Ni cometió, / al vino dado / o enbriagado, / qual Lot incesto” del fragment (L. Matheu, Libro cons.) “Ni, turbado y vuelto crapuloso por el vino, cometió incesto, como Lot” (MiPlanas, Espejo) 1753 Fragment “Ni mai romperen / virginitat, / i en equitat, / drets com palmera” (11238-41) amb UF o UE Fitxa Espill FE0875 Vers primera ocurrència 11241 Vers darrera ocurrència 11241 Nombre d’ocurrències 01 Forma Dret com (una) palmera canònica Mot clau 1 Dret Mot clau 2 Palmera Tipus Unitat estilística configurada com a sintagma adjectival (comparativa) Recursos Adjectiu + clàusula comparativa d’igualtat (“com...”). D’origen experiencial. lingüístics i retòrics Definició Molt recte (Def. pròpia). Molt dret, molt recte (Gonzàlvez). Inserció en Automatitzada el text Funció discursiva Modalitzadora. Indica la rectitud certa en l’obrar de Josep i Maria. Documentació “E com hom enserca de qualitat en lo palmer, hom atroba que és lonc e dret” (Llull, en català Llibre de contemplació, IV.78; GGL, palmer) Documentació altres llengües Traduccions “A la verdad / rectos qual palma” (L. Matheu, Libro cons.) del fragment “Y emularon en equidad la rectitud de la palmera” (MiPlanas, Espejo) 1754 Fragment “Per ella fiu, / —Déu inspirant, / jo profetant— / los bells dictats / amb UF o UE Càntics Cantats” (11244-48) Fitxa Espill FE0876 Vers primera ocurrència 11248 Forma Càntic dels Càntics canònica Mot clau 1 Càntic Tipus Col·locació (significat composicional) Recursos Substantiu + preposició “de” + sintagma nominal. Repetició lèxica. lingüístics i retòrics Definició Llibre poètic de la Bíblia, atribuït a Salomó (Def. pròpia) Mot clau 2 Càntic Vers darrera ocurrència 11248 Nombre d’ocurrències 01 Inserció en Desautomatitzada, per mor de la mètrica i de la rima. el text Funció discursiva dels Càntics a la verge Maria, inspirat per Déu. Denominativa, en una seqüència modalitzada. Salomó confessa que va fer el Càntic Documentació “Cantaven los Càntics de Salamó tots en versos e metres” (Lo en català Cartoixà, IV.29) Documentació altres llengües Traduccions “Tan santa alma / yo antes la vi, / preconocí / (Dios inspirando, / profetizando) / del fragment en los Cantares ” (L. Matheu, Libro cons.) “Por inspiración de Dios, y yo profetizando, hice para ella los bellos dictados ddel Cantar de los Cantares ” (MiPlanas, Espejo) 1755 Fragment “Fon figurada / e profetada / en profecies, / per Isaies / e tots profetes, / amb UF o UE per ella fetes: / de Noé l'arca” (11249-55) Fitxa Espill "Tot açò es féu / per a figures, / psalms e scriptures / dar compliment. / L'Omnipotent, / quan féu fer l'arca / al patriarca / antic Noè, / aigua volgué / punís lo vici / e fos inici / a la virtut" (14288-99) FE0877 Vers primera ocurrència 11255 Forma Arca de Noé canònica Mot clau 1 Arca Tipus Col·locació (significat composicional) Recursos Substantiu + preposició “de” + substantiu. D’origen bíblic. lingüístics i retòrics Definició Arca de Noé, Mot clau 2 Noé Vers darrera ocurrència 14293 Nombre d’ocurrències 02 Génesis , IX, 21 (Chabàs). Construhida per ordre de Déu, en previsió del diluvi (Gènesi , VI, 14) (MiP). Figuració cristiana de la verge Maria (Def. pròpia). Inserció en Amb alteració de l’ordre dels constituents. Inicia una sèrie. el text Funció discursiva Testament. Denominativa, modalitzadora, atribuint a la verge Maria elements de l’Antic Documentació “Del just Nohe vinya, coloma y archa” (Jaume Roig, Obres e trobes verge Maria) en català “Arca de Noé, verdadera restauració nostra, de tot pecat exempta, estalviant-nos la vida del general diluvi, en lo qual mort encorriem per lo pecat del primer pare” (Triumfo dones) “Si considerau del Vell Testament totes les figures (...) l’arca de Noè de fusta bé cimentada” ( Visió S. N. Gràcia) “Per l’arca de Noé figurada, en la qual sola foren salvats los qui dins eren” (Lo Cartoixà , II.5), “És aquesta santa creu l’arca de Noé, que sols foren stalvis los qui en ella entraren del general diluvi” (Lo Cartoixà, IV.10) Documentació altres llengües Traduccions “Fue figurada / y explicada / en professías, / por Isaías / y otros profetas, / del fragment antes secretas, / y ya cunplidas / y mui sabidas: / de Noé el arca” (L. Matheu, Libro cons.) “Fué simbolizada y anunciada por Isaías y todos los profetas, en profecías para ella hechas: el arca de Noé” (MiPlanas, Espejo) 1756 Fragment “Fon figurada / e profetada / en profecies, / per Isaies / e tots profetes, / amb UF o UE per ella fetes: / de Noé l'arca, / del patriarca / la scala al cel” (11249-57) Fitxa Espill FE0878 Vers primera ocurrència 11257 Forma Escala de Jacob canònica Mot clau 1 Escala Mot clau 2 Jacob Vers darrera ocurrència 11257 Nombre d’ocurrències 01 Tipus Unitat estilística configurada com a sintagma nominal Recursos Substantiu + preposició “de” + substantiu. D’origen bíblic. lingüístics i retòrics Definició La escala que vió Jacob. Génesis , XXVIII, 12 (Chabàs). Jacob tingué un somni: vegé una escaala posada sobre la terra y el cap de la qual tocava al cel; per ella pujaven i baixaven àngels de Déu; y al cim s’estava Jehovà (Gènesi , XXVIII, 12) (MiP). Figuració cristiana de la verge Maria (Def. pròpia). Inserció en Desautomatitzada, amb substitució de “Jacob” per “patriarca”. Presència seriada. el text Funció discursiva Testament. Denominativa, modalitzadora, atribuint a la verge Maria elements de l’Antic Documentació “De David clau e scala de patriarcha” (Jaume Roig, Obres e trobes verge Maria) en català “El lo qual lloc Jacob dormint veu la scala, que tenia un cap en lo cel , l’altre en la terra” (Lo Cartoixà, I.12) “Aquesta [la penitència] és la scala ab aquests tres graons que véu Jacob dreta, que al cel bastava” ( Lo Cartoixà, I.20) “Una era la scala que Jacob en visió mirava” (Lo Cartoixà, II.20) “Aquesta [sancta creu] és la scala de Jacob, per on los penidents paraís pugen” (Lo Cartoixà , IV.10) “Fon la ascensió del senyor en la scala de Jacob figurada” (Lo Cartoixà, IV.25) “És lo sagrat evangeli la scala de jacob, que té la un cap en lo cel, l’altra en la terra” (Lo Cartoixà, IV.26) Documentació altres llengües Traduccions “Fue figurada / y explicada / en professías, / por Isaías / y otros profetas, / del fragment antes secretas, / y ya cunplidas / y mui sabidas: / de Noé el arca; / del patriarca / Jacob la escala” (L. Matheu, Libro cons.) “Fué simbolizada y anunciada por Isaías y todos los profetas, en profecías para ella hechas: el arca de Noé; la escala hasta el cielo del patriarca Jacob” (MiPlanas, Espejo) 1757 Fragment “De Noé l'arca, / del patriarca / la scala al cel, / del temple vel” (11255-58) amb UF o UE “L'altar celat / pel vel tallat / se descobrí” (14177-79) Fitxa Espill FE0879 Vers primera ocurrència 11258 Forma Vel del Temple canònica Mot clau 1 Vel Mot clau 2 Temple Vers darrera ocurrència 14178 Nombre d’ocurrències 02 Tipus Unitat estilística configurada com a sintagma nominal Recursos Substantiu + preposició “de” + sintagma nominal. D’origen bíblic. lingüístics i retòrics Definició El velo del santuario. Ëxodo, XXVI, 31 (Chabàs). MiP reprodueix el fragment de l’Èxode on Javè ordena a Moisès la confecció del vel. Cortina que hi havia en el temple de Jerusalem i que, segons els evangelistes, es va esquinçar de dalt a baix en el moment de la mort de Jesucrist (DCVB, vel; no s’hi cita l’ Espill). DeCat, vel, cita l’Espill com a exemple lèxic, no fràsic. Figuració cristiana de la verge Maria (Def. pròpia). Inserció en Amb alteració de l’ordre dels constituents. Presència seriada. el text Funció discursiva Testament. Denominativa, modalitzadora, atribuint a la verge Maria elements de l’Antic Documentació “Del Temple vel, de nova Sgleya barcha” (Jaume Roig, Obres e trobes verge Maria) en català “I la tua ànima (...) passarà un coltell de dolorosa punta (...) i per ço lo vel del temple se rompé de alt fins a terra” (Lo Cartoixà, I.12) Documentació altres llengües Traduccions “Del patriarca / Jacob la escala, / que en cunbre iguala / el mismo cielo; / del fragment del tenplo el velo” (L. Matheu, Libro cons.) “La escala hasta el cielo del patriarca Jacob; el velo del templo” (MiPlanas, Espejo) 1758 Fragment “D’arca o tora / pell cubertora, / d’or la terraça, / urna o taça, / verga d’Aron” amb UF o UE (11259-63) Fitxa Espill FE0880 Vers primera ocurrència 11261 Vers darrera ocurrència 11261 Nombre d’ocurrències 01 Forma Terrassa/Tassa/Urna d’or canònica Mot clau 1 Terrassa Mot clau 2 Or Tipus Unitat estilística configurada com a sintagma nominal Recursos Substantiu + preposició “de”+ substantiu. D’origen bíblic. lingüístics i retòrics Definició La urna de oro que dentro del arca contenía un poco de maná. Hebreos , IX, 4 (Chabàs). MiP reprodueix el fragment d’Hebreus, 9.4: “En l’Arca hi havia una urna d’or contenint el mannà, la verga d’Aaron que havia florit, y les taules de l’aliança”. Figuració cristiana de la verge Maria (Def. pròpia). Inserció en Amb alteració de l’ordre dels constituents. Presència seriada. el text Funció discursiva Testament. Denominativa, modalitzadora, atribuint a la verge Maria elements de l’Antic Documentació “És figurada per l’arca (...) i la verga que florí en lo tabernacle i lo bací d’or ple de la en català manna” (Lo Cartoixà, I.12) Documentació altres llengües Traduccions “De oro la baza, / la urna y taza” del fragment (L. Matheu, Libro cons.) “La jarra, taza o urna de oro” (MiPlanas, Espejo) 1759 Fragment “D’arca o tora / pell cubertora, / d’or la terraça, / urna o taça, / verga d’Aron” amb UF o UE (11259-63) Fitxa Espill FE0881 Vers primera ocurrència 11263 Forma Verga d’Aaron canònica Mot clau 1 Verga Mot clau 2 Aaron Vers darrera ocurrència 11263 Nombre d’ocurrències 01 Tipus Unitat estilística configurada com a sintagma nominal Recursos Substantiu + preposició “de” + substantiu. D’origen bíblic. lingüístics i retòrics Definició La vara de Aarón. Hebreos , IX, 4 (Chabàs). La verga d’Aaron, que havia florit ( Hebreus, IX, 4) (MiP). Figuració cristiana de la verge Maria (Def. pròpia). Inserció en Automatitzada i seriada el text Funció discursiva Testament. Denominativa, modalitzadora, atribuint a la verge Maria elements de l’Antic Documentació “Talem d’espòs, florint verga d’Aron” (Jaume Roig, Obres e trobes verge Maria) en català “Llegim que Moisés trobà la verga que Aaron havia portat en lo tabernacle que flors tenia, les quals aprés se feren ametles; fon verga la senyora nostra... Diu sant Crisòstom: aquesta verge senyora és la verga que Aaron posà en lo tabernacle” (Lo Cartoixà, I.3) “Fon la nativitat del senyor figurada en la verga que Aaron posà dins lo tabernacle” (I.9) “Aquesta [sancta creu] és la verga de Aaron, que germinà en un dia fulles, flors e ametlles” (Lo Cartoixà, IV.10) Documentació altres llengües Traduccions “Vara de Arón” del fragment (L. Matheu, Libro cons.) “La vara de Aarón” (MiPlanas, Espejo) 1760 Fragment “Verga d’Aron; / de Gedeon / conca del ros / --eixut vellós, / era banyada--, / amb UF o UE porta tancada, / carro d’Elies” (11263-69) Fitxa Espill FE0882 Vers primera ocurrència 11264 Vers darrera ocurrència 11264 Nombre d’ocurrències 01 Forma Conca del ros de Gedeon --- Velló de Gedeon canònica Mot clau 1 Conca Mot clau 2 Gedeon Tipus Unitat estilística configurada com a sintagma nominal Recursos Substantiu + preposició “de” + sintagma nominal. D’origen bíblic. lingüístics i retòrics Definició Vide Jueces, 38, 39 y 40 (Chabàs). DCVB, vellós (= véll ‘conjunt de la llana tosa d’una ovella o d’un xai’), cita l’Espill com a exemple lèxic, no fràsic. Figuració cristiana de la verge Maria (Def. pròpia). Inserció en Amb alteració de l’ordre dels constituents. Presència seriada. el text Funció discursiva Testament. Denominativa, modalitzadora, atribuint a la verge Maria elements de l’Antic Documentació “Stava Gedeon prop de una era, e dix: Senyor, dau-me senyal: hun vellum de llana yo·l en català posaré en la era (...) e al matí veu la era sequa e lo vellum de llana ple de ros, que huna gran conqua se·n omplí de aquell ros” (V. Ferrer, Sermons ; Colon 1997) “Conca de ros era de Jedeon” (Resposta de Jaume Roig, Obres o trobes) “Oh, verd florit, de Moisès la sarsa! / de Gedeon, la llana del ros plena!” (Vida Verge Maria) “En lo vellocí de Gedeon fon prenunciat aquest misteri, que romanint la era seca fon ple lo vellocí de la celestial rosada (...) del ros que havia rosat sobre la llana umplí Gedeon una conca i parí sens lesió la verge senyora (...) i de la llana de aquest vellocí que foren les sues puríssimes sangs se ha vestit la vestidura de nostra carn humana” (Lo Cartoixà, I.5) Documentació altres llengües Traduccions “De Gedeón / el vellocino, / que por destino / quedó mojado, / quando ha quedado / del fragment seco el rocío, / el campo frío” (L. Matheu, Libro cons.) “El cuenco de rocío de Gedeón, con el vellón enjuto y la era humedecida” (MiPlanas, Espejo) 1761 Fragment “Carro d’Elies” (11269) amb UF o UE Fitxa Espill FE0883 Vers primera ocurrència 11269 Forma Carro d’Elies canònica Mot clau 1 Carro Mot clau 2 Elies Vers darrera ocurrència 11269 Nombre d’ocurrències 01 Tipus Unitat estilística configurada com a sintagma nominal Recursos Substantiu + preposició “de” + substantiu. D’origen bíblic. lingüístics i retòrics Definició IV, Reyes, II, 11 (Chabàs). Aquest profeta fou arrebaçat cap al cel en un carro de foch (IV Reys , II, 11) (MiP). Figuració cristiana de la verge Maria (Def. pròpia). Inserció en Automatitzada i seriada el text Funció discursiva Testament. Denominativa, modalitzadora, atribuint a la verge Maria elements de l’Antic Documentació “D’aquests benaventurats quatre dexebles diu sant Crisòstom: Aquest és lo carro que en català llevà de terra al profeta Helies” (Lo Cartoixà, I.30), “I sabien que fos Elies arrapat i elevat en lo carro” (II.52), “Elies, qui fon llevat en lo foguejant carro” (III.1), “Fon elevat Helies en lo carro i Enoc per àngels de un lloc en altre” (Lo Cartoixà, IV.25) Documentació altres llengües Traduccions “Carro de Elías” del fragment (L. Matheu, Libro cons.) “De Elías el carro” (MiPlanas, Espejo) 1762 Fragment “Peix de Tobies” (11270) amb UF o UE Fitxa Espill FE0884 Vers primera ocurrència 11270 Forma Peix de Tobies canònica Mot clau 1 Peix Mot clau 2 Tobies Vers darrera ocurrència 11270 Nombre d’ocurrències 01 Tipus Unitat estilística configurada com a sintagma nominal Recursos Substantiu + preposició “de” + substantiu. D’origen bíblic. lingüístics i retòrics Definició Tobías ,VI, 2 (Chabàs). El peix que Tobies, aconsellat de l’àngel, va extreure del riu Tigris; ab el fel d’aytal peix, Tobies va guarir la ceguera de son pare ( Tobies, VI, 2 y XII, 13) (MiP). Figuració cristiana de la verge Maria (Def. pròpia). Inserció en Automatitzada i seriada el text Funció discursiva Testament. Denominativa, modalitzadora, atribuint a la verge Maria elements de l’Antic Documentació en català Documentació altres llengües Traduccions “Pez de Tobías” del fragment (L. Matheu, Libro cons.) “El pez de Tobías” (MiPlanas, Espejo) 1763 Fragment “E de Daviu / torre, corona, / viula, clau, fona” (11274-76) amb UF o UE Fitxa Espill FE0885 Vers primera ocurrència 11274 Forma Torre de David canònica Mot clau 1 Torre Mot clau 2 David Vers darrera ocurrència 11274 Nombre d’ocurrències 01 Tipus Unitat estilística configurada com a sintagma nominal Recursos Substantiu + preposició “de” + substantiu. D’origen bíblic. lingüístics i retòrics Definició Cant. de los Cant., IV, 4 (Chabàs). Nom elogiós que es dóna a la verge Maria (DCVB, torre; no s’hi cita l’ Espill). Inserció en Amb alteració de l’ordre dels constituents. Presència seriada. el text Funció discursiva Testament. Denominativa, modalitzadora, atribuint a la verge Maria elements de l’Antic Documentació “Del gran David vós sou torre guarnida” (Joan Verdanxa, Obres e trobes verge Maria) en català “Fon per la torre de David figurada, que mil scuts la defenien” (Lo Cartoixà, I.3) Documentació altres llengües Traduccions “Del padre mío / torre, corona, / vigüela, zona, / honda y sitial” del fragment (L. Matheu, Libro cons.) “La torre de david, y su corona, vihuela, honda y llave” (MiPlanas, Espejo) 1764 Fragment “De Samsó bresca” (11278) amb UF o UE Fitxa Espill FE0886 Vers primera ocurrència 11278 Forma Bresca de Samsó canònica Mot clau 1 Bresca Mot clau 2 Samsó Vers darrera ocurrència 11278 Nombre d’ocurrències 01 Tipus Unitat estilística configurada com a sintagma nominal Recursos Substantiu + preposició “de” + substantiu. D’origen bíblic. lingüístics i retòrics Definició El panal formado en la boca del león que mató Sansón, Jueces, XIV, 8, y Cant. de los Cant., IV, 11 (Chabàs). Figuració cristiana de la verge Maria (Def. pròpia). Inserció en Amb alteració de l’ordre dels constituents. Presència seriada. el text Funció discursiva Testament. Denominativa, modalitzadora, atribuint a la verge Maria elements de l’Antic Documentació en català Documentació altres llengües Traduccions “Tanbién panal / de Sansón fue” del fragment (L. Matheu, Libro cons.) “El panal de Sansón” (MiPlanas, Espejo) 1765 Fragment “D’Iram argila” (11279) amb UF o UE Fitxa Espill FE0887 Vers primera ocurrència 11279 Forma Argila d’Iram canònica Mot clau 1 Argila Mot clau 2 Iram Vers darrera ocurrència 11279 Nombre d’ocurrències 01 Tipus Unitat estilística configurada com a sintagma nominal Recursos Substantiu + preposició “de” + substantiu. D’origen bíblic. lingüístics i retòrics Definició Iram: Regió de l’Àsia occidental que comprèn Armènia, Pèrsia y altres contrades (MiP). Terra humida amb què, segons el Gènesis , Déu va fer el primer home (Def. pròpia). Figuració cristiana de la verge Maria (Def. pròpia). Inserció en Amb alteració de l’ordre dels constituents. Presència seriada. el text Funció discursiva Testament. Denominativa, modalitzadora, atribuint a la verge Maria elements de l’Antic Documentació “I de aquella terra, que encara estava llimosa i banyada de les aigües que havia en català separades, creà Adam” (Lo Cartoixà, I.2) Documentació altres llengües Traduccions “--” del fragment (L. Matheu, Libro cons.) “La arcilla de Iram” (MiPlanas, Espejo) 1766 Fragment “Got de Josep, / sac e graner” (11284-85) amb UF o UE Fitxa Espill FE0888 Vers primera ocurrència 11284 Forma Got de Josep canònica Mot clau 1 Got Mot clau 2 Josep Vers darrera ocurrència 11284 Nombre d’ocurrències 01 Tipus Unitat estilística configurada com a sintagma nominal Recursos Substantiu + preposició “de” + substantiu. D’origen bíblic. lingüístics i retòrics Definició Gènesis , XLIV, 2 (Chabàs). Alusió al episodi que La Història de Josef qu’en Roiç de Corella explica en els seus capítols XXXII y següents (MiP). Figuració cristiana de la verge Maria (Def. pròpia). Inserció en Automatitzada i seriada el text Funció discursiva Testament. Denominativa, modalitzadora, atribuint a la verge Maria elements de l’Antic Documentació “Manà dels onze germans los sacs de forment sens mesura omplissen, ensems ab los en català diners que pagats havien, e en lo sac del menor tancassen aquella copa, ab la qual, ell fingint, adevinat havia los noms e l'orde de llur naixença” (Hist. Josef) Documentació altres llengües Traduccions “Vaso a Josep, / costal, granero” del fragment (L. Matheu, Libro cons.) “La copa de José, con el saco y el granero” (MiPlanas, Espejo) 1767 Fragment “Lo gavarrer / tot enflamat / e no cremat” (11286-88) amb UF o UE Observació: Anotem l’altra recurrència de gavarrer (en femení), acompanyada d’un agrupament sinonímic: “E gavarrera / de romaguera / e d’argilaga” (8473-75) Fitxa Espill FE0889 Vers primera ocurrència 11286 Forma Gavarrer en flames canònica Mot clau 1 Gavarrer Mot clau 2 Flama Vers darrera ocurrència 11286 Nombre d’ocurrències 01 Tipus Unitat estilística configurada com a sintagma nominal Recursos Substantiu + preposició “en” + substantiu. D’origen bíblic. lingüístics i retòrics Definició La zarza ardiendo. Exodo, III, 2 (Chabàs). Figuració cristiana de la verge Maria (Def. pròpia). Inserció en Desautomatitzada, amb modificació de “en flames” per “tot enflamat”, per mor de la el text versificació. Presència seriada. Funció discursiva Testament. Denominativa, modalitzadora, atribuint a la verge Maria elements de l’Antic Documentació “Lo gavarrer porta closa Maria” (Jaume Roig, Obres e trobes verge Maria) en català “Del gran David vós sou torre guarnida / i de Moisès foguejant gavarrera” (Joan Verdanxa, menor de dies, Obres e trobes en llaor de la verge Maria ) “En flames grans fon verd la gavarrera, / e vós, sens foc, teniu calor que us crema” (A Caldesa), “Oh, verd florit, de Moisès la sarsa! / de Gedeon, la llana del ros plena!” (Vida verge Maria), “Si considerau del Vell Testament totes les figures (...) lo barzer verd florit que Moisès véu en les flames” (Visió S. N. Gràcia) “Ab la çarça de Moisés verd florida en grans flames cremant i no es cremava” (Lo Cartoixà, I.3), “Figurada fon la concepció del senyor en la verd florida romaguera que véu en grans flames Moisés i no es cremava” (Lo Cartoixà, I.5) Documentació altres llengües Traduccions “Zarzal entero / todo inflamado, / mas no quemado” del fragment (L. Matheu, Libro cons.) “La zarza abrasada por completo sin consumirse” (MiPlanas, Espejo) 1768 Fragment “Lo gavarrer / tot enflamat / e no cremat, / font, hort tot clos, / tàlem d’espòs, / amb UF o UE pou de Siquem, / Jerusalem, / nau mercadera” (11286-93) Fitxa Espill FE0890 Vers primera ocurrència 11290 Forma Tàlem d’espós canònica Mot clau 1 Tàlem Mot clau 2 Espós Vers darrera ocurrència 11290 Nombre d’ocurrències 01 Tipus Unitat estilística configurada com a sintagma nominal Recursos Substantiu + preposició “de” + substantiu. D’origen bíblic. lingüístics i retòrics Definició Salmo XVIII, 6 (Chabàs). Estança on la dona rep l’espòs (Def. pròpia). Figuració cristiana de la verge Maria (Def. pròpia). Inserció en Automatitzada i seriada el text Funció discursiva Testament. Denominativa, modalitzadora, atribuint a la verge Maria elements de l’Antic Documentació “Tàlem d’espòs, florint verga d’Aron” (Jaume Roig, Obres e trobes verge Maria) en català “Puis dexava l’espós en lo verge tàlem” ( Lo Cartoixà, I.5), “Pensant que l’espós és exit del tàlem vestit de la carn nostra” (I.9), “Hui lo spós de la sgleia és exit del seu tàlem” (I.9) “No volia cosa que als honests tàlems de son marit portassen injúria” ( Parl. B. Merecader) “Sereu vos l'espos la creu vostra 'sposa / lo talem brocats vermells com la rosa” (Hist. Passió, 3070-71) Documentació altres llengües Traduccions “Tálamo hermoso” del fragment (L. Matheu, Libro cons.) “Tálamo de esposo” (MiPlanas, Espejo) 1769 Fragment “Lo gavarrer / tot enflamat / e no cremat, / font, hort tot clos, / tàlem d’espòs, / amb UF o UE pou de Siquem, / Jerusalem, / nau mercadera” (11286-93) Fitxa Espill FE0891 Vers primera ocurrència 11291 Forma Pou de Siquem canònica Mot clau 1 Pou Mot clau 2 Siquem Vers darrera ocurrència 11291 Nombre d’ocurrències 01 Tipus Unitat estilística configurada com a sintagma nominal Recursos Substantiu + preposició “de” + substantiu. Topònim. D’origen bíblic. lingüístics i retòrics Definició Pozo de Siquem, el mismo de la Samaritana. Génesis , 33.19 (Chabàs). Figuració cristiana de la verge Maria (Def. pròpia). Inserció en Automatitzada i seriada el text Funció discursiva Denominativa, modalitzadora, dins d’una sèrie d’elogis a la verge Maria. Documentació “Una ciutat qui havia nom Sicar, e aquí defora la ciutat era aquell bell pou que féu en català Jacob” (Vita Christi, 124) Documentació altres llengües Traduccions “Zarzal entero / todo inflamado, / mas no quemado; / perenne fuente / del fragment de agua excelente; / huerto frondoso; / tálamo hermoso; / pozo en Sichén; / Jerusalén; / nave altanera” (L. Matheu, Libro cons.) “La zarza abrasada por completo sin consumirse; fuente; huerto cerrado; tálamo de esposo; pozo de Siquén; Jerusalén; y nave mercante” (MiPlanas, Espejo) 1770 Fragment “Perquè es repare / nostra ruïna / del cel reïna / tantost seràs” (11353-56) amb UF o UE “Esta priora / mare senyora, / stant a la dreta, / reina feta / celestial” (11817-21) Fitxa Espill FE0892 Vers primera ocurrència 11355 Forma Reina del cel canònica Mot clau 1 Reina Mot clau 2 Cel Vers darrera ocurrència 11820 Nombre d’ocurrències 02 Tipus Unitat estilística configurada com a sintagma nominal Recursos Substantiu + preposició “de” + sintagma nominal. D’origen cristià. lingüístics i retòrics Definició Designació elativa de la verge Maria (Def. pròpia) Inserció en Desautomatitzada, amb alteració de l’ordre dels components per mor de la rima. el text Funció discursiva Denominativa, modalitzadora. Enalteix la figura de Maria. (Tirant) (Passi cobles) Documentació en català “L’alta sens par, humil Verge Maria, / reyna del cel, deessa trihumphada” (Cartell de Les obres e trobes... ) “Veritat, eternament regnant, dels cels e del món reina” (Triümfo dones) “Hages doncs compassió a la mare de Déu, reina del cel i de la terra” ( Lo Cartoixà, I.6) "O, Reyna del cel e de la terra! Aquest és lo strado que lo món vos ha aparellat” (Vita Christi, 64), “O, Reyna del cel e de la terra! Aquest és lo strado que lo món vos ha aparellat” (121), “Recordant-se de la dolor e enyorament en què la senyora filla sua, reyna del cel, restava per la partida del seu excel·lent fill” ( Vita Christi, 269) Documentació altres llengües Traduccions “El alto Padre, / que a ti te anpare, / por que repare / nuestra ruina, / oy se te inclina del fragment / con vivo zelo: / Reyna del cielo / luego serás” (L. Matheu, Libro cons.) “En breve, para reparación de nuestra ruina, serás Reina del Cielo” (MiPlanas, Espejo) 1771 Fragment “Parí fill Déu / que lo món féu” (11441-42) amb UF o UE “El fill de Déu, / ver redemptor...” (13958-59) “Centurió / o cap de cent / dix: “Verament / fill de Déu és” (14072-75) Fitxa Espill FE0893 Vers primera ocurrència 11441 Forma Fill de Déu canònica Mot clau 1 Fill Tipus Col·locació (significat composicional) Recursos Substantiu + preposició “de” + substantiu. D’origen cristià. lingüístics i retòrics Definició Designació elativa de Jesucrist, en la religió cristiana (Def. pròpia). Mot clau 2 Déu Vers darrera ocurrència 14075 Nombre d’ocurrències 03 La segona persona de la Santíssima Trinitat (Gonzàlvez). Inserció en Amb supressió de la preposició per mor de la mètrica. el text Funció discursiva Denominativa, modalitzadora. Designa el rang de ser Déu. Documentació "Oh, fill de Déu, Déu infinit e home qui...” (Ist S. Magdalena) en català “Oh fill de Déu, Jesús omnipotent! Jo muir per amor, e tu, Senyor, per amor volguist morir, per lliberar l'humanal llinatge e jo” (Tirant, 291), “E crec que per mi a salvar, e per rembre tot l’humanal llinatge del poder del diable, és mort lo Fill de Déu penjant en la creu” (478), “E en nom de Jesucrist, fill de Déu viu” (478) 5 recurrències ( Història Passió) “Diu sant Crisòstom: lo fill de Déu natural és volgut ésser fill de David” (Lo Cartoixà, I.9), “Pere, entre els apòstols, Jesús fill de Déu viu etern natural confessa” ( Lo Cartoixà , IV.3), “Verdaderament, fill de Déu era” (Lo Cartoixà, IV.7) 150 recurrències (Vita Christi) Documentació altres llengües Traduccions “El Centurión, / pacientemente, / dize que siente / de Dios hijo es” del fragment (L. Matheu, Libro cons.) “El Centurión (o jefe de ciento) dijo: --Ciertamente, hijo de Dios es” (MiPlanas, Espejo) 1772 Fragment “Parí fill verb, / d’aram la serp” (11445-46) amb UF o UE “Mas, trespassada / la Roja mar, / cuita mirar / la serp de coure” (12470-73) “Ell serp de coure, / aram, llautó, / en pal bastó / mès a través / per Moisès” (13880-84) Fitxa Espill FE0894 Vers primera ocurrència 11446 Forma Serp de coure canònica Mot clau 1 Serp Mot clau 2 Coure Vers darrera ocurrència 13880 Nombre d’ocurrències 03 Tipus Unitat estilística configurada com a sintagma nominal Recursos Substantiu + preposició “de” + substantiu. Al·literació del so [e]. D’origen bíblic. lingüístics i retòrics Definició La serpiente de bronce en el desierto. Numeros , XXI, 9. Vide 12474 (Chabàs). La serp de coure ( aram) construhida per Moysés (Veg. 12473) (MiP). Símbol de curació (Def. pròpia). Inserció en Desautomatitzada el text Funció discursiva salvació. Denominativa, modalitzadora, amb el significat que el fill de Maria és símbol de Documentació “Moisès va fer una serp de bronze i la va penjar dalt una perxa. Si una serp havia picat en català algú i aquest mirava la serp de bronze, es posava bo” ( Nombres, 21.9) “O alt basto hon ffonch la serp penjada / contra veri ffent la Moyses d’aram!” (Pero Martínes) “Ací és Moisés ab la verga dels seus maravellosos actes i ab la serpent de metall en lo pal travesada” (Lo Cartoixà, IV.4), “Mira la serpent de metall en lo desert per Moisés en lo pal exalçada” (IV.6), “Aquesta és lo pal on la serpent de metall fon posada per a guarir los malalts del verí de les mortals vibres, si devotament la miraven” (IV.10) “Sereu Moisès, qui’l món tot reforma / de creu sobre fusta posant la serpent” (Istòria Passió, vs. 2528-29). “Estava ‘xalçada la serpent de coure / en fust molt insigne, fermat ab fe gran” (Istòria Passió, est. 352) Documentació altres llengües Traduccions “Parió hijo y Verbo, / lazo del cuerbo, / remedio al hanbre, / sierpe de aranbre” del fragment (Or. 11445-46), “Y si, pasada / Vermeja Mar, / cuida mirar / sierpe y metal” (Or. 12470-73), “Sierpe de cobre / puso en un palo, / remedio al malo, / puesta al través / por Moisés” (Or. 13880-84) (L. Matheu, Libro cons.) “Parió Hijo verbo y la serpiente de bronce” (Or. 11445-46) “Antes bien, pasado el mar Rojo, apresúrate a contemplar la serpiente de cobre” (Or. 12470-73), “Él, sierpe de cobre, bronce o latón, enroscada en bastón o palo, y por Moisés en alto levantada” (Or. 13880-84) (MiPlanas, Espejo) 1773 Fragment “Parí ver cos / de carn i d’os” (11451-52) amb UF o UE Fitxa Espill FE0895 Vers primera ocurrència 11452 Forma De carn i os canònica Mot clau 1 Carn Tipus Locució adjectival Recursos Preposició “de” + sintagma nominal. Monosil·labisme. Associació temàtica. lingüístics i retòrics Definició D’essència humana (Gonzàlvez) Mot clau 2 Os Vers darrera ocurrència 11452 Nombre d’ocurrències 01 Inserció en Automatitzada el text Funció discursiva Modalitzadora. Intensifica el vessant humà de Déu. Documentació “E veureu clarament que lo meu cors és de carn e de ossos, ço que lo sperit no té” en català (Vita Christi, 247) Documentació altres llengües Traduccions “Valiente y tieso / con carne y hueso” del fragment (L. Matheu, Libro cons.) “Parió verdadero Cuerpo, de hueso y carne” (MiPlanas, Espejo) 1774 Fragment “Parí lo sol / jutge sens dol, / sol de justicia” (11473-75) amb UF o UE Fitxa Espill FE0896 Vers primera ocurrència 11475 Forma Sol de justícia canònica Mot clau 1 Sol Mot clau 2 Justícia Vers darrera ocurrència 11475 Nombre d’ocurrències 01 Tipus Unitat estilística configurada com a sintagma nominal Recursos Substantiu + preposició “de” + substantiu. D’origen cristià. lingüístics i retòrics Definició Designació elativa de Jesucrist (Def. pròpia). Com a ponderatiu de la força de la soleiada, pot haver estat una frase d’origen bíblic (...) Però el poble hi ha vist una força despiadada, comparable a la del botxí, el justícia, que fereix implacablement (DeCat, sol ; no s’hi cita l’ Espill). Inserció en Automatitzada, juxtaposada a d’altres sintagmes valoratius. el text Funció discursiva Denominativa, modalitzadora, en tant que atribut enaltidor de Jesucrist. Documentació "Oh Déu infinit, alt, immens, incomprensible, sol de justícia desitjat per los sants en català patriarques...” (Vida S. Anna) “Perquè lo diumenge per lo matí, ans que lo sol del tot no illuminàs l'habitable terra, ella pogués lo sol de justícia, Jesús, tocar e veure” (Ist. S. Magdalena) “Hui lo sol de justícia és exit dels núvols de les legals figures” (Lo Cartoixà, I.9), “Diu sant Bernat: mèritament del orient venen, que el sol de justícia al món denuncien” (I.11), “Perquè tot lo món ocupaven tenebres i lo sol de justícia no podien veure” (I.28), “Al cel tan clar com vós, esteles foren / les grans virtuts, i Déu, sol de justícia” (Mossèn Dimas, Certamen Sant Cristòfol) “Los raigs del clar sol de justícia, entrant per les finestres de la sua luminosa intel·ligència, axí en encesa caritat la scalfaren, que volgué ab afanyós treball compondre aquest tant gran volum e libre” (Vita Christi, Proemi) Documentació altres llengües Traduccions “Parió hijo y sol / cuio arrebol / luce sin dolo; / parió hijo solo, / sol de justicia” del fragment (L. Matheu, Libro cons.) “Parió al único juez libre de dolo y sol de justicia” (MiPlanas, Espejo) 1775 Fragment “Idolatria / ab sos levites / —los sodomites—, / mort infernal / e corporal / amb UF o UE ab gran escarn” (11490-95) “Ver hom e Déu, / sobre la creu / fermant la squena, / nostra cadena / d'acer tan fort / d'infernal mort / morint desfeu” (14039-45) Fitxa Espill FE0897 Vers primera ocurrència 11493 Forma Infernal mort canònica Mot clau 1 Mort Mot clau 2 Infernal Vers darrera ocurrència 14044 Nombre d’ocurrències 02 Tipus Unitat estilística configurada com a sintagma nominal Recursos Adjectiu + substantiu lingüístics i retòrics Definició Molt cruel, terrible, detestable (Gonzàlvez) Inserció en Per parataxi el text Funció discursiva però el contingut valoratiu negatiu de la unitat és aplicat als sodomites. Modalitzadora. Salomó descriu fets ocorreguts en el moment del naixement de Crist, Documentació en català Documentació altres llengües Traduccions “Sintió su daño / la sodomía / e idolatría, / con sus levitas, / los sodomitas, / del fragment nuerte infernal / y corporal, / en alma y carne” (L. Matheu, Libro cons.) “recibió la sodomía golpe funesto, y la idolatría, con sus levitas y los sodomitas, muerte infernal y corporal, con gran escarnio” (MiPlanas, Espejo) 1776 Fragment “Lo Nil crexqué / regant jovades / lluny set jornades, / més que mai féu / amb UF o UE ni mai se véu” (11512-16) Fitxa Espill FE0898 Vers primera ocurrència 11515 Forma Més que mai canònica Mot clau 1 Mai Tipus Locució adverbial comparativa Recursos Adverbi + conjunció + adverbi. Estructura comparativa de superioritat “Més que...”. lingüístics i retòrics Monosil·labisme. Al·literació dels sons [m] i [e]. Definició En grau superlatiu (Def. pròpia) Mot clau 2 Vers darrera ocurrència 11515 Nombre d’ocurrències 01 Inserció en Automatitzada el text Funció discursiva Modalitzadora. Intensifica la crescuda del Nil com a senyal del naixement de Crist. Documentació “E Curial lo feria contínuament, e mills e pus fort que jamés” ( Curial, II.20) en català “E vós me feríats contínuament mills e pus fort que jamés” (II.108) “Alegraren-se molt los catius, emperò servien e treballaven mills que jamés” (III.66) “Ans trevallaven mills e pus fort que jamés” (III.68) “Així com ella se deuría esforçar, ara més que jamés, en fer-vos festa ab amor” (Tirant, 218) “Sols lo desig que en ells recrea / jove està hui /molt més que mai, i tan fadrí” (Somni JJ, 1803-05) Documentació altres llengües Traduccions “Más que solía / quando crecía” (L. Matheu, Libro cons.) del fragment “Más de lo que nunca se había visto ni había hecho” (MiPlanas, Espejo) 1777 Fragment “Puis salvador / universal / e general / al món vingué” (11568-71) amb UF o UE Fitxa Espill FE0899 Vers primera ocurrència 11571 Forma Venir al món canònica Mot clau 1 Venir Tipus Col·locació (significat composicional) Recursos Verb + preposició + sintagma nominal lingüístics i retòrics Definició Nàixer (DCVB, Mot clau 2 Món Vers darrera ocurrència 11571 Nombre d’ocurrències 01 món; no s’hi cita l’ Espill). Nàixer (Gonzàlvez). Inserció en Automatitzada, però amb canvi d’ordre dels constituents. el text Funció discursiva Asseverativa Documentació “Vós vengués en est món e·ns donàs exempli d’amar e de ésser bons” (Llull , GGL, en català venir) Documentació altres llengües Traduccions “Pues, Salvador / universal / y general / del mundo fué” del fragment (L. Matheu, Libro cons.) “Y puesto que vino al mundo como Salvador general y universal” (MiPlanas, Espejo) 1778 Fragment “Puis salvador / universal / e general / al món vingué, / a tot volgué / manifestat / amb UF o UE fos ell el nat, / perquè el món pas / no s’excusàs / per ignorància, / ab abundància / de testimonis” (11568-79) Fitxa Espill FE0900 Vers primera ocurrència 11576 Vers darrera ocurrència 11576 Nombre d’ocurrències 01 Forma La ignorància de la llei no n’eximeix el compliment canònica (esdevinguda proverbi vulgar: La ignorància no és excusa) Mot clau 1 Ignorància Tipus Màxima jurídica Recursos Oració simple predicativa. Modalitat asseverativa negativa. lingüístics i retòrics Definició Un precepte s’ha de complir, encara que hom n’al·legui desconeixement (Def. pròpia) Mot clau 2 Eximir Inserció en Desautomatitzada. Integrada en una nova estructura sintàctica, amb el connector el text argumentatiu “perquè”. Funció discursiva naixement de Crist, van ser perquè el món no en pogués al·legar ignorància. Argumentativa. Justifica que els molts senyals que diu que acompanyaren el Documentació “Per ço diu lo senyor: “mirau hi ateneu com vos ho dich ans que sia”, perquè no en català tinguen scusa de ignorància” ( Lo Cartoixà, III.38) “La ignorància no excusa de pecat” (PCC, I 17; no s’hi cita l’Espill) Documentació “Ignorantia legis neminem excusat” (DEFL, 3396; ‘formulación posterior de la doctrina altres llengües expuesta por Paulo en Digesto, 22.6.9, Topica, 437) Traduccions “Para que el mundo / no lo negase / ni se escusase / con la ignorancia” del fragment (L. Matheu, Libro cons.) “Para que el mundo no se excusase por ignorancia” (MiPlanas, Espejo) 1779 Fragment “Verge Maria / Mare de Déu. / Déu és fill seu, / fill realment” (11644-47) amb UF o UE “Diu-lo-hi tot dia, / e “de Déu mare”, / perquè et repare / com a padrina” (12938-41) Fitxa Espill FE0901 Vers primera ocurrència 11645 Vers darrera ocurrència 12939 Nombre d’ocurrències 02 Forma Mare de Déu -- De Déu mare canònica Mot clau 1 Déu Tipus Col·locació (significat composicional) Recursos Substantiu + preposició “de” + substantiu. D’origen cristià. lingüístics i retòrics Definició La verge Maria, segons els cristians (Def. pròpia). Mot clau 2 Mare La verge Maria, que va parir Jesucrist (Gonzàlvez). Inserció en Precedida de la conjunció coordinant “e”, només per exigència de la mètrica. el text Funció discursiva Denominativa Documentació “Aquesta sobre-excellent de Déu mare” ( Triümfo de les dones) en català “La humil tostemps e verge intemerada, de Déu mare” ( Visió S. N. Gràcia) “No mireu, digna senyora, de Déu mare, la mia misèria, defalt e ignorància” (Visió S. N. Gràcia) “De ésser jo natural de Déu mare” (Visió S. N. Gràcia) “Que la humil verge senyora consenta, accepte i vulla, i volent desige ésser de Déu mare” (Lo Cartoixà, I.5) “Les dos cosines germanes: la una, de Déu verge mare; l’altra, que era steril, mare del gran baptista” (Lo Cartoixà, I.6) “Venien ab lo senyor a veure aquella excel·lentíssima filla sua: de Déu mare” (Lo Cartoixà, IV.23) Documentació altres llengües Traduccions “Di cada día, / que es de Dios madre, / porque te quadre / sienpre su amparo” del fragment (L. Matheu, Libro cons.) “--Ave María, Madre de Dios,-- y díselo tú así mismo todos los días; para que, como madrina, te repare” (MiPlanas, Espejo) 1780 Fragment “Déu és fill seu, / fill realment, / pus verament / que mai fill fos, / fill dins son cos / amb UF o UE fet en instant, / complit infant / inreprensible” (11646-53) Fitxa Espill Observació: N’hi ha una altra referència al mateix instant: “Aquell instant / que dix “Fet sia!”, / l’humil Maria, / verge secreta, / fo prenys perfeta” (11381-85) FE0902 Vers primera ocurrència 11651 Forma En l’instant canònica Mot clau 1 Instant Tipus Locució adverbial Recursos Preposició + sintagma nominal lingüístics i retòrics Definició En el temps precís, en el mateix moment de fer-se, d’esdevenir (DCVB, Mot clau 2 Vers darrera ocurrència 11651 Nombre d’ocurrències 01 Instant ; no s’hi cita l’Espill). En molt poc de temps (Gonzàlvez, en instant; diu que DCVB no l’enregistra). Inserció en Automatitzada el text Funció discursiva Locativa. Salomó es refereix al moment de ser engendrat Jesús. Documentació “La qual és ajustada a la matèria primera en lo instant de la generació del home” en català (Egidi romà, Regiment de prínceps; DCVB, instant ) “Aquesta sobre-excellent de Déu mare, en l'instant de la sua concepció acabadament organitzada, ús de raó més singularment atés que alguna altra creatura en edat perfeta” (Triümfo dones) “Dins un instant s'acabà lo retaule, / Pus net que·l sol, de vostre cos insigne” (Resposta de Corella en llaor de la verge Maria ) “L'Emperador lo pregà que els hi fes portar en l'instant, que ell recitaria les coses” (Tirant, 119) “Car en lo instant que vostra senyoria haurà donat lo consentiment, home perfet serà trobat dins les entràmenes vostres en forma molt chiqua” ( Vita Christi, 21) Documentació altres llengües Traduccions “Dios es de vos / hijo realmente, / pues, veramente, / nunca hijo huvo / del fragment que en cuerpo estuvo / y, en un instante, / perfeto infante / e irreprehensible” (L. Matheu, Libro cons.) “Dios es hijo suyo, hijo realmente, y más verdaderamente que hijo habido nunca, hijo hecho instantàneamente dentro de su cuerpo y criatura cumplida e irreprensible” (MiPlanas, Espejo) 1781 Fragment “Emmanuel / --sant, fort, suau, / príncep de pau-- / ell se diria” (11758-61) amb UF o UE “L'omnipotent / Messies ver / son alt poder / e senyoria / mostrar volia / ans de sa mort: / ésser rei fort, / príncep de pau, / lleó fort, brau / e vencedor, / duc regidor / de Israel, / Emmanuel / e untat Crist” (13062-75) Fitxa Espill FE0903 Vers primera ocurrència 11760 Forma Príncep de pau canònica Mot clau 1 Príncep Mot clau 2 Pau Vers darrera ocurrència 13069 Nombre d’ocurrències 02 Tipus Unitat estilística configurada com a sintagma nominal Recursos Substantiu + preposició “de” + substantiu. D’origen cristià. lingüístics i retòrics Definició Sobrenom de Jesucrist (Def. pròpia). Epítet donat a Jesucrist (Gonzàlvez). Inserció en Aurtomatitzada el text Funció discursiva nom. Denominativa, modalitzadora, enaltidora de la figura de Jesús, a qui s’atribueix aquest Documentació “Has vist, ànima devota, la nativitat de aquest rei i príncep dels prínceps” (Lo en català Cartoixà , I.9), “Al temps que naxia lo rei de pau i senyor nostre” (Lo Cartoixà, I.9) “Com a rei lo reberen, portant rams florits en senyal d’alegria, d’olivera, en testimoni que era rei de pau, de justícia e misericòrdia” (III.25) Documentació altres llengües Traduccions “Emanuel, / santo suave, / fuerte, no grave, / príncipe hermoso / de paz, piadoso / del fragment se llamaría” (L. Matheu, Libro cons.) “Sería su nombre Emmanuel, santo muy suave y príncipe de paz” (MiPlanas, Espejo) 1782 Fragment “Ceptre real / té e corona / al cap, redona, / de dotze steles” (11822-25) amb UF o UE “Rei no portant / davant bandera / ni gent guerrera / entorn armada, / Fitxa Espill FE0904 la spada alçada, / pali brocat, / carro daurat, / alt, triumfal, / ceptre real, / corona, anell, / ni lo mantell / frederical” (13090-101) “E com Vastí, / qui no obeí / ni volc res fer / per Asuer, / rei, no tement / son manament, / ensuperbida / perdé la vida / e la persona, / anell, corona, / ceptre real” (13243-53) Vers darrera ocurrència Vers primera ocurrència 11822 Forma Ceptre reial canònica Mot clau 1 Ceptre 13253 Nombre d’ocurrències 03 Mot clau 2 reial Tipus Col·locació (significat composicional) Recursos Substantiu + adjectiu lingüístics i retòrics Definició Bastonet simbòlic de la dignitat reial o imperial (Gonzàlvez). Inserció en Fa de subjecte de la clàusula el text Funció discursiva Denominativa, modalitzadora, en tant que atribut enaltidor de la verge Maria. Documentació “Que el teu tron, o déu, desafiï els segles, i el teu ceptre reial sigui un ceptre just” en català (Salms, 45.7; Bíblia de Montserrat). “Lo Rei del cel / e Rei de reis, / rei d’Aragó, / tramet a tu / ceptre real” (Dietari de Melcior Miralles). “Bé us es degut de força real ceptre” (Mossèn Barceló, Obres e trobes verge Maria). “E en aquell renunciaré la corona, lo regne e lo ceptre real” (Tirant, 16), “Com tenint lo ceptre real fon vencedor de tantes batalles” (56), “Sobre los nobles corona e ceptre real portar deuries e senyorejar l'Imperi Romà” (107), “Aquest ha guanyat premi ab mérit de própia virtut, e si jo tingués ceptre real...” (229). “Mirau aci l'ome ab porpra y corona / y canyan la ma per ceptre real” (Hist. Passió, 1538-39), “Car tu no ignores que'l seu gran imperi / lo ceptre real ha tolt als iuheus” (Hist. Passió, 1908-09). “Nosaltres esperaven que ell delliuraria Israel de la stranya senyoria i cobraria lo real ceptre” (Lo Cartoixà, IV.19), “Restituirà a Israel lo real ceptre, com en lo temps de David e de Salomó” (IV.25). Documentació altres llengües Traduccions “Cetro real / tiene y corona / que más la abona / con doce estrellas” del fragment (L. Matheu, Libro cons.) “Ostenta real cetro y, en su cabeza, corona circular de doce estrellas” (MiPlanas, Espejo) 1783 Fragment “De preïcadora / alt en tribuna, / trona comuna, / mentres vixqué / Déu no volgué / amb UF o UE ella hi preïcàs, / car no fon cas / convenient: / impertinent / fóra estat vist / Fitxa Espill que Jesucrist / testificat / fos e preïcat / per mare sua, / car no desnua / dubietat / lo parentat / testificant” (11846-63) “Car matrimoni / no és testimoni / no sospitós, / ans prou dubtós, / inducció, / pressumpció / és de bondat” (15283-89) FE0905 Vers primera ocurrència 11860 Vers darrera ocurrència 15283 Nombre d’ocurrències 02 Forma Els parents (de primer grau) no poden ser testimonis canònica Mot clau 1 Parent Tipus Màxima jurídica Recursos Oració simple predicativa. Modalitat asseverativa negativa. lingüístics i retòrics Definició Els familiars pròxims d’una persona no poden actuar en una causa judicial a favor Mot clau 2 Testimoni d’aquesta (Def. pròpia) Inserció en Desautomatitzada, però precedida del connector discursiu argumentatiu “car”. el text Conclusió argumentativa del fragment. Funció discursiva predicàs. Argumentativa. L’emissor justifica per què el Déu dels cristians no volgué que sa mare Documentació en català Documentació “Testis idoneus pater filio aut filius patri non est” (Digesta, 22.5.9) altres llengües Traduccions “Ni está desnuda / jamás la duda / que aquí te ofresco, / del parentesco / del fragment testificante” (Or. 11860-63) “Que el matrimonio / no es testimonio / ni, sospechoso / (antes dudoso)” (Or. 15283-86) (L. Matheu, Libro cons.) “Ya que el testimonio de pariente no vale para combatir la duda” (Or. 11860-63) “Ya que el matrimonio no es garantía indudable, sinó harto dudosa” (Or. 15283-86) (MiPlanas, Espejo) 1784 Fragment “Los quatre perns / llatins doctors” (11912-13) amb UF o UE Fitxa Espill FE0906 Vers primera ocurrència 11912 Vers darrera ocurrència 11912 Nombre d’ocurrències 01 Forma Els quatre doctors (de l’Ésglésia) canònica Mot clau 1 Quatre Tipus Col·locació (significat composicional) Recursos Article + determinant numeral + substantiu. Al·literació dels sons [k] i [r]. D’origen lingüístics i retòrics cristià. Definició Aquests quatre anomenats Mot clau 2 Doctors perns o puntals de la Església llatina són els Pares de la Església y Doctors Sant Ambrós, Sant Agustí, Sant Geroni y Sant Bonaventura (MiP). Ambrosi, Agustí, Jeroni i Gregori són els quatre doctors de l’església occidental, segons la decretal de Bonifaci VIII, de 1298, en què s’establi llur festivitat. En 1567 s’hi afegiren els 4 orientals; en 1568, Tomàs; en 1588, Bonaventura (Wiquipèdia). Inserció en És el primer sintagma d’una llarga sèrie que constitueix el subjecte de l’oració. el text Funció discursiva Denominativa Documentació “En los llibres que han fet los quatre doctors de l’Esgleia de Déu e altres sants en català hòmens” (Lo Somni, I.20) “Volria dels quatre sancts doctors la riqua lengua per a poder recitar...” (Visió S. N. Gràcia) Documentació altres llengües Traduccions “E inteligentes / santos doctores” del fragment (L. Matheu, Libro cons.) “Los cuatro pernios, doctores latinos” (MiPlanas, Espejo) 1785 Fragment “Sant preïcador / de boca d’or” (11923-24) amb UF o UE Fitxa Espill FE0907 Vers primera ocurrència 11924 Forma Boca d’Or canònica Mot clau 1 Boca Tipus Locució nominal (significat idiomàtic) Recursos Substantiu + preposició “de” + substantiu. D’origen cristià. lingüístics i retòrics Definició San Juan Crisóstomo (Chabàs) Mot clau 2 Or Vers darrera ocurrència 11924 Nombre d’ocurrències 01 Inserció en Automatitzada. Precedida de la preposició “de”. el text Funció discursiva Crisòstom. Denominativa, modalitzadora. Intensifica la qualitat de bon orador del predicador Joan Documentació “Una reina s'enamora d'un jove diaca, molt bell, profundament devot de la Verge. en català Quan la reina li descobreix el seu cor, ell li pregunta què és el que més li agrada del seu cos. Ella li respon que els seus llavis. Llavors, ell, sense pensar-s'hi gaire, se'ls talla i li'ls ofereix, amb la qual cosa neutralitza qualsevol possibilitat de pecat, ja que ella, en veure'l mutilat, el rebutja. Més tard, implora a la Verge que l'ajudi a eixir del destret en què es troba. Sempre fidel al seu devot, la Mare de Déu se li apareix una nit, amb un remei que ella mateixa havia preparat aprofitant plantes del paradís, i el guareix tot donant-li una nova boca, tan resplendent que li guanyà el nom de Joan Boca d’Or. (Recull d’exemples morals, ex. 11; ms. St. Cugat 39 de l’ACA) Documentació altres llengües Traduccions “Ni aun el tesoro / con boca de oro / rey celebrado” del fragment (L. Matheu, Libro cons.) “Ni el santo predicador Boca de Oro” (MiPlanas, Espejo) 1786 Fragment “Gràcies mana, / tota n’és plena, / abundant vena, / distil·lant font, / és segur pont / amb UF o UE molt prest se cala” (11974-79) Fitxa Espill FE0908 Vers primera ocurrència 11977 Forma Distil·lant font canònica Mot clau 1 Font Mot clau 2 Distil·lant Vers darrera ocurrència 11977 Nombre d’ocurrències 01 Tipus Unitat estilística configurada com a sintagma nominal Recursos Participi de present + substantiu lingüístics i retòrics Definició Designació elativa de la verge Maria (Def. pròpia) Inserció en Forma una clàusula de gerundi. el text Funció discursiva Modalitzadora. Intensifica les virtuts de la verge Maria. Documentació “Baixà los plorants ulls, que fonts amargues destillaven, a la riba on les ones batien” en català (Hist. Leànder i Hero) “Ab los ulls que per devoció fonts d'aigua destillaven, les mans cancellades” (Visió S. N. Gràcia) Documentació altres llengües Traduccions “Las gracias mana / y toda llena / copiosa vena, / perenne fuente” del fragment (L. Matheu, Libro cons.) “Derrama la gracia de que toda ella está llena, y es vena abundante y fuente que destila” (MiPlanas, Espejo) 1787 Fragment “La Tacuitis, / n'Abigail / ab llur bell stil / ni eloqüència, / benivolència / amb UF o UE mills no captaren, / ne impetraren / del rei Davit / als llurs marit / e fill perdó” (11994-12003) Observació: De fet, el que s’hi recull és la traducció catalana de la locució llatina Captatio benevolentiae, que en català no funciona com a locució, ja que sempre s’hi diu en llatí. Vers darrera ocurrència Fitxa Espill FE0910 Vers primera ocurrència 11998 11998 Nombre d’ocurrències 01 Forma Captar benevolència canònica Mot clau 1 Captar Mot clau 2 Benevolència Tipus Unitat estilística configurada com a sintagma verbal Recursos Verb + substantiu lingüístics i retòrics Definició Guanyar-se la inclinació favorable de la voluntat d’algú (Gonzàlvez) Inserció en Desautomatitzada el text Funció discursiva negativa expletiva. Modalitzadora. Intensifica el grau de perfecció de Maria mitjançant la comparativa Documentació en català Documentació “Captatio benevolentiae” (DS, 72; DEFL, 1140) altres llengües “Benevolentiam captare oportebit” (Cicero, De inventione, 1.15.21; DS, 72) Traduccions “La Tecuitis / ni Abigail / bella y gentil, / con buen estilo / y largo hilo / del fragment de eloquencia, / benevolencia / no inoretaron / o grangearon, / con tal ardid, / del rey David” (L. Matheu, Libro cons.) “La Tecuíta y Abigail, con su bello estilo y elocuencia, no captaron benevolencia mayor ni impretaron mejor el perdón del rey David” (MiPlanas, Espejo) 1788 Fragment “Remissió / més general / a l'humanal / llinatge fel, / del rei del cel / Déu creador, / amb UF o UE senyor major, / té impetrada” (12004-12011) Fitxa Espill FE0911 Vers primera ocurrència 12006 Vers darrera ocurrència 12006 Nombre d’ocurrències 01 Forma Humanal llinatge canònica (actualment, Espècie Mot clau 1 Llinatge humana) Mot clau 2 Humanal Tipus Col·locació (significat composicional) Recursos Adjectiu + substantiu. Al·literació dels sons [n] i [a]. lingüístics i retòrics Definició Espècie humana (Def. pròpia) Inserció en Automatitzada el text Funció discursiva Denominativa Documentació “E no fou deçà vengut / per trer de mal / tot lo llinatge humanal...?” (Bernat en català Serradell, Testament) “E en axi retorna nostre senyor Deus humanal linatge qui era perdut en lo diluvi de les aygues” (Gènesi de Scriptura) “Quin profit era haver fet l'humanal llinatge...?” ( Triumfo dones) “Lo Redemptor de l'humanal linatge / vos fon segur e luminós passatge” (Loís Roís, Certamen S. Cristòfol) “Oh Senyor Déu Jesucrist, tot poderós e misericordiós, qui havent pietat de l'humanal llinatge volguist davallar del cel en la terra, e prengués carn humana en lo verge ventre de la sacratíssima Verge Maria, mare vostra e senyora nostra, el volgués morir en l'arbre de la vera creu per rembre los pecats de l'humanal llinatge, e ressucitàs al terc dia ab lo vostre propi poder en cos glorificat, ver Déu e ver hom!” (Tirant, 278) Documentació altres llengües Traduccions “La remissión / más general, / al razional / linage, y zelo / del Rey del cielo, / del fragment Dios creador, / dueño y señor / tiene inpetrada” (L. Matheu, Libro cons.) “Más general remisión tiene impetrada del Rey del cielo, Dios creador y supremo señor, para el fiel linaje humano” (MiPlanas, Espejo) 1789 Fragment “Remissió / més general / a l’humanal / llinatge fel, / del rei del cel / Déu creador, / amb UF o UE senyor major, / té impetrada” (12004-11) Fitxa Espill FE0912 Vers primera ocurrència 12008 Forma Rei del cel canònica Mot clau 1 Rei Mot clau 2 Cal Vers darrera ocurrència 12008 Nombre d’ocurrències 01 Tipus Unitat estilística configurada com a sintagma nominal Recursos Substantiu + preposició “de” + sintagma nominal. Al·literació del so [e]. D’origen lingüístics i retòrics cristià. Definició Designació elativa de Jesucrist (Def. pròpia). Déu (Gonzàlvez). Inserció en Automatitzada, precedida de la preposició “de”. el text Funció discursiva Denominativa, modalitzadora. Intensifica el poder de Déu. Documentació en català “Seguint l'umil trajo del gran rey del cel”, “de vos rey del cel negar la corona”, “no us faça senyor puix son rey del cel”, “serà-us digne ceptre puix sou rey del cel” (Història Passió, 47, 716, 2137, 2564) “Considera com la verge senyora nostra, prenyada del rey del cel, és obedient a l’edicte de César” (Lo Cartoixà, I.9) 6 recurrències ( Vita Christi) Documentació altres llengües Traduccions “La remissión / más general, / al razional / linage, y zelo / del Rey del cielo, / del fragment Dios creador, / dueño y señor / tiene inpetrada” (L. Matheu, Libro cons.) “Más general remisión tiene impetrada del Rey del cielo, Dios creador y supremo señor, para el fiel linaje humano” (MiPlanas, Espejo) 1790 Fragment “Com fa la lloca, / sos fills col·loca / dejús ses ales, / alt en les sales / celestials” amb UF o UE (12031-35) Fitxa Espill FE0913 Vers primera ocurrència 12031 Vers darrera ocurrència 12031 Nombre d’ocurrències 01 Forma Col·locar els pollets sota les ales, com fa la lloca canònica Mot clau 1 Col·locar Tipus Locució verbal (comparativa) Recursos Verb + sintagma nominal + sintagma preposicional + clàusula comparativa d’igualtat lingüístics i retòrics (“com...”). D’origen experiencial. Definició Denota la tendència de la persona a primar la seva família i les seves coses (Def. Mot clau 2 Pollet pròpia). DCVB, lloca, cita l’Espill, 12031-33, com a exemple lèxic, però no fràsic. DeCat, lloca, cita l’Espill com a exemple lèxic, no fràsic, però donant pas a les accepcions metafòriques o figurades del terme. Inserció en Mitjançant l’adverbi comparatiu “com”, la locució s’hi introdueix ampliant-ne el el text significat. Funció discursiva Modalitzadora. Explica el comportament de Maria com a mare del gènere humà. Documentació “E tu Leda, filla de Teseu, la qual acollint-te lo déu Jovis, qui es mudà en forma de en català signe, davall les sues ales perdist la tua virginitat!” ( Curial, III.19) “Axí com pollets la gallina, a la calor de les sues ales se scalfen (...) Puga entrar en la empaliada sala del teu celestial regne” (Lo Cartoixà, I.40) “Quantes vegades he volgut ajustar e congregar los teus fills, axí com la gallina los polls devall les mies ales”, “És tan gran la amor que té als polls la gallina que emmalalteix si ells emmalalteixen i dels ocells de rapina los cobre i els defén fins a la mort ab les ales” (Lo Cartoixà, III.36) “Mas deveu pensar que só ja en tal edat que dec eixir dejús les ales de ma mare” (Tirant, 22) “Cada lloca governa sos pollets” (E. Alberola, Refr. valencià, PCC, L 666; no s’hi cita l’Espill) Documentació altres llengües Traduccions “Como gallina / que el pecho inclina, / las plumas tiende, / pollos defiende / del fragment baxo las alas, / así en las salas / celestiales” (L. Matheu, Libro cons.) “Como hace la clueca, que coloca a sus hijos debajo de sus alas, María les coloca arriba, en las estancias celestiales” (MiPlanas, Espejo) 1791 Fragment “Com fa la lloca, / sos fills col·loca / dejús ses ales, / alt en les sales / celestials” amb UF o UE (12031-35) Fitxa Espill FE0914 Vers primera ocurrència 12034 Forma Celestials sales canònica Mot clau 1 Sala Mot clau 2 Celestial Vers darrera ocurrència 12034 Nombre d’ocurrències 01 Tipus Unitat estilística configurada com a sintagma nominal Recursos Adjectiu + substantiu. Al·literació del so [s]. D’origen cristià. lingüístics i retòrics Definició El cel dels cristians (Def. pròpia) Inserció en En versos diferents, per mor de la mètrica. el text Funció discursiva Modalitzadora. Magnifica el lloc (el cel) on la Mare de Déu col·loca els seus fills. Documentació “Perquè eternament en les amples, altes i celestials sales stigues ab lo spòs en les en català sues noces” (Lo Cartoixà, I.40), “De aquells draps que vol empaliar les celestials sales” (Lo Cartoixà, III.3) No apareix al Curial, ni al Tirant, ni a la Vita Christi, ni a Lo Passi en cobles... “Sobre les sales / del cel pujant, daurades ales / porta’n l’entendre” (Sentència del Certàmen en llaor de sant Cristòfol) “Ans, per muntar a les divinals sales, / tenieu ja prou plomes en les ales (Vida de santa Magdalena en cobles, 659-60), Documentació altres llengües Traduccions “Como gallina / que el pecho inclina, / las plumas tiende, / pollos defiende / del fragment baxo las alas, / así en las salas / celestiales” (L. Matheu, Libro cons.) “Como hace la clueca, que coloca a sus hijos debajo de sus alas, María les coloca arriba, en las estancias celestiales” (MiPlanas, Espejo) 1792 Fragment “Ulls corporals, / cor ne orella / --que els aparella / Déu als servents / seus diligents--, amb UF o UE / mai han oit, / vist ne sentit / tal divinal / goig eternal / de paraís” (12036-45) Fitxa Espill FE0915 Vers primera ocurrència 12036 Forma Ulls corporals canònica Mot clau 1 Ulls Tipus Col·locació (significat composicional) Recursos Substantiu + adjectiu lingüístics i retòrics Definició Denominació reforçada amb aparent redundància (per contraposició als Mot clau 2 Corporals Vers darrera ocurrència 12036 Nombre d’ocurrències 01 ulls de la ment) de l’òrgan de la vista (Def. pròpia) Inserció en Forma el subjecte, al costat d’un altre sintagma, de la clàusula. el text Funció discursiva Denominativa, modalitzadora. Documentació “Gran cosa és, senyora, ab los ulls corporals poder veure si és coixo o tort” (Tirant, en català 100), “Car fe és creure lo que hom no veu ab los ulls corporals” (210), “Ab los vostres ulls corporals vos ho faré veure” (268) “Que ans que es partís de aquesta present vida, lo rei messies, que ab los ulls de la pensa spiritualment mirava i sperava, ab los ulls corporals en la humanitat assumpta veuria” ( Lo Cartoixà, I.12), “En cert vos dic que molts profetes, molts reis, molts justs patriarques han desijat veure lo que mireu vosaltres i oir lo que oen les vostres orelles, i no ho han pogut atènyer: spiritualment me pogueren veure, i que pogussen dir foren alegres com vosaltres, fet home ab los ulls corporals me veuríeu”, “Segonament, ab ulls corporals i verdadera creeença” (Lo Cartoixà, II.18) “Desijant-lo veure ab los ulls corporals” (Vita Christi, 65), “E que·l haja vist ab los ulls corporals” (81), “Mirava de fit ab los ulls corporals aquella hòstia sagrada” (276) Documentació altres llengües Traduccions “De corporales / ojos y oreja / --los que apareja / Dios con sus dones-- / y corazones, del fragment / entre las gentes...” (L. Matheu, Libro cons.) “Ni ojos corporales, ni oidos, ni corazón (los cuales Dios prepara en sus diligentes servidores), han visto, percibido ni sentido jamás tan divino goce eterno del Paraíso” (MiPlanas, Espejo) 1793 Fragment “Tal divinal / goig eternal / de paraís” (12042-44) amb UF o UE Fitxa Espill FE0916 Vers primera ocurrència 12043 Forma Goig eternal canònica Mot clau 1 Goig Mot clau 2 Eternal Vers darrera ocurrència 12043 Nombre d’ocurrències 01 Tipus Unitat estilística configurada com a sintagma nominal Recursos Substantiu + adjectiu. D’origen cristià. lingüístics i retòrics Definició Denominació elativa de l’altra vida, segons la religió judeocristiana (Def. pròpia) Inserció en Forma el complement directe del nucli verbal el text Funció discursiva atorga a Maria. Modalitzadora. Intensifica, mitjançant una relació metafòrica, el poder que Jesús (Curial), (Tirant) Documentació en català “Diu sant Gregori: aquell que los eternals goigs desitja...” (Lo Cartoixà, II.13) “E axí stime que devem confessar Maria als eternals goigs assumpta” (IV.29) “Si donchs me voleu per tolre'm la vida / qu'es vida de tots y goig eternal” (Història Passió, 259-60) “Fent-vos posseyr los goigs eternals ab tanta letícia e glòria sobre les altres dones” (Vita Christi, 267) Documentació altres llengües Traduccions “Gozo divino / tan peregrino / en Paraíso” (L. Matheu, Libro del fragment “Tan divino goce eterno del Paraíso” (MiPlanas, Espejo) cons.) 1794 Fragment “Al qui s’encega / los ulls li obre” (12058-59) amb UF o UE “Axí salut / prest cobraràs / e reviuràs / ressucitat / com lo tocat / per Elisseu; / com aquell féu, / ulls obriràs” (12318-25) Fitxa Espill FE0917 Vers primera ocurrència 12059 Forma Obrir els ulls canònica Mot clau 1 Obrir Tipus Locució verbal (significat metafòric) Recursos Verb + sintagma nominal lingüístics i retòrics Definició Figuradament, veure les coses de manera nova, amb intel·ligència i perspicàcia (Def. Mot clau 2 Ull Vers darrera ocurrència 12325 Nombre d’ocurrències 02 pròpia). Fig., estar previngut i molt atent.; fig., descobrir allò que s’ignorava (DCVB, obrir; no s’hi cita l’Espill). Descobrir allò que ignorava (DeCat, obrir; no s’hi cita l’ Espill). Dotar algú de la facultat de veure (Gonzàlvez; definició errònia). Inserció en Forma el predicat verbal d’una oració de relatiu. el text Funció discursiva seus fills. En aquest cotext, el significat pot interpretar-se en sentit literal. Asseverativa. Forma part de l’explicació sobre el comportament de Maria envers els Documentació “Obrí gentil los ulls de la pensa, e esguarda com la via...” (Llull, Gentil; DCVB, en català “Puix la ignorància no és digna de perdó, obriu los ulls, que res no us excusa, obrir) e veureu lo que les dones d'honor pronunciaran contra vós” (Tirant, 146), “E com anava jo ab los ulls embenats” (146), “Oh, Tirant! Obriu los ulls, que tots estam esvetlats e coneixerem molt bé qui sou” (153), “Ab los ulls oberts voleu entrar dins lo pou de perpètua infàmia” (227), “E veja jo aquest cos glorificat: puix llum no hi ha, ab los ulls de la pensa lo veuré” (233)... Documentació altres llengües Traduccions “Porque el que ciega / la vista cobre” (Or. 12058-59) del fragment “Así salud / tu cobrarás, / revivirás / resucitado, / como el tocado / por Eliseo; / con tal deseo, / ojos tendrás” (Or. 12318-25) (L. Matheu, Libro cons.) “Al que cegó, le abre los ojos” (Or. 12058-59) “También podrás tú recuperar en breve la salud y revivirás resucitado, como aquel a quien tocó Eliseo: tal como aquél hizo, abrirás tú los ojos” (Or. 12318-25) (MiPlanas, Espejo) 1795 Fragment “Són te plasens / per què les ames, / e no te’n clames / ni te n’acuses, / amb UF o UE ans les escuses” (12092-96) Fitxa Espill FE0918 Vers primera ocurrència 12095 Vers darrera ocurrència 12095 Nombre d’ocurrències 01 Forma Qui s’excusa, s’acusa canònica (procedent de la màxima jurídica Mot clau 1 Excusar Tipus Proverbi Excusatio non petita accusatio manifesta ) Mot clau 2 Acusar Recursos Esquema proverbial típic d’oració de relatiu. Rima consonant en “-usa”. lingüístics i retòrics Definició Tota excusa implica una certa idea de falta (PCC, E 839; s’hi cita el Procés, però no l’Espill) Inserció en Desautomatitzada, implicant el receptor mitjançant díctics de segona persona. S’hi el text conserva el lèxic, canviant el significat, per la qual cosa es tracta d’una presència mutada. Funció discursiva Modalitzadora. L’emissor recrimina l’actitud del receptor. Documentació “Peccat és d’home que de mal que ha fet demana escusació o escusador” (Prov., 24) en català “Déu vulla -dix lo frare a aquell ciutadà- que vós, cuidant d’escusar vós mateix e los altres, no us acusets” (Doctrina compendiosa, p. 88) “Com més treballava en escusar-se, paria que pus fort ell mateix s’acusàs” (Curial, II.144) “Aquells treballs no’ls scusen, ans los acusen” ( Lo Cartoixà, II.27), “Qui a si mateix acusa, a tu scusa” (Lo Cartoixà, IV.6) “Pensau en los fets qui són aquells qui us han acusar o excusar” (Tirant, 154) “E qui molt s’excusa, molt més se acusa” ( Procés olives , 680), “Mas , puix l’excusarme dieu que m’acusa” (Procés olives , 781), “I allí veureu com se defén, / o si s’acusa, / i almenys veureu si és excusa” ( Somni JJ, vs. 2555-57) “Qui s’excusa, s’acusa” (PCC, E 839; no s’hi cita l’ Espill) Documentació “Excusatio non petita, accusatio manifesta” (DEFL, 2570) altres llengües Traduccions “O son placientes, / ¿por que las amas? / ¿de qué te inflamas / y no te acusas, / del fragment antes escusas?” (L. Matheu, Libro cons.) “Te son agradables porque las amas, y no te quejas de ellas ni te consideras culpable, antes pretendes excusarlas” (MiPlanas, Espejo) 1796 Fragment “Febra tens vera, / arma i cos, que era / quotidiana / glòria vana” (12097-100) amb UF o UE “Fent pies obres, / sens vanaglòria, / havent memòria / que el pare teu / tot quant fas veu” (12643-47) Fitxa Espill FE0919 Vers primera ocurrència 12100 Forma Vanaglòria canònica Mot clau 1 Vanaglòria Tipus Mot compost Recursos Format a partir d’adjectiu + substantiu. Al·literació del so [a]. lingüístics i retòrics Definició Orgull, pressumpció (Def. pròpia). Mot clau 2 Vers darrera ocurrència 12644 Nombre d’ocurrències 02 Trigà bastant a quedar definitivament soldat (DeCat, va; no s´hi cita l’ Espill). Inserció en Amb permuta dels components, per mor de la rima. el text Funció discursiva Modalitzadora, equiparant la vanaglòria del protagonista a una febra. Documentació “E lexam les vanes glòries d’aquest món” (Jaum I, Llibre dels fets; DeCat, va) en català “Açò és propi dels vanagloriosos, que qualsevol acte singular públicament se demostre” ( Lo Cartoixà, II.40) “Ab ois, ires i enveja, supèrbia vana glòria” (Lo Cartoixà, II.38) “Altres de brocat de vana glòria” (Lo Cartoixà, III.32) “Que en les bones obres lo corcó de vana glòria entre” ( Lo Cartoixà, III.35) “Mas per pompa e glòria vana e avarícia...” ( Lo Cartoixà, III.36) “Lo segon és vana honor e glòria mundana” (Lo Cartoixà, IV.20) Documentació altres llengües Traduccions “Fiebre es ardiente / que tu alma siente, / quotidiana, / de gloria vana” del fragment (L. Matheu, Libro cons.) “Tienes verdadera fiebre; y carcoma en alma y cuerpo, que es la cotidiana vanagloria” (MiPlanas, Espejo) 1797 Fragment “D’alé pudor / tens de golaça; / tants mals, a traça; / tens de enveja / ulcera lleja / amb UF o UE e corrosiva, / de vida et priva” (12110-16) Fitxa Espill FE0920 Vers primera ocurrència 12112 Forma A traça de canònica Mot clau 1 Traça Tipus Locució prepositiva Recursos Preposició + substantiu + preposició “de” lingüístics i retòrics Definició A la manera, segons sembla (DCVB, Mot clau 2 Vers darrera ocurrència 12112 Nombre d’ocurrències 01 traça: a la traça; s’hi cita l’Espill). Pel que es veu, es coneix, segons sembla (DeCat, treure ; s’hi cita l’Espill). Per causa de, per culpa de (Gonzàlvez). Inserció en Automatitzada, però situada després del SN per mor de la rima. el text Funció discursiva Connectiva Documentació “Los hòmens no volent-lo acollir, se mès en lo campanar de la sgleia, anant-li lo dit en català baró, ab los seus, contínuament, a la traça, junt al dit campanar; e, més foc a les portes” (doc. de 1250; DeCat, VIII, 808a) Documentació altres llengües Traduccions “De aliento hedor / tiene tu gula, / que el mal adula; / tienes de inbidia / del fragment llaga, que lidia / y es corrosiva” (L. Matheu, Libro cons.) “Y mal aliento de moquillo; males todos acarreados por la envidia; te impide vivir úlcera maligna y corrosiva” (MiPlanas, Espejo) 1798 Fragment “Tal sanitat / hi trobaràs / si tu vendràs / ab fe, esperança / e confiança; / amb UF o UE com na Sofia: / sang flux tenia / antigament, / lo vestiment / sols li tocà, / de fet curà” (12168-78) Fitxa Espill FE0921 Vers primera ocurrència 12171 Vers darrera ocurrència 12171 Nombre d’ocurrències 01 Forma Guarir per fe i esperança com na Sofia canònica Mot clau 1 Guarir Mot clau 2 Sofia Tipus Unitat estilística configurada com a sintagma verbal (comparativa) Recursos Verb + preposició + sintagma nominal coordinat + clàusula comparativa. D’origen lingüístics i retòrics hagiogràfic. Definició Esdevenir sa (un malalt) de forma miraculosa (Def. pròpia) Inserció en Desautomatitzada. El significat de la unitat es recupera pel context lingüístic. el text Funció discursiva Argumentativa. La unitat estilística configura l’argument del model. Documentació en català Documentació altres llengües Traduccions “Tal sanidad / conseguirás / si a Él vas / con fe, esperanza / y confianza, / del fragment como Sofía: / fluxo tenía / de sangre inpura, / su vestidura / sólo tocó, / luego sanó” (L. Matheu, Libro cons.) “Tal sanidad alcanzarás si a Él acudes con fe, esperanza y confianza; como Sofía, la que sufría desde antiguo flujos de sangre, y con sólo tocar sus vestiduras quedó sanada totalmente” (MiPlanas, Espejo) 1799 Fragment “Com na Sofia, / sang flux tenia / antigament” (12173-75) amb UF o UE “És atrevida, / com la guarida / del flux antic” (14645-47) Fitxa Espill FE0922 Vers primera ocurrència 12174 Forma Fluix de sang canònica Mot clau 1 Fluix Tipus Col·locació (significat composicional) Recursos Substantiu + preposició “de” + substantiu lingüístics i retòrics Definició Hemorràgia (DCVB, Mot clau 2 Sang Vers darrera ocurrència 14647 Nombre d’ocurrències 02 fluix; no s’hi cita l’ Espill). Vessament excessiu de sang per massa secreció (DeCat, fluix; no s’hi cita l’ Espill). Inserció en Desautomatitzada el text Funció discursiva Denominativa Documentació “Si ha mal de morenes o de fluix de sanch, bé porien guarir, mas serie perillós” (St. en català Vicent, Sermons ; DeCat, fluix) Documentació altres llengües Traduccions “Como Sofía: / fluxo tenía / de sangre inpura” del fragment (L. Matheu, Libro cons.) “Como Sofía, la que sufría desde antiguo flujos de sangre” (MiPlanas, Espejo) 1800 Fragment “Tal sanitat / hi trobaràs / si tu vendràs / ab fe, esperança / e confiança; / amb UF o UE com na Sofia: / sang flux tenia / antigament, / lo vestiment / sols li tocà, / de fet curà; e com plorant, / los peus llavant / ab untament / de fin ungüent / venc Magdalena” (12168-83) Fitxa Espill FE0923 Vers primera ocurrència 12179 Vers darrera ocurrència 12179 Nombre d’ocurrències 01 Forma Llavar els peus, amb llàgrimes i ungüents, com Magdalena canònica Mot clau 1 Llavar Mot clau 2 Magdalena Tipus Unitat estilística configurada com a sintagma verbal (comparativa) Recursos Verb + sintagma nominal + sintagma preposicional + clàusula comparativa. lingüístics i retòrics D’origen evangèlic. Definició Fer mostra d’estimació, humilitat i submissió alhora (Def. pròpia) Inserció en Precedida de la conjunció coordinant “e”, amb alteració de l’ordre dels components. el text Funció discursiva Argumentativa. Suma el seu significat al de la comparació anterior. Documentació “No li digués que es llunyàs dels peus que ab tan gran devoció besant llavava” (Ist. S. en català Magdalena ), “No m'haveu donat aigua per llavar-me los peus; e aquesta, ab les sues abundants llàgrimes, regant los m'ha llavats, e (...) ab aromàtiques licors en gran abundància ha untat los meus peus” ( Ist S. Magdalena) “Làgrimes contínues eren escampades dels seus ulls, regant e banyant los gloriosos peus del fill de Déu. E com véu la amable Magdalena los peus del seu Senyor axí banyats de les sues abundoses làgrimes...” (Vita Christi, 119), “Escampà la dita liquor untant e refrescant los peus cansats del Senyor” (119) Documentació altres llengües Traduccions “Tal sanidad / conseguirás / si a Él vas / con fe, esperanza / y confianza, / del fragment como Sofía: / fluxo tenía / de sangre inpura, / su vestidura / sólo tocó, / luego sanó; / como, llorando, / sus pies lavando, / triste gimiendo, / devota ungiendo / la Madalena” (L. Matheu, Libro cons.) “Tal sanidad alcanzarás si a Él acudes con fe, esperanza y confianza; como Sofía, la que sufría desde antiguo flujos de sangre, y con sólo tocar sus vestiduras quedó sanada totalmente; y como así mismo la Magdalena, que llorando se presentó para lavarle los pies y ungírselos con fino ungüento” (MiPlanas, Espejo) 1801 Fragment “Si hi vols venir, / pot te guarir, / si molt lo pregues / e no el renegues / amb UF o UE d'ell despitant / e blasfemant / com foll heretge” (12209-15) Fitxa Espill FE0924 Vers primera ocurrència 12214 Vers darrera ocurrència 12214 Nombre d’ocurrències 01 Forma Blasfemar com un heretge canònica Mot clau 1 Blasfemar Mot clau 2 Heretge Tipus Unitat estilística configurada com a sintagma verbal (comparativa) Recursos Verb + clàusula comparativa. lingüístics i retòrics D’origen cristià. Definició Renegar de Déu de forma ostensible (Def. pròpia) Inserció en Precedida de la conjunció coordinada “e”, amb el verb en gerundi, com a oració el text subordinada de la primera clàusula d’una oració condicional negativa: “si no el renegues, blasfemant com foll heretge, pot te guarir”. Funció discursiva d’aconseguir el favor de Crist. Argumentativa. Forma part d’una condició (allò que no s’ha de fer) per tal Documentació en català Documentació altres llengües Traduccions “Si has de venir, / que te ha de oir / quando le ruegas, / si no le niegas, / de Él del fragment blasfemando / o renegando / qual loco infiel” (L. Matheu, Libro cons.) “Si a Él quieres acudir, puede sanarte, si mucho se lo ruegas y no reniegas de Él, despitando y blasfemando como hereje loco” (MiPlanas, Espejo) 1802 Fragment “Consell pus breu / pren d’Eliseu: / vés set vegades / per set errades, / set dolenties, amb UF o UE / set astrosies / que són en tu, / llava’t tot nu / al flum Jordà; / com acordà / duc Naaman, / al riu te man, / llebrós, mesell, / te faces bell / fent-hi set banys” (12275-89) Fitxa Espill FE0925 Vers primera ocurrència 12278 Vers darrera ocurrència 12278 Nombre d’ocurrències 01 Forma Banyar-se set vegades al Jordà com Naaman canònica Mot clau 1 Banyar Mot clau 2 Naaman Tipus Unitat estilística configurada com a sintagma verbal (comparativa) Recursos Verb reflexiu + sintagma nominal + sintagma preposicional + clàusula comparativa. lingüístics i retòrics D’origen bíblic. Definició Netejar l’esperit de pecats comesos, segons la interpretació cristiana (Def. pròpia) Inserció en Desautomatitzada. Forma el predicat verbal de la clàusula principal de l’oració el text composta. La unitat hi apareix molt expandida. Funció discursiva Argumentativa, en forma de consell i amb un to exhortatiu. Documentació “Figura lo llavar de Naaman llebrós lo sagrament del baptisme, lo qual per manament en català de Elizeu se llavà en lo Jordà set vegades i fon munde de la llebrosia” (Lo Cartoixà, I.21) “Axí com Naaman, príncep, quand se llavà en les jordanes aigües, que significa lo sagrament del baptisme” (Lo Cartoixà, I.41) Documentació altres llengües Traduccions “Más breve enpleo / te da Eliseo: / vee siete vezes, / por las siete hezes, / siete del fragment dolencias, / siete indecencias / que están en ti, / lávate assí / en el Jordán. / Como Naamán, / si estás leproso, / te harás hermoso / con siete baños” (L. Matheu, Libro cons.) “Consejo más breve aún puedes tomar de Eliseo: ve siete veces, por razón de siete yerros, siete dolencias y siete desastres que en ti se encuentran, a lavarte desnudo en el río Jordán. Tal como el príncipe Naamán resolvió hacerlo, al río te remito, leproso y lacrado, para que te hermosees bañándote en él siete veces” (MiPlanas, Espejo) 1803 Fragment “Dorm per set anys / no en moll llit, / nu, no vestit, / no pas cubert, / en lo desert, / amb UF o UE a la serena” (12290-95) Fitxa Espill FE0926 Vers primera ocurrència 12295 Forma A la serena canònica Mot clau 1 Serena Tipus Locució adverbial Recursos Preposició + sintagma nominal. Al·literació del so [a]. lingüístics i retòrics Definició DeCat, Mot clau 2 Vers darrera ocurrència 12295 Nombre d’ocurrències 01 serè, cita l’Espill com a exemple lèxic, no fràsic, però registra la locució A sol i a serena ‘(deixant-ho) a la intempèrie, de dies i nits’). A cel descobert, a la intempèrie (Gonzàlvez). Inserció en Automatitzada, formant un complement circumstancial. Invariable. el text Funció discursiva fer penitència al narrador-protagonista. Locativa. Forma part d’un enunciat exhortatiu, on Salomó indica el lloc i la manera de Documentació “Trac-lo tot nu a la serena” (Eiximenis; DeCat, serè) en català “Per on posqués fugir a la serena” ( Decameró, VIII; DeCat, serè) Documentació altres llengües Traduccions “Duerme siete años, / no en blando lecho / de lana hecho, / linpio y mullido: / del fragment jamás vestido, / nunca cubierto, / en el desierto / a cielo razo” (L. Matheu, Libro cons.) “Duerme por espacio de siete años, no en lecho mullido, sino bajo el sereno en el desierto, desnudo y sin vestido ni abrigo” (MiPlanas, Espejo) 1804 Fragment “Com bou remuga, / com féu Nabuga / donosor, rei: / de tant homei / e crueldat / amb UF o UE en son regnat / fets al proïsme, / a Déu altisme / tanta ofensa, / hac conexença; / repenedit, / devot, contrit, / tornà's a Déu, / humilment féu / tal penitència, / gran paciència / com Job hagué; / a Déu plagué, / cobrà'l perdut” (12299-317) Fitxa Espill FE0927 Vers primera ocurrència 12299 Vers darrera ocurrència 12299 Nombre d’ocurrències 01 Forma Remugar com un bou canònica Mot clau 1 Remugar Tipus Locució verbal (comparativa) Recursos Verb + clàusula comparativa d’igualtat (“com...”). D’origen experiencial. lingüístics i retòrics Definició Parlar amb veu baixa i sense parar, manifestant desacord (Def. pròpia) Mot clau 2 Bou Inserció en Mitjançant l’adverbi comparatiu “com” de la pròpia comparació. el text Funció discursiva Modalitzadora. Es refereix a la forma de procedir de Nabucodonosor. Documentació en català Documentació altres llengües Traduccions “Rumia qual buei, / como hizo el rey / tan celebrado, / cuio reinado, / por su crueldad, del fragment / tanta inpiedad / miró en él mismo: / (...) / buélbese a Él, / devoto y fiel, / con penitencia, / (...) / que lo perdido / restituido / sea a su virtud” (L. Matheu, Libro cons.) “Muge a manera de buey, como hizo el rey Nabucodonosor, quien, teniendo conciencia de tanto homicidio y crueldad hechos al prójimo durante su reinado, y de tanta ofensa a Dios altísimo, (...) volvióse hacia Dios e hizo humildemente aquella penitencia (...) y recobró lo perdido” (MiPlanas, Espejo) 1805 Fragment “Com bou remuga, / com féu Nabuga / donosor, rei: / de tant homei / e crueldat / amb UF o UE en son regnat / fets al proïsme, / a Déu altisme / tanta ofensa, / hac conexença; / Fitxa Espill repenedit, / devot, contrit, / tornà's a Déu, / humilment féu / tal penitència, / gran paciència / com Job hagué; / a Déu plagué, / cobrà'l perdut” (12299-317) “Lleva't, girat / a la paret, / en tu retret / com Ezequies / e, mort Uries, / com David féu” (12558-63) FE0928 Vers primera ocurrència 12300 Vers darrera ocurrència 12563 Nombre d’ocurrències 02 Forma Penedir-se com Nabucodonosor --- Penedir-se com David canònica Mot clau 1 Penedir Mot clau 2 Nabucodonosor Tipus Unitat estilística configurada com a sintagma verbal (comparativa) Recursos Verb reflexiu + clàusula comparativa. lingüístics i retòrics D’origen bíblic. Definició Lamentar haver fet mal i acceptar el càstic corresponent (Def. pròpia) Inserció en Desautomatitzada. Recuperada en sintetitzar l’exemple, que hi apareix molt expandit. el text Funció discursiva Argumentativa, en to exhortatiu. Documentació en català Documentació altres llengües Traduccions “Rumia qual buei, / como hizo el rey / tan celebrado, / cuio reinado, / por su crueldad, del fragment / tanta inpiedad / miró en él mismo: / (...) / buélbese a Él, / devoto y fiel, / con penitencia, / (...) / que lo perdido / restituido / sea a su virtud” (L. Matheu, Libro cons.) “Muge a manera de buey, como hizo el rey Nabucodonosor, quien, teniendo conciencia de tanto homicidio y crueldad hechos al prójimo durante su reinado, y de tanta ofensa a Dios altísimo, (...) volvióse hacia Dios e hizo humildemente aquella penitencia (...) y recobró lo perdido” (MiPlanas, Espejo) 1806 Fragment “Gran paciència / com Job hagué” (12314-15) amb UF o UE Fitxa Espill FE0929 Vers primera ocurrència 12314 Vers darrera ocurrència 12314 Nombre d’ocurrències 01 Forma Tenir més paciència que Job canònica Mot clau 1 Tenir Tipus Locució verbal (comparativa) Recursos Verb + clàusula comparativa de superioritat “Més... que...”. D’origen bíblic. lingüístics i retòrics Definició Ésser molt pacient (DCVB, Mot clau 2 Job paciència; no s’hi cita l’ Espill). Molta paciència, comparació que indica el paradigma de la paciència (Gonzàlvez). Inserció en Automatitzada el text Funció discursiva com Job, tenir paciència. Argumentgativa. Funciona com a argument del model: Nabucodonosor, penedit, va fer Documentació “Car la grandíssima olor de la virtuosa paciència de sa senyoria ha fet conéixer a les en català gents quanta dolçor stà amagada dins la amargor de les tribulacions e quant suau olor lança de si qui ab vera paciència les porta; e per ço aquell gran pacient Job” (Vita Christi, 74) Documentació altres llengües Traduccions ‘Tan gran paciencia / como Job tuvo” (L. Matheu, Libro cons.) del fragment “Con paciencia tan grande como la que tuvo Job” (MiPlanas, Espejo) 1807 Fragment “Axí salut / prest cobraràs, / e reviuràs / ressucitat, / com lo tocat / per Eliseu” amb UF o UE (12318-23) Fitxa Espill FE0930 Vers primera ocurrència 12321 Vers darrera ocurrència 12321 Nombre d’ocurrències 01 Forma Ressucitar com aquell qui tocà Eliseu canònica Mot clau 1 Ressucitat Mot clau 2 Eliseu Tipus Unitat estilística configurada com a sintagma verbal (comparativa) Recursos Verb + clàusula de comparació. lingüístics i retòrics D’origen bíblic. Definició Tornar a viure després d’haver mort, per efecte del contacte amb algú (def. pròpia) Inserció en Forma una clàusula de participi el text Funció discursiva Argumentativa, formant part dels consells que Salomó dóna al protagonista. Documentació en català Documentació altres llengües Traduccions “Así, salud / tu cobraràs, / revivirás / resucitado, / como el tocado / por Eliseo” del fragment (L. Matheu, Libro cons.) “También podrás tu recuperar en breve la salud y revivirás resucitado, como aquél a quien tocó Eliseo” (MiPlanas, Espejo) 1808 Fragment “Lleva’t d’on seus / (mala cadira), / surt, fuig e tira / pus no t’hi sigues” (12332-35) amb UF o UE “E mai te sigues / en la cadira / de dol, frau, ira / e pestilència” (12588-91) “Mai muller pendre, / mas viure franc; / mai en un banc / seure, ne taula” (15572-75) Fitxa Espill FE0931 Vers primera ocurrència 12332 Vers darrera ocurrència 15574 Nombre d’ocurrències 03 Forma Seure en la mateixa cadira (o banc) d’algú canònica Mot clau 1 Seure Tipus Locució verbal (significat idiomàtic) Recursos Verb + preposició + sintagma nominal lingüístics i retòrics Definició Ser de la mateixa condició d’algú o d’alguns (Def. pròpia). Mot clau 2 Cadira DCVB, banc, recull No seure en aquest banc, ‘no ésser d’aquesta classe (de què s’ha parlat abans)’; no s’hi cita l’Espill). Inserció en Desautomatitzada, amb la introducció d’un adjacent: “mala”. Forma una clàusula de el text relatiu. Funció discursiva imperatiu “lleva’t”. Modalitzadora, en una seqüència directiva. La locució depèn del verb en mode Documentació “Ella no és digna de seure ab mi en un banc” (B. Metge, Lo Somni, III) en català “Aquest no seu en aqueix banc que vós dieu” (Tirant, 100; DCVB, banc), “Seure en banc de sabater” (Tirant, 161), “No volria que fosses asseit en cadira de perpètua dolor” (Tirant, 355) “Yo’t faré seure en altre banch y taula” (Lo Cartoixà, I.31), “Lo rei ab lo vasall, lo ric ab lo pobre en un banc fa seure” (Lo Cartoixà, I.37) “Ple de tot bé seuríeu en gran banca” (Corella, Flor de saber ) “Algú és bell en banc / que’s mal en sa casa” (Refranys rimats, 114-15) Documentació altres llengües Traduccions “Donde te sientas / es mala silla: / ya no hay sofrilla, / levanta y huie” del fragment (Or. 12332-35) “Nunca te sientes / con mal intento / en el asiento / de pestilencia” (Or. 12588-91) “No ver muger, / vivir, sí, franco, / nunca en un banco / sentar, o en mesa” (Or. 15572-75) (L. Matheu, Libro cons.) “Levántate de donde estás sentado (¡mala silla!), sal, huye y echa adelante, y no vuelvas a sentarte ya más” (Or. 15572-75) (MiPlanas, Espejo) 1809 Fragment “Per què t’obligues / ab neus e pluges / a guardar truges / per les muntanyes?” amb UF o UE (12336-39) Fitxa Espill FE0932 Vers primera ocurrència 12338 Vers darrera ocurrència 12338 Nombre d’ocurrències 01 Forma Guardar truges/porcs canònica Mot clau 1 Guardar Mot clau 2 Truges Tipus Locució verbal (significat idiomàtic; passa d’un àmbit concret a l’àmbit general) Recursos Verb + substantiu lingüístics i retòrics Definició Fer una feina de baixa condició, desagradable, bruta (Def. pròpia) Inserció en Automatitzada. Forma una clàusula d’infinitiu que complementa el verb. el text Funció discursiva l’interlocutor. Argumentativa. Tot l’enunciat forma una interrogació retòrica que critica l’actuació de Documentació “El rei li guardava els porcs!” (DCVB, en català molt orgullós’) guardar, ‘es diu irònicament referint-se a algú “Pareix que el rei li guarde els porcs” (Escrig-Llombart, ‘expressa l’excessiva i ridícula vanitat d’un’; PCC, R 374; no s’hi cita l’ Espill) Documentació altres llengües Traduccions “¿De quién te obliga / guardar cevones / por los rincones / de las montañas?” del fragment (L. Matheu, Libro cons.) “¿Por qué, con nieve y lluvia, te obligas a guardar puercos por los montes?” (MiPlanas, Espejo) 1810 Fragment “Par que t’hi banyes / en aigua-ros!” (12340-41) amb UF o UE Fitxa Espill FE0933 Vers primera ocurrència 12340 Vers darrera ocurrència 12340 Nombre d’ocurrències 01 Forma Banyar-se en aigua de roses canònica Mot clau 1 Banyar Tipus Locució verbal (significat idiomàtic) Recursos Verb reflexiu + preposició + sintagma nominal. Ironia. lingüístics i retòrics Definició Es diu quan algú té o manifesta tenir satisfacció per una notícia que ha rebut o per Mot clau 2 Aigua-ros algun fet que ha ocorregut (PCC, A 395; s’hi cita l’ Espill). Inserció en Automatitzada. Forma el predicat verbal d’una clàusula completiva. el text Funció discursiva per introduir la locució de manera exclamativa i irònica, perquè el significat contextual Modalitzadora. L’emissor (Salomó) empra una fórmula d’impersonalitat: “sembla que”, és el contrari. Documentació “Un compte tenia muller molt delicada, la qual desdenyava de lavar-se les mans en en català totes aygües, ans enviava quescun die sos hòmens a cullir l’aygua-ros del matí, ab què’s lavàs les mans e la cara” (Recull d’Eiximplis ; DeCat, ros) “Polònio venia (...) vestit de vestedures trepades e molt desonestes, e portava en lo cap una garlanda o xapellet, e era tot ruxat de aygua-ros” (Recull d’Eiximplis ; DeCat, ros) “Perfumat de mosquet, de civeta e d’aygua-ros” (doc. s. XIV; DCVB, aigua-ros) “Banyar-se en aigua de roses” (recollit oralment a Barcelona, PCC, A 395; s’hi cita l’Espill) Documentació altres llengües Traduccions “Creo que te bañas / en agua rosada” (L. Matheu, Libro cons.) del fragment “¡Parece como si te bañaras en agua de rosas!” (MiPlanas, Espejo) 1811 Fragment “Par que t’hi banyes / en aigua-ros!” (12340-41) amb UF o UE Fitxa Espill FE0934 Vers primera ocurrència 12341 Vers darrera ocurrència 12341 Nombre d’ocurrències 01 Forma Aigua-ros canònica (part de la locució verbal Mot clau 1 Aigua-ros Tipus Mot compost Banyar-se en aigua de roses) Mot clau 2 Recursos Format a partir de substantiu + substantiu lingüístics i retòrics Definició Aigua de roses destil·lades (DCVB, aigua-ros; no s’hi cita l’ Espill). Aigua de roses (DeCat, aigua; s’hi cita l’Espill). Inserció en Automatitzada el text Funció discursiva la conté intensifica l’acusació de reincidència cofoia que Salomó fa al protagonista. Denominativa, modalitzadora. L’estructura comparativa (”Par que...”) de l’oració que Documentació “Un compte tenia muller molt delicada, la qual desdenyava de lavar-se les mans en en català totes aygües, ans enviava quescun die sos hòmens a cullir l’aygua-ros del matí, ab què’s lavàs les mans e la cara” (Recull d’Eiximplis ; DeCat, ros). “Polònio venia (...) vestit de vestedures trepades e molt desonestes, e portava en lo cap