UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 1 UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI Departament d’Antropologia, Filosofia i Treball Social Programa de Doctorat en Antropologia Urbana Bienni 2003-2005 Història de vida dels objectes Aportacions del mètode biogràfic als estudis culturals del disseny: Història de vida de la batedora elèctrica de braç Tesi Doctoral presentada per ROSA POVEDANO i FERRÉ Directors: Dr. JOAN JOSEP PUJADAS i MUÑOZ Dra. ANNA CALVERA i SAGUÉ UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 2 UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 3 ÍNDEX 1. Introducció 1.1 Punt de partida 1.2 Sinopsi 1.3 Interès de la recerca 1.4 Agraïments 2. Marc teòric i epistemològic 2.1 La història de vida o biografia en els estudis socials 2.1.1 Concepte d’història de vida 2.1.2 Inconvenients i avantatges de l’ús de les fonts orals 2.1.3 Classificacions de les biografies 2.1.3.1 Segons qui realitza l’elaboració d’un document o motiva la investigació 2.1.3.2 Segons la tècnica emprada en l’obtenció de dades 2.1.3.3 Segons el nombre de persones objecte d’estudi 2.1.3.4 Segons el tipus de document final 2.1.3.5 Altres classificacions 2.1.4 Contextos d’aplicació i disciplines que fan ús de les fonts orals. 2.1.5 Conclusions 2.2 Objecte i artefacte 2.2.1 Conceptes d’artefacte, objecte i altres coses 2.2.1.1 Delimitacions terminològiques 2.2.1.2 Abast del concepte d’artefacte 2.2.2 El procés metodològic en el disseny d’un artefacte 2.2.3 Els artefactes en el disseny i la seva relació amb altres ciències socials: L’entorn material com escenari cultural 9 9 10 11 12 15 15 15 18 23 24 25 27 29 31 33 36 39 39 40 45 49 55 UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 4 2.3 Història de vida dels objectes 2.3.1 Introducció 2.3.2 Delimitacions terminològiques 2.3.3 Abast d’una història de vida dels objectes 2.3.4 Autors que s’han aproximat al concepte de biografia dels objectes 2.3.4.1 Igor Kopytoff 2.3.4.2 Fernando Martín Juez 2.3.4.3 Janet Hoskins 2.3.4.4 Violette Morin 3. Objecte d’estudi 3.1 Els electrodomèstics a Catalunya 3.1.1 Concepte d’electrodomèstic 3.1.2 Classificació dels electrodomèstics 3.1.2.1 Electrodomèstics de línia blanca 3.1.2.1.1 Grans electrodomèstics 3.1.2.1.2 Petits electrodomèstics 3.1.2.2 Electrodomèstics de línia marró 3.1.3 El sector de l’electrodomèstic a Catalunya 3.1.3.1 Característiques del sector 3.1.3.2 Configuració i evolució del sector a Catalunya 3.1.3.3 Trets principals del procés productiu 4. Metodologia 4.1 Delimitació de les possibilitats metodològiques 4.2 Categories d’objectes biografiables 4.3 Etapes en la vida d’un objecte 4.4 Unitats d’observació 5. Història del disseny de la batedora elèctrica de braç 5.1 Aparició de les màquines dins la llar domèstica 5.2 Aparició de la indústria catalana d’electrodomèstics 5.3 Batre i triturar aprofitant l’energia elèctrica 67 67 69 70 73 73 75 78 81 87 87 87 88 94 94 95 96 98 98 100 104 107 107 111 115 120 125 125 130 142 UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 5 5.4 Història de la batedora elèctrica de braç 5.4.1 Definició del tipus. 1950-1964 5.4.2 Anys 1965 a 2000 5.4.3 Últimes tendències. 2001-2007 6. Història de vida de la batedora elèctrica de braç 6.1 Disseny 6.1.1 La necessitat encara no resolta 6.1.2 Altres objectes comparables a l’època 6.1.3 El sorgiment de la idea 6.1.4 La projectació de la batedora 6.1.5 El funcionament de les patents 6.2 Producció 6.2.1 L’experimentació dels aparells 6.2.2 Les mancances materials 6.2.3 L’embalatge dels productes 6.3 Distribució i promoció 6.3.1 La distribució dels aparells produïts 6.3.2 Aparició de les botigues d’electrodomèstics 6.3.3 Picaresca i inventiva 6.3.4 La publicitat de les marques productores 6.3.5 La promoció a les botigues 6.3.6 Els aparadors comercials 6.4 Ús 6.4.1 Denominació 6.4.2 Desig o percepció de la necessitat 6.4.3 Obtenció 6.4.4 Utilització de l’aparell 6.4.5 Emmagatzematge a la cuina 6.4.6 Ús dels accessoris 6.4.7 Hàbits culturals d’alimentació 6.4.8 Reparacions 6.4.9 Desús 6.5 Abandonament 6.6 Reencarnació 150 150 177 180 187 191 193 196 201 202 212 215 216 218 222 225 226 229 234 236 239 240 243 244 247 249 260 271 273 276 282 291 301 305 UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 6 6.6.1 Reutilització 6.6.2 Reciclatge 6.6.3 Reconversió en patrimoni 6.6.3.1 Història del disseny 6.6.3.2 Antiquaris 6.6.3.3 Museus i col·leccions 6.6.4 Cloenda: Reestructuració de les pràctiques culturals i pervivència d’alguns objectes 7. Conclusions: El mètode biogràfic com estudi de l’experiència dels usuaris 8. Referències bibliogràfiques 9. Annexes 9.1 Annex 1. Resum de la relació de persones entrevistades per consultar durant la lectura del document 9.2 Annex 2. Selecció de document inèdits 9.2.1.1 Patent Bamix. “Appareil Ménager Portatif” Roger Perrinjaquet. Lausanne, 16 de maig de 1953. Núm. 288357 9.2.1.2 Patent M100. “Electric Handmixer”. ESGE Export AG. Switzerland. Publicat al Regne Unit, 2 d’agost de 1961. Núm. 960.910 9.2.1.3 Model industrial de Numax A. Inscripció al registre B. Impugnació de Taurus C. Notificació a Numax D. Contesta de Numax E. Resolució en favor de Numax F. Renovació del Model industrial 9.2.1.4 Model industrial de Braun 307 309 312 314 318 322 333 343 365 377 378 380 9.2.1 Patents i models d’utilitat. Dossiers de documentació 380 380 383 390 391 393 396 397 398 399 401 UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 7 A. Inscripció al registre B. Renovació del Model industrial 9.2.2 Patents i models d’utilitat resumides al BOPI (Boletín Oficial de la Propiedad Industrial) 9.2.3 Fitxes d’electrodomèstics escrites per Gabriel Lluelles 9.2.3.1 Índex de fitxes. Gabriel Lluelles. Barcelona, 5 de febrer de 2001 9.2.3.2 Fitxa 1211. Batedora Minipimer MR1. Gabriel Lluelles. Barcelona, 16 de febrer de 2006 9.2.3.3 Fitxa 3211. Batedora Minipimer MR2. Gabriel Lluelles. Barcelona, 16 de febrer de 2006 9.2.3.4 Fitxa 42131. Batedora Philips HR 1374. Gabriel Lluelles Barcelona, 8 de febrer de 2004 9.2.4 Plànols i esquemes 9.2.4.1 Plànol MR2. Barcelona, 25 de juny de 1964 9.2.4.2 Especejament de les 33 peces de la Minipimer MR2 9.2.4.3 Descripció accessoris Minipimer MR1 9.2.4.4 Descripció accessoris Minipimer MR2 9.2.5 Altra documentació 9.2.5.1 Carta de Pimer als clients. Esplugues de Llobregat, 18 de desembre de 1957 9.2.5.2 Línia d’aparells de Pimer que continuen vigents a Braun Española. Barcelona, 1967 9.2.5.3 Llibret instruccions Minipimer MR1. Barcelona, 1961 9.2.5.4 Pàgina web Esge 9.2.5.5 Pàgina web Braun Minipimer 9.3 Annex 3. Entrevistes (CD adjunt) 402 406 409 422 423 424 427 430 431 433 434 435 435 436 437 438 440 446 450 contracoberta UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 8 UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 9 1. Introducció 1.1 Punt de partida El punt de partida d’aquest treball d’investigació es fonamenta en l’interès que han generat els estudis de les ciències socials pel disseny per tal d’aconseguir eines que expliquin els comportaments que tenen els homes i les dones amb els objectes i les relacions que hi estableixen. Com antecedents cal comptar amb la tasca duta a terme per tants i tants autors que, com més endavant explicaré, s’han sentit motivats a estudiar els objectes des del punt de vista del seu receptor, o persona que els utilitzarà, defugint les anàlisi parcials que versaven tradicionalment sobre l’emissor, entenent aquest d’una manera molt general com el dissenyador o el productor. A nivell personal i com a espectadora d’aquest canvi d’orientació teòrica que ha sofert el disseny, he assistit a un entreacte que m’ha servit per constatar com, aquesta disciplina, ha desenvolupat una tendència consistent en apropar-se a d’altres disciplines per estudiar els objectes i les relacions que bastim amb ells com a consumidors. Potser encara sigui d’hora per intentar analitzar si aquesta nova orientació, encapsalada pels estudiosos anglosaxons i seguida amb interès per tot arreu, pot tenir grans conseqüències per al disseny, però suposo que és esclaridor que actualment s’utilitzi comunament l’expressió “estudis culturals de disseny” per referir-se als apropaments teòrics que s’ocupen de l’impacte que el disseny té sobre diferents grups de persones. Per això la sociologia i l’antropologia, per exemple, han estat una referència gairebé quotidiana en les comunicacions a congressos de disseny dels últims anys i a la bibliografia recentment publicada. UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 10 Aquest és un dels motius que m’ha empès a fer el doctorat en un departament d’Antropologia després de llicenciar-me en una especialitat de Disseny. També és cert que he sentit de sempre una especial motivació cap a la diversitat cultural i les diferències i semblances que existeixen entre diferents grups tant en l’espai com en el temps. I sobretot, i de manera molt especial, m’he sentit atreta cap al camp dels objectes. 1.2 Sinopsi Aquesta recerca pretén emprar una aproximació per estudiar els recorreguts vitals d’algunes persones utilitzada freqüentment en antropologia social i cultural -i d’altres disciplines- anomenada mètode biogràfic; i aplicarla als objectes que ens rodejen per abordar la biografia de les coses o dels artefactes. El principal repte metodològic que suposa aquest plantejament consisteix a fer una adaptació laboriosa que ens permeti discernir quines són les etapes de “vida” d’un objecte que defineixen el seu decurs vital. Les experiències que comparteixen les persones amb els objectes es poden catalogar en moltes categories. No és igual la relació que estableix un mateix artefacte amb un obrer de la cadena de muntatge, un venedor d’aquell producte, un publicista a qui n’encarreguen la campanya, un consumidor que el compra, un col·leccionista, o un antiquari, per citar-ne alguns. Per això podem afirmar que un objecte té tantes històries de vida com persones hi han mantingut alguna relació o experiència. I amb els testimonis de totes aquestes persones, un mateix objecte pot esdevenir una eina de coneixement i apropament a la cultura d’una riquesa incomparable. Per confeccionar un estudi de cas d’aplicació del mètode biogràfic als objectes he triat la batedora elèctrica de braç, un aparell prou popular a la cultura culinària catalana. També cal destacar que és un electrodomèstic UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 11 que fa molts anys que no ha experimentat canvis tipològics malgrat les transformacions d’escenari econòmic, social i cultural que han tingut lloc des que va aparèixer. 1.3 Interès de la recerca L’objectiu principal que m’he plantejat a l’inici de la recerca ha estat confrontar els discursos dels diferents testimonis amb els paradigmes teòrics de la tradició del disseny, entesa aquesta com activitat projectual que pretén produïr artefactes d’ús massiu a partir dels processos industrials. Però a mida que he anat aprofondint en aquest estudi m’he adonat que l’adaptació del mètode biogràfic als objectes pot propiciar no només l’exploració dels tipus de relacions que establim amb els objectes per als estudis de disseny sinó que també ens permet elaborar un estudi referencial del context social i cultural molt profitós. Quant a l’aplicació pràctica d’aquest tipus d’estudi i continuació de la recerca, crec que és també un repte interessant analitzar la informació aconseguida i valorar com aquesta pot revertir posteriorment en el procés de disseny i quins resultats poden ésser incorporats a un nou procés metodològic per dissenyar un altre petit electrodomèstic d’iguals o semblants característiques. Veient com alguns aparells romanen al nostre entorn material i d’altres desapareixen, m’he preguntat repetitivament quins són els processos que fan que alguns artefactes pervisquin en el temps i d’altres en siguin apartats només aparèixer. També m’intriga saber quina és la resposta adaptativa necessària d’un grup envers un objecte per tal que aquest entri a formar part d’una cultura material consolidada. UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 12 1.4 Agraïments Havia llegit que una Tesi no la fa mai una persona sola. Això ho trobo evident: la complexitat que exigeix és directament proporcional a la inexperiència de qui s’hi enfronta per primer cop. Si més no, en el meu cas ha estat així. Però el que m’ha deixat gratament sorpresa és que hi pogués participar tantíssima gent i, sobretot, em meravella la seva implicació incondicional. Per això tinc tantes coses que agraïr: A totes les dones que m’han desvetllat tantes intimitats culinàries i personals. A tots els homes que s’obren pas amb el seu estil més particular en un territori típicament femení. Molt especialment al matrimoni Lluelles: per l’educació i el tracte exquisit que m’han dispensat no els oblidaré mai. A Isabel Campi, còmplice infatigable de qui tant he après. A Andrés Alfaro Hofmann, per la seva passió pel col·leccionisme i extrema generositat i implicació. A Reme Samper, encarregada de la gestió cultural de la Col.lecció Alfaro Hofmann, per la seva gran eficiència i amabilitat. A Guy Julier, de la Metropolitan Leeds University, pel seu tracte amistós i per ser una font audaç d’inspiració constant. A Fernando Martín Juez que tanta informació em va brindar sobre l’estat de la qüestió. A Jordi Mañà pel seu rigor fora de sèrie. A la Sra. Lola per deixar-me la Minipimer MR4. A Flor de Lis Bertrand, del servei de consulta dels fons de la propietat industrial a Madrid, pel seu gran interès. De les empreses, voldria agraïr sincerament la col·laboració de Braun Espanyola, de Taurus i de Marc Oliveda del Groupe SEB (Moulinex). També molt especialment a Virginie Labrue, del centre de recerca del Groupe Seb a Lió, França. Quant als museus, vull agraïr l’amablilitat a Maria Josep Balcells del Museu de les Arts Decoratives; a Contxa Bayo del Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya a Terrassa, i a Genís Ribé del Museu d’Història de Sabadell. També molt especialment a Jordi Calvet. UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 13 A totes aquelles persones que m’han concedit una entrevista i a aquelles que no he pogut entrevistar com Mercè Berrens, José Maria Martínez Iglesias-Berrens i José Cerezo. També vull esmentar a tots els companys del Departament de Disseny i Imatge de la Universitat de Barcelona. Molt especialment a Josep Maria Martí per la seva infinita paciència i a Josep Babiloni per la dedicació en alguns aspectes referits al disseny gràfic i la composició del text. A Joan Prat i Jordi Roca del Departament d’Antropologia de la Universitat Rovira i Virgili pel seu encoratjament a l’inici del projecte i la seva aportació de coneixements del mètode biogràfic. A Graça Cordeiro del Departament d’Antropologia de l’Instituto de Ciencias do Trabalho e da Empresa de Lisboa pel seu entusiasme extraordinari. A Gemma Orobitg del Departament d’Antropologia i Història d’Amèrica i Àfrica de la UB per la seva esplèndida i constant disposició. Als companys del grup de recerca Gracmon per la seva extrema complicitat i atrevides aportacions, especialment a Mireia Freixa pel seu encoratjament i vitalitat imbatibles. A tots els familiars i amics propers que han hagut de suportar els meus moments eufòrics i els de més abatiment. A la meva àvia Conxita, simplement perquè sí. A tots els amics més llunyans a qui no he fet gaire cas últimament perquè tenia molta feina i encara esteu aquí. A la meva gata, companyia constant i silenciosa de tantes hores d’ordinador. Als electrodomèstics i tots els objectes del meu entorn que tant m’heu facilitat les coses mentre feia aquest estudi. I a qui no puc agraïr la seva feina amb paraules: la Dra. Anna Calvera i el Dr. Joan Josep Pujadas, amb qui tant he gaudit treballant malgrat em costi tanta feina seguir-los el ritme. Gràcies, gracias, obrigada, merci, thank you, miau i “click”, perquè aprop de TOTS vull passar la resta d’experiències de la meva vida. UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 14 UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 15 2. Marc teòric i epistemològic 2.1 La història de vida o biografia en els estudis socials “Sabem què som, però no sabem què podem arribar a ser” Ofèlia (a Hamlet -4.5-) William Shakespeare Per treballar les biografies o històries de vida aplicant-les als artefactes ens interessa explorar a fons el concepte de construcció biogràfica, o biografia, i sondejar-ne les possibilitats metodològiques que han utilitzat alguns dels investigadors socials pels seus estudis. Un repàs dels diferents tipus de biografies i les classificacions que n’han fet alguns autors ens ajudarà a contextualitzar una nova categorització del mètode que ens sigui vàlida per aplicar-la, en el nostre cas, als objectes enlloc de les persones. També és important revisar quins són els àmbits d’utilització de les biografies dins les diferents disciplines i l’ús que en fa cadascuna. 2.1.1 Concepte d’història de vida Història de vida o biografia és el terme més comú emprat per les ciències socials per aprofondir en l’estudi dels relats biogràfics i altres documents personals d’un individu o grup social. (1) Bios: vida; i grafos: traç, dibuix, escriptura. Etimològicament deriva dels mots grecs(1) que configuren el seu significat com traç vital, esbós d’una vida o escrit de vida. Quan és un mateix qui escriu el propi decurs vital, disposem d’una forma prefixada del grec que defineix la pròpia autoria biogràfica: l’autobiografia. És el cas, per exemple, dels volums publicats per molts personatges coneguts de la política i dels UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 16 espectacles en general. Pel que fa a l’àmbit acadèmic la història de vida va començar a treballar-se pels antropòlegs nord-americans del segle XIX, va desenvolupar els seus fonaments gràcies a la coneguda tasca de l’Escola de Xicago durant la primera meitat del segle XX i es va reprendre a partir dels anys seixanta(2) fins arribar al que es pot considerar, avui dia, un mètode força consolidat. Un dels trets importants del mètode biogràfic és precisament que permet al subjecte expressar les seves vivències sota el seu punt de vista personal: (2) Per una revisió sobre l’evolució de l’ús dels documents personals, consultar, per exemple, Feixa (2000).- “La imaginació autobiogràfica”, a L’Avenç, núm.252 pàgs. 16-27. “En la història de vida l’investigador tracta d’aprendre les experiències destacades de la vida d’una persona i les definicions que aquesta persona aplica a tals experiències. La història de vida presenta la visió de la seva vida que té la persona, en les seves pròpies paraules.” (Taylor i Bogdan, 1987:102) El que més ens pot arribar a interessar de les persones que ens expliquen les seves experiències és el fet que, a més a més de donar-nos informació objectiva sobre uns esdeveniments, en aporten dades sobre com aquests han estat viscuts i sentits. Cap metodologia s’apropa més a l’univers interior de les aspiracions i els desitjos més íntims de la persona. Per això biografia i subjectivitat són indissociables. En parlar d’una autobiografia literària, per exemple, s’espera gaudir de l’aspecte subjectiu de les vivències. Però, pot l’àmbit científic validar el que digui un individu? Una ullada al panorama global als escrits d’aquells que emparen aquesta eina de treball qualitatiu és suficient per adonar-se com propugnen la subjectivitat que acompanya la construcció biogràfica. Que una biografia sigui subjectiva és del tot evident; el debat s’origina quan això és interpretat com a sinònim de poca fiabilitat científica. I les ciències socials en general acostumen a témer la manca de representativitat que significa la mostra individual. UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 17 Quant a la controvèrsia sobre la subjectivitat de les dades que es poden obtenir amb els discursos personals, és clar que el que persegueixen majoritàriament les ciències socials amb l’estudi de les construccions biogràfiques és, precisament, investigar aquells aspectes que han estat importants per l’individu segons la seva pròpia concepció individual i social. “En la història de vida es revela com de cap altre manera la vida interior d’una persona, les seves lluites morals, els seus èxits i fracassos en l’esforç per realitzar el seu destí en un món que, amb massa freqüència, no coincideix amb ella en les seves esperances i ideals” (3) Shaw, C. (1966).- The Jack Roller. 2a. Ed. Xicago, University of Chicago. (Burguess, citat a Shaw, 1966:4)(3) Precisament aquest aspecte conflictiu i polèmic és el que considero més interessant perquè, evidentment, no es pot arribar a la part subjectiva dels individus o als seus sentiments d’una manera més directa que amb l’aplicació d’aquest mètode. “Només captant els processos i els modus en que els individus capten i creen la seva vida social, podrem captar el significat subjetiu que les coses posseeixen per ells. D’aquí que la història de vida, en buscar aquest sentit subjetiu, adopti un plantejament d’interpretar significats més que de trobar causalitats.” (Ruiz Olabuénaga i Ispizua, 1989:221) Per tant, les investigacions que tenen la finalitat d’estudiar el relat subjectiu queden legitimades en emprar el mètode biogràfic. “… l’investigador que intenta fabricar una història de vida no pretén un relat objectivamente veritable dels fets, sinó un relat subjectiu que reflexi fidelment com el subjete els ha viscut UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 18 personalment.” (Ruiz Olabuénaga i Ispizua,1989:220) El meu parer és que sense estudiar la subjectivitat en profunditat no es podrà mai parlar objectivament de qüestions subjectives. 2.1.2 Inconvenients i avantatges de l’ús de les fonts orals Per aplicar el mètode biogràfic a qualsevol objecte d’estudi convé valorar quins són els tipus de recerca per al qual aquest ens pot ser útil i quin és el seu abast real pel que fa als avantatges i problemes amb què ens podem trobar durant la seva aplicació. El problema principal que ha d’afrontar el mètode biogràfic és, sens dubte, aconseguir relacionar els aspectes subjectius de l’individu que donen sentit a l’experiència personal amb els aspectes socials de l’organització de l’entorn en el qual aquest individu desenvolupa la seva vida quotidiana. “… [l’investigador] sap en efecte que cada persona compta amb, i empra, una teoria implícita per explicar els seus propis comportaments i actes, i sap també que ell mateix, com investigador recorre a teories explícites en l’acte de l’entrevista. L’entrevista i la seva ulterior elaboració consisteixen en una lluita per equilibrar aquestes dues sèries de teories explicatives –la del propi subjecte i la de l’entrevistador– de manera que s’arribi a un balanç entre les teories suposadament vàlides teòricament de l’investigador i les explicacions reals del subjecte.” (Ruiz Olabuénaga i Ispizua, 1989:221) UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 19 També cal considerar, d’entre el principals obstacles, que l’investigador ha de comptar amb les mentides, omissions i buits en la memòria que dificulten la tasca d’aconseguir donar un sentit coherent a l’entramat personal i social. “L’investigador ha d’estar alerta acceptant, d’entrada, la possibilitat que el subjecte menteixi o falsifiqui intencionadament el seu relat, així com ha d’acceptar la probabilitat que aquest, conscient o inconscientment, intenti donar de sí mateix una imatge coherent (sense irracionalitats, sense dubtes, sense contradiccions) o socialment acceptable (sense elements socials o culturalment desmereixedors o criticables)”. (Ruiz Olabuénaga i Ispizua, 1989:222) Però aquests no són els únics problemes amb que hom es pot trobar. Pujadas (1992) en fa una anàlisi exhaustiva i cita els següents com a principals deu inconvenients que poden donar-se en l’aplicació del mètode biogràfic: 1. La dificultat pràctica d’obtenir bons informants, ben disposats i amb un bon relat per explicar. 2. La dificultat per completar els relats biogràfics iniciats, sigui pel cansament de l’informant o per algun problema de relació amb l’informant. 3. La dificultat de control de la informació, que si no es pot observar participativament, ha de fer-se amb la realització de relats biogràfics creuats o de cates que permetin validar alguns punts concrets del relat. 4. Un dels principals perills és pensar que el relat biogràfic parla per sí sol, renunciant conseqüentment a l’anàlisi en profunditat de la narrativa recopilada. 5. La impaciència de l’investigador, que pot suposar un excessiu direccionisme en les sessions d’enquesta, la qual cosa pot acabar amb la fiabilitat UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 20 del mètode. 6. La seducció que produeix un bon relat biogràfic pot fer que un bon arbre no ens deixi veure el bosc. Un bon relat no té per què ser el més vàlid o representatiu. A no ser que l’objectiu manifest sigui la redacció d’una història de vida, el criteri principal per la selecció de relats biogràfics és que s’ajustin als criteris de validesa (objectius de la investigació) i de representativitat (correspondència amb un determinat tipus social prèviament definit) 7. L’excés de suspicàcia o actitud crítica cap a un informador també pot suposar un excessiu direccionisme. 8. El perill més gran és el fetitxisme del mètode biogràfic, validant un o varis bons relats i pensant que ja tenim tota la informació necessària per passar a una bona anàlisi i arribar a conclusions vàlides sobre un determinat problema social. Això seria sobreestimar el que el mètode en sí ens pot proporcionar. De tota manera és evident que la pròpia localització d’informants i la interacció amb ells (abans, durant i després de les entrevistes) significa una immersió en el seu medi social i per tant suposa una situació d’observació participant. És freqüent que obtinguem informacions crucials en les situacions més disteses, com per exemple prenent un cafè. 9. Un problema per investigadors novells o estudiants pot ser què fer amb els cents de pàgines resultants d’una entrevista biogràfica. Hi ha vàries elaboracions possibles del material biogràfic que depenen de les característiques del propi material, així com del tipus de problemàtica teòrica que haguem plantejat, i del tipus d’univers social estudiat. 10. La presentació dels resultats presenta freqüentment el perill de voler mostrar total o parcialment la transcripció de les narratives que han costat tant d’aconseguir. Hi ha d’haver cautela i decidir la forma de presentació, que freqüentment es composa en textos científics finals de dues maneres: a. La inclusió de la transcripció literal en forma d’annexos, per il·lustrar l’anàlisi prèvia i la fiabilitat del procediment seguit. b. Utilitzar la tècnica de cites en la composició del text de l’informe interca- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 21 lant-les constantment per recolsar les afirmacions analítiques o interpretatives de l’autor. (Pujadas, 1992:45-47) Vistos els inconvenients i els problemes amb que s’enfronta l’investigador social, cal ara valorar també quins són els avantatges que proposa aquest mètode i que el fan una eina única: “Si cada individu representa la reapropiació singular de l’universal social i històric que el circumda, podem conèixer allò social a partir de l’especifitat irreductible d’una praxi individual. El que converteix en únic un acte o una història individual es proposa com una via d’accés -sovint l’única possible- al coneixement científic d’un sistema social... [això] legitima el nostre intent de llegir una societat a través d’una biografia.” (Ferrarotti, 1981:41) L’Escola de Xicago va ser la primera a proposar un enfoc més humanista que tingués en compte la dimensió subjectiva i afavorís un estudi més dirigit a les ciències humanes dins de les ciències socials. (4) Citat a Plummer (1998:8) Wrigth Mills(4) proposa en referència a aquest tema: 1. Atorgar més importància a la subjectivitat i creativitat humanes. 2. Aprofondir en el coneixement de les pròpies experiències humanes. 3. Treballar la part més íntima de les experiències. 4. Proclamar el deure moral i polític que té un sociòleg per construïr una societat “més humana”. Plummer(1989) considera que precisament les omisions i errors dels informants ofereixen una riquesa de continguts per l’estudi en les ciències socials: ”La tècnica de la història personal és particularment apropiada per descobrir les confusions, ambigüitats i UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 22 contradiccions que entren en joc durant les experiències quotidianes.” (Plummer, 1989: 89) Pujadas(1992) cita els següents avantatges a tenir en compte: 1. La possibilitat de formular hipòtesis en les etapes inicials de la recerca degut a l’extraordinària riquesa de matisos que ens ofereix un relat personal i un cas concret de correlació causal entre variables. 2. La introducció en profunditat cap a les relacions socials primàries i les pautes de socialització en les relacions familiars, amicals, de veïnatge, laborals,... 3. Ens proporciona un control quasi absolut de les variables que expliquen el comportament de l’individu en un grup determinat i que a més a més pot complementar-se amb d’altres testimonis de l’entorn social immediat emprant la tècnica de relats de vida creuats. 4. Dóna resposta a qualsevol qüestió que ens pugui interessar d’una enquesta o entrevista, (excepte de l’observació participant), perquè la minuciositat de la tècnica permet encabir les diferents pràctiques d’un individu dins la seva pròpia cosmovisió. 5. En els estudis de canvi social aquest mètode esdevé el material més valuós per interpretar l’impacte que les transformacions produeixen en la vida quotidiana de l’individu, el seu grup primari i l’entorn social immediat. 6. Sempre actuarà de contrapunt èmic(5) i micro davant de les perspectives d’un estudi plantejat des de la visió ètic i macro. 7. Ens mostra universals particulars longitudinalment tot integrant esferes socials i d’activitats diferents (família, treball, amistat) i, a la vegada, presenta trajectòries concretes i no estructurals. 8. L’ús de relats de vida paral·lels, quan es constitueix una mostra representativa respecte al nostre univers d’anàlisi, substitueix la millor enquesta o bateria d’entrevistes. 9. En l’etapa de conclusions de qualsevol investigació la realització (5) Per Emic entenem el conjunt de descripcions sobre costums, creences, valors, conductes, etc... que mantenen els membres d’un grup social com vàlids i apropiats culturalment. Es contraposa al concepte d’Etic perquè aquest representa els resultats en fer generalitzacions sobre els valors mencionats que puguin ser verificables objectivament i vàlids intraculturalment. Veure, per exemple, Headland, Thomas, Kenneth Pike i Marvin Harris (1990).- Emics and Etics: Be Insider/Outsider Debate. Sage. Newbury Park. UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 23 d’alguna entrevista biogràfica serveix per fer un control dels resultats. 10. En l’etapa de publicació dels resultats d’una recerca, la història de vida és la millor il·lustració que permet al lector immiscuïr-se empàticament en l’univers estudiat. (Pujadas, 1992:45-47) Cadascun d’aquests punts representa un valor a tenir en compte en les aportacions idiosincràtiques que la metodologia de les biografies pot oferir a les ciències socials. 2.1.3 Classificacions de les biografies Per aplicar el mètode biogràfic als artefactes, necessitem fer una exploració de les possibilitats que aquest ens ofereix per adaptar-lo de la millor manera possible. Una revisió de l’evolució del mètode biogràfic aplicat a les ciències so(6) Veure, per exemple, Pujadas (1992:15-40) cials des dels seus inicis(6) ens revela que s’han fet un nombre significatiu d’estudis amb unes característiques molt variades. Les particularitats de cadascun d’ells han propiciat que alguns autors proposin diferents categoritzacions que no sempre coincideixen conceptual o terminològicament entre elles. Intentar ordenar-les seguint diferents criteris el més complets possible ens pot ajudar a trobar l’eina transversal idònia per realitzar una investigació determinada. La següent classificació pretén endressar els discursos d’alguns dels més destacats autors atenent a criteris diferenciats com qui motiva una investigació, quina és la tècnica emprada en l’obtenció de dades, quin el nombre de persones que formen l’objecte d’estudi, així com el tipus de document final que en resulta. Com els escrits presenten sovint confusions entre ells i repeticions de mots per designar conceptes no necessàriament idèntics, les fronteres entre aquestes classificacions tampoc estan perfectament definides. En aquest estadi pretenc únicament UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 24 exposar el que d’altres autors han dit per treure’n conclusions que ens permetin aplicar el mètode biogràfic als objectes de la millor manera possible. 2.1.3.1. Segons qui realitza l’elaboració d’un document o motiva la investigació Una primera classificació que ens crida l’atenció atén a qui motiva la investigació. Taylor y Bogdan fan esment d’un aspecte molt general quant a les històries de vida: “La diferència primordial entre les històries de vida desenvolupades per les ciències socials i aquelles que es publiquen amb caire literari (memòries) és que en les primeres és la figura de l’investigador qui sol·licita el relat de les experiències i els punts de vista de l’entrevistat i confecciona el relat final.” (Taylor i Bogdan, 1992:102) Pujadas (1992:14) fa una classificació en la qual considera, a banda els documents personals -que inclouen autobiografies, diaris personals, correspondència, fotografies, objectes personals i altres-, dels registres biogràfics elaborats per un investigador amb finalitats científiques. Els primers inclouen qualsevol tipus de registre no motivat i incentivat per l’investigador, però són interessants perquè posseeixen un significat afectiu o simbòlic pel subjecte analitzat. Bertaux (1993) fa una diferenciació entre els relats de vida, que inclourien les biografies tal i com són explicades per una persona (autobiografies; life stories; récits de vie) i, les històries de vida (life histories; histoires de vie) o estudis de casos fonamentats també amb d’altres documents, com his- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 25 torials clínics, relats d’altres testimonis, informes policials, documents administratius, etc… (Bertaux, 1993:151-152) D’aquesta distinció es desprèn que la primera és totalment subjectiva mentre que la segona és una realitat contrastable, i per tant, més objectivable. L’autor suggereix que els relats de vida fan referència directa a les autobiografies i que les històries de vida són generalment estudis de casos, però no es fa palesa la inclusió de les segones en les primeres o a la inversa. Al text de Pujadas (2000:139-140) hi trobem la mateixa diferenciació però amb un matís afegit segons el qual un relat biogràfic formaria part d’una història de vida, essent aquell el relat literal de les sessions sense que l’investigador en tingui el control, mentre que les històries de vida inclourien els diferents relats de vida a banda d’altres fonts documentals contrastables i esdevindrien, per una banda, sistematitzacions de l’investigador i, per l’altra, verificacions dels dicursos recollits. 2.1.3.2. Segons la tècnica emprada en l’obtenció de les dades També podem diversificar les construccions biogràfiques a partir de les tècniques emprades. Hem vist com Pujadas (1992:14) fa una classificació que considera a banda els documents personals dels registres biogràfics. Entre els segons, els registres biogràfics obtinguts per entrevista, Pujadas proposa la següent classificació: UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 26 -Històries de vida, que poden ser: -De relat únic -De relat múltiple: -De relats creuats -De relats paral·lels -Relats de vida, sotmesos a tractaments analítics qualitatius o quantitatius diferents a la història de vida, i -Biogrames, consistents en una relació més extensa de registres biogràfics més breus per analitzar comparativament alguns aspectes determinats. Ruiz Olabuénaga i Ispizua (1989) relaten la tècnica de l’autobiografia assistida(7), un model d’anàlisi i confecció de construccions biogràfiques treballat per Rom Harré i el psiquiatra De Waele(8), útil per la seva pragmaticitat i sistematicitat metodològiques. L’autobiografia assitida accentúa la participació de l’analista en la construcció del relat d’un subjecte. Aquesta tècnica, com presenta Harré, es legitima a través del procés ideogràfic, analitzant un sol subjecte al llarg de molts moments, i a base de molts aspectes de la conducta social, en contraposició a d’altres tècniques que analitzen molts subjectes en un moment, o en una sola dimensió de la seva vida social: (7) Veure Ruiz Olabuénaga i Ispizua (1989:229-234) (8) Harré,R.(1982).- El ser social. Alianza Universidad. Madrid. “El mètode tradicional ha preferit investigar les característiques comunes a molts individus, pressuposant l’existència de classes o models generalitzats, i generalitzables, a grans col·lectius d’individus. El mètode de l’autobiografia assistida, prefereix el camí ideogràfic intensiu, en el que s’estudien els individus un a un, sense assumpcions prèvies sobre les semblances o diferències que poden emergir entre ells.” (Ruiz Olabuénaga i Ispizua, 1989:231) UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 27 2.1.3.3 Segons el nombre de persones objecte d’estudi Aquesta classificació posa especial èmfasi en la quantitat de persones que intervenen en l’objecte d’estudi però es contradiu en part amb l’apartat anterior. Feixa, per la seva banda, proposa l’estructuració següent: - L’autobiografia creuada: el relat no se centra en la vida d’un únic individu, sinó en la història d’un família. Referint-se a Los hijos de Sánchez d’Oscar Lewis (1964): “...després d’una introducció de l’autor on s’expliciten els antecedents de la recerca i el context geogràfic, històric i social dels protagonistes, la part central del llibre (més de cinc-centes pàgines) està formada per diversos monòlegs del pare i dels fills, que narren els mateixos fets i dialoguen implícitament entre ells.” [...] “En tots aquests passatges no s’eviten els aspectes conflictius, de manera que cadascú narra a la seva manera els fets més rellevants de la vida familiar, la qual cosa contribueix a crear la sensació que, més que monòlegs, ens trobem davant d’un retaule polifònic. Es tracta d’una estratègia narrativa que, segons l’autor, serveix per verificar la fiabilitat i complementarietat de les fonts orals.” (Feixa, 2000:21) - Els discursos biogràfics paral·lels, que en el seu conjunt composen un trencaclosques d’una trajectòria vital. L’exemple que posa Feixa és La can(9) Barnet, M (1970).- La canción de Rachel. Ed. Laia. Barcelona, 1979 ción de Rachel, de Miguel Barnet(9). - La història de vida com a polifonia: les biografies que fins ara hem analitzat se centren en una persona o en una família (en un grup primari), però per exemple el llibre de Portelli és la història de vida d’una comunitat (10) Portelli, A. (1985).- Biografia di una città. Terni, storia e raconto. Einaudi. Torí. sencera (172 personatges) i per això es titula Biografia di una città(10). UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 28 D’aquests tres exemples podem veure com en el primer grup l’objecte d’estudi implica una família sencera explicada per la mateixa família; el segon consisteix en una persona que explica el seu recorregut vital complementat pels discursos d’altres que l’han acompanyat; i en el tercer, hi trobem una sola persona ja desapareguda explicada per la resta d’una ciutat, amb personatges que potser ni coneixien al protagonista. Pujadas (2000) fa una diferenciació entre les històries de vida de relat únic i de relats múltiples. En aquests últims, per la seva banda, podem distingir algunes diferències entre els relats creuats i els relats paral·lels. Els relats paral·lels consistirien en una multiplicació de relats únics amb algún tret comú objecte de l’estudi com pot ser la condició social, professió, grup ideològic, etc… (Pujadas, 2000:82). El concepte dels relats creuats, per la seva banda, “…consisteix en allò que alguns autors denominen el sistema polifónic. Consisteix en realitzar les històries de vida creuades de vàries persones d’un mateix entorn, bé siguin familiars, veïns d’un barri, o companys d’una institució, per explicar-nos a “vàries veus” una mateixa història.” (Pujadas, 2000:83) La classificació de Pujadas presenta una certa divergència amb la de Feixa, que distingeix l’autobiografia creuada de la història de vida com a polifonia. Per Pujadas (2000), la polifonia entraria dintre del grup dels treballs biogràfics de relat creuat, encara que admet que la polifonia no fa exactament referència a que diversos actors parlin d’un sol personatge, com sí és el cas de l’exemple que posa Feixa parlant de La canción de Rachel. “Però no és aquest el model exacte de polifonia, que normalment tendeix a fugir del protagonisme d’un cert personatge en la història que s’explica.” (Pujadas, 2000:83)(11) (11) L’autor es refereix a Gamella, Juan (1990).- La historia de Julián. Memorias de heroina y delincuencia. Popular. Madrid. En aquest estudi les veus entrecreuades dels familiars més directes serveixen de validació del discurs del protagonista. UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 29 L’autèntica polifonia seria per Pujadas la construcció d’un text a diverses veus de narratives particulars, però cercant tots els elements que els són (12) L’exemple citat per l’autor com obra de referència és el treball de Botey, Jaume (1981).- Cinquanta-quatre relats d’immigració. Serveis de cultura popular. Barcelona. comuns. (Pujadas 2000:83)(12) 2.1.3.4. Segons el tipus de document final Quan hom emprèn la labor de realitzar una construcció biogràfica, té en ment realitzar un tipus de document final. Roigé, Estrada i Beltràn (1999) fan una diferenciació en aquests termes sobre els tipus d’elaboració de documents biogràfics: “En general poden distingir-se tres grans formes de presentació i utilització de les històries de vida: A. Biografies. La recerca es construeix a partir del relat d’una o més persones. L’ordenació dels textos redactats segueix, doncs, el discurs dels informants a partir d’un criteri cronològic o temàtic. En aquest cas, les cites dels informants solen ser molt llargues i els comentaris de l’investigador serveixen només per contextualitzar el discurs. B. Autobiografies. Són similars a les biografies, però la narració l’efectua el mateix informant, per la qual cosa la intervenció de l’investigador encara és més limitada. C. Treballs temàtics basats en històries de vida. La majoria de cops els diferents relats vitals són analitzats per part de l’investigador, que utilitza cites més reduïdes dels seus informants, i és més important en el resultat final l’anàlisi que no el discurs literal de l’entrevistat. Generalment, es tracta de treballs molt més temàtics, en els quals el fil conductor és el tema i no la seqüència cronològica de la història de vida UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 30 narrada per part de l’informant.” (Roigé, Estrada i Beltrán, 1999:151) És una classificació molt resumida, que no coincideix del tot amb altres autors que ja hem citat, però ens serveix de partida per establir diferents tipus de documents finals: 1. Autobiografies: són aquelles narracions dutes a terme únicament per l’informant. 2. Biografies: són aquelles que han estat narrades únicament per l’informant però que han estat tractades i endressades per l’investigador, que pot anar falcant cites i comentaris per contextualitzar el discurs. 3. Treballs temàtics basats en històries de vida i relats vitals, on les cites dels informants són més reduïdes i n’és més important la reflexió i conclusions finals que no pas el propi discurs literal de l’entrevistat. Podríem dir que mentre a les primeres se’ls demana subjectivitat i fins i tot admeten el lirisme, a les darreres se’ls exigeix la retòrica pròpia de la recerca. De fet la subjectivitat és la característica pròpia dels relats personals, mentre que la intervenció de l’investigador en una monografia, sigui aquesta de caràcter biogràfic o no, intervingui només a nivell de falca o protagonitzi tot l’escrit, sempre haurà de ser retòrica i el màxim d’objectiva. UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 31 2.1.3.5 Altres classificacions M’agradaria mencionar d’altres variants del mètode biogràfic per completar una revisió el més àmplia possible. Voldria destacar: -La història de vida com antibiografia: “...no escriu la vida d’una persona però ens parla d’ella. Ens parla d’allò que es fa contra la seva vida, al seu voltant i sense comptar amb la seva vida. L’antibiografia és un conjunt de produccions culturals i actituds socials que converteix en personatges i en símbols o emblemes a les persones que es tenen per insignificants, a les persones la biografia de les quals no mereix la pena d’escriure’s perquè no pot tenir-se per original o significativa.” (Terradas, 1992:13) Feixa (2000) també explica el significat de les antibiografies: “allò que posseeixen les persones marginades (en raó del seu gènere, edat, i condició social) és la mesura del valor que una civilització atribueix als seus membres. Els silencis, buits i caos que projecta sobre les seves vides, fent-les convencionalment insignificants, posen de manifest en un sentit invers tot allò que aquesta civilització ha hagut de fer per assolir aquesta reductibilitat. Aquest revers apareix precisament en les vides menys visibles, i tanmateix més significatives, en la seva impossibilitat biogràfica, és a dir, en la seva impossibilitat d’escriure’s i trobar un fil argumental, en la seva antibiografia.” (Feixa, 2000:24) Tot i que l’antibiografia com a concepte esdevé irrellevant per aquest estudi, el que m’interessa destacar-ne concretament és, per una banda, el fet UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 32 que siguin tots els altres els que parlen d’una persona com passaria en una biografia d’un objecte; i, per l’altra, la marginalitat de les vides més comunes i menys singulars, com podrien ser els objectes d’ús quotidià si se’ls compara amb els objectes de luxe. -Els biogrames, proposats per Abel (1947)(13): (13) Abel, T. (1947).-“The Nature and Use of Biograms”, a l’American Journal of Sociology, núm.53, pàgs. 111-118. “… usat[s] amb força freqüència per a referir-se als registres biogràfics de caràcter més succint i que suposen la recopilació d’una àmplia mostra de biografies personals, a efectes comparatius…”(Pujadas, 1992:14) Tal com explica Pujadas, el biograma té una estructura narrativa pròpia basada en les experiències de la tradició sociològica polonesa (Pujadas, 1992:90). Mentre que l’antibiografia és un reflex molt més clar del context social -de fet el protagonisme se l’endú aquest més que no pas el personatge biografiat-, en el biograma hi podem observar un interès per quantificar un mateix fenòmen social en un grup més extens d’individus. Per tant, crec que la tècnica dels biogrames tindria també un camp d’aplicació important pel tractament de dades sobre diferents objectes, i que els seus resultats podrien ésser convertits en informació molt pràctica i útil per a empreses o dissenyadors. UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 33 2.1.4 Contextos d’aplicació i disciplines que fan ús de les fonts orals. “La tècnica de la història personal és particularment adequada per descobrir les confusions, les ambigüitats i contradiccions que estan en joc a les experiències quotidianes.”(Plummer, 1989) Tradicionalment, el treball amb documents personals ha constituït una font de dades analitzable des dels camps de la història, la psicologia, la sociologia i l’antropologia social i cultural. Les diferències amb que totes elles puguin abordar una recerca fa pensar que la metodologia emprada i els seus objectius seran sempre diferents. “…cada disciplina disposa d’unes tècniques, d’uns mètodes i d’unes estratègies per abordar l’objecte d’estudi [i, per tant...], d’uns resultats concrets i identificables” (Prat, 2003:14) Segons Plummer (1989), l’historiador oral s’interessa en l’ús dels documents personals per estudiar el passat, mentre que el psiquiatra pretén explorar l’interior de l’individu, l’antropòleg persegueix aconseguir aproximar-se a la la cultura, i el sociòleg, per la seva banda, intenta comprendre com una persona es relaciona amb el seu cercle social. De tota manera es tendeix a considerar que el protagonisme en l’ús d’aquesta tècnica està capitanejat per la sociologia i l’antropologia. El que és cert és que ambdues comparteixen objectius d’una manera més concreta en relacionar l’individu amb la societat o la cultura. Pujadas(1992) fa una prospecció de l’ús del mètode biogràfic en el context UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 34 sociològic i antropològic a l’Estat Espanyol fins a la data, i posa en evidència que dels vuit treballs de científics que utilitzen el mètode biogràfic de manera explícita, tres estan signats per sociòlegs i cinc per antropòlegs socials. Dos d’ells empren el relat únic, dos utilitzen les històries de vida paral·leles i dos més usen la tècnica dels relats de vida creuats. Entre les temàtiques que ocupen dits treballs, tres tracten directa o indirectament problemes d’immigració, mentre que els altres treballen formes de marginalització i exclusió social; tres ho fan sobre la droga, la prostitució i la posició de la dona. (Pujadas, 1992:85-86) Prat fa una exploració del panorama sobre l’ús de les biografies que supera la frontera sovint blindada de l’àmbit acadèmic. A banda de revisar els objectius que romanen en l’ús de biografies signades per antropòlegs, sociòlegs i psicoanalistes, reconsidera tres modalitats de biografies més: “…la històrica, amb una derivació fonamental representada per la història oral; l’enfocament que cristal·litza en el que s’ha anomenat literatura del jo; i el cinema.” (Prat, 2003:20) La història oral forma part de la història contemporània, però a banda de l’àmbit més acadèmic on s’estudia com a font directa, s’ha popularitzat en el gènere de documentals de guerra, o succesos catastròfics, on un nombre irrellevant d’ancians expliquen com els va anar la Guerra Civil espanyola, com van viure la Segona Guerra Mundial, o com han patit algun terratrèmol o tsunami. La literatura del jo, (Caballé, 1995)(14) o literatura biogràfica, per la seva banda, “..forma part d’un gènere d’èxit del qual les llibreries estan plenes a vessar i (…) la llegenda, l’èpica i la mitologia laica contemporànies que alimenten l’imaginari col·lectiu de les nostres societats, sovint es nodreixen d’aquests (14) Citat a Prat (2003:21) UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 35 personatges, les vides dels quals són paradigmes de l’èxit personal i social…” (Prat, 2003:21) Pel que fa referència a la utilització de documents biogràfics al cinema, Prat (2003) argumenta que, si la nostra societat coneix tan bé els reductes dels últims indis nordamericans, o els suburbis dels gàngsters de Xicago, o les històries de neurosi, no és perquè haguem llegit els tractats biogràfics dels antropòlegs, els sociòlegs o els psicoanalistes respectivament, sinó perquè el cinema ha popularitzat les seves històries. Del panorama que inspecciona Prat, ens crida l’atenció el fet que algunes biografies siguin d’un consum tan minoritari (etnografies biogràfiques, estudis de casos sociològics, diagnòstics psicoanalítics i tractats històrics contemporanis), mentre que d’altres formen part de la societat de consum de masses (documentals, literatura biogràfica i pel·lícules). Voldria destacar que mentre els primers pretenen uns estàndards d’objectivitat acadèmica, els segons s’amalgamen amb uns objectius com la tendencionalitat política de documentals de guerra, les aspiracions socials i culturals d’èxit de la literatura biogràfica o el compromís ètic dels bons i dolents del cinema, per citar-ne alguns. És a dir que, mentre els darrers aspiren a cobrir una demanda dels consumidors, els primers obeeixen -per norma general- únicament a les inquietuds d’un investigador o investigadora. Els motius que al·lega Prat per obrir el punt de vista en referència a la construcció biogràfica cap a altres camps són : “El primer es refereix a […] obrir un vedat molt tancat en el qual s’ha gestat el mètode biogràfic en antropologia (i potser també en sociologia) a altres aires, àmbits i disciplines, afins o diverses. En segon lloc crec que hauríem de ser capaços de UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 36 conjugar, encara que s’hagi repetit massa, els èmfasis dels antropòlegs en la cultura, dels sociòlegs en la societat, dels psicoanalistes en l’inconscient, dels historiadors en contextos històrics, i, en fi, aprendre de la capacitat que té la literatura del jo o el cinema per divulgar imatges i models” (Prat, 2003:23) 2.1.5. Conclusions Un repàs detingut a la literatura del relat biogràfic ens presenta un escenari complex on els diferents autors s’afanyen per classificar i delimitar avantatges i inconvenients de les diferents metodologies de treball. Discutir la validesa científica del mètode biogràfic a principis del segle XXI és retornar a una polèmica estèril, ja que qualsevol mitjà pot ser bo si ens proporciona la informació que necessitem. Imaginem-nos una eina d’ús comú, com per exemple un tornavís. Però no qualsevol, sinó un bon tornavís, fabricat amb la millor aleació i dotat, entre d’altres avantatges, d’un màneg que compti amb les característiques ergonòmiques el més encertades possibles. Amb ell podem intentar -i fins i tot aconseguir- destapar una ampolla de vi, però evidentment no és l’eina més escaient per molt bon tornavís que sigui. Per cada tasca el millor sempre és utilitzar les eines òptimes. Polaritzar l’ús de tècniques quantitatives o qualitatives, objectives o subjectives té un escàs sentit si no partim d’uns objectius de recerca clars i el més possible és que haguem de fer servir, un dia o altre, tot l’arsenal d’estris amb el que ens poguem bastir. Tots els autors coincideixen en reafirmar en general aquest interès creixent per les històries personals i per les experiències particulars: E1 “Potser degut a que moltes de les “grans” narracions de la 1: He utilitzat el criteri de traduïr totes les cites de la llengua original de publicació al català per homogeneïtzar el text. Quan es tracta de textos en anglès o francès, per indicar que he fet jo mateixa la traducció, he inclòs el text original en les notes del marge. E UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 37 ciència, el progrés o la política han perdut la seva credibilitat, han resorgit les “petites” narracions situades en l’experiència (15) Text original:“Perhaps because many of the “grand” narratives of science, progress and politics have lost their credibility,“little” narratives situated in the particular experience of individuals have resurfaced”. (Hoskins, 1998:5) particular dels individus.” (Hoskins, 1998:5)(15) Els objectius de la recerca també van canviant. En un panorama cada cop més multidisciplinar, la combinatòria possible de maneres de fer de les diferents disciplines obre un laboratori de provatures per experimentar àmpliament, que permet rebuscar, triar i remenar. Els resultats podran ser més o menys encertats, qüestionats o descartats, però sempre albergaran la possibilitat de fructificar i validar-ne conclusions obrint noves vies de recerca. Segurament, passar per damunt de la polèmica sobre l’aptitud o inaptitud absoluta d’unes eines i explorar-ne les seves possibilitats per tenir-les a l’abast quan les necessitem, ens aportarà molts beneficis. Una postura que es refrena a l’hora d’experimentar amb noves eines no avança tampoc amb la idea cultural del que significa el progrés “científic”. Desterrar el mètode biogràfic pel fet que un informant no segueixi un ordre cronològic tampoc em sembla encertat. Les persones organitzen el seu discurs d’una manera coherent, saltant d’un fet a l’altre seguint la lògica que els porta el record i les pròpies aspiracions identitàries. La presència d’aquests salts i saber interpretar el suposat desordre, són la riquesa bàsica d’un univers explorable d’interessos i significacions personals i culturals. Sempre serà més eloqüent un ordre de seqüències endressades segons unes relacions interpretables pels seus significats que una enumeració correlativa o cronològica de dades i fets. En general opino que totes aquestes classificacions, si més no, ens aporten una idea molt global de l’abast de la reconstrucció biogràfica i les seves posibilitats metodològiques. Malgrat la confusió que pot originar el fet que diferents autors utilitzin els mateixos noms per designar aspectes lleugerament diferents, la contribució de tots ells ens ajuda a combinar les possibi- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 38 litats que tenim a l’abast a l’hora de treballar amb el mètode biogràfic i les variables que podem coordinar depenent de la finalitat del nostre quefer. Considero que per alguns estudis en ciències socials són molt més interessants els significats personals i culturals que els fets històrics. Com afirma Olney (1976): “… l’anàlisi de les històries de vida centra ara l’atenció menys en el bio, els esdeveniments que tenen lloc durant el temps viscut, i més en l’auto, la construcció de l’indvidu a través de la narració”.(16) (16) Text original: “… the analysis of life stories now has come to focus less on the bio, the events that occurred throughout the lifetime, and more on the auto, the construction of self through narrative”. Citat a Hoskins (1998:5) És per tots aquests motius que voldria sumar-me al “símptoma biogràfic” anomenat per Marinas i Santamarina (1993:11) d’interès creixent de les històries particulars que intenten obrir-se pas a través dels discursos canònics de la història. UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 39 2.2 Objecte i artefacte Per contextualitzar la biografia dels objectes caldria revisar què entenem per objecte i artefacte, com es realitza la projectació del disseny d’un d’ells i quines són les relacions que aquests objectes mantenen amb el seu entorn i les diferents construccions socials. 2.2.1 Conceptes d’artefacte, objecte i altres coses “L’humanització del planeta no haguera estat possible sense les eines. Al produïr eines, les diferents espècies d’homínids hem anat prenent consciència de la complexitat i de la nostra capacitat de conèixer. Els instruments ens han transformat, i en transformar-nos, hem construït instruments cada cop més complexes, en una cadena que sembla (17) Fundación Atapuerca (2002).- Los hombres y las herramientas. SYL, Creacions gràfiques. Barcelona, pàgs. 204-205. imparable.” (Carbonell, E. i X.P. Rodríguez, 2002)(17) Apropar-nos al concepte de tot allò que ens envolta és una tasca complexa en tant que, a més a més de tot el que és natural, comptem amb tot allò que l’home ha produït i que anomenem artificial. Les coses que ens rodejen són tantes que per aprofondir en el seu estudi cal delimitar la terminologia amb que les designem i contextualitzar-ne el seu abast. UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 40 2.2.1.1 Delimitacions terminològiques La cultura material que ens envolta està cada vegada més massificada. Des dels seus inicis, l’evolució cultural ha anat configurant un escenari cada cop més artificial i difonent una idea de progrés fonamentada en l’augment de la complexitat de l’utillatge amb que l’individu exerceix les seves tasques vitals. Paral·lelament a la infinitud d’ítems materials, disposem d’un seguit de paraules per designar-los que no és precisament insignificant. Molts d’aquests mots tenen un sentit general semblant, però com expressen una varietat extensa de matisos, voldria delimitar-ne els significats per poder puntualitzar-ne alguns aspectes. Sentar les bases terminològiques ens ajudarà a superar equívocs i interpretacions ambivalents a mesura que els diferents termes vagin apareguent durant el decurs del text. Un dels termes que pot designar millor els elements materials produïts per l’home és artefacte. Etimològicament deriva del llatí arte factum, és a dir, fet amb art. “Aquest concepte [artefacte] ens permet incloure sota un terme prou general tots aquells béns que resulten de les habilitats humanes, i, a la vegada, mostrar els límits respecte d’allò que simplement és, la naturalesa.” (Martí Font, 1999 :36) Per una banda la paraula artefacte implica que alguna cosa ha estat realitzada expressament, amb una intenció determinada -és, per tant, un dels objectius de l’activitat projectual del disseny- i, per una altra, també implica la consciència d’evolució de la cultura material -donada la complexitat constructiva a que han arribat homes i dones-. Per remarcar la idoneïtat UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 41 d’aquest terme, pot ser força il.lustratiu aproximar-nos a d’altres i advertir l’ambigüitat que poden produïr. La paraula objecte, per exemple, significa, de manera general, petita entitat de caracter material. Malgrat la seva utilització col·loquial sigui força comuna, en l’àmbit acadèmic rivalitza amb dues acepcions més: la que atén a la finalitat, propòsit o intenció -com, per exemple, objecte d’estudi-; i la que, des d’un punt de vista fonamentalment filosòfic, considera objecte tot allò material que s’ofereix als sentits i que es defineix per contraposició al subjecte -el no-jo i el jo-. És, per tant, un mot bastant aproximat en tant que no forma part del subjecte, però també cal remarcar que no expressa pròpiament la diferència entre allò natural i allò artificial, ni aquesta intenció constructiva de la que parlàvem en definir l’artefacte. Un altre terme força popular és la paraula cosa. Segons el diccionari de la llengua té diverses acepcions: “1. Tot allò que existeix o és concebut d’existir com a entitat separada, sia material o espiritual, concreta o abstracta. 2. Indica una realitat amb una gran indeterminació (alguna cosa) 3. Allò que és inanimat, per oposició a vivent (els éssers i les coses) (18) Enciclopèdia Catalana (2000).- Diccionari de la llengua catalana. Barcelona, pàg.184 4. Afer, assumpte, qüestió (Com van les coses?)”(18) El fet més destacable d’aquesta llista d’acepcions segurament sigui la gran indeterminació que el mot comporta, com una espècie de carta amagada útil per designar tot allò que no té una assignació clara o del qual en desconeixem el seu nom. A les llengües llatines, “... li diem cosa a gairebé tot allò que no acabem de UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 42 comprendre (es tracti d’un objecte, una planta, un animal o una idea) i també a allò que, sabent d’allò que es tracta, assenyalem sense desig d’explicar o fem trivial d’aquesta manera (et porto algunes coses, mai m’ha agradat aquesta cosa, li va regalar qualsevol cosa).” (Martín Juez, 2002:33) Hi ha d’altres mots que emprem amb el mateix propòsit de designar el parament de la cultura material amb diferents sentits: -Amb un sentit utilitari: Una eina és considerada un objecte concebut per una acció determinada, a realitzar normalment amb les pròpies mans sense cap altra forma d’energia per actuar sobre la matèria. Un aparell és un objecte més complex que una eina on s’hi barrejen diversos principis mecànics i/o elèctrics. Quan aquest objecte impulsat amb altres fonts d’energia és més voluminós, podem parlar de màquina, o quan hi ha un sistema més complex, d’equip. Un estri és definit com: “... qualsevol dels arreus, les eines i tots els altres objectes, especialment manuals, que hi ha en una casa o que hom porta sobre seu i serveixen per a fer un treball, prestar un servei determinat, etc...”(19) (19) Enciclopèdia Catalana (2000).- Diccionari de la llengua catalana. Barcelona, pàg. 112 Un útil es defineix com allò que pot servir per a un fi o un objecte i per tant es pot utilitzar entenent-lo com alguna cosa material o com una de més abstracta, com per exemple, “útils d’enquesta”, mentre que utensili es defineix únicament per la seva característica material. L’instrument és una categoria d’eina molt específica que desenvolupa normalment una sola tasca ben concreta. La família d’instruments d’un laboratori, per posar un exemple, en són el UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 43 seu instrumental, mentre que un rellotger pot tenir el seu utillatge o una fàbrica allotja l’equipament necessari per fabricar els seus productes. -Amb un sentit de producció, industrial o artesanal: Producte té les següents acepcions: “1. Cosa produïda. 2. Cosa produïda o manufacturada en una indústria, eventualment emprada en una altra com a primera matèria. (20) Íbid., pàg. 493. 3. El resultat de multiplicar dos nombres.”(20) -Amb un sentit comercial: Mercaderia es defineix com: “Producte del treball humà útil per a satisfer les necessitats (21) Íbid., pàg. 324. humanes i destinat a l’intercanvi en el mercat.”(21) Article posseeix, entre d’altres, la següent acepció: “3. Cada mena de coses comerciables. Article de primera (22) Íbid., pàg. 63. necessitat, article de consum.”(22) (23) Íbid., pàg. 89. Parlant de béns de consum, un bé es considera, entre d’altres significats: ”1. Allò que procura un avantatge, una utilitat, una satisfacció, una felicitat, un benestar. 3. Riquesa, fortuna, patrimoni”.(23) Un bé implica una valoració positiva, sigui alguna cosa material o no. Gènere pot considerar-se: (24) Íbid., pàg. 381. “... [un] conjunt d’articles que són objecte de comerç.”(24) UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 44 També utilitzem altres paraules i grups de paraules com efectes personals, béns mobles o immobles, pertinences, patrimoni, possessions, regals, dons, … -Amb el sentit de coses fetes amb “art” i d’artificialitat: Artefacte, o obra mecànica feta amb art, és la primera que hem definit i l’única que pressuposa una implicació de caràcter positiu malgrat la següent definició: “Aparell, màquina, dispositiu, etc… generalment de mida grossa i fet d’una manera tosca.”(25) (25) Íbid., pàg. 63. Quan emprem Artifici en la denominació d’algun artefacte no ho fem necessàriament d’una forma positiva, car la definició implica falsedat: “Art, habilitat, truc emprats per estrafer o dissimular la veritat, les imperfeccions d’una cosa, per a produïr un efecte determinat que serveix per a enganyar”.(26) (26) Íbid., pàg. 64. De fet, el sentit despectiu es reforça en els adjectius que es desprenen del substantiu artifici. Si artificial és encara una paraula neutra, artificiós és totalment despectiva. Artilugi expressa un aspecte de provisionalitat que és també despectiu, de mecanisme artificiós però poc perfeccionat o d’ús provisional. Amb artifici i artilugi podem constatar aquest aspecte negatiu que no s’observa amb la resta: “Quan es parla de productes, màquines, instruments, eines o equip, es fa un èmfasi -algunes vegades inconscient- en el caràcter útil, positiu, productiu, eficient i profitós dels objectes als quals ens referim [...] Importància similar s’atorga als termes enginy, invent, mecanisme, dispositiu, accessori i aparell.” (Martín Juez, 2002:33) UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 45 A nivell col·loquial també tenim mots per designar els diferents objectes d’una forma banal: trastes, andròmines, fòtils, etc… El maneig de la paraula artefacte, doncs, ens aproxima més fidelment a les exigències dels estudis en matèria de disseny i ens ajuda a contextualitzar aquest concepte davant “... d’altres candidats molt ambigus.” (Martí Font, 1999:36) Josep Rom també anomena habitualment artefactes als objectes que són fruit d’un procés de formalització : “L’objecte és una cosa material que és percebuda pels nostres sentits, mentre que l’artefacte és “un objecte produït pel (27) Institut d’Estudis Catalans. Diccionari de la Llengua Catalana. Barcelona, Enciclopèdia Catalana, Edicions 62, 1995, p.165 treball de l’home.”(Citat a Rom, 2002:25)(27) Per tant, la paraula més adient per parlar dels objectes que han estat pensats, projectats i produïts és, sens dubte, artefacte. Per això durant aquest estudi ens referirem constantment als artefactes encara que, degut a la seva gran divulgació utilitzem també de vegades la paraula objecte per referir-nos als estris produïts pel treball de l’home. 2.2.1.2 Abast del concepte artefacte L’evolució dels objectes “fets amb art” o artefactes -els productes artificials- ha sofert en els últims anys un desenvolupament desproporcionat. Si a la bibliografia dels primers textos que treballen la cultura material trobem comunament la referència a l’objecte mecànic, l’extensió al camp de l’electrònica i de les noves tecnologies fa necessària una nova contextualització. A banda de la vertiginosa velocitat d’invencions i aplicacions que UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 46 hi ha hagut a l’escenari humà en els darrers segles, ens interessa destacar el canvi cultural que ha significat per l’individu del segle vint en favor del confort personal. “Cap a l’any 1900 van començar a aparèixer màquines realitzades per al seu ús directe del consumidor, per al seu benefici personal, tals com el telèfon, el cine, el gramòfon, la bicicleta i l’automòbil. Aquesta tendència es va incrementar després de 1918. Els automòbils es van fer d’ús comú. Els televisors amb so van començar a formar part de la vida diària. A la llar es van fer corrents màquines tals com les aspiradores, rentadores, neveres, ràdios, etc..., en tant que pocs anys abans les úniques màquines d’ús comú domèstic eren les de cosir i planxar. La utilització d’una maquinària avançada en la producció va seguir essent la base de l’elevació substancial del nivell de vida, però les màquines emprades per al confort personal es van convertir en un element important de la vida mateixa.” (Lilley, 1965:176)(28) (28) Lilley, S. (1965).- Hombres, máquinas e historia. Madrid, Ciencia Nueva Els nous artefactes desenvolupats al segle vint destinats a la llar són emprats per la satisfacció de les necessitats directes dels consumidors i no solament per a la producció d’articles que el consumidor desitja. Aquest pas de les màquines de la fàbrica –entesa com un lloc central de producció de béns de consum- cap a la llar, es dóna tant per un desenvolupament tecnològic i la distribució de l’electricitat com per una acceptació social fonamentada en el convenciment que la màquina és sinònim de progrés i de futur. Arribar als artefactes que estem acostumats a emprar avui dia és fruit d’una adaptació en la qual conflueixen costums culturals, desenvolupament tècnic i apostes més o menys arriscades en el camp de la projectació. “El parc d’artefactes actuals d’alta complexitat és el resultat UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 47 de la confluència de desenvolupaments científics i tecnològics, de processos de racionalització econòmica industrial i dels correlatius processos de formalització duts a terme pels dissenyadors o altres professionals afins.” (Martí Font, 1999:36) Així és com podem comprovar que un artefacte té diferents estadis i que en cadascun d’ells els aspectes funcionals i formals esdevenen explicables en termes de progrés en algun sentit. L’home és un tant prepotent a l’hora de menystenir tot allò artificial, que ell mateix ha creat, sense prendre consciència que el fet constructiu o l’artifici forma part de la mateixa condició cultural humana i que, per tant, no està exent d’una certa “naturalitat”. La mateixa paraula naturalitat ens serveix per reflexionar sobre la quotidianeïtat amb que utilitzem els artefactes sense tan sols meditar-ne el seu funcionament. “Els nostres artefactes actuals ens meravellen i a la vegada quasi ens passen desapercebuts; la seva abundància i l’aprenentatge que hem de fer dels seus usos ens vacunen contra l’admiració: sempre acabem per considerar aquest altament sofisticat univers material com la nostra quasi primera naturalesa, perquè ja som molt lluny de la real. Hem de fer un gran esforç per considerar de manera conscient i crítica el nostre univers artificial. Cal allunyar-se provocativament d’aquest per tal de contemplar la seva riquesa i el seu risc.” (Martí Font, 1999:36) L’adaptació que podem fer dels artefactes és ràpida i forma part d’un repertori d’usos ràpidament aprehendible: “Si fem una comparació entre els grups d’artefactes al nostre UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 48 abast podrem veure amb més claredat els diferents graus d’assimilació -de conversió en segona naturalesa- d’aquests. Uns formen part de la nostra cultura des de temps immemorials (el martell, el plat,...) i és molt difícil o gairebé impossible pensar en alternatives viables que no siguin pura cosmètica. Altres són adquisicions més recents que molt probablement haurien meravellat els nostres avantpassats –o els haurien complicat molt la vida- però que per a nosaltres són un fet assumit que no ens preocupa gens mentre funcionen. Formen part ja de la nostra naturalesa artificial i només quan els necessitem i no els tenim [...] constatem la seva existència peculiar...” (Martí Font, 1999:36-37) Hi ha una gran quantitat d’artefactes amb els quals no establim cap vincle i no han estat encara assimilats a la nostra cultura, si més no, fins al moment: “Els darrers són els recent arribats, els ordinadors i tota la parafernàlia d’artefactes electrònics els quals provoquen un cert distanciament respectuós -i una certa mirada mítica- pel fet que ni els dominem ni els hem encara incorporat a la nostra cultura.” (Martí Font, 1999:37) Evidentment, des d’un punt de vista actual cal reconèixer que els estris digitals obren un nou camp de reflexió pel que fa a la relació entre els usuaris i les màquines. Les interfícies han desenvolupat una interacció pròpia i molt característica que defineix unes pautes de funcionament totalment diferent a les que havíem emprat amb els estris tradicionals, o els primers aparells electromecànics. El panorama, doncs, de les relacions que bastim amb els diferents objectes presenta una riquesa de matisos espectacular on aprofondir gràcies als estudis de les ciències socials. UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 49 2.2.2 El procés metodològic en el disseny d’un artefacte Un dels trets diferencials del disseny -i que evidencia, per exemple, les (28) Per una revisió de les relacions establertes entre el disseny i l’art, veure Calvera, A.(coord.) (2003) Arte¿?Diseño. Editorial Gustavo Gili. Barcelona. seves diferències amb l’artesania o l’art(28)- és la metodologia. Aquesta ha estat la temàtica més estudiada dins la disciplina del disseny des dels seus inicis. De tota manera convé explicitar que malgrat hi hagi diferents aportacions sobre els passos que un dissenyador ha de seguir per projectar un artefacte o servei, totes coincideixen en la importància d’emprar el procés metodològic en les activitats de disseny. En aquest aspecte, mai s’ha declarat un debat obert com en el cas generat, per exemple, entre (29) Per funcionalisme entenem, en la disciplina del disseny, el corrent que sota la coneguda frase “la forma segueix a la funció”, subordina totalment l’aspecte formal a la funció que ha d’acomplir un estri. En canvi l’styling pretén una variació únicament formal de l’artefacte que no modifica la seva estructura i llur objectiu és únicament renovar la seva aparença per incentivar les vendes. funcionalisme i styling.(29) Molts són els autors que han reflexionat sobre la metodologia de la projectació coincidint en que la importància de les eines metodològiques en el procés de disseny és crucial per obtenir uns resultats acceptables. Una revisió de les constants més generals del procés ens pot ajudar a valorar com podrem aplicar els resultats d’una cerca qualitativa a un enfoc metodològic capaç de valorar les aportacions del treball de camp usat en les ciències socials. La metodologia ha de ser una guia per dur a terme un procés que de per sí és complex. La quantitat de condicionants –no sempre homogenis o compatibles entre sí- que s’han de tenir alhora presents per resoldre un projecte és sempre prou extensa. Sense un bon guió, és fàcil perdre el fil o no poder compatibilitzar premisses que de per sí no solen ser miscibles. Això no significa que el camí estigui perfectament delimitat: el mètode ha de ser sempre suficientment obert com per resoldre qualsevol tipus de problema, fins al punt que m’atreviria a afirmar que la trajectòria projectual que recorre cada artefacte és diferent tot i que en el procés metodològic s’hi repeteixin algunes constants. “Sovint ha estat incorrectament suposat que l’objetiu de la recerca en metodologia era desenvolupar un mètode de UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 50 disseny uniforme i estricte. Aquest punt de vista passa per alt el fet que tasques diferents requereixen un tipus de mètode diferent, i que el primer pas en qualsevol procés de disseny és decidir quin mètode ha de ser emprat per cada problema.” (Bürdek, 2005:251)(30) (30) Text original:“Often it was incorrectly presumed that the objective of methodological research was to develop a uniform and stringent method for designing. This view overlooked the fact that different tasks require different kind of methods, and that the first step in any design process is to decide which method should be used for which problems.”(Bürdek, 2005:251) Voldria matisar d’aquesta afirmació que la flexibilitat del mètode ha de permetre canviar alguns aspectes durant el mateix procés, que ha de ser dinàmic en qualsevol de les fases en que es trobi per poder-se adaptar als imprevistos que vagin sorgint i a les característiques intrínseques de cada projecte. “Tots aquests mètodes són aleatoris: l’èxit mai està garantit. Els mètodes no són receptes que condueixen infaliblemente a un resultat; no existeix una màquina de crear… En general, aquests mètodes no són altament estructurats, i així haurien de quedar. De ser massa estructurats es convertirien en receptes, i perderien aplicabilitat en la mesura que guanyessin exactitud.” (Moles, 1964)(31) (31) Moles, A. A.(1964) “Le contenu d’une methodologie appliqué”, a Methodologie vers une science de l’action. París La llista de metodòlegs del camp del disseny destacables és molt llarga. En intentar aplicar les dades del mètode biogràfic al projecte, reprendrem el tema del procés de disseny una altra vegada; per això exposaré ara molt breument als autors que més han influït en la cultura actual del disseny. Christopher Alexander (1964) va ser dels primers autors a desenvolupar una metodologia i va declarar els motius pels quals els processos de disseny necessiten la seva pròpia metodologia: una natura massa complexa dels problemes de disseny per ser tractats només intuitivament; un increment de dades necessàries difícil de treballar per una persona sola; UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 51 un increment considerable dels problemes de disseny i un ritme creixent d’aquests problemes per als quals els processos seguits anteriorment no (32) Citat a Bonsiepe (1975:44) serveixen. Bruce Archer va dividir el procés de disseny en sis etapes(32): - Programació - Reunió de dades - Anàlisi - Síntesi - Desenvolupament - Comunicació Un altre dels pioners fou Christopher Jones, sobretot des que va escriure la seva autocrítica replantejant-se l’ús de les metodologies en els processos (33) Jones, C. (1982).- Métodos de diseño. Gustavo Gili. Barcelona. de disseny.(33) Tomás Maldonado i Guy Bonsiepe, per la seva banda, han consolidat la cultura de la metodologia. Al primer cal agraïr-li en bona mesura la fonamentació disciplinar del disseny i la seva vinculació amb d’altres discipli(34) Maldonado, T. (1977).- El diseño industrial reconsiderado. Gustavo Gili. Barcelona. (35) Veure, per exemple Bonsiepe, G. (1978).- Teoría y práctica del diseño industrial. Gustavo Gili. Barcelona. nes des que fou director de l’Escola d’Ulm(34). Al segon, haver fet una certa crítica del debat metodològic en la seva primera etapa i la síntesi de tot plegat.(35) També cal destacar el paper d’alguns autors que en una segona etapa han sintetitzat aquesta tradició al llarg del temps, revisant els conceptes i els processos (Bürdek, 2005) i aventurant-se a previsions futuristes (Cross, 1980 i 1995). Les fases que Bernhard Bürdek enumera i titlla de comunes a tota metodologia són: (36) Text original:“…preparing analyses (market, function and information analyses), compiling a list of requirements and specifications, creativity and problem-solving methods, methods of rendering (two-dimensional and three-dimensional), evaluation procedures and test procedures.”(Bürdek, 2005:256) “… preparació de les anàlisi (mercat, anàlisi de funció i informació), recopilació de requeriments i especificacions, creativitat i mètodes de solució de problemes, mètodes de formalització (bi- i tridimensional), procediments d’avaluació i procediments de prova.” (Bürdek, 2005:256)(36) UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 52 Els plantejaments de Nigel Cross han obert noves vies de reflexió al procés metodològic: “... els dissenyadors tendeixen a moure’s ràpidament cap a conjectures de solució primerenques i a emprar aquestes conjectures com a mitjà d’exploració i definició del problema i de la solució a la vegada.” (Cross, 1995:125)(37) (37) Cross, N. (1995) ”Tècniques de disseny: passat, present i futur”, a Temes de disseny núm.12 pàgs. 123-128. Barcelona, Publicacions Elisava. L’any 1995, Cross ja es preguntava com es tranformarà el disseny industrial mentre la societat i la tecnologia canvien les formes industrials a formes postindustrials. “Des de mitjan anys setanta, hi ha hagut diverses interpretacions del concepte del postindustrialisme. Les diferències se solien polaritzar entre les visions: -D’ALTA TECNOLOGIA, on el postindustrialisme significava una mena de tecnologia hiperindustrial basada en la revolució de la informació, l’automatització i una tecnologia molt avançada, i -D’ECOTECNOLOGIA, on el postindustrialisme significava una tecnologia a escala més petita, més conservadora de recursos, més convivencial. A la primera visió, la tecnologia era una força gairebé autònoma, impulsada per la ciència; a la segona, la tecnologia era controlada i influïda per les persones i les comunitats.” (Cross, 1995:128). Aquest autor planteja la relació existent entre el tipus de tecnologia i els productes que aquesta mateixa produeix: “Hem après que els productes i els processos d’una tecnologia estan lligats entre ells. La tecnologia preindustrial tenia els seus propis tipus de productes i processos, així com es pot veure ara que la tecnologia industrial també ha UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 53 tingut els seus propis tipus de productes i processos. Al seu torn, la tecnologia postindustrial tindrà les seves particularitats que afectaran els seus processos de disseny i els productes que n’emanen.” (Cross, 1995:128) També assenyala les diferències que hi haurà entre els productes actuals i els d’una tecnologia post-industrial per tenir en compte com s’hauran d’estructurar els processos metodològics: Productes de tecnologia INDUSTRIAL Productes de tecnologia POSTINDUSTRIAL Produïts en massa Estandaritzats De vida curta Per llençar Consumidors de recursos Fràgils Estúpids i aliens (dissenyats amb poc enteniment de la interacció entre persones i màquines) Produïts de manera flexible Individualitzats De vida llarga Reciclables Conservadors de recursos Robustos Llestos i amistosos (més propers a la naturalesa humana i més comprensibles i interpretables) (Cross, 1995:128) Però, malgrat aquest canvi substancial de l’escenari productiu, Cross considera que la tasca del dissenyador seguirà sent anàloga en essència: “Les habilitats per a generar conceptes de solucions originals, d’estructurar problemes mal definits, de manejar contextos amb moltes dades i fronteres obertes i d’emprar raonaments abductius i aposicionals encara seran habilitats valuoses en la societat postindustrial.” (Cross, 1995:128) UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 54 Com a conclusió ens queda, doncs, reafirmar el caràcter flexible de la metodologia del procés de disseny i formular l’asserció que la inclusió de dades qualitatives pot modificar l’estructura del propi procés metodològic de projectació. UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 55 2.2.3 Els artefactes en el disseny i la seva relació amb altres ciències socials: L’entorn material com escenari cultural “La vida quotidiana, tal vegada per òbvia, no crida l’atenció cap a un dels trets més eloqüents i commovedors d’allò humà: la convivència contínua i ininterrompuda amb els objectes i la intrincada xarxa de vincles que amb ells hi establim.” (Martín Juez, 2002:22) En aquesta última dècada el disseny ha manifestat un gran interès envers altres disciplines per elaborar una teoria més multidisciplinar. Entre aquestes disciplines destaquen les ciències socials, amb les quals el disseny pretén enriquir el discurs que referència els aspectes socials i culturals dels artefactes que recreen la nostra vida quotidiana. Aquest apropament a d’altres enfocs disciplinars es podria deure al fet que, des de la Revolució Industrial -i, a partir d’ella, des de la lenta configuració de les bases del disseny- les innovacions han estat freqüents i repetitives. Els modus de producció s’han anat perfeccionant i amb ells, els productes i artefactes han anat modificant-se a causa de criteris econòmics, ideològics, socials i culturals. El disseny, una disciplina bastant recent que compta amb un segle i escaig de vida, històricament ha dedicat els seus esforços a explicar metodològicament el procés de projectació i analitzar les funcions que facilitaven els diferents artefactes. “Els objectes han estat el tema principal del discurs del disseny des de l’inici del segle XIX. Els debats giraven UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 56 al voltant de la integritat dels materials, el refinament de les formes, allò artesanal versus la producció en massa i la relació entre la forma i la funció.” (Margolin, 2002:60)(38) (38) Margolin, Victor (2002).[The Politics of Artificial: essays on Design and design Studies. University of Chicago Press]. Las políticas de lo artificial. Ensayos sobre el diseño y estudios acerca del diseño. Designio, Col. Teoría y práctica. México, 2002. (39) Veure, per exemple, Basalla, George (1988).