LA POLÍTICA SOBRE LA POBLACIÓ REFUGIADA DURANT LA GUERRA CIVIL 1936-1939 Julio CLAVIJO LEDESMA ISBN: 84-688-6535-4 Dipòsit legal: Gi.93-2003 http://hdl.handle.net/10803/7835 ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs. ADVERTENCIA. El acceso a los contenidos de esta tesis doctoral y su utilización debe respetar los derechos de la persona autora. Puede ser utilizada para consulta o estudio personal, así como en actividades o materiales de investigación y docencia en los términos establecidos en el art. 32 del Texto Refundido de la Ley de Propiedad Intelectual (RDL 1/1996). Para otros usos se requiere la autorización previa y expresa de la persona autora. En cualquier caso, en la utilización de sus contenidos se deberá indicar de forma clara el nombre y apellidos de la persona autora y el título de la tesis doctoral. No se autoriza su reproducción u otras formas de explotación efectuadas con fines lucrativos ni su comunicación pública desde un sitio ajeno al servicio TDR. Tampoco se autoriza la presentación de su contenido en una ventana o marco ajeno a TDR (framing). Esta reserva de derechos afecta tanto al contenido de la tesis como a sus resúmenes e índices. WARNING. Access to the contents of this doctoral thesis and its use must respect the rights of the author. It can be used for reference or private study, as well as research and learning activities or materials in the terms established by the 32nd article of the Spanish Consolidated Copyright Act (RDL 1/1996). Express and previous authorization of the author is required for any other uses. In any case, when using its content, full name of the author and title of the thesis must be clearly indicated. Reproduction or other forms of for profit use or public communication from outside TDX service is not allowed. Presentation of its content in a window or frame external to TDX (framing) is not authorized either. These rights affect both the content of the thesis and its abstracts and indexes. Introducció El tractament de la població refugiada en la bibliografia sobre la Guerra Civil.- Resulta sorprenent constatar l'absència d' estudis específics, en la literatura generada per la Guerra Civil del 1936-1939, en relació a la problemàtica dels refugiats i refugiades que va generar aquell conflicte. La sorpresa es fa encara més evident després de comprovar, al llarg de la nostra recerca, que el problema del desplaçament de centenars de milers de persones esdevé un dels components fonamentals de la República d’aquells anys de guerra. Tal com tindrem ocasió d’exposar al llarg d’aquest treball, la presència de refugiats i refugiades a gairebé tots els municipis de la reraguarda republicana, fou un factor que condicionà l’acció política dels consells municipals i generà noves dinàmiques de relacions socials entre la població local i la vinguda de fora. El corol·lari d’aquest contacte fou molt divers: solidaritat, desconfiança, integració, indiferència… la resultant fou tan diferent, com diferent era cada municipi. Des del punt de vista de les institucions governamentals, aquestes van haver de destinar recursos no previstos per atendre la població evacuada de les zones de guerra, tant per raons d’estricta humanitat, com perquè això era essencial per a la continuïtat de la resistència. És per tot això, que hem començat aquest treball expressant la nostra sorpresa per aquest buit bibliogràfic. Únicament el treball de Javier Rubio ha tractat el tema, encara que dins d’una monografia referida a l'exili de 1939.1 Per a la nostra investigació han resultat molt valuoses les referències del capítol II -"Las fases de la emigración de la guerra civil"- i del capítol III -"La formación del exilio permanente"-, ja que en aquests, l’autor quantifica el nombre de persones 1 Rubio, J.: La emigración de la Guerra Civil de 1936-1939. Madrid 1977. Aquesta obra ve recolzada per una gran aportació documental, la consulta de la qual és imprescindible per conèixer tant l'actitud del Govern francès en relació el problema dels refugiats a França, com també els problemes de les autoritats franceses amb les franquistes pel que fa el retorn de la població refugiada a aquell país. 2 desplaçades durant la guerra i presenta, amb el suport de nombroses fonts documentals, en especial de l’Administració francesa, la temàtica de les repatriacions des de França a Espanya. En relació amb això cal esmentar les aportacions sobre l'actitud del govern de la República francesa respecte a l'aplicació dels principis que establia la legislació internacional, en especial els Convenis de L’ Haia de 1907, segons els quals era obligatori l’internament dels exèrcits bel·ligerants que penetraven per trobar asil en un país neutral. Tanmateix, certament va ser el no reconeixement del status de "bel·ligerant", allò que va permetre que les tropes que entraven a França per una frontera o, en arribat a un port, poguessin retornar d'immediat a Espanya per Catalunya. L'absència d'estudis sobre les persones desplaçades resulta encara més significativa si ens parem a pensar el que va suposar per a la dinàmica general de la guerra la presència de desenes de milers d'individus que havien fugit de casa seva de manera precipitada. Sens dubte, aquest allau humà va significar un dels problemes més greus per al govern de la República i per al conjunt de les administracions de l'època. Aquestes van haver de resoldre una situació que no tenia precedents a Espanya i per a la qual no disposaven dels mitjans econòmics i materials necessaris. Els ajuntaments, que es trobaven en plena reorganització interna després de la situació dramàtica, sovint caòtica, ocasionada per l'inici de la guerra van haver de fer front, gairebé en solitari, a unes circumstàncies que semblaven irresolubles. Tota la correspondència dels responsables municipals amb els organismes governamentals competents presenta, en especial a partir de la segona meitat de 1937, la problemàtica de les persones refugiades com la més angoixant en la seva localitat. Per això resulta del tot estrany que ningú no hagi tractat aquest tema amb la profunditat que requereix, encara més si tenim en compte que existeixen fonts informatives de gran riquesa, tal com posen de relleu els estudis realitzats des de la perspectiva de la història local, dels quals en parlarem més endavant. 3 Algunes referències sobre la població refugiada les trobem a determinats treballs monogràfics relacionats amb el desenvolupament de la Guerra Civil dins del marc de les nacionalitats, regions o províncies. Pel que fa a Catalunya, Bricall, ja fa temps va realitzar una aproximació quantitativa.2 Aquesta aproximació estava basada en dues fonts, l’autor de les quals fou Josep Tarradellas, dels anys 1936 i 1938.3 A la primera considerava que a finals de 1936 hi havia a Catalunya 300.000 persones refugiades; a la segona, el nombre s’havia incrementat fins les 700.000. A més d’aquestes estimacions, Bricall dedicava unes línies a l'ordenació legislativa elaborada pel Govern de la Generalitat per atendre els grups de gent que anaven arribant al país. Altres autors, com Jaume Sobrequés, esmenten el problema dels refugiats des de la perspectiva de les complicacions que representaren per a la societat,4 i d’altres, com Rafael Abella,5 el centren en la presència a Barcelona d'intel·lectuals com Machado, Max Aub o José Bergamín. Francesc Roca també para esment en la qüantificació del nombre de persones refugiades a Catalunya a finals de 1938. Aquesta, segons ell, fou de més d'un milió, distribuïts en 837.544 registrats i 175.000 no enregistrats.6 Dels primers, uns 250.000, incloses les seves famílies, foren funcionaris del govern de la República. Altres 447.340 corresponien als menors de 15 anys, 108.340 els homes amb edat superior o inferior a l'edat militar, i 281.900 varen ser dones. Tota aquesta informació l' extreu Roca de les dades estadístiques dels números 24 i 25 de " Catalonian Correspondance", una publicació en llengüa anglesa, publicada a New York, que t acta de la r 2 3 Bricall, J. M.: Política econòmica de la Generalitat (1936-1939). Barcelona 1970 Població/Catalunya 1936". Pròleg del conseller Josep Tarradellas. Barcelona 1936. Vegeu també del mateix autor: "L'obra financera de la Generalitat", Discurs pronunciat al Parlament el 1938. 4 Sobrequès, J.: Catalunya i la Guerra Civil. Barcelona 1983. 5 Abella, R.: “Hambres, colas y refugiados,” dins de Cataluña en la Guerra Civil española. Barcelona 1989. 6 Roca, F.: Política, economia y espacio. La política territorial en Catalunya (1936-1939). Barcelona 1983. 4 situació existent en un article titulat: "The problem refugee in Catalonia". 7 Una publicació de la qual tindrem ocasió de parlar a la part final d'aquest treball. Edmon Vallés va dedicar als refugiats i refugiades unes pàgines destacant especialment els aspectes relacionats amb la seva vida quotidiana, informacions tretes de treballs de caràcter local i a partir dels mitjans de comunicació de l’època.8 La mateixa absència informativa sobre la població refugiada la trobem a la historiografia relacionada amb el País Basc, amb la salvetat de la que es refereix als infants evacuats a l’exterior, en especial Gran Bretanya, França i Bèlgica de la que trobem una ampla varietat d'estudis.9 Entre aquests hem de remarcar el treball de Pierre Marques centrat en la situació de les colònies d’infants bascos existents a França.10 Un treball que fa, a més, una exposició més general, ja que realitza una primera aproximació del que va significar la població refugiada durant la guerra civil espanyola, la seva qüantificació, la cronologia dels desplaçaments que tingueren lloc durant el conflicte, l’organització de la primera assistència i la distribució de les colònies d’infants per diverses zones de la República, en especial per Catalunya. Contràriament a l’existència de nombrosos treballs sobre els infants bascos refugiats, les evacuacions de la població civil basca cap Astúries o cap a Catalunya, no han estat treballades suficientment. Només Javier Rubio, a l'obra citada anteriorment, Vicente Talón i, més recentment Geneviève Dreyfus-Armand han parlat de la primera gran evacuació, la de Sant Sebastià, Irún, Fuenterrabia.11 Aquestes carències resulten més significatives des del moment que disposem de 7 “ Catalonian Correspondance. A Letter of First -Hand Information on Catalonian. Published ocasionally by the Comittee of New York.”Núm. 24, 5 nov. 1938. 8 Vallés, E.: Història gràfica de la Catalunya autònoma, la guerra 1936-1939. Barcelona 1976. 9 Una síntesis bibliogràfica al respecte la trobem a Alonso Carballés, J. J.: Histoire et mémoire: l’éxode de enfants basques en France et en Bélgique, presentada a “Enfants de la guerre civil espagnole”, 11, 12 i 13 de desembre de 1997. 10 Marques, P.: Les enfants espagnols refugiés en France (1936-1939). París, 1993. 11 Talón, V.: Memoria de la Guerra de Euskadi de 1936. Barcelona 1988. Dreyfus-Armand, G. El exilio de los republicanos españoles en Francia. De la guerra civil a la muerte de Franco. Barcelona 2000. 5 dues fonts directes on es manifesta la preocupació de les autoritats per les persones desplaçades. Una és l’obra de Federico Zabala Allende, escrita per encàrrec del president Aguirre a fi de donar a conèixer les actuacions del seu govern així com la seva estructura organitzativa.12 Com a complement d’aquesta, resulta necessari tenir en compte les informacions contingudes a l’ Informe sobre la actuación del Gobierno Vasco durante la Guerra, pronunciat pel lehendakari Aguirre davant del Congreso Mundial Vasco, celebrat el 1956,13 així com les disposicions legals del Govern Basc.14 La presència basca a Catalunya després de la caiguda d'Euskadi, ha estat objecte d’una sèrie d’articles, l’autor dels quals és Ricard de Vargas-Golarons, publicats pel diari Egin.15 Donat el seu caràcter divulgatiu, els textos es limiten a tractar les diverses manifestacions d'aquella presència: la militar, la de la solidaritat, la de les relacions institucionals i la de la població refugiada. Conté una molt extensa relació de les institucions basques radicades a Catalunya, en especial a Barcelona, així com una cronologia dels esdeveniments protagonitzats pels bascos durant els anys de la guerra. Una aportació d’un interès especial és la de Ramón Álvarez, ja que fou conseller d'Evacuació del Consejo Soberano de Asturias i el seu testimoni representa, per tant, una aportació de gran relleu, ja que ens permet conèixer quina fou la seva política i les incidències generals que caracteritzaren la situació política en aquesta comunitat.16 Són especialment significatives les al·lusions a la manca de mitjans de transport i a l'efecte desmoralitzador que la presència de milers de refugiats i refugiades ocasionà a la voluntat de resistència de la població i del mateix exèrcit. També cal remarcar les referències a l'estructura orgànica constituïda a Catalunya per atendre als evacuats d'Astúries. Una altra aportació informativa és el treball de Juan Antonio de 12 13 Zabala F.: El Gobierno de Euskadi y su labor legislativa, 1936-1937. Bilbao 1986. El primer Gobierno Vasco, vol. 2, edició del Departament de Cultura i Turisme. Bilbao 1986. 14 op. cit. vol. 3 15 Vargas-Golaron, R.: “Euskadi-Catalunya (1936-1939)”. Egin, setembre 1987. 6 Blas, en especial per les notícies referides als plans militars per evacuar l’Exèrcit abans de la pèrdua del nord.17 En relació amb les actuacions realitzades a Madrid, el treball més exhaustiu, i que constitueix una base imprescindible per a qualsevol recerca, és el de Julio Arostegui i Jesús A. Martínez. 18 Els autors parteixen de la pròpia documentació de la Junta de Defensa, en concret les actes de les seves reunions, a les que acompanyen altres fonts documentals, en especial de premsa, i el testimoni de persones que visqueren aquells esdeveniments. A més dels fets que tingueren lloc en les estructures del poder, l’obra presenta el comportament de la població civil en el context d’una ciutat cercada i batuda pel foc enemic. El capítol dedicat a la funció de govern de la Junta és el que tracta de l'evacuació de la població civil. La metodologia emprada es basa en seguir les actuacions i disposicions adoptades per la Junta, les quals es desprenen de les actes de les seves reunions, així com de les notícies aparegudes a la premsa. Els autors fan esment de les dificultats de la Junta per evacuar Madrid; dificultats que provenen tant de la pròpia carència de mitjans com de la resistència de la població a abandonar la seva capital. Un altre aspecte que també és posat de relleu és el de la resistència de les organitzacions polítiques a cedir a la Junta la influència i el poder que havien obtingut en els primers mesos de revolució. Existeixen altres estudis monogràfics sobre la guerra civil a determinades capitals i províncies que tenen una major o menor informació sobre la situació de la gent instal·lada al seu territori com a refugiats de guerra. Hauríem de destacar el de Francisco Alía Miranda relacionat amb Ciudad Real, ja que se centra en la situació existent a la reraguarda d'aquesta província, en 16 Álvarez, R.: Rebelión militar y revolución en Asturias. Un protagonista libertario, Ramón Álvarez. Asturias 1995. 17 Antonio de Blas, A.: Historia general de Asturias, vol. II, Asturianos fuera de Asturias. Del Ebro al maquis Gijón 1978. 18 Aróstegui, J i Martínez, J. A.: La Junta de Defensa de Madrid. Madrid 1984. 7 especial a la seva capital. 19 En el conjunt d’aquesta obra, el tema de les persones refugiades és objecte d'una atenció especial, donat que la seva presència va tenir una implicació molt directa en l'agreujament de les condicions de vida de la ciutadania, en especial pel que fa a la manca d’allotjaments i de queviures. L’estudi de Vicente Ramos sobre la situació d ’Alacant durant la guerra civil dedica també una extensa exposició a la situació de la població refugiada, amb informació col·lateral del que succeïa a la província.20 En aquest treball tornen a sortir les dificultats de l’administració republicana per alimentar i instal·lar el creixent augment de gent de tota mena que acudeix a la província. A Catalunya, on existeixen una gran quantitat de treballs sobre la guerra civil als municipis, gairebé a tots hi apareix una referència, més o menys extensa, a la situació de la població refugiada. Si considerem algunes obres referides a municipis de les comarques gironines, hem d'esmentar el capítol que dedica Josep Matas i Balaguer als refugiats de La Bisbal, 21 les planes que sobre els de Santa Coloma de Farners escriu Eugeni Caireta i Sampere,22 i l'apartat que dedica Mercè Vila i Mitjà a aquells que es trobaven a L'Escala.23 L'estudi de Matas va acompanyat, a més, d'un suport fotogràfic sobre els on eren instal·lats, i de la mainada i la directora de la colònia d'acollida. L'autor ha elaborat diversos quadres estadístics que serveixen per identificar la presència de grups de refugiats de fora de Catalunya i d'altres, i és una particularitat molt singular, que procedeixen de municipis de la Costa Brava, sobretot de Palamós.24 L'obra de Caireta i Sampere senyala com a aspecte rellevant les relacions entre la població de la vila i la que va arribar de fora, essent precisament la seva arribada un símbol de l'existència d'una guerra, així esmenta Caireta que: "El primer ressò [es refereix de la guerra civil] fou 19 20 Alía, F.: La Guerra Civil en retaguardia, Ciudad Real (1936-1939), Ciudad Real 1994. Ramos, V.: La Guerra Civil en Alicante. Alicante, 1974. 21 Matas, J. et alii.: La Revolució i la Guerra Civil a La Bisbal. Girona 1990. 22 Caireta, E.: La Guerra Civil a Santa Coloma de Farners, Girona 1991. 8 l'arribada de refugiats vinguts primer de l'Aragó i posteriorment d'Euskadi."25 Aquestes persones van tenir una integració difícil en la població de Santa Coloma de Farners especialment perquè, en opinió de l'autor, la gent d'aquest municipi no coneixia el castellà. Tot i això, s'organitzaren espectacles, balls i col·lectes per als nens i nenes vinguts d'Aragó, que eren instal·lats al balneari "Termes Orion" i als locals de l'Orde religiós de la Salle. Finalment, Mercè Vila Mitjà tracta la història de L'Escala des de la proclamació de la República fins l’establiment del franquisme. La seva obra té una base documental fonamentada en el testimoni oral d'un gran nombre de dones i homes d'aquell període. Entre els més significatius, el de l'alcalde d'aleshores i d'una refugiada basca que va tornar al municipi per casar-se amb el xicot de la vila amb què havia festejat durant la guerra. La població refugiada ha estat objecte preferent dels darrers treballs apareguts a Girona, tal com posen de manifest les trobades celebrades sobre la Guerra civil espanyola,26 de les quals han estats publicades una sèrie de recerques sobre aquesta temàtica27 o l’obra de Mercé Borras, de la qual parlarem més endavant.28 Resulta especialment significatiu el buit existent encara pel que fa a la història de la guerra civil a Barcelona i a les seves comarques. Només podem comptar amb bibliografia de caràcter local i comarcal tant pel que fa a la situació de guerra civil, com pel que fa a la situació dels refugiats. N'esmentaré una selecció que per una o altra raó mereixen una especial atenció. Així Joaquim Albareda amb altres historiadors ha realitzat una obra centrada a Osona, la qual compta amb referències que ens parlen de l'arribada de gent gran, dones i infants procedents de Madrid i d' 23 24 Vila, M.: L'Escala, 1931-1947, Girona 1994. Matas, J.: La Revolució… p. 152. 25 Caireta, E. La Guerra Civil… p. 123-124. 26 Guerra Civil i Franquisme. Seixanta anys després. Blanes, 2000; Jornades sobre la fi de la Guerra Civil, 19361939. Olot, 1999. 27 Carles, F.: “La reraguarda a Girona.” Ros, J. i Turró, X.: “Els refugiats de la Guerra civil al Gironès i el Pla de l’Estany (1936-1939)”, treballs publicats a “Guerra Civil i Franquisme. Seixanta anys després.” Blanes, 2000. I, així mateix, Clavijo, J.: “La Comissió Consultiva d’Ajut als Refugiats en el context de la desfeta”, en “Actes de les Jornades sobre la Fi de la Guerra Civil, 1936-1939.” Girona 2001. 9 Andalusia el 1936. Unes persones que alterarien la vida quotidiana de la reraguarda, doncs van generar "problemes d'alimentació, habitatges, sanitaris i d'integració cultural. Malgrat la propaganda a favor de la solidaritat, els recels i les tensions amb la població autòctona van ser importants."29 Tot i això, no tot varen ser tibantors, perquè a la mainada se la va tractar bé i se li varen organitzar actes esportius i diversos espectacles.30 Una font molt important per la situació de Vic d’aquells anys la constitueix el “Dietari” escrit per Antoni Bassas, el qual conté una informació molt detallada dels contingents que arriben com a refugiats o d'aquells que, provinents de Puigcerdà, es dirigeixen cap a d'altres localitats.31 A més d’aquests moviments, l’obra permet conèixer altres aspectes, com la inauguració de la Llar Basca, "que és una demostració de la gran quantitat de bascos que hi ha a la nostra ciutat", la realització d’un festival folklòric del País Basc, on hi actual el grup Espata-Dansa i, poc abans de la fi de la guerra a Catalunya, l’1 de gener de 1939, una anotació prou il·lustrativa de la situació de la capital de Catalunya: "A Barcelona els túnels del metro estaven plens de famílies refugiades que hi viuen amb tota la misèria." I més endavant: "A Vic la majoria de la gent és forastera -militars i refugiats-." El treball de Térmens i Graells, dedicat a la història d'Igualada durant la Guerra Civil, proporciona un ampli ventall de revelacions sobre la vida quotidiana de la població en general i també de la refugiada en particular.32 A més de les dades que ja trobem a d'altres monografies: cronologia de l'arribada dels primers refugiats -aproximadament cinc-cents nens procedents de l'orfenat de Toledo, el 6 d'octubre de 1936-, el seu repartiment en cases particulars i pisos desocupats, etc., Térmens relata que la presència de tanta gent provocarà greus problemes amb la distribució dels mitjans disponibles: queviures, electricitat, roba, calçat, etc. Una situació de conflicte 28 29 Borràs, M.: Refugiats i refugiades a Girona, Girona 2000. Albareda, J.: Història d'Osona. Barcelona, 1984. 30 Albareda, J.: Història… p. 250. 31 Bassas, A.: La Guerra Civil a Vic. Dietari. Barcelona, 1991. 10 que donarà lloc a enfrontaments, tal com reflecteix un document de la CNT-FAI que reprodueix el que passava a la vida quotidiana,33 en ocasió de l’aparició de manifestacions d’hostilitat entre la població local i la forània. L’escassetat dels recursos va donar lloc a l'aparició de fets delictius com estafes i robatoris, i va portar a la prostitució a moltes dones refugiades. Tot plegat es troba anterior documentat per l'autor amb referències a fonts existents a l'Archivo Histórico Nacional i a documentació municipal, com el Full Municipal, i a d’altres publicacions locals. Aquesta documentació queda il·lustrada, d'altra banda, per una sèrie de dades estadístiques amb el nombre d'àpats servits al Menjador Popular d'Igualada, la quantitat de refugiats a la vila des de l'octubre de 1936 a l'octubre de 1938, l'edat dels refugiats per sexes a 1 de gener de 1938 i els comptes municipals de 19 de juliol fins al 30 gener de 1937, dades que són explicitades en un seguit de gràfics. La situació de Tarragona durant la guerra ha estat estudiada per Jordi Piqué.34 Un treball de gran abast centrat, en particular, en el repartiment del poder entre les minories dirigents, les lluites internes que això va provocar i les conseqüències que la situació de guerra ocasionà en la població civil, sent una de les més significatives la de la pèrdua de confiança d'aquesta en els seus responsables polítics. En aquest context, la presència de gent refugiada va contribuir a l’enrariment de la situació, ja que van aparèixer acusacions en les quals es queixaven que els refugiats estaven amb situacions de privilegi, com per exemple la no incorporació a l’exèrcit dels que estaven en edat militar. En paraules de l’autor: "L'augment del nombre de refugiats i la seva concentració, impossibilitava la integració amb una població autòctona que tenia la sensació que havia arribat una 32 33 Térmens, M. Revolució i Guerra Civil a Igualada (1936-1939). Barcelona 1991. "Comentarios discretos. En una cola". Butlletí CNT-FAI, núm. 30. 24 juliol 1937. 34 Piqué, J. La crisi de la reraguarda. Revolució i Guerra Civil a Tarragona (1936-1939). Tarragona, 1998. 11 invasió estrangera, sobretot perquè es creien superiors a la gent del país, i es va produir un descontentament general i una atmosfera de segregació racial, entre ciutadans del mateix Estat."35 Els anys de la Guerra Civil a Valls han estat descrits per Ferran Casas-Mercadé, el qual dedica un capítol als refugiats en les seves memòries.36 L'autor informa que l'Ajuntament va ser avisat amb poques hores de l'arribada d'un grup format per cent-deu persones, que va ser rebut per una "densa munió de persones". És molt emotiva la descripció de la situació d'aquella gent, dins de la qual l'autor fa notar que "no s'entreveia cap persona, no ja d'aspecte adinerada, sinó tan sols de la classe mitjana", i del primer contacte que la població local va tenir amb ells. La ciutat, els va acollir bé, "germanívolament", diu Casas, i poc temps després es constituí un "Comitè Local d'Ajuda als Refugiats", el qual depenia del de la comarca, i va ser elegit un "Delegado de los Refugiados". El manteniment va anar a càrrec de l'Ajuntament i, pel que exposa Casas, no sembla que la Generalitat fos complidora del pagament de les subvencions que havia promès. Una circumstància que també trobem a la correspondència de nombrosos alcaldes, els quals es queixen de la manca de fons que els hi provocaven l'assistència als refugiats i refugiades i el retard de la Generalitat en lliurar-los-hi els cabals promesos. Dels apunts que presenta Casas-Mercadé podem deduir una clara relaxació en les relacions entre les dones, refugiades o no, i el personal masculí, cosa lògica per ell ja que en temps de guerra "[els bons costums] s'afluixen, es desinflen, a vegades del tot, i cap lector, de segur, no trobarà insòlit que s'arribés, en aital sentit, a situacions relativament equívoques". El capítol finalitza dient que no pocs refugiats van romandre a Valls després de l'ocupació franquista, alguns van contraure matrimoni i "els seus fills, filles, néts i nétes es passegen pels carrers de la vila". Un altre llibre de memòries és el d'Andreu Ros i Roca que explica la seva joventut a la seva vila natal de Moià en contacte amb refugiats d'Aragó i del País Basc, a través del contacte amb una 35 36 Martorell, A.: República, revolució i exili. Memòries d'un llibertari reusenc. Reus 1993. Citat per Jordi Piqué. Casas-Marcadé F.:. La Guerra Civil (Quan no hi havia pau ni treva). 12 noia refugiada amb la qual va festejar. Tal com era habitual aleshores, estaven allotjats a l'ex-col.legi dels Escolapis, i la seva estada va acabar a l'inici de l'ofensiva franquista de finals de 1938.37 Finalment, hem pogut accedir a les memòries de Pedro González Juarranz, escrites en un manuscrit, ja que no han sigut publicades, que amb el títol provisional de “Testimonio”, narra l’inici de la guerra, a partir de les vivències d’un noi dotat d’un notable sentit de l’observació de la realitat que l’envolta, i l’estada durant els anys de la Guerra Civil al municipi d’Arbúcies.38 A més de les fonts que constitueixen les memòries d'autors locals, cal fer esment a les memòries escrites pels dirigents de l'època que contenen dades sobre la situació dels refugiats i refugiades. Com exemple podem esmentar les de Carles Pi i Sunyer, i les de Carles Gerhard.39 Com hem vist, tota la bibliografia comentada fins ara tracta la problemàtica de les persones refugiades dintre del context global de la guerra. N’existeixen, amb tot, algunes monografies sobre la població refugiada a una localitat o a un àmbit administratiu superior. Són els treballs d'Albert Camps, de Fina Forellad, el conjunt de Maymó i Ros, el de Julio Clavijo i, la publicació ja esmentada de Montserrat Borràs. Albert Camps i Giró ha realitzat un estudi extens, més de cent vint-pàgines, recolzat per una ampla documentació provinent de l'Arxiu Històric Municipal de Granollers i ampliada amb d'altra procedent de diversos municipis de la comarca: Santa Maria de Palautordera, la Roca del Vallès, la Garriga, entre d'altres.40 A més d'això, el treball compta amb el suport de l'estudi de la legislació de l'època, així com la consulta dels censos, padrons i registres de naixement, defuncions i les publicacions locals d'aquell moment. Amb tot, la base fonamental de la seva exposició és la documentació municipal de Granollers: Llibre d'Actes de la Comissió Permanent, Llibre d’Actes del 37 38 Ros A.: Records i vivències d’un moianès. Barcelona, 1985 González, P.:Recuerdos sobre mi colonia de niños refugiados en Cataluña y Francia. Inèdita. 39 Pi i Sunyer, C.: La Guerra 1936-1939. Memòries. Barcelona 1991. Gerhard, C.: Comissari de la Generalitat a Montserrat. Barcelona.1982. 13 Ple de l'Ajuntament, i la "Relació General del Càrrec"; una documentació comptable on eren recollides i anotades les factures abonades per l'Ajuntament. El resultat d’aquesta recerca ha estat la quantificació de les despeses de manteniment de la població refugiada per l'Ajuntament de la capital del Vallès Oriental i la formulació per Camps de cinc hipòtesis de treball: 1.-L'establiment de tres fases migratòries, aquest és el terme que ell utilitza, amb una cronologia precisa: octubre de 1936-agost de 1937; setembre 1937-març 1938; abril 1938-gener de 1939. 2.-La possibilitat real de valorar la incidència demogràfica dels grups refugiats en la població local. 3.-La constatació, després d'elaborar un estudi per edats i sexes, que els sectors que predominen són els de dones i infants. 4.-L'agreujament de la situació existent a la ciutat i a la comarca, ja prou difícil per l'escassetat que ocasionava el conflicte, com a resultat de la vinguda forçosa de centenars de persones. 5.-La demostració que les relacions entre la població local i la refugiada seran cada vegada més tenses, a mesura que es va perllongant la Guerra. En el capítol primer, "Arribada de refugiats de guerra a Granollers i al Vallès Oriental", l'autor ofereix l'evolució quantitativa i cronològica, amb el suport de diversos gràfics, de l'arribada de les refugiades i refugiats, cosa que li serveix per demostrar l'existència de les tres fases migratòries, que hem indicat abans. Hi ha una segona part amb un estudi de l'evolució de la natalitat i la mortalitat i un altre dedicat a l'estructura per edats i sexes, estat civil, composició familiar, lloc de naixement i estructura socio-professional. L'autor relaciona tots aquests factors amb els 40 Camps, A.: “Refugiats de guerra a Granollers i al Vallès Oriental,” dins Granollers 1936-1939. Conflicte revolucionari i bèl·lic. Barcelona, 1989. 14 corresponents de la població de Granollers. El darrer capítol, "La relació entre la població autòctona i els refugiats de guerra", comprèn l'exposició dels serveis prestats per la ciutat als acollits, tals com allotjament, avituallament, assistència sanitària i ensenyament. I en segon lloc, les relacions de convivència entre uns i altres. Hem de concloure reafirmant el caràcter modèlic d'aquest treball d'Albert Camps, tant pel tractament del tema com perquè assenyala una metodologia que serveix com a pauta per a posteriors investigacions. El segon treball és de Fina Forrellad.41 L’objecte de la seva investigació és l'organització de l'assistència municipal a la població refugiada a Sabadell. L’autora destaca la creació d'una infrastructura exclusivament dedicada per tenir cura d'aquelles persones, les manifestacions més importants de la qual la constituïen els menjadors populars, els allotjaments comunitaris, els establiments sanitaris i escolars, entre d'altres. Forellad fa un recorregut cronològic de l'estada a Sabadell d'aquells evacuats, en el decurs del qual va mostrant les creixents dificultats que troben les autoritats per atendre’ls, en especial per la manca de llocs per allotjar-los i per la manca de recursos per a proporcionar-los-hi mitjans de manutenció. Un fet que es va veure agreujat per ser zona industrial i de gran nombre de població. L’estudi finalitza amb una aportació inèdita en relació d'altres recerques, l’exposició relativa a la repatriació dels refugiats i refugiades després de l'ocupació de Sabadell per les tropes franquistes; apartat on queden explicitats els mecanismes administratius emprats per a la realització d'aquesta evacuació. Maymí i Ros estan treballant la situació de la població refugiada a les comarques gironines. Una manifestació dels seu estudi és la comunicació presentada a les Jornades sobre la fi de la 41 Forrellad, F.: “Els refugiats a Sabadell durant la Guerra Civil 1936-1939,” Arraona, primavera 1989. 15 Guerra Civil, centrada en els refugiats i refugiades que es trobaven a la comarca del Gironès.42 Es tracta d'un treball eminentment metodològic, pensat perquè sigui un referent per altres comarques. L'obra de Clavijo és una monografia específica sobre la situació de la població refugiada a Olot, la qual és tractada des del punt de vista de la seva composició social, la seva organització interna, els problemes suscitats per la manca de proveïments i les relacions establertes amb la població olotina.43 El treball, a més d'estudiar aquests aspecte, ofereix una exposició sobre la legislació elaborada per la Generalitat i l'administració creada per aquesta per atendre els refugiats. En relació a aquest tema, el mateix autor ha publicat en una data recent, una síntesi comentada de les disposicions sobre la població refugiada que va fer el govern de Catalunya durant la guerra.44 Les entrevistes a Xavier Casademunt i Ricard Altaba, fetes per Jaume Fabre a la revista L'Avenç, constitueixen una aportació destacada per situar el sistema organitzatiu creat pel Govern català, donat que aquestes dues persones foren les responsables de l'assistència de la Generalitat a la població refugiada durant la major part de la guerra.45 El primer organitzà l'aparell administratiu encarregat d'acollir, organitzar i distribuir la gent que hi arribava. El segon fou el qui li va tocar fer aquesta tasca els mesos finals abans de la desfeta i el que, per tant, va haver de fer front les majors dificultats. Al costat d'aquestes entrevistes, un altre treball del mateix autor n'és prou significatiu, ja que presenta els mecanismes establerts per les autoritats franquistes per organitzar el retorn als seus domicilis de les persones evacuades a Catalunya, després de l'ocupació del país per les tropes rebels. No voldríem finalitzar aquesta exposició sense fer una breu referència de com ha estat tractada la qüestió de les persones desplaçades en els darrers grans conflictes ocorreguts a Europa. 42 Maymí, J., Ros, P.: “Els refugiats de la Guerra Civil a la comarca del Gironès”, a “Actes de les Jornades sobre la fi de la Guerra Civil.” Olot, 2001. 43 Clavijo, J.: La població refugiada a Olot durant la Guerra Civil (1936-1939). Girona, 1997. 16 Pel que fa a la guerra de 1914-1918, cal fer una primera constatació: la inexistència d’estudis globals en relació la població c de les zones de guerra, no tan sols des d’un punt de vista ivil nacional, sinó tampoc des d’un punt de vista regional. Aquestes llacunes les podem trobar en obres d’autors de gran prestigi com Jean Baptiste Duroselle,46 Charles Fraval, 47 o la monumental sobre la Tercera República, realitzada per Jacques Chastenet.48 Serà a la historiografia local on localitzarem algunes mencions de la població refugiada durant la Gran Guerra. N’assenyalarem dues que són ben representatives per tractar la situació diversa que va viure un sector de França. La primera són unes memòries escrites per Gaston Degardin, que narren les vicissituds viscudes a Bejaume després de la seva ocupació per les tropes del kàiser.49 En destacarem les referències que fa l’autor sobre l’organització de l’Ajuntament per atendre la nova situació, com l’emissió de paper moneda, en faltar-li els cabals necessaris per atendre la població refugiada –quelcom que trobarem a la guerra civil espanyola vint anys més tard-; i l’organització de les expedicions d’evacuació, quan així ho va manar la komandatur, en produirse la contraofensiva aliada. El segon treball és una selecció de fonts documentals de variada mena, elaborada pel Centre departamental de documentation pedagogique del departament de Vaucluse.50 Hi ha tres fonts referides al nostre tema. La primera és un ban del prefecte del departament, de primer de setembre de 1914, demanant la solidaritat dels habitants del departament vers la població que ha arribat evacuada de les zones de guerra.51 De la seva lectura es desprenen alguns dels criteris amb els quals es tractava l’allotjament d’aquelles persones, com el que es feia a cases 44 Clavijo, J.: “La legislación catalana sobre refugiados de guerra durante la Guerra Civil." Hispania, núm. 202, 1999. 45 Fabre, J.: "Els refugiats de la guerra civil a Catalunya". L'Avenç, núm. 63, set. 1983. 46 Duroselle, J-B.: La Gran Guerre des Français: 1914-1918. París, 47 Fraval, Ch.: Histoire de l’arriere: histoire des peuples durant la guerre. París, 1975. 48 Chastenet, J.: Histoire de la Troisième Republique: Jours inquiets et jours sanglants. 1900-1918. París, 1957. 49 Degardin, G.: Las vie quotidienne de Bapaume dans la première guerre mondiale. Bapaume, 1974. 50 La vie en Vaucluse pendant la guerre de 1914-1918. Avinyó, 1978. 51 Vegeu la reproducció de la font a l’Apèndix documental. 17 particulars, els propietaris de les quals rebien una compensació econòmica, així com l’encàrrec a les famílies acollidores perquè destinessin els seus hostes a activitats productives. Un segon document reproduït és el fragment del dietari d’un instituteur de Roux amb les anotacions sobre la gent que hi arribava. I un tercer, de gran interès, és l’informe presentat pel prefecte, el 10 de maig de 1915, el qual l’havia rebut del Service des refugiés de la Diretion du contrôle, amb la quantitat i lloc de procedència de les refugiades i refugiats que tenia acollit el departament,52 així com l’informació de que el Ministeri de l’Interior, organisme competent en l’assistència a la població refugiada, havia consignat una partida al capítol 54 del seu pressupost, per fer front a les despeses originades per aquesta assistència. Durant la guerra de 1939-1945, la població civil es va veure i plicada a les operacions m militars en una magnitud que no tenia precedents. D'una banda perquè, tal com havia succeït a la guerra d'Espanya, aquesta esdevingué objectiu militar directe i, d'altra banda, perquè la tecnologia de les noves armes no va deixar cap espai geogràfic fora del seu abast. Cal considerar, a més, dos factors per a detenir-nos en aquest esdeveniment històric. Ens referim, en primer lloc, al fet que en l’organització de l’assistència a la població refugiada els Ajuntaments tingueren, tal com en comprovarem en aquest treball, un paper fonamental en l’organització de la població evacuada i en l’aplicació de les disposicions governamentals. En segon lloc, perquè els governs hagueren de formular unes polítiques d’assistència que tenen molts antecedents a l’elaborada durant la guerra civil. El país on més clarament queda reflectida aquesta situació fou Gran Bretanya, on després de les victòries fulgurants dels nazis, durant la primavera de 1940, tothom pensava que la invasió seria imminent. D’aquí l’elaboració de plans operatius d’evacuació de les poblacions del litoral i de l’àrea de Londres, els quals han estat estudiats per Richard Samways, de qui en parlarem més endavant, i 52 Hi figuraven: 2.259 famílies franceses amb un total de 5.000 persones: Estrangers, aliats o neutrals (no belgues), 9 persones. 55 famílies belgues, amb un total de 135 persones. Alsacians de 17 a 60 anys: 1.144 homes. Alsacians 18 per Fiona Reynolson. Segons aquesta autora, els primers plans d’evacuació s'havien començat a elaborar pel govern britànic, el 1938.53 El seu treball, que forma part d'una sèrie centrada de manera específica en l'estudi de les repercussions de la guerra en la reraguarda, amb el títol The Home Front 1939-1945, i que està fonamentat sobre tot en testimonis orals, té una especial rellevància ja que inclou referències a evacuacions realitzades a França i Alemanya tant al principi com en els moments finals de la guerra. Segons Reynoldson, el govern francès va ordenar l'evacuació de les regions d'Alsàcia i Lorena, en especial de la ciutat d'Estrasburg, que foren traslladats al sud-oest de França. Un dels testimonis citats a l'obra, el de Somerset Maugham, un contemporani dels esdeveniments, relata les sensacions que li va causar veure la ciutat abandonada. El fet més significatiu, tanmateix, és que l'administració francesa havia elaborat els seus plans d'evacuació de la població civil, però quan fou presentada l'ocasió, el maig de 1940, l'extraordinària rapidesa de l'avenç alemany els va deixar inoperables i cadascú va fugir com va poder. El govern alemany, per la seva banda, va ordenar el 1939, l'evacuació de la població de la regió fronterera amb França. Una evacuació que va afectar mig milió d'alemanyes i alemanys que foren traslladats a l'interior. Contràriament al que va passar al país veí, la victòria de 1940 va permetre el retorn d'aquestes persones. Altra cosa és el que va succeït al final de la guerra amb la població alemanya de Prússia i de les que s'havien instal·lats a les regions ocupades durant els anys de les victòries nazis. Aquestes evacuacions foren més aviat la fugida desesperada d'una població espantada per les represàlies que patirien si permanexien als llocs que havien usurpat en els moments de triomf. Ara, quan les tropes hitlerianes patien una i altra desfeta, només els quedava l'èxode, tal com manifesten Juergen Thorwald54 i Christopher Dobson, John Mills i Ronald Payne.55 evacuats de les places fortes (Nancy), homes, dones i infants: 151 persones. 53 Reynoldson, F.: Evacuation, Wayland, 1990. 54 Thorwald, J.: Flight in the Winter. London, 1953. 19 Un èxode que no estava exempt de riscos tal com va passar amb la tragèdia del Wilhelm Gustloff, un vaixell de transport enfonsat la nit del 30 de gener de 1945 amb vuit mil persones que varen morir a les glaçades aigües del Bàltic. L'abast d'aquest moviment de finals de la Segona Guerra Mundial l'han posat de manifest Fernando García de Cortazar i José M. Lorenzo quan diuen que va afectar més de cinquanta milions d'europeus, dels quals deu milions varen anar a l'antiga Alemanya occidental.56 Hem de parar atenció en el treball de Richard Samways, We think you ougth to go.57 La consulta d'aquesta obra és fonamental per conèixer l'organització dels plans d'evacuació britànics, que en total foren vuit, i que abastaren la població infantil, les mares que els acompanyaven, els joves, les dones embarassades i les persones d'edat avançada.58 Uns plans que patiren les vicissituds que tingueren lloc als fronts de guerra. Així, el 1939 les àrees de recepció de la població evacuada foren les del sud-oest d'Anglaterra, les quals hagueren de ser desallotjades el 1940 arran de la rendició francesa. L'evacuació i mediata posterior fou completament justificada tal com va m demostrar-se durant el blitz. Amb la finalització dels bombardejos, la població va voler tornar cap a casa i el govern, malgrat algunes reticències, no va tenir més remei que acceptar la nova situació. Fins que la reanudació dels atacs aeris del juny de 1944, les V-1 primer i les V-2 després, va fer reactivar els plans d'evacuació. Aquest treball de Samways ens presenta multitud de semblances que ja tindrem oportunitat d'inferir en el decurs del nostre estudi, com el ja expressat protagonisme econòmic i assistencial dels municipis, les dificultats de transport i allotjament, les dificultats derivades de la convivència de persones amb mentalitat diferents, l’assistència específica per a 55 Dobson, Ch. et alii.: The cruellest night: Germany's Dunkirk and the sinking of the Wilhem Gustloff. London, 1979. 56 Garcia de Corázar, F., Lorenzo, J. M.: Historia del Mundo actual. Madrid 1996. 57 Publicat per la Greater London Record Office, encara que sense data, fou editat el 1995 en ocasió del 50é aniversari de la fi de la Segona Guerra Mundial. 20 determinats col·lectius: infants, dones embarassades, gent gran… Polítiques específiques que havien estat formulades durant la Guerra civil de 1936-1939, però també els gestos i manifestacions solidàries amb els nous “hostes”, o com la tendència al retorn a casa de les persones desplaçades quan l’absència de casa seva els resultava insuportable. 58 Dues obres que tracten específicament l'evacuació dels infants britànics durant la guerra són. Schweitzer, Pam.: Goodnight Children everywhers. Memories of evacuation in world war II. London 1990. I Children in war. Documents relating to the british Home Front 1939-1945. London 1995, editat pel Imperial War Museum. 21 Capítol 1. EL MARC LEGISLATIU Durant les primeres setmanes de la guerra la desorganització regnant, el buit de poder, i les dificultats a les quals s'havia de fer front no van permetre que el Govern de la República tingués cura de les persones que abandonaven les seves llars. Una fugida que s'inicia el primer dia de l'aixecament militar allà on aquest triomfa, com el Protectorat espanyol del Marroc, la major part de Castella-Lleó, Navarra, o Galícia. A mesura que varen transcórrer els dies, aquest èxode es va produir des dels llocs que eren ocupats per les tropes rebels, com Extremadura1. La fugida, que es realitzava utilitzant tots els mitjans possibles finalitzava quan s'arribava al territori que continuava lleial al Govern republicà. No ens consta l'existència de documentació d'aquests primers moments que ens permeti establir quin protagonisme van tenir les institucions governatives en les tasques d'acolliment, distribució i manutenció d'aquells homes i dones que perdien la seva terra, així com tampoc no podem quantificar els afectats per aquest trasbals. Les úniques dades les trobem en fonts que presenten els ajuntaments com a primera institució que es fa càrrec d'aquest problema al costat de les organitzacions socials i polítiques.2 Tanmateix, a l'inici de la guerra, aquestes darreres són, tal com exposarem en el següent capítol, les veritables protagonistes en fer front a la situació que va plantejar l'evacuació d'aquelles persones. Les primeres disposicions que dicta el Govern de la República es refereixen a l'ajut als milicians combatents i a les seves famílies. Es tracta de normes que permetien l'assistència als orfes dels milicians ferits o morts en combat, bé en forma de lliurament de donatius en metàl·lic recaptats per la solidaritat de la població, o bé, protegint els seus orfes mitjançant l’allotjament en centres 1 Vegeu la gran quantitat de refugiades i refugiats procedents de Badajoz a Nules. AHNS. PS-Castellón. Carpeta 2. 2 Vegeu Clavijo, J.: La població…, en especial el capítol 2. 21 escolars i concedint-los determinats drets com el de tenir matrícula gratuïta.3 Dies després d’haverse produït un canvi en la presidència del Consell de Ministres, ens referim al govern Largo Caballero constituït el 4 de setembre, el Ministeri d’Hisenda va aprovar el 9 de setembre de 1936, un crèdit extraordinari de 300.000 ptes, per al sosteniment d'aquestes institucions i ajuts als infants. Crèdit que fou el primer dels que es van realitzar al llarg de la guerra. Un mes després, el 5 d'octubre, va tenir lloc la constitució del primer organisme específicament responsable en matèria de població refugiada i evacuada: el Comité de Refugiados y Emigrados, encarregat d'organitzar l'allotjament, refugi i sosteniment de la població civil que es veia obligada a abandonar els seus domicilis a causa de la l'aixecament militar. Aquest organisme, tanmateix, va portar a terme la seva missió bàsicament a Madrid, car el desenvolupament dels combats i la fragmentació del territori sota l’autoritat de la República d’aquells moments, el varen impedir establir la seva autoritat. Els mitjans econòmics per a finançar la seva tasca li van ser proporcionats mitjançant un crèdit extraordinari de 2 milions de pessetes habilitat pel Ministeri d'Hisenda el 16 d'octubre d'aquell any. 4 Coincidint amb la presa de possessió del govern Largo Caballero, l'exèrcit rebel va ocupar Irún i San Sebastián el 5 i 12 de setembre de 1936 respectivament. El fet ocasionà el primer èxode de milers de persones cap a zones segures de la reraguarda republicana o cap a França des d’on passaren la major part a Catalunya. Les autoritats basques intentaren organitzar aquell allau amb mesures legislatives que presentarem posteriorment. Donat que una part del territori basc va romandre sota el control de les autoritats legítimes, primerament de la Junta de Defensa i amb posterioritat del govern basc, i que el front restà estabilitzat al llarg de tot l'hivern, el departament d'Assistència Social de l'esmentat govern va organitzar l'acollida d'aquells que van poder retornar al 3 Gaceta de la República, 31 de juliol de 1936: La Junta Central de Socorros, constituïda per decret de Presidència del Consell de Ministres de 29 de juliol de 1936 fou l'encarregada de recollir i administrar els fons. Dies després, el 4 d'agost, es va decretar la creació de la Junta de Protección de Huérfanos de los Defensores de la República amb 22 territori nacional, tema del qual parlarem en el proper capítol. D'altres, tal com dèiem abans, van ser conduïts per les autoritats franceses a Catalunya, on foren atesos per la Conselleria d'Assistència Social i les organitzacions sindicals que els havien repatriat des de França o des dels fronts de combat5. Aquest fet, és a dir que Catalunya esdevingui de les primeres zones on foren acollits els primers contingents de refugiades i refugiats, explica que sigui el lloc on s'elaboren les primeres normes reguladores per a l'acolliment d'aquelles persones. La publicació de l'ordre de 18 d'octubre de 1936 constitueix la primera disposició de la Generalitat en relació al tractament del problema dels refugiats. Les tres resolucions que contenia, establien que a tots els caps de partit judicial i poblacions de més de 10.000 habitants, s'havia de constituir un Comitè comarcal d'Ajut als Refugiats per tal d'unificar les actuacions de totes les organitzacions, que estaria composat per un representant de la Confederació Nacional del Treball (CNT), la Unió General de Treballadors (UGT), Socors Roig Internacional (SRI), Pro Infància Obrera, Assistència Municipal, així com un membre de cada organització local que tingués una finalitat similar si així ho acordava el Comitè. A Barcelona, l'organisme responsable s'anomenava Comitè Central d'Ajut als Refugiats de Catalunya i coordinava, en la mesura de les possibilitats del moment, les actuacions dels Comitès de Defensa de Barriada, encaminades a la distribució d'infants evacuats entre famílies i centres d'acollida. La responsabilitat dels comitès comarcals residia en els alcaldes de les poblacions, que havien de comunicar el nombre d'infants i adults que podien acollir en els seus municipis.6 Tal com posa de la finalitat de tutelar els orfes dels milicians per a la qual cosa es va decidir que el Colegio del Pilar i el de les ursulines quedaven destinats a acollir-los. Gaceta de la República, 5 d'agost de 1936. 4 Gaceta de la República, 17 d'octubre de 1936. 5 És el cas, per exemple, dels infants evacuats a finals de juliol, principi d'agost pe les columnes catalanes antifeixistes que s'havien dirigit a Saragossa. 6 Posteriorment es va publicar, al DOGC de 25 de novembre, l'obligació de tots els Ajuntaments d'enviar una relació detallada dels refugiats existents a la seva demarcació. 23 manifest la documentació consultada,7 en determinades zones va existir una certa coordinació d'esforços entre les institucions de l'administració i els nous comitès. D'altra banda, l'estructuració, a escala estatal, de les prestacions envers la població refugiada va ser donada per l'ordre del president del Consell de Ministres de 26 d'octubre de 1936. En aquest text apareix un plantejament de l'assistència a la població evacuada que es mantindrà al llarg de tota la guerra, malgrat els diversos canvis d'organismes responsables efectuats. En la base de l'assistència, tal com ja s'havia fixat a Catalunya, es trobava l'ajuntament, l'alcalde del qual havia de presidir el Comité Local de Refugiados, del que en formaven part els representants de les organitzacions sindicals i el metge titular. Les seves competències, que estaven subordinades al Comité Provincial de Refugiados, eren les de distribuir les persones refugiades i evacuades en edificis adients, normalment convents, antigues escoles religioses o en domicilis particulars, els propietaris dels quals estaven obligats a acollir-los. El Comitè Provincial era presidit pel governador civil, i els altres components eren els partits del Front Popular, els sindicats CNT i UGT, l'Inspector provincial de Sanitat i, finalment, un representant de Socors Roig (SR). A aquests se'ls hi afegia una altra persona assignada pels organismes relacionats amb l'assistència social i dos membres, almenys, de l'ajuntament de la capital de la província. El Comitè obtenia els recursos necessaris per al sosteniment dels refugiats d’una banda, gràcies a les aportacions que des de l'Administració se li atorgaven o per la imposició de contribucions als veïns dels pobles en proporció al nivell de renda o ingressos de cadascú, i de l’altra banda gràcies a una taxa sobre productes de consum. Finalment, el decret establia que el Comitè havia d'assegurar unes condicions de vida dignes als refugiats i una 7 AHN. PS-Barcelona, Leg. 278/5 Com un document datat a Tarragona el 9 de desembre de 1936, que porta els encapçalaments corresponents a Assistència Social i al Comitè d'Ajuda als Refugiats, cosa que ens indica una actuació conjunta. 24 dependència estricta del Comité Nacional de Refugiados, que va ser traslladat a València el 24 de novembre de 1936 juntament amb tot el govern de la República.8 El 6 de novembre de 1936 va ser creada a Madrid la Junta de Defensa. Formava part de la seva organització un conseller responsable d'evacuació encarregat d'acollir, amb la col·laboració dels sindicats, a aquells que havien acudit a la capital fugint de les zones de combat i d'organitzar, d'altra banda, la tramesa de les expedicions que sortien en direcció a zones més segures. En aquesta primera etapa de la guerra, cal fer notar el protagonisme de les organitzacions obreres dins d'aquest sistema embrionari d'atenció a la població refugiada. Fou una conseqüència lògica del protagonisme que aquelles havien assolit en l'organització del poder polític en aquests primers mesos de la guerra. Un moment en què dins de la composició dels organismes de l'Administració de l'Estat hi van figurar representants dels partits i dels sindicats. En aquest context ha de ser interpretat el decret de Presidència del Consell de Ministres, de 21 de novembre de 1936, que establia la creació del Consejo Nacional de Sanidad i del Consejo Nacional de Asistencia Social, posteriorment desenvolupat per un decret de 14 de gener i per una ordre del 25 del mateix mes de 1937, que signava la ministra Federica Montseny. En ells quedava establert que el Consejo Nacional de Asistencia Social tindria un responsable de les llars d'infants, guarderies i d'altres establiments d'atenció tant a nivell estatal com provincial i comarcal. L'ordre del 25 de gener atenia especialment el servei a les mares lactants i el d'inspecció a les escoles i centres que haguessin acollit infants. Una altra qüestió és la que fa referència a la protecció d'orfes i nens abandonats i a l'atenció a menors amb conducta problemàtica. La competència de tot 8 A l'apartat III de l'ordre del 26 d'octubre s'establia:" d) Velar porque a los refugiados se les cuide solícitamente; inspeccionar todos los servicios, comidas, albergues, condiciones higiénicas y sanitarias, instrucción vestido, etc. e) Adoptar aquellas iniciativas que mejoren las condiciones en que puedan vivir los refugiados, atender sus reclamaciones y quejas, si las hubiere, y resolver sobre las mismas, quedando a los interesados la facultad de acudir ante el Comité Nacional." 25 plegat corresponia al Consejo Nacional de Tutela de Menores, constituït per decret de 4 de gener de 1937. 1.1. La creació d'una Administració específica Del que hem exposat fins ara podem deduir que ja des de l' inici de la guerra l'atenció a la població refugiada va esdevenir una de les tasques prioritàries del Govern de la República, tot i que especialment circumscrita a l'organització dels evacuats a Madrid. Cal tenir present que el ministeri de Sanitat i Assistència Social al mateix temps que havia d'atendre la problemàtica de la població refugiada havia de donar prioritat a prestacions assistencials pròpies d'una situació de pau: assumpció per l'Estat de les institucions de beneficència privades i religioses, reestructuració dels diversos serveis, posada en funcionament d'una administració amb la participació popular i, a més, assegurar l'atenció mèdica bàsica pel conjunt de la població en unes condicions de manca de recursos. A d'altres comunitats de la Península, el desgavell institucional creat per l'aixecament rebel va originar el sorgiment d'una pluralitat de poders, tal com ha estat posat de manifest per Tuñón de Lara9, que va impedir aplicar les normes que promulgava el govern. Enmig d'aquesta situació caòtica, trobem una mínima organització institucional per solucionar la problemàtica de la gent que abandonava les seves llars a les províncies afectades pel front del nord. A Cantàbria, a l’iniciar-se la rebel·lió, es van crear els Comitès del Front Popular, que van ser presidits pels governadors civils. Per decret de 23 de desembre de 1936 van ser formats el 9 Tuñon de Lara, M.: Historia de España. La crisis del Estado: Dictadura, República, Guerra, 1923-1939. 26 Consejo de Asturias y León10 i el Consejo Interprovincial de Santander, Burgos y Plasencia.11 El primer substituïa el Comitè Provincial del Front Popular que havia estat creat el 6 de setembre a Gijón sota la presidència del socialista, delegat del govern, Berlamino Tomás12. En formava part la Consejería de Asistencia Social, el responsable de la qual era el cenetista Victoriano Fernández, que va presentar un programa centrat en tres punts: "Subsidios a los parados. Protección económica a los refugiados y sus familias. Comedores económicos."13 El seu pressupost, segons afirma el mateix responsable, pujava a un milió de pessetes, amb les quals van haver de fer front a les successives onades de refugiats. La primera, que es produí a l'inici de la guerra, va portar a Astúries unes seixanta mil persones, procedents de les comunitats veïnes, Galícia, i principalment de l'antiga Castilla la Vieja, segons les estimacions del secretari d'Assistència Social. Una de les primeres mesures adoptades pels infants refugiats fou la celebració de la Semana del Niño, tal com s'estava fent a d'altres comunitats, amb la particularitat que també foren partícips les filles i fills dels milicians.14 En quant als barons d'una edat compresa entre 18 i 45 anys, que estiguessin en atur forçós, la conselleria va ordenar la seva presentació per tal d’assignar-los un treball.15 Però amb la caiguda de Bilbao i Santander els problemes es van aguditzar notablement, tal com recull un informe tramés, el 24 d'agost de 1937, al Govern de la República pel Consejo 10 La composició del Consejo era la següent: Presidència i Guerra, governador civil, B. Tomás (PSOE); Comerç, A. Fernández (PSOE); Comunicacions: A. Roces (UGT); Finances, R. Fernández (JSU); Justícia, L. Sánchez Roca (JSU); Instrucció Pública, J. Ambou (PC); Agricultura, G. López (PC); Propaganda, A. Ortega (IR); Obres Públiques, J. Maldonado (IR); Indústria, S. Blanco (CNT); Asistència Social, M. Llamedo (CNT); Treball, O. García (FAI); Pesca, R. Álvarez (FAI); Sanitat, R. Fernández (FIJL). 11 Després de la seva conversió legal com a institució governativa també hi van formar part representants de la CNT i la FAI. 12 Els altres càrrecs eren repartits de la manera següent: Guerra, J. Ambón (PCE); Interior, A. Fernández (PSOE); Obres Públiques, J. San Martín (IR); Hisenda, R. Fernández (JSU); Indústria, J. Tourman (CNT); Comunicacions, A. González (FAI); Agricultura, García Álvarez (PCE); Sanitat, F. Paredes (IR); Marina Mercant i Pesca, E. Vázquez (CNT); Assistència Social, E. Fanjul (FAI). 13 Álvarez, R.: Rebelión militar y revolución en Asturias. Un protagonista libertario, Ramón Álvarez. Asturias 1995, p. 233. 14 “La Semana del Niño.” El Noroeste, 24 de desembre de 193615 “Nota de la Consejería de Asistencia Social.” Avance, 23 de març de 1937. 27 Soberano de Asturias y León poc després de la seva constitució 16. La font és significativa perquè ens permet conèixer l'avaluació que es donava per les autoritats asturianes en relació la situació de la població nouvinguda. Segons aquesta font, el nombre de refugiats i refugiades vinguts de fora del Principat era quantificat en cent mil persones, a les que lògicament calia afegir les que eren de la regió i que també havien fugit. L'efecte que tot això va produir en la reraguarda, exposa l'informe, fou "desmoralitzador y pesimista"17, agreujat encara més pel fet de no disposar de mitjans de transport per a evacuar-los. Per la seva banda, l'Estat Major de l'Exèrcit del Nord va comunicar poques setmanes abans de la desfeta definitiva, en un informe lliurat el 5 d'agost de 1937 al govern de la República: "En la actualidad desconfiamos que nuestra retaguardia fuera capaz de repetir tal sacrificio, téngase en cuenta que cerca de doscientas mil personas evacuadas de Euskadi por la caida de dicha zona, han cambiado totalmente la moral de esta retaguardia y nuestro juicio sincero es que una situación análoga a la anteriormente padecida, no seria soportada más de quince días." 18 Per tal d'atendre els refugiats i refugiades en les millors condicions possibles, el govern asturià va constituir la Comisión de Evacuación de Asturias y León, quan les autoritats asturianes es van adonar de la necessitat d'organitzar l'evacuació de la població civil. 19 En un primer moment, la tasca prioritària va ser la d'establir un local, situat al carrer Uría 41, així com la d' organitzar una mínima base d'actuació. Aquesta va estar molt condicionada per la ja esmentada manca de transports, per 16 17 Alvarez, R.: Rebelión… p. 389. Ibídem, p. 402. 18 SHM. Carpeta 6, leg. 854. Informe sobre el abastecimiento de la Provincia de Santander. La situació anàloga a la que es refereix el text és la viscuda per la població des de l'inici del bloqueig dels ports del nord per la marina rebel. 19 La Comisión de Abastecimiento, Transporte y Evacuación estava composada pels consellers de Comercio, Obras Públicas, Pesca i Marina, d'aquí es va constituir la conselleria el responsable de la qual era Ramón Álvarez..Vegeu també les sol·licituds de passaport a AHNS. PS-Gijón F-2. 28 la contínua arribada de nous contingents d'evacuats i per la necessitat d'instal·lar els ferits. La situació es complicava encara més a causa dels bombardeigs aeris i navals dels facciosos. En les seves memòries, Ramón Álvarez exposa la situació d'aquesta manera: "No dispusimos nunca de buques de transporte exclusivamente dedicados a evacuar la región del peso muerto que suponía la superpoblación civil que invadía nuestro reducido territorio y aumentaba el agobio sanitario para acomodar a los heridos. Sólo contamos con el "milagro", con los buques mercantes ingleses que burlaban el rígido bloqueo a que nos tenía sometidos la marina de guerra fascista, para traernos víveres y que regresaban con evacuados que la Consejería proveía de un pasaporte de circunstancia convocando desde la prensa la relación numerada de los comprendidos en cada expedición. Cuando la expedición se hizo más acuciante y más numerosos los que optaban acogerse a la medida, se hicieron más rigurosas las normas y los requisitos para obtener un pasaporte a fin de evitar fraudes, sobre todo, a favor de los desafectos al régimen que no dejarían de probar suerte para huir." 20 L'autor reprodueix una ordre de la conselleria encapçalada de la següent manera: "Normas y requisitos para la evacuación de inútiles o declarados aptos para ausentarse" 21. En ella era establerta com a primera mesura que: "Todos los inútiles, cuya inutilidad la hayan adquirido en la guerra, tendrán que mostrar, a la hora de embarcar, el certificado extendido por el Tribunal Militar, donde se haga constar esta circunstancia." Tot seguit foren dictats semblants controls administratius, com ara certificacions de tribunals mèdics o de l'ajuntament, per aquells que també estaven incapacitats per les armes. Així mateix, foren disposats altres requisits per a l'obtenció del certificat d'evacuació: 20 21 Álvarez, R.: Rebelión ... p. 418. El text de l'ordre és reproduït a l'Apèndix documental. 29 "Los que por no estar incursos en las quintas movilizadas, fueses examinados y declarados aptos para evacuación por el Tribunal Civil, además del certificado de este Tribunal, deben presentar uno de la industria o dependencia donde presta sus servicios, haciendo constar que pueden prescindir de él sin necesidad de utilizar a un nuevo operario que puede ser sustraído a otras necesidades de guerra." Cada persona que volia sortir havia d'omplir un passaport d'evacuació que lliuraven els ajuntaments. Aquests els trametien a la Comisión de Evacuación del Consejo de Asturias y León, que els classificava segons el gènere i l'edat a fi d'organitzar a sortida d'una manera pautada. l Tanmateix, la situació militar va esdevenir desastrosa i tot aquest plantejament fou desbordat i, a la pràctica, cada persona va quedar abandonada a la seva sort. Un fet semblant va ocórrer amb l'exèrcit. Segons Juan A. de Blas, quan el Consejo Soberano va tenir consciència de la situació catastròfica amb la qual es trobaven les operacions militars, va decidir que l'Estat Major elaborés un pla per treure l'Exèrcit del front del nord amb el màxim dels seus efectius.22 El projecte inicial consistia en fer sortir la totalitat de les tropes, una missió que es va revelar impossible donada la manca de mitjans de transport i el control de les costes del que feia ostentació la marina de Franco. Davant del fet que no era factible la primera solució, una alternativa va ser la de treure les forces i comandaments més preparats i, si encara això no era possible, evacuar almenys l'oficialitat més capacitada. A l'hora de dur a la pràctica aquests plantejaments, cap d'aquests plans va ser practicables. Les unitats van abandonar el front a corre-cuita per concentrar-se en els ports d'evacuació; quan van arribar-hi es trobaren amb una carència total de mitjans de transport. Així que en pesquers, remolcadors i altres vaixells menors, una massa de combatents i civils es llançaren 22 de Blas J. A. et alii.: Historia general de Asturias, p. 497 et ss. 30 a una veritable aventura donat que el creuer Cervera i els anomenats "bous", vaixells de pesca armats, vigilaven de prop el litoral per impedir la fugida. Una situació semblant va ocórrer en els moments finals de la campanya militar amb la població civil que volia abandonar Astúries. El tràmit establert per les autoritats consistia en omplir unes sol·licitud de passaport d'evacuació que es podien adquirir als ajuntaments. Aquests les trametien a la Comisión de Evacuación del Consejo de Asturias y León per a una posterior classificació a l'espera de ser possible l'ordre d’embarcament. La quantificació del nombre d'evacuats d'Astúries és molt variable, doncs oscil·len entre els 12.000 que van donar oficialment Indalecio Prieto i el coronel Prada, comandant en cap d'Astúries, i els 9.000 que estableixen Castro Delgado i Ciutat. Unes xifres que, en qualsevol cas, estan molt lluny de les sol·licituds presentades.23 Tota aquesta gent va arribar a diversos ports del litoral atlàntic francès, Bordeus, Laverdon, Nantes i Lorient, abans de passar a Catalunya. Quan van arribar-hi, el Consejo Soberano es va fer càrrec d'organitzar un servei d'avituallament que es nodria de la gran quantitat de donatius que s'havien recaptat a les diverses campanyes de solidaritat amb aquella regió i que es trobaven emmagatzemats a Barcelona. Com a conseqüència del ràpid desenllaç de la batalla, no havia estat possible la seva tramesa així que van passar a càrrec de les autoritats asturianes que els van fer servir per ajudar a les colònies de la gent de la seva regió establertes a Catalunya. Un altre servei organitzat pel Consejo fou el de la localització de familiars, el pagament dels havers de militars i funcionaris, i l'establiment d'un servei d'inspecció dels refugis on hi havia dones i homes d'Astúries. Aquesta tasca d’assistència va romandre després de la dissolució del Consejo, el 23 de gener de 1938. Una funció similar va efectuar la delegació del Consejo Interprovincial de Santander tot i que no disposava dels mitjans de d'Astúries. 31 El govern de la República, per la seva banda, va prendre l'acord, l' 1 de setembre, de situar als evacuats del front del nord en la funció més adient a les seves característiques, amb la finalitat de poder utilitzar aquells que estaven en edat militar i els qui eren mà d'obra especialitzada. "El portavoz del gobierno comunicó que inmediatamente que lleguen a nuestro territorio los comprendidos en edad militar se incorporen a filas; los obreros metalúrgicos, a las industrias de guerra, y los de otras profesiones a sus distintos oficios" .24 Un altre organisme, legalitzat el 23 de desembre de 1936, fou el Consejo Revolucionario de Aragón, el paper del qual no va ser tan rellevant en la qüestió de les evacuacions com els esmentats anteriorment, donat que aquestes van ser realitzades directament per les organitzacions sindicals que traslladaren els afectats, infants en la seva majoria, a les províncies catalanes25. Pel que fa la situació al País Basc, els esdeveniments a Biscaia i Guipúscoa, arran de l'aixecament militar, inicialment havien estat similars als ocorreguts a Cantàbria. A Guipúscoa s'havien format diversos comitès populars i després d'un breu període d'existència d'aquests, es va constituir la Junta de Defensa de Guipúscoa. Aquest organisme va ser format per dos socialistes, dos nacionalistes -dimitint un d'ells, Monzón, com a protesta pels afusellaments arbitraris-, un de la CNT, un altre del PC i un republicà. Segons Julio Eyra, el problema fonamental de la situació existent a Guipúscoa va ser que la Junta de Defensa no va poder imposar la seva autoritat, ja que a Eibar en funcionà una altra, composada només per socialistes i comunistes, i a Azpeitia n’hi va haver 23 AHNS, PS-Gijón, F-2. El nombre de peticions de passaport existent a la sèrie supera amb escreix les 20.000 sol·licituds. Pierre Marques ( Les enfants refugiés en France (1936-1939), dóna, no obstant, la quantitat de 30.000 evacuats des dels ports de Gijón, Musel i Avilés. 24 "El Consejo de Ministros de ayer. El problema de los evacuados del Norte". ABC, 2 de setembre de 1937 25 El Consejo de Aragón va ser presidit per J. Ascaso (CNT); el vice-president i encarregat de Treball era M. Chueca (CNT); Informació i Propaganda, E. Viñuales (CNT); Ordre Públic, A. Ballano (CNT); Finances, Economia i Abastaments, E. Martínez (CNT); Justícia, J.I. Mantecón (IR); Cultura, M. Latorre (UGT); Obres Públiques J. 32 una altra només amb nacionalistes.26 La ràpida caiguda d'aquest territori en mans de l'exèrcit franquista fou ocasionada, entre d'altres causes, per aquesta divisió. A Biscaia, contràriament, la situació fou diferent. Després de l'aixecament, es va formar el Comisariado de Defensa de Vizcaya, sense la presència del Partit Nacionalista Basc. Dies després, el 12 d'agost, aquest organisme va donar pas a un de nou, la Junta de Defensa de Vizcaya, la qual fou presidida pel governador civil de Bilbao, Echevarria Nova. Aquesta Junta comptava amb la presència dels diversos grups polítics i sindicals antifeixistes. Dintre del seu organigrama podem veure la Dirección General de Asistencia Social, dirigida per la CNT, encarregada de l'organització de les evacuacions.27 És per això que en formar-se el Govern Basc, el 7 de setembre de 1936, i crear-se la Consejeria de Bienestar Social, aquest departament fou el responsable d’atendre la població refugiada. El seu conseller fou Juan Gracia, membre del Partit Socialista que també havia format part de la Junta de Defensa de Vizcaya.28 La seva tasca fou valorada per Pedro Basaldua en els termes següents: "Su labor ingente comenzó poco después de jurado el cargo aquella tarde anochecida de Gernika. El problema impresionante de atender a las necesidades de una avalancha humana de casi 200.000 refugiados sin hogar y sin amparo." 29 Ruiz Borao (UGT); Sanitat i Assistència Social, J. Duque (PC); Indústria i Comerç, C. Peñarrocha (PC); Secretari General, B. Pabón (PS); Agricultura, A. Arnal, (CNT); Transports i Comunicacions, L. Montoliu (CNT). 26 Eyra, J.: Historia de Euskal Herria. San Sebastián, 1986, vol. 10, p. 209. Vegeu també: de Leizaola, J. M. Los primeros dias de la Guerra de Euskadi. de Irujo,M. La Guerra Civil en Euskadi antes del Estatuto. de Basaldúa, P. Euskadi: la Guerra antes del Estatuto. I, finalment, Gobierno Civil de Vizcaya: Documentos relativos a la defensa de Euskadi. Totes aquestes obres es troben a El Primer Gobierno Vasco. Departamento de Cultura y Turismo del Gobierno Vasco. Vitoria, 1986. 27 AHNS, PS-Santander. M Caja 10. Es tracta d'una relació de persones refugiades donada per la Junta de Defensa de Vizcaya. 28 El govern basc estava presidit per Jose Antonio Aguirre (PNB), el qual a més se'n feia càrrec del departament de Defensa. Interior estava sota T. de Monzón (PNB); Hisenda, H. de la Torre (PNB); Justícia i Cultura, J.M. de Leizaola (PNB); Indústria, S. Aznar (PSOE); Agricultura, G. Nardiz (ANB); Obres Públiques, J. Astigarrabia (PCE); Treball, Previsió i Comunicacions, J. de los Toyos (PSOE); Benestar Social, J. Gracia (PSOE); Comerç i Abastamets, R. M. de Aldasoro (IR); i Sanitat, A. Espinosa (UR). 29 Departamento de Cultura y Turismo del Gobierno Vasco: El Primer Gobierno Vasco. p.241. 33 Dintre de la conselleria va haver-hi un departament específic que s'ocupava del problema de la població refugiada i de la que s’havia d’evacuar. Aquest fou el Negociado de Alojamiento y Servicios Varios que es preocupava dels allotjaments col·lectius, dels fitxers, de la distribució de roba i calçat, de la requisa dels habitatges i allotjaments. A més d'aquest organisme, el Negociado de comedores atenia de l'alimentació de la població refugiada per mitjà d'establiments col·lectius.30 Durant tota la campanya del front basc, aquesta estructura va coordinar les seves atencions envers la població refugiada amb la que duien a terme els ajuntaments. D'altra banda, el govern basc va actuar mitjançant les seves delegacions en la protecció de les basques i bascos residents a Madrid, Barcelona, València i Astúries fins a la pèrdua d'aquesta el mes de setembre de 1937.31 Una primera disposició de l’executiu basc fou la imposició d'un segell postal de 0,05 pessetes per les cartes i les targes postals, mesura que cercava proporcionar recursos pels serveis d'Assistència Social. 32 Una altra via per a l'obtenció de mitjans fou la que va procurar la intervenció dels cinemes i teatres, ja que la recaptació d’aquests passava a la conselleria. 33 Amb aquests ajuts i els recursos propis del govern, es va poder donar auxili a la població refugiada. Un ajut que quedava recollit a l'ordre de 30 de gener de 1937: "Asistencia Social atenderá, como hasta ahora, al sostenimiento y alimentación completa, de aquellos refugiados que no cuenten con medios económicos ni con jornales o sueldos normales. Los que cuentan con ingresos normales abonarán el importe de 1,63 ptas., valor de los alimentos de un día, con la bonificación de 15% por cada familiar que exceda de dos y no pase de cuatro y de 20% por cada familiar que exceda de cuatro." 34 30 31 Zabala F.: El Gobierno… p. 189 AHNS, PS-Gijón. F-9. Vegeu al capítol 3, l'apartat Bascos a Catalunya. 32 Diario Oficial del País Vasco (DOPV). Decret de 7 de desembre de 1936. 33 DOPV. Decret de14 de desembre de 1936. 34 DOPV. Ordre de 30 de gener de 1937. 34 Pel que fa a l'allotjament de la gent evacuada, la primera disposició fou la del 15 d'octubre de 1936, que ordenava fos tramesa una relació dels habitatges desocupats de la província de Biscaia. Aquesta Ordre fou completada per un decret publicat dos dies després.35 Al costat d'aquesta mena de disposicions, la conselleria va establir-ne d'altres que feien referència a la requisa d'immobles,36 l'empadronament dels caps de les famílies refugiades,37 el procediment a seguir pels municipis per fer el cens dels seus refugiats, i l' atenció dels infants.38 En el proper capítol especificarem quina concreció organitzativa va tenir aquesta legislació. Pel que fa a Madrid, ja hem indicat que el 6 de novembre de 1936 s'havia constituït la Junta de Defensa i que el 24 el Comité de Refugiados havia abandonat la capital. La Junta estava presidida pel general José Miaja i en formava part Francisco Caminero, del Partit Sindicalista, que era el responsable d'Evacuació Civil. Després de la remodelació efectuada a finals de novembre, es va fer càrrec d'aquesta competència Enrique Jiménez (UR)39. Una de les primeres tasques a resoldre per part de la Consejeria va ser la de coordinar l'evacuació que feien els sindicats. Així, en un escrit adreçat a la Junta Municipal de la Casa del Pueblo de 30 de novembre de 1936, el conseller responsable demanava que: "os abstengais de mandar expediciones de evacuados sin tener de antemano preparado todo lo necesario: atenciones en el camino y lugar de recepción, y alojamiento seguro y determinado, para lo cual y cuando se den estas circunstacias dichas expediciones las hareis de acuerdo con esta Consejeria que os indicará el punto donde debeis enviarlas" 40. 35 36 DOPV. Ordre de 17 d'octubre de 1936. DOPV. Decret de 20 d'octubre de 1936. 37 DOPV. Ordres de 17, 18, 20 i 21 d'octubre de 1936. 38 DOPV. Decret de 4 de novembre de 1936. 39 El Secretari de la Junta era Máximo de Dios (PSOE); Ordre Públic, Santiago Carrillo (JSU); Abastaments, Pablo Yagüe (UGT); Delegació Milícies, Isidoro Diéguez (PCE); Transports, Amor Nuño (CNT); Propaganda i Premsa, José Carreño (IR); Indústries de Guerra, Enrique García (JJ.LL); Serveis de Front, F. Caminero (P.Sindicalista). Per a l'estudi de la Junta és imprescindible, Aróstegui, J. i Martínez, J.: La Junta de Defensa de Madrid. Madrid 1984. 35 Tanmateix, l'organització de l'evacuació ja havia començat el 5 d'octubre anterior amb la creació del Comité de Refugiados, que esmentàvem més amunt. Estava format per representants de la Intervención General de Hacienda, Caja de Reparaciones, Dirección General de Asistencia Social, Gobierno Civil, i els partits i sindicats Izquierda Republicana (IR), Unión Republicana (UR), Partido Sindicalista (PS), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Partido Comunista de España (PCE), Unión General de Trabajadores (UGT) i Confederación Nacional del Trabajo (CNT), a més del Comité Popular de Abastos i del Socorro Rojo Internacional (SRI). Aquesta gran diversitat i la rapidesa dels esdeveniments militars, que van provocar un veritable èxode cap a Madrid, no van permetre que el Comitè tingués una actuació suficientment reeixida malgrat els seus esforços per evacuar el màxim nombre de persones, tal com recull Aróstegui.41 Amb la constitució de la Junta i la Conselleria, la situació va canviar. Un canvi que és degut a la nova administració establerta a Madrid i a les modificacions que s'operen en l'escenari polític. Tal com ja s'ha dit, la Consejería de Evacuación es va constituir el 9 de novembre de 1936 al palau del marqués de Cortina, situat al carrer Núñez de Balboa 31. Va ser estructurada en set seccions: Secretaría General, Transportes, Expediciones, Evacuación Interior, Auxilio Urgente del Niño, Salvoconductos y Controles de Carretera. D'altra banda, el Comité Nacional de Refugiados, format per ordre de la presidència de la República el 13 d'octubre de 1936, va decidir, el 24 de novembre, el seu trasllat a València amb la resta d'institucions governamentals, també van optar per coordinar-se amb la Consejería de Evacuación per un millor trasllat de les expedicions que es dirigien a Llevant. No obstant, la veritat és que totes les fonts ens indiquen que el principal problema va ser el de la coordinació amb la resta de les entitats responsables de fer les evacuacions. Com a fet demostratiu trobem que, l'endemà de constituir-se, la Junta decideix que serà l'única que dirigirà 40 41 AHNS, PS-Madrid. 1872. Aróstegui, J., Martínez, J.A. La Junta… p. 172. 36 aquesta tasca "para acabar con la confusión que existe a este respecto por la intervención de otras organizaciones"42. És per això que va adreçar la comunicació que hem assenyalat més amunt. En aquesta direcció hem d’interpretar la disposició del 10 de novembre, que establia com a únic salconduit per a sortir de Madrid el que lliurava la Consejería amb l'aval previ d'una organització del Front Popular i la prohibició d'evacuar als més grans de 16 anys i els de menys de 55 anys. L'endemà era ordenat que totes les entitats polítiques i sindicals, de beneficència i de transports quedaven a la disposició de la Consejería.43 Dins de la seva estructura orgànica, la Consejería va donar un paper rellevant a les denominades Comisiones de Casa. Aquestes estaven integrades en els Comités de Barriada i van tenir una doble funció: encarregar-se del control de la gent que hi havia a cada habitatge, tant a efectes de l'evacuació interior -trasllat des d'un barri de Madrid situat en zona de guerra a un altre de més segur- com de l'evacuació que cap a l'exterior, és a dir, en direcció a una altra província.44 Finalment, en aquesta etapa d'organització inicial de la seva feina, la Consejería va rebre, el 23 de novembre, un crèdit de mig milió de pessetes per fer front a les despeses. Al mateix temps, i a mesura que la disposició de la població a deixar la capital es feia cada vegada més reticent, es va endurir la determinació de les autoritats en quant a fer obligatòria la partida de Madrid, ja que aquesta va ser considerada com de finalitat militar prioritària. El 16 de desembre la Junta de Defensa ordenà l'evacuació de totes les persones arribades a Madrid després del 19 de juliol, justificant-la públicament per la necessitat de millorar l'abastament de la població. Per a fer-la efectiva es va disposar que els Comités de Casa i els porters tenien l'obligació de denunciar els infractors. La Consejería, d'altra banda, va disposar d'un notable augment dels seus 42 Boletín de la Junta de Defensa de Madrid (JDM), 8 de novembre de 1936, a Aróstegui, J. i Martínez, J. A.: La Junta ... 43 Ibídem, 17 de novembre 1936. 44 Del paper de les Comisiones de Casa ja en parlarem més extensament en el proper capítol. 37 mitjans, tal com queda reflectit en els comunicats publicats a la premsa. Això va permetre al conseller informar que a finals de l'any ja havien estat evacuades mig milió de persones.45 La realitat, però, era una altra. Malgrat les campanyes propagandístiques, que incidien en la necessitat de resoldre el problema de l'amuntegament de la població, cosa que implicava un major esforç d'abastament, i en el perill que significaven els bombardeigs, no s’obtenia cap resultat. Una altra argumentació incidia en la necessitat d'evitar les malalties contagioses que podien provocar les concentracions humanes en espais reduïts. Per aquesta raó, la Junta va acordar una disposició, el 16 de desembre i publicada en el seu butlletí el primer dia de l'any 1937, que ordenava als Comités de Casas i als porters dels immobles que comuniquessin aquelles situacions d'aglomeració perilloses per a la salut pública. Però la gent continuava sense voler anar-se'n. Així que per aquesta raó, el dia 8 de gener de 1937, es va debatre dins de la Junta de Defensa de Madrid el projecte de fer obligatòria l'evacuació de Madrid. Una mesura que va ser presentada per la Delegación de Evacuación en una nota pública del dia 9, encapçalada amb el títol "Hacia la evacuación obligatoria de l población no a combatiente". En ella es declarava que seria considerada com a persona “facciosa” qui no obeís l’ordre, i podria ser, per tant, jutjat pels tribunals populars. En unes declaracions aparegudes al diari francès Le Peuple, Enrique Jiménez declarava: “[…] Madrid compte un peu plus d’un million d’habitants mais a vu ce chiffre augmenter de près de la moitié par l’arrivée de réfugiés venant de points occupés par les rebelles, de l’Andalousie à l’Extremadure notamment. Jusqu’à présent notre tâche a consistié principalment à refouler 450.000 personnes venues à Madrid pendant la retraite et réparties 45 Així a Ahora del 18 de desembre, una nota informativa dóna compte que s'havien realitzat un total de 7.000 evacuacions per carretera i 2.000 per ferrocarril. 38 maintenant dans differences points de la zone loyale. Il faut s’occuper maintenant du peuple de Madrid.”46 El dia 16 de gener va veure la llum, en el Boletín de la Junta de Defensa de Madrid, l'ordre taxativa que manava l'evacuació obligatòria de la capital de l'Estat de totes aquelles persones que no tenien una funció relacionada amb la defensa. Estaven exempts del seu compliment els homes d'edat superior a 20 anys i inferior a 45 anys, el personal de sanitat, els càrrecs públics i els seus familiars directes. Aquesta disposició no es va fer sense que no hi haguessin discussions prèvies dins de la Junta.47 L'ordre va ser desenvolupada per mitjà d’unes instruccions que establien com a centres d'inscripció per a l'evacuació els locals de les organitzacions sindicals i polítiques, les entitats regionals, el Comité Regional de Refugiados i la Consejeria. Pel que fa a les expedicions d'infants, serien organitzades per la Junta de Protección de Menores, la Federación Nacional de Pioneros i el Comité de Auxilio del Niño. Pel que respecta al pagament de les despeses de viatge dels contingents evacuats, aquestes serien assumides per la delegació fins a l'estació ferroviària de partida cap al lloc d'allotjament, que normalment era la de El Tembleque o Alcázar de San Juan; a partir d'aquí, fins a l'arribada al lloc de destinació, ho serien pel Comité Nacional de Refugiados si 46 47 Extret de Pierre Marques, op. cit., p. 26. A Aróstegui, J. i Martínez, J.A.: La Junta... Els termes de la discussió entre els diversos consellers, tal com recull l'Acta de la reunió, van ser els següents: JIMENEZ dice que respecto a evacuación se dió una orden haciendo obligatoria la salida de todos los que llegaron a Madrid después del 19 de julio, pero que de todos éstos no se quieren marchar casi ninguno, que la causa es que están viviendo en buenas casas y con comodidades y prefieren continuar aquí, aún con el peligro de los bombardeos, a marchar a otros sitios; solicita el auxilio de la Delegación de Orden Público para intensificar la evacuación porque dice que ya tiene medios sobrados de transporte. DIEGUEZ manifiesta que el problema de la evacuación hay que resolverlo de una forma concreta y radicalmente (...) propone concretamente que se evacúen Tetuán de las Victorias y Vallecas completamente y añade que debe darse la orden de carácter general de que toda la población, que no tiene una labor concreta que realizar en Madrid, debe ser evacuada. CAZORLA manifiesta que todos están de acuerdo en que es una necesidad urgente resolver ese problema y es partidario de que se dicte un decreto de carácter general, obligando a evacuar a toda la población no combatiente, porque la solución que se trataba de hacer de los que vinieron después del 19 de julio obligaría a restar muchas fuerzas de la Dirección para colaborar con la Delegación de Evacuación en determinar quiénes eran las personas que debían ser evacuadas. 39 era un trasllat forçós o si les persones que es traslladaven voluntàriament tenien tres fills o uns ingressos inferiors a les 500 pessetes mensuals. Poc abans de ser dissolta la Junta de Defensa de Madrid, el nombre de persones evacuades per la Consejería responsable era quantificat en 700.000 pel delegat, en declaracions fetes a ABC el 19 de març de 1937. Això no obstant, afegia que encara caldria fer-ne sortir 200.000 més, uns números que concorden amb els que van sortir publicats al mateix diari el 27 d'abril, una vegada ja havia desaparegut la Junta. Finalment, el primer de maig, el delegat sortint, Enrique Jiménez, va ser substituït pel president del Consejo Provincial de Asistencia Social, José Conrado Menéndez, i les tasques d'evacuació van passar a l'Oficina Central de Evacuación y Asistencia a Refugiados (OCEAR), dirigida per Manuel Encinas a Madrid, que actuava en col·laboració amb l'Ajuntament de Madrid, constituït el 25 d'abril de 1937. El paper de l'Ajuntament serà el de control de la gent que havia de ser evacuada, la col·laboració en impedir que tornessin els que havien sortit, mitjançant la restricció en la concessió de les targes de racionament i el de garantir que els habitatges de les persones evacuades serien respectats.48 Ara bé, des de l'inici de 1937 el Govern de la República va haver d'atendre un problema, la dimensió del qual era creixent. No només es tractava de l'evacuació de Madrid, sinó que calia coordinar l'allotjament dels milers d’evacuats arreu del territori lleial, organitzar un nombre creixent d'expedicions d'infants a l'estranger, concertar els esforços d'una gran varietat de institucions compromeses en accions solidàries envers aquelles persones, proporcionar els recursos alimentaris i econòmics necessaris per a aquesta tasca i fer front a les situacions excepcionals que es plantejaven. Eren especialment greus els allaus de fugitius que es produïen quan l'exèrcit rebel assolia algun triomf EL GENERAL propone que se pongan de acuerdo el Delegado de Evacuación y el de Orden Público para resolver esa cuestión y se la propongan de una manera concreta. 48 ABC,15 de juny. Una nota informa que l'alcalde ordena als porters que comuniquin si retornen evacuats i fa l'advertiment que aquests no en disposaran de cartilla de racionament. 40 en les operacions militars. Aquesta és la situació que es presenta, per exemple, amb l'ocupació de Màlaga el 10 de febrer de 1937. En qualsevol cas, és evident que el perllongament de la guerra va fer necessària la construcció d'un aparell administratiu que arribés arreu del país. Hem de situar en aquesta direcció l'ordre de 30 de gener de 1937 que dissolia el Comitè Nacional de Refugiados, les funcions del qual quedaven atribuïdes al Ministerio de Sanidad y Asistencia Social49. Una mesura semblant ja havia estat establerta pel Govern de la Generalitat quan, el 26 de novembre de 1936, havia estat creada l'Oficina Administrativa d'Ajut als Refugiats de dins la Conselleria de Sanitat i Assistència Social.50 Aquestes reorganitzacions dels departaments encarregats de l'assistència a la comunitat refugiada va exigir a Catalunya una necessària coordinació, donat que fou el punt de destinació de gran part de les evacuacions. Així ho va comunicar la ministra de Sanitat al conseller de Sanitat i Assistència Social: "Por O.M. de 17 del actual, este Ministerio ordenó el traslado a los locales del mismo del disuelto Comité Nacional de Refugiados, dando una nueva estructura a este Organismo con el fin de adaptarlo de una manera más precisa a las exigencias del momento y pudiera rendir un máximo de actividad y de eficacia en pro de la evacuación y refugio. Ahora bien, este Ministerio propone que, con el fin de coordinar de una manera estrecha y eficaz la labor de estas oficinas con ese Comité Central de Ayuda a Refugiados, se deberá nombrar un Delegado mútuamente, para que el de ese Comité en este Ministerio, y recíprocamente el de este Ministerio en ese Comité pudieran en todo momento estudiar conjuntamente casos especiales que pueda presentar el problema de la evacuación, y buscar solución en armonía, para que en ningún momento pudieran menoscabarse los intereses representados".51 49 50 Gaceta de la República, 2 de febrer de 1937. DOGC, 28 de novembre de 1936. 51 AHNS. PS-Barcelona, Leg. 279/8. 41 Unes setmanes abans d'aquesta nota, el 17 de febrer de 1937, havia estat constituït, per disposició de la ministra, el Comité de Evacuación y Asistencia a Refugiados (CEAR), que estava integrat per una Secretaria General i cinc Seccions: Transports, Abastaments, Allotjament, Sanitat i Ocupació de Refugiats i Tresoreria. El Comité de Evacuación, segons l'ordre, havia d'establir delegacions a totes les províncies, així com a Catalunya i al País Basc52. Establia, a més, la subordinació a la seva autoritat de tots els organismes i persones que tinguessin alguna responsabilitat en la matèria. Es tracta, per tant, d'una mesura que anava orientada a la centralització de tots els esforços i a deixar en el Ministeri l'exclusiva responsabilitat de l'organització de l'assistència. La Gaceta de la República del 21 de febrer publicà l'obligatorietat d'allotjar i sostenir gratuïtament les persones evacuades per part de la localitat que les havia d'acollir. Una ordre que el Ministeri va trametre a les seves delegacions, que, d'immediat, aquestes van fer arribar als organismes competents, tal com expressa el document següent referit a Castelló. "Pongo en conocimiento de ese Consejo Municipal, que en la Gaceta de la República correspondiente al dia 21 de Febrero último, se publicó la siguiente orden: Primero: Se ordena el alojamiento y manutención obligatoria de los evacuados que se destinen a cada localidad de acuerdo con las posibilidades de refugio de la misma,... Segundo: El refugio y alimentación de los evacuados, que se entienden gratuitos para éstos, se hará en régimen familiar, es decir, prestándose estos servicios en cada uno de los domicilios de la población, a razón de un refugiado por familia, número que podrá ser aumentado por acuerdo del respectivo Comité local de Refugiados, atendida la situación económica de la familia acogedora. 52 Gaceta de la República, 26 de febrer de 1937. El 17 d'abril de 1937 havia estat creat el CEAR però aquesta denominació va ser modificada ja que, com reproduïm textualment, "la práctica ha demostrado que el empleo de ´Comité`se presta a confusionismo con el disuelto Comité Nacional de Refugiados, y parece poco indicado su constitución en el seno de este Ministerio". 42 Tercero: Los indicados Comités locales de Refugiados se encargarán de ejecutar estas instrucciones quedando a cargo de este Ministerio la inspección y dirección de cuanto se relacione con la alicación de las mismas".53 Dies més tard, l'1 de març, apareixia una altra ordre en relació a la confecció de la documentació identificativa que haurien de dur els refugiats. Tanmateix, el 13 del mateix mes se'n publicava una altra, que comentarem en profunditat per la seva importància en la creació d'una administració específicament responsable de la població refugiada. Es tracta de l'ordre d'11 de març de 1937 que disposava, en efecte, que els serveis d'evacuació i assistència es prestarien per l'Oficina Central de Evacuación y Asistencia a Refugiados (OCEAR), la qual, conjuntament amb els Consejos Provinciales de Asistencia Social, creats per decret del 21 de novembre de 1936, duria a terme les seves funcions mitjançant les anomenades Oficinas de Etapa para la Evacuación y Asistencia a Refugiados, que estarien situats a Madrid, València, Alacant, Almeria, Albacete, Alcázar de Cervantes [de San Juan], Castelló, Castuera, Múrcia, Jaén, Motilla del Palancar i El Tembleque. A cada localitat, tal com ja es feia des de l'ordre del 26 d'octubre de 1936, hi hauria el Comité Local de Refugiados, si bé amb una composició més ampla, donat que hi havia representants del Socorro Rojo Internacional (SRI), dels organismes sanitaris i d'assistència dependents de les centrals sindicals i de la gent refugiada a la localitat. Disposicions posteriors van precisar, d'una banda, el procediment concret d'evacuació 54 i, de l'altra, l'obligatorietat de les prestacions personals per a la població refugiada, així com de la requisa d'allotjaments, de queviures i altres béns imprescindibles.55 Finalment, quedava concretada la definició del que era un refugiat: 53 54 AHNS. PS-Castellón, Carpeta 147. Gaceta de la República, ordre de 26 de març de 1937. 55 Com la requisa d'equips de llit. Vegeu "Recogida de colchones y mantas para los refugiados", La Vanguardia, 5 d'octubre de 1936. 43 "Artículo 3º. Se entiende por refugiado toda persona que ha tenido que mudar de residencia, por razones de guerra, que no es desafecto al régimen y que no tiene medios inmediatos de subsistencia ni está acogida por otra de su familia o amistad".56 Un altre aspecte de la legislació del govern republicà fou l'ordre de la ministra Federica Montseny de 23 d'abril de 1937, ja que establia l'obligació per a totes aquelles persones que tenien una remuneració d'almenys deu pessetes diàries, de fer lliurament a la seva família del 60% del seu ingrés per a fer front a les despeses ocasionades pel seu refugi. Una disposició modificada pel nou ministre, Jaume Aiguadé, que va reduir el percentatge al 40%, ja que l'anterior va ser considerat exagerat.57 A més de l’anterior, un tema objecte de regulació va ser el de les peticions de trasllat de localitat que presentaven refugiades i refugiats i que representaven molt sovint una alteració sensible de la normalitat de les comunitats. L'ordre de 23 d'abril de 1937 va establir unes normes que, en síntesi, consistiren en designar els comitès locals de refugiats com a l'única autoritat per a atorgar permisos de trasllat. Per a la concessió de les autoritzacions seria imprescindible, a més de presentar una causa absolutament justificada, el disposar del carnet de refugiat. Entre les motivacions que podien ser objecte d’autorització trobem la de tenir visita mèdica concertada a causa de malaltia greu, la haver d' ajudar a un altre familiar resident en un altre lloc, l’haver de desplaçar-se per a efectuar una prestació personal per ordre de l'OCEAR, per necessitats socials o d'acompliment de deures ciutadans, o bé per canvi de residència voluntària prèvia acceptació del consell municipal.58 56 Gaceta de la República. Decret d'1 d'abril de 1937. El contingut del qual serà precisat encara més per una ordre del Ministeri de 9 d'abril en especial pel que fa a les retribucions que haurien de cobrar la gent refugiada pel seu treball. 57 Gaceta de la República. Ordre de 19 de juny de 1937. Vegeu el text de la delegació de l'OCEAR a Barcelona reproduït més endavant. 58 Gaceta de la República. Ordre de 23 d'abril de 1937. 44 Tal com ja hem dit, amb la dissolució de la Junta Delegada de Defensa de Madrid, el 23 d'abril de 1937, l'organització de l'evacuació i de l'atenció a les persones refugiades va recaure en l'Oficina d’Etapa de Madrid, que per l'ordre del ministre de Treball i Assistència Social Jaume Aïguadé de 23 de juliol de 1937, va ser reconvertida en Delegació d'Evacuació, amb autoritat sobre l'oficina de El Tembleque. Com a Delegat fou nomenat Manuel Encinas González, que disposava com a personal a les seves ordres d'un cap de negociat, quatre oficials i dos auxiliars. A Barcelona també va ser creada una delegació de l'OCEAR, ben acollida pel conseller d'Assistència Social, en la qual treballaven el cap de la delegació, un auxiliar de serveix externs i un altre de serveis interns.59 Una de les seves tasques fou la de publicar a la premsa notes informatives que aclarien aspectes relacionats amb la legislació dictada pel ministeri, un paradigma de les quals és la que fa referència a la modificació del percentatge del que el cap de família havia de remetre per al sosteniment d'aquells familiars que haguessin estat evacuats.60 "La Delegación en Cataluña de la Oficina Central de Evacuación y Asistencia a Refugiados advierte que la orden del Ministerio de Sanidad y Asistencia Social, estableciendo la obligación de que cada refugiado que llega a tener medios económicos suficientes entregase una parte de los mismos al Comité local de Refugiados y que todo ciudadano cualesquiera que fuese su lugar de residencia , si tiene evacuada a su familia, total o parcialmente, dedicará el 60 por 100 de dicho ingreso para ayudar al sostenimiento de los familiares referidos, ha sido modificada y ratificada por el Ministerio de Trabajo y Asistencia Social, que considerando dicho 60 por 100 un tanto elevado, ha dispuesto que quede reducido al 40 por 100 de los ingresos que perciban, en cada caso, aquellas personas que se encuentren en las condiciones que fija la citada orden." 59 AHNS, PS-Madrid. Carpeta 481. Leg. 4408. El sou del primer era de 10.000 ptes a l'any i el dels altres dos era de 6.000 ptes. 60 "Ayuda a los refugiados", La Vanguardia, 15 de juliol de 1937. 45 D'altra banda, la importància de la Delegació de Madrid fou creixent a mesura que es varen anar decretant les ordres d'evacuació de la Villa; primerament dels funcionaris,61 i després, sobretot durant 1938, amb la més peremptòria de 3 de gener, per a tota la població. Aquesta establia al seu article primer: "Se establece como obligatoria la evacuación de la villa de Madrid, en término de treinta días, de todas aquellas personas que no puedan justificar su permanencia en ella por encontrarse desempeñando funciones militares o empleadas en servicios indispensables para atender las necesidades de guerra. Se considera comprendido en las necesidades de guerra el servicio que prestan los porteros de las fincas urbanas de Madrid, que vendrán obligados a guardar, bajo su responsabilidad, los pisos que ocuparan las personas comprendidas en la evacuación que se dispone." 62 Una disposició d'aquest abast no va deixar de provocar preocupacions i fins i tot, discrepàncies dins de la pròpia administració republicana.63 Però, com es recordarà, la Junta de Defensa de Madrid ja havia fet pública una ordre en el mateix sentit el 16 de gener del 1937. Hem de veure, així doncs, en la reiteració un any després d'una disposició similar la demostració que la situació realment existent no podia ser controlada per les autoritats per més disposicions que dictessin. És més, les autoritats es van trobar amb el problema que la gent evacuada volia tornar a Madrid, ja que, la situació de penúria era general a l’Espanya republicana i, per tant, si ja estava passant calamitats al lloc on era, era millor passar-les a casa amb tota la família junta La primera disposició que apareix en relació amb aquest problema és una nota informativa de l'OCEAR de 61 62 Vegeu més referències complementàries al capítol tercer. Gaceta de la República. Ordre de 13 de gener de 1938. La dimensió que es presentava amb aquest decret va obligar a publicar complementar-ho amb aquesta ordre que establia l'evacuació esglaonada de la població. Primerament, els funcionaris públics, tan civils com militars, que no es trobessin en situació activa i els que haguessin estat separats del servei, juntament amb les seves famílies. Després, les persones residents amb posterioritat al 18 de juliol de 1936, i, finalment, la resta de la població civil que no efectués serveis de guerra o relacionats amb la mateixa. 46 Madrid demanant la col·laboració de les autoritats civils i militars i de les organitzacions polítiques i sindicals, " las que ruega que soliciten de esta Delegación (por correo o telégrafo, según la a urgencia de la demanda), los salvoconductos de regreso a Madrid de las personas evacuadas...".64 Més taxatiu va ser el ban emes pel general Miaja, cap de l'Exèrcit del Centre i encarregat de l'ordre públic i del govern civil de Madrid, que establia l'evacuació immediata de la població no combatent i la prohibició de tornar a Madrid, deixant en l'OCEAR l'exclusiva competència en la concessió de salconduits. Una de les conseqüències d'aquest ban serà la conversió dels evacuats voluntaris en forçosos. El ban responsabilitzava els porters i comitès de veïns de la vigilància dels habitatges de desocupats, així com també de l'obligació de lliurar la relació dels habitats.65 Aquest ban va ser ratificat el 12 d'agost pel governador civil Trigo Mairal i, una vegada més, els porters van ser encarregats de comunicar les situacions il·legals a les comissaries de vigilància.66 La campanya per incrementar la sortida de Madrid es va intensificar en aquests mesos, tal com mostra el nombre de notes publicades per la Delegació d'Evacuació de Madrid i la severitat de les disposicions adoptades. Així, el 15 d'agost va ser publicat a l' ABC un avís de la Delegació d'Evacuació amb el significatiu encapçalament de Los familiares de los que trabajan en servicios de guerra tampoco pueden regresar a Madrid. I el 20, a Medida de guerra, es pot llegir: "La evacuación de Madrid ha rebasado ya lo que en un principio fué su única justificación, la protección de los no combatientes, para convertirse ahora en una necesidad y una conveniencia de la guerra (...) Todos los republicanos, todos los antifascistas, deben cooperar con entusiasmo en esta labor". 63 64 Vegeu el document que reproduïm a l'Apèndix documental. Publicada a ABC, 5 de maig de 1937. 65 Reproduït a ABC, 13 de juny de 1937. 47 La preocupació per la situació dels habitatges abandonats per les famílies evacuades va ser una constant de la política del govern. Cal pensar que una de les causes que argumentava la població per tal de no evacuar era, justament, la por de perdre la casa o el pis en deixar-los buits. L'Ajuntament, tal com ja s'ha dit, es va encarregar d'aquesta vigilància i, fins i tot, va establir un procediment que sortiria publicat el 21 de setembre de 1937. Consistia en que la tinència d'alcaldia del districte es feia càrrec, amb un funcionari de la Direcció general de Seguretat, de segellar la porta de l'habitatge. Amb la creació de la Junta de Custodia de Domicilios de Evacuados per una ordre del President del Govern, l'Estat va fer-se càrrec d'aquest tema.67 El 12 de desembre de 1937 aquest organisme dictava una disposició amb les condicions que s'havien de complir per a segellar un pis o habitatge o per a treure'n el precinte, i prohibia als partits, sindicats i a les altres autoritats qualsevol actuació en aquest terreny. 68 La Junta va comunicar, el 9 de març de 1938, que dels 676 habitacles sota la seva custòdia cap havia estat desafectat o desprecintat sense autorització, per la qual cosa reiterava la validesa dels seus criteris. El 9 de setembre de 1938, la Gaceta de la República publicava una ordre del cap del Govern que disposava l'evacuació forçosa dels funcionaris no indispensables i de les seves famílies a València o a d'altres destinacions, a fi d'alleugerir la situació existent a la capital. També estaven obligats a evacuar aquells que estiguessin en situació d'excedència voluntària o forçosa, així com els pensionistes. La infracció d'aquesta ordre podia significar la pèrdua del dret al reingrés o incórrer en una falta de desobediència greu amb la consegüent obertura d'un expedient i una denúncia davant dels tribunals populars de València. L'administració va garantir el transport tant per als funcionaris com per a les seves propietats i va aprovar d’otorgar-los una subvenció de cinc pessetes diàries en 66 67 "Un bando del gobernador civil.” ABC, 13 d'agost de 1937. Gaceta de la República. 21 d'octubre de 1938. 68 “ Los domicilios de los evacuados.” ABC, 12 de desembre de 1937. 48 concepte d'indemnització.69 Per donar encara més rellevància a aquesta ordre, el general Miaja va fer pública una nota en els termes següents: "Dipuesta por el Gobierno la evacuación de Madrid de todos los pensionistas del Estado, evacuación que ha de llevarse a cabo sin disculpa ni pretexto, para todos los comprendidos en esta Orden ministerial, se recuerda una vez más la obligación que tienen de evacuar la capital todas aquellas personas que no tengan ocupación útil en la retaguardia".70 Malgrat el caràcter imperatiu de la disposició i de la nota anterior, la realitat va ser que un gran nombre de funcionaris i pensionistes no van atendre-la, sinó que varen romandre a Madrid, tal com reconeixia la premsa: "Tenemos el caso claro de la orden dada por el Gobierno para que se ausenten de Madrid todas aquellas personas que perciben pensiones del Estado. A pesar de ser una orden terminante, la realidad es que en Madrid continúan infinidad de personas comprendidas en la citada orden. ¿Es que el Gobierno puede tolerar que se juegue así con los intereses del pueblo? Evidentemente que no, y los antifascistas deben darse cuenta de que la orden de evacuación de Madrid no es un mero capricho, sino una necesidad viva, palpable, que se siente, y que, por tanto, es necesario llevarla a cabo con la mayor rapidez posible, sea como sea".71 A Catalunya, mentrestant, s'havia dictat el decret de 14 d'agost del 1937, que constitueix un intent d'atendre a la població refugiada d'una manera integral i de donar als ajuntaments la responsabilitat d'ordenar la vida dels refugiats, fent que aquells que estiguin en condicions de treballar ho facin amb les retribucions corresponents. També es va donar una atenció especial als 69 Gaceta de la República: Orden de 6 de setembre de 1937. Orden de 14 de setembre de 1937. Orden de 11 de novembre de 1937. 70 Revista OCEAR, 14 d'octubre de 1937. Vegeu el document reproduït a l'Apèndix documental. 71 "Evacuación". Claridad, 27 de desembre de 1937. 49 infants en matèria educativa a fi d'incorporar-los a la vida social catalana.72 Els organismes encarregats de l'assistència serien el Comissariat d'Assistència als Refugiats i la Comissió Consultiva d'Ajut als Refugiats. Les variacions respecte de la situació anterior van ser que el Comissariat tindria la composició que el Conseller establís; que es disposava la creació d'una xarxa d'agents per assessorar els municipis i d'uns delegats especials als punts fronterers d'entrada a Catalunya per comunicar el moviment d'entrades i sortides de persones refugiades. Pel que fa a la Comissió Consultiva, el seu objectiu era el d'assessorar amb els seus suggeriments i aportacions la responsabilitat efectiva del Comissariat i, a tal efecte, estaria composada per representants de les institucions i de les entitats que realitzessin alguna tasca amb la població refugiada. Finalment, el decret derogava l'organització existent anteriorment, és a dir, el Comitè Central d’Ajut als Refugiats i les seves delegacions comarcals, que s’havia creat per l’ordre de 17 d'octubre de 1936. Igualment, fou clausurada l'Oficina Administrativa que existia des de l'ordre de 26 de novembre de 1936 i que, a partir de la disposició de 17 de març de 1937, havia passat a dependre directament de la Secretaria General d'Assistència Social, amb la missió d'encarregar-se del transport, allotjament, estadística, administració i recaptació de tot allò que afectava a la població refugiada. Pocs dies després era nomenat Francesc Xavier Casademunt i Arimany com a responsable del Comissariat d'Assistència als Refugiats.73 La seva primera disposició va ser la d'establir una sèrie de normes en relació a la documentació que mensualment havien d'enviar els ajuntaments al Comissariat. Consistia en una relació nominal de les refugiades i refugiats assistits, la seva professió, 72 DOGC de 24 d'agost de 1937. Quant als Ajuntaments es deia: "...i cal completar-la [es refereix a la política en relació els refugiats] donant als Ajuntaments la responsabilitat i el dret d'ordenar, dins de cada Municipi, i sota les normes bàsiques i la inspecció de la Generalitat, la vida dels refugiats". I quant als infants diu: "Altrament, la convivència d'aquests refugiats, infants en la seva gran part, amb la població catalana, comporta la necessitat d'assegurar la cultura d'aquests infants posant a llur abast les Institucions creades per a la instrucció i l'educació de la nostra població infantil, completant aquesta obra amb una tasca d'adaptació a la nostra vida social que tregui del refugiat les característiques de foraster inadaptat i l'incorpori a tots els aspectes peculiars de la vida social catalana". 50 edat, procedència, data d'arribada i sortida, així com la relació d'altes i baixes que es produïen cada mes. El 4 de novembre se'ls ordenava la realització d'una investigació sobre els recursos disponibles per part de les famílies refugiades, amb la finalitat de retallar els subsidis que el govern de la Generalitat els atorgava.74 Un dels problemes que va persistir durant tota la guerra va ser el del falsejament de les dades per part dels municipis a fi d'obtenir més recursos. El Comissariat d'Assistència als Refugiats va comunicar als alcaldes el 16 de febrer de 1938, a través de les seves delegacions a les vegueries, que enviessin: "certificació numèrica dels refugiats que componen la vostra colònia i que estiguin subjectes al cobrament del subsidi de dos pessetes diàries... Aquesta certificació ha d'ésser signada imprescindiblement pel Delegat de Refugiats que es nomeni entre ells mateixos, pel regidor d'Assistència Social del vostre municipi i amb el vist i plau vostre, degudament segellat."75 Amb l’arribada de milers de persones, amb unes condicions higièniques, alimentàries i de vestimenta penoses, es varen accentuar els riscos de propagació de malalties contagioses, com el tifus o d'altres, conseqüència de la penúria existent, com la tracoma. És per això que el conseller Sbert va decretar la creació d'un organisme específic per tal de responsabilitzar-se de l'atenció sanitària de la població acollida a Catalunya. Era la Comissió Executiva de Sanitat dels Refugiats. Fou constituïda el 9 de juliol de 1937 i tenia, entre d'altres funcions, 73 Les seves vicissituds queden recollides per l'entrevista que li va fer Jaume Fabre en: "Xavier Casademunt, el diputat que organitzà el servei de refugiats". L'Avenç, núm. 63, setembre 1983. 74 DOGC. 6 de febrer de 1937. 75 AMO. Administració General. Corporació Municipal. El 23 de febrer de 1938 va ser dictat el decret que reglamentava la distribució de queviures destinats als refugiats de guerra a l'article 2n. del qual era fixat que el conseller municipal responsable de l'assistència es responsabilitzava dels llistats de refugiats i refugiades als efectes de rebre els queviures. 51 "la disposició i execució de totes les mesures que cregui necessàries referent a la salut i les malalties dels refugiats...; la unificació de les actuacions generals, municipals i d'altres entitats...; la vigilància i responsabilitat dels refugiats arribats a Catalunya fins a ésser totalment revisats mèdicament i guarits", i, finalment, "el control sanitari dels refugiats establerts a Catalunya."76 Aquesta mesura va ser completada per un altre decret de 6 d'octubre, pel qual tots els organismes i entitats sanitàries relacionats amb l'atenció a la gent refugiada, de l'àmbit territorial que fos, passaven a dependre de la Direcció General de Sanitat. Com a obligació, se'ls ordenava dur una relació detallada de la situació sanitària de la seva zona les incidències de la qual havien de trametre a Barcelona. Una mesura semblant la va dur a terme el subsecretari de Sanitat del Govern de la República, el 10 de novembre de 1937, ja que ordenava la vacunació sistemàtica de la població civil, i d'una manera especial de l'evacuada.77 És imprescindible de fer esment de les especials relacions que el Govern de la Generalitat va tenir amb les institucions i persones que van fugir del País Basc. Des de la Presidència del Govern de Catalunya existia una bona actitud envers elles, en tant que hi havia uns lligams ideològics i perquè eren dues comunitats que havien assolit unes competències estatutàries. Així doncs, es va reconèixer aquesta personalitat donant un tracte preferencial a l'Executiu basc, que es va exiliar a Catalunya després de l'ocupació d'Euskadi, i, a proposta del Conseller de Governació i Assistència Social, es va establir el Registre dels ciutadans d'Euskadi que disposarien d'un carnet d'identitat propi lliurat pel seu govern.78 La pèrdua d'Euskadi, Astúries i Santander, va fer augmentar extraordinàriament el nombre de persones refugiades a Catalunya i, per tant, va originar un seriós problema en quant al seu allotjament. És per això que el departament de Governació i Assistència Social va fer el decret de 8 76 DOGC, 11 de juliol de 1937. Com que el decret no indicava res en relació a la composició de la comissió, uns dies després, el 15, va ser publicada la normativa al respecte. 77 Gaceta de la República, 11 de novembre de 1937. 52 d'octubre de 1937, que establia la incautació de tots els monestirs i establiments la propietat dels quals fos de congregacions religioses, i el conseller, així mateix, quedava facultat per distribuir persones refugiades per cases familiars.79 Aquest darrer aspecte del decret fou matisat per mitjà d'unes declaracions públiques del conseller, ja que hem de suposar que va crear certa alarma social. Les paraules del conseller foren, concretament, les següents: "Se me autoriza a disponer el alojamiento en familia de los refugiados de guerra en casos excepcionales, siempre que no haya otras posibilidaes para resolver este problema. Tengo demasiado respeto para con las familias de nuestros hogares catalanes, para creer que estas facultades han de ser de una solución fácil y cómoda. Por el contrario, declaro que si bien creo que es un deber para todos los que cuenten con medios para recibir voluntariamente algunas personas refugiadas en Cataluña, impondré esta medida únicamente en aquellos casos insuperables." 80 A principis del 1938, el Govern de la República va creure necessària l'adopció d'una mesura radical respecte de l'evacuació de Madrid: Juan Negrín ordenà la sortida de la capital en un termini de trenta dies de totes les persones que no poguessin justificar-hi la seva presència. Com a pas previ, encarregava a l'Ajuntament que, en vint dies, fes una revisió de totes les cartilles de racionament, retirant les de les persones afectades per l'ordre.81 El precepte era manifestament irrealitzable pels recursos que exigia. Així va ser tractat en una reunió de tinents d'alcalde amb Rafael Henche, primera autoritat de la ciutat, en el decurs de la qual es va calcular que per les 600.000 persones de Madrid afectades per l'ordre calien 1.300 camions o autobusos d'anar i tornar, és a dir, 3.000 vehicles i el combustible corresponent. Així doncs, s’imposava establir uns certs criteris de prioritat a fi de complir la disposició. A la reunió es va 78 79 DOGC, 5 d'octubre de 1937. Vegeu al capítol tercer allò que es refereix als bascos a Catalunya. DOGC, 10 d'octubre de 1937. 80 "El alojamiento de refugiados.” La Vanguardia, 14 de octubre de 1937. 53 acordar iniciar l’evacuació per la gent arribada a Madrid quan va esclatar la guerra.82 Tot i això, cal pensar que la situació creada dins de la població madrilenya per aquesta prescripció tan contundent va ser font de conflictes i confusions i que, en vistes d’això, el mateix Govern va haver d' aclarir la situació. L'article primer de l'ordre de 13 de gener establia que l'evacuació aniria a càrrec de la delegació a Madrid de la Dirección General de Evacuación y Refugiados i que, primerament, serien evacuats els funcionaris públics en excedència o separats del servei amb les seves famílies; després, les persones residents després del 18 de juliol de 1936 i, finalment, la resta de la població que no fes cap servei de guerra. L'evacuació es faria per districtes, atenent la revisió de les cartilles de racionament que efectuaria l'ajuntament. Una darrera disposició fixava que seria la Dirección General de Seguridad, previ informe de la Delegació d'Evacuació, l'única que podria lliurar salconduits.83 L'alcalde de Madrid, per la seva banda, va publicar un ban ordenant als Comitès de Veïns i als porters d'omplir un imprès a fi d'establir un torn de prelació entre els veïns que havien de ser evacuats.84 La segona mesura va consistir en una nova reorganització administrativa a partir del decret signat per Juan Negrin de 4 de gener de 1938. En síntesi, es dissolia l'OCEAR i es creava dins del Ministeri de Treball i Assistència Social la Dirección General de Evacuación y Refugiados, que va passar a centralitzar totes les actuacions de la política de la República en matèria de població refugiada. A primers de febrer, una nova ordre establia que el Servicio de Emigración del Ministerio de Trabajo es fes càrrec de les Inspeccions d'Emigració, creades per la Conselleria de Treball, que atenien el control del passos fronterers;85 una mesura que cal inscriure en l'orientació centralitzadora 81 82 Gaceta de la República, 5 de gener de 1938. "Reunión de los tenientes de alcalde." ABC, 9 de gener de 1938. 83 Gaceta de la República. Orden de 13 de gener de 1937. 84 "La evacuación de Madrid", ABC, 15 de gener de 1938. Tanmateix, el mateix diari publica una nota de la delegació un mes més tard, el 5 de febrer, sota l'encapçalament, "Para las personas obligadas a salir de Madrid", adreçada als porters i Comitès de Veïns que encara no han lliurat els padrons per tal de què ho facin. 85 Gaceta de la República, ordre 9/1/1938. 54 que el govern de la República havia assumit en aquesta fase de la guerra, i d'eliminar les competència que havia assumit la Generalitat, al començament de la guerra, però que no estaven reconegudes per l'Estatut. Finalment, una mostra de la importància que ja tenia la qüestió de la població refugiada i evacuada, va ser la creació del Servicio de Coordinación e Información de Asistencia a Refugiados y Evacuados, que depenia directament de presidència del govern. 86 Com es recordarà, una de les excepcions reconegudes per poder tornar a Madrid era per anar a una visita mèdica, així que aviat va aparèixer una certa “picaresca”, de la que se’n feren ressò les autoritats. El recurs més utilitzat pels refugiats que volien tornar a Madrid era el de presentar un certificat metge que obligava la seva atenció mèdica en un centre madrileny, així que la Delegación de Evacuación va considerar necessari implantar uns criteris dels quals va donar coneixement a la premsa el 5 de febrer, el contingut del qual reproduïm tot seguit: "El crecido número de peticiones de salvoconductos de regreso a Madrid de personas evacuadas, con el fin de atender a familiares enfermos o de someterse a reconocimiento o tratamiento facultativos, así como la alegación de enfermedades para solicitar la permanencia en Madrid de aquellas personas que por las vigentes disposiciones han de ser evacuadas, obligan a esta Delegación, para evitar molestias a los interesados, a dictar las siguientes normas, a que habrán de de sujetarse los certificados médicos que se presenten, acompañando a las anteriores solicitudes" 87 A continuació, l'ordre va establir una sèrie de criteris que restringien el retorn només per aquells casos urgents que afectessin a ferits de guerra, malalties agudes i operacions quirúrgiques. Quant als casos de retorn pel fet de necessitar un reconeixement, solament s'admeten aquells casos que no ho poden ser en una altra ciutat; i, quant a la no evacuació temporal, només serà acordada en casos de malalties greus i cròniques. La relació de sol·licituds presentades per ingressar a Madrid, era objecte 86 Gaceta de la República, 1 de març de 1938. 55 d'un seguiment estadístic, que tot seguit reproduïm fidelment, per tal que s'observi els criteris seguits per l'Administració:88 Quadre núm. 1. Estadística de la Secció de Sanitat, 17 de gener a 23 de febrer de 1938. 500 casos. Petició de retorn de Petició trasllat malalts a Madrid Petició de no evacuació familiars Norma Primera: Norma Segona: 196 casos 39'2% Norma Tercera: 74 casos 14'8% 230 casos 46% Ap. A) Ferits de Justificats: 155 casos 79% Ap. a) Evacuació aplaçada: 18 guerra 24 casos casos Justificats: 24 No Justificats: 41 casos 21% Justificats: 18 24% 100% No justificats: 0 Ap. b) Ev. especials: 42 casos Ap. b) Malalts: 186 Justificats: 42 57,7% casos Ap. c) Operats: 20 Justificada la no evacuació: 60 casos 81,7% Justificats: 17 85% No justificada la no evacuació: 14 18,3% No justificats: 3 15% RESUM: Peticions justificades: 360 casos = 72 % ídem no justificades: 140 casos = 28% La darrera reordenació dels organismes encarregats d'atendre les persones que havien abandonat les seves llars va ser dictada per ordre de 13 d'octubre de 1938 pel ministre Josep Moix, que havia accedit al càrrec després de la dimissió de Jaume Aiguader a l'agost. La nova estructuració consistia en dividir la Delegación General de la Dirección de Evacuación y Refugiados en dues delegacions, una amb residència a Madrid, que es faria càrrec de les províncies lleials del centre peninsular, i una altra, amb residència a València, que tindria al seu càrrec la zona de llevant. No cal dir que aquesta nova organització venia donada per les greus dificultats de tota mena que el desenvolupament de la guerra estava provocant en l'administració republicana. Una altra disposició d'aquells mesos finals de la guerra va ser la de limitar la concessió dels salconduits per dirigir-se a 87 88 ABC, 5 de febrer de 1938. AHNS. PS-Madrid, Carp. 1218. 56 Madrid a aquelles persones que tinguessin una causa relacionada amb treballs de guerra o anessin en viatge oficial. Mentrestant, a Catalunya, davant les creixents dificultats econòmiques que patia la Generalitat, foren establertes severes mesures de control de la despesa i de restricció dels qui tenien dret al subsidi per dia d'estada que atorgava la Generalitat. Per tal d’assolir aquesta fita, fou precís un major control de la despesa i, d’aquesta manera, es varen prendre dues disposicions. La primera, l'Ordre de 6 de novembre de 1937, establia que els ajuntaments estudiessin quins membres de la comunitat refugiada al seu municipi tenien ingressos propis o familiars, al marge del subsidi que atorgava la Generalitat, ja que, en aquest cas, s'adoptaria la mesura de treure'l. 89 Aquesta decisió fou justificada pel propi conseller de Governació i Assistència Social quan declarava, el novembre de 1937, "Hay que tener en cuenta que la cifra de los subsidios pagados este mes es de cerca de trece millones y pronto llegará a los quince millones de pesetas." 90 Després de la publicació de l'ordre, el Comissariat d'Assistència als Refugiats va haver de fer l’advertiment següent: "Teniendo noticia este Comisariado de que algunos alcaldes, tomando por base la orden del dia 6 de noviembre de 1937 (DO núm. 319) han retirado el subsidio a algunos refugiados, hacemos constar que a los Ayuntamientos sólo les corresponde hacer el estudio de los casos que estén comprendidos en la citada orden ... no pudiendo en ningún caso retirarse el subsidio sin la previa resolución de este Comisariado." 91 La segona disposició, el Decret de 23 de febrer de 1938, va anar, així mateix, en la direcció de controlar i estalviar els recursos, en aquest cas, la distribució dels queviures destinats a la població refugiada. Una tasca que s'havia de fer amb la intervenció, d'una banda, de la Direcció General de Proveïments del govern de la República, que havia assumit aquesta competència a 89 90 DOGC, 6 de novembre de 1937. "Gobierno de la Generalidad", La Vanguardia, 14 de novembre de 1937. 91 "La asistencia a los refugiados", La Vanguardia, 3 de desembre de 1937. 57 Catalunya des del 6 de gener d'aquest any, i per altra banda, del Comissariat d'Assistència als Refugiats.92 El procediment de la distribució era certament molt enrevessat i supeditava al Ministeri d'Hisenda i Economia tota la capacitat d'actuació del Comissariat. D'una banda, pel fet que subordinava a Proveïments la potestat de regular el subministrament i, de l'altra banda, perquè les quantitats quedaven supeditades a aquelles que determinés la Direcció General. Quant al paper dels municipis, el responsable d'Assistència Social havia de transmetre els dies primer i quinze de cada mes una relació nominal certificada dels refugiats i refugiades de la seva localitat. Aquesta relació havia de dur el vist i plau de l'alcalde i l'aval del representant de la gent refugiada i havia de ser lliurada a la Delegació del Comissariat de la vegueria respectiva, que la feia arribar a la Direcció General de Proveïments. Aquesta era l'encarregada de consignar els queviures corresponents. Per a treure'ls, els municipis havien d'anar al Comissariat a fi de recollir un taló mitjançant el qual podien accedir als queviures. Les complicacions que aquest sistema implicava constitueixen una mostra més de les profundes malfiances existents entre els governs de la República i de la Generalitat. La pròpia administració catalana es va fer ressò d'aquesta situació, tal com ens demostra una circular del 16 de febrer de 1938 tramesa per la Delegació del Comissariat de la Vegueria de Girona als ajuntaments, per tal de comunicar les noves normes que regulaven la distribució dels queviures. Una vegada publicat el decret, es van trametre unes instruccions extraordinàriament precises: "En la primera ratlla posareu en lletres la quantitat de refugiats existents el dia primer del mes. Seguidament senyalareu en forma nominativa les altes produïdes durant el mes, posant totes les dades als encasellats corresponents dels impresos. De la mateixa manera es faran constar les baixes que s'hagin produït en el mes, recalcant amb preferència la data d'arribada, el dia que s'ha produït la baixa i també el seu motiu, quan aquesta sigui per trasllat indicar sempre la població on es trasllada el refugiat. 92 DOGC, 3 de març de 1938. Respecte de la legislació sobre restricció de subsidis, vegeu l'apartat El cost de 58 En la última ratlla, abans de posar la data i signatura en les relacions es farà constar en lletres el total que queda de refugiats al tancar la relació. Les relacions subjectes a les anteriors indicacions hauran de presentar-se com de costum per triplicat a aquesta Delegació93. A la vegada que eren establerts aquests controls en el subministrament dels proveïment pels ajuntaments, va ser duplicat el percentatge del 10 % de refugiats que cada municipi havia d'acollir degut a la situació existent al front d'Aragó en la primavera de 1938. Aquesta mesura va suscitar les queixes dels ajuntaments. Tal és el cas del d'Olot que, en resposta tramesa a la delegació del Comissariat d'Assistència als Refugiats de la II Vegueria, diu: "hauria d'abstenir-se, en quant sigui possible, d'enviar més refugiats a Olot, perquè amb la vinguda de forces militars, internacionals, etc., no hi ha possibilitat d'allotjament". 94 D'altres prescripcions van ser adoptades per conèixer la situació en vistes a aprofitar els béns disponibles. Tal és, ens sembla, l'ordre de la Delegación General de Ganadería e Industrias Pecuarias publicada a la Gaceta del 7 de maig, reclamant als consells municipal la tramesa de la relació de caps de bestiar que fossin propietat de la gent refugiada o estiguessin a la seva cura.95 En els seus darrers moments, l'administració catalana, tanmateix, no va patir els conflictes interns que van tenir lloc a Madrid i a d'altres zones republicanes durant les setmanes finals de la guerra. La despossessió de les atribucions del Govern Negrín pel cop del coronel Casado va ocasionar un reguitzell d'enfrontaments tant als ministeris, com als seus organismes dependents. I així va passar també a la Direcció General d'Evacuació i Refugiats. Mostra d'això és l'ofici enviat al Director General pels funcionaris d'Alacant, del qual procedeix l'extracte següent: l'assistència a la població refugiada. 93 AMO. Administració General. Corporació Municipal. 94 AMO. Administració General. Corporació Municipal. 59 "Con la máxima complacencia, los que suscriben, funcionarios y empleados de la Delegación de Evacuación de esta Ciudad, se adhieren a la Junta Nacional de Defensa, ofreciéndose incondicionalmente para servirla en todo, y manifestando su absoluta identidad, y acuerdo, con los fines que su constitución persigue, expresados, por sus hombres más representativos. "En consecuencia, tenemos que declararnos incompatibles, con el que hasta la fecha, ha venido ostentando el cargo de Delegado General, D. Joaquin Viladrich, por pertenecer al Partido Comunista, que tantas pruebas de oprobio y vergüenza ha dado. "Y solicitamos, sea nombrado, o se nos autorice para nombrar, un Delegado que merezca nuestra confianza, nuestro aprecio y nuestro respeto, por todos conceptos. Alicante a once de marzo de 1939". La darrera mesura adoptada en relació als refugiats va ser la el 23 de març de 1939. Disposava la supressió de les Delegaciones Generales de Evacuación y Refugiados, les funcions de les quals passaven a la Dirección General de Trabajo, "centralizando en el Servicio de contabilidad de esta Consejería [es refereix a la de Trabajo] todas las operaciones de las Direcciones generales, organismos y servicios dependientes de la misma." 96 En aquestes circumstàncies de col·lapse de les institucions, enfrontaments interns, carències i desmoralització generalitzada, la situació va ser angoixant tant per a la població en general com per a la refugiada en particular. 1.2. El cost de l'assistència a la població refugiada La quantificació exacta dels recursos que va exigir l'atenció dels centenars de milers de persones desplaçades durant els anys de la guerra constitueix u repte de gran dificultat per la n varietat d'institucions que es van fer càrrec d'atendre-la. Així, en els moments inicials, quan el volum AMO. Administració General. Corporació Municipal. "Suprimida per orden de la Consejería de Trabajo las Delegaciones Generales de Evacuación y Refugiados", ABC, 23 de març de 1939. 96 95 60 no havia arribat encara a les dimensions que tindria posteriorment, no hi va haver cap partida del govern per fer front al problema, doncs tampoc no existien organismes responsables. Després de la constitució del Comité de Refugiados, el 5 d'octubre de 1936, va ser aprovat, el 16, un decret del Ministeri d'Hisenda pel qual es concedien a l'esmentat comitè dos milions de pessetes, primera quantitat que apareix a la Gaceta de la República, quan ja feia quatre mesos que havia esclatar la guerra. Pel que fa a Catalunya, és conegut que la Generalitat no va aprovar cap pressupost per al 1937 i anys posteriors, sinó que va prorrogar el de l'any 1936, encara que, tal com veurem, foren aprovades aportacions extraordinàries, a partir de gener de 1937, quan foren publicats els anomenats "Decrets de S'Agaró" o també dits "de Tarradellas", amb la finalitat d'articular una política de despeses i ingressos per a tot el país. Aquests decrets eren l’expressió de la voluntat política del govern català de normalitzar les seves finances, després de l'atzarosa situació que havia viscut Catalunya des de l'estiu de 1936. Una situació que, malgrat tot, havia permès acollir desenes de milers de persones gràcies a l'actuació dels ajuntaments, tal com va recollir el propi conseller de Finances: "En els primers moments, els nostres Ajuntaments foren els que reberen i atengueren amb una gran sol·licitud els nostres germans que venien d'altres terres de la República. Durant els vuit primers mesos, foren els Ajuntaments de Catalunya, ajudats per l'aportació popular, els que varen resoldre el problema angoixós dels refugiats; però després d'aquest temps, quedaren exhaurides les Caixes dels Nostres Municipis. Les quantitats de què disposaven per a remediar l'atur forçós en llurs localitats, ajuntades a les que havien destinat per a refugiats, eren ja esgotades, i els era completament impossible atendre a aquests darrers."97 Tot seguit, Josep Tarradellas finalitzava la valoració dels decrets de S'Agaró, dient: 97 Tarradellas, J.: L'obra… p. 51. 61 "És per això que ... els decrets de S'Agaró donen, en aquestes matèries, instruccions clares i precises que, coordinades conjuntament amb les disposicions d'Assistència Social - i principalment les que d'un temps ençà està dictant el conseller d'aquest departament, senyor Sbert-, han permès, si no resoldre com nosaltres voldríem, almenys donar solució, en tot allò que fos possible, al problema que planteja l'estada a Catalunya de 700.000 refugiats."98 Pel que fa als recursos que implicava l'atenció a la població refugiada en el país, el govern de la Generalitat va aprovar unes disposicions específiques en el decret sobre la unificació i coordinació de les despeses. De totes elles, la més significativa en relació al nostre objecte d’estudi fou la que establia el control dels consells municipals en tant que se'ls hi prohibia la imposició de contribucions extraordinàries per atendre els refugiats a canvi del pagament pel Departament de Finances de les despeses que haguessin tingut per aquest concepte.99 Una norma complementària posterior va obligar als consells municipals a l'elaboració d'una relació amb aquelles persones refugiades que ja disposaven d'alguna mena de subsidi o pensió.100 A manca d'un pressupost, el govern de la Generalitat va recórrer primerament als fons disponibles després de les incautacions dels recursos provinents de la delegació del Banc d'Espanya i dels de les entitats financeres de B arcelona.101 Posteriorment, va acudir al lliurament de crèdits extraordinaris, recursos dels quals es donava constància per mitjà del Diari Oficial de la Generalitat. El Govern de la República va seguir el procediment normal d'aprovar un pressupost anual, tot i que presentant-lo a la Diputación Permanente de la cambra. L'import de les partides relacionades 98 99 Ibídem, p. 52. Vegeu en Clavijo, J.: La població… p. 24-25. 100 Els llistats confeccionats ens permet constatar les diverses situacions tant pel que fa a la composició social com a les incidències personals i familiars existents en aquell col·lectiu. Podem e smentar com a paradigma il·lustratiu el llistat corresponent a Aldover on hi figurava un home que tenia atorgada una pensió de mutilat de guerra i dues dones que en tenien unes altres per fill desaparegut, totes elles per un total de 300 ptes. A més, a la llista havia quatre dones que estaven casades amb ferroviaris que es trobaven en zona ocupada "facciosa". Cap d'aquestes set persones percebien regularment les seves pensions. 62 amb Sanitat i Assistència Social va ser de 33.242.374'26 pessetes, i el de Treball i Previsió, que esmentem perquè dóna una visió més global de la política d'ajudes socials de la República, fou de 57.506.564'47, és a dir un total de 90.749.938'73 pessetes. Aquests diners no van ser suficients per fer front les creixents necessitats i, per això, a igual que el govern de Catalunya, també el de la República va haver de recórrer als crèdits extraordinaris, que presentem al costat dels de la Generalitat al quadre següent. Quadre núm. 2: Crèdits extraordinaris atorgats per atendre les necessitats dels refugiats 1936-1937 Data 16.10.1936 20.10.1936 14.3.1937 19.4.1937 26.4.1937 12.5.1937 14.5.1937 11.6.1937 23.9.1937 5.10.1937 21.10.1937 10.11.1937 24.11.1937 7.12.1937 8.000.000 4.000.000 6.000.000 4.000.000 5.000.000 100.000 500.000 4.000.000 1.500.000 4.000.000 2.000.000 4.000.000 Govern de la República 2.000.000 2.000.000 Generalitat 101 Vegeu Bricall, J.M.: La economía española (1936-1939) dins La Guerra Civil española 50 años después. Barcelona, 1987. 63 24.12.1937 Total 4.961.000 19.961.000 32.100.000 Durant l’any 1937, el govern de la República va aprovar la concessió de crèdits extraordinaris com a conseqüència de l’aparició de nous requeriments que presentaven les circumstàncies de la guerra. El primer fou un decret del Ministerio de Hacienda y Economía, que lliurava 1.073.950 pessetes per atendre el pagament de les subvencions que s'havien de donar als funcionaris desplaçats obligatòriament de Madrid, que per una ordre del 26 de novembre de 1936 pujava a deu pessetes per dia.102 El segon decret atorgava 6.702.862 pessetes per a fer front la vacunació contra malalties infeccioses i que, en bona part anava destinada a la població refugiada, la més directament afectada pel tifus, la tracoma i d'altres patologies.103 Així doncs, podem establir que per al 1937, el govern de la República va destinar oficialment 27.737.812 pessetes per assistència a població refugiada i evacuada. Quadre núm. 3: Crèdits extraordinaris atorgats per atendre les necessitats dels refugiats. Any 1938 Data 11.1.1938 2.2.1938 23.2.1938 17.3.1938 15.4.1938 4.5.1938 9.6.1938 23.8.1938 24.10.1938 Total 2.839.663 10.273.327 13.112.990 32.135.000 4.000.000 8.000.000 75.000 8.000.000 8.000.000 Govern de la República Generalitat 4.060.000 102 103 Gaceta de la República. Decret de 14 d'agost de 1937. Gaceta de la República. Decret de 26 de desembre de 1937. 64 A més d’aquests fons, el govern de la República va destinar el 1938 per a satisfer les subvencions de desplaçament dels funcionaris de l'Administració Central de l'Estat, un total de 20.146.095 pessetes.104 Els fons lliurats per la Generalitat provenien de les entitats financeres de Barcelona que, tal i com assenyala Josep Maria Bricall, disposaven d'importants reserves, així com també de les sucursals catalanes del Banc d'Espanya, que passaren a ser dirigides per la Generalitat després dels decrets del Departament de Finances de 27 d'agost de 1936.105 El govern català destinava aquests diners, segons l'ordre de 3 d'abril de 1937, a donar un subsidi de 2 pessetes per dia d'estada a les persones refugiades. El sistema de pagament es basava en què, mensualment, cada ajuntament enviava al Comissari Delegat de la Generalitat, (excepte l’Ajuntament de Barcelona, que tenia una relació directa amb el Comissariat d'Assistència als Refugiats), una relació de les persones i dels dies que aquestes havien estat ateses. Des de la Comissaria Delegada es trametia un informe de cada localitat a la ja esmentada Comissaria d'Assistència als Refugiats, la qual transferia les quantitats corresponents a cada municipi al Comissari Delegat. Aquest, per la seva banda, les lliurava al representant del poble. Legalment, el pas següent havia de ser el lliurament del subsidi a cada persona refugiada. Tanmateix, això no era així. Tal com demostren multitud de testimonis, els Ajuntaments van seguir la política d'apropiar-se d'aquests diners, donat que estaven mancats de recursos i la Generalitat no els abonava les despeses que efectuaven. Aquest sistema tenia dues deficiències principals. La primera era la poca fiabilitat de les dades que trametia l'Ajuntament i la segona era el retard en el cobrament de la Generalitat, qüestions que tornarem a tractar més endavant. 104 105 Gaceta de la República. Decret de 13 d'abril de 1938. Bricall, J.M.: La economía… p. 401 i 407. 65 La Generalitat, pel decret de 9 de gener de 1937, va concedir els anomenats "avenços reintegrables". Aquests eren uns crèdits per a despeses extraordinàries ocasionades per la guerra, però que els Ajuntaments, migrats de recursos, no van poder retornar106. Per altra banda, el decret establia el control de les despeses municipals destinades a la població refugiada, que havien de ser autoritzades pel Servei de Refugiats del Departament d'Assistència Social. També s'exigia l'autorització de la Generalitat per a imposar contribucions especials. El decret va ser desenvolupat per l'ordre del sots-secretari de Finances, el 3 d'abril de 1937, de la qual ja hem parlat. La situació va restar inalterable fins a final de 1938, quan la situació bèl·lica, clarament desfavorable ja per a les armes de la República, va obligar a prendre urgentment mesures indispensables per resistir l'avenç de les tropes rebels. Condicionat per aquesta situació, el 12 d'octubre es va publicar una disposició restringint el cobrament de subsidis als homes compresos entre els 18 i els 45 anys. Va ser suprimit, igualment, el subsidi atorgat a aquells que tinguessin alguna pensió, un sou o qualsevol altre ingrés. Foren afectats, de la mateixa manera, aquelles famílies que obtinguessin uns ingressos de més de 300 ptes mensuals o que en disposessin d'un compte d'estalvi amb més de 5.000 pessetes. La premsa es va fer ressò de l'esforç econòmic que representava l'ajut a la població refugiada a Catalunya. Foren especialment destacades les declaracions del conseller Sbert, que periòdicament eren reproduïdes als diaris ja que donaven les quantitats de persones acollides i el cost que això representava. Així, el 4 de setembre de 1937, declarava que la despesa per la subvenció de 2 pessetes per cada dia d'estada dels refugiats era de mig milió de pessetes diàries.107 En unes noves declaracions, dos mesos després, la quantificava en tretze milions i mig de pessetes mensuals.108 I 106 107 Vegeu a l'Apèndix documental la relació dels avenços lliurats a cada municipi. “Manifestaciones del consejero de Gobernación sobre los refugiados y la reorganización de las fuerzas de Orden público uniformada.” La Vanguardia, 4 de setembre de 1937. 108 “Manifestaciones del consejero Sbert.” La Vanguardia, 14 de novembre de 1937. 66 poques setmanes després, la quantitat ja havia arribat als quinze milions de pessetes.109 Ricard Altaba recordava, en una entrevista amb Jaume Fabre, celebrada anys més tard, que el 1938 es lliuraven un milió de pessetes diàries als ajuntaments per la subvenció dels refugiats.110 A partir de les relacions oficials de les estades i nombre de refugiades i refugiats acollits, que elaboraven els ajuntaments, tal com ja s'ha dit, podem apropar-nos al cost que significà l'atenció dels refugiats més desvalguts dels quals se'n va fer càrrec la Generalitat. Hi va haver d'altres refugiats, i especialment refugiades, que quedaren exclosos d'aquest ajut ja que disposaven d'altres ingressos, com a pensions o subsidis per combatent, desaparegut, mutilat o per ser membre de l'administració. Igualment no entren en aquestes estadístiques les persones que depenien del govern basc, que tenien una estructura d'assistència paral·lela a la de la Generalitat i a la del govern Central. Com tampoc els acollits a colònies d'infants refugiats. Finalment, no podem perdre de vista les errades, voluntàries o no, que es detecten a les estadístiques elaborades, ja que recullen les dades dels municipis on, en molts casos, el funcionament administratiu no era prou eficient o que simplement recorrien a falsejar les dades. Tot i aquestes prevencions, les estadístiques elaborades pels serveis del Comissariat d'Ajut als Refugiats constitueixen una eina molt útil per fer una avaluació del cost de les subvencions atorga Quadre núm. 4: Municipis de Barcelona que han obtingut subsidis de 2 pessetes 1937-1938 Mes 1.937 1.938 Gener 2.204.854 Febrer 627.988 Març 917.822 Abril 895.272 Maig 948.166 Juny 908.618 Juliol 932.990 Agost 971.900 Setembre 447.832 Octubre 1.323.642 Novembre 3.414.702 Desembre 3.482.430 Total 14.871.362 des per la Generalitat en concepte de dia d'estada per cada refugiat. 109 “Manifestaciones del consejero de Gobernación sobre los servicios de Sanidad.” La Vanguardia, 4 de desembre de 1937. 110 Op. cit. L'Avenç, n. 63, setembre 1983. 67 Començarem per la corresponent a la demarcació de Barcelona:111 Hem elaborat el quadre amb les dades de Barcelona només fins el mes de gener de 1938, ja que no ens ha estat possible trobar les corresponents als mesos següents. Ben segur que foren redactades, doncs de les altres demarcacions catalanes existeixen fins l'agost de 1938 i, per a la ciutat de Barcelona, una font, l'inventari 1.4131, ens indica que per als mesos de febrer i març d'aquest any, van haver-hi 384.217 estades i 441.050 estades respectivament, que suposarien unes subvencions de pessetes 766.434 i 882.100. Pel que fa a Girona les dades són les que segueixen:112 Quadre núm. 5: Municipis de Girona que han obtingut subsidis de 2 pessetes 1937-1938 Mes 1.937 1.938 Gener 1.198.536 Febrer 270.790 923.154 Març 388.304 1.042.740 Abril 386.144 531.152 Maig 430.048 1.495.542 Juny 307.018 1.785.394 Juliol 90.040 1.482.010 Agost 447.526 77.504 Setembre 568.022 Octubre 546.542 Novembre 279.388 Desembre 900.986 Total 4.616.745 8.537.970 Tot seguit presentem les dades relatives a Lleida:113 Quadre núm. 6: Municipis de Lleida que han obtingut subsidis de 2 pessetes 1937-1938 Mes 1.937 1.938 Gener 1.271.062 Febrer 5.458 740.698 Març 10.250 754.110 Abril 61.494 216.100 111 112 ANC. Generalitat republicana, Inventaris 1.4126, 1.4127, 1429, 1.4130 i 14131. ANC. Generalitat republicana. Inventaris 1.4126, 1.4129 i 1.4131. 113 ANC. Generalitat republicana. Inventaris 1.4126, 1.4127, 1.4129, 1.4130 i 1.4131. 68 Maig Juny Juliol Agost Setembre Octubre Novembre Desembre Total 263.254 245.698 255.050 229.394 116.642 239.826 145.754 1.389.386 2.964.143 762.594 887.086 914.400 90.554 5.638.542 I finalment les de Tarragona:114 Quadre núm. 7: Municipis de han obtingut subsidis de 2 1938 Mes 1.937 Gener Febrer 601.078 Març 785.648 Abril 747.856 Maig 655.684 Juny 740.590 Juliol 766.392 Agost 768.250 Setembre 817.928 Octubre 1.021.038 Novembre 1.127.084 Desembre 1.194.972 9.228.457 Total Tarragona que pessetes 19371.938 1.119.589 948.652 600.851 476.327 595.061 553.887 620.344 586.344 5.502.993 El govern de l'Estat també va arbitrar mesures que miraven d’incrementar la recaptació, essent la llei de 14 d'octubre de 1937, la més significativa de les que va elaborar. Una de les seves disposicions establia la creació d’una contribució addicional sobre les remuneracions no superior a cinc mil pessetes anuals amb una escala progressiva que anava del 0,5% fins el 25% del sou. Es va 114 ANC. Generalitat republicana. Inventaris 1.4126, 1.4127, 1.4129, 1.4130 i 1.4131. 69 establir, a més, un impost sobre les pensions, que oscil·lava entre el 10 i el 30%. Foren municipalitzats els serveis i indústries de caràcter públic; s'instaurà el monopoli públic del conreu del tabac i es van reestructurar els criteris d'assignació de categoria per als funcionaris per tal de reorganitzar els criteris salarials, i van ser acordades diverses disposicions en relació als emprèstits i les obligacions emeses pel Tresor Públic. Finalment, l'ordre de 16 de novembre de 1937 del Ministerio de Trabajo y Asistencia Social va reorganitzar els criteris salarials, i es va establir, per aquells municipis que no tinguessin cap acollit per raons de guerra, l'obligatorietat d'aportar diàriament 1'50 pta per cada persona refugiada que haurien d'haver tingut, en funció del seu nombre d'habitants. 1.3. La legislació franquista sobre refugiats Les autoritats militars rebels no tingueren previst que, com a conseqüència, del seu aixecament, milers de persones abandonarien les seves llars i es convertirien en refugiats de guerra. Això explica el retard que hi va haver per a l'aparició de la primera disposició legal franquista entorn aquest tema. En general, es va seguir la política d'encomanar a l'Auxilio Social de la Falange, la tasca d'atendre les persones desplaçades. Encara està per estudiar com es va concretar aquesta atenció, el seu abast, els mitjans emprats, els efectius encarregats de l'assistència i les persones ateses. No resulta aventurat dir que en aquesta tasca va haver-hi un fort component de campanya propagandística, tal com mostren els noticiaris i la mateixa premsa franquista,115 i, al costat de la propaganda, el control de les refugiades i refugiats que s’hi havien quedat als municipis d’acollida, 70 després de la seva ocupació. La vigilància s'efectuava fins i tot sobre aquelles persones que, al principi de la guerra, volien tornar de França al territori rebel, tal com demostra l'expedient obert en relació a un grup de refugiats que varen demanar retornar a casa seva, el 30 de desembre de 1936, per mediació de l'alcalde del seu municipi, i que tingueren com a resposta: "A fín de resolver la instancia que elevó en 30 de diciembre último, referente a repatriación de indiviuos de esa localidad residentes en Francia, y que figuran en la relación adjunta, manifiésteme la fecha de su ausencia del pueblo, así como los motivos para efectuarla." 116 No va ser fins gairebé un any després de la presentació de la instància, el 4 d'octubre de 1937, quan era tramesa una ordre al governador de Salamanca, amb el mandat que Auxilio Social, que es va fer càrrec d'aquells refugiats. Per la seva banda, l'anomenat Gobierno General havia fet la primera disposició relacionada amb el problema de les persones refugiades amb l'ordre de l' 11 d'agost de 1937. És una prescripció segons la qual era constituït el servei d'Auxilio de Refugiados.117 A la part dispositiva de la mateixa hi apareix que el motiu de la seva promulgació han estat les experiències extretes de l'ocupació de Biscaia. Tal com ja hem fet notar, el País Basc fou el lloc on es van produir les primeres onades de persones fugitives davant l'avenç de les tropes franquistes. Posteriorment, hi va haver un èxode en direcció a Astúries i Santander, fins que l'ocupació d'aquests territoris, a la tardor de 1937, va plantejar una nova evacuació. Algunes expedicions van poder trobar refugi a França i tornar a Espanya, però milers de persones, quantitat de la qual no tenim constància, van romandre a la zona després de l'ocupació, ja sigui perquè no van tenir temps o mitjans per embarcar-se, ja 115 116 Vegeu per exemple el diari F.E. SHM. Cuartel General del Generalísimo, Carpeta 53, Leg. 54. 117 BOE. 14 d'agost de 1937. 71 sigui perquè estimaren millor quedar-se, sigui per la temença a la pèrdua de les seves llars o béns, sigui per la desmoralització que els ocasionaren tantes desfetes. Davant d’aquesta nova situació, les autoritats de Salamanca, van haver d'elaborar una mínima base legislativa per ordenar el retorn d'aquests refugiats. La primera fou, tal com ja s'ha dit, l'ordre de l'11 d'agost de 1937. La seva finalitat essencial era la d'establir un sistema d'acolliment de les persones evacuades, bé mitjançant albergs gratuïts, bé amb l'establiment d'un sistema d'hospedatge. Això volia dir que les persones allotjades havien de pagar una quantitat que s'establiria en cada cas, però que de cap de les maneres, segons la disposició segona de l'ordre, pujaria a més de tres pessetes per dia. Pel que fa a les persones acollides gratuïtament als a lbergs, cal fer notar la coincidència que el Govern franquista donés pel seu sosteniment, una quantitat similar a la que aportaven tant la Generalitat com el Govern de la República: dues pessetes per plaça i dia d'estada. Quins criteris s'establien per anar a un o altre centre? Fonamentalment, de tipus econòmic. Per als albergs es requeria que no es tinguessin familiars, propietats o lloc d'estada a la zona de Franco. Que no es disposés de mitjans econòmics al territori de la República que permetessin demanar crèdits a les institucions financeres del lloc on romanien. I que no es tingués més de cent pessetes per persona. Quant a la gent que havia d'anar a una pensió de pagament havien de tenir les dues condicions primeres i dur una quantitat no superior a 250 pessetes ni inferior a cent. El servei quedava sota la dependència del Govern i s'encarregava de la seva gestió el Delegat de Beneficència, que tenia unes competències molt limitades. Únicament podia nomenar el personal que gratuïtament atenia el servei, però pel que fa al nomenament de funcionaris, establiment de locals d'allotjament i elaboració de normes per a millorar el servei, quedava limitat a formular les seves propostes al Govern. 72 El 23 de gener de 1939 van ser dictades unes normes per esmenar les deficiències que s'havien detectat en l'aplicació de l'esmentada ordre de l'11 d'agost de 1937. Una d'aquestes, ben segur la més important, estava relacionada amb el termini màxim de 20 dies d'estada que aquella norma establia pels acollits. Succeïa que, una vegada transcorregut aquest temps, havien de ser traslladats a centres d'assistència o a d'altres poblacions. Això havia ocasionat, tal com reconeix la mateixa ordre de 23 de gener, un increment notable de la indigència, ja que ni existien possibilitats d'efectuar aquests trasllats ni existien d'altres locals per a rebre'ls. Per tal de solucionar la situació es determinava la creació de menjadors de refugiats depenents de l'Auxilio Social. Una mesura que, certament, no solucionà el problema. Les despeses d'aquests establiments havien de ser sufragades a càrrec del Fondo Benéfico Social. D'altra banda, la disposició tercera fixava que el règim o tipus d'assistència aniria a càrrec dels governadors civils, els quals haurien de lliurar els fons a les Oficinas de Refugiados de las Delegaciones Provinciales de Auxilio Social. Quan s'havien creat aquestes oficines? Només ens consta que depenien del Servicio Nacional de Beneficiencia y Obras Sociales. L'ordre determinava que no fossin habilitats més albergs, excepte en els llocs fronterers, per tal de rebre les persones que tornessin de l'exterior. Així mateix, s'establia que els governadors civils es farien càrrec de l'abonament de lloguers i de les despeses per a combustibles, electricitat, roba i el lliurament de cabals, sota el consentiment del Servicio Nacional de Beneficencia y Obras Sociales. Totes les despeses s'havien de justificar segons l'ordre de 10 de març de 1937, que deixava en mans de Falange Española el control de la liquidació dels comptes. Finalment, l'u de juny de 1939 s'ordenà la pròrroga d'una ordre de 27 de gener de 1937, que unificava l'acció d'assistència de tres entitats benèfiques - l' Asociación Benéfica de Empleados de Telégrafos, l' Asociación de Auxilios Mútuos de Telégrafos i el Hogar Telegráfico-, sota el control d'un consell d'administració amb residència a Burgos. 73 Una altra mena de disposicions es referien a la repatriació de les persones refugiades als seus llocs d'origen. Les primeres ordres atenien a la localització de les persones acollides en la localitat i eren decretades per les autoritats militars, tal com mostra l'ofici següent de la Comandancia Militar de Olot a l'alcalde de la ciutat: "Ruego a V. que a la mayor brevedad posible se sirva mandar a ésta Comandáncia Militar, relación de los refugiados que existen en esta procedente de la zona Centro y Levante, significándoles que la referida relación tiene que ser por duplicado, numérica y nominal." 118 Aquestes ordres venien de l'alt comandament de l'Exèrcit i van ser especialment insistents en relació a la localització dels infants evacuats per les autoritats republicanes que van estar acollits en règim familiar.119 L'organisme encarregat del retorn dels refugiats era el Servicio de Evacuación, que, per mitjà de la Junta Provincial de Protección de Menores, feia lliurament al Tribunal Tutelar de Menores, que existia a cada província, dels infants localitzats.120 . Jaume Fabre ha estudiat el retorn dels refugiats instal·lats a Catalunya, i molt especialment a Barcelona, al seu lloc d'origen després de l'ocupació militar.121 Del seu treball es desprèn l'existència d'un Servicio de Evacuación del Estado, que va ser qui realitzà el màxim d'esforç en la repatriació de la gent refugiada, a més del que efectuaren els propis ajuntaments, els quals, com en el cas de Barcelona,122 estigueren sota la dependència de l'autoritat militar.123 El trajecte de retorn era realitzat en unes condicions penoses, ja que es va fer, en ple hivern, en tota mena de vagons: descoberts, de bestiar, de passatgers sense vidres ni calefacció, que 118 119 AMO. Administració General. Corporació Municipal. Comandancia Militar de Olot. 1 de mayo de 1939. Un ban de l'alcalde d'Olot, José M. Torras Prunes, del 5 de maig de 1939 obligava a tots els caps de família, en virtut de l'ordre dictada pel general cap de la 4a regió militar, a presentar-se a l'Ajuntament per declarar la filiació dels infants que haguessin pogut tenir acollits. AMO. Administració General. Corporació Municipal. 120 Vegeu Clavijo, J.: La població..., p. 96. 121 Fabre, J.:"El retorn dels refugiats: evacuacions i repatriacions". L'Avenç, núm. 63, setembre 1983. 74 trigaven dies en arribar al seu lloc de destinació.124 Per tal de controlar el nombre de persones refugiades a Barcelona, indica Fabre, la Inspección del Servicio de Evacuación va ordenar als porters, administradors i, en el seu defecte als veïns més antics dels immobles, la tramesa de la relació dels qui hi vivien a fi d'ordenar la seva posterior evacuació. Aquests requeriments eren comunicats al veïnat per les delegacions d'Evacuació instal·lades als diversos barris i per mitjà de la premsa.125 Uns comunicats que no perdien l'ocasió de vilipendiar als vençuts: "Los servicios técnicos de Auxilio Social han constatado que las criaturas encontradas en las colonias socialistas están casi todas con tiña y sarna".126 1.4. La quantificació de la població refugiada Un dels problemes fonamentals de l'estudi de la població refugiada és el de la seva quantificació. La principal dificultat radica en el propi caràcter del conflicte de 1936-1939 i en les circumstàncies que l’envoltaren des del seu començament. La primera, i més significativa, fou que els organismes del govern de la República, que lògicament havien de ser els responsables d'atendre les persones desplaçades, es van trobar desorganitzats pel col·lapse que va provocar a la reraguarda la revolució posterior a la revolta militar. D'altra banda, l'escassetat de mitjans, fou un condicionant insalvable per a poder dur a terme el cens de tota la població refugiada. Si tot això no fos poca cosa, cal afegir-hi la multiplicitat d 'organismes que es cregueren aptes per atendre la problemàtica de les persones refugiades. D'aquest fet se'n derivà l'existència de nombroses relacions 122 Servicio Municipal de Repatriación. Obra realizada por el Ayuntamiento de Barcelona después de su liberación. Barcelona 1941. 123 AMB. Llibre d'acords de la Comissió Permanent, 4 d'abril de 1939. 124 de Silva, J.: Nosotros los evacuados. Barcelona 1978. 125 Fabre,J.: "El retorn..., p. 649. 126 La Vanguardia, 31 de gener de 1939. 75 de centres de refugi i, per tant, de gent assistida. Amb tota la dificultat que representa aquesta dispersió, mirarem tot seguit de distingir la varietat d'estadístiques existents. En primer lloc, existeixen les relacions elaborades per un organisme del govern o d'un municipi que presenten el nombre de persones evacuades resident a una població. Paradigma representatiu d'aquestes és l'informe elaborat l'agost de 1937 per l'Estat Major de l'Exèrcit del Nord sobre les refugiades i refugiats existents en aquesta zona per a les autoritats de Santander.127 Una altra font que indica la quantitat de persones refugiades són els informes que presentaven els organismes responsables al govern. Dins d' aquests ens podem trobar els informes elaborats per la Consejería de Evacuación de la Junta de Defensa de Madrid o els del Comissariat d'Assistència als refugiats. No hem pogut trobar, dissortadament, la documentació que va elaborar l'OCEAR ni la Dirección General de Evacuación y Refugiados, cosa que resulta una pèrdua molt sensible per establir quantes persones foren evacuades. Disposem, per contra, d'un informe elaborat per Cathalonian Correspondance amb el nombre d'homes i dones refugiades a Catalunya i a la resta de l'Estat. Des dels consells municipals catalans foren lliurades al Comissariat d’Assistència als Refugiats les altes i baixes dels refugiats i refugiades existent en el seu terme. Més enllà d'estadístiques globals, ignorem si existeixen comunicacions semblants de les localitats sota el govern de la República. Un problema que hem trobat en aquestes sèries estadístiques és que es refereixen exclusivament als individus refugiats que estaven a càrrec de l'Ajuntament; aquells que ho estaven per institucions foranies, com el govern del País Basc o una entitat sindical, quedaven exclosos. També hem de tenir present les persones que foren evacuades i que cobraven una pensió o una altra mena de subsidi, cas de les dones dels militars que no figuren a les estadístiques. 127 SHM. Carpeta 6. Leg. 854. 76 Disposem, en segon lloc, de llistats nominals que els ajuntaments lliuraven a l'administració superior. Catalunya torna a ser la comunitat on apareixen més dades. La causa és molt fàcil d'entendre. Cada municipi cobrava dues pessetes per cada refugiada o refugiat que tenia al seu càrrec. Donat que existien serioses sospites de xifres fraudulentes, la Generalitat ordenava que el fossin enviats llistats nominals de la gent acollida. El govern basc també va publicar a la seva premsa els noms dels bascos i basques al seu càrrec a Catalunya. Una altra relació nominal fou la que elaboraren les federacions sindicals de Madrid, a finals de 1936, quan milers de persones fugiren davant la proximitat dels combats. En tercer lloc, les dades que es desprenen dels informes de les delegacions comarcals dels organismes responsables de l'assistència a la població evacuada són, malgrat el seu caràcter local, de gran interès ja que contribueixen a completar les dades que podem obtenir d'altres fonts més generals. Entre aquestes cal esmentar les notícies i declaracions aparegudes a la premsa, que ens permeten establir una certa evolució quantitativa de la situació, malgrat seu caràcter propagandístic. A més d'aquestes declaracions, hem de fer notar que a la premsa hi van aparèixer notícies, editorials, articles d'opinió, seccions específiques dedicades als refugiats i refugiades que ens apropen al coneixement del nombre de persones refugiades durant la guerra civil espanyola. Entrant ja en la matèria de la quantificació, hem de dir que la treballarem des de dos punts de partida. L'un, des de l'espai geogràfic de les diverses comunitats i regions i l'altre, des d'una visió més global. Respecte al primer hem de dir que en els moments inicials de la guerra, d'agost a desembre de 1936, es va produir, a la zona centre i a la zona nord peninsular un gran moviment de població que fuig dels combats o que abandona les ciutats on ha triomfat l'aixecament militar. Les estadístiques i els comentaris que tenen lloc a la Junta de Defensa són testimoni evident de la transcendència d'evacuar aquesta població que ha anat a refugiar-se a la capital i que s'avalua en 77 200.000 persones.128 A aquestes cal afegir, arran de l’ordre d’evacuar Madrid, unes 500.000 persones més que no eren útils per a la defensa. Al mateix temps que tenia lloc la fugida en direcció Madrid, va produir-se la fugida de milers de persones des dels territoris del nord d'Espanya vers les zones fidels a la República. Un destí era Bilbao des d'Àlaba i Guipúscoa. Un altre, des de Galícia, les conques mineres de Lleó i Palència cap a Astúries i Santander. En aquesta regió, un document que ja hem esmentat, l'informe de l'Estat Major de l'Exèrcit del Nord, establia el 5 d'agost de 1937, és a dir quan ja s'havia perdut Biscaia, que a Santander hi havia 16.000 persones refugiades de Palència, Burgos i Lleó, i 166.000 d'Euskadi. 129 En aquesta comunitat, durant un curt període de temps, el que va de la presa de Sant Sebastià, 12 de setembre de 1936, a l'inici de l'ofensiva rebel contra Bilbao, que es va perdre el 19 de juny de 1937, va produir-se una gran acumulació de persones refugiades, que pot estimar-se en les dades subministrades pels municipis, les cent-seixanta mil, segons Javier Rubio,130 o les centcinquanta mil d’un informe del Ministeri de l’Interior de França.131 L'èxit de l'ofensiva franquista va motivar l'èxode cap a Astúries i Santander i, posteriorment, des d'allà cap a França.132 L'estada de les refugiades i refugiats la podem seguir mitjançant les notícies aparegudes a la premsa: unes declaracions del president del Consejo Soberano de Asturias a La Vanguardia dóna com a nombre total de les persones evacuades des del País Basc a Astúries i Santander un total de 170.000, estimació que coincideix amb els informes militars que esmentàvem abans.133 Per la seva banda, el 128 AHNS. Carpeta 809, Leg. 4549. Pel que fa a les estadístiques, vegeu una mostra de 215 fitxes de persones evacuades de Madrid del 2 de setembre de 1936 a 10 de juliol de 1937. També els fulls d'evacuats expedits pel Comité de Barriada de Cuatro Caminos durant 1937. AHNS. Carpeta 868. Pel que fa els testimonis, vegeu a J. Aróstegui i J. A. Martínez, op. cit. p. 317 i ss., les actes de la Junta de Defensa, en especial les del 19 i 29 de novembre de 1936. 129 Servicio Histórico Militar. Abastecimientos. Informe sobre el de la província de Santander. Agosto 1937. 130 AHNS. PS-Bilbao. Caja 11, Expediente 13. Rubio, J.: La emigración… p. 57 i 106. 131 Dada recollida per Geneviève Dreyfus-Armand, a El exilio… p. 358. 132 L'absència de monografies locals sobre la presència d'aquests refugiats i refugiades als municipis del País Basc, Astúries o Santander, és un buit que caldria omplir. Hores d'ara, l'obra de Javier Rubio constitueix el treball bàsic sobre l'evacuació del nord. 133 "Unes manifestaciones de Belarmino Tomás." La Vanguardia 2 de juliol de 1937. 78 responsable de la Consejería de Evacuación, Ramón Álvarez, estimava a les seves memòries que el total de persones refugiades a Astúries després de la caiguda de Bilbao i Santander passaven del centenar de miler.134 La situació a la zona centre de la República la podem conèixer, encara que de manera parcial, a partir de monografies locals que tracten de la presència de persones evacuades als seus municipis.135 Segons Alia: "Durante toda la guerra fueron llegando a la provincia de Ciudad Real numerosas expediciones de evacuados de pueblos y ciudades, sobre todo de Andalucía y Extremadura, que huían del acercamiento de las tropas rebeldes con aires victoriosos. Manzanares tenía en 1937 unos 23.000 habitantes y otros tantos refugiados. Alcázar daba hospitalidad a unos 12.000 evacuados, medio por vecino. Puertollano acogía alrededor de 15.000." 136 El mateix autor fa referència a l'arribada, el setembre de 1936, d'unes 3.000 persones procedents de Córdoba i Sevilla; de 2.400 de Málaga, el febrer de 1937 i de 100.000 des d'Extremadura el 1938, que foren repartides per la provincia de Ciudad Real. Per la seva banda, Bermúdez escriu: "La cantidad de evacuados que se instalaron en Manzanares fué muy variable de unas épocas a otras. Un informe de la alcaldía a la Oficina Central de Refugiados de Valencia fechado el 6 de abril de 1937, habla de 6.500 personas, mientras en mayo la revista "Defensa Nacional" los cifraba en 8.700, y otra comunicación de mediados del mismo año los situaba en 14.500. Parece ser que la mayor concentración se produjo en los meses de julio y agosto 134 135 Rebelión militar y revolución en Asturias. Un protagonista libertario, Ramón Álvarez. Asturias 1995, p. 402. En destacaríem, Fuster Ruiz, F.: Albacete en el período 1936-1939. Albacete, 1985; Garrandes Maroto, J.: “Santa Cruz de Mudela en la Guerra Civil,” en Universidad abierta, Valdepeñas, 1991; Bermúdez, A.: República y Guerra Civil. Manzanares (1931-1939). Ciudad Real 1992; Cañas, D.: “Tomelloso en la frontera del miedo” (Historia de un pueblo rural, 1931-1951). Ciudad Real, 1992. I, per últim, Alía Miranda, F.: La Guerra Civil en retaguardia, Ciudad Real (1936-1939). Ciudad Real 1994. 