una garlanda o xapellet, e era tot ruxat de aygua-ros” ( Recull d’Eiximplis ; DeCat, ros) “Llançaren-li aiguarròs per la cara e torcaren-li la suor” ( Curial, II.20; DCVB, aigua-ros) “Tirant s'esmortí tres voltes, e cascuna vegada ab aiguarrós l'havien de tornar” (Tirant, 236; DCVB, aigua-ros), “E aquesta li llançà aiguarròs sobre la cara, e posà-li lo dit en l'orella tocant-li la nafra que hi tenia” (400), “La Reina se llevà prestament, pres una ampolla d'aiguarròs e donà-li'n per la cara e fregà-li los polsos” (436), “E cuitaren a portar aiguarròs, llançaren-li'n per la cara, e recobrà l'esperit” (463), “Fregant-li los polsos e llançant-li aiguarròs per la cara” (Tirant, 479) Documentació “Bañarse en agua de rosas” (’alegrarse de algún mal ajeno porque se obtiene con él altres llengües alguna satisfacción de amor propio o alguna ventaja’, DUE, agua) Traduccions ¡Creo que te bañas / de agua rosada!” (L. Matheu, Libro cons.) del fragment “¡Parece como si te bañaras en agua de rosas!” (MiPlanas, Espejo) 1812 Fragment “Descaminat, / luxuriós, / pròdig, golós, / ab gran instància, / de la substància / amb UF o UE de ton ric pare / e bona mare / ta part has presa; / has-la despesa / prodiguejant, / meretricant / a ton delit” (12362-73) “Fill prodigós / fon acollit, / l’enfenollit / fora romàs" (14028-31) Fitxa Espill FE0935 Vers primera ocurrència 12364 Forma Fill pròdig canònica Mot clau 1 Fill Tipus Col·locació (significat composicional) Recursos Substantiu + adjectiu. D’origen cristià. lingüístics i retòrics Definició Fill de la paràbola bíblica del fill pròdig (Gonzàlvez). Mot clau 2 Pròdig Vers darrera ocurrència 14028 Nombre d’ocurrències 02 Es diu d’algú que marxa de casa, despén els seus béns i torna (Def. pròpia). Inserció en Desautomatitzada el text Funció discursiva mitjançant símils i imatges bíblics, diu al protagonista què ha de fer o què fa mal fet. Denominativa, modalitzadora. Forma part d’un context exhortatiu on Salomó, Documentació “Aquell fill pròdig” ( Lo en català Cartoixà, III.5) Documentació altres llengües Traduccions “Desenfrenado / y luxuriioso, / pródigo, ancioso, / con tal instancia, / por la sustancia del fragment / del rico Padre / y santa Madre: / ya lo has logrado, / ya la has gastado / prodigueando, / meretricando / por tu apetito” (L. Matheu, Libro cons.) “Descaminado, lujurioso, pródigo y glotón, de la substancia de tu rico Padre y de tu buena Madre con gran empeño te has cobrado tu parte, y la has malgastado pródigamente deleitándote con meretrices” (MiPlanas, Espejo) 1813 Fragment “Has-la despesa / prodiguejant, / meretricant / a ton delit” (12370-73) amb UF o UE “Menjant, bevent / a son delit” (14944-45) Fitxa Espill FE0936 Vers primera ocurrència 12373 Forma A delit (d’algú) canònica Mot clau 1 Delit Tipus Locució adverbial Recursos Preposició + sintagma nominal lingüístics i retòrics Definició Al gust, plaer o caprici d’algú (Def. pròpia). Mot clau 2 Vers darrera ocurrència 14945 Nombre d’ocurrències 02 Fins al punt que algú vol (Gonzàlvez; definició incorrecta). Inserció en Automatitzada el text Funció discursiva per plaer. Modalitzadora. En un cotext on Salomó recrimina el protagonista d’haver fet despeses Documentació “A gran culpa sua e poc delit meu” (Tirant, 296) en català Documentació altres llengües Traduccions “Ya la has gastado / prodigueando, / meretricando / por tu apetito” del fragment (L. Matheu, Libro cons.) “Y la has malgastado pródigamente deleitándote con meretrices” (MiPlanas, Espejo) 1814 Fragment “De ses castanyes / e segonades, / faves sobrades, / no et pots fartar” (12378-81) amb UF o UE Fitxa Espill FE0937 Vers primera ocurrència 12380 Forma Faves sobrades canònica Mot clau 1 Fava Tipus Col·locació (significat composicional) Recursos Substantiu + participi. Rima assonant en “a-e”. lingüístics i retòrics Definició Aquelles que per una o altra causa no s’havien destinat a l’alimentació humana (Vila Mot clau 2 Sobrada Vers darrera ocurrència 12380 Nombre d’ocurrències 01 1994: 35) Inserció en Automatitzada. Forma part del complement preposicional. el text Funció discursiva porc i la col·locació denomina una de les coses que menja el porc. Denominativa, modalitzadora. Pertany a una metàfora on la dona és comparada a un Documentació Llegums buits, que no tenen sinó l’escorça ( Lo en català Cartoixà, III.5) Documentació altres llengües Traduccions “¿De sus castañas, / de sus bellotas / comer, denotas? / ¿Quiereste hartar? / del fragment ¿Que has de medrar?” (L. Matheu, Libro cons.) “¡Aún no acabas de saciarte de sus castañas, su calderada de cerniduras y su sobrante de habas, que ya decides perseverar en lo mismo!” (MiPlanas, Espejo) 1815 Fragment “Les dones totes / saps que són glotes / més que la mar; / foc de cremar, / amb UF o UE terra del ros, / d’infern caós, / no són pus glots; / Xúquer llurs clots / no els ompliria / ni hi bastaria / Ebro tampoc” (12383-93) Fitxa Espill FE0938 Vers primera ocurrència 12384 Vers darrera ocurrència 12384 Nombre d’ocurrències 01 Forma Les dones són més glotes que la mar canònica Mot clau 1 Dona Tipus Proverbi Recursos Oració comparativa de superioritat lingüístics i retòrics Definició Indica el fet de no sadollar-se mai (Def. pròpia) Mot clau 2 Glota DCVB, glota, cita l’Espill com a exemple lèxic, no fràsic, dintre de l’accepció ‘goluda, que menja molt, amb avidesa’, que no és la que escau a la significació sexual que té a l’Espill. Inserció en Automatitzada, amb interpolació de la fórmula d’inserció “saps que” i el quantitatiu el text “totes”, per mor de la versificació. Inserit a l’inici d’un passatge on es glossa el seu significat, amb altres imatges metafòriques. Conserva la forma comparativa. Funció discursiva complementada amb els versos posteriors: “Foc de cremar / terra del ros, / Argumentativa, reforçada amb la inclusió de la marca de complicitat misògina “saps” i d’infern cahós / no són pus glots. / Xúquer llus clots / no’ls ompliria, / ni bastaria / Ebro tampoc” (12386-93). Documentació “Aitant tard com la mar, / tendràs fembra bastada; / tant no li podràs dar, / que ja en en català sia pagada” (Eiximenis, Terç; PCC, M 826; no s’hi cita l’ Espill) “La mar mai diu prou” (PCC, M 840; no s’hi cita l’ Espill) “La mar, com més se li dóna, més ne vol” (PCC, M 846; no s’hi cita l’Espill) “La mar, quant més té, més brama” (PCC, M 847; no s’hi cita l’Espill) “Tres coses són insaciables: el foc, la terra i la dona” (Joan Amades, Refranyer) Documentació “Eius frustra quaeris amorem, nisi te in Veneris opere tam potentem agnoveris ut eius altres llengües valeas libidinem saturare, quo tibi facilius esset aquis penitus maria dissecare” (Andreas Capellanus, De amore, 278-79; Cantavella 1992, 123) “Aytan tart com la mar / tenràs femna bastada” (G. de Cervera, Versos proverbials, est. 101) Traduccions “Las henbras todas, / si las apodas / y ver intentas, / son más hanbrientas / del fragment que no la mar” (L. Matheu, Libro cons.) “Sabes ya que todas las mujeres son voraces, más que la mar” (MiPlanas, Espejo) 1816 Fragment “Ves on t’apures / al foc, com l’or” (12396-97) amb UF o UE Fitxa Espill FE0939 Vers primera ocurrència 12396 Vers darrera ocurrència 12396 Nombre d’ocurrències 01 Forma Depurar-se al foc com l’or canònica Mot clau 1 Depurar Tipus Locució verbal (comparativa) Recursos Verb reflexiu + sintagma nominal + clàusula comparativa d’igualtat (“com...”). lingüístics i retòrics D’origen experiencial. Definició Indica el fet de quedar totalment net d’impureses (Def. pròpia) Mot clau 2 Or Inserció en Automatitzada. Forma el predicat verbal d’una clàusula de relatiu. el text Funció discursiva Modalitzadora, en una seqüència directiva. Documentació “E flames de foc sobre camper d'or; en les flames d'or se cremaven tals lletres: C.C.C., en català i en les flames de foc se cremaven aquestes: T.T.T.; significant per açò que l'or del seu amor cremant s´apurava en les flames de Carmesina” ( Tirant, 485) “Diu sant Agustí: lo que fa al ferro la lima, lo que fa lo foch a l’or, que l’apura, lo que fa lo flagell al gra que’n leva la palla, açò fa la tribulació al just home”(Lo Cartoixà, I.8) “Axí com en lo foch l’or, axí la fe en les tentacions se mostra” ( Lo Cartoixà, II.3) “Axí com l’or, que en lo foch se purga” (Lo Cartoixà, II.11) “Hi com a foch apuren l’or de la liga” (Lo Cartoixà, II.23) Documentació altres llengües Traduccions “Ve donde apures / tu fe, qual oro” (L. Matheu, Libro cons.) del fragment “Vete adonde te purifiques, como el oro por medio del fuego” (MiPlanas, Espejo) 1817 Fragment “Com fènix mor, / home ja vell; / com serp de pell, / àguila vella, / te renovella, / amb UF o UE muda de viure” (12398-403) Fitxa Espill FE0940 Vers primera ocurrència 12398 Vers darrera ocurrència 12398 Nombre d’ocurrències 01 Forma Morir/Renèixer com el fènix canònica Mot clau 1 Morir Tipus Locució verbal (comparativa) Recursos Verb + clàusula comparativa d’igualtat (“com...”). D’origen als bestiaris. lingüístics i retòrics Definició Morir dignament, prest a renèixer (Def. pròpia). Mot clau 2 Fènix DCVB, fènix, cita l’Espill com a exemple lèxic, no fràsic. Inserció en Mitjançant l’adverbi comparatiu “com” de la pròpia comparació. Presència seriada. el text Funció discursiva Modalitzadora. Forma part dels consells que dóna Salomó per a salvar-se. Documentació “Fènix és un ocell en Aràbia, d’on en lo món no n’i ha més de hu (...) E dien algunes en català gents que ell viu CLX anys, mas no pot hom saber la veritat alrament; mas los de més dien que envelleix D anys. E com és en tan gran vellesa que sa natura lo tira a sa mort, jassia que sa mort és per haver vida, ell se’n va a un bon arbre saborós e de bona odor...” (B. Latini, Llibre del tresor, II.157) Documentació altres llengües Traduccions “Busca el decoro / que el féniz fuerte / halla en la muerte” del fragment (L. Matheu, Libro cons.) “Muere a la manera del fénix” (MiPlanas, Espejo) 1818 Fragment “Com fènix mor, / home ja vell; / com serp de pell, / àguila vella, / te renovella, / amb UF o UE muda de viure” (12398-403) Fitxa Espill FE0941 Vers primera ocurrència 12400 Vers darrera ocurrència 12400 Nombre d’ocurrències 01 Forma Renovellar la pell com la serp canònica Mot clau 1 Renovellar Mot clau 2 Serp Tipus Unitat estilística configurada com a sintagma verbal (comparativa) Recursos Verb + sintagma nominal + clàusula comparativa d’igualtat (“com...”). D’origen lingüístics i retòrics experiencial i als bestiaris. Definició Canviar de costum (Def. pròpia) Inserció en Desautomatitzada. Introduïda mitjançant l’adverbi comparatiu “com” propi de la el text mateixa comparació. Presència seriada. Funció discursiva significats dels anteriors. Modalitzadora. Forma part dels consells que dóna Salomó per a salvar-se. Suma els Documentació en català Documentació altres llengües Traduccions “Honbre ya viejo, / muda el pellejo / como culebra” del fragment (L. Matheu, Libro cons.) “Renuévate, hombre ya decrépito, como lo hace de su piel la serpiente” (MiPlanas, Espejo) 1819 Fragment “Com fènix mor, / home ja vell; / com serp de pell, / àguila vella, / te renovella, / amb UF o UE muda de viure” (12398-403) Fitxa Espill FE0942 Vers primera ocurrència 12401 Vers darrera ocurrència 12402 Nombre d’ocurrències 01 Forma Renovellar-se com l’àguila canònica Mot clau 1 Renovellar Mot clau 2 Àguila Tipus Unitat estilística configurada com a sintagma verbal (comparativa) Recursos Verb reflexiu + clàusula comparativa d’igualtat (“com...”). D’origen als bestiaris. lingüístics i retòrics Definició Canviar de costum (Def. pròpia) Inserció en Desautomatitzada. Presència seriada. el text Funció discursiva anteriors. Modalitzadora. Forma part de la sèrie de consells de Salomó, suma el seu significat als Documentació “Allí seran congregades les àguiles, qui seran los sants ressucitats e renovats axí com en català l’àguila” (Lo Cartoixà, III.37) “Veren-lo en forma de home jove, elegant en figura de proporcionada bellea, que la immortalitat de la resurrectió significava; en la qual axí com l’àguila la joventut se renova” (Lo Cartoixà, IV.14) Documentació altres llengües Traduccions “Honbre ya viejo, / muda el pellejo / como culebra; / tu pico quiebra, / del fragment águila vieja; tu tierra dexa / si has de escapar” (L. Matheu, Libro cons.) “Renuévate, hombre ya decrépito, como lo hace de su piel la serpiente, y como se remoza el águila envejecida; cambia de existencia” (MiPlanas, Espejo) 1820 Fragment “Muda de viure, / dexa lo siure / tan ociós” (12403-05) amb UF o UE “Puis coneguda / has llur manera, / muda carrera, / llexa el camí / llur, serpentí, / Fitxa Espill tan espinós / e verinós” (12738-44) “Mentres temps tins / de roba muda” (14996-97) “Puis fui delliure, / mudí de viure” (15593-94) FE0943 Vers primera ocurrència 12403 Vers darrera ocurrència 15594 Nombre d’ocurrències 04 Forma Mudar de viure --- Mudar carrera --- Mudar de roba canònica Mot clau 1 Mudar Tipus Col·locació (significat composicional) Recursos Verb + preposició “de” + infinitiu. Al·literació dels sons [d] i [r]. lingüístics i retòrics Definició Canviar d’actitud o, fins i tot, de forma de vida (Def. pròpia). Mot clau 2 Viure Vol dir: cambia de com has estat fins avuy (MiP, nota al v. 14997). DeCat, mudar, cita l’Espill 15594 com a exemple lèxic, no fràsic. Canviar la manera de comportar-se (Gonzàlvez, Mudar carrera). Inserció en Automatitzada, seriada i conclusiva el text Funció discursiva exhortacions anteriors. Modalitzadora, exhortativa i conclusiva, resum de tota la sèrie de consells i Documentació “Girar-se la casaca o la camisa” (‘passar-se al partit oposat’, DCVB, en català girar) Documentació En ascètica és dit: Indue novum hominem , mots axí mateix usats en la litúrgia, axò altres llengües és: ‘vesteix-te altre home’, ‘sies altre home del que fins avui has sigut’, ‘canvia de viure, com de roba’ (MiP ed., Spill, nota al v. 14997) Traduccions “[--] Dexa el sentar / malo y ocioso” (Or. 12403-05) del fragment “Pues conocida / es su manera, / muda carrera” (Or. 12738-40) “Mientras su centro / tienpo te da / y pronto está, / de ropa muda” (Or. 14996-97), “Con mucha priesa, / hize promesa, / por libre estar, / vida mudar” (Or. 15593-94) (L. Matheu, Libro cons.) “Cambia de existencia; deja tu asiento y ocio perezoso” (Or. 12403-05) “Cambia de camino, huye de su ruta tortuosa” (Or. 12740-42), “Mientras es tiempo todavía, cámbiate en otro hombre” (Or. 14996-97) (MiPlanas, Espejo) 1821 Fragment “Com Jacob, ix / de Canaan, / servix Laban / set anys pastor: / fel servidor, / amb UF o UE poràs haver / Lia primer, / set més per zel / d'haver Raxel, / sis anys de tornes / perquè ric tornes” (12408-18) Fitxa Espill FE0944 Vers primera ocurrència 12408 Vers darrera ocurrència 12408 Nombre d’ocurrències 01 Forma Fer com Jacob per fer-se ric canònica Mot clau 1 Fer Mot clau 2 Jacob Tipus Unitat estilística configurada com a sintagma verbal (comparativa) Recursos Verb + clàusula comparativa + clàusula d’infinitiu. lingüístics i retòrics D’origen bíblic. Definició Actuar amb astúcia i perseverància per enriquir-se (Def. pròpia) Inserció en Desautomatitzada. Forma part de l’exemple bíblic que s’hi desenvolupa. el text Funció discursiva seguir l’exemple de Jacob. Argumentativa, en una seqüència directiva, on Salomó exhorta el protagonista a Documentació en català Documentació altres llengües Traduccions “Con Jacob, sal / de Canaan: / sirvió a Laban / como pastor, / fiel servidor, / del fragment tendrás por guía / primero a Lía; / siete años más, / conseguirás / que te dé él / luego a Raquel, / si mas absuelvas, / que rico buelbas” (L. Matheu, Libro cons.) “Sal, como Jacob, de Canaaan, para servir siete años a Laban en calidad de pastor y de servidor fiel, y así podrás obtener a Lía primeramente, y siete años más con el deseo de conseguir a Raquel, además de otros seis, por añadidura, con el fin de enriquecerte” (MiPlanas, Espejo) 1822 Fragment “Servix Laban / set anys pastor, / fel servidor, / poràs haver / Lia primer, / amb UF o UE set més per zel / d’haver Raquel” (12410-16) Fitxa Espill FE0945 Vers primera ocurrència 12412 Forma Fel servidor canònica Mot clau 1 Servidor Tipus Col·locació (significat composicional) Recursos Adjectiu + substantiu lingüístics i retòrics Definició Anotada com a col·locació, sense definició, per Gonzàlvez. Mot clau 2 Fel Vers darrera ocurrència 12412 Nombre d’ocurrències 01 Persona que es troba a les ordres d’una altra i li és lleial (Def. pròpia). Inserció en Automatitzada el text Funció discursiva va ser de Laban. Modalitzadora. Salomó aconsella el protagonista que siga fel servidor, com Jacob ho Documentació “Era fill d'aquella venusta e bella Raquel, per la qual, en treball de fatiga delitosa, era en català estat fel servent catorze anys de Laban, son oncle” ( Hist. Josef) “Quant la mare fon prenyada / de vos, fel servent de Deu” (Cobles sent Honorat, Cançoner vides sants) “De noble linatge molt alt e insigne, / y fel servidor, humil y benigne” ( Cobles sent Honorat , Cançoner vides sants) “Puix li fos fel servidor” (Cobles sent loys bisbe , Cançoner vides sants) “Digues li vos, sancta, del Deu fel serventa”, “O verge prudent, humil Juliana, / serventa benigna molt fel y leal” (Cobles senta Juliana , Cançoner vides sants) “Puix es cosa tan notoria / que de Deu sou fel servent” (Cobles sent Pau, Cançoner vides sants), “Puix sou de Jesus tan fel servidor” (Cobles sent Gil, Cançoner vides sants) Documentació altres llengües Traduccions “Sirvió a laban / como Pastor, / fiel servidor, / tendrás por guía / primero a Lía; / del fragment siete años más, / conseguirás / que te dé él / luego a Raquel” (L. Matheu, Libro cons.) “Para servir siete años a Labán en calidad de pastor y de servidor fiel, y así podrás obtener a Lía primeramente, y siete años más con el deseo de conseguir a Raquel” (MiPlanas, Espejo) 1823 Fragment “Sis anys de tornes / perquè ric tornes” (12417-18) amb UF o UE Fitxa Espill FE0946 Vers primera ocurrència 12417 Forma De tornes canònica Mot clau 1 Torna Tipus Locució adverbial Recursos Preposició “de” + substantiu. Al·literació del so [e]. lingüístics i retòrics Definició Allò que per donació espontània s’afegeix a una cosa que es dóna o ven o cedeix Mot clau 2 Vers darrera ocurrència 12417 Nombre d’ocurrències 01 (DCVB, torna; s’hi cita l’Espill , el Tirant i el Procés). També es podía aplicar a un període de temps que es concedia (DeCat, torn; s’hi cita l’Espill). Inserció en Automatitzada. Complementa el verb elidit. Invariable. el text Funció discursiva Modal. S’insereix dins d’un exemple que Salomó invoca com a model a imitar. Documentació “E si a tot buf no han baf e encara més queucom de tornes” (F. Eiximenis, Terç, 121) en català “E per tornes, vos volem dar nostra filla Carmesina per muller” ( Tirant, 452) “I encara en daríeu la clotxa de ales / i ab ella, de tornes, lo vostre sarró” (Procés olives , 245-46) Documentació altres llengües Traduccions “Si más absuelvas, / que rico buelvas” del fragment (L. Matheu, Libro cons.) “Además de otros seis, por añadidura, con el fin de enriquecerte” (MiPlanas, Espejo) 1824 Fragment “...Glòria / si vols complida / ta carn oblida, / món, fills (si en tens), / muller, parens, / amb UF o UE ans soterrar; / renunciar / primer a béns / no et torbe gens: / mai fall fosser, / menys hereter” (12422-32) Fitxa Espill FE0947 Vers primera ocurrència 12431 Vers darrera ocurrència 12431 Nombre d’ocurrències 01 Forma Mai no hi manca enterrador ni hereu canònica Mot clau 1 Enterrador Tipus Proverbi Recursos Oració simple predicativa. Modalitat asseverativa negativa. Al·iteració del so [r]. lingüístics i retòrics Definició Indica que no cal preocupar-se pels béns materials (Def. pròpia) Mot clau 2 Hereu Inserció en Desautomatitzada, encara que conserva els dos termes clau del proverbi i l’estructura el text d’oració negativa. S’insereix per parataxi, com a resum i conclusió del paràgraf precedent. Funció discursiva intenta convèncer el protagonista de deixar família i béns. Argumentativa, com a conclusió dels versos precedents, on el locutor (Salomó) Documentació “Mai falten hereus” (PCC, H 99; no s’hi cita l’ Espill) en català “Hereu i ase, ni el diable els treu de casa” (DCVB, hereu; Vallès; no s’hi cita l’Espill) Documentació altres llengües Traduccions “Jamás se ha visto / loco heredero, / sepulturero” (L. Matheu, Libro cons.) del fragment “Pues sepulturero nunca falta, y aun menos quien herede” (MiPlanas, Espejo) 1825 Fragment “Qui, pres l’aladre, / mira el baladre / restat darrere, / dret solc no spere / amb UF o UE ni bon recapte; / no es pot dir apte / per alt regnar. / Per dret llaurar / e fer guaret / e bon esplet, / ta ànima i cos / juny-los abdós / jus jou sancer, / tots d’un voler / e d’un consell / fent bon parell.” (12433-48) Fitxa Espill FE0948 Vers primera ocurrència 12433 Vers darrera ocurrència 12433 Nombre d’ocurrències 01 Forma Qui mira darrere, no llaura dret canònica (conté la locució Llaurar dret) Mot clau 1 Llaurar Mot clau 2 Mirar Tipus Unitat estilística configurada com a enunciat parèmic Recursos Esquema d’oració de relatiu. Imatge basada en l’experiència del treball del camp. lingüístics i retòrics D’origen bíblic. Definició Qui no fa bé les coses, no pot esperar un bon resultat (Def. pròpia) Inserció en Desautomatitzada. La imatge s’amplia amb l’afegit d’altes elements, però s’hi el text conserven tots els constituents de la referència parèmica. S’hi conserva l’estructura de relatiu i s’hi inicia una sèrie de metàfores d’orígen bíblic. Funció discursiva de fer i què s’ha de fer, en vida, per arribar a Déu. Argumentativa. Forma part d’un símil complet en què Salomó aconsella què no s’ha Documentació “Però Jesús li va respondre: ningú que, tenint posada la mà a l’arada, miri enrera, no en català és bo per al Regne de Déu” (Lluc, 9.62) “Respon lo Senyor: qualsevol qui posa la mà a l’aladre hi atràs guarda, per al regne de Déu no és dispost ni abte” (Lo Cartoixà, II.4), “Lo qui laurant gira la cara, drets los solchs no porta” (Lo Cartoixà, II.4), “Diu sant Gregori: No són dexebles seus qui ab ell la Pasqua no celebren, no són dexebles seus aquells que havent posat la mà al aradre atràs miren, deixant lo bé que principiat havien” ( Lo Cartoixà, IV.14) “Respongué Jesús: El qui havent posat la mà a l’arada, torna la vista enrera, no és bo per al regne de Déu” (Papini, Història de Crist; PCC, A 639) “Qui, pres l’aladre, / mira’l baladre / restat darrere, / dret solc no spere / ni bon recapte; / no’s pot dir apte / per alt regnar” (PCC, A 639; és la citació de l’Espill) Documentació altres llengües Traduccions “Quien toma arado, / sienpre ha mirado / la adelfa, y más / si queda atrás; / del fragment que, si la deja, / recto la reja / surco no espere: / en cuanto hiziere / no irá acertado, / ni buen recado / dará al guiar, / derecho arar” (L. Matheu, Libro cons.) “Quien, empuñando el arado, mira al baladre que ha quedado detrás, no espere hacer surco derecho ni obtener buena cosecha, pues no puede reputarse merecedor de un alto Reino. Para arar derechamente...” (MiPlanas, Espejo) 1826 Fragment “Per dret llaurar / e fer guaret / e bon esplet, / t’ànima i cos / juny-los abdós / amb UF o UE jus jou sencer” (12440-45) “Brúfol portant / jou, dret llaurant” (13921-22) Fitxa Espill FE0949 Vers primera ocurrència 12440 Forma Llaurar dret canònica del proverbi Vers darrera ocurrència 13922 Nombre d’ocurrències 02 (part de la unitat estilística Qui llaurant mira darrere no llaura dret) (part Bou vell llaura dret) Mot clau 2 Dret Mot clau 1 Llaurar Tipus Locució verbal (significat idiomàtic; passa d’un àmbit concret a un de general) Recursos Verb + adverbi. Imatge basada en una activitat del treball del camp. lingüístics i retòrics Definició Portar-se bé, obrar com cal (DCVB, llaurar; no s’hi cita l’ Espill) Inserció en Automatitzada. Forma el predicat d’una clàusula final d’infinitiu, introduïda per la el text preposició “per”. Funció discursiva bé. Argumentativa. Forma part del símil que Salomó empra per aconsellar l’home que obri Documentació en català Documentació altres llengües Traduccions “Derecho ara / y hazer barbecho / bueno y bien hecho” (Or. 12440-45) del fragment “Buei, fue llevando / iugo y arando” (Or. 13921-22) (L. Matheu, Libro cons.) “Para arar derechamente, dejando barbecho, y obtener buena siega” (Or. 12440-45) “Búfalo sujeto al yugo y arando derechamente” (Or. 13921-22) (MiPlanas, Espejo) 1827 Fragment “Pren per pilot / aquell prom Lot, / hoste tan bo; / ses filles no, / ni sa muller: / amb UF o UE mirà darrer / e tornà's marbre” (12445-51) “Sal se tornassen / com la de Lot” (15838-39) Fitxa Espill FE0950 Vers primera ocurrència 12451 Vers darrera ocurrència 15838 Nombre d’ocurrències 02 Forma Tornar-se (estàtua de) sal com la muller de Lot canònica Mot clau 1 Tornar Mot clau 2 Lot Tipus Unitat estilística configurada com a sintagma verbal (comparativa) Recursos Verb reflexiu + sintagma nominal+ clàusula comparativa. D’origen bíblic. lingüístics i retòrics Definició Pagar cara la curiositat (Def. pròpia) Inserció en Desautomatitzada. Es desprén de l’explicació de la història de Lot. el text Funció discursiva Argumentativa. Funciona com a exemple del model. Documentació “Ni tornen atràs per defalt de perseverànça, ni a les spatles se giren. De la muller de en català Lot se recorden: girà la vista a Sadoma e perdé la natural forma i en stàtua de sal fon convertida” ( Lo Cartoixà, III.37) Documentació “La femme de Loth mal se garda, / quant par derriere regarda” (Livre altres llengües lamentations de Matheolus, II, 1385-6; citat per Peirats 2003a) des Traduccions “Piloto sea / Lot, que se enplea, / quando hospedó: / sus hijas no, / ni su muger / del fragment que quiso ver, / para su mal / bolviose sal” (L. Matheu, Libro cons.) “Toma por piloto a aquel bondadoso Lot, hospedero tan excelente, pero no a sus hijas ni a su mujer (la que miró hacia atrás y tornóse mármol)” (MiPlanas, Espejo) 1828 Fragment “E gustaràs / lo fust amprant, / sabor mudant / d’aigües amargues” (12476-79) amb UF o UE Fitxa Espill FE0951 Vers primera ocurrència 12479 Forma Aigües amargues canònica Mot clau 1 Aigües Mot clau 2 Amargues Vers darrera ocurrència 12479 Nombre d’ocurrències 01 Tipus Unitat estilística configurada com a sintagma nominal Recursos Substantiu + adjectiu. Al·literació dels sons [a] i [s]. lingüístics i retòrics Definició Aigües que no són dolces, que contenen sal i no són bones de beure (Gonzàlvez). Inserció en Automatitzada. Precedida de la preposició “de”. el text Funció discursiva Modalitzadora. Intensifica les penalitats del pas pel mar Roig. Documentació “Oh mar d'aigües amargues, per a mi més que als altres amarga”, “Però l'amor d'Hero en català així tot l'ocupava, que a les amargues aigües l'entrada defenia”, “Al temps que en les amargues aigües l'enamorat miserable per amor d'Hero la vida perdia”, “En les amargues aigües ja no per mi, mas per la vida, treballa” (Hist. Leànder i Hero) Documentació altres llengües Traduccions “Y gustarás / fruta sin duda, / y árbol que muda / aguas amargas” del fragment (L. Matheu, Libro cons.) “Y, utilizando el madero, gustarás el cambiado color de las aguas amargas” (MiPlanas, Espejo) 1829 Fragment “Passa dellà / lo flum Jordà, / e no t'atures / per les pastures / de Galaat, / amb UF o UE com fills de Gat / e de Rubén” (12489-95) Fitxa Espill FE0952 Vers primera ocurrència 12489 Vers darrera ocurrència 12489 Nombre d’ocurrències 01 Forma No passar el riu Jordà com els fills de Gat i de Rubén canònica Mot clau 1 Passar Mot clau 2 Rubén Tipus Unitat estilística configurada com a sintagma verbal (comparativa) Recursos Negació + verb + sintagma nominal + clàusula comparativa. D’origen bíblic. lingüístics i retòrics Definició No atrevir-se a fer l’esforç que suposa passar a una situació millor (Def. pròpia) Inserció en Desautomatitzada. el text Funció discursiva l’argument del model. Argumentativa, exhortativa. Salomó intenta convèncer el protagonista amb Documentació en català Documentació altres llengües Traduccions “Pasa el Jordán; / no te detengas / ni te prevengas, / con tantos pastos / de Galaat, del fragment / de hijos de Gat / y de Rubén” (L. Matheu, Libro cons.) “Pasa al otro lado del Jordán y no te detengas en los pastos de Galaad, como los hijos de Gad y de Rubén” (MiPlanas, Espejo) 1830 Fragment “També Joan / vestit de pell / d’algun camell, / los molls vestits, / grossos convits / amb UF o UE fogint, llexant, / llagost menjant / en lo desert, / lo sucre vert / o mel silvestre, / pren-lo per mestre” (12504-14) Fitxa Espill FE0953 Vers primera ocurrència 12512 Forma Sucre verd canònica Mot clau 1 Sucre Tipus Col·locació (significat composicional) Recursos Substantiu + adjectiu lingüístics i retòrics Definició DCVB, Mot clau 2 Verd Vers darrera ocurrència 12512 Nombre d’ocurrències 01 sucre, no el recull. Mel silvestre (Gonzàlvez). Inserció en Automatitzada el text Funció discursiva significat reformulador, sinònim: “mel silvestre”. Denominativa, en una seqüència descriptiva. El sintagma “sucre vert” va seguit d’un Documentació “Altres doctors opinen que les canyamels nomena mel silvestre” (Lo en català Cartoixà, I.17) Documentació altres llengües Traduccions “Como San Juan, / cubre tu vello / piel de camello; / ricos vestidos, / suaves, pulidos, del fragment / y los enbites / de los conbites / evita huiendo, / yervas comiendo / a menos costa, / o la langosta / en el desierto, / o fruto engerto, / o miel silvestre” (L. Matheu, Libro cons.) “También a Juan, que vistió de la piel de algún camello las muelles vestiduras, rehuyó opíparos convites, prefiriendo comer en el desierto langostas, azúcar verde o miel silvestre, tómale por maestro” (MiPlanas, Espejo) 1831 Fragment “Dexa peixcar / com Pere féu / e com Andreu” (12518-20) amb UF o UE Fitxa Espill FE0954 Vers primera ocurrència 12518 Vers darrera ocurrència 12518 Nombre d’ocurrències 01 Forma Deixar de pescar com Pere i Andreu canònica Mot clau 1 Deixar Mot clau 2 Pere Tipus Unitat estilística configurada com a sintagma verbal (comparativa) Recursos Verb + preposició “de” + infinitiu + clàusula comparativa. D’origen evangèlic. lingüístics i retòrics Definició Abandonar la feina pròpia (Def. pròpia) Inserció en Forma el predicat verbal i introdueix el verb “fer” en el primer element de la el text comparació, per mor de la mètrica i la rima. Funció discursiva Argumentativa, exhortativa. Utilitza l’exemple del model. Documentació en català Documentació altres llengües Traduccions “Dexa el pescar / con Pedro, pues, / y con Andrés” del fragment (L. Matheu, Libro cons.) “Deja de pescar, como hizo Pedro, y abandona en el varadero redes y nave, como hizo Andrés para que fuesen reparadas” (MiPlanas, Espejo) 1832 Fragment “Girant la squena / al ja passat” (12548-49) amb UF o UE Fitxa Espill FE0955 Vers primera ocurrència 12548 Forma Girar l’esquena canònica Mot clau 1 Girar Tipus Locució verbal (significat idiomàtic) Recursos Verb + sintagma nominal lingüístics i retòrics Definició Anar-se’n, absentar-se (DCVB, Mot clau 2 Esquena Vers darrera ocurrència 12548 Nombre d’ocurrències 01 girar; no s’hi cita l’ Espill). Prescindir (d’alguna cosa o persona), fer acció de no conèixer o de no voler atendre algú (DCVB, girar; no s’hi cita l’ Espill). DeCat, girar , registra Girar l’esquena, però no cita l’Espill. No fer cas d’alguna cosa, oblidar-la (Gonzàlvez). Inserció en Automatitzada. Forma el predicat d’una clàusula de gerundi. el text Funció discursiva Déu, tot oblidant el ja passat. Argumentativa. Salomó aconsella al narrador-protagonista d’ordenar la vida davant Documentació “Girar-se a calcú el sant d’esquena” (DCVB, girar ; no s’hi cita l’ Espill) en català “També van girar l’asquena e fugiren” (Hist. Carles Maynes, Resum inicial) “E, girant l'esquena, no volgué pus escoltar” (Curial, I.13), “Per ço que Laquesis anant a la copa no li giras l'esquena” (I.24), “Abans li girava l'esquena e de tot en tot la oblidava” (I.25), “E, girant les espatles, se n'anà” (I.30), “Tantost que Melchior li gira l'esquena” (I.39), “Melchior, girant l'esquena, se'n va cuitadament a Curial” (I.39), “Curial e l'altre cavaller, girant l'esquena, se'n partiren” (II.11), “E, tantost girant les espatles, continua son camí” (II.31), “Girant, donques, l'esquena, volie'm moure per venir ençà” (II.71), “Girant l'esquena, se n'anà” (III.14 i 18) Documentació altres llengües Traduccions “Dexa con pena / lo ya pasado” (L. Matheu, Libro cons.) del fragment “Volviendo la espalda al pasado” (MiPlanas, Espejo) 1833 Fragment “Lleva't, girat / a la paret, / en tu retret / com Ezequies” (12558-61) amb UF o UE Fitxa Espill FE0956 Vers primera ocurrència 12558 Vers darrera ocurrència 12558 Nombre d’ocurrències 01 Forma Girar-se contra la paret com Ezequies canònica Mot clau 1 Girar Mot clau 2 Ezequies Tipus Unitat estilística configurada com a sintagma verbal (comparativa) Recursos Verb reflexiu + preposició + sintagma nominal + clàusula comparativa. D’origen bíblic. lingüístics i retòrics Definició Penedir-se (def. pròpia) Inserció en Forma el predicat verbal. el text Funció discursiva Argumentativa, exhortativa. Utilitza l’exemple del model. Documentació en català Documentació altres llengües Traduccions “A la verdad, / solo te mete / en tu retrete / como Ezequías” del fragment (L. Matheu, Libro cons.) “Levántate, vuélvete de cara a la pared en tu retiro, como Ezequías” (MiPlanas, Espejo) 1834 Fragment “E, mort Uries, / com David féu, / e com a Déu / negà greument, / amargament / amb UF o UE plora com Pere” (12562-67) Fitxa Espill FE0957 Vers primera ocurrència 12566 Forma Plorar amargament canònica Mot clau 1 Plorar Tipus Col·locació (significat composicional) Recursos Verb + adverbi lingüístics i retòrics Definició Manifestar amb llàgrimes una pena molt gran (Def. pròpia) Mot clau 2 Amargament Vers darrera ocurrència 12566 Nombre d’ocurrències 01 Inserció en Automatitzada. el text Funció discursiva Modalitzadora, intensificant l’acció de penediment, en una seqüència directiva. Documentació “Y exint de la casa plorà amargament” ( Història en català “Y ab la ferma fe que'l perdó conquista / Passió, 677) de culpa tan leja plorà amargament” (Història Passió, 721-22) “En lloc secret, amic de llàgremes, amargament plorà”, “Primerament, lo gall cantà; aprés, lo senyor lo mirà; Pere plorar començà e aprés, defora, amargament plorà” (Lo Cartoixà, IV.3) “Dol per la mort de aquest Senyor, la qual los àngels amargosament ploran” (Vita Christi, 215), “No podia parlar de dolor e plorava amargosament” (226), “A soles ploraré amargosament la infidelitat mia” (244) Documentació altres llengües Traduccions “Y a Dios negó / tan gravemente, / amargamente / con Pedro llora” del fragment (L. Matheu, Libro cons.) “Y, como Pedro, cuando tan gravemente negó a Dios, llora con amargura” (MiPlanas, Espejo) 1835 Fragment “No es desespere / com Caïm, Judes, / per les caigudes / l'ànima tua” (12568-71) amb UF o UE Fitxa Espill FE0958 Vers primera ocurrència 12568 Vers darrera ocurrència 12568 Nombre d’ocurrències 01 Forma No desesperar-se com Caïm o Judes canònica Mot clau 1 Desesperar Mot clau 2 Judes Tipus Unitat estilística configurada com a sintagma verbal (comparativa) Recursos Partícula negativa + verb + clàusula comparativa. lingüístics i retòrics D’origen bíblic. Definició No perdre l’esperança (Def. pròpia) Inserció en Forma el predicat verbal. el text Funció discursiva Argumentativa. Reportant l’exemple del model. Documentació en català Documentació altres llengües Traduccions “No desepere / como Caín, / ni tenga el fin / que tuvo Judas, / en tales dudas / del fragment el alma tuia” (L. Matheu, Libro cons.) “No se desespere tu alma, como la de Caín u la de Judas por sus caídas” (MiPlanas, Espejo) 1836 Fragment “Sperituals / e corporals, / tals obres pies / fent com Tobies / e Agostí, / amb UF o UE Llorenç, Martí / e Nicolau, / Tomàs: palau / en lo cel obra” (12611-19) Fitxa Espill FE0959 Vers primera ocurrència 12613 Vers darrera ocurrència 12613 Nombre d’ocurrències 01 Forma Fer obres pies com Tobies, Agustí, Llorenç, Martí, Nicolau i Tomàs canònica Mot clau 1 Fer Mot clau 2 Tomàs Tipus Unitat estilística configurada com a sintagma verbal (comparativa) Recursos Verb + sintagma nominal + clàusula comparativa. D’origen bíblic i hagiogràfic. lingüístics i retòrics Definició Noms de personatges y sants, citats en sèries per llurs obres de pietat, espiritual y corporal: incitació, a exemple d’ells, a obrar o construhir palau en el cel, o sia, metafòricament, a merèxer tenir-hi lloch (MiP) Observació: Tret de Tobies (rimat amb pies), els altres sis sants són titulars de parròquies de València. Inserció en Forma una clàusula de gerundi. el text Funció discursiva model. Argumentativa. Salomó aconsella el protagonista d’obrar bé, al·ludint l’exemple del Documentació “Recordarà lo senyor les sis obres de misericòrdia per amor sua fetes en los pobres, en català en les quals sis se entenen. La setena, soterrar los morts, que és scrita en Tobies” (Lo Cartoixà, III.48) Documentació altres llengües Traduccions “Ya corporales, / ya espirituales, / haz obras pías / como Tobías, / como Agustín, / del fragment como Martín, / como Laurencio, / como Fulgencio / y Nicolás, / como Tomás; / alcaçar labra / que el cielo te abra / y el premio cobre” (L. Matheu, Libro cons.) “Practicando tales obras de piedad, espirituales y corporales, como Tobías, Agustín, Martín, Lorenzo, Nicolás y Tomás, edifícate palacio en el cielo” (MiPlanas, Espejo) 1837 Fragment “D’allò que et sobra, / presa ta part / e restant fart / del que és de més, / amb UF o UE almoines fes” (12620-24) Fitxa Espill FE0960 Vers primera ocurrència 12620 Vers darrera ocurrència 12620 Nombre d’ocurrències 01 Forma Del que et sobra, fes-ne almoina canònica Mot clau 1 Almoina Mot clau 2 Sobrar Tipus Unitat estilística configurada com a enunciat parèmic Recursos Oració simple predicativa, amb tematització. Al·literació del so [a]. Rima assonant en lingüístics i retòrics “o-a”. Definició Aconsella ser equitatiu (Def. pròpia) Inserció en Desautomatitzada. Canvi d’ordre i inclusió d’altres elements. Integrada perfectament el text al text. Funció discursiva palau en lo cel” (vers precedent). Argumentativa. Salomó aconsella què s’ha de fer per, com els sants pares, “obrar Documentació “Almoina fes del que et sobra o tens de més” (PCC, A 821; és la citació de l’Espill, en català sense més informació) Observació: L’anotació que en fa Sebastià Farnés pot ser un exemple de fals amic, és a dir, un cas de miratge parèmic. Documentació altres llengües Traduccions “Lo que te sobre, / tu satisfecho, / todo esto hecho; / si algo de más, / repartirás / del fragment limosnas dando” (L. Matheu, Libro cons.) “De lo que te sobrare, después de tomada tu parte y quedado ahito, distribuye lo superfluo en limosnas” (MiPlanas, Espejo) 1838 Fragment “Jorn e nit mires / la curial / llei e moral / qual Deu tramès / per Moisès / amb UF o UE en dues taules: / sols deu paraules, / tres sobiranes, / les set humanes” (12690-98) “Taules e verga” (13579) Fitxa Espill FE0961 Vers primera ocurrència 12695 Forma Taules de la Llei canònica Mot clau 1 Taules Mot clau 2 Llei Vers darrera ocurrència 13579 Nombre d’ocurrències 02 Tipus Unitat estilística configurada com a sintagma nominal Recursos Substantiu + preposició “de” + sintagma nominal. D’origen bíblic. lingüístics i retòrics Definició Manaments del Déu bíblic, gravats sobre dues lleixes de pedra i lliurats a Moisès al mont Sinaí (Def. pròpia). Les dues pedres on estava escrit el Decàleg (DCVB, taula ; no s’hi cita l’ Espill). Inserció en Desautomatitzada el text Funció discursiva els manaments de Déu. Denominativa, en una seqüència directiva, perquè el personatge protagonista segueixi Documentació “Dar-te he dues taules de pera e la lig e los manaments que jo escriu” (Gènesi en català Scriptura; DCVB; taula ) de “És figurada per l’arca, dins la qual los manaments se tancaven, scrits en les taules de pedra” (Lo Cartoixà, I.12) “En aquests dos manaments de amor stà la llei tota i los profetes (...) Tots los deu manaments que Déu scriví ab lo seu dit en les làpides taules, en amar a Déu e lo proïsme se redoexen. Los tres primers, a la amor de Déu sguarden; los set, al proïsme (...) Reduïda tota en tan poques e clares paraules” (Lo Cartoixà, III.34) Documentació altres llengües Traduccions “Y sienpre miras / a la curial / ley y moral, / que de Dios es / dada a Moisés, / del fragment en las dos tablas” (Or. 12690-95) “Tablas y vara” (Or. 13579) (L. Matheu, Libro cons.) “Y si atiendes, de día y de noche, a la ley social y moral que Dios envió por medio de Moisés en dos tablas” (Or. 12690-95) “Con las tablas y la vara” (Or. 13579) (MiPlanas, Espejo) 1839 Fragment “Lo de mà squerra, / molt hom s’hi erra, / tira a l’infern” (12749-51) amb UF o UE “Humilitat, / serva man dreta, / ves via streta / qui du a vida / de bé complida” (12768-72) Fitxa Espill FE0962 Vers primera ocurrència 12749 Vers darrera ocurrència 12769 Nombre d’ocurrències 02 Forma Camí de mà esquerra --- Camí de mà dreta canònica Mot clau 1 Camí Mot clau 2 Esquerra Tipus Unitat estilística configurada com a sintagma nominal Recursos Substantiu + preposició “de” + sintagma nominal. Al·literació dels sons [m], [e] i [a]. lingüístics i retòrics Definició Denota una actuació/direcció dolenta (Def. pròpia) Denota una actuació/direcció bona (Def. pròpia) Inserció en Desautomatitzada: el subjecte de la primera recurrència és esmentat uns versos més el text amunt: “muda carrera / llexa el camí” (12740-41). La segona recurrència, també desautomatitzada, cal relacionar-la amb la menció anterior al (camí) de mà esquerra. Funció discursiva abandone el mal camí, que descriu com el camí de l’infern (1a. recurrència). Modalitzadora, en una seqüència directiva. Salomó aconsella el protagonista que Modalitzadora, en una seqüència directiva. Salomó aconsella el protagonista que agafe el bon camí (2a. recurrència). Documentació en català “Treballa de redohir-lo a la dreta via” ( Lo Cartoixà, III.10) Documentació altres llengües Traduccions “Por mano izquierda, / que al que se pierda / lleva al infierno” (Or. 12649-51) del fragment “Toma mandrecha” (Or. 12769) (L. Matheu, Libro cons.) “El camino de mano siniestra (muchos son los que se equivocan) conduce al infierno” (Or. 12649-51) “Conserva el camino de mano derecha” (Or. 12769) (MiPlanas, Espejo) 1840 Fragment “Lo de mà squerra, / molt hom s’hi erra, / tira a l’infern. / Gira el govern, / amb UF o UE ferma e baxa / timons de caxa, / mira sovent / búxola, vent, / compàs e carta” (12749-57) Fitxa Espill FE0963 Vers primera ocurrència 12752 Forma Girar el govern canònica (actualment, Girar Mot clau 1 Girar Vers darrera ocurrència 12752 Nombre d’ocurrències 01 el timó) Mot clau 2 Govern Tipus Locució verbal (significat idiomàtic; passa d’un àmbit concret al general) Recursos Verb + sintagma nominal. Al·literació del so [r]. lingüístics i retòrics Definició Canviar de forma d’actuar (Def. pròpia) Inserció en Automatitzada i seriada el text Funció discursiva metafòriques de signe nàutic —“d’esculls t’aparta”, “mira la stela”, “muda la vela”, Modalitzadora, en una seqüència directiva. Inici d’un paràgraf amb expressions etc.