- [The evolution of Technology. Cambridge University Press]. La evolución de la tecnología. Editorial Crítica. Barcelona, 1991. Aquesta innovació constant ens corrobora que l’enginy humà és inesgotable(39) i que la variació dels arquetipus formals és infinita. Per això només un apropament a la cultura de l’usuari consumidor des d’un punt de vista multidisciplinar pot fonamentar un estudi del disseny prou sòlid i enriquidor. Si fins ara el disseny havia centrat el seu estudi en el producte mateix -principalment en l’atribució de més o menys importància a la forma i la funció-, la metodologia del projecte i els mitjans de producció, ja fa alguns anys que ha traslladat el seu interès a l’impacte social que la cultura material provoca. “Ja que el discurs sobre els objectes ha dominat el pensament del disseny, no s’ha parat prou atenció al vincle que existeix entre els objectes i l’experiència dels usuaris.” (Margolin, 2002:60) Així doncs, una exploració cap el grup de consumidors i els significats socials i culturals que per a ells tenen els diferents artefactes, predisposen al disseny a procurar-se eines metodològiques de disciplines alienes. El Moviment Modern europeu(40) no és l’únic discurs teòric que ha estat disponible per avaluar l’evolució del disseny, però sens dubte és el que ha forjat els seus principis conceptuals, convertint-se en el paradigma dominant de la història del disseny durant gairebé tot el segle XX. La visió lineal que va proposar Pevsner(1936) d’una història del disseny explicada només des del punt de vista dels dissenyadors i les seves creacions, ha anat deixant al descobert el buit existent entre les aspiracions conceptuals i socials d’alguns teòrics o dissenyadors reformistes i les conductes quotidianes del públic consumidor. (40) S’ha denominat Moviment Modern al grup d’artistes, dissenyadors i arquitectes de la primera meitat del segle XX per descriure als partidaris d’una actitud respecte al disseny que no dissociava la forma dels valors morals ni dels objectius socials i que pretenia crear una nova estètica per un nou món tecnològic gràcies a la culminació de la Revolució Industrial i l’aparició de la societat de consum. Quan s’esmenta el Moviment Modern europeu es fa una clara referència al funcionalisme i la predominància que aquest atorgava a la funció per sobre de la forma. UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 57 (41)Buchanan, Richard (1998) “Twentieth Century Design”, al Journal of Design History II: 3. Oxford, pàgs. 259 a 263 A partir de l’obra de Richard Buchanan(1998)(41) molts han estat els autors que han defugit una història del disseny ocupada únicament en enumerar moviments, dissenyadors i dissenys, i han centrat les seves aspiracions bàsicament a l’anàlisi del consum. Aquesta segona escola de pensament, amb epicentre al Regne Unit, li critica a l’objecte “pur” del Moviment Modern una certa tirania, ja que imposa un ús determinat i estrictament racional a l’usuari. Aquesta última tendència, revaloritza l’usuari i l’ús que aquest en fa dels objectes des d’un acostament més real a l’individu, i un respecte evident a la diversitat cultural i autodiferenciació personal. En aquest sentit, és important citar el treball de Fine y Leopold (1993), que ha replantejat l’anàlisi del consum de béns en base als sistemes d’aprovisionament, i de l’antropòleg Daniel Miller, que va argumentar l’any 1987 que els consumidors, per la seva part, es reapropien dels diferents objectes i els modifiquen en tant que els atorguen nous significats i els destinen a nous usos. (42) Julier, Guy (1999) “Hacia una posible tercera via en la historia del diseño” a Calvera, Anna i M. Mallol (eds.) Historiar desde la periferia: historia e historias del diseño. Actes de la Primera Reunión Científica Internacional de Historiadores y Estudiosos del Diseño. Publicacions de la Universitat de Barcelona, pàgs. 106-116. Segons Guy Julier(42), “El relat alternatiu al discurs del Moviment Modern, que prové dels estudis sobre la cultura material i el consum des de l’antropologia i la sociologia, tampoc entén suficientment la pràctica contemporània del disseny i el rol que aquest juga en la formació dels hàbits de consum.” (Julier, 1999:106). En realitat, Julier està proposant una tercera via, més autònoma i amb característiques pròpies per analitzar l’actualitat del disseny. Per la seva banda, Fernando Martín Juez (2002), dissenyador y antropòleg, professor i investigador a la Universidad Nacional Autònoma de México (UNAM) i la Escuela Nacional de Antropología e Historia, s’ha dedicat a investigar sobre l’abast d’una antropologia per al disseny. Sens dubte l’intent d’ampliar l’horitzó disciplinar en el panorama del dis- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 58 seny -igual que en tots els altres panorames- implica adaptar punts de vista i adequar metodologies anàlogues comportant un cert risc. “El desafiament pels qui estudiem el disseny al començament del segle XXI és establir un lloc central per ell a la vida contemporània. Això requereix noves concepcions audaces.” (Margolin, 2002:322) Apropar-se a la cultura de l’objecte és incidir en els significats socials, culturals i personals de tot allò material que hom decideix utilitzar i tenir al seu voltant. “El conjunt de creacions materials que conformen l’entorn artificial, sintetitzades en el que són els estris, les eines, la casa i la indumentària, configuren des del punt de vista de l’etnologia el concepte de cultura material.” (Josep Mañà, 2004:39)(43) (43) Mañà, Josep (2004) Animals i plantes realitzen grans esforços d’adaptació per sobreviure a la natura. Els homes i les dones, en canvi, tenen la capacitat de transformar-la. Aquestes transformacions formen part d’un procés d’eleccions en el que s’hi conjuguen, no solament les possibilitats materials i l’accés als processos productius, sinó també els rols socials on les identitats i la diferenciació del grup mantenen un fort protagonisme. La ciència estudia les relacions dels objectes creats per l’home en les diferents cultures des que aquests van aparèixer. Algunes disciplines com l’arqueologia, la paleontologia, la sociologia, l’antropologia i d’altres s’han atansat amb interès a la producció humana buscant explicacions històriques, econòmiques, socials i culturals al voltant dels objectes que poblen els diferents escenaris històrics i geogràfics però sense investigar la interacció que mantenen amb els homes. UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 59 “Lamentablement, els experts en ciències socials li han parat poca atenció al medi dels productes. Els sociòlegs i els antropòlegs s’han preocupat pels aspectes del consum més que pels que concerneixen a l’ús. No comptem amb una teoria de l’acció social que examini la relació amb els productes, como tampoc amb molts estudis que investiguin com la gent adquireix i organitza la suma de productes amb els que viu.” (Margolin, 2002:80) D’entre totes sembla que l’antropologia ostenta una certa preponderància, però en un estudi el màxim de disciplinar convé no restar protagonisme a d’altres camps d’estudi: “Tot i amb això, no desitjo privilegiar l’antropologia cultural com la disciplina bàsica dels estudis de disseny. Aquesta és solament una de vàries disciplines i camps establerts -la filosofía de la tècnica, la teoria general de sistemes, els estudis culturals i la psicologia cognitiva, entre d’altres- llurs investigadors estan començant a reconèixer la significació del disseny en la vida contemporània.” (Margolin, 2002:322) Avui dia és probable que necessitem que alguna disciplina s’ocupi de les relacions bastides amb els nous objectes de producció industrial. El disseny és una disciplina bastant més jove que les mencionades i incopora als nostres escenaris objectes amb noves característiques i metàfores que interfereixen en els nostres rols i relacions. Per això és important comptar amb suficients eines d’anàlisi per abordar l’estudi dels nous objectes i les relacions que basteixen amb les persones en el seu panorama social i cultural. “Les polítiques socials en educació, salut i ara també en UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 60 el medi ambient es basen en milers d’investigacions que resulten essencials per perfilar un problema i proposar solucions, però en l’àrea de l’ús dels productes no s’han dut a terme recerques comparables, i en conseqüència els dissenyadors no disposen d’informació adequada que serveixi de referent al moment de dissenyar nous productes.” (Margolin, 2002:81) Les innovacions tècniques es van adaptant a la nostra societat seguint diferents processos. Repetitivament hem constatat que alguns materials o formes constructives han sorgit com a mera imitació d’altres ja existents i amb el temps han assolit característiques pròpies que els han cedit un lloc personalitzat dins d’aquest escenari. Aquest és el cas, per exemple, de la Formica, un material de revestiment creat per substituïr-ne d’altres que tenen un cost econòmic molt superior com les fustes nobles, els marbres, etc… i que aviat va demostrar altres qualitats importants com la durabilitat, la impermeabilitat, la facilitat a l’hora de treballar-lo, etc… Per tot això es va crear un espai propi dins el nostre patrimoni cultural, de manera que una consulta als seus catàlegs actuals ens pot donar una idea de com va néixer amb la intenció d’ocupar el lloc de material “de segona”, imitant marbres i fustes, i com ha passat a tenir personalitat pròpia recreant una àmplia gama de colors i textures diferents sense tenir, necessàriament, un esperit d’imitació. Aquest canvi que es dóna des del naixement d’un nou material fins el seu assentament en la cultura material, es dóna també a nivell dels modus de producció o dels propis artefactes. Si bé abans de la Revolució Industrial, “…les generacions anteriors havien solucionat les necessitats bàsiques amb relació als recursos i el nivell tècnic de què disposaven,” (Josep Mañà, 2004:42), avui dia, l’acceleració a que es produeixen la invenció de materials, de maquinària per les fàbriques i la comercialització de nous aparells, fa que UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 61 aquesta adaptació hagi d’ésser molt més ràpida. Mentre que anteriorment un artesà posava el seu saber al servei del consumidor, avui dia el consumidor s’enfronta sol davant un gran nombre d’embalatges que il·lustren amb tot luxe de fotografies el producte interior i que enumeren els avantatges d’aquell aparell per destacar sobre la competència mundial. L’atzar i la necessitat d’aquestes tries, que fa l’usuari en aquest nou escenari, van configurant, a través de la suma de les petites experiències particulars i col·lectives, una renovada cultura material. “El terme “cultura material” no denota un camp acadèmic amb límits temàtics clarament diferenciats; més aviat designa una categoria temàtica que els especialistes defineixen diversament como “coses”, “objectes” o “artefactes”. (Margolin, 2002:222) Si fins ara la cultura material ha constituït “... amb la seva projecció funcional simbòlica, un dels trets que defineix i que caracteritza una àrea cultural determinada,” (Josep Mañà, 2004:39) avui dia la cultura material obeeix a una cadena global i mundial on l’atzar, les relacions polítiques i l’evolució dels mercats hi juguen un paper determinant. Des dels anys 1990s els estudis de cultura material han intentat anar més enllà de l’estudi de les evidències materials per comprendre la història, diversificant el camp d’acció i enfasitzant el context cultural d’utilització dels estris, de la indumentària i d’altres. Per la seva banda, la història de la tecnologia també ha evolucionat destacant les noves formes d’estudiar els artefactes: UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 62 “La majoria dels estudis de la tecnologia s’han centrat en un tipus de tecnologia en particular: la utilitzada a les refrigeradores, les màquines de vapor, las màquines de cosir. El creixent reconeixement d’assumptes no solament per allò que fan els homes i les dones, sinó tambén per com la masculinitat i la feminitat poden ser utilitzades simbòlicament ha començat a marcar una direcció en les anàlisi de les tecnologies modernes, que inclouen tant automòbils com armes nuclears.” (44) (44) Lerman, N.; Palmer, A.; Oldenziel, R. “Versatile Tools: Gender Analysis and the History of Technology” a Technology and Culture 38, núm.I, gener 1997, pàg. 21. Citat a Margolin (2002: 235) L’etnòleg tendeix a considerar “la nova cultura material i tecnocràtica” com una amenaça per la cultura local. Un apropament a la vessant material del patrimoni etnològic, ofereix l’interès de percebre “… la saviesa acumulada per generacions d’artesans implícita en les seves obres, amb la seva òptima relació forma/funció i l’adequat tractament i acabat dels materials, així com la seva coherent relació dels elements ornamentals i simbòlics amb el medi social i cultural.” (Josep Mañà, 2004:42) Els nous usos i formes de viure s’incorporen actualment a més velocitat del que ho havien fet amb els nostres avantpassats. L’antic treball dels artesans anava acumulant el saber del seu ofici a través de les diferents generacions transmetent-se de mestres a aprenents i consentint modificacions a una escala temporal molt més distesa. La Revolució Industrial va accelerar progressivament les modificacions en la nostra cultura material durant més d’un segle i mig, i a partir dels processos de globalització sembla que els usuaris acceptem molt més ràpidament els nous artefactes i els productes i els estils de vida que aquests ens proposen. Sens dubte això no vol dir que els consumidors acullin d’una manera passiva les propostes dels dissenyadors, de la publicitat i de la indústria. Estudiar l’acceptació i UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 63 el rebuig d’objectes i estris per part d’un grup ens pot ajudar a descobrir i comprendre la natura flexible dels processos socials i culturals. La cultura és transitòria, provisional, temporània. L’efemeritat de la cultura material no és la seva feblesa, sino la seva riquesa inqüestionable. Tanmateix voldria remarcar amb una cita de Víctor Margolin tot el que el disseny pot aportar també a tots els altres sabers: “De fet, el disseny és competència de tots. És el procés a través del qual creem productes materials i immaterials que influeixen en la nostra manera de viure.” (Margolin, 2002:263) Des del camp de l’antropologia i ciències socials afins s’han abordat des de sempre les relacions que l’home ha desenvolupat amb l’entorn material. Si els animals i les plantes realitzen grans esforços d’adaptació per sobreviure a la natura i, en canvi, els homes i les dones són capaços i prefereixen transformar-la, aquestes transformacions formen part d’un procés d’eleccions en el que s’hi conjuguen no solament les possibilitats materials i l’accés als processos productius, sinó també els rols socials on les identitats i la diferenciació del grup mantenen un fort protagonisme. Les diferents ciències socials han abordat de diferent manera els objectes creats per l’home a les diferents cultures i les relacions establertes entre objectes i persones. L’arqueologia, la sociologia, l’antropologia i d’altres s’han atansat amb interès a la producció dels diferents grups buscant explicacions històriques, econòmiques i de tot tipus a l’entorn dels objectes que poblen els diferents escenaris culturals. “Existeixen -o busquen constituïr-se- moltes disciplines dedicades als temes relatius a l’antropologia del disseny. Una d’elles, [...] és l’antropologia arquitectònica, dedicada de fa un parell de dècades a l’anàlisi de UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 64 la interacció de la gent i el seu entorn construït. Es poden consultar, entre d’altres, els treballs d’Amos Rapoport (1969 y 1978), Nold Egenter (1990 y 1995) i Mari-José Amerlinck (1995). En algunes d’elles, -com l’arqueologia-, l’objecte s’investiga com a vestigi d’una forma o d’un projecte de vida; a d’altres -l’antropologia física, per exemple- és analitzat com utensili que imposa manipulacions físiques, habilitats i hàbits peculiars; a d’altres -entre elles l’antropologia social-, s’estudia com a comparsa de rituals i festes, d’exploració i apropiació de la natura, i com a medi o escenari sobre el que se sustenten i construeixen institucions, el poder i l’administració dels béns comunitaris. Hi ha també moltes històries de la tecnologia i els objectes que donen la raó de la creació, la manufactura i el comerç de les innovacions; a elles se sumen les extenses investigacions d’arqueòlegs i d’altres especialistes que intenten -de vegades amb èxit- discernir l’origen i els usos dels dissenys antics i la seva relació amb la vida quotidiana i l’organització del seu entramat social.” (Martín Juez, 2002:24) Totes aquestes disciplines tenen una història d’alguns centenars d’anys. Per exemple, l’arqueologia, com a ciència, va començar a donar els seus fruits al segle XVIII, els primers estudis antropològics daten del segle XIX, i és per això que ha tingut molt més temps per definir el seu camp d’actuació i anar remodelant les seves ideologies i metodologies en funció dels canvis socials, econòmics i culturals. Avui dia és probable que necessitem que alguna disciplina s’ocupi de les relacions bastides amb els nous objectes sorgits arran de la producció industrial. “No hi ha cap ser humà que no utilitzi un objecte; tampoc hi ha disciplina que eviti comentaris al respecte. Tot i amb això, UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 65 estem mancats d’una visió transdisciplinària, àmplia i integradora de la cultura, de la natura i de l’objecte; de l’antropologia i del disseny.” (Martín Juez, 2002:24) El disseny és una disciplina bastant jove i ens proporciona objectes amb noves característiques i metàfores que interfereixen en els nostres rols i relacions socials. Per això és important comptar amb noves eines capacitades per abordar l’estudi dels nous objectes i les seves relacions amb les persones dins d’un escenari més industrialitzat. No només estudiant les persones, sinó els objectes, podem arribar a aprofondir en la nostra pròpia humanitat. “La producció de formes artificials ens acosta a la nostra humanitat actual. Els instruments són codis informatius d’un gran valor resolutiu que ens permeten obtenir, de manera cada cop més beneficiosa, energia de l’entorn. Els instruments, amb la seva diversitat morfològica, transformen la manera de comunicar-nos entre nosaltres i amb el nostre entorn, generant noves relacions socials. Per tant la morfogènesi artificial és un element clau per entendre la inteligència operativa i apropar-nos a la nostra humanitat.” (Carbonell, E. i X.P. Rodríguez, 2002:204) També voldria destacar el paper que desenvolupen els artefactes en la reafirmació de la pròpia cultura: “Els objectes són la millor referència per orientar-nos; per identificar entre qui estem, quin paper entre els rols coneguts hem de representar o com d’insòlit i hostil n’és l’ambient. Tot i que en alguns medis els objectes poden UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 66 semblar-nos “familiars” (perquè hi reconeixem allò propi en allò extrany), sempre tendirem, si les condicions ho permeten, a reposar els dissenys que ens són entranyables i reproduïr, amb tot allò que ens ofereix l’ambient extrany, les pautes d’ús que ens són conegudes.” (Martín Juez, 2002:27) A partir d’un estudi en profunditat podem arribar a desvetllar aquestes pautes d’ús i la manera de facilitar aquesta comunicació entre nosaltres i el nostre entorn. UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 67 2.3. Història de vida dels objectes 2.3.1 Introducció “Analogia: Relació de semblança entre coses diverses que tenen quelcom comú, (44) Enciclopèdia Catalana (2000).- Diccionari de la llengua catalana. Barcelona, pàg. 46 semblança de relacions.”(44) Hem vist com en aquesta última dècada el disseny ha manifestat un gran interès per d’altres disciplines perquè considera que aquestes poden fer aportacions molt interessants per elaborar una teoria multidisciplinar que enriqueixi el discurs social i cultural dels diferents artefactes que ens acompanyen a la vida quotidiana. La proliferació i variació cada cop més ràpida dels objectes fa necessari un nou apropament a la cultura de l’usuari-consumidor per estudiar com aquest reacciona davant els artefactes i es reapropia les seves funcions i els seus significats. Com el disseny no disposa d’eines metodològiques suficients per avaluar els significats socials i culturals dels diferents artefactes, necessita ampliar els seus camps d’acció utilitzant mètodes anàlegs adaptant-los a la pròpia idiosincràcia disciplinar. Entre el mètode biogràfic aplicat a les persones i el que es pugui aplicar als diferents artefactes hi ha d’haver una relació d’analogia. Ara bé, com els personatges objecte de la investigació i les circumstàncies són diferents, caldrà analitzar les diferències epistemològiques que se’n deriven i substituïr-ne els aspectes metodològics necessaris. Els artefactes, metafòricament parlant, gaudeixen també d’un periode “vital” –o de vegades més d’un-, en el qual són concebuts per l’acció mental d’algú, són produïts materialment, i utilitzats, canviats, venuts i descartats UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 68 per altres. Autors com Koppytoff i Martín Juez han proposat com a possible la utilització de la història de vida per aplicar-la directament a la vida útil dels objectes. En qualsevol cas, aquesta historia de “vida” dels artefactes ha de tenir unes característiques pròpies diferents de les històries de vida de les persones, degut a la condició inert de les coses. Llur “vida” com a objecte consisteix en la vida que les persones properes els atorguem i en l’acumulació de records d’experiències viscudes. Si bé la vida no és en sí una qualitat inherent a l’artefacte, és clar que aquest posseeix una vida social en tant que ajuda l’individu a desenvolupar-se en la seva pròpia vida quotidiana. “...ells [els objectes] formen part de les emocions que ens conmouen i de totes les experiències culturals que ens semblen significatives.” (Martín Juez, 2002:139) Per tant, no només un mateix artefacte poseeix tantes històries de “vida” com “vides” de persones ha tingut al seu voltant, sinó que la relació entre persones i coses forma part dialècticament dels processos socials i culturals. També és important destacar que durant les vivències al voltant d’un artefacte hi ha moments en que aquest es manté letàrgic en alternança amb temporades de màxim apogeu. El recorregut dels processos socials en la història de vida d’un artefacte i l’acumulació d’experiències que amb ell s’han viscut, van sumant-li uns atributs qualitatius de carácter funcional i simbòlic. En el descobriment reiterat d’aquests processos socials podem identificar quines són les pautes culturals que desenvolupa una comunitat envers els seus artefactes. La biografia dels artefactes no només és una eina de coneixement sobre els UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 69 propis artefactes, sinó que ofereix la possibilitat d’apropar-se als processos socials d’individus i coses que conformen el que anomenem cultura. “Els objectes ens uneixen i ens separen de la realitat: són part fonamental de l’argamassa amb la que s’edifica una cultura, la referència directa per situar la nostra identitat; ells són, en moltes ocasions, la forma més entranyable de recordar qui som i de saber qui sóc jo d’entre nosaltres.” (Martín Juez, 2000:15) Intentar reciclar el bagatge del mètode biogràfic emprat a les ciències socials i configurar-lo com una eina útil per biografiar artefactes obliga a fer algunes delimitacions terminològiques i una contextualització que expliqui l’abast que la biografia pot tenir pel camp del dissseny. També convindria analitzar l’apropament que n’han fet d’altres autors que ja s’han aproximat a aquesta praxis i per últim, delimitar-ne les possibilitats metodològiques. 2.3.2 Delimitacions terminològiques Quant a la història de vida dels objectes, en primer lloc es fa necessari comentar alguns aspectes relacionats amb la terminologia per acotar l’abast del concepte. Parlar de biografia d’alguna cosa és atribuïr funcions vitals a quelcom que en realitat és inert i forma part de la cultura material. Segons el diccionari de la llengua catalana, de les vuit acepcions de la paraula vida, vejem-ne algunes: “1. Estat dinàmic de la matèria organitzada caracteritzat bàsicament per la seva capacitat d’adaptació i d’evolució davant els diferents canvis en el medi, i pel fet de poder reproduïr-se.” UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 70 “6. Durada de l’existència d’un ésser viu, successió de fenòmens pels quals es manifesta.” “7. Totalitat de les accions i els fets esdevinguts a algú durant la seva vida.”(45) (45) Enciclopèdia Catalana (2000) Diccionari de la llengua catalana. Barcelona, pàg. 776 També ens convé explorar els diccionaris propis de matèries més tècniques, com per exemple, l’enginyeria. El Glossari de la Universitat Politècnica de Catalunya dedicat als projectes d’enginyeria, fa esment d’algunes locucions que atribueixen la condició vital al producte traduïnt-les a vàries llengües. Revisant-lo hi podem trobar locucions que fan referència a la vida dels artefactes com: “vida en servei”, “vida útil”, “durada de vida”, “cicle de vida” i “anàlisi del cicle de vida”.(46) D’altra banda, en parlar d’artefacte estem definint un objecte artificial, produït per l’individu, com ja hem vist en l’apartat 2.1.1. És important fer aquest aclariment perquè veurem com els autors que defineixen l’apartat del marc teòric utilitzen altres locucions com són “biografia de las cosas” (Kopytoff), “biografia de los objetos” o “biografia de los diseños” (Martín Juez), “biographical objects” (Janet Hoskins) i “objèt biographique” (Violette Morin). Ja hem comentat la vaguetat que designa la paraula coses, la confusió que suposa la denominació objecte com a contraposició del no-jo i l’adscripció que fem del disseny com una activitat projectual, però no com de l’artefacte que n’és conseqüència. (46) Servei de llengües i terminologia. Vocabulari bàsic d’enginyeria industrial: Projectes d’enginyeria. (2a. Edició) UPC. Consultar a www.upc.es/slt/vocabularis/pdf/ projectes.pdf 2.3.3 Abast d’una història de vida dels objectes El mateix Oscar Lewis, autor de la citadíssima obra Los hijos de Sánchez (1966) per l’habilitat amb que treballa els documents biogràfics, va publicar l’any 1969 La vida, un llibre en el que recollia informació de diferents UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 71 famílies portorriquenyes emigrades a Nova York. La seva recerca s’articula en base a quatre eixos fonamentals: la composició domèstica, l’inventari d’atuells domèstics, l’historial de residència i laboral, i informació sobre el procés de migració. “D’especial importància antropològica és la que dóna Lewis a l’anàlisi de les “pertanyences materials” de les famílies, donat que considera que les pertanyences materials sobre una unitat domèstica constitueixen un valuós estudi de les cultures i dels pobles” (Vicente, 1995:230) Si bé en els estudis etnogràfics l’apropament a la cultura es realitza a partir de la relació biogràfica entre l’observador i l’observat (etnografia dels etnògrafs), un treball etnogràfic realitzat sota el prisma d’una altra disciplina, com per exemple el disseny, aportarà nous punts de vista, metodologies adaptades i, a la fi, resultats dissemblants, essent aquesta pròpia relació susceptible d’estudi. UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 72 UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 73 2.3.4 Autors que s’han aproximat al concepte de biografia dels objectes Hi ha alguns autors que ja han proposat de fer biografies dels objectes i, malgrat no existeixi fins ara una biografia publicada d’algun objecte concret, els originals estudis duts a terme pels autors que ara comentarem han estat una valuosa font d’inspiració per engegar la meva investigació. 2.3.4.1 Igor Kopytoff Igor Kopytoff és professor d’antropologia a la Universitat de Pensilvània(EUA). Investiga al voltant de l’estructura social, l’organització política, la religió i els processos que els originen transformacions. Al seu capítol “La biografia (47) Kopytoff, Igor (1986) “La biografia cultural de las cosas: la mercantilización como proceso” a AppaduraiI, Arjun.- [The social life of things: commodities in cultural perspective. Cambridge University Press, 1986]. La vida social de las cosas. Grijalbo. Mèxic, 1991, pàgs. 89 a 122. cultural de las cosas: la mercantilización como proceso”(1991)(47), descriu les característiques de les mercaderies, les seves diferents esferes de circulació i com les mercaderies atenen els processos de singularització cultural i individual. Kopytoff és segurament el primer autor a destacar la importància que poden tenir les biografies dels objectes: “La biografia de les coses pot destacar allò que d’alguna altra manera romandria obscur. Per exemple, en situacions de contacte cultural, pot mostrar allò que els antropòlegs han emfasitzat de manera freqüent: allò significatiu de l’adopció d’objectes -i de conceptes- extrangers no és el fet que siguin adoptats, sinó la manera en que són redefinits culturalment i posats en ús.” (Kopytoff, 1991:93) També parla del tipus de biografia, al.legant que les persones poden tenir UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 74 una biografia psicològica, professional, política, familiar, econòmica i, depenent del caràcter de la biografia, se seleccionaran certs aspectes i se’n descartaran uns altres. Els artefactes poden també tenir més d’una biografia: “La biografia física pura d’un automòbil és totalment diferent de la seva biografia tècnica, coneguda en el seu ofici com el seu expedient de reparacions. L’automòbil compta també amb una biografia econòmica: el seu valor inicial, el seu preu de venda i de revenda, la taxa de depreciació, la seva resposta a la recessió, el patró anual de costos de manteniment. Tanmateix, l’automòbil també ofereix diverses biografies socials possibles: una pot versar sobre el lloc que ocupa a la família propietària, una altra pot relacionar la història del seu propietari amb l’estructura de classes de la societat; una altra pot centrar-se en el paper que desenvolupa en la sociologia de les relacions de parentiu de la família, com la pèrdua de vincles als Estats Units o l’enfortiment d’aquests a l’Àfrica. Tot i amb això, totes aquestes biografies -tècnica, econòmica i social- poden o no estar culturalment modelades. Allò que converteix una biografia en una biografia cultural no és el seu tema, sinó com i des de quina perspectiva s’aborda el tòpic en qüestió. Una biografia econòmica culturalment configurada conceb l’objecte com una entitat culturalment construïda, carregada de significats culturalment especificats, i classificada i reclassificada d’acord amb categories culturalment constituïdes.” (Kopytoff, 1991:93-94) Aquest autor diferencia entre societats altament monetitzades i societats a petita escala. Pel que fa a les biografies, conclou que l’estructura econòmica de les societats a petita escala exhibeix una harmonia relativa en les valoracions econòmiques, culturals i privades i que això comporta unes UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 75 biografies molt diferenciades al contrari del que succeeix a les societats altament monetitzades. 2.3.4.2 Fernando Martín Juez Fernando Martín Juez és professor de la Universidad Nacional Autónoma de (48) Martín Juez, Fernando (2002).- Contribuciones para una antropología del diseño. Gedisa. Mèxic. México. Antropòleg i dissenyador, Martín Juez afirma al seu llibre (2002)(48) que cada disseny té una història de vida; cadascuna posseeix les seves pròpies biografies, i es planteja quines són les etapes i accidents que podem identificar a la història de vida d’un objecte. L’autor proposa un decurs vital agrupat en cinc blocs corresponents a cinc etapes (A, B, C, D i E) que a la vegada poden incloure més d’un apartat (1, 2, 3, ...). Segons Martín Juez, aquests apartats acostumen a estar lligats entre sí, encara que poden no tenir una continuitat amb els següents o semblar-nos independents dels previs: “A. B. 1. L’objecte com desig o necessitat percebuda 2. L’objecte com projecte (estratègia) 3. L’objecte com disseny (programa) C. 4. L’objecte com producte virtual (en tant que dibuix, representació, model o prototipus; o com factor d’especulació i promesa per al mercat) D. 5. L’objecte en l’etapa de producció 6. L’objecte en el procés de circulació (empaquetat, envoltura i distribució) 7. L’objecte com mercaderia i article de consum (en l’oferta i en el procés d’intercanvi o de venda; en la publicitat, en l’exhibició i a l’aparador) E. 8. Com objecte que he adquirit, me l’han regalat o assignat –i ja és meu o nostre-; l’apropiació durant el procés de desembolicar i de UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 76 conèixer les instruccions d’ús. 9. L’objecte com funció i com ús 10. Com objecte guardat (no en ús) 11. En la commemoració o com objecte de veneració comunitària (quan l’objecte se’n va de festa) 12. L’objecte perdut, amagat, prohibit o considerat clandestí. 13. L’objecte robat 14. L’objecte descomposat 15. L’objecte en reparació, en mantenimient o en servei. 16. L’objecte vell o molt usat 17. L’objecte inútil (descartat) 18. L’objecte como antiguitat (objecte de nostàlgia o de veneració) 19. L’objecte reciclat com material per la construcció d’un nou objecte (la “reencarnació” o rematerialització de l’objecte).” (Martín Juez, 2002:142) En el següent text descriu les relacions bastides entre les diferents etapes i com l’objecte va adquirint una dimensió simbòlica a mida que avança en els seus periodes vitals: “En cada periode (etapa o estadi) persisteixen les petjes de l’anterior. Si bé amb intensitat variable, els camps de vinculació generats a cada etapa “ressonen” a la memòria dels individus i les comunitats que entortolliguen les seves biografies amb la història de vida de l’objecte: metàfores -naturals i culturals- i arquetipus -fonts, biològics i culturals- romanen i són refrendats eventualment per algun o alguns membres de la comunitat. A ells se’ls sumen singularitzacions: noves metàfores de caràcter individual que poden trascendir cap a la comunitat. Regles peculiars i atzar, cicles de retroalimentació i bifurcacions ocorren durant totes les etapes de vida UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 77 de l’objecte i caracteritzen la transició de les unes a les altres. Allò subtilment diferent o notablement nou ens permet veure l’objecte com una cosa que va canviant d’etapa en etapa. A cada periode possible de vida de l’objecte, els arquetipus i les metàfores en las àrees de pautes -principal o secundàriesson enfasitzades de manera diferent; en certes etapes semblen no tenir cap importància (passen desapercebuts); en d’altres assoleixen rellevància: colocats en primer pla, caracteritzen cada etapa i l’objecte adquireix sentit per ells.” (Martín Juez, 2002:143) Martín Juez també afirma que el vincle amb un objecte és sempre contextual: les característiques d’aquest context varien segons sigui la nostra relació amb ells i un automòbil no serà igual per a un agent d’assegurances que per a un usuari que el condueix, o pel venedor o per a l’obrer que el monta a la fàbrica. “En la trobada de les biografies d’una dona o d’un home amb la història de vida d’un utensili convergeixen circumstàncies tan diverses que es impossible sostenir que d’aquestes trobades se’n deriven evocacions i manipulacions “univer sals”, idèntiques.” (Martín Juez, 2002:143) També considera, i en això participa de la idea de “circulació” de Kopytoff, que en cada etapa de vida de l’objecte els arquetipus i metàfores són tractats de manera diferent. UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 78 2.3.4.3 Janet Hoskins Janet Hoskins és professora al Departament d’Antropologia de la USC -University of Southern California- a Los Angeles. Fruit dels seus nombrosos viatges i recerques, va publicar el llibre Biographical Objects (1998)(49), estudi d’una comunitat tribal de l’illa de Sumba, els Kodi, amb una cultura material molt reduïda on els diferents objectes tenen uns significats simbòlics molt arrelats en la separació entre gèneres i la jerarquització de l’estructura social. Hoskins es va adonar que la noció d’explicar la seva pròpia vida directament a una altra persona no existia entre els Kodi. Al demanar-los per la història de vida, es va trobar que els homes explicaven només facècies, habilitats, oficis i rituals, mentre que les dones es limitaven a poc més que enumerar la llista dels fills que havien tingut. Per això va reconduïr les seves entrevistes cap a la història dels objectes intercambiables i dels objectes domèstics rituals. Amb sorpresa va descobrir que no podia recopilar les històries dels objectes i de les persones separadament perquè estaven socialment enredats: (49) Hoskins, Janet (1998).- Biographical Objects. How Things tell the Stories of People’s Lives. Routledge. New York. “Vaig aconseguir més informació introspectiva, íntima i personal de moltes vides de persones quan preguntava sobre els objectes i vaig traçar una trajectòria de varis objectes en entrevistes que suposadament estaven enfocades a persones.” (Hoskins, 1998:2)(50) (50) Text original: “I obtained more introspective, intimate and “personal” accounts of many peoples’ lives when I asked them about objects, and traced the path of many objects in interviews supposedly focused on persons.” (Hoskins, 1998:2) Hoskins estudia el nivell d’intimitat entre els actors individuals i la memòria col·lectiva, ja que les possessions domèstiques arriben a tenir una significació extraordinària en tant que, enredades amb els esdeveniments de la vida personal, són usades com a vehicle de la pròpia intimitat. UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 79 “Defenso que les històries generades a l’entorn dels objectes proporcionen una forma d’introspecció distanciada, una manera de discutir les polítiques sexuals d’una manera irònica, i una forma de reflexió sobre el significat de la pròpia vida.” (51) Text original: “I argue that the stories generated around objects provide a distanced form of introspection, a way of discussing loaded sexual politics in a ironic mode, and a form of reflection on the meaning of one’s own life.”(Hoskins, 1998:2) (Hoskins, 1998:2)(51) També és interessant la seva reflexió sobre el fet que els individus pertanyents a una cultura tinguin unes habilitats determinades a l’hora de descriure els objectes que formen part de la pròpia vida quotidiana, tot i que presentin algunes limitacions en parlar de sí mateixos: “Però aquesta gent, encara que vergonyosa i cohibida a l’hora de descriure’s a ells mateixos, eren sovint grans narradors quan se’ls preguntava sobre les seves possessions.” (52) Text original: “But these people, although bashful and tonguetied when asked to describe themselves, were often great storytellers when asked to talk about their possessions.” (Hoskins, 1998:2) (Hoskins, 1998:2)(52) Per tant, Hoskins suposa que aquesta categoria d’objectes que apareixen amb tant protagonisme a les seves narracions són “biogràfics”: “Tractaré d’argumentar que els narradors sumbanesos d’aquestes històries fan un ús autobiogràfic dels objectes, com la pedra angular d’una història sobre ells mateixos, un vehicle (53) Text original: “I will try to argue that these Sumbanese narrators of these stories used the objects autobiographically, as the cornerstone of a story about themselves, a vehicle to define personal identity and sexual identity.” (Hoskins, 1998:4) per definir la identitat personal i sexual.” (Hoskins, 1998:4)(53) Els objectes per als Kodi tenen un grau molt alt de significació social i personal. Participen de la característica de ser un record de moments viscuts i reafirmen la pròpia identitat: “D’alguna manera, l’objecte esdevé un puntal, un dispositiu (54) Text original: “In a way, the object becomes a prop, a storytelling device, and also a mnemonic for certain experiencies.” (Hoskins, 1998:4) per explicar històries i també una referència mnemònica d’algunes experiències.” (Hoskins, 1998:4)(54) UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 80 L’any 1989 i seguint la línia de treballs d’Appadurai (1986) i Kopytoff (1986), Hoskins va definir una nova categoria que va anomenar “objectes biogràfics” explicant un exemple ocorregut a Rato Malo, un noble de Rara (Sumba) que va ser decapitat. El seu fill va ser venut com esclau. Després de ser batejat per la missió catòlica, va treballar per l’administració colonial i va emprar la seva riquesa i els contactes polítics per negociar el retorn del crani del seu pare. El crani va ser reunit amb la resta d’ossos del seu pare i, vestit amb roba d’home i amb algunes coses de la seva propietat, va ser enterrat segons el ritual sumbanès. Amb aquest exemple Janet Hoskins pretén argumentar el que ja havia citat Kopytoff (1986), que el que categoritzem com persones i com coses pot modificar-se tot canviant de categoria, i com alguns objectes inanimats -vestits, joies i objectes de porcellana- són dotats amb qualitats personals. (Hoskins, 1989:7) L’autora considera que podem entendre molt bé que el procés de recuperació de totes les parts del cos d’una persona o familiar pugui restablir l’honor de la família, però pel fet d’emprar altres objectes en aquest procés, implica considerar-los com objectes biogràfics. Sens dubte implica una transgressió de les categories habituals entre persones i coses en tant que constata que algunes possessions poden arribar a ser succedanis d’un mateix. Per reforçar el seu raonament, l’autora recull una cita del poeta francès Pául Claudel: “Els objectes corrents que han estat usats durant força temps pel seu posseïdor tenen una personalitat especial, el seu propi aspecte, podria dir que fins i tot una ànima, I el folclore de totes les nacions és ple d’aquests béns més humans que els humans, perquè deuen la seva existència a la gent i, despertats pel seu contacte, desenvolupen la seva pròpia vida i UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 81 activitats autònomes, en una espècie de tossudesa latent I (55) Text segons la cita de Hoskins(1989): “Ordinary objects wich have long been used by one master take on a sort of personality, their own face, I could almost say a soul, and the folklore of all nations is full of these beings more human than humans, because they owe their existence to people and, awakened by teir contact, take on their own life and autonymous activities, a sort of latent and fantastic willfulness.” , a Claudel, P. (1965) Meditation on a pair of shoes. Prose works, Bibliotheque de la Pleiade, pàg. 1243. fantàstica.” (Claudel, 1965)(55) D’aquesta autora m’interessa destacar que, gràcies als objectes, aconsegueix discursos més íntims i, per tant, aquests esdevenen una eina cabdal com a documents personals per explicar alguns episodis vitals de les persones en un context social i cultural determinat. Per finalitzar voldria remarcar com Hoskins descobreix la importància que els diferents objectes tenen per a les persones entrevistades i com aquests esdevenen una eina, en primer lloc, per a la narració. Els narradors, gràcies als objectes, poden explicar els passatges de la seva vida. En segon lloc Hoskins fa palès que també gràcies als objectes aconsegueix arribar a l’univers íntim i social de les persones entrevistades. 2.3.4.4 Violette Morin Un altre article interessant és el que Violette Morin va titular “L’objèt (56) Morin, Violette (1969) [“L’Objèt biographique”, a Communications 13: 131-39. Ecole Practique Des Hautes Etudes, Centre d’Etudes de Communications de Masse. Munn, Nancy] ”El objeto biográfico” a Communications. Barcelona, 1971. biographique”(1969)(56) que va ser traduït al castellà l’any 1971. En aquest text Morin va distingir els objectes biogràfics o biocèntrics, dels objectes protocolars o cosmocèntrics: - L’objecte biocèntric o biogràfic forma part de la intimitat de l’usuari i perdura durant molts anys incorporant-se a la mateixa història del seu posseïdor. “…mantenen una simbiosi vivent amb el seu posseïdor; considerats per aquest últim com irremplaçables, envelleixen al mateix temps que ell, s’incorporen a la durada de les seves activitats [...] També pot ser biogràfic l’objecte que s’allunya UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 82 d’allò funcional per tornar-se cultural i decoratiu: el rellotge de família, la medalla de l’esportista, la màscara egípcia de l‘etnòleg, el mapamundi del viatger.” (Morin, 1971:189-190) - Els objectes cosmocèntrics o protocolars són aquells productes que hom adquireix i que substitueix ràpidament per d’altres. Segons l’autora, mentre que els objectes biocèntrics acostumen a ser de materials nobles perquè puguin durar tota la vida -com per exemple el rellotge de fusta de la paret-, en canvi, els cosmocèntrics o protocolars són fruït d’un procés industrial que utilitza majoritàriament el plàstic per a ser canviat i substituït en qualsevol moment. “La presència i les funcions de l’objecte mecanitzat modern, anomenat protocolar, estan, efectivament, regides pels progressos científics i culturals d’un món en plena acceleració.” (Morin, 1971:190) Aquest article cita el conte -segons l’autora conegut- de l’americà que s’equivoca de pis, entra a l’apartament de sota del seu i s’instal·la en ell com si fós casa seva sense adonar-se del seu error degut a la uniformitat o despersonalització que produeix la indústria moderna i els seus objectes protocolars. També fa esment sobre la significació de la pertanyença d’aquests dos grups d’objectes. Mentre que els objectes biocèntrics o biogràfics estan molt arrelats a la família que els posseeix, els objectes cosmocèntrics o protocolars estan produïts en massa. Per tant, mentre els primers són identificatius i estan molt singularitzats, els segons són idèntics per una gran quantitat de la població i per tant són més impersonals: “Utilitaris o decoratiu-distractius, els robots-domèstics, els UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 83 artefactes d’il·luminació en boga [...], els pósters i d’altres gadgets provinents de les necessitats i dels gustos elaborats a una escala progressivament planetària.” (Morin, 1971:190) Morin manifesta la seva queixa sobre el fet que l’objecte protocolar transmet la forma protocolar de les instal·lacions modernes de manera que, a mesura que els progressos passin de moda, només romandrà l’ànsia de renovació: “…l’objecte protocolar no s’arrela en els interiors, sinó que els satisfà per rotació.” (Morin, 1971:191) De Violette Morin considero força interessant el rerafons del seu text. Crec que, en plè procés de consolidació de la societat de consum i en el context polític i social europeu de l’any 1969, aquesta autora planteja les diferències entre els objectes produïts en sèrie i aquells que tenen una significació més personalitzada, i que, pels exemples que cita, normalment formen part d’un procés artesanal. Malgrat que Morin es mou en l’escenari anticonsumista propi de l’any 1969 i el seu posicionament sembla atenir-se a postulats més ecològics que culturals, considero que és important citar-la perquè és la primera persona que va relacionar els objectes amb la biografia. D’aquests autors que s’han aproximat a la utilització del mètode biogràfic als objectes cal dir que Kopytoff i Martín Juez són els que realment han concretat la possibilitat de fer la biografia d’un objecte, és a dir, d’inferir-los la capacitat de ser biografiats per ells mateixos, perquè Morin i Hoskins treballen amb la categoria dels objectes biogràfics entesos com aquells més íntims i que tenen la propietat de resumir i elicitar una gran quantitat de records i significats. De tota manera, el fet de diversificar els objectes entre els que tenen més significats i els que no en tenen, o no en tenen UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 84 tants, ens interessa particularment perquè ens permetrà interpretar les diferències entre les biografies d’un i d’un altre grup. En aquest punt és concurrent l’exemple de la nena petita que, per adversitats econòmiques del seu entorn, passa tota la seva infància amb una sola nina; o d’una altra nena que té moltíssimes joguines i que, per tant, no para gaire atenció a una nina determinada. La vivència amb aquest mateix tipus d’objecte ha estat tant diferent que, evidentment, els relats d’aquestes dues nenes quan hagin passat uns anys i es retrobin amb aquesta nina, seran absolutament dispars. Per tant, si bé crec que és important valorar les classificacions d’objectes segons si poden ser poc o molt significatius, cal fer-ho sempre en relació a un marc de referència sociocultural. UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 85 UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 86 UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 87 3. Objecte d’estudi 3.1 Els electrodomèstics a Catalunya 3.1.1 Concepte d’electrodomèstic “Els objectes són la millor referència per orientarnos; per identificar entre qui estem, quin paper d’entre els rols coneguts hem de representar o com d’insòlit i hostil és l’ambient. Encara que en certs mitjans els objectes poden semblar-nos “familiars” (reconeixent allò propi en allò extrany), sempre tendirem, si les condicions ho permeten, a reposar els dissenys que ens són entranyables i reproduïr, amb tot allò que ens ofereix un ambient extrany, les pautes d’ús que ens són conegudes.” (Martín Juez, 2002:27) Els electrodomèstics són els aparells elèctrics fabricats en sèrie com a conseqüència de les noves tecnologies productives sorgides durant la primera meitat del segle XX. “El sector dels electrodomèstics, tal com el seu nom indica, inclou tots els aparells que funcionen amb electricitat i que són emprats en diferents tasques dins de la llar.” (Hermosilla i (1) Hermosilla, Àngel i Valerià Pacheco (1992).- Electrodomèstics. Col. La Indústria a Catalunya, núm. 7. Departament d’indústria i energia. Generalitat de Catalunya. Barcelona. Pacheco,1992:13)(1) De manera complementària al fet merament productiu i innovador de la tecnologia, hi ha hagut alguns processos que han propiciat que els electro- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 88 domèstics hagin esdevingut una part característica del mobiliari dels habitatges de la segona meitat del segle XX i un dels signes més visibles de la cultura actual de l’aparell(2). A partir dels anys 1930 s’esdevé un desenvolupament de la indústria del petit electrodomèstic a tot Europa i Estats Units que degut a la Guerra Civil i els condicionants polítics i econòmics posteriors arribarà més tard a Catalunya. Els motius d’aquest desenvolupament poden explicar-se en primer lloc, a partir de l’existència d’unes companyies elèctriques que van anar bastint la xarxa fins arribar a tots els habitatges familiars; i, en segon lloc, a partir d’una cojuntura més favorable propiciada pel final de la Segona Guerra Mundial i la popularització d’un tipus de vida que intentava facilitar les tasques domèstiques a favor d’una modernitat més còmoda. Va ser en aquells anys que van proliferar els petits electrodomèstics que pretenien facilitar les tasques a una dona “moderna” que s’adaptava a les noves tecnologies i s’emancipava tímidament cap al mercat laboral. Aquest nou model anomenat American Way of Life va ser divulgat i empès pel cinema i pel Pla Marshall a tota Europa. (2) Vilallonga (1995) presentació del catàleg La Mecanització de la casa. Una història de l’electrodomèstic. Generalitat Valenciana. València, 1995 3.1.2 Classificació dels electrodomèstics En els últims 70 anys han sorgit al mercat una gran varietat d’electrodomèstics. L’assaig de molts d’aquests artefactes, l’adaptació o rebuig social que han tingut, les millores tècniques que han anat solapant les competències d’un i altre, han fet del sector de l’electrodomèstic un escenari complex de classificar. A la tasca de recuperació dels diferents aparells i la seva història s’hi han dedicat, a casa nostra, els Museus d’Arts Decoratives en les últimes dècades, per exemple el Museu Arts Decoratives de Barcelona (MADB), UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 89 el Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya, a Terrassa (MENACTEC) i també el Museu d’Història de Sabadell (MHS). El Museu de les Arts Decoratives de Barcelona va ser inaugurat l’any 1932 al Palau Reial de Pedralbes pel president de la Generalitat, Francesc Macià. Durant la Guerra Civil es van traslladar els fons del museu a Olot i no van tornar a Barcelona fins l’any 1949, que es van instalar al Palau de la Virreina. El 1985 es van traslladar novament al Palau Reial de Pedralbes on hi van restar tancats durant deu anys. L’any 1995 el Museu va tornar a obrir les portes amb la incorporació d’una col·lecció de disseny industrial espanyol, essent el primer museu de tot l’Estat que inclou una àmplia col·lecció d’objectes de disseny industrial en la seva exposició permanent. La col·lecció de disseny del Museu de les Arts Decoratives de Barcelona comprèn més de mil objectes dissenyats i/o produïts a Espanya representatius de la diversitat de tipologies a les quals s’aplica el disseny per a l’univers domèstic i abasta el periode entre el 1930 i el 1990. Els fons provenen en la seva (3) Per consulta de més informació sobre la història del museu i les seves activitats, http://www. museuartsdecoratives.bcn.es gran majoria d’aportacions de col·leccionistes privats.(3) Una altra gran iniciativa en la recuperació i valoració d’aquests tipus d’aparells és el Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya, a Terrassa. En els seus nombrosos fons hi ha vora de 1500 aparells electrodomèstics a l’espera d’ésser catalogats i exposats en mostres temporals. A diferència del Museu anterior, la proposta museogràfica d’aquest se centra en la vessant tecnològica i la seva evolució com artefactes. Sovint organitzen exposicions monogràfiques dedicades a un aparell com, per exemple, (4) Per consulta de més informació sobre la història del museu i les seves activitats, http://www. mnactec.cat Mira’t la ràdio, o Homo videns, dedicat al televisor.(4) A banda de les activitats dels Museus dedicats als objectes, cal destacar, en l’estudi dels electrodomèstics, les iniciatives privades de col·leccionistes afeccionats a la conservació i catalogació del patrimoni d’aquests aparells. El cas més rellevant és sens dubte la col·lecció d’Andrés Alfaro Hofmann que, amb seu a Godella (València), consta de més de tres mil peces d’electrodomèstics d’arreu del món i abarca tots els periodes des de l’Art UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 90 Decó i el Modernisme fins als nostres dies. L’edifici allotja una exposició permanent amb més de quatre-cents aparells que es pot visitar un parell de dies a la setmana. La mostra inclou tot tipus d’aparells d’ús domèstic que funcionen amb electricitat, així com algún prototip, exposats temàticament per ordre cronològic. El projecte d’aquesta col·lecció es complementa amb una biblioteca especialitzada en art, disseny i arquitectura, i un arxiu de documentació amb monografies, catàlegs i manuals d’instruccions, així com una sala d’exposicions temporals(5). (5) Per més informació sobre les activitats de la Col·lecció, veure: http://www.alfarohofmann.com La Col·lecció Alfaro Hofmann ha classificat els electrodomèstics atenent a les diferents funcions que desenvolupen(6). Hi diferencia sis grans grups: (6) Veure el llibre La Mecanització de la casa. Una història de l’electrodomèstic. Generalitat Valenciana. València, 1995 - Els que serveixen per a la conservació d’aliments: frigorífics. - Els que s’empren per a la preparació d’aliments: batedores, liquadores, trituradores, robots de cuina, molinets de cafè, espremedores, bàscules de cuina i diversos (obrellaunes, ganivets elèctrics, rellotges de cuina/minutera…) - Els que s’encarreguen del cuinat d’aliments: cuines, forns, microones, torradores, bullidors, cafeteres, olles a pressió. - Els que es fan càrrec de la neteja: aspiradores, enceradores, rentaplats, rentadores, planxes, màquines de cosir. - Els encarregats de la climatització: estufes, calefactors, ventiladors, calentadors de llit. - Els que tenen cura de la neteja personal: màquines d’afaitar, eixugacabells, bàscules de bany. També ha fet una classificació dins el grup d’aparells d’imatge i so que es subdivideix en: - Els aparells que ens proporcionen entreteniment com ràdios, gramòfons/ tocadiscos, equips hi-fi, televisors, … - Tots aquells aparells que s’encarreguen de la comunicació com, per exem- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 91 ple, telèfons, telèfons de porteria, … Malgrat podem trobar a faltar l’extensió propiciada per la revolució informàtica dels últims anys i una diferenciació entre petit i gran electrodomèstic -que formen part de l’anomenada “línia blanca” per contraposició a la “linia marró” dels aparells d’imatge i so-, aquesta catalogació representa un esforç considerable pel que fa a fixar la nomenclatura dels diferents artefactes, ja que moltes vegades la nominació amb que es designa popularment un estri no coincideix amb el seu genèric. És el cas, per exemple, del que la gran majoria anomenem Minipimer o (7) L’empresa Pimer va anomenar Minipimer a la seva batedora-trituradora elèctrica de braç, mentre que Turmix era el nom d’una altra empresa dedicada a la producció de diversos electrodomèstics, entre els quals destacaven les batedores de got. Turmix(7), llur nom és, segons la classificació de la Col·lecció Alfaro Hofmann, una trituradora. Sovint la innovació tecnològica genera nous estris per als quals cal trobar un nom comú. Els mecanismes socials per la creació de neologismes responen a una natura molt variada i l’intent de les diferents firmes perquè el consumidor recordi els seus productes hi juga un paper determinant. Tanmateix, no s’ha d’oblidar que, en el camp del marketing, el fet que un objecte nou sigui denominat popularment mitjançant una marca no constitueix necessàriament un avantatge: a més a més de no ser garantia de vendes ni de fidelització del consumidor, la marca acostuma a perdre identitat com a tal. El Termcat, responsable d’estudiar i normalitzar la terminologia de la (8) El TERMCAT, creat el 1985, però que funciona des de l’any 1994 com un consorci amb personalitat jurídica pròpia, està integrat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, l’Institut d’Estudis Catalans i el Consorci per a la Normalització Lingüística. Els seus objectius són: garantir l’extensió harmònica en l’ús de la terminologia desenvolupada, legitimar la terminologia normalitzada, i facilitar la implantació social i territorial de la terminologia desenvolupada. Veure: http:// www.termcat.net (9) Termcat (1993).- Lèxic d’electrodomèstics. Barcelona. llengua catalana(8), ha desenvolupat un lèxic per designar tots els components del món proper als electrodomèstics mencionant també aspectes relacionats amb la seva producció i funcionament(9). Aquesta terminologia parla de línia blanca i de línia marró, d’avaries, de mots com connexió, engegada o encesa, i també denomina els aparells: l’espremedora elèctrica, la cafetera gota a gota elèctrica, la rentadora de càrrega frontal o la placa de cocció en són alguns exemples. De tota manera i malgrat la minuciosa dedicació d’aquest estudi per aportar sinonímies i organitzar famílies d’electrodomèstics, hi ha alguns aspectes que no queden suficientment detallats. Per exemple, per distingir una batedora de tipus “minipimer” no- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 92 més trobem la locució batedora elèctrica(10), potser excessivament genèrica atesa la varietat de batedores elèctriques existents al mercat. Hi ha també dues locucions més que s’hi addiuen: picadora mescladora d’aliments(11) i trinxadora mescladora d’aliments(12). Ambdues presenten ambigüitats sobre les possibilitats materials que envolten el parc actual de batedores i trituradores. Una identificació major, potser acompanyada de referents gràfics, i una cerca exhaustiva sobre les tipologies d’electrodomèstics del mercat facilitaria la designació dels diferents aparells evitant la proliferació de mots de creació comercial o popular. (10) Íbid. núm. 33, pàg. 16. (11) Íbid. núm. 179, pàg. 20. (12) Íbid. núm. 254, pàg. 22. Tradicionalment els electrodomèstics s’han classificat en dos grans grups: els de la línia blanca -grans i petits- i els de la línia marró. Els electrodomèstics de la línia blanca -grans i petits- es podrien definir com: “... els aparells que faciliten certes tasques pròpies de la llar (netejar, cuinar) i que hi fan més agradable la vida quotidiana (temperatura, cura personal…)” (Hermosilla, Pacheco, 1992:13) És el cas, per exemple, de les rentadores, les assecadores o les batedores. En canvi, els electrodomèstics de la línia marró són aparells destinats, bàsicament, a l’esbarjo familiar i formen part d’activitats relacionades amb l’àudio i el vídeo: “Aquest subsector, també anomenat “electrònica de consum”, ha estat inclòs en l’estudi (dels electrodomèstics) a causa del caràcter final dels seus productes (domèstic) i no pas per qüestions del procés productiu.” (Hermosilla, Pacheco, 1992:13) UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 93 Una primera aproximació al sector dels electrodomèstics ens la proporciona la Classificació Nacional d’Activitats Econòmiques (CNAE) en els subapartats següents: -345: “Fabricació d’aparells electrodomèstics”, on s’inclouen els electro(13) Aquest subapartat forma part del grup 34 corresponent a “Construcció de maquinària i material elèctric”(CNAE). En la classificació de les Comunitats Europees (NACE), els electrodomèstics de la línia blanca estan inclosos en la divisió 29, “Fabricació de màquines, equips i material mecànic” dins el subapartat 29.71. (14) Aquest subapartat està inclòs en la divisió 35 corresponent a “Fabricació de material electrònic”(CNAE). En la classificació de les Comunitats Europees (NACE), els electrodomèstics de la línia marró formen part del grup 32, “Fabricació de material electrònic; fabricació d’equip i aparells de ràdio, televisió i comunicació” dins dels subapartats 32.2 i 32.3. domèstics de la línia blanca. (13) -355.1: “Fabricació de receptors de ràdio i televisió i aparells d’enregistrament i reproducció de so i imatge”, on s’inclouen els electrodomèstics de la línia marró.(14) Aquesta classificació se centra, sobretot, en l’homogeneïtat quant a procés de fabricació amb altres subsectors -com, per exemple, el de material elèctric i electrònic- i no pas en la relació respecte del mercat i la destinació final dels productes. Per això, cal una aproximació que tingui en compte aquesta darrera qüestió, que és, en definitiva, allò que dota la indústria fabricant d’electrodomèstics d’una entitat pròpia com a sector. Aquest és el motiu al·legat per Hermosilla i Pacheco(1992), segons el qual s’ha establert una nova classificació que té en compte la referència a un sector econòmic amb personalitat pròpia. Aquesta classificació desglossa el sector dels electrodomèstics en quatre grans grups: dos referits a la línia blanca, un a la línia marró, i un quart que recull la indústria auxiliar. La indústria auxiliar del sector recull el conjunt d’empreses subministradores de béns intermedis que hi aporten els diferents components, elements i peces. De tota manera, es tracta d’un grup que dirigeix els seus productes cap a un ventall molt més ampli de sectors industrials. A continuació es descriuen els dos grups d’electrodomèstics de la línia blanca i els de la línia marró. UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 94 3.1.2.1 Electrodomèstics de línia blanca Són els electrodomèstics que habitualment han ajudat a solventar les tasques domèstiques. En contraposició als electrodomèstics de la línia marró, els quals, destinats a l’esbarjo familiar, han ocupat les estances principals de les llars, la línia blanca s’ha relegat a les cambres destinades als serveis -cuina, safareig, galeria,…- Així, el qualificatiu de “blanc” ens parla de neteja, puresa i absència total d’ornamentació, mentre que el “marró” s’identifica amb la resta de mobiliari noble de les estances destinades a l’intercanvi social. Els primers transmissors de ràdio, televisors i gramòfons utilitzaven les caixes de fusta com a carcasses per contenir els seus components, de manera que la seva aparença final era gairebé la d’un “armari”, més d’acord amb la resta del mobiliari de la llar. 3.1.2.1.1 Grans electrodomèstics El subsector dels grans electrodomèstics de la línia blanca, ha estat tradicionalment considerat el component bàsic i referencial d’aquesta línia blanca. Segons Hermosilla i Pacheco (1992), aquest grup està integrat per aparells de neteja, aparells de refrigeració i aparells de cocció i de calefacció. “Es tracta d’un capítol format per productes alguns dels quals es poden considerar madurs en la seva essència. Per exemple una rentadora actual guarda una gran similitud, quant els seus elements estructurals (carcassa, compressor-motor elèctric, tambor ...) amb una rentadora de fa vint anys. Potser el disseny i les innovacions de caire electrònic (programador...) UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 95 hagin estat els canvis més rellevants.” (Hermosilla i Pacheco, 1992:13) Un llistat dels grans electrodomèstics de la línia blanca segons aquesta classificació proposada per Hermosilla i Pacheco (1992) contempla: a. Els aparells de neteja, com són les rentadores, les assecadores, i els rentavaixelles. b. Els aparells de refrigeració, entre els quals podem comptar els frigorífics, els congeladors i els condicionadors d’aire. c. Els aparells de cocció i de calefacció que inclouen cuines, forns, plaques de cocció, radiadors i escalfadors. 3.1.2.1.2 Petits electrodomèstics Els petits electrodomèstics presenten molta més varietat pel que fa a l’estructura formal i a les funcions que desenvolupen. “En segon lloc hi ha el grup dels petits aparells electrodomèstics de la línia blanca, integrat per aparells de cuina, aparells de neteja i manteniment de la llar, eines de bricolatge, aparells d’higiene personal i aparells de climatització. Aquest grup inclou productes força diferents, derivats generalment de l’aplicació d’una tecnologia coneguda i normalment convencional (per exemple, resistències i motors elèctrics) a tasques noves.” (Hermosilla, Pacheco, 1992:13) A diferència dels aparells del grup anterior, que tenen una estructura for- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 96 mal molt més consolidada en el temps, es tracta d’un apartat que ha tingut un fort desenvolupament en els darrers cinquanta anys. Mentre que el gran electrodomèstic implica una certa necessarietat, els petits electrodomèstics presenten una condició més “opcional”. Els integrants dels diferents grups domèstics s’afanyen a tenir una rentadora, un frigorífic o un rentavaixelles, mentre que releguen a les necessitats més secundàries el petit electrodomèstic. Això ha implicat un esforç considerable de les empreses productores d’aquest sector a centrar la seva atenció en els aspectes innovadors de la tecnologia, tot propiciant alguns canvis estructurals en aquests aparells reinventant-ne utilitats i prestacions. Segons Hermosilla i Pacheco (1992), una classificació dels petits electrodoméstics de la línia blanca contempla: a. Els aparells de cuina com les batedores, les torradores, les liquadores... b. Els aparells de neteja i del manteniment de la llar, com les aspiradores, les planxes... c. Les eines de bricolatge, com els trepants... d. Els aparells d’higiene personal com les màquines d’afaitar, els assecadors de cabells... e. Els aparells de climatització, com els ventiladors, els calefactors, els extractors... 3.1.2.2 Electrodomèstics de línia marró El subsector dels electrodomèstics de la línia marró també s’anomena sovint a nivell comercial “electrònica de consum”. Aquest apartat se subdivideix en televisors, aparells de so -àudio- i aparells d’imatge -vídeo-. Inclou productes de tecnologia punta que se sotmeten contínuament a UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 97 innovacions de gran impacte en els mercats. La classificació exposada per Hermosilla i Pacheco comtempla: a. Els televisors. b. Els aparells d’àudio, com els tocadiscos, les cadenes musicals, els magnetòfons,... c. Els aparells de vídeo, com els magnetoscopis... UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 98 3.1.3 El sector de l’electrodomèstic a Catalunya 3.1.3.1 Característiques del sector Parlar genèricament del sector de l’electrodomèstic a Catalunya no és una tasca fàcil perquè cal fer una distinció entre els subsectors dels grans i petits aparells de la línia blanca i els de la línia marró. Les particularitats de l’evolució de cadascun d’aquests subsectors han posat de manifest una diferenciació singular de l’estructura i les característiques de cadascun d’aquests grups. “En el cas dels grans electrodomèstics de la línia blanca, s’ha de destacar la forta reestructuració patida pel subsector al començament dels anys vuitanta. El resultat final d’aquest procés ha estat una forta concentració empresarial del sector en l’àmbit internacional, que en el cas d’Espanya ha comportat una reestructuració profunda del sector caracteritzada per una implantació notable de les multinacionals europees. De fet, a Espanya la reconversió de la línia blanca (grans electrodomèstics) ha estat protagonitzada, en bona mesura, pels grups multinacionals europeus. El subsector dels petits aparells de línia blanca també presenta una important concentració empresarial i una notable preeminència a escala internacional de certs grups multinacionals. El subsector dels electrodomèstics de línia marró, és, potser, una de les activitats més internacionalitzades. Les multinacionals estan portant a terme una estratègia d’especialització de les seves plantes, tenint en compte els avantatges específics de cada país on estan ubicades. La competència entre les empreses fabricants és extremadament forta.” (Hermosilla, Pacheco, 1992:14-15) UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 99 Les diferències acusades en cadascun d’aquests subsectors no ens impedeixen fer una valoració global sobre la rellevància del sector a Catalunya: “Però, malgrat aquesta relativa curta història de la indústria fabricant d’electrodomèstics, cal tenir present que s’ha convertit en una activitat important dins el sector industrial quant a producció i tecnologia, i en un subministrador final fonamental per al mercat de béns de consum. La seva imbricació, doncs, en les economies occidentals és molt profunda.” (Hermosilla, Pacheco, 1992:16) A més a més cal destacar la importància que té el quart subsector, el de la indústria auxiliar: “D’una banda, el grau d’interrelació del sector amb altres branques industrials és notable, tant en materials i elements com en tecnologia. Val a dir que el sector dels electrodomèstics sintetitza, moltes vegades, innovacions provinents d’altres sectors (per exemple l’electrònica) i les trasllada a aplicacions concretes en el mercat de consum final. En aquestes interrelacions amb els sectors industrials té un pes molt important la indústria auxiliar i, especialment, la subcontractació, ja sigui en volum de producció o en nombre d’empreses i posicionament estratègic en la cadena producció-comercialització. De vegades, la indústria auxiliar no es limita a la fabricació de parts, peces i components, sinó que penetra en la fabricació de productes finals per al consum. En aquest cas, la firma contractista es dedica solament a afegir la seva marca (generalment coneguda) i a comercialitzar el producte. Aquesta pràctica és molt comuna, sobretot en el subsector dels petits electrodomèstics de la línia blanca.” (Hermosilla, Pacheco, 1992:16) UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 100 3.1.3.2 Configuració i evolució del sector a Catalunya La clau del desenvolupament d’aquest sector rau en la ràpida introducció a les llars occidentals dels diferents aparells electrodomèstics. “Des dels anys cinquanta, i d’acord amb el grau dedesenvolupament de cada país, els electrodomèstics han anat adquirint rang de primer ordre entre els sectors finals de gran consum, fins a convertir-se en un component essencial de les llars familiars. (Hermosilla, Pacheco, 1992:16) Si bé a d’altres països la indústria dels electrodomèstics es va desenvolupar a partir dels anys 1920s, com és el cas d’Estats Units, o dels anys 1930s, com és el cas d’alguns països europeus, a Catalunya aquest és un sector relativament jove, que té una història més curta. El sector a Catalunya no va començar a desenvolupar-se fins que, acabada la Guerra Civil, van aparèixer petites empreses de tipus familiar que van passar de produïr mecanismes i petits motors a produïr les aplicacions per a les quals són útils aquests motors. A la primera postguerra i durant l’autarquia econòmica, els entrebancs creats per la mancança de materials i la precarietat de la maquinària van fer que els elecrodomèstics produïts als primers anys fossin més propers a la producció artesana que als processos pròpiament industrials. No va ser fins als anys 1960s que el sector dels electrodomèstics va experimentar un fort periode d’expansió. El nivell adquisitiu de la població va augmentar considerablement en aquests anys degut al desenvolupament econòmic en tots els àmbits socials gràcies als Plans d’Estabilització i de Desenvolupament. Segons Hermosilla i Pacheco, “... la incorporació d’aquests aparells a la vida quotidiana obeeix a un procés continu i progressiu, de tal manera que en un principi les famílies compren els productes més bàsics, i més tard UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 101 n’incorporen la resta.” (Hermosilla, Pacheco, 1992:39) En aquest text els autors es refereixen, en parlar dels productes més bàsics, als grans electrodomèstics de la línia blanca, alguns dels quals estaven poc introduïts a les llars al principi dels anys 1960s, però eren força presents a mitjan dels anys 1980s. Una dada que serveix d’exemple per exposar aquesta proliferació és la que fa referència als frigorífics: mentre que l’any 1960 només un 5% dels habitatges espanyols disposava de frigorífic, l’any 1985 aquests es trobaven presents en el 90% de les llars. Quan els autors es refereixen a la incorporació de productes no tant bàsics, els petits electrodomèstics de la línia blanca en són un exemple, malgrat que la penetració a les llars espanyoles fós més baixa respecte de les d’altres països de la CEE. El 1988 les famílies espanyoles disposaven d’una mitjana de cinc aparells electrodomèstics, mentre a les llars comunitàries dels països més desenvolupats el nivell se situava en dotze. Si als anys seixanta el sector va experimentar una forta expansió, això es va deure principalment a una estructura empresarial fonamentalment autòctona, sobretot en els segments dels grans electrodomèstics de línia blanca i els electrodomèstics de línia marró, que coexistia amb un nombre escàs de grups multinacionals. Segons Hermosilla i Pacheco (1992), aquest panorama es va modificar substancialment al final dels anys setanta i al principi dels vuitanta: “L’estancament de la demanda a causa de la crisi econòmica, la quasi saturació del mercat en alguns segments de productes en què cada cop era més important la renovació dels aparells, i la reduïda capacitat tecnològica de l’oferta davant d’un marc de rivalitat creixent basada en el component tecnològic, van ser els principals factors que van afavorir un canvi radical en l’estructura del sector. Val a dir que aquest fenòmen fou molt més pronunciat en els sectors dels grans electrodomèstics de línia blanca i els electrodomèstics de línia marró, que no pas en el segment dels petits electrodomès- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 102 tics, aquest darrer amb uns trets estructurals i de demanda diferents als dels altres apartats.” (Hermosilla, Pacheco, 1992:39) Després de la crisi patida pel sector durant aquests anys: “... va tenir lloc una reestructuració profunda que es va concretar en la desaparició d’un nombre significatiu d’empreses autòctones representatives del sector, i en la penetració d’un gran nombre de grups multinacionals, mitjançant l’aduisició total o parcial de firmes locals o a través d’implantacions productives. Així, el panorama del sector català, bàsicament integrat per empreses autòctones al principi dels anys setanta, es va transformar al llarg dels anys vuitanta, i actualment s’ha convertit en un sector controlat per firmes multinacionals, al costat de les quals conviuen, puntualment, algunes empreses locals.” (Hermosilla, Pacheco, 1992:39) El subsector dels petits electrodomèstics de línia blanca va desenvolupar-se a Catalunya una mica més tard que la resta d’electrodomèstics. Que les principals empreses s’implantéssin o sorgíssin al començament dels anys seixanta no vol dir que no hi hagués hagut una trama industrial d’empreses prèvies, normalment de tipus familiar, que es reconvertíssin i fusionessin amb les de nova creació. Pimer, Turmix-Berrens, Numax i Eledom són els noms d’algunes d’elles que van proposar les bases per refermar grups més consolidats, com és el cas de firmes com Braun Española (1961, multinacional) i Taurus (1962, encara autòctona). “El subsector ha tingut des de bon principi el protagonisme de grups estrangers (Braun, Moulinex, Black&Decker), que han ocupat una parcel·la molt important del subsector en els àmbits català i espanyol. Al costat d’aquests grups, s’ha anat formant un teixit autòcton encapçalat per firmes com Taurus i UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 103 Soler i Palau, i integrat per un conjunt d’empreses especialitzades en segments de productes específics.” (Hermosilla, Pacheco, 1992:41) Igual que la resta del sector dels electrodomèstics, el capítol dels petits aparells de línia blanca va experimentar una forta expansió al final dels anys 1960s, però contràriament que els grans aparells i que la línia marró, no va patir cap crisi, sinó que va veure com la seva activitat rebia l’impuls d’una societat que millorava la seva capacitat de consum: “Tanmateix, al contrari que els altres dos subsectors, no va experimentar la crisi del final dels anys setanta i principi dels vuitanta d’una manera tant intensa. La notable internalització de l’activitat des del començament, la formació d’un teixit d’empreses locals d’un nivell tecnològic adequat, la vocació exportadora de les empreses i el baix grau de saturació de la demanda han estat alguns dels factors principals que han determinat que el subsector es preservés dels forts processos de reestructuració patits pels altres segments dels electrodomèstics.” (Hermosilla, Pacheco, 1992:42) Aquestes dades sobre l’activitat productiva del sector no van variar des dels anys 1960s fins a principis dels anys 1990s: “Actualment, el subsector dels petits aparells de línia blanca presenta un perfil estructural, pel que fa a les empreses principals, força semblant a l’existent al principi dels anys vuitanta. De tota manera cal destacar que, malgrat el creixement que ha experimentat la demanda durant els darrers anys, el mercat encara té un nivell d’equipament baix respecte als nivells d’altres països occidentals.” (Hermosilla, Pacheco, 1992:42) UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 104 3.1.3.3 Trets principals del procés productiu Els trets principals que caracteritzen el procés productiu del sector dels electrodomèstics són la complexitat en el nombre de components i l’alt grau d’automatització. Segons Hermosilla i Pacheco (1992), són productes bastant estandaritzats i complexos, a causa del gran nombre de components, conjunts, elements i peces que els integren i de la coordinació i l’acoblament necessaris de tots per la fabricació del producte final. A més a més, com es tracta de productes madurs, existeix un elevat grau d’automatització, el qual pot comportar que cada producte i cada model demani una línia de fabricació diferent. Això fa que el procés de producció del sector es caracteritzi per la fabricació en cadena, amb un pes relatiu molt important de les fases de muntatge i, conseqüentment, amb una presència força rellevant de la mà d’obra. “Les economies d’escala i la fabricació en grans sèries són fonamentals per al sector, especialment en els segments dels grans electrodomèstics de línia blanca i dels aparells de línia marró. Això permet reduïr costos, amortitzar productes d’una vida mitjana relativament curta i, sobretot, garantir uns nivells de competitivitat adequats.” (Hermosilla, Pacheco, 1992:89) Qualsevol artefacte es divideix estructuralment en diferents grups, encarregats de definir unes funcions determinades i donar sentit a la globalitat de l’estructura. Aquests grups són diferents dins de la mateixa línia blanca en el cas dels grans electrodomèstics o dels petits electrodomèstics. Un aparell del subsector dels grans electrodomèstics de línia blanca es compon de quatre grans grups: a. El grup base, específic de l’aparell al qual proporciona la seva singula- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 105 ritat, com poden ser el grup refrigerant, el grup de rentatge... Es compon de components i conjunts especialitzats amb un nivell tecnològic elevat. En un frigorífic, per exemple, el grup base -o grup refrigerant- es compon d’un compressor, un serpentí i un circuit d’expansió. En una rentadora, el grup base -o grup de rentatge- està integrat per la tina, el tambor i el grup motriu. b. El grup elèctric i de maniobra, integrat per components, elements i peces de caire genèric, que tenen una gran diversitat d’aplicacions tant en els electrodomèstics com en altres sectors. Dins d’aquest grup s’enregistren els sensors, els programadors, els cables, els llums, els pilots, els interruptors, els fusibles... c. El grup hidràulic, que només forma part d’aparells electrodomèstics que operen amb aigua, com és el cas, per exemple, de les rentadores i els rentavaixelles. d. El suport, que consisteix en el moble metàl·lic que dóna cos i aparença externa a l’aparell i que per tant el dota d’identitat. Un aparell del subsector dels petits electrodomèstics de línia blanca es compon també de quatre grups estructurals: a. El grup base, integrat per resistències i/o motors elèctrics, que doten els aparells del seu caràcter singular. Així es pot diferenciar entre els aparells electrotèrmics, els que es basen en resistències elèctriques, i els aparells electromecànics, aquells basats en motors elèctrics. b. El grup elèctric i de maniobra, similar al del subsector dels grans electrodomèstics. UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 106 c. El grup operatiu actuant, format pels elements que desenvolupen l’operació particular dels aparells. En un ventilador o en una batedora, per exemple, el grup operatiu actuant estaria format per les aspes i en un ganivet elèctric ho estaria per la fulla de tall. d. El suport, que consisteix en la carcassa que, com en el subsector anterior, dóna cos i aparença externa a l’aparell. Si bé en els grans electrodomèstics el material majoritàriament emprat per al suport és el metall, els petits electrodomèstics empren el plàstic per la seva practicitat i maniobrabilitat. Si posem com exemple una batedora elèctrica de braç tipus Minipimer, que és la que biografiarem en aquest estudi, atenent a aquesta diversificació, la seva distribució resta de la següent manera: El grup base correspon al motor elèctric o aparell electromecànic que efectua el moviment gràcies al qual són batuts o triturats els aliments. El grup elèctric i de maniobra el composen els cables, pilots, interruptors, fusibles, condensadors, etc... El grup operatiu actuant el conformen les aspes de metall o de plàstic en contacte amb els aliments. I el suport és la carcassa de plàstic que protegeix el motor i dóna estructura a l’aparell. Quant als mitjans de producció, l’organització del procés productiu del sector es pot dividir en dos grans apartats, que són: a. La fabricació de components, d’elements i peces, i de suports dels aparells. b. El muntatge i l’acoblament de subconjunts i conjunts del producte final. UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 107 4. Metodologia 4.1 Delimitació de les possibilitats metodològiques Una de les característiques de l’era de la producció industrial (Cross, 1995) consistex en que aquesta es realitza adreçant-se a una massa desconeguda de públic usuari. Quan un artefacte ha estat produït amb aquestes característiques, surt al mercat esperant que aquesta massa anònima l’adopti com una proposta novedosa o que serveix per a una nova necessitat. L’adopció dels aparells materials té lloc per diferents processos com, per exemple, el contagi de familiars, amics i veïns. Normalment el consumidor no es mou motivat per una irresponsable necessitat consumista, sinó que valora pros i contres sempre en funció d’una jerarquia de paràmetres que li permeten decidir què és el què ha d’adquirir i el que no. Dins dels diferents processos que es duen a terme en l’adquisició dels béns de consum, considero molt interessant el moment en que la persona ja ha aconseguit el que considera més necessari i comença a gastar en allò que reconeix explícitament que no necessita o que no li és imprescindible. Entre els motius que indueixen aquestes pràctiques de consum, hom pot argumentar possibilitats de modernització, o d’accés a les èlits socials, entre d’altres. Per tot això es fa palès que identificar aquests processos no és possible sense un apropament minuciós a les pautes culturals i econòmiques que caracteritzen els diversos grups socials. Quan algú posseeix un artefacte nou explica sovint el seu funcionament a amics, veïns i persones properes i pot encomanar la sensació de necessitat als seus coetanis. De vegades, el procés pot donar-se a la inversa, quan algú expressa que té un problema a resoldre, en aquest cas domèstic, i una UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 108 altra persona li ofereix la solució, sempre a partir d’una experiència particular prèvia. Moltes vegades és la publicitat l’encarregada de donar a conèixer els avantatges d’un nou artefacte. La publicitat no només mostra les possibilitats pràctiques d’un aparell, com podria ser mostrar la facilitat amb que una aspiradora repassa els espais més amagats de la llar, o la rapidesa amb que una trituradora esmicola els aliments. En el seu llenguatge, trasmet també una gran quantitat de signes que fan referència a aspectes d’identitat personal i de relacions socials. Entre els primers podríem citar, per exemple, el fet que una dona apareixi luxosament arreglada i pentinada realitzant les tasques de la llar, o que sigui un home qui realitza la labor de passar l’aspiradora. Visionar aquestes imatges produeix un alleujament simultani a la mestressa de casa, que pot imaginar-se més elegant seguint les aspiracions culturals burgeses o ajudada per l’home de la casa. D’entre les relacions socials podríem fer referència a la felicitat mostrada per les famílies unides practicant escenes d’oci mentre els aparells solucionen la part més feixuga de les tasques domèstiques; així com també val la pena destacar les indicacions del reconeixement social d’amigues o veïnes que envejen la possessió d’algun objecte o bé de consum determinat. Les estratègies publicitàries intenten acomodar l’usuari a un artefacte en la mesura que aquest ha estat ja produït. Evidentment que el dissenyador ha pensat prèviament en la majoria d’aspectes a tenir en compte durant el procés de projectació. Aquests raonaments segueixen una estructura d’assaig i error per la qual seria immensament útil conèixer els testimonis d’aquelles persones que ja han fet servir aquests artefactes, que han conviscut amb ells, com a eina que permeti explorar espais desconeguts en la presa de decisions del procés metodològic. Tota aquesta informació reverteix en la projectació d’un aparell en una doble vessant; per una banda, ofereix la possibilitat de millorar aquells aspectes que els usuaris hi detecten com inconvenients; i per una altra, permet plantejar la innovació de nous artefactes en el cas que hi hagi algunes funcions que no quedin UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 109 prou resoltes amb el parament actual. Pel que fa a la possibilitat d’aprofondir en la biografia dels artefactes aplicant algunes tècniques del mètode biogràfic, se m’acut, a priori, que es podria plantejar a diferents nivells: - Fer la biografia d’un artefacte concret: la història de vida d’un artefacte determinat, i només d’aquell exemple, aprofitant els testimonis de les persones que hi interactuen, dels familiars que el posseeixen i en fan ús i de tot el grup que hi manté o hi ha mantingut contacte o hi ha establert alguna relació social. - Confeccionar la biografia d’un model d’artefacte i explicar la història i evolució de diversos artefactes del mateix model en general, utilitzant els relats paral·lels d’algunes famílies o grups que hagin fet ús d’aquell model, però cadascú del seu propi aparell, és clar. - Fer el biograma d’un artefacte, estudiant un model en un àmbit més ampli. És un apropament que s’acosta més a l’estudi quantitatiu en tant que pot oferir menys qualitat d’informació, però permet revisar i incloure els testimonis d’un nombre molt més gran de persones. Per aquest motiu crec que pot arribar a ser una eina molt útil per respondre a preguntes concretes com les que es plantegen de vegades les empreses i els dissenyadors. Ha estat apuntada, en parlar dels inconvenients del mètode biogràfic, la variable temporal, és a dir, el fet que un narrador expliqui una història revisada des del seu punt de vista en el moment de narrar-la. Això ha generat un (1) Bourdieu, Pierre (1989) “La ilusión biogràfica”, a Historia y fuente oral. Núm.2 Memoria y biografia, pàgs. 27-33 debat que Bourdieu ha anomenat “la il·lusió biogràfica”(1), fent referència a que les narracions biogràfiques expliquen el passat però des d’un punt de vista situat al present i, que per tant, són reinterpretacions des d’allò que s’ha arribat a ser. Per tant, les narracions biogràfiques posseeixen un caracter teleològic depenent del moment temporal en que s’expliquen. Això im- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 110 plica que una persona no expliqui igual un mateix aconteixement si és entrevistada quan és jove o quan és anciana, i que el caràcter d’inevitabilitat plani sobre tot el discurs: “... inevitablement, tota trajectòria individual i social serà llegida i interpretada des d’allò que l’individu ha arribat a ser, d’allò que és quan narra la seva història.” (Pujadas, 2000:151) Aquesta variable temporal no representa cap problema a l’hora de confeccionar la biografia d’un artefacte quan la seva finalitat és incorporar la informació resultant al procés de disseny de nous artefactes. Perquè es dissenya per projectar nous estris, i el que és realment pertinent en aquest cas és obtenir el testimoni actual sobre aquest o aquell aparell. Tal i com la història oral es pot veure de vegades afectada negativament per aquesta variable en tant que la recopilació de dades objectives es pot veure distorsionada, la disciplina del disseny se’n pot veure afavorida. Evidentment, i com ja hem assenyalat, cada recerca necessita d’unes eines concretes d’apropament a l’objecte d’estudi. Des de l’estudi etnogràfic podem intentar esbrinar els processos culturals pels quals alguns artefactes ideats per a la resolució de tasques domèstiques han perviscut a l’allau novedós d’estris i robots de cuina mentre que d’altres, malgrat compartir un èxit inicial semblant, no han perdurat en el temps, o la seva utilització s’ha anat relegant a un segon terme. En el cas de la liquadora, per exemple, l’aparatosa tasca de neteja i les dimensions de l’artefacte poden ser, en un moment determinat, decisives per decidir d’usar-la o no. Evidentment, les pràctiques nutricionals i gastronòmiques de la cultura juguen un paper determinant a l’hora d’incorporar estris, utensilis i electrodomèstics al parament de la llar. Cal suposar que sense una dieta que UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 111 inclou aliments com el puré, el gaspatxo, la maionesa i les papilles, per esmentar-ne només alguns, el procés d’adaptació de l’aparell que anomenem Minipimer com artefacte a la nostra cuina hauria patit una sort diferent. Per això em pregunto com han aconseguit alguns petits electrodomèstics, com per exemple aquesta batedora elèctrica de braç, aquesta vigència. Per què avui dia emprem molt poc el molinet de cafè? Per què d’altres, com el ganivet elèctric no han entrat a formar part del parament de la llar? Quins són els mecanismes que fan que una comunitat adopti uns artefactes i n’aparti d’altres? Crec que el mètode biogràfic aplicat als objectes pot ser una eina metodològica que permeti desvetllar la supervivència d’algunes formes culturals sobre les altres i aprofondir en com es constitueixen les respostes acomodatives o adaptatives en un marc històric i cultural determinat. 4.2 Categories d’objectes biografiables Per abordar l’evolució dels petits electrodomèstics des dels primers aparells fins avui dia és interessant recordar la distinció que planteja Josep Maria Martí (1999), entre arquetipus, tipus, model i exemple. L’arquetipus és la construcció cultural més genèrica sobre un artefacte, que recull tot allò comú a tots els tipus, models i exemples. La seva categoria, gairebé ”universal” d’un tipus d’objecte, mostra la màxima abstracció i dóna la mínima informació sobre un artefacte. Per exemple, només amb la paraula “cotxe” tots imaginem un arquetipus molt general del seu referent cultural. UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 112 Els tipus, que són correlatius amb els arquetipus, mostren més informació i menys abstracció que aquests. Els tipus contemplen totes les metàfores estructurals, els constructes analògics possibles i es refereixen a les estructures funcionals i l’organització de les parts. Tornant a l’exemple de l’automòbil, definiria precisament el tipus de cotxe: utilitari, berlina, familiar o esportiu. “La construcció del tipus implica una pèrdua d’informació més elevada que la del model, i el grau de generalització que el tipus representa es paga amb aquesta pèrdua. En aquest sentit els tipus quasibé sempre fan descripcions parcials dels artefactes, per més que amb un grau de generalització molt elevat.”