136 Alía Miranda, F.: La Guerra… p. 304-305. 79 de 1937, llegándose a sobrepasar los 20.000, lo que hizo necesaria la organización de una expedición de unas 1.000 personas con destino a Alcázar de San Juan, dada la imposibilidad de acogerlos a todos en el pueblo." 137 Pel que fa a les fonts, disposem dels articles i notes oficials publicats a Avance i a Pueblo Manchego138 que tracten de la situació regional i de les realitzacions que en ella havia fet l'OCEAR i que incideixen en la massificació ja esmentada. "A últimos de julio y a primeros de agosto [arribaren els primers contingents evacuats] de las tierras de Córdoba y Badajoz." 139 Així, l’establiment a la Comunitat valenciana de les primeres persones procedents de les zones de guerra queda recollit a la publicació de l'OCEAR. La situació arribaria a ser dramàtica a conseqüència de la instal·lació de més i més expedicions que incrementaren el nombre de refugiades i refugiats. Un mostrari en poden ser les estadístiques dels mesos de febrer i agost de 1938, trameses pels municipis a la Delegación de Evacuación y Refugiados, indicant que Biopia, amb un padró de 2.390 h abitants allotjava 228 persones, que Benageber, de 670 habitants, acollia 120 persones, o que Alfafar, de 3.900 habitants, ja tenia instal·lades un total de 1.067 persones refugiades.140 D'altra part, tenim les dades sobre el cost de manteniment d'aquesta població a la província d'Alacant, cosa que ens permet ratificar la descripció de massificació que ja n'hem fet. Serveixi com a paradigma que només pel període de 22 de març a 31 de maig de 1937, la delegació d'Assistència Social va gastar 323.973'41 pessetes per la secció responsable dels refugiats.141 137 138 Bermúdez, A.: República y… vol. II, p. 127. Tals com "A doña Salud Pública", aparegut en el primer el 13 de març de 1937, que tracta de la manca d'higiene que es creava com a conseqüència de la massificació de Ciudad Real, o les notes que va publicar el Comité Local de Refugiados o les de la delegació del Socorro Rojo Internacional. 139 "El esfuerzo de Valencia", OCEAR, n. 4, 15 d'octubre de 1937. 140 AHNS. PS-Madrid. Carpeta 1626, Leg. 3832. 141 AHNS. PS-Alicante. Leg. 60, Expediente 1. 80 Castelló fou una altra província receptora de fugitius per la guerra, la distribució dels quals podem conèixer gràcies a la conservació d'una documentació estadística que, tot i que es limita als mesos de febrer-abril de 1937, és d’un gran interès. De l’observació dels llocs de procedència de les persones acollides, resulta que Madrid i Andalusia, i sobretot Màlaga, són les zones des d'on van arribar el major nombre de persones. També hem d'esmentar Àvila i el municipi de la seva província, El Tiemblo, com un lloc des d'on varen sortir nombrosos refugiats i refugiades. Aquesta diversitat d'origen geogràfic de la població refugiada ens permet pensar en la hipòtesis que possiblement foren evacuades en dos moments. Primerament, els procedents de les províncies dels voltants de la capital de l'Estat, a la qual anaren a refugiar-se i, amb posterioritat, a partir de les disposicions d’abandonar Madrid, des d'ací foren traslladats a Llevant. Cal parlar, per tant, d'un primer èxode protagonitzat pels habitants procedents de les regions on va triomfar la insurrecció militar. La gent protagonista del segon èxode foren les persones que fugiren de l'avenç de les tropes rebels o que foren evacuades per les operacions que es desencadenaren al front d'Andalusia, especialment a Màlaga i Córdoba. El quadre següent ens mostra aquesta situació.142 Quadre núm. 8: Procedència de la població refugiada a Castelló, febrer-abril de 1937 Madrid Toledo Ávila Ciudad Real Guadalajara Segovia Córdoba Jaén 2.044 902 839 37 21 27 864 80 142 Aquestes dades les hem tretes d'AHNS. PS-Castellón. Carpeta 147. Vegeu a l'Apèndix documental la relació de municipis de Castelló indicant la contribució rústega, urbana, cens de població i nombre de persones refugiades al terme, estadística que fou elaborada per la delegació d'Assistència Social. 81 Granada Sevilla Cádiz Málaga Cáceres Badajoz 800 72 56 1.218 81 209 La manca de fonts ens impedeix aprofundir en l'evolució posterior que va tenir lloc a Castelló, tot i que podem formular la hipòtesi que l'estabilització del front andalús, després de l'ocupació de Màlaga, ben segur va fer disminuir el nombre d'evacuats procedents d'aquesta zona de guerra, cosa ben diferent del que estava succeint amb la intensificació de l'evacuació de Madrid, tal com demostra un ofici del delegat responsable de 13 d'octubre de 1937. Aquest ofici comunicava que eren evacuades una mitjana diària de 2.000 persones en direcció València i Alacant.143 És molt probable que la situació fora modificada a partir del març de l'any següent arran de l'ofensiva franquista al front d'Aragó, que va ocasionar la divisió de la zona republicana i la fugida cap a Castelló, província que el govern de la República va perdre el juny de 1938. La població refugiada a Catalunya ha estat objecte de nombrosos estudis de caràcter local, tal com ja hem tingut ocasió d'exposar, que ens ha permès conèixer el que va significar la presència de desenes de milers de persones per a la societat catalana, matèria que presentarem en un capítol específic d'aquest treball, però que no ens proporciona dades fidedignes sobre el nombre de persones que trobaren refugi a Catalunya durant la guerra civil, en especial per la seva permanent mobilitat d’un lloc a un altre. Malgrat això, podem presentar una quantificació global a partir de diverses fonts. En primer lloc, a través de les notícies i les declaracions dels responsables polítics que sortien a la premsa. Així, podem comptar amb el diari La Humanitat que, recollint una informació procedent 143 PS- Madrid. Carpeta 2001. Leg. 2567. 82 del Comitè Central d'Ajut als Refugiats, publicava el 15 de gener de 1937 que a Catalunya hi havia 200.000 refugiats, xifra que si hem de fer cas del que manifestava el president de l'esmentat comitè, Francesc Grau, encara era la mateixa el mes de maig. 144 Aquesta manifestació no es correspon, tanmateix, amb el que havia expressat una comunicació del mateix organisme que va sortir a La Vanguardia el 21 de febrer del mateix 1937, segons el qual incrementava les persones assistides a 250.000, de les quals unes 20.000 provenien de Màlaga i Almeria.145 En el mes de juliol, segons Grau, el president del Comitè Central, hi havia a Catalunya 200.000 refugiats; el conseller de Governació, Antoni M. Sbert, afirmava: "Cataluña tiene actualmente, según datos estadísticos que obran en mi poder, 350.000 refugiados, y se anuncia para dentro de breves días la llegada de 250.000 más." 146 El portaveu d'Esquerra Republicana, , publicava l'endemà a La Humanitat un editorial contra la imatge d'insolidaritat que volia adjudicar a Catalunya el diari del PCE, Mundo Obrero, i contra la qual va assenyalar el diari català: "Catalunya té 200.000 refugiats oficials i més de 100.000 que no ho són,"147 un comentari que posa de relleu l’existència de persones que estaven mal classificades com a “refugiats”. Tot i aquestes diferències en l'avaluació del nombre de persones que s'havien acollit a Catalunya, cal constatar que tenen un punt comú de partida en el fet que un any després d'esclatar la guerra, almenys hi havia 200.000 persones refugiades registrades pels organismes oficials. Una altra font pot corroborar aquesta estimació. Es tracta de l'informe fet pel president del Comitè d'Avituallament, Carles Manini, de 17 d'abril de 1937, on diu que a Catalunya hi havia 220.000 "parásitos" . A part d’aquests càlculs, és molt probable que n’hi haguessin d’altres que no estaven a càrrec de les institucions responsables, amb una quantitat que podria oscil·lar entre 50.000 i 100.000 persones més. Així doncs, podem 144 145 "Ajut a Madrid." La Humanitat, 2 de maig de 1937. "Comitè Central d'Ajut als Refugiats." La Vanguardia, 21 de febrer de 1937. 146 "La movilización", La Vanguardia, 15 de juliol de 1937. 147 "Per a Mundo Obrero. Una campanya intolerable que ha d'acabar-se." La Humanitat, 16 de juliol de 1937. 83 concloure que, en acabar el primer semestre de 1937, el nombre de refugiades i refugiats existents a Catalunya estaria per damunt dels 300.000.148 L'enfonsament del front del Nord provocà dos allaus de fugitius. El primer amb la caiguda de Santander, el juliol de 1937; i el segon, a l'octubre del mateix any, amb la d'Astúries. Tot plegat, a més de l'increment de l'evacuació de Madrid, va arribar, al cap de l'any, el nombre de persones forànies assistides a Catalunya a un total de 700.000, tal com recullen unes declaracions del conseller de Governació.149 Durant el primer trimestre de 1938 es produí un cert parèntesi ja que no arribaren nous contingents d'evacuats, atés que es produí una certa estabilització dels fronts trencada per l'ofensiva republicana que suposà la presa momentània de Terol. La contraofensiva franquista a l'Aragó i Llevant, iniciada el 9 de març de 1938, va trencar les línies de l'Exèrcit de la República amb el conseqüent èxode de la població civil d'aquella zona i de les comarques catalanes de Ponent. Resulta plausible estimar com a verídiques les dades que proporciona, el novembre de 1938, Catalonian Correspondance, d'un milió de refugiats, segons la distribució original que presentava l'esmentada publicació:150 Quadre núm. 9: Nombre de refugiats registrats el novembre de 1938 Infants menors de 15 anys 447.304 Homes exclosos d'edat militar 108.340 Dones 281.900 Refugiats no enregistrats 175.000 Total 1.012.544 A la mateixa font podem trobar informació relativa a la procedència regional d'aquelles persones: 148 Quantitat que, d'altra banda, ja havia estat avançada per La Vanguardia, "La solidaridad de Cataluña", el 28 de maig de 1937. 149 "Manifestaciones del consejero de Gobernación sobre los servicios de Sanidad."La Vanguardia, 4 de desembre de 1937. 84 Quadre núm. 10: Procedència regional dels refugiats arribats a Catalunya Madrid, Castella, Extremadura 339.000 Andalusia 153.000 Euskadi 50.000 Astúries, Santander 121.000 Aragó 39.800 Zones ocupades de Catalunya 134.744 Total 837.544 Els ajuntaments catalans rebien un subsidi, per a refugiats i refugiades acollits en el seu ls terme, de 2 pessetes diàries, prèvia presentació davant de l'Administració responsable d'una estadística mensual de les persones al seu càrrec. Disposem d’una part d'aquesta estadística, la que correspon al Comissariat d'Assistència als Refugiats, de les quatre províncies catalanes. Són dades molt valuoses ja que suposen una recollida sistemàtica d'informació, amb criteris homogenis per a tots els municipis de Catalunya. De Barcelona es conserven les dades que van del febrer de 1937 al gener de 1938; de Girona, que són les més completes, les del febrer de 1937 fins l'agost de 1938; pel que fa a Lleida i Tarragona, la documentació abasta, en el primer cas, de febrer a novembre de 1937 i, en el segon cas, de febrer a desembre del mateix any. En relació a aquestes darreres dades cal fer constar l'entrebanc que significa el fet que l'estadística no reculli les dades de Tarragona ciutat. Existeixen, tanmateix, d'altres problemes en relació a aquestes fonts. El primer podríem dir que s'ocasiona en l'origen de la font. És que hi ha dades que no quadren perquè no han estat ben sumades les relacions d'estades i refugiats, una deficiència que té molt a veure amb la pèrdua de qualitat del funcionariat tant municipal com de la Generalitat a conseqüència de la guerra. En connexió amb això, cal dir que nombrosos municipis no lliuraren de manera regular les seves dades relatives a evacuats acollits. Existeix, en segon lloc, un problema de frau conscient, és a dir, que els municipis donen quantitats de persones assistides per damunt de la realitat. Un problema que va 150 Catalonian Correspondance. A Letter of First-Hand Information on Catalonian. Published ocasionally by the Comittee of New York. n. 24, 5 de novembre de 1938. 85 provocar, tal com ja hem tingut ocasió de presentar, l'adopció de mesures legislatives. Les estadístiques varen recollir la relació d'homes menors de vint anys i més grans de quaranta-cinc, tal com estipulava les normes establertes, en especial el decret de 14 d'agost de 1937,151 cosa que va excloure un nombre important d'homes de les relacions. Tampoc foren inscrites les famílies que tenien alguna mena de subsidi, fos una pensió o una paga per marit mobilitzat o en actiu, fos per ingressos procedents de comptes corrents o per altres béns. També quedaren fora d'aquestes relacions els funcionaris i funcionàries evacuats, les seves famílies respectives,152 i aquelles persones que depenien d'un organisme autònom, com per exemple el govern basc, en quant al seu subministrament. I, finalment, no hi figuraven els infants acollits en colònies a càrrec del Ministeri d'Instrucció Pública o d'altres organismes, així com dels grups polítics, sindicals i d'institucions humanitàries. Tot i aquestes limitacions, les dades estadístiques del Comissariat continuen sent molt significatives tant per la modernitat que significaren els criteris d'elaboració, com perquè no tenia cap precedent. Les dades, que presentem en la seva totalitat a l'Apèndix documental, són, de manera resumida, les que segueixen:153 Quadre núm. 11: Població refugiada atesa el 1937 pel Comissariat d'Assistència als Refugiats Febrer Març Abril Maig Juny Juliol Agost Setem. Lleida 14.301 13.975 15.141 14.771 15.121 15.731 12.306 Tarra10.643 12.017 11.494 10.197 12.223 12.413 11.634 26.600 gona Girona 7.440 6.256 7.033 7.791 5.877 6.671 9.104 10.979 Barce12.845 14.390 15.000 14.893 15.490 15.631 18.625 4.435 lona Total 30.928 46.964 47.502 48.022 48.361 49.836 55.094 54.320 Octub. 17.503 6.449 8.943 13.675 46.570 Novem. Desem. 22.042 17.778 20.058 16.080 57.152 113.052 17.614 57.513 95.185 Tal com hem dit anteriorment, les dades reproduïdes tenen el valor d'indicar l tendència a creixent a l'arribada d'un major nombre d'evacuats de les zones de guerra, malgrat que ens faltin les 151 152 DOGC. 24 d'agost de 1937. Que sumaven 250.000 persones el 1938, segons Catalonian Correspondance, op. cit. 153 ANC. Inventari s 1-4.126 a 1-4.132. 86 de nombroses localitats que no recull la font. La falta de dades és encara més greu pel 1938, ja que només existeix una relació significativa, encara que incompleta, per a la demarcació de Girona. Quadre núm. 12: Població refugiada atesa el 1938 pel Comissariat d'Assistència als Refugiats Gener Febrer Març Abril Maig Juny Juliol Agost Barcelona 19.714 Girona 17.815 18.459 18.130 23.155 18.046 24.666 26.397 26.568 Les estimacions que podem fer en relació al total de persones refugiades en el conjunt de l'Estat han de ser encara més provisionals que les que podem establir per a les comunitats regionals i nacionalitats. Les fonts són molt escasses i la majoria d'elles de dubtosa fiabilitat, ja que són principalment declaracions oficials aparegudes a la premsa, amb el que això comporta de propaganda. Partint, doncs, d'aquesta reserva, hem de fer referència a la primera dada que ens sembla significativa. Es tracta d'una estimació realitzada a la premsa per una delegació de la Societat de Nacions arran d'una visita efectuada a la zona republicana, que manifestava: "El total de refugiados ya pasa de un millón, lo cual se explica por el carácter severo de la lucha...Este total representa el diez por ciento de la población y puede decirse llegue facilmente a un quince por ciento." 154 Per a l'estiu de 1937 el total de persones refugiades que publica l'OCEAR és d'un milió i mig, encara que és probable que aquesta quantitat no inclogués les acollides per altres entitats.155 A finals d'aquell any, declarava el ministre de Treball i Assistència Social: "La cifra total de las personas que han tenido que abandonar sus respectivas residencias habituales, o sea los refugiados, 154 "Informe de la Misión sanitaria de la Sociedad de Naciones que visitó España”. La Vanguardia, 23 de gener de 1937. 155 "OCEAR abre una encuenta y pregunta a los refugiados." OCEAR, 15 d'agost de 1937. 87 asciende a unos tres millones aproximadamente." 156 Unes setmanes després refermava aquestes declaracions.157 Les manifestacions del responsable de la Dirección general de Evacuación y Refugiados ens proporcionen alguna claredat sobre aquesta quantitat dels tres milions que expressava el ministre. "En total -nos responden- hay un millón ochocientos mil refugiados y un millón doscientos mil evacuados. Los refugiados dependen exclusivamente de esta Dirección. Los evacuados tienen ya sus medios de vida, incorporados dignamente a las industrias que para ellos, de manera especial, ha creado el Ministerio de Trabajo." 158 Aquest testimoniatge deixa veure que l'Administració diferenciava els conceptes d'evacuat i de refugiat, termes que diferenciaven les persones sostingudes per les administracions, i les que podien valer-se per elles mateixes. Cal demanar-se si allò que l'Administració pensava que era suficient per una família, ho era de veritat i encara més si tenim en compte els recursos que aquestes percebien. Com a paradigma de l'aplicació de criteris d'exclusió de famílies refugiades de la percepció del subsidi, podem aportar la font que segueix:159 Quadre núm. 12: Nuclis familiars exclosos del subsidi municipal per l'Ajuntament de Gavà d'acord amb el decret de Governació i Assistència Social de 7/10/1938 Nucli CompoIngressos/me Nucli CompoIngressos/me nents s. PTA nents s 1 9 825 64 1 300 2 7 625 65 2 no consta 3 1 no consta 66 5 no consta 4 2 375 67 3 650 5 5 650 68 6 950 6 3 1.125 69 2 650 7 2 312'50 70 1 650 156 157 "Hay en la zona leal tres millones de evacuados. Sus problemas y necesidades."ABC, 18 de novembre de 1937. "Plan de realizaciones del Ministerio de Trabajo y Asistencia Social." OCEAR, 1 de desembre de 1937. 158 "La obra de Asistencia Social." La Vanguardia, 11 de febrer de 1938. 159 AHNS. PS-Barcelona. Leg 281/6. 88 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31 32 33 34 35 36 37 38 39 40 41 42 43 44 45 46 47 48 49 50 51 52 53 54 55 56 57 58 59 60 61 2 2 1 3 4 4 1 4 6 5 4 3 4 4 2 5 5 5 3 3 1 1 2 2 3 4 5 1 5 4 6 3 2 4 6 4 9 2 2 4 7 4 4 4 8 2 7 4 2 1 3 1 5 4 1.250 650 650 650 650 650 300 650 1.250 625 625 650 650 650 3.750 650 600 950 650 650 300 300 625 no consta no consta 350 725 550 700 312'50 1.000 425 725 800 625 no consta 950 650 500 650 650 1.150 650 650 1.250 650 no consta 625 625 300 650 650 no consta 750 71 72 73 74 75 76 77 78 79 80 81 82 83 84 85 86 87 88 89 90 91 92 93 94 95 96 97 98 100 201 101 103 104 105 106 107 108 109 110 111 112 113 114 115 116 117 118 119 120 121 122 123 124 125 5 4 1 2 6 6 5 2 1 5 3 4 5 5 5 1 7 3 5 7 3 4 4 6 4 2 6 1 4 3 8 4 2 4 7 5 3 5 5 4 3 4 5 4 2 8 5 4 1 2 4 3 1 5 1.125 1.150 650 1.300 1.000 No consta 575 650 625 950 950 650 650 650 525 No consta 1.150 650 650 650 650 1.300 625 625 625 650 635 312'50 650 ramader 950 1.125 625 950 1.125 1.250 650 650 650 550 650 1.275 ramader 650 350 312 625 650 650 no consta 962'5 650 375 500 89 62 63 3 5 625 1.125 126 127 5 1 600 400 Aquestes exclusions no serviren més que per agreujar els problemes, ja que els subsidis i les pagues no arribaven amb puntualitat i les famílies, per tant, es quedaven desemparades. Moltes no tenien més remei que dedicar-se a la mendicitat o, en casos extrems, a la realització d’actes delictius. Per finalitzar amb aquest apartat podem avançar que el nombre de persones refugiades al territori de la República a finals de 1938, s'aproparia al milió vuit centes mil ànimes, a les quals cal afegir la població evacuada en la seva qualitat de funcionari o funcionària de l’Administració, els pensionistes i els infants i els joves, que feria apropar el nombre final a prop dels tres milions de persones desplaçades de la seva llar. Una quantitat que hem de considerar provisional ja que, com hem tingut ocasió d'argumentar en aquesta exposició, les fonts no ens donen una xifra global i, per tant, ens hem de refiar, amb totes les reserves que això comporta, de la documentació que avui tenim al nostre abast. Dit això, ens decantem per aquesta estimació, ja que és la que més es reitera per part de les autoritats republicanes.160 160 Durant el Congrés universal contra el bombardeig de ciutats obertes, celebrat a París el 25 de juliol de 1938, fou donada una vegada més aquesta quantitat d’un milió vuit cents mil refugiats. 90 91 Capítol 2: L'ORGANITZACIÓ DE L'ASSISTÈNCIA 2.1. L'actuació del Govern Basc i del Consejo Soberano Els primers moviments de desplaçats es van produir amb l'inici de l'aixecament rebel, en aquelles ciutats i províncies on aquest va tenir èxit. Fou una fugida provocada no tant per la violència dels combats, sinó per l'espant que va ocasionar la brutalitat dels revoltats. Així, les estadístiques i la premsa senyalen la presència a Astúries de fugitius gallecs, castellans, i a Guipúscoa, de Navarra i Àlaba. El mateix podem dir de la fugida de milers d'andalusos, d'extremenys i de gent de la Manxa, aterrits davant les accions implacables de les columnes que avançaven cap a Madrid 1. El triomf de l'aixecament a Àlaba i la posterior presa d'Irun i Sant Sebastià, a principi de setembre de 1936, provocà un èxode de milers de persones en direcció a la frontera, des d'on passaren a Catalunya,2 o cap a les zones que continuaren sota el control del govern legítim, Biscaia, part de Guipúscoa, Santander i Astúries. En el breu període de temps que les Juntas de Defensa tingueren el poder, les organitzacions polítiques i sindicals havien ocupat les finques que eren de persones contràries al règim i en elles s'instal·laren els primers contingents de desplaçats. Podem esmentar, a tall d'exemple, l'Asociación de Amigos de la URSS, que va estatjar un grup d'evacuats en dos habitatges propietat del marquès de Buriel. 3 1 AHNS. PS-Castellón, Carpeta 2. Per mitjà de les fitxes dels evacuats a Nules podem saber que 108 havien estat evacuats de Badajoz el 3 de setembre de 1936; 4 eren de Còrdova i havien sortit els primers, el 12 d'agost de 1936; de la província de Madrid, havien evacuat a partir del 7 d'agost de 1936 i el 17 els primers procedents de Toledo. 2 AHNS. PS-Santander, Serie D, Carpeta 707. L'alcalde d'Irun comunica que es trasllada a Barcelona ja que en aquesta ciutat,diu, "se encuentran más de trece mil iruñeses." 3 AHNS. PS-Bilbao. Caja 253. Exp. 11. 91 Després de la formació, el 7 d'octubre, del primer govern basc, Euzkadiko Jaurlaritza, va fer-se càrrec de l'organització de l'acolliment de les persones euscalduns que es trobaven desplaçades de la seva llar, que ja havien estat al càrrec de les organitzacions polítiques, sindicals i de les Juntas de Defensa. Fora d'Euskadi, va donar-se el cas que ciutadans i ciutadanes basques van haver de cercar protecció quan va esclatar la guerra, en sentir-se amenaçats, bé per la seva posició social o bé perquè eren membres de congregacions religioses. L'executiu basc va decidir, per tant, la creació de delegacions a Barcelona, Madrid i València, l'existència de les quals està comprovada des de primers de 1937.4 D'altra banda, fou també constituïda una altra delegació a Baiona, la funció principal de la qual va ser la d'atendre les persones que provenien d'Euskadi o d'altres regions com Santander o Astúries, es desplaçaven cap a Catalunya o que volien retornar al País Basc, quan aquest encara estava sota l'autoritat legítima del poder basc.5 D'especial importància fou la delegació de París, que es va encarregar de les persones refugiades a França i de les colònies dels infants evacuats. Podem dir, així doncs, que l'assistència a la població refugiada d'Euskadi va ser realitzada principalment pel seu govern, excepte en el breu temps en què el poder republicà fou representat per les Juntas de Defensa, després de l'inici de l'avenç de l'exèrcit rebel cap a Sant Sebastià i Irun, moment en el qual es va produir el primer èxode de la població basca.6 En aquesta tasca, el govern va obtenir el suport dels partits polítics, els sindicats, les entitats associatives i els ajuntaments. Aquests, sota les directrius elaborades per la conselleria d'Assistència 4 A Madrid, la Delegació ja hi era el 23 d'abril de 1937. AHNS. PS-Madrid, Carpeta 161, Leg. 1523. A València, el 13 de febrer de 1937. PS-Madrid. Carpeta 477, Leg. 4363. 5 AHNS. PS-Gijón, F-9. Es tracta d'un ofici de la secretaria general de la Delegació del Govern d'Euskadi a Astúries que demana a la Comisión de Comercio, Evacuación y Transporte del Consejo Soberano que reguli la situació de desassistència dels refugiats bascos declarats inútils per al treball i per evacuar, cosa que els impedeix obtenir mitjans de subsistència ja que no pertanyen a la jurisdicció militar ni a la civil. 6 Talón, V.: Memoria de la Guerra de Euzkadi de 1936. Barcelona 1988. Aquest autor afirma: "La huida se hizo en dos direcciones: hacia Francia y hacia Bilbao. A Francia marcharon por tierra los habitantes de Irún, Behovia, de Fuenterrabía...Los barcos se emplearon desde Fuenterrabía, Pasajes, San Sebastián y otros. Según el gobernador civil de Vizcaya los que buscaron cobijo en ella superaron las 80.000 personas." Segons Geneviève Dreyfus.: El exilio…, p. 36., aquesta primera onada cap a França fou de 15.000 persones. 92 Social, van acollir la població fugitiva, la van allotjar i n’organitzaren la seva evacuació.7 La conselleria, que estava dirigida pel socialista Juan Gracia Colás, va tenir, segons Federico Zabala, una doble obligació: atendre els habitants d'Euskadi, que es trobaven molts d'ells, en pèssimes condicions, i la població refugiada, primer al País Basc i després a França.8 La seu del Departament es trobava en una torre coneguda amb el nom "Estraunza", la que estava situada a la Gran Via de Bilbao. L'edifici servia com a lloc d'estada provisional dels contingents d'evacuats que arribaven de les zones de guerra. La línia d'actuació del conseller G racia va quedar definida per les mesures legislatives que hem exposat al capítol anterior. Les seves prioritats foren les de cercar allotjament i obtenir recursos. La primera representava un problema molt seriós, ja que, com tindrem ocasió de veure més endavant, la falta d'establiments per acollir el gran nombre de desplaçats havia estat un condicionant abans de la formació del govern basc i, aleshores s'havia pogut solucionar instal·lant la gent refugiada en cases particulars. Després de prendre possessió, el conseller Gracia va mirar de canviar aquesta política per una altra que consistia a afavorir la creació d'allotjaments col·lectius, tal com indica un document del mateix departament. "El alojamiento de los refugiados constituyó también una seria dificultad para el Gobierno. Llegados en avalancha, fue preciso instalarlos en las viviendas vacantes, pero la práctica enseñó que no era éste el sistema más indicado ni el más conveniente. Por ello se han sustituido casi en su totalidad, las viviendas individuales por Alojamientos Colectivos (...) A ello se debe que en el breve período a que nos referimos, el Departamento de Asistencia Social haya invertido en gastos de instalación, la cantidad de 200.000 pesetas. Cantidades invertidas en habilitación de grandes y modernas cocinas y en la reforma de salas y locales." 9 7 AHNS. PS-Bilbao. Caja 11. Exp. 13. Conté relació de la població refugiada en els municipis de Urduliz, Portugalete, Baracaldo, Tolosa i Gueñes. 8 Zabala, F.: El Gobierno de Euzkadi y su labor legislativa. 1936-1937, Vitoria, 1986. Vegeu també: Gobierno del País Vasco. Departamento de Asistencia Social. Memoria. Bilbao 1937. 93 Malgrat aquestes asseveracions, la realitat fou, tal com es desprèn de la mateixa Memòria, que la majoria de les refugiades i refugiats es trobaven instal·lats en habitatges particulars. Així de les 35.000 persones acollides a Bilbao, només 3.237 estaven en albergs col·lectius.10 Amb la constitució del govern del País Basc, la conselleria va dictar dues disposicions: l'ordre del 15 d'octubre i el decret del 17 d'octubre de 1936, pels quals els propietaris, administradors o porters de les finques desocupades estaven obligats a presentar una declaració indicant les característiques de la propietat, segons el model següent: "Model de proposición "Fulano de Tal ..., vecino de ..., propietario (o, en su caso, administrador, portero, etc.,) bajo su responsabilidad declara: "Que posee una casa (o administra, etc.,) sita en .., en la calle ..., número ..., de tantos pisos, con un total de habitaciones .... Otra sita en ..., calle ..., número ..., de tantos pisos, con un total de habitaciones ... Lo que en cumplimiento del Decreto de 17 de octubre, tengo el honor de manifestar a V.E. Fecha Firma Sr. Director General de Asistencia Social" 11 El decret de 20 d'octubre és un element de gran importància ja que, segons es desprèn del seu propi articulat, fou realitzat tant per esmenar les arbitrarietats que s'havien realitzat anteriorment, com per centralitzar a la conselleria totes les actuacions en matèria d'allotjament de la població refugiada. En aquest sentit, l'article primer establia: "Toda requisa se hará por pesonal de esta Consejería debidamente autorizado por documentos que exhibirá al propietario, administrador, 9 “Memoria de la labor realizada por el Departamento de Asistencia Social”. Reproduïda a El Primer Gobierno Vasco, vol. 2. 10 Vegeu la relació dels edificis incautats i les persones acollides a l'Apèndix documental. 11 DOPV. Decret de 17 d'octubre de 1936. 94 portero o encargados."12 Una còpia era tramesa cap a la Direcció General de Seguretat, on hi figurava un llistat de les persones refugiades a l'immoble, així com els seus desplaçaments. Les ordres d'incautació per a serveis d'assistència foren publicades al Diario Oficial del País Vasco. N' hem fet el quadre següent: Quadre núm 1: Relació de finques incautades per la Conselleria d'Assistència Social, 1936-1937 Finca Adreça Localitat Data publicació DOPV "Lanuza" Llodio 26 octubre 1936 "Fundación N. Sª del Carmen" Convent de les Carmelites Convent de Madres Reparadoras "Escuela de Artes y Oficios" "Cinema Baracaldo" "Teatro Cine de Portugalete" "Fundación Pilar Arratia" Finca "Deprit" Finca "Munibe" Palau de J. M. de Areilza "Gazte-Leku" Escola Nautica de Deusto "Antiguos Molinos" Immobles 635 i 636 Edifici i jardins Edifici, jardins i horta Edifici i jardins Edifici i jardins Edifici i jardins Edifici, jardins i muntanya Edifici i jardins Edifici i jardins Edifici adjunt Hotel Escalza Edifici i jardins Edifici i jardins Edifici i horts Edifici, jardí i horta "Cataquesis Stª Teresa" Edifici i jardins Edifici, jardins, horts i mountanya "Olagane" Edifici, jardins i solars Instal·lacions Solar del marquès de Villarías Eixample de Begoña Campo de Volantín, 17 i 18 Zabalbide, 68 Pl. Elíptica, 4 San Agustín 2 i 4 Campo de Volantín, 41 Avenida de las Universidades, 16 Campo de Volantín, 21 Huertas de la Villa, 18 Fontecha y Salazar, 4 Espartero, 3 Campo de Volantín, 32 San Agustín, 3 Camino del Carmelo, 14 Travesía de Santuchu Zamácola, 158 Fontecha y Salazar, 1 Avenida de las Universidades, 14 Barri Arcocha Campo de Volantín, 19 i 20 "Isla de Chacharramendi" Abaro Barri Larrondo Santuchu, 14 i 18 Pl. de Hurtado de Amézaga Portugalete Bilbao Zabálburu Bilbao Baracaldo Portugalete Lujua Begoña Marquina Portugalete Bilbao Deusto Ugalde Bilbao Bilbao Bilbao Bilbao Bilbao Bilbao Bilbao Bilbao Bilbao Bilbao Bilbao Bilbao Bilbao Bilbao Bilbao Bilbao Bilbao Bilbao Zarátamo Bilbao Pedernales Begoña 23 octubre 1936 26 octubre 1936 31 octubre 1936 31 octubre 1936 31 octubre 1936 31 octubre 1936 3 novembre 1936 3 novembre 1936 3 novembre 1936 6 novembre 1936 12 novembre 1936 19 novembre 1936 19 novewmbre 1936 28 gener 1937 28 gener 1937 28 gener 1937 28 gener 1937 28 gener 1937 28 gener 1937 28 gener 1937 28 gener 1937 28 gener 1937 28 gener 1937 28 gener 1937 30 gener 1937 4 febrer 1937 6 febrer 1937 6 febrer 1937 9 febrer 1937 10 febrer 1937 10 febrer 1937 10 febrer 1937 26 març 1937 29 març 1937 1 maig 1937 12 DOPV. Decret de 20 d'octubre de 1936. 95 A més de l'allotjament, la conselleria va haver d'ocupar-se de quantificar el nombre de persones que havia d'atendre. Una fita que, en vistes de les condicions existents, difícilment era assolible, tot i que no hi va faltar voluntat política de realitzar-la. Els mitjans emprats per obtenir aquesta informació foren diversos. Inicialment fou publicada, el 18 d'octubre de 1936, una orde que establia l'obligació d'inscriure's en una fitxa si es volia obtenir la tarja d'alimentació, d'allotjament i de vestuari i, en aquest mateix dia, una altra efectuava la primera crida per tal que els caps de família refugiats fessin la pertinent inscripció. Implícitament i explícita, quedava clar que si algú no feia la inscripció podia perdre els drets de refugiat, a més d'incórrer en un delicte que podia ser perseguit.13 Malgrat tot això, cal pensar que va haver-hi moltes persones que no s'inscrigueren, ja que el 25 d'octubre el conseller va publicar una nova ordre, on especificava: "Se recuerda que el incumplimiento de estas últimas y definitivas llamadas a los refugiados se sancionará con la pérdida de cuantos beneficios obtienen actualmente los mismos, aparte de las medidas que adopte la Dirección General de Seguridad." 14 Tanmateix, a finals d'any el conseller Gracia va haver d'expressar-se novament amb una contundència semblant: "Se advierte a cuantos no acudan a estas últimas y definitivas llamadas no se les considerará como refugiados, relevándose este Departamento de reclamaciones posteriores que se le pudieran presentar." 15 13 14 Així quedava explicitat a les ordres de 18, 20 i 21 d'octubre de 1936. DOPV. Ordre de 25 d'octubre de 1936. 15 DOPV. Ordre de 12 de desembre de 1936. 96 A més de la població refugiada radicada a Bilbao, la conselleria va atendre l'empadronament de la que residia als municipis, per mitjà d'una ordre publicada el 17 d'octubre de 1936 dirigida als alcaldes ( o, com eren anomenats aleshores, els presidents de les Juntas Municipales de Defensa ), que tot seguit reproduïm: "Por las Juntas Municipales de Defensa del territorio sometido a la jurisdicción del Gobierno del País Vasco en donde existan alojados procedentes de otras provincias, que reciban auxilios de Asistencia Social, bien en forma de alimentos o de vivienda, o en cualquier de ellos, se procederá a la formalización de los padrones que oportunamente se les remitirán. Las instrucciones necesarias les serán comunicadas por medio de circulares." 16 Els presidents, acompanyats pel delegat municipal d'Assistència Social, foren convocats entre els dies 2 i 4 per tal de rebre instruccions sobre el procediment per efectuar l'empadronament de la gent refugiada als seus municipis.17 Per tal d'obtenir els mitjans econòmics necessaris, fou precisa l'adopció de certes mesures excepcionals, com ara la imposició d'un segell postal obligatori per a la correspondència tant de cartes com de targes postals,18 i la incautació dels espectacles públics a fi de destinar els seus ingressos als seus objectius.19 Més significatiu resulta l'establiment d'uns criteris que, atenent la posició econòmica de la família refugiada, diferenciava l'assistència a la qual tenia dret. Pel seu interès, el reproduïm en la seva part normativa: "1º Asistencia Social -como hasta ahora- atenderá el sostenimiento y alimentación completa de aquellos refugiados que no cuenten con medios económicos ni con jornales o sueldos normales. 16 17 DOPV. Ordre 17 d'octubre de 1936. DOPV. Ordre de 30 d'octubre de 1936. 18 DOPV. Decret de 7 de desembre de 1936. 97 "2º Toda persona inscripta en el censo de este Departamento que asista a nuestros comedores y cuente con ingresos normales, abonará el importe de sus comidas, calculado exclusivamente sobre el promedio del valor de los alimentos. "3º Cuando se trate de individuos de una misma familia, en la que sólo el cabeza de ella o alguno de sus miembros perciba ingresos, éstos vendrán obligados al pago de la alimentación de sus familiares, haciéndoseles las siguientes bonificaciones: de un 15 por 100 cada familiar que exceda de dos y no pase de cuatro, y de un 20 por 100 por cada familiar que exceda de cuatro. "4º El importe de la alimentación completa por día y persona se fija en la cantidad de 1,629 pesetas. Este módulo será revisado por el Negociado de Comedores de este Departamento. "5º Los encargados de comedor cobrarán al final de cada semana a las personas que vengan obligadas por esta disposición el coste de su alimentación y el de sus familiares. "Los contraventores de cuanto se previene en la presente Orden serán sancionados, puediendo alcanzar la sanción a la privación de cuantos beneficios les conceda este Departamento".20 Dintre de l'organigrama de la conselleria, les responsabilitats sobre les persones acollides eren exercides pel Negociado de Alojamiento y Servicios Varios i el Negociado de Comedores. A cada municipi, així mateix, un regidor actuava com a delegat de la conselleria.21 El cost del menjar anava a càrrec de l'Assistència Social, excepte quan algun membre de la família cobrava alguna remuneració. En aquest cas, el cap de família havia d'abonar un import de dues pessetes diàries per adult, que era modificada segons la seva posició econòmica. Aquestes famílies que podien valer-se econòmicament per elles mateixes o pels seus parents eren anomenades "pudientes." Segons la Memòria del Departament, el desembre de 1936 es subministrava menjar a 40.000 persones, 19 20 DOPV.Ordre de 14 de desembre de 1936. DOPV. Ordre de 9 de gener de 1937. 21 Zabala, F.: El Gobierno… p. 228. 98 dividides en meitats idèntiques entre les assistides als menjadors col·lectius de Bilbao i les que ho eren en els dels municipis.22 La suma total d'aquest servei era de 2.059.798'66 pessetes.23 Un altre servei del qual tenia cura la conselleria fou el de l'organització del transport de les persones que no disposaven de recursos. A més del transport, la conselleria abonava també les despeses per visites mèdiques, així com per la compra de medicaments. Altres mitjans proporcionats foren calçat i roba (14.000 parells i 37.000 prendes de vestir, segons la Memòria), i fins i tot el servei de perruqueria (4.000 a la setmana i 47.000 fins al 31 de desembre). A més dels llocs d'estada i dels anteriors serveis, el Departament va crear un seguit de centres d'assistència destinats a persones específiques segons la seva situació sanitària. En aquest sentit, fou establert un centre d'assistència maternal amb capacitat per a 56 llits: la Casa de Salud de Zarátamo, destinada a infants refugiats i del país q tinguessin un estat de salut precari i amb ue malalties no contagioses. La Casa de Convalecientes y comedor dietético, amb un total de 90 llits, atenia la recuperació d'aquelles persones que havien tingut alguna patologia greu. Les persones grans i els malalts crònics eren atesos a la Casa de Reposo, situada en una gran torre de Begoña. Quan a la primavera del 1937 fou necessària l'evacuació de noves poblacions, aquesta es va fer amb la supervisió de les delegacions del govern d’Euskadi a cada municipi, i la Dirección General de Comestibles Líquidos y Compras es va encarregar de rebre els llistats de persones per transportar.24 Així mateix, s'havia d'establir quines persones podien romandre a la seva localitat i, a tal efecte, el Front Popular de la localitat, constituït com a organisme de govern del municipi, n’elaborava un llistat. Aquest era tramès a la Comisaría de Trabajo, l'encarregada de garantir que el personal que s'hi quedava estava sindicat, ja fos a l' UGT, CNT o SOV, o bé que estava treballant. Amb aquest aval, les persones incloses al llistat podien continuar vivint a casa seva. La comissaria 22 23 Vegeu el llistat a l'Apèndix documental. Memoria... Balance de comprobación y saldos. 31 de Diciembre de 1936. 99 estava facultada per adoptar mesures dràstiques, com l'acomiadament, en cas de falta greu, per a qui fos mereixedor d'aquesta sanció. Un altre organisme, la Comisaria de Abastecimientos, tenia l'atribució de denegar la llibreta de racionament a aquelles persones no autoritzades a residir a la localitat on havien estat evacuats.25 Una altra competència, tal com afirma el mateix conseller Aldasoro, fou la d'assegurar l'evacuació de la població i la seva instal·lació en els punts d'acollida.26 El resultat de l'obra d'Assistència Social durant els mesos d'autonomia política a Euskadi el podem valorar com a altament positiu, ja que malgrat les dificultats del moment el Govern Basc va complir la seva tasca d'assistència amb notable eficàcia, comptant amb els seus propis recursos. Així es dedueix de la relació d'actuacions que presenta Zabala Allende, que tot seguit reproduïm:27 "Alojamiento 23 colectivos en la Capital con 4.000 alojados. Otros tantos, con el mismo número, en los pueblos, 30.000 personas alojadas en pisos en Bilbao y 40.000 en los pueblos. Para el alojamiento de refugiados, se requisaron entre otros, los siguientes edificios: Pabellón Antigua a la casa nº 24 de Fontecha y Salazar, Hotel Escalza en Jardines 8, casa nº 3 de la calle Espartero, Escuela de Artes y Oficios, Finca Gaste-Leku, Escuela Náutica de Deusto y Antoguos Molinos Ugalde. Para Hogar del Ciego casas nº 4 y 6 de la Alameda de Urkijo. Para las necesidades del Departamento, Cinema Barakaldo, Teatro Cine de Portugalete, Casa nº 14 camino del Carmelo y casa nº 19 en Tarvesía de Santutxu. Asistencia Maternal Capacidad de 50 camas, sala de partos y operaciones, etc. 640 partos hasta fines de mayo. Casa de convalecientes 100 camas y comedor dietético en el que se servían 450 comidas diarias. 24 25 Així queda recollir a la documentació esmentada a la nota 11. AHNS. PS-Bilbao, Caja 13. 26 "El Consejero de Abastecimiento, sr. Aldasoro, manifestó que el Consejo de había ocupado del alojamiento de la población civil y del proyecto de evacuación de mujeres y niños. Han quedado habilitadas numerosa s casas para recoger a los refugiados de distintas poblaciones de la región vasca." ABC, 29 d'abril de 1937: 27 Zabala, F.: El Gobierno… p. 191-192. 100 Casa de Reposo Destinada a inválidos, lisiados, enfermos crónicos, 40 camas. Hogar del anciano 160 ingresados. Instalados a todo confort, peluquería, consulta médica, salas de estar y de juego, etc. Permanencias infantiles De Campo de Volantín 41, salas de estar, tres comedores según edades, clases 170 niños. San Agustín 2-3 y 4. 160 niños Fontecha 180 niños. Casa de Salud infantil de Zarátamo: destinada a niños afectos de raquitismo, estado de salud precario, etc. y en los que estuviera indicado una cura de estancia en régimen especial. De Begoña, para niños: 60 en Régimen especial. Hogar de la mujer Con capacidad para 60 y destinadas a adolescentes solas o procedentes de Permanencias al llegar a la edad tope de 14 años. Reparto de ropas Se repartieron en los almacenes preparados al efecto 50.000 pares de calzado, uno a cada persona solicitante, y pasado el doble número de prendas de vestir exterior y interior. Servicio médico-farmaceútico Se les proporcionaba visita médica y de practicante a domicilio y en consulta, casi como abono de las prescripciones facultativas, tanto en la Capital como en el resto del país. Solamente en el mes de diciembre de 1936 se realizaron más de 4.000 intervenciones. Comedores de refugiados y personas necesitadas 28 en la capital y uno o varios en todos los pueblos, y en los cuales llegaron a comer 45.000 personas diariamente. " El departament d'Assistència Social es va fer càrrec de l'organització de les expedicions d'infants a l'estranger, un tema sobre el qual existeix una nombrosa bibliografia,28 en col·laboració amb el departament de Cultura, en especial perquè calia establir unes normes per al personal docent 101 que acompanyava els infants en el seu desplaçament amb la finalitat de, tal com diu el document, que "el buen nombre de Euzkadi quede tan alto como merece."29 És per això que la normativa volia establir una mena de codi de conducta que contemplava, per una banda, consideracions pedagògiques: "Las señoras maestras no pueden olvidar nunca -y no lo olvidarán- que los niños cuyo cuidado se les encomienda están fuera de su hogar, sin el cariño de sus familiares; y que la abnegación, el amor y las atenciones constantes que de ellas reciban deben sustituir, en lo posible, lo que del calor familiar les falta para -que- los niños sientan por lo menos considerablemente atenuada la ausencia del hogar." Però, per altra banda se'ls recordava la importància que tenia per a la victòria el suport de l'exterior: "Tampoco olvidarán que van acogidas a la hospitalidad de un país que en los momentos críticos del nuestro ha sabido acudir en su ayuda y que de él se espera obtenerla mayor si para conseguirla ponemos nuestro empeño." Amb tot, l'orientació més reiterada era que constituïen l'exemple d'Euskadi: "Pensar que el mundo les está mirando y que lo que el mundo vea puede influir en pro o en contra de nuestro prestigio". El document finalitzava amb l'advertiment que, en el cas de mal comportament o de no compliment de les directrius assenyalades, serien preses les mesures disciplinàries pertinents, com ara la de suspensió de feina i sou, el seu abandó sense cap protecció al país d'acolliment, i l'obertura, a més, d' un expedient administratiu. 28 Vegeu Alted Vigil, A.: “Las consecuencias de la Guerra Civil española en los niños de la República: de la dispersión al exilio.” A Espacio, Tiempo y Forma , Serie V, t. 9,1996. Historia Contemporánea, p. 207-228. 29 AHNS. PS-Madrid, 1248. Fins que no es digui allò contrari, les cites d'aquest document, que reproduïm a l'Apèndix, tenen aquesta signatura. 102 Una de les expedicions més significatives va ser la de 4.000 infants que, embarcats en el vapor Habana el 20 de maig de 1937, varen anar acompanyats de 120 dones per serveis auxiliars, 99 mestres, 12 capellans, 2 doctors i 8 infermeres. L'expedició anava a càrrec del Comité de Ayuda a España de Londres, que estava presidit per la duquessa d'Atholl. 30 Per a aquestes evacuacions, el govern britànic posava dues condicions. La primera era que únicament podien ser evacuats infants, invàlids, dones, malalts i homes en edat no militar; la segona era que no es tindria en compte cap preferència ideològica per a l'evacuació.31 Major transcendència va tenir l'evacuació cap a França, tant per la seva proximitat com pel fet que el govern francés no va aplicar cap criteri restrictiu i va obrir els ports de l'Atlàntic a la rebuda de tota mena d'evacuats. D'aquests, fou especialment significativa la de les tropes que pogueren fugir a l'encerclament. Alguns dels vaixells emprats en l'operació d'evacuació van ser els Habana, Goizeko-Izarra, Cerinior, Marchauz, Chalot, Palmer, Cabo Corena, Galea, i Zorrozaure. Segons es desprèn de les notícies aparegudes a la premsa, varen portar a terme una evacuació molt viva i intensa, cosa que ens suggereix que la cadència dels viatges fou molt ràpida. Segons JeanClaude Larronde,32 arribaren al País Basc francès dues onades de persones per cercar refugi. La primera, des del principi de la guerra fins a l'abril de 1937, estigué constituïda per unes 40.000 persones que procedien de Navarra i de Guipúscoa. La segona, des de maig fins a l'octubre de 1937, les quantifica aquest autor en 115.000 que desembarcaren als ports de Pauilac i de la Pallice. Javier Rubio, per la seva banda, les incrementa fins 160.000.33 L'acollida que tingueren a França va dependre de la filiació política dels municipis i de l'actitud dels mitjans de comunicació. Quan aquests eren progressistes o d'esquerres, l'acollida oficial fou càlida i ràpidament s'hi establiren les 30 31 Vegeu la bibliografia sobre les expedicions d'infants bascos del capítol anterior. "Condiciones de protección". ABC, 1 de maig de 1937. 32 Larronde, J.C.: “Las repercusiones de la Guerra Civil en Iparralde”, a La Guerra Civil en el País Vasco, 50 años después, Bilabo 1987, p. 357 i ss. 103 dependències per a l'allotjament. Quan, tanmateix, els ajuntaments eren conservadors, no hi van voler saber res i, tal com va passar amb els diputats Delzangles i Ibarnegaray, s'adoptaren decisions que manifestaven una clara política bel·ligerant contra aquelles persones en nom d'una pretesa neutralitat. En aquesta línia, cal situar la posició d'una determinada premsa regional, la qual clarament afavoria els plantejaments franquistes, com el diari La Presse du Sud-Ouest i del setmanari, editat en euskera, Euskalduna. L'alt nombre de refugiades i refugiats bascos a l'estranger, 200.000 el desembre de 1937 segons el president Aguirre,34 va plantejar la necessitat de coordinar l'assistència que es realitzava amb els bascos residents fora del país, així com la de fer arribar mitjans de propaganda i de difusió dels plantejaments del govern basc a les colònies i comunitats basques d'arreu del món. Aquests nuclis tingueren una vida política interna molt intensa, ja que dins seu es va manifestar la divisió existent a Espanya. Per un cantó, els agents franquistes estaven interessats a fer-los decantar cap a les seves posicions; per un altre, el govern basc volia impedir-ho mitjançant una actuació dirigida a l'establiment d'una relació molt càlida i directa amb aquelles comunitats. És per això que va ser molt important de disposar, des del principi de la guerra, de la relació de residents i casals bascos a l'estranger i de fer-hi arribar l'opinió del govern amb la finalitat de poder contrarestar la propaganda franquista.35 L'emissora Unión Radio va emetre diversos espais informatius i Radio Emisora Bilbaína va tenir un programa específic amb notícies d'actualitat, que era emès a través les emissores EAJ-8 en ona normal i 2FP en ona curta, emissions que també foren realitzades en anglès, francès i, 33 34 Geneviève Dreyfus les avalua, a partir d’una font del Ministeri de l’Interior, en 150.000 persones. "La Solidaridad europea con los niños vascos". La Voz, 6 de desembre de 1937. Aquesta quantitat l'hem de veure amb reserves. Iñaki Anasagasti i Karlos San Sebastián en Los años oscuros. El gobierno vasco. El exilio (1937-1941), p. 36-37, la redueix sensiblement, i del mateix parer és Javier Rubio, La emigración...p. 194-195. 35 AHNS.PS-Madrid, Carpeta 809. Leg. 4549. El 16 d'agost de 1936 la Junta Extraterritorial del PNV de Chuquay va prometre lliurar la relació dels bascos residents. D'altra banda, el govern basc tenia un representant a París, dit Basterrechea, i un altre a Londres, a "Declaraciones del representante en París del Gobierno de Euskadi", La Vanguardia, 25 de maig de 1937 i 26 de gener de 1938, respectivament. 104 excepcionalment, en euskera i alemany.36 Posteriorment a la pèrdua del nord, la delegació d'Euskadi a Catalunya va tenir una emissora i, igualment, es va disposar de la presència d'un delegat del govern basc a la Subsecretaría de Propaganda del ministeri d'Estat i de l'emissió radiofònica d'un programa des de Barcelona.37 Com a punt final a l'exposició de l'obra de la conselleria d'Assistència Social del Govern d'Euskadi, resulta molt il·lustrativa la valoració que anys després de l'acabament de la guerra feia el lehendakari Aguirre: "La labor del Departamento de Asistencia Social contribuyó poderosamente a la paz social, reflejo también del sentido social de toda la obra del Gobierno y de la magnífica orientación dada a la Asistencia Social desde el primer momento. Estas son cosas actuales, porque indican a donde condujo nuestro Gobierno toda la ruta de su labor legislativa. La labor del Departamento de Asistencia Social llevó un método aplicable que es digno de tiempos normales, pero en las circunstancias excepcionales de aquellos días fue obligado y su resultado eficaz y ejemplar." 38 Altres institucions del nord d'Espanya, que van tenir un protagonisme al seu propi territori semblant al del govern basc, foren el Consejo Soberano de Asturias y León i el Consejo Interprovincial de Santander, Burgos y Palencia. Veritables òrgans de govern, donat l'aïllament en què es trobaven respecte de les autoritats màximes de la República, les seves actuacions varen estar condicionades per la manca de mitjans i els continus canvis a que estaven sotmesos com a conseqüència del desenvolupament de les operacions militars. Va ser especialment greu el problema dels abastaments. L'organisme competent per a resoldre-ho fou la Junta General de la Comisión Provincial de Abastecimientos de Asturias y León, que es trobava amb dificultats creixents, com a 36 37 Carmelo Garitaonandia: “La prensa y la guerra de ondas en Euskadi,” a La Guerra Civil..., p. 212. AHNS. PS-Madrid, Carpeta 477. Leg. 4363. 105 conseqüència de l'arribada de nous contingents de refugiats.39 La Junta, en sessió del 21 de desembre de 1936, va acordar la realització d'un cens de la població existent en la zona lleial indicant quina era l'autòctona i quina la refugiada, així com les disponibilitats de queviures per a cada municipi.40 A mitjan gener començaren a arribar les respostes dels secretaris municipals dels diversos concejos. Una vegada més, així doncs, els ajuntaments esdevenien els principals responsables d'atendre els milers de persones evacuades. Com a mostra de la situació existent als municipis, podem indicar els Del Valle, amb 699 habitants, que el 15 de gener de 1937 atenia 119 refugiats; Ribadesella amb 8.679 habitants, a 703 refugiats; Gozón amb 10.282 habitants, a 409 refugiats; Siero amb 34.273 habitants, a 3.590 refugiats; i Cabanes amb 3.889 habitants, a 254 refugiats.41 No resulten exagerades, així per tant, aquestes manifestacions de Belarmino Tomás, president del Consejo Soberano del juliol de 1937: "Hemos vivido también el éxodo trágico de las ciento setenta mil personas evacuadas de Vizcaya, que han sido recibidas en Santander y los pueblos de la montaña, con lo que esta provincia ha demostrado su capacidad de sacrificio, amor por la causa y abnegación." 42 L'agència de notícies Fabra transmetia l'agost de 1937 que "la población de Santander que en julio de 1936 era de 90.000 almas, actualmente es superior a 140.000, a consecuencia de los refugiados procedentes de Euzkadi." Tanmateix, resulta encara més impresionants les dades contingudes a l'informe sobre Santander que el Consejo Interprovincial de Santander, Burgos y Palencia va elaborar el 5 d'agost de 1937 per ser lliurat al govern de la República, a partir de les 38 Discurs pronunciat pel president Aguirre davant del Congreso Mundial Vasco, 1956. A El Primer Gobierno Vasco, p. 38. 39 AHNS. PS-Santander, Caja 194, exp. 7. Existeixen relacions numèriques de la presència de població refugiada provinent del País Basc, Galícia i Castella. 40 AHNS. PS-Gijón, Serie K, caja 49, exp. 6. 41 AHNS. PS-Gijón, Serie K, caja 49, exp. 4. 42 "Unas manifestaciones de Belarmino Tomás", La Vanguardia, 2 de juliol de 1937. 106 informacions obtingudes de l'Estat Major.43 Segons aquest, el racionament de la població era inferior al mínim necessari i, el que encara era pitjor: només hi havia reserves per subministrar a la població, queviures durant quinze dies. Vegem, tot seguit, les estadístiques que presenta el document. Quadre núm. 1: Informe sobre Santander. Agost 1937 Cens normal de població Capital " Refugiats de Palència, Burgos i León Refugiats d'Euskadi Total població civil actual 602.000 Augment I Cos de Exèrcit (Euskadi) Augment II Cos d'Exèrcit Augment Marina de Guerra Província Augments 101.000 319.000 16.000 166.000 67.000 58.000 800 125.800 182.000 420.000 I vegem el que fa referència a l'existència de queviures: Quadre núm. 2: Informe sobre Santander. Agost 1937. Racionament actual (grams) Per habitant Farina Oli, Súcre Arrós i Cafè Xocolata Patates Sabó mantega llegums Població civil Diari Setmanal Malalts Setmanal Extra per treball dur Setmanal Exèrcit Diari Setmanal 320 2.240 50 350 25 175 200 1.400 10 70 100 700 100 200 100 700 100 50 100 200 100 125 875 1/8 l. 17 10 75 43 300 2 onzes 57 400 50 Carn en Llet conserva 1/4 1 l 3/4 875 178 l. 75 200 43 SHM. Carpeta 1, Leg. 95. "Informe sobre el abastecimiento de la Provincia de Santander", 5 d'agost de 1937.Si no s'hi indica el contrari, tota la informació que presentem a continuació prové d'aquesta font. 107 Aquestes dades duïen una anotació per indicar que era un racionament del tot insuficient, tant per a la població civil com per a l'exèrcit. Això justificava l'encapçalament de l'informe, que era el següent: "La situación de Santander y Asturias es crítica, en cuanto a abastecimientos se refiere, treinta días de bloqueo están agotando las escasas reservas alimenticias y de no aplicarse urgente remedio, en muy pocos días la tragedia del hambre más espantosa será dueña del Norte." El sacrificio soportado por nuestros soldados y población civil especialmente, dificilmente será superado. Durante cerca de dos meses, la población civil como todo alimento, recibía doscientos gramos de arroz y cien de conservas, con 150 gramos de pan al día, durante seis días de la semana; fueron muy frecuentes los casos de inanición en los trabajos por insuficiente alimentación. En la actualidad desconfiamos que nuestra retaguardia fuera capaz de repetir tal sacrificio, téngase en cuenta que cedrca de doscientas mil personas evacuadas de Euzkadi por la caída de dicha zona, han cambiado totalmente la moral de esta retaguardia y nuestro juicio sincero es que una situación análoga a la anteriormente padecida, no sería soportada más de quince días." Tal gran nombre de persones acollides va exigir una administració de la despesa més racional; si des del juliol de 1936 els milicians havien rebut una gratificació i els seus familiars havien gaudit d'allotjament de franc, amb l'arribada dels refugiats procedents d'Euskadi i d'altres comunitats del nord, el Consejo va haver de modificar aquest criteri. La modificació fou publicada l'onze de gener de 1937, i va consistir en "que los familiares de los milicianos han de abonar una cantidad por el alojamiento en el convento de las Agustinas de Gijón, de la misma manera que quien trabaje." 44 44 “Consejo Soberano,” Avance, 11 de gener de 1937. 108 La disposició de la Consejería de Asistencia Social també es referia a la població acollida al Principat: "Los compañeros refugiados no comprendidos en las condiciones anteriores, o sea que no han percibido haber alguno ni están controlados por Sindicato alguno, seguirán con sus familiares atendidos en los refugios, haciendoles saber a todos que no deben mostrarse remisos a prestar su ayuda personal cuando sus servicios sean solicitados. Están comprendidos en este Decreto, igualmente, todos los ciudadanos en general que dependan de Asistencia Social y tendrán carácter retroactivo desdel el 1 de enero para aquellas refugiadas que hacen su vida en los Comedores de esta Consejería y tienen familiares militarizados o trabajan controlados por algún Sindicato. El consejero M. Llamedo." 45 Aquest paper principal dels ajuntaments es va tornar a veure en els moments finals, quan era imminent la desfeta i calia organitzar l'embarcament per evacuar el màxim nombre de persones possibles i la primera feina a fer fou fer sortir la població situada prop del front de guerra.46 El concejos tingueren la responsabilitat de participar en els preparatius bé col·laborant amb la Consejería de Asistencia Social del Consejo Interprovincial de Santander, Burgos y Palencia lliurant la tarja d'embarcament, o bé inscrivint els sol·licitants de passaport que emetia la Comisión de Evacuación de Asturias y León.47 Dels successos ocorreguts després de l'ocupació disposem del text d'una ordre d'assistència a les persones que havien de tornar a casa seva, dictada pel Cuartel General del Generalísimo. La brevetat del text no deixa de ser significativa, ja que no es planteja en cap moment la prestació 45 46 Ibídem. SHM. Carpeta 6, Leg. 854. Orden general para la organización del servicio de circulación en el territorio leal del Norte de España. 18 de juliol de 1937. "Se procurará restringir todo lo posible la residencia de personal civil en la zona de vanguardia ... Dentro del mismo orden de consideración se tratará se evacuar de esas zonas toda la riqueza agrícola, pecuaria e industrial." 109 d'auxili a tota la gent que ha de tornar. L'ordre diu el següent: "Resolviendo puede facilitarse ración de tropa a personas evacuadas de Oviedo que sea indispensable socorrer." 48 Tanmateix, aquest protagonisme de les institucions va ser l'excepció en els moments inicials de la guerra, donat que el procediment habitual d'evacuació durant les primeres setmanes del conflicte, va consistir en la fugida individual o familiar d'aquelles zones on s'apropaven els combats o la recollida dels infants per les columnes de milicians i el seu transport a la reraguarda, com és el cas d'Aragó. Un d'aquests casos, ja estudiat fou el del trasllat dels infants de Gelsa a Olot i a diverses localitats de la província de Girona per part de la CNT el 1936.49 Tal com hem tractat en el capítol anterior, fins a la centralització el març de 1 937 pel Ministerio de Sanidad y Asistencia Social en l'OCEAR de tots els serveis relacionats amb la població refugiada i, posteriorment, amb la que va tenir lloc a Catalunya, a l'agost del mateix any, amb la creació del Comissariat d'Assistència als Refugiats, va haver-hi una gran diversitat d'entitats que es van preocupar d'atendre els tres aspectes essencials que comportava la problemàtica dels refugiats: l'alberg en un lloc mentre s'organitzava l'evacuació; el transport cap al punt de destinació i, per últim, la instal·lació en el municipi d'acollida. Tot seguit veurem com això es va produir en el cas concret de Madrid que, per les dimensions que va adquirir, resulta una mostra a tenir en compte. 2.2. La política d'assistència del Govern de la República per a la població refugiada La primera disposició relacionada amb l'ajut als sectors més afectats pel conflicte que tot just s'iniciava la va adoptar el govern de la República pocs dies després de l'alçament militar. Ens referim 47 AHNS. PS-Gijón, F-2. La primera expedició, si fem cas de la notícia publicada per ABC el 6 de juliol, era formada un total de 1.747 persones que sortiren en el Melcon. 48 SHM. Serie Cuartel Ge neral del Generalísimo. Carpeta 9, Leg. 41. 49 Clavijo, J.: La població..... p. 37. 110 a la creació de la Junta Central de Socorro per una disposició del 29 de juliol de 1936. La seva missió consistia a encarregar-se de recollir i distribuir les aportacions solidàries fetes en una col·lecta pública per atendre les famílies dels combatents. Tanmateix, aviat es va fer patent la presència, a la capital, de milers i milers de persones que abandonaven espantades les seves llars davant l'avançament de les columnes dels legionaris i dels "regulars". Les organitzacions polítiques i sindicals varen crear, el 5 d'octubre, un Comité de Refugiados, que va ser reconegut pel Govern i posteriorment, el 13 del mateix octubre, va veure ampliat el seu abast en ser considerat com a Comité Nacional de Refugiados amb jurisdicció a tota Espanya menys a Catalunya i al País Basc. La realitat va ser, però, que va haver-hi una munió de comitès que durant mesos actuaren de manera autònoma, ja que l'atenció preferent de les autoritats estava centrada en les operacions militars. A Madrid els contingents per evacuar que no tenien cap altra alternativa eren allotjats a la Casa Albergue García de Paredes, anomenada així pel carrer on es trobava. Al càrrec de l'edifici hi havia un escamot de vigilància que es deia Águilas de la Libertad. Un altre indret d'estada era la seu de la Dirección General de Evacuación y Refugiados, carrer Núñez de Balboa, 66. Des dels magatzems de la Delegació, eren enviats els queviures per a l'alimentació dels instal·lats a la residència existent allà, així com el menú diari dels àpats, que es basaven fonamentalment en bacallà i arròs. Així, el 13 d'abril de 1938 els menús varen ser: Esmorzar: 50 racions de sopes d'all; dinar: 57 racions de mongetes, bacallà en suc i pa; sopar: arròs amb cigrons i bacallà i pa. Per als infants s'hi afegien dues racions de llet i per als malalts dues de brou i quatre ous. El 14 d'abril, commemoració de la República, el menú per esmorzar va ser xocolata amb pa; i per dinar i sopar el mateix: arròs amb mongetes i patates i per sopar va ser bacallà amb tomata i pa. El 15 d'abril: sopa d'all; truita de patates i pa, i potatge d'arròs amb cigrons i bacallà. El 16 d'abril: sopa d'all; potatge 111 de cigrons i bacallà amb suc; a la nit, arròs amb llenties. El 17 d'abril: xocolata amb pa; brou de macarrons, bacallà amb suc, i arròs amb llenties. El 18 d'abril: sopa d'all, cigrons amb bledes, bacallà fregit, i arròs amb mongetes.50 El proveïment de la Delegació anava a càrrec de la secció d' Abastos de la Presidencia del Consejo Municipal de Madrid.51 Tanmateix, la major part de les persones que esperaven l'evacuació eren instal·lades en habitatges particulars, sovint dels familiars que tenien a Madrid, i en centres escolars, edificis religiosos, hotels i, àdhuc, cinemes.52 El mitjà de transport més habitual per efectuar l'evacuació era amb òmnibus o amb camió que, sortien de Madrid i anaven fins a l'estació de Tembleque o El Romeral, on es podia prosseguir amb tren en direcció a la zona de Llevant o a Catalunya.53 En relació als mitjans de transport, la manca de camions fou posada de manifest pels Comités de Vecinos, una entitat controlada pel Partit Comunista, que va fer una intensa campanya de recaptació de fons per comprar dos centenars d'unitats, adquisició que resultà infructuosa.54 Donada l'escassetat de vehicles, la Consejería de Evacuación, segons consta en diverses fonts, va recórrer a la requisa d'un miler de taxis per suplir la manca de mitjans de transport. Aquests automòbils foren posats a disposició de la Consejería de Comunicaciones y Transportes. Els taxistes van rebre, com a compensació, el sou d'un milicià -deu pessetes-, mentre que la gasolina anava a càrrec de la Consejería de Evacuación. En el viatge de tornada havien de transportar 50 51 AHNS. PS-Madrid, Carpeta 1218. AHNS. PS-Madrid, Carpeta 1218. 52 AHNS. Així queda acreditat per les fitxes d'inscripció a l' oficina d'assistència social, Carpeta 809, lligall 4549, i alguns cartells editats, com un del 1938 que fa referència que eren lloc d'acolliment dels infants refugiats. 53 AHNS. PS-Madrid, Carpeta 1872. Podem establir, a títol d'exemple, el ritme de sortides i la direcció de les expedicions següents: El 28 de novembre van sortir dos òmnibus Hispano-Suiza des del refugi de García de Paredes en direcció Quintanar de la Orden amb 98 persones. El 30 aquests i un altra marca SAURER traslladen allà mateix a 181 persones. El 4 de desembre són 600 persones a València; el 10 varen ser 250 persones i van sortir des del Círculo de Bellas Artes; l'11 van a València i Barcelona 60 persones; el 15 són 127 persones a València, Tomelloso, Ciudad Real i Puertollano. El 19 van a Arenales, Barcelona, Linares i Valdepeñas 119 persones i, finalment el 23, són 38 persones destinades a Argamasilla i Tomelloso. Les primeres expedicions de refugiats a València varen arribar a finals de juliol i primers de setembre de 1936 procedents de Còrdova i Badajoz. 54 FPI. "Insistimos: ¡Camiones para Madrid!”, El Comité de Vecinos, 17 de gener de 1937. 112 queviures per a Madrid, lliurats a la Consejería de Abastecimientos. Tot seguit reproduïm uns fragments d'aquesta disposició:55 "De acuerdo con la Junta de Defensa y a propuesta del consejero de Comunicaciones y Transportes, vengo en disponer: Primero.- Por el Comité de Auto-Transportes se requisarán con la máxima urgencia mil coches taxímetros de la matrícula de Madrid, que serán puestos inmediatamente a la disposición de la Consejería de Comunicaciones y Transportes para que, de acuerdo con la de Evacuación, los utilice en el traslado de mujeres, niños y ancianos, a los puntos que oportunamente se determinen. Segundo.- Incautados todos los taxímetros de Madrid por las dos organizaciones sindicales, el acuerdo anterior se cumplimentará requisando 500 coches de la CNT y 500 de la UGT. Tercero.- Para el cumplimiento de este cometido, los conductores de estos vehículos percibirán el jornal diario de diez pesetas, sueldo de miliciano, que serán satisfechas con cargo a la consignación de la Consejería de Transportes y Comunicaciones de la Junta de Defensa. Cuarto.- Por la Consejería de Evacuación se facilitará la gasolina necesaria para realizar estos viajes." L'organització d'aquestes evacuacions inicials va ser responsabilitat del Comité Nacional de Refugiados y Emigrados, encara que les organitzacions polítiques i sindicals també col·laboraren organitzant expedicions que sortien dels seus respectius locals. Després del trasllat del Comitè a València va ser la Junta de Defensa, per mitjà de la Consejería de Evacuación, la principal responsable de les expedicions, tal com recull l'acord pres per aquell organisme el 24 de novembre: "...creada la Consejería de Evacuación en la Junta de Defensa de Madrid, corresponde a ésta disponer la evacuación de la población civil como viene haciéndolo y facilitar los medios 55 "Notas de la Consejería de Evacuación". La Vanguardia, 22 de novembre de 1936. 113 de transporte de los refugiados hasta Alcázar, en cuya plaza serán recogidos por el Comité Nacional de Refugiados, encargándose de distribuirlos entre las regiones leales" .56 L'acord disposava, a més, que, en sortir les expedicions des de Madrid, s'havia de fer una comunicació del nombre de persones que les composaven, hora aproximada d'arribada i vehicles. El Comité Nacional de Refugiados es comprometia a tenir preparat l'àpat i l'allotjament a Alcázar fins que tornessin a emprendre el viatge cap al lloc definitiu. Quant a les despeses, la primera part del trajecte anava a càrrec de la Consejería de Evacuación, i la continuació fins al lloc d'estada, a càrrec de l'esmentat Comitè. La precipitació d'aquestes primeres expedicions va ser molt gran. Ho coneixem per les pròpies recomanacions del Consejero de Evacuación de la Junta del 30 de novembre de 1936 i per les queixes que les organitzacions sindicals feien, com l'efectuada pel Comité Central Revolucionario de los Ferrocarriles MZA. en relació a les condicions que trobaven aquelles persones quan arribaven a Barcelona: "Desde que empezó la evacuación de Madrid y otras poblaciones próximas a la ola de barbarie fascista, venimos observando por lo que se refiere a esta estación una falta de organización para recojer y alejar a los exiliados de las ciudades que citamos, y se da el caso que la mayoría de las noches, tenemos que recojer a estas gentes desamparadas, teniendo que proporcionarles alimentación y cobijo, porque si las llevamos a las dependencias que hay destinadas por esa Conserjería (sic), muchas veces no las admiten alegando no haber alojamiento. 57 56 57 AHNS. PS-Madrid, Carpeta 1872. AHNS. PS-Barcelona, Leg.279/13, vegeu també al capítol 1 la nota d'UGT i la comunicació del Consejero a la Junta Municipal de la Casa del Pueblo. AHNS. PS-Madrid, Carpeta 1872. 114 Aquesta situació diferia notablement de les disposicions oficials, que encarregaven a les delegacions provincials del Comité Nacional de Refugiados tenir disposats els llocs d'acollida, així com obrir una fitxa per als caps de família amb tots els noms dels nouvinguts.58 Les condicions del transport de les persones evacuades foren, durant la major part de la guerra i segons es desprèn de les fonts, molt deficitàries.59 Els camions no estaven preparats per transportar passatgers i, tenint en compte l'estat de les carreteres, no cal imaginar com anava aquella gent amb aquesta mena de vehicles. La veritat és que les autoritats varen ser conscients d'aquesta situació i van esforçar-se a proporcionar els mitjans per tal de millorar aquestes circumstàncies, tal com es posa de manifest per l'interès a convèncer la població que seria evacuada amb les millors condicions. La premsa, en aquest sentit, va ser una de les eines principals per assegurar a la població que tenia garantida la manutenció en ruta, tant de menjar com d'allotjament, des de la sortida de la capital de la República: "Todas las personas que deseen ser evacuadas deberían inscribirse en las oficinas de Evacuación y Asistencia a Refugiados del Ministerio de Sanidad, sitas en el Paseo de la Castellana 19, la cual se encargará de su transporte gratuito, atención en ruta y alojamiento, de igual forma en los sitios donde vayan destinadas".60 En altres ocasions una nota de premsa informava de l'arribada de les expedicions al seu lloc de destinació, ja fos a la península, o bé a l'estranger, amb la intenció, pensem nosaltres, de donar confiança a la població de l'eficàcia de les expedicions.61 58 AHNS. PS-Castellón, Carpeta 64. La fitxa portava a més de la filiació, la població de procedència, la residència actual, l'ofici, els familiars acomp anyants i un apartat d'observacions. 59 Per un relat de les condicions de transport vegeu Alted, A. “Las consecuencias… p. 223-224. 60 "Evacuación". ABC, 28 d'abril de 1937. 61 "Evacuación". ABC publica, per exemple, l'arribada de 200 infants evacuats de Bilbao i Santander a Brussel·les el 25 d'abril de 1937 i el dia 30, d'aquells que ho havien estat de Madrid i que arribaren a Vic, Manresa, Oriola, Vilajoiosa, Arás de Alpuente i Camporrobles. 115 En aquesta fase de la batalla de Madrid, quan la situació angoixant del front feia preveure una immediata ocupació de la capital, la Junta de Defensa de Madrid va decidir accelerar l'evacuació del major nombre possible d'habitants. És per això que, a partir del 20 i 21 de novembre de 1936, es va estimular la sortida col·lectiva d'expedicions organitzades pels partits i sindicats, tot i que la seva realització concreta i la seva direcció seria de la Consejería. Una prova d'això la tenim a la nota apareguda a El Socialista el 4 de desembre: "La Casa del Pueblo de Madrid, de acuerdo con las Consejerías de Evacuación y Abastos, ha organizado un servicio de evacuación, que comenzará hoy, día 4, y que continuará en días sucesivos. Todas las organizaciones afectas a la UGT mandarán relación diaria a la Comisión Ejecutiva de la Casa del Pueblo, hasta las cinco de la tarde, de las mujeres y niños que desean hacer el viaje en las primeras horas del día siguiente. Las personas que deseen evacuar pasarán por sus respectivas Secciones, hasta las cuatro de la tarde, para figurar en dicha relación; siendo inútil fijar punto de destino, ya que el Comité de Refugiados procurará la distribución y atención debida a los evacuados."62 Segons l'Acta de la trobada de la Junta de Defensa de Madrid de 29 de novembre, fins a aquella data havien estat evacuades unes 250.000 persones, aproximadament. Per a aquesta magna empresa havien calgut 25.674 automòbils, 2.566 autocars i 239 trens amb un consum de 2.224.111 de litres de gasolina i 793 tones de carbó.63 En aquells moments, quan semblava inevitable l'ocupació de Madrid, a tenir lloc, efectivament, una veritable fugida massiva, tal com ho demostren les estadístiques d'evacuació elaborades pels sindicats. Com que aquests organitzaven la sortida per als seus afiliats i familiars, hi va haver molta gent que justificà un lligam de parentiu de segon i tercer grau, o simplement el fet de viure a la mateixa casa, per tal de poder integrar-se en alguna de les 62 63 AHNS. PS-Madrid, 1872. Informaciones, 26 de novembre de 1936 i El Sindicalista, 27 de novembre de 1936. 116 expedicions que sortien de Madrid.64 De la vivesa de l'evacuació, també se’n fa ressò la premsa catalanista: "A la capital continuen els treballs d'evacuació de la població civil no combatent, d'acord amb les disposicions dictades per la superioritat. Ahir sortien prop de 7.000 persones cap a diferents llocs. Avui han arribat prop de 250 autobusos per tal d'incrementar aquesta evacuació."65 La posterior estabilització del front, però, i la consegüent mentalització de què havia passat el perill, a més de les condicions penoses de les evacuacions, van fer que molta gent decidís romandre a la capital i que, per tant, el nombre de persones que integraven les expedicions comencés a baixar. Això va coincidir amb un canvi de titularitat a la conselleria i la seva posterior reestructuració. El titular fins llavors, Francisco Caminero del Partido Sindicalista, fou substituït per Enrique Jiménez de la Unión Republicana, el dia 1 de desembre de 1936. Com a secretari general de la delegació va ser nomenat, el dia 5, Teodoro López Serrano i, com a sots-delegat, Ruiz Huidoro. La conselleria fou reorganitzada en tres seccions: Secretaría General, Estadística i Negociado General de Evacuaciones. Un aspecte nou, anteriorment no prou ben contemplat, va ser el nomenament de responsables a les províncies per tal d'organitzar la ubicació de la població evacuada i atendre els problemes de proveïment per als milers de persones traslladades.66 L'organització general de la conselleria va quedar de la manera següent:67 Quadre núm. 3 Organigrama de la Consejería de Evacuación de la Junta de Defensa de Madrid Secció Personal Secció 1a. Secretaria Cap de Secció: Teodoro López, 2 auxiliars, una mecanògrafa, una General taquimecanògrafa, un secretari particular Secció 2a. Estadística Cap de Secció: Ricardo Vinos, un axiliar, una mecanògrafa Secció 3a. Evacuació Cap de Secció: Orencio Muñoz 64 AHNS. PS-Madrid, Carpeta 1871. Conté llistats de familiars d'afiliats de les diverses societats i federacions d'UGT de Madrid que volien evacuar, entre el 20 de novembre i el 24 de desembre de 1936. 65 "Continua intensament l'evacuació de la capital." La Humanitat, 14 de gener de 1937. 66 Ahora, 18 de desembre de 1936. 67 AHNS. PS-Madrid, Carpeta 2544. 117 Negociat núm.1 Salconduits Negociat núm.2 interior Negociat núm.3 exterior Sotsnegociat de combustible i Cap del Sotsnegociat: Vicente Olóriz, un auxiliar material Comitè d'Evacuació Exterior Un delegat del Comité Nacional de Refugiados, un de SRI, un de Creu Roja Espanyola, un de Creu Roja Internacional, un de Sanitat Militar, un de Servei Civil, un del Sindicat Nacional de Ferroviaris, un del Comitè Nacional d'Autotransport Negociat núm.4: Evacuació Cap de Negociat: Rafael Ballesteros, 2 auxiliars, una mecanògrafa d'infants Comitè d'Evacuació d'Infants Un delegat de la Junta de Protecció de Menors, un del Ministeri d'Instrucció Pública, un de Protecció a la Infància, un d'Assistència Social, un de l'Ajuntament Negociat núm. 5: Control de Un cap de negociat, 6 responsables de control, 2 mecanògrafes,12 Carreteres agents de control, 3 responsables de la Brigada d'Inspecció, 12 milicians de la Brigada d'Inspecció, 40 milicians de la guàrdia de control Cap de Negociat: Ramón Ripalda, 3 auxiliars, 2 mecanògrafes, una d'elles taquimecanògrafa Evacuació Cap de Negociat: Pedro Ramírez, 2 auxiliars, una mecanògrafa. Un representant del Comité de Casas Evacuació 2 auxiliars, 2 mecànics,23 xofers Els nous responsables van intentar de corregir els problemes que s'havien generat anteriorment, en especial el d'haver de preveure amb antelació els punts del trajecte on es proporcionaria la manutenció als components de cada expedició, així com els llocs per al seu allotjament. En relació amb això, cal esmentar un informe del 16 de desembre de 1936, elaborat pel responsable d'un grup destinat a Tortosa, on és esmentada com a una anomalia el fet de trobar-se tancada, a la nit, l'oficina del Comité Nacional de Evacuación, per la qual cosa no hi havia manera d'allotjar els evacuats. Per això, ell proposava que a València "debe haber un representante de la Casa del Pueblo para que esté en continuo contacto con el Comité Nacional de Evacuación". Aquest representant seria l'encarregat de trobar allotjament per a l'expedició que hagués sortit de Madrid, així com de proporcionar mitjà de transport al responsable de l'expedició per al seu retorn a la capital. En quant la manutenció de l'expedició, escriu: "También se presenta la dificultad de las comidas en el trayecto ocasionando con esto pérdida de tiempo pues los conductores no llevan comida y el responsable tiene que 118 preocuparse de facilitársela mediante vales del Comité del pueblo o del bolsillo particular. Además hay muchas familias que no llevan alimento alguno y es un cargo de responsabilidad para el responsable el llevar familias que no llevan con qué alimentarse." 68 Les mesures adoptades per verificar la identitat d'aquells que podien sortir de la capital i que podien tornar-hi es basaven en el lliurament d'un salconduit, que únicament podia ser convalidat per la Delegación de Evacuación quan els sol·licitants eren adults i per raons relacionada amb la defensa. El text de salconduit era el següent: "Junta de Defensa de Madrid. Ministerio de la Guerra. Consejería de Evacuación. La Junta de Defensa de Madrid autoriza a ... para que acompañado de ... y de ... pueda trasladarse fuera de la capital, al objeto de facilitar la defensa de la misma. Todas las Autoridades tanto Civiles como Militares, están obligadas a facilitar este traslado." 69 Pel que fa a les expedicions organitzades per sindicats, partits i altres entitats, s'havia de presentar un llistat amb la filiació de cada membre i demanar un salconduit col·lectiu o individual. Cada expedició havia de tenir un responsable que portava tota la documentació i havia de respondre davant del Comité Nacional de Refugiados.70 La valoració negativa d'alguns sectors de l'opinió pública demostra que aquestes mesures van originar tal controvèrsia que, àdhuc el president de la Junta, el general Miaja, va haver de fer una nota explicativa exhortant a l'evacuació per raons humanitàries i militars.71 68 AHNS. PS- Madrid, 1872. Cal esmentar que anteriorment, el 29 de novembre, el Comité Central Revolucionario de los Ferrocarriles MZA havia informat a la Conselleria d'Assistència Social de la Generalitat de Catalunya que els grups evacuats a la nit no trobaven allotjament a la seva arribada a Barcelona. AHNS. PS-Barcelona, Leg. 279/13. 69 AHNS. PS-Madrid, Carpeta 481. Leg. 4408. 70 Boletín de la Junta de Defensa de Madrid, 17 de desembre de 1936, a Aróstegui, J. i Martínez, J.A.: La Junta de Defensa de Madrid, Madrid 1984. 71 Aróstegui, J., Martínez, J.A. La Junta de... p.179. 119 Un altre tema objecte de discussió va ser el projecte del Comité de Evacuación de la Junta de Defensa de transportar infants a l'estranger, que va ser denegat taxativament pel Ministerio de Sanidad y Asistencia Social, el 23 de desembre de 1936:72 "Contestando a su comunicación telefónica respecto a la evacuación de niños a Francia, he de manifestarle que este Ministerio acepta con gusto toda colaboración de las entidades responsables para la mejor solución de este problema y por tanto la valiosísima colaboración de ese Comité. Pero precisa hacer constar que para que las expediciones ofrezcan todas las garantías sanitarias, económicas, pedagógicas y sociales ha de haber una organización única y este Ministerio recaba para sí esta responsabilidad y por lo tanto la dirección y organización de las expediciones. A tal efecto se ha organizado en Francia y se hará igualmente en los demás paíises el "Comité Único de Ayuda al Niño Español" a base de las Delegaciones de este Ministerio". El Subsecretario de Sanidad va haver de manifestar per mitjà d'un telegrama, el 15 de gener de 1937, el recordatori que el "Consejo Nacional Asistencia Social único organismo competente para organizar expediciones niños al extranjero." 73 No seria pas la darrera vegada que es presentaria un fet semblant, ja que el 5 de juny de 1937 el Ministeri així ho comunicava al Cap de l'Oficina Administrativa d'Ajut als Refugiats, fent-li avinent que Socors Roig Internacional no tenia autorització per fer evacuacions a l'estranger.74 La primera de les expedicions que sortiren des de Madrid fora d'Espanya, fou la del 21 de gener de 1937, segons es dedueix d'una comunicació del Frente Popular al Consejo de Evacuación de la Junta de Defensa, que deia: "Mañana por la mañana, a las 7,30 están citados para salir 300 muchachos que van a la primera expedición 72 73 AHNS. PS-Madrid, Carpeta 1508. AHNS. PS-Madrid, Carpeta 1508. 74 AHNS. PS-Barcelona, Leg. 279/8. La nota la va enviar el secretari general de l'OCEAR. 120 para Francia". Dels detalls de la seva organització se n'havia responsabilitzat el Comité Nacional de Refugiados. El 22 de gener de 1937 es va suscitar de nou, dins de la Junta de Defensa, la necessitat d'incrementar l'evacuació en vistes de la pèssima situació de l'abastament de Madrid. Tal com recull l’acta de la reunió d’aquell dia, els comentaris dels diversos consellers demostren bastant bé de la gravetat del moment: “Máximo de Dios: "En las colas hay tiros, la gente se pega... lo que no puede continuar es pasando hambre Madrid." Cazorla: "Hoy puede asegurarse que la mitad de la población casi no come." Miaja: "La solución está en acrecentar la evacuación." Jiménez: "Especialmente los evacuados a partir del 19 de julio, ponen una resistencia enorme y no hay posibilidades de que se marchen." Miaja: "Hay elementos para evacuar diariamente a diez mil personas y que no salen más que cinco mil." Diéguez: "Respecto a Evacuación, no se realiza porque la gente sabe que lo mismo que aquí va a pasar hambre en otros sitios y no tiene seguridad de que va a estar bien abastecida y esto hay que planteárselo al Gobierno con toda seriedad." La inutilització, el febrer de 1937, de la línia de ferrocarril que passava per Morata de Tajuña va complicar encara més la situació, ja que va coincidir amb una disminució notable dels mitjans disponibles per a l'evacuació.75 La pròpia ministra Montseny va haver de reconèixer davant del Comitè d'Higiene de la Societat de Nacions que: "Una de las dificultades con que tropezamos es la resistencia de los habitantes de Madrid a evacuar la ciudad. Se resisten a abandonar sus casas y hay que hacer inauditos esfuerzos 121 para lograr una perfecta evacuación, y se llegaría a la violencia si de sacar niños se tratara. El amor de los padres para con sus hijos es algo sorprendente y no permiten de ningún modo que se les arrebate a los seres más queridos. Se va logrando que depongan su actitud, porque va aumentando la evacuación en los sitios de más peligro." 76 El 25 d'abril de 1937 es va constituir l'Ajuntament de Madrid. La preocupació del consistori per la problemàtica que representava l'evacuació va ser present des de l'inici de la seva gestió, tal com reflecteixen les paraules pronunciades per l'alcalde de la Villa en el seu primer ban, intitulat "El nuevo alcalde saluda al pueblo de Madrid": "Me doy cuenta de cuánto cuesta a quienes tienen constituido su hogar y tanto cariño sienten por Madrid, el abandonarlo, aún cuando ésto suponga un sacrificio en beneficio del propio Madrid que tanto queremos (...) Es necesario, pues, que para poner a Madrid en condiciones apetecibles, y al mismo tiempo, para contribuir a la sanidad y abastecimiento, una parte del vecindario se disponga a cumplir las órdenes del gobierno, las indicaciones del Ayuntamiento, tendentes a la evacuación para evitar víctimas y facilitar la defensa." 77 Uns dies després, el 29 d'abril, va ser Leopoldo Polo, tinent d'alcalde de l'Ajuntament, qui, en declaracions a ABC, establia com a tasques més urgents del consistori les d'evacuació, sanitat i abastaments. Afegia, a més, que, donat que l'estiu s'apropava, calia posar fi als soterranis plens de gent i obligar-la a marxar. En la mateixa data, Frente Rojo va publicar en una secció del diari titulada Madrid, de la qual era responsable Mariano Perla, amb el significatiu títol de ¡Evacuación!, el que segueix: 75 Segons les actes respectives, el 19 de febrer, el conseller d'Evacuació només disposava de setze camions i el 23 de març de dotze autocars, una situació provocada per la manca de recanvis i la prioritat de les operacions militars. 76 AHNS. PS-Madrid, Carpeta 2389. Còpia apòcrifa d'un discurs celebrat al Comitè d'Higiene de la Societat de Nacions. Probablement de finals de gener de 1937. 122 "La evacuación de Madrid es un problema de Gobierno. La Junta de Defensa no pudo resolverlo y tampoco podrá el nuevo Ayuntamiento, por muy buenos deseos que abrigue. Solamente el Gobierno puede evitar que en Madrid estén quienes no debieran estar. Es un problema que tiene dos aspectos fundamentales: uno, lograr la evacuación mediante la existencia de transportes adecuados y la organización indispensable. Esto sí puede ser obra del Ayuntamiento de Madrid. Y otro, el más importante, conseguir que los evacuados vivan bien en el lugar al que se les lleve. La solución no está en disponer de nuevos refugios. Se trata de facilitar a los evacuados la manera de poder atender a sus necesidades por sí mismos." 78 Coincidint amb aquestes declaracions, una comissió formada per l'alcalde, el delegat d'abastaments, els regidors Sañudo i Alonso, l'interventor, un membre de la comissió d'Hisenda i un altre de la del Transport, va anar a València per tal de gestionar l'ajut econòmic del govern de la República per a la compra de queviures i l'organització de l'evacuació. L'alcalde volia que l'organització de l'evacuació passés íntegrament al municipi: "Esta comisión, a propuesta de Rafael Henche, gestionará del Gobierno la entrega de los servicios de evacuación para el Municipio y con las premisas de que en virtud de medidas gubernativas, todo ciudadano que salga evacuado, lo será en la confianza absoluta de que su hogar será respetado, para devolvérselo íntegro una vez acabada la guerra, y con la garantía de que antes de emprender el viaje sabrá su punto de destino, donde se procurará rodearle de las máximas seguridades de domicilio y subsistencias".79 Tanmateix, tal com hem vist en el capítol anterior, aquesta pretensió no va ser atesa pel govern de la República. Aquest, a través del Ministeri de Sanitat i Assistència Social, va centralitzar les atencions a la població refugiada amb l'única excepció de l'evacuació interior que, per ordre de 77 78 ABC, 25 d'abril de 1937. Frente Rojo, 29 d'abril de 1937. 79 Noticia apareguda a La Voz, 30 d'abril de 1937. 123 la Presidència del Consell de Ministres de 8 de desembre de 1937, va ser atorgada a l'Ajuntament de Madrid. D'aquesta disposició, únicament en restaven exempts els trasllats de població relacionats amb les operacions militars, que quedaven sotmesos al control del comandament de l'exèrcit.80 El primer pas vers la constitució d'una administració dependent del govern i que fos la responsable d'atendre la problemàtica de l'evacuació i assistència de les persones refugiades, fou la substitució del Comité Nacional de Refugiados amb la creació del Comité de Evacuación y Asistencia a Refugiados (CEAR), el 17 de febrer de 1937.81 Aquest coordinava les atencions a la població refugiada conjuntament amb la Junta existent a Madrid i les entitats del Front Popular. La situació va canviar substancialment amb la dissolució de la CEAR i la creació de l' Oficina Central de Evacuación y Asistencia a los Refugiados (OCEAR), que va ser instituïda amb la idea que fos, per una banda, una entitat integradora de tots els grups polítics i sindicals; i per altra, amb l'orientació d'equiparar el nivell d'assistència arreu del país, que s'iniciava des del primer moment que es plantejava evacuar unes persones.82 Per organitzar l’evacuació d'una tramesa de persones d'una localitat es començava amb la instal·lació de l'Oficina Ambulante de Evacuación. El llistat de les persones per evacuar era elaborat pel Cap de la Sección de Inscripciones. Tot seguit, a cada component de l'expedició se li lliurava una Tarjeta de Evacuación, que era canviada per la fitxa definitiva de refugiat quan arribava al punt de destí. La tarja indicava la filiació, els familiars que l'acompanyaven, la data d'evacuació i si el lloc 80 81 Gaceta de la República, 9 de desembre de 1937. La supressió del Comité Nacional de Refugiados havia estat demanada insistentment pel PCE, d'aquí e l comentari següent: "nos cabe la satisfacción de que el Gobierno legítimo de la República democrática se haya percatado de la insuficiencia de atribuciones que tenía el titulado Comité Nacional de Refugiados." FPI. "La evacuación de Madrid", El Comité de Vecinos, 21 de febrer de 1937. 82 La Dirección General de Asistencia Social va fer una publicació, que teòricament havia de ser quinzenal, però que va tenir una sortida irregular. Com a capçalera tenia el nom d' OCEAR, i el seu primer número va aparèixer a València, el 15 d'agost de 1937. De l'interès per presentar a l' Oficina Central de Evacuación y Asistencia a los Refugiados com un organisme independent, és prou significatiu el fet d'insistir en el número 6, 1 de desembre de 1937; en el 7, de l'1 de gener de 1938; i en el 8, de febrer de 1938, en el caràcter apolític i no proselitista de l'atenció que prestava a la població refugiada. 124 de residència havia estat triat de manera voluntària o forçada.83 A la part de darrera del document era consignada la data, el segell i els serveis prestats durant el trajecte d'evacuació per les diferents Oficinas de Etapa y Refugio.84 Un nou canvi en l'organigrama dels serveis d'assistència va venir per una ordre del ministre Aiguadé, que va crear la Secretaría General de Evacuación y Asistencia a Refugiados, nomenant com a primera responsable a Eladia Faraudo Puigdollers.85 D'ella dependrien les Oficinas de Etapa de Madrid i El Tembleque. Poques setmanes després, l'oficina de Madrid fou transformada en Delegación de Evacuación, quedant sota la seva subordinació l'oficina del Tembleque.86 Encara s'hauria de produir una nova variació orgànica el 1937 amb la creació a la capital de la República de la Comisión de Aprovisionamiento y Evacuación, que, presidida per l'alcalde, tenia funcions de coordinació i consulta amb la Delegación de Evacuación. Les expedicions que sortien de Madrid havien de travessar diversos punts de vigilància la responsabilitat dels quals era del Negociado nº 5 Control de Carreteras. Un d'aquests controls d'evacuació es trobava en l'anomenada Ciudad Fin de Semana, en el quilòmetre 12 de la carretera d'Aragó, on la persona evacuada canviava una butlleta lliurada per la delegació per un salconduit que duia el mateix número. La delegació disposava d'un destacament de transport propi, la Compañía de Transporte Automóvil de Evacuación, 87 compost per quaranta conductors. A aquests mitjans, se'ls n’afegien d'altres que podien formar part de l'Exèrcit, dels Ajuntaments o de les expedicions de queviures que anaven a Madrid, els quals, quan retornaven als seus llocs d'origen, transportaven persones evacuades. El combustible per aquests vehicles anava a càrrec de la Dirección General de Evacuación y Refugiados, que lliurava uns tiquets a la delegació ubicada a 83 AHNS. PS-Madrid, Carpeta 1630. Paradigma d'evacuació forçosa és l'ordenada, el febrer de 1938, quan es va manar el trasllat dels desafectes existents a la Companyia de Ferrocarril MZB. 84 AHNS. PS-Castelló, Carpeta 64 85 Gaceta de la República, 7 de juny de 1937. 125 Madrid per una quantitat determinada de itres a bescanviar a les estacions d'abastament de l CAMPSA. Els sortidors es trobaven a Madrid i a El Tembleque. Un dels problemes que més va condicionar l'evacuació va ser, justament, la manca de gasolina. Així es va veure a l'octubre, quan la Presidència del Consell de ministres va dictar l'ordre d'evacuació de la població que hagués arribat posteriorment al 18 de juliol de 1936. Aleshores, l'OCEAR va organitzar un servei d'autocars i camions coberts i amb bancs que podien transportar diàriament dues mil persones fins a Tembleque i a El Romeral. Des d'allà, sortien trens cap a València, Alacant i Cartagena en serveis alterns. No obstant això, tot estava condicionat per la disponibilitat de combustible: "Pero para poder realizar este servicio es necesario que urgentísimamente y por esa Secretaría General [la de l'OCEAR de València] se dé orden a la Campsa en Valencia para que la transmitan a su Agencia de Madrid que nos sitúe diariamente dos mil litros de gasolina en nuestros surtidores de Pardines y que también sitúe dos mil litros diarios en Tembleque para poder aprovisionar los autocares que han de hacer este servicio." 88 A més dels salconduits per formar part d'una expedició d'evacuació, en van ser lliurats uns altres per a desplaçaments provisionals f ra de Madrid, les sol·licituds dels quals havien de ser o avalades pels partits polítics o els sindicats.89 Després de presentar-lo a la Delegació, en cas de resposta afirmativa, s'atorgava l'autorització: "El Delegado de Evacuación del Ministerio de Trabajo y Asistencia Social autoriza a... (nom i lloc de trasllat). Valedero este salvoconducto 86 87 Gaceta de la República, 28 de juliol de 1937. Creada per Ordre circular del Ministerio de Defensa Nacional, el 9 de desembre de 1937. 88 AHNS. PS-Madrid, Carpeta 2001. 89 AHNS. PS-Madrid, Carpeta 481. El que lliurava Izquierda Republicana portava el següent: Solicitud de Salvoconducto (Avalado por IR). A la Delegación de Evacuación del Ministerio de Sanidad. Autorizo por nuestra parte al ciudadano... para trasladarse a... al objeto de... con un plazo de...días, os interesamos la expedición del oportuno salvoconducto. Importante: Es nula esta petición si no va autorizada y sellada por este Partido. 126 durante...días. Madrid...de...de 193".90 Únicament els salconduits lliurats pel Servicio de Información Militar (SIM) quedaven fora d'aquesta norma, ja que tenien validesa per ells mateixos sense haver de comunicar-ho al delegat. Tanmateix, a mesura que la situació a Madrid creixia en dificultats, els criteris d'autorització per atorgar salconduits provisionals de tornada a la capital foren cada vegada més restrictius. Així, van ser denegats els d'aquells que els sol·licitaven per efectuar tràmits administratius, de tal manera que a cada sol·licitud s'havia d'incloure l'afegitó: Declaramos bajo nuestra responsabilidad que el viaje para el que se solicita este salvoconducto no se relaciona con ningún asunto referente a Clases Pasivas.91 Cal dir, però, que, d'aquesta disposició, en quedaven excloses les vídues dels morts en combat.92 Una altra restricció es referia a les instàncies de salconduits per ser atès en un establiment mèdic, a Madrid.93 Una mostra en aquest sentit, la podem veure en el quadre següent, que reprodueix fidelment la font consultada:94 Quadre núm 4: Estadística de 1938 (enero-marzo) de la Sección de Sanidad, según informe del Delegado de Evacuación a la Directora General. Semana 17-23 enero 24-30 enero 31-6 febrero 7-13 febrero 14.20 febrero 21-27 febrero 28-6 marzo Solicitudes 36 19 21 51 70 51 64 admitidas ídem rechazadas 30 30 15 22 27 28 40 Informes favorables 10 8 11 34 27 29 48 Informes desfavorables 19 10 8 15 12 16 12 1 Evacuables especiales 7 (36) 1 (19) 2 (21) 2 (51) 15 2 2 Evacuación aplazada 1(70) 4 (51) 2 (64) Informes varios Fecha Informe 3 27.2.38 4 27.2.38 2 27.2.38 3 27.2.38 27.2.38 1 1.3.38 6 8.3.38 1 Entre parèntesi figura el total de persones que han tingut la mateixa autorització. De les dades anteriors, en podem conèixer tant l'aplicació pràctica dels criteris que feien denegar o autoritzar les estades a la capital, com la quantitat de sol·licituds presentades que tenen, a 90 91 AHNS. PS-Madrid, Carpeta 481. AHNS. PS-Madrid, Carpeta 481. La sol·licitud havia d'anar acompanyada del document d'identificació de la persona interessada, la tarja de racionament i la justificació del viatge. 92 AHNS. PS-Madrid, Carpeta 1166. 93 AHNS. PS-Madrid, Carpeta 1166. El 24 de maig de 1938 el delegat va telegrafiar el governador de Granada a Baeza: Para autorizar la estancia en Madrid de una enferma se ha de enviar a la Delegación certificado facultativo oficial con diagnóstico completo y después de informado del mismo por la Sección de Sanidad de Evacuación, se resuelve en consonancia. Vegeu l’expedient complet d’una sol·licitud de salconduit a l’Apèndix documental. 127 partir de la primera setmana de febrer de 1938, un creixement superior al 50% respecte a les dades precedents. Amb la finalitat de comprovar la veracitat de les sol·licituds, la delegació disposava, des de 1938, d'una Comissaria de Policia encarregada d'investigar les peticions de salconduits, en especial per anar a Madrid, fins i tot de les que venien avalades pels consells municipals dels llocs d'estada dels refugiats.95 Altres punts de control de l'evacuació estaven radicats a les diverses rutes de sortida de Madrid. Així, a Aranjuez, a l'anomenat Puente de la República, n'hi havia un, al davant del qual es trobava un escamot d'un cos armat especial que depenia de la Dirección General de Evacuación, el Batallón de Etapa, i al port de Contreras, an la carretera de València, on hi havia un altre control, la vigilància del qual estava al càrrec de la Columna de Marinería Andreu Lillo. Coneixem, d'altra banda, una proposta presentada pel cap del destacament d'Alcalá de Henares relativa a l'anul·lació dels existents a Canillejas, el ja esmentat Ciudad Fin de Semana, per tal que fos traslladat 25 quilòmetres en direcció Alcalá de Henares damunt del pont sobre el riu Torete. I una altra anul·lació, la del lloc de vigilància a San Fernando de Henares, a 16 quilòmetres per la mateixa carretera, que podia distribuir-se en dos punts: l'un al pont del Jarama i l'altre a l'estació de ferrocarril. No sembla que aquestes propostes haguessin estat acceptades, ja que les fonts continuen esmentant els destacaments originaris.96 Una altra mena d'evacuació era la que es produïa per ordre de l'autoritat militar com a conseqüència de les operacions bèl·liques. Com a paradigma, podem presentar la que es va fer el desembre de 1937 en diversos municipis de la Vall del Jarama, Arganda, Morata de Tajuña, 94 95 AHNS. PS-Madrid, Carpeta 1630. AHNS. PS-Madrid, Carpeta 1166. La delegació va fer un advertiment a l'alcalde d'un poble que seria denunciat als tribunals per avalar una petició fraudulenta. 96 AHNS. PS-Madrid, Carpeta 1630. 128 Chinchón, Villaconejos, Aranjuez, entre d'altres, a requeriment del Ejército del Centro. En concret, l'Estat Major d'aquest havia instat, el 6 d'aquell mes, a la delegació de Madrid, que fos designat un lloc per evacuar les persones d'aquesta zona. El criteri de prioritat establert fou que, primerament, havien de ser evacuats els voluntaris; a continuació, 1.500 forçosos entre els considerats desafectes i perillosos; tot seguit, els refugiats d'altres pobles i, finalment, aquells que no poguessin justificar el seu mitjà de vida.97 La Junta de Evacuación va contestar, el dia 9, que podien ser traslladats a Huelves, des d'on serien distribuïts a d'altres localitats. En algunes ocasions varen ser evacuades forçosament persones amb una conducta que era jutjada d'immoral i que eren expulsades de Madrid per ordre judicial. Un cas concret d'això va ser la imposició d'una multa de 5.000 pessetes a una dona, i el seu posterior foragitament, per prostitució i corrupció de menors. Una brigada especial de la policia es responsabilitzava de l'aplicació de les ordres d'aquesta mena.98 Finalment, aquesta brigada també havia de vigilar que les persones obligades a residir provisionalment a Madrid abandonessin la ciutat quan finalitzés el temps autoritzat o quan se'ls havia comunicat l'ordre de sortida.99 Quan un grup evacuat arribava al municipi d'acollida, cada component havia d'omplir la Ficha de Evacuación. En aquesta, s'hi consignava la filiació i un petit qüestionari destinat a conèixer, principalment, les característiques familiars, professionals i el nivell militar de cada individu.100 El qüestionari volia aclarir també si la persona evacuada havia de ser auxiliada per 97 98 AHNS. PS-Madrid. Carpeta 1626. AHNS. PS-Madrid, Carpeta 481. 99 AHNS. PS-Madrid, Carpeta 481. "Habiendo transcurrido con exceso el plazo otorgado al evacuado forzoso por Orden Superior..., con domicilio en la calle...,núm. ,piso... y que fue presentado en esta Delegación por el agente... el día... de... procede con toda urgencia sea detenido y entregado en el refugio de García Paredes n. 45 para su más rápida evacuación. En espera de sus noticias le saluda atentamente. El Jefe de Evacuación. Madrid... de...de 1937" 100 El qüestionari tenia les preguntes següents: "¿Posee pensiones? ¿Y propiedades? ¿Cuáles? Fecha de Evacuación. Medios de evacuación. Residencia actual. Domicilio. Fecha de entrada. Cabeza de Familia en nueva residencia. Familiares que luchan y apoyan. Familiares evacuados. Profesión. Calificación en su profesión.¿Tiene otras actividades? ¿Trabaja actualmente? Filiación y fecha sindical. Filiación y fecha política. ¿Ha ostentado cargo público? ¿Ha prestado servicios militares?. Cuerpo.Graduación. Situación 129 l'administració o, si al contrari, disposava de mitjans econòmics propis. Una vegada a la localitat d'allotjament, cada refugiada o refugiat era distribuït amb la seva família entre els habitatges habilitats pel Comité Local de Refugiados o, en cas necessari, era ingressat en un centre hospitalari. 101 Els centres d'acolliment, que havien estat oferts pel Consell Municipal, podien ser torres de famílies benestants, edificis religiosos (convents, seminaris, esglésies, etc.), masos i domicilis de persones dretanes o amb algun membre que havia estat declarat desertor. Més endavant farem esment dels problemes que va crear aquesta convivència forçada. La Dirección General de Evacuación y Refugiados, de la qual parlarem d'immediat, era la que lliurava els subministres a les subdelegacions de Guadalajara i El Tembleque, que els distribuïen a les residències d'acollida.102 La dieta alimentària durant l'any 1938 es basava en arròs, pa, mongetes, sopa de pasta, llet en pols, cigrons i bacallà.103 Els queviures procedents de l'exterior arribaven generalment als ports de la Mediterrània i des d'allà s'efectuava el repartiment per les diverses delegacions.104 Els comitès de refugiats de cada localitat disposaven de diverses vies de finançament. D'una banda, els fons obtinguts de les institucions, com ara els ajuntaments, que estaven obligats a socórrer les persones evacuades, o de l'obtenció de crèdits avalats pel Comité Nacional de Refugiados, quan aquest funcionava.105 I de l’altra, per les taxes sobre el preu de venda de militar. ¿Sabe leer? ¿y escribir? ¿Qué escuelas ha frecuentado? ¿Conoce idiomas? Vacunado contra...Fecha. ¿Padece alguna enfermedad crónica? 101 Per exemple, a València hi havia un hospital i una policlínica d’ús exclusiu per a la població evacuada. 102 AHNS. PS-Madrid, Carpeta 1218. Un ofici diu: "Tengo el gusto de remitir a Vd. la relación general de víveres que con destino a las atenciones de evacuación entraron en Madrid el día 10 del actual, y las relaciones de su distribución entre la Residencia de Evacuación de Madrid y las Subdelegaciones de Guadalara y Tembleque, a los efectos determinados en su oficio fecha 12 del actual. Madrid, 19 de abril de 1938. El Delegado de Evacuación". 103 AHNS. PS-Madrid, Carpeta 1218. 104 AHNS. PS-Madrid, Carpeta 1630. El 20 d'agost de 1938, per exemple, varen atracar al port d'Alacant els vapors "Kenfing Pool" i "Brandem" que varen descarregar 732.277 kgs. de queviures dels quals 730.000 varen ser retirats per la Inspección de Refugiados de València. 105 AHNS. PS-Alicante, Leg. 21. Expediente 8. Hi figura que en ocasió de la dissolució del Comité Provincial de Alicante a causa del decret del 19 de febrer de 1937, va lliurar al Consejo Provincial de Asistencia Social 50.000 130 productes de consum considerats de "luxe": cafès, pastissos, vi, begudes espirituoses, etc. Tot plegat va generar una comptabilitat que quedava reflectida en el Libro del Comité de Refugiados, en el qual restaven consignades les diverses partides d'ingressos i despeses, els girs postals rebuts per als refugiats i, en general, qualsevol moviment de caixa.106 Aquest sistema es va mantenir durant tota la guerra, amb algunes modificacions com la de maig de 1937, quan el cap de l'Executiu va decretar que els Consejos Provinciales de Asistencia Social havien de satisfer al Consejo Nacional de Tutela de Menores, el 12% del 5% dels ingressos obtinguts per les taxes sobres les entrades als espectacles. El decret va ser corregit el 14 de maig, en el sentit d'establir que del 80% del total recaptat, un 20% aniria al Consejo Nacional de Tutela de Menores i el 60% restant a la Delegación Provincial de Asistencia Social.107 Tot i això, unes setmanes després, el nou Govern va dissoldre les delegacions i va traspassar les seves funcions al Ministerio de Trabajo y Asistencia Social. A més, va ser possible obtenir fons de l'OCEAR, la qual, segons va publicar el primer de desembre de 1937, havia gastat set milions de pessetes en les diverses activitats que fins aleshores havia realitzat.108 Altres vies de finançament, foren les aportacions dels municipis on no hi havia ni refugiades ni refugiats i els segells de solidaritat que emetien les delegacions. En moments extrems, les delegacions van recórrer a l'intercanvi de productes.109 Un nou canvi organitzatiu representà l'establiment de la Dirección General de Evacuación y Refugiados, el 4 de gener de 1938, i la supressió de l'OCEAR, canvi que hem d'entendre com un senyal de centralització dels recursos assistencials amb l'argument de "dar mayor eficacia".110 Aquest rang li atorgava una jerarquia superior davant d'altres organismes, com els municipis o els de pessetes corresponents a un emprèstit sense interès efectuat pel Comité Nacional de Refugiados amb caràcter reembosable. 106 AHNS. PS-Alicante, Leg.45. Expediente 7. 107 Gaceta de la República. Decret de 14 de maig de 1937. 108 OCEAR, núm. 6, 1 de desembre de 1937. 109 AHNS. PS-Alicante, Carpeta 60. Es tracta de la documentació comptable de la Delegació Provincial d'Assistència Social. 131 la Generalitat. No és gens estrany, doncs, que en aquells mateixos dies el govern de la República es fes càrrec, en el Servicio general de Emigración, de les Inspeccions d'Emigració que havia instaurat la Generalitat al principi de la guerra "por ser materia reservada por la Constitución a la Administración Central" 111. En aquesta mateixa línia centralitzadora, el president Negrín va establir dies després un nou organisme, el Servicio de Coordinación e Información de Asistencia a Refugiados y Evacuados, amb la finalitat d'inspeccionar els serveis assistencials i elaborar propostes a la presidència del Consell. 112 La penúria que patia la societat espanyola i les dificultats de tota mena que afectaven el funcionament de les administracions a partir del 1938 es van fer presents als serveis d'assistència a la població refugiada de Madrid, tant pel que fa als proveïments com a les dependències.113 D'una banda, la residència del carrer García de Paredes va haver de deixar de funcionar perquè es va convertir en una caserna;114 d'una altra, la manca de recursos econòmics de la delegació de Madrid la va privar de dur a terme la seva activitat. Una sèrie de documents són bona mostra del problema. El 26 de febrer de 1938 el delegat comunicà a la Direcció General que havia ingressat a la delegació d'Hisenda, les 100.000 pessetes girades per ella, però que el dia 15 de març li pertocava rebre una quantitat semblant. El 17, però, va comunicar-li que no havia rebut encara els diners i que els necessitava urgentment. Tanmateix, la petició no va ser atesa, ja que el 3 d'abril va manifestar que havia hagut de disposar de 50.000 pessetes d'una suscripción de evacuados per fer front a despeses pendents i el dia 5 li enviava un telegrama a la Directora General de Evacuación y 110 111 Gaceta de la República, 6 de gener de 1938. Eladia F. Puigdollers va ser nomenada Directora General. Orden del Subsecretario del Ministerio de Trabajo y Asistencia Social, d'1 de febrer de 1938. Gaceta de la República, 2 de febrer de 1938. 112 Orden de Presidencia del Consejo de Ministros, de 27 de febrer de 1938. Gaceta de la República, 28 de febrer de 1938. 113 Vegeu a l'Apèndix documental tot allò relatiu a queviures i àpats distribuïts a Madrid. 114 AHNS. PS-Madrid, Carpeta 1218. Cosa que va passar el 15 d'abril de 1938. 132 Refugiados, Eladia F. Puigdollers, relativa a què no havien rebut fons des de feia un mes "siendo crítica la situación de esta Delegación." 115 Aquesta falta de mitjans econòmics a les delegacions per complir amb les seves funcions va ser general, tal com podem ratificar amb les dades contingudes a la comptabilitat de la Delegació d'Assistència Social d'Alacant. Primerament respecte dels ingressos obtinguts:116 Quadre núm. 5: Ingressos i despeses a partir del Libro Mayor de Asistencia Social . 1938-1939. Delegació d'Assistència Social d'Alacant. INGRESSOS Març Impost consum Donatius Impost comerç Impost cosum individu Dia d'haver Gener 1938 4.401'95 27.530 31.947'45 20.834'67 23.506'25 61.371 29.038'3 32.181'87 37.201 39.310'0 35.931'4 5 5 1.035 16.675'5 1.655 1.655'3 1.341'5 2.114'65 1.444'57 500 10 139'9 20 51.818'1 54.763'55 47.823'3 24.974'7 40.879'90 47.915'45 34.555'4 48.964'3 37.101'15 44.810'6 33.308'8 5 23.500 27.530 21.190 4.150 10.080 18.750 1.380 1.380 1.370 1.415 490 Abril Maig Juny Juliol Agost Setem. Oct. Nov. Desem. Febrer 32.068 179'8 32.206 635 Març 19.548'45 27.825'5 100 21.053'4 33.532'62 16.830'75 13.392'9 6 11.299'93 25.156'2 97.58'6 28.021'09 28.979'72 13.628'2 7.255'48 31.935'36 9.547'89 1 I ara, presentem les despeses: Quadre núm. 6: Ingressos i despeses a partir del Libro Mayor de Asistencia Social. 1938-1939. Delegació d'Assistència Social d'Alacant. DESPESES Roba i calçat 429'05 10.977'7 1.684'2 141'15 Refugi 11.588'95 13408'95 9463'38 7.222'67 5.243'1 9.110'34 7.813'05 6.290'9 6.807'97 5.382'74 6.578'13 7.627'98 núm 1 Refugi núm. 2 11.179'42 6.481'57 8.624'31 5.708'52 4.556'92 5.688'65 4.387'08 4.248'8 3.236'5 4.234'13 7.451'64 3.215'4 Refugi núm. 3 400'45 419'23 655'89 200 200 50 75 200 90'95 509'56 152'1 740'01 Refugi núm. 4 943'93 1.351'17 1.081'25 652 844'65 980'8 1.109'35 1.147'63 733'74 2.266'27 2.909'25 4.164'55 Queviures 44.369'57 86.973'47 63.868'1 26.692'3 27.426'4 14.351'4 29.740'3 15.051'05 11.209'05 16.929'7 30.876'9 45.854'6 5 3 Farmàcia.Funeràr 11.098 8.143'25 9.288'6 2.447'2 11.110'95 4.217'1 7.121'65 64'65 4.222'63 9.539'39 6.145'82 7.793'95 ia Transports 2.737'79 2.570'3 2.704 2.427'25 1.485 3.600 1.019 930 1.158 7.188'15 2.909'25 4.164'55 Vàries 33.081'85 22.309'4 21.346'7 25.502'06 19.755'8 32.181'87 33.482'95 33.088'88 30.804'7 22.009'0 15.580'1 9 9 4 2 3.403'23 1.754'52 2.599 48.663'8 6.793'15 2.599 18.767'3 9 De l'anàlisi del quadre corresponent als ingressos obtinguts per la delegació d'Alacant podem ressaltar-ne la tendència decreixent de tots els conceptes, destacant, en especial, l'enfonsament del 115 116 AHNS. PS-Madrid, Carpeta 1630. AHNS. PS-Alicante, Carpeta 60. 133 corresponent a consum individual i al percentatge sobre els havers. Cal pensar que en aquest fet hi tingué a veure tant la desintegració de l'administració en els moments finals de la guerra com a la carestia existent, que feia que la ciutadania restringís les seves despeses al mínim necessari. D'altra banda, podem constatar un relatiu manteniment dels ingressos sobre el consum col·lectiu, empreses, establiments, així com el generat per l'impost sobre la indústria i el comerç, si bé cal assenyalar les grans oscil·lacions del primer, que a l'agost proporcionava 61.371 pessetes i al setembre un 50% menys d'aquesta quantitat. Per últim, va ser prou evident la desaparició dels donatius, cosa explicable per les complicacions de tota mena que la població patia en aquells moments. Podem constatar, pel que fa a les despeses realitzades per la delegació, que algunes partides varen desaparèixer, com la de roba i calçat, segurament per la manca de diners i perquè es va adoptar l'orientació d'atendre amb total prioritat la compra de queviures i el manteniment dels refugis. Això no obstant, també podem advertir que les disponibilitats econòmiques van ser cada vegada més minses, però que, en qualsevol cas, els serveis d'ajuda varen funcionar fins al darrer dia de la guerra.117 A les dificultats generals cal afegir un altre problema, i és que, a partir de mitjan 1937, les autoritats van haver d'evitar els intents de tornar a Madrid de la població ja evacuada. Intents que es produïen per les dificultats que patien als llocs d'acolliment, malgrat que aquestes actuacions anessin en contra de les normes dictades per les autoritats, de les quals ja n'hem parlat al capítol precedent. Això es veu ben reflectit en un ofici del delegat al Jefe de los Servicios de Retaguardia y Transporte, on denuncia que els conductors dels camions que tornen a Madrid amaguen molt sovint dones i nens; és per això que demana: 117 FPI. "El Consejo Municipal", Diario de Almería, 6 de desembre de 1938, posa de manifest que l'Ajuntament distribuirà sis mil racions de 100 gr.. de pa entre els 12.269 infants censats pel municipi. 134 "dictar las oportunas normas o conminaciones al personal de conductores para que, en todo caso, eviten el transportar en vehículos militares personas que no se hallen provistas de los correspondientes salvoconductos para regresar a Madrid."118 Rogelio Alfaro, cap del departament de salconduits a Madrid, va haver de fer unes declaracions a la premsa per tal de convèncer que era del tot impossible autoritzar el retorn a Madrid, i per dir que, si malgrat aquest advertiment ho feien, els infractors trobarien múltiples problemes, essent-ne el principal que no disposarien de la tarja de raccionament. Acabava la intervenció d'aquest responsable explicant alguns intents de retornar a la capital que havien estat frustrats gràcies als controls de carreteres. Com a mostra anecdòtica de la situació, ho reproduïm. "Hay personas que han pasado entre cajas de tomates y sacos de patatas, soportando un peso enorme y corriendo el riesgo de morir asfixiados. Unas mujeres pasaron en un tanque de agua. Sólo traían fuera del agua la cabeza. Hace dos días han llegado dos mujeres en el interior de un tonel de vino, vacío claro está, pero ello no les privó que perdieran el conocimiento." 119 L'alcalde de Madrid també va sortir a la premsa per donar impuls a l'evacuació de la capital, tot i que introduint la necessitat que aquesta tingués el caràcter de forçosa, en vistes de les resistències existents entre la població de deixar la vila. Aquesta mesura coactiva havia de començar pels funcionaris jubilats i per aquelles persones que fossin sospitoses de deslleialtat a la República.120 Malgrat totes les mesures coactives, la realitat fou que l'oposició a abandonar la ciutat es va mantenir i, per tant, durant el 1938 les autoritats hagueren de dictar disposicions semblants, en especial el decret de 3 de gener de 1938, que obligava la sortida de totes les persones no adscrites 118 119 AHNS. PS-Madrid, Carpeta 1630. "El problema de la evacuación de Madrid". La Vanguardia, 24 d'agost de 1937. 120 "El Alcalde de Madrid propugna la evacuación forzosa de la población civil", La Vanguardia, 21 de setembre de 1937. 135 a serveis de guerra. Tot i això, aquest i d'altres tingueren una eficàcia limitada. La situació s'agreujà a conseqüència de la disminució de l'avituallament de queviures procedent dels ports de Llevant, que es trobaven afectats pels bombardeigs de l'aviació italiana i l'ocupació de Catalunya a principis de febrer de 1939. El desgavell que va ocasionar la presa del poder pel coronel Casado, que va trasbalsar les estructures administratives oficials durant les darreres setmanes de la guerra, va afectar igualment l'administració relacionada amb la població refugiada, una situació de la qual ja hem parlat en el capítol precedent. 2.3. Altres institucions assistencials En l'organització de l'assistència, van tenir un paper important les cases regionals existents a la capital d'Espanya. Així, coneixem, per un document del 6 d'octubre de 1937, que les entitats que organitzaven les evacuacions eren la Casa Regional de Múrcia y Albacete, Goya 4; la Casa Regional de València, Alcalà 42, i el Casal de Catalunya, Príncipe 23.121 Aquests casals col·laboraven com a centres d'inscripció per evacuar la gent de les seves regions i, tal com anunciava el Casal de Catalunya, oferien aquests serveis de manera gratuïta. Les persones originàries d'Euskadi anaven al refugi que el seu govern tenia a la capital i que es trobava al carrer Serrano número 77, des d'on havien establert un sistema d'assistència i evacuació propi des del principi de la guerra.122 A més de proporcionar un lloc d'acollida, el representant del govern basc, malgrat que oficialment era del Partit Nacionalista Basc, lliurava passaports per sortir a persones pertanyents a ordes religiosos, com les monges de les Oblatas del 121 AHNS. PS-Madrid, Carpeta 2001. A aquest llistat hem d'afegir la Casa de Cuenca, Príncipe 12, i la Casa de Asturias, que va organitzar una campanya d'ajut per a les persones evacuades d'aquella regió i que el 9 de desembre de 1937, segons publicà ABC, havia recaptat un total de 529.094'56 pessetes. 122 Un llistat de persones allotjades a AHNS. PS-Madrid, Carpeta 1218. 136 Santísimo Redentor, o de la Cruzada Pontificia.123 Dins del refugi, existia una organització interna que li permetia una certa autosuficiència. Hi havia, per exemple, una escola, tal com es desprèn de la sol·licitud que presenta un senyor per a què la seva filla hi pugui anar. El president del comitè basc del refugi, que durant el març del 1937 es deia Juan Basterrechea, tenia com a missió atendre les peticions d'allotjament en tant que no es resolia l'organització de l'evacuació.124 Un document encapçalat com a Propuesta de reorganización del Refugio, amb data del 7 de juny de 1937, presenta tot un seguit de mesures per reestructurar el refugi, fet que ens permet pensar que el seu funcionament no era del tot correcte.125 La proposta, que per la seva importància ha estat reproduïda a l'Apèndix documental, va ser presentada per un grup, la composició del qual desconeixem, encara que tot indica que eren persones que s'hi trobaven refugiades. Heus ací un resum del seu contingut. Primerament, es parteix de constatar que l'organització "adolece de innumerables defectos que están dando lugar a numerosas y diarias quejas (...) haciendo imposible la vida normal del Albergue." Tot seguit, són formulades les p ropostes, que es caracteritzen per demanar la dependència estricta del refugi de la Delegació, i la democratització de la seva gestió amb l'elecció d'una comissió de deu membres de la qual haurà de sortir una executiva de tres per aplicar els acords de la comissió. Aquesta, estudiarà el règim interior del refugi i, molt especialment, tractarà de la política d'abastaments, que en la nostra opinió és l'aspecte essencial que s'amaga darrera la proposta: "5º Sin perjuicio de los acuerdos de la Comisión, debe variarse fundamentalmente la política actual de Abastos, intensificando en cuanto sea posible la adquisición de mercancías, para cederlas a los albergados en mejores condiciones que hoy; es decir, cargando al artículo una 123 124 AHNS. PS-Madrid, Carpeta 161. AHNS. PS-Madrid, Carpeta 161. 137 pequeña cantidad en concepto de gastos generales y previsión, sin pretender en manera alguna el menor lucro. Si esto no diera resultado, cesión directa a algún particular, que se comprometa al abastecimiento del Refugio y demás vascos que figuran en el Censo de esa Delegación." La proposta finalitzava demanant la fi de les desigualtats existents en l'atenció mèdica que feien els facultatius i millorar el servei que prestaven. Quant a la resta de centres regionals, cal dir que sovintejaren els seus comunicats de premsa que informen de l'organització d'expedicions i demanen que la gent interessada s'hi inscrigui.126 Aquesta activitat és ratificada per un informe del comissari de la Brigada especial de la Delegació d'Evacuació destinat al delegat, en el qual l'informa que les entitats des de les que surten les expedicions són el cine Salamanca, la Casa Regional de Murcia y Albacete, la Casa de València i el Casal de Catalunya.127 En relació a la contribució dels centres o casals regionals en la resistència de Madrid, trobem una falta total de m onografies. Això és especialment important en tot allò referent al Casal de Catalunya. També va col·laborar en l'evacuació, el Frente Popular de Madrid, el local del qual es trobava al carrer Jorge Juan 20, facilitant informació i inscripcions per expedicions que, en una nota de premsa publicada a ABC el 7 de maig de 1937, deia que eren diàries, gratuïtes i realitzades d'acord amb la Delegació a Madrid del Ministeri de Sanitat. D'això, en podem deduir l'existència d'una estructura organitzativa exclusiva p fer sortir de Madrid el major nombre de persones. er Aquesta estructura començava pels anomenats Comités de Barriada. Comisiones de Casa, que 125 126 AHNS. PS-Madrid, Carpeta 1218. "Evacuación", ABC, 25 de juliol de 1937, organitzada per la Casa de Murcia y Albacete sortien expedicions diàries; la Casa de Cuenca, a "Servicio de evacuación de la Casa de Cuenca", en fa un semblant, al mateix diari, el 20 d'agost; i l'11 d'octubre, el Casal de Catalunya a Madrid informa, també a ABC, que el servei d'evacuació de les seves oficines és gratuït. 138 tenien la funció de lliurar un full d'evacuats amb un qüestionari, reproduït a l'apèndix documental, a cada cap de família per tal de complir amb les ordres que des d'Evacuació s'havien impartit; a fi de garantir el seu acompliment, els porters dels immobles eren encarregats de comunicar les directrius als veïns i de vigilar que no s'instal·lessin persones no autoritzades.128 La publicació de El Comité de Vecinos servia per difondre consignes i per implicar tota la ciutadania en l'evacuació.129 El Front Popular de la capital es va encarregar igualment des de la seva oficina del carrer Fortuny 19, de lliurar impresos a aquelles persones que volien demanar un passaport per traslladar-se a l'estranger. La Dirección General de Seguridad havia pres la decisió, en efecte, de facilitar l'obtenció d'aquest document a dones, infants i persones grans que volguessin sortir d'Espanya.130 La participació del Front Popular en l'organització d'expedicions per marxar de Madrid va ser molt activa, tal com queda demostrat en el gran nombre de notes de premsa que va publicar en relació a sortides de grups d'evacuats de Madrid. Aquest fet ens permet pensar que va tenir un paper creixent en aquesta tasca, tal com els mitjans de comunicació van reconèixer.131 Aquest protagonisme, a més de les rivalitats partidistes, que provocaren el trencament dels comitès de veïns,132 va suscitar recances entre l s organitzacions polítiques i el govern, posat de e manifest en la publicació d'una nota que pretenia aclarir el seu paper en relació el govern: "El Frente Popular no es una organización de Estado, ni un Estado dentro de otro. Ni su Comité nacional va a autocrearse facultades legislativas o ejecutivas, como no permitirá que, en nombre suyo, nadie intente substituir a las autoridades legítimas o a las instituciones oficiales de la nación, de las provincias o los Municipios" 133 127 128 AHNS. PS-Barcelona, Carp. 2001. Leg. 2567. "A los comités de vecinos y porteros". ABC, 8 de juliol de 1937. Vegeu també la legislació al respecte tractada en el capítol corresponent. 129 Com a paradigma, FPI, "En torno a la evacuación de Madrid", El Comité de Vecinos, 28 de febrer de 1937. 130 "Evacuación al extranjero". ABC, de 4 de juliol de 1937. 131 "Los beneméritos servicios del Frente Popular". ABC el 30 de març de 1938. 132 FPI, "Los Comités de Vecinos al servicio del Frente Popular", El Comité de Vecinos, 7 de febrer de 1937. 133 "Un Manifiesto del Frente Popular". ABC, 2 de diciembre de 1937. 139 Altres entitats que varen participar en l'evacuació varen ser la Creu Roja i Mujeres Antifascistas. La primera es preocupava de tots els tràmits i de proporcionar els mitjans de transports, com podem constatar en la notícia apareguda a l' ABC el 3 de setembre de 1937, que comunicava l'arribada de quinze autobusos per evacuar Madrid.134 Una altra de les seves funcions era la de transmetre les notícies dels infants refugiats a l'estranger per les institucions republicanes, així com l'allotjament d'expedicions que anaven sota la seva protecció, com va ser el cas de la de dos cents infants i un nombre semblant d'adults amb els seus fills que van anar a Bèlgica.135Aquesta activitat va esdevenir un fet regular, segons ens indica la notícia que segueix: "Servicio de Evacuación de la Cruz Roja: Se efectuarán dos viajes semanales a Valencia con espléndidos autocares de la institución, los martes y sábados. Pidan detalles, de cuatro a seis de la tarde, en el Paseo del Cisne 18".136 La Creu Roja també es preocupà de la localització de persones refugiades buscades pels seus familiars, com és el cas d'una gestió efectuada davant el Delegat d'Evacuació a Madrid per trobar dos infants.137 A més d'aquestes actuacions, que es troben dins de la línia tradicional del treball humanitari que caracteritza la Creu Roja Internacional, el seu delegat a Barcelona, Roland Martí, va escriure a tots els municipis catalans demanant, tal com recull una font trobada a l'Ajuntament d'Olot, el lliurament de la relació de persones refugiades a la localitat. Una gestió que fou argumentada perquè així podrien rebre i distribuir la correspondència que arribava.138 134 Cal tenir present que durant la guerra, va funcionar un Comité Central de la Cruz Roja española, reconegut pel govern de la República, i el Comité de la Cruz Roja española, que ho estava pel govern franquista. 135 "Llegada de refugiados a Bélgica". ABC, 3 de juliol de 1937. 136 "Servicio de Evacuación de Cruz Roja". ABC, 6 de desembre de 1937. Encara que aquesta activitat es va interrompre a finals d'any per reanudar-se el 3 de febrer, segons publicà el rotatiu el 30 de gener de 1938. 137 AHNS. PS-Madrid, Carp. 1218, leg. 2911. 138 AMO. Comité International de la Croix Rouge , 29 d'abril de 1938. Administració General. Corporació Municipal. Per a l’actuació de la Creu Roja Internacional durant la guerra d’Espanya, vegeu: Rapport compleméntaire sur l’activité du CICR relative à la guerre civile d’Espagne (du 1er juin 1938 au 31 août 1939) et ses suites. Genève, mai 1948.) 140 Mujeres Antifascistas s'encarregà, principalment, de l'evacuació interior dels infants. Segons les dades publicades per ABC el 26 d'abril de 1937:139 "en Alicante hay 9.911 n iños evacuados de las zonas de guerra; en Murcia 3.430, en Castellón 2.727, en Valencia 13.761, un total por tanto de de 31.829. A este número hay que añadir los millares que se encuentran protegidos en otras regiones, como los que defiende Cataluña, donde viven en colonias modelo, como la de Pedralbes" . Unes dades que ens portaran a tractar de les polítiques d'assistència relacionades amb aquest sector de la població. 2.4. Polítiques assistencials específiques: infants, joves, i dones embarassades Les autoritats, partits i sindicats, van considerar prioritària l'evacuació dels infants de les zones de guerra, tal com hem presentat en tractar de les evacuacions de Madrid o les realitzades per les columnes anarquistes al front d'Aragó. En el mateix sentit, actuaren les institucions regionals i del govern de la República, per mitjà de les seves institucions oficials. Tot seguit, ens detindrem en aprofundir en les característiques concretes d'aquestes evacuacions i en especificar les institucions que se'n feren responsables. Quant a la seva tipologia, hem de dir que es van efectuar evacuacions col·lectives d'infants, és a dir, quan totes les nenes i nens d'un centre escolar o d'una institució d'acollida, que depenien d'un centre escolar o del Patronato Tutelar de Menores, eren desplaçats a lloc segur. Podem esmentar, a tall d'exemple, les criatures dels col·legis madrilenys La Paloma o Maestro Ripoll, allotjats a Girona i Aldaia respectivament. O l'expedició que va anar a Ginebra formada pels alumnes de la Escuela de Cerámica del Ayuntamiento de Madrid, i la colònia d'orfes del Ministerio de 139 "Los niños y la República". ABC, 26 d’abril de 1937. 141 Hacienda, que s’havia situat a Candelario. En aquest cas, qui se'n va responsabilitzar va ser el Ministerio de Instrucción Pública i el Consejo Nacional de Tutela de Menores. Aquests tenien, per decret de la Presidència del 4 de gener de 1937, i una ordre posterior del Ministerio de Sanidad y Asistencia Social del 25, la responsabilitat d'aquestes funcions fins que el 28 de juny de 1937 un nou decret va establir la competència exclusiva del Departament d'Instrucció en l'organització, direcció i manteniment a Espanya i a l'estranger de les colònies, guarderies i residències infantils, escuelas-hogar i dels col·legis de reforma.140 També existien instal·lacions específicament dedicades a una finalitat concreta, com el Refugio Ramón y Cajal que atenia els infants a punt de ser evacuats a l'estranger o que havien estat abandonats per la seva família o la que els havia acollit. Catalunya va ser l'excepció en l'aplicació d'aquesta normativa, ja que la Generalitat i les organitzacions obreristes van tenir els seus propis centres d'acolliment i el ministeri, a través de la Delegación de Colonias de Cataluña. Una situació que es perllongaria després del maig de 1938, quan va ser creat el Consejo Nacional de la Infancia Evacuada (CNIE).141 L'article segon de l'esmentat decret instituïa la Delegación de Levante amb un delegat general i cinc departaments que eren els següents: * Residencia y Evacuación. * Abastos. * Economía y Administración. * Personal y Orientación Pedagógica. * Sanidad. 140 AHNS.PS-Madrid, Carpeta 1560. Podem esmentar el fet que el Consejo Nacional de Tutela de Menores havia enviat a Vilborde, municipi industrial de les rodalies de Brussel·les, una colònia d'orfes. Per a una visió més detinguda sobre les colònies d’infants refugiats a l’estranger, vegeu, Marques, P.: Les enfants espagnols refugiés en France (1936-1939). París, 1993. 142 Les províncies de Castelló, València, Alacant i Múrcia depenien d'aquesta delegació. La d'Albacete, i les regions de Castella la Nova i Andalusia, de la Delegación Centro-Sur. A partir de la correspondència entre els serveis d'evacuació de Madrid i el Consell Nacional de la Infància Evacuada, és possible d'apropar-nos al sistema de funcionament d'aquests organismes. La tasca primordial d'una delegació era persuadir les famílies dels infants perquè els deixessin evacuar. Una empresa que fou cada vegada més feixuga per les reticències de les famílies a deixar anar les seves criatures. Quan, finalment, la delegació arribava a tenir un nombre significatiu de nois i noies i podia organitzar la sortida d'una expedició, el delegat comunicava al Consell, la seu del qual estava radicada a València, si la seva destinació era el Llevant o altrament Barcelona, així com el nombre dels seus components i edat corresponent. Quan arribava l'autorització d'aquest organisme per efectuar l'expedició, aleshores es produïa la sortida.142 A més de les expedicions d'infants d'un mateix centre escolar o d'assistència, se n'organitzaren de nenes i nens que provenien de la mateixa localitat a través dels Consells Municipals; sense comptar les que eren originàries d'una mateixa comunitat i que, aleshores, anaven a càrrec de les autoritats corresponents. Hi va haver actuacions coordinades entre les organitzacions creades específicament per evacuar la població infantil i els organismes oficials. Una d'aquelles entitats fou Pro Infancia Obrera, organitzada per iniciativa de la CNT, que va tenir un paper destacat en l'evacuació dels infants madrilenys.143 Els infants eren allotjats en albergs o residències, que eren considerades colònies infantils. Foren molt nombroses. Unes havien estat fundades per iniciativa del Ministerio de Instrucción 141 El trasllat del govern de la República a Barcelona va motivar la supressió de la Delegación de Colonias en Cataluña i l'assumpció de les seves competències pel Consejo Nacional de la Infancia Evacuada. Gaceta de la República, de 31 de maig de 1938. 142 AHNS. PS-Madrid, Carpeta 1630. El 7 de març de 1938 el delegat telegrafia que té preparada una expedició d'infants que sortiran el dia 9, autoritzada, però el 29 d'abril el CNIE denega la sortida donat que està rebent nenes i nens evacuats de Castelló. 143 Vegeu "Ayuda a Madrid. Un llamamiento de Pro Infancia Obrera." La Vanguardia, 4 de maig de 1937. 143 Pública, com l' Hogar-Escuela Asturias que ocupà la finca El Puchet o l'anomenada Lina Odena. El ministeri va fer una activa campanya de promoció de les seves colònies, propagant missatges com aquests:"¡Peligro! Alejad a los niños de Madrid. En las colonias del Ministerio de Instrucción Pública podran jugar en jardines." o com aquest altre: "Los niños no deben sufrir los horrores de la guerra. En las colonias del Ministerio de Instrucción Pública tendrán salud y alegría."144 Altres colònies havien estat creades pel govern d'Euskadi, que n’organitzava el funcionament. Com a paradigma d'aquestes, podem esmentar l'Escuela Ferrer Guardia de València. Per la seva banda, la CNT va crear, a Barcelona, unes colònies d'infants que provenien d'una regió concreta, tal com reflecteix la seva denominació, d' "Asturias", o les d' "Euzkadi" i "Basconia", que anaven a càrrec d'un organisme de la central anomenat Comité de Ayuda a Refugiados Confederados del Norte en Cataluña.145 També hi varen crear les Guarderias Infantiles de la SIA (Solidaridad Internacional Antifascista), les quals podien ser de tres tipus: Jardín de Infancia, que acollí infants fins els sis anys; Hogar infantil, denominades així les que es feien càrrec dels nens i nenes entre set i catorze anys. I, per últim, la Residencia de estudiantes refugiados acollia, en règim d’internat, joves de quinze fins als 17 anys.146 La Unió General de Treballadors va participar també en el sosteniment de les colònies d'infants, com la de Sant Pere de Galligans de Girona, amb més d'un centenar de refugiats,147o la d'Olot que tenia acollit un total de trenta-tres criatures pertanyents al Consejo Nacional de Tutela de 144 145 Zafra, E. et alii: Los niños españoles evacuados a la URSS (1937). Madrid 1989. AHNS. PS-Madrid, Carpeta 1560. Cal fer notar que la delegació del govern d'Euskadi va manifestar que no intervenia per res en el manteniment d'aquestes colònies. 146 Vegeu, Marques, P.: Les enfants…, p. 45 i ss. 147 AHG. Comissaria Delegada. Arxiu Històric de Girona. 144 Menores.148 Entitats estrangeres, com el National Joint Committee for Spanish Belief (NJCS), organitzaren una colònia a Puigcerdà.149 El nombre de colònies infantils és molt difícil de concretar donat que n'existien arreu del país i que depenien de diversos organismes i entitats. El setembre de 1937 Alícia Alted esmenta un total de 158 colònies col·lectives a partir de les dades que proporciona Regina Lago, responsable de la secció Organización del régimen pedagógico de la Delegación Central de Colonias.150 A Frente Rojo trobem la dada que "Ajut Infantil de Reraguarda", organització controlada pels comunistes, tenia al seu càrrec setanta colònies.151 Pierre Marques recull una font de la Delegació espanyola de la Infancia evacuada, que estableix la quantitat de 160 colònies, amb un total de 8.652 infants acollits, distribuïts per regions.152 El mateix autor es fa ressò d’unes declaracions del ministre Jaume Aiguader, avaluant el nombre de colònies en tres-cents vint i de les quantitats que va donar Ester Antuch, directora de Primera Enseñanza, l’abril de 1938: dues-centes tretze colònies amb prop de quinze mil infants acollits. Per a Marques, el nombre global dels infants allotjats en colònies seria prop de cent mil, a partir de les despeses que dedica el Ministeri d’Hisenda al seu manteniment.153 Les condicions per ingressar en una colònia van variar notablement. Al principi de la guerra no hi havia exigències de cap mena, simplement calia ser d'una família avalada per una organització antifeixista; però després calgué el compliment d'alguns requisits, tal com els requerits pel Centro Asturiano de Barcelona, que eren les següents: "1º Certificado de no tener enfermedad contagiosa. 148 149 AMO. Administració General. Corporació Municipal. "Niños de Madrid puestos a salvo", La Vanguardia, 26 de juny de 1937."Es muy grato poner de relieve que es precisamente el NJCS inglés quien ha hecho una labor admirable con los niños de Bilbao, el que inicia, con esta expedición de 32 niños, de ambos sexos y de diferentes edades, el grupo de colonias de niños que constituirá la ciudad infantil de Puigcerdá, que tanto interés ha despertado en el extranjero." 150 Alted, A.: Las consecuencias…, p. 213. 151 "La magnífica labor de Ajut Infantil de Reraguarda". Frente Rojo, 12 de desembre de 1937. 152 Marques. P.:Les enfants…, p. 198-200. 145 2º Los niños han de ir pelados al rape. 3º Las niñas "a lo muchacho". 4º La ropa interior y exterior limpia. 5º Llevar una muda de cambio limpia. 6º No se podran dar de baja de la colonia sin orden del Centro. 7º Si no pueden cumplir alguna de estas condiciones que lo comuniquen por escrito." 154 De tota manera, encara el novembre de 1937, la Federación de Empleados de Oficinas de España-UGT posava un anunci convocant places d’una llar d'infants per als seus afiliats evacuats a Barcelona.155 Una altra mena d'infants eren els qui acompanyaven la seva família i que, en arribar al lloc de destinació, eren allotjats amb ella. Amb tot, quan la situació d'escassetat es va generalitzar, moltes famílies van demanar que els seus fills o filles fossin internats en una colònia. També es donava el cas que arribaven criatures sense família o que, en el decurs del trajecte, fossin abandonades o que es perdien. En aquest cicurmstàncies, hi havia la possibilitat que fossin adoptades per una persona del país. Les autoritats, al principi de la guerra, no plantejaren molts obstacles per aquestes adopcions, al contrari, les van promoure com un gest de solidaritat ja que eren considerades com una mesura conjuntural que duraria fins que s'acabés la guerra. Es pensava que la recollida d'aquells infants seria per poc temps, així que n'hi havia prou amb la presentació d'un aval: "Comité de Defensa de la Barriada de la Barceloneta al compañero Martínez Cuenca: Le agradeceremos atienda a la portadora de la presente, sobre el caso que ella le expondrá. Se 153 154 Íbid., p. 39. AHNS.Servicio Militar. Caja 2.465. 155 Federación de Empleados de Oficinas de España. UGT. Residencia para niños de evacuados. Hijos de compañeros federados. La Vanguardia, 14 de novembre de 1937. 146 trata de una obra benéfica, ya que quiere adoptar una criatura. Saludos. Barcelona, 5 de octubre de 1936." 156 En la mateixa línia hi podem trobar el següent comunicat que fou publicat per l'Ajuntament d'Olot: "Consell Municipal d'Olot. Departament de Sanitat i Assistència Social. Anunci. El Departament de Sanitat i Assistència Social del Consell Municipal, posa en coneixement de tots els ciutadans que vulguin recollir algun infant procedent de les zones del front de guerra, passin per les oficines d'aquest Departament, instal·lades a l'edifici de l'antic Casino Olotí, de 10 a 1 del matí o de 3 a 7 de la tarda, en termini de tres dies, a comptar de l'actual. Ço que es fa públic per a general coneixement. Olot, 26 d'octubre del 1936"157 Tanmateix, la guerra es va allargar i les autoritats van haver d'arbitrar mesures per tal d'impedir l'abandó dels infants o la degradació de la seva situació, així com també per regular les funcions de les institucions encarregades de vetllar pels menors158. Una de les primeres en adoptarse va ser la centralització del servei de protecció d'orfes en el Consejo Nacional de Asistencia Social.159 Amb el canvi del govern de Largo Caballero pel de Juan Negrín, la modificació següent fou la de traspassar les funcions d'organització, direcció i sosteniment de les colònies i guarderies a la Dirección de Asistencia Social del Ministerio de Instrucción Pública y Sanidad.160 Aquesta es responsabilitzava, mitjançant la Sección de Servicio de los establecimientos e instituciones dedicados a la tutela del niño, dels reformatoris i orfelinats entre d'altres. 156 157 AHNS.PS-Barcelona. Leg. 278/6. AMO. Administració General. Corporació Municipal. Vegeu un llistat de colònies existents a l’Espanya republicana de 1937 a Pierre Marques: Les enfants… p. 198-200. 158 La degradació de les condicions de vida del conjunt de la societat espanyola a partir de 1938 es va fer més patent al món de la infància, un aspecte que es posa de manifest per l'augment de la mortalitat infantil. Vegeu Alted, A.: Las consecuencias… p. 221. 159 Gaceta de la República. Decret de 14 de gener de 1937. 160 Gaceta de la República. Decret de 6 d'agost de 1937. 147 En relació als infants que havien estat traslladats a l'estranger, el decret de 15 d'octubre de 1937 va convertir els cònsols espanyols en Jueces de Menores per als casos de tutela d'infants entre súbdits espanyols. Una de les preocupacions especials de les autoritats va ser, tal com demostra el gran nombre de notícies de premsa, l'atenció de la correspondència que els infants enviaven a les seves famílies. Primer des de l'OCEAR i després des de la Dirección General de Evacuación y Refugiados, es va atendre aquesta comunicació, ja que era considerada molt important per a la tranquil·litat de les famílies i per poder continuar l'obra d'evacuació. Per altra part, com que les evacuacions a l'estranger no van cessar, a causa, entre d'altres raons, per la continuïtat de la guerra, es va fer necessària la protecció d'aquells menuts, ja que el govern va tenir consciència que l'estada a l'estranger no seria per uns mesos, sinó per més temps.161 És per això, que el decret del 7 de desembre de 1938, va establir al seu article primer el següent: "Los españoles menores de edad que se hallen evacuados en el extranjero y tengan a sus padres o tutores en territorio nacional o carezcan de representación legítima deferida con anterioridad a su salida de España, se declaran en situación de tutela legal. Esta tutela la asume el estado Español" [...] La majoria dels infants evacuats va anar a França, on el govern espanyol tenia un representant oficial, el diputat Amorós Sabrás, que es responsabilitzava d'organitzar l'atenció dels infants evacuats a Europa occidental entre les diverses entitats solidàries.162 Com a mostrari, podem esmentar el "Comité de Defense du Peuble Espagnol" de Bèlgica, el " Comité d'Accueil aux 161 Per una reflexió sobre l'impacte cultural que van rebre aquells infants a les colònies de l'estranger, vegeu en “Les enfants de la débâcle: visions de guerre et traumatisme,” a Enfants de la guerre civile espagnole, 11, 12 i 13 de desembre de 1997, els treballs següents: Marques, P.: “Les colonies d'enfants espagnols réfugiés: un regard singulier”. Pel que fa als canvis que van patir per l'allunyament de la família, Angoustures, A.: “Transmissions familiales chez les enfants des réfugiés politiques espagnols ”, i per le repercussions d'aquell impacte en la formació de la seva personalitat: Duarte, A.: “ Guerre et adolescence dans la mémoire de Gabriel Ferrater” i, per últim, Younes, E.: “Les enfants de la débâcle: visions de guerre et traumatisme." 162 AHNS. PS-Madrid, 1248. 148 Enfants d'Espagne" de França, el "Basque Children's Committee" del Regne Unit, "Pro Niños de España" de Suècia, i el "Comité Suís d'Aide aux Enfants d'Espagne" de Suïssa, entre molts d'altres.163 Es tractava de plataformes unitàries formades per partits, sindicats, personalitats, ciutadanes i ciutadans a títol personal, tal com avui constitueixen les ONG. Com escriu Ángel Viñas: "La corriente de solidaridad se extendió a la práctica totalidad de los países de la Europa democrática y América y se tradujo en iniciativas de recogida de fondos, de ayuda humanitaria (más acentuada a medida que la suerte de las armas empezó a ser desfavorable para la República), socorro a refugiados, suministros médicos y alimentícios, etc." 164 Mèxic i la Unió Soviètica foren el paradigma més representatiu d'un tipus d'evacuació institucional, ja que la seva característica més significativa fou que disposaren d'un recolzament directe dels seus governs respectius.165 En el cas de l'expedició que va anar a Mèxic el maig de 1937, la consulta de la premsa ens permet conèixer tot el procés. Primerament, fou anunciat que s'havia organitzada l'expedició i s'efectuaren, per tant, les oportunes crides per a la inscripció; després fou exigit un reconeixement mèdic, mesura del perímetre del torax, examen dels ulls, coll, nas, oïdes, pit i vacunació contra la verola. Finalment, els inscrits foren convocats per a la sortida.166 Una modalitat diferent de les colònies, foren l’acolliment en famílies, que varen tenir una especial importància a França. Els acolliments estigueren regulats per un acord entre el Comité d’accueil i el ministeri de Sanitat i Asistència Social, el qual va ser publicat al Bulletin número 1 del Comité international de coordination et d’information pour l’aide à l’Espagne républicaine. Les normes establien que les expedicions serien formades per grups de cent infants, acompanyats de 163 164 Vegeu l'apartat dedicat a la solidaritat internacional. Viñas, A.: "Los condicionamientos internacionales", dins La Guerra Civil española 50 años después. Barcelona, 1985. Vegeu per un tractament més extens del tema l'apartat La solidaritat internacional. 165 Vegeu Zafra, E. et alii. Op cit. 166 "Mèxico", La Vanguardia, de 4, 8 i 17 d'abril de 1937 i 18 i 19 de maig del mateix any. 149 dos mestres i personal de cuina; que abans de ser traslladats a les famílies, romandrien un mes en una colònia; que seria elaborat un informe sobre la conducta moral, situació econòmica i condicions higièniques d l’habitatge de la família acollidora; que periòdicament hi hauria una trobada dels e infants per tal de no pedre el contacte entre ells i, finalment, que seria disposat pels sindicats de mestres, professorat al servei dels infants. La quantitat global de nenes i nens evacuats va ser, segons Alícia Alted, 32.037,167als quals s'hauria d'afegir un nombre, encara per determinar, que acompanyaren les seves famílies en la fugida.168 La distribució per països la podem veure al quadre núm 7. El govern de Burgos, per la seva banda, va dur a terme una decidida política que tendia a fer retornar aquests infants a Espanya abans fins i tot de la fi de la guerra. La motivació era clara, pretenia guanyar una legitimitat davant l'opinió pública internacional i, al mateix temps, deixar constància tant a l'exterior com a l'interior que estava guanyant la guerra. El retorn d'aquests infants era una demostració, des d'aquesta perspectiva, d'un retorn a la "normalitat". En aquesta tasca va comptar amb el suport dels sectors més conservadors europeus, així com de les organitzacions falangistes de l'exterior.169 Així, després de la desaparició del front del nord, l'interès de les autoritats franquistes va centrar-se a fer retornar els nens i nenes refugiats al Regne Unit. Per això es va formar el Spanish Children Repatriation Committee, presidit pel duc de Wellington. Els governants republicans eren plenament conscients d' aquests intents, tal com deixa patent un escrit del secretari general de la delegació del govern basc a València, Ramón Urtubi, quan va escriure a un particular alertant-lo "de una maniobra que los facciosos por medio de sus agentes 167 168 Alted, A.: Las consecuencias...p. 218. Una aproximació al tema a Angousture, A.: “ Les refugiés espagnols en France de 1945 a 1981”. Revue d'Histoire moderne et contemporaine, núm. 443, 1997. 169 Vegeu "Labor magnífica de la Falange Exterior en Bélgica", Mundo, 1 de maig de 1940. 150 en Inglaterra intentan realizar cerca de nuestros niños allí refugiados (...) sacarlos de las colonias inglesas para llevarlos a zona facciosa."170 A fi d'evitar-ho, li trametia còpia d'un text que havia d'enviar a les autoritats britàniques oposant-se a la repatriació. Un altre document, l'autor del qual és el mateix lehendakari Jose Maria de Aguirre, demostra la seva intervenció prop de la Directora General de Evacuación y Refugiados, Elàdia Puigdollers, en relació amb aquest tema.171 Ella mateixa també va fer gestions sobre aquest problema amb els responsables de França, Bèlgica i el Regne Unit.172 La mateixa premsa es va fer ressò de la repatriació d'aquella mainada, tant per mirar de impedir-ho,173 com per informar de les repatriacions.174 "Al objeto de impedir la maniobra de los facciosos, representados por el Padre Gabana en Inglaterra, tendente a ser enviados los niños vascos a zona facciosa, es imprescindible que con la máxima rapidez los padres que figuran en la lista que se publica...escriban a la dirección siguiente: "Basque Children Committee, 53 Marsham Street, London-Inglaterra". Manifiestan que sus niños no se muevan de Inglaterra y exigiendo que, en caso de no poder quedarse en dicho país, sean enviados a territorio leal o a Francia, bajo control de las autoridades de la República".175 170 171 AHNS. PS-Madrid, Carpeta 477. AHNS. PS-Madrid, Carpeta 477. 172 AHNS. PS-Madrid, Carpeta 477. 173 "Para que los niños vascos no regresen a la zona facciosa". ABC. 28 de novembre de 1937. Es posa de manifest la denúncia del govern basc de les maniobres d'un tal padre Gabanas que feia gestions a Gran Bretanya per fer tornar els infants a l'Espanya facciosa. Per tal d'impedir-ho es demana als pares que escriguin al Basque Children's Committe, 53 Marsham Street, London, "manifestando que sus niños no se muevan de Ingletarra y exigiendo que en caso de no poder quedarse en dicho país sean enviados a territorio leal o a Francia bajo el control de las autoridades legítimas 174 "El triste destino de los niños vascos en Inglaterra". ABC. 10 de febrer de 1938. Recull una notícia de Daily Express de l'1 de febrer on informa de la tornada de 103 infants. La notícia diu, però, que encara en resten tres mil a Anglaterra. I El Pueblo, publica l'onze de febrer de 1938, "Franco ha hecho repatriar varios centenares de niños vascos." 175 "En favor de los niños refugiados en Inglaterra", La Vanguardia, 27 de novembre de 1937. Les llistes a què es fa referència foren publicats per la premsa del 17 de novembre al 29 de desembre de 1937. 151 La situació final, tal com es desprèn del treball d'Alicia Alted que reproduïm al quadre següent, fou que la majoria va tornar.176 Una majoria que també comprenia els adults, segons apareix a l’informe del ministre de l’Interior de França, el senyor Sarrault, presentat davant la Cambra de diputats, on establia la quantitat de 140.000 refugiats per a tota França, dels que 45.000 aproximadament eren dones i infants.177 Quadre núm. 7: Infants expatriats i retornats per països Estats Expatriats Repatriats França 17.489 12.831 Bèlgica 5.130 3.798 Anglaterra 4.435 2.822 Rússia 3.291 34 Suïssa 807 643 Mèxic 430 56 Territoris francesos Nord 335 24 d'Àfrica Dinamarca 120 58 Total 32.037 20.266 Els ajuntaments, o consells municipals segons la denominació de l'època, no van deixar de tenir contacte amb aquesta població infantil que s'havia vist obligada a abandonar la seva ciutat. En la majoria dels casos, aquest interès el podem constatar en la tramesa d'ajuts, com la campanya "Semana Pro Evacuado" endegada per l'Ajuntament de Madrid el desembre de 1937, o la que va fer el juny de 1938 amb l'aportació de 50.000 pessetes per ajudar aquelles persones que, per les circumstàncies derivades dels combats, es veien obligades a evacuar. També van aportar recursos municipis petits, com Gelsa, que el març de 1937 va fer una tramesa de 10.000 kilograms de patates per als infants d'aquest poble que es trobaven a Besalú, Blanes, Caldes, Olot i Palafrugell. 178 De la seva estada, disposem del testimoni de la responsable dels infants refugiats a Besalú, que en 176 Alted, A.: Las consecuencias…p. 218. Dades extretes de l' Archivo General de la Administración. Sección Presidencia del Gobierno. S 911.245/9. 177 J. O. de 15 de desembre de 1939. 152 una carta datada el 13 de març de 1937, comunicava a l'alcalde de la localitat aragonesa que "aquí se come bien, se nos da buen trato y nadie se mete con nosotros". Una altra carta, que va ser signada col·lectivament per tots els infants acollits, també manifestà la negativa de nenes i nens a deixar el municipi garrotxí. Cal afegir, però, que l'opinió de fer tornar les criatures a causa de no estar ben cuitats va sortir de nou en una assemblea celebrada a Gelsa el 18 de maig de 1937. Va ser pel parer contrari del cap de la Divisió Durruti, que considerà una bogeria fer-los tornar a una zona de guerra, que es va prendre l'acord de fer una nova tramesa de queviures. Tanmateix, no restaren convençuts gaire temps. El 12 de juliol, el president del Centro Obrero Aragonés de Barcelona criticà per carta el consell municipal per endur-se els infants quan aquests es trobaven en una situació inmejorable.179 Aquesta mena de situacions, en què les famílies es mostraven contràries a l'evacuació dels seus fills, les trobem en nombroses ocasions. Així, una notícia apareguda a ABC, en ocasió d'una visita a Madrid de l'alcalde de Barcelona, informava que aquest es va exclamar de la reacció dels pares d'uns tres mils infants que vivien en zona de guerra i que, convocats per l'Ajuntament madrileny per tal de mentalitzar-los de la necessitat d'evacuar els seus fills i filles, únicament va tenir com a resposta a la seva crida, la inscripció de set nens a la llista preparada a tal efecte.180 La permanència de tan gran quantitat d'infants a Madrid va motivar que les autoritats es decidissin donar-los un servei escolar: "A pesar del buen propósito y esfuerzos realizados por las organizaciones encrgadas de la evacuación infantil, y muy especialmente por el Consejero del ramo, la triste realidad es la de que aún quedan muchos niños en Madrid. 178 179 AMO. Administració General. Corporació Municipal. AHNS. PS-Aragón, Carpeta 110. 180 "Cataluña en Madrid. Un cumplido elogio del alcalde de Barcelona al pueblo madrileño". ABC, 7 de desembre de 1937. 153 Quizás sean muy diversas las causas que motiven este hecho lamentable, pero sólo una hemos de destacar nosotros hoy: la inexplicable resistencia de gran número de madres, desconocedoras, sin duda, de la verdad en lo que se refiere al trato de que son objeto los niños que salieron evacuados a sitios diversos (...) Mientras estas resistencias se neutralizan y las circunstancias todas ayudan a una evacuación total de la población infantil, esos niños permanecen en Madrid. Permanencia que se desenvuelve en una atmósfera de guerra, con ausencia casi absoluta de motivos y acciones educativas. He aquí un problema que nosotros, siquiera en una parte mínima, vamos a intentar resolver. La Federación de Amigos de la Escuela tiene el propósito de habilitar un local, pedido ya a Instrucción Pública, para montar en él, a ser posible, cine educativo, recreos, biblioteca, etc. Claro está que este propósito nuestro será o no una realidad, según las facilidades que podamos encontrar en nuestras gestiones preliminares." 181 L'arrelament de la tradició de les festes nadalenques va fer que les autoritats realitzessin tot un seguit d'activitats adreçades a la població infantil, durant els mesos de gener de 1937, 1938 i 1939. La manera més habitual de celebrar aquestes efemèrides va ser en la forma de repartiment de joguines, llaminadures, xocolata, actuacions de pallassos, projeccions de films de dibuixos i d'aventures, i en la distribució de llibres.182 Com és obvi, la festa no era realitzada seguint la tradició catòlica de l'adoració dels Reis, sinó amb uns continguts solidaris i laics, que estaven recollits en la denominació de Setmana de l'Infant. La primera vegada que es va celebrar, tal com ja hem dit, fou a principis de gener de 1937.183 La darrera va ser el gener de 1939.184 Les activitats realitzades anaven des de les competicions esportives, funcions de teatre, concursos literaris i projeccions de 181 182 FPI. "Evacuación; pero hasta tanto...", El Comité de Vecinos, 28 de febrer de 1937. SHM. Boletín de Información Cultural del Ministerio de Instrucción Pública y Sanidad. Febrero 1938. Dóna compte del repartiment d'un milió de joguines i mig milió de llibres a la Setmana de l'Infant. 183 SHM. Carpeta 3. Leg. 556. Actas de las reuniones del Consejo de la Generalidad. Segons l'acta del 25 de desembre de 1936, "el conseller Santillana demana a tots els consellers la seva ajuda per a la Setmana de l'Infant, que va ser iniciada pel departament d'Economia. El conseller Sbert informa de la cooperació del departament de Cultura per donar-li un sentit humà i pedagógic. El conseller Primer proposa que tots els consellers contribueixin amb 500 pessetes del seu departament. Així s'acorda." 154 cinema,185 així com també la distribució de productes alimentaris, cosa especialment ressaltada a la recordança de 1939.186 Per a l'organització de l'esdeveniment d'aquell últim any de guerra civil, fou formada la Comisión Nacional de la Fiesta del Niño, presidida per la dona del president de la República, que va disposar de la col·laboració de diverses entitats. Unes eren estrangeres com el Comitè Britànic dels Amics Cuàquers;187 d'altres eren del país, com el Servicio de Transportes de Carabineros.188 Cal dir, en un altre ordre de coses, que una prova de la divisió existent en el camp republicà és que tampoc s'hi va donar en la commemoració d'aquesta festa, així com en la Setmana de l'Infant de 1937, una celebració unitària, ja que el Socors Roig Internacional, d'obediència comunista, i el Socors Roig del POUM organitzaren cadascú actes per a la mainada el mateix dia i amb un horari coincident. Una altra ocasió en què es va efectuar una àmplia campanya de solidaritat amb la població infantil fou amb la commemoració del "Dia de ayuda infantil de retaguardia", realitzada el 18 d'abril de 1937 a Barcelona, amb un programa d'actes que abastava una representació teatral, a càrrec del Teatre d'Ajut Infantil de Reraguarda, recital de poesies, danses folklòriques i repartiment de joguines, entre d'altres.189 No fou l'única activitat lúdica que organitzà Ajut Infantil de Reraguarda, ja que durant el mes de maig d'aquell 1937, celebraren diversos festivals i competicions esportives.190 Per sufragar aquestes despeses, l'entitat va publicar anuncis a la premsa demanant la col·laboració de la gent. 184 185 AHNS. PS-Madrid, Carpeta 1626. També a “Pro Semana del Niño. Gran Festival,” El Pueblo, 6 de gener de 1939. Vegeu J. Clavijo: La població... pàg. 90-91. A "Festivales gratuitos", La Vanguardia,2 de gener de 1937 queda ressenyada la programació dels espectacles públics. 186 "Reparto de juguetes a los niños refugiados en Cataluña", a Frente Rojo, 1 de gener de 1939, informa del repartiment entre els infants refugiats a Catalunya d'un paquet amb un pot de llet condensada, una rajola de xocolata, una peça de roba, una joguina i un llibre. 187 ABC, 29 de desembre de 1938. 188 "Pro Semana del Niño. Gran Festival." El Pueblo, 6 de gener de 1939. La delegació a València del ministeri de Treball i Assistència Social també hi participava. 189 La Vanguardia, 17 d'abril de 1937. 190 " Dia de ayuda infantil de retaguardia Festivales benéficos", La Vanguardia, 15 de maig de 1937. 155 No existeixen proves fidedignes de l'existència d'una rivalitat entre Pro Infància Obrera i Ajut Infantil de Reraguarda, sota el control dels anarcosindicalistes la primera i dels comunistes la segona, encara que podem trobar alguns indicis de cert antagonisme. Així, per exemple, coincideixen a la premsa anuncis o notes informatives presentant l'obra assistencial de cada entitat amb un to competitiu. Com a mostra d'aquesta competència, tenim el que publicà Pro Infància Obrera el 19 de maig de 1937: "Pasan de ocho mil los niños colocados en Cataluña por esta entidad...Colaborad todos a nuestra obra, aportando vuestros donativos en metálico, ropa, calzado, etc., a Pro Infancia Obrera, Mártires de Montjuïc (antes Santa Ana), 28".191 I el mateix dia, publicava Ajut Infantil de Reraguarda: "Compañeros: Ayuda Infantil de Retaguardia tiene organizada por toda Cataluña 52 residencias para niños, en las que se cobijan unos seis mil pequeños refugiados...." 192 La situació del jovent refugiat va ser un dels problemes més greus a què van haver de fer front les autoritats republicanes, ja que per la seva edat no podia ser acollit a les colònies infantils ni existien prou centres on allotjar-los. D'altra banda, la conflictivitat va incrementar-se com a conseqüència de la pròpia dinàmica que la guerra creava en la reraguarda. Manifestacions com la delinqüència, la prostitució o el vagareig de milers de desocupats pels carrers són recollides per les fonts de manera reiterada. El 17 d'abril, per exemple, el president del Comitè d'Avituallament va denunciar "el desorden con que afrontan el problema sexual la mayoría de refugiadas" en un informe que portava el títol significatiu de "Aspectos morales de la población refugiada".193 Bona mostra dels problemes que es generaven en aquest sector de la població la tenim en el gran nombre de casos denunciats per violacions i els anomenats "abusos" a la integritat moral de joves.194 Això va 191 192 La Vanguardia, 19 de maig de 1937. Ibídem. 193 AHNS. PS-Barcelona, Leg. 282/1. 194 AHNS. PS-Barcelona, Legs. 279/5 i 279/6. 156 motivar la intervenció dels organismes responsables d'atenció a la població refugiada tant de Catalunya com de l'Administració Central, bé mitjançant les Juntas de Protección de Menores, bé pels comitès de refugiats. Per instal·lar aquest jovent refugiat existien emplaçaments tradicionals, com els reformatoris, i d'altres de nova creació com les Granges-escola, on hi havia un règim mixt de treball i estudi per als internats.195 Aquestes institucions van rebre un suport econòmic dels Ajuntaments, del Ministerio de Instrucción Pública i de l'Institut Social Universitari i Escolar de Catalunya.196 Una de les creades per la Generalitat de Catalunya va ser l'Apel·les Mestres. Podem conèixer la tipologia del jovent que hi havia a partir de les peticions d'ingrés cursades, una mostra de les quals és presentada tot seguit:197 Quadre núm. 8: Sol.licituds de nois per ingressar a la Granja Apel.les Mestres de Santa Perpetua de la Moguda. 14.2.1938 Natural de Edat Domicili Barcelona Natural de Edat Domicili Barcelona Vitoria 12 Aribau, 203 ( Bribiescas. Burgos 16 Hostalric Kropotkin) San Sebastián 14 " Madrid 16 Hostalric Palazuelos de la 15 Rambla de Madrid 15 Hostalric Sierra. Catalunya, s/n Angel del 15 Malatesta , 57 Madrid 15 E. Granados, 90 Castillo.Burgos Quintanar. Burgos 15 " Orense 15 " Burgos 15 " Barruelo. Palencia 13 " León 15 Martorell (17.2.38) Zaramillo. Viscaya 13 Aribau, 203 (Kropotkin) Orense 15 Malatesta , 57 Burgos 15 Malatesta, 57 " 14 " Peralta. Navarra 15 " Tafalla 16 " Villa del Prado. 15 " Madrid León 12 Mas Pujol, 35 Valencia 13 " Oviedo 14 Alguaire Baracaldo 15 " Oviedo 14 Malatesta, 57 Zurredo. Orense 15 Monserrat , 35 Málaga 16 Aribau, 203 ( Orense 16 Aribau ,203 Kropotkin) (Kropotkin) " 16 Equilache, 20 Orense 13 Malatesta, 57 195 AHNS. PS-Barcelona, Leg. 277/9. Granges-escoles esmentades a les fonts són la de "Catalunya", "Apel·les Mestres" i "Poeta Verdaguer". 196 AHNS. PS-Barcelona, Leg. 277/9. 197 ANC. Rotlle 191. 157 Bilbao Álava Bilbao Vera de Bidasoa Ataun.Guipúzcua Madrid " 16 16 14 17 16 15 14 Aribau ,203 ( Kropotkin) Aribau , 203 (Kropotkin) " Provença , 290 Torre núm. 7. Llinars del Vallés Hostalric Hostalric Santander Santander Madrid Iglesias. Burgos 13 15 15 " " Rua de la Sal, 6 ? Malatesta , 57 Les autoritats republicanes foren conscients que davant la proximitat del tercer hivern de guerra calia un esforç extraordinari per evitar un daltabaix en la situació de la població infantil. És per això que incrementaren les crides a la solidaritat internacional des de diverses instàncies. En primer lloc, de les dones que tenien un paper rellevant en la societat espanyola, com la dona del president de la República, del president del govern basc i aquelles que eren diputades i dirigents de partits, el 16 de novembre de 1938 van fer un manifest adreçat a les dones i mares del món, on deien: "Los niños españoles van a entrar en el tercer invierno de esta guerra cruel y despiadada. Las madres y las mujeres de España vemos aproximarse el invierno con verdadera angustia, no por nosotras, no por nuestros combatientes, sino por nuestros hijos. ¡Nuestros hijos, víctimas inocentes de esta guerra de invasión" 198 En aquesta línia de preocupació pels infants en general i més particularment pels evacuats, va ser publicada una altra crida per l'Oficina Internacional de Pro Infancia, de la qual en destaquem els paràgrafs següents: 198 "Un llamamiento patético a las madres y mujeres del mundo en ayuda de los niños". ABC, 18 de novembre de 1938. 158 "Están amenazados de hambre en esta tercera campaña de invierno en la España republicana 3.600.000 niños. La Oficina Internacional lanza un llamamiento para el reforzamiento de la ayuda a la infancia española. Es preciso ayudar a los miles y miles de niños evacuados de las regiones dominadas circunstancialmente por la invasión; a los hijos de los obreros de las fábricas, a los niños de los pueblos cercanos a los frentes, creando lugares adecuados para su estancia, restaurantes y cantinas, dispensarios, etc."199 Una altra franja d'aquesta població la constituïa la que ja estava escolaritzada als Instituts Nacionals de Segona Ensenyança.200 Després de l'estiu del 1936, les classes es van reanudar arreu de les zones de reraguarda menys a Madrid, on per l'ordre d'evacuació de la població no combatent, l'Administració pensava que no calia obrir els centres, doncs tots els joves estudiants sortirien de la capital. Tanmateix, la realitat va ser una altra, com ja hem presentat, i el cert és que es van quedar milers de joves. Per això, el ministeri va reobrir els centres de la capital el maig de 1937:201 "La Junta Delegada constata...la existencia de una población escolar a cuyas necesidades hay que acudir y que de no atender a ellas el ministerio, habían de buscar sucedáneo...En consecuencia de ello, se abrirán los institutos de Segunda Enseñanza de Madrid que las necesidades exijan para verificarse en la última decena de mayo próximo los exámenes que debieron celebrarse en septiembre pasado, organizándose al mismo tiempo unas clases de repaso." En el decurs de la guerra, aquests centres visqueren multitud de peripècies: dificultats econòmiques; continus canvis del professorat per substituir aquell que havia estat cridat a files, o aquell altre que havia fugit, cosa que exigia l'habilitació d’estudiants universitaris com a ensenyants 199 200 ABC, 18 de novembre de 1938. Utilitzem la terminologia de l'època. 