—, que complementen el primer vers de la sèrie: “Gira el govern”. Documentació en català Documentació altres llengües Traduccions “--” (L. Matheu, Libro cons.) del fragment “Dale vuelta al gobernalle” (MiPlanas, Espejo) 1841 Fragment “Gira el govern, / ferma e baxa / timons de caxa, / mira sovent / búxola, vent, / amb UF o UE compàs e carta” (12752-57) Fitxa Espill FE0964 Vers primera ocurrència 12754 Forma Timó de caixa canònica Mot clau 1 Timó Tipus Col·locació (significat composicional) Recursos Substantiu + preposició “de” + substantiu lingüístics i retòrics Definició Que té unes peces de fusta a manera de caixó que defensen els guardins (DCVB, Mot clau 2 Caixa Vers darrera ocurrència 12754 Nombre d’ocurrències 01 timó; s’hi cita l’Espill). Es tracta d’una mena de timó més protegit que el timó de roda, més manejable, amb el qual apareix sovint posat en contrast (DeCat, timó; no cita l’Espill). El que té unes peces de fusta a manera de caixó que defensen les cordes amb què està lligat el timó (Carré 2006: 832). ferma e baxa. Inserció en Automatitzada. Forma el complement directe dels verbs coordinats el text Funció discursiva mitjançant la metàfora marinera a seguir el bon camí. Denominativa, en una seqüència directiva. Salomó, l’emissor, aconsella l’home Documentació “4 timons, ço és 2 de roda e 2 de caxa” (Inventari de les Drassanes de 1467; DeCat, en català timó) “No pogueren pendre en l'illa, ans romperen los timons de caixa, e la galera de Tirant se descosí” (Tirant, 296; DCVB, timó) Documentació altres llengües Traduccions “Afirma y baja / timón y caja; / descubre atento / brúxula y viento, / del fragment conpás y carta” (L. Matheu, Libro cons.) “Dale vuelta al gobernalle, cierra y baja los timones de caja; consulta a menudo brújula, viento, compás y carta” (MiPlanas, Espejo) 1842 Fragment “D’esculls t'aparta, / de naufregar / e d'encallar; / mira la stela, / muda la vela, / amb UF o UE guarda el mudar / d'encapellar; / cala primer / com fa nauxer / ben atentat” (12758-67) Fitxa Espill FE0965 Vers primera ocurrència 12758 Vers darrera ocurrència 12758 Nombre d’ocurrències 01 Forma Apartar-se dels esculls com el bon nauxer canònica Mot clau 1 Apartar Mot clau 2 Nauxer Tipus Unitat estilística configurada com a sintagma verbal (comparativa) Recursos Verb reflexiu + preposició “de” + sintagma nominal + clàusula comparativa. lingüístics i retòrics D’origen experiencial. Definició Evitar les temptacions (Def. pròpia). DCVB, nauxer, cita l’Espill com a exemple lèxic, no fràsic. Inserció en Amb alteració de l’ordre dels constituents i amplificació dels elements de la metàfora el text nàutica. Funció discursiva Modalitzadora, en una seqüència directiva. Aconsella obrar segons el model. Documentació “Desemparada la nau per los notxers e mariners qui la guiaven” ( Històries en català DCVB, nauxer) troianes; “Car lo discret nauxer e savi no dexa la nau fins que en segur port la té surta. La sancta sgleia és la nau, lo senyor és lo nauxer, qui la regeix e la governa” ( Lo Cartoixà, IV.23) “Naucher animos segura fa guia, / ni grob ni perill li porta espant” (Resposta de Joan Verdanxa a Miquel Pérez) Documentació altres llengües Traduccions “Riesgos aparta / de naufragar / y de encallar; / mira la estrella / constante y bella; / del fragment haz centinela; / muda la vela; / guarda el mudar / de trabucar; / prueba primero, / que el marinero / bien atinado / és humillado” (L. Matheu, Libro cons.) “Huye de los escollos; evita rozar con otra nave y embarrancar; observa la estrella; muda el velamen y, al hacerlo, guárdate de encapillar; sondea primeramente, como hace nauta experimentado” (MiPlanas, Espejo) 1843 Fragment “Humiliat, / serva man dreta, / ves via streta / qui du a vida / de bé complida, / amb UF o UE pren a la creu, / iràs pus breu: / lo menys ferrat / mai fon errat, / dexa el real. / Tira a l’hostal / d’aquella entrega / verge sens brega...” (12768-80) Observació: D’acord amb les indicacions ortogràfiques del manuscrit i amb la metàfora del camí correcte, el vers “deixa el real” va lligat als anteriors i no als posteriors, com equivocadament posen la majoria dels editors. Vers darrera ocurrència Fitxa Espill FE0966 Vers primera ocurrència 12775 12775 Nombre d’ocurrències 01 Forma El camí menys ferrat mai no és errat canònica Mot clau 1 Camí Tipus Proverbi Recursos Oració simple atributiva. Modalitat asseverativa negativa. Rima. lingüístics i retòrics Definició Aconsella d’anar pel camí més fressat pel peu de l’home, per les sendes més velles Mot clau 2 Errar (Def. pròpia). Refrany que expressa que els camins més transitats i els que es consideren oficials solen ésser més llargs que les dreceres poc transitades, i més directes però menys condicionades per a transitar-hi (Gonzàlvez). Inserció en Automatitzada. Variant del proverbi No deixis la via vella per la novella, que postula la el text bondat del camí antic, “menys ferrat”, és a dir, de la “via streta”, en contraposició al camí reial: “dexa el real” (12777). Conclusió d’autoritat per als versos precedents. Funció discursiva “dexa el real” (12777). Argumentativa, en una seqüència directiva, emmarcada per “ves via streta” (12770) i Documentació “Deixar la via vella per novella / és modorria” (Franselm) en català “Deixar via vella per nova és modorria” (PCC, V 951; no s’hi cita l’Espill) “No deixis la carretera per anar per la drecera” (PCC, C 1289; no s’hi cita l’Espill) “No deixis la carretera per la drecera” (DCVB, carretera; Segarra, Urgell, Vinaròs; no s’hi cita l’Espill) (M. Conca, Tesi doctoral , 652-56) Documentació “No dexar los caminos viejos por los senderos nuevos” altres llengües (Refranes famosíssimos , XI.6) Traduccions “Menos errado, / sienpre acertado, / dexa el real” del fragment (L. Matheu, Libro cons.) “El menos hollado no fué nunca el camino del error; deja el camino real” (MiPlanas, Espejo) 1844 Fragment “Lo menys ferrat / mai fon errat; / dexa el real” (12775-77) amb UF o UE Fitxa Espill FE0967 Vers primera ocurrència 12777 Forma Camí reial canònica Mot clau 1 Camí Tipus Col·locació (significat composicional) Recursos Substantiu + adjectiu lingüístics i retòrics Definició Camí que posa en comunicació les poblacions principals (DCVB, Mot clau 2 Real Vers darrera ocurrència 12777 Nombre d’ocurrències 01 camí; no s’hi cita l’Espill). El camí més seguit comunament (DeCat, camí; no s’hi cita l’ Espill). Camí ample i capaç per a carruatges, la construcció i conservació del qual corre a càrrec de l’Estat (Gonzàlvez). Inserció en Amb elisió del mot camí, el qual figura en un vers anterior de la mateixa seqüència: el text “llexa el camí” (12741) Funció discursiva Denominativa, en una seqüència directiva. Documentació “Adormí'm anant pensant, e lo meu rossí ha lleixat lo camí real e ha'm portat davant la en català reverència vostra” (Tirant, 29), “Mas puc dir a la majestat vostra que d'ací a la ciutat de Sant Jordi no podeu anar per lo camí real: tant està ple de cossos morts” (159) “Car la dita penitència és salut de la ànima, restauració e conservació de les virtuts, camí real dels justs, refectió e confort de tot bé” (Vita Christi, 4), “E van per vies molt diffícils, e lo camí real de paraís jamés l'an trobat” (7), “Car aquesta virtuosa penitència és salut hí vida de la ànima, reparo de les virtuts, despullament dels vicis, tanca de infern, porta del regne del cel, camí real per aquells qui justificadament volen anar a paradís, refectió de tot bé” (119) Documentació altres llengües Traduccions “Menos errado, / sienpre acertado, / dexa el real” del fragment (L. Matheu, Libro cons.) “El menos hollado no fué nunca el camino del error; deja el camino real” (MiPlanas, Espejo) 1845 Fragment “Casa segura, / plasent e rica, / lo bordó hi fica; / fes-hi mallada, / pren-hi posada” amb UF o UE (12788-92) Fitxa Espill FE0968 Vers primera ocurrència 12790 Forma Ficar lo bordó canònica Mot clau 1 Ficar Mot clau 2 Bordó Vers darrera ocurrència 12790 Nombre d’ocurrències 01 Tipus Locució verbal (significat idiomàtic; passa del cas concret al general) Recursos Verb + sintagma nominal lingüístics i retòrics Definició Fer aturada permanent a un lloc (DCVB, bordó; a partir de la citació de l’Espill). Fer estada en un lloc (Gonzàlvez, ficar bordó en un lloc). Inserció en Automatitzada el text Funció discursiva vida virtuosa, mitjançant tres col·locacions sinònimes. Modalitzadora, en una seqüència directiva. Salomó insta el protagonista a seguir la Documentació “E pensats que, encara que jo us sàpia seguir ficant un bordó fins al cap del món, no en català m'escaparets” (Curial, II.15) Documentació altres llengües Traduccions “Bordón aplica / y haz tu jornada; / toma posada, / bien te bandea, / allí te enplea, / del fragment quédate en ella” (L. Matheu, Libro cons.) “Es casa segura, plácida y rica: hinca tu bordón en ella; haz aquí majada, toma albergue y rodéate de buen amparo; provéete de buenos aperos y de resistentes frenos” (MiPlanas, Espejo) 1846 Fragment “Casa segura, / plasent e rica, / lo bordó hi fica; / fes-hi mallada, / pren-hi posada” amb UF o UE (12788-92) Fitxa Espill FE0969 Vers primera ocurrència 12791 Forma Fer mallada canònica Mot clau 1 Fer Tipus Col·locació (significat composicional) Recursos Verb + substantiu. Al·literació del so [a]. lingüístics i retòrics Definició Figuradament, aturar-se, fer estació (MiP). Mot clau 2 Mallada Vers darrera ocurrència 12791 Nombre d’ocurrències 01 DCVB, mallada, ‘lloc arrecerat on s’aturen a reposar els pastors i llurs ramats’, cita l’Espill sense especificar-ne el sentit metafòric. Inserció en Automatitzada el text Funció discursiva de la verge Maria. Modalitzadora, en una seqüència directiva. Aconsella d’hostatjar-se en casa segura, la Documentació en català Documentació altres llengües Traduccions “Bordón aplica / y haz tu jornada; / toma posada, / bien te bandea, / allí te enplea, / del fragment quédate en ella” (L. Matheu, Libro cons.) “Es casa segura, plácida y rica: hinca tu bordón en ella; haz aquí majada, toma albergue y rodéate de buen amparo; provéete de buenos aperos y de resistentes frenos” (MiPlanas, Espejo) 1847 Fragment “Casa segura, / plasent e rica: / lo bordó hi fica, / fes-hi mallada, / pren-hi posada, / amb UF o UE bé t'hi valleja, / fort t'hi ormeja / e t'enfrenella” (12788-95) Fitxa Espill FE0970 Vers primera ocurrència 12792 Forma Prendre posada canònica Mot clau 1 Prendre Tipus Col·locació (significat composicional) Recursos Verb + substantiu. Al·literació del so [p]. lingüístics i retòrics Definició Hostajar-se, eixoplugar-se (Def. pròpia). Mot clau 2 Posada Vers darrera ocurrència 12792 Nombre d’ocurrències 01 DeCat, posar , cita l’Espill com a exemple lèxic, no fràsic. Inserció en Forma el predicat d’una clàusula. el text Funció discursiva Modalitzadora, en una seqüència directiva. Documentació “Verge sens par, quant la Trinitat santa / determena en vos pendre posada” en català (Resposta de Lluís Munyoz, Obres o trobes) “Lla on ell feria bé podien dir que lo colp que ell dava era mortal, que en terra prenia sa posada” (Tirant, 157), “Desig ésser sens companyia, e així he presa posada en aquest llit trista e adolorida” (226), “Fon-li forçat per la nit d'aturar-se e pendre posada en sòl de terra” (263)... “Que onsevulla que pregam posada, primerament anem a la sgleia” (Lo Cartoixà, III.27) “E en vós, Senyora, lo rey dels àngels vol pendre posada” (Vita Christi, 32) Documentació altres llengües Traduccions “Bordón aplica / y haz tu jornada; / toma posada, / bien te bandea, / allí te enplea, / del fragment quédate en ella” (L. Matheu, Libro cons.) “Es casa segura, plácida y rica: hinca tu bordón en ella; haz aquí majada, toma albergue y rodéate de buen amparo; provéete de buenos aperos y de resistentes frenos” (MiPlanas, Espejo) 1848 Fragment “Ton cor enflama / en molta amor” (12826-27) amb UF o UE Fitxa Espill FE0971 Vers primera ocurrència 12826 Forma Inflamar el cor canònica Mot clau 1 Inflamar Tipus Locució verbal (significat idiomàtic) Recursos Verb + sintagma nominal lingüístics i retòrics Definició Manifestar passió amorosa (Def. pròpia). Mot clau 2 Cor Vers darrera ocurrència 12826 Nombre d’ocurrències 01 DCVB, inflamar, no la recull i dóna una definició inconsistent del sentit figurat d’inflamar: ‘encendre l’ànim’. Inserció en Canvi d’ordre dels constituents fraseològics. el text Funció discursiva Modalitzadora, en una seqüència directiva. Aconsella l’amor a Maria. Documentació “Molta ponceyla veig que l'ama, / mas vey son cor en vos aflama” ( Facet , 551-52) en català “Ferí l'inflamat ànimo de Cèfalo de temor enamorada” (Parlament B. Mercader) “Pogué a l'animós rei així inflamar en amor deshonesta” (Parlament B. Mercader) “L'excellent inflamada amor”, “L'ardent inflamada amor” (Ist. S. Magdalena) “Ab encesos robins estaven en ell les cinc transcendents dolors que lo seu inflamat cor en aquest món travessat havien”, “Poc val la subtilitat si intensa amor no l'inflama” (Visió N. S. Gràcia) “Aquells ulls qui moltes flames de foc havien enceses en lo cor de Felip” (Tirant, 103), “S'era molt inflamat per la molta amor que li portava” (177), “Tant estaven d'amor verdadera inflamats” (452) “L’Esperit Sant, que els bons desigs inflama, / encengue prest del vostre cor la flama” (Vida S, Magdalena cobles , 32-33) Documentació altres llengües Traduccions “Tu pecho inflama / con tal amor” (L. Matheu, Libro cons.) del fragment “Inflama tu corazón en amor grande” (MiPlanas, Espejo) 1849 Fragment “Cuita lo pas, / torna al seu mas / segurament” (12835-37) amb UF o UE Fitxa Espill FE0972 Vers primera ocurrència 12835 Forma Cuitar el pas canònica Mot clau 1 Cuitar Tipus Col·locació (significat composicional) Recursos Verb + sintagma nominal lingüístics i retòrics Definició Anar més aviat (DCVB, Mot clau 2 Pas Vers darrera ocurrència 12835 Nombre d’ocurrències 01 cuitar; s’hi cita l’Espill). Afanyar-se, anar més ràpidament (Gonzàlvez). Inserció en Automatitzada el text Funció discursiva de la verge Maria. Modalitzadora, en una seqüència directiva. Salomó diu al protagonista que s’empare Documentació “Lo frare cuytà lo pas, / volent li dar” ( Llibre de fra Bernat, 1241-42) en català “e Diafebus cuità lo pas e donà de genoll en la dura terra” (Tirant, 145) “E la humilíssima senyora Mare de Déu cuytà lo pas per acostar-se a Elizabeth” (Vita Christi, 61), “E lo dolorat pare, sens poder tornar resposta, cuytava lo pas per plegar prest a la posada sua” (115), “Cuytà lo pas creent que ella sola bastava a levar la pedra” (241) Documentació altres llengües Traduccions “Alarga el paso, / Buelve; y, no acaso, / seguramente” del fragment (L. Matheu, Libro cons.) “Apresura el paso; torna con toda confianza a su morada” (MiPlanas, Espejo) 1850 Fragment “L'adoraràs / ab set prostrades, / agenollades, / ab genoll nu / —a n'Esaú / amb UF o UE com Jacob féu / de fet que el veu—” (12840-46) Fitxa Espill FE0973 Vers primera ocurrència 12842 Vers darrera ocurrència 12842 Nombre d’ocurrències 01 Forma Engenollar-se set vegades com Jacob davant d’Esaú canònica Mot clau 1 Engenollar Mot clau 2 Jacob Tipus Unitat estilística configurada com a sintagma verbal (comparativa) Recursos Verb reflexiu + sintagma nominal + clàusula comparativa. D’origen bíblic. lingüístics i retòrics Definició Mostrar submissió i penediment (Def. pròpia) Inserció en Desautomatitzada, amb alteració de l’ordre dels constituents. el text Funció discursiva el protagonista-narrador de tenir davant de la verge Maria. Modalitzadora, en una seqüència directiva. Es tracta de l’actitud que Salomó aconsella Documentació en català Documentació altres llengües Traduccions “La adorarás / sienpre postrado / y arrodillado / tres vezes tú, / --como [a] Esaú / del fragment Jacob hazer, / llegando a ver / quando venía / aies que hazía--” (L. Matheu, Libro cons.) “La venerarás devotamente, postrandote siete veces sobre tus rodillas desnudas (como hizo Jacob ante Esaú al punto de verle)” (MiPlanas, Espejo) 1851 Fragment “L’adoraràs / ab set prostrades, / agenollades, / ab genoll nu / --a n’Esaú / amb UF o UE com Jacob féu / de fet que el veu--” (12840-46) Fitxa Espill FE0974 Vers primera ocurrència 12846 Forma De fet que canònica Mot clau 1 Fet Tipus Locució conjuntiva Recursos Preposició + substantiu + conjunció. Monosil·labisme. lingüístics i retòrics Definició Tot seguit que (DeCat, Mot clau 2 Que Vers darrera ocurrència 12846 Nombre d’ocurrències 01 fer ; s’hi cita l’Espill). Tan prompte com (Gonzàlvez). Inserció en Automatitzada. Introdueix una clàusula subordinada temporal. Invariable. el text Funció discursiva Connectiva, remarcant la puntualitat de l’acció. Documentació “Emperò de fet que sien arribades, los maneré tornar en Sicília, e que porten tostemps en català forment” ( Tirant, 123) Documentació altres llengües Traduccions “La adorarás / sienpre postrado / y arrodillado / tres vezes tú / (como a Esaú / del fragment Jacob hazer, / llegando a ver / quando venía / aies que hazía)” (L. Matheu, Libro cons.) “La venerarás devotamente, postrándote siete veces sobre tus rodillas desnudas (como hizo Jacob ante Esaú al punto de verle)” (MiPlanas, Espejo) 1852 Fragment “Eva acordant, / de tot son grat, / fent lo peccat, / lo pom mordé” (12902-05) amb UF o UE “D’ells molt content, / enamorat / ab llur bon grat” (15716-18) Fitxa Espill FE0975 Vers primera ocurrència 12903 Vers darrera ocurrència 15718 Nombre d’ocurrències 02 Forma De (bon, tot, son...) grat --- Amb grat canònica Mot clau 1 Grat Tipus Locució adverbial Recursos Preposició + sintagma nominal. Monosil·labisme. lingüístics i retòrics Definició Amb gust, per impuls de la voluntat (DCVB, Mot clau 2 grat; no s’hi cita l’ Espill, però si el Tirant, 291). DeCat, grat, registra i documenta De bon grat i De grat, però no cita l’Espill Inserció en Automatitzada el text Funció discursiva plaent. Modalitzadora. L’emissor atribueix a Eva el fet de pecar per impuls d’una emoció Documentació “Offerí de bon grat” F. de la Via, en català Tudela, 686) Procés de la Senyora de Valor contra en Bertran “M'ha constreta a dir ço que de bon grat haguera celat” (Curial, I.28), “E, encara, lo cavaller vençut, de son grat, s'oferi tenirlos companyia” (II.9), “Senyor cavaller, io no sé punt de grat als camins que així ens volen partir” (II.13), “Mas vostre gran ultrage me força que diga ço que de bon grat callaria” (II.22), “Que us seguiré de bon grat” (II.22), “Que io t'esperaré e t'escoltaré de bon grat.” (II.27), “Car nosaltres ho farem de bon grat certament” (II.34), “Ell seria volenterosament e de bon grat vostre servidor” (II.59), “De què io no li sent punt de grat” (II.108), “Io el retendria de bon grat en món servei” (III.11), “Sinó que tu de ton grat te dispongues a ço que t'he dit” (III.13), “Te'n deman un altre que de ton grat me vulles donar” (III.63). Documentació altres llengües Traduccions “Mui de su grado” (Or. 12903) del fragment “Dellos contento / y enamorado, / con harto agrado” (Or. 15716-18) (L. Matheu, Libro cons.) “De muy buen grado” (Or. 12903) “Muy contento y encantado de todos, con su beneplácito” (Or. 15716-18) (MiPlanas, Espejo) 1853 Fragment “Gabriel mira / com saludà: / li començà / “Ave Maria”. / Diu-lo-hi tot dia, / amb UF o UE e “de Déu mare”, / perquè et repare / com a padrina” (12934-41) Fitxa Espill FE0976 Vers primera ocurrència 12938 Forma Tot dia canònica Mot clau 1 Dia Tipus Locució adverbial Recursos Adverbi + substantiu lingüístics i retòrics Definició Tots els dies, cada dia (DeCat, Mot clau 2 Vers darrera ocurrència 12938 Nombre d’ocurrències 01 tot; no s’hi cita l’ Espill). Contínuament, sense interrupció (Gonzàlvez, tot dia; diu que DCVB no l’enregistra). DCVB, dia, anota Tot lo dia ‘durant tot el dia’ i no cita l’ Espill; de fet, no és la mateixa locució. Inserció en Automatitzada. Invariable. el text Funció discursiva Modalitzadora. Indica que cal reiterar les lloances a la verge Maria. Documentació “Cuidats-vos que sia modorra e que jo no sàpia a qui anats detràs, e a qui volets bé e en català ab qui parlats tot jorn?” (Lo Somni, III.13) “Car aquest món tot jorn diminueix” (Eximplis dels antics, 280) “Mas so del teu tot jorn te mama” (Facet , 374) “Lir net e pur, tota pulcra Maria, / mare de Deu, repar de nostra vida, / feu que ’n lo cel mirant, vos lou tot dia” (Arnau de Cors, Obra de la sacratíssima concepció ) Documentació altres llengües Traduccions “A Gabriel mira / que saludó / y comenzó: / --Ave Maria-- / di cada día, / del fragment que es de Dios madre, / porque te quadre / sienpre su amparo” (L. Matheu, Libro cons.) “Mira cómo saludó Gabriel, comenzando: --Ave María, Madre de Dios , -- y díselo tú así mismo todos los días” (MiPlanas, Espejo) 1854 Fragment “Gabriel mira / com saludà: / li començà / “Ave Maria”. / Diu-lo-hi tot dia, / amb UF o UE e “de Déu mare”, / perquè et repare / com a padrina; / “Salve Regina, / dolçor de vida”, / sovint la crida” (12934-44) Fitxa Espill FE0977 Vers primera ocurrència 12942 Forma Salve Regina canònica Mot clau 1 Salve Tipus Col·locació (significat composicional) Recursos Substantiu + substantiu lingüístics i retòrics Definició Mots amb què comença una de les oracions fonamentals catòliques dirigides a la Mot clau 2 Regina Vers darrera ocurrència 12942 Nombre d’ocurrències 01 Verge Maria (DCVB, salve; no s’hi cita l’ Espill). Oració religiosa catòlica adreçada a la Verge Maria (Gonzàlvez). Inserció en Automatitzada el text Funció discursiva resar la “Salve Regina”. Denominativa, en una seqüència directiva. Salomó insta el narrador protagonista a Documentació “Dirà la Salve Regina” (doc. 1307; DCVB, salve) en català “La Salve Regina ordenada en cobles (...) Salve dels angels reyna, / font de totes les virtuts, / goig dels sants, y medicina / dels malalts, trists y perduts. // Mare de misericordia / y salut del mon sou vos, / y la pau y la concordia / entre Deu y·ls peccadors. // Vos sou la dolçor de vida...” ( Cançoner sagrat de vides de sants) Documentació altres llengües Traduccions “A Gabriel mira / que saludó / y comenzó: / --Ave Maria-- / di cada día, / del fragment que es de Dios madre, / porque te quadre / sienpre su amparo / y el favor raro / a que se inclina; / --Salve regina, / dulçura y vida-- / sienpre conbida” (L. Matheu, Libro cons.) “Mira cómo saludó Gabriel, comenzando: --Ave María, Madre de Dios , -- y díselo tú así mismo todos los días; para que, como madrina, te repare, invócala a menudo: --Salve regina, de la vida dulzura-- y no se te olvide” (MiPlanas, Espejo) 1855 Fragment “Gabriel mira / com saludà: / li començà / “Ave Maria”. / Diu-lo-hi tot dia, / amb UF o UE e “de Déu mare”, / perquè et repare / com a padrina; / “Salve Regina, / dolçor de vida”, / sovint la crida” (12934-44) Fitxa Espill FE0978 Vers primera ocurrència 12943 Forma Dolçor de vida canònica Mot clau 1 Dolçor Mot clau 2 Vida Vers darrera ocurrència 12943 Nombre d’ocurrències 01 Tipus Unitat estilística configurada com a sintagma nominal Recursos Substantiu + preposició “de” + substantiu. Al·literació del so [d]. lingüístics i retòrics Definició Una vida apacible i bondadosa (Def. pròpia) Inserció en Automatitzada. Per parataxi. el text Funció discursiva Modalitzadora. Atribueix un nom balsàmic a la Maredéu. Documentació en català (Obres o trobes, Obra sacratíssima conceptió, Certamen S. Cristòfol, Tirant, Passi cobles, Vita Christi, Vida S. Magdalena cobles ) “Que totes les jerarchies a la veu de aquesta simple coloma de plànyer aprenien: O fill, dolçor de la mia vida...” (Lo Cartoixà; IV.7) “Mira i contempla quantes vegades hui, a la senyora nostra, dolçor de nostra vida, li són fallits los sperits de vida” (Lo Cartoixà, IV.7) “A tu, doncs, dolçor de nostra vida, esperança nostra, goig e alegria dels qui et serveixen” (Lo Cartoixà, IV.29) Documentació altres llengües Traduccions “A Gabriel mira / que saludó / y comenzó: / --Ave Maria-- / di cada día, / del fragment que es de Dios madre, / porque te quadre / sienpre su amparo / y el favor raro / a que se inclina; / --Salve regina, / dulçura y vida-- / sienpre conbida” (L. Matheu, Libro cons.) “Mira cómo saludó Gabriel, comenzando: --Ave María, Madre de Dios , -- y díselo tú así mismo todos los días; para que, como madrina, te repare, invócala a menudo: --Salve regina, de la vida dulzura-- y no se te olvide” (MiPlanas, Espejo) 1856 Fragment “Taula s’hi para / on menjaràs / mentres viuràs” (12960-62) amb UF o UE Fitxa Espill FE0979 Vers primera ocurrència 12960 Forma Parar taula canònica Mot clau 1 Parar Tipus Col·locació (significat composicional) Recursos Verb + substantiu lingüístics i retòrics Definició Posar damunt la taula els objectes necessaris per a menjar (DCVB, Mot clau 2 Taula Vers darrera ocurrència 12960 Nombre d’ocurrències 01 parar; no s’hi cita l’Espill). Cobrir la taula amb les coses necessàries per a menjar (DCVB, taula ; no s’hi cita l’Espill). Combinació o grup fraseològic peculiar del català, estrany fins i tot a les llengües romàniques més veïnes (DeCat , parar; no s’hi cita l’ Espill). Posar damunt la taula els objectes necessaris per a menjar (Gonzàlvez, parar). Inserció en Desautomatitzada, amb permuta dels constituents i inclusió d’altres elements. el text Funció discursiva la taula de l’altar. Asseverativa, en una seqüència descriptiva modalitzada, on Salomó ensalça l’església i Documentació “Li sia parada taula ab pa et aygua tan solament sobre unes tovalles” (doc. 1392; en català DCVB, parar) “Començà de endressar lo palau, e de parar les taules e los lits” (Valter e Griselda; DeCat, parar) “Parar taula. Extruere mensam” (O. Pou, Thesaurus puerilis; DeCat, parar) Documentació altres llengües Traduccions “Donde apareja / altar y ara; / donde prepara / qué comerás / y vivirás” del fragment (L. Matheu, Libro cons.) “En ésta se pone mesa donde comerás mientras vivas” (MiPlanas, Espejo) 1857 Fragment “No el fruit vedat / ab que enganat / fon l’hom primer / per sa muller” (12963-66) amb UF o UE “Molt carament / de tots pecats / fets e innats / ell féu ajust, / e, alt en fust / --d’on fon llevat / lo pom vedat / pels ignocents--, / cinc mil dos-cents / any sixanté / los remeté” (14006-16) Fitxa Espill FE0980 Vers primera ocurrència 12963 Forma Fruit vedat canònica Mot clau 1 Fruit Tipus Col·locació (significat composicional) Recursos Substantiu + participi. D’origen bíblic. lingüístics i retòrics Definició Fruit pres per Eva de mans del Dimoni i que Déu li havia prohibit menjar; segons Mot clau 2 Vedat Vers darrera ocurrència 14012 Nombre d’ocurrències 02 aquesta tradició bíblica, va ser l’origen del pecat original (Gonzàlvez) Inserció en Automatitzada el text Funció discursiva camí i evitar la dona. Denominativa, en una seqüència directiva. Salomó insta el protagonista a seguir el bon Documentació “Com menjà del fruyt a ell vedat” (Llull, Fèlix; DCVB, vedat) en català “Nostre pare Adam, qui volgué passar lo manament de Déu per menjar del vedat fruit” (Tirant, 172) Documentació altres llengües Traduccions “No lo vedado / con que engañado / fué el primer honbre” del fragment (L. Matheu, Libro cons.) “No el fruto vedado con que fué engañado por su mujer el primer hombre” (MiPlanas, Espejo) 1858 Fragment “Menjar t'afanya, / si t'hi convida, / tal pa de vida: / pa de virtut, / pa de salut, / amb UF o UE pa angelical, / pa divinal, / forment candel” (12990-97) Fitxa Espill FE0981 Vers primera ocurrència 12992 Forma Pa de vida canònica Mot clau 1 Pa Mot clau 2 Vida Vers darrera ocurrència 12992 Nombre d’ocurrències 01 Tipus Unitat estilística configurada com a sintagma nominal Recursos Substantiu + preposició “de” + substantiu. D’origen cristià. lingüístics i retòrics Definició Figuració cristiana de Jesucrist (Def. pròpia). L’hòstia consagrada (DCVB, pa : no s’hi cita l’ Espill; la fa sinònima de Pa eucarístic, Pa dels àngels i Pa del cel). Inserció en Automatitzada, precedida d’un determinant indefinit. Forma part d’una sèrie de el text sintagmes sinònims. Funció discursiva d’altres elements sinònims. Denominativa, modalitzadora, símbol de Crist, intensificada encara més per una sèrie Documentació “La fertil nau portant lo pa de vida / de terres luny del cel imperial” (Resposta de Joan en català Verdanxa, Obres o trobes) “Vos sou la nau portant lo pa de vida, / Jesus beneyt, del cel en aquest mon” (Resposta de Guillem Mercader, Obra de la sacratíssima conceptió) “No perdé la flor verge quan parí lo verdader pa de vida" (Lo Cartoixà, I.2) “Ell, Deu nostre, és pa de vida qui del cel és davallat en la terra” (I.9) “[Jesús] declara e dóna pa de vida als pobles” (III.54) “Pren aquesta manna, pren aquest letovari, pren aquest pa de vida, pren aquesta bresca” ( Lo Cartoixà, IV.32) Documentació “Pan eucarístico” = “Pan de los ángeles” (’sacramento instituido por Jesucristo...’, altres llengües DUE, pan, eucaristía) Traduccions “Llega con maña, / si te conbida / el pan de vida: / pan de virtud, / pan de salud, / del fragment pan celestial, / divino y tal / que da consuelo” (L. Matheu, Libro cons.) “Date prisa a comer, si tal pan de vida te atrae: pan de virtud, pan salutífero, pan angélico, pan divino de trigo candeal” (MiPlanas, Espejo) 1859 Fragment “Menjar t'afanya, / si t'hi convida, / tal pa de vida: / pa de virtut, / pa de salut, / amb UF o UE pa angelical, / pa divinal, / forment candel” (12990-9 7) Fitxa Espill FE0982 Vers primera ocurrència 12997 Forma Forment candel canònica Mot clau 1 Forment Tipus Col·locació (significat composicional) Recursos Substantiu + adjectiu lingüístics i retòrics Definició Blat que fa la farina i el pa molt blanc i és apreciat com el més fi (DCVB, Mot clau 2 Candel Vers darrera ocurrència 12997 Nombre d’ocurrències 01 candel; s’hi cita l’Espill). Tipus de blat o forment que fa la farina i el pa molt blancs i és apreciat com el més fi (Gonzàlvez). Inserció en Automatitzada. Forma part d’una sèrie de complements directes. el text Funció discursiva sèrie de sintagmes metafòricament enaltidors del cos de Crist. Denominativa, modalitzadora. Amb un valor molt intensificat perquè és el darrer d’una Documentació “GRANS: forment: triticum, frumentum; forment candeal o que fa lo pa molt blanc: en català siligo, spelta” (O. Pou, Thesaurus puerilis; DeCat, fruir; no s’hi cita l’ Espill) Documentació altres llengües Traduccions “Llega con maña, / si te conbida / el pan de vida: / pan de virtud, / pan de salud, / del fragment pan celestial, / divino y tal / que da consuelo” (L. Matheu, Libro cons.) “Date prisa a comer, si tal pan de vida te atrae: pan de virtud, pan salutífero, pan angélico, pan divino de trigo candeal” (MiPlanas, Espejo) 1860 Fragment “Fon pel costat / ubert, buidat, / com aquell pa / que en Lleida es fa” (13009-12) amb UF o UE Fitxa Espill FE0983 Vers primera ocurrència 13010 Vers darrera ocurrència 13010 Nombre d’ocurrències 01 Forma Obert pel costat com aquell pa que en Lleida es fa canònica Mot clau 1 Obert Mot clau 2 Lleida Tipus Unitat estilística configurada com a sintagma adjectival (comparativa) Recursos Adjectiu + preposició + sintagma nominal + clàusula comparativa. D’origen lingüístics i retòrics experiencial. Definició Ferit greument d’arma blanca pel costat del cos (Def. pròpia) Inserció en Forma una clàusula de participi, amb la reiteració “obert” / “buidat”. el text Funció discursiva referent conegut, més pròxim al lector, intensificant la grandària de la ferida en Modalitzadora. Seguint comparacions anteriors de Crist amb el pa, s’hi arriba a un comparar-la al tall del pa que en Lleida es fa. Documentació en català Documentació altres llengües Traduccions “Fué por un lado / el pan cortado / bien, como el pan / que en leyda dan” del fragment (L. Matheu, Libro cons.) “Fué abierto por el costado y ahuecado como aquel pan que se hace con levadura” (MiPlanas, Espejo) 1861 Fragment “Rei no portant / davant bandera / ni gent guerrera / entorn armada” (13090-93) amb UF o UE “Sa sepoltura / ab molta cura / per un baró / centurió / fos ben guardada, / sa gent armada, / tots ben pagats” (14250-56) Fitxa Espill FE0984 Vers primera ocurrència 13092 Forma Gent armada canònica Mot clau 1 Gent Tipus Col·locació (significat composicional) Recursos Substantiu + participi lingüístics i retòrics Definició Soldats (Def. pròpia) Mot clau 2 Armada Vers darrera ocurrència 14254 Nombre d’ocurrències 02 Inserció en Desautomatitzada, amb inclusió d’altres elements entre els dos termes de la unitat. el text Funció discursiva Denominativa, en una seqüència descriptiva. (Lo Somni, Curial, Istòria Passió, Cançoner vides Documentació en català “Vénch ab gran gent de jueus armats” (Llull, GGL, sants) gent) “Que era una gran admiració de veure tanta gent armada” (Tirant, 23) “Com se despertarà e veurà tanta gent armada, e los crits que seran majors, e demanarà què és açò, poran-li dir que los turcs són a la porta de la ciutat” (292) “Sentiren gran remor de gent armada que de la ciutat venia, que de Pilat portaven llicència” (Lo Cartoixà, IV.7) “Ab tot que’l strenu cavaller Josef gent armada per tals recels ab si tenia” (IV.9) “Pres i lligat ab gent armada” (Lo Cartoixà, IV.32) “E aquí vingué multitud infinida de gent armada per pendre·l” (Vita Christi, 163) “E stant en aquella dolor sua e plant sentiren venir gent armada, ab gran ava lot” (209) Documentació altres llengües Traduccions “Rey que delante / no trahe bandera, / gente guerrera / de escolta armada” del fragment (L. Matheu, Libro cons.) “Rey sin llevar por delante bandera ni en torno suyo guerrera multitud en armas” (MiPlanas, Espejo) 1862 Fragment “Rei no portant / davant bandera / ni gent guerrera / entorn armada, / amb UF o UE la spada alçada, / pali brocat, / carro daurat, / alt, triumfal, / ceptre real, / corona, anell, / ni lo mantell / frederical” (13090-101) Fitxa Espill FE0985 Vers primera ocurrència 13096 Forma Carro triümfal canònica Mot clau 1 Carro Tipus Col·locació (significat composicional) Recursos Substantiu + adjectiu lingüístics i retòrics Definició Vehicle damunt el qual pujaven els capdills en tornar d’una gesta i entrar a la ciutat Mot clau 2 Triümfal Vers darrera ocurrència 13096 Nombre d’ocurrències 01 (Def. pròpia) Inserció en Desautomatitzada, amb inserció d’altres elements valoratius. el text Funció discursiva per negació de l’ostentació, Salomó remarca la humilitat de Crist. Denominativa, en una seqüència descriptiva modalitzada. Forma part d’una relació on, Documentació “Fonc prostrat del carro del triumfe de la sua honor e tornat en esclau set anys” en català (Curial, III.3) “Per que fruhiu ab carro triumphal” (Resposta de Pere Alcanyís, Obres o trobes) “E féu rompre vint passes del mur de la ciutat perquè pogués lo virtuós Príncep entrar ab lo carro triümfal” (Tirant, 467) “Volgué sobre un carro triumfal anant per la ciutat ab pública crida de molts e diversos instruments tots los pobles a Josef visrei lo genoll ficassen” (Hist. Josef) “Y en trihunfal carro Iesus rey de gloria” ( Istòria Passió, 3592) (Facet, Lo Somni, Curial, Obra sacratíssima conceptió, Certamen S. Cristòfol, Vita Christi) Documentació altres llengües Traduccions “Rey que delante / no trahe bandera, / gente guerrera / de escolta armada, / del fragment desnuda espada, / palio o brocado, / carrodorado, / rico y triunfante, / cara que espante, / arco triunfal, / cetro real, / corona fiel, / manto nobel, / rico, imperial” (L. Matheu, Libro cons.) “Rey sin llevar por delante bandera ni en torno suyo guerrera multitud en armas, con la espada en alto, palio con brocado, elevado y triunfal carro dorado, cetro real, corona y anillo; ni manto de emperador” (MiPlanas, Espejo) 1863 Fragment “Rei no portant / davant bandera / ni gent guerrera / entorn armada, / amb UF o UE la spada alçada, / pali brocat, / carro daurat, / alt, triumfal, / ceptre real, / corona, anell, / ni lo mantell / frederical” (13090-101) Fitxa Espill FE0986 Vers primera ocurrència 13100 Forma Mantell frederical canònica Mot clau 1 Mantell Tipus Col·locació (significat composicional) Recursos Substantiu + adjectiu lingüístics i retòrics Definició Mantell imperial (DCVB, Mot clau 2 Frederical Vers darrera ocurrència 13100 Nombre d’ocurrències 01 frederical; s’hi cita l’Espill) Inserció en Automatitzada el text Funció discursiva intensifica la humilitat de Crist. Denominativa, en una seqüència descriptiva modalitzada. L’absència de mantell Documentació “De un manto frederical de atzeytoni vellutat carmesí” (doc. 1414; DCVB, en català frederical) Documentació altres llengües Traduccions “Rey que delante / no trahe bandera, / gente guerrera / de escolta armada, / del fragment desnuda espada, / palio o brocado, / carrodorado, / rico y triunfante, / cara que espante, / arco triunfal, / cetro real, / corona fiel, / manto nobel, / rico, imperial” (L. Matheu, Libro cons.) “Rey sin llevar por delante bandera ni en torno suyo guerrera multitud en armas, con la espada en alto, palio con brocado, elevado y triunfal carro dorado, cetro real, corona y anillo; ni manto de emperador” (MiPlanas, Espejo) 1864 Fragment “Los seus dexebles, / en lloc de bast / (...) / dotze hi posaren / los seus mantells” amb UF o UE (13124-29) Fitxa Espill FE0987 Vers primera ocurrència 13125 Vers darrera ocurrència 13125 Nombre d’ocurrències 01 Forma En lloc de (tal cosa o tal altra) canònica Mot clau 1 Lloc Tipus Locució prepositiva Recursos Preposició + substantiu + preposició “de”. Al·literació del so [e]. lingüístics i retòrics Definició Indica una acció que es fa en substitució d’una altra (DCVB, Mot clau 2 lloc; s’hi cita el Tirant, 3, i el Procés, 272). DeCat, lloc, anota la locució En logar de, ‘en comptes de’, però no cita l’Espill. Inserció en Automatitzada. Invariable. el text Funció discursiva Locativa. Indica la relació de substitució de “bast” per “mantells”. Documentació “Constituïren en logar dels dits manemessors...” (doc. de 1314; DeCat, lloc) en català “Senyor, aquest prom que ací és tenc en lloc de pare” (Curial, I.24), “Car la Güelfa, perdent Curial, no acolliria tu en lloc d'aquell” (II.99), “Te pusc certificar que ella, ujada de tu, ha mès altre en lloc teu” (Curial, II.139) “La mia mà esquerra, en lloc de coixí sostingué la mia cara freda e banyada d'enamorades llàgrimes” (Lam. Biblis), “Per la mia cruel mort, te prec (si de tu, per tu morint, res mereixc) en lloc dels meus honestíssims tàlems Aurora no acullgues” ( Parl. B. Mercader, 1), “E dejunis, oracions, penitència, en lo seu estrado en lloc de Joaquim succeien” (Vida S. Anna), “Jo en lloc de Benjamin catiu en alegre cativeri romanga” (Hist. Josef), “De la qual Esglèsia vicari, espós e cap en lloc de mon fill és lo Papa” (Visió S. N. Gràcia) Documentació “En lugar de...” (‘substituyendo a determinada cosa’, DUE, lugar ) altres llengües “En vez de” (‘en sustitución de la cosa o persona que se expresa’, DUE, vez) Traduccions “En vez de arzón” (L. Matheu, del fragment “En vez de albarda” (MiPlanas, Libro cons.) Espejo) 1865 Fragment “Venc la inica / coxa e manca / per dolor d'anca / e fals corter, / sens traginer / amb UF o UE ni altra guarda, / sens bast, albarda...” (13158-64) Fitxa Espill FE0988 Vers primera ocurrència 13161 Forma Fals quarter canònica Mot clau 1 Fals Tipus Locució nominal (significat idiomàtic) Recursos Adjectiu + substantiu lingüístics i retòrics Definició Certa malaltia de les potes de les bísties (DCVB, Mot clau 2 Quarter Vers darrera ocurrència 13161 Nombre d’ocurrències 01 quarter; s’hi cita l’Espill ). Una malaltia de cavalls i de bèsties mulars (DeCat, quatre; s’hi cita l’espill). Malaltia de les potes dels animals (Gonzàlvez, corter). Malaltia de les potes dels animals (Carré, 2006: 821). Inserció en Precedida de la conjunció coordinant “e”, forma part d’una sèrie de sintagmes el text valoratius negatius. Funció discursiva llastimós en què es trobava l’animal. Denominativa, modalitzadora, en una seqüència descriptiva. Intensifica l’estat Documentació “Engüent molt especial per curar raça o fals quarter e per créixer les ungles” (M. Dieç, en català Llibre de menescalia; DCVB, quarter) Documentació altres llengües Traduccions “Quedó la inica / tullida y manca, / herida en la anca / de agudo azero, / sin arriero / del fragment ni otra guarda, / manta, ni albarda” (L. Matheu, Libro cons.) “llegó la indigna coja y manca, dolorida de nalgas y cuarteando en falso, sin arriero ni otro guardador, sin albarda ni baste” (MiPlanas, Espejo) 1866 Fragment “E oblidats / deu manaments / e los tants cents / bans o calònies / e cerimònies. amb UF o UE Venc casi nua / per culpa sua / e tant abús” (13172-79) Fitxa Espill FE0989 Vers primera ocurrència 13173 Forma Els deu manaments canònica Mot clau 1 Deu Tipus Col·locació (significat composicional) Recursos Article + determinant numeral + substantiu. D’origen bíblic. lingüístics i retòrics Definició Decàleg de preceptes sagrats que Déu va donar a Moisès en el mont Sinaí Mot clau 2 Manament Vers darrera ocurrència 13173 Nombre d’ocurrències 01 (Gonzàlvez). Preceptes del decàleg de l’Església, que segons el mite bíblic foren donats a Moisés en les taules de la llei (Gonzàlvez). Inserció en Automatitzada. Forma part del complement directe. el text Funció discursiva la somera pública que estava nugada a la porta de Jerusalem. Denominativa, modalitzadora. Emfasitza les mancances de la llei mosaica, figurada en Documentació “Us anuncià la seva aliança i us va manar de complir els deu manaments que va en català escriure sobre dues taules de pedra” (Deuteronomi, 4.13; Bíblia de Montserrat) Documentació altres llengües Traduccions “Y olvidados / los mandamientos / de Dios, y a cientos / bandos, calonias / del fragment y cerimonias” (L. Matheu, Libro cons.) “Y olvidados diex mandamientos y los tantos centenares de órdenes o mandatos y requisitorias” (MiPlanas, Espejo) 1867 Fragment “Duia, sens pus, / sobre la pell / un mandil vell” (13180-82) amb UF o UE Fitxa Espill FE0990 Vers primera ocurrència 13180 Forma Sense més canònica Mot clau 1 Més Tipus Locució adverbial Recursos Preposició + adverbi. Al·literació dels sons [s] i [e]. lingüístics i retòrics Definició Sense cap més cosa, només (Gonzàlvez) Mot clau 2 Més Vers darrera ocurrència 13180 Nombre d’ocurrències 01 Inserció en Automatitzada el text Funció discursiva Modal Documentació “La qual, sens pus deliberar, se lleva dempeus” (Curial, I.9) en català “Dins vós sens pus totes virtuts vingueren” (“Obra d’en Loís Garcia”, Certamen S. Cristòfol ) “Per què us prec que anem sens pus tardar” (Tirant, 233) “E Tirant, sens pus oir, pres de la sua gent e tirà envers aquella part” (349) Documentació DUE, altres llengües más , sin, no anota “Sin más” Traduccions “Sin tener más / que, puesto atrás, / sobre el pellejo / un mandil viejo” del fragment (L. Matheu, Libro cons.) “Llevaba encima del pellejo un viejo mandil nada más” (MiPlanas, Espejo) 1868 Fragment “Ceptre perdut, / bisbat venut, / sacerdots llecs, / guiadós cecs / --si cec orb guia / amb UF o UE erren la via, / caen abdós / dins en lo fos, / llecs són maldestres / per ésser mestres, / cecs mals doctors / de llei, colors--.” (13193-06) Fitxa Espill FE0991 Vers primera ocurrència 13199 Vers darrera ocurrència 13199 Nombre d’ocurrències 01 Forma Si un cec guia un altre cec, tots dos cauran a la fossa canònica Mot clau 1 Cec Tipus Sentència bíblica Recursos Esquema d’oració condicional “Si (tal cosa), (tal altra)”. Repetició. Al·literació del so lingüístics i retòrics [s]. Definició Indica que hom no s’ha de deixar portar per algú que no sap (Def. pròpia). Mot clau 2 Caure DeCat, orb, cita l’Espill com a exemple lèxic, no fràsic. Inserció en Automatitzada, amb algunes modificacions per mor de la rima. Presència directa, el text introduïda clarament com a falca sobreposada al text subjacent. Funció discursiva l’asseveració anterior. Argumentativa. La sentència actua com a citació d’autoritat que confirma Documentació “Deixeu-los: són guies cecs; i si un cec guia un altre cec, tots dos cauran en un clot” en català (Mateu, 15.14), “És que un cec pot guiar un altre cec? No cauran tots dos en un clot? (Lluc, 6.39), “Car si I orp vol guiar I altre, certes, ell matex cau en la fossa tot scientment, e l’altre après” (Llibre del tresor, II.61), “Car si lo un sech porte l’altre, los dos cauran de necessitat lo un darrerel’altre” ( Flors de virtut, 20) “Cech menador e ductor de l’orb” (Dotzè, 774) “Car, com diu Jesucrist, si lo cech mena al cech, endòs caen en la fòvea”, “Com dix lo Salvador, si lo cech guia o mena a altre cech endós cahen e’l pou o en la fòvea” (Llibre dones, 265, 322; PCC, C 2069) “Guiadors cecs e de gent cega...”, “No pot un cech guiar a l’altre, y si’l guia los dos caen en la fossa” (Lo Cart. , I.36, I.39) ”Si un cec acompanya un altre cec, tots dos cauran a la fossa” (PCC, C 2069; s’hi cita l’Espill) Documentació “Ben és orbs qui orb guia” (G. de Cervera, Versos proverbials, est. 48) altres llengües “Anem, que per mi diran / que “Quando los ciegos guian...” (J. Fdez d’Herèdia, La Vesita, J. Romeu ed., p. 71) G. Paczolay, EP, 35, la documenta en Plató, Ciceró, els evangelistes Mateu i Lluc i en 43 llengües vives europees. Traduccions “Los sacerdotes; / y a todos legos / guia (dos ciegos, / si uno a otro guia, / del fragment yerran la via); / caher lo oyo / dentro del oyo” (L. Matheu, Libro cons.) “Sacerdotes ignorantes; dirigentes ciegos (y si un ciego acompaña a otro, yerran el camino y ambos caen al fondo de la hoya)” (MiPlanas, Espejo) 1869 Fragment “Ceptre perdut, / bisbat venut, / sacerdots llecs, / guiadós cecs / --si cec orb guia / amb UF o UE erren la via, / caen abdós / dins en lo fos, / llecs són maldestres / per ésser mestres, / cecs mals doctors / de llei, colors--.” (13193-06) Fitxa Espill FE0992 Vers primera ocurrència 13203 Vers darrera ocurrència 13203 Nombre d’ocurrències 01 Forma Llecs són maldestres per ésser mestres canònica Mot clau 1 Llec Mot clau 2 Mestre Tipus Unitat estilística configurada com a enunciat parèmic Recursos Oració composta final. Al·literació dels sons [e] i [s]. Rima en “-estres”. lingüístics i retòrics Similicadència. Definició Denota que qui no sap no pot ensenyar (Def. pròpia) Inserció en Automatitzada, introduïda de forma directa, sobreposada al text del relat com a falca el text valorativa. Funció discursiva Argumentativa. Redundant respecte als arguments anteriors, que reforça. Documentació ‘No poden ésser mestres los qui primer no són estats dexebles” (Lo en català “I, de tals deixebles, jamés siau mestre, / Cartoixà, III.23) que, per molt que fósseu subtil i més destre, / eixir no en podríeu sens molta revolta” (Brama, 258-60) “Puix ab tants mals no veníeu en destre, / (...) / mirau què féu per vós lo vostre Mestre” (Vida S. Magd. cobles , est. 28) “Tard lo llur cavall s'enaigua, / així són destres! / Tot lo món los té per mestres” (Col·loqui dames, 336-38) “Llecs són mal destres per ésser mestres” (PCC, L 231; és la citació de l’ Espill, sense més informació) Observació: Induït per la rima, l’anotació que en fa Sebastià Farnés pot ser un exemple de fals amic, és a dir, un cas de miratge parèmic. Documentació altres llengües Traduccions “Legos, no diestros, / son para maestros” (L. Matheu, Libro cons.) del fragment “Los ignorantes son poco