(Martí i Font, 1999 :312) Els models són les representacions més definides dels artefactes existents. Constitueixen un tercer estadi progressiu que mostra cada cop menys abstracció i més informació. En el cas del cotxe queda perfectament explicat per qualsevol model de vehicle com per exemple, el Seat 600. L’exemple és un exemplar existent privilegiat i només aquell, diferenciat de tota la resta que va sortir de la mateixa fàbrica o de la mateixa cadena de muntatge. Pot ser el 600 que va tenir la nostra família o el que va conduïr un personatge reconegut. Si parlem de la batedora de la qual pretenem confeccionar la història de vida, l’arquetipus suposaria tot el grup de batedores i en ell hi tindrien cabuda tots aquells estris que desenvolupen funcions com batre i triturar però que poden adoptar diverses formes. En parlar del tipus ja podríem especificar que es tracta d’una batedora elèctrica de braç amb una estructura tipològica ben definida. El model versaria sobre un producte concret com per exemple la Braun Minipimer MR2 i en aquest grup entrarien a formar part totes les MR2 que han sortit al mercat. I l’exemple seria concretament UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 113 la primera Minipimer MR2 que va tenir un familiar nostre. Triar un petit electrodomèstic per biografiar-lo vol dir aconseguir dades molt interessants sobre el tipus de producte que es tracta. De fet, hi ha algunes diferències entre el gran i el petit electrodomèstic que en parlar de la classificació dels electrodomèstics encara no havíem definit. La carcassa del gran electrodomèstic és metàl·lica mentre que la del petit és de plàstic. Això, que té a veure amb les dimensions dels aparells d’un i altre grup, es reflexa en la importància de la utilització diària establint una relació proporcional: a més ús, més dimensió. També és contrastable que els grans electrodomèstics ocupen un lloc determinat a la llar mentre que els petits sovint no tenen un espai propi assignat i resten amagats a l’armari o a un calaix passant a ocupar part de l’espai físic només en ser utilitzats. Per això els petits aparells electrodomèstics de la cuina són un camp d’estudi tant atractiu. Cap dels altres grups presenta una diversitat igual pel que fa a l’evolució formal dels aparells; al seu desenvolupament formal de models, tipus i arquetipus; als processos de desaparició d’alguns artefactes i a la pervivència i consolidació d’altres a la nostra cultura actual. La riquesa del grup de petits electrodomèstics de preparació d’aliments ve en part generada pel fet de ser petits, i per la seva condició de ser assistents de “segona línia” en comparació amb els grans electrodomèstics de línia blanca, com la nevera o la rentadora. La funció d’assistència més bàsica d’aquests últims i el gran tamany que ocupen van propiciar que ràpidament es prefixessin els tipus i el que encara avui considerem els seus arquetipus. El fet de contenir la seva estructura gairebé tancada en caixes de planxa metàl·lica, -degut a la seva missió d’allotjar aliments, roba, etc…ha fet que no observéssim de forma palesa els canvis de funcionament i les innovacions tècniques que han anat experimentant els grans electrodomèstics al llarg de la seva evolució. Els petits electrodomèstics, en canvi, per la seva necessitat de reduïr espai de totes totes, ens han mostrat mor- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 114 fologies més canviants. La inventiva que dissenyadors, treballant a petites empreses primer, i a grans multinacionals després, han desenvolupat per aconseguir un augment de les vendes, ha multiplicat també la proliferació de models en aquest sector. Així, mentre que alguns models dels petits electrodomèstics incipients equivalen als que continuem emprant avui sense haver experimentat gairebé variacions estructurals, d’altres han tingut una evolució més lenta, canviant a diferents estadis formals fins arribar al que avui considerem el seu tipus -o tipologia-. Com exemple de tipus que no ha experimentat gairebé cap canvi en la seva estructura podem citar la mateixa batedora elèctrica de braç, mentre que un petit electrodomèstic que ha sofert una certa diversificació de tipologia és la cafetera elèctrica, de la qual n’han sorgit tipus força diferenciats, com poden ser les de tipus “Melitta” o les actuals “Nespresso”. D’altres propostes, en canvi, han desaparegut per diversos motius quedant descartats del parament cultural consolidat. De vegades és la pròpia funció que desenvolupen la que no resulta ser tan útil com es prometia, com, per exemple, passa amb el ganivet elèctric o l’obrellaunes elèctric. De vegades, la configuració o estructura d’un artefacte passa a modificar-se -i fins i tot a desaparèixer- degut a un altre avenç tecnològic. Altres vegades, els usos es veuen modificats per una resposta acomodativa i sempre en la direcció del que es considera un guany en temps o en comoditat, com per exemple la quasi extinció del molinet de cafè deguda als avantatges dels nous embalatges que envasen el cafè al buit, etc... Aquests recorreguts ens parlen, des de la teoria del disseny, d’uns processos analitzables seguint els paràmetres d’innovació tècnica i de les millores incorporades d’utilitat domèstica. Per exemple, en contraposició a la batedora que té el mecanisme dins el propi recipient on es baten els aliments, ja existent i força emprada en altres països, la trituradora de braç -o Minipimer- presentava l’avantatge de ser d’una mida molt més reduïda i per tant més apta per a l’ús en cuines reduïdes, i de la seva maniobrabilitat UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 115 en el moment de fer-la funcionar i de netejar-la. Semblaria lògic pensar que si els grans electrodomèstics són els que ofereixen més utilitat real, les empreses els hi haurien de parar més atenció. Curiosament no és així. Les empreses han dedicat més esforços comercials i de recerca als petits electrodomèstics pel fet de no ser considerats tant “indispensables” com els grans electrodomèstics. Basalla (1988) ja va posar en evidència que totes les societats produeixen sempre més artefactes dels que realment utilitzen i que hi ha moltes idees i propostes que queden desestimades sense haver-se arribat a emprar. Aquestes afirmacions s’oposen radicalment als postulats difusionistes, segons els quals les diferents cultures copien la tecnologia i les manifestacions materials degut a la suposada pobresa imaginativa dels diferents pobles. Val a dir que coneixent els processos metodològics de creació d’artefactes no puc estar d’acord amb la pobresa imaginativa que proposa el difusionisme, tot i que comparteixo que ha existit sempre una gran difusió de la tecnologia des de l’origen de la humanitat. 4.3 Etapes en la vida d’un objecte Els artefactes, metafòricament parlant, gaudeixen també d’un periode “vital” -o de vegades de més d’un-, en el qual són concebuts per l’acció mental d’algú, són produïts materialment, i adquirits, utilitzats, canviats, venuts i descartats. Autors com Koppytoff i Martin Juez han defensat la possibilitat d’emprar la història de vida per estudiar la pròpia vida dels objectes. Aquesta historia de “vida” dels artefactes ha de tenir unes característiques pròpies diferents de les històries de vida de les persones, ja que els artefactes, a diferència dels animals i de les plantes, no viuen. La seva “vida” com UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 116 a objecte consisteix en la vida que les persones properes els atorguem, en l’acumulació de records i d’experiències viscudes. Però evidentment la vida no és una qualitat inherent a l’artefacte. En aquest punt val la pena recordar les paraules de Martín Juez: “... ells [els objectes] formen part de les emocions que ens commouen i de totes les experiències culturals que ens semblen significatives.” (Martín Juez, 2002:139) Per tot això, un mateix artefacte poseeix tantes històries de “vida” com persones han “conviscut” amb ell. També cal posar de manifest que, en les vivències viscudes al voltant d’un artefacte hi ha moments en que aquest es manté en un estat de letàrgia, mentre que en canvi hi ha temporades de màxim apogeu en les que participa molt activament amb les persones. El recorregut dels processos socials en la història de vida d’un objecte fa que les persones vagin atorgant-li alguns atributs qualitatius de caràcter funcional i simbòlic. En el descobriment reiterat d’aquests processos socials podem identificar quines són les pautes culturals que desenvolupa una comunitat envers els seus artefactes. Aquesta recerca preten explorar les possibilitats que ofereix la biografia dels artefactes com a eina de coneixement sobre els artefactes mateixos però, en el fons, també sobre un grup d’individus. Per això, les persones possibles a entrevistar són de tot tipus, però, atès que l’artefacte objecte d’aquest estudi va aparèixer durant l’etapa de desenvolupament econòmic de Catalunya, s’ha preferit treballar majoritàriament amb la gent que va viure els canvis esdevinguts durant les dècades de 1950 i 1960. Des del punt de vista epistemològic, l’apropament a l’objecte d’estudi d’aquesta recerca qualitativa i d’interpretació es realitza des d’una vessant històrica a través de la biografia i, des d’una vessant etnogràfica, també processual i que fa referència als canvis socials. El mètode biogràfic acostuma a estructurar, segons els objectius de la UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 117 recerca, diferents fases o etapes de vida que es corresponen amb determinats moments diacrònics (naixement, primera comunió, adolescència, matrimoni, etc…) o també amb alguns aspectes transversals (relacions personals, educació, sexualitat, etc…) que poden ser considerats clau en la vida de les persones. La biografia dels artefactes obliga, metafòricament parlant, a individuar els moments clau en la “vida” d’un artefacte. Després d’haver revisat alguns esquemes sobre les pautes per a l’elaboració de les històries de vida, i vist com se segueix pas a pas el decurs vital en les seves etapes més diferenciades, he esbossat un esquema de les etapes identificables en el decurs existencial d’un artefacte en relació a les diferents persones que hi mantenen algun tipus de contacte. A partir d’aquestes etapes es pot elaborar una pauta per entrevistar els usuaris incidint en els aspectes que més ens interessin per a la nostra recerca. En el marc de la producció industrial que encara ara ens abasteix comunament dels artefactes, la vida d’un objecte consta de les següents etapes: 1. DISSENY. Evidentment hi ha una etapa prèvia a l’aparició d’un aparell que implica: - pensar en una necessitat i convertir-la en una funció, - buscar informació d’artefactes ja existents o similars que acompleixin una funció comparable, i - projectar l’artefacte. 2. PRODUCCIÓ. La indústria es dedica a produïr els diferents artefactes, ensamblant peces estàndar que adquireix a diferents empreses, fabricant les parts inexistents i muntant i embalant el conjunt. 3. DISTRIBUCIÓ. El producte està acabat esperant que una gran massa anònima el compri. S’ha de distribuïr a magatzems i punts de venda, i posar en marxa l’aparell propagandístic per informar de la novetat, expli- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 118 car-ne les prestacions i característiques i induïr al desig tot creant-ne la necessitat. 4. ÚS. Està format per les següents sub-etapes de la vida d’un artefacte en relació amb l’usuari: - DESIG. Aquesta etapa comprèn el procés mitjançant el qual el futur usuari es fa una idea sobre l’artefacte abans que tingui lloc l’obtenció real del mateix. Durant aquesta etapa l’usuari s’adona que vol o necessita un artefacte. Arribar a aquesta conclusió pot donar-se degut a diferents procediments: - Haver-lo vist en qualsevol mitjà, publicitari o no, i haver sentit el desig d’aconseguir-lo. - Haver sentit que existeix, o que algú conegut l’utilitza o el posseeix. - Adonar-se que ens interessa un artefacte, fins i tot abans de saber de la seva existència, d’haver-lo vist o haver-ne sentit parlar. En general el desig es pot explicar gràcies a dos processos diferents: el primer, que un cop vista sabem que desitjem o necessitem alguna cosa; i/o el segon, quan pensem en una solució que ens serveixi per bastir una necessitat perquè prenem consciència que hi ha una funció que no tenim resolta i busquem si existeix un aparell que la satisfaci o si hi ha alguna cosa semblant que també ens pugui servir. - OBTENCIÓ. És el moment en que l’artefacte apareix en escena, es materialitza i passa a formar part, per exemple, del patrimoni domèstic. Els processos pels quals s’arriba a l’obtenció són força variats: - la compra, que s’efectua en mercats, botigues, grans superfícies, Internet… - el regal, que pot provenir de familiars, amics, entorn laboral… - la donació, quan l’objecte és de segona mà, d’algú que ha deixat d’utilitzar-lo, o que el substitueix per un altre, … - la distribució, quan hi ha unes pautes de repartiment socials, com UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 119 és el cas de l’asignació d’artefactes a les llars de països comunistes. - d’altres, com la troballa, existència prèvia en un espai físic determinat -com un pis de lloguer-, … Un artefacte porta gravada en la ment de l’usuari la seva procedència. Si, per exemple, una persona molt propera li regala a un individu una cafetera, aquella cafetera li portarà uns records molt diferents que si el regal prové d’una persona amb qui hi ha algun conflicte personal. També se la tractarà diferent si es troba la cafetera en un pis de lloguer o si forma part de l’herència provinent d’un ser molt estimat. És possible que aquests factors influeixin fins i tot en la percepció de la qualitat del propi cafè que prepara. - UTILITZACIÓ. La utilització d’un artefacte pot efectuar-se quan estem sols, a casa amb la família, en un entorn laboral amb companys de feina, en un d’urbà amb els amics, etc… Mentre s’utilitza poden succeïr alguns esdeveniments i accions que passen a formar part de la biografia de l’objecte, on es van acumulant els vestigis de les experiències viscudes. - DESÚS. Un artefacte pot caure en desús per molts motius. Pot ser que ajudi a desenvolupar alguna pràctica cultural que desapareix, o que sorgeixin altres innovacions tecnològiques que el substitueixen superant-lo, o que no trobem recanvis, o fungibles per mantenir-lo en funcionament. També pot passar que no faciliti tant les tasques com prometia, amb menys efectivitat que la declarada, o que sigui més laboriós fer-lo servir que no pas no usar-lo. Aquest darrer cas és el de la liquadora, que és tant complicada de netejar i per això acaba oblidada als armaris de la cuina. 5. ABANDONAMENT. En aquesta etapa l’usuari decideix abandonar l’artefacte. A banda de llençar-lo i convertir-lo en residu, si el propietari el considera valuós, -i en aquest punt no solament s’han de considerar les valoracions monetàries, sinó també el cúmul d’experiències que recorda i per tant, el seu valor sentimental i nostàlgic-, sempre pot buscar alternatives com guardar-lo UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 120 al jardí, al garatge, posar-lo al magatzem o a les golfes... o regalar-lo a algú proper perquè continui estant en contacte amb l’antic propietari. 6. REENCARNACIÓ. És l’etapa que fa referència al reciclatge, la reutilització i/o la refuncionalització d’un artefacte. Hi ha societats expertes en el reciclatge, sobretot a l’Àfrica i a Sudamèrica on la manca de materials i components força la població a reutilitzar tot tipus de possibilitats materials. En la “reencarnació”, l’artefacte comença una nova “vida” amb una càrrega simbòlica molt gran. El màxim reconeixement d’aquestes càrregues simbòliques viscudes el protagonitzen els amants de les antiguitats, mentre que el paradigma del reconeixement mínim queda exemplificat per aquelles persones que no poden accedir a un artefacte nou i que per falta de mitjans econòmics es veuen forçades a fer-ne servir un de “vell”. En efecte, això queda perfectament reflectit pels qualificatius de “vell” i “antic”, que denoten una càrrega subjectiva en to despectiu i positiu respectivament. 4.4 Unitats d’observació Aquest estudi també planteja un repte diacrònic interessant consistent en la confrontació dels moment clau de la vida dels individus i dels moments clau en la història dels artefactes i totes les relacions que s’hi poden establir. L’apropament des de la cultura de disseny, per la seva banda, és l’encarregat d’aportar el discurs que estudia l’evolució dels artefactes a nivell dels processos projectuals i tècnics als processos socials d’adaptació cultural objectes d’estudi de l’etnografia. Les fonts documentals a partir de les quals s’ha treballat són: - la bibliografia específica del sector dels electrodomèstics i la seva història, - les col·leccions dels Museus d’Arts Decoratives i d’altres mencionats abans, UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 121 - la col·lecció d’electrodomèstics d’Andrés Alfaro Hofmann, la més gran de la península en aquest gènere, - les entrevistes amb usuaris i persones vinculades a la història d’aquest electrodomèstic, entre les que destaca l’aportació de Gabriel Lluelles, dissenyador de Pimer i posteriorment de Braun, i d’altres personalitats del món professional, - la consulta del Registre de patents i marques, i - la revisió d’anuncis i missatges publicitàris de l’època. En aquesta cerca hi ha una tasca empírica d’adaptació de les entrevistes biogràfiques als artefactes que formen part de l’objecte d’estudi. Si tenim en compte que els objectes no viuen, sinó que són les persones al seu voltant les que han d’emetre els seus discursos, i que per tant, un artefacte té tantes històries de vida com individus hi han tingut contacte, cal pensar que l’estructura d’aquestes entrevistes biogràfiques haurà de tenir una pauta molt específica i de naturalesa complexa. Per la confecció d’aquesta biografia he realitzat un total de 31 entrevistes de diferents característiques. Durant les primeres entrevistes vaig parlar amb gent com la Conxita, la Lourdes, la Gemma i la Mari Luz, mestresses de casa d’edat ben diversa. D’aquesta primera immersió qualitativa en el terreny dels electrodomèstics en vaig extreure, en línies generals, una aproximació sovint compartida dels aparells que disfruten d’un major reconeixement social i dels que s’han de conformar amb una popularitat menor o fins i tot un cert menyspreu. Va ser a partir d’aquestes primeres llistes que vaig decidir-me a desenvolupar la història de vida de la batedora de braç aprofitant que la Minipimer havia aparegut en territori català gràcies al dissenyador Gabriel Lluelles. Això em va fer replantejar de dalt a baix les segones entrevistes intentant, a més a més, que tots aquells tipus de persones que podien ser significatives per parlar de l’ús dels aparells de la llar hi estiguessin representades. Així, el contacte amb unes persones em va portar a noves UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 122 persones fins a entrevistar uns dotze usuaris. Com hi ha persones d’aquest grup que vaig entrevistar més d’un cop, el total d’aquestes entrevistes als usuaris és de quinze. Per valorar els diferents usos que es fan de la batedora he tingut en compte el gènere dels testimonis, la seva edat, el lloc de provinença familiar i l’entorn on viuen. Pel que fa a la variable de gènere, em vaig adonar ràpidament que l’ús d’alguns aparells de la llar segueixen formant part del territori femení, i per això vaig haver de buscar informadors en situacions una mica especials per aconseguir una certa riquesa discursiva. Així, em vaig concentrar en la cerca de joves que compartien pisos d’estudiants -Jordi-, o homes que viuen sols, siguin solters -Joan- o divorciats -Carles-. On vaig trobar més col·laboració masculina a la cuina va ser en entorns amb un nivell adquisitiu mitjà-alt -Lluís-, on la implicació de la dona en l’àmbit laboral suposa una participació més gran per part dels homes en algunes tasques de la llar. L’edat també ha estat una de les variables a tenir en compte i la mostra va des dels dinou anys -Jordi- fins els noranta-dos -Conxita-, tot i que la majoria de persones entrevistades es concentren en un grup d’edat que va dels trenta-cinc als seixanta anys. Un altre aspecte que he intentat pautar ha estat el lloc de provinença personal o de la família. He entrevistat gent del camp -Contxita, Lourdes, Joan, Gemma-, que viu a ciutat -Rosa, Carles, Lluís, Nuri-, originaris de tot l’Estat espanyol - Lola, Mari Luz, Jordi-, d’algun país estranger -Gabriela-. També he tingut en compte el lloc on es viu, per poder extreure conclusions sobre els diferents entorns. En les entrevistes es contemplen l’apartada vivenda “neo-rural” -Gemma-, la casa de poble -Joan-, la ciutat petita -Lourdes, Mari Luz-, el barri perifèric de treballadors d’una gran ciutat -Lola, Gabriela-, el barri urbà tradicional -Carles, Nuri, Contxita-, la ciutat perifèrica de treballadors -Jordi- i la zona residencial més allunyada de la ciutat -Lluís, Rosa-. El grup d’entrevistes dels professionals s’ha adreçat a totes les persones que han dedicat part de la seva vida laboral als diferents camps professionals en relació a la batedora. En aquest grup he aconseguit entrevistar dis- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 123 set persones entre els quals hi ha dissenyadors -Gabriel Lluelles, André Ricard-, altres persones vinculades a les empreses de producció -Pepita Giménez-, estudiosos del disseny -Jordi Mañà, Guy Julier-, botiguers -Napo Pallejà, Cristina Pérez-, restauradors de cuina contemporània -Ada Parellada-, tallers de repara- ció -Belén Quesada-, tendes de segona mà -Marc Martínez-, personal de recollida en punts verds -Cristian Puyol-, antiquaris -Víctor Gómez-, col·leccionistes d’electrodomèstics -Andrés Alfaro-Hofmann-, conservadors de museus -Maria José Balcells, Contxa Bayo-, historiadors del disseny -Isabel Campi- i artistes reci- cladors -Xavi Minuesa-. En els seus discursos podem descobrir una estimació cap aquest i altres aparells que amb les seves revelacions més íntimes delata també la seva quotidianeïtat a la llar establint nexes entre vida laboral i personal. Com que totes les persones aporten dades rellevants sobre els diferents apartats de la història de vida de la batedora, tots els testimonis apareixen sense un ordre preestablert ja que l’argument de la vida de la batedora és el propi fil conductor del document. Així, el grup dels usuaris es presenta només amb el seu nom de pila, la dedicació principal i la seva edat. Aquesta minça presentació de cada testimoni em serveix per referenciar cada persona en relació a les variables ja citades. El grup de professionals dels diferents camps, en canvi, es presenten amb el nom i cognom, i el càrrec que han desenvolupat o la seva ocupació en referència al món dels electrodomèstics. No he posat la seva edat a petició d’alguns d’ells com a deferència, ja que mentre que els testimonis usuaris preserven un cert anonimat, els testimonis professionals són persones generalment molt conegudes. A banda, és possible obtenir més informació de cadascun dels testimonis durant la lectura del capítol de la història de vida de la batedora consultant els anexes de referència. A l’apartat 6. Història de vida de la batedora elèctrica de braç s’exposen els diferents tipus d’entrevista en relació als diferents testimonis que van intervenint en cadascuna de les fases vitals de l’objecte. UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 124 UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 125 5. Aproximació històrica a la batedora elèctrica de braç 5.1 Aparició de les màquines dins la llar domèstica Després de la Revolució industrial comencen a aparèixer tot tipus de màquines per solventar la producció a les fàbriques. Les primeres construccions -màquines principalment de vapor- eren força voluminoses i s’accionaven toscament per rodes, palanques, balancins , etc... La seva embergadura desmesurada aconseguia una efectivitat relativa bellugant incansablement pistons i altres peces afins. Es pot trobar alguna vindica(1) Com per exemple a la patent britànica d’una màquina rentadora de dimensions descomunals de l’any 1792 que es descriu com “economitzador de les mestresses de casa”. Giedion, 1948, pàg. 562 ció a favor de l’ús domèstic d’algunes d’aquestes màquines (1), però el seu tamany i pes feia impensable destinar-les a la llar. Però el que sí va aconseguir ràpidament la Revolució industrial va ser renovar el parament de la llar més tradicional mitjançant diferents objectes produïts en sèrie -per exemple estris de diferents aleacions metàl·liquesque eren més resistents que els que provenien de la producció popular artesanal. Això va estimular la creació d’artilugis molt variats. La majoria d’aquests invents per la llar apliquen diferents principis mecànics i són accionats habitualment de manera manual per manetes i palanques. Podem (2) Màquina manual per rentar la roba amb origen al segle XVIII (Anglaterra) Montgomery Ward Catalogue, 1927. citar, com exemples, la rentadora manual anglesa, on el text del seu catàleg de venda -vigent fins a principis del segle vint- descriu: “Amb cada impuls de la palanca manual, dues taules corvades i ondulades, que es mouen en direccions oposades, freguen la roba de modus molt semblant a una taula de rentar.” (2) En principi, els artefactes reprodueixen les accions manuals substituint les tasques més feixugues per alleujar la quantitat de força a realitzar. Per (3) Escorredora manual, 1847. Imita l’acció de les mans en escórrer la roba, abans que s’aconseguís la rotació contínua de rodets o la centrifugació.Patent núm. 5106 EEUU, maig 1847. Giedion, 1948, pàg. 565 això acostumen a incorporar mecanismes que imiten les manipulacions que efectua tradicionalment la pròpia mà. Aquest és el cas de l’escorredora manual, patent nord-americana de 1847(3). UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 126 Durant la segona meitat del segle XIX apareixeran una gran quantitat d’aparells que comencen a assajar els futurs principis de l’aspiradora, la màquina de rentar plats i la rentadora, entre d’altres. Mica en mica tots aquests artilugis començaran a incorporar diversos combustibles: carbó, gas, petroli... Podem citar el cas de les planxes i incorporar els exemples de l’escalfaplanxes de gas, el qual permetia emprar una planxa mentre s’anaven escalfant les altres dues, o el de la planxa d’alcohol, que presenta autonomia per funcionar una bona estona sense recarregar(4). (4) Foto superior: Escalfaplanxes de gas, finals de segle XIX. Foto inferior: Planxa d’alcohol, 1920. Val a dir que les primeres propostes d’artefactes per la llar no acostumen a coincidir amb l’arquetipus cultural que avui dia tenim d’ells ni a nivell estructural ni a nivell formal. A partir de les primeres imitacions formals de la tasca que desenvolupaven les pròpies mans, els objectes aniran variant la seva estructura en funció, sobretot, de l’aplicació de les diferents fonts d’energia i dels perfeccionaments tècnics. Arribar a la configuració actual dels aparells electrodomèstics a la llar ha estat labor d’una llarga evolució que, evidentment, no podem donar encara per concluïda i que, en cadascun dels casos, ha seguit processos diferents. Els aparells elèctrics trigaran encara una mica a arribar, ja que els nuclis de població no compten amb una xarxa d’electrificació prou extesa a principis del segle XX i es desconeixen encara les possibilitats d’aquesta energia. Comunament es considerava que l’electricitat havia de servir bàsicament per les tasques d’il·luminació dels espais habitables i que altres fonts energètiques podrien optimitzar altres tipus d’aplicacions. Quan la xarxa elèctrica començà a implementar-se, el motor va començar a perfeccionarse tècnicament per ser aplicat a diferents funcions. “El petit motor elèctric, llur tamany oscil·la entre el d’ una bola de billar i el d’una pilota de futbol, pot ser aplicat en forma discreta i desplaçat allà on sigui necessari. El seu manteniment és molt discret i és el més adaptable de tots els motors. Per la mecanització de la UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 127 llar va representar el que fou la invenció de la roda per moure càrregues. Gràcies a ell tot va poder funcionar; sense ell, poc haguera progressat el confort mecànic a la llar més enllà del que s’havia aconseguit el 1860” (Giedion, 1948:558) Els primers motors foren construïts el 1931 per Michael Faraday en descobrir que, quan es girava un disc de coure entre els pols oposats d’un imant, es podia canalitzar fàcilment el corrent galvànic creat al disc(5). (5) Primer motor elèctric americà, 1837. Giedion, 1948, pàg. 560 Faraday no va mostrar cap interès per les possibilitats d’aplicació d’aquest descobriment ni per la seva explotació industrial. També cal esmentar que sense una xarxa d’electrificació que bastís les llars domèstiques no era factible imaginar-se la incorporació dels motors elèctrics a la vida quotidiana. De fet, va ser gràcies a la tasca de difusió feta per les companyies elèctriques que els electrodomèstics van seguir el seu desenvolupament. Així, l’aplicació del motor a la llar va alentir-se uns cinquanta anys, fins que Nicola Tesla, conjuntament amb la Westinghouse Company, presentà al mercat nord-americà un motor de corrent alterna de 1/6 CV que accionava (6) Ventilador de tres pales de Nicola Tesla, amb un motor de 1/6 CV i corrent alterna, considerat el primer motor comercialitzat per una aplicació domèstica. 1889. Giedion, 1948, pàg. 560 directament un ventilador de tres pales(6) i que permetia ésser traslladat d’una cambra a una altra amb una certa facilitat. En canvi, el mateix any, en contraposició als cinquanta anys que havia trigat la primera aplicació del motor de Faraday, ja van aparèixer nombroses patents per ventiladors accionats per motors elèctrics. Això pot significar que la societat estava ja més preparada per acceptar i fer servir nous aparells i noves fonts d’energia. Sens dubte, l’abaratiment del corrent elèctric va impulsar la introducció gradual del motor elèctric de petit format a la vivenda. Recordem que cap UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 128 al 1900 es debatia als diferents països industrialitzats si l’electricitat havia d’estar present a totes les llars i si podia arribar a desbancar el gas. La intervenció duta a terme per les companyies disposades a bastir les llars domèstiques d’electricitat és segurament una de les iniciatives que més ha modificat el modus de vida dins la llar occidental durant el segle XX. Va ser sense cap mena de dubte l’empenta necessària per concretar els mecanismes d’accionament dels diferents aparells i, per tant, per anar definint la seva estructura i aparença. També és important destacar que, durant els primers anys, el motor es considerava una peça a banda de l’objecte que havia d’accionar, aplicable a rentadores o altres artefactes accionables mecànicament, de manera que els propietaris podien decidir si hi conectaven un motor o no. Els catàlegs dels fabricants de l’època indicaven per quins tipus d’aparells eren útils els seus motors. Mica en mica els grans fabricants d’electrodomèstics van anar reinvertint els guanys de la producció en la investigació de nous motors més adequats a les diferents aplicacions. “Això era possible perquè les grans companyies invertien els guanys derivats de la fabricació d’electricitat en investigació i disseny d’aparells que facilitessin les tasques de la casa.” (Campi, 2005:23) Així és com comença la proliferació d’una gran quantitat de ginys que apareixen als mercats europeus i nord-americà que utilitzen l’electricitat per proporcionar suposats avantatges a la vida domèstica(7). (7) Veure, per exemple, Giménez Julián, Emilio “La cultura industrial. Origen i desenvolupament dels aparells domèstics electrificats”, a Alfaro Hofmann, A. i W. Barber (coord.) (1995).- Mecanització de la casa. Una història de l’electrodomèstic. Generalitat valenciana, 1995. Els processos d’evolució dels diferents aparells són molts i variats. Per norma general, els electrodomèstics inicien el seu desenvolupament a partir de referències d’altres estris ja existents, accionats manualment o bé per un altre tipus de dispositiu diferent al motor elèctric. Mica en mica aniran adoptant les formes estructurals més adequades del seu funcionament per una banda i de la seva utilització per l’altra. L’aplicació del motor per accionar diferents dispositius farà canviar l’aspecte de molts estris tradicionals. UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 129 És en aquesta etapa prèvia a l’aparició de les màquines dins la llar quan es conjugaran bona part de les possibilitats industrials, com per exemple, el cas de les firmes productores de cotxes que aprofitaran les similituds productives amb la fabricació de neveres per treure’n profit comercial. Així és com les formes arrodonides dels automòbils es van traslladar a les corves de les neveres tal i com ho van fer també els colors. La mateixa estructura productiva desembocarà en similituds formals entre automòbils i refrigeradors. “… algunes empreses nord-americanes d’automoció com General Motors o American Motors van entrar en el negoci electrodomèstic per donar sortida a la fabulosa capacitat productiva de les seves cadenes de muntatge. Als anys vint Frigidaire (GM) i Kelvinator (AM) van invertir molt en la investigació de les unitats de refrigeració i en la construcció de les caixes de les neveres que, conseqüentment, utilitzaven la mateixa tecnologia que les carrosseries de cotxe.” (Campi, 2005:23) Aquest exemple és només una mostra dels processos de multiplicació, d’hibridació, de simplificació, etc... que tenen lloc a l’esdevenir dels aparells electrodomèstic des de principis del segle XX. Alguns d’aquests ginys desapareixeran en l’oblit, però d’altres es copiaran, es perfeccionaran o fins i tot absorbiran els uns les funcions dels altres en una lluita per arribar a formar part de l’imaginari col·lectiu domèstic. Tant interessant com això és el fet que la intromissió de nous aparells anirà modificant alhora alguns costums de la vida a la llar. UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 130 5.2 Aparició de la indústria catalana d’electrodomèstics El desenvolupament més tardà de l’Estat espanyol va fer que la innovació autòctona fós molt reduïda. Per norma general, els fabricants dels diferents aparells, o bé treballaven amb llicències estrangeres, o bé imitàven directament uns models europeus que alhora eren rèplica dels autèntics pioners en promoure un nou estil de vida modern: els aparells electrodomèstics nord-americans. Des de principis del segle xx, les grans firmes europees i nord-americanes van ser presents al mercat espanyol i buscaven distribuïdors per als seus productes difonent-los en catàlegs i publicacions. Un exemple d’aquestes publicacions el tenim a El Exportador Americano o a La Guía de Importadores. Aquesta última es va fundar l’any 1904 i es publicava en anglès els mesos de gener, maig i setembre, en francès al febrer, juny i octubre, en espanyol al març, juliol i novembre, i en portuguès a l’abril, l’agost i el desembre. La seva finalitat era ampliar el mercat mundial per als productes nord-americans(8). Segons Lecuona i Martínez(9) cal atribuïr el desenvolupament tardà dels aparells electrodomèstics al nostre país a les següents raons: - Fins els anys trenta la mà d’obra al país és molt abundant i barata. La industrialització és mínima i l’economia es basa fonamentalment en els recursos agraris. - És als anys trenta quan es construeixen noves centrals elèctriques que permeten una producció semblant a la dels països europeus, però la demanda reduïda i el creixement molt lent fan que, fins als anys 1950s i 1960s, no se substitueixin d’una manera definitiva els aparells accionats manualment o amb altres combustibles. - Des de finals del segle XIX fins la dècada dels trenta, la gran majoria dels electrodomèstics eren d’importació o es fabricàven amb llicència. Així, la mateixa situació de socialització d’aparells electrodomèstics que es donava (8) Anunci d’Apex Electrical Mfg. Company, que celebrava el seu vint aniversari buscant distribuïdors. A Guia de Importadores, F.J.Sitterley Publisher Vol.XXX núm. 11, novembre, 1933. (9) Veure, per exemple, Lecuona i Martínez, a Alfaro Hofmann, A. i W. Barber (coord.) (1995).- Mecanització de la casa. Una història de l’electrodomèstic. Generalitat valenciana, 1995. Pàg. 50 UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 131 als EEUU l’any 1927 no arribarà a l’Estat espanyol fins als 1950s o 1960s. Si als anys 1930, arran de tots els aparells vinguts de fora, les principals ciutats espanyoles van dedicar-se a debatre el tipus de combustible òptim per mecanitzar la llar, en els anys quaranta es van esmerçar en seguir l’autarquia, el model de nacionalisme econòmic basat en una política d’abastament d’acord amb l’ideari falangista. Tal i com passava a la Itàlia de Mussolini, a l’Alemanya de Hitler o al corporativisme portuguès, la substitució total d’importacions va portar a l’autosuficiència econòmica que, en el cas de l’Estat espanyol es va allargar fins els anys cinquanta. Aquest fet va promoure el sorgiment d’un mercat negre especialment de matèria prima, coure, xapa de ferro i tots els materials necessaris per fabricar motors i aparells elèctrics “…que afectà també a les petites i mitjanes empreses, sobretot les que no estigueren ben relacionades amb els centres de poder”(Lecuona i Martínez, 1995:52). Aquest mercat negre, conegut a Espanya com Estraperlo i consistent en la venda sota mà d’alguns productes a preus abusius practicada per persones amb possibilitats d’obtenir-los del mateix Ministerio de Industria, va marcar l’abastiment de les petites indústries que començaven a treballar en aquest sector. La participació dels diferents membres de la llar en aquestes activitats econòmiques devia derivar en un prototipus d’empresa familiar, ja que és durant el decurs d’aquests anys 1940s que van apareixent les diferents empreses de caracter familiar que comencen a produïr els seus propis aparells. En alguns casos, algunes d’aquestes empreses havien estat abans de la guerra tallers de reparacions de productes importats. Amb l’autarquia comencen a aplicar els seus coneixements tècnics a la fabricació de nous aparells. Tot i amb les mancances que presentava aquest context econòmic, el desenvolupament del sector dels electrodomèstics començà llavors la seva particular evolució a l’Estat Espanyol. “Condicions com ara l’escassesa de materials, components, equips adequats (disseny de mecanismes), tecnologia (que inclou bibliografia sobre el tema) i la manca d’un mercat, no van poder evitar que tallers menuts, amb inventiva i coneixements reduïts d’electricitat i mecànica, esdevingueren UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 132 empreses que van afrontar el repte de construïr petits aparells.” (Lecuona i Martínez, 1995:58) Aquestes petites empreses van començar amb la fabricació de motors d’inducció i petites aplicacions d’aquest tipus de motors, com per exemple, ventiladors. Paral·lelament, a partir de 1950, empreses que ja s’havien introduït al mercat espanyol abans de la Guerra Civil reprenen les seves activitats productives i de comercialització. És el cas de Siemens i d’AEG, que ja s’havien introduït als anys 20 comercialitzant aspiradores, ventiladors i màquines d’afaitar. I de Nacional Numax NT , que, dirigida per dos alemanys als (10) (10) Anunci publicitari de Numax, Revista CRAE núm. 16, juliol 1961. seus inicis, es dedicava a copiar els models de l’AEG; i d’Electrospiro, afincada en territori espanyol des dels anys trenta. Totes elles perviuran fins les dècades dels seixanta i setanta, tot patint les vicissituds i conseqüències econòmiques que la Guerra Civil, l’època de la Postguerra i la dictadura van tenir en la societat i la manera de viure d’aquells anys. Una altra trajectòria important a considerar fou la de l’enginyer català Enric Berrens, que va començar la seva carrera important i comercialitzant els productes Turmix de Suïssa sota el nom de Comercial Hispano Helvética. Més tard, aquesta iniciativa derivarà en la creació dels productes TurmixBerrens, fabricats amb algunes llicències suïsses, dels quals se n’importaven només parts o components. Berrens feu una gran fortuna en els seus inicis només amb els molinets de cafè Kafe-tur i Cafe-mix, però el seus aparells més famosos seran, sens dubte, les batedores-trituradores de got (11). L’any 1945 s’havia fundat l’empresa Pimer -Pequeñas Industrias MecánicoEléctricas Reunidas- amb la intenció de fabricar aplicacions elèctriques per la llar. Durant els primers mesos de l’any 1945 va acceptar l’encàrrec de fabricar petits motors accionats a piles per a joguines infantils fins que va començar la producció de petits electrodomèstics, com l’aspiradora (1945), els molinets de cafè de freses (1946) i l’enceradora de dos raspalls (1947)(12). En els dos primers anys Pimer va experimentar un creixement molt ràpid, i va passar de tenir quatre persones treballant a tretze, en incorporar-se (12) Cartell publicitari per anunciar l’enceradora de Pimer. Barcelona, 1947. (11) Publicitat per a una de les famoses batedores de TurmixBerrens. c. 1950. UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 133 en Gabriel Lluelles al procés de producció. Lluelles (Barcelona, 1923), començà com a deliniant i acabà sent una de les persones més destacades del disseny de petits electrodomèstics a Catalunya. Va iniciar la seva formació fent d’aprenent en un taller de manyeria i forja artística l’any 1937 i assistint a la nit als cursos de forja artística de l’Escola del Treball de Barcelona. L’any 1938 es va tancar l’Escola degut als bombardejos de la guerra i quan es va reobrir l’any 1940, en Gabriel Lluelles hi va reanudar els seus estudis fins a obtenir el títol de projectista industrial mecànic. Va ser a l’empresa Pimer on Gabriel Lluelles va aprendre a desenvolupar els dife(13) Per una major extensió de l’obra del dissenyador català, veure Gabriel Lluelles, dissenyador industrial. Catàleg de l’exposició a la Col·lecció Alfaro-Hofmann. Godella, 2004. rents processos industrials des del principi fins al producte acabat(13). Pimer continuà amb la producció de ventiladors que més endavant passaran a ser comercialitzats per CES -Comercial Española Suiza- dirigida per Esteban Pla Gibert, de Barcelona, sota la marca CEPIR, una fusió entre (14) Ventilador Cepir 49F, fabricat amb un motor d’inducció i inspirat en un model italià de la firma Marelli. Va tenir molt èxit i va produïr-se fins l’any 1957. Comercial Española i Pimer(14). Esteban Pla Gibert, per la seva banda, va dedicar-se a la comercialitació també de productes produïts a Suïssa i va fundar la firma Eledom. Si bé la principal característica dels anys 40 va consistir en la greu mancança de mitjans i materials, els anys 50 es van caracteritzar per un progressiu desenvolupament que tendirà a la consolidació del sector. La incipient millora de les condicions econòmico-socials, la difusió tecnològica d’aparells electrificats i l’interès per prosperar individualment posen a prova l’enginy de la societat espanyola de la postguerra. L’oficina encarregada d’enregistrar les patents i marques fa palesa la proliferació de ginys (15) Detall del dibuix presentat per a la patent d’una trituradora manual de gel. Publicat l’1 de febrer de 1958, pàg. 918-919, per Juan Batlló Ibáñez, de Barcelona. Boletín Oficial de la Propiedad Industrial, Madrid. i invents en tots els camps del món industrial i la vida quotidiana. Entre els anys 1950 i 1965, la gran activitat que s’hi enregistra tant de marques i noms comercials, de patents i invencions, i de models industrials o concrecions formals dels objectes, demostra l’afany d’una societat emprenedora disposada a superar la precarietat de les circumstàncies del moment(15). E2. Per consultar el text íntegre, veure l’Annex 9.2.2, pàg. 419. UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 134 El poc o nul control al plagi de solucions estrangeres que hi hagué a l’Espanya autàrquica del franquisme tal com explica Jordi Mañà(16), va propiciar, en molts casos, l’apropiació indeguda del parament tècnic d’altres països més desenvolupats en el camp de la industrialització. Això es va traduïr en la còpia indiscriminada i en la importació de formes proposades en altres entorns culturals. Així podem comprovar, sense massa dificultat, que la majoria d’aparells domèstics i d’altres àmbits enregistrats a l’oficina de patents de l’Estat espanyol estaven inspirats moltes vegades en models estrangers quan no n’eren còpies directes. (16) A Gabriel Lluelles, dissenyador industrial. Catàleg de l’exposició a la Col·lecció Alfaro Hofmann, pàg. 16; Godella, 2004. Com la indústria espanyola no podia encara dedicar recursos a la recerca, es va iniciar la dinàmica de treballar amb llicència. Les empreses estrangeres -sobretot les suïsses, però també les franceses, alemanyes i italianescedien les llicències a les empreses nacionals perquè aquestes produïssin els seus motors que s’aplicaven al muntatge d’aparells com batedores, aspiradores, ventiladors, i altres aplicacions. Aquestes empreses nacionals es van anar obrint pas com van poder per independitzar-se de les llicències estrangeres i desenvolupar els seus propis motors i productes. Així aconseguiren un millor marge ecònomic i un ajustament de preus dels productes més assequible a la societat de post-guerra. “Per exemple és el cas de Turmix-Berrens, que en aquest periode començà a fabricar models amb la denominació exclusiva de Berrens […], que posteriorment va rectificar el seu logotip per mitjà de la incorporació de la rata penada emmarcada per la marca(17), amb patent pròpia en productes com les batedores […] amb accessoris que els permetia liquar […] i moldre cafè.” (Lecuona i Martínez, 1995:64) (17) Detall d’un fulletó de Berrens, que encara que lluita per independitzar-se de les llicències suïsses, continua comercialitzant sota el nom “Comercial Hispano Helvética”. És interessant la inscripció “reparación de los antiguos aparatos Turmix-Berrens” UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 135 Pimer, per la seva banda, aprofità el seu creixement per invertir en els seus departament tècnics i d’utillatge, arribant a tenir vuitanta treballadors en plantilla. Amb l’entrada de l’enginyer alemany Rudibert Götzenberger a Pimer l’any 1951, l’empresa va proposar-se fabricar els seus propis motors. L’any 1952 va deixar de fabricar amb llicències estrangeres per dedicar-se a la fabricació exclusiva dels seus propis motors. Aquests motors es van començar a aplicar tant als mateixos aparells de la firma Pimer, com als (18) Aspirador Tornado. Cepir. c. 1950. aparells Cepir -producció de Pimer conjuntament amb Esteve Pla Gibert, com l’aspirador Tornado(18)-, com per a d’altres empreses, per exemple, les populars batedores de got de l’empresa Berrens, que un cop alliberada de les llicències suïsses, encarregava a Pimer la confecció dels motors. El primer aparell totalment dissenyat i produït per Pimer fou el molinet per a cafè Doméstico(19), que més endavant passarà a denominar-se TD10. Va ser projectat per primer cop a Espanya amb una fulla trituradora d’acer inoxidable. La seva forma d’un notable racionalisme constructiu esdevé la conclusió a l’esforç restrictiu dels anys de postguerra, ja que el motor i altres elements van ser introduïts dins el cos amb les dimensions d’un mà(19) Molinet de cafè Doméstico. Pimer, 1954. neg que permetia estalviar-se el cable i l’interruptor per abaratir l’aparell. Quan en Gabriel Lluelles i Rudy Götzenberger van adonar-se dels usos als quals es destinava el Doméstico, que anaven molt més enllà de moldre cafè, van decidir fabricar un molinet de més grans dimensions per a poder moldre i triturar més quantitat d’aliments de tot tipus. Així és com va aparèixer el Gigante (20), per al qual es va utilitzar una forma de cohet seguint els gustos d’aquella època. Tant del Doméstico com del Gigante en parlarem més endavant pel seu paper importantíssim en l’evolució de la batedora elèctrica de braç. (20) Cartell publicitari per al triturador Gigante de Pimer. Barcelona, 1955. Durant la dècada dels cinquanta, Pimer encara treurà al mercat alguns petits electrodomèstics més. L’any 1957 apareix l’aspiradora Ardilla, seguida UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 136 de la Batipimer A1 i la Batipimer A2. L’any 1958 es fa un redisseny de la trituradora Gigante, substituïnt les potes metàl·liques del model original per una carcassa de plàstic que s’encarrega de la seva estabilitat abaratint costos de producció. El 1959 es comença la comercialitació del Molex i de la Minipimer MR1(21), la primera batedora elèctrica de braç de tot l’Estat Espanyol. (21) Minipimer MR1. Va començar a comercialitzar-se l’any 1959 quan feia uns tres anys que es treballava als laboratoris de Pimer. Una altra empresa molt particular dins l’escenari industrial català fou Numax. En els seus inicis, l’empresa es va dedicar a la fabricació d’aspiradores per a la llar, ventiladors per a vaixells i petits motors per a maquinària diversa. Com la fàbrica tenia una estructura vertical en cinc plantes, la maquinària pesant n’ocupava les inferiors i els pisos superiors estaven dedicats als tallers de muntatge, acabat i reparacions, atesos pel personal menys qualificat, principalment dones joves immigrants del sud de la Península Ibèrica. Els anys seixanta van conduïr el sector cap a una consolidació definitiva. L’expansió dels nuclis urbans i del conseqüent increment en la producció d’electricitat van preparar el terreny a la indústria d’electrodomèstics. Fou el periode en que s’introduïren multinacionals estrangeres que volien aprofitar la mà d’obra barata beneficiant-se de les petites empreses locals UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 137 ja existents. “Les multinacionals buscaran empreses locals ben preparades amb l’objectiu d’aconseguir aliances estratègiques i, a llarg termini, procedir a l’absorció.” (Campi, 2005:27) Continuà la creació d’empreses petites, com per exemple ODAG, Manufac(22) Fàbrica de l’Odag a Can Roqueta, Sabadell. turas Hispano Suizas de Refrigeración, S.A.(22), que es va instalar a Sabadell a pricipis dels anys seixanta per fabricar diferents aparells electrodomèstics a partir de llicències suïsses. Però el que millor exemplifica aquesta dècada va ser la implantació de multinacionals que absorbien part del capital espanyol, ja que la dictadura espanyola no permetia l’entrada a empreses de capital exclusivament estranger. L’any 1962 la multinacional alemanya Braun va fusionar-se amb l’empresa catalana Pimer, comprant la meitat de les accions i passant a denominar-se (23) Celebració de la fundació de Braun Española. Barcelona, 1962. Braun Española, S.A(23). En un principi Braun Española es va fer càrrec de la producció de tots els productes, coexistint els de la línia Braun amb els de la línia Pimer(24), però mica en mica tots els aparells van anar homogeneïtzant-se cap a la línia de Braun. Si tenim en compte la repercussió que Braun va tenir pel sector (24) Fulletó propagandístic on consten les dues línies de producció de Braun Española S.A. dels electrodomèstics i pel món del disseny en general, és comprensible que fós així: “Cap altre companyia ha tingut una influència tan decisiva en el desenvolupament del disseny a Alemanya com la Braun de UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 138 Kronberg, a prop de Frankfurt. La tradició encara vigent del Moviment Modern ha guiat l’empresa i les polítiques de disseny de Braun fins avui dia. Per moltes dècades Braun va ser un model per moltes altres companyies, i no solament a Alemanya.”(25) (25) Text original: “No other company has had such a decisive influence on the development of desig in Germany as Braun in Kronberg near Frankfurt. An unbroken tradition of Modernism guides Braun’s business and design policies to this day. For many decades Braun was a model for many other companies, and not only in Germany.” (Bürdek,2005:55) Després de la Segona Guerra Mundial, Max Braun havia intentar refer la seva companyia encarregant als seus fills Erwin i Artur les tasques comercials i tècniques. Era l’any 1950. Als seus inicis, la companyia es va dedicar a la producció de ràdios, afaitadores elèctriques, aplicacions de cuina i flaixos electrònics. Cap al començament dels anys cinquanta, Fritz Eichler, responsable de les polítiques de disseny, va començar a col·laborar amb l’escola d’Ulm per desenvolupar una nova línia de disseny amb Hans Gugelot. L’any 1955 s’hi va incorporar també Dieter Rams -que havia estudiat a Ulm i a Wiesbaden- com a arquitecte i dissenyador d’interiors. Aviat Gugelot, Hirche i Rams es posaran a treballar conjuntament per definir les bases de la imatge corporativa de Braun. Els principis funcionalistes que van aplicar han estat resumits de la següent manera: “-Alta aptitud per a l’ús; -Acompliment dels requisits ergonòmics i fisiològics; -Gran ordre funcional del productes individuals; -Disseny meticulós fins als detalls més petits, disseny harmònic, aconseguit per mitjans senzills; -Disseny inteligent, basat en la innovació de la tecnologia i les necessitats i el comportament de l’usuari.”(26) Cap a l’any 1965 Braun ja va adquirir la resta d’accions de Pimer absorbint-la totalment. De tota manera, cal remarcar que els aparells seguien projectant-se tant a Alemanya com a Esplugues i que l’aportació de Gabriel Lluelles va ser molt important treballant a Braun en, per exemple, el desenvolupament de la batedora Braun Minipimer MR2 i en la concepció i (26) Text original: “-High fitness for use, -Fullfillment of ergonomic and physiological requirements, -High functional order of individual products, -Painstaking design down to the smallest detail, harmonius design, achieved with simple means, -Intelligent design, based on innovative technology and the needs and behavior of the user.” (Bürdek, 2005:57) UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 139 projectació de l’espremedora Braun Citromatic MPZ2.(27) Braun havia comercialitzat la Citromatic MPZ1 des de l’any 1965. L’any 1969 es va decidir que la nova espremedora es projectaria i produïria íntegrament a Barcelona, pel Departament de Desenvolupament i Construcció de Braun Española (a Bresa) del que en Gabriel Lluelles n’era el director. “Amb aquest nou disseny es perseguien tres objectius: un aparell pràctic de poques peces i fàcil neteja; amb una pinya espremedora que per la seua estudiada forma extraguera (27) Braun Citromatic MPZ2. Braun Española, 1970. completament els sucs dels cítrics, sense arrencar la polpa, per la qual cosa no necessitaria filtre, i amb un abocador movible, a voluntat, amb sistema d’obturació i antigoteig.”(Alfaro Hofmann, 2004:58) Un cop es va haver resolt el prototip, l’equip de Dieter Rams va encarregarse a Alemanya de redissenyar la forma del cos inferior. Però la part superior amb l’abocador movible, la pinya i la tapa es van projectar enterament a Barcelona. La MPZ2 va obtenir el Delta d’Or ADI-FAD l’any 1970 a Barcelona. L’aparell va aconseguir un gran èxit comercial i la seva última producció (28) Fulletó de Taurus. Oliana, gener 1969. ha estat l’any 2006. El mateix any 1962 es fundà l’empresa Taurus a Oliana (Lleida). Com la majoria de firmes, als seus inicis comença a produïr aparells amb llicències estrangeres -concretament de la firma francesa Elaul- de la qual s’independitzarà el 1964.(28) Numax va protagonitzar als anys 1970s un esdeveniment sense precedents. En plena reestructuració econòmica del marc capitalista creixent, els propietaris de la fàbrica van decidir liquidar-la perquè la seva producció es considerava obsoleta. La intenció dels propietaris va ser demolir l’edifici, traspassar el solar a una immobiliària per la construcció de vivendes i reinstal·lar la seva producció al Brasil, on calculaven que les seves despeses serien molt menors i les patents utilitzades menys antiquades. Després d’acomiadar alguns treballadors, es va produïr una vaga imprevista per la UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 140 patronal que va alterar les expectatives de cessament de la fàbrica. Els propietaris es van veure obligats a abandonar l’empresa mentre que els treballadors van posar en marxa un sistema de producció basat en l’autogestió que va perllongar-se durant un parell d’anys. Amb l’ajut d’alguns advocats, economistes i tècnics, l’Assemblea de Treballadors va reorganitzar les estructures de l’empresa acabant amb les jerarquies i les diferències de salari, reduïnt la jornada laboral, etc… A més a més, la fàbrica es va convertir en una escola primària d’adults, guarderia, centre de conscienciació política i en un espai habitat les vint-i-quatre hores del dia. Les restants empreses del sector boicotejaven la producció de Numax, fet que va reduïr les possibilitats de comercialització dels seus productes. En el moment que els treballadors van decidir acollir-se a l’atur i tancar la fàbrica, van acordar invertir les restes de la caixa –unes sis-centes mil pessetes- en la realització d’una pel·lícula que deixés constància dels particulars esdeveniments que havia patit l’empresa i que van encarregar al cineasta català Joaquim Jordà. La pel·lícula es titulà “Numax presenta…”(1980) i consistia en un recull de testimonis dels diferents treballadors de la fàbrica relatant la seva experiència. L’any 1971 Taurus va adquirir l’empresa Turmix-Berrens. Enric Berrens havia mort uns anys abans i la seva vídua va decidir vendre totes les seves accions. Taurus pretenia continuar amb la seva línia d’electrodomèstics i, a més a més, perfeccionar els aparells de Turmix-Berrens per produïr una altra línia d’objectes de luxe. Per que s’encarregués d’aquesta tasca va contractar Gabriel Lluelles, que havia deixat Braun per obrir un despatx personal. En Lluelles acceptà la feina però proposant que, en lloc de produïr dues línies, se’n realitzés una de molt bona qualitat, seguint les normatives internacionals d’aquests aparells per poder exportar a molts països. “Des del 1972 fins al 1989 i amb la col·laboració de Lluelles, l’empresa va crear vint models nous. Durant els anys vuitanta Taurus es va convertir en la més gran empresa catalana de petit electrodomèstic que exportava productes altament UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 141 competitius, fabricats amb tecnologia pròpia, a mig centenar de països. Als anys vuitanta l’empresa oferia més de seixanta models i amplià les plantes de producció a Organyà i Solsona.” (Campi, 2005:29) Cal considerar l’empresa Taurus com una singular empresa catalana. Va constituïr-se amb capital totalment català, va obtenir l’experiència de Gabriel Lluelles, que havia començat dins d’una de les primeres empreses familiars (Pimer), fabricat motors per Turmix-Berrens, rebut la influència del disseny de l’escola d’Ulm quan Pimer va fusionar-se amb Braun, i treballat amb les normatives de seguretat internacional per a poder exportar aparells. Malgrat que Taurus hagi passat per algunes crisis econòmiques no alienes a la globalització dels mercats, ha sabut mantenir el seu nom en el panorama internacional. (29) Torradora Taurus TL2/TS2. 1976. Disseny de Gabriel Lluelles. Selecció Adi-Fad 1977. UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 142 5.3 Batre i triturar aprofitant l’energia elèctrica La història de la batedora-trituradora de mà tipus Minipimer(30) és un cas clar dels aparells que van tenir un gran èxit a Catalunya i des del primer moment van consolidar la seva estructura per continuar essent, encara avui, vigents. Per estudiar com va arribar a aparèixer un aparell d’aquesta tipologia i per poder valorar l’impacte que la seva posada en escena va tenir, és interessant fer una ullada als seus antecedents. (30) Braun Minipimer MR2. El model de batedora de braç que va popularitzar aquesta tipologia de petits aparells electrodomèstics. Barcelona, 1964 (31) Vareta, morter, ratllador... Els estris més senzills per realitzar diferents operacions de batre i triturar aliments. La funció de batre i triturar aliments s’havia desenvolupat tradicionalment amb les varetes -per batre ous i líquids-; el morter -per masegar alls, herbes, fer picades, allioli i maionesa-; el ratllador, etc… (31) Ja hem comentat com la revolució industrial i amb ella la utilització d’alguns materials, com per exemple les aleacions metàl·liques, va afavorir el pas del simple estri a l’utensili, incorporant petits mecanismes, com les manetes del passapurés i el ratllador, o la roda dentada de la batedora de vareta(32). (32) Passapurés, ratllador, batedora de vareta. La palanca d’aquests dos primers estris redueix l’esforç perquè allarga el moment de força, mentre que la roda dentada multiplica el nombre de UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 143 voltes, per la qual cosa, amb menys esforç s’aconsegueix més efectivitat. El pas d’aquells primers estris als segons implica la multiplicació de peces i parts en un mateix objecte, procés que Wilson (1998) descriu com el pas del monolit al polilit. (33)Molinet tradicional de cafè. Camp de Tarragona, principis de SXX. El cafè devia de constituïr, juntament amb els cereals i alguns llegums, els productes més durs de moldre. Els diferents models de “molinet”, -reminiscència etimològica dels antics “molins” que molien el gra- s’encarregaven d’aquesta difosa tasca a la llar(33). El pas de l’estri o l’utensili a la màquina accionada per altres mitjans energètics va ser molt interessant perquè es basà en l’assaig i l’error d’una gran quantitat de ginys. Les primeres temptatives de fer màquines per la llar, tal i com s’ha vist referenciat en parlar del fenomen de l’aparició de les màquines domèstiques, solien ser accionades manualment a base de manetes, rodes i palanques, que realitzaven tasques repetint les accions de la mà tot aplicant el principis mecànics clàssics. Com els països industrialitzats anaven molt més avançats, cal revisar part de l’utillatge produït en aquesta fase a països com Anglaterra i Estats Units. Un dels casos que tingué poca vigència fou la màquina de pelar (34) Màquina de pelar pomes. Patent EEUU núm.686, abril 1838. Giedion, 1948, pàg. 557 pomes(34), que mai va arribar a ser introduïda a Europa i que només es va emprar a EEUU durant la segona meitat del segle XIX, mentre va ser rentable la collita de pomes. Aquest aparell aplica el principi del torn mecànic a la fruita. S’utilitza traspassant les pomes amb un eix que la mà dreta fa girar a partir d’una maneta. Mentrestant, una ganiveta pela la pell d’un extrem a l’altre de les fruites en una tira contínua. Aquest mecanisme, que segons Giedion va adoptar la seva forma estàndar l’any 1860 , va caure en desús quan la gent va deixar de dedicar-se a la collita de pomes. El canvi de formes de vida als EEUU va fer que, cap a l’any 1900, els habitants de l’època no consideressin que collir les pomes fós una dedicació rentable, encara que les pomeres de les rodalies de les cases seguissin (35) Veure Giedion, 1948, pàg. 556 donant fruit.(35) UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 144 D’altra banda, l’aplicació del motor electromecànic a les funcions domèstiques va desembocar en nombrosos i variats aparells. La segona meitat del segle XIX i la primera del XX van aportar una gran diversificació d’aparells i màquines que s’enorgullien d’haver aconseguit, a base d’una bona dosi d’inventiva, l’aplicació dels principis mecànics a la majoria de tasques de la llar. Inventors, dissenyadors i fabricants van traspassar els límits de les possibilitats productives i van avançar-se al seu temps proposant màquines i aparells per solventar les tasques domèstiques hagudes i per haver. Gràcies a l’assaig i l’error de totes aquelles iniciatives van multiplicar-se els mitjans tècnics existents fins aconseguir uns nivells de perfeccionament insospitat. Un exemple paradigmàtic de l’important desplegament de mitjans que la tècnica proposà en aquells anys va ser la màquina Mixmaster, que servia pràcticament per a tot allò que ens puguem imaginar necessari en una llar. Només canviant els accessoris, l’aparell permetia batre, polir la coberteria, esmolar eines tallants, obrir llaunes, picar carn, moldre cafè, mesclar líquids, pelar patates i una infinitud de tasques versemblants. A partir de la seva aparició als anys 1920, la Mixmaster va anar incorporant una gran proliferació d’accessoris. Per exemple, el model que es va fabricar al principi dels anys 1950s(36) era capaç de realitzar una quantitat innombrable de tasques dispars, de tal manera que el llibre d’instruccions que es subministrava amb l’aparell era força extens. Aquest model va produïr-se fins les darreries dels anys 1960s i, de llavors fins ara, els accessoris dels nous models de la Mixmaster, que no ha cessat de fabricar-se, han experimentat una gran reducció, de tal manera que avui dia ha tornat a adoptar el seu rol de batedora. La conclusió que podem extreure d’aquest exemple és que de tots els aparells que són testimoni de la inventiva i la capacitat productiva, només han perviscut els que han estat realment útils durant un periode considerable de temps i han aconseguit entrar a formar part de l’intrincat univers de significats personals, socials i culturals. UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 145 (36) Mixmaster, versió fabricada a partir dels anys 1950s fins a finals dels 1960s. UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 146 Evidentment no van faltar des d’un inici aplicacions molt diverses dels principis de la mecanització a les operacions de batre i triturar, i van aparèixer tentatives tècniques com, per exemple, l’adaptació de la guillotina per picar carn: “La mecanització del triturat o picat pot ser estudiada per un camí similar, i varen ser ideats diversos medis per assegurar un moviment continu de la ganiveta en sentit vertical. Les máquines per a picar carn o esmicolar verdures tenien dispositius perquè l’aliment girés constantment sota la regular acció de la guillotina de la fulla tallant.”(Giedion, 1948:556) La batedora de líquids, en canvi, s’associava naturalment al principi de la perforadora o el trepant: “L’oficina de patents d’EEUU classifica les batedores en la mateixa categoria d’altres mecanismes rotatoris o oscil·lants […] El prototipus mecànic de la batedora d’ous és la perforadora, i de fet el principi de la batedora és el de penetrar en un cos líquid, per la qual cosa la seva acció va quedar assimilada a la del trepant(37). A principis de la dècada de 1870 va obtenir el que avui és el seu accionament estándar mitjançant dues rodes dentades.” (Giedion, 1948:558) (37) Batedora manual per utilitzar amb les dues mans aconseguint gran rapidesa en el batut. Patent EEUU núm. 30053, setembre 1860. Gideon, 1948, pàg. 559 És clar que mentre el trepant pot actuar en qualsevol direcció fent forats al sostre o les parets, la batedora de líquids actua de dalt cap a baix, degut precisament a l’estat líquid o cremós de la matèria que ha de treballar. Per això estructuralment va asociada moltes vegades a algun tipus de suport capaç de mantenir el motor vertical. Uns dels primers aparells que trobem a EEUU que segueixen aquest principi mecànic i estructural són les màquines remenadores de líquids.(38) (38) Mescladora de líquids, desenvolupada als Estats Units a meitat del segle XIX i apareguda a Europa a principis del XX. veure l’Annex 9.2.2, pàg. 417 E3. Per consultar el text íntegre, UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 147 Un altre exemple similar perquè aplica el mateix principi estructural és la màquina de rentar gots per a restaurants anunciada al Salon de les Arts Ménagères (París, 1936), que solventa la sustentació del motor i del pes en general a partir d’un sistema de molles i politxes que penjen del sostre i atorguen una bona mobilitat a l’aparell(39). En aquest cas, el motor que fa girar l’escombreta per netejar els plats està suspès a l’aire i permet una bona maniobrabilitat per adaptar-se a les diferents superfícies. (39) Aparell per rentar gots. París, 1936. L’aplicació dels diferents principis mecànics als artefactes que pretenien batre i triturar va anar perfilant tres estructures bàsiques pel que fa a les relacions entre la ubicació del motor i les eines de rotació. motor eina rotació peu subjecció (40) El motor a la part superior necessita una estructura igual de consistent per sostenir el motor en la seva posició. El primer tipus d’estructura a considerar és la que situa el motor a la part superior de l’aparell(40). A nivell estructural, la disposició d’aquests elements comporta una contradicció consistent en que la part més pesant de l’aparell ocupa la part superior, mentre que la part que efectua l’acció ocupa la inferior. Això obliga a afegir una base robusta que sostingui tota l’estructura, com en el cas de les remenadores de líquids o de la citada Mixmaster, o a bastir qualsevol altra estratègia de sustentació com l’aparell citat per rentar gots. eina rotació motor (41) Esquema de la batedora de got. És molt estable, fins i tot massa quan cal abocar el contingut i netejar. Les batedores de got suposen una aportació estructural important perquè col·loquen el pesat motor a la part inferior oferint més estabilitat a l’aparell. Aquest segon tipus simplifica les parts que integren l’estructura eliminant el suport que ha de mantenir el motor elevat, i per tant reduïnt substancialment les dimensions globals de l’aparell(41). Els inconvenients que presenta consisteixen en el fet que cada vegada que es bat o tritura alguna cosa cal inclinar tot l’aparell per abocar el seu contingut, i en la seva neteja, que és motor complicada. És el mateix principi estructural que segueixen els molinets de cafè i les trituradores-picadores. La batedora de braç tipus Minipimer implica una certa gosadia en propo- eina rotació (42) Esquema estructural simplificat de la batedora de braç. sar que el braç del propi usuari sigui el suport de l’aparell(42). D’alguna UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 148 manera guanya en mobilitat i dinamisme, igual que el trepant, però també necesita un motor més petit i més lleuger perquè la tasca de batre o triturar no sigui excessivament feixuga. Aquestes tres tipologies d’aparells van anar seguint la seva pròpia evolució. En el cas de la primera tipologia, el motor va aconseguir alleugerir-se de manera que el peu de sustentació reduís mides i pes. Les batedores de got, per la seva banda, van anar introduïnt les seves millores, entre les que cal destacar més lleugeresa i que el vas fós desmuntable per permetre abocar el contingut i netejar més fàcilment. L’any 1958, Susana Villegas va escriure La mecanización del Hogar, un manual per a mestresses de casa on descrivia les diferents aplicacions elèctriques domèstiques aparegudes al mercat espanyol en aquells anys -encara que algunes ja fossin conegudes abans de la Guerra Civil-, i avaluava la seva efectivitat a la llar. Aquesta mena de manuals que donaven consells a les mestresses de casa sobre la feina a la llar i l’economia domèstica es van popularitzar als Estats Units a principis de segle xx i, a tota Europa, a partir dels anys 1920. Els exemplars de més rellevància foren publicats per Christine Frederick (1915) a Xicago i per Lillian Gilbreth (1930) a Nova York. Susana Villegas va fer una classificació de les tipologies de batedores existents l’any 1958, quan la batedora elèctrica de braç encara no havia aparegut al mercat espanyol, i feia esment de la constant evolució del tipus. “Poden quedar reduïdes a dos tipus: batedores i mescladores, encara que fins i tot aquesta separació és avui imprecisa, doncs les modernes màquines tenen peces de recanvi que els permeten executar successivament les diferents tasques que abans requerien aquests dos aparells diferents [...] Aquests aparells amb les seves diferents peces canviables poden fer tota classe d’operacions: mesclar, tallar, moldre, batre, partir, pelar, ratllar, emulsionar, triturar, etc... en un temps sorprenentment curt.” (Villegas, 1958:136-138) UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 149 El que descriu a grans trets són les mescladores, com aquells aparells que tenen un peu sòlid i pesat i un vas transparent de vidre, i les batedores amb un peu de diferents formes que sustenta un motor que actua de dalt cap abaix en un recipient obert. Com es pot comprovar, feia referència a grans trets als tipus de batedores de vas com les de Turmix-Berrens, i a les batedores com la Mixmaster. La valoració global que va fer Villegas recomanant les batedores elèctriques en general era excel·lent: “Per totes aquestes raons, són extraordinaris auxiliars de l’alimentació, perquè proporcionen aliments amb una gran dosi de vitamines, menjars per a nens, per a malalts ... El seu preu és assequible i fàcilment amortitzable, per la gran quantitat d’altres petits aparells que substitueixen. El seu ús es popularitza de manera creixent.” (Villegas, 1958: 139) És cert que d’aquest manual podem concloure, a banda de les receptes i consells d’utilització, que les batedores ja gaudien de certa popularitat. Però una anàlisi del seu text també posa en evidència que les batedores eren pesades i, quan diu que substituïen molts altres petits aparells, suposem que es refereix al fet de simplificar la quantitat d’estris necessaris i, per tant, disposar de més espai a la cuina. Si aquesta era la manera de pensar predominant de l’època, imaginem que la societat ja estava predisposada a acceptar una nova batedora que fós molt lleugera, que no utilitzés gairabé acessoris i que ocupés poc espai. Així doncs, l’escenari socio-cultural de l’any 1958 estava preparat i, potser esperava, de manera inconscient, l’arribada de batedores amb aquestes noves característiques, per les quals inventors i enginyers van haver de projectar nous motors petits i lleugers, comptant únicament amb els antecedents del trepant elèctric i de les primeres batedores ja existents. UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 150 5.4. Història de la batedora de braç 5.4.1 Definició del tipus. (1950-1964) La primera batedora de braç de la qual es té notícia és l’anomenada Bamix de la firma Esge. L’any 1950, el suïs Roger Perrinjaquet va inventar un aparell nou que va inscriure al registre de la propietat industrial com “appareil ménager portatif”-aparell de cuina portable-. Aquesta patent descriu la primera batedora elèctrica de mà del món, que va ser batejada amb el nom de Bamix, abreviatura de les paraules franceses “BAttre et MIXer”-batre i barrejar-. L’any 1953, Spingler i Gschwend van fundar a Alemanya l’empresa ESGE -que en català es diria “esgue”-, aprofitant la pronúncia en alemany de les inicials dels dos empresaris -en alemany la “s” es pronuncia “es” i la “g” es pronuncia “gue”-. Al crear l’empresa hi havia 7 treballadors i fabricaven accessoris per a bicicletes, serres i petits motors elèctrics. L’any 1954, en Perrinjaquet va vendre la seva patent a Esge i a la fi d’aquell mateix any ja va produïr aquest tipus de batedores de mà a Alemanya.(43) El 24 d’abril del 1955 la batedora de mà Bamix fou presentada al públic internacional a la Fira de mostres de Hannover. Les fires eren una gran plataforma de difusió i llançament de novetats industrials. A tota Europa es rebia amb interès la innovació en tots els àmbits dels diferents països europeus i d’Estats Units. Per això cal suposar que la Bamix devia haver-se vist per un públic nombrós sense que en poguem avaluar la seva trascedència, ja que la quantitat de ginys i aplicacions presentades durant aquells anys era tan nombrosa que molts d’ells devien ser descartats per infinitud de criteris. Més tard, a Alemanya se li va canviar el nom de Bamix, d’origen francès, pel de “Zauberstab” que significava “vareta màgica”, nom amb que es designa, encara avui dia, aquest aparell a la zona germànica. L’empresa Esge ja havia augmentat el seu nombre de treballadors a setanta-quatre i havia vist augmentar el seu volum de vendes vertiginosament. (43) Les primeres Bamix M60, fabricades a partir de 1954, de 60 wats. UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 151 Així és com la Bamix va iniciar la primera línia d’evolució de les batedores elèctriques de braç. La segona es va donar a Barcelona i va seguir una cursa molt particular a partir de les propostes de batre i triturar a la cuina que van proposar diferents firmes. Mentre que batre aliments anava lligat a les populars batedores de vas de (44) Anunci de premsa per la batedora Multimix d’Hispano Suiza. 1954 Turmix-Berrens i d’altres fabricants(44), triturar-los va seguir una evolució vinculada a l’empresa Pimer i als seus molinets de cafè. Pimer havia contractat l’enginyer industrial Rudibert Götzenberger l’any 1951 per impulsar la fabricació pròpia dels motors que accionaven els seus aparells. L’any (45) Cartell molinet de cafè Doméstico. Pimer, 1954. Aquest aparell es va produïr des del 1954 fins el 1965. 1954 es comercialitzà el molinet de cafè Doméstico(45). Com en aquella època de mancances era tant difícil aconseguir materials, van realitzar un molinet que prescindia del cable i fins i tot de l’interruptor, de manera que l’aparell començava a triturar el cafè en el moment que s’endollava: “En relació amb el molinet xicotet, recorde que el senyor Francesch em va encarregar que estudiara un molinet que molguera el cafè, no amb freses, sinó amb fulla, pràctic i sobretot econòmic. (Aquest molinet va ser el primer realitzat a Espanya amb el sistema de fulla). Perquè resultara tant econòmic com fóra possible, després de donar-hi moltes voltes, se’m va ocórrer suprimir l’interruptor i també el cable i la clavilla de connexió, i connectar el molinet directament a la xarxa elèctrica per mitjà d’uns borns fixos que sobreeixien de l’aparell. Gabriel i jo vam comentar i discutir aquesta possibilitat fins a trobar una solució idònia i pràctica al problema. Després de suprimir el nombre més gran possible de peces, vam muntar tot el sistema motor, coixinets, etc... en l’interior d’un màneg, subjectant-ho tot només amb el cos superior i la tapa inferior. Finalment vam fer, manualment, un prototip funcional igual de definitiu, i el vam probar en el laboratori amb un resultat magnífic que ens va omplir de satisfacció i orgull. Així va ser com vam realitzar el primer aparell dissenyat i fabricat en Pimer, que quan va eixir al mercat, el 1954, va obtenir un gran èxit UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 152 comercial.”(46) (Götzenberger, 2004:22) Així, l’aparell començava a moldre cafè en el moment que s’endollava. La seva practicitat va obtenir des del primer moment un gran èxit de vendes. El preu de sortida era de 360 pessetes en la seva versió “Estándar” –de color negre- o de 390 ptes. si era “Especial” –colors groc, blanc, vermell o verd-. També va produïr-se per a diferents tensions: 110V, 125V, 150V i 220V. “En el seu primer any en el mercat es van vendre més de 40.000 unitats, i progressivament el nombre de vendes anà augmentant fins la xifra de 2,000.000.” (47) (46) A Gabriel Lluelles, dissenyador industrial. Catàleg de l’exposició a la Col·lecció Alfaro Hofmann. Godella, 2004, pàg. 22 (47) Íbid. pàg. 32 Amb la fusió de Braun a partir de l’any 1962, va continuar fabricant-se però sota la denominació de molinet de cafè TD10. Aquest molinet havia estat pensat per moldre cafè, però quan Pimer va advertir que la gent l’utilitzava per moldre moltes altres viandes, en va modificar la seva publicitat. Així, en el cartell que anunciava el producte, podem observar la següent llegenda: “Petit i vigorós aparell, tritura en quinze segons cafè, sucre, xocolata, pa torrat, ametlles, arròs, llegums, etc…” (48) (48) Publicitat per al molinet Doméstico de l’any 1956. Pimer s’adonà que era una necessitat en ferm la de triturar diferents aliments a banda del cafè i va a començar a treballar en el projecte de la trituradora Gigante. Evidentment la quantitat de cafè que es mol per una cafetera és relativament petita comparada amb la quantitat de llegums que una família pot necessitar triturar per menjar. Amb aquesta idea de produïr una trituradora més versàtil i més potent es va començar a projectar la Gigante(49) i es va poder comercialitzar l’any següent, el 1955, amb un preu de venda al públic de 495 pessetes. La trituradora Gigante es fabricava també per les mateixes tensions que el Doméstico i tenia una capacitat de 125 grams. A la descripció del model industrial podem llegir la descripció formal i descobrir que no queden especificats ni els colors amb que es fabricarà l’aparell ni, el que és més significatiu, les mides de la trituradora: UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 153 (49) Model industrial de la trituradora Gigante de Pimer, presentada el 28 d’abril del 1956 i publicada al Boletín Oficial de la Propiedad industrial l’1 de setembre del mateix any, pàg. 5884 La primera versió comptava amb unes potes mètàl·liques que reforçaven la idea de cohet que Götzenberger havia volgut donar a l’aparell. “L’enginyer alemany Götzenberger es va inspirar per a dis senyar-lo en els cohets espacials que aquells anys estava pro(50) A Gabriel Lluelles, dissenyador industrial. Catàleg de l’exposició a la Col·lecció Alfaro Hofmann. Godella, 2004, pàg. 34 vant als EUA el famós tècnic alemany Von Braun.” (50) Sens dubte, associar la imatge d’una trituradora domèstica d’aliments als últimes avenços tecnològics devia significar més vendes per a l’empresa, o així ho devia creure en Götzenberger i molts altres fabricants de l’època que van apuntar-se a la moda de reproduïr formes de l’espai. El que és important destacar d’aquest molinet Gigante és la intenció dels seus productors de fabricar un aparell concebut per a la trituració d’aliments variats que neix a partir dels usos populars desenvolupats amb el molinet de cafè. UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 154 A banda de la funció trituradora, les batedores feien les seves propostes incipients que desembocaran en la batedora elèctrica de braç. Algunes patents enregistrades amb seu a Barcelona entre els anys 1955 i 1958 per diverses empreses i particulars il·lustren un afany persistent que conduirà les batedores cap a un canvi de tipologia. Una patent que tendeix clarament cap a aquest canvi va ser la que l’empresa ODAG, Manufacturas Hispano-Suizas de Refrigeración SA, va enregistrar d’una batedora que separava el motor del recipient on es col·locaven els diferents aliments a batre i triturar(51). Representa un pas estructural important cap a l’evolució de les batedores de braç, ja que el motor és independent i s’acopla a les estries del recipient inferior fent bellugar un eix que acciona les ganivetes. La mida del cos del motor té les dimensions de la mà i, quan ha estat efectuada la tasca, el recipient inferior es pot manipular i netejar molt més fàcilment que amb les batedores de vas. Aquest aparell guanya, indefectiblement, lleugeresa i maniobrabilitat. (51) Patent núm. 50.741 i Model Industrial núm. 24.505 Boletín Oficial de la Propiedad Industrial, 1955. veure l’Annex 9.2.2, pàg. 411 E4. Per consultar el text íntegre L’any 1957, Vicente Molner va patentar uns Perfeccionaments en la fabricació de batedores domèstiques ultrarràpides (52) que donaren una gran versatilitat a l’aparell. Consistien a separar les diferents parts independents per acoplarles entre elles depenent de la tasca a realitzar. Les diferents parts que cita i que apareixen en aquest ordre a la il·lustració de la patent són: un electromotor, un capsal batedor, un equip moledor, un equip remenador i una base rígida. Els tres últims dibuixos són detalls parcials que mostren com s’acoplen el motor amb l’equip moledor o remenador, el motor amb el capsal batedor i la base rígida amb el cos del motor respectivament. E5. Per consultar el text íntegre, veure l’Annex 9.2.2, pàg. 418 (52) Patent núm. 63,808 Boletín Oficial de la Propiedad Industrial, 1957. Una tercera patent amb seu a Barcelona va ser presentada al maig del 1958 per Aluminio Hispano Suiza SA, reivindicant un Aparell combinat moledorbatedor format per un cos amb un electromotor al qual es poden acoplar UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 155 en els seus dos extrems diferents accessoris: un dipòsit per a moldre i dues pales batedores, com es pot veure en el text de la següent patent.(53) (53) Patent núm. 66.365, Boletín Oficial de la Propiedad Industrial, 1958 A banda de la seva evolució formal lligada als diferents arquetips estructurals, les batedores tampoc no van escapar de les temptatives de l’època d’emprar diferents fonts d’energia. Els aparells accionats manualment seguien també el seu desenvolupament competint amb complicats mecanismes per batre i triturar. I encara que la majoria d’aparells enregistrats són UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 156 accionats per l’energia elèctrica, és interessant observar la incorporació d’altres fonts energètiques. Així, el desembre del 1955, la firma Exacta SA va presentar al registre de patents i marques un model de batedora acionada a piles (54): (54) Patent de la batedora a piles d’Exacta SA, presentada el 6 de desembre del 1955 i publicada al Boletín Oficial de la Propiedad industrial el 16 de març de 1956, pàg. 1862 Un altre exemple està datat l’any 1957, quan es va presentar al mateix registre una batedora des de Barcelona que funcionava gràcies a un mecanisme hidràulic per batre i triturar que podia arribar a les 10.000 revolucions per minut gràcies a l’acció de la pressió de l’aigua (55): UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 157 (55) Patent núm. 63.791 de Mariano de Broto Sender, presentada el 14 d’abril del 1957 i publicada el 16 d’abril del 1958. Boletín Oficial de la Propiedad Industrial, 1958, pàg. 2793 Si bé a principis del segle xx els aparells que utilitzaven diferents combustibles rivalitzaven entre ells perquè es dubtava si l’energia elèctrica arribaria a consolidar-se com a font d’energia primordial per a la llar, als anys cinquanta, els aparells alternatius a l’electricitat obeeixen a altres causes. El vapor, el carbó i els combustibles líquids havien quedat desbancats, i encara que l’ús del gas per a cuinar seguia sent molt popular, l’energia elèctrica va configurar un modus de viure indubtablement més còmode. Aquests prototips utilitzats amb piles i amb energia hidràulica podien atendre la intenció dels seus projectistes d’aconseguir una certa autonomia en no estar endollat a la corrent, i un estalvi domèstic d’electricitat. Mentrestant, el novembre de 1957, dos ciutadans espanyols van enregistrar al registre de patents i marques de Madrid una batedora exacta a la Bamix UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 158 d’Esge, amb la mateixa forma i els mateixos accessoris.(56) (56) Patent de batedora elèctrica manual del 1957 denominada “Aparato culinario múltiple” Boletín Oficial de la Propiedad Industrial, pàg. 6850 Tal i com es fa esment a la patent, els accessoris servien per moldre, triturar, amassar i batre/mesclar. Els titulars d’aquesta patent són Rosa Jovani Nogués i Jorge Toneu Borràs, que podrien ser persones que tinguessin bons contactes internacionals i haguessin enregistrat alguns aparells amb l’esperança de fer fortuna. De tota manera era una pràctica corrent enregistrar patents i models industrials de tot tipus i després no explotar-los o ni tan sols perseguir-ne l’usdefruit d’altres fabricants. Tornant al panorama de la producció estrictament nacional, quan Götzenberger va deixar Pimer l’any 1956, Gabriel Lluelles va quedar al càrrec de la direcció de l’oficina tècnica i es va encarregar totalment de la producció dels motors i els aparells de Pimer. Tal i com hem explicat abans, l’any 1958 Pimer va redissenyar l’aparença externa de la Gigante(57), sense modificar-ne ni l’estructura ni els components. La segona versió de la trituradora, amb els (57) Trituradora Gigante de Pimer, Models de 1955 i de 1958. UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 159 peus integrats en la pròpia carcassa de plàstic, s’atansava més als principis racionalitzadors d’una època marcada per la crisi. “El 1958 es va redissenyar, i es va produïr la trituradora Gigante TG5, formada amb un cos compacte de plàstic. Es va fabricar fins el 1968, any en què va eixir al mercat la trituradora Molipi(58) A Gabriel Lluelles, dissenyador industrial. Catàleg de l’exposició a la Col·lecció Alfaro Hofmann. Godella, 2004, pàg. 34 mer LR1.” (58) L’any 1955 Pimer s’havia independitzat de Comercial Española Suiza CES, que era l’encarregada de la distribució i comercialització del productes Pimer. El cap de vendes de CES, en Pere Ruiz, va abandonar la comercialitzadora i es va incorporar a Pimer. Així és com aquesta última va començar a comercialitzar els seus productes ella mateixa. Tal i com l’aportació de Rudibert Götzenberger havia permès a l’empresa d’alliberar-se de les llicències estrangeres, en Pere Ruiz es va dedicar a la comercialització per independitzar-se de les empreses comercialitzadores que distribuïen els aparells arreu de l’Estat, les quals evidentment s’emportaven també els seus bons beneficis. Pere Ruiz va organitzar tot el sistema de comandes viatjant amunt i avall per tot l’Estat Espanyol, fent ús de la seva bona intuïció comercial. A banda de proposar nombroses millores per alguns aparells com, per exemple, que les batedores de vas de’n Berrens es poguéssin desmuntar per afavorir la manipulació i neteja, també va ser en Pere Ruiz qui va proposar a Lluelles de realitzar una batedora de la tipologia de la Minipimer. Era possible que Pere Ruiz hagués vist la batedora Bamix presentada l’any 1955 a la Fira de Hannover o a qualsevol altre esdeveniment posterior, o que n’hagués sentit a parlar. Sembla poc probable que hagués vist la patent esmentada de l’any 1957 però no tant que hagués sentit a parlar de la Multi-bat d’Esteve Pla Gibert, si és que realment va ser comercialitzada abans del 1959. O és possible que, simplement, hagués estat capaç, amb la intuició comercial que va demostrar tenir durant tota la seva tasca a Pimer, de preveure la incidència que un aparell d’aquesta tipologia podia tenir en la societat catalana d’aquell moment. UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 160 Gabriel Lluelles va començar a experimentar en la nova idea de batedora utilitzable amb una sola mà entre els anys 1956 i 1957 sense conèixer l’existència de la Bamix produïda per Esge. Només havia vist, als aparadors de Radio Universidad, la botiga d’electrodomèstics situada a la Ronda Universitat núm. 1 de Barcelona, una batedora de líquids o viandes de poca consistència. Aquesta, amb un disc de metacril·lat transparent agafat a una molla intentava evitar les esquitxades pròpies de l’acció de batre.(59) (59) Dibuixos de Gabriel Lluelles de l’aparell que va veure a la botiga Radio Universidad entre els anys 1955 i 1957. Barcelona, 2006 i 2007. Al costat, esbós on es pot apreciar el funcionament general de l’aparell. És important notar que, a diferència de la Minipimer, en la que nosaltres només veiem girar les ganivetes, en aquest aparell girava l’eix sencer accionant les pales batedores mentre que la molla i el disc de metacril·lat restaven subjectes al cos del motor. Sota aquestes línies, croquis que expliquen el funcionament de la molla i la tapa. UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 161 Les característiques de lleugeresa que havia de tenir una batedora de braç per reduïr la fatiga innecessària van fer que el motor hagués d’estar dissenyat expressament per aquest aparell. “El paquet inductor (stàtor) portava injectat, formant una sola peça, uns ponts o suports d’alumini on es muntaven tots els elements del motor, guies, escobilles, coixinets, etc... quedant l’induït (ròtor) perfectament centrat amb el citat inductor. Al mateix temps, a l’estar en contacte directe aquests ponts d’alumini amb el paquet inductor absorbien ràpidament (60) Gabriel Lluelles. Fitxa 1211 de la Minipimer MR1, pàg. 2. Barcelona, 16 de febrer de 2006. l’escalfor produïda en funcionar l’aparell.”(60) Un dels problemes més greus amb els quals es va trobar Gabriel Lluelles a l’hora de projectar l’aparell va ser que quan el motor girava rotaven els aliments de manera que era gairebé impossible evitar que algunes restes de menjar anessin a parar a l’interior de la carcassa de l’aparell que albergava els components electromecànics. Com recorda Gabriel Lluelles, als anys cinquanta no hi havia la disponibilitat de peces o materials amb que comptem avui dia i era impossible trobar peces com per exemple juntes de goma o similars i, per tant, l’obturació s’havia de solucionar mitjançant sistemes mecànics. Finalment, i després d’uns dos anys d’experimentació, la Minipimer MR1, la primera batedora de braç projectada i produïda a Espanya, va sortir al mercat l’any 1959.(61) (61) Especejament de la Minipimer MR1. UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 162 Aquell mateix any 1959 també hi va haver un intent de reproduïr aquest arquetipus d’aparell sense utilitzar l’energia elèctrica(62). La següent patent enregistra una batedora mecànica accionada manualment, sense utilitzar cap tipus d’energia. El botó superior pressiona una cremallera que activa un mecanisme multiplicador de velocitat gràcies a un joc de rodes dentades. (62) Patent núm. 73.700 de “Batidora Manual Mecánica”. Boletín Oficial de la Propiedad Industrial. 16 de setembre del 1959. No apte per triturar, aquest aparell pot batre ous i líquids amb una considerable velocitat aprofitant la inèrcia de la seva hèlix. El que interessa destacar d‘aquesta proposta és el concepte de batedora manual i la seva adaptabilitat a diferents diàmetres de recipients. Malgrat això, com en desconeixem les mides, es fa difícil valorar l’adaptació ergonòmica a l’ús amb UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 163 una sola mà. Però evidentment es regeix per l’estructura d’un trepant, igual que ho fa aquest “Aparato para la trituración de verduras y legumbres total o parcialmente cocidas”.(63) (63) Patent núm. 73.816. Boletín Oficial de la Propiedad Industrial. 