159 als centres de batxillerats; manca de material escolar i, cap a la fi de la guerra, la combinació de les activitats acadèmiques amb la introducció d'un entrenament premilitar obligatori per als alumnes, pas previ per a la seva incorporació a files, temps que va incidir en el desenvolupament de les activitats lectives.202 Les organitzacions polítiques mantingueren unes línies d'actuació concretes per al jovent, destacant-se especialment, aquelles de matriu comunista. Les Juventudes Socialistas Unificadas i les Joventuts Socialistes Unificades de Catalunya,203 van protagonitzar la coordinació de diversos grups juvenils en l' Alianza Juvenil Antifascista. Aquesta fou constituïda per un acord signat el 28 d'agost de 1937 per les organitzacions següents: la Unión Federal de Estudiantes Hispanos, les Juventudes de Izquierda Republicana, les Juventudes de Unión Republicana, les Juventudes Sindicalistas, la Federación Ibérica de Jóvenes Libertarios, les Juventudes Federales i les Juventudes Socialistas Unificadas. Tal com ja hem manifestat anteriorment, aquesta darrera va esdevenir el motor dirigent d'aquella plataforma. Dins de les seves activitats, cal esmentar l'eficiència a promoure la celebració de diversos actes a Europa en solidaritat amb Espanya.204 A Catalunya, tal com indica Casterás,205 la forta implantació de les Juventudes Libertarias va obstaculitzar les aspiracions hegemonistes dels comunistes de crear un Front de la Joventut amb característiques semblants a l'existent a la resta de l'Estat. Tot i això, va ser format el 16 de gener de 1937 amb la participació de la Joventut d'Esquerra Republicana, Estat Català, la Juventud de Unión Republicana, la Joventut d'Acció Catalana Republicana, la Federació Nacional d'Estudiants de Catalunya, Grupos de Estudiantes Marxistas, Bloc Escolar Nacionalista, Comité Catalán 201 202 "Reapertura de institutos en Madrid". ABC, 26 d'abril de 1937. Vegeu Julio Clavijo et alii: L'Institut Nacional de Segona Ensenyança d'Olot. Girona, 1993. 203 Casterás, R.: Las JSU: ante la guerra y la revolución (1936-1939). Barcelona, 1977. 204 Casterás, R. Las JSU..., p. 243, esmenta: la Conferència Internacional d'Ajut a l'Espanya Republicana dels dies 16 i 17 de gener de 1937; Reunió de la Comissió Internacional d'Informació i Propaganda per a l'Ajut a la Joventut Espanyola, del 4 de maig i Proclamació del 18 al 25 de juliol de 1937 de la Setmana de Solidaritat a la Joventut d'Espanya. 160 "Pro Sport Popular", Juventudes de Izquierda Republicana, i les esmentades Joventuts Socialistes Unificades de Catalunya. Quedaven al marge les Juventudes Libertarias, i, excloses, les Juventudes Comunistas Ibéricas pel seu lligam amb el POUM. La política específica d'aquest Front de la Joventut en relació al jovent refugiat es concretà en els punts següents: 1r. Foment dels contactes entre la joventut refugiada i la catalana. 2n. Incorporació al treball d'aquells que tinguessin una formació professional. 3r. Atenció a les noies refugiades per evitar que caiguessin en la prostitució. 4t. Creació de clubs juvenils als centres regionals per fer que el jovent refugiat no perdés els lligams amb la seva terra.206 Cal esmentar, finalment, l'extraordinària importància que va tenir el moviment associatiu juvenil femení durant la Guerra Civil,207 impulsat de manera decidida pel PSUC a partir de la I Conferència Nacional Femenina, que fou celebrada el març de 1937. Conseqüència d'aquesta voluntat política, va ser la formació de l'Aliança de la Dona Jove el 26 d'abril de 1937, que preconitzava com a fita fonamental l'emancipació política, econòmica i social de la dona. La seva presidenta va ser Montserrat Martínez, d'ERC, i a la direcció hi havia militants de les JSUC, de la FNEC, de les JIR, de la UGT i del Sindicat Tèxtil. Quant a la seva política en relació amb la població refugiada, la seva tasca va centrar-se en la promoció professional de les noies i en la creació de guarderies infantils. Pel que fa al servei d'atenció per a les dones embarassades, segons les fonts a què hem tingut accés, 208 a finals de 1936 van ser creades la Dirección General de Eugenesia y Maternología i la Jefatura de los Servicios de Evacuación y Asistencia a embarazadas, que tingueren cura de donar 205 206 Casterás, R. Las JSU..., p. 244. "La Juventud catalana se une en ayuda a los refugiados." Frente Rojo. 12 de desembre de 1937. 207 Tal com ho relata Teresa Pàmies a Quan érem capitans (memòries d'aquella guerra). Barcelona 1974. 208 "Evacuación de Madrid de las futuras madres". OCEAR, 1 de setembre de 1937. 161 atenció a aquestes dones quan arribava el moment del part. Primerament, amb la realització d'un reconeixement mèdic per un tocòleg i, si la dona anava acompanyada, dels seus fills o filles per un pediatra. Després de la constitució a Madrid de la Delegación de Evacuación, es va establir dins de la seva estructura administrativa, la Sección de Evacuación de Embarazadas, com a organisme responsable d'atendre aquelles dones en estat, que volien sortir de la capital. La Sección de Evacuación de Embarazadas va disposar de la col·laboració de la Casa de Maternidad, situada al carrer O'Donell, 55, on també podien acudir per inscriure's les interessades en deixar Madrid. Prèviament a la sortida, les dones podien ser ateses en els anomenats "Comedores para embarazadas", dels que existeixen nombroses referències a la premsa, a base de comunicats demanant que s'hi inscriguessin mentre no eren evacuades, per tal de poder tenir una sobrealimentació,209o simplement que hi anessin per poder millorar l'atenció al seu futur nadó: "¡EMBARAZADAS! La OCEAR ha organizado unos albergues maternales en los que, acompañadas de vuestros hijos, podáis esperar con tranquilidad el momento de dar a lúz, así como para iniciar la crianza del recien nacido. Para informes e incripción acudid a la Delegación de Evacuación. Sección de Embarazadas. Núñez de Balboa, 31"210 Una nota de la delegació, però, ens permet pensar que també en aquest terreny va haver-hi una resistència, possiblement per por de ser evacuades definitivament, a inscriure's. Heus aquí el fragment d'una altra crida: 209 Per exemple, "Comedores para embarazadas", ABC del 26 d'abril de 1937.Un nombre indeterminat d'aquests menjadors anaven a càrrec del Comité Suizo de Ayuda a los Niños Españoles. AHNS. PS-Madrid, Carpeta 1630. 162 "A las embarazadas de Madrid.- Embarazadas de Madrid, no temáis. La Sanidad y la Asistencia Social no engañan a nadie. Cuando se organizó una Maternidad en Vélez Rubio para evacuar embarazdas, se os llamó por medio de la Dirección de Servicios de Eugenesía y Maternología, diciéndoos claramente para qué se os requería. Cuando nuevos centros maternales estén instalados lejos de Madrid, se os llamará, diciéndoos lealmente que es para vuestra evacuación; pero ahora, cuando se os invita por medio del Consejo de Asistencia Social a que os inscribais en sus oficinas, a fin de saber cuántas de vosotras necesitáis que se os faciliten alimentos en comedores especiales para vosotras, se os llama para eso, y no para otra cosa, y vosotras no debéis tener ningún recelo en acudir porque os digan que es para evacuar. La Sanidad y la Asistencia Social no necesitan engañar a nadie, porque sus disposiciones son siempre tan beneficiosas para la población, que ésta las sigue y acata, como ocurre ahora con la vacunación, voluntariamente, por convencimiento."211 Cada expedició estava formada per un nombre reduït de dones en estat de gravidesa.212 El lloc de destinació eren uns establiments creats ad hoc pel govern de la República: els albergs maternals. Aquests eren avisats pels responsables d'evacuació de la delegació corresponent de la localitat de sortida del grup evacuat, especificant el seu nombre i la situació de cada dona embarassada. Quant a les instal·lacions on eren ingressades, existeix constància dels albergs de Fuente Podrida (València), que havia estat un antic balneari, del de Vélez Rubio (Màlaga), objecte d'un ampli reportatge propagandístic en el primer número del butlletí OCEAR, i el de Villalgordo del Júcar (Albacete). De les manifestacions que surten en aquesta documentació, s'infereix que el criteri oficial per allotjar aquestes dones era de fer-ho abans dels dos mesos del part i que podien romandre-hi fins a un mes després, moment en què eren traslladades a un centre de refugi. 210 211 AHNS. PS-Madrid, Carpeta 2001. Cartell editat per la Delegació de Evacuación de Madrid. Octubre de 1937. ABC, 6 de maig de 1937. 163 2.5. La política sanitària en relació a la població refugiada Durant els dies 29 de desembre de 1936 i 13 de gener de 1937 va romandre a l'Estat espanyol una comissió de la secció d'Higiene de la Societat de Nacions per tal d'avaluar la situació sanitària de l'Espanya republicana. L'informe resultant va ser publicat el 23 de gener de 1937 per La Vanguardia. Entre algunes de les conclusions més significatives que podem esmentar, destaquen que la comissió va constatar que l'estat sanitari era satisfactori ja que no s'havia produït cap brot epidèmic ni, particularment, cap cas de tifus i que, per tant, l'organització sanitària era prou completa donat que: “los servicios de Sanidad pública, bajo el enérgico impulso de la señora Montseny, están en plena realización, y en lo que se refiere a la Higiene, a la Medicina social y a otros aspectos sanitarios, están muy bien cuidados."213 Com aspectes preocupants l'informe indicava l'evacuació dels refugiats,214 que segons es deia ja passaven del milió, i el perill que significava l'aglomeració de centenars de milers de persones a Madrid. Per tal d'organitzar l'evacuació d'aquesta gent, la comissió va demanar el subministrament de dos centenars d'autocars per part del Govern de la República. Cal ressaltar-ne, finalment, tres conclusions que va establir la comissió: la necessitat d'enfortir l'organització dels serveis d'higiene i la vacunació contra la verola i el tifus; la preparació d’aquests serveis davant una possible epidèmia, en 212 AHNS. PS-Madrid, Carpeta 1626. Podem esmentar-ne una del 4 de desembre de 1937 formada per cinc dones en estat de gestació entre set i vuit mesos o un altre del 27 de febrer amb sis dones. 213 "Informe de la Misión sanitaria de la Sociedad de Naciones que visitó España".La Vanguardia. 23 de gener de 1937. 214 Ibidem. "Es uno de los problemas más dificiles que el Gobierno tiene que resolver, y lo ha resuelto con medios precarios, gracias a la actividad de los comités especiales (...) y gracias también a la solidaridad de la población" 164 especial de tifus, i, finalment, fer disminuir la població de Madrid amb l'evacuació ràpida de, com a mínim, del cinquanta per cent dels seus habitants. Així, doncs, l'informe valora com a positives les mesures que les autoritats republicanes havien adoptat en aquesta fase inicial de la guerra, cosa que reflecteix fidelment allò que va ser una preocupació fonamental del govern de la República: atendre la salut de la ciutadania. En aquest sentit, una ordre del subsecretari del Ministerio de Sanidad y Asistencia Social de 25 de febrer de 1937 encarregava efectuar una estricta vigilància sobre "ndividuos y colectividades a fin de i evitar la transmisión de enfermedades infecciosas y parasitarias".215 Com a mesures concretes que recollia l'ordre, hi trobem la vigilància de les persones, els transports, l'aplicació dels reglaments d'higiene i sanitat per part de totes les autoritats, la cooperació entre les autoritats provincials i locals per "las labores de balneación, despiojamiento y aseo de individuos y ropas, en particular en hospitales, refugios, albergues, cuarteles, cárceles y cuantos lugares alberguen colectividades" També es propugnava la programació i extensió de les pràctiques d'higiene i netedat. Aquesta política va comptar amb la complicitat de la població civil, ja que d'altra banda, hauria estat impossible que hagués pogut reeixir; també d'una part de la pròpia premsa,216i de l'altra banda, de la col·laboració i participació de les entitats cíviques i de les organitzacions polítiques i sindicals que van intervenir directament a difondre la vacunació de la població. Aquest activisme va ser clau per evitar una catàstrofe en aquells mesos de l'estiu de 1937. Aquest èxit queda recollit en un escrit de la ministra Federica Montseny: 215 216 Gaceta de la República. 27 de febrer de 1937. "Un nuevo enemigo se nos presenta...Problemas inaplazables de cara al calor". La Voz, 6 d'abril de 1937. Insisteix en la necessitat d'evacuar perquè el proper estiu afavorirà l'esclat d'epidèmies, quelcom que repeteix Leonardo Polo, tinent d'alcalde de Madrid en una entrevista. "La labor más urgente a realizar". ABC, 29 d'abril de 1937 165 "Pero haber conseguido que la vida normal, en lo que a Sanidad se refiere, no se haya interrumpido, haber conseguido que el problema pavoroso de la evacuación de mujeres, de niños, de enfermos, de heridos, de viejos y de inútiles para el combate, o se convirtiera en insoluble; conseguir que no se diera ni un caso de tifus en Madrid ni en Cartagena; vencer incluso la resistencia de las poblaciones españolas, tan reacias a las vacunas, consisguiendo que se practique como nunca la vacunación contra las enfermades que pueden convertirse en epidémicas, no es poco, igualmente, la lucha antivenérea, otra de las grandes preocupaciones de la hora,..." 217 Amb la caiguda del front del nord va créixer espectacularment el nombre de persones refugiades durant el que va restar de l'any 1937. A fi de preveure l'esclat d'epidèmia es crearen, el 29 d'octubre, les "Estaciones de desinfectación" que anaven a càrrec de les Inspecciones Provinciales de Sanidad.218 Poc temps després, el 10 de novembre, fou ordenada "la intensificación de la vacunación en distintas zonas de la España leal" amb una campanya que seria dirigida per la Dirección general de Luchas Sanitarias de la Subsecretaría de Sanidad.219 Els enemics a combatre eren el tifus i la verola, objectius establerts des del principi, i la diftèria. Els fons necessaris per aquestes actuacions provenien dels pressupostos prorrogats o de l'habilitació de crèdits extraordinaris, com els aprovats el 25 de desembre de 1937 per un total de 6.702.862 pessetes "con destino a la lucha contra enfermedades epidémicas o infecciosas".220 Durant l'any 1938 no existeix constància documental de variacions en l'estructura administrativa sanitària, però va ser precisament en aquest any quan la situació sanitària va començar a empitjorar. La penúria, l'escassetat de queviures i d'altres matèries bàsiques com el sabó, medicines i el subministrament d'aigua, van agreujar la situació d'una població que ja suportava més de dos anys de privacions. A finals de l'any esclaten diversos brots d'epidèmia, 217 FPI. Ministerio de Sanidad y Asistencia Social. Legajo 74, Carpeta 12. Es tracta d'un document, sense data, segurament el text d'un article o d'un discurs de la ministra. 218 Gaceta de la República, 7 de novembre de 1937. 219 Gaceta de la República, 11 de novembre de 1937. 220 Gaceta de la República, 26 de desembre de 1937. 166 d'algun dels quals n’existeix constància documental.221 L'augment de la demanda de vacunes antitífiques i l'increment de la taxa de mortalitat ens demostraria la degradació de la situació.222 El gran nombre de persones refugiades va fer necessària la creació d'una xarxa assistencial específica, amb una varietat d'instal·lacions que anaven des de les Casas de Maternidad, a les quals ja ens hem referit, o els anomenats Hospitals de Refugiats, com el de València o Girona, o les policlíniques per a refugiats on eren tractats de patologies que requerien una especialització determinada: malalties venèries, medicina interna, otorrino, pell, etc. A més podien ser habilitats espais específics per a determinats tipus de malalts, com va ser, per exemple, el recinte del Pavelló de Romania de Montjuïc, dedicat a malalts no hospitalizables.223 A Catalunya, la política sanitària del govern de la Generalitat tingué unes característiques diferents de la que va dur a terme el govern de la República, a causa del seu règim d'autogovern i per la seva situació en relació al conflicte. Catalunya fou zona de reraguarda la major part dels anys de guerra, i aquesta característica va fer que la situació de la població catalana fos sensiblement diferent a la d'altres zones que, bé per trobar-se prop del front o bé per manca de recursos es trobaven amb la necessitat d'abandonar casa seva. Disposar d'un règim d'autogovern li va permetre, així mateix, fer una legislació diferent de la del Govern Central, ja que responia a les particularitats polítiques i socials de la situació catalana, a més d'una tradició sanitària pròpia. Cal dir, en aquest sentit, que a diferència del que hem vist que va ocórrer a Madrid, el problema fonamental no era atendre la pròpia població, sinó als milers de persones que arribaven d'Aragó, Madrid o Guipúscoa. 221 AHNS. PS-Barcelona, Leg. 279/10. El delegat de Santander a Catalunya comunica, el 18 d'agost de 1938, al Comissariat d'Assistència als Refugiats que ha esclatat una epidèmia de tifus a la colònia infantil de Caldes de Malavella. El Comissari municipal d'Olot escriu el 2 de novembre del mateix any: "En esta ciudad existen muchos casos de fiebre tifoidea que van aumentando cada día y como quiera que son numerosos los que piden jabón para lavar la ropa y a los utensilios de sus enfermos a fin de evitar el contagio a otras personas y no tengamos que lamentar que degenere en una verdadera epidemia, le ruego procure ver si es posible que la Delegación de Abastecimiento nos mande jabón suficiente para las atenciones de esta ciudad". 222 Vegeu Jackson, G.: La República y la Guerra civil. México 1967. p. 372. Per la situació d'Olot, Jordi Pujiula: La sanitat a Olot durant la Guerra Civil. 1936-1939.Treball inèdit dipositat a l'Arxiu Històric de la Comarca d'Olot. 167 Per això, la primera mesura que es va adoptar, la creació d'una Oficina Administrativa adscrita al Servei del Comitè Central d'Ajut als Refugiats, tenia com a missió atendre les necessitats sanitàries de la població evacuada.224 Les institucions que van atendre en primer lloc els nouvinguts foren els ajuntaments, que destinaren una part considerable del seu pressupost al pagament de les despeses sanitàries, ja fos en medicaments, ja fos en assistència hospitalària. El 9 d'abril de 1937 el Govern de la Generalitat va dictar una ordre segons la qual els consistoris podien presentar aquestes despeses per ser abonades per la Conselleria de Finances.225 El sistema d'atenció creat en aquests primers mesos es basava en l'establiment d'estacions sanitàries d'arribada, on els refugiats i refugiades eren reconeguts per tal d'avaluar el seu estat de salut, en els hospitals i sanatoris on eren atesos de patologies com la tracoma, la lepra i la tuberculosi.226 Amb la creació de la Comissió Executiva de Sanitat es va donar un pas endavant molt important per tal de centralitzar en un sol organisme totes les actuacions que estaven fent les diverses entitats.227 És per això que la seva composició va ser molt àmplia i diversa.228 Tal com ja hem tingut ocasió d'explicar, el decret de 14 d'agost del 1937 va esdevenir el vèrtex de la política del govern català en relació amb el problema dels refugiats. Pel que f a la a sanitat, el decret va extremar les mesures de prevenció mitjançant la creació d'una mena de delegats fronterers, la missió dels quals era la d'atendre els grups que entraven a Catalunya i assegurar que els seus membres serien objecte d'un reconeixement. Aquest decret el va completar un altre del 16 223 224 AHNS. PS-Barcelona, Leg. 277/6. DOGC, 28 de novembre de 1936. 225 DOGC, 11 d'abril de 1937. 226 Com a paradigma d'aquestes atencions, tenim que el 24 de gener de 1937 el Comitè Central d'Assistència als Refugiats publicà un anunci a la premsa que deia: "Tots els refugiats de Barcelona que no estiguin controlats o no tinguin carnet, hauran d'anar urgentment al c. Montalegre 4, on una vegada controlats, se'ls indicarà el dispensari on hagin d'ésser revisats sanitàriament, al qual efecte l'Ajuntament de Barcelona ha donat tota mena de facilitats." 227 DOGC, 11 de juliol de 1937. 168 de setembre del mateix any, que col·locava sota la dependència directa de la Direcció General de Sanitat "tots els departaments dedicats al tractament de malalties infeccioses que existeixen en els hospitals municipals, comarcals, intercomarcals, etc., o fundacions de qualsevol ordre", i que va ser completat per un altre del 6 d'octubre que responsabilitzava el metge inspector de cada municipi de l'estat sanitari dels refugiats.229 De l'anterior exposició, en podem deduir una primera conclusió: el curt nombre de disposicions que es van elaborar. Això ens permet parlar d'una certa continuïtat de les institucions i de les persones encarregades del tema, que no patiren els canvis que van afectar l'Administració Central. La legislació, d'altra banda, no va entrar en el detall de la promoció de campanyes de vacunació, sinó que es va centrar en l'ordenació del teixit assistencial sanitari d'arreu de Catalunya. La situació de relativa tranquil·litat de què s'havia gaudit fins aleshores va començar a capgirar-se a partir de no resoldre el problema d'abastament de la població civil i, conseqüentment, les possibilitats de contraure malalties van pujar. Certament, l'any 1937 havia estat ja difícil des del punt de vista dels proveïments i la població refugiada havia viscut moments de gran penúria i, tal com va manifestar el conseller Sbert, la població assistida era majoritàriament no nascuda a Catalunya: "En los centros de Asistencia Social y hospitales se halla acogida una población forastera que en muchos casos supera a la catalana. De 3.707 enfermos que actualmente reciben asistencia en los hospitales civiles de Cataluña. 1.943 han nacido fuera de la región catalana, y solamente los restantes, es decir 1.764 son catalanes. De la población de enfermos acogidos en sanatorios antituberculosos, 355 son de fuera y 236 catalanes." 230 228 229 Vegeu l'ordre en el DOGC de 15de juliol de 1937. DOGC, 6 d'octubre de 1937. 169 A partir de l'estiu de 1938, Catalunya va patir una davallada espectacular de la situació sanitària de la població tal com va posar de relleu l'estudi del doctor Agustí Pedro Pons elaborat després de la caiguda de Barcelona. Hi tingueren a veure diversos factors, però el primer, sens dubte, fou l'escassetat de productes alimentaris bàsics, com l'oli, la llet, la carn, el peix o els ous que únicament es trobaven al "mercat negre" amb uns preus abusius, tal com posa de relleu l'estudi d'Edmon Vallès.231 Quadre núm. 9: Evolució del preu dels principals aliments bàsics. Producte (1 kg.) 1.907 1921-1935 1.938 Patates 0.20 0.35 20-30 Arròs 0.63 1.50 60-100 Carn de bou 2.25 5.00 75-100 Pernil 6.00 12.00 125-175 Ous (dotzena) 1.30 4.50 150-200 Sucre 1.10 1.60 60-100 Llet de vaca (1 l.) 0.40 0.90 22-40 el pot de llet condensada Arengada (una) 0.02 0.10 1.50-3 Col (una) 0.10 0.30 5-10 Mongetes 0.40 1.50 60-120 Llenties 0.30 0.80 30-80 El resultat va ser una alimentació deficient que afectava el conjunt de la població, en especial la refugiada, que es va queixar de no ser ben atesa, i l'aparició de "malalties de la nutrició, la 230 231 "La movilización", La Vanguardia, 15 de juliol de 1937. Pedro Pons, A.: Enfermedades por insuficiencia alimenticia observada durante la guerra 1936-1939. Barcelona 1940. 170 pel·lagra, els trastorns nerviosos, la febre tifoide, el paludisme, la disenteria, la diftèria i sobretot la tuberculosi". 232 Una altra raó de la degradació sanitària va venir per la intensificació de les operacions militars a partir de l'estiu, essencialment la batalla de l'Ebre, que va prioritzar l'ús dels recursos sanitaris del país per part de l'Exèrcit. Instal·lacions que estaven projectades per atendre refugiats malalts, com l'Hospital de Castellbisbal que havia d'especialitzar-se en afectats per les febres tifoideas, van ser ocupats pels soldats i reconvertides en casernes.233 La desfeta del front va provocar una veritable catàstrofe en la situació sanitària, ja que es va donar primerament un veritable allau de gent cap a les comarques catalanes allunyades del front, que va superar els magres mitjans existents i, posteriorment, amb l'ofensiva de l'exèrcit rebel, es van col·lapsar els serveis de salut de tal manera que la seva situació degradada es perllongà temps després de la fi de la guerra. 2.6. Incidències i conflictes A les zones de guerra en què es va organitzar l'evacuació, com ara Madrid, sortiren nombroses expedicions que, tal com hem vist en aquest mateix capítol, estaven formades per persones que se n’anaven de la capital per por als combats o per i fants dels col·legis i centres n d'assistència que eren traslladats a províncies més segures. Fou un primer període en què les autoritats no tingueren altres problemes per fer les evacuacions que la falta de mitjans per realitzarles. Ara bé, amb l'estabilització del front i les notícies que arribaven de dificultats en el transport i en els llocs d'estada, a més de la lògica resistència a abandonar la família i la llar, moltes persones es 232 233 Edmon Vallés: Imatges de la Catalunya Autònoma. La Guerra. Barcelona 1978. pàg.283. AHNS. PS-Barcelona, Leg. 277/9. 171 negaren a ser evacuades, malgrat les ordres taxatives de la consejería de Evacuación de la Junta de Defensa. Aquesta negativa fou recollida, fins i tot públicament, per la ministra de Sanidad y Asistencia Social, en un discurs davant la Societat de Nacions i pel propi alcalde de Madrid en declaracions fetes a la premsa, de les que ja hem fet referència en aquest capítol. Més interessant resulta el contingut d'un informe confidencial emès pel responsable de sanitat de la delegació d'Evacuació de Madrid al seu cap superior, Manuel Encinas, durant la primavera de 1937:234 "Es evidente, nos pese o no nos pese, reconocer esta verdad; es evidente, repito, que la casi totalidad de la poblacion de Madrid se resiste manifiestamente a la evacuación de su capital. De mil maneras, exhortando, halagando, conminando, coaccionando con la presencia de la policía en los domicilios particulares, que actua no siempre con la cortesía y humanismo que debe, se le ha dicho a la población de Madrid que evacue su capital; y la población de Madrid, ya de una manera expresa, ya buscando mil subterfugios, ya resistiéndose pasivamente, ya protestando alguna vez con ira, ha contestado un día y otro día, un mes y otro mes, de una manera constante y manifiesta que no quiere evacuar." Els mitjans de comunicació també van fer-se ressò de les resistències a abandonar Madrid: "La evacuación de Madrid es un problema de Gobierno. La Junta de Defensa no pudo resolverlo y tampoco podrá el nuevo Ayuntamiento, por muy buenos deseos que abrigue. Solamente el Gobierno puede evitar que en Madrid estén quienes no debieran estar." 235 Encara el 1938 la premsa havia de treure articles i notes oficials instant a l'evacuació: "Madrid debe ser evacuado. Es necesario que lo sea. Nos parece incluso lamentable que se haya perdido el mejor tiempo para hacerlo. Todo el año 1937 debió emplearse en cumplimentar esta necesidad de guerra. Pero el pasado no cuenta. Y precisa que sea 234 235 AHNS. PS-Madrid, Leg. 1550. “ ¡Evacuación! ” Frente Rojo. 29 d'abril de 1937. 172 superado y mejorado. Pero ¿cómo? De una manera metódica, ordenada, eficiente, en fin. Nunca creando conflictos de solución difícil, si no imposible. En Madrid hay millares de personas que no desarrollan actividad alguna, de ninguna clase. Deben ser las primeras en salir de la capital. Y con una situación definida en su destino. Lo importante es que la evacuación se haga sin interrupción, metódicamente. Un mes no basta para hacerla. Pero no es imposible en plazo más dilatado." 236 Moltes persones que havien deixat Madrid, volgueren tornar a la capital. Unes van utilitzar les possibilitats legals, i varen demanar l'autorització del delegat per raons familiars, per visitar-se en un establiment sanitari o per fer alguna gestió administrativa, com ara cobrar un subsidi. En general, aquestes sol·licituds foren denegades i, a més, les autoritats locals foren advertides que haurien de responsabilitzar-se tant del compliment de l'ordre de prohibició, com de l'autenticitat de les peticions. Aquelles que demanaven una autorització per raó d'assistència mèdica eren inspeccionades i, tal com ja hem posat de manifest, en molts casos denegades. D'altres persones, tanmateix, van recórrer a tota mena de recursos, fins i tot, als il·legals per tornar a Madrid. El més comú era el de recòrrer als conductors dels camions que transportaven suministraments a la capital. Per a fer front aquesta contingència, la delegació comptava, tal com ja s'ha dit anteriorment, amb un servei de control de carreteres per inspeccionar els vehicles que anaven en direcció a la ciutat. Una vegada hi eren, les persones s'amagaven per no haver de tornar als llocs on havien estat destinats. Aquesta situació va provocar nombrosos incidents i, per això, la consejería de Evacuación es va dotar d'un escamot de policia que tenia la missió de trobar les persones que havien de sortir de Madrid i que, per no fer-ho, s'havien ocultat.237 Al respecte, és molt significatiu allò que diu un comunicat lliurat pel delegat, el 20 de maig de 1938, al cap dels Servicios de Retaguardia y Transporte, que en referint-se a què els xofers dels camions sovint amagaven dones i infants que 236 “La evacuación de Madrid”. ABC, 9 de gener de 1938. 173 volien tornar a Madrid, i demanà, "dictar las oportunas normas o conminaciones al personal de conductores para que, en todo caso, eviten el transportar en vehículos militares personas que no se hallen provistas de los correspondientes salvoconductos para regresar a Madrid".238 Pel que fa a les evacuacions forçades, és a dir, aquelles que s'havien de fer de pressa com a conseqüència de la pressió militar de l'exèrcit franquista, els problemes començaven per poder disposar d'un mitjà de transport per fugir, una situació que arribava a ser caòtica en els instants finals quan es tractava d'una ciutat del litoral. 239 L'arribada als municipis dels primers contingents de refugiats fou acollida generalment amb manifestacions de solidaritat i, almenys fins a l'abril de 1937, amb una sentiments de simpatia i curiositat. Segurament perquè aquells grups estaven formats, en la seva totalitat, per infants evacuats de Madrid i d'altres fronts. Així ho corroboren els testimonis dels protagonistes i els estudis realitzats sobre la població refugiada a diversos municipis. Entre els primers podem esmentar el de Ferran Casas-Mercadé sobre Valls:240 "De l'autobús, dels camions, començaren a baixar persones d'ambdós sexes, amb noiets i noietes de totes les edats. Vestits pobrament, abrigats amb mantells i bufandes. Els homes, amb la gorra ensorrada fins al clatell i les orelles; més d'un amb llàgrimes als ulls. Els petits, queien de son (...). Se'ls serví la vianda que fou possible reunir en aquella hora tan intempestiva. Pa, vi, carn, fruita i cafè. I a les dones i als petits bols, de llet. Valls, doncs, els acollí germanívolament. Aquella nit, bé o no tan bé pogueren jeure, descansar, després de setmanes de rodar d'Herodes a Pilat". 241 237 AHNS. PS-Madrid. Carpeta 481. Conté diversos casos d'evacuacions forçoses, així com informes del cap de la brigada de policia destinada a la localització de les persones obligades a sortir de Madrid. 238 AHNS. PS-Madrid. Carpeta 1630. 239 Paradigma d'això fou l'ocorregut a Astùries. Vegeu: de Blas et alii, J.A.: “El frente norte no existe. La desbandada” a Historia general de Asturias, vol. 10. La Guerra Civil. Gijón 1978. I Zugazagoitia, J.: Guerra y vicisitudes de los españoles. París 1968. 240 Casas-Mercadé, F. Valls: La Guerra Civil (Quan no hi havia pau ni treva). Tarragona, 1982. 241 Ibídem, p. 242. 174 La rebuda a Reus ha estat descrita per Alfons Martorell: "Reus com a ciutat d'acollida va rebre sense arrufar el nas els germans castellans, bascos, aragonesos i murcians". 242 D'altres fonts de l'època, com la premsa, també es fa eco de les recepcions fetes als primers contingents en arribar-hi.243 Aquest clima de simpatia va anar canviant a mesura que creixeren les dificultats generals al país i a les poblacions on residien. Ho constaten els mateixos testimonis esmentats anteriorment. Ferran Casas, escriu: "Això no obstant, no tot esdevingué entre fils de seda. La convivència sempre ha estat i és difícil a tot arreu i en totes les situacions. Més d'un protestà i fins i tot produí encaparrament a l'Alcaldia. Tothom es feia creus de la seva mala sort. Però n'hi hagué que des de Madrid o des de la província d'aquest nom, vingueren amb la idea que aquí -en el Levante feliz, que deien - fermàvem els gossos amb llonganisses. A més de quatre protestataris calgué posar-los a ratlla."244 Per la seva banda, Alfons Martorell anota: "Però es van produir uns fets deplorables, a causa de l'acumulació de refugiats que arribaven al mateix temps. Es generava un cert caos, que aviat va empitjorar perquè hi havia refugiats que van aprofitar les moltes consideracions que se'ls tenien per haver abandonar les seves cases i els seus països, per comportar-se com a colonitzadors. Trobaven que la solidaritat que se'ls oferia era poca. Amb aquest conjunt de viciosos, feia l'efecte que havia arribat una invasió estrangera, sobretot perquè es creien superiors a la gent del país, i es va produir un descontentament general i u na atmosfera de segregació racial, entre ciutadans del mateix Estat."245 Edmon Vallès reprodueix un fragment del diari d'un personatge catòlic i catalanista, Joaquim Renart, escrit el 12 d'agost de 1937: 242 243 Martorell, A.: República, revolució i exili. Memòries d'un llibertari reusenc. Tarragona, 1993, p. 113. "Los niños aragoneses acogidos en Barcelona en el Ritz", La Vanguardia, 26 de setembre de 1936. 244 Casas-Mercadé, F. Valls: La Guerra Civil..., p. 243-244. 245 Martorell, A.: República, revolució i exili..., p. 113-114. 175 "Avui llegeixo a ´La Vanguardia` un tast del problema candent dels refugiats. Sorgeixen conflictes a cada pas per la inadaptació de molts d'ells a la nostra manera de ser i al nostre viure. Assenyalava els casos de tants pobles que mentre el jovent ha hagut de marxar al front, els joves refugiats ocupen fins llocs dirigents al mateix poble i se la passen molt bé. Conflicte per l'idioma, pels costums, per aquest to de superioritat que volen tenir damunt nostre". 246 I el dietari de Baltasar Ragon esmenta el següent: "12 de novembre (1937). Els refugiats protestes a la Cuina Popular de la mala qualitat del menjar que els reparteixen. Devien pensar-se que els donarien pavo real i un jamón".247 Aquests canvis d'actitud de la població local han quedat perfectament recollits a les monografies sobre la vida quotidiana als municipis durant la guerra. La majoria planteja una realitat molt semblant. Els primers grups d'evacuats que arriben són acollits amb curiositat i cordialitat, potser perquè són infants o perquè es pensa que l'estada d'aquelles persones serà provisional. Tot va canviant, però, quan es perllonga la seva presència i quan la carestia, la penúria i les dificultats de tot ordre copegen a la població autòctona; aleshores hi apareixen les situacions conflictives. Aprofundirem, tot seguit, en aquesta realitat a partir de la historiografia local i de les fonts originàries. A l'obra col·lectiva sobre la història de Manlleu es fa una referència de la relació entre la població local i la refugiada: "Aquests nouvinguts plantejaren problemes d'alimentació, habitatge, sanitaris i d'integració cultural. Malgrat la propaganda a favor de la solidaritat, els recels i les tensions amb la població autòctona van ser importants". 248 246 247 Vallés, E.: Imatges..., p. 301. Ibídem, p. 303. 248 Albareda, J. et alii. Manlleu.: Aproximació a la història, l'entorn, l'economia i l'estructura territorial. Manlleu 1990, p. 127. 176 L'esplèndid treball d'Albert Camps Giró constata la rebuda entusiasta dispensada per Granollers als infants madrilenys d'un col·legi anomenat Santamarca, arribats el 21 de novembre de 1936. Aquests nens protagonitzaren una anècdota prou reveladora, que fou publicada al número 773 del setmanari La Gralla,249 amb el títol de "Rectificació lloable" i del que destaquem el paràgraf següent: "[...]amb una inconsciència pròpia dels infants, criden quan els acomoda: ¡Mueran los perros catalanes! La mestra, però, els adverteix que el que diuen no està gens bé i els noiets i s'afanyen a rectificar. I ara criden per tot arreu; ¡Vivan los perros catalanes!". A principi de 1937 la situació a Granollers va patir una transformació important, ja que les evacuacions de Madrid, del País Basc i d'Andalusia amb la pèrdua de Málaga, va fer incrementar notablement el nombre de persones assistides. D'aquesta manera, el març de 1937 comencen a esclatar els primers conflictes, encara que són incidents puntuals, perquè es refereixen a destrosses als horts i camps de l'entorn de la ciutat. Més greu és el que succeeix l'octubre de 1937: "La causa és el gran nombre de nens refugiats que moren a l'Hospital, la qual cosa comporta una espècie de motí de les dones refugiades". 250 El 1938 s'arribà a una situació gairebé insuportable: "Totes les intervencions dels consellers granollerins des de maig de 1938... fan referència a problemes. Dificultats davant la destrossa i el robatori als horts de la ciutat i dels voltants. Conflictes amb els refugiats de Palou amb un assumpte relacionat amb l'intent segregacionista, quan s'intenta treure'ls de les cases on eren allotjats i es vol aplicar un arbitri entre els caps de casa per fer front a les despeses ocasionades pels evacuats. Problemes de manutenció quan s'observa l'arribada de nous evacuats d'Aragó; problemes en el subministrament de llenya el mes de novembre,...la visita a determinats refugis per part del conseller-delegat d'Assistència Social, constata que hi ha vidres 249 250 Camps, A.: Refugiats..., p. 228. Ibídem, p. 343. 177 trencats a can Sampera, que a Palou hi ha refugiats que no tenen ni llum, ni llits ni roba. ... La darrera anotació a les Actes Municipals sobre els refugiats és prou significativa: es decideix denunciar, davant del Comissari d'Ordre Públic, a una refugiada que s'havia traslladat a Barcelona emportant-se el llit, el matalàs i robes del refugi on vivia."251 Una altra monografia, la referida a Tremp de Ferran Prats Armengol, reprodueix un article de "La Humanidad Libre", del 20 de maig de 1937, que critica l'hostilitat existent al municipi i, al mateix temps, s'esforça a difondre la idea de ser solidaris amb aquella gent: "Una de las preocupaciones más grandes del momento son los refugiados. Los refugiados, bajo las discusiones callejeras de las comadres y a veces de las malas lenguas, son los aprovechistas de la Revolución. A estas palabras muchos pensarán que eso es absurdo el pensarlo siquiera. Pero su parecer es así; porque no hace falta más que dar una vuelta por las calles y plazas de la ciudad y no más se oirá que si los refugiados no les falta carne, que si van al cine, que si van de paseo, que si están mejor que en la Habana. Pero camaradas, es que no pensáis ya en el sacrificio que estos hermanos tuvieron que hacer antes que la canalla fascista no solamente les destrozase su hogar sino a su propia carne, como les ha pasado a miles de mjeres y niños inocentes que por falta de guarida han tenido que sucumbir bajo la metralla de los aviones fascistas. Así es, camaradas, menos charlatanería y más ayuda a esta gente sin hogar y más adelante veremos quienes son los aprovechistas de la Revolución, que tal vez podamos juzgar con más razón los comentarios de que esta gente son objeto." 252 Fina Forrellad aporta un nou element de conflictivitat, el dels menors d'edat ingressats en reformatoris a conseqüència de la seva conducta. Un problema especialment greu si tenim present que una important franja de la població refugiada adolescent no va tenir massa atenció de les autoritats, ja que quedava fora de l'educació primària. En superar l' edat per anar a escola, no hi 251 252 Ibídem, p. 253-254. Prats, F.: La ciutat de Tremp durant la Segona República i la Guerra Civil. Barcelona 1990. 178 havia una xarxa educativa per a aquest jovent. Únicament una minoria va poder continuar els seus estudis als centres de segon ensenyament o anar a les granjes-escola.253 Així doncs, Forrellad, en tractar aquest tema exposa: "Especial atenció mereixen les baixes produïdes pels ingressos de menors a reformatoris. És aquest un fet punyent, ja que la majoria d'aquests eren infants, molts dels quals arribaren a la nostra ciutat sense cap familiar, alguns havent sofert desagradables experiències, desarrelats de la seva llar i patint d'una manera especial les conseqüències de la guerra. D'aquesta manera s'expliquen moltes de les conductes que foren, precisament, la causa de la seva reclusió en reformatoris: Juan Muñoz Soler -12 anys- Almeria. Adoleix de tots els defectes morals imaginables. Antonio Vigo Sánchez -14 anys- Màlaga. Caràcter rebel, indomable i busca-raons. Antonio León Ortiz -14 anys- Màlaga. Insubordinat exigent i amenaçador. Antonio Vázquez Gómez -15 anys- Màlaga. És insubordinat ajudat pels altres tres.”254 La nostra exposició pot ser completada amb dues aportacions de Térmens Graells en relació a la situació existent a Igualada. La primera és la referència al paper de la delinqüència, de la qual no es responsabilitza exclusivament, ni molt menys, als refugiats, encara que molts d'ells, segons l'autor, s'hi abocaren per la manca de subsistències i per l'anonimat amb què podien actuar, així com també per la desarticulació dels serveis d'ordre públic. Els actes delictius anaven des del robatori de verdures als horts a la sostracció de provisions de l'exèrcit. Térmens fa notar un informe que comunica l'existència de bandes d'adolescents d'entre 8 i 14 anys, dedicades al robatori de qualsevol mena de material, com, per exemple, motocicletes. La segona aportació del seu treball és el de la conflictivitat ocasionada per les dones: 253 254 Vegeu l'apartat d'aquest capítol, referit a aquesta problemàtica. Forrellad, F.: Els refugiats… p. 61-62. 179 "El pes majoritari entre els nouvinguts de les dones, relativament joves, sense feina, sempre furgant per trobar menjar i vivint de les ajudes oficials, facilitarà que es vagi creant una certa llegenda de dones vagaroses i ´lleugeres`."255 El text ja deixa clar que es tractava d'una generalització i, per tant, dóna una visió unilateral. Tot i això els testimonis i la documentació parlen en nombroses ocasions de la prostitució de dones refugiades. Una activitat que no va tenir únicament la forma clàssica de venda del cos en un bordell, sinó que, molt sovint, era realitzada de forma esporàdica, quan la necessitat d'obtenir menjar era apremiant, tal com recull un informe aprovat al Ple de les Juventudes Socialistas Unificadas de Euzkadi, celebrat el 22 de gener de 1938: "En este punto de los refugiados se puso especial atención en las condiciones de vida de nuestras jóvenes muchachas, por la penuria económica en que se hallan y de nuestra obligación de buscar soluciones prácticas, para evitar que tengan que resolverla en el tortuoso camino de forzada prostitución. Para esto la solución está en la incorporación de las muchachas al trabajo de la producción, cubriendo los puestos de los hombres que se incorporan a las trincheras, consiguiendo no quede una muchacha sin medios económicos para desenvolverse en la vida." 256 Els problemes que suscitava l’estada a Catalunya d’un creixent nombre de persones vingudes d’altres comunitats, foren vistos com a inevitables des de la perspectiva del nacionalisme, tal com reconeixia el mateix comissari de la Generalitat a Montserrat: “ Era fatal, però que en aquella circumstància que els portava a viure junts, costat per costat, i en contacte permanent, no sols en la realitat política de l’Estat sinó de fet i en materialitat, el temperament, la manera de sentir i d’expressar-se i les concepcions de la vida de castellans i 255 Térmens, M.: Revolució…, p. 132. 180 catalans, tan diversos i fins i tot antagònics en molts aspectes, havien de provocar forçosament mil refrecs i incidents que, en llur conjunt, no farien sinó avivar, excacerbant-les encara, les antigues dissencions i els ressentiments seculars entre els dos pobles”. 257 A partir de les fonts que mostren situacions de conflictes i de nombrosos informes i denúncies hem elaborat una tipologia de la conflictivitat i, al costat, hem indicat la data de quan apareix per primera vegada la situació ressenyada: Quadre núm.10: Tipologia dels conflictes Queixes de les institucions per no tenir més llocs d'acolliment Queixe s de la comunitat refugiada per no rebre aliments o el subsidi Agressions sexuals a refugiades Sancions a persones refugiades Robatoris a gran escala Conflictes entre les institucions Queixes de les institucions per no tenir mitjans econòmics o de proveïments Conflicte entre persones refugiades i ajuntaments Queixes dels municipis per no rebre el subsidi 25 de desembre de 1936 Abril de 1937 15 de maig de 1937 Juny 1937 23 de juliol de 1937 13 d'agost de 1937 30 d'agost de 1937 12 de febrer de 1938 24 de març de 1938 En relació amb aquest quadre, cal fer l'advertiment que la data s'ha prendre com a indicativa, ja que correspon, com hem dit, a la del primer document que hem trobat referint la incidència corresponent; malgrat això, hem cregut que les dades resultants poden ser un referent de l'evolució cronològica de la mena de conflictivitat que es va produir durant la guerra. Hi apareixen d'aquesta manera, en començar la guerra, les primeres tensions a partir de desembre de 1936, quan les actes de les reunions del Consell de la Generalitat recullen un incident molt greu al refugi instal·lat a Montjuïc, a causa de la manca de proveïments i d'allotjament, a la vegada que, per una intervenció del president Companys, es tracta de la incorporació al treball de la població refugiada. Reproduïm, tot seguit el contingut de la font: 256 257 FPI. "La Juventud", Euzkadi Roja, 29 de gener de 1938. Gerhard, C. Comissari de la Generalitat a Montserrat. p. 434-435. 181 "25 de desembre de 1936. Informe sobre els incidents motivats per haver-se quedat sense allotjament nombrosos refugiats. La causa d'aquest incident ha estat la manca de proveïment. La solució que ell ha arbitrat és per vint-i-quatre hores. El conseller Comorera es reserva parlar d'aquesta qüestió en el seu temps. El President recomana que es faci una inspecció als refugis per tal d'evitar els abusos comesos per gent jove que aprofita el refugi com un medi de viure sense treballar. El conseller Herrera recull aquesta observació per portar-la a terme. Els consellers Comorera i Herrera acorden tractar conjuntament del problema dels refugiats que restaren sense allotjament ahir."258 Durant el mes de febrer de 1937, arran d'uns incidents a Montjuïc a causa dels proveïments, varen produir-se uns enfrontaments entre Comorera, conseller responsable d'aquell departament, i Herrera, que era del departament encarregat de la gent refugiada.259 Aquest conflicte cal emmarcarlo també en el context de les disputes que estaven tenint lloc al si mateix Consell de la Generalitat per situar el seu paper d'òrgan de govern per damunt dels organismes revolucionaris sorgits el juliol de 1936.260 Col·lateralment a aquest tema, que era la qüestió de fons que s'estava debatent, es produïren nombroses topades entre els diversos organismes que tenien cura de l'assistència als refugiats. Per esmentar-ne alguns, entre el Secretariat Basc del Comitè d'Ajut a Euskadi i la Delegació General del Govern d'Euskadi; entre el Consejo Soberano d'Asturias i el govern basc, després que s'establiren a Barcelona, i el Secretariado de Relaciones de refugiados confederales del Norte en Cataluña.261 El mateix conseller Sbert no va deixar de menystenir l'etapa inicial de la guerra, quan l'assistència social havia estat portada per la CNT. 262 258 259 SHM. Carpeta 3, Leg. 556. Actas de las reuniones del Consejo de la Generalidad. SHM. Carpeta 3, Leg. 556. 17 i 20 de febrer de 1937. Actas de las reuniones del Consejo de la Generalidad. 260 Carpeta 3, Leg. 556. Actas de las reuniones del Consejo de la Generalidad. A la del 24 de febrer de 1936, el President denuncia problemes d'ordre públic i obre una crisi en el Govern. 261 Vegeu l'apartat Bascos a Catalunya. 262 "Manifestaciones del consejero de Gobernación sobre los refugiados y la reorganización de las fuerzas de Orden público uniformadas", La Vanguardia, 4 de setembre de 1937. 182 La manca de preparació per fer front a l'acolliment i l’alimentació de la població refugiada que anava arribant a Catalunya, es manifesta amb més cruesa després de març de 1937, quan a l'evacuació de Madrid, cal afegir la provocada per la pèrdua de Màlaga i la posterior del País Basc, per acabar, el setembre i octubre, amb les evacuacions d'Astúries i Santander. Els mitjans de comunicació tingueren molta delicadesa en tractar les relacions entre la població catalana i la refugiada. La majoria de les notícies donaren missatges positius, encoratjant les expressions de solidaritat, però en alguns mitjans no van poder deixar d'exterioritzar els problemes de convivència existents entre ambdues comunitats. Uns problemes que existiren arreu on hi hagueren persones refugiades, tal com ja hem presentat quan hem tractat de les queixes que expressaven els refugiats, però que, a Catalunya, per les seves peculiaritats, en especial per tenir una llengua pròpia, va tenir una especial rellevància. En aquest sentit, l'editorial de La Vanguardia, "Los refugiados", és, per diverses raons, la mostra més representativa del que manifestem. 263 En primer lloc, perquè no menysté la importància del que estava succeint: "los incidentes surgidos entre catalanes y refugiados tienen el volumen y la calidad suficientes para que valga la pena hablar de ellos." En segon lloc, perquè identifica la causa principal dels problemes en "la falta de poder de acomodación", és a dir, les persones refugiades presentaven resistència a acceptar les peculiaritats pròpies de Catalunya i reaccionaven amb escarni. "Esta resistencia del refugiado a adaptarse a las normas de la vida catalana -usos, costumbres, alimentos, idioma- toma, a veces, caracteres activos de protesta o de burla que son, por lo menos, incorrectos e inadecuados..." L'editorial finalitza demanant als catalans comprensió i tolerància envers aquelles persones, i acaba proposant, com a solució, bona voluntat i paciència: 263 "Los refugiados", La Vanguardia, 14 d'agost de 1937. 183 "Entre estos dos extremos, el refugiado impertinente y el catalán mal sufrido, se debate el problema que nos ocupamos, que tiene solución casi imposible, porque no puede imponerse desde fuera, sino que ha de nacer de la propia voluntad, buena voluntad de cada uno de los interesados. Escribimos estas reflexiones, sin embargo, con la esperanza de que no serán perdidas del todo. El refugiado tiene la obligación de responder al cobijo, al acomodo, al pan que lejos de su tierra ha encontrado en tierras catalanas con un minimum de respeto, ya que no de afecto, a las modalidades del espíritu catalán y con un darse cuenta a ciertos incovenientes y ciertas escaceses inevitables. Los catalanes hemos de pensar que en la situación anómala que la guerra ha traido a nosotros, nos ha tocado la menos mala. Esta conciencia nos dará flexibilidad para soportar las salidas de tono, que en otras épocas no tendrían excusa, pero que ahora deben encontrarla en las mismas razones que las hacen posible." Des de La Humanitat, també fou tractat el tema de la convivència d'ambdues comunitats en un article de Lluís Capdevila, que tenia una sensibilitat diferent a l'anterior, ja que, prenent com a dada significativa la detenció de dos refugiats madrilenys per activitats d'espionatge, propugnava la necessitat d'un control generalitzat. No és això, amb tot, el que ens interessa d'aquesta font, sinó la descripció que fa de la gent refugiada: "Fixeu-vos bé en aquestes dones refugiades que es dediquen a armar aldarulls a les cues, que es queixen de tot, que tot ho troben malament; fixeu-vos en aquests infants que paguen el pa que amb tants sacrificis els donem insultant Catalunya i els catalans; fixeu-vos en aquests homes que es passen el dia al cafè o a la taverna. ¿Poden inspirar gaire confiança? ¿Podem creure en el seu republicanisme, en el seu antifeixisme?"264 264 "Del front de guerra. Refugiats". La Humanitat, 22 de juliol de 1937. Coincideix amb la mateixa opinió de Lluís Capdevila el comissari de la Generalitat a Montserrat, Carles Gerhard. 184 La primera queixa d'un municipi com a conseqüència de no disposar de llocs per allotjar nous refugiats, de la qual tenim constància, és la formulada el 10 de març de 1937 per l'Ajuntament de Clariana de Cardener. "Havent anat una Comissió d'aquest Ajuntament al Comitè d'Ajut als Refugiats de la comarcal de Solsona, tal com ens indicàveu en la vostra carta circular de data 13 de l'actual, [es refereix al Comitè Central d'Ajut als Refugiats] a fi de què retiressin determinada quantitat de refugiats de guerra per no poder-los atendre degudament, com sigui que se'ns contestà verbalment en forma poc correcta, acudim a vosaltres no dubtant tindreu a bé d'ordenar una inspecció d'aqueix Comitè Central per comprovar l'impossibilitat material de sostenir un nombre de refugiats que repercuteix en perjudici de tots nosaltres i podria ocasionar una vertadera epidèmia per manca d'higiene. Salut i Revolució."265 El text és significatiu perquè conté l' argument que trobarem a la majoria d'ells, que el poble no té prou mitjans, i, a més, perquè mostra un fet, l'incompliment per un organisme inferior d'una ordre dictada pel Comitè Central d'Ajut als Refugiats, que ens demostra la desorganització existent a la reraguarda de Catalunya. Els escrits de protesta dels refugiats i de les refugiades, les seves sol·licituds de trasllat per no ser ben atesos i les denúncies dels responsables dels establiments o dels municipis d’acollida per l’incompliment del deure d’atendre’ls, foren presentats, en la majoria dels casos, en la forma d'un escrit col·lectiu. Excepcionalment foren realitzats escrits individuals i, molt sovint, aquests eren d'un familiar dels refugiats afectats o d'una organització política o sindical, que prenia la defensa dels afectats. A partir d’aquestes intermediacions podem deduir una certa cautela i, fins tot, por a fer una queixa personal. 265 AHNS. PS-Barcelona, Leg. 279/1. 185 Les denúncies col·lectives constitueixen una mena de "memorial de greuges", elaborat a partir d'una situació conflictiva que afecta tota la comunitat refugiada i, a més, suposa una certa organització interna ja que exigeix prèviament la realització de reunions, assemblees i, finalment, la redacció del document i la seva firma. El fet de trobar-se una contesta de les autoritats municipals o a qui s'havia adreçat l'escrit, ens demostra que els responsables tingueren una especial sensibilitat a atendre aquestes queixes, però que no vol dir que donessin la raó als firmants. Vegem, tot seguit, el cas de la protesta dels refugiats i refugiades a Pinell de Bray, paradigma d'aquesta mena de conflicte, "A la Junta de Evacuación de Barcelona. Compañero, salud, el motivo de ésta es para notificaros las quejas que tenemos los evacuados aquí (Pinell de Bray) Tarragona. Aquí somos objeto de toda clase de atropellos por parte del pueblo en general. Nos hemos quejado varias veces no siendo atendidos. Aquí los evacuados tenemos que pagar los alimentos más caros que los del pueblo, otras veces se nos niega diciéndonos que no hay cuando lo cierto es que los tienen escondidos y sólo se lo despachan a quien quieren. Aquí suelen venir varios individuos a comprar artículos de comer con la sana intenciónde especular con ellos encontrando aquí toda suerte de facilidades, por no haber quien ponga coto a su comercio, de los que vienen a este negocio se destaca un individuo que los huevos que aquí valen 30 céntimos o como más 35, él los paga a 0'50 para llevarlos a otros lugares y comerciar con ellos. Al subir los géneros de esta forma, los evacuados con una peseta que se nos pasa no podemos comprarlos y los enfermos, que somos bastantes, tenemos que contentarnos con mirar que lo que para ellos seria vida, se los lleva el que más dinero. Hoy, al oponernos a que dicho individuo sacara géneros del pueblo, fuimos maltratados de palabra dándonos toda suerte de calificativos a cual más denigrantes y fuímos amenazados de ser encerrados en la cárcel, incluso cerrarnos la puerta de casa para que no pudiéramos salir a la calle. Por lo tanto os pedimos la evacuación a otro lugar o ser devueltos a Madrid, pues estamos decididos a marchar por la carretera si no somos atendidos antes que estar en un 186 sitio que no somos ni atendidos ni respetados, pues mientras nuestros familiares están en las trincheras dando su sangre por la causa del pueblo, a sus mujeres e hijos se les trata de esta forma. Aparte de lo relatado, hay otras muchas cosas que no ponemos para no hacer ésta interminable. Con la misma fecha mandamos dos cartas más, una a Madrid y otra a Tortosa, exponiendo lo mismo que aquí. Sin más os deseamos Salud y República. En Pinell de Bray a 11 de abril de 1937. La resposta de l'Oficina Administrativa d'Ajut als Refugiats els va arribar després de transcórrer unes sis o set setmanes: "Barcelona 17 de mayo de 1937. Compañero Juan Barbajosa. Lo Pinell de Bray. Hemos recibido vuestro comunicado, firmado por todos los refugiados que os hallais en ese pueblo, en el que nos haceis determinadas denuncias de las que han sido tomadas en consideración aquellas a las que podemos intentar poner remedio. Tal es, por ejemplo, la que se refiere a la cantidad que os entregaron, que ha de ser de dos pesetas por día y persona, cantidad que el Ayuntamiento percibe de la Generalidad para la manutención de los refugiados. En cuanto al precio de los alimentos y su encarecimiento progresivo, nosotros nada podemos hacer, por ser ello de competencia exclusiva de los Municipios. Lo que sí hemos de reprocharos es que, sin esperar el resultado de nuestra gestión, hayais escrito a Madrid, lo que indica en vosotros ausencia de confianza en nuestra intervención. Esperamos, pues, que todo se arreglará y os agredeceremos mucho que nos tengáis al corriente de todo, en la seguridad de que seréis atendidos como es norma en esta Oficina." 266 Aquests dos textos mostren dues realitats: La dels refugiats que, per un cantó, conté marginació, discriminació, penúria i enyorança per tornar a casa. La de l’administració, per l’atre cantó, que posa de manifest interès en resoldre els problemes que són estrictament de la seva 266 AHNS. PS-Barcelona, Leg. 279/14. 187 competència i, a la vegada, expressa la seva reticència davant la gestió feta pels denunciants en l'administració del Govern de la República. Les acusacions individuals manifesten la conflictivitat que resulta de la convivència de persones amb caràcters tan diferents. La font que presentem serveix com a exemple d'una situació personal, però, a la vegada, mostra diverses circumstàncies, sempre des del subjectivisme del denunciant, que la fan útil per a una visió més global. Una vegada més, trobem en ella el desig de les persones evacuades de tornar a Madrid, és a dir, a casa. Vegem un extracte d'aquesta font.267 "El que suscribe, refugiado de Madrid con 6 hijos aquí, una mayor de edad y cinco pequeños, insiste en el traslado de mi familia y mio de aquí, Fatarella, a donde creais conveniente pero en dirección siempre hacia Madrid. Lo había solicitado mi hija Acracia sin mi conocimiento, pero con mucha razón por el atropello que somos víctimas moralmente de los mayores y materialmente de los pequeños, de palabras y hechos; se nos trata peor que si fuéramos leprosos siendo que todos, el que no tiene su marido tiene sus hijos o hermanos en el frente, como yo que tengo un hijo en el frente y dos hijas trabajando para guerra. De los muchos hechos concretos voy a relatar dos. La semana pasda mataron a un hijo de una viuda que estaba en el frente de la Casa de Campo, (ella refugiada de ésta) al pasar la hija mayor por el lado de unas mujeres del pueblo dijeron: a un hermano de ésta le han matado los nuestros, ya veis como serán de fascistas en este pueblo; otro hecho, hace dos semanas comunicaron de no se qué ayuntamiento, o si seríais vosotros, al ayuntamiento de este pueblo si podían venir unos treinta refugiados más y ¿sabeis lo que decían cuando se enteraron? Que los refugiados venían aquí a comerse lo suyo, que ellos tenían comida para dos o tres años y que con los que les habían comido los milicianos se iban a quedar sin comer. (...) a una muchacha de unos diez años llamada Rosario,refugiada en Casa Luís, pastisero del pueblo, el mismo individuo quisó violarla y la chica empezó a gritar y entonces la vieja de la casa la pellizcaba para que no denunciara el abuso que se quiso cometer. De este hecho hay constancia en el ayuntamiento de este pueblo (...) 188 No creais que sólo es aquí lo que denunciaré por medio de la prensa los abusos y atropellos se cometen con los refugiados de Caldas de Malavella sobre todo con los del Balneario Soler, que podeis mandar si quereis molestaros dos agentes imparciales y honrados y que vayan en forma de refugiados que investiguen y observen; así os dareis cuenta si es verdad lo que digo. Allí se les amanaza de afusilarlas a mujeres; se maltrata de hechos a mujeres, con niños de pecho, por eso se hace inaguantable la residencia aquí. Preferimos morir aunque sea aplastado por un obús en Madrid, antes que el sufrimiento moral que estamos soportando (...). Fatarella 15 de mayo de 1937. Eusebio Oliva." El fragment que segueix pertany a u carta adreçada per un combatent, el 4 de juny de na 1937, a l'Ajuntament de Sitges, exposant que el personal del refugi de l'Hotel de Sitges "maten de hambre a niños, mujeres y ancianos que son familias de combatientes".268 D'aquest fet, en responsabilitza també a les autoritats, "porque hacen lo mismo que la mayoría que los que están en el Comité de no intervención". Altres intervencions les varen fer les organitzacions polítiques i sindicals.269 Davant les situacions de conflictivitat, els ajuntaments van recórrer a l'expulsió dels elements més significatius. Els motius que porten a una mesura de tal abast estan relacionats amb el comportament i les actituds. Així, l'Ajuntament de Begues comunica, el juny de 1937, que els ha expulsat, "ja que tots ells a judici del Consell Municipal d'aquesta població són indesitjables per haver promogut certs escàndols...". 270 A partir de la font següent, sembla que els consistoris foren conscients de la gravetat de l'adopció de tal mesura. 267 268 AHNS. PS-Barcelona, Leg. 279/14. AHNS. PS-Barcelona, Leg. 279/8. 269 AHNS. PS-Barcelona, Leg. 279/11. Com per exemple la protesta que va presentar el comitè comarcal d'Osona de la Unió General de Treballadors, denunciant el comissari municipal de Folgueroles per discriminar els refugiats i menysprear les protestes del sindicat. 270 AHNS. PS-Barcelona, Leg. 279/1. 189 "Olot 7 de julio de 1937. La adjunta relación corresponde a 12 refugiados en ésta, y que han sido expulsados de este refugio. Esta Consejería, pone en vuestro conocimiento que cuando toma medidas de esta índole, es porque ya agotó cuantos medios tuvo a su alcance para no verse precisada a la adopción de tan radicales medidas. Pero siendo imposible, el que en la retaguardia, convivan al propio tiempo los incontrolados con las personas decentes, pongo en vuestro conocimiento, que en todos los casos que en lo sucesivo se presenten, procederé con la misma energía, sin perjuicio (claro está) de que ese Comité remita nuevos refugiados a cambio de los expulsados".271 L'expulsió del refugi no fou, tanmateix, una mesura ben acollida per les autoritats que, en general, s'adonaven que només servia per traslladar el problema d'un lloc a un altre. Aquesta recança esdevingué oposició ferma quan es tractà de fer fora dones refugiades. Hem de suposar que seria per la impossibilitat de destinar-les a treballs de fortificació o de naturalesa semblant. Una oposició que originà queixes en els esglaons inferiors de l'administració responsable de la situació existent als pobles: "A aquesta oficina es va nombrar una comissió composta de dos funcionaris de la mateixa per depurar tot allò que succeïa en els pobles, com per exemple, denúncies dels refugiats, preparar allotjament pels nous contingents que poguessin arribar i per tal de que tots els pobles poguessin actuar amb un caire agradable i a gust i també pel bon nom d'aquesta Delegació va creure's l'obligació de treure tans indesitjables272 com si haguessin a tots els punts on es personin. Aquesta fou una de les seves iniciatives pròpies pensant acabar-les de desenrotllar enviant tants incontrolats i indesitjables a disposició de la Junta Nacional d'Evacuació (València), però amb una conferència celebrada dies enrera amb vós, vàreu prohibir de trametre a València aquestes petites expedicions. (...) Vós vàreu dir que podia enviar tots aquests homes amb expedicions de 20 a 25 a Barcelona, però cal tenir en compte que no solament són els homes, sinó que barrejats amb 271 272 AHNS. PS-Barcelona, Leg. 279/1. Escrit així a l'original. 190 aquestes hi ha les dones que encara són pitjors que ells les quals se'ls podria donar el nom d'indesitjables."273 La solució del trasllat del lloc de residència, es veia raonable, no obstant això, quan els causants dels incidents eren "niños peligrosos,274 a la situació dels quals ja ens hi hem referit unes pàgines enrera. La convivència de persones d'ambdós sexes i edat diferent, ocasionaren successos com el de la seducció de menors per gent adulta, un fet que posava en evidència la degradació moral que tal promiscuïtat facilitava. Algunes d'aquestes situacions podia arribar a la tragèdia, segons ens presenta la següent denúncia presentada a l'alcalde de Rocafort de Queralt. "Denuncian. Que en el día de hoy a las nueve y quince horas de la mañana, al entrar en la habitación que ocupan en el local destinado para dormitorio de la familia Alba Pérez, como refugiados, vieron los testigos que encabezan la presente denuncia a la citada M.A.P. con unas medias enlazadas entre sí y con un nudo corredizo al cuello en ademán de consumir suicidio. Interrogada por su padre y cuñado sobre el motivo que hanía determinado la resolución, pudieron comprobar que fué por contrariedades amorosas ya que la citada M.A.P. había mantenido relaciones secretas con E.G.G., miliciano dado de baja por enfermo en los frentes del Centro. Dicho individuo, que vino a este pueblo en calidad de refugiado, es de estado casado y mayor de edad, (...)".275 Les agressions podien ocórrer fins i tot abans de sortir del lloc d'evacuació, tal com recull el testimoni documental de la realització d'una agressió sexual a una refugiada abans de ser traslladada 273 AHNS. PS-Barcelona, Leg. 279/5. Delegació de l'Oficina Administrativa d'Ajut als Refugiats. Lleida, 14 de juliol de 1937. 274 AHNS. PS-Madrid, Carpeta 2001. Expressió del delegat d'Evacuació de Madrid. 275 AHNS. PS-Barcelona, 16 de juliol de 1937. 191 de Madrid per un soldat de l'escamot que custodiava l'alberg Garcia de Paredes.276 Quant a la situació existent als municipis d'acollida, una font molt rellevant és el plec de signatures de les refugiades acollides a la Granja Flor de Mayo, radicada a Cerdanyola, on notifiquen a l'alcalde del municipi que "nos encontramos deprimidas de hace mucho tiempo por hechos incalificables que descreditan el honor y la honradez de aquellos a quienes nos hieren en lo más íntimo".277 D'altres problemes, van venir de la situació d'aquells nens i nenes que, essent adolescents, tenien escasses possibilitats d'integrar-se en les activitats acadèmiques o de ser acollits a les escolestaller existent: "Entendemos que los muchachos de esta edad que se encuentran inactivos, pueden suponer un peligro moral y además es conveniente que aprovechen los años en que puedan adquirir una formación profesional; por lo tanto comunicaré a Vds. todos los casos que vayamos conociendo de este carácter de niños evacuados en Cataluña, ya que tenemos entendido que las plazas de la referida Granja-Escuela van a ser ampliadas." 278 Per norma general, les persones acollides als pobles denunciaven davant els responsables municipal, les arbitrarietats i escomeses de què eren víctimes. Quan consideraven, però, que aquestes no es feien ressò de les seves preocupacions, ho comunicaven a les autoritats de la seva comunitat o, tal com ja hem vist, a la delegació d'Evacuació de Madrid o, fins i tot, a la direcció general d'Evacuació. A vegades, tanmateix, les denúncies presentades foren rebatudes per les autoritats municipals amb força contundència, quan no indignació. És el cas que exposem a continuació. Es tracta d'una protesta que presenta, el 23 de novembre de 1937, el Consejo Interprovincial de Asturias y León, radicat a Barcelona, al Comissariat d'Assistència als Refugiats, 276 277 AHNS. PS-Madrid, Carpeta 481. AHNS. PS-Barcelona, Leg. 279/14. Lliurat l'1 d'agost de 1937. 192 en relació a la situació de la colònia refugiada a Almenar, on "además del menosprecio de que se hace objeto a las allí refugiadas, se las insinúa y aún se llega a proponerlas, la consumación de ciertos actos, si desean obtener algún beneficio".279 L'alcalde va rebatre aquestes, per a ell, indignants insinuacions, el 4 de febrer de 1938, tot lamentant que "el Consejo Interprovincial de Asturias y León se haya dejado sorprender de buena fé por unos difamadores de oficio que nada hacen en pro de la causa" 280, i va demanar el trasllat de diverses refugiades a qui acusa de ser les responsables d'aquests rumors. Com ja hem tingut ocasió de presentar, els ajuntaments catalans estaven obligats al pagament d'un subsidi de dues pessetes diàries a cada persona refugiada; aquesta norma, però, va suscitar nombroses reclamacions, ja que els alcaldes es trobaren amb el problema de la manca de recursos, bé per les altes despeses que generava el manteniment de les comunitats acollides o bé a causa del retard amb què la Generalitat els abonava el s ubsidi. En aquestes circumstàncies, fou pràctica habitual recórrer a solucions que incomplien la norma. Uns ajuntaments pagaven segons les necessitats familiars, d'altres si la persona hi era amb la família o no, i també n'hi va haver que es negaren a pagar fins que no cobressin de la Generalitat. En relació amb aquest retard, el propi comissari delegat de la Generalitat a Girona va comunicar, el 9 de setembre de 1937, a Xavier Casademunt, en prendre possessió aquest del càrrec de comissari d'Assistència als Refugiats, de la necessitat de pagar puntualment els subsidis als ajuntaments ja que "arribarà un moment en què els municipis es negaran a tenir cura dels refugiats."281 Aquesta situació és ben reflectida en un escrit que l'alcalde de Benisanet va trametre a l'Oficina Administrativa d'Ajut als Refugiats el 5 d'agost de 1937, on es denunciava que no havien rebut els subsidis de quatre mensualitats, i acabaven, dient: 278 279 AHNS. PS-Barcelona. Ministerio de Sanidad. OCEAR. Evacuación. 16 de juliol de 1937. AHNS. PS-Madrid, Carpeta 809. Consejo Interprovincial de Asturias y León. Servicios especiales de organización de los evacuados asturianos. 280 AHNS. PS-Madrid, Carpeta 809. 193 "Hem arribat al fi companys, esgotats els recursos; esgotat fins la paciència de les tendes de queviures al tenir que fiar durant tres setmanes als nostres refugiats i aquestes tenir que comprar al comptat, mentre nosaltres viatges i més viatges a Tarragona."282 Altres incidents varen estar relacionats amb la fidelitat deguda a la República, donant-se el cas que el denunciat és un membre de la comunitat refugiada,283 però també d'altres en què els qui denuncien les autoritats són els refugiats i refugiades d'un poble.284 La situació creixent de penúria va fer fàcil l'aparició de malifetes com robatoris, malversacions, suborns o d'altres corrupteles.285 A vegades, els fets denunciats constitueixen un clar abús de poder per part de l'autoritat municipal, com són els casos de Folgueroles i Alpens.286 La manca de mitjans fou la causa que cada institució mirés d'obtenir els seus proveïments de la manera que fos i, per tant, que els enfrontaments entre els municipis i les delegacions locals o comarcals de Proveïments esdevinguessin inevitables, tal com posa de manifest el següent telegrama del comissari delegat de la Generalitat a Girona al conseller de Governació. "Qüestió proveïments comarca Gironès agreujada considerablement després assemblea Ajuntaments 31 juliol, les conclusions de la qual foren lliurades a S.E. el President de la Generalitat (Stop) Aquesta Comissaria té la seguretat de què Delegat Comarcal Proveïments davant unànime protesta Municipis ha accentuat divorci amb aquests en perjudici interès general (Stop) M'han visitat diverses comissions Alcaldes anunciant propòsit de dimitir si no es posa remei situació... He fet 281 282 AHG. Comissaria Delegada. AHNS. PS-Bacerlona, Leg. 279/1. 283 AHNS. PS-Barcelona, Leg. 279/5. Informe sobre la colònia infantil d'Amer i el seu mestre, 11 d'agost de 1937. 284 AHNS. PS-Barcelona, Leg. 279/14. Es tracta d'un escrit que fa la comunitat refugiada a Alpens, acompanyat d'un plec de signatures, notificant que l'alcalde no els dóna menjar. 285 Per només esmentar un cas, citem els esdeveniments ocorreguts a la cuina del menjador dels refugiats d'Olot, on els seus responsables havien establert un servei de venda a gent del municipi. Vegeu Julio Clavijo: La població..., p. 64-65. 286 Pel que fa a Folgueroles, el fet denunciat per la UGT d'Osona, en un document apòcrif, segurament del 1938, és el de la reducció del racionament a la comunitat refugiada degut a la denúncia efectuada per aquest sindicat sobre el comportament del comissari municipal. En quant a Alpens, ja ho hem esmentat en una nota anterior. 194 gestions amb resultat negatiu prop Delegat Comarcal i per aquest motiu veig precisat molestar atenció V.H. per tal que us serviu intervenir urgentment amb el fi d'evitar conflictes enutjosos que influirien lamentablement estat consciència nostre poble. Afectuoses salutacions.- M.Jordi FrigolaGirona 13 d'agost del 1937."287 Els serveis de proveïments dels establiments d'assistència social també tingueren, per la seva banda, els seus problemes, tal com ho va comunicar el cap del departament de la Comissaria delegada de Girona, el 30 d'agost de 1937. "Les dificultats d'adquisició d'articles alimentaris i de combustió amb què aquesta Oficina topa des de fa temps per poder atendre les necessitats de proveïments dels acollits als Establiments d'Assistència Social que depenen d'aquesta Comissaria, es fan avui insuperables, no sols perquè és cada dia més notable l'escassetat d'articles de consum, sinó que també per les exigències del pagament al comptat i agreujat aquest problema per la fixació de taxes en diferents articles de consum.(...) Cal fer present que les compres han de realitzar-les aquesta Oficina a crèdit per no comptar amb numerari per fer pagament al comptat i que la quantia dels gèneres que ha d'adquirir ha d'ésser per atendre uns dos mil cinc-cents acollits, i és per això que es veu obligada aquesta Oficina a posar al vostre coneixement que havia de realitzar la provisió al preu de taxa en les circumstàncies excepcionals que s'estan travessant d'extrema escassetat d'articles, a finals de la present setmana, que finalitzaran els compromisos verbals contrets amb diferents proveïdors, s'estarà en el greu conflicte de no poder donar menjar als acollits."288 A Catalunya, els ajuntaments volgueren controlar la distribució del racionament de la població, ja que es malfiaven de les delegacions de Proveïments, tant durant el període en què aquestes depenien de la Generalitat, com després del 6 de gener de 1938, quan la seva direcció passar al govern central. Com a paradigma de l primera situació, tenim la comunicació del 2 de a 287 288 AHG. Comissaria Delegada. AHG. Comissaria Delegada 195 setembre de 1937 que va fer l'Alcalde d'Olot, Ramon Calm, al comissari delegat de la Generalitat a Girona, que la va remetre al conseller de Governació i Assistència Social el 7 de setembre, i que feia referència a una assemblea de tots els municipis de la Garrotxa, que demana a la Generalitat, "la suspensió de les Delegacions comarcals de Proveïments i que concedeixi les màximes atribucions en matèria de Proveïments a l'Associació o Mancomunitat dels municipis de la Comarca de la Garrotxa". Hi ha una reivindicació que va tenir un to més solemne a la trobada de municipis catalans, que tingué lloc a Barcelona el 3 de setembre de 1938, i de la qual fou aprovat l'acord següent: "La distribució de tots els productes alimentosos ha d'anar a càrrec dels Ajuntaments; avui aquests es troben responsabilitzats davant l'opinió pública i realitat, i prenent com a patró l'Ajuntament de Barcelona, solament se'ls lliura queviures per a racionar a una mínima part de la població civil. Barcelona, ciutat de més d'un milió tres-cents mil habitants, es troba en què l'Ajuntament solament en raciona 180.000 i la resta ho són per mitjà de les Cooperatives, les quals reben directament els productes de la Direcció General de Proveïments del Govern de la República. Això no és obstacle perquè tots els greuges es facin a l'Ajuntament quan durant setmanes i mesos sencers el racionament falla. Per tant, per la dignitat dels Municipis, aquests han de distribuir tots els articles sense excepció, i llavors, n'estan segurs, el racionament adquirirà el sentit igualitari que propugnem."289 Aquest moviment municipalista de reivindicació de les competències de proveïments, tenia com a base la situació conflictiva que es vivia a les localitats, i de la qual n'eren conscients les autoritats municipals. Així, Joaquim Bassó, alcalde de Maçanet de Cabrenys, informava el comissari delegat de Girona, el 8 de gener de 1938: "Aquesta Alcaldia es creu amb el deure d'advertir a la vostra autoritat superior, que posa el màxim d'interès en la bona assistència als refugiats, però també em crec amb el deure d'advertir que fins ara hem anat tirant de lo poc que teníem recollit a la població, o sigui de patates, i com que no s'ha collit 289 Arxiu de l'autor. 196 a penes cap mongeta ni res de llegums, i no havent-ho donat la Conselleria de Proveïments cap gra de mongeta, cigrons ni de cap classe de llegums, des de fa més de quatre mesos, és per l'ho que em crec amb el deure de posar-lo en el vostre coneixement que, si no ens són tramesos queviures, ens serà totalment impossible donar-los-hi menjar, no solament a ells sinó també a la majoria de la població, per trobar-se com abans dic, mancats de tota classe de llegums i pa."290 Alguns ajuntaments, com el de La Bisbal, afegien al seu escrit de queixa per no rebre el subsidi o no tenir lloc o no rebre els queviures, que "de no donar compliment a la demanda, aquesta Corporació Municipal es veurà obligada a dimitir dels seus càrrecs". 291 Quelcom que obligarà la Generalitat a nomenar, al llarg del 1938, comissaris municipals per presidir els ajuntaments i rellevar els consistoris dimissionaris o mobilitzats per l'Exèrcit. A més de proveir de queviures, els ajuntaments varen haver de subministrar els equipaments necessaris per instal·lar els evacuats. En principi, tal com hem vist en el cas de Barcelona, es va recórrer a la compra,292 i a la recollida per domicilis particulars d'equips de llit: flassada, matalàs i llençol, 293 però donat el gran nombre de persones que s'havia d'auxiliar, les institucions basaren la dotació d'aquest material en l'aportació obligatòria de cada família, tal com ho indica la constitució d'una "Comisión integrada por un representante del Comisariado de Refugiados, uno del Ayuntamiento de Barcelona y otro de la Comandancia Militar de la plaza...." 294, la funció de la qual fou la de recollir un equip de llit, seguint el criteri següent: "Se entregará un colchón, dos sábanas, una manta y una alhomada, por cada vecino; lo cual es evidente más cómodo que todo lo excedente sobre el mínimum de un colchón por persona. 290 291 Arxiu de l'autor. Arxiu de l'autor. 292 AMB. Acords de la Comissió de Govern, Volum 2, 27 de maig de 1937. 293 "Ayuda a los refugiados", a La Vanguardia, 16 d'octubre de 1936. 294 “Recogida de colchones y mantas para los refugiados.” La Vanguardia, 5 d'octubre de 1937. La presència militar ens indica que els equips recollit també foren destinats a l'exèrcit. 197 Estos efectos serán recogidos a domicilio por agentes del Comisaiado de Refugiados y autoridad militar, en colaboración con los servicios del Ayuntamiento. Será obligatorio facilitar un recibo, y estarán exentos de hacer la entrega aquellos que lo hubiesen hecho en la anterior recogida." Una aplicació paradigmàtica d'aquest acord la tenim en el ban següent: "Joan Serrat i Masó, alcalde-President de l'Ajuntament de la ciutat d'Olot. FAIG AVINENT: Que havent d'arribar en aquesta ciutat una nova expedició de refugiats de la zona de guerra, i no disposant la consejeria d'Assistència Social de matalassos ni flassades, llençols i coixins, totes les famílies que en ocasions anteriors no ho hagin fet, hauran d'entregar demà diumenge dia tres del que som, un equip complert de llit, el quals es serà passat a recollir a les 10 del matí i el qual hauran de tenir disposat per a aquesta recollida. El que es fa públic per a coneixement general. Olot, 2 de març del 1938. L'Alcalde."295 Les autoritats de la República eren sabedores de les tràgiques condicions en què, a mida que avançava el 1938, vivien les comunitats refugiades arreu d'Espanya, donat que moltes persones s'hi adreçaven amb l'esperança de rebre alguna solució. Unes feien servir els sindicats, com la que fa el Sindicato de Mozos de Comercio, Transporte e Industrias en general de la UGT, el primer de desembre de 1937, referint-se a una família de cinc persones, instal·lades a Caudete de la Fuente, on al pare "no le dan trabajo y hoy se encuentran que se les niega hasta el agua y tienen que estar pidiendo limosnas." 296 Tanmateix, possiblement sigui de les més dramàtiques, la situació que descriu la carta d'una mare de família, refugiada a Porrera, que va trametre, el 18 de maig de 1938, a la directora general d'Evacuació i Refugiats, Teresa Puigdollers: "Estimada camarada, Salud: La que suscribe, Teresa Sierra, natural de Santander con 6 hijos y refugiada en Porrera, viendo los días de angustia que llevo con mis hijos, y hoy es un 295 AMO. Administració General. Corporació Municipal. 198 día que no tengo nada que dar a mis hijos que comer, la suplico miren a ver si pueden remediarnos lo antes posible; aquí nosotros escribimos todos los refugiados a Reus, de donde vino un Delegado y nos dijo que procurarían atendernos lo mejor posible, pero llevamos desde el día 1 esperando comestible hoy, día 18, y aún no ha llegado; somos 84 refugiados , la mayoría son niños y Vd., comprenderá nuestra angustia al ver el hambre de nuestros pequeños,sabemos que estamos en guerra y no podemos pedir mucho, pero siquiera algo para sostener a estos niños y por eso me dirijo a Vd. porque es mujer y como mujer, madre, sabrá comprender y disculparme".297 L'allotjament, en especial a partir de 1938, va ésser una altra causa de conflictivitat, en especial quan fou completada l'ocupació dels establiments destinats a la comunitat refugiada, com ara convents, esglésies, torres, escoles religioses i d'altres edificis incautats o quan va deixar d'haver-hi famílies que volien acollir voluntàriament gent refugiada a casa seva. Davant d'aquesta situació, les autoritats van aprovar que les famílies amb fills desertors haurien d'instal·lar gent refugiada a la seva llar. Una mesura que no fou ben acollida per ningú, ja que va suscitar nombrosos incidents en la convivència forçada que uns i altres havien de mantenir. Una proposta, que recull el document que reproduïm, de fer pagar un impost en espècie a aquelles no sembla que fos tinguda en compte, perquè no solucionava el problema urgent de trobar llocs per ubicar aquelles persones. "Esta Inspección General [es refereix a la del departament d'Assistència Social del Govern d'Euzkadi a Catalunya] tiene el gusto de transcribir un escrito que con fecha 8 del actual, nos envia el Inspector de Gerona, que dice lo siguiente:- Constantemente recibo quejas de refugiados que han sido alojados en casas de "payés", donde hay familiares de desertores, diciéndome que el trato que reciben es malo.- He hecho varias gestiones con los Ayuntamientos para ver de subsanar esta anomalía, pero no he tenido éxito en la mayoría de los casos.- Los Ayuntamientos me dicen que hay que castigar a los familiares de desertores 296 AHNS. PS-Madrid, Carpeta 1626, Leg. 3832. Una situació semblant es descriu en relació els refugiats a Vall d'Alba (Castelló), el 9 d'octubre de 1937. 297 AHNS. PS-Madrid, Carpeta 809. 199 imponiéndoles la obligación de mantenerlos.- En la mayoría de los casos el castigado es el refugiado al obligarle a convivir con los enemigos del Régimen, sobre todo cuando se trata de niños.- Es a mi juicio inhumano separarlos de los seres queridos, para llevarlos a vivir con quienes, en muchísimos casos, no solo no les tratan con las consideraciones y cariño que toda persona bien nacida, y por lo tanto humana, debe tratar a los niños, sino que les obligan a trabajar en faenas impropias de la edad.-(...)" 298 Els ajuntaments, d'altra banda, no van cessar de protestar davant els organismes competents per l'arribada contínua de nous contingents de refugiats, tal com va fer l'alcalde d'Olot, Joan Torras, el 13 de maig de 1938 després que des del Comissariat d'Assistència als Refugiats li fos comunicat que s'augmentava el percentatge de refugiats a acollir per cada poble (del 10% del cens de població a un 20 %). Tot i acceptat aquesta disposició, l'alcalde manifestava: "que hauria d'abstenir-se, en quant sigui possible, d'enviar més refugiats a Olot, perquè amb la vinguda de forces militars, internacionals, etc., no hi ha possibilitats d'allotjament."299 La massificació també es donava a d'altres zones de l'Estat, com al País Valencià, segons mostraren les estadístiques lliurades pels municipis. Així, Benageber tenia, el 3 de desembre de 1938, un cens de 670 persones i 120 refugiats; Beniopa, el 27 d'agost de 1938, 2.309 habitants i 228 refugiats i Alfafar, el 2 de febrer del mateix any, 3.900 habitants i 1.067 evacuats i refugiats.300 Aquest gran augment de població fou provocat per les desfetes militars que va patir la República durant el 1938 i que significaren el trencament de les comunicacions entre la zona centre i la del litoral llevantí, per l'ofensiva de primavera al front d'Aragó, que va tenir tres conseqüències molt significatives. La primera, que no va permetre evacuar més persones de Madrid cap a Catalunya; la segona, l'evacuació de les 298 AHNS.PS-Barcelona, Leg. 279/9. El cap de Subsidis del govern basc va trametre aquesta carta l'11 d'octubre de 1938 al director general de Abastecimiento de la República per si volia considerar la imposició del tribut en espècie per al sosteniment dels refugiats, que seria lliurat a l'Ajuntament i, posteriorment, repartit entre la comunitat evacuada allà.. 299 AMO. Administració General. Corporació Municipal. 300 AHNS. PS-Castelló, Carpeta 1626, leg. 3832. 200 primeres localitats catalanes cap a l'interior del país; i la tercera, l'afebliment de la moral a la reraguarda, que va fer possible que, a l'ofensiva de desembre de 1938, Catalunya no tingués energies per suportar l'embranzida franquista. No és gens estrany, per això, que en demanar el cap de la delegació d'Evacuació a Madrid, el 27 d'abril de 1938, si podia evacuar una expedició de nenes i nens, el Consejo Nacional de la Infancia Evacuada, el contestés negativament ja que estaven rebent refugiats de Castelló, que els tornaven a remetre cap Múrcia i Albacete.301 El cobrament del subsidi i de les factures abonades per la compra de queviures i per d'altres despeses, generà una nombrosa correspondència entre els ajuntaments i la Generalitat de Catalunya. Aquesta, per les circumstàncies excepcionals que patien les seves finances, retardava notablement el pagament del subsidi que, legalment, pertocava a cada refugiat. És per això que fou habitual que els ajuntaments se n'apropiessin, en no cobrar les despeses realitzades per al manteniment de la població refugiada que tenien acollida. Un cas concret d'aquest estat de coses és la comunicació emesa per l'Ajuntament de Cistella al delegat de l'Oficina Administrativa d'Ajut als Refugiats a Girona, el 29 de gener de 1938. "Com sigui que el total pagat als Refugiats de Guerra existents en aquesta població des del dia 17 de novembre darrer fins avui puja ja la quantitat de 5.089 pessetes, sense que, per tant, hagin estat abonades a l'Ajuntament les despeses pel pagament de subsidis als dits refugiats fetes en el mes de novembre i desembre darrer, aquest Ajuntament s'ha vist obligat a pagar sols la meitat dels subsidis als refugiats, en la quantitat que els correspon cobrar per la setmana del 24 al 30 inclusiu del mes que som, i ha tingut de deixar de pagar les atencions de caràcter municipal per manca de pessetes, malgrat haver-se interessat el pagament dels mesos de novembre i desembre darrer, petició que fou feta en data 11 del mes que som a l'ensems que es demanava un préstec amb caràcter permanent de dues mil pessetes en dipòsit com a conseqüència de la situació econòmica del municipi (...). 301 AHNS. PS-Madrid, Carpeta 1626, leg. 3832. 201 Per tant, aquest Ajuntament confia serà donada l'ordre de pagament dels mesos de novembre i desembre darrer, amb la màxima urgència, per evitar la natural protesta dels refugiats ja que la propera setmana ja no podran ésser pagats (...)."302 En una data, quan encara no s'havien desfermat tots els problemes, com la del 8 de febrer del 1937, la Comissaria Delegada de la Generalitat a Girona ja havia exhaurit el seu pressupost. El motiu és que tampoc no en rebia les aportacions del govern i, per això, havia d'anar avançant diners dels seus propis fons per auxiliar els ajuntaments. Vegem el balanç en la data esmentada:303 Quadre núm. 11: Situació de Caixa de la Comissaria delegada de Girona, 8/2/1937 INGRESSOS Existència en 1 juliol 1936 Ingressos fins a la data DESPESES Pagat per lliurament Existencia nominal Pagaments a formalitzar Avançaments a compte Pagat en descobert DESCOBERT 128.111 84.469 212.580 10.407 92.122 3.998.205 4.090.327 3.888.154 202.173 El darrer acte que van viure les refugiades i refugiats a Catalunya fou el de l'expulsió dels seus estatges, a conseqüència del trasllat de les dependències administratives oficials: les del govern de la Generalitat, les de la República i, finalment, les de l'exèrcit. Tal situació es va viure a comarques com la Garrotxa i l'Alt Empordà, que foren les darreres de ser ocupades. La documentació trobada a Olot és fidel testimoni d'aquell darrer drama. Les autoritats, que potser es refiaven de l'organització d'una línia de resistència darrera del Fluvià, varen comminar als refugiats i a les refugiades que abandonessin els edificis on vivien ja que havien de ser ocupats per les oficines oficials. Aquestes 302 303 Arxiu de l'autor. AHG. Comissaria Delegada. 202 evacuacions trobaren l'oposició dels afectats, tal com recull la comunicació tramesa, el 30 de novembre de 1938, pel comissari municipal d'Olot, Enric Burc, al cap dels carrabiners: "Para atender a necesidades de guerra, he tenido a bien ceder la ocupación de la torre nº 8 del Paseo de Barcelona de esta ciudad, al sr. Delegado Interventor en Construcciones de madera del Ministerio de la Gobernación, en la presente, obligando ello, a que los refugiados de guerra que la habitan pasen a ocupar otro local a cuyo fín les ha sido destinada el Manso Cols de este término municipal. Y como sea que los refugiados se niegan a abandonar la torre del Paseo de Barcelona, esta Comisaría municipal, ruega a V. que por el personal a sus órdenes se proceda a hacerles desalojar el referido local y trasladarse al nuevo que se les señala." 304 Aquest fou l'epíleg de la situació d'unes persones que, enmig dels infortunis de la guerra, els va tocar viure’n les conseqüències més tràgiques. Amb tot, gràcies a l'ajut vingut d'arreu del món pogueren pal·liar la situació de penúria en què van viure. 2.7. La solidaritat internacional Un conflicte com el de la guerra d'Espanya va provocar un corrent de simpatia i solidaritat als cinc continents, les manifestacions de la qual tingueren una gran diversitat. Una, de la qual ja n'hem parlat, fou l'acolliment concedit a diversos països dels infants evacuats pel govern; una altra tingué a veure amb les necessitats militars de la República: allistament de voluntaris, donació d'ambulàncies o hospitals de campanya, tramesa d'armes... I una darrera mostra de solidaritat fou la que tingué la població civil i, més en concret, la constituïda pels infants refugiats, en forma de subministrament de queviures, roba, calçat i altres proveïments. Els grups que organitzaren aquelles 304 AMO. Administració General. Corporació Municipal. 203 campanyes eren d' adscripcions ideològiques molt diverses. D'una banda, hi havia els que pertanyien als corrents polítics de l'època: anarcosindicalisme, socialisme, comunisme i republicanisme, principalment. Existiren, d'altra banda, les instàncies unitàries, que agrupaven organitzacions de diferent mena. Algunes d'aquestes eren de caràcter oficial o no governamentals, d'altres, contràriament, sorgiren per la iniciativa de ciutadanes i ciutadans. Dins de les primeres, podem esmentar el Consell Federal de Suïssa, el Servei Civil Internacional, el Comitè Internacional de la Creu Roja, la Unió Internacional de Socors als Infants, Socor popular de França i de les colònies, Servei Social d’ ajut als emigrants o la Societat dels Amics quàquers. Dins de les segones, trobem els múltiples Comitès d'Ajut a Espanya, que es formaren arreu, i dins dels quals hi havia gent sense cap militància política concreta. La multiplicació d'entitats i plataformes solidàries amb el poble espanyol va ocasionar l'aparició de diversos intents per coordinar i canalitzar l'ajut internacional. El primer fou realitzat, en una data tot just començada la guerra, el 13 d’agost de 1936: es tractava del Comité International de coordination et d’information pour l’aide à l’Espagne republicaine. La primera conferència, el 9 de setembre de 1936, va agrupar entitats de nou països, que foren ampliats a dos més el 10 de novembre del mateix any. Posteriorment, els 16 i 17 de gener de 1937, quan fou celebrada a Paris la Conferència Internacional per a l'ajut als ferits, vídues, orfes i refugiats d'Espanya, la qual havia estat organitzada per la Comissió de Rassemblement Populaire pour lAide au Peuble Espagnol. ' Fruit d'aquest esdeveniment fou l'elecció de l’esmentat comitè internacional presidit per Victor Basch, president de la Ligue des droits de l’Homme, i com sots-president foren Paul Lengevin i el secretari general de la CGT, Leon Jouhaux. El comitè va publicar un manifest el 3 de gener de 1937, a partir del qual podem saber que en formaven part representants d’Alemanya, Bèlgica, Canadà, Estats Units, França, Holanda, Itàlia, Luxemburg, Noruega, Regne Unit, Suècia, Suïssa, 204 Palestina i Txecoslovàquia.305 Les fonts disponibles ens permeten precisar que el 12 de març el Comitè Executiu va establir dos organismes específics. Un per a la infància, el Service international pour l’enfance, i un altre per a l’ajut sanitàri i mèdic, la Centrale sanitaire internationale. Finalment, després d’una altra font ens informa de la celebració a París els dies 20 i 21 de novembre de 1937 de la Conferència de Coordinació de l'Ajut per a l'Espanya Republicana.306 D'aquesta, en va néixer el Comité de coordinación internacional de Ayuda a la España Republicana, que fou reconegut pel govern de la República, i del qual en parlarem més endavant. El novembre de 1936, a iniciativa de la CGT fou creat el Comité d’accueil des enfants d’Espagne, amb la participació de la Ligue Française pour la défense des droits de l’Homme et du citoyen, la Federation nationale des coopératives de consommation, la Chambre consultative des Associations ouvrières de production, la Ligue Française de l’enseignement, la Fédérations générale de l’enseignement, el Syndicat national des instituteurs, Enfance cooperative, entre d’altres. El CAAE fou el principal impulsor de les colònies d’infants espanyols a França.307 En relació amb els infants, també hem d’esmentar l’Office international pour l’Enfance, amb seus a París i Brussel·les, i el Secours international aux femmes et enfants de la République espagnole. De caràcter més general, fou la Commision internationale pour l’aide aux réfugiés espagnols. Existiren, al mateix temps, instàncies que tenien un perfil més partidista, com el Comité d’action socialiste pour l’Espagne, fondat el 1937; L’Espagne nouvelle, de matriu anarquista, de la qual sortirà la SIA, Solidaritat Internacional Antifeixista, que tindrà una especial rellevància a Catalunya. Des dels mitjans catòlics, varen aparèixer el Comité catholique d’aide et du secours i el Comité national catholique d’aide aux Basques. Per la seva banda, els massons varen fundar el Comité Central de Coordination o Solidaritat Pro-Espanya Antifeixista. 305 306 "Los amigos de España y de la Humanidad Libre." La Vanguardia, 3 de gener de 1937. "La Conferencia de Coordinación para la Ayuda a la España Republicana.", OCEAR, núm. 6, 1 de desembre de 1937. 307 Vegeu en aquest sentit, Marques, P.: Les enfants… en especial, p. 111 i ss. 205 Orientada per a l’ajut als bascos, en especial el manteniment de les colònies d’infants instal·lades a Gran Bretanya, fou fundat la International League for Basque, a la presidència de la qual es trobava l’arquebisbe de París, monsenyor Jean Verdier.308 “Ayuda Suiza” fou creada el 23 de febrer de 1937 amb la participació de diverses institucions, tals com la Centrale sanitaire suisse, la Fédération du christianisme social de la Suisse romande, Caritas, Ligue Internationale pour la Paix, i Amis Suisses des Quaquers, de què en parlarem més endavant. Una altra esforç per assegurar la coordinació de la solidaritat fou el de la Conferència d'Unificació de l'Obra d'Ajut als Refugiats, que es va fer a Barcelona el 3 de febrer de 1937 i que estigué organitzada pel Comitè Central d'Ajut als Refugiats. Una de les seves pretensions fou la d'establir uns criteris comuns sobre l'allotjament, proveïment, atencions sanitàries, entre d'altres matèries, amb la Conselleria de Sanitat i Assistència Social.309 Des de l'organització de matriu comunista Socors Roig Internacional, també s'organitzà un congrés amb la mateixa finalitat, tot i que pretenent que la integració es donés dins del SRI.310 Aquests esforços tenien el condicionant de ser protagonitzats des d'opcions partidistes, per la qual cosa nasqueren sense cap possibilitat de reeixir. Fou el propi govern de la República el que va decidir la constitució del Comité Nacional de España amb la facultat de centralitzar tots els ajuts provinents de l'exterior.311 Aquesta centralització va originar problemes amb la Generalitat de Catalunya, tal com es constata el 13 de juliol de l'esmentat any, a una trobada de la Comissió Consultiva d'Ajut als Refugiats.312 Les gestions realitzades davant de l'esmentat Comitè per Ricard Altaba, comissari d'Assistència als Refugiats, en el sentit que l'ajut internacional fos lliurat als seus 308 309 Com a síntesi de la multiplicitat d’entitats, vegeu el quadre núm. 16. "La Conferencia de Unificación de la Obra de Ayuda a los Refugiados." La Vanguardia, 3 de febrer de 1937. 310 "El Congreso de la Solidaridad." La Vanguardia, 25 d'agost de 1937. 311 Gaceta de la República, 1 de maig de 1938. 206 destinataris, tingueren èxit, ja que aquest comunicà "que tots els donatius que es rebin per a un fi determinat, seran respectats sense intervenir-los."313 Conèixer la quantitat d'aportacions solidàries que va rebre la República al llarg de la guerra és d'una extraordinària dificultat, tant per la dispersió que ja n'hem esmentat, com per les pròpies circumstàncies que envoltaren el conflicte. Podem trobar, tanmateix, algunes dades indicatives a partir de les estadístiques elaborades pel Comité de coordinación de Ayuda a la España Republicana, i que mostrem al quadre següent:314 Quadre núm. 12: Solidaritat amb l'Espanya Republicana fins desembre de 1937 Procedència Import Argentina 17.000.000 FF. Austràlia 2.220.000 FF. Bèlgica 1.000.000 FF. Dinamarca 2.000.000 FF. Emigrants alemanys 84.000 FF. Emigrants italians 600.000 FF. Estats Units 22.500.000 $ França 35.500.000 FF. Holanda 2.700.000 FF. Regne Unit 36.250.000 FF. Sudàfrica 117.000 FF. Suècia 18.880.000 FF. Txecoslovàquia 1.750.000 FF. El 1938 fou editada una estadística pel Comité Español del Fondo de Solidaridad Internacional, que constitueix el paradigma més significatiu pel que fa el coneixement de les aportacions realitzades a l'Espanya Republicana.315 El sintetitzem al quadre següent: 312 313 AHNS. PS-Barcelona, Leg. 277/9. AHNS. PS-Barcelona, Leg. 277/9. Acta de la sessió del 15 de setembre de 1938. 314 SHM. Carpeta 4. Leg. 194. Solidaridad con la España Republicana. 315 SHM. Carpeta 6, Leg. 82: Gráfico demostrativo del volumen de toneladas de diversos artículos y su importe en pesetas, aportado por el Comité Español del Fondo de Solidaridad Internacional a localidades de la Zona leal. Hasta febrero de 1938. 207 Quadre núm. 13: Aportacions solidàries rebudes pel Cté. espanyol del Fons de Solidaritat Internacional Mecaderies Tones Sucre 1.117'42 Cereals 931'885 Material de transport 600 Llet 398'27 Conserves de carn 388'869 Sosa 100'340 Confitures 100'112 Llegums 711'857 Conserves de peix 51'554 Tabac 33'908 Roba 30'985 Sabó 24'393 Pasta de sopa 17'830 Productes farmacèutics 15'768 Cafè 9'029 Formatge i mantega 4'995 Productes diversos 1.288'741 La suma global del volum d'aquests ajuts, segons allò que especifica la font, pujava a un total de 5.185'586 tones de productes que eren valorats en 29.261.289 pessetes. Unes dades que caldria contrastar amb altres fonts. Al llarg d'aquest treball, s'han fet diverses referències a la tasca asssistencial dels quàquers durant la Guerra Civil. Com és conegut, la Societat dels Amics té com a principal característica durant el segle XX la de socórrer les persones víctimes de conflictes i violències. No és d'estranyar, doncs, que a partir de 1937 comencessin a arribar a Espanya, on realitzaren les seves obres a la zona republicana. La primera adepta d'aquesta secta protestant que hi arriba fou Esther Farguhar, segons una notícia apareguda a la premsa.316 Va ser Howard E. Kershner, però, qui ens va deixar escrites les seves experiències durant els mesos finals de la guerra i les primeres setmanes de 316 "La primera cuáquera que marcha a España." ABC, 5 de juny de 1937. 208 postguerra tenint, per tant, un valor excepcional el seu relat.317 Solament la historiografia local s'ha fet ressò de l'important paper que la Societat dels Amics va jugar en l'atenció de la població civil, essent Edmon Vallès l'únic autor que n'ha fet una breu nota informativa a una obra més general: "Durant la guerra, els quàquers van fer trameses importants de queviures, sobretot llet n pols per als infants, gratuïtament, com ho fan arreu on hi ha guerres o catàstrofes i, en definitiva, fam. L'activa solidaritat humana d'aquesta secta protestant nord-americana salvà probablement molts infants catalans."318 En vistes de la falta d'estudis més globals, hem de recórrer a les vivències personals de Kershner, més si tenim en compte que és un autor que ens informa d'organismes, com la International Comission for the Assistance of Child Refugees, dels quals en tenim escasses notícies.319 Aquesta comissió fou formada per iniciativa d'Edith M. Payne, el desembre de 1937, i malgrat que va atendre de manera prioritària els infants, també ho va fer amb les persones adultes. Cal esmentar dues dades significatives. La primera, que un total de vint-i-quatre governs respongueren la crida per ajudar els infant espanyols; la segona, que el personal voluntari adscrit en règim de total dedicació era de dues-centes persones, auxiliades per un altre contingent més nombrós amb dedicació parcial. Tots ells mantenien atesos de manera permanent uns 350.000 infants.320 Aquests ajuts, i molts altres que es varen recollir arreu del món, tingueren principalment una doble motivació per a les persones que els lliuraven. D'una banda, de caràcter humanitari, és a dir, de socórrer una gent per evitar la tragèdia que hagués significat la seva inanició o el drama d'unes 317 318 Kershner, H. E.: Quaquer Service in Modern War. New York 1950. Vallés, E.: Història gràfica... p. 282. 319 L'autor també fa esment dels organismes propis de la seva organització religiosa que estaven relacionats amb la seva tasca, com ara Friends Service Council, de Londres, l' American Friends Service Committee de Filadelfia, el Service International de Berna i la International Save the Children Union de Ginebra. 320 Kershner, H. E.: Quaquer Service..., p. xvii. 209 condicions de vida difícils. Paradigma d'aquesta mena d'ajut fou la de la Societat dels Amics quàquers o la de la Creu Roja Internacional. D'altra banda, va haver-hi, a més, la solidaritat resultant d'un compromís militant amb el que simbolitzava la resistència de la República. Aquesta va esdevenir la causa principal del moviment antifeixista d'arreu del món i, per tant, el factor mobilitzador de múltiples actes de masses. Les organitzacions polítiques i sindicals foren conscients d'aquest fenomen i, per això, es col·locaren al davant tant per organitzar-les, com per capitalitzarles. Tanmateix, no és gens exagerat afirmar que les dimensions que va arribar a tenir entre les classes populars, el moviment de simpatia i afecte per l'Espanya republicana va superar amb escreix la capacitat d'organització dels partits i organitzacions socials. Un fet demostratiu d'això el podem constatar en l'oferiment d'ajut rebut per l'Ajuntament d'Olot del comitè d'una ciutat prop de Dunquerque, Malo-les Bains, amb la qual mai no havia existit cap lligam.321 Malgrat els intents de coordinació, cal dir que cada organització tenia uns contactes directes amb aquelles amb les qui tenia la major identificació ideològica. Aquests contactes es feien amb entitats europees i americanes, tal com podem comprovar amb el quadre que presentem més avall. Es tracta d'un document del Comité de Ayuda a Euzkadi y Norte, una organització depenent de la CNT catalana, i que edità unes targes il·lustrades a fi de posar-les a la venda per recaptar fons. La primera edició fou realitzada el novembre de 1937, mentre que la segona ho va ser el desembre del mateix any. D'aquestes dates, es desprèn que hi havia la voluntat d'aprofitar les dates tradicionals de Nadal per sensibilitzar millor l'opinió pública. Es pot comprovar amb la relació d'entitats, que no tenen un caràcter exclusivament llibertari, sinó que, contràriament, són d'una gran pluralitat ideològica. El mateix secretari de l'esmentat comitè així ho exposa a la carta que va trametre demanant ajut per als refugiats: 321 Vegeu per més informació, Clavijo, J.: La població..., p. 83-85. 210 "El fin que perseguimos es recabar la solidaridad de todos los antifascistas del mundo hacia los refugiados y los niños del Norte, cuya situación es lamentable. El invierno es crudo y mucho más cuando falta el calor del hogar, cuando cada familia llora la pérdida de alguno de sus miembros. La tragedia de los refugiados es todavía mayor. No tienen casa, ni hogar, ni siquiera familia, muchos de ellos... Hemos procurado que las tarjetas reflejen nuestro anhelo. El anhelo de todos los españoles honrados: la unidad, la colaboración estrecha y legal contra el fascismo y la opresión capitalista. Nuestro deseo es que esa misma unidad se efectue allende nuestras fronteras y de esta forma habremos dado un gran paso hacia la liberación total de la humanidad." 322 La taula que segueix és una reproducció fidel de les dades que conté la font. De la seva lectura se’n desprèn l'existència d'una àmplia xarxa solidària a Amèrica amb la causa antifeixista i un suport que, en acabat la guerra, es posarà de manifest acollint milers de persones: Quadre núm. 14: Targes de propaganda editades pel Comité de Ayuda a Euzkadi y Norte Destinatari Edició Núm. de targes AMÈRICA Banderes Infant Sociedades Hispanas Confederadas. New York 1a 7.600 Cultura Proletaria. New York 1a. 100 Comité Pro Euzkadi. New York 1a. 100 Freie Arbeiterstimme. New York 1a. 100 North American Committee. New York 1a. 100 David Alonso. EEUU 1a. 500 José Fidalgo. Gary Ind. 1a. 125 Guillermo Boetini. Detroit, Mitxigan 1a. 100 Vilho Vilen. Detroit, Mitxigan 1a. 100 E. Vivas. Detroit, Mitxigan 1a. 200 A. Duero. Santiago de Xile 1a. 100 "Regeneración", Mèxic 1a. 100 Froilan C. Manjarrejez. Director de "El Nacional". 1a. 100 Mèxic Miguel Lauz Duret. Director de "El Universal". Mèxic 1a. 100 Miguel Ordorica. Director de "Últimas Noticias". Mèxic 1a. 100 Rodrigo del Llano. Director de "Excelsior". Mèxic 1a. 100 Ricardo M. Setaro. Buenos Aires 1a. 125 Rolando Valentini. La Plata, (República Argentina) 1a. 100 322 AHNS. PS-Madrid. Carpeta 1560. 211 Iris Pavón. Cruz del Eje, (República Argentina) Comisión Coordinadora. Buenos Aires "PAN". Buenos Aires Asociación de Dependientes. La Habana Carmelo Olondo. Centro Vasco. La Habana Maximiliano Olay. New York Anselmo Tuñón. Gary Industrias Ateneo de Educación Especial. New Jersey La Aspirante. New Jersey Hispanos Unidos. New Jersey Plus Ultra Democratic Club Jhon J. Nathan. San Fracisco. California O. E. Buenos Aires "España Nueva". Buenos Aires "España Republicana". Buenos Aires Comisión de Ayuda al Pueblo Español. La Plata "La Nueva España. Córdoba (República Argentina) J. Aglion Morgan. La Habana Asociación Auxilio Niño Español. La Habana 1a. 1a. 1a. 1a. 1a. 2a. 2a. 2a. 2a. 2a. 2a. 2a. 2a. 2a. 2a. 2a. 2a. 2a. 2a. 100 100 125 125 100 200 200 200 200 200 200 200 200 200 200 200 200 200 200 200 200 200 200 200 200 200 200 200 200 200 200 200 200 A la mateixa font hem trobat les adreces de nombroses entitats solidàries europees relacionades amb el moviment anarquista: Quadre núm. 15: Targes de propaganda editades pel Comité de Ayuda a Euzkadi y Norte Destinatari Edició Núm. de targes EUROPA Banderes Infant Amadeo Oriol. Marsella 1a. 100 Comité Pour l'Espagne Libre. París 1a. 100 CGT, RS. París 1a. 100 Comité Regional CC.EE. Acción Antifascista. Lyon 1a. 1.500 Comité "España Libre". París 1a. 1.000 Comite Rod Spanje. Holanda 1a. 100 Den Norske Hjelpekomiten for Spanje. Noruega 1a. 100 Svenska Hjelkomiten for Spanien. Suecia 1a. 100 Walter Gybe. Dinamarca 1a. 100 Enma Golman. Reino Unido 1a. 100 Comité de l'Espagne Libre. París 2a. 2.000 1.000 Federación Nacional de Perpignan 2a. 1.000 1.000 Comité Regional de CC.EE Acción Antifascista. Lyon 2a. 1.000 1.000 Manuel Núñez. Vapor "Habana". Burdeos 2a. 100 100 "Euzko Deya". París 2a. 200 200 "La Libertaire". París 2a. 800 800 212 Federación de Comités Españoles de Acción Antifascista. 2a. Perpignan Spanske Born Kolonien. Dinamarca 2a. "New Times and Ethipia Newa. Essex. Reino Unido. 2a. 1.000 400 200 1.000 400 200 Malgrat que no entri com a objecte d'estudi del nostre treball, el tractament de l'ajut internacional amb la població civil de la República,323 hem pensat que, per completar les dades del quadre anterior, en podem presentar unes altres que tenen un caràcter més plural que les anteriors: Quadre a núm. 16: Organitzacions de solidaritat amb la República Basque Children’s Committee British Youth Peace Assembly Comité de Asistencia a los niños de España Comité de Ayuda a la España Democrática de Checoslovaquia Comité belga de organización de Ayuda a España Comité británico de Ayuda a España Comité holandés de Ayuda a España Comité Nacional del Uruguay Comité noruego de Ayuda a España Comité norteamericano de Ayuda a la democracia española Comité pro-casas para niños de la República española, de Montevideo Comité sueco de Ayuda a los refugiados de España Comité suizo de Ayuda a España Comité de Ayuda a España de Londres Comité católico nacional francés Comité femenino de Ayuda a los niños españoles Comité Internacional de Ayuda a España Comité Internacional de Coordinación y Ayuda a la España Republicana Comité national para el albergue de los niños españoles Maison de la Culture Française National Joint Committee for Spanish Relief Oevre des enfants basques Office International pour l'Enfance Servicio Civil Internacional Social Workers Committee Aid Spanish Democracy of New York Solidaridad Internacional Antifascista Spanish Refugees Relief Company des Etats-Units Al llistat anterior podem constatar el gran nombre d'instàncies unitàries, algunes de les quals coordinaven les organitzacions amb les que tenien una major o menor afinitat, i, d'altres, un model 213 de les quals seria el Comitè Suís d'Ajut a Espanya, dins del qual formava part "Càritas", "Maestros Suizos", "Socorro al Obrero", "Los Amigos de España", aplegaven entitats d'un major pluralisme. Aquestes entitats foren les que canalitzaren la major part dels ajuts per a la República i les que organitzaren l'acollida de població refugiada, especialment dels infants, quan arribaren les expedicions organitzades pel govern espanyol arribaren als seus països.324 323 Algunes referències sobre aquest tema a Viñas, A.: Los condicionantes internacionales Barcelona 1985. 214 324 Per més informació pel que fa a la situació d'una colònia suïssa, vegeu: ACICR, 212/XV, 2902, 16.7.1937. La Colonne de Genève de la Federation suisse des Samaritains ouvriers. 215 216 217 218 CAPÍTOL 3. LA SITUACIÓ DE LA POBLACIÓ REFUGIADA A CATALUNYA 3.1. Diversitat de respostes L'assistència realitzada a Catalunya a la població refugiada va tenir una sèrie de característiques específiques que la diferencia de la que es va fer a les altres comunitats de l'Espanya republicana. Primerament, perquè les operacions militars no la van afectar seriosament fins a una data molt tardana, primavera de 1938, la qual cosa farà possible que els organismes responsables de la població refugiada realitzin la seva tasca amb una certa continuïtat. En segon lloc, perquè des del principi de la guerra hi haurà a Catalunya una gran varietat d'institucions relacionades amb l'atenció a la població refugiada. Unes varen ser el resultat de l'existència d'un ordre revolucionari controlat per les organitzacions obreristes; d'altres varen ser creades pel govern català amb el suport decisiu dels ajuntaments. Així tampoc no podem deixar d'esmentar, tal com hem vist al capítol anterior, que a Catalunya el govern de la República, el govern basc i les delegacions de Santander i Astúries també varen establir-hi les seves institucions assistencials. Es va produir, d'aquesta manera, la coexistència d’una diversitat d'entitats que tenien la mateixa responsabilitat, però que funcionaren pràcticament de manera independent, malgrat alguns intents de coordinar la seva actuació. L'evolució que es va donar en la correlació de forces a Catalunya hi va tenir la seva incidència en el camp de l'assistència a la població refugiada, i també en els conflictes per l'hegemonia que varen protagonitzar les diverses organitzacions també es manifesten en aquest terreny. Els primers contingents evacuats que arribaren a Catalunya provenien d'Aragó, portats per les columnes milicianes que havien sortit des de Catalunya en direcció Saragossa, i de la seva assistència se'n van encarregar els Comitès locals de Milícies Antifeixistes, que controlaven el 213 poder municipal.1 Tanmateix, la pròpia dinàmica interna d'aquests comitès, que eren molt gelosos de les seves atribucions, va fer que funcionessin de manera autònoma malgrat els intents del Comitè Central de Milícies Antifeixistes de sotmetre'ls a la seva autoritat.2 Aquesta fragmentació va afavorir, d'altra banda, que de manera pausada el poder local anés passant a mans dels Consells Municipals, formats pel decret de la Conselleria de Seguretat Interior del 9 d'octubre de 1936 i per l'ordre del 12 del mateix mes.3 La constitució d'aquests òrgans de poder municipal va coincidir amb l'arribada de les primeres expedicions d'infants procedents de Madrid i de les províncies limítrofes, tal com demostra una gran varietat de monografies.4 Contemporàniament, la Generalitat va procedir a l'establiment dels Comitès locals i comarcals d'Ajuts als Refugiats,5 amb una composició que ajuntava les organitzacions assistencials, les polítiques, les sindicals i les específiques municipals que atenien específicament aquesta problemàtica. De seguit, els ajuntaments esdevingueren els únics responsables a atendre la població refugiada, ja que la càrrega econòmica que significava l'atenció a una població refugiada creixent s'escapava de les possibilitats de les organitzacions sindicals i polítiques.6 Els recursos que els ajuntaments van aportar varen ser humans, en tant que l'aparell administratiu estava compost per funcionaris, i d’infraestructura, com ara edificis, mobiliari, o altra mena de material. També aportant-hi diners, que en un principi varen sortir del líquid disponible dels 1 "Protección a la infancia aragonesa". La Vanguardia del 30 de setembre de 1936 publica l'arribada de nenes i nens d'Aragó, que són portats per la CNT i distribuïts per Begur, Banyoles, Figueres, Flaçà, Olot i Palamós. 2 Vegeu Nel·lo, O.: “El govern local a les comarques gironines durant els primers mesos de la Guerra Civil i la Revolució (juliol-desembre de 1936).” En La Guerra Civil a les comarques gironines, Girona 1986.p. 121-134. 3 DOGC de 13 i 14 d'octubre de 1936. 4 Com a mostrari podem esmentar les referències contingudes als treballs de Amat, J.: República i Guerra Civil a Calella 1931-1939. Barcelona 1994, p. 293; de Forrellad, F.: “Els refugiats a Sabadell durant la Guerra Civil (19361939)”, Arraona, 4, 1989, p. 149; de Matas, J. et alii: La Revolució i la Guerra Civil a La Bisbal. Girona 1990, p. 149.; i de Térmens, M.: Revolució i Guerra Civil a Igualada. Barcelona 1989, p. 129. 5 DOGC. Ordre de 17 d'octubre de 1936. 6 Barcelona fou l'excepció, ja que la CNT va mantenir, gràcies a la seva potència, una estructura assistencial paral·lela a l'oficial. 214 recursos municipals i de les aportacions solidàries, i posteriorment, a mesura que la guerra es va perllongar, dels ingressos obtinguts per taxes específiques o per les aportacions de la Generalitat. Quant a les primeres, consistiren en la imposició d'un recàrrec a productes de consum a bars i cafeteries, com ara vi, cafè, aiguardent, cava, o a d'altres considerats no necessaris, com els pastissos. Quant a les aportacions de la Generalitat, recordarem el que ja hem exposat al capítol primer, és a dir, l'establiment pels "decrets Tarradellas", del pagament pel Govern d'uns avenços reintegrables i d'una subvenció de dues pessetes per dia d'estada de cada persona refugiada.7 3.2. El Comitè Central d'Ajut als Refugiats El Comitè Central d'Ajut als Refugiats va ser l'organisme encarregat, segons les disposicions més amunt esmentades, de dirigir l'assistència als contingents de persones que cercaven refugi a Catalunya.8 Una tasca que implicava emetre directrius per als diversos Comitès comarcals. La plasmació pràctica d'aquesta direcció va ser dificultada per les tendències localistes dels municipis i per l'actitud de les organitzacions obreristes, que miraven aquesta direcció amb malfiança ja que els implicava perdre autonomia. Les actes de les seves trobades, que es conserven del 22 de desembre de 1936 i del 27 de gener de 19379, tot i que són incompletes ens presenten un organisme que té la voluntat de dirigir l'ajut a la gent refugiada, però que es veu dificultat tant per les rivalitats partidistes com per les tendències que indicàvem anteriorment. Una expressió d'això és que a mesura que es van fent les reunions va minvant el nombre d'entitats presents. Així, en el període que va del 22 de 7 La base jurídica d'aquestes aportacions la constitueixen el decret núm. 7, de 9 de gener de 1937 del Departament de Finances; l'ordre de 3 d'abril, que el desenvolupa, i el decret de 24 d'agost del mateix Departament. Respecte als problemes ocasionats pel retard en el cobrament d'aquests subsidis, vegeu l'apartat d'aquest capítol en relació a l'Ajuntament de Barcelona. Per a una visió més local, Clavijo, J.:La població…, p.71-78. 8 Al Comitè hi havia representades les organitzacions següents, la CNT, UGT, SRI, Pro Infància Obrera, Assistència Infantil, Assistència Municipal, Ajut Infantil a la Reraguarda, la Generalitat de Catalunya, la Comissió Gastronòmica, el sindicat de banca d'UGT, el Comitè Revolucionari de la Cia. del Ferrocarril MSA i el Cap de l'Oficina Administrativa. 215 desembre al 10 de gener, les persones present oscil·len entre 14 i 12; de l'11 al 27 de gener la quantitat màxima és d'onze i diverses vegades n’hi participen nou, amb la particularitat, a més, que els seus representants pertanyen únicament a dues forces, la CNT i els comunistes. Aquesta bipolarització implicava una pèrdua de base social i, a la vegada, friccions partidistes, ja que entre una i altra força s'havia establert una profunda rivalitat pel control dels serveis assistencials, la dependència dels quals havia de recaure en la Conselleria de Sanitat i Assistència Social dirigida aleshores per la CNT. La documentació conservada és un fidel testimoni d'aquesta confrontació. Fet paradigmàtic és la comunicació tramesa pel President del Comitè d'Avituallament i membre de la central confederal, Carlos Manini, on reprodueix una conversa mantinguda amb Antonio Aranda, delegat de la Secció d'Avituallament, la Conselleria de la qual estava a càrrec del PSUC, on li donava avís d'una trama contra la Conselleria de Sanitat i Assistència Social: "Aranda.- Mira Manini, hace días que estás recabando una colaboración noble entre nosotros. Siempre has antepuesto el interés general de nuestra obra al particular de organización; tu trayectoria me obliga en este instante a sincerarme, sin poder entrar en consideraciones de detalle, te aviso que debes estar prevenido contra lo que se pueda tramar contra la Consejería. No puedo hablar más, tú me has comprendido. Manini.- Bien, lo tendré en cuenta, gracias. A otra cosa."10 I en un informe lliurat per Manini el 26 d'abril de 1937 al conseller Aurel.li Fernández, aquell va manifestar: "La orden del 17 de Octubre de 1936, creando el Comité Central, señala la siguiente base representativa: 9 10 AHNS. PS-Barcelona, Leg. 277/6. AHNS. PS-Barcelona, Leg. 282/1. 216 Delegados CNT, UGT, SRI, Asistència pro- Infància Obrera y Asistencia Municipal, pudiendo ser ampliado con dos representantes de la Generalidad. No dudo que los camaradas que orientaron esta Disposición lo hicieron honradamente, pero lo que no concibo es que después de que tenemos la experiencia sobre la funesta actuación desarrollada por el Comité Central, se pretenda ahora reforzar su autoridad e incluso la base con más Delegaciones, enemigas (sic), políticamente hablando".11 Tot seguit li fa avinent que dels cinc components inicials del Comitè Central d'Ajut als Refugiats, un era de la CNT i quatre del PSUC, i que després que es va eixamplar el nombre d'organitzacions la preponderància dels comunistes encara va ser més gran, ja que només cinc estaven sota la influència de la CNT mentre que onze ho estaven pel PSUC, partit que segons Manini volia obtenir una "hegemonia totalitària". 12 Aquesta rivalitat no va impedir que alguna vegada fos publicat per tots dos organismes, el Comitè Central i la conselleria de Sanitat i Assistència Social, algun anunci demanant ajut: "Miler i milers de refugiats de Màlaga i Madrid continuen arribant a Catalunya sense altre patrimoni que l'esperança en la nostra generositat fraternal. Proletaris de totes les tendències polítiques de tots els matisos, tenim el deure d'ajudar-los! Despreneu-vos d'alguna cosa: diners, roba, etc., el que pugui ésser útil als nostres germans... Aporteu el vostre donatiu al Passeig Pi i Margall 18. Comitè Central d'Ajut als refugiats. Conselleria de Sanitat i Assistència Social."13 Contemporàniament al Comitè Central d'Ajut hi als Refugiats va haver el Comitè d'Avituallament, format el 7 de gener de 1937. Aquesta coincidència va ser també un motiu de 11 12 AHNS. PS-Barcelona, Leg. 282/1. AHNS. PS-Barcelona, Leg. 282/1. El paràgraf textualment diu: "La realidad sangrante es que todos los Delegados que mencionamos como representantes de diferentes organismos de ayuda no son tales. La posición que adoptan en cada momento responde exclusivamente a las consignas que les traza el PSUC. A este partido le interesa desacreditar nuestras Consejerías en vistas a conseguir una hegemonía totalitaria que les favorezca la implantación de su programa." Vegeu la reproducció íntegra del document a l'Apèndix documental. 13 La Humanitat, 18 de febrer de 1937. 217 conflicte per a l'assistència a la població refugiada. En principi, perquè la seva composició va ser el resultat d'un pacte entre la Conselleria d'Abastos, dirigida pel PSUC i la de Sanitat i Assistència Social, que ho estava per la CNT segons el qual quedaven dividides les competències de proveïments i d'assistència entre totes dues conselleries. Amb paraules de Manini: " Al pasar la Consejería de Abastos de la CNT a la UGT o mejor dicho al PSUC , el Consejo de la Gastronomía estorbaba, era un organismo que había compenetrado extraordinariamente a los obreros gastronómicos de las dos Centrales, y ante la línea política trazada en aquel Departamento el Consejo no podía subsistir. El Consejero de Abastos expuso en reunión del Consejo de la Generalidad, que cada uno debía absorver sus propias funciones, el racionamiento le incumbía a él. Refugiados e indigentes pertenecían a Asistencia Social, y la Industria Gastronómica ya se las entendería, motu propio. Ante tales argumentos se aceptó la idea y después de condicionar el Camarada Herrera la obligación por parte de Abastos de aprovisionarnos, salió un decreto de la Presidencia creando el Comité de Avituallamiento acoplando en su seno a las secciones de Asistencia circunstancial como son: Atención de Refugiados y Comedores Populares para indigentes; con la Seción de asistencia Social, que atienda a Hospitales y Centros benéficos."14 Aquesta dualitat va ocasionar nombrosos enfrontaments, com podem constatar tot seguit. " Desatendiendo el compromiso contraído ante y en funciones de Gobierno de la Generalidad, la Consejería de Abastos no nos ha suministrado desde el primer día, ni la centésima parte de los víveres que en nuestra labor hemos empleado.(...) En este aspecto no se vislumbran más que dos salidas: O la Consejería de Abastos nos abastece de acuerdo con los miles de personas que sostenemos, o bien se nos dan análogas facultades de compara que a la propia Consejería de Abastos, pues ésta, además de los presupuestos ordinarios y extraordinarios, dispone de un capital para operar libremente en compra, venta e intercambio."15 14 15 AHNS. PS-Barcelona, Leg. 282/1. AHNS. PS-Barcelona, Leg. 282/1. 218 Els raonaments anteriorment exposats estan fets des de la perspectiva de la CNT, altra cosa és allò que va dir el sector majoritari dins del Comitè Central d'Ajut als Refugiats. En aquesta línia, la UGT i el PSUC van partir de la base que la Conferència per a la Unificació de l'Obra d'Ajut als Refugiats, celebrada el 16 de gener de 1937, havia significat per al Comitè Central d'Ajut als Refugiats: "que l'amplitud de facultats que la Conferència proporcionà al Comitè porta aparellada en si tota la responsabilitat sobre tot quan afecti a refugiats i aquesta dependència deu procurar que la responsabilitat recaigui sobre les organitzacions polítiques i socials en el comès que els hi correspongui;".16 Un dels presents en aquella reunió del Comitè Central d'Ajut als Refugiats va anar més enllà en dir respecte a l'autoritat del Comitè: "que fora de la que ell mateix es revesteixi no deu esperar-ne cap altra i que creu que no deu anar-se a veure el Conseller per demanar-la [l'autoritat del Comitè] sinó que deu anar-hi i dir-li que ja la té l'autoritat". 17 Sobre aquest tema el representant de la CNT, segons recull l'acta, es va limitar a recordar "lo sostingut en la Conferència pel representant de la CNT sobre possibles perills". No afegint res més sobre la qüestió. L'endemà d'aquesta trobada, el CC d'Ajut als refugiats en va fer una altra, a la qual havia convidat el Conseller de Sanitat i Assistència Social. De la lectura de l'acta podem inferir que es va demanar a la Conselleria la ratificació del Comitè com a responsable de tot allò que pertocava a l'atenció als refugiats de guerra, requeriment que no va obtenir cap resposta. Contràriament, aquell mateix dia sortia un Decret de constitució del Comitè d'Avituallament, cosa que feia minvar les atribucions del CC. L'acord amb la Conselleria, en el sentit que el departament responsable de 16 AHNS. PS-Barcelona, Leg. 277/6 219 proveïments servís com a enllaç amb aquest nou comitè, ens resulta prou demostratiu que els components del Comitè Central d'Ajut als Refugiats van haver d'acceptar els fets consumats. En un altre ordre de coses, aquella mateixa sessió va adoptar la resolució de nomenar uns càrrecs, secretari i tresorer, fet que sembla un bon paradigma de tendència a la burocratització.18 En aquest mateix sentit resulta il·lustrativa la sol·licitud acordada en la sessió del 19 de gener de 1937 "d'augmentar al menys amb catorze més els empleats del nostre organisme". El Conseller de Sanitat i Assistència Social, tanmateix, va fer tot el contrari: cessar diversos funcionaris que estaven al servei del Comitè Central d'Ajut als Refugiats i reintegrar-los al seu Departament.19 L'estudi de les actes reflecteix una gairebé dependència d'aquest organisme de la Conselleria de Sanitat i Assistència Social pel que fa a l'obtenció dels mitjans materials per dur la seva funció de protecció de la població refugiada. Unes vegades ha de demanar-li matalassos i llençols; altres, són robes, calçats o automòbil per poder fer les visites d'inspecció. No resulta impensable creure que aquesta dependència va contribuir també a la paràlisi del Comitè Central d'Ajut als Refugiats. La darrera acta conservada, de 27 de gener de 1937, és, en aquest sentit, molt significativa. Va ser pactat efectuar una trobada amb el Comitè d'Avituallament a fi de coordinar les funcions respectives. Un dels seus resultats fou l'establiment d'una divisió de funcions entre ambdós comitès. El d'Avituallament "facilitaria queviures per als refugiats controlats pel Comitè Central, així mateix, els companys de província no s'ocuparan dels refugiats i ens cediran els edificis controlats per ells". 20 A més, van ser nomenats dos dels seus membres com a representants en el Comitè d'Avituallament, les funcions dels quals les hem pogut conèixer gràcies a un acord del 23 de març de 1937 d'aquest organisme. Van ser convertits en agents d'enllaç amb l'Oficina Administrativa amb la finalitat 17 18 AHNS. PS-Barcelona, Leg. 277/6 AHNS. PS-Barcelona, Leg. 277/1. 19 AHNS. PS-Barcelona. Leg. 277/6. 20 AHNS. PS-Barcelona. Leg. 277/6. 220 d'informar-la diàriament dels llocs que el Comitè d'Avituallament tenia disponibles per als nous contingents que hi arribessin; així com de presentar a la Secció d'Allotjament d'aquest Comitè les relacions d'altes i baixes. Això els va significar estar sota la superioritat jeràrquica del responsable d'aquesta Secció, que es deia Antonio Aranda. Es desprèn d'aquest acord, doncs, que malgrat el conveni arribat entre el Comitè Central d'Ajut als Refugiats i el d'Avituallaments el gener de 1937, dos mesos més tard cadascú disposava dels seus propis locals. Encara més, el segon punt del conveni entre el Comitè d'Avituallament i l'Oficina Administrativa deia: "El Comitè d'Avituallament cuidará de habilitar los locales necesarios para alojamiento de Refugiados, según los datos que le proporcione la Oficina Administrativa, a razón de las noticias que posea de próximas llegadas".21 Com hem d'entendre aquest trencament de l'acord signat amb el CC? Creiem que la Conselleria de Sanitat i Assistència Social va arribar a un pacte amb el Comitè d'Avituallament per marginar el Comitè Central d'Ajut als Refugiats, controlat, tal com hem vist, pel PSUC, a canvi del seu suport per assolir la direcció de l'assistència social a Catalunya. Aquesta deducció la fonamentem en un altre dels punts de l'acord entre l'Oficina Administrativa i el Comitè d'Avituallament "4º- El Presidente del Comité de Avituallamiento dirigirá una circular a los Delegados de establecimiento, notificándoles la obligación de ponerse a las órdenes del camarada 21 AHNS. PS-Barcelona, Leg. 279/3. 221 Puigdefàbregas [responsable de l'Oficina Administrativa] para todos aquellos aspectos que tienen relación con la Oficina. ."22 Així mateix, coincidint amb aquest acord, una Ordre del 17 de març del Conseller transferia les competències del Comitè Central pel que fa a transport, allotjament, estadística, administració i recaptació de tot el que fa referència a les persones refugiades a la Secretaria General d'Assistència Social i a l'Oficina Administrativa.23 Veient, per tant, tota aquesta situació, encara s'entén més l'opinió adversa contra el Comitè Central que va emetre el 17 d'abril de 1937 Carlos Manini, quan exposava en el seu informe al Conseller Aurel·li Fernández que aquell no feia gran cosa.24 Cal dir que malgrat que aquestes divisions i obstruccions recíproques varen ocasionar un malbaratament dels recursos, aquests organismes realitzaren un treball intens i vital per a la protecció de la població refugiada a Catalunya. El Comitè Central va assumir la coordinació de les actuacions que en un principi cada entitat política o sindical havia efectuat pel seu compte.25 Així queda recollit en el propi Decret de la seva constitució. Ell va ser l'interlocutor del Comité Nacional de Refugiados i com a tal informat de les expedicions que des de Madrid o València sortien en direcció a Catalunya, i tenia, fins i tot, un representant del Ministeri dins del propi Comitè, arran de la dissolució del Comité Nacional pel Decret del 30 de gener de 1937 i la creació de l' Oficina Central de Evacuación y Asistencia a Refugiados. 22 23 AHNS. PS-Barcelona, Leg. 279/3. DOGC. 19 de març de 1937. 24 AHNS. PS-Barcelona. Leg. 282/1. 25 Una mo stra de la multitud d'entitats que varen atendre la població refugiada és que, a més de la CNT i UGT, les actuacions de les quals ja hem esmentat, el PSU i les JSU van constituir Socors Roig Internacional i Ajut Infantil de Reraguarda; l'ERC Ajut Català, el POUM, Socors Roig; i el CADCI el Comitè d'Ajut als Infants. 222 Periòdicament el Comitè Central d'Ajut als refugiats comunicava a l'OCEAR les incidències produïdes entre la població refugiada com, per exemple, les baixes ocasionades per defuncions, una tasca que era responsabilitat de la secció "Informació i Fitxer". 26 La Conselleria de Sanitat i A ssistència Social li va donar la seva col·laboració tal com es manifesta en l' ordre dictada als residents dels carrers Balmes, Rambla de Catalunya i altres de lliurar un equip complet de llit al Comitè Central per contribuir a l'acolliment dels primers contingents d'evacuats.27 Encara va ser més significatiu el gest del President Companys de lliurar-li dues aportacions rebudes a la Generalitat en solidaritat amb la gent refugiada, cosa que va ser enaltida pel responsable del Comitè Central, Francesc Grau. 28 El Comitè també va col·laborar amb la Conselleria, tal com es desprèn de la comunicació que va enviar als consells municipals, arran del Decret del 9 de gener de 1937, que atorgava ajuts als municipis per les despeses ocasionades pels refugiats de guerra, per tal que li fessin arribar omplert el cens de les persones refugiades a fi d'accelerar el cobrament dels subsidis que els pertocaven. Tasca important del Comitè Central va ser la recepció dels col·lectius evacuats. Quan els refugiats arribaven, eren acollits en edificis que, per la seva dimensió, en permetien la instal·lació ràpida de molts centenars, com l'Estadi de Montjuïc, els palaus del complex de l'Exposició de 1929, el Seminari, etc.29 Els nouvinguts eren examinats en aquestes dependències, en especial pel que fa al seu estat alimentari i de salut. En algun cas era prestada alguna assistència especial, com quan va ser proporcionat un braç ortopèdic a un infant aragonès.30 Tot i això, l'actuació normal era la de lliurar roba, manta i calçat, elements bàsics per a una existència decorosa, que el Comitè obtenia pel suport de les institucions i per les crides a la solidaritat que publicava a la premsa o la ràdio: 26 27 AHNS. PS-Barcelona, Leg. 279/8. "Asistencia Social. Ayuda a los refugiados". La Vanguardia, 16 d'octubre de 1936. Aquesta requisa s'anirà estenent a tots els residents del centre de Barcelona. 28 AHNS. PS-Barcelona, Leg. 279/2. És una nota de l'11 de març de 1937, reproduïda a l'Apèndix documental. 223 "[ El Comité Central d'Ajut als refugiats] ha socorrido hasta ahora a 250.000 ancianos, mujeres y niños procedentes de las zonas de guerra. Continúan llegando otros, que se confían a la hospitalidad de la Cataluña proletaria, procedentes de Madrid, Málaga y Almería, quienes llegan conociendo de todo y sin ropa que la puesta; este comité ha distribuido en la semana última, en las comarcas de Cataluña, 20.000 procedentes de Málaga y Almería ".31 En altres casos, el departament responsable de controlar la salut de les refugiades i refugiats, anomenat "Ponència de Sanitat", vetllava que fossin impartides les prestacions sanitàries als qui ja estaven instal·lats, i en especial que li fossin proporcionades les medecines necessàries. De la mateixa manera va tenir una cura especial a impedir que brotessin malalties contagioses. En aquesta línia d'actuació cal emmarcar la decisió del 14 de gener de 1937 de convertir la Torre Monegal del barri de sant Gervasi en hospital per a tricomatosos, així com l'escrit tramès als Comitès comarcals d'Ajut el 8 de febrer del mateix any, demanant-los, "un llistat dels malalts refugiats que es trobin a la vostra comarca i que per la naturalesa de la malaltia que pateixen siguin un perill de contagi per als sans". 32 Una activitat singular va ser la del manteniment d'una certa disciplina entre la població refugiada mitjançant la vigilància i la persecució de les actuacions fraudulentes que varen sorgir per aprofitar la vinguda d'aquelles persones. A la documentació pròpia del Comitè, especialment a les Actes, no apareix una clara constància que aquesta mena d'incidents fossin tractats a les seves trobades. La realitat, tanmateix, fou que van haver-n’hi i que, gràcies a altres fonts sabem que varen ser objecte de molta dedicació pel Comitè Central. Tal és el cas de les instàncies emeses pels Consells municipals o els propis Comitès locals o comarcals de Refugiats demanant l'expulsió 29 30 Per a una millor concreció, vegeu l'apartat dedicat a l'Ajuntament de Barcelona. AHNS. PS-Barcelona, Leg. 277/6. 31 "El Comité Central pide la solidaridad del pueblo". La Vanguardia, 21 de febrer de 1937. 32 AMO. Fons: Administració General. Corporació Municipal. 224 d'algunes persones allotjades pel seu mal comportament, que de ben segur serien analitzades pel Comitè Central d'Ajut als Refugiats. De la mateixa manera, hem de pensar que dins del Comitè van ser debatudes les peticions dels municipis que exigien que no li fossin enviats més contingents d'evacuats atès que ja no tenien espai; peticions que esdevingueren creixents a mesura que la guerra es va anar perllongant. Una expressió paradigmàtica d'això és l'escrit de l'Ajuntament de Clariana de Cardener de data 10 de març de 1937 manifestant, davant el gran nombre de persones refugiades que acollien, "la impossibilitat material de sostenir un nombre de refugiats que repercuteix en perjudici de tots nosaltres i podria ocasionar una vertadera epidèmia per la manca d'higiene". 33 L'altre problema que va existir durant tota la guerra va ser el de l'organització de rifes il·legals i de campanyes de solidaritat no autoritzades per individus que editaven unes butlletes amb un lema que amagava la seva veritable finalitat, és a dir, assolir uns diners gràcies a la bona fe de la gent. Paradigma d'això és la desautorització feta pel CC el 31 de desembre de 1936 a la venda d'uns "cupons Pro Refugiats" per no tenir cap relació amb ells.34 O la que es desprèn d'aquesta nota publicada per Socors Roig Internacional: "El Comité Central del Socorro Rojo Internacional...se ve precisado a hacer público, para conocimiento de todos los ciudadanos, que nadie está autorizado, en nombre del Socorro Rojo Internacional, para colectar individualmente por las casas y por los tranvías. Las colectas a beneficio del Socorro Rojo Internacional son hechas con la debida autorización, de una manera colectiva, generalmente en manifestación, y los compañeros y compañeras llevan el brazal con nuestras tres iniciales: ´SRI`."35 Encara el Comitè Central d'Ajut als refugiats va haver de fer una nova desautorització l'onze de març de 1937. 33 34 AHNS. PS-Barcelona, Leg. 279/1. AHNS. PS-Barcelona, Leg. 277/6. 35 "La ayuda a los refugiados. Colectas desautorizadas".La Vanguardia, 3 de març de 1937. 225 Una matèria que va exigir molt temps al Comitè va ser la gran quantitat d'instàncies de refugiades i refugiats que demanaven la seva autorització per poder traslladar-se del seu lloc d'estada a un altre. Finalment, altres funcions del Comitè Central d'Ajut als refugiats varen ser les d'atendre aquelles persones que volien afillar un infant refugiat,36 les d'efectuar les inspeccions dels llocs de residència de la població refugiada a fi d'examinar les seves condicions,37 així com les de fer-la censar mitjançant un imprès que lliurava als Consells municipals.38 Quant a la política de comunicació a l'opinió pública, el Comitè Central d'Ajut als refugiats la va fonamentar en la publicació periòdica d'escrits que transmetien uns missatges molt concrets. El realitzat en primer lloc donava a conèixer la seva constitució i demanava la creació de comitès locals a les capitals de comarca i a les poblacions de més de 10.000 habitants.39 N'hi van haver d'altres que informaven dels ajuts obtinguts i demanaven la col·laboració de tothom, bé aportant diners, bé amb la compra del segell Pro Refugiats. D'altres venien a ser com una mena d'arenga per rebre de tot cor els infants, dones i homes que s'havien vist forçats a abandonar casa seva: "Este Comité Central d'Ajut als Refugiats dice a los heroicos proletarios madrileños: ¡Vosotros, que estáis escribiendo con sangre la página más gloriosa de la revolución, luchad hasta extirpar las raíces del fascismo! ¡Mandad a Cataluña vuestras mujeres, niños y ancianos, que ella sabrá cuidarlos con cariño, y defenderlos, si fuera preciso, como defendería a sus propios hijos! Y vosotros, catalanes, os decimos: ¡Ayudadnos con vuestro esfuerzo, que nuestra tierra sea su hogar y los catalanes su familia!"40 No sempre tenien aquest to retòric, ja que també mirava d'informar com si fos una crònica dels actes que s'estaven fent o expressar amb dades quantitatives el treball que s'estava realitzant. 36 37 AHNS.PS-Barcelona, Leg. 278/6. AHNS.PS-Barcelona, Leg. 278/5. 38 AMO. Fons: Administració General. Corporació Municipal. 226 Uns altres mitjans de comunicació del Comitè Central d'Ajut als Refugiats varen ser els cartells i les emissions radiofòniques, aprovades per acord de l'onze de gener de 1937, i la realització, conjuntament amb el Comissariat de Propaganda de la Generalitat, d'un curtmetragte titulat "Refugiats" per ser difós tant a les sales de projeccions del país com de l'estranger. 3.3. El Comitè d'Avituallament En el moment de la seva creació, el Comitè d'Avituallament va tenir una posició subordinada respecte del Comitè Central d'Ajut als Refugiats. Això ho podem veure en un document del 30 de gener de 1937, que recull els acords a què van arribar els dos organismes. Segons aquest, el Comitè d'Avituallament tindria una representació al Comitè Central i la seva funció seria la d'atendre els milicians transeünts o amb permís i els indigents; els refugis que estaven al seu càrrec hauria de ser lliurats al Comitè Central d'Ajut als Refugiats.41 El compliment d'aquest pacte no va ser, tanmateix, gaire durador. Malgrat que un dels punts acordats va ser que: "Todo refugiado deberá ser atendido y alojado por el Comité Central de Ayuda a los Refugiados, dejando de hacerlo desde el día 30 de Enero el Comité de Avituallamiento, que heredó estas funciones del Consell de Gastronomía", la realitat va ser que el traspàs de competències no es va fer tal com manifesta una relació dels refugis sota el control del Comitè d'Avituallament, i que ens ha servit per confeccionar el quadre següent.42 39 40 "El Comité Central de Ayuda a los Refugiados". La Vanguardia, 21 d'octubre de 1936. "El Comité Central de Ayuda a los Refugiados". La Vanguardia, 12 de febrer de 1937. 41 AHNS. PS-Barcelona, Leg. 277/1. 42 AHNS. PS-Barcelona, Leg. 282/1. En relació als problemes entre el Comitè Central d'Ajut als Refugiats i el Comitè d'Avituallament, ens remetem al que ja s'ha dit al principi d'aquest capítol. 227 Quadre núm. 1: Relació dels Refugis dependents del Comitè d'Avituallament. 1937 Institució Socors Roig Internacional Assistència Infantil. Hospital convalescents Poble Espanyol Estadi de Montjuïc Estadi de Montjuïc. Clínica i infermeria Assistència Catalana als Infants Refugi de Guerra núm. 1 Refugi de Guerra núm. 2 Assistència Social. President Macià Refugi de Madrid Refugi de Madrid Ajut Infantil de Reraguarda Guarderia Germanor Guarderia Infantil Consejo Nacional de Tutela de Menores Refugi de Guerra Refugiats arribats de Còrdova Colònia Escola de Vilajuïga Guarderia de Vilajuïga Guarderia Dependències de Vilajuïga Casa de Joventut Pompeu Gener c/ Granada 42 19/3/37 5/3/37 Domicili c/Ganduxer. Torre Florida Dolcet. Pedralbes Montjuïc Montjuïc Montjuïc c/ Elisabet Plaça Felip Neri c/ c/Ganduxer 40 c/ Montealgre 5 c/ Matilde 8 c/ Cadiz 1 Plaça Urquinaona c/ Copèrnico 29 c/ Copèrnico 31 c/ Pàdua 19 Passeig Bonanova 57 29/1/37 26/1/37 520 2.700 150 100 600 70 25 55 170 45 63 150 150 180 Darrer full avalat Nombre d'acollits 3.000 40 750 230 193 450 227 Aquesta organització quedava completada per tota una sèrie d'establiments, anteriorment pertanyents al ram de l'hostaleria, que després de la seva col·lectivització formaven la Secció d'Allotjament i Menjadors populars del Comitè d'Avituallament.43 43 AHNS. PS-Barcelona, Leg. 282/5. Hem respectat l'ordre i denominació emprada a la font. 228 Quadre núm. 2: Establiments depenents de la Secció d'Allotjament i Menjadors populars del Comitè d'Avituallament Radicats a Barcelona Hotel Regina Refugi Izquierdo Hotel Palace Refugi Pi i Margall Menjador popular Durruti Refugi URSS Menjador popular Ferrer y Guardia Refugi Francesc Macià Menjador popular J. Alonso Flores Refugi 19 de juliol Refugi Pasionaria Refugi Frederica Montseny Refugi Francesc Layret Refugi Eliseo Redus Refugi Garcia Oliver Refugi La Verdad Refugi Sebastià Faure Refugi La Castellana Refugi Francisco Ascaso Refugi Fermin Solvechea Refugi Alcodori Refugi Unitat Refugi Salvador Seguí Refugi Lenin Refugi Izquierdo Clínica Miaja Radicats a comarques Perpètua de la Mogoda Vilatorta Fonts de Sacalm Colldetenes Termes Orión Banyoles Puda de Montserrat Gramanet del Besós Vic Viladrau Hotel Prats i Solé Hotel Remei Caldes de Malavella Balanyà Tona Hostalric Ribes de Fresser Camarruga Caldes de Montbuï Hotel Marcet de Camprodon Després de l'assumpció per la Conselleria de Sanitat i Assistència Social de les funcions del Comitè Central d'Ajut als Refugiats el 19 de març de 1937, el Comitè d'Avituallament va esdevenir la principal institució oficial responsable del proveïment de queviures i de material de tota mena per als establiments amb refugiats. Per al compliment d'aquesta tasca disposava d'un gran magatzem i de la capacitat d'organitzar el treball dels menjadors populars, paradigma dels quals va ser l'anomenat "Durruti". "Disposiciones para la brigada de cocineros del Comedor Popular Durruti.- 1ª.- A partir del próximo lunes día 22 de marzo de 1937 quedarán solamente tres cocineros. 2ª.- Éstos tendrán que trabajar las 8 horas de jornada estando en funciones de trabajo durante los dos servicios diarios: mediodía y tarde. 3ª.- Los días destinados para la fiesta semanal son domingo, lunes y martes. 4ª La fiesta en domingo pertenece una semana a cada cocinero."44 44 AHNS. PS-Barcelona, Leg. 282/4. 229 Els problemes que es van presentar al Comitè d'Avituallament vingueren perquè les seves funcions afectaven competències de l'Oficina Administrativa, cosa que va provocar situacions cada vegada més greus, a mesura que s'incrementava el nombre de les expedicions que arribaven. És per això que els responsables van veure la necessitat de millorar la coordinació entre el Comitè d'Avituallament i l'Oficina Administrativa. Al mateix temps, la situació va exigir una millor delimitació de les funcions internes dins el Comitè. Tal com queda recollit a l'acta de l'entrevista entre el cap de l'Oficina Administrativa, el president del Comitè d'Avituallament i l'encarregat de la secció d'Allotjament d'aquest darrer, fou decidit el nomenament de dos delegats per servir d'enllaç entre totes dues institucions amb la dedicació especial d'informar diàriament dels locals disponibles per establir els nous contingents. Avituallament es va fer càrrec d'habilitar els locals, del combustible i els queviures a partir de les dades de l'arribada de nous grups que li proporcionaria l'Oficina Administrativa. Aquesta seria la competent per fer-los arribar als refugis corresponents i fer-se càrrec de les factures ocasionades per aquesta assistència.45 L'altra preocupació del Comitè d'Avituallament va ser la de controlar les dades del nombre d'acollits que li subministraven els refugis, ja que era ben conscient de l'existència d'una tendència a fer augmentar el seu nombre, tal com queda reflectit al document següent: "Al Camarada Batalla. Adjunto te remito una relación de Establecimientos a los cuales tienes que presentar factura antes del sábado. Toma a tu servicio el personal que sea necesario, pero cumple al pie de la primera letra esta disposición. Son establecimientos que están incontrolados por el Comité de Avituallamiento y solicitan las raciones que les da la gana. No hay manera de racionarlas al igual que otros lugares pues nunca sabemos las raciones que tienen que servir.(...) Barcelona 25 de marzo de 1937".46 45 46 AHNS. PS-Barcelona, Leg. 279/3. AHNS. PS-Barcelona, Leg. 282/1. 230 El Comitè d'Avituallament efectuava periòdicament visites d'inspecció dels refugis per tal de comprovar la seva situació sanitària, higiènica, de serveis alhora que també servien per verificar l'exactitud de les dades numèriques dels refugiats instal·lats a cada establiment. El resultat d'una d'elles és presentat tot seguit. Quadre núm. 2: Informe relatiu a la Inspecció dels Refugis de Barcelona. 27 de març de 1937 Nom del refugi Adreça N. de refugiats i Observacions personal Refugi de Guerra núm. 2 Ganduxer 40 450 Llits: 240. Higiene bona Refugi de Guerra Pg. de la Bonanova 180 Llits: 65. Higiene bona 57 Torre Florida (SRI) Ganduxer s/n 76 Llits: 76. Higiene dolenta. Cuina de poca capacitat. Torre (SRI) Ganduxer s/n 100 Llits: 84. Higiene defectuosa. Torre Catalunya (SRI) Bona Salut. Sarrià 90 Llits: 30. Higiene dolenta. Cuina de poca capacitat. Torre (SRI) Joan Sardà 22 70 Llits: 36. Higiene regular. Casa de Repós Hans Pere Clavé 9. Malalts: 11 Beimler (SRI) Refugiats i personal: 12 Torres (SRI) Adolf Blanc 3, 3 115 Higiene defectuosa. bis i 5-7. Torre (SRI) Adolf Blanc 2. 80 Higiene bona. La cuina no té capacitat. Torre (SRI) Bernat de Sarrià 5 18 Llits: 10. Higiene bona. Torre (SRI) Mariano Cubí 171 20 Higiene: cap. President Macià (SRI) Pedralbes 70 Llits: 40. Higiene regular. Villa Marin (SRI) Rosario. 33 Bonanova. Estadi de Montjuïc Infermeria Malalts: Higiene bona. 14.Personal: 15 Estadi de Montjuïc 1.700 Higiene bona. "Visitat el menjador a l'hora de dinar sols havia asseguts a la taula uns 300 refugiats Poble Espanyol Montjuïc 730 Higiene: Cap. "Es menja en dos torns i el menjador sols té capacitat per 270 persones. Els refugiats dormen a terra i els dormitoris no tenen la ventilació necessària". Fins a mitjans de 1937, l'afinitat ideològica dels membres del Comitè d'Avituallament amb la Conselleria de Sanitat i Assistència Social va facilitar la comunicació sincera de les seves opinions 231 sobre la política que en relació a les prestacions socials s'estaven portant a terme. L'informe que a tal efecte va presentar el president del Comitè d'Avituallament, Carlos Manini, el 17 d'abril de 1937, al conseller Aureli Fernández, és prou significatiu ja que fa una revisió de l'actuació realitzada des de 1936 fins aleshores; posa de relleu les complicacions que varen sorgir de la convivència de milers de persones de llocs molt diversos, destacant la dubtosa moralitat de moltes situacions i va presentar un seguit de conclusions que tenien com a fi la reformulació política vers la població refugiada per la Generalitat de Catalunya. Les bases d'aquesta nova política es concretaven en la dissolució de tots els organismes que hi havia i la creació d'un Consell d'Assistència Social. Les funcions de l'esmentat Consell serien les de centralitzar la utilització dels serveis públics per als refugiats; la incorporació dels refugiats útils per a treballs relacionats amb la defensa així com el cobrament del subsidi per a combatent; el racionament dels establiments amb personal refugiat; la impartició d'ensenyament als infants i joves refugiats; el control sanitari i de la salut dels acollits; l'atenció als indigents i, finalment, el proveïment d'allotjament i indumentària. La proposta presentava dos suggeriments per finançar la posta en pràctica d'aquesta política. L'establiment d'un recàrrec en el preu dels bitllets dels mitjans de transport (metro, tramvies, autocars de línia), sobre l'import de les consumicions en bars, cafès i restaurants, i sobre el preu de l'entrada als espectacles públics. L'altre va ser l'establiment d'una subvenció directa per la Generalitat dels pressupostos que el Consell estimés adient.47 Aquesta proposta no va reeixir perquè el conseller fou substituït després dels esdeveniments de maig de 1937 i el seu successor, Valeri Mas, també de la CNT, va romandre en el càrrec poc menys d'un mes. Va ser, per tant, un període d'extrema interinitat i molt condicionat per la crisi política que estava vivint Catalunya, cosa que va impedir dur a terme les reformes que des de diversos sectors s'estaven exigint. Enmig d'aquesta situació el responsable del Comitè 232 d'Avituallament va presentar la seva dimissió, segons consta a l'ordre del dia de la trobada del 27 d'abril de 1937, dimissió que no va ser acceptada ja que figura com a president del Comitè en documents posteriors. Precisament a l'esmentat ordre del dia hi apareix un punt per tractar titulat: Solución definitiva con los refugiados que tiene el SRI. No sabem el resultat que va tenir la discussió d'aquest tema ja que la seva acta no ens ha arribat. Malgrat això, pensem que possiblement es tracti de la sospita que el president i el Comitè d'Avituallament tenien en relació al possible falsejament de les quantitats de refugiades i refugiats acollits pel SRI. Així sembla desprendre's del fragment que extraiem d'un informe que l'esmentat president va presentar al conseller el 26 d'abril de 1937: "Al SRI se le avalan comidas en las cuales figuran tres mil raciones diarias. De nuestras inspecciones sacamos la consecuencia de que sirven en comedores a 560 más 300 raciones que reparten en crudo".48 La segona preocupació del Comitè d'Avituallament va ser el de la situació existent als refugis de comarques. Per això van ser nomenats dos membres amb la missió d'investigar si al costat dels establiments existien terres o indústries en les quals donar feina als refugiats; la receptivitat de les autoritats locals davant aquesta possibilitat, el nivell de capacitació professional de les persones refugiades en vista a la seva incorporació a la feina, les possibilitats d'instal·lació d'una infermeria, així com avaluar les activitats fetes a les escoles.49 El volum creixent de les mercaderies que eren destinades a comarques va obligar a modificar l'organigrama del Comitè d'Avituallament el 17 de maig de 1937. És per això que va ser creada una oficina encarregada del Control dels Transports i preparació de comandes per comarques, atès que fins llavors a molts refugis els havien mancat queviures, fet que havia provocat una situació de 47 48 AHNS. PS-Barcelona, Leg. 282/1. El document ha estat reproduït a l'Apèndix. AHNS. PS-Barcelona, Leg. 282/1. 233 queixes. La Secció es feia responsable de l'organització de les trameses d'avituallaments i de les compres, vendes i intercanvis de productes realitzats entre el Comitè i els municipis. El 29 de juny de 1937 accedí a la titularitat de la conselleria Antoni Maria Sbert, d'Esquerra Republicana de Catalunya. De bon principi va iniciar la reordenació dels serveis d'assistència social i d'assistència als refugiats de guerra. Primerament va constituir la Comissió Executiva de Sanitat dels Refugiats,50 i després l'important decret de 14 d'agost sobre els Serveis d'Assistència als refugiats de guerra, que, tal com ja hem dit al primer capítol, va ser la peça fonamental de la política de la Generalitat en aquesta matèria. Era un decret que recollia, en gran part, les idees que havia expressat Carlos Manini en el seu informe del 17 d'abril de 1937. Cal ressaltar, en especial, la centralització de totes les prestacions en un únic organisme, el Comissariat d'Assistència als Refugiats. No ens hem d'estranyar, doncs, de la dissolució, unes setmanes després, del Comitè d'Avituallament, el 8 d'octubre de 1937, i del traspàs dels menjadors populars, refugis i magatzem central de Barcelona a l'Ajuntament i els restants establiments als ajuntaments respectius. E nou l conseller de Governació i Assistència Social s'estimava més, per tant, cedir els mitjans d'assistència als ajuntaments, conscient que l'abast del problema no podia ser atès des d'un organisme centralitzat a Barcelona. Amb aquesta cessió la conselleria es reservava la facultat d'inspecció, i a més de la de fixar la línia política a seguir en aquesta matèria, estalviar personal i tràmits burocràtics. La valoració que el propi conseller va fer de les mesures adoptades fou explicitada en unes declaracions efectuades a finals de l'any, i alhora que criticava durament la situació existent en prendre possessió, presentava les bases de la seva política:51 49 50 AHNS. PS-Barcelona, Leg. 282/1. DOGC. Decret de 9 de juliol de 1937. 51 "Manifestaciones del consejero de Governación sobre los servicios de Sanidad." La Vanguardia, 4 de desembre de 1937. 234 "La crisis de crecimiento coincidió con un periodo de improvisación incompetente, durante el cual interesaba más poner rótulos y banderas y colocar personal, que estudiar a fondo los problemas de organización. Al hacerme cargo del Departamento de Gobernación y Asistencia Social, me propuse ordenar rápidamente la administración, restablecer la disciplina en un sentido social adecuado a nuestra significación y a nuestro programa de hombres del Frente Popular. Una disciplina civil, basada en la competencia y en la división del trabajo, mediante una adecuada selección del personal apto." Són unes declaracions significatives en tant que vénen a menystenir la tasca efectuada en el període inicial de la guerra. Abans de tractar l'actuació del Comissariat d'Assistència als Refugiats hem de dir que, a més del Comitè Central d'Ajut als Refugiats i del Comitè d'Avituallament, en els primers mesos de guerra havien estat creats el Consell de la Gastronomia, 16 d'octubre de 1936, i el Comitè Antifeixista d'Ajut, el 13 de novembre del mateix any. El Consell tenia com a missió la d'atendre les necessitats d'allotjament i manutenció de les persones indigents, d'aquelles que no tenien feina i de les que tenien la condició de refugiades. S' ocupava, ensems, de regularitzar i distribuir els articles de consum per a hotels, bars i restaurants, els quals havien estat col·lectivitzats. La força hegemònica al Consell de la Gastronomia era la Confederació Nacional del Treball encara que també hi havia la Unió General de Treballadors i un delegat de la Conselleria d'Abastos nomenat pel seu conseller, Joan Domènec, pertanyent, ell també, a la central confederal. La Conselleria assignava al Consell de la Gastronomia un percentatge de queviures setmanal d'acord amb el nombre de persones refugiades i indigents registrades per la secció d'Assistència Social. Pel que fa als restaurants i hotels la "Gastronòmica", tal com era anomenada a les publicacions, va ordenar als milicians i partits polítics la seva evacuació 235 per destinar-los com a allotjament per a les persones necessitades. A més, va disposar un racionament, que es pretenia que fos igualitari per a tothom.52 Com a conseqüència del canvi de govern del 14 de desembre de 1936 la titularitat de la Conselleria d'Abastos va passar a Joan Comorera, del Partit Socialista Unificat de Catalunya, i, per tant, el Consell de la Gastronomia va perdre la seva funció en tant que el nou conseller va reservarse la dels proveïments. El Comitè Antifeixista d'Ajut havia estat constituït per les forces antifeixistes abans de la seva institucionalització pel decret del 13 de novembre de 1936.53 El seu objectiu fonamental va ser el d'atendre les necessitats de les refugiades i refugiats de guerra mitjançant la recaptació econòmica, la recepció d'ajuts nacionals i internacionals i la recollida i distribució de queviures, roba, calçat, etc. La composició d'aquest comitè era certament heterogènia ja que el constituïen grups polítics com l'Esquerra Republicana de Catalunya, el Partit Obrer d'Unficació Marxista i Acció Catalana Republicana; sindicats com la Confederació Nacional del Treball, la Unió General de Treballadors i la Unió de Rabassaires; i les entitats Socors Roig Internacional i l'Ateneu Enciclopèdic Popular. Aquesta composició tan diversa i els enfrontaments que esclataren entre el POUM i el PSUC, així com entre la CNT i la UGT, van conduir el Comitè Antifeixista a la seva paralització. 3.4. L'Oficina Administrativa d'Ajut als Refugiats El Diari Oficial del Govern de la Generalitat va publicar el 28 de novembre de 1936 el decret de constitució de l'Oficina Administrativa d'Ajut als Refugiats, atorgant-li el caràcter d'organisme 52 L'existència de documents que mostren la presència de milicians i partits en alguns hotels ens fa pensar que l'ordre va tenir una aplicació limitada. Per a una valoració d'aquest període des del punt de vista anarquista, vegeu l'informe del president del Comitè d'Avituallament al Conseller de Sanitat i Assistència Social de data 17 d'abril de 1937. AHNS. PS-Barcelona. Leg, 282/1. 53 DOGC. 15 de novembre de 1936. 236 agregat al Comitè Central d'Ajut als Refugiats. Les seves competències eren atendre l'organització administrativa de la recepció, transport, allotjament i proveïment de la població refugiada, així com la de tenir cura de la seva situació sanitària i de vestuari. L'Oficina va encarregar-se d'elaborar dades estadístiques, de prendre filiació als contingents que anaven arribant, i atendre un servei d'informació i localització de persones refugiades. Com a Cap de l'Oficina va ser designat Joan Puigdefàbregas Garriga que, per raó del seu càrrec, participava a les reunions del Comitè Central d'Ajut als Refugiats i, en ocasions, exercia de secretari accidental. La resta del personal de l'Oficina el formaven funcionaris traslladats dels serveis administratius de Sanitat, Assistència Social i del parc mòbil de la Generalitat.54 Podem considerar l'Oficina Administrativa com el primer organisme estrictament oficial de la Generalitat que participava en la política d'assistència a la població acollida a Catalunya. Inicialment, l'Oficina Administrativa va haver de definir el seu camp d'actuació per tal de no envair les competències del Comitè Central d'Ajut als Refugiats, però a poc a poc va anar adquirint un perfil propi que es va consolidar quan el Comitè Central fou desposseït de les principals funcions que exercia i aquestes foren traspassades a l'Oficina en l'ordre del 19 de març de 1937. Segons l'acord signat amb el Comitè d'Avituallament i el delegat d'Allotjament de l'anterior, la tasca prioritària de l'Oficina Administrativa havia de ser la de l'organització del transport i l'establiment de llocs d'allotjament per a les persones que cercaven refugi a Catalunya.55 En atenció a aquestes competències, el delegat d'Allotjament del Comitè d'Avituallament, Antonio Aranda, va presentar a Joan Puigdefàbregas la proposta d'evacuar a les refugiades i refugiats instal·lats a Barcelona, vista l'extrema situació que hi havia. Aquesta evacuació s'hauria de fer en direcció als llocs proporcionats 54 55 DOGC. 28 de novembre de 1936. AHNS. PS-Barcelona, Leg. 279/3. 237 pel Comitè d'Avituallament, el qual, a més, hauria de lliurar els queviures i material necessari per als allotjats.56 La creació de l'Oficina Administrativa va respondre a una política orientada a centralitzar en la Generalitat tota l'assistència a la gent refugiada, fet que es va demostrar erroni en la mesura que la magnitud del problema superava l'abast dels recursos d'aquesta Administració. Això fou reconegut per alguns protagonistes contemporanis d'aquests fets.57 Entre la multitud d'incidències que l'Oficina va haver de solucionar, hi hagué l'ocupació sense autorització d'immobles per grups de refugiats, una pràctica que era molt comuna,58 i que, per això, era perseguida per la Comissió Mixta d'Administració i Control de la Propietat Urbana, tal com consta en diversa documentació.59 Quan la Comissió va recriminar a l'Oficina Administrativa la seva inactivitat per resoldre aquestes ocupacions, la resposta de l'Oficina fou que no tenia prou personal i que tampoc no era la seva tasca. Els problemes, tanmateix, no se circumscrivien a Barcelona. El delegat de l'Oficina a Lleida va fer un informe el 14 de juliol de 1937 detallant la situació existent a la seva demarcació, i del qual esmentarem tot seguit alguns de problemes exposats que s`hi exposen. El primer que presenta és el mal comportament de les persones acollides, en especial de les dones, que el delegat volia expulsar a València i que el Cap de l'Oficina Administrativa li havia prohibit, acceptant només que alguns homes fossin enviats a Barcelona. Antoni Alzamora, que era el delegat, va respondre que el problema principal eren les dones, a les quals arriba a adjectivar com a indesitjables i que, a més: "Lleida, diu, en l'actualitat compta amb 20.000 refugiats. D'aquests 56 57 AHNS. PS-Barcelona, Leg. 277/3 núm. 3. AHNS. PS-Barcelona, Leg. 282/1 núm. 19. És un informe del president del Comitè d'Avituallament que, en referirse a l'Oficina diu: "Finalmente existe la Oficina Administrativa, cuya fisonomía y funcionamiento no responde al paso acelerado de solución a l os problemas que tenemos planteados." 58 Vegeu: Ricard Altaba…, a L'Avenç núm. 63, setembre 1983. 59 Un paradigma significatiu va ser les dues reclamacions presentades a l'Oficina Administrativa, del 13 d'abril i 12 de maig de 1937 respectivament. En aquesta d arrera deia: "Aquesta Comissió es troba amb un nombre considerable de pisos i locals ocupats per refugiats que no paguen cap lloguer a pesar (sic) de que la majoria d'ells tenen ingressos per tenir treball". AHNS. PS-Barcelona, Leg. 279/7 núm. 10. 238 20.000 n'hi haurà un miler de vagos i u altre miler escapats dels refugis de Barcelona". 60 Per tot n això torna a reiterar la sol·licitud per tal de poder desplaçar de manera forçosa a qui tingui un mal comportament. El segon problema ateny a l'organització de les expedicions, que, segons Alzamora, molt sovint estan formades per nuclis petits de refugiats amb el conseqüent malbaratament de diners en despeses de transport. La seva proposta és la d'organitzar expedicions més nombroses. L'informe avalua, quant a la capacitat de recepció de més refugiades i refugiats a les terres de Lleida, en un total de 25.000 a part dels ja instal·lats, que poden ser allotjats, entre d'altres llocs, en sis colònies. Una d'aquestes, però, necessitava una aportació de 1.500 pessetes per tirar endavant l'explotació del terreny. La darrera consideració tracta del retard en el lliurament als ajuntaments del subsidi de dues pessetes acordat per la Generalitat, ja que, "cal tenir en compte, deia el delegat, que hi ha molts pobles que encara no han cobrat ni un cèntim". 61 Aquesta serà una qüestió sobre la qual tornarem més endavant, ja que va constituir un problema que es va perllongar durant tota la guerra. El paper creixent de l'Oficina Administrativa el detectem en la presa de control de refugis que estaven gestionats per diverses organitzacions. Com a paradigma tenim la cessió que va fer Socors Roig Internacional dels establiments que mantenia. El lliurament de les seves instal·lacions possiblement fou degut a l'alt cost econòmic que significava el seu manteniment. En això caldria afegir-hi el deteriorament polític que significava tenir un seguit d'institucions amb persones acollides a les quals no se’ls podia regularitzar els subministres ni atendre'ls degudament. Així que aquesta entitat, el SRI, va fer entrega a l'Oficina Administrativa d'Ajut als Refugiats dels edificis al seu càrrec, com ara el refugi "Marroc", situat al carrer Adolf Blanc entre els números 3 i 7; el "Catalunya", de Sarrià, l' "Edgar Andrée", a Joan Cerdà 22, el "Lluís Sirval", a Ganduixer 129 , el 60 61 AHNS. PS-Barcelona, Leg. 279/5. AHNS. PS-Barcelona, Leg. 279/5. 