aptos para maestros” (MiPlanas, Espejo) 1870 Fragment “Ceptre perdut, / bisbat venut, / sacerdots llecs, / guiadós cecs / --si cec orb guia / amb UF o UE erren la via, / caen abdós / dins en lo fos, / llecs són maldestres / per ésser mestres, / cecs mals doctors / de llei, colors--.” (13193-06) Fitxa Espill FE0993 Vers primera ocurrència 13203 Forma Maldestre canònica Mot clau 1 Maldestre Tipus Mot compost Recursos Format a partir d’adjectiu + adjectiu lingüístics i retòrics Definició Mancat de destresa (DCVB, Mot clau 2 Vers darrera ocurrència 13203 Nombre d’ocurrències 01 maldestre; no s’hi cita l’ Espill). Inhàbil (DeCat, destre; s’hi cita l’Espill). Inserció en Automatitzada. Forma el predicat nominal. el text Funció discursiva Modalitzadora Documentació “E per ço yo, ab tot sia maldestre, / no puch callar, mare de Deu hi verge” (Baltasar en català Joan Balaguer, Obra sacratíssima conceptió) “Ell mostrava que era maldestre en les armes” ( Tirant, 77), “Car lo duc de Macedònia, per son flac ànimo e maldestre en la guerra, no ha sabut jamés vençre una batalla” (124) “Perquè ja us porien de síndic botar, / si en fer los potatges vos troben maldestre” (Procés olives , 799-800) “Ans tots aquells que són maldestres / en aquest art, / volem, manam vixquen a part, / fora el ramat” (Somni JJ, 2977-80) Documentació altres llengües Traduccions “Legos, no diestros, / son para maestros” (L. Matheu, Libro cons.) del fragment “Los ignorantes son poco aptos para maestros” (MiPlanas, Espejo) 1871 Fragment “E com Vastí, / qui no obeí / ni volc res fer / per Asuer, / rei, no tement / amb UF o UE son manament, / ensuperbida / perdé la vida / e la persona, / anell, corona, / ceptre real; / cercà son mal, / prest lo trobà: / Ester guanyà / la senyoria / Vastí tenia” (13243-58) Fitxa Espill FE0994 Vers primera ocurrència 13243 Vers darrera ocurrència 13243 Nombre d’ocurrències 01 Forma Ensuperbida i desobedient com Vastí canònica Mot clau 1 Ensuperbida Mot clau 2 Vastí Tipus Unitat estilística configurada com a sintagma adjectival (comparativa) Recursos Adjectius coordinats + clàusula comparativa. D’origen bíblic. lingüístics i retòrics Definició Persona creguda i prepotent en grau màxim (Def. pròpia) Inserció en Desautomatitzada, molt expandida i precedida de la conjunció copulativa “e”. el text Funció discursiva Argumentativa, d’acord amb el model a no imitar. Documentació “Aquest és lo ceptre del rei Asuer, que posà sobre lo cap de la reina perquè no hagués en català temor de la sua ira” (Lo Cartoixà, IV.10) Documentació altres llengües Traduccions “Como Vastí, / se vió ésta assí, / que obedecer / ni nada hazer / por Asuero / del fragment rey, cuio fuero / violó su intento / y el mandamiento, / desbanecida: / perdió la vida / con su persona, / cetro y corona, / palacio real; / buscó su mal, / luego le Ester ganó / la señoría / que ella tenía”(L. Matheu, Libro cons.) “Como Vastí, que no obedeció al rey Asuero ni quiso hacer nada por él, no ensoberbecida su mandato, por lo cual perdió, con su vida, persona, anillo, cetro reales. Vastí buscó su propio mal y presto hallólo, y Ester adquirió el aquella poseía” (MiPlanas, Espejo) halló. / guardando corona y señorío que 1872 Fragment “E com Vastí / qui no obeí / ni volc res fer / per Asuer, / rei, no tement / amb UF o UE son manament, / ensuperbida / perdé la vida / e la persona, / anell, corona, / ceptre real: / cercà son mal, / prest lo trobà; / Ester guanyà / la senyoria / Vastí tenia” (13243 -58) Fitxa Espill FE0995 Vers primera ocurrència 13254 Vers darrera ocurrència 13254 Nombre d’ocurrències 01 Forma Qui cerca el mal, prest el troba canònica Mot clau 1 Cercar Tipus Proverbi Recursos Esquema proverbial típic d’oració de relatiu. Repetició del mot “el”. Al·literació dels lingüístics i retòrics sons [a] i [r]. Definició Denota qui fa accions dolentes o perilloses en pateix les conseqüències (Def. pròpia). Mot clau 2 Mal Indica que qui actua malament, rep mala paga (Gonzàlvez). Inserció en Automatitzada, amb pèrdua de l’estructura oracional canònica per aplicació a un el text subjecte concret, que determina la flexió verbal corresponent. Conclusió moralitzadora del passatge. Funció discursiva Argumentativa, justificant que la manera de procedir de Vastí li comportà el càstic. Documentació “Qui cerca el bé, cerca el favor; però al qui busca el mal, li ve” (Proverbis , 11.27) en català “Qui mal cerca, ab aquell se ha a encontrar” ( Dotzè, 894) “Qui cerca lo mal tost lo troba” (Franselm, est. 27) “D’on aprés pot ell dir qui cerqua mal el troba” (Pacs, Doctrina moral ) “Clamar no’s deu qui mal cerca si’l troba” (Ausiàs March, Cants d’amor, 74) “Qui mal cerca, prest el troba” (PCC, M 512; no s’hi cita l’Espill) “Qui cerca el mal, prest el troba” (DCVB, cercar; Men.; no s’hi cita l’ Espill) Documentació “Qui quaerit, invenit” (DEFL, 7140) altres llengües “Chi va varendo il male, assai ne trova” (Schiavo di Bari, Dottrina , est. 68) Traduccions “Buscó su mal, / luego le halló” (L. Matheu, Libro cons.) del fragment “Vastí buscó su propio mal y presto hallólo” (MiPlanas, Espejo) 1873 Fragment “E tocant palmes, / alguns cantant, / altres ballant, / qui preceïen / e qui seguien” amb UF o UE (13346-50) Fitxa Espill FE0996 Vers primera ocurrència 13346 Forma Tocar palmes canònica Mot clau 1 Tocar Tipus Col·locació (significat composicional) Recursos Varb + substantiu lingüístics i retòrics Definició Fer ballmanetes, aplaudir (DCVB, Mot clau 2 Palmes Vers darrera ocurrència 13346 Nombre d’ocurrències 01 palma; no s´hi cita l’ Espill). Produir sons amb les mans batent-les rítmicament, amb intgenció de produir una certa melodia per acompanyar un cant o un ball (Gonzàlvez). Mostrar complaença (Def. pròpia). Inserció en Automatitzada. Precedida de la conjunció coordinant “e”. el text Funció discursiva Modalitzadora, en un cotext on Salomó magnifica l’entrada de Jesús a Jerusalem. Documentació “Tocar palmes. Complodo. Complaudo ” (J. Esteve, Liber elegantiorum; DCVB, palma) en català “Los sants, tots canten, tots sonen (...) tots ballen (...) tots toquen palmes i en tota la ciutat de Jerusalem superna són oïts càntics de alegria” ( Lo Cartoixà, IV.25) “La Devoció, inflamada, començà a tocar palmes; la sancta Puritat feya grandíssimes festes” (Vita Christi, 38) (Facet, Lo Somni, CurialI, Obres o trobes, Obra sacratíssima conceptió, Certamen S. Cristòfol , Tirant, Cançoner vides sants, Istòria de la Passió, Procés olives , Somni JJ) Documentació “Batir palmas” (’dar palmadas para aplaudir o como muestra de alegría’, DUE, altres llengües palma) Traduccions “Tocavan palmas, / unos cantando, / otros bailando, / o precedían / o le seguían” del fragment (L. Matheu, Libro cons.) “Llevaban en las manos palmas, designando gloria, y, de los que precedían y seguían, batían palmas los unos, cantaban los otros” (MiPlanas, Espejo) 1874 Fragment “Lo qui venia, / rei, redemptor / e salvador / en nom de Déu” (13364-67) amb UF o UE Fitxa Espill FE0997 Vers primera ocurrència 13367 Forma En nom de canònica Mot clau 1 Nom Tipus Locució prepositiva Recursos Preposició + substantiu + preposició “de”. Monosil·labisme. lingüístics i retòrics Definició Per encàrrec de, actuant en representació de (Gonzàlbez). Mot clau 2 Vers darrera ocurrència 13367 Nombre d’ocurrències 01 DeCat, nom, registra En nom de, però no cita l’Espill. Inserció en Automatitzada. Invariable. el text Funció discursiva Connectiva. Salomó relata que el redemptor havia vingut per encàrrec de Déu. Documentació “Que en nom de nós (...) que manassen cort a Leyda” (Jaume I, en català DeCat, nom) Llibre dels fets; Documentació altres llengües Traduccions “Porque venía / Rey, Redentor / y Salvador, / de Dios en nonbre” del fragment (L. Matheu, Libro cons.) “Y salmodiando bendecían al Rey, Redentor y Salvador que venía en nombre de Dios” (MiPlanas, Espejo) 1875 Fragment “Ab clara veu / e tots un crit: / “Fill de David / alt, hosannà!” / Com rei entrà” amb UF o UE (13368-72) Fitxa Espill FE0998 Vers primera ocurrència 13370 Forma Fill de David canònica Mot clau 1 Fill Mot clau 2 David Vers darrera ocurrència 13370 Nombre d’ocurrències 01 Tipus Unitat estilística configurada com a sintagma nominal Recursos Substantiu + preposició “de” + substantiu. D’origen cristià. lingüístics i retòrics Definició Designació elativa de Jesucrist (Def. pròpia) Inserció en Automatitzada. Forma part de l’expressió en estil directe. el text Funció discursiva veu del poble vitorejant Jesucrist. Denominativa, modalitzadora. L’expressió és pronunciada emfàticament i representa la Documentació “Hosanna al fill de David! Beneït el qui ve en nom del Senyor! Hosanna a les altures!”” en català (Mateu, 21.8-9) “Diu sant Crisòstom: lo fill de Déu natural és volgut ésser fill de David” (Lo Cartoixà, I.9) “Tots en altes veus deien: “Senyor Déu, pregam-te que en lo fill de David, que és aquest, nos salves”. O dreçaven al Senyor les paraules, dient: “Oh fill de David, suplicam-te que ens salves. Beneït est que vens en lo nom del Senyor, suplicam-te que en los cels nos salves, rei d’Israel”” (Lo Cartoixà, III.25) “O, ma Senyora, filla de David!” (Vita Christi, 8), “La qual cadira justament li serà deguda com a fill de David, ço és, de vostra senyoria” (22)... Documentació altres llengües Traduccions “El vulgo dijo: / --¿De David hijo / alto, osana!-- / Como Rey, ya / acompañado / del fragment fué y celebrado” (L. Matheu, Libro cons.) “Clamando con voz clara y todos a un tiempo: --¡Hijo del alto David, hosanna!-- Entró como Rey” (MiPlanas, Espejo) 1876 Fragment “E derrocà / la vella tenda / de compra i venda” (13396-98) amb UF o UE Fitxa Espill FE0999 Vers primera ocurrència 13398 Forma Comprar i vendre canònica Mot clau 1 Comprar Tipus Locució verbal Recursos Verb + conjunció coordinant + verb. Al·literació del so [r]. Associació antonímica. lingüístics i retòrics Definició Fer transaccions comercials (Def. pròpia) Mot clau 2 Vendre Vers darrera ocurrència 13398 Nombre d’ocurrències 01 Inserció en Automatitzada, precedida de la preposició “de”. el text Funció discursiva temple dels jueus profanat pels mercaders. Asseverativa, en una seqüència descriptiva modalitzada, ja que Salomó al·ludeix al Documentació “Com llançà lo senyor los qui compraven e venien del Temple” (Lo Cartoixà, III.27) en català “E, entrant sa senyoria per lo dit temple, véu aquí gran negociació de venents e comprants” (Vita Christi, 136) Documentació altres llengües Traduccions “Bancos quebrando / y derribando / las torpes tiendas, / compras y vendas” del fragment (L. Matheu, Libro cons.) “Rompió sus bancos y derruyó la antigua tienda de vender y comprar y de logrería” (MiPlanas, Espejo) 1877 Fragment “Llarga talada, / llobacejada, / sens morgonar / ni escanyotar” (13411-14) amb UF o UE “E suaran / en les cavades, / no fent llobades” (14518-20) Fitxa Espill FE1000 Vers primera ocurrència 13412 Vers darrera ocurrència 14520 Nombre d’ocurrències 02 Forma Fer llobades -- Llobacejar canònica Mot clau 1 Fer Mot clau 2 Llobada Tipus Col·locació (significat composicional), reduïble al verb derivat del substantiu Recursos Verb + substantiu lingüístics i retòrics Definició Deixar troços de terra sense treballar (MiP). DeCat, llop, cita l’Espill com a exemple lèxic de llobada, ‘l’espai de terra tancat per la corba que ha de fer necessàriament el solc en trobar-se la rella amb una soca d’arbre que li impedeix seguir tot recte’, no fràsic. Inserció en En forma de participi el text Funció discursiva sacerdots de la llei vella de transgredir-la. Modalitzadora. Forma part d’una metàfora en què Salomó conta com Jesús acusa els Documentació “Que, en l'obra, lo vell farà mil llobades, / i més començant los dos a l'egual, / i el jove en català tendrà deu relles donades, / abans que comence lo vell lo jornal” ( Procés olives , 1145 -48) Documentació altres llengües Traduccions “Ya maleada / sin mugronar / ni desgramar / las cepas viejas” del fragment (L. Matheu, Libro cons.) “Ampliamente talada y con frecuentes lobadas, sin sacar renuevos ni escamondar las muy viejas cepas” (MiPlanas, Espejo) 1878 Fragment “Tot, bon terreny, / lluny de l’areny” (13425-26) amb UF o UE Fitxa Espill FE1001 Vers primera ocurrència 13426 Forma Lluny de canònica Mot clau 1 Lluny Tipus Locució prepositiva Recursos Adverbi + preposició “de” lingüístics i retòrics Definició Alguns adverbis esdevenen locucions prepositives mitjançant l’addició de la preposició Mot clau 2 Vers darrera ocurrència 13426 Nombre d’ocurrències 01 de; tals són, entre altres, prop, lluny... (Pompeu Fabra, Gramàtica catalana, p. 124). DeCat, llong , registra Lluny de però no cita l’Espill. A distància considerable d’un lloc (Gonzàlvez). Inserció en Automatitzada. Invariable. el text Funció discursiva Locativa, indicant distància. Documentació “O hauries a atorgar que Déu és injust, la qual cosa és impossible e lluny de la comuna en català opinió dels hòmens” (Lo Somni, I.13), “En altra manera, la divinal paraula fóra lluny de veritat” (I.19), “E tothom creu, e així és, que Déu està en lo cel, e no és alguna part pus lluny del cel que el centre de la terra” (III.7) “E digats, Melchior: ¿era ja molt lluny de Laquesis?” (Curial, I.31) Documentació “Lejos de” (’expresión adversativa que, precediendo a un infinitivo, denota que, no altres llengües sólo no ocurre lo que éste expresa, sino que ocurre otra cosa completamente opuesta’, DUE, lejos) “Far from” (D. Carbonell, DF, lejos) Traduccions “De buen terreno, / de sitio ameno” del fragment (L. Matheu, Libro cons.) “Buena toda ella para el cultivo, alejada del arenal” (MiPlanas, Espejo) 1879 Fragment “Planta trià / stranya, pus sana, / de muntalbana, / boval, negrella, / no ferrandella / amb UF o UE ni monestrell, / mallol novell / volent plantar / e conrear / pus fructuós / e virtuós. / Com féu Noé, / triar volgué / del bosc sarmens...” (13430-43) Fitxa Espill FE1002 Vers primera ocurrència 13430 Vers darrera ocurrència 13430 Nombre d’ocurrències 01 Forma Triar mallol novell com féu Noé canònica Mot clau 1 Triar Mot clau 2 Noé Tipus Unitat estilística configurada com a sintagma verbal (comparativa) Recursos Verb + sintagma nominal + clàusula comparativa. D’origen bíblic. lingüístics i retòrics Definició Agafar l’opció més nova, forta i duradora (Def. pròpia) Inserció en Desautomatitzada, molt expandida. el text Funció discursiva Argumentativa, d’acord amb el model a seguir. Documentació en català Documentació altres llengües Traduccions “Uba escogió / con gran destreza, / uba montesa / o montalbana, / verdeja, sana, / del fragment finos negrales, / no de jarales / (...) / ni monastrel, / si moscatel; / con recto zelo, / nuebo majuelo / quiso plantar / y cultivar, / más fructuoso, / más virtuoso, / como Noé hizo. / Escoger quiso / nuebos sarmientos...” (L. Matheu, Libro cons.) “Escogió plantel exótico, más sano, de cepas montalbanas, bovales, negrillas, pero no ferrandeles ni monestreles, pues deseaba plantar y cultivar majuelos nuevos, de mayor rendimiento virtual. Como hizo Noé, quiso escoger en el bosque sarmientos...” (MiPlanas, Espejo) 1880 Fragment “E concertà / del seu costat / més arreglat / e millor reg, / mai serà sec / amb UF o UE ni aiguamoll” (13508-12) Fitxa Espill FE1003 Vers primera ocurrència 13512 Forma Aiguamoll canònica Mot clau 1 Aiguamoll Tipus Mot compost Recursos Format a partir de substantiu + substantiu lingüístics i retòrics Definició Paratge en què la terra està tan saturada d’aigua que hi fa mal anar i mal treballar Mot clau 2 Vers darrera ocurrència 13512 Nombre d’ocurrències 01 (DCVB, aiguamoll; s’hi cita l’Espill) (Un paratge) moll o estovat per l’aigua (DeCat, aigua; s’hi cita l’Espill) Inserció en Automatitzada, introduïda mitjançant la conjunció coordinant negativa “ni”. el text Funció discursiva “aiguamoll”. Denominativa, modalitzadora, reafirmant l’afirmació de “millor reg”, que no és “sec” ni Documentació Camp moll o aigua-moll. en català Ager uliginosus (Onofe Pou, Thesaurus Puerilis; DeCat, aigua) Documentació altres llengües Traduccions “Del sacro lado / mas concertado / dispuso el riego: / no será ciego, / seco, lodoso / del fragment ni pantanoso” (L. Matheu, Libro cons.) “Y preparó de su costado mejor y más regular riego, que no se habrá de secar ni encharcar jamás” (MiPlanas, Espejo) 1881 Fragment “E perquè sogres / amb nores sues / totes ser crues, / descominals, / braus animals / amb UF o UE de mal e lleig / e fer meneig / --experiència / ne fa sciència / e bastant prova--, / la vinya nova / --pus vera Esgeia-- / que de nou feia, / per muller presa, / de tal contesa / volent llunyar / e separar / nora donzella / de la llei vella” (13542-60) Fitxa Espill FE1004 Vers primera ocurrència 13549 Vers darrera ocurrència 13549 Nombre d’ocurrències 01 Forma L’experiència és la mare de la ciència canònica Mot clau 1 Experiència Tipus Proverbi Recursos Oració simple atributiva. Similicadència. lingüístics i retòrics Definició Indica que l’experiència és la base del coneixement (Def. pròpia). Mot clau 2 Ciència Indica que l’experiència atorga coneixement (Gonzàlvez). Inserció en Automatitzada, inserit de forma directa, sobreposada, com a citació d’autoritat. el text Funció discursiva Argumentativa. Reforça el valor de veritat dels enunciats anteriors i posteriors. Documentació “Car diu hom: Quaix la experiència fa l’om mestre; e Aristòtil posa, en lo començament en català de sa Methafísica, que mills obra aquell qui ha la experiència que aquell qui sap la art sens experiència. E diu que dix Polus que inexperiencia fecit casum , ço és, que defalliment de experiència fa l’om errar” (Dotzè, 715) “Experiència és mestra de totes les coses” (Lo Cartoixà, I.2) “L’experiència és mare de la ciència” (PCC, E 845; no s’hi cita l’ Espill) “L’experiència és mare de la ciència” (DCVB, experiència; no s’hi cita l’ Espill) Documentació “Experientia docet” (Tàcit, altres llengües Historiae, PML, 198; DEFL, 2600) Traduccions “Que la experiencia / nos da harta ciencia / y clara prueba” del fragment (L. Matheu, Libro cons.) “Según la experiencia que hace de esto ciencia” (MiPlanas, Espejo) 1882 Fragment “Com ver marit, / hora per hora, / l’arca o tora / (...) / li desetxà / e rebujà, / amb UF o UE com a fumosa, / casa plujosa / e descoberta, / restant deserta, / vella i amiga” (13572-603) Fitxa Espill FE1005 Vers primera ocurrència 13573 Forma Hora per hora canònica Mot clau 1 Hora Tipus Locució adverbial Recursos Substantiu + preposició + substantiu. Repetició. lingüístics i retòrics Definició En el darrer moment, quan gairebé ja s’arriba tard (DCVB, Mot clau 2 Hora Vers darrera ocurrència 13573 Nombre d’ocurrències 01 hora; a partir de la citació del Tirant; no s’hi cita l’ Espill). Gonzàlvez repeteix la definició de DCVB. Observació: Tant per la traducció castellana del Tirant (1511), com pel significat contextual de l’Espill, fóra millor definició: ‘en el primer moment’, que coincideix amb la traducció prosificada que en fa Miquel i Planas. Carré (2006) pren la definició DCVB. Inserció en Automatitzada. Invariable. el text Funció discursiva Locativa. Remarca el moment de l’acció. Documentació “Car, senyor, jo he vist en mon temps, si no haguessen oberta la porta del castell en català a l'hora de la mija nit, lo castell de Sant Pere se perdia, per la gran multitud de turcs que hi vengueren a hora incogitada, e hora per hora lo Mestre, que Déus haja, lo socorregué, e lo castell fon delliurat dels enemics.” (Tirant, 98) Documentació altres llengües Traduccions “Qual verdadero / marido abarca; / y luego el Arca / (...) / lo desechó / y descartó, / del fragment como a mohosa / casa lluviosa” (L. Matheu, Libro cons.) “Como marido verdadero, desde aquel mismo momento rehusó y desechó el Arca o Tora..., quedando aquella abandonada, como casa vieja o cadica, descubierta a la lluvia y ahumada” (MiPlanas, Espejo) 1883 Fragment “Taules e vega, / manna soberga, / los cinc volums, / drets e torts fums” amb UF o UE (13579-82) Fitxa Espill Observació: De fet, el que s’hi recull és la traducció catalana del terme grec Pentateuco. FE1006 Vers primera ocurrència 13581 Forma Els cinc volums canònica Mot clau 1 Cinc Tipus Col·locació (significat composicional) Recursos Article + determinant numeral + substantiu. D’origen bíblic. lingüístics i retòrics Definició Manera vulgar, usada per l’autor, per a designar el Mot clau 2 Volum Vers darrera ocurrència 13581 Nombre d’ocurrències 01 Pentateuch que, com és sabut, conté els cinch llibres primers de l’Antich Testament (MiP) Inserció en Automatitzada. Per parataxi. el text Funció discursiva Denominativa. Salomó al·ludeix els cinc primers llibres de la Bíblia. Documentació “I lo ròtol dels cinc legals llibres” ( Lo en català Cartoixà, I.12) Documentació Pentateuco altres llengües Traduccions “Los cinco libros” del fragment (L. Matheu, Libro cons.) “Los Cinco Libros” (MiPlanas, Espejo) 1884 Fragment “Lleis i judicis, / los sacrificis, / alisos pans, / bastó en mans / a l’immolar” amb UF o UE (13583-87) Fitxa Espill FE1007 Vers primera ocurrència 13585 Forma Pa alís canònica Mot clau 1 Pans Tipus Col·locació (significat composicional) Recursos Substantiu + adjectiu. D’origen bíblic. lingüístics i retòrics Definició El que s’ha fet sense llevat (DCVB, Mot clau 2 Alisos Vers darrera ocurrència 13585 Nombre d’ocurrències 01 pa ; no s´hi cita l’ Espill). Pa que s’ha elaborat sense llevat o rent (Gonzàlvez). Inserció en Per parataxi, aposició. el text Funció discursiva per Jesucrist en el seu sacrifici a la creu. Denominativa. Segons la religió cristiana, els pans alisos dels jueus són simbolitzats Documentació “Pa alís fa mal ventrell” (Franselm; PCC, P 128; no s’hi cita l’Espill) en català “Ixcam de Egipte i, cenyits e calçats ab pans alisos i herbes amargues de penitència, mengem lo nostre anyell immaculat de la Pasqua” (Lo Cartoixà, III.46) “Que Pasqua prenen a vegades per tots los set dies menjaven los pans alisos” (Lo Cartoixà , III.49) “Lo primer dia dels pans alisos, que era lo quatorzen dia de la lluna, dijous al vespre” (Lo Cartoixà, III.51) Documentació “Pan ácimo” (’pan sin levadura’, DUE, altres llengües pan) Traduccions “Leies, juhizios, / los sacrificios, / panes azimos, / palmas, razimos, / perfumes vanos, del fragment / báculo en manos / al inmolar” (L. Matheu, Libro cons.) “lJuicios y leyes, el pan alisio, el bastón manual para la inmolación” (MiPlanas, Espejo) 1885 Fragment “Com ver marit, / hora per hora, / l’arca o tora / de fust obrada, / (...) / li amb UF o UE i rebujà, / com a fumosa / casa plujosa / e descoberta, / restant deserta / desechà / vella i antiga” (13572-603) Fitxa Espill FE1008 Vers primera ocurrència 13599 Vers darrera ocurrència 13599 Nombre d’ocurrències 01 Forma Tres coses llencen l’home de casa: fum, pluja i mala muller canònica (procedent d’una sentència bíblica) Mot clau 1 Home Tipus Proverbi Recursos Esquema ternari “Tres coses...” lingüístics i retòrics Definició Indica que la dona és la responsable del benestar o malestar de la llar (Def. pròpia) Mot clau 2 Casa Inserció en Desautomatitzada, en forma de comparació. Presència emboscada, amb conservació el text d’elements lèxics i del significat del proverbi, d’origen en l’Antic Testament i que la reinterpretació cristiana aplica contra l’Antic Testament. Funció discursiva metafòricament hi representa la casa. Modalitzadora, aplicant la negativitat del proverbi a l’Antic Testament, que Documentació “Una gotera contínua són les querelles d’una dona” ( Prov., 18.13) en català “Una gotera contínua en dia de pluja i dona reganyosa, són si fa no fa” ( Prov., 27.16) “Fembres vanes e parleres, de les quals dix Salamon: Tres coses són que geten hom de casa: fum e casa plujosa e mala muyler” (A. da Brescia, Llibre cons. consell, 5) “Tres coses giten hom de casa: fum, pluja e mala fembra” ( Llibre de tres, no. 26) “Mas, qui ignora que la paret fumada e la cara de les fembres ixen tan blanques e colorades com lo pintor volrà?” (B. Metge, Lo Somni, III) “Un savi philòsof dix que tres coses lensaven l’ome de casa: lo fum, la casa mal cuberta e la rabiosa dona ( Flors de virtut, 6) “Tres coses trauen l’home de casa: el fum, la gotera i la dona baladrera” (PCC, C 3512; no s’hi cita l’Espill) Documentació “Fum geta de maysós / senyor —ço sap cascús—, / altres llengües estellís e dragós, / e mala femna pus” (G. de Cervera, Ver. Prov. , est. 173) Traduccions “Como a mohosa / casa lluviosa, / ya descubierta / quedando abierta, / del fragment vieja y antigua” (L. Matheu, Libro cons.) “Como casa vieja y caduca, descubierta a la lluvia y ahumada” (MiPlanas, Espejo) 1886 Fragment “Ultra mesura / tot transcendent / enteniment, / féu auditori” (13616-19) amb UF o UE Fitxa Espill FE1009 Vers primera ocurrència 13616 Forma Ultra mesura canònica Mot clau 1 Mesura Tipus Locució adverbial Recursos Adverbi + substantiu lingüístics i retòrics Definició Desmesuradament, massa (DCVB, Mot clau 2 Vers darrera ocurrència 13616 Nombre d’ocurrències 01 ultra; no s’hi cita l’ Espill). Desmesuradament, massa (Gonzàlvez). Inserció en Automatitzada el text Funció discursiva Modalitzadora. Intensifica la saviesa divina de Crist. Documentació “Si tu peques en massa beure oltra mesura” (Jahudà Bonsenyor, en català savis i filòsofs, 114; DCVB, ultra) Llibre de paraules de “Amant lo seu marit ultra mesura” ( Curial, I.2; DCVB, ultra) Documentació altres llengües Traduccions “Y las exeden / con gran portento / de entendimiento” del fragment (L. Matheu, Libro cons.) “Sobrenaturales y trascendentes fuera de medida para todo entendimiento” (MiPlanas, Espejo) 1887 Fragment “Al gran conreu / del seu camp pla / qual ell plantà, / dels seus criats / dotze triats / amb UF o UE féu capitans, / e pres-ne tants / en sacerdots / dels pus devots, / com féu Esdràs / dels vells pus clas; / dotze també, / com Josué, / pròmens trià, / quan lo Jordà / volgué passar” (13754-69) Fitxa Espill FE1010 Vers primera ocurrència 13758 Vers darrera ocurrència 13758 Nombre d’ocurrències 01 Forma Triar-ne dotze com Esdras --- Triar-ne dotze com Josué canònica Mot clau 1 Triar Mot clau 2 Esdras Tipus Unitat estilística configurada com a sintagma verbal (comparativa) Recursos Verb + pronom adverbial + determinant numeral + clàusula comparativa. D’origen lingüístics i retòrics bíblic. Definició Elegir els millors, en nombre de dotze (Def. pròpia) Inserció en En forma de comparació reiterada. el text Funció discursiva Argumentativa, presentada com el model a seguir. Documentació en català Documentació altres llengües Traduccions “Doze llamados / de sus crriados / son capitanes / y, con afanes, / se ostentan del fragment santos; / y tomó tantos / por sacerdotes, / teniendo dotes, / los más devotos, / según los votos / que escrivió Esdrás, / claros los más; / doze con fe / como Josué, / con tanto afán, / quando el Jordán / quiso pasar” (L. Matheu, Libro cons.) “Instituyó capitanes a doce escogidos entre sus discípulos; y, en calidad de sacerdotes, tomó a otros tantos entre los más devotos, como hizo Esdras con los ancianos més preclaros; doce también, como Josué de los prohombres, cuando se dispuso a atravesar el Jordán” (MiPlanas, Espejo) 1888 Fragment “Sols capellans / per les llurs mans / féu partidors / e donadors / als casats, llecs, / amb UF o UE llatins e grecs, / fels llargament. / Bé scassament, / a beguinotes / fictes devotes, / qui totes festes / se paren prestes / al combregar / --massa privar / causa menyspreu--, / lliurar-se deu” (13819-34) Fitxa Espill FE1011 Vers primera ocurrència 13832 Vers darrera ocurrència 13832 Nombre d’ocurrències 01 Forma Massa familiaritat engendra menyspreu canònica Mot clau 1 Familiaritat Tipus Proverbi Recursos Oració simple predicativa, amb dos mots en cada hemistiqui. lingüístics i retòrics Definició Indica que no s’han de freqüentar excessivament les cases d’amics o coneguts (Def. Mot clau 2 Menyspreu pròpia). Indica que excedir-se en les prohibicions provoca rebuig (Gonzàlvez, menyspreu, privar; definició incorrecta). Inserció en Automatitzada, inserit de forma directa, sobreposada, com a citació d’autoritat. el text Funció discursiva Argumentativa. Justifica que la manera d’actuar de les beguines les fa avorribles. Documentació “A la casa del proïsme, fes-t’hi rar, perquè no se n’atipi i t’avorreixi” (Prov., 25.17) en català “E açò posa Aristòtil dient: Quod nimia familiaritas parit contemptum ; e vol dir que massa familiaritat engenrra menyspreu” (Terç, 129) “Com diga Aristòtil que massa familiaritat ensenya menyspreu” (Dotzè, 611) “Ne tant que los dits súbdits lo menyspreen per massa familiaritat” (Dotzè, 622) “Aristòtil diu que molta amistança o familiaritat engendre menyspreu” (Flors de virtut, 20) “Segons és scrit: Quot nimia familiaritas parit contemptum, car molta familiaritat engenra menyspreu” ( Vita Chr., 5) Documentació “Subtrahe pedem tuum de domo proximi tui, nequando satiatus oderit te” (Proverbia, altres llengües 25.17) “Nimia familiaritas parit contemptum” (PML, 209; DEFL, 5351, atribuït a sant Agustí) Traduccions “Mucho privar / da menosprecio” (L. Matheu, Libro cons.) del fragment “Pues una privanza excesiva es causa de menosprecio” (MiPlanas, Espejo) 1889 Fragment “Clavada ab clau / de treva i pau, / arc i senyal” (13887-89) amb UF o UE Fitxa Espill FE1012 Vers primera ocurrència 13888 Forma Pau i treva canònica Mot clau 1 Pau Tipus Locució nominal Recursos Substantiu + conjunció coordinant + substantiu. Associació sinonímica. lingüístics i retòrics Definició Cessació d’hostilitats i establiment d’un pacte de no agressió per cert temps Mot clau 2 Treva Vers darrera ocurrència 13888 Nombre d’ocurrències 01 (DCVB, pau; no s’hi cita el Tirant ni l’Espill). Interrupció d’hostilitats i establiment d’un pacte de no agressió per cert temps (Gonzàlvez). Inserció en Mitjançant la preposició “de”. Alteració de l’ordre dels constituents per mor de la rima. el text Funció discursiva creu. Denominativa en una seqüència descriptiva, on Salomó parla de la simbologia de la Documentació “Sien per tots dies i per totes nits en pau e en treva” (doc. s. XIII; DCVB, en català “Si tu demanes a mi pau final o treva de sis mesos” (Tirant, 135) pau) “Que els donen la treva de sis mesos que demanen, e de més, si més volen, e encara pau si la volran” (137) “No els devem dar pau ni treva” (137) “Molts foren de parer que fessen pau o treva, mas los més foren del parer del duc de Pera” (137) “Demanen la pau o la treva de sis mesos” (137) “Tirant, si vós no voleu les treves ab la pau, jo les vull” (137) “En pau i en treva” (traducció de pacifique; Turpí, Història de Carles Maynes; Wittlin 1991: 445) Documentació DUE, paz, tregua , no recull cap equivalència altres llengües VLI. pace, tregua , no recull cap equivalència “Ni paix ni trêve” (‘aucune interruption dans la lutte, le combat’, DEL, paix) Traduccions “Con clavo, azas, / de tregua y paz / arco y señal” del fragment (L. Matheu, Libro cons.) “Fijada conclavos, como arco de tregua y paz” (MiPlanas, Espejo) 1890 Fragment “Ell, fonament, / pedra molt ferma / en què es referma / tot lo senat, / apostolat, / amb UF o UE pels artesans / edificants, / ans reprovada, / puis paredada, / feta angular, / pedra calar / sens mans tallada” (13894-905) Fitxa Espill FE1013 Vers primera ocurrència 13895 Forma Pedra angular canònica Mot clau 1 Pedra Tipus Col·locació (significat composicional) Recursos Substantiu + adjectiu. Al·literació dels sons [a] i [r]. lingüístics i retòrics Definició La que es troba a una cantonada d’edifici i serveix de lligam a dos murs; fig. base o Mot clau 2 Angular Vers darrera ocurrència 13895 Nombre d’ocurrències 01 fonament principal d’una cosa (DCVB, pedra; no s’hi cita l’ Espill). Pedra fonamental d’un edifici, que forma l’angle o cantó dels fonaments (Gonzàlvez). Inserció en Desautomatitzada, amb profussió d’elements interposats entre els dos termes. el text Funció discursiva Denominativa, modalitzadora, com a referència metafòrica a Jesucrist i l’Església. Documentació en català “Convenia que la pedra angular, que la sumitat del temple devia cloure, Jesús, Déu, senyor i mestre,...” (Lo Cartoixà, I.28) “Pedra angular qui ajusta les dos parets del temple” (Lo Cartoixà, II.45) Documentació altres llengües Traduccions “En fundamento, / piedra angular, / para afirmar / todo el sagrado / apostolado...” del fragment (L. Matheu, Libro cons.) “Él, fundamento y piedra muy firme en que se apoya todo el senado apostólico, rechazado anteriormente por los artesanos edificadores, emparedada luego y hecha piedra angular” (MiPlanas, Espejo) 1891 Fragment “Ell, fonament, / pedra molt ferma / en què es referma / tot lo senat, / apostolat, / amb UF o UE pels artesans / edificants, / ans reprovada, / puis paredada, / feta angular, / pedra calar / sens mans tallada” (13894-905) Fitxa Espill FE1014 Vers primera ocurrència 13904 Forma Pedra calar canònica Mot clau 1 Pedra Tipus Col·locació (significat composicional) Recursos Substantiu + adjectiu lingüístics i retòrics Definició Pedra calcinosa (DCVB, Mot clau 2 Calar Vers darrera ocurrència 13904 Nombre d’ocurrències 01 calar; s’hi cita l’Espill). La que serveix per a fer-ne calç mitjançant la cocció (DCVB, pedra; no s’hi cita l’ Espill) Pedra calcinosa que serveix per a fer-ne calç (Gonzàlvez). Inserció en Automatitzada el text Funció discursiva Denominativa, modalitzadora. Forma part de la metàfora de la fermesa de l’esgésia. Documentació en català Documentació altres llengües Traduccions “En fundamento, / piedra angular, / para afirmar / todo el sagrado / apostolado, / del fragment por los maestros / en obras diestros / ya reprobada, / fue colocada / por singular; / y, hecha angular, / jamás cortada” (L. Matheu, Libro cons.) “Él, fundamento y piedra muy firme en que se apoya todo el senado apostólico, rechazado anteriormente por los artesanos edificadores, emparedada luego y hecha piedra angular; piedra calar desgajada sin intervención de manos” (MiPlanas, Espejo) 1892 Fragment “Lo cristià / de cara hi va; / jueu, de squena” (13935-37) amb UF o UE Fitxa Espill FE1015 Vers primera ocurrència 13936 Vers darrera ocurrència 13937 Nombre d’ocurrències 02 Forma Anar de cara --- Anar d’esquena canònica Mot clau 1 Anar Tipus Col·locació (significat composicional) Recursos Verb + preposició “de” + substantiu. Al·literació dels sons [a] i [r] (1a. recurrència). lingüístics i retòrics Definició Caminar mirant cap endavant (Def. pròpia). Mot clau 2 Cara Aproximar-se a un lloc amb la part anterior del cos cap avant (Gonzàlvez). Desplaçar-se fent pasos endarrere (Def. pròpia). Anar amb l’esquena girada cap al lloc on es va (Gonzàlvez). Inserció en Forma el predicat de la clàusula. Alteració de l’ordre dels constituents i, a la 2a. el text recurrència, elisió verbal. Funció discursiva negatiu de la clàusula posterior. Modalitzadora. Valoració positiva, intensificada per contraposició amb el contingut Modalitzadora. Valoració negativa intensificada per contraposició amb el contingut positiu de l’anterior. Documentació “Seguretat de coratge fa estar de cara lo cavaller en la batalla” (Llull, en català 234; GGL, cara) Doctrina pueril, “Desligaren aquell per girar-lo de cara, e axí tornaren a ligar sa magestat” (Vita Christi, 168) Documentació altres llengües Traduccions “Pero el christiano / de cara va, / de espalda està / judío infiel” del fragment (L. Matheu, Libro cons.) “El cristiano camina de cara a él; el judío, de espaldas” (MiPlanas, Espejo) 1893 Fragment “Ell, com Abel, / mort e batut; / Josef venut / a gent dolenta, / per diners trenta, / amb UF o UE per llurs germans; / de peus e mans / Samsó lligat; / Jonàs llançat, / tres jorns begut, / pel peix retut / qui es diu balena, / fora en l'arena / tornat en sest; Isaac, fill prest / la mort volent, / obedient / al pare seu” (13940-57) Fitxa Espill FE1016 Vers primera ocurrència 13940 Forma Mort com Abel canònica Mot clau 1 Mort Mot clau 2 Abel Vers darrera ocurrència 13940 Nombre d’ocurrències 01 Tipus Unitat estilística configurada com a sintagma adjectival (comparativa) Recursos Adjectiu + clàusula comparativa. D’origen bíblic. lingüístics i retòrics Definició Assassinat pel germà (def. pròpia) Inserció en Precedida de la conjunció coordinada “e” i amb la comparació en primer lloc. el text Funció discursiva comparança amb altres models. Modalitzadora, en una seqüència descriptiva. Intensifica i valora la imatge de Crist per Documentació “Digau, ¿sou vós aquell famós home de Caïm, qui matà a son germà Abel?” (Tirant, en català 153) “Si la sanch de Abel cridava demanant justícia contra la crueldat de son germà, quant més cridarà la mia...” (Vita Christi, 142), “E primerament vull que sega lo excel·lent màrtyr Abel, qui per la cruel enveja de son germà fon mort” (263) Documentació altres llengües Traduccions “Fue, como Abel, / muerto, abatido; / Joseph vendido / com más afrenta / del fragment en reales treinta / por sus hermanos; / de pies y manos / Sansón atado; / Jonás tragado / por la ballena, / en el arena / restituido; / Isaac rendido, / morir no siente, / hecho obediente / sienpre a su padre” (L. Matheu, Libro cons.) Él, como Abel, muerto y abatido; José, vendido por sus hermanos a gente ruín en treinta dineros; Sansón, atado de manos y pies; Jonás, botado sobre la arena, de un tirón, después de tres días de habérselo engullido un pez llamado ballena; Isaac, el hijo dispuesto a recibir la muerte por obediencia a su padre” (MiPlanas, Espejo) 1894 Fragment “Ell, com Abel, / mort e batut; / Josef venut / a gent dolenta, / per diners trenta, / amb UF o UE per llurs germans; / de peus e mans / Samsó lligat; / Jonàs llançat, / tres jorns begut, / pel peix retut / qui es diu balena, / fora en l'arena / tornat en sest; Isaac, fill prest / la mort volent, / obedient / al pare seu” (13940-57) Fitxa Espill FE1017 Vers primera ocurrència 13942 Forma Venut com Josep canònica Mot clau 1 Venut Mot clau 2 Josep Vers darrera ocurrència 13942 Nombre d’ocurrències 01 Tipus Unitat estilística configurada com a sintagma adjectival (comparativa) Recursos Participi + clàusula comparativa. D’origen bíblic. lingüístics i retòrics Definició Abandonat en mans estranyes, a canvi de diners (Def. pròpia) Inserció en Per parataxi, amb pèrdua de la partícula “com” per mor de la mètrica. el text Funció discursiva Modalitzadora, en una seqüència descriptiva. Reforça l’exemple per reiteració. Documentació “Fon en Josef aquesta venda figurada quan los germans lo veneren” (Lo en català III.50) Cartoixà, “En aquest mateix orde vostre vull que sia entronizat lo insigne Joseph, fill de Jacob, qui (...) amà de cor sos germans, los quals lo havien per sola malícia e enveja venut” (Vita Christi, 267) “Amansada dels germans la fúria, en lo delliber de Judas llur malícia descansant, als mercaders qui en Egipte caminaven lo germà catiu veneren” (Hist. Josef) Documentació altres llengües Traduccions “Fue, como Abel, / muerto, abatido; / Joseph vendido / com más afrenta / del fragment en reales treinta / por sus hermanos; / de pies y manos / Sansón atado; / Jonás tragado / por la ballena, / en el arena / restituido; / Isaac rendido, / morir no siente, / hecho obediente / sienpre a su padre” (L. Matheu, Libro cons.) Él, como Abel, muerto y abatido; José, vendido por sus hermanos a gente ruín en treinta dineros; Sansón, atado de manos y pies; Jonás, botado sobre la arena, de un tirón, después de tres días de habérselo engullido un pez llamado ballena; Isaac, el hijo dispuesto a recibir la muerte por obediencia a su padre” (MiPlanas, Espejo) 1895 Fragment “Ell, com Abel, / mort e batut; / Josef venut / a gent dolenta, / per diners trenta, / amb UF o UE per llurs germans; / de peus e mans / Samsó lligat; / Jonàs llançat, / tres jorns begut, / pel peix retut / qui es diu balena, / fora en l'arena / tornat en sest; / Isaac, fill prest / la mort volent, / obedient / al pare seu” (13940-57) Fitxa Espill FE1018 Vers primera ocurrència 13947 Forma Lligat com Samsó canònica Mot clau 1 Lligat Mot clau 2 Samsó Vers darrera ocurrència 13947 Nombre d’ocurrències 01 Tipus Unitat estilística configurada com a sintagma adjectival (comparativa) Recursos Participi + clàusula comparativa. D’origen bíblic. lingüístics i retòrics Definició Immobilitzat del tot mitjançant cordes (Def. pròpia) Inserció en Per parataxi, amb pèrdua de la partícula “com” per mor de la mètrica, precedida del el text complement de mode. Funció discursiva Modalitzadora, en una seqüència descriptiva. Reforça l’exemple per reiteració. Documentació en català Documentació altres llengües Traduccions “Fue, como Abel, / muerto, abatido; / Joseph vendido / com más afrenta / del fragment en reales treinta / por sus hermanos; / de pies y manos / Sansón atado; / Jonás tragado / por la ballena, / en el arena / restituido; / Isaac rendido, / morir no siente, / hecho obediente / sienpre a su padre” (L. Matheu, Libro cons.) Él, como Abel, muerto y abatido; José, vendido por sus hermanos a gente ruín en treinta dineros; Sansón, atado de manos y pies; Jonás, botado sobre la arena, de un tirón, después de tres días de habérselo engullido un pez llamado ballena; Isaac, el hijo dispuesto a recibir la muerte por obediencia a su padre” (MiPlanas, Espejo) 1896 Fragment “Ell, com Abel, / mort e batut; / Josef venut / a gent dolenta, / per diners trenta, / amb UF o UE per llurs germans; / de peus e mans / Samsó lligat; / Jonàs llançat, / tres jorns begut, / pel peix retut / qui es diu balena, / fora en l'arena / tornat en sest; Isaac, fill prest / la mort volent, / obedient / al pare seu” (13940-57) Fitxa Espill FE1019 Vers primera ocurrència 13948 Vers darrera ocurrència 13948 Nombre d’ocurrències 01 Forma Engolit tres dies com Jonàs canònica Mot clau 1 Engolir Mot clau 2 Jonàs Tipus Unitat estilística configurada com a sintagma adjectival (comparativa) Recursos Participi + sintagma nominal + clàusula comparativa. D’origen bíblic. lingüístics i retòrics Definició Tancat durant tres dies a dintre del ventre d’una balena (Def. pròpia) Inserció en Per parataxi. Molt desautomatitzada enmig de l’explanació de la història de Jonàs. el text Forma part d’una sèrie. Funció discursiva Modalitzadora, en una seqüència descriptiva. Reforça la sèrie d’exemples. Documentació “Sereu vos Jonas lançat de la fusta / tres jorns dins lo ventre del peix en la mar” (Lo en català Passi, 2543-44) “Axí com Jonàs stigué tres dies e tres nits en lo ventre de la balena...” (Vita Christi, 232) Documentació altres llengües Traduccions “Fue, como Abel, / muerto, abatido; / Joseph vendido / com más afrenta / del fragment en reales treinta / por sus hermanos; / de pies y manos / Sansón atado; / Jonás tragado / por la ballena, / en el arena / restituido; / Isaac rendido, / morir no siente, / hecho obediente / sienpre a su padre” (L. Matheu, Libro cons.) Él, como Abel, muerto y abatido; José, vendido por sus hermanos a gente ruín en treinta dineros; Sansón, atado de manos y pies; Jonás, botado sobre la arena, de un tirón, después de tres días de habérselo engullido un pez llamado ballena; Isaac, el hijo dispuesto a recibir la muerte por obediencia a su padre” (MiPlanas, Espejo) 1897 Fragment “Ell, com Abel, / mort e batut; / Josef venut / a gent dolenta, / per diners trenta, / amb UF o UE per llurs germans; / de peus e mans / Samsó lligat; / Jonàs llançat, / tres jorns begut, Fitxa Espill / pel peix retut / qui es diu balena, / fora en l'arena / tornat en sest; / Isaac, fill prest / la mort volent, / obedient / al pare seu” (13940-57) “Isaac, tercer, / lo poble ver / e cristià, / qui creu, e fa / lo que Déu vol” (14545-49) FE1020 Vers primera ocurrència 13954 Forma Obedient com Isaac canònica Mot clau 1 Obedient Mot clau 2 Isaac Vers darrera ocurrència 14545 Nombre d’ocurrències 02 Tipus Unitat estilística configurada com a sintagma adjectival (comparativa) Recursos Adjectiu + clàusula comparativa. D’origen bíblic. lingüístics i retòrics Definició Dòcil als manaments (Def. pròpia) Inserció en Desautomatitzada, dins el breu relat de la història bíblica. el text Funció discursiva qualitat de dòcil. Modalitzadora, en una seqüència descriptiva, amb una valoració intensificadora de la Documentació Ací Isac obedient al pare, porta la llenya per a ell mateix, que sia lo sacrifici” (Lo en català Cartoixà , IV.5) “Aquesta [creu] és lo altar que Abraam edificà per a sacrificar Isaac, son fill, obedient al pare” (Lo Cartoixà, IV.10) Documentació altres llengües Traduccions “Fue, como Abel, / muerto, abatido; / Joseph vendido / com más afrenta / del fragment en reales treinta / por sus hermanos; / de pies y manos / Sansón atado; / Jonás tragado / por la ballena, / en el arena / restituido; / Isaac rendido, / morir no siente, / hecho obediente / sienpre a su padre” (L. Matheu, Libro cons.) Él, como Abel, muerto y abatido; José, vendido por sus hermanos a gente ruín en treinta dineros; Sansón, atado de manos y pies; Jonás, botado sobre la arena, de un tirón, después de tres días de habérselo engullido un pez llamado ballena; Isaac, el hijo dispuesto a recibir la muerte por obediencia a su padre” (MiPlanas, Espejo) 1898 Fragment “Ell, jutge just, / Adam pel gust / condemnà a mort” (13993-95) amb UF o UE Fitxa Espill FE1021 