1 d’octubre del 1959. Malgrat la disposició del mànec és més pròpia de la del trepant, que actua en qualsevol direcció i no en sentit vertical sobre un marbre, aquest aparell comparteix amb la Minipimer alguns aspectes característics de l’arquetipus com, per exemple, que s’introdueix a les cassoles deixant el UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 164 motor a fora, que incorpora una protecció a l’hèlix perquè aquesta no tingui contacte amb parets o fons dels recipients i que la forma d’actuar de les ganivetes produeix una succió que obliga a circular tot el contingut del recipient. Tornant a Pimer, el nom que van posar al nou aparell, Minipimer MR1, feia referència al fet que el motor era molt petit “Mini”, i les sigles M i R signifiquen Minipimer i Ruiz respectivament, ja que fou en Pere Ruiz qui va proposar que aquest aparell es dugués a la pràctica. Les seves dimensions definitives van aconseguir reduïr-se fins a 70 mm. d’amplada per 55 mm. de fondària. L’alçada total de l’aparell era de 320 mm. El seu pes era de 800 grams i es fabricava en tensions de 125, 160 i 220 volts (50 hz i 100 w). La velocitat que agafava l’aparell era de 14.000 r.p.m. El cos inferior blanc de la carcassa de plàstic estaba fabricat en CA (acetat de celulosa) i el cos superior amb ABS (acrinolitril-butadiè-estirè). Aquest últim va produïr-se en vermell a les primeres sèries de la Minipimer, mentre que les següents va fer-ho en negre, degut també a la carestia de materials de l’època i a la dificultat afegida d’aconseguir colors. La varilla i les ganivetes eren d’acer inoxidable polit i brillant. El protector de les ganivetes era d’alumini inoxidable brillant, encara que també es van fer unes sèries amb aquesta peça de plàstic injectat.(64) Aquest aparell tenia una ganiveta fixa i es va comercialitzar amb un suport per penjar l’aparell a la paret, un vas, un filtre liquador que també va ser idea d’en Pere Ruiz, i un petit receptari, inclòs tot en una caixa litografiada senzilla. L’any 1961, l’Associació per al Disseny Industrial ADI-FAD(65), en la seva primera convocatòria dels premis Delta, el màxim i primer guardó al disseny industrial existent a Catalunya, va seleccionar el Minipimer MR1. El seu èxit es va fer palès immediatament gràcies a les seves mides reduïdes, simplicitat, utilitat i preu raonable que no arribava a sis euros (l’any 1960 costava 979 ptes). A partir d’aquell moment, les batedores de got i també les seves vendes, (65) L’Associació per al Disseny Industrial va ser fundada pel Foment de les Arts Decoratives l’any 1960 a Barcelona. L’any 1961 va ser admesa a l’ICSID i es van concedir els primers Premis Delta. Veure: ADI FAD: 25 años de diseño industrial. Los premios Delta. Barcelona, 1986; pàg. 20 (64) Versió en blanc i negre de la MR1 amb el protector de les ganivetes de plàstic. UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 165 van anar en declivi per causa de la Minipimer MR1. En Gabriel Lluelles ha escrit a les fitxes de catalogació d’aquest aparell: “Pel seu petit tamany, simplicitat d’ús, utilitat i preu raonable va obtenir gran popularitat, introduïnt-se ràpidament a totes les llars espanyoles substituïnt avantatjosament al clàssic (66) Gabriel Lluelles. Fitxa 1211 de la Minipimer MR1, pàg. 1. Barcelona, 16 de febrer del 2006. batedor de vas, gran, difícil de netejar i car.”(66) Segurament a Pimer no devien imaginar-se que la Minipimer acabaria per substituïr les batedores de got ja que, l’any següent, van començar a comercialitzar la Bipimer BP53, que reunia en un mateix aparell una batedora (67) Bipimer BP53. Un mateix aparell feia de batedora o de trituradora. Pimer, 1960. Aquest aparell també va ésser seleccionat pels Premis Delta l’any 1961 guanyant el Delta d’Or, el primer premi. i un molinet de cafè(67). Aquesta reduïa considerablement les mides de les batedores de got existents, fent 32 cm. d’alçada i només 10,9 de costat. També el preu de venta era menor i, a més a més, seguint la línia dels aparells de Pimer, era més lleuger -1,60 kg.- i més senzill d’utilitzar. L’interès de l’empresa suïssa Rotel per la Minipimer MR1 va propiciar un apropament de Pimer a les normatives de seguretat europees: “L’any 1961 la firma suïssa Rotel AG es va interessar per aquesta peça, i conjuntament amb Industrias Pimer SA, la va adequar a les normes de seguretat europees per exportar-la.” (Alfaro Hofmann, 2004:42) L’any 1961 l’empresa Esge, la primera a produïr la tipologia de la batedora de braç, va presentar el seu nou model M100(68) a Alemanya, que s’ha seguit produïnt fins l’any 1995 amb canvis pràcticament insignificants. (68) Model M100 d’Esge, Alemanya, 1961. Els seus dissenyadors foren Graf Bernadotte i Acton Bjorn. Amb un pes de 800 grams, estava produïda per suportar una tensió de 125V i el seu consum era de 100W. El cos era de plàstic i les aspes i la vareta, de metall. La UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 166 seva longitud era de 32 cm. i en feia 6,5 de diàmetre. Tant aquest model, l’M-100, com l’anterior, l’M-60, van ser produïts i comercialitzats a Espanya per Esteve Pla Gibert sota la marca Eledom SA l’any 1962. La firma alemana Esge havia tingut força èxit amb les vendes de les seves batedores i havia anat ampliant la seva difusió comercial exportant, entre els anys 1957 i 1961, als Països Baixos, a Suïssa, als països escandinaus, als països membres de l’European Free Trade Association EFTA -entre els quals hi ha Gran Bretanya, que esdevindrà el seu màxim consumidor, Àustria, Portugal i Irlanda-, i França. Segons els arxius de la firma ESGE, l’any 1962 se cedeix la producció sota llicència a Itàlia i a Espanya, perquè les condicions polítiques i de proteccionisme econòmic d’aquests dos països no permetien l’entrada de productes fabricats a l’exterior. Esteve Pla Gibert ja comercialitzava els aspiradors Tornado i tenia força contactes amb l’estranger d’on obtenia llicències per produïr aparells electrodomèstics a Barcelona.(69) (69) Multi-bat d’Eledom. Datada pel col·leccionista Alfaro Hofmann a la dècada del 1950, però que segons Esge va arribar a Espanya i Itàlia l’any 1962. UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 167 Com es pot comprovar, aquest aparell amb tots els seus accessoris és idèntic a la patent anterior de l’any 1957 (imatge 53). El que desconeixem és la possible relació entre les persones que el van enregistrar i Esteve Pla Gibert. És possible que no hagués existit cap contacte i que Pla Gibert hagués aconseguit comercialitzar directament des d’Alemanya aquest aparell sense parar esment en la patent. Desconeixem si en aquest cas els patentadors haurien interposat algun litigi, o si tindrien dret a reclamar-ho, o si realment vivien aquí al país. També és possible suposar que Esteve Pla Gibert hagués comprat els drets sobre la patent a Rosa Jovani Nogués i Jorge Toneu Borràs, o que aquests haguéssin patentat la batedora per encàrreg directe de’n Pla Gibert. En qualsevol cas, aquesta patent no va ser mai vista per Gabriel Lluelles i l’equip tècnic de Pimer, encara que, com veurem més endavant, tornarà a prendre protagonisme. Les mides de la Multi-bat eren de 30,5 cm. d’alçada i 6 cm. de diàmetre. Pesava 800 gr. i estava construïda per una tensió de 125V amb un consum de 100W. El cos de l’electrodomèstic era de plàstic, i la vareta i les aspes, de metall. El text del la seva caixa-expositor ens revela la seva procedència germànica quan diu: “Conéctela e introdúzcala en el recipiente que más le convenga, la varita mágica harà el trabajo. Mezcla, bate, revuelve, tritura, muele, etc..” A Alemanya aquest aparell se’l va conèixer sempre com la “vareta màgica”, mentre que, aquí, aquest nom no va arribar mai a popularitzar-se. La tercera línia de batedores de braç que tindrà una gran repercussió a la societat catalana fou la iniciada per l’empresa Elaul i que reprendrà la firma catalana Taurus. Elaul, empresa d’aplicacions electrodomèstiques situada a Lourdes i fundada l’any 1944, va funcionar fins l’any 1964. Joseph Laurent, el fundador d’aquesta empresa, va començar fabricant i comercialitzant circuïts elèctrics, interruptors i làmpades. A partir de l’any 1950 va iniciar la producció d’aplicacions elèctriques per la llar com molinets de cafè elèctrics, escalfadors, planxes, radiadors, etc… En un principi la marca UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 168 es va anomenar Elau, contracció de Etablissements LAUrent. L’any 1956, en ple apogeu de la firma, s’afegeix una L al final –la inicial de la ciutat de Lourdes-, i passa a denominar-se Elaul. Aquest mateix any s’inicia l’exportació dels seus productes a l’estranger i l’any 1960 reb el premi francès Oscar a l’exportació. Entre finals del 1962 i principis de 1963, va presentar al públic una batedora de braç anomenada SuperRobot.(70) (70) SuperRobot d’Elaul. Aquest embalatge no està datat pels arxius de la firma i podria ser posterior a l’any 1963. Per parlar de quins són els antecedents que van dur a Elaul a comercialitzar una batedora d’aquesta tipologia, és interessant incidir en els productes que havia desenvolupat la pròpia marca anteriorment. Elaul va iniciarse amb els molinets de cafè elèctrics i va desenvolupar un aparell que, a més a més de moldre cafè, podia incorporar un braç i girar-se per batre dins d’un recipient. Aquest aparell, anomenat MultiRobot, és el pas previ a la presentació del SuperRobot que apareixerà a la firma uns dos anys més tard, entre els anys 1962 i 1963.(71) (71) Fulletons de la gama de productes Elaul de l’1 de març de 1962 i l’1 de febrer de 1963 respectivament. La batedora SuperRobot apareix per primer cop als papers de la firma al segon fulletó, mentre que el MultiRobot, que es pot veure també al fulletó de 1963, ja apareixia també al de 1962, però no el podem veure perquè ocupava l’anvers acaparant poc protagonisme. UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 169 El MultiRobot(72) ve a exemplificar el pas intermig entre el molí triturador de cafè i la batedora de braç. Si donem un cop d’ull als molinets elèctrics de cafè de la firma podem percebre que són molt semblants i que el MultiRobot només és l’aplicació d’un accessori que hi allarga la força motriu i que obliga a girar l’aparell per batre i triturar sobre qualsevol recipient. Cal suposar que el pas següent que va fer la marca va ser constatar la fatiga (72) MultiRobot d’Elaul, el pas intermig cap a la batedora de braç consistent en afegir un accessori de vareta al ja existent molinet de cafè. que provoca agafar l’aparell amb la mà totalment oberta i la manca de maniobrabilitat que suposa per, tot seguit, projectar un aparell definitiu amb la seva nansa, tal com és el SuperRobot. És evident que aquesta batedora apareix més tard que la Bamix M60 (1954) o la Minipimer MR1 (1959), i que això podria significar que Elaul tingués constància de la seva existència, però és indubtable que, a la seva manera, segueix una evolució pròpia coherent amb la seva trajectòria productiva, tal i com demostra el pas intermig del MultiRobot. Taurus, fundada l’any 1962, començà la fabricació dels seus productes amb llicència de la marca Elaul i l’any 1963, va produïr la batedora SuperRobot.(73) (73) Batedora Elaul produïda per Taurus l’any 1963 i detall de la nansa. L’any 1964, Elaul va cessar la seva activitat industrial i Taurus inicià el seu procés de fabricar productes propis . UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 170 El mateix any 1964 va aparèixer la segona batedora de braç Minipimer, l’MR2, més robusta i perfeccionada que es va denominar “de luxe” per diferenciar-la de l’MR1. Malgrat haver sortit un model nou, aquesta última va continuar fabricant-se encara fins l’any 1966. La nova Braun Minipimer MR2 era un projecte que havia començat a gestar-se als laboratoris de prova de Pimer cap l’any 1962. Gabriel Lluelles ha escrit: “Al 1962, amb l’experiència adquirida amb la Minipimer MR1, vam començar a estudiar la possibilitat de fabricar un segon aparell amb més avantatges tècniques, d’utilització i estètiques.”(74) (74) Gabriel Lluelles. Fitxa 3211 de la Minipimer MR2, pàg. 2. Barcelona, 16 de febrer de 2006. Quan Pimer va fusionar-se amb Braun l’any 1962, fundant-se Braun Española SA, els projectes que estaven endegats van continuar endavant, de manera que l’any 1963 es va comercialitzar l’aspiradora Pimer AP 7010, seguida per la planxa automàtica P22 el mateix any, la Minipimer MR2 el 1964 i d’altres aparells subsegüents que encara duran el nom de Pimer, com el molinet de cafè Cafepimer CR1 (1967) i el molinet-triturador Molipimer LR1 (1968). En la fusió, Braun Española contemplava la figura d’un conseller delegat per part de Pimer, que era el seu fundador, en Josep Francesch, i un altre conseller delegat per part de Braun, en Richard Rohlf, que també va ocupar la direcció tècnica. El Sr. Rohlf també era director de la fàbrica d’afaitadores elèctriques Braun a Walldürn, Alemanya. Com només es podia desplaçar a Braun Española uns dies cada mes, es va nomenar Gabriel Lluelles director del departament de desenvolupament i construcció: “Durant el temps que el Sr. Rohlf va ocupar aquests càrrecs a Braun Española, a banda d’altres aparells, es va desenvolupar, construïr i fabricar, al 1964, la n0va Minipimer MR2, per la qual sentia una especial predilecció. El seu desenvolupament i fabricació es van fer totalment a Braun Española, sense la intervenció de Braun AG d’Alemanya. A la part estètica va UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 171 intervenir, a través del Sr. Rohlf, el dissenyador R. Garnich des d’Alemanya. Aquest dissenyador era independent i no pertanyia ni col·laborava amb el departament de disseny de Braun (75) Gabriel Lluelles. Fitxa 3211 de la Minipimer MR2, pàg. 2. Barcelona, 16 de febrer de 2006. AG.”(75) La Minipimer MR2 va perfeccionar alguns dels aspectes de la MR1 aconseguint un aparell més robust, compacte i estilitzat. Va augmentar una mica la llargada (34,4 cm.) i la seva amplada (11,1 cm.) però va mantenir la fondària (5,8 cm.) afavorint la manipulació global de l’aparell. Seguia fabricant-se en tres monotensions, 125V, 220V i 160V, aquesta darrera per la regió de Galícia, i amb 100Wh de consum i 900 gr. de pes.(76) (76) Model industrial núm. 44.203 de la Minipimer MR2. Boletín Oficial de la Propiedad Industrial, 1 d’agost de 1964, pàg. 9713 UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 172 Es comercialitzava amb un got graduat de 3/4 de litre, filtre liquador i tapa per a liquar el contingut del got, a més d’un receptari(77) i una caixa expositora litografiada. (77) Receptari i llibret d’instruccions de la batedora MR2. Els diferents gots expliquen les funcions de la batedora Minipimer. També incloia tres ganivetes diferents i intercanviables: un disc mesclador, un disc batedor i unes ganivetes trituradores.(78) (78) Fragment del llibret d’instruccions de la Minipimer MR2A, dissenyat per Josep Artigas, on s’observa la presentació de l’aparell i els seus accessoris (1965). La nansa per agafar aquest aparell era d’ABS i el cos central de CA -acetat de celulosa-. Les ganivetes, els discs accessoris i la varilla eren d’acer inoxidable polit i el protector de les ganivetes era d’alumini inoxidable. Per tot això es va decidir anomenar-la “de luxe” i diferenciar-la de la MR1, UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 173 que era la “standard”. L’èxit comercial de la Minipimer MR2 al mercat nacional va alleugir la crisi que patia la firma i es va exportar a tota Europa, fins que va deixar de produïr-se el 1984. El mateix any 1964 -i uns mesos abans que Braun presentés la MR2, concretament el 30 d’abril-, la firma Numax va presentar un model industrial d’una batedora de braç.(79) (79) Model industrial núm. 44.294 d’“Electro-batidoratrituradora”. Boletín Oficial de la Propiedad Industrial. 16 d’agost del 1964. Taurus va impugnar aquesta batedora de Numax per assemblar-se excessivament al model patentat l’any 1957 (veure imatge 56 d’aquest mateix capítol). El Registro de la Propiedad Industrial espanyol va resoldre a favor de Numax, al·legant a Taurus que Numax presentava al registre un model industrial i no una patent d’utilitat i que, per tant, n’aprobava la concessió. Però la burocràcia dels tràmits va fer que els permisos no fossin concedits UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 174 fins el 20 de maig de 1965, endarrerint la seva producció durant un any i un mes. No he pogut trobar enlloc cap batedora de la firma Numax, ni tan sols cap fulletó publicitari, fotografia o anunci, però segons els arxius del Registro de la Propiedad Industrial els drets de deu anys d’aquest model industrial es van renovar el 21 de maig de 1975 fins l’any 1985. Els models industrials s’enregistraven per una durada de deu anys prorrogables deu anys més fins un total de vint. Que Numax hagués estat tant puntual a prorrogar els drets ens porta a suposar que hi tenia un interès comercial i que es dedicava en ferm a la producció d’aquest model. Per recapitular sobre els inicis de la batedora elèctrica de braç a Catalunya i des d’un punt de vista cronològic, la primera línia de producció apareguda fou sens dubte la iniciada amb la patent de Perrinjaquet -Suïssa- i produïda amb el nom de Bamix per Esge. La segona línia de producció de batedores de braç fou l’endegada per Gabriel Lluelles i Pere Ruiz a Pimer -Barcelona- i anomenada Minipimer. I la tercera és la que protagonitza el SuperRobot de la marca Elaul. La circulació d’informació i la difusió de novetats va ser considerable en aquells anys. A més a més del destacable paper de les fires de mostres, els productors d’aplicacions s’afanyaven en produïr catàlegs per impulsar les vendes i l’exportació a d’altres països. Per exemple, de la Bamix sabem que es va exportar a tota Europa i que va arribar a Espanya i Itàlia l’any 1962(80). Ja hem vist que l’any 1961, la firma Rotel de Suïssa es va interessar per la Minipimer MR1 i Pimer en va fabricar diverses sèries seguint la normativa europea no vigent llavors a l’Estat espanyol, tal com el SuperRobot d’Elaul fou fabricat per Taurus a partir de 1963 sota llicència de la firma francesa. D’aquestes línies de batedores elèctriques de braç desconeixem si hi va haver cap tipus d’inspiració, contagi o plagi entre elles, però malgrat la gran difusió duta a terme per les fires de mostres internacionals i la gran activitat d’un mercat que es revifava després de les grans guerres, fou l’evolució dels propis aparells i l’acceptació per part del públic la que va dur a diferents empreses a (80) Per consultar-ho, es pot revisar la secció d’història de la plana web d’Esge http://www. bamix.com/fr/firma/firmengeschichte.shtml veure l’Annex 9.2.5.4, pàg. 446 E6. Per consultar el text íntegre, UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 175 desenvolupar aquesta tipologia tant particular. Bamix (Alemanya, 1954) -que arribarà a Espanya en forma de Multibat d’Eledom(c.1962)-, Minipimer (Barcelona, 1959) i SuperRobot (Lourdes, 1962)-que arribarà amb el mateix nom fabricada sota llicència per Taurus (1963)- van aparèixer formant part d’un conjunt finit de solucions òptimes per batre i triturar aliments. Un altre aspecte que m’agradaria destacar i que presenten les tres en comú és l’evolució d’un primer cos compacte, que incorporarà en pocs anys una nova nansa més ergonòmica a la part superior, per evitar les vibracions directes del motor a la mà i per dirigir l’aparell més còmodament, i que acabarà per definir la (81) Esquema on es veu la primera evolució de les batedores consistent en afegir-li una nansa a la part superior dels cossos inicials compactes. imatge arquetípica tant reconeixible d’aquest aparell.(81) Bamix M60 (1954) Esge Bamix M100 (1961) Esge Minipimer MR1 (1959) Pimer Minipimer MR2 (1964) Braun Española MultiRobot (1961) Elaul SuperRobot (1962) Elaul UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 176 Si entenem el tipus com el nexe cultural comú que un grup té en ment de les diferents categories d’objectes, podem afirmar que aquesta tipologia d’aparell queda ja suficientment definida l’any 1964. La història de la batedora a partir d’aquesta data consisteix en una evolució caracteritzada per la variació d’alguns aspectes formals i la incorporació d’alguna millora tècnica que no modifica l’estructura bàsica de l’aparell. També voldria afegir un breu comentari sobre el naixement de les batedores de la firma Moulinex malgrat es desenvolupessin en territori francès, alienes a la producció catalana i espanyola, si més no fins als anys 1970s. Aquesta empresa havia començat fabricant passa-purés metàl·lics fins que l’any 1956 Jean Mantelet, el seu fundador, va decidir fer el Moulinet Expréss -un molinet de cafè impulsat amb energia elèctrica- d’on va sortir el nom de la marca (Moulin-Ex). Amb una política de preus barats i gran producció, aquesta firma va començar una cursa imparable de fabricació d’aparells, de manera que en només deu anys es poden comptar deu models de batedores de braç, onze de batedores de vareta, vuit de picadores, quinze de rostidores, etc... Entre les seves produccions cal destacar l’aparició del Super-Mixer(1957) i el Pilon(1957) que servia per aixafar verdures, i a partir d’aquí l’aparició dels seus “Robot”, aparells que gràcies a la incorporació de nombrosos accessoris podien executar un considerable ventall de funcions. Primers aparells batedors de braç de Moulinex. Per ordre d’esquerra a dreta i dalt i baix: Super-Mixer (1957), Pilon(1957), Mixer-Baby, amb data d’aparició desconeguda, però compresa entre els anys 1960 i 1964, el Robot-Marie (1961) i el RobotMarinette (1966). UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 177 Així, el Robot-Marie(1961), el Robot-Marinette(1966) i el Mixer-Baby (c.1960) es presentaven en caixes amb els diferents accessoris. Degut a la gran productivitat d’aquesta empresa, van sorgir nombroses aplicacions elèctriques noves així com incontables versions dels aparells ja existents. 5.4.2 Anys 1965 a 2000 Durant els anys 1965 a 2000 prolifera la incorporació de diverses batedores de braç produïdes per aquestes i per noves marques que treballen bàsicament la millora dels components tècnics i la depuració de les línies exteriors sense interferir en el tipus estructural de l’aparell. A banda de les nombroses incorporacions de diferents marques que es dedicaran a la producció de batedores de braç atretes per la possibilitat de negoci d’aquest aparell tan popular, he esbossat la cronologia de les firmes d’Esge, Braun i Taurus. -Batedores firma Esge (1965-2000) 1965-1970 1971-1980 1981-1990 1991-2000 BamixGastro 1987 BamixTwinSwitch 1995 Aquesta firma, la mateixa que havia comercialitzat la Bamix M-60 (1954) i la Bamix M-100(1961), va demostrar que amb un sol aparell ben construït era capaç de sobreviure molt de temps mantenint un gran èxit comercial. Així, des de l’any 1961 fins l’any 1987 no va presentar cap nou model. De fet, l’aparell de 1987 -Bamix Gastro- és pràcticament igual a la M-100, però 5 centímetres més llarg. Malgrat la seva política, a partir de l’any 2000 també presentarà una acceleració en la producció de nous models. UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 178 -Batedores firma Braun (inclou la Minipimer MR1 de Pimer i la MR2 de Braun Española, fins l’any 2000) Imatges cedides pel laboratori d’R+D de Braun (Bresa). No ha estat possible averiguar les dates d’aparició al mercat d’aquests aparells. El model de Minipimer MR3 consisteix en una edició del mateix aparell MR2, però intentant que fós més econòmic. Encara que l’aparell era de tritensió (125, 160 i 220 V) havia suprimit la majoria dels seus accessoris i només comptava amb una ganiveta, el suport per penjar a la paret, el got i el colador. MR-2 i MR-3 Batedores Braun dissenyades per L. Littmann: -MR6 Vario Handblender (1981) -MR30 Junior Handblender (1982) -MR300 Compact Handbl. (1987) -MR700 Vario-Set Handbl. (1989) -MR550M Multiquick (1995) -MR5550M Multiquick Professional (2001) En elles s’aprecia l’evolució formal que han seguit els peus de les batedores aquests últims anys. UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 179 -Batedores firma Taurus (1965-2000) 1965-1970 Podem observar que la producció de models de Taurus va en augment cada dècada i que és en els anys 1974 i 1986 que hi ha canvis en la línia dels aparells. L’increment de la competència s’experimenta també en els noms de les batedores: els primers 23 anys, des de l’aparició de SuperRobot, s’havia mantingut aquest nom fins l’any 1986 que apareix la Bapitaurus. Vuit anys més tard, el 1994, es canvia el nom a Chic i, a partir de llavors, els diferents models aniran posant diferents noms als nous aparells tot i que entre ells mantenen una línia molt similar. Cal remarcar de la batedora Bapitaurus que va ser la primera d’Espanya i potser de tota Europa en aplicar el motor de corrent contínua desenvolupat per Gabriel Lluelles i Josep Camino. Aquest és sens dubte un pas important en l’evolució d’aquest tipus d’aparells ja que avui en dia totes les batedores elèctriques de braç es fabriquen amb aquest tipus de motor. Entre els anys 1965 a 2000 va ser també comuna a Taurus una estratègia de producció anomenada “marquisme”, consistent a produïr aparells per empreses multinacionals reconegudes pertanyents també al sector del petit electrodomèstic. Aquesta tendència ja havia estat practicada per Pimer l’any 1961, quan va produïr vàries sèries de la Minipimer MR1 per la firma suïssa Rotel AG. Com exemple, Taurus va desenvolupar durant els anys 1980 una batedora de braç per Phillips, l’HR-1374; i una per Soler&Palau, la Batitronic, ambdues amb algunes variacions respecte la Bapitaurus original. (Breville) 1998 Baby 1989 250PlusComplet 1971-1980 1981-1990 1991-2000 SuperRobot 1967 (Turmix) 1972 SuperRobot 1981 (Soler&Palau) 1991 SuperRobot 1970 SuperRobot 1974 SuperRobot 1986 BapiTaurus 1992 (Turmix) 1978 BapiTaurus 1986 Chic 1994 (Phillips) 1987 R-170 1995 1996 UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 180 5.4.3 Últimes tendències. 2001-2007 També he recollit alguns exemples actuals de batedores que ens serveixin per interpretar les últimes tendències. En termes generals, les novetats que han presentat les diferents firmes durant aquests últims anys no han estat més que estratègies desenvolupades per lluitar en un mercat que cada cop és més competitiu. L’èxit comercial d’aquest tipus de batedores ha desdit a les principals empreses de variar-ne l’estructura funcional. Així, entre les innovacions tecnològiques que s’hi han incorporat aquests últims anys són destacables les batedores que poden funcionar sense cable (Bosch, 2005)(82) i les que van acompanyades d’uns recipients amb els quals es pot envasar els aliments al buit (Braun, 2002).(83) (82) Batedora Bosch MsM6A60 sense cable, presentada a l’octubre de 2005. A nivell formal cal destacar genèricament la forma orgànica dels peus que presenten els aparells de la majoria de marques comercials, així com la incorporació d’interruptors de silicona, experiència destinada al tacte que s’anuncia als embalatges i fulletons amb les paraules “soft touch”. D’entre les marques amb una repercussió menor al mercat, que no es poden permetre destinar massa recursos a la recerca com les grans multinacionals, el desenvolupament de noves tendències ha derivat en competir simplement per l’aparença i, en nombrosos casos, ofereixen productes amb acabats de colors vistosos i d’acer inoxidable. Aquestes temptatives, potser de manera (83) La batedora Braun MR 4050HC V2 es subministra amb dos recipients per envasar aliments al buit. El parament de tots els accessoris ha tornat a ser bastant nombrós UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 181 poc conscient, han transformat la línia blanca en una línia “inox”, mentre que firmes amb molta més tradició en la fabricació d’aquest producte, com per exemple Braun, no hi han demostrat cap interès. La pàgina web de Fagor, per exemple, en parlar dels seus petits electrodomèstics sense cable (torradora, cafetera, etc..) diu: (84) http://www.fagor.com/es/_ bin/cast/sep/sep_mini_cocina. php?tabla=mini_cocina “Estan disenyats en acer inoxidable per combinar a la perfecció a les llars avanguardistes.”(84) Aquesta firma continua, però, produïnt les batedores dintre d’una línia estrictament blanca, segurament amb el convenciment que aquests aparells no necessiten “combinar” amb la resta de la llar. Altres marques en canvi, es serveixen del valor afegit que ofereixen els productes d’acer inoxidable (85): (85) Exemples de batedores que utilitzen la línia “inox” per atreure compradors (per ordre d’esquerra a dreta): -Dualit Hand Blender Chrome -Cuisinart SmartStick -Sogo SS1645 -Solac Mixer 600 -Russell Hobbs 10970-56 -Deni Hand Blender 4401 -Krups GPA340 -Jata BT442 L’acceptació que han rebut aquests aparells “inox” per part del públic és atribuïble al preu més baix que normalment ofereixen per a ser competitius, però segurament també al fet que les cuines estiguin més obertes a la llar familiar per l’encariment del sòl dels habitatges o per la repercussió que han tingut nous estils de vida -com la influència dels Lofts ens les remodelacions de vivendes més tradicionals-. Tot plegat ha contribuït a que alguns aparells -no només les batedores- competeixin en el mercat oferint als consumidors una imatge que fins ara havia estat més d’acord amb els símbols dels aparells d’alta fidelitat que de la línia blanca convencional. UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 182 Si bé el procés predominant que van experimentar les empreses de petits electrodomèstics a partir dels anys 1960s va consistir en la seva absorció per part de multinacionals estrangeres, a partir de l’any 2000 s’ha acusat la tendència a la deslocalització segons la qual els productes que es consumeixen en un lloc passen a ser fabricats en un altre que ofereix més capacitat de negoci i que, per tant, possibilita la permanència en un mercat cada cop més competent. Un cop produïts, els béns de consum tornen al seu lloc originari de producció perquè és on tenen el seu mercat actual, cercant a més a més nous punts de distribució en mercats potencials. Aquesta circulació accentua la difusió del parament tecnològic i tendeix a uniformar algunes pràctiques culturals en un procés que anomenem globalització. Aquesta propagació provoca un eclecticisme que es tradueix sovint en la incorporació de nous hàbits vinguts de qualsevol part del planeta. M’ha sorprès visitar les pàgines web de països remots asiàtics i observar com es promocionen les batedores elèctriques de braç i com es reinterpreten els conceptes de batre i triturar, per exemple, en alguns aparells que busquen obrir-se pas fusionant dos electrodomèstics en un de sol. (86) (86) Aparell Krupps 3Mix6000XL. UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 183 Aquestes noves hibridacions fruit de la globalització -i que altrament no són noves en l’evolució dels aparells de la llar- s’expliquen gràcies a una gran fusió -o confusió- cultural, i proporcionen una considerable estesa de tipologies de productes d’abast mundial. La contemplació d’aquestes noves propostes des del nostre punt de vista ens pot arribar a provocar la sensació que aquests aparells tindran poca acceptació comercial o que són aparells desarrelats culturalment i de futur incert pel que fa als usos culinaris quotidians. Dins de la gran competència és comprensible que les empreses provin sort oferint novetats al públic consumidor. Però els missatges utilitzats per arribar a commoure els usuaris segueixen essent avui dia els mateixos que sempre s’han emprat. Per exemple, en una comunicació on line que publicitava un robot de cuina -el Chef 2000 de Rowenta-, vaig trobar el següent text: “Et mereixes un relleu [...] Menja el que més t’agradi... i disfruta del teu temps lliure [...] I emporta’t de regal dos magnífics llibres de cuina Chef 2000.” El tipus de missatge continua essent idèntic a l’emprat durant aquests últims seixanta anys (disfrutar del temps lliure, viure còmodament, emportar-se llibres de receptes gratuïts...) i podria utilitzar-se per publicitar qualsevol altre petit electrodomèstic. També es poden observar batedores que pretenen integrar tots els acces(87) Batedora KLB, fabricada a Hong Kong. soris renovant el seu modus de presentació a la cuina(87). Darrera aquest interès per endressar els diferents elements es pot entreveure la voluntat de competir en la presentació de l’objecte que ha de ser regalat, o amb l’elegància omnipresent dels aparells electrodomèstics dins la cuina. Un altre fenòmen sorprenent d’aquests últims anys consisteix en el fet que les mateixes batedores de got que Berrens havia comercialitzat amb tant UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 184 d’èxit fins veure’s desplaçades per la Minipimer, han tornat a aparèixer al mercat català ocupant bona part de les prestatgeries dedicades als petits electrodomèstics en la majoria d’establiments i grans superfícies.(88) (88) Algunes batedores de got que podem trobar actualment al mercat (d’esquerra a dreta): -Bosch MMB2000; -Taurus Optima Glass; -Kenwood Kitchen SB307; i -Palson Habana. Sens dubte aquesta reaparició és testimoni del funcionament del món en que vivim, de les facilitats que el mercat ens ofereix i de les possibilitats al nostre abast de triar i remenar entre el més casolà o local i el més exòtic o global. Està per veure si aquestes batedores de got tindran èxit comercial i, sobretot, si un cop a la llar seran utilitzades o arreconades com tantes altres aplicacions ho han estat abans. Només el pas del temps ens confirmarà la seva incorporació als hàbits de la nostra cultura. UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 185 UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 186 UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 187 6. Història de vida de la batedora elèctrica de braç Com l’objectiu d’aquest capítol consisteix a aconseguir informació de cadascuna de les etapes de vida de l’objecte per confeccionar la biografia, he treballat aprofondint en els discursos de persones vinculades directament a cadascuna de les fases de la història de la batedora per construïr un decurs vital el més complet possible. Partint de la premissa que un objecte té tantes històries de vida com persones hi han mantingut contacte, podem presuposar que els discursos al seu voltant gaudiran d’una indiscutible diversitat i que és gràcies a una certa quantitat de testimonis que podem arribar a perfilar els significats socials d’un aparell des d’un apropament significatiu. Les diferents etapes que he establert en aquesta recerca com les fases de la vida d’un objecte de la seva aparició fins la seva desaparició, i que estan explicades al punt 4.3 Etapes en la vida d’un objecte, tenen unes característiques molt dispars i això defineix una forma de treballar cadascun dels apartats molt particular. Aquest fet propicia que l’estructura de cadascun d’ells sigui també diferent. Per exemple, mentre que al primer apartat, el del disseny de l’aparell, el dissenyador Gabriel Lluelles protagonitza la majoria de discursos sobre l’aparició de la batedora i el paper d’altres persones es redueix, posem per cas, a contextualitzar el marc econòmic i cultural dels anys de posguerra, a d’altres capítols, com pot ser el de l’ús, la seva estructura és molt més polifònica i en ell hi intervenen nombrosos testimonis que comparteixen protagonisme explicant les seves vivències referents als seus hàbits culturals. La natura de les persones que intervenen en cada etapa es pot classificar a grans trets en dos grans grups de personatges: els que han dedicat la seva vida professional en relació a algun periode concret, com pot ser el cas del disseny, de la venda, de la reparació, del col·leccionisme, de la conservació del patrimoni o de la teorització i historiografia del disseny; i els usuaris que han mantingut amb l’aparell una relació derivada estrictament de UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 188 les pròpies prestacions de l’artefacte i que proporcionen el seu testimoni fent referència a les seves vivències personals esdevingudes en èpoques passades. Mentre que els primers proporcionen un apropament a l’objecte d’estudi des de punts professionals variats corroborant l’autoritat que els confereix la seva circumstància de testimoni privilegiat, tampoc no eviten parlar-nos de la pròpia vida domèstica i de les seves vivències en un terreny més personal i emocional. Aquest grup de persones que ha treballat en vinculació al món d’aquest aparell, pel fet d’haver dedicat la seva vida laboral en relació a alguna de les fases de vida de la batedora de braç, són testimonis a tenir en compte en tant que persones destacades i primordials d’aquest sector. Per això és important incidir en el fet que si algú altre hagués iniciat per la seva banda una biografia d’aquest tipus, hauria entrevistat gairebé els mateixos testimonis professionals. Per exemple, l’entrevista amb el dissenyador Gabriel Lluelles és imprescindible per la confecció d’una biografia de la Minipimer. També el col·leccionista Andrés Alfaro Hofmann, per tenir la col·lecció d’electrodomèstics més gran de l’Estat Espanyol és un testimoni clau, tot i que també hi ha d’altres col·leccionistes a qui evidentment s’hauria pogut recórrer. De la mateixa manera, entrevistar les persones encarregades dels museus d’Arts Decoratives i a la historiadora Isabel Campi haguera estat inevitable. Tanmateix, l’antiquari Víctor Gómez és l’única persona del mercat català d’antiguitats que es dedica sistemàticament a la compravenda d’antics electrodomèstics. Però tal i com aquestes persones són inevitables, també cal destacar que hi ha d’altres professionals que s’han triat per la seva trajectòria destacada en el món laboral, però dins d’un ventall de professionals bastant més extens. És el cas de Cristina Pérez i Napo Pallejà, els botiguers de Radio Martín, situada al carrer Pintor Fortuny, a les Rambles de Barcelona tocant a la Plaça de Catalunya. El seu establiment tant cèntric fou important i molt reconegut, però no l’únic que va aprofitar aquell moment per dedicar-se a aquest tipus de negoci. Per la seva banda, també la Clínica del Electrodoméstico portada actualment UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 189 per Belén Quesada, ha estat un establiment significatiu però no l’únic dedicat a la reparació d’aquests aparells. És també el cas de la cuinera Ada Parellada, una figura emergent dins la cuina catalana d’avantguarda però que comparteix aquest reconeixement amb un cert grup de persones. Així doncs, dins del grup de testimonis professionals d’aquesta història de vida cal destacar els que són únics i inevitables dels que comparteixen el seu reconeixement amb d’altres professionals. En canvi, el grup dels usuaris de la batedora que ens expliquen les seves vivències personals ha estat triat, en un inici, d’entre persones properes. Ja he explicat al capítol de la Metodologia (concretament al punt 4.4) com, per arribar a completar una tipologia prou significativa atenent a variables d’edat, de gènere i de tipus de cuina i lloc d’habitatge, ha calgut anar cercant persones que s’adaptessin a aquests paràmetres. També he exposat abans que pel fet de contemplar la variable de l’edat, a totes les persones del grup d’usuaris, que s’identifiquen només pel seu nom de pila, els he escrit els anys a l’encapsalament a banda de la seva professió i situació familiar. En canvi, l’edat dels professionals de prestigi no és tan rellevant -malgrat proporcioni informació interessant- i com són persones reconegudes i reconeixibles amb nom i cognoms he preferit no posar la seva edat a petició d’alguns d’ells. Així, les persones entrevistades per elaborar la història de vida d’aquest artefacte es mantenen en una estructura piramidal de tres grups: els professionals únics i inevitables per parlar de la batedora, els professionals triats dins d’un grup reduït de persones susceptibles d’ésser entrevistades, i els usuaris, un ventall sense límits de testimonis que cal acotar seguint criteris per aconseguir una tipologia significativa. De fet, aquesta categorització dels testimonis exemplifica que de dissenyadors de la Minipimer només n’hi ha un, que en canvi de venedors i altres professionals n’hi ha alguns, mentre que, d’usuaris- enetenent tant el grup que fa servir aquest aparell així com el que no l’utilitza-, ho som tots. Per tant, una altra possible biografia de la mateixa batedora, realitzada en paral·lel a aquest mateix estudi, recorreria a les mateixes persones inevitables, alguns professionals sem- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 190 blants i a una mostra d’usuaris diferent però també significativa. Per això crec que l’essència d’un altre possible decurs biogràfic seria prou semblant quant a les significacions de l’objecte en un mateix entorn social i cultural. De les diferents etapes a les quals s’enfronta un objecte en el seu cicle de vida -disseny, producció, distribució i promoció, ús, abandó i reencarnaciópodem observar que a les tres primeres el discurs protagonista el proporcionen els professionals que tenen un reconeixement social en aquest sector per haver-hi dedicat bona part de la seva vida laboral. Per tant, en aquests primers capítols la intervenció d’altres veus ens amplia el marc de referència del discurs principal. A les fases de l’ús i l’abandó, en canvi, els protagonistes són els usuaris, aquells que no tenen el caràcter d’inevitabilitat de les persones llur professió ha estat lligada a l’aparell. En aquests apartats els testimonis professionals són els que apareixen com a contrapunt ampliant informació als discursos dels usuaris. Pel que fa al capítol de la reencarnació, un altre cop són els professionals els qui ens parlen de reutilització, reciclatge, reconversió en patrimoni i reestructuració de les pràctiques culturals. Així, els apartats que fan referència a cadascuna de les fases vitals dels objectes, tenen una estructura pròpia que es descriu a l’inici de cada capítol introduïnt els diferent testimonis que hi intervenen. Per això en la presentació d’aquestes fases hi ha sempre un preàmbul que ens defineix l’etapa de vida tenint en compte el tipus de producte o objecte concret que anem a biografiar, els objectius d’aquesta fase i l’estructura de l’apartat en funció de les veus que hi intervenen. També cal explicar que els relats dels primers anys de, per exemple, en Gabriel Lluelles no poden ésser contrastats amb altres testimonis ja que el dissenyador, d’avançada edat, ha sobreviscut a gran quantitat de companys. Això em fa pensar que per elaborar una biografia d’un objecte cal plantejar-se el temps com un element prou important: que hagin passat uns anys permet aprofitar-se d’una certa perspectiva històrica, però deixar que en passin molts fa que es perdin moltes dades sens dubte interessants. UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 191 6.1 Disseny La primera de les fases en la vida d’un artefacte, el disseny, implica haverse adonat que hi ha una necessitat que no està suficientment resolta, buscar informació d’objectes ja existents o similars que acompleixin una funció comparable i projectar pròpiament l’artefacte. D’aquesta manera, els objectius que es persegueixen en aquest apartat són cercar el dissenyador o dissenyadors perquè ens exposin com es va generar la necessitat de produïr l’artefacte, descobrir com es va dur a terme l’encàrrec de projectar-lo i com va esdevenir el procés de disseny, des de la cerca inicial de dades fins la prova dels primers prototips. A més a més, com de l’aparició de l’aparell objecte d’estudi en fa mig segle, em sembla primordial contextualitzar la situació prèvia al seu naixement amb veus que descriguin les seves vivències a l’entorn de les pràctiques culinàries per constatar que, ecònomicament parlant, aquell moment va ser força excepcional. Així, pel que fa a la batedora, ha calgut cercar a la persona que la va disssenyar, a més a més de comptar amb altres testimonis que ens parlin de com aquesta necessitat no estava prou resolta o de com era l’escenari econòmic i social en el seu moment d’aparició. Per això, en Gabriel LLuelles, el dissenyador industrial català que ha estat (1) -Sanchís, Inma. “Si quiere ser feliz haga feliz a quienes le rodean”, a La Contra de La Vanguardia. Barcelona, 25 de gener de 2008. anomenat “el pare de la Minipimer”(1), és qui aporta la majoria dels arguments corresponents a aquesta fase vital del disseny i el seu discurs s’erigeix amb un gran protagonisme precisament pel fet de ser la persona clau d’aquest apartat. Altres testimonis, per la seva banda, hi contribueixen proporcionant-nos la seva experiència personal sobre, per exemple, la manca de mitjans amb que comptava la població els anys posteriors a la Guerra Civil i corroborant amb la seva visió la precarietat del context on va aparèixer la Minipimer. El col·lecionista d’electrodomèstics Andrés Alfaro Hofmann aporta els seus UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 192 comentaris crítics al disseny de l’aparell, mentre que Pepita Giménez, esposa de’n Gabriel Lluelles, en qualitat de secretària de Braun Española, ens detalla aspectes sobre la patent de la batedora. El testimoni d’André Ricard, també dissenyador, hi contribueix oferint una altra versió de la professió del disseny d’aquest tipus d’aparell des d’una perspectiva més propera en el temps, ja a la dècada dels 1980s. Amb tot, l’estructura resultant d’aquest apartat es basa, doncs, en el testimoni principal de Gabriel LLuelles com a dissenyador de la Minipimer que articula altres comentaris als diferents subapartats que corroboren i expliciten el discurs central. Per exemple, al subapartat de La necessitat encara no resolta, els testimonis de Conxita i Nuri refermen les paraules de Gabriel Lluelles en tant que exposen com van viure algunes experiències a l’època de la Postguerra en relació a les restriccions alimentàries i l’etapa de crisi econòmica en general. El subapartat dels Altres objectes comparables a l’època és un relat a una sola veu on Gabriel Lluelles va explicant com l’empresa Pimer va evolucionant i produïnt diferents aparells en funció de les necessitats de la població catalana dels anys 1940s i 1950s i El sorgiment de la idea és una explicació del mateix dissenyador de com apareix a Pimer la iniciativa de projectar la batedora elèctrica de braç. Al subapartat de La projectació de la batedora, en Gabriel Lluelles explica com es va dur a terme tot el procés de creació de la Minipimer i el col·leccionista Andrés Alfaro Hofmann en referma alguns aspectes. El dissenyador André Ricard, per la seva banda, fa una bona descripció de com són les relacions que s’estableixen entre una empresa i un dissenyador davant l’encàrreg de dissenyar un petit electrodomèstic. Per acabar, al subapartat d’El funcionament de les patents Pepita Giménez ens parla de la confecció de la patent de la Minipimer i en Gabriel Lluelles ens exposa quina era la repercusió real que exercia la protecció industrial en aquells anys. UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 193 s’incorpora una persona al relat es fa una presentació resumida al marge de la plana. Aquests resums es podem consultar en qualsevol moment a l’Annex 1 (pàg. 379) durant la lectura del text per contextualitzar ràpidament els diferents testimonis. E7. El primer cop que 6.1.1 La necessitat encara no resolta Ubicar l’aparició d’un nou aparell implica incidir en en el seu procés de concepció dins d’una trama social i cultural. Per conèixer perquè algú va pensar que podria ser útil un tipus d’objecte com a pas previ a la seva projectació és important recapacitar sobre quins aspectes la van motivar. El naixement de la batedora de braç es circumscriu en un context social i cultural que ens explica Gabriel Lluelles. E7 Gabriel Lluelles(2). Dissenyador de Pimer, Braun Espanyola i Taurus. No es pot parlar de l’aparició del Minipimer sense tenir en compte el context en que es vivia en aquell moment, que no és el mateix d’ara. En aquell temps, estem parlant des del final de la Guerra Civil, no hi havia de res. Hi havia una mancança de tot, tant econòmica, com alimentària, com social... (2) Gabriel Lluelles (Barcelona, 1923) ha estat el disssenyador i enginyer encarregat de dur a la pràctica els projectes de nombrosos aparells electrodomèstics a les empreses Pimer, Braun Española i Taurus. Durant la seva vida ha guanyat nombrosos premis de disseny per la seva professionalitat i són dignes de menció la seva extremada delicadesa, l’educació del seu tracte i la devoció amb que es refereix al passat. A la foto superior, Gabriel Lluelles al seu domicili examinant una Minipimer MR4. Barcelona, febrer de 2006. La descripció de la situació alimentària dels anys de postguerra queda molt gràficament resumida en els testimonis que fan referència a la precarietat d’aquelles circumstàncies: (3) Conxita, nascuda a Hostafranchs, Barcelona (1915) és mestressa de la llar i cosidora. La seva vivenda és a la planta baixa d’un edifici vell del barri de Sants, amb els sostres molt alts, on fa anys hi tenien el taller familiar de sastreria i on hi havien arribat a treballar nou persones, a banda de la gent que s’enduia feina de cosir a casa. A la fotografia, treballadors del taller de sastreria a l’hort de Montjuïc, dinant un diumenge (1957). Conxita(3). Mestressa de casa i cosidora. 92 anys Nosaltres durant la guerra i els anys posteriors vam tenir molta sort perquè el meu sogre tenia un hort a Montjuïch, per allà on ara hi ha el Palau Sant Jordi. Però per la nit ens havíem de quedar algú a dormir, allà a la caseta, perquè si no, hauria desaparegut tot. Perquè en aquells anys es passava molta gana. I per exemple, quan era el temps de les figues, com teníem dugues figueres i no ens arribàvem a menjar totes les figues, jo me n’anava al mercat i les venia. Durant els anys de la guerra i potser els deu o dotze següents ens vam alimentar pràcticament de farinetes i de boniatos. La feina que hi havia! Perquè llavors, donaven un racionament, oi? I donaven oli, donaven sabó i donaven llet... Però amb això no n’hi havia prou. T’havies d’espavilar perquè hi hagués UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 194 alguna cosa més, i amb les figues i altres coses de l’hort aconseguíem alguns dinerons. Però de tota manera hi havia tan poquetes coses per comprar! Tot el que hi havia era d’extraperlo, eh? Perquè a la plaça no hi havia res. En comptes d’oli donaven una grassa(sic) que no sé de què era, que quan ho posaves a la paella per comptes de fregir feia escuma. I mira si la gent estava avorrida que van agafar les paelles i les van penjar totes al balcó. No hi va haver cap protesta, perquè tots sabíem que ens les podíem carregar, va ser com la vaga dels tramvies. T’adverteixo que es van fer un parell de coses molt ben fetes, com la vegada que vam llençar el pa al carrer. Perquè van donar un pa que no era pa, era dur com una pedra i de color verd. I el van donar al final de la tarda, quan ja eren les nou de la nit. Quan la gent va veure allò i que hi havia pa tirat pels carrers, també el van llençar. I tots els carrers de Barcelona estaven plens de pa. Nosaltres el vam provar i el vam llençar, perquè no vam poder menjar-lo. Després d’aquells anys ja van donar la ració de pa més gran, que et donaven una barreta i prou. També en venien d’amagat, d’estraperlo, però tampoc no hi arribaves. Havies de fer mans i mànigues!!! I tot aquest context va desembocar en el desenvolupament d’unes estratègies culinàries per atenuar la precarietat d’aquell moment. La mancança d’aliments bàsics va propiciar una certa inventiva en el processat i substitució d’alguns ingredients de la dieta bàsica. Mentre que el testimoni de Conxita es lamentava per la dificultat d’aconseguir els aliments indispensables per dur una alimentació bàsica, Nuri exposa quines eren les alternatives del processat de menjars a partir dels pocs productes que hi havia en circulació durant aquells anys de posguerra: Nuri(4). Mestressa de casa i botiguera. 70 anys Jo vaig néixer quan va començar la Guerra Civil. I la veritat és que no recordo haver passat gana de petita, però a veure... és que hi havia moltes coses que no m’agradaven. Com per exemple, la truita de farina que feia la meva mare. És que hi posava molta farina i poc ou. La gent se les ingeniava per fer allargar el (4) Nuri (Barcelona, 1937) Actualment jubilada, tenia una botiga de roba al Passeig Maragall de Barcelona. Nascuda als inicis de la Guerra Civil, té molt present de la seva infantesa i adol·lescència els menjars que es preparaven a casa seva. UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 195 menjar, i es feia cada cosa! Perquè aquesta truita, la meva mare ja havia après a fer-la de la seva sogra, la meva àvia. I després, per dissimular el gust que tenia, hi posava patates. I a més a més hi sucàvem pa! Un dia ho explicàvem a la botiga i una noia ens deia: ostres, doncs la meva mare, no ho vulguis ni sapiguer, el que ens feia per menjar... I és que tothom, qui més qui menys, vam passar coses, eh? Per menjar tothom s’inventava el que podia i barrejava qualsevol cosa... Aquesta inventiva per substituïr aliments disponibles i adaptar-los als gustos alimentaris culturals també necessitava d’un processat. Aquestes són les mancances a les que es refereix en Gabriel Lluelles quan parla de la necessitat d’aquells anys de tenir alguns aparells. Gabriel Lluelles. Dissenyador de Pimer, Braun Española i Taurus. En aquells anys no hi havia res per preparar sopes, papilles o altres coses. La qüestió industrial, era…! És que faltava de tot! Per això havíem de fer uns aparells adequats al moment que es vivia. Així és com queda descrit l’entorn en el qual es desenvolupà la Minipimer: una societat on hi havia moltíssimes necessitats encara no resoltes. El mateix Gabriel Lluelles ens explica quina era la seva predisposició com a dissenyador quan valora que els aparells havien d’adequar-se al temps en que es vivia. Evidentment tots els aparells s’inscriuen en un periode temporal i espaial i hi han d’estar en corcondància per tenir un cert èxit comercial i d’ús. Aquell periode concret, doncs, amb aquell dèficit d’aliments i d’aparells per a processar-los, si va ser favorable en alguna cosa, aquesta va ser, sens dubte, que obria un camp d’exploració que empreses com Pimer, on treballava en Gabriel LLuelles, i d’altres, van voler aprofitar proposant aplicacions elèctriques per solucionar unes necessitats que encara no estaven, en absolut, resoltes. UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 196 6.1.2 Altres objectes comparables a l’època Hem explicat al capítol de la Història del disseny de la batedora elèctrica de braç com l’aïllament de l’Estat Espanyol durant la Postguerra i el tancament de les seves fronteres comercials va eliminar l’oferta d’aplicacions electrodomèstiques estrangeres. Així, els establiments que els havien distribuït i que també els reparaven van, en alguns casos, produïr-los i copiar-los ells mateixos. També cal incidir, però, en el fet que el mercat espanyol anterior a la Guerra Civil era molt reduït i que les famílies que podien adquirir els fastuosos productes majoritàriament nord-americans eren molt poques. Per això és molt important examinar d’altres iniciatives, com per exemple la de l’empresa Pimer, que van plantejar-se com havien de ser els nous aparells defugint l’exuberància d’algunes peces estrangeres i partint únicament de les necessitats de l’època i de les seves poques possibilitats. En Gabriel LLuelles ens desvetlla com va ser que van anar apareixent tota una sèrie d’aparells inèdits i a quines espectatives responien. Gabriel Lluelles. Dissenyador de Pimer, Braun Española i Taurus. Els molinets primers de Pimer, com el que s’endollava directament, es van fer pel cafè, perquè cafè molgut no n’hi havia. T’ho havies de fer tu o havies d’anar a alguna empresa que te’l molia i l’havies d’anar a comprar allà i moldre-te’l. Per això es va fer el primer molinet, el TD-10(5), que no tenia cable ni res. Això va ser idea de’n Götzenberger, que és un íntim amic… Encara ens parlem molt ara, que viu a Berlín. Però amb el temps ens en vam anar adonant, que veritablement amb aquell aparell també s’hi molien moltes coses, com llenties, cigrons, etc… Per què? Perquè llavors la part d’alimentació estava fatal, hi havia molt poca cosa. Així que la gent aprofitava l’aparell per diferents coses: hi triturava aliments per fer sopes, purés, etc… i aquest va ser el motiu pel qual més tard vam fer (5) Molinet Doméstico o TD-10. Pimer. Barcelona, 1954 UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 197 (6) Molinet Gigante. Pimer, 1955 el molinet Gigante(6), molt més gran perquè s’hi pogués triturar molta cosa encara que no fós cafè. Per aquest segon molinet en Götzenberger em va dir que el féssim en forma de cohet, i això em va matar. Perquè en aquella època que no hi havia pràcticament de res, i a pesar dels advertiments que li vam fer de les dificultats constructives que presentava fixar tres peus metàl·lics al cos de plàstic, i el seu cost, com estava tan entusiasmat amb aquesta idea, vam tirar endavant. Això sí: vam aconseguir convèncer-lo de retocar una mica la forma dels peus per evitar que, al posar-lo en marxa no sortís disparat cap al sostre de la cuina!!! El que és molt interessant de l’empresa Pimer és que va començar que eren quatre gats, amb el senyor Francesch, l’amo, i Agustí Santacreu, que era el tècnic, a l’any 1945. Llavors ho feien tot d’artesania. Es feia tot mig mig artesanal i la maquinària era totalment obsoleta. L’any 1946 primer van fer l’aspirador i el molinet de freses, quan jo encara ni hi era, perquè vaig entrar l’any 1947, a treballar de delineant, ja que llavors jo encara no en sabia massa… En tenia una mica d’idea sí, perquè vaig començar a treballar en un taller de manyà, ja que després de la guerra estava tot molt malament. Vaig anar a parar de manyà perquè on jo vivia hi havia els propietaris d’una manyeria al pis de sota. Llavors vam pensar on em podria col·locar per guanyar uns centimons, perquè es passava molta necessitat, i va ser en aquest taller, que feien manyeria artística, que vol dir que no sols feien cosa de construcció industrial etc…, sinó que feien forja artística, reixes, aquells fanals tant bonics d’aquests d’abans, que eren tant artístics, i de veritat que em va agradar la cosa mecànica perquè la forja és una meravella quan la veus a la fornal. Jo era un aprenent, eh? Estava a l’enclusa, i quan poses el ferro al foc, veus com passa per diferentes temperatures: blau, vermell, groc, blanc… Allà treballàvem amb el ferro. Aquells dragons que els sortia la llengua i tot allò em van entusiasmar. Perquè a més a més degut a això anava a classes a la nit a l’Escola del Treball, i així vaig aprendre dibuix, i la cosa de disseny, de delineació, etc… Si vaig poder entrar a Pimer va ser perquè el meu germà va entrar al despatx l’any 1946, i quan va faltar un delineant i em va dir: Escolta, falta un de- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 198 lineant que ha marxat, perquè llavors, en aquell temps, tothom que podia marxava a fora. Se n’anaven cap a l’Argentina, se n’anaven al Brasil, o cap a Alemanya. Igual com ara aquests immigrants venen aquí, això passava llavors. I aquell delineant, que hi anava a hores, va marxar a l’Argentina, i em va dir el meu germà que podia anar-hi jo. I així vaig entrar, que la feina va ser meva al principi. Per sort allà hi havia en Santacreu, que era una meravella, un tècnic sensacional, que em va agafar i em va dir: Vine cap aquí, perquè jo era jovenot, i llavors em va fer fer a peu de màquina les fitxes de treball, o sigui la descripció de com es feia tal cosa, tal altra, etc, etc. I això em va ensenyar molt. Com l’empresa va començar a créixer tant, produïa també motors elèctrics, motors més petitets, i també treballava per la Olivetti i altres. Va fer-se tan gran que va arribar un moment que vam anar a Esplugues del Llobregat, on vam muntar la fàbrica, amb 80 treballadors. Costa d’imaginar com va créixer. Per això dic que la història de l’empresa Pimer és una història fantàstica. Vam començar amb quatre gats i als anys 1950s i 1960s era l’empresa més important d’Espanya. Ho considero un fet extraordinari. Llavors va entrar un enginyer alemany, en Götzenberger, i vaig aprendre molt amb ell, vam fer una mica d’intercanvi d’idiomes. A la fàbrica d’Esplugues hi havia tres pisos: els tallers, una planta amb un despatx que tenia les taules de dibuix, i a dalt hi vivien en Santacreu en un pis amb la seva família, i en Götzenberger amb la seva dona, i llavors, com acabàvem d’arribar ens vam fer molt amics, molt íntims. Era una mica més gran que jo i li tenia un respecte, perquè als 22 o 23 anys un que en tingui 27 o 28 ja és una altra cosa. Com ell volia aprendre espanyol em va dir que n’hi ensenyés. Així que cada setmana, els dijous, anava a sopar amb ells i vaig pensar que tambè podria aprendre jo una mica d’alemany. I això, una tonteria així, em va obrir les portes a la feina i al futur. A l’empresa Pimer hi havia també dificultats econòmiques perquè no hi havia materials, parlo dels anys 1952, 1953 i 1954 que anàvem fent el que podíem. És per això que moltes coses, al principi, solament es feien d’alumini fos, perquè en aquell temps, com Espanya es va quedar bloquejada, no entrava res ab- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 199 solutament i havies de treballar amb els materials que hi havia. El molinet Doméstico o TD10 va ser un dels primers que es van fer amb material plàstic perquè gairebé tot es feia amb alumini fos. I així vam poder fabricar-lo amb resina -hi havia una empresa que ho feia- i a més a més afegir-hi alguna altra peça de plàstic, de les primeres coses de plàstic que es van fer, perquè tampoc hi havia fàbriques especialitzades en aquest material. També vam aconseguir fabricar un aparell aspirador Tornado, d’una empresa suïssa, perquè teníem molt d’interès per treballar a nivell internacional. Com aquests aparells estaven construïts totalment d’alumini injectat, vam comprar una màquina d’injectar italiana marca Triulzi. Els mateixos italians van venir per ensenyar-nos a projectar els motllos i les diferents al·leacions d’alumini, i fins i tot vaig arribar a serne un especialista. Així hi manteníem contactes, que en aquella època això era molt important. Va arribar un moment en que nosaltres fabricàvem tot aquest tipus de motors, però havíem d’ampliar-nos. Llavors es va passar a la nostra firma en Pere Ruiz, que venia de Comercial Española Suiza, i això també va ser una gran cosa, perquè va ser un home que veritablement va donar l’empenta que necessitava Pimer. I a partir d’aquell (7) Raspall Fedor. Pimer, Barcelona, 1956 (8) Assecador Fonet. Pimer, Barcelona, 1956 moment, vam fabricar el Fedor(7), que era un raspall aspirador elèctric que el fèiem amb llicència; o el Fonet(8), que era un assecador que a la vegada tenia un mirall i que produïem amb una llicència Elchim d’Itàlia. Comercial Española Suiza era l’empresa d’Esteve Pla Gibert, que per cert, com anècdota, li diré que aquest senyor era un home molt dinàmic, molt ferm, i vivia al Passeig de la Bonanova, i en aquell temps, l’any 51-52, va comprar a Pedralbes, la primera casa que es va fer a Pedralbes, on hi ha la creu de Pedralbes, de 250 metres quadrats, que li va costar cinq-centes mil pessetes, que en aquella època era… Jo, per exemple, cobrava per setmanades, i cobrava doncs, al principi de treballar a Pimer, unes cent vint-i-cinc pessetes a la setmana, i quan ja vam passar a Esplugues, unes dues-centes cinquanta pessetes setmanals. I l’any 1955 nosaltres ens vam independitzar del pagament de llicències a d’altres empreses perquè a Pimer, el que volíem fer, era treballar per nosaltres. UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 200 Volíem fer els nostres productes, però fugint de treballar per altres com en Pla Gibert o l’Enric Berrens i tots, perquè s’introduïen molt a dintre de la empresa. En Berrens era un home amb el que havies d’anar molt en compte, perquè sempre te’l trobaves per dintre de la fàbrica, xafardejant. Més que res, que la nostra empresa era totalment nostra, i era una cosa tant novedosa pels anys 1955, 1956, etc…, que és clar, tothom que podia entrava i mirava com fèiem les coses, etc… I sempre el trobàvem per allà. Nosaltres els hi fabricàvem motors, fabricàvem per Olivetti… clar, nosaltres vivíem d’ells, i llavors els hi havíem de tenir una certa consideració, i quan en Berrens entrava cap allà, el Sr. Francesch deia: Escolta’m, que no l’hem de deixar entrar, que aquest es farà l’amo… Perquè llavors n’hi havia que començaven a regatejar: Escolta’m que de la manera que ho feu podria ser més barat,…i és clar, al Sr. Francesch això no li agradava. És clar, nosaltres depeníem moltíssim d’ells perquè ens ho venien tot, eren homes que comercialment podien exigir molt i llavors els guanys industrials del Sr. Francesch eren mínims. És el que passa sempre. Hi va haver un moment que es pot dir que treballàvem pràcticament per aquells senyors i sobrevivíem, però no era això el que nosaltres preteníem. Ho diu a la fitxa que vaig escriure de quan treballava a Pimer: “...nos independizamos de Comercial Española Suiza. El Jefe de ventas de la misma, Pedro Ruiz, pasa a Pimer con lo cual empezamos la comercialización directa de nuestros productos”(9). A partir de llavors vam començar a ser nosaltres els que veníem els productes. En Pere Ruiz va ser un home fantàstic que tenia molta idea. Era el que en diríem avui dia el director de marquèting, i que llavors era el director de vendes. Aquest home donava moltes idees. Vaig anar també a la casa de Rotel, a Suïssa, prop de Basilea, a conèixer els aparells Multipimer, i vaig passar allà dalt un mes o dos estudiant tot el procés, a Suïssa, gràcies també a parlar una miqueta l’alemany, perquè sinó era impossible, amb tots els plànols en alemany i tot plegat. I després de tot això vam poder fer l’aspirador, també de Rotel, i en aquest ja hi vaig intervenir jo d’una manera definitiva: L’Ardilla(10). I tot el que comporta la part interior. Jo, lo meu, diguéssim, és començar per la part interior. I després d’aquest aspirador ja vam passar a produïr el següent aparell, totalment (10) Aspiradora Ardilla. Pimer, 1957 (9) Fitxa núm. 1221 Gabriel LLuelles. Barcelona, 2000 UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 201 de Pimer, que ja vam variar perquè, volíem donar-li una mica de forma: el (11) Molinet Molex. Pimer, 1959 molinet Molex(11), etc… 6.1.3 El sorgiment de la idea Després de revisar quins eren els processos d’aparició de nous aparells previs a la Minipimer i constatar que el naixement d’un aparell és fruit de tota una trama de factors econòmics, socials, culturals i de relacions personals fins i tot familiars, Gabriel Lluelles ens explica com va sorgir a Pimer la idea de fer una batedora elèctrica de braç. Gabriel Lluelles. Dissenyador de Pimer, Braun Española i Taurus. En Pere Ruiz venia i em deia: Escolta Gabriel, Gabi, hauríem de fer un aparell…. Ell era un home molt ben informat perquè havia viatjat per tota Espanya. I a la vegada era un home que es fixava molt en les eines que feien anar a casa seva, tant la seva dona, com les seves tres o quatre filles que tenia. Perquè això és molt important, com ho feien, etc… I em va dir: Doncs saps què hauríem de fer?, perquè tenia moltes idees, igual que la manera en que fèiem els motors per Turmix-Berrens, per l’Enric Berrens. Perquè un dia en Pere Ruiz em va proposar que féssim el vas de les batedores de’n Berrens desmuntable. Perquè un dels problemes que tenien els aparells de’n Berrens era la neteja, ja que llavors les batedores per netejar tampoc no tenien un element desmuntable, sinó que hi havies de posar les mans. I això li vam proposar a en Berrens, li vam dir: Escolta, per què no fas que sigui desmuntable? I va dir: Això és molt bona idea, sí, perquè no?. I ho va fer. I tornant al Minipimer, un dia en Pere Ruiz em va dir: I perquè una batedora ha de ser així i no posem el vas al revés, perquè realment aquesta ganiveta que gira, en lloc que estigui dintre el vas, perquè no fer-la entrar introduïnt-la a qualsevol lloc, no solament dins un vas, sinó a l’olla, etc…? UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 202 I la cosa va venir d’aquí i així és com vam fer el Minipimer MR1(12). És molt elemental i molt senzill. Va ser el primer, amb un motor pensat perquè pogués fer sopes, papilles, maionesa, allioli…, i vam veure que podia fer coses dintre de les olles, per exemple, al foc, en calent. La meva dona encara el fa servir a les olles, dins el foc. I per això és estupendo. I mirant vam pensar que havia de ser una cosa pràctica, perquè no hi havia res pitjor que els aparells aquells, els robots de mil peces intercambiables, que eren molt bons, però que eren un “trasto”, que s’hi acoplava de tot per tallar patates, chips, per batre, també un liquador, un picador de carn, etc… I és clar, per això era un monstre. Tot això és molt maco, però a la cuina es necessita tenir molt d’espai, i les coses molt grans han d’anar guardades, i ja se sap que quan s’ha de treure un aparell d’un armari no es farà funcionar mai més, si no és que molt es necessita. Vam pensar que havia de ser una cosa pràctica, i més que pràctica, neta. L’avantatge que tenia el Minipimer, és que nosaltres indicàvem sempre al fulletó que s’havia de posar entremig dels fogons i de la pica de rentar. I una altra cosa que vam fer també va ser penjar-lo. I llavors sempre es tenia a mà. No s’havia de guardar. Es podia posar dins l’olla del fogó, o si es feia una papilla, dins de qualsevol cosa. I quan s’acabava de fer servir, es posava sota l’aixeta. Com era d’acer inoxidable i alumini, només netejant-lo una miqueta així ja es podia penjar tanquil·lament. Aquest diguéssim que és el gran avantatge d’aquest aparell. I així va néixer el Minipimer. (12) Minipimer MR1. Pimer, 1959 6.1.4 La projectació de la batedora El projecte de disseny implica preveure tots els condicionants que fan que el nou producte sigui útil i, sobretot, viable. Un dels primers passos en aquest procés consisteix a cercar informació d’artefactes ja existents o similars que acompleixin una funció comparable. A mesura que es duu a terme el procés de formalització del nou objecte cal anar prenent decisions UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 203 per descartar les propostes menys encertades i val·lidar les solucions que se’n generen. El mateix Gabriel Lluelles ens descriu amb detall els antecedents i la inspiració rebuda d’altres estris molt semblants. Pel que fa al desenvolupament del producte, explica minuciosament el procés de formalització dels accessoris i els primers contactes amb els alemanys, tant pel que fa als companys de la firma Braun com els de l’Escola d’Ulm. Gabriel Lluelles. Dissenyador de Pimer, Braun Espanyola i Taurus. En la projectació de la Minipimer MR2, hi vam treballar més gent. Per la MR1 bàsicament jo i en Pere Ruiz, per la MR2 ja hi va col·laborar més gent. La idea la donava en Pere Ruiz. Deia: Mira, hauríem de fer una cosa,… i és que no n’havíem vist mai cap. Si haguéssim sabut de l’existència d’alguna altra batedora, doncs ja directament l’hauríem copiat demanant la llicència, no haguera (13) Radio Universidad era un establiment situat al núm. 1 de la Ronda Universitat -cantonada amb la Plaça Universitat- dedicat a la venda de tot tipus d’aparells elèctromecànics. (14) Esbóç de Lluelles (mostrat amb més detall a la pàgina 78) calgut tanta experimentació. Fins que això no va sortir… va ser l’any 1959, però això potser ho trevallàvem des de l’any 1956 o 1957, quan va venir en Pere Ruiz. Perquè un aparell d’un any per l’altre, en aquella època no sortia. S’han de fer proves, mirar les patents, etc… Jo vaig fer el motor, amb més potència, que era un motor molt estudiat i llavors també vaig veure un aparell que s’assemblava molt als aparadors de Ràdio Universidad(13) [el dibuixa mentre en descriu les parts](14) Com si ho veiés ara, i això estic parlant de l’any… ben bé, 1955 o una cosa així. I potser és que no el van patentar. A dalt hi havia el motor, però a la part de baix hi havia una molla tot al voltant amb un disc que evitava les esquitxades. A la part superior hi havia el motor i aquesta peça circular intermitja s’agafava al vas. En baixar l’aparell, com que hi havia la molla, es podia (15) Detall del bec antidegoteig de l’espremedora MPZ2, idea de Gabriel Lluelles. apretar fins al fons i batre sense esquitxar. Així és com el vaig veure, i estava bé. El vas estava fet a la mida, encara que lògicament també es podia utilitzar en altres vasos. Era una cosa molt elemental però la idea era aquesta. I nosaltres la vam treure d’aquí. Si més no, jo. Realment totes les coses que he dissenyat són gràcies a l’observació. Com el Citromatic MPZ2, que el vam patentar. I allò del bec que no goteja(15), sap com se’m va ocórrer? Anava a les fires de Colònia, a les fires de la tècnica, etc…, etc… I llavors un dia, no sé si a l’estand de l’AEG UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 204 o al d’algun d’aquests així, hi havia unes noies que estaven fent demostracions amb un espremedor, i feien el suc, el posaven en uns vasets i ho donaven a la gent, perquè el provessin. I llavors jo vaig observar que cada vegada que aquella noia treia el vas queien dues gotes. I cada vegada hi havia de passar el drap. I quan s’hi feia massa suc, sobreeixia i se’m va ocórrer com prevenir aquestes deficiències. Per això que totes aquestes coses de disseny, no només la forma, sinó tot en general, oi? depenen molt de l’observació. Doncs se’m va ocórrer així. Bé, on estàvem? En Pere Ruiz donava les idees més que res pràctiques. Per exemple, després de fer el Minipimer, deia: Mira, hauríem de fer un suport per si el penjem, etc… i llavors jo ho posava en pràctica, tot això. I també de vegades jo li deia: Home, això ho hauríem de fer així, etc… Amb el Minipimer també hi anava el vas, un suport, i a la vegada, que això va ser idea de’n Pere Ruiz a casa seva, un altre vas, d’alumini que entrava dins del vas de plàstic, foradat com un xino, perquè deia: Si fem, per exemple, suc de tomàquet, llavors queden les pells, i el xino aquest no arribava fins el fons, hi quedaven dos dits, i sortia tot el suc pels voltants (16). L’MR1 va durar molts anys al mercat fins que ja va sortir la MR2 i convivien les dues: una era la barata, que en dèiem “l’estándar”, i a l’altre ja li dèiem “de luxe”. La història de la MR2 és una història molt llarga. Quan vam fer l’MR2 l’empresa era Pimer, encara no s’havia fusionat amb Braun, i llavors ja teníem una soltura que podíem treure un aparell a l’any. Perquè abans estàvem dos i tres anys per treure un aparell. Amb el temps li agafes una pràctica… Llavors va dimitir el Sr. Marià Serrat, que era el gendre del Sr. Francesch i el director de la fàbrica. Quan va morir el Sr. Francesch als 56 anys, hi va haver un gran trasbals perquè era un home molt de família. Tenien tres noies, que es van casar molt bé, i el Sr. Serrat era el marit de la segona, que gràcies a ell es va edifcar la segona fàbrica d’Esplugues. Quan es va fusionar Pimer amb Braun, el conseller delegat per part de Pimer va ser el Sr. Francesch, i per part de Braun, el Sr. Rolf. Un home fantàstic. Era el director de les fàbriques d’afaitar de Walldürn, perquè allà a Alemanya tenien vàries fàbriques on feien els seus productes. A Frankfurt tenien tot (16) Vas d’alumini subministrat amb la Minipimer MR1 per colar els aliments triturats. Detall del fulletó d’instruccions de l’aparell. Pimer, Barcelona, 1959. UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 205 l’electrodomèstic i a Walldürn feien totes les màquines d’afaitar, i el Sr. Rolf n’era el director general. Era molt ferm, un home senzill, era fantàstic, magnífic! I el van nomenar conseller delegat. Però a banda també treballava per ell mateix. Per exemple, feia uns termòmetres especials, uns aparells especials d’electrònica, independentment de Braun. I el Sr. Rolf només venia tres o quatre dies al mes. Quan es van fusionar, jo ja era director tècnic, perquè vaig anar ascendint de delineant fins a director tècnic. Llavors, és clar, la direcció tècnica l’agafa sempre el que entra, però així va quedar, ell era el conseller delegat i jo el director tècnic i la sort va ser que em va agafar una confiança tant gran que encara ara som amics. Un home fantàstic, fantàstic! Ens aveníem molt. Fins i tot vaig anar amb ell a Alemanya, a Walldürn, que era un poblet molt bufó. A Alemanya, de fàbrica no se’n veu ni una, miren de dissenyar-les que ni es vegin. I ens va convidar a l’Agustí Santacreu, al meu germà, que llavors era apoderat, i a mi com a director tècnic, perquè veiéssim la fàbrica, etc… I vam estar-hi tres o quatre dies. Ell era el president del club de vol a vela, sense motor i quan érem allà ens va convidar també a volar. A mida que allò s’enlairava ja vaig veure que era la cosa més meravellosa que hi pot haver. No em va fer por, perquè com era jovenot,… però va ser la cosa més meravellosa, perquè no té motor, i un cop a dalt agafa totes les corrents d’aire i veus tots aquells paisatges. No sents res, cap motor, només el soroll de l’aire. Va ser una experiència… fantàstica. Això només era una mostra de com era aquest home. El Sr. Rolf va entrar com a part de Braun, i com el Sr. Francesch s’havia posat malalt, el nou director gerent per la part de Pimer va passar a ser el Sr. Gallach, que era l’altre gendre. Era el fill de la famosa editorial Gallach, un home fantàstic. Encara que vam començar el projecte de la MR2 entre els anys 1962 i 1963, quan veritablement l’acabàvem de fer ja ens havíem fusionat. I quan en teníem la solució tècnica, vam parlar amb el Sr. Rolf de l’aparell nou que havíem de fer. Amb els alemanys sempre hi ha hagut molt bon tracte. I moltes anècdotes. Ja treballant per Braun, jo anava a Alemanya tres o quatre dies al mes i ens reuníem per parlar de la marxa de tot. En una d’aquelles reunions es va parlar UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 206 de fer una espremedora nova, perquè ells ja fabricaven la MPZ1, que és aquella que té dues nanses, però que no rajava directament al vas, i que era un inconvenient. I llavors em van dir: Com que nosaltres anem saturats, i com que vosaltres els espanyols hi enteneu molt de taronges, la fareu vosaltres, que la fareu més aviat, i no només la dissenyareu sinó que també la fabricareu vosaltres, a Espanya. Jo solament coneixia el Trinaranjus, i ells es pensaven que els espanyols ho sabíem tot de les taronges! Quan anava a Alemanya tothom em preguntava: És veritat que vosaltres després de dinar feu la siesta? Escolti, com si aquí estiguéssim sempre estirats dormint! En canvi, hi ha una altra anècdota d’aquesta gent, que una altra vegada que hi vaig anar, ens vam presentar a la direcció general, on hi havia tot el consell d’administració, i ens van ensenyar tota l’empresa, i també la part del disseny. Jo sempre que podia ho preguntava tot sobre el disseny i els dissenyadors que treballaven allà. Vam visitar un taller molt bufó que és on feien tots els prototips, etc…, i llavors vam passar a un lloc que hi havia un despatx, i allà em trobo un senyor, això és veritat, eh?, i quina hora devia ser, les onze… les deu o les onze del matí, i em trobo un senyor ajagut en un sofà… No dormia, però estava estirat, amb un braç sobre la cara, com per tapar-se de la llum, però ajagut, eh? I ens diu el senyor que ens ensenyava les instal·lacions, abaixant molt la veu: Xxxxttt, que per al disseny és molt important la tranquilitat, perquè aquest senyor està pensant en la cosa de disseny… Òstres!, jo vaig pensar, perquè això és cert, eh ? I em deia: No, és que els senyors de disseny han de pensar molt i aquest senyor ha d’estar molt tranquil. I jo vaig pensar, mira, ja estic content, quina sort que tindré de poder dissenyar amb aquesta tranquilitat. Però quan veritablement va arribar el moment, a treballar com uns negres tots! Em penso que era en Fritz Eichler, que era el teòric del disseny, perquè veritablement tot el concepte de disseny era de’n Fritz Eichler, un gran amic de’n Hans Gugelot, que va ser el que va introduïr el disseny, diguéssim, a Braun, i eren íntims amics. Nosaltres amb el temps havíem agafat molta experiència, i havia sortit ja l’ADI-FAD, i jo, a totes les reunions que podia, hi anava. Fins i tot ja havia anat a Ulm(17), a l’Escola, perquè vaig pensar, a veure si veritablement vaig a veure (17) L’Escola d’Ulm o Hochschule für Gestaltung (HfG) fou fundada l’any 1953 i va estar sempre molt lligada a l’empresa Braun. Després de la mítica escola Bauhaus va ser l’aglutinant conceptual del racionalisme europeu. Es va clausurar l’any 1968. UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 207 l’escola de disseny i m’agrada. I, si m’hagués agradat, jo plego i em quedo allà, eh? Miri si tenia la cosa clara. I això que ja tenia la meva carrera muntada aquí. Ho hauria deixat tot per anar cap allà. Hi vaig anar per veure-ho uns quants dies, amb tranquilitat, per comprovar quins estudis feien i què era el que hi podia aprendre. A les oficines em van atendre molt bé, és clar, i com a Ulm hi havia molts estudiants, hi havia moltes cases que llogaven habitacions. Jo vaig procurar preguntar quins estudiants hi havia i vaig poder compartir habitació conjuntament amb un que feia quart, que era l’últim curs. I llavors això encara em va anar més bé. Va ser molt interessant perquè era molt simpàtic, i vaig indagar. Quan hi era jo no sé si encara hi havia en Max Bill, o en Tomàs Maldonado, però vaig assistir a alguna classe, i alguna cosa, i me’n vaig adonar que tot el que m’interessava a mi de tot això, ja ho sabia. Em podia ensenyar molta cosa teòrica, molta cosa de modelatge, de modelatge de fusta, de formes, etc…, però això ja no m’interessava tant. Sí que m’interessava, però no era com per plegar absolutament de tot i dedicar-me a estar allà. La veritat és que va ser molt interessant, vaig veure els tallers, que treballaven molt la fusta, amb modelatge, amb les formes, igual que a l’escola Bauhaus… Tornant al Minipimer MR2, amb el Sr. Rolf vam comentar que en principi podíem agafar tot el mecanisme del Minipimer MR1, perquè el motor era el mateix, tot i que hi vam fer una sèrie de modificacions a l’interior, amb els interruptors i tot plegat. I quant al tema de la forma, un dia parlant amb el Sr. Rolf, li vaig suggerir una forma, amb un dibuix, perquè llavors no hi havia ordinadors. L’empunyadura que vaig dibuixar permetia posar-lo en marxa en el moment en que s’agafava. I el Sr. Rolf em va dir: Sí que està bé, però escolta, jo faré una cosa. Tinc un dissenyador i li puc demanar que faci una proposta..., que era aquest famós Garnich, bé famós... famós per mí, perquè ningú el coneix. I aquest Garnich li feia al Sr. Rolf, és clar, això era tota una història, els dissenys pels seus aparells, els que no eren de Braun. L’altre dia preparava unes fitxes pel Museu d’Arts Decoratives, per la senyoreta Balcells i la senyoreta Montmany, que sovint em demanen coses. I sempre hi poso, a la fitxa de cada aparell, tots els que hi han col·laborat, encara que hagin fet poc, però m’agrada UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 208 posar les persones que hi han intervingut o hi han col·laborat. Així que a la fitxa hi vaig posar el nom de’n Garnich. I em preguntaven: Aquest Garnich, qui és? Perquè em demanaven que els fés una fitxa de’n Götzenberger, i tot això, i hi vaig posar una sèrie de coses, i a en Garnich no li vaig posar res. El Sr. Rolf li encarregava feines de disseny a aquest noi que tenia un despatx a Frankfurt, però que jo no el vaig conèixer mai. I li va enviar un parell de cops alguna cosa, i quan me l’ensenyava a mi jo li deia, no m’agrada gaire, o el que fós. Fins que després de tot això vam quedar d’acord amb la forma que ara té l’MR2. Com aquí a Braun Española teníem una feinada de por, em va dir: No s’amoïni, perquè li faré fer a ell el model. Després de fer el plànol i tot això, fèiem el model de fusta. I així me la va portar, tota de fusta, de manera que ens vam dedicar a adequar-hi tota la cosa interior, posar-hi la tapa, etc… (18) Andrés Alfaro Hofmann posseeix la col·lecció més gran d’electrodomèstics que hi ha actualment a l’Estat Espanyol. La seva seu a Godella, València, alberga més de 3.500 electrodomèstics europeus i nord-americans de la línia blanca i línia marró. Té un important fons documental a més a més d’una exposició permanent i una sala on s’organitzen exposicions de forma continuada. La col·lecció d’Alfaro Hofmann col·labora asiduament amb els museus d’Arts Decoratives i fins i tot en pel·lícules cedint aparells de diferents èpoques i estils. (19) Styling és el terme emprat, sovint amb connotacions despectives, per definir el tipus de disseny que només té en compte l’aspecte exterior dels productes atenent a modes i tendències. (20) Detall del fulletó del llibret d’instruccions del model MR2. Barcelona, 1965. Andrés Alfaro Hofmann(18). Col·leccionista d’electrodomèstics europeus i nord-americans. Una conclusió a la que jo he arribat és que en el moment en que es van anexionar la Braun amb la Pimer, la premissa que tenia Braun era la de controlar el producte finalitzat, no? Pimer s’encarregava de tot el que era el producte. Però la carcassa, el que seria l’styling(19), el donar-li aquest aspecte “Braun”, ho controlaven els alemanys. I el Garnich lo van contractar perquè colaborés en una sèrie de peces que varen fer a Espanya. Però el Minipimer MR2 el van fer pràcticament tot ací. És el mateix que va passar amb l’expremedor aquest, l’MPZ2, que va fer el Dieter Rams. Jo he vist uns polaroids que són els prototipus que vàren enviar a Alemanya. El que passa és que amb la proposta de Gabriel el que van fer va ser tancar-la, i que fóra un cilindre. Però la idea de fer un espremedor de caiguda directa al got, això va ser una proposta de Gabriel. Gabriel Lluelles. Dissenyador de Pimer, Braun Espanyola i Taurus. Hi ha algunes coses que semblen tonteries, però el Minipimer MR2 s’agafava i es podia deixar cap per avall(20). Perquè la veritat és que avui dia tots tenen una empunyadura rara i l’has de deixar tombat, o de qualsevol manera. Això es veu UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 209 molt ara en aquests programes que fan classes de cuina, que les deixen allà a sobre d’un plat, etc… Andrés Alfaro Hofmann. Col·leccionista d’electrodomèstics europeus i nord-americans. L’ansa és el que sempre m’ha cridat l’atenció d’aquest aparell. Perquè em sembla que tot es redueix a com presentar la seua forma. Els primers simplement eren un bloc, que no portaven cap ansa. El mateix cos era el lloc on un l’abraçava o l’agarrava, i després ja comença a aparèixer una ansa que és com una prolongació del cos, que el redueixen en mida i que al final es fundeix en el cable elèctric. I jo crec que la forma vé de la solució de la trituradora industrial. Tinc aquesta impressió perquè hi ha alguna imatge d’algun aparell d’aquests de cuina industrial que té aquesta forma. I bé, era una manera de tenir el motor una mica més separat, perquè el motor sempre té una vibració que és una preocupació, que ja ho comentava en Lluelles, que intentava ficar-li unes proteccions, però que aquestes vibracions es transmetien a la mà, no? I hi ha la solució de l’ansa oberta, i després la de l’ansa que és completament tancada i que porta l’interruptor per ací a dins. És que jo crec que les variacions significatives d’aquests aparells han anat sempre a l’entorn (21) Esbós d’Andrés Alfaro Hofmann de les nanses de les batedores domèstiques i industrials. Godella, abril de 2007. de l’interruptor i de l’ansa(21). Gabriel Lluelles. Dissenyador de Pimer, Braun Espanyola i Taurus. Perquè a mi m’ha agradat sempre molt la part constructiva que val per tot, tant per facilitar el muntatge, com per simplificar la reparació, que és molt més fàcil. I per això vam fer una sèrie de variants al darrera, i així li vam afegir (22) Peça de goma que uneix el cable amb el cos de l’aparell. una peça d’unió amb el cable(22), etc… etc… Llavors tota la part del motor és la mateixa de la MR1, però més elaborada. En lloc d’una ganiveta, n’hi vam posar tres, una que tallava, una altra que hi havia que emulsionava, i una altra un disc, pel que sigués. I com el suport es penjava a la paret, aquestes ganivetes es colocaven també penjades. I això és el Minipimer. UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 210 Andrés Alfaro Hofmann. Col·leccionista d’electrodomèstics europeus i nord-americans. I l’altra gran evolució de la trituradora és quan es va solucionar el tema de la neteja. Perquè clar, una part tant fràgil com és el motor, que ha d’estar resguardat de l’aigua, doncs en el moment en que la vareta es pot separar del motor, això ja va ser definitiu. Perquè clar, el que s’embruta és la vareta, no s’embruta la resta de l’aparell. I a més n’hi ha d’intercanviables. El dissenyador català André Ricard, uns anys més tard i ja en ple context de la societat de consum, ens explica també la seva experiència en el disseny de la batedora que va projectar per Moulinex. André Ricard(23). Dissenyador industrial. Jo he dissenyat per Moulinex diferents coses: una espremedora de cítrics i una batedora manual. A banda d’aquests dos petits electrodomèstics per la Moulinex, també he fet cafeteres, cuines, etc… Moulinex va començar a França precisament fent passa-purés. En venien molts. Eren aparells de moltes peces i tenien una hèlix gran que feia puré amb les patates i altres verdures. Moulinex va començar així i després es va anar eixamplant, com una petita empresa que ha anat creixent i que últimament té alguns problemes. Suposo que això passa molt en empreses que al començament eren familiars, i com totes aquestes empreses familiars, quan creixen arriben a un moment en que, o agafen una dimensió internacional amb un capital extern no familiar, o s’enfonsen. Jo crec que és el que els ha passat a Moulinex. Han estat molt novedosos, perquè han fet grans aportacions, com la picadora “un, dos, tres”, que potser és el que jo més recordo, i que significava reprendre els Turmix i aquestes màquines, però d’una forma diferent pel cafè i altres com la carn, etc… Quan em varen venir a veure vaig fer primer l’espremedora, l’any 1985, i després la batedora, l’any 1987. Amb la batedora es plantejava tornar a inventar una cosa que ja existia. Ells van aportar una idea i jo en vaig aportar una (23) André Ricard, nascut a Barcelona, és un dels dissenyadors industrials catalans més reconeguts internacionalment. Membre fundador de la junta de l’ADI-FAD (Assocciació de Disseny Industrial del Foment de les Arts Decoratives), i president fundador de l’ADP (Associació de Dissenyadors Professionals), ha participat en gairebé totes les institucions relacionades amb el camp del disseny tant a nivell nacional com internacional. A banda de la seva prestigiosa trajectòria com a dissenyador industrial, gràcies a la qual ha rebut prestigiosos premis de dissseny, cal destacar el seu paper actiu impartint conferències i editant publicacions. UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 211 altra, que és una bona forma de fer les coses. Ells van aportar la idea que l’eix i l’hèlix es poguessin desmuntar per posar al rentavaixelles. Hi havia un botó que quan l’apretaves queia aquesta part i era fácil de rentar. Cosa que les Braun de llavors encara no ho feien. Havies de posar l’aparell sota l’aixeta, i això era complicat. Fins i tot, segons com, perillós. I el que jo vaig aportar era que la ba(24) Batedora Moulinex dissenyada per André Ricard. Barcelona, 1987. Quan aquest aparell resta horitzontal, la part d’acer inoxidable no toca la superfície. tedora es pogués deixar sobre la taula plana sense que l’hèlix toqui la taula(24). Com sovint les havies de deixar dretes, i no és un aparell previst perquè estigui dret, sempre queia. I si la deixaves tombada l’hèlix tocava la taula i ho embrutava tot. Quan deixes la batedora Moulinex sobre la taula, la part rodona on hi ha l’hèlix queda una mica aixecada, sense tocar la superfície. I a més a més el suport que es penjava a la paret tenia la forma perfecta per deixar-lo i agafar-lo. Aquí mateix a Barcelona hi havia un equip tècnic de Moulinex. I hi havia un enginyer, de nom Basora, que estava al càrrec d’aquest equip tècnic amb qui hi va haver molt bona química, que és important. Jo vaig proposar que el contacte elèctric es fés amb una placa metàl·lica, per exemple, com als cotxes elèctrics aquests que hi ha a les fires, que sempre es belluguen i sempre tenen contacte elèctric. Vam posar-hi, a dins, una placa metàl·lica a la part de dalt i quan apretaves l’interruptor sempre estava en contacte. A banda de descriure les millores tècniques aplicades a l’aparell, aspecte que cap dissenyador pot evitar en parlar de la seva tasca, és important destacar del relat d’André Ricard la filosofia del treball en grup i en estreta col·laboració amb l’equip, coincidint plenament amb l’esperit de treball explicat per Gabriel Lluelles. UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 212 6.1.5 El funcionament de les patents La Oficina de Patentes y Marcas de l’Estat Espanyol va ser inaugurada a Madrid amb l’objectiu de protegir la propietat industrial del plagi de marques competidores. Als BOPI -Boletín Oficial de la Propiedad Industrial- es publiquen quinzenalment tots els tràmits administratius relacionats amb patents des de l’any 1886. El models industrials o dibuixos industrials, així com les marques, van aparèixer enregistrats per primera vegada a la legislació espanyola l’any 1902. Gabriel Lluelles ens explica que ni ell ni en Pere Ruiz havien tingut notícia de cap altre aparell anterior de la mateixa tipologia que es pugui considerar un antecedent de la Minipimer. També fa esment del funcionament de les patents en aquells anys. Gabriel Lluelles. Dissenyador de Pimer, Braun Espanyola i Taurus. Jo mai havia vist abans cap batedora semblant. I quan ara veig la patent de l’any 1957(25) no entenc molt bé qui devien ser aquesta gent que van enregistrar-la. Segurament es tractava de gent que venia de l’estranger i ho devien copiar, patentar i ningú els hi deia res. Miri que Comercial Española Suiza era molt important i, per exemple, el Bamix jo no l’havia vist mai. El que sí que havia vist, és l’aparell que he dibuixat abans a l’establiment que en deien Ràdio Universidad. Però no era això, era molt més elemental. Potser és l’únic que vaig veure. És curiós (referint-se a les patents de l’època). Tot això era suïss. Suïss i alemany, poder. Ho portaven de l’estranger. Però l’MR1 és la primera de tot l’Estat Espanyol, encara que abans de l’MR2, entremig, en va sortir alguna altra. Perquè la primera, l’MR1, va ser de l’any 1959, i l’altra nostra ja és del 1964… Jo tinc la patent de tot això, que la va escriure la meva dona. Que en aquell moment no era la meva dona, eh? Ni tan sols festejàvem ni res. (25) Detall de la patent de l’any 1957 (mostrada amb més detall a la pàg. 76) UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 213 (26) Pepita Giménez va entrar a formar part de Braun Espanyola SA com a Secretària de Direcció del Dr. Semmel des del 1964 al 1967, any en que es va casar amb en Gabriel Lluelles. Fotografia del matrimoni Lluelles. Oliana, 1973. Pepita Giménez(26). Secretària de direcció de Braun Española, esposa del Sr. Lluelles. La patent va ser redactada l’any 1964 o 1965, perquè va ser dels primers anys que jo vaig treballar a Braun Española. Gabriel Lluelles. Dissenyador de Pimer, Braun Espanyola i Taurus. Als catàlegs consta que la MR2 és de l’any 1964, que és quan es va produïr, però el projecte es va fer durant els anys 1962 i 1963. Quan ja el teníem pràcticament resolt, llavors ens vam ajuntar amb Braun, però això va ser una cosa de Pimer, eh? Veritablement! Fins i tot es pot veure que als aparells hi ha la marca Pimer. Jo no recordo que abans de l’any 1960 hi hagués cap altra batedora igual. Sí que és cert que al plegar nosaltres de fabricar-li coses a Esteve Pla Gibert, ell va muntar una fàbrica, a Sant Adrià del Besòs, amb el nom d’Eledom. Això va ser cap a l’any 1954 o 1955, quan ell es dedicava a importar aparells de Suïssa. Per exemple, la segona batedora d’Eledom, que deu ser del 1961 o 1962 ja era realment fabricada a Eledom i es deia Multibat. Que per cert, a Eledom hi va anar a parar en Götzenberger quan va plegar, com a director tècnic, però també feien màquines d’afaitar, que es deien Multi-ras. Però que abans de 1960 hi haguéssin aquestes batedores circulant és fals. I pel que fa referència a les patents d’abans de 1959, nosaltres no vam haver de pagar mai cap tipus de llicència per comercialitzar el nostre Minipimer. Sap què passa?, a mi em fa l’efecte que aquestes eren persones que viatjaven, que podien sortir a fora, copiaven coses i potser marxaven, perquè a nosaltres no ens van venir a molestar mai. Perquè naturalment podien haver vingut a demanarnos la part corresponent i no ho van fer… I és que m’extranya molt, en aquelles dates… Això ho tenien patentat però ho tenien oblidat. Hi havia gent que es dedicava a això, així que podia ser algún agent de patents o alguna cosa així. Però la primera batedora que es va veure aquí, va ser aquesta, la nostra. Hem revisat, en aquest capítol, com aquesta batedora és fruït de la detec- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 214 ció d’una necessitat convertida en funció. També es fa palès que el procés de projectació és inèdit per la desconeixença d’altres artefactes ja existents. Per tot això, podem arribar a la conclusió que aquest aparell va aparèixer gràcies a la intuició de Pere Ruiz i a la tenacitat de Gabriel Lluelles que cercaven amb força interès les necessitats de la societat catalana dels anys 1950s i principis dels 1960s. També podem concloure que aquest petit electrodomèstic és fruit d’una època on hi havia moltes necessitats per resoldre i molt pocs recursos per satisfer-les, i que per tant cal qualificar de meritori el treball minuciós i perseverant del reduït equip de Pimer. UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 215 6.2 Producció La segona fase en la vida d’un artefacte, la de la producció, és aquella etapa en la qual la indústria es dedica a produïr-lo, fabricant les parts o components inexistents, adquirint les peces estandar a d’altres empreses i muntant i embalant el conjunt resultant. És, per tant, la fase de la seva materialització, i com a tal enfronta l’objecte a problemes tecnològics i econòmics que cal resoldre. Quant als objectius perseguits en aquesta etapa de la biografia d’un objecte, cal cercar testimonis que ens parlin pròpiament de la fabricació, de com s’aconseguien els materials i components, i dels processos productius seguits. Donades les característiques industrials dels anys 1950s i principis dels 1960s a Catalunya, he intentat recollir informació sobre com s’experimentava amb els prototipus dels aparells per assegurar-ne el bon funcionament i ús, com podien afectar les mancances materials a la pròpia producció i com es podia arribar a resoldre-les, i com es preparaven i embalaven els aparells per a la seva comercialització. Per aixó he subdividit el contingut d’aquesta fase en tres subapartats que ens pugin descobrir dades rellevants. Quant a l’estructura d’aquest apartat, en Gabriel Lluelles esdevé un altre cop el protagonista indiscutible d’aquest capítol, en primer lloc perquè és qui ha sobreviscut a les altres persones que treballaven a Pimer en aquell temps, i en segon lloc perquè, tal i com ho explica, ell era el responsable de la producció de totes les peces de la batedora. Així, el subapartat de l’Experimentació dels aparells exposa com es probaven els aparells per validar-ne la seva eficiència i per això és interessant remarcar els comentaris de l’esposa d’en Lluelles, Pepita Giménez, que posen de manifest l’aspecte més emotiu de les relacions productives desenvolupades durant aquells anys. Per la seva banda, el subapartat de les Mancances de materials evidencia UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 216 que l’escassetat de recursos s’havia de resoldre amb una gran dosi de dedicació personal. Per això, a més a més dels comentaris de LLuelles i la seva esposa, Maria José Balcells, la conservadora de la Col·lecció de Disseny del Museu de les Arts Decoratives de Barcelona, corrobora el mèrit del treball de Lluelles a partir dels recursos tant precaris existents a l’època. El testimoni de Rosa, professora de química i entrevistada dins del grup d’usuaris de la batedora, coincideix amb el moment de consolidació de la indústria del plàstic a Barcelona. El seu discurs descriu detalladament el naixement d’un tipus de relacions laborals en relació a l’aparició de la indústria moderna. Al subapartat de l’Embalatge en Lluelles ens desvetlla alguns detalls sobre l’embalatge dels primers aparells que seran ampliats al capítol següent. 