239 "Llibertat", al número 23 del mateix carrer, i el Reformatori, també ubicat al carrer Adolf Blanc núm. 2.62 El 29 de juny de 1937, tal com ja s’ha dit, es va produir un canvi en la titularitat de la Conselleria. Aquesta, que des del 26 de setembre de 1936 fins aleshores havia estat ocupada per la CNT, va ser exercida per l'ERC i va assolir les competències de Governació. Pocs dies després, el 9 de juliol de 1937, era formada la Comissió Executiva de Sanitat dels Refugiats amb la fita prioritària d'impedir l'esclat d'una epidèmia a la reraguarda de Catalunya. Per atènyer aquest objectiu es van centralitzar les actuacions que efectuaven les institucions municipals, les de caràcter solidari no governamental, les del govern de la República instal·lades a Catalunya i les de la Generalitat, tal com establia l'article 3r: "La Comissió Executiva de Sanitat dels Refugiats tindrà força d'obligar en totes aquelles qüestions esmentades en l'article anterior, i a tal fi les seves disposicions seran complertes per tot el personal sanitari que actualment presta servei a la Generalitat i als Ajuntaments de Catalunya, així com per tot altre personal sanitari que aquest fi hagi estat mobilitzat" L'eficàcia d'aquesta mesura ens sembla prou evident si tenim en compte que els testimonis ens indiquen que les expedicions d'evacuats arribaven sovint en condicions sanitàries i alimentàries pèssimes. Vist això, el fet que únicament apareguessin alguns brots d'epidèmia, i això a les darreres setmanes de guerra, ho hem de considerar com un encert, ja que va evitar la que podria haver estat una catàstrofe demogràfica. Altres manifestacions s'evidenciaren amb el nou conseller. Unes responien al seu ideari nacionalista, com ara la redacció en català de la documentació de la conselleria, com posa de manifest la del Comitè d'Avituallament; d'altres tenien a veure amb la voluntat de seguir uns 62 AHNS. PS-Barcelona, Leg. 279/12. 240 esquemes de funcionament tradicionals en l'administració, com podia ser la regularització de la concessió de serveis oficials. Tenim, en aquest sentit, la convocatòria del 10 de juliol de 1937, per al proveïment de mil coixineres, dos mil llençols i dues mil flassades, a més de matalassos i coixins per a l'equipament d'establiments d'assistència, mitjançant el procediment de concurs públic d'ofertes. Un procediment que no va reeixir, ja que el 28 es va tornar a efectuar, en declarar-se deserts els anteriors, i del qual no en sabem el seu resultat. Podem considerar que després del decret de 14 d'agost de 1937 s'inicia a Catalunya una nova etapa en l'assistència a la població refugiada. Per primera vegada s'articula una política que coordina i orienta els serveis que realitzaven els ajuntaments en el camp de l'atenció educativa, sanitària i d'incorporació a l'esforç productiu dels refugiats i refugiades i, a m d'això, es van és establir unes normes que regulaven la convivència d'aquelles persones, com la prohibició de canviar de residència i l’obligatorietat de participar en el manteniment de les instal·lacions on estiguessin allotjats. Els refugiats són definits com "aquelles persones que sense ésser combatents o barons sans majors de vint anys i menors de quaranta, hagin hagut de canviar de residència per causa de la present guerra, no sent hostils al règim, estiguin mancats de mitjans de subsistència i no estiguin acollits per altra persona de llur família i amistat." Aquest concepte era idèntic al que havia fixat el govern de la República el 2 de novembre de 1937 i que ja havia estat publicat per la Gaceta. D'altra banda, el capítol III d'aquest decret establia que la responsabilitat de l'assistència competia als ajuntaments, davant dels quals els refugiats i refugiades havien de triar un delegat "per a la normal relació dels refugiats amb l'Ajuntament del Municipi on estiguin acollits". Pel que fa a les remuneracions obtingudes per treballar, quedava establert que només podrien percebre el 20% de la retribució i el 80% restant seria deduït "per compensació de les pròpies despeses de manutenció, estatge i sanitat, i per contribució a les esmentades despeses i altres de transport, vestir i altres 241 atencions personals dels restants refugiats no aptes per al treball per raó de llur edat o deficiència física". En altres disposicions s'equiparava el racionament general per als refugiats al rebut per a la ciutadania en general. En aquesta línia d'homologació de drets, s'igualava l'acció escolar per als infants refugiats amb la que rebien els del poble d'acolliment. Com a clàusula final, era derogada tota l'organització anterior, és a dir, el Comitè Central d'Ajut als Refugiats, l'Oficina Administrativa d'Ajut als Refugiats i el Comitè d'Avituallament, que era substituïda per una sola entitat, el Comissariat d'Assistència als Refugiats. 3.5. El Comissariat d'Assistència als Refugiats El Comissariat d'Assistència als Refugiats fou l'organisme amb el mandat més durador durant tota la guerra, ja que va tenir al seu càrrec la situació de la població refugiada fins a la caiguda de Catalunya. El seu establiment coincideix amb l'ocupació de Santander, el 26 d'agost de 1937, i de Gijón, setmanes després, el 19 d'octubre, cosa que va significar un nou i sobtat increment de les persones que hi arribaven i, per tant, de noves necessitats per als serveis d'assistència de la Generalitat. No cal dir que aquesta situació va fer empitjorar els serveis de proveïments i en especial l'índex de preus, que tingueren una acceleració imparable, tal com mostra el quadre següent:63 Quadre núm. 3: Evolució dels preus de les subsistències a Barcelona (juliol = 100) 1.936 1.937 1.938 juliol desembre Desembre Octubre 100 147'1 357'8 453'3 63 Segons Bricall J.: Política econòmica…, p. 137. 242 La plasmació més crua d'aquest estat de coses va ser la reducció del racionament dels productes bàsics: "A Barcelona i el seu radi, el 10 de juliol de 1937 es repartien fins a 200 gr. d'arròs; 1/4 de litre d'oli i 2 kg de patates la setmana per persona; el 10 de setembre de 1937 fou reduïda la ració de patates a un quilo, i el pa es racionà a 250 gr. diaris; a mitjan agost del 1938, ració diària de pa a Barcelona era de 150 gr. i de 100 gr. per a la resta de Catalunya". 64 A l'alça de preus la va acompanyar la penúria i amb això el mercat negre on els preus eren encara molt superiors.65 A partir de la segona meitat de 1937 les ciutats catalanes van patir uns bombardejos sistemàtics, que portaren a l'evacuació de milers de ciutadanes i ciutadans del país. No eren els primers refugiats catalans, car, per exemple, a Olot ja n'hi havien evacuats de Barcelona,66 i dels pobles de la costa també havien sortit nombroses persones, en especial mainada, a causa dels atacs de la marina o de l'aviació rebel.67 Tanmateix, els bombardejos de Barcelona i l'ofensiva del Segre, a la primavera de 1938, que va portar les tropes franquistes dins de Catalunya, van obligar a abandonar les seves llars milers dels vilatans d'aquestes zones i, conseqüentment, a ubicar-los en poblacions de l'interior. Una comunicació tramesa a l'Ajuntament d'Olot per la Delegació de Girona del Comissariat d'Assistència als Refugiats de 30 de març de 1938 constitueix un bon paradigma de la situació creada. "Vista la gran avalantxa de contingents de nous refugiats de guerra procedents dels fronts de combat, novament ens veiem obligats a prendre les mesures corresponents per atendre'ls degudament, per aquest motiu comptant amb els vostres sentiments humanitaris, i reconeguda 64 65 Ibíd, p. 150. Vegeu les dades que proporciona Vallés, E.: Imatges…, p. 281. 66 Vegeu Clavijo, J.: La població…, en especial el capítol 2. 243 activitat en bé de la nostra causa, aquesta Delegació us prega, feu el que s'escaigui per tal d'habilitar nous locals en vistes a la pròxima expedició que us serà destinada, d'acord amb lo disposat sobre aquesta matèria."68 Un mes després va ser rebuda una nova notificació a l'Ajuntament olotí expressant el nou criteri del Comissariat, que duplicava el percentatge de refugiats que havia d'acollir cada municipi, el 10%, establert segons el decret de 14 d'agost de 1937, atès que havia quedat superat per les necessitats de la guerra: "Vistes les noves arribades de contingents de refugiats que tenim anunciades, procedents dels pobles evacuats dels fronts d'Aragó, sou pregat en prendre bona nota de l'acord pres per al Comissariat d'Assistència als Refugiats de Catalunya d'augmentar el percentatge assenyalat fins a la data a cada poble, o bé sigui que el cups del 10% assenyalat als mateixos passa automàticament augmentat amb un 10 per cent més que, en total sobre el cens normal de cada població, correspondrà el 20 per cent, quedant per tant doblada la colònia de refugiats que correspon a cada població."69 L'Ajuntament va prendre nota d'aquesta directriu i hi va donar resposta a la sessió de l'11 de maig de 1938 de la Comissió de Govern Municipal : "Es llegeix una comunicació del Comissariat d'Assistència als Refugiats, de Girona, avisant de la propera arribada d'un nou contingent de refugiats, acordant-se contestar-li que hauria d'abstenir-se, en quant sigui possible, d'enviar més refugiats a Olot, perquè amb la vinguda de forces militars, internacionals, etc., no hi ha possibilitats d'allotjament". 70 67 68 Vegeu Matas Balaguer, J.: La Revolució i la Guerra Civil a La Bisbal. La Bisbal 1990. Fons: Administració General. Corporació Municipal. 69 Clavijo, J.: La població..., p. 146. 70 AHCO. Llibre d'Actes. 11 de maig de 1938. 244 Així, doncs, el Comissariat va haver d'assumir la seva tasca enmig de greus problemes i dificultats, per fer front als quals va haver de recórrer al voluntarisme dels seus responsables i a l'ajut de les associacions humanitàries. En aquest sentit, l'organigrama del Comissariat es basava en vuit departaments o seccions: Control; Allotjament, Sanitat, Transports i Expedicions, Estadística i Informació; Proveïments; Caixa; Comptabilitat del subsidi; Material, Premsa i Propaganda; Secretaria i, per últim, Consergeria.71 A la secció de Control es prenia la filiació dels qui arribaven i se'ls lliurava una acreditació provisional que havia de canviar, en arribar al municipi d'acollida, pel carnet de refugiat que li proporcionava l'ajuntament. La d'Allotjament era l'encarregada de la ubicació momentània en un lloc anomenat "refugi de trànsit", en espera del seu trasllat en un lloc definitiu.72 Sanitat era la responsable de garantir l'assistència mèdica de la població refugiada en un dispensari per a les cures menors o d'urgència; quan el cas era greu, el malalt era ingressat en un dels hospitals especialitzats. També era la que adquiria medecines, aparells ortopèdics i òptics, a més de fer-se càrrec de l'enterrament dels refugiats morts a les instal·lacions del Comissariat. Transports i Expedicions organitzava el trasllat dels grups evacuats des del lloc d'arribada al d'establiment i el transport dels queviures. En opinió de Ramon Blasi, la manca de mitjans de transport feia molt difícil aquesta tasca. La secció d'Estadística i Informacions centralitzava els fulls de filiacions que la de Control havia fet en el primer moment d'arribada i s’hi portava la relació d'altes i baixes, que era compulsada amb els llistats nominals que trametien els ajuntaments per cobrar el subsidi de dues pessetes. Aquesta secció rebia també les sol·licituds de localització de persones refugiades a Catalunya provinents tant de l'interior com de la resta d'Espanya. Proveïments subministrava els queviures als refugis sota el control del Comissariat. 71 AHNS. PS-Barcelona. Leg 277/8, núm. 1. Informe que de les activitats de les Oficines Centrals del Comissariat d'Assistència als Refugiats presenta Ramon Blasi i Rabassa, en qualitat de cap al sr. Ricard Altaba-Planuc, comissari del referit organisme. 11 de maig de 1938 245 Les factures d'aquestes provisions i les despeses del Comissariat eren abonades per la secció de Caixa, tot i que una norma en prohibia l'abonament per un import superior a cinc-centes pessetes, que ho eren per la Direcció General d'Assistència.73 Comptabilitat del Subsidi era la secció responsable d'enregistrar els llistats nominals tramesos des de les poblacions a partir dels quals era calculada la liquidació del subsidi corresponent. Aquesta corresponia a la Direcció General de Finances Locals de la Generalitat. El magatzem central del Comissariat, on hi havia robes, calçat i altres proveïments per a les necessitats de les seves delegacions territorials, corresponia a Material i es trobava al carrer Montalegre 4. Premsa, Propaganda i Correspondència havia d'elaborar un dossier de premsa diari amb les informacions relatives a la població refugiada, confeccionava les dades publicitàries en relació a l'obra feta amb els refugiats i, finalment, contestava la correspondència enviada per aquelles persones al Comissariat. La de Secretaria organitzava l'arxiu documental del Comissari, portava les entrades i sortides de documents al registre i ordenava la correspondència oficial. La darrera secció, la Consergeria, era la competent en l'organització del treball del personal no administratiu, així com de l'estat del mobiliari i utillatge de l'edifici i de la seva neteja. Aquesta estructura va patir les incidències pròpies de la guerra, en especial la de la mobilització de la seva plantilla i de l'escassetat de recursos per a complir el pagament dels subsidis i ajuts. El primer fou un seriós problema car, com afirmava Ramon Blasi en el seu informe, una de les raons de la crisi en el funcionament de les oficines del Comissariat havia estat que "darrerament hi ha 72 Segons Ricard Altaba un d'aquests era Can David del carrer Aribau. A J. Fabre: “Ricard Altaba, comissari de refugiats l'últim any de la guerra,” a L'Avenç, núm. 63, setembre 1983. 73 AHNS.PS-Barcelona, Leg. 279/13 núm. 8. És una factura adreçada a la Conselleria de Governació i Assistència Social per import de 5.982'45 lliurada pel Servei d’Intervenció i Estadística dels Ferrocarrils MZA corresponent a transport de refugiats durant el març de 1938. 246 ajudat l'haver hagut d'incorporar-se a files diversos elements que amb el temps que hi portaven ja tenien la feina pel cap dels dits". 74 Un altre problema més greu va ser el de la manca de diners per abonar el subsidi i les despeses del sosteniment de les persones refugiades. Les queixes dels ajuntaments per no rebre fons, mentre que ells havien de sufragar les despeses de la gent refugiada, van ser constants. El subsidi, establert per ordre del 3 d'abril de 1937, és a dir abans del canvi de titularitat en la Conselleria, era de dues pessetes que la Generalitat atorgava per dia i refugiat acollit. El sistema de funcionament per rebre'l començava quan l'ajuntament del municipi d'acollida feia saber el nombre de refugiats allotjats en una relació que havia d'indicar els dies d'assistència i el seu sexe i edat. Les relacions eren trameses agrupades per demarcacions comarcals de la Conselleria a la Intervenció General de la Generalitat.75 Des d'aquest departament es facilitaven els fons a les Comissaries delegades respectives,76 les capitals de província, que els facilitaven als ajuntaments.77 La destinació final del subsidi era la persona refugiada, que ho havia de cobrar per mitjà dels serveis d'assistència municipal. Si bé la norma establia que havia de ser donat a cada persona refugiada, la veritat és que els ajuntaments s'ho van quedar en força casos, tal com posen de relleu els escrits de protesta de nombrosos col·lectius de refugiats poc temps després de ser establert el subsidi. Així va ser el cas dels de Pinell de Brai, que va acusar l'Ajuntament, l'11 d'abril de 1937, que els donaven únicament 74 75 AHNS. PS-Barcelona, Leg. 277/8. Informe…op. cit. Prèvia la conformitat del Comissari d'Assistència als Refugiats, la relació era aprovada pel Director General de Crèdit i Tresoreria. 76 El 14 de juny la Intervenció General comunica a l'Interventor delegat de la Comissaria de la Generalitat a Girona: "Amb data d'avui han estat lliurades a la Tresoreria delegada d'aqueixa Comissaria per mitjà de la Caixa d'Estalvis 233.912.- pessetes, per tal de fer efectius els subsidis de dues pessetes diàries per assistència a refugiats durant els mesos de gener i febrer darrers corresponents a Municipis de la circumscripció de Girona detallats en les relacions que obren en vostre poder, aprovades per Ordre de 26 de maig darrer." AHG. Fons Diputació. Comissaria Delegada. 77 Les anotacions dels lliuraments eren realitzades al Llibre de Subsidis Refugiats de Guerra on figurava el nom de la localitat creditora, l'imprt del subsidi, les retencions efectuades a Barcelona per avançaments o altres conceptes, el descompte d'un 20% per ajut solidari a l'obra amb els refugiats, la deducció per avançaments efectuats per la Conselleria i el líquid a cobrar. 247 una pesseta i amb això no podien viure. En la seva resposta, els Serveis d'Assistència Social de la Conselleria, els deia: "Hemos recibido vuestro comunicado, firmado por todos los refugiados que os halláis en ese pueblo, en el que nos hacéis determinadas denuncias de las que han sido tomadas en consideración aquellas a las que podemos intentar poner remedio. Tal es, por ejemplo, la que se refiere a la cantidad que os entregaron, que ha de ser de dos pesetas por día y persona, cantidad que el Ayuntamiento percibe de la Generalitat para la manutención de los refugiados. 78 Aquestes retencions van ser realitzades pel retard dels ajuntaments a cobrar els deutes de la Generalitat; un tema que posa de manifest el mateix comissari delegat de Girona, Martí Jordi Frigola, al Comissari d'Assistència als Refugiats, Xavier Casademunt, el 9 de setembre de 1937, en ocasió de la presa de possessió d'aquest darrer: "Mentre espero l'oportunitat d'aquesta entrevista, crec convenient remarcar-te dos punts interessants de la qüestió de refugiats. Primer: Cal que la Generalitat pagui puntualment als ajuntaments. Anant seguint com ara, que hi ha ajuntaments que es passen 4 o 5 mesos sense cobrar, arribarà un moment que els municipis es negaran a tenir cura dels refugiats, ja que l'economia de les Corporacions Municipals cada dia és més desastrosa i no pot resistir la dificultat que suposa l'haver d'avançar quantitats tan considerables, com les que ascendeixen les despeses de refugiats."79 De la seva banda, els ajuntaments, com el de Cistella, també feien escrits demanant el lliurament de fons i, àdhuc, reconeixent l'apropiació del subsidi: 78 Aquests escrits provenen de refugiats acollits en pobles de tota la geografia catalana, la qual cosa ens fa pensar que l’apropiació d’aquests diners pels ajuntamen ts va ser una pràctica força generalitzada. 79 AHG. Fons Diputació. Comissaria Delegada. Una intervenció semblant havia fet el 14 de juliol de 1937 el Cap de la delegació de Lleida davant la Conselleria: "... us demano que doneu solució al cobrament de tots els pobles 248 "Com sigui que el total pagat als refugiats de guerra existents en aquesta població des del dia 7 de novembre darrer [de 1937] fins el dia d'avui [29 de gener de 1938] puja ja a la quantitat de 5.089 pessetes, sense que, per tant, hagin estat abonades a l'Ajuntament les despeses pel pagament de subsidis als dits refugiats fetes en el mes de novembre i desembre darrer, aquest Ajuntament s'ha vist obligat a pagar sols la meitat dels subsidis als refugiats, en la quantitat que els correspon cobrar per la setmana del 24 al 30 inclusiu del mes que som, i ha tingut de deixar de pagar les atencions de caràcter municipal per manca de pessetes, malgrat haver-se interessat el pagament dels mesos de novembre i desembre darrer, petició que fou feta en data 11 del mes que son a l'ensems que es demanava un préstec permanent de dues mil pessetes en dipòsit com a conseqüència de la situació econòmica del municipi, sense que dit escrit hagi estat correspost ni tampoc rebut l'avís de pagament de les factures dels mesos de novembre i desembre". 80 A més d'aquests escrits oficials, els ajuntaments van recórrer als contactes interns que, per una raó o altra, tenien amb els responsables dels organismes corresponents. Paradigma d'això és la carta tramesa per l'Interventor de Cabals de l'Ajuntament d'Olot al Director General d'Assistència Social, l'olotí Antoni Dot Arxer. Després d'uns mots de preàmbul, la carta passa a explicar les causes de la desastrosa situació financera de l'Ajuntament i entre d’altres coses diu, com un factor de la crisi econòmica del consistori: "l'enorme càrrega que diàriament s'acumula en el que fa referència al sosteniment dels refugiats; fins fa uns tres mesos la Generalitat havia pagat el deute per aquest concepte d'una manera molt beneficiosa per l'erari municipal, però des d'aquella data s'ha entorpit aquesta bona marxa, i la prova és que la Generalitat és deutora a l'Ajuntament d'Olot de la respectable quantitat de 381.808 pessetes."81 doncs cal tenir en compte que hi ha molts que encara no han cobrat un cèntim, no obstant haver entregat les llistes de relació en el seu temps". AHNS. PS-Barcelona, Leg. 279/5 núm. 27. 80 AHG. Fons Diputació. Comissaria Delegada. 81 AMO. Administració General. Corporació Municipal. 249 Tot seguit, l'interventor municipal va explicar al sr. Dot que en ocasió d'una entrevista amb el Director General d'Administració Local, després de presentar la crítica situació de les finances va demanar quina gestió podia fer per obtenir un avançament. "La contesta, deia ell, fou contundent, si el vostre diputat i bon amic meu Sr. Dot fa una petita indicació per tal de que l'Ajuntament d'Olot se li anticipin unes pessetes a compte del deute, podeu contar sereu atesos."82 La normativa, d'altra banda, v olia impedir el frau en les llistes de persones refugiades que cada ajuntament comunicava. Aquesta pràctica, consistent a declarar assistides un major nombre de persones de les que realment ho eren, no és possible quantificar-la amb rigor si no és des de treballs locals. Tot i això, podem afirmar categòricament que tant pels testimonis orals com per algun document, el frau va existir.83 Les mesures per impedir-ho van ser essencialment dues. La primera obligava als ajuntaments a remetre llistats nominals de l s persones que atenien. 84 La segona fou e l'ordre de 4 de març de 1938 que obligava les colònies de refugiats de cada localitat a triar un representant amb la doble missió de servir com a portaveu davant les autoritats locals i com a avalador de l'exactitud de les quantitats lliurades per l'Ajuntament. El Comissariat d'Assistència als Refugiats va oferir la seva infraestructura administrativa, mitjançant una nota apareguda el 30 d'octubre de 1937, per a la localització dels familiars del personal refugiat.85 Aquesta nota, que coincideix amb l'arribada dels contingents evacuats del nord d'Espanya, atenia principalment tres fites: centralitzar en el Comissariat el servei de recerca i informació de les persones refugiades;86 marginar les estructures paral·leles creades per a la mateixa 82 83 AMO. Administració General. Corporació Municipal. Així ho sosté la senyora Manuela Plana, que aleshores era professora de l'Institut de Segona Ensenyança d'Olot, i una denúncia dels refugiats de Planoles afirmant que l'Ajuntament declara que atén vuitanta-quatre refugiats quan en realitat són seixanta-nou. AMO. Diputació. Comissaria Delegada. 84 Circular del Comissariat d'Assistència als Refugiats de 14 de setembre de 1937. DOGC 16 de setembre de 1937. 85 "El control de los refugiados", La Vanguardia, 30 d'octubre de 1937. 86 "Todos los ciudadanos que deseen saber el paradero de algún familiar suyo deben dirigirse al dicho Comisariado”. La Vanguardia, 30 d’octubre de 1937. 250 finalitat,87 i impedir els desplaçaments de les refugiades i refugiats dels establiments on havien estat destinats, fent saber als alcaldes que "les serán deducidas las estancias correspondientes a los días que los refugiados hayan pasado fuara del pueblo de su residencia." 88 Una mesura que, vistes les possibilitats administratives, només va tenir una aplicació relativa. L'informe, lliurat el 30 d'octubre de 1938 pel delegat del Comissariat d'Assistència als Refugiats de la IV Vegueria, amb seu a Reus, és un fidel testimoni de la situació existent en els moments finals de la guerra a Catalunya. Presenta l'increment dels conflictes a conseqüència de la deficient alimentació i de la penúria que afectava la majoria de la població, refugiada o no, amb les paraules següents: "I és que en el fons, a mesura que l'escassetat dels articles de primera necessitat es fa més intensa, l'egoisme de certes persones es desferma més cruament."89 Si la situació no arribà a ser més greu, en especial per als infants, fou per l'ajut que algunes entitats humanitàries van atorgar en aquells moments. L'informe Borràs en destaca el " Comité de Ayuda Suiza a los Niños de España", el "Fons de Solidaritat Internacional" i el "Servicio Internacional de los Amigos (Cuáqueros)". Gràcies a ells va ser habilitat un menjador infantil a les localitats de Reus, Riudoms, Barberà de la Conca, La Selva del Camp, Montblanc i Segarra del Gaià. Segons l'informe, 848 infants dels 2.682 censsats a tota la vegueria eren atesos en aquests sis menjadors. La manca de mitjans va impedir que aquelles entitats alimentessin més criatures, de la mateixa manera que la delegació de la IV vegueria va haver d'abandonar el projecte de construcció d'un seguit de colònies infantils, perquè "les necessitats de la guerra i la proximitat del front no afavorien els nostres projectes i com a mida de prudència foren abandonats". 90 87 88 Principalment el Secretariado de relaciones de los refugiados confederales del Norte. "El control..." La Vanguardia, 30 d’octubre de 1937. 89 AHNS. PS-Barcelona, Leg. 277/8. 90 AHNS. PS-Barcelona, Leg. 277/8. 251 Un altre aspecte que reflecteix l'informe és el de l'evacuació cap a l'interior de Catalunya de la població refugiada en la línia del front en aquells mesos finals de guerra. "El nombre de refugiats, al produir-se la dispersió (sic) del Front d'Aragó, va disminuir. Els que es trobaven als pobles de la comarca de la Ribera de l'Ebre, els hagueren d'evacuar, i molts dels de la del Priorat, envaïts pel pànic, també els abandonaren. La majoria d'ells s'internaven vers les comarques de Girona i Bages, cap a les quals s'havia ordenat de canalitzar aquella riuada humana."91 A aquesta font documental cal afegir-hi el testimoni de Xavier Casademunt, recollit per Jaume Fabre. "A Falset, a Balaguer, vaig veure, en la retirada de març [de 1938], multituds que venien cap a Barcelona. Vaig anar a trobar en Companys i li vaig demanar una autorització especial per poder requerir l'auxili de qualsevol mena de força pública que trobés. ´Si no els aturem, vaig dir, en un parell de dies tindrem carros de gent des de Colom a Pedralbes. I què en farem? Què els donarem a Barcelona?`. Em va fer un ofici (...) autoritzant-me a mobilitzar l'Exèrcit si calia. Vaig posar controls a totes les carreteres i no vam baixar ningú més avall de Vic. Fèiem tornar tothom endarrera, si no, hauria estat un desastre."92 A les comarques de l'interior de Catalunya, aquella riuada de gent va empitjorar encara més una situació ja prou degradada. Una solució va ser la de recórrer a l'apropiació de determinades finques propietats de personatges benestants. Un paradigma d'aquesta mena de decisió la trobem a l'ordre de 25 de juliol de 1938.93 91 92 AHNS. PS-Barcelona, Leg. 277/8. Fabre, J.: "Xavier Casademunt…." l'Avenç núm. 63, setembre 1983 93 DOGC. 3 d'agost de 1938. 252 "Donada l'aglomeració de refugiats de guerra avui dia existents a Catalunya i en vista de l'anunciada arribada de nous contingents (...) He resolt: Són apropiades pel Departament de Governació i Assistència Social, a fi d'ésser destinades a l'establiment de Residències, Colònies i Allotjament de refugiats, les finques que a continuació s'esmenten: Finques denominades "El Castell", "La Torroja" i dues torres denominades "Torre d'En Seix", existents totes quatre al poble de Pallejà; finca "Marquès de Güell", de Perpètua de Moguda; finques "Can Lleó" i "Riu de Foix", de Castellsarroca; finques "Hospital Bofill" i "Sala", de Castellbisbal; finca "Mas Cuadras", de Maçanes, i "Torra Blanca", de Fogars de Tordera." Cal tenir en compte que en aquestes dates, a més de la població evacuada, s'havia instal·lat a la Catalunya interior una part de l'administració de la Generalitat i del Govern de la República, a més de tropes de vigilància de fronteres, centres de reclutament i instrucció militar, establiments de comandament de tropes, etc., que ocupaven en la seva la major part immobles particulars o, en cas de no haver-n’hi, s'ordenava de manera imperativa el desallotjament dels seus ocupants. Així va succeir a Olot. El 30 de novembre de 1938 el Comissari Municipal, Enric Burc, comunicava : "Per atendre a necessitats de guerra, he vingut a disposar que la casa núm. 8 del Passeig de Barcelona d'aquesta ciutat, sigui ocupada per la Delegació Interventora en construcció de fusta, traslladant els refugiats que ara l'ocupan a la Masia denominada Les Cols."94 Els refugiats residents, però, no se'n varen anar. Per aquesta raó, el comissari va cridar, el 30 de novembre de 1938, la força pública: "Para atender a necesidades de guerra, he tenido a bien ceder la ocupación de la torre núm. 8 del Paseo de Barcelona de esta ciudad, al Sr. Delegado Interventor en Construcciones de Madera del Ministerio de la Gobernación, en la presente, obligando ello, a que los refugiados 94 AMO. Administració General. Corporació Municipal. 253 de guerra que la habitan pasen a ocupar otro local a cuyo fin les ha sido destinado el Manso Cols (sic) de este término municipal. Y como sea que los refugiados se niegan a abandonar la torre del Paseo de Barcelona, esta Comisaría municipal, ruega a V. [el Cap del Destacament de les forces de la Inspecció General de Fronteras] que por el personal a sus órdenes se proceda a hacerles desalojar el referido local y trasladarse al nuevo que se les señala."95 Aquesta desobediència resulta del tot significativa en tant que ens posa de relleu la crisi d'autoritat que estaven patint les institucions en aquells moments finals de la guerra. Tornarem sobre aquest tema, més endavant. Quan es produeix l'ofensiva final rebel, el Nadal de 1938, es van reanudar les corrues de gent fugint dels invasors. El 23 de gener de 1939 el comissari municipal escriu al Delegat d'Ordre Públic, referint-se a Olot, "Tenia esta población 12.000 habitantes y actualmente unos 20.000 con evacuados forzosos y voluntarios." 96 La constatació que la situació era patètica la trobem en aquesta ordre. "Con el fin de instalar un Departamento de la Generalidad de Cataluña y por disposición de la Superioridad, sírvase desalojar inmediatamente la Colonia de Huérfanos de Telégrafos de la Torre Malagrida e instalarlos en el Café "Els Nostres" situado en la calle Francisco Macià de esta ciudad. Le recomiendo la urgencia porque hoy mismo debe funcionar dicha dependencia. Para el traslado de los muebles pueden utilizar el camión del Municipio. Olot, 24 de enero de 1939." 97 L'estat d'ànim dels dirigents i de la població ha estat descrit per Carles Pi i Sunyer: 95 96 AMO. Administració General. Corporació Municipal. AMO. Administració General. Corporació Municipal. 97 AMO. Administració General. Corporació Municipal. Ordre als orfes refugiats d'abandonar la Torre Malagrida. 254 “Les carreteres, cada vegada més plenes d'una multitud afanyosa d'anar-se'n; el quadre cada cop més angoixós de l'èxode. Passàrem per Girona amb els carrers encara més embussats de gent, cotxes i carros i, abans d'arribar a Figueres, veieren al cel l'esquadrilla d'avions enemics, i aviat el retruny de les bombes llançades damunt de la ciutat. En arribar-hi, ben poc després, en lloc de trobar-la amb els carrers mig deserts pel recent bombardeig, quedàrem altre cop submergits en la riuada tumultuosa. I en sortir-ne, la carretera que duu al Portús, la porta d'entrada a França, anava encara més plena; l'avenç era penós, tallats per freqüents i llargues aturades."98 3.7. La Comissió Consultiva d'Ajut als Refugiats El decret de 14 d'agost de 1937, que com ja s'ha dit fou la peça bàsica per organitzsar tota l'atenció a la població refugiada, va constituir la Comissió Consultiva d'Ajut als Refugiats. La seva facultat principal quedava recollida a l'article 4t: "Tindrà al seu càrrec l'estudi de les matèries que pel Departament de Governació i Assistència Social o qualsevol altre de la Generalitat li siguin confiades, i l'organització de conferències, serveis de propaganda i premsa en relació als refugiats i aportació de suggeriments encaminats a perfeccionar aquesta obra d'assistència en els diversos aspectes, i a obtenir la col·laboració moral, econòmica i social de les respectives organitzacions". 99 Dels treballs de la Comissió en tenim coneixement per les actes de les sessions celebrades del 7 de juliol al 6 de desembre de 1938.100 Durant el juliol es va trobar tres vegades, però a partir d'agost ho va fer una vegada al mes. Tal com indicava el decret de constitució, les entitats que la composaven eren d'un caire molt divers. La presidia el responsable del Comissariat d'Assistència als Refugiats, encara que el director general d'Assistència Social, l'olotí Antoni Dot, va participar-hi en diverses reunions. La resta foren Pro Infància Obrera, Ajut Infantil de Reraguarda, Socors Roig 98 99 Pi i Sunyer, C.: La Guerra 1936-1939. Memòries. pp. 202-203. DOGC núm. 236. 24.8.37. 100 PS-Barcelona. Leg. 277/9 números 1, 2, 3, 4, 5 i 6. 255 Internacional, el Departament d'Assistència Social del govern d'Euskadi, incorporat juntament amb la delegació de Santander i el Centre Asturià en una data molt tardana, el 7 de juliol de 1938, la Comissió Executiva de Sanitat d'Ajut als Refugiats, el Departament de Cultura de la Generalitat, el d'Ajut als Refugiats de l'Ajuntament de Barcelona i l'Institut d'Acció Social Universitària (Assistència Infantil). Aquesta pluralitat d'institucions és palesa en la varietat de temes que varen ser tractats: la concentració dels refugiats per llocs d'origen, l'escolarització dels infants, l'atenció al jovent, l'organització de l'ajut estranger i l'aprofitament dels serveis de les associacions humanitàries, la incorporació dels refugiats a l'esforç de la guerra, la situació sanitària, la valoració de les prestacions efectuades per ajuntaments i altres entitats, i, finalment, els incidents protagonitzats per refugiats i les poblacions d'acollida. Tot seguit ens detindrem en aquells fets que considerem més significatius, que hem extret de l'anàlisi de les actes de les trobades de la Comissió Consultiva d'Ajut als Refugiats. El Director General d'Assistència Social expressava, a la reunió del 7 de juliol de 1938, que "té un interès especial per tractar i resoldre els assumptes h ospitalaris, per tal que siguin un fet l'accés als dits establiments de tota la població refugiada a Catalunya que ho necessiti, amb els mateixos drets que un ciutadà qualsevol". 101 Un objectiu que plantejava nombrosos problemes, el més important dels quals era que faltaven hospitals especialitzats, ja que només n'hi havia tres i d'aquests dos eren del tot desaconsellables d'utilitzar.102 Així doncs, el director general va oferir acollir a l'Hospital General de Catalunya les refugiades i refugiats necessitats d'assistència mèdica, cosa que no solucionava el dèficit de centres especialitzats, tal com ell mateix va reconèixer. "A Catalunya existeixen establiments d'aquesta mena [preventius i sanatoris] per acollir uns dos mil malalts, a hores d'ara caldria disposar per a encabir-hi sis o set mil". 103 Com a alternativa, la Direcció General va presentar la coordinació dels serveis d'assistència que efectuaven totes les 101 102 AHNS. PS-Barcelona, Leg. 277/9. AHNS. PS-Barcelona, Leg. 277/9. 256 entitats, Govern d'Euskadi, Delegacions de Sanitat, ajuntaments, etc., per treure’n el millor rendiment dels mitjans disponibles. De la discussió posterior podem treure dues conclusions. La primera és la gran heterogeneïtat de situacions, car la delegació d'Euskadi garantia l'assistència sanitària als refugiats del seu país, però les d'Astúries i Santander no ho podien fer per manca de mitjans. La segona que, en vista d'això, la Comissió Consultiva va adoptar el criteri que qualsevol hospital podia -i devia-, atendre la refugiada o refugiat que ho necessités. Un fet aliè va venir a trastocar tots els plantejaments: l'ofensiva de l'Ebre. Aquest esdeveniment va demandar l'assignació prioritària dels recursos sanitaris del país, a causa del gran nombre de ferits ocasionats. Previsions realitzades des de feia mesos, com l'habilitació d'un hospital per a malalts de tifus a Castellbisbal, van ser ajornades en espera de temps millors. Vistes les circumstàncies, fou la Sanitat militar la que va concentrar tots els mitjans. El segon problema que va tractar la Comissió Consultiva d'Ajut als refugiats va ser, com no podia ser menys, el dels proveïments. Un tema que va ser objecte d'una discussió específica a la sessió del 27 de juliol de 1938. Hi va haver veus crítiques a l'estat dels abastaments, en especial de la dispersió existent entre el racionament que es feia per a les persones refugiades i per a la població local. A tot això, el representant de l'Ajuntament de Barcelona va proposar que "els ajuntaments podrien afegir el racionament destinat als refugiats al de la resta de la població civil, i després distribuir-lo equitativament entre uns i altres", el de la Delegació de Santander, va plantejar que "cal centralitzar i unificar el racionament per als refugiats, i que l'organisme centralitzador hauria d'ésser el Comissariat". 104 Tot seguit, afegia que "cal que els refugiats estiguin tots atesos, sense distincions ni privilegis". 105 L'exposició del problema dels queviures realitzada pel comissari Ricard Altaba, va fer referència al desviament que realitzaven els ajuntaments dels queviures destinats a la població 103 104 AHNS. PS-Barcelona, Leg. 277/9. AHNS. PS-Barcelona, Leg. 277/9. 257 refugiada cap a la dels seus pobles i, de manera implícita a les protestes de refugiats i municipis pel retard amb què la Generalitat pagava el subsidi. Una intervenció que no amagava la fixació de responsabilitats en el govern de l'Estat, tant pel que fa al subministrament irregular dels proveïments com a la lentitud en la transferència de fons del govern central al de la Generalitat.106 "El president manifesta que el problema de proveïments és de tanta envergadura que veu difícil de poder-lo solucionar d'una m anera absoluta. Actualment els refugiats reben el racionament d'una manera més normal que la resta de la població civil, car el racionament als primers, d'ençà que se'ls subministra, només els ha fallat una setmana; en canvi als segons, en poblacions industrials com Sabadell i Terrassa, els falla sovint. La població indígena dels centres rurals té més defensa. També ha comprovat que hi ha alguns ajuntaments que restringeixen el racionament dels refugiats en benefici de la població indígena. Cal advertir que els queviures que reben els refugiats no arriben al valor de les dues pessetes diàries del subsidi establert, per tant, el dit racionament ha de completarse pels corresponents municipis. Trifó Gómez va establir el racionament de 125 grs. diaris per refugiats acollits en les poblacions rurals, i el de 150 grs. per als de les poblacions industrials. Però aquest racionament difícilment és subministrat, i les dificultats dels ajuntaments augmenten amb el retard què cobren el subsidi, retard motivat per la lentitud amb què l'Estat paga a la Generalitat. Lamenta les diferències que s'observen, però també fa remarcar que en molts indrets els refugiats estan molt ben acollits." També van expressar-se opinions crítiques, com la no inclusió de la llet en el racionament, cosa que podia permetre atendre grans i malalts, i propostes per solucionar la situació, com la presentada pel representat de la delegació de Santander, la ja esmentada que demanava la centralització de tot el racionament per a la població refugiada en el Comissariat d'Assistència als Refugiats. Una proposta que fou recolzada per la Delegació d'Astúries i que va ser presa en consideració, i es va prendre la resolució d'efectuar-la a títol experimental en dues poblacions i 105 AHNS. PS-Barcelona, Leg. 277/9. 258 avaluar posteriorment el seus resultats. La manca de l'acta de la sessió del 24 d'agost de 1938, on va ser efectuada l'avaluació d'aquest projecte, ens deixa sense conèixer els seus resultats. Malgrat tot la documentació posterior ens demostra que l’esmentada coordinació no va existir. Així, en efecte, a la trobada del 6 de desembre de 1938, la Delegació d'Euskadi va presentar una queixa per l'oposició dels ajuntaments a cedir-lo locals per fer menjadors col·lectius per als seus refugiats.107 "El representant d'aquest Departament [es refereix al d'Assistència Social del Govern d'Euskadi] explica la implantació de menjadors col·lectius per als refugiats del seu país implantació que gairebé sempre ha topat amb l'oposició dels ajuntaments a cedir els locals que es necessitaven." L'atenció als infants i joves va ser un altre dels temes importants per la Comissió Consultiva. Segons Ricard Altaba, "més greu que el problema del racionament, ho és el dels infants de 10 a 15 anys, que en nombre de 8 a 10.000 es troben refugiats a Catalunya sense que siguin atesos com caldria.". 108 I la representant del Centre Asturià es lamentava de "l'estat d'abandó en què es troben moltes refugiades adolescents i del perill que això representa". El Director General va expressar, a més, la preocupació "pel problema cultural dels infants refugiats perquè no es trobin mancats d'escoles adients." Aquest interès per escolaritzar els infants i atendre els joves es va reiterant en diverses sessions, encara que no deixa de ser indicatiu que es facin diverses apel·lacions a l'ajut internacional, en especial és esmentada la dels "Amics quàquers". 109 L'assistència als refugiats adolescents va ser competència de l'Institut d'Acció Social Universitària i escolar de Catalunya, 106 AHNS. PS-Barcelona, Leg. 277/9. Les diverses opinions que s'expressen són a l'acta de la sessió del 27 de juliol de 1938, continguda a la referència que s'esmenta. 107 AHNS. PS-Barcelona, Leg. 277/2. 108 AHNS. PS-Barcelona, Leg. 277/9.Sessió de 7 de juliol de 1938. 109 A la sessió del 7 de juliol de 1938 es diu: "[El representant del govern d'Euskadi] Parla de l'obra dels "Amics Quàquers" en pro dels infants refugiats, i creu que cal col·laborar-hi intensament per fer-la més àmplia i més eficaç". I a la darrera acta conservada, de 6 de desembre de 1938, el president de la Comissió Consultiva va manifestar que el Servei Internacional dels Amics Quàquers podria ajudar al subministrament del Refugi de Vells de Tarragona, que es trobava en serioses deficiències". Vegeu AHNS. PS-Barcelona, Leg. 277/2. Per més dades 259 institució que es va fer càrrec dels establiments de què disposava el Comissariat d'Assistència als Refugiats per atendre aquest jovent. Aquests establiments, denominats oficialment Residències escolars, foren les d' "Apel·les Mestres", a Perpètua de Mogoda; "Torre Blanca", a Hostalric; "Mireia", a Palautordera, i "Ignasi Iglesias", a Mollet del Vallès.110 El 27 de juliol el Departament de Cultura, responsable de l'atenció educativa als infants, va manifestar "el desig del Departament...és que cap infant es quedi sense escola i que, per tant, està disposat a proveir de professors i de material escolar -sol·licitat per mitjà del Comissariat- totes les escoles que assisteixin els referits infants."111 Cal esmentar, però, que la representant del Centre Asturià havia manifestat el 7 de juliol de 1938 que, "mentre en algunes poblacions se'ls donen tota mena de facilitats [als infants] perquè puguin assistir a l'escola, en d'altres se'ls posen tots els obstacles, i creu que això darrer passa en un seixanta per cent dels municipis catalans". Opinió que malgrat que va ser contestada per Ajut Infantil de Reraguarda i per Pro Infància Obrera, no deixa de ser rellevant ja que en un context diferent, un informe de la situació de la població refugiada a la IV vegueria, emès el 30 d'octubre de 1938 pel delegat del Comissariat d'Assistència als Refugiats, es qualificava la situació dels infants com de "patètica". L'aprofitament i coordinació de l'ajut internacional va constituir un altre dels temes tractats per la Comissió Consultiva d'Ajut als Refugiats, ja que les fonts semblen indicar l'existència de situacions irregulars. El propi Director General d'Assistència Social, Antoni Dot, manifestava que "s'hauria d'anar a la ràpida creació d'un organisme on es centralitzessin les aportacions estrangeres, on no hauria de mancar el representant del Comissariat, per tal com a hores d'ara són els refugiats els qui menys es beneficien de les esmentades aportacions, a desgrat d'obtenir-se amb propaganda a base en relació els quàquers durant la Guerra Civil, vegeu: Howard E. Kershner, Quaker Service in Modern War. New York, 1950. 110 DOGC de 17 de setembre de 1938. 111 AHNS. PS-Barcelona, Leg. 277/9. 260 d'ells". 112 El comissionat de l'Ajuntament de Barcelona també anava en el mateix sentit: "es deuen [l'Ajuntament] 27.500 pessetes als "Amics Qüaquers" per haver-los facilitat llet condensada i farines lactades per als nens petits refugiats, i diu que aquesta quantitat no es deuria si part de les aportacions estrangeres haguessin arribat a l'Ajuntament.113 Manifestació corroborada pel Director general i pel Comissari d'Assistència Social, el qual va protestar perquè només rebia una part de l'ajut estranger atorgat a les entitats particulars, quan hauria d'ésser, segons la seva opinió, a l'inrevés, que el Comissariat rebés l'ajut i després la repartís. Després d'aquesta discussió es van fer algunes gestions. Del seu resultat la Comissió en va tenir coneixement el 15 de setembre de 1938, quan el Comitè d'Ajut a Espanya va fer saber "que tots els donatius que es rebin per a un fi determinat, seran respectats sense intervenir-los."114 Aquest acord va agradar al representant de l'Ajuntament de Barcelona ja que, segons l'acta, "se'n felicita, perquè suposa que així els n'arribarà algun". Amb la creació de la Comissió Consultiva d'Ajut als Refugiats la Generalitat va mirar de disposar, per tant, de l' assessorament de les institucions relacionades amb l'assistència a la població refugiada. Totes aquelles que l'integraven tenien un comú denominador: eren organismes oficials o d'un marcat caràcter institucional. Fora de la Comissió hi van quedar els sindicats, malgrat que encara realitzaven una tasca d'assistència. El significat d'aquesta exclusió està per veure, però és del tot significativa, ja que no podem oblidar que UGT i CNT, en especial aquesta darrera, van jugar un paper determinant en el terreny de l'assistència a la població refugiada en els primers mesos de la guerra. De la mateixa manera, ens sobta que a la Comissió no hi hagués tampoc cap representant del departament d'Assistència Social del Govern de la República. L'explicació per justificar aquesta absència vindria, per un cantó, perquè el govern central ja mantenia una estructura paral·lela a 112 113 AHNS. PS-Barcelona, Leg. 277/9. Sessió de 7 de juliol de 1938. AHNS. PS-Barcelona, Leg. 277/9. Sessió del 13 de juliol de 1938. 261 Catalunya i, per tant, no li calia integrar-se en un organisme depenent de la Generalitat. Per un altre cantó, però, no sembla que la Generalitat mostrés cap interès a admetre a la seva esfera de poder la presència dels departaments ministerials, encara més quan els enfrontaments amb el doctor Negrín per qüestions de competències estaven a l'ordre del dia. També és possible que fos una exclusió pactada i que mitjançant altres canals s'haguessin establert mecanismes de coordinació entre ambdues administracions. La gran quantitat de documentació que van generar els contactes entre Generalitat i Govern de la República sembla indicar, tanmateix, que la relació entre una i altra es va concretar en l'intercanvi d'oficis i no hi va haver cap organisme de coordinació. 3.8. L'Ajuntament de Barcelona La Vanguardia publicava, el mateix mes exacte de l'inici del sollevament franquista, una notícia informant que " Diariamente llegan a nuestra ciudad compañeras y niños escapados de la barbarie fascista en Zaragoza." 115 Catalunya va ser, així doncs, des del primer moment de la guerra, terra d'acolliment per als fugitius que arribaven evacuats per les milícies catalanes, especialment de la CNT, que s'havien dirigit a la conquesta de la capital d'Aragó. A Barcelona foren evacuats principalment infants, que van arribar organitzats en diverses expedicions, com la del 26 de setembre de 1936, que anava a càrrec de la "Columna Durruti". 116 Uns van ser traslladats posteriorment a diversos municipis de les comarques gironines com Begur, Banyoles, Girona, Olot, Palamós, etc. Altres, van romandre a Barcelona i ben aviat se'ls van afegir 114 115 AHNS. PS-Barcelona, Leg. 277/9. Sessió del 15 de setembre de 1938. "En socorro de los refugiados de Zaragoza",La Vanguardia. 17 d'agost de 1936. 116 "Los niños aragoneses acogidos en el Ritz", La Vanguardia. 26 de setembre de 1936. 262 els que foren evacuats de Madrid,117 i els primers grups procedents d'Euskadi, arribats després de l'ocupació d'Irún per les tropes rebels, el 5 de setembre de 1936. Prèviament a l'inici de la guerra, l'Ajuntament de Barcelona tenia al seu càrrec diversos establiments d'assistència, com el Refugi de Vells, la Casa de Maternologia, la Guarderia d'Infants del carrer Sadurní, el Casal de Repòs Rosa Luxemburg, antic "Asil del Parc", l'Institut Social Miquel Servet, la Casa Familiar de Reeducació, la Casa Municipal de Nens, la Casa Municipal de Nenes, la Casa de Convalescència d'Infants i els refugis nocturns per a indigents del carrer Rocafort i el de l'antic Santa Caterina. Aquestes instal·lacions amb el seu corresponent personal, formaven la xarxa d'assistència municipal per als sectors desvalguts de la població barcelonina i, posteriorment a l'esclat de la guerra, van continuant estant-hi. En començar aquesta, el nombre de persones a socórrer pel municipi va incrementant-se per l'aparició de nous col·lectius d’indigents o desvalguts: contingents de persones refugiades, augment del nombre de les aturades, famílies de milicians que no obtenien cap font d'ingrés, infants evacuats o abandonats, i una gran quantitat de joves que no tenien cap allotjament ni cap instrucció i que vivien, per tant, al carrer. Tot això va originar un increment espectacular de la despesa en assistència social que, tal com veurem més tard, va col·locar les finances municipals en una situació alarmant. Un testimoni, el de Carles Gerhard, ens pot servir per a introduir el tema: “Barcelona sola, per exemple, que compta normalment amb un milió d’habitants havia de passar a estatjar-se en el decurs d’aquella guerra, un cop s’hi hagueren refugiat els evacuats de Màlaga i d’altres terres d’Andalusia, els del Nord, d’Astúries, de Santander, i els bascos, i, finalment, el govern central en pes amb els innombrales funcionaris dels diversos ministeris i serveis amb les 117 "Han llegado a Tarragona numerosos escolares madrileños", La Vanguardia 9 d'octubre de 1936; i també a "Llegada de niños madrileños", 15 d'octubre de 1936. 263 respectives famílies, vora de dos milions. I per a la resta de Catalunya, que compta normalment amb tres milions i mig d’habitants, semblantment.”118 La primera organització de la Comissió de Regidors dels Serveis d'Assistència Social de l'Ajuntament de Barcelona, després de començar la guerra, fou realitzada el 3 de desembre de 1936, i va consistir a estructurar la Comissió en quatre ponències: Refugis de Vells, Institut d'Educació Miquel Servet, Refugis Nocturns, Guarderia Municipals d'Infants, i Refugis de Guerra, de la qual es responsabilitzaren els regidors Josep Gispert Vila i Tomàs Pumarola Julià.119 Dues setmanes més tard, el 17 de desembre, fou creat el Comitè d'Assistència Municipal seguint el criteri d'establir el Districte Municipal com a base per a la seva actuació. El Comitè estava integrat per deu consellers de districte i era presidit pel regidor al càrrec del qual hi havia la Comissió Municipal d'Assistència Social, el militant del PSUC Martínez Cuenca. Cada districte disposava d'una consignació pròpia, que podia gestionar de manera autònoma i que li era lliurada per la Comissió Permanent, i d'una Comissió d'Assistència Social formada pels partits i els sindicats. A més de les assignacions pressupostàries, els districtes podien ingressar els beneficis obtinguts de campanyes i actes solidaris, a més de les aportacions que podien fer les organitzacions polítiques, sindicals i d'altres. Es tractava, per tant, d'una estructura que centralitzava en el Comitè d'Assistència Municipal, el marc on s'elaboraven els criteris de la política d'assistència municipal i, a la vegada, establia una certa descentralització amb els consellers delegats de districte amb les respectives Comissions d'Assistència. Així ho podem veure quan, el 17 de gener de 1937, el Comitè Central d'Ajut als Refugiats va responsabilitzar a aquestes Comissions d'Assistència la revisió mèdica de les refugiades i refugiats nouvinguts, així com la presa de la seva filiació.120 118 119 Gerhard, C.: Comissari …, p. 433. AMB. Llibre d'acords de la Comissió Permanent, 3 de desembre de 1936, vol IV. 120 AHNS. PS-Barcelona, leg 277/6. 264 Paral·lelament a l'assistència que prestava l'Ajuntament, no podem deixar de recordar que les organitzacions sindicals i polítiques, essencialment la CNT, i les institucions oficials depenents del Govern basc, del de la República i de la Generalitat de Catalunya tenien les seves estructures, cosa que, especialment en els primers mesos de la guerra, va limitar la capacitat d'acció municipal. Posteriorment, va haver-hi un intent de coordinació, del qual hem explicat la seva obra, la Comissió Consultiva d'Ajut als Refugiats. D'aquesta en formava part l'Ajuntament de Barcelona. La realitat es va caracteritzar, tanmateix, per la dispersió d'esforços, tal com ja hem manifestat anteriorment en aquest treball. Una nova reorganització va tenir lloc el 17 de juny de 1937.121 Es va crear, per acord de la Comissió Permanent, el Negociat d'Estudis Socials, amb la funció d'elaborar informes i propostes relatives a orientar l'activitat municipal en matèria d'assistència social; efectuar recerques econòmiques per avaluar l'índex del cost de la vida i fixació de salaris; confeccionar estadístiques en la distribució del treball mitjançant la realització de cens d'obrers per a indústries i de persones aturades, la previsió de la seva capacitat productiva i del mercat de consum. Una altra funció fou la de constituir un "Laboratori d'Iniciatives i Normes sobre Solidaritat Social". El consistori va establir un Servei d'Inspecció encarregat de revisar totes les prestacions mitjançant la comprovació dels menús, del règim de sanitat i higiene i de l'educació i tracte dels acollits. El Servei d'Inspecció era, d'una banda, l'enllaç entre els establiments d'Assistència Social i l'anomenat Serveis d'Estudi i Execució, amb la finalitat d'informar sobre la marxa dels serveis i el moviment setmanal de població d'acollits. Per altra banda, el Servei d'Inspecció tenia cura de l'organització, tant perquè revisava les funcions normatives de cada establiment com perquè intercanviava les normes entre els administradors. 121 AMB. Llibre d’Acords de la Comissió de Govern, 17 de juny de 1937. 265 La reorganització establia la creació del Negociat d'Assistència Municipal, que s’ encarregava de l'execució de les funcions normatives establertes per a cada establiment i servei, en especial les relatives a albergs de nit, socors, repatriacions, hospitalitzacions, i lliurament d'aparells ortopèdics, entre d'altres. El Negociat d'Assistència Municipal atenia les persones grans, els infants, amb les corresponents guarderies i cases bressol, i els minusvàlids. Comptava, a més, amb un cos d'informació, d'un personal administratiu i d'un servei d'estadística per a l'elaboració del moviment d'acollits. Finalment, s'instituïa un S ervei d'Avituallament responsable de l'adquisició centralitzada de tots els articles per als establiments d'assistència, que serien aplegats en un magatzem central, la gestió del qual (entrades i sortides, estocs, inventari), seria controlada pel Servei d'Avituallament, així com el transport de les vitualles als llocs de destinació. El protagonisme creixent de l'Ajuntament de Barcelona en l'atenció a la població refugiada es posa de manifest en l'organització del Servei Municipal d'Ajut als Refugiats, a proposta del regidor Martínez Cuenca, l'11 de novembre de 1937, cosa que implicà un augment del pressupost disponible, dels mitjans i del personal. Així, la partida destinada a Assistència Social fou incrementada en dos milions de pessetes, a les quals va caldre afegir-n’hi la destinació d'altres 50.000 per a la compra urgent de queviures per al magatzem central, ubicat al carrer Roger de Flor número 293. El menjador popular del carrer Pi i Margall fou traspassat per la Generalitat a l'Ajuntament i tot aquest increment d'instal·lacions i responsabilitats comportà el de personal, de tal manera que l'Oficina Municipal d'Assistència als Refugiats disposava, segons acord del 25 de novembre de 1937, d'un delegat de serveis, un secretari, un cap d'oficines, un cap de magatzem, un comptable, quatre inspectors i 30 delegats d'establiments. Posteriorment, el 16 de desembre del mateix any, la Comissió Permanent va revocar aquest acord amb l'argument d'evitar que els 266 funcionaris reclamessin un augment de categoria. Tot i això, malgrat aquesta revocació, ens sembla important tenir en compte aquest fet perquè així podem avaluar millor la dimensió de l'aparell organitzatiu que l'Ajuntament havia aixecat per auxiliar la població refugiada. L'assistència en concret dels organismes municipals responsables d'atendre la població refugiada era la que segueix. Quan arribaven, normalment per ferrocarril, els contingents de refugiats eren ubicats provisionalment en alguns immobles que, per la seva característica de gran edifici, permetien la col·locació d'un gran nombre de persones. L'estadi de Montjuïc o el Poble espanyol en foren alguns, però també l'Hotel de l'Estació del Nord, especialment després que el Comité Revolucionario de los Ferrocarriles de MZA expressés al conseller d'Assistència Social, el 29 de novembre de 1936, que aquells que arribaven a la nit no trobaven cap allotjament o que, si n'hi havia, estava en unes condicions molt dolentes.122 Els primers establiments a càrrec de l'Ajuntament per allotjar persones refugiades foren els convents de Sant Felip Neri i de les Filles de Sant Josep, que reberen el nom, respectivament, de Refugi Municipal de Guerra número 1 i número 2.123 Segons la mateixa font, foren posats en servei per acollir infants de Madrid, i es destinà per aquest fi la quantitat de 50.000 pessetes. Dies abans, el 26 de novembre, la Comissió Permanent havia aprovat la compra de 500 llits de ferro, amb un cost de 31.250 pessetes, que segurament serien per equipar aquests refugis. Altres es trobaven fora de Barcelona, com l'Institut Borrell, situat a Alella, i que allotjava 300 infants a càrrec de quatre mestres, sis auxiliars de mestre i un metge.124 El personal no docent d'aquest Institut el formava un administrador, un encarregat de magatzem, dues cuineres, una mestressa de casa, quatre auxiliars de cuina, vuit dones de neteja, tres cosidores, 122 123 AHNS. PS-Barcelona. Leg. 279/13. AMB. Llibre d’Acords de la Comissió de Govern. 3 de desembre de 1936. 124 AMB. Llibre d’Acords de la Comissió de Govern. 17 de desembre de 1936. 267 dos pagesos, un conserge, un jardiner i un xofer. Disposem de les dades relatives al cost salarial d'aquestes persones.125 Quadre número 4: Salari del personal del refugi d'Alella. Desembre 1936 Categoria Quantitat Periodicitat Auxiliar de cuina 180.Mensual Dona de neteja 180.Mensual Cosidora 210.Mensual Conserge 276.Mensual Jardiner 276.Mensual Xofer 330.Mensual Encarregat 360.Mensual Cuinera 360.Mensual Infermera 360.Mensual Mestressa 360.Mensual Metge 2.000.Any En relació a l'assistència al jovent, cal esmentar la posta en funcionament, el 28 de gener de 1937, de la Casa de Joventut Pompeu Gener, a Roses de Llobregat, amb un pressupost inicial de 27.000 pessetes per a manutenció, 12.000 pessetes per a la compra de material i 15.000 pessetes per a la seva habilitació.126 Cal esmentar, en relació a una altra àrea tradicional de l'assistència municipal dels ajuntaments en col·laboració amb la Generalitat, la de l'organització d'estades en balnearis. Aquests havien estat incautats per la CNT el 1936, i es donaven el cas que es publicaren diversos anuncis oferint places als treballadors per estiuejar, ja que, segons afirma Caireta, “les propietats curatives d'aquests establiments afavoriran la classe treballadora i no s'havia de guardar com a una cosa privativa dels rics.”127 Posteriorment, el govern de Catalunya va atorgar, durant l'estiu de 1937, diverses places, que després van ser distribuïdes pels ajuntaments. Pel que fa a Barcelona, aquestes foren 200, la 125 126 Elaborat a partir de les dades del Llibre d'Acords de la Comissió Permanent de l'Ajuntament de Barcelona. AMB. Llibre d'acords de la Comissió Permanent, vol. I, de 28 de gener de 1937. 268 distribució de les quals va ser de 97 per anar a Caldes de Montbui; 9 a Caldes de Boi; 38 per Fonts de Sacalm; 36 per Tona; 18 per Banyoles i 12 per Vallfogona. El cost que això significà va ser de 32.500 pessetes per un total de 21 dies d'estada. A partir de desembre de 1937, en concret el dia 3, la Comissió Permanent municipal va decidir denominar els establiments d'assistència amb un número, sent els edificis religiosos de Sant Felip Neri i de les Filles de Sant Josep els primers a ser anomenats Refugi Municipal de Guerra número 1 i número 2 respectivament, aprovant-se per a la seva habilitació una primera partida de 50.000 pessetes, ja que era esperada l'arribada d'infants madrilenys que foren els qui s'hi instal·laren.128 La Comissió Permanent també havia acordat, dies abans, la compra de 500 llits de ferro per 31.250 pessetes, que hem de pensar que serien destinats a equipar aquests refugis.129 La Comissió Permanent va comunicar a la Generalitat, l'11 de febrer de 1937, que als efectes de comptabilitat oficial els diners per sufragar totes aquestes despeses per compra de queviures i vitualles, per al pagament de sous, per a l'habilitació de locals i per a l'organització de l'assistència a la població refugiada, havien estat trets del que establia el Capítol d'Imprevistos del Pressupost Municipal de 1936.130 L'abast dels recursos posats a disposició de l'assistència, la manifesta el fet que la Comissió Permanent aprovi, el 3 de desembre de 1936, les factures corresponents a 279.369'49 pessetes i que, en data del 31 de gener de 1937, comuniqui a la Generalitat que la suma total era de 542.471'20 pessetes. Aquesta quantitat era el resultat dels pagaments efectuats per la Comissió d'Assistència Social. Els fons per fer-les, provenien d'aquells que li eren atorgats per la Comissió Permanent, bé per una despesa concreta, com per exemple, la compra de joguina, bé en 127 128 Caireta, E.: La Guerra Civil…, p. 125. AMB. Llibre d’Acords de la Comissió de Govern. vol. IV, 3 de desembre de 1936. 129 AMB. Llibre d’Acords de la Comissió de Govern. vol. VI, 26 de novembre de 1936. 130 El Consistori va demanar, el 5 de novembre de 1936, a la Generalitat un crèdit de 10 milions per pagar els deutes pendents i les obligacions que s'havien de fer fins al cap de l'any. No sembla que aquest prec fos atès. 269 forma d'una quantitat que s'havia de justificar a posteriori. Vegeu, unes i altres, segons les dades contingudes al Llibre d'Acords de la Comissió Permanent. Quadre número 5: Despeses efectuades per l'Ajuntament de Barcelona per la població refugiada Mes Quantitat Destinació Setemb. 1936 10.000 Material per a l'Hospital d'Infecciossos Novembre 31.250 Adquisició de 500 llits de ferro Desembre 204.944 Compra de queviures, de Joguines per a la Setmana de l'Infant i drets d'aduana per a la importació de llet Total 246.194 Gener 1937 Febrer Març Abril Maig Juliol Agost Setembre Octubre Novembre Desembre Total Gener 1938 Febrer Març Abril Juny Juliol Agost Octubre Novembre Desembre Total 66.267'85 2.000 125.000 35.000 108.000 247.775'31 274.672'10 256.782'54 92.065'57 175.000 91.960'60 1.474.523'9 Compra de carbó i instal·lacions dels refugis Guarderia d'infants refugiats Instal·lacions dels refugis, compra de llits i queviures Despeses generals, cantines per a infants refugiats i Casa de Repós Despeses generals i compra de queviures i carbó. Despeses generals, provisió de fons i Casa de la Joventud Despeses generals, pagament dels deutes dels Comités de Districte i instal·lacions dels refugis Despeses generals, provisió de fons i compra de queviures Proveïments per a cantines, provisió de fons, compra de queviures i estada de refugiats en un balneari Instal·lacions dels refugis, compra de queviures i llibres, i despeses generals Despeses generals, nòmines i adquisició de joguines 4.076'65 Compra de queviures 183.862 Inversió de 100.000 pessetes rebudes el 23 i 27 d'octubre de 1937, més compra de material divers i obres 111.550 Habilitació dels refugis i material per a les colònies 66.854 Habilitació dels refugis i compra de material divers 50.000 Despeses generals 30.000 Habilitació dels refugis i despeses generals 21.557'65 Despeses generals 66.245 Compra de sabates i roba, despeses generals 50.000 Despeses generals 17.040 Despeses generals 601.185'15 Segons aquestes dades, l'Ajuntament va destinar 2.321.903 pessetes en assistència a la població refugiada, que, a efectes d'Intervenció, la Comissió Permanent va comunicar a la Generalitat, l'11 de gener de 1937, i que havien estat sufragades del Capítol d'Imprevistos del 270 Pressupost vigent. Una quantitat que, certament, no podem considerar fiable per dues raons. La primera perquè els apunts corresponents a 1938 són molt inferiors als de l'any anterior, cosa que no s'ajusta ni al fet de l'increment dels preus ni a l'augment del nombre de persones refugiades a Barcelona. I la segona és que, en els mateixos debats que es van fer a la Comissió de Govern, es van dir quantitats molt superiors. Com a paradigma tenim el del 6 de novembre de 1937, quan, en el seu discurs, el regidor Bernades Blusa, d'Esquerra Republicana de Catalunya, va manifestar que la Generalitat tenia un deute amb l'Ajuntament d'un milió nou-centes mil pessetes, i que si encara s'ampliava la seva competència als sostinguts fins aleshores per l'Administració catalana, la situació econòmica de l'Ajuntament seria molt més complicada. "Afegeix que ha promès la Generalitat que donaria 500.000 pessetes, lliurant ja a partir de demà 100.000, i fent lliurament de 100.000 més cada setmana, però si això no es porta a efecte i l'Ajuntament es fa càrrec dels servei, no precisa fer comentaris sobre les dificultats que hauran de sobrevenir en el camp econòmic, desequilibrant completament la marxa de les finances municipals, tota vegada que aquesta ja és difícil i si se'l hi posa al damunt un pes d'1.100.000 pessetes mensuals, que representarà el sosteniment del servei, serà molt difícil trobar una solució a l'estat de la Caixa de l'Ajuntament de Barcelona, avisant l'anterior als seus companys per estimar un deure seu fer-ho". 131 Malgrat que el regidor Martínez Cuenca, responsable d'Assistència Social, es mostrà segur que la Generalitat aportaria 500.000 pessetes, que servirien prou per sortir del pas, un altre membre del consistori, el regidor Vicent Pérez, de la Confederació Nacional del Treball, va demanar públicament el perquè l'Ajuntament havia d'assumir una responsabilitat, la d'atendre la gent refugiada, quan això era competència de l'Estat o de la Generalitat. Posicionament que cal entendre per la situació econòmica que tenia a finals de 1937 i que va sortir novament en ocasió de la 131 AMB. Llibre d'acords de la Comissió de Govern. 271 discussió de les previsions de les finances de l'Ajuntament per a l'any 1938, el 27 de novembre de 1937. El debat va consistir en la presentació d'un breu informe a càrrec del regidor d'Hisenda, Bernades Blusa, quant als ingressos i despeses que l'Ajuntament de Barcelona havia d'assumir i l'exposició per cada grup de les propostes que al respecte feien per a l'any esmentat anteriorment. A partir del que va aparèixer, hem elaborat el quadre següent.132 Quadre número 6: Càlcul de despeses i ingressos per al proper any 1938 Concepte Despeses Ingressos Segons l'Ordenació Pressupostària feta el 157.500.000 PTA mes de juliol darrer, es calculaven com a despeses Els augments de personal fins al mes de 7.000.000 PTA setembre, són d'uns Com a suplement de casa-habitació als 1.200.000 PTA mestres A base de la recaptació dels deu primers 74.000.000 PTA mesos d'aquest any, s'ha de comptar com a ingrés per al proper exercici de 1938 L'esmentat ingrés serà incrementat pels 12.000.000 PTA nous impostos que començaran a regir el dia primer de gener de 1938 en Totals 165.700.000 PTA 86.000.000 PTA Compensació de factures electricitat, aigua 8.700.000 i gas Dèficit inicial: 71.000.000 PTA No és propòsit d'aquest treball entrar en l'anàlisi de la situació financera de l'Ajuntament de Barcelona,133 tanmateix, en el decurs del debat es presentaren dades que poden complementar la nostra exposició. Així, el Grup Municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya va demanar que l'Estat o la Generalitat "s'encarreguin totalment del manteniment dels refugiats, que representen per a l'Ajuntament un dèficit de 5.000.000 de pessetes pel cap baix". 134 Aquesta proposta no va reeixir, atès que la Generalitat i el Govern de l'Estat tenien també seriosos problemes de liquidesa, d'aquí 132 133 Hem cregut oportú fer la reproducció d'aquesta discussió a l'Apèndix documental. En relació a la situació econòmica de l'Ajuntament de Barcelona, vegeu: Història de Barcelona. El segle XX. De les annexions a la fi de la guerra civil. Barcelona, p. 313 i ss. 272 que periòdicament tornés a suscitar-se a la Comissió de Govern la problemàtica de l'assistència a les persones refugiades. El problema no era exclusiu de l'Ajuntament de Barcelona ni tan sols un problema que fos provocat per l'arribada de milers de persones: el que estava plantejat era com solucionar l'alimentació de la societat catalana, que el 1938 es trobava ja en una perillosa situació, de la qual eren conscients les autoritats del país, i molt especialment els ajuntaments. Per això, la trobada d'una Assemblea d'Alcaldes de Catalunya, que se celebrà al Saló de Cent de l'Ajuntament de Barcelona, el 3 de setembre de 1938. En resultà l'elaboració d'un manifest que declarava el següent:135 "Nosaltres, els ací reunits, lluitem per aconseguir la victòria final que no hem de deixar-nos escapar per dolorosos que siguin els sacrificis que se'ns demanin. Però darrera de nosaltres i formant part del nostre propi ésser, hi ha milers d'infants, de mares, de vells i de malalts als que no podem exigirlos cap de sacrifici; els uns per l seva pròpia infantesa, les mares perquè damunt seu pesa tot el a dolor d'aquesta guerra i els vells i els malalts perquè són els més castigats i tan indefensos com les pròpies criatures. Hi ha a més a més, la massa treballadora a la que es demana un rendiment de treball que solament pot assolir-se a base d'una alimentació limitada, però suficient per seguir produint, per a bastir amb les seves suors i els afanys l'alegria triomfal." Com a mesures a adoptar, el manifest proposava la consideració dels productes de menjar, beure, cremar i sabó com a material de guerra; l'equiparació de tota la població civil davant el racionament; la distribució de tots els productes alimentaris a càrrec dels ajuntaments,136 el control pels Sindicats de tota la collita i la prohibició de la venda lliure. 134 135 AMB. Llibre d'acords de la Comissió de Govern. Arxiu de l’autor. 136 Ibídem. Textualment: “La distribució de tots els productes alimentaris ha d'anar a càrrec dels Ajuntaments; avui aquests es troben responsabilitzats davant l'opinió pública i en realitat, i prenent com a patró l'Ajuntament de Barcelona, solament se'l lliura queviures per a racionar a una mínima part de la població civil. Barcelona, ciutat de més d'un milió tres-cents mil habitants, es troba amb què l'Ajuntament solament en raciona 180.000 i la resta ho són per mitjà de les Cooperatives (...) Això no és obstacle perquè tots els greuges es facin a l'Ajuntament quan durant setmanes i mesos sencers el racionament falla.” 273 L'enrenou de la situació també va provocar dins del consistori barceloní una confrontació política entre els diversos grups, tal com posa de manifest la interpel·lació presentada pel regidor Pla Blanc, d'Esquerra Republicana de Catalunya, a Martínez Cuenca, el 13 d'octubre de 1938, en relació al funcionament de la Comissió d'Assistència Social. Els seus termes eren especialment durs, ja que implícitament l'acusava de mala gestió, d'incrementar de manera intencionada el nombre de persones refugiades i de funcionar d’esquena a l'Ajuntament. Les preguntes que va formular Pla Blanc es referien a com s'havia comptabilitzat l'aportació d'1'9 milions de la Generalitat per atendre indigents; quina era la quantitat que destinava l'ajuntament abans que aquesta responsabilitat li fos traspassada per la Generalitat i fins a quant pujava després; quin deute tenia l'Ajuntament per atendre indigents i refugiats; quins donatius s'havien rebut; quina quantitat de productes s'havia obtingut per intercanvi; i, finalment, quants magatzems tenia l'Ajuntament. La resposta de Martínez Cuenca no va entrar en la matèria concreta d'allò que se li estava demanant i, per tant, no va convèncer el seu interpel·lant ni un altre regidor, Vicent Pérez, que el va criticar per actuar marginant la Comissió d'Assistència Social.137 Aquesta mena de conflictes va sovintejar a mesura que la situació d'escassetat va fer més precària la situació. Dins l'Ajuntament, els diversos regidors mostraven la seva desesperança per no disposar de diners per comprar pa o carn, 138 ja que el Govern de la Generalitat no havia fet el lliurament dels fons promesos.139 Aquesta, per la seva banda, va manifestar, el 28 de juliol de 1938, que no disposava de tresoreria perquè l'Estat no havia fet les transferències oportunes.140 L'Ajuntament, segons manifestacions de Martínez Cuenca, havia obtingut el compromís del Govern, segons hem vist en el debat sobre les finances municipals per al 1938, que li serien facilitades 137 138 Llibre d'acords de la Comissió de Govern. Així queda reflectit el 6 de juny i el 7 de juliol de 1938. 139 AMB. Llibre d'acords de la Comissió de Govern, 30 de juny de 1938. 140 AMB. Llibre d’acords de la Comissió de Govern, 28 de juliol de 1938. 274 100.000 pessetes setmanals. Un any després, però, el 13 d'octubre de 1938, l'Ajuntament avaluava el deute al seu favor en vuit milions de pessetes, mentre que el Govern reconeixia la meitat d'aquesta quantitat.141 En qualsevol cas, podem estimar el volum de la despesa que va fer la Corporació Municipal de Barcelona en atendre la població refugiada a partir dels avenços reintegrables que li va lliurar el Departament de Finances de la Generalitat.142 Quadre núm 7: Avenços reintegrables a l'Ajuntament de Barcelona 1.937 1.938 14/07 200.000 7/03 400.000 30/07 500.000 26/03 800.000 4/08 300.000 8/04 100.000 16/08 300.000 14/04 100.000 23/08 200.000 19/04 100.000 10/09 300.000 5/05 100.000 21/09 300.000 23/07 529.580'44 1/10 300.000 16/09 300.000 14/10 300.000 29/09 300.000 19/10 100.000 29/10 9/11 20/11 27/11 11/12 21/12 29/12 30/12 Total 1937 400.000 400.000 75.000 400.000 400.000 300.000 300.000 100.000 5.275.000 Total 1938 2.729.580'44 Podem estimar, doncs, que la Generalitat va comptabilitzar una quantitat lleugerament superior a vuit milions de pessetes per avenços reintegrables, la major part dels quals els va obtenir l'Ajuntament el 1937, és a dir, quan encara no s'havia produït l'allau de persones refugiades des d'Astúries i Cantàbria, després de la fi del front del nord, ni l'evacuació massiva de Madrid o les primeres procedents del propi territori català. Aquesta situació es presenta el 1938. Resulta, per tant, prou significatiu, que les aportacions d'enguany siguin inferiors a les de l'any precedent. La 141 AMB. Llibre d’acords de la Comissió de Govern, 13 d'octubre de 1938. 275 interpretació que podem fer d'aquest fet té a veure amb la pèrdua de l'autonomia financera que va patir la Generalitat de Catalunya arran de l'establiment a Barcelona del govern de la República. Aquesta dependència econòmica del govern de Catalunya li va retallar recursos i, per tant, no li va permetre lliurar subsidis als ajuntaments amb l'agilitat anterior. És evident, des del nostre punt de vista, que aquesta nova conjuntura fou un altre element en la gravíssima situació econòmica, política i militar que va patir el país aquell any. A aquests avenços reintegrables cal afegir-hi 1.500.000 pessetes que atorgà un decret del 12 de maig de 1937 i el subsidi mensual de dues pessetes per dia d'estada per a cada refugiat, tal com establia el decret de Finances del 3 d'abril de 1937. En relació a Barcelona, les dades són incompletes i contraposades, ja que en una font s'hi estableix una suma corresponent als mesos de febrer a novembre de 1937, poc creïble si tenim en compte la realitat existent a d'altres capitals i municipis de Catalunya. Les presentem al Quadre que segueix.143 1.937 Febrer Març Abril Maig Juny Juliol Agost Setembre Octubre Novembre Quadre núm 8: Subsidis atorgats a Barcelona N. Refugiats Estades 1.054 29.350 1.057 32.588 1.169 34.544 1.175 36.156 1.205 35.598 1.246 38.188 1.147 34.979 1.222 36.133 1.198 36.189 1.220 35.186 PTA 58.700 66.178 69.088 66.312 71.196 96.376 69.958 72.266 72.378 70.372 Tanmateix, una altra font ens indica una informació que, tot i el seu caràcter fragmentari, la considerem més ajustada.144 Quadre núm 9: Subsidis atorgats a Barcelona N. Refugiats Estades 1.937 142 143 PTA AHN. Departament de Finances. Servei Central. Inventari 1.4133. AHN. Ibídem. Lligall 1.4126 144 AHN. Ibídem. Lligall 1.4131 276 Octubre Novembre Desembre Total 1.938 Gener Febrer Total 12.635 12.975 13.708 245.267 381.830 413.952 450.534 763.660 827.504 2.041.698 13.708 14.010 413.952 384.217 827.504 766.434 1.593.938 Aquestes discrepàncies constitueixen, evidentment, un bon paradigma del problema de la manca de fiabilitat que trobem en la documentació, fins i tot en l'estadística oficial d'aquest període. Doncs, d'una banda, tal com va reconèixer la mateixa Generalitat, hi havia el falsejament de les dades que efectuaven els ajuntaments a fi de cobrar un major subsidi del que els pertocava. Una pràctica certament condemnable, però explicable per les escassetats del moment i pel fet del retard en què cobraven del govern. D'altra banda, no podem perdre de vista les incidències que visqueren les diverses administracions tant per la revolució, al principi de la guerra, com per les successives lleves del seu personal qualificat. Aquest fou un greu problema ja que aquests funcionaris havien de ser substituïts per persones que havien d'assolir uns coneixements després d'un ràpid aprenentatge que, per tant, no s'efectuava en bones condicions. El resultat fou que molts no tenien prou preparació per a la tasca encomanada. Aquest personal era triat, a més, segons un criteri clientelar, és a dir, que eren les tres minories més importants de les presents al consistori, les que feien les propostes d'ocupació dels llocs.145 La plantilla dels càrrecs del personal corresponent a l'Oficina Municipal d'Ajut als Refugiats va ser aprovada definitivament per un acord de la Comissió Permanent del 6 de novembre de 1937. 277 Quadre número 10: Plantilla de l'Oficina Municipal d'Ajut als Refugiats Un Delegat de Serveis Un Delegat d'Establiments Un Cap d'Oficina Un Cap de Magatzem Tres Escrivents destinats al Magatzem Tres Ordenances Un Comptable 24 Escrivents 4 Inspectors 3 Guardamagatzems 2 Lampistes Un Fuster Un Xòfer 6 Mossos 30 Delegats d'Establiments 30 Infermeres 6 Metges D'aquesta relació podem inferir l'existència d'un magatzem central, radicat a l'Avinguda 14 d'abril número 453, amb el seu corresponent personal; trenta delegats o responsables dels establiments existents a Barcelona i un servei d'assistència sanitària específic per atendre la població refugiada. A més d'aquesta estructura, un incident ocorregut a finals de 1938 al refugi d'Alella, que va significar l'expulsió del seu administrador, ens permet conèixer que la Comissió d'Assistència Social disposava d'un magatzem propi per dipositar els productes recollits per les donacions rebudes. Aquesta instal·lació va originar una forta discussió, ja que la Comissió permanent va decidir el tancament d'aquest magatzem, no sense l'oposició d'un regidor i el trasllat de les mercaderies existents al general de l'Ajuntament.146 Per posar fi al tema del cost econòmic que l'assistència a la població refugiada va representar per a la ciutat de Barcelona, hem de fer la consideració que aquella era un part de l'assistència que 145 146 AMB. Llibre d'acords de la Comissió Permanent, 6 de novembre de 1937. AMB. Llibre d’acords de la Comissió de Govern, 3 de novembre de 1938. 278 havia de fer l'Ajuntament. A més, hi havia la població gran recollida als centres d'assistència, la dels centres municipals de salut, les escoles, les instal·lacions per alletar nadons i, a més, la que no estava censada enlloc i vivia en una situació de pràctica inanició. Aquesta, que segons una anotació del 27 d'octubre de 1938 arribava a 311.000 persones, no era reconeguda per la Direcció General de Proveïments, atès que no estava censada.147 La importància de la despesa per la compra de queviures queda reflectida en la comunicació que, l'1 de juliol de 1937, fa la Comissió de Proveïments a la d'Hisenda, corresponent a les adquisicions fetes durant un mes.148 Quadre núm. 11: Compra de queviures per la Comissió de Proveïments. Juliol 1937 Establiment PTA Hospital Infecciosos 32.000 Hospital Esperança 30.000 Sanatori Mental 19.000 Institut Miquel Servet 22.000 Refugi núm. 1 12.500 Refugi núm. 2 55.000 Guarderia Infants Districte V 2.500 Casal Joventut Pompeu Gener 20.000 Casal de Repós 58.000 Cantines escolars 5.000 Assistència Municipal 4.500 Colònies Escolars Permanents 19.500 Casa Maternologia 12.000 Altres 11.137 Total 303.137 Tornem a cridar l'atenció en el fet que la dada és d'un moment quan encara la situació no ha arribat a tenir la gravetat de finals de 1937, quan va haver de destinar un milió mensual per atendre els refugiats, a més del que li representava l'habilitació d'edificis, uns sis milions aproximadament, per als infants refugiats i desvalguts.149 147 148 AMB. Llibre d’acords de la Comissió de Govern, 27 d'octubre de 1938. AMB. Llibre d’acords de la Comissió de Govern, 1 de juliol de 1937. 149 Història de Barcelona, op. cit., p. 314. 279 La Comissió Permanent va aprovar algunes mesures tendents a donar feina a la població refugiada. Del Llibre d'acords es desprèn que una fou la d'organitzar brigades desbrossadores dels boscos municipals amb la doble finalitat de donar ocupació i permetre la recollida de llenya per a la calefacció dels establiments d'acollida.150 També l'escassetat de professionals va requerir la utilització de persones refugiades que tenien la titulació necessària, com mestres o metges. En tots els casos, àdhuc els corresponents a l'acord del 3 de novembre de 1937,151 la Corporació deixava molt clar que aquesta ocupació no significava l'accés a la condició de funcionari municipal. Quina va ser la participació de l'Ajuntament de Barcelona en les campanyes de solidaritat amb la població refugiada? La manera més habitual fou la de cedir locals i espais urbans a aquelles organitzacions que les impulsaven. Unes vegades era el Parc de la Ciutadella, com és el cas del 31 de desembre de 1936, atorgat a Ajut Infantil de Reraguarda, o el del Palau de Belles Arts, per fer el Congrés de Socors Roig Internacional els dies 14 i 15 d'agost de 1937 o, un altre exemple més, el de la cessió del Palau Nacional, el 3 de gener de 1938, a la Generalitat per fer un festival. D'altres vegades, la demanda d'un local anava acompanyada de la de la Banda de Música Municipal, com va fer el Comitè Central d'Ajut als Refugiats, el 14 de gener de 1937. Una intervenció més activa tenia lloc quan era celebrada la Setmana de l'Infant. Aquesta va sorgir per continuar commemorant la tradicional festa que es feia, abans de la guerra, durant la Diada de Reis, i que tanta il·lusió generava entre la mainada. A Catalunya, la iniciativa de fer-la sorgí del Comitè Central d'Ajut als Refugiats, el mateix 1936. Així ho posa de relleu una comunicació del Consell Municipal d'Olot al de Les Planes, el 22 de desembre de 1936, que ordenava fer una campanya de recollida de joguines no bèl·liques i de metàl·lic per la compra d'obsequis destinats a 150 151 AMB. Llibre d'acords de la Comissió Permanent, 25 de novembre de 1937. Vegeu quadre número 10. 280 infants asilats, orfes de milicians i refugiats.152 També la Comissió Permanent de la ciutat comtal va col·laborar proporcionant-hi locals i aportant una quantitat ja que "a l'empar de l'Ajuntament [hi havia] un miler d'infants refugiats per la guerra".153 A partir de les dades recollides del Llibre d'acords de la Comissió Permanent, les quantitats aportades durant els tres anys de guerra foren les recollides al quadre següent. Quadre núm. 12: Aportacions de l'Ajuntament de Barcelona per a la Setmana de l'Infant 1.936 7.000 1.937 10.000 1.938 10.000 La Setmana de l'Infant servia com a marc per a la realització, durant aproximadament catorze o quinze dies, d'una gran varietat d'actes que, segons els anys, van tenir un caràcter molt diferent a causa de les creixents dificultats. Si a la Setmana de l'Infant de 1936, que se celebrà el gener de 1937, hi va haver una gran diversitat d'espectacles, com festivals, projeccions de pel·lícules, repartiment de joguines o un berenar col·lectiu, la de 1938 que es va fer a principis del darrer any de guerra, va consistir estrictament en un repartiment d'un lot de queviures, xocolata, un bot de llet... i una peça de roba.154 Com a mitjà per a la recaptació de fons, l'Ajuntament de Barcelona va emetre 400.000 bons d'ajut, que foren distribuïts entre els Comitès de Districte d'Assistència Social, la quantitat obtinguda dels quals va servir per donar una certa autonomia financera a aquests organismes, ja que els fons municipals, tal com ja s'ha dit, anaven minvant cada vegada més. 152 153 AMO. Administració General. Corporació Municipal. AMB. Llibre d'acords de la Comissió Permanent, 17 de desembre de 1936. 154 "Reparto de juguetes a los niños refugiados en Cataluña". Frente Rojo, 1 de gener de 1939. 281 Cal esmentar, dins de l'obra solidària municipal, l'organització, a partir de gener de 1937, d'una xarxa de cantines que servien per subministrar llet als infants.155 Aquesta llet en pols era proporcionada per la "Societat dels Amics Quàquers", que l'importava des dels Estats Units i del Regne Unit. És per això que calia abonar els aranzels corresponents a la duana, tal com el mateix Llibre d'acords de la Comissió Permanent recull, 156 o bé adquirir-la a l'esmentada entitat religiosa americana, fet que implicava, donada l'escassetat de recursos municipals, l'endeutament de l'Ajuntament amb els quàquers.157 A més de totes les actuacions d'assistència envers la població refugiada o desvalguda, l'Ajuntament de Barcelona va participar en l'organització de campanyes de solidaritat amb la capital de l'Estat, activitat que, a la fi de 1937 havia generat unes aportacions que sumaven un valor de 216 milions de pessetes. Aquest producte era resultant tant de les aportacions populars com de la municipal. La penúria creixent a Barcelona ocasionà la disminució d'aquesta activitat, sent efectuat el darrer lliurament el 27 de novembre de 1937,158 i la conversió de Barcelona en ciutat receptora de l'ajut internacional.159 3.9. La incorporació de la població refugiada al treball Un dels problemes a què tant el govern de la República com el de la Generalitat de Catalunya van haver de fer front fou el de la desocupació de molts refugiats, un percentatge dels quals, no 155 156 AMB. Llibre d’acords de la Comissió de Govern, 21 de gener de 1937. El 23 de desembre de 1936, concretament, la Comissió va aprovar pagar 16.000 pessetes per aquest concepte. 157 AHNS. Leg. 277/9. A la sessió del 13 de juliol de 1938 de la Comissió Consultiva d'Ajut als Refugiats, el representant de l'Ajuntament de Barcelona comunica que "per part de l'Ajuntament es deuen 27.500 pessetes als "Amics Quàquers" per haver-los facilitat llet condensada i farines lactades per als seus petits refugiats". 158 Així s'afirma a Història de Barcelona, op. cit., p. 319, però un altre document, AHNS. PS-M, Carpeta 1630-, de 24 de febrer de 1938, indica la sortida d'un camió des de Barcelona a Madrid amb 50 caixes de llet condensada, 10 de carn, 390 kgs de pasta de sopa, 65 kgs de xocolata, 65 kgs de cafè i 1.200 de sucre. 159 Paradigma de la nova situació és la donació d' Aide de Socours Socialiste a l'Espagne Republicaine. SFIO, que va lliurar quatre tones de farina. A Llibre d'acords de la Comissió Permanent, de 22 de setembre de 1938. 282 mostrava cap motivació per trobar una feina en tenir un mínim de sosteniment garantit. El fet ja va ser exposat pel president Companys el primer any de guerra en una reunió del Consell de la Generalitat, quan proposava que calia fer "una inspecció als refugis per tal d'evitar abusos comesos per gent jove, que aprofita el refugi com un medi de viure sense treballar."160 L'espectacle d'homes vagant sense fer res va ocasionar incidents amb les autoritats locals i amb la població. És per això que, des del principi de la guerra, quedaren enregistrades als mitjans de comunicació les aglomeracions que s'ocasionaven amb les contínues arribades de contingents de refugiats a l'igual que la necessitat de la seva integració en el món laboral.161 "Sin restringir el sentimiento acogedor que brota espontáneamente de la población barcelonesa, hay que ir pensando en lo que puede hacerse para resolver el problema de los refugiados. Muchos de los refugiados, los que sean aptos para el manejo de las armas, podran alistarse para marchar a los frentes de combate. Pero ¿y los otros? Tal vez -es un parecer que aventuramos como modesta sugerencia- podrían ser ocupados en las labores del campo catalán, donde hay penuria de brazos, por la ausencia de los que cambiaron el arado por el fusil y se estan batiendo en las trincheras. Gente del campo, labradores son la mayor parte de los refugiados, de modo que ni siquiera tendrían que adaptarse a los trabajos agrícolas porque labrar la tierra es su oficio. Repartidos por aquellas regiones de Cataluña donde su esfuerzo pueda ser más útil, se aprovecharía su capacidad productora, al mismo tiempo que se lograba un alivio en la congestión de desocupados que padece la ciudad." La vigília de la pèrdua de les províncies del Nord d'Espanya, el portaveu del govern de la República afirmava que "inmediatamente que lleguen a nuestro territorio los comprendidos en edad militar se incorporaran a filas. Los obreros metalúrgicos a las industrias de guerra, y los 160 SHM. Actas de las reuniones del Consejo de la Generalidad. Carpeta 3, Leg. 556, del 25 de desembre de 1936. 283 de otras profesiones a sus distintos oficios" .162 En el mateix sentit, tot i que amb un contingut propagandístic, manifestava Frente Rojo: "Cataluña no sólo se ha preocupado de salvar a millares de hombres y mujeres de las iras bárbaras del invasor, sino que les ha incorporado a su vida de trabajo".163 La voluntat d'incorporar al treball els refugiats la trobem també en l'administració basca radicada a Barcelona.164 "El Gobierno vasco comunica a la Delegación que los funcionarios de las diputaciones y ayuntamientos vascos residentes en Catalunya vienen obligados a presentarse inmediatamente en esta Delegación para reintegrarse al ejercicio de sus cargos. Próxima la recuperación de los teritorios ocupados por los rebeldes en el País Vasco se hace precisa la presencia real de aquellos. Se entenderá que, quienes incumplan esta disposición, renuncian a sus cargos en los que serán dados de baja a todos los efectos. Barcelona 14 de enero de 1937." Per la seva banda, els governs català i de la República es varen preocupar d'elaborar un cos normatiu per regular la integració de la població refugiada en l'activitat econòmica, tenint cura, però, que la contractació de personal refugiat no anés en perjudici de la població local. Vegem, tot seguit, quina fou aquesta producció legislativa. El decret de primer d'abril de 1937, dictat per la ministra de Treball i Assistència Social, Federica Montseny, fou la primera norma que regulava el tema que ens ocupa. A l'exposició de motius del decret es manifestava:165 161 162 "¿Qué se hará con los refugiados? ", La Vanguardia, 6 de novembre de 1936. "El Consejo de Ministros de ayer. El problema de los evacuados del Norte."ABC, 2 de setembre de 1937. 163 "Cataluña acoge a los refugiados del Norte." Frente Rojo, 3 de novembre de 1937. 164 "Notas oficiales." Euzkadi en Catalunya, 16 de gener de 1937. 165 Gaceta de la República, 2 d'abril de 1937. 284 "Por ello se impone la prestación personal y el derecho de requisición para satisfacer aquellas necesidades creadas por estos forzosos desplazamientos, en la seguridad de que ambas medidas supondrán poco peso para un pueblo que espontáneamente ha demostrado de un modo tan patente su espíritu acogedory que con la certeza de que contribuirán a evitar la posibilidad de un peligro para la economía nacional". Una de les prestacions obligatòries venia definida a l'article cinquè del decret: "El trabajo personal de quienes, por razón de su profesión, oficio, aptitud física, moral o intelectual, puedan servir de cooperadores, en todos los órdenes, a la labor de evacuación o de refugio." Pocs dies després el decret fou completat amb una ordre, del 9 del mateix mes d’abril, que precisava i concretava encara més el seu abast.166 "Para normalizar su permanencia en el lugar de acogimiento, los refugiados trabajarán en calidad de cooperadores en las labores que se les ordenare, sin que puedan ser ocupados en actividades que perjudiquen a los demás productores de la localidad ni en general a la economía del país. Los trabajos de los refugiados los dispondrán, por este orden, la OCEAR, los respectivos Comités Locales, en cuanto no contradigan las normas señaladas por la Oficina Central, y, en útlimo término, el representante que los acogidos de la población tengan en el seno del Comité Local. Los refugiados serán destinados a labores compatibles con las condiciones y preferencias personales de cada uno." L'ordre fixava, a més, l'establiment d'uns percentatges en què seria distribuït el sou que obtingués cada refugiat o refugiada. Aquest era d'un 10 per cent per a l'OCEAR "para atender a los gastos de transporte que originen los refugiados" . Un 20 per cent per les despeses ocasionades per "Sanidad, Suministros medicinales, Suministros dietéticos a la primera infancia, Servicios fúnebres" . Un 10 per cent seria per al refugiat i el 60 per cent restant "se 166 Gaceta de la República. 11 d'abril de 1937. 285 destinará a las necesidades y funciones derivadas de la presencia de los refugiados en la población acogedora". Si es donava el cas que algú no tenia cap feina, l'ordre estipulava que: "prestará su ayuda personal en la casa acogedora, en aquellas ocupaciones propias de sus condiciones y aptitudes, aceptando realizar los trabajos en la forma que el acogedor disponga, siempre que no sea vejatoria para quien haya de realizarlos, y alternando con los refugiantes en los más desagradables y penosos" . Aquesta fou la normativa vigent, que va regular durant tota la guerra la incorporació al treball de la població refugiada en els territoris administrats pel govern de la República. A més d'aquesta legislació específica, cal afegir el decret del ministeri de Treball i Assistència Social, de 23 de desembre de 1937, que establia la mobilització civil de tots els homes entre divuit i cinquanta anys que es trobessin sense ocupació.167 Per la seva banda, a Catalunya, el govern de la Generalitat dicta la primera disposició legislativa en aquesta matèria el 14 d'agost de 1937.168 Es tracta, tal com hem vist en el capítol primer, de la norma bàsica que regulava la política sobre la població refugiada a Catalunya. És per això, que també hi contemplava l'obligació de responsabilitzar-se del manteniment de les instal·lacions on estava acollida: "[…] principalment en la realització dels serveis de cuina, neteja, dormitoris i agençament de les respectives residències, i en la construcció de pavellons per a llur allotjament i serveis complementaris, així com en la producció dels elements (llits, taules, cadires, matalassos, confeccions, etcètera) precisos per a l'habilitació dels esmentats pavellons i forniments generals i personals de tota mena amb destinació als propis refugiats." 167 El decret fou reproduït a l'article: "Importante decreto del Ministerio de Trabajo. Movilización de todos los españoles de 18 a 50 años que se encuentren sin ocupación", a OCEAR,núm. 7, 1 de gener de 1938. 168 DOGC de 24 d'agost de 1937. 286 A més d'això, el decret establia: "Els qui per no posseir categoria professional determinada tinguin la consideració de peons, podran ésser aplicats als treballs auxiliars de guerra, obres públiques o d'altra mena que siguin necessaris. La Generalitat de Catalunya podrà aplicar l'activitat dels refugiats a obres d'interès general, quan els quadres de personal necessaris per a l'execució d'aquestes obres no puguin ésser completats amb obrers en atur forçós que tinguessin fixada llur residència a Catalunya abans del 19 de juliol de 1936." També fou precisada la distribució percentual dels ingressos que podien obtenir els refugiats: "Als refugiats ocupats en treballs retribuïts els serà valoritzat el treball, per l'Ajuntament respectiu, amb subjecció als tipus vigents a la localitat. De la retribució així fixada els serà abonat el 20 per 100 en efectiu per a llurs necessitats de vestir i altres atencions personals, i el 80 per 100 restant serà deduït per compensació de les pròpies despeses de manutenció, estatge i sanitat, i per contribució a les esmentades despeses i altres de transport, vestir i altres atencions personals dels restants refugiats no aptes per al treball per raó de llur edat o deficiència física." Al decret hi havia una norma que preservava els drets laborals de la població local, ja que condicionava la contractació de gent refugiada a l'autorització del Comissariat d'Assistència als Refugiats: "L'aplicació dels refugiats a plans de treball retribuït haurà d'ésser autoritzada, en cada cas, pel Departament de Governació i Assistència Social, a proposta de l'Ajuntament respectiu i previ informe favorable del Comissariat d'Assistència als Refugiats". Finalment, el decret contemplava la figura de l'aprenent per als menors de vint anys que fossin cridats a treballar: 287 "Els refugiats aptes per al treball de menys de vint anys que no posseeixin coneixements professionals determinats, seran sotmesos al règim d'aprenentatge, segons llur respectiva aptitud, a base de la formació d'equips amb els obrers especialitzats refugiats. L'organització i inspecció d'aquest règim d'aprenentatge serà de competència del Departament de Cultura de la Generalitat." El 1938, quan la situació general era prou dramàtica, el govern català va adoptar dues disposicions de gran importància. La primera fou l'ordre-circular del 2 de juliol, que establia, en primer lloc, que els refugiats menors de quaranta-cinc anys "poden ésser incorporats a treballs de fortificacions, com també als derivats d'indústries especialitzades que tinguin relació amb el ram de guerra". 169 En segon lloc, aquesta ordre-circular del conseller de Governació i Assistència Social, Antoni M. Sbert, manava als ajuntaments que trametessin, amb urgència, "una relació dels individus refugiats a la respectiva localitat, que reunint les circumstàncies d'ésser menors de 45 anys i majors de 18 siguin aptes per als treballs de fortificacions". La segona disposició fou el decret del 7 d'octubre de 1938.170 L'objectiu fonamental d'aquesta mesura va ser estalviar recursos econòmics en el manteniment de la població refugiada, en especial d'aquella que podia treballar. Ho podem veure en el fet que s'hi establia que els ajuntaments no rebrien subsidis ni racionament per als homes compresos entre els 18 i 45 anys aptes per al treball i, a més, totes aquelles persones refugiades que tinguessin qualsevol mena d'ingrés quedaven obligades al pagament de la estada. Entenem que aquesta disposició, a part de mirar d'estalviar, constituïa un mitjà de pressió per fer a complir la que s'havia dictat el 7 de juliol. Com a conseqüència d'aquest decret, els ajuntaments van haver de lliurar el llistat de la població refugiada 169 170 DOGC de 7 de juliol de 1938. DOGC de 12 d'octubre de 1938. 288 acollida a la seva localitat, sent un paradigma d'això la que presentem, extractada del municipi de Gavà.171 Quadre núm. 13:Relació dels refugiats de zones de guerra que han causat baixa en les nòmines de subsidi d'acord amb el decret de Governació i Assistència Social de 7 d'octubre de 1938 Noms i cognoms anys Parentiu Ingressos que percebien 1 Germans Marcos Bonero 2 Gloria Verdeja 3 Fra. Marcos Martínez 4 Eusebi Marcos Verdeja 5 Pilar Marcos Verdeja 6 Maria Marcos Verdeja 7 Florenci Marcos Verdeja 8 Lluïsa Marcos Verdeja 9 Andreu Marcos Verdeja 10 Cipriano Garcia Triguez 11 Blasa Vaquero Barroso 12 Gregorio Garcia Vaquero 13 Juanito Garcia Vaquero 14 Luciano Garcia Vaquero 15 Consuelo Garcia Vaquero 16 Trinidad Garcia Vaquero 17 Rogelia Casado 48 casat 45 muller 25 filla 15 " 11 " 15 " 9 " 7 " 6 " casat muller 14 fill 12 " 9 " 6 " 4 " marit Carrabiner 625 ptes mensuals 825 ptes mensuals Quina fou la resposta que van donar els refugiats i refugiades a aquesta crida per incorporarse al treball? Si hem de fer cas de les publicacions oficials, va ser immediata i entusiasta. "Así vemos cómo estos hombres y mujeres inactivos se dedican a unos trabajos tan sencillos como son los servicios de guías en la Estación,servicio de limpieza callejera, instalación de una guardería de niños de tres a seis años en un jardín público, vigilancia de libros en la 171 AHNS. PS-Barcelona, Leg. 281/6. El llistat consta de 491 noms i fou elaborat el 30 de novembre de 1938 per l'Ajuntament de Gavà. 289 biblioteca del parque, prestación de servicio de peluquería gratis para los refugiados y por refugiados, instalación de unos talleres para la confección de ropas, rellenado de tierras. Todos estos servicios se ejecutan con entusiasmo inigualable por parte de los refugiados que en estas poblaciones han demostrado un antifascismo envidiable. Estas ocupaciones y esos trabajos se prestan por turno, participando así de dicha labor todos ellos, elevándose de esta manera la moral algo decaída de los mismos." 172 Des d'aquesta perspectiva de contingut engrescador, no és estrany que s'arribi a difondre el missatge que la presència dels refugiats era quelcom beneficiós per al poble, des del punt de vista econòmic. "Supongamos que en este pueblo tengáis cien refugiados; de ellos, cincuenta hombres y treinta aptos para el trabajo. Estos treinta hombres dan un rendimiento de trabajo valorizado en siete pesetas, producen un "valor trabajo" de doscientas diez pesetas diarias, pesetas que el pueblo podría aprovecharlas organizando la actividad productiva de estos hombres. Si el pueblo tiene que pagar esos jornales a siete pesetas no puede hacerlo, por no tener disponibilidades. Lo que da de valor en alojamiento y comida puede recuperarlo aprovechando el trabajo de los refugiados".173 Al mateix article foren especificades les activitats que podien fer les refugiades i refugiats sense ocasionar cap detriment als treballadors de la localitat, tot indicant en aquest sentit, que la llei especificava: "No podrán nunca ser empleados los refugiados en trabajos que perjudiquen a los obreros parados de la población y a la economía del país" . Així, doncs, les feines que podien fer eren les següents: 172 173 "Ocupación y trabajo de los refugiados en Játiva y Valdeganga." OCEAR, núm. 1, 15 d'agost de 1937. "A los Consejos Municipales. A los Comités Locales de Refugiados." OCEAR, núm. 2, 1 de setembre de 1937. 290 "Construcción de refugios para bombardeos, arreglos de los caminos vecinales, convirtiéndolos de caminos de carros en caminos de camiones; embellecimiento de las calles con flores, plantado de árboles, etc. Rotulación de las calles, con indicación de la dirección y circulación para procurar la situación a la poblacion de los centros oficiales, de los Sindicatos, de los centros políticos, etc., etc. Limpieza de las vayas, guardadores de las mismas, construcción de jardines, viveros de peces, derribo de viejas iglesias inservibles, creación de Guarderías para niños y niñas, talleres de ropas para los refugiados y para la Asistencia Social del Municipio, construcción de urinarios, instalación de carteleras. Se podrán organizar clases de adultos para disminuir el número de analfabetos. Ocupación en el Comercio, en la Industria, en el Campo de los jóvenes de 14 a 17 años de ambos sexos, y conforme a su condición en carácter de aprendizaje y sin retribución para evitar la vagancia y acostumbrarse a tener una obligación. Peluquerías de refugiados y para los refugiados. Todos estos trabajos, que no arrancan una necesidad imprescindible no se harían sino fuese por estas circunstancias especiales. Todas las ocupaciones, las unas materiales y las otras de un valor moral, alegra la situación de los refugiados y estimula la solidaridad entre los vecinos de la población.". Aquesta propaganda per encoratjar la gent a rebre de bon grat la població refugiada fou expressada també en la premsa partidista: "Mujeres abnegadas cuidan a los pequeños evacuados. Entre éstas, hay un gran número de asturianas. Estas mujeres son empleadas, según su capacidad, en los diferentes servicios de las ´torres`: cocina, servicio general, costura. También existen muchas profesoras y profesores asturianos y vascos. Cataluña no sólo se ha preocupado por salvar a millares de hombres y mujeres a las iras bárbaras del invasor, sino que les ha incorporado a su vida de trabajo.174 291 Al costat d'aquesta visió propagandística, lògica des de la perspectiva d'emfatitzar la població amb missatges engrescadors, la documentació interna dels propis organismes oficials ens permet disposar d’una visió més global. Ens referim al problema que va significar el que moltes persones acollides s'anessin acostumant a rebre un subsidi sense, per la seva banda, efectuar cap activitat productiva. Aquesta situació fou presentada pel president del Comitè d'Avituallament, Carles Manini, el 17 d'abril de 1937, davant del nou conseller d'Assistència Social, Aureli Fernández, en un informe sobre la situació dels serveis del departament. Després d'un seguit de consideracions, Manini proposava: "Quedan en olvido importantes factores como son: Creación de sistemas de producción para 220.000 parásitos" .175 I com a opinió crítica de la situació deia: "También está olvidada la selección de compañeros con facultades para el frente o fortificaciones. Aquí llega la población evacuada de cualquier lugar y todo el personal se tumba bocarriba en plan de crítica". Com a solució, ell proposà la creació del Consell d'Assistència Social, format per diversos representants departamentals, un dels quals hauria de ser de la conselleria de Defensa, "que cuidará de acoplar a las actividades bélicas todos aquellos refugiados o indigentes que sean necesarios" , i un altre de la de Treball, "que aclopará a trabajos de guerra a todo el personal que sea necesario". La incorporació al treball dels refugiats fou, efectivament, una de les principals preocupacions d'aquest dirigent del Comitè d'Avituallament, tal com mostren les instruccions que donà a dos delegats de l'esmentat organisme, en ocasió de fer una visita d'inspecció en els establiments d'acollida de població evacuada, d'arreu Catalunya: 176 174 "Cataluña acoge a los evacuados del Norte. Decenas de maestros, de costureras y mujeres de hogar refugiados, incorporados a las colonias infantiles." Frente Rojo, 30 de novembre de 1937. 175 AHNS. PS-Barcelona, Leg. 282/1. 176 AHNS. PS-Barcelona, Leg. 282/1. 292 "Instrucciones para los camaradas Ramón de la Vega y Antonio Aranda, en ocasión del próximo viaje de inspección a comarcas. Además de todas aquellas gestiones que tengáis intención de hacer, es necesario que hagáis un informe escrito de cada uno de los refugios, conteniendo los siguientes datos. 1º Notificar si hay en el pueblo donde está el refugio, tierras, bosques, centro industrial o lugar alguno que se preste a emplear los brazos de los compañeros refugiados. 2º Señalar las posibilidades y facilidades que encontréis por parte de las autoridades locales. 3º Apreciar en detalle todo lo necesario para poner en marcha la explotación del lugar. 4º Tomar la filiación profesional o de aptitudes de trabajo de todos los refugiados que se encuentren en esta condición. También es necesario que hagáis un apartado en el informe explicando aquellos refugios en los cuales se han empleado algunos refugiados en labores propias del campo por cuenta de este Comité." Un anys després, quan va constituir-se la Comissió Consultiva d'Ajut als Refugiats, torna a sortir el problema de la població refugiada que no vol treballar. El va presentar, tal com recull l'acta, el delegat del govern basc a Catalunya:177 "El representant d'Euscadi diu que un caire que també s'ha d'estudiar és el del treball dels refugiats, per tal d'evitar l'actual plaga de ganduls. El senyor Dot [director general d'Assistència Social] es manifesta del mateix parer, i diu que per a això caldria que per part de totes les organitzacions fossin cedits locals on establir tallers. Tots els reunits pensen igualment." Dit això, seria molt precipitat fer la conclusió que els refugiats van ser una població ociosa o poc cooperant. Els estudis locals manifesten una efectiva incorporació al treball, 178 la documentació 177 AHNS. PS-Barcelona, Leg. 277/9. Acta de la sessió del 7 de juliol de 1938. La reproducció de les actes conservades i un estudi d'aquest organisme, es pot veure a Clavijo, J.: “La Comissió Consultiva d'Ajut als Refugiats en el context de la desfeta. Jornades sobre la fi de la Guerra Civil,” a Actes de les Jornades sobre la fi de la Guerra Civil, p. 67. 178 Així a Olot treballen a l'Institut de Segona Ensenyança i a la cuina del refugi, vegeu Clavijo, J.: La població, op., p. 64-65. 293 té molts exemples de l'interès per treballar-hi,179 i l'informe del delegat a Lleida de l'Oficina Administrativa d'Ajut als Refugiats posa en coneixement al seu cap, el 14 de juliol de 1937, que els refugiats de sis colònies conreen la terra i, per tant, solucionaran el problema de la manca de provisions.180 Finalment, les actes de la Comissió Consultiva d'Ajut als Refugiats reflecteixen que les diverses institucions, Ajuntament de Barcelona, delegacions de Santander i Euskadi, tenien la política de posar com a mà d'obra dels seus establiments les persones acollides. Concretament, la d'Euskadi expressa que els refugiats es responsabilitzen del manteniment dels menjadors col·lectius així com dels serveis generals, rebent, com a contrapartida, el doble de ració, "i amb això ja es consideren ben pagats", afegint-hi que "quan converteixen els refugiats en obrers, aleshores els qui serveixen als menjadors reben, a més del doble de racionament, una retribució en metàl·lic."181 Ara bé, cal afegir, tot seguit, que en aquesta mateixa acta els components de la comissió expressen la seva indignació per la negativa dels refugiats de Matadepera a treballar al menjador recentment inaugurat. 3.10. Bascos a Catalunya Ricard Altaba explicava a Jaume Fabre, en una entrevista publicada per L'Avenç el setembre de 1983,182 les circumstàncies de l'inici de la Delegació del País Basc a Catalunya. La seva narració no fou la mateixa que la que va explicar en una altra entrevista a La Humanitat, l'agost de 1937. Tot i els anys transcorreguts, les diferències no són significatives, ja que una i altra coincideixen en assenyalar que la iniciativa de constituir una entitat per ajudar el poble basc va néixer d'un grup de catalans. Segons el que va dir a l'entrevista realitzada contemporàniament als fets, s'impulsava la creació de la delegació d'Euscadi "per canalitzar, a través d'aquest organisme, les aportacions que la nostra indústria, el nostre comerç i les diverses organitzacions antifeixistes procuraven per a 179 180 AMB. Llibre d'acords de la Comissió Permanent, 25 de novembre de 1937, vol. 4. AHNS. PS-Barcelona, Leg. 279/5. 181 AHNS. PS-Barcelona, Leg. 277/9. 294 Euskadi."183 En realitat, la creació de la delegació fou una iniciativa de Lluís Companys, tal com relatava Ricard Altaba el setembre de 1983, segurament a proposta del govern basc. L'arribada a Catalunya de milers de fugitius, després de la pèrdua de San Sebastià i Irun, va obligar a la creació d'una estructura administrativa que es responsabilitzés de l'assistència d'aquelles persones. En aquest sentit, qui primerament va actuar fou el Comité Organizador de las Milicias Antifascistas Vascas, que tenia el seu local al Centre Republicà Federal, carrer Pablo Iglesias 21, i després el Secretariado Vasco en Cataluña. Coneixem la seva constitució a partir de la publicació de la nota següent: "Se ha constituido el Secretariado Vasco en Cataluña, que asume todos los trabajos ya iniciados por el Comité Organizador de las Milicias Antifascistas, el cual pasa a formar parte de este Secretariado, formado con representaciones oficiales y autorizadas del Partido Nacionalista Vasco, Solidaridad de Trabajadores Vascos, UGT (Partido Socialista) (sic), Partido Comunista y enlace con Esquerra Republicana de Catalunya. Este Secretariado, autoridad única delegada por las agrupaciones que se mencionan, asume desde ahora todas las funciones de alistamiento de Milicias Vascas, Asistencia Social y relaciones con las autoridades del País Vasco, Consejo de la Generalidad de Cataluña y Gobierno de Madrid. (...) Presidente, Santiago Duñabeitia; Díaz de Mendibil, secretariado".184 El Secretariado esmentat va posar-se a treballar d'immediat en una campanya per demanar la solidaritat de la població de Catalunya amb el lema: Hacen falta ropas y subsidios185. A més d'aquesta mena de comunicats, la premsa recull nombrosos precs de particulars que demanaven la localització dels seus familiars, així com diverses notícies que ens demostren que la població basca refugiada va tenir una activa vida política. Potser per això o perquè hi havia a Catalunya un gran 182 183 "Ricard Altaba…”, L'Avenç, núm. 63, setembre 1983 "La nostra tasca. Ricard Altaba.", La Humanitat, 18 d'agost de 1937. Ricard Altaba n'és autor d'una sèrie de reportatges titulats "Vuit mesos a la Delegació del Govern d'Euscadi a Catalunya", publicats pel mateix diari, on parla de la formació de la institució i fa diverses valoracions coincidents amb el que diu el 18 d'agost. 184 La Vanguardia, 10 d'octubre de 1936. 185 Ibid. de 17 d'octubre de 1936. 295 nombre de refugiats i refugiades,186 el cas és que el govern basc va decidir establir una representació formal a Barcelona. A tal efecte, el novembre de 1936 es traslladà a Barcelona Manuel de Irujo, ministre del govern republicà, i la va constituir el 9 de novembre de 1936, i va quedar instal·lada primerament al carrer València 266 i, posteriorment, al Passeig de Gràcia 60, dit aleshores de Pi i Margall. Es va crear així una situació estranya, ja que el Secretariado va continuar existint en obtenir el suport del Partit Comunista, de l'Agrupación Socialista Vasca i de la UGT basca i no va reconèixer la delegació. Això va motivar que el febrer de 1937 un refugiat s'exclamés a la revista Euskadi en Cataluña: "Una pregunta ¿Cual es la verdadera Delegación del Gobierno de Euzkadi? Es necesario que se aclare esto, para saber a qué atenernos los vascos. Hay mucho cuento. No creemos en lo que ese escribe ´soy yo, tú no eres." 187 Fins al mes de juliol no va ser resolt aquest problema quan la revista abans esmentada va informar: "El Secretariado Vasco, primer organismo encargado de la evacuación de los pueblos de Vasconia, éste ha dejado de existir, pasando todos sus asuntos a la Delegación Oficial de Euzkadi" .188 Tanmateix, situacions semblants de dualitat d'organismes representatius del País Basc es tornarien a repetir més endavant, tal com tindrem ocasió d'exposar, i especialment quan, després de la caiguda de Bilbao i el posterior esfondrament del front càntabre, arribaren a Catalunya nous milers de persones evacuades. Aquest fet va servir perquè nombroses entitats organitzessin campanyes de solidaritat. Una part d'aquestes campanyes estaven sota la supervisió de les institucions oficials, però d'altres, com les que feia el Comitè d'Ajut a Euskadi i Nord, actuaven al marge dels organismes governamentals. Entre les diverses organitzacions es plantejaren conflictes públics per la 186 "Hay que tener en cuenta que su número es muy importante,pues aparte de las quince mil personas que huyendo de la toma de Irún por los fascistas se refugiaron en Cataluña, habitualmente residían ya en Barcelona más de cinco mil vascos". Declaració del ministre Manuel de Irujo a La Vanguardia de 8 de gener de 1937. 187 " ¡Todo lo que une!," Euzkadi en Cataluña, 13 de febrer de 1937. 188 "Delegación General de Euzkadi en Cataluña. A todos los vascos residentes en Cataluña." Euzkadi en Catalunya, 3 de juliol de 1937. 296 representativitat que cadascuna tenia, una conflictivitat que hem de veure en el context de les discrepàncies polítiques que enfrontaven les organitzacions polítiques i sindicals en relació al rumb que havia de seguir la direcció de la guerra i de la reraguarda. Convé esmentar, en aquest sentit, que des del govern basc es plantejaren serioses crítiques a la situació interna de Catalunya, de la qual eren responsabilitzats, sense anomenar-los, els dirigents anarquistes. En aquest sentit, la duresa del discurs del ministre Irujo, que fou radiat el desembre de 1936, n'és un bon paradigma. "Estais llenando de cadáveres los alrededores de vuestra capital. Matáis sin tino. Destrozáis por sadismo. Alguien os ha dicho que esto es hacer la Revolución. Yo os aseguro que esto es arruinar la economía, la riqueza, el prestigio y la vida catalana. Si vuestros más encarnizados enemigos se huubieran posesionado de los pueblos catalanes, no obrarían de otro modo. Esas patrullas de control que efectuan registros domiciliarios con el afán de vejar y molestar a la ciudadanía, conspiran contra la República, contra la democracia y contra Catalunya." 189 El govern basc va instituir una xarxa organizativa a les diverses regions espanyoles, així com també a Catalunya, amb el fi d'assistir la població evacuada resident tant des del punt de vista material -subministraments, atenció mèdica, localització de familiars, cobrament de pensions i altres subsidis o allotjament-, com des del punt de vista moral: tramesa de publicacions, organització d'activitats folklòriques, de classes d'euskera, aprenentatge de tàctica militar-, tal com va ocórrer, per exemple, a Catalunya.190 Una especial rellevància va tenir l'organització del culte catòlic per a la població refugiada. Una vegada més fou Manuel de Irujo qui mostrà un alt interés per assegurar la celebració d'oficis i cerimònies. Per la seva perseverància fou autoritzada, per decret del Consell de ministres del 7 d'agost de 1937, la celebració privada de cerimònies catòliques. A Barcelona, tanmateix, ja se celebrava missa en una capella oberta al carrer del Pi, 5, per la Delegació 189 Extret de Vargas Golarons, R.: “Euskadi-Catalunya (1936-1939).” Egin, novembre 1987. 297 d'Euskadi, culte que anava a càrrec de tres capellans i un franciscà. A més d'aquesta capella, hi havia unes altres. Una a la pròpia seu de la Delegació d'Euskadi, una altra a l'Hospital d'Euskadi, i una més a la Rambla de Catalunya, 9, coneguda com la "Capilla provisional de Euzkadi." De les celebracions religioses, la que va tenir un major ressó, ja que fou objecte d'un ampli reportatge del diari Euskadi, fou l'enterrament del capità Vicente de Eguía y Sagarduy, mort al front de l'Ebre el 15 d'octubre de 1938, la comitiva del qual va transcórrer pel centre de Barcelona. Fou el primer enterrament catòlic i públic celebrat des de l'inici de la guerra. El fet que a l'enterrament hi anés el ministre Álvarez del Vayo encara va donar major relleu a l'esdeveniment. L'organigrama de cada delegació es basava en l'existència al front de cada província d'un responsable, que era el delegat, la funció del qual era fer acomplir les disposicions de l'Euzkadiko Jaurlaritza, proporcionar informació a aquest de la situació dels compatriotes, localitzar persones reclamades pels seus familiars, coordinar els ajuts econòmics i materials, lliurar proveïments, emetre salconduits i certificats d'identitat per a l'obtenció de la tarja de racionament, avalar per evacuar i sol·licitar pensions o subsidis en concepte de familiar caigut o desaparegut.191 Aquests delegats tenien un contacte directe amb els casals anomenats Hogar Vasco-Euzko-Etxea, que foren creats a les localitats on residia un nombre important de persones d'Euskadi. Existeix constància documental dels de Madrid, Barcelona, València, Vic, Cartagena i del de Girona, la constitució del qual va tenir lloc poc abans de la desfeta de Catalunya, el 18 de desembre de 1938. Aquest mateix any, Euzkadi Roja, periòdic editat pel Partit Comunista d'Euskadi a Barcelona, s'havia fet ressò, a principis d'any, del projecte de creació d'un Hogar basc: 190 Vegeu el llistat d'entitats basques instal·lades a Barcelona, fet demostratiu de l'alt nivell d'organització de la comunitat basca a Catalunya. 191 L'1 de novembre de 1937 el conseller d'Assistència Social del govern basc nomena com a representant José Ibáñez Gómez a Lleida, José Irure Istúriz a Tarragona, Fermín Ortega Hernández a Girona i Víctor Gómez Barcenilla 298 " Parece ser que la finalidad de este centro es la de ir agrupando a todos los vascos que hoy, a falta de los lugares de reunión necesarios, se hallan diseminados por toda la región, e impedidos para establecer el enlace conveniente que les facilite la discusión y solución de sus numerosos problemas." 192 A les delegacions existia una oficina del departament de Trabajo, Previsión y Comunicaciones, que lliurava una butlleta d'inscripció a la Bolsa de Trabajo y Censo Obrero a qui procedent d'Euskadi sol·licitava feina, i disposava d'una persona que es feia responsable de tot el que es referia a la població refugiada basca. Aquest departament publicava anuncis per comunicar que donava feina en determinats treballs especialitzats als seus refugiats. La distribució de queviures, que adquiria l'administració basca amb els seus propis recursos, era realitzada entre les diverses colònies i municipis amb residents del País Basc, servia per cobrir les necessitats de la seva població al marge de l'assistència que realitzava el govern central. L'organisme responsable fou la Dirección general de Comercio y Abastos mitjançant les Delegaciones de Abastecimientos. Aquest departament també era el responsable de trobar allotjament per als nous refugiats.193 Dels contactes amb la premsa se'n feia càrrec la Secretaria General.194 Altres organismes de l'administració basca foren els departaments de Justicia, Cultura i Asistencia Social. D'aquesta darrera hem pogut trobar delegacions àdhuc en petites localitats catalanes com La Cellera.195 Aquesta administració sovint fou objecte de crítiques, bé fos pel retard en el pagament de les a Barcelona. AHNS. PS-Madrid, Carpeta 809. Leg. 4363. A València, el secretari general era Ramon Urtubi. AHNS. PS-Madrid, Carpeta 477. Leg. 4363. 192 "Un Hogar Vasco en Barcelona", Euzkadi Roja, 28 de gener de 1938. 193 Vegeu Camps, A.: Refugiats…, p. 244. 194 Paradigma d'això és la nota publicada el 16 de gener de 1937 demanant a les persones que tinguessin una llibreta d'estalvi de la Caixa provincial, que portessin una foto de passaport per a "extenderles un certificado de identidad y poder hacer los reintegros." A "Secretaria de Asistencia Social, Euzkadi en Catalunya, 16 de gener de 1937. 195 AHNS. PS-Madrid, Carpeta 477. Leg. 4363. 299 pensions,196 bé pel seu propi funcionament intern, tal com es desprèn d'una declaració feta pública pels refugiats bascos acollits a Olot: "Los refugiados de Olot A todos los vascos refugiados en Cataluña y territorio leal Compañeros: Los innumerables problemas, muchas veces difíciles, que nuestra situación nos plantea nos impulsan a dirigirnos a vosotros con las resoluciones adoptadas por el Consejo de la Colonia Vasca en Olot (Gerona) y que son las siguientes: 1º Recogiendo la inquietud latente entre los restos del pueblo vasco en territorio leal sobre las causas de la caída de Euzkadi, pedir que el Gobierno de la República depure responsabilidades por las mismas. 2º Que las palabras del Presidente Aguirre prometiendo a su pueblo invertir los bienes de Euzkadi en su beneficio sean un hecho: Pedimos que se disminuyan los gastos en el extranjero y otros superfluos, dedicándolo todo en beneficio de los refugiados vascos. 3º Que los cargos necesarios se cubran con personas de edad e inútiles, a la par que todo vasco incluído en los llamamientos a filas y en condiciones de hacerlo deje de percibir ayuda alguna de nuestro Gobierno, obligándosele a cumplir con su deber antifascista. 4º Proponemos os organicéis en Colonias donde dentro de la mayor democracia y el mejor orden administrativo se lleve a efecto, con la ayuda del Gobierno vasco, toda la asistencia y todos los proyectos que permitan las atenciones generales de la guerra. 5º Que el Gobierno vasco impulse y apoye este tipo de organización (en Colonias) del cual, y como primeros organizadores, tenemos experiencias que quedan a vuestra disposición." 197 Aquesta declaració presenta dues objeccions a la manera de governar del president Aguirre, una referida a la destinació dels fons econòmics de què disposava, i l'altra a l'existència de certes excepcions a l'hora de ser cridats a files, apreciacions que no podem contrastar, ja que no ens consten en cap altra font. D'altra banda, una de les resolucions exigeix la depuració de les 196 197 FPI. "El asunto de las pensiones de guerra debe ser resuelto con rapidez", Euzkadi Roja, 28 de gener de 1938. FPI. "Resoluciones", Euzkadi Roja, 29 de gener de 1938. 300 responsabilitats per la pèrdua del País Basc, creiem que en especial es refereix als fets de Santoña, i fa una crida a l'organització en colònies pròpiament basques, prec que fou recollit a La Vanguardia.198 L'existència d'una cooperativa basca a Granollers, que posa de manifest Albert Camps, demostra que la proposta de la població basca refugiada a Olot va tenir una resposta favorable.199 Així, doncs, ens trobem amb una estructura autònoma d'organització del poder, que era paral·lela tant a la de l'Estat com, en el cas de Catalunya, a la del propi territori. Cal dir, tanmateix, que aquesta independència hi era perquè el govern català la va consentir, ja que, des de la seva posició política, era del tot coherent donar plena llibertat d'acció a un executiu basc presidit per un nacionalista. Aquest respecte es manifesta, tant en el plànol polític -autorització d'un document d'identitat propi per als bascos-, com en l'avituallament de mitjans materials, com ara el combustible necessari per als vehicles que utilitzava la delegació per anar a visitar les seves colònies, que li era lliurat pel Comissariat d'Assistència als Refugiats de la Generalitat de Catalunya.200 La delegació del govern basc de València tingué un paper polític excepcional com a portaveu de les posicions polítiques de l'Executiu d'Euskadi fins al trasllat d'aquest a Barcelona, després de la caiguda del front càntabre. Que fos la delegació de València, i no la de Madrid per exemple, l'encarregada d'emetre els posicionaments dels bascos s'explica perquè a la ciutat del Túria s’hi trobava el govern espanyol i, per tant, el ressò de les declaracions tenia una major audiència. Paradigma d'això el trobem en relació al desmentiment efectuat des de València d'una sol·licitud de mediació d'Euskadi amb el Vaticà.201 La de Barcelona tingué major protagonisme en atendre les demandes de localització de familiars i persones en general, formulades per parents o institucions. El 198 199 "A todos los vascos, Cooperativa de los vascos en Cataluña", La Vanguardia, 23 de gener de 1938 Camps, A.: Refugiats…, p. 245. 200 AHNS. PS-Barcelona, Leg. 279/1. 201 "La Delegación de Euzkadi en Valencia desmiente una patraña", La Vanguardia, 11 de maig de 1937. 301 Servicio de Estadística e Información del departament d'Assistència Social fou el responsable de dur aquesta tasca. Quan, tanmateix, la persona a localitzar era un soldat, qui tenia la responsabilitat era el departament de Defensa, que també era present a la delegació de València.202 La importància de la delegació catalana d'Euskadi fou deguda també pels interessos econòmics bascos presents a Barcelona, i en aquest sentit hem de veure l'establiment d'una representació de la Cámara Oficial de Industria y Navegación encarregada de defensar-los tant a Espanya com a l'exterior. No menys significativa fou la necessitat de dotar la delegació d'una ràdio i d'un mitjà de premsa propi per aglutinar la colònia basca present a Catalunya. Així varen néixer Euzkadi en Catalunya, el 12 de desembre de 1936, i l'emissora D.E.C., el 23 de març de 1937, amb la finalitat de "posar en contacte immediat la Delegació de Catalunya amb el govern d'Euscadi, especialment en allò que fa referència a qüestions comercials i de proveïments del País Basc en les seves relacions amb Catalunya."203 Una altra de les funcions de la delegació de Barcelona fou la de proporcionar avals per a aquelles persones que volien tornar a Euskadi per mitjà d'una línia de transport marítim existent de Baiona a Bilbao. A partir de gener de 1937, però, amb l'inici del bloqueig marítim per la marina facciosa, es va interrompre aquesta comunicació i una alternativa, la de la creació d'una ruta aèria Barcelona-Bilbao, via Toulouse, fou frustrada a causa del desenllaç de la campanya de Biscaia.204 Per obtenir un aval calia presentar un certificat "d'estar inscrit en el registre de ciutadania basca; presentar certificació d'entitat sindical o política afecta als governs 202 AHNS. PS-Madrid, Carpeta 161. Localización de personas por la Delegación de Euzkadi en Madrid y Valencia. 1938-1939. Constitueix un bon material per conèixer el sistema de funcionament de la recerca de persones, així com els seus resultats. 203 "Inauguració de l'emissora DEC n. 1 i del Departament comercial de la Delegació General d'Euscadi a Catalunya", La Humanitat, 24 de març de 1937. 204 "Delegación de Euzkadi,” La Vanguardia, 18 de novembre de 1936. No n'hi ha cap més notícia d'aquest projecte a la premsa de l'època. 302 d'Euzkadi i Catalunya; expressar el motiu del viatge; presentar fotografies i demanar la corresponent sol·licitud."205 Quant a les activitats relacionades amb les operacions militars, la Delegació va tenir cura de la recepció dels soldats i militars arribats a Catalunya després d'evacuar el front del Nord. Una vegada havien arribat, aquells homes eren enregistrats pel departament de Defensa del govern basc, equipats d'armament i uniforme, molt sovint amb l'ajut de les aportacions populars.206 Tot seguit eren enrolats a les unitats i enviats als centres d'instrucció, com el que hi havia a Sant Cugat del Vallès, a les casernes. Foren les de Lenin, Carlos Marx, Francisco Ferrer i Guàrdia, de Barcelona, i Pi i Margall de Manresa, les que tingueren el major nombre de soldats bascos, o al front. Tal com mostra una nota de la Delegació,207 l'Exèrcit va facilitar l'adscripció a unitats militars basques d'aquells soldats que es trobaven dispersos en d'altres, tal com recull una ordre de 2 de juliol de 1937.208 La unitat amb major nombre de soldats bascos fou la 43 Brigada Mixta, de la 32 Divisió del XI Cos de l'Exèrcit de l'Est, més coneguda com la "Brigada 43 Vasco-Pirenaica". Quan als homes afectats per les ordres de mobilització general, la representació basca també va tenir una participació molt activa: "Cumpliendo y extendiendo los efectos de los decretos de Gobierno autónomo de Euzkadi, fecha 7 de abril último y anteriores, y de acuerdo con el general jefe de la Cuarta División Orgánica (Ejército del Este) Excmo. Sr. D. Sebasatián Pozas, ordeno: 205 206 "Passaports", La Humanitat, 5 de gener de 1937. "Hacen falta ropas y subsidios", La Vanguardia, 17 d'octubre de 1936. Un fragment diu: "Para contribuir a suavizar los rigores del frío en esta época, el Secretariado Vasco en Cataluña ha constituido una sección encargada de recibir mantas y toda clase de prendas de abrigo para milicianos, mujeres y niños." 207 Delegación General de Euzkadi. "A todos los combatientes vasco-navarros," Euzkadi en Catalunya, 10 de juliol de 1937. 208 "Solicitado por el delegado general de Euzkadi en Catalunya, el destino a la 43 Brigada vasco-navarra de cuántos vascos, alaveses, guipuzcoanos, navarros y vizcainos, se encuentren luchando en las distintas unidades de esos frentes, disponga inmediata reincorpración esta plaza, calle Mallorca, número 269, de personal referencia que voluntariamente así lo desee. Estos individuos causarán baja en sus unidades respectivas y de su número se me dará cuenta." Extret de Ricard Vargas, op. cit. 303 1º Todos los ciudadanos vascos residentes habituales o circunstanciales en Cataluña y territorios afectos a la jurisdicción del Alto Mando del Ejército del Este, comprendidos entre las edades de 18 y 45 años, ambos inclusives, se presentarán para su control militar,a los efectos de su incorporación a filas o servicios de defensa pasiva, en el Cuartel de Milicias Vascas de Barcelona (calle Mallorca, núm. 269) en los días comprendidos entre el 10 y el 17 del presente mes de junio." 209 Una altra de les realitzacions de la Delegació fou la de portar ajut per als soldats bascos que lluitaven en d'altres fronts de guerra, especialment el de Madrid.210 Amb la derrota de la tardor de 1937 el govern basc va traslladar-se a Barcelona i, per això, la delegació esdevingué la seu del Govern basc. Aquest fet va tenir dues conseqüències. La primera fou que la delegació de València va perdre el protagonisme polític que fins aleshores havia tingut com a interlocutora davant el govern de la República. La segona, que en haver-hi una representació directa del govern d'Euscadi, la polèmica sobre qui el representava va perdre consistència. La nota publicada pel delegat a Barcelona fou, en aquest sentit, prou explícita: "Habiendo aparecido en la prensa de Barcelona varias notas referentes a partidos o sindicales, encabezadas con el titular ´Delegación General de Euzkadi en Cataluña`, les rogamos tomen nota de que en adelante deberán abstenerse de publicar ningún suelto oficial u oficioso que no vaya expresamente avalado con la firma del Sr. Delegado General o en su ausencia, con la del Sr. Secretario General. Ambas firmas son respectivamente la de D. Luis Areitioaurtena y D. Ricardo Altaba Planuch. No dudamos comprenderán la razón de esta advertencia puesto que al ser esta Delegación una representación oficial del Gobierno Vasco y, por lo tanto, una prolongación del mismo, 209 210 "El control militar de los vascos en Cataluña", Euzkadi en Catalunya, 12 de juny de 1937. Així, a finals de març, en ocasió de l'Aberri Eguna, la premsa informà d'un festival pro Milícies antifeixistes basques de Madrid. “Delegació General d'Euskadi a Catalunya. Dia de la Pàtria”. La Humanitat, 27 de març de 1937. Setmanes més tard, el 16 d'abril, una nota informativa dóna compta de la tramesa de cinc tones de queviures amb la mateixa destinació. 304 no podemos admitir que su nombre se mezcle en forma que hasta pudiera dar lugar a reclamación de responsabilidades." 211 Així mateix, tal com ens explica Ricard Altaba, fou possible l'establiment d'una col·laboració molt estreta entre catalans i bascos: "Bascos i catalans tenen punts de coincidència. Nosaltres, nacionalistes, podem coincidir-hi i entendre'ns perfectament; en canvi, amb els castellans-espanyols, en el concepte predominant sobre aquesta mentalitat típicament centralista, no són possibles les enteses."212 Una cordialitat que es va veure afermada després de l'arribada del lehendakari Aguirre el novembre de 1937. Les relacions entre la Delegació General d'Euscadi i la CNT foren especialment difícils perquè la central confederal havia creat una administració paral·lela a la de l'administració basca ja des del principi de la guerra, quan arribaren els primers refugiats procedents de Guipúscoa. Les discrepàncies foren també polítiques, ja que el govern basc fou l'únic sense una representació anarquista. Aquestes tensions transcendiren als mitjans de comunicació i, així, La Humanitat es feia ressò, el 28 de març de 1937, de les crítiques de Solidaridad Obrera a la col·laboració de socialistes i comunistes amb un govern basc que havia clausurat la redacció i impremta de CNT Norte.213 La protesta anarquista va fer que la delegació del govern basc a Barcelona publiqués una nota explicativa de les circumstàncies que havien envoltat aquell episodi.214 Fou el setmanari Euzkadi en Catalunya el mitjà habitual per expressar les divergències polítiques dels dirigents bascos amb els plantejaments cenetistes. Hem pogut constatar que la revista tenia almenys una vegada al mes un article crític. Tal com avançàvem en començar aquest apartat, foren la creació per 211 212 Nota del delegat del Govern Autònom Basc. Euzkadi en Catalunya, 7 d'agost de 1937. "La nostra tasca. Ricard Altaba", La Humanitat, 18 d'agost de 1937. 213 "El Govern d'Euscadi i la CNT", La Humanitat, 28 de març de 1937. 214 "El Govern d'Euscadi i la CNT de Bilbao", La Humanitat, 31 de març de 1937. 305 l'anarquisme de comitès de suport o de solidaritat amb el País Basc i la deslegitimació del govern autònom, una de les causes principals per aquestes crítiques. "Euzkadi en Cataluña, editado privadamente por los que suscriben , en su primer editorial y en la tónica moral que dimana de todos los números, ha perfilado y precisado de una manera concretísima, que quiere crear y fomentar un espíritu de guerra antifascista con absoluta exclusión de todo partidismo y maniobra personal y una rigurosa atenencia a una disciplina mental concentrada en torno a las disposiciones oficiales de nuestro Gobierno, por interpretar fundamentalmente que hoy, más que nunca y con más imperiosa y trágica imperiosidad inexorable, todas las iniciativas, todas las ideas y todos los actos nuestros y de todos los auténticos antifascistas, deben fundirse en una leal colaboración con el Gobierno que nos representa a todos los sectores- sin que nadie, y menos nosotros -por la conciencia de nuestro deber-,sea lícito abrogarse funciones, potestades y derechos que no dimanen directamente de un mandato oficial, sean cualesquiera las etiquetas con que se cubran las actitudes si estas se enfrentan con las oficiales y crean dualidad perniciosa de funciones que conducen siempre al descrédito, desprestigio y estado caótico con el clásico enervamiento de las más puras esencias y brotan los vituperables individualismos que deberían estar superados." 215 En aquests enfrontaments, el govern basc va disposar de suport dels comunistes, atès que la CNT havia acceptat dins del Comité de Ayuda a Euzkadi y Norte una representació del POUM.216 La constitució de la Comissió Oficial d'Ajut a Euskadi, annexa al Comitè d'Ajut a Madrid i altres fronts, que fou reconeguda pels principals partits polítics i la UGT i que va estat presidida pels presidents Companys i Aguirre, és una demostració de l'exclusió realitzada amb el 215 216 "Cartas cruzadas", Euzkadi en Catalunya, 20 de febrer de 1937. AHNS. PS-Madrid, Carpeta 1560. Recull una carta del Socors Roig del POUM, de 6 d'agost de 1937, demanant ser readmès després que varen abandonar el comitè a causa de la repressió desencadenada amb posterioritat als fets de maig. 306 sindicat llibertari.217 Aquest, per la seva banda, constituí el Secretariado de Relaciones de refugiados confederados del Norte en Cataluña el setembre de 1937, que és quan va aparèixer el seu primer comunicat.218 Amb tot, les discrepàncies polítiques més significatives tingueren a veure amb els plantejaments revolucionaris propugnats des del camp anarquista, en relació a la direcció de la guerra,219 l'Exèrcit,220 i el futur d'Espanya després de la guerra.221 A partir de 1938, quan els comunistes esdevingueren força hegemònica a l'Espanya republicana, la seva política en relació al govern basc fou la d'un suport crític, ja que consideraven que havia d'estar supeditada a la del govern de la República i a la del Front Popular: "El Frente Popular habrá de basarse fundamentalmente en un programa que recoja las necesidades inmediatas de todos los vascos y exponga también ante el pueblo aquellas medidas de reforma social y política que habrá de llevar consigo la reconquista de Euzkadi. A la realización de este programa, desde dentro y desde fuera del Gobierno, deberán sujetar su actuación todas las organizaciones que integran el Frente Popular. Y al Frente Popular corresponderá también velar porque no se falsee con actuaciones improcedentes la significación verdadera, única, que la autonomía de Euzkadi tiene en las circunstancias en que actualmente han de vivir tanto el pueblo como el Gobierno vascos. Principal preocupación de éste habrá de ser la de facilitar la obra de la República y de su Gobierno, a cuyas necesidades y conveniencias habrá de limitar y supeditar su propia actuación, que, por otra parte, debe inspirarse en un todo en el programa y en la política del Frente Popular." 222 217 "Ayuda a Euzkadi", Euzkadi en Catalunya, 29 de maig de 1937. Per constatar el grau de violència adoptada pels comunistes enfront del Comitè d'Ajuda a Euskadi i Nord, vegeu al mateix setmanari les notes d'UGT i PSUC, publicades el 4 de setembre de 1937. 218 "Los refugiados. Secretariado de Relaciones de refugiados confederales del Norte en Cataluña,” La Vanguardia, 13 de setembre de 1937. 219 "¿Revolución o guerra?", Euzkadi en Catalunya, 20 de febrer de 1937. 220 "A cerca de la conferencia del ministro García Oliver en el Coliseum", Euzkadi en Catalunya, 30 de gener de 1937. 221 "Editorial", Euzkadi en Catalunya, 6 de febrer de 1937. 222 "Editorial", Euzkadi Roja, 29 de gener de 1938. 307 Els recursos per atendre les necessitats que generava l'assistència de milers de persones provingueren de fonts diverses. Primerament, de les campanyes de solidaritat que tingueren lloc arreu de Catalunya i que varen tenir en la celebració de la Setmana per Euzkadi, del 29 de maig a 6 de juny de 1937, el moment més significatiu, ja que encara hom pensava a evitar la pèrdua d'Euskadi. 223Els mitjans econòmics provingueren així mateix dels fons que el govern basc va treure de Bilbao i que es destinaren al manteniment de la seva població refugiada a Catalunya, tal com fou reconegut públicament.224 Pel que fa a l'avituallament de queviures, roba, calçat, etc., i les despeses d'allotjament, tots ells anaven a càrrec del govern basc. Entre les instal·lacions que foren sufragades hi ha un hospital,225 un magatzem de roba,226 una cooperativa,227 i una xarxa de menjadors col·lectius, que eren atesos per la pròpia gent refugiada. A diferència del Consejo Soberano de Asturias i dels altres ens regionals que vingueren a Barcelona, el govern basc i les organitzacions sindicals i polítiques basques tingueren una permanent activitat política durant el temps que van romandre a Barcelona. Fou commemorat, per exemple, l'Aberri Eguna, en ocasió del qual es feien actes polítics, intervencions radiofòniques i també representació d'alguna obra de teatre, com El caserío, de Zubiri; i competicions esportives de joc de pilota basca. Cal dir, per completar aquest punt, que també els partits i sindicats bascos tingueren plena activitat com a tals, i en quedaren a la premsa prou testimonis de les seves actuacions.228 223 Bou, J. i Medina, F. X..: "Els refugiats bascos a Catalunya durant la Guerra Civil: La Setmana Pro-Euzkadi (Barcelona, juny del 1937)". L'Avenç, núm 241. 224 Editorial sense títol, Euzkadi en Catalunya, 30 d'octubre de 1937. 225 "Inauguración del Hospital de Euzkadi", La Vanguardia, 27 de gener de 1937. 226 "Para los refugiados del Norte", La Vanguardia, 5 de desembre de 1937. 227 "A todos los vascos. Cooperativa de los vascos en Cataluña.” La Vanguardia, 23 de gener de 1938. 228 Així, podem esmentar que el 27 de febrer de 1937 l'UGT basca va convocar els seus afiliats i afiliades, a l'igual que va fer un mes després la CNT, o l'acte polític que tingué lloc a Olot, organitzat per l'EPK, el 10 de gener de 1938. 308 No podem finalitzar aquesta exposició, que, exceptuant el treball de Ricard de Vargas Golarons, no ha estat objecte de cap recerca específica,229 sense fer alguna breu referència a la vida quotidiana d'aquella comunitat. La basca fou una gent que estigué ben acollida per la població catalana. La historiografia local ens la presenta com a persones responsables, ben organitzades i amb una presència constant de representants del govern basc, fet que servia per constituir colònies de refugiats al marge dels altres acollits, i assistir-les. Possiblement per això, no existeix constància de conflictes o incidents, tal com va existir amb d'altres comunitats. La publicació d' Euzkadi en Cataluña constitueix un fet sense precedents, ja que assegurà la continuïtat del contacte entre la població basca i el seu govern, servint no tan sols per una finalitat assistencial sinó també per una orientació política. No fou, amb tot, l'única, ja que el PNB publicà també un diari, Euzkadi, l' EPK un altre, que es deia Euzkadi Roja, i les JSU, un setmanari dit Reconquista.230 Tots ells serviren per donar orientacions polítiques als refugiats i, particularment als seus militants, una temàtica que constitueix font per a un estudi específic. 3.11. Altres institucions refugiades a Catalunya 229 Ricard de Vargas Golarons: “Vascos en Cataluña”. Egin, 8 de novembre de 1937. Es tracta d'una sèrie d'articles publicats al suplement dominical d'aquest diari. 230 Euzkadi en Catalunya va tirar cinquanta-dos números des del dotze de desembre de 1936 fins al 4 de desembre de 1937. Euzkadi, publicació del PNB i del govern basc, el va substituir el 7 de desembre de 1937 i fou publicat fins al 22 de genr de 1939. Dues publicacions, finalmente, i del que va tingueren una vida efímera. Reconquista, semanario de los evacuados de Euzkadi y del Norte, publicat per les JSU sortir tres números del 26 de gener i el 10 de desembre de 1937. I Euzkadi Roja, portaveu de l'EPK, que va editar-se des del 19 de gener de 1938 fins al 7 d'abril del mateix any. 309 Després del trasllat forçat a Barcelona, la Delegación de Santander en Cataluña i el Consejo Soberano de Asturias dedicaren la seva activitat a l'assistència de la gent refugiada de les seves regions. Sabem, a partir de diverses fonts, que totes dues institucions continuaren existint, fins i tot després de l'1 de desembre de 1937, quan foren dissoltes pel Govern de la República. Així, el 7 de juliol de 1938 encara trobem constància de l'existència de la Delegación de Santander en Cataluña i del Centro Asturiano com a integrants de la Comissió Consultiva d'Ajut als Refugiats.231 De cada organisme existeix també documentació particular que demostra la seva pervivència amb posterioritat al decret abans esmentat. Quant a la Delegación de Santander en Barcelona, un document signat per Félix Astigarraga García, en qualitat de Delegado General de Abastecimientos i Asistencia Social certifica, el 21 de setembre de 1937, la personalitat de dues refugiades i demana a la Conselleria d'Assistència Social que els siguin facilitats allotjament i manutenció232. Un altre, corresponent a una data posterior a la dissolució -1 d'agost de 1938-, és una comunicació rubricada per Santiago González en nom de la delegació, que informa de l'esclat d'una epidèmia de tifus a una colònia infantil de Caldes de Malavella, " sostenida por los Amigos Cuáqueros con la colaboración de esta Delegación de Santander."233 Pel que fa al Centro Asturiano, un informe lliurat el 19 de gener de 1938 al Consejo interprovincial de Asturias y León relatiu a la localització de determinades persones, ens serveix com a nova demostració de la continuïtat d' aquests organismes234. Convé recordar, d'altra banda, que a la mateixa ordre de dissolució s'establia en relació a aquells organismes que els seus "...recursos y fondos metálicos seran destinados a la asistencia de los evacuados de aquellas 231 232 AHNS. PS-Barcelona, Leg. 277/9. AHNS. PS-Barcelona, Leg. 279/10. 233 AHNS. PS-Barcelona, Leg. 279/10. 310 regiones." 235 Hem de pensar, per tant, que la dissolució va afectar el seu caràcter d'organismes polítics i que van quedar com a entitats assistencials de la població refugiada de les seves regions. L'escassa documentació demostra una activitat molt intensa del Consejo Interprovincial de Asturias y León i, sobretot, del Centro Asturiano.236 El primer, amb domicili a Via Durruti 49, tenia un departament anomenat Servicios especiales de organización de los evacuados asturianos, el qual, tal com indica el seu nom, era el responsable d'atendre les necessitats de la gent asturiana ubicada a Catalunya, així com de la que arribava al país. Per això, havia instal·lat un responsable a Puigcerdà. D'altra banda, el Centro Asturiano, que va tenir la seva seu fins a l'11 de juny de 1938 al carrer Lauria 120, 1er, i, a partir d'aquesta data al carrer Pelai 62, era el que portava la gestió directa de l'assistència. Disposava de fons que li varen permetre crear la Cooperativa del Centro Asturiano, la qual proporcionava, mitjançant el Régimen de Ayuda de la Cooperativa, queviures, roba i calçat, que mensualment distribuïa per les diverses colònies de refugiats asturians.237 El procediment per a aquest repartiment consistia a fer una crida a la premsa, als socis de la cooperativa per tal que anessin a recollir els ajuts a Barcelona. Cada soci tenia una " cartilla de crédito" amb un número determinat, que era el que es publicava. Alguna vegada es produïen incidents, ja que el 25 de maig de 1938 el secretari del centre, José Barreiro, va escriure al Ministre de Governació demanant que l'entitat pogués lliurar certificacions de desplaçament a Barcelona, ja que la policia havia posat moltes traves als asturians que havien d'anar a la capital comtal a proveirse dels queviures. El Centro Asturiano va servir també d'organisme receptor dels greuges que plantejaven els refugiats en relació als Ajuntaments, quan aquests n complien, segons la seva o 234 AHNS. PS-Madrid, Carpeta 2465. El fitxer del Centro Asturiano hauria estat tan complet que la pròpia delegació de l'OCEAR de Catalunya li en va demanar una còpia. En Servicio Militar. Caja 2465. 235 "La Gaceta publica la disolución de los Consejos interprovinciales de Asturias y León, y Santander, Burgos y Palencia".ABC, 2 de desembre de 1937. 236 AHNS. La que hem pogut trobar està recollida a la sèrie Servicio Militar, Caja 2.465 237 AHNS. Servicio Militar, Caja 2.465. 311 opinió, amb la legalitat,238 o quan els habitants d'una localitat mantenien una actitud d´hostilitat amb ells239 Una part dels diners que tenia el centre per adquirir els queviures venien de les recaptacions que es feien entre les u nitats militars amb un fort contingent d'asturians, com el 3r. Batalló de Segorbe que va lliurar, el 2 de març de 1938, un total de 33.236'70 pessetes. La darrera gestió de què existeix constància és la petició del 2 de gener de 1939 a diversos oficials asturians que fa el secretari adjunt d'aleshores, Benjamín Fernández Alonso, per tal que col·laborin econòmicament, ja que el Centro es trobava amb tals dificultats que havien tancat l'admissió de nous socis a la cooperativa. Una altra via de finançament va ser la producció d'espardenyes per a l'Exèrcit, que també servien per atendre les necessitats de calçat de la població refugiada asturiana. Altres activitats del Centro Asturiano van ser el lliurament de certificacions d'evacuats per tal d'obtenir la tarja de racionament, l'abonament de compra de medecines per a refugiats indigents, la gestió per al cobrament d'havers i pensions i, molt especialment, l'atenció i tramitació de les queixes presentades pels refugiats i refugiades com a conseqüència de maltractaments o d'incompliment de les obligacions dels Consells municipals. A banda de les ja referides amb anterioritat, una de les més significatives va ser la d'Ángel Martínez, membre del secretariat provincial de la UGT d'Astúries, el qual, en informes lliurats els dies 13 i 25 de març de 1938, presentava una situació lamentable dels acollits a Tarragona, en especial a Ulldecona i Santa Bàrbara, ja que no tenien ni llum, ni mobiliari, ni llits als habitatges on havien estat instal·lats i, a més, els alcaldes no els volien donar en metàl·lic les 2 pessetes per dia d'estada. Per tot això, aquest sindicalista va demanar que el cobrament d'aquestes quantitats fos gestionat directament davant de la Generalitat. 238 AHNS. Servicio Militar, Caja 2465. És una queixa perquè l'Ajuntament d'Artesa de Segre no els donava res amb l'excusa que ell tampoc no cobrava de la Generalitat. 312 El Centro Asturiano atenia les peticions de localització de refugiades i refugiats, tant les que li feien les institucions republicanes, com la Dirección General de Evacuados y Refugiados, com les provinents de particulars. Així mateix, mirava d'atendre les necessitats de les colònies amb infants asturians, com la "Torrembó" a Caldetes, "Los Baños" de Puigcerdà o "Casa Casanova" de Torrelles de Llobregat. Del resultat d'un darrer projecte, la realització d'una clínica i una policlínica, no en sabem res, ja que la documentació no dóna cap element; d'altra banda, però, la data tan tardana en què va començar a elaborar-se aquest projecte, el desembre de 1938 i gener del 1939, ens fa pensar que no va reeixir. 239 AHNS. PS-Madrid, Caja 809. És una denúncia del 23 de novembre de 1937 de la situació existent a Almenar (Lleida) en el sentit que "se les insinua [a les refugiades] y aún se llega a proponerles la consumación de ciertos actos, si desean obtener algún beneficio". 313 314 CONCLUSIONS El desplaçament forçós de persones no combatents ha estat una constant al llarg dels conflictes que s'han produït en la història de la humanitat. Contemporàniament, però, aquesta realitat ha arribat a tenir un abast singular, tal com hem p ogut mostrar en referir-nos en particular a la Segona Guerra Mundial. En aquest sentit, la Guerra Civil espanyola de 1936-1939 constitueix també per aquest fet un antecedent del que succeirà a partir de setembre de 1939. Un antecedent que conté unes característiques particulars, fins i tot originals, atesos els continguts ideològics i polítics, així com les peculiaritats geogràfiques que va tenir l’assistència a la població refugiada a la reraguarda republicana. La primera característica que hem de fer notar es desprèn del mateix caràcter del conflicte espanyol: es tracta d'una lluita fratricida, producte d'un aixecament militar contra les institucions legítimes, que enfronta projectes polítics i, àdhuc, models de societat oposats. Com ja és conegut, els enfrontaments que tingueren lloc durant els dos primers mesos de guerra foren d’una extrema violència per tots dos contendents: detencions, confiscacions de béns, assassinats sense judici previ… tot plegat fou l’expressió d’un clima d’intolerància generalitzada, el qual va forçar a la fugida milers de persones que, per la seva significació política, posició econòmica o estatus religiós, se sentien directament amenaçats en la seva integritat física. Posteriorment, mentre que l'estat republicà mirava de posar un cert ordre i acabar amb les accions dels incontrolats, a la zona rebel la repressió generalitzada continuà sent exercida de manera permanent pels militars, tant als territoris que dominaven, com en aquells que varen anant conquerint després de les seves victòries. Les persones que abandonaven les seves llars ho varen fer tant per fugir dels combats o dels bombardeigs, com també perquè no volien ser víctimes de les persecucions i les revenges dels vencedors. Hi ha, per 309 tant, en aquesta decisió de deixar la casa, una motivació de caire polític: la de no voler viure sota un règim de terror. Cal dir, també, que la propaganda que es realitzà des de les institucions i les organitzacions republicanes va contribuir a incrementar el sentiment d'espant que forçava la gent a fugir. En la presa de la determinació d'abandonar el domicili el protagonisme el va tenir el cap de la família, o bé si aquell no hi era, la persona que el substituïa. Amb ell, si no estava en edat militar, se n’hi anava tot el nucli familiar. Una altra mena d'evacuació és la que ordenaven les autoritats amb caràcter forçós. En aquest cas, les afectades són, d'una banda, la gent gran, les dones i els infants; d'altra banda, les funcionàries i funcionaris depenents de l'Administració Central, quan aquesta fou traslladada des de Madrid a noves demarcacions provincials, com València i Barcelona, principalment. Una altra particularitat de les evacuacions i de la situació de la població refugiada és que el caràcter d'enfrontament civil va condicionar els mitjans disponibles que les administracions podien emprar per auxiliar aquestes persones. D'una banda, perquè es disposava d'un espai geogràfic concret, l'extensió del qual, per les victòries franquistes, es va anar reduint a mesura que va transcórrer la guerra. D'altra banda, perquè els recursos que podien ser destinats per atendre la gent refugiada varen ser molt escassos. Aquesta situació farà que els poders públics passin d'una actitud inicial, la dels primers moments de la guerra, caracteritzada per la seva generositat, a una altra en què es van aprovant criteris cada vegada més restrictius per a l’aplicació dels subsidis establerts per a la població refugiada. D'aquesta manera, a fi d’estalviar recursos es va anant eliminant els subsidis per a les famílies algun membre de les quals tenia algun altre ingrés. A la manca de mitjans econòmics cal afegir una altra característica que va influir en l'atenció de la població refugiada. Ens referim a la diversitat d'organismes que foren creats per fer front aquesta assistència. Aquesta diversitat és conseqüència, en primer lloc, de la fragmentació en què va 310 quedar el territori fidel a la República, el 1936. Durant un any, fins a la seva caiguda, Astúries, Cantàbria i Biscaia van haver de subsistir pels seus propis mitjans i no disposaren de recursos significatius de l'exterior ni per fer front a l'enemic ni per alimentar la seva població. Aquestes circumstàncies s'agreujaren amb les ofensives dels exèrcits franquistes, ja que provocaren el desplaçament de milers de persones d'un indret a l’altre, cosa que va desbordar la pròpia capacitat organitzativa dels òrgans responsables del front del nord. La diversitat d'organismes responsables de l'atenció de la gent refugiada va ser, així mateix, una conseqüència de la conjuntura política interna que va patir la República, en especial el primer any de guerra i, pel que fa a Catalunya, podem dir que aquesta fou la situació durant tot el conflicte. Ens estem referint a l'existència de múltiples instàncies de poder, cadascuna amb un àmbit de decisió propi, amb nombrosos conflictes entre elles, multiplicitat que, independentment de les valoracions que es puguin fer sobre la seva incidència en el desenvolupament de la guerra, va tenir un notable efecte en el servei d'assistència de la població refugiada. El poder revolucionari dels primers mesos de guerra va establir el seu marc específic per atendre aquestes persones. Així, cada sindicat i cada partit s'organitzà com bonament va poder i, quan va arribar el setge de Madrid, la Junta de Defensa va tenir seriosos problemes per dur a terme la seva política d'evacuació de la capital. Un fet, tanmateix, vindrà a posar uns límits molt estrets en l'autonomia de les organitzacions polítiques en aquesta matèria. Em refereixo a la situació creada amb l'assumpció per la CNT del ministeri d'Assistència Social. La ministra Montseny va tenir prou energia per sotmetre a les seves directrius els grups polítics i sindicals i, d'aquesta manera, va poder establir una xarxa d'assistència, considerada com a modèlica pels organismes internacionals, enfront de la qual cap altre organisme va tenir els mitjans ni personals ni materials per oferir una estructura paral·lela. 311 La situació descrita anteriorment no va donar-se a Catalunya, on durant pràcticament tota la guerra les organitzacions obreristes tingueren un camp d'autonomia més ampli. Així, malgrat la seva presència al govern de la Generalitat, les organitzacions polítiques i sindicals no deixaren de tenir els seus propis centres d'assistència. Fins i tot els governs autònoms, per emprar una expressió actual, d'Euzkadi i d'Astúries, mantingueren la seva pròpia estructura. També ho va fer el govern central. Cadascú va atendre els seus establiments i la seva pròpia gent acollida amb els mitjans propis de què disposava i, malgrat alguns intents per coordinar i unificar els esforços, que no van reeixir, cada entitat i cadascuna de les institucions actuà pel seu compte. Així es va donar la trista paradoxa que uns refugiats varen gaudir d'una millor situació alimentària, d’estada o d’assistència hospitalària que altres pel simple fet que eren d'una regió, o d'una tendència sindical concreta, i l'organisme del qual depenien comptava amb més recursos que el d'un altre lloc. Aquestes discriminacions varen ser una font de constants conflictes entre les institucions i entre la pròpia població refugiada. Hem de ressaltar el protagonisme que van tenir els ajuntaments en l'assistència, malgrat l'escassetat de recursos i de mitjans que varen tenir al seu abast. Es va mirar de superar aquestes limitacions amb la imposició de taxes sobre begudes, espectacles i altres béns de consum, per a l'aprovació de les quals, o bé ja comptaven amb l'autorització dels òrgans superiors, o bé, quan aquesta no existia, els propis ajuntaments varen ser els que les varen crear per superar els moments d'extrema necessitat. És un fet que l'augment de la càrrega impositora va contribuir a fer pujar el cost de la vida i, per tant, la carència de proveïments, a l'igual que també és cert que va provocar manifestacions d’insolidaritat entre la població autòctona dels municipis d'acollida. No fou aquest, amb tot, l'únic factor generador de conflictes. També ho va ser la diversitat de nivells culturals, de formació, i a determinades zones, com a Catalunya, l'existència d'una llengua diferent. També hi té molt a veure en l'increment de la insolidaritat de la població d'acollida l'estretor en què aquesta va 312 viure a partir de finals de 1937, així com les diferències entre mentalitats d'origen rural amb les de persones acostumades a viure en mitjans urbans, cadascuna amb uns valors de sociabilitat que no eren compartits ni per la població autòctona ni per la refugiada. Tot això va generar incomprensió i irritabilitat, situació a la qual va contribuir també l'abús de què foren víctimes determinats segments de la població refugiada, com adolescents i dones joves. Les queixes i els expedients oberts per les autoritats demostren que aquelles foren, en alguns casos, víctimes de desaprensius, els quals es varen aprofitar de les carències que tenien. Un altre fet constatat fou l'augment de la prostitució entre les dones refugiades, la qual era una conseqüència de les situacions desesperades en què es trobaven. Amb tot, els conflictes no foren únicament entre la població refugiada i la del país; també ho fou entre la pròpia gent acollida. La situació certament ho afavoria: la promiscuïtat per la manca d'allotjaments; les diferències d'edat i d'origen; les enveges per la manca de recursos, així com el perllongament d'una situació que semblava que no tindria acabament. Les autoritats miraren de frenar aquests conflictes mitjançant l'establiment d'un règim variat de sancions, les quals eren establertes atenent l'edat de la persona infractora, el conflicte generat i les seves conseqüències. Aquestes sancions podien ser la del trasllat forçós al servei de fortificacions, la del canvi de municipi d'acollida, la pèrdua de la condició de refugiat i podia arribar a la denúncia davant els tribunals populars. Aquests conflictes no els podem analitzar per treure conclusions morals o ètiques. Els hem de veure amb la perspectiva històrica d'una situació excepcional -tràgica, es podria afegir-, enfront de la qual l'única sortida ètica és la de la comprensió de l'actitud dels protagonistes. No podem perdre vista aquest plantejament, així com tampoc creure que els conflictes foren generalitzats. També es varen donar clares demostracions de solidaritat i de sensibilitat tant a nivell intern de la població refugiada com entre aquesta i la del país. 313 Ressaltat el protagonisme dels ajuntaments en l'assistència de la població refugiada, no podem deixar d'esmentar que van haver-hi altres protagonistes. D'una banda, tal com ja hem apuntat al principi, els organismes descentralitzats de l'administració central, la qual, per mitjà de la Dirección General de Refugiados, disposava d'una xarxa de delegacions on, a més de l'organització administrativa, les persones rebien els primers auxilis abans de ser distribuïts pels municipis. Aquestes delegacions foren responsables, a més, dels establiments d'atenció especialitzada, com els hospitals per a refugiats o les clíniques maternals. El Ministerio de Instrucción Pública va tenir, així mateix, un paper molt significatiu en l'assistència dels infants refugiats, ja sigui per mitjà de les seves colònies, ja sigui per fer a complir als ajuntaments les directrius que ordenaven l'escolarització d'aquests nens i nenes. Un fet ja esmentat, però, que convé ressaltar, és que tots aquests establiments funcionaven al marge dels que ja tenien al seu càrrec els municipis i els governs autònoms. En aquest sentit, a Catalunya existia un gran nombre de residències per a infants refugiats, el control de les quals era realitzat per la delegació del ministeri corresponent. D'altra banda, una nova mena de descentralització fou la constituïda per les institucions dependents del governs regionals, que varen radicar especialment a les grans capitals: Madrid, Barcelona i València: El seu finançament i gestió anava a càrrec del governs respectius, en concret del govern d'Euzkadi i del Consejo Soberano de Asturias, donant-se el fet, en aquest darrer cas, que malgrat la seva dissolució per ordre del govern de la República, va continuar realitzant l'atenció de la població refugiada asturiana mitjançant una cooperativa fundada per a aquesta fita. L'administració basca fou la que va disposar d'una estructura perfectament organitzada que abastava tot el territori lleial, en especial l’establerta a Catalunya, gràcies, entre d'altres raons, al suport institucional que va rebre del govern de la Generalitat. Aquest funcionament autònom fou 314 possible pels recursos econòmics de què disposava, la procedència dels quals provenia dels fons retirats d'Euzkadi poc abans de la seva ocupació i de les donacions obtingudes mitjançant les campanyes de solidaritat que es desenvoluparen tant a la reraguarda de la República, com a nombrosos països del món. Tal com ja hem tingut ocasió d'expressar, l'assistència a la població refugiada fou realitzada per una gran diversitat d’institucions. Els partits i sindicats, al principi de la guerra especialment, tingueren un paper fonamental, ja que el col·lapse de les administracions i el clima revolucionari existent, en facilitaren aquest protagonisme. Poc a poc, però, el cediren als organismes oficials encara que continuaren amb la seva tasca; uns, com els dependents dels socialistes i dels comunistes, acceptant la direcció del govern; altres, com el POUM i principalment la CNT, dirigintse en exclusiva a la seva militància i funcionant de manera autònoma. Aquesta circumstància va motivar, tal com ja s'ha manifestat, conflictes entre les administracions i aquestes organitzacions. Un altre tipus d'entitats que protagonitzaren l'assistència de la població refugiada foren les que, segons la terminologia actual, tenien un caràcter d’organitzacions "no governamentals." La seva pràctica totalitat foren fundades per auxiliar les víctimes de la guerra, en especial les persones desplaçades. Unes tenien cura d'atendre els infants i el jovent i, per aquesta funció crearen directament establiments d'assistència, o contribuïren al manteniment dels que eren de titularitat oficial aportant-los fons i subministres. La destinació d'aquestes aportacions podia dependre dels lligams ideològics que podia haver-hi entre els promotors de la solidaritat i l'entitat a què anava destinat l'ajut. En altres casos, la solidaritat fou realitzada des d'un municipi estranger directament a un municipi espanyol concret, donant-se l'eventualitat que entre tots dos es feia un acord d'agermanament. Foren creades, així mateix, plataformes cíviques de solidaritat, unes inspirades per una organització política concreta, altres de caràcter més plural. Les organitzacions espanyoles foren 315 conscients de la importància d'aquest moviment i per això varen destinar persones per organitzar-la i mitjans per obtenir recursos. El govern de la República, pel seu costat, va donar una extraordinària importància a aquest moviment solidari i és per això que va contribuir a potenciar-la, afavorint la creació de plataformes unitàries, tant pel que suposava de suport material, com pel seu significat polític de suport a la seva causa. El gran volum que el trànsit d'aquestes mercaderies va generar per la frontera va f que el er govern de la República dictés unes normes que el col·locaven sota el seu control; una normativa que no va servir precisament per facilitar els tràmits duaners, tal com s'ha pogut constatar en el cas d'Olot, però que, des de la perspectiva del govern central, era del tot necessària per posar una mica de racionalitat a la distribució dels ajuts, ja que unes localitats eren destinatàries de nombroses trameses i d'altres no en rebien cap. Al costat d'aquesta solidaritat motivada per raons polítiques, n’hi va haver una altra que fou realitzada per motivacions exclusivament humanitàries i ètiques, i que va tenir la seva millor expressió en l'ajut realitzat per institucions com la Creu Roja Internacional i la Societat dels Amics quàquers. Aquesta darrera va tenir la voluntat d'ajudar tots dos bàndols en guerra, però el rebuig del govern franquista va fer que es limitessin durant la major part de la guerra a la zona republicana. Podem dir, en relació amb aquesta solidaritat internacional, que la gran diversitat d'organitzacions implicades i l'abast de l'extensió geogràfica en què van tenir lloc les seves manifestacions, pràcticament arreu del món, fa possible suggerir que sigui matèria per a un treball més específic. No podem perdre de vista, al cap i a la fi, que l'ajut per a la població refugiada fou la motivació principal de les campanyes de solidaritat amb la causa de la República, un fet del qual foren conscients les pròpies autoritats republicanes i, per aquesta raó, foren destinats recursos per editar publicacions i produir curtmetratges amb la finalitat de sensibilitzar l'opinió pública internacional. 