Vers primera ocurrència 13993 Forma Jutge just canònica Mot clau 1 Jutge Mot clau 2 Just Vers darrera ocurrència 13993 Nombre d’ocurrències 01 Tipus Unitat estilística configurada com a sintagma nominal Recursos Adjectiu + substantiu. Al·literació dels sons [j], [u] i [t]. lingüístics i retòrics Definició Jutge que imparteix justícia amb severitat (Def. pròpia) Inserció en Per parataxi, aposició. el text Funció discursiva Modalitzadora. Valoració positiva de Crist. Documentació “Mas encara tem que, en presència de tan justs e avisats jutges, provarà ésser sua” en català (Raonament Telamó i Ulixes), “Si a tu virtuts acompanyen, primer elegeix la mort, la qual, si fosses jutge just, sinó al viciós e de greus delictes culpable, no la daries” (Hist. Jason e Medea), “Amador de veritat e jutge just, digues que es lleve e que m'ajude”, “No enculpa, lo jutge just, de Marta la sollicitud virtuosa”, “Lo jutge just, Déu e senyor nostre” (Ist. S. Magdalena) “En nom d'aquell gran Jutge just, / qui trihunfà en creu de fust” (Canç. S. Cristòfol) “E si ho feia poria ésser dit injust jutge, e tal batalla no deuria haver lloc” (Tirant, 64), “E podria ésser reptat, si tal cosa feia, com injust jutge” (65), “Ans com a jutge injust, no haveu usat de justícia, sinó de mala fe e amor deshonesta” (Tirant, 128) “Puix ves la passaveu per jutge tan just” ( Cançoner vides sants) “E jutge molt just que los seus cinc sous...” ( Procés olives , 473-76) Documentació altres llengües Traduccions Él, juez justo, / sí a Adan por gusto / condenó a muerte” del fragment (L. Matheu, Libro cons.) Él, juez justo, condenó a Adán a morir, por su gula” (MiPlanas, Espejo) 1899 Fragment “Centurió / o cap de cent / dix: “Verament / fill de Déu és” (14072-75) amb UF o UE Fitxa Espill FE1022 Vers primera ocurrència 14073 Forma Cap de cent canònica Mot clau 1 Cap Tipus Col·locació (significat composicional) Recursos Substantiu + preposició “de” + substantiu lingüístics i retòrics Definició Dirigent d’un grup de cent homes (Def. pròpia) Mot clau 2 Cent Vers darrera ocurrència 14073 Nombre d’ocurrències 01 Inserció en Automatitzada, formant un incís. el text Funció discursiva Denominativa. Concreta o especifica el significat de centurió . Documentació en català Documentació altres llengües Traduccions “El Centurión, / pacientemente, / dize que siente / de Dios hijo es” del fragment (L. Matheu, Libro cons.) “El Centurión (o jefe de ciento) dijo: --Ciertamente, hijo de Dios es” (MiPlanas, Espejo) 1900 Fragment “Nacions stranyes / del cap del món, / fins on se pon / lo sol tots jorns” (14101-04) amb UF o UE Fitxa Espill FE1023 Vers primera ocurrència 14102 Forma Cap del món canònica Mot clau 1 Cap Tipus Col·locació (significat composicional) Recursos Substantiu + preposició “de” + sintagma nominal. Monosil·labisme. lingüístics i retòrics Definició El punt més allunyat de la terra, des de la perspectiva de l’emissor (Def. pròpia). Mot clau 2 Món Vers darrera ocurrència 14102 Nombre d’ocurrències 01 El lloc més llunyà de la terra (Gonzàlvez). Inserció en Automatitzada el text Funció discursiva l’espai entre un cap i l’altre del món. Denominativa, en una seqüència descriptiva modalitzada, que Indica la totalitat de Documentació “E pensats que, encara que jo us sàpia seguir ficant un bordó fins al cap del món, no en català m'escaparets” (Curial, II.15) “E tots d'u en u respongueren que ells l'amaven de grandíssima amor per les sues virtuts insignes e que volien morir per la sua amor e honor, e no solament en Contestinoble, mas encara fins al cap del món” (Tirant, 409) Documentació altres llengües Traduccions “Gentes estrañas / del fin del orbe, / donde el mar sorbe / la luz del día” del fragment (L. Matheu, Libro cons.) “Naciones estrañas del confín del mundo, hasta donde el sol cada día se pone” (MiPlanas, Espejo) 1901 Fragment “Nacions stranyes / del cap del món, / fins on se pon / lo sol tots jorns” (14101-04) amb UF o UE Fitxa Espill FE1024 Vers primera ocurrència 14103 Forma Pondre’s el sol canònica Mot clau 1 Pondre Tipus Col·locació (significat composicional) Recursos Verb reflexiu + sintagma nominal (subjecte) lingüístics i retòrics Definició Ocultar-se o estar a punt d’ocultar-se darrera l’horitzó (DCVB, Mot clau 2 Sol Vers darrera ocurrència 14103 Nombre d’ocurrències 01 sol ; no s’hi cita l’ Espill). Deposar-se el sol arran de l’horitzó (DeCat, pondre ; no s’hi cita l’ Espill). Amagar-se el sol per davall de l’horitzó (Gonzàlvez). Inserció en Automatitzada el text Funció discursiva l’espai entre un cap i l’altre del món. Asseverativa, en una seqüència descriptiva modalitzada, que Indica la totalitat de Documentació “Prop del vespre, anc que’l sol se pongués, cessà lo vent” (Jaume I, en català DeCat, pondre ) Llibre dels fets; “Combateren de hora de migdia fins a l’endemà, que el sol se volia pondre” (Tirant, 164) Documentació altres llengües Traduccions “Gentes estrañas / del fin del orbe, / donde el mar sorbe / la luz del día” del fragment (L. Matheu, Libro cons.) “Naciones estrañas del confín del mundo, hasta donde el sol cada día se pone” (MiPlanas, Espejo) 1902 Fragment “Déu de natura / dix soferia, / o periria / la mundanal, / universal / màquina sempre” amb UF o UE (14120-25) Fitxa Espill FE1025 Vers primera ocurrència 14125 Forma Màquina del món canònica Mot clau 1 Màquina Mot clau 2 Món Vers darrera ocurrència 14125 Nombre d’ocurrències 01 Tipus Unitat estilística configurada com a sintagma nominal Recursos Substantiu + preposició “de” + sintagma nominal lingüístics i retòrics Definició L’univers (DCVB, màquina; no s’hi cita l’ Espill). Univers (Gonzàlvez, màquina universal ). Inserció en Forma el complement directe del verb, en una oració regida pel verb de dicció “dix”. el text Funció discursiva Denominativa Documentació “La màchina del món” ( Gènesi de Scriptura; DCVB, màquina) en català “Car no per estalvi de tota la mundana màquina un sol pecat déu ésser comés” (Debat P. Viana), “Per destrucció de la mundana màquina reposaran” ( Plant R. Hècuba; DCVB, màquina), “En un moment, la mundana màquina a no-res caminant, en total destrucció pervendria” (Història Jason e Medea ), “En la sinistra, d'apurat diamà un espill on tota la mundana màquina representant se mirava” ( Sepultura F. Aguilar) “Que governau la machina creada” (Bernat Fenollar , Obres o trobes ) “En lo qual creà la mundial màquina” (Lo Cartoixà, I.5), “De no res creà la mundial màquina” (I.25), “Axí com a pudenta centina de totes inmundícies de la mundana màquina...” (IV.30) Documentació altres llengües Traduccions “Dijo: --En verdad, / que Dios padece, / o que perece / con extrañeza / naturaleza / y del fragment el mundo todo” (L. Matheu, Libro cons.) “Dijo que el Dios de la naturaleza padecía, o bien que iba a perecer para siempre la universal máquina del mundo” (MiPlanas, Espejo) 1903 Fragment “A pas cuitat, / esbalaïts, / batent-se els pits, / barbes pelant, / los caps calant, / amb UF o UE trits se’n tornaren” (14144-49) Fitxa Espill FE1026 Vers primera ocurrència 14146 Forma Batre’s els pits canònica Mot clau 1 Batre Tipus Locució verbal (significat idiomàtic) Recursos Verb reflexiu + sintagma nominal lingüístics i retòrics Definició DCVB, Mot clau 2 Pit Vers darrera ocurrència 14146 Nombre d’ocurrències 01 pit, anota la locució Donar-se cops pels pits ‘fer actes exteriors de compunció o de devoció’; no cita l’Espill. DCVB, batre , cita l’Espill com a exemple lèxic, no fràsic. Colpejar-se el pit en expressió extrema de dolor o ràbia (Gonzàlvez, pits). Mostrar molta tristesa, ràbia o desesperació (Def. pròpia). Inserció en Automatitzada el text Funció discursiva la mort de Crist. Modalitzadora, intensificant els remordiments dels jueus que eren al calvari després de Documentació “Bateu vos los pits, digau vostra culpa” (Resposta de Jordi Centelles, en català sacratíssima conceptió) Obra “Donchs ploren los ulls y'l cor dur sospire / batam-nos los pits anant peu descalç” (Contemplació de Jesús crucificat) “E tot aquell miserable poble, qui aquí era vengut per mirar, batent-se los pits, més per por que per consciència, tornaren-se en la ciutat confusos” (Vita Christi, 186) Documentació altres llengües Traduccions “De la verdad / mal satisfechos, / danse en los pechos, / barbas pelando, / del fragment rostro inclinando” (L. Matheu, Libro cons.) “Con paso rápido, apuñeándose los pechos, mesándose las barbas, cabizbajos y derrengados, fuéronse de vuelta” (MiPlanas, Espejo) 1904 Fragment “Lo triunfal / titol subscrit, / per tots llegit / —grecs e llatins—, / als raus rabins / amb UF o UE no els paregué / que digués bé / Rei dels jueus" (14152-68) Fitxa Espill FE1027 Vers primera ocurrència 14159 Forma Rei dels jueus canònica Mot clau 1 Rei Mot clau 2 Jueus Vers darrera ocurrència 14159 Nombre d’ocurrències 01 Tipus Unitat estilística configurada com a sintagma nominal Recursos Substantiu + preposició “de” + sintagma nominal. Al·literació del so [e]. D’origen lingüístics i retòrics cristià. Definició Designació elativa de Jesucrist, atribuïda a Pilat (Def. pròpia) Inserció en Automatitzada el text Funció discursiva com una atribució pròpia de Jesús, menystinguda pels rabins. Denominativa, modalitzadora, però usada no tant amb el propòsit d’elativitzar sinó Documentació “Escrigué lo titol que tants bens aiusta / y deya clavat damunt en la fusta / en català Iesus Nazaren lo rey dels iuheus” ( Istòria Passió, 3150-52) “donchs rey dels iuheus lo titol no diga / mas diga qu'ell deya que d'ells era rey” (Istòria Passió, 3173-74) “Lo títol que deia de la sua mort la causa: Jesús de Nazaret, rei dels jueus”, “Aquestes paraules del triunfal títol: Jesús de Nazaret, rei dels jueus” (Lo Cartoixà, IV.6) “CAPÍTOL ·LXIX·. COM TRES GRANS REYS DE ORIENT VINGUEREN EN JHERUSALEM CERCANT E DEMANANT AQUELL QUI ERA NAT REY DELS JUHEUS” (Vita Christi) “Digues-me veritat: ¿est tu rey dels juheus?" (Vita Christi, 165), “Jesús de Nazaret sia sentenciat e mort en creu, clavat ab tres claus, per ço com se deya fill de Déu e rey dels juheus, segons per los matexos juheus és stat accusat” (173), “Sia de vostra mercé manar sia mudat e no diga que és rey dels juheus, mas que ell ho deya” (179) Documentació altres llengües Traduccions “Pero el triunfal / título escrito / que fué prescrito, / y tan sabido, / visto y leido / del fragment (griegos, latinos), / a los rabinos / no contentó / dixese, no, / Rei de Judíos” (L. Matheu, Libro cons.) “El título triunfal, subscrito y leído por todos (griegos y latinios), no les pareció bien a los ralos sabinos que dijera Rey de los Judíos” (MiPlanas, Espejo) 1905 Fragment “Ab agres veus / ne despitaren / e infestaren / ne fos llevat” (14160-63) amb UF o UE Fitxa Espill FE1028 Vers primera ocurrència 14160 Forma Agres veus canònica Mot clau 1 Veu Mot clau 2 Agre Vers darrera ocurrència 14160 Nombre d’ocurrències 01 Tipus Unitat estilística configurada com a sintagma nominal Recursos Adjectiu + substantiu lingüístics i retòrics Definició Veus que expressen aflicció (Gonzàlvez) Inserció en Automatitzada. Precedida de la preposició “ab”. el text Funció discursiva Jesucrist “rei del jueus”. Modalitzadora. Intensifica la ira dels rabins que protestaven en contra del títol de Documentació “Crits d'agres espantables veus cridant...” ( Parl. B. Mercader) en català “Quals entràmenes de mare poran hoyr tan agres e cruels paraules?” ( Vita Christi, 163) Documentació altres llengües Traduccions “Con vanos bríos / se amotinaron, / y procuraron / que se quitase / o se mudase” del fragment (L. Matheu, Libro cons.) “Manifestaron su desagrado con agrias voces y conminaron que fuese quitado” (MiPlanas, Espejo) 1906 Fragment “Lo triunfal / titol subscrit, / per tots llegit / —grecs e llatins—, / als raus rabins / amb UF o UE no els paregué / que digués bé / "Rei dels jueus"; / ab agres veus / ne despitaren / e infestaren / ne fos llevat; / mas a Pilat / no li plagué, / ans romangué / a llur despit / tal com fon scrit” (14152-68) Fitxa Espill FE1029 Vers primera ocurrència 14168 Vers darrera ocurrència 14168 Nombre d’ocurrències 01 Forma Allò que és escrit, roman escrit canònica Mot clau 1 Escriure Tipus Sentència bíblica Recursos Oració de relatiu. Repetició lèxica. lingüístics i retòrics Definició Indica la fermesa i la perdurabilitat d’allò que s’ha dit o escrit (Def. pròpia) Mot clau 2 Romandre Inserció en Desautomatitzada, emboscada, amb conservació del terme el text sentència. scrit i del sentit de la Funció discursiva Argumentativa, en tant que expressada per Pilat per fer callar els jueus. Documentació “Lo que tinch escrit escrit vull que sia” (Istòria Passió, 3188) en català “Pilat emperò més ho conferma, dient: “Lo que he scrit, he scrit”” ( Lo Cartoixà, IV.6) “E Pilat, mirant-los ab un gran fàstig, dix-los: "Quod scripsi, scripsi"” (Vita Christi, 179) “El que s’ha escrit, queda escrit” (PCC, E 412; no s’hi cita l’ Espill) Documentació “Respondit Pilatos: Quod scripsi, scripsi” (Joan, 19.22) altres llengües Traduccions “A los rabinos / no contentó / dixese, no, / Rei de Judíos: / con vanos bríos / del fragment se amotinaron, / y procuraron / que se quitase / o se mudase, / por varios tratos; / pero a Pilatos / no le agradó, / que respondió / a su despecho: / --Lo hecho, hecho, / lo escrito, escrito--” (L. Matheu, Libro cons.) “No les pareció bien a los ralos sabinos que dijera Rey de los Judíos: manifestaron su desagrado con agrias voces y conminaron que fuese quitado; pero a Pilatos no le plugo hacerlo, sino que, a despecho de ellos, quedó como había sido escrito” (MiPlanas, Espejo) 1907 Fragment “L'infern obrí, / llim e presó, / com féu Samsó” (14180-82) amb UF o UE Fitxa Espill FE1030 Vers primera ocurrència 14180 Vers darrera ocurrència 14180 Nombre d’ocurrències 01 Forma Obrir (les portes de) l’infern com Samsó canònica Mot clau 1 Obrir Mot clau 2 Samsó Tipus Unitat estilística configurada com a sintagma verbal (comparativa) Recursos Verb + sintagma nominal + clàusula comparativa. D’origen bíblic. lingüístics i retòrics Definició Alliberar els condemnats (Def. pròpia) Inserció en Automatitzada, amb inclusió de referències sinonimiques. el text Funció discursiva Modalitzadora, en una seqüència descriptiva. Documentació en català Documentació altres llengües Traduccions “Infierno abrió, / linbo y presión; / como sansón” del fragment (L. Matheu, Libro cons.) “Abrió el infierno, limbo y prisión, tal como Sansón hizo” (MiPlanas, Espejo) 1908 Fragment “Tots los del llim / o si d'Abram” (14200-01) amb UF o UE Fitxa Espill FE1031 Vers primera ocurrència 14201 Forma Si d’Abram canònica Mot clau 1 Si Mot clau 2 Abraham Vers darrera ocurrència 14201 Nombre d’ocurrències 01 Tipus Unitat estilística configurada com a sintagma nominal Recursos Substantiu + preposició “de” + substantiu. D’origen bíblic. lingüístics i retòrics Definició En lo qual, les ànimes dels elets fins a l’adveniment del senyor reposaven ( Lo Cartoixà, III.14). . Lloc on estaven aturades les ànimes dels qui havien passat la vida en l’esperança del Redemptor (DCVB, si; no s’hi cita l’ Espill). Gonzàlvez repeteix DCVB. DeCat, si, la registra però no cita l’ Espill. o, per remarcar la sinonímia amb el precedent Inserció en S’hi introdueix mitjançant la preposició el text llim. Funció discursiva Denominativa Documentació “Làtzer morí, e fo portat per àngels al sin de Abraham” (B. Metge, en català DeCat, si) Lo Somni, 60; “Los quals, en la cort de parais, ni quan estaven en lo si d'Abraham, per enveja no murmuraven, ni murmurar podien si volien” (Juí Paris), “La qual, del si d'Abraham revocat a la present vida, entrà-se'n ab Llàtzer ressuscitat, en la vila de Betània, al castell e alta posada de les santes germanes” (Ist. S. Magdalena) “Aquest si d’Abram, del qual lo evangeli parla, era dins les infernals claustres” ( Lo Cartoixà , III.14), “Stigué lo cors en lo sepulcre; l’ànima, en lo si d’Abram ab los sants pares” (Lo Cartoixà, IV.7), “E manà que al si d’Abraam pujassen donant-los la glòria” (Lo Cartoixà, IV.11) Documentació altres llengües Traduccions “Todos los presos / del duro seno / (que estava lleno) / dicho de Abran” del fragment (L. Matheu, Libro cons.) “Todos los del limbo o seno de Abraham” (MiPlanas, Espejo) 1909 Fragment “Prop vas tenia / o fossa nova / semblant a cova, / tallat en roca / a pic de broca” amb UF o UE (14220-24) Fitxa Espill FE1032 Vers primera ocurrència 14224 Forma A pic de canònica Mot clau 1 Pic Tipus Locució prepositiva Recursos Preposició + substantiu + preposició “de”. Monosil·labisme. lingüístics i retòrics Definició DCVB, Mot clau 2 Vers darrera ocurrència 14224 Nombre d’ocurrències 01 pic, anota A pic de martell; s’hi cita l’Espill). A cop de (DeCat, picar; s’hi cita l’Espill). A colp de (Gonzàlvez). Inserció en Automatitzada. Invariable. el text Funció discursiva Connectiva Documentació en català Documentació altres llengües Traduccions “Que allí tenía / sepulcro nuevo / y, como apruebo, / cortado y rico / del fragment a escoplo y pico, / en cueva obró” (L. Matheu, Libro cons.) “Tenía cerca de allí una fosa o sepulcro nuevo, en forma de cueva, tallado en la roca a golpes de pico, hecho para sí” (MiPlanas, Espejo) 1910 Fragment “Tots lo cregueren / ésser ver Déu, / tots una veu / de fet cuitaren / i ho recitaren / amb UF o UE dins la ciutat” (14263-68) Fitxa Espill FE1033 Vers primera ocurrència 14265 Forma A una veu canònica Mot clau 1 Veu Tipus Locució adverbial Recursos Preposició + sintagma nominal. Monosil·labisme. lingüístics i retòrics Definició Dient la mateixa cosa acordadament tots els reunits (DCVB, Mot clau 2 Una Vers darrera ocurrència 14265 Nombre d’ocurrències 01 veu; no s’hi cita l’ Espill). DeCat, veu, la registra com a frase molt repetida a la Crònica de Jaume I, però no hi cita l’Espill. Dient la mateixa cosa acordadament tots els reunits (Gonzàlvez). Inserció en Automatitzada, amb pèrdua de la preposició “a”. Invariable. el text Funció discursiva Modalitzadora, intensificant la unanimitat en la creença de Jesucrist com a Déu. Documentació “Dixeren tots a una veu” (Jaume I, Llibre dels fets; DeCat, veu) en català “Tots a una veu concordablement li contestaren” ( Valter e Griselda; DCVB, veu) Documentació altres llengües Traduccions “Todos creyeron / ser hombre y Dios; / y, a una voz, / se apresuraron / del fragment y lo contaron / al pueblo errado” (L. Matheu, Libro cons.) “Todos le creyeron verdadero Dios, y, con voz unánime, dierónse prisa a divulgar tales acontecimientos por la ciudad” (MiPlanas, Espejo) 1911 Fragment “Més, Déu manà / que el poble ves / com Moisés, / ferint la roca, / aigua no poca, / amb UF o UE manal, n’ixqué, / de qual begué / tot Israel” (14318-25) “Tot batejat / d’aigua manal / e natural” (14838-40) Fitxa Espill FE1034 Vers primera ocurrència 14322 Forma Aigua manal canònica Mot clau 1 Aigua Mot clau 2 Manal Vers darrera ocurrència 14839 Nombre d’ocurrències 02 Tipus Unitat estilística configurada com a sintagma nominal Recursos Substantiu + adjectiu. Al·literació del so [a]. lingüístics i retòrics Definició Aigua que raja en abundància d’un brollador (Gonzàlvez) Inserció en Desautomatitzada, amb interposició d’altres elements per mor de la versificació. el text Funció discursiva Denominativa, en una seqüència descriptiva. Documentació “Font manal que totstemps brolla” (Lo en català Cartoixà, II.20) Documentació altres llengües Traduccions “Mas Dios mandó / que el pueblo viese / que, quando hiriese / Moisés la roca, / del fragment agua no poca / della salía, / de que bevia / todo Israel” (L. Matheu, Libro cons.) “Dispuso Dios, además, que el pueblo viese cómo Moisés, golpeando la roca, hacía brotar de ésta manantial de agua no escasa, de la cual bebió todo Israel” (MiPlanas, Espejo) 1912 Fragment “Gran aigua viva, / neta, absterciva, / promet donar / per denejar / los delinquents” amb UF o UE (14329-33) Fitxa Espill FE1035 “Dexen Déu vena / abundant, plena / d’aigües vivents, / als descreents, / diu Jeremies” (14343-47) “De Déu demana: / “Puis d’Ell emana / tant virtual, / universal / e fructuosa / tan graciosa / font d’aigua viva, / com no es diriva / a tots los vius / per eguals rius? / car molts no en prenen, / e los que en tenen / no per egual”” (14631-43) Vers darrera ocurrència Vers primera ocurrència 14329 Forma Aigua viva canònica Mot clau 1 Aigua 14637 Nombre d’ocurrències 03 Mot clau 2 Viva Tipus Unitat estilística configurada com a sintagma nominal Recursos Substantiu + adjectiu. Al·literació dels sons [i] i [a]. D’origen bíblic. lingüístics i retòrics Definició És la que brolla naturalment (DCVB, aigua; no s’hi cita l’ Espill). Aigua que brolla naturalment (Gonzàlvez). Inserció en Automatitzada, intensificada pel qualificatiu “gran”. el text Funció discursiva aquesta aigua. Denominativa, en una seqüència narrativa. Salomó conta que Ezequiel promet donar Documentació “Ell te donaria aigua viva”, “D’on me pots donar tu aigua viva...?” ( Lo Cartoixà, I.21) en català “Si coneixies qui és lo qui·t parl e demana a beure, ab quant ànimo tu demanaries a ell que·t donàs aygua viva!" (Vita Christi, 124), “E ab tanta abundància la lançau de les vostres mans e peus que par sien fons de aygua viva” (179), “Car ab tanta set e fam desijàveu veure a mi com lo cansat çervo les fonts de la aygua viva” (195) Documentació altres llengües Traduccions “El agua viva, / clara, abstersiva, / prometió dar / para lavar / lo delinquentes” del fragment (L. Matheu, Libro cons.) “Promete dar agua viva, abundante, limpia y abstersiva, para limpiar a los delincuentes” (MiPlanas, Espejo) 1913 Fragment “Prop de Sicar, / promès donar / a l’aldeana / samaritana / aigua de vida, / amb UF o UE font infinida, / perpetual” (14379-85) Fitxa Espill FE1036 Vers primera ocurrència 14384 Forma Aigua de vida canònica Mot clau 1 Aigua Mot clau 2 Vida Vers darrera ocurrència 14384 Nombre d’ocurrències 01 Tipus Unitat estilística configurada com a sintagma nominal Recursos Substantiu + preposició “de” + substantiu. Al·literació dels sons [i] i [a]. D’origen lingüístics i retòrics cristià. Definició Referència metafòrica al missatge de Crist (Def. pròpia) Aigua amb propietats curatives (Gonzàlvez) Inserció en Automatitzada. Forma el complement directe. el text Funció discursiva Denominativa, modalitzadora. Intensifica els efectes benèfics del missatge de Crist. Documentació “La set de vosaltres que us mata y offega / puix d'aygua de vida no troba'l griffo” en català (Ist. Passió, 312-13) “Porta sens cànter a la ciutat aigua de vida” (Lo Cartoixà, I.21) Documentació altres llengües Traduccions “Junto a Sicar, / prometió dar / a la aldeana / samaritana / agua de vida” del fragment (L. Matheu, Libro cons.) “En las cercanías de Sicar prometió agua de vida y fuente perpetuamente inagotable a la labriega samaritana” (MiPlanas, Espejo) 1914 Fragment “Ni quant suà / sang, com plorà / orant en l’hort” (14395-97) amb UF o UE Fitxa Espill FE1037 Vers primera ocurrència 14395 Forma Suar sang canònica Mot clau 1 Suar Tipus Col·locació (significat composicional) Recursos Verb + substantiu. Al·literació dels sons [s] i [a]. lingüístics i retòrics Definició Esforçar-se molt fatigosament (DCVB, Mot clau 2 Sang Vers darrera ocurrència 14395 Nombre d’ocurrències 01 suar; no s’hi cita l’ Espill; en aquest cas, pel significat metafòric, es tracta d’una locució). Passar gran treballs o fer esforços molt enutjosos (DCVB, sang ; no s’hi cita l’ Espill). Expulsar sang pels porus del cos, fet atribuït a Jesús abans de la seua mort (Gonzàlvez; definició correcta). Inserció en Formant part d’una clàusula comparativa. el text Funció discursiva encara no creien en Crist. Modalitzadora. Salomó manifesta, servint-se d’aquesta col·locació, que els homes Documentació “Ab tan gran treball de suor de sang de nostres persones, nit e dia exercint les armes” en català (Tirant, 134) “Y axi com a vos suar d'agonia / les gotes de sanch, fon pena molt greu” (Ist. Passió, 404-405) “Una ferventíssima suor de sanch brollant del seu cor” (Lo Cartoixà, IV.2), “Diu Beda que suar sanch és contra natura” (IV.2), “Senyor Jesús, qui stant per mi en agonia suist de sanch abundantismes gotes” (Lo Cartoixà, IV.22; DCVB, suar) “La sua preciosa sanch, que s'era ajustada al cor per la gran dolor que passava, se escalfà e sortí per tots los poros del seu cors com a suor molt abundosa” (Vita Christi, 153), “Aquesta dolor de la mia mare me turmenta sobre totes les altres: aquesta m'à fet suar de sanch” (154), “Totes tenyides de sanch per la dolorosa suor que feta havia” ( VIta Christi, 154) Documentació altres llengües Traduccions “Quando sudó / sangre, y lloró / y oró en el guerto” del fragment (L. Matheu, Libro cons.) “Ni cuando sudó sangre, ni cuando lloró mientras estaba en el huerto orando” (MiPlanas, Espejo) 1915 Fragment “Alt en la creu, / mig començades / e sols forjades, / les claus del cel / a Pere fel / amb UF o UE promeses dar, / volc acabar: / subtil manyà, / ell les temprà, / com bon armer / tempra l'acer, / ab aigua i sang” (14402-13) Observació: N’hi ha una primera referència, molt desautomatitzada: “En Simó Pere / major prevere / féu e clavari, / per ell vicari, / ab general / e liberal / gran potestat, / ab honestat, / a deslligar, / obrir, tancar, / clau no errant, / al freturant / los seus tresors” (13795-807) Vers darrera ocurrència Fitxa Espill FE1038 Vers primera ocurrència 14405 Forma Claus del cel canònica Mot clau 1 Claus 14405 Nombre d’ocurrències 01 Mot clau 2 Cel Tipus Unitat estilística configurada com a sintagma nominal Recursos Substantiu + preposició “de” + sintagma nominal. Al·literació dels sons [e] i [l]. lingüístics i retòrics D’origen cristià. Definició Símbol del poder concedit a sant Pere i als seus successors, d’obrir les portes del cel mitjançant el perdó dels pecats (Gonzàlvez) Inserció en Subjecte de la clàusula principal. el text Funció discursiva Denominativa, modalitzadora, en un context enaltidor de la passió de Crist. Documentació “Callats —dix Melchior—, que no es aquest aquell Paraís del qual té les claus sant en català Pere” ( Curial, II.145) “Te donaré les claus del celestial regne” (Lo Cartoixà, II.52), “Pres les claus Pere que el senyor li donà del celestial regne. Són aquestes claus potestat de obrir i tancar (...). Justament i discreta lliga en la terra no errant la clau de potestat ni de sciència” (II.52) “E diu a vostra senyoria: "Tibi dabo claves regni celorum"; car dellibera sa majestat acomanar a vostra altesa les claus de paradís e que maneu obrir a qui plaent vos sia” ( Vita Christi, 39), “Les claus de paradís te lexe.Vull que lo que en la terra ordenaràs, en lo Cel sia confermat: Déu de la terra t'é constituït” (150) Documentació altres llengües Traduccions “En cruz clavado, / sólo enpezadas, / medio forjadas, / llaves del cielo / del fragment de pedro al zelo / prometió dar...” (L. Matheu, Libro cons.) “En lo alto de la cruz quiso terminar las llaves del cielo, forjadas tan sólo y a medio labrar...” (MiPlanas, Espejo) 1916 Fragment “Subtil manyà, / ell les temprà, / com bon armer / tempra l'acer” (14409-12) amb UF o UE Fitxa Espill FE1039 Vers primera ocurrència 14410 Vers darrera ocurrència 14410 Nombre d’ocurrències 01 Forma Tremprar l’acer com bon armer canònica Mot clau 1 Tremprar Mot clau 2 Armer Tipus Unitat estilística configurada com a sintagma verbal (comparativa) Recursos Verb + sintagma nominal + clàusula comparativa. D’origen experiencial. lingüístics i retòrics Definició DCVB, trempar, cita l’Espill com a exemple lèxic, no fràsic. Fer que l’acer tinga una duresa i una elasticitat adequades per a poder-lo usar (Gonzàlvez, temprar l’acer). Inserció en Amb permutació de les dues clàusules, per motius estilístics. el text Funció discursiva Modalitzadora, en una seqüència descriptiva. Documentació en català Documentació altres llengües Traduccions “Buen cerragero, / tenpló el azero / con sangre y agua, / dentro la fragua / del fragment del dulce pecho, / manantial, hecho / de la ira blanco” (L. Matheu, Libro cons.) “Cerrajero sutil, Él mismo las templó con agua y sangre, como buen armero que al acero da temple” (MiPlanas, Espejo) 1917 Fragment “Ell alt cridant, / anyell benigne / (com fa lo cigne / ab veu molt fort / amb UF o UE prop de sa mort / ab lo cap dret), / haver gran set / de tots cridà; / per tots pagà / ell bastament” (14470-79) Fitxa Espill FE1040 Vers primera ocurrència 14472 Forma Cant del cigne canònica Mot clau 1 Cant Tipus Locució nominal (significat no composicional) Recursos Substantiu + preposició “de” + sintagma nominal lingüístics i retòrics Definició Indica la darrera realització destacada (d’algú o d’alguna empresa), abans de morir Mot clau 2 Cigne Vers darrera ocurrència 14472 Nombre d’ocurrències 01 (Def. pròpia). Darrera obra d’un músic, d’un poeta, d’un orador (DIEC, DSFF) Inserció en Desautomatitzada, amb clàusula comparativa d’igualtat: “com...” el text Funció discursiva la del cigne. Denominativa, modalitzadora. Magnifica l’acció de la mort de Crist, comparant-la amb Documentació “Quan ell deu morir, una de les plomes de son cap se fica en son cervell, e ell en català aperceb sa mort; lavors comença a cantar tan dolçament que és meravella de oyr; e axí cantant fina sa vida” (B. Latini, Llibre del tresor, I.156) “E yo cantare com fa lo blanch signe / lo cant de la mort ab molt dolçes veus” (Ist. Passió, 3960-61) “Semblant al signe, que propinch a la mort canta, entona hun càntich de alegria en semblants paraules...” (Lo Cartoixà, I.12) Documentació “Commemorat ut cygni (...) providentes quid in morte boni sit, cum cantu et altres llengües voluptate moriantur” (Ciceró, Tusculanae ; ODEP, swan) “The jalous swan, ayens his deth that syngeth” (Chaucer; ODEP, swan) “Canto de cisne” (‘obra notable que precede inmediatamente a la muerte o desaparición del que la produce’, DUE, canto) Traduccions “Él vozes dió, / manso y benigno / (como haze el signo), / del fragment con voz mui fuerte, / cerca su muerte, / en cruz pendiente” (L. Matheu, Libro cons.) “El benigno Cordero, con alto clamor (como con voz muy fuerte hace el cisne próximo a morir, irguiendo la cabeza)” (MiPlanas, Espejo) 1918 Fragment “Lo fre mordent / de dur cervell” (14484-85) amb UF o UE Fitxa Espill FE1041 Vers primera ocurrència 14484 Forma Mossegar el fre canònica Mot clau 1 Mossegar Mot clau 2 Fre Vers darrera ocurrència 14484 Nombre d’ocurrències 01 Tipus Unitat estilística configurada com a sintagma verbal Recursos Verb + sintagma nominal. Al·literació del so [e]. lingüístics i retòrics Definició Devorar la impaciència i ràbia impotent (DCVB, fre ; a partir de la citació de l’Espill). Agafar i estrényer amb les dents l’instrument que es posa als cavalls a la boca per lligar-hi les regnes i dirigir-lo (Gonzàlvez). Haver d’acceptar, amb ràbia, la pròpia impotència (Def. pròpia) Inserció en Desautomatitzada. Canvi d’ordre dels constituents. el text Funció discursiva Modalitzadora. Intensifica la maldat dels jueus. Documentació en català Documentació “Moder el freno” (‘aguantar alguien una suleción que se le impone, con irritación altres llengües reprimida’, DUE, freno) Traduccions “Mordiendo el freno / de cerviz dura” (L. Matheu, Libro cons.) del fragment “Al morder el freno, el judio orgulloso, de cerebro endurecido” (MiPlanas, Espejo) 1919 Fragment “De dur cervell” (14485) amb UF o UE Fitxa Espill FE1042 Vers primera ocurrència 14485 Forma Dur de cervell canònica Mot clau 1 Dur Tipus Locució adjectival Recursos Adjectiu + preposició “de” + substantiu. Al·literació dels sons [r] i [e]. lingüístics i retòrics Definició Que entén dificilment les coses (DCVB, Mot clau 2 Cervell Vers darrera ocurrència 14485 Nombre d’ocurrències 01 dur; s’hi cita l’Espill) Inserció en Desautomatitzada. Canvi d’ordre dels constituents. el text Funció discursiva al Messies. Modalitzadora. Exagera la manca d’enteniment dels jueus, en no ecceptar Jesús com Documentació “Poc cervell havets!” (Lo en català Somni, III.15) Documentació “Duro de mollera” (‘torpe u obstinado’, DUE, altres llengües mollera) Traduccions “De cerviz dura” (L. Matheu, Libro cons.) del fragment “De cerebro endurecido” (MiPlanas, Espejo) 1920 Fragment “Molts són cridats, / pocs los elets” (14554-55) amb UF o UE Fitxa Espill FE1043 Vers primera ocurrència 14554 Vers darrera ocurrència 14554 Nombre d’ocurrències 01 Forma Molts són els cridats i pocs els elegits canònica Mot clau 1 Cridar Tipus Sentència bíblica Recursos Oració composta coordinada. Antonímia “molts/pocs”. lingüístics i retòrics Definició Indica que no tots els qui participen d’un fet aconsegueixen l’objectiu marcat (Def. Mot clau 2 Elegits pròpia) Inserció en Automatitzada. Presència directa i conclusiva, com a resum i motiu del passatge on el text apareix (versos anteriors i posteriors). Funció discursiva favorable als cristians i contrari a jueus i gentils. I tot això, en boca de Salomó! Argumentativa de la discrecionalitat selectiva de Déu (del Déu dels cristians), Documentació “Els cridats són innombrables, però no tots són elegits” (Mateu, 22.14) en català “Diu sant Gregori: molts són los cridats hi pocs són los qui venen” (Lo Cartoixà, II.40) “En cert dich a vosaltres que algú dels cridats qui no són volguts venir puys yo’ls cridava, no menjaran en la mia cena; umplir-se ha la mia casa hi los meus elets hi entren” (Lo Cartoixà, II.40) “Diu lo Senyor: molts són los cridats e pochs los elets” (Lo Cartoixà, III.12) “Molts són los cridats e pocs los elets” (Lo Cartoixà, III.32) “Molts són cridats, pocs els elets” (PCC, C 3779; s’hi cita l’Espill) Documentació “Multi enim sunt vocati, pauci vero electi” (Mateu, 22.14) altres llengües Traduccions “Muchos llamados, / raro escogido” (L. Matheu, Libro cons.) del fragment “Muchos son los llamados, pero pocos los elegidos” (MiPlanas, Espejo) 1921 Fragment “Déu quants ha fets / vol ser salvats, / e molts malvats / ésser no ho volen, / amb UF o UE puis, ells se tolen / lo bé promés, / afectant més / la vida grassa, / restar en plaça” (14556-64) Fitxa Espill FE1044 Vers primera ocurrència 14563 Forma Vida grassa canònica Mot clau 1 Vida Mot clau 2 Grassa Vers darrera ocurrència 14563 Nombre d’ocurrències 01 Tipus Col·locació (el significat metafòric el pren del mot “grassa”, que ja el té) Recursos Substantiu + adjectiu. Al·literació del so [a]. lingüístics i retòrics Definició Bona vida sensual: menjar, beure i jeure (Def. pròpia). Vida regalada (Gonzàlvez). Inserció en Automatitzada el text Funció discursiva contraposant la vida sensual a l’espiritual. Modalitzadora. Intensifica la descripció de l’actitud dels qui refusen l’opció de Crist, Documentació “E visc en grassa ignorància” (Eiximenis; DCVB, gras ) en català “E passan lur vida grassa / axí com los ciutadans” (A. Turmeda, Cobles div. regne Mallorca; DCVB, gras ) “Entrà lo Senyor en la ciutat de Cafarnaum, la qual se interpreta camp o vila de bellea, consolació y grasea, que significa del bon religiós l’ànima devota que deu ésser de caritat de devoció i de contemplació fèrtil y grasa” (II.2), “És enterpretada Cafarnaum ciutat de consolació, de grasea e de bellea, que a molts de pecar ocasió porten” (II.7), “Malalt en la grasea, pompa hi consolació de les delectacions terrenes” (II.22), “Aquells qui als solaços e grassees de aquest món se donen” (Lo Cartoixà, III.3) “Mes quant tinc la casa grassa / de robes, joies!” (Col·loqui dames, 122-23; DCVB, gras ) “La vida del porc: curta i grassa” (PCC, V 958; no s’hi cita l’Espill) Documentació altres llengües Traduccions “Pues han querido / vida tan crasa” (L. Matheu, Libro cons.) del fragment “Por tener mayor afecto a la vida grosera” (MiPlanas, Espejo) 1922 Fragment “Déu quants ha fets / vol ser salvats, / e molts malvats / ésser no ho volen, / amb UF o UE puis, ells se tolen / lo bé promés, / afectant més / la vida grassa, / restar en plaça” (14556-64) Fitxa Espill FE1045 Vers primera ocurrència 14564 Forma Restar en plaça canònica Mot clau 1 Restar Tipus Locució verbal (significat idiomàtic) Recursos Verb + preposició + substantiu. Al·literació dels sons [e] i [a]. lingüístics i retòrics Definició Vagarejar en lloc públic (Def. pròpia) Mot clau 2 Plaça Vers darrera ocurrència 14564 Nombre d’ocurrències 01 Inserció en Automatitzada el text Funció discursiva Modalitzadora. Rebla el clau de “vida grassa”. Documentació “Algú és bell en banc / que’s mal en sa casa” (Refranys rimats, 114-15) en català “No estigues molt en la plaça ni et burles d’aquell qui passa” (Carles i Amat; PCC, P 2227; no s’hi cita l’Espill) “Bo en plaça i mal en casa” (Oït a Beneixama) Documentació altres llengües Traduccions “Pues an querido / vida tan crasa / quedando en plaza” del fragment (L. Matheu, Libro cons.) “Por tener mayor afecto a la vida grosera y a permanecer en la plaza” (MiPlanas, Espejo) 1923 Fragment “Déu quants ha fets / vol ser salvats, / e molts malvats / ésser no ho volen, / amb UF o UE puis, ells se tolen / lo bé promés, / afectant més / la vida grassa, / restar en plaça; / Fitxa Espill FE1046 ploga o no ploga / troben qui els lloga, / no els plau lloguer, / ni el llogader / conduidor, / convidador / no els plau oir, / molt menys seguir” (14556-72) Observació: Incorrecta puntuació en les transcripcions de MiP i Carré, en lligar el vers “ploga o no ploga” al vers anterior i separar-lo del següent. Això va en contra de l’ús que se’n fa de la fórmula en la documentació proverbial coneguda i de les indicacions ortogràfiques del manuscrit. Vers darrera ocurrència Vers primera ocurrència 14565 Forma Ploga o no ploga canònica Mot clau 1 Ploga Tipus Fórmula assertiva 14565 Nombre d’ocurrències 01 Mot clau 2 Recursos Verb + conjunció disjuntiva + negació + verb. Repetició. Al·literació del so [o]. lingüístics i retòrics Estructura productiva per a la formació de proverbis. Definició Indica que l’acció subsegüent es realitzarà inevitablement (Def. pròpia). Tant sí com no, passe el que passe (Gonzàlvez). Inserció en Automatitzada. Directa. Falca sobreposada al discurs subjacent. el text Funció discursiva de Crist, mitjançant una fórmula que intensifica la certesa d’allò que s’afirma a Modalitzadora. Intensifica la crítica de l’emissor sobre l’actitud dels qui refusen l’opció continuació. Documentació “Que ploga o no ploga, fallir no li deu” (Refranys rimats, 24-25) en català “Ploga o no ploga, blat en Oriola” (L. Galiana, Recull de refranys) “Que ploga i que no ploga, blat en Oriola” (PCC, B 897; no s’hi cita l’Espill) Documentació altres llengües Traduccions “Llueva o no llueva, / para ser prueba / de los viziosos” (L. Matheu, Libro cons.) del fragment “Y a permanecer en la plaza, tanto si llueve como si no” (MiPlanas, Espejo) 1924 Fragment “Ni les figures, / Sanctes Scriptures, / llegir, entendre” (14573-75) amb UF o UE “E com parlant / Déu instruís, / los senys obrís / a les figures, / Sanctes Scriptures / les declaràs / a Cleofàs” (15460-66) Fitxa Espill FE1047 Vers primera ocurrència 14574 Forma Santes Escriptures canònica Mot clau 1 Escriptura Tipus Col·locació (significat composicional) Recursos Adjectiu + substantiu. D’origen bíblic. lingüístics i retòrics Definició La Bíblia (Gonzàlvez) Mot clau 2 Santa Vers darrera ocurrència 15464 Nombre d’ocurrències 02 Inserció en Automatitzada el text Funció discursiva Denominativa. Salomó es refereix als qui no volen entendre les Sagrades Escriptures. Documentació “E per ço diu Jeronim, en una epistola a Paulino (segons del nostre Joan he aprés) en català sobre l'estudi de l'Escriptura santa” ( Curial, III.59) Documentació altres llengües Traduccions “Ni aún advertir / en las figuras, / las Escrituras / Santas leer, / ver ni entender” del fragment (L. Matheu, Libro cons.) “Ni es cosa aplicable a ellos la lectura e interpretación de los símbolos de las santas Escrituras, para tomar de las mismas el verdadero sentido” (MiPlanas, Espejo) 1925 Fragment “Solemne vot / a Déu n’ha fet” (14598-99) amb UF o UE Fitxa Espill FE1048 Vers primera ocurrència 14598 Forma Solemne vot canònica Mot clau 1 Vot Tipus Col·locació (significat composicional) Recursos Adjectiu + substantiu. Al·literació del so [o]. lingüístics i retòrics Definició Compromís personal ferm (Def. pròpia) Mot clau 2 Solemne Vers darrera ocurrència 14598 Nombre d’ocurrències 01 Inserció en Automatitzada el text Funció discursiva Modalitzadora Documentació “Lo vot solemne que lo Rei ermità féu, estant nafrat per lo rei de la Gran Canària” en català (Tirant, 20), “Ara jo faç vot solemne, així nafrat com estic, de...” (20), “E faç vot solemne al senyor Sant Jordi que...” (154), “Posà-li Tirant lo peu de la sabata brodada sobre lo cap e féu son solemne vot” (202), “Per què jo faç mon vot solemne a Déu e a tots los sants de...” (204), “Per què jo faç vot solemne que...” (341), “Ab solemne vot de jamés deixar aquesta devota casa e fort religió” ( Tirant, 461) “Pendreu tanta amor ab mi, que fareu vot solemne de may perdre la mia companyia” (Vita Christi, 5) Documentació altres llengües Traduccions “Que el voto note / que a Dios ha hecho” (L. Matheu, Libro del fragment “Que tiene hecho a Dios voto solemne” (MiPlanas, Espejo) cons.) 1926 Fragment “Per incident / me vull llunyar, / foraviar / un poc del reng, / saltar entenc / amb UF o UE fora el cavat” (14606-11) Fitxa Espill FE1049 Vers primera ocurrència 14610 Forma Saltar fora el cavat canònica Mot clau 1 Saltar Tipus Locució verbal (significat idiomàtic) Recursos Verb + adverbi + sintagma nominal. Al·literació del so [a]. lingüístics i retòrics Definició Sortir del tema, desviar-se de la qüestió tractada (Def. pròpia). Mot clau 2 Cavat Vers darrera ocurrència 14610 Nombre d’ocurrències 01 Eixir de l’assumpte, extralimitar-se, eixir dels límits prudencials (Gonzàlvez). Inserció en Automatitzada, però amb el verb intercalat “entenc”, en forma d’incís. el text Funció discursiva n’ha sortit del tema. Asseverativa, en una seqüència explicativa. El narrador manifesta explícitament que se Documentació “Saltar fora el cavat” (PCC, C 2030; és la citació de l’Espill, sense més informació) en català Documentació altres llengües Traduccions “Para saltar / de lo cavado” (L. Matheu, Libro cons.) del fragment “Entiendo salirme de lo trillado” (MiPlanas, Espejo) 1927 Fragment “Veig la beguina / saltamartina / de sella en sella, / de vetla en vetla, / giramantells, / amb UF o UE picamartells, / disputadora, / demanadora / de qüestions” (14619-27) Fitxa Espill FE1050 Vers primera ocurrència 14620 Forma Saltamartina canònica Mot clau 1 Saltamartina Tipus Mot compost Recursos Format a partir de verb + sibstantiu. Al·literació del so [a]. lingüístics i retòrics Definició En Valencia, la langosta de los campos se llama Mot clau 2 Vers darrera ocurrència 14620 Nombre d’ocurrències 01 saltamartí (Chabàs). El mot saltamartí ve registrat en el Diccionari Aguiló , com equivalent al cast. saltamontes, o al nostre llangost dels camps. En el nostre text voldria dir dòna bellugadiça, esbojarrada; o potser, equiparant-la a un d’aquells ortòpters, flagell dels sembrats y conreus, si dit com a plaga , semblant a les d’Egipte (MiP). DeCat, salt, cita l’Espill i diu ‘dona lleugera’ Inserció en Per parataxi, primer d’una sèerie d’elements qualificadors. el text Funció discursiva Denominativa, modalitzadora. Intensificadora de la qualitat. Documentació en català Documentació altres llengües Traduccions “Veo la malina, / saltamartina, / de silla en silla, / de villa en villa, / torna mantillos, / del fragment pica martillos, / disputadora, / preguntadora / de las questiones” (L. Matheu, Libro cons.) “Yo veo a la beguina, como una verdadera plaga, ir de celda en celda y de vela en vela; revoltijera, puntillosa, disputadora y preguntona sobre toda clase de materias” (MiPlanas, Espejo) 1928 Fragment “Veig la beguina / saltamartina / de sella en sella, / de vetla en vetla, / giramantells, / amb UF o UE picamartells, / disputadora, / demanadora / de qüestions” (14619-27) Fitxa Espill FE1051 Vers primera ocurrència 14623 Forma Giramantells canònica Mot clau 1 Giramantells Tipus Mot compost Recursos Format a partir de verb + substantiu. Al·literació del so [a]. lingüístics i retòrics Definició Giracamises (DCVB, Mot clau 2 Vers darrera ocurrència 14623 Nombre d’ocurrències 01 giramantells; s’hi cita l’Espill) Inserció en Forma part d’una sèrie d’elements qualificadors. el text Funció discursiva Denominativa, modalitzadora. Intensificadora de la qualitat. Documentació “Ara has girat lo mantell sen tota reverència” (Hist. troianes, MiP ed., p. 289) en català “Mas poré dir ab tota veritat que haveu girat lo mantell de vostra honor sens guardar reverència a la imperial corona” (Tirant, 128) “Qual ignorant es tan malvat / que us posa ’n culpa? / Puix la Scriptura no us enculpa, / qui son aquells? / Al descubert, giramantells, / qui la regiren” (Ferrando Dieç, Obra de la sacratíssima conceptió) Documentació altres llengües Traduccions “Veo la malina, / saltamartina, / de silla en silla, / de villa en villa, / torna mantillos, / del fragment pica martillos, / disputadora, / preguntadora / de las questiones” (L. Matheu, Libro cons.) “Yo veo a la beguina, como una verdadera plaga, ir de celda en celda y de vela en vela; revoltijera, puntillosa, disputadora y preguntona sobre toda clase de