6.2.1 L’experimentació dels aparells Malgrat en la introducció al context han quedat ben descrits alguns processos productius definits per la precarietat industrial, també és molt interessant indagar en com eren els processos d’experimentació d’aparells i en com es probava l’efectivitat dels diferents prototips. En Gabriel Lluelles explica com ell era l’encarregat de fabricar totes les peces de l’aparell i de solucionar els problemes tècnics. Per la seva banda, Pepita Giménez desvetlla de manera entranyable com es probaven els prototipus abans de validar-los. Gabriel Lluelles. Dissenyador de Pimer, Braun Espanyola i Taurus. Nosaltres fèiem unes proves molt bones dels motors. Pel Minipimer vam començar a fer un motor especial que es va seguir fabricant fins el 1969, però no era Braun. Era un aparell totalment Pimer. Tota la part de les peces i del motor, UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 217 (27) Especejament de la batedora Minipimer MR2. això ho feia tot jo. Tot completament, les 31 peces(27). I més que res hi havia molts problemes d’obturació, perquè veritablement, com s’havia d’utilitzar en calent, i s’hi posava el menjar, arribava un moment que es frenava el propi motor. Això ens va donar problemes i hi vaig fer un invent, perquè llavors no hi havia tampoc juntes, com hi ha ara de goma; tot era mecànic, tot era material metàl·lic. El motor, que en dèiem Estándar quan va sortir, era un motor diferent, més petit. Com havia de ser molt petit i es calentava molt, vaig tenir la idea de posar l’estator, sense les bobines ni res a dins un motlle d’alumini injectat, que és un material que absorbeix molt la temperatura. I el muntatge era molt racional, perquè això sí que ho estudiàvem molt, que tot quedés muntat en un moment. Així que va ser una cosa molt especial. I aquest mateix motor és el que es va posar després a l’MR2. (28) Planxa Pimer P22. Barcelona, 1963. La planxa P22(28), per exemple, era la que feia provar a les noies de la cadena. I així em deien: No, aquesta va molt bé, que no pesa, etc… I quin avantatge tenia, això? Que podies anar veient si realment aquell aparell funcionava o no. I la planxa elèctrica, la va provar tota la meva dona, quan encara no erem casats, eh? Pepita Giménez. Secretària de direcció de Braun Española, esposa del Sr. Lluelles. Jo ho probava tot, dels aparells que feia el meu marit. Tot, tot, sempre. Em venia i em deia: Senyoreta, sisplau, que em voldria provar aquest marc de planxa? I li deia: I tant, i a l’endemà li contestava: Va molt bé. O: A mitges i deia: Doncs ja l’arreglarem, o: Ah, miri, ara sí que s’aguanta bé. I quan ja era casada amb ell, també em deia: Ei, prova aquest aparell. Que l’has provat, ja? I jo contestava: No, no, encara no… i em deia: Doncs prova’l… UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 218 6.2.2 Les mancances de materials Tornant a l’any 1959, les mancances materials i la poca disponibilitat de mitjans van deixar una petja molt particular en la memòria dels nostres entrevistats sobre els processos industrials emprats. La dificultat d’obtenir recursos obligava les iniciatives de negoci a involucrar-se totalment a la feina per solucionar qualsevol tipus de detall. L’entrega a les tasques laborals descrita ens revela una tenacitat imbatible. Gabriel Lluelles. Dissenyador de Pimer, Braun Espanyola i Taurus. De l’MR1 se’n van fer milers. Les primeres cent es van fabricar en blanc i vermell, i les següents en blanc i negre. També se’n va fer una sèrie molt reduïda amb la base de plàstic. Però en total se’n van fer milers d’unitats. Les lletres dels aparells les marcàvem també a Pimer mateix. No ho fèiem amb serigrafia. Era termogravat(29). Serigrafiat n’hi havia, però nosaltres no l’empleàvem. Ho marcàvem amb un tampó elàstic. I això ho feia jo també, eh? I les lletres, tot, tot, tot. Per força. (29) Detall on s’aprecia la textura del marcatge de les lletres de la Minipimer MR1 amb termogravat, ja que la temperatura aixeca una mica la superfície de plàstic. Pepita Giménez. Secretària de direcció de Braun Española, esposa del Sr. Lluelles. A més a més ha estat una feina que en Gabriel l’ha feta sempre molt a gust. No li ha vingut mai d’una hora, ni de dugues, ni de res… Quantes vegades, al començament de casats, o que encara èrem nòvios i a punt de casar-nos, quan es fabricava el Minipimer, els diumenges al matí, taca, taca, taca, cap a Esplugues; a controlar els vuit o deu aparells que hi havia funcionant tots els dies, que havien funcionat divendres, dissabte i diumenge… I mira, tot el diumenge allà a la fàbrica… (riu) És que tirar tot allò endavant costava molt d’esforç. I més en una època que no hi havia de res, no hi havia materials. És que al començament, no hi havia res de res… UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 219 (30) Maria José Balcells és la conservadora de la Col·lecció de Disseny del MADB des de l’any 2002. Entre les tasques de les quals s’ocupa cal destacar la política de col·leccions, la documentació de peces, l’increment patrimonial i les exposicions. María José Balcells(30). Conservadora de la col·lecció de disseny. Museu de les Arts Decoratives de Barcelona. A part de la “revolució” domèstica que van significar tots aquests aparells en aquell context, també a nivell de disseny la tasca de Gabriel Lluelles va ser molt important. Va imprimir als electrodomèstics d’una època un segell molt especial, els hi va donar una empremta de modernitat i els va dotar de les tecnologies més avançades, sobre tot si tenim en compte els recursos precaris per la situació especial del nostre país en aquells moments i on encara la majoria dels aparells eren còpies de marques estrangeres. De fet les seves col·laboracions amb equips i dissenyadors estrangers, principalment alemanys, són una bona prova de la seva vàlua professional. Gabriel Lluelles. Dissenyador de Pimer, Braun Espanyola i Taurus. (31) Trituradores Gigante de 1955 i TG5 de 1958. Pimer. És com el Gigante(31), que va arribar un moment que li vaig canviar les potes, perquè al principi en Götzenberger els hi volia posar, no d’alumini com aquestes primeres, sinó de xapa de ferro perquè semblés un cohet. És clar, perquè ell volia que quedés igual que un cohet, però era jo qui l’havia de dibuixar i projectar i tot això!!! I li deia: Però escolta’m! La veritat és que afegir un altre material en aquella època presentava moltíssimes dificultats. Així que uns anys després vam passar a suprimir les potes i incloure-les en el mateix cos de plàstic. Era de sentit comú. Ja no hi era, llavors en Rudy Götzenberger. La part superior de plàstic de l’MR1 va ser primer vermella i després negra. També va ser pel mateix motiu. En aquell temps, parlo dels anys 1955 a 1959, el temps que vam fer la MR1, el plàstic no era com ara que es pot triar el material que es vulgui. Els tècnics no podien treballar amb tot el que volien, i llavors els proveïdors només tenien uns estocs, com el de la Bayer, etc…, diguerem, limitats. N’hi podia haver una tonelada, dues tonelades, i després s’ha acabat. I també els colors eren molt limitats. A la carta de colors del plàstic em sembla que només n’hi havia vuit. Què havíem de fer, nosaltres? Nosaltres no triàvem el color que volíem, sempre triàvem un color neutre que pogués lligar amb totes les cuines. Perquè si nosaltres volíem triar un color, llavors n’havien de fabricar UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 220 un mínim de deu tonelades. És clar, per nosaltres comprar deu tonelades de material era impossible, i això m’ho preguntava també el Sr. Andrés Alfaro, el col·leccionista d’electrodomèstics. De vegades el color que anàvem a buscar, fós el vermell, o el carabassa, o el que fós, no hi era; i ens havíem de decantar per un altre color que fós una mica espavilat. Perquè els altres eren horrorosos. Un gris fosc, un verd,… coses que no hi lligaven de cap manera. I aquest és el motiu que explica els canvis de color de l’MR1. Amb el Minipimer MR2, ja no hi va haver problemes, perquè l’any 1964 ja hi havia més materials, ja hi havia més quantitat, i segona, que en fabricàvem…, si ja he dit que del primer en vam fabricar molts milers, doncs del segon potser en vam fabricar, no ho sé, poder un milió i tot. I llavors està clar, nosaltres als proveïdors ja els hi demanàvem material per tonelades i els demanàvem: Vejam, porteu deu tonelades, i llavors, ens ho servien fins i tot amb el color que volíem. I és que a última hora ja nosaltres mateixos a la nostra fàbrica ens ho injectàvem, amb màquines d’injectar modernes, amb un pistó i a pressió. A l’any 1964 ja costava molt menys trobar materials i demanar un color molt determinat per al plàstic ja no era un problema. Rosa(32). Mestressa de casa i professora de química. 60 anys Jo a l’any 1964 tenia 18 anys. Estudiava a l’Escola Industrial de Barcelona i treballava en una empresa buscant la fórmula exacta per aconseguir que els plàstics tinguessin la coloració que volien els clients. Pel matí em llevava, em vestia, em rentava i me n’anava a l’Escola Industrial, on estudiava química. Hi havia dies que entrava a les vuit i dies que entrava a les nou, i per això m’aixecava a les set o a les vuit. I sempre em prenia una tassa de cafè, amb alguna magdalena, o alguna galeta, alguna cosa, i me n’anava. I quan ja aribava a classe, teníem dues o tres hores de classe seguides, fins a les onze, i a les onze hi havia una mica de pausa d’un quart d’hora o vint minuts, que aprofitàvem per menjar una miqueta més. Anàvem al bar d’allà, preníem alguna cosa, perquè ens emportàvem normalment un entrepà, o el dia que no ens l’emportàvem doncs allà menjàvem un Donut, que (32) Rosa és mare de família de quatre fills que ja no viuen amb ella i el seu marit. Quan es va casar va anar a viure a un pis de lloguer d’un barri apartat de Barcelona i amb els anys va comprar-se un terreny en una zona residencial del Vallès per construïr-s’hi una casa, on viu actualment. Ha treballat a la indústria química, donant classes en instituts d’ensenyament secundari i també a l’Administració. UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 221 va ser el començament dels Donuts, me’n recordo perfectament que, com era al principi, hi teníem com més tirada. I després doncs tornàvem a classe i hi estàvem dues o tres hores, depèn. Hi havia dies que plegàvem a la una i hi havia dies a les dugues. Depenia de si teníem hores de laboratori, o no, i així passàvem el matí. I a partir d’aquella hora ens en anàvem a casa a dinar. Agafàvem l’autobús, no, l’autobús no. Agafàvem el tramvia o el metro, depenent amb qui anava. El tramvia era el 54, que l’agafàvem davant de l’Escola Industrial, ens deixava a la plaça del Centre i baixàvem caminant des de la plaça del Centre. Quasi sempre anava o amb l’Anna o amb l’Angelito, que eren dos companys que han seguit sent amics nostres de tota la vida. Quan arribava a casa normalment em trobava el dinar fet i dinava… En aquella casa llavors hi vivien la meva àvia Concepció, la meva mare, el meu pare i la meva germana Montse. Perquè la meva germana gran s’acabava de casar i el meu tiet Cinto que també vivia amb nosaltres, també. Ja havien marxat, no feia molt de temps, però ja no hi vivien. Després de dinar rentava els plats. I quan acabava ja em posava a estudiar. O estudiava o algún dia tenia una classe pràctica a la tarda,… i algún dia anava a treballar a un laboratori, que hi vaig treballar durant dos o tres anys, de mostres amb pigments de plàstic. La indústria es deia Pigmint. Tenia la fàbrica a Montcada i les oficines a la Rambla Catalunya. I llavors feia molt poc temps que allà, a la Rambla Catalunya, havien muntat una espècie de laboratori, a la cuina del pis aquell que era un pis molt gran d’aquells de l’Eixample. I allà el que portaven els clients eren trossos de nina, de got, de caixa, de… un tros de qualsevol mena d’estri, i volien que els hi donéssim aquell color, que els hi servíssim aquell color idèntic en plàstic. I llavors jo el que havia de fer era, amb petites mostres de pigments, la barreja, per fer-la amb plàstic, fins a trobar la coloració exacta i donar la fórmula d’aquell color. Anava fent mostres fins que la trobava, fins que trobava la fórmula exacta. I llavors jo deia : Aquest color té…, aquesta composició. I a partir d’allà servien el color als clients. Aquesta feina em va sortir perquè un conserge de l’Escola Industrial tenia un cartellet allà que deia que es buscava algú per fer unes deu hores a la setmana en un UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 222 laboratori. I vaig dir: Ah, doncs a mi m’interessa!, i llavors em va posar en contacte amb un estudiant d’últim curs que era l’últim any que treballava allà i m’hi va portar, i mira, m’hi vaig quedar. Cobrava en negre, evidentment, i cobrava cinc-centes pessetes a la setmana, però les donava a casa. Ho donava absolutament tot a casa. I a més a més era normal, eh? Els donava a casa sense cap problema perquè era normal. 6.2.3 L’embalatge dels productes L’embalatge dels productes evidentment reflectia l’escassetat econòmica del moment. Pimer va començar l’any 1956 a fer caixes a mida per embalar els seus aparells marcant-los amb una impressió senzilla, i a partir de l’any 1959, va començar a preocupar-se més seriosament per l’aparença de l’embalatge: Gabriel Lluelles. Dissenyador de Pimer, Braun Espanyola i Taurus. Les caixes que embalaven els primers aparells de Pimer eren de cartró ondulat, o sigui les dels ventiladors o de l’enceradora. Eren caixes reforçades, que en deien. I a més a més hi posàvem coses pel mig perquè no es belluguéssin. Normalment eren peces del mateix cartró plegat, perquè l’aparell quedés ben falcat. No hi posava la marca Pimer per enlloc, perquè fins i tot les tancàvem amb una cinta adhesiva que no duia tampoc cap especificació, de les d’aigua. No n’hi havia tampoc cap més. I com que va arribar un moment a Pimer que ja vam comercialitzar nosaltres mateixos els propis productes, quan va entrar en Pere Ruiz, vam començar a imprimir les caixes, que les encarregàvem a Poligràfiques Sarrià. I no crec que ho fessin tampoc ells, perquè ja devien tenir varis fabricants, i perquè llavors ja hi havia més cosa. Ja eren caixes més elaborades, però també de cartró. A partir de quan vam fer el Molex, ja vam UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 223 començar a embalar-lo en caixes, i em penso que ja hi havia algun imprès, però no una cosa molt elaborada, sinó amb tampó, dels de fusta, i a partir d’aquest aparell com ja van ser coses més petites, les caixes van ser cada cop més elaborades. Del capítol de la Producció de la batedora podem concloure que dur a terme aquest projecte en aquell entorn només va ser possible gràcies al gran interès demostrat per les persones implicades. En aquest cas ens referim a Gabriel LLuelles, però crec que aquest esperit es pot traslladar a la majoria d’iniciatives productives d’aquells anys. Els diferents testimonis corroboren una gran disponibilitat per a solucionar qualsevol tipus de problema sorgit a la feina, però a banda de demostrar una col.laboració prou activa provant i embalant aparells, ens parlen d’una educació i consideració dins l’entorn laboral sense límits. UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 224 UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 225 6.3 Distribució i promoció El tercer apartat en la vida d’un objecte de producció industrial és el de la distribució. És l’etapa en la qual el producte haurà de viatjar gràcies als diversos canals de distribució emprant diferents medis de transport per arribar a altres magatzems i punts de venda. Paral·lelament a la distribució hi podem considerar de vegades vinculada la promoció que es fa d’un producte. Atès que el producte està acabat esperant que el nombre més gran d’usuaris el compri, cal posar en marxa l’aparell propagandístic per informar de la seva novetat si es tracta d’un producte nou, explicar quines millores incorpora en les seves prestacions i induïr al desig tot creant-ne la sensació de necessitat o de plaer. Els objectius, per tant, d’aquesta fase, consisteixen a aconseguir els testimonis dels distribuïdors dels aparells i dels encarregats de la venda a botiguers i al públic en general per cercar quins eren els mecanismes pels quals els diferents aparells es promocionaven i arribaven als consumidors. En el cas de la batedora, en Gabriel Lluelles és un cop més qui ens proporciona la informació de la distribució perquè ell era l’encarregat de tirar endavant les tasques a Pimer, a banda de la seva longevitat. Pel que fa a la venda, els botiguers de Radio Martín són un exemple de referència de moltes iniciatives semblants d’aquella època, i si he triat el seu establiment ha estat per la seva significació i ubicació al centre de Barcelona. Per tot això l’estructura d’aquesta fase està subdividida en els següents subapartats. El primer és el de La distribució dels aparells produïts, en el qual Gabriel Lluelles ens explica on es duien els primers aparells produïts fins l’any 1959. El dissenyador Jordi Mañà ens comenta que curiosament ell vivia, quan era petit, just al davant de l’establiment de Pimer. Al segon subapartat, l’Aparició de les botigues d’electrodomèstics, els botiguers Cristina Pérez i Napo Pallejà expliquen els orígens de la botiga UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 226 d’electrodomèstics Radio Martín i el tipus de relacions establertes amb els treballadors empleats. A Picaresca i inventiva, Cristina Pérez ens explica algunes anècdotes que van donar-se en una època de canvis tecnològics molt accelerats. La publicitat de les marques productores ens revela una activitat publicitària poc activa fins als anys 1960s basada principalment en la ràdio i en la transmissió oral i La promoció a les botigues exposa com les primeres marques productores d’electrodomèstics preferien premiar als venedors que més nombre d’articles venien enlloc d’enfocar la promoció cap al públic consumidor. En ell Cristina Pérez també descriu com les marques més fortes es dedicaven a oferir als botiguers incentius en forma de viatges de luxe i cotxes. Al subapartat dels Aparadors comercials els vendors de Radio Martín recorden com muntaven els aparadors i perquè preferien que es veiés des del carrer la major part de la botiga. 6.3.1 La distribució dels aparells produïts Cal pensar que per a una empresa petita com fou Pimer en els seus inicis devia ser complicat trobar directament els compradors dels seus aparells. Per això els era més senzill encarregar la distribució a una altra empresa. Quan es va reforçar el departament comercial, en general totes les empreses petites van poder contemplar la possibilitat d’obtenir més guanys encarregant-se de la pròpia distribució. Pimer va tenir, al local del carrer Sant Gervasi de Cassoles, un establiment on també es venia directament al públic i es reparaven els seus aparells. Aquest model posat en pràctica pels antics artesans, que tenien els tallers de producció als interiors dels locals -normalment a la seva pròpia vivenda, UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 227 degut a la quantitat d’hores diàries que hi treballaven- i un espai per rebre clients i mostrar la mercaderia i els materials, fou recurrent a les primeres petites indústries situades dins dels nuclis urbans. Gabriel Lluelles. Dissenyador de Pimer, Braun Espanyola i Taurus. Pimer no es va dedicar en un principi a la distribució. Des que es va fundar, que jo no hi havia estat, però el meu germà m’explicava moltes coses, tot el que fabricàvem nosaltres, tant l’enceradora, com tot el que fèiem, ho portàvem a una empresa. Nosaltres no teníem part comercial, ja que això hauria significat un volum d’ingressos de nòmina molt alt, i ho fabricàvem per Pons Llovet, que era una casa d’electrodomèstics, la més important de Barcelona, que estava al Passeig de Gràcia. I nosaltres ho servíem tot a ells i ells es cuidaven de distribuïr-ho. I li explicaré una cosa de la història de Pimer. Nosaltres fabricàvem enceradores, etc… i els dissabtes, perquè llavors es treballava dissabte matí i tarda, ens deien: Ara és qüestió d’embalar-les… I ja ens tenia el dissabte al matí, a l’amo, el Sr. Francesch, al Sr. Santacreu, el jefe d’àrea, al meu germà, del despatx, i a mi, embalant. Perquè és clar, mentrestant les noies de muntatge i els altres anaven fent aparells. I si mentre nosaltres embalàvem encara en podia sortir algún més, millor. Els agafàvem el dissabte ja a última hora del matí, que podien ser les dotze o la una, i com teníem una camioneta que, per cert, era un desastre, els posàvem allà, vint o trenta, o els que haguéssim fet i els portàvem a Pons Llovet. A Pons Llovet els hi entregàvem i ens pagaven amb un xec i com que treballàvem fins les tantes de la tarda, també, l’anàvem a cobrar i amb això nosaltres podíem cobrar aquella setmana. Així que ja veu com anava la cosa. Primer teníem contacte amb Pons i Llovet i després va venir Comercial Española Suiza (CES) que va passar a ser l’encarregada de distribuïr-ho. Ells s’ho quedaven tot, que els hi portàvem al magatzem, i ho distribuïen. Quan vam començar amb la fabricació del Molex, l’any 1959, la distribució dels nostres aparells ja la fèiem nosaltres mateixos, segons les comandes. Ja estàvem a Esplugues i havíem deixat el local del carrer Sant Gervasi de Cassoles. També érem ja unes 80 persones. Com teníem les nostres camionetes, ho distribuíem UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 228 segons les comandes que feia en Pere Ruiz. Jordi Mañà(33). Dissenyador industrial i teòric del disseny. Dóna la casualitat que quan nosaltres erem petits vivíem al carrer Sant Gervasi de Cassoles, al número 22, i que, al davant del carrer, hi havia un establiment de Pimer. O sigui que imagina’t si en tinc jo coneixement dels productes de la Pimer! Era un nano que encara no anava ni a l’escola i ja veia tots els aparells de la Pimer. Era la imatge típica d’un establiment d‘aquella època. Si anéssis al número 21 del carrer de Sant Gervasi de Cassoles ho veuries, amb una porta corrugable de tres metres o tres metres i mig, i llavors hi havia unes vitrines on s’exposaven els diferents aparells i hi entraves, perquè apart de la venda hi havia un servei de reparació tècnica. Els diferents aparells que anaven treient estaven a l’aparador, que no tenia res a veure amb els aparadors actuals, és clar. Recordo els primers aparells de la Pimer com molt… fascinants, no? Perquè durants els primers anys, ara t’estic parlant dels anys 1950 al 1958, dels anys de postguerra, veníem d’una situació de precarietat. I em recordo molt de les primeres coses que veia, com per exemple, una aspiradora, que era una cosa super-fantàstica; molinets de cafè, perquè a cada casa ens molíem el cafè sempre; els turmix i les batedores d’abans, etc… La Minipimer pertany ja a una època una mica posterior. (33) Jordi Mañà és un dissenyador industrial força reconegut en el panorama català. A més a més de la seva important tasca com a dissenyador de productes i sistemes, les seves recerques en alguns aspectes teòrics del disseny l’han portat a la publicació de nombrosos textos. També ha estat professor a prestigioses escoles de disseny i a la Universitat Politècnica de Catalunya. En les paraules de Gabriel Lluelles identifiquem un primer procés per intentar controlar la pròpia distribució per aconseguir un guany comercial més elevat. Per la seva banda, el dissenyador Jordi Mañà ens exposa els seus records de l’establiment que tenia Pimer al seu propi local de producció. Això podia donar-se quan la indústria era prou petita com per compartir l’espai als nuclis urbans. A mida que algunes empreses es van adonar de les possibilitats que els oferia augmentar la producció i que hi havia cada cop més demanda del sòl urbà, aquestes petites indústries van anar cercant espais més grans per efectuar la seva producció i es van anar traslladant a pol·lígons industrials i zones més apartades. Per UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 229 això, la llunyania dels pol·lígons industrials no aconseguia posar en contacte els productes amb els usuaris, i el trasllat de la producció a zones no urbanes va propiciar, sens dubte, la proliferació de més botigues tant d’electrodomèstics com d’altres béns de consum. 6.3.2 Aparició de les botigues d’electrodomèstics La botiguera Cristina Pérez recorda com el seu pare, Martín Pérez, va fundar la coneguda i cèntrica botiga Radio Martín tocant a les Rambles de Barcelona. Bona part de les botigues d’electrodomèstics van sorgir evolucionant a partir dels establiments que s’havien dedicat a vendre ràdios o, més aviat, els kits que servien per a muntar-les. I a mida que varen anar apareixent les diferents aplicacions elèctriques per a la llar es van dedicar a vendre tant aparells de la línia blanca com de la línia marró. En aquest sentit, Radio Martín no n’és una excepció i també participa del fenòmen de posar la paraula radio al davant del nom del negoci com van fer tants altres establiments que van acabar comercialitzant electrdomèstics -per exemple, els barcelonins Radio Aficionado, Radio Universidad, Radio Calvera...Com la iniciativa comercial de Radio Martín va prosperar tant, Napo Pallèjà, el marit de Cristina va acabar incorporant-se també al negoci familiar. Els dos ens expliquen els aparells que recorden de les primeres èpoques, els canals d’aprovisionament de mercaderies i alguns aspectes del funcionament en general de la botiga entre els que destaca el tracte amb els treballadors empleats. És interessant fer constar que la fundació de la botiga Radio Martín l’any 1959 coincideix amb la distribució pròpia que Pimer va començar a fer dels seus aparells. I a nivell anecdòtic, curiosament aquest és també l’any de l’aparició de la primera Minipimer. UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 230 Cristina Pérez(34). Botiguera d’electrodomèstics. La nostra botiga, Ràdio Martín, estava a Barcelona, al carrer Pintor Fortuny amb Rambles, i la va fundar el meu pare, Martín Pérez l’any 1959. Molts anys abans, després de la guerra, aquí a Barcelona va venir un tiet que va muntar la primera botiga de tot el que eren aparells, que en aquell moment eren aparells de ràdio de galena i aquest tipus de coses. I el meu pare va anar amb ell a treballar. Aquesta botiga era Radio Aficionado, a les Rambles, una mica abans de la Virreina, a l’altra banda de Valdés. I així és com van començar, i després de l’aparell petit de galena van venir altres coses com els primers electrodomèstics… Però en aquella època el que comprava la gent eren packs per fer-se la ràdio. La gent es comprava un kit i llavors es fèien la ràdio. Tot era així. En aquella època era molt difícil de trobar material per vendre, perquè no n’hi havia. S’havia d’anar a buscar a subhastes, a Bilbao, València, a molts llocs per poder recollir material. (34) Cristina Pérez és una de les tres filles de Martín Pérez, fundador de la coneguda botiga d’electrodomèstics Radio Martín que va funcionar del 1959 al 1996. El gran èxit comercial de la botiga va propiciar que tota la família, a banda d’altre personal empleat, s’hi dediqués laboralment. Napo Pallejà(35). Botiguer d’electrodomèstics. Aquest era un material que devia ser confiscat perquè normalment era de contraband i llavors feien subhastes públiques. Això era després de la Guerra Civil, cap als anys 1940s. (35) Napoleón Pallejà és el marit de Cristina Pérez. Després d’uns anys de casat també va incorporar-se a treballar al negoci familiar de Martín Pérez. L’augment de la demanda d’electrodomèstics demanava una ampliació constant del personal contractat per a la botiga. Cristina Pérez. Botiguera d’electrodomèstics. Ràdio Martín es va fundar més tard, l’any 1959 quan ja hi havia electrodomèstics, hi havia cuines i moltes coses. Encara no hi havia la televisió. Hi havia les nevers de fred sec que les portaven d’Amèrica…hi havia les cuines, també es venien unes estufes que eren unes barretes llargues i quadrades, cafeteres, es venien molinets de cafè… El molinet de cafè era un aparell que tenia molta venda, perquè clar, la gent prenia cafè. És a dir, que hi havia cosetes molt senzilles. Per exemple hi havia aparells que anaven conectats al corrent i que a dins s’hi posava el pollastre o el conill, que era com fer-lo a l’ast, perquè això les cuines encara no ho portaven. Les cuines encara es feien que eren bombes. I després hi havia unes neveres que portaven una cosa per a fer gelats, incorporat UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 231 a la mateixa nevera. Això va ser abans de casar-me, fa uns 40 anys. I una altra cosa que es podia vendre en aquella època, perquè jo això sí que ho he vist a casa, va ser el començament de les rentadores. Les rentadores eren com un tub que remenava la roba, però que no l’aclarava, que no l’esbandia. O sigui que s’havia d’esbandir a part. Napo Pallejà. Botiguer d’electrodomèstics. I aquestes rentadores portàven uns rodillos[sic] de fusta incorporats, i es passava la roba per enmig dels dos rodillos [sic], escorrien la roba i llavors, a la pica llençaves el sabó, tornaves a omplir la rentadora d’aigua neta i s’esbandia. Abans que aquestes n’hi havia unes que eren totalment manuals, com una espècie de molinet gran amb unes aspes que anaven donant voltes a la roba, mentre que sortia la porqueria, per dir-ho d’alguna manera. I hi havia una història que havies de posar la goma a sota i buidar tota l’aigua. També hi havia hagut les neveres de gel, les Frisan, concretament, que es posava un tros de gel a dalt, el que era el congelador, i a l’anar-se fonent refrescava els aliments que es posaven a dins. Dic això perquè nosaltres, al bar del meu pare, veníem el gel, que es tallava amb un punxó, i venien les senyores a buscarlo per posar-lo a dins d’aquestes neveres. També recordo les vendes del Minipimer, que també ha tingut una importància considerable pel món de la cuina. Nosaltres a la botiga vèiem que era un aparell que sortia moltíssim. Moltíssim. Cristina Pérez. Botiguera d’electrodomèstics. Moltíssim. Clar, no veus que a totes les cases hi ha nens, hi ha vells, hi ha malats; és a dir que va ser una cosa que va ser per a tothom. Perquè era un aparell amb el que es podien fer purés…, perquè tota la resta s’havia de passar pel xino, i és clar, era pesadet, perquè a lo millor hi havia trocets que no podies… I el Minipimer el posaves a on fós i feies papilles, per això, per allò…, a la mateixa cassola,… I clar, ho passaves i quedava perfecte. Sí, sí, en veníem moltíssims. UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 232 Napo Pallejà. Botiguer d’electrodomèstics. La Braun va fer el primer. I llavors va proliferar, perquè al ser un aparell que funcionava tant bé, això va fer que les altres marques també s’hi esforcessin i hi afegissin millores. Perquè tenia molta venda. Cristina Pérez. Botiguera d’electrodomèstics. A Ràdio Martín hi havien treballat moltes persones, moltes. Em sembla que la nòmina, a banda de nosaltres, els familiars, era d’onze o dotze persones, o potser més. N’hi havia dues de transport gran, un que portava transport petit amb un altre, i dos tècnics. Hi havia les noies de comptabilitat, que eren tres o quatre. De venedors en teníem dos o tres. I tots nosaltres. Era una botiga molt feta així a l’antiga, amb molt de servei, teníem transportistes, teníem… de tot. De tot. El meu pare va arribar a ser molt reconegut i molt apreciat a Barcelona. Ja era molt respectat perquè venia de la botiga Radio Aficionado, que també es dedicaven al gremi de la joieria, perquè llavors també venien joies i tot això. I quan va venir la Enher, la companyia elèctrica de llum, els directors van anar a buscar al meu pare per acomodar els seus treballadors amb electrodomèstics, perquè llavors importava molt la gent, i interessava que tots els treballadors tinguéssin un lloc per viure que poguessin comprar. Hi havia un tracte humà important, i com tothom volia que el seu empleat visqués el millor possible, els hi buscaven facilitats als treballadors. Napo Pallejà. Botiguer d’electrodomèstics. I una cosa que es feia sovint llavors que era molt interessant és que els electrodomèstics i tot això ho comprava l’empresa. L’empleat escollia el material i tal, prenien nota, i llavors, cada mes, cada trimestre o cada quan fós, la casa ens pagava el que havien comprat pels seus empleats. I ells ja els anaven descomptant de la nòmina unes pessetones. UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 233 Cristina Pérez. Botiguera d’electrodomèstics. Sí, el meu pare això també ho havia fet amb els seus propis empleats. Quan un empleat s’havia de comprar un pis, perquè aquesta gent acostumaven a tenir un sentit de la propietat molt gran. Els hi era igual que fós a Bellvitge, o que no tingués ascensor, però era gent que venia del poble, i allà el sentit de la propietat està molt més arraigat[sic] . I quan ells venien aquí volien el seu pis. Per això el meu pare comprava el pis perquè no haguessin de demanar els cèntims al banc. I llavors li anaven pagant a ell. Se’n cuidava perquè llavors hi havia una altra manera de fer-ho tot. En canvi, ara ja veus aquestes “chiquitas”[sic] treballant a les botigues, que tu estàs comprant i ella s’està mirant, allà al mirall, però és que clar, ara no hi ha gens de motivació. I abans el que hi havia era molta motivació. Perquè els treballadors estaven contents. Tots comentaven el que s’havia venut, el que s’havia fet de caixa, … Napo Pallejà. Botiguer d’electrodomèstics. La gent estava molt més integrada amb l’empresa. Ara el comerç està molt més deshumanitzat. El tracte ha canviat. Potser als pobles encara no, encara ara queda una mica d’aquest caràcter humà. La veritat és que el meu sogre sempre va ser una persona molt esplèndida. I a banda de la paga de Nadal, quan es venia molt, sempre hi havia un sobret, a més a més per aquestes hores extres que havies estat allà. És que la relació laboral entre patró i treballador no té res a veure. Allò que hi havia abans ja no existeix. Hi ha gent que ha estat treballant més de trenta anys amb el meu sogre. Nosaltres vam vendre, des de l’any 1959, tot el que era electrodomèstic blanc o marró. I més tard també va venir la informàtica, que també vam arribar a a vendre centenars d’ordinadors. I els primitius tenien un teclat mecànic i feien clac, clac, clac, igual que les màquines d’escriure de teclat mecànic. I les pantalles aquelles, que eren enormes. Doncs precisament vam tenir una exclusiva de Phillips i en veníem com dos-cents o tres-cents al mes. UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 234 Cristina Pérez. Botiguera d’electrodomèstics. És que nosaltres teníem gent que ens en demanava molts. Per exemple, si venia una associació de pares: doncs els hi fèiem un preu. Però després també amb els fabricants va ser una guerra i s’hi ficaven per aconseguir els millors clients. La mateixa Phillips es va ficar completament en el que nosaltres veníem per fer-ho directament. Abans, per exemple, si es feia un hotel hi posàvem totes les teles de l’hotel. O totes les neveres aquestes petites de les habitacions. Això representava que de cop venies tres-centes unitats d’una vegada. Però després ja s’hi van ficar les empreses per vendre-ho directament. Napo Pallejà. Botiguer d’electrodomèstics. També hi va haver una època en que es va posar de moda que els bancs venien televisors o feien financiacions a partir d’una imposició,… I el meu sogre tenia la gràcia de subministrar ell als bancs els televisors que venien. Com a conclusió d’aquests testimonis podem afirmar que les relacions laborals a l’època de l’aparició de la Minipimer eren prou bones, que els directius de les empreses s’escarrassaven en acomodar els seus treballadors procurant-los les màximes comoditats, tot oferint-los el màxim de facilitats. També podem remarcar com això repercutia en la motivació dels treballadors, la seva preocupació per la bona marxa del negoci i la seva implicació laboral en general. 6.3.3 Picaresca i inventiva Els finals dels anys 1950s i 1960s, s’enmarquen dins una època de canvi social, econòmic i cultural. Entre aquests canvis cal destacar en el camp dels electrodomèstics les propostes de molts inventors i la sorpresa de les UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 235 seves innovacions per part de la gent que les hauria d’adquirir i utilitzar. Per tant, convivien a parts grans dosi d’enginy i inventiva amb una gran innocència per part del públic consumidor que rebia amb entusiasme les noves propostes i invencions. Els canvis accel·lerats van dur a bona part de la població a patir algunes enganyifes. La desconeixença generalitzada de la capacitat tecnològica d’aquells anys va ser aprofitada per alguns tramposos que falsejaven les utilitats d’algunes aplicacions per estafar els més ingenus: Cristina Pérez. Botiguera d’electrodomèstics. Recordo que al principi dels anys 1960, al principi de tot, hi va haver un comercial que va fer un invent i va agafar gent i els va dir: Tu entres a les botigues i demanes per això. I llavors entrava una senyora i et deia: Escolti, que té el Pela-tot? I dèiem: No, no. Què és el Pela-tot? I et deien: És una cosa que pela. Tu agafes la patata i no has de fer cap esforç perquè és elèctric. I llavors entrava un altre i deia: Escolti, el Pela-tot el tenen? I venia tot de gent així. Fins que arribava el Sr. Pela-tot. I quan entrava el Sr. Pela-tot et deia: Bé, miri, jo vinc, que no sé si li interessa a vostè, però jo li tinc un producte a vostè, que és un producte que m’he fet jo, i que l’estic venent molt bé, però a la seva botiga no ho sé..., i que es diu Pela-tot. I llavors clar, deies: Pela-tot??? I li deies: Sí, sí, clar que m’interessa. I en vam comprar no sé quants. Els va comprar el tiet meu, no era el meu pare, era el meu tiet Nino. I allò era un ganivet, diguéssim, que estava endollat a la corrent, però que clar, quan l’endollaves tampoc podies dominar bé el tall… o que si pelaves una taronja sortia el suc per tot arreu. O sigui que els hi vam acabar tornant, perquè alguns clients també ens van fer la devolució dels que havien comprat. Bé, era un il·luminat, que va fer el Pela-tot i que a més a més era tant il·luminat que se li va ocórrer fer tot això de fer entrar gent a les botigues per poder vendre. Però és que a banda de la picaresca que hi havia llavors, és que hi havia molta inventiva. Van sortir moltes coses que eren totalment noves i això xocava amb la ingenuïtat de la gent perquè sempre me’n recordaré, que a mi em va fer molt UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 236 de riure, de l’encarregat de la botiga, que li va vendre a una senyora veïna del barri, una olla a pressió. I li deia: Sí, vostè hi posa l’aigua, hi posa tot el que vulgui: la verdura, el xorisso, el que vostè vulgui, tanca l’olla i li posa el pitorro. I quan surti el fum ja està. I la dona tornava i deia: Antonio, que esto no me va, eh? No me sale humo por ningún lao[sic] , no me sale… I l’encarregat li contestava: És impossible, senyora, torni-ho a fer. I al final li va dir: Doncs porti’m l’olla, a veure què li passa… I el que passava era que no encenia el foc. Es pensava que ja es feia tot sol. És a dir, que hi havia gent tant innocent… Eren coses tremebundes. Quina ingenuïtat. La rapidesa amb que es va anar desenvolupant el sector productiu i la poca informació sobre les prestacions reals dels diferents aparells també va propiciar alguns abusos de gent que va veure en la credulitat d’aquella època grans possibilitats d’enriquiment personal. Per tant, a banda de ser un periode de gran inventiva podem dir que la picaresca fou directament proporcional al moment de candidesa viscut per una societat desinformada però força interessada a entrar en la societat de consum. 6.3.4 La publicitat de les marques productores Sumits com estem actualment a l’època de la informació no ens és gens fàcil imaginar com les diferents empreses productores anunciaven els seus articles per fer-ne publicitat. En Gabriel LLuelles ens explica com es feien els cartells anunciadors de Pimer. Gabriel Lluelles. Dissenyador de Pimer, Braun Espanyola i Taurus. El tema de la publicitat, a Pimer, el fèiem nosaltres també juntament amb Poligráficas Sarrià. Dels cartells, també me n’havia encarregat jo. Bé, de fet, de UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 237 tota la qüestió de la composició en parlàvem amb Poligráfica de Sarrià i llavors (36) Cartells dels productes Pimer impresos per Poligráficas Sarriá. ho feien. Per l’MR1 també es va fer un tipus de cartell com aquests de Pimer(36), però no el tinc. La llàstima és que no el tinc. Ni el Sr. Alfaro Hofmann, el col·leccionista, tampoc no l’ha trobat. Sí que es van fer cartells, perquè d’aquesta batedora se’n van fer milers, perquè fins que ja va sortir l’MR2, va durar molts anys que convivien els dos: l’MR1 era el barat, que en dèiem l’“standard”, i quan va sortir l’altre, l’MR2, que en dèiem “de luxe”, ja havien passat uns anys. Jordi Mañà. Dissenyador industrial i teòric del disseny. Com no hi havia televisió, la difusió en aquells anys era més que res d’orella, la que es feia a l’escala entre els veïns. Perquè això ja es feia saber i quan algú adquiria un aparell d’aquests s’anava a veure. Perquè en aquella època, a falta d’altra cosa, pensa que la ràdio també tenia molta força. Ocupava potser més espai del que ara pugui ocupar la televisió, perquè la ràdio té l’avantatge sobre la televisió que tu pots estar fent coses mentre l’escoltes. I aleshores es donava publicitat de totes aquestes coses a través de la ràdio. I penso que totes aquestes marques es devien publicitar també a través de la ràdio. Però funcionava molt el boca-orella de jo tinc això…, vine a veure-ho…, etc… Gabriel Lluelles. Dissenyador de Pimer, Braun Espanyola i Taurus. Pel que fa referència a la publicitat de Braun Española, vam confirmar amb Poligráficas Sarriá, que continués treballant amb nosaltres com havia fet mentre érem Pimer. D’això ja se’n va encarregar en Pere Ruiz, que encara hi era; perquè jo llavors ja tocava molta cosa i ja no podia estar pendent de tot, perquè entre el laboratori, el càlcul de motors, etc…, el disseny i, a més, la construcció d’utillatges… ja no em quedava més temps. Però em penso que la publicitat UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 238 encara la vam seguir fent també amb Poligráficas Sarriá. De tota manera, alguns dels fulletons de l’època de Braun Española, entre ells algun del Minipimer MR2, estan impresos a Alemanya i hi posa: “Printed in Western Germany”, i en canvi n’hi ha algun altre que només diu POL, que segurament podria voler dir Poligráficas Sarriá. Ho vam anar modernitzant tot perquè, és clar, a Braun, la part de disseny gràfic tenia uns models molt avançats… La publicitat dels alemanys ja tenia una línia molt més definida(37). El teòric de Braun era en Chris Hacherut , que era un senyor fantàstic, també molt bona persona. I si tindria importància a Braun, si li donaven importància al disseny, que era del propi Consell d’Administració. (37) Exemple de fulletó de Braun. El seu disseny és racionalista, molt estructurat. La jerarquització de la tipografia i l’ús de la taca blanca aconsegueixen una bona legibilitat. Editat a Barcelona, 1967. Jordi Mañà. Dissenyador industrial i teòric del disseny. La Braun tenia una imatge i una qualitat que aquí no s’havien vist mai i que les marques d’aquí no hi podien accedir. Llavors tot el que provenia de Braun posseïa un prestigi social més elevat. Per exemple, quan jo em vaig casar em van regalar un molinet de cafè de la Braun: doncs és clar, semblava que això era molt més bon regal…!!! Com a conclusions d’aquest subapartat podem citar els comentaris de Lluelles, en els que afirma que en un principi ell mateix també s’encarregava de la publicitat i que quan van fusionar-se amb Braun ja no ho feia perquè no li quedava més temps. En definitiva és una manera de descriure un canvi en les ocupacions laborals, una especialització de les tasques i per tant, un enfortiment del sector. Un altre aspecte rellevant a destacar és el mencionat per Jordi Mañà en referir-se a la difusió pel bocaorella. Sens dubte ens parla d’una vida molt més oberta a la comunitat de veïns i al barri de la que vivim en el segle XXI. I per últim voldria incidir en les indicacions que fa també el dissenyador Jordi Mañà quan explica que la publicitat de Braun ja en aquella època oferia una imatge de més qualitat que, conjuntament amb la qualitat del propi aparell, propiciava atorgar-li un prestigi social més elevat. UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 239 6.3.5 La promoció a les botigues Aquest apartat ens revela quines eren les estratègies desenvolupades per les marques d’electrodomèstics per vendre més a les botigues i promocionar els seus productes davant d’una competència que mica en mica es va anar intensificant. Cristina Pérez. Botiguera d’electrodomèstics. Del sistema de publicitat a la botiga, això ho feien les marques, sobretot algunes, les més punteres. Les més importants ho muntaven sempre tot als comerciants que més venien. Els regalaven creuers, viatges, els regalaven cotxes… Més tard les coses ja van començar a canviar, però hi va haver sempre molta demanda d’electrodomèstics i això va durar anys, perquè fins i tot fixa’t que a mi m’explicava l’Antonio, que era l’encarregat de Radio Martín, que quan va sortir la televisió hi havia cues de clients a la botiga. I en aquella època no donaven abast. Llavors tenien una llista i anaven venent les teles en ordre a mida que les anaven rebent. Perquè la tele a les cases va ser una cosa extraordinària. Quan va sortir la televisió la gent es reunia a les cases per mirar-la. Els devia canviar totalment la vida. Imagina’t les cases on hi havia avis o que hi havia malalts, el que devia significar aixecar-te i posar la tele. I suposo que no es devia veure a tota hora, ni hi devia haver dotze hores de tele, es devia fer una emissió molt reduïda. Napo Pallejà. Botiguer d’electrodomèstics. Sí, i quan no s’emetia es veia la carta d’ajust perenne... Hi ha dos aspectes significatius a destacar d’aquest subapartat. El primer és el comentari que fa al·lusió a la gran demanda d’electrodomèstics i com aquesta va aconseguir, de vegades, superar l’oferta. Això ens porta a suposar que a les empreses fabricants no els calia fer grans promocions per vendre i que preferien l’opció de premiar els millors venedors amb cotxes UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 240 i viatges. Aquest fet em fa suposar que les empreses confiaven plenament amb els venedors satisfets per aconseguir més vendes que les marques de la competència i que preferien aprofitar el judici favorable del propi venedor més que cap altra estratègia promocional de cara al públic. El segon comentari remarcable d’aquest petit subapartat és que precisament parlant de promoció apareixi el tema del naixement de la televisió i el boom que va significar. Perquè precisament l’aparició de la televisió va modificar les estructures publicitàries o promocionals i la gent va començar, a partir dels anuncis i de la informació que aquests oferien, a decidir, molt abans d’entrar a la botiga, què era el que desitjava adquirir. Per tant, és possible que la figura del venedor especialista deixés, paulatinament, de ser tant decisiva en les opcions de compra. 6.3.6 Els aparadors comercials Els aparadors han tingut un paper primordial en el desenvolupament de la societat de consum. Cristina i Napo ens expliquen com es muntaven els de Radio Martín i qui ho feia. Cristina Pérez. Botiguera d’electrodomèstics. A Ràdio Martín normalment no es feien gaires aparadors, perquè com era tot de vidre, l’aparador sempre ven. I s’ha de posar alguna cosa molt aparent perquè la gent s’hi fixi. I també es posava, però normalment no hi posavem coses molt grans i que tapessin, perquè també era molt maco que es veiés tota la botiga. Napo Pallejà. Botiguer d’electrodomèstics. Moltes vegades venia la mateixa casa i ho posava tot. UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 241 Cristina Pérez. Botiguera d’electrodomèstics. També vam tenir alguns nois que feien aparadors. N’hi havia un que ho feia de meravella, però després n’hi havia uns altres que et posaven un aparador que feia de mur i et tapava tota la botiga pel darrera. I clar, a la botiga és maco que es vegi gent comprant. És una cosa que dóna tranquilitat al comprador, veure que allà hi ha altra gent comprant. Napo explica que algunes vegades era la mateixa firma qui anava a les botigues per promocionar els seus productes. Aquesta era sens dubte una estratègia per assegurar-se una millor promoció de la que rebien les empreses competidores fins i tot dins del mateix establiment. Les declaracions de Cristina Pérez fan referència a la preferència de mostrar tot el contingut de la botiga més que no pas privilegiar-ne algunes poques peces. D’aquests comentaris podem sobreentendre que emprar únicament l’aparador com espai expositiu volia dir prioritzar algunes mercaderies sobre les altres. En un periode de continuades novetats industrials, deixar que la botiga sencera exhibís els seus productes implicava, doncs, poder mostrar al màxim una varietat que el públic rebia amb entusiasme. UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 242 UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 243 6.4 Ús L’ús és la fase de vida en que l’objecte desenvolupa la funció que li ha estat assignada i facilita alguna tasca a les persones que el fan servir. En el camp del disseny i de l’enginyeria de producte és l’etapa que acostuma a denominarse vida útil de l’artefacte. Aquesta és la fase en la qual un producte entra en contacte amb el seu destinatari i, per tant, té una importància cabdal en la biografia del propi objecte. Tanmateix, l’ús és la fase que potser té més repercussió quan pensem en la significació social de la cultura material. Per això els seus diferents subapartats reverteixen d’una manera tan eloqüent en la biografia global d’un objecte. Així, els objectius d’aquesta fase o etapa de l’ús consisteixen a analitzar les relacions que estableixen els usuaris consumidors amb l’objecte de referència no únicament en les accions que amb ell es desenvolupen, sinó també amb altres relacions com poden ser el fet de denominar-lo, com s’ha obtingut, com es desa a la cuina o com es porta a reparar. Aquest apartat pretén aprofondir en, més enllà del propi ús de l’aparell, els hàbits culturals d’alimentació i les relacions que s’estableixen entre la vida dels objectes i la de les persones. Així, en ser preguntats per la vida d’un estri, les persones responen explicant episodis vinculats a la seva pròpia vida, i és a partir de tots aquests testimonis que podem aprofondir en aquests vincles establerts per observar l’ús de l’objecte des d’un prisma social i cultural. Quan als testimonis que intervenen en aquesta etapa de vida de la batedora, no s’han anat a cercar d’entre les personalitats més representatives dels professionals del sector, sinó que han estat seleccionades en un principi a l’atzar i, a mida que començava a haver-hi un nombre significatiu de persones, s’ha procurat completar una mostra cercant individus que presentes- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 244 sin les característiques que permetin representar un ventall prou extens de l’espectre social tal i com ja ha estat apuntat a l’apartat 4. Metodologia. També cal destacar que els testimonis dels professionals del sector tampoc han evitat parlar de les seves pròpies pràctiques culinàries lloant les prestacions de l’aparell i descrivint-ne les seves relacions més personals. Com els diferents subapartats són, en la seva majoria, prou extensos, la descripció dels testimonis que intervenen en aquest capítol es fa a l’inici de cadascún d’ells, en comentar la seva estructura. 6.4.1 Denominació L’aparició d’un nou artefacte fa necessària la creació d’un mot o d’un conjunt de paraules que serveixin per denominar-lo. La pròpia denominació és una manera d’identificar l’objecte i distingir-lo de la resta d’ensers existents. Perquè un objecte pugui ésser produït, comercialitzat, fet servir, reparat, catalogat, etc.. necessita ésser denominat per entrar a formar part de totes aquestes relacions socials, econòmiques i culturals. Com exemple m’agradaria citar el cas del lèxic desenvolupat per alguns grups esquimals a l’hora de referir-se al color blanc. El grup dels inuits(37), per exemple, utilitza setze noms diferents per descriure’l. Cal pensar doncs, que quan més necessari és per a un grup poder denominar un objecte i diferenciar-lo de la resta, més riquesa lèxica en desenvolupa i que, en definitiva les paraules apareixen, es modifiquen, i desapareixen, al servei de les relacions socials i culturals. En el cas de l’aparició de nous aparells electrodomèstics, normalment aquests acostumen a denominar-se en referència a la funció que desenvolupen, com és el cas de la rentadora, la picadora, l’espremedora, etc... La denominació de la batedora de braç, per la seva banda, presenta la dificultat afegida consistent en que prèviament a la seva aparició ja hi havia (37) Consultar, per exemple, Birket-Smith, Kaj (1953).- [Eskimoerne. Gyldendal. Copenhague]. Esquimales. Labor. Barcelona UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 245 altres tipus de batedores i trituradores operatives a les llars catalanes. Per això el giny popular es va encarregar de seguir l’estratègia de denominar el genèric d’aquests objectes amb el nom del primer producte o de la marca productora per aplicar-lo a tota la gama. L’associació d’objectes amb una marca determinada ha propiciat sovint que s’utilitzi la marca del producte per anomenar-los. Això ha funcionat particularment quan el producte era nou i, per tant, no pertanyia a cap categoria preexistent o no hi havia un nom comú disponible per identificar-lo d’altres objectes existents. Així, la denominació de la batedora èlectrica de braç ha esdevingut popularment i de forma genèrica “la minipimer”, sense tenir en compte quina era la marca real de les diferents batedores de braç. En aquest sentit s’han seleccionat els testimonis de Rosa i Maria José Balcells. El col·leccionista Alfaro Hofmann ens ofereix la seva classificació d’aquest aparell arrel del treball de documentació dut a terme per l’exposició La mecanització de la casa i l’edició del seu corresponent catàleg. Rosa. Mestressa de casa i professora de química. 60 anys A veure, jo en principi a aquest aparell sempre li deia Turmix. Després vaig acabar dient-li Minipimer. Però encara parlant, així, sense pensar gaire, col·loquialment dic: Ho passo pel turmix. I li dic així perquè les primeres batedores que van sortir eren de got i eren de la casa Turmix. I tot el que triturava, en aquell moment, era de Turmix. Això era com un turmix de mà, de vareta, i per això li dèiem molt passar pel turmix. L’expressió passar pel turmix encara la diem ara. El que passa és que moltes vegades diem que per passar pel turmix fem servir una minipimer. María José Balcells. Conservadora de la col·lecció de disseny. Museu de les Arts Decoratives de Barcelona. De fet, continua sent la Minipimer, perquè no dic: Passa’m la batedora. Dic. Passa’m la Minipimer. És un instrument absolutament quotidià, i ja et dic, és la Minipimer, no la UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 246 batedora. És més, no et sabria dir… Sí, crec que la meva és Braun, però… no posaria la mà al foc. Per exemple, la de la meva mare sí que sé quina és. És una Moulinex i és un disseny de l’André Ricard. I per això me’n recordo, perquè aquesta peça no la tenim al Museu perquè ja no es produeix i espero que el dia que la meva mare la jubili la puguem tenir aquí. Jo ja li dic: Guarda-la!. Andrés Alfaro Hofmann. Col·leccionista d’electrodomèstics europeus i nord-americans. Al nostre catàleg de La mecanització de la casa vam anomenar aquest aparell “batedora-trituradora”. I és que en aquest aparell això és molt curiós, perquè tu veus un fabricant avui dia i diu “batidora de mano”, amb trituradora, et diuen. Jo li dic trituradora perquè si més no en el mercat espanyol, les primeres que varen eixir s’anomenaven trituradora. Després jo crec que es va barrejar un poc, perquè van aparèixer una sèrie d’accessoris, perquè una cosa és titurar i una altra cosa és batre. I a més a més tenia una ganiveta que tallava, no era per pujar les clares al punt de neu. I només tenia una velocitat. Realment era una única funció a una velocitat, i era un moviment absolutament violent, no com una batedora, que tu pots regular-la i té multifuncions. La trituradora en principi, no. Però sí, és el tercer braç. Era la vareta màgica, el tercer braç, el minipimer, que és el genèric, s’ha convertit en un nom genèric. I és molt curiós perquè la Braun, també va adoptar el nom de Minipimer en les trituradores següents que va fer, fins i tot quan ja havia absorbit totalment la Pimer i no quedava rastre d’aquesta firma. D’entre les denominacions populars que ha rebut aquest aparell cal destacar Minipimer o Turmix. En el context català, dels anys 1960s fins gairebé avui dia, com ha estat pràcticament l’única batedora utilitzada degut a que les batedores de got van caure en desús i que les batedores de barnilles no han estat mai característiques de la nostra cuina, la batedora de braç ha estat pràcticament l’única emprada i, en no tenir rival, també ha fet servir simplement el nom de batedora. UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 247 Les marques productores, per la seva banda, han emprat els termes de batedora de mà, batedora de braç i tercer braç. Als països germànics, per exemple, on la utilització de la batedora de dues barnilles està tan extesa degut al seu costum de fer pastissos de manera habitual, la batedora de braç ja va néixer amb el nom de vareta màgica. Als països centreamericans, on les batedores de got són tan populars, la batedora de braç també ha hagut de buscar-se un nom específic per ser denominada i, per exemple, a Mèxic se’n diu batidora de inmersión. 6.4.2 Desig o percepció de la necessitat d’aconseguir la batedora Aquesta etapa comprèn el procés mitjançant el qual el futur usuari idealitza la possessió de l’artefacte o objecte abans que tingui lloc l’obtenció real del mateix. Aquesta fase implica que l’usuari decideix que vol o necessita alguna cosa. Arribar a aquesta conclusió pot donar-se degut a diferents processos. Un dels més comuns consisteix a haver-lo vist en qualsevol mitjà de difusió, publicitari o no, i haver sentit el desig d’aconseguir-lo. També podem haver sentit que existeix, o que algú conegut l’utilitza o el posseeix. O podem adonar-nos que hi ha una funció no resolta que necessita d’un artefacte, fins i tot abans de saber de la seva existència, d’haver-lo vist o haver-ne sentit parlar. En general, el desig o percepció de necessitar quelcom es pot resumir en dos processos diferents: el primer, que un cop vist sabem que el desitjem o necessitem; i/o el segon, quan pensem en una solució que ens serveixi per bastir una necessitat perquè prenem consciència d’una funció i busquem si existeix alguna cosa capaç de satisfer-la. Aquest últim supòsit és eminentment pragmàtic, mentre que el primer permet incorporar el desig dels objectes prestigiosos de luxe menys pràctics però que acontenten algunes UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 248 aspiracions simbòliques dins d’un grup social. Pel que fa a aquest estudi, cap dels testimonis no recorda el moment en que va desitjar tenir una Minipimer perquè li hagués de ser un objecte útil. Per una banda, la majoria de testimonis són d’edat avançada i, per tant, fa força temps que van aconseguir el seu primer aparell. D’aquest grup, a una bona part d’ells els hi van regalar, i per tant no recorden haver estat molt de temps anhelant la seva possessió o estalviant per poder comprar-la com es podria donar, per exemple, en el cas d’un cotxe o un altre electrodomèstic gran més car. A mida que ens acostem en el temps fins al moment actual, els costos de producció han anat abaratint l’aparell i ha pujat el nivell adquisitiu. Això ha significat que la batedora ha passat a ser un objecte pràctic i molt assequible, i que per tant no té res a veure amb un objecte de desig. També hem revisat com Jordi Mañà ens parlava, al capítol anterior, del funcionament del boca-orella als diferents grups veïnals per incitar al consum de novetats electrodomèstiques. Malhauradament no he trobat cap testimoni que corrobori el contagi del desig d’aconseguir una Minipimer en aquests termes. Els següents testimonis són només referencials. Lola ens serveix d’exemple per explicar que més que la il·lusió del desig de posseïr l’aparell recorda el fet d’haver anat a comprar-lo. Cal pensar que a finals dels anys 1960s les activitats de consum eren prou significatives com per crear il·lusió per elles mateixes: Lola(38). Mestressa de casa. 64 anys No recordo exactament la primera vegada que vaig veure una batedora així. No sé si debia ser a casa d’algun conegut o de la família, o per la tele, no ho sé… Només me’n recordo que vam anar a comprar-la. (38) Lola viu en un bloc de pisos de la Vall d’Hebrón a Barcelona. Va néixer a la franja de ponent i fa quaranta-sis anys que viu a Barcelona. Comparteix la vivenda amb el seu marit, ja jubilat. El seu fill i la seva filla, de quaranta i quaranta-dos anys fa uns anys que ja no viuen amb ells. La botiguera Cristina Pérez ens corrobora la il·lusió que ella percebia sobre l’acte en sí d’anar a adquirir un electrodomèstic per la unitat familiar. UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 249 Cristina Pérez. Botiguera d’electrodomèstics. Penso que és que la gent en aquell moment començava a viure un moment de placidesa econòmica i tenia moltes ganes de comprar, sobretot de comprar aquest tipus de coses que realment ajudaven. Perquè de no tenir nevera a tenir una nevera o una rentadora, doncs això canviava la vida d’una persona. Podies anar a comprar un cop a la setmana, podies rentar dues vegades si volies. O sigui, que l’electrodomèstic era una cosa molt important. Jo crec que va ser de lo més important perquè sempre ha estat una cosa que ha fet més agradable la vida. Clar, per això ha estat una cosa que tothom ha desitjat perquè el que feia és treure’t feina o donar-te satisfacció. És a dir, que l’electrodomèstic sempre ha tingut demanda des que va sortir. Molta demanda. Després de constatar la mancança de comentaris que facin referència al desig o percepció de la necessitat, podem concloure que, si més no des d’un punt de vista actual, els testimonis consideren que una batedora de braç no representava precisament un desig cap a la felicitat. Crec que el temps que ha passat des del anys 1960s ha variat força el context i em sembla prou significatiu que per una banda Cristina Pérez declari que hi havia tanta il·lusió per comprar electrodomèstics i que per l’altra cap testimoni recordi el moment de desig sentit abans de posseïr la batedora de braç. 6.4.3 Obtenció Aquesta etapa de vida d’un objecte coincideix amb el moment en que l’artefacte apareix en l’escena quotidiana, es materialitza i passa a formar part, per exemple, del parament domèstic. Els processos pels quals s’arriba a l’obtenció són força variats. El més recurrent és la pròpia com- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 250 pra, que s’efectua en mercats, botigues, grans superfícies, per catàleg, per Internet…, seguit del regal, que pot provenir de familiars, dels amics o de l’entorn laboral. Altres possibilitats d’obtenció consisteixen en la donació, quan l’objecte és de segona mà, d’algú que ha deixat d’utilitzar-lo perquè possiblement el substitueix per un altre, i en la distribució, quan hi ha unes pautes de repartiment socials, com és el cas de l’assignació d’artefactes a les llars dels països comunistes. Existeixen també altres formes d’obtenció com són la troballa, el robatori, o també l’existència prèvia en un espai físic determinat com, per exemple, tot allò que trobem en un pis de lloguer. Quan exposàvem aquesta etapa de vida a l’apartat de la Metodologia -pàgines 120 a 121- dèiem que un artefacte porta gravada en la ment de l’usuari la seva procedència. I, citant l’exemple de la cafetera explicàvem que la seva procedència podria arribar a ser significativa a l’hora de percebre la qualitat del propi cafè que prepara de manera que potser el cafè fet per una cafetera regalada per una persona molt propera serà considerat més bo que si el regal prové d’una persona amb qui hi ha algun conflicte personal. També és important insistir en que el tracte cap a un objecte serà diferent si aquest es troba en un pis de lloguer o si forma part de l’herència provinent d’un ser molt estimat. Per tot això, els objetius perseguits en aquest apartat consisteixen a aprofondir en els processos d’adquisició d’aquestes batedores, en la seva provinença, en els llocs on es podien aconseguir i en les formes més comunes d’adquisició per desvetllar quina és la càrrega simbòlica que hi pot haver al darrera d’aquests processos d’obtenció. Per tant l’estructura d’aquesta fase pretén revisar en primer lloc els diferents processos de consecució de la primera batedora de braç, entre les que podem destacar el regal generalment provinent de familiars tant de casament -Rosa, Carles- com d’emancipació de diferents persones -Isabel Campi o Joan- i l’adquisició en primera persona. En segon lloc, un altre aspecte que cal remarcar és la provinença dels aparells. Així, trobem casos en que, a banda dels regals, els aparells han estat comprats a les fires de UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 251 Barcelona o als establiments de la Barceloneta. També és important mencionar el testimoni de Conxita quan ens explica com va aconseguir el seu passapurés gràcies a la seva cartilla de cupons. En tercer lloc cal concedir un espai al modus d’adquisició destacant les facilitats de crèdit ofertes per les botigues d’electrodomèstics encara abans d’aparèixer el sistema de pagament de lletres i per això és imprescindible obrir pas novament als testimonis dels botiguers. Rosa. Mestressa de casa i professora de química. 60 anys La primera vegada que vaig tenir una Minipimer va ser quan em vaig casar. Bé, prèviament vaig tenir també el de casa dels meus pares… Era el mateix, amb la part superior de color negre. Jo em vaig casar el 1966. Així que el meu Minipimer era d’aquest any. I el dels meus pares, potser un parell d’anys abans, segurament del 1964. A mi me’l van regalar quan em vaig casar. No n’estic gaire segura de qui va ser, però tinc la sensació que van ser els tiets del Miquel, el marit de la meva germana. Perquè quan ens casàvem, fèiem una llista de bodes, que era el començament de les llistes de bodes i hi havia gent que anava a la llista de boda o et deia: Que ho tens això, ja? I tu deies si ho tenies o no i si et semblava bé o no i, en funció d’això, t’ho regalaven. I alguns et donaven els diners, però moltes vegades et regalaven coses d’aquestes. Era una manera d’anar-ho tenint tot. No tinc molta molta idea del que podia costar, però potser podia ser que valgués… quatre-centes, o cinc-centes pessetes, això podria ser. El que hi havia a casa dels meus pares, segurament el va comprar el meu pare, perquè aquestes coses sempre les comprava el papa. Dubto que la meva mare anés a comprar un turmix. (39) Carles viu sol en un pis del barri de Sants de Barcelona. La seva activitat laboral consisteix a donar classes en una Escola d’Arts i Oficis Artístics. Carles(39). Professor d’arts plàstiques. Divorciat. 54 anys Jo quan era petit vivia en un d’aquests pisos que tenia la cuina a la galeria, perquè abans les galeries estaven obertes i encara recordo haver vist restes de l’antiga cuina de llenya. I també recordo un cremador de gas, que estava instal·lat allà, però la meva mare s’ajudava per cuinar amb una mena de… no UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 252 sé com se’n diu, una mena de barbacoa de fang amb una estructura de ferro, que es feia anar amb carbó. I llavors mentre ella cuinava un plat amb el cremador de gas, amb l’altre cuinava altres coses amb el carbó. Tampoc hi havia dutxa. Ens havíem de dutxar amb cubells i tal a la galeria, on a l’hivern hi feia molt de fred. Recordo que no teníem cap electrodomèstic, ni tan sols molinet de cafè, perquè no sé si és perquè, en aquella època, al barri de Sants, tot això es mantenia, però quan la mare comprava cafè, que comprar cafè ja era com una festa perquè abans es prenia xicòria o no sé ben bé què, anava a una botiga d’aquestes de queviures al davant de casa, d’aquelles de tota la vida on disposaven d’un molinet manual, d’aquells que tenien una gran roda, amb un dipòsit i tal. I la meva mare, i totes les veïnes en aquella època, quan anaven a comprar cafè, tornaven a casa amb la bosseta, perquè era cafè no envasat, o sigui a granel, que anava a pes. A casa, d’electrodomèstic, la primera cosa que va entrar i que jo recordi, va ser una rentadora, perquè el meu pare va estar treballant a la Bru. I no podria dir exactament el model però si que la puc descriure. Era d’aquelles cil·líndriques amb quatre potes, era molt senzilla. Aquesta rentadora funcionava de manera que la meva mare havia d’omplir-la amb galledes, perquè no hi havia una instal·lació d’aigua directa. Després posava el detergent, que aleshores eren escates d’aquelles de sabó, i perquè no sobreeixís l’escuma de la rentadora hi havia tres pales desmuntables que frenaven una mica l’onatge de la rentadora quan estava funcionant. I a més a més, tenia tapadora. També tenia un desaigüe que era una mànega que acabava amb un tap metàl·lic que quedava penjat, i llavors quan acabava de rentar es tornava a agafar una galleda i amb el tub s’anava buidant. Aquesta rentadora va arribar a casa a principis dels 1960… Potser una mica abans, però no ho sé exactament. El que sí que sé segur és que abans, a casa dels meus pares, no hi havia hagut cap altre tipus d’aparell elèctric. Perquè la primera batedora que vaig tenir me la van regalar els pares de la meva primera xicota quan vam anar a viure junts, però això va ser ja cap als anys setanta, i era una Taurus. UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 253 (40) Isabel Campi té una trajectòria molt destacada en la història i teoria del disseny industrial. Autora de coneguts llibres i articles, ha impartit classes a la majoria d’escoles de disseny catalanes entre les que destaquen Eina, l’Escola Massana, ESDI, Universitat Politècnica de Catalunya, Universitat de Barcelona,... És una gran autoritat en la recerca del disseny a Catalunya i ha estat curadora dexposicions com Homo Videns: davant la petita pantalla (2003) i Mira la ràdio: 80 anys de disseny i tècnica de receptors (2005), organitzades pel Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. (41) Joan fa uns cinc d’anys que ha deixat la casa dels seus pares per anar a viure sol a un pis en el mateix poble. Isabel Campi(40). Historiadora del disseny. Jo tinc Minipimer des de fa vint-i-set anys. Des que me’n vaig anar a viure a Gràcia, i em sembla que va ser la meva germana qui me la va regalar. Joan(41). Administratiu d’institut d’ensenyament secundari. Solter. 41 anys La Minipimer me la va regalar ma mare. I per cert, també tinc una planxa, però no l’he feta servir mai, que també me la va regalar la meva mare. No me’n recordo de quan m’ho va regalar, igual abans d’anar a viure al pis o potser després, no ho sé… Lola. Mestressa de casa. 64 anys El vaig comprar en una botigueta de la Barceloneta, perquè llavors hi anavem molt més. Però era nou i anava en la seva pròpia caixa. Era nou, no de segona mà. Crec que em va costar… potser unes tres mil pessetes, uns divuit euros, no ho sé exactament, perquè fa tants anys que no ho sé . Cristina Pérez. Botiguera d’electrodomèstics. De picaresca va haver-ni molta sobretot al port, amb totes aquelles botigues que van posar a la Barceloneta, que hi havia de tot. Ara ja és molt més seriós, però llavors et podien donar una cosa que no funcionava, te’n donaven una altra, et donaven caixes amb coses a dintre que no eren, hi va haver molta trampa amb coses que realment… Resulta que et venien un aparell però els components podien ser d’un altre. Per això la Barceloneta va quedar tant desprestigiada, perquè hi va haver molt de follón[sic]. Però més tard van passar a vendre també joies, cadenetes d’or, etc… Suposo que també devia ser or baix on hi posaven 18 quilats, i així. Rosa. Mestressa de casa i professora de química. 60 anys El que és anar a la Barceloneta a comprar té molta història. Al principi de tot, fa molts anys, la gent hi anava a comprar coses de contraband. Fins i tot venien en els propis pisos. La gent coneixia els pisos on hi havia coses de contraband; i UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 254 podien ser de contraband o robades. Hi havia de tot, allà a la Barceloneta. Després hi havia aquelles botigues del port, que molta gent deia: Vés a saber d’on ho treuen, que hi havia coses de contraband però que ningú n’estava segur, i la gent hi anava, doncs, perquè sempre es trobava alguna ganga i t’oferien coses sota mà. I després la Barceloneta ja va ser com unes botigues del port on els preus estaven ajustats, a on et donaven garanties, etc… Jo me’n recordo, per exemple, que el rellotge, el primer que vaig tenir, me’l va portar el meu tiet de Valls, el tiet Manel, que baixava al Born un cop per setmana, quan arribava el barco amb carregament de plàtans de Canàries, i ell anava allà a comprar els plàtans per tota la comarca de Valls, perquè era l’únic d’allà d’aquella zona que tenia càmera de plàtans, i que podia guardar-los en càmera i anar-los madurant a mida que els anava venent. Casi cada dimecres baixava a Barcelona i llavors allà ell coneixia tots els “trafiqueos”[sic] de la zona. I el primer rellotge que vaig tenir, que jo devia tenir deu o dotze anys, el va portar ell d’allà. El meu pare li va encarregar i ell em va portar un rellotge, un Duward que em va durar molts anys. Jo m’hi vaig casar, amb aquest rellotge. Imagina’t si era bo. I això passava. Més tard, el que sí que és veritat és que la Barceloneta va adquirir també un altre mercat, de port, en el que hi ha coses que són més barates, i que, com si paguéssin menys impostos, la gent anava a comprar allà perquè era més barat. I realment sí que és veritat que era més barat en moltes coses. La procedència suposo que ara deu ser la normal, perquè ja et donen els certificats de garantia com a tot arreu, i t’ho arreglen tot com a tot arreu. I llavors hi havia la pugna de si era més barat comprar a la Barceloneta o a Andorra. Hi havia gent que deia que no, que com Andorra, res. I molta gent deia que com a la Barceloneta, res. Cristina Pérez. Botiguera d’electrodomèstics. A nosaltres la venda d’electrodomèstics d’Andorra no ens va afectar mai en res. Home, alguna persona ens passava algun aparell per reparar, però ja t’ho deien: És que el vam comprar a Andorra. I més que res eren transistors petits o coses així. UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 255 Rosa. Mestressa de casa i professora de química. 60 anys I no sé si ara venen molt, a la Barceloneta, perquè ja està tot tant barat a tot arreu..., perquè si comparem els preus dels electrodomèstics d’abans amb els d’ara, veiem que la vida ha pujat molt més del que ha pujat l’electrodomèstic aquest. Fins i tot l’electrònica, jo no crec que ara hi hagi molta gent que vagi a comprar-la a la Barceloneta. Però abans, deu n’hi dó, eh? Si més no, la gent abans de comprar donava un volt per la Barceloneta, per comparar preus. Per tal d’aprofondir en el tipus de sensacions que l’obtenció de la batedora de braç va provocar és força il·lustratiu valorar els testimonis referents a la (42) Receptari de les populars batedores de got Turmix-Berrens. batedora de got de Turmix-Berrens(42). Rosa. Mestressa de casa i professora de química. 60 anys El Turmix gros que vam tenir de got també el va comprar el meu pare, una vegada que va anar a la fira de mostres. I jo llavors era bastant petita. D’això sí que me’n recordo perquè va ser com una revolució, no? A aquesta fira no hi vaig anar perquè jo encara era molt petita, però recordo molt bé quan el va portar a casa. Va ser molt impressionant i durant molt de temps vam fer molta horxata de xufla. Bàsicament fèiem horxata de xufla, uns granisats de síndria que estaven boníssims… Era una joguina familiar, era una festa, sí… Era una cosa que es feia diumenge a la tarda, a lo millor, i es feia sovint, però com un signe de celebració. Andrés Alfaro Hofmann. Col·leccionista d’electrodomèstics europeus i nord-americans. Més que la trituradora, l’aparell que em porta uns records més especials va ser la batedora de got, de vidre. Possiblement és el primer dels electrodomèstics que vam comprar que era el de’n Berrens. La meua àvia en tenia un a casa i em deixava apretar el botó, perquè teòricament era un aparell perillós i que normalment no te’l deixaven tocar. I me’n recordo perfectament, que jo tenia set o vuit anys, o possiblement menys, i quan estava fent el gaspatxo, una cosa que UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 256 a mí m’encantava, com el got era transparent, quan començava a tirar ahí la tomata, la ceba, el nosequè, quan s’apretava i tot s’esparramava, era…!!!! Tinc molts records del Turmix, a més amb uns pivots que eren de color roig, tot el cos era cromat. Realment era una peça, una solució, que era… sentía una sedució que de veritat…! I quan es va trencar, me’n recordo que li vaig anar a demanar, perquè ja no tenia solució, per lo vist, i el vaig desmuntar completament. I tenia uns vuit o nou anys, no tenia més, però el vaig desmuntar absolutament tot. I no sé què va passar amb aquell aparell. Però que per mi tenia una certa seducció, perquè el vidre et permetia veure tot això, com en uns segons quedava totalment triturat, i que tenies la possibilitat de visionar-ho, buah, això era tremendo! Jordi Mañà. Dissenyador industrial i teòric del disseny. Quan un d’aquests aparells arribava a una casa creava una gran expectació, com per exemple les batedores Turmix-Berrens. Jo recordo les primeres escenes de tenir el Turmix, que estàvem tots allà a la cuina al voltant de la màquina, al voltant de l’aparell dient: I tu de què el vols, el batut? –Jo vull préssec, plàtan… i tu de què el vols? Gairebé va ser com el primer dia que vam tenir un televisor a casa, com una cosa extraordinària. Aquesta batedora va ser el primer electrodomèstic que va entrar a casa dels meus pares amb aquests signes de modernitat. I després ja va venir la Minipimer, que és un aparell de molta divulgació que tots el tenim a casa. Per exemple, a casa meva l’hem tingut ja dues o tres generacions i, a mí, i suposo que a molts, ens ha acompanyat des que va sortir: jo el recordo sempre a casa per haver estat terriblement pràctic. Podem comparar que la passió que provoca en els diferents testimonis l’arribada a la llar de les batedores de got és diferent a la que provoca la batedora de braç. Sens dubte les primeres van ser viscudes pels membres familiars, -que llavors eren tots ells petits- amb un caràcter molt més festiu que contrasta amb l’extrema practicitat de les primeres Minipimer. De la batedora de Turmix-Berrens hem vist que va ser una joguina molt impres- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 257 sionant que s’utilitzava com un signe de celebració -Rosa-, que tenia una seducció i que era tremenda -Andrés Alfaro Hofmann- i que va crear una gran expectació familiar en ser una cosa extraordinària -Jordi Mañà-. En canvi, de la Minipimer hem obtingut, en el mateix moment de la conversa, comentaris que fan referència a que era terriblement pràctica -Jordi Mañà-, però que no porta uns records tant especials -Andrés Alfaro Hofmann- i en lloc de ser un signe de celebració va suposar una utilització del dia a dia, com ens aclarirà Rosa al següent apartat. Un altre modus d’obtenció al qual voldria fer referència és l’obtenció per cupons, en la qual es premiava la fidelitat dels consumidors. Conxita, en ser preguntada per l’obtenció de la batedora de braç, ens explica la seva experiència amb els cupons, en un temps anterior a l’aparició de la Minipimer. Conxita. Cosidora i mestressa de casa. 92 anys No sé qui va comprar el Minipimer perquè ja no el vaig comprar jo. Segurament el va comprar la meva filla. Jo me’n recordo que molts anys abans vaig comprar el que anava a mà, el passapurés, que per cert el vaig aconseguir, no el vaig comprar. Perquè quan anaves a comprar et donaven uns cupons i omplíem unes llibretes. D’això deu fer més de cinquanta anys, ben bé. Segons les llibretes que tenies podies triar entre moltes coses i no me’n recordo del nom de la casa que feia això, però estava en un carreró a prop de la Ronda de Sant Antoni. I vaig aconseguir dos passapurés, un pel poble i un altre per aquí, que encara el tinc. Però el Minipimer és posterior. Conxita ens data aquest tipus d’obtenció aproximadament entre els anys 1950 i 1955. Aquests cupons, anomenats Cupón Ahorro del Hogar van funcionar fins a mitjan els anys 1960s. Cal pensar, però, que la Minipimer MR1 apareix l’any 1959 i l’MR2 l’any 1964, dates més properes a l’inici de la societat de consum, que ja desenvoluparà unes estratègies diferents per aconseguir captar la consumició del públic. UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 258 Hem comprovat a l’apartat 3.1.3.2 Configuració i evolució del sector a Catalunya que el sector dels electrodomèstics va experimentar un fort periode d’expansió des de l’any 1960. Per avaluar com podia la població amb un poder adquisitiu mitjà-baix aprovisionar-se d’aquests aparells que en aquella època suposaven una forta despesa familiar és interessant repassar els comentaris dels botiguers de Radio Martín. Napo Pallejà. Botiguer d’electrodomèstics. A més a més, el meu sogre era un magnífic comerciant, això ha estat reconegut pels caps de venda de les grans empreses fabricants. I tenia la gràcia de saber en qui es podia confiar. I fins que el banc va incorporar el tema de les lletres i talons i tot això, ell, a través d’unes petites tarjetes que tenia, apuntava la quantitat que costava l’electrodomèstic que s’hagués comprat i llavors, cada setmana, o cada més, o cada dia que es digués, venia la senyora o el senyor a pagar i en aquella mateixa tarjeta li apuntaven: A compte, cinc-centes pessetes, punt. I es feia una fitxa d’aquell client i s’anava rebaixant l’import de la tarjeta. I clar, tot això a mà perquè encara ni hi havia ordinadors. Amb aquest testimoni es corrobora que el tipus de pagament fraccionat va aparèixer a la botiga de manera espontànea abans que les entitats bancàries posessin en funcionament el pagament a base de lletres. Aquestes operacions significaven sens dubte una oportunitat de negoci que van saber aprofitar els venedors atès el baix poder adquisitiu dels consumidors i es basaven únicament en la confiança del botiguer cap al client. Cristina Pérez. Botiguera d’electrodomèstics. I llavors em recordo que la gent estava desitjant acabar de pagar una cosa per comprar-se’n una altra. I deien: Ah, doncs després de pagar això, em compraré allò altre… Cristina Pérez ens parla de la incorporació d’un hàbit en les pràctiques UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 259 de consum consistent en destinar sistemàticament una part del sou a les millores del parament de la llar. Napo Pallejà. Botiguer d’electrodomèstics. S’ha de pensar una cosa, que els primers televisors d’aquella època valien cent cinquanta mil pessetes. Però clar, en aquella època- cent cinquanta mil peles[sic] per una tele, eren… És que la gent cobrava trenta o quaranta-mil pessetes al mes, per terme mig dels sous. I després va començar tot el tema de les lletres. I això va ser… Hi havia autèntiques muntanyes de lletres. Perquè el fet de firmar i ja està era molt més còmode que passar pel banc. Però la veritat és que amb les tarjetetes la gent també venia i ens pagava tothom. Tothom. És curiós, no? Gràcies a aquestes afirmacions podem ratificar, com ja hem mencionat al capítol dels electrodomèstics, que la incorporació d’aquests aparells a la vida quotidiana obeeix a un procés continu i progressiu, de tal manera que les famílies en un principi compren els productes més bàsics i més tard en van incorporant la resta (Hermosilla, Pacheco, 1992:39). Quan Cristina Pérez menciona la reserva d’una partida fixa de pagament destinada a l’obtenció d’aquests aparells a càrrec de l’economia domèstica, torna a reforçar el seu propi testimoni quan ens parlava de la gran il·lusió demostrada per la gent d’adquirir-los i gaudir-ne a la llar. UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 260 6.4.4 Utilització de l’aparell És l’apartat que fa referència a la interacció entre l’objecte i la persona o grup d’elles. Se suposa que aquesta interacció es realitza sobre les funcions declarades de cadascun dels objectes, però en aquesta fase pot arribar a descobrir-se també que els objectes de vegades s’utilitzen per altres funcions que no havien estat previstes pel productor. La utilització d’un artefacte pot efectuar-se quan estem sols, a casa amb la família, en un entorn laboral amb companys de feina, en un d’urbà amb els amics, etc… Mentre s’utilitza poden succeïr alguns esdeveniments i accions que passen a formar part de la biografia de l’objecte, en la qual s’hi van acumulant records i vestigis de les experiències viscudes. Així, el principal objectiu que persegueix l’apartat de la utilització és aprofondir en l’experiència qualitativa d’algunes persones amb un objecte, en aquest cas la batedora de braç, per tal d’explorar com ha estat viscuda la seva interacció i quina naturalesa tenen totes aquestes relacions. Per això, l’estructura que presenta aquest apartat consisteix en l’acumu-lació de comentaris compartint protagonisme de diferents usuaris -i, sobretot, usuàries,- a l’entorn de la utilització de la batedora dins les pràctiques culinàries domèstiques. Hi ha un subapartat dedicat a aprofondir en com els homes interactuen amb l’aparell. Per aconseguir aquesta informació ha estat inevitable cercar homes que viuen sols, doncs els homes que viuen acompanyats no han incorporat aquest aparell als seus hàbits quotidians malgrat declarin amb il·lusió haver-lo fet servir algunes vegades. Per contrastar aquesta utilització en l’àmbit domèstic, també he entrevistat a la cuinera Ada Parellada, perquè ens faciliti informació de quines són les prestacions d’aquest aparell en l’àmbit laboral. Crec que és important destacar que els testimonis es refereixen a les seves vivències personals d’una manera bastant lliure. Així és com en aquest UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 261 apartat convergeixen comentaris referents a les prestacions de l’aparell amb records familiars llunyans de les primeres vegades que es feia anar la Minipimer. Amb tot, les descripcions de la utilització a l’entorn de la batedora de braç revelen com va impactar en la vida quotidiana aquest aparell en aparèixer i com continua incidint en les pràctiques actuals. (43) Contxa Bayo va començar la seva tasca de conservadora del MNACTEC l’any 1985, on era la responsable de les donacions i adquisicions. Es va jubilar l’any 2006, i actualment hi col·labora assíduament i és assessora de patrimoni industrial. Contxa Bayo(43). Conservadora del Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya. La batedora sempre ha estat un objecte molt útil. De fet, tot el que sigui la millora de les condicions del treball a la llar, em sembla perfecte. Perquè, per exemple, rentar, pels meus avis era tot un procés setmanal. Dilluns es posava a estovar la roba amb sabó d’escates –la roba blanca en un cubell i la de color en un altre-. Dimarts es rentava, i la de color ja es podia estendre. El dimecres, la roba blanca es posava mig dia en lleixiu i després en blauet. El que quedava de setmana es dedicava a estendre-ho a les hores del sol i a planxar i emmidonar els colls de les camises. Per tant crec que, per exemple, la rentadora ha estat una revolució a tenir en compte. També és cert que hi ha alguns tipus d’electrodomèstics que fan mandra si en lloc de facilitar les tasques les compliquen una mica, però el Minipimer, si el rentes acabat de fer servir, només amb aigua, ja el pots desar. És una revolució important. Rosa. Mestressa de casa i professora de química. 