316 Les administracions responsables, és a dir, les del govern de la nació, de Catalunya, del País Basc i d'Astúries, van haver d'elaborar tota una legislació per atendre l'organització de l'assistència a milers de persones refugiades. Malgrat la seva diversitat, aquesta legislació tenia múltiples aspectes coincidents i, al mateix temps, d'altres que els diferenciaven en un o altre aspecte concret. La disposició en què hi ha més coincidència és la d'atribuir als ajuntaments, o consells municipals, la responsabilitat directa d'atendre les persones afectades, així com del seu control. Fet demostratiu d'això és que en el moment en què foren constituïts els comitès de refugiats, aquests foren presidits per l'alcalde de la localitat. Aquesta responsabilitat venia a ratificar el paper principal que tenien els ajuntaments en el manteniment de la població refugiada. Una responsabilitat que havia de tenir l'auxili dels òrgans de poder superior segons la legislació, però que, a l'hora de la veritat, aquests ajuts es retardaven o no arribaven mai. Vistes aquestes dificultats, els governs municipals foren autoritzats, tant a Catalunya com a la resta de la zona republicana, a efectuar un recàrrec als productes considerats de luxe, com ara les begudes i els productes de pastisseria. No cal dir que els recursos obtinguts per aquests conceptes tingueren una clara davallada a mesura que es perllongava la guerra. Un altre sistema per recaptar fons, fou la creació, bé pels ajuntaments, bé pel govern, de segells específics per a l'obtenció de diners per atendre les persones refugiades. Aquests segells havien de ser obligatòriament utilitzats per a la correspondència i per a les instàncies i altres impresos adreçats a l'administració. Totes aquestes mesures serviren, durant els dos primers anys de guerra, per fer front als subministraments de queviures i per atendre les necessitats bàsiques, però a partir del tercer any, el 1938, la població refugiada va viure amb creixents escassetats. Una situació, d'altra banda, de la qual era igualment víctima el conjunt de la societat de la reraguarda de la República. De la gravetat de la situació en dóna testimoni el fet que els subsidis destinats per la Generalitat per socórrer les 317 refugiades i refugiats foren objecte d'un impost que en descomptava una quantitat que revertia en el propi govern. A més dels fons econòmics, els ajuntaments hagueren de proporcionar per a la població refugiada allotjament i proveïments diversos. Les disposicions que dictaren les diverses administracions en el decurs de la guerra tenen sensibles aspectes comuns. D'una banda, els establiments d'acollida sortiren de la requisa dels habitatges de famílies desafectes a la República, dels edificis de les congregacions religioses i, excepte a Euskadi, també dels temples catòlics. Foren utilitzats també edificis que altrament estaven al servei de les classes benestants, com els hotels de luxe i els balnearis, tant aquells que eren d'aigües termals, com els situats a les platges. Els proveïments, d'altra banda, més imprescindibles, com els queviures, la roba, el calçat i les medecines anaren a compte dels ajuntaments i dels governs, que en disposaren, per a aquesta tasca, de la solidaritat internacional. A fi d'estalviar recursos, foren establerts, ja el 1936, els primers menjadors col·lectius i les anomenades "colònies de refugiats". Pel que sabem, aquests establiments funcionaren sota la supervisió en primera instància dels organismes municipals i, pel damunt d'aquests, del servei d'inspecció del govern. Hem de constatar que, si bé les evacuacions de persones foren una constant durant tota la guerra, també podem precisar uns determinats moments en què foren especialment significatives. Un primer va tenir lloc tot just va esclatar l'aixecament militar, és a dir, durant les setmanes de juliol i agost de 1936. L'abast d'aquests desplaçaments es concreta a les zones on triomfa l'alçament i varen tenir un abast limitat, ja que l'extrema rapidesa amb què els militars varen ocupar els nuclis urbans, va impedir una fugida massiva. Més significatives foren les evacuacions ocorregudes entre setembre i octubre d'aquell mateix any al País Basc, després de la presa de Sant Sebastià, i a Madrid, quan les autoritats republicanes ordenaren la seva evacuació per a la població no 318 combatent. Una ordre que seguiria durant tota la guerra i davant de la qual la població aniria presentant una creixent resistència. Aquesta actitud, la de negar-se a evacuar, fou deguda tant per l’oposició a abandonar la llar i la família, com pel coneixement que la situació dels refugiats i refugiades als municipis d'acollida estava carregada de dificultats. Una conclusió que podem ressaltar del nostre treball és que l’assistència a la població refugiada fou una peça fonamental per a la continuïtat de la resistència de la República. Les autoritats tingueren, en aquest sentit, plena consciència que l’evacuació de les persones no combatents contribuïa favorablement a alleugerir les penúries del front, com ho demostra l’exemple de Madrid, i facilitava les operacions militars. D’altra banda, la dedicació des del primer moment de l’aixecament, de mitjans materials i recursos econòmics per atendre els que havien estat desplaçats, va ser deguda tant per raons humanitàries, com perquè era fonamental per mantenir la moral de la reraguarda. Durant un any i mig, és a dir, fins a principis de 1938, les estructures d’assistència creades per les administracions públiques evitaren el col·lapse que hauria significar per a la moral de lluita dels combatents l’abandó dels seus familiars. I si això és cert, també ho és que a partir d’aquesta data, quan fou prou evident que la desfeta era inevitable, la presència de les refugiades i refugiats va deixar de tenir el sentit de solidaritat de l’inici de la guerra, per esdevenir un factor més per incrementar el derrotisme. Els principals desplaçaments de població varen tenir lloc durant el 1937 com a conseqüència, d'una banda, de la intensificació de l'evacuació de Madrid, la qual tindrà unes dimensions de massivitat com mai arribarà tenir els anys restants de la guerra. Per altra banda, les victòries militars franquistes van obligar l'evacuació de milers de persones en un seguit d'onades la descripció de les quals presentem tot seguit. 319 La primera va succeir el febrer, arran de l'ocupació de Màlaga, la qual va tenir com a resultat l'acolliment de nombrosos refugiats i refugiades a la zona del llevant peninsular procedents del sudest andalús. La segona i tercera onades varen tenir com a protagonista la població evacuada del nord de la Península durant la primavera-estiu de 1937 i la tardor del mateix any, després que foren perdudes per a la República la província de Biscaia i les regions d'Astúries i Santander. Les evacuacions d'aquests territoris foren efectuades per via marítima i el gruix de la població va passar a França com a via intermitja per arribar a Catalunya. Després de 1937, el darrer moviment de refugiats va efectuar-se a la franja entre Catalunya i Aragó arran de l'ofensiva de l'exèrcit rebel, el 9 de març de 1938. La conseqüència immediata d'aquest fet va ser el desplaçament d'aragonesos i catalans cap a l'interior de les comarques de Ponent. Allà varen romandre fins a la darrera embranzida de les tropes de Franco, la vigília de Nadal d'aquell any, que les varen empènyer cap a la frontera francesa, la qual traspassaren en un veritable èxode. Després de l’ocupació del territori, les autoritats del nou règim varen ordenar el retorn obligatori als seus llocs d'origen de tota la població refugiada als territoris de la República, no sense efectuar prèviament la tasca de registrar la filiació de cada persona i el lloc de destinació. Fou especialment manipulat el retorn dels infants, els quals varen ser presentats com a víctimes de la brutalitat roja que els havia arrabassat de les seves famílies. Cal dir, tanmateix, que un nombre indeterminat de persones, tal com demostren els testimonis orals, no obeïren l'ordre de tornar a casa, sinó que varen romandre als llocs d'acollida i, amb el decurs del temps, s’integraren en la societat a quèe havien arribat casualment. Hem de posar fi a aquest treball reiterant el que dèiem al principi: la política sobre la població refugiada que varen dur les diverses administracions republicanes constitueix un fet singular en 320 relació als conflictes produïts a Europa durant el segle XX. Singular per les circumstàncies polítiques en què fou desenvolupada, unes circumstàncies que condicionaren les disponibilitats organitzatives i pressupostàries de les administracions; singular, així mateix, perquè l'orientació de les autoritats fou la d'efectuar una assistència integral, és a dir, que contemplava tant els aspectes educatius dels infants, com l'atenció cultural general i la prestació sanitària de les persones acollides; singular, també, perquè malgrat la carestia creixent que va provocar el perllongament de la guerra, les administracions tingueren en compte assegurar un mínim de subsistència per a la població refugiada. Singular, finalment, ja que entorn dels refugiats i refugiades es va generar un moviment de solidaritat arreu del món, de l'abast del qual no hi havia hagut precedents. La desgràcia d'aquesta situació és que el problema de les persones desplaçades no va acabar-se amb la Guerra civil espanyola, sinó que avui dia, amb tretze milions de persones refugiades, ha arribat a tenir unes dimensions incomparablement més dramàtiques. És la tragèdia del segle XX, cal esperar que no ho sigui també d’aquest segle que tot just ha començat. 321 BIBLIOGRAFIA 1. Obres de caràcter general sobre la Guerra civil espanyola. AA.VV.: Valencia, capital de la República. Actas del Congreso: La II República, una esperanza frustrada. F. Alfons el Magnànim, 1987. AA.VV.: La Guerra Civil. Historia 16, 1986, 24 vols. AA.VV.: La Guerra civil española. Una reflexión moral 50 años después. Planeta, Barcelona, 1986. AA.VV.: La Guerra civil española 50 años después. Labor, Barcelona, 1986. AA.VV.: La Guerra de España, 1936-1939. El País, Madrid, 1986. AA.VV.: Jornades sobre la Fi de la Guerra Civil, 1936-1939. Actes de les Jornades celebrades a Olot els dies 5 i 6 de febrer de 1999. Pròleg de Josep Benet. Girona, 2001. ABELLA, R.: La vida cotidiana durante la guerra civil: la España Republicana. Barcelona, Planeta, 1975. -: La vida cotidiana durante la guerra civil: La España nacional. Planeta, Barcelona, 1978. AROSTEGUI, J. “La República en guerra y el problema del poder”, a Studia Historica. Historia contemporánea, Salamanca nº 4, 1985. AROSTEGUI, J. et alii. Historia y memoria de la Guerra Civil. Consejo de Cultura, Valladolid, 1988. BAHAMONDE MAGRO, A.: Así terminó la guerra civil. Marcial Pons, Madrid, 1999. BOLLOTEN, B.: La Guerra Civil española: revolución y contrarrevolución, Madrid, Alianza, 1989. BRICALL, J. M.: Política econòmica de la Generalitat (1936-1939). Edicions 62, 1970, 2 vols. BROUE, P.: La revolución española (1931-1939), Barcelona, Península, 1977. 322 CARDONA, G.: “Guerra o revolución: una polémica”, en Anales de Historia Contemporánea, Alicante-Murcia, nº 7 (1988-1989). CARR, R.: Estudios sobre la República y la guerra civil española. Madrid, Sarpe, 1985. -: La tragedia española. La guerra civil en perspectiva. Madrid, Alianza, 1986. CRUELLS, M.: La societat catalana durant la guerra civil. Crònica d’un periodista polític. Edhasa, Barcelona, 1978. FRASER, R.: Recuérdalo tú y recuérdalo a otros. Historia oral de la guerra civil española. Barcelona, Crítica, 1979, 2 vols. GARCÍA-NIETO PARÍS, M.C.: Guerra civil española, 1936-1939. Barcelona, Salvat, 1982. JACKSON, G.: Breve historia de la guerra civil. Crítica, Barcelona, 1986. -: La República española y la guerra civil (1931-1939). Orbis, Barcelona, 1985. MORADIELLOS, E.: La perfidia de Albión. El Gobierno británico y la guerra civil española. Siglo XXI, Madrid, 1996. ORDUÑA PRADA, M.: El Auxilio Social (1936-1940). La etapa fundacional y los primeros años. Escuela Libre Editorial, Madrid, 1996. PEIRÓ, J.: Perill a la reraguarda. Alta Fulla, Barcelona, 1987. PRESTON, P.: La guerra civil española, 1936-1939. Plaza y Janés, Barcelona, 1987. -: Revolución y guerra en España, 1931-1939. Alianza, Madrid, 1986. -: Franco “Caudillo de España”. Grijalbo, Barcelona, 1994. ROMERO, L.: El final de la guerra. Ariel, Barcelona, 1976. SÁNCHEZ ASIAÍN, J.A.: La Banca española en la guerra civil, 1936-1939. Real Academia de la Historia, Madrid, 1992. 323 THOMAS, H.: La guerra civil española, 1936-1939. Grijalbo, Barcelona, 1981 (7ª ed.) 2 vols. TUÑÓN DE LARA, M., GARCÍA-NIETO, M. C.: “La Guerra Civil”, a Historia de España, Labor 1982, Barcelona, 1982. VILAR, P.: La guerra civil española. Crítica, Barcelona, 1986. 2. Obres sobre la situació a Comunitats, províncies i municipis durant la Guerra civil espanyola. Andalusia BRAOJOS GARRIDO, A. et alii.: Sevilla, 1936: sublevación fascista y represión. Muñoz Moya y Montraveta, Sevilla, 1990. GIBSON, I.: Queipo de Llano. Sevilla verano de 1936. Grijalbo, Barcelona, 1986. MORENO GÓMEZ, F.: La Guerra Civil en Córdoba (1936-1939), Alpuerto, Madrid 1986 (2 a ed.). Astúries DE BLAS, J. A., et alii.: Historia General de Asturias. Silverio Cañada, Gijón, 1978. Guerra Civil en Asturias. Periódicos de los dos bandos. [ reprodueix els diaris Región (1936-1937), La Prensa (1936), El Noroeste (1936), El Comercio (1936) i Avance (1936)], Oviedo, 1981. Cantàbria SAIZ VIADERO, J. R.: Crónicas sobre la Guerra Civil en Santander. Diputación, Santander, 1979. Castella-La Manxa AA.VV.: Historia de Ciudad Real, Caja de Castilla-La Mancha, Toledo, 1993. 324 ALÍA MIRANDA, F.: “Ciudad Real durante la Guerra Civil: problemas en la vida de una capital de retaguardia.” Villa Real 1255, Ciudad Real, nº 1, 1989. BAYO, J.: “Ciudad Real en 1939, fin de una contienda”, a Lanza, Ciudad Real, extra Feria, agost 1989. BERMÚDEZ, A.: República y Guerra Civil. Manzanares (1931-1939). Ciudad Real, Diputación, Biblioteca de Autores Manchegos, 1991-1992, 2 vols. FUSTER RUIZ, F.: “Albacete en el período 1936-1939”, a Historia de Albacete y su Caja de Ahorros, 1833-1985. Caja de Ahorros de Albacete, Albacete, 1985. MADRID i MEDINA, A.: Valdepeñas. Instituto de Estudios Manchegos, Ciudad Real, 1981. MALDONADO i COCAT, R. J.: Almagro, cabeza de la Orden y Campo de Calatrava. Instituto de Estudios Manchegos, Ciudad Real, 1979. “La Provincia de Ciudad Real (II): Historia.” Biblioteca de Autores Manchegos, Diputación, Ciudad Real, 1992. SÁNCHEZ SÁNCHEZ, I.: Castilla-La Mancha en la época contemporánea (18081939). Servicio de Publicaciones de la Junta de Comunidades de Castilla-La Mancha, Toledo, 1986. “La Situación en la provincia de Ciudad Real: documentos XIX y XX.” Cuadernos de la Guerra Civil, núm. 5, Madrid 1989. Catalunya AA.VV.: La Guerra civil a les comarques gironines. Quaderns del Cercle, núm. 2, Girona, 1986. ALBAREDA, J. et alii.: Manlleu. Aproximació a la història, l’entorn, l’economia i l’estructura territorial. Ajuntament, 1990. -: Història d’Osona. Eumo, Vic, 1984. 325 ALQUÉZAR, R.: L’Ajuntament de Barcelona en el marc del Front d’Esquerres. Columna, Barcelona, 1986. AMAT i TEIXIDOR, J.: República i Guerra Civil a Calella, 1931-1939. Caixa d’Estalvis Laietana, Mataró, 1994. ANGUERA i NOLLA, P.: “Reus durant la guerra civil”. Diari de Tarragona, 18-28 d’octubre de 1986. ANTON i CLAVÉ, S.: “Revolta i vida quotidiana a Vila-Seca durant la guerra”. Diari de Tarragona, 4 i 10 d’octubre de 1986. ARNABAT i MATA, R.: La gent i el seu temps. Història de Santa Margarida i els Monjos. Ajuntament, Barcelona, 1993. ARXER i BUSALLEU, J.: La guerra civil a Arenys de Mar. Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Barcelona, 1999. BENAULT, J. M. et alii.: La República i la Guerra Civil. Sabadell 1931-1939. Ajuntament, Sabadell 1986. BERLINAS i MACH, J. M.: La guerra civil a Figueres, 1936-1939. Editorial Empordà, Figueres, 1986. CAIRETA, E.: La Guerra Civil a Santa Coloma de Farners. Centre d’Estudis Salvetans, Santa Coloma de Farners, 1991. CALVET i GIMENO, M. : Salàs de Pallars 1936-1939, tres anys dins la història d’un poble. Virgili i Pagès, Lleida, 1987. CAMPS FERNÁNDEZ, O., CASTILLO GARCIA, S.: La Guerra Civil a Ripoll: 19361939. Ajuntament, Ripoll, 1994. CARLES UTSET, F.: “La reraguarda a Girona”. A Guerra civil i franquisme. Seixanta anys després, Ajuntament, Blanes, 2000. 326 CARRERAS GARCÍA M., RUÍZ TOSSAS, H.: La República i la Guerra Civil a Santa Coloma de Gramenet. Ajuntament, Badalona, 1986. CIRERA i SALÓ, M.: “La Guerra civil a Salou”. Estudis de Salou, núm. 1, 1996. CLARA, J.: Vida de reraguarda durant la guerra civil. Per una moral nova.” Revista de Girona, núm. 130, setembre-octubre, 1988. COLOMÉ FERRER, J., SOLER BECERRO, R.: Revolució i guerra a Vilafranca (1936-1939). Ajuntament, Vilafranca del Penedès, 1986. COLOMER i ROVIRA, M.: Guerra Civil i Revolució a Argentona (1936-1939). La problemàtica en la reraguarda. Edicions argentonines, Argentona, 1990. DUARTE, A. et alii: Història de la Catalunya Contemporània. Pòrtic, Barcelona, 1999. DUCH PLANA, G..: “Constantí durant la guerra civil”. Estudis de Constantí, núm. 3, 1987. FONALLERAS, J. M.: La guerra civil a les comarques gironines 1936-1939. Cercle d’Estudis Històrics i Socials. Girona, 1986. FONTQUERNI, E., RIBALTA, M.: L’ensenyament a Catalunya durant la guerra civil. El CENU. Barcanova, Barcelona, 1982. GARRIGA i ANDREU, J.: Revolta i guerra civil a la Garriga (Vallès Oriental) 19361939. l’Aixernador, Argentona, 1986. GARRIGA i ANDREU, J., et alii.: Granollers, 1936-1939: Conflicte revolucionari i bèl·lic. El Racó del Llibre de Text, Vilassar de Mar, 1989-1990. GELABERTÓ i ORUÉ, J. C.: Revolució Liberal i Guerra Civil a la Marina de la Selva. Caixa d’Estalvis Laietana, Mataró, 1991. Història de Barcelona. Ajuntament, Barcelona, 1990. JIMÉNEZ, A.: La Guerra Civil a Sant Feliu de Guíxols. Ajuntament, Sant Feliu de Guíxols, 1995. 327 MANENT i SERGINOSA, P.: La Guerra Civil a l’Aleixar, 1936-1939. Rafael Dalmau, Barcelona, 1994. MANTÉ i BARTRA, M.: La problemàtica de la Segunda República a través del estudio de una situación concreta: el Mataró de los años treinta. Rafael Dalmau, Mataró 1977. MASDEU i GUITERT,J., VERNET BORRÀS, C.: Aproximació a la història recent de la Selva de Mar: la guerra civil 1936-1939. MATAS i BALAGUER, J. et alii.: La Revolució i la Guerra Civil a La Bisbal, Ajuntament, La Bisbal 1990. MAYAYO, A.: La Conca de Barberà 1890-1939: de la Crisi agrària a la Guerra civil. Centre d’Estudis de la Conca de Barberà, Tarragona, 1986. MUÑOZ i HERNÁNDEZ, P.: “Apunts sobre la Guerra civil a Flix”. Centre d’Estudis Comarcals de la Ribera de l’Ebre, núm. 10, desembre 1995. NAVARRO, R.: L’educació a Catalunya durant la Generalitat. 1931-1939. Edicions 62, Barcelona, 1979. NEL·LO, O.: “El govern local a les comarques gironines durant els primers mesos de la Guerra civil i la Revolució (juliol-desembre 1986)”. A La Guerra civil a les comarques gironines (1936-1939). Quaderns del Cercle núm. 2, Girona, 1986. PAGÈS, P.: La guerra civil espanyola a Catalunya 1936-1939. Llibres de la Frontera, Barcelona, 1987. PELEGRÍ, A.: Catalans entre la falç i les fletxes. Oikos-Tau, Barcelona, 1996. PERNAU, J. Diari de la caiguda de Catalunya. Ediciones B, Barcelona, 1989. PIQUÉ, J.: La crisi de la reraguarda. Revolució i guerra civil a Tarragona (19361939). Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Barcelona, 1998. 328 -: L’assistència social i hospitalària a Tarragona durant la guerra civil 1936-1939. Diputació, Tarragona, 1997. PIQUÈ, J., SÁNCHEZ CERVELLÓ, J.: Guerra Civil a les comarques tarragonines. Cercle d’Estudis Històrics i Socials del Camp de Tarragona, Tarragona, 1999. PONS VIVES, J.: Revolució i guerra a la Granada del Penedès: 1936-1939. Llibres de l’Índex, Barcelona, 1993. PRATS i ARMENGOL, F.: La ciutat de Tremp durant la 2 República i la Guerra Civil. Rafael Dalmau, Barcelona, 1990. “Riudoms: notes entorn la vida quotidiana”. Centre d’Estudis Riudomencs, núm. 80, juliol-agost, 1986. SALICRU i PUIG, M.: Crònica del temps de guerra a Mataró (1936-1939). Museu Arxiu de Santa Maria, Mataró, 1989. SALLÉS, A.: Quan Catalunya era d’esquerres. Edicions 62, Barcelona, 1986. SOBREQUÉS, J.: Història contemporània de Catalunya. Columna, Barcelona 1998. SUBIRATS PIÑANA, J.: Tortosa, front de guerra. Columna, Barcelona, 1996. -: Evocacions 36-38: la guerra civil des de Tortosa, J.S.P. Tarragona, 1989. TEIXIDÓ i ESTANY, T.: Maria Rosa, una història calellenca (1931-1938). Agrupació local del PSC-PSOE, Calella, 1989. TÉRMENS, M. Revolució i Guerra Civil a Igualada (1936-1939). Ajuntament, Barcelona, 1991. “Testimonios de la guerra a Sant Carles de la Ràpita”. Diari de Tarragona, 27 de setembre i 3 d’octubre de 1986. UCELAY DA CAL, E.: La Catalunya populista. Imatge, cultura i política en l’etapa republicana (1931-1939). La Magrana, Barcelona, 1982. 329 VALLÉS, E.: Història Gràfica de la Catalunya Autònoma: la guerra 1936-1939. Edicions 62, Barcelona, 1976. VILLAROYA, J. Revolució i guerra civil a Badalona, 1936-1939. Ajuntament, Badalo na, 1985. -: “La vida a la reraguarda”. A Història, Política, Societat i Cultura dels Països Catalans, Barcelona, 1999. VINYES, R.: La Catalunya Internacional. El frontpopulisme en l’exemple català. Curial, Barcelona, 1983. Comunitat de Madrid AROSTEGUI, J., MARTÍNEZ, J.A.: La Junta de Defensa de Madrid: noviembre 1936abril 1937. Madrid, Comunidad de Madrid, 1984. El Consejo Nacional de Defensa: marzo de 1939. Fundación Salvador Seguí, Madrid, 1989. Extremadura VILA IZQUIERDO, J.: Extremadura: la Guerra civil. Universidad, Badajoz, 1983. Mallorca MASSOT i MUNTANER, J.: La guerra civil a Mallorca. Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Barcelona, 1976. Melilla Memoria histórica de la Segunda República Española en Melilla (1931-1936). Estudio introductorio de Eloy Martín Corrales. Consejería de Culñtura. Melilla, 2000. Navarra JIMENO JURIO, J. M.: “La República y la Guerra Civil en Navarra”. Langaiak, núm. 1, octubre 1982. 330 País Valencià BOSCH, A.: Ugetistas y libertarios. Guerra civil y revolución en el País Valenciano (1936-1939). Valencia, Fundació Alfons el Magnànim, 1983. LLORENS, C.: La guerra en Valencia y en el frente de Teruel. F. Torres, València, 1978. QUILIS TAURIZ, F.: Revolución y guerra civil: las colectividades obreras en la provincia de Alicante 1936-1939. Instituto de Cultura Juan Gil-Albert, Alicante, 1992. RAMOS, V.: La Guerra Civil en Alicante. Biblioteca alicantina, Alicante, 1973. País Basc AA.VV.: La Guerra Civil en el País Vasco: 50 años después. Universidad del País Vasco, Bilbao, 1987. ANASAGASTI, I. i SAN SEBASTIÁN, K.: Los años oscuros. El Gobierno Vasco. El exilio (1937-1941). Txertoa, San Sebastián, 1985. BACIGALUPE, C.: Pan en la guerra: crónica de la vida cotidiana en el Bilbao de la guerra civil: julio 1936-junio de 1937. Laga, Bilbao, 1997. CHIAPUSO, M.: El gobierno vasco y los anarquistas. Bilbao en guerra. Txertoa, San Sebastián, 1978. “Especial aniversario, 40 años de Gobierno Vasco”. Berriak, núm. 4, octubre 1976. EYARA, J.: Historia de Euskal Herria. Ediciones Vascas, San Sebastián, 1986. GARCIA DE CORTAZAR, F. i MONTERO, M.: Diccionario de Historia del País Vasco. Txertoa, San Sebastián, 1983. GRANJA SAINZ, J. L. de la: República y Guerra Civil en Euskadi: del Pacto de San Sebastián al de Santoña. Instituto Vasco de Administración Pública, Oñati, 1990. -: “El nacionalismo vasco ante la Guerra Civil”. A La Guerra Civil en el País Vasco 50 años después. Universidad del País Vasco, Bilbao 1987. 331 “La Guerra Civil en Irún”. Boletín de Estudios del Bidasoa, núm. 3 desembre 1986. Historia General de la Guerra Civil en Euskadi. Haranburu-Naroki, San SebastiánBilbao, 1979-1982, 8 vols. JEMEIN, C. de: El Primer Gobierno Vasco. Alderdi, Bilbao, 1987. JIMÉNEZ DE ABERASTURI, L. Mª.: La guerra en Euskadi. Plaza y Janés, Barcelona, 1979. El primer Gobierno Vasco. Gobierno Vasco, Vitoria-Gasteiz, 1986, 3 vols. TUÑÓN DE LARA, M.: “Guerra Civil española y guerra en el País Vasco”. A La Guerra Civil en el País Vasco 50 años después. Universidad del País Vasco, Bilbao 1987. 3. Estudis específics sobre la situació de la població refugiada o exiliada. AA.VV.: “Niños vascos evacuados a Gran Bretaña 1937-1941”. Ernaroa, núm. 4, mayo, 1991. AA.VV.: Congreso sobre el impacto de la Guerra civil española y el exilio español. Actas. Ed. do Castro, A Coruña, 1991. ALDECOA, J. R.: Los niños de la guerra. Anaya, 1983. ALONSO CARBALLÉS, J. J.: “Histoire et mémoire: l’éxode de enfants basques en France et en Bélgique”. A Enfants de la guerre civile espagnole. Vécus et representations de la génération née entre 1925 et 1940. París, 11, 12 et 13 décembre 1997. ANGOUSTURES, A.: “Les refugiés espagnols en France de 1945 à 1981”. Revue d’histoire moderne et contemporaine, 44-3, juliol-setembre 1997. -: “Transmissions familiales chez les enfants de réfugiés politiques espagnols”. A Enfants de la guerre civile espagnole. Vécus et representations de la génération née entre 1925 et 1940. París, 11, 12 et 13 décembre 1997. 332 ALTED VIGIL, A.: “Las consecuencias de la Guerra Civil española en los niños de la República: de la dispersión al exilio”. Espacio, Tiempo y Forma, Serie V, Hª Contemporánea, t. 9, 1996. Arasa, D.: Exiliados y enfrentados: los españoles en Inglaterra de 1936 a 1945. Ediciones La Tempestad, Barcelona, 1995. ASTIGARRA, A.: “Evacuaciones y exilios vascos”. Muga, núm. 71. La Belgique et la guerre civil espagnole. Col·loque organisè par la Revue belge d’histoire contemporaine, Bruxelles, 1987. BORRÀS i DOLERA, M.: Refugiats/des (1936-1939). Quaderns de la Revista de Girona, Girona, 2000. CAMPS i GIRÓ, A.: Refugiats de guerra a Granollers i al Vallès Oriental”. A Granollers 1936-1939: conflicte revolucionari i bèl·lic. El Racó del Llibre de Text, Vilassar de Mar, 1989-1990. CLAVIJO, J.: La població refugiada a Olot durant la Guerra civil (1936-1939). El Bassegoda, Olot, 1997. -: “La legislación catalana sobre refugiados de guerra durante la Guerra civil”. Hispania, núm. 202, 1999. -: “La Comissió Consultiva d’Ajut als Refugiats en el context de la desfeta”. Actes de les Jornades sobre la fi de la Guerra civil. Alzamora, Girona, 2001. CRUZ, J. I.: Las colonias escolares valencianas 1906-1936: un ejemplo de renovación educativa. Institut de la Joventut, València, 1991. DÍAZ ESCULIES, D.: Entre filferrades. Un aspecte de l’emigració republicana dels Països Catalans (1939-1945). La Magrana, Barcelona, 1993. 333 DUARTE, A.: “< IN MEMORIAM> Guerre et adolescence dans la mémoire de Gabriel Ferrater”. A Enfants de la guerre civile espagnole. Vécus et representations de la génération née entre 1925 et 1940. París, 11, 12 et 13 décembre 1997. Emigración y exilio españoles en Francia, 1936-1946. Josefina Cuesta y Benito Bermejo, coords. Eudema, Madrid, 1996. FABRE, J.: “Els refugiats de la Guerra civil a Catalunya”. L’Avenç, 1983. FORRELAD i VIVES, F.: “Els refugiats a Sabadell durant la Guerra civil, 19361939”. Arraona, 4, III Època, primavera 1989. GARCÍA SANZ MARATEGUI, A.: “La población vasco-navarra entre 1930 y 1960: los efectos de la guerra y los cambios demográficos”. Gerónimo de Uztariz, núm. 4. LABAJOS PÉREZ, E., VICTORIA GARCÍA, F.: Histoire des enfants de la Guerre Civil exilés en Belgique 1936-1939. Editions Vie Ouvriere, Bruxelles, 1994. LEGARRETA, D. The Guernica generation. Basque refugee children of the Spanish Civil War. University of Nevada Press, Reno 1985. -: “Basque refugee children as expatriates: political catalyst in Europa and America”. A William A. Douglas (ed.): Basque Politics: a case study in ethinic nationalism, University of Nevada, Reno, 1985. MACDONALD, N.: Homage to the Spanish exiles: voices fron the Spanish Civil War. Insight Books, Nova York, 1987. MARQUÉS, P.: Les enfants espagnols refugiés en France (1936-1939). Paris, 1993. MARQUÉS, S.: L’exili dels mestres (1939-1975). Universitat, Girona, 1995. -: “Les colonies escolars”. A Actes del Col·loqui Universitari Artur Martorell, educador del nostre temps. Universitat de Barcelona, 20, 21 i 22 d’octubre de 1994. PONS PRADES, E.: Las guerras de los niños republicanos (1936-1995). Compañía Literaria, Madrid, 1997. 334 ROS NICOLAU, J., TURRÓ VENTURA, X.:”Els refugiats de la guerra civil al Gironès i el Pla de l’Estany”. A Guerra civil i franquisme, seixanta anys després, Blanes, 2000. RUBIO, J.: La emigración de la guerra civil de 1936-1939. Historia del éxodo que se produce con el fin de la segunda República española. San Martín, Madrid, 1977, 3 vols. SERRANO, A.: Éxodos. Crítica, Barcelona, 1989. SOLDEVILA ORIA, C.: La Cantabria del exilio: una emigración olvidada, 1936-1975. Universidad de Cantabria, 1998. SORIANO, A.: Historia oral del exilio republicano en Francia. Crítica, Barcelona, 1989. VERGÈS, P.: Les colònies escolars de l’Ajuntament de Barcelona. Edicions del Mall, Barcelona, 1979. YOUNES, E.: “Les enfants de la débâble: visions de guerre et traumatismes”. A Enfants de la guerre civile espagnole. Vécus et representations de la génération née entre 1925 et 1940. París, 11, 12 et 13 décembre 1997. 4. Obres de consulta sobre els efectes de les guerres del segle XX en la població. AA.VV.: Refugees and international relations. University, Oxford, 1990. AA.VV.: L’Emigration politique en Europe aux XIX et XX siècles. Actes du colloque organisé per l’École française de Rome. École française, Roma, 1991. BEN, W. i GRAML, H.: Europa después de la Segunda guerra mundial, 1945-1982. Siglo XXI, Madrid, 1986. BRAMWELL, A. C.: Refugees in the age of total war. Londres, 1988. CABRERA, J., MARTIN, A.: Europa 1945-1990. Fundación Pablo Iglesias, Madrid, 1992. 335 Children in war. Documents relating to the British Home Front, 1939-1945. Imperial War Museum, Londres, 1995. CORWELL, R. D.: World History in the Twentieh century. Longman, Londres, 1987. DAMIAN LOESCHER, G.: Refugees movements and international security. Londres, 1992. “Die Jüdische Emigrations aus Deutschland: 1933-1941: 60 exemplarische Biographien”. Deutsche Bibliothek, Frankfurt am Main,1986 DOBSON, CH.: The cruellest night: Germany’s Dunkirk and the sinking of the Wilhem Gustloff. Hodder and Stoughton, Londres, 1979. Exils et migration: Italiens et Espagnols en France, 1938-1946. Harmattan, París, 1994. Goodnight Children everywhers. Memories of evacuation in world war II. Pam Schweitzer, Londres, 1990. HAKOVIRTA, H.: This world conflict and refugeism: dimensions, dynamics amd trend. Helsinki, 1986. Jay, M.: Permanent exiles: essays on the intellectual migration from Germany to America. Columbia University Press, New York, 1986. KIM, S.: Refugees in the Cold War. University, Lund, KUHNHARDT, L.: Die Fluchtlingsfrage als Weltordmungsproblem. Viena, 1984. MELANGES LOEWY, E.: Ruckkehor aus dem Exil: Emigraten aus Dritten Reich in Deutsland nach 1945. Múnic, 1990. ROBERT MARRUS, M.: Les refugiés europeens au XX s. A. Colin, París, 1986. “La situación de los refugiados en el mundo”. Alianza, Madrid. (Anuari editat per l’ACNUR des de 1995). THORWALD, J.: Flight in the winter. Fred Wieck, Londres, 1953. 336 TURNER, H. A.: Germany from Partition to Reunification. Yale University Press, Londres, 1992. WINZER, F.: Geschichter der Emigration in Europa. Berlin, 1986. 5. Obres de recopilació de fonts i bibliografies. AA.VV.: Historia y memoria de la guerra civil. Encuentro en Castilla y León. Actas. Salamanca, 24-27 de septiembre de 1986. Junta de Castilla y León, Valladolid, 1988. AA.VV.: 50 aniversario de la Guerra civil. Fondos bibliográficos sobre la II República, la Guerra civil y el franquismo en Aragón. Cortes de Aragón, Zaragoza, 1989. BASURTO, P. et alii.: Catálogo del Archivo de M. de Irunjo: Guerra y Exilio (19361981). San Sebastián, 1981. “Bibliografia de la Guerra Civil” a Aportes, núm. 8, Zaragoza, 1988. DÍAZ-PLAJA, F.: La Guerra de España en sus documentos. Sarpe, Madrid, 1986. DÍEZ DE LOS RÍOS SAN JUAN, M. T. Inventari de la documentació de la Generalitat de Catalunya al Archivo Histórico Nacional, sección Guerra Civil. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Lleida, 1992. -: “Fondos del Archivo Histórico Nacional,sección Guerra Civil (Salamanca)”. A Materiaux pour l’histoire de notre temps, núm. 3, 1985. DREYFUS-ARMAND, G.: “Historiographie des premières annés de l’exil espagnol et état de la questions”. A Exils et émigrations hispaniques au XX siècle, núm. 1, Centre de recherches hispaniques, París, 1994. FERNÁNDEZ HIDALGO, A. M., REMÓN RIPALDA, M. J.: “Fondos documentales sobre la guerra civil y postguerra española conservados en el Archivo del Ministerio de Justicia”, a Boletín de Anabad, núm. 3-4, Madrid, 1986. 337 FUNDACIÓN PABLO IGLESIAS: Catálogo de los archivos de guerra civil de las Comisiones Ejecutivas del Partido Socialista Obrero Español y de la Unión General de Trabajadores. Fundación Pablo Iglesias, Madrid, 1988. GARCÍA DURÁN, J.: La guerra civil española: fuentes (archivos, bibliografía y filmografía). Crítica, Barcelona, 1985. GRANJA SAINZ J.L. de la.: “Medio siglo de bibliografía sobre la Guerra Civil en el País Vasco (1936/37-1987)”. A La Guerra Civil en el País Vasco 50 años después. Universidad del País Vasco, Bilbao 1987. -: “Archivo de la Guerra Civil de Salamanca. Un Archivo histórico fundamental para la República y la Guerra en Euskadi”. Cuaderno de Sección Historia-Geografía. Centro de Documentación de Historia Contemporánea del País Vasco, San Sebastián, 1984. HORNA, K. Fotografías de la guerra civil española (1937-1938). Ministerio de Cultura, Madrid, 1992. JIMÉNEZ DE ABERASTURI, J. C.: “Archivos y fuentes documentales para la historia de la Guerra Civil en Euskadi”. A La Guerra Civil en el País Vasco 50 años después. Universidad del País Vasco, Bilbao 1987. -: “Bibliografía sobre fuentes, guías e inventarios de la Guerra Civil”. A La Guerra Civil en el País Vasco 50 años después. Universidad del País Vasco, Bilbao 1987. MEDLICOTT, W. N., DAKIN, D.: Documents on British Foreign Policy, Serie 2ª, vol. XXVII, Western Pact Negotiations: Outbreak of the Spanish Civil War June 1936January 1937. HMSO, Londres, 1979. RODRÍGUEZ MUÑOZ, J.: Colección de textos y documentos para la historia de Asturias. Silverio Cañada, Gijón, 1990. SÁNCHEZ RECIO, G. i SANTACREU SOLER, J. M.: “La Causa General, fuente para el estudio de la rebelión y la guerra civil” a Arbor, núm. 491-492, Madrid, 1986. 338 SANTACREU SOLER, J. M. “La historiografía de los aspectos económicos de la Guerra Civil española”, a Hispania, núm. 176, Madrid, 1990. VARGAS ALONSO, F. M. et alii. Inventario de Fondos documentales vascos en el Archivo Histórico Nacional, sección guerra civil de Salamanca. Prólogo de J. L. de la Granja. Departamento de Cultura del Gobierno Vasco, Bergara, 1995. 339 FONTS EMPRADES 341 FONTS EMPRADES Arxiu Històric de Catalunya FONTS DOCUMENTALS Lligall 279/1. Correspondència dels consells municipals i la Generalitat sobre la situació de la població refugiada. Inventari 1.4124 fins 1.4132. Comptabilitat. Avenços reintegrables de la Generalitat per als municipis en concepte de despeses efectuades pel sosteniment de la població refugiada. Municipis que han tingut un subsidi de 2 pessetes diàries d'acord amb l'Ordre del Departament de Finances de la Generalitat, que elabora el servei d'Assistència Social de l'Oficina Administrativa d'Ajut als refugiats. Arxiu Històric de la Ciutat PUBLICACIONS Ayuntamiento de Barcelona. Conselleria d'Higiene i Sanitat, 1937. Euskadi. 1937-1938 Euzkadi en Cataluña, 1936-1937. La Humanitat Solidaridad Obrera Arxiu Històric de Girona Fons Diputació. Comissaria delegada de la Generalitat Lligalls 4.125 i 4.126. Refugiats als municipis.Factures pagades pels consells municipals. Lligals 4.164 fins 4.168. Despeses de guerra: factures presentades pels municipis per despeses pel sosteniment dels refugiats de guerra. Relació de refugiats per municipis. 4.181 fins 4.203. Refugiats de guerra per municipis. Lligalls 4.253 fins 4.282.Llibre de Resolucions. Assumptes Generals. Oficis sobre refugiats als municipis.Documentació de 1932 a 1939. Lligall 4.264.-0. fins 4.264-4. Govern civil i Ordre Públic. Oficis municipals sobre refugiats. Lligall 4.284. Oficis de la Comissaria Delegada. Sanatoris d'assistència. Lligall 4.285. Correspondència de la Comissaria Delegada. Nomenaments. Lligall 4.288. Beneficiència. Hospital de Refugiats. Lligall 4.316. Beneficiència. Hospital de Refugiats. Lligall 4.346. Factures i ordres de pagament. 343 Arxiu Municipal de l'Ajuntament de Barcelona FONTS DOCUMENTALS Llibre d'Actes de la Comissió de Govern Regidoria d'Assistència Social 31.12.1936. vol. VII. Cedint el Parc de la Ciutadella per a Ajut Infantil de Reraguarda per a festival infantil. Adquisició de llotges en la Setmana Pro Infant. 7.01.1937. Autoritzar la Comissió de Regidors (CR) per a la festa de clausura de la Setmana Pro Infant. 28.01.1937. Cedint Palau de Belles Arts a SRI. 27.05.1937. Accedint instància Pere Cardona sol·licitant Parc de la Ciutadella per festival a profit d'Euskadi. Posant quantitat a disposició del Cap de Servei Tècnic i Edificis Administratius Municipals per les despeses de materials per refugiats. 5.08.1937. Cessió del Palau de Belles Arts a la comissió del 1er. Congrès del SRI. 6.11.1937. Proposicions del a CR del Servei d'Ajut als Refugiats els quals han estat traspassats a l'Ajuntament per la Generalitat. 11.11.1937. Projecte d'organització del Servei Municipal d'Ajut als Refugiats. 25.11.1937. L'Ajuntament es fa càrrec dels menjadors populars. Autorització al delegat dels Serveis d'Ajut als Refugiats a formar equips pels mateixos per desbrossar els boscos de l'Ajuntament. 2.12.1937. Imposar multa per arranjament d'ascàcies a D.L., president del la Comissió dels Refugi del c/ Nàpols. 9.12.1937. Petició de la Creu Roja a la Comissió d'Assistència Social (AS). 23.12.1937. Posar quantitat a disposició de la CR d'Assistència Social per a l'adquisició de joguines per als infants dels establiments d'assistència social. 30.12.1937. Cessió del Palau Nacional a la comissió de la Generalitat pro Setmana de l'Infant per a festival. Augmentar la quantitat de l'acord del 23 passat. Assabentat de la Comissió Permanent de la CR d'AS, cedint el Teatre Olimpia per festival. Destinant quantitat per continuació de les obres de reforma de la colònia Martorelles. Regidoria de Proveïments 2.12.1936. Posant quantitat per despeses de queviures del magatzem del c/ Roger de Flor. 1.11.1936. Posant quantitat per a Martínez Cuenca, regidor president de la CR d'AS per despeses de queviures amb motiu de l'aiguat del refugi de Sagrera. 4.11.1936. Projecte d'organització dels Serveis Municipals d'Ajut als Refugiats. 25.11.1936. Convocar sessió extraordinària pel tema dels refugiats. 344 23.12.1936. Assabentat de la Comissió Permanent en relació partides del Presupost ordinari prorrogat. Posant quantitat a disposició d'AS per al pagament dels drets de duana sobre llet. Reunió de les CR d'AS i de Governació. Regidoria de Beneficència, asil i bons 7.1.1937. Destinar quantitat per despeses de col·locació de portes del refugi. 14.1.1937. Clausura de la Setmana Pro Infant. 21.1.1937. Instal·lació de vàries cantines a barris per atendre nens refugiats. 28.1.1937. Funcionament de la Casa Joventut Pompeu Gener. 11.2.1937. Comunicar a la Generalitat les despeses fetes per l' Ajuntament per al sosteniment dels refugiats. 18.3.1937. Aprovar despeses de Setmana Pro Infant. 25.3.1937. Comprar llet per establiments d'AS. 8.4.1937. Pagament dels comptes de la Casa d'Assistència President Macià. Pagament dels comptes justificatius del conseller d'AS. 15.4.1937. Proposició dels consellers regidors Bernárdez i Martínez Cuenca en relació les despeses de refugiats de guerra a presentar a la Generalitat. Cessament en el càrrec del mestre del refugi núm. 2 22.4.1937. Posant a disposició del president de la CR d'AS una quantitat per instalar cantines de distribució de llet i altres. 3.6.1937. Destinació de quantitats per a l'adquisició de sabates i altres. 24.1.1937. Aprovació del pagament de comptes pel transport de queviures per a nens refugiats. 1.7.1937. ídem. Autoritzar l'orfelinat Ribas per utilitzar l'edifici de la colònia escolar de Fons (sic) de Sacalns per a instal·lar una colònia infantil. Facultant la compra de queviures i el seu emmagatzamament. 15.7.1937. Comptes justificatius del director d'AS. Comptes justificatius per refugis de guerra. 22.7.1937. Obres a guarderies dels c/ Montcada i Sadurní. 12.8.1937. Encarregar a la CR d'AS i Sanitat Municipal `proposta referent a laplicació de places gratuïtes en balnearis. 19.8.1937. Crèdits a disposició d'AS. Quantitats per despeses dels refugiats de l'ex-convent St. Felip Neri i altres. ídem per refugi de guerra núm. 3 d'Alella. 26.8.1937.Comptes justificatius d'AS. Prendre en compte el decret de la Generalitat sobre refugiats. Acord de concessió de places en balnearis. 9.9.1937. Obres en edificis de la Rambla Jaume Compte per AS. 30.9.1937. Comptes dels regidors d'AS. Pagar llum dels refugis. 7.10.1937. Pagar quantitats per cantines. 345 ídem per despeses de queviures. ídem per refugiats de guerra. 14.10.1937. Comptes justificatius. Facultat la CR d'Hisenda per facilitar setmanalment a CR d'AS quantitats per pa i llenya. Fer gestions per tal que la Generalitat aboni regularment els subsidis per refugiats. Arxiu Municipal de Girona L'Autonomista. 1936-1939. Biblioteca Nacional PUBLICACIONS ABC, 1936-1939. Ahora, 1937-1938. Frente Rojo, 1937-1939. La Voz, 1936-1939. La Vanguardia, 1936-1939. Hemeroteca Municipal de Madrid PUBLICACIONS Actividad. Decenario portavoz del 6º Batallón de Etapas, 1938-1939. Avance. Diario socialista de Asturias, 1936-1937. Boletín de Estadística del Ayuntamiento de Bilbao, 1923-1967. Boletín de Información Social del Ministerio de Trabajo y Asistencia Social, 1930-1938. Boletín Oficial de la Provincia de Guipúzcoa, 1936-1937. Boletín Oficial de la Provincia de Vizcaya, 1936. El Comercio, 1936-1937. La Correspondencia internacional, 1936-1939. Diario de Almería. Periódico independiente, 1936-1939. Diario Oficial del País Vasco, 1936-1937. Elche Rojo, 1938. Euskadi, 1937-1938. Euzkadi en Cataluña, 1936-1937. Euskadi Roja. Órgano oficial del PCE-EPK, 1937-1938. Fragua Social. Órgano de la CNT-FAI de Levante. Portavoz de la CNT, Valencia 19361939. La Gaceta del Norte, 1930-1937. Gaceta de la República, 1939. Heraldo de Castellón. Órgano del Comité Ejecutivo Antifascista, Castellón, 1937-1938. La Hora. Diario de la Juventud, 1937-1939. 346 Irujo y Ollo, Manuel de. A los vascos de América. 1937. La lucha de clases, 1936-1937. El Noroeste, 1936-1937. OCEAR. Periódico quincenal que se reparte gratis a los refugiados, 1937-1938. El Pueblo. Diario republicano de Valencia, 1936-1939. El Pueblo Vasco. Diario independiente, 1936-1937. Solidaridad. Portavoz del comité provincial de Valencia de SRI. Umbral. Semanario de la nueva era, Valencia 1937-1939. Unidad antifascista. Portavoz gráfico de las masas populares de Játiva, 1937-1938. Verdad. Órgano del PC, 1937-1939. La Voz Valenciana. Diario Republicano de Izquierdas, 1936-1939. Yunque. Diario socialista de la mañana, 1937-1939. Servicio Histórico Militar FONTS DOCUMENTALS Tomo 1. Zona Roja Rollo 10 Carpeta nº 4. Proclama del Gobierno de la República al pueblo español con motivo de la evacuación de Bilbao,1937. Rollo 26 Carpeta nº 3. Generalitat de Cataluña. Actas de las reuniones del Consejo de la Generalidad. Rollo 69 Carpeta nº 1. Evacuaciones. De los pueblos correspondientes a la zona de la 1ª Brigada enclavados entre las líneas própias y enemigas, junio 1937. Carpetas 6 a 17. Servicio de etapas. Memoria-Informe de la D ivisión de Etapas, sobre los servicios prestados por unidades dependientes de ella (octubre-noviembre de 1938). Carpeta nº 6. Abastecimiento. Informe sobre el abastecimiento de la provincia de Santander, agosto 1937. Carpeta nº 7. Alocuciones. Con motivo de la pérdida de Bilbao, junio 1937. Rollo 95 Carpeta nº 2. Evacuaciones. Escritos de la 4ª y 6ª compañías sobre este asunto, junio -julio 1938. Rollo 233 Carpeta nº 13. Policía y vigilancia. Instrucciones para los Puestos del casco de Madrid. Carpeta nº 14. Proclamas. A todas las secciones y militantes sobre la ayuda a Madrid, 14 de abril 1937. 347 Rollos 265 a 263 Gobierno de Euskadi. Servicio de Información. Rollo 240 Carpetas 42 a 59. Gobierno de Euskadi. Rollo 273 Carpeta nº 12. Ministerio de Sanidad. E xposición de la labor del Ministerio de Sanidad y Asistencia Social, 1937. Rollo 275 Carpeta 8. Listas de famílias evacuadas al extranjero, julio-septiembre de 1937. Rollo 277 Carpeta nº 6. Estadística. Gráfico demostrativo del volumen de toneladas de diversos artículos y su importe en pesetas aportado por el Comité español del Fondo de Solidaridad Internacional a localidades de la zona leal. Hasta febrero de 1938. Rollo 278 Carpeta nº 7. Prensa. Recortes de prensa sobre solidaridad y declaraciones extranjeras en favor de la República, junio-diciembre 1937. Rollo 289 Carpeta nº 1. Hogar del combatiente catalán en Madrid. Nova Catalunya, números 7, 8 y 9 (julio-septiembre 1937). Catalunya, nº 1, diciembre 1938, Hogar del combatiente catalán en Valencia. Rollo 303 Carpetes 1 a 5 i nº 9. Ayuda. Periódico editado por el SRI de Madrid, agosto-diciembre 1936. Rollos 309 a 311 CNT. Órgano de la CNT de Madrid, octubre de 1936 a 1939. Rollos 311 i 312 Confederación. Órgano provincial de la CNT de Múrcia,1936-1939. Rollo 317 Carpeta nº 2. Diario de Albacete. Órgano de la Unificación Marxista. Portavoz de la clase trabajadora, 1937-1939. Rollo 320 Carpeta nº 4. Eco de Jaén. Diario de Izquierdas del Frente Popular de Jaén, 1936-1939. 348 Rollo 321 Carpeta nº 2. Euskadi, julio 1938. Rollos 331 a 334 Heraldo de Madrid. Diario de la noche, 1936-1939. Rollos 347 a 350 El Mercantil Valenciano. Diario republicano de izquierdas, 1936-1939. Rollo 361 Carpeta nº 4. OCEAR. Periódico quincenal que se reparte gratis a los refugiados, 1937-1938. Rollo 366 Carpeta nº 6. El Refugiado. Periódico gratuito defensor de los refugiados de Andalucía. Martos, 1939. Carpeta nº 7. República. Periódico editado en Santander, julio-agosto 1937. Rollo 372 Carpeta nº 10. Socorro Rojo. Órgano de solidaridad. Alicante, 1937-1938. Rollo 374 Carpetas nº 6, 7. Solidaridad. Boletín provincial del SRI de Madrid, 1937-1939. Rollo 409 Carpeta 6. Comités de Vecinos. Órgano del Comité Central de Comisiones de Vecinos, Madrid 1937. Rollo 412 Carpeta nº 6. SIAS. Portavoz de la Consejería de Sanidad y Asistencia Social de la Generalitat de Cataluña, Barcelona junio-julio 1937. Rollo 418 Carpeta nº 3. "Cien refugiados inactivos representan una pérdida de 1000 ptas diarias". Ministerio de Trabajo y Asistencia Social "El pueblo acogedor dá cama y comida al refugiado". Ministerio de Trabajo y Asistencia Social "El refugiado aporta voluntario su trabajo". Ministerio de Trabajo y Asistencia Social Rollo 419 Carpeta nº 7. "Pro Semana del Niño. 1938. Ayuda con tu donativo a comprar juguetes".Ministerio de Instrucción Pública. "Juguetes para nuestros peques. Semana del Niño 1938". Ministerio de Instrucción Pública. "Hagamos felices a los niños. Semana del Niño. 1938". Ministerio de Instrucción Pública. 349 Rollo 420 Carpeta nº1. "En las colonias escolares del Ministerio de Instrucción Pública, los hijos de los combatientes viven sanos y felices". Ministerio de Instucción Pública. Fonts biogràfiques ÁLVAREZ, R.: Rebelión militar y revolución en Asturias. Un protagonista libertario, Ramón Álvarez. Noega, Gijón, 1995. ANASAGASTI, I.: Homenaje al comité pro inmigración vasca en Argentina (1940). Fuentes documentales. San Sebastián, 1988. ARANGUREN, L.: Memorias de un exiliado vasco. Bilbao, 1957. ARRARÁS IRIBARREN, J.: Historia de la Cruzada Española. Madrid, Ediciones Españolas, 1939-1944; 35 vols. AZAÑA, M.: Memorias políticas y de guerra. Grijalbo, Barcelona,1978. AZCÁRATE, P. de,.: Mi embajada en Londres durante la Guerra Civil española. Ariel, Barcelona, 1977. BARDÉS I ABELLA, R.: Un de nosaltres (1936-1939). Col·legi de Doctors i Llicenciats, Sabadell, 1985. BASAS i CUNÍ, A.: La Guerra Civil a Vic. Dietari 1936-1939. Eumo, Vic, 1991. BOHIGAS, O.: Combat d’incerteses. Barcelona, 1989. CASAS-MERCADÉ, F.: Valls: La Guerra Civil (Quan no hi havia pau ni treva). Estudis Vallencs, Tarragona, 1982. Comité international de coordination et information pour l’aide a l’Espagne republicaine. Comminissie Hul aan Spanje (Països Baixos), 1938. DANÉS i TORRAS, J.: Història d’Olot, vol. XI, Ajuntament, Olot, 1985. Guerra civil en Asturias. Periódicos de los dos bandos. Oviedo, 1981. JORDÀ i GÜELL, R.: El meu record de l’últim dia de l’Olot republicà”. La Comarca d’Olot, núm. 373, juliol, 1986. JUNOD, M.: El tercer combatiente. CICR, Ginebra, 1985. KERSHNER, H. E.: Quaker service in modern war. Prentice-Hall, Nova York, 1950. 350 LARGO CABALLERO, F.: Mis recuerdos. Alianza, México, 1974. LÓPEZ, A.: Defensa de Madrid. Relato histórico por el capitán Antoni López, secretario del general Miaja. A.P. Márquez, Méjico, 1945. MARTORELL, A.: República, revolució i exili. Memòries d’un llibertari reusenc. Centre de Lectura, Reus, 1993. MOLINAS FALGUERA, C.: Palafrugell 1936-1939: recull de testimonis d’una guerra. Mina i Falguera, Girona, 1989. MONTSENY, F.: Mis primeros cuarenta años. Plaza y Janés, Barcelona, 1987. PÀMIES, T.: Quan érem capitans. Galba, Barcelona, 1975. PERA, R.: Vilassar de Mar: una història que no s’ha d’oblidar, però que no s’ha de repetir. Oikos-Tau, Barcelona, 1998. PI i SUNYER, C.: La República y la Guerra. Memorias de un político catalán. Oasis, México, 1975. RIERA i ROURA.: Seixanta anys després: remembrances de la nostra guerra civil 19361939. Consell comarcal del Baix Empordà, 1999. ROYO i FABRA: Recors i vivències de la Guerra Civil. Ajuntament, Deltebre, 1998. ROVIRA i VIRGILI, A.: Els darrers dies de la Catalunya republicana. Memòries de l’èxode català. Curial, Barcelona, 1976. SALES, J.: Cartes de la Guerra. Club de butxaca, Barcelona, 1986. Santander presa del fascismo. Ediciones españolas, Valencia, 1937. Socorro Popular de Francia: Conferencia Nacional de Solidaridad organizada por el SRI. Madrid, 1938. Socorro Rojo en España, 1923-1938, 25 años de solidaridad. Madrid, 1938. Spain at war. United Editorial, London, 1938. Spain today. CPS, Madrid, 1937. 351 TALÓN, V.: Memoria de la Guerra de Euskadi de 1936. Plaza y Janés, Barcelona, 1988. TARRADELLAS, J.: L’obra financera de la Generalitat de Catalunya. Generalitat, Barcelona, 1938. TASIS i MAREA, R.: La revolució en els ajuntaments. Barcelona, 1937. VILAR i BASAS, J. M.: Tal com jo ho vaig viure. Vilar i Basas, Torelló, 1984-1989. Un temps marcat: vivències d’una assistent social, 1931-1939. L’Aixernador, Argentona, 1993. ZABALA ALLENDE, F.: El Gobierno Vasco y su labor legislativa 1936-1937. Instituto Vasco de Administración Pública, Oñati-Bilbao, 1986. ZUGAZAGOITIA, J.: Guerra y vicisitudes de los españoles. Crítica, Barcelona, 1977. Filmes relacionats amb la població refugiada Infants bascos a les colònies de França, Bèlgica i Anglaterra. 1937 Autoritats basques i catalanes a Barcelona. Ajut per als refugiats bascos. 1937 Refugiats embarcant a Bilbao. 1937. Refugiats bascos a Catalunya. 1937. Evacuació de Madrid. 1937. Festa de l’Infant. 1937 (?) Mèxic amb els infants espanyols. 1937 (?) Menjadors infantils. 1937 (?) National Archives dels Estats Units Refugees. 1936. Refugees flee into France. Gramont-Film de França L’exode de la population de Madrid. 1936. 352 Refugiés de Bilbao. 1936. Réugiés espagnols à Perpignan. 1936. Des femmes et des enfants arrivent à Bordeaux et à La Rochelle. 1937. Le “Tregastel” transporte des réugiés de Santander. 1937. Réugiés de Bilbao. 1937. A Luchon avec les réugiés espagnols. 1938. Enfants espagnols à la visite pour expatriation. 1938. Emigrés espagnols à Hendaye. 1938. Réfugiés à la Tour de Carol. 1939. British Film Institute Mr. Attle in Spain. 1938. Spanish ABC. 1938. Air bombing of Madrid. 1939 British Paramount News 6.000 children evacuated from sricken Bilbao. 1937. Basque children arrive in England. 1937. Starving refugees pour into France. 1939. Educational-Television Film Refugees in Catalonia Save Spanish children Gaumont british newa 353 Refugees at Gibraltar. 1936 Basque children evacuated from Santander stopped by warship. 1937. Gijon refugees picked up by “HMS Southampton”. 1937 Refugees retrat from Barcelona. 1939 Movietone Film Library Refugees landing from Germany destroyer at St. Jean de Luz. 1936. Women and childre. 1937. Basque children seek refuge in England. 1937. 354 A) APÈNDIX DOCUMENTAL DE FONTS MANUSCRITES A) Documentació de caràcter general 1. - Comunicació del President del Comité Nacional de Refugiados a la Comisión Ejecutiva de la UGT, de Madrid, estableciendo normas para la evacuación de la población no combatiente de la capital. 24 de novembre de 1936. Signatura: AHN. Guerra Civil PS-Madrid. Carpeta 1872 COMITÉ DE REFUGIADOS. COMISIÓN EJECUTIVA. MADRID El Pleno del Comité Nacional de Refugiados, reunido en Valencia el día 24 del actual, ha acordado, entre otros, lo siguiente: “Que se establezca en Valencia el Comité Nacional de Refugiados, respondiendo a las disposiciones dictadas por el Gobierno sobre el traslado a Valencia de todas las dependencias oficiales que actuaban en Madrid y además porque creada la Consejería de Evacuación en la Junta de Defensa de Madrid, corresponde a ésta disponer la evacuación de la población civil como viene haciéndolo y facilitar los medios de transportes de los refugiados hasta Alcázar, en cuya plaza serán recogidos por el Comité Nacional de Refugiados, encargándose de distribuirlos entre las regiones leales.- El Comité Nacional de Refugiados se dirigirá a la Consejería de Evacuación de la Junta de Defensa de Madrid, a cada uno de los Partidos del Frente Popular, a la UGT y CNT, encareciéndoles la necesidad de que al salir de Madrid las expediciones de refugiados lo verifiquen precisamente con dirfección a Alcázar, participando por conferencia telefónica a la delegación de este Comité en dicha plaza, calle de Cabo Noval, Círculo la Unión, el número de refugiados que emprenden en la marcha, hora aproximada de llegada y clase de vehículos en que efectúan el viaje.- Con ello estará siempre dispuesta la comida y alojamiento de los refugiados en Alcázar, hasta que se les ponga de nuevo en ruta hacia el punto de destino que este Comité Nacional tenga acordado, previo conocimiento de las posibidades de cada provincia.- Dicha Consejería y los Partidos citados anteriormente arbitarán los medios de transporte desde Madrid hasta Alcázar corriendo desde esta plaza por el Comité Nacional de Refugiados el viaje de los mismos hasta el punto de destino. – El Comité Nacional de Refugiados además de la delegación que ha establecido en Alcázar seguirá organizando cuantas estime de utilidad por las zonas de Levante.- En Madrid se establecerá una delegación del Comité Nacional de Refugiados, integrada por el Gobernador civil de la provincia y el representante de este Comité en el Ayuntamiento de dicha capital, para estén en constante relación con dicho Comité Nacional, la Consejería de Evacuación de la Junta de Defensa, los Partidos del Frente Popular y la UGT y CNT.- El representante de este Organismo en este Comité Nacional, queda en absoluto a la disposición del mismo por razón del acoplamiento de refugiados que hay necesidad de hacer en cada una de las provincias que nos son leales.” Lo que te traslado para tu conocimiento y efectos, significándote que debes tomar nota de los precedentes acuerdos para el mejor éxito de la evacuación de los refugiados. Valencia 24 de noviembre de 1936. El Presidente. (Signatura il·legible) Comité Ejecutivo de la UGT.- Madrid 356 2. - Comunicació del Comité Central Revolucionario de los Ferrocarriles MadridZaragoza-Alicante al conseller d’Assistència Social de la Generalitat de Catalunya, criticant l’organització de l’acollida de les expedicions d’evacuats. 29 de novembre de 1936. Signatura: AHN. Guerra Civil PS-Madrid. Carpeta 1872 FERROCARRILES MZA COMITÉ CENTRAL REVOLUCIONARIO. OFICINA AUXILIAR.Barcelona 29 Noviembre de 1936 Al Compº Delegado en la Consejeria de Asistencia Social. Barcelona. Salud. Desde que empezó la evacuación de Madrid y otras poblaciones próximas a la ola de barbarie fascista, venimos observando por lo que se refiere a esta estación una falta de organización para recoger y alojar a los exiliados de las ciudades que citamos, y se da el caso que la mayoría de las noches, tenemos que recoger a estas gentes desamparadas, teniendo que proporcionarles alimentación y cobijo, por lo que si las llevamos a las dependencias que hay destinadas por esa Consejería, muchas veces no las admiten alegando no haber alojamiento. Por otra parte se da el caso, que, algunos de los que son recogidos, vuelven a nosotros protestando de las malas condiciones en que son alojados, no pudiendo por nuestra parte remediar nada y mucho menos, que nos observan el tiempo que necesitamos para la labor profesional que tenemos encomendadas y que además de haber, llevamos una serie de actividades en la lucha contra el fascismo, además de haber instalado y sostener con el apoyo de nuestra organización la FNIF-CNT la “Colonia Espartaco” en Argentona, compuesta de cien niños exiliados de Madrid que queremos sea modelo entre las existentes. No dudando que se dará solución al asunto que nos ocupa, estableciendo un servicio mejor articulado y que se nos señale establecimiento para enviar a aquellas personas que pudieran quedar extraviados sin puntos de apoyo. El Secretario (no té cap firma) 3. - Comunicació del Consejero de Evacuación de la Junta de Defensa de Madrid a la direcció de la Casa del Pueblo de Madrid establint normes relatives a l’evacuació de la població civil. 30 de novembre de 1936. Signatura: AHN. Guerra Civil PS-Madrid. Carpeta 1872 JUNTA DE DEFENSA DE MADRID. CONSEJERIA DE EVACUACIÓN A la Junta Municipal de la Casa del Pueblo. Estimados camaradas: Pasados los primeros dias de sitio de Madrid en que las necesidades apremiantes impedían realizar las cosas de manera ordenada y organizada ya la evacuación de un m odo regular por esta Consejería, es imprescindible que para la mayor rapidez en la evacuación de la población civil madrileña, ésta se haga de un modo organizado para el mejor aprovechamiento de los medios de que disponemos, a cuyo fín facilitareis a la mayor brevedad cifras aproximadas del personal que teneis para evacuar en esa Organización y posibilidades de entrega rápida a medida que os lo demandemos. 357 También es necesario que os abstengais de mandar expediciones de evacuados sin tener de antemano preparado todo lo necesario: atenciones en el camino y lugar de recepción, y alojamiento seguro y determinado, para lo cual y cuando se dén estas circunstancias dichas expediciones las hareis de acuerdo con esta Consejería que os indicará el punto donde debeis enviarlas. Fraternalmente vuestro y de la causa antifascista. Madrid 30 de noviembre de 1936. EL CONSEJERO DE EVACUACIÓN. F. Caminero. Signatura: AMO Fons: Administració General. Corporació Municipal Olot, 22 de desembre de 1936 Consell Municipal de Les Planes Volguts companys: Aquestes instruccions que us adjunto, han estat rebudes de la Conselleria d’Economia de la Generalitat de Catalunya, i trameses a aquesta Sub-Delegació per conducte de la Delegació de la segona regió, per a la seva distribució als Ajuntaments d’aquesta comarca. Aquesta Sub-Delegació espera que serà ajudada amb aquesta obra humanitària, amb el bon zel que el caràcter de la mateixa requeireix. Salut El Sub-Delegat d’Economia del Consell Municipal, Pere Jordà. INSTRUCCIONS PER ALS SUB-DELEGATS COMARCALS Primerament formarà una Comissió, que presidirà, de la qual formaran part un membre designat per la CNT de la Comarca, i un altre de la UGT. Aquesta Comissió, que, com es veu, estarà integrada per tres membres, tindrà al seu càrrec la següent missió: PRIMER: Obtenir el cens de nens i nenes asilats, orfes de milicians i refugiats. Aquest cens haran de formar- los indicant: Nens fins els 8 anys Nens fins els 12 anys Nens majors de 12 anys Nenes fins els 8 anys Nenes fins els 12 anys Nenes majors de 12 anys SEGON: Recabar de tots els organismes oficials, donatius per a l’adquisició de joguines (joguines no bèl·liques). TERCER: Recabar d’establiments i particulars donatius amb la mateixa finalitat. Aquests donatius, preferiblement en metàl·lic. Poden, però, admetre també joguines no bèl·liques. QUART: Periòdicament (si és possible cada dia, millor) enviar a aquesta Oficina un extracte de les gestions rfealitzades: dirigint la correspondència al Departament de Propaganda de la Conselleria d’Economia de la Generalitat, carrer de les Corts Catalanes nº 658. 358 CINQUÈ: Les joguines que rebin, guardar- les emmagatzemades en la localitat. SISÈ: Les quantitats en metàl·lic amb la seva relació nominal, enviar- les directament i cada dia a aquesta Oficina Central. 4. – Informe de Cándido Barro, directiu de la Asociación de Empleados Administrativos de Prensa, a la Junta Ejecutiva de la Casa del Pueblo de Madrid, comunicant les deficiències d’una expedició de refugiats a Catalunya. 16 de desembre de 1936. SIGNATURA: AHN. Sección Guerra Civil. P.S – Madrid. Carpeta : 1872 A la Junta Ejecutiva de la Casa del Pueblo. El compañero que suscribe, Directivo de la Asociación de Empleados Administrativos de Prensa, responsable de la expedición de evacuados a Tortosa ( Tarragona), efectuada el día 10 del corriente, se dirige a vosotros para exponeros las anomalías que ha observado en la citada expedición. Primeramente por la hora intempestiva de la llegada a Valencia, ocurre que el responsable que vaya al frente de una expedición se encuentra – si es la primera vez que efectúa dicho servicio- con que no tiene donde alojar a los evacuados, pues las Oficinas del Comité Nacional de Evacuación, por la noche no funcionan, presentándose por tanto al responsable un problema de alojamiento para los que lleva a su cargo. Asimismo una vez hecha la entrega al Comité de Evacuación de la expedición se encuentra el responsable completamente desorientado, pues durante las horas que haya de estar en Valencia no tiene a quién dirigirse, dándose el caso de que para su regreso a Madrid – si los autobuses siguen a otras poblaciones para efectuar otros servicios que le encargue el Comité de Transportes- ha de salir a la salida de Valencia para rogar o suplicar a los que conducen coches si quieren hacer el favor de traerlo a Madrid. Ante estos caso, el firmante se permite haceros las siguientes sugerencias: 1º.- En Valencia debe haber un representante de la Casa del Pueblo para que esté en continuo contacto con el comité Nacional de Evacuación. A este representante en el momento de salir de Madrid una expedición de evacuados se le avisaría el número de evacuados para que él de acuerdo con el Comité de Evacuación decidan donde los ha de alojar y tenerles preparado un refrigerio de café. Este representante de la Casa del Pueblo estará a la entrada de Valencia esperando la expedición para a su llegada ponerse en contacto con el responsable de la misma. 2º- Este representante tendrá la misión de atender al responsable y hacer las gestiones para su regreso a Madrid pues de no tener coche propio es de gran dificultad. 3º.- También se presenta la dificultad de las comidas en el trayecto ocasionando con esto pérdida de tiempo, pues los conductores no llevan comida y el responsable tiene que preocuparse de facilitársela mediante vales del Comité del Pueblo o del bolsillo particular. Además, hay muchas familias que no llevan alimento alguno y es un cargo de responsabilidad para el responsable el llevar familias que no llevan con qué alimentarse. No obstante, vosotros con vuestro buen criterio precederéis lo más conveniente. Madrid, 16 de Diciembre 1936 359 5.- Escrit de la Subs ecretaria del Ministerio de Sanidad y Asistencia Social al Consejero de Evacuación de la Junta de Defensa de Madrid, sobre l’organisme competent en l’evacuació d’infants a l’estranger. 23 de desembre de 1936. Signatura: AHN. Guerra Civil PS-Madrid. Carpeta 1508 Valencia 23 de diciembre de 1936 Camarada Presidente del Comité de Evacuación de la Junta de Defensa. MADRID Salud: Contestando a su comunicación telefónica respecto a la evacuación de niños a Francia, he de manifestarle que este Ministerio acepta con gusto toda colaboración de ñas entitades y responsables para la mejor solución de este problema y por lo tanto la valiosísima de ese Comité. Pero precisa hacer constar que para que las expediciones ofrezcan todas las garantías sanitarias, económicas, pedagógicas y sociales ha de haber una organización única y este Ministerio recaba para sí esta responsabilidad y por lo tanto la dirección y organización de las expediciones. A tal efecto se ha organizado en Francia y se hará igualmente en los demás países el “Comité Único de Ayuda al Niño Español” a base de las Delegaciones de este Ministerio. No dudamos comprendereis la razón de actuar así y prestareis todo vuesto concurso para el mejor éxito. Remitir boletines de autorización para los padres y procuraremos estar en constante relación con vosotros y con el Comité Nacional. Tuya y de la causa. La Subsecretaria. (No porta firma en ser una còpia) 6.- Document de caràcter reservat presentat davant Manuel Encinas, delegat de l’ OCEAR de Madrid, sobre la necessitat de canviar la política d’ evacuació de Madrid. Possiblement data de primers de 1937. SIGNATURA: AHN. Sección Guerra Civil. PS- Madrid. Carpeta 1559 SECRETA. Sr. Dr. D. Manuel Encinas. Distinguido amigo: recibí su carta que agradezco mucho. He dirigido a todos los presidentes de los Comités que de mí dependen la carta de que le remito copia. Vuelvo a decirle a V. Que confíen en nosotros, que sabremos cumplir nuestro deber. Este es el aspecto verdaderamente objetivo que tiene el problema de la evacuación; y así lo ha entendido el Gobierno al confiar la evacuación a una Junta Sanitaria. Es obligatorio disgregar y dispersar aquellas aglomeraciones de personas que puedan ser peligrosas para la salud pública. Si para conseguir este fin es preciso evacuar, se evacua en todos aquellos casos 360 concretos y positivos en que tal peligro exista. Dichosamente, se ha rectificado en el enojoso problema de la evacuación. Aún siendo así, no me abstengo de remitir a V. Unas cuartillas que compuse hace tiempo con el exclusivo objeto de orientar a las autoridades, cumpliendo continuamente la misión que en el libro, la prensa, la tribuna y la cátedra he venido cumpliendo, a la vanguardia de la Revolución, desde hace más de ve inte años. He escrito siempre – como usted sabe- con sinceridad, con lealtad y con valentía. Creo que han de interesar a usted las cuartillas. Celebraré mucho conocer su opinión. Desde luego, las cuartillas, dada la delicadeza de las circunstancias, tienen carácter reservado. Suyo buen amigo. q.e.s.m. ORIENTANDO Nuestro deber es ser consecuentes con nuestros principios, nos beneficien o nos dañen; los eternos principios que fundamentan. La República liberal y democrática, en que se basa la salud del pueblo. Y ello, repito, nos beneficie o nos dañe. No es posible disentir de este principio. El pueblo es la fuente inmediata de todo poder. Todo poder emana inmediatamente del pueblo. No hay poder posible contra la voluntad del pueblo claramente manifestada. Toda acción contra esa voluntad es manifiesto abuso de poder, es rebeldía. Toda ley, toda disposición manifiestamente contrario a esa voluntad son evidentemente nulas. No se puede obedecer una orden dictada contra la manifiesta voluntad popular. El delito del ejército, sublevándose, consiste en esto, en que alzó armas contra el poder legítimamente constituído por la manifiesta voluntad popular. Toda la literatura de la guerra, de la prensa gubernamental durante la guerra, se cifra en esto: en aplaudir la desobediencia de los subordinados militares a las órdenes de sus jefes jerárquicos que pretendían obligarles a oponerse con las armas a la voluntad popular manifestada en las elecciones del dieciséis de febrero. Los Tribunales Populares que juzgan a los militares rebeldes no les admiten la excusa de que fueron mandados por sus jefes. Ni los jefes pudieron mandar lo que mandaron ni los súbditos obedecer esos mandatos. Tampoco es posible admitir otra doctrina a la luz del régimen actualmente vigente. La población de Madrid es el pueblo triunfante del dieciséis de febrero. Es evidente. En primer lugar venció en Madrid el Frente popular. Luego, por este concepto ya se debe afirmar que la mayoría, por lo menos, de la población de Madrid es ese pueblo. Mas, por otro lado, hay que tener en cuenta que se debse restar ahora de la población de Madrid gran parte de los votos derechistas en aquella fecha existentes, pues unos votantes murieron, otros están fuera de Madrid y otros están detenidos en las cárceles. Luego, por este otro concepto de resta es preciso admitir que no solo la mayoría del dieciséis de febrero es la población soberana de Madrid, sino una m ayoría mucho mayor, la casi totalidad de la población. Añádase a la población de izquierdas casi totalitaria de Madrid, el número de ciudadanos venidos aquí por la presión del enemigo. En consecuencia, se debe afirmar, que la población de Madrid, no en su mayoría, sino en casi su totalidad, es el pueblo triunfante del dieciséis de febrero, el pueblo soberano a quien las autoridades de Madrid , conocida la voluntad de él deben servir. Fuera delito querer imponer por la fuerza o por la coacción del terror o el engaño a ese pueblo una disposición contra su manifiesta voluntad. Los que tal intentaran sumarían una rebeldía a otra rebeldía. Ni los superiores podrán intentar esa coacción ni los subordinados pueden dejarse amedrantar por ella. 361 ¿ No es ésta la doctrina que inspira e informa el régimen vigente? Ahora bien. Es evidente, nos pese o no nos pese, reconocer esta verdad; es evidente, repito, que la casi totalidad de la población de Madrid se resiste manifiestamente a la evacuación de su capital. De mil maneras, exhortando, halagando, mandando, conminando, coaccionando con la presencia de la policía en los domicilios particulares, que actúa no siempre con la cortesía y humanismo que debe, se le ha dicho a la población de Madrid que evacue su capital; y la población de Madrid, ya de una manera expresa, ya buscando mil subterfugios, ya resistiéndose pasivamente, ya protestando alguna vez con ira, ha contestado un día y otro día, un mes y otro mes, de una manera constante y manifiesta que no quiere evacuar. ¿No ha llegado el momento de que sintamos la gran responsabilidad de insistir en que Madrid evacúe? ¿Qué autoridad de Madrid tiene potestad legítima para imponer su voluntad a la voluntad de un pueblo triunfante ¿ Es lícito combatir la rebeldía del ejército con otra rebeldía igual?. Se podría afirmar, tal vez, en vista de la irrefutable conclusión de este discurso, que ciertamente las autoridades de Madrid no pueden imponer coactivamente a la población la evacuación y que, siendo la disposición a que nos referimos obra de las expresadas autoridades, carece ella de toda fuerza de obligar. Pero que puede imponerla el Gobierno Central como sacrificio necesario al supremo bien de la victoria militar del pueblo. En primer lugar, como hasta el momento presente no ha hablado ni dispuesto nada el gobierno central ni tienen las autoridades de Madrid más jurisdicción que sobre Madrid, no se debe tratar ahora de ese aspecto del problema. Acaba de decir el nuevo Alcalde de Madrid, estimado compañero señor Henche, en la toma de posesión de su cargo: “Hemos de ser dignos en todo momento de este vecindario maravilloso, que, sin una queja y sin una protesta, sabe hacer frente a las privaciones de una guerra que se desenvuelve a muy poca distancia del centro de Madrid. Merece esta capital que se le atienda y se la mejore en su actual situación.” Es cierto, hemos de facilitar a este pueblo la evacuación, siempre que quiera evacuar. A los que quieran resguardarse contra los riesgos de la guerra fuera de Madrid, hay que proporcionarles todo linaje de facilidades; pero seríamos injustos y tiranos contra este pueblo maravilloso si le forzáramos a evacuar contra su voluntad. No podemos responder con una coacción a quien sorprende al mundo con todo linaje de virtudes ciudadanas. No tenemos derecho a hacerlo. Nadie tiene autoridad para esa coacción. Y volvamos al tema. Es que el pueblo de Madrid, éste gran pueblo, ha visto con toda claridad el problema. En primer lugar, se le ha excitado un gran recelo y una gran suspicacia, porque se ha hecho de la evacuación una propaganda absurda y contradictoria. Se ha querido fundar la evacuación en un motivo sentimental: Con palabras y con dibujos espeluznantes se ha dicho al pueblo de Madrid que se debe evacuar para evitar los dramas terribles del asesinato de mujeres y niños por los bombardeos enemigos. Es decir, se ha fundado el deber de la evacuación en el anhelo de proteger las vidas inocentes de mujeres y niños. Y el pueblo de Madrid se ha dicho para sí. Es justo que el Poder Público quiera proteger las vidas inocentes de mujeres y niños, y es justo, también, que la mayor protección la preste primero a las mujeres y niños y seres queridos de los combatientes, que son los que más merecimientos han adquirido y que no menos que los demás anhelan que sus mujeres y niños estén libres de todo peligro. Y el pueblo de Madrid ha visto, que precisamente esas mujeres y esos niños y esos seres queridos de los combatientes son exceptuados de la obligación de evacuar. Y los propios combatientes no quieren separarse de esos seres queridos de su corazón. Y ha dicho para sí este pueblo tan vidente y tan sensato: se nos funda el deber de evacuar en una falacia. No se 362 nos dice la verdad. Se nos quiere mover a un sacrificio manejando puerilidades y sentimentalismos falsos, como si se tratara de un pueblo primitivo. No puede ser. Tal vez algo inconfesable sacude los nervios de los inspiradores de la evacuación, que seguramente no son los hombres probos que la han decretado; o tal vez se procede con una ligereza y rutina tal en problema tan grave que incluso se incurre en contradicción. Y responde firmemente: ¡no quiero evacuar¡. Si he de morir, moriré en mi casa; no perdido en esas carreteras y por esos pueblos ignorados, sin amparo efectivo porque el oficial prometido ni es ni puede ser eficaz, como consta más que a nadie al Gobierno. Ha visto más el pueblo de Madrid. Hace algún tiempo, con el enemigo a las puertas de Madrid, como hoy, muchos habitantes de esta ciudad huyeron de ella. Entonces, todos a una condenamos de cobardía aquellos éxodos y señalamos la posibilidad de un fuerte remordimiento por crímenes cometidos en muchos de los que marchaban. Marcamos todos con nota desfavorable a los que huían y todos consideramos como un deber de ciudadanía y como un acto simpático de la virtud de la serenidad quedarnos aquí. ¿Por qué, de la noche a la mañana, sin que las circunstancias hayan cambiado específicamente, no sólo no es valentía, serenidad, ciudadanía y noble aliento de los combatientes quedarse en Madrid, sino que, al contrario, es deber marcharse, por una disposición local contraria a la voluntad expresa de la casi totalidad del pueblo soberano?. Esto dice también Madrid. Se le dice a Madrid, que debe marcharse para que tengan más víveres los combatientes. Y Madrid contesta. Mis servidores tenéis que proporcionarme cuantos víveres podáis. Yo me resigno a todos los sacrificios y restricciones que sean precisos. Donde quiera que esté, habré de consumir los mismos víveres; traedlos de allí donde habría de consumirlos. Si no tenéis medios para traerlos, menos los tendréis para llevarme a mí fuera de mi casa. Este problema no puede dificultar la defensa de Madrid. O podéis comunicar con esos lugares adonde queréis que vaya o no podéis comunicar . Si podéis comunicar, podéis traer esos víveres. Si no podéis comunicar, también llegarán a faltar, días antes, días después, para los combatientes, y el problema es el mismo. Si la defensa de Madrid se hace imposible por falta de víveres, unos días más o menos de retraso no justifican el inmenso sacrificio de una gran población. La ausencia de la población no puede hacer esa defensa por este concepto posible sino unos pocos días más. Al fin, se hará igualmente imposible. Por otra parte, la población de Madrid no ha de poner el menor obstáculo para que se hagan todos los movimientos que la guerra exija. Se resigna a todo antes que marcharse. Además, la evacuación efectiva coaccionada de Madrid fuera el suicidio del régimen. Esas quinientas o seiscientas mil almas, alejadas coactivamente de Madrid contra su voluntad, de amigos se convertirían en enemigos. Dispersadas por las tierras de Levante, con el alma herida o envenenada, serían terribles elementos de desmoralización de aquellas provincias. Si la gran población triunfante del Frente Popular de Madrid se dispersa por Levante llena de amargura y de animadversión contra los que la coaccionaron, derramando coraje contra sus coaccionadores, como sin género de duda habría de suceder así, sin que fuera posible evitarlo, la moral de aquellas provincias se desplomaría, sepultando en sus escombros al régimen. Madrid no es un pueblo pequeño contra el que se ha podido cometer el error de evacuarlo forzosamente. Este error cometido en Madrid sería de fatales consecuencias. Todo lo dicho es verdad, sin perjuicio de tener que reconocer que la efectiva evacuación de Madrid es prácticamente imposible por las razones que han sido expuestas a la autoridad por distintos conductos y entidades del régimen. Y esta realidad impone la cesación de toda coacción con que se está atormentando por este concepto a la población heróica de la capital de la República. El Gobierno conoce buen el espectáculo triste que ofrecen por carreteras, pueblos y estaciones de ferrocarril las turbas de los pobres evacuados. Las poblaciones de Levante están cansadas de soportar la carga de Madrid, como todos los días se lee en la Prensa, la cual afirma que las provincias ya no ayudan a Madrid remitiendo víveres, 363 porque los necesitan para ellas; y, siendo esto así como es verdad, si no pueden ya soportar las provincias levantinas la alimentación de Madrid, mucho menos podrán soportar la alimentación junto con la presencia y las molestias de tanta gente extraña. La población civil, por otro lado, es la mejor defensa de Madrid. El enemigo, por poderoso que sea, por bárbaro que lo supongamos, jamás llegará a los extremos de rigor a que llegaría si no tuviera obligado respeto a la población civil. A nadie se puede obligar a quedarse aquí para que sea parapeto contra los desmanes de los sitiadores; pero tampoco se puede obligar a nadie, que no delinca a favor del enemigo a que abandone Madrid si no quiere abandonarlo. No se puede dar una sola razón en que se pretenda apoyar la evacuación, que no pueda ser refutada y deshecha inmediatamente. Expóngase las razones concretas, que hasta ahora desconoce el firmante, para que se diga imprescindible la evacuación civil de Madrid, y estamos dispuestos a discutirlas todas, en la seguridad de destruirlas todas. La disposición sobre evacuación es uno de los mayores errores cometidos en la conducción de este gran pueblo en el camino de la reivindicación. Piénsenlo las nuevas autoridades y vuelvan sobre los malos pasos que se han dado. Así lo espera este pueblo bueno y leal. 7.- Informe en relació un discurs de Federica Montseny davant el Comitè d’Higiene de la Societat de Nacions. Possiblement de primers de 1937. SIGNATURA: AHN. Sección Guerra Civil. P.S- Madrid- Carpeta 238 DEFENDEMOS LA LIBERTAD QUE COMO TODOS SABEIS PAGAMOS CON NUESTRAS VIDAS. Ante el Comité de Higiene de la Sociedad de Naciones, nuestra compañera Federica Montseny, Ministro de Sanidad, pronunció un discurso en ocasión del viaje que hizo a Ginebra en señal de agradecimiento por la solidaridad prestada. Federica empezó saludando al Comité de Higiene y remarcó el agradecimiento de los españoles a la Sociedad de las Naciones por el valeroso concurso que dicha Comisión ha venido a prestar en nuestros medios, señalando todos aquellos aspectos técnicos importantes. Constantemente se han aceptado por el Ministerio de Sanidad y Asistencia Social todas aquellas iniciativas acreditadas por la experiencia y por el valor científico. Añade un sincero homenaje a la delegación enviada a España por el gran trabajo realizado y por la simpatía a que se ha hecho acreedora. Hizo resaltar la satisfacción del Gobierno legítimo de España por la llegada a nuestro país de una representación de la democracia mundial y por las consecuencias enormemente ventajosas par nuestra causa que se derivan de este hecho. Entrando de lleno en el campo técnico debo de indicar que –dice Federica- se han tomadao todas las medidas necesarias intensificando los servicios sanitarios especialmente de Madrid. Se han establecido puestos de espiojamiento, en Alcázar de San Juan, Albacete, Murcia, etc etc. Solamente, y dentro del enorme transtorno que la guerra causa, ha habido un caso de tifus exantemático y se han tomado todas las medidas necesarias a fin de atajarlo de una manera radical. Noticias de última hora no confirman la velocidad de la enfermedad poniéndola en duda; a pesar de todo, las medidas para atajar toda contingencia son severas. Los problemas de evacuación, de solución difícil por su responsabilidad, han pasado a depender del 364 Ministerio de Sanidad y Asistencia Social, que tiene una gran cantidad de trabajo y órganos responsables que aumentarán si cabe, la buena marcha de los servicios de evacuación. Una de las dificultades con que tropezamos, es la resistencia de los habitantes de Madrid a evacuar la ciudad. Se resisten a abandonar sus casas y hay que hacer inauditos esfuerzos para lograr una perfecta evacuación, y se llegaría a la violencia si de sacar niños se tratara. El amor de los padres para con sus hijos es algo sorprendente y no permiten de ningún modo que se les arrebate a los seres más queridos. Se va logrando que depongan su actitud, porque va aumentando la evacuación en los sitios de más peligro. Estoy s atisfechísima del comportamiento de algunos de los médicos, que se han quedado en España cumpliendo con sus deberes, a los cuales rindo un cumplido homenaje. Han ayudado con su trabajo, jugándose la vida en muchos momentos, y con su presencia han demostrado la perfecta unión de los hombres intelectuales con el pueblo. La seguridad de que mañana la vida les será garantizada sin cortapisas y podrán dedicase sin ninguna preocupación a sus especialidades les anima a seguir a nuestro lado. Ha habido casos de verdadero heroísmo. Solamente citaré dos: Pío del Río Hortega, que estaban en misión en el extranjero, regresó a Madrid en los días 4 al 5 de noviembre, en los días más difíciles; Márquez, que tuvo que ser evacuado de Madrid a la fuerza, evacuació n que se llevó a cabo por el Gobierno, que recogía los deseos de todo el pueblo español que comprendía que la vida de los intelectuales es más provechosa y fecunda en los sitios de trabajo profesional que no en el frente. Rindo, pues, de esta manera, citando estos dos casos, un merecido homenaje a todos los intelectuales españoles que han permanecido fieles a la causa del pueblo español. Sigue diciendo que se ha tomado nota de todas las observaciones que se hacen en el raport de la Comisión, y el Gobierno se preocupará de todo lo indispensable para lograr un buen servicio para llegar a la solución de todos los problemas que dependan de mi Ministerio, obra que es necesaria para los grandes contingentes de desgraciados compatriotas que están en la miseria a causa de la guerra. Gracias a los doctores Sasned, Segresky y Woshey, que formaron la Comisión, y que con sus esfuerzos han logrado la comprensión de la situación sanitaria de España. Alvarez del Vayo dice que España respeta a la Sociedad de Naciones y que confía en su porvenir, porque es la representante de la democracia universal, democracia que defendemos y pagamos cara, y sabemos que precio cuesta y cuánta sangre vale. Sasned ha visto que, al acabar un bombardeo de Madrid, una mujer medio muerta tenía todas las entrañas de su vientre abiertas, y en sus brazos agarrotados a un niño de dos años que lloraba besando y llamando a su madre que ya no volvería a contestarle. Saben que en el Dispensario de la Gota de Leche, los miembros de los niños han quedado incrustados en la pared. Defendemos la libertad que, como todos sabéis, pagamos con nuestras vidas, defendemos nuestro derecho al goce de la misma, que pagamos con lo mejor de nuestros hijos, en lucha contra forajidos y mercenarios, lucha noble que es la causa de la Sociedad de las Naciones del progreso y de una nueva civilización. Comprendéis, dijo para terminar, que nuestra causa es la causa de la cultura de la civilización y de la libertad, ese ideal tan sublime y por la paz, mientras en las venas de los españoles quede una sola gota de sangre. La impresión producida por el discurso de nuestra compañera fue profunda. Los técnicos son hombres de cemento armado, pero aquel día tuvieron corazón y más de uno dejó correr una lágrima. En fin, otra victoria para España. Un técnico decía después: “Hace el efecto de un jefe rojo; muy enérgica, inteligente y activa. “. La impresión de incultura, incapacidad e 365 ininteligencia que nos rodeaba se desvaneció. El resultado de este gran acto puede resumirse así; “los rojos y los anarquistas son gente inteligente, culta, instruída, y tienen corazón”. Signatura: AHN. Guerra Civil PS-Madrid. Carpeta 1508 Valencia 15 de enero 1937 A los Camaradas de la Junta de Defensa. Con. Evacuación. Madrid. Estimados Camaradas, Salud: Ampliando nuestro telegrama de esta fecha, tenemos el gusto de informaros de que para realizar el servicio de envio de niños al extranjero ha sido preciso montar un mecanismo bastante complicado que garantice laseguridad y comodidad de los pequeños e impida intromisiones y abusos. Tal es la causa de que exclusivamente este Consejo de Asistencia Social esté facultado para organizar estas expediciones. Habiéndonos enterado de que teneis muchos niños en condiciones de ser trasladados fuera de España, or rogamos obtengais la autorización de los familiares de cada uno o de la entidad que los tutele cuando se trate de huérfanos o abandonados, y formeis con ellos listas de 50 niños cada una numerada en orden correlativo, o mejor encabezadas con una letra y nos las remitais, juntamente con las autorizaciones, para nosotros, según permitan en cada momento los medios de locomoción y la capacidad de los Hogares de Reposo en ruta, os los vayamos pidiendo por listas completas. Todos los niños habrán de estar comprendidos entre 6 y 14 años y venir provistos de calzado de cuero, ropa exterior de abrigo y un par de mudas interiores por lo menos, y si es posible de 4 fotografías tamaño carnet. En espera de vuestras prontas noticias, pues deseamos atenderos con la mayor rapidez, quesdamos a vuestra disposición. Por el Consejo. (Sense firma ja que el document és una còpia) 8.- Acord entre el Comitè Central d’Ajut als Refugiats i el Comitè d’Avituallament en la distribució de les respectives competències. 30 de gener de 1937. Signatura: AHN. Sección Guerra Civil PS-Barcelona Leg. 277/1 EXTRACTOS DE LOS ACUERDOS TOMADOS POR LOS COMPAÑEROS DEL COMITÉ CENTRAL DE AYUDA A LOS REFUGIADOS, Y LOS COMPONENTES DEL COMITÉ DE AVITUALLAMIENTO DE ASISTENCIA SOCIAL, EN LO QUE HACE REFERENCIA AL CONTROL DE REFUGIADOS. El Delegado de la Sección de Alojamiento del Comité de Avituallamiento, podrá asistir a todas las reuniones, ordinarias y extraordinarias que celebre el Comité Central de Ayuda a los Refugiados. Así mismo podrá efectuar cuantas visitas de inspección considere oportunas a todos aquellos establecimientos, el abastecimiento de los cuales sea avalada por el Comité de Avituallamiento. 366 Los Refugios llamados “Pasionaria”, “19 de Julio”, “Hotel Buenos Aires”, “Restaurante Patria”, totalmente evacuados en esta fecha, pasan a depender enteramente del Comité Central de Ayuda a los Refugiados, el cual de acuerdo con los acuerdos tomados los destinará a “Estaciones de Tránsito” dichos refugios, podrá empezarse a utilizar como tales, a partir del Lunes día 1º de Febrero. De acuerdo con su denominación, estos establecimientos, sólo servirán para el albergue provisional de los refugiados, hasta que estos sean destinados de una manera definitiva a los lugares adecuados de las Comarcas. El Estadio de Montjuich, y el Pueblo Español, no serán utilizados, mas que en aquellos casos de fuerza mayor, toda vez que la capacidad de ambos, queda absorbida con creces por los establecimientos La Pasionaria, 19 de Julio, Vallvidrera, y Patria, cuya capacidad es de 2.500 plazas aproximadamente, suma que es el equivalente de los que venían alojándose en el Estadio y Pueblo Español. Todo refugiado deberá ser atendido y alojado por el Comité Central de Ayuda al Refugiado, dejando de hacerlo desde el día 30 de Enero el Comité de Avituallamiento, que heredó estas funciones del Consell de la Gastronomia. Los ficheros de refugiados elaborados por el Consejo de la Gastronomía, pasarán a poder del Comité Central de Ayuda a los Refugiados, el cual será el encargado, a partir de esa fecha, de resolver todos los problemas, y evacuar todas las informaciones, que tengan relación con los Refugios, y sus moradores. Pasan a ser atribuciones del Comité de Avituallamiento las funciones siguientes. La que determina el apartado primero de la presente. La de atender y dar alojamiento a los Milicianos de paso o con permiso. La de atender y dar alojamiento a todo aquel ciudadano considerado indigente. De esta labor se encargarán los compañeros de las Oficinas de la Calle de Cortes nº 670, bajo el control directo de este Comité de Avituallamiento. Loas establecimientos, destinados para estos menesteres, son los que a continuación se expresan. Para Milicianos y Organizaciones Políticas y Sindicales. Hotel Regina, Albergue nº 1 Hotel Palace Albergue nº 2. Para Refugio de Indigentes Refugio Federica Montseny, Hotel nº 1. Si las circunstancias así lo exigieran serán habilitados otros establecimientos para este Fin. Barcelona 30 de Enero 1937. El Comité de Avituallamiento. El Delegado de Alojamiento. A. Aranda.- 9.- Correspondència entorn la donació d’un hospital de campanya pels Comitès suec i norueg de socor a Espanya. 6 de Febrer de 1937. SIGNATURA: AHN. Sección Guerra Civil. P.S- Madrid- Carpeta 238 Estocolmo, 6 Febrero 1937 Al Ministerio de Sanidad Pública. Valencia. Sobre la demanda del Comité de Cooperación que ha sido instituido por los Comités suecos y noruegos de socorro a España y de los cuales tengo el honor de ser Presidente, me permito dirigirme a ustedes en lo referente al siguiente objeto. Los Comités suecos y noruegos de socorro a España han decidido organizar y equipar un Hospital militar sueco, que iría a España y que se pondrían a disposición del Gobierno 367 español. Los dos Comités se han entendido para cooperar estrechamente sobre este punto. En la reunión del tres de Febrero fue convenido que los Comités participarían en la realización de este plan, cada uno, con una suma de al menos 125.000 coronas, o sea un total de 250.000 coronas. Por otra parte el plan general acordado es el siguiente.: El Hospital comprenderá 100 camas y será provisto de los equipos necesarios de cirugía, medicamentos y de un aparato de radiografía, e igualmente de ropa blanca, de una batería de cocina ordinaria y de material de lavadero. El personal sueco comprenderá: cuatro doctores cirujanos, dos suecos y dos noruegos, seis enfermeras diplomadas, tres de cada país, y un ecónomo sueco. Este personal será pagado por los Comités de Socorro suecos. Nos han asegurado la ayuda de doctores competentes. Contamos poder mantener este Hospital al menos durante seis meses. Este plan general es en lo que nosotros podemos juzgar el cuadro definitivo del proyecto. Para la realización de este plan han sido ya efectuadas diversas compras y expediciones a la frontera franco-española (Cerbère). Por la presente tengo el honor de dirigirme a vuestro Gobierno en lo referente a las cuestiones más abajo indicadas, y que son de t al naturaleza que no pueden ser resueltas más que por vosotros. 1) Os rogamos nos informéis si un tal Hospital sueco sería considerado por vuestro Gobierno como deseable y bien acogido. En caso de una respuesta favorable, deseamos recibir informes suplementarios y decisiones sobre los puntos siguientes: 2) Es natural que el Hospital deba ser organizado y funcionar bajo el control general, la dirección y la vigilancia de las autoridades españolas. Sin embargo, os agradeceríamos que os informárais de si vuestro Gobierno estaría de acuerdo en dejar la administración y la dirección interior del Hospital a los Médicos Jefes suecos o noruegos, en los cuales nosotros hemos confiado la gerencia y la responsabilidad del Hospital. 3) En lo referente al emplazamiento del Hospital, nuestros Comités se permiten proponer a vuestro Gobierno designar el punto tras el frente de Madrid o a cualquier otro punto que puedan juzgar útil, pero sin embargo lo bastante alejado del frente para no poner en peligro la destrucción del Hospital por bombardeo aéreo enemigo. El deseo que os expresamos a este respecto, está dictado tanto por el sentimiento de nuestra responsabilidad hacia el personal contratado, como por la consideración de la impresión deprimente que podría causar una catástrofe igual a aquella de la que fue objeto la ambulancia sueca enviada a Abisinia. Por otra parte nosotros deseamos igualmente que el emplazamiento del Hospital nos permita sacar toda la utilidad posible. No hemos pensado en que esté situado en Valencia, sino de preferencia en cualquier sitio situado entre Valencia y Madrid. 4) En lo relativo al personal suplente aparte de los que ya hemos designado, contamos con alrededor de 15 personas suplementarias que podrían ser necesarias. Sin embargo, esta cifra deberá ser fijada sobre el terreno, según las circunstancias. Nuestro Comité se cree en la precisión de pediros que las ayudas en cuestión sean colocadas gratuitamente por vuestro Gobierno, a disposición del Hospital. 5) Nuestros Comités han decidido, de una manera preparatoria, montar y organizar el Hospital en Cerbère, y enviarlo enseguida a la dirección señalada por vuestro Gobierno. Si eventualmente, por razón de eficacia, fuera preferible que Portbou sea el punto de salida y de concentración preparatorio, nada tendríamos que objetar a este respecto. Solamente en este caso, solicitaríamos de vuestro Gobierno tomar nota de esta concentración preparatoria del Hospital escandinavo en Portbou y nos permitiríamos contar con la protección necesaria durante los preparativos. 6) Después, en lo que concierne al transportes de Cerbère o eventualmente de Portbou, al sitio designado por vuestro gobierno para la instalación del Hospital, nosotros pediremos la 368 asistencia de vuestro Gobierno para el transporte. Nosotros no contamos que el Hospital posea una cantidad suficiente de camiones-automóviles para efectuar por sí solo ese transporte. 7) Además, nuestros Comités han previsto que el Hospital, por los cuidados del Gobierno español, reciba diariamente los víveres necesarios para los heridos y para el personal. Nosotros consideramos que el stock de conservas traído al Hospital como reserva, no debe ser empleado más que en caso de faltar inevitablemente o de modo imprevisto los víveres necesarios. 8) En resumen, el plan detallado del Hospital que puede ser realizado por nosotros a título preparatorio, os rogamos que nos indiquéis lo más pronto posible los locales que puedan ser puestos a disposición del Hospital. A este respecto, hay que tener en cuenta el uso de estos locales, que deberán ser transformados tanto en Salas de enfermería como para alojamiento del personal, igualmente que en cocina y dependencias. Si es posible, nosotros desearíamos recibir un plano de los edificios en cuestión. En el caso de que vuestro Gobierno estuviera de acuerdo para establecer el Hospital sueco según las líneas generales aquí indicadas, nos permitimos proponer que los locales en cuestión desde este momento, por los cuidados de vuestro Gobierno preparados, cuidados y arreglados, a fin de evitar toda pérdida de tiempo. Nosotros concentraremos todos nuestros esfuerzos a que el Hospital pueda funcionar a fines de febrero o posiblemente a primeros de marzo. Además, sobre este punto, me tomo la libertad de referirme a mi carta particular de 28 de Enero último dirigida a la Sra Araquistain, Embajadora de España en París, y de la cual me permito enviaros una copia. En fin, siendo definitivos los acuerdos de los Comités suecos y noruego, y ya en marcha, os confirmo que la instalación del Hospital sueco de que se trata, para el servicio del Gobierno Español, en lo que se refiere a los Comités sueco y noruego, puede ser considerado por vuestro Gobierno como una oferta definitiva. Por lo tanto, me permito, en nombre de los Comités de Socorro suecos y noruegos, rogaros que me déis respuesta lo más pronto posible a los puntos antes indicados, y, respecto de los cuales, la decisión y la opinión de vuestro Gobierno es necesaria. POR LOS COMITÉS SUECOS Y NORUEGOS DE SOCORRO A ESPAÑA. Georg Branting. Senador Georg. Branting. Barnhusgatan 20 Stockolm. Suède. Sra. Araquistain. Embajadora de España. París. 28 Enero 1937 Querida camarada: Vuelvo a hablarle de la cuestión concerniente a un Hospital de campaña sueco en España. Esta empresa ha avanzado como a continuación le indico: 1.- Ayer 27 de Enero partía de Estocolmo la primera gran partida de artículos necesarios para el Hospital proyectado, conteniendo medicamentos, artículos de vendaje, instrumentos quirúrgicos y efectos de equipos de cama etc que alcanzaban un valor de 50.000 coronas suecas. El equipo está hecho para un Hospital de 100 camas y ha sido compuesto según las instrucciones de los médicos suecos. 369 2.- Nuestro comité dispone todavía de una suma de 60.000 coronas suecas para esta empresa, y, además, proyecta h acer una colecta que aumentará nuestros fondos. Contamos poder disponer enseguida alrededor de 150-200.000 coronas suecas para el Hospital. 3.- Según nuestro plan todo equipo será enviado primero a Cerbère y el Hospital será también organizado allí para después llevarlo a España. 4.- Sobre este punto igualmente nosotros hemos entrado en colaboración con el Comité noruego de Ayuda a España, que nos ha asegurado una ayuda considerable, igual que los médicos. Con estos esfuerzos reunidos, esperamos poder establecer un Hospital de Campaña de primer orden, que estará dispuesto a comenzar su actividad lo más tarde hacia el final de Febrero. 5- Referente al personal no lo tenemos todo completamente terminado, pero contamos poder enviar dos cirujanos suecos, y probablemente igual número de noruegos y seis enfermeras bien competentes. Nosotros nos encargamos de los salarios del personal. 6.- Hemos decidido enviar inmediatamente un hombre de confianza a Cerbère para controlar la llegada igual que la buena marcha del equipo, y desde allí seguir en contacto con nosotros. 7.- Este último tiempo, un hijo de la Sra. Palencia, Dr. Ceferino Palencia Oyarzábal, ha visitado Estocolmo. Desde hace unos días ha salido para Valencia, vía Londres. El Dr. Palencia ha sido lo bastante amable para encargarse de advertir al Gobierno español de nuestros proyectos y de ayudarnos en todo lo referente al transporte desde Cerbère al punto de destino. El hombre de confianza que acabo de nombrar en el párrafo número 6, es Jefe de contabilidad de mi despacho. Su nombre es M.Carlo Jonsson; él irá dentro de pocos días a Cerbère, vía París. Como tenía que pasar por París yo le he encargado presentarse a nuestros camaradas, y especialmente en su casa para darle una vez más las informaciones supletorias que usted pueda desear. Yo le Quedaría muy reconocido si quisiera darle las cartas de presentación que necesite y prestarle vuestra preciosa ayuda. Es un hombre que conozco desde hace 15 años, como el más fiel camarada y colaborador y como un socialista de primera clase. Yo no sé todavía si Mr. Jonsson debe ir a España, pero si fuera necesario yo espero de él que obtendrá los documentos exigidos. Sobre la actividad futura del Hospital es natural que deba ser organizado bajo las autoridades españolas y contamos con vuestro Gobierno para todo lo referente al personal de asistencia y con los comestibles necesarios para el Hospital. Sin embargo tenemos la intención de enviar con el personal cierto número de conservas alimenticias. Sobre el punto de la instalación del Hospital nosotros tenemos la esperanza de que la tragedia ocurrida a la ambulancia sueca de Abisinia no se reproduzca una vez más. Esta ambulancia fue víctima de un bombardeo aéreo terrible y quedó totalmente destrozada. Naturalmente nosotros conocemos lo bastante bien la situación actual para comprender que ninguna garantía pueden darnos sobre este particular. Como usted bien sabe, querida camarada, mis puntos de vista a este respecto son humanitarios y políticos. Yo le ruego, querida camarada, de creer en mi abnegación por la causa común, igual que mis sentimientos los más sinceros. 370 10.- Carta de la ministra Montseny al conseller de Sanitat i Assistència Social, proposant una coordinació per atendre el problema de les expedicions de refugiats i refugiades. 25 de febrer de 1937. Signatura: AHN. Guerra Civil PS-Barcelona. Leg. 279/8 Ministerio de Sanidad y Asistencia Social. Oficina Central de Evacuación y Asistencia a Refugiados. Por Decreto de 30 de Enero último, de la Presidencia del Consejo de Ministros, quedó disuelto el Comité Nacional de Refugiados de Guerra, disponiéndose en el mismo que dichos servicios pasaran a este Ministerio. Por Orden Ministerial de 17 del actual, este Ministerio ordenó el traslado a los locales del mismo del disuelto Comité Nacional de Refugiados, dando una nueva estructura a este Organismo con el fin de adaptarlo de una manera más precisa a las exigencias del momento y pudiera rendir un máximo de actividad y de eficacia en pro de la evacuación y refugio. Ahora bien, este Ministerio propone que, con el fin de coordinar de una manera estrecha y eficaz la labor de estas oficinas con ese Comité Central de Ayuda a los Refugiados, se deberá nombrar un Delegado mútuamente, para que el de ese Comité en este Ministerio, y recíprocamente el de este Ministerio en ese Comité pudieran en todo momento estudiar conjuntamente los casos especiales que pueda presentar el problema de la evacuación, y buscar solución en armonía, para que en ningún momento pudieran menoscabarse los intereses representados. Por lo que respecta a este Ministerio desearíamos que el representante que ese Comité Central de Ayuda a Refugiados designase al efecto, desempeñase en estas Oficinas una dirección de sección con el fin que pudiera compenetrarse con este problema y verdadera función de este Organismo. Esperando que esta sugerencia encontrará un eco favorable en ese Comité Central, nos congratulamos principalmente del resultado de este intercambio que redundará, sin duda, en beneficio de la causa común. Valencia, 25 de Febrero de 1937. Federica Montseny.- 11. - El Delegado de Plaza de Eibar estableix l’organització del Municipi. 17 de març de 1937. Signatura: AHN. Guerra Civil PS-Bilbao. Carpeta 13/12 Gobierno de Euzkadi. Delegación de Plaza. Eibar- Euzkadi’ko Jaurlaritza. Uri’ko Batzordia. Eibar. Eibar, 17 de marzo 1937 Estimados camaradas: En la reunión conjunta de los compañeros componentes del Frente Popular y Comisaría de Abastos habida ayer en esta Delegación para solventar diversas cuestiones originadas con motivo de la evacuación de la población civil, y para que aquella no se resienta de interrupciones que restan eficacia al cumplimiento de acuerdos tomados 371 anteriormente, se tomaron las resoluciones siguientes que me complace comunicaros para vuestro conocimiento y cumplimiento de las mismas: 1ª) El Frente Popular será quien exclusivamente señale e indique a las autoridades los nombres de las personas a las que se ha de autorizar continúen residiendo en Eibar, y por lo tanto, a quienes se les debe extender la carta de residencia autorizada. 2ª) La Comisaría de Trabajo es quien exclusivamente también se encarga: a) Del examen de si los obreros ocupados en las Industrias de Guerra pertenecen o no a una de las tres sindicales señaladas por recientes disposiciones que establecen que sólo los adheridos a las mismas han de ser ocupados en dichas industrias. b) A comprobar y certificar, antes de ser autorizada su admisión si los obreros solicitados por los patronos para ingresar en sus respectivas industrias, como en el caso anterior, pertenecen o no a una de las tres sindicales mencionadas; y, c) Acordar y proponer, por motivos justificados, en cualquiera de los casos anteriores y causas ulteriores que así lo aconsejaran, la no admisión de los obreros solicitados y el despido de los que tuvieren ocupación. 3ª) La Comisaría de Abastos en ningún caso extenderá libretas de racionamiento a aquellas personas que no estén debidamente autorizadas para residir en Eibar. Al efecto de dar mayor efectividad a todos los acuerdos recaidos, esta Comisaría queda encargada de organizar los comedores necesarios para llegar lo más rápidamente posible a la supresión de las libretas de racionamiento a la población civil. Salud y República. El Delegado de Plaza, G. Torrijos. 12. - Relació de refugis a càrrec del Comitè d’Avituallament. Març 1937. Signatura: AHN. Guerra Civil PS-Barcelona. Leg. 282/1 Serveis d’Assistència Social. Generalitat de Catalunya. Comitè d’Avituallament. Presidència. Instituciones Domicilios Última hoja avalada Número de personas 3.000 40 750 230 193 450 227 520 67 240 2700 150 100 600 150 30 70 25 55 Calidad Socorro Rojo Internac. Asistencia Infantil (Hospital convalecientes) Poble Espanyol Estadio de Montjuich Estadio de Montjuich (Clínica e Infermeria) Asistencia Catalana de Infants Refugio de guerra nº 1 Refugio de guerra nº 2 Escuelas Laicas Ateneo Humanidad Grupo Escolar Ferrer Asistencia Social p. Macia Refugio de Madrid Refugio de Madrid Ayuda Infantil reraguarda Universidad Popular Colonia Sta. Fe. Montseny Exploradores de Zaragoza Guardería Germanor Guardería infantil Consejo Nacional de Tutela de menores c. Ganduxer. Torre Florida c. Dolcet (Pedr.) Montjuich Montjuich Montjuich c. Elisabets Plaza Felipe Neri c. Ganduxer 40 c. Bellafila 4 Sardenya cami de la Llegua Montalegre 5 26/1/37 c. Matilde 8 c. Cadiz 1 Pl. Urquinaona c. Diputaciópn 231 Lladó 11 Copérnico 29 Copérnico 31 Padua 19 Refugiados Refugiados Refugiados Refugiados Refugiados Refugiados Refugiados Niños “ Alumnos Refugiados Refugiados Refugiados Refugiados Refugiados Refugiados 372 Hotel Transitorio nº 2 RELACIÓN DE LOS REFUGIOS HOJA Nº 2 Fermín Salvoechea 41 Instituciones Refugio de guerra Colonia Escolar de Guardería de Guardería Dependencias Refugio Duran Consejería Defensa Caja Pensiones Artistas teatrales Refugiados llegados de Córdoba Guardería Municipal Comité Central Estación del Norte Boys Scouts de Cat. CONSELLERIA DEFENSA Motovelero Isabel Motovelero Asunción Yacht Ombli Yacht Calma Pailebot Pedro Guarderia Infantil Lliurat García Casa de Joventud Pompeu Gener Domicilios P. Bonava 57 Villajuiga Villajuiga Villajuiga c. Granada Concha 11 Última hoja avalada Sadurní 13 Lladó 11 19/3/37 5/3/37 26/2/37 28/1/37 28/1/37 29/1/37 22/1/37 1/2/37 Enero 37 25/1/37 25/1/37 26/1/37 24/1/37 26/1/37 Número de personas Calidad 170 Refugiados 63 150 150 140 10 compañeros 45 Previo pago 150 Refugiados Milicianos 13 7 10 15 60 180 Persones Persones “ Persones Refugiados Juan Sardá 14 c. Granada 42 Nota manuscrita: Aranda avala “distribución oficial” los pedidos de Guardería Infantil, Copérnico 31 13.- Acord de col·laboració entre el Comitè d’Avituallament i l’Oficina Administrativa d’Ajut als Refugiats. 23 de març de 1937. Signatura: AHN. Sección Guerra Civil PS-Barcelona Leg. 282/1 Generalitat de Catalunya Serveis d’Assistència Social Comitè d’Avituallament Acta de la entrevista entre los camaradas Puig y Fábregas, Delegado de Asistencia Social de la Oficina Administrativa de Ayuda a los Refugiados, Carlos Manini, Presidente del Comité de Avituallamiento y Antonio Aranda, Delegado de la Sección de Alojamiento en el Comité de Avituallamiento, en ocasión de establecer los puntos de enlace y colaboración que deben establecerse entre ambos. 1º Se conviene que los Delegados Rogelio Ararás y Trinitario Salinero pasarán a la Oficina Administrativa en calidad de Agentes de enlace, teniendo como función esencial la siguiente: a) Pasarán diariamente al camarada Puig y Fábregas una nota de los lugares que el Comité de Avituallamiento tiene a disposición de la Oficina, especificando la capacidad y condiciones generales de las mismas. b) Presentarán al Delegado Antonio Ararás una relación diaria de altas y bajas de Refugiados de todos aquellos lugares que abastece el Comité de Avituallamiento. c) Estos Delegados estarán bajo las órdenes directas del Delegado Antonio Aranda y éste responderá ante el Comité de la gestión de ellos. 373 2º El Comité de Avituallamiento cuidará de habilitar los locales necesarios para el alojamiento de Refugiados, según los datos que les proporcione la Oficina Administrativa, a razón de las noticias que posea de las próximas llegadas. 3º La Oficina Administrativa alojará en los diferentes lugares indicados por el Comité a todos los Refugiados, y el Comité de Avituallamiento les proporcionará los comestibles, combustibles y materiales de aseo de Establecimientos. 4º El Presidente del Comité de Avituallamiento dirigirá una circular a los Delegados de Establecimiento, notificándoles la obligación de ponerse a las órdenes del camarada Puig y Fábregas, para todos aquellos aspectos que tienen relación con la Oficina. 5º El Camarada Puig y Fábregas gestionará cerca de la Secretaría general de Asistencia Social, el establecimiento de la fórmula de pago de todas aquellas facturas que le competen, y la que se establezca se notificará a los Delegados de casa. 6º El Comité de Avituallamiento se compromete a buscar y habilitar rápidamente dos lugares cercanos a la Estación de Francia, los cuales pondrá al servicio de la Oficina Administrativa, como Establecimientos transitorios para expediciones que lleguen a altas horas de la noche. 7º Los Refugios “Pasionaria” y “19 de Julio” quedan como Estaciones transitorias al servicio de la Oficina. El Hotel “Buenos Aires” de Vallvidrera, será Sanatorio circunstancial para Refugiados y los familiares de que están hospitalizados, serán alojados en el “Hotel Regina”. El Refugio “García Oliver” será renunciando como tal en el momento que puedan acloparse los niños allí alojados a otros Establecimientos más adecuados. La Casa de Misericordia queda desechada como Refugio, por no reunir las condiciones necesarias. El Estadium será desalojado, desinfectándolo, y quedará en reserva para casos excepcionales, de grandes contingentes. 8º Todos aquellos casos imprevistos que se presenten serán resueltos de común acuerdo entre la Oficina Administrativa y el Comité de Avituallamiento, y en caso de duda, consultados a la Secretaría General de Asistencia Social. Barcelona 23 de marzo de 1937 Por la Oficina Por el Comité J. Puigdefàbregas C. Manini 14. - Informe relatiu a la situació de diversos refugis de Barcelona. 27 de Març de 1937. Signatura: AHN. Sección Guerra Civil PS-Barcelona. Leg. 282/1 INFORME de les revistes d’inspecció reealitzades durant la setmana del día 21 al 28 del mes corrent. Cumplint l’ordenat per aquest Comitè en data 13 del mes en curs, faig constar haver fet les següents comprovacions en la visita d’inspecció portada a cap en els establiments que a continuació s’esmenten: 374 REFUGI DE GUERRA Nº 2 Carrer Ganduxer, 40 (Bonanova) Nens, refugiats i personal Llits 240 Higiene Bona REFUGI DE GUERRA Passeig Bonanova 57 Refugiats i personal Llits 65 Higiene bona TORRE FLORIDA (Socorro Roig Internacional) Carrer Ganduxer Refugiats i personal Llits 76 Higiene defectuosa La cuina té poca capacitat TORRE (Socorro Roig Internacional) Carrer Ganduxer 129 Refugiats i empleats Llits 84 Higiene defectuosa TORRE CATALUNYA (Socorro Roig Internacional) Carrer Bona Salut, M.- Sarrià Refugiats i empleats Llits 30 Higiene defectuosa La cuina té poca capacitat TORRE (Socorro Roig Internacional) Joan Sardà 22 – Sarrià Refugiats i empleats Llits 36 Higiene regular CASA DE REPOS “Hans Beimler” (Socorro Roig Internacional) Carrer Pere Clavé 9 Sarrià Convaleixents 11 Refugiats i personal 12 Higiene Bona CARRER ADOLF BLANCH 3, 3 bis, 5 i 7 (Socorro Roig Internacional) Refugiats i personal Higiene defectuosa TORRE (Socorro Roig Internacional) Adolf Blanch 2 Sarrià Nens i personal de servei Llits 50 Higiene bona La cuina no té capacitat TORRE (Socorro Roig Internacional) Bernat de Sarrià 5 Nenes i personal 18 Llits 10 Higiene bona TORRE (Socorro Roig Internacional) Mariano Cubí, 171 Refugiats i personal Higiene ninguna PRESIDÈNCIA FRANCESC MACIÀ (Socorro Roig Internacional) Pedralbes Refugiats i empleats Llits 40 450 180 76 100 90 70 23 116 80 18 20 70 375 Higiene regular VILLA MARIN (Socorro Roig Internacional) 33 Carrer Rosario – Bonanova Refugiats i empleats Els refugiats i personal dels establiments del Socorro Roig Internacional suma 696 ENFERMERÍA ESTADI MONTJUICH Malalts 14 Personal 15 29 Higiene Bona ESTADI DE MONTJUICH 1.700 Refugiats i empleats Higiene Bona Visitat el menjador a l’hora de dinar sols havia sentat a la taula uns 300 refugiats. Per menjar fan un sol torn POBLE ESPANYOL 730 Montjuich Refugiats i personal Higiene ninguna Es menja en dos torns i el menjador sols té capacitat per 270 persones. Els refugiats dormen a terra i els dormitoris no tenen la ventilació necessària. Les dades referents al nombre de refugiats em foren facilitades pels responsables respectius de cada establiment. Pels seus efectes ho poso en coneixement d’aquest Comitè. Barcelona, 27 de Març de 1937. El Inspector, Joan J. Riera.- 15. - Proposta del President del Comitè d’Avituallament al nou conseller de Sanitat i Assistència Social, Aureli Fernández, sobre la situació de la població refugiada a Catalunya i valoració personal de la política duta a terme fins aleshores. 17 d’abril de 1937. Signatura: AHN. Sección Guerra Civil PS-Barcelona. Leg. 282/1 Al Camarada Aurelio Fernández Consejero de Sanidad y Asistencia Social Camarada: El Comité de Avituallamiento, en su reunión ordinaria del día 17 de Abril de 1937, con motivo de tu nombramiento como Consejero del Departamento, considera un deber elevarte este informe general, reflejando meridianamente la actividad que se desarrolla en esta Sección de la Consejería. Nuestro prolongado acercamiento a los problemas de Refugiados e Indigentes, el carácter profesional de la mayoría de los componentes del Comité y la condición ética i ideológica de los mismos, nos sitúa en plan privilegiado, para razonar en torno a nuestros problemas con un profundo conocimiento de causa. Afirmamos como punto de partida de nuestra exposición teórica que hasta la fecha no hemos dispuesto del organismo que por su fisonomía orgánica responda a la labor que puede y debe realizarse en torno a este ramo de la Asistencia Social, que llamaremos circunstancial. 376 Existe por un lado la necesidad Revolucionaria, de que cada Región establezca su Asistencia Higiénica y Sanitaria, de acuerdo con las necesidades de la población civil y en relación con la capacidad de establecimientos adecuados existentes y por crear en la Región, y situación saludable de los mismos. Existe por otro lado la necesidad y el deber de atender o asistir circunstancialmente por motivos de guerra, a una enorme población de Refugiados e Indigentes que se han cobijado en la Región que tenemos la responsabilidad de administrar. La función crea el órgano, según nuestra tesis; pues buen, en esta ocasión el órgano no responde a la función. Por motivos de título, hemos acoplado al de “Asistencia Social” todas aquellas actividades que gramaticalmente, cuajan dentro del mismo, pero que en el orden práctico deben estar rodeados de otros factores, de otro muy diferente aparto orgánico, pues los problemas que esta Asistencia circunstancial plantea, divergen en absoluto de los otros normales o naturales encuadrados en la Asistencia Social que cada Región se da a sí misma. A últimos de Julio de 1936 en ocasión de llegar a Barcelona las primeras expediciones de Refugiados y con motivo de pertenecer al Comité informativo de Abastos, los que representábamos a las dos sindicales gastronómicas, tuvimos la necesidad de afrontar el alojamiento y manutención de dichos Camaradas. También afrontamos el deber Revolucionario de sacar de los hoteles y restaurantes a todos los sindicatos y partidos políticos que habían convertido a éstos en comedores propios de cada organización, poniéndolos al servicio de los sindicatos en atención a los obreros parados. Esta actuación responsable dio como resultado que al formarse el primer Consejo de la Generalidad, el camarada Doménech constituyó el Consejo de la Gastronomía dentro de la Consejería de Abastos. Aquel organismo respondía más directamente a esta función de Asistencia circunstancial que el actual Comité de Avituallamiento. En el aspecto de Abastecimiento teníamos designado por la Consejería un porcentaje de víveres semanal de acuerdo con el número de Refugiados e Indigentes, es decir que las tres ramas consumidoras como son: Guerra, Asistencia Social y Población Civil, recibían géneros a proporción del número total de cada una. Además, dentro del Consejo, teníamos una sección de racionamiento de la industria, órgano de un gran valor revolucionario, pues nivelaba justicieramente las necesidades de los Comedores Populares y la Industria Gastronómica en explotación, evitando el actual espectáculo de las famosas lentejas con piedras que contrastan con el menú de los grandes restaurantes. Al pasar la Consejería de Abastos de la C.N.T a la U.G.T, o mejor dicho al P.S.U.C, el Consejo de la Gastronomía estorbaba, era un organismo que había compenetrado extraordinariamente a los obreros gastronómicos de los dos centrales, y ante la línea política trazada en aquel Departamento, el Consejo no podía subsistir. El Consejero de Abastos expuso en reunión del Consejo de la Generalidad, que cada uno debía absorber sus propias funciones, el racionamiento le incumbía a él. Refugiados e indigentes pertenecían a Asistencia Social, y la Industria Gastronómica ya se las entendería, motu-propio. Ante tales argumentos, se aceptó la idea y después de condicionar el Camarada Herrera la obligación por parte de Abastos de aprovisionarnos, salió un decreto de la Presidencia creando el Comité de Avituallamiento acoplando en su seno a las secciones de Asistencia circunstancial como son: Atención de Refugiados y Comedores populares para indigentes con la Sección de Asistencia Social, que atienda a Hospitales y Centros Benéficos. Este Comité tiene como misión específica y única la de habilitar locales y proveerlos de comestibles y combustibles, una vez instalados los que reclaman asistencia. Hay por otro lado dos organismos más que oficialmente, tienen el encargo de cuidar de otros aspectos referentes a los Refugiados, pero que prácticamente no hacen gran cosa: El Comité Central de Ayuda a los Refugiados, organismo que fue creado por la Consejería de Sanidad y Asistencia Social, con el fin de encontrar una más estrecha colaboración cerca de todos los organismos antifascistas, pero que debido a la mala orientación que siempre le ha 377 guiado se convirtió en un órgano completamente adverso en la trayectoria de esta Consejería, encajado no obstante en el corazón de la misma, demostrando con su actuación cotidiana que dicho Comité es una negación de toda nuestra obra. Finalmente existe la Oficina Administrativa, cuya fisonomía y funcionamiento no responde al paso acelerado de solución a los problemas que tenemos planteados. PROBLEMAS A RESOLVER AVITUALLAMIENTO. Ponemos este tema en lugar preferente, por ser el que más directamente nos incumbe. Desatendiendo el compromiso contraído ante y en funciones de Gobierno de la Generalidad, la Consejería de Abastos no nos ha suministrado desde el primer día ni la centésima parte de los víveres que en nuestra labor hemos empleado. Gracias al esfuerzo y al ingenio empleado por nuestros colaboradores, hemos llegado a salir de apuros, pero en esta misión cada día tropezamos con mayores dificultades. Nuestra labor de adquisición de víveres es mucho más difícil que la de la Consejería de Abastos, pues como existe un compromiso previo de que los víveres nos serán suministrados por Abastos, nuestros almacenes no disponen de capital alguno para efectuar compras, y como actualmente la mayoría de ellos se han de realizar previo pago, el sistema de contabilidad que emplea la Generalidad nos priva de realizar una serie de operaciones. En este aspecto no se vislumbran más que dos salidas: O la Consejería de Abastos nos abastece de acuerdo con los miles de personas que sostenemos, o bien se nos dan análogas facultades de compra que a la propia Consejería de Abastos, pues ésta, además de los presupuestos ordinarios y extraordinarios, dispone de un capital para operar libremente en compra, venta e intercambio. Además de nuestra gestión tropezamos con un sinfín de dificultades de orden ejecutivo, por falta de poderes al efecto. ASPECTOS MORALES DE LA POBLACIÓN DE REFUGIADOS. Existe una Oficina Administrativa, un Comité de Avituallamiento y un Comité de Ayuda a los Refugiados, pero entre todos juntos escasamente resolvemos el problema de alojamiento y manutención. Quedan en olvido importantes factores como son: Creación de sistemas de producción para 220.000 parásitos; organización de Escuelas en los Refugios, Control de la condición económica de cada uno de los refugiados, pues se da el caso de que estamos manteniendo a centenares de mujeres que cobran dos o más sueldos de sus familiares que están en el Frente, sucediendo que son las primeras en producir conflictos. La propaganda tan necesaria entre la población de refugiados es completamente nula. Teniendo en cuenta que existen una serie de odios regionales que producen constantes altercados, y visto el desorden con que afrontan el problema sexual, la mayoría de refugiadas, dándose el caso que por falta de conocimientos científicos y morales, hay refugios que se han convertido en Sanatorios de enfermedades venéreas. Valdría la pena de que organizásemos una fuerte acción educativa por medio de la Radio. Cosa sencilla, pues la mayoría de Refugios son hoteles o balnearios de gran confort donde n o falta el detalle de la radio. También está olvidada la selección de compañeros con facultades para el frente o fortificaciones. Aquí llega la población evacuada de cualquier lugar y todo el personal se tumba boca arriba en plan de crítica. También es necesario que hablemos un poco de la responsabilidad de los Sindicatos, en relación con los avales que extienden a obreros que se fingen parados. La condición de obrero parado da acceso a los comedores populares para el cesante y toda su familia, pero nos encontramos que acuden muchas familias que tienen a un miembro de la misma en paro forzoso, no obstante el resto de familiares trabajan afiliados a otros sindicatos. 378 Afirmamos sin miedo a ser injustos que se extiende avales sin hacer ninguna clase de indagaciones. PROPOSICIÓN. Considerando que la atención a los Refugiados de Guerra, es una actividad circunstancial que termina al unísono de la guerra misma. Considerando que no ha lugar a que en tiempo de guerra existan en una ciudad como Barcelona veintiséis mil obreros que sin prestar el menor favor a la guerra o a la Revolución, reciban el favor diario de la manutención y alojamiento a expensas de la Economía Pública y Considerando que una población de doscientos veinte mil refugiados ha de estar estrechamente controlada y administrada por un organismo que responda a sus necesidades morales y materiales, y que encauce en una positiva trayectoria todo el esfuerzo productivo y combativo de dichas personas en beneficio de la causa Proponemos: La disolución de todos los organismos que circundan en torno a esta Asistencia Circunstancial y la creación de un Consejo de Asistencia Social basado en las siguientes representaciones: Un Delegado del Consejero, como Presidente del Consejo. Un Delegado de la Consejería de Servicios Públicos que responderá a las necesidades que el Consejo tenga sobre Transportes, Alumbrados, etc. Etc. Un Delegado de la Consejería de Defensa que cuidará de acoplar a las actividades bélicas a todos aquellos refugiados o indigentes que sean necesarios e investigará cera de la Consejería que representa sobre el cobro de salarios de los familiares de los milicianos que soliciten refugio. Un Delegado de la Consejería de Abastos, encargado de la Oficina de Racionamiento y Abastecimiento de víveres, de acuerdo con las normas generales de racionamiento que dicho Departamento establezca para el resto de la población civil. Un Delegado de la Consejería de Trabajo, que acoplará a trabajos de guerra a todo el personal que sea necesario. Un Delegado de la Escuela Nueva Unificada que responderá de la organización de secciones escolares en todos los refugios donde sea necesario. Un Delegado del Departamento de Sanidad, responsable de inspeccionar todos los lugares destinados para alojamientos de Refugiados o indigentes y acoplará en lugares sanitarios a todos aquellos enfermos que padezcan enfermedades contagiosas. Un Delegado de la Gastronómica Confederal que será responssable de la Sección de Indigentes. Un Delegado de la Gastronómica U.G.T al frente de la Sección de Alojamiento de Refugiados, y Un Delegado de Indumentaria nombrado por el Sindicato Fabril y Textil, que servirá de enlace con el Consejo de Ind ustria respecto a la proporción de indumentaria que sea necesaria para los asistidos por el Consejo. Las funciones de propaganda y orientación general, serán misión exclusiva del Delegado Presidente. Como base económica que preste su fisonomía autónoma al Consejo, proponemos: 1º Consultar a los Sindicatos de Espectáculos Públicos, Transporte y Gastronómico, solicitando la colaboración precisa para la implantación de un sello pro-refugiados de 0.05 ptas para los trayectos de tranvías, metros, autobuses y coches de línea, de 0,10 en los cubiertos o servicios de restaurantes que excedan de 5 pesetas por persona, y el 10% en las localidades de Espectáculos Públicos. 379 2º Aceptada esta colaboración darle carácter oficial decretando la creación del correspondiente sello y 3º Decretar la subvención correspondiente que la Generalidad debe ceder, después del informe de necesidades que estudie el Consejo en funciones. Lo que ponemos a la consideración del camarada Consejero de Sanidad y Asistencia Social, por considerar que es la fórmula de solución de todos los problemas que tenemos planteados. Barcelona a 17 de Abril de s1937 El Presidente, C. Manini.- El Secretario, Jordi Juan Riguer. 16.- Informe del President del Comitè d’Avituallament al conseller de Sanitat i Assistència Social, alertant de la creixent influència dels comunistes. 26 d’abril de 1937. Signatura: AHN. Guerra Civil PS-Barcelona. Leg. 282/1 Al camarada Aurelio Fernández, Consejero de Sanidad y Asistencia Social de la Generalidad de Cataluña. Informe que presenta el camarada Manini, en torno al proyecto de Decreto relacionado con el Comité de Ayuda a Refugiados. Estudiado en esencia el Decreto que te ha sido presentado, no puedo por más que afirmar que éste no resuelve en absoluto, ninguno de los problemas que tenemos planteados. El concepto más interesante del primer párrafo señala la colaboración prestada por diferentes organismos. Los que hemos vivido de cerca esta colaboración (sic a l’original), hemos llegado al convencimiento de su nulidad. Aquí lo que se ha hecho es: que cada organismo que tiene una representación, procura valerse de ella para favorecer a su partido, y como la base del Comité de Refugiados es adversa a toda directríz política que trace la Consejería, no podemos aceptar que subsista la negación de nuestra obra, animada precisamente por nuestra falta de visión. La orden del 17 de Octubre de 1936, creando el Comité Central, señala la siguiente base representativa: Delegados CNT, UGT, SRI, Asistencia Municipal, pudiendo ser ampliado con dos representantes de la Generalidad. No dudo que los camaradas que orientaron esta Disposición, lo hicieron honradamente, pero, lo que no concibo es que después de que tenemos la experiencia sobre la funesta actuación desarrollada por el Comité Central se pretenda ahora reforzar su autoridad e incluso la base, con más Delegaciones, enemigas (sic a l’original), políticamente hablando. De la famosa disposición que nos ocupa, nació un Comité en el cual la CNT, Organización a la cual pertenecen los que en aquella época regentaban los puestos de responsabilidad de la Consejería, quedó con un Delegado y cuatro el PSUC. REPRESENTACIONES Federación Local de la CNT. Comité Regional UGT – PSUC Asistencia pro- infancia obrera – PSUC Asistencia Municipal – PSUC 380 Este Comité en funciones, fue ampliando su base de la siguiente forma: Representaciones agregadas Ayuda Infantil PSUC Unión de Rabassaires – PSUC Federación Banca y Bolsa – PSUC Generalidad – PSUC Comité ferrocarriles – CNT Asistencia Infantil – PSUC Comité Avituallamiento, uno CNT y otro UGT Asistencia Social, CNT, y dos adjuntos, uno de la CNT y otro del SRI. Queda pues reflejado que el Comité Central llegó a componerse de diez y seis camaradas, los cuales eran: cinco de la CNT y once del PSUC. Opinamos equivocadamente cuando decimos que el SRI hace política, localizando el concepto para un determinado grupo. La realidad sangrante es que, todos los Delegados que mencionamos como representantes de diferentes organismos de ayuda, no son tales. La posición que adoptan en cada momento responde exclusivamente a las consignas que les traza el PSUC. A este partido le interesa desacreditar nuestras Consejerías en vistas a conseguir una hegemonía totalitaria que les favorezca la implantación de su programa. No es desconocido por nadie de los que hemos vivido estos problemas, que Grau, el Presidente del Comité Central, no representa prácticamente al Ayuntamiento. Si en algo interviene cerca de la Consejería el organismo municipal, es en venir a proveerse de víveres a nuestros Almacenes, para abastecimiento de guarderías y demás instituciones que son específicamente función municipal. Esta sangría que tiene la Consejería de Sanidad y Asistencia Social, se debe a que desde el Comité Central se avalan las hojas de comanda que presentan todos estor organismos de ayuda (sic a l’original), sin preocuparse de averiguar si procede o no hacerlo. Al SRI se le avalan comandas en las cuales figuran tres mil raciones diarias. De nuestras inspecciones sacamos la consecuencia de que sirven en comedores a 560 más 300 raciones que reparten en crudo. Como me haría interminable en este orden de detalles, me ceñiré a expresar los datos más significativos y plantearte la cuestión con toda la importancia que merece. Las columnas que ha organizado el cuartel de Carlos Marx se han nutrido con Refugiados que el Comité en cuestión les ha enviado. Los compañeros Refugiados que residen en Barcelona están bajo la influencia constante del SRI con motivo de cuatro calzoncillos que reparte cada semana y, cuando alguno encuentra trabajo se le dice: a tal Sindicato UGT (sic a l’original). Me indicaste que hiciese un contraproyecto. Ya está hecho. En tu poder está. Solamente hace falta darle forma de Decreto por la correspondiente asesoría. Si el contenido del mismo lo crees inaceptable, solamente te pido una cosa: Que lo discuta la Organización y que me llamen para que informe. Queda tuyo y de la Revolución. C. Manini. Barcelona, 26 de Abril de 1937.- 381 17. - Instruccions del President del Comitè d’Avituallament per a l’elaboració d’un informe sobre la situació dels refugis de comarques. 27 d’abril de 1937. Signatura: AHN. Guerra Civil PS-Barcelona. Leg. 282/1 Instrucciones para los camaradas Ramón de la Vega y Antonio Aranda, en ocasión del próximo viaje de inspección a comarcas. Además de todas aquellas gestiones que tengáis intención de hacer, es necesario que hagáis un informe escrito de cada uno de los Refugios, conteniendo los siguientes datos: 1º. Notificar si hay en el pueblo donde está el Refugio, tierras, bosques, centro industrial o lugar alguno que se preste a emplear los brazos de los compañeros Refugiados. 2º. Señalar las posibilidades y facilidades que encontréis en las autoridades locales. 3º. Apreciar en detalle, todo lo necesario para poner en marcha la explotación del lugar. 4º. Tomar la filiación profesional o de aptitudes de trabajo de todos los Refugiados que se encuentren en esta condición. También es necesario que hagáis un apartado en el informe explicando aquellos refugios en los cuales se han empleado algunos Refugiados en labores propias del campo por cuenta de este Comité. En otro apartado señalad las posibilidades que existen en los contornos de cada Refugio, de instalar un local adecuado para la instalación de enfermería. No conviene olvidar la organización de Escuela en los Refugios y en consecuencia interesa que recojáis los datos favorables o contrarios a dicha organización. Tomar nota de todos los Refugios donde disponemos de aparato de radio con el fin de organizar la debida propaganda. Para efectos de poder concretar una serie de cuestiones, es importantísimo que toméis nota a todos los delegados sobre las dificultades que siempre han encontrado en la Oficina y en el Comité de Ayuda a los Refugiados. Espero que colaboréis decididamente en la confección de este Informe. Serveis d’Assistència Social. Comitè d’Avituallament. Presidència. Generalitat de Catalunya. El Presidente, C. Manini. 18. - Proposta de reorganització del Refugi basc de Madrid, presentada a la Delegació d’Euskadi en la capital. 7 de juny de 1937. Signatura: AHN. Guerra Civil PS-Madrid. Carpeta 1218 A LA DELEGACIÓN DE EUZKADI EN MADRID Propuesta de reorganización del Refugio La organización actual, adolece de innumerables defectos que están dando lugar a numerosas y diarias quejas, algunas de las cuales han trascendido a esa Delegación, haciendo imposible la vida normal del Albergue. Como consecuencia natural de ellas, son frecuentes los escándalos que vienen promoviéndose, haciendo odioso un lugar, que, por razones de paisanaje y atendidas las 382 circunstancias que desgraciadamente atravesamos debieran servir de lazo de unión entre las familias acogidas en su seno. No deseando los abajo firmantes descender a hacer una exposición detallada de los motivos en que fundan la necesidad de una reorganización, por considerarla además de improcedente, innecesaria, ya que no se le ocultan a esa Delegación, sus principales fundamentos. Y partiendo de la base de la necesidad de un cambio radical de los actuales procedimientos, nos permitimos hacer las siguientes sugerencias, que pudieran servir de directrices para su futuro desenvolvimiento. 1º.- Sometimiento absoluto a las órdenes e indicaciones emanadas de esa Delegación, sin cuya protección no puede ni debe funcionar el Albergue. 2º.- Nombramiento por elección directa entre los albergados de una Comisión compuesta de diez miembros, de cuyo seno se nombrará una Comisión Ejecutiva integrada por tres delegados, que se encargará de poner en práctica los acuerdos de la Comisión. Uno de estos pudiera ser representante de esa Delegación. 3º.- Esta Comisión deberá reunirse por lo menos una vez al mes, levantando acta de lo acordado para someterlo a la aprobación de esa Delegación. 4º.- La Comisión deberá estudiar el régimen interior del refugio, colocando en sitio visible sus disposiciones para su exacto cumplimiento. 5º.- Sin perjuicio de los acuerdos de la Comisión, debe variarse fundamentalmente la política de Abastos, intensificando en cuanto sea posible la adquisición de mercancías, para cederlas a los albergados en mejores condiciones que hoy; es decir, cargando al artíc ulo una pequeña cantidad en concepto de gastos generales y previsión, sin pretender en manera alguna el menor lucro. Si esto no diera resultado, cesión directa a algún particular, que se comprometa al abastecimiento del Refugio y demás Vascos que figuran en el Censo de esa Delegación. 7º.- (sic) Dado el carácter benéfico del Albergue, se prestará la debida atención a los servicios facultativos, suprimiendo en absoluto las actuales desigualdades en el servicio médico, procurando que tanto el titular encargado de ello como sus ayudantes queden relegados a la misión que fundamentalmente tienen asignadas, cuidando de hacer eficiente un servicio hoy totalmente descuidado. La Reglamentación de lo anteriormente expuesto y lo que no se haya previsto en las presentes líneas, deberá estudiarse con toda urgencia por la Comisión para ponerlo en vigor tan pronto como esa Delegación lo sancione. Madrid, 7 de Junio de 1937.- 19.- Informe de la Consejería de Comercio del Consejo Interprovincias de Santander, Palencia y Burgos sobre la situació de Santander. 5 d’agost de 1937. Signatura: Archivo General Militar de Ávila Armario 63. Leg. 854. Carpeta 6. Doc. 1. Consejo Interprovincial de Santander, Palencia y Burgos. Consejería de Comercio INFORME sobre al abastecimiento de la Provincia de Santander. La situación de Santander y Asturias es crítica, en cuanto a abastecimientos se refiere, treinta días de bloqueo están agotando las escasas reservas alimenticias y de no aplicarse 383 urgente remedio, en muy pocos días la tragedia del hambre más espantosa será dueña del Norte. En este informe, que procuraremos sintetizar, nos referiremos a la provincia de Santander, aún cuando ya conoce el gobierno que para el abastecimiento de las provincias de Asturias y Santander funciona la Dirección de Abastecimientos designadas por ambas provincias, que tiene como única misión la adquisición y distribución de todos los artículos alimenticios con arreglo a unos porcentajes fijados al censo de cada provincia. En la actualidad está en revisió n dichos porcentajes, por el aumento de población sufrido últimamente por Santander, a la caída del País Vasco. Lamentamos vernos obligados a distraer la atención del Gobierno, cuando numerosos y agobiantes problemas le abruman; pero es inexcusable que c onozca la crítica situación actual y con el deseo de que sirva para prestar mayor atención hemos de repetir que desde que comenzó la guerra el 18 de julio hasta el mes de febrero pasado, ninguna petición fue formulada y con nuestros escasos medios fuimos llenando las necesidades civiles y militares efectuando compras directamente que transportábamos en vapores por nosotros fletados. La acción facciosa con el bloqueo del Norte, la imposibilidad de navegación de buques españoles y el agotamiento del mercado levantino, obligó que a partir de mediados de Marzo, el abastecimiento de Santander y del Norte pasara a ser preocupación del gobierno. El sacrificio soportado por nuestros soldados y población civil especialmente, difícilmente será superado. Durante cerca de dos meses, la población civil como todo alimento, recibía doscientos gramos de arroz y cien de conservas, con 150 gramos de pan al día, durante seis días de la semana; fueron muy frecuentes los casos de inanición en los trabajos por insuficiente alimentación. En la actualidad desconfiamos que nuestra retaguardia fuera capaz de repetir tal sacrificio, téngase en cuenta que cerca de doscientas mil personas evacuadas de Euzkadi por la caída de dicha zona, han cambiado totalmente la moral de esta retaguardia y nuestro juicio sincero es que una situación análoga a la anteriormente padecida, no sería soportada más de quince días. EVACUACIÓN Si la evacuación ha de tener alguna eficacia, no debe ser inferior a 2.000 personas diarias las que abandonen nuestro territorio. Los medios propios de abastecimiento de esta provincia, en tiempo normal muy escasos por estar dedicado el campo principalmente a la pradería, en la actualidad están aún más reducidos por diversas causas. La producción agrícola, dificultada enormemente por la falta de semillas, escasamente cubre las necesidades familiares del campesino por muy corto tiempo y de ningún modo permite hacer recogidas de productos para su distribución. La carne y la leche son tan escasos, que de éste último artíc ulo no se recoge cantidad necesaria para que las fábricas de productos lácteos puedan trabajar y como dato interesante, el que durante los meses de mayor abundancia (Mayo a Julio) en la capital solo entraron diariamente unos 22.000 litros de leche, de los cuales diez mil, eran transportados a los lugares más remotos de la provincia. Desde el mes de Diciembre no se sacrifica ganado de carne para (sic) la población civil y únicamente Intendencia Militar, Hospitales y enfermos son racionados de tan interesante artículo y estos últimos, en cuantía tan insignificante como cien gramos semanales y con diferentes suspensiones por imposibilidad material de atenderlo permanentemente. La pesca que constituía una de nuestras riquezas, desde hace unos meses es casi nula, en unos casos por falta de elementos (actualmente existen varios puertos que carecen 384 totalmente de raba) en los más, por imposibilidad total de salir a la mar por el bloqueo faccioso. El sostenimiento por tanto de nuestras necesidades alimenticias, tie ne como base los artículos de importación y haciéndonos cargo de las innumerables atenciones y dificultades que el Gobierno i tiene que cubrir limitaremos las cantidades de los artículos a consumir, a lo estrictamente indispensable. A continuación anotamos el cuadro de necesidades mínimas de nuestra provincia y la previsión necesaria para un mes. Conviene destacar la INSUFICIENCIA DEL RACIONAMIENTO que señalamos, inferior en un 200% a las necesidades normales, por las razones apuntadas anteriormente, pero rogamos la mayor atención para que sean cubiertas, porque CIENTO CINCUENTA GRAMOS diarios de pan y cien gramos de azúcar con seiscientos gramos de legumbres semanales, significan la cantidad indispensable para sostenerse desarrollando una leve función de t abajo y es fácilmente comparable con el r racionamiento que se disfruta en otros frentes. NECESIDADES MENSUALES Racionamiento Racionamiento SEMANAL Aceit e 1/8 litro Consumidores Ton. Capital con 84 170.000 hab. Provincia 432.000 220 hab. Sobreración 20 Intendencia Santander 80 Id. Euzkadi 165 Varios 128 Totales 697 Azúcar 100 gram. Ton. 73 192 60 40 77 247 689 25 31 2 130 Café 30 Harina gram. 1,050 gramos Ton. Ton. 22 765 50 1.944 145 Legumbres 600 gramos Ton. 438 1.150 240 300 475 163 2.766 60 300 384 3.389 Patatas 1 kg. Ton. 729 1.916 Carcons 100 gram. Ton. 84 220 80 320 410 450 1.564 25 40 26 356 Jabón 100 gram. Ton. 73 192 Manteca 100 gramos Ton. 73 192 1.700 152 4.706 72 337 Aún cuando no lo damos carácter de “indispensable”, es preciso complementar la alimentación con otros artículos que son muy necesarios, especialmente para las fuerzas militares, como huevos, bacalao, vinos, leche condensada y artículos de más fácil adquisición en Levante cual conservas vegetales, frutas en conserva, sal, piensos de todas clases, especias, etc. , etc. En la actualidad la situación es tan desesperada cual lo demuestran las cifras siguientes y las medidas adoptadas para hacer frente a la situación de acuerdo con el Estado Mayor del Ejército, con carácter de urgencia, que consisten en: 1º Anular todo racionamiento de plaza. 2º Disminuir la ración militar en 50 gramos de legumbre. 3º Reducir los sobreracionamientos de industrias de guerra. Y las puestas en práctica para la población civil que reduce el racionamiento de las zonas agrícolas a 100 gramos de arroz y 100 gramos de lentejas semanales por habitante, y las zonas industriales o semi- industriales a 200 gramos cada uno de los citados artículos, únicos disponibles para la población civil según puede verse en el siguiente estadillo: Estado demostrativo de existencias en toneladas Existencias Aceite Azúcar Café en Consejería 219 140 97 de Comercio Harina 3.585 Jabón 12 Manteca 518 Carne conservas 408 Legumbres 1.408 385 Como puede observarse por el cuadro de necesidades y esta nota de existencia, tenemos víveres aproximadamente para QUINCE DÍAS, excepto de harina y manteca que tenemos para poco más de un mes. La situación es verdaderamente agobiadora. Hay que tenen en cuenta que estas existencias son del día 1º de agosto (transcurridos por tanto varios días). Este informe con cifras exactas creemos que refleje exactamente cual constituye nuestra más grave preocupación. Ya ha habido en varias fábricas alguna protesta ante la rebaja del racionamiento. Los barcos entrados últimamente de Levante, han llegado con carga general en su mayor parte para usos industriales y únicamente unas 600 toneladas de patatas, de las cuales se aprovecharán el 50% por llegar en sacos en muy malas condiciones, en cambio no entra barco alguno con los víveres necesarios aunque no ignoramos que están adquiridos y según los últimos informes, embarcadas unas 30.000 toneladas, pero entra algún vapor en lastre de los dedicados a la evacuación. De continuar el bloqueo se hace preciso fletar vapores de poco tonelaje que puedan entrar en cualquiera de los puertos de Santoña, Requejada de nuestra provincia o Avilés, Ribadesella por ser la mayor vigilancia facciosa en los puertos de Santander y Gijón. Santander, 5 Agosto 1937. Consejo Interprovincias de Santander, Palencia y Burgos. Consejería de Comercio. F. Dimas. INFORME SOBRE SANTANDER Censo normal de población ……………….. Capital……………… 101.000 “ “ “ ……………….. Provincia…………… 319.000 AUMENTOS Refugiados de Palencia, Burgos y León……………………………. 16.000 “ de Euzkadi ……………………………………………. 166.000 Total población civil actual (1) Aumento del Ier. Cuerpo de Ejército (Euzkadi) Fuerzas del II Cuerpo de Ejército Marina de Guerra RACIONAMIENTO ACTUAL Por habitante Harina Aceite Azú- Arrós, Café Manteca car Garbanzos Alubias Lentejas Población Diario 125 17 grs. 10 43 grs. civil grs. Semanal 875 1/8 l. 75 “ 300 “ Enfermos 100 grs. 50 100 grs. (Sobrerracionamiengrs. to semanal) Sobrerracionamiento 875 1/8 l. 75 200 grs. (Trabajos fuertes de grs. guerra, industrias semanal) Ejército Diario 320 50 grs. 25 200 grs. 10 grs. grs. Semanal 2.240 350 grs. 175 1.400 “ 70 “ “ Chocolate Patatas Jabón Carne en Leche conserva 420.000 182.000 602.000 2 onzas 2 onzas 57 grs. 400 “ 200 grs. 50 grs. 100 grs. ¼ l. 1 ¾ l. 100 grs. 700 “ 100 100 grs. 200 grs. 700 386 NOTA: En informe aparte se incluyen datos del racionamiento mínimo que debe observarse, pues el actual es totalmente insuficiente y es obligado por las circunstancias. El racionamiento señalado a las fuerzas del Ejército también ha sido reducido en algunos artículos por el mismo motivo. Como puede apreciarse, el sacrificio es extraordinario. ASUNTO AGLOMERACIÓN PARA ADQUISICIONES (Colas) Antes de la inmigración del País Vasco, las aglomeraciones eran escasas produciéndose únicamente en artículos de uso y cuando se ponía a la venta pescado que por su pequeña cuantía no permitía racionar. A partir de la evacuación de Euzkadi surgen las aglomeraciones que se producen en los establecimientos de artículos de vestir y uso que tienen existencias o las reciben. En los establecimientos de ultramarinos, por la necesidad que existe en los hogares de recibir cuanto antes los víveres por ser muy escasos y hace que los días de entrega la mayoría se apresuren a retirarlo a primera hora. Estas colas duran escasamente tres horas una vez a la semana. También existen colas en los repartos de leche, por no conocerse hora exacta de recepción y las condiciones especiales de este artículo que habitualmente se repartía a domicilio sin existir los despachos necesarios. La organización de vales de racionamiento impide las colas, únicamente cuando existe la seguridad de que cada uno llevará la parte correspondiente cuando por causa mayor no puede evitarse, la desconfianza en quien no tiene seguridad de recibir su parte correspondiente hace que durante varios días se produzcan colas hasta que vuelve a renacer la confianza. ALIMENTOS Fuera de los artículos racionados que constan en este informe, en ocasiones se cuenta con pescado que a veces por sus condiciones especiales no puede racionarse debidamente, originando también aglomeraciones. Existe como complemento de alimentación y su venta es libre motivando también aglomeraciones, hortalizas de varias clases según la época. Este complemento señalado de pescado y hortalizas con el racionamiento semanal es cuanto existe o puede lograrse respecto a artículos alimenticios, pues la producción de conservas de pescado y leche condensada se dedica a necesidades del Ejército y hospitales. VESTIR Y USO En el mercado hay existencias de lozas, perfumería, productos de sosa y muy escasos de artículos de vestir y uso que en unos casos distribuyen las Cooperativas a sus asociados que en la capital comprende a más de 30.000 personas, de una manera equitativa y en el comercio privado es agotado rápidamente (especialmente los artículos de algodón). En la actualidad es grande la carencia de todos los artículos (de vestir especialmente en la calidad citada de algodón) y toda clase de prenda uno de los motivos originarios es la enorme capacidad adquisitiva del público pues en todos los hogares hay algún soldado que percibe el sueldo y además trabajan todos los demás que están en aptitud con lo que se perciben varios salarios, así sucede que se venden artículos de lujo de precio muy elevado cuyo consumo anteriormente era muy limitado. HERRAMIENTAS Y MATERIAL Escasea notablemente toda clase de herramientas y material agrícola ( I ) Hacemos anotación en hoja aparte, por ser datos sobre fuerzas militares que confiamos a la discreción y confianza que Vd. Nos merece. 387 DATOS CONFIDENCIALES Fuerzas del II Cuerpo de Ejército…………………………………….. 58.000Aumento del Ier. “ “ …………………………………….. 67.000Marina de Guerra……………………………………………………… 800125.800- 20. – Reclamació de la delegació del Govern d’Euskadi a Astúries adreçada a la Comisión de Comercio, Evacuación y Transporte sobre evacuació de soldats bascos. 4 de setembre de 1937. Signatura: AHN Sección Guerra Civil PS-Gijón. F-9 Delegación del Gobierno de Euzkadi en Asturias. Secretaria General La Delegación del Gobierno de Euzkadi en Asturias se atreve a reclamar de nuevo la atenc ión de los Organismos y Comisiones del Consejo Soberano en consulta sobre un problema de evidente importancia que a todos por igual nos interesa afrontar y resolver de la manera más rápida y satisfactoria que nos sea posible. Ningún otro impulso nos mueve a elevar nuestras consultas e informes al Consejo Soberano y a sus organismos que el de colaborar, en la medida de nuestras fuerzas., para todo aquello que afecta a los ciudadanos procedentes de Euzkadi, en la labor que dicho Consejo viene realizando en pro del triunfo de las armas de la República. Por estas causa, hemos preferido evitar en todo momento las reclamaciones y consultas sobre casos personales, para enfocar las cuestiones en el orden colectivo, de tal modo de las normas generales que se sirva dictar el Consejo Soberano nos sirvan a nosotras, en cada problema que se ofrezca, no para resolver la situación de un individuo, sino para discernir la norma de conducta que ha de seguirse en cada grupo de casos que se nos ofrecen. La Secretaria General de esta Delegación en una relación circunstanciada los nombres y casos de numerosos ciudadanos que, declarados por el Tribunal Médica Militar o por la Sanidad Civil como inútiles totales, no aptos para evacuar, se hallan en situación puramente anormal, que requiere la adopción de normas concretas, claramente especificadas en virtud de las cuales sea posible terminar con la anomalía. Los individuos comprendidos en la relación adjunta se hallan excluidos del servicio de las armas, por su condición de inútiles; muchos de ellos poseen también la declaración de inútiles par fortificaciones; padecen casi todos enfermedades que les imposibilitan para el trabajo y que no pueden ser atendidas en nuestro territorio por la evidente insuficiencia de personal y material quirúrgico y sanitario; pero en añadidura, aunque algunos, descartados los trabajos de fortificación para los que se les invalidada, fueran utilizables en determinado servicio, no encuentran trabajo ni acomodo donde procurar los medios de subsistencia. Pese a estas circunstancias, la declaración del certificado médico que se les facilita impide que se les provea de pasaporte para que, evacuados, dejaran de ser a lo menos un problema, una rémora y una preocupación. Trátase, por tanto, de determinar cuál es la situación en que concretamente han de quedar los comprendidos en la relación adjunta y los que, sin hallarse inscritos en ella, están virtualmente afectados por el problema que nos ocupa. Ocurre que, los interesados han dejado de hallarse bajo la jurisdicción militar y al acudir a procurarse alimentos en los centros en que habitualmente se les ha de asistir, se les 388 dice que no pertenecen a la jurisdicción civil y que por lo tanto se inhiben. Así se encuentran sin trabajar, porque son inútiles; sin evacuar, porque no se les considera aptos, y sin asistencia, porque ambas jurisdicciones se inhiben en cuanto a la manera de procurársela. Nos atrevemos a reclamar la atención de ese Organismo, a la espera de que se detenga a estudiar la relación adjunta y las circunstancias que concurren, para resolver con el elevado espíritu de justicia que siempre fue en él característico. Afortunadamente, a costa de ímproba labor, hemos podido ir resolviendo en precario, caso por caso; pero es oportuno a nuestro juicio, que esa Comisión resuelva en definitiva sobre el problema de conjunto para que esta Delegación sepa a qué atenerse al evacuar las consultas y cuáles son los derechos que pueda invocar para que nuestros conciudadanos no se encuentren en anormal situación de inasistencia. Estamos seguros de que esa Comisión, que tan ardientemente labora por el triunfo y por la República, resolverá con la máxima urgencia, para corregir estas anomalías. En Gijón a veintiuno de septiembre de mil novecientos treinta y uno. EL SECRETARIO GENERAL. Vº Bº EL DELEGADO DEL GOBIERNO DE EUZKADI EN ASTURIAS. 21.– Ordre de la Comisión de Comercio, Evacuación y Transporte del Consejo Interprovincial de Asturias y León. Setembre 1937. Signatura: Rebelión militar y revo lución en Asturias. Un protagonista libertario, Ramón Álvarez. Edit. Noega. Asturias, 1995. “Normas y requisitos para la evacuación de inútiles o declarados aptos para ausentarse. “Cuantas veces se efectua algún embarque de evacuados, se registra el hecho de que una gran paerte de ciudadanos se presentan sin la documentación que es indispensable para comprobar que la evacuación se realiza dentro de las normas fijadas por el Consejo Soberano de Asturias y León. “Como es fácil de suponer que de esto se aprovhechen muchos servidores de la República, que no saben defenderla en asturias, el Consejo Soberano y a propuesta del delegado general de Evacuación, Decreta: “Primero.- Todos los inútiles, cuya inutilidad la hayan adquirido en la guerra, tendrán que mostrar, a la hora de embarcar, el certificado extendido por el Tribunal Militar, donde se haga constar esta circunstancia. “Segundo.- Aquellos ciudadanos, que sin ser inútiles de casmpaña, fueran declarados aptos para la evacuación por el mismo Tribunal, vienen obligados igualmente a aportar certificación en tal sentido. “Tercero.- Los que por no estar incursos en las quintas movilizadas, fueses examinados y declarados aptos para la evacuación por el Tribunal Civil, además del certificado de este Tribunal, deben presentar uno de la industria o dependencia donde presta sus servicios, haciendo constar que pueden prescindir de él sin necesidad de utilizar un nuevo operario que puede ser sustraído a otras necesidades de guerra. “Cuarto.- Todos los varones que evacuen por razones de edad, tienen que presentar: partida de nacimiento o certificación, haciendo constar que no cumplieron los quine años o que pasan de sesenta. 389 “Quinto.- Sin los requisitos expuestos, no podrá nadie embarcar, ni les alcanza el derecho de formular reclamación ante ninguna autoridad. “Sexto.- Todo no excluye la obligación de presentar los mismos documentos cuando solicite el pasaporte de embarque, en nuestras Oficinas. El delegado de Evacuación, Tamón Álvarez. El delegado del Gobierno, Belarmino Tomás.” 22.- Sol·licitud del delegat d’Evacuación de Madrid a la Secretaria general de l’OCEAR a fi que proporcioni benzina per a efectuar l’evacuació de la capital. 13 d’octubre de 1937. Signatura: AHN. Sección Guerra Civil PS-Madrid. Carpeta 2001. LA SECRETARIA GENERAL Para poder cumplir la disposición de la Presidencia del Consejo de Ministros por la cual se obliga a evacuar la población civil de Madrid que ha fijado su residencia en la Capital con posterioridad al 18 de Julio de 1936, esta Delegación ha efectuado las gestiones pertinentes para la organización del servicio de transporte de los evacuados y de acuerdo con el servicio militar de transportes, el día 15 del actual comenzará a funcionar un servicio compuesto de 60 unidades entre autocares y camiones, con bancos y cubiertos, que podrán transportar dos mil personas diarias a las estaciones de Tembleque y El Romeral donde ya de cada una de ellas y de acuerdo con el Comité Obrero de los Ferrocarriles, saldrá diariamente un tren especial con destino a Valencia, a Alicante y Cartagena en servicios alternos y que esperamos sea suficiente para poder cumplir la citada disposición de la Presidencia del Consejo de Ministros. Al mismo tiempo se han realizado las gestiones pertinentes cerca de la Comisaría General de Investigación y Orden Público en Madrid para que aumenten el Servicio Auxiliar de evacuación y puedan diariamente enviar a nuestro Albergue la máxima cantidad de personas, a fin de que el servicio anteriormente señalado tenga suficiente personal evacuable. Pero para poder realizar este servicio es necesario que urgentísimamente y por esa Secretaría General se dé orden a la Campsa en Valencia para que la transmitan a su Agencia de Madrid que nos sitúe diariamente dos mil libros de gasolina en nuestro surtidor de Pardillas y que también sitúe dos mil litros diarios en el surtidor establecido en Tembleque para poder aprovisionar a los autocares que han de hacer este servicio. Este pedido debe entenderse independiente del que telegráficamente hicimos el día 7 de que situaran cinco mil litros de gasolina en Tembleque como base para empezar a actuar. Al cumplimentar cerca de esa Secretaría la gestión de referencia, le ruego que el asunto de la gasolina, base principal par el desarrollo del programa de evacuación, sea tramitado con la mayor rapidez. Madrid, 13 de Octubre de 1937 El Delegado de Evacuación. P.A. El Jefe de Secretaría. Secretaría General de O.C.E.A.R Valencia. 390 23.- Acord de la Comissió Permanent de l’Ajuntament de Barcelona de municipalització del servei de menjadors de la població refugiada. Llibre d’Actes de la Comissió de Govern. 6 de novembre de 1937. Signatura: Arxiu Municipal de Barcelona Llibre d’Actes de la Comissió de Govern. “Amb motiu d’haver traspassat per la Generalitat de Catalunya, a l’Ajuntament, els Serveis d’Ajut als Refugiats, i tenint en compte que el Decret determina que els propis refugiats han de fer-se els treballs en comú que comporta la seva estada als establiments destinats a refugi, que l’Ajuntament acordi oficiar al Conseller de Governació de la Generalitat, que prescindeixi de tot el personal que actualment presta servei als Refugis de Guerra i Menjadors Populars, en qualitat de dones de neteja, mossos, ordenances, escrivents, metges, infermeres i altre personal que per constar com a sobrer en les plantilles del personal d’aquest Ajuntament, pot molt bé reemplaçar- lo sense ésser més carregós i que en el cas que no fos possible del que actualment ja presta servei, en preferència a la seva antiguitat i en proporció de les dues sindicals. S’acorda aprovar la proposició, si bé rectificant- la en el sentit que les designacions que es facin de persones que avui no siguin empleats municipals, no crearan dret de cap mena.” 24.- Acta [extracte]de la reunió del Comitè Municipal Permanent de l’Ajuntament de Barcelona celebrada per a debatre el cost econòmic de l’atenció a la població refugiada, així com l’assignació de personal per atendre -la. 6 de novembre de 1937. Signatura: Arxiu Municipal de Barcelona. Llibres d’actes de la Comissió de Govern “L’Oficina Municipal d’Ajut als Refugiats” estarà composta del següent personal: Un Delegat de Serveis, que designarà el Comitè Permanent, a proposta del Conseller Regidor, i refrendat per la Comissió. Un Secretari del Delegat que designarà el Comitè Permanent a proposta del Delegat. Un Cap d’Oficina, que designarà el Comitè Permanent a proposta del Conseller Regidor i refrendat per la Comissió. Un Cap de Magtzems, que designarà el Comitè Permanent a proposta del Conseller Regidor i refrendat per la Comissió. Tres Auxiliars Escrivents, que designarà el Comitè Permanent a proposta de Governació. Tres Ordenances, que designarà el Comitè Permanent a proposta de Governació. Sis mecanògrafes, que designarà el Comitè Permanent a proposta de Governació. Un comptable que designarà el Comitè Permanent a proposta de Governació. Divuit Escrivents que designarà el Comitè Permanent a proposta de Governació. Quatre Inspectors, que designarà el Comitè Permanent a proposta de cada una de les Minoríes que integren la Comissió d’ Assistència Social. 391 Tres Guarda- magatzems, que designarà el Comitè Permanent a proposta de cada una de les Minories Majoritàries. Dos Lampistes Electricistes, que designarà el Comitè Permanent a proposta de Governació. Un Fuster que designarà el Comitè Permanent a proposta de Governació. Un xòfer per al Delegat de Serveis, que designarà el Comitè Permanent a proposta del Delegat de Serveis. Sis Ajudants de xòfer que designarà el Comitè Permanent a proposta de les Minories Majoritàries. Trenta Administradors d’ establiments que designarà el Comitè Permanent a proposta de les Minories. Trenta Auxiliars d’escrivents, a les ordres dels Administradors, que designarà el Comitè Permanent a proposta de les Minories. Trenta Vigilants que designarà el Comitè Permanent a proposta de les Minories. Trenta Infermeres que designarà el Comitè Permanent a proposta de la Comissió de Sanitat. Sis Metges que designarà el Comitè Permanent a proposta de la Comissió de Sanitat. En aquesta proposició va recaure en la sessió extraordinària del propi Comitè Permanent de deia 6 de l’actual mes el següent acord: Aprovar la proposició, si bé reduint- la a les categories que en elles s’indiquen, sense dir a proposta de qui s’han de fer els nomenaments, rectificant, a la vegada, dites categories en el sentit de substituir el càrrec de Secretari del Delegat pel d’un Administrador a les ordres directes del Delegat, els tres Auxiliars escrivents”, per “Escrivents destinats al magatzem, els de sis Mecanògrafes, que seran refoses amb els divuit escrivents formant, per tant, un total de vint- i-quatre, els sis Ajudants de Xófer per sis Mossos, i els trenta Auxiliars Escrivents, per trenta Escrivents; remetent-se un saluda de l’ Alcalde als Consellers Regidors, perquè en donin compte a les Minories Consistorials de que formen part acompanyant la relació de càrrecs i manifestant que queda pendent d’estudi de dites Minories el que fa al nombre de càrrecs, categoria, proporció en la que han d’ésser repartits entre les Minories i designació de les persones que cada Minoria indiqui per a servir- los, a fi que pugui el proper dijous, en que es celebrarà el Comitè Municipal Permanent la sessió extraordinària, ésser nomenats els que hagin de desempenyar les funcions de què es tracta, i es faci efectiva la presa de possessió immediata per part dels designats, per a no allargar més la posta en pràctica dels nous serveis. En donar-se compte de la proposició que precedeix, relativa al personal del l’Oficina Municipal d’Ajut als Refugiats, el Conseller Regidor Ciutadà Bernades, fa patent que la Generalitat de Catalunya deu ara, fins el 390 de setembre a l’ Ajuntament 1.900.000 pessetes, que no han pogut fer-se efectives, i que si l’ Ajuntament es fa càrrec del servei de refugiats i indigents es complicarà encara la situació econòmica de l’ Ajuntament. Afegeix que ha promès la Generalitat que donaria 500.000 pessetes, lliurant ja a partir de demà 100.000, i fent lliurament de 100.000 més cada setmana, però si això no es porta a efecte i l’ Ajuntament es fa càrrec del servei, no precisa fer comentaris sobre les dificultats que hauran de sobrevenir en el camp econòmic, desequilibrant completament la marxa de les finances municipals, tota vegada que aquesta ja és difícil i si se’ls hi posa al damunt un pes de 1.100.000 pessetes mensuals, que representarà el sosteniment del servei, serà molt difícil 392 trobar una solució a l’estat de Caixa de l’ Ajuntament de Barcelona, avisant l’anterior als seus companys per estimar un deure seu fer-ho. El Conseller Regidor, ciutadà Martínez Cuenca, opina que si la Generalitat dona 500.000 pessetes de moment, se sortiria del pas i desprès es veuria la manera d’anar pagant. El Conseller Regidor, ciutadà Bernades, contesta que si el Conseller Regidor d’Assistència Social estima que cobrant 100.000 pessetes cada setmana es pot marxar endavant, ell no té res que dir, però a l’únic que no tenia dret era a silenciar els perills. El Conseller Regidor ciutadà Pérez fa la pregunta de qui pagarà els companys que treballaven en els llocs que ara passarà a governar l’ Ajuntament. Creu endemés, que l’ assumpte dels Refugiats no és del Municipi sinó de la Generalitat o de l’ Estat, i sol·licita que es faci al President de la Generalitat el prec de que descarregui d’aquesta funció a la Corporació. El conseller Regidor Ciutadà Martínez Cuenca no nega que la funció sigui supermunicipal, però diu que l’ Estat sovint delega els seus serveis en els Municipis, opinant que si la Generalitat compleix els seus compromisos, es poden organitzar i regir els serveis, a reserva de prendre la posició oportuna més endavant. Entren a discutir la qüestió dels càrrecs i tenint en compte les rectificacions fetes en la seva nomenclatura en la sessió passada, i alguna rectificació que s’estima fer ara, es resol que els que s’han de designar siguin els de la relació que consten en la part expositiva d’aquest acord, amb les modalitats que també en ell s’ hi consignen. A la vegada s’estima que la Comissió que per a tractar d’assumptes de proveïments te que visitar al President de la Generalitat de Catalunya, demani d’aquest que per cap motiu manquin de moment les 100.000 pessetes setmanals que l’organisme regional s’ha compromès a abonar a l’ Ajuntament. En virtut del dit, S’acorda tenint en compte els punts de vista acceptats en la discussió d’aquest assumpte, tal com consta a l’acta d’aquesta sessió, deixar definitivament fixada la plantilla dels càrrecs del personal de l’ Oficina Municipal d’ Ajut als Refugiats en la forma següent: Un Delegat de Serveis, un Delegat d’establiment, que estarà a les ordres directes del de Serveis; un Cap d’Oficina; un Cap de Magatzem, tres Escrivents destinats al Magatzem, tres Ordenances, un comptable, 24 escrivents, 4 inspectors; 3 Guardamagatzems; 2 Lampistes Electricistes; Un Fuster; un xòfer, sis mossos, 30 delegats d’establiments, 30 escrivents a les ordres dels anteriors delegats; 30 vigilants; 30 infermeres i sis metges. S’entén que la designació per a un dels càrrecs anteriors no representarà al funcionari municipal nomenat guanyar cap categoria administrativa, sinó sols tenir dret, en el seu cas, en la forma que definitivament es resolgui, a una quantitat com remuneració extraordinària per la distinta classe de treball, no representant tampoc la possessió del càrrec cap designació de funció municipal amb dret a guanyar una posició administrativa, sinó solament exercici accidental de funcions. S’encarrega a les tres Minories Majoritàries Consistorials que enviïn al Conseller Regidor de Governació els noms de les persones que cada una designi per als càrrecs que els hi correspongui, a fi de que dit Conseller Regidor ho remeti, a la vegada, al Conseller Regidor d’Assistència Social, perquè es faci la distribució del personal.” El Conseller Regidor, ciutadà Bertran, manifesta que ha estat demanat l’augment de la llet fins una pesseta cinquanta cènt ims el litre per a uns, i fins una pesseta trenta cèntims per a altres. 393 El Conseller Regidor, ciutadà Colomè s’hi oposa, creient que no és procedent acceptar la petició. El Conseller Regidor, ciutadà Pérez, en nom de la C.N.T., diu que es podria acceptar la puja, mentre es procura que vinguin pinsos a Barcelona, i això permeti una baixa en el preu. El Conseller Regidor, ciutadà Andreu opina que es podria autoritzar la puja per un curt periode. El Conseller Regidor, ciutadà Escofet es declara en contra de la puja de la llet. El Conseller Regidor, ciutadà Pérez diu que la C.N.T salva el seu vot, per si no hi hagués llet a Barcelona, doncs no es pot demorar més prendre acord. El Conseller Regidor, ciutadà Bertran, creu, que en efecte, fora millor permetre la puja, encara que sigui transitòriament, que exposar a la ciutat a careixer de llet. S’acorda que l’assumpte resti pendent de resolució definitiva segons el resultat de la visita que per a parlar de l’assumpte general de proveïment ha d’ésser feta al President de la Generalitat de Catalunya. 