materias” (MiPlanas, Espejo) 1929 Fragment “Veig la beguina / saltamartina / de sella en sella, / de vetla en vetla, / giramantells, / amb UF o UE picamartells, / disputadora, / demanadora / de qüestions” (14619-27) Fitxa Espill FE1052 Vers primera ocurrència 14624 Forma Picamartells canònica Mot clau 1 Picamartells Tipus Mot compost Recursos Format a partir de verb + substantiu. Al·literació del so [a]. lingüístics i retòrics Definició Renouer, que mou molt de soroll (DCVB, Mot clau 2 Vers darrera ocurrència 14624 Nombre d’ocurrències 01 picamartells ; s’hi cita l’Espill). Persona que és insistent i fa molt de soroll (Carré 2006: 829). Inserció en Forma part d’una sèrie d’elements qualificadors. el text Funció discursiva Denominativa, modalitzadora. Intensificadora de la qualitat. Documentació en català Documentació altres llengües Traduccions “Veo la malina, / saltamartina, / de silla en silla, / de villa en villa, / torna mantillos, / del fragment pica martillos, / disputadora, / preguntadora / de las questiones” (L. Matheu, Libro cons.) “Yo veo a la beguina, como una verdadera plaga, ir de celda en celda y de vela en vela; revoltijera, puntillosa, disputadora y preguntona sobre toda clase de materias” (MiPlanas, Espejo) 1930 Fragment “D’on altercant / e inquestant, / causa movent / l’omnipotent, / altre senyor / amb UF o UE que Déu major / vol inquirir” (14681-87) Fitxa Espill FE1053 Vers primera ocurrència 14683 Forma Moure causa canònica Mot clau 1 Moure Tipus Col·locació (significat composicional) Recursos Verb + substantiu. D’origen jurídic. lingüístics i retòrics Definició Iniciar un procés, una discussió davant de la justícia (Gonzàlvez) Mot clau 2 Causa Vers darrera ocurrència 14863 Nombre d’ocurrències 01 Inserció en Automatitzada, però alterant l’ordre dels components. el text Funció discursiva Argumentativa. Forma part d’un cotext on Salomó defensa l’omnipotència de Déu. Documentació en català Documentació altres llengües Traduccions “Henbra, altercando / y escudriñando / causa efficiente, / a Dios moviente / del fragment otro señor, / que Dios maior / quiere inquirir” (L. Matheu, Libro cons.) “Altercando, inquiriendo y planteando cuestión sobre el Omnipotente, se intenta requisición ante otro señor superior a Dios” (MiPlanas, Espejo) 1931 Fragment “A son plaer, / fa com l'oller, / qui d'una massa / ne fa terraça, / olla, scudella, / amb UF o UE plat, canterella, / morter, llibrell, / gentil vexell, / lleig, com se vol” (14696-705) Fitxa Espill FE1054 Vers primera ocurrència 14697 Vers darrera ocurrència 14697 Nombre d’ocurrències 01 Forma Fer d’una massa un veixell com fa l’oller canònica Mot clau 1 Fer Mot clau 2 Oller Tipus Unitat estilística configurada com a sintagma verbal (comparativa) Recursos Verb + preposició “de” + sintagma nominal + sintagma nominal + clàusula lingüístics i retòrics comparativa. D’origen experiencial. Esquema “Fer de (tal cosa) (tal altra)” Definició Figuradament, produir alguna cosa valuosa (Def. pròpia) Inserció en Desautomatitzada, amb anticipació de la clàusula comparativa i conversió de l’altra en el text una oració de relatiu. Funció discursiva popular. Modalitzadora, intensifica el poder del Déu creador per comparació amb el model Documentació en català Documentació altres llengües Traduccions “Su gusto entero, / como alfarero / haze en la masa, / alnafe, taza, / olla, escudilla, / del fragment jarro o jarrilla, / plato o caçuela; / no se desvela / si es abollado, / bueno o quebrado; / como lo quiere / tal lo prefiere, / sin más desbelo” (L. Matheu, Libro cons.) “Hace a su voluntad, como el alfarero que de la masa elabora jarra, olla, escudilla, plato, cántaro, mortero, lebrillo, vasija bonita o fea, lo que mejor le acomoda” (MiPlanas, Espejo) 1932 Fragment “Per sola amor / fa bo i millor / al plaer seu” (14735-37) amb UF o UE Fitxa Espill FE1055 Vers primera ocurrència 14736 Forma Bo i millor canònica Mot clau 1 Bo Tipus Locució adjectival Recursos Adjectiu + conjunció coordinant + adjectiu. Associació pragmàtica (de caire lingüístics i retòrics seqüencial). Definició Molt bo, boníssim (Def. pròpia). Mot clau 2 Millor Vers darrera ocurrència 14736 Nombre d’ocurrències 01 Fer les millors coses que es poden (Gonzàlvez, fer bo i millor). Inserció en Automatitzada el text Funció discursiva Modalitzadora. Intensifica la potestat de Déu de repartir béns. Documentació “Sempre hi ha bo i millor, fins a Déu nostre senyor” (Carles i Amat; PCC, B 1023; no en català s’hi cita l’Espill) “Fer bo (amb algú)” (‘tenir-hi relacions de bona amistat’, DCVB, bo) “A lo bo i millor” (sinònima de “A la millor”, ‘possiblement’; recollida oralment a Beneixama) Documentació altres llengües Traduccions “Si haze su amor / bueno o mejor / a su plazer” (L. Matheu, Libro cons.) del fragment “Por su amor, únicamente, hace bien o hace mejor, a gusto suyo” (MiPlanas, Espejo) 1933 Fragment “Ab orde, pauses, / conte, mesura, / pes e dretura” (14786-88) amb UF o UE Fitxa Espill FE1056 Vers primera ocurrència 14786 Vers darrera ocurrència 14786 Nombre d’ocurrències 01 Forma Amb compte i mesura --- Amb pes i mesura canònica Mot clau 1 Compte Tipus Locució adverbial Recursos Preposició + sintagma nominal coordinat. Emparellament lèxic amb significat pròxim. lingüístics i retòrics Al·literació del so [m]. Definició Reflexivament, amb prudència (Def. pròpia). Mot clau 2 Mesura DCVB, compte , mesura, cita l’Espill com a exemple lèxic, no fràsic. DeCat, compte , mesura, cita l’Espill com a exemple lèxic, no fràsic. Pensant bé les coses prèviament (DCVB, pes; no s’hi cita el Tirant). Pensant bé les coses (Gonzàlvez, mesura). Inserció en Desautomatitzada. Forma part d’una sèrie de substantius i s’hi elimina la conjunció el text coordinant per exigència de la mètrica. Funció discursiva Modalitzadora, valorant l’acció equitativa de Déu en repartir la seva gràcia. Documentació “E tu, com a pròdig, sens mesura e compte, ho has no sàviament despès e guastat” en català (Curial, III.6) “Oh Déu immortal, qui lo món en nombre, pes e mesura regint les creatures ab degut orde administrau” ( Tragèdia de Caldesa), “Algun poder no basta poder escriure la discreció, tento e mesura del greu plant, dol e tristor que la honestíssima viuda sobre lo cos sant de l'estimat marit mort plorant lamentava” (Vida S. Anna), “Estava al costat d'aquesta excelsa reina una donzella, la cara venusta, ab viva natural color declinant un poc a nereina, ab tal mesura e tempre, que per a ésser en extrem bella més blancor no li fallia” ( Sepultura F. Aguilar), “Sembrat de lletres de rica orfebreria en tal assento e mesura que sens treball se llegien” ( Sepultura F. Aguilar) “Si teníeu pes e mesura en vostra benvolença” (Tirant, 268) “Aparegués, ab gran tento i mesura” (Visa S. Magdalena en cobles , 388) Documentació “Con cuenta y razón” (‘con cautela o moderación’, DUE, altres llengües cuenta) Traduccions “Con orden, pausas, / cuenta y medida, / es repartida” (L. Matheu, Libro del fragment “Con orden, pausa, cuenta y medida, peso y equidad” (MiPlanas, Espejo) cons.) 1934 Fragment “Qui son cervell / e los cinc senys / a Pasqua almenys / cada any no orbeja / amb UF o UE e no els deneja, / fa's erm, desert” (14808-13) Fitxa Espill FE1057 Vers primera ocurrència 14809 Forma Els cinc senys canònica Mot clau 1 Cinc Tipus Col·locació (significat composicional) Recursos Article + determinant numeral + substantiu. Paral·lelisme monosil·làbic. Al·literació lingüístics i retòrics del so [s]. Definició Les cinc potències sensorials (DeCat, Mot clau 2 Seny Vers darrera ocurrència 14809 Nombre d’ocurrències 01 seny; no s’hi cita l’ Espill). Els cinc sentits corporals (Gonzàlvez). Inserció en Precedida de la conjunció coordinant “e”. el text Funció discursiva fer, com a mínim en època de ressurrecció. Denominativa, en una seqüència explicativa. Salomó remet a la reflexió que hom ha de Documentació “Hom ha cinc senys, los quals són veer, oir, odorar, gustar, sentir” (DeCat, seny) en català “Los cinc senys corporals obeeixen al cor e fan tot ço que ell los mana” (Tirant, 109), “E em contentàs los cinc senys corporals” (172), “Los cinc senys corporals me fallen” (249), “E posat cas que hom temptàs de voler-ho experimentar, los cinc senys corporals no m'ho consentirien” (268) “Per què rescatàsseu los nostres cinch senys” (Ist. Passió, 4451) “Lo nombre de cinc als cinc senys corporals sguarda” (Lo Cartoixà, IV.1) Documentació altres llengües Traduccions “Si el pensamiento / con sus sentidos / dexa perdidos, / de yerva llenos, / del fragment y en Pascua al menos / no linpia al año, / con proprio daño / queda desierto” (L. Matheu, Libro cons.) “Pero quien no rastrilla y limpia sus cinco sentidos, al menos cada año por Pasqua, se convierte en un yermo abandonado” (MiPlanas, Espejo) 1935 Fragment “Lo temps hi pert, / té martellada / l’antrecuidada / beguina folla / amb UF o UE qui, quan bull l’olla, / no ho coneix clar, / ni sap filar, / ni res cosir, / ni menys llegir” (14814-22) Fitxa Espill FE1058 Vers primera ocurrència 14815 Forma Tenir martellada canònica Mot clau 1 Tenir Tipus Locució verbal (significat idiomàtic) Recursos Verb + substantiu lingüístics i retòrics Definició MiP la interpreta com ‘rebre o obtenir repulsa’ i la relaciona amb la locució Mot clau 2 Martellada Vers darrera ocurrència 14815 Nombre d’ocurrències 01 Picar els dits, aplicada a la persona atrevida o tafanera a la qual se li infligeix escarment per tal motiu, però no sembla la interpretació correcta. DCVB, martellada, anota Tenir una martellada, ‘tenir un poc pertorbades les facultats mentals’; no s’hi cita l’ Espill). Tenir poc trellat, poc seny (Def. pròpia). Inserció en Automatitzada, formant part d’una sèrie d’expressions desqualificadores. el text Funció discursiva locució va seguida d’expressions sinònimes. Modalitzadora. L’actitud de la beguina és pròpia de gent de poc seny i, per això, la Documentació en català Documentació altres llengües Traduccions “El tiempo incierto / pierde, afanada, / la que’s cuitada, / beata loca” del fragment (L. Matheu, Libro cons.) “Pierde, pues, el tiempo y recibe palmetazo la beguina temeraria y loca” (MiPlanas, Espejo) 1936 Fragment “Lo temps hi pert, / té martellada / l’antrecuidada / beguina folla / amb UF o UE qui, quan bull l’olla, / no ho coneix clar, / ni sap filar, / ni res cosir, / ni menys llegir” (14814-22) Fitxa Espill FE1059 Vers primera ocurrència 14816 Forma Entrecuidat canònica Mot clau 1 Entrecuidat Tipus Mot compost Recursos Format a partir de preposició + verb lingüístics i retòrics Definició Presumptuós, massa cregut en la pròpia vàlua (DCVB, Mot clau 2 Vers darrera ocurrència 14816 Nombre d’ocurrències 01 entrecuidat; no s’hi cita l’ Espill). Suspicaç (DeCat, cuidar; no s’hi cita l’ Espill). Inserció en Automatitzada, formant part d’una sèrie d’expressions desqualificadores. el text Funció discursiva Denominativa, modalitzadora, intensificant els defectes de la beguina. Documentació “Los geperuts són aguts e entrecuydats e luxuriosos” (Eiximenis, en català entrecuidat) Terç, 112; DCVB, “Deu de tots punts ésser entrecuydat” (Eiximenis; DeCat, cuidar) “Cavaller, quisvulla que tu sies, est entrecuidat que sens llicència, davant mi, hages presumit parlar ab tan gran audàcia “ (Tirant, 309) “Cara té de moch salat, la entrecuydada!” (Col·loqui dames; DCVB, entremetent) “No volgué mostrar la sua gran potència e infinida saviesa en presència de aquell superbo entrecuydat Herodes” ( Vita Christi, 166) Documentació altres llengües Traduccions “El tiempo incierto / pierde, afanada, / la que’s cuitada, / beata loca” del fragment (L. Matheu, Libro cons.) “Pierde, pues, el tiempo y recibe palmetazo la beguina temeraria y loca” (MiPlanas, Espejo) 1937 Fragment “Lo temps hi pert, / té martellada / l’antrecuidada / beguina folla / amb UF o UE qui, quan bull l’olla, / no ho coneix clar, / ni sap filar, / ni res cosir, / ni menys llegir” (14814-22) Fitxa Espill FE1060 Vers primera ocurrència 14818 Forma Bullir l’olla canònica Mot clau 1 Bullir Tipus Locució verbal (significat idiomàtic) Recursos Verb + sintagma nominal. Al·literació del so [l]. lingüístics i retòrics Definició Trobar-se en una situació favorable, positiva (Def. pròpia). Mot clau 2 Olla Vers darrera ocurrència 14818 Nombre d’ocurrències 01 DCVB, bullir, anota Fer bullir l’olla, ‘guanyar prou per viure’ (Olot); no s’hi cita l’ Espill. DCVB, olla, anota Fer bullir l’olla, ‘guanyar prou per a alimentar-se o per a alimentar la família’; no s’hi cita l’ Espill. Inserció en Automatitzada. Inserida en una clàusula subordinada. el text Funció discursiva Asseverativa, en una seqüència explicativa: la beguina no se n’adona del favor de Déu. Documentació “Bullir molt l’olla” (‘estar un assumpte molt remogut o complicat, amb intervenció en català activa de molts’, DCVB: olla) “Fer bullir l’olla” (‘cuidar del manteniment d’una casa, d’una persona, etc.’, PCC, O 272; no s’hi cita l’ Espill) “Fer-li a u bullir l’olla una cosa” (E. Alberola, Refr. valencià) Documentació altres llengües Traduccions “Y, quando cueze, / su olla enloqueze / sin lo notar” (L. Matheu, Libro cons.) del fragment “Que no acierta a conocer cuando el puchero hierve” (MiPlanas, Espejo) 1938 Fragment “Si per fe stranya / l’home tant guanya, / quant més per pròpia / lo qui en té còpia, / amb UF o UE regenerat / e orenat, / recreat, fet” (14873-79) Fitxa Espill FE1061 Vers primera ocurrència 14875 Forma Quant més canònica Mot clau 1 Quant Tipus Locució conjuntiva Recursos Adverbi + adverbi. Monosil·labisme. lingüístics i retòrics Definició En quin major grau (DCVB, Mot clau 2 Més Vers darrera ocurrència 14875 Nombre d’ocurrències 01 quant ; no s’hi cita el Tirant ni l’Espill). Serveix per a introduir una frase indicadora d’augment progressiu (DCVB, més; no s’hi cita el Tirant ni l’Espill). Es diu per a indicar la majoritat o motiu superior d’una cosa respecte d’una altra que s’ha dit (DCVB, més; no s’hi cita el Tirant ni l’Espill). DeCat, quant , la registra però no cita l’Espill. En quina mesura més, en quin grau més (Gonzàlvez). Inserció en Automatitzada. Invariable. el text Funció discursiva l’home per la fe pròpia. Connectiva, modalitzadora. Intensifica el gruix de béns celestials que pot guanyar Documentació “Pus la vostra obra és tan bella e tan ordonada, quant més sots vós amable e ple de en català tota bonea!” (R. Llull, Libre contem. de Déu, 32.16; DCVB, quant ) “Y a la veritat, com més hi pens, pus clar ho veig” (B. Metge, Lo Somni, I; DCVB, més) “Car si la pasta fa hom inflar manejant, quant més la carn” (B. Metge; DeCat, quant ) “Que si tenim recel de alguna mortal culpa, no prengam lo sacrament de la eucaristia, quant més si no solament recel mas si en pecat stà la voluntat nostra” ( Lo Cartoixà , II.1), “Hi devem atendre quant aprofita la fe pròpia hon tant val la stranya” (II.1), “A restitució obligats serien si als richs ho furtaven, quant més furtant-ho aquells qui per fretura del que ells los furten en pobretat perden la vida” (III.3), “Axí com per stalvi de tot lo cors útilment e sens peccat la una part se calla, quant més per stalvi de la ànima” (Lo Cartoixà, III.4) “Fins als inferns vos acompanyaria, quant més fins al palau” (Tirant, 117) Documentació “Más aún” (‘expresión intensifa muy frecuente con que se aumenta el valor de una altres llengües afirmación hecha antes’, DUE, más ) Traduccions “Si por fe agena / ganar se ordena, / aun más con propia, / que tiene copia” del fragment (L. Matheu, Libro cons.) “Si tanto alcanza el hombre por la fe ajena, ¡cuanto más por la propia, el que la posea en cantidad...!” (MiPlanas, Espejo) 1939 Fragment “Doncs la uixera / qui té el retret / segell secret, / la clau del pa, / com dit és ja / amb UF o UE --pa consagrat, / pa enfornat, / pa cuit e bla--, / puis per sa mà / has a sopar, / la deus pregar / sia contenta / e que consenta / tu entres dins” (14982-95) Fitxa Espill FE1062 Vers primera ocurrència 14990 Forma Per mà de canònica Mot clau 1 Mà Tipus Locució prepositiva Recursos Preposició + substantiu “de”. Monosil·labisme. lingüístics i retòrics Definició Gràcies a la intervenció d’algú (Gonzàlvez). Mot clau 2 Vers darrera ocurrència 14990 Nombre d’ocurrències 01 Mitjançant l’acció d’algú (Def. pròpia). Inserció en Automatitzada, precedida de la conjunció “puis”. el text Funció discursiva Connectiva, remarcant la causa. Documentació “Mare de Deu y del mon advocada / per mans de qui cascu ha·l que demana” en català (Resposta de Jaume d’Olesa, Obres o trobes) “Com, per mans d'un tan valentíssim cavaller, Anglaterra era estada lliberada de poder d'infels” (Tirant, 26), “Qui moriren com a valentíssim cavallers màrtirs d´armes, per mans d´aquell virtuós cavaller Tirant lo Blanc” (78), “Que no ha permès ni permetrà que sia destruïda per mans dels enemics de la santa fe catòlica” (105)... “Y les sues medicines prenga per mans de hòmens” ( Lo Cartoixà, I.20) “La qual se acabarà per mans de molts qui aprés, crehent en mi, se penediran de les sues culpes” (Lo Cartoixà, II.43) “Per mans de hun bisbe, vos, santa benigna, / abans de morir volgues combregar”, “De martiri pres corona / per mans d’angels aquell jorn”, “Per mans de aquell molt dignes sagrades, / portant li vos aygua, fos vos batejat” (Cançoner vides sants) Documentació altres llengües Traduccions “Conque, en la esfera / donde prometo / sello secreto, / llave del pan / del fragment dulce que dan, / pan consagrado, / pan amasado, / pan soberano, / pues por su mano / le has de cenar, / deves rogar / que sea contenta / que tú entres dentro” (L. Matheu, Libro cons.) “Así, pues, a la Ujiera que guarda reservado el sello secreto y la llave del pan (como ya se ha dicho, Pan consagrado, puesto al horno, cocido y tierno), ya que por mano suya tienes que cenar, has de suplicarla que se agrade de que tú entres” (MiPlanas, Espejo) 1940 Fragment “Mentres temps tins / de roba muda” (14996-97) amb UF o UE Fitxa Espill FE1063 Vers primera ocurrència 14996 Forma Tenir temps canònica Mot clau 1 Tenir Tipus Col·locació (significat composicional) Recursos Verb + substantiu lingüístics i retòrics Definició Disposar-ne per a fer quelcom, no estant subjecte a altres ocupacions (DCVB, Mot clau 2 Temps Vers darrera ocurrència 14996 Nombre d’ocurrències 01 temps; no s’hi cita l’Espill). Disposar de temps per a fer una cosa (Gonzàlvez). Inserció en Precedida del connector temporal “mentres”. Alteració de l’ordre dels constituents. el text Funció discursiva la hipòtesi que el justifica. Asseverativa, en una seqüència directiva. Forma part d’un enunciat de consell, on és Documentació “Ver és, senyor —diguí jo—. Anem avant, si vostra mercè serà, car assats me recorda en català e no us hi cal tenir temps” ( Lo Somni, I.18) “Car tu hi est obligat per moltes raons, les quals ara no he temps de dir” (Curial, I.17), “La festa fonc molt gran, e foren servits esplèndidament e copiosa de moltes viandes e preciosos vins, l'orde del qual convit lleixaré, per no tenir temps” (I.24)... Documentació altres llengües Traduccions “Mientras su centro / tienpo te da / y pronto está, / de ropa muda” del fragment (L. Matheu, Libro cons.) “Mientras es tiempo todavía, cámbiate en otro hombre” (MiPlanas, Espejo) 1941 Fragment “Si est dubtant / en alguns passos, / et paren cassos / mal dits o nul·les / amb UF o UE o falses butles / lo que t’he dit / e repetit / sobre les dones, / les abandones” (15018-26) Fitxa Espill FE1064 Vers primera ocurrència 15022 Forma Butles falses canònica Mot clau 1 Butles Mot clau 2 Falses Vers darrera ocurrència 15022 Nombre d’ocurrències 01 Tipus Locució nominal (significat idiomàtic; passa d’un àmbit concret al general) Recursos Substantiu + adjectiu. Al·literació dels sons [l], [e] i [s]. D’origen cristià. lingüístics i retòrics Definició En sentit figurat, mentides, enganys (Def. pròpia) Inserció en Precedida de la conjunció “o”. el text Funció discursiva contraargumentació, on l’emissor surt al pas de possibles objeccions del receptor. Denominativa, en una seqüència argumentativa. Forma part d’una Documentació “Ab aquest sagell, Senyora, sagellareu les butles e privilegis que dareu als servidors en català vostres. O! E de quanta seguretat seran les dites butles per vós donades e per la magestat del vostre fill sagellades!” (Vita Christi, 238) “Quin predicador de butles falses és mon marit!” (expressió de dona Jerònima, muller de Joan Fernàndez d’Herèdia, a El Cortesano , de Lluís Milà, citat per M. Sanchis Guarner, Els valencians i la llengua autòctona durant els segles XVI, XVII i XVIII , València, 1963, p. 30) Documentació DUE, altres llengües bula, falso-a, no anota “bula falsa” Traduccions “Si dudas, loco, / de algunos pasos / que son fracasos / de necias bullas, / del fragment falsas o nullas, / en lo advertido / y repetido / de las mugeres / que tanto quieres” (L. Matheu, Libro cons.) “Si conservas dudas sobre algunos extremos, y te parecen casos mal aducidos o sin valor, o falsas bulas, lo que, a propósito de las mujeres, te he dicho y repetido tanto con el fin de que las abandones” (MiPlanas, Espejo) 1942 Fragment “Si em fas contrari / del manament / segonament / en paraís, / ans del divís / amb UF o UE ja proveït / --Per Déu fon dit: / “multiplicau / e augmentau, / ompliu la terra”--, / qui no s’aferra...” (15042-52) Fitxa Espill FE1065 Vers primera ocurrència 15048 Forma Per Déu fon dit canònica Mot clau 1 Déu Tipus Fórmula d’inserció Recursos Preposició + substantiu + verb de dicció. Monosil·labisme. lingüístics i retòrics Definició Expressió metalingüística per introduir una sentència bíblica (Def. pròpia) Mot clau 2 Dir Vers darrera ocurrència 15048 Nombre d’ocurrències 01 Inserció en Automatitzada, amb el verb en tercera persona i en forma passiva. Presència directa, el text falca que fa el salt cap al discurs sobreposat al text subjacent. La fórmula ja és part d’aquesta enunciació parèmica sobreposada, ben destacada ortogràficament. Funció discursiva Connectiva, asseverativa, modalitzadora, reforçant la sentència com a inapel·lable. Documentació en català Documentació altres llengües Traduccions “Que a Dios fué oido: / ‘Multiplicad, / inchid, llenad / toda la tierra” del fragment (L. Matheu, Libro cons.) “Fué dicho por Dios: ‘multiplicaos y aumentad, llenad la tierra” (MiPlanas, Espejo) 1943 Fragment “Tots los aprés / Adam venguts / no hi són tenguts” (15070-72) amb UF o UE “L’omnipotent / Jesús, hom ver, / no hac muller; / si en fos tengut / n’haguera hagut” (15108-12) Fitxa Espill FE1066 Vers primera ocurrència 15072 Forma Ésser tengut canònica Mot clau 1 Ésser Tipus Col·locació (significat composicional) Recursos Verb auxiliar + participi lingüístics i retòrics Definició Estar obligat (DCVB, Mot clau 2 Tenir Vers darrera ocurrència 15111 Nombre d’ocurrències 02 tenir; no s’hi cita l’ Espill). Estar obligat (DeCat, tenir; no s’hi cita l’ Espill). Estar obligat a fer una cosa (Gonzàlvez). Inserció en Automatitzada. el text Funció discursiva Asseverativa Documentació “Dega fer e sia tengut de fer los cayrós de aytal motle” (DeCat, tenir) en català “Havem fet lo que tenguts érem” ( Lo Cartoixà, III.2), “Donchs són tenguts restituhir als pobres...” (III.3), “Los manaments que est tengut servar són aquests que...” (III.9), “Que l’home és més tengut a Déu que no al prohisme” (III.9) “Perquè lo cavaller és tengut defendre l’Església” ( Tirant, 33), E aquells són tenguts d’anar al rei” (35), “Per aquest orde és tengut de mantenir pubils, viudes, òrfens e dones casades”(36), “E lo qui pijor ho fes, que fos tengut de posar-se en poder del millor per presoner” (47), “Hi só tengut per mon ofici” (65)... Documentació altres llengües Traduccions “Todos nacidos / no son tenidos” (Or. 15070-72) del fragment “L’omnipotent / Jesús, Dios hombre, / de dulce nombre / y humano ser, / no hubo muger; / a estar tenido, / la hubiera havido” (Or. 15108-12) (L. Matheu, Libro cons.) “Pero todos los que han venido después de Adán no están obligados a lo mismo” (Or. 15070-72) “El omnipotente Jesús, hombre verdadero, no tuvo mujer; si hubiese estado obligado a ello, hubiérala tenido” (Or. 15108-12) (MiPlanas, Espejo) 1944 Fragment “Si Zacaries / se’n fos estat, / no fóra nat / aquell Joan” (15080-83) amb UF o UE Fitxa Espill FE1067 Vers primera ocurrència 15081 Forma Estar-se’n canònica Mot clau 1 Estar Tipus Col·locació (significat composicional) Recursos Verb + pronom reflexiu + pronom adverbial lingüístics i retòrics Definició Abstenir-se’n, deixar de fer una cosa (DCVB, Mot clau 2 Vers darrera ocurrència 15081 Nombre d’ocurrències 01 estar ; no s’hi cita l’ Espill) Inserció en Automatitzada. Porma part de la primera clàusula d’una oració condicional. el text Funció discursiva Zacaries s’hagués abstingut de l’acte sexual, no hauria nascut Joan el Baptista. Asseverativa, en una seqüència explicativa. El narrador planteja la hipòtesi que, si Documentació “E aquests qui trayen les tarides estegueren-se de remar” (Jaume I, en català DCVB, estar ) Llibre feits, 97; “Com açò hach dit, estech-se de parlar” (R. Muntaner, Crònica , 114; DCVB, estar ) “Venien armats en tantes maneres, / que no puc estar del tot no us escriga” (La brama , 111-12) Documentació altres llengües Traduccions “Si Zacarías / casto viviera, / jamás naciera / el grande Juan” del fragment (L. Matheu, Libro cons.) “Si Zacarías se hubiese abstenido” (MiPlanas,Espejo) 1945 Fragment “Ell a la festa / fon convidat / del tant amat / cosin germà” (15116-19) amb UF o UE Fitxa Espill FE1068 Vers primera ocurrència 15119 Forma Cosin germà canònica Mot clau 1 Cosí Tipus Col·locació (significat composicional) Recursos Substantiu + substantiu lingüístics i retòrics Definició Cosí carnal, fill del germà o germana del pare o de la mare (DCBV, Mot clau 2 germà Vers darrera ocurrència 15119 Nombre d’ocurrències 01 cosí; no s’hi cita l’Espill). DeCat, cosí, registra la forma Cosin-germà, però no cita l’Espill. Cosí carnal, fill del germà o germana del pare o de la mare (Gonzàlvez). Inserció en Automatitzada el text Funció discursiva Denominativa modalitzada, ja que va precedida d’un quantitatiu i un participi valoratiu. Documentació “Son cosí germà lo compte en Nunno Sanxes” (Muntaner, Crònica, 9; DCVB, cosí) en català “Lo qual era cosingermà del senyor rey” (Pere el Cerimoniós, Crònica, 44; DCVB, cosí) “Mes perquè siau tostemps ben servida / vos dexe Johan, cosingermà meu” ( Passi cobles, 111; DCVB, cosí) Documentació altres llengües Traduccions “El a la fiesta / fue conbidado / del tan amdo / primo, que vió” del fragment (L. Matheu, Libro cons.) “Fué invitado a la fiesta de su tan querido primo hermano” (MiPlanas, Espejo) 1946 Fragment “Havent oïda / la nomenada / pel món anada / del meu poder / e alt saber, / amb UF o UE més divinal / que humanal” (15176-82) Fitxa Espill FE1069 Vers primera ocurrència 15180 Forma Saber divinal canònica Mot clau 1 Saber Mot clau 2 Divinal Vers darrera ocurrència 15180 Nombre d’ocurrències 01 Tipus Unitat estilística configurada com a sintagma nominal Recursos Substantiu + adjectiu. D’origen bíblic. lingüístics i retòrics Definició Saviesa màxima, per als creients en Déu (Def. pròpia) Inserció en Desautomatitzada, amb inclusió d’altres elements. el text Funció discursiva Modalitzadora, intensificant més la saviesa divina que la humana. Documentació “Espill en lo qual lo saber divinal se representa” (Debat P. Viana) en català “Per fallença de seny entre los més sabents se declara afermar que les coses esdevenidores a degú sinó sols al divinal saber sien descobertes” (Tirant, 338; provinent de Leànder i Hero) “Espill en lo qual lo saber divinal se representa” (Tirant, 428; provinent de Debat P. Viana ) “Dei qui volgue estendre / tot son divinal saber” (Cançoneret obretes s. XIV, XV i XVI ) Documentació altres llengües Traduccions “Siendo advertida, / por la gran fama / que se derrama, / de mi poder / y gran saber, del fragment / más celestial / que natural” (L. Matheu, Libro cons.) “Como oyera el renombre, extendido por el mundo, de mi poderío y alto saber, más divino que humano” (MiPlanas, Espejo) 1947 Fragment “No em cal desdir / per poca estreta: / una oroneta, / cert, no fa estiu” (15240-41) amb UF o UE Fitxa Espill FE1070 Vers primera ocurrència 15240 Vers darrera ocurrència 15240 Nombre d’ocurrències 01 Forma Una oroneta no fa estiu canònica Mot clau 1 Oroneta Tipus Proverbi Recursos Oració simple predicativa. Modalitat asseverativa negativa. Al·literació del so [n]. lingüístics i retòrics Definició Significa que un sol cas no pot ésser pres com a norma general (DCVB, Mot clau 2 Estiu oronella; no s’hi cita l’Espill). Vol dir que no es pot prendre com a prova d’un fet general un cas isolat (DCVB, estiu; Cat., Val., Bal.; no s’hi cita l’Espill, però sí el Procés). Indica que un sol cas no pot ser pres com una norma general (Gonzàlvez). Inserció en Automatitzada, amb l’afegit del mot “cert” per causa de la mètrica. Com a resum i el text conclusió dels versos anteriors. Funció discursiva la intel·ligència de la reina de Saba són un sol cas que no invalida la seva diatriba Argumentativa. Salomó ix al pas d’una possible objecció de l’interlocutor: les virtuts o contra les dones. A més, a continuació la critica també: “Muller la viu / de infel rei, / fon fora llei, / de tot hagué” (15242-45) Documentació “Car una sola oroneta que vinga, ni un sol jorn atemprat, no donen cert senyal de en català primavera” (B. Latini, Llibre del tresor, II.6) “Una flor no fa primavera” (B. Metge, Lo Somni, III; PCC: F 1133) “Un oronel l’estiu no denuncia” (Ausiàs March, PCC: O 449) “Una oroneta no fa estiu” (Liber elegantiarum ) “Però, si alguna se’n troba que sia / defora d’est compte, traeu-la’m del viu, / i, almenys ab raó, per ella es diria: / una oroneta tampoc no fa estiu” (Procés olives , 389-92) “Una oreneta no fa stiu” (PCC: O 449; s’hi cita l’ Espill i el Procés olives ) Documentació “Una enim hirundo ut dicitur ver non designat” (Liber elegantiarum ), “Une hirondelles altres llengües ne fait pas le printemps” (DPSM, 227), “Una rondine non fa primavera” (DCP, 1193) “Una golondrina no hace verano” (La Celestina) G. Paczolay, EP, 4, el documenta en autors grecs (Esop, Aristòtil) i en 49 llengües vives europees. Traduccions “La golondrina / no haze el estio” (L. Matheu, Libro del fragment “Una golondrina no hace verano” (MiPlanas, Espejo) cons.) 1948 Fragment “Muller la viu / de infel rei, / fon fora llei, / de tot hagué, / també es caigué” amb UF o UE (15242-46) Fitxa Espill FE1071 Vers primera ocurrència 15244 Forma Fora llei canònica Mot clau 1 Fora Tipus Locució adverbial Recursos Adverbi + substantiu lingüístics i retòrics Definició Excepcional, que no entra en la regla general (Gonzàlvez). Mot clau 2 Llei Vers darrera ocurrència 15244 Nombre d’ocurrències 01 Al marge dels preceptes establerts (Def. pròpia). Inserció en Automatitzada el text Funció discursiva reina de Saba, la critica per ser muller d’un rei infidel i per no haver-se regit per la llei. Modal, en una seqüència narrativa. Salomó, després de reconèixer alguna gràcia en la Documentació en català Documentació altres llengües Traduccions “Muger con brío / vi de infiel rey: / fué contra ley, / mucho provó, / tanbién caió” del fragment (L. Matheu, Libro cons.) “De un rey infiel la vi esposa; estuvo fuera de la Ley; tuvo de todo, y también cayó” (MiPlanas, Espejo) 1949 Fragment “Les que s’atansen / fer qualque bé / sots llei e fe, / són estimades / amb UF o UE un tant preades, / en gran recort / --com l’home tort, / rei entre els cecs--, / per alguns llecs / mencionades, / perpetuades / per llonga fama” (15316-27) Fitxa Espill FE1072 Vers primera ocurrència 15322 Vers darrera ocurrència 15322 Nombre d’ocurrències 01 Forma Entre els cecs, el tort és el rei canònica Mot clau 1 Cec Tipus Proverbi Recursos Oració simple atributiva. Canvi d’ordre dels constituents oracionals per tematització. lingüístics i retòrics Al·literació dels sons [s] i [e]. Definició Denota que per poc que se sàpiga, n’hi ha prou per lluir entre ignorants (PCC, T 577; Mot clau 2 Tort s’hi cita l’Espill). Significa que entre gent molt deficient, el qui té menys defectes obté tots els avantatges (DCVB, tort, s’hi cita l’Espill com a exemple lèxic i s’hi anota una codificació no genuïna del proverbi: A terra de cecs, el tort és rei). DeCat, orb, l’anota com a “dita proverbial” i no cita l’Espill. DeCat, tort, cita l’Espill com a exemple lèxic. Inserció en Desautomatitzada, en forma de comparança, sobreposada, com a citació d’autoritat. el text Funció discursiva Argumentativa. Aplicada a la dona: la que és una mica bona adquireix gran fama. Documentació “A la terra dels cegos és Rey lo que té un ull” (Pere Torra, DCL, cego) en català “En la terra dels cecs, qui té un ull és rei” (PCC, T 577; s’hi cita l’ Espill) “Més val borni que cec” (PCC, B 1382; no s’hi cita l’Espill) “En la terra dels cegos, lo tort és rei” (Diccionari Escrig-Llombart) “A terra de cecs, el tort és rei” (DCVB, tort; s’hi cita l’Espill només com a exemple lèxic, nol fràsic) “A la terra dels cegos, el tort és rei” (DCVB, cec ; Or., Occ., Val., Bal.; no s’hi cita l’Espill) Documentació “Inter caecos regnat strabos” (Erasme; DCP, 271) altres llengües “Más vale ser tuerto que ciego” ( Refr. fam. y prov. glos., XII.5) “In terra di ciechi chi a un occhio è signore” (DCP, 271) “En casa do cego, o torto he rey” (RPR, 3022) Paczolay, EP, 98, el documenta en grec (Apostolius) i en 33 llengües vives europees. Traduccions “Como es el tuerto / rei de los ciegos” (L. Matheu, Libro cons.) del fragment “Así como el tuerto es rey entre los ciegos” (MiPlanas, Espejo) 1950 Fragment “Ne ha mal grat / e li sap greu” (15420-21) amb UF o UE Fitxa Espill FE1073 Vers primera ocurrència 15421 Forma Saber greu canònica Mot clau 1 Saber Tipus Locució verbal (significat idiomàtic) Recursos Verb + adverbi. Al·literació dels sons [e] i [r]. lingüístics i retòrics Definició Lamentar una cosa, sentir pena que s’esdevingui (DLC, Mot clau 2 Greu Vers darrera ocurrència 15421 Nombre d’ocurrències 01 saber). Donar disgust (DCVB, greu , saber; no s’hi cita l’ Espill). Donar disgust (Gonzàlvez). Inserció en Mitjançant la conjunció “e”. el text Funció discursiva Modalitzadora. Reforça en un mateix sentit la col·locació del vers anterior. Documentació “Aquells hòmens qui són contrets... si hom los escarnex..., pus greu los sabrà e major en català onta se’n daran que no farien altres hòmens qui afollats no fossen” (R. Llull, Llibre contem. ; DCVB, greu ) “Prech-vos que no us sia greu” (B. Desclot, Crònica , 4; DCVB, greu ) “Si greu no t’era, acabaria ço que dessús te comencé dir” (B. Metge, Lo Somni, IV; DCVB, greu ) “Puix a vós tant plau, no és a mi greu” (Procés olives , 1346; DCVB, greu ) Documentació “Saber mal (una cosa a alguien)” (‘causarle enfado o disgusto’, DUE, altres llengües saber) Traduccions “Sábele mal” (L. Matheu, Libro cons.) del fragment “Y le sabe mal” (MiPlanas, Espejo) 1951 Fragment “Desconsolat, / com fon Tobies / com Azaries, / angel Rafel, / se'n tornà al cel, / amb UF o UE e congoxat” (15424-29) Fitxa Espill FE1074 Vers primera ocurrència 15424 Vers darrera ocurrència 15424 Nombre d’ocurrències 01 Forma Desconsolat com Tobies canònica Mot clau 1 Desconsolat Mot clau 2 Tobies Tipus Unitat estilística configurada com a sintagma adjectival (comparativa) Recursos Participi + clàusula comparativa. D’origen bíblic. lingüístics i retòrics Definició Entristit per l’absència d’algú (Def. pròpia) Inserció en Automatitzada, forma la primera part del fragment on s’explica la referència bíblica. el text Funció discursiva manifestar al narrador protagonista l’estat en què es troba després de la lliçó de Modalitzadora, en una seqüència explicativa. L’exemple del model serveix per Salomó. Documentació “Diu l’àngel a Tobies: quan tu pregaves ab llàgremes io oferí davant lo senyor la oració en català tua” ( Lo Cartoixà, III.40) Documentació altres llengües Traduccions “Desconsolado / como Tobías, / quando a Azarías, / ángel Rafaelo, / se bolvió al cielo, del fragment / y acongojado” (L. Matheu, Libro cons.) “Desconsolado yo y acongojado, como Tobías cuando Azarías (el ángel Rafael) se volvió al cielo” (MiPlanas, Espejo) 1952 Fragment “E com ujat / fon sent Ambrós, / qui fon al cos / del sant Martí, / també Frontí / amb UF o UE fon al de Marta” (15430-35) Fitxa Espill FE1075 Vers primera ocurrència 15430 Vers darrera ocurrència 15430 Nombre d’ocurrències 01 Forma Ujat com sant Ambrós i sant Frontí canònica Mot clau 1 Ujat Mot clau 2 Ambrós Tipus Unitat estilística configurada com a sintagma adjectival (comparativa) Recursos Participi + clàusula comparativa. D’origen hagiogràfic. lingüístics i retòrics Definició Enutjat i decebut (Def. pròpia) Inserció en Precedida de la conjunció coordinada copulativa “e”. Automatitzada, amb explanació el text dels dos exemples de referència. Funció discursiva narrador. Modalitzadora, en una seqüència explicativa de l’estat d’ànim del protagonista Documentació en català Documentació altres llengües Traduccions “Como admirado / fué san Ambrosio, / quando sin osio / fué a ver, en fin, / del fragment de san Martín / el cuerpo santo; / como con llanto / Frontín fué a ver, / a mi entender, / a santa Marta” (L. Matheu, Libro cons.) “Y enojado como san Ambrosio ante el cuerpo de san Martín, y asímismo Frontino ante el de Marta” (MiPlanas, Espejo) 1953 Fragment “Ab gran repòs / ell escoltant, / l’infant parlant, / perdé’l de vista” (15488-91) amb UF o UE “Trobant-me falt, / de vista llosca / e ab una fosca / flaca prensiva / (...) / d’ull lo perdia, / no l’entenia” (15522-32) Fitxa Espill FE1076 Vers primera ocurrència 15491 Vers darrera ocurrència 15531 Nombre d’ocurrències 02 Forma Perdre d’ull --- Perdre de vista canònica Mot clau 1 Perdre Tipus Col·locació (significat transparent) Recursos Verb + preposició “de” + substantiu. Al·literació del so [d]. lingüístics i retòrics Definició Deixar de vigilar una cosa o una persona (DCVB, Mot clau 2 Ull perdre; s’hi cita l’Espill, 15531, i el Somni JJ, 2646). Deixar de veure algú o alguna cosa perquè s’allunya o s’amaga (Gonzàlvez, perdre). Perdre de vista, no poder seguir algú (Gonzàlvez, ull ). Inserció en Alteració de l’ordre dels constituents, per exigència de la rima. el text Funció discursiva volia buidar l’aigua de la mar en un clot. Asseverativa, en una seqüència descriptiva. Sant Agustí deixà de veure l’infant que Documentació “E io no sé de quiny pèl nos vets, mas io veig a vós de tal, que no el perdrets de vista en català si en sóts creguda” (Curial, II.14) “E com la Infanta fon a cavall, quasi voltà un poc la esquena devers Felip, mas no restà que ab la coa de l'ull lo perdés de vista” (Tirant, 109) “No penseu que los angèlics ulls de la Princesa perdessen jamés de vista a Tirant fins que fon fora de la ciutat” (133) “Jo l'ame domèsticament així com faç als altres; jo l'he perdut de vista, más no em só oferta a ell, e lo meu pensament és mol lluny de tal fet” (154) “Senyor -dix la Princesa-, la majestat vostra no tema res de mi, car major alteració seria la mia jo perdre de vista l'altesa vostra que estar en mig dels enemics” (155) “E com jo els perdí de vista fon aquell assenyalat dia de dolor” (319) Documentació “Perder de vista (algo o a alguien)” (‘dejar de verlo por haberse alejado’, DUE, altres llengües vista) Traduccions “--” (Or. 15488-91) del fragment “Viéndome falto / de vista dura / (...) / no lo entendía / ni percibía” (Or. 15522-32) (L. Matheu, Libro cons.) “Oyéndole con gran reposo ,ientras hablaba, perdiólo de vista” (Or. 15488-91) “Encontrándome falto del elevado sentido teórico, con vista miope (...), lo perdía de vista y no lo entendía” (Or. 15522-32) (MiPlanas, Espejo) 1954 Fragment “Jo, pel semblant, / tal me trobí” (15494-95) amb UF o UE Fitxa Espill FE1077 Vers primera ocurrència 15494 Forma Pel semblant canònica Mot clau 1 Semblant Tipus Locució adverbial Recursos Preposició + article + adjectiu. Al·literació del so [e]. lingüístics i retòrics Definició De la mateixa manera (DCVB, Mot clau 2 Vers darrera ocurrència 15494 Nombre d’ocurrències 01 semblant; no s’hi cita el Tirant ni l’Espill). DeCat, semblant, observa que semblant “des dels orígens apareix substantivat, o usat en locucions esteriotipades”, però no cita l’Espill. Inserció en Automatitzada el text Funció discursiva Connectiva. Manté el significat comparatiu. Documentació “Nostre Senyor dix aquesta paraula per semblant...” ( Homilies d’Org. ; DeCat, semblar ) en català “Y per lo semblant ordenà David dels levites” (Lo Cartoixà, I.4), “Y lo Senyor entenia en la pre[ì]cació y doctrina, per lo semblant lo apòstol” (II.27), “E per lo semblant, lo president, en la comunitat, per iustícia mata l’ome” (III.4), “Per la mà entengan qualsevol que’n los negocis nos aiuda, e per lo peu, per lo semblant” (III.4) “Aprés venien a cavall molts ducs, comtes e marquesos entorn de la dita carreta e per semblant moltes dones e donzelles de gran estima” (Tirant, 42), “La lliça on junyien, que era molt ben feta, ab molts cadafals que hi havia, e per semblant eren totes les altres” (52), “Tirant se féu donar una molt grossa llança, e l'altre féu per lo semblant” (59), “E d'allí ensems partiren per anar en Roma, e per semblant hi anaren molts altres grans senyors” (68)... Documentació “De igual (o del mismo) modo” (‘se emplea al principio de un periodo equivaliendo a altres llengües “asímismo”’, DUE, modo) Traduccions “Assí, admirando, / yo me quedé” (L. Matheu, Libro cons.) del fragment “De semejante modo me encontré yo” (MiPlanas, Espejo) 1955 Fragment “E com pensàs / que el temps passat, / mal compassat, / perdut, no es cobra, / amb UF o UE metí en obra / l’oït novell / de bon consell” (15562-68) Fitxa Espill FE1078 Vers primera ocurrència 15563 Vers darrera ocurrència 15563 Nombre d’ocurrències 01 Forma El temps perdut no es pot cobrar canònica (conté la col·locació Perdre el temps) Mot clau 1 Temps Tipus Proverbi Recursos Oració simple predicativa. Modalitat asseverativa negativa. Al·literació dels sons [e] i lingüístics i retòrics [o]. Definició Significa el devenir del temps i recorda allò que s’ha deixat de fer (Def. pròpia) Mot clau 2 Cobrar Inserció en Desautomatitzada, amb afegits i canvi d’ordre per mor de la mètrica i de la rima. el text Precedida de la conjunció “que’, connector explicatiu, en tant que clàusula substantiva. Presència connectada. Funció discursiva canvi de vida. Argumentativa. El narrador-personatge reflexiona i utilitza el proverbi per justificar el Documentació “Per tal diu Sèneca que la pus dolorosa cosa que és al món sí és: perdre lo temps, en català qui pus que és perdut no’s pot recobrar” (Eiximenis, Terç, 146) “No saben prou si leixan temps fugir, / e temps perdut no pot ésser cobrat” (Ausiàs March, Cants d’amor, 60) “Lo temps perdut no es pot cobrar” (Tirant, 435) “E per ço és scrit: Nulla major jactura quam perdicio temporis: quo amisso nulla est reparatio possibilis; volent dir: no y ha al món major pèrdua ne pus dampnosa que la pèrdua del temps, lo qual, huna vegada perdut, és impossible poder-se cobrar” (Vita Chr., 45) “El temps perdut mai més se resquita” (PCC, T 339; s’hi cita l’ Espill i el Tirant) Documentació “Fugit irreparabile tempus” (Virgili , Georg.; PML, 585) altres llengües “Punçellatges, ne temps, / ne morts, no’s pot cobrar” (G. de Cervera, Versos proverbials, est. 1120) Traduccions “Que el mal logrado / tiempo passado / nunca se cobra” (L. Matheu, Libro cons.) del fragment “Y como pensase que el tiempo pasado, empleado malamente y perdido, no se recupera ya” (MiPlanas, Espejo) 1956 Fragment “Metí en obra / l’oït novell / de bon consell” (15566-68) amb UF o UE Fitxa Espill FE1079 Vers primera ocurrència 15566 Vers darrera ocurrència 15566 Nombre d’ocurrències 01 Forma Posar en obra --- Metre en obra -- Metre en execució canònica Mot clau 1 Posar Tipus Col·locació (significat composicional) Recursos Verb + preposició + substantiu. Al·literació dels sons [r] i [a]. lingüístics i retòrics Definició Executar una cosa, donar-li realitat (DCVB, Mot clau 2 Obra obra ; no s’hi cita l’ Espill ni el Tirant). Executar (DCVB, metre; no s’hi cita l’ Espill ni el Tirant). Obrar una cosa, executa-la, fer que passi a ésser una realitat (DCVB, posar ; no s’hi cita l’Espill ni el Tirant). DeCat, obrar, registra Metre en obra , però no cita l’Espill. Executar una cosa (Gonzàlvez).. Inserció en Automatitzada el text Funció discursiva de procedir. Asseverativa, en una seqüència narrativa. El narrador personatge conta la seva forma Documentació “Del cor ixen totes les obres que són feites, primerament són pensades e pux són en català messes en obra” (Homilies Org.; DCVB, obra ), “Tractan e meten en obra que aquella cosa no vengue a bona perfecció” (B. Metge, Lo Somni, III; DCVB, obra ), “Els pregava que no perdessen temps, mas que tantost metessen los precs en obra” (Curial,II.127) “Hi havia de molt bons cavallers experimentats en armes que els volien delliurar e molts ho posaven per obra” (Tirant, 71), “E havent-ho deliberat ho posaren en obra” (98), “E só molt content que ho metam en execució” (100), “M'han donat atreviment de venir ací e posar per obra lo que fins ací haveu vist”( Tirant, 