60 anys Quan em vaig casar vaig anar a viure al pis, i un dia normal consistia en llevarse, quasi sempre a l’hora que marcava la meva filla, recent nascuda. El meu marit se n’havia anat, perquè s’aixecava molt d’hora. Entrava a les set a treballar. Per tant, s’aixecava a les sis, i quan la meva filla es despertava, depenent de si era molt petitona o no tant, doncs li donava el pit o anava a fer-li la papilla i a partir d’allà doncs ja la canviava i estava per ella una miqueta i llavors, doncs quasi sempre es tornava a adormir. I jo ja feia el normal, no? Esmorzava una mica, feia la feina de la casa, si havia d’anar a comprar esperava que ella es despertés, la vestia i marxàvem a comprar, i quan tornàvem feia el dinar. UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 262 Primer dinava ella, la posava a fer la migdiada i al cap d’una estoneta arribava el Lluís i dinàvem els dos. A la tarda, doncs depèn. Perquè a la tarda si feia bo, doncs quasi sempre sortíem a donar una volteta. Si no feia bo doncs estàvem per casa, i jo cosia, o planxava, i el meu marit, doncs si també tenia alguna cosa de feina, la feia. I quan eren les sis se n’anava a donar classes a una escola on donava classes d’FP i tornava a les deu, quan la meva filla ja estava al llit. El que més recordo de fer amb la Minipimer d’aquella època eren els purés de fruita, les papilles de fruita de la meva filla, que se les menjava molt bé, que li agradaven moltíssim. Després, quan va començar ja a menjar, li feia el caldet, el puré, i l’aleta de pollastre o la petxugueta pels seus menjars. Això era fixe. Era lo habitual de cada dia. Per sopar, el caldet, el peix: cada dia això. El Minipimer, pels seus dos menjars, segur que sortia. I a més a més també per altres coses com són la maionesa, els purés que menjàvem nosaltres, i per tot el que normalment es fa servir. De maionesa en fèiem potser una vegada o dues a la setmana, depèn. Sempre vam tenir bastant de costum de fer maionesa, i puré, potser un cop per setmana. A casa de la meva mare els purés es feien amb un passapurés. I la maionesa sempre s’havia fet a mà, amb el morter i la maneta. Sí, d’això me’n recordo perfectament. Amb l’ou, l’oli i donant voltes. Ara ja no hi ha ningú que faci la maionesa així, és clar! És que tenint un estri que te la faci amb aquesta facilitat com la Minipimer! És evident. Perquè l’allioli fet amb Minipimer és diferent. L’allioli, fet a mà, no té clara i és més groc, més consistent, té un altre tacte. Però la maionesa queda exactament igual. Sense aquest Minipimer potser no hauríem fet tanta maionesa, perque allò de dir: Mira!, hi ha verdura, vaig a fer maionesa!, potser no ho hagués fet, si no hagués tingut aquest aparell. Perquè a casa dels meus pares, només es feia maionesa quan hi havia ensaladilla russa. Però quan feien verdura, normalment, no. I en canvi nosaltres, amb la verdura, normalment fèiem maionesa, perquè els meus fills se la menjaven més bé i ens agradava més. Per tant, segur que la Minipimer va ser un potenciador de la maionesa. Seguríssim. Hi havia gent que es comprava maionesa de pot. A mi no m’agradava. És ara que ens hem acostumat a la maionesa de pot, potser pel tema de la conservació de les maioneses, UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 263 que tenim més manies, perquè abans les conservàvem i no ens havia passat mai res. De vegades les teníem dos o tres dies a la nevera i no ens havia passat res. Però clar, quan vas sabent coses que passen, doncs, lògicament també prens més precaucions. (44) Gemma viu actualment sola perquè acaba de deixar la relació amb el seu nòvio. Viu en una casa neo-rural apartada uns tres quilòmetres del poble més proper, sense llum -que compta amb una petita instal·lació de plaques solars- i sense aigua. Treballa temporalment a la cuina d’un restaurant. Gemma(44). Treballadora de cuina i hosteleria. Soltera. 38 anys Quan va néixer la meva cosineta li fèiem la papilla de fruita amb això. Jo li donava la papilla del berenar a la meva cosineta, que era molt petita i em menjava tota la que podia d’amagat. I després, quasi tota la meva vida l’he seguit utilitzant, sigui per fer papilles de fruita, i per fer cremes i gaspatxo. I maioneses, maionesa casolana, que està molt bona. Em surt de pel·lícula. No l’utilitzo per fer allioli, l’allioli m’agrada fet a mà. En una setmana, si cuino, el faig servir mínim un parell de cops a la setmana. Jo diria que això és un bon invent, que és pràctic, que el pots utilitzar, i que t’ajuda a la cuina. És que avui en dia tenim molts plats que ja inconscientment et porten a utilitzar la batedora. La maionesa moltes vegades ja la faig anar de pot, pero si jo no treballo, no faig una ensaladilla ràpida, la faig com s’ha de fer, no? Amb maionesa casolana, i a l’hivern em faig les cremetes de verdures que m’agraden molt, perquè a ma mare li fan fàstic i mai no me n’havia fet. I jo estic farta de crema de verdures. A l’hivern em faig una pila de cremetes de verdures i, a l’estiu, em faig molt poc de gaspatxo, però com els agrada tant a tothom, després quan en faig estic com quinze o vint dies fent gaspatxo. No! Trobo que és una cosa molt pràctica, que ara que visc pràcticament de plaques solars, jo el consum l’he posat només per la torradora i la Minipimer, perquè jo d’exprimidores de taronjes m’estimo més les manuals, però el Minipimer és una cosa que faig servir. I a la feina, al restaurant, jo sóc de les que fa servir la batedora manual, eh? Depenent del que faig. A la feina la nata la bato amb la mà, no amb això. Això jo ho faig servir per alguna cosa que realment ... clar, no pots triturar les verdures manualment, ho has de fer a la força amb això. Si no, també ho faria manual. Per què fer-ho amb electricitat si es pot fer manual, no? I a més sempre és segur que quedarà millor. Sempre! UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 264 Lourdes(45). Mestressa de casa i mare de família. 49 anys La primera vegada que vaig tenir una batedora d’aquestes potser devia tenir uns 21 anys, però aquí, al poble, eh? No a Reus. Quan pujàvem aquí. Perquè n’hi vam regalar un, a ma mare, i el fèiem servir, res, per triturar la tomaca, que quedés ben triturada, per fer sofregits. Però no... normalment no el faig servir. Perquè el gaspatxo no, no m’agrada... Bé, és a ell, al meu marit, que no li agrada, a mí ... mira... Si a ell li agradés segurament el faríem servir més, però al no agradar-li, ja, doncs res... (45) Lourdes es dedica a les seves tasques de la llar. És mare d’un fill estudiant de primària. Té un pis en una població mitjana i una casa antiga al petit poble de la família materna. María José Balcells. Conservadora de la col·lecció de disseny. Museu de les Arts Decoratives de Barcelona. A casa l’hem fet servir de tota la vida, tant la meva mare com jo. I és una eina que no tots els dies, però, com a mínim, els caps de setmana segur que hi ha la Minipimer pel mig. Per fer alguna salsa, una crema, una sopa, les papilles o el que sigui. Perquè abans, com devien fer les coses? Devien passar-se hores i hores muntant les clares d’ou. I no només a nivell de temps empleat en la feina, sinó també d’optimització dels instruments. Amb un sol objecte pots fer diverses accions com batre, triturar, moldre, i també, al mateix recipient on prepares, per exemple, la maionesa pots servir-la i, per tant, no has de rentar diferents recipients amb tot l’estalvi que això suposa de temps, aigua, etc... Lola. Mestressa de casa. 64 anys Jo aquest aparell el faig servir molts cops. Per exemple, ahir mateix vaig fer puré. I cada quinze dies faig croquetes. I també faig brou i passo verdures… Sempre l’he fet servir molt. (46) Mari Luz és soltera. Amb el seu gos i la seva furgoneta aprofita per voltar amunt i avall. Treballa de cuidadora nocturna en un sanatori. Canvia sovint de vivenda perquè demana llargues excedències. Actualment viu en un pis de lloguer i té encara moltes caixes de pertanyences per desembalar perquè sap que aquesta vivenda és provisional. Mari Luz(46). Treballadora social. 41 anys En una semana, uso el minipimer este normalmente una vez. Bueno, precisamente ahora en verano lo estoy usando mucho más para preparar los batidos, para triturar fruta con agua, y con hielo y con leche. O con zumo: mezclo el UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 265 zumo con fruta troceada. Conxita. Cosidora i mestressa de casa. 92 anys Quan van néixer els meus néts feia servir el minipimer cada dia per les papilles. En canvi, el turmix de got que havíem tingut abans, ja no el fèiem servir tant. I ja no el tinc, però el Minipimer sí i el faig servir de tant en quant. Particularment per la maionesa el faig servir moltes vegades. I quan faig puré de porros amb patates i totes aquestes coses... Fins i tot el faig anar per fer una picada. Perquè ja em fan mal els braços de picar. Ens aquests testimonis femenins hem pogut apreciar que, amb aquest aparell, es preparen menjars pels fills, pels nebots, pels néts... Fins i tot Lourdes ens explicava que no fa servir la Minipimer perquè al seu marit no li agrada el gaspatxo. Sens dubte aquestes dones valoren molt positivament el fet que aquesta sigui una eina útil per tirar una família endavant. Però, com es defineix la utilització a la cuina de la batedora de braç pels homes? Els següents discursos corresponen a tres homes que viuen sols. En ells hi podem observar algunes diferències en relació a l’ús que en fan les dones. El primer d’aquests homes és un jove que ha anat a compartir pis amb un amic abandonant recentment la llar paterna. El segon és un solter emancipat de fa cinc anys que no ha desvinculat encara a la seva mare d’algunes tasques domèstiques. I en tercer lloc, tenim també el testimoni d’un home divorciat que lamenta el seu canvi d’hàbits en l’alimentació des que es va separar: (47) Jordi és solter i recent emancipat. Viu amb un amic en un pis d’una població de treballadors propera a Barcelona. Treballa d’instal·lador per una companyia elèctrica. Sobre aquestes línies, la cuina del seu pis de lloguer. Jordi(47). Oficial electricista de segona. 19 anys Fa set mesos que he marxat de casa dels pares i he anat a viure amb un amic. Vam tenir molta sort, perquè el pis el vam aconseguir a través dels seus pares, perquè havia sigut dels seus avis i es va quedar buit. A casa faig l’esmorzar, el berenar i el sopar, però dino a la feina, perquè m’emporto el dinar amb un tupper. Cada dia, mentre sopo, em faig el dinar de l’endemà i me l’emporto UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 266 sempre. Al pis hi tenim de tot: ordinador, tele, minicadena i els estris de cuina. Rentadora, nevera, foc, forn i microones. Però petits electrodomèstics no en tenim cap. Ah, sí, és veritat, una sandvitxera, ja no me’n recordava… La vam comprar amb el meu amic, perquè la vam veure i la veritat és que estava tirada de preu. Però si et dic la veritat, jo no l’he feta servir mai. I el meu amic potser cinc vegades, i segurament em passo… I també una planxa, però tampoc la fem anar. Ens la va donar la germana del meu company. Perquè ella se l’havia canviat i ens la va passar. Algun cop l’hem fet servir per camises i … bé, només per alguna arruga que queda així molt marcada. Ara només penso que ens seria útil tenir una aspiradora. Suposo que algun dia que passem per algun supermercat gran d’aquests que hi ha tants electrodomèstics la comprarem. Dels altres aparells de cuina la veritat és que penso que no són importants. Perquè una espremedora de taronges, per exemple, és útil, però no és res que jo pensi que necessito comprar. Si la tingués pot ser sí que la faria servir, però no és una cosa que consideri que és imprescindible. I el Minipimer, el mateix. Si el tingués el faria servir algun cop, però jo, el Minipimer, poc el faria servir. Perquè bàsicament ho faig tot a la paella. Normalment carn, peix no gaire… I alguna vegada hem fet puré, però sense la Minipimer... [riu] era d’aquests que es fan... de sobre. Joan. Administratiu d’institut d’ensenyament secundari. Solter. 41 anys La minipimer l’he fet servir… dues vegades, només. I ja fa uns cinc anys que la tinc des que la meva mare me la va regalar. Vaig fer allioli i va sortir molt bo. Però és que normalment d’allioli no en faig mai. Tampoc cuino gaire perquè no em complico massa la vida. Al matí, quan m’aixeco, habitualment me’n vaig a treballar i al migdia no acostumo a dinar mai a casa. A no ser que sigui cap de setmana. Per la tarda, si bereno, entro a la cuina i menjo fruita o alguna cosa així. I normalment sopo a casa meva, però el 85% de sopars em faig una amanida. Normalment no faig res de calent. Però amb els altres aparells faig igual: la rentadora, zero. En tinc, però jo sóc UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 267 dels que porta cada setmana la bossa de la roba bruta a casa dels pares. El rentavaixelles sí que el faig servir. No molt, però esbandeixo bé els plats, els deixo allí dins, i quan tinc el rentavaixelles ple, doncs faig una rentada. També tinc microones, que el faig servir per escalfar coses, per descongelar. De vegades cuino i hi faig patates. I fins espaguetis i tot. Agafes un bol amb una mica d’aigua, hi poses els espaguetis quatre minuts, i ja estan fets. Carles. Professor d’arts plàstiques. Divorciat. 54 anys Als trenta-tres anys vaig conèixer la meva parella i vaig començar una vida de família. Amb la meva dona vaig viure uns quinze anys i ara calculo que en fa uns onze que estic sol al pis. I allà he estat fins ara, que encara que estic sol, hi segueixo visquent. Les dones em deixen i jo continuo vivint al pis. La batedora de braç que tinc, que és Braun, la vam comprar amb l’antiga parella, i quan ella va marxar, la va deixar. Ho va deixar tot. La meva alimentació des que estic separat ha variat tant! I precisament per això: jo tinc tota una colla de plats que els tinc ja reservats per quan vaig a menjar a fora. Per exemple, els arrossos. Clar, jo no em faig una paella d’arròs. Per fer una paella o un arròs negre i tal, el faig a fora. I és que abans, amb la meva dona, teníem un ventall de plats nostres, mediterranis, catalans i molt variats, mentre que ara menjo més coses a la planxa. Jo, de fet, sempre dino a fora de casa. Per qüestions de feina m’estimo més dinar a fora. A mi cuinar m’agrada, el que passa és que pel fet de viure sol trobo molt pesat i molt feixuc fer tots els àpats, amb el que embrutes i tot. I em resulta més pràctic fer un àpat, que és el dinar, a fora de casa. Si no, es fa molt pesat, i també ho faig per no estar sol. Els esmorzars i els sopars sempre els faig a casa. Perquè entre setmana la meva vida laboral està molt ajustada i sempre acabo plegant a les nou del vespre i me’n vaig cap a casa, em faig el sopar i m’hi quedo. Ho tinc bastant apamat. El que faig és comprar coses fresques, però la carn i el peix no em queda altre remei que congelar-los, per no fer tants viatges. I sovint, sobretot a l’hivern, si m’agafa el rampell, els dissabtes el que faig és comprar bastant. I ho poso tot en tupervares i ho congelo. I ales- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 268 hores sempre hi ha un dia a la setmana, que és el divendres, que dino amb la meva mare. Ja és com una tradició. Per això la batedora la utilitzo molt poc. I darrerament la he utilitzat més per moldre cigrons i fer aquest plat libanès que és l’hummus. I a més a més, a partir de l’hummus m’he inventat una colla de plats amb llegums, triturats amb els pestos i les herbes. Ho trobo molt divertit per acompanyar carn i peix. Tant amb cigrons com amb llenties(48). Però en un mes, potser la utilitzo quatre cops. No ho sé: oscil.la en l’any, potser entre sis i tres cops al mes, a l’estiu menys, perquè de gaspatxo no en faig. No, perquè per a mi sol… És un problema de volum. Quan tinc gent convidada em faig cremes i gaspatxos, però tot sol, no. Em fa vergonya dir-ho, però aquest any per primer cop he començat a comprar gaspatxo envasat... (48) Plat d’hummus de llenties i un tall de salmó preparat per en Carles i servit en un mantell individual. Pel fet de menjar sol no li cal fer servir unes estovalles més grans. Els testimonis masculins són el grup amb menys tradició culinària i, per tant, el més susceptible de consumir menjars molt processats i que necessiten molt poc o nul temps de preparació. Hem vist homes i dones explicar-nos com és o ha estat la utilització de la batedora atenent als seus hàbits culinaris en un àmbit estrictament domèstic. Pel que fa a la seva utilització en un entron laboral, la cuinera i restauradora Ada Parellada ens exposa com són les relacions que estableix amb aquest aparell en les seves tasques professionals. Ada Parellada(49). Restauradora Actualment porto els restaurants Semproniana, Pla dels Àngels i Petra, tots tres a Barcelona. A més a més de col·laborar en alguns programes de la televisió i la ràdio, últimament m’estic especialitzant en alimentació infantil. Però jo sóc restauradora, perquè ara es parla molt de la tecno-cuina. I fins i tot es parla de la sci-cuina, que vol dir, en anglès, scientific cuina; o de cuina conceptual, cuina d’autor… Hi ha moltes denominacions, però a mi tot això no m’agrada gens. Jo, de vegades, per descriure quina mena de cuina faig, explico que faig versions rockeres de la cuina tradicional. Perquè és que jo faig cuina tradicional però al final sempre hi acabo posant un toc de rock. Perquè tu pots sempre reconèixer (49) Ada Parellada és restauradora. Prové d’una família de tradició dedicada a la restauració. Actualment porta tres restaurants i participa assíduament en espais de cuina a la televisió i a la ràdio. Últimament també està especialitzant-se en gastronomia infantil. UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 269 el plat que és. Per exemple, fem un turbot a la salsa de nyores, doncs aquesta salsa de nyores és una versió rockera del romesco. Però vaja, també faig una escudella i carn d’olla que la pots reconèixer perfectament i la poso en un plat especial. Al final sempre és una versió… més transgressora, però vaja, sense perdre totalment el seu caràcter… és reconeixible. Jo, amb la Minipimer, hi ha una cosa nova que la faig des de fa tres anys, que és la gastronomia infantil. Fa tres anys que treballo amb la cuina i els nens. I la Minipimer és un estri que per aquests nens és molt i molt vàlid. Perquè et permet canviar de textures amb una eina molt rudimentària. És senzilla, tots els nens la saben fer anar, i no pesa. I llavors, jo la faig servir pel taller. La faig servir també evidentment a casa, la faig servir als restaurants. El que passa és que al restaurant és molt divertit perquè quan algú demana una Minipimer es troba amb un braç que pesa deu quilos, i amb el que pots triturar uns cinc-cents litres de crema, no? I llavors això modifica una mica el format Minipimer, no? Però el petit als restaurants també el fem servir perquè fem una sèrie de coses petites per les quals necessitem aquesta ajuda. Per exemple, estic pensant que a banda de tot el que són triturats petits, hi ha una cosa que faig, que és batre una escuma de clara d’ou, que no és ben bé una clara d’ou muntada, perquè no em serviria, però faig aquesta escuma de clara d’ou, que la poso a sobre d’un steak-tartar, que (50) Tartar de poltre amb aire de comí servit al restaurant d’Ada Parellada. és crua i la poso aromatitzada amb sal i comí en pols(50). I hi faig moltes altres coses, encara que potser ara no me’n recordo, però una altra cosa que faig molt habitualment amb la que no et donaré cap idea nova, és la maionesa. Perquè la maionesa caduca molt aviat, i llavors, cada cop que algú em demana una maionesa, la faig al moment. És poc romàntic, però és que em serveix per això. I a banda, una cosa que faig molt sovint, és aquesta clara d’ou batuda i servida al moment a sobre de l’steak-tartar. És un steak-tartar de poltre, que l’acavem amb aquesta escuma de comí. L’apartat de la utilització ha desvetllat que aquest aparell és molt senzill d’utilitzar tant per nens petits, als tallers de gastronomia infantil d’Ada Parellada, com per la gent gran, com és el cas de Conxita, que amb noranta UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 270 dos anys afirma que cada cop el fa servir per més coses, doncs quan fa una picada al morter li fan mal els braços. Per la seva banda, cap dels homes ha manifestat haver tingut ni un sol problema d’utilització de l’aparell. Coincidint amb que el funcionament és senzill, en general els homes es mostren satisfets de declarar que algun cop han fet gaspatxo o allioli. Quan als plats que es preparen amb la batedora de braç cal destacar: les papilles per als nens, maionesa -i no massa sovint, allioli-, purés i cremes de verdures, sopes, gaspatxo, tomàquet triturat per fer el sofregit, croquetes, hummus (o puré de cigrons que ha augmentat popularitat entre la gent jove a partir de la proliferació de restaurants libanesos a Barcelona), i batuts de fruita i gel. Cal valorar que els homes que viuen sols no es preparen setmanalment aquests aliments i per tant no els és una eina indispensable, mentre que en els testimonis de la majoria de dones sí que identifiquem aquesta indispensabilitat en la dieta tradicional quotidiana. A banda de la tradició, la senzillesa de l’aparell permet investigar noves textures culinàries. Per exemple, en Carles ens explica com l’aparell li serveix per fer invents divertits de plats amb llegums, partint de la recepta de l’hummus per triturar llegums afegint-hi salses al pesto i herbes. Ada Parellada, per la seva banda, ha donat sortida a la seva inventiva gràcies a la batedora de braç fent una innovadora escuma de clara d’ou i comí. Per concloure, doncs, aquest apartat dedicat a la utilització, podem afirmar que aquest petit electrodomèstic s’utilitza primordialment pel processat d’aliments tradicionals, però que també és una eina molt vàlida per experimentar gastronòmicament el canvi de textures i barreja de gustos d’algunes menjes. I que només no s’utilitza quan els usuaris no es dediquen personalment a la preparació d’aliments elaborats o quan aquests opten pel menjar fred o preparat. UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 271 6.4.5 Emmagatzematge a la cuina Al punt 6.1.3 El sorgiment de la idea, en Gabriel Lluelles explicava com amb en Pere Ruiz havien pensat que aquest aparell estigués sempre a mà, penjat a la paret de la cuina entre els fogons i la pica de rentar per poder ésser emprat amb molta facilitat (veure pàg. 202). Segons aquest argument podríem suposar que, pels creadors de la Minipimer, el tipus d’emmagatzematge a la cuina condiciona la freqüència d’ús que se li dóna a un estri. Aquest apartat ens ofereix l’oportunitat de comprobar com encaixen diferents persones el plantejament dels disseyadors de penjar l’aparell a la cuina per tenir-lo sempre a mà i quina relació hi ha entre el lloc on es desa i la seva freqüència d’utilització. Gemma. Treballadora de cuina i hosteleria. Soltera. 38 anys Jo no penjaria mai un minipimer a la cuina, si no fos una cuina d’un restaurant, on s’utilitzés moltíssim i que tingués gent que ho netejés per mi. Perquè jo, penjar coses a la cuina, les menys possibles. Perquè una cuina ha d’estar neta, i trobo que es millor tenir-ho tot ben guardat al seu lloc, en un armari, i que sigui també pràctic, que no sigui allò un armari que hi hagi quaranta coses i n’hagis de treure trenta per agafar-ne una. Mari Luz. Treballadora social. 41 anys El minipimer lo guardo, hoy por hoy, que todavía estoy de semi-traslado, en uno de los cajones, pero cuando ya estoy más instalada procuro colgarlo, que esté más a la vista, para facilitar su uso en la cocina, para cualquier personaje que pasa así de paso. Rosa. Mestressa de casa i professora de química. 60 anys (51) Detall del tercer calaix a la cuina de Rosa. Jo mai no l’he penjat, sempre l’he guardat en un calaix(51). UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 272 Lourdes. Mestressa de casa i mare de família. 49 anys Tinc una vitrina, i com que tot no m’hi cap a la cuina que és molt petita, hi poso gots i coses a dalt i a sota hi guardo tots aquests estris. L’obrellaunes el guardo a sobre de la bàscula, perquè quan jo tenia sucre m’havia de pesar el menjar. Com tinc tants aparells, he d’apanyar-me-les per guardar-ho tot. Lola. Mestressa de casa. 64 anys El del poble sí que el tinc penjat. El de casa sempre el tinc per aquí sobre. De tots aquest testimonis, Lourdes és l’única persona que ha declarat no emprar gaire sovint la batedora i de fet és significatiu que la guardi amb altres petits electrodomèstics que ja no utilitza, com la bàscula -que feia servir quan tenia sucre, no ara- o l’obrellaunes elèctric que, tal i com ens explicarà més endavant, tampoc fa servir. Les altres persones, tal i com han declarat a l’anterior apartat, la utilització, fan servir moltíssim la batedora però no la penjen. Segons la visió més informal de Mari Luz, el fet de penjar la batedora convida a que aquesta sigui utilitzada per qualsevol que passi per la cuina. Per tant, coincideix d’alguna manera amb en Gabriel LLuelles, que el fet de penjar l’aparell sembla que predisposa a la seva total disponibilitat. Lola sí que la penja -si més no, la del poble-, mentre que Rosa i Gemma prefereixen guardar-la en un espai tancat per no tenir tantes coses pel mig ni haver de netejar més del compte. De tota manera també reivindiquen que el calaix o l’armari sigui ràpid i no calgui treure trenta coses per utilitzar-ne una. UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 273 6.4.6 Ús dels accessoris Hem revisat en l’anterior capítol la tendència que han experimentat alguns aparells a disminuïr el nombre total d’accessoris de muntatge complicat. Precisament la batedora de braç ha estat freqüentment elogiada per emprar poques peces de fàcil col·locació. Malgrat tot, és important valorar la incidència d’aquesta essencialitat a través dels diferents discursos. Jordi Mañà. Dissenyador industrial i teòric del disseny. Penso que si es va imposar l’ús de la Minipimer aquí és precisament pel tipus de cuina mediterrànea, però també per la seva senzillesa. Malgrat que no necessités anar canviant els accessoris, també fa moltes coses. I, en canvi, la seva participació és molt superior a la dels altres aparells. És tant ràpid d’utilitzar i de netejar que la seva practicitat és molt superior. I crec que això és un factor molt important. Rosa. Mestressa de casa i professora de química. 60 anys Dels accessoris de la meva Minipimer no recordo que hi hagués cap tapa per al pot mesclador, crec que no hi anava. De penjador sí que n’hi anava un, però jo mai no l’he penjat, perquè sempre l’he guardat en un calaix. Els pots sí que els faig servir, però tampoc recordo que hi anéssin tres ganivetes. Només en tenia una, que era la que ja anava col·locada. Pel que fa al colador no recordo haverlo fet servir gaire, alguna vegada potser, però el pot, moltíssim, perquè el feia servir per tot, com per guardar el que quedava i no s’havia acabat de gastar, vull dir que era… molt útil, molt. Gemma. Treballadora de cuina i hosteleria. Soltera. 38 anys Jo em compro totes les maquinetes i electrodomèstics petits de casa, que tinguin les menys peces possibles perquè m’agrada que siguin pràctics de netejar, pràctics de guardar i sobretot que no t’obliguin a netejar més del compte. Trobo UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 274 que, en general, tots tenen un fotimer d’articles i peces diferents i que tot és... res, per rentar-ho, és fatal. Lourdes. Mestressa de casa i mare de família. 49 anys Jo feia servir un dels accessoris, per què?... ah sí, per fer coco. Flam de coco. Surt molt bo, però cada vegada en faig menys. Mari Luz. Treballadora social. 41 anys Con los accesorios pienso siempre en hacer pasteles, batir la clara a punto de nieve... Pero yo no tengo horno. En estos últimos seis años no he tenido horno. Tengo uno que está metido en un trastero, vamos a llamarlo así, en plan comunitario con la vecina, con la que comparto la cocina. Por eso no hago pasteles y no necesito los accesorios. Joan. Administratiu d’institut d’ensenyament secundari. Solter. 41 anys Tinc els accessoris en un armariet, a la cuina i ho poso tot allà. Perquè hi ha un munt de peces que no sé exactament perquè serveixen i no sé ni com es monten. Deuen ser per batre clares d’ou o no sé per què exactament. És que tot això no ho he fet servir mai. Està tot desmuntat per allí i no és una cosa útil per a mí. Ada Parellada. Restauradora Nosaltres, al restaurant, fem un esturió a la salsa de nyores, i és clar, aquesta salsa de nyores la fem amb la Minipimer perquè la pasta de la nyora és mínima, i llavors no la podem fer amb grans màquines, l’hem de concentrar en un vas batedor petit. Perquè una cosa molt important de la Minipimer no és la Minipimer en sí, sinó el vas que conté el que fas amb la Minipimer. És estret i ho recull tot. A banda de la primera conclusió que hi podem extreure, que els accessoris no són gaire utilitzats, cal destacar la importància que s‘atorga al got UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 275 batedor com a part indissociable del propi aparell. També és remarcable la lloança gairebé unànime a la simplicitat de peces de la batedora de braç i crec que és important remarcar els punts de contrast i confluència entre la meticulositat amb que els accessoris de la Minipimer van ser projectats pensant en tots els casos possibles d’ús i la simplificació que els usuaris n’han fet al llarg del temps. Sens dubte aquest procés de simplificació representa un triomf del concepte que en disseny s’anomena essenciabilitat i que persegueix que no hi hagi res de superflu en un artefacte. UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 276 6.4.7 Hàbits culturals d’alimentació A les diferents cultures es desenvolupen diferents pautes d’alimentació que afecten els tipus d’aliments que es consumeixen, les maneres de processar-los i consumir-los, el nombre de menjes i la seva composició. L’objectiu d’aquest punt pretén valorar quins hàbits culturals d’alimentació han consolidat l’èxit de la batedora de braç a Catalunya. Abordar els hàbits alimentaris des d’un plantejament cultural ens serveix per desvetllar per què alguns aparells tenen éxit en uns llocs i, en d’altres, no. Per això he recopilat testimonis de diferents llocs que ens ofereixen una visió externa al voltant de l’ús d’aquest petit electrodomèstic. Per començar, Gabriel Lluelles explica per què a Alemanya no va triomfar i, a Suïssa, sí. El dissenyador Jordi Mañà, per la seva banda, ofereix una versió prou cosmopolita sobre difents costums gastronòmics per països. Gabriela, una advocada argentina, exposa la seva nula relació amb aquest aparell. La historiadora del disseny Isabel Campi explica l’aparició de la batedora de braç a Suècia i, el teòric del disseny Guy Julier, la seva pròpia experiència amb l’aparell des d’una òptica anglosaxona. La cuinera Ada Parellada, per acabar, explica una anècdota dels seus restaurants en relació a aquest aparell i persones provinents d’altres cultures. Gabriel Lluelles. Dissenyador de Pimer, Braun Espanyola i Taurus. Als fulletons dels productes de Braun que estan en alemany, la MR2 no hi és. Perquè allà, a Alemanya, no la van comercialitzar. A Suïssa sí, però a Alemanya no és un aparell que s’utilitzi. Més que res, degut a la cosa de l’alimentació. A Alemanya, el que empleen ells és el que en diuen el “handmixer”, que bat. Aquesta batedora, a Alemanya, és la que es fa servir i el Minipimer no. Per què? Perquè els senyors -si més no, abans era així-, quan arribava el dissabte, es posaven a la cuina, les senyores no, i llavors, com són molt afeccionats al dolç, feien pastels. I els feien amb aquest aparell, perquè només bat. Aquesta és una UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 277 cosa a tenir en compte, perquè allà aquest electrodomèstic era un èxit. En canvi (52)Batedora Braun M1-11, molt similar a la Braun M12 citada per Gabriel Lluelles. van portar la Braun M12(52) cap aquí, que és aquesta alemanya, en vam fer vint-i-cinc mil… i va ser un fracàs. Les vam haver de regalar. I en canvi, el nostre Minipimer, allà, ja no el van ni portar. A Suïssa sí. L’MR1, per exemple, va tenir un èxit fantàstic. És molt curiós i molt interessant. És el que diem de la cosa de l’alimentació i els hàbits. Al mateix temps, en un lloc, un aparell funciona i en un altre, no. Jordi Mañà. Dissenyador industrial i teòric del disseny. Aquest aparell ha tingut tant d’èxit aquí a Espanya, a Pimer, perquè responia a una cultura, i concretament a una cultura culinària, com a forma en que cuinem i que menjem, que requeria un aparell com aquest. Després també responia a una situació econòmica, ja que va néixer en una època en que els electrodomèstics, que tot just començaven a aparèixer no podien ser molt costosos. Però bàsicament la diferència està en que aquí a Espanya es mengen molts vegetals que es trituren, es fa maionesa i all-i-oli, mentre que a Europa –i sobretot a Centre-Europa, d’on és originària la Braun- es fan soufflés, es fan batuts, etc… És per això que quan Braun es fusiona amb Pimer agafen aquest producte, perquè aquí a Espanya era un “best-seller”, era un número u. És més, primer només el fabricava per a Espanya. Va ser després que hi van veure els avantatges i el van fer per a tota Europa. I l’última notícia que jo tinc és que al final, on el ven molt la Braun és a EEUU, a totes les cadenes de venda de productes naturals. Perquè ara s’ha posat de moda fer sucs i triturar pastanagues, cogombres, etc… És molt curiosa la divulgació que ha agafat ara aquest aparell a tots els comerços d’alimentació, sobretot els de vegetals que no porten abonaments ni pesticides, etc… Perquè a més a més, aquest tipus d‘alimentació, de dieta, recomana precisament no bullir. Al bullir, els vegetals perden una gran quantitat de les seves vitamines. També és allò de “lo que le eches”. Jo recordo a casa que la meva dona els hi posava carn als meus fills i que el Minipimer podia amb tot. Llavors, en altres països que no fan servir verdures per la seva alimentació, aquest aparell no tenia sentit. És ara que molts altres fabricants i UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 278 grans multinacionals el posen al catàleg perquè sí que ja té un interès. Jo recordo haver-lo vist fa uns anys a Itàlia, i a França, però no a tot arreu. Gabriela(53). Nascuda a Argentina. Viu a Catalunya des de fa quatre anys. Advocada. 35 anys. Yo le llamo Minipimer, porque así es como la he conocido aquí. En Argentina no la havia visto nunca antes ni conocí a nadie que tuviera una. Y pienso que ahora sí que hay. La minipimer apareció en Argentina, qué hará…? No sé si diez años. Pero era algo como super-novedoso y práctico, y rápido que había venido. Y me imagino que allí ahora hay quien debe de haber dejado de utilizar el vaso. Yo no hago nunca nada con ella, porque… es que no tengo cultura de comidas que necesiten Minipimer. Bueno… puede que sí, que de vez en cuando la necesite, pero ahora ni siquiera recuerdo para qué la puedo usar. En Argentina utilizaba una máquina que de hecho es lo mismo pero al revés, con accesorios diferentes, como por ejemplo la licuadora para hacer batidos…, las cuchillas para acoplar como las del Minipimer, que se llama “un, dos, tres”. En cambio, mi compañero es suizo y utiliza muchísimo el Minipimer. Porque es que su manera de cocinar es diferente… De las comidas que yo hago, pocas necesitan un batido o algo por el estilo. En cambio, él sí, para la mayonesa, el alioli, la masa de los pasteles,… él lo utiliza muy a menudo. Yo, hombre, si hiciera algo que implicara un batido… no sé, entonces sí que lo utilizaría. Del Minipimer cabe destacar sobretodo la practicidad y el poco espacio que ocupa, la rapidez que implica en el manejo, y el inconveniente es que, a veces, para determinadas cosas, no puede mover determinado peso. Si yo me compré la “un, dos, tres”(54), al llegar aquí, es porque la tenía más asociada. (53) Gabriela viu compartint un pis principal d’un barri de Barcelona amb una amiga. És advocada d’ofici. (54) La picadora de Gabriela, el famós model “1,2,3” de Moulinex. Isabel Campi. Historiadora del disseny. Aquest estiu mateix, vaig presentar un comunicat a un congrés, a Helsinki, sobre electrodomèstics i la ràdio, i exposava que, aquí a Espanya, hi havia hagut una qüestió estructural als anys trenta, perquè era un mercat colonitzat de mar- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 279 ques estrangeres on la indústria nacional no despega, ja que, ni hi ha capital, ni hi ha consum. I l’exportació haguera estat una bona opció però, als anys trenta, els països es van defensar de la gran depressió tancant les seves fronteres. També s’ha de dir que, a Espanya, als anys trenta, el cinquanta per cent de la població era rural i molts pobles estaven sense electricitat. Era un mercat raquític. Si algun empresari realment hagués decidit posar-se seriosament en el sector de l’electrodomèstic, hauria hagut de fer-ho amb vistes a l’exportació. Però és clar, la crisi internacional dificultava introduïr-se en mercats més avançats, com podien ser els mercats francès o nord-americà. Jo crec que la via de l’exportació també estava tancada i, el que pretenc investigar, és com es va donar la volta durant l’època franquista. I a banda d’explicar això a Helsinki, també vaig passar el Minipimer i totes aquestes coses i llavors una sueca em va dir que aquestes batedores han entrat a Suècia fa només dos anys. I que això tenia a veure amb el tipus de menjar. I li vaig comentar que segurament, perquè a Espanya hi ha una cosa molt popular que és el gaspatxo pel qual es necessita una batedora-trituradora. Perquè, per exemple, a Alemanya tothom té una (55) Com exemple de batedora de barnilles, veure la imatge 52, pàg. 277. batedora de barnilles(55) per pujar clares a punt de neu, perquè fan molts pastissos. I aquí la gent no fa pastissos, fa servir el Minipimer pel gaspatxo, per les papilles de nens i per les sopes aquestes que es fan a l’estiu, en les que tu poses varis ingredients i els tritures, no? Sopes fredes, i sopes d’aquesta mena…I quan la noia sueca em va dir que això estava molt relacionat amb el tipus de menjar em va cridar molt l’antenció. No li vaig preguntar si ella ja el tenia, però em va dir que, a Suècia, feia molt poc que havien entrat aquests tipus de batedores. Per exemple, una amiga meva que ha viscut molts anys a Alemanya sempre fa molts pastissos. I un dia es va estranyar molt quan una noia alemanya que li van presentar aquí li va dir que no tenia batedora de barnilles. -I com és que no tens batedora de barnilles? Tota alemanya n’ha de tenir una! No ho entenia, perquè es veu que a totes les cases alemanyes hi ha una batedora de barnilles, que es fa servir per pujar clares a punt de neu i per fer pastissos d’aquests que s’ha de batre l’ou amb el sucre… Jo ara ja no en faig, perquè engreixen i per mi sola no me’n faig, però a casa dels meus pares, que érem molts, sí que en UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 280 fèiem. La meva mare no ens deixava entrar a la cuina, i l’única manera que ens hi deixés entrar era a fer pastissos. Això era abans que tingués vint anys, quan vivia a casa dels meus pares. Hi ha molts pastissos en els que has de començar a batre els rovells de l’ou amb el sucre, fins que fas una mena de cos escumós i després ho has de barrejar amb la farina, i després anar-hi incorporant els altres ingredients com ametlles o el que sigui. I per això necessites una batedora de barnilles. Aquí no es fan pastissos i, en canvi, a Alemanya i als països nòrdics, se’n fan molts, i galetes, i coses d’aquestes. Per tant, fan servir la batedora de barnilles, de trituradora es veu que no en fan servir. Guy Julier(56). Teòric i historiador del disseny. Universitat de Leeds. Yo tengo una batidora de brazo que normalmente la utilizo para … por ejemplo, hacer sopa. Porque nosotros en Leeds tenemos una cocina muy pequeña, entonces no hay espacio para una batidora de otro tipo. En cambio, como las cocinas en EEUU son más grandes, como todo el espacio en general, pues hay sitio para tener más cosas. Como aquí en España hay una serie de prácticas que se siguen para preparar ciertos tipos de comida, funciona muy bién este aparato. En Inglaterra se usa para hacer sopas, pudding, pastelería, etc… (56) Guy Julier és professor de disseny i cap de recerca a la School of Architecture, Landscape and Design de Leeds (Regne Unit). Ha impartit docència a nombroses escoles superiors del Regne Unit i també a l’Estat Espanyol. Ha investigat les relacions entre el disseny i els canvis polítitcs i econòmics a l’Estat Espanyol i Hongria des de 1980. Ha editat reconegudes publicacions de les seves recerques i ha col·laborat en algunes exposicions del Museu Victoria and Albert i el Museu de Disseny -ambdós a Londres-. Ada Parellada. Restauradora Bé, jo treballo al restaurant amb molts immigrants, i més d’alguna Minipimer del rentaplats he hagut de treure perquè l’havien posat tal qual, tota la màquina a dins el rentavaixelles. Els comentaris de Gabriel Lluelles sobre la incidència de la batedora de barnilles a Alemanya i la Minipimer a Suïssa queda corroborat per la intervenció d’Isabel Campi, quan una amiga seva afirma que totes les llars alemanyes han de tenir una batedora de barnilles, i de Gabriela, quan explica que el seu company suïss utilitza tantíssim la batedora de braç. Jordi Mañà exposa un procés de canvi interessant als Estats Units segons el qual un UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 281 grup nombrós podria estar incorporant aquest aparell als seus hàbits saludables d’alimentació a base de verdures i productes naturals. El testimoni de Gabriela, la noia argentina, és destacable en tant que afirma que ni tan sols se li acud per a què podria utilitzar aquest aparell quan prepara aliments. Averiguar per què les diferents cuines no empren els mateixos estris en la preparació d’aliments no radica només en revisar quins són els plats que prepara cadascuna. La vessant antropològica que es dedica a l’alimentació ens ofereix la clau per discernir quins són els elements que defineixen les diferents cuines: “En definitiva podem considerar que el terme “cuina”, en un sentit ampli, cultural, denota, a més a més d’uns ingredients bàsics, uns principis de condimentació característics, així com uns procediments culinaris, un conjunt de regles, d’usos, de pràctiques, de representacions simbòliques i de valors socials, morals religiosos i higiènics o sanitaris”. (Contreras, Gracia, 2005:203-204) Per tant, la incorporació d’un estri determinat en una cuina no es pot reduïr exclusivament al tipus de menjar preparat. És a dir, que no podem limitar-nos a establir un únic vincle entre la preparació de pastissos i la batedora de barnilles sense aprofondir, per exemple, en les reunions socials que implica la ingestió de pastissos, o en el clima del nord d’Europa i com aquest pot propiciar aquestes reunions, o com la resta de la dieta germànica pugui necessitar, posem per cas, una aportació de glucosa diferent a la nostra. Entre les aportacions de Guy Julier cal destacar la de la diferència de l’espai que es destina a la cuina -i a totes les estances de la vivenda en generaltant a Europa com al continent americà. Evidentment aquest és un element força recurrent a l’hora de diferenciar el parament i tipus d’estris emprats a les cuines europees i americanes i, en concret, pel cas que ens ocupa, un dels factors que explica l’èxit de les batedores més petites a Europa i de processadores més grans al continent americà. UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 282 6.4.8 Reparacions La reparació és l’etapa en la que un artefacte ha deixat de funcionar o d’oferir una prestació i el seu usuari ha decidit arreglar-lo perquè continui duent a terme les seves tasques. En espatllar-se, un aparell defineix la durada de la seva vida útil. El seu usuari decideix, llavors, si l’ha de reparar allargant la seva vida útil o retirar-lo del seu funcionament tot substituïnt-lo per un altre. És important tenir en compte que normalment l’usuari decideix reparar l’aparell o substituïr-lo quan no es pot desenvolupar amb normalitat la funció principal o bàsica per la qual s’empra habitualment. Sí, posem per cas, amb una batedora de braç no es pot arribar a fer gaspatxo, puré, papilles o maionesa, això representa més un inconvenient en una cuina catalana actual que si el que deixa de funcionar és l’accessori amb el que es faci un flam de coco a l’any. Aquest accessori facilita l’execució d’una funció secundària i té poc pes decisiu a l’hora d’encarregar una reparació o decidir substituïr l’aparell. Un altre aspecte a destacar és que l’usuari repara un artefacte sempre que fer-ho li impliqui un benefici sobre totes les altres possibilitats. Per tant, és una decisió que pot dependre del preu d’un aparell nou -o de segona mà-, del poder adquisitiu, del preu de la mà d’obra que repari l’aparell, del tipus de servei que s’hagi de proporcionar i de com es pugui amortitzar. Tot plegat fa decidir si val la pena o no allargar-ne la vida útil. Com des que va aparèixer la Minipimer fins avui dia, tots aquests factors que decideixen si cal reparar o no un estri, han canviat -el preu de la mà d’obra i el poder adquisitiu han pujat, mentre que el preu d’un aparell nou ha baixat-, el principal objectiu que persegueix aquest apartat consisteix a revisar com aquests processos, que ens aboquen a decidir si reparar un aparell és o no és aconsellable, han variat en el decurs d’aquest últims cinquanta anys. Sens dubte, una de les intervencions primordials d’aquesta fase és el tes- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 283 timoni de Belén Quesada, que es dedica a la reparació d’electrodomèstics seguint una llarga tradició familiar. La seva gran experiència en les reparacions d’aquests aparells ens ofereix una gran informació sobre aquest tipus d’intervencions i les seves transformacions al llarg del temps. Lola, Gabriel Lluelles i els botiguers Napo Pallejà i Cristina Pérez ens parlen de la meticulositat amb què abans es fabricaven els aparells, mentre que Rosa i Mari Luz exposen les seves experiències amb la reparació de les seves batedores de braç. La restauradora Ada Parellada, per la seva banda, explica per què la vida útil de la batedora en un restaurant és molt més reduïda. Gabriel LLuelles i Jordi Mañà ens descriuen el funcionament dels serveis d’assistència tècnica i com a partir de les reparacions podien afegir millores als nous aparells. (57) Belén Quesada és l’encarregada del conegut local de reparacions La Clínica del Electrodoméstico des de l’any 1982. El seu oncle, José Cerezo, la va dirigir abans, a partir de l’any 1945, i va continuar fins l’any 2005. Aquest local es va dir Electro Adra fins l’any 1998. Sota aquestes línies, una fotografia actual del local. Belén Quesada(57). Reparació i venda d’aparells electrodomèstics. Yo hace veinte años que me dedico a la reparación de aparatos electrodomésticos. Mi tienda se llama “La clínica del electrodoméstico” y antes se llamaba “Electro Adra”. Creo que se fundó… no lo sé exactamente, pero en el año 1944 ya estaba abierta y el señor Cerezo, mi tío, se hizo cargo más tarde hasta que me la traspasó a mi. En los primeros años había muy pocos electrodomésticos. Había aspiradores y poca cosa más, y muy poca gente en Barcelona que los tuviera. Lo que el Sr. Cerezo hacía entonces era comprar los aparatos, que eran aparatos viejos, a veces sin funcionar y los recomponía: los cromaba, los pintaba, los ponía a punto, y los vendía. Al principio no sé lo que hacían en este local, pero cuando el Sr. Cerezo empezó a trabajar aquí y después el negocio pasó a sus manos, porque antes había pertenecido a otros, empezó a hacer eso. Llamaba a la gente y les compraba los aparatos viejos. Los arreglaba si no funcionaban y los cromaba, los dejaba impecables y los volvía a vender. Eran como de segunda mano, pero los dejaba muy bién. En esa época me contó que solamente había aspiradoras Electrolux, y cuatro marcas que había entonces. Con las neveras también lo hacía. Iba a buscar las neveras con un carrito, las traía aquí al taller, las UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 284 recomponía todas... y a vender. Cuando yo entré aquí, que te estoy hablando de hace unos veinte años, se reparaban secadores, planchas y poca cosa más… Ah, sí, batidoras también, de las minipimer. Pero ahora eso ya prácticamente no se repara. Solamente significa un tres por ciento de lo que es la reparación. Ahora lo que suele repararse son los aspiradores, o los vaporetos, y cosas grandes. Todo lo que no sea esto, ahora la gente lo suele tirar y comprarse uno nuevo, porque repararlo es anti-económico. Normalmente no suele salir a cuenta, porque claro, según lo que tenga el aparato, es que ya no te sale a cuenta. Y por eso es que también hemos empezado a poner aparatos nuevos a la venta. En principio sólo queríamos dedicarnos a la reparación, pero hace cosa de cuatro años o así ya nos pusimos también a vender electrodomésticos. Porque esto de la reparación cada vez va decayendo más. Así, a la persona que viene aquí y le dices que no le sale a cuenta reparar un electrodoméstico, le abres la vía para poderle ofrecer otro aparato que sustituya el que se le ha estropeado. Las batidoras que más se reparaban aquí hace años, … porque se reparaba lo que había…, eran las Tornado, que eran Eledom. Te estoy hablando de hace más de veinte años. Tornado fue uno de los primeros servicios técnicos que tuvo el señor Cerezo. Tornado y Electrospiro, que era otro aparato que se fabricaba aquí también, fueron los primeros. De Braun también tuvimos el servicio técnico, aunque ya no lo tenemos. Lo tuvo el Sr. Cerezo, cuando yo entré hace veinte años ya no lo teníamos. Pero en su momento, Tornado fue el líder aquí, en aspiradores y en minipimers. Y actualmente trabajamos con los aparatos que todavía estan en garantía de todas estas marcas: Palson, Moulinex, Rowenta, Krups, Tefal, Calor, Polti, Bra, Magimix, Bosch, Einhell, Siemens, Ufesa, Panasonic, Magefesa, Cata, Extertronic, Vapor Queen, AEG, Electrolux, Domena, Tornado, Karcher, Sharp, Hoover, I.T.T. Lavadoras, Monix, Russell Hobbs, Magic l’expresso i Burley. Y si están ya fuera de garantía, trabajamos con todo lo que es pequeño electrodoméstico. Lo reparamos todo: microondas, batidoras, tostadores de pan, radio, abrelatas, batidoras industriales, extractores, cassettes, hornos eléctricos, aspiradores, UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 285 planchas, convectores, cuchillos eléctricos, cafeteras, parrillas, máquinas de afeitar, secadores, ventiladores, vaporetas, licuadoras, exprimidores, depiladoras, enceradoras, molinillos de café, picadoras y planchas de pelo. Lola. Mestressa de casa. 64 anys A mi em duren les coses molts i molts anys. I és que abans les coses duraven molt de temps. La rentadora fa més de vint anys que la tenim, i la nevera, més o menys també. I la tele, perquè la vam canviar l’any passat, que l’anterior també va durar molt. Entre aquestes dues batedores, la del poble, que va ser la primera, i aquesta, que tinc aquí, que és la tercera, en vaig tenir una altra que es va espatllar fent codonyat. Es va cremar sencera. En total he tingut tres Braun. I m’han durat molt. Gabriel Lluelles. Dissenyador de Pimer, Braun Espanyola i Taurus. Bé, aquí hi ha una cosa i és que en aquella època fabricàvem les coses molt ben fetes, i llavors, és clar, d’avaries no n’hi havia moltes. Però les que es podien reparar, valia la pena perquè, de fet, no deixava de ser un aparell una mica car. No es podia llençar i comprar-ne un altre, però això degut al poder econòmic, eh? Perquè ha anat millorant molt el poder adquisitiu. Això ja ve passant potser des de fa uns quinze anys. Cristina Pérez. Botiguera d’electrodomèstics. Els preus dels electrodomèstics s’han abaixat tant perquè abans les coses estaven molt però que molt ben fetes. Per exemple, els televisors es feien a Alemanya, al Nord d’Europa, a Holanda i ho feien tot allà. Però és que tu ara te’n vas a Malaisia, o a on sigui, i resulta que estan fent tot això només perquè la mà d’obra és més barata. I clar, són llocs que no tenen gens de tradició. I a més a més, els fabricants tampoc volen que els electrodomèstics durin tant. Napo Pallejà. Botiguer d’electrodomèstics. Ara ja es fa tot pensant que es pugui substituïr de tant en tant, mentre que UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 286 abans això era impensable. Belén Quesada. Reparació i venda d’aparells electrodomèstics. Y es que antes no había aparatos que salieran malos, o que hubiera que reparar mucho más que los demás porque salían peor. Ahora sí que suceden cosas de éstas, pero antes no. Porque antes se trabajaba para que un aparato te durara toda la vida. Y ahora no. Hemos cambiado completamente el chip. Porque lo que queremos es que dure cuatro o cinco años, cuando los dura, y comprar otro. Es completamente distinto, pero antiguamente sí. A ver, yo recuerdo haber reparado muchos Minipimer de Braun, pero era porque la gente te decían: Bueno, es que este aparato ya hace quince años que lo tengo. Es decir que sí que se reparaban, pero era porque había pasado mucho tiempo y los cojinetes, o lo que fuera, se estropeaban y había que cambiarlos. Hoy en día, lo que es reparar, ya casi ni nos dejan hacerlo. Lo que se hace son cambios. Prácticamente estamos dados a los cambios. Como Braun, también Moulinex está empezando con esto aunque todavía no lo haga mucho, pero en Braun ya viene de cuatro años atrás o más, que no te da ni siquiera la posibilidad de repararlo. Te ofrece la parte de la maquinaria del motor para cambios y el pie para cambio, por separado, pero los reparadores no los podemos ni siquiera abrir. Si se estropea el pie, cambias el pie, y si se estropea el motor, cambias todo el motor. Y claro, a veces no es rentable, porque si se había estropeado el cable, antes cambiabas sólo el cable, y en cambio ahora, aunque fallara el cable tienes que cambiar todo el motor entero. Entonces te sale más caro, pero es más cómodo para ellos, porque si antes tenían que traer interruptores, cables, carcassas y no se qué…, pues ahora traen sólo bloques de motor y ya! Esto les simplifica mucho el trabajo. Es como cuando falla algún componente electrónico, que en ese caso se cambian las placas enteras. Normalmente, en los circuitos de estos pequeños electrodomésticos se cambia todo el circuito y se sustituye por un circuito nuevo. Es sencillo pero hay que cambiarlo entero y no siempre es rentable. UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 287 Rosa. Mestressa de casa i professora de química. 60 anys Jo recordo que una vegada vaig portar una Minipimer a reparar, que no sé si era la primera o la segona que vaig tenir. Potser era la segona. La va portar el meu sogre, a reparar, perquè ell coneixia un lloc per Les Corts que ho arreglaven. No me’n recordo de quant em va costar, però suposo que devia ser molt barato. Jo crec que era barato, perquè portar una cosa a reparar abans sí que sortia a compte. Mari Luz. Treballadora social. 41 anys Yo de Minipimer me he cargado ya unos cuantos... mi madre creo que todavía lleva el record, debe llevar... yo qué sé, cinco o seis. Y yo... pues llevo tres, me parece, tres o cuatro... normalmente por accidentes manuales, que se te escapa de las manos i clinc clanc..., o por abusar de exigirles demasiada potencia, triturando hielo, o carne, o productos que no son adecuados... Pero nunca lo he llevado a arreglar, me compro otro y ya está. Ada Parellada. Restauradora Ara mateix, a la cuina del Semproniana, tenim una batedora de la marca (58) El xef Joan Pluvinet a la cuina del restaurant Semproniana amb la batedora Moulinex. Moulinex(58). Quants anys té? Només un any! I em sembla que ni hi arriba. Crec recordar que la vam comprar després de Nadal de l’any passat, i aquesta és la que ha durat més, perquè n’hi ha alguna que ens ha durat quinze dies. No és que a la cuina d’un restaurant rebi més maltractaments que a casa, sinó que es fa servir molt, moltíssim. És a dir, en una cuina d’una casa s’elaboren quatre plats diaris, com a molt. I en un restaurant elaborem quaranta plats diaris. Si en una casa una minipimer dura deu anys, en un restaurant, un. És qüestió d’aritmètica. A més a més, depèn del restaurant, en el nostre anem de bòlit. Potser sí que la pressa i l’estrés fan que, al final, la pobre màquina rebi més cops que a casa, també és veritat. Gabriel Lluelles. Dissenyador de Pimer, Braun Espanyola i Taurus. Quant a les reparacions, jo considero que la reparació és una cosa del propi dis- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 288 seny. Perquè quan es repara es fa més estadística que res, veient quins defectes hi ha, etc… i llavors mires de subsanar-los. Nosaltres vam anar evolucionant de l’MR1 a l’MR2. Llavors de reparacions n’hi havia molt poques, perquè la part constructiva, a banda de la forma i tot plegat, la miràvem molt, i en aquest aspecte erem molt primfilats. Jo considerava que tant estètica és la forma exterior, com la interior, o sigui, que cada peça, un botó per una torradora, etc…, és un disseny en sí, mirant cada coseta. Tot és un disseny en sí. Llavors ens fixàvem molt en el sistema constructiu, que sigués fàcil de muntar, que sigués fàcil de desmuntar, que no hi haguessin gaires inconvenients a l’hora de tornar-lo a muntar, etc... Aquests aparells, es podien provar abans de tapar. Això és una cosa que a mi sempre m’ha agradat molt. I és molt important, perquè hi ha molts aparells, que et diuen: Sí ja està muntat, i quan l’enxufen, diuen: Ah, ja no funciona! Llavors s’ha de destapar tot. Això passava amb l’espremedora Braun Citromatic MPZ2, que quan es prem la pinya es posa en marxa. Això no és una patent de Braun, sino de Augol, Stuttgart, que els hi van cedir a ells, com els ventiladors, aquells ventiladors amb turbina, que no eren una idea de Braun, sinó que eren llicència de Lain Egg, tot patents comprades o cedides. Llavors, vaig fer la part de dalt del Citromatic perquè es pogués muntar per separat, de tal manera que es podia provar el motor i el mecanisme abans de muntar-lo tot a dintre. Si funcionava muntada, doncs ja estava. Així que la part constructiva és molt important. Nosaltres sempre sabíem si hi havia reparacions dels nostres aparells perquè ens miràvem tots els butlletins del servei d’assistència tècnica. A mi em van interessar sempre, precisament per saber això. Al servei d’assistència tècnica, que fins i tot després, a Taurus, que no hi era, també el vaig implementar, no solament reparaven, sinó que feien l’estadística i anotaven per quin motiu era que l’aparell no funcionava correctament, què s’havia canviat, etc… I llavors me l’enviaven a mi cada mes. I quan veia que una cosa es repetia molt, per exemple, que el coixinet fa soroll, que l’interruptor d’allò falla, etc… ja ho intentàvem corregir. N’hi havia de molt interessants, com és el cas d’un problema que vaig corregir de la Minipimer perquè m’havien dit que allà hi havia un defecte. Era UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 289 un problema d’obturació perquè hi ha un coixinet a la part de sota que amb el gir li podia entrar líquid cap amunt. Per evitar això ja hi havia un coixinet amb una junta, però encara no era suficient. Així que hi vam afegir aquest sistema que no és altra cosa que una molla. És clar, d’això ens en vam enterar gràcies a les reparacions i al servei d’assistència tècnica. Jordi Mañà. Dissenyador industrial i teòric del disseny. Doncs abans hi havia els serveis d’assistència tècnica, que els hi dèiem SAT. Precisament el local del que he parlat de Pimer del carrer Sant Gervasi de Cassoles era un establiment d’aquests. El que passa és que hi ha un moment en que apareix l’electrònica. Com els antics aparells no duien components electrònics, sinó que eren purament elèctrics, eren més fàcils de reparar. Simplement duies l’aparell a l’electricista i te l’arreglava. Un cop em van regalar un aparell infernal d’aquells que s’espatllaven sempre, que era un ganivet elèctric de la Moulinex… Cada vegada que tallava s’havia d’arreglar, soldar el cable que sempre es tallava i tal … Però es podia fer perquè no duia components electrònics. Amb l’evolució de l’electrònica el problema que hi ha hagut és que reparar qualsevol aparell és molt costós. Per exemple, la meva anterior impressora, que era nova, es va espatllar i quan van venir els d‘assistència em van dir: Li costarà més reparar-la que el que li costarà una de nova. Això és el que ha canviat. Els antics aparells els podia arreglar qualsevol persona mínimament hàbil. També hi havia la possibilitat que si tu trencaves un plàstic el demanaves als fabricants i et donaven un plàstic nou. No sembla que avui en dia es pugui tornar a això. Perquè els dispositius electrònics són baratíssims i tots ens hi hem habituat molt. I quan ja has tingut algunes comoditats, després et costa molt tornar enrere. Per exemple, després de que els cotxes incorporessin els eleva-vidres elèctrics… ara a ningú li agradaria tornar a fer el moviment de la maneta. O per exemple, seria impensable tenir un televisor i no tenir comandament a distància. En aquest casos és molt difícil que hi hagi passes endarrere. I la reparació dels aparells electrònics és difícil. No està a l’abast de tothom i, a més a més, és cara. Normalment, les tarjes de qualsevol programa que tingui una màquina UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 290 les fan robots, i per això són tant barates. I en canvi, reparar-les és una tasca molt complicada. En la fase vital de les reparacions dels diversos petits electrodomèstics podem observar una evolució des de l’inici del seu consum fins avui dia. De les declaracions de la reparadora Belén Quesada hem comprovat que de la reparació s’ha passat a substitució o de la carcassa o del bloc motor sencer. Això implica que, quan la reparació a fer és molt senzilla, surt poc rentable. Tot plegat ha propiciat la tendència generalitzada a la substitució total per un aparell nou. Un altre aspecte interessant ens el recorden Gabriel LLuelles, els botiguers Cristina Pérez i Napo Pallèjà, i Lola, quan ens diuen que la qualitat dels aparells dels primers anys era molt superior a l’actual i que funcionaven molt més temps. Rosa ens explica que va reparar un dels primers Minipimer que va tenir perquè llavors sí que sortia a compte. En canvi, Mari Luz, vint anys més jove, ja ha comentat que ni se li ha passat pel cap reparar-ne mai ni un, que directament se’n compra un altre. Gabriel Lluelles ha exposat que la informació que proporcionaven els serveis d’assistènca tècnica sobre les reparacions revertia en el propi procés de projectació dels nous models de batedores i permetia millorar algunes solucions, com per exemple, afegir una molla a la Minipimer per evitar l’entrada repetitiva de líquid a l’interior. UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 291 6.4.9 Desús És l’etapa en la que un objecte ha deixat d’ésser utilitzat però encara no ha estat llençat o dut a un altre lloc diferent al que ocupava mentre la seva utilització era l’habitual. Un artefacte pot caure en desús per diferents motius. Pot ser que ajudi a desenvolupar alguna pràctica cultural que desapareix, o que sorgeixin altres innovacions tecnològiques que el substitueixen superant-lo, o fins i tot que no trobem recanvis o fungibles per mantenir-lo en funcionament. També pot passar que no faciliti tant les tasques com prometia, amb menys efectivitat que la declarada, o que sigui més laboriós fer-lo servir que no pas no usar-lo. Aquest darrer cas és el de la liquadora, que tant complicada és de netejar, i que per aquest motiu acaba sovint oblidada als armaris de la cuina. El desús d’un aparell es dóna, normalment, quan algú deixa d’emprar-lo perquè ja no el necessita, o perquè ja se’l substitueix per un altre de la mateixa categoria d’objectes. Hem vist a l’apartat 6.4.4 Utilització com la batedora de braç és un estri que en general és força utilitzat. Per això, el principal objectiu d’aquesta etapa consisteix a comparar el desús entre aquest i d’altres petits electrodomèstics. Així doncs, l’estructura d’aquest apartat es fonamenta principalment en la intervenció de Lourdes, Gemma i Mari Luz que ens descriuen com és l’ús que donen a la majoria de petites aplicacions electrodomèstiques. Per finalitzar, Ada Parellada ens explica com ella creu que l’aparició de les màquines tipus Thermomix poden afectar el desús de la Minipimer, i el dissenyador André Ricard revisa el desús del panorama actual de petits electrodomèstics. També m’ha semblat interessant incloure el testimoni de Rosa quan exposa que es va comprar una batedora de braç que no li funciona massa bé i que més tard n’hi van regalar una altra que sí cobria les seves expectatives. Ella es justifica de continuar guardant dues batedores alhora i intenta, com sigui, donar-li un ús a la que no li funciona tant bé: UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 292 Rosa. Mestressa de casa i professora de química. 60 anys El primer Minipimer em va durar força anys. Deu anys segur. Crec que deu anys, sí. Suposo que al final deuria fer molt de soroll, i devia arribar un dia que no anava. Jo estic seguríssima que no el vaig llençar funcionant. Això segur. I després vaig comprar-ne una altra d’igual. Sempre l’he estat fent servir. Jo, durant la meva vida, n’he tingut quatre, de batedores. La primera era la Minipimer MR2 de Braun, i la segona també, perquè la vaig comprar a Andorra. La tercera que vaig tenir era..., vaja que encara és… una Moulinex, no? Sí, és Moulinex. Doncs aquesta no ha anat mai tan bé com l’altra. Perquè no té tanta potència, perquè el protector de la ganiveta és de plàstic i es trenca, està com bastant trencadet, no té la resistència d’aquella. Crec que també la vaig comprar a Andorra. I la tinc encara, que em funciona, però no m’ha anat mai massa massa bé i sempre he fet servir l’altra, una altra de Braun que me la van regalar els meus fills un any per Reis. I quan ja vaig tenir aquesta nova, doncs ja vaig fer servir aquesta nova que tritura molt millor. Ara ja fa uns quatre o cinc anys que me la van regalar i, mentrestant, la tercera la tinc encara, però sempre està guardada al calaix perquè la que faig servir és la nova. Si he de fer algun batut només amb líquids o pols, aprofito i la faig servir, més que res perquè no estigui sempre guardada sense funcionar, perquè, de fet, també ho podria fer amb l’atra, la nova. Rosa aprofita els batuts a base de líquids per utilitzar la batedora que no li funciona tan bé, sens dubte per evitar que aquest aparell caigui totalment en desús, perquè com ella mateixa declara, de fet també podria utilitzar només la batedora nova. Vejem a continuació com valoren algunes persones l’ús i el desús d’altres petits aparells electrodomèstics del mateix grup d’utilitats d’aquesta batedora com són la batedora de barnilles, la liquadora, el molinet de cafè, l’espremedora de taronjes, el ganivet elèctric i l’obrellaunes elèctric: Gemma. Treballadora de cuina i hosteleria. Soltera. 38 anys La batedora de muntar clares, jo, tal com la veig, només em serviria per fer UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 293 merengue, per tot el que sigui pujar algo[sic], pujar ou, pujar nata... i... a mi això no em fa falta en absolut. Ho trobo absurd. No n’he tingut cap i és que per mi no té cap utilitat. Jo el trobo absurd, perquè si és per batre, ja ho faig a mà. Mari Luz. Treballadora social. Soltera. 41 anys Yo no he tenido nunca una amasadora, no. He trabajado con ella en plan industrial, cuando de jovencita hacía trabajos varios en hostelería, como un verano que estuve trabajando haciendo gofres. Los pastelitos estos se hacían en unas planchas y yo tenía que hacer la pasta a diario, porque se estropeaba de un día para otro. Pero en casa, creo que no la usaría nunca. Lourdes. Mestressa de casa i mare de família. 49 anys Suposo que els aparells aquells de barnilles els fan servir per pujar clares, pero jo tampoc ho faig servir mai. Jo, a mà. Manual. Gemma. Treballadora de cuina i hosteleria. Soltera. 38 anys Sí, tinc una liquadora. I no la regalo perquè penso que algun dia se’m despertarà un altre cop el caprici de fer suc, però la meva liquadora, per un suc que em faig, que a més engreixen, perquè si el vols bé li has de posar una mica de nata, o de llet, i te’n fas uns gots que t’hi cagues. Perquè ja que ho fas, ho fas amb gula i amb il·lusió, doncs embrutes de vuit a deu peces que el raspall no t’entra allà on has de fregar. I què passa?, doncs que aquests aparells, molts d’ells són de plàstic i després et trobes que quan fas el suc de pastanaga, o de tomàquet, es posa vermell i, si no ho poses en remull, per exemple amb lleixiu, no surt. Jo sé que la meva liquadora algun dia la regalaré perquè és una cosa que no és pràctica. El que passa és que la tinc nova perquè me la van regalar fa dos o tres anys, pel meu aniversari, i em sap greu, que no vegin els amics que m’he desfet d’ella. La meva mare és d’aquelles que es compra tot el que surt i no utilitza res. Ella té la liquadora farà uns cinc o sis anys, pero no, a casa meva no s’ha utilitzat mai. I jo trobo que per rentar-ho és fatal. UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 294 Mari Luz. Treballadora social. Soltera. 41 anys Buf, las licuadoras hacen un ruidaco que es insoportable. Y cuestan mucho de limpiar, aún los modelos modernos, eh? Es algo que no está muy perfeccionado y el filtro cuesta mucho de limpiar. En una semana puedes usarlo..., cuando lo compras, todos los días [riu], cuando tiene el aparato un año, pues como tres veces al año, una, o dos o tres veces al mes en verano, que apetecen zumos, porque por lo demás!... o cuando a lo mejor tienes a alguien enfermo en casa y haces más zumos. Si no, es muy perezosa de utilizar, pero mira, me voy a esforzar, ahora que me he acordado de que la tengo... Lourdes. Mestressa de casa i mare de família. 49 anys De liquadora sí que n’he tingut, i l’he fet servir per la fruita. Encara la tinc, no sé ni on para, però sí. Jo, quan el nen era petit, n’hi feia, de sucs, pero ja... com que no li agrada la fruita... I ara no sé ni on la tinc, perquè la dec tenir en alguna capsa, o per aquí, en algun armari. Vaig deixar de fer-la servir perquè és que jo, la fruita, no sóc de menjar-ne gaire. Els sucs me’ls faig amb l’espremedor. Gemma. Treballadora de cuina i hosteleria. Soltera. 38 anys De molinet elèctric de cafè, per exemple, no em tindria mai. Nosaltres a casa sempre hem tingut una col·leció de molinets de cafe, perquè eren molt macos: allò que s’obria amb una porteta, quadradets, posaves els grans, i feia run run i tal. A casa meva no som cafeters, i això devia ser pràctic en el seu moment, però clar, avui per avui, ja compres el cafè quan està molt. Ho trobo absurd,eh? Jo tampoc en tindria un, d’aquests... A casa dels meus pares no n’hi havia cap... síííí, sí n’hi havia un!!! N’hi havia un que era quadradet, pero que s’utilitzava algun diumenge, no sempre. I a casa de la meva iaia, també n’hi havia. A casa de ma tia l’utilitzaven casi cada dia. Apretaves un botonet, i feia ruc, ruc, però ara ja tampoc el fan servir. Mari Luz. Treballadora social. Soltera. 41 anys De molinillo de café tengo, tengo uno también...Y da muy buen rollo porque UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 295 el café recién molido está mucho más bueno, sí. Mmm... Pero tampoco lo uso demasiado... Lourdes. Mestressa de casa i mare de família. 49 anys No utilitzo mai el molinet de cafè perquè jo el compro sempre molgut[sic]. En tinc un per estrenar, pero ja ho miro, eh, quan el compro: que estigui molgut[sic]. Perquè si he d’anar a buscar a veure on està el molinet... clar, i també te l’has de triturar tu... Gemma. Treballadora de cuina i hosteleria. Soltera. 38 anys De l’exprimidor [sic] de taronjes hi ha molt a dir. N’he tingut d’aquells que no valen per res, es trenquen en un moment; n’he tingut dels que s’embussen amb la polpa, o dels que es cola la polpa; n’he tingut dels que no t’hi cap ni mig got, que ja t’arriba a dalt. I ara ja, quan vaig a buscar un exprimidor[sic], miro que sigui pràctic, que tingui fondària, que els forats no siguin massa grans, ni massa petits perquè a tots els has de passar alguna cosa pel costat perquè coli el suc. I ja està. Jo sóc més aviat partidària dels manuals. Utilitzar els elèctrics és una tonteria, perquè igualment has d’estar allà apretant, cap avall, i és un rotllo, perquè igual va cap a un costat o cap a un altre, i has d’aguantar la taronja també pels costats... ho trobo molt incòmode. Penso que els elèctrics no serveixen per a res. Bé, podria dir que en tinc dos, dels més moderns, però que vaig sempre a comprar-me’n dels altres, dels manuals, perquè amb un parell o tres de voltes ja estàs. Els meus pares n’han tingut, pero també utilitzen sempre el manual. Perquè exprémer dues taronjes és un moment, i a més, endollar allò a la cuina, i embrutar tres... sí, tres parts, doncs és absurd. L’altre el passes per l’aigua i “andandillo”[sic]. Mari Luz. Treballadora social. Soltera. 41 anys La exprimidora de naranjas es lo mejor del mundo mundial. El sistema es sencillo y es el más práctico. Es práctico, pero acabas volviendo al método tradicional, eh? En mi casa siempre he tenido y mi madre también tenía, tanto UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 296 el manual como el eléctrico, pero también acabas exprimiendo siempre en el manual, por no limpiar el eléctrico. El manual lo pasas por debajo del grifo y ya está; el eléctrico, lo usas si es que tienes tiempo o tienes mucha más gente. Bueno, el eléctrico ahora ya no lo tengo, porque me [sic] sufrió un accidente. Lourdes. Mestressa de casa i mare de família. 49 anys D’espremedora elèctrica en vaig tenir una quan vaig deixar el poble i vaig anar a viure a Reus. Al poble, clar, només teníem el que es feia servir amb la mà, dels altres. I encara ara em faig uns sucs de taronja que estan boníssims. L’únic que a l’hora de netejar-lo... És una mica engorrós. Gemma. Treballadora de cuina i hosteleria. Soltera. 38 anys Ui, el ganivet elèctric... nosaltres a casa no l’hem utilitzat mai, eh? Hi ha una cosa important a dir, perquè suposo que algú utilitzarà aquest ganivet per tallar la carn. Doncs bé, la carn canvia de gust, perquè el fet que el ganivet sigui de metall i que estigui en moviment, escalfa la carn i et trastoca un mica els greixos que porta. Un bon menjador de carn de be anirà a un restaurant que tallin el be a mà, no amb màquines. Jo m’he trobat, que em va fer molta gràcia i que ho vaig trobar molt pràctic, un ganivet elèctric, quan vaig anar a comprar un pastís de salmó. D’aquests que estan molt decorats, que són molt gruixuts i porten molt d’enciam, de carn de cranc, etcètera, i m’ho van tallar amb això perquè no es desfés. Com el tall va quedar perfecte i no es va desfer, vaig pensar, doncs mira, jo tants anys que vaig treballar al forn i que tallaves coses que de vegades quedaven lletjes, i sense presència, doncs si hagués tingut això, ens haguera anat de meravella, no? Sí que ho trobo pràctic, però només per les pastisseries que treballen amb coses delicades. Jo, a casa, doncs no! No sé per què el faria servir. Ni mai l’hem tingut ni li veig un servei. Si t’acostumes a fer-ho a mà, hi ha coses d’aquestes que les veus una mica absurdes. Potser si el tingués el faria servir un sol cop i tornaríem a que és una tonteria gastar-se trenta, o cinquanta, o quaranta euros en una cosa que, després, utilitzes només cada quatre o sis mesos. Per mi no té cap importància. UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 297 Mari Luz. Treballadora social. Soltera. 41 anys Esto no, esto me parece una pijotada. Mi hermana lo ha tenido, el cuchillo eléctrico, que al final no cortas “ná”[sic]. Mi hermana, que lo tuvo, ahora ya reconoce que no es práctico. Pero es que mi hermana es muy ... pijoteras!!! Todo lo que ve, lo quiere... Lourdes. Mestressa de casa i mare de família. 49 anys No he tingut mai cap ganivet elèctric. Ni recordo haver vist a algú que ho fes servir. Ni se m’ocurriria mai comprar-lo. No! Gemma. Treballadora de cuina i hosteleria. Soltera. 38 anys Un obridor de llaunes és molt absurd!!!! Jo a més sóc esquerrana. I em trobo que molts electrodomèstics petits de cuina no estan pensats més que per les persones que són de dretes [sic], no? I l’obridor de llaunes és una cosa d’aquestes. Molts obridors tant manuals com elèctrics tenen aquests inconvenients per mi. Jo sé que hi posaves la llauna, l’aguantaves i donava la volta. Però bé, això no recordo qui ho tenia... Sí!, una veïna de casa, i era curiós, però és que clar, ara, a més a més, hi ha l’abrefàcil[sic], però que amb un dels altres més pràctics no es gasten calers per obrir una llauna. Jo ho trobo bastant absurd, eh? Això, molt, molt absurd. Mari Luz. Treballadora social. Soltera. 41 anys El abrelatas, colega, el abrelatas con imán. Que es peor que la típica pieza mecánica que nunca sabes cómo se enchufa ni cómo funciona. A la que te quitan el sistema tradicional ya no sabes como anda. Va bien con algunos modelos de latas. A la que te ponen una lata un poquito diferente, ya no va bien. Mi hermana también tuvo uno, claro. De recién casada, porque ella siempre se compraba de todo. Luego ya se deshizo de ello, porque no es práctico. El espacio que ocupa-practicidad no cuadra... porque siempre está allí encima. UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 298 Lourdes. Mestressa de casa i mare de família. 49 anys Obrellaunes sí que en tinc, per obrir llaunes. Jo no el faig servir, el fa servir el meu marit. Fa molta vía, i tot el que tu vulguis, però entre que no l’enxufes, que no sé què,...és clar.... tampoc el fem servir gaire. Ada Parellada. Restauradora. Ara ha aparegut al mercat un estri que ja està a moltes cases, la Thermomix, que podria substituïr la Minipimer, però jo crec que tothom acaba conservant la Minipimer per quan la Thermomix està ocupada, o es fa malbé, o vols fer una cosa petita i no vols embrutar gaire, o el que sigui, sempre hi ha la Minipimer, no? Crec que la Minipimer encara té molt de futur perquè, a veure, la Thermomix costa vuit-cents euros, i la Minipimer costa vint euros, així que això de que la gent tingui Thermomix, no és cert. Hi ha gent privilegiada que té Thermomix i llavors potser sí que va arreconant una mica el Minipimer, però la gent normal no té perquè tenir una Thermomix. I per tot el que són papilles dels nens i maioneses, la Minipimer és genial. André Ricard. Dissenyador industrial. Com deia, per les papilles dels nanos, per exemple, els petits electrodomèstics han estat providencials. No ho sé, és clar, jo parlo de la meva família. I estic pensant com ho haguéssim fet si no haguéssim tingut el Turmix. Perquè donar de menjar a un nano quan comença a passar de la llet als vegetals no és fàcil… Una patata costa molt d’aixafar, mai queda tant cremosa com es necessita. Hem tingut uns fills molt ben nodrits perquè els hi fèiem uns bols de papilles que se les menjaven sense problemes. Crec que, en aquest sentit, aquest és l’electrodomèstic que ha estat més providencial. Parlo del petit electrodomèstic. Perquè el que ha estat una veritable revolució ha estat la rentadora. Pel que fa a la batedora de mà, ha estat molt important, però jo crec que últimament està una miqueta en desús. Aquesta és la meva impressió, potser sigui perquè ha canviat la forma de menjar. Per exemple les maioneses fetes a casa han tingut mala fama, perquè hi ha hagut molta salmonel·la. Molta gent ens hem UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 299 passat a la maionesa envasada. Potser pel que més s’utilitza és per fer el gaspatxo, i potser per alguna altra salsa. Entre els altres petits electrodomèstics que han estat importants per a mi, potser un dels que més, ha estat l’afaitadora, la de tallar el bigoti o barba. És fantàstica, perquè aquesta barba que sembla de tres dies no és de tres dies: és que hi ha un aparell que deixa just la longitud de pèl de la barba que convé. Jo la faig servir pel bigoti. Perquè cada dia m’afaito amb l’afaitadora normal i després deixo el bigoti tallat just el necessari. És un aparell molt important. També s’ha intentat introduïr el raspall de dents elèctric però crec que no ha estat una cosa molt… en fi, que per fer el mateix gest, doncs ja es fa directament amb l’altre raspall, que és manual. També ho han intentat amb el ganivet elèctric, però és tant complicat! Jo m’he resistit molt a comprar-lo i, al final, el vaig comprar. Però és complicadíssim i perillosíssim! És veritat que pots tallar molt prim per fer, per exemple, la “fondue xinoise” o coses d‘aquest tipus que, amb un ganivet normal, et costa moltíssim i et tornes boig. A mi em sembla que les torradores de pa no són gaire utilitzades: o compres biscottes, o pa que ja està torrat, si és que t’agrada el pa torrat. I la liquadora, per exemple… Quina cosa més espantosa!!! I és que tots hi hem caigut! Et deien: A tu et cal prendre suc de pastanaga, suc de poma i… quina història, tu ! Té milers de coses i et passes una hora rentant per fer un sol suc… Mare meva, et deixa tota la cuina bruta i ja no la fas funcionar. No ho sé, suposo que encara es venen… [riu]. Hem recorregut atentament les valoracions sobre l’ús o desús dels petits electrodomèstics que pertanyen a un mateix grup de processat d’aliments que la batedora elèctrica de braç. La conclusió que en podem treure, a grans trets, és que l’ús de la majoria d’ells no representa realment un avantatge, tot i que, per algunes persones, en algunes situacions, poden ser força útils. Aquestes declaracions contrasten amb els intents de Rosa de no deixar que cap de les seves batedores de braç caigui en desús. UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 300 Ada Parellada, la cuinera, assegura que l’aparició d’aparells per al processat d’aliments com la Thermomix no suposa que la Minipimer hagi de deixar de ser igualment utilitzada, ja que les prestacions pròpies d’aquesta batedora, per exemple a l’hora de preparar una quantitat petita d’aliment, no són comparables. Per la seva banda, André Ricard considera que, sota la seva opinió, les aplicacions dels petits electrodomèstics estan experimentant un procés de simplificació o de desaparició degut a que la oferta creixent de serveis converteix alguns béns en innecessaris o superflus. UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 301 6.5 Abandonament És l’etapa en la qual l’usuari decideix com abandonar l’artefacte perquè ja s’ha adonat de que no el farà servir més, si més no, en un futur a mig termini. A banda de llençar-lo i convertir-lo en residu, si el propietari el considera valuós, -i en aquest punt no solament s’han de considerar les valoracions monetàries, sinó també el cúmul d’experiències que recorda i, per tant, el seu valor sentimental i nostàlgic-, sempre pot buscar alternatives com guardar-lo al jardí, al garatge, posar-lo al magatzem o a les golfes... o regalar-lo a algú proper perquè continui estant en contacte amb l’antic propietari. El judici que un consumidor fa quan s’adona del poc ús que li ofereix un aparell, sigui perquè aquest ha deixat de funcionar o ha deixat de ser utilitzat, acaba per convertir-lo en residu. Per això, els objectius d’aquest apartat pretenen especificar quines són les maneres en que les persones abandonen les seves batedores, i esbrinar si, llençar-les, esdevé l’última opció quan ja són gairebé impossibles d’arreglar i no se sap a qui regalar-les. Així, l’estructura del capítol de l’abandonament pretén repassar com llencen els aparells les persones que no el fan servir quan aquest deixa de funcionar -Rosa i Lluís-, com ho fan les persones que no el fan servir mai i per tant els fa més nosa que servei -Joan- i què en fan les persones a les quals els ha aparegut un nou aparell mentre l’anterior encara els funcionava -Lola, Isabel Campi-. Rosa. Mestressa de casa i professora de química. 60 anys Quan ja vaig veure que la primera minipimer que vaig tenir no es podia arreglar, la vaig llençar. Probablement a la “basura”[sic], que és on ho llençàvem tot llavors. La manera de llençar una cosa era tirar-la a la “basura”[sic]. UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 302 Rosa ens parla d’un temps en que no existia ni tan sols la consciència de que llençar coses a la brossa fos nociu. El següent testimoni, en canvi, des d’una perspectiva actual declara no saber quin final donar-li que sigui més digne que llençar-lo. També ens demostra com, en aquest periode actual, és molt més ràpid el procés d’aprovisionament de béns que el de la seva reparació: Lluís(59). Enginyer industrial i pare de família. 38 anys Tinc aquesta Minipimer aquí a la terrassa [sobre l’àmpit de la finestra de la cuina, totalment a la vista des de la cuina i des de la terrassa] perquè sí que va, perquè si la conectes i apretes l’interruptor, sí que funciona. El que passa és que, com la vareta és desmuntable, hi ha un moment que no fa bon contacte i la ganiveta s’arrossega com pot i no acaba de tirar. Me l’he estat mirant per dins i no hi ha manera que funcioni. I el volia arreglar, però en realitat ja n’hem comprat un altre. Perquè un dia, donant una volta, en vam veure un altre i vam pensar, ala, si és un Bosch!. I segur que si és Bosch ha de funcionar bé. I clar, ja el vam comprar. I aquest que està espatllat, doncs mira, el poso aquí a la finestra, suposo que fins que trobi un final més digne que el simple fet de llençar-lo. Espera, que l’entraré a dins de casa perquè veig que està plovent i, si es mulla, ja sí que no funcionarà mai més. (59) Lluís és enginyer industrial. Pare de dos fills, viu en un xalet amb jardí de vertiginós desnivell en una urbanització apartada dels afores de la ciutat de Barcelona. Sota aquestes línies, fotografia de la seva Minipimer a l’exterior esperant ser reparada o tenir un altre destí. El fet d’estar ara en un lloc que no és el seu emplaçament habitual, un dels armaris de la cuina, ja ens indica que es troba en una fase de trànsit. El següent testimoni ja ens havia explicat a l’apartat 6.4.4 Utilització que no ha fet servir la batedora de braç més de dos cops durant els cinc anys que fa que viu al seu pis. Joan. Administratiu d’institut d’ensenyament secundari. Solter. 