25.- Correspondència de la delegació d’Asistencia Social del Consejo Interprovincial de Asturias y León, de Barcelona, i l’Ajuntament d’Almenar amb el Comissari d’Assistència Social, entorn uns incidents ocorreguts en aquest municipi. 23 de novembre de 1937. Signatura: AHN. Sección Guerra Civil PS-Madrid. Carpeta 809. Consejo Interprovincial de Asturias y León. Servicios especiales de organización de los evacuados asturianos. Barcelona, 23 de Noviembre de 1937 Comisariado de Asistencia Social de Cataluña Muy Sres. nuestros: Con sentimiento escribimos la presente, porque el asunto que la motiva es tan repugnante que, revela hasta qué punto ciertos sujetos, sin la menor noción de lo que es ni significa la digniddad ni la vergüenza propias ni ajenas, pretenden aprovsecharse del infortunio y precaria situación que en su éxodo vienen soportando las infelices evacuadas de Asturias. Se nos denuncia que, en el pueblo de Almenar (Lérida), además del menosprecio de que se hace objeto a las allí refugiadas, se las insinúa y aún se llega a proponerles la consumación de ciertos actos, si desean obtener algún beneficio. Parece ser que confíados en la impunidad en que hacen sus puercas proposiciones, llegan algunos al atrevimiento de ir a altas horas de la noche a molestarlas en las casas o refugios donde residen, determinando el susto y malestar consiguientes. Si bien nosotros nos hallamos despojados de ciertos prejuicios, y hasta consideramos natural todo hecho de esa naturaleza que se produzca por amor o mutuo consentimiento, consideramos infame y criminal ya que no concedemos ni siquiera sentimientos de humanidad, a todo hombre que no pudiendo o no sabiendo dominar a la bestia que lleva dentro, le empuja a valerse de su situación de privilegio en contraste con la presunta víctima. Huelga decir que las más afectadas por las citadas proposiciones son las muchachas jóvenes. 394 Esperamos que a la mayor brevedad sean suprimidas las causas enojosas que motivan estas líneas, tanto por el buen nombre de la nunca desmentida hospitalidad e hidalguía catalanas, como por procurar evitar posibles y fatales consecuencias ya que no se debe olvidar que la que más y la que menos tienen marido, padre o hermanos, o en su defecto amigos y coterráneos en todo momento dispuestos a velar por sus compañeras en desgracia. No queremos vean en lo que precede amenaza de ninguna clase, sino el mejor propósito de imponerles de los efectos que dichas causas pueden producir, y que de común acuerdo procuremos por todos los medios evitar todo rozamiento. Como siempre a sus órdenes, nos es grato repetirnos de Ustedes y de la Causa Antifacista. Por el Consejo Interprovincial de Asturias y León. El Delegado de Asistencia Social. Comisiariado de Asistencia Social de Cataluña. 26.- Acta [extracte]de la reunió del Comitè Municipal Permanent de l’Ajuntament de Barcelona celebrada per a debatre la situació financera de l’Ajuntament. Llibre d’Actes de la Comissió de Govern. 27 de novembre de 1937. Signatura: Arxiu Municipal de Barcelona. Llibres d’actes de la Comissió de Govern. “A la Ciutat de Barcelona, essent el dia vint-i-set de novembre de mil nou cents trenta set, es reuní al Saló d’Actes del Comitè Municipal Permanent dit Comitè, i endemés la Comissió d’Hisenda de l’Ajuntament, essent les dotze hores i cinc minuts del matí, sota la presidència de l’Alcalde accidental Ciutadà Escofet, assistin- hi els components del Comitè Municipal Permanent Ciutadans Bernades, Arís (en substitució del Conseller Regidor de Governació), Andreu, Pérez, Muñoz, Cabruja, Coloma, Martínez Cuenca, Borràs i Bertran, i figurant també a la reunió, com elements de la Comissió d’Hisenda que són, els Consellers ciutadans Pla, Barriendos, Muni i Montlleó. Es donà compte del càlcul de despeses i ingressos per a 1938, presentat pel Conseller Regidor Ciutadà Bernades, que diu així: CALCUL DE DESPESES I INGRESSOS PER AL PROPER ANY 1938 Despeses Segon s l’Ordenació Pressupostària feta El mes de juliol darrer, es calculaven com a despeses………………………………. Els augments de personal fins el mes de Setembre, són d’uns…………………….. Com a suplement de casa-habitació als Mestres…………………………………. A base de la recaptació dels deu primers 1.200.000 ptes. 7.000.000 ptes. 157.500.000 ptes. Ingressos. 395 mesos d’aquest any, s’ha de comptar com a ingrés per al proper exercici del 1938… ………………………….74.000.000 ptes. Nous impostos que començaran a regir el dia primer de gener de 1938…………… ……………………………12.000.000ptes. Totals…………………165.700.000 Compensació factures electricitat, aigua, i gas 8.700.000 ptes. 86.000.000ptes. DÈFICIT INICIAL. Per al proper exercici de 1938………………71.000.000 ptes. (van compresos els 25.000.000 de pessetes a què ascenderia el pagament del cupó, a raó del 3 por 100). Ingressos. La Minoria Socialista proposa, com a nous ingressos, els que s’obtinguin de les següents Municipalitzacions: La de l’Estatge, que donaria, deduint el que ha rendit 9.700.000….. 51.300.000 ptes. La dels Transports urbans i empreses d’aigua es calcula en……… 17.500.000 ptes. L’augment en els tributs d’espectacles públics La Minoria d’Esquerra Republicana proposa per Tal d’incrementar els ingressos, el següent: Que en la impossibilitat de poder actuar sobre l’estatge, ja que aquest organisme està baix el Control de la Generalitat, s’obtingui d’aquesta que, com a mínim, pagui, pel concepte de l’antiga propietat 3.500.000 ptes al mes, o sigui, 42,000.000 pessetes l’any, contra la partida de 9.000.000 de pessetes que s’han pagat aquest any, suposaria una nova font d’ingrés de 3.000.000 ptes. Que no sabent fins a quin punt serà factible la immediata municipalització dels serveis públics, i quins d’aquests són, realment beneficiosos, es proposa com a primera providència, una intervenció municipal en les empreses següents: Transports Urbans- Aigües-.Cerveses, perquè en el termini de sis mesos es tingui coneixement exacte de la marxa de cadascuna de les Indústries. Que, interinament, es vagi a un conveni amb tots els Serveis Públics, procurant que, almenys, asseguri a l’Ajuntament, per l’any 1938, 10.000.000 ptes. d’ingrés, que deduïdes dels 5.300.000 ptes que dóna actualment, serien…………………………4.700.000 ptes. Que s’augmenti la tributació sobre els espectacles públics en…………….2.500.000 ptes. Que la Generalitat o l’Estat, es faci càrrec de les obres dels Refugis……..10.000.000 ptes. Que la Generalitat suspengui, per a l’any 1938, el pagament del contingut provincial …………………………………………………………………………….10.500.000 ptes. 3.000.000 ptes. Total……….. 71.800.000 ptes. 396 Que s’obligui, per l’Estat, a que le s Empreses Col·lectivitzades siguin considerades com a substitutes de les antigues anònimes o comanditàries, la qual tributació a l’Erari Municipal representaria, almenys…3.000.000 ptes. Que l’Estat o la Generalitat s’encarreguin totalment del manteniment dels refugiats, que representa per l’Ajuntament un dèficit de 5.000.000 de pessetes pel cap baix. Total…………63.700.000 ptes. Els representants d’Acció Catalana i Unió de Rabassaires, consideren que en la impossibilitat d’assegurar-se nous ingressos concrets d’aquí a fi d’any, el que procedeix és la pròrroga dels pressupostos i reforçar els ingressos amb noves imposicions. La representació de la Minoria C.N.T manifesta que int erinament no s’arribi a la municipalització de l’estatge, i no se’n vegin els resultats, no és procedent tractar de la municipalització d’altres serveis. Es partidària de procurar una millor aportació a l’Erari Municipal per les empreses col·lectivitzades, socialitzades o controlades pels obrers. Fins i tant no es puguin calcular les xifres d’ingrés a què podrà arribar-se, com a conseqüència dels dos extremes anteriors, la Minoria de la C.N.T. es manifesta per la pròrroga del pressupost. Barcelona, novembre del 1937 Desprès de presentat el document, el mateix Conseller Regidor, Ciutadà Bernades, explicà l’abast de la nota presentada, descendint el detall de les xifres i càlculs. El Conseller Regidor, ciutadà Muni, al·legà que potser els ingressos eran calculats amb error, sobre tot els nous, que es fixen en una xifra probablement elevada, Però que això tenia poca importància, ja que el que s’intentava era donar a conèixer al Comitè Municipal Permanent la veritable situació de l’Ajuntament . Afegí que de no comptar amb mitjans abundants res es podria fer pel poble, malgrat d’ésser tan essencial això perquè el mateix toqui els avantatges de la Revolució. Al·ludí al fall en l’Administració de la Propietat Urbana, que s’havia de municipalitzar fa ja temps i que hauria de municipalitzar-se sense retard, creient que això no solament no perjudicaria internacionalment, sinó que afavoriria, perquè la propietat tampoc ara és dels particulars, sinó que està en mans d’ un organisme de tipus mixt, que regeix el servei en forma que cada dia la gent paga menys, essent, per tant, millor que l’Ajuntament se’n faci càrrec. Recorda que ells també eren partidaris de la Municipalització d’altres serveis públics, però no serien mai un obstacle a les pretensions de l’altra Minoria Sindical. Estimà que està bé que es pensi en l’impost individual i que, per tant, el ciutadà pagui d’acord amb el seu consum i capacitat, però cregué que això sols quedaria ben justificat el dia que les companyies abonessin també els seus impostos, d’acord a llur fortalesa, ja que en cas contrari la imposició d’origen personal podria caure verticalment davant la decepció que causaria no constatar a l’Ajuntament un canvi d’actitud finançera. El Conseller Regidor, ciutadà Pérez, va preguntar si es podria presentar ara un pressupost veritablement exacte d’ingressos i despeses. Es va contestar ell mateix que aquest era hipotètic, perquè el futur no es podia preveure. Abans la carn donava molts milions de pessetes i ara produeix gairebé res. Actualment pot haver un article que doni molt i al cap d’un temps deixar de donar. L’ Ajuntament sempre ha estat partidari d’inflar les xifres, però el present estudi s’hauria de fer el més exacte possible. Es declara partidari de la Municipalització de la Vivenda i de discutir el Reglament de la Caixa Immobiliària sense retard. Respecte a la Municipalització recorda que la C.N.T era molt més radical encara que 397 els altres partits, perquè d’haver manat ella, en lloc portar-se endavant una municipalització, com la que s’ha acordat realitzar, hauria agafat les finques sense indemnització de cap mena als propietaris. Defensa el Sindicat de Transports Urbans, que no poden donar els que molts es pensen. Estima que fora inútil i contraproduent posar representant de l’Ajuntament de Barcelona a les empreses de serveis, doncs ja en té la Generalitat, i si els representants hi ha d’ésser per a veure xifres d’ingressos i despeses, és inútil designar- los, ja que les companyes les han donat i les donaran. Recorda el desastrós resultat dels representants que l’Ajuntament de Barcelona tingué al Metro Transversal. El Conseller Regidor, ciutadà Bernades, torna a intervenir i diu que el control econòmic sobre les empreses de serveis, a base de representants de l’Ajuntament, és molt convenient, i es pot dir mes: forçós; perquè d’aquesta manera es desvirtuarien, si hi hagués base, les xifres que poguessin donar-se i fossin realment exagerades. Creu que, en efecte, no es pot comparar el benefici d’una empresa l’any 1935 amb el d’ara, però la intervenció no és cap perill, perquè prepara els convenis entre Ajuntament i empreses. Respecte a la qüestió de l’estatge, demana a l’Alcalde que manifesti el que ha de contestar a la Generalitat de Catalunya. L’Alcalde accidental, ciutadà Escofet, diu que el President de la Generalitat ha donat de paraula una impressió, que ha recollit ell en una nota, segons la qual el Decret dictat per la Generalitat de Finances, en 24 d’agost, no anul·la el Decret de Municipalització de la Vivenda del 11 de juny anterior, ja que el primer sols es proposava enriquir les dades de caràcter tècnic necessàries a l’Ajuntament, per a l’aplicació de la Municipalització. En el Consell de la Generalitat, però, per part d’alguns Consellers, incloent-hi el President, es varen fer reserves sobre la procedència política de la Municipalització de l’Estatge, tenint en compte el moment polític actual i la trajectòria marcada pel Govern de la República. El Conseller Regidor, ciutadà Colomé pren la paraula, i reconeix que ens trobem davant d’una realitat crua, però que fariem un paper trist com a revolucionaris, si no atenguessin les necessitats del poble. Afegeix que les dones són les que volen tocar els avantatges de la Revoluc ió, i que aquests s’han de fer aparents en forma de colònies escolars, cantines, policlínics, guarderies i altres serveis, i de no ésser una realitat tot això, podria venir una davallada vertical. Insisteix en que els serveis públics han d’ésser la base de les finances de l’Ajuntament, però la U.G.T no vol enverinar les seves relacions amb la .C.N.T; de manera que en lloc d’imposar un criteri, espera que la C.N.T. comprengui els avantatges que per al bloc antifeixista ha de tenir l’ajuda a la Municipalització dels serveis. Demana, per tant, que les empreses controlades per la C.N.T donin el màxim a l’Ajuntament en concepte de tributs. No és partidari de sobrecarregar més al ciutadà individual, mentre les empreses no contribueixin més fortament. Amb la Munic ipalització de la Vivenda, l’Ajuntament podrà demostrar la seva capacitat i importància administrativa i tècnica. No creu exacta l’afirmació que s’ha fet, en donar compte de la nota facilitada per l’Alcalde sobre la vivenda, des que el Govern de la República és contrari a la Municipalització de la Vivenda, ja que en ell hi tenen representació els socialistes, i mai han dit un mot sobre això. Fa notar que la Municipalització, en definitiva, és una aspiració del Front Popular, i que el Front Popular està format essencialment per obrers. I en el que es refereix a l’estranger, no ha d’anar Espanya a conquerir les plutocràcies o les altes finances, sinó els Trader-Unions, els Partits Laboristes, i els obrers, en definitiva, i en els programes de totes aquestes organitzacions estrangeres, la Municipalització de la Vivenda hi figura com un ideal a assolir. Els Fronts Populars d’Anglaterra i França no s’alarmarien, per tant, quan fos posada en pràctica la repetida Municipalització. El que alarma és el malament que va ara el registre de la Vivenda. Quan una revolució organitza, es prestigia i assoleix categoria, i això és el que ha de fer la Revolució Espanyola: organitzar. Anem, doncs, 398 directament a la Municipalització de la Vivenda i preparem- nos per a anar també a a de l Serveis Públics, però mentre això arribi, exhortem a la Minoria de la C.N.T. perquè doni el màxim d’auxili, en el que fa al pagament d’impostos per part de les empreses que pertanyen al seu grup sindical i controlen avui determinats serveis. El Conseller Regidor, ciutadà Andreu, intervé en el debat manifestant que li plauen els termes ponderats i de comprensió en què el mateix es desenvolupa, no veient-se, per tant, cap afany de sectors polítics o sindicals a fer prevaléixer una política personal. Creu que la Municipalització de la Vivenda no donarà ni la meitat del que es somia, i recorda que en tot cas es perdran els impostos que relacionats amb la propietat produïen notables ingressos, com plus-vàlua, solars, etc., el que no vol dir que no pugui discutir-se el Reglament de la Caixa Immobiliària, en el que es podria ja entrar; però tot això serà una cosa complicada i llarga, i per tant convindria aprovar el Pressupost, si no es vol prorrogar aquest, a base de nous ingressos, parlant de la possibilitat de posar un impost damunt la tarja de racionament familiar, que podria arribar a donar 18 milions de pessetes l’any, impostos sobre el matrimoni i altres actes de la vida civil, etc. Creu que el millor fora prorrogar el pressupost i nodrir els ingressos, i que cada Conselleria pogués presentar, com ha fet ell, un grup d’impostos en relació a la matèria de cadascuna, que permetés eixamplar molt la regió dels ingressos pressupostàries; fent al·lusió, finalment, a la possibilitat d’un tant per cent damunt el lloguer. El Conseller Regidor, ciutadà Bernades, creu que hi ha, en principi, un acord tàcit de discutir el Reglament de la Caixa Immobiliària, i manifesta com es podria arribar a això. El Conseller Regidor, ciutadà Colomé, l’interromp, dient que no és necessari cap tràmit, perquè el Reglament ja està aprovat per la Ponència i es troba pendent de discussió del Comitè Municipal Permanent. El Conseller Regidor, ciutadà Bernades, es dona per convençut, i diu que malgrat tot, com que la discussió i ulterior posta en marxa de la Municipalització pot ésser llarga, convé ara determinar si s’ha de fer pressupost o no per a 1938. El Conseller Regidor, ciutadà Colomé, opina que sí que s’ha de fer pressupost, i contestant al Conseller Regidor, ciutadà Andreu, es mostra contrari als impostos de què parla, perquè no es pot depassar un cert punt de resistència contributiva, i mentre no es posi tributació a empreses i es municipalitzin serveis, cal no gravar excessivament l’individu. El Conseller, ciutadà Pla, estima que l’impost sobre la tarja de racionament ara no es pot posar, però si serà factible fer- ho quan hi hagi menjar. En vista del dit, S’acorda que passin a la Comissió d’ Hisenda les suggerències del Conseller Regidor, ciutadà Andreu, perquè aquesta les pugui estud iar. El Conseller Regidor, ciutadà Pérez, sosté el mateix criteri que el ciutadà Colomé, en el que fa referència a l’impost sobre la tarja de racionament. Respecte a la qüestió del Pressupost, creu que s’ha de fer. Tenint en compte les observacions abans fetes, S’acorda fer un Pressupost Municipal d’ingressos i despeses per a 1938, encomenantse la seva preparació a la Comissió d’ Hisenda, perquè en ple o per mitjà de la Ponència que designi, pugui fer els oportuns estudis i presentar al Comitè Permanent la corresponent proposta. El Conseller Regidor, ciutadà Bernades, pregunta, davant del desesperant de les xifres, què s’ha de posar en els ingressos de la Propietat. 399 El Conseller Regidor, ciutadà Muni, creu que igual que abans, perquè poden aplicar el criteri mateix del Decret de Municipalització que diu que l’ Ajuntament no percebrà menys del que venia cobrant. El Conseller Regidor, ciutadà Bernades, li contesta que abans ja estava en fals, perquè en 1935, que és l’any que s’ha cobrat més, ingressaren 50 milions de pessetes, per tots conceptes, és a dir, Interior i Eixampla, i malgrat tot, en el Pressupost n’hi figuren 61 milions. Tampoc creu que les xifres que s’estima hauran de donar els transports i l’aigua, realment les ingressi l’ Ajuntament, fent notar, en conseqüència, que s’ha d’anar amb molta cura respecte a consignar quantitats, sense pensar a fons la realitat dels ingressos, perquè en cas contrari, s’arranca amb un dèficit inicial ocult formidable. El Conseller Regidor, ciutadà Muni, creu que pot ser exagerada la xifra de Transports, però que la de l’aigua no, perquè els serveis d’Aigua han de donar necessariament molt. El Conseller Regidor, ciutadà Pérez, creu que es pot demanar un índex d’ingressos a la Societat d’Aigües. El Conseller Regidor, ciutadà Bernades li diu que els ingressos han fluixejat molt aquest any, i torna a dir que el greu és teoritzar i calcular sobre xifres que després no són certes. Es mostra, de totes maneres, partidari de canviar per de sistema en el que f als espectacles a públics, sobre tot en els d’atzar i els que consenten apostes. El Conseller Regidor, ciutadà Bertran també estima que s’hauria d’estudiar molt el que afecta als ingressos de l’ Escorxador, doncs aquest donava uns 15 milions de pessetes l’any, i ara poc més de quatre. Creu que podrien obtenir-se 7 ó 8 milions de pessetes de l’Escorxador, si deixaven d’aplicar-se les taxes de la carn a Barcelona, doncs malgrat tots els esforços fets no es pot aconseguir que la taxa es compleixi a la resta de Catalunya, i els escorxadors que no son a la nostra ciutat, infringint la llei, no solament maten la meitat del que es matava abans, com està ordenat, sinó que el doble, i en canvi, Barcelona s’entesta en complir la taxa, donant, com a conseqüència, no solament la baixa dels ingressos de l’ Escorxador, sinó la puja de preu al ciutadà, perquè aquesta carn que es mata a fora entra després a Barcelona clandestinament, i, com és natural, amb una sobreprima, pel perill de la seva introducció. Sense taxa, la carn es pagaria a quinze pessetes el kilo, i ara, complint-se la taxa, es paga a trenta, perquè com la carn fresca no és aquí, ha de venir de fora. Manifesta que contínuament es dificulta la seva política de proveïments, perquè les dues mil vaques que havien d’ésser sacrificades per no poder donar llet, i la qual carn hauria estat una solució per un temps, no ho podran ésser a conseqüència de que un Tribunal Popular ha oficiat a l’Escorxador que les vaques no es matin. Afegeix que tingui en compte la Comissió d’Hisenda la suggerència que fa respecta a l’Escorxador. En vista de les manifestacions fetes, S’acorda que passi a la Comissió d’Hisenda la suggerència del Conseller Regidor, ciutadà Bertran, perquè la mateixa la pugui estudiar, sens perjudici de que dita Comissió cridi a l’esmentat Conseller perquè detalli i ampliï el que d’una manera global indica al Comitè. El Conseller Regidor, ciutadà Bernades, en vista de l’acord que abans s’ha pres d’encarregar a la Comissió d’Hisenda que prepari el Pressupost, fa present que l’estat de la Tresoreria es dificilíssim, i patentitza que per treballs que l’Ajuntament ha anat encarregant per obres, es paguen ara més de tres milions de pessetes al mes, en concepte de salaris. Fa notar el que això, unit al que de personal coneix la Comissió, representa. Si la Generalitat paga el que ha dit que satisfaria aquest mes, per a abonar l’import total de la nòmina de personal, faltaran moltes pessetes. Es partidari, per tant, d’aturar tota mena d’ encàrrec d’obra nova, perquè de continuar amb la política d’anar encarregant noves obres i augmentar les 400 despeses, l’Ajuntament no tindrà sortida. Diu que el mes que ha passat ha estat un dels més tràgics de la seva vida municipal, rebent tota mena de coaccions del personal, que vo lia que es paguessin les nòmines per treballs realitzats i obligacions de tipus semblant. Es partidari de no tocar el crèdit que encara es té a satisfer pel Banc de Crèdit Local, perquè certes necessitats urgents podrien obligar a tirar mà d’aquest fons; i manifesta que no ha volgut de cap manera silenciar la situació angoixosa de la Tresoreria. Respecte als dictàmens presentats en la sessió passada, referents a l’augment a la Policia Urbana i Bombers, diu que si tot el personal demanava una cosa idèntica, com evidentment succeiria, la puja anual representaria uns 4.700.000 pessetes. Es dóna compte d’una proposició sotasignada pel Conseller Regidor, ciutadà Borràs, interessant: Que el concurs-oposició per a la provisió de 30 places d’infermeres titulars per les “Cases Refugis” de Conselleria Regidoria d’Assistència Social, es porti a terme sota les següents condicions: 1º Per a prendre part al concurs serà precís reunir les condicions que determina l’article 33 del Reglament General d’Empleats d’aquest Ajuntament i posseir el títol d’Infermera. L’edat per a poder prendre part al concurs serà dels 18 als 25 anys. Serà un mèrit preferent aquelles infermeres titulars que actualment prestin serveis als Refugiats. Les sol·licitants, la documentació de les quals estigui en deguda forma, seran sotmeses pel Tribunal a un reconeixement mèdic. Acabat aquest, el Tribunal publicarà una llista de les eliminades per presentar defecte físic, incompatible amb l’exercici de la professió. 2º Les instàncies deuran ésser presentades dintre el termini de vuit dies, a comptar de la publicació de l’anunci al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, degudament reintegrades, i haurà d’acompanyar-se el certificat de naixença i tots els documents que les interessades estimin que representen un mèrit que es pugui tenir en compte. 3º El Tribunal estarà compost de la següent manera: El President de la Comissió de Sanitat Municipal o el Conseller en qui delegui; un Conseller de la Comissió de Sanitat Municipal; un Conseller de la Comissió d’ Assistència Social; un representant de la Facultat de Medicina; un representant de l’Escola d’Infermeres de la Generalitat; un facultatiu representant de la U.G.T; un facultatiu representant de la C.N.T., i el Secretari de l’ Ajuntament o el funcionari en qui delegui. 4º Els exercicis començaran passats deu dies de la inserció del present anunci i quan ho assenyali el Tribunal, el qual en determinarà la forma. El programa serà el mateix de la Facultat de Medicina. 5º Un cop finalitzats els exercicis, el Tribunal formularà una proposta per al nomenament de les concursants. Les designades seran nomenades “Infermeres per a Refugis” mentre aquests estiguin sota la tutela de l’Ajuntament, amb l’haver anyal de 4.361 pessetes. S’acorda aprovar la proposició.” 401 27.– Correspondència del secretari del Comité de Ayuda a Euzkadi y Norte i comunicació de la tramesa de material divers per a recaptar fons. 10 de desembre de 1937. Signatura: AHN. Sección Guerra Civil PS-Madrid. Carpeta 1.560 Comité de Ayuda a Euzkadi y Norte. Sección de la SIA (Solidaridad Internacional Antifascista) Barcelona, 10 de diciembre de 1937 Estimados compañeros: Salud. Os comunicamos el envio de 100 tarjetas postales de propaganda que hemos editado últimamente. El fin que perseguimos es recabar la solidaridad de todos los antifascistas del mundo hacia los refugiados y los niños del Norte, cuya situación es lamentable. El invierno es crudo y mucho más cuando falta el calor del hogar, cuando cada familia llora la pérdida de alguno de sus miembros. La tragedia de los refugiados es todavía mayor. No tienen casa, ni hogar, ni siquiera familia, muchos de ellos. Ayudadnos a hacerles la vida más llevadera. Que sientan el consuelo de vuestra atención y vuestro cariño. No es limosna indigna lo que pedimos. Solo queremos esa solidaridad ardiente, efusiva y noble que solo los proletarios saben sentir. Y estamos seguros que no nos la negareis. Hemos procurado que las tarjetas reflejen nuestro anhelo. El anhelo de todos los españoles honrados: la unidad, la alianza, la colaboración estrecha y legal contra el fascismo y la opresión capitalista. Nuestro deseo es que esa misma unidad se efectue allende nuestras fronteras y de esta forma habremos dado un gran paso hacia la liberación total de la humanidad. Si las tarjetas os resultaran insuficientes podéis dirigiros a Asociación de Dependientes de Víveres en General –Zequiera 28 Tfno. M-8698. Habana (Cuba), o a: “Ban” “Síntesi de toda idea mundial”. Sarmiento 559 Buenos Aires, a quienes hemos autorizado para reproducirlas con objeto de ganar tiempo en los envíos para América y por la escasez de papel y cartulina que se nota en España. Los envíos de donativos en metálico deberán hacerse a N. Galvez –28 Boulevard Saint Denis – Paris (Xeme), que es ahora el Delegado en París de la Sección Española de SIA a la que nosotros nos hemos adherido para hacer más fructíferos y coordinados los esfuerzos. Os saluda fraternalmente y queda vuestro y de la causa antifascista, Por el C. De A. A E. Y N. El Secretario, G. Castellano. Direcciones de América, a las que se han enviado tarjetas de propaganda, banderas entrelazadas. 10 Diciembre 1937. 1 Guillermo Boattini – 369, Oakwood Blod. –Detroit Mich.- USA. Antª. Vildho Vilen – 839 Lothrop –Detroit, Mich. –USA (1) E. Vivas – 3361 Bagley Ave. –Detroit Mich. –USA.- id. id. (1) International Libertarian Committee Againts “Ward And Fascim”. 1 Hem posat en cursiva els comentaris efectuats a ma pels autors de la font. 402 José Fidalgo – 1321 Del St.- Gary, Ind. –USA Carta aparte id. Cultura Proletaria –221, E. 2th av.- New Yors, N. Y. –USA id. Comité Pro-Euzkadi – 48 Cherry St.- New York, N.Y. – USA (Nacionalistas) Freie Arbeiterstime – 45, West, 17 th. Street – New York City – USA North American Committee to aid Spanish Democracy – 149 Firsth Ave.- New York City – USA A. Duero – Maipú 38 – Santiago de Chile Asociación de Dependientes de Víveres en General – Zequeira 28 telfno. M-8698 – Habana (Cuba) . Carta aparte “Pan” (‘ Síntesi de toda idea mundial`) Sarmiento 559 – Buenos Aires. Carta aparte Sr. Ricardo M. Setaro – Piedras, 80.- Buenos Aires. Carta aparte Rolando Valentini – 63, nº 1042 – La Plata (República Argentina) Iris Pavón –Alvear 757 – Cruz del eje (República Argentina) Comisión Coordinadora – Paramá 555 – Buenos Aires Carmelo Olondo – Centro Vasco – Prado 125 – Habana (Cuba). (Nacionalista) “Regeneración” – Mares Velasco – Apartado 1563 – México Sr. Dn. Froylan C. Manjarres – Director de “El Nacional” – México D.F. Sr. Dn. Miquel Lauz Duret – Director de “El Universal” – México D.F. Sr. Dn. Miguel Ordorica – Director de “Últimas Noticias de Exceñsior”. México D.F. Sr. Dn. Rodrigo de Llamo – Director de “Excelsior” – México D.F. Sociedades Hispanas Confederadas.- 59, Henry Street, - Brooklyn, N.Y. USA. – Se envia carta aparte ESTADILLO DE TARJETAS DE PROPAGANDA EDITADAS POR EL COMITÉ DE AYUDA A EUZKADI Y NORTE 1ª Edición (Noviembre 1937): 24.000 tarjetas de banderas y 2ª edición (diciembre 1937): 20.000 tarjetas de banderas y 30.000 del niño Destinatario Edición Nº de tarjetas Banderas Niño AMERICA Sociedades Hispanas Confederados – New York Cultura proletaria – New York Comité pro Euzkadi New York Freie Arbeiterstimme - New York City 1ª 1ª 1ª 1ª 7.600 100 100 100 403 Nort American Committee- New York David Alonso PA. EE.UU. José Fidalgo- Cary Ind. Guillermo Boatini- Detroit Mich Vilho Vilen- Detroit Mich E. Vivas- Detroit Mich A Duero- Santiago de Chile A. “Regeneración”- Méjico. B. Froilán C. Manjarrez- Méjico. C. Miguel Lauz Duret- Méjico D. Miguel Ordorica- Méjico E. F. Rodrigo del Llano- Méjico Ricardo M.Setaro- Buenos Aires 1ª 1ª 1ª 1ª 1ª 1ª 1ª 1ª 1ª 1ª 1ª 1ª 1ª 1ª 1ª 1ª 1ª 1ª 2ª 2ª 2ª 2ª 2ª 2ª 2ª 2ª 2ª 2ª 2ª 2ª 2ª 2ª 100 500 125 100 100 200 100 100 100 100 100 100 125 100 100 100 125 100 200 200 200 200 200 200 200 200 200 200 200 200 200 200 G. Rolando Valentini La Plata (República Argentina) H. Iris Pavón- Cruz del Eje (República Argentina) I. J. Comisión Coordinadora- Buenos Aires “PAN”- Buenos Aires K. Carmelo Olondo- Habana L. Maximiliano Olay- New York M. Anselmo Tuñón- Gary Ind N. Ateneo de Educación .Social- New Jersey O. La Aspirante- New Jersey P. Hispanos Unidos- New Jersey Q. Plus Ultra Democrátic Club- New Jersey R. John J. Nathan-San Francisco de California S. O.E. - Buenos Aires T. “España Nueva”- Buenos Aires U. “Es paña Republicana”- Buenos Aires V. Comisión de Ayuda al Pueblo Español- La Plata. “La Nueva España”- Córdoba (República Argentina) J. Aglion Morgan- Habana Asociación Auxilio Niño Español- Habana Totales América. 1ª Edición banderas…………………….10.350 2ª Edición banderas………………………2.800 2ª Edición Niño…………………………..2.800 W. 15.950.- º 404 Destinatario Europa Amadeo Oriol- Marsella (Francia) Comité pour l’Espagne libre-Paris Comité de l’Espagne Antifaschiste-París C.G.T. R.S.- París Comité Regional CC.EE.Acción Antif.-Lyon Pancho (para Comité “España Libre”)-París Comité Rod Spanje-Holanda Den Norske Hjelpekomiten for Spanje -Suecia Svenska Hjelkomiten for Spanien-Suecia Walter Gybe-Dinamarca Emma Goldman-Inglaterra Comité de l’Espagne Libre -Paris Compañero Odeón-para Fed.Nac.Perpignan (1) Comité Regional CC.EE.Accion Ant.-Lyon Manuel Nuñez-Vapor “Habana”- Burdeos “Euzko Deya”- París “La libertaire”-París .Fed. Ctes.Esp. de Acc.Antif.- Perpignan Spanske Born Kolonien-Dinamarca “New Times and Ethipia News”-Essex (Ingl.) TOTALES EUROPA 1ª Edición Banderas…… 3.400 2ª Edición Banderas…….. 6.700 2ª Edición niño……………6.100 16.200 Edición Destinatario ESPAÑA 1ª 1ª 1ª 1ª 1ª 1ª 1ª 1ª 1ª 1ª 1ª 1ª 1ª 1ª Edición 1ª 1ª 1ª 1ª 1ª 1ª 1ª 1ª 1ª 1ª 1ª 2ª 2ª 2ª 2ª 2ª 2ª 2ª 2ª 2ª Número tarjetas Banderas 100 100 100 100 1.500 1.000 100 100 100 100 100 2.000 1.000 1.000 100 200 800 1000 400 200 Número tarjetas. Niño 1.000 1.000 1.000 100 200 800 1000 400 600 E. Molins- Comisario C.T.E., 25 División Demetrio Morales. Comisario 26 División División 28 Batería de Artillería Aragón (Beluche) Fuerzas Evacuadas Norte (Figueras) S.I.A., Local y Regional Anastasio Hornilla - Gerona. Comité Comarcal JJ.LL. Amposta (Tarragona) Andrés Ugalde- JJ.LL. Amposta Diego López “Las Cenizas”- Murcia Francisco Villaverde- Lérida Reparto Beluche Sindicatos Reparto Comité a varios Reparto Beluche a varios. Total 1ª Edición Banderas…..10.250 Destinatario Número de Niño tarjetas Banderas 1.000 1.000 1.000 1.000 1.000 1.000 500 500 100 300 200 1.000 1.000 650 Edición Número de tarjetas Banderas Niño 405 Consejo Local de SIA Consejo Regional de SIA Oficina de Beluche José Gil- Bujaraloz Delegación de Barcelona, 25 División Domingo Gómez-Depósito Estación Norte.Barna Timoteo Hernández-Sindicato Metal-Cartagena Cipriano Mera – IV Cuerpo Ejército-Guadalajara Diego López Torres-“Las Cenizas”- Murcia Reparto Comité a varios TOTALES ESPAÑA 2ª Edición banderas….10.250 2ª Edición banderas…. 10.500 2ª Edición niño………15.100 Total………..35.850 RESUMEN GENERAL 1ª Edición 2ª Edición Banderas Niño América……..10.350 2.800 Europa………. 3.400 6.700 España………10.250 10.500 24.000 20.000 En reserva…………………………………… 2ª 2 2ª 2ª 2ª 2ª 2ª 2ª 2ª 2ª 1.500 2.000 2.000 200 1.000 200 200 2.000 200 1.200 3.000 2.000 3.000 200 1.000 200 200 3.000 200 2.300 2.800 6.100 15.100 24.000 6.000 RELACIÓN NOMINAL DE PAQUETES DE TARJETAS DE PROPAGANDA QUE EL COMITÉ DE AYUDA A EUZKADI NORTE ENVIA AL EXTRANJERO. 10 Dic .1937 PARA EUROPA AMADEO ORIOL- Centre Cultural espagnol –30 court du Vieux Port. Marsella. Un paquete. COMITÉ DE L’ESPAGNE LIBRE- Rue Crusol 26- París - Un paquete. COMITÉ DE L’ESPAGNE ANTIFASCISTE- Rue de la Granges Aux Elles, 33, ParísX,1paq. C.G.T.-S.R. – 108 Quai Jemabe- París X Un paquete. WALTER GUBE- Dinamarca- Un paquete. ENMA GOLDMAN- Inglaterra - Un paquete. COMITÉ ROC ESPAGNE- Holanda- Un paquete. DEN NORSKE HJELPEKOMITEN FOR SPANJA- Noruega- Un paquete. SVENSKA HJELKOMITEN FOR SPANIEN - Suecia- Un paquete. PARA AMERICA. JOSE FIDALGO- Gary India U.S.A – Ocho paquetes. Guillermo Boatini- Detroit Mich- Un paquete. VILHO VILEM - Detroit Mich- Un paquete. E.VIVAS- Detroit Mich,- Dos paquetes. CULTURA PROLETARIA- New York- Un paquete. COMITÉ PRO-EUSKADI- New York- Un paquete. FREIE ARBEITERSTIMME- New York City- Un paquete. NORTH AMERICAN COMMITTEE- New York City- Un paquete. SOCIEDADES HISPANAS CONFEDERADAS- Brooklyn N.Y.- U.S.A – 19 paquetes. A DUERO- Santiago de Chile- Un paquete. RICARDO M. SETARO- Buenos Aires- Un paquete. ROLANDO VALENTINI- La Plata (R. Argentina)- Un paquete. IRIS PAVÓN- Cruz del Eje- R. Argentina- Un paquete. COMISIÓN COORDINADORA-Buenos Aires- Un paquete. CARMELO OLONDO- La Habana (Cuba)- Un paquete. “REGENERACION” – Méjico- Un paquete. 406 FROILAN G. MANJARREZ – Méjico- Un paquete. MIGUEL LAUZ DURET- Méjico- Un paquete. MIGUEL ORDORICA- Méjico- Un paquete. RODRIGO DE LLANO- Méjico- Un paquete. DAVID ALONSO. Box 75, Langeloth.- Pa.- EE.UU. Cinco paq. Se envía carta aparte. CARTAS PA RA CERTIFICAR. “PAN” – Buenos AiresJOSE FIDALGO- Gary Ind. – U.S.A. ASOCIACIÓN DE DEPENDIENTES DE VÍVERES EN GENERAL – La Habana (Cuba). PAQUETES PARA CERTIFICAR. “PAN” – Buenos Aires – Un paquete. Se envía carta aparte. JOSE FIDALGO- Gary Ind. – Un paquete.- Se envía carta aparte. ASOCIACIÓN DE DEPENDIENTES DE VIVERES EN GENERAL Habana (Cuba)- 1 paq. Se envía carta aparte. 28.- Relació de refugiats i refugiades asturianes a la Cerdanya. 19 de gener de 1938. Signatura. Servicio Militar. Carpeta 2465 CONSEJO INTERPROVINCIAL Servicios especiales de los evacuados asturianos Ref. – J/G Puigcerdá, Enero de 1938 ASTURIAS Y LEÓN Sr. D. Estebán Lacin. Presidente del Centro Asturiano. Lauria, 120 Barcelona. Estimado compañero: Acompaño a la presente lista de personas evacuadas de Asturias y que están refugiadas en el Refugio “La Corba” Aguas de Rivas Pcia. Gerona y en Martinet y Martellá, pcia. De Lérida. También acompaño la lista de niños en edad escolar los que serán internados en las Colonias Escolares en Puigcerdá. Sin más saludarle fraternalmente. RELACION DE PERSONAS EVACUADAS DE ASTURIAS QUE ESTAN REFUGIADA EN MARTELLA Y EN MARTINET PROVINCIA DE LÉRIDA. EDAD NATURALEZA OBSERVACIONES EN MARTELLA: Fernando Ropernale Casado. Eustaquia Esturo Casada Maria Ropernale Esturo 46años 46 años 18años “ “ Gijón 407 Aurora Ropernale Esturo Feliciana Morán Pérez Feliciana Montarás Morán Emilio Montarás Morán EN MARTINET Julia Milaro Estebánez Milagros Estebánez Ernesta Milaro Estebanez Belarmina Escandón Rendueles Elvira Rodríguez Escandón José A. Rodríguez Escandón Lidia Busto Fernández María Sol Escandón Leonor Alvarez Alvarez Esther Mantaras Alvarez Isabel Mantaras Alvarez Laureano Mantaras Alvarez Milagros Mantaras Alvarez Liberto Suarez Mantaras Guillermo Suarez Martínez 16años 27 años 5 años 4 años “ “ “ “ 20 años 17 años 13 años 30 años 13 años 10 años 21 años 2 meses 51 años 14 años 20 años 9 años 26 años 1 año 49 años “ “ “ “ “ “ “ “ “ “ “ “ Gijón. “ “ Puigcerdá, 18 Enero 1938. LISTA DE NIÑOS EVACUADOS DE ASTURIAS REFUGIADOS EN EL REFUGIO “LA CORBA” DE AGUAS DE RIVAS, PROVINCIA DE GERONA. Mercedes Palomo Llerandi Mª Luisa Palomo Llerandi Raúl Palomo Llerandi Julio Palomo Llerandi Abdón España García Jesús Crespo Alonso 12 años. 10 años. 8 años. 6 años. 8 años. 12 años. LISTA DE NIÑOS EVACUADOS DE ASTURIAS REFUGIADOS EN MARTINET PROVINCIA DE LÉRIDA. Feliciana Montarás Morán Ernesto Milaro Estebanez Elvira Rodríguez Escandón José A. Rodríguez Escandón Esther Mantaras Alvarez Laureano Mantaras Alvarez Puigcerdá 8 de Enero 1938 5 años. 13 años. 13 años. 10 años. 14 años. 9 años. 29.- Circular als alcaldes del delegat de la Vegueria de Girona del Comissariat d’ Assistència als Refugiats. 16 de Febrer de 1938 Signatura AMO 408 Administració General. Corporació Municipal. En virtut d’una nova disposició que seguidament serà posada en vigor per part de la Conselleria d’Assistència Social, amb la qual s’organitza el proveïment de comestibles als refugiats de guerra a Catalunya, aquesta Delegació, adelantant-se a aquella en mires a la ràpida distribució de la tassa corresponent a cada població, us recomana en gran manera que amb la màxima urgència us serviu ordenar i enviar- nos el següent: 1.- La Colònia de Refugiats acollit a la vostra població ha de nomenar un delegat entre ells que els representi en tot quan faci referència a la recepció i distribució dels queviures que per el seu consum els hi seran destinats per conducte d’aquesta Delegació de Girona, i que seran entregades al Regidor d’Assistència Social del vostre municipi, com també per posar en vigor el Decret de Presidéncia data 24 d’agost del 1937, Diari Oficial núm. 236, d’aquesta manera no solament serà una garantia mútua la bona distribució sinó que també s’evitaran en gran escala les reclamacions etc, que continuament es venen rebent per la manca de productes alimenticis, i al mateix temps es donaran compte que realment s’els aten baix les disposicions i possibilitats de la Superioritat. 2.- Amb la màxima urgència per tenir una seguretat exacta us servireu enviar-nos una certificació numèrica dels refugiats que componen la vostra colònia i que estiguin subjectes al cobrament del subsidi de dos pessetes diàries, quins seran conceptuats amb dret propi per ésser- los-hi destinat el degut racionament. Aquesta certificació ha d’ésser signada imprescindiblement per el Delegat de Refugiats que es nomeni entre ells mateixos, pel Regidor d’Assistència Social del vostre municipi i amb el vist i plau vostre, degudament segellat. Com podeu veure el cas és d’importància i seguidament serà posat a la pràctica, per tant queda a la vostra exclusiva competència i activitat l’ordenar el nomenament esmentat i fer-nos a mans la certificació manifestada, per tal de que sigueu un dels primers en participar dels avantatges que forçosament ha de reportar aquesta nova modalitat de racionament als refugiats. Visqueu molts anys. Girona, 16 de Febrer 1938 Ciutadà Alcalde d’Olot. El Delegat. 30.- Comunicació de la Comissió Oficial d’Ajut a Euskadi a l’Ajuntament d’Olot, demanant la seva solidaritat. 10 de Març 1938. SIGNATURA. : AMO Administració General. Corporació Municipal. Barcelona, 10 de Març 1938 Ciutadà Alcalde: Una vegada més aquesta Comissió sent la necessitat de posar-se en contacte amb aquesta Corporació Municipal, amb l’objecte d’atendre les necessitats dels refugiats, d’aquells éssers que es veieren obligats a abandonar llurs llars per no sotmetre’s als atropellaments del feixisme invasor. al nostre abast per a que llur estada entre nosaltres sigui el més comfortable possible. Molts d’ells, en llur èxode tràgic ho perderen tot – una família, amics, caseta que coneixien de petits-, tot allò que constitueix el nostre desig de viure… Aquesta Comissió reconeix perfectament que existeixen dificultats pròpies de la guerra que ens han declarat els estats totalitaris, els quals volen, amb nosaltres, satisfer llurs capricis. Malgrat això, podem fer molt per mitigar aquestes desgràcies. Per la nostra part, hem 409 posat el màxim interès perquè no resti un sol company sense cobrir el seu cos amb una peça d’abric. Reiteradament hem sol.licitat a tots els pobles que se’ns enviés una relació de tots els refugiats. A la nostra crida han respost una gran quantitat d’Ajuntaments; el total de les peces lliurades és ben eloqüent, ja que en els tres mesos darrers s’han lliurat 168.368 peces, amb un valor de 2.142.930 pessetes. Però, encara resten molts pobles que no han tramès la relació. A tots ells ens dirigim per a que ho facin el més aviat possible, sense retardar un dol dia, ja que amb la negligència seva podria posar-se en entredit la vostra autoritat, que ha d’ésser la genuïna expressió de la causa antifeixista. Ara bé, aquesta Comissió té d’atendre als refugiats i combatents que en les trinxeres lluiten per la República i independència de la nostra pàtria. En el seu temps, Catalunya respongué magníficament, quan es sol·licità el seu ajut pel Madrid heroic, perquè tenia possibilitats. Dos anys de guerra han esgotat les nostres reserves i hem tingut que demanar l’ajut dels nostres germans del món, que senten la nostra causa. Comptem ja amb aportacions i oferiments dels Estats Units, Anglaterra, Bèlgica, Suïssa i Holanda, i ens demanen, entre altres coses, se’ls trameti unes col·leccions de bitllets- moneda que s’han fet a tots els pobles de Catalunya i que ara no tenen cap validesa, tota vegada que han estat retirats de la circulació. Poc representarà per aquesta Corporació Municipal atendre aquest petit prec que tal volta pugui traduir-se en alguns milions per a millor atendre les necessitats de les víctimes de la guerra. Per interès de tots, us preguem ens envieu a la major brevetat possible, el referent als refugiats i col·leccions de bitllets- moneda. Res més que aprofitar l’avinentesa per a trametre- us les nostres salutacions més efusives, que faré extensives a tots els companys de la Corporació. Vostres i com a catalans, com a homes lliures i d’una gran sensibilitat, tenim l’obligació de fer tot el que estigui de la causa antifeixista. 31.- Informe que de les activitats de les Oficines centrals del Comissariat d’Assistència als Refugiats presenta Ramon Blasi i Rabassa, en qualitat de Cap de les mateixes al senyor Ricard Altaba-Planuc, comissari del referit organisme. 11 de maig de 1938. SIGNATURA: AHN. Sección Guerra Civil. P.S. _ Barcelona. Leg.277/8 NOTA PRELIMINAR. Les Oficines Centrals del Comissariat d’Assistència als Refugiats nasqueren com una necessitat imperiosa per tal d’estructurar els serveis del referit organisme (aleshores Comitè Central, i després Oficina Administrativa). El personal de les mateixes al començament es nodrí d’uns pocs funcionaris d’altres departaments, en comissió de serveis. Més tard, i imposats per la Conselleria, se n’hi afegiren de vinguts directament del carrer, sense gens de pràctica burocràtica i amb molt poca preparació, llevat de raríssimes excepcions. La falla més remarcable de la major part del dit personal eventual era que ignoraven en absolut la gramàtica catalana i, per tant, llurs serveis no podien ésser gaire eficients. Això, afegit a les evacuacions tumultuoses que calgué realitzar, va fer que aquestes Oficines sofrissin una crisi de creixença de la qual encara es ressenten a hores d’ara, puix que quan començaven a donar un estimable rendiment, s’han reproduït les evacuacions d’antany i la dita crisi ha tornat a fer- 410 se ostensible. Cal dir que darrerament hi ha ajudat l’haver hagut d’incorporar-se a files diversos elements que amb el temps que hi portaven ja tenien la feina pel cap dels dits. Es per tot plegat, doncs, que cal reorganitzar- les, aportant-hi personal apte en tota l’extensió del mot. DIVISIÓ DEL TREBAL. Aquestes Oficines comprenen les seccions següents: I Control II Allotjament III Sanitat IV Transports i informació V Estadística i informació VI Proveïments IVII Caixa VIII Comptabilitat del subsidi IX Material X Premsa i propaganda XI Secretaria XII Consergeria Control. És en aquesta secció on es pren la filiació del refugiat, i on se’ls lliura el corresponent full de control a canviar pel carnet definitiu de refugiat, per l’Ajuntament de la població on estarà acollit. II.- Allotjament. L’evacuat que necessita assistència completa, passa seguidament en aquesta secció, on se li facilita allotjament, ja en el refugi de trànsit del Comissariat, ja en algun dels que traspassàrem a l’ Ajuntament de Barcelona, segons les circumstàncies del compareixent. III.- Sanitat. Tot refugiat que necessita assistència mèdica, tant si es troba acollit a Barcelona com a fora i ha d’ésser hospitalitzat ací, ha de passar per aquesta secció, la qual compta amb un Dispensari per a les cures menors o d’urgència. En aquesta secció es facilitat l’ingrés als hospitals i l’accés als dispensaris especialitzats, així com l’adquisició de certs productes farmacèutics o d’aparells ortopèdics i d’altres d’òptica. També és aquesta secció l’encarregada de facilitar l’enterrament dels refugiats que moren en les nostres institucions. IV.- Transports i expedicions. A l’arribada dels refugiats, és aquesta la primera secció a actuar. Es a ella que correspon el trasllat dels evacuats des de l’estació al refugi. També és ella l’encarregada de facilitar els viatges de desplaçament isolat dels refugiats, com la qui té cura de transportar els queviures a les institucions i els equipatges dels refugiats a l’indret on cal. Les expedicions de refugiats des de Barcelona als pobles forans, on hauran d’ésser acollits, van també a càrrec d’aquesta secció. Cal remarcar que aquesta secció, a desgrat de tots els esforços, no ha pogut donar mai el rendiment que li pertoca, puix que sempre ha disposat d’una migradesa d’elements de transports molt lamentable. V.- Estadística i informacions. Les filiacions de la Secció de Control passen seguidament en aquesta secció, on s’emplenen les corresponents fitxes, que després són degudament arxivades. Les altes i les baixes produïdes en les poblacions foranes, són detingudament compulsades per les relacions nominals que per al cobrament del subsidi als refugiats confeccionen mensualment els Ajuntaments respectius. 411 La informació del parador dels refugiats acollits a Catalunya i altres extrems referents als mateixos també va a càrrec d’aquesa secció, puix que posseeix les dades de la població refugiada. VI.- Proveïments. Aquesta secció té a la seva cura el proveïment de les institucions que depenen directament d’aquest Comissariat, tasca feixuga en les actuals circumstàncies, per les moltes dificultats que continuament ha de vèncer. VII.- Caixa.En aquesta secció, que és l’encarregada del pagament de les factures de les despeses d’aquest Comissariat, va inclosa la petita intervenció que cal per al control de les mateixes. Cal remarcar que les factures superiors a cinc-centes pessetes, i no procedents de les Delegacions, són pagades directament per la Direcció General d’ Assistència Social, i ací només són conformades. VIII.- Comptabilitat del Subsidi En establir el Govern de la Generalitat un subsidi diari per als refugiats, calgúe crear aquesta secció, on són compulsades les relacions nominals dels refugiats acollits a les poblacions de Catalunya, de les quals són extretes les liquidacions corresponents per a llur pagament, liquidacions que són trameses a la Direcció General de Finances Locals de la Generalitat. IX.- Material. D’aquesta secció depèn el magatzem que el Comissariat té a l’antic establiment de la Misericòrida, Montalegre, 4, on hi ha el dipòsit de robes i altres efectes. Ací a les Oficines només hi ha l’encarregat, el qual té cura de proveir del material que cal per a les necessitats de les Oficines, així com autoritza –en casos gairebé excepcionals- el poder retirar del referit magatzem peces de roba d’ús persnal per a refugiats molt menesterosos. X.- Premsa, propaganda i correspondència general. És ací on és diàriament consultada la premsa local, de la qual són extretes aquelles noves i aquells treballs referents a refugiats de guerra o a llur assistència. La part de propaganda ha quedat gairebé reduïda a la mínima expressió, puix que darrerament només ha donat senyals de vida en passar a la publicitat els donatius que es reben amb destí als refugiats. Es la part que caldria incrementar amb major impuls, per tal que tothom conegués i valoritzés l’obra que el Comissariat realitza. La correspondència en general també va inclosa en aquesta secció, i és l’encarregada de contestar totes les comunicacions rebudes dels refugiats en les quals s’interessen assumptes particulars dels mateixos. La centraleta telefònica i el personal que hi pertany queda anexa en aquesta secció XI.- Secretaria. Tota l’altra correspondència oficial correspon a aquesta secció, a càrrec de la qual també va l’arxiu dels documents oficials, i el registre d’entrades i sortides de la dita correspondència. XII. Consergeria. Aquesta és una secció embrionària que cal enrobustir. El conserge és el cap dels ordenances i el que ha de distribuir la tasca que correspon als mateixos. Ell també és el responsable dels mobles i de l’utillatge de l’edifici que ocupen les Oficines, així com de la seva conservació, i de la neteja del referit immoble. MOT FINAL. 412 De la reorganització a fons que es realitzi en les dites Oficines dependrà el rendiment a obtenir de les mateixes. Un dels obstacles amb què s’ha topat sempre ha estat la manca de mitjans econòmics; solucionada aquesta falla i cobrint les vacants amb personal degudament preparat, és de creure que se n’obtindrà el màxim rendiment. Barcelona, 11 maig 1938 EL CAP DE LES OFICINES. 32.- Expedient complet relatiu a la concessió d’un salconduit per a tornar a Madrid. 19 de maig de 1938. SIGNATURA: AHN. Sección Guerra Civil. PS- Madrid. Carpeta 1166 MINISTERIO DE TRABAJO Y ASISTENCIA SOCIAL. SALVOCONDUCTOS INFORMES. Verificada la comprobación del caso del enfermo Ventura Simarro Navarro, con domicilio en Carretera del Este nº 73 a que se refiere el certificado médico presentado en solicitud de traslado a Madrid de su madre Josefa Navarro Escribá, que vive en el Grao, provincia de Valencia, calle Juan Berdeguel nº 41, he de manifestarle que no está incluido en el apartado b de la norma 1ª de las dictadas por usted, por lo que, caso de accederse a lo solicitado, la permanencia en Madrid no excederá de …… días. Madrid 19 de Mayo de 1938. Madrid 22 de Mayo de 1938. Denegada por la Sección de Sanidad la petición de regreso a Madrid de Josefa Navarro Escriba, madre de la enferma Ventura Simarro Navarro, que vive en Madrid, carretera del Este, núm. 73, sírvase efectuar las gestiones pertinentes para que esta niña sea evacuada a la residencia de su madre, que vive en el Grao (Valencia), calle de Juan Berdeguel nº 41. El Delegado de Evacuación. No procede autorizar su regreso a Madrid para atender a su niña enferma, porque en virtud de las disposiciones de evacuación lo que debe hacerse es que su hija se traslade con Ud., pasando a estos efectos nota a la Sección de Niños para que prepare la evacuación de la misma al lugar donde Ud., se encuentra. El Delegado de Evacuación. CONSEJO MUNICIPAL DE ALPEDRETE 413 Salvoconducto a favor de la camarada Aurelia Segura para trasladarse a Madrid en el día de hoy en unión de un hijo suyo que ha de ser asistido por un especialista. Alpedrete, 19 de Mayo de 1938 EL ALCALDE Vº Bº EL COMANDANTE MILITAR. En virtud de las órdenes de la Presidencia del Consejo de Ministros y del Gobierno Civil de la Provincia, no se podrán extender salvoconductos para la entrada en Madrid más que por la Dirección General de Seguridad y la de Evacuación y Refugiados. Lo que participo a Ud., con motivo de haber en esta Delegación un salvoconducto para entrada en Madrid de AURELIA SEGURA con fecha 19 del actual, comunicándole que en caso de repetirse la extensión de estos salvoconductos, lo pondremos en conocimiento del Sr. Gobernador Civil de la Provincia. Madrid, 22 de Mayo de 1938. EL DELEGADO DE EVACUACIÓN. Al Presidente del Consejo Municipal de Alpedrete. Madrid 31 de Mayo de 1938 Sr. D. Wenceslao Carrillo. Consejero Municipal Presente. Querido amigo: Contestando a su grata tarjeta 26 del actual en la que se interesaba porque la familia de Jesús González Alía regresara a Madrid, participo a Uds., que este compañero alegaba que su estado de salud hacía necesaria la presencia de su mujer e hijos. Requerido el mismo para presentarse en la Sección de Sanidad al objeto de ser reconocido, ha manifestado que tiene que salir de viaje a la provincia de Toledo para asuntos de la industria y no padece ninguna enfermedad de las comprendidas entre las que permiten autorizar el regreso a la capital de personas para asistir a los compañeros que están realizando una función de guerra, y por tanto, lamento muy de veras no haber podido acceder a la petición del mismo. Esperando en otra ocasión poder complacerle, queda de Ud., su affmº amigo s.s q.e.s.m. MINISTERIO DE TRAB AJO Y ASISTENCIA SOCIAL . SALVOCONDUCTOS Informe. Verificada la comprobación del caso del enfermo Eulalia Sánchez Ramirez y su hermana Francisca Sánchez, con domicilio en…………………………..núm……………… a que se refiere el certificado médico presentado en solicitud de traslado a Madrid para reconocimiento, he de manifestarle que sí está incluido en la norma 2 de las dictadas por Ud., por lo que, caso de accederse a lo solicitado, la permanencia en Madrid no excederá de treinta días. 414 Madrid, 20 de Agosto de 1938 33.- Carta del President del Centre espanyol de Cerbère oferint la seva col·laboració. 13 de setembre de 1938. SIGNATURA: AHN. Sección Guerra Civil P.S.- Madrid. Carpeta 809 Sr. Altaba-Planuc. Comissariat d’Assistència als Refugiats. Generalitat de Catalunya Passeig Pi i Margall, 18 Barcelona. Distingit company, Ens plau acusar- vos rebut de la vostra lletra datada del 25 d’Agost passat ajuntantnos la nota publicada en la premsa barcelonina, Encara que no hem buscat mai fer mèrits, en la nostre sincera i modesta actuació, vos agraïm sincerament el calicatiu de “magnífica” que doneu a la tasca que realitzem, per lo que representa per la nostra entitat l’opinió que teniu de la mateixa com a Comissari que sou d’Assistència als Refugiats prop de la Generalitat de Catalunya. La vostra lletra que ha sigut llegida en la darrera reunió ha fet augmentar encara en els nostres socis l’esperit d’ajuda als refugiats civils i de guerra i es amb un gran plaer que constatem que els torns que teníem organitzats la Junta d’aquest Centre a totes les hores del dia i de a nit a l’arribada de trens espanyols o francesos podran ésser ara augmentats, ja que molts socis s’han posat a col.laborar apart dels de la Junta als dits serveis. Per ésser Cerbère el poble fronterer podríem dir de més importància, no s’ha escapat al vostre Delegat de Portbou, company Villar, la necessitat que per el bon nom de l’Espanya Republicana té, el que els refugiats ferits, malalts, voluntaris o fugitius del camp facciòs trobin un xic de calor o de consol moral i corporal abans d’arribar a la pàtria volguda, ja que no hi ha cap classe de dubte de que aquesta lleugera ajuda que troben ací, els reconforta i els anima més que, si al arribar extenuats o cansats després d’algunes hores de viatge, sovint llargues i pesades es trobessin a la frontera sense trobar ningú que es cuidés d’ells, sense saber que han de fer o a on anar, esperant el tren espanyol de l’endemà, ni sense poder prendre cap aliment, puix la majoria per no dir tots, arriben sense mitjans econòmics. En cas invers, tots aquells que per necessitat i autoritzats pel Govern surten d’ Espanya i arriben ací sense diners ni tan sols per posar un telegrama, puix sembla que en virtut de disposicions oficials l’ aduana no els deixa treure ni deu pessetes ni cinc, ni cap, troben sempre en aquest Centre un mitjà de sortir del pas, per continuar el viatge lo més ràpidament possible, o l’aliment necessari per ells i els fills, mentre s’esperen els fondos dels seus familiars, tota crítica de part d’elements que sempre procuren enfosquir la magnífica gesta plena de sacrificis i heroisme del poble antifeixista espanyol Nosaltres els socis del Centre Espanyol creat amb ferma voluntat de remediar en lo possible totes aquestes misèries a les quals el Govern amb molt bona voluntat no podria moltes vegades atendre, puix que coses més importants per la guerra i la victòria retenen la seva atenció, fem això desinteressadament des dels primers jorns de la guerra, animats del més gran sentiment republicà aportant així al nostre entendre el petit gra de sorra a la causa, que altres germans defensen amb les armes a les mans. Per això entenem que la nostra tasca comparada amb la d’aquests darrers no és cap sacrifici i per tant no necessita lloances que solament complim amb la nostra obligació, dintre dels pocs mitjans amb que comptem, tenint en compte que encara que en un país germà, ens trobem en terra estrangera. 415 No hi ha cap dubte que si la nostra organització fos tinguda com a semi-oficial o fos reconeguda per les nostres autoritats, des del Govern Central o des de la Generalitat podrien canalitzar-se els nostres serveis o les nostres activitats, com vulgueu anomenar-ho, d’una manera potser més eficaç encara que la nostra Espanya i per la nostra causa, ja que algunes vegades segurament, malgrat tota la bona voluntat posada en el compliment del nostre deure, és evident que faltem de cohesió amb els organismes oficials i es produeixen roces o discrepàncies que encara que no produïdes voluntàriament, no hi ha cap dubte, fan que es perdin activitats o que es fereixen sensibilitats cosa que està ben lluny de la nostra intenció. Per això i a fi i efecte de millor complimentar la tasca que ens hem imposat tots els socis, la nova Junta formada darrerament el nom de quins components vos adjuntem en lletra apart, ens plau posar-nos a les vostres ordres i tota vegada que vos oferiu per fer si cal alguna gestió prop dels Ministeris vos expliquem tot això que fem o podem fer, no per egoisme, sinó perquè vos amb millor coneixement dels diferents problemes afectant als refugiats, podreu segurament canalitzar millor l’ajuda que nosaltres volem continuar aportant a tots aquells germans que com nosaltres senten els mateixos ideals de Llibertat i Justícia. Vos saluda cordialment E. Tapia- Secretari J.Garriga- President. 34.- Informe del Delegat de la IV Vegueria del Comissariat d’Assistència als Refugiats. 30 d’ Octubre de 1938 SIGNATURA.: AHN. Sección Guerra Civil PS- Barcelona Leg. 277/8 En compliment del que està ordenat, ens plau d’emetre l’informe que interessa la vostra comunicació núm, 11.148 de data 29 de Setembre passat. Hem recollit en ell, totes les activitats desenvolupades per la DELEGACIÓ a la IV VEGUERIA del COMISSARIAT D’ASSISTÈNCIA ALS REFUGIATS DE GUERRA. També per l’interès ben remarcable que revesteixen, hi estan exposats aspectes d’actualitat que seria convenient solucionar. INFORME La Delegació a la IV Vegueria del COMISSARIAT D’ASSISTÈNCIA ALS REFUGIATS DE GUERRA, fou creada el 15 de Desembre del 1937. Instal.lada en l’immoble numero 19 del carrer de Llovera, començà a funcionar el dia 1er de Gener de 1938. PERIODE D’ORGANITZACIÓ Havien de transcórrer tres mesos, abans els serveis que tenia encomanats, no assolissin la plenitud de llur eficàcia. Les dificultats en la recerca de personal oficinista, retardaren la seva posta en marxa. COMENCEN LES TASQUES. De bell antuvi, es feu indispensable d’intervenir prop dels Ajuntaments de la Vegueria, per tal d’obtenir el racionament normal dels refugiats que acollien, a base de les possibilitats que oferia cada poble. Aleshores, amb la indemnització de dues pessetes per refugiat i dia, els Ajuntaments subvenien en un tot les necessitats alimentàries dels refugiats. No en tots els casos es procedia en consciència. En moltes localitats, el malesstar entre ells, s’anava aguditzant. Les quantitats de queviures que els hi lliuraven com a racionament, cada vegada eran més migrades; ja que les disponibilitats dels Ajuntaments s’anaven exhaurint. Momentàniament, degut a la forta pressió exercida s’aconseguí una lleugera millora; però els esculls de la situació no podien ésser vençuts pels Ajuntaments, i calgué cercar un altre procediment. 416 IMPLANTACIO DEL RACIONAMENT SETMANAL. Fou en el mes de Març d’enguany quan s’establí el racionament setmanal per mitjà de la “Dirección General de Abastecimientos”. Al quedar instaurat d’aquesta manera l’avituallament dels refugiats, es produí una sensible millora, malgrat que les quantitats dels comestibles assenyalades per una setmana de racionament eren ben escasses. Darrerament, algunes setmanes, les porcions d’aliments fixades des del començament, han sofert encara una reducció, deguda –segons se’ns ha informat- a insuficiència de provisions. L’alimentació deficitària dóna lloc a situacions enutjoses i és motiu de pertorbació entre els refugiats i la població indígena. La indigència en què viu una bona part del personal refugiat, aquest la pal·lia com pot i pels mitjans que siguin. Els incidents que sorgeixen arreu per la pràctica de procediments expeditius són nombrosos. Malgrat que les necessitats del moment afecten tothom, el comú de la gent està mancat de comprensió per a l’excusa de certes accions, sempre detestables. I, és que en el fons, a mesura que l’escassetat dels articles de primera necessitat es fà més intensa, l’egoisme de certes persones es desferma més cruament. En tot aquest devessall, hi planava, però, un problema que no es podia negligir i que urgia resoldre. Aquesta Delegació n’havia copsat tota la seva transcendència i a arrnajar- lo va esmerçar els seus esforços. PROBLEMA DE LA INFÀNCIA. El problema dels infants era patètic. El seu endegament no podia esperar-se. Són els qui més pateixen el flagell de la guerra. Seran els qui més en tocaran les conseqüències . Tot ciutadà que es desvetlli pel demà, ha d’impresionar-se fortament davant la visió d’unes tendres criatures escanyolides, la pobresa de les quals es revela abastament en llur semblant. Una infància que visqui gairebé en la indigència, ofereix perspectives poc esperançadores i és precursora d’una generació raquítica, fàcils als infortunis en la salut del cos i afeblida en les facultats de l’intel.lecte. Esperonades les gestions empreses, per un esperit que té els ulls fits en el demà, ben aviat s’havien de veure en part coronades per l’èxit. La satisfacció en reeixir en un problema tan cabdal emplenà de goig aquesta Delegació. ELS QUE HAN AJUDAT. L’ haver sortit airosos, es deu al “Comité de ayuda suiza a los niños de España” i al “Servicio Internacional de los Amigos Cuáqueros”. Aquestes dues benemèrites organitzacions, a les quals cal retre i retem el més pregon afecte, prestaren tot seguit la seva valuosa i eficaç ajuda que permetè, sinó resoldre totalment el problema, al menys atenuarlo. Posades de manifest les necessitats més apremiants, donant preferència als nuclis més nombrosos d’infants, aquesta Delegació formulà i sotmeté a l’aprovació de les esmentades organitzacions, una proposta de instal.lació de 12 cantines infantils. En principi quedà acceptada. CANTINES INFANTILS Els fruits de la tasca eren recollits, en tenir successivament lloc, la inauguració de les Cantines de Reus, Riudoms, Barberà de la Conca, La Selva del Camp, Montblanc i Segarra de Gaià. Les susdites cantines són ateses per personal femení escollit amb la intervenció dels Alcaldes de les localitats on radiquen i la del Representant dels Refugiats. El cens d’ infants fins a l’edat de 14 anys, refugiat en el territori de la IV Vegueria en 31 de juliol del 1938, era d’ un total de 2.682, distribuït com segueix: COMARCA DEL BAIX CAMP………..1.337 COMARCA DE LA CONCA DE BARBERÀ…..927 COMARCA DEL PRIORAT…………….349 417 COMARCA DE LA RIBERA……………..69 La concurrència a les Cantines dóna el següent resultat: Cantina de Reus……………197 COMARCA BAIX CAMP Cantina de Riudoms………..115 Cantina de la Selva Camp ….71 Cantina de Barberà de la Conca…………..95 Cantina de Montblanc …………………165 Cantina de Segarra de Gaià………………205 Calculat el tant per cent de la població infantil refugiada que gaudeix del servei, resulta, per les Comarques on està establert, que és el següent: COMARCA DEL BAIX CAMP…………… 28 per cent. COMARCA DE LA CONCA DE BARBERÀ 50 per cent. Aquesta Delegació supleix la insuficiència del servei amb la norma de trametre a les localitats, on hi ha cantines obertes, les famílies que porten infants. També autoritza canvis de residència quan és evident la depauperació de la mainada. L’obertura d’altres establiments similars queda diferida, puix les susdites organitzacions tenint els mitjans econòmics limitats, estimaren més urgent acudir a altres indrets on la infància refugiada era de més volum. DONATIUS REBUTS Se n’ han rebut del “Comité de Ayuda Suiza a los Niños de España” i del “Servicio Internacional de los Amigos Cuáqueros” . Aquests donatius han consistit en queviures i robes. Amb ells s’ha pogut alleugerir moltes necessitats peremptòries que d’altre manera no hauria estat possible d’atendre- les. Una altra organització, “El Fons de Solidaritat Internacional” ens lliurà una quantitat important d’articles alimentaris per mitjà del Comissariat, per a la seva distribució entre els refugiats, - infants i adults- de la IV Vegueria. L’EXODE DE LES TERRES D’ARAGÓ I RIBERA DE L’EBRE Quan a les darreries del mes de Març d’enguany, es produí el desmoronament del Front d’ Aragó, i es formaren aquells inacabables i impressionants corrues; per les Oficines d’aquesta Delegació hi desfilaren en aquells moments terribles i caòtics, gent de totes aquelles contrades; a les quals es pogué atendre i mitigar llur dolor, mercès a la prodigalitat de les organitzacions nomenades, que depositaren a la Delegació els elements necessaris. PROJECTES ABANDONATS Aquesta Delegació tenia en pla d’executació algún projecte, modest, però altament interessant; el qual consistia en la instal.lació en determinades localitats i en edificis previament escollits, d’unes COLÒNIES INFANTILS. Era propòsit nostre agrupar en elles tots els orfes que es troben disseminats pel territori de la IV Vegueria. Les necessitats de la guerra i la proximitat del Front no afavorien els nostres projectes i com a mida de prudència foren abandonats. DESPLAÇAMENT DE REFUGIATS El nombre de refugiats, al produir-se la dispersió del Front d’ Aragó, va disminuir. Els que es trobaven als pobles de la Comarca de la RIBERA DE L’EBRE, els haguéren d’evacuar, i molts dels de la del PRIORAT, envaïts pel pànic, també els abandonaren. La majoria d’ells s’internaren vers les Comarques de GIRONA i BAGES, cap a les quals s’havia ordenat canalitzar aquella riuada humana. Posteriorment, el cens de refugiats ha experimentat un augment i encara tendeix a augmentar més. L’explicació és ben simple. L’esperança de veure en un termini breu deslliurats de la invasió els pobles de la RIBERA DE L’EBRE, ha fet que un gran nombre dels veïns llurs romanguessin a les masies enclavades en els termes municipals més immediats. Així tenim que una gran part dels habitants de FLIX, sojornen acampats en el 418 terme municipal de PALMA D’EBRE. Els procedents de GINESTAR, MIRAVET, BENISSANET I PINELL DE BRAY, es troben pels contorns de TIVISSA. Això a part d’altres localitats més endinsades cap el Front on llurs habitants romanen a les coves de les montanyes. No posseïm ni dades aproximades, però sumen alguns milers, segons referències. Cal remarcar que una immensa majoria d’ells oposa una forta resisstència a ésser evacuats. Alguns abandonen aquelles terres per una tasca de convenciment que porta a cap l’Autoritat Militar, la qual els fa veure els perills que corren. D’altres, ho realitzen per pròpia voluntat; forçats, però, per la carència de mitjans econòmics i perquè la insuficiència dels queviures es deixa sentir cada dia més intensament. Molts d’ells passen a inscriure’s a la Delegació. De perllongar-se durant l’hivern l’estada de tota aquesta gent en els llocs que actualment habiten, les conseqüències poden esdevenir funestes. L’escassetat d’alimentació i el rigorisme de les baixes temperatures, produiiran vertaders estralls CANVI D’ESTATGE DE LA DELEGACIÓ L’increment cada dia més accentuat dels serveis, palesà la necessitat de cercar un local més adient per al bon i millor desenvolupament de les seves tasques. L’oportunitat sorgí, i en data 25 de juny del 1938, les Oficines de la Delegació quedaren instal.lades en el segon pis de l’immoble número 7, del carrer de Gaudí. Els locals espaiosos i ben acondicionats omplenen abastament la finalitat d’aquesta Delegació i són dignes d’un organisme oficial i del Govern del qual depenen. ASPECTES ACTUAL QUE RECLAMEN SOLUCIÓ URGENT. 1er.- Existeix un important nombre d’infants orfes que caldria recollir en la seva totalitat i trasl.ladar- los a un establiment adient. Àdhuc algunes famílies lliurarien llurs fills sota la condició de tenir- los ben plaçats. 2on. El mateix procediment s’hauria d’emprar amb els vells que no es poden valer per les seves pròpies forçes. Fóra molt convenient que es pogués intensificar en aquest sentit la tasca iniciada. 3er. No podem acabar, sense recollir un altre aspecte altament interessant, que afecta als Municipis, i, que caldria suggerir, on correspongui, la necessitat de remeiar-lo. La capacitat econòmica de tots ells està esgotada. No poden fer front als compromisos contrets, puix la seva situació financera és per declarar-se en fallida. Alguns han comunicat a aquesta Delegació que es veuran impossibilitats d’abonar als refugiats les quantitats que els corresponen, altres no han manifestat res; però han deixat de pagar- les. La conseqüència d’això són una infinitat de queixes que diàriament es reben en aquesta Delegació. Els mitjans de persuasió van perdent la seva virtualitat. Amb tot això, la insuficiència del racionament i la proximitat de l’hivern, fan que l’esdevenidor es presenti curull de dificultats. Reus, 30 d’octubre del 1938. EL DELEGAT J. Borràs Masagué. . 35.- La Delegación Especial para Información Residentes territorio liberado demana diverses informacions a l’Alcalde d’Olot. 13 de febrer de 1939. Signatura: AMO Administració General. Corporació Municipal. Ministerio de Orden Público. Delegación Especial para Información Residentes territorio liberado. DIDREM. Telegrama postal Gerona 13 de febrero de 1939.- III Año Triunfal. El Delegado del Servicio al Alcalde de Olot 419 Ruego a usted se sirva enviar a estas oficinas, a la mayor brevedad posible, los datos siguientes: 1º Relación de las personas asesinadas por los rojos. 2º Relación de las personas fallecidas por hechos de guerra. 3º Relación de las personas encarceladas por los rojos y liberadas por nuestro Glorioso Ejército. 4º Relación de las personas encarceladas por los rojos y evacuadas a zona roja. 5º Relación de los niños de Colegios evacuados a zona roja o al extranjero. 6º Relación de las personas más destacadas por su significación izquierdista durante la dominación roja. Nota.- Dirección para la contestación: DIDREM . Paseo de Gracia 112. Barcelona 36.- Ordre d’expulsió per una refugiada. 25 de febrer de 1939. Signatura: AMO Administració General. Corporació Municipal. De conformidad con las disposiciones vigentes, se concede a Vd. Un plazo de 24 horas para abandonar el alojamiento que està ocupando a fin de que pueda ser utilizado por su propietario, viniendo obligada a trasladarse a la población de su procedencia. Olot, 25 de Febrero de 1939. III Año Triunfal. El Alcalde intº., A ocupantes del piso 2º de la casa nº 10 de la calle de Vilanova. Ciudad 37.- Escrit de rebuig del funcionariat de la delegació d’Evacuació d’Alcanat del seu cap superior per ser membre del partit comunista. Març de 1939. Copia del escrito entregado en el Frente Popular de Alicante, con fecha once de marzo actual. Tenemos el honor de poner en conocimiento de Vds. Que con esta fecha hemos dirigido a D. Antonio Roman, Comandante Militar de esta plaza, el siguiente escrito: “Con la máxima complacencia, los que subscriben, funcionarios y empleados de la Delegación de Evacuación de esta Ciudad, se adhieren a la Junta Nacional de Defensa, ofreciéndose incondicionalmente para servirla en todo, y manifestando su absoluta identidad, y aciuerdo, con los fines que su constitución persigue, expresados por sus hombres más representativos. “En consecuencia, tenemos que declararnos incompatibles, con el que hasta la fecha, ha venido obstantando el cargo de Dwelegado General: D. Joaquin Viladrich, por perteneceer al Partido Comunista, que tantas pruebas de oprobio y vergüenza ha dado. “Y solicitamos, sea nombrado, o se nos autorice para nombrar, un Delegado que merezca nuestra confianza, nuestro aprecio y nuestro respeto, por todos conceptos.” “Alicante a once de Marzo de 1939. “ Firman todos los funcionarios y empleados, de esta Delegación, y Dependencias de la provincia, a excepción del actual Delegado interino D. Carlos Campos, por negarse a ello al ser invitado.” (Este escrito, como el dirigido a la Comandancia Militar, también iba firmado por todos los empleados y funcionarios). En representación de todos y para responder de la veracidad de lo que queda expuesto, firman: 420 Por la Sección de Gastos. El Jefe. Por la Sección de Contabilidad e Impuestos Oficinas en General. La Secretaria (firmes il·legibles) Exmo. Sr. Director General de Evacuación y Refugiados. Madrid. Por 38.- La Comandància militar d’Olot demana a l’Alcalde el nombre de persones refugiades a la ciutat. 1 de ma ig de 1939. Signatura: AMO Administració General. Corporació Municipal. Comandancia Militar de Olot. Saludo a Franco! Arriba España! Ruego a V. Que a la mayor brevedad posible se sirva mandar a esta Comandancia Militar, relación de los refugiados que existen en esta procedente de la zona Centro y Levante, significándole que la referida relación tiene que ser por duplicado, numérica y nominal. Dios salve a España y guarde a V. muchos años. Olot 1º de Mayo de 1939. Año de la Victoria. El Comandante Militar. P.O. El Teniente Ayudante. (Firma il·legible) Sr. Alcalde Presidente del Ayuntamiento de la ML Ciudad de Olot. Plaza.Estado Español. Policía Militar. SIPM. Destacamento de Olot Adjunto tengo el honor de remitir a V. la relación por duplicado numérica y nominal de todos los refugiados que se ha podido averiguar qen la actualidad residen en la población, significándole que de encontrarse alguno más con las nuevas pezquisas que se están haciendo, se le notificará oportunamente. Olot, 4 de Mayo de 1939. Año de la Victoria. El Jefe del Destacamento. (Firma il·legible) Sr. Alcalde Presidente del Excm. Ayuntamiento de Olot. Saludo a Franco! ¡Arriba España! Dando cumplimiento a lo interesado por VS en escrito nº 525 del dia 1º del actual, adjunto me comp lazo en acompañar relación por duplicado, numérica y nominal de los refugiados existentes en esta ciudad procedentes de las zonas Centro y Levante, significándoles que de encontrarse algunos más con las nuevas mesquizas (sic) que se están haciendo por parte de la policía militar del SIPM se le notificará oportunamente. Olot, 5 de Mayo de 1939. Año de la Victoria. El Alcalde, Joseo Maria Torras Prunes Sr. Comandante Militar de la Plaza. Ciudad RELACIÓN DE LOS REFUGIADOS QUE SE ENCUENTRAN EN ESTA PROCEDENTE DE VARIAS PROVINCIAS Nº Nombre y apellidos 1 2 3 4 5 6 7 8 Natividad Gómez Lumbreras José Luis López Lumbreras Natividad López Lumbreras Francisco López Lumbreras Lucilo Álvarez Bayllo Mariano Ruiz Álvarez Elena Ruiz Álvarez Luz Ruizz Álvarez Años Naturaleza 65 11 9 34 10 8 3 Ávila Madrid “ “ León “ “ “ Calle nº Bernardo Vilar “ “ “ E Xiqués 9 “ “ “ Provincia donde piensa regresar Madrid “ “ “ Madrid “ “ “ 421 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31 32 33 34 35 36 37 38 39 40 41 42 43 44 45 46 47 48 49 50 51 52 53 54 55 56 Iluminada Castellanos Casta Ballesteros González Jesús Manzanos Ballesteros Rosario Ocaña Reyes María Trigueros España María Nieto Cañas María Ruiz Nieto Antonio Ruiz Nieto Pilar Baquedano Cordero Margarita Quirós Baquedano Pilar Rodríguez Rodrigo Angel Fontseca Rodríguez Rosa Fontseca Roderíguez Juan Fontseca Rodríguez Luis Fontseca Rodríguez Teresa Nieto Fornet Eugenia Rodríguez Alonso Baltasana Alonso Ruiz Angela Castro Rodríguez Julia Ramirez Díaz Juana Francés Ramírez Eugenia Francés Ramírez Priscila Francés Ramírez Micaela Torres García Roberto García de Luís Ramona Zazo Francisco Antonio Amat Lavandera José Azopa Martínez Manuela Azopa Caballero Luisa Gómez San Nicolás Casilda Martínez Cuevas Olga Gutiérrez Maestre María Luisa Maestre Zapa Cristobal Camacho Vera Francissca Huerta Luvial María Martínez Belinchón Delfín Amores Martínez Mariano Amores Martínez Asunción Paneo González Josefa González Manzano Fernanda Panea González Eufronia Vicente Depastro Félix Panea González Josefa Panea Vicente José Cano Alarcón Alejandra Matías Rey Inés Cano Matías Emilia Cano Ballejo 76 30 5 54 53 29 3 68 40 34 11 10 9 8 24 38 73 4 42 14 14 11 62 74 80 9 85 2 25 63 1 22 53 49 34 11 6 37 69 25 25 30 2 75 75 40 11 “ Toledo Madrid Sevilla Madrid Ciudad Real Madrid “ Badajoz Cádiz Madrid “ “ “ “ Tarragona Zamora “ Madrid Ávila “ “ “ Madrid Guadalajara Salamanca Madrid Burgos “ E. Xiqués 9 “ Superior 31 O. Guillamet 11 A. J. Antonio 10 “ “ E. Xiqués 9 “ Superior 25 “ “ “ “ Estires 6 Roser 16 “ “ M. Vilatriu “ “ “ J. Antonio 3 A. Social V. Nous 9 “ A. Tura 2 Hospital Vizcaya A. Tura 2 Burgos “ Olot “ Vizcaya “ Málaga Carmen 7 Cádiz “ S. Cruz Garza V. Nous 1 Madrid “ “ “ Madrid A. 11 Septiembre “ “ “ “ Madrid “ “ “ Olot “ Madrid Hostal del Sol Valladolid “ Madrid “ Madrid “ “ Madrid “ Madrid Madrid Madrid “ “ Madrid “ Madrid “ “ “ “ Tortosa Madrid “ “ Madrid “ “ “ Madrid Madrid Madrid “ Burgos “ “ Vizcaya “ “ Madrid “ “ Madrid “ “ Madrid “ “ Madrid “ “ “ 39.- Ban de l’Alcalde Jose M. Torras Prunet ordenant compareixer davant l’Ajuntament els caps de família que haguessin recollit infants refugiats. 5 de maig de 1938. Signatura: AMO Administració General. Corporació Municipal. 422 Don José Mª Torras Prunes, Alcalde Nacional del Excmo. Ayuntamiento de la Muy Leal Ciudad de Olot, Hago Saber: Que con el fin de dar puntual cumplimiento a la Orden del Excmo. Sr. General Jefe de la 4ª Región, referente a los niños sometidos a régimen familiar, los Cabezas de Familia de esta ciudad, dentro del plazo improrrogable de 24 horas tienen la obligación de presentarse en las Oficinas de este Ayuntamiento a declarar lo siguiente: 1º Nombre y apellidos del niño o niña que se les sometió a régimen familiar. 2º Declaración del docimicilio, y 3º Declaración de su procedencia. La negligencia en el cumplimiento de esta orden será severamente castigada. Olot, 5 de Mayo de 1939 Año de la Victoria. El Alcalde. 423 B) Actes del Comitè Central d’Ajut als Refugiats Signatura: AHN. Guerra Civil PS-Barcelona Leg. 277/622 (document sense datar) Components del comitè central d’ajut als refugiats Pere Herrera.- Conseller de Sanitat i Assistència Social. Doctor Félix Martí Ibáñez.- Director General de Sanitat i Assistència Social. Benet i Mercadè 15, telef. 76.310 Cristí Leyes.- Federació Local de la CNT. Via Durruti 32. Institut Frenopàtic 34 Les Corts. Antoni Ciprès i Capel.- Secretariat Regional de la UGT. Passeig de Gràcia. Pere Calafell.- Pi i Margall 36 Telef. 75.692 Empar Coloma i Chalmeta.- Socors Roig Internacional. Passeig Pi i Margall 36, Telef. 16.800 Josep Pérez de Lafuente Feijoó.- Socors Roig Internacional. Josep Mateu.- Socors Roig Internacional. Elionor Oriola.- Pro Infància Obrera. Alt. S. Pere 27, pral. Maria Perellada Pantaló.- Assistència Infantil. Madrazo 103. Telef. 80.395 Pere Clemente Frias.- Aassociació de Treballadors de Banca, Borsa i Estalvi, i Consell UGT. López Raimundo 12 pral. Francesc Grau Ferrè.- Assistència Municipal. Tècnic del Conseller. Regidor de l’Ajuntament de Barcelona. Josep López.- Ajut Infantil de Reraguarda. Plaça Ferrer i Guàrdia nº 11. Telef. 20.086 Carles Baró Roca. Eladia F. Puigdollers.- Assistència Social. Consell de Cent 365. Telef. 10.337. Balmes 22, telf. 18.937 Manuel Alcántara Gusart.- Generalitat de Catalunya. Monteakegre 5. Telf. 10.337 (Casa d’Assistència President Macià) Vicenç Alcalà.- Consell Superior de Protecció de Menors de Madrid. Via Durruti 43. Telef. 23.070 Rogeli Ararasagreda Trinitari Salinero.- Proveïments i Avituallaments. Rambla Centre 30. Telef. 18.679 Prudenci Cantin i Miquel.- Comitè Revolucionari dels Ferrocarrils MSA. Albert Pujolar Valencia.- Unió de Rabassaires. Comercio 21. 424 Signatura: AHN. Guerra Civil PS-Barcelona. Leg. 277/6 Acta núm. 17 COMITÉ CENTRAL D’AJUT ALS REFUGIATS Sessió del dia 22 de desembre del 1936 A Barcelona a dos quarts de set de la tarda del dia vint- i-dos de desembre del 1936, a la Conselleria de Sanitat i Assistència Social (Saló Fermí Galan) es reuneix el Comitè Central d’Ajut als Refugiats, de Catalunya, amb assistència dels representants següents: Cristí Leyes (C.N.T.) Antoni Cipres i Capel – Dr. Calofell (U.G.T.) Empar Coloma (S.R.I.) Elionor Oriola (Pro Infànc ia Obrera) Maria Paellada Pantaló (Assistència Infantil) Prudenci Clemente i Frias (Associació de Treballadors de Banca, Borsa i Estalvi –U.G.T.) Francesc Grau i Ferre (Assistència Municipal) Carles Baró i Roca (Ajut Infantil de Reraguarda) Manuel Alcántara i Gusart (Generalitat de Catalunya) Vicenç Alcalà (Delegació de Sanitat de València) Josep Guix (Assistència Social) Rogeli Araras (Gastronòmica-C.N.T.) Prudenci Cantin i Miguel (Comitè Revolucionari de la Cia. del FC MSA) Joan Puigdefàbregas i Garriga (Cap de l’Oficina Administrativa) Es llegida i aprovada l’Acta de la Sessió anterior celebrada el dia 17 de desembre del 1936. Es dona compte dels afers següents: A.-: D’haver-se rebut la visita del Director General d’Administració Local, del Govern de la República, company Moyron, President del Comitè Executiu de la Junta Nacional de Refugiats, anunciant la necessitat que siguin allotjats a Catalunya, d’acord amb aquest Comitè Central, 50.000 refugiats més amb motiu de convenir intensificar l’evacuació civil de Madrid; i d’haver-se convingut, en principi, que les expedicions es farien per nuclis de 500 refugiats aproximadament. B.-: De que no essent possible a les Delegades de Pro Infància Obrera, Teresa Puigdollers i Maria Lluisa Queralt, assistir a les reunions d’aquest […] 425 Signatura: AHN. Guerra Civil PS-Barcelona. Leg. 277/6 Acta núm. 19 COMITÉ CENTRAL D’AJUT ALS REFUGIATS Sessió del dia 31 de desembre del 1936 A Barcelona a dos quarts de set de la tarda del dia trenta u de desembre del 1936, a la Sala de Juntes (Montalegre, 4) es reuneix el Comitè Central d’Ajut als Refugiats, de Catalunya, amb assistència dels representants següents: Antoni Ciprés i Capel (U.G.T.) Empar Coloma i Josep Pérez de la Fuente (S.R.I.) Maria Paellada Pantaló (Assistència Infantil) Pere Clemente i Frias (Associació de Treballadors de Banca, Borsa i Estalvi, (U.G.T.) Francesc Grau i Ferre (Assistència Infantil) Carles Baró i Roca (Ajut Infantil de Reraguarda) Elàdia F. Puigdollers (Assistència Social) Manuel Alcántara i Gusart (Generalitat de Catalunya) Vicenç Alcalà (Delegació de Sanitat de València) Trinitari Salinero (Consell Gastronòmic) Prudenci Cantin i Miguel (Comitè Revolucionari FC. M.S.A.) Es llegida i aprovada l’Acta de la Sessió anterior celebrada el dia 28 de desembre del 1936. Es dóna compte dels afers següents: A.- D’haver sigut provisionalment substituït el company Rogeli Araras, representant del Consell de la Gastronòmica, durant la seva absència, pel company Trinitari Salinero. Seguidament, i prèvies les oportunes deliberacions, són adoptats el següents acords: Primer: Preparar l’estudi dels temes de la propera Conferència per a la Unificació de l’assistència als refugiats de guerra, nomenant a l’efecte els següents companys que hauran de redactar les respectives ponències: IAllotjament – Cristí Leyes, Carles Baró i Roca, i Prudenci Cantin. IISubsistències – Rogeli Araras i Pere Clemente. IIISanitat – Maria Paellada, Antoni Ciprés i Dr. Calofell. IVExpedicions a l’estranger – Elàdia F. Puigdollers i Vicenç Alcalà. VMitjans econòmics – Empar Coloma i Francesc Grau. VIPropaganda – Josep Pérez de la Fuente i Josep Mateu. Els companys designats per a dur a terme aquest treball hauran de presentar l’esquema de la respectiva ponència a la sessió del proper dilluns 4 dels corrents. Segon: Cursar convocatòries per escrit a totes les organitzacions representades en aquest Comitè invitant- les a participar a la conferència esmentada en l’acord anterior (apart de les gestions 426 oficioses que els respectius representants efectuïn en aquest sentit) i ampliar la convocatòria a la Unió de Rabassaires de Catalunya. Tercer: Atès l’oferiment per acollir a França infants refugiats, efectuat per Mr. Víctor Basch en nom de la “Lliga dels Drets de l’Home”, recabar de la Junta Nacional de Refugiats, de València, autorització per organitzar i controlar les expedicions de refugiats que des de Catalunya passin a l’estranger. Quart: Establir vocals de torn a l’objecte que la labor de l’oficina de refugiats pugui ésser assessorada i autoritzada en tots els casos que es presentin, per un membre d’aquest Comitè Central, el qual vocal de torn haurà de restar a l’oficina, el dia que li correspongui, de 10 a 14 i de 17 a 20. Cinquè : Atès que sense el control d’aquest Comitè Central s’han posat a la ve nda uns titulats cupons Pro Refugiats, fer públic per la premsa la desautorització d’aquests sorteigs. Sisè: Atesa la conveniència que l’Estació Sanitària o Refugi Provisional a Barcelona per acollir els evacuats de les zones de guerra que arriben a la nostra capital, estigui situat en un lloc proper a l’Estació de MSA, nomenar una ponència formada pels companys Puigdollers, Baró i Grau per tal de gestionar mitjançant les compensacions que escaiguin, la cessió per a l’esmentat objecte, de l’edifici de l’Hospital d’Incurables situat […] Signatura: AHN. Guerra Civil PS-Barcelona. Leg. 277/6 Acta núm. 20 COMITÉ CENTRAL D’AJUT ALS REFUGIATS Sessió del dia 4 de gener del 1937 A Barcelona a dos quarts de set de la tarda del dia trenta-un de desembre del 1936, a la Sala de Juntes (Montalegre, 4) es reuneix el Comitè Central d’Ajut als Refugiats, de Catalunya, amb assistència dels representants següents: Cristí Leyes (C.N.T.) Antoni Cipres i Capel i Dr. Calofell (U.G.T.) Josep de la Fuente (S.R.I.) Elionor Oriola (Pro Infància Obrera) Maria Paellada Pantaló (Assistència Infantil) Pere Clemente i Frias (Associació de Treballadors de Banca, Borsa i Estalvi – UGT) Francesc Grau i Ferré (Assistència Municipal) Carles Baró i Roca (Ajut Infantil de Reraguarda) Elàdia F. Puigdollers (Assistència Social) Manuel Alcántara i Gusart (Generalitat de Catalunya) Vicenç Alcalà (Delegació de Sanitat de València) Trinitari Salinero ( Consell Gastronòmic) Prudenci Cantin i Miguel (Comitè Revolucionari de la Cia. del FC. M.S.A.) Es llegida i aprovada l’Acta de la Sessió anterior celebrada el dia 31 de desembre del 1936. Es dóna compte dels afers següents: 427 A.- De que el Comitè Central Ferroviari MSA, per conducte del company Cantin, ha fet lliurament de 500 pessetes a aquest Comitè Central, donatiu que es proposa efectuar cada mes. B.- De que el company Clemente ha efectuat una visita d’inspecció a Cerdanyola havent pogut constatar que l’estat sanitari dels refugiats acollit en aquella població és satisfactori. C.- De que, segons manifestacions del company Grau, els propietaris de Valldoreig en nombre de 400, ofereixen el Casino d’aquella Colònia per allotjament de refugiats. I s’indica la possibilitat d’obtenir de cada un dels esmentat propietaris una aportació mensual (que podria ésser de 5 pessetes) per les despeses d’aquell allotjament; en aportació econòmica que en tot cas, s’hauria de gestionar. Seguidament i prèvies les oportunes deliberacions són adoptats els següents acords: Primer: Pel bon ordre de les deliberacions d’aquest Comitè, nomenar Vice-president el company Pere Clemente. Segon: Gestionar del Casal del Metge la cessió de local per a la celebració diumenge vinent de la Conferència per a la unificació d’ajut als refugiats de guerra organitzada per aquest Comitè Central. Tercer: Invitar a participar a la Conferència a que fa esment l’apartat anterior el Socors Roig del POUM, el Conseller Regidor d’Assistència Municipal de l’Ajuntament de Barcelona i les Regionals de la CNT i UGT. Quart: Aprovar la ponè ncia de Sanitat redactada pels companys designats a l’anterior sessió i reunir-se novament demà a les quatre de la tarda per aprovar les restants ponències a l’objecte de que puguin ésser impreses i distribuïdes als participants abans de la celebració de la Conferència. Cinquè : Autoritzar el subministrament d’un braç ortopèdic a l’infant de Sàstago, Bassili Albacar Fandos, amb càrrec a la consignació d’Infants Refugiats posada per la Junta Nacional de Refugiats a disposició de la Inspecció de Primer Ensenya ment d’aquesta ciutat. Sisè: Autoritzar la reparació pressupostada en 350 pessetes de l’auto adscrit als Serveis Mèdics de l’Estadi de Montjuïc. Setè: Lliurar comunicacions al personal facultatiu i auxiliar que presta servei a l’Estadi de Montjuïc acreditatius de llur desinteressada col·laboració a l’obra d’ajut als refugiats de guerra. Vuitè: A proposta de la ponència designada a l’efecte, aprovar les facures d’obres d’habilitació efectuades a l’Estadi de Montjuïc, Palau de Missions i altres llocs d’allotjament de refugiats, mitjançant l’aplicació d’una bonificació especial del 10%, i per un total de pessetes 23.125’06. Novè: Nomenar una ponència formada pels companys Grau, Ciprés i Baró encarregada d’organitzar un festival a benefici de l’obra d’ajut als refugiats que aquest Comitè Central porta a terme. Desè: Autoritzar la confecció de carnets i insígnies per als membres d’aquest Comitè Central. Onzè: Acceptar en principi l’oferiment de la Gastronòmica de posar a disposició d’aquest Comitè Central el restaurant Pàtria d’una capacitat de 100 places (48 de les quals es troben ocupades actualment) per allotjament de refugiats. Dotzè: Autoritzar el subministrament de mantes per als refugis “Federica Montseny” i “La Passionària”. 428 Tretzè : Nomenar una ponència formada pels companys Clemente, Baró i Salinero, per a portar a efecte la projectada evacuació dels Hotels controlats per la Gastronòmica a base de la possible distribució dels que actualment els ocupen en la següent forma: Milicians, al Refugi del carrer del Palau número 13; Obrers sense feina al Refugi “Federica Montseny” de Gràcia; Refugiats de guerra, a la “Passionària” de Sarrià. Catorzè : Delegar els companys Cantin i la Fuente per solucionar les incidències que dóna lloc la distribució de llet per als infants que a l’Estació MSA realitzen els representants de la Societat Internacions d’Amics (Quaquers). Quinzè : Atesa la invitació feta pel Socors Roig Internacional SC, per a que aquest Comitè Central participi a una Conferència Internacional per a l’ajut als ferits, a les vídues, als orfes i als refugiats d’Espanya, que tindrà lloc a París convocada per la Comissió de Ressemblement Populaire pour l’Aide au Peuble Espagnol, delegar a la companya Elàdia F. Puigdollers i el company Alcántara per a que assisteixin a l’esmentada Conferència en representació d’aquest Comitè Central. Disset: Insistir en la petició cursada a les oficines d’Assistència Social per tal d’obtenir les dades relatives a la recollida, distribució i existència d’ equips de lli. Divuit: Modificar la designació de ponències permanents d’aquest Comitè Central per a la millor eficàcia de llur labor en la següent forma: Primer. Recepció, Allotjament, Transports i Proveïments - companys Carles Baró, Cristí Leyes, Prudenci Cantin i Trinitari Salinero. Segon. Robes i Equips – Maria Paellada. Tercer. Comarques – Pere Clemente. Quart. Sanitat – Elàdia F. Puigdollers i Antoni Ciprés. Cinc. Control de Refugiats – Empar Coloma i Elionor Oriola. Sis. Tresoreria i Propaganda – Francesc Grau i Ferre Set. Afers Administratius – Alcántara i Alcalà. I essent un quart de deu de la vetlla es aixecada la sessió. El President, El Secretari, Signatura: AHN. Guerra Civil PS-Barcelona. Leg. 277/6 Acta núm. 21 COMITÉ CENTRAL D’AJUT ALS REFUGIATS Sessió del dia 7 de gener del 1937 A Barcelona a un quarts de set de la tarda del dia set de gener del 1937, a la Sala de Juntes (Montalegre, 4) es reuneix, sota la presidència del company Pere Clemente i Frias, el Comitè Central d’Ajut als Refugiats, de Catalunya, amb assistència dels representants següents: Antoni Cipres i Capel i Dr. Calofell (U.G.T.) Josep Pérez de la Fuente (Socors Roig Internacional) 429 Elionor Oriola i Josep Mateu (Pro Infància Obrera) Maria Paellada Pantaló (Assistència Infantil) Pere Clemente i Frias (Associació de Treballadors de Banca, Borsa i Estalvi –UGT) Francesc Grau i Ferre (Assistència Municipal) Carles Baró i Roca (Ajut Infantil de Reraguarda) Elàdia F. Puigdollers (Assistència Social) Manuel Alcántara i Gusart (Generalitat de Catalunya) Vicenç Alcalà (Delegació de Sanitat de València) Trinitari Salinero ( Consell Gastronòmic –C.N.T.-) Joan Puigdefàbregas (Cap de l’Oficina Administrativa) Es llegida i aprovada l’Acta de la sessió anterior celebrada el dia 4 de gener del 1937. Es dona compte dels afers següents: A.- D’haver obtingut, el company Grau, dels Consellers Regidors de Governació i Sanitat de l’Ajuntament de Barcelona la concessió de que les oficines municipals de districte s’hi pugui organitzar la revisió mèdica dels refugiats i el servei de filiació dels mateixos, mitjançant les oportunes fitxes a la qual comesa serà destinat, a cada una de les esmentades oficines, un empleat municipal. B.- D´ haver-se inaugurat la Residència Infantil que a Caldes d’Estrac ha instal·lat “Assistència Infantil” la qual invita a la ponència de control a que hi efectuï una visita. C.- D’haver-se rebut una comunicació de la Creu Roja Internacional oferint facilitar vacunes contra el tifus i la verola. Seguidament i prèvies les oportunes deliberacions són adoptats els següents acords: Primer.- Aprovar la totalitat de les ponències que hauran de constituir la base de discussió dels temes que figuren a l’Ordre del dia de la Conferència per a l’Ajut a l’Obra dels Refugiats de guerra, convocada per el proper diumenge. Segon.- Recabar del Director General de Sanitat i Assistència Social, que, en la seva qualitat de President d’aquest Comitè, presideixi la Conferència per a la Unificació de l’Obra dels Refugiats de Guerra convocada per el proper diumenge. Tercer.- Passar a la ponència de Sanitat la suggerència del Dr. Lucena, Inspector d’Assistència Mèdica Municipal al servei dels refugiats, d´allotjar al Pavelló de Romania del Parc de Montjuïc, els malalts o mutilats no hospitalitzables, inadaptats. Quart.- Autoritzar la confecció dels cartells anunciadors del festival organitzat a profit dels refugiats de guerra, sota el pressupost de 375 pessetes per 2.000 cartells. Cinquè.- Atorgar un vot de confiança a la ponència encarregada de portar a terme el festival esmentat en l’anterior acord per a realitzar- lo al Palau de Belles Arts o en altre local més escaient en el cas que hi hagi dificultats per a celebrar- lo al Palau Nacional de Montjuïc. Sisè.- Que s’efectuï, a instància del company Tresorer, un recompte de tots els dutes pendents de liquidació a càrrec d’aquest Comitè Central, i un inventari dels edificis que es troben a disposició d’aquest Comitè, de llur contingut i dels equips de llit, utillatge i altres elements de que aquest Comitè pugui disposar. 430 Setè.- Atès que les Institucions i organitzacions convocades per assistir a la Conferència Internacional per l’Ajut als Ferits, Vídues, Orfes i Refugiats de l’Espanya Republicana, que s’ha de celebrar a París els propers dies 16 i 17 del corrent, proposen designar un sol representant per cada organització, rectificar l’acord pres respecte a la representació d’aquest Comitè que hagi d’assistir a aquella Conferència. […..] Signatura: AHN. Guerra Civil PS-Barcelona. Leg. 277/6 Acta núm. 2 COMITÉ CENTRAL D´AJUT ALS REFUGIATS Sessió del dia 9 de gener de 1937 A Barcelona a dos quarts de set de la tarda del dia nou gener del 1937 a la Sala de Juntes (Montalegre, 4) es reuneix, sota la Presidència del company Pere Clemente i Frias, el Comitè Central d’Ajut als Re fugiats, de Catalunya, amb assistència dels representants següents: Cristí Leyes (C.N.T.) Antoni Ciprés (U.G.T.) Empar Coloma-Josep Pérez de la Fuente (S.R.I) Elionor Oriola (Pro- Infància Obrera) Maria Prellada Pantaló (Assistència Infantil) Pere Clemente i Freias ( Associació de Treballadors de Banca, Borsa i Estalvi –U.G.T). Francesc Grau i Ferré (Assistència Municipal). Carles Baró i Roca ( Ajut Infantil de Reraguarda). Elàdia F. Puigdollers (Assistència Social). Manuel Alcántara (Generalitat de Catalunya) Vicenç Alcalà (Departament de Sanitat de València). Trinitari Salinero (Consell Gastronòmic –C.N.T) Prudenci Cantil i Miguel (Comitè Revolucionari F.C.M.S.A.) Joan Puigdefábregas (Cap de l’Oficina Administrativa) Es llegida i aprovada l’acta de la sessió anterior celebrada el dia 7 de gener del 1937. Es dóna compte dels afers següents A.- D’haver visitat, els companys Clemente, Alcántara i Ciprès, l’hospital de les Colònies Estrangeres situat al carrer Camèlies número 21, d’aquesta ciutat, el qual ofereix deu places per a infants refugiats malalts (amb preferència de raquitisme o tuberculosis seca) i es proposa ampliar aquest oferiment amb 10 places més tot seguit que les disponibilitats de la Institució ho permetin; havent tingut, els visitants, una impressió totalment satisfactòria, de les condicions d’aquell servei. Seguidament i prèvies les oportunes deliberacions són adoptats els següents acords: Primer.- En relació a la Conferència per a la Unificació de l’Obra d’Ajut als refugiats, que s’ha de celebrar demà: que la mesa de discussió es constitueixi sota la Presidència del company Alcántara i de Secretari de Paraules la companya Coloma; que en cas que s’hagi d’efectuar alguna votació es reconegui un vot a cada una de les organitzacions representades en la Conferència, la representació de les quals haurà d’acreditar la seva legitimitat mitjançant presentació de l’oportuna credencial. 431 Segon.- Ampliar amb el company Cristí Leyes, la Ponència Pro-Festival a profit dels refugiats nomenada en anterior sessió; i autoritzar aquesta Ponència per a realitzar les gestiones encaminades a la obtenció de local i de la banda Municipal per a la celebració d’aquell festival. Tercer.- Oficiar als Consellers Regidors de Governació i Sanitat de l’Ajuntament de Barcelona, Hilari Salvador i Dr. Tussó, donant- los les gràcies per les facilitats atorgades a aquest Comitè per a l’organització dels Serveis de Control i Inspecció Mèdica en les oficines Municipals de Dis tricte de que es donà compte en la sessió anterior. Quart.- Donar-se per assabentat de l’exposició efectuada pels companys Guix i Araras de llur recent viatge per les comarques catalanes per tal de preparar nous allotjaments per a refugiats. Cinquè.- Com que amb motiu de la reincorporació de la companya Puigdollers a les tasques d’aquest Comitè, el company Guix, que la suplia, deixa d’ésser membre d’aquest Comitè Central, deixant per aquest motiu de formar part automàticament de la ponència de comarques, designar per a constituir aquesta ponència de comarques, els companys Clemente i Araras. I essent les nou de la vetlla es aixecada la sessió. El Secretari. Signatura: Signatura: AHN. Guerra Civil PS-Barcelona Leg. 277/6 Acta núm. 23 COMITÉ CENTRAL D´AJUT ALS REFUGIATS Sessió del dia 10 de gener de 1937 A Barcelona a les sis de la tarda del dia deu de gener del 1937 a la Sala de Juntes (Montalegre, 4) es reuneix, sota la Presidència del company Pere Clemente i Frias, el Comitè Central d’Ajut als Refugiats, de Catalunya, amb assistència dels representants següents: Cristí Leyes (C.N.T.) Antoni Ciprès i Capel (U.G.T.) Empar Coloma (S.R.I). Josep de la Fuente (S.R.I) Josep Mateu ( Pro- Infància Obrera) Francesc Grau i Ferré ( Assistència Municipal) Carles Baró i Roca (Ajut infantil de Reraguarda) Elàdia F. Puigdollers (Assistència Social) Manuel Alcántara i Gusart (Generalitat de Catalunya). Vicenç Alcalà (Delegació de Sanitat de València) Trinitari Salinero (Consell Gastronòmic C.N.T) Prudenci Cantin i Miguel ( Comitè Revolucionari dels f.c.m.s.a) Joan Puigdefàbregas (Cap de l’Oficina Administrativa). Es llegida i aprovada l’acta de la sessió anterior celebrada el dia 9 de gener del 1937. Es dóna compte dels afers següents: A.- D’haver sigut ajornada, per a celebrar- la el proper dissabte dia 16, la Conferència per a la Unificació de l’Obra d’Ajut als Refugiats que havia de tenir lloc el dia d’avui, per haver sigut 432 acordat aquest ajornament per la majoria dels assistents a dita assemblea a l’objecte de disposar del temps, per ells estimat necessari, per estudiar les ponències, objecte de deliberació. B.- D’haver-se rebut un telegrama de la Junta d’Evacuació de Madrid, donant compte d’haver sigut decretada l’evacuació obligatòria de la població civil i demanant que Catalunya faci el màxim esforç per acollir les expedicions que amb aquest motiu s’estan organitzant. Seguidament i prèvies les oportunes deliberacions són adoptats els següents acords: Primer.- Que els membres d’aquest Comitè en el cas de no poder assistir a alguna de les sessions del mateix, justifiquin per escrit el motiu de la impossibilitat. Segon.- Nomenar una ponència constituïda pel companys Grau, Clemente i Alcántara encarregada de comunicar al Conseller de Sanitat i Assistència Social l’ajornament de la Conferència que s’havia de celebrar avui segons més amunt se n’ha fet esment. Tercer.- Nomenar una ponència constituïda pels companys Ciprès, Leyes i Lafuente encarregada de formular una relació dels edificis que es troben a disposició d’aquest Comitè Central, expressant les especials condicions d’utilització de cada un d’ells. Quart.- Significar la conveniència que els ponents de comarques surtin cap a recórrer els principals centres forans, per tal de preparar l’allotjament de les noves expedicions de refugiats que s’anuncien. Cinquè.- Nomenar una ponència constituïda pels companys Baró i les companyes Coloma i Paellada encarregada de proposar les compres que amb urgència s’ha gin d’efectuar de llits i robes per els refugiats; autoritzant l’esmentada ponència per a procedir, de moment, a la compra en fer de 500 llits. Sisè.- Designar als companys Araràs, Salinero i Cantin per a constituir la ponència de proveïments. Setè.- Disposar la immediata sortida cap a Tarragona del company Borràs per a preparar la destinació de les noves expedicions de refugiats anunciades. I essent dos quarts de nou de la vetlla es aixecada la sessió. El President El Secretari. Signatura: Signatura: AHN. Guerra Civil PS-Barcelona Leg. 277/6 Acta núm. 2 COMITÉ CENTRAL D´AJUT ALS REFUGIATS. Sessió del dia 11 de gener de 1937 A Barcelona a dos quarts de set de la tarda del dia 11 de ge ner del 1937 a la Sala de Juntes (Montalegre,4 ) es reuneix, sota la Presidència del company, Pere Clemente i Frias, el Comitè Central d’Ajut als Refugiats, de Catalunya, amb assistència dels representants següents: Cristí Leyes (C.N.T) Antoni Ciprès i Capel (U.G.T.) Dr. Calofell (U.G.T). Ampar Coloma (S.R.I). Josep Pérez de la Fuente (S.R.I.) Josep Mateu (Pro- Infància Obrera) Maria Paellada Pantaló (Assistència Infantil) Francesc Grau i Farré (Assistència Municipal). Carles Baró i Roca (Ajut Infantil de Reraguarda). Elàdia F Puigdollers (Assistència Social) Manuel Alcántara i Gusart (Generalitat de Catalunya) 433 Vicenç Alcalà (Delegació de Sanitat de València). Es llegida i aprovada l’Acta de la sessió anterior celebrada el dia 10 de gener de 1937. Es dóna compte dels afers següents: A.- Com a resultat de la conversa sostinguda aquest matí amb el Conseller de Sanitat i Assistència Social pels companys que foren ahir designats per a visitar- lo, s’ha arribat a les conclusions següents: La Conselleria d’Assistència Social es compromet a servir les demandes de material que li formuli aquest Comitè Central i a pagar les factures de les quals aquest Comitè es faci responsable, les despeses menors podran ésser pagades amb els cabals especials d’aquest Comitè procedents de donatius i altres recursos. B.- De que el servei de proveïments ha facilitat el carbó necessari per el servei de cuines i calefacció de l’Estadi de Montjuïc, i s’estudia l’establiment d’un dipòsit especia l de proveïments per el servei de refugiats. Seguidament i prèvies les oportunes deliberacions són adoptats els següents acords: Primer.- Nomenar por ostentar la signatura d´ aquest Comitè Central als efectes de la responsabilització de comandes i factures a què fa referència l’apartat A de la present Acta, els companys Francesc Grau, Pere Clemente i Vicenç Alcalà a base de la signatura conjunta de dos d’ells en cada cas. Segon.- Ratificar la disposició de suspendre les obres d’habilitació que es venien fent a l’Estadi de Montjuïc, a reserva de la definitiva utilització que es doni a aquell edifici. Tercer.- Autoritzar el company Borràs per a gestionar de la Delegació de Transports de Tarragona, o de Reus, la concessió d’un auto per el compliment de la missió que com a Delegat a les comarques tarragonines d’aquest Comitè Central, a dit company es confiada. Quart.- Confiar al company Grau l’organització de l’oficina de premsa i ràdio d’aquest Comitè Central autoritzant- lo per a adscriure a la mateixa els elements tècnics que gratuïtament s´ ofereixen a col·laborar- hi. Cinquè.- Organitzar per el proper dimecres, a les dotze del matí, una visita de la premsa de Barcelona a les oficines d’aquest Comitè, a l´ objecte d’obtenir la seva col·laboració a la propaganda necessària per al prestigi d’aquest Comitè Central. Sisè.- Gestionar la radiació de breus parlaments diaris per a la difusió per la ràdio de l’obra d’aquest Comitè Central; i designar per a les primeres radiacions els companys Grau, Alcalà, Leyes i la companya Coloma. Setè.- Atès que la Conferència per a la Unificació de l’Obra d’Ajut als Refugiats ahir quedà ajornada per al dia 16 del corrent, ajornar així mateix per a una futura data, el festival a profit dels Refugiats que, en principi, s’havia convingut celebrar el dia 17. Vuitè.- Designar les companyes Coloma i Paellada i els companys Alcántara i Grau per a rebre i acompanyar, durant la seva estada a la nostra ciutat, una comissió de la S. De N. Que està recorrent Espanya per estudiar el problema dels refugiats de guerra, l’arribada de la qual a Barcelona està anunciada per demà. Novè.- Autoritzar la compra de 150 equips de roba per a vestir amb destinació als infants refugiats que es troben allotjats a l’antic edifici dels Salessians de Sarrià i del Reformatori del Tribunal Tutelar de Menors, amb càrrec, aquesta compra, a la consignació posada pel Govern de la República a disposició de la Inspecció de Primer Ensenyament d’aquesta circumscripció. I essent les vuit de la vetlla es aixecada la Sessió. 434 Signatura: Signatura: AHN. Guerra Civil PS-Barcelona Leg. 277/6 COMITÉ CENTRAL D´AJUT ALS REFUGIATS Sessió del dia 12 de gener del 1937 A Barcelona a dos quarts de set de la tarda del dia dotze de Gener de mil nou-cents trenta set a la sala de sessions del carrer Montalegre, 4, reunit el Comitè Central d’Ajut als Refugiats de Catalunya, sota la Presidència accidental de Pere Clemente Frias, que representa en dit organisme l’Associació de treballadors de Banca, Borsa i Estalvi- U.G.T i els companys que a continuació s’expressen: Joan Ramos (Suplent de Cristí Leyes, C.N.T.). Antoni Ciprés i Capel, U.G.T.) Dr. Calofell, UGT. Josep de la Fuente, (S.R.I.) Maria Paellada Pantaló (Assistència Infantil) Francesc Grau i Ferré Vicens Alcalà (Delegació de Sanitat de València) Trinitari Salinero (Concell Gastronòmic. Empar Coloma (S.R.I) Rogelio Araràs (F.O.S.I.G) Joan Puigdefabrigas i Garriga (Cap de l’oficina administrativa, secretari accidental. Es llegida i aprovada l’acta de la sessió anterior celebrada l’onze de gener de mil nou-cents trenta set. Es dona compte d’un telegrama emes pel Comitè Comarcal de Tortosa, demanant, vista l’ordre d’evacuació forçosa de la població civil des Madrid, sis centes mantes i mil dos cents llençols per atendre als possibles refugiats que puguin arribar a dita comarca. En conseqüència el Comitè acorda: Sol·licitar a la Conselleria de Sanitat i Assistència Social, la provisió de dites matèries així com cinc mil llençols, dues mil mantes i dos mil llits, procurant que la meitat de dites quantitats siguin demanades a la C.N.T i l’altre meitat a la U.G.T, al mateix temps s’acorda fer la corresponent comanda a la mateixa Conselleria de cent orinals, per tal de destinar- los al Restaurant Pàtria i als possibles sanatoris pròxims a instal·lar. A continuació es dona compte que el ciutadà Font Marió, delegat de l’edifici “La Conreria “ del terme municipal, de Tiana ha ofert dit edifici al Comitè Central d’Ajut als Refugiats, acordant que el dia següent els companys de la Ponència de Sanitat Ciprès, Lafuente i Calofell, verifiquin una visita a l’esmentat edifici. També es dóna comptes de que al Balneari de Vallfogona hi ha possibilitat d’acollir-hi tres mil cinc-cents refugiats per quin motiu es decideix que els companys Clemente i Pi Araràs, es traslladin el dia catorze a l’expressada finca a l’objecte d’estudiar la conveniència d’habilitar la mateixa. S’acorda comunicar a l’Ambaixador d’Espanya a Berna que el Comitè Central d’Ajut als Refugiats està disposat a procedir a l’evacuació dels infants refugiats a Catalunya i que de la pròxima conferència del dia setze del corrent s’espera es decidirà definitivament el que calgui procedir. Finalment s’assabenta al Comitè del donatiu fet al mateix pel Comitè Central de Ferrocarrils de M.S.A d’un vagó de taronges, acordant la seva distribució entre els diversos establiments de Barcelona on hi ha refugiats. A les vuit del vespre s’aixeca la sessió. El President accidental El secretari accidental. 435 Signatura: AHN. Guerra Civil PS-Barcelona Leg. 277/6 COMITÉ CENTRAL D´AJUT ALS REFUGIATS Sessió del dia 13 de gener de1937 A Barcelona a un quart de vuit de la vetlla del dia 13 de Gener de 1937, amb assistència dels representants que més endavant s’esmentaran i a la sala de Juntes (Montalegre,4) es reuneix el Comitè Central d’Ajut als Refugiats: Pere Clemente i Frias, que actua com a President (A.T.B.B.E) Antoni Ciprès i Capel (U.G.T). Empar Coloma (S.R.I) Josep de la Fuente (S.R.I) Elionor Oriola (P.I.O). Maria Paellada (Assistència Infantil) Francesc Graus i Ferrer (Assistència Municipal) Eladia F. Puigdollers (Assistència Social Vicens Alcalà ( Delegació de Sanitat de València) Trinitari Salinero (F.O.S.I.G.) Rogeli Araras (Consell Gastronòmic) Juan Puigdefàbregas Garriga (Cap d’Oficines Administratives) (Secretari accidental) Dona començament la sessió amb la lectura de l’Acta de la sessió anterior dia 12 del corrent que és aprovada. Es dóna compte dels afers següents: A.- De l’informe adreçat al Conseller d’Assistència Social i demanat pel mateix sobre els treballs que l’Oficina del Comitè realitza el company Guix. Essent aprovat. B.- De l’informe i nota de despeses presentats pels companys Rogelio Araràs i Josep Guix, que també són aprovats. C.- De la visita efectuada a Barcelona per la Delegació de la Societat de Nacions. D.- La companya Coloma presenta una nota de preus de diverses classes de tovalloles decidint el Comitè quedi l’afer sobre la taula. Sense altres assumptes a tractar a dos quarts de nou de la nit s’aixeca la sessió. El Secretari Accidental El President Accidental Signatura: AHN. Guerra Civil PS-Barcelona Leg. 277/6 COMITÉ CENTRAL D´AJUT ALS REFUGIATS Sessió del dia 14 de gener de1937 A Barcelona a catorze de gener de mil nou cents trenta-set a la sala de sessions del Comitè Central d’Ajut als Refugiats, a dos quarts de vuit de la vetlla sota la presidència de PERE CLEMENTE I FRIAS s’ha reunit el Comitè esmentat assistint a l’acte els vocals següents: Vicens Alcalà (Delegació de Sanitat de València) Antoni Ciprés i Capel (U.G.T.) Empar Coloma Lafuente (S.R.I.) Elionor Oriola (Pro Infància Obrera) 436 Cristí Leyes (C.N.T.) Trinitari Salinero (F.O.S.I.G.) Rogeli Ararás (Gastronòmica) Francesc Grau (Assistència Municipal) Elàdia Puidollers (Assistència Social) I l’infrascrit Joan Puigdefàbregas i Garriga (Cap de l’Oficina Administrativa) Actuant com a Secretari Accidental. Es llegida i aprovada l’acta anterior. Seguidament es dóna compte de la visita efectuada pels companys Ciprés i Lafuente a la finca denominada “La Conrreria” del terme municipal de Tiana, i vist l’informe verbal presentat per dits companys s’acorda procedir a fer les diligències oportunes per tal de que pugui ésser habilitada per inquibir- hi refugiats. El company Alcalà llegeix la seva propera diserció que pensa donar per Ràdio i és aprovada. És llegit l’informe d’Araràs i Guix a comarques i és aprovat. S’acorda a continuació previ informe de la ponència de Sanitat procedir a l’habilitació de la torre “Monegal” de la barriada de Sant Gervasi, per tal de destinar-la a tracomatosos. La companya Coloma dóna compte de les seves gestions que en companyia de la Parellada a realitzat a fi d’adquirir material per a subministrar els diversos establiments que cal vestir per a recollir-hi refugiats, essent el següent: 250 dotzenes de tovalloles a 9 ptes. 150 a 14 ptes. i 75 a 15 ptes. El Comitè després de lleugera deliberació, acordà deixar l’assumpte sobre la taula. S’aixeca la sessió a dos quarts de nou de la vetlla. El President Accidental El President Accidental Signatura: AHN. Guerra Civil PS-Barcelona Leg. 277/6 COMITÉ CENTRAL D´AJUT ALS REFUGIATS Sessió del dia 17 de gener de1937 A Barcelona a les cinc de la tarda del dia disset de gener de mil nou cents trenta-set, a la sala de sessions del Comitè Central d’Ajut als Refugiats a Catalunya, carrer Montalegre nº 4, es reuneixen els membres de l’esmentat organisme que a continuació s’expressen a l’objecte de celebrar sessió ordinària: Pere Clemente i Frias, representant de l’Associació de Treballadors de Banca i Borsa i Estalvis, U.G.T. que actua de President Accidental; Elàdia F. Puifgdollers, que representa Assistència Social de la Generalitat; Mateu, Pro-Infància Obrera; Baró, Ajut Infantil de Reraguarda, Joan Ramos suplent del titular Leyes, C.N.T.; Empar Coloma, S.R.I.; amb el seu suplent Lafuente; Trinitari Salinero, F.O.S.I.G.; Francesc Grau, Assistència Municipal; Rogeli Araràs, Gastronòmica; i Joan Puigdefàbregas, Cap de l’Oficina Administrativa, que actua de Secretari Accidental. Dóna començ la sessió i Clemente, diu sentir-se satisfet dels resultats de la Conferència celebrada el dia anterior al Casal del Metge, i que constituí un èxit per la cordura dels assistents a l’acte i la bona disposició que tothom observà per apoiar el Comitè Central. 437 Grau s’adhereix a les manifestacions de l’anterior i creu fora convenient que tots els presents expressessin llur opinió sobre el resultat de la Conferència, el que cal fer d’ací endavant i les rutes que aquest Comitè deu seguir a l’avenir. Coloma diu que la seva impressió és immillorable, ja que els representants dels estaments polítics i socials prometeren no obstaculitzar, abans el contrari reforçar fins a on calgués amb el seu apoi l’obra del Comitè, així mateix recorda la disposició segura dels representants de les Comarques amb aportar el màxim de sacrificis per a que tots sortim airosos de la magna obra que ens ha estat conferida, lo que representa un gran pas si es té en compte que algunes comarques hom s’havia d’entendre amb representants sense la deguda autoritat que fins ara no han col·laborat en la forma que més convenia pel Comitè i pels refugiats en general, i sobre tot que després de l’acte d’ahir aquest Organisme pot presentar-se dabçvant del mateix Conseller d’Assistència Social i de les autoritats totes, enfortit amb una moral que fins el present no havia conegut. És d’opinió que les ponèncie s emetin per escrit, en terminis que podrien senyalar-se, les gestions que s’hagin realitzat. Exposa que és del parer d’anar a la creació d’un Secretariat del Comitè compost per tres membres. Mateu diu estar satisfet del resultat de la Conferència i que ara pertoca al Comitè recabar de la Generalitat la màxima autoritat; que deurien controlar-se els refugis a fi efecte de fer estalvis en general, i observar per exemple que a l’Estadi de Montjuïc amb menys de la meitat de milicians dels qui hi ha actualment, podria estar atès. Salinero recorda lo sostingut en la Conferència pel representant de la CNT sobre possibles perills i demana la preparació deguda de llocs de refugi. Grau s’expressa en el sentit de que l’amplitud de facultats que la Conferència proporcionà al Comitè porta aparellada en sí tota la responsabilitat sobre tot quan afecti a refugiats i aquesta dependència deu procurar que la responsabilitat recaigui sobre les organitzacions polítiques i socials en el comès que els hi correspongui; que s’ha de investigar la classe de refugiats que hi ha i que arriben a Catalunya; que el Comitè deu tenir un President, un Secretari i un Comptable; que deu crear-se una ponència de relacions que posi en contacte el Comitè amb les representacions foranies; que s’han d’ampliar les oficines fins allà on calgui per a cobrir les atencions dels treballs que el Comitè deu realitzar; crear si convé una Direcció General de Refugiats, que posaria en contacte el Govern de la Generalitat amb les necessitats del Comitè; nomenar una ponència que vagi a entrevistar-se amb el Govern de la República si convé, amb el Comitè Nacional de Refugiats amb les regionals d’Albacete, Múrcia, Alcàssar de Sant Joan, etc., amb la finalitat d’estar al corrent de com s’efectuen les evacuacions a les regions afectades; responsabilitzar les ponències i convertir-les en Assessories, i presentar-se al Conseller per a que refrendi l’autoritat que han donat les representacions del poble. Per acabar diu que a l’objecte de no entorpir i deixar ben lliure la tasca del Comitè per a la formació d’aquestes assessories, es creu en la necessitat de dimitir dels càrrecs en les ponències de Tresoreria i Propaganda. Tots els presents troben encertades les manifestacions d’ en Grau i és d’opinió general que tothom dimiteixi llurs càrrecs en les ponències i així s’acorda. Clemente diu que compenetrat amb les paraules i l’actitud de tots els presents també ha de posar el seu càrrec de Vice-President o de President Accidental a la disposició del Comitè, i assenyala el company Grau, com a conveniència del Comitè per ésser designat president definitiu, essent aprovat per unanimitat. Francesc Grau passa a ocupar la Presidència. Clemente diu sobre l’autoritat del Comitè, que fora de la que ell mateix es revesteixi no deu esperar-se cap altre i que creu que no deu anar-se a veure el Conseller per demanar- la- hi sinó que hi deu anar i dir-li que ja la té l’autoritat. Per lo que afecta a la situació econòmica creui que és inútil demanar ampar a la Generalitat i que el Comitè es qui deu bescatjar-se (sic) ja que de la Generalitat no pot esperar-se gens. 438 Cipres, hi ha molts pisos i torres deshabitades on s’hi troben mobles i material suficient per a l’habilitació dels refugis i sanatoris de propera inauguració. Salinero: Manifesta que els ferroviaris són els que més refugiats han posat en pisos a Barcelona i ambdós s’havenent en demanar als sindicats una relació de pisos ocupats pels refugiats. Coloma diu que s’hauria de crear una espècie de cos de vigilància del propi Comitè a l’objecte de seguir i descobrir els possibles refugiats perillosos. S’acorda tenir en compte la demanda que va fer la representació de Sabadell de que es pregunti a totes les comarques quants evacuats civils de zones de guerra tenen; investigar si és veritat el crèdit concedit a Tarragona de dos milions de pessetes i en cas positiu com s’han esmerçat ja que segons es manifestà a la Conferència, anaven destinats per a atendre les necessitats del servei de refugiats. I finalment s’acorda, que en la propera sessió per la qual s’assenyala el dia de demà i hora de les cinc de la tarda hi sigui invitat el Conseller, procurant fer- li entrega d’un redactat del resultat de la Conferència. Aixecant-se la sessió a les set quaranta de la tarda. El President, El Secretari Accidental, Signatura: AHN. Guerra Civil PS-Barcelona Leg. 277/6 COMITÈ CENTRAL D’AJUT ALS REFUGIATS Sessió del 18 de gener de 1937 A les set de la tarda i a la ciutat de Barcelona, a la sala de sessions del Comitè Central d’Ajut als Refugiats carrer Montalegre núm. Quatre, el dia divuit de gener de mil nou cents trenta-set, reunits a l’objecte de celebrar sessió ordinària els components del susdit organisme amb la forma que a continuació es detalla: President Francesc Grau i Ferré i els companys que al marge s’indiquen: (Elàdia F. Puigdollers, Maria Perellada, Ampar Coloma, Lafuente, Clemente, Leyes, Ramos, Mateu, Ciprés, Baró, Alcalà, Araràs, Salinero) Dóna començ la mateixa amb la lectura de l’acta anterior, que és aprovada, previa rectificació del company Clemente que es fa constar en aquesta referent a les seves manifestacions en lo que al·ludeix a demanar cabals a la Generalitat, que en lloc de voler dir que era inútil demanar-n’hi perquè no els voldrien facilitar era la seva intenció manifestar les dificultats que trobaria donades les actuals circumstàncies. A prec del mateix es procedeix a la lectura de l’ informe del resultat del seu viatge a la comarca del Montsià que junt amb Araràs visitaren el balneari de Cardò , i demanen que vistes les condicions que reuneix es destini a sanatori antituberculós, previ estudi de la ponència de Sanitat. Queda aprovat l’ informe i la nota de despeses que presenten. Com sigui que ha arribat a coneixement del Comitè que l’ anterior immoble és propietat d’ un súbdit francès, els reunits acorden consultar el Registre de la Propietat. Al debatre’s l ‘assumpte de ponències, Alcalà demana que fins la propera entrevista amb el Conseller no es parli de la formació de ponències i que continuïn les ja nomenades. El President opina que deu procedir-se a l’estructuració de les ponències sense nomenarse els titulars. S’ obre l’ estructuració de les noves ponències. Clemente creu que la de control i la d’ investigació deuen treballar conjuntament però formant les dues seccions respectives. 439 Entra a participar a la Junta el Director General de Sanitat i Assistència Social en nom i representació del Conseller. Demana els motius de l’invitació del Conseller a la present reunió. El company Grau en nom del Comitè explica la finalitat i resultat de la Conferència celebrada el dia setze passat fent entrega al president de les conclusions resultat de l’ esmentat acte. Li posa de manifest el company Grau, que donada l’ autoritat surgida de l’esperit de les representacions del poble en l’esmentat acte que donaren una autoritat desconeguda fins ara al Comitè Central, autoritat a la qual acompanya la corresponent responsabilitat en tot allò que es refereixi als Refugiats de Guerra, aquest organisme es veia en la precisió de recabar del Conseller la ratificació de la voluntat d’ aquelles institucions que es trobaven representades a la Conferència. El Director General en nom del Conseller i propi reitera la confiança al Comitè palesant al mateix temps l’agraïment per la tasca desinteressada que el Comitè porta a cap. A continuació prega sia llegit el decret del dia de la data aparegut al Diari Oficial, referent a la creació d’un Comitè de Proveïments i avituallament als establiments d’ Assistència Social i Refugis d’ evacuats de Guerra. La companya Coloma pregunta si el contingut del decret en qüestió, fereix en alguna cosa l’autonomia i autoritat del Comitè. Contesta el Director General, que no és justificada l’ actitud de reserva de ningú sobre el contingut de dita disposició ja que pel contrari facilitarà les necessitats dels Refugiats. Desprès d’ un ca vi d’ impressions dels assistents, el Director General suggereix la possible conveniència de que amparant-se en l’última part de lo que el decret disposa, es procuri nomenar una comissió d’ enllaç entre aquest Comitè i el del Proveïments, acordant-se desprès d’ unes petites deliberacions que sigui la ponència de proveïments que es nomenarà al crear les demés la que faci les vegades d’enllaç. El company Grau dona compte de que el Comitè necessitava tenir una presidència permanent que difícilment podia desenvolupar el Director General donades les moltes responsabilitats que tenia de resultes del seu alt càrrec, suplicant no obstant que per l’alta representació acceptés el lloc de presidència honorífica que pel seu valor personal i representació es mereixia. El Director General de Sanitat i Assistència Social f licita al nou president i les seves e paraules són d’estímul a l’obra ja encauzada des d’ abans de la formació del Comitè per a que en un conjunt ple de bona intel·ligència i bona voluntat arribi a coronar amb l’ èxit per a tots tant desitjat. Com a beneficiós per al Comitè i aprofitant l’ avinentesa, el Director General posa en coneixement de l’organisme que la Conselleria de Sanitat i Assistència Social ha creat una secció de propaganda i que ha decidit fer sortir a la llum una edició monogràfica que posada d’ antuvi a disposició del Comitè permetrà recollir l’obra realitzada des dels primers dies en que arribaren refugiats fins a la data. S’ accepta , i a continuació el company Grau diu que s’ha de procedir al nomenament dels membres que han de composar les ponències que han d’atendre les diverses necessitats del Comitè, i així, a continuació són nomenats en la forma següent: PROVEÍMENTS: Trinitari Salinero i Rogeli Araràs. ALLOTJAMENT: Carles Barò i Roca. TRANSPORTS: Prudenci Cantin ROBES: Parellada i Santalò COMARQUES: Pere Clemente i Frias. SANITAT: Ciprès i Calofell. CONTROL REFUGIATS: Empar Coloma i Chelmeta. ASSUMPTES ADMINISTRATIUS: Vicens Alcalà. PROPAGANDA: Mateu. 440 RELACIONS EXTERIORS: Cristí Leyes, Clemente i Cantin. INSPECCIÓ: Rogeli Araràs. A més es procedeix a la designació dels membres que han d’ ocupar la Secretaría i la Tresoreria que recauen sobre els components Eladia Puigdollers i Manuel Alcàntara respectivament. Una vegada aprovades les ponències i designacions anteriors es procedeix al nomenament d’ una comissió especial que anirà a València, Madrid, Albacete etc a l’ objecte de relacionar-se amb el govern central, juntes d’ evacuacions i Comitès de Refugiats per tal d’ observar la forma com s’ efectuen les evacuacions i subsanar les deficiències que hi puguin haver-hi. Aquesta comissió la formaran Grau, Coloma i Rogeli Araràs. Així mateix es nomenada una comissió per a posar-se d’ acord amb els serveis de propaganda de la Conselleria de Sanitat i Assistència Social. Aquesta queda composada per Elàdia F.Puigdollers, Carles Baró i Roca, Mateu i Lafuente. Sense altres assumptes a resoldre, a tres quarts de nou de la vetlla s’ aixeca la sessió. El President El Secretari Accidental. Signatura: AHN. Guerra Civil PS-Barcelona Leg. 277/6 COMITÈ CENTRAL D’AJUT ALS REFUGIATS Sessió del dia 19 de gener del 1937 A la ciutat de Barcelona, el dia dinou de gener del mil nou-cents trenta set a les set del vespre, i a la Sala de Juntes del Comitè, carrer de Montalegre, 4 es reuneix en sessió ordinària l’ esmentat organisme de la manera següent: Francesc Grau i Ferrer, President. Elàdia F. Puigdollers, Secretaria. Antoni Ciprès Capelo. Carles Baró i Roca. Empar Coloma Chalmeta. Cristí Leyes i Cardús i el seu suplent Ramos. Trinitari Salinero Sánchez. Prudenci Cantin Miquel. Josep Mateu Benavent. Vicenç Alcalà Llorente. Es llegeix l’ acte anterior que fou aprovada. El President dona compte de que hi ha un gran nombre de professors evacuats i donà la suggerència de que es comuniqui a la companya Camino, mestressa responsable del grup del carrer Ganduxer, 40, per tal de que tots els refugiats majors de divuit anys passesin per aquestes oficines a l’objecte de controlar-los degudament i així s’ acorda. El mateix indica la conveniència de saber quin nombre de llits té el Comitè per tal de que l’ Ajuntament pugui fer- ne una comanda per a un refugi, prenent-se en consideració, quedant sobre la taula. El company Salinero dona compte d’ haver presentat a la Gastronòmica, entitat que representa, la factura de les despeses d’ enterrament de la refugiada Petra Olaizola, montant cent noranta dues pessetes amb vint cèntims, després de deliberar sobres dit assumpte amb diversitat de criteris, el President dóna l’ orientació de pagar l’ esmentada factura i s’ aprova. Baró pren la paraula per a exposar la necessitat de disposar de cotxe per a desenvolupar la tasca de la seva ponènc ia i declara la dificultat que troba, demanant un vist-i-plau d’ aquest 441 Comitè per a que l’ entitat per ell representada pugui servir-se’n. El President diu que convé adreçar una proposta en aquest sentit a la Conselleria donades les varies peticions que com la present s’ havien fet. Exposa també la necessitat de girar una visita a tots els edificis on hi hagi refugiats i una altra als immobles de que disposa aquest Comitè, i s’ acorda. El company Grau prega al Comitè que en la propera reunió tots els components portin un informe per tal de servir d’orientació a la comissió que deu marxar de viatge d’ inspecció, aprovant-se. Per Secretaria es dóna compte d’una comunicació dels serveis d’ Assistència Social donant compte de la part dispositiva d’ una ordre del Conseller amb data quinze de gener, per la qual el funcionari Ramón de Temple i Jorro es reintegrat al seu lloc deixant la representació d’aquest Comitè en el Comitè Nacional de Refugiats, quedant-ne el Comitè enterat. El President exposa la necessitat d’estructurar de bell nou l’oficina designant els empleats que han de tenir al seu càrrec les ponències del Comitè, en la forma següent: Sancho cuidarà de la informació general, Miró de Proveïments, Jaumandreu d’ Estadística i control dels fitxers, Ramon Blasi lliurament de carnets i informació de refugiats, Millan de premsa, sota la responsabilitat dels quals baix les ordres del cap de l’ oficina administrativa actuaran els empleats que presten servei en la mateixa. Així mateix exposa el President la necessitat d’ augmentar al menys amb catorze més els empleats del nostre organisme vista la imperiosa necessitat de servei esdevinguda de resultes de les evacuacions urgents de les zones de guerra, aprovant-se. Així mateix s’acorda cursar la demanda a la Conselleria d’ Assistència Social del material necessari i corresponent als nous treballadors de l’oficina, de dos mil llits per a evitar que dormin a terra els refugiats del Poble Espanyol, hotel de Montjuïc, per a la definitiva habilitació de l’edifici d’ Assistència Catalana Infantil, i educació sanitària de Reus; cinc cents equips per l’edificació que s’està muntant a Lleida i en el qual ja hi ha refugiats; tres cents mantes per al Comitè de Tortosa; mil metre de roba blanca per a fer robes interiors d’home i de dona; cinc cents parells de mitjons per a infants de totes les edats; cinc cents per a homes; cinc cents per a dona i dues centes caixes de llet condensada per atendre els evacuats al seu pas per Tarragona i Tortosa. Es tinguda en compte la sugerència del company Mateu el qual diu, la conveniència de que quan s’efectuï la visita d’inspecció a totes les zones afectades per a l’evacuació, també es visiti el Consell de Defensa d’Aragó. Sense altra assumpte a tractar, s’aixeca la sessió a les vuit i deu minuts del vespre. El President, F. Grau La Secretària, Elàdia F. Puigdollers Signatura: AHN. Guerra Civil PS-Barcelona Leg. 277/6 COMITÈ CENTRAL D’AJUT ALS REFUGIATS Sessió del dia 22 de gener del 1937 A Barcelona a les set de la tarda del dia vint- i-dos de mil nou cents trenta-set, a la sala de Juntes del carrer Montalegre núm. Quatre, es reuniren els components del Comitè Central d’Ajut als Refugiats que a continuació s’expressen: Francesc Grau Ferré (President) Elàdia Puigdollers (Secretària) Cristí Leyes Cardús (Tresorer) 442 Ampar Coloma Lafuente (Suplent de l’anterior) Carles Baró Roca Antoni Ciprès Capel Joan Ramos (Suplent de Leyes) Josep Mateu Prudenci Cantín Vicens Alcalà Maria Perellada Ampar Llerena (Suplent de l’anterior) S’aixeca (sic) la sessió amb la lectura de l’acta de l’anterior que és aprovada. Manuel Alcàntara, llegí el rapport del seu viatge a París, que en representació del Comitè efectuà per a prendre part a la Conferència Internacional d’Ajut a l’Espanya Republicana, i els acords presos en la mateixa. El Comitè aprovà per unanimitat la seva gestió així com la nota de despeses. S’acorda fer un extracte dels esmentats acords que una vegada imprès en sia elevat un exempla r al Conseller. També donà compte el company Alcàntara de l’oferiment fet per la CGT de França de atendre en aquell país uns tres cents infants per residir a Prats de Molló. S’acorda nomenar una Comissió per a que es traslladi a Prats de Molló i pugui estudiar la manera com podrien ser atesos dits infants. El President dóna lectura a un manifest que si el Comitè l’aprovés seria escampat arreu de Catalunya sobre el control de refugiats, i s’aprovà. Es llegida una comunicació del Dr. Ralló per la qual ofereix els seus serveis al Comitè. I S’accepten. S’amplià la base de la Comissió que deu anar a València, Madrid, Alcasser de S. Joan, participant- hi el company Manuel Alcàntara, per ésser possible que dels coneixements extrets de la Conferència de París sigui la seva presència en dita Comissió útil al comès que la mateixa té proposat. També es dóna compte d’una comunicació de la Federación de Agencias de Viajes de España oferint els seus serveis, s’acorda contestar oferint l’agraïment. (sic) Altra comunicació del company Torcal delegat a València, donant compte de la seva dimissió. S’acordà adreçar-se a la UGT demanant un que el substitueixi. El President dóna lectura a una comunicació dirigida al Cap d’Oficines emesa pel Secretari General d’Assistència Social, i que per disposició del Conseller cessen en els seus càrrecs diversos treballadors de les Oficines del Comitè. S’acordà visitar el Conseller, per tal de demanar- li no es porti a cap l’esmentada disposició. Alcalà, dona compte de que en el dia d’ahir, en les exescoles de Salessians surgí un incident en el qual intervingueren les JJ. Llibertàries sobre possibles maltractes en les persones d’uns menors acollits en dit establiment per part del Director del mateix, donant lectura d’un comunicat de la Junta de Seguretat Interior pel qual queda desvirtuada la denúncia feta. Sobre el tropell sofert per la refugiada Adelina Garcia per un tramvia, s’acorda que la Comissió de relacions exteriors intervingui en l’assumpte i porti a cap totes aquelles gestions pertinents al cas. Es nombra una ponència per a que estudi la conveniència de cercar un local apropiat a les necessitats de les oficines del Comitè. Integrada Leyes, Salinero i Baró. El company Salinero, manifesta que el Comitè de Proveïments per a Refugiats i Assistència Social li ha indicat que fora necessari que tots els Refugis fessin una sola comanda 443 de queviures i en conseqüència s’acorda estudiar la manera d’habilitar algun local del Comitè per a fer-ne magatzem general de queviures. Mateu fa veure la conveniència de que les organitzacions que tinguin refugiats i rebin donatius els portin al Comitè Central. Finalment el President proposa que es faci un extracte del viatge a París del company Alcàntara i una vegada editat es tregui a la llum pública i s’en assabenti a totes les organitzacions de Catalunya i al poble en general. S’aixecà la sessió a les nou de la nit. El President, La Secretària, Signatura: AHN. Guerra Civil PS-Barcelona Leg. 277/6 A la sala de Junta del Comitè Central d’Ajut als Refugiats, carrer Montalegre núm. Quatre, el dia vint-i-tres de gener del mil nou cents trenta-set, a les sis de la tarda i amb assistència dels membres que a continuació s’expressen es reuní el Comitè Central d’Ajut als Refugiats a l’objecte de celebrar sessió ordinària. Francesc Grau Eladia Puigdollers Manuel Alcantara Carles Baró Ampar Coloma Lafuente Leyes Cipres Ramos Salinero Cantín Alcalà Mateu Dóna començ la mateixa llegint i aprovant-se l’acta anterior. Es dóna compte de la visita efectuada al Director General d’Assistència Social en defecte del Conseller que es troba absent, per tal de fer conèixer el seu desgrat per l’acomiadament del personal de l’Oficina, es nomenada una ponència per a visitar el Conseller el dilluns proper pel matí integrada pes companys Grau, Leyes i Cantin, per cercar resolució en aquest afer. Amb motiu d’una comunicació rebuda de l’Ajuntament de Cirerer del Llobregat, és llegit el decret del Departament de Finances del dia 18 d’enguany, traient-se la conseqüència que el ponent de mitjans econòmics deu integrar també la ponència designada per a la visita al Conseller. Acordant-se. D’acord amb el telegrama rebut del Comitè Nacional de Refugiats de València, s’aprova la sugerència del president d’enviar- lo a comarques i fer-ne un extracte per què la premsa el publiqui. Dit telegrama que és llegit, es refereix a la classificació dels refugiats homes per edats, per tal de destinar- los a treballs de reraguarda. Són llegides vàries comunicacions de la CNT sobre diversos afers de refugiats i entre elles una que fa referència a les possibilitats d’acollir refugiats a Catalunya, s’acorda contestar es facin les evacuacions per mitjà del Comitè Nacional de València i la Junta d’Evacuació de Madrid per lo que fa referència a la sortida de refugiats de zones de guerra i es posin d’acord amb el Comitè Central d’Ajut als Refugiats en lo que es pertinent a la recepció a Catalunya. 444 Es nombra als companys Alcàntara i Lafuente per a procedir a laredacció del qüestionari que s’ha d’enviar a comarques. S’acorda dirigir-se a totes les organitzacions que hagin col·locat refugiats en estatges a Barcelona perquè en facilitin les corresponents relacions al Comitè, i recabar de Seguretat Interior una disposició per obligar a tots els ciutadans que tenen refugiats acollits en llurs cases, a que els controlin al Comitè. El delegat a Tortosa, es cridat a la reunió a l’objecte de que doni una referència de la situació a dita població. Aquest informa àmpliament de les necessitats per que travessa dita comarca i s’acorda demanar les robes necessàries a la Conselleria per tal de proveir els pobles més castigats pel fred i on hi ha bon nombre de refugiats. El company Cantin llegeix una carta adreçada al Comitè, que fa referència a uns nens d’una expedició ja arribada a Barcelona pertanyent a ferroviaris i que es quedaren ressagats al seu origen per malalts, per quina comunicació es demana s’autoritzi al company Cantin per a que acompanyi una comissió del Comitè de Ferroviaris en nom del Comitè Central. Aprovant-se que per tal d’anar a cercar dits infants i robes dels ja hostes de Barcelona deu desplaçar-se. Acordantse. A tres quarts de nou del vespre s’aixeca la sessió. El President, La Secretària, Signatura: AHN. Guerra Civil PS-Barcelona Leg. 277/6 COMITÈ CENTRAL D’AJUT ALS REFUGIATS Sessió del 25 de gener del 1937 A Barcelona a vint- i-cinc de gener de mil nou cents trenta-set, a la sala de sessions del carrer Montalegre núm. Quatre, on està instal·lat el Comitè Central d’Ajut als Refugiats es reuneixen els components del mateix en la forma següent: Francesc Grau i Ferrer, President. Eladia F. Puigdollers, Secretària Manuel Alcàntara i Gusart, Tresorer Vicens Alcalà i Llorente Josep Delafuente Maria Parellada Antoni Ciprès i Capel Carles Baró i Roca Pere Clemente i Frias Joan Ramos Elionor Oriola Carrè Ampar Coloma i Chalmeta Trinitari Salinero Sánchez Rogeli Araràs S’aprova després de llegir- la l’acta de la sessió anterior, amb les esmenes següents: Allà on diu que la CGT de França ofereix atendre a Prats de Molló tres cents infants ha de dir que és el Comitè d’Ensemblement; i on manifesta que el Comitè de Proveïments per a Refugiats i Assistència Social indicava la necessitat de crear un local per a magatzem per a tots els Refugis, deu haver de dir la conveniència de que totes les comandes dels refugis siguin cursades abans de les onze del matí en les Oficines del Comitè. 445 Es dóna lectura a una comunicació d’Ulldecona per la que demanen que el Comitè Central intervingui prop dels Locals de la seva comarca a l’efecte de que es compleixin les disposicions d’aquell referents a la destinació dels allotjaments a cada poble. En conseqüència acordà el Comitè exposar- li la necessitat de dirigir-se al Comitè Comarcal del Montsià. Amb motiu d’una pregunta que formula l’Ajuntament de Barbens, és llegit el Decret, del Departament de Finances del divuit de gener actual, acordant parlar del contingut del mateix a la visita que es farà al Conseller, són llegits a continuació els decrets que fan referència ala creació dels Comitès d’Ajuts als Refugiats i al de Proveïments referent a Assistència Social, intervenen diversos companys, el president fa veure la necessitat de delimitar la jurisdicció del Comitè d’Ajut i de l’esmentat de Proveïments. S’acorda parlar- ne al Conseller. S’assabenta el Comitè de l’alcanç del viatge dels companys Clemente i Araràs a les comarques gironines, aprovant-se’ls-hi les gestions i la nota de gastos. Es designen els companys Grau, Clemente i Salinero i Araràs per a entrevistar-se en comissió amb el comitè de Proveïments a l’objecte de coordinar els serveis. A prec de varis dels presents s’acorda per unanimitat ampliar la ponència d’Allotjament amb el company Trinitari Salinero. S’acorda delegar la representació del Comitè a la Setmana Femenina en la persona de la companya Eladia Puigdollers. Últimament s’aprova que els companys que vaigin a comarques telefonin als menys dos dies de la seva situació i estat de les gestions. A dos quarts de nou s’aixeca la sessió. El President La Secretària Signatura: AHN. Guerra Civil PS-Barcelona Leg. 277/6 COMITÈ CENTRAL D’AJUT ALS REFUGIATS Sessió del 27 de gener del 1937 A Barcelona a vint-i-set de gener de mil nou cents trenta-set, a la sala de sessions del carrer Montalegre núm. Quatre, on està instal·lat el Comitè Central d’Ajut als Refugiats es reuneixen els components del mateix sota la Presidència del company Francesc Grau President i amb assistència dels indicats al marge. /Manuel Alcantara, Eladia F. Puigdollers, Trinitari Salinero, Pere Clemente, Rogeli Araras, Joan Ramos, Josep Mateu, Carles Baró, Antoni Cipres, Prudenci Cantin, Josep Lafuente (suplent de Coloma). És llegida i aprovada l’acta anterior. S’entra a despatxar la correspondència, que és tota de tràmit. Acordant-se donar- hi el curs adient. El company Grau dóna compte de la visita efectuada al Comitè de Proveïments i Avituallament, resultant d’aquesta entrevista, que solament aqueix Comitè facilitarà queviures per als refugiats controlats pel Comitè Central. Així mateix, els companys de proveïments, no s’ocuparan de refugiats, ens cediran els edificis controlats per ells fins avui, excepte l’hotel Palace i el Regina que seran destinats a milicians, també s’exceptua el refugi Frederica Montseny que serviran per assistir als mutilats de guerra. En virtut de tot el parlat en l’esmentada reunió, s’acorda: adreçar-se a totes les organitzacions per tal de que donin compte del nombre de refugiats que tenen i posin a disposició d’aquest Comitè els edificis que controlin i estatgin, fent constar en la comunicació que s’adreci: és feta d’acord amb els acords presos en la conferència celebrada el 16 de gener d’enguany i en conformitat amb el Comitè de proveïments i avituallament. 446 Per tal de poder marxar a València un dels companys que forma la Ponència de comarques, s’acorda que el company Leyes surti a comarques junt amb el Ponent Clemente. S’acorda cedir a l’associació COENCO la Torre Monegal per tal d’instal·lar-hi un refugi per a tracomatosos. La ponència de Sanitat dóna compte de la visita efectuada al Departament de Sanitat, mostrant-se molt satisfeta de la mateixa. El company Baro ofereix el rober d’Ajut Infantil de Reraguarda, posant- lo a disposició del Comitè. També s’acorda que cap entitat despatxi carnets d’aquest Comitè. És donat compte d’una comunicació que dóna coneixement del nomenament dels companys Araras i Salinero per tal de representar en el si del Comitè el de Proveïments i Avituallament. El Comitè se’n felicita. Són autoritzats els companys Mateu i Cipres per a controlar les factures. S’acorda enviar diverses comunicacions a les organitzacions que han enviat donatius. Sense més assumptes a tractar, s’aixeca la sessió a les 9 de la vetlla. 447 C) Actes del Comitè d’Avituallament Acord entre el Comitè Central d’Ajut als Refugiats i el Comitè d’Avituallament en la distribució de les respectives competències. 30 de gener de 1937. Signatura: AHN. Sección Guerra Civil PS-Barcelona Leg. 277/1 EXTRACTOS DE LOS ACUERDOS TOMADOS POR LOS COMPAÑEROS DEL COMITÉ CENTRAL DE AYUDA A LOS REFUGIADOS, Y LOS COMPONENTES DEL COMITÉ DE AVITUALLAMIENTO DE ASISTENCIA SOCIAL, EN LO QUE HACE REFERENCIA AL CONTROL DE REFUGIADOS. El Delegado de la Sección de Alojamiento del Comité de Avituallamiento, podrá asistir a todas las reuniones, ordinarias y extraordinarias que celebre el Comité Central de Ayuda a los Refugiados. Así mismo podrá efectuar cuantas visitas de inspección considere oportunas a todos aquellos establecimientos, el abastecimiento de los cuales sea avalada por el Comité de Avituallamiento. Los Refugios llamados “Pasionaria”, “19 de Julio”, “Hotel Buenos Aires”, “Restaurante Patria”, totalmente evacuados en esta fecha, pasan a depender enteramente del Comité Central de Ayuda a los Refugiados, el cual de acuerdo con los acuerdos tomados los destinará a “Estaciones de Tránsito” dichos refugios, podrá empezarse a utilizar como tales, a partir del Lunes día 1º de Febrero. De acuerdo con su denominación, estos establecimientos, sólo servirán para el albergue provisional de los refugiados, hasta que estos sean destinados de una manera definitiva a los lugares adecuados de las Comarcas. El Estadio de Montjuich, y el Pueblo Español, no serán utilizados, mas que en aquellos casos de fuerza mayor, toda vez que la capacidad de ambos, queda absorbida con creces por los establecimientos La Pasionaria, 19 de Julio, Vallvidrera, y Patria, cuya capacidad es de 2.500 plazas aproximadamente, suma que es el equivalente de los que venían alojándose en el Estadio y Pueblo Español. Todo refugiado deberá ser atendido y alojado por el Comité Central de Ayuda al Refugiado, dejando de hacerlo desde el día 30 de Enero el Comité de Avituallamiento, que heredó estas funciones del Consell de la Gastronomia. Los ficheros de refugiados elaborados por el Consejo de la Gastronomía, pasarán a poder del Comité Central de Ayuda a los Refugiados, el cual será el encargado, a partir de esa fecha, de resolver todos los problemas, y evacuar todas las informaciones, que tengan relación con los Refugios, y sus moradores. Pasan a ser atribuciones del Comité de Avituallamiento las funciones siguientes. La que determina el apartado primero de la presente. La de atender y dar alojamiento a los Milicianos de paso o con permiso. La de atender y dar alojamiento a todo aquel ciudadano considerado indigente. De esta labor se encargarán los compañeros de las Oficinas de la Calle de Cortes nº 670, bajo el control directo de este Comité de Avituallamiento. Loas establecimientos, destinados para estos menesteres, son los que a continuación se expresan. Para Milicianos y Organizaciones Políticas y Sindicales. Hotel Regina, Albergue nº 1 Hotel Palace Albergue nº 2. Para Refugio de Indigentes Refugio Federica Montseny, Hotel nº 1. Si las circunstancias así lo exigieran serán habilitados otros establecimientos para este Fin. 448 Barcelona 30 de Enero 1937. El Comité de Avituallamiento. El Delegado de Alojamiento. A. Aranda.- Signatura: AHN. Sección Guerra Civil PS-Barcelona Leg. 282/1 Generalitat de Catalunya Serveis d’Assistència Social Comitè d’Avituallament Acta de la entrevista entre los camaradas Puig y Fábregas, Delegado de Asistencia Social de la Oficina Administrativa de Ayuda a los Refugiados, Carlos Manini, Presidente del Comité de Avituallamiento y Antonio Aranda, Delegado de la Sección de Alojamiento en el Comité de Avituallamiento, en ocasión de establecer los puntos de enlace y colaboración que deben establecerse entre ambos. 1º Se conviene que los Delegados Rogelio Ararás y Trinitario Salinero pasarán a la Oficina Administrativa en calidad de Agentes de enlace, teniendo como función esencial la siguiente: a) Pasarán diariamente al camarada Puig y Fábregas una nota de los lugares que el Comité de Avituallamiento tiene a disposición de la Oficina, especificando la capacidad y condiciones generales de las mismas. b) Presentarán al Delegado Antonio Ararás una relación diaria de altas y bajas de Refugiados de todos aquellos lugares que abastece el Comité de Avituallamiento. c) Estos Delegados estarán bajo las órdenes directas del Delegado Antonio Aranda y éste responderá ante el Comité de la gestión de ellos. 2º El Comité de Avituallamiento cuidará de habilitar los locales necesarios para el alojamiento de Refugiados, según los datos que les proporcione la Oficina Administrativa, a razón de las noticias que posea de las próximas llegadas. 3º La Oficina Administrativa alojará en los diferentes lugares indicados por el Comité a todos los Refugiados, y el Comité de Avituallamiento les proporcionará los comestibles, combustibles y materiales de aseo de Establecimientos. 4º El Presidente del Comité de Avituallamiento dirigirá una circular a los Delegados de Establecimiento, notificándoles la obligación de ponerse a las órdenes del camarada Puig y Fábregas, para todos aquellos aspectos que tienen relación con la Oficina. 5º El Camarada Puig y Fábregas gestionará cerca de la Secretaría general de Asistencia Social, el establecimiento de la fórmula de pago de todas aquellas facturas que le competen, y la que se establezca se notificará a los Delegados de casa. 6º El Comité de Avituallamiento se compromete a buscar y habilitar rápidamente dos lugares cercanos a la Estación de Francia, los cuales pondrá al servicio de la Oficina Administrativa, como Establecimientos transitorios para expediciones que lleguen a altas horas de la noche. 7º Los Refugios “Pasionaria” y “19 de Julio” quedan como Estaciones transitorias al servicio de la Oficina. El Hotel “Bue nos Aires” de Vallvidrera, será Sanatorio circunstancial para Refugiados y los familiares de que están hospitalizados, serán alojados en el “Hotel Regina”. El Refugio “García Oliver” será renunciando como tal en el momento que puedan acloparse los niños allí alojados a otros Establecimientos más adecuados. La Casa de Misericordia queda desechada como Refugio, por no reunir 449 las condiciones necesarias. El Estadium será desalojado, desinfectándolo, y quedará en reserva para casos excepcionales, de grandes contingentes. 8º Todos aquellos casos imprevistos que se presenten serán resueltos de común acuerdo entre la Oficina Administrativa y el Comité de Avituallamiento, y en caso de duda, consultados a la Secretaría General de Asistencia Social. Barcelona 23 de marzo de 1937 Por la Oficina Por el Comité J. Puigdefàbregas C. Manini 450 C) Actes de la Comissió Consultiva d’Ajut als Refugiats Signatura: AHN. Sección Guerra Civil PS-Barcelona. Leg. 277/9 nº 2 Acta de la sessió del dia 7 de juliol del 1938 A la ciutat de Barcelona, a dos quarts de dotze del dia 7 de juliol del 1938, i a la Sala de Juntes del Comissariat d’Assistència als Refugiats, Avinguda del 14 d’Abril, 459, es reuneix la Comissió Consultiva d’Ajut als Refugiats, essent-hi present els membres següents: Senyor Antoni Dot i Arxé, Director General d’Assistència Social, que presideix, senyor Ricard Altaba-Planuc, Comissari d’Assistència als Refugiats; Teresa Puigdollers, de Pro Infància Obrera; Jaume Dos i Costa, d’Ajut Infantil de Rereguarda; Maria Dolors Bargalló, del Socors Roig de Catalunya (SRI); Sergi Echevarr4ia, d’Assistència Social del Govern d’Euscadi; Santiago González Traba, de la Delegació de Santander a Catalunya; i Gloria Velasco, del Centre Asturià. Actua de Secretari Ramon Blasi i Rabassa, Cap d’Oficines de l’esmentat Comissariat. Han excusat llur assistència el Dr. Humbert Torres, de la Comissió Executiva de Sanitat d’Ajut als Refugiats, i Joaquin Girós i Boixadós, del Departament de Cultura de la Generalitat. Hi manquen els representants del Departament d’Ajut als Refugiats de l’Ajuntament de Barcelona, i de l’Institut d’Acció Social Universitària, (Assistència Infantil). L’ordre del dia és el següent: 1r.= Presa de possessió dels nous representants designats en virtut de l’ordre del Departament de Governació i Assistència Social, del 4 dels corrents. 2n.= Projecte de la Comissió Consultiva d’Ajut als Refugiats per tal de cercar una fòrmula per una màxima eficiència de l’obra del Comissariat. 3r.= Fixar l’ordre del dia de la propera reunió i data en què haurà de celebrar-se aquesta. El senyor Altaba excusa l’assistència del Dr. Humbert Torres i del senyor Joaquin Girós que han avisat oportunament, i, d’acord amb l’ordre del dia, diu que la present reunió es reduirà gairebé a la presa de possessió dels nous representants i a llur representació. El senyor Dot, després de prendre possessió els representants d’Euscadi, de Santander i d’Astúries, diu que ell es considera representant en aquesta Comissió Consultiva pel senyor Comissari. Amb tot, avui ha volgut ésser-hi present per tal de conèixer els nous representants i, alhora, fer-se sabedor dels problemes especials dels refugiats de cada regió, per tal de cercar-hi solució adient. Manifesta que té un interés especial per a tractar i resoldre els assumptes hospitalaris, per tal que sigui un fet l’accés als dits establiments de tota la població refugiada a Catalunya que ho necessiti, amb els mateixos drets que un ciutadà qualsevol. Igualment s’interessa d’una manera particular pel problema cultural dels infants refugiats, perquè no es trobin mancats d’escoles adients. Proposa aglutinar en nuclis els refugiats de cada regió. La representant d’Astúries diu que mesos enrera això darrer hauria estat més factible que ara. Amb tot, caldria estudiar-ho, puix que ho considera molt convenient. El senyor Comissari diu que, més que res, avui cal encarrilar les coses per a la propera reunió, i proposa com a Secretari permanent el que avui ho fa de manera accidental. 451 Els reunits ho aproven. El senyor Comissari proposa de cercar una fòrmula per a la màxima eficiència de l’obra del Comissariat, d’acord amb l’apartat segon de l’ordre del dia. El representant d’Euscadi manifesta que si se’ls concedeixen àmplies facultats, es podrà fer molta obra; però que si les facultats que se’ls atorguen són reduïdes, creu que aquesta Comissió serà una més de tantes. S’adhereix a les manifestacions del senyor Dot en allò referent als problemes hospitalari i cultural. Diu que també cal recordar-se dels vells. Parla de l’obra dels “Amics Quàquers” en pro dels infants refugiats, i creu que cal col·laborar-hi intensament per a fer- la més àmplia i més eficaç. Considera que tots els refugiats han d’ésser atesos igualment, sense distinció ni privilegis, i es lamenta del racionament de 100 grams diaris que se’ls assigna per part de l’Estat, puix que el considera insuficient. Fa la distinció entre “evacuats” i “refugiats”, i diu que cal separar aquests darrers, que són els qui es troben mancats de mitjans econòmics per viure. Considera que caldria destinar unes zones als refugiats de cada regió, tal com ha indicat el senyor Dot, i manifesta que els d’Euscadi tenen refugiats escampats en 135 pobles, la qual cosa els dificulta el repartiment frl racionament per part de l’organització que representa. Proposa facilitar al Comissariat les llistes dels r fugiats que ells atenen per tal d’evitar e malentesos. La representant d’Astúries parla del problema cultural dels infants refugiats i es queixa que, mentre en algunes poblacions se’ls donen tota mena de facilitats perquè puguin assistir a l’escola, en d’altres se’ls posen tots els obstacles, i creu que això darrer passa en un seixanta per cent dels municipis catalans. La representant de Pro Infància Obrera fa constar que per als infants refugiats que ells tenen sota llur cura, sempre han trobat les màximes facilitats a tot arreu per a poder assistir a l’escola. La representant d’Ajut Infantil de Rereguarda es manifesta en el mateix sentit, i explica el cas concret que el responsable d’una colònia d’infants refugiats d’Astúries no ha demanat l’ingrés dels mateixos a l’escola, fins que ha sabut que en aquesta es repartia llet, i que malgrat això hi foren admesos tots 72 en un dia. La representant d’Astúries ho reconeix, però que el que es fa no és prou. Cal resoldr- ho d’una manera general. Es lamenta de l’estat d’abandó en què es troben moltes refugiades adolescents i del perill que això representa. Pren la paraula el senyor Altaba i diu, recollint les manifestacions dels assistents que, més greu que el problema del racionament, ho és el dels infants de 10 a 15 anys, que en nombre de vuit a 10.000 es troben refugiats a Catalunya sense que siguin atesos com caldria. Considera aquest problema d’urgent solució, i parla del que s’ha fet i del que es projecta fer per part del Comissariat. Explica el funcionament del Casal d’Acolliment “Catalunya”, del Passeig de la Bonanova, 57, i el de la Granja-Escola Apel·les Mestres, de Perpètua de Moguda. Diu que en aquesta darrera hi ha acollits un centenar d’infants de les característiques esmentades, que hi són atesos d’una manera modèlica. El representant de Santander es queixa de com han estat atesos fins ara els refufiats de la seva regió. Considera que caldria aglutinar els organismes prorefugiats, per tal de fer una obra més eficient. Desitja que les Delegacions d’Euscadi i Astúries es manifestin per un tracte igual per a tots els refugiats, sense privilegis de cap mena, i promet la seva col·laboració en tot allò que s’encamini a tal afi. El senyor Dot remarca que els al·ludits ja han fet espontàniament les manifestacions que se’ls demanen, i creu que tots els reunits són del mateix parer. Diu que té un interés especial a parlar en la propera reunió de l’organització de les “Llars del Vell i de l’Infants refugiats”. Per a tot això cal cercar locals adients. Fins ara, molts aspectes del problema dels refugiats no s’han pogut atendre d’una manera normal, per creure anormal els problema dels refugiats. Ara, però creu arribada 452 l’hora de donar-hi una solució global i definitiva. Cal crear establiments on siguin degudament atesos els impedits i malalts. A manca d’hospitals especialitzats, potser caldria classificar els malalts i acobar- los en grups. Confia poder- ne parlar en la propera reunió. S’adhereix a les manifestacions del representant d’Euscadi, en allò referent a prestar col·laboració als “Amics Quàquers”, en llur obra de sobrealimentació dels infants refugiats. El representant d’Euscadi diu que cal evitar la duplicitat de racionament com ha succeït amb alguns dels seus refugiats, però que hauria de millorar-se el que reparteix l´Estat. El senyor Dot considera que per a evitar la dita duplicitat i, alhora, obtenir la millora del racionament general, caldria primer que s´entrevistessin tots els organismes pro refugiats. Creu que s´hauria d´anar a la ràpida creació d´un organisme on es centralitzessin les aportacions estrangeres, on no hauria de mancar el representant del Comissariat, per tal com a hores d´ara són els refugiats els qui menys es beneficien de les esmentades aportacions, a desgrat d´obtenir-se amb propaganda a base d´ells. En la propera reunió s´hauria de formular una petició encaminada a tal fi. Parla de les colònies infantils que hi ha en projecte de crear, i diu que haurien d´ésser especialitzades, en vistes a l´esdevenidor. I recolzant-se en el Decret del 14 d´agost de 1937, publicat el 24 del mateix mes, remarca que tots els serveis de dins les institucions haurien d´ésser prestats pels mateixos refugiats, atenent-se a les normes establertes en el referit Decret. Diu que, en part, això ja s´ha efectuat, però que cal incrementar- ho amb una doble finalitat: l´econòmic- per l´estalvi que representa- i el que el refugiat en resulti beneficiat per un major interès dels seus companys que l´atenen. Cal, doncs, que totes les necessitats dels refugis siguin cobertes per la població que hi és acollida. El senyor Altaba concreta que en l´ordre del dia de la propera reunió caldrà que constin els problemes hospitalàris del refugiat en general, el cultural dels infants, i la representació del Comissariat a l´organisme central que ha de rebre les aportacions estrangeres. Diu que d´aquestes aportacions se n´ha de donar la màxima publicitat, i que cal estimular- les. El senyor Dot creu que potser caldria demanar suggerències als delegats dels refugiats en tot allò referent al millorament d´aquests darrers, per tal com els referits delegats són els qui de més a la vora en viuen les necessitats. El representant d´Euscadi diu que un caire que també s´ha d´estudiar és el del treball dels refugiats, per tal d´evit ar l´actual plaga de ganduls. El senyor Dot es manifesta del mateix parer, i diu que per a això caldria que per part de totes organitzacions fossin cedits locals on establir tallers. Tots els reunits pensen igualment. S´acorda reunir-se novament el proper dimecres , dia 13, a les 11 del matí. Sense res més a tractar, s´aixeca la sessió a les 12,35. (Acta aprovada en la sessió del 13 del mateix mes) Signatura: AHNS. Sección Guerra Civil PS-Barcelona, Leg. 277/9 Acta de la sessió de l dia 13 de juliol del 1938 A la ciutat de Barcelona, a las dotze hores i set minuts del dia 13 de juliol de 1938, i a la Sala de Juntes del Comissariat d’Asssistència als Refugiats, Avinguda 14 453 d’Abril, 459, es reuneix la Comissió Consultiva d’Ajut als Refugiats, essent-hi presents els membres següents: Senyor Antoni Dot i Arxé, Director General d’Assistència Social, que presideix; senyor Ricard Altaba-Planuc, Comissari d’Assistència als Refugiats; Joquim Girós, del Departament de Cultura de la Generalitat; Dr. Josep Tragant, de la Comissió Executiva de Sanitat d’Ajut als Refugiats, en substitució del Dr. Humbert Torres que n’era el representant designat; Francesc Imbert, del Departament de Refugiats de l’Ajuntament de Barcelona; Teresa Puigdollers, de Pro Infància Obrera; Jaume Doz i Costa, d’Ajut Infantil de Rereguarda; Maria Dolors Bargalló, del Socors Roig de Catalunya (SRI); Sergi Echevarria, d’Assistència Social del Govern d’Euscadi; Santiago González de la Delegació de Santander i Gloria Velasco, del Centre Asturià. Actua de Secretario Ramon Blasi, del personal del Comissariat. L’ordre del dia és el següent: 1r.= Lectura i aprovació de l’acta de la sessió anterior. 2.n.= Problema hospitalari del refugiat en general. 3r.= Problema cultural de l’infant refugiat. 4t.= Formular la representació de la Comissió Consultiva dins l’organisme centralitzador de les aportacions estrangeres. 5é.= Fixar l’ordre del dia de la propera reunió i data en què haurà de celebrar-se. Oberta la sessió, és llegida pel secretari l’Acta de la sessió anterior i és aprovada. El senyor Altaba, per no haver arribar el senyor Dot, proposa de seguir pel tercer apartat de l’ordre del dia, ja que el contingut en el segon és de la incumbència especial del Director General d’Assistènc ia Social, el qual té preparat quelcom encaminat a la solució del problema que s’hi planteja. Els reunits són del mateix parer, i així es fa. Després d’unes breus consideracions de la Delegada d’Astúries sobre la probable col·laboració d’uns infants de 14 a 16 anys refugiats, en un cert treball, el senyor Altaba parla de la propera inauguració d’una institució a Calldetenes, capaç per a 600 infants refugiats, el sosteniment de la qual anirà a càrrec d’uns bons amics de Londres. Serà una granja-escola semblant a la d’Apel·les Mestres, de Perpètua de Moguda. Diu que a Mollet i a Pallejà aviat en funcionaren d’altres. El problema cultural dels infants que hi seran acollits s’haurà de resoldre d’acord amb el Departament de Cultura de la Generalitat. El representant del Departament de Cultura explica que en les darreres reunions celebrades amb l’anterior Comissari ja s’havien pres acords sobre el problema cultural, i que havien quedat enlaire en l’aplicació. Ara, en reprendre aquestes reunions, caldrà enforcar-ho millor. S’ofereix per a tot el que depengui del Departament que representa. Arribat el senyor Dot, que passa a la presidència, el senyor Altaba concreta la destinació que s’ha donat al Casal d’Acolliment “Catalunya” del passeig de la Bonanova 57, on ingressen els infants fins als 9 anys, per tal de classificar- los i distribuir-los. Manifesta que sota la responsabilitat del Comissariat no cedirà a cap entitat particular l’educació i l’assistència dels infants del 10 al 15 anys, car aquests hauran de passar a institucions oficials de pre-aprenentatge, sempre amb la col·laboració del Departament de Cultura de la Generalitat. El senyor Dot creu que molts infants podrien seguir en institucions particulars, sempre que existís un nexe entre les mateixes per tal de fer una obra de conjunt encaminada al millorament dels infants. El senyor Altaba aclareix que fins als 9 o 10 anys és del parer que segueixin en les institucions particulars on actualment es trobin, tothora sota el control del Comissariat; però, que dels 11 en amunt, és el Comissariat exclusivament qui n’ha de tenir cura. La representant del Socors Roig de Catalunya explica detalladament com funcionen les seves colònies i parla de les que tenen en projecte. 454 El senyor Dot remarca que cal controlar els infants en l’aspecte cultural, i cal fixar com s’establirà el dit control. De la filiació personal de cada un ja se n’encarrega el Comissariat l’aspecte cultural haurà d’anar a càrrec del corresponent Departament de la Generalitat. El senyor Girós diu que el Departament que representa no regatejarà mitjans, i que el control dels mètodes pedagógics que es segueixin en les referides institucions particulars va a càrrec exclusivament de l’esmentat Departament. El representant de Santander, ignorant l’ordre del dia que es presentaria, posa a consideració dels reunits un informe de la delegació que representa i que va encaminat a resoldre els problemes del racionament dels refugiats, i l’hospitalari i el cultural. El senyor Girós proposa de treure’n còpies i de repartir- les entre els membres de la Comissió, per tal de poder-ne parlar amplament en la propera reunió. Així s’acorda. El senyor Altaba demana que tots els informes que s’hagin de presentar, que s’enviïn amb l’antelació deguda, per tal de poder-ne treure les còpies i repartir- les per a llur estudi. El representant de l’Ajuntament diu que tenim resolt el problema cultural dels infants refugiats acollits en els seus establiments, puix que assisteixen a les escoles municipals més properes a l’indret on reben assistència. La representant de Pro Infància Obrera fa constar una vegada més que per als seus infants troben arreu les màximes facilitats. Es passa a parlar del segon apartat de l’ordre del dia, o sigui del problema hospitalari dels refugiats en general. El senyor Dot explica que existeixen tres establiments especialitzats per a tals casos. Dels tres, només en considera un en bones condicions: la Clínica Miaja, dedicada a combatre el tracoma. Abans hi havia uns tres-cents acollits; actualment no passen de 16. Això és degut, més que a altra causa, als bons serveis del susdit establiment. Considera, però, que existeixen encara molts tracomatosos entre la població refugiada, que no són hospitalitzats com caldria. És, per tant, de summa urgència procurar ingressar- los en l’esmentada Clínica per tal de sometre’ls a tractament i, alhora, evitar contagis. Els altres dos hospitals són de tipus general, mancats de condicions, pel queal motiu caldria tancar- los tan aviat com fos possible. L’uns és l’Hospital Arnau Vilanova, de l’Estadi de Montjuïc; l’altre, l’Hospital de Girona. El de l’Estadi ja era gairebé buit, i calgué habilitar-lo de nou amb motiu de l’evacuació de les terres d’Aragó, que es tornà a omplir. Explica com distribuiran els malalts que hi ha araa i que probablement quedarà buit a darrers del mes que som. L’Hospital de Girona encara és pitjor. Però per a subsituir- lo, manquen edificis. Diu que el senyor Altaba ha aconseguit obtenir un edifici en immillorables condicions a Castellbisbal per a bastir- hi un hospital. Tant de bo que d’altres pugessin fer el mateix, principalment en el cas de Girona. La representant de Pro Infància Obrera manifesta que a Girona disposen d’un bon local, proper a l’estació del ferrocarril, on tenen instal·lada una guarderia, i que el tal immoble reuneix més condicions per a hospital que per a guarderia. Ells estan disposats a cedir- lo sempre que se’ls faciliti un edifici adient i fora de la dita ciutat. Això fora una solució. El senyor Dot pren nota de l’anterior oferiment, i explica que els refugiats malalts es poden enviar a l’Hospital General de Catalunya, per mitjà de la Direcció General d’Assistència Social, i ensems remarca que per l’esmentada Direcció General mai no ha estat denegat ni un sol cas. El representant de l’Ajuntament i el Dr. Tragant prenen nota d’aquestes manifestacions i es feliciten de tan bona solució. 