411) “Volgué primer posar-ho en obra”, “Hi aquesta contemplació santa treballa en posar-la en obra” (Lo Cartoixà, I.16), “Metre en execució que ab la presència de sa senyoria los plets se acaben” (Instruccions d’Alexandre VI a Ginés Fira, 1493) Documentació altres llengües Traduccions “Puse por obra, / con buen despejo, / su buen consejo” (L. Matheu, Libro cons.) del fragment “Puse en obra lo últimamente oído y de excelente consejo” (MiPlanas, Espejo) 1957 Fragment “Ans peus estendre / que muller pendre” (15587-88) amb UF o UE Fitxa Espill FE1080 Vers primera ocurrència 15587 Forma Estendre els peus canònica Mot clau 1 Estendre Tipus Locució verbal (significat idiomàtic) Recursos Verb + sintagma nominal. Al·literació dels sons [e] i [s]. lingüístics i retòrics Definició Per imatge de Mot clau 2 Peus Vers darrera ocurrència 15587 Nombre d’ocurrències 01 morir. Cfr. ab la frase castellana alargar la pata, molt familiar, si bé força expressiva (MiP). Morir (Gonzàlvez). Inserció en Automatitzada. Precedida per “Ans” i seguida de “que”, de manera que s’hi forma una el text estructura proverbial. Funció discursiva “Ans soterrat / que mullerat” (15589-90). Modalitzadora. Reforçada pel vers anterior: “Morir abans” (15586) i pels posteriors: Documentació “Tants bons e tants singulars cavallers, car ja no n'eixiran sinó ab los peus primers” en català (Tirant, 355) “Johan entrà primer, qui portava los peus, restant Magdalena de fora ab grans crits; e Joseph, tot sol, prengué les espalles, arrimant lo cap del Senyor sobre los seus pits; e axí passaren la stretura de la porta” (Vita Christi, 223) Documentació “Estirar la pata” (inf.) (‘morirse’, DUE, altres llengües pata ) Traduccions “[Antes] morir, que ver / otra muger” (L. Matheu, Libro cons.) del fragment “Primero (...) alargar la pata, que tomar mujer” (MiPlanas, Espejo) 1958 Fragment “Puis fui delliure, / mudí de viure / llexant l’activa, / contemplativa / cercant la vida” amb UF o UE (15593-97) Fitxa Espill FE1081 Vers primera ocurrència 15595 Forma Vida contemplativa canònica Mot clau 1 Vida Tipus Col·locació (significat composicional) Recursos Substantiu + adjectiu. Al·literació dels sons [i], [v] i [a]. D’origen cristià. lingüístics i retòrics Definició Manera de viure caracteritzada per la immobilitat i la dedicació al treball mental Mot clau 2 Contemplativa Vers darrera ocurrència 15595 Nombre d’ocurrències 01 (DCVB, vida ; no s’hi cita l’ Espill). Forma de vida dedicada a l’oració, l’espiritualitat, a la meditació (Gonzàlvez) Inserció en Desautomatitzada el text Funció discursiva muller i que passarà a fer vida contemplativa. Modalitzadora. En un context on el protagonista, penedit, promet que ja no prendrà Documentació “Aquestes paraules dehia lo ermità a Fèlix per tal que li donàs conexemça de vida en català activa e de vida contemplativa” (Llull, Fèlix, VIII, 19; DCVB, vida ) “La tortra, que sola i casta vola, la vida contemplativa senyala; la coloma, fecunda, significa la vida activa” (Lo Cartoixà, I.12) “Per mostrar-nos que, ab la oració, les obres de caritat deven ésser mesclades e que la vida activa e contemplativa són germanes” (Lo Cartoixà, IV.2) “Podem moralment expondre que per ells la vida activa e contemplativa se entenen: Pere, a qui dix lo senyor “seguei-me”, la vida activa significa (...); Joan, la suavitat de la vida contemplativa figura” (Lo Cartoixà, IV.22) Documentació altres llengües Traduccions “Con mucha priesa, / hize promesa, / por libre estar, / vida mudar: / dexé la activa, / del fragment contenplativa / busqué la vida” (L. Matheu, Libro cons.) “Cambié de modo de vivir: dejando la vida activa, adopté la contemplativa” (MiPlanas, Espejo) 1959 Fragment “Prenint la mida / e l’exemplar / de contemplar / dels ermitans” (15598-601) amb UF o UE Fitxa Espill FE1082 Vers primera ocurrència 15598 Forma Prendre la mida canònica Mot clau 1 Prendre Tipus Locució verbal (significat idiomàtic) Recursos Verb + sintagma nominal lingüístics i retòrics Definició Conèixer amb tots els detalls, conèixer els punts flacs d’algú (Def. pròpia). Mot clau 2 Mida Vers darrera ocurrència 15598 Nombre d’ocurrències 01 DCVB, mida i prendre, dóna definicions literals i diferents de Prendre mida; s’hi cita l’Espill com a exemple lèxic de mida, però no fràsic. DeCat, pendre, cita l’Espill com a exemple lèxic, no fràsic. Tenir en compte l’exemple i el model d’una altra persona per a repetir-lo en el comportament propi (Gonzàlvez). Inserció en Automatitzada el text Funció discursiva la vida dels ermitans, lluny de les dones. Asseverativa, en una seqüència explicativa. El narrador-personatge pren com a model Documentació en català Documentació altres llengües Traduccions “Tomé medida / al exenplar, / para imitar / los ermitaños” del fragment (L. Matheu, Libro cons.) “Tomé norma y ejemplo del contemplar de los ermitaños” (MiPlanas, Espejo) 1960 Fragment “Aquell estiu / jo fiu ma via / ves la mongia / ben ermitana, / la catalana, / amb UF o UE damunt Falset, / deçà Poblet, / qui es diu Cartoxa” (15608-15) Fitxa Espill FE1083 Vers primera ocurrència 15615 Vers darrera ocurrència 15615 Nombre d’ocurrències 01 Forma Cartoixa de Scala Dei canònica Mot clau 1 Cartoixa Tipus Col·locació (significat composicional) Recursos Substantiu + preposició “de” + sintagma nominal llatí. Topònim. lingüístics i retòrics Definició La cartuja de Scala Dei, cerca de Falset y más hacía Valencia de Poblet (Chabàs). Mot clau 2 Escala Se tracta del antich monastir d’Escaladei (o Scala Dei) en la provincia de Tarragona, y que ha donat nom a la comarca del Priorat (MiP). És la primera fundació cartoixana en terres catalanes: Scala Dei (1163), Portaceli (1274) i Vall de Crist (1385). Inserció en Desautomatitzada, amb omissió de l’element més característic de la unitat, que es el text dedueix per les altres referències geogràfiques. Funció discursiva Denominativa. Indica un dels llocs per on passa el protagonista. Documentació en català Documentació altres llengües Traduccions “Y assí, el estío, / hize con brío / larga jornada / a la afamada / cartuxa, donde / del fragment tanto se esconde / pío hermitaño” (L. Matheu, Libro cons.) “Assí lo hice: aquel verano me puse en camino hacia la muy eremítica abadía cual es la catalana que se llama Cartuja, sobre Falset, más acá de Poblet” (MiPlanas, Espejo) 1961 Fragment “Per Déu guiat / ves Santes Creus, / ab moltes neus / e prou gran fret / fui a Poblet” amb UF o UE (15674-78) Fitxa Espill FE1084 Vers primera ocurrència 15675 Vers darrera ocurrència 15675 Nombre d’ocurrències 01 Forma Monestir de Santes Creus canònica Mot clau 1 Creu Tipus Col·locació (significat composicional) Recursos Substantiu + preposició “de” + sintagma nominal. D’origen cristià. Topònim. lingüístics i retòrics Definició Monestir cistercenc de l’Alt Camp (Vila 1994: 92) Mot clau 2 Santa Inserció en Automatitzada el text Funció discursiva Denominativa. Indica un dels llocs per on passa el protagonista. Documentació en català Documentació altres llengües Traduccions “Bien dotrinado / de Dios guiado, / fui a Santas Cruzes, / centro de luzes; / del fragment cielos no breves, / con hartas nieves / y mucho frío, / pasé con brío / hasta Poblete” (L. Matheu, Libro cons.) “Con Dios por guía, emprendí el camino de Santas Creus; luego, con mucha nieva y bastante frío, fuíme a Poblet” (MiPlanas, Espejo) 1962 Fragment “Fui per la plana / e per la vall, / ab gran treball, / a Vall de Crist” (15690-93) amb UF o UE Fitxa Espill FE1085 Vers primera ocurrència 15693 Vers darrera ocurrència 15693 Nombre d’ocurrències 01 Forma Cartoixa de Vall de Crist canònica Mot clau 1 Cartoixa Tipus Col·locació (significat composicional) Recursos Substantiu + preposició “de” + substantiu + preposició “de” + substantiu. Topònim. lingüístics i retòrics Definició Cartoixa ordenada construir prop de la vila d’Altura pel rei Pere el Cerimoniós, a la vall Mot clau 2 Vall on l’infant Martí havia somiat que s’asemblava a la Vall de Josafat. És la tercera fundació cartoixana en terres catalanes: Scala Dei (1163), Portaceli (1274) i Vall de Crist (1385). Inserció en Introduïda per la preposició de direcció “a”. Forma un complement circumstancial de el text lloc. Funció discursiva Denominativa. Indica un dels llocs per on passa el protagonista. Documentació en català Documentació altres llengües Traduccions “A Vallivana / fui, y por la plana, / a Val de Christo” del fragment (L. Matheu, Libro cons.) “caminé por valles y llanuras, con grandes trabajos, hasta Val de Cristo” (MiPlanas, Espejo) 1963 Fragment “Quant haguí vist / io Portaceli, / cert fui a l’eli / de cansament” (15694-97) amb UF o UE Fitxa Espill FE1086 Vers primera ocurrència 15696 Vers darrera ocurrència 15696 Nombre d’ocurrències 01 Forma A l’eli canònica (procedent de les darreres paraules de Crist: ”Eli, Eli, lamma sabacthani?”) Mot clau 1 Eli Tipus Locució adverbial Recursos Preposició + sintagma nominal. Al·literació del so [l]. lingüístics i retòrics Definició Alusión a las palabras de Cristo en la cruz, Mat., 27, 46 (Chabàs). Mot clau 2 Aleli, vocable forjat per necessitats de la rima; alelat, retut, per rahó de la gran fadiga del tan llarch camí a peu (MiP). Apunt de desmaiar-se o de morir (DCVB, eli; és la citació de l’Espill). DeCat, ela , cita l’Espill i diu: “No sé per què s’havia de pensar a descompondre en a l’eli, puix que el portar article és cosa de substantius i no d’interjeccions”. Al límit (Carré 2006). Inserció en Automatitzada el text Funció discursiva Modalitzadora. Intensifica el grau de cansament que experimenta l’emissor. Documentació “Estar leri-leri” (’estar si cau no cau’, PCC, L 4; no s’hi cita l’Espill) en català “Y vine sense falta esta nit allà eli eli de les dotze” (L. Galiana, Rondalla de rondalles; PCC, L 4) “Eli-eli” (‘amb dificultat, amb tendència a morir o extingir-se’, procedent probablement de la invocació “Elí, Elí”, pronunciada per Jesucrist poc abans de morir’, DCVB, eli-eli) Documentació altres llengües Traduccions “Quando huve visto / a Portaceli, / me vi en el eli / de la fatiga” del fragment (L. Matheu, Libro cons.) “Cuando alcancé a ver Portaceli estaba, a la verdad, transido de cansancio” (MiPlanas, Espejo) 1964 Fragment “Lloc pus dispost / en tots no viu: / ab raó es diu / "del cel la porta"” (15702-05) amb UF o UE Fitxa Espill FE1087 Vers primera ocurrència 15705 Vers darrera ocurrència 15705 Nombre d’ocurrències 01 Forma Cartoixa de Portaceli canònica Mot clau 1 Cartoixa Tipus Col·locació (significat composicional) Recursos Substantiu + preposició “de” + substantiu (fusió d’un sintagma nominal llatí). lingüístics i retòrics Topònim. Definició Propera a la vila de Bétera, és la segona fundació cartoixana en terres catalanes: Scala Mot clau 2 Portaceli Dei (1163), Portaceli (1274) i Vall de Crist (1385) Inserció en Amb alteració dels seus elements. el text Funció discursiva forma lloatòria. Denominativa, modalitzadora. Indica un dels llocs per on passa el protagonista, de Documentació en català Documentació Portacoeli altres llengües Traduccions “Nada devoto / ni más compuesto / vi, que este puesto / de devoción, / del fragment que, con razón, / del cielo puerta / llaman; ...” (L. Matheu, Libro cons.) “Nada vi, en parte alguna, ni más devoto ni mejor ordenado, ni paraje más a propósito que aquel, con razón llamado la puerta del cielo” (MiPlanas, Espejo) 1965 Fragment “En veritat / lo sant sermó / de Salamó / qui em fon tramés, / los anys de més / amb UF o UE m’estalvià / e desvià” (15730-36) Fitxa Espill FE1088 Vers primera ocurrència 15730 Forma En veritat canònica Mot clau 1 Veritat Tipus Locució adverbial Recursos Preposició + substantiu. Al·literació del so [e]. lingüístics i retòrics Definició Amb adequació entre allò que es diu i allò que realment és (DCVB, Mot clau 2 Vers darrera ocurrència 15730 Nombre d’ocurrències 01 veritat; no s’hi cita el Tirant ni l’Espill) Inserció en Automatitzada el text Funció discursiva Connectiva, modalitzadora, reforçant l’asseveració. Documentació “E a la veritat no pot ésser al hom guerra pus fort e greu que la que es ab ses en català propies custumes e coratge”, “Moltes coses he dites, mas a la veritat poques són, atesa la magnitut dels affers” (E. Moliné ed., Letra de Reyals Custums) “Mes prec—te que si ab veritat est estat a mi acusat, te guarts d'ací avant no cages en tal follia” (Curial, I.13), “Pensant que la Güelfa de veritat fos irada contra ell”, “Direm ab veritat que aquesta senyora fonc gràcia pervenint” (Curial, III.6) “Que segons que en veritat la fe cristiana nostra testifica...” ( Debat P. Viana) “Perquè en veritat estimava” ( Hist. Josef) “Perquè, en veritat, l'angèlica forma de tals figures no entra en semblança de coses humanes” ( Sep. F. Aguilar) “Perquè, en veritat, venint tu ací...” (Lletra d’Alexandre VI a son fill Joan, 18/4/1494) Documentació “De verdad” (‘expresión enfàtica con que se insiste en la verdad de cierta afirmación’, altres llengües DUE, verdad) Traduccions “Verdad ha sido / que aquel sermón, / de Salomón, / que os he contado, / del fragment me ha asegurado / en los demás, / si fee me das” (L. Matheu, Libro cons.) “El santo sermón de Salomón, que me fué enviado, me modificó y preservó, en verdad, los años restantes” (MiPlanas, Espejo) 1966 Fragment “Jo, mal nodrit, / vell endurit, / dolent, vilà, / com lo milà / del terç any vell” amb UF o UE (15737-41) Fitxa Espill FE1089 Vers primera ocurrència 15740 Vers darrera ocurrència 15740 Nombre d’ocurrències 01 Forma Vell com el milà de tres anys canònica Mot clau 1 Vell Mot clau 2 Milà Tipus Unitat estilística configurada com a sintagma adjectival (comparativa) Recursos Adjectiu + clàusula comparativa. D’origen als bestiaris. lingüístics i retòrics Definició Molt vell i mancat de reflexes (Def. pròpia) Inserció en Automatitzada el text Funció discursiva Modalitzadora, intensificant l’estat de vellesa en què es troba el protagonista. Documentació en català Documentació altres llengües Traduccions “Yo, mal criado, / viejo obstinado, / tosco, villano / como el milano / del tercio viejo” del fragment (L. Matheu, Libro cons.) “Viejo encallecido, malcriado, malvado y ruín, como milano viejo de tres años” (MiPlanas, Espejo) 1967 Fragment “No pas com féu / lo fariseu / va, gloriós, / superbiós” (15755-58) amb UF o UE Fitxa Espill FE1090 Vers primera ocurrència 15755 Forma Superb com fariseu canònica Mot clau 1 Superb Mot clau 2 Fariseu Vers darrera ocurrència 15755 Nombre d’ocurrències 01 Tipus Unitat estilística configurada com a sintagma adjectival (comparativa) Recursos Adjectiu + clàusula comparativa. D’origen cristià. lingüístics i retòrics Definició Molt vanitós (Def. pròpia) Inserció en Per parataxi, en forma negativa i explanada. el text Funció discursiva fugint del model a no imitar. Modalitzadora. Intensifica el grau de sinceritat que vol manifestar el protagonista Documentació “Mas encara no’s deu gloriar de les sues pròpies, que dexen ésser virtuts en aquell qui en català d’elles se gloria, segons clarament lo exemple del fariseu ho manifesta: grans virtuts tenia, d’elles se gloriava...” (Lo Cartoixà, I.7) “Lo fariseu pompós, superbo, estant de peus en lloc que el poguessen veure, davant si mateix pregava, quasi tenint a si per retaule, que no eren aldre les sues pregàries sinó gloriar-se en los seus mèrits” (Lo Cartoixà, III.28) Documentació altres llengües Traduccions “No como veo / al fariseo, / vanaglorioso, / pues, ambicioso, / es un proverbio / del fragment del que es sobervio” (L. Matheu, Libro cons.) “No como lo hizo el fariseo, vano, ostentoso y lleno de soberbia” (MiPlanas, Espejo) 1968 Fragment “E de stamenya / tinc los llançols, / los camisols / d'aspre celici” (15789-91) amb UF o UE Fitxa Espill FE1091 Vers primera ocurrència 15791 Forma Aspre cilici canònica Mot clau 1 Cilici Mot clau 2 Aspre Vers darrera ocurrència 15791 Nombre d’ocurrències 01 Tipus Unitat estilística configurada com a sintagma nominal Recursos Adjectiu + substantiu lingüístics i retòrics Definició Dolorós instrument de mortificació (Def. pròpia) Inserció en Automatitzada el text Funció discursiva penitencial de viure del protagonista narrador. Modalitzadora, en el sentit que intensifica la confessió sobre la forma sòbria i Documentació “Plany-se lo món cobert d'aspre cilici” ( Oració Verge Maria) en català “És estada vestida de continu la mia afortunada persona d'un aspre cilici la carn” (Tirant, 461) “Despullau a mi durades robes, i dels palaus lleven les riques porpres, cobriu-me prest d'un aspre cilici” (472) “La prima camisa que vos, sant, vestieu, / fou l’aspre cilici ab que us arreas” “Y axi a Deu perfetament servis, / portat ab vos hun aspre y fort silici” (Cançoner vides sants) Documentació altres llengües Traduccions “Y de estameña / sávanas tengo; / tanbién prevengo / un buen cilicio” del fragment (L. Matheu, Libro cons.) “Con sábanas de estameña y camisones de áspero cilicio” (MiPlanas, Espejo) 1969 Fragment “Sovint confesse / e mai no cesse / hores diürnes / dir e nocturnes / amb UF o UE per morts e vius” (15811-15) Fitxa Espill FE1092 Vers primera ocurrència 15813 Forma Hores diürnes canònica Mot clau 1 Hora Tipus Col·locació (significat composicional) Recursos Substantiu + adjectiu lingüístics i retòrics Definició Les hores canòniques que es reciten durant el dia (DCVB, Mot clau 2 Diürna Vers darrera ocurrència 15813 Nombre d’ocurrències 01 diürn; s’hi cita l’Espill). Les hores canòniques, és a dir, les oracions que es reciten o es canten en els oficis diaris, que es reciten durant el dia (Gonzàlvez). Les hores prima, tercia, sexta i nona, mentre que les nocturnes són matines (abans de prima) i vespres i completes (després de nona) (Def. pròpia) Inserció en Automatitzada el text Funció discursiva Denominativa. El narrador-personatge explica que resa oracions de dia. Documentació “Participant en totes les misses, sacrificis, hores canòniques diürnes e nocturnes axí en català com en matines” (doc. 1498; DCVB, diürn) Documentació altres llengües Traduccions “Y me confieso; / mas nunca ceso / de oir noturnas / y horas diurnas / del fragment por muertos, vivos” (L. Matheu, Libro cons.) “Confieso a menudo, y no dejo de rezar las horas diurnas y nocturnas en bien de vivos y muertos” (MiPlanas, Espejo) 1970 Fragment “Sovint confesse / e mai no cesse / hores diürnes / dir e nocturnes / amb UF o UE per morts e vius” (15811-15) Fitxa Espill FE1093 Vers primera ocurrència 15813 Forma Hores nocturnes canònica Mot clau 1 Hora Tipus Col·locació (significat composicional) Recursos Substantiu + adjectiu lingüístics i retòrics Definició Oracions que es reciten o mes canten durant la nit, fora de les hores canòniques Mot clau 2 Nocturna Vers darrera ocurrència 15813 Nombre d’ocurrències 01 (Gonzàlvez). Les hores de matines (abans de prima) i vespres i completes (després de nona) (Def. pròpia). Inserció en Automatitzada, però amb omissió del nucli. el text Funció discursiva Denominativa. El narrador-personatge explica que resa oracions de nit. Documentació en català Documentació altres llengües Traduccions “Y me confieso; / mas nunca ceso / de oir noturnas / y horas diurnas / del fragment por muertos, vivos” (L. Matheu, Libro cons.) “Confieso a menudo, y no dejo de rezar las horas diurnas y nocturnas en bien de vivos y muertos” (MiPlanas, Espejo) 1971 Fragment “De fret o glaç / de set o fam / (tant les desam!) / si es vol morissen” (15832-35) amb UF o UE Fitxa Espill FE1094 Vers primera ocurrència 15832 Forma Morir de fred canònica Mot clau 1 Morir Tipus Col·locació (significat composicional) Recursos Verb + preposició “de” + substantiu. Al·literació del so [d]. lingüístics i retòrics Definició Perdre la vida a causa d’una pèrdua excessiva de calor (Gonzàlvez) Mot clau 2 Fred Vers darrera ocurrència 15832 Nombre d’ocurrències 01 Inserció en Començament de clàusula, amb inserció d’altres elements i tancament amb el nucli el text verbal de la col·locació. Funció discursiva Modalitzadora. Manifestació de l’odi del protagonista cap a les dones. Documentació “Senyora, muir de fam e de fred” ( Curial, I.25) en català “La pobra de Plaerdemavida, nua e crua, sense vestidures negunes, morta de fred” (Tirant, 299) Documentació altres llengües Traduccions “Calor o frío, / de hanbre o sed, / que son pared / que va a caer; / de su querer / del fragment jamás reclamo; / pues las desamo, / siquiera mueran” (L. Matheu, Libro cons.) “Aun cuando estuvieran muriéndose de frío o congeladas, o de hambre y sed (¿en tal desamor las tengo!)” (MiPlanas, Espejo) 1972 Fragment “No hagen por / --les assegure--, / si bé em murmure, / que jo els fes frau, / amb UF o UE car no és tan brau, / fer ni felló, / cert, lo lleó, / com pintat par” (16024-31) Fitxa Espill FE1095 Vers primera ocurrència 16028 Vers darrera ocurrència 16028 Nombre d’ocurrències 01 Forma No és tan brau el lleó com el pinten canònica Mot clau 1 Lleó Tipus Proverbi Recursos Oració comparativa d’igualtat. Modalitat negativa lingüístics i retòrics Definició Indica que algú té una fama exagerada (Def. pròpia). Mot clau 2 Pintat Es diu referint-se a qualcú considerat com a molt dolent o terrible (DCVB, lleó ; no s’hi cita l’Espill). DeCat, fer, cita l’Espill com a exemple lèxic, no fràsic. Inserció en Desautomatitzada, amb interpolació de sinònims de brau (“fer”, “felló”) i l’adverbi el text “cert”, per raó de la versificació. Precedida del connector discursiu argumentatiu “car”. Conserva la forma comparativa. Funció discursiva mateix que no és tan dolent, envers del dones, com ha pogut semblar. Argumentativa, modalitzadora. L’emissor fa una captatio benevolentiae i diu d’ell Documentació “Sus, sus, anem, e veurets un lleó lo pus brau e lo pus bell que jamés sie estat vist” en català (Curial, III.71) “No és tan brau el lleó com par pintat” (PCC, L 440; s’hi cita l’Espill) “El diable no és tan lleig com el pinten” (PCC, D 934; no s’hi cita l’Espill) “No és tan brau el lleó com el pinten” (M. Conca, Tesi doctoral , 670-72) Documentació “No es tan bravo el león como le pintan” (Refr. fam. y altres llengües “Il diavolo non è brutto quanto si dipinge” (DCP, 380) prov. glos., XII.11) “The Devil is not so black as he is painted” (ODEP, devil) G. Paczolay, EP, 92, el documenta en 35 llengües vives europees. Traduccions “Que no es tamaño / bravo o rabión / este león, / como le pintan” del fragment (L. Matheu, Libro cons.) “Porque no es tan bravo, ni fiero, ni malvado el león como aparece pintado” (MiPlanas, Espejo) 1973 Fragment “Crec ha trencat / l’ull al diable” (16058-59) amb UF o UE Fitxa Espill FE1096 Vers primera ocurrència 16058 Vers darrera ocurrència 16058 Nombre d’ocurrències 01 Forma Trencar l’ull al diable canònica Mot clau 1 Trencar Mot clau 2 Diable Tipus Unitat estilística configurada com a sintagma verbal Recursos Verb + sintagma nominal + sintagma preposicional. Hipèrbole. D’origen bíblic. lingüístics i retòrics Definició Segons el cristianisme, dur una vida virtuosa, vèncer el pecat (Def. pròpia). Deixar cec al diable (Gonzàlvez). Inserció en Automatitzada. Forma el predicat d’una clàusula completiva, on s’ha omès la el text conjunció “que” per mor de la rima. Funció discursiva Modalitzadora. El narrador enalteix les virtuts d’Isabel Pellicer, esposa de Jaume Roig. Documentació “Partint lo cap de Satanàs en peces” (Resposta de Corella, Obres o trobes ) en català “A la serpent Satanàs endrecí les paraules de la mia justícia, dient-li que una dona lo seu cap no solament trencaria, mas que el faria menut en parts mínimes” (Cart., I.2) “Car no us pogue lo diable fer guerra, / puix lo seu cap y tota la desferra / vos li rompes en la primera luyta” (Jeroni Fuster), “Car si us fos gens, aquell instant serieu, / del Fill absent, vassalla del diable. / Com se pot fer, vos sola que devieu / rompre·l seu cap, a vos, que tant valieu, / l’agues romput aquell tan detestable?” (Bernat Fenollar), “Car, puix, trencar devieu al diable / lo cap tan fort com pot ser presumit” (Guillem Mercader) ( Obra sacratíssima conceptió) “Trencar les cames al diable” (’rompre el parany d’un enemic’, DCVB, trencar; no s’hi cita l’Espill) Documentació altres llengües Traduccions “Pues ha ronpido / el ojo al diablo” (L. Matheu, Libro cons.) del fragment “Creo que le habrá quebrado un ojo al diablo” (MiPlanas, Espejo) 1974 Fragment “Fiu dol e plant / gran quan fallí, / de cor l'amí / extremament” (16122-25) amb UF o UE Fitxa Espill FE1097 Vers primera ocurrència 16122 Forma Dol i plant canònica Mot clau 1 Dol Mot clau 2 Plant Vers darrera ocurrència 16122 Nombre d’ocurrències 01 Tipus Unitat estilística configurada com a sintagma nominal Recursos Sintagma nominal coordinat. Monosil·labisme. Al·literació del so [l]. Associació lingüístics i retòrics sinonímica. Definició Efectes i expressions d’una desgràcia (Def. pròpia) Inserció en Complement del nucli verbal. el text Funció discursiva Modalitzadora. El protagonista manifesta el seu gran dolor per la mort d’Isabel Pellicer. Documentació “Sa filla e les altres dones totes estaven fent gran dol e plant” ( Tirant, 474) en català “Lo dol e lo plant que fon fet aprés la mort de la Princesa” (479) “Per vostra mort dura fent plant y greu dol” (Ist. Passió, 3067) “O com fon gran lo dol e plant dels miserables dexebles” (Lo Cartoixà, IV.2) “Dol, plant i plors i crits i gemegaments” (traducció de amarissime fiere, Història d’Alexander; Wittlin 1991: 260) Documentació altres llengües Traduccions “Gemí, lloré / quando murió; / quísela yo / mui finamente” del fragment (L. Matheu, Libro cons.) “Cuando faltó, experimenté dolor grande y la lloré mucho; la amé de corazón extremadamente” (MiPlanas, Espejo) 1975 Fragment “Fiu dol e plant / gran quan fallí, / de cor l’amí / extremament” (16122-25) amb UF o UE Fitxa Espill FE1098 Vers primera ocurrència 16122 Vers darrera ocurrència 16122 Nombre d’ocurrències 01 Forma Fer dol --- Fer plant --- Doldre’s canònica Mot clau 1 Fer Mot clau 2 Dol Tipus Col·locació (significat composicional), reduïble al verb del substantiu que conté Recursos Verb + substantiu. Monosil·labisme. lingüístics i retòrics Definició Fer demostracions de gran aflicció, plorant, cridant, etc. (DCVB, dol; no s’hi cita l’Espill) Inserció en Automatitzada el text Funció discursiva d’Isabel Pellicer. Modalitzadora. El narrador personatge manifesta el dolor que va sentir per la mort Documentació “Man-vos per la senyoria que he sobre vós que negú no’n plor ne faça dol” (Jaume I, en català Llibre del fets, 68; DCVB, dol) Documentació altres llengües Traduccions “Gemí, lloré / quando murió; / quísela yo / mui finamente” del fragment (L. Matheu, Libro cons.) “Cuando faltó, experimenté dolor grande y la lloré mucho; la amé de corazón extremadamente” (MiPlanas, Espejo) 1976 Fragment “La qual mereix / un poc de greix / e qualque festa” (16129-31) amb UF o UE Fitxa Espill FE1099 Vers primera ocurrència 16129 Forma Donar greix canònica Mot clau 1 Donar Tipus Col·locació (significat composicional) Recursos Verb + substantiu lingüístics i retòrics Definició Donar gran gust (DCVB, Mot clau 2 Greix Vers darrera ocurrència 16129 Nombre d’ocurrències 01 greix; no s’hi cita l’ Espill) Inserció en Deautomatitzada, amb canvi de verb (“merèixer” per “donar”) i inclusió del quantitatiu el text “un poc de”. Funció discursiva Modalitzadora. Manifestació de l’opinió del narrador favorable a Isabel Pellicer. Documentació en català Documentació altres llengües Traduccions “Que ella meresce / yo la engrandesca / y la haga fiesta” del fragment (L.Matheu, Libro cons.) “Que merece un poco de encomio y ser algún tanto celebrada” (MiPlanas, Espejo) 1977 Fragment “La qual mereix / un poc de greix / e qualque festa” (16129-31) amb UF o UE Fitxa Espill FE1100 Vers primera ocurrència 16129 Forma Un poc de canònica Mot clau 1 Poc Tipus Locució quantificacional Recursos Article indeterminat + adverbi + preposició “de”. Monosil·labisme. lingüístics i retòrics Definició Una petita quantita de (DCVB, Mot clau 2 Vers darrera ocurrència 16130 Nombre d’ocurrències 01 poc ; no s’hi cita l’ Espill). El català ha vacil·lat sempre entre les expressions rivals una mica, un xic i un poc ; (...) la darrera és només literària al Pincipat, popular a les altres regions, i sens dubte la de to més elevat en tot el territori lingüístic (DeCat, poc; no s’hi cita l’ Espill). Una petita quantita de (Gonzàlvez). Inserció en Modificant un constituent oracional el text Funció discursiva Quantificativa. Indica un grau menor. Documentació “Un poc de peix salat” (doc. 1523; DCVB, en català poc ) Documentació altres llengües Traduccions “He hallado una / que ella meresca / yo la engrandesca / y la haga fiesta” del fragment (L. Matheu, Libro cons.) “Que merece un poco de encomio y ser algún tanto celebrada” (MiPlanas, Espejo) 1978 Fragment “A la sens par / verge excel·lent, / de Déu potent / mare, Maria” (16136-39) amb UF o UE Fitxa Espill FE1101 Vers primera ocurrència 16136 Forma Sens par canònica Mot clau 1 Par Tipus Locució adjectival Recursos Preposició + substantiu. Monosil·labisme. lingüístics i retòrics Definició Ésser únic en la seva classe o en un aspecte determinat (DCVB, Mot clau 2 Sens Vers darrera ocurrència 16136 Nombre d’ocurrències 01 par; no s’hi cita el Tirant ni l’Espill). Únic en la seva classe o en un aspecte determinat (Gonzàlvez). Inserció en Precedint el nucli que modifica. el text Funció discursiva Modalitzadora. Singularitza, enaltint-la, la imatge de la verge Maria. Documentació “Avets creades tantes gents per amar e honrar un Déu sens par ni companyó” en català (R. Llull , Llibre de contem. ; DCVB, par) “No havia par en la terra” (B. Metge, Somni, I; DCVB, par) “Molt singular / és aquest sant, fènix sens par” (Certamen S. Cristòfol) “La Bella sens par, filla del duc d'Anjou, fon contenta de tocar en l'escut d'Honor” (Tirant, 71), “La Bella sens par tenia los cabells molt rossos e molt llargs” (71), “La majestat vostra no té par, com lo fènix” (132), “Per ço com lo superbo no vol tenir par” (137), “Car jo crec que aquesta senyora no ha par en lo món” (151), “La donzella de què jo em nomene servidor, en lo món no ha par” (152), “E si parlau de noblea, d'ardiment e de gentilea, en lo món no té par” (154)... “Significant les vostres excel.lències e dignitats, les quals són sens par” (Vita Chr., 48; DCVB, par) Documentació altres llengües Traduccions “De la sin par / virgen clemente, / de Dios potente / Madre, María” del fragment (L. Matheu, Libro cons.) “De la sin par y excelente virgen, la Madre de Dios todopoderoso, María” (MiPlanas, Espejo) 1979 Fragment “Sa confraria / de la Seu, gran, / tostemps que van / a soterrar” (16146-49) amb UF o UE Fitxa Espill FE1102 Vers primera ocurrència 16148 Forma Tostemps que canònica Mot clau 1 Tostemps Tipus Locució conjuntiva Recursos Adverbi + conjunció lingüístics i retòrics Definició Sempre que, totes les vegades que (DeCat, Mot clau 2 Que Vers darrera ocurrència 16148 Nombre d’ocurrències 01 tot; no s´hi cita l’ Espill). Sempre que (Gonzàlvez). Inserció en Automatitzada. Invariable. el text Funció discursiva Connectiva, precisant la temporalitat. Documentació “De bell nou m'hi torne, i em vull oferir / que, tostemps que hi vinga, de fer-li tenir” en català (Procés olives , 762-63) “Que yo us dó la fe de ésser-vos protectora e ajudadora, tostemps que·m hajau mester” ( Vita Christi, 13), “Ans tostemps que sentireu en vosaltres alguna virtuosa disposició deveu dir ab humilitat” (47), “Que tostemps que·s penediran só prest a perdonar e a molt exalçar los peccadors” (150) Documentació altres llengües Traduccions “Su cofradía / que está en la Seo, / sienpre que veo / que va a enterrar” del fragment (L. Matheu, Libro cons.) “Sirvo todo lo que puedo en su gran Cofradía de la Seo, cada vez que concurre a un entierro” (MiPlanas, Espejo) 1980 Fragment “Perquè hi esmene / lo que m'hi fall / en esta vall / tan lacrimosa...” (16172-75) amb UF o UE Fitxa Espill FE1103 Vers primera ocurrència 16174 Forma Vall de llàgrimes canònica Mot clau 1 Vall Mot clau 2 Llàgrimes Vers darrera ocurrència 16174 Nombre d’ocurrències 01 Tipus Locució nominal (significat no composicional, idiomàtic) Recursos Substantiu + preposició “de” + substantiu. Al·literació dels sons [a] i [l]. D’origen lingüístics i retòrics cristià. Definició El món terrenal (Gonzàlvez) Inserció en Desautomatitzada, per mor de la rima i de la mètrica. el text Funció discursiva Denominativa, modalitzadora, per mor de la connotació que conté la UF. Documentació “D'aquesta miserable vall de llàgrimes era passat en l'eterna glòria” (Sepultura F. en català Aguilar). “En la trista vall de llàgrimes d'aquesta miserable plorosa vida” ( Ist. S. Magdalena ). “Devallà la bondat divina per novell efecte del cel imperi, on havia creat natura angèlica, al camp de Domàs: a la vall de Ebron, qui de present vall de llàgremes se nomena. I de aquella terra, que encara stava llimosa i banyada de les aigües que havia separades, creà Adam, primer pare nostre, i de aquí el transportà en lo paraís terrenal, delitós verger ameníssim” (I.2), “Porta amarga vida en aquesta vall de llàgremes” (Lo Cartoixà, I.5), “Passem doncs aquesta mísera vall de llàgremes ab desig de pujar a la Betlem eterna” (I.9), “Peregrí en aquesta mísera vall de llàgremes” (IV.2) “Car los fills de Eva, exellats e lançats en aquesta vall de làgrimes...” (Vita Christi, 8), “Aquesta terra de misèria e vall de làgrimes” (142), “En aquesta vall de làgrimes e de misèria” (285) Documentació altres llengües Traduccions “Giniendo peno; / lo que tardalle / en este valle, / veo lloroso” del fragment (L. Matheu, Libro cons.) “Para que me conceda cuanto me haga falta en este valle de tantas lágrimas” (MiPlanas, Espejo) 1981 Fragment “E guanyaré / aprés ma mort, / lo segur port / celestial” (16188-91) amb UF o UE Fitxa Espill FE1104 Vers primera ocurrència 16190 Forma Segur port canònica Mot clau 1 Port Mot clau 2 Segur Vers darrera ocurrència 16190 Nombre d’ocurrències 01 Tipus Locució nominal (significat idiomàtic; passa d’un àmbit concret a l’àmbit general) Recursos Adjectiu + substantiu. Al·literació del so [r]. lingüístics i retòrics Definició Indret o situació lliure d’ensurts i perills (Def. pròpia). DeCat, port, registra Portar a bon port, però no cita l’Espill. Inserció en Automatitzada, però adjectivada. Forma el complement directe de l’oració. el text Funció discursiva Modalitzadora. Documentació “Port segur sou hon Deu hom se deporta” (Antoni Vallmanya, Obres o trobes) en català “Molt tard o nunca ab tan pròsper vent algú navega, que, venint a segur port, de l’adversa fortuna defendre’s puga” ( Parl. B. Mercader), “De la mar tempestuosa de Venus delliures, en l’honest port segur de pudicícia han llançat àncores” (Juí Paris) “Havia lo fel honest catiu en lo segur port de temor de Déu llançades àncores” (Hist. Josef) “Que’n port segur, dexant al Qui us guiava, / porta y camí del cel vos designava” (Mossèn Dimas), “Els peregrins que, per dreçera, / en segur port / passant delliures de greu mort, / són defensats” (Sentència), “Lo pas, lo pont per als passants / al segur port” (Sentència) (Certamen S. Cristòfol) “Car lo discret nauxer e savi no dexa la nau fins que en segur port la té surta” ( Lo Cartoixà , IV.23) Documentació altres llengües Traduccions “Y ganaré, / después de muerto, / seguro puerto / en celestial” del fragment (L. Matheu, Libro cons.) “Y ganaré, después de mi muerte, el seguro puerto del cielo” (MiPlanas, Espejo) 1982 Fragment “Aci, que em farte, / per fer esmenes, / de mals e penes / sols corporals” amb UF o UE (16200-03) Fitxa Espill FE1105 Vers primera ocurrència 16199 Forma Mals i penes canònica Mot clau 1 Mal Mot clau 2 Pena Vers darrera ocurrència 16199 Nombre d’ocurrències 01 Tipus Unitat estilística configurada com a sintagma nominal Recursos Sintagma nominal coordinat. Associació sinonímica. lingüístics i retòrics Definició Càstics físics (Def. pròpia) Inserció en Automatitzada. Precedida de la preposició “de”. el text Funció discursiva esmenar els errors comesos. Modalitzadora. El protagonista desitja que la Maredéu el faça patir en vida per Documentació “Car perdent la vista o morint, los meus mals e penes corporals no sentiren tan gran en català pena” (Tirant, 288) “De tants mals y penes y molt greu açot” ( Ist. Passió, 1344) “De plors y sospirs treballs mals y penes” (Ist. Passió, 3965) “Mal i pena” (traducció del francès mal; Alain Chartier, La belle dame sans merci, 257; Wittlin, 1991: 393) Documentació altres llengües Traduccions “Y que me harte / todas mis venas / de mal y penas, / mas corporales” del fragment (L. Matheu, Libro cons.) “Me cargue aquí de males y penas sólo corporales” (MiPlanas, Espejo) 1983 Fragment “Ací, que em farte, / per fer esmenes, / de mals e penes / sols corporals” amb UF o UE (16200-03) Fitxa Espill FE1106 Vers primera ocurrència 16202 Forma Pena corporal canònica Mot clau 1 Pena Tipus Col·locació (significat composicional) Recursos Substantiu + adjectiu lingüístics i retòrics Definició Dany aplicat al cos (DCVB, Mot clau 2 Corporal Vers darrera ocurrència 16202 Nombre d’ocurrències 01 pena; no s’hi cita l’ Espill). Càstic que s’aplica directament a la persona (Gonzàlvez). Inserció en Desautomatitzada. Amb desestructuració i inclusió d’elements lèxics. el text Funció discursiva ho amb penes corporals. Modalitzadora. En narrador-protagonista expressa el desig de penediment i de pagar- Documentació “Car perdent la vista o morint, los meus mals e penes corporals no sentiren tan gran en català pena” (Tirant, 287) “Que nenguna pena corporal no·s pot acomparar a la que vostra senyoria sofferrà e portarà dins la ànima” (Vita Christi, 79), “Si tu est lo verdader Messies, deliura a tu mateix de aquesta pena corporal” (191) Documentació altres llengües Traduccions “Y que me harte / todas mis venas / de mal y penas, / mas corporales” del fragment (L. Matheu, Libro cons.) “Me cargue aquí de males y penas sólo corporales” (MiPlanas, Espejo) 1984 Fragment “Ara m'ensagen / males humors; / penes, dolors / tinc al present” (16215-18) amb UF o UE “En lo present, / mon fill plasent / Baltasar Bou, / no hi ha res nou, / antic és tot” (16237-41) Fitxa Espill FE1107 Vers primera ocurrència 16218 Forma Al present canònica Mot clau 1 Present Tipus Locució adverbial Recursos Preposició + sintagma nominal lingüístics i retòrics Definició Actualment, en el temps actual (DCVB, Mot clau 2 Vers darrera ocurrència 16237 Nombre d’ocurrències 02 present; s’hi cita el Tirant, 234, i el Procés, 1001). En l’actualitat, a les hores d’ara (Gonzàlvez). Inserció en Automatitzada el text Funció discursiva Locativa Documentació “Lo meu nom vós a present no podets saber” (Curial, II.7) en català “Lo meu nom no podets saber vós ne altri al present” (II.8) “Io em ret a vós per ell, e no s'hi faça a present pus sobre aquest cas” (II.8) “—E, doncs, senyor cavaller, no em direts vostre nom? —No, certes —dix Curial—, al present” (II.9) “Io us clam mercè que no m'ho demanets, car no us en poria pus dir al present” (II.13) “Emperò he deliberat anar tot sol, a present” (II.13) “Io a present vos he per quiti” (II.22) “Car de les llances io us dó l'avantage al present” (II.24) “Ell los pregava que a present se volguessin abstenir de veure'l” (II.30) “Emperò a present no podien” (II.53) Documentació “Al presente” (‘ahora’, DUE, altres llengües presente ) Traduccions “Pues ya se ensaian / malos humores, / penas, dolores / tengo al presente” del fragment (L. Matheu, Libro cons.) “Ahora me ponen a prueba malos humores: sufro en la actualidad dolencias y males” (MiPlanas, Espejo) 1985 Fragment “No puc tenir / ni menys regir / taça ni pinta, / ploma ni tinta” (16223-26) amb UF o UE Observació: N’hi ha una variant al vers 2590: “ploma i tinter”. Fitxa Espill FE1108 Vers primera ocurrència 16226 Forma Ploma i tinta canònica Mot clau 1 Ploma Mot clau 2 Tinta Vers darrera ocurrència 16226 Nombre d’ocurrències 01 Tipus Unitat estilística configurada com a sintagma nominal Recursos Sintagma nominal coordinat. Associació temàtica. lingüístics i retòrics Definició Estris per a escriure (Def. pròpia) Inserció en Per parataxi. Forma un dels complements directes del verb en forma negativa. el text Funció discursiva pot escriure. Modalitzadora, en forma de lamentació. El protagonista es queixa que, per l’edat, ja no Documentació “Ans tots per malicia seguint aspra via en català al iutge torbaren torbats responent y ab ploma y ab tinta d'enveja y falsia damnaren la ceda que fet los havia e tots li digueren axi prestament” (Història Passió, 793-97) “Ab ploma i tinta, / veureu entre elles com s’hi pinta / i com s’hi juga / a un joc que es diu a la feixuga” (Somni JJ, 209-12) Documentació altres llengües Traduccions “No puedo asir / peine ni vaso; / ya me enbaraço / de tinta y pluma” del fragment (L. Matheu, Libro cons.) “No puedo sostener, y aun menos regir, taza o peine, pluma y tinta” (MiPlanas, Espejo) 1986 Fragment “Cert, vell feixuc, / ja pus no puc. / En lo present, / mon fill plasent / Baltasar Bou, / amb UF o UE no hi ha res nou, / antic és tot” (16237-41) Fitxa Espill FE1109 Vers primera ocurrència 16240 Vers darrera ocurrència 16240 Nombre d’ocurrències 01 Forma No hi ha res nou sota el sol canònica Mot clau 1 Nou Tipus Sentència bíblica Recursos Oració simple predicativa. Modalitat asseverativa negativa. lingüístics i retòrics Definició Denota que tot ja ha existit abans (Def. pròpia). Mot clau 2 Antic Aforisme que adapta la sentència llatina Nihil novum sub solem (Gonzàlvez, no hi ha res nou). Inserció en Desautomatitzada, amb omissió de la segona clàusula. Integrada al text de forma el text directa i ben travada, com si no hi hagués cap referència parèmica. Funció discursiva repetició de les experiències viscudes. Modalitzadora, en una seqüència explicativa. El narrador personatge reflexiona sobre la Documentació “En el present, no hi ha res nou” (PCC, N 497; s’hi cita l’ Espill) en català “No hi ha res de nou, tot és vell” (PCC, N 498; no s’hi cita l’ Espill) Documentació “Nihil sub sole novum. Nec valet quisquam dicere: ‘Ecce hoc recens est’. altres llengües Iam enim praecessit in saeculis quae fuerunt ante nos” (Ecclesiastès, 1.9) G. Paczolay, EP, 104, la documenta en 29 llengües vives europees. Traduccions “En lo presente, / hijo obediente / Baltasar, llevo / nada de nuevo, / viejo es el tino” del fragment (L. Matheu, Libro cons.) “En la actualidad, querido hijo mío Baltasar Bou, nada nuevo hay: todo es viejo” (MiPlanas, Espejo) 1987 Fragment “Tals dos contraris / exemples varis, / clares semblances / e concordances, / amb UF o UE los manifesten, / més los assesten / que l’alt volar” (16257-63) Fitxa Espill FE1110 Vers primera ocurrència 16257 Vers darrera ocurrència 16257 Nombre d’ocurrències 01 Forma Els contraris, junts, es manifesten millor canònica Mot clau 1 Contraris Tipus Apotegma d’Aristòtil Recursos Oració composta, amb clàusula adjectiva de participi. lingüístics i retòrics Definició Explanació de l’aforisme escolàstic: Mot clau 2 Manifestar Opposita iuxta se posita magis elucescunt. Diu, doncs, el poeta que la prova per oposició és més sòlida i clara que la que pot donar-se per alta lucubració, que l' alt volar (MiP) Inserció en Desautomatitzada, amb la inclusió d’elements lingüístics entre els dos emistiquis de la el text parèmia. Funció discursiva mal. Sense referència a l’autor. Presència emboscada, identificable pel lèxic, la Argumentativa. El narrador personatge aconsella com es pot discernir entre el bé i el significació i la documentació. Documentació “Car tota cosa se coneix millor per lo seu contrari, segons diu Aristòtil” en català (Flors de virtut, 8) “Perquè és propietat dels contraris que, ensems, pus clarament se manifesten” (Triumfo dones) “Los contraris ensems millor sa força manifesten” (Debat Príncep Viana) “Perquè els contraris, quan de prop se miren, més clarament se mostren” (Lo Cartoixà, IV.31) Documentació altres llengües Traduccions “Entre contrarios / exenplos varios, / con semejanças, / grandes mudanças, / del fragment se manifiestan; / mas los aprestan / que alto volar” (L. Matheu, Libro cons.) “Tales dos contrarios los manifiestan y señalan, mejor que el alto volar” (MiPlanas, Espejo) 1988 Fragment “De tal preïcar / a mon paper, / és tal plaer / lo escoltar / com del contar / amb UF o UE d’altri florins” (16286-91) Fitxa Espill FE1111 Vers primera ocurrència 16290 Vers darrera ocurrència 16290 Nombre d’ocurrències 01 Forma Comptar florins d’altri canònica Mot clau 1 Comptar Tipus Locució verbal (significat idiomàtic) Recursos Verb + sintagma nominal. Al·literació dels sons [c], [o], [l], [r] i [i]. lingüístics i retòrics Definició Obtenir un plaer superficial, sense benefici (Def. pròpia) Mot clau 2 Florins Inserció en Desautomatitzada, amb alteració de l’ordre dels constituents. Introduïda mitjançant el el text connector comparatiu “com”. Funció discursiva ben dits però no entesos. Modalitzadora. Manifesta l’opinió que per a l’emissor mereix el fet d’escoltar sermons Documentació en català Documentació altres llengües Traduccions “Como contar / de otro doblones” (L. Matheu, Libro cons.) del fragment “Parecido al de oir contar florines ajenos” (MiPlanas, Espejo) 1989