41 anys No he pensat mai en llençar la batedora, ni la planxa, però de vegades penso que fan més nosa que servei. Home, també s’ha de valorar que, és clar, jo sóc sol. Cuina elaborada no en faig, només faig coses molt pràctiques. No em busco cap tipus de complicació. I llençar, llençar… No ho sé. Tot això és nou. Algun UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 303 dia ho podria fer servir, o si no donar-ho a ma mare una altra vegada, que és qui m’ho va regalar perquè ho faci servir ella. Donar-li alguna utilitat, perquè el que és ara, no la té. També és remarcable el trasllat a segones residències dels aparells que s’han substituït encara en funcionament: Lola. Mestressa de casa. 64 anys La Minipimer potser ja fa més de trenta anys que la tenim. I la primera que vam tenir la vaig portar al poble, a Barberà. Però encara que estigui allà, al “corral de la pacheca”, encara funciona bé. Entre aquestes dues batedores, la del poble, que va ser la primera, i aquesta, que tinc aquí, que és la tercera, en vaig tenir una altra que es va espatllar fent codonyat. Es va cremar sencera. Isabel Campi. Historiadora del disseny. A casa dels meus pares ja n’hi havia hagut un, de bastant antic, dels que no tenien ansa, que ara ja l’hem portat a la casa de Calella. Encara funciona. El que passa és que se li escalfa molt el motor. Com el tinc a Calella, a l’estiu el fem servir molt per fer gaspatxos. I jo aquí el Minipimer el faig servir moltíssim a l’hivern per fer purés i per fer sopes. Podem veure com en general totes les expectatives pretenen donar un final digne a l’aparell mentre funcioni o es cregui que encara pot funcionar i, per tant, no seria descabellat afirmar el valor sentimental i nostàlgic que té la batedora per la majoria dels usuaris. Pel que fa a la intervenció de Lluís també voldria destacar el fet que ens parli del prestigi que tenen algunes marques i de la confiança que ofereixen als usuaris. Com a enginyer, Lluís coneix perfectament les prestacions de la marca citada i la qualitat dels seus productes destinats a feines de mecànica i fusteria. Evidentment, el trepant i la batedora de braç tenen els mateixos principis electromecànics i, per un usuari, no es fa difícil arribar a la UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 304 conclusió que si aquesta marca ha produït una batedora elèctrica, aquesta també tindrà una gran qualitat. Hi ha un altre aspecte que crec important remarcar, citat per Isabel Campi, quan ens explica que a l’estiu es preparen uns menjars diferents que a l’hivern. Amb aquest comentari introdueix una dimensió estacional i alhora explica que, malgrat els aliments que es consumeixen durant les estacions més fredes i més càlides són diferents, la batedora no deixa d’emprar-se durant tot l’any i, per tant, no hi ha uns mesos en els que aquest aparell s’abandoni més, com pot ser el cas, per exemple, de l’espremedora de taronges. UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 305 6.6 Reencarnació És l’etapa o conjunt d’etapes que experimenta l’artefacte després d’acabar el seu cicle de vida útil o periode en que desenvolupava la funció o funcions per les quals havia estat projectat. Tot allò que ha estat fabricat i deixa un dia de funcionar o d’utilitzar-se, no desapareix. El terme reencarnació em serveix per englobar les diferents trajectòries que pot prendre un aparell després del periode d’ús declarat. Per això els objectius d’aquest capítol en la biografia de la batedora consisteixen a esbrinar com són els camins cap als quals pot derivar aquest objecte després del seu primer abandonament per part del seu posseïdor inicial. Des d’un punt de vista estrictament material, els objectes poden reutilitzar-se després d’haver estat abandonats o substituïts, però també poden reciclar-se, acció que implica manipular algunes parts o components materials. I, a més a més d’això, també ens interessa valorar com, de vegades, alguns objectes poden perllongar el seu cicle espiritual i averiguar com es du a terme la reencarnació de la seva “ànima”. Entre aquestes reencarnacions anímiques existeix la possibilitat de que els objectes es converteixin en patrimoni cultural. Per això és important comptar amb la intervenció de conservadors de museus i col·leccionistes, sense deixar de banda la important tasca dels historiadors de disseny i antiquaris. A més a més, també podem explorar els sentiments de pervivència d’un aparell per aprofondir en com perviu la seva essència i com, a partir de la reestructuració de les diferents pràctiques culturals, els objectes reestructuren també els seus significats socials i culturals. És de totes aquestes maneres descrites que els aparells poden allargar el seu cicle vital i continuar existint i ocupant un lloc especial dins la cultura material. El que ens interessa descobrir de la reencarnació és com, els artefactes, comencen una nova vida amb una càrrega simbòlica diferent i UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 306 com, els vestigis de la vida o vides anteriors, poden interactuar amb uns nous significats. Com aquest capítol és tant extens i els seus subapartats una mica heterogenis, els seus objectius específics i la seva pròpia estructura s’exposen al principi de cadascun d’ells. UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 307 6.6.1 Reutilització La reutilització es dóna, per exemple, quan l’aparell encara funciona però el seu usuari deixa d’emprar-lo, sigui perquè un aparell nou l’ha substituït o perquè ja no interessa desenvolupar una funció per la qual aquest servia. Ja hem repassat en alguns capítols d’aquest recorregut vital com algunes batedores eren cedides a familiars o dutes a les cases del poble. Però a banda dels trasllats a segones residències i dels regals a coneguts perquè aprofitin l’aparell, una altra pràctica comuna que permet tornar a utilitzar un objecte és posar-lo a la venda en revistes de segona mà, anunciar-lo per internet, o dur-lo a una botiga de segona mà, que es dedica a rebre objectes en concepte de dipòsit a canvi d’un percentatge si l’objecte és novament venut. Marc Martínez, un dels encarregats de la secció d’electrodomèstics, ens explica detalladament el funcionament d’una botiga de segona mà i ens descobreix que l’oferta de la botiga depèn de tot allò que algú decideix desprendre’s i que, per tant, l’oferta de productes i la seva demanda, és a dir, tot allò que els clients poden arribar a desitjar, no tenen perquè coincidir. (60) Marc Martínez és un dels dos encarregats de la secció d’electrodomèstics a la botiga de segona mà Cash&Converters. Gràcies a la seva formació d’electrònica d’FP pot reparar algunes peces. Porta treballant en aquesta botiga des de l’any 2005. Marc Martínez(60). Dependent botiga de segona mà. És molt difícil dir quins petits electrodomèstics venem més. Depèn molt, perquè nosaltres només venem el que la gent ens porta. Hi pot haver setmanes que hi ha molt d’una cosa i mesos sencers que n’hi ha d’altres. I de batedores, si la gent ens en porta, les posem a la venda, però no venem el que volem, sinó el que la gent considera que ja no tornarà a fer servir. Per exemple, amb els petits electrodomèstics sí que ens hem adonat que després de Reis o del Dia de la mare la gent ens porta més aparells. Això vol dir que la família els hi regala a les mares aparells abans que els que ja tenien hagin deixat de funcionar. La veritat és que no recordo l’última batedora que hem venut, el que no vol dir que no n’haguem tingut. Però no ho puc dir exactament. De tota manera, no UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 308 és una cosa que tinguem molt. Suposo que el que més tenim són aparells més complicats, els que valen més i que potser es fan servir menys. Perquè la gent aquí porta normalment el que pensa que ja no farà servir. És clar, molts es compren moltes coses perquè a la televisió els hi fa gràcia, i després s’adonen que és un “catxarro”[sic] que quasi no utilitzen. I que, a més a més, ocupa molt de lloc. També tenim aparells que valen una pasta, com les cafeteres exprés o les planxes a vapor. Suposo que la gent se les ven per aconseguir diners fàcilment, perquè normalment les porten a finals de mes. Però batedores com les de braç, en tenim molt poques. Si ens en fan arribar alguna és perquè potser els hi han regalat una de nova abans que l’antiga s’espatllés. Això passa perquè amb el Dia de la mare, els Reis, els aniversaris i tot, la gent ja no sap què més regalarse i es compren coses encara que estiguin repetides. Però precisament aquests electrodomèstics quan entren aquí surten amb més facilitat que altres més grans, com les fregidores, les cafeteres de filtre, els bullidors d’aigua o els robots de neteja. Els comentaris de Marc Martínez semblen suggerir que les batedores de braç són un petit electrodomèstic del qual la gent no sembla disposada a desfer-se’n. I que, per aconseguir diners, els usuaris prefereixen vendre’s aparells més cars i no tant útils, amb els quals es poden aconseguir més diners sense haver de prescindir d’un aparell que desenvolupa tasques importants. UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 309 6.6.2 Reciclatge El reciclatge consisteix a reaprofitar les peces i els materials que ja han tingut una vida útil per donar-los un nou ús. Mentre que la reutilització implica tornar a usar els objectes o les peces tal qual, malgrat puguin satisfer funcions diferents, el reciclatge suposa que algun material o component ha estat manipulat, de manera manual o industrial, modificant alguna de les seves característiques. Hi ha societats expertes en el reciclatge, sobretot a l’Àfrica i a Sudamèrica on les mancaces de tipus econòmic forcen la població a reaprofitar tot tipus de material amb possibilitats. La nostra societat de consum, en canvi, semblava haver-se oblidat del reciclatge i la reutilització fins que, a partir dels anys 1990s, ha anat apareixent la consciència col·lectiva de la importància que aquests tenen per al medi ambient. Pel que fa al reciclatge de tipus industrial pel reaprofitament de peces i materials, actualment les deixalleries i els punts verds de recollida substitueixen la labor dels antics drapaires. Això significa que les administracions governamentals s’han fet càrrec del que abans eren iniciatives privades. Cristian Puyol ens explica el funcionament dels punts verds de recollida: (61) Cristian Puyol fa sis mesos que està en aquest Punt Verd de Recollida de Barcelona. La seva formació és de Batxillerat i viu a Sant Adrià del Besós. Cristian Puyol(61). Encarregat de Punt Verd de recollida. Els electrodomèstics grans s’han de portar a una deixalleria. Aquí recollim només els petits. Nosaltres recollim tres tipus de materials: els reutilitzables, que són les ampolles de cava, la roba i els cartutxos de tinta; els reciclables, com els petits electrodomèstics, aparells informàtics, estris domèstics –paelles, coberts,…-, cartró de grans dimensions, metalls, olis de cuina, radiografies…; i els especials, com els aerosols, piles, termòmetres, dissolvents, olis de cotxe, etc… I l’horari que tenim, perquè tothom pugui venir a portar coses, és de vuit trenta a dues, i de quatre a dos quarts de vuit, però el diumenge tenim tancat. Deixar qualsevol cosa és totalment gratuït. UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 310 La gent acostuma a portar petits electrodomèstics, i concretament porten moltes batedores com la Minipimer. Això ho he vist sempre en els quatre anys que fa que treballo en aquest punt de recollida. En relació a d’altres electrodomèstics, el que més porten és això: batedores. Bé, batedores i planxes. No sé si m’atreviria a dir aproximadament quantes minipimers es poden recollir en un mes, però… potser unes setanta… Tots aquests aparells que es deixen aquí ja no els farà servir ningú més. Segur que alguns pot ser que funcionin, però nosaltres ho preparem tot perquè separin els materials pel reciclatge. I d’aquí ja se’n van a les plantes de reciclatge. Un aspecte força interessant seria poder comprovar si, d’aquestes aproximadament setanta batedores que s’abandonen en aquest punt de recollida, en funciona alguna. De ben segur que saber-ho ens proporcionaria dades concloents per valorar la incidència real d’utilització d’aquest aparell a les cuines catalanes actuals. A banda del reciclatge industrial, un altre tipus de pràctica comuna que té força acceptació avui en dia consisteix en un reciclatge manual, de tipus artístic, que pretén reaprofitar els significats d’alguns objectes per reinterpretar els símbols de la nostra cultura. Xavi Minuesa és reciclador d’objectes i ens explica com és la seva pràctica artística: Xavi Minuesa(62). Dissenyador de làmpades amb objectes reciclats. Vaig començar fent psicologia per la UNED però em costava molt perquè havia d’estudiar tot pel meu compte i, mentrestant, anava fent làmpades amb tot el que trobava i coses així. Per això vaig anar tirant cap al disseny i vaig anar deixant la psicologia fins que em vaig matricular a l’Escola Llotja a fer Disseny Industrial. Les làmpades les vaig començar sobretot arrel[sic] d’anar fent amics invisibles i regals d’aquests. Jo sempre acabava regalant una làmpada, i així és com vaig començar a fer làmpades i làmpades. La primera estava feta amb filferro i una corda. Només amb això vaig fer una pantalla que s’aguantava amb els (62) Xavi Minuesa té una gran afició a reciclar objectes per transgredir els seus significats culturals. A partir del moment que la seva àvia li va donar alguns petits electrodomèstics vells, va començar a fer làmpades per acabar fent també altres tipus d’objectes. UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 311 mateixos filferros. Molt simple. Però d’aquesta potser ja fa deu anys. Després he començat a fer-ne amb tot tipus de materials, i sobretot, amb petits electrodomèstics, perquè la meva àvia me’n va donar uns quants. I arrel[sic] de que algú va veure que jo feia làmpades amb els electrodomèstics, em deien: Jo tinc un nosequè… i m’anaven donant coses. A més a més, també he anat trobant coses pel carrer. I el que passa també és que m’agraden els objectes que pertanyen a una altra època, perquè tenen un encant, no? I per això els he anat arreplegant. (63) Làmpada de sobretaula de Xavi Minuesa amb la Robot de Taurus que li va regalar la seva àvia. La pròpia pantalla és una gerra mesuradora d’ingredients. He fet làmpades amb una batedora(63), amb un parell d’assecadors, amb una estufa antiga, algunes planxes… i clar, també he n’he fet amb tot tipus de materials recuperats, com llaunes de tomàquet, pots de plàstic… Després, com anava recollint tants materials, també hi havia objectes que em portaven a fer coses diferents de les làmpades… Quan vaig començar a estudiar disseny vaig apartar el tema de les làmpades, perquè tot això tenia un aire més informal, més artístic. Ara penso que al darrera de tot això em quedaria amb el tema de la recuperació, de recuperar les coses, no? Estris, electrodomèstics, recuperar el que sigui… Amb això em quedaria, però per fer un disseny més formal, amb un discurs més elaborat. Quan Xavi Minuesa ens explica que li atrau l’encant dels objectes que pertanyen a una altra època, sens dubte fa referència a tot el conjunt de sensacions i de símbols culturals que transmeten. Per tant, aquest és un factor important a l’hora de valorar tant la seva pràctica artística com l’efecte que produeix la seva obra: la contrastació de significats socials i culturals quan els objectes són apartats del seu medi habitual. Així, convertir el model antiquat d’una planxa o una batedora en una làmpada de sobretaula propicia una certa reflexió que va més enllà del divertiment post-modern de posar el món a l’inrevés. UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 312 6.6.3 Reconversió en patrimoni Tots els objectes amb els quals hem mantingut relacions esdevenen part del nostre decurs vital. Alguns ho fan d’una manera passatgera i fugaç mentre que, d’altres, deixen en nosaltres una empremta entranyable convertint-se en part de la nostra pròpia història de vida. Així, visitar una exposició o visionar un documental on apareixin objectes antics ens aboca a la nostàlgia d’èpoques passades. Estudiar com alguns objectes aconsegueixen arribar a produïr en nosaltres determinades sensacions és una de les claus per desentrallar com podem projectar el seu concepte més enllà del propi límit material dels artefactes i quins són els significats que perviuen com a patrimoni cultural. Evidentment, el record d’alguns objectes ens afecta de manera particular a una persona o a un sol grup familiar. Però, quan aquest sentiment és col·lectiu i es comparteix per un determinat nombre de persones, és quan poden intentar establir com, un objecte, ha passat a formar part del patrimoni cultural. Per exemple, quan parlem de cotxes antics, el record del mític 600 desperta la nostàlgia d’èpoques viscudes en el col·lectiu d’una manera força generalitzada. Hi ha d’altres objectes, que han format part de la nostra quotidianeïtat dels últims seixanta anys, que no tenen la capacitat de despertar aquest mateix sentiment tant generalitzat, i que no han arribat a convertir-se mai en patrimoni. Així, aquest estudi precisament pretén avaluar com la batedora de braç s’ha incorporat a la cultura, de manera que, el sol fet de veure una Minipimer, o parlar d’ella, impliqui remoure tot un cúmul d’experiències viscudes en les quals, tant el recorregut vital de la persona com el de l’artefacte s’interelacionen i no permeten separar-ne l’una de l’altre. Per això, l’objectiu d’aquest apartat és esbrinar com el concepte d’aquest aparell ha entrat a formar part de les nostres vides i, en definitiva, a formar part del patrimoni cultural de la segona meitat del segle XX. UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 313 Que un objecte passi a formar part del patrimoni cultural suposa un reconeixement generalitzat i, per tant, necessita d’una reflexió que es pugui contrastar i posar en comú. Per crear una consciència sobre la riquesa patrimonial dels objectes que formen la nostra cultura material és prou important reflexionar sobre els mateixos artefactes, sobre les pautes de comportament d’un grup en un moment determinat, sobre els modus de producció i sobre tots els altres factors que hi poden influïr. Per això, el paper dels historiadors i conservadors dels Museus és tan important. Ells s’encarreguen de les tasques de catalogació i recuperació d’un patrimoni que ràpidament -moltes vegades només passant d’una generació a una altra- podria caducar. Per la seva banda, també cal destacar el paper d’antiquaris i col·leccionistes, ja que ells s’encarreguen sovint de concretar l’oferta i la demanda, de posar preu a les rareses o objectes únics, i rastrejar els últims exemplars existents d’algunes peces. Així, els historiadors, antiquaris, col·leccionistes i conservadors de museus expliquen com desenvolupen les seves tasques per difondre la riquesa cultural d’un patrimoni recent. UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 314 6.6.3.1 Història del disseny Isabel Campi ens explica que hi ha molt camí per recórrer en l’estudi de la història del disseny a Catalunya i, en concret, de la història dels electrodomèstics. Com historiadora, ha estat fent recerca en la història del disseny de la ràdio, de la televisió i dels electrodomèstics en general. Isabel Campi. Historiadora del disseny. Parlar de la història de l’electrodomèstics a Catalunya és difícil perquè hi ha poca feina feta. La persona que conec que té un llibre sobre la història dels electrodomèstics més global i amb més interpretació és el llibre de la Penny Sparke. Ella s’ha estudiat molt bé aquest tema. Perquè la resta són catàlegs d’exposicions, i els catàlegs d’exposicions són una altra cosa, són una suma d’articles. Però aquest de la Penny Sparke és un treball molt interessant sobre disseny industrial. Ella, per exemple, planteja una cosa que a mi m’havia interessat molt que és la capitalització de les primeres empreses d’electrodomèstics. I fins als anys trenta, ella explica, que jo li vaig preguntar: Com t’ho fas per escriure aquests llibres tant exhaustius sobre els cotxes?, perquè et parla de tots els països del món. I llavors ella em va dir que tenia corresponsals. I en el cas dels electrodomèstics, explica que el gran boom dels electrodomèstics dels anys trenta, -que és un tema que jo he treballat aquí per comparació-, el generen les empreses que fabriquen electricitat, ja que els beneficis que fan amb la venda d’electricitat els inverteixen en investigació, I+D d’electrodomèstics. Tu fixa’t que els primers electrodomèstics són de l’AEG, que era una empresa que feia electricitat, i la General Electric que també feia electricitat. I part dels beneficis els inverteixen en investigació i desenvolupament d’electrodomèstics perquè els electrodomèstics gasten l’electricitat que ells fabriquen. El negoci dels electrodomèstics, segons la Penny Sparke és un negoci molt internacional i molt complex. Per exemple, l’AEG, va comprar una de les primeres centrals elèctriques de Barcelona, la Sociedad Española de Electricidad, que es va convertir en la Com- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 315 pañía Barcelonesa de Electricidad que tenia al Poblenou i la gran central del carrer Mata amb turbines de l’AEG. I quan vam anar a visitar al col·leccionista Andrés Alfaro Hofmann vam trobar que aquí s’havien comercialitzat productes d’AEG des del 1912. Perquè sempre ha estat un negoci molt internacional i la Penny Sparke diu que el capital surt, als inicis, als anys trenta, en part de les companyies elèctriques. Una altra cosa que també em va fer pensar molt és el paper de les fàbriques de cotxes, que tenen una gran capacitat productiva i han d’aprofitar les premses. Hi ha, per exemple, Frigidaire i Kelvinator, que són filials de General Motors i American Motors. I part dels beneficis els inverteixen en la investigació d’unitats de refrigeració. Per tant, la nevera elèctrica és un aparell que surt de les fàbriques de cotxes. Perquè les planxes eren del mateix material que les carrosseries dels cotxes, i les manetes eren les mateixes manetes que posaven als cotxes. Ho aprofitaven tot, i això la Penny Sparke ho explica molt bé. Jo he arribat a un punt, en la història del disseny que, potser el que m’interessa més, són les teories historiogràfiques més avançades, no? En aquest moment les teories historiogràfiques més avançades són les que treballen els anglesos, indiscutiblement, que estan fugint de la història de l’art. Per a ells, això ja no té res a veure, ni amb els grans autors, ni amb les grans obres, ni amb la bellesa. Perquè quan els historiadors de l’art fan història del disseny estudien això: les grans peces, els grans autors, la recerca de la bellesa, l’estètica… Tot això es considera superat. Va ser la història del disseny que va començar Nikolaus Pevsner. I tots en som fills, d’això. I ara és quan hem de matar el pare. I els que han matat el pare són, per a mi, doncs la Penny Sparke en el últim llibre Design and Culture in the Twentieth Century, que és un llibre molt petit on fa una interpretació totalment diferent del disseny des de la perspectiva del consum. També Adrian Forty ha fet un apropament totalment sociològic. No des de la història de l’art, sinó des de la societat. Per això, aquí no hi entra si és bonic o no és bonic, o si ho ha fet un geni, sinó quins han estat els seus usos socials. I després en Jonathan Woodham ha fet també una història del disseny del segle xx molt més des de la recepció dels productes. Ara estan tots en aquesta línia perquè tenen mol- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 316 ta informació dels estudis culturals. L’antropologia i la sociologia estan aportant molta informació sobre el consum tant de cotxes, com d’electrodomèstics, sobre la mecanització de la llar,… Això és el més punter en aquest moment. I llavors, és clar, quan vaig haver de plantejar-me fer recerca, normalment fas recerca del teu país, que és el que tens més a mà, ho tens al teu voltant. Però em vaig adonar que la història del disseny que tenim aquí és els-grans-autors-del-FAD. És la història de les institucions i de les avantguardes. Jo no em considero tant avançada com aquests tres autors anglesos ni disposo de la seva informació, però sí que em vull desmarcar de la història del disseny feta com la història de l’art. Perquè aquesta ja la sabem: no cal insistir-hi. Ja sabem qui són en Marquina, en Ricard, i si ens anem una mica més endarrera, ja sabem que es va fundar el FAD abans de la guerra a mans d’uns decoradors, de’n Santiago Marco, d’en Badrines, perquè més o menys… també se n’han fet tesis, d’aquesta gent, oi? Jo em situo més des del sector de les empreses, per veure què feien les empreses que produïen aquí, tant si tenien dissenyadors contractats com si no: això està per investigar, no se sap. Com devien fer el disseny, aquestes empreses? Per exemple, les empreses de ràdio d’aquí: què feien? Clar, jo resulta que vaig estar parlant amb aquest col·leccionista de ràdios, amb en Julià, i em va dir: Si t’interessa fer una recerca sobre les ràdios del Desarrollismo pot ser interessant, perquè encara pots trobar algú amb vida. Perquè és clar, empreses com la Inter, com Lavis, com Iberia… no ho feien gens malament, eh? Jo he tingut alguns dels seus productes a les mans que no estan malament. Llavors, seria molt interessant investigar qui eren els dissenyadors d’aquestes peces, que segurament eren deliniants projectistes, que devien estar empleats. Perquè una cosa que és típica d’aquestes personalitats com el Sr. Lluelles, per exemple, d’aquests dissenyadors contractats per l’empresa, és que són gent que no han entrat a l’”star system”. Vaig descobrir que el Sr. Gibert, que es va morir, era un gran dissenyador de ràdios i que tenia productes a casa seva magnífics. Em deia: “Ara en diuen disseny, d’això. Tu et fixes en la façana –em deiaperò jo em fixo en la façana, en l’interior i en la bellesa dels circuits”. Clar, UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 317 quan et diuen això!… I aquest senyor tampoc havia entrat a l’star system. Que algú no hagi entrat a l’star system no vol dir que no existeixi o no hagi fet uns bons productes. I això és el que queda per investigar: posar de manifest aquests fenòmens. A banda de posar de manifest la manca de recerca sobre la història del disseny, Isabel Campi reclama la necessitat d’aprofondir en quins han estat els usos socials dels objectes a banda d’estudiar la trajectòria de dissenyadors reconeguts o de marques molt productives. UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 318 6.6.3.2 Antiquaris Una revisió des del punt de vista d’un antiquari ens servirà per desvetllar com són tractats els objectes quan ja tenen una certa edat i quina és la càrrega de significat que poden tenir per les persones. El màxim reconeixement d’aquestes càrregues simbòliques viscudes el protagonitzen els amants de les antiguitats, mentre que el paradigma del reconeixement mínim queda exemplificat per aquelles persones que no poden accedir a un artefacte nou i que, per falta de mitjans econòmics, es veuen forçades a fer-ne servir un de “vell”. En efecte, això queda perfectament reflectit pels qualificatius de “vell” i “antic”, que denoten una càrrega subjectiva en to despectiu i positiu respectivament. Per un objecte, arribar a ser antic és una qualitat, com a mínim, meritòria i, com a màxim, remunerable. L’antiquari Victor Gómez ens parla de quins són els canals d’aprovisionament de peces antigues i ens ofereix la seva visió sobre com es relaciona la batedora de braç amb el mercat d’antiguitats. Víctor Gómez(64). Antiquari d’objectes d’arqueologia industrial. Encants de Barcelona. De fet, vaig començar a treballar amb les antiguitats perquè el meu pare ja era “xatarrero”[sic], es dedicava a aquest “mundillo”[sic], i arran d’això, doncs em va començar a agradar. Jo he estat tota la meva vida aquí, als Encants, i és una cosa que vulguis o no vas veient cada dia, cada dia, i arriba un dia que et comença a agradar… i ja hi estàs ficat. Vaig començar amb les antiguitats en general, però sempre tenia una certa inclinació cap a la part mecànica i tècnica. I com tot això m’agradava molt m’he anat especialitzant en tot el que té una component mecànica i tècnica, el que s’anomena arqueologia industrial. Per aconseguir les meves peces em dedico a viatjar. És bàsic: viatjar. Tant a (64) Víctor Gómez treballa als Encants des que ajudava al seu pare. El seu interès per la mecànica l’ha portat a especialitzar-se en arqueologia industrial i es dedica a les antiguitats de producció industrial. Sota aquestes línies hi ha la seva tarja amb un gramòfon, emblema dels aparells antics de la línia marró. UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 319 Europa com a fora d’Europa, a Estats Units, anant a subhastes, a fires, visitar particulars, col·leccionistes… Són tots móns separats, el món de la subhasta, el món dels col·leccionistes, i el món del mercat també, que és el “mercadillo”[sic], on pot ser que surti alguna cosa per atzar. Pel que fa al tema dels electrodomèstics, l’últim que he tractat més a fons és el tema dels ventiladors. És un aparell del que, en un principi, no tenia coneixement que hi hagués grans col·leccionistes aquí, però gràcies a internet he trobat col·lecionistes molt importants, alguns de fora d’aquí. Internet és un altre món i m’he obert una altra porta dins d’aquest món. De batedores n’he tingut, però ara, per la marca no recordo quin nom tenien. Les que he tingut han estat batedores que, pel seu disseny, tenien molt de gantxo. No les he triades perquè fossin famoses, sinó perquè per elles mateixes ja ho canten. Qualsevol objecte, quan té un disseny que et crida l’atenció a tu, a mi i a qualsevol, és que és el bo. Sempre! Això sempre passa. Els més antics no, perquè qualsevol objecte industrial molt antic té una aparença que no té res a veure amb l’aparença actual. Perquè el disseny ha desenvolupat una aparença, com per exemple una màquina d’escriure, que el format que podem tenir d’una màquina d’escriure al cap és totalment diferent a les primeres màquines d’escriure. Les primeres màquines d’escriure no tenen res a veure amb una màquina d’escriure actual. I això acostuma a passar amb qualsevol objecte. A més de les batedores també he tingut cocteleres, que són molt maques. De fet, quan jo compro una d’aquestes peces ja sé més o menys a qui li puc vendre, perquè com ja tinc una cartera de gent i com que més o menys ja em sé el que li agrada a cadascú, i el que té i el que no té, el que busca o el que vol, més o menys em faig una idea de si la podré vendre. I també hi ha molts casos que no, però que veig que és un objecte bo i que agradarà, i ja està! No recordo haver venut cap batedora de braç semblant al Minipimer, però és que, com a col·lecció, tot té un mercat. Tot té una persona a qui li interessa. Perquè si jo ho comprés tot, necessitaria vint-i-cinc locals i vint-i-cinc magatzems. Jo em centro en la gent que col·lecciona objectes d’un cert valor. Perquè, a més a més de l’esperit aquest que tinc de que les antiguitats m’agraden molt, UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 320 jo m’he de guanyar la vida amb això. I llavors he d’intentar comprar i vendre alguna cosa que a mi em dongui un profit econòmic. Què dóna més profit econòmic, lògicament? Doncs el més car. El més barat, com una peça d’un euro, et donarà només un euro si l’has robat o te l’han regalat, mentre que una peça de dos-mil, possiblement et donarà alguna cosa més de marge. Normalment el que passa és que el que col·lecciona objectes d’una certa antiguitat, encara que no té perquè ser molt antic però sí carismàtic i d’una certa qualitat, sap que són objectes cars. Són els cars i són els bons. Ara, si em diuen, una batedora Moulinex, té mercat? No ho sé, perquè jo no ho he comprat ni ho he venut mai. Ni sé si algú ho compra. Però si algú t’ho compra, et pot pagar què? Un euro? Dos? Cinc? Per això aquest mercat no m’interessa. També em pot agradar molt, perquè ho veuré i m’ho miraré i m’agradarà. Però jo me n’aniré a buscar peces una mica més antigues, més carismàtiques… Tinc un amic que col·lecciona rentadores. I jo li vaig vendre rentadores a aquest senyor, però rentadores del 1930, no li vaig vendre rentadores dels anys seixanta. A mi això no m’interessa, perquè ell ja ho pot aconseguir a qualsevol “xatarrero”[sic], i en canvi, rentadores dels anys trenta, no. Aquestes són les que puc aconseguir jo com antiquari. Víctor Gómez ens explica com la demanda és la que determina el mercat d’antiguitats, i que, per exemple, si ell s’ha dedicat als ventiladors últimament és gràcies a que ha comprovat que hi havia una certa demanda. També cal destacar que, com no pot comprar-ho tot, aprofita els seus contactes per centrar-se en objectes d’un cert valor i deixar de banda objectes més barats que, malgrat li agradin, representin un marge de benefici molt petit. Cal pensar que dins d’aquest grup, hi ha les batedores elèctriques de braç. D’aquestes declaracions podem concloure, a més a més, que no hi ha col·leccionistes privats que es dediquin específicament a aquest tipus de batedores i que, si apareguésssin, això podria activar un mercat fins ara gairebé inexistent. També podem constatar que el disseny d’aquests aparells no és tant espec- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 321 tacular per cridar l’atenció com ho podria fer una coctelera cromada, o una antiga batedora de sobretaula de grans dimensions. Aquesta diferència cal atribuïr-la, segurament, a que la batedora que ens ocupa va ésser concebuda des dels seus inicis com una eina eminentment pràctica. Potser també sigui significatiu que des dels primers models fins els actuals hi ha hagut molt poques variacions formals i que, per tant, una batedora de braç antiga no desperti la mateixa nostàlgia o sensació d’antiguitat que algun altre estri com un ventilador de metall. UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 322 6.6.3.3 Museus i col·leccions Els museus representen la participació de tipus institucional en el manteniment i difusió del patrimoni universal. Per la seva banda, els col·leccionistes són el reflex de les iniciatives privades en matèria de conservació patrimonial. El Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya, el MNACTEC, es proposa un apropament al patrimoni dels objectes prioritzant el punt de vista tecnològic. El Museu de les Arts Decoratives de Barcelona, el MADB, per la seva banda, prioritza un enfoc més relacionat amb el desenvolupament del disseny dins les arts decoratives. Com tots dos estan interessats en el camp dels electrodomèstics, el nostre objectiu consisteix a aprofitar els testimonis de llurs conservadors per ampliar els nostres punts de vista en realitzar aquesta recerca. El testimoni d’Andrés Alfaro Hofmann, posseïdor de la col·lecció més gran d’electrodomèstics de l’Estat Espanyol, ens permetrà dilucidar quines són les característiques de la iniciativa privada i quines són les seves motivacions. També és important fer notar el testimoni d’Isabel Campi, que ens exposa com es fa la recerca als museus. Tots plegats descriuen quins són els punts de col·laboració entre col·leccionistes, historiadors, antiquaris i conservadors amb una finalitat comuna: la preservació del patrimoni. Contxa Bayo. Conservadora del Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya. Ja a l’època de la Generalitat Republicana, els enginyers industrials van voler crear un museu de ciència i tècnica. I fins i tot es va arribar a signar un decret, no recordo de memòria si va ser exactament l’any 1935, per dur-lo a terme. Però després va venir la Guerra Civil i es va aturar tot. I després, la postguerra. Cap a l’any 1970 i tants, un cop ja instaurada la democràcia, els enginyers van UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 323 tornar a insistir en la creació d’aquest museu i és quan es va començar a buscar un lloc ideal per ubicar-lo. Volien que fos un museu nacional, com ha arribat a ser, i no trobaven un lloc. Primer van pensar en Barcelona i es va proposar que ocupés una part de l’Estació de França. Després de pensar en altres llocs es va decidir, finalment, que s’ubiqués aquí, a Terrassa. Que fos un Museu Nacional, però descentralitzat i, de fet, com a tal, és l’únic que no està a la capital. I van pensar en aquest edifici, amb el sostre cobert amb aquestes voltes, que ja era un símbol a Terrassa de la indústria tèxtil, projectat per un arquitecte que aquí ja era molt reconegut, que es deia Lluís Moncunill, entre els anys 1907 i 1909, i que havia estat funcionant com una fàbrica fins als anys 1960. Va venir de molt poc que l’edifici no s’enderroqués i s’hi construïssin pisos. Tot i així, a cada extrem, als dos laterals, hi ha dues parcel·les on el Museu ja no és com era, sinó que es va enderrocar una part i s’hi van contruïr pisos. Però la part central es va poder salvar, i s’han salvat les xemeneies i les calderes. I després que la Generalitat ho comprés, va venir la feina de tirar-ho tot endavant i fer un projecte, que val molts diners. La part arquitectònica més interessant d’aquest museu són les voltes i, per tant, no s’hi podia afegir cap pis a sobre per engrandir l’espai. L’ampliació s’havia de fer soterrada. I per això va ser una obra molt interessant en la qual s’hi van anar traient terres i terres. Com aquest edifici està aguantat per columnes de ferro colat, lligaven tres voltes amb unes grans bigues i llavors feien el forat sota la del mig. I després ja continuaven una columna fins arribar a baix. Va ser impressionant. Crec que aquest gran esforç va valer la pena. Aquesta remodelació es va fer en vàries fases i en bastant de temps, perquè el Museu estava econòmicament molt malament. Ha estat molt interessant veure com s’ha anat gestant des de zero. Jo sóc enginyer tèxtil. Quan vaig venir aquí, en aquells moments només hi havia el director, i jo vaig entrar amb una companya, que era secretària a l’altre lloc on treballava, i vam venir les dues cap aquí... També hi havia personal subaltern, però no hi havia ningú més. En aquell moment, el que vaig fer va ser cuidar-me del personal, de la qüestió administrativa, de si venia alguna escola… A mesura que es va anar ampliant el museu i va anar entrant-hi més gent, em vaig UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 324 quedar amb les compres històriques, treballs de recerca, els fons del museu i em vaig dedicar a la conservació de les col·leccions. Perquè les col·leccions que té el museu són moltíssimes. Per exemple, hi ha física, química, tèxtil, metal·lúrgia, cinema, fotografia, ràdio, televisió, objectes de la llar, i segur que me’n deixo, perquè d’un grup d’objectes, en pots tenir doscents i, d’un altre, en pots tenir dos. Pel que fa als electrodomèstics, la col·lecció és molt gran. És que clar, l’electrodomèstic abarca moltes coses: l’alimentació, la neteja… i la col·lecció és molt gran. Podem tenir unes aspiradores antiquíssimes; podem tenir una olla a pressió francesa, perquè ja sabem que aquí, a Espanya, hi ha poca cosa, no només en electrodomèstics, sinó que aquí sempre copiem una mica, no? Hi ha poca cosa de creació. Encara que sí hi ha hagut coses com Hispano Suiza o, en el sector tèxtil, que també hi va haver molta fabricació de telers. Amb màquines de vapor, també hi va haver la Maquinista Terrestre i, a Girona, també hi va haver fàbriques de turbines. És a dir, que ja n’hi ha hagut de creació pròpia, però, a veure, les grans tecnologies són a Anglaterra, a Alemanya, a Bèlgica. I aquí sempre anem una miqueta més a la cua, però una vegada ja s’ha implantat un producte, també s’han fet coses molt interessants. I amb els electrodomèstics, la majoria de les coses eren una mica copiades. Quant als electrodomèstics de la cuina, doncs podem tenir, per exemple, una torradora, algun molinet per a moldre cafè, que tothom n’ha vist algun, de l’àvia o de qui sigui. També en vam tenir un d’aquells grans, que se’ns va cremar a l’Expo de Sevilla, en l’incendi que es va propagar la vigília de la seva inauguració. Per aquesta exposició ens van demanar cinquanta-un objectes. I tots es van cremar la vigília de la inauguració. I hi havia un molinet de cafè d’aquests que surten a les pel·lícules americanes, amb una roda immensa… Doncs es va cremar! Encara que hi hagués assegurances i tot, l’objecte va desaparèixer. Aquest és el problema. Quan et demanen un objecte per incloure’l en una exposició, és clar, l’obligació d’el Museu és cedir-lo i deixar estudiar els fons. Però encara que hi hagi una assegurança i una vigilància amb suport del correu, una persona que l’acompanyi i tot… sempre, l’objecte sempre hi surt perdent. Sempre! Per més UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 325 que es posi en un embalatge preciós, encara que les peces exposades estiguin dins d’una vitrina. Sempre hi ha alguna cosa que el malmet. Però és clar, si els museus tenen aquest patrimoni és, precisament, per això. Per cedir-lo, i que la gent el pugui conèixer. María José Balcells. Conservadora de la col·lecció de disseny. Museu de les Arts Decoratives de Barcelona. El Museu de les Arts Decoratives, com a ens independent, si no ho recordo malament, el va inaugurar Francesc Macià aquí, al Palau de Pedralbes l’any 1932. Per tant, l’any vinent farà 75 anys de la creació del museu. Després de la Guerra Civil va estar tancat fins que es va traslladar al Palau de la Virreina el 1949, on va estar-s’hi fins mitjan anys 80. Després va tancar-se fins a reobrir les seves portes l’any 1995, novament al Palau de Pedralbes. Va ser aleshores quan es va presentar la col·lecció permanent de Disseny, perquè mentre va estar a la Virreina només incloïa arts decoratives. A l’any 1994 es va presentar, encara al Palau de la Virreina, una exposició titulada “Arts decoratives a Barcelona, col·leccions per a un Museu” que ja tenia un àmbit dedicat al disseny industrial. A partir d’aquí, Marta Montmany, que encara és l’actual directora, va encetar aquest nou projecte que era incloure les col·leccions de disseny industrial. Les primeres peces provenien d’aquesta exposició. L’objectiu d’aquest museu no ha estat mai fer una col·lecció com les que hi ha a tots els museus del món, que tenen les mateixes peces, com per exemple, la cadira Barcelona, els mobles dels Eames o els dissenyadors italians. Es volia fer diferent i aleshores es va decidir fer una col·lecció de disseny d’aquí. Evidentment, contextualitzant-lo, però bàsicament només de disseny espanyol. El paràmetre “espanyol” vol dir dues coses per a nosaltres: una, que els objectes hagin estat dissenyats per dissenyadors espanyols encara que hagin acabat produïnt-se fora d’Espanya (per exemple, en Josep Lluscà té productes que han estat produïts per empreses espanyoles, però també n’hi ha que han estat produïts per empreses estrangeres –alemanyes i italianes- i que també tenim al Museu). La segona, que els dissenyadors siguin foranis però que les seves peces hagin estat produïdes per empreses espanyo- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 326 les, com per exemple, Philippe Starck. Starck en començar, va produïr-se ell mateix els seus dissenys, però la primera empresa que els hi va produïr va ser l’espanyola Disform. I per això al Museu també tenim productes de Philippe Starck produïts per Disform. També tenim alguna peça més internacional. Aquesta és una col·lecció que volem ampliar amb peces que ens ajudin a contextualitzar les que ja tenim, fugint d’aquelles que poden ser mítiques a nivell mundial però que, de fet, no han estat clars referents del nostre propi disseny. Ara estem preparant una col·lecció de disseny industrial per l’any vinent que inclou força aparells electrodomèstics. També tenim altres electrodomèstics que van entrar a la col·lecció després de l’any 2000 però que ja no vam incloure perquè havíem de tancar la publicació. Altres són peces antigues de les quals pràcticament no tenim o no hem trobat documentació i que, per tant, no hem pogut incloure en el catàleg. Aquestes peces necessiten més estudi i més recerca que no hem pogut fer. Al catàleg de l’exposició que estem preparant, una de les coses que volíem fer era publicar una petita història de totes les empreses de les quals en tenim peces, però crec que finalment no serà possible perquè queda molta feina per fer. La majoria són empreses que ja no existeixen i de les que gairebé no s’en sap res i, per tant, s’ha de fer una recerca molt exhaustiva en arxius, registres mercantils, etc... Això requereix personal dedicat gairebé de forma exclusiva i ara mateix no ho podem assumir. Andrés Alfaro Hofmann. Col·leccionista d’electrodomèstics europeus i nord-americans. La meva afició pel camp dels electrodomèstics va començar més aviat com una aproximació al que és l’estètica de la màquina. Jo sempre havia estat molt aficionat a muntar els aparells, i a desmuntar-los i tal. Tenia una afició de fer i desfer, no? I en un moment donat em vaig involucrar molt en el tema del disseny dels mobles. Jo era col·leccionista de mobles art-decó, i en una certa conexió amb el disseny industrial dels anys 30, vaig començar a comprar una sèrie de peces. Una estufa de la casa Siemens, que era funcionalista, algún UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 327 electrodomèstic de Behrens…, totes aquestes peces que són icones del disseny industrial dels anys 30. Però… sense massa criteri, només per la seua estètica. Així vaig començar a acumular una sèrie de peces; i ja no entraven només dels anys trenta, sinó que vaig començar a comprar-ne de més antigues, de les primeres peces que varen sortir al mercat i, d’alguna manera, vaig començar a sistematitzar la col·lecció; a documentar-me, conèixer les col·leccions que hi havia fora… Vaig estar un mes i pico a Alemanya, recorrent totes les col·leccions que hi havia. Estic parlant de l’any 1987-1988, que vaig fer un viatge a Alemanya i vaig visitar el Museu d’Arts Decoratives a Düsseldorf, el Museu de Colònia, i un altre que està a Munich. I vaig adonar-me que tenia una certa cultura del producte que en aquell moment no estava gaire…, que no hi havia un cert foment. I vaig començar a comprar documentació, llibres, vaig començar a seleccionar, i vaig pensar que no existia una història de l’electrodomèstic a nivell global, a nivell, si més no, d’electrodomèstic europeu, perquè Espanya era un país molt receptiu a les peces estrangeres, no? I això em va donar la possibilitat de trobar, en mercadets o gent que em va oferir peces i tal, que eren americanes, angleses, alemanyes, italianes, i que realment no hi havia competència, perquè llavors, aquestes coses… Avui en dia ja hi ha més inquietud, la gent ja identifica les peces, hi ha més documentació, s’ha mediatitzat molt més la cultura del producte, no? I jo, quan vaig començar, doncs no tenia competència. Podia anar al migdia al mercadet i trobar algunes peces interessants, no? I bé, això va ser molt al principi, i vaig començar a sistematitzar els criteris de selecció. Jo és que he sigut sempre molt col·leccionista. I de moltes coses. Vaig començar quan era xicotet els cromos, i després vaig començar a col·leccionar coses molt estranyes, llapiceres… mm… coses de lo més variat. T’estic parlant de quan jo tenia 14 o 15 anys. I del que he comentat abans, de l’interès per l’estètica de la màquina, pels cotxes, pels electrodomèstics, doncs sempre m’han cridat molt l’atenció. Sempre que he tingut l’oportunitat de veure un museu d’automòbils o un museu de productes, sempre m’ha interessat. I en un moment donat jo pensava que la col·lecció podia tenir un sentit i que podia estar especialitzada en electrodomèstics, perquè totes les col·leccions que jo coneixia que estaven un UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 328 poc al voltant dels electrodomèstics com, per exemple, de ràdios, que coneixia moltes col·leccions, o de televisors, o de peces molt significatives puntuals, molt especialitzades en els anys cinquanta, o en l’art decó, però no tenien la globalitat que jo volia donar-li. Jo volia una perspectiva més global, i fer una selecció, doncs clar, molt particular, però amb una revisió del que ha estat l’evolució de l’electrodomèstic en el segle XX. I amb totes les influències de l’Art Nouveau, que està molt conectat a la indústria de l’automòbil, conectat a les tendències artístiques i prima, dins de la col·lecció, el que és l’evolució formal. Tenint en compte les innovacions tecnològiques que puntualment apareixen en molts aparells. La meva col·lecció no és una fundació, ni tampoc un museu. No és per modèstia ni res, sinó que és una col·lecció que es pot visitar(65). Jo al principi tenia un petit magatzem a València i guardava allà les peces i les col·locava en una prestatgeria. I en un moment donat el meu pare tenia ací, a Godella, un espai gran i em va oferir la possibilitat de cedir-me’l per construïr una nau, que alhora fós també un espai de treball. I estam ací des de l’any 1997. Perquè ara farem 10 anys. El destí que tindrà aquesta col·lecció, m’imagino que serà una donació, que em puga garantir que la gent s’hi interessi, ja sigui una institució, sigui pública o privada, però que em garanteixi a mi que això es va a continuar, que es va a mantenir. No tinc cap interès en que això es desfaça, no? Perquè té un sentit com a col·lecció, com a conjunt. Perquè m’ha costat molt, i després perquè hi ha un discurs al darrere, que serà un discurs molt particular, però que és un discurs. (65) Detall de l’exposició permanent de la Col·lecció Alfaro Hofmann a Godella. Isabel Campi. Historiadora del disseny. En el panorama d’aquí, potser cal destacar l’exposició d’electrodomèstics i el catàleg de la Col·lecció Alfaro Hofmann. També el Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya vol investigar una col·lecció d’electrodomèstics de mil peces i escaix que estan al magatzem. Tot això encara està per començar. El dia que s’hi posin tindran una feina tremenda. Fins ara, aquest Museu ha catalogat ràdios, gramòfons, telèfons, televisors i actualment estan exhibint una UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 329 exposició de càmeres fotogràfiques. S’aprofiten les exposicions perquè, a part de que serveixen per divulgar els fons, són un motiu per investigar una col·lecció, per detectar les peces que falten. Perquè, quan vam muntar l’exposició de les (66) Detall de l’exposició Mira’t la ràdio organitzada al Mnactec. Barcelona, 2005. ràdios(66), ens vam adonar que no teníem ràdios rodones. Teníem ràdios de capelleta, ràdios de pernil -que es diuen així perquè tenen la forma d’una llauna de pernil-, ràdios quadrades, en format horitzontal i vertical, de tots els tipus que vulguis, però ens faltaven ràdios rodones. I llavors se’n van comprar dues, que són peces molt bones, i ara tenen totes les tipologies. I és que una exposició serveix per detectar forats. I quan es detecta un forat es compra la peça o se li demana a un col·leccionista. En el cas de l’exposició de la tele, per exemple, ens faltava una peça del Phillippe Starck que està feta d’aglomerat, que es considera ecològica, i no en trobàvem cap. Finalment el col·leccionista Alfaro Hofmann ens la va deixar. I és a través de les exposicions que criden els experts i es fa la recerca. Andrés Alfaro Hofmann. Col·leccionista d’electrodomèstics europeus i nord-americans. La majoria dels electrodomèstics de la meva col·lecció els he obtingut dels encants. De Madrid, de Barcelona, de València… Els encants que més he freqüentat són els de Madrid, perquè hi vaig estar vivint durant dos anys, i els de València, perquè és on visc. I als de Barcelona hi he anat puntualment, quan he fet algun viatge. María José Balcells. Conservadora de la col·lecció de disseny. Museu de les Arts Decoratives de Barcelona. El noranta per cent de la col·lecció són donacions. I les donacions provenen, bé d’empreses, bé dels propis dissenyadors o bé d’alguns particulars que, de vegades, tenen alguna cosa i no saben què fer-ne i et truquen dient: Escolta, que tinc això, que us pot interessar?; i nosaltres diem sí o no. Altres vegades hi ha gent que té consciència del que té i ens truca sabent que ens interessarà. I alguna peça, malauradament molt poques, la podem adquirir. El que passa és que el UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 330 pressupost que tenim per adquisicions és molt reduït. La nostra col·lecció és de disseny espanyol, i trobar material per comprar, si no és una peça contemporània, és molt difícil. Per trobar coses antigues has de fer una recerca molt exhaustiva. En subhastes, o en algun antiquari... Però és molt difícil. Pel que fa als electrodomèstics, de vegades, quan es desmantella un pis, o tanca una botiga que té algun stock...com els preus són molt més “ridículs” en el sentit de que es venen a preu d’aparells vells, els podem comprar. Normalment es tracta de quantitats molt petites, per exemple, de seixanta, cent o doscents euros, i encara ho podem adquirir. Però tot i amb això per l’administració és complicat, ja que has de seguir uns processos i uns tràmits que no ho faciliten. En el cas dels electrodomèstics, gairebé el cent per cent de les peces de la col·lecció són donacions. La representació més gran que tenim és la dels productes dissenyats per Gabriel Lluelles. Podríem dir que aquestes peces conformen el vuitanta per cent de la col·lecció d’electrodomèstics. A banda de per la seva generosa donació, perquè és un dels dissenyadors espanyols més importants que hi ha hagut amb nom i cognoms. Perquè moltes vegades, a les empreses hi ha un equip tècnic i no saps ben bé qui hi ha al darrere d’aquell disseny. En canvi en Gabriel Lluelles consta a tots els papers que et trobes de l’època. A més el tenim aquí i és tremendament amable i col·laborador, i això representa una gran facilitat. A més en Gabriel Lluelles ha fet les fitxes de tots els aparells en que ell va intervenir. Bé, conjuntament amb la seva dona, la senyora Pepita Lluelles, que ara és la seva principal col·laboradora. Són unes fitxes molt complertes amb totes les dades tècniques, dates de producció i premis. Alguns dels electrodomèstics dissenyats per Gabriel Lluelles que tenim a la col·lecció del museu ens els ha donat ell. I altres, provenen de donacions d’altres particulars. Pel que fa referència als electrodomèstics en general, moltes de les peces ens les ha cedit Andrés Alfaro Hofmann. Afortunadament, tenim aquesta mena de protectors. D’entre les empreses, Soler & Palau ens ha donat algun aparell. I també les peces més modernes que tenim, d’ADN Design, que són la planxa Solium i el radiador Bravo, ens han estat donades per BHS Krainel i BHS Ufesa Industrial, UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 331 respectivament, del País Basc. També Fagor ens ha donat algun producte. Pel que fa als aparells més antics és molt difícil de trobar-los, normalment són peces que la gent té a casa. Però és clar, quan es té un electrodomèstic a casa que ja no serveix, el que se t’acut és llençar-lo, no penses que allò pugui tenir interès per estar en un museu, no? Recuperar aquestes peces sempre és difícil. Amb el disseny d’electrodomèstics contemporani doncs sí que intentem estar a l’aguait de les coses més novedoses i més interessants que s’estan fent per incorporar-les al moment a la col·lecció. Contxa Bayo. Conservadora del Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya. Quan un museu es nodreix de tants objectes diferents com és el cas del Museu de la Ciència i de la Tècnica, pràcticament el vuitanta per cent són donacions. I al principi es podia agafar tot perquè no hi havia pràcticament res, però després s’ha hagut d’anar seleccionant i, quan el museu s’ha estructurat, ja s’han pogut comprar objectes. Per exemple, quan es va preparar l’exposició de la ràdio, es va veure que mancava alguna peça. I com que tens contactes i estàs acostumada a tractar amb molta gent, a l’endemà mateix podíem haver-ne aconseguit alguna. Que potser després vam trigar un mes a tenir-la, perquè la vaig trobar a Anglaterra, a través d’un col·leccionista d’aquí que m’ho va dir. Però bé, no sempre surt tot tan bé, eh? Normalment, l’aprovisionament de peces del museu es fa pel boca a boca. La sort que tenim és que d’aquests objectes tothom en té o n’ha tingut. I, per exemple, en fer canvis de casa, o en fer neteja, ens truquen per oferir-nos coses. És el contrari d’una obra d’art, que com acostuma a haver-ni una, hi tindríem poc accés. Nosaltres acostumem a completar les col·leccions quan muntem una exposició. Perquè és quan ho poses tot junt i veus l’evolució, que detectes si et falta alguna cosa i si podem, intentem aconseguir-la encara que sigui comprant-la. Peró principalment aconseguim tots els objectes per donació. I els objectes els guardem tots als magatzems, ennumerats, marcats i fitxats. Els posem en prestatgeries d’aquestes que es poden córrer. I així, sempre que UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 332 algú en demana veure’n algun, ho demana amb antel·lació i en una sala els pot veure. El museu va fent periòdicament exposicions d’un tema determinat per anar donant a conèixer els diferents fons. Ja s’han fet les exposicions de la televisió, de la ràdio, i actualment hi ha la de fotografia. Les que estan previstes en un futur proper són les d’ordinadors i so. I per al final de l’any que ve estem preparant-ne una sobre l’alta tecnologia del tèxtil d’avui. Hem vist com és gràcies a la tasca de totes aquestes persones que el patrimoni dels objectes que comparteixen la vida quotidiana amb nosaltres gaudeix d’aquesta sistematització i difusió cultural, malgrat les institucions no puguin permetre’s invertir en la compra de peces cares. Contxa Bayo ens ha explicat que al Museu de la Ciència i de la Tècnica aprofiten les exposicions per detectar quina peça els falta i procuren comprar-la com un fet excepcional, i Maria José Balcells també comenta que el Museu d’Arts Decoratives procura anar adquirint algunes peces mentre estan a la venda al mercat per evitar una sobrevaloració posterior. Per sort, la iniciativa privada dels col·leccionistes pot suplir les mancances a les que s’enfronten les institucions. Pel que fa a la batedora de braç, l’exposició dedicada a Gabriel Lluelles per part d’Andrés Alfaro Hofmann és, de moment, el primer intent de preservar-la com a patrimoni. Cal comptar que el catàleg editat per a aquesta exposició és el primer document que deixa un testimoni prou substancial de la Minipimer i de la resta d’aparells dissenyats per en Lluelles. UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 333 6.6.4 Cloenda: Reestructuració de les pràctiques culturals i pervivència d’alguns objectes. Sempre he considerat que el paper que desenvolupen els objectes en una cultura no és mai passiu i això em porta a reflexionar sobre com la introducció dels electrodomèstics a la llar ha pogut canviar alguns aspectes de la vida quotidiana. Ningú dubta que l’ajut que han proporcionat alguns d’ells en la realització de les tasques més feixugues de la llar ha tingut una significació força especial, però voldria aprofondir en la repercusió que el seu ús ha tingut més enllà de la mera utilització. La botiguera d’electrodomèstics fa una referència a com han estat modificades algunes de les pràctiques culturals. Cristina Pérez. Botiguera d’electrodomèstics. És que mentre que les dones estaven allà rentant i “dale-que-te-pego”, podrien estar passejant-se pel barri o parlant amb una veïna: He posat la rentadora i ara ens posem a parlar. Després també hi havia molta gent que tenia minyona i aquesta es passava hores rentant. Rentant exclusivament roba, vaixelles, la cuina… Els electrodomèstics van substituïr el servei domèstic en part, sí. Perquè hi havia gent que només tenia dona de fer feines per rentar la roba i potser per planxar-la. Però només per rentar. També hi havia gent que la tenia per tot, no? Però llavors també, durant unes hores, les tenia ocupades rentant. Llavors, potser amb els electrodomèstics ja no feia falta que es quedés a sopar i que dormís a casa. Tot això es va anar suprimint. La roba quedava molt més maca, era molt més fàcil de doblegar. I després, quan va venir el rentavaixelles, doncs també. Hi havia moltes noies que treballaven fins les cinc de la tarda, perquè després de dinar et recollien la cuina. I després, amb el rentavaixelles deies: Doncs no cal, ja ho fico tot jo i no cal que una persona es quedi. Sí, va treure, gràcies a Déu, a molta gent d’aquest tipus de treball. UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 334 Cristina fa esment per una banda de la quantitat d’hores de feina que els electrodomèstics han tret a les dones i, per l’altra, la desocupació de moltes minyones de la llar. Evidentment l’argumentació d’aquest testimoni ens faria revisar molts dels factors -alguns dels quals ja s’han tingut en compte durant l’elaboració d’aquest estudi-, que ens expliquen el desenvolupament dels canvis durant la segona meitat del segle vint a nivell econòmic, social i cultural. De fet, el que sí m’interessa destacar particularment d’aquestes declaracions és el comentari que l’aparició dels electrodomèstics als nuclis familiars va reduïr dràsticament el nombre d’hores de dedicació al desenvolupament de les tasques més feixugues de la llar. I que aquest fenòmen, com ha declarat anteriorment Cristina Pérez, va ésser celebrat amb gran entusiasme pels consumidors. Aquest entusiasme, sorgit gràcies a la difusió dels primers grans electrodomèstics de la línia blanca, es va anar contagiant fins arribar a generar una gran demanda que va abastar les llars catalanes de0ls electrodomèstics de la línia marró i els petits electrodomèstics de la línia blanca. El paper dels electrodomèstics, doncs, va anar guanyant protagonisme, fins arribar a ser un puntal de referència a l’hora de definir el tipus de vida de la llar occidental durant la segona meitat del segle XX. Pressuposant doncs, que el paper que els objectes desenvolupen en una cultura no és passiu, és important aprofondir en quina és la responsabilitat dels electrodomèstics en els canvis que han tingut lloc a la unitat domèstica durant els últims cinquanta anys. Perquè el fet que les mestresses tinguéssin més temps lliure i poguessin, d’aquesta manera, dedicar-se a treballar fora de casa i fer les seves aportacions dineràries a l’economia domèstica, va variar totalment els rols del nucli familiar en una incipient societat de consum. Realment, en el rerafons de l’aparició de les aplicacions electrodomèstiques per la llar, hi ha una gran revolució domèstica social i cultural. Parlant de canvis, ja en una època més propera, des dels anys 1990s fins avui dia, els botiguers d’electrodomèstics Cristina Pérez i Napo Pallejà ens expliquen com van variar els sistemes de distribució dels aparells i la UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 335 despersonalització del tracte entre venedor i comprador. Cristina Pérez. Botiguera d’electrodomèstics. És que l’electrodomèstic sempre ha tingut demanda. I al tenir tanta demanda, tanta, tanta demanda, és quan va ser que els grans magatzems, van començar a vendre electrodomèstics. Clar, un magatzem d’aquest tipus podia comprar molt més que el que compràvem nosaltres, que ens regalaven els creuers. Els meus pares estaven de viatge a l’extranger contínuament. I per això aquí llavors va ser necessari fer les agrupacions de comerciants. Però ni l’agrupació de comerciants podia oferir els preus dels grans magatzems, perquè l’altre pagava igual per tenir electrodomèstics com per tenir plàtans o tenir arròs. I no posaven res en marxa. Tu te n’anaves amb la rentadora i arribaves a casa i el que era “listillo”[sic] aconseguia posar-la, i el que no, demanava ajut o acabava trucant a una botiga perquè li posessin en marxa, i clar, no volia pagar res. Clar, a tu et deien: És que no puc posar-la en marxa. I deies: I a on l’ha comprat? -Al Carrefour. -Doncs que li vinguin a posar en marxa els de Carrefour. Vull dir-te que la gent, per estalviar, feien això. Era aquest esperit d’estalvi. I això és el que va matar als comerciants d’electrodomèstics, que no es podien defensar. Perquè si venia algú a comprar a la botiga, tu li deies: Mira, això t’ho deixo per cent cinquanta-mil pessetes. I ja havien recorregut tot Barcelona. I deies: Ja ha anat al Carrefour? I et deien: Sí, val el mateix. O: Al Carrefour m’ho donen dues mil pessetes més barat. I nosaltres dèiem: Doncs jo no t’ho puc donar, perquè jo te’l porto a casa, jo te l’instalo, jo te’l poso com faci falta, jo, si l’antena la tens torta et pujo al terrat i te la poso bé… i això, no t’ho cobro. Ja em diràs de si et bé de que sigui tres mil pessetes més barat. Napo Pallejà. Botiguer d’electrodomèstics. I és que hi ha un punt d’inflexió que és important. Quan El Corte Inglés de Plaça Catalunya va obrir una planta d’electrodomèstics, tot era com un 20% més car que les botigues petites i familiars com la del meu sogre. I al cap de ben bé deu o quinze anys era a l’inrevés: era més barat El Corte Inglés que Radio UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 336 Martín. I era d’esperar, perquè quan Radio Martín era tant petita, doncs potser li cabien tres neveres, quatre o cinc televisors, … I quan deies: És que també hi ha un model que té comandament a distància, i més polsades, etc…, la gent deia: M’agradaria veure’l. I li contestàvem: Doncs mira, vés al Corte Inglés i te’l mires. I llavors anàven a El Corte Inglés, ho miraven, que de pas veien el preu, i després venien a Radio Martín dient: Sí, sí, ho compro. Cristina Pérez. Botiguera d’electrodomèstics. La botiga va funcionar fins l’any 1996. I si va acabar la botiga va ser per aquesta situació de la gent que ja anava a comprar d’aquesta manera, de carrefours[sic] i tal. I perquè la gent ja no tenia l’honradesa que tenia abans. Va ser un canvi total. Les lletres ja eren impossibles i llavors s’anava a demanar crèdit. Si, per exemple, li deies a un client que podia pagar en tres vegades, et deien: Ah, però si això també ens ho fa El Corte Inglés. I per això hem estat venint aquí tota la vida a comprar? Més que res era això, no? Aquest canvi, aquesta falta de reconeixement. Va ser un canvi social. I això va passar amb tot. Perquè a les poques botigues que queden es veu que només hi ha gent gran. I al cap d’un temps veus que tanquen perquè ja s’han fet grans i no han trobat a ningú que vulgui estar-se allà. Per exemple, ara, si tu vols obrir una botiga ha de ser en un lloc important, i això val molts diners, i llavors, clar, els dependents que hi ha no estan gens motivats perquè segurament estan contractats amb un sou molt baix i perquè tampoc no tenen… no ho sé, aquella il·lusió. Ja no té res el mateix encant. Perquè abans la gent tenia molta il·lusió, fins i tot el fabricant, a qui li feia molta il·lusió. Els electrodomèstics eren una cosa nova, que no li costaria de vendre i que entusiasmava. I en canvi ara no hi ha la mateixa il·lusió. Perquè ara, quan algú se’n va a viure a una casa, es monta la casa i ja no pensa en… Tu ja penses com a natural tenir una tele, tenir una rentadora, un rentavaixelles també, tenir aigua calenta, tenir nevera també. I que tingui congelador, perquè tu treballes i tal; i el microones, perquè si arribes i és tard… És a dir, que això ja ho consideres com una cosa que és una necessitat, no un luxe. És una cosa que UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 337 necessites per viure. I la il·lusió no és la mateixa. Napo i Cristina denuncien que el tracte educat i amable entre venedors i clients va ser l’expressió d’un temps entranyable, mentre que les noves formes d’obtenció d’aparells electrodomèstics i altres béns suposen el sacrifici d’aquella confiança i cordialitat. També m’interessa remarcar una altra consideració de Cristina Pérez quan diu que hem passat de considerar que la possessió de les aplicacions electrodomèstiques era un luxe a pensar que són una cosa necessària i imprescindible, i que això d’alguna manera ha eliminat bona part de la il·lusió per obtenir certs aparells. En aquesta mitja centúria, és molt possible que haguem passat a considerar que els grans aparells de la línia blanca són imprescindibles, que els petits electrodomèstics de la línia blanca són innecessaris o poc necessaris i que centrem les nostres il·lusions en aquells aparells de la línia marró que, per la seva tecnologia complexa representin realment un luxe. Em refereixo a grans televisors de plasma o sofisticats equips de so i informàtica. Això que, sens dubte, és una generalització exhaustiva, pot arribar a tenir excepcions i des d’un estudi que pretén biografiar la batedora elèctrica de braç cal intentar esbrinar com aquest petit electrodomèstic hi participa o no. Per això cal revisar, d’entre algunes aportacions, les que hi fan referència. En primer lloc, podem considerar cert que la batedora de braç, com a petit electrodomèstic, hagi deixat de ser necessària? En Gabriel Lluelles i en Jordi Mañà ho desmenteixen comparant-los amb d’altres petits electrodomèstics. Els dissenyadors industrials remarquen el fet que, malgrat la vida hagi canviat tant en aquests últims cinquanta anys, la batedora ha continuat gairebé impertorbable. És a dir que la tipologia d’aquest aparell ha aconseguit sobreviure en una societat de consum tant activa com és l’actual. UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 338 Gabriel Lluelles. Dissenyador de Pimer, Braun Espanyola i Taurus. Avui dia, el Minipimer està per tot arreu. En canvi molts útils dels que fèiem llavors durant aquella època com, per exemple, els molinets de cafè, han desaparegut i ja no se’n veu ni un. Perquè avui en dia hi ha cafès envasats al buit. O l’enceradora, aquella enceradora que fèiem nosaltres, a Pimer, ara ja ha desaparegut del mapa. I no se’n veu cap, perquè avui dia hi ha el parquet i el parquet ja va envernissat. La majoria de les enceradores les veníem al nord. I les visites, no, però tots els habitants d’una casa, tenien unes pantufles a l’entrada i se les posaven per la casa per anar pulint el terre mentre anaven caminant. Jordi Mañà. Dissenyador industrial i teòric del disseny. Jo crec que la Minipimer té una cosa especial, i ho dic per la nostra pròpia experiència, que la meva dona mateix ho podria haver explicat, que és que, de tots els electrodomèstics que hi ha a casa, aquest és un artefacte que no s’oculta mai. Sempre està present perquè, al llarg de la setmana, sempre hi ha un moment o altre que es fa servir. Quan a casa hi ha hagut nens, ha estat utilitzat algun cop al dia com a mínim. És interessant la diferència que això comporta amb altres aparells; que és omnipresent, que sempre està allà i que potser per això s’ha fet tant familiar. Mentre que hi ha coses que sí que les tens, però que potser les guardes dalt de l’armari, com per exemple l’espremedora de taronjes. Tot i que també hi ha èpoques en que es fa molt de suc de taronja, potser no té la presència que té aquest aparell. La batedora de braç té la virtut que ocupa poc lloc, de que hi ha aquell dispositiu per penjar-lo a la paret, … I a diferència d’altres, aquest electrodomèstic sempre ha estat present, si més no, aquesta és l’experiència de casa nostra. El Minipimer era com els cullerots, allò que sempre tens allà penjat i que sempre vols tenir a mà perquè en fas ús quasi cada dia. Jordi Mañà ressalta la qualitat d’omnipresència de la batedora elèctrica de braç a la cuina com un objecte realment útil i indispensable, diferenciant-la de tots els altres petits electrodomèstics del seu grup. Lluelles exposa que molts dels electrodomèstics que van projectar-se a UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 339 l’època de la Minipimer ja no existeixen perquè s’han eliminat les funcions que solventaven, és a dir que han variat el conjunt de pràctiques culturals que els feien un objecte pràctic i necessari. Sobre les pràctiques culturals ens en parla Guy Julier: Guy Julier. Teòric i historiador del disseny. Universitat de Leeds. Una cosa que dice el libro de un americano, Harvey Molotch, Where stuff comes from?, en las primeras páginas es que de la tostadora lo importante es el proyecto de tostadora. Porque tener una tostadora quiere decir que tienes pan, que es pan inglés, que tienes mermelada y mantequilla, platos de un cierto diámetro, cuchillos... Y también hay que tener en cuenta una parte humana, como el desayuno, o la hora del té, etc… Con esto quiero decir que estoy pensando menos en el consumo de objetos individuales que en las prácticas de la vida cotidiana, que tienen sus propias normas, que existen gracias a un diálogo entre las personas y los objetos. Este intento de pensar en las prácticas, en lugar de pensar en el consumo, para mí siempre ha sido muy importante. Yo siempre he estado un poco incómodo considerando sólo al consumo. Para mí es más provechoso pensar en las prácticas, contando con que implica una práctica que es más social, con unas normas alrededor de unos objetos que están acordadas entre todos. Hay consenso social. Y también implica que ves un objeto como una parte de una red de otros objetos y personas… Porque los objetos no son neutrales, sino que juegan su parte activa en los cambios. Les pràctiques culturals són, en definitiva, les que decideixen la pervivència dels objectes en una determinada cultura. Això explica, per exemple, la quasi total extinció dels molinets de cafè. El fet que les tecnologies per envasar-lo al buit siguin tant habituals condiciona als usuaris a comprar-lo molt, tot i que els més cafeters admetin que l’aroma del cafè recent molt és incomparable. Tornant a la batedora de braç, també és possible que les maioneses envasades, els gaspatxos en tetrabick i els “potitos” de papilla UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 340 infantil puguin algun dia substituïr les pràctiques culinàries actuals. De fet, aquest és un procés que ja hem començat a identificar sobretot a les entrevistes efectuades als homes. Però també és cert que tots reconeixen les diferències de qualitat entre el menjar preparat a casa i el menjar envasat. Guy Julier ens parla també de quin és el llenguatge que percebim dels objectes a partir de la imatge que ells mateixos ofereixen i s’hi refereix com a semàntica dels objectes: Guy Julier. Teòric i historiador del disseny. Universitat de Leeds. Adrian Forty, cuando habla de las empresas de electrodomésticos que florecieron, explica que pasaron bastantes años pensando ¿cómo podemos crear una “semántica” de estos equipos? Por ejemplo, la antigua marca Hoover. Hace poco fuimos a comprar una lavadora y nos dimos cuenta de que esta marca está vendiendo electrodomésticos con la semántica del diseño de los años 50. Como para provocar un poco de nostalgia, porque Hoover tiene mucho prestigio... Por ejemplo LG es una marca bastante nueva en Inglaterra, mientras que, por ejemplo, la gente de mi edad recordamos a nuestras madres con el Hoover. Y esta marca aprovecha esta nostalgia para decir que sus productos son los más auténticos. Ja hem citat aquesta tendència al retrobament de formes més antigues que els teòrics i historiadors del disseny italians anomenen Modernariato. El que ens interessa és valorar com és el llenguatge que ens ofereix la batedora de braç a partir de la seva pròpia imatge i de l’experiència del nostre col·lectiu. El dissenyador Jordi Mañà ens ofereix les seves impressions: Jordi Mañà. Dissenyador industrial i teòric del disseny. I des d’un punt de vista més subliminal, també hi ha un aspecte a destacar d’aquesta batedora i és que té una imatge inconfusible. No s’assembla a cap altra cosa. Té una personalitat i una identitat úniques. És una icona que s’identifica ràpidament. UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 341 El testimoni de Jordi Mañà diu que aquest aparell és inconfusible i que, per tant, té una personalitat pròpia que el diferencia absolutament de tot. El propi aspecte formal l’identifica, gràcies a les experiències amb ell viscudes, i el converteix en un símbol cultural. Voldria acabar aquesta biografia amb una cita agosarada del dissenyador André Ricard, que amb les seves impressions augura un futur possible i fatal per a la majoria de petits electrodomèstics excepte la batedora elèctrica de braç: la seva lenta desaparició. André Ricard. Dissenyador industrial. Jo crec que els petits electrodomèstics sí que han canviat, evidentment, la vida a la casa, però mai tant com ho han fet els grans electrodomèstics. Jo podria viure perfectament sense petits electrodomèstics. I, de fet, acabo de dissenyar una espremedora manual sense electricitat, consistent en reprendre el bon costum d’esprémer les taronjes manualment. Jo ja no tinc la liquadora, ja no existeix: l’hem regalat o no sé què… Conservem un Minipimer -un Braun o un Moulinex- per fer el gaspatxo. Tampoc tenim torradora; ni utilitzem el ganivet elèctric, el raspall de dents està en un racó i el llençarem un d’aquests dies. Hem de tornar a estris més senzills… UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 342 UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 343 7. Conclusions: El mètode biogràfic com estudi de l’experiència dels usuaris. Un dels principals objectius d’aquest treball era precisament aprofondir en les relacions que hi ha entre la història del disseny d’un objecte i la història de la incidència que produeix aquell objecte en un marc socio-cultural determinat. A la introducció hem vist com Baudrillard (1968) es lamentava que el tractat de Giedion (1948) només feia una anàlisi dels canvis estructurals socials lligats a l’evolució de l’objecte tècnic i que, per tant, no donava resposta a com són viscuts els objectes per part de les persones, a quines altres necessitats donen resposta i en quin sistema cultural, infra o transcultural, es fonamenta la seva quotidianitat. La intenció d’aquest estudi consistia precisament en dedicar un capítol a l’explicació de la història de la batedora des d’un punt de vista que tingués en compte l’evolució tècnica d’aquest aparell dins d’un entorn social i valorés com els objectes canvien la seva forma i la seva estructura a partir de les diferents transformacions econòmiques i culturals; i també contrastar-lo amb un altre apartat, la història de vida de la mateixa batedora, que expliqués com aquest aparell ha estat viscut i quines són les aspiracions de diferents persones dins d’un sistema cultural. Així és com el mètode biogràfic ha estat el vehicle emprat per interpretar la incidència dels productes en els seus usuaris i totes aquelles persones que hi tenen alguna relació, aprofondint en el paper dels receptors d’aquests productes i les seves experiències, a més a més de parlar només de dissenyadors i modus de producció com emissors dels productes. A banda d’estudiar la història des del punt de vista de l’emissor -en el capítol d’història de la batedora- i la del receptor -en el capítol d’història de vida-, tampoc cal classificar els testimonis emissors (dissenyadors o pro- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 344 ductors) únicament d’objectius perquè, com ells mateixos expliquen també les seves experiències d’un modus tan personal, es pot dir que esdevenen alhora emissors de tot un seguit de productes, però també conviuen i interpreten els objectes i signes de la cultura en la que viuen i, per tant, són també receptors de tot el sistema social i cultural que els envolta. Un altre aspecte a destacar són els punts de confluència entre l’objectivitat necessària per dur a terme el projecte d’un objecte que s’ha de produïr en sèrie per a un públic nombrós i anònim; i entre les subjectivitats dels testimonis individuals dels qui han circumscrit aquest objecte a les seves pràctiques quotidianes. Sempre que les prediccions d’un productor o dissenyador i les aspiracions i necessitats dels usuaris coincideixen, podem afirmar que hi ha hagut una gran dosi d’intuïció per part dels primers. Les tendències teòriques actuals en la història del disseny que pretenen estudiar el paper del consumidor ens diuen que el públic té la seva manera de realitzar les seves activitats de consum i es reapropia dels significats dels objectes per ajustar-los a les seves necessitats socials i culturals. Això implica que, en variar les necessitats del públic, els significats dels objectes variaran també. I per tant, el pas d’una etapa autàrquica a la societat de consum ha suposat en aquests cinquanta últims anys, sens dubte, un canvi considerable de significats a tenir en compte. Per tant és meritòria la impertorbabilitat d’un objecte, com la batedora de braç, que ha mantingut gairebé intacta la seva tipologia des del seu inici. En una guia de premsa publicada a internet sobre Braun llegeixo: “El principal producte de Pimer era Minipimer, la famosa batedora que ha donat nom a aquesta categoria de productes. A tot el país, una batedora és un Minipimer. El primer Minipimer va sortir de la cadena de muntatge el 1958. Transcorreguts més de quaranta anys, segueix sent el líder indiscutible(67).” Cal fer notar que en aquest text es data la seva aparició l’any 1958 i que totes les altres fonts la situen l’any 1959 però, de fet, el que ens interessa d’aquest paràgraf és la predominància que se li atorga a aquest aparell per sobre de tots els altres. (67) Http://www.guiadeprensa. com/electronica/electrodomesticos/braun.html UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 345 No em xoca que en aquella època la batedora de braç trobés el seu lloc en una societat de mancances materials i econòmiques. Però el canvi generalitzat d’escenari econòmic, social i cultural em fa reflexionar a fons sobre el motiu de la longevitat d’aquest aparell. Per això em qüestiono quan de temps més pot arribar a mantenir-se en ús i si és possible que algun dia arribi a ser substituït. Malgrat encara no hagi esdevingut així, no puc evitar preguntar-me si el pas de la significació més profunda de la cuina com a sala de màquines a una sala més oberta, de convivència, podria fer canviar la permanència d’aquesta tipologia. Gràcies al capítol de la història de la batedora hem pogut constatar que malgrat les condicions adverses posteriors a la Guerra Civil, nombroses iniciatives privades van aconseguir produïr els seus aparells. La crisi econòmica, la manca de materials, la venda de subministres a preus abusius per part de gent que tenia contactes amb el govern franquista i una demanda reduïda per part del públic, no van ser prous obstacles per aturar les aparicions espontànies de diferents manifestacions tecnològiques. Segurament, sense el tancament de fronteres, aquestes iniciatives no haurien prosperat. Potser la prova la tenim en que, quan van poder entrar les multinacionals al territori nacional, la majoria de les petites empreses van ser comprades per les primeres o van anar desapareixent. Ja hem vist com la historiadora Isabel Campi testifica que les grans marques estrangeres eren presents a la nostra societat amb anterioritat a la Guerra Civil i que, si les fronteres haguessin estat obertes, la competència de preus de productes molt ben acabats estrangers no hauria permès el desenvolupament d’una producció local tant precària com ho va ser aquesta als seus inicis. Pel que fa a la mancança general de recursos, considero que l’aparició d’aquestes iniciatives en aquell marc concret va ser un miracle. Després de revisar quins són els factors que han permès l’aparició de la indústria dels electrodomèstics als entorns català i espanyol, crec que és UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 346 important preguntar-se quins són els processos segons els quals un objecte és acceptat en el sí d’una societat. Diamond (1998)(68) ha suggerit, des d’un apropament a l’estudi de l’evolució de la tecnologia, que són quatre; i jo he intentat establir-ne, des del punt de vista dels estudis culturals, un paral·lelisme: - Que hi hagi un benefici econòmic relatiu en comparació amb la tecnologia preexistent. Crec que la batedora tipus Minipimer ha satisfet aquesta premissa amb escreix i s’ha adaptat perfectament a les circumstàncies econòmiques d’aquests últims cinquanta anys. - Que el valor i prestigi social puguin primar sobre el benefici econòmic. Respecte a aquest punt hem vist vàries referències en el treball de camp als aspectes més simbòlics d’alliberament de tasques i de pedigree de marques, però sobretot només a través dels comentaris dels entesos en disseny. El valor d’aquest objecte es concreta en la seva practicitat més que no pas en el seu prestigi social. - Que existeixi una certa compatibilitat amb els interessos creats. Penso que la batedora de braç s’ha adaptat sense problemes al model de cuina imperant: urbana, petita, versàtil, pràctica i ràpida. - Que el grup on s’insereix tingui facilitat per advertir els seus avantatges. Des d’un primer moment crec que la imatge d’aquest aparell ha comunicat en el nostre entorn senzillesa i practicitat, i que els usuaris hem estat molt receptius als seus avantatges. En un moment en que la societat ens ha fet més impassibles als canvis, enmig d’una cultura generalitzada de l’objecte que l’entén com material efímer i fugaç, la batedora de braç continua, impertèrrita, aliena a les modificacions perceptibles que afecten el seu entorn. De tota manera, encara que un aparell no exterioritzi la seva vulnerabilitat, convé no oblidar que res, a la cultura material, és immune o immortal. Aquesta és precisament una de les característiques de tot allò vital. I la condició de ser susceptible de desaparèixer d’un tipus d’objecte és una de les raons que suscita interès per confeccionar-ne una història de vida. (68)-Diamond, Jared (1998).