455 El senyor Dot parla de les malalties que requereixen preventoris i sanatoris, i en això si que es topa amb dificultats. A Catalunya existeixen establiments d’aquesta mena per a acollir uns dos mil malalts; a hores d’aracaldria disposar per encabir- n’hi sis o set mil. És aquest caire del problema hospitalari el que cal solucionar. L’Ajuntament disposa d’algunes institucions hospitalàries especialitzades; el Govern d’Euscadi també en té algunes. Caldria la col·laboració de tots per a estructurar un pla de conjunt, evitant duplicitat de serveis i creant aquells que manquen. Però, per això, calen locals, i s’ha d’estar disposat a tots els sacrificis per a tal d’obtenir- los. El representant de l’Ajuntament manifesta que ells tenen dues o tres infermeres en cada refugi; creu que si disposaven d’un edifici adient, podria acoblars’hi el susdit personal i els malalts hi serien ben atesos. El senyor Dot demana que el representant de cada organització, membre de la Comissió Consultiva, presenti una relació dels serveis d’Assistència que presten, ja sigui en dispensari, sanatoris o establiments similars per tal de poder estructurar el la de conjunt anteriorment al·ludit, per a l’execució del qual no mancarà la col·laboració de la Direcció General d’Assistència Social. Prega, doncs, que en la propera reunió es presentin les referides relacions d’institucions sanitàries. La representant d’Astúries manifesta que ells tenen metges, però que els manquen mitjan per a poder exercir. La representant de Pro Infància Obrera diu que ells tenen establert un servei de visites mèdiques per als seus infants. El senyor Dot proposa agrair a l’Ajuntament que hagi disposat la clausura del Refugi Lluís Companys, per no reunir les condicions degudes. El senyor Altaba s’adhereix a la proposició. El senyor Dot remarca que cal agrair-ho en nom de la Comissió Consultiva. Així s’acorda. La representant del Socors Roig de Catalunya considera que caldria que els elements de la Comissió Consultiva coneguessin pràcticament totes les institucions del Comissariat, per exemple, la Granja-escola Apel·les Mestres, per tal de tenir- ne el concepte que cal. Proposa unes visites a les dites institucions. El senyor Altaba accepta aquesta suggerència i s’hi adhereix. I per tal d’estimular més les dites visites, explica breument el funcionament de la torre Blanca, d’Hostalric, d’on han sortit noies per a col·laborar en altres institucions. La resta de reunits són també del parer d’efectuar les referides visites. Es passa al quart apartat de l’ordre del dia, o sigui, formular la representació de la Comissió Consultiva dins l’organisme centralitzador de les aportacions estrangeres.. El senyor Dot diu que l’organisme ja existeix, i que Catalunya hi és degudament representada. El representant de l’Ajuntament manifesta que atenen uns 22.000 refugiats, i que les aportacions estrangeres no hi arriben. Diu que dins l’organisme central hi hauria d’haver un representant de la Comissió Consultiva per tal de recaptar la part que correspongui als refugiats. S’estén en consideracions i explica el cas concret que per part de l’Ajuntament es deuen 27.500 ptes., als “Amics Quàquers” per haver- los facilitat llet condensada i farines lacteades per als seus petits refugiats, i diu que aquesta quantitat no es deuria si part de les aportacions estrangeres haguessin arribat a l’Ajuntament. El senyor Dot concreta que a hores d’ara, de les dites aportacions no ens arriba res. Fa avinent que l’organisme central ja té designats sols els seus membres, i que és difícil de poder- hi fer encabir un representant del Comissariat. 456 El senyor Girós diu que, com sigui que el Conseller de Cultura de la Generalitat forma part de la dita Comissió d’Ajut a Espanya, potser els senyors Dot i Altaba serien els més indicats de fer gestions prop l’esmentat Conseller. El senyor Dot promet visitar el senyor Pi i Sunyer i parlar- li’n, i diu que el nostre representant podria ésser un nexe entre el referit organisme i el Comissariat; o també podria demanar-se que s’ampliés el dit organisme amb la nostra representació. La representant del Socors Roig de Catalunya manifesta que ella ha pres part en nombrosos actes de propaganda de l’estranger, i que tots han estat a base dels refugiats. El senyor Altaba és del parer de fer gestions prop del senyor Pi i Sunyer, que és un representant directe dins l’organisme centralitzador. I parlant de les aportacions estrangeres, protesta com a Comissari que només li lliurin part de les dites aportacions rebudes per organitzacions particulars. Considera que qui ho ha de rebre i repartir és el Comissariat.. La representant d’Astúries és del mateix parer. Diversos dels assistents proposen parlar en una de les properes reunions dels mitjans econòmics de cada refugiat, i fins a quin límit tenen dret a ésser considerats com a tals. El representant d’Euscadi promet donar les màximes facilitats encaminades a aquest fi. A una pregunta del representant de l’Ajuntament, el senyor Dot manifesta que l’Estadi, un cop buit i desinfectat, podrà servir de dormitori. Es passa a fixar l’Ordre del dia per a la propera reunió i s’acorda que hi constin els apartats següents: Problema hospitalari del refugiat en general, tenint en compte els serveis d’aquest caire establerts per organismes no oficials = Problema cultural de l’infant refugiat, no oblidant els serveis d’aquest caire que funcionen a càrrec d’organismes no oficials = Concretar la representació del Comissariat dins el Comitè d’Ajut a Espanya, centralitzador de les aportacions estrangeres. = Assumpte proveïments. Plantejament d’aquest problema per les diverses organitzacions = Lectura dels informes rebuts. Els representants d’Euscadi, Pro Infància Obrera i Socors Roig de Catalunya prometen sengles reports. No havent- hi res més a tractar, s’aixeca la sessió a les 13’45. (Acta aprovada en la sessió del dia 27 de juliol del mateix any) Signatura: AHNS. Sección Guerra Civil PS-Barcelona. Leg. 277/9 Acta de la sessió del dia 27 de juliol del 1938 A la Granja-Escola Apel·les Mestres, del Comissariat d’Assistència als Refugiats, terme municipal de Perpètua de la Moguda, a les 13 hores i 15 minuts del dia 27 de juliol del 1938, i a la sala-despatx de la susdita institució, es reuneix la Comissió Consultiva d’Ajut als Refugiats, essent-hi present els membres següents: Senyor Ricard Altaba-Planuc, Comissari d’Assistència als Refugiats, que presideix; Joaquim Girós, del Departament de Cultura de la Generalitat; Dr. Jaume Valero, de la Comissió Executiva de Sanitat d’Ajut als Refugiats, en substitució del Dr. Humbert Torres; Francesc Imbern, del Departament de Refugiats de l’Ajuntament de Barcelona; Teresa Puigdollers, de Pro Infància Obrera; Jaume Doz i Costa, d’Ajut Infantil de Rereguarda; Maria Dolors Bargalló, del Socors Roig de Catalunya (SRI); Sergi Echevarria, d’Assistència Social del Govern d’Euscadi; Santiago Gonzàlez, de la Delegació de Santander, i Glòria Velasco, del Centre Asturià. Actua de Secretari Ramon Blasi, del Personal del Comissariat. 457 L’ordre del dia és el següent: 1r. Lectura i aprovació de l’acta de la sessió anterior. 2n. Problema hospitalari del refugiat en general, tenint en compte els serveis d’aquest caire establerts per organismes no oficials. 3r. Problema cultural de l’infant refugiat, no oblidant els serveis d’aquest caire que funcionen a càrrec d’organismes no oficials. 4t. Concretar la representació del Comissariat dins el Comitè d’Ajut a Espanya, centralitzador de les aportacions estrangeres. 5è. Assumpte Proveïments. Plantejament del problema per les diverses organitzacions. 6è. Lectura dels informes rebuts. 7è. Fixar l’ordre del dia de la propera reunió, i data i lloc en què haurà de celebrar-se. Oberta la sessió, és llegida pel Secretari l’Acta de la sessió anterior, i és aprovada. El senyor Altaba, president, excusa l’assistència del senyor Dot, i passa a parlar del segon apartat de l’ordre del dia. Prega als reunits, representants d’organitzacions, que facilitin relacions de consultoris, sanatoris i dispensaris que funcionen a llur càrrec, i manifesta que cal saber si les delegacions regionals poden prestar l’assistència mèdica als seus refugiats. El representant d’Euscadi diu que prèvia l’aprovació del seu Govern autònom i amb les facilitats degudes, si que podrien fer-ho. Els representants d’Astúries i Santander, opinen altrament, car no disposen dels mitjans que calen. El president manifesta que abans del 15 del proper agost ja funcionarà l’Hospital de Girona, en el nou local; el de Castellbisbal confia que per la segona quinzena següent ja estarà inaugurat. El representant de l’Ajuntament proposa la creació d’un Consultori especial per als refugiats, que podria funcionar amb les aportacions dels Ajuntaments en assistir- hi els respectius malalts. El dit Consultori hauria de dependre directament del Comissariat, i els refugiats hi haurien d’ésser atesos sense distinció de cap mena. El Dr. Valero pregunta si el refugiat ha d’ésser considerat com un ciutadà necessitat qualsevol; si és així, podria beneficiar-se dels serveis de Sanitat que la Generalitat té establerts arreu de Catalunya, i amb l’ampliació dels actuals hospitals quedaria el problema resolt. El president remarca que el senyor Dot ja manifestà que el refugiat era considerat amb els mateixos drets d’assistència que un ciutadà qualsevol, i explica com a Girona són admesos sense distinció. El Dr. Valero proposa que el futur hospital de Castellbisbal sigui destinat a malalts tifoides. Així s’aprova. El representant de l’Ajuntament fa avinent que per tractar-se d’un hospital forà, caldrà disposar d’una bona ambulància per a traslladar-hi els malalts. Es passa al 3r. apartat de l’ordre del dia. El senyor Girós manifesta que el desig del Departament que representa és que cap infant refugiat es quedi sense escola i que, per tant, està disposat a proveir de professors i de material escolar –sol·licitat per mitjà del Comissariat- totes les escoles on assisteixin els referits infants. El president demana les llistes dels infants assistits pels organismes representats dins la Comissió Consultiva, així com les dels refugiats adults que es dediquen a tenir cura dels dits infants. Es passa al 47 apartat de l’ordre del dia. El president explica com ell i el senyor Dot no pogueren entrevistar-se amb el senyor Pi i Sunyer, tal com s’havia acordat. Diu que ell visità al senyor Prats, de la Subsecretaria de la Presidència del Govern central, i li parlà de la representació del Comissariat dins el Comitè d’Ajut a Espanya. El senyor Prats prometè parlar-ne amb els senyors Negrin i Ayala, i li encarregà que s’entrevistès amb el senyor Pi i Sunyer, 458 per tal de mirar d’ aconseguir que el Comissariat tingui una Oficina prop del senyor Ayala per a intervenir la distribució de les aportacions estrangeres. El president també en parlà amb el senyor Sbert, i encarregarà al senyor Pi i Sunyer perquè ho gestioni prop del referit Comitè. Per tant, aquest afer va per bon camí. S’interromp la sessió a les 14,45 per anar a dinar. Es reprèn a les 16.30, passant-se al 5è. apartat de l’ordre del dia. El president manifesta que el problema de proveïments és de tanta envergadura que veu difícil de poder- lo solucionar d’una manera absoluta. Actualment els refugiats reben el racionament d’una manera més normal que la resta de la població civil, car el racionament als primers, d’ençà que se’ls subministra, nomès els ha fallat una setmana; en canvi als segons, en poblacions industrials com Sabadell i Terrassa, els falla sovint. La població indigina (sic) dels centres rurals té més defensa. També ha comprovat que hi ha alguns Ajuntaments que restringeixen el racionament dels refugiats en benefici de la població indígena. Cal advertir que els queviures que reben els refugiats no arriben al valor de les dues pessetes diàries del subsidi establert, per tant, el dit racionament ha de completar-se pels corresponents Municipis. Trifó Gómez va establir el racionament de 125 gr. diaris per refugiat acollit en les poblacions rurals, i el de 150 gr. per als de les poblacions industrials. Però aquest racionament difícilment és subministrat, i les dificultats dels Ajuntaments augmenten amb el retard que cobren el subsidi, retard motivat per la lentitud amb què l’Estat paga a la Generalitat. Lamenta les deficiències que s’observen, però també fa remarcar que en molts indrets els refugiats estan molt ben acollits. El representant de Santander així ho reconeix. El president manifesta que quan el refugiat es queixa amb raó, és atés pel Comissariat, i explica el cas dels refugiats a Tossa de Mar, que mengen a taula amb els propis pescadors, els quals a hores d’ara es guanyen la vida folgadament. I en tornar a parlar dels proveïments fa avinent allò que manifesta Trifó Gómez, o sigui que el racionament no pot augmentar-se; amb tot, no s’oposa a una visita a l’esmentat Director General de Proveïments. El representant de l’Ajuntament es lamenta que no entri llet en el racionament, per tal de poder atendre a la mainada i els malalts; i fa la suggerència que els Ajuntaments podrien afegir el raciona ment destinat als refugiats al de la resta de població civil, i després distribuir- lo equitativament entre uns i altres. El representant de Santander opina que cal centralitzar i unificar el racionament per als refugiats, i que l’organisme centralitzador hauria d’ésser el Comissariat. Cal que els refugiats estiguin tots atesos, sense distincions ni privilegis. Els representants de l’Ajuntament i d’Astúries es manifesten en el mateix sentit, sempre tendint a millorar el racionament. La representant d’Astúries propugna per l’establiment de menjadors col·lectius, per tal d’evitar duplicitat de racionament. El representant d’Euscadi s’hi mostra d’acord. El president proposa de fer l’experiència en dues poblacions: una deben racionada, i una altra de no tant, per tal de veure’n els resultats. El representant d’Euscadi manifesta que cal transformar els refugiats en treballadors, i esmenta el cas d’algunes poblacions de la nostra Costa Brava on tots els refugiats treballen, i on funcionan uns menjadors comunals en molt bones condicions. S’acorda efectuar la prova esmentada i demanar a Trifó Gómez que en el racionament que sbministra per a la població refugiada entri llet per als infants fins als deu anys. Es passa al 6è. apartat de l’ordre del dia, però com sigui que no s’ha rebut cap més informe, després del de la Delegació de Santander, ja esmentat en l’anterior 459 sessió, i atès que aquest glossa un tema general que no cal discutir, es passa al darrer apartat de la referida ordre. En la propera sessió es posarà damunt la taula l’afer de la representació en el Comitè d’Ajut a Espanya, i es donaran a conèixer els resultats dels menjadors comunals que hauran d’establir-se com a experiència per a ulteriors instal·lacions similars. S’aixeca la sessió a les 18,20. (Acta aprovada en la sessió del dia 24 d’agost del mateix any) 1 Signatura: AHNS. Sección Guerra Civil PS-Barcelona, Leg. 277/9 Acta de la sessió del dia 15 de setembre del 1938 A la ciutat de Barcelona, a les dotze hores i cinc minuts del dia quinze de setembre del 1938, i a la Sala de Juntes del Comissariat d’Assistència als Refugiats, Avinguda 14 d’abril, 459, es reuneix la Comissió Consultiva d’Ajut als Refugiats, essent-hi presents els membres següents: Senyor Ricard Altaba i Planuc, Comissari, que presideix; Joaquim Giróa i Boixadós del Departament de Cultura de la Generalitat; Dr. Jaume Valero, de la Comissió Executiva de Sanitat d’Ajut als Refugiats; Francesc Imbern, del Departament de Refugiats, de l’Ajuntament de Barcelona; Jacint Esteva i Grau, de l’Institut d’Acció Social Universitària; Maria Dolors Bargalló del Socors Roig de Catalunya (SRI); Sergi Echevarria, d’Assistència Social del Govern d’Euscadi; Santiago González, de la Delegació de Santander a Barcelona; Gloria Velasco, del Centre Asturià; i Ramon Blasi del personal del Comissariat que actua de Secretari. L’ordre del dia és el següent: 1r. Lectura i aprovació de l’acta de la sessió anterior.= 2n. Informe de la visita al menjador comunal de Matadepera; 3r. Informe de la visita a T errassa.= 4t. Projecte de propaganda pro refugiats.= 5è. Projecte de campanya encaminada a obtenir robes d’hivern per als refugiats.= 6è. Estructurar les normes per a ben delimitar els evacuats que tenen dret a ésser considerats com a refugiats.= 8è. Fixar l’ordre del dia de la propera reunió, i data i lloc en què haurà de celebrar-se. Oberta la sessió, és llegida pel Secretari l’acta de la sessió anterior, i és aprovada. El president, abans d’entrar a l’ordre del dia, assabenta els reunits que el Comitè d’Ajut a Espanya, centralitzador de les aportacions estrangeres, ha acordat que tots els donatius que es rebin per a un fi determinat, seran respectats sense intervenir- los. El representant de l’Ajuntament se’n felicita, perquè suposa que així els n’arribaran alguns. Es passa al segon apartat de l’ordre del dia. El president es dol que a Matadepera no existeixi el menjador inaugurat recentment, per haver-s’hi oposat els refugiats, puix que no hi volen prestar llurs serveis. Diu que caldria anar a Matadepera a convèncer- los. El representant d’Euscadi manifesta que ells, als qui treballen als refugis, els serveixen doble ració, i amb això ja es consideren ben pagats. Es mostra partidari d’imposar la disciplina on calgui, i manifesta que és imprescindible l’establiment de menjadors comunals, a desgrat que alguns Ajuntaments s’hi oposin. El president explica com funcionava el de Matadepera. 1 Falta aquesta Acta. 460 El representant de l’Ajuntament conta com ells, d’acord amb allò que disposa el Decret del Govern de la Generalitat del 14 d’agost del 1937, suprimiren les brigades gastronòmiques, subsituïren per brigades de refugiats, que les paguen amb el 20% del sou normal, tal com està disposat. Remarca el gran estalvi que això els reporta, i, alhora, el millorament del servei. El representant de Santander diu que cal que els refugiats que treballen, estiguin alimentats degudament per l’esforç que realitzen. El representant d’Euscadi manifesta que quan converteixen els refugiats en obrers, aleshores els qui serveixen als menjadors reben, a més del doble racionament, una retribució en metàl·lic. El representant de l’Institut d’Acció Social Universitària explica que hi ha un gran nombre de població normal que troba moltes dificultats per al seu sosteniment, i que és per tal motiu que ells aconsegueixen recrutar fàcilment personal per a les seves institucions, a canvi de la manutenció. Es passa al 3r. apartat de l’ordre del dia. El senyor President es mostra partidari de no anar a Terrassa, car el seu Ajuntament fa el que pot, i si no hi ha denúncies concretes, val més no inmiscuir’shi. La representant d’Astúries remarca que el susdit Ajuntament actua dins les seves possibilitats, i que els resultats obtinguts són relativament satisfactoris. El representant d’Euscadi és del parer que els Ajuntaments haurien de completar el racionament dels refugiats, amb productes agrícoles, i així s’evitarien robatoris als camps. El president proposa que, sense caire oficial, dos membres de la Comissió Consultiva es traslladin a Terrassa i visitin l’Ajuntament. Així s’acorda fer-ho, i que els mateixos que vagin a Terrassa, també visitin Matadepera. A precs del Dr. Valero, es passa al 6è. apartat de l’ordre del dia. Pel Secretari es dóna lectura a l’informe evacuat per l’Oficina Facultativa de la Direcció General d’Assistència Social, com a resultat de la visita efectuada a Can Bofill o Colomines, de Castellbisbal, finca adscrita als serveis d’aquest Comissariat d’Assistència als Refugiats, per a destinar-los a “Hospital Martí i Julià”. El Dr. Valero propugna el dit informe, i explica per què el proposà que l’esmentada finca fos destinada a atacats de febre tifoidea. Al seu parer, els autors de l’informe no han tingut en compte les circumstàncies especials en què viu Catalunya. Cal pensar, no solament en allò a què es pot destinar la referida finca, sinó en allò a què és urgent que es destini. Si, com hom proposa, es destina a malalties llargues, tot seguit estarà plena i ens prestarà un servei reduït; no així si es dedica a malalties infeccioses, les quals, per altra banda, no necessiten tant utillatge. A més, cal pensar en el proveïment de metges. Ell és partidari que amb la dita finca es solucioni un problema màxim i no mínim. En entrar la tardor, augmenten els malalts tifoides, i dedicant el referit edifici a malalties més curtes, són més els beneficiats. Manifesta que a hores d’ara la Comissió que ell representa estudia l’estat sanitari dels refugiats, i insisteix a què l’esmentada finca de Castellbisbal es destini a malalts tifoides. El representant de l’Ajuntament s’hi mostra d’acord. El representant de l’Institut d’Acció Social Universitària és del mateix parer. El president proposa que la Comissió que representa el Dr. Valero emeti un nou dictamen. Així s’acorda. Es passa al 4t. apartat de l’ordre del dia. El president manifesta que cal estimular i encarrilar la col·laboració de tothom, principalment en l’aportació de robes. Ell creu que haurien d’ésser els 461 Ajuntaments els qui recollissin els donatius, i després repartir-los equitativament entre la població refugiada. El representant de l’Institut d’Acció Social Universitària llegeix unes notes, que són un projecte de propaganda, i en glosa extensament els extrems. El president explica que es confeccionà un fulletó de propaganda del Comissariat, que ja està compost i a punt de tirar, però que no pot enllestir-se per diverses dificultats pròpies de les circumstàncies en què vivim. Fa història de l’aportació d’Anglaterra per ala instal·lació de la Granja-Escola Poeta Verdaguer, per a la qual ja existeix una quantitat en metàl·lic que la invertiran en allò que se’ls indiqui. Dóna a conèixer la recent visita al refugi de Trànsit nº 1, amb la premsa, i proposa que la propera reunió de la Comissió es celebri a Calldetenes, junt amb els representants dels diaris. Parla del projecte d’un diari mural, de cara els refugiats. El representant de l’Institut d’Acció Social Universitària es mostra contrari a aquest darrer extrem, i entén que la propaganda cal fer- la de cada als donants, principalment de cara a l’estranger. El president explica que el Delegat que el Comissariat té a Nord-Amèrica (sic) li ha donat bones esperances. La Delegada a Londres, com ja ha esmentat abans, té recollides 15 lliures esterlines (sic). La representant del Socors Roig de Catalunya diu que de l’estranger es podrien obtenir les ambulàncies sanitàries que calguessin. El president promet donar- li tota mena de facilitats per a l’obtenció d’una ambulància que es destinaria a l’hospital de Castellbisbal. I manifesta que mentre no es trobi un home apropiat per a encarregar-se de la propaganda, no podrà començarse. Es passa al 5è apartat de l’ordre del dia. El representant de l’Institut d’Acció Social Universitària proposa de fer una crida pública ací i a l’estranger. El president explica que cal demanar roba d’hivern per a tots els refugiats. Cal evitar receptes de caràcter particular. Proposa seguir parlant-ne en la propera reunió, amb un projecte de propaganda global. Es passa al 7è. apartat. La representant d’Astúries entén que el refugiat ha de seguir amb els mateixos drets d’ara, i que els pensionistes satisfacin el valor total del racionament i de l’habitació. El representant d’Euscadi creu que, degut al volum que comporta la qüestió que es debat, valdria més parlar-ne extensament en la propera reunió, i explica que ells fan. El representant de l’Ajuntament dóna a conèixer les normes que segueixen en tals casos. El representant de l’Institut d’Acció Social Universitària creu que hauria de nomenar-se una ponència perquè elaborés un avantprojecte, que seria discutit després. El president s’hi mostra d’acord, i proposa que formin la tal ponència els representants d’Astúries i d’Euscadi, el president i el secretari, i que es reuneixin la mateixa tarda. Així s’acorda. S’aixeca la sessió a les 13’55. (Acta aprovada en la sessió del dia 19 d’octubre següent) 462 Signatura: AHNS. Sección Guerra Civil PS-Barcelona. Leg. 277/9 Acta de la sessió del dia 19 d’octubre del 1938 A la ciutat de Barcelona, a les dotze hores del dia dinou d’octubre del mil nou-cents trenta-vuit, i a la Sala de Juntes del Comissariat d’Assistència als Refugiats, Avinguda 14 d’abril, 459, essent- hi presents els membres següents: Senyor Ricard Altaba-Planuc, Comissari, que presideix; Dr. Jaume Valero, de la Comissió Executiva de Sanitat dels Refugiats; Francesc Imbern, Delegat dels Serveis d’Ajut als Refugiats de l’Ajuntament de Barcelona; Teresa Puigdollers, de Pro Infància Obrera; Santiago González, de la Delegació de Santander a Barcelona; Benjamí Fernández Alonso, en substitució de Gloria Velasco, que està malalta, del Centre Asturià; i Ramon Blasi, del personal del Comissariat, que actua de Secretari. Han excusat llur assistència Maria Dolors Bargalló, del Socors Roig de Catalunya, i Sergi Echevarria, d’Assistència Social del Govern d’Euscadi. L’ordre del dia és el següent: 1r. Lectura i aprovació de l’acta de la sessió anterior.= 2n. Lectura de l’Ordre que faculta l’Institut d’Acció Social Universitària i Escolar perquè es faci càrrec de diverses residències escolars d’aquest Comissariat.= 3r. Lectura del Decret que fixa diverses limitacions en la concessió de subsidis i racionaments especials dintre el règim d’assistència als refugiats de guerra.= 4t. Lectura del document rebut de l’Agr upació Franco-Espanyola d’Ajut Directe als Refugiats de Catalunya.= 5è. Demandes presentades pel Departament d’Assistència Social del Govern d’Euscadi.= 6è. Campanya encaminada a obtenir roba d’hivern per als refugiats.= 7è. Fixar l’ordre del dia de la propera sessió, i data i lloc en què haurà de celebrar-se. Oberta la sessió, és llegida pel Secretari l’Acta de la sessió anterior, i és aprovada. El president, abans d’entrar a l’ordre del dia, explica que l’Hospital de Castellbisbal, d’acord amb el contra-informe evacuat per la Comissió Executiva de Sanitat dels Refugiats, es destinarà a malalts tifoides. També informa als reunits que la finca de Calldetenes, on s’havia pensat instal·lar la Colònia–refugi Poeta Verdaguer, passarà al CRIM per necessitats de guerra, i que els mobles i utillatge que hi ha, seran traslladats a l’esmentat hospital. Fa avinent que de Nordamèrica no és possible obtenir-ne cap ajut, per quant hi ha en vigor una llei de neutralitat que prohibeix exportar-ne res en tal sentit. Corroborant aquest extrem, es dóna lectura a una carta rebuda del senyor Ferran de los Rios, embaixador d’Espanya als Estats Units. El Dr. Valero, anuncia el projecte de la Comissió que representa, de dedicar un nombre de llits per als hospitals de cada vegueria i de cada comarca, i pregunta si es disposa dels llits que aproximadament caldran per a realitzar el referit projecte. Explica el que han fet fins a la data, i que l’al·ludit projecte l’elaboren junt amb la Direcció General d’Assistència Social, el qual, un cop enllestit, ja el donarà a conèixer als reunits. El president, agraeix aquestes manifestacions i desitja que s’ampliïn en la propera reunió. Es passa al 2n. apartat de l’Ordre del dia. El president parla del problema dels refugiats adolescents, problema de molta vastidad, (sic) en la solució del qual el Comissariat havia posat els màxims esforços, fundant diverses institucions que ara passaran a l’Institut d’Acció Social Universitària i Escolar de Catalunya, d’acord amb l’Ordre del Departament de 463 Governació i Assistència Social. Fa un elogi del referit Institut i considera molt encertada l’esmentada Orde. Explica el procés que actualment es segueix pel Comissariat amb els infants refugiats que es recullen, els quals són destinats de primer antuvi al Departament especial del Refugi de Trànsit nº 1, i després passen a disposició de l’expressat Institut. Es passa al 3r. apartat de l’Ordre del dia. Pel Secretari es dóna lectura al corresponent Decret. El representant de l’Ajuntament es felicita del Decret de referència i considera que cal aplicar- lo amb molt de compte. Exposa alguns extrems dubtosos al seu albir. El President els hi aclareix i promet passar una còpia del susdit Decret a cada un dels reunits per al seu millor coneixement. Es passa al 4t. apartat de la referida Ordre. És llegit pel Secretari el document rebut de l’Agrupació Franco-Espanyola d’Ajut Directe als Refugiats de Catalunya. El president n’explica l’abast i manifesta que ja s’ha demanat a l’expressat organisme, sabó, calçat i roba. Es passa al 5è apartat. Per no ésser-hi present el representant d’Assistència Social del Govern d’Euscadi, es deixen les demandes de referència per a la propera sessió. Es passa al 6è apartat. El president lamenta que siguin molts els organisme s que efectuen campanyes similars, i és del parer que degut a aquest motiu, no creu gaire eficient la que es podria emprendre per part del Comissariat. El representant de Santander manifesta que ells, per als seus refugiats, ja van resolent-ho. Els representa més difícil el problema del calçat. Considera que les Delegacions d’Astúries i d’Euscadi també s’ho resolen pel seu compte. El president no es nega a fer la propaganda que sembli més adient als reunits, però no creu gaire en els resultats. El representant de l’Ajuntament es lamenta de la manca de mitjans de transport. Explica que el Refugi Lluís Companys ha passat al CRIM. Dóna a conèixer el projecte de l’Ajuntament de crear 23 cantines infantils, anuncia la propera inauguració d’un menjador per als infants refugiats d’Aragó i convida als reunits. Per a la porpera sessió s’avisarà oportunament. Sense res més a tractar s’aixeca la sessió a les 13’10. (Acta aprovada en la sessió del dia 6 de desembre del 1938) Signatura: AHNS. PS-Barcelona. Leg. 277/9 Acta de la sessió del dia 6 de desembre del 1938 A la ciutat de Barcelona, a les dotze hores trenta minuts del dia sis de desembre de mil nou cents trenta-vuit, i a la Sala de Juntes del Comissariat d’Assistència als Refugiats, Avinguda 14 d’abril, 459, es reuneix la Comissió Consultiva d’Ajut als Refugiats, essent- hi presents els membres següents: Senyor Ricard Altaba-Planuc, Comissari, que presideix; Dr. Jaume Valero, de la Comissió Executiva de Sanitat dels Refugiats; Jacint Esteva i Grau, de l’Institut d’Acció Social Universitària i Escolar de Catalunya; Gloria Velasco, del Centre Asturià de Barcelona; Sergi Echevarria d’Assistència Social del Govern d’Euscadi; 464 Alfons de la Mora, de la Delegació de Santander; i Ramon Blasi, del personal del Comissariat, que actua de Secretari. Han excusat llur assistència Joaquim Girós i Boixados, del Departament de Cultura de la Generalitat, i Jaume Doz i Costa, d’Ajut Infantil de Rereguarda. Oberta la sessió, es llegida l’acta de la sessió anterior, i és aprovada. Es passa al segon apartat de l’ordre del dia. “Projecte de la Comissió Executiva de Sanitat dels Refugiats, encaminat a resoldre el problema hospitalari dels acollits fora de Barcelona”. El Dr. Valero explica les dificultats invencibles en què han topat en voler realitzar el primitiu projecte, principalment per haver calgut cedir molts hospitals a Sanitat de Guerra. Promet que es farà el que es pugui i parla d’habilitar per a malalts infecciosos un immoble del Passeig de la Bonanova, 35, d’acord amb la Direcció General d’Assistència Social. També es proposen dedicar un establiment de banys de Caldes de Montbui al mateix fi. Mentre tant caldria traslladar els infants que es troben en aquest darrer indret a un altre edifici acondicionat, que podria ser el de Castellbisbal que primitivament es volia dedicar a malalts d’igual mena. Per a fer aquest canvi només cal que el Ministeri d’Instrucció Pública doni la seva conformitat, ja que la Direcció General esmentada hi està d’acord, i els infants al·lud its depenen d’aquell Ministeri. El president es lamenta d’haver-se de desprendre el Comissariat d’un edifici en tant bones condiciones com el de Castellbisbal, però tot ho donarà per ben emprat si ha d’ésser un benifet per a la població refugiada atacada de malalties infeccioses. La representant d’Astúries explica que el seu organisme està habilitant un hospital a Tona, per als seus malalts refugiats, principalment tifoides. El president manifesta que s’entevistarà amb el senyor Director General d’Assistència Social i que parlarà d’aquest assumpte. El Dr. Valero explica que el Dr. Serra, president de la Comissió que ell representa, manifestava que els refugiats olotins són més ben atesos que els d’altres comarques cosa que ell remarca com exemple. S’acorda ajudar amb el què es pugui a tot allò que faci la Comissió Executiva de Sanitat dels Refugiats per tal de resoldre el problema hospitalari de la població refugiada. Es passa al tercer apartat de l’ordre del dia: “Demandes presentades pel Departament del Govern d’Euscadi (Assistència Social). El representant d’aquest Departament explica la implantació de menjadors col·lectius per als refugiats del seu país implantació que gairebé sempre ha topat amb l’oposició dels Ajuntaments a cedir els locals que es necessitaven. Creu en l’eficiència dels menjadors col·lectius. Exposa les dificultats en la interpretació del Decret que limita el dret de subsidi i al racionament a la població refugiada, i es mostra del parer que les Autoritats catalanes haurien d’evitar la duplicitat de domicilis, per tal de facilitat estatges als refugiats que passen a la categoria d’evacuats en l’aplicació del referit Decret. El president considera encertats aquests darrers extrems, i aclareix el cas de l’allotjament dels expressats evacuats en les poblacions foraneas. Després exposa les deficiències del Refugi de Vells que a Tarragona sosté el Comissariat, principalment en el subministrament de queviures, i demana l’ajut dels organismes representats per remediar- les. Tots els reunits prometen fer-se ressò d’aquest prec, aportant llur cooperació per al sosteniment de l’esmentat establiment. El president manifesta que considera que els Serveis Internacional dels Amics Qüàquers també podria ajudar- hi. Sense res més a tractar, s’aixeca la sessió a les 14’10. 465 (Acta aprovada en la sessió del dia 12 de gener del 1939)2 2 Falta aquesta Acta. 466 Relació de dia d’estada i refugiat dels municipis de Barcelona. Febrer-Octubre 1937 1937 Abrera Aguilar de Segarra Aiguafreda Aigüesbones “ de Montbui Aigüestoses Alba del Vallès Alella L’Ametlla del Vallès Arenys de Mar “ de Munt Argentona Argençola Artès Aurora de Lluçanès “ del Vallès Àvia Avinyó Avinyonet Badalona La Baells Bagà Bages d’en Selves Baix febrer Refs 40 70 Estd. 1120 1960 març Refs. 40 70 78 106 75 89 Estad. 1240 2170 2402 3207 2285 2159 abril maig juny juliol agost Refs. Estad. 107 3253 177 4703 123 147 87 102 7626 4557 3162 3162 setembre octubre Estad. Refs. Estad. Refs. Estad. Refs. Estad. Refs. Estad. 76 1991 87 2562 108 2931 104 3102 159 3079 158 4898 158 4740 158 4898 133 104 88 94 267 214 229 953 124 54 25 260 2856 3091 2289 2676 3763 5774 3903 155 51 84 105 258 210 244 4163 1284 2604 3034 7946 6440 7294 132 156 84 106 257 221 238 3864 4627 2520 2961 7382 825 6986 132 155 91 101 241 220 244 3897 4681 2910 3131 7276 6432 7396 Refs. Estad. Refs. 106 75 64 2968 2100 1792 85 95 375 161 130 25 148 67 92 178 153 92 1032 24 124 57 287 2380 2640 10392 4286 3640 700 4144 1876 2576 4948 4270 2499 28400 672 3472 1596 7878 126 92 482 134 25 149 66 94 179 160 85 1143 24 124 57 302 3250 2852 13175 4034 775 4607 2046 2897 5434 4864 2605 32894 713 3844 1767 9050 208 244 6225 7564 23992 1040 30431 3720 805 750 6409 124 198 25 247 3844 5794 775 7252 125 214 25 249 3750 6337 750 7415 125 221 25 262 3875 6634 775 8103 125 249 25 261 3875 7406 751 8091 280 25 730 66 4608 1705 191 197 238 161 1956 148 3767 3883 5882 4219 43848 4324 184 400 268 180 2270 129 79 5674 11714 7642 5273 65984 3999 2449 188 275 172 2476 24 129 79 5618 8073 5111 70972 720 3870 2370 184 267 166 2583 16 129 82 5689 8277 5146 78441 496 3999 2542 13375 183 385 268 167 2601 127 82 5673 11730 8270 5147 79796 3937 2542 108 73 929 3060 2082 210 5949 26304 943 28920 744 11578 745 22746 727 15926 465 468 Relació de dia d’estada i refugiat dels municipis de Barcelona. Febrer-Octubre 1937 1937 Montseny Balenyà Balsareny Barberà del Vallès i Barcelona Begues Bellprat Bellserrat Berga “ del Castell Bisaura de Ter Borredà El Bruc El Brull Les Cabanyes Cabrera d’Anoia “ de Mataró Cabrils Calaf Calders Caldes d’Estrac “ de Montbuí Calella Callús Calonge de febrer Refs 119 253 54 14.010 40 30 189 526 51 68 86 49 41 27 105 28 186 30 106 Estd. 3284 7072 1512 384.217 1120 840 5166 13331 1428 1904 2382 1372 1148 756 2940 784 5179 840 2956 109 29 185 30 107 237 493 32 3129 899 5735 915 3317 6787 15165 992 98 100 526 67 119 263 589 2876 1905 9119 1284 3357 97 105 599 67 129 2977 3093 17683 2077 3907 març Refs. 118 243 54 Estad. 3625 7507 1674 abril maig juny juliol agost Refs. Estad. setembre octubre Estad. Refs. Estad. Refs. Estad. Refs. Estad. Refs. Estad. 187 273 70 5328 8170 1990 192 130 5722 3906 183 288 128 5024 8536 3825 Refs. Estad. Refs. 287 123 9752 3793 289 128 8925 3941 283 55 2508 1606 56 1736 15.226 441.050 996 28263 1234 36547 53 1568 46 10052 371 16552 550 2415 8656 3989 1680 3134 1180 171 58 157 37 11303 365 16984 536 266 5301 1638 4867 1027 161 161 36 27 96 109 573 65 144 1380 46 1426 10631 16387 2883 1271 37794 52 1490 346 10264 1222 36133 12635 245267 191 512 67 62 60 49 40 5831 14955 2077 2542 1860 1519 1240 366 557 95 353 174 56 172 40 10788 345 15938 533 93 6071 4802 4770 1080 810 163 61 161 36 27 226 52 187 150 161 36 4622 4991 1116 6874 1560 5089 50 175 1550 5401 4589 1891 4991 1116 837 2845 18160 60 4588 42 38 12 372 2840 93 3186 17105 595 4201 148 94 2889 160 1023 4344 586 17797 1730 157 4721 288 677 212 8150 20901 6218 33 510 121 32 13970 3388 896 4306 172 16651 571 207 4855 199 17533 573 5150 207 131 5935 16958 6146 206 3930 186 728 5766 14560 6274 469 Relació de dia d’estada i refugiat dels municipis de Barcelona. Febrer-Octubre 1937 1937 Segarra Bigues Campins Canet de Mar Canovelles Cànoves i Samalús Canyelles Capellades Capolat Cardedeu Cardona Carme Casserres Castell de l’Areny Castell Surroca Castellar del Riu “ del Vallès Castellvell i el Vilar Castellbisbal Castellcir Castelldefels Castellet i la Gornal Castellet de Llobregat febrer Refs 68 27 146 46 73 4 153 38 90 206 62 106 13 154 24 183 273 70 51 64 118 413 Estd. 1904 756 3270 1288 1992 112 4247 1064 2512 5768 1736 2887 364 4201 672 5068 7644 1960 1352 1792 3658 12699 176 262 5456 6122 març Refs. 67 27 151 41 74 29 149 35 290 289 62 13 152 Estad. 2077 737 4445 1271 2144 299 4295 1010 8990 7997 1922 403 4712 abril maig juny juliol agost Refs. Estad. setembre octubre Estad. Refs. Estad. Refs. Estad. Refs. Estad. Refs. Estad. 129 117 217 146 160 31 129 2352 1395 5934 2111 2837 930 3870 125 112 239 146 163 26 129 582 95 22 303 10 176 478 172 51 67 118 417 1581 1817 3304 11589 77 130 592 5077 177 12649 489 2508 1930 3309 176 82 129 5255 211 15080 471 5112 2407 3999 163 91 129 5550 14114 450 4738 2597 3780 157 69 94 128 213 469 150 72 110 128 6433 14248 4593 2232 3106 3968 16 95 1080 2050 64 80 1788 2480 2675 618 8142 75 22 302 3827 3307 7066 4526 4609 767 3999 125 98 244 149 152 3750 2940 7247 4401 4359 1440 3870 1590 17460 10789 2221 420 Refs. Estad. Refs. 98 339 149 146 22 126 581 359 78 16 288 3038 8970 4619 4462 682 3906 18042 11129 2418 470 8823 98 318 143 22 126 3038 9855 4433 682 3906 27 810 27 837 24 129 53 18042 582 364 2201 78 682 8538 14 39 373 78 17 290 11466 2418 517 8990 30 176 40 5064 1200 262 40 1053 8056 1200 1053 13804 4681 2139 2827 3968 26132 15821 721 19539 767 21991 884 1012 28968 470 Relació de dia d’estada i refugiat dels municipis de Barcelona. Febrer-Octubre 1937 1937 Castellfollit del Boix “ de Riubregós Castellgalí Castellolí Castellterçol Castellví de la Marca “ de Rosanes Cecília de Voltregà Centelles Cercs Cerdanyola Cervelló El Cirerer del Llobregat Codines del Vallès Collbató Colldetenes Collsuspina Copons Corbera de Llobregat Alpens Cornellà Corts de Llobregat febrer Refs 52 35 90 38 133 144 4 31 335 318 260 24 26 206 28 52 27 40 25 Estd. 1436 980 2520 1064 3683 4032 112 868 9297 8848 6696 672 728 5768 784 1415 742 1107 610 71 140 144 4 31 403 259 38 54 200 28 50 23 39 31 2201 4199 4756 124 961 10573 7762 1150 1086 6200 849 1550 713 1209 853 119 38 408 190 1 80 396 389 267 81 94 416 47 72 42 39 2666 1140 6303 5276 30 1665 12748 11670 7704 1928 2377 3744 1293 1665 590 1088 116 86 408 març Refs. Estad. abril maig juny juliol agost Refs. Estad. setembre octubre Estad. Refs. Estad. Refs. Estad. Refs. Estad. Refs. Estad. 96 1790 125 3385 116 3468 116 3595 225 7188 126 2149 82 12648 408 197 31 2480 40 80 6750 3780 2460 12240 5905 1005 2400 199 136 82 409 165 6169 4153 2542 12376 5115 Refs. Estad. Refs. 202 138 13 171 6262 4127 403 5157 19 589 19 589 1 80 512 319 90 97 424 55 86 48 46 80 2480 16654 6860 2566 2387 11253 2293 2480 1408 1608 4247 21166 80 2480 13590 522 8968 2586 2935 214 90 79 15482 548 6068 2700 2330 226 90 77 226 81 7006 2429 210 5912 210 5912 13144 428 1568 2655 1485 1293 74 88 44 53 11347 379 2062 2488 1305 1680 74 80 51 53 362 64 80 50 75 150 788 14995 1984 2219 1550 2325 4429 23575 48 1440 48 1440 19 570 19 570 262 33 7336 924 347 8725 450 137 11922 580 4247 137 16467 645 4110 137 18692 751 471 Relació de dia d’estada i refugiat dels municipis de Barcelona. Febrer-Octubre 1937 1937 Cubelles Dosrius Esparraguera Esplugues Espunyola L’Estany L’Esquirol Olivella Fígols Fogars de Montclús “ de Tordera Folgueroles Fonollosa La Força Les Franqueses del Vallès Frontonyà Gaià La Gallifa La Garriga Gavà Gelida Gironella Gisclareny Glevinyol Gramenet del Besós La Granada febrer Refs 14 33 254 52 23 261 16 46 23 113 104 64 Estd. 392 924 7050 1456 630 7308 385 1288 644 2882 3052 1762 març Refs. 14 Estad. 423 abril Refs. 27 33 290 Estad. 394 990 8172 maig Refs. 55 43 308 Estad. 1414 1146 9478 juny Refs. 58 49 351 438 74 77 15 136 18 238 246 166 Estad. 1680 1470 9837 12461 2220 2310 450 3846 540 6539 7380 4829 juliol Refs. 59 53 404 451 77 15 131 18 237 252 157 Estad. 1775 1531 11993 13512 2387 465 3958 588 7347 7728 4857 agost Refs. 54 55 427 463 83 15 130 18 248 159 Estad. 1665 1673 12834 14060 2429 465 3910 588 6974 4889 72 1130 72 1130 setembre octubre Estad. Refs. Estad. Refs. 259 7 52 23 99 109 57 7972 217 1474 690 3069 3379 1767 68 497 15 7 133 37 230 163 66 1590 82 12632 450 15 210 1856 132 634 5917 1980 10260 18 257 246 166 2299 465 4092 588 7670 7626 5046 23 215 690 6364 23 215 690 6364 18 16 12 349 101 201 523 22 212 198 6 504 448 336 9772 2828 5628 14589 612 5911 5544 168 18 16 10 351 101 205 518 22 238 200 50 588 496 310 10881 2769 6355 15572 682 6752 6200 538 19 11 560 426 225 1359 22 366 250 109 570 320 12262 9852 6713 37113 660 8709 6862 2930 19 9 571 540 242 974 22 361 589 19 58 279 9 17701 578 1433 581 7268 237 29882 965 682 22 11116 365 570 1710 270 17260 17354 7081 27746 660 10872 19 57 603 581 235 828 22 589 1767 18141 17930 7285 24363 682 19 53 637 626 721 14 391 589 1643 19001 18575 22149 434 196 12086 3492 5551 196 5551 347 9194 347 9194 134 3190 112 3360 114 3505 113 472 Relació de dia d’estada i refugiat dels municipis de Barcelona. Febrer-Octubre 1937 1937 El Graner del Bages Granera Granollers Gualba Guardiola de Bages “ de Berga “ del Penedès Gurb de la Plana Horts del Llobregat L’Hospitalet de Llobregat Els Hostalets de Pierola Igualada Jorba La Llacuna La Llagosta Llavaneres “ de Mont Alt Lliçà de Munt “ de Vall Llinars Llorenç d’Hortons Lloriana de febrer Refs 202 20 1180 88 42 116 189 185 66 221 56 1025 47 85 48 85 83 63 191 17 175 Estd. 5620 560 32790 2386 1100 2574 5292 5180 2835 6188 1568 28383 1316 2380 1488 2362 2294 1764 5338 401 4882 març Refs. Estad. abril maig juny juliol agost Refs. Estad. setembre octubre Estad. 1980 Refs. Estad. Refs. Estad. Refs. Estad. Refs. Estad. 258 7582 258 7998 60 1484 195 171 130 221 336 105 154 72 1064 30 149 112 138 106 169 180 420 14 306 1800 37725 3378 3655 2761 6508 6587 2439 4620 1965 30420 900 4062 1757 3711 3180 2490 2750 7769 420 7437 60 1943 196 167 121 261 415 231 154 72 1076 30 148 112 138 106 186 195 441 41 264 1860 57105 57622 4899 3483 7890 11864 5917 4774 2232 32256 930 4488 3472 4202 3286 5618 4650 12608 971 7808 239 199 72 1234 30 146 112 156 107 184 152 407 44 221 6760 5871 2160 34415 900 4354 3360 4647 3040 4828 4512 11932 1255 6624 60 1941 186 176 131 261 1800 58230 5228 4785 3858 7830 60 1943 165 172 132 263 381 249 199 72 1334 31 145 112 171 111 159 410 44 221 1860 60162 5886 5154 3972 8151 11811 7398 6169 2232 39947 961 4495 3472 5089 3299 4912 12405 1364 6489 Refs. Estad. Refs. 195 1980 195 20 1186 90 29 73 211 184 67 158 59 1015 30 87 41 87 97 87 65 192 14 142 620 36350 2790 888 2063 6531 5704 1939 4898 1807 30810 930 2635 1271 2649 1556 2456 1955 5952 434 4302 157 173 126 263 531 160 202 78 1397 31 145 50 190 111 164 212 44 242 4657 4883 3648 8142 16399 4550 6262 2418 42112 961 4495 200 5679 3441 5052 6523 1364 6792 28 840 28 840 175 4045 175 4045 31 50 34 95 930 1375 900 1619 31 50 34 95 930 1375 900 1619 19 560 19 560 473 Relació de dia d’estada i refugiat dels municipis de Barcelona. Febrer-Octubre 1937 1937 Ter Lluçà Malgrat Malla Manlleu Manresa Marganell Martorell Martorelles de Baix “ de Dalt El Masnou Masquefa Matadepera Mataró Mediona Merlès Moià Molins del Llobregat Mollet Monistrol “ del Bages Montagut de Mar Montcada i Reixac Montclar Montesquiu Monjos del febrer Refs 78 391 44 775 1180 9 363 164 22 265 89 840 82 61 215 134 361 273 59 64 113 39 115 53 Estd. 2184 10733 1232 21691 33040 252 9951 4502 616 7420 1728 23520 2154 1705 6020 3752 9963 7069 1652 1792 3020 1092 3220 1484 març Refs. 78 358 52 778 1179 9 520 176 22 70 73 90 916 98 61 218 165 380 240 54 67 162 32 135 50 Estad. 2418 11046 1612 23998 36549 279 12425 5182 682 2170 2235 2238 28396 2243 11891 6650 4503 10681 7045 1674 2077 3774 992 3643 15550 abril maig juny juliol agost Refs. Estad. 113 103 1141 2917 41 987 3454 3193 33981 89760 1299 30550 setembre octubre Estad. Refs. Estad. Refs. Estad. Refs. Estad. Refs. Estad. 221 172 950 2592 9 722 330 71 70 139 40 1253 125 150 488 276 831 298 54 67 226 3499 3450 27153 65585 270 19653 6354 1132 2100 3569 1004 35022 2870 3480 14530 6032 8779 7862 162’0 2010 6299 132 172 972 104 16 779 314 84 70 3964 5332 29152 3224 439 22377 9705 2215 2170 123 172 974 2791 41 871 314 3616 5160 28584 82985 1120 25876 9420 1780 2100 5533 2762 37531 121 147 1134 2999 41 933 315 3743 4557 31088 89563 1214 28891 9738 1736 2232 5766 3054 41189 3751 546 8558 10698 16559 10698 1882 2077 Refs. Estad. Refs. 69 70 186 52 1370 99 1258 38600 1273 121 3484 150 4650 150 293 9083 286 401 10940 427 588 329 67 258 17844 596 9792 339 60 2077 67 7358 283 66 227 48 56 72 186 100 1395 121 4500 18 8580 277 12258 346 16147 10138 1800 2010 8319 1980 6810 1439 643 346 61 67 72 184 98 1466 119 17 279 34 545 343 62 67 446 2232 5704 2998 44072 3689 527 8608 1010 15505 10541 1920 2077 13020 37 1110 37 1110 108 17 2057 510 108 17 2057 510 110 3270 110 3270 50 1500 234 48 7219 1488 228 45 7068 1395 227 53 7028 1560 69 2070 69 2070 474 Relació de dia d’estada i refugiat dels municipis de Barcelona. Febrer-Octubre 1937 1937 Penedès Montgat Montmajor Montmaneu Montmany i Figueró Orrius Montmeló Montornès del Vallès Montseny Morlès Mura Navarclès Navas La Nou de Berguedà Òdena Olèrdola Olesa de Montserrat Oleseta Oló Olost Olvan Orís Oristà Orpí Osomort Pacs febrer Refs 69 75 37 48 Estd. 1878 2100 990 1344 març Refs. 69 75 36 48 Estad. 2041 2325 1116 1488 abril maig juny juliol agost Refs. Estad. 235 11 26 23 173 159 95 22 75 264 7056 341 806 713 5363 4904 2375 682 2325 8107 22 660 22 660 28 11 840 330 28 11 840 330 setembre octubre Estad. Refs. Estad. Refs. Estad. Refs. Estad. Refs. Estad. 139 13 30 2822 390 876 145 198 13 3959 5527 382 147 174 11 4410 5203 330 219 174 11 5672 5376 330 Refs. Estad. Refs. 81 109 48 18 205 224 49 103 6 84 8 138 111 63 116 10 45 2268 3038 1344 504 5502 6272 1351 2884 168 1858 224 3864 3108 1764 3248 280 1260 81 109 48 18 27 53 237 47 103 135 131 31 132 111 78 65 111 10 45 2511 3357 1488 558 837 1643 6969 1378 3193 779 3239 248 4092 3441 2418 1941 3441 310 1395 169 239 118 24 208 267 3836 3982 2100 746 6219 7106 177 198 118 24 284 257 5321 6094 3658 744 7576 7790 25 175 144 148 51 288 257 25 153 165 401 53 178 324 188 172 189 28 70 49 575 5189 5568 3657 1509 8628 7710 750 4590 4466 9712 1460 5205 9720 5561 4739 5370 840 2100 1458 25 174 186 94 50 291 259 24 153 159 374 37 178 317 183 149 191 28 69 49 775 5370 5224 5828 1550 9021 7987 744 4743 4867 11279 1147 5518 9827 5613 4533 5885 868 2139 1519 145 4195 1191 6804 8 187 154 181 209 28 70 45 240 3398 4468 3360 4610 516 1820 1350 143 170 337 43 4068 4975 9838 939 154 186 378 37 178 320 173 150 251 32 69 9 4744 5212 11473 1147 5518 9920 5344 4518 6867 992 2139 279 197 213 70 43 5655 5957 2170 1333 47 536 47 536 475 Relació de dia d’estada i refugiat dels municipis de Barcelona. Febrer-Octubre 1937 1937 Palafolls Palau-Solità PalauTordera La Palma de Cervelló Pallejà El Papiol Parets Perafita Perpètua de la Moguda El Pi de Llobregat Piera Pineda Pinedes de Llobregat Els Pins del Vallès El Pla del Besós “ del Penedès La Pobla de Claramunt “ de Lillet Pol de Mar Polinyà Pontons febrer Refs 82 83 139 Estd. 2296 2224 3770 març Refs. 123 74 135 12 42 46 187 53 70 1176 1288 5236 1459 1960 93 11 187 53 118 15 234 253 59 151 18 92 83 281 112 56 24 6532 7084 1652 4092 504 2576 2324 7868 3136 1568 604 216 305 59 151 38 93 89 332 112 56 20 Estad. 2836 2237 3920 372 2087 366 5797 1643 1767 465 6644 11259 1829 4681 897 2854 2561 9017 3469 1736 620 abril Refs. 154 70 174 29 110 12 393 103 248 128 217 352 30 336 64 104 51 91 228 56 44 Estad. 4024 2095 3994 632 3121 360 9336 1470 5065 1888 6297 9899 960 9428 1753 2782 1530 2704 6099 1680 1217 98 20 393 106 282 164 207 372 34 364 84 117 92 91 234 101 35 maig Refs. 154 75 206 Estad. 4696 2219 6152 29 2914 388 11253 3195 8264 4604 juny Refs. 152 76 229 899 153 20 336 106 281 160 Estad. 4531 2280 6378 54 4484 600 10059 3180 8430 4695 juliol Refs. 153 88 240 1595 154 23 338 108 281 153 4571 707 10452 3348 8711 4663 8081 11490 1085 4272 144 31 110 281 151 282 384 36 430 Estad. 4993 2368 7215 agost Refs. 144 131 242 Estad. 4458 3380 7443 392 4367 849 3105 8642 4550 8522 11492 1004 12704 5 120 99 150 126 34 3720 3059 4650 3877 1054 120 52 148 125 34 3709 1612 4588 3760 1054 52 1560 52 1560 150 5 150 126 14 3780 420 126 14 3780 420 setembre octubre Estad. Refs. Estad. Refs. 155 2992 155 2992 31 930 31 930 6348 287 11231 369 1054 34 10349 400 2346 3556 2852 2821 7230 2233 1085 84 121 89 150 126 34 7908 263 11008 372 1020 35 11669 138 2520 3533 2670 4500 3352 1020 476 Relació de dia d’estada i refugiat dels municipis de Barcelona. Febrer-Octubre 1937 1937 El Prat de Llobregat Els Prats d’Anoia “ de Lluçanès Premià Saldes Pruit Puig-àlber Puig-reig Pujalt Quirze de Safaja “ de la Serra Rajadell Rellinars Ribes del Penedès Riells del Fai Ripoll del Vallès Ripollet Riudevitlles Riudor de Bages Riuprimer La Roca Rocafort i el Pont de febrer Refs 98 50 172 104 31 31 318 29 38 64 99 57 31 47 87 122 117 121 48 133 40 Estd. 2664 1400 4794 2232 868 865 8855 812 933 1760 2571 1830 847 1316 2164 3416 3276 3379 1344 3724 1120 març Refs. 123 54 179 72 31 31 364 29 36 54 123 46 47 88 126 Estad. 2756 1654 5511 2232 960 949 9616 899 1116 1674 3813 1239 1487 2594 3870 abril maig juny juliol agost Refs. Estad. 65 1553 238 338 55 24 74 30 325 7308 10473 1705 744 1963 930 9991 setembre octubre Estad. Refs. Estad. Refs. Estad. Refs. Estad. Refs. Estad. 186 4022 144 4414 126 3604 175 4422 361 397 72 52 30 436 5798 9695 2160 380 398 11609 391 11972 359 2232 672 1660 992 11537 4216 72 24 57 32 370 143 11646 229 10282 345 2160 648 1683 960 19688 4002 72 24 57 30 372 143 6287 10534 1722 744 1767 930 9925 4433 Refs. Estad. Refs. 72 24 1206 55 900 32 11113 413 136 33 4 436 120 33 4 436 120 54 145 37 89 132 1620 4350 1110 1793 1645 54 22 1674 682 60 157 73 1626 4710 2190 66 159 49 1876 4903 1519 78 164 35 127 2211 5042 1046 3937 56 36 1680 1080 56 36 1680 1080 132 3420 84 1464 126 126 152 101 287 282 3780 3593 4302 2252 4782 1288 148 188 101 329 282 4588 5002 3131 9989 8742 304 183 105 336 288 9120 5273 3104 9878 8460 304 183 105 340 269 9424 5639 3255 10461 8339 317 188 105 337 245 9635 5752 3072 10376 7595 49 133 40 1319 4123 1240 477 Relació de dia d’estada i refugiat dels municipis de Barcelona. Febrer-Octubre 1937 1937 Vilomara Roda Ronçanes del Vallès Les Roques d’Osona Les Roses del Llobregat Rubí Rubió Rupit Sabadell Sadurní d’Anoia Sagàs Sallavinera Sallent Sant Agustí de Lluçanès Sant Just Desvern Santa Maria de Besora Sasserra Sentmenat Serra del Grau Sesgarrigues Sesgueioles Sesrovires febrer Refs Estd. març Refs. Estad. abril maig juny juliol agost Refs. Estad. 609 286 82 787 266 18879 8846 2542 23944 7995 setembre octubre Estad. Refs. Estad. Refs. Estad. Refs. Estad. Refs. Estad. 609 77 2156 77 40 325 105 20 1290 409 64 39 169 9055 2901 560 35350 11218 1782 1092 4940 338 105 25 20 1290 398 64 40 177 2387 1240 9711 3282 775 1214 38779 9118 1964 1240 4992 272 118 525 204 6410 2060 83 18879 609 282 2573 82 18270 609 8439 282 2460 82 18879 8742 2542 23562 6722 Refs. Estad. Refs. 13141 737 3400 120 21348 761 6474 221 22231 764 6440 257 100 3016 95 2850 1344 39808 1365 41573 1468 42330 1489 44002 435 12584 492 14364 513 7443 533 15770 160 351 82 199 108 103 157 205 59 91 43 3710 9231 1758 5595 2616 1770 4587 4026 1770 1534 1162 160 453 82 199 116 106 164 195 95 112 47 4960 159 4770 163 4876 15066 2529 6262 3172 3593 4898 3534 2979 3968 1066 101 3125 1613 47780 515 15873 158 565 85 4696 16658 2635 23 690 23 690 13159 460 2542 81 6169 3595 3286 5063 5886 2800 3472 1449 116 167 189 112 127 47 902 13580 493 2430 84 6060 202 112 3390 4793 5620 2875 3810 1020 116 158 114 108 128 53 29 56 67 171 35 812 1568 1876 4620 980 33 56 73 150 35 29 25 32 808 1685 2157 4450 1985 895 775 400 103 118 158 125 91 131 49 3193 3656 4898 3875 2719 3986 1505 49 7 946 196 19 570 19 570 478 Relació de dia d’estada i refugiat dels municipis de Barcelona. Febrer-Octubre 1937 1937 Seva Sitges Sora Subirats Súria Tagamanent Talamanca Taradell Teià Terrassa Terrassola i Lavit Tiana Tona Tordera La Torre de Claramunt “ del Penedès Torrelles de Foix “ de Llobregat Torelló Tous d’Anoia Ullastrell Vacarisses Vallalta del Maresme Vallcebre febrer Refs 84 37 90 497 23 18 199 145 1388 49 174 373 131 34 Estd. 2352 1036 2520 13615 644 504 5558 4060 38792 1372 4738 10414 3514 952 març Refs. 79 94 31 94 23 18 197 15o 1447 49 164 181 34 17 147 40 458 88 22 32 39 16 4116 470 13450 2464 616 896 980 448 148 31 490 88 22 32 35 16 Estad. 2362 2642 2610 2841 713 558 6107 4620 43405 1503 5084 4491 1054 170 4586 561 14918 2728 682 992 1085 496 abril maig Estad. 5294 10374 2511 6799 19232 juny Refs. 177 391 81 221 633 Estad. 5306 11280 2421 6553 18561 juliol Refs. 177 400 80 220 Estad. 5487 12328 2480 6817 agost Refs. Estad. setembre octubre Estad. 7622 300 Refs. Estad. Refs. 178 4460 174 268 6591 350 81 220 4996 222 595 16974 645 57 869 18 540 36 383 10088 377 159 4364 149 2246 52916 2970 48 14440 48 207 393 392 5761 215 11790 401 10076 399 65 510 4189 960 24 140 35 Refs. Estad. Refs. 7622 300 264 10 426 72 249 637 50 828 40 1152 36 1116 32 11687 382 10880 359 11129 363 1949 60 1800 82 2549 84 88028 3291 82495 3286 101420 3290 1488 58 680 62 1530 72 6647 223 11651 11810 375 1855 70 667 5334 1085 24 135 27 6549 219 375 11043 380 2056 68 720 4050 740 26256 2610 2400 936 872 87 80 36 26851 2697 2298 1076 865 114 56 42 24 135 6789 11625 11457 2108 744 4185 221 383 378 67 24 135 12753 264 2232 10 7132 19624 1550 992 10713 204 2573 101319 1330 6837 11572 11413 2077 744 4185 158 6120 204 6120 38 1016 38 1016 17 141 32 808 88 22 31 89 77 2820 158 2820 21396 886 2611 660 81 870 30 1828 1852 27321 882 87 1156 80 930 32 25247 3534 1688 1272 110 3300 110 3300 77 2310 77 2387 479 Relació de dia d’estada i refugiat dels municipis de Barcelona. Febrer-Octubre 1937 1937 La Valldan Vallflorida Vallirana Vallorguina Vallromanes Veciana Vic Tavèrnoles Vilada Viladecans Viladecavalls Vilanova de Sau Vilafranca del Penedès VilalbaSaserra Vilalleons Tavertet Vilamajor Vilanova del Vallès Vilanova i la Geltrú Vilanoveta del Camí Castellnou de Bages Vilassar de Mar febrer Refs 30 88 27 46 40 50 1625 26 75 28 70 189 18 24 110 118 787 82 Estd. 840 2429 756 1288 1120 1400 43687 728 2100 784 1915 5265 504 672 3080 3304 22036 2296 124 118 787 95 3705 3658 24397 2519 març Refs. 30 84 26 48 42 50 1583 30 151 28 Estad. 930 2583 806 1488 1029 1984 47765 830 3131 820 abril maig juny juliol agost Refs. Estad. 210 6510 setembre octubre Estad. Refs. Estad. Refs. Estad. Refs. Estad. Refs. Estad. 201 166 114 126 108 90 94 288 48 21 199 52 45 247 217 6051 5002 2988 3678 2711 2530 2914 8442 1384 651 6004 1612 1395 211 169 107 111 127 83 328 52 121 220 54 6166 5057 3210 3301 3610 2475 9011 1470 3363 6480 1577 1292 8 6907 6510 215 102 111 127 83 6514 3162 3432 7874 2573 76 49 122 233 53 60 23 220 217 1519 3782 6911 1643 1417 587 6752 6727 50 122 244 53 2356 1550 3782 7237 1643 18 298 18 298 33 899 33 899 Refs. Estad. Refs. 155 114 81 50 81 73 172 35 3417 2038 435 1500 1426 2016 4984 834 111 108 3315 3348 14 420 14 420 199 18 5662 555 192 52 25 141 217 787 92 5711 846 1318 1123 4289 45 2 11017 236 6727 217 24397 3181 107 21 23 211 217 713 6445 6727 124 3265 124 3265 23610 787 2760 109 3210 612 8930 51 21 335 1566 627 9811 51 13 337 1581 403 10325 51 1530 51 1530 276 7728 279 3607 285 8289 297 9183 302 480 Relació de dia d’estada i refugiat dels municipis de Barcelona. Febrer-Octubre 1937 1937 febrer març abril maig juny juliol agost Refs. Estad. 51 1581 setembre octubre Estad. 1530 Refs Estd. Refs. Estad. Refs. Estad. Refs. Estad. Vilatorrada 82 2296 96 2519 92 2760 109 3181 del Cardener Vilatorta 115 3220 110 3530 274 6740 279 8649 Vilobí del 107 3556 83 2572 83 2490 78 2418 Penedès Viver i 32 896 32 992 83 1521 63 1603 Sarrateix Voltregà 184 5067 186 5993 353 8456 344 8928 Vallbona 49 1367 49 1519 49 1470 d’Anoia Montanyela 18 558 74 1828 88 2728 St. Martí de 65 614 65 1925 Bas “ de 65 115 39 1209 Centelles ANC. Font: Inventari 1.4126. Caixa 172, 2/4. Inventari 14128, 4/4. Caixa 176, 2/4 i Refs. Estad. Refs. Estad. 107 3210 51 1566 295 80 70 229 84 88 65 35 8443 2346 2100 6868 2394 2640 1857 1050 293 21 79 230 79 92 64 36 9043 651 2440 7076 2449 2682 1984 1085 Refs. Estad. Refs. 51 1530 51 50 80 223 79 86 64 65 1190 2486 6859 2449 266 1984 1493 21 651 21 651 25 17 651 487 25 17 651 487 i ¾. Inventari 1.4129. Caixa 177, ¼. Inventari 14131. Caixa 179, ¾ i 4/4. La referència és Ajuntament de Barcelona. Una altra font, el lligall 1.4131, estableix les següents dades sobre la població refugiada a Barcelona: Octubre 1937: 12.635 persones i 245. 267 estades. Novembre: 12.975 persones refugiades i 381.830 estades. Desembre: 13.708 persones refugiades i 413.952 estades. Gener 1938: 13.708 persones refugiades i 413.952 estades. Febrer: 14.010 persones refugiades i 384.217 estades. Març: 15.226 persones refugiades i 441.050 estades. 481 Relació de dia d’estada i refugiat dels municipis de Barcelona. Febrer – Agost 1938 1938 Abrera Aguilar de Segarra Aiguafreda Aigüesbones “ de Montbui Aigüestoses Alba del Vallès Alella L’Ametlla del Vallès Arenys de Mar “ de Munt Argentona Argençola Artès Aurora de Lluçanès “ del Vallès Àvia Avinyó Avinyonet Badalona La Baells Bagà Bages d’en Selves Baix Montseny Balenyà Balsareny Barberà del Vallès Barcelona Begues Bellprat febrer Refs 40 70 106 75 64 85 95 375 161 130 148 67 92 178 153 92 1032 24 124 57 287 119 253 54 14010 40 30 Estd. 1120 1960 2968 2100 1792 2380 2640 10392 4286 3640 4144 1876 2576 4948 4270 2499 28400 672 3472 1596 7878 3284 7072 1512 384217 1120 840 març Refs. 40 70 78 106 75 89 125 92 482 134 Estad. 1240 2170 2402 3207 2285 2159 3250 2852 13175 4034 abril Refs. 76 159 133 104 88 94 267 214 229 953 124 54 260 191 197 238 161 1956 148 Estad. 1991 3079 2856 3091 2289 2676 3763 5774 3909 23992 3720 805 6409 3767 3883 5882 4219 43848 4324 maig Refs. 87 158 155 51 84 105 258 210 244 1040 124 198 247 184 400 268 180 2270 129 79 745 192 130 1234 53 Estad. 2562 4898 4163 1284 2604 3034 7946 6440 7294 30431 3844 5794 7252 5674 11714 7642 5273 65984 3999 2449 22746 5722 3906 36547 1568 juny Refs. 108 158 132 156 84 106 257 221 238 125 214 249 188 275 172 2476 24 129 79 727 183 288 128 46 Estad. 2931 4740 3864 4627 2520 2961 7382 825 6986 3750 6337 7415 5618 8073 5111 70972 720 3870 2370 15296 5024 8536 3825 1380 juliol Refs. 104 158 132 155 91 101 241 220 244 125 221 262 184 267 166 2583 16 129 82 465 287 123 46 Estad. 3102 4898 3897 4681 2910 3131 7276 6432 7396 3875 6634 8103 5689 8277 5146 78441 496 3999 2542 13375 9752 3793 1426 agost Refs. 107 177 123 147 87 102 208 244 125 249 261 183 385 268 167 2601 127 82 Estad. 3253 4703 7626 4557 3162 3162 6225 7564 3875 7406 8091 5673 11730 8270 5147 79796 3937 2542 149 66 94 179 160 85 1143 24 124 57 302 118 243 54 15226 4607 2046 2897 5234 4864 2605 32894 713 3844 1767 9050 3625 7507 1674 410105 744 187 273 70 996 11578 5238 8170 1990 28263 289 128 1271 52 8925 3941 37794 1490 482 Relació de dia d’estada i refugiat dels municipis de Barcelona. Febrer – Agost 1938 1938 Bellserrat Berga “ del Castell Bisaura de Ter Borredà El Bruc El Brull Les Cabanyes Cabrera d’Anoia “ de Mataró Cabrils Calaf Calders Caldes d’Estrac “ de Montbuí Calella Callús Calonge de Segarra Bigues Campins Canet de Mar Canovelles Cànoves i Samalús Canyelles Capellades Capolat Cardedeu Cardona Carme Casserres febrer Refs 189 526 51 68 86 49 41 27 105 28 186 30 106 510 121 32 68 27 146 46 73 4 153 38 90 206 62 106 Estd. 5166 13331 1428 1904 2382 1372 1148 256 2940 784 5179 840 2956 13970 3388 896 1904 756 3270 1288 1992 112 4247 1064 2512 5768 1736 2887 març Refs. 191 512 67 62 60 49 40 109 29 185 30 107 237 493 32 67 27 151 41 74 29 149 35 290 289 62 Estad. 5831 11495 2’077 2542 1860 1519 1240 3129 899 5735 915 3317 6787 15165 992 2077 737 4445 1271 2144 299 4295 1010 8990 7997 1922 abril Refs. 366 557 95 353 174 56 172 40 98 100 526 67 119 263 589 Estad. 10052 16552 2415 8656 3989 1680 3134 1180 2876 1905 9119 1284 3357 4306 16651 maig Refs. Estad. 371 11303 550 16984 juny Refs. Estad. 365 19788 536 15938 266 161 161 36 96 109 573 65 144 199 573 207 131 125 98 244 149 152 24 129 53 582 364 78 6071 4802 4770 1080 2840 3186 17105 1950 4201 5935 16958 6146 3930 3750 2940 7247 4401 4359 1440 3870 1590 17460 10789 2221 juliol Refs. 345 533 93 163 61 161 36 93 595 148 Estad. 10631 16387 2883 4589 1891 4991 1116 2845 18160 4588 agost Refs. Estad. 346 10264 171 58 157 37 97 105 599 67 129 172 571 207 125 112 239 146 163 26 129 582 5301 1638 4867 1027 2977 3093 17683 2077 3907 4855 17533 5150 3827 3307 7066 4526 4609 767 3999 18042 2201 150 161 36 94 586 60 157 677 677 212 4622 4991 1116 2889 17797 1730 4721 20901 20901 6218 206 6274 129 117 217 146 160 31 129 2352 1395 5934 2111 2837 930 3870 98 339 149 146 22 126 581 359 78 3038 8970 4619 4462 682 3906 18042 11129 2418 98 318 143 22 126 3038 9855 4433 682 3906 95 2675 71 373 78 11466 2418 483 Relació de dia d’estada i refugiat dels municipis de Barcelona. Febrer – Agost 1938 1938 Castell de l’Areny Castell Surroca Castellar del Riu “ del Vallès Castellvell i el Vilar Castellbisbal Castellcir Castelldefels Castellet i la Gornal Castellet de Llobregat Castellfollit del Boix “ de Riubregós Castellgalí Castellolí Castellterçol Castellví de la Marca “ de Rosanes Cecília de Voltregà Centelles Cercs Cerdanyola Cervelló El Cirerer del Llobregat Codines del Vallès Collbató Colldetenes Collsuspina Copons Corbera de Llobregat Alpens febrer Refs 13 154 24 183 273 170 51 64 118 413 52 35 90 38 133 144 4 31 335 318 260 24 26 206 28 52 27 40 25 Estd. 364 4201 672 5068 7644 19160 1352 1792 3658 12699 1436 980 2520 1064 3683 4032 112 868 9297 8848 6696 672 728 5768 784 1415 742 1107 610 març Refs. 13 152 176 262 51 67 118 417 Estad. 403 4712 5456 6122 1581 1817 3304 11589 abril Refs. 22 303 10 176 478 172 77 130 592 96 119 38 408 190 1 80 396 389 267 81 94 416 47 72 42 39 Estad. 618 8142 152 5077 12649 2508 1930 3309 15821 1790 2666 1140 6303 5276 30 1665 12748 11670 7704 1928 2377 13744 1293 1665 590 1088 maig Refs. Estad. 22 682 302 8538 177 489 176 82 129 721 125 116 86 408 1 80 512 319 90 97 424 55 86 48 46 137 5255 15080 5112 2407 3999 19539 3385 7188 2149 12648 31 2480 13590 8968 2586 2935 13144 1568 2655 1485 1293 4247 juny Refs. Estad. 14 420 juliol Refs. Estad. 16 670 288 8823 agost Refs. Estad. 15 517 290 8990 213 469 150 72 110 128 1012 202 138 13 171 80 6433 14248 4593 2232 3106 3968 28968 6262 4127 403 5157 2480 211 471 163 91 129 767 116 225 126 82 408 197 40 80 522 214 90 79 428 74 88 44 53 137 5550 14114 4738 2597 3780 21991 3468 6750 3780 2460 12240 5905 1005 2400 15482 6068 2700 2330 11347 2062 2488 1305 1608 4110 71 140 144 4 31 403 259 38 54 200 28 50 23 39 31 2201 4199 4756 124 961 10573 7762 1150 1086 6200 849 1550 713 1209 853 450 157 69 94 128 884 115 199 136 82 409 165 80 548 226 90 77 379 74 80 51 53 137 13804 4681 2139 2827 3968 21132 3595 6169 4153 2542 12376 5115 2480 16654 6860 2566 2387 11253 2293 2480 1408 1608 4247 226 81 362 64 80 50 75 150 7006 2429 14995 1984 2219 1550 2325 4429 484 Relació de dia d’estada i refugiat dels municipis de Barcelona. Febrer – Agost 1938 1938 Cornellà Corts de Llobregat Cubelles Dosrius Esparraguera Esplugues Espunyola L’Estany L’Esquirol Olivella Fígols Fogars de Montclús “ de Tordera Folgueroles Fonollosa La Força Les Franqueses del Vallès Frontonyà Gaià La Gallifa La Garriga Gavà Gelida Gironella Gisclareny Glevinyol Gramenet del Besós La Granada El Graner del Bages Granera febrer Refs 262 33 14 33 254 52 23 261 16 46 23 113 104 64 18 16 12 349 101 201 523 22 212 198 6 202 20 Estd. 7336 924 392 924 7050 1456 630 7308 385 1288 644 2882 3052 1762 504 448 336 9772 2828 5628 14589 612 5911 5544 168 5620 560 març Refs. 347 14 Estad. 8725 423 abril Refs. Estad. 450 11922 27 33 290 394 990 8172 maig Refs. Estad. 580 16467 55 43 308 1414 1146 9478 juny Refs. Estad. 645 18692 58 49 351 438 74 77 15 136 18 238 246 166 19 58 9 578 581 237 965 22 365 112 258 60 1680 1470 9837 12461 2220 2310 450 3846 540 6539 7380 4829 570 1710 270 17260 17354 7081 27746 660 10872 3360 7582 1800 juliol Refs. Estad. 751 21166 59 53 404 451 77 15 131 18 237 252 157 19 57 603 581 235 828 22 1775 1531 11993 13512 2387 465 3958 558 7347 7728 4857 589 1767 18141 17930 7285 24363 682 agost Refs. Estad. 788 23575 54 55 427 463 83 15 130 18 248 159 19 53 637 626 721 14 391 113 1665 1673 12834 14060 2429 465 3910 558 6974 4889 589 1643 19001 18575 22149 434 12086 3492 259 7 52 23 99 109 57 18 16 10 351 101 205 518 22 238 200 50 20 7972 217 1474 690 3069 3379 1767 558 496 310 10881 2769 6355 15572 682 6752 6200 538 620 68 497 15 7 133 37 230 163 66 19 11 560 426 225 1359 22 366 250 109 60 1590 12632 450 210 1856 634 5917 1980 1260 570 320 12262 9852 6713 37113 660 8709 6862 2930 1800 82 15 132 18 257 246 166 19 9 571 540 242 974 22 361 134 60 2299 465 4092 558 7670 7626 5046 589 279 17701 14433 7268 29882 682 11116 3190 1860 114 258 60 3505 7998 1860 485 Relació de dia d’estada i refugiat dels municipis de Barcelona. Febrer – Agost 1938 1938 Granollers Gualba Guardiola de Bages “ de Berga “ del Penedès Gurb de la Plana Horts del Llobregat L’Hospitalet de Llobregat Els Hostalets de Pierola Igualada Jorba La Llacuna La Llagosta Llavaneres “ de Mont Alt Lliçà de Munt “ de Vall Llinars Llorenç d’Hortons Lloriana de Ter Lluçà Malgrat Malla Manlleu Manresa Marganell Martorell Martorelles de Baix “ de Dalt El Masnou febrer Refs 1180 88 42 116 189 185 66 221 56 1025 47 85 48 85 83 63 191 17 175 78 391 44 775 1180 16 363 164 22 265 Estd. 32790 2386 1100 2574 5292 5180 2835 6188 1568 28363 1316 2380 1888 2362 2294 1764 5338 401 4882 2184 10733 21691 33040 252 9951 4502 616 7420 març Refs. 1186 90 29 73 211 184 67 59 1015 87 41 87 97 87 65 192 14 142 78 358 52 778 1179 16 520 176 22 Estad. 36350 2790 888 2063 6531 5704 1939 1807 30810 2635 1271 2649 1556 2456 1955 5952 434 4302 2418 11046 23998 36549 279 12425 5182 682 abril Refs. 1484 195 171 130 221 336 105 Estad. 37725 3378 3655 2761 6508 6587 2439 maig Refs. 1943 196 167 121 261 415 231 72 1076 148 112 138 106 186 195 441 41 264 132 172 972 16 779 314 84 Estad. 57105 57622 4899 3483 7890 11864 5917 2232 32256 4488 3472 4202 3286 5618 4650 12608 971 7808 3964 juny Refs. 1941 186 176 131 261 239 Estad. 58230 5228 4785 3858 7830 6760 juliol Refs. 1943 165 172 132 263 381 249 72 1334 145 112 171 111 159 410 44 221 121 147 1134 2929 41 933 315 56 Estad. 60162 5886 5154 3972 8151 11811 7398 2232 39947 4495 3472 5089 3299 4912 12405 1364 6489 3743 agost Refs. Estad. 157 173 126 263 531 160 78 1397 145 190 111 164 212 44 242 113 103 1141 2917 987 4657 4883 3648 8142 16399 4550 2418 42112 4495 5679 3441 5052 6523 1364 6792 3454 72 1965 1064 30420 149 112 138 106 169 180 420 14 306 221 172 950 2592 16 722 330 71 4062 1757 3711 3180 2490 4275 7769 420 7437 3499 72 2160 1234 34415 146 112 156 107 184 152 407 44 221 123 172 974 2791 41 871 314 69 4345 3360 4647 3040 4828 4512 11932 1255 6624 3616 27153 65585 270 19653 6354 1132 29152 439 22377 9705 2215 28584 82985 1120 25876 9420 1780 31088 89563 1214 28891 9738 1736 33981 89760 30550 486 Relació de dia d’estada i refugiat dels municipis de Barcelona. Febrer – Agost 1938 1938 Masquefa Matadepera Mataró Mediona Merlès Moià Molins del Llobregat Mollet Monistrol “ del Bages Montagut de Mar Montcada i Reixac Montclar Montesquiu Monjos del Penedès Montgat Montmajor Montmaneu Montmany i Figueró Orrius Montmeló Montornès del Vallès Montseny Morlès Mura Navarclès Navas La Nou de Berguedà Òdena Olèrdola febrer Refs 89 840 82 67 215 134 361 273 59 64 113 39 115 53 69 75 37 48 81 109 48 18 205 224 49 103 6 Estd. 1728 23520 2154 1705 6020 3752 9963 7069 1652 1792 3020 1092 3220 1484 1878 2100 990 1344 2268 3038 1344 504 5502 6272 1351 2884 168 març Refs. 73 90 916 98 61 218 165 380 240 54 67 162 32 135 50 69 75 36 48 81 109 48 18 Estad. 2235 2238 28396 2243 1891 6650 4503 10681 7045 1674 2077 3774 992 3643 1550 2041 2325 1116 1488 2511 3357 1488 558 abril Refs. 139 40 1253 125 150 488 276 831 298 54 67 226 Estad. 3569 1004 35022 2870 3480 14530 6032 8779 7862 1620 2010 6299 maig Refs. Estad. 52 1258 121 150 293 401 588 329 67 258 234 48 145 198 1370 38600 3484 4650 9083 10940 17844 9792 2077 7358 7219 1488 3959 5527 juny Refs. 186 99 1273 150 286 427 596 339 60 67 283 66 227 48 147 174 Estad. 5533 2762 37531 4500 8580 12258 16147 10138 1800 2010 8319 1980 6810 1439 4410 5203 juliol Refs. 186 100 1395 121 277 346 643 346 61 67 Estad. 5766 3054 41189 3721 8558 10698 16559 10698 1882 2077 agost Refs. 184 98 1466 119 279 545 343 62 67 446 227 53 235 Estad. 5704 2998 44072 3689 8608 15505 10541 1920 2077 13020 7028 1560 7056 50 139 1500 2822 228 45 219 174 7068 1395 5672 5376 169 239 118 3826 3982 2100 177 198 118 5321 6094 3658 25 175 144 148 51 288 257 25 153 165 575 5189 5568 3657 1509 8628 7710 750 4590 4466 25 174 186 94 50 291 259 24 153 159 775 5370 5224 5828 1550 9021 7987 744 4743 4867 23 173 159 95 713 5363 4904 2375 237 47 104 135 6969 1378 3193 779 208 267 6219 7106 284 257 143 170 7576 7790 4068 4975 264 154 186 8107 4744 5212 145 4195 487 Relació de dia d’estada i refugiat dels municipis de Barcelona. Febrer – Agost 1938 1938 Olesa de Montserrat Oleseta Oló Olost Olvan Orís Oristà Orpí Osomort Pacs Palafolls Palau-Solità Palau-Tordera La Palma de Cervelló Pallejà El Papiol Parets Perafita Perpètua de la Moguda El Pi de Llobregat Piera Pineda Pinedes de Llobregat Els Pins del Vallès El Pla del Besós “ del Penedès La Pobla de Claramunt “ de Lillet Pol de Mar Polinyà febrer Refs 84 8 138 111 63 116 10 45 82 83 139 42 46 189 53 70 234 253 59 151 18 92 83 281 112 56 Estd. 1858 224 3864 3108 1764 3248 280 1260 2296 2224 3770 1176 1288 5236 1459 1960 6532 7084 1652 4092 504 2576 2324 7868 3136 1568 març Refs. 131 31 132 111 78 65 111 10 45 123 74 135 12 93 187 53 118 15 216 305 59 151 38 93 89 332 112 56 Estad. 3239 248 4092 3441 2418 1941 3441 310 1395 2836 2237 3920 372 2087 5797 1643 1767 465 6644 11259 1829 4681 897 2854 2561 9017 3469 1736 abril Refs. 1191 8 187 154 181 209 28 70 45 154 70 174 29 110 393 103 248 128 217 352 336 64 104 Estad. 6804 240 3398 4468 3360 4610 516 1820 1350 4024 2095 3994 632 3121 9336 1470 5065 1888 6297 9899 9428 1763 2782 maig Refs. Estad. 337 9838 43 939 juny Refs. 401 53 178 324 188 172 189 28 70 49 152 76 229 54 153 336 106 281 160 287 369 400 84 121 89 150 126 Estad. 9712 1460 5205 9720 5561 4739 5370 840 2100 1458 4531 2280 6378 1595 4484 1059 3180 8430 4695 7908 11008 11699 2520 3553 2670 4500 3352 juliol Refs. 374 37 178 317 183 149 191 28 69 49 153 88 240 154 338 108 281 153 263 372 Estad. 11279 1147 5518 9827 5613 4533 5885 868 2139 1519 4993 2368 7215 4571 10452 3348 8711 4663 8081 11490 agost Refs. 378 37 178 320 173 150 251 32 69 144 131 242 144 Estad. 11473 1147 5518 9920 5344 4518 6867 992 2139 4458 3380 7443 4367 197 213 70 43 154 75 206 29 98 393 106 282 164 207 372 364 84 117 92 234 101 5655 5957 2170 1333 4696 2219 6142 899 2914 11253 3195 8264 4604 6348 11231 10349 2346 3556 2852 7230 2233 110 281 151 282 384 430 3105 8642 4550 8522 11492 12704 3709 4588 3760 120 99 150 126 3720 3059 4650 3877 120 148 125 228 56 6099 1680 488 Relació de dia d’estada i refugiat dels municipis de Barcelona. Febrer – Agost 1938 1938 Pontons El Prat de Llobregat Els Prats d’Anoia “ de Lluçanès Premià Saldes Pruit Puig-àlber Puig-reig Pujalt Quirze de Safaja “ de la Serra Rajadell Rellinars Ribes del Penedès Riells del Fai Ripoll del Vallès Ripollet Riudevitlles Riudor de Bages Riuprimer La Roca Rocafort i el Pont de Vilomara Roda Ronçanes del Vallès Les Roques d’Osona Les Roses del Llobregat Rubí Rubió Rupit febrer Refs 24 98 50 172 104 31 31 318 29 38 64 99 57 31 47 87 122 117 121 48 133 40 77 325 105 20 Estd. 604 2664 1400 4794 2232 868 865 8855 812 933 1760 2751 1830 847 1316 2164 3416 3276 3379 1344 3724 1120 2156 9055 2901 560 març Refs. 20 123 54 179 72 31 31 364 29 36 54 123 46 47 88 126 Estad. 620 2576 1654 5511 2232 946 949 9616 899 1116 1674 3813 1239 1487 2594 3870 abril Refs. 44 186 361 397 72 52 30 436 Estad. 1217 4022 5798 9695 2160 1206 900 11113 maig Refs. 35 144 380 398 72 24 55 32 413 136 54 22 132 148 188 101 329 282 609 83 737 120 100 Estad. 1085 4414 11609 11972 2232 672 1660 992 11537 4216 1674 682 3240 4588 5002 3131 9989 8742 18879 2573 21384 6474 3106 304 183 105 336 288 609 282 82 761 221 95 9120 5273 3104 9878 8460 18270 8439 2460 22231 6440 2850 juny Refs. 34 126 391 359 72 24 57 32 370 143 60 157 73 Estad. 1020 3604 11646 10282 2160 648 1683 960 10688 4002 1626 4710 2190 juliol Refs. 34 175 229 345 72 24 57 30 372 143 66 159 49 84 304 183 105 340 269 609 282 82 764 257 5639 3255 10461 8339 18879 8742 2542 23562 6722 Estad. 1054 4422 6287 10534 1722 744 1767 930 9925 4433 1876 4903 1519 2464 317 188 105 337 245 609 286 82 787 266 101 9635 5752 3072 10376 7595 18879 8846 2542 23944 7995 3125 agost Refs. Estad. 43 1054 238 338 55 24 74 30 325 7308 10473 1705 744 1963 930 9991 54 145 37 89 132 126 126 152 101 287 282 272 118 525 204 1620 4350 1110 1793 1645 3780 3593 4302 2252 4782 12288 6410 2060 13141 3400 78 164 35 127 2211 5042 1046 3937 49 133 40 77 40 338 105 25 20 1319 4123 1240 2387 1240 9711 3282 775 1214 489 Relació de dia d’estada i refugiat dels municipis de Barcelona. Febrer – Agost 1938 1938 Sabadell Sadurní d’Anoia Sagàs Sallavinera Sallent Sant Agustí de Lluçanès Sant Just Desvern Santa Maria de Besora Sasserra Sentmenat Serra del Grau Sesgarrigues Sesgueioles Sesrovires Seva Sitges Sora Subirats Súria Tagamanent Talamanca Taradell Teià Terrassa Terrassola i Lavit Tiana Tona Tordera La Torre de Claramunt “ del Penedès febrer Refs 1290 409 64 39 169 29 56 67 171 35 49 7 84 37 90 497 23 18 199 145 1388 49 174 373 131 34 Estd. 35350 11218 1792 1092 4940 812 1568 1876 4620 980 946 196 2352 1036 2520 13615 644 504 5558 4060 38792 1372 4738 10414 3514 952 març Refs. 1269 398 64 40 177 33 56 73 150 35 29 25 32 79 94 31 94 23 18 197 150 1447 49 164 181 34 17 Estad. 38779 9118 1964 1240 4992 808 1685 2157 4450 1985 895 775 400 2362 2642 2610 2841 713 558 6107 4620 43405 1503 5084 4491 1054 170 abril Refs. 1344 435 160 351 82 199 108 103 157 205 59 91 43 178 268 220 595 57 18 383 159 2246 48 207 393 392 17 Estad. 39808 12584 3710 9231 1758 5595 2616 1770 4587 4026 1770 1534 1162 4460 6591 4996 16974 869 540 10088 4364 52916 1440 5761 11790 10076 510 maig Refs. 1365 492 160 453 82 199 116 106 164 195 95 112 47 174 350 81 222 645 36 377 149 2970 48 215 401 399 65 24 Estad. 41573 14364 4960 13159 2452 6169 3595 3286 5063 5886 2800 3472 1449 5294 10374 2511 6799 19232 828 11687 1949 88028 1488 6647 11651 11810 1855 667 juny Refs. 1468 513 159 460 81 902 116 167 189 112 127 47 177 391 81 221 633 40 382 60 3291 58 223 375 70 24 Estad. 42330 7443 4770 13580 2430 6060 3390 4793 5620 2875 3810 1020 5306 11280 2421 6553 18561 1152 10880 1800 82495 680 6549 11043 2056 720 juliol Refs. 1489 533 163 493 84 202 112 116 158 114 108 128 53 177 400 80 220 Estad. 4402 15770 4876 15066 2529 6262 3172 3593 4898 3534 2979 3968 1066 5487 12328 2480 6817 agost Refs. 1613 515 158 565 85 103 118 158 125 91 131 49 Estad. 47780 15873 4696 16658 2635 3193 3656 4898 3875 2719 3986 1505 12753 2232 7132 19624 1550 992 10713 2573 101319 1330 6837 11572 11413 2077 744 36 359 82 3286 62 219 375 380 68 24 426 72 249 637 50 1116 32 11129 363 2549 84 101420 3290 1530 72 6789 221 11625 383 11457 378 2108 67 744 24 490 Relació de dia d’estada i refugiat dels municipis de Barcelona. Febrer – Agost 1938 1938 Torrelles de Foix “ de Llobregat Torelló Tous d’Anoia Ullastrell Vacarisses Vallalta del Maresme Vallcebre La Valldan Vallflorida Vallirana Vallorguina Vallromanes Veciana Vic Tavèrnoles Vilada Viladecans Viladecavalls Vilanova de Sau Vilafranca del Penedès Vilalba-Saserra Vilalleons Tavertet Vilamajor Vilanova del Vallès Vilanova i la Geltrú Vilanoveta del Camí Castellnou de Bages Vilassar de Mar febrer Refs 147 40 458 88 22 32 39 16 30 88 27 46 40 50 1625 26 75 28 70 189 18 24 110 118 787 82 276 Estd. 4116 470 13450 2464 616 896 980 448 840 2429 756 1288 1120 1400 43687 728 2100 784 1915 5265 504 672 3080 3304 22036 2296 7728 març Refs. 148 31561 490 88 22 32 35 16 30 84 26 48 42 50 1583 30 151 28 199 18 Estad. 4586 32 14918 2728 682 992 1085 496 930 2583 806 1488 1029 1984 47765 830 3131 820 5662 555 abril Refs. 141 960 808 88 22 31 89 77 Estad. 4189 35 21396 2611 660 870 1828 1852 maig Refs. 140 1085 886 81 30 Estad. 5334 27 27321 1156 930 juny Refs. 135 740 882 87 80 32 77 201 166 114 126 108 90 94 288 48 121 199 52 45 247 217 787 109 297 6051 5002 2988 3678 2711 2530 2914 8442 1384 651 6004 1612 1395 11017 6727 2439 3181 9183 211 169 107 111 127 83 328 52 121 220 54 45 236 217 107 21 302 Estad. 4050 26256 2610 2400 936 2310 6166 5057 3210 3301 3610 2475 9011 1470 363 6480 1577 1292 6907 6510 3210 612 8930 juliol Refs. Estad. 135 4185 872 87 80 36 77 215 102 111 127 83 26851 2697 2298 1076 2387 6514 3162 3432 7874 2573 76 49 122 233 53 60 23 220 217 1519 3782 6911 1643 1417 587 6752 6727 50 122 244 53 23 211 217 2356 1550 3782 7237 1643 713 6445 6727 210 6510 agost Refs. Estad. 135 4185 865 114 56 42 25247 3534 1688 1272 155 114 81 50 81 73 172 35 192 52 25 141 217 787 92 285 3417 2038 435 1500 1426 2016 4984 834 5711 846 1318 1123 4289 23610 2760 8289 111 108 3315 3348 124 118 787 96 279 3705 3658 24397 2519 3607 21 335 627 9811 13 337 403 10325 491 Relació de dia d’estada i refugiat dels municipis de Barcelona. Febrer – Agost 1938 1938 febrer març abril maig juny juliol Refs. Estad. 311 9436 293 9043 79 230 79 92 64 36 Lligall agost Refs. Estad. 295 9135 Refs Estd. Refs. Estad. Refs. Estad. Refs. Estad. Refs. Estad. Vilatorrada del Cardener 119 3213 102 3162 319 7161 344 10316 318 9540 Vilatorta 115 3220 110 3530 274 6740 279 8649 295 8443 Vilobí del Penedès 107 3556 83 2572 83 2490 78 2418 80 2346 Viver i Sarrateix 32 896 32 992 83 1521 63 1603 70 2100 Voltregà 185 5067 186 5993 353 8456 344 8928 229 6868 Vallbona d’Anoia 49 1367 49 1519 49 1470 84 2394 Montanyela 18 558 74 1828 88 2728 88 2640 St. Martí de Bas 65 614 65 1925 65 1857 “ de Centelles 65 115 39 1209 35 1050 ANC. Font: Lligall 1.4126. Caixa 172, 2/4. Lligall 1.4128. Caixa 175, 4/4. Caixa 176, 2/4 i ¾. Lligall 1.4129. Caixa 177. 2440 80 2486 7076 223 6859 2449 79 2449 2682 86 2660 1984 64 1984 1085 65 1493 1.4131. Caixa 179, ¾ i 4/4 492 1937-1938 Agullana Aiguaviva Alp Amer Anglès Arbúcies Argelaguer L’Armentera Avinyonet Banyoles Bàscara Batet Beget Bassegoda Begudà Begur Bellcaire Besalú Bescanó Beuda La Bisbal Blanes Boadella Bolvir Bordils Borrassà Breda Brunyola Buixalleu Cabanelles Cabanes Caçà Caldes Calonge Camós Relació de dia d’estada i refugiat dels municipis de Girona. Desembre 1937 – Agost 1938 Desembre Gener Febrer Març Abril Maig Juny Refugs. Estades Refugs. Estades Refugs. Estades Refugs. Estades Refugs. Estades Refugs. Estades Refugs. Estades 65 2015 65 2015 65 1820 65 1975 127 3401 121 3427 130 3900 58 1703 60 1824 60 1688 60 1860 60 1800 62 1895 61 1830 68 2108 63 1904 51 1575 102 2276 51 1581 51 1530 241 7298 245 7297 237 8538 237 7869 387 10953 361 11191 370 11032 203 6293 192 4200 200 5409 194 5928 282 7611 270 8370 266 7348 240 7440 240 7440 240 6720 240 7440 276 7767 276 8556 301 9030 54 1874 53 1643 53 1484 52 1612 78 1499 78 2361 76 2770 45 1395 79 2429 81 2218 81 2511 97 2906 157 4295 168 4929 29 775 25 700 23 775 50 1386 50 1550 62 1850 472 14517 468 13888 382 9869 444 12212 548 15491 583 16884 559 10921 74 2286 72 2225 71 1988 71 2201 64 2516 144 3282 143 4270 30 930 33 911 35 1031 34 984 80 2115 74 2110 51 1581 52 1612 51 1428 50 1250 49 1470 49 1519 49 1470 8 248 8 248 7 217 7 210 7 217 7 210 203 6043 187 5732 180 5040 184 5306 208 5331 210 6289 202 5946 121 3608 114 3516 112 3119 111 3430 110 3300 110 3410 110 3300 32 936 32 992 32 896 32 992 32 960 32 992 75 2227 119 3668 115 3575 108 2924 104 3224 154 3999 146 3991 119 3528 179 4857 114 4436 138 3863 163 4385 223 5669 118 3445 210 6237 30 930 30 930 26 728 26 806 44 1074 69 2070 226 6677 219 6677 214 292 6295 339 9558 496 15916 569 15797 585 17561 30 930 30 930 27 837 27 690 28 744 28 847 28 821 28 868 28 840 78 2418 27 690 28 744 78 2191 66 1980 67 2052 67 2010 51 1544 47 1439 44 1232 45 1349 75 2011 135 3178 132 3879 68 2108 58 1758 55 1540 55 1705 140 3727 140 3638 117 3330 70 2170 70 1960 41 1271 41 1259 39 1092 38 1161 78 1790 111 3137 111 3330 19 589 24 744 55 1785 55 1420 56 1652 79 2211 125 3615 118 3540 588 18437 585 18156 581 16165 575 17561 572 17127 572 17705 572 17141 214 5834 222 67166 231 6090 241 7214 246 6920 254 7649 281 8056 63 1956 69 2113 69 1840 54 1644 151 3710 111 3037 108 3047 6 186 6 186 6 168 58 522 67 1802 77 20’39 73 2190 Juliol Refugs. Estades 168 5056 63 1931 51 1581 372 11532 265 8215 301 9331 Agost Refugs. Estades 174 5440 67 3091 66 2046 372 11362 269 8339 362 1082 61 538 143 74 49 7 196 110 74 119 223 69 118 25 67 130 130 111 1881 16069 4264 2228 1519 217 6064 3410 2294 3677 6498 2139 3658 775 2077 3972 3715 3441 61 530 130 52 49 7 203 110 74 119 215 69 1891 15077 3350 1612 1519 37 6133 3410 2204 2099 6635 1869 25 67 129 130 111 118 572 201 123 73 775 2048 3909 3914 3441 3658 17721 6231 3568 2235 578 285 127 73 17580 6279 3368 2263 493 1937-1938 Desembre Refugs. Estades Campdevànol 246 7427 Campelles 46 1426 Campllong 40 1240 Camprodon 139 4291 Canet d’Adri 90 2729 Cantallops 20 620 Capmany 48 1488 Casavells 8 248 Castell d’Aro Castellfollit 91 2791 de la Roca Castelló 136 3325 d’Empúries Celrà 79 2414 La Cellera 184 5601 Cervià 50 1550 Cistells 35 1085 Cladells 30 930 Colomers 19 589 Corçà 28 868 Cornellà de 75 2344 Terri Costa-roja de 38 1156 Terri Crespià 22 682 Cruïlles 24 726 Darnius 58 1792 Das 15 465 Desvalls 62 1782 Empori 69 1055 En Bas 128 3884 L’Escala 175 5445 Espinelves 57 1767 Espolla 33 1023 Far 27 837 Relació de dia d’estada i refugiat dels municipis de Girona. Desembre 1937 – Agost 1938 Gener Febrer Març Abril Maig Juny Refugs. Estades Refugs. Estades Refugs. Estades Refugs. Estades Refugs. Estades Refugs. Estades 234 6851 216 5945 211 6364 584 12327 528 15643 366 10924 32 992 32 896 33 1002 62 1922 40 1240 41 1141 41 1271 41 1230 45 1335 45 1350 139 4225 143 4004 142 4389 143 8476 139 4309 83 2490 83 2573 85 2368 86 2574 79 2344 79 2449 78 2316 20 620 20 560 20 620 47 1245 46 1426 45 1350 48 1488 48 1344 48 1488 82 2324 91 2677 143 3302 8 227 28 196 8 229 7 210 7 217 8 229 46 1288 49 1426 50 1423 157 2841 97 2579 97 2973 111 3177 111 3370 111 2746 136 79 176 50 35 30 21 28 76 4150 2449 5456 15550 1085 849 611 868 2356 130 87 169 50 35 21 21 28 76 37 22 24 57 11 63 67 124 179 57 33 31 630 744 1767 341 1899 2056 3844 5549 1767 1023 897 19 24 57 11 63 67 126 177 47 33 30 3640 2300 4732 1400 980 588 588 784 2123 1036 528 672 1596 308 1764 1875 3428 4956 1274 888 840 181 87 131 50 35 21 21 28 109 37 21 24 62 65 121 175 49 32 30 4081 2682 4061 1550 917 651 651 868 2660 1147 650 744 1895 1974 2148 5425 1471 963 904 226 84 134 50 21 21 61 115 37 46 53 100 15 84 107 502 191 110 70 28 6128 2503 4020 1362 630 630 1827 3267 1110 976 1144 2710 315 2238 3708 5850 5585 2844 1781 816 47 54 99 22 84 225 215 108 66 37 1422 1647 1725 682 2604 6016 6330 3289 1995 1066 392 88 135 79 41 21 59 118 10157 2666 4172 2159 731 651 1829 3563 90 136 76 41 21 59 149 37 46 54 43 11 84 184 217 321 104 66 37 2654 3996 2280 1230 630 1770 4081 1110 1326 1620 1087 330 2425 5416 6381 9630 3120 1320 1092 Juliol Refugs. Estades 362 10436 61 1891 45 1395 90 2601 78 2418 45 1307 143 4433 8 248 89 2713 Agost Refugs. Estades 312 9618 55 1705 45 1395 89 2759 41 146 8 91 169 1271 4489 248 2815 5237 90 133 76 21 21 59 156 37 46 54 37 132 321 256 194 104 66 36 2790 4123 2356 1263 651 1829 4761 1087 1278 1619 1147 4079 9548 7090 5764 3224 2046 1116 133 4123 40 21 59 160 32 46 43 37 14 131 194 278 257 82 67 36 1240 651 1829 4792 992 1426 1323 1131 434 4061 6014 8504 7953 2542 2077 1116 494 1937-1938 d’Empordà Finestres Flaçà Fluvià d’Empordà Foixà Fontanilles Fontcuberta Fonteta Fontfreda Fonts de Sacalm Forners de la Selva Fortià Freixenet Garrigàs Garrigoles Garriguella Garriguès Girona Ger Gombrèn Hostalets de Capsacosta Hostalric Hostoles Isòvol Jafre Joanetes La Jonquera Juià Llagostera Llambilles Llanars Relació de dia d’estada i refugiat dels municipis de Girona. Desembre 1937 – Agost 1938 Desembre Gener Febrer Març Abril Maig Juny Juliol Agost Refugs. Estades Refugs. Estades Refugs. Estades Refugs. Estades Refugs. Estades Refugs. Estades Refugs. Estades Refugs. Estades Refugs. Estades 32 23 33 43 19 130 147 30 31 73 50 22 40 955 18 55 13 992 690 855 1149 133 4030 4557 848 961 2153 1550 682 1240 27167 558 1673 380 32 9 25 25 23 35 19 124 230 30 31 69 22 41 50 915 18 53 13 992 44 711 715 529 1085 589 3844 6394 912 961 2101 682 1271 1550 27646 558 1563 403 33 36 25 22 35 19 119 193 30 31 69 52 22 37 919 19 43 13 23 145 26 14 26 65 26 407 36 49 912 816 676 616 980 532 3332 9372 813 868 1932 1417 616 1036 25173 412 1204 364 153 3872 728 378 728 1820 728 11223 940 1372 31 68 22 53 997 15 16 23 29 13 26 26 404 31 49 961 2108 682 1634 29802 465 484 713 868 434 806 806 12407 942 1501 37 94 68 22 101 1311 20 32 23 54 52 57 103 26 421 30 1110 2642 1944 660 2740 34374 495 591 594 1584 1275 1241 2801 780 13076 900 89 59 25 44 57 48 135 171 437 64 96 116 22 115 1396 48 139 44 19 180 50 52 93 26 416 31 78 2392 1769 764 1364 1667 1488 3983 5261 22758 1589 2952 3021 682 3146 40868 1257 3888 1274 589 5515 1550 1612 2723 806 12531 961 2387 88 60 25 44 23 61 48 131 169 408 63 96 121 22 2035 1675 750 1296 690 1754 1440 3982 5067 11862 1890 2880 3484 660 66 50 29 46 62 48 137 218 385 63 94 119 2046 1550 899 1363 1897 1488 4076 6758 11539 1881 2914 3676 59 97 118 26 1829 2984 3658 866 66 29 56 61 44 138 224 1991 899 1326 1853 1348 4216 6858 59 24 22 22 35 19 129 202 1350 744 682 682 1085 589 2504 5852 59 24 44 23 51 48 151 214 1770 695 1000 690 1102 1440 3824 6054 1416 38 113 42 20 50 53 93 38 213 31 78 41395 1140 3390 1199 580 1500 1590 2790 1024 8222 930 2297 1497 113 37 24 50 52 107 44 414 31 76 45077 3503 1137 744 1550 1612 2853 1352 12821 961 2356 1520 35 43 24 50 53 93 44 44 402 29 77 45412 1056 1309 744 1550 1643 2856 1364 1364 12432 899 2360 131 32 13 59 26 442 33 54 3909 740 403 1829 806 13690 1023 1555 161 29 13 26 59 26 431 33 51 3861 896 403 806 1829 806 12895 1023 1581 495 1937-1938 Llançà Lledó Llers Llevantí de Mar Llierca Llogaia Les lloses Lloret Maçanes Maçanet de Cabrenys “ de la Selva Madremanya Maià Masarac Medinyà Meranges Mieres Mollet de Ter Mollet d’Empordà Molló Monells Montagut de Fluvià Mont-ras Navata Ogassa Oix Olot Ordis Osor Palafrugell Palamós Desembre Refugs. Estades 8 248 63 1953 14 434 Relació de dia d’estada i refugiat dels municipis de Girona. Desembre 1937 – Agost 1938 Gener Febrer Març Abril Maig Juny Refugs. Estades Refugs. Estades Refugs. Estades Refugs. Estades Refugs. Estades Refugs. Estades 8 248 8 224 8 227 87 2360 85 2622 91 2649 64 1948 62 1736 62 1922 82 2460 82 2139 134 3908 14 413 13 364 13 403 67 2010 72 2131 145 4205 35 1085 35 980 86 18 108 233 53 91 32 65 32 24 15 94 22 14 43 13 108 50 63 70 52 845 127 497 102 2666 558 3262 7223 1573 2815 992 2001 896 672 465 2914 616 434 1330 403 3226 1512 1912 2170 1612 25688 3917 19407 3162 87 18 117 227 44 47 98 64 504 3169 6356 468 1316 2576 1742 114 231 44 47 95 32 64 62 15 89 25 2667 3534 7101 1364 1457 2880 992 1984 1082 393 2759 709 170 237 108 117 39 94 62 28 138 32 14 121 13 169 46 4554 6810 2571 2906 1170 1950 1860 700 2935 420 2694 390 5070 1380 179 36 171 269 60 124 147 40 95 63 36 28 141 31 29 101 13 5483 756 5301 7843 1423 3470 4210 1229 2913 1937 1116 448 4368 961 749 3087 403 171 36 281 60 123 151 40 93 58 37 14 141 31 29 117 14 4929 1080 7800 1800 3690 4463 1200 2790 1721 1059 420 4230 930 870 3510 420 Juliol Refugs. Estades 91 2821 127 3715 150 4590 Agost Refugs. Estades 91 2821 117 3487 151 4665 87 18 110 231 49 90 32 65 32 26 15 94 23 14 47 13 107 54 61 68 52 821 32 134 495 102 2678 558 3353 7161 1519 2790 992 2015 896 748 465 2902 707 260 1369 403 3317 1524 1776 2089 1612 24766 992 3995 15266 3162 165 32 156 273 157 124 40 93 63 32 14 141 31 29 121 14 5040 992 4836 8463 4738 3828 1240 2883 1825 971 434 4371 961 899 3751 434 162 167 275 62 126 158 40 93 64 33 15 147 31 29 126 13 4962 4896 8443 1922 3702 4750 1240 2883 1981 954 465 4441 961 899 3841 403 15 95 14 42 13 99 50 62 72 52 840 32 129 506 428 2537 342 1166 364 2774 1400 1736 2016 1428 23216 896 3607 13809 41 13 91 46 61 74 60 845 126 567 165 1268 403 2821 1426 1837 2234 1559 25883 3857 15417 3225 45 94 72 1431 124 575 167 1365 2914 2181 43362 3676 17769 5177 45 93 71 1508 117 600 167 1350 279 2130 43877 3416 17661 5010 47 92 70 1441 114 618 167 1417 2852 2092 44090 3241 19004 3947 45 97 70 1430 104 618 126 1395 2999 1810 43779 3214 19158 3906 62 1246 124 580 167 1646 34127 3719 17847 4996 496 1937-1938 Desembre Refugs. Estades Pals 83 2573 Palau.revardit 34 648 Palau87 2577 sacosta Palau-sator 51 1581 Palau33 1023 saverdera Palmerola 23 713 Pardines 27 837 Parlavà 48 1488 Pau de Sert 163 5004 La Pera 19 589 Peretallada 54 1618 Perelada 62 1922 La Pinya 45 1370 Les Planes 138 4222 d’Hostoles Planoles 12 372 Pobla de Llierca Pont de 21 651 Molins Pontós 30 911 Porqueres 31 961 Les Preses 99 3007 Puig alt de 379 11575 Ter Puigcerdà Puigsacalm 139 4292 Quart 59 1829 Queixans 20 601 Queralbs 32 992 Rabós 10 310 d’Empordà Regencós 21 651 Relació de dia d’estada i refugiat dels municipis de Girona. Desembre 1937 – Agost 1938 Gener Febrer Març Abril Maig Juny Juliol Agost Refugs. Estades Refugs. Estades Refugs. Estades Refugs. Estades Refugs. Estades Refugs. Estades Refugs. Estades Refugs. Estades 83 2553 83 2298 82 2542 125 3192 166 4982 181 5044 20 620 20 560 20 620 40 876 40 1207 44 1217 54 1674 81 2461 85 2273 84 2560 85 2521 86 2666 85 2272 69 2139 70 2170 33 21 27 48 164 19 54 66 45 135 12 1023 651 837 1488 5065 589 1564 2046 1395 4185 372 33 23 27 48 165 19 54 70 45 128 12 87 21 29 30 96 354 924 644 756 1342 4592 532 1492 1776 1260 3488 336 2414 588 812 732 2684 9689 33 1005 32 954 31 23 66 45 294 79 62 197 89 181 82 961 713 2046 1252 8724 2333 1922 5225 2709 5478 2427 106 2280 106 22 29 38 287 69 63 243 92 177 73 3268 682 899 1164 7702 2127 1953 7533 2852 5427 2235 105 3245 47 164 19 60 70 46 131 12 87 21 29 67 106 440 1401 5084 589 1696 2170 1424 3961 372 2667 651 899 1133 3074 7809 45 63 60 133 80 183 25 112 45 49 63 145 641 1350 1513 1797 3910 1686 5201 425 3111 1220 1370 1874 4055 14771 66 38 298 68 63 243 91 184 79 1461 1140 8465 2040 1890 7290 2699 5464 2209 29 38 69 67 100 176 76 899 1177 2139 2061 2794 5407 2040 21 30 31 96 363 651 930 956 2898 11059 46 70 73 182 634 36 169 68 35 74 72 1420 1884 1966 5352 16568 1116 5197 2108 1061 2222 2062 51 77 67 185 441 41 168 68 39 70 83 1515 2183 1963 5500 14709 1142 5040 2040 1170 2100 2364 54 86 68 181 402 41 172 68 14 70 1584 2591 2051 5611 12008 1271 5312 2108 434 2170 49 82 86 190 410 41 68 14 86 1519 2542 2504 5716 12166 1121 2108 434 2326 140 59 17 32 10 21 4080 1829 527 992 310 651 119 59 27 33 10 3332 1551 736 900 280 108 33 17 33 3348 995 527 1023 148 68 20 79 67 4360 1826 500 2331 1883 497 1937-1938 Ribes de Fresser Riells del Montseny Ripoll Ridaura d’Aro Riudarenes Riudaura Riudellots Riumors Rupià Sales de Llierca Salt Sant Andreu del Terri Sant Ferriol Sant Martí de Llèmana Sant Miquel de Campmajor Sant Sadurní de l’Heura Sarrià de Ter Saus Sescebes d’Empordà Segúries de Ter Serinyà Serra Daró Setcases La Tallada Terrades Relació de dia d’estada i refugiat dels municipis de Girona. Desembre 1937 – Agost 1938 Desembre Gener Febrer Març Abril Maig Juny Juliol Agost Refugs. Estades Refugs. Estades Refugs. Estades Refugs. Estades Refugs. Estades Refugs. Estades Refugs. Estades Refugs. Estades Refugs. Estades 231 6997 212 5246 206 4942 494 10390 504 14832 428 11746 424 12268 400 12148 53 436 106 121 75 42 23 40 23 372 14 37 86 69 1454 13442 3220 3679 2304 1302 713 1240 713 10583 420 1109 2688 791 53 449 100 117 75 42 23 40 23 366 14 34 86 69 1643 13654 3100 3627 1950 1302 713 1837 617 11063 434 1054 2666 2139 53 449 99 117 54 44 23 39 1484 12209 2460 3179 1312 1213 644 1001 432 50 108 55 45 23 32 11752 1502 3308 1654 1395 713 992 424 97 109 67 89 44 32 11925 2766 3243 1825 2548 1054 960 440 97 110 124 119 73 32 22 467 30 30 81 68 12665 3007 3199 3386 3564 1973 992 667 14262 930 930 2511 2089 433 98 107 121 118 68 32 21 466 34 33 82 72 12948 2940 3162 3593 3540 2040 932 630 13796 978 975 2421 2044 77 445 98 109 130 118 68 41 2352 13578 3036 3361 3635 3658 2108 1171 75 483 88 116 118 68 2304 14882 2728 3596 3658 2108 14 33 86 68 392 924 2402 1851 369 14 33 89 68 11312 434 1023 2614 2084 458 16 33 81 68 13151 450 990 2430 2022 477 45 14583 1284 472 58 33 80 73 14520 1597 1023 2423 2080 79 72 2426 2232 8 54 25 41 53 71 26 14 16 32 248 1674 775 1271 1643 2113 806 414 496 980 8 54 24 41 53 67 27 13 16 30 248 1674 744 1271 1643 2059 811 383 496 930 33 47 24 41 54 66 27 11 16 30 849 1316 672 1096 1502 1848 755 308 448 840 33 49 74 39 54 67 28 11 17 30 903 1429 1633 1209 1674 2056 868 341 514 930 29 64 42 25 67 28 11 29 30 870 1563 1218 450 2010 840 330 722 900 33 72 109 25 67 28 5 26 30 983 2011 1905 775 2077 868 155 806 930 31 61 109 25 93 29 5 56 31 930 1818 3270 750 2317 570 150 1530 930 31 60 109 25 96 29 5 52 44 961 1796 3379 775 2892 899 155 1596 1156 31 56 127 109 25 96 29 5 52 44 961 1720 3937 3334 775 2031 899 185 1567 1364 498 1937-1938 Torroella de Fluvià “ de Montgrí Tortellà Tossa de Mar Tosses de Muntanya Tudela de Ter Ullà Ultramort Urtx Vall de Bianya Vall de Gallegans Vallfogona Vall·llòbrega Vallmartí Ventalló Verges Vidrà Vidreres Vilabertran Vilablareix Vilademat Vilademuls Viladesens Viladrau Vilafant Vilallonga Vilajuïga Vilallovent Vilamacolum Vilamalla Relació de dia d’estada i refugiat dels municipis de Girona. Desembre 1937 – Agost 1938 Desembre Gener Febrer Març Abril Maig Juny Juliol Agost Refugs. Estades Refugs. Estades Refugs. Estades Refugs. Estades Refugs. Estades Refugs. Estades Refugs. Estades Refugs. Estades Refugs. Estades 29 653 21 609 21 588 21 651 71 2117 93 2720 100 2840 96 2976 364 117 22 29 87 28 29 1 182 64 72 17 34 33 45 229 56 18 36 34 21 101 36 71 33 24 51 17 11223 3568 682 878 2697 868 899 31 5627 1984 2166 419 1049 997 1353 7000 1736 558 1095 1054 555 3131 1116 2021 197 744 1581 527 373 114 22 31 89 28 29 1 183 66 72 13 34 33 86 43 210 56 44 36 34 16 101 36 71 24 51 29 11427 3505 682 961 2668 868 899 31 5650 2046 2208 285 1015 1023 2629 1333 6502 1736 1364 1008 952 496 3131 1116 2201 744 1581 659 383 115 21 31 87 28 28 28 183 66 19198 3062 588 868 2390 784 784 728 5124 1848 371 106 370 33 85 28 28 26 182 64 96 2 31 28 84 45 194 56 44 11269 3125 11470 1023 2606 868 868 620 5623 1792 1956 62 961 868 2604 1323 5951 1736 1364 96 9 34 67 94 188 56 44 2759 171 1014 2010 2792 5640 1680 1320 496 13486 488 133 22 14720 3665 653 466 129 60 125 32 27 25 245 79 98 9 34 115 141 86 188 56 62 3853 992 837 775 7212 2449 2982 279 1054 3565 3102 2666 5780 1706 1742 115 32 27 24 248 79 98 3 35 115 141 180 55 62 113 23 203 36 58 89 26 86 72 13956 3795 1784 3450 960 810 720 7394 2370 2185 57 1033 3450 4230 5400 1650 1860 3390 699 6090 1080 1740 2512 780 2564 2021 479 131 63 115 32 27 25 277 79 72 3 35 142 85 173 55 73 113 29 202 38 58 96 62 101 69 14584 3914 1927 3556 992 837 775 7786 2449 2207 93 1085 4402 2666 5362 1705 1997 3503 822 6262 3008 1798 2850 1922 2881 2093 478 132 62 117 33 27 25 268 79 73 9 35 147 84 193 57 73 144 29 28 32 99 58 101 69 14814 4092 1922 3522 1022 837 775 8172 2449 2263 137 1085 4557 2604 5320 1767 2263 4185 899 868 868 3033 1798 3131 2084 62 134 1421 3761 29 21 200 869 630 15646 2 32 33 84 46 202 56 44 56 886 924 2352 1288 557 1568 1232 16 101 37 71 26 51 29 431 2828 1033 1979 728 1406 812 16 100 37 68 26 51 29 496 3100 1147 2102 806 1576 899 32 201 36 104 38 66 51 35 776 5525 991 2381 1140 1660 1530 924 32 201 36 111 65 86 68 920 6231 1116 3290 1124 1791 1762 499 1937-1938 Vilanant Vilanova de la Muga Vilarromà Vilaür Vilobí d’Onyar Vilopriu Vullpellac Vilasacra Vilatenim Albons Gualta Sils Ullastret Cadaqués Esponellà Fornells de la Selva Pla de Ter Puig Florit de Fluvià Ciurana Pau El Puig Salou de la Selva La Vajol Albanyà Biure Docuers Sant Llorenç de la Muga Sant Martí de Llemana Relació de dia d’estada i refugiat dels municipis de Girona. Desembre 1937 – Agost 1938 Desembre Gener Febrer Març Abril Maig Juny Juliol Agost Refugs. Estades Refugs. Estades Refugs. Estades Refugs. Estades Refugs. Estades Refugs. Estades Refugs. Estades Refugs. Estades Refugs. Estades 27 696 22 682 22 616 22 682 26 768 90 1972 91 2730 91 2821 91 2821 57 1767 58 1726 52 1456 57 1675 57 1710 100 2455 100 3000 95 2945 95 2945 27 7 176 41 17 23 18 58 39 149 834 201 5408 1271 527 713 426 1798 1209 4558 26 12 181 40 16 23 12 61 39 147 40 806 277 5477 1240 496 713 372 1840 1209 4557 920 26 17 178 42 16 23 12 50 39 148 40 728 396 4984 1167 448 644 336 1512 1027 4011 1120 87 17 181 41 32 23 12 968 327 5531 1271 512 701 372 87 18 190 41 39 46 14 56 2578 533 5656 1224 500 1207 412 1680 85 20 212 38 30 35 40 56 37 41 14 39 103 162 32 45 51 21 32 23 16 70 25 43 81 2625 570 6198 1178 930 (?) 1593 943 1736 1147 1199 343 1209 3060 5022 992 1371 1555 438 992 713 992 2002 500 1333 2511 84 18 212 38 34 53 39 90 2520 540 6284 1140 988 1530 1157 2650 84 18 208 38 34 50 35 88 37 38 14 39 107 170 36 45 67 12 31 23 16 72 25 37 79 2604 558 6443 1178 1054 1550 1085 2728 1147 1178 434 1209 3296 5134 1116 1395 2077 372 961 713 496 2232 775 1147 2426 84 18 207 38 34 51 35 38 142 38 14 107 2604 558 6417 1178 1054 1581 1085 1178 4402 1178 434 3259 40 48 39 41 114 30 40 1240 1209 952 3534 300 652 55 39 75 114 32 40 51 24 32 23 1510 1170 1767 3400 902 1200 1275 690 576 575 38 14 39 110 162 36 45 69 12 32 23 16 70 25 43 82 1140 420 1170 3272 4860 1028 1350 1818 360 960 690 480 2100 750 1254 2421 114 3134 114 3192 36 45 69 12 32 27 16 25 1116 1395 2139 372 992 837 496 775 22 682 22 616 80 2423 500 1937-1938 Viladonja Taravaus Girona (Hospital de Refugiats) Girona . Refugi de pas (*) Torroja de 37 1147 Terri ANC. Font. Lligalls 4.125 i 4.126. Caixa 173, ¼. Lligall 1.4128. Caixa 176. 2/4 i ¾. Lligall 13131. Caixa 179, ¾. Relació de dia d’estada i refugiat dels municipis de Girona. Desembre 1937 – Agost 1938 Desembre Gener Febrer Març Abril Maig Juny Juliol Agost Refugs. Estades Refugs. Estades Refugs. Estades Refugs. Estades Refugs. Estades Refugs. Estades Refugs. Estades Refugs. Estades Refugs. Estades 12 360 27 405 27 810 27 837 27 837 114 3420 96 2068 103 3193 272 1172 163 735 86 488 (*) diu: “Aquest Hospital i el Refugi de pas van a càrrec del Comissariat d’Assistència als Refugiats.” 501 1937 Abella de la Conca Aden Ager Agramunt Aitona Els Alamús L’Albages Albatarrec L’Albesa Aguilar i la Lluna L’Albí Alcanó Alcarràs Alcoletge Alfarràs Alfés Alguerri Alguaire Alins Almacelles Almatret Almenar Altés Altron Anglesola Anyà Aramunt Aranyó Aranseri i Músser Arbeca Arquells de Segarra Relació de dia d’estada i refugiat dels municipis de Lleida. Febrer – Novembre 1937 Febrer Març Abril Maig Juny Juliol Agost Setembre Octubre Novembre Refug. Estades Refug. Estades Refug. Estades Refug. Estades Refug. Estades Refug. Estades Refug. Estades Refug. Estades Refug. Estades Refug. Estades 24 720 24 720 23 690 56 1736 24 744 23 690 24 720 27 702 2015 3782 5487 837 658 2046 27 63 119 181 27 66 58 66 7 121 200 57 56 6 60 171 24 173 58 189 5 20 84 54 810 1890 3540 5112 810 1948 1980 63 3630 5809 1710 1680 180 1562 4234 720 5190 1740 4851 45 600 2520 1620 27 60 123 178 28 65 66 837 1860 3813 5384 868 2015 2046 32 47 756 917 1297 57 124 192 28 66 66 1668 3720 5295 840 1980 1962 57 124 208 28 1746 3844 5332 868 124 196 28 63 66 3844 4767 868 1953 2046 89 189 200 51 78 100 1746 4455 5819 300 2260 2312 90 114 2790 3534 88 287 221 42 2640 8460 6626 1252 90 103 2594 2669 85 2420 47 67 2077 26 728 26 172 57 56 6 74 147 32 63 168 20 104 54 60 63 1764 3687 806 5336 1767 1736 190 2309 4557 992 5146 1941 5214 620 3230 1674 1860 116 201 60 58 6 58 132 24 173 58 179 20 84 53 58 3596 6189 1853 1798 186 1798 3863 744 5089 1798 5489 620 2604 1643 1798 112 215 55 58 6 49 128 24 204 58 164 20 85 53 23 58 3360 6162 1650 1740 180 1470 3637 720 5364 1732 4920 600 2550 1590 464 1740 115 214 51 42 6 47 126 24 205 55 164 20 88 52 25 58 3552 6439 1581 1246 186 1457 3507 744 5675 1688 5084 620 2728 1612 520 1798 116 294 50 57 6 87 104 24 344 54 158 20 92 54 25 60 3596 6269 1550 1767 186 1816 3077 744 7046 1325 4898 620 2852 1674 775 1688 311 50 93 6 87 226 20 344 106 8908 1500 1670 180 2610 3970 600 10320 1398 311 157 9470 4160 114 324 105 157 6 182 19 305 107 300 18 182 113 25 84 3420 9579 3230 4710 180 5452 570 9150 3155 8998 540 5460 3386 675 2420 306 8798 80 17 37 9 2260 486 1047 252 22 143 54 25 86 660 3858 1620 750 2036 22 104 110 25 682 3224 2310 775 201 6231 806 214 28 6634 840 241 35 7230 1050 239 35 7409 1085 227 27 7037 837 362 43 1064 842 401 43 11745 1333 411 43 12255 1290 502 1937 Artesa de Segre Aspa Les Avellanes Baon Balaguer Barbens Baronia de Rialp Bassella Bausen Bellaguarda Bellcaire Belianes Bell·lloc Bellm unt Bellpuig Bellvei Bellver Bellvís Benavent de la Conca Benavent de Segrià Biosca Boldís Boldú Les Borges Blanques Bosost Bovera Butsenit de Montgai Cabanabona Relació de dia d’estada i refugiat dels municipis de Lleida. Febrer – Novembre 1937 Febrer Març Abril Maig Juny Juliol Agost Setembre Octubre Novembre Refug. Estades Refug. Estades Refug. Estades Refug. Estades Refug. Estades Refug. Estades Refug. Estades Refug. Estades Refug. Estades Refug. Estades 106 3286 108 3240 108 3305 105 3150 109 3379 203 6090 239 6801 241 7150 27 756 15 17 21 60 53 19 482 527 462 1879 1643 589 16 17 21 69 53 20 480 510 630 2052 1549 600 16 16 21 101 49 20 28 4 77 87 63 126 27 18 81 100 20 26 60 18 402 496 496 651 2843 1519 620 868 124 2387 2585 1946 3638 837 558 2511 3100 620 806 1837 558 12458 16 17 21 101 51 20 28 4 88 68 121 27 480 510 630 3030 1455 600 840 120 2640 1916 3579 810 16 17 10 101 49 20 28 4 78 88 64 114 27 496 525 310 3131 1453 620 773 124 2340 2728 1874 3239 837 16 17 10 164 44 20 21 4 79 163 61 185 27 496 527 310 3277 1364 620 551 124 2432 3103 1931 4999 837 46 33 9 147 65 20 21 4 78 159 29 182 45 570 984 270 4208 1739 600 630 120 2390 4770 638 5163 846 37 33 740 1023 37 33 1074 990 163 5053 6 190 163 100 104 75 4 83 147 116 174 45 4890 2897 3080 2260 120 2450 4410 3480 5220 1350 4 32 86 112 896 2409 4 87 66 115 29 92 15 81 97 20 25 124 2716 2406 3565 913 2852 465 2511 3004 620 775 1775 88 558 13051 4 74 64 115 27 120 2210 1950 3432 810 76 4 75 153 116 215 1791 124 2250 4743 5002 4932 92 81 20 2576 2268 560 81 101 20 25 50 4 18 422 2430 3030 600 750 1800 120 540 12660 71 101 17 25 56 17 380 2130 3030 510 489 1680 510 12274 74 104 17 5 57 17 377 3 50 14 17 2270 3224 527 155 1843 527 11585 51 1530 434 510 76 105 17 86 57 17 386 2355 3255 510 398 1767 527 11966 73 277 17 88 2190 8310 510 2640 1512 84 2510 98 264 17 126 2856 7920 510 3780 2190 10 16 301 465 57 2 18 421 73 2263 72 451 5 22407 150 420 527 531 3 86 15521 93 2208 559 3 77 16726 90 2306 16 17 448 476 51 16 17 1581 496 527 50 16 17 1500 480 510 50 14 17 1550 434 527 50 14 1500 420 49 1452 14 17 527 17 31 751 31 930 503 1937 Camarasa Canejan Castellar de la Ribera Castellàs de Cantó Castelldans Castellnou i Basella Castellnou de la Seana Castelló de Farfanya Castellserà Cedó Cercs Cervera Cervià de les Garrigues Ciutadilla Claravalls Clariana de Cardener Claverola El Cogul La Coma i la Pera Conques Corbins Cubells Donzell d’Urgell Eller Enviny Escaló Relació de dia d’estada i refugiat dels municipis de Lleida. Febrer – Novembre 1937 Febrer Març Abril Maig Juny Juliol Agost Setembre Octubre Refug. Estades Refug. Estades Refug. Estades Refug. Estades Refug. Estades Refug. Estades Refug. Estades Refug. Estades Refug. Estades 47 1457 116 3036 110 3410 117 3510 117 3627 207 4077 207 6210 6 186 6 186 6 186 6 180 6 186 37 1170 41 949 28 868 28 840 32 988 33 1023 33 990 33 1023 14 111 5 75 52 77 32 207 140 32 33 53 2325 1612 2413 992 6424 4348 992 1023 1646 75 52 75 182 3330 45 2250 1560 2250 74 53 76 32 203 143 31 33 57 25 31 36 25 104 48 39 6 38 16 2294 1627 2345 992 6293 4433 927 1023 1767 775 842 1116 775 3224 1446 1209 186 1178 496 14 121 420 3594 14 128 434 3968 14 128 434 3868 14 420 14 152 434 4380 Novembre Refug. Estades 178 5340 6 180 34 1020 15 152 436 4560 74 54 78 2220 1593 2340 73 54 78 2263 1674 2418 73 117 78 29 227 134 31 35 57 25 32 28 25 50 38 6 39 16 2211 1926 2418 888 7037 4030 961 1085 1767 775 992 868 775 1550 1178 186 1209 468 116 137 3480 3060 100 116 153 61 586 191 3100 3596 4435 957 18166 5579 116 154 66 629 185 66 77 3480 4620 1868 18870 5530 1980 2310 32 896 200 6000 96 2712 215 133 30 33 6450 3990 884 990 227 134 31 35 7037 4131 956 1085 601 168 13370 4843 33 33 982 990 51 1402 7 200 78 62 27 1028 1912 810 37 33 23 29 664 832 23 44 38 6 38 16 1176 1026 719 3194 1394 1191 186 1178 496 26 25 38 25 104 44 37 6 38 16 780 449 1120 868 3120 1275 1110 180 1140 480 32 36 22 86 48 41 6 39 16 960 930 750 2580 1439 1230 180 1170 480 26 32 30 25 85 48 39 6 39 16 774 992 872 775 2624 1503 1209 186 1209 496 27 45 28 25 59 73 6 39 14 816 1236 820 750 1719 1819 180 1170 404 28 49 27 26 48 93 840 1258 810 780 1425 2766 180 1170 33 16 936 448 6 39 186 1209 6 39 504 1937 L’Espluga Calva Espot Estaón Estaràs Esterri d’Aneu Esterri de Cardós Farreras de Pallars Figuerola d’Orcau La Figuerosa Florejacs La Floresta Fondarella Fontllonga Foradada Freixenet de Segarra La Fuliola Fulleda Gavarra Gerp Gerri de la Sal Gil Gimenells Golmés La Granadella La Granja d’Escarp Granyanella Relació de dia d’estada i refugiat dels municipis de Lleida. Febrer – Novembre 1937 Febrer Març Abril Maig Juny Juliol Agost Setembre Octubre Novembre Refug. Estades Refug. Estades Refug. Estades Refug. Estades Refug. Estades Refug. Estades Refug. Estades Refug. Estades Refug. Estades Refug. Estades 111 3441 107 3210 104 3218 102 3051 99 2721 86 2570 96 2775 115 3243 128 3656 19 11 69 7 532 325 160 1392 208 19 25 80 16 21 26 728 27 49 58 55 23 28 32 571 775 954 2497 496 654 810 1519 1815 1705 713 880 992 17 24 34 82 16 21 28 43 60 49 23 32 33 90 69 41 36 32 526 744 1054 2542 496 605 868 1330 1831 1519 713 992 1023 2790 2136 1183 1236 992 28 43 58 49 23 32 33 840 1290 1740 1470 690 960 1023 17 25 34 510 750 1020 17 25 34 527 775 1054 15 25 34 465 775 1054 25 34 82 16 21 28 47 60 49 23 32 31 750 1020 2447 480 630 1140 1410 1800 1470 690 960 930 14 63 420 1486 14 434 14 61 420 1830 16 480 16 19 28 43 68 49 22 33 496 589 868 1333 1860 1519 682 974 16 19 28 43 59 42 22 32 496 589 868 1333 1829 1302 682 896 1 19 28 63 106 46 60 32 54 30 570 840 1690 2398 1380 1420 992 802 1 19 28 63 57 61 53 31 589 868 1953 1560 1891 1643 62 106 62 61 55 1860 3180 1835 1830 1647 19 570 6 18 192 504 64 41 47 38 1338 1036 41 38 29 31 54 162 49 34 1995 1271 1519 1178 900 976 1674 5021 1519 1069 67 41 4 49 38 30 59 164 48 2010 1230 138 1414 1140 900 1770 4887 1440 68 37 32 41 30 66 55 154 42 33 1984 1110 906 1230 930 1963 1650 4609 1260 990 64 37 65 26 30 75 50 154 41 36 1984 1147 998 806 900 2190 1550 4774 1271 1080 64 37 59 27 1984 1132 816 837 89 36 54 22 2379 1059 1603 660 108 3194 109 43 54 20 3262 1290 1620 600 54 20 1674 620 29 103 50 11 826 2888 1400 323 67 58 161 48 33 2074 1829 4923 1488 1023 87 45 177 2688 1395 5098 92 125 172 114 2597 2346 5074 3420 1426 125 195 3875 5095 125 186 95 46 3750 5580 2850 1380 46 1284 46 505 Relació de dia d’estada i refugiat dels municipis de Lleida. Febrer – Novembre 1937 Febrer Març Abril Maig Juny Juliol Agost Setembre Refug. Estades Refug. Estades Refug. Estades Refug. Estades Refug. Estades Refug. Estades Refug. Estades Refug. Estades Granyena de 66 2046 63 1890 63 1953 63 1890 63 1653 52 1612 48 1440 les Garrigues Granyena de 44 1364 47 1404 47 1410 47 1457 47 1457 62 1460 Segarra Guàrdia de 26 26 806 26 780 26 806 25 775 24 696 12 360 Noguera La Guàrdia 18 378 18 558 18 540 19 589 19 589 (Tornabous) Guim de la 20 530 33 1023 33 990 35 1045 35 1050 35 1085 35 1085 45 1070 Plana Guim 91 2827 91 2730 (Estació) Guimerà 50 1421 54 1700 47 1357 41 1211 40 920 40 1240 48 1421 116 1617 Guissona 141 4391 138 4122 136 4216 138 4133 139 4298 144 4464 201 4730 Guixers 48 1440 48 1406 52 1561 52 1497 Isona 39 1209 38 1140 38 1155 36 1080 37 1147 37 1147 37 1110 Ivars de 39 78 Noguera Ivars d’Urgell 65 2015 65 1950 65 1950 65 2015 63 1953 123 2677 Ivorra 41 1288 42 1260 39 1170 39 1209 40 1240 52 1344 Juncosa de 109 3379 111 3419 112 3360 110 3410 106 3286 111 3298 les Garrigues Juneda 169 4755 247 7657 288 8078 280 8610 293 8790 311 9227 354 9149 314 9292 Lés 15 465 14 434 14 420 16 464 13 403 14 420 Linyola 97 2734 100 3098 100 2978 100 3100 100 3000 100 3100 179 3029 12 360 Lladorre 18 565 6 180 16 439 23 690 13 403 13 403 Lladurs 25 675 25 750 25 750 25 775 Llanera 7 198 18 558 18 540 18 558 18 540 18 558 18 558 18 540 Llardecans 46 1288 45 1395 46 1380 44 1364 43 1290 43 1333 134 1606 134 4020 Llavorsí 34 1054 29 847 30 920 30 896 21 640 20 540 15 450 Lleida 28227 1351 41887 1289 35630 1465 40527 1663 43863 1781 47499 1478 45621 Lleret 4 24 4 128 15 450 Lles 7 217 7 210 7 217 7 210 7 217 7 217 1937 Octubre Novembre Refug. Estades Refug. Estades 63 1715 70 1972 61 13 1670 383 56 14 1680 420 37 1147 35 1039 139 201 41 3959 6231 1221 139 195 41 4170 5850 1230 147 52 133 4235 1612 3807 147 50 131 4410 1500 3921 361 16 12 53 10503 436 372 1633 354 19 185 11 53 134 1877 4 10446 570 5506 330 1563 4020 54301 120 3037 72994 506 1937 Llesui Llobera del Solsonès Malpas Llorenç de Montgai Llor Maials Maldà La Manresana Massalcoreig Massoteres Menàrguens Miralcamp Mollerussa La Molsosa Mont-ros Montella i Martinet Montcortés de Pallars Montgai Montoliu de Segarra Montornès de Segarra Morunys Mur Musser i Arànser Nalec Navès Oden Olèstria Relació de dia d’estada i refugiat dels municipis de Lleida. Febrer – Novembre 1937 Febrer Març Abril Maig Juny Juliol Agost Setembre Octubre Novembre Refug. Estades Refug. Estades Refug. Estades Refug. Estades Refug. Estades Refug. Estades Refug. Estades Refug. Estades Refug. Estades Refug. Estades 30 932 31 930 26 794 28 840 24 744 23 713 34 744 27 810 27 279 28 840 28 868 28 840 29 899 29 899 29 870 79 2117 51 1520 37 31 20 90 54 62 41 44 89 44 122 4 23 19 34 80 75 31 51 9 17 19 19 961 630 2790 1689 1922 1271 1334 2781 1385 3782 124 46 596 1054 2480 2325 961 1530 17 279 553 598 589 12 31 27 19 360 930 810 570 272 30 20 70 60 63 41 43 45 122 4 23 900 620 2100 1752 1890 1230 1290 1255 3660 120 690 30 930 30 900 30 930 27 837 33 1023 110 70 60 38 41 43 86 38 122 4 17 14 34 80 68 30 51 17 9 12 31 31 19 2100 1860 1178 1230 1333 2580 1175 3782 124 527 434 1054 2471 2108 930 1581 527 279 372 961 961 589 48 61 38 45 43 86 35 122 4 18 15 1413 1793 1140 1395 1290 2574 1050 3660 120 473 450 68 60 37 44 43 131 35 122 2 15 18 2090 1835 1147 1320 1302 2576 1085 3782 62 465 558 1736 2013 961 1550 527 279 372 930 837 589 68 55 36 44 43 99 139 2 15 15 11 88 62 30 53 17 9 15 27 19 2098 1705 1116 1364 1333 1213 3833 62 465 465 341 1891 1922 930 1612 527 279 456 837 589 195 69 44 126 99 212 2 12 4598 1306 1364 3728 2970 5613 60 360 223 70 76 45 6862 2122 2356 1395 219 96 78 73 45 131 98 286 13 12 56 4 88 97 42 54 17 9 46 6390 2755 2214 2190 1350 3867 2940 8498 390 360 1635 120 2640 2910 1260 1620 510 270 1245 810 1260 92 4 22 34 20 75 31 50 2600 60 616 924 530 2100 868 1413 13 12 326 372 34 80 1020 2400 4 88 97 43 54 9 279 124 2728 3007 1333 1674 82 68 30 51 17 9 12 31 27 19 2096 2040 900 1530 510 270 360 961 810 570 56 67 31 50 17 9 12 30 27 19 31 930 27 23 810 690 27 42 837 1302 27 40 507 Febrer Març Refug. Estades Refug. Estades Oliana 35 315 Oliola 23 644 23 713 Olius 20 621 Les Olugues 36 1116 Els Omellons 64 1984 Els Omells 18 577 de na Gaia Orcau 15 465 Organyà 30 930 Os de 31 961 Balaguer Ossó de Sió 23 644 23 713 El Palau 62 1922 d’Anglesola Palau de 22 705 Noguera Les 19 546 52 1619 Pallargues La 9 260 30 936 Pedranyosa Penelles 41 1286 Peramea 25 775 Peramola 23 207 Pineda de Segarra Pinell del Solsonès Pinós 32 352 El Pla del 41 1096 Cadí La Plana de 87 2710 Riucorb El Pinal 56 1736 La Pobla de 62 1922 Cérvoles 1937 Relació de dia d’estada i refugiat dels municipis de Lleida. Febrer – Novembre 1937 Abril Maig Juny Juliol Agost Setembre Refug. Estades Refug. Estades Refug. Estades Refug. Estades Refug. Estades Refug. Estades 35 315 35 1041 35 1050 35 1085 34 1046 24 692 24 744 24 720 21 651 21 651 21 630 23 690 23 713 23 690 23 713 23 657 37 1110 37 1147 35 1050 35 1085 33 1023 59 1770 63 1953 57 1710 53 1643 52 1612 16 480 16 479 15 448 15 465 24 688 14 30 31 23 62 21 56 420 900 930 690 1860 558 1677 14 30 31 23 62 18 54 36 41 19 23 434 930 961 713 1922 558 1674 1116 1151 589 711 14 31 31 16 65 18 54 36 36 4 23 420 922 930 480 1950 540 1620 1080 1080 120 690 13 28 403 861 13 28 403 868 Octubre Novembre Refug. Estades Refug. Estades 83 2046 83 2490 73 1823 72 2160 50 1435 41 1215 66 1730 65 1925 54 1249 54 1620 13 95 403 2945 13 104 95 65 129 20 90 2790 90 390 3089 2850 1950 3870 575 2700 68 18 66 36 36 4 91 2084 558 2030 1116 1116 124 2821 16 67 18 66 36 110 4 22 91 496 2077 474 2046 1116 1412 124 682 2821 105 4 129 3255 124 3999 25 750 4 120 4 60 129 42 120 1800 3833 477 37 71 58 61 2130 1740 1830 70 57 46 2170 1767 1426 65 57 42 1110 1950 1710 1260 37 65 56 41 1147 2015 1736 1271 55 37 63 82 47 1705 1187 1953 1792 1457 52 37 1560 1110 120 76 87 3286 2356 2529 136 76 68 3600 2280 1990 69 1839 508 1937 “ de Segur La Pobleta de Belleri Pont de Suert Ponts Pontoses de Preixens Portell La Portella Pradell de Preixens Preixana Prullans Puig gros Puigverd d’Agramunt Rialb de Noguera Ribera de Cardós Riner Riu i Canals Rocafort de Vallbona Rocallaura Rosselló Salas de Pallars Sanaüja Sant Esteve de la Sarga Sant Miquel de la Vall Sant Romà Relació de dia d’estada i refugiat dels municipis de Lleida. Febrer – Novembre 1937 Febrer Març Abril Maig Juny Juliol Agost Setembre Octubre Novembre Refug. Estades Refug. Estades Refug. Estades Refug. Estades Refug. Estades Refug. Estades Refug. Estades Refug. Estades Refug. Estades Refug. Estades 88 2464 88 2750 88 2640 88 2718 89 2670 90 2790 87 2665 96 2940 96 2880 19 589 19 570 19 588 18 540 19 563 20 620 20 620 20 600 27 70 40 35 45 10 42 22 20 36 35 20 55 9 35 16 54 42 74 32 840 2170 1200 1085 1395 310 1319 682 620 1116 1085 600 1475 279 1085 496 1674 1316 2294 544 55 35 16 54 43 1650 966 480 1520 1290 25 73 750 2133 25 66 775 2046 25 65 750 1950 25 65 775 1939 25 55 775 1705 25 115 775 3085 114 3310 22 622 34 45 10 43 22 19 38 37 1020 1350 300 1261 660 446 1068 1110 35 45 1085 1395 35 34 1050 1020 35 33 1085 1023 35 1085 34 1023 66 97 2046 3007 55 66 96 77 1650 1980 2880 2210 1180 22 36 35 618 1008 42 22 19 36 38 20 55 19 16 55 1320 682 589 1084 1169 620 1705 589 496 1705 41 22 19 31 38 20 59 20 16 50 42 74 32 13 1230 660 570 930 1140 600 1770 600 480 1500 1260 2220 960 247 450 41 22 18 31 38 20 59 20 16 50 43 66 27 4 15 1271 682 518 961 1178 620 1829 620 496 1550 1320 2046 837 124 465 41 22 16 31 38 18 59 26 16 51 55 66 32 1271 682 496 961 1178 535 1829 726 496 1581 1189 2046 520 97 2378 43 119 40 61 17 59 1770 59 57 1961 527 1829 1767 53 18 58 10 75 39 98 61 100 18 1590 540 1740 300 2155 1142 2940 1815 3000 540 9 26 252 726 54 42 58 1512 1176 1635 98 61 100 9 2244 63 100 3038 1837 3100 74 31 2294 961 15 465 15 450 15 465 15 15 450 15 465 15 450 509 1937 d’Abella Sant Serni Santalinya Sarroca de Bellera Senterada Serós Serradell La Seu d’Urgell El Soleras Solsona Son del Pi Soriguera Sorpe Sort Soses Sudanyell Sunyer Surp Suterranya Tabescau i Aineto Talarn Talavera El Talladell Tàrrega Tarrés Tarroja de Segarra Tarrós Tartareu de les Avellanes Térmens Tirvia Relació de dia d’estada i refugiat dels municipis de Lleida. Febrer – Novembre 1937 Febrer Març Abril Maig Juny Juliol Agost Setembre Octubre Novembre Refug. Estades Refug. Estades Refug. Estades Refug. Estades Refug. Estades Refug. Estades Refug. Estades Refug. Estades Refug. Estades Refug. Estades 46 1 24 23 19 12 24 210 31 166 83 193 23 35 27 43 64 58 17 16 25 7 23 47 24 256 20 37 16 11 105 29 713 604 372 744 6510 961 5156 2573 5988 720 1085 840 856 1984 1798 534 506 669 217 713 1471 743 7937 644 1136 496 341 3255 899 23 16 12 24 207 34 165 83 201 24 30 27 67 55 10 22 23 690 480 360 720 6210 1018 4851 2490 6003 720 900 810 1988 1650 300 660 690 23 16 12 17 216 34 165 81 201 1 30 21 44 67 52 10 22 22 7 24 45 25 254 17 34 17 9 121 25 667 496 372 527 6573 929 5115 2511 6231 31 795 539 1332 1871 1612 310 682 682 217 744 1395 775 7844 501 1054 527 279 3720 775 24 16 12 17 220 29 168 81 201 21 17 51 59 52 10 22 22 7 24 48 25 253 5 34 17 9 119 25 715 480 360 498 6425 870 5020 2430 6030 630 380 1512 1595 1560 270 660 660 210 720 1440 775 7488 150 1020 510 270 3568 750 25 16 12 15 226 27 231 81 196 21 53 58 48 8 22 22 775 479 372 465 6983 837 6293 2511 6076 464 1592 1786 1488 248 682 682 25 15 12 15 286 27 255 79 172 11 775 465 372 465 6654 837 6701 2499 5332 265 36 15 21 1080 450 630 81 161 2280 4528 27 810 27 527 837 12250 280 27 535 103 272 8400 810 15973 3090 8116 167 15 4684 436 213 7 6293 210 443 7 9337 217 80 2242 123 48 22 22 1977 1488 682 682 22 660 75 22 2001 682 108 69 22 22 3240 2070 660 660 18 25 3 669 84 46 23 133 23 642 3750 24 45 26 263 34 17 9 116 25 720 1350 772 7815 1020 501 270 2644 750 24 46 25 239 5 34 14 9 115 25 744 1406 750 7409 155 1042 434 279 3446 775 24 45 25 264 5 34 14 9 154 25 744 1395 754 8060 155 1054 434 279 3643 775 28 463 5 840 10808 150 611 13 48 14340 291 1488 25 82 65 521 13 47 750 2164 1950 14027 390 1410 16 394 8 158 16 4740 480 162 16 5022 496 164 16 240 4920 480 510 1937 Tiurana Torà de Riubregós Tornabous Els Torns La Torre de Cabdella Torrefarrera Torrefeta TorrefetaBelvei TorrefetaCedó TorrefetaLlor Torregrossa Torrelameu Torres de Segre Torre Serona El Tossal Tragó de Noguera Tremp Tudela de Segre Unarre Vallbona de Balaguer Vallbona de les Monges Vallverd d’Urgell Ventoses de Preixens Relació de dia d’estada i refugiat dels municipis de Lleida. Febrer – Novembre 1937 Febrer Març Abril Maig Juny Juliol Agost Setembre Octubre Novembre Refug. Estades Refug. Estades Refug. Estades Refug. Estades Refug. Estades Refug. Estades Refug. Estades Refug. Estades Refug. Estades Refug. Estades 10 290 29 899 29 870 29 899 29 870 29 899 29 899 29 870 44 1139 44 1320 65 2015 71 2115 71 2201 74 2220 74 2294 74 2294 132 3924 138 4029 23 660 29 61 28 60 19 15 32 20 131 46 103 34 2 2 3691 1294 2909 977 79 56 191 80 95 34 1 28 150 33 38 55 13 15 41 420 1156 15 40 900 1984 840 1863 589 450 960 600 5933 2449 2955 1054 31 868 4660 1023 1178 2015 400 465 1240 205 72 96 34 1 28 153 34 38 63 33 15 6150 2160 2880 1020 30 840 4590 1020 1140 1915 915 450 205 71 97 34 1 28 156 34 40 59 34 15 75 6355 2201 3007 1054 31 868 4836 1054 1240 1829 949 465 2325 195 97 34 1 28 166 34 40 59 30 15 5763 2854 1020 30 840 4848 1020 1200 1770 886 450 183 73 91 22 1 24 171 34 41 59 28 15 5673 2190 2821 682 31 744 5317 1054 1271 1821 868 465 172 74 91 5332 2294 2821 241 68 6954 2108 300 8474 300 46 9000 1380 30 59 28 58 14 900 1743 840 32 48 966 1488 32 48 26 56 960 1440 780 1666 34 48 27 57 81 940 1488 837 1775 2430 34 45 26 96 82 1024 1395 806 1856 2542 98 84 2940 2554 46 54 20 99 112 1398 1576 620 3055 3472 46 54 9 97 101 1380 1620 270 2910 3030 420 57 14 1767 434 39 26 192 35 41 54 29 15 797 5738 1085 1271 1674 899 465 41 1230 27 1209 837 39 14 27 158 59 41 82 67 22 1170 420 810 4670 1770 1230 2460 2010 660 59 41 81 69 1829 1271 2511 2120 56 1577 511 1937 Verdú Vila de Toló Vilagrassa Vilaller Vilamitjana Vilamòs Vilanova d’Alpicat Vilanova de l’Aguda Vilanova de Bellpuig Vilanova de la Barca Vilanova de Meià Vilanova de la Sal Vilanova de Segarra Vilanova de Segrià Vilasana Vilosell i Estana El Vilosell Vinaixa Preixens Jou Llimiana Os de Balaguer (sanatori) La Sentiu de Sió Febrer Març Refug. Estades Refug. Estades 86 2666 38 31 961 30 855 34 1075 15 465 41 1271 23 11 308 11 92 41 58 713 341 2872 1287 1798 Relació de dia d’estada i refugiat dels municipis de Lleida. Febrer – Novembre 1937 Abril Maig Juny Juliol Agost Setembre Refug. Estades Refug. Estades Refug. Estades Refug. Estades Refug. Estades Refug. Estades 85 2635 87 2604 91 2794 91 2821 33 990 32 981 32 960 31 341 32 992 32 960 35 1004 37 1147 37 1110 37 1131 42 1241 15 465 15 450 15 465 15 465 15 450 44 1320 46 1426 43 1290 41 1271 44 1188 3 33 23 690 22 682 22 660 24 720 174 1217 164 4920 11 91 42 45 16 330 2730 1246 1350 480 1200 1390 742 11 91 40 43 16 43 46 21 3 61 114 75 40 91 341 2821 1240 1333 496 1319 1398 651 93 1891 3489 2325 1240 2754 11 92 63 45 17 43 46 22 3 62 108 75 18 40 330 2760 1512 1350 510 1290 1380 646 90 1860 3240 2250 540 1200 11 96 64 35 17 43 46 22 3 63 108 18 39 341 2796 1925 1085 527 1333 1405 682 93 1936 3345 558 1209 11 96 57 30 17 43 42 71 3 63 113 78 13 37 236 2796 1738 930 527 1333 1292 857 93 1953 3503 2379 403 1147 Octubre Novembre Refug. Estades Refug. Estades 196 5880 33 1023 33 990 73 1881 73 2156 15 450 33 990 164 59 5011 1405 162 59 160 17 105 4830 1736 4800 840 3150 14 410 41 49 1271 1519 775 151 2077 3441 775 664 1240 40 55 25 68 53 49 3 82 131 13 39 114 390 985 3199 13 113 1643 1508 93 2332 3781 403 3492 47 3 85 141 13 43 112 2040 26 5 56 75 34 751 140 1572 2099 952 25 5 67 111 25 21 40 1410 90 2550 4180 390 1290 3331 66 112 25 22 40 1980 3360 750 660 1200 37 1147 37 1110 35 961 28 840 30 907 86 1184 103 3086 512 1937 Torrebesses TrempEstais Prats i 15 420 15 465 15 450 6 186 6 180 6 186 6 186 Samper Riu 10 300 10 310 10 300 10 310 10 310 ANC. Fonts. Lligall 1.4126. Caixa 173, ¼. Lligall 1.4127. Caixa 173. 2/4. Lligall 1.4129. Caixa 179. 4/4. Lligall 1.4131. Caixa 179. 4/4 Relació de dia d’estada i refugiat dels municipis de Lleida. Febrer – Novembre 1937 Febrer Març Abril Maig Juny Juliol Agost Setembre Octubre Novembre Refug. Estades Refug. Estades Refug. Estades Refug. Estades Refug. Estades Refug. Estades Refug. Estades Refug. Estades Refug. Estades Refug. Estades 54 1676 55 1650 55 1705 55 1659 54 1674 53 1643 53 1590 66 1766 64 1920 150 4660 153 4590 156 4836 166 4848 171 5371 6 10 180 300 6 10 186 310 6 180 513 1937/1938 Abella de la Conca Ager Agramunt Aitona Els Alamús Alàs L’Albages L’Albesa Aguilar i la Lluna L’Albí Alcanó Alcarràs Alcoletge Alfarràs Alfés Alguaire Alins Alinyà Almacelles Almatret Almenar Alós de Balaguer Altron Anglesola Anserall Anyà Aramunt L’Aranyó Aravell i Ballestar Relació de dia d'estada i refugiat dels municipis de Lleida. Desembre 1937 – Agost 1938 Desembre Gener Febrer Març Abril Maig Juny Juliol Agost Refug. Estades Refug. Estades Refug. Estades Refug. Estades Refug. Estades Refug. Estades Refug. Estades Refug. Estades Refug. Estades 23 713 23 713 23 644 70 289 216 40 31 2149 8874 6665 1240 849 90 287 211 40 15 2790 8897 6473 1166 465 292 28 15 8111 812 420 299 29 15 9224 899 465 298 9238 115 3450 374 11348 448 13404 44 1364 13 403 50 1456 47 132 1457 4092 50 1462 100 2596 73 2363 114 326 99 149 6 182 19 24 307 106 299 13 18 204 14 112 20 84 33 3534 10079 3069 4619 186 5642 589 744 9517 3286 9269 403 558 6324 434 3472 620 2575 1023 105 328 100 149 6 183 19 24 305 106 13 18 205 14 110 20 84 33 3281 10168 3100 4619 186 5598 589 744 9541 3286 403 558 6096 115 3410 620 2604 1023 42 1232 56 1634 56 1736 74 2294 6186 19 24 168 532 872 64 360 87 2437 103 3132 122 3637 132 3982 162 4776 24 107 744 3233 75 23 685 24 22 744 663 21 628 24 744 24 744 12 18 189 3 110 20 84 32 147 504 5292 64 3080 560 2352 896 3 193 3 112 84 32 5983 93 3472 2548 866 144 45 4404 1350 3 45 141 19 93 1395 4371 499 144 3 45 94 4320 90 1350 2567 98 3 52 147 3016 93 1492 4525 112 3 3221 93 27 745 156 4 4674 124 514 1937/1938 Arbeca Arbens Arfa Arquells de Segarra Artesa de Segre Arseguel Aspa Les Avellanes Baen Balaguer Barbens Baronia de Rialp Bassella Bausen Bellaguarda Bellcaire Belianes Bell·lloc Bellmunt Bellpuig Bellver Bellvís Benavent de la Conca Bescaran Biosca Boldú (Tornabous) Les Borges Blanques Bossost Relació de dia d'estada i refugiat dels municipis de Lleida. Desembre 1937 – Agost 1938 Desembre Gener Febrer Març Abril Maig Juny Juliol Agost Refug. Estades Refug. Estades Refug. Estades Refug. Estades Refug. Estades Refug. Estades Refug. Estades Refug. Estades Refug. Estades 400 12371 404 11104 443 12437 333 9492 341 9601 356 9680 432 12045 114 3237 39 1089 36 1097 35 980 35 1085 35 1085 35 861 43 42 43 43 1333 42 1302 93 2790 60 1860 64 1936 391 25 46 31 10 167 104 72 4 83 147 116 174 45 98 260 16 25 46 775 1426 12121 21 46 583 1288 17 46 527 1426 15 46 465 1426 15 46 450 810 279 15 16 8649 465 496 297 15 16 8033 465 368 1426 912 310 5177 3224 2232 124 2573 4557 3587 5394 1395 3038 7713 496 10 170 100 73 4 83 148 110 174 45 106 235 17 310 5270 2695 2263 124 2573 4581 3410 5174 1395 3150 7285 527 10 280 134 103 74 83 111 45 100 232 3674 3193 2226 2601 3441 1395 3100 7182 112 45 117 3359 1350 47 470 12101 178 522 3063 14401 3507 125 18 3856 558 36 103 3090 58 65 112 1776 2015 3472 66 126 1976 3058 22 142 2046 4147 73 2076 1116 210 6300 212 6512 236 7256 103 73 83 111 45 103 240 2884 2044 2324 3108 1260 2884 6647 22 632 393 73 21 569 3 2263 651 17324 93 73 22 564 3 2263 679 17130 93 73 22 549 2044 616 15028 73 31 537 3 2263 763 16491 84 31 474 86 12 93 2666 372 2883 139 4049 145 4489 22 150 682 4658 106 3180 149 4311 176 5074 515 1937/1938 Bovera Butsenit de Montgai Cabanabona Cabó Camarasa Canejan Castellar de la Ribera Castellàs de Cantó Castellbó Castellciutat Castelldans Castellnou de la Seana Castelló de Farfanya Castellserà Cercs Cervera Cervià de les Garrigues Ciutadilla Claravalls Clariana de Cardener Claverol El Cogul Coll de Nargó Conques Corbins Cubells Donzell Relació de dia d'estada i refugiat dels municipis de Lleida. Desembre 1937 – Agost 1938 Desembre Gener Febrer Març Abril Maig Juny Juliol Agost Refug. Estades Refug. Estades Refug. Estades Refug. Estades Refug. Estades Refug. Estades Refug. Estades Refug. Estades Refug. Estades 77 2387 76 2356 76 2126 76 2345 75 2325 75 2210 237 4728 252 6877 75 2325 75 2073 42 45 181 6 33 15 69 45 149 1296 1353 5611 186 1023 465 2132 1387 4619 42 41 1302 1158 42 36 1176 826 42 22 1302 668 42 1260 64 21 1759 651 73 21 2073 630 133 3499 133 3892 34 15 69 45 152 465 2126 1395 4712 15 420 67 45 150 1045 26 806 9 279 9 279 45 152 1260 4256 2035 1395 4650 66 1626 65 38 150 20 1120 1116 4650 390 29 36 73 24 786 396 2190 688 25 64 45 1984 1223 68 61 775 8308 1607 116 152 57 652 184 66 77 3596 4660 1733 20212 5368 2046 2387 116 150 55 667 186 66 74 3596 4650 1705 20677 5752 2046 2294 11 70 1345 50 53 37 68 1094 341 2170 35259 1498 1643 1147 11 70 1393 40 13 37 70 330 2094 25973 1175 390 1110 2080 11 68 906 39 15 40 70 341 1885 26759 1209 427 1135 2152 11 68 914 38 45 41 69 341 2108 27778 786 867 1271 2139 59 664 186 66 74 1540 18732 5188 1848 2072 55 674 362 66 74 1705 20706 11054 2046 2294 163 2828 28 44 67 26 46 99 868 1118 2077 806 1393 2913 28 38 67 26 45 98 868 1058 2077 806 1341 2931 38 932 39 1064 39 1085 53 1590 53 1517 49 1457 26 44 96 728 1232 2679 43 109 1333 3093 43 1290 22 57 682 1615 28 58 660 1740 22 63 682 1905 67 59 2084 1829 516 1937/1938 d’Urgell Eller Enviny Eroles Escaló L’Espluga Calva Espot Estac Estamariu Estanón Estaràs Esterri de Cardós Farrera de Pallars Fígols de Segre Figuerola d’Orcau La Figuerosa Florejacs La Floresta Foradada Fòrnols La Fuliola Fulleda Gerp Gerri de la Sal Golmés La Granadella La Granja d’Escarp Relació de dia d'estada i refugiat dels municipis de Lleida. Desembre 1937 – Agost 1938 Desembre Gener Febrer Març Abril Maig Juny Juliol Agost Refug. Estades Refug. Estades Refug. Estades Refug. Estades Refug. Estades Refug. Estades Refug. Estades Refug. Estades Refug. Estades 6 39 17 10 123 186 1209 527 310 3330 6 39 17 7 122 15 23 23 14 57 1 19 36 25 67 101 59 55 110 35 54 20 186 1209 527 217 3782 465 713 713 434 1767 31 589 1116 775 2077 3286 1829 1705 3372 1085 1640 577 6 33 17 7 128 15 23 23 9 49 1 19 35 25 63 65 57 107 35 51 18 163 924 460 195 3584 420 644 644 252 1372 28 532 980 700 1764 1535 1568 2972 980 868 448 76 106 57 57 104 1772 3242 1767 1767 3224 86 52 65 8 108 43 54 20 3323 1246 1674 604 104 3520 16 496 12 360 2531 1612 2015 248 107 206 46 2984 6180 1380 95 207 56 8 55 64 2919 6417 1736 248 748 1984 97 208 56 8 77 69 2978 6448 1736 248 1907 2004 19 589 19 570 19 589 19 589 6 186 6 186 6 180 6 186 6 186 128 3968 93 2790 104 2914 83 2490 145 4495 143 4433 24 23 14 57 1 19 36 25 63 106 62 55 744 713 434 1767 31 589 1116 775 1953 3286 1922 1705 6 49 1519 198 6138 212 6360 218 6758 218 96 6548 52 65 57 1560 1950 285 141 186 92 5766 2852 186 76 5812 187 5797 3860 141 189 4371 5859 153 229 4242 5334 157 245 4669 6922 208 272 6158 7960 517 Relació de dia d'estada i refugiat dels municipis de Lleida. Desembre 1937 – Agost 1938 Desembre Gener Febrer Març Abril Maig Juny Refug. Estades Refug. Estades Refug. Estades Refug. Estades Refug. Estades Refug. Estades Refug. Estades Granyanella 46 1426 20 620 20 600 Granyena de 61 1891 61 1849 60 1680 60 1860 146 4526 155 4528 les Garrigues Granyena de 50 1550 50 1550 54 1674 54 1674 62 1820 Segarra Guàrdia 27 837 27 837 d’Ares Guàrdia de 13 434 14 434 14 392 Noguera La Guàrdia 28 868 28 868 28 784 28 868 28 696 16 496 (Tornabous) Guim de la 36 1116 36 1116 34 952 34 1054 158 4898 165 4950 Plana Guimerà 150 4196 141 4135 130 3591 139 3760 143 1433 145 4347 Guissona 200 6166 200 6199 204 5712 200 6197 600 18210 698 20940 Guixers 46 1288 46 1426 55 1650 Isona 41 1275 40 1221 40 1094 Ivars de 36 1116 46 998 Noguera Ivars d’Urgell 147 4557 148 4588 148 4144 165 5115 110 2174 274 5084 Ivorra 50 1550 51 1581 51 1428 51 1581 65 2015 74 2130 Jou 13 403 13 403 13 364 Juncosa de 129 3999 131 4026 131 3668 132 4072 146 4256 114 3360 les Garrigues Juneda 318 9755 319 9869 324 8856 354 10974 128 3891 170 4914 Lés 19 589 17 527 Linyola 184 5683 176 5418 177 4956 8 248 8 240 8 240 8 240 Lladorre 11 341 11 308 Lladurs 42 1302 42 1176 Llanera 53 1568 60 1860 60 1800 Llardecans 134 4156 134 4154 Llavorsí 15 465 15 465 15 420 1937/1938 Juliol Agost Refug. Estades Refug. Estades 25 106 119 3605 62 13 1903 403 165 160 602 31 5115 4652 18628 1581 166 176 598 51 5120 5227 18538 1581 412 76 107 10376 2314 3262 431 76 102 13019 2356 3054 170 8 5270 231 190 7 5634 169 67 273 2077 8463 67 370 2077 11336 518 1937/1938 Lleida Lles Llesui Llimiana Llobera del Solsonès Malpas Maials Maldà La Manresana Massalcoreig Massoteres Menàrguens Miralcamp Mollerussa Mont-ros Montella i Martinet Montcortés de Pallars Montgai Montoliu de Lleida Montoliu de Segarra Montornès de Segarra Morunys Mur Musser i Arànser Nalec Navès Noves de Desembre Refug. Estades 1967 60469 4 124 21 651 43 1333 51 1581 37 214 97 70 66 46 133 99 284 12 54 4 38 50 97 43 50 17 9 34 60 1147 4588 2993 2356 2046 1426 4065 3069 8766 372 1666 124 2728 1550 3007 1333 1550 527 279 1054 1860 Relació de dia d'estada i refugiat dels municipis de Lleida. Desembre 1937 – Agost 1938 Gener Febrer Març Abril Maig Juny Juliol Agost Refug. Estades Refug. Estades Refug. Estades Refug. Estades Refug. Estades Refug. Estades Refug. Estades Refug. Estades 1352 41682 4 124 4 112 4 124 21 651 14 448 30 930 30 840 55 1675 55 1540 55 1705 59 1829 60 1860 60 1860 31 220 94 78 65 46 134 99 283 12 53 4 88 50 961 6790 2909 2418 2015 1426 4084 3069 8773 372 1611 116 2728 1553 88 2464 88 2728 88 2640 230 7105 31 216 92 78 868 6048 2576 2184 216 108 70 6696 3042 2170 10 300 4 122 245 124 3700 7595 4 122 249 120 3323 7440 96 242 2755 6962 91 367 2691 11227 46 1258 46 1426 153 3210 89 2579 114 84 186 3370 2520 5380 133 80 190 4123 2573 5886 133 4107 283 49 7682 1372 271 8401 177 5442 225 6352 46 48 17 9 34 96 60 1378 1488 527 279 1054 2976 1860 43 48 17 1204 1344 472 46 38 1426 1178 99 2107 14 98 434 3038 26 98 732 2940 34 89 866 2759 40 93 1174 2883 34 96 56 952 2688 1568 26 806 34 1020 34 46 1054 1426 34 42 1020 1260 51 42 1581 1272 55 42 1705 1282 519 1937/1938 Segre Oden Olèstria Oliana Oliola Olius Les Olugues Els Omellons Els Omells de na Gaia Orcau Organyà Os de Balaguer “ (sanatori) Ossó de Sió El Palau d’Anglesola Palau de Noguera Les Pallargues Pallarola de Cantó Pallarols Parròquia d’Hortó La Pedra i la Coma Penelles Peramea Peramola Pineda de Segarra Pinell del Relació de dia d'estada i refugiat dels municipis de Lleida. Desembre 1937 – Agost 1938 Desembre Gener Febrer Març Abril Maig Juny Juliol Agost Refug. Estades Refug. Estades Refug. Estades Refug. Estades Refug. Estades Refug. Estades Refug. Estades Refug. Estades Refug. Estades 27 84 72 47 42 65 66 13 103 96 109 61 136 20 90 20 2604 2232 1431 1302 2015 1912 403 3045 2975 3351 1881 4216 620 2790 620 81 71 46 42 65 60 19 94 2505 2201 1426 1302 2015 1645 445 2883 74 54 46 42 49 15 93 2020 1512 1288 1176 1252 420 2604 72 54 46 42 60 67 835 2097 1674 1410 1302 1860 1687 21 48 30 52 127 55 93 651 1406 930 1605 3412 1705 2858 21 35 306 51 155 55 93 651 966 9180 1530 4131 1628 2790 21 34 329 45 149 109 651 1054 10199 1395 4493 3379 18 36 393 46 143 61 123 558 1060 12183 1418 4398 1891 3797 60 1800 96 2928 84 2509 79 2350 78 2210 106 59 130 20 90 20 3189 1802 4030 620 2790 620 58 124 20 90 20 1599 3472 560 2520 560 67 119 1846 3689 50 1550 39 126 940 1934 43 147 1305 4587 55 174 1936 5217 86 19 2666 589 128 3968 139 4170 36 27 106 4 57 128 13 1116 837 2418 124 1767 3916 379 36 27 104 4 52 126 10 1116 837 3224 124 1612 3906 310 36 27 1008 756 7 91 14 189 1085 434 372 10385 496 7 91 14 12 383 16 210 2708 420 360 1322 480 7 91 14 12 141 33 217 2821 434 372 4371 973 18 7 91 14 558 217 2821 434 4 51 126 10 112 1364 3528 280 48 126 10 1414 3906 310 48 220 1209 6369 12 417 16 146 11 4284 961 520 1937/1938 Solsonès Pinós La Plana de Riucorb El Poal La Pobla de Cérvoles “ de Segur La Pobleta de Bellvei Pont de Suert Ponts Portell La Portella Pradell de Preixens Preixana Prenyanosa Prullans Puig gros Puigverd de Lleida Rialb de Noguera Ribera de Cardós Riner Riu i Canals Rocafort de Vallbona Rocallaura Rosselló Salas de Pallars Relació de dia d'estada i refugiat dels municipis de Lleida. Desembre 1937 – Agost 1938 Desembre Gener Febrer Març Abril Maig Juny Juliol Agost Refug. Estades Refug. Estades Refug. Estades Refug. Estades Refug. Estades Refug. Estades Refug. Estades Refug. Estades Refug. Estades 85 120 73 67 96 20 26 109 55 66 97 77 23 47 96 53 21 59 8 75 28 96 59 2573 3720 2263 2077 2976 620 806 3379 1705 2046 3007 2387 713 1442 2976 1643 594 1829 248 2325 743 2976 1829 84 117 76 68 97 20 26 108 54 97 77 23 47 1808 3276 1798 1904 2716 560 728 3024 1512 2716 2156 644 1316 106 53 95 77 3286 1643 2945 2387 45 1350 107 147 46 6 63 22 41 7 3317 4557 1426 186 892 682 1271 217 185 170 89 71 71 16 41 7 4625 4473 2670 1941 2130 480 1230 210 209 172 151 85 70 16 41 6052 5273 4123 2313 2170 992 1271 300 175 200 93 72 21 106 100 54 200 3286 3100 1243 6189 120 72 68 96 20 26 111 55 66 95 77 23 46 90 53 18 59 10 75 37 98 59 3720 2216 2097 2976 620 806 3437 1705 2046 2945 2387 713 1396 2790 1643 558 1829 310 2325 876 3038 2201 117 73 225 3672 2263 2926 100 77 230 3000 1276 6900 100 155 243 3100 4577 7457 100 152 243 3100 4611 7473 229 6848 5274 5157 2795 2232 651 46 1426 46 1380 59 18 59 75 28 59 1092 500 1652 2019 766 1652 58 75 27 1798 2325 837 59 1770 59 95 32 1829 2945 872 54 5 95 33 1620 150 2850 967 54 5 108 33 1674 155 3150 1001 54 5 111 32 1674 155 6618 956 521 1937/1938 Sanaüja Sant Esteve de la Sarga Sant Miquel de la Vall Sant Romà d’Abella Sant Serni Santa Linya Sarroca de Bellera Sarroca de Segre Senterada Serós Serradell La Seu d’Urgell El Soleràs Solsona Sonadell Soses Sudanyell Sunyer Surp Suterranya Talarn Talavera El Talladell Tàrrega Tarrés Tarroja de Segarra Tarrós Tartareu de Relació de dia d'estada i refugiat dels municipis de Lleida. Desembre 1937 – Agost 1938 Desembre Gener Febrer Març Abril Maig Juny Juliol Agost Refug. Estades Refug. Estades Refug. Estades Refug. Estades Refug. Estades Refug. Estades Refug. Estades Refug. Estades Refug. Estades 10 3100 100 3100 93 2883 176 4931 181 5405 181 5521 23 648 30 930 5 140 15 37 15 21 87 27 278 27 532 103 471 69 108 465 1132 465 651 2697 824 8618 837 16403 3187 12809 2139 3348 15 37 15 21 81 27 27 525 105 379 69 107 465 1147 465 651 2511 625 837 16225 3172 11455 2139 3296 17 37 21 74 16 27 422 1036 588 2072 448 756 584 16337 3224 257 7967 46 1380 132 4092 133 4063 74 2294 8 188 257 7967 437 13110 435 13485 420 19020 104 374 2912 10422 104 15 22 25 77 56 514 13 47 31 8 465 682 775 2247 1628 1414 403 1457 961 248 15 22 28 75 65 539 13 47 31 465 682 802 2303 1787 14814 403 1457 961 10 28 73 53 380 13 230 784 2044 1484 10640 364 76 53 376 13 2356 1643 11656 403 109 57 371 22 11130 507 22 3163 1767 682 109 57 3 22 157 3246 1710 36 660 4596 115 57 3 22 149 3393 1767 93 682 4619 109 62 7 22 152 3379 1802 217 682 4649 31868 33 979 33 462 11 341 522 1937/1938 les Avellanes Taús Térmens Tírvia Tiurana Toloriu Torà de Riubregós Tornabous Els Torns La Torre de Cabdella Torre Serona Torrefarrera Torrefeta Torrebesses Torroja de Segarra Torregrossa Torrelameu El Tossal Tragó de Noguera Tremp Tudela de Segre Unarre Vallbona de Balaguer Vallbona de les Monges Vallverd d’Urgell Verdú Vila de Toló Relació de dia d'estada i refugiat dels municipis de Lleida. Desembre 1937 – Agost 1938 Desembre Gener Febrer Març Abril Maig Juny Juliol Agost Refug. Estades Refug. Estades Refug. Estades Refug. Estades Refug. Estades Refug. Estades Refug. Estades Refug. Estades Refug. Estades 22 161 14 44 22 138 50 54 9 39 94 96 682 4991 434 1364 682 4278 1550 1674 279 1209 2849 2976 22 159 13 44 22 138 50 54 9 39 89 92 682 4929 403 1364 682 4278 1404 1674 279 1209 2737 2852 22 9 44 22 138 42 54 9 252 1232 616 3540 1154 1512 202 682 18 540 18 558 18 540 18 558 17 527 44 22 125 54 54 1364 682 3875 1410 1674 34 884 34 258 1054 5386 46 293 81 11 1550 8485 2430 330 46 285 145 99 1426 8450 2595 3069 46 269 282 106 1426 8339 7014 3188 54 324 11 341 96 2688 103 2997 1488 8928 147 4023 251 322 151 209 14 6470 9982 4157 5991 434 316 322 9182 9660 293 322 983 9951 301 314 9200 9698 48 298 46 14 27 253 58 9235 1426 434 837 4592 1829 287 46 14 18 172 59 41 82 65 8897 1426 434 558 4664 1680 1271 2542 2015 288 1344 8064 48 288 225 35 6622 1050 260 51 7852 1357 470 57 13082 1767 181 54 41 4390 1500 1145 54 1674 54 996 17 337 17 510 17 527 61 813 82 68 22 194 33 2542 2090 682 6014 1023 65 1820 65 2015 35 898 58 1463 90 2569 149 33 4619 1023 149 33 4172 774 149 4619 256 6697 290 8418 299 9025 303 9268 523 1937/1938 Vilagrassa Vilaller Vilamitjana Vilanova d’Alpicat Vilanova de 60 1860 36 1116 37 1036 55 1216 56 1736 59 1750 53 1513 l’Aguda Vilanova de 147 4557 144 4464 165 4572 181 5227 26 806 45 953 61 1638 Bellpuig Vilanova de 35 1085 la Barca Vilanova de 105 3255 104 3224 51 1581 4 120 13 403 Meià Vilanova de 17 507 la Sal Vilanova de 66 2046 67 2070 67 1876 68 2086 72 1596 78 2077 140 3957 Segarra Vilasana 47 1457 46 1426 46 1288 47 1457 40 1200 40 1240 155 4650 162 4924 Villec i 3 30 3 93 Estana El Vilosell 85 2635 152 4495 153 4471 130 3978 Vinaixa 143 4433 134 4154 85 2635 92 4495 113 3375 157 4825 Viu de 50 1550 50 1550 50 1318 Llevata Fondaerella 61 1891 56 1736 56 1568 57 1767 58 1740 94 2914 90 2694 90 2790 Grup de la 34 1054 34 1033 Conca ANC. Fonts. Lligall 1.4126. Caixa 173. ¾. Lligall 1.4127. Caixa 173, 2/4. Lligall 1.4129. Caixa 177. ¼. Lligall 1.4130. Caixa 179. 4/4. Lligall 1.4131. Caixa 179.4/4 Desembre Refug. Estades 73 2263 16 496 33 1023 160 4936 Relació de dia d'estada i refugiat dels municipis de Lleida. Desembre 1937 – Agost 1938 Gener Febrer Març Abril Maig Juny Juliol Agost Refug. Estades Refug. Estades Refug. Estades Refug. Estades Refug. Estades Refug. Estades Refug. Estades Refug. Estades 66 2046 66 1756 71 1882 43 837 54 1472 55 1633 16 496 16 440 38 1178 35 1054 159 4929 53 73 1643 2071 13 403 145 187 4450 5605 130 175 4030 5425 88 2720 524 Relació de dia d’estada i refugiat dels municipis de Tarragona. Febrer – Desembre 1937 1937 Febrer Març Abril Maig Juny Juliol Agost Setembre Octubre Novembre Desembre Municipi Refug. Estad. Refug. Estad. Refug. Estad. Refug. Estad. Refug. Estad. Refug. Estad. Refug. Estad. Refug. Estad. Refug. Estad. Refu Estad. Refu Estad. Aiguesmurci 25 712 63 1965 67 2002 66 2046 65 1930 67 2037 67 2077 77 2210 100 2642 102 3060 101 3131 a Alcanar 313 8764 301 9331 291 8940 260 8060 284 8670 227 7037 220 6820 181 6510 478 14280 477 1439 Alcover 86 2429 110 3348 105 2915 89 2464 67 2010 77 2061 65 2015 80 2265 81 2329 80 2451 L’Aleixar 29 812 29 911 27 810 27 837 27 810 25 899 25 899 19 870 51 1289 22 660 49 1919 Alfara de 29 830 51 1581 39 1170 32 992 27 810 2 62 16 285 41 1230 41 1271 Carles Alió 29 602 29 899 29 870 27 837 27 810 30 876 40 1011 40 1200 45 1350 45 1395 Almoster 30 840 30 930 16 480 16 496 16 295 5 155 5 155 5 150 5 150 5 135 Altafulla 27 812 29 899 29 858 28 858 18 840 28 836 39 751 40 1116 45 1260 40 1225 L’Ametlla de 61 1830 35 1085 35 1050 35 1085 43 1333 151 2910 200 6000 199 6059 Mar Ampolla 25 750 25 775 27 750 25 775 25 775 45 1050 40 1200 43 1211 Amposta 434 1222159 442 13715 426 12780 422 13082 399 11970 403 12493 395 12218 402 12010 624 16630 631 18900 622 19268 Arbolí 2 63 9 270 9 279 9 270 9 279 9 279 8 240 8 248 8 240 3 33 Arboç 60 1850 77 2387 77 2300 77 2368 76 2280 78 2418 91 2605 100 3000 145 3820 138 4140 137 4247 L’Argentera 16 532 19 589 19 589 4 20 23 713 23 713 21 630 21 1200 21 626 Banyeres del 27 804 36 1116 36 1080 37 1125 37 1110 37 1147 37 1147 48 1341 74 2294 74 2220 74 2294 Penedès Barberà de la 110 3088 113 3440 119 3597 124 3622 106 3286 103 3073 114 3420 119 1414 118 3658 Conca Batea 80 2240 97 3007 80 2400 77 2336 70 2100 196 2618 99 3067 128 3456 129 3852 155 3998 Bea 6 194 63 2480 97 2910 Bellmunt del 35 986 47 1457 47 1410 47 1457 38 1140 37 1147 39 1209 50 1368 52 1560 50 1130 Priorat Bellvei del 27 840 32 992 33 990 32 992 32 960 33 1012 36 1000 44 1248 57 1686 57 1740 Penedès Benifallet 12 336 48 1500 31 714 31 961 32 992 46 948 48 1440 48 1488 Benissanet 72 2019 90 2795 91 2820 91 2730 86 3666 95 2850 114 3420 114 3534 La Bisbal de 32 900 49 1519 49 1470 49 1519 51 1530 52 1612 52 1612 52 1560 61 1830 50 1550 Falset La Bisbal del 50 1400 65 2015 65 1950 63 1932 62 1648 52 1612 60 1628 71 2013 106 3180 10 3086 Penedès Bítem 31 884 56 1736 56 1680 56 1736 56 1680 56 1736 56 1736 30 900 61 1519 525 Relació de dia d’estada i refugiat dels municipis de Tarragona. Febrer – Desembre 1937 1937 Febrer Municipi Refug. Blancafort 44 Bonastre 3 Les Borges 24 del Camp Botarell Bràfim 53 Cabassers 23 Cabra del 32 Camp Calafell 54 Camarles 52 Cambrils de 74 Mar Campredó La Canonja 29 Capçanes 1 Casserres de 32 Terra Alta Castellbell 32 del Camp El Catllar 9 La Cava 100 Colldejou Conesa 5 Constantí 77 Corbera de 53 Terra Alta Cornudella 77 de Montsant Creixell de Mar Cunit 7 Els Domenys 67 del Penedès Març Abril Maig Juny Juliol Agost Setembre Octubre Novembre Desembre Estad. Refug. Estad. Refug. Estad. Refug. Estad. Refug. Estad. Refug. Estad. Refug. Estad. Refug. Estad. Refug. Estad. Refu Estad. Refu Estad. 1252 48 1490 52 1570 51 1530 50 1535 45 1359 50 1500 64 1714 62 1853 96 14 465 17 510 17 527 19 558 20 620 20 600 35 845 35 1050 75 1585 680 35 1085 35 1050 35 1085 15 450 32 839 34 1054 32 960 81 2511 81 2430 79 2449 5 53 30 32 58 52 81 31 33 17 31 150 1590 930 950 1740 1560 2374 930 990 510 930 5 53 29 33 58 52 155 1643 899 1017 1798 1612 5 53 29 33 58 52 81 32 30 34 32 32 16 28 5 48 90 49 91 22 10 70 150 1574 870 990 1740 1560 2413 960 900 1020 960 957 480 870 150 1385 2700 1470 2730 660 300 2049 3 59 29 41 58 49 81 38 30 34 32 32 25 29 47 93 45 84 21 10 70 93 1775 899 1184 1798 1519 2473 1178 927 1022 992 992 581 899 1423 2878 1519 2604 651 286 2170 3 59 29 46 70 49 81 33 52 33 27 59 22 28 59 94 49 52 21 10 79 93 1829 899 1235 1822 1519 2510 965 916 778 837 1519 682 899 1559 2914 1519 2038 806 223 2188 3 59 20 44 71 81 33 52 26 27 32 18 30 47 101 55 52 18 16 85 96 1770 600 1320 2123 2397 900 1560 681 810 960 540 900 1343 2967 1562 2760 540 420 2505 58 46 1498 1426 61 46 26 27 31 170 3590 47 123 58 104 27 21 123 1356 3690 1740 3093 780 639 3690 47 123 58 101 27 23 224 1457 3813 1798 3127 837 699 6942 1683 1380 1680 695 930 52 45 54 27 31 1609 1315 1316 837 961 14 75 30 69 137 154 420 2250 900 2048 4087 4470 14 75 29 67 137 155 434 2325 899 2067 4119 4774 1484 662 896 1536 1456 1277 53 29 32 58 52 80 1643 906 992 1798 1612 2309 30 930 135 3142 830 34 896 896 252 2827 141 2172 53 2167 37 18 35 32 9 125 47 92 49 92 20 1044 527 992 992 279 3875 25 1457 2499 1519 2863 527 31 31 34 31 32 961 961 1054 961 947 412 3919 1403 2790 1519 2883 620 310 2077 9 125 270 3750 14 127 46 90 49 93 20 10 67 2790 600 300 2010 93 20 10 67 198 1876 67 2077 526 Relació de dia d’estada i refugiat dels municipis de Tarragona. Febrer – Desembre 1937 1937 Febrer Municipi Refug. Dues Aigües Espluga de 192 Francolí Enveja Falset 134 La Fatarella 50 Febró La Figuera 6 de Falset Figuerola del 14 Camp Flix 30 Forés 9 Freginals 32 La Galera del 49 Pla Gandesa 179 Garcia 30 Els Garidells Ginestar de 51 l’Ebre Godall 54 Gratallops 19 Els Guiamets 32 Horta de 43 Terra Alta Lloà 12 Llorac 10 Llorens del 32 Penedès Marçà 26 Margalef de 27 Montsant Montral Març Abril Maig Juny Juliol Agost Setembre Octubre Novembre Desembre Estad. Refug. Estad. Refug. Estad. Refug. Estad. Refug. Estad. Refug. Estad. Refug. Estad. Refug. Estad. Refug. Estad. Refu Estad. Refu Estad. 18 194 18 558 18 540 18 1178 18 540 38 1140 38 1178 5390 193 5983 195 5850 171 5301 174 5220 172 5332 174 5394 192 5760 223 6545 220 6820 81 158 47 4 14 27 28 10 32 2511 4898 1457 124 434 837 868 289 992 80 149 47 4 10 27 30 10 32 51 99 45 2400 4470 1410 120 420 810 900 300 960 1530 2271 1350 84 169 47 4 14 32 28 10 32 38 144 50 7 57 40 27 29 50 18 10 46 42 27 2469 5239 1457 124 434 937 868 310 992 1178 4464 1535 217 1711 1240 826 899 1536 558 310 1283 1302 837 3760 1400 182 394 840 252 896 1372 179 844 1431 1512 552 899 1484 342 280 916 745 756 160 50 5 14 4960 1550 155 434 158 4 14 27 4740 120 420 810 840 270 960 1500 2367 1290 91 1770 1740 810 1140 47 4 14 37 28 11 38 141 7 51 39 27 29 48 18 10 39 42 27 1457 124 434 1002 868 341 1178 4274 217 1552 1209 837 899 1488 558 294 1006 1302 837 74 4 14 37 30 14 32 53 170 52 7 53 54 26 37 49 18 17 46 52 16 1794 120 434 1110 900 405 960 1153 4467 1548 210 1590 1215 770 993 1470 540 396 1137 1450 480 4 5 124 270 234 77 4 37 54 67 20 56 55 163 56 18 68 56 36 28 49 25 35 70 65 20 25 7020 2302 120 1110 1618 1978 600 1532 1650 4880 1680 540 2004 1460 1072 840 1470 566 992 2057 1592 600 729 221 111 4 37 54 65 20 45 55 162 56 18 64 48 36 28 101 25 30 67 64 19 24 6815 2715 124 1147 1614 1984 620 1395 1785 9872 1718 558 1984 1300 1052 868 1933 775 899 2077 1984 589 744 30 9 32 49 179 43 59 55 24 38 53 19 10 39 29 27 930 279 992 1520 5549 1333 1829 1708 753 1178 1643 589 310 1209 1209 837 28 9 32 50 89 43 7 58 60 27 38 99 45 7 62 60 27 38 61 18 10 45 56 27 2626 1370 217 1896 1700 837 1178 1891 558 310 1395 1730 837 28 38 50 18 10 46 54 27 829 996 1500 540 300 1380 1468 810 18 10 44 56 27 540 300 1250 1680 810 70 1664 527 Relació de dia d’estada i refugiat dels municipis de Tarragona. Febrer – Desembre 1937 1937 Febrer Municipi Refug. Mas de 68 Barberans Masdenverg 38 e Masllorenç 26 La Masó 20 Maspujols 22 El Masroig 36 El Milà 14 Miravet 26 El Molar 26 Montblanc 131 Montbrió del 28 Camp Montbrió del 7 Camp Montferri 26 El Montmell 16 Mont-roig 24 Mora de l’Ebre Mora la Nova 84 El Morell 13 La Morera de 6 Montsant La Nou de 18 Gaià Nulles 33 L’Oliva del 14 Penedès La Palma de 68 l’Ebre Ollés Passanant 17 Març Abril Maig Juny Juliol Agost Setembre Octubre Novembre Desembre Estad. Refug. Estad. Refug. Estad. Refug. Estad. Refug. Estad. Refug. Estad. Refug. Estad. Refug. Estad. Refug. Estad. Refu Estad. Refu Estad. 1904 68 2108 66 1980 66 2046 67 1959 67 2077 67 2077 73 2010 65 1500 68 992 1064 746 560 616 1013 392 748 729 3668 784 147 741 473 672 38 41 20 22 51 14 41 46 229 28 7 27 22 24 1178 1271 620 682 1596 431 1271 1453 7103 868 217 862 682 744 30 930 28 20 23 48 14 41 171 26 8 28 22 24 170 73 26 13 21 34 19 70 868 572 713 1488 434 1271 5301 806 248 868 682 744 5270 2263 806 403 649 1054 589 2170 30 24 19 23 48 14 41 39 171 28 8 28 21 24 170 64 29 28 21 42 19 68 900 720 556 690 1420 420 1230 1170 5130 840 240 840 630 720 5100 1920 749 829 630 1260 570 2040 30 24 24 23 46 20 41 154 930 744 676 713 1399 560 1271 4774 30 25 23 4 46 20 48 40 154 930 775 692 124 1425 556 1464 1213 4774 47 24 36 4 61 26 50 49 231 18 1019 720 954 120 1590 690 1500 1371 5325 440 42 1302 44 25 42 18 52 29 72 340 1980 7759 40 341 60 18 32 27 14 157 78 41 28 21 42 23 73 960 710 720 4622 2242 1563 840 630 1260 645 2178 44 38 88 1354 899 2473 32 51 89 198 107 56 19 32 50 35 81 12 52 1200 10230 1800 530 960 1530 2670 5912 3049 1680 570 936 1500 1050 2430 360 1560 36 339 60 17 32 51 86 198 98 57 19 28 50 36 81 12 52 1116 10509 1860 447 992 1581 2666 6138 2969 1767 589 868 1550 1102 2511 372 1612 1320 750 1260 540 1560 870 42 25 42 18 52 29 1302 775 1302 558 1607 869 20 22 48 14 41 172 26 8 28 22 24 170 91 11 13 19 33 18 70 600 660 1440 420 1230 5132 780 216 840 660 720 5100 2730 327 390 570 990 540 2098 8 32 21 24 171 63 26 13 21 42 19 68 248 952 651 744 5301 1953 794 403 651 1302 589 2108 8 32 21 24 148 63 30 248 992 651 744 4588 1953 930 2373 372 180 515 924 416 1878 108 17 13 19 33 17 69 3348 556 403 589 1023 551 2133 21 45 19 73 651 1395 583 2243 476 17 527 34 966 25 775 25 744 19 589 38 1140 52 1129 528 Relació de dia d’estada i refugiat dels municipis de Tarragona. Febrer – Desembre 1937 1937 Febrer Municipi Refug. (barri Belltoll) Paülls 42 Perafort 27 El Perelló 93 Les Peses 6 Les Piles 14 El Pinell de 45 Brai Pira 38 El Pla de la 102 Cabra Planes del 240 Montsià La Pobla de 31 Massaluca La Pobla de 19 Montornès Poboleda 50 Els 33 Pallaresos El Pont 33 d’Armentera Perpètua de Gaià Porrera 46 El Pradell de 19 la Teixeta Prades 22 Pratdip Puigdelfi Puigpelat 30 La Ràpita 173 dels Alfacs Rasquera 24 Març Abril Maig Juny Juliol Agost Setembre Octubre Novembre Desembre Estad. Refug. Estad. Refug. Estad. Refug. Estad. Refug. Estad. Refug. Estad. Refug. Estad. Refug. Estad. Refug. Estad. Refu Estad. Refu Estad. 1196 756 2604 179 392 1260 1064 2873 6720 868 532 1408 520 930 43 27 95 10 14 45 38 106 213 1290 810 2840 300 420 1350 1140 3180 6390 43 27 96 10 14 45 38 108 212 1310 837 2957 310 434 1395 1178 3134 6572 42 95 10 15 51 38 96 199 1078 2850 300 447 1356 1140 2880 8570 34 27 96 10 15 44 38 1096 195 47 50 56 10 36 1500 1662 280 1080 47 57 7 36 1457 1767 217 1116 47 57 13 36 1410 1510 361 1080 57 13 50 1767 403 1394 1054 837 2838 310 465 1364 1178 3205 9952 1457 34 27 89 10 15 44 38 120 158 16 36 57 1054 837 2699 310 465 1364 1178 3343 4498 496 1116 1767 41 27 111 15 29 44 43 120 267 12 36 57 14 66 1110 810 2899 405 802 1320 1268 3544 6540 72 1080 1710 420 1870 82 2287 54 1386 47 37 105 22 29 62 46 139 314 12 54 64 22 82 23 1228 546 640 115 840 4734 452 36 23 45 23 10 30 182 29 1102 713 1395 115 309 930 5300 861 30 24 45 23 10 32 161 24 900 720 1350 690 277 946 4806 840 31 24 45 23 9 70 178 935 744 1395 713 279 1149 5383 31 24 45 23 10 44 961 744 1395 713 300 1248 31 24 45 22 10 43 273 37 919 720 1395 660 300 1290 7261 1110 48 39 45 21 10 48 430 47 1365 1110 3111 660 870 1860 1380 4158 9420 360 1620 1920 660 2448 690 1440 1167 1350 520 300 1413 12485 1404 47 37 101 22 29 62 45 139 313 51 52 64 22 83 23 48 38 45 12 10 48 416 32 1330 1147 2975 682 899 1922 1395 4271 9703 723 1612 1968 682 2564 713 1468 1178 1395 372 310 1488 12305 992 37 960 93 10 14 45 38 104 240 31 50 54 36 36 2883 310 434 1395 1178 3237 7440 961 1488 1672 1116 57 1545 24 45 10 30 174 24 744 1404 713 240 930 5390 744 24 45 10 30 174 24 720 1350 285 900 5220 720 47 436 1397 9057 37 1147 529 Relació de dia d’estada i refugiat dels municipis de Tarragona. Febrer – Desembre 1937 1937 Febrer Municipi Refug. Regués 6 Renau Reus 1354 La Riba La Riera de Gaià Riudecanyes Riudecols Riudorms Riba roja de l’Ebre Rocafort de Queralt Roda de Barà Rodonyà Roquetes El Rourell Santa Perpètua de Gaià Sarral Savalla del Comtat La Secuita Segarra de Gaià La Selva del Camp Senan La Sénia Serra d’Almors 30 19 32 13 89 29 34 23 30 112 18 Març Abril Maig Juny Juliol Agost Setembre Octubre Novembre Desembre Estad. Refug. Estad. Refug. Estad. Refug. Estad. Refug. Estad. Refug. Estad. Refug. Estad. Refug. Estad. Refug. Estad. Refu Estad. Refu Estad. 168 35 1008 33 990 33 1023 33 990 33 1023 33 1023 33 1023 33 990 47 1253 2 78 6 168 4 124 4 120 5 144 6 180 6 180 6 186 37928 1631 50586 1746 52154 1775 53131 1793 55583 1812 55995 2139 64170 211 62250 2 540 30 930 30 900 30 930 30 900 30 930 38 1040 50 1498 51 1551 532 23 597 23 690 23 713 23 690 23 713 27 829 23 678 46 1440 48 1488 896 384 2492 828 952 644 840 3145 412 30 143 16 930 4456 496 32 48 89 45 34 992 1498 2773 1395 1054 32 91 91 36 34 37 30 158 16 21 960 1380 2730 1080 1020 806 900 3635 480 630 32 44 93 36 34 39 30 96 16 22 992 1364 2853 1116 1036 1209 930 2829 496 682 33 53 96 36 31 38 30 96 17 990 1552 2833 1080 882 1140 900 2880 442 33 53 97 36 34 28 33 105 20 1023 1643 2981 1116 997 868 973 3255 560 33 53 99 36 47 39 33 104 20 1023 1643 3035 1116 1187 1209 1023 3224 620 33 98 36 64 43 41 213 39 990 2908 1080 1461 1290 1160 4188 901 74 88 1556 2168 74 88 165 46 60 59 46 411 48 2220 2640 4734 1380 1300 1770 1380 12067 1434 74 88 156 46 59 65 46 435 47 1795 2728 4822 1426 1757 2015 1426 11559 1427 58 22 12 125 51 10 160 43 1626 616 336 3512 1428 280 4482 1204 61 22 13 169 50 10 161 43 1913 682 420 5261 1550 310 4991 1333 65 17 14 181 50 10 160 21 1950 510 420 5387 1500 300 4738 630 65 15 17 183 50 10 162 43 2015 527 522 5673 1392 310 4840 1333 18 16 183 22 8 149 43 540 480 5490 660 240 4348 1290 66 18 17 184 22 8 144 44 2046 558 517 5383 682 248 4402 1364 66 18 17 186 2046 558 527 5766 85 23 2504 606 152 23 34 272 114 10 217 63 4546 690 1014 8160 3420 299 6277 1890 164 23 31 261 52 10 211 64 4817 713 947 8091 1612 310 6371 1972 258 30 7410 900 240 3876 1406 296 8476 8 141 47 248 4238 1341 8 131 47 63 1704 530 Relació de dia d’estada i refugiat dels municipis de Tarragona. Febrer – Desembre 1937 1937 Febrer Municipi Refug. Solivella 77 Salomó 10 Sarral Tamarit de Mar Tivenys 25 Tivissa 139 La Torre de 22 l’Espanyol Torre de 6 Fontaubella Torredembar 69 ra Torroja del 21 Priorat Tortosa (*) 850 Ulldecona Ulldemolins Vallclara Vallfogona de Riucorbs Vallmoll Valls (ciutat) Valls (barri Fonts caldes) Valls (barri Picamoixons) Vandellós El Vendrell Vila Galán Vilabella Vilalba dels Arcs 368 41 21 22 54 301 Març Abril Maig Juny Juliol Agost Setembre Octubre Novembre Desembre Estad. Refug. Estad. Refug. Estad. Refug. Estad. Refug. Estad. Refug. Estad. Refug. Estad. Refug. Estad. Refug. Estad. Refu Estad. Refu Estad. 2160 80 2490 83 2490 83 2573 84 2604 87 2634 93 2790 107 3077 105 3164 306 51 1581 38 1178 45 1308 45 1395 45 1395 45 1335 59 1589 59 1770 59 1829 61 1913 67 1975 6 208 8 240 8 248 8 240 8 248 8 235 7 210 15 450 15 465 708 3896 620 176 1944 599 23811 10304 1162 588 616 1519 8453 46 152 1426 4732 46 155 56 12 96 1380 4622 1680 360 2786 46 156 55 12 101 1426 4811 1705 372 3125 47 152 56 12 98 1399 4552 1680 360 2940 48 153 56 11 92 1488 4743 1736 341 2800 48 56 12 102 1488 1736 372 2727 13 103 390 3060 75 154 1872 4620 74 27 1988 613 27 136 47 822 382 52 21 23 64 359 24401 11061 1612 630 690 1920 10410 843 25495 350 10683 52 1560 15 465 21 651 64 285 17 30 27 157 109 50 25 1984 8775 527 930 837 4848 3367 1550 775 1031 30841 294 52 15 23 64 317 17 30 27 157 109 56 25 8700 1560 450 690 1920 9062 570 900 700 4710 3270 1643 750 1108 32883 285 52 15 23 64 338 21 32 22 157 109 58 25 8835 1612 465 713 1888 9873 615 974 682 4867 3379 1692 775 1068 32763 270 52 15 23 8344 1612 465 713 1245 28853 351 59 15 37 73 9326 1665 450 1012 2028 793 18204 21 651 24 27 109 64 22 810 3270 1756 660 132 3816 65 19 1931 570 64 52 1951 919 744 1361 37920 2371 498 74 15 37 1147 81 510 21 24 108 309 2384 15146 630 720 3240 9270 744 3954 1410 62700 12994 2129 450 75 159 2250 4770 75 159 74 24 134 47 230 3 448 69 15 36 80 495 21 24 108 313 2325 4929 2294 724 4113 1457 63986 13154 2139 465 1116 2480 15231 651 744 3348 9703 12 27 37 1092 373 52 21 23 67 335 16 372 853 1147 33852 11586 1612 651 705 2077 10410 496 60 1846 366 10827 21 651 30 25 157 109 71 25 930 775 4852 3379 1568 775 29 17 86 87 70 25 488 2420 2439 1971 700 23 142 105 58 25 728 4402 3225 1809 775 870 152 43 25 4560 1220 750 531 Relació de dia d’estada i refugiat dels municipis de Tarragona. Febrer – Desembre 1937 1937 Febrer Municipi Refug. Vilallonga del 22 Camp Vilanova de 20 l’Escornalbou Vilanova de 18 Prades Vilaplana del 18 Camp Vila-rodona 89 Vila-seca de 69 Solana Vilavert 11 La Vilella 17 Alta La Vilella 12 Baixa Vimbodí 89 Vinebre 44 Vinyols 22 La Xerta 41 Tarragona Aldover Alforja Albinyana L’Aldea La Pobla de Mafumet Bot Olivella Ascó La Morera de Montsant (Scala Dei) 38 42 15 29 37 62 14 Març Abril Maig Juny Juliol Agost Setembre Octubre Novembre Desembre Estad. Refug. Estad. Refug. Estad. Refug. Estad. Refug. Estad. Refug. Estad. Refug. Estad. Refug. Estad. Refug. Estad. Refu Estad. Refu Estad. 776 17 546 18 540 18 558 20 589 18 589 19 589 21 604 52 560 52 1612 560 504 504 2492 1932 308 479 359 2492 44 616 1174 17 18 89 551 558 2759 15 85 74 11 21 24 90 46 13 44 570 2550 2220 330 630 720 2700 1363 390 1320 20 600 20 18 19 87 77 11 23 24 90 46 22 46 620 558 589 2697 2327 341 713 744 2790 1426 682 1358 20 17 19 88 85 11 23 17 90 46 22 53 600 510 570 2640 2490 330 690 510 2700 1380 660 1337 20 17 49 95 87 11 23 17 620 527 1249 2945 2691 341 713 527 20 17 49 98 120 620 527 1519 2948 2763 20 17 49 98 122 20 35 30 600 498 1470 2940 3652 510 907 746 20 17 67 111 180 26 34 31 107 58 32 107 1008 63 107 25 36 35 69 2070 22 592 94 22 600 501 2010 33119 5374 658 1020 892 3210 1740 960 3210 31248 1694 3210 340 1080 1050 2820 660 20 17 67 106 166 28 34 28 620 527 2077 3258 5120 868 1054 11 23 24 89 45 22 42 341 713 744 2759 1380 682 1315 22 16 682 496 43 17 1333 527 43 18 57 1333 558 1767 43 35 84 1290 480 2151 58 33 1558 643 1064 1200 420 767 1036 1318 140 42 75 15 34 38 62 14 1330 2325 465 1021 1178 1922 434 56 15 34 1680 450 1018 57 75 15 35 1452 2325 465 1027 61 80 15 97 35 38 84 62 15 1830 2280 450 2910 1050 1140 2520 1860 465 61 86 15 97 35 35 62 1811 2430 465 3007 1085 1085 1922 56 83 15 97 34 35 62 1706 2573 465 3007 1116 1085 1922 75 83 23 101 35 2220 2490 618 3030 1080 48 128 35 1048 3652 1116 59 32 102 108 0 76 107 28 36 75 94 22 1829 992 3333 31248 1755 3317 868 1116 1580 2914 682 532 Relació de dia d’estada i refugiat dels municipis de Tarragona. Febrer – Desembre 1937 1937 Febrer Març Abril Maig Juny Juliol Agost Setembre Octubre Novembre Desembre Municipi Refug. Estad. Refug. Estad. Refug. Estad. Refug. Estad. Refug. Estad. Refug. Estad. Refug. Estad. Refug. Estad. Refug. Estad. Refu Estad. Refu Estad. ANC. Fonts. Lligall 1.4126. Caixa 176. 4/4. Lligall 1.4127. Caixa 173, 2/4. Lligall 1.4128. Caixa 175. 4/4. Caica 176. 4/4. Caixa 176. 4/4. Lligall 1.4131. Caixa 179. ¾. (*) A partir de novembre la xifra de refugiats de Tortosa inclou, a més del d’aquesta ciutat, les localitats de Camarles, L’Aldea, Bitem, Campredó, La Cava, Regnes, Vila Galán, Enveja i Vilaverd. 533 FONTS IMPRESES A) DOCUMENTACIÓ DE CARÀCTER GENERAL 1.- Ban del prefecte del Departament de Vaucluse demanant la col·laboració de la població davant l’imminent arribada de refugiades i refugiats. 10 de setembre de 1914. Signatura: Bibliothéque Mazarin. Extret de: La vie en Vaucluse pendant la guerre de 1914-1918. Centre departemental de documentation pédagogique. A LA POPULATION VAUCLUSIENNE Notre départament de Vaucluse commence a recivoir un grand nombre de bouches inutiles, evacués de places fortes ou refugiés venant du thêatre des operations militaires. L’exode depasse considérablement les previsions. Arrachés a leurs foyers, nobles victimes d’une guerre déloyable et barbare, ces malheureux recsevront de nos patriotiques populations l’accueil réconfortant et l’aide que le devoir social impose. Il y a là des femmes, des enfants, des familles entières dans une dètresse terrible¡. Coeurs généreux de Vaucluse, venez au secours de ces braves gens,français comme vous, qui en des circonstances inversées vous accueilliraient avec leur habituel esprit de sacrifice. L’Administration prefectorale, secondée par le dévouement des municipalités, leur assure dès maintenant un premier gîte provisoire dans les établisements publics. Mais cette mesure élémentaire n’est pas suffisante pour parer aux besoins de l’avenir. Il faut que partout on accepte,notamment dans les familles que la guerre n’a pas touchées, un o plusieurs de ces evacués: qu’on s’ingénie à les employer, à leur trover du travail, à leur permettre de vivre. L’Etat interviendra d’aillerus dans le paiement des depesses de subsistsance et d’entretien des réfugiés ou des évacués. Le Vaucluse qui a donné au cours de son histoire, tant de preuves de sa générosité et de son courage tiendra à honneurs de seconder notre effort de solidasrité et de bienfaisance. Vauclesians¡ je fais appel aux ressources d’ingéniosité de votssre coeur, à votre initiative e à votre volonté agissante¡. Que tout le monde fasse son devoir¡ Avignon le 1er setembre 1914. Le Prefet de V. Lambert-Rochek. 566 2.- de l’alcalde d’Olot demanant la col·laboració de la ciutadania per a l’assistència dels infants vinguts d’Aragó. 2 d’octubre de 1936. Signatura: AMO Fons: Administració General. Corporació Municipal BAN Havent arribar dels pobles del front aragonès infants que estan al cuidado del poble d’Olot, es prega a tots els industrials i ciutadans en general, que voluntariament desitgin fer algun donatiu en diner o espècies, passin per aquest Comité. Olot 2 d’octubre de 1936 Milícies Antifeixistes d’Olot Comité Antifeixista d’Olot i Comarca 3.- Anunci de l’Ajuntament d’Olot entorn l’acolliment familiar d’infants refugiats. 26 d’octubre de 1936. Signatura: AMO Fons: Administració General. Corporació Municipal CONSELL MUNICIPAL D’OLOT Departament de Sanitat i Assistència Social ANUNCI El Departament de Sanitat i Assistència social, del Consell municipal, posa en coneixement de tots els ciutadans que vulguin recollir algun infant procedent de les zones del front de guerra, passin per les oficines d’aquest Departament, instal·lades a l’edifici de l’antic Casino Olotí, de 10 a 1 del matí o de 3 a 7 de la tarda, en termini de tres dies, a comptar de l’actual. Ço que es fa públic per a general coneixement. Olot, 26 d’octubre del 1936, Pel Departament de Sanitat i Assistència Social, Joan Cervantes. 4.- Text explicatiu de la unificació de l’assistència a la població refugiada. Finals de 1936. Signatura: AHN. Sección Guerra Civil PS- B arcelona. Leg. 279/8 ¿Mando único? YA ESTÀ LOGRADO en el Comité Central de Ayuda a los Refugiados, integrado por ambas sindicales y las organizaciones de ayuda antifascista. Por ello, todos vuestros donativos deben ser aportados ÚNICA Y EXCLUSIVAMENTE al Paseo de Pi y Margall, con la seguridad de que son empleados en provecho de los evacuados de las zonas de guerra. 5.- Relació de Municipis bascos amb refugiats procedents de les zones de guerra. Possiblement principis de 1937. Signatura: AHN. Guerra Civil PS-Bilbao. Carpeta 13/2 567 Pueblos donde hay refugiados Abadiano Abanto y Ciervana Ajanguiz Alonsotegui Amorebieta Apatamonasterio Arriogorriaga Aranzazu ArbaceguiGuerricaiz Arrancudiaga Arrazola Arrazua Arrieta Aerrigorriaga Arteaga Axpe Marzana Baquio Baracaldo Barrica Basauri Bedia Berango Bermeo Beriz Busturia Carranza Castillo Elejabeitia Ceanuri Ceberio Guecho Cenarruza Gueñes Cortezubi Guernica Chacharramendi Guizaburuaga Derio Ibarranguelus Dima Ibarruri Durango Isparter Ea Izurza Echano Jemein Echevarri Lanestosa Elanchove Larrabezua Elorrio Lauquiniz Eibar Lejona Erandio Lemona Ereño Lemoniz Ermua Lequeitio Forua Lezama Fruniz Lujua Galdacano Mallavia Galdames Mañaria Gamiz-Fica Marquina Garay Maruri Gatica Mendata Gauteguiz de Mendeja Arteaga Miravalles Gordejuela Morga Gorliz Mugica Laredo Mundaca Gorocica Munguia Murelaga Murueta Ortuella Pedernales Plencia Portugalete Rigoitia San Julián de Musques San Salvador del Valle Santurce Sestao Sondica Sopelana Sopuerta Trucios Orduliz Usansolo Valmaseda Villaro Zaldivar Zalla Zaratamo Zollo Elgueta Castro 6.- Escrit, possiblement d’una intervenció, de la ministra de Sanitat i Assistència Social, Federica Montseny, relatiu a la tasca efectuada pel seu Departament. Possiblement de principis de 1937. SIGNATURA: Servicio Histórico Militar Armario 47, Leg. 74, Carpeta 12. LA LABOR DEL MINISTERIO DE SANIDAD Y ASISTENCIA SOCIAL No es poca la tarea encomendada a este Departamento, especialmente en las actuales circunstancias y con las dificultades de todo orden con que tenemos que luchar constantemente. Ello explicaría, desde luego, todas las deficiencias y a ellas podría acogerme, para rehuir responsabilidades. Sin embargo, no es esta mi intención, y mi propósito, como el de cuantos trabajan conmigo, prestándome su concurso y asesorándome en todos los asuntos, es precisamente el de evitarlas por todos los medios y el de descubrirlas para que inmediatamente puedan ser subsanadas. Considero que la obra más importante, hasta ahora, realizada desde que el Ministerio de Sanidad y Asistencia Social está regentado por una delegación de la CNT, estriba en la creación de los dos Consejos Nacionales de Sanidad y Asistencia Social, que estructuran, a base sindical y federalista, el régimen interno del Departamento. Y tal ritmo acelerado, tal eficacia han conseguido imprimir a todos los asuntos los compañeros de la UGT y de la CNT que forman parte de estos Consejos, que hombres que nada tienen que ver con nuestro movimiento y que incluso venían con algunas reservas 568 mentales sobre España y particularmente sobre los elementos de la CNT, como son los delegados del Comité de Higiene de la Sociedad de las Naciones, han saludado la innovación con júbilo, declarando que esta nueva estructura representaba una lección dada a países en los que las formas burocráticas y rutinarias restaban la fuerza del entusiasmo y de la integración colectiva a la obra de la Sanidad. Trabajamos de firme. Las necesidades de la revolución y el ejemplo de nuestro dinamismo, han estimulado el espíritu de emulación de todos. He hallado, además, adhesión y simpatía, venciendo aquellos obstáculos nacidos de hábitos adquiridos desde hace muchos años, mediante la renovación de métodos y la fuerza insuflada por la intervención de las organizaciones obreras. Trabajar, ver la manera de remediar todas las deficiencias, no puede decir que no las haya y que todos los problemas estén resueltos. Pero haber conseguido que la vida normal, en los que a Sanidad se refiere, no se haya interrumpido, haber conseguido que el problema pavoroso de la evacuación de mujeres, niños, de enfermos, de heridos, de viejos y de inútiles para el combate, no se convirtiera en insoluble; conseguir que no se diera ni un caso de tifus en Madrid ni en Cartagena; vencer incluso la resistencia de las poblaciones españolas, tan reacias a las vacuna, consiguiendo que se practique como nunca la vacunación contra las enfermedades que pueden convertirse en epidémicas, no es poco, igualmente, la lucha antivenérea, otra de las grandes preocupaciones de la hora, vamos a intensificarla, dotando a los combatientes de un paquete sanitario provisto de todos los elementos preventivos e higiénicos necesarios, teniendo en proyecto planes mayores, con vistas a evitar la propagación de la plaga, cuidando de la higiene de los prostíbulos tanto como de la de los milicianos. No es, no puede ser personal una obra desarrollada en un Departamento detentado por la CNT. De ahí que, en esta labor de conjunto, no pueda destacarse la labor desempeñada por “El Ministro”, que no es ni más ni menos que otro colaborador, con su trabajo, con sus inquietudes, con sus iniciativas, con su buena voluntad, a la obra general desarrollada por los dos organismos creados por nosotros y que representan la introducción del espíritu revolucionario en los Ministerios: Los Consejos Nacionales de Sanidad y de Asistencia Social. El trabajo, como la gloria, se reparte equitativamente. Cada Consejero tiene su misión, su responsabilidad, sus aciertos, sus errores, y el derecho a emitir su juicio sobre todos los problemas, de forma que hasta el error y el acierto se convierten en reverso y anverso de la misma obra común. Y presidiéndolo todo, el espíritu de solidaridad, la camaradería, el fervor por hacer algo, la pasión por el bien y por la justicia, que solo sienten intensamente los que han sufrido los zarpazos de la injusticia y los sinsabores de la adversidad. Cada Consejero con sus iniciativas, con sus amores, con su voluntad puesta en tensión para servir a la humanidad, para dar a los que sufren el consuelo de verse atendidos, no con la frialdad de la caridad oficial, ni con la vanidad de la clásica filantropía a lo D. Juan de Robres, sino con el espíritu solidario y la compenetración de los que realizan una obra de restitución social, de dignificación social del pobre, del enfermo, del puesto al margen de la vida por la sociedad o por la Naturaleza. Y planes, muchos. Porque somos doce personas dedicadas a estudiar problemas, a analizar asuntos, a buscar soluciones, a prestar nuestro concurso personal, sin reparar en horas ni en trabajos, unidos por la misma fe y la misma voluntad creadora, unidos siendo nosotros mismos y nuestra obra, el ejemplo vivo de lo que pueden hacer juntas la CNT y la UGT. Acometiendo los problemas con espíritu renovador, sin falsas gazmoñerías, con audacia serena, pero con un hondo, con un profundo sentido de responsabilidad. De los planes, sin embargo, no quiero hablar. A medida que los vayamos realizando, a medida que, a 569 la vez que luchamos con las dificultades, los inconvenientes, los obstáculos producidos por las circunstancias, las cosas nuevas se van haciendo, todos verán y juzgarán. En lo que a Asistencia Social se refiere, quizá lo más importante, a parte la introducción de las nuevas formas de ver las cosas, de la dignificación de lo que antes era caridad y ahora es solidaridad, es la incorporación de la antigua beneficencia privada a la obra colectiva de los Consejos Nacionales y Provinciales. Todo cuanto levantara la vanidad de los ricos, todo cuanto legara la filantropía, en el mejor sentido de la palabra, a los pueblos, para el mantenimiento de la caridad, la revolución lo incorpora al nuevo ritmo y lo convierte en tesoro común, con el que se levantará el edificio de una obra que ponga bajo la salvaguardia de la colectividad, a todos los que no pueden valerse por sí mismos: niños, viejos, enfermos, anormales, embarazadas. En fin, a cuantos, definitiva o circunstancialmente, necesitan el apoyo mutuo, practicado por todas las especies y que sólo la humana convirtió en degradador y humillante, al rodearle de privilegio y de injusticia. Y sentimos ya, poco a poco, la alegría de ver surgir algo nuevo de nuestras manos. Sentimos la alegría de dar un mentís a cuantos no creían en nuestro sentido creador, en lo naturalmente enraizado en el alma humana de nuestros principios sociales. Y en medio de las angustias, de las penurias, de las dificultades, la fe en el triunfo, parcial y total, de la gran causa por la que todos luchamos, hoy y mañana, en la guerra primero y en la revolución después, ya que es imposible separar una de la otra, nos anima, nos sostiene y multiplica nuestro esfuerzo, puesto en tensión y proyectado vigorosamente en una sola dirección, recta y firme: Restituir la alegría y la justicia a los que fueron privados de ella y hacer un mundo nuevo libre y sano. Federica Montseny 7.- Ban del President del Consejo Municipal de Burriana fent una crida a la solidaritat amb les persones refugiades al Municipi. 9 de juny de 1937. Signatura: AHN. Guerra Civil PS-Castellón. Carpeta 147 Vicente Moliner Nadal, Presidente del Consejo Municipal de la Ciudad de Burriana. HAGO SABER: Que las actuales circunstancias exigiendo toda suerte de sacrificios y esfuerzos en pro de la causa del pueblo y triunfo de la causa antifascista, me impelen a pedir a la noble y liberal Burriana ropas y calzados para vestir a los muchos evacuados que en estado lastimoso se encuentran cobijados aquí, saboreando la amargura que sufrieron al tener que abandonar sus hogares. El pueblo burrianense, tan acogedor y sensible ante las desgracias de sus semejantes, cuando ha sido menester un esfuerzo para aliviar un infortunio no se ha mostrado jamás remiso, y ha cumplido con su deber de humanidad. Tenemos que considerar que, si la tragedia que ha convertido a estos pacíficos ciudadanos en expatriados de su tierra hubiera caído sobre nosotros, habríamos invocado, allí donde el azar nos arrumbara, el nombre de hermanos para mitigar nuestra desdicha. Espero pues que, como siempre, el pueblo que siente los horrores de esta guerra monstruosa, sabrá desprenderse de todo aquello que no necesite, entregándolo en el local de la exAbadía, durante el plazo de ocho días, para los evacuados que llegaron a este pueblo hospitalario y generoso. Sirva este bando de invitación, la cual confío atendáis cumplidamente, ya que otra posición por parte del vecindario habría de considerarse forzosamente en estos momentos 570 como prueba de desafección a la causa que ineludiblemente hemos de defender, y cuyas consecuencias lamentarían los que tal actitud adoptasen. Burriana a 9 de Junio de 1937. El Presidente del Consejo Municipal, V. Moliner.- 8.- Procedència de la població refugiada a Castelló. Febrer-abril de 1937. (Elaboració de l’autor) Ávila Badajoz 839 209 Cáceres 81 Cádiz Ciudad Real 56 37 Córdoba 864 Granada 200 Guadalajara Jaén 21 80 Madrid 2044 Málaga Segovia Sevilla 1218 27 72 Toledo 902 9.- “Catalunya i els Refugiats”. Article aparegut a la revista Nova Iberia, núm. 2, febrer de 1937. Signatura: Biblioteca de Catalunya. De molt abans que Jean Lorrain gosés queixar-se pel fet de no haver trobat en tot Barcelona l’”andalusa” que cercava, hom ha escrit i parlat excessivament, i no pas sempre de manera elogiosa, de Catalunya i els catalans. Tots els qui travessaren Catalunya en so de guerra, esperant anar a la mort, tal com travessà Espanya el personatge de “La confessió d’un fill del segle” de Musset, han caigut en errors greus, indubtablement a causa de defectes viusuals, en jutjar no prou encertadament aquesta terra cordial i generosa que no pot ésser compresa per viatgers miops i literatoides superficials. Jean Laborde, en el seu “Itineraire descriptif de l’Espagne” evoca una cançó del segle XV o XVI que Lengrand va incluir en el seu volum de “Chansons populaires grecques”, en la qual una noia maleeix el seu seductor amb aquestes paraules “Tant de bo et pugui veure sota l’espasa dels turcs o en mans de catalans”. I encara afegeix l’escriptor viatger “En l’Acamiana, el nom de català, fins ara (1834) significa tant com si diguéssim salva tge, lladre, malfactor i, diuen català, a aquell que té sentiments impúdics i sanguinaris”. En canvi, per a J. B. Trend (A picture of a modern Spain) són, els catalans, “els grecs del Mediterrani occidental” i, a judici de Baltasar Gracian, en el “Criticón”, sabem ésser “amics dels amics”. No van posar molt alta Catalunya les llengües d’homes i les plomes d’ànec que van consagrar llurs odis a aquesta terra per tants de conceptes admirable. No fa gaire, el xerraire Garcia Sanxís –actualment al servei de l’anti- Espanya- també hi va dir la seva “que Barcelona era una matrona maravellosa…però mancada de braços”. Però Barcelona ha donat la negativa més rotunda a l’infeliç feixistoide, com l’ha donada Catalunya sencera a turistes imbecils, i és de les que esclafen i polvoritzen tots els qui cultiven el deport de la diatriba i, per mala incomprensió o mala fe, insulten i difamen. Això que Barcelona i totes les seves comarques realitzen durant aquests dies, tràgics i dolorosos, no hi ha hagut ciutat ni regió de qualsevol altre país que hagués pogut efectuar-ho feliçment. I no perquè ella sigui l’única potencialitat i vitalitat d’aquest tros d’Ibèria, sinó perquè en el pit de cadascun dels seus fills –catalans d’origen o d’adopció- batega, viu, el sentiment fratern, i vibra, emocionat i ampli, en l’ànima d’aquest poble amb nervis de ciclop i cor d’infant. 571 De les terres castellanes i aragoneses, com de les del nord i sud, cada dia arriben, a Catalunya, germans nostres que la guerra –com cap altra cruel i bàrbara- llança aquí, on tots troben generosa hospitalitat. Fugint de la barbàrie desbordada, a Catalunya es refugien infants i dones dolorits i extenuats, vells trists i ombrius. I a tots obre els seus braços amorosos aquesta Catalunya blana i generosa, magnífica i maternal i a tots ofrena sostre i llit i a tots els dóna afecte i pa. ¿Quin altre poble pot oferir exemple semblant? On podríem trobar un esperit de sacrifici com el que alena a Catalunya en aquestes hores de profund dramatisme? D’ençà de molt abans que, per ordre de la Conselleria de Sanitat i Assistència Social. De 18 d’Octubre darrer, quedés constituït el Comitè Central d’Ajut als Refugiats, tant les ciutats com els pobles més humils de Catalunya, en un desig d’emulació nobilísim, es van desviure per tal d’atendre com calia tothom qui, fugint del terror feixista, acudia a aquesta terra amb la seguretat de trobar en ella una justa compensació a les seves amargueses i a la seva tristesa infinita. Cada llar catalana fou un amable refugi. Malgrat tot, però, calia canalitzar l’esforç individual, per tal que, per considerable que fos el nombre de refugiats a Catalunya, ni un d’aquests germans nostres no quedés sense protecció. I a aquesta raó poderosíssima, va obeir la disposició de la Conselleria abans esmentada, la qual creà el Comitè d’Ajut als Refugiats, integrat per un representant de cadascuna de les sindicals i institucions següents: CNT – UGT – SOCORS ROIG INTERNACIONAL – PROTECCIÓ D’INFÀNCIA OBRERA – ASSISTÈNCIA INFANTIL – AJUT INFANTIL DE RERAGUARDA – COMITÈ DE FERROCARRILS MZA – CONSELL DE LA GASTRONOMIA – ASSOCIACIÓ DE BANCA I BORSA – DELEGACIÓ DEL CONSELL SUPERIOR DE PROTECCIÓ DE MENORS – ASSISTÈNCIA MUNICIPAL – ASSISTÈNCIA SOCIAL DE LA GENERALITAT, presidit pel Dr. Martí Ibàñez, Director General de Sanitat i Assistència Social, els afanys del qual no han estat superats enlloc ni igualar tan sols. La seva activitat, verament admirable, ha tingut la virtut de contagiar tothom, estimulant-los en el compliment del deure, que el sentiment de fraternitat imposa, la qual cosa ha resultat relativament fàcil, gràcies a la col·laboració sincera, nobilíssima, altruista i espontània que la ciutadania presta al susdit Comitè, així com també als comarcals. Catalunya i els seus habitants han emprés una obra titànica amb l’esguard alt i el cor a flor de llavis. De l’esforç que Catalunya, tant injustament difamada –per incomprensió- realitza, n’és prova evident i inconcusa el fet que hagin estat controlats, en un espai de temps relativament breu, més de VUITANTA MIL refugiats i prop de DEU MIL infants, distribuïts per les seves comarques i instal·lats en colònies o atesos en règim familiar. 10.- Article que exposa les funcions dels Comités de Vecinos en relació l’evacuació de Madrid i el trencament ocasionat per la CNT i la FAI . 7 de febrer de 1937. Signatura: Hemeroteca Municipal de Madrid Setmanari “El Comité de Vecinos” Los Comités de Vecinos al servicio del Frente Popular Como organización vecina antifascista nacimos en los albores de septiembre. Desde entonces hemos afrontado, sin vacilación ni desfallecimiento, todas las tareas que significaban auxilio o ayuda a la población civil madrileña, y también aa los camaradas que 572 nos defienden en los frentes, ofrendando, con generosidad inigualada, sus vidas. Jamás, entiéndanlo bien quienes quieran y deban, los Comités de Vecinos hemos pretendido suplantar a ninguna organización política, sindical o administrativa en sus funciones peculiares. Ayer, hoy y mañana, los Comités de Vecinos, sinceramente, con entusiasta lealtad están al lado del Gobierno legítimo de España, el Gobierno del Frente Popular, para orientar al vecindario de Madrid y ejercer eficaz tutela: Encauzando la evacuación de las mujeres, niños ancianos e impedidos. Custodiando los pisos y ajua res de quienes tuvieron que abandonar sus hogares. Reuniendo prendas para los combatientes. Fomentando suscripciones a favor de los milicianos y huérfanos. Habilitando refugios contra las incursiones de los piratas del aire. En pocas palabras: resolviendo los infinitos problemas del hogar de todos los hermanados en un ideal común: ¡GANAR LA GUERRA! Junto a esas actividades, los Comités de Vecinos, como fieles exponentes de la opinión pública madrileña, quieren ejercitar sus derechos de iniciativa y de crítica. De iniciativa, porque a una organización que encuadra a la casi totalidad del vecindario madrileño (¡1777.000 cabezas de familia¡), no se la puede conducir como a manso rebaño, mejor dicho, como a las viejas mayorías parlamentarias, cuya única mis ión consistía en asentir a las normas puestas por los jefazos. De crítica, porque de la discusión, del contraste de opiniones surgen las directrices más convenientes a la comunidad. Empero ni iniciativa ni crítica pueden calificarse de animadversión hacia la causa que defendemos. Si así fuera, si se considerara que los Comités de Vecinos no colaboraran entusiásticamente al lado del Gobierno y, por tanto, de la Junta Delegada de Defensa, los que en representación de los partidos políticos estamos al frente de la organización nos retiraríamos avergonzados de haber originado un movimiento de opinión incapaz de servir a los ideales antifascistas. DOS ÉPOCAS Antaño, una época era un lapso de tiempo de considerable duración. Hogaño, los acontecimientos se precipitan vertiginosamente, y una época puede ser poco más de un mes. Tal es nuestro caso como periódico de los Comités de Vecinos. Saltamos al mundo de la Prensa ostentando la representación de todos los partidos políticos y organizaciones sindicales. Hoy, no hace aún el mes, se ha producido una escisión, harto lamentable y, a nuestro juicio, injusta. La primera página de nuestro primer número iba encabezada por un dibujo simbólico que glosábamos con estas palabras: EL COMITÉ DE VECINOS SALUDA A SUS HERMANOS LOS PROLETARIOS DE TODAS LAS ORGANIZACIONES Y LES GRITA: “UNIÓ, UNIÓN, UNIÓN Y EL MUNDO ES NUESTRO”. Entonces, ¿por qué la deserción? UN POCO DE HISTORIA A primeros de diciembre se incorporaron a la tareas del Comité Central y de los Comités de Sector, compañeros representantes de la CNT y de la FAI. Al compañero delegado de la CNT en el Comité Central se le confió la Secretaría de Organización. Inopinadamente, mediado enero, anuncia que se retira por no estar conforme con el rumbo de los Comités de Vecinos. El representante de la FAI, que ninguna objeción había hecho, también se retira. Simultáneamente comienza una formidable ofensiva. ¿Justa? Los representantes de los partidos políticos que estamos en los Comités de Vecinos. Creemos que no. Nosotros, fieles al lema “Unión, unión y unión”, estábamos dispuestos a encauzar y dirigir la opinión madrileña, en el aspecto de vecinos deseosos de mejorar las condiciones de vida, por cauces justos, sin partidismos, sin otra característica que los de “Antifascismo y ganar la guerra”. No guardamos rencor a las campañas apasionadas que nos hacen, porque los ideales que nos inspiran están muy por encima de todo personalismo, y como nos preciamos 573 (valga la inmodestia) de sensatos, queremos compartir las responsabilidades con los camaradas que saben luchar unidos en los frentes para derrotar el enemigo común. Así, pues, al iniciar esta segunda época de EL COMITÉ DE VECINOS, quede como aspiración de todos un cordial llamamiento a los camaradas disidentes de la FAI y de la CNT para trabajar conjunta y fraternalmente unidos en las arduas tareas que pesan y pesarán sobre los Comités de Vecinos, pues de esta manera, y nada más que unidos, será posible cortar de raíz el regocijo que producen a los emboscados las injustas críticas, ya que al gritar “¡Abajo los Comités de Vecinos!” les abrís un fácil portillo para escaparse del control vecinal, que tanto les molestaba. ¿VAMOS A RECTIFICAR? La CNT y la FAI dicen que, o rectificamos, o debemos disolvernos. Pues bien: como disolverno s constituiría un triunfo del fascismo, preferimos rectificar. Pero ¿en qué y de qué? Esa es la labor de las dos organizaciones que nos combaten. Señálennos ellas el nuevo rumbo. Vuelvan otra vez a esta Institución, que no debieron abandonar sin antes protestar, en el seno de la Junta, de lo que ellas consideran extralimitación de funciones. ¿Que requieren antes un compromiso nuestro? Márquesenos la directriz a seguir en el futuro; y si aceptamos el programa, ¿se incorporarán a los Comités de Vecinos? Por nosotros, como observarán la CNT y la FAI, no ha de quedar. Todo menos continuar en este plan de lucha, que ahonda divisiones y diferencias, cuyo fomento por parte nuestra reputaríamos criminal. 11.- Relació de municipis de Castelló indicant contribució rústega, urbana, cens de població i nombre de persones refugiades al terme.1 Municipis Adzaneta Ahin Albocásser Alcalá de Xivert Alcora Alcudia de Veo Alfondeguilla Algimia de Almonacid Almazora Almedijar Almenara Altura Arañuel Ares del Maestre Argelita Artana Ayodar Azuebar Ballestar Barracas Bechi Begis Bel Benafer Benafigos Benasal Benicarló 1 Contribució rústega 24.707,35 4.684’70 42.301’74 112.195’03 93.478’01 17.318’97 17.663’86 9.425’88 194.912’91 7.415’32 52.994’13 38.192’63 5.467’06 24.920’95 7.647’66 36.904’08 11.267’13 13.257’25 3.412’50 12.247’12 42.825’08 10.896’91 1.448’50 8.531’11 9.377’30 23.493’22 77.876’72 Contribució urbana 3.059’76 704,95 4.150’53 31.669’41 25.705’68 858’15 669’19 1.752’43 87.498’62 2.574’85 20.410’11 3.486’36 1.088’93 3.423’94 1.954’35 15.034’30 2.288’92 1.491’91 402’00 1.092’82 16.191’53 3.290’87 203’62 1.193’25 1.434’40 13.101’34 47.812’05 Cens de població 3.003 450 2.500 5.855 4.541 794 946 1.094 8.900 712 2.490 3.049 778 1.688 380 2.695 875 788 320 538 2.295 1.238 180 373 936 2.700 6.568 Població refugiada 142 21 156 330 251 28 77 67 612 No consta 155 118 36 84 No consta 120 43 45 No consta 92 291 34 No consta 9 51 106 1.050 AHNS. PS-CASTELLÓ. Carpeta 147. Es tracta d’una dada estadística elaborada per la delegació provincial d’Assistència Social, en 3 d’abril de 1937. 574 Municipis Benicássim Benlloch Bojar Borriol Burriana Cabanes Calig Campos de Arenoso Canet lo Roig Castell de Cabres Castellfort Castelnovo Castellón Castillo de Villamalefa Cati Candiel Cervera del Maestre Cinetorres Cirat Corachar Cortes de Arenoso Costur Cuevas de Vinrromà Culla Chert Chilches Chiva de Morella Chodos Chovar Eslida Espadilla Fanzara Figueroles Forcall Fredes Fuente la Reina Fuentes de Ayodar Gaibiel Gátova Geldo Herbes Higueras La Jana Jérica Lucena del Cid Ludicnte La Llosa La Mata de Morella Matet Moncófar Montán Montanejos Morella-Herbes Navajas Nules Olocau del Rey Onda Oropesa Ortells Palanques Pavias Peñíscola Pina de Montalgrao Portell de Morella Puebla de Arenoso Contribució rústega 34.625’81 27.937’78 4.595’27 45.995’19 478.441’28 84.273’68 36.975’32 5.453’46 65.375’90 4.482’02 19.179’76 22.459’24 370.075’06 11.303’12 27.231’40 20.971’15 55.151’60 12.269’86 10.960’84 2.231’89 24.887’91 7.614’12 8.688’53 46.723’10 43.272’69 No consta 2.121’60 No consta No consta 13.025’52 No consta 17.366’55 5.859’81 19.013’67 2.015’11 2.131’93 2.473’69 6.950’20 14.491’58 3.303’60 No consta 2.863’51 27.889’57 61.640’78 37.677’47 8.521’72 30.288’26 4.267’89 6.737’31 50.334’70 8.715’44 7.407’00 119.909’51 12.994’02 231.015’48 1.811’47 196.073’16 24.465’95 7.904’01 2.960’88 2.766’16 65.597’64 9.811’47 12.251’18 19.428’15 Contribució urbana 27.095’88 2.332’99 376’50 13.031’99 154.644’74 5.051’40 18.513’78 969’28 2.450’95 No consta 1.749’19 2.127’75 591.188’48 1.983’36 2.296’35 8.884’50 8.153’13 2.880’36 2.682’92 138’06 2.998’67 1.564’92 13.005’02 1.268’30 2.942’86 8.818’59 960’20 No consta No consta 5.315’00 875’61 2.433’40 1.333’29 2.829’10 120’48 668’77 668’77 2.189’45 1.140’72 989’42 No consta 333’16 7.054’95 14.788’62 12.327’98 1.662’96 2.039’38 639’34 1.123’28 27.328’28 2.945’55 1.565’57 25.029’65 11.596’79 64.205’54 489’37 39.026’95 7.671’80 925’86 630’80 559’01 6.411’06 1.557’54 908’87 3.924’36 Cens de població 1.800 1.365 361 3.000 13.895 3.600 2.827 356 2.227 406 1.087 1.126 35.200 1.309 2.330 1.588 2.386 1.478 912 150 1.526 912 3.800 2.866 2.583 1.232 533 913 651 1.440 292 689 633 1.782 68 421 421 1.060 1.309 945 180 289 1.992 2.980 4.451 1.069 328 611 588 2.552 1.004 956 6.200 984 6.703 473 6.631 800 447 447 265 3.102 850 977 1.711 Població refugiada 201 150 2 138 1.700 365 35 26 103 11 58 75 3.000 52 186 93 120 44 57 No consta 60 57 292 176 137 57 29 43 48 80 60 88 41 94 No consta 77 26 87 94 52 18 No consta 106 367 117 64 38 26 20 231 31 32 270 120 520 24 500 271 15 15 No consta 160 29 45 66 575 Municipis Puebla de Benifasar Puebla de Tornesa Ribesalbes Rosell Sacañet Salsadella San Jorge San Mateo San Rafael del Rio Santa Magdalena de Pubis Sarratella Segorbe Sierra Engarcerán Soneja Sot de Ferrer Sueras Tales Teresa Tirig Todolella Toga Torás El Toro Torralba del Pinar Torreblanca Torre Chica Torre de Embesora Torre Endomenech Traiguera Useras Vall Vall d’Alba Vall de Almonacid Vall d’Uxó Vallibona Villafames Vilafranca del Cid Villahermosa del Rio Vilamalur Vilanova d’Alcolea Villanueva de Viver Vilar de Canes Vila-real Villavieja Villores Vinaroz Vistabella del Maestrazgo Viver Zorita del Maestrazgo Zucaina Contribució rústega 5.727’83 10.043’47 5.060’39 39.162’29 3.463’79 25.899’04 40.878’53 78.774’80 25.709’40 22.088’16 5.696’06 82.725’09 19.497’95 18.524’94 7.182’78 12.995’77 17.987’64 9.565’37 17.434’79 10.099’16 5.594’86 5.440’45 17.200’38 4.144’44 31.386’22 5.322’29 5.281’31 3.735’08 67.829’79 45.013’86 2.264’02 41.441’04 12.705’68 83.379’82 15.715’24 80.329’82 19.986’95 25.144’47 4.085’54 41.026’47 1.987’70 5.679’77 506.162’67 8.906’26 2.427’40 136.509’56 32.554’57 33.411’76 10.168’60 14.534’74 Contribució urbana 487’50 1.557’54 4.510’00 10.741’91 1.113’02 5.965’13 6.846’60 23.639’46 457’86 7.645’57 560’48 44.829’38 1.479’09 10.508’19 2.024’24 1.783’16 2.380’25 934’77 1.257’88 No consta 840’46 2.528’92 2.627’71 321’26 22.846’29 708’80 337’65 533’47 2.816’58 8.843’54 526’17 2.225’26 1.291’02 14.865’93 2.181’04 14.865’93 13.370’65 8.335’89 412’16 8.335’89 539’22 696’61 108.541’25 18.250’70 361’55 55.091’93 4.845’00 4.684’71 1.150’58 1.805’62 Cens de població 670 850 936 2.147 421 1.645 1.309 3.638 700 1.530 570 6.455 2.603 1.858 774 1.146 1.057 1.057 1.382 683 378 700 1.181 296 3.600 374 427 490 3.021 3.077 82 3.000 777 3.900 1.418 3.900 3.564 1.951 456 1.951 342 503 18.900 2.722 459 8.292 2.343 2.497 1.021 1.104 Població refugiada No consta 58 59 94 16 77 75 170 35 28 59 476 91 144 80 66 53 53 91 19 13 24 29 19 283 33 26 34 130 145 20 136 53 216 36 216 224 79 14 79 12 26 213 205 16 518 102 95 76 73 18.767 Total persones refugiades 12.- “¿Qué se hará con los refugiados?. Editorial de La Vanguardia. 6 de novembre de 1936 Signatura: Biblioteca Nacional 576 Continuan llegando a Barcelona los fugitivos de las regiones de la Península incendiadas por la guerra. Son, principalmente, campesinos de Andalucía y Extremadura cuyos humildes hogares fueron destruidos por insistentes y terribles bombardeos. En triste desfile por las calles de nuestra ciudad, muestran uno de los aspectos más espantosos de la guerra, donde no todo es estruendo de máquinas mortíferas, ni gritos de combate ni alaridos de dolor: hay, además, el silencio de la muerte que planea sobre los campos de batalla, cuando la tromba de hierro y fuego ha pasado y se oye tronar distante el cañón; hay el silencio de los pueblos hundidos y de las vidas destrozadas, con esos desfiles trágicos de pobres familias del campo lanzadas a la indigencia y a una dolorosa peregrinación por las ciudades de la retaguardia buscando refugio. A estas víctimas de la guerra no se las puede abandonar. Barcelona las acoge conmovida por su desgracia, procurándoles alojamiento y alimentación. Pero suman ya algunos miles, continuamente llegan nuevos contingentes de refugiados y empiezan a surgir las dudas sobre la capacidad económica de la capital de Cataluña para atender debidamente a todos los que van llegando en demanda de cobijo y pan. Los refugiados crean a Barcelona, ya abrumada por el peso de necesidades excepcionales, un nuevo problema. Porque es muy difícil cortar estas nuevas corrientes inmigratorias que han surgido del drama que estamos viviendo todos. Con sumar miles los fugitivos de la guerra que se refugian entre nosotros, son más, muchos más, los que vagan todavía, como sonámbulos, entre las ruinas humeantes de sus casas, que probablemente no volverán a levantar, y por los campos desolados de donde habían sacado su sustento. Las milicias catalanas que operan en Aragón están pidiendo socorros, en estos días, para los campesinos, muertos de hambre y de frío, que todavía no han podido arrancarse -¡tan hondas raíces echaron en la tierra!- de los lugares donde perdieron cuanto poseían para subsistir. ¿Vendrán esos también cuando la permanencia en los campos helados les sea insoportable, a buscar el rincón que les promete la ciudad grande y tumultuosa? Sin restringir el sentimiento acogedor que brota espontáneamente de la población barcelonesa, hay que ir pensando en lo que puede hacerse para resolver el problema de los refugiados. Muchos de los refugiados, los que sean aptos para el manejo de las armas, podrán alistarse apara marchar a los frentes de combate. Pero ¿y los otros? Tal vez –es un parecer que aventuramos como modesta sugerencia- podrían ser ocupados en las labores del campo catalán, donde hay penuria de brazos, por la ausencia de los que cambiaron el arado por el fusil y se están batiendo en las trincheras. Gente del campo, labradores son la mayor parte de los refugiados, de modo que ni siquiera necesitan adaptarse a los trabajos agrícolas porque labrar la tierra es su oficio. Repartidos por aquellas regiones de Cataluña donde su esfuerzo pueda ser más útil, se aprovecharía su capacidad productora, al mismo tiempo que se lograba un alivio en la congestión de desocupados que padece la ciudad. Se ha hecho una campaña encaminada a conseguir de nuestros campesinos que intensifiquen su labor, de modo que no se haga sentir en las cosechas futuras la ausencia de los que luchan en el frente. Si esta ausencia pueden cubrirla los refugiados, se habría dado con la solución de un problema que empieza hoy a pesar sobre nuestra desquiciada economía y que mañana puede ser angustioso. 577 13.- Declaració de l’Assemblea d’Alcaldes de Catalunya celebrada a Barcelona el 3 de setembre de 1938. Signatura: Arxiu de l’autor. Els moments greus que atravessa la nostra Pàtria, com a conseqüència de la lluita que sostenim contra el feixisme invasor, obliguen a tots els antifeixistes a aportar el seu gra de sorra, per abastir els fonaments de la victòria. Si aquesta és una obligació de tots els antifeixistes, ho és més encara dels homes que ostenten càrrecs representatius com són, en aquest cas, els Alcaldes de Catalunya, aplegats en aquest Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona, les parets del qual estan amarades d’història i de dignitat cívica. El motiu d’aplegar-nos és motivat per les dificultats, cada dia més apremiants, de la manca de queviures. No hem vingut ací a fer demagògia, ni a exposar censures. Ens aplega un esperit constructiu i un gran amor a la nostra terra, i perquè avui, amb una resignació heroica, veiem com els nostres germans sofreixen i es debaten davant un problema, la solució del qual s’escapa de les seves possibilitats. Hem dit que ens hi aplegava un esperit constructiu, i aquesta paraula és justa. Nosaltres, els ací reunits, lluitem per a aconseguir la victòria final que no hem de deixar- nos escapar per dolorosos que siguin els sacrificis que se’ns demanin. Però darrera de nosaltres i formant part del nostre propi ésser, hi ha milers d’infants, de mares, de vells i de malalts als que no podem exigir- los cap de sacrifici; els uns per la seva pròpia infantesa, les mares perquè damunt seu pesa tot el dolor d’aquesta guerra i els vells i els malalts perquè són els més castigats i tan indefensos com les pròpies criatures. Hi ha a més a més, la massa treballadora a la que es demana un rendiment de treball que solament pot assolir-se a base d’una alimentació limitada, però suficient per a seguir produint, per a bastir amb les seves suors i els afanys l’alegria triomfal. Abans hem indicat que no ens guia cap esperit de censura. És cert. Volem tractar aquesta qüestió amb tota ponderació, això però no ha d’ésser obstacle per a que assenyalem aquelles falles que, al nostre entendre, siguin objecte de rectificació, perquè entenem que al exposar- les no fem altra cosa que donar una orientació al Govern. Els ací aplegats, som els que estem en contacte més directe amb el poble; que sentim de més a prop els seus batecs, i, per tant, els que coneixem més a fons els problemes que el preocupen, i és per això, precisament, que la nostra paraula ha d’ésser escoltada pel Govern que veu l s qüestions e generals més en perspectiva, més difoses. No ignorem que la situació actual no permet al Govern gaires possibilitats, però és innegable que si en disposa d’algunes, aquestes han d’anar enfocades a assegurar un racionament, tan reduït com es vulgui, però un racionament efectiu i d’una igualtat absoluta per a tots els ciutadans. Sabem que hem de renunciar a moltes coses; de fet ja hi hem renunciat des de fa molts mesos, però fora un error greu el suposar que les possibilitats del país, poden bastar per a cobrir les mínimes necessitats de la població civil i les dels combatents. Una ullada a la xifra d’importacions que realitzava Barcelona abans de la guerra, bastaria per a demostrar que en els períodes més òptims, les importacions de tota mena de queviures representaven centenars de milions de pessetes. Ara, amb una producció extraordinàriament reduïda, aquesta xifra d’importacions, seria augmentada en quantitats considerables, però no es tracta d’això. Es tracta simplement d’assegurar un raciona ment suficient per a seguir produint i per a que els ciutadans no es vagin depauperant de mica en mica, puix llavors, el ròssec dolorós de la guerra, agafaria caire de tragèdia. Partint d’aquest principi, es podrien prendre com a base de discussió els següents punts: 578 1r.- Els productes de menjar, beure i cremar i el sabó, han d’ésser considerats material de guerra, puix que la guerra no solament es guanya amb profusió de material bèl·lic, sinó que precisa també que el combatent estigui ben atès i que a la reraguarda no li manqui el més indispensable, ja que fora una temeritat el suposar que sense una reraguarda ferma i decidida, es podria guanyar la guerra. Sentada aquesta premisa i com sigui que la zona lleial no produeix el suficient per a una alimentació bàsica de l’Exèrcit i del Poble, caldrà importar en la forma que sigui, els aliments necessaris a la població civil i als combatents. 2n.- Precisa que tots els ciutadans gaudeixin del mateix tracte en una qüestió de tan cabdal importància. Intendència h de tenir al seu càrrec l’alimentació dels combatents, i a correspon a l’estament civil la distribució igualitària dels queviures als no combatents. Tota la població civil treballa per a la guerra; per tant, no cal fer distincions entre els que treballen en indústries de guerra pròpiament dites i els que treballen en altres indústries car tots tenen les seves necessitats i el treball de tots és avui imprescindible. Aquesta equitat en la distribució ha d’ésser absoluta. Si cal augmentar els sous dels funciona ris de l’Estat, que s’augmentin; si cal augmentar els salaris dels Agents de Seguretat i Policia que s’augmentin també; el que no es pot admetre és aquest tracte de favor que tant irrita el poble i crea un focus de desmoralització. 3r.- La distribució de tots els productes alimentosos ha d’anar a càrrec dels Ajuntaments; avui aquests es troben responsabilitzats davant l’opinió pública i en realitat, i prenent com a patró l’Ajuntament de Barcelona, solament se’ls lliura queviures per a racionar a una mínima part de la població civil. Barcelona, ciutat de més d’un milió tres-cents mil habitants, es troba amb què l’Ajuntament solament en raciona 180.000 i la resta ho són per mitjà de les Cooperatives, les quals reben directament els productes de la Direcció General de Proveïments del Govern de la República. Això no és obstacle perquè tots els greuges es facin as l’Ajuntament quan durant setmanes i mesos sencers el racionament falla. Per tant, per la dignitat dels Municipis, aquests han de distribuir tots els articles sense excepció, i llavors, n’estem segurs, el racionament adquirirà el sentit igualatori que propugnem. 4rt.- La distribució dels productes de la terra ha de sofrir una transformació a fons. Fins ara, els egoismes per una part i les necessitats per un altre, han fet que el rendiment que ha donat la nostra terra pròdiga en tota mena de possibilitats, hagi estat gairebé nul. Cal reforçar el prestigi dels Sindicats Agrícoles i donar- los tot el suport necessari. Les collites han de passar íntegrament als Sindicats, actuant amb ma de ferro contra els agricultors que es resisteixen a lliurar-los els seus productes; els Sindicats i els Alcaldes han de tenir la plena responsabilitat de que de la comarca o poble respectiu no s’escapi ni un quilo de producte sense controlar. Als agricultors cal oferir- los les garanties necessàries i vetllar perquè no els manqui l’indispensable. Però s’ha de tallar d’arrel la iniciativa particular que ens porta al caos. L’Autoritat dels Sindicats s’ha de veure recolzada per una acció del Govern sense la qual el fracàs fóra evident. Aquestes són les conclusions que amb tota ponderació podrien ésser discutides i aprovades per a elevar-les al Govern de la Generalitat de Catalunya perquè aquest, a la vegada, les presenti al Govern de la República, junt amb el testimoni emocionat de tots els aplegats en aquesta Assemblea, que tenen el pensament fit en el triomf dels ideals pels quals combatem en aquests moments. 579 B) Legislació realitzada pel Govern de la República MINISTERIO DE INSTRUCCIÓN PUBLICA Y BELALS ARTES. DECRETO. GACETA DE MADRID núm. 218, 5 d’Agosto de 1936. La defensa que de la República y de las libertades ciudadanas está llevando a cabo el pueblo español, con heroísmo jamás superado, causa ya muchos huérfanos y causará desgraciadamente más. Por gratitud que impone un deber, el Gobierno acude desde este momento a recoger y tutelar esos huérfanos, pagando así en los hijos la deuda que ha contraído con los padres al dar su vida heroicamente en defensa de la República. Los huérfanos de nuestros milicianos merecen el título de hijos predilectos de la República. Como hijos suyos quiere éste que sean tratados en lo sucesivo. Nada ha de faltarles. A organizar su cuidado y su educación se dispone el Gobierno. Mientras duren las circunstancias anormales, el Gobierno procurará recogerlos en internados para que no carezcan de nada. Las máximas atenciones del Gobierno serán para ellos. Cuidados, educación, preparación profesional, ayuda eficaz cuando esta preparación termine. Todo eso quiere el Gobierno para los huérfanos de quienes murieron defendiendo la República. Tal es la finalidad de este Decreto, que el Gobierno aprueba con entusiasmo, y al cumplimiento del cual prestará atención preferente. Por ello, de acuerdo con el Consejo de Ministros, y a propuesta del de Instrucción pública y Bellas Artes, Vengo en decretar: Artículo 1º. Se crea la Junta de Protección de Huérfanos de los Defensores de la República, que presidirá el Ministro de Instrucción pública, radicará en dicho Ministerio, y de la que formarán parte el Subsecretario del mismo, el Director general de Primera enseñanza; un representante de cada uno de los Departamentos ministeriales, designados por los ministros respectivos; una representación de la Junta Central de Protección de Menores, un representante de la Federación de Trabajadores de la Enseñanza y un representante de cada uno de los partidos políticos que constituyen el Frente Popular y las sindicales obreras que contribuyen en estos momentos a la defensa de la República. Artículo 2º. Una vez constituida la Junta que hoy se crea, redactará el Reglamento para la protección de huérfanos que le está encomendada, en el que se determinarán la s distintas formas de ejercer dicho protectorado, atendiendo para ello a las circunstancias de edad, familia, etc., que concurran en cada caso. Artículo 3º. Los huérfanos a que alcance la protección de esta Junta tendrán la consideración de hijos predilectos de la República, gozarán de matrículas gratuitas en todos los Establecimientos de enseñanza del Estado, sus títulos serán expendidos gratuitamente y disfrutarán además de cuantas ventajas y prerrogativas se determinen el Reglamento. Artículo 4º. El Ministerio de Instrucción pública y Bellas Artes, mientras subsistan las circunstancias anormales, dispondrá la organización de internados donde sean recogidos y atendidos los huérfanos de los milicianos muertos en campaña. Para ello, una vez constituida esta Junta, procederá a designar una Comisión ejecutiva de cinco miembros que será presidida por el Director general de Primera Enseñanza y de la que formará parte, necesariamente, un representante de la Junta central de Protección de 580 Menores, la que se encargará de realizar cuantas gestiones sean necesarias para la creación, organización y dirección de dichos internados. Artículo 5º. El Ministerio de Instrucción pública solicitará los créditos que para ello juzgue precisos. Artículo 6º. Quedan, desde luego, afectos a los fines de esta Junta, con carácter inicial, el antiguo edificio del Colegio del Pilar, que regentaban los Hermanos Maristas, establecido en la calle de Castelló, número 50, y el que ocupaba el Colegio de las Ursulinas de Nuestra Señora de Loreto, establecido en la calle de Príncipe de Vergara, número 44, ambos de Madrid. Artículo 7º. El Ministerio de Instrucción pública y Bellas Artes dictará cuantas disposiciones sean necesarias para el mejor cumplimiento de este Decreto. Dado en Madrid a cuatro de Agosto de mil novecientos treinta y seis. Manuel Azaña. El Ministro de Instrucción pública y Bellas Artes, Francisco Barnés Salinas MINISTERIO DE HACIENDA. DECRETO. GACETA DE MADRID núm. 254, 10 de Septiembre de 1936. A fin de remediar en lo posible la situación de desamparo en que pudieran encontrarse los hijos de los milicianos fallecidos en defensa de la República, se creó por Decreto de 4 de Agosto último una Junta Protectora de los mismos encargada de la organización de internados y guarderías infantiles en que fueran recogidos aquéllos y cuidados, por parte del Estado, con el máximo cariño y el carácter de hijos predilectos de la República a que se han hecho acreedores por el holocausto que de sus vidas hicieron sus progenitores. El sostenimiento de estas Instituciones requiere gastos para los cuales se carece en estos momentos de dotación presupuestaria adecuada, y para obtenerla se ha seguido el procedimiento previsto por el artículo 41 de la vigente ley de Contabiidad, en la qual han informado favorablemente en cuanto a la concesión de crédito la Intervención general y el Consejo de Estado. En virtud de las precedentes consideraciones y estimando el caso comprendido en el apartado b) del artículo 114 de la Constitución, de acuerdo con el Consejo de Ministros y a propuesta del de Hacienda, Vengo en decretar: Artículo 1º. Se concede un crédito extraordinario de 300.000 pesetas al presupuesto de gastos en vigor de la Sección octava de obligaciones de los Departamentos ministeriales, “Ministerio de Instrucción pública y Bellas Artes”; capítulo tercero “Gastos diversos”; artículo 4º, “Auxilios, subvenciones y subsidios”; grupo adicional, “Junta de Protección de Huérfanos de la República”; concepto único, “Subvención para atender la creación y sostenimiento de Orfelinatos y matrículas gratuitas a los huérfanos que lo sean de defensores de la República”. Artículo 2º. El importe del antedicho crédito extraordinario se cubrirá en la forma que determina el artículo 41 de la ley de Administración y Contabilidad. Artículo 3º. El Gobierno dará cuenta a las Cortes del presente Decreto. Dado en Madrid a nueve de Septiembre de mil novecientos treinta y seis. Manuel Azaña. El Ministro de Hacienda, Juan Negrín López. 581 MINISTERIO DE HACIENDA. DECRETO. GACETA DE MADRID núm. 291, 17 de Octubre de 1936. Por Orden de 5 de los corrientes de la Presidencia del Consejo de Ministros se crea un Comité de refugiados y emigrados encargado de organizar el alojamiento, refugio y sostenimiento de la población civil que tiene que ser evacuada de los diversos lugares en que se desarrolla la lucha provocada por la sublevación militar; y con el fin de dotar a dicha Junta de los elementos indispensables para que pueda cumplir su misión se ha tramitado expediente de concesión de un crédito extraordinario en el que han recaído informes favorables de la Intervención general y del Consejo de Estado. Fundado en tales consideraciones, a propuesta del Ministerio de Hacienda, de acuerdo con el Consejo de Ministros y como caso comprendido en el artículo 114 de la Constitución, Vengo en decretar lo siguiente: Artículo 1º. Se concede un crédito extraordinario de 2 millones de pesetas, imputable a un capítulo adicional del vigente presupuesto de gastos de la sección 1ª de obligaciones de los Departamentos ministeriales, “Presidencia de Consejo de Ministros”, que se figurará con la expresión “Para toda clase de atenciones que origine al Comité de refugiados el cumplimiento de los fines que tiene encomendados”. Artículo 2º. El importe del antedicho crédito extraordinario se cubrirá en la forma que determina el artículo 41 de la ley de Administración y Contabilidad de la Hacienda pública. Artículo 3º. El Gobierno dará cuenta a las Cortes del presente Decreto. Dado en Madrid a dieciséis de Octubre de mil novecientos treinta y seis. Manuel Azaña. El Ministro de Hacienda, Juan Negrín López. PRESIDENCIA DEL CONSEJO DE MINISTROS. ORDEN. GACETA DE MADRID núm. 301, 27 de Octubre de 1936. Excmos. Sres.: El Comité Nacional de Refugiados acude a esta Presidencia exponiendo que enseñanzas de la práctica aconseja la conveniencia de sustituir el procedimiento establecido en cuanto se refiere a la forma de efectuar el alojamiento de las personas evacuadas de las zonas de guerra, y propone al efecto se sustituya tal sistema por otro de mayor eficacia, otorgando obligatoriedad a los alojamientos y creando los Comités provinciales y locales con normas adecuadas para su funcionamiento. Y de conformidad con la propuesta del Comité Nacional de Refugiados, Esta Presidencia ha resuelto: 1º. A partir de la publicación de la presente Orden en la Gaceta de Madrid será obligatorio el alojamiento de los emigrados de los frentes de lucha. 2º. Para llevar a cabo la misión a que se refiere el párrafo anterior, se crean, dependiendo directamente del Comité Nacional, los Comités provinciales y los locales de Refugiados. El Comité provincial estará constituido por el Gobernador civil de la provincia, como Presidente, y por representantes de todos y cada uno de los partidos que comprende el Frente Popular y de las Sindicales UGT y CNT; el Inspector provincial de Sanidad, un representante del Socorro Rojo y otro designado por los organismos de Asistencia Social, y por dos representantes cuando menos del Ayuntamiento de la capital de la provincia. 582 El Comité local estará integrado por el Ayuntamiento de la localidad, por representantes de las organizaciones sindicales, si las hubiere, y por el Médico titular. En caso de existir más de uno, ostentará la representación el de mayor antigüedad. 3º. La jurisdicción del Comité provincial de Refugiados, alcanzará la del territorio de la provincia en que se constituya y tendrá por labor principal: a) Organizar todos los Comités locales que actuarán bajo su dependencia. b) Proceder a distribuir en los distintos pueblos de la provincia los evacuados que le envíe el Comité Nacional. c) Establecer, de acuerdo con los Comités locales, los medios que han de emplearse para atender a la alimentación y demás necesidades de los refugiados. Estos medios, entre otros, pueden ser: I. El Comité podrá llevarles a uno o varios edificios y satisfacer los gastos de manutención. En este caso, queda autorizado el Comité para establecer cuotas entre todos los vecinos, proporcionales a la riqueza de cada uno, con las que se atenderá a estos gastos. Al dinero recaudado para dichos fines no podrá dársele destino distinto. II. El Comité podrá distribuir los evacuados entre los vecinos de la localidad en proporción a los ingresos que cada uno tengas, dándoles la facultad de admitirlo o abonar la cantidad que se estipule, que no será suma inferior en ningún caso a la que se crea pueda gastarse por cada refugiado, más un 50 por 100 de aumento. III. Establecer cualquier otro sistema que considere mejor que los expuestos. Para ello habrá de preceder necesariamente la aprobación del Comité Nacional, al que habrán de remitirse las razones propuestas. a) Velar porque a los refugiados se les cuide solícitamente; inspeccionar todos los servicio, comidas, albergues, condiciones higiénicas y sanitarias, instrucción, vestido, etc., etc. b) Adoptar aquellas iniciativas que mejoren las condiciones en que puedan vivir los refugiados, atender sus reclamaciones y quejas, si las hubiere, y resolver sobre las mismas, quedando a los interesados la facultad de acudir ante el Comité Nacional. c) Los Comités provinciales y locales quedan obligados a acatar y cumplir los acuerdos del Nacional e informar las consultas y contestar a las preguntas que éste les formule, y a poner en conocimiento del mismo cualquier anormalidad que encuentren, debiendo remitirle el Comité provincial semanalmente una nota informativa de cuanto ocurra. c) Los Comités provinciales se reunirán, por lo menos, una vez por semana. d) Los cargos serán gratuitos. Madrid, 26 de Octubre de 1936. Largo Caballero. Señor Presidente del Comité Nacional de Refugiados. MINISTERIO DE HACIENDA. DECRETO. GACETA DE MADRID núm. 355, 20 de Diciembre de 1936. La difícil situación creada a los ciudadanos fieles de la República en lo s distintos lugares dominados por los facciosos, obligó a aquellos a refugiarse en territorio extranjero, principalmente en Francia y en el Marruecos francés, faltos de recursos y sin posibilidad alguna de recibirlos de sus familiares o representantes no trasladados, y como su estancia en aquellos países ocasiona gastos a los que no es posible atender con los créditos figurados en el Presupuesto en vigor, se ha instruido un expediente en solicitud de los recursos indispensables para el abono de dichos gastos y para la repatriación de los que los causan, todo ello en defensa del prestigio de España en el 583 exterior. En el referido expediente constan los informes de la Intervención general y del Consejo de Estado, favorables al otorgamiento, por medida gubernativa, de un suplemento de crédito al del capítulo tercero, artículo cuarto, grupo primero, concepto primero de la Sección atribuida al Ministerio de Estado. Y fundado en ellos, de acuerdo con el Consejo de Ministros y a propuesta del de Hacienda, como caso comprendido en el apartado a) del artículo ciento catorce de la Constitución, Vengo en decretar: Artículo primero. Se concede un suplemento de crédito de ciento cuarenta y dos mil seiscientas pesetas al figurado en el vigente Presupuesto de gastos de la sección segunda de Obligaciones de los Departamentos ministeriales, capítulo tercero “Gastos diversos”, artículo cuarto “Auxilios, subvenciones y subsidios”, grupo primero “Servicios generales del Ministerio y Subsecretaría”, concepto primero “Hospitalizaciones, socorros y repatriaciones de españoles indigentes con arreglo a los convenios internacionales”, con destino al abono de los gastos causados por los españoles refugiados en el extranjero y a los de su repatriación. Artículo segundo. El importe del indicado suplemento de crédito se cubrirá en la forma determinada por el artículo cuarenta y uno de la Ley de Administración y Contabilidad vigente. Artículo tercero. El Gobierno dará cuenta a las Cortes del presente Decreto. Dado en Barcelona, a diez y ocho de Diciembre de mil novecientos treinta y seis. Manuel Azaña. El Ministro de Hacienda, Juan Negrín. PRESIDENCIA DEL CONSEJO DE MINISTROS. DECRETO. GACETA DE LA REPÚBLICA, núm 33, 2 de Febrero de 1937. Por Orden de cinco de Octubre se constituyó en Madrid un Comité de Refugiados dependiente de la Presidencia del Consejo de Ministros, integrado por varias entidades y presidido por el Ministro de la República D. José Giral Pereira, estableciéndose en su artículo cuarto que dispondría de los fondos necesarios para el desempeño de su labor humanitaria, suministrados por la “Caja de Reparaciones” del Ministerio de Hacienda, en la que tendría abierta una cuenta corriente. Por otra Orden de trece de Octubre citado se dispuso que el Comité de Refugiados extendiera su acción y funciones a todos los refugiados y emigrados de los pueblos enclavados en zonas ocupadas por los rebeldes y que no fueran hostiles al régimen, consignándose también en el párrafo tercero, que los fondos necesarios para el desempeño de las funciones que se encomendaban al comité se habilitarían mediante un crédito extraordinario si la “Caja general de Reparaciones” no subviniera a ellos, y, finalmente, finalmente por nueva Orden de veintiséis del repetido mes de Octubre último, se crearon, dependiendo directamente del Comité Nacional, los Comités provinciales y locales de Refugiados, determinándose la jurisdicción de los mismos y su actuación. Por Decreto del Ministerio de Hacienda de diez y seis de Octubre de mil novecientos treinta y seis fue concedido un crédito extraordinario de dos millones de pesetas, imputable al Presupuesto de la Presidencia del Consejo de Ministros, para toda clase de atenciones que origine al Comité de Refugiados el cumplimiento de los fines que tenía encomendados, cuyo crédito fue puesto a disposición del citado comité. Mas habiéndose creado con posterioridad el Ministerio de Sanidad y Asistencia Social, en cuyo marco de atribuciones viene a encuadrar la misión encomendada al 584 Comité de Refugiados, parece indicado que sea el citado Ministerio el encargado de tal cometido; y fundado en estas consideraciones, de acuerdo con el Consejo de Ministros y a propuesta de su Presidente, Vengo en decretar lo siguiente: Artículo primero.- Queda disuelto el Comité Nacional de Refugiados que fue constituido por Orden de cinco de Octubre de mil novecientos treinta y seis y ampliado por otras de trece y veintiséis del mismo mes. Artículo segundo.- Queda encomendada la misión del referido comité al Ministerio de Sanidad y Asistencia Social, al cual deberá hacer entrega de los fondos y rendir cuentas de su actuación con la urgencia posible. Dado en Barcelona, a treinta de Enero de mil novecientos treinta y siete. Manuel Azaña. El Presidente del Consejo de Ministros, Francisco La rgo Caballero. MINISTERIO DE SANIDAD Y ASISTENCIA SOCIAL. ORDEN. GACETA DE LA REPÚBLICA, núm. 52,21 de Febrero de 1937. Ilmo. Sr.: El problema de la evacuación y asistencia a los refugiados va tomando proporciones extremadas por la amplitud y caracteres que las circunstancias presentes imprimen a este trascendental asunto. Es indudable que, a pesar de los muchos aciertos que hasta la fecha se han tenido en este problema, la realización práctica ha puesto de relieve deficiencias que este Ministerio tiene la obligación ineludible de subsanar y aun de mejorar en diferentes aspectos relacionados con el refugio de los evacuados. La evacuación forzosa de Madrid, unida a la que se está llevando a cabo en Almería, han agotado una gran parte de las posibilidades de alojamiento de que, según el régimen establecido hasta ahora, se disponía en los diferentes territorios leales al Gobierno. Esto hace que, debiendo obligadamente evacuar aún un número considerable de población civil muy inmediata y próxima a las zonas de guerra, se piense en buscar y proporcionar, por todos los medios, el acoplamiento de las familias que, víctimas de las atrocidades que incurren los elementos facciosos, se ven privadas de su hogar y necesitan el que sus hermanos puedan prestarles en los territorios de retaguardia. Grandes son los sacrificios que la población leal al Gobierno de la República se está imponiendo para no dejar desamparados a los evacuados, sacrificios que conocemos y que quedan compensados al cumplir con la misión sagrada y humanitaria que representa el proporcionarles parte, por no ser posible todo, del bienestar que han perdido. Pero los momentos actuales exigen un mayor esfuerzo, un nuevo empuje en este espíritu de sacrificio, puesto que quedan aún sin alojamiento muchos miles de familias que, como las demás ya refugiadas, necesitan también ser atendidas. Este Ministerio, sobre quien recae el pesado y enorme problema de la evacuación, con el fin de solucionar este conflicto y haciendo un vibrante llamamiento a toda la población civil de los territorios leales al Gobierno de la República, Ha tenido a bien disponer lo siguiente: Primero.- Se ordena el alojamiento y manutención obligatoria de los evacuados que se destinen a cada localidad, de acuerdo con las posibilidades de refugio de la misma, en todo el territorio leal de la República. Segundo.- El refugio y alimentación de los evacuados, que se entiende gratuitos para éstos, se hará en régimen familiar, es decir prestándose estos servicios en cada uno de los domicilios de la población, a razón de un refugiado por familia, número que podrá ser aumentado por acuerdo del respectivo Comité local de Refugiados, atendida la situación económica de la familia acogedora. 585 Tercero.- Los indicados Comités locales de Refugiados se encargarán de ejecutar estas instrucciones, quedando a cargo de este Ministerio la inspección y dirección de cuanto se relacione con la aplicación de las mismas. Valencia, 20 de febrero de 1937. PD. Francisco Aumatell. MINISTERIO DE SANIDAD Y ASISTENCIA SOCIAL. ORDEN. GACETA DE LA REPÚBLICA, núm. 49, 18 de Febrero de 1937. Ilmo. Sr. En ejecución del Decreto de la Presidencia del Consejo de Ministros de 30 de Enero último, He tenido a bien disponer lo siguiente: Primero. Se establece en este Ministerio, adscrito a las funciones de Asistencia social, un “Comité de Evacuación y Asistencia a Refugiados”, que se podrá designar también con las siglas “CEAR” y que actuará bajo la Presidencia del Ministro o de la persona en quien éste delegue. Este Comité lo constituirá un individuo de cada una de las Secciones que se expresarán, su Secretario general y un delegado del Ministerio de la Guerra como nexo o enlace entre ambos Ministerios. Segundo. El Comité de Evacuación y Asistencia de Refugiados queda integrado por cinco Secciones y una Secretaría general. La Sección primera se denominará de Transportes, la segunda de Abastos, la tercer de Alojamientos, la cuarta de Sanidad y la quinta de ocupación de refugiados y Tesorería. Estas Secciones ejercerán las funciones que sus respectivas denominaciones indican y que por este Ministerio se disponga. Tercero. El Comité de Evacuación y Asistencia de Refugiados establecerá en Cataluña, Vasconia y en las provincias del resto de España que juzgue conveniente, las delegaciones necesarias para el mejor desempeño de los servicios que les están encomendados. Cuarto. Todos los organismos y personas que presten servicios de evacuación o de asistencia a refugiados, incluso las Delegaciones que el disuelto Comité Nacional de Refugiados tuviere en cualquier punto de España, quedan a las órdenes de este Ministerio y, sin perjuicio de la acción directa, se pondrán desde luego a disposición de los Consejos provinciales de Asistencia Social respectivos, los cuales ejercerán las funciones de evacuación y refugio, dirigidos por el Comité de Evacuación y Asistencia a Refugiados. Quinto. Pasarán a prestar servicios en el Comité de Evacuación y Asistencia a Refugiados los funcionarios de este Ministerio que se disponga y el personal que fuere necesario. Se decreta el cese de todo el personal que se halle prestando en el disuelto Comité Nacional de Refugiados de Guerra en sus delegaciones y en las demás dependencias del mismo, sin perjuicio de utilizar los elementos que de ellos se estimen útiles y necesarios. Valencia, 17 de febrero de 1937. Federica Montseny. Señor Subsecretario de Snidad y Asistencia Social. MINISTERIO DE SANIDAD Y ASISTENCIA SOCIAL. ORDEN. GACETA DE LA REPÚBLICA núm. 60, 1 de Marzo de 1937. Ilmo. Sr.: Para la identificación de la personalidad de los evacuados y refugiados, 586 Este Ministerio ha tenido a bien disponer lo siguiente: Artículo primero. Se crea un documento de identidad acreditativo del derecho a la protección correspondiente a los refugiados y evacuados, que consistirá en una “ficha de evacuación y refugio”, cuya posesión se declara obligatoria para todos ellos. Artículo segundo. La ficha de evacuación y refugio consistirá en una cartulina de las dimensiones y color que dispondrá la Oficina Central de Evacuación y Asistencia a Refugiados, que contendrá las circunstancias personales de éstos y los demás datos particulares que sean necesarios, a juicio de la Oficina Central. Llevará o no la fotografía del interesado, según ésta crea conveniente, así como otra garantía de legitimidad que estime procedente. Serán entregadas a los interesados por los Comités locales por mediación de las Delegaciones. Artículo tercero. La mencionada ficha se expedirá por cuadriplicado y a un solo efecto, entregándose un ejemplar al Alcalde Presidente del Consejo Municipal como Presidente del Comité Loca de Refugiados, otra a la Delegación, otra que se entregará al interesado y la cuarta que quedará en la OCEAR. Artículo cuarto. Sólo se reconocerá la condición de evacuado-refugia do a las personas que posean la ficha referida. Quienes carezcan de ellas se entenderá que renuncian a todos los derechos que la legislación vigentes y las disposiciones de la Oficina Central de Evacuación y Asistencia a Refugiados hubiere otorgado o les otorgase en lo sucesivo. Artículo quinto. Los evacuados que se hallen refugiados deberán proveerse de la ficha de que se ha hecho mérito dentro del mes de Marzo próximo, acudiendo a formalizarla donde se hallare el Comité Local de Refugiados de la población o distrito respectivo. Los que en lo sucesivo de vayan refugiando deberan obtener en el modo dicho la ficha correspondiente dentro de los ocho días subsiguientes a su llegada a la población de refugio. El incumplimiento de lo mandado en este artículo será sancionado con lo dispuesto en el anterior, o sea con pérdida de todos los derechos de refugiado. Si se estimase que la culpa de este incumplimiento es imputable a los Comités locales de Refugiados, la Oficina central referida impondrá las sanciones administrativas pertinentes, sin perjuicio de denunciar la infracción a los Tribunales, si el hecho pudiera revestir los caracteres de sabotaje al régimen. Valencia, 26 de Febrero de 1937. Federica Montseny. Ilustrísimo señor Subsecretario de Sanidad y Asistencia Social. MINISTERIO DE SANIDAD Y ASISTENCIA SOCIAL. ORDEN. GACETA DE LA REPÚBLICA núm. 72, 13 de Marzo de 1937. Ilmo. Sr.: Encargado de este Ministerio de los Servicios de Evacuación y Asistencia a Refugiados, es necesario dictar normas sobre la organización de los mismos, y al efecto, Este departamento ha tenido a bien disponer lo siguiente: Artículo primero. Los Servicios de Evacuación y Asistencia a Refugiados se prestarán: Primero. Por la Oficina central de Evacuación y Asistencia a Refugiados. Segundo. Por los Consejos provinciales de Asistencia social, creados por Decreto de 21 de Noviembre último por medio de su respectiva Oficina de Etapa para la evacuación y asistencia a refugiados, de que se hará mérito, y 587 Tercero. Por los Comités locales de Refugiados establecidos por Orden de 26 de Octubre del año próximo pasado, cuya subsistencia ha confirmado la de 19 de Febrero del corriente año, Artículo segundo. Los Comités locales de Refugiados estarán, en lo sucesivo, integrados por el Presidente del Consejo Municipal respectivo, que los presidirá; por un representante de cada central sindical; por un Médico de Sanidad Nacional, nombrado por el Presidente del Comité local de Refugiados, y si no hubiere Médico de dicha clase en la población, por el Médico titular de la misma; por un representante del Socorro Rojo Internacional; por un representante de los organismos sanitarios y de Asistencia social dependientes de las centrales sindicales, y finalmente por un representante de los refugiados en la localidad respectiva, que tengan una sólida y antigua moral social. Si en alguna población no estuviere constituido el Comité local de Refugiados, asumirá las funciones de éste el Presidente del Consejo Municipal, pero él mismo cuidará, bajo su responsabilidad, de que quede formado inmediatamente, y comunicará con urgencia su constitución a la OCEAR y a la “O.E.”, iniciales éstas últimas con que podrá ser designada la Oficina de Etapa para la Evacuación y Asistencia a Refugiados. Artículo tercero. Se declaran disueltas las Delegaciones que el suprimido Comité Nacional de Refugiados de Guerra tenía establecidas en Madrid, Valencia, Alicante, Almería, Albacete, Alcázar de Cervantes, Castellón de la Plana y Murcia, así como las Subdelegaciones de El Tembleque, y anulados en sus funciones los Delegados, Subdelegados y demás personal de dicho organismos. Artículo cuarto. Se crean las nombradas Oficinas de Etapa para la Evacuación y Asistencia a Refugiados dependientes de los Consejos Provinciales de Asistenc ia social, y unas y otros, en lo que a estos servicios se refiere de la OCEAR. Tales Oficinas de Etapa se establecen en Madrid, Valencia, Alicante, Almería, Albacete, Alcázar de Cervantes, Castellón de la Plana, Castuera, Murcia, Jaén, Motilla del Palancar y El Tembleque. Su jurisdicción será la de sus respectivas provincias, si bien, como excepciones, la OE de Madrid la tendrá en el territorio leal de la misma y en los de las provincias de Guadalajara, Ávila y Segovia; la OE de Almería se extenderá a esta provincia y a las de Granada, Málaga y Córdoba, en su parte leal; la de Castuera, a esa parte de la provincia de Badajoz; la de Alcázar de Cervantes, a la Ciudad Libre; la de Motilla de Palancar, a la de Cuenca, y la de Tembleque, a la de Toledo, dependiente del Consejo Provincial de Asistencia social, actualmente residente en Ocaña; estas Oficinas de Etapa estarán regidas por un Jefe y por el personal necesario nombrado por este Ministerio, en las que prestarán también los servicios facultativos el Inspector provincial de Sanidad u otro Médico en quien éste delegue. Artículo quinto. Los Servicios de Evacuación y Asistencia a Refugiados, entre los territorios leales de las provincias y los autónomos catalanes, tendrán efecto por medio de las organizaciones que se han citado en el artículo primero de este Decreto, en relación con la Consejería de Sanidad y Asistencia social de Cataluña y organismos oficiales de éste dependientes con exclusión, en todos los países afectos a la República española, de entidades particulares. Artículo sexto. La OCEAR podrá establecer, si las atenciones del servicio lo requiriesen, otras Oficinas de Etapa con la jurisdicción que la primera fije, en especial en los territorios aragoneses y del Norte de España, así como fraccionar de las que por esta Orden se establecen, creando nueva residencia a la parte segregada. Valencia, 11 de Marzo de 1937. Federica Montseny. Ilustrísimo señor Subsecretario de Sanidad y Asistencia social. 588 MINISTERIO DE SANIDAD Y ASISTENCIA SOCIAL. ORDEN. GACETA DE LA REPÚBLICA, NÚM. 86, 27 DE Marzo de 1937. Ilmo. Sr.: Con el fin de facilitar los servicios de evacuación, Este Ministerio ha tenido a bien disponer lo siguiente: Artículo primero. Se crea un documento que se llamará “Ficha de Evacuación”, que deberá poseer toda persona que se evacue. Se establecerá para aquellas poblaciones que disponga el Delegado del Ministerio de la Guerra, que a tenor del artículo primero de la Orden del 17 de Febrero último forma parte de la OCEAR, por considerar que se hallan en situación de evacuables. Artículo segundo. La ficha de evacuación consistirá en una cartulina de las características y con los requisitos que determine la OCEAR. Esta ficha será individual, y toda persona que no disponga de medios propios para r fugiarse deberá llevarla e consigo desde el pueblo de origen y durante todo el viaje hasta llegar al lugar de acogimiento, en donde la ficha de evacuación le será canjeada por la ficha de refugiado que determina el artículo primero de la Orden de veintiséis de Febrero último. Artículo tercero. Se crean por este Ministerio “Equipos ambulantes de Evacuación”, dependientes directamente de la OCEAR, los cuales tendrán por objeto desplazarse a los pueblos y lugares declarados evacuables en virtud del artículo primero de la presente Orden. Artículo cuarto. Los Equipos Ambulantes de Evacuación, sin perjuicio de la dependencia dispuesta en el artículo anterior, obrarán de acuerdo con los Comités Locales de Refugiados y con las autoridades de la población. Unos y otras deberán facilitar a los Equipos ambulantes los medios de transporte necesarios para la debida prestación de los servicios que les están encomendados. Artículo cinco. Los Comités Locales de Refugiados de las localidades declaradas evacuables, confeccio narán con la ayuda de los Equipos ambulantes, el fichero de las personas a las que deba prestarse la evacuación. El material para la confección de esas fichas lo remitirá la OCEAR. La evacuación se ajustará a las normas y orden de precedencia que señale la Oficina central. Artículo sexto. Una vez declarada la necesidad de la evacuación, se formará inmediatamente un Grupo de voluntarios, que no excederá del diez por ciento del personal masculino de la localidad. A las personas de este grupo corresponderá en todo momento, y bajo su palabra de honor, la tarea de ayudar eficazmente en los servicios de evacuación. Los individuos que lo formen serán los últimos, juntamente con los funcionarios de este Ministerio y las autoridades militares, en abandonar ordenadamente y del modo que se mande, el pueblo de que se trate. Valencia 26 de Marzo de 1937. P.D. J. Mestre Puig. Ilustrísimo señor Subsecretario del Ministerio de Sanidad y Asistencia social. MINISTERIO DE SANIDAD Y ASISTENCIA SOCIAL. DECRETO. GACETA DE LA REPÚBLICA núm. 92, 2 de Abril de 1937. La práctica de la solidaridad, siempre necesaria para la convivencia humana, se convierte en estos momentos de cruenta lucha en un estricto e ineludible deber. Incumbe, pues, al Poder público normalizar las prestaciones de asistencia ejercidas sobre los ciudadanos que, por las contingencias de la lucha, se han visto obligados a desplazarse de sus hogares, regulándolas en forma tal que puedan satisfacer las 589 apremiantes necesidades del momento y las que pudieran surgir de las incidencias de la campaña, estableciendo concretamente los deberes y sacrificios de los refugiados, en compensación a la asistencia que de las colectividades reciben y fijando las obligaciones de los refugiantes de manera que para unos y otros sea más fácilmente llevadera una situación que a todos afecta y obliga. Por ello se impone la prestación personal y el derecho de requisición para satisfacer aquellas necesidades creadas por estos forzosos desplazamientos, en la seguridad de que ambas medidas supondrán poco peso para un pueblo que espontáneamente ha demostrado de un modo tan patente su espíritu acogedor y de que con la certeza de que contribuirán a evitar la posibilidad de un peligro para la economía nacional. Por estas razones, de acuerdo con el Consejo de Ministros y a propuesta del de Sanidad y Asistencia social, Vengo en decretar lo siguiente: Artículo primero. Para el debido cumplimiento de los servicios de evacuación y asistencia a refugiados en todo el territorio leal de la República Española, se impone en vigor la facultad de exigir la prestación personal y el derecho de requisición sobre las cosas en la forma en que aquéllas y otras resulten más eficaces al fin que se persigue. El ejercicio de estas facultades y derechos de requisición compete al Ministerio de Sanidad y Asistencia social y a quien éste faculte para ello. Artículo segundo. La negativa tácita o expresa al cumplimiento de estas prestaciones lleva implícita la declaración de desafección al Gobierno legítimo y motivará la entrega de sus autores a las autoridades competentes. Artículo tercero. Se entiende por refugiado toda persona que ha tenido que mudar de residencia, por razones de guerra, que no es desafecto al régimen y que no tiene medios inmediatos de subsistencia ni está acogida por otra de su familia o amistad. Artículo cuarto. Los preceptos de este Decreto se entienden sin merma de la prioridad del ramo de Guerra sobre el derecho ya establecido en las Leyes, Reglamentos y disposiciones que lo regulan. Artículo quinto. Se declaran prestaciones obligatorias: Primero. El trabajo personal de quienes, por razón de su profesión, oficio, aptitud física, moral o intelectual, puedan servir de cooperadores, en todos los órdenes, a la labor de evacuación o de refugio. Segundo. La ocupación y disfrute de fincas rústicas y urbanas y de embarcaciones inutilizadas para el tráfico. Tercero. Los víveres y, en general, todas las cosas que sean necesarias para dicha labor. Cuarto. El alojamiento de refugiados y su manutención en casas particulares. Quinto. Cualquier otra prestación indispensable a los servicios de evacuación y refugio no mencionada en los números anteriores. Artículo sexto. Las requisas se harán, a ser posible, previo pago, y si no se dispusiera momentáneamente de metálico para ello, se extenderá a favor del interesado factura formalizada por el organismo que use del derecho de requisición. Artículo séptimo. Están exentos de toda prestación, por razón de las disposiciones de este Decreto, los Agentes diplomáticos y consulares, sus agregados militares y el personal al servicio inmediato de todos ellos. Artículo octavo. El Ministerio de Sanidad y Asistencia Social dictará las órdenes pertinentes para la mejor ejecución de este Decreto, que empezará a regir desde el el día siguiente a su publicación en la Gaceta de la República. 590 Artículo noveno. Quedan derogadas todas las disposiciones que se opongan o contradigan las definiciones y prescripciones del presente Decreto, del cual el Gobierno dará oportuna cuenta a las Cortes. Dado en Barcelona, a primero de Abril de mil novecientos treinta y siete. Manuel Azaña. El Ministro de Sanidad y Asistencia social, Federica Montseny Mañe MINISTERIO DE SANIDAD Y ASISTENCIA SOCIAL. ORDEN. GACETA DE LA REPÚBLICA, núm. 101, 11 de Abril de 1937. Ilmo. Sr.: Para la mejor ejecución del Decreto de 1 del actual y en cumplimiento de su artículo octavo, Este Ministerio ha tenido a bien disponer lo siguiente: A) Haciendo uso de la facultad concedida en el último párrafo del artículo primero del Decreto de 1 del actual, este Ministerio delega en la OCEAR y en los organismos dependientes de la misma las facultades y derechos que el mismo artículo establece. B) Para normalizar su permanencia en el lugar de acogimiento, los refugiados trabajarán en calidad de cooperadores en las labores que se les ordenare, sin que puedan ser ocupados en actividades que perjudiquen a los demás productores de la localidad ni en general a la economía del país. Los trabajos de los refugiados los dispondrá, por este orden, la OCEAR, los respectivos Comités Locales, en cuanto no contradigan las normas señaladas por la Oficina Central, y, en último término, el representante que los acogidos de la población tengan en el seno del Comité Local. Los refugiados serán destinados a labores compatibles con las condiciones y preferencias personales de cada uno. Del producto de su trabajo, valorizado por el Comité Local, con arreglo a las bases que rijan en la localidad, el propio Comité hará el siguiente reparto: Remitirá un 10 por 100 a la OCEAR para atender a los gastos de transporte que originen los refugiados. Reservará otro 20 por 100 para atender directamente a las siguientes necesidades de los acogidos: Sanidad, Suministros medicinales, Suministros dietéticos a la primera infancia, Servicios fúnebres. Si el importe del referido 20 por 100 no alcanzara a cubrir estas necesidades, los Comités Locales podrán imponer impuestos en los artículos de lujo, hasta un límite máximo de un 5 por 100 de su importe, de tal forma que el Comité podrá disponer en todo momento de una cantidad de 30 pesetas por refugiado que asegure la prestación de aquellos servicios indispensables. Otro 10 por 100 del producto de su trabajo lo entregará al propio trabajador para que atienda a sus necesidades de vestido y demás. El 60 por 100 restante se destinará a necesidades y funciones derivadas de la presencia de los refugiados en la población acogedora. C) La OCEAR podrá autorizar a los Comités Locales de Refugiados para requisar, con el consentimiento de las organizaciones sindicales de la población, los aperos, herramientas, máquinas y útiles de trabajo que se hallaren inactivos, si su empleo fuere preciso para sus trabajos. También podrá reclamar a los refugiados, desplazándolos a los lugares que estime conveniente. D) Mientras el refugiado no tenga una labor específicamente señalada, con arreglo a lo dispuesto en los artículos anteriores, prestará su ayuda personal en la casa acogedora, en aquellas ocupaciones propias de sus condiciones y aptitudes, aceptando realizar los trabajos en la forma que el acogedor disponga, siempre que no sea vejatoria 591 para quien haya de realizarlos, y alternando con los refugiantes en los más desagradables y penosos. E) La prestación de alojamiento consiste en dar albergue y manutención al refugiado. En el concepto de albergue se comprende proporcionarlo en habitación adecuada. Si alguno de los efectos necesarios no los hubiera en la casa acogedora, el Comité Local de Refugiados procederá a su requisa en otro lugar, según lo dispuesto en el Decreto de 1 del actual. Con la palabra manutención se entiende el deber de proporcionar alimentos al refugiado, en igualdad de condiciones que los consuma la familia albergante, que pondrá también a disposición del albergado los medios necesarios para su aseo. F) Los vecinos a quienes se asigne refugiados, deberán instalarlos en su propio domicilio, siéndoles lícitos facilitarles alojamiento en edificios o casas adecuadas que reúnan las condiciones sanitarias que las Leyes estipulan, pero no en hoteles, fondas o posadas. G) Aunque el refugiado, por el hecho de serlo, carece de medios económicos para su normal subsistencia, si llegara a poseerlos deberá destinar una parte a la ayuda del Comité Local respectivo y de la OCEAR en la forma que ésta disponga. H) Las reclamaciones a que pudiere dar lugar el servicio de alojamiento se cursará a los respectivos Comités Locales de Refugiados, en cuya oficina habrá un libro-registro de quejas y exposiciones, para que en los días y horas que al efecto se señalen, puedan ser formuladas, extendiendo una sucinta comparecencia, excepto en el caso de que, por la poca importancia de la demanda, la oficina entienda que no es preciso reducirla a escrito. Estas reclamaciones, cuando las formulen los refugiados, lo harán por conducto de su representante en el Comité Local, que resolverá todas ellas de plano y definitivamente. Solamente cuando la reclamación esté formulada, mediante escrito, por un número de refugiados superior al 60 por 100 de los que hubiera en la población o por más del 30 por 100 de las familias refugiantes, la resolución del Comité Local podrá ser recurrida ante la OCEAR en un plazo de 20 días, contados desde que aquél les comunicara su acuerdo. Lo digo a VI para su conocimiento y efectos consiguientes. Valencia, 9 de Abril de 1937. P.D. J. Mestre Puig. Señor Subsecretario de este Ministerio. PRESIDENCIA DEL CONSEJO DE MINISTROS. DECRETO. GACETA DE LA REPÚBLICA, núm. 180, 29 de Junio de 1937. Existe una relación tan íntima y constante entre muchos de los servicios que competen a los Ministerios de Instrucción pública y Sanidad y de Trabajo y Asistencia social, especialmente aquellos que atienden a la educación y cuidados de la primera infancia y la infancia anormal, que no es extraño que se halla producido alguna confusión acerca de la delimitación de las funciones y de la misión específica que a cada uno de dichos Ministerios compete. Es indispensable, para evitar todo posible conflicto de competencia y, sobre todo, para que en ningún momento se perturbe la buena marcha de servicios de tan indiscutible eficacia, fijar, de manera concreta y precisa, cuáles son las funciones que corresponden a cada Ministerio y qué servicios y funcionarios deben quedar adscritos a los mismos. Con este fin, previo acuerdo del Consejo de Ministros y a propuesta de su Presidente, Vengo en decretar lo siguiente: 592 Artículo primero. Serán de la exclusiva competencia del Ministerio de Instrucción pública y Sanidad los siguientes servicios y funcione s: a) La organización, dirección y sostenimiento, tanto en España como en el extranjero, de colonias, guarderías, residencia, parques infantiles, roperos escolares y cuantas instituciones circum-escolares constituyan una prolongación de la escuela o tenga n como finalidad principal completar su acción educativa, así como la inspección de las instituciones de este tipo organizadas por entidades particulares y oficiales. b) La organización e inspección de las instituciones y servicios de los anormales educables, incluyendo los de carácter físico, tales como ciegos y sordomudos; los de carácter médico, débiles y retrasados mentales y niños inválidos. c) La organización y funcionamiento de las escuelas maternales, casas cuna y cuantos centros e instituciones tengan como finalidad no sólo la educación de la primera infancia, sino la preparación para la vida puramente escolar. d) La dirección, administración y régimen de los hogares de la infancia que estime conveniente crear el Ministerio de Instrucción Pública y Sanidad. Artículo segundo. Quedan derogadas cuantas disposiciones se opongan a lo que se preceptúa en el presente Decreto. Dado en Valencia, a veintiocho de junio de mil novecientos treinta y siete. Manuel Azaña. El Presidente del Consejo de Ministros, Juan Negrín López. MINISTERIO DE TRABAJO Y ASISTENCIA SOCIAL. ORDEN. GACETA DE LA REPÚBLICA, núm. 208, 27 de Julio de 1937. Ilmo. Sr.: La Orden ministerial de 11 de Marzo próximo pasado creaba, entre otras, las llamadas Oficinas de Etapa de Madrid y Tembleque, dependientes de esta OCEAR, atribuyéndoles jurisdicción, a la primera, en los territorios leales, además de los de la provincia de su nombre, en los de Guadalajara, Ávila y Segovia, y a la segunda. en los de la de Toledo. Pero evacuada casi toda la población de la provincia de Toledo sobre la plaza de Madrid, ha venido a aumentar el volumen de población que de ésta hay necesidad de evacuar y dirigir por el pueblo y estación de Tembleque a las demás provincias leales donde habrán de refugiarse; unido a esto ala variedad e intensidad de los servicios en aquella capital de evacuación interior, transportes, evacuación de niños, cuidado de embarazadas, etc., ha movido a este Ministerio, con vista de la experiencia adquirida y de la situación actual de estos problemas, a dar una nueva estructuración a estas dos Oficinas, atendiendo, además, a que la de Madrid no es realmente de Etapa y la de Tembleque no tiene más misión que conducir y dirigir la evacuación que en Madrid se efectúa. En su virtud, Este departamento ministerial ha dispuesto lo siguiente: Artículo primero. Se declaran disueltas las llamadas Oficinas de Etapa de Madrid y Tembleque. Artículo segundo. Se decreta el cese de todo el personal que se halle prestando servicios o los hubiese prestado en cualquiera de ambas oficinas. Artículo tercero. Se crea en Madrid una Oficina que se denominará Delegación de Evacuación, encargada de la administración de estos servicios con arreglo a la legislación vigente y dependiente de esta OCEAR. Artículo cuarto. Se crea en Tembleque una Oficina subordinada, dependiente de la Delegación de Madrid en cuanto al funcionamiento del servicio. 593 Artículo quinto. La Secretaría general cuidará de la administración y organización de los servicios, tanto en la Delegación de Madrid como en la Oficina subordinada de Tembleque. Artículo sexto. Los nombramientos de los funcionarios, tanto de la Delegación de Madrid como de la Oficina subordinada de Tembleque, serán efectuados por esta OCEAR libremente, consignándose en ellos su categoría, sueldo asignado y hechos todos ellos con carácter de interinidad. Artículo séptimo. Queda nombrado Jefe de la Delegación de Madrid don Manuel Encinas González. Valencia, 23 de Julio de 1937. Aguade. PRESIDENCIA DEL CONSEJO DE MINISTROS. DECRETO. GACETA DE LA REPÚBLICA núm. 219, 7 de Agosto de 1937. El estado de dispersión en que se hallan actualmente, en la mayoría de países, los servicios de ayuda a los niños españoles evacuados de nuestro territorio al extranjero y la asistencia prestada a éstos en todos los órdenes y principalmente en el aspecto de la educación y la enseñanza, plantean imperiosamente la necesidad de imprimir a estos servicios una dirección única. Y siendo criterio firme del Gobierno que los niños evacuados al extranjero por las necesidades de la lucha reciban todos, dentro de lo posible, educación y enseñanza bajo la Dirección de Maestros españoles, para que, sin perjuicio de mantener contacto con las otras corrientes culturales del país en que se encuentren, no pierdan el que les une a la cultura española y, sobre todo, su lengua nativa, con objeto de que al regresar a España, después de la victoria del pueblo y de la República, no se hallen en condiciones de inferioridad respecto a sus conciudadanos, que el Decreto de 28 de Junio último (Gaceta del 29) pone todo lo referente a las Colonias Infantiles de España y en el extranjero bajo la dirección del Ministerio de Instrucción pública y Sanidad, Previo acuerdo del Consejo de Ministros y a propuesta de su Presidente, Vengo en decretar lo siguiente: Artículo primero. A partir de la publicación del presente Decreto, todos los organismos y delegaciones creados para dirigir o ayudar al sostenimiento, educación y enseñanza de los niños españoles residentes en España o evacuados al extranjero, cualquiera que sea el departamento u organización de que actualmente dependen, pasarán a depender, con sus fondos, consignaciones y edificios correspondientes, del Ministerio de Instrucción pública y Sanidad. De esta norma se exceptúan únicamente los organismos de protección al niño que funcionan bajo la dependencia del Ministerio de Justicia y principalmente los del Tribunal Tutelar de Menores, si bien el Ministerio de Instrucción pública podrá intervenir e inspeccionar su funciona miento en cuanto se refiera al aspecto pedagógico o escolar. Artículo segundo. El Ministerio de Instrucción pública y Sanidad adoptarás las medidas oportunas para unificar bajo su dirección todo lo referente a las Colonias escolares de niños españoles en el extranjero, así como el sostenimiento y ayuda de dichos niños, procurando por todos los medios velar por su educación y enseñanza por medio de Maestros españoles. Artículo tercero. El Ministerio de Instrucción pública y Sanidad creará, dentro y fuera de España, las Comisiones y organismos necesarios para dirigir los servicios de instalación, educación y enseñanza de los niños evacuados al extranjero, y para 594 fomentar la ayuda de todo género individual o colectiva para estos servicios, tanto en el extranj ero como dentro de España. Artículo cuarto. El Ministerio de Instrucción pública y Sanidad dictará las Órdenes y disposiciones necesarias para la ejecución del presente Decreto. Dado en Valencia, a seis de Agosto de mil novecientos treinta y siete. Manuel Azaña. El Presidente del Consejo de Ministros, Juan Negrín López. PRESIDENCIA DEL CONSEJO DE MINISTROS. DECRETO. GACETA DE LA REPÚBLICA núm. 219, 7 de Agosto de 1937. Creada la Dirección general de Asistencia social, por Decreto de la Presidencia del Consejo de Ministros de veintisiete de Mayo último, y suprimido el Consejo Nacional de Asistencia social por la misma disposición, se hace necesario definir, estructurar y coordinar las funciones que a la misma encomienden, procurando orientar sus actividades a los fines de una asistencia dirigida no sólo a aliviar al necesitado sino a establecer un régimen de profilaxis social que evite la inferioridad del socialmente débil. La actual legislación en la materia no responde a las necesidades de la época, ni mucho menos a las exigencias de la transformación que en España se está viviendo. Se hace preciso, pues, rectificar antiguos defectos y seguir nuevas directrices, instituyendo una nueva asistencia social sobre las bases sólidas que pueda ofrecer una Dirección única, una ejecución coordinada y una cumplimentación expresamente comprobada por el Estado de todas las Instituciones y servicios encomendados a la hasta ahora Beneficencia municipal, provincial y a la extinguida Beneficencia particular que ha revertido al Estado, para el mejor establecimiento de un plan armónico que, evitando duplicidades e interferencias, incremente los servicios de la asistencia pública y permita la intensificación de sus instituciones y el auxilio eficaz a las que dependen de las Provincias y Municipios. Por ello debe estructurarse desde el Ministerio de Trabajo y Asistencia social un plan completo de servicios que comprenda la protección al inválido, al niño necesitado y al anciano y cuide de la readaptación de todos los elementos socialmente débiles, a fin de capacitarles para el disfrute de una igualdad impuesta por imperativos de mutua convivencia. Por todo ello, de acuerdo con el Consejo de Ministros y a propuesta de su Presidente, Vengo en decretar; Artículo primero. Se deroga el Decreto de la Presidencia del Consejo de Ministros de veintiuno de Noviembre de mil novecientos treinta y seis en todo cuanto se refiere a asistencia social, así como el del Ministerio de Sanidad y Asistencia Social de catorce de Enero del corriente año en lo referente a la constitución y funcionamiento de los Consejos Provinciales de Asistencia social, actualmente Delegaciones, declarando expresamente subsistente todo lo que en el mismo se refiere a la disolución y extinción de Fundaciones e Instituciones de la antigua Beneficencia particular, cualquiera que fuese su naturaleza, carácter, clase y denominación, todos cuyos bienes, valores, rentas, derechos y documentación pasan a depender de la Dirección general de Asistencia social, por la que se procederá de una manera inmediata a inventariarlos y a formalizar lo que concierne a la situación legal de los mismos. Artículo segundo. Dependientes del Ministerio de Trabajo y Asistencia social, y de una manera directa de su Dirección general de Asistencia social, se crean las siguientes Secciones: 595 Primera. Sección de Estadística. Segunda: Sección de Servicios. Tercera: Sección de Socorros y Suministros. Cuarta: Sección Administrativa y de Coordinación. Artículo Tercero.- La Sección de Estadística estará integrada por dos Subsecciones: a) Subsección de Censo y Clasificación de inválidos, niños necesitados y viejos, que tendrá a su cargo la enumeración y clasificación de los mismos por sus condiciones físicas y morales. b) Subsección de Estadística de Servicios de Asistencia social. Se ocupará de la enumeración y clasificación de Fundaciones y servicios del Estado, Provincia, Municipio y organismos no oficiales que tengan por objeto la protección al desvalido. Artículo Cuarto.- Dependerán de la Sección de Servicios los establecimientos e instituciones dedicados a la tutela del niño (Reformatorios y Orfanatos), así como los de auxilio, alojamiento y trabajo de inválidos y su readaptación social (Casa del Ciego, Institutos de Inválidos, Hogares de Ancianos y Casas de Crónicos incurables), atendiendo también a la reforma, ampliación o creación de nuevas instituciones, centros culturales o talleres destinados a liberar, dentro de un perfecto plan de trabajo y cultura, a todos los inadaptados sociales. Artículo Quinto.- La Sección de Socorros y Suministros atenderá a la reglamentación y distribución de los auxilios en metálico y especie, bolsa de trabajo, hospederías de transeúntes y necesitados, etc. Artículo Sexto.- La Sección Administrativa y de Coordinación constará de las siguientes Subsecciones: Personal, Contabilidad, Habilitación, Registro, Prensa y Propaganda, Oficina Jurídica y Oficina Técnica. La Subsección de personal llevará el Archivo general y todo lo relacionado con el personal de la Dirección. La de Contabilidad tendrá a su cargo la expedición de toda clase de libramientos, examen y aprobación de cuentas , etc. siendo ejercida por un funcionario del Cuerpo Pericial de Contabilidad designado por el Ministerio de Hacienda. Las Subsecciones de Habilitación, Registro y Prensa y Propaganda realizarán los servicios propios de cada uno de estos conceptos. La Oficina Jurídica emitirá informe sobre todas las situaciones de derecho y demás asuntos que le sean encomendados, especialmente los de Fundaciones de la antigua Beneficencia particular, hoy dependientes de la Dirección general de Asistencia social. La Oficina Técnica tendrá a su cargo todo lo relacionado con el estudio y planteamiento de trabajo y obras de construcción y reforma de edificios y locales, así como lo referente a instalaciones, dotándola del personal profesional y técnico adecuado. Artículo séptimo.- Hasta tanto que se conceda el crédito extraordinario para el normal funcionamiento de la Dirección general de Asistencia social, atendiéndose al sostenimiento de los Asilos y Fundaciones de la disuelta Beneficencia particular con el importe de sus bienes. Por el Ministerio de Trabajo y Asistencia Social se dictarán las disposiciones oportunas para la ejecución del presente Decreto, del cual se dará cuenta en su día a las Cortes. PRESIDENCIA DEL CONSEJO DE MINISTROS. ORDEN. GACETA DE LA REPÚBLICA núm. 252, 9 de Septiembre de 1937. Excmo. Sr.: En uso de las atribuciones que le están conferidas, Esta Presidencia del Consejo de Ministros ha resuelto: 596 Primero. Los diversos departamentos ministeriales comunicarán a la Presidencia del Consejo de Ministros, a la mayor urgencia ,el personal indispensable de su departamento que debes continuar prestando servicio en Madrid, para la custodia de edificios y archivos y para el desempeño de aquellos servicios que sea estrictamente necesario mantener en aquella capital. Segundo. Todos los demás funcionarios dependientes de los diversos departamentos ministeriales, habrán de desplazarse a los destinos que se les encomienden o, en su defecto, a Valencia, en término de quince días, contado a partir de la publicació n de esta Orden en la Gaceta de la República. Tercero. Por los diversos Ministerios se tomarán las medidas procedentes para facilitar el transporte de los funcionarios y sus familias, en el término que señala el apartado anterior. Cuarto. Los funcionarios que se hallen en situación de excedencia voluntaria o forzosa, así como los declarados cesantes, y tengan su residencia en Madrid, vienen obligados a evacuar dicha capital y con destino al punto que más les convenga, dentro del plazo señalado para los en activo, perdiendo su derecho al reingreso aquellos que, comprendidos en la presente disposición, no demostrasen en su día documentalmente haber dado cumplimiento a la misma. Los funcionarios que actualmente residan en Madrid, por hallarse en uso de permiso o licencia reglamentaria, se reintegrarán a sus destinos fuera de dicha ciudad dentro del plazo de quince días que se señala. Aquellos excedentes forzosos que, por hallarse en tal situación, perciban sus haberes por Madrid, solicitarán del Ministerio la domiciliación del pago en la localidad en que fijen su residencia, suspendiéndose, a partir de primero de Octubre próximo, su abono a los mismos por las Habilitaciones de Madrid. Quinto. Los funcionarios que resistieren o desobedecieren la obligación de trasladar su residencia que se dispone en esta Orden ministerial, serán considerados como autores del delito de desobediencia grave y puestos a disposición de los Tribunales Populares de Valencia, que serán los competentes para conocer de la responsabilidad penal en que por tal concepto hayan incurrido. Sexto. No se cursará ninguna petición de excedencia voluntaria o de separación del servicio de los funcionarios de la Administración Central, a quienes afecta esta Orden, sin que previamente hayan justificado su cambio de residencia con arreglo a lo dispuesto en la misma. Séptimo. El Ministerio de Trabajo y Asistencia social tomará las medidas pertinentes para facilitar alojamiento a los funcionarios que soliciten su ayuda. Valencia, 6 de Septiembre de 1937. J. Negrín PRESIDENCIA DEL CONSEJO DE MINISTROS. ORDEN. GACETA DE LA REPÚBLICA núm. 252, 9 de Septiembre de 1937. Señores Ministros. Excmo. Sr.: Esta Presidencia del Consejo de Ministros, en uso de las atribuciones que le están conferidas, ha resuelto: Primero. Durante el mes de Septiembre actual todos los funcionarios jubilados o retirados y todos los pensionistas militares o civiles y demás personal de Clases Pasivas, trasladarán su residencia a localidades ajenas a la provincia de Madrid. Segundo. A estos efectos se presentarán, en término de diez días, en los Servicios de Evacuación de Madrid, que quedan encargados de organizar la del personal de referencia . 597 Tercero. La obligación del traslado de residencia comprende también a las familias que vivan en compañía del retirado, jubilado o pensionista y dependan de él. Cuarto. Sólo por causas muy justificadas, que aconsejen especial excepción, podrá autorizarse por el Ministro de Hacienda y Economía la permanencia en Madrid de las personas comprendidas en esta Orden, a cuyo fin lo solicitarán, acompañando los documentos probatorios que estimen pertinentes, de la Dirección general de la Deuda, Seguros y Clases Pasivas en término de diez días, contados a partir de la publicación de esta Orden. Quinto. Por el Ministerio de Trabajo y Asistencia social se tomarán las medidas necesarias para el alojamiento y distribución del personal a que se refiere la presente Orden, y por el de Comunicaciones, Transportes y Obras Públicas, y Servicios de Evacuación de Madrid, las necesarias para el transporte. Valencia, 6 de Septiembre de 1937. J. Negrín. Señores Ministros PRESIDENCIA DEL CONSEJO DE MINISTROS. ORDEN. GACETA DE LA REPÚBLICA núm. 258, 15 de Septiembre de 1937. Excmo. Sr.: Para facilitar el debido cumplimiento de las Ordenes circulares del 6 del actual (Gaceta del 9), relativas al traslado de residencia de Madrid a provincias, del personal activo, cesante, separado del servicio, jubilados, retirados y pensionistas que se encuentren en aquella capital, en los términos de las indicadas disposiciones, Esta Presidencia del Consejo de Ministros ha resuelto: Primero. La obligación de evacuar Madrid para el personal indicado, no tendrá más excepciones que las señaladas en las disposiciones del 6 de Septiembre, sin que para este caso sean aplicables las que figuraban en disposiciones anteriores sobre evacuación de residentes en Madrid. Segundo. Por los diversos Ministerios y con arreglo a las necesidades del servicio se destinará a las dependencias provinciales a los funcionarios que deban trasladarse de Madrid y no sean indispensables para el buen funcionamiento de las dependencias centrales de la Administración, en Valencia. Tercero. Por el Ministerio de la Gobernación y sus autoridades delegadas en Madrid, y por la Alcaldía de esta ciudad, se adoptarán las providencias necesarias para aseguramiento y garantía de las viviendas y ajuares del personal que traslade su residencia en virtud de las repetidas disposiciones. Lo digo a V.E para su conocimiento y cumplimiento. Valencia, 14 de Septiembre de 1937. Indalecio Prieto Sres. Ministros.... Sr. Alcalde de Madrid. MINISTERIO DE INSTRUCCIÓN PUBLICA Y SANIDAD. ORDEN. GACETA DE LA REPÚBLICA núm. 278, 5 de Octubre de 1937. Ilmo. Sr.: Para que en todo momento puedan ser debidamente atendidas las necesidades de educación y asistencia de los niños españoles evacuados en el extranjero, Este Ministerio se ha servido disponer lo siguiente: Primero. Se abre un concurso, al cual podrá acudir todo el personal docente que depende de la Dirección general de Primera Enseñanza y tenga sus cargos en propiedad, para proveer las plazas de Profesores necesarias para atender, educar e instruir a los niños españoles evacuados en el extranjero e instalados en Colonias e instituciones de asistencia dependientes del Ministerio de Instrucción pública y Sanidad. 598 Segundo. Las ins tancias serán dirigidas al Presidente del Consejo Nacional de la Infancia Evacuada, durante el plazo de 15 días a contar de la fecha de publicación de esta Orden en la Gaceta de la República. Tercero. Los solicitantes deberán hacer constar en sus i stancias su residencia y n domicilio, así como los idiomas que poseen, y acompañarán la siguiente documentación: a) Hojas de méritos y servicios certificada en la forma reglamentaria. b) Avales de los partidos político y de los Sindicatos profesionales correspondiente en que se acredite la adhesión incondicional del solicitante a la causa popular. c) Informe del Jefe del centro en que sirva, del Inspector-Jefe o del Inspector de la zona, acerca de las condiciones del solicitante para el desempeño del cargo. Las instancias serán cursadas por la propia autoridad que emita el informe, en el plazo máximo de las 48 horas desde que aquélla le sea entregada Cuarto.- Sólo podrán solicitar los funcionarios de uno y otro sexo que cuenten menos de 50 años. Los varones que tengan menos de 45 habrán de justificar documentalmente que se hallan legalmente exentos del servicio militar. Quinto.- En la solicitud se hará constar la nación o naciones a que preferiría ser destinado el solicitante, entendiéndose que, de no cons ignar una exclusión expresa, podrá ser nombrado por el Ministerio para aquel país donde sean más necesarios sus servicios. Sexto.- Todos los aspirantes que sean nombrados estarán obligados a desempeñar sus cargos durante un año. Pasado dicho tiempo podrá ser prorrogado por otro año previo acuerdo con el interesado. No obstante, el Ministerio podrá revocarlos en cualquier momento si su gestión no respondiese a las exigencias de la misión que se les confía. Séptimo.- Los solicitantes que sean elegidos por el Consejo formarán una lista de aspirantes, que serán colocados por el orden que el propio Consejo determine, según las necesidades de cada una de las Colonias que funcionan en los diversos países. Octavo.- Para la resolución de las instancias el Consejo considerará como condiciones de preferencia que habrán de ser demostradas documentalmente las siguientes: 1ª. Inválidos de guerra que se encuentren aptos para el servicio de Colonias. 2ª Excombatientes del Ejército popular. 3ª Padres, viudas e hijos de antifascistas muertos en la lucha o asesinados por los facciosos. 4ª Padres, mujeres e hijos de combatientes del Ejército popular. Noveno.. El Consejo Nacional podrá, si lo estima conveniente, someter a los solicitantes a aquellas pruebas que juzgue necesarias para probar su capacidad en relación con el trabajo de las Colonias escolares. Décimo.- Los funcionarios que sean destinados al servicio de Colonias en el extranjero vienen obligados a residir en el Colonia a que queden adscritos, así como a cumplir los preceptos del Reglamento de la misma y a someterse a las normas de trabajo que fije la Dirección de la institución, de acuerdo con la Delegación de este Ministerio. Sólo en casos muy justificados podrá ser autorizada la residencia de los Profesores fuera de las Colonias, sin que esto les exima de las otras obligaciones que se consignan en el párrafo anterior. Undécimo.- Los solicitantes que resulten nombrados por virtud de este concurso percibirán, además de los gastos de viaje hasta el lugar de su destino. su sueldo íntegro y una gratificación mensual equivalente a 750 francos franceses, para los que residan en las Colonias, y a 2.000 para los que vivan fuera de ellas por su cuenta. Las plazas que 599 actualmente ocupan les serán reservadas por el tiempo que dure su servicio en el extranjero, y entretanto, se proveerán interinamente en la forma que disponen los Reglamentos vigentes. Cuando se trate de Maestros nacionales, el Ministerio creará las plazas de Maestros necesarias en las Colonias de que se trate, a fin de que no ofrezca dificultad la provisión interina de las escuelas correspondientes. Lo digo a V.I. para su conocimiento y efectos. Valencia, primero de Octubre de 1937. P.D. W. Roces, Sr. Director general de Primera Enseñanza. PRESIDENCIA DEL CONSEJO DE MINISTROS. ORDEN. GACETA DE LA REPÚBLICA núm. 287, 14 de Octubre de 1937. Excmo. Sr.: Impuesta por las circunstancias actuales de nuestra economía una intensificación en la utilización de ciertas materias primas nacionales en luga r de las similares extrajeras, la restricción en las exóticas de necesidad imprescindible, la reducción en el consumo, y, sobre todo, las dificultades de transporte, ha repercutido en una alteración en los precios de venta, en sentido de alza, que, si en parte son económicamente justificables, por las mencionadas causas y otras de menor importancia, con frecuencia resultan especulaciones y acaparamientos, u organización defectuosa, que es indispensable evitar. Como único medio para regular la circulación en forma armónica con la política de intervención y ordenación progresiva de la producción, precisa establecer los precios para el consumo en forma coordinada y racional, a base de los costos de extracción, obtención o fabricación de los materiales, artículos y productos. A tales fines y como complemento a la Orden de 2 de Septiembre de 1937, Esta Presidencia ha dispuesto que se constituya en el Ministerio de Hacienda y Economía, un Comité Regulador de Precios, con las misiones siguientes: a) Previo el estudio de los costos reales de producción, establecer como organismo único para ello capacitado, los precios al por mayor y detall, en el territorio leal al Gobierno de la República, de toda clase de materias primas y productos manufacturados. b) Constituir el servicio informativo de precios interiores y exteriores, a demanda de centros oficiales, estableciendo los índices pertinentes. c ) Dictaminar sobre cuantos asuntos referentes a costos y precios sean sometidos a su consideración. d) Tramitar las denuncias por infracción de las disposiciones que sobre precios se dicten, proponiendo las oportunas sanciones. El Comité Regulador de Precios tendrá facultades para requerir directamente de los centros oficiales de la Administración del Estado y de las Regiones autónomas, así como de las entidades privadas, tengan o no consideración oficial, los informes y datos que estime necesarios, viniendo obligados dichos centros y entidades a prestar colaboración que el Comité requiera dentro de su competencia. Los precios establecidos por el Comité tendrán carácter de propuesta al Ministerio de Hacienda y Economía, al cual se reserva la facultad de establecer, con carácter obligatorio, para toda la zona leal, los precios máximos para las transacciones, vigilar la efectividad de estos precios y establecer y ejecutar las sanciones resultantes de las infracciones. Formarán el Comité Regulador de Precios, bajo la Presidencia del Subsecretario de Economía o Director general en quien delegue, los Directores generales de Agricultura, Minas, Industria, Comercio y Abastecimientos, los cuales podrán delegar en 600 funcionarios de sus respectivos servicios, actuando de Secretario el funcionario de dichas Direcciones generales, que designe el propio Comité. Valencia, 8 de Octubre de 1937. J. Negrín, Sr. Ministro de Hacienda y Economía PRESIDENCIA DEL CONSEJO DE MINISTROS. DECRETO. GACETA DE LA REPÚBLICA núm. 258, 17 de Octubre de 1937. A tenor de lo dispuesto en el artículo noveno del Código civil, las Leyes relativas a los derechos y deberes de familia, o al estado, condición y capacidad de las personas, obligan a los españoles aunque residan en país extranjero. Como consecuencia de este principio y para darle toda su eficacia en orden a las disposiciones sobre la tutela de menores, es necesario atribuir a los órganos jurisdiccionales normales del Estado español en el extranjero, las facultades que en esta materia corresponden a los Tribunales Tutelares de Menores. El Decreto de veintinueve de Septiembre de mil ochocientos cuarenta y ocho, regulador de la jurisdicción consular en el extranjero, atribuye a los Cónsules y Vicecónsules las facultades que corresponden a los Jueces de Primera Instancia y a los Notarios; pero habiéndose organizado la jurisdicción especial de menores con posterioridad a la citada disposición, no pudieron atribuirse entonces a dichos funcionarios las facultades inherentes a los Tribunales Tutelares de Menores, que a la razón no se hallaban constituidos. Se hace preciso, pues, completar, mediante una disposición adecuada, el cuadro de la jurisdicción consular en el extranjero, haciendo así eficaz el artículo noveno del Código civil y la legislación vigente sobre menores de edad. En mérito de lo expuesto, de acuerdo con el Consejo de Ministros y a propuesta de su Presidente, Vengo en decretar lo que sigue: Artículo primero. Los Cónsules españoles en el extranjero, los Vicecónsules o las personas que en ausencias o enfermedades hagan sus veces, en los casos de tutela de menores entre súbditos o contra súbditos españoles, respecto de todo aquello a que no se oponga la legislación del país o los tratados vigentes para los efectos de apelación y demás judiciales, se reputan Jueces de Menores, con las mismas atribuciones y sujetos a las mismas formalidades que establece o establecieran las Leyes, Decretos y Ordenes para los Tribunales Tutelares de Menores de España. Artículo Segundo. Respecto de todo aquello en que las circunstancias locales, la perentoriedad e índole especial o excepcional de los casos lo permitiesen, los Cónsules en función de Tribunales Tutelares de Menores observarán en el procedimiento las Leyes de la República; cuando por dichas causas no fuere posible, se hará constar así por diligencia en los autos o por providencia razonada. El Tribunal de Apelación de los Tribunales Tutelares de Menores apreciará estas omisiones con arreglo a las circunstancias de cada caso y a las de la localidad. Los fallos definitivos se ajustarán siempre a las Leyes de la República. Artículo tercero.- Los comisionados, Agentes o Agregados consulares de tutela nombrados para suplir al Cónsul en los casos que se estime necesario, procederán , en cuanto afecte a la jurisdicción de menores, como Delegados del mismo, y en el nombramiento se hará la delegación con las instrucciones oportunas, según las circunstancias y necesidades locales, para que los menores de edad españoles hallen siempre la justicia y protección debidas. Artículo cuarto. En todos estos procedimientos desempeñarán el cargo de Secretario el Canciller del Consulado o el que hiciere sus veces. 601 Artículo quinto. De las apelaciones a que dieren lugar las resoluciones de los Cónsules, cuando procedan como Tribunales Tutelares de Menores, conocerá el Tribunal de Apelación de los Tribunales Tutelares de Menores. A fin de evitar todo entorpecimiento en la pronta administración de justicia cuando los Cónsules, Vicecónsules, Agentes o Agregados consulares de tutela procedan como Tribunales Tutelares de Menores, siempre que sea dable, se entenderán directamente con el Tribunal de Apelación o con el Consejo Nacional de Tutela de Menores, sin perjuicio de dar conocimiento al Ministerio de Estado, si lo creyeren conveniente. Artículo Sexto. Quedan derogadas cuantas disposiciones se supongan a lo preceptuado en la presente, que comenzará a regir en el día de su publicación en la Gaceta de la República y de la que oportunamente se dará cuenta a las Cortes. Dado en Valencia, a quince de Octubre de mil novecientos treinta y siete. Manuel Azaña. El Presidente del Consejo de Ministros, Juan Negrín López. PRESIDENCIA DEL CONSEJO DE MINISTROS. DECRETO. GACETA DE LA REPÚBLICA núm. 287, 14 de Octubre de 1937. Excmo. Sr.: Son numerosas las peticiones de divisas que se reciben para la adquisición en el exterior de productos farmacéuticos y sanitarios destinados a cubrir las necesidades que en este orden se sienten en el territorio leal de la República. A fin de que el departamento de Hacienda y Economía cuente con todos los elementos que estime necesarios sobre la procedencia que haya, en cada caso, de acceder a lo solicitado, y para disponer, al mismo tiempo de un organismo que proponga la adquisición y distribución de aquellas que considere indispensable, Esta Presidencia del Consejo de Ministros ha acordado lo siguiente: Primero.- Se crea en el Ministerio de Hacienda y Economía, Subsecretaría de Economía, una Comisión asesora de importaciones de productos farmacéuticos y sanitarios. Segundo.- La Comisión estará formada por un Presidente, designado por el Ministro de Hacienda y Economía, y un representante de cada uno de los Ministerios de Defensa Nacional, Instrucción Pública y Sanidad y Hacienda y Economía. Tercero. Serán funciones de la Comisión: a) Informar de las peticiones de importación de toda clase de productos químicofarmacéuticos y sanitarios que se soliciten. b) Proponer la adquisición de aquellos productos de la misma naturaleza que considere indispensables para atender a las necesidades sanitarias de la zona leal, así como su distribución dentro de la misma. c) Colaborar con los demás organismos encargados de esta función, en lo que se refiere al establecimiento y vigilancia de los precios a que deben ser vendidos los distintos productos sanitarios. Lo que comunica a V.E para su conocimiento y efectos. Valencia, 12 de Octubre de 1937. Juan Negrín. Sres. Ministros de Hacienda y Economía, Instrucción Pública y Sanidad y Defensa Nacional. 602 MINISTERIO DE INSTRUCCIÓN PUBLICA Y SANIDAD. ORDEN. GACETA DE LA REPÚBLICA núm. 290, 17 de Octubre de 1937. Ilmo. Sr.: El Ministerio de Instrucción pública viene realizando una labor cada día más extensa de defensa y protección de los niños, que son los que más directa y profundamente sufren los efectos perturbadores de la guerra. La creación de numerosas colonias, tanto colectivas como individuales, en las que están acogidos millares de niños, ha permitido normalizar la vida de éstos, defender su salud, asegurar su enseñanza e influir beneficiosamente en su conducta y en su educación. Desea el Ministerio ampliar y mejorar continuamente esta obra de tanta trascendencia social, no tan sólo acogiendo mayor número de niños, sino perfeccionando la organización y el régimen educativo de las colonias. Ahora se ofrece una magnífica ocasión de lograr estos propósitos al serle ofrecida, para instalar una institución educativa, la finca el Puchet, situada en los alrededores de Barcelona. En ella ha creído el Ministerio que podría iniciarse una organización educativa de carácter autónomo, bajo una dirección experta que reuniera principalmente a niños huérfanos de la guerra o separados de sus padres, más necesitados, por tanto, de los cuidados del Estado y de educarse en un ambiente grato y acogedor que neutralice los efectos perturbadores de la lucha. Esta institución llevará el nombre glorioso de Asturias, en homenaje al heroísmo de aquellos trabajadores en la lucha libertadora de Octubre de 1934 y en la gesta incomparable de la defensa de su suelo. Con tales propósitos, el Ministerio de Instrucción Pública y Sanidad ha resuelto lo siguiente: Primero. Se crea, en la finca denominada El Puchet, de Barcelona, con el nombre de Hogar-Escuela “Asturias”, un internado de niños y niñas de 4 a 16 años, huérfanos de guerra o separados por cualquier circunstancia relacionada con la lucha, del medio familiar. Segundo. La organización, tanto administrativa como pedagógica, de esta institución educadora tendrá carácter autónomo, dependiendo directamente de la Dirección general de Primera Enseñanza, que aprobará el Reglamento por que ha de regirse y ejercerá la inspección y el control de su funcionamiento. Tercero. El Hogar-Escuela “Asturias” estará regido por un Director designado libremente por la Dirección general de Primera Enseñanza entre los funcionarios técnicos dependientes del Ministerio de Instrucción Pública y Sanidad. El personal, tanto pedagógico como administrativo y subalterno, será también nombrado por la Dirección general, a propuesta del Director de la institución. Cuarto.- Los gastos que origine el sostenimiento de la misma se abonarán con cargo al capítulo primero, artículo primero, grupo tercero, concepto único; capítulo tercero, artículo quinto, grupo primero, concepto tercero, y capítulo tercero, artículo cuarto, grupo primero, concepto tercero del vigente Presupuesto de gastos de este Ministerio, por libramientos mensuales. Quinto. La Dirección general dictará las instrucciones necesarias para la puesta en marcha de la institución que ahora se crea. Lo digo a V.I, para su conocimiento y demás efectos. Valencia, 14 de Octubre de 1937. P.D. W. Roces. Sr. Director general de Primera Enseñanza. 603 PRESIDENCIA DEL CONSEJO DE MINISTROS. ORDEN CIRCULAR. GACETA DE LA REPÚBLICA núm. 294, 21 de Octubre de 1937. Dispuesta por esta Presidencia, en orden de 14 de Septiembre último, la evacuación de Madrid, como complemento de la misma y a fin de garantizar el respeto a los domicilios y bienes que allí dejan los evacuados, por la presente, Vengo en disponer el Primero.- Se crea en Madrid la Junta de Custodia de domicilios de evacuados. Segundo.- Esta Junta la presidirá el Gobernador Civil de la provincia y tendrá como Vocales: Un representante del Consejo Municipal. Un militar, designado por el Jefe del Ejército del Centro. Un representante de la Dirección general de Seguridad, que será el Secretario. Un representante de los Comités de Vecinos. Tercero.- Esta Junta tendrá la misión que su propio nombre indica, entendido del modo más amplio y efectivo. Y queda facultada para establecer su régimen interior, dictar órdenes, que serán de cumplimiento inexcusable para todos los residentes en el término municipal de Madrid, civiles o militares, sellar viviendas, perseguir infracciones con arrestos gubernativos y multas, hasta 10.000 ptas., y en definitiva, hacer cuanto tienda a asegurar su mejor funcionamiento y eficacia. Cuarto.- La desobediencia a las órdenes de la Junta, sin perjuicio de la sanción gubernativa que imponga la Junta, podrá ser considerada por ésta, en su caso, como desafección al régimen. Entonces la Junta formulará ante el Jurado de Urgencia el cargo correspondiente, con propuesta concreta de sanción, que podrá ser elevada por el Tribunal. También podrá la Junta, si l infracción proviniere de un militar, proponer la a sanción gubernativa de arresto o multa que estime oportuna. Los Jefes de Unidades no podrán por sí levantar sanciones, pero el Jefe del Ejército del Centro, por razones de servicio, podrán levantar o conmutar dichas sanciones por otras, en cuyo caso lo comunicará a la Junta por medio de su Delegado. Quinto.- El Ayuntamiento de Madrid dotará a la Junta de los locales y medios materiales que le sean precisos. Valencia,12 de Octubre de 1937. Juan Negrín, Señor Ministro de Hacienda y Economía MINISTERIO DE INSTRUCCIÓN PUBLICA Y SANIDAD. ORDEN. GACETA DE LA REPÚBLICA núm. 294, 21 de Octubre de 1937. Ilmo. Sr.: Visto el expediente de adaptación del chalet número 2 del “Recinto Beltrán y Musitu”, de Barcelona, con el fin de instalar en el mismo una colonia escolar permanente, con escuelas, biblioteca y talleres; Resultando que la Oficina Técnica de Construcción de Escuelas ha informado favorablemente el proyecto redactado por el Arquitecto escolar Don José Doménech Mansana, cuyo presupuesto asciende a 74.579,64 pesetas, por ejecución material de las obras; 4.474,77 pesetas, por honorarios al Arquitecto, por formación de proyecto, dirección de las obras y premio de pagaduría; total, pesetas 79.054,41; Resultando que en el capítulo cuarto, artículo primero, grupo segundo, concepto único del Presupuesto vigente existe consignación suficiente para atender el pago del servicio de que se trata, según certificación de la Ordenación de Pagos del 604 departamento, y que el Interventor general de la Administración del Estado ha prestado su conformidad; Considerando que, debido a las circunstancias actuales, a la rapidez con que es preciso adaptar el edificio mencionado y en virtud de lo prevenido por el Decreto de Hacienda de 18 de Agosto de 1936 (Gaceta del 19), es más conveniente y más eficaz, para el bien del servicio, que las obras se realicen por el sistema de administración. Este Ministerio, de conformidad con el acuerdo adoptado por el Consejo de Ministros, celebrado en 14 de los corrientes, ha resuelto: Primero.- Que se apruebe el proyecto y presupuesto formulado por el Arquitecto escolar don José Doménech Mansana, para adaptar el chalet número 2 del “Recinto Beltrán y Musitu”, de Barcelona, a colonia escolar de carácter permanente, con escuelas, biblioteca y talleres. Segundo.- Que las obras se ejecuten por el sistema de administración, y Tercero.- Que su importe total de 79.054,41 pesetas, se abone con cargo al capítulo cuarto, artículo primero, grupo segundo, concepto único del Presupuesto vigente de este Ministerio. Lo digo a V.I, para su conocimiento y demás efectos. Valencia, 16 de Octubre de 1937. P.D. W. Roces. Señor Director general de Primera Enseñanza. MINISTERIO DE HACIENDA Y ECONOMIA. DECRETO. GACETA DE LA REPÚBLICA núm. 295, 22 de Octubre de 1937 Próximos a agotarse los recursos otorgados en trece de Marzo último para hacer frente a los gastos que ocasiona la evacuación y asistencia a refugiados, y ante la inminencia de la estación invernal, que siempre exige mayores dispendios, se hace preciso arbitrar nuevos fondos que permitan atender adecuadamente a aquellos que hubieron de abandonar sus hogares a consecuencia de la guerra que España sostiene en defensa del régimen republicano y de su integridad territorial. La necesidad y urgencia de habilitar estos créditos por medida gubernativa y al amparo del apartado a) del artículo ciento catorce de la Constitución, se justifican en un expediente instruido a petición del departamento que tiene a su cargo el servicio de que se trata. Y fundado en tales consideraciones, de conformidad con lo informado por la Intervención general, oído el Consejo de Estado, a propuesta del Ministro de Hacienda y Economía, de acuerdo con el Consejo de Ministros y en uso del precepto constitucional antes invocado, Vengo en decretar lo siguiente: Artículo primero. Se concede un suplemento de crédito de ocho millones de pesetas al figurado en un capítulo adicional del Presupuesto en vigor de la Sección vigésima de Obligaciones de los Departamentos ministeriales “Ministerio de Sanidad y Asistencia Social”, con destino a los gastos de toda clase que se deriven de las evacuaciones que sea preciso realizar y del cumplimiento de los demás fines que tenía asignados el Comité Nacional de Refugiados, con excepción de los correspondientes a personal administrativo de carácter permanente. Artículo Segundo . El importe del antedicho suplemento de crédito se cubrirá en la forma determinada por el artículo cuarenta y uno de la Ley de Administración y Contabilidad de la Hacienda pública. Artículo Tercero. El Gobierno dará cuenta a las Cortes del presente Decreto. Dado en Valencia, a veintiuno de Octubre de mil novecientos treinta y siete. 605 Manuel Azaña. El Ministro de Hacienda y Economía, Juan Negrín López. PRESIDENCIA DEL CONSEJO DE MINISTROS. DECRETO. GACETA DE LA REPUBLICA núm.304, 31 de Octubre de 1937. El trastorno que la guerra actual ha producido en muchos servicios del país, se refleja intensamente en los servicios sanitarios del Estado, sobre todo en cuanto se refiere a la vigilancia y asistencia de las grandes masas de población rural que, sometidas en su desplazamiento a las contingencias de la guerra , han modificado por completo la distribución demográfica del país. Y precisamente estos grandes desplazamientos de población, exigen por parte del Estado la adopción de medidas extraordinarias que procuren impedir la aparición de estados epidémicos que crearían un grave problema al país. Pero si ya de por sí en la organización sanitaria del Estado, la Inspección sanitaria municipal iba íntimamente ligada, en cuanto a los elementos que la desempeñaban, con la propia asistencia médica de la población campesina, es absolutamente indiscutible que en la actualidad este problema de la asistencia médica y de la vigilancia sanitaria de nuestros pueblos y nuestros campos, constituye un todo inseparable que necesita el Estado abordar y resolver con urgencia, jalonando en lo posible una adaptación de la asistencia médica actual a las necesidades que ofrecen las circunstancias por que atravesamos. Por estos motivos, de acuerdo con el Consejo de Ministros y a propuesta de su Presidente, Vengo en decretar lo siguiente: Artículo Primero. Se crea en el Ministerio de Instrucción Pública y Sanidad y dependiente de la Subsecretaria de Sanidad, una Inspección general de Asistencia Médica, que tendrá por objeto: 1ª Estudiar y proponer todas las medidas necesarias para la organización de la asistencia médica en los distritos rurales; modificar el funcionamiento y atribuciones de Sanidad, y adoptar cuantas medidas estime necesarias para asegurar la debida asistencia médica y sanitaria al pueblo. 2ª Inspeccionar y coordinar todos los servicios municipales y provinciales, procurando que dentro de las normas vigentes den su máximo rendimiento, y proponiendo en su caso las medidas necesarias para su adaptación a las actuales necesidades del país. 3ª Reorganizar el funcionamiento de las organizaciones profesionales médicas y sanitarias, proponiendo las reglas a que se ha de adaptar en lo sucesivo, así como la estructuración de sus organizaciones de previsión, Colegio de Huérfanos etc. 4ª La tramitación de todos cuantos asuntos se relacionen con la asistencia médica en general. Artículo Segundo. Por el Ministerio de Hacienda y Economía se habilitarán los créditos necesarios para el funcionamiento de este nuevo e importante servicio que se encomienda a la Subsecretaría de Sanidad. Artículo Tercero.- El Gobierno dará cuenta de este Decreto, en su día, a las Cortes. Dado en Valencia, a veintiocho de octubre de mil novecientos treinta y siete. Manuel Azaña. El Presidente del Consejo de Ministros, Juan Negrín López. 606 MINISTERIO DE INSTRUCCIÓN Y SANIDAD. REPUBLICA núm. 315, 11 de Noviembre 1.937 ORDEN. GACETA DE LA Ilmo. Sr.: La necesidad de prevenir en lo posible el desarrollo epidémico de enfermedades infecciosas, cuya extensión puede combatirse por la práctica intensa de vacunaciones específicas, obliga a dictar disposiciones que valoricen las que en otras épocas fueron promulgadas al objeto de que los organismos sanitarios rindieran un trabajo eficaz y venciesen cuantas resistencias encontrasen en su tarea. Es por ello por lo que, Este Ministerio se ha servido disponer lo siguiente: Primero.- Mientras duren las circunstancias actuales, la Subsecretaría de Sanidad intensificará, en la medida que juzgue oportuno, en las diversas zonas, la vacunación contra las enfermedades siguientes: viruela, fiebre tifoidea y diftérica. Segundo.- La práctica de las tres vacunaciones referidas deberá extenderse de un modo sistemático a toda la población civil y de un modo especial a los evacuados y refugiados existentes. Las vacunaciones serán realizadas: a) Por los técnicos adscritos a servicios sanitarios municipales, provinciales y estatales. b) Por equipos especialmente constituidos en cada provincia, bajo las órdenes del Inspector Provincial de Sanidad correspondiente. c) Por cualquier médico en ejercicio. En todo caso la dirección y vigilancia de la campaña de vacunación en cada provincia corresponderá al Inspector Provincial de Sanidad, al que semanalmente se le comunicará por cada médico las vacunaciones que él haya efectuado, expresando en dicho parte los datos que la Subsecretaría de Sanidad estime pertinentes. Tercero.- Para permitir la máxima extensión de estas vacunaciones preventivas, podrá combinarse el racionamiento de víveres, con las medidas puestas en marcha para el cumplimiento de esta disposición, utilizándose, inclusive la recogida de cartillas de abastecimiento y haciéndose constar en las mismas haberse realizado la vacunación, al objeto de evitar la duplicidad de prácticas y también indebidas ocultaciones. Cuarto.- Los productos para vacunar serán proporcionados a los Centros Oficiales por la Dirección general de Luchas Sanitarias de la Subsecretaría de Sanidad, la que podrá estimar como válidas solamente las vacunaciones realizadas con los productos que ella haya suministrado. Quinto.- En la Inspección Provincial de Sanidad, existirán los ficheros correspondientes a los diferentes tipos de vacunación, dando cuenta semanal de la marcha de las respectivas y sucesivas campañas de vacunación y revacunación. Sexto.- Las desobediencias a las órdenes necesarias al cumplimiento de esta disposición serán castigadas con multas de cien a quinientas pesetas, que a propuesta de los Inspectores Provinciales de Sanidad, impondrán los Gobernadores Civiles. Séptimo.- Si las desobediencias fueran reiteradas, o quien las cometiera fuese insolvente, los Gobernadores Civiles tomarán las medidas oportunas para que a toda costa se cumplan las disposiciones necesarias. Lo digo a V.I. para su conocimiento y efectos. Barcelona, diez de Noviembre de mil novecientos treinta y siete. P.D J. Planelles. Sr. Subsecretario de Sanidad. 607 PRESIDENCIA DEL CONSEJO DE MINISTROS. ORDEN. GACETA DE LA REPÚBLICA. núm. 317, 13 de Noviembre de 1937 Excmos. Sres.: El natural acatamiento que los funcionarios públicos vienen obligados a prestar a las disposiciones emanadas del Poder legalmente constituido, determina que gran número de ellos, en cumplimiento de la Orden de esta Presidencia de fecha 6 de Septiembre próximo pasado sobre evacua ción de Madrid, se vean en la necesidad de abandonar dicha capital, trasladando su residencia con carácter temporal a otras ciudades para continuar prestando los servicios inherentes a su peculiar función. De otra parte, las circunstancias de la guerra, ha n determinado que bastantes funcionarios, pertenecientes a plantillas de localidades hoy en poder de los facciosos, evacuaran las mismas oportunamente para presentarse a las autoridades respectivas de la zona leal, sin reparar en si el cumplimiento de ese deber representaba o no sacrificio en el orden económico. No puede permanecer indiferente el Gobierno de la República a las circunstancias que en ambos casos se producen y que, cuando menos, originan a los funcionarios, de sueldo modesto en su mayoría, quebrantos económicos que, en la medida de lo posible, ha de procurar atenuar. A tal fin, esta Presidencia se ha servido disponer: Primero.- Se declara comprendidos, dentro del derecho al percibo de la subvención por desplazamiento, concedida por Orden de 26 de Noviembre de 1936: 1º A los funcionarios civiles de la Administración Pública que, con carácter circunstancial, hayan sido desplazados de Madrid y presten sus servicios en organismos o dependencias de Barcelona o Valencia. 2º A los que presten servicios en cualquier ciudad de la zona leal, como evacuados de otras que hayan sido ocupadas por las fuerzas facciosas. Para el disfrute de este beneficio será preciso recaiga resolución por Orden ministerial a base de petición formulada por los interesados, los cuales deberán aportar la necesaria justificación en apoyo de su derecho. Segundo.- Se concede derecho al percibo de una subvención por desplazamiento, de cinco pesetas diarias, a todos los funcionarios públicos de carácter civil que, procedentes de las diversas plantillas de Madrid, presten actualmente sus servicios como consecuencia de la aplicación de la Orden de 6 de Septiembre próximo pasado en el resto del territorio leal al régimen legalmente constituido. Tercero .- El abono de esta indemnización a los funcionarios a quienes la misma alcance, se hará por los Habilitados respectivos, previa la formación de las correspondientes nóminas, debidamente justificadas y con aplicación a los mismos conceptos presupuestos a que se imputa el abono de la subvención concedida por Orden ministerial de 26 de Noviembre de 1936 a los funcionarios de la Administración Central. Lo digo a VV. EE. para su conocimiento y efectos. Barcelona, 11 de Noviembre de 1937. J. Negrín. Señores Ministros. MINISTERIO DE TRABAJO Y ASISTENCIA SOCIAL. ORDEN. GACETA DE LA REPÚBLICA. núm. 321, 17 de Noviembre de 1937 Las necesidades que impone la evacuación y el refugio de las personas procedentes de las zonas de guerra, crean obligaciones a las poblaciones del territorio leal al Gobierno de la República para con aquellas que, forzosamente y como 608 consecuencia inevitable de la guerra, deben abandonar sus hogares y refugiarse en territorio donde sus vidas no ofrecen peligro. Es misión del Ministerio del Trabajo y Asistencia Social, y de su Secretaría general de Evacuación y Refugiados, la solución de estas necesidades, pero de una manera uniforme, de forma que si para unos resulta un gravamen, no queden otros exentos de las mismas obligaciones. En evitación de estos casos y con el fin de que todos los ciudadanos cooperen equitativamente a las necesidades que imponen los refugiados, Este Ministerio ha tenido a bien disponer lo siguiente: Artículo 1º. Las poblaciones que por razones de guerra no pudieran admitir refugiados, deberán satisfacer la cantidad de una peseta cincuenta céntimos diaria por cada refugiado que les correspondiere alojar. Artículo 2º Los Comités Locales de Refugiados serán los encargados de recaudar estas cantidades, que entregarán, debidamente formalizadas, a las correspondientes Oficinas de Etapa, las cuales fijarán la capacidad de alojamiento en cada población. Barcelona, 16 de Noviembre de 1937. Aguade. Ilmo. Sr. Subsecretario de Trabajo y Asistencia Social. PRESIDENCIA DEL CONSEJO DE MINISTROS. ORDEN. GACETA DE LA REPÚBLICA. núm. 329, 25 de Noviembre 1937 Excmo. Sr.: De conformidad con lo previsto por el art. 6º del Decreto de 28 de Octubre último, y a fin de unificar el procedimiento a seguir por los distintos Departamentos ministeriales para el reconocimiento y pago de las indemnizaciones a abonar a los funcionarios civiles de la Administración Central del Estado, en activo, desplazados de su residencia, con posterioridad a la fecha de 6 de Septiembre anterior, Esta Presidencia ha tenido a bien disponer: Primero.- Los funcionarios a quienes por haber sido trasladados de residencia, en las condiciones fijadas por el Decreto de 28 de Octubre pasado, deban serles abonadas indemnizaciones de desplazamiento, presentarán las declaraciones prevenidas por el art. 4º de aquella disposición, dentro de los diez días siguientes a la publicación de esta Orden, tanto si se hubieran desplazado solos como si lo hubieran hecho con uno o más familiares, estimándose como tales, a los efectos de aquella indemnización, la esposa, hijos, padres y hermanos del funcionario o de su cónyuge, siempre que residan en su compañía. Segundo.- Cuando dos o más funcionarios formen parte de la misma familia, en las condiciones señaladas por el número anterior, únicamente podrán acreditarse a cada uno de ellos las indemnizaciones que les corresponderían como desplazados solos o en compañía de un familiar cualquiera que sea el número de los que con ellos convivan y hayan cambiado de residencia. Tercero. Con vista de las anteriores declaraciones, los habilitados de personal de las diferentes dependencias de cada Ministerio, formarán, por triplicado y en el término de los ocho días siguientes, las nóminas de indemnizaciones de que trata el mismo art. 4º antes citado, remitiéndolas seguidamente a la Sección de Contabilidad del Departamento o a la Oficialía Mayor del mismo, si en él no existiera aquella Sección, dependencias que en el caso de disponer de crédito suficiente en los declarados utilizables provisionalmente por dicha disposición, cursarán por duplicado las nóminas a la Ordenación de Pagos correspondientes, formando, con los terceros ejemplares de las mismas, resúmenes generales de indemnizaciones a satisfacer, que el Ministerio 609 remitirá a esta Presidencia del Consejo de Ministros, a los efectos de incoación del expediente general de habilitación del crédito extraordinario que, en definitiva, habrá de cubrir el nuevo gasto. En el caso de que no existiera remanente bastante en los créditos a utilizar, con carácter provisional, las Secciones de Contabilidad u Oficialías Mayores antes citadas retendrán en su poder las nóminas de las indemnizaciones hasta que sea concedido el crédito extraordinario de referencia, sin dejar de remitir los terceros ejemplares, de que ya se ha hecho mérito, convenientemente resumidos, a esta Presidencia. Cuarto.- Las Ordenaciones de Pagos cuidarán de que el ejemplar original de las nóminas se encuentre justificado con las declaraciones que al efecto hayan suscrito los funcionarios, así como de remitir a la de Hacienda las certificaciones precisas para que, tan pronto sea otorgado el crédito extraordinario especialmente destinado al pago de las indemnizaciones, pueda ésta expedir los mandamientos de pago de formalización que resulten indispensables para reponer los créditos que provisionalmente se hayan utilizado. Quinto.- Las declaraciones previstas en el art. 4º del Decreto de 28 de Octubre habrán de comprender, igualmente, las circunstancias a que se refieren los números 1º y 2º de la presente Orden. De cualquier falsedad en ellas cometida serán responsables sus firmantes, en los términos expresados en el art. 5º de la citada disposición.. Asimismo incurrirán en responsabilidad los habilitados que, con conocimiento de alguna inexactitud en las declaraciones expresadas, las cursaren y admitieran como justificantes de las nóminas correspondientes, y los Ordenadores de Pagos e Interventores que abonasen o fiscalizasen nóminas de indemnizaciones no justificadas en la forma y condiciones establecidas. Barcelona, 24 de Noviembre de 1937. Juan Negrín. Señor Ministro de... 610 PRESIDENCIA DEL CONSEJO DE MINISTROS. ORDEN. GACETA DE MADRID núm. 5, 5 de Enero de 1938. Excmos. Sres.: La conveniencia de disminuir el volumen de la población civil de Madrid determina la necesidad de adoptar medidas de evacuación, dotadas de aquella eficacia que imponen las circunstancias actuales. En su virtud, esta Presidencia del Consejo de Ministros se ha servido disponer: Artículo 1º Se establece como obligatoria la evacuación de la villa de Madrid, en término de treinta días, de todas aquellas personas que no puedan justificar su permanencia en ella por encontrarse desempeñando funciones militares o empleadas en servicios indispensables para atender las necesidades de guerra. Se considera comprendido en necesidades de guerra el servicio que prestan los porteros de las fincas urbanas de Madrid, que vendrán obligados a guardar, bajo su responsabilidad, los pisos que ocuparan las personas comprendidas en la evacuación que se dispone. Art. 2º En el término de veinte días, el Consejo municipal de Madrid procederá a revisar las cartillas de abastecimiento de la población civil en aquella capital, debiendo ser retiradas todas las que, colectivas o individuales, no correspondan a las personas a que hace referencia el artículo anterior. Art. 3º A medida que se haga la revisión de las cartillas, las personas afectadas por la retirada de las mismas se personarán, en el término de veinticuatro horas, en el Ayuntamiento de Madrid, a efecto de indicar el punto al que trasladan su residencia, transfiriéndose al Consejo municipal correspondiente la cartilla de abastecimiento de Madrid. Dentro de dos diez días siguientes deberán ser evacuadas sin ulteriores dilaciones. Art. 4º Los servicios de evacuación del Ministerio de Trabajo y Asistencia Social, en Madrid, dispondrán, con arreglo a los datos que facilite el Consejo municipal, el transporte de las personas afectadas a los sitios e nueva residencia, habilitando los vehículos y medios de transporte necesarios. Art. 5º En aquellos casos en que las personas afectadas por esta Orden de evacuación se resistan al cumplimiento voluntario de esta medida, el Consejo municipal de Madrid dará cuenta a la Dirección general de Seguridad, la cual procederá al traslado forzoso de las mismas, de acuerdo con las indicaciones recibidas del Servicio de Evacuación. Art. 6º Queda prohibido el acceso a Madrid de toda persona que no pueda justificar suficientemente el carácter militar de su gestión por la índole oficial de su viaje. Para tales efectos, corresponderá a los Estados Mayores acreditar los servicios a realizar por militares o que guarden relaciones con la guerra, y será la Dirección general de Seguridad la encargada de autorizar la entrada en Madrid de aquellas personas civiles que lleguen en viaje oficial. Art. 7º La permanencia en Madrid de personas no militares ni afectadas por servicios de guerra, durará el tiempo estricto que exija la gestión que allí les lleve. Con este criterio, la Dirección general de Seguridad señalará al conceder los permisos de acceso y permanencia en Madrid, el término de caducidad de los mismos. Art. 8º Por los Ministerios de Defensa Nacional, Gobernación y Trabajo y Asistencia Social y autoridades delegadas y subalternas se adoptarán todas las medidas oportunas al más exacto y riguroso cump limiento de esta Orden. Barcelona, 3 de Enero de 1938. J. Negrín. Señores Ministros de Defensa Nacional, Gobernación, Trabajo y Asistencia Social y Comunicaciones, Transportes y Obras Públicas y señor Alcalde de Madrid. 611 PRESIDENCIA DEL CONSEJO DE MINISTROS. DECRETO. GACETA DE MADRID núm. 6, 6 de Enero de 1938. La necesidad de dar la mayor eficacia a los servicios de Evacuación y Asistencia a los refugiados, aconseja acometer su reorganización, integrándolo en una Dirección general que dependiendo del Ministerio de Trabajo y Asistencia Social, los centralice y asegure con eficiente funcionamiento. En su virtud, de acuerdo con el Consejo de Ministros, y a propuesta de su Presidente, Vengo en decretar: Art. 1º Se disuelve la Oficina Central de Evacuación y Asistencia a Refugiados, denominada igualmente, OCEAR. Art. 2º Se crea, dependiente del Ministerio de Trabajo y Asistencia Social, la Dirección general de Evacuación y Refugiados, que tendrá a su cargo las funciones y servicios encomendados, hasta la fecha, a la referida Oficina Central. Art. 3º Por el Ministerio de Hacienda se dictarán las disposiciones convenientes para la transferencia de la parte correspondiente del crédito concedido por Decreto de seis de Agosto (Gaceta del siete), para la Dirección general de Asistencia Social y la Secretaría general de la Oficina Central de Evacuación y Asistencia a Refugiados, y la concesión de los precios para la dotación de la nueva Dirección. Dado en Valencia a cuatro de Enero de mil novecientos treinta y ocho. Manuel Azaña. El Presidente del Consejo de Ministros, Juan Negrín López. PRESIDENCIA DEL CONSEJO DE MINISTROS. DECRETO. GACETA DE MADRID núm. 6, 6 de Enero de 1938. Ante la necesidad imperiosa de que todos los Colegios de huérfanos, dependientes de diversos Departamentos y Cuerpos, se hallen bajo la acción constante y eficaz del Estado, representado por el Ministerio de Instrucción Pública y Sanidad, para cuanto se refiera a la educación y la enseñanza de los niños en ellos recogidos, con el fin de garantizar la recta aplicación de las normas de enseñanza mantenidas por el Gobierno de la República; de acuerdo con el Consejo de Ministros, y a propuesta de su Presidente, Vengo en decretar lo siguiente: Artículo único. Todos los Colegios de huérfanos, cualquiera que sea el Departamento, Cuerpo u Organismo de que dependan, estarán sujetos, para todos los efectos educativos y pedagógicos, a la Inspección del Ministerio de Instrucción Pública y Sanidad, quien podrá proponer, en cuanto a su organización y funcionamiento, las medidas que considere oportunas respecto al personal y métodos de enseñanza, velando por su cumplimiento. Dado en Valencia a cuatro de Enero de mil novecientos treinta y ocho. Manuel Azaña. El Presidente del Consejo de Ministros, Juan Negrín López. MINISTERIO DE TRABAJO Y ASISTENCIA SOCIAL. ORDEN. GACETA DE LA REPÚBLICA de 1938 Excmo. Sr.: Como aclaración y complemento a la Orden ministerial de la Presidencia del Consejo de Ministros de 3 del actual, relativa a la evacuación obligatoria de la población civil residente en Madrid, he resuelto: 612 Artículo 1º. La evacuación obligatoria a que se refiere el artículo 1º de la mentada Orden ministerial, “correrá a cargo de la Dirección general de Evacuación y Refugiados por su Delegación en Madrid”, y será hecha escalonadamente por el siguiente orden: Funcionarios públicos, tanto civiles como militares que no se encuentren en situación activa y los que hayan sido separados del servicio juntamente con sus familias; personas que hayan fijado su residencia en Madrid con posterioridad al 18 de Julio de 1936, y, por último, el resto de la población civil que no desempeñe servicios de guerra o relacionados con la misma y “por distritos que indicará el Municipio”, a medida que vaya haciéndose la revisión de las Cartillas de abastecimiento. Artículo 2º. La Dirección general de Evacuación y Refugiados reclamará de los servicios de Transportes de los diversos Ministerios, los elementos necesarios para llevar a cabo las evacuaciones correspondientes. Asimismo vigilará el cumplimiento de la Orden de 3 de Enero y de a presente disposición reclamando la intervención en lo que sea de su competencia de las diversas autoridades civiles y militares que deban prestarle los auxilios necesarios. Artículo 3º. Los salvoconductos para poder entrar en Madrid las personas civiles a que se refiere el artículo 6º de la Orden de 3 de Enero citada, no podrán ser expedidos más que por la Dirección general de Seguridad y previo informe de la Dirección general de Evacuación y Refugiados. En lo sucesivo no facilitarán salvoconducto los Gobernadores civiles, que se limitarán a trasladar las peticiones que reciban de los mismos al Director general de Seguridad para su resolución. Lo digo a V.I para su conocimiento y cumplimiento. Barcelona, 13 de Enero de 1938. Juan Negrín Señores Ministros de Defensa Nacional, Gobernación, Trabajo y Asistencia Social, Comunicaciones, Transportes y Obras Públicas y Alcalde de Madrid. MINISTERIO DE TRABAJO Y ASISTENCIA SOCIAL. ORDEN. GACETA DE LA REPÚBLICA. núm. 40, 9 de Febrero de 1938 Ilmo. Sr.: El Decreto de 25 de Septiembre de 1931, establecía un Servicio Especial bajo la Inspección general de Emigración para la tutela y protección de los emigrantes españoles que se dirigían a los países del N. y N.O de Africa. La Orden del Ministerio de Trabajo, del 19 de Octubre de 1.931. sin perjuicio de extender la aplicación de los preceptos tutelares del anterior Decreto al éxodo a otras comarcas, lo limitaban por entonces a Argelia; y más tarde, por Orden del Ministerio de Trabajo, de 23 de Agosto de 1934, se establecen nuevas normas para el mejor desarrollo de la función tutelar que a la Inspección general de Emigración compete cerca de los españoles que pretenden emigrar a Ultramar, Francia y países del Norte de Africa, incluidas las zonas del Protectorado en Marruecos. De antiguo se viene sintiendo la necesidad de establecer Inspecciones de emigración en las fronteras terrestres que, en mutua inteligencia con la de los puertos de interior, hagan posible la efectividad del cumplimiento de nuestra legislación migratoria y se realice la protección social que merecen los trabajadores españoles, que salen de nuestro país, y sobre todo, los que a él retornan. Por ello, es imperioso reconocer la actual situación de las Inspecciones de Emigración, creadas por la Consejería de Trabajo de la Generalidad, en los primeros momentos de la guerra, que pasan a depender de este Departamento, Servicio general de 613 Emigración, por ser la emigración materia reservada por la Constitución a la Administración Central. En su consecuencia, este Ministerio ha acordado establecer la Inspección de Emigración en la front era francesa, a los fines expresados. Barcelona, 1º de Febrero de 1938 . Aguade Ilmo. Sr. Subsecretario del Ministerio de Trabajo y Asistencia Social. PRESIDENCIA DEL CONSEJO DE MINISTROS. ORDEN. GACETA DE LA REPUBLICA. núm. 60, 1 de Marzo de 1938 Ilmo. Sr.: La atención a refugiados y evacuados, encomendada al Ministerio de Trabajo y Asistencia Social y a otros organismos públicos, requiere una labor de coordinación que corresponde a la Presidencia del Consejo de Ministros por afectar los servicios a diversos Departamentos y Centros., De otra parte, por el volumen e interés del problema conviene conseguir a la Presidencia del Gobierno la información precisa para que la mentada coordinación sea posible. En virtud de ello he resuelto que, dependiendo de la Presidencia del Consejo y a cargo de un Delegado Inspector, se constituya un Servicio de coordinación e información de asistencia a refugiados y evacuados, que, sin perjuicio de las facultades actualmente encomendadas, en la esfera de su respectiva competencia a los Departamentos y Centros oficiales, tenga facultades de información, inspección y propuesta cerca de la misma de las pertinentes medidas de coordinación de servicios en la materia indicada. Lo digo a V.I., para su conocimiento y demás efectos. Barcelona, 27 de Febrero de 1938. J. Negrín Ilmo. Sr. Subsecretario de esta Presidencia. PRESIDENCIA DEL CONSEJO DE MINISTROS. ORDEN. GACETA DE LA REPÚBLICA. núm.116, 26 de Abril de 1938. Excmo. Sr.: De conformidad con lo establecido en el art. 6º del Decreto de 28 de Octubre de 1937, sobre indemnizaciones por desplazamiento a funcionarios públicos, y con la finalidad de fijar debidamente el alcance de esta disposición, esta Presidencia se ha servido disponer: Primero. Que por contradecir el espíritu y letra del Decreto de 28 de Octubre y Orden de 24 de Noviembre de 1937, dentro de sus preceptos no puede reconocerse a los funcionarios que se desplazaron de Madrid solos en cumplimiento de lo ordenado y posteriormente, fuera del plazo concedido por la Orden citada, y por razones particulares, hicieron el traslado de sus familias, el derecho a mayo indemnización por este concepto. Segundo. Que los funcionarios incorporados desde Valencia a Barcelona después de la publicación de la Orden ministerial de 24 de noviembre de 1937 a los destinos que les correspondieran en virtud del Decreto de 28 de Octubre, podrán reclamar la indemnización por desplazamiento, justificado con certificado expedido por el respectivo jefe del personal, que aquél tuvo lugar en el plazo fijado para ello en el Ministerio o Centro de que dependa. 614 Tercero. Que el derecho al percibo de la indemnización por desplazamiento de familiares, por los funcionarios incorporados desde Valencia a Barcelona, no está subordinado a que éste se haya verificado al propio tiempo del de los funcionarios y que puedan éstos reclamar mediante la declaración que establece el artículo cuarto del Decreto referido, la indemnización complementaria correspondiente cuando el desplazamiento de sus familias se verifique, siempre que éste tenga lugar en el plazo de tres meses a partir del momento en que se dispuso el traslado del funcionario. Lo digo a V.E. para su conocimiento y efectos. Barcelona, 23 de Abril de 1938. Juan Negrín PRESIDENCIA DEL CONSEJO DE MINISTROS. ORDEN. GACETA DE LA REPÚBLICA.núm.117, 27 de Abril de 1938 Excmo. Sr.: En relación de las Ordenes de la Presidencia del Consejo de Ministros de 26 de noviembre de 1936 y 11 de noviembre de 1937 y por serles de aplicación el espíritu y razonamientos de dichas disposiciones, esta Presidencia se ha servido disponer: Primero. Los funcionarios civiles de las distintas plantillas de Madrid, que fueron excluidos de cumplir la Orden de 6 de Septiembre de 1937, por mandato imperativo de la misma, tendrán derecho al percibo de la subvención de 5 pesetas diarias, cuando en virtud de Orden de su respectivo Departamento ministerial, sean destinados a prestar sus servicios a cualquier punto de la zona leal. Segundo. Los funcionarios públicos de la Administración Central, desplazados a Barcelona o Valencia, que por necesidades del servicio sean trasladados por sus respectivos Departamentos ministeriales a cualquier punto de la zona leal, perderán el derecho a la subvención de 10 pesetas, pero podrán percibir la de 5 pesetas diarias. Barcelona, 22 de Abril de 1938. Juan Negrín PRESIDENCIA DEL CONSEJO DE MINISTROS. DECRETO. GACETA DE LA REPÚBLICA. núm. 121, 1 de Mayo de 1938 A lo largo de nuestra lucha de independencia ha ido acentuándose el sentimiento de solidaridad internacional y ante la invasión de los Estados totalitarios, los amigos de la paz, en todos los países, en noble emulación, han dado muestras continuas de su adhesión moral a nuestro pueblo. Así surgieron llenos de entusiasmo Comités de ayuda a España en aquellos países en que aún no se ha extinguido la llama viva de la democracia, y nos llegaron sus graciosas aportaciones como un testimonio de su identificación con nuestros ideales. El pueblo español ha agradecido estas donaciones generosas y guardará una perenne gratitud hacia aquéllos que contribuyeron a fortalecer su espíritu de decidida resistencia y a disminuir los sufrimientos provocados por una invasión, bárbara e injusta. Las circunstancias actuales, recogiendo la experiencia anterior, aconsejan establecer unas normas generales que permitan, de un lado, estimular el movimiento de ayuda a España, y de otro, hacer más eficaz esta ayuda. A este fin se crea un Comité Nacional que cuidará de activar las aportaciones humanitarias extranjeras, coordinando la acción internacional con el Cuerpo Diplomático y Consular español, que habrá de servir de órgano de relación, a través de sus jerarquías legales, con los distintos organismos nacionales competentes. 615 Por lo expuesto, de acuerdo con el Consejo de Ministros y a propuesta de su Presidente, se decreta: ARTICULO PRIMERO. Se crea un Comité Nacional de Ayuda a España a fin de estimular y orientar y centralizar las aportaciones de carácter humanitario procedentes del exterior, destinados al pueblo español. ARTICULO SEGUNDO. Serán funciones del Comité Nacional: Primero. Despertar y estimular en el extranjero la ayuda a España, manteniendo a este efecto las relaciones oportunas con los organismos internacionales correspondientes. Segundo. Organizar la propaganda pro-ayuda al pueblo español de acuerdo con lo organismos competentes. Tercero. Servir de órgano de enlace entre las dependencias del Estado español y las organizaciones internacionales de ayuda a España. Cuarto. Cuidar del exacto cumplimiento de la voluntad de los donantes. Quinto. Proponer las medidas que juzgue convenientes para mejorar el movimiento de ayuda a España y establecer las reglas de su funcionamiento. ARTICULO TERCERO. El Comité Nacional se pondrá en relación inmediata con las Organizaciones internacionales de ayuda a España, que quieran con sus aportaciones humanitarias contribuir a la disminución de los sufrimientos del pueblo español, y a fortalecer su espíritu de decidida resistencia. ARTICULO CUARTO. El Comité Nacional de Ayuda a España, y en su caso, las delegaciones nacionales y las asociaciones locales de ayuda a España estarán en relación con los representantes diplomáticos y consulares de España en el extranjero para la recepción de los fondos recaudados que quedarán a disposición del Ministerio de Hacienda y Economía, y comunicarán en forma detallada, cuantas aportaciones en especie reciban para el pueblo español. ARTICULO QUINTO. Los gastos de todo género de las aportaciones en especie a que se refiere este Decreto dentro del territorio nacional, lo mismo transportes que aduanas y tasas, correrán a cargo de la Dirección general de Abastecimientos. ARTICULO SEXTO. El Ministerio de Hacienda y Economía procurará invertir las aportaciones en metálico en compras de productos en el país de donde procedan. ARTICULO SEPTIMO. El Comité Nacional imprimirá títulos alegóricos de diversos valores que simbolicen el carácter de independencia de la lucha que sostiene el pueblo español, que serán entregados a los donantes extranjeros. ARTICULO OCTAVO. Por la Presidencia del Consejo de Ministros de acuerdo con los Departamentos de Estado y Hacienda y Economía, se dictarán las disposiciones reglamentarias correspondientes para la ejecución de este Decreto. Dado en Barcelona, a 29 de Abril de 1938. Manuel Azaña. El Presidente del Consejo de Ministros, Juan Negrín y López. MINISTERIO DE INSTRUCCIÓN PÚBLICA Y SANIDAD. ORDEN. GACETA DE LA REPÚBLICA.núm.151, 31 de Mayo de 1938. Ilmo. Sr. : El gran problema de la alimentación y educación de los niños evacuados en todo el territorio de la España leal y de la profunda atención que merece todo lo relacionado con la organización, dirección, régimen pedagógico y sostenimiento de residencias y colonias, obliga a este Ministerio a examen y revisión constante de las instituciones que, bajo su dependencia, han venido y vienen funcionando, con el fin de señalar lo más exactamente posible la misión que a los diferentes organismos queda encomendada. 616 Al quedar instalado en Barcelona el Gobierno de la República no se ve ninguna necesidad de que exista la Delegación de Colonias de Cataluña a que se refiere el número primero de la Orden de 1º de Marzo último (Gaceta del 3). Subsiste en cambio la necesidad de la Delegación de Levante y dado el recargo de trabajo, que, en virtud de las circunstancias, sufre la misma y la amplitud del área geográfica que tiene a su cuidado, queda bien patente la necesidad de organizar una Delegación Centro-Sur del C.N.I.E con residencia en Madrid. En su consecuencia, este Ministerio ha tenido a bien disponer: 1º Queda suprimida la Delegación de Colonias Escolares de Cataluña. 2º En dependencia del C.N.I.E existirá una Delegación de Levante, integrada por un Delegado General que unificará y dirigirá el trabajo de la misma y mantendrá o intervendrá la comunicación con el Consejo. 3º La Delegación constará de las siguientes Secciones: a) Residencia y Evacuación. b) Abastos. c) Economía y Administración. d) Personal y Orientación Pedagógica. e) Sanidad. 4º La Delegación de Levantes, así constituida, atenderá a todos los servicios de la Infancia Evacuada en la provincia de Castellón de la Plana, Valencia, Alicante y Murcia. 5º Se crea la Delegación Centro-Sur de la Infancia Evacuada con residencia en Madrid y con destino a atender las Colonias existentes en las regiones de Castilla la Nueva, Andalucía y provincia de Albacete. Su constitución definitiva será idéntica a la Delegación de Levante. 6º La Delegación Centro-Sur hará un estudio que remitirá al Consejo Nacional de la Infancia Evacuada en el plazo de un mes, a partir de la publicación de esta Orden en la Gaceta, acerca del estado y posibilidades de ampliación del servicio en el zona que le queda encomendada. 7º La Dirección General de Primera Enseñanza dictará o ampliará normas, si hubiere lugar, a los fines del mejor funcionamiento de las Delegaciones de Levante y CentroSur y de la Coordinación de los servicios relacionados con la Infancia Evacuada. 8º Quedan sin efecto la Orden Ministerial de 1º de Marzo último y de la Dirección General de 23 de Diciembre de 19s37 en todo lo que se opongan a la presente. Lo digo a V.I para su conocimiento y demás efectos. Barcelona , 25 de Mayo de 1938. Segundo Blanco. Ilmo. Sr. Director General de Primera Enseñanza. PRESIDENCIA DEL CONSEJO DE MINISTROS. ORDEN. GACETA DE LA REPÚBLICA. núm. 169, 18 de Junio de 1938. Para resolver el problema surgido en Valencia como consecuencia de la evacuación obligatoria de otras poblaciones, se impone la necesidad de adoptar las disposiciones pertinentes para el alojamiento de evacuados, arbitrando el mayor número de locales que sea posible dedicar a tal finalidad, a cuyo efecto es conveniente ordenar que los diversos Departamentos ministeriales desalojen los edificios que todavía ocupen en Valencia sus Dependencias centrales y no sea absolutamente preciso utilizarlos; que, aun en el caso contrario, se reduzca la parte ocupada a lo estrictamente necesario, dejando el resto libre para el alojamiento de evacuados; y, por último, que se adopten 617 iguales determinaciones con respecto a los inmuebles en que tengan instalados sus domicilios sociales los Partidos políticos y Organizaciones sindicales. Al propio tiempo y dado el gran número de Organismos públicos, políticos y sindicales que, a pesar de lo dispuesto en la Orden ministerial de Hacienda de 26 de Julio de 1937, no satisfacen los alquileres correspondientes por los inmuebles incautados por el Estado, que ocupan en su totalidad o en parte, se hace preciso reiterar la mencionada Orden con objeto de generalizar su cumplimiento. Por lo expuesto, esta Presidencia del Consejo de Ministros, de acuerdo con éste, se ha servido disponer: 1º Con la mayor urgencia, los Departamentos ministeriales procederán a desalojar por completo los edificios que ocupen en Valencia sus Dependencias centrales y no sea absolutamente preciso utilizarlos. 2º En caso de extrema necesidad, que haga obligada la continuación de alguna de esas Dependencias, se reducirá la parte ocupada a la estrictamente indispensable, dejando el resto libre para el alojamiento de evacuados. 3º Se procederá en la forma expuesto en los anteriores números, por los Partidos políticos y Organizaciones sindicales, los cuales como tales entidades y mientras perduren las actuales circunstancias, deberán limitarse a utilizar los locales que en estricto requiera la instalación de sus Secretarías y oficinas. 4º De acuerdo con la Orden del Ministerio de Hacienda de 26 de Julio de 1937, tanto los Organismos públicos como los partidos políticos y Organizaciones sindicales están obligados a satisfacer los alquileres que corresponda por los inmuebles incautados por el Estado, que ocupen en todo o en parte; debiendo los Departamentos ministeriales disponer lo necesario para el cumplimiento de dicha Orden, y el de la Gobernación, además, instruirá a las Autoridades dependientes del mismo para que, a petición de los Administradores de Propiedades y Contribución territorial o los Especiales de Fincas Urbanas Incautadas, presten la fuerza que se requiera para el lanzamiento que determine la morosidad de los Organismos privados. Lo que comunico a V.E. para su conocimiento y debido cumplimiento. Barcelona, 16 de Junio de 1938. J. Prat, El Subsecretario. MINISTERIO DE HACIENDA Y ECONOMIA. DECRETO. GACETA DE LA REPÚBLICA. núm.212, 31 de Julio de 1938 Conviniendo, de una parte, dar facilidades al recibo, despacho y distribución de donativos que, conteniendo artículos de comer, beber, arder y jabón, se hagan desde el extranjero a la zona leal, en forma individual o colectiva; y de otra, garantizar debidamente que dichos donativos no encubran o fomenten actividades en el mercado interior, con finalidad especulativa, totalmente contraria a su verdadero espíritu; y Teniendo en cuenta que el régimen de importación de mercancías establecido en el Decreto de 13 de Agosto de 1937 y disposiciones complementarias, sólo afectan a las “expediciones comerciales”, y que la Orden de la Presidencia del Consejo de Ministros de 17 de Marzo de 1938, debe restringirse a los donativos de artículos que, por su naturaleza, caigan dentro de la competencia de la Dirección General de Abastecimientos; Este Ministerio, en tanto se dicta una disposición de carácter orgánico y definitivo sobre la materia, ha resuelto lo siguiente: 618 Primero.- Las importaciones de artículos de comer, beber, arder y jabón que se verifiquen a título de donativo, no precisarán del requisito del previo permiso de importación, cualquiera que sea la forma en que el envío se realice. Segundo. Se entenderá que el envío constituye donativo, cuando se haga y se reciba sin ánimo de lucro, no pudiendo ser objeto de especulación alguna. Quedan por tanto, excluidos de tal concepto, aquellos envíos que, aunque donados desde el exterior, han de repartirse entre los beneficiarios mediante precio, y aun cuando éste sea fijado de acuerdo con las tasas vigentes. Tercero. La Dirección General de Abastecimientos se hará cargo en las Aduanas correspondientes, de todos dichos envíos, cuidando de asegurarse de su verdadero carácter de donativo antes de aplicarlo a su destino y quedando facultada para exigir cuantas pruebas y garantías estime oportunas al respecto. Cuarto. Comprobado que el envío constituye donativo, se le dará la aplicación procedente, ajustándose a los deseos del donante, a quien se le dará cuenta de lo actuado. Comprobado que no se trata de un donativo habiéndose declarado que lo era, aparte del decomiso de la mercancía, se pasará el asunto a conocimiento de los Tribunales Competentes, para que exijan las responsabilidades e impongan las sanciones a que, con arreglo a derecho hubiera lugar. Quinto. La presente Orden entrará en vigor desde la misma fecha de su publicación en la Gaceta de la República. Barcelona, 30 de Julio de 1938. P:D Demetrio D. De Torres. Sres. Directores de Comercio, Economía y Abastecimientos. MINISTERIO DE ECONOMIA Y HACIENDA. DECRETO. GACETA DE LA REPÚBLICA. núm. 235, 23 de Agosto de 1938. Impuesta por vicisitudes derivadas de la guerra la intensificación del funcionamiento de los servicios de Colonias y Guarderías Infantiles establecidas en España y en el extranjero para albergar, sostener y educar a los hijos y huérfanos de combatientes y ciudadanos muertos en defensa de la libertad e independencia nacionales, se ha producido una insuficiencia en los créditos afectos a subvenciones para Colonias, Cantinas y Roperos Escolares, que se hace preciso remediar con la máxima urgencia. La concesión, por medida gubernativa, de los recursos suplementarios a ello indispensables, ha obtenido la conformidad de la Intervención General y del Consejo de Estado. Con tales fundamentos, a propuesta del Ministro de Hacienda y Economía, de acuerdo con el Consejo de Ministros y como caso comprendido en las excepciones del artículo ciento catorce de la Constitución ; Vengo en decretar: Artículo primero. Se concede un suplemento de crédito de dos millones ochocientas treinta y nueve mil seiscientas sesenta y tres pesetas con sesenta y un céntimos al figurado en el presupuesto en vigor de la Sección octava de Obligaciones de los Departamentos ministeriales “Ministerio de Instrucción Pública y Sanidad “, capítulo tercero “Gastos diversos”, artículo cuarto “Auxilios, subvenciones y subsidios”, grupo primero, “Servicios generales del Ministerio”, concepto tercero “Instituciones complementarias. Subvención con destino a Colonias, Cantinas y Roperos Escolares”. 619 Artículo Segundo. El importe del antedicho suplemento de crédito se cubrirá en la forma determinada por el artículo cuarenta y uno de la Ley de Administración y Contabilidad de la Hacienda Pública. Artículo Tercero. El Gobierno dará cuenta a las Cortes del presente Decreto. Dado en Barcelona a 22 de Agosto de 1938. Manuel Azaña. El Ministro de Hacienda y Economía, Francisco Méndez Aspe. PRESIDENCIA DEL CONSEJO DE MINISTROS. DECRETO. GACETA DE LA REPÚBLICA .núm. 251, 8 de Septiembre de 1938 La situación de hecho creada por la evacuación de menores españoles en el extranjero, el número de éstos y la duración de su estancia fuera de la Patria, obliga al Estado a fijar una situación de derecho respecto a los mismos, en virtud de las normas contenidas en el artículo cuarenta y tres de la Constitución y demás leyes fundamentales sobre la materia, apoyándose en el Convenio Internacional de El Haya, de mil novecientos dos, sobre tutela de menores. Fundado en estas consideraciones, de acuerdo con el Consejo de Ministros y a propuesta de su Presidente, Vengo en disponer: Artículo primero. Los españoles menores de edad que se hallen evacuados en el extranjero y tengan a sus padres o tutores en territorio nacional o carezcan de representación legítima diferida con anterioridad a su salida de España, se declaran en situación de tutela legal. Esta tutela la asume el Estado Español , que proveerá con aplicación en cada caso del respectivo Estatuto Civil de los menores, en virtud del principio contenido en los artículos primero y segundo del Convenio de El Haya de doce de Junio de mil novecientos dos. Artículo segundo. El Ministerio de Justicia, por medio del Consejo Nacional de Tutela de Menores y según lo dispuesto en el Decreto de seis de agosto de mil novecientos treinta y siete, declarado ley en veintiuno de Octubre del mismo año, organizará la tutela legal de los menores evacuados en el extranjero, según lo preceptuado en el Decreto de esta Presidencia del Consejo, de quince de Octubre de mil novecientos treinta y siete, por medio de los cónsules de España, en su calidad de Jueces de Menores. Cuando se trate de menores naturales de regiones autónomas, el ejercicio de la función tutelar a que se refiere el párrafo anterior, corresponderá a los Gobiernos autónomos respectivos. Artículo tercero. En todo lo referente a menores españoles evacuados en el extranjero, la relación con las autoridades del país respectivo se mantendrá a través de las representaciones diplomáticas y consulares del Gobierno Español. Artículo cuarto. Los Ministerios de Instrucción Publica y Trabajo y Asistencia Social continuarán desarrollando, en cuanto se refiere a la educación y asistencia de los menores evacuados, las actividades que le son propias. Dichos Ministerios, así como las autoridades regionales o locales y las organizaciones o particulares que atiendan a los menores evacuados, facilitarán a los Consulados Españoles de la jurisdicción donde aquéllos se encuentren, cuantos datos posean relativos a los mismos. Artículo quinto. Por los Ministerios de Estado y Justicia se dictarán las disposiciones necesarias para el desarrollo y cumplimiento de lo preceptuado en este Decreto. 620 Dado en Barcelona a 7 de Septiembre de 1938. Manuel Azaña. El Presidente del Consejo de Ministros, Juan Negrín. MINISTERIO DE TRABAJO Y ASISTENCIA SOCIAL. ORDEN. GACETA DE LA REPÚBLICA . núm.291, 18 de Octubre de 1938 Ilma. Sra.: La necesidad de que entre los Servicios de Evacuación exista perfecto enlace y facilidad de movilización de sus elementos y la dificultad de que una sola Delegación General de la Dirección de Evacuación y Refugiados con residencia en Valencia atienda debidamente lo relacionado a tan extenso territorio, aconsejan establecer demarcaciones más reducidas para la facilidad de aquellos servicios; y por ello, Este Ministerio ha tenido a bien disponer lo siguiente: Primero.- La Delegación General dependiente de la Dirección General de Evacuación y Refugiados existente en Valencia, quedará dividida en dos Delegaciones, de las cuales, una con residencia en Madrid tendrá jurisdicción de servicio sobre as provincias de Madrid, Toledo, Ciudad-Libre, Cuenca, Guadalajara, Badajoz y Córdoba; y otra, con residencia en Valencia la tendrá sobre las provincias de Castellón, Alicante, Albacete, Almería, Granada, Málaga y Jaén. Segundo. Al frente de cada Delegación existirá un Delegado cuyo nombramiento y honorarios serán fijados por la Dirección General de Evacuación y Refugiados la cual elevará propuesta a este Ministerio para la resolución correspondiente. Lo que comunico a V.I para su conocimiento y efectos. Barcelona, 13 de Octubre de 1938. J. Moix. Sra. Director General de Evacuación y Refugiados. MINISTERIO DE HACIENDA Y ECONOMIA. DECRETO. GACETA DE LA REPÚBLICA. núm. 299 de 26 de Octubre de 1938 Agotados los recursos habilitados durante el año en curso para satisfacer al personal de la Administración civil del Estado la subvención de desplazamiento que le asignaron las Órdenes ministeriales de veintiséis de noviembre de mil no vecientos treinta y siete y las disposiciones de ellas complementarias, se ha instruido un expediente de concesión de crédito suplementario de aquéllos, que permita el abono de los devengos correspondientes al tercer trimestre del ejercicio. Y constando en el mismo los informes de la Intervención General y del Consejo de Estado favorables a su otorgamiento por medida gubernativa, a propuesta del Ministro de Hacienda y Economía, de acuerdo con el Consejo de Ministros y en uso de la autorización contenida en el apartado a) del artículo ciento catorce de la Constitución; Vengo en decretar lo siguiente: Artículo primero. Se concede un suplemento de crédito de diez millones doscientas setenta y tres mil trescientas veintisiete pesetas al figurado en el Presupuesto en vigor de la Sección primera de Obligaciones de los Departamentos ministeriales “Presidencia del Consejo de Ministros”, capítulo tercero “Gastos diversos”, artículo cuarto “Auxilios, subvenciones y subsidios”, grupo adicional, destinado a satisfacer las subvenciones de desplazamiento que devenguen los funcionarios públicos de la Administración civil del Estado, conforme a los Ordenes de veintiséis de noviembre de 621 mil novecientos treinta y seis, dos de Enero de mil novecientos treinta y siete y disposic iones complementarias de las mismas. Artículo segundo. El importe del antedicho suplemento de crédito se cubrirá en la forma determinada por el artículo cuarenta y uno de la Ley de Administración y Contabilidad de la Hacienda Pública. Artículo tercero. El Gobierno dará cuenta a las Cortes de este Decreto. Dado en Barcelona, a 24 de Octubre de 1938. Manuel Azaña. El Ministro de Hacienda y Economía, Francisco Méndez Aspe. MINISTERIO DE TRABAJO Y ASISTENCIA SOCIAL. DECRETO. GACETA DE LA REPÚBLICA.núm.322, 18 de Noviembre de 1938 La práctica ha enseñado sobradamente, que las Delegaciones provinciales de Asistencia Social adolece de defectos de estructura y organización , hijos de que no se ha superado aún las normas de la antigua y extinguida Beneficencia particular con sus compartimentos estancos en cada uno de los cuales se hacía Asistencia Social, según el peculiar modo de concebirla de cada fundador y con normas administrativas que imposibilitaban una justa aplicación y equitativo reparto de los bienes, en todo el territorio nacional. Como disposiciones legales reiteradas ordenan la unificación de toda la Asistencia Social y la coordinación de todos sus bienes y funciones, disposiciones que sólo se han llevado a la práctica en muy pequeña escala debido en gran parte a la no adaptación de las Delegaciones provinciales de Asistencia Social por falta de disposiciones articuladas, procede por ser justo y mandado, realizarlo en breve plazo, dando nueva estructura a las Delegaciones de Asistencia Social. En atenc ión a ello, de acuerdo con el