[Guns, Germs and Steel: a short hystory of everybody for the last 13.000 years. Vintage. London]. Armas, gérmenes y acero. La sociedad humana y sus destinos. Debate, Col. Pensamiento. Madrid, 1998. UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 347 A partir de l’estudi de l’evolució dels mateixos aparells arribem a la conclusió que contrastarem amb els testimonis de la història de vida de la batedora: L’excessiva acumulació d’accessoris per a desenvolupar moltes tasques amb un mateix aparell va deixar de considerar-se útil. Aquest recurs amb el que van lluïr-se algunes de les primeres aplicacions, llur paradigma és l’americana Mixmaster (veure pàgs. 144 i 145), va acabar per aconseguir que els consumidors arreconessin moltes peces que es feien servir molt poc o gens al fons dels armaris. I si des que va aparèixer, als anys 1920, va començar a treure accessoris al mercat com cap altre aplicació ho va fer, a partir dels anys 1960s va començar el seu procés de reducció d’accessoris i de funcions. El fet que avui dia encara es comercialitzi simplement com una batedora demostra com les pràctiques culinàries han determinat quines són les funcions reals que necessita solventar aquest aparell. Un altre aspecte que ha estat interessant és constatar com les tres línies estudiades que desenvolupen una batedora elèctrica de braç -la Bamix, la Minipimer i les de la sèrie Robot- (veure pàg. 175), després d’haver produït un primer aparell sense nansa, n’afegeixen una al següent model amb molt pocs anys de diferència de l’aparició de la primera. Són tres iniciatives diferents que decideixen millorar els aspectes ergonòmics de l’aparell per evitar les vibracions directes del motor a la mà i per permetre més maniobrabilitat quan cal dirigir-lo, per exemple, si l’introduïm a dins d’una olla. En realitat és possible que entre aquestes iniciatives sí que hi hagués algun plagi o alguna inspiració, però el més segur, és que les corresponents empreses arribessin a la mateixa conclusió seguint un procés lògic per millorar aquesta aplicació. Quan algú ha estat una estona batent o triturant amb la mà tan oberta, agafant tot el cos d’aquesta batedora, ràpidament s’adona que la postura de la mà no és gaire còmoda, i aquesta és una prova que podem fer tots a casa fàcilment, quan preparem la propera maionesa, agafant l’aparell pel cos enlloc de per la nansa. UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 348 També hem parlat de les xarxes que crea un objecte al seu voltant amb persones i amb d’altres objectes. Si els objectes a la llar han modificat la seva presència i les persones han evolucionat també cap a nous models, és previsible que la xarxa de persones i objectes s’hagi vist profundament modificada. La clau per identificar aquests canvis és discernir quines pràctiques continuen encara vigents en les dues dimensions apuntades per Margolin(2002). És a dir, tant en la dimensió operativa, o modus en que emprem els objectes en les nostres activitats, com en la dimensió més reflexiva, o el modus de pensar i atorgar-los un significat. Per aconseguir esbrinar-ho, el capítol de la història de vida de la batedora és el que ens ha facilitat més informació, fins al punt que no només he obtingut testimonis de tot allò que jo anava a cercar, sinó que, a més a més, les persones han explicat vivències que jo no podia ni tan sols suposar. És a dir que, a banda dels aspectes que em plantejava esbrinar com objectius d’aquest estudi, n’he descobert d’altres d’igual o superior riquesa que han aparegut sense buscar-los, sortint a la superfície al voltant de la batedora com si fós ella mateixa qui ens expliqués les diferents experiències viscudes. La batedora elèctrica de braç ens ha parlat de la seva aparició, de les mancances d’un periode de precarietat i de les aspiracions de canvi social i econòmic gràcies als diferents discursos biogràfics. Seguint els diferents discursos hem pogut observar com, la mancança d’aliments després de la Guerra Civil, fa necessàries més eines de processat d’aliments que permetin substituïr la dieta bàsica barrejant altres tipus d’ingredients. Per això podem afirmar que la precarietat de la situació alimentària va afavorir la utilització d’aparells per processar aliments. També hem pogut adonar-nos de com, en temps de crisi econòmica, els productors eren molt meticulosos procurant que els seus productes fossin barats i pràctics. Un altre aspecte a destacar és com despunten les iniciatives d’empreses privades quan es tanquen les fronteres amb els altres països, tot imitant productes estrangers i adaptant-los a la realitat del moment, o treballant amb llicències de marques forànies o inventant aparells com- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 349 pletament inèdits. També hem repassat com la majoria de les aplicacions d’aquell moment ja fa anys que van deixar d’existir. Per exemple, de la firma Pimer han desaparegut totalment l’enceradora, els molinets Doméstico i Gigante i el raspall Fedor, entre molts d’altres. N’hi ha d’altres, com l’eixugador de cabells Fonet o l’aspiradora Ardilla, que han canviat absolutament la seva tipologia. En canvi, la batedora Minipimer continua funcionant com aparell sense haver variat la seva tipologia i, el propi nom -Minipimer-, continua també en ús. Un altre aspecte que podem destacar és la inventiva i intuició que van demostrar, per exemple, en Gabriel Lluelles, així com també persones de les quals se n’ha parlat ben poc. És el cas d’en Pere Ruiz, també de Pimer, un comercial que a més a més de dur a terme totes les comandes de la firma i viatjar per tot l’Estat espanyol, és la persona que va proposar fer el vas de les batedores de Turmix-Berrens desmuntable perquè fossin més fàcils de netejar, que va proposar l’estructura de la batedora elèctrica de braç i que es va inventar accessoris com el vas colador d’alumini. En l’apartat de la projectació de la batedora hem constatat la insistència de Gabriel Lluelles quan explica que les coses es dissenyen gràcies a l’observació. Del funcionament de les patents en aquells anys hem vist com de vegades no funcionaven -quan Pimer va treure al mercat la Minipimer MR1 l’any 1959 no va rebre mai cap reclamació de la patent de l’any 1957- i de vegades sí -com quan Numax, el 1964, va estar-se més d’un any sense fabricar la seva batedora de braç perquè Taurus va impugnar el seu model industrial-. Hem tingut l’oportunitat de comprobar com van arribar a ser les relacions entre els treballadors de Pimer i els alemanys de Braun i com es va produïr un cert contrast de cultures en algunes anècdotes expressades per en Gabriel Lluelles. També el dissenyador ens ha parlat de la curositat que sentia pel disseny de Braun i per l’Escola d’Ulm. I la conclusió que podem treure de tot plegat és que, gràcies a l’observació, la intuïció, la perseverància, la curiositat i l’estreta col·laboració en equip, algunes iniciatives van aconseguir un gran èxit en uns temps en el qual no totes les propostes UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 350 aconseguien prosperar. De l’etapa de producció podem recordar que les xarxes de relacions personals i professionals eren molt fermes. Així hem vist com en Gabriel Lluelles aprofitava la condició de dones d’algunes treballadores de Pimer per demanar-les que fessin algunes proves dels aparells que s’anaven projectant. També ens sorprèn que els treballadors s’involucressin totalment per suplir la manca de mitjans i de recursos dedicant-hi fins i tot alguns diumenges. En aquell context de crisi algunes iniciatives empresarials només podien prosperar gràcies a un gran esperit de sacrifici que els treballadors vivien amb educació i consideració en l’àmbit laboral. L’apartat de la distribució i la promoció ens torna a recordar l’esperit d’equip a la feina quan descobrim que, els dissabtes al matí, l’amo i els caps de Pimer embalaven els aparells que s’havien fabricat durant la setmana mentre els altres treballadors encara estaven a la cadena. I que gràcies a la implicació de tothom aconseguien cobrar cada setmana. També ens hem adonat que l’augment de la producció, que permetia aconseguir més guanys, va necessitar espais molt més grans i les indústries es van anar traslladant a espais més apartats i pol·lígons industrials. Aquest fet va afavorir l’aparició de més botigues, necessàries per aconseguir apropar els productes als consumidors. Del funcionament de les botigues d’electrodomèstics podem destacar un altre cop les bones relacions laborals existents i l’interès amb què, els empleats, vivien el que s’havia fet de caixa. També cal recordar com els directors de nombroses empreses miraven d’acomodar el millor possible els seus empleats i els oferien facilitats per aconseguir una vivenda i els electrodomèstics necessaris. Això torna a posar de manifest que les relacions laborals eren molt bones i que la percepció del tracte humà era força diferent de l’actual. Tot i això, els ràpids canvis tecnològics van fer que convivissin la sorpresa i la innocència d’alguns consumidors, que desconeixien la capacitat tecnològica d’aquells anys i els seus límits, amb la picaresca d’alguns estafadors espavilats. UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 351 Els venedors ens han explicat el gran èxit de vendes que va tenir la Minipimer per sobre de molts altres estris i com, l’aparició del televisor, va suposar un boom que va obligar la botiga a apuntar per ordre les persones que feien cues a l’establiment per anar lliurant els televisors a mida que anaven arribant. Quant a la publicitat, n’hem vist algunes particularitats abans que el televisor apareixés i comencés l’era de la comunicació. També hem constatat el gran poder que tenia la ràdio en tant que era escoltada fins i tot en alguns entorns laborals mentre els treballadors realitzaven les seves tasques. El boca-orella a les escales de veïns quan algú adquiria un aparell d’aquestes característiques ens parla d’un tipus de comunitat molt més oberta que contrasta amb l’actual privacitat de la vivenda unifamiliar. Pel que fa a la promoció a les botigues hem repassat com les empreses fortes premiaven els millors botiguers amb cotxes i viatges, sabedors que els consells dels comerciants eren primordials en el procés de venda. Aquest procedir contrasta amb el que s’acostuma a practicar avui dia, segons el qual, quan algú adquireix un petit electrodomèstic en uns grans magatzems, és possible que ni tan sols necessiti la intervenció de cap venedor. Per això, les empreses inverteixen molt més en publicitat ara, pel fet de ser el mitjà actual gràcies al qual arriba més informació al consumidor. Cal pensar, doncs, que el televisor, amb els seus espais publicitaris, va modificar el protagonisme del venedor especialista. Gràcies als anuncis per la petita pantalla, els productors van començar a oferir la informació que desitjaven dels seus productes i els futurs consumidors van començar a arribar a la botiga amb unes intencions molt més definides. Així, paradoxalment, els comerciants d’electrodomèstics, que es van veure tan afavorits amb la venda dels televisors quan aquests van fer la seva aparició, no sospitaven que això seria un desencadenant en el canvi del tipus de venda i que, a la llarga, participaria minvant el protagonisme dels venedors especialitzats. Sens dubte, el televisor és l’exemple més plausible que un objecte no juga un paper passiu quan entra a formar UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 352 part d’una cultura. Un aspecte que es pot també destacar sobre la venda d’electrodomèstics són els aparadors comercials. En un periode on hi va haver tantes novetats que el públic rebia amb entusiasme, els botiguers preferien que l’aparador mostrés tota la botiga per exhibir el màxim de productes possibles. L’ús és sens dubte un dels capítols protagonistes d’aquesta història de vida. Cadascuna de les persones explica unes vivències molt particulars però a la vegada hi podem identificar maneres de fer, de pensar i de sentir força properes. Per començar, per exemple, jo mateixa he emprat quasi sempre, en dirigir-me als testimonis, la denominació “batedora elèctrica de braç” per referir-me a aquest aparell amb l’objectiu de fer servir uns termes prou objectius que evitessin la tendenciositat de cap marca. En realitat pretenia que els mateixos testimonis anomenessin aquest aparell amb les seves pròpies expressions. I la majoria de persones em preguntaven què volia dir, que si em referia a la Minipimer o a què. Quant al desig o percepció de la necessitat, cap dels testimonis recordava haver sentit cap desig especial de posseïr una batedora de braç. És molt comprensible des d’un punt de vista actual, però de fet, contrasta amb els comentaris de la botiguera Cristina Pérez quan declara que hi havia tanta il·lusió entre la població per aconseguir aquests tipus d’aparells. Ella ens ha explicat que les famílies van començar als anys 1960s a destinar una partida fixa de l’economia domèstica per adquirir aquestes aplicacions i que esperaven amb avidesa acabar de pagar un electrodomèstic per començar a comprar-ne -o millor dit, a pagar-ne- un altre tot seguit. Sens dubte això explica la importància que tenien aquestes aplicacions per la unitat familiar. El fet que les entrevistes s’hagin realitzat actualment, pot significar que en les seves declaracions s’hagi reinterpretat el desig des dels paràmetres actuals. Evidentment que avui ningú sospiraria per una batedora de braç com, en canvi, sí que ho podria fer per un sofisticat equip d’imatge o so, o per un objecte de luxe com un cotxe últim UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 353 model. Hem revisat també com els processos d’obtenció de la primera batedora que han tingut els testimonis consisteixen bàsicament en regals familiars d’emancipació, sigui quan hi ha un casament o, encara actualment, quan algú va a viure sol. Que les mares o d’altres familiars regalin aquest tipus d’aparell significa, en el fons, que fan un traspàs cultural de les maneres de fer a les persones que hauran de preparar-se el menjar elles mateixes a partir d’aquell moment. Hem presenciat com alguns testimonis ens parlaven de la gran expectació que hi va haver a les seves llars quan hi va arribar la batedora de got de Turmix-Berrens. En la seva infantesa, tots ells recorden amb gran il·lusió com es feien amb ella tot tipus de batuts de fruites, granisats i orxates. En canvi, la Minipimer no va suposar una aparició tant festiva ni passional, però malgrat tot, els paràmetres de practicitat amb els que va aparèixer eren tan superiors que va substituïr les batedores de got en un temps relativament curt. Efectivament a partir de 1965 ningú ha manifestat haver utilitzat cap altra batedora que no sigui la de braç. Quant a la utilització també s’han posat de manifest algunes transformacions en referència al canvi de rols de l’estructura familiar, així com els canvis de relacions que aquests han significat, en concret pels processos d’emancipació. Així hem vist com els models familiars juguen un paper molt important. En demanar per la tinença d’un aparell determinat, tots els testimonis solen referir-se a la cuina de la mare: “Pero jo a la meva cuina sempre he tingut tots els artilugis que et puguis imaginar que només en gastes la meitat, perquè clar, tu te’n vas a viure sol i vols tenir tot el que hi ha a casa de la teva mare. Però resulta que el que hi ha a casa de ta mare és perquè som una pila de gent i s’utilitza, però tu després t’adones de que t’has comprat moltes coses i t’has gastat un fotimer de cèntims amb tot el que tens a la cuina, i veritablement totes aquestes coses les fas servir cada quatre mesos, no? Per l’ús que els hi dones, no val la pena tenir tants trastes. Potser et convindria més demanar-li a la teva mare UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 354 o la teva cosina que la tens al costat.” Gemma. Treballadora de cuina i hosteleria. Soltera. 38 anys. La cuina de la mare és l’espai conegut, un espai íntim, que s’intenta reproduïr però que pot ser que varii substancialment per l’augment de preus del sòl o per la incorporació de nous estils de vida -com les cuines integrades a la sala principal, llur paradigma és el “loft”-. Les dones segueixen el model de les mares en major mesura que els homes i potser per això en fan tantes referències, sigui per imitació dels models familiars o com a transgressió dels mateixos. Per exemple, hi ha qui ha acusat a la seva germana gran de “pijoteras” perquè es comprava compulsivament totes les novetats per a la cuina que apareixien al mercat i després s’adonava que no servien per a res. Segurament als homes no se’ls va ocórrer mai que un dia haurien de gestionar el funcionament d’una cuina i, per tant, el model de cuina familiar no els és un referent en la mateixa mesura que ho és per les dones. Hem vist el cas d’un jove de 19 anys que un dia decideix de bones a primeres anar a viure amb un amic perquè el pis que era dels seus avis ha quedat lliure; el d’un solter de 41 anys que en fa cinc que s’ha muntat un pis però que segueix absolutament vinculat a la seva mare i li porta la bossa de la roba cada setmana i; també, el d’un home divorciat de 54 anys que es lamenta del canvi d’alimentació que ha experimentat quan se n’ha anat la seva dona. Tots ells estan més mancats del referent tradicional i, per tant, són més propensos a adaptar-se a un model de “vida moderna” difós per l’oferta televisiva i d’altres mitjans, i més vulnerables a algunes pràctiques actuals de consum, purés de sobre i gaspatxo envasat inclosos. També hem vist un enginyer que estava preocupat perquè no podia arreglar la seva batedora i era víctima de la mala consciència ecològica i segurament del seu amor propi. També ens hem adonat que els canals d’aprovisionament són realment molt assequibles, i que, en aquest cas concret, abans d’haver pogut reparar l’aparell, el testimoni ja n’havia com- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 355 prat un altre, que a més a més era d’una reconeguda marca de prestigi en aparells de taller i bricolatge. En ser un enginyer i reconèixer ràpidament la marca, aquest va confiar immediatament en el seu bon resultat com a eina per a la cuina. Així com la quasi total reducció del servei domèstic i la incorporació de les dones al món laboral van modificar les relacions de les mestresses de casa amb la cuina, cal esperar una certa modificació dels hàbits i costums per la incorporació creixent dels homes a les tasques culinàries. El procés de reducció de la quantitat de persones convivint en una mateixa llar en el segle vint, és a dir, el pas de nuclis familiars molt extensos, o de les cases amb servei domèstic, a les famílies nuclears i després, l’emancipació de persones que viuen soles, implica forçosament un canvi d’hàbits que es reflexa en el conjunt de pràctiques i activitats que es desenvolupen en cada època. Pel que fa a l’emmagatzematge a la cuina, la majoria d’usuaris contravenen les indicacions dels fabricants de penjar la batedora elèctrica de braç a la paret de la cuina a prop dels fogons i de l’aigüera. Per exemple, Mari Luz, des d’una concepció força liberal, ens explicava que li agrada penjarla, però només perquè estigui a l’abast de qualsevol persona que passi per casa seva. Sota els paràmetres de practicitat, la majoria d’usuaris prefereixen desar-la per resguardar-la de la pols, del greix i de la vista. Quant als accessoris, els testimonis han manifestat reduïr al màxim l’ús dels accessoris. Recordo que, a finals d’aquest estudi, en la última reunió que vaig mantenir amb en Gabriel Lluelles, jo li vaig mostrar tots els models de la Braun Minipimer que s’havien fabricat. Així, hi havia fotografies de l’ MR1, l’ MR2, l’MR4, l’ MR5, l’ MR6, l’ MR7 i d’altres, però mancava l’ MR3. Després d’uns dies ell va recordar que la Minipimer MR3 era exactament igual que l’ MR2, però sense els accessoris que duia aquesta última, i que havien decidit fer un aparell més econòmic que només dugués els accessoris següents: el got mesclador, els got filtrador i el penjador per la paret. Aquesta decisió implica que, de ben aviat, les principals iniciatives en el camp dels electrodomèstics van ser conscients que els accessoris UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 356 poden cridar la primera atenció del públic però que, realment, a la llarga són molt poc o gens utilitzats. Gràcies a l’apartat de la reencarnació hem pogut valorar com prolonga un objecte les seves vivències més enllà del que s’anomena vida útil. Hem vist que els dissenyadors, en projectar un aparell, pensen en com serà la seva vida útil i com, els consumidors, poden emprar aquest objecte segons aquestes prescripcions o no. Però el que sí s’escapa totalment a les previsions del dissenyador i els productors és què serà de l’objecte en qüestió quan acabi la seva vida útil. Per tant, el disseny no té gaire control de com serà la reencarnació dels objectes, ni sap quins nous cicles vitals experimentarà. És cert que, de vegades, es produeixen sèries limitades d’objectes que sovint van enumerats i que preveuen un cicle vital destinat al col·leccionisme, però cal reconsiderar que el disseny, en la seva concepció més funcionalista, no pretén la producció de peces singulars o elitistes, sinó que persegueix una producció en sèrie que abarateixi el producte i faciliti les tasques a un nombre el més extens possible de persones. Per tot això, si el dissenyador no contempla què passarà després amb un objecte ni quina influència pot arribar a tenir en la consolidació del patrimoni cultural, cal pensar que són altres agents els que deteminen com es reencarna un objecte. Així, per citar-ne només alguns, el reciclatge practicat als punts verds de recollida obeeix a una situació preventiva envers el medi ambient a la qual hem arribat després d’un segle i escaix de producció industrial, mentre que altres iniciatives recurrents avui dia com, per exemple, la producció artística de làmpades amb petits electrodomèstics, es deuen a un estatus de recreació de signes de la nostra cultura que em recorda, en certa manera, alguns aspectes de la postmodernitat. També hem pogut assaborir l’homenatge i el reconeixement que estudiosos i teòrics del disseny, col·leccionistes i conservadors de museus han rendit a les qualitats de practicitat, senzillesa i eficàcia de la batedora. Tots ells interpreten l’impacte social que alguns objectes han tingut a la nostra cultura a partir de la seva tasca i les seves pròpies experiències personals. UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 357 A totes aquestes aportacions s’hi sobreposen les d’un antiquari que afirma que la batedora de braç no ha entrat dins del seu circuit d’antiguitats com sí ho han fet altres tipus de batedores, més grans i més curioses, o les cocteleres cromades. La conclusió que en puc treure és que fa relativament poc temps que aquest tipus d’aparell ha sortit al mercat -l’any 2009 farà cinquanta anys, en el cas del context català- i que, a més a més, com la tipologia de l’aparell no ha variat pràcticament des dels seus orígens, no és un artefacte que pugui despertar una especial curiositat o estranyesa com pot fer-ho fàcilment, per exemple, una màquina americana de fer gelats dels anys 1940s. La sensació que ens pugui produïr examinar una de les primeres batedores elèctriques de braç possiblement consisteixi en recordar la que tenim a casa, però detectant algun lleuger anacronisme en unes formes exteriors més passades de moda i una carcassa de plàstic més esgrogueïda pel pas dels anys. Aquest fet demostra que l’ús d’aquest aparell continua completament vigent i no ens provoca estranyesa perquè malgrat els canvis socials, econòmics i culturals als quals hem estat tots exposats, tant persones com objectes, les nostres valoracions en general respecte a aquest artefacte no han variat de moment, tot i que caldrà fer un seguiment de com els nous rols a la cuina i les modificacions del tipus de vida i de la vivenda hi acaben influïnt. Gràcies al mètode biogràfic podem obtenir una exploració qualitativa a fons que ens permeti comprendre els mecanismes que han impulsat els diferents processos d’adaptació de la cultura material en un lloc i un espai determinat. De ben segur que quan Gabriel Lluelles i Pere Ruiz cavil·laven com havia de ser aquest nou aparell entre els anys 1957 i 1959, no sospitaven el veritable impacte social que arribaria a tenir, ni les històries que ens han explicat en aquest recull, ni les que no han estat encara mai explicades en veu alta i que formen part d’altres cosmogonies possibles sorgides a l’entorn de la vida d’aquest aparell. Diamond (1998) diu que atès que la tecnologia engendra més tecnologia, UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 358 la importància de la difusió d’un invent excedeix en potència la importància de l’invent original. D’igual manera, i fent una extrapolació al camp objectual, la intromissió d’un objecte en un entorn pot generar tant de diàleg amb les persones i d’altres objectes que excedeix en potència la importància de l’objecte original. En aquest punt voldria tornar a reflexionar sobre el fet que l’objecte no és mai passiu i que introduïnt-ne un en un entorn, en modifiquem tot un sistema de relacions. Quant a la pervivència de la batedora, aquesta aproximació també ha evidenciat que l’entusiasme experimentat als anys 1950s i 1960s pels aparells de la línia blanca, que eren considerats com un luxe, s’ha transformat actualment en una certa indiferència. Dels grans aparells de la línia blanca pensem que són necessaris i, dels petits electrodomèstics, que són, sovint, poc necessaris. L’aparició dels televisors també va definir unes modificacions importants en l’execució de les pràctiques quotidianes que es van traduïr a molts nivells. I és que el televisor és un aparell que no només va ser emprat per a la distracció, sinó que complia unes funcions informatives i propagandístiques que van ser -i encara ho són avui- aprofitades per a finalitats econòmiques i polítiques. Per altra banda, com explicava la botiguera Cristina Pérez, la gran demanda dels aparells electrodomèstics fou en bona mesura responsable de generar noves formes de venda i de “refredar” les relacions personals en les transaccions de tipus comercial. Hem vist com, segons el seu parer, es va sacrificar l’honradesa, la confiança i la cordialitat de la qual feien gala els antics botiguers i clients. El mateix Lluelles exposa que molts dels aparells electrodomèstics que van projectar-se a l’època de l’aparició de la Minipimer ja no existeixen perquè les funcions que solventaven ja s’han sol·lucionat o no són un problema. Sens dubte, en el rerafons d’aquest canvis hi ha un canvi del conjunt de pràctiques culturals. Possiblement per això, el dissenyador André Ricard considera que pot viure perfectament sense petits electrodomèstics: les funcions que aquests resolen ja no són una necessitat en la mateixa mesura que ho van ser als anys 1950s o 1960s, o si més no, la percepció que en tenim UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 359 actualment és que no ho són. Tots aquests canvi i molts altres destaquen la pervivència de la batedora. Per això crec que cal tenir molt en compte les consideracions de l’estudiós del disseny Guy Julier quan ens recorda que cal analitzar no només un aparell en sí, sinó tot el que s’ha generat al seu voltant, comptant amb les relacions d’aquest aparell amb altres estris que existeixen al seu entorn i que, junts, possibiliten que es puguin dur a terme les pràctiques quotidianes. Si un aparell continua, doncs, en el repertori dels útils que fem servir per les nostres pràctiques alimentàries des de fa cinquanta anys, això vol dir que el conjunt de pràctiques, d’usos, de representacions simbòliques i de valors socials relacionats concretament amb la nostra batedora no han variat tant. Explicàvem a la introducció que seria interessant valorar com la informació que obtinguem d’aquest estudi pot revertir en el procés de disseny d’una nova batedora. En principi cal tenir en compte algunes de les conclusions a les que hem arribat. Per exemple, hem arribat a concloure que aquest aparell no està encara en desús com ho estan molts altres de la seva categoria. Hem vist que té un cert prestigi social, i que és emprat per nens i per gent gran. També gaudeix d’un bon prestigi intel·lectual per part dels estudiosos del disseny i de la cultura material. Per tant, la seva dimensió operativa és bona i la seva dimensió reflexiva també. Per exemple, podem interpretar com un bon símptoma de “joventut” de l’aparell el fet que l’antiquari encara no ha arribat a considerar-lo ni tan sols una curiositat interessant. Per tant, no el podem considerar encara condemnat a una desaparició propera i, d’aquesta manera, crec que el tipus estructural pot continuar sent idèntic. Tot i amb això sí que crec, després de valorar tota la informació analitzada, que cal introduïr alguns aspectes que s’haurien d’articular com a condicionants per iniciar un nou projecte de batedora. Per exemple, crec que caldria limitar els accessoris als mínims possibles, estudiant potser més exhaustivament quins s’haurien d’incloure o descar- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 360 tar, tot evitant les peces molt petites o integrant aquestes últimes en una caixa que permeti a l’usuari trobar-les ràpidament en un calaix o un armari. Com s’utilitzen molt poc, és important que no estiguin integrades al mateix aparell, (com és el cas de l’exemple de la pàg. 183, imatge 87), per no ocupar un espai innecessari. També cal replantejar-se la necessarietat de penjar-lo, personalment interpreto que no és una opció massa popular donat l’estil de cuina imperant, on s’hi conjuguen aspectes pràctics, perquè no s’embruti de greix o de pols, i aspectes simbòlics, procurant una màxima sobrietat i uniformització visual tot evitant el desordre que provoquen excessives coses pel mig. També hem comprovat que el grup dels homes que viuen sols han manifestat una certa recança a utilitzar l’aparell, però crec que és perquè no segueixen el referent cultural culinari i desconeixen la practicitat i rapidesa d’utilització. Per contrarrestar aquesta tendència em semblaria interessant variar els continguts publicitaris per implicar aquest grup de persones i respondre concretament a les seves necessitats. També crec que seria bona idea recuperar el receptari que es subministrava amb les primeres batedores, en el qual s’explicava com elaborar els principals plats, batuts i salses a les persones que encara no sabien com fer-ho. Si últimament les batedores de braç han eliminat els llibrets de receptes és segurament perquè la popularització d’aquests aparells en les últimes dècades ha fet confiar els fabricants que la població sap perfectament com utilitzar-los. Però la proliferació d’homes que viuen sols, o de persones molt joves que mai han cuinat absolutament res, hauria de fer-los replantejar si tornar-lo a incloure. Aquest receptari podria difondre, per una banda, la preparació de les menjes més tradicionals i, per una altra, tots aquells plats provinents d’altres cultures i de l’experimentació de la cuina moderna que estan més d’acord amb el tarannà i els gustos actuals. Treballar un menjar més exòtic o sofisticat podria atraure fàcilment un sector que s’esforça en seguir un estil de vida diferent. També crec que cal replantejar-se la imatge que ofereix la batedora per UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 361 enfrontar-se victoriosa a les maneres de gaudir actuals entre les persones i els objectes. Per exemple, els aparells tecnològics com els telèfons mòbils, els MP3, els nous televisors, les consoles i d’altres insisteixen en un tractament sobri de poques línies arrodonides però formes prou depurades i senzilles. Tots aquests esforços van destinats a treballar l’experiència dels usuaris en diferents canals perceptius. Si la cuina canvia la seva estructura per entrar a formar part d’una cambra oberta compartint espai amb la sala d’estar, o fins i tot amb la resta de la vivenda, cal plantejar-se quina ha de ser l’experiència visual, tàctil, i fins i tot auditiva, que els nous aparells han d’oferir. Crec, per tant, que és més avantatjós treballar apropant-se més aviat a una línia marró, ja que la cuina deixa de ser una sala de màquines per passar a formar part de la cambra principal, que no pas en una línia d’evocació sentimental dels aparells del passat o de, com anomenen els italians, Modernariato. Tots aquests són els condicionants que podríem utilitzar com un bon punt de partida, però en començar el projecte anirien sorgint altres problemes a resoldre pels quals no dubto que tota la informació d’aquest estudi seria força esclaridora. De fet, totes les dades es fonamenten en aspectes qualitatius, no quantificables, i són d’una riquesa i varietat molt extensa, gairebé com els propis universos de cadascuna de les persones que hi han participat. Per tant, són un punt de partida molt valuós per un dissenyador, al qual s’hi haurà d’afegir una gran dedicació i, a poder ser, una bona dosi d’intuïció. Per acabar, em resta dir, pel que fa referència a l’apartat de la història del disseny de la batedora, que a la dolça satisfacció d’haver descobert dades inèdites, he d’afegir l’amarga decepció de no haver pogut arribar a desxifrar alguns interrogants a l’entorn de batedores de marques ja desaparegudes com Berrens, Eledom, Numax i Odag. Malgrat tot, segueixo sense perdre l’esperança que algun dia aquestes dades puguin ser desvetllades. UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 362 Si alguna cosa em manca de l’apartat d’història de vida de la batedora, a banda de no haver pogut incloure tantes entrevistes de persones absents en aquest recull i que segur tindran discursos molt interessants i pertinents, és afegir el meu propi testimoni com a biògrafa de la minipimer. El fet d’haver utilitzat alguns contactes personals per arribar a entrevistar una mostra el més completa possible, ha propiciat la participació de veïns, amics, familiars i coneguts dels anteriors. Sens dubte, això ha fet que el document final em sigui molt proper i molt personal. Els professionals del món de l’electrodomèstic, en totes les seves vessants, que jo no coneixia i que he anat a cercar expressament perquè exposessin les seves vivències en aquest recull, m’han mostrat una cara molt amable i hi han col·laborat apassionadament. Per tant, no puc deixar de considerarlos, per molts motius, amics. Fins i tot darrere el tracte més fred i enfeinat de les actuals empreses fabricants d’electrodomèstics he pogut tastar els nous reptes als quals s’enfronten en un mercat globalitzat cada cop més dur i competitiu. Com a productors d’aquests aparells i de la màgia que desperten, els desitjo tota la sort per tirar endavant. De la mateixa manera que un historiador ofereix una perspectiva subjectiva envers uns fets històrics, o un biògraf proporciona una interpretació personal on no pot separar la descripció d’un personatge de les relacions que ha mantingut amb ell, així igualment el que confecciona la història de vida d’un objecte no pot desvincular-se objectivament de les relacions mantingudes amb ell o altres persones. Així, puc dir que aquesta història de vida de la batedora ja és també part de la meva pròpia història de vida, perquè a banda dels tres llargs anys que he dedicat gairebé exclusivament al seu estudi, la meva implicació amb tots els participants ha estat molt intensa. Per tant, considero que, per a mi, aquest electrodomèstic ha entrat a formar part de la categoria d’objecte biogràfic que definia Violette Morin(1969), tot i sent un producte de fabricació seriada, de consum de masses, i ràpidament substituïble, com els que ella definia com objectes protocolars o cosmocèntrics en contraposició als biogràfics com, per citar un exemple UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 363 seu, els nobles rellotges familiars de paret o la vaixella de l’àvia. Per tot això crec que és important valorar que, qualsevol objecte de producció industrial -malgrat no sigui un objecte únic i sigui de plàstic-, pot arribar també a ser biogràfic, tot superant aquesta classificació sentimental d’autenticitat citada per Violette Morin, quan es consolida en les nostres pràctiques culturals. Hem vist com Janet Hoskins es va sorprendre de com alguns objectes podien elicitar una gran riquesa de discursos biogràfics entre els Kodi. Si un dia m’ensenyés una batedora elèctrica de braç a mi, es quedaria també sorpresa de com puc arribar a explicar-li coses no solament de l’aparell, sinó de la meva pròpia vida personal. Li podria explicar com em vaig sentir de malament quan, en fer una entrevista en una empresa d’electrodomèstics, una persona em va tractar com una espia industrial a qui calia desenmascarar. O comentar-li el temor que em va produïr haver de fer aquesta recerca a corre-cuita perquè el meu contracte laboral no en patís greus conseqüències. O parlar-li del greu que em sap encara que els meus avis, que tant em preguntaven per aquest estudi, morissin abans que jo el pogués acabar. O moltes altres coses que, de fet, no tenen res a veure objectivament amb aquest aparell però que formen part de les relacions i significats que jo he establert entre la batedora i d’altres persones i situacions. I si abans, quan agafava una batedora de braç, ja no m’era aliena, quan ara em preparo tant un hummus libanès, expressió de la cuina més cosmopolita, com el puré de carabassa tradicional que em va ensenyar a fer la meva mare, penso com les persones, amb la seva dimensió reflexiva, i els objectes, amb la seva dimensió operativa, construïm, tots junts i en complicitat, les pràctiques de la nostra vida quotidiana. UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 364 UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 365 8. Referències bibliogràfiques -Abel, Theodore (1947).-“The Nature and Use of Biograms”, a l’American Journal of Sociology, núm.53, pàgs. 111-118. -ADI FAD: 25 años de diseño industrial: los premios Delta. Barcelona, 1986. -Alexander, Cristopher (1964).- Notes of the Synthesis of Form. Cambridge, Mass. -Alfaro Hofmann, Andrés i W. Barber (coord.) (1995).- Mecanització de la casa. Una història de l’electrodomèstic. Generalitat valenciana, València. -Alfaro Hofmann, Andrés i R. Samper (coord.) (2004).- Gabriel Lluelles, dissenyador industrial. València. -Alonso, Luis Enrique i Fernando Conde (1994).- Historia del consumo en España: una aproximación a sus orígenes i primer desarrollo. Editorial Debate. Madrid. -Barnet, Miguel (1970).- La canción de Rachel. Ed. Laia. Barcelona, 1979 -Basalla, George (1988).- [The evolution of Technology. Cambridge University Press]. La evolución de la tecnología. Editorial Crítica. Barcelona, 1991. -Baudrillard, Jean (1968).- [Le système des objets. Editions Gallimard. Paris]. El sistema de los objetos. Siglo Ventiuno Editores. Mèxic, 1969. -Bertaux, Daniel (1993).- “De la perspectiva de la historia de vida a la trans- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 366 formación de la práctica sociológica”, a Marinas, J.M. i C. Santamarina (eds.).- La historia oral: métodos y experiencias. Madrid, Debate, pàgs. 19-34. -Bertaux, Daniel (1993).- “La perspectiva biogràfica: validez metodológica y potencialidades”, a Marinas, J.M. i C. Santamarina (eds.) La historia oral: métodos y experiencias. Madrid, Debate, pàgs. 149-172. -Bertaux, Daniel (1997).- [Les récits de vie. Nathan-Université]. Los relatos de vida. Perspectiva etnosociológica. Edicions Bellaterra. Barcelona, 2005. -Birket-Smith, Kaj (1953).- [Eskimoerne. Gyldendal. Copenhague]. Esquimales. Labor. Barcelona -Bonsiepe, Guy (1975).- Diseño industrial: artefacto y proyecto. Alberto Corazón. Madrid. -Bonsiepe, Guy (1978).- Teoría y práctica del diseño industrial. Comunicació visual. Gustavo Gili, Barcelona. -Botey, Jaume (1981).- Cinquanta-quatre relats d’immigració. Serveis de cultura popular. Barcelona. -Bourdieu, Pierre (1989) “La ilusión biogràfica”, a Historia y fuente oral. Núm.2 Memoria y biografia, pàgs. 27-33 -Braun (2005).- Braun Design 50 years. Catàleg de l’exposició. Kronberg. -Buchanan, Richard (1998) “Twentieth Century Design”, al Journal of Design History II: 3. Oxford, pàgs. 259 a 263 -Bürdek, Bernhard E. (2005).- [Geschichte, Theorie und Praxis der Produck- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 367 gestaltung. Birhauser. Basel]. Design: History, Theory and Practice of Product Design. Birhauser. Boston, 2005. -Cabana, Francesc (2000).- 37 anys de franquisme a Catalunya. Una visió econòmica. Edicions Pòrtic. Barcelona. -Calvera, A.(coord.)(2003).- Arte¿?Diseño. Editorial Gustavo Gili. Barcelona. -Calvet, Jordi (en premsa).- La indústria metal·lúrgica a Sabadell i comarca, 1960-2000. Centre Metal·lúrgic de Sabadell. Sabadell. -Campi, Isabel (1987).- Iniciació a la història del disseny industrial. Edicions 62. Barcelona. -Campi, Isabel (2005) “Els electrodomèstics de casa nostra”, al catàleg de l’exposició Coses de Casa. Museu d’història de Sabadell. Sabadell, pàgs. 22 a 29. -Capella, Juli i Quim Larrea (eds.)(1986).- 25 años de diseño industrial: los premios Delta. Gustavo Gili. Barcelona. -Capella, Juli i Quim Larrea (1991).- Nuevo diseño español. Gustavo Gili. Barcelona. -Contreras, Jesús i Mabel Gràcia (2005).- Alimentación y cultura. Perspectivas antroplógicas. Ariel. Barcelona. -Cross, Nigel; Elliot, D. i R. Roy (1975).- Diseñando el futuro. Tecnología y sociedad. Gustavo Gili. Barcelona. -Cross, Nigel (1995)-.”Tècniques de disseny: passat, present i futur”, a Temes de disseny núm. 12, pàgs. 123-128. Publicacions Elisava. Barcelona. UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 368 -Diamond, Jared (1998).- [Guns, Germs and Steel: a short hystory of everybody for the last 13.000 years. Vintage. London]. Armas, gérmenes y acero. La sociedad humana y sus destinos. Debate, Col. Pensamiento. Madrid, 1998. -Feixa, Carles (2000).- “La imaginació autobiogràfica”, a L’Avenç, núm.252 pàgs. 16-27 -Ferrarotti, Franco (1981).- Storia e storie di vita. Bari, Laterza. -Forty, Adrian (1986).- Objects of Desire. Design and Society 1750-1980. Thames and Hudson. London. -Frederick, Christine (1919).- Household Engineering; Scientific Management in the Home. American School of Home Economics. Xicago. -Fundación Atapuerca (2002) Los hombres y las herramientas. SYL, Creacions gràfiques. Barcelona- -Gamella, Juan (1990).- La historia de Julián. Memorias de heroina y delincuencia. Popular. Madrid. -Gaston-Breton, Tristan i Patricia Defever Kapferer(1999).- La Magie Moulinex. La Conquête des Femmes. Col. Marques Emblématiques. Le Cherche Midi Editeur. París. -Giedion, Siegfried (1948).- [Mechanization Takes Command: a Contribution to an Anonymous History. Oxford University press, 1948]. La mecanización toma el mando. Colección Punto y línea. Editorial Gustavo Gili. Barcelona, 1978. -Gilbreth, Lillian (1930).- “Efficiency Methods applied to Kitchen Design” a Architectural Record, vol. 67 núm. 3, Març, 1930, pàgs. 291 a 294. UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 369 -Harré, Rom (1982).- El ser social. Alianza universidad. Madrid. -Harris, Marvin (1981).- Introducción a la antropología general. Alianza Universidad Textos. Madrid, 1995. -Headland, Thomas; Kenneth Pike i Marvin Harris (1990).- Emics and Etics: Be Insider/Outsider Debate. Sage. Newbury Park. -Hermosilla, Àngel i Valerià Pacheco (1992).- Electrodomèstics. Col. La Indústria a Catalunya, núm. 7. Departament d’indústria i energia. Generalitat de Catalunya. Barcelona. -Heskett, John (2002).- El diseño en la vida cotidiana. Gustavo Gili. Barcelona -Hoskins, Janet (1998).- Biographical Objects. How Things tell the Stories of People’s Lives. Routledge. New York. -Huttary, Rudolf (2000).- Electrodomésticos y electricidad. Cómo localizar y reparar todo tipo de averías. CEAC. Barcelona. -Julier, Guy (1999).- “Hacia una posible tercera via en la historia del diseño” a Calvera, Anna i M. Mallol (eds.) Historiar desde la periferia: historia e historias del diseño. Actas de la primera Reunión científica internacional de historiadores y estudiosos del diseño. Publicacions de la Universitat de Barcelona, pàgs. 106-116. -Julier, Guy (2000).- The culture of design. Sage Publications. London, 2002 -Jones, Christopher (1982).- Métodos de diseño. Gustavo Gili. Barcelona. -Kopytoff, Igor (1986).- “La biografia cultural de las cosas: la mercantilización como proceso” a AppaduraiI, Arjun.- [The social life of things: commo- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 370 dities in cultural perspective. Cambridge University Press, 1986]. La vida social de las cosas. Grijalbo. Mèxic, 1991, pàgs. 89 a 122. -Lewis, Oscar (1964).- Los Hijos de Sánchez: autobiografia de una familia mexicana. Joaquín Mortiz. México. -Lewis, Oscar (1969).- La Vida. Joaquín Mortiz. México. -Lilley, Sam (1965).- Hombres, máquinas e historia. Ciencia Nueva. Madrid. -Lupton, Ellen i J. Abott Miller (1992).- [The Bathroom, the Kitchen and the Aesthetics of Waste. A Process of Elimination. Mit List Visual Arts Center. New York]. El cuarto de baño y la estética de los desperdicios. Procesos de eliminación. Ayuntamiento de Madrid, Área de Medio Ambiente. Madrid, 1995. -Maestre Alfonso, Juan (1990).- La investigación en Antropología social. Ariel. Col. Ariel Sociología. Barcelona. -Maldonado, Tomás (1977).- El diseño industrial reconsiderado. Gustavo Gili. Barcelona. -Mañà, Josep (2004).-”Disseny i etnografia”, a VV. AA.- Altres mirades sobre el disseny. Edicions de l’Escola Massana. Barcelona, 2004. -Margolin, Victor (2002).- [The Politics of Artificial: essays on Design and design Studies. University of Chicago Press]. Las políticas de lo artificial. Ensayos sobre el diseño y estudios acerca del diseño. Designio, Col. Teoría y práctica. México, 2002. -Marinas, José M. i Cristina Santamarina (eds.)(1993).- La historia oral: métodos i experiencias. Editorial Debate. Madrid. UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 371 -Martí i Font, Josep M. (1999).- Introducció a la metodologia del disseny. Edicions de la Universitat de Barcelona. Barcelona. -Martí Gómez, José (1995).- La España del estraperlo (1936-1952). Col. Memoria de la Historia/Siglo XX.4 Editorial Planeta. Barcelona. -Martín Juez, Fernando (2002).- Contribuciones para una antropología del diseño. Gedisa. Mèxic. -Menzel, Peter (2003).- “Un planeta en familia. El mundo visto a través de diez hogares y su transformación en una década”, a La Vanguardia Magazine. Barcelona, 25 de maig de 2003. -Moles, Abraham A.(1964).- “Le contenu d’une methodologie appliqué”, a Methodologie vers une science de l’action. París. -Morin, Violette (1969).- “L’Objet biographique”, a Communications 13: 131-39. Ecole Practique Des Hautes Etudes, Centre d’Etudes de Communications de Masse. Munn, Nancy. ”El objeto biográfico” a Communications. Barcelona, 1971. -Museu d’Història de Sabadell (2005).- Coses de casa. Catàleg de l’exposició. Sabadell. -Museu d’Història de Sabadell (2006).- Més enllà del riu: Torre-Romeu, el Poblenou, el Raval d’Amàlia. Col·lecció Sabadell i els seus barris. Sabadell. -Nadal, Jordi (ed.) (2003).- Atlas de la industrialización en España. Fundación BBVA. Madrid. -Pevsner, Nikolaus (1936).- [Pioneers of Modern Design: from William Morris UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 372 to Walter Gropius. Penguin Books, 1960]. Pioneros del diseño moderno: de William Morris a Walter Gropius. Editorial Infinito. Buenos Aires, 1958. -Plummer, Ken (1989).- Los documentos personales. Introducción a los problemas y bibliografia del método humanista. Madrid, Siglo XXI. -Portelli, Alesssandro (1985).- Biografia di una città. Terni, storia e raconto. Einaudi. Torí. -Prat, Joan (2003).- “La producció del discurs autobiogràfic: Contextos, enfocaments i disciplines”, a Revista d’Etnologia de Catalunya, núm. 23, pàgs. 14 a 23. -Pujadas, Joan Josep (1992).- El método biográfico: El uso de las historias de vida en ciencias sociales. Centro de Investigaciones Sociológicas. Madrid. -Pujadas, Joan Josep (2000).- “El método biogràfico y los géneros de la memoria”, a Revista de Antropología Social, vol. 9, pàgs. 127 a 158. -Pujadas, Joan Josep [et al.](2004).- Etnografia. Edivoc. Barcelona. -Rabat, E. i Oriol Pibernat (1994).- ”Treinta años de ética y estética”, a La Vanguardia Magazine. Barcelona, 30 d’octubre de 1994, pàgs. 20 a 46. -Raventós, José M.(1999).- 100 anys de publicitat catalana (1899-1999). Mediterrànea Books. Barcelona. -Roigé, Xavier; Estrada, Ferran i Oriol Beltrán (1999).- Tècniques d’investigació en Antropologia social. Universitat de Barcelona. Barcelona. -Rom, Josep (2002).- Els fonaments del disseny gràfic. Procés projectual i me- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 373 todologia. Trípodos Col. Papers d’estudi núm. 8. Barcelona. -Ruiz Olabuénaga, I. i A. Ispizua (1989).- La descodificación de la vida cotidiana. Métodos de investigación qualitativa. Universidad de Deusto. Bilbao. -Sanchís, Ima. (2008) “Gabriel Lluelles, diseñador industrial, padre de la Minipimer: Si quiere ser feliz haga feliz a quienes le rodean”, a La Contra de La Vanguardia. Barcelona, 25 de gener de 2008. -Sarabia, Bernabé (1985).- Historias de vida. Reis, 29. pàgs. 165-186 -Shaw, Clifford R. (1966).- The Jack Roller. 2a. Ed. Xicago, University of Chicago. -Sparke, Penny (1987).- Electrical Appliances. Twentieth century design. Unwin Hyman. London. -Taylor, Steve J. i Robert Bogdan (1992).- Introducción a los métodos cualitativos de investigación. Paidós. Barcelona. -Termcat (1993).- Lèxic d’electrodomèstics. Barcelona. -Terradas, Ignasi (1992).- Eliza Kendall. Reflexiones sobre una anti-biografia. Universitat Autónoma de Barcelona. Bellaterra. -Villegas, Susana (1958).- La mecanización del hogar. Giner. Madrid. -Viñas, Ángel (1984).- Guerra, Dinero, Dictadura. Editorial Crítica. Barcelona. -Wilson, Frank R. (1998).- La Mano. De cómo su uso configura el cerebro, el lenguaje y la cultura humana. Tusquets. Barcelona, 2002 UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 374 -VV.AA. (1936).- La electrificación de la casa. Serie de charlas radiadas de la 1a. Semana Española de Electricidad aplicada al Hogar. Comité Nacional de Organización Científica del Trabajo. Madrid -VV.AA. (1985).- Catalunya la fàbrica d’espanya. Un segle d’industrialització catalana, 1833-1936. Ajuntament de Barcelona - Generalitat de Catalunya. Barcelona. -VV.AA. (1995).- Electrodomèstics. Conselleria d’Indústria i Comerç. Generalitat Valenciana. València. -VV.AA. (2004).- Davant la petita pantalla. MNACTEC. Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya. Terrassa. -VV.AA. (2005).- Braun Design. Catàleg de la commemoració dels 50 anys de disseny de Braun. BraunGmbH. -VV.AA. (2005).- Mira’t la ràdio: 80 anys de disseny i tècnica de receptors. MNACTEC. Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya. Terrassa. Relació de pàgines web: -Batedora Bamix, història: http://www.bamix.com/espanol/index.htm -Batedora Bamix, història de les exportacions als diferents països: http:// www.bamix.com/fr/firma/firmengeschichte.shtml -Col·lecció Alfaro Hofmann: http://www.alfarohofmann.com -Electrodomèstics Braun: http://www.guiadeprensa.com/electronica/elec- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 375 trodomesticos/braun.html -Fagor: http://www.fagor.com/es/_bin/cast/sep/sep_mini_cocina. php?tabla=mini_cocina -INPI. Institut National de la Propiété Industrielle: http://www.inpi.fr -Institut d’Estudis Catalans: http://www.iec.es/menu.htm -MADB. Museu de les Arts Decoratives de Barcelona: http://www. museuartsdecoratives.bcn.es -MHS. Museu d’Història de Sabadell: http://www.sabadell.cat/Cat/Museus -MNACTEC. Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica: http://www. mnactec.cat -OEPM. Oficina Española de Patentes y Marcas: http://www.oepm.es -Patents dels Estats Units d’Amèrica: http://www.uspto.gov -TERMCAT: http://www.termcat.net Articles electrònics: -Donat, Begoña. Arqueología del hogar. http://www.el-mundo.es/ laluna/2004/266/1082648951.html -Servei de llengües i terminologia. Vocabulari bàsic d’enginyeria industrial: Projectes d’enginyeria.(2a. Edició) UPC. http://www.upc.es/slt/vocabularis/ pdf/projectes.pdf UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 376 UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 377 9. Annexes 9.1 Annex 1. Resum de la relació de persones entrevistades per consultar durant la lectura del document endressats per ordre alfabètic. 9.2 Annex 2. Selecció de document inèdits 9.2.1 Patents i models d’utilitat. Dossiers de documentació. 9.2.1.3 Model industrial Numax 9.2.1.4 Model industrial de Braun 9.2.2 Patents i models d’utilitat resumides al BOPI (Boletín Oficial de la Propiedad Industrial) 9.2.3 Fitxes d’electrodomèstics escrites per Gabriel Lluelles 9.2.4 Plànols i esquemes 9.2.5 Altra documentació 9.3 Annex 3. Entrevistes (CD adjunt) UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 378 9.1 Annex 1. Resum de la relació de persones entrevistades per consultar durant la lectura del document endressats per ordre alfabètic. E8. Per ampliar aquesta informació cal revisar l’Annex 3 al CD adjunt Ada Parellada és restauradora. Prové d’una família de tradició dedicada a la restauració. Actualment porta tres restaurants i participa asiduament en espais de cuina a la televisió i a la ràdio. També està treballant en el camp de la gastronomia infantil. Carles és divorciat i viu sol en un pis del barri de Sants de Barcelona. La seva activitat laboral consisteix a donar classes en una Escola d’Arts i Oficis Artístics. Cristian Puyol fa sis mesos que treballa en un Punt Verd de Recollida de Barcelona. La seva formació és de Batxillerat i viu a Sant Adrià del Besós. Gabriela viu compartint un pis principal d’un barri de Barcelona amb una amiga. És advocada d’ofici. Gemma és soltera perquè acaba de deixar la relació amb el seu nòvio. Viu en una casa neorural apartada uns tres quilòmetres del poble més proper, sense llum -que compta amb una petita instal·lació de plaques solars- i sense aigua. Treballa temporalment a la cuina d’un restaurant. André Ricard, nascut a Barcelona, és un dels dissenyadors industrials catalans més reconeguts internacionalment. Membre fundador de la junta de l’ADI-FAD (Assocciació de Disseny Industrial del Foment de les Arts Decoratives), i president fundador de l’ADP (Associació de Dissenyadors Professionals), ha participat en gairebé totes les institucions relacionades amb el camp del disseny tant a nivell nacional com internacional. Cristina Pérez és una de les tres filles de Martín Pérez, fundador de la coneguda botiga d’electrodomestics Ràdio Martín que va funcionar del 1959 al 1996. El gran èxit comercial de la botiga va propiciar que tota la família, a banda d’altre personal empleat, s’hi dediqués laboralment. Contxa Bayo va començar la seva tasca de conservadora del MNACTEC l’any 1985, on era la responsable de les donacions i adquisicions. Es va jubilar l’any 2006, i actualment hi col·labora asíduament i és assessora de patrimoni industrial. Conxita, nascuda a Hostafranchs, Barcelona (1915) és mestressa de la llar i cosidora. La seva vivenda és a la planta baixa d’un edifici vell del barri de Sants, amb els sostres molt alts, on fa anys hi tenien el taller familiar de sastreria. Gabriel Lluelles ha estat el disssenyador i enginyer encarregat de dur a la pràctica els projectes de nombrosos aparells electrodomèstics a les empreses Pimer, Braun Española i Taurus. Durant la seva vida ha guanyat nombrosos premis de disseny per la seva professionalitat i són dignes de menció la seva extremada delicadesa, l’educació del seu tracte i la devoció amb que es refereix al passat. Guy Julier és Professor de disseny i Cap de recerca a la School of Architecture, Landscape and Design de Leeds (Regne Unit). Ha impartit docència a nombroses escoles superiors del Regne Unit i també a l’Estat Espanyol. Ha investigat les relacions entre el disseny i els canvis polítitcs i econòmics a l’Estat Espanyol i Hongria des de 1980. Ha editat reconegudes publicacions de les seves recerques i ha col·laborat en algunes exposicions del Museu Victoria and Albert i el Museu de Disseny (Londres). Andrés Alfaro Hofmann posseeix la col·lecció més gran d’electrodomèstics que hi ha actualment a l’Estat Espanyol. La seva seu a Godella, València, alberga més de 3.500 electrodomèstics europeus i nordamericans de la línia blanca i línia marró. Té un important fons documental a més a més d’una exposició permanent i una sala on s’organitzen exposicions de forma continuada. La col·lecció d’Alfaro Hofmann col·labora asiduament amb els museus d’Arts Decoratives i fins i tot en pel·lícules cedint aparells de diferents èpoques i estils. Isabel Campi té una trajectòria molt destacada en la història i teoria del disseny industrial. Autora de coneguts llibres i articles, ha impartit classes a la majoria d’escoles de disseny catalanes entre les que destaquen Eina, l’Escola Massana, ESDI, Universitat Politècnica de Catalunya, Universitat de Barcelona,... És una gran autoritat en la recerca del disseny a Catalunya i ha estat curadora de les exposicions Homo Videns: davant la petita pantalla (2003) i Mira la ràdio: 80 anys de disseny i tècnica de receptors, organitzades pel Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. Belén Quesada és l’encarregada del conegut local de reparacions La Clínica del Electrodoméstico des de l’any 1982. El seu oncle, José Cerezo, la va dirigir abans, a partir de l’any 1945, i va continuar fins l’any 2005. Aquest local es va dir Electro Adra fins l’any 1998. UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 379 Joan és solter i fa uns cinc anys que ha deixat la casa dels seus pares per anar a viure sol a un pis en el mateix poble de la província de Tarragona. Jordi Mañà és un dissenyador industrial força reconegut en el panorama català. A més a més de la seva important tasca com a dissenyador de productes i sistemes, les seves recerques en alguns aspectes teòrics del disseny l’han portat a la publicació de nombrosos textos. També ha estat professor a prestigioses escoles de disseny i a la Universitat Politècnica de Catalunya. Marc Martínez és un dels dos encarregats de la secció d’electrodomèstics d’una botiga de segona mà Cash&Converters. Gràcies a la seva formació en electrònica d’FP pot reparar algunes peces. Porta treballant en aquesta botiga des de l’any 2005. Rosa és mare de família de quatre fills que ja no viuen amb ella i el seu marit. Quan es va casar va anar a viure a un pis de lloguer d’un barri apartat de Barcelona i amb els anys va comprar-se un terreny en una zona residencial del Vallès per construïr-s’hi una casa, on viu actualment. Ha treballat a la indústria química, donant classes en instituts d’ensenyament secundari i també a l’Administració. Mari Luz és soltera. Amb el seu gos i la seva furgoneta aprofita per voltar amunt i avall. Treballa de cuidadora nocturna en un sanatori. Canvia sovint de vivenda perquè demana llargues excedències. Actualment viu en un pis de lloguer i té encara moltes caixes de pertanyences per desembalar perquè sap que aquesta vivenda és provisional. Víctor Gómez treballa als Encants des que ajudava al seu pare. El seu interès per la mecànica l’ha portat a especialitzar-se en arqueologia industrial i es dedica a les antiguitats de producció industrial. Jordi és solter i recent emancipat. Viu amb un amic en un pis d’una població de treballadors propera a Barcelona. Treballa d’instal·lador per una companyia elèctrica. Lluís és enginyer industrial. Pare de dos fills, viu en un xalet amb jardí de vertiginós desnivell en una urbanització apartada dels afores de la ciutat de Barcelona. Lola viu en un bloc de pisos de la Vall d’Hebrón a Barcelona. Va néixer a la franja de ponent i fa quaranta-sis anys que viu a Barcelona. Comparteix la vivenda amb el seu marit, ja jubilat. El seu fill i la seva filla, de quaranta i quaranta-dos anys, ja fa uns anys que no viuen amb ells. Lourdes es dedica a les seves tasques de la llar. És mare d’un fill estudiant de primària. Té un pis en una població mitjana i una casa antiga al petit poble de la família materna. Maria José Balcells és la conservadora de la Col·lecció de Disseny del MADB des de l’any 2002. Entre les tasques de les quals s’ocupa cal destacar la política de col·leccions, la documentació de peces, l’increment patrimonial i les exposicions. Napoleón Pallejà és el marit de Cristina Pérez. Després d’uns anys de casat també va incorporar-se a treballar al negoci familiar de Martín Pérez. L’augment de la demanda d’electrodomèstics demanava una ampliació constant del personal contractat per a la botiga. Nuri està actualment jubilada, però tenia una botiga de roba al Passeig Maragall de Barcelona. Nascuda als inicis de la Guerra Civil, té molt present de la seva infantesa i adol·lescència els menjars que es preparaven a casa seva. Pepita Giménez va entrar a formar part de Braun Espanyola SA com a Secretària de Direcció del Dr. Semmel des del 1964 al 1967, any en que es va casar amb en Gabriel Lluelles. Xavi Minuesa té una gran afició a reciclar objectes per transgredir els seus significats culturals. A partir de que la seva àvia li va donar alguns petits electrodomèstics vells, va començar a fer làmpades per acabar fent també altres tipus d’objectes. UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 380 9.2 Annex 2. Selecció de document inèdits 9.2.1 Patents i models d’utilitat. Dossiers de documentació. 9.2.1.1 Patent Bamix. “Appareil Ménager Portatif”. Roger Perrinjaquet. Lausanne. Publicat a Suïssa, el 16 de maig de 1953. Núm. 288357 UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 381 UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 382 UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 383 9.2.1.2 Patent M100. “Electric Handmixer”. ESGE Export AG. Switzerland. Publicat al Regne Unit, el 2 d’agost de 1961. Núm.960.910 UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 384 UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 385 UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 386 UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 387 UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 388 UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 389 UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 390 9.2.1.3 Model industrial Numax. Núm. 44.294 A. Inscripció al registre. Declaració de novetat del model industrial. 30 d’abril de 1964 Descripció detallada. 30 d’abril de 1964 B. Impugnació de Taurus. Oposició de Taurus SA basada en la manca de novetat. 1 d’octubre de 1964. Autorització a M. Curell Sunyol perquè formili oposició contra el model industrial núm. 44.294. 25 de setembre de 1964. C. Notificació a Numax Notificació informant a Numax que s’ha formulat oposició i que es disposa de quinze dies per presentar contestació. 21 de desembre de 1964. D. Contesta de Numax Rèplica al suspens del model industrial de Numax representat per M. Aricha. 9 de març de 1965. E. Resolució en favor de Numax Resolució del litigi en favor de Numax per part del Registro de la Propiedad Industrial. 20 de maig de 1965. F. Renovació del Model industrial Renovació del Model Industrial per deu anys més. 21 de maig de 1975. UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 391 A. Inscripció al registre. Declaració de novetat del model industrial. 30 d’abril de 1964 UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 392 A. Inscripció al registre. Descripció detallada. 30 d’abril de 1964 UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 393 B. Impugnació de Taurus. Oposició de Taurus SA basada en la manca de novetat. 1 d’octubre de 1964. UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 394 UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 395 B. Impugnació de Taurus. Autorització a M. Curell Sunyol perquè formili oposició contra el model industrial núm. 44.294. 25 de setembre de 1964. UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 396 C. Notificació a Numax Notificació informant a Numax que s’ha formulat oposició i que es disposa de quinze dies per presentar contestació. 21 de desembre de 1964. UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 397 D. Contesta de Numax Rèplica al suspens del model industrial de Numax representat per M. Aricha. 9 de març de 1965. UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 398 E. Resolució en favor de Numax Resolució del litigi en favor de Numax per part del Registro de la Propiedad Industrial. 20 de maig de 1965. UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 399 F. Renovació del Model industrial Renovació del Model Industrial per deu anys més. 21 de maig de 1975. UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 400 UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 401 9.2.1.4 Model industrial de Braun núm. 44.203 A. Inscripció al registre. Certificat del Model Industrial 44.203. 6 de novembre de 1964. Autorització a l’agent de la Propietat Industrial J. R. Trigo Pérez per dur a terme la inscripció al registre. 8 d’abril de 1964. B. Renovació del Model industrial. Sol·licitud de renovació del Model Industrial 44.203. 6 d’Octubre de 1974. Autorització a l’agent de la Propietat Industrial J. R. Trigo Pérez per fer la renovació signada pel Sr. J. Francesch. 27 d’agost de 1974. Certificat de renovació del Model Industrial per 10 anys més. 10 de novembre de 1974. UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 402 A. Inscripció al registre. Certificat del Model Industrial 44.203. 6 de novembre de 1964. UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 403 UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 404 A. Inscripció al registre. Autorització a l’agent de la Propietat Industrial J. R. Trigo Pérez per dur a terme la inscripció al registre. 8 d’abril de 1964. UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 405 UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 406 B. Renovació del Model industrial. Sol·licitud de renovació del Model Industrial 44.203. 6 d’Octubre de 1974. UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 407 B. Renovació del Model industrial. Autorització a l’agent de la Propietat Industrial J. R. Trigo Pérez per fer la renovació signada pel Sr. J. Francesch. 27 d’agost de 1974. UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 408 B. Renovació del Model industrial. Certificat de renovació del Model Industrial per 10 anys més. 10 de novembre de 1974. UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 409 9.2.2 Patents i models industrials resumits i publicats al BOPI (Boletín Oficial de la Propiedad Industrial) Aquestes patents complementen les que ja han aparegut durant el text i que poden consultar-se a les pàgines 153, 155, 156, 157, 158, 162, 163, 171 i 173. Relació de patents i Models Industrials endreçats per anys de publicació al BOPI: -Publicacions de 1950: -Patent “Batidora eléctrica”. Ignacio Pons Cuyàs. Barcelona. 16 d’octubre de 1950 -Publicacions de1955: -Model industrial i Patent “Batidora eléctrica perfeccionada”. Manufacturas Hispano-Suizas de Refrigeración. Barcelona. 21 d’octubre de 1955 -Patent “Nueva batidora de salsa mayonesa”. Antonio Lázaro Goñi. 14 d’octubre de 1955 -Patent “Utensilio doméstico para cortar frutos”. Tirso y Gustavo Delgado Rubio. Madrid. 20 d’octubre de 1955. -Patent “Batidora de mano”. Tirso y Gutavo Delgado Rubio. Madrid. 20 d’octubre de 1955 -Publicacions de 1956: -Patent “Agitadora-batidora perfeccionada”. Antonio López Hellín. Barcelona, 19 de novembre de 1955 -Model industrial “Electrobatidor” José M. Martínez Iglesias-Berrens. Barcelona. 18 de Maig de 1956 -Patents “Dispositivo automático para la puesta en marcha de batidoras eléctricas”; “Dispositivo automático de cierre de circuito de batidoras eléctricas”. Lorenzo Miguel Arranz. Madrid. 24 de març de 1956 -Patents “Vástago giratorio de batidora eléctrica”; “Vástago en dos trozos empalmados, de batidora eléctrica”; “Vaso de batidora perfeccionado”. Lorenzo Miguel Arranz. Madrid. 24 de març de 1956 -Model Industrial “Licuadora”. Enrique Berrens Vilaroya. Barcelona. 16 de juny de 1956 -Model industrial “Batidora de vástago”. Armando Díaz Otero. Madrid. 20 de setembre de 1956 -Publicacions de 1957: -Patent “Perfeccionamientos en la fabricación de batidoras domésticas ultrarrápidas”. Vicente Molner Salvador. Barcelona. 20 de Juliol de 1957 -Publicacions de 1958: -Patent “Trituradora de hielo”. Juan Batlló. Barcelona. 28 de desembre de 1957. -Patent “Nueva batidora”. Emilio Serra y Eugenio Maldonado. Valencia. 14 d’agost de 1959 -Publicacions de 1960: -Patent “Utensilio Múltiple de cocina”. José M. Felip Puig. Barcelona. 16 de febrer de 1960 -Model industrial “Molinillo triturador de uso doméstico”. Facundo Colomer Ibáñez. València. 17 d’abril de 1959 -Patent “Martillo para molinos trituradores” Zaragoza. 27 de maig de 1959. UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 410 -Patent: “Batidora eléctrica”. Ignacio Pons Cuyàs. Barcelona. 16 d’octubre de 1950 UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 411 -Model industrial (imatge superior) i Patent (imatge inferior): “Batidora eléctrica perfeccionada”. Manufacturas Hispano-Suizas de Refrigeración. Barcelona. 21 d’octubre de 1955 E4. A la pàgina 154 apareix un detall d’aquesta patent. UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 412 -Patent: “Nueva batidora de salsa mayonesa”. Antonio Lázaro Goñi. 14 d’octubre de 1955 UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 413 -Patent: “Utensilio doméstico para cortar frutos”. Tirso y Gustavo Delgado Rubio. Madrid. 20 d’octubre de 1955. -Patent: “Batidora de mano”. Tirso y Gutavo Delgado Rubio. Madrid. 20 d’octubre de 1955 UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 414 -Patent: “Agitadora-batidora perfeccionada”. Antonio López Hellín. Barcelona, 19 de novembre de 1955 -Model industrial: “Electrobatidor” José M. Martínez IglesiasBerrens. Barcelona. 18 de Maig de 1956 UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 415 -Patents: “Dispositivo automático para la puesta en marcha de batidoras eléctricas”; “Dispositivo automático de cierre de circuito de batidoras eléctricas”. Lorenzo Miguel Arranz. Madrid. 24 de març de 1956 UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 416 -Patents: “Vástago giratorio de batidora eléctrica”; “Vástago en dos trozos empalmados, de batidora eléctrica”; “Vaso de batidora perfeccionado”. Lorenzo Miguel Arranz. Madrid. 24 de març de 1956 UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 417 -Model Industrial: “Licuadora”. Enrique Berrens Vilaroya. Barcelona. 16 de juny de 1956 -Model industrial: “Batidora de vástago”. Armando Díaz Otero. Madrid. 20 de setembre de 1956 E3. A la pàgina 146 apareix un detall d’aquest model industrial. UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 418 -Patent: “Perfeccionamientos en la fabricación de batidoras domésticas ultrarrápidas”. Vicente Molner Salvador. Barcelona. 20 de Juliol de 1957. 5. A la pàgina 154 apareix un detall d’aquesta patent. E UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 419 -Patent: “Trituradora de hielo”. Juan Batlló. Barcelona. 28 de desembre de 1957. E2. A la pàgina 133 apareix un detall d’aquesta patent. -Patent: “Nueva batidora”. Emilio Serra y Eugenio Maldonado. Valencia. 14 d’agost de 1959. UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 420 -Patent: “Utensilio Múltiple de cocina”. José M. Felip Puig. Barcelona. 16 de febrer de 1960 UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 421 -Model industrial: “Molinillo triturador de uso doméstico”. Facundo Colomer Ibáñez. València. 17 d’abril de 1959 -Patent: “Martillo para molinos trituradores” Zaragoza. 27 de maig de 1959. UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 422 9.2.3 Fitxes d’electrodomèstics escrites per Gabriel Lluelles 9.2.3.1 Índex de fitxes. Gabriel Lluelles. Barcelona, 5 de febrer de 2001 9.2.3.2 Fitxa 1211. Batedora Braun Minipimer MR1. Gabriel Lluelles. Barcelona, 16 de febrer de 2006 9.2.3.3 Fitxa 3211. Batedora Braun Minipimer MR1. Gabriel Lluelles. Barcelona, 16 de febrer de 2006 9.2.3.4 Fitxa 42131. Batedora Philips HR 1374. Gabriel Lluelles. Barcelona, 8 de febrer de 2004 UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 423 UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 424 UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 425 UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 426 UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 427 UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 428 UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 429 UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 430 UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 431 9.2.4 Plànols i esquemes 9.2.4.1 Plànol MR2 Gabriel Lluelles Barcelona, 25 de juny de 1964. Detall Llegenda Plànol general per inscriure la patent 9.2.4.2 Especejament de les 33 peces de la Minipimer MR2 Llibre del servei de reparació tècnica 9.2.4.3 Descripció accessoris Minipimer MR1 Llibret d’instruccions Minipimer MR1 Pimer, Barcelona, 1961. 9.2.4.4 Descripció accessoris Minipimer MR2 Llibret d’instruccions Minipimer MR2 Braun Española, Barcelona, 1964. UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 432 9.2.4.1 Plànol MR2 Gabriel Lluelles Barcelona, 25 de juny de 1964. A. Detall Llegenda UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 9.2.4.1 Plànol MR2 Gabriel Lluelles Barcelona, 25 de juny de 1964. B. Plànol general per inscriure la patent 433 UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 434 UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 (Pàg. anterior) 9.2.4.2 Especejament de les 33 peces de la Minipimer MR2 Llibre del Servei d’Assistència Tècnica 435 435 9.2.4.3 Descripció dels accessoris de la Minipimer MR1. Llibret d’instruccions. Pimer, Barcelona, 1961. Esquematització de les parts que es subministren amb l’adquisició de la Minipimer MR1 9.2.4.4 Descripció dels accessoris de la Minipimer MR2. Llibret d’instruccions. Braun Española, Barcelona, 1964. Fotografia de les parts que es subministren amb l’adquisició de la Minipimer MR2 UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 436 9.2.5 Altra documentació 9.2.5.1 Carta de Pimer als clients. Esplugues de Llobregat, 18 de desembre de 1957. 9.2.5.2 Línia d’aparells de Pimer que continuen vigents a Braun Española. Barcelona, 1967 9.2.5.3 Llibret instruccions Minipimer MR1. Barcelona, 1961. 9.2.5.4 Pàgina web Esge http://www.bamix.com/fr/firma/firmengeschichte.shtml 9.2.5.5 Pàgina web Braun Minipimer http://www.guiadeprensa.com/electronica/ electrodomesticos/braun.html UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 437 9.2.5.1 Carta de Pimer als clients. Esplugues de Llobregat, 18 de desembre de 1957. UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 438 9.2.5.2 Línia d’aparells de Pimer que continuen vigents a Braun Española. Barcelona, 1967. -Trituradora Gigante TG5 -Multipimer MU 36 -Accessorio Batidora-Triturador Multipimer MU 36 -Accessorio Exprimidor Multipimer MU 36 -Accessorio Cortador de verduras Multipimer MU 36 -Accessorio Picador de carne Multipimer MU 36 -Molinillo de Café EX 45 -Batipimer -BipimerBP53 -Minipimer MR1 -Minipimer de Luxe MR2 -Planxa automàtica Pimer P22 -Aspirador Pimer AP 7010 Aquest fulletó té una estructura d’acordió de quinze pàgines plegades de 5 cm. d’ample i 11 cm. d’alçada. A una de les cares del desplegable hi ha tots els aparells de Braun que es comercialitzaven a l’Estat Espanyol i, a l’altra, els de Pimer. A la dreta, els diferent aparells de Pimer, disposats en tres blocs i reduïts perquè es puguin distingir. Que després de cinc anys la multinacional Braun permetés la fabricació i comercialització de tretze aparells, posa en evidència la qualitat i el resultat comercial dels aparells de Pimer. UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 439 UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 440 9.2.5.3 Llibret instruccions Minipimer MR1. Barcelona, 1961. Format: 15 cm. d’ample i 16,5 cm. d’alçada. Sota aquestes línies, la coberta i contracoberta. A continuació, les diferents dobles planes seguint l’orde de principi a final. UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 441 UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 442 UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 443 UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 444 UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 445 UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 446 9.2.5.4 Pàgina web Esge. http://www.bamix.com/fr/firma/firmengeschichte.shtml Aquest document, redactat per la pròpia firma, podria demostrar la hipòtesi que els aparells Multi-Bat van entrar a Catalunya l’any 1962 i no abans: E6. Polèmica presentada a partir de la pàgina 166 i en les declaracions de Gabriel Lluelles, i hipòtesi plantejada la pàgina 174. 1950 Un Suisse, M. Roger Perrinjaquet, invente un tout nouveau genre d’appareil de cuisine. Le 6 mars 1950, il obtient un brevet d’invention pour un “appareil ménager portatif”. L’attestation décrit le premier mixer-plongeur au monde. Ce nouvel appareil reçoit le nom de “bamix®”, une abréviation de “battre et mixer”. En Allemagne, MM. Gschwend et Spingler fondent la société ESGE (l’appellation est basée sur la prononciation des lettres initiales des noms respectifs des deux messieurs : S = ES / G = GE). Au nombre de 7 au début, les collaborateurs produisaient des supports pour vélos, des scies et petits moteurs électriques. M. Perrinjaquet vend son brevet d’invention à la société ESGE. Celle-ci lance la production des premiers mixers-plongeurs dès la fin de l’année. Le bamix est présenté pour la première fois au public le 24 avril 1955 à l’occasion d’une foire industrielle à Hanovre. Plus tard, le nom “bamix” a changé pour “ Zauberstab®” (baguette magique) en Allemagne. ESGE compte déjà 74 collaborateurs et atteint un chiffre d’affaires de DM 1,5 millions. Bodart BV est spécialisé dans la vente d’ustensiles de cuisine dans les foires à consommateurs ( 60 aux Pays-Bas). Il tente la vente du bamix lors d’une petite foire à Valkenburg/NL. Non seulement il a réalisé un chiffre d’affaires élevé, mais il a également appris que la manière la plus efficace de convaincre les clients de l’utilité de ce petit appareil coûteux était d’en faire la démonstration en direct! M.Walter Bodart a rapidement été désigné représentant bamix pour les Pays-Bas, la Belgique et le Luxembourg. Sous la direction des deux fils de M.Bodart (Johann et Peter), cette société représente bamix encore aujourd’hui au BENELUX. Une société de Bâle (Suisse) est chargée de la licence de fabrication de bamix pour le marché suisse. Des collaborateurs de Bodart en Belgique chargent leur voiture d’ustensiles bamix et partent pour Stockholm (Suède), où ils procèdent à une démonstration à une foire locale. Le nombre de bamix vendus (834) excède toutes les ventes précédentes dans ce pays. Peu après, ils effectuent une tentative de vente à la “foire aux fleurs” à Oslo (Norvège) et vendent 1332 bamix, ce qui est incroyable. À la suite de ce succès, M. Bodart établit des agences dans tous les pays scandinaves. La société ESGE-Export(ation) à Glarus (Suisse) est fondée et devient responsable de l’exportation dans les pays membres de l’ETFA (European Free Trade Association), à savoir la Grande Bretagne, la Finlande, l’Autriche, le Portugal, la Suisse et l’Irlande. La toute récente ESGE Internationale à Zurich s’occupe de l’administration centrale. Plus tard, l’ESGE France est établie et se charge de fabriquer tous les appareils bamix destinés à la Belgique, aux Pays-Bas, au Luxembourg et à la France, des pays membres de la Communauté Economique Européenne. En novembre 1960, ESGE AG, une société de production supplémentaire a été fondée ; pour l’occasion, une ancienne fabrique de textiles (construite en 1906) est achetée à Mettlen/Suisse. On y débuta au courant de l’année 1961, avec une production de 250 appareils par jour. Des collaborateurs des Pays-Bas et de Belgique exposent régulièrement en Angleterre ; ce pays devient rapidement le marché le plus important pour bamix. La demande est tellement importante que les livraisons prennent du retard. En effet, il arrive parfois que la production ne puisse pas rivaliser avec la vente. Même de nos jours, 50 ans après et en dépit de multiples modifications de détails et d’améliorations techniques, la forme d’origine est toujours facilement reconnaissable. Le boîtier du bamix M 60 (60 watts) est redessiné par le Danois Acton Bjorn et le comte Sigvard Bernadotte de Suède, il en résulte le modèle M100 qui impressionne grâce à sa forme ergonomique. Le nombre de bamix produit franchit la barre du million. La production du mixer est lancée sous licence en Italie et en Espagne. En Allemagne, la capacité de production augmente et à Tokyo, la société Nippon ESGE K.K. est fondée. À partir de 1958, toute une série d’autres appareils électroménagers (aspirateur à main, presse-citron, grille-pain, machine à découper la viande, plaque, sèche-cheveux) a été ajoutée au programme de production et/ou de vente. Bien que vendus sous la marque prestigieuse ESGE, ces produits n’ont pas connu de réel succès. Sur le marché allemand, qui jusqu’à présent réalisait 2/3 du chiffre d’affaires, la vente des bamix s’effondre et par conséquent l’appareil administratif s’avère surdimensionné. 1953 1954 1955 1957 1958 1959 1960 1961 1962 1963 UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 447 1964 MM. Gschwend et Spingler vendent leur entreprise à “General Electric” qui est le plus grand producteur d’appareils électriques des Etats-Unis. Les Américains ont cherché à remettre la société, en proie à la crise, sur pied et ont fermé la quasitotalité des usines ; ne restaient plus que celles de Mettlen (Suisse) et de Neuffen (Allemagne). Le chiffre d’affaires des bamix augmente progressivement. À la foire de Bruxelles, 2’000 bamix ont été vendus : un record de vente jamais réalisé jusqu’à présent. General Electric décide de vendre le groupe ESGE. En ce temps là, M. Bodart était le client le plus important pour bamix (env. 2/3 de la vente). Il représentait bamix au BENELUX, en Finlande, Suède, Norvège, Danemark, Grande Bretagne et en Irlande. M. Bodart achète l’usine en Suisse, ainsi que tous les droits sur les marques bamix et Zauberstab®. M. Bodart prend des mesures drastiques: • L’usine ESGE à Mettlen devient l’unique lieu de production. • Restructuration de l’administration. • Sa philosophie de business est simple, mais efficace: la qualité avant la quantité, ainsi que la concentration sur un seul produit. Ces devises sont d’ailleurs toujours en vigueur. La vente de bamix dépasse à nouveau une quantité annuelle de 100’000 pièces. Jusqu’ici, le bamix est essentiellement vendu à travers l’Europe. Les années de boom succédant à la Seconde Guerre Mondiale appartiennent désormais au passé, l’économie traverse une grande récession, provoquée par la crise du pétrole. Le marché allemand se remet difficilement et cette année-là, pour la première fois depuis des années, le chiffre d’affaires allemand dépasse celui de la Suisse, un pays pourtant 10x plus petit que l’Allemagne. ESGE peut passionner une société sud-africaine pour le bamix et réaliser des chiffres d’affaires attractifs. Le nouveau bamix “Cassette” vient élargir la palette des modèles. La cassette permet le rangement du bamix et de tous ses accessoires en un seul endroit. Depuis quelques années, en Allemagne, des démonstrations lors de foires n’ont lieu que de temps à autre. Ce canal de vente est maintenant pris en charge par un nouveau partenaire, M. Rathke, qui parvient à augmenter le chiffre des ventes d’une manière considérable les années suivantes. Au mois d’août 1977, ESGE participe à la foire de Melbourne (Australie). Cette première démonstration du bamix, en dehors de l’Europe, a été un tel succès (presque 1’000 bamix vendus), que des bamix supplémentaires ont dû être livrés par avion pendant la foire. En conséquence, notre représentant australien fonde Bamix Australia Ltd., et bamix devient une des marques les plus connues du pays. Simultanément, une autre équipe récolte un grand succès en présentant le bamix à Reykjavik (Islande). En janvier, la première foire suisse à Singapour ouvre ses portes. Notre nouveau représentant avait quelques scrupules face à nos prix relativement élevés au sein de ce marché pourvu d’une concurrence imposante. Quoiqu’il en soit, les Singapouriens se sont eux aussi attachés à notre bamix bien pratique et de haute qualité. Le même mois, l’équipe ESGE se rend à Los Angeles pour quatre semaines. Elle y travaille du matin au soir ; ses efforts sont récompensés par un triomphe. De plus, au cours de la même année, bamix connaît un nouveau record de vente à Amsterdam avec plus de 3’000 appareils vendus. Un record du monde qui n’a, jusqu’à aujourd’hui, plus été atteint lors d’une foire. Bamix est présenté à maintes reprises à l’étranger, lors de foires à Malte, à Chypre, en Grèce, en Malaisie ainsi qu’en Indonésie. La production continue de s’accroître. Au début des années 80 une japonaise, Mme Sakurako Ide achete un bamix chez notre représentant, n’ayant pas connu grand succès jusque là. Mme Ide travaille avec le bamix et met au point de nombreuses recettes japonaises et même européennes. Elle développe un grand attachement pour son mixer et le montre à son entourage qui veut naturellement aussi s’approprier un tel appareil et qui le présente à son tour à ses connaissances. Les ventes augmentent considérablement et Mme Ide obtient le droit exclusif de vendre les bamix au Japon. Enthousiasme, passion et des efforts considérables ont permis à notre bamix de devenir un des plus grands succès commerciaux, et ceci dans un pays avec des consommateurs très exigeants. L’usine devenue trop petite, une halle supplémentaire a du être construite. Cela a pour conséquence de doubler l’espace de production. La même année, nous en sommes à notre première foire à Kyushu (Japon) et à celle de Nairobi (Kenya). 1967 1971 1972 1974 1975 1977 1978 1979 1980 1980 UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 448 1981 1982 1983 Bamix est exposé dans des foires en Afrique du Sud, à Hong Kong et à Brunei. Premiers contacts avec une firme du Sri Lanka et démonstration du bamix à Santiago (Chili). Grâce aux gros efforts fournis par nos équipes de publicité et de vente en Australie, bamix atteint le plus haut rendement à l’échelle mondiale. “Bamix-Thaïlande” se développe aussi à une vitesse considérable et au Sri Lanka, les ventes atteignent une ampleur plutôt inattendue. La production journalière s’élève à 1’600 unités. Bamix fête son trentième anniversaire. Cela ne fait aucun doute: il n’y a que très peu d’appareils électroménagers qui ont une durée de vie aussi longue… et dont la popularité ne cesse d’augmenter. Après de nombreuses années de dur labeur, M.Bodart (à qui l’ESGE AG avait appartenu pendant 15 ans) se résout à mener une vie plus tranquille. Par un management buyout, le management, se composant de Max Rüttimann (techniques), Valentin Gunsch (finances) et Werner Stahl (marketing), reprend les actions de la société. M. Bodart reste président du conseil d’administration. La même année, le bamix Processor arrive sur le marché. Cet accessoire permet de broyer à la perfection des aliments aussi bien secs qu’humides. Nous savons pertinemment que des milliers de chefs professionnels se servent du bamix dans leur cuisine. Ce que nous ignorions, était le fait que la télévision allemande passe l’émission “cuisiner comme Dieu en Allemagne”. Nous ne savions pas non plus que la plupart des célèbres cuisiniers qui y ont participé amenaient leur propre “Zauberstab®” et qu’ils l’ utilisaient pour leurs recettes. C’est grâce à un client, qui nous a informés de l’existence de cette émission, que nous avons compris pourquoi le nombre de commandes venant d’Allemagne s’était accru de façon à nous poser des problèmes de capacité. Un membre de bamix et une étudiante coréenne présentent le bamix à la Swiss Fair de Séoul (Corée). L’intérêt y est exceptionnel et nous parvenons à trouver un représentant local. Trois ans plus tard, après quelques difficultés rencontrées au départ, la demande s’était tellement accrue que nous avions dû expédier une grande quantité de bamix par voie aérienne. George McBride, un canadien spécialisé dans les foires, souhaite exposer nos appareils. Nous refusons, car bamix n’est pas conforme aux prescriptions canadiennes (lesquelles auraient réduit notre appareil de cuisine au statut de simple ustensile). George nous apprend que ces instructions viennent justement d’être abolies ; nous livrons de suite les premiers bamix au Canada. Grâce à l’investissement extraordinaire de M. et Mme Unold (et plus tard de leurs enfants et beaux-enfants), le Zauberstab® retrouve son ancienne position privilégiée au sein de la vente au détail. Pendant des années, les cuisiniers professionnels nous ont poussés à fabriquer un bamix avec une transmission plus longue de “seulement” 5 centimètres. Après bien des essais pratiques dans des cuisines d’hôtels, nous lançons finalement le bamix “GASTRO” et sommes surpris, les années suivantes, du succès qu’il remporte. Au cours de cette même année, les représentants bamix pour la Suisse deviennent membres du groupe de sociétés ESGEbamix. Depuis quelques années le bamix est vendu au Japon où il impressionne les clients japonais extrêmement exigeants. C’est pourquoi le plus grand spécialiste japonais de vente directe introduit le bamix dans son assortiment où il présente le premier produit étranger. Après de nombreuses années conflictuelles avec les représentants bamix en Angleterre, Kevin et Alsion Gilbert se chargent de la vente du bamix. Leurs efforts sont couronnés de succès, car 5 ans plus tard, ils réaliseront un chiffre d’affaires record. Beaucoup de personnes ont de la peine à nous croire, lorsque nous les informons du fait que ESGE ne produit qu’un seul appareil, et ceci depuis 40 ans. Peu après la chute du “rideau de fer”, il a enfin été possible d’introduire le bamix dans les pays de l’Est, autrefois communistes (p.ex. la Hongrie, la Russie, la Pologne, etc.). Le design bamix - existant depuis 1961 - a fait ses preuves pendant des décennies. Il peut être considéré comme un des designs le plus remarquable de l’histoire industrielle. Pendant toutes ces années ses adaptations ont été insignifiantes, mais maintenant un designer suisse procède à une légère modernisation, le bamix sera équipé d’un interrupteur de sécurité Twin-Switch et la cassette de rangement reçoit un aspect plus moderne. 1984 1986 1987 1989 1990 1991 1993 1994 1995 UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 449 1998 Un journaliste de “De Telegraaf” apporte un bamix défectueux, vieux de 30 ans, chez notre représentant aux Pays-Bas. Son intention est d’en acheter un nouveau… seulement, on lui rend le vieil appareil réparé. Stupéfait, il publie un article d’une double page dans l’édition du dimanche, après avoir récolté des informations sur l’étonnant produit et son entreprise. Les jours suivants, les appels se succèdent sans fin. Ce ne sont pas que des lecteurs qui veulent passer leur commande, il y a aussi des clients qui tiennent à nous faire savoir qu’ils utilisent, eux aussi, un bamix qui a tenu le coup pendant de nombreuses années. Le livre “50 Klassiker-Design des 20. Jahrhunderts” apparaît sur le marché. Nous sommes fiers que l’ESGE Zauberstab soit mentionné dans cet ouvrage, aux côtés de marques telles que Levi’s Jeans, Bikini, Chanel N° 5, Concorde, Swatch, Sony Walkman, Lego et bien d’autres. Au fameux modèle “Cassette” succède le modèle “SwissLine” muni d’un interrupteur “soft grip” étanche. Le design futuriste du bamix ainsi que de son support de rangement attirent l’enthousiasme des consommateurs. Nous étions contraints durant des dizaines d’années de dire : “le bamix peut tout faire, sauf couper et râper”. Mais aujourd’hui, après trois ans de travail intensif consacrés au développement de cet accessoire bamix, le nouveau “SliceSy” est capable d’effectuer ces tâches à la perfection. De plus, il possède les avantages typiques du bamix : il est simple à utiliser et à nettoyer… une exclusivité qui jalonne l’histoire de bamix. Cette année nous franchissons un nouveau pas dans l’histoire du bamix. Les trois propriétaires souhaitant assurer l’avenir de leur produit et de leur société se mettent à la recherche d’un successeur. Leurs exigences étaient simples, mais clairement définies: la politique d’entreprise, reposant avant tour sur la QUALITE du produit, doit être maintenue. C’est exactement ce que M. Erich Eigenmann a l’intention de faire et un accord est conclu sans tarder. Il commence le 1er octobre 2003 en tant que nouveau M. Bamix. Introduction du Bamix sur le marché en Russie et Chine. Introduction du Bamix Gastro 2 dans différents pays. 2001 2002 2007 2008 Le Doenermat (coupeur du Kebab) est apporté après une phase du projet de deux ans sur le marché. Introduction du SliceSy en Japon. Introduction du Bamix en Corée UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 450 9.2.5.5 Pàgina web Braun Minipimer. http://www.guiadeprensa.com/electronica/electrodomesticos/braun.html Aquest document ratifica la trascendència que ha tingut aquest aparell en la trajectòria global de Braun Española: Braun Española, S.A. Enrique Granados, 46 08950 Esplugues del Llobregat- Barcelona (España) Tel (34 93 401 93 00 - Fax (34) 93 372 91 05 Braun Española nació en 1962 mediante la adquisición de Industrias Pimer, una pequeña empresa catalana dedicada a la fabricación de aparatos eléctricos para la cocina y el hogar. En la actualidad Braun dispone de una fábrica dotada de la más moderna tecnología para la producción de tres líneas de productos: batidoras, planchas y exprimidores. El emplazamiento sigue siendo el mismo donde Pimer inició su actividad, en Esplugues de Llobregat, Barcelona. El volumen de fabricación excede los siete millones de aparatos, los cuales son expedidos a más de cincuenta mercados en todo el mundo. El principal producto de Pimer era Minipimer, la famosa batidora que ha dado nombre a esta categoría de productos. En España, una batidora es un Minipimer. El primer Minipimer salió de la línea de montaje en 1958. Transcurridos más de 40 años, sigue siendo el líder indiscutible; lo fue en España hasta los años setenta y ahora lo es a nivel mundial. La propuesta inicial era simple: Lleve el aparato a los alimentos, no los alimentos al aparato. En lugar de la batidora tradicional, voluminosa de complicada limpieza, Pimer lanzó una mini alternativa de fácil manejo y de rápida limpieza. El mensaje ganó audiencia rápidamente y así las amas de casa españolas se enamoraron del nuevo Minipimer y pronto lo vieron como una ayuda esencial para preparar papillas, sopas, salsas y en especial gazpachos y mayonesas. Minipimer fue un producto casi exclusivo para el mercado español hasta finales de los setenta. La expansión a toda la Europa Occidental tuvo lugar en la primera mitad de los ochenta. Luego siguió América. Para apoyar la introducción americana, Braun construyó una nueva fábrica en México, la cual inició sus actividades en 1985. El resto de Europa, y también Oriente Medio y el Pacífico asiático, siguieron a partir de 1990 Durante sus cuarenta años de existencia, Minipimer ha evolucionado en forma importante. Los tres aspectos fundamentales de esta evolución han sido: • Facilidad, tanto en la utilización como en la limpieza. Su tamaño cada vez más compacto lo ha convertido en un ayudante que ocupa el mínimo espacio y siempre está a mano. La última novedad es el pie desmontable, el cual permite que todos los accesorios pueden acoplarse directamente al cuerpo motor y de esta manera su uso es más fácil y más cómodo. • Versatilidad, basada en una creciente gama de aplicaciones. Hasta mediados de los ochenta Minipimer se fabricaba con su pie tradicional, unido al cuerpo motor. La separación de ambos componentes ha abierto el camino a nuevos accesorios como las picadoras, el batidor metálico, el batidor para papillas, etc. Picar, batir y mezclar es ahora todavía más fácil. De esta forma Minipimer puede servirse a la carta, según las UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 451 costumbres culinarias de cada país. • Productividad, gracias a la potencia del motor, la cual ha crecido de 100 w a 350 w, incluso con un tamaño más reducido. Más posibilidades y más comodidad. Las amas de casa de todo el mundo han apreciado esta evolución en forma extraordinaria. Las ventas en España alcanzaron los 200.000 aparatos a finales de los sesenta, pero la expansión fue notable durante los setenta hasta llegar a las 600.000 unidades. La introducción a los mercados europeos, y luego los americanos, llevó la demanda anual hasta 1.500.000 a mediados de los ochenta y hasta 3 millones en 1990. Pero el techo todavía estaba lejos, ya que las novedades introducidas durante los noventa han dado lugar a un nuevo récord de 5.100.000 en 1999, justo a los cuarenta años del lanzamiento. El desarrollo de Minipimer es totalmente español, aunque el diseño exterior sigue las directrices inequívocas de la escuela Braun en Frankfurt, Alemania. México sigue siendo el brazo americano, de manera que entre las dos fábricas cubren los requerimientos de cada área geográfica en forma rápida y flexible. En conjunto, Minipimer ha sido y es el resultado de una labor de equipo con una alta conciencia de servicio y una clara visión de futuro. Como indicábamos al principio, Braun Española también desarrolla y fabrica planchas y exprimidores. Ambos siguen la misma senda ascendente, pero Minipimer continua siendo el estandarte que simboliza y marca el camino. UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 452 UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 453 UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 454 UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HISTÒRIA DE VIDA DELS OBJECTES.APORTACIONS DEL MÈTODE BIOGRÀFIC ALS ESTUDIS CULTURALS DEL DISSENY:HISTÒRIA DE VIDA DE LA BATEDORA ELÈCTRICA DE BRAÇ Rosa Povedano Ferré ISBN:978-84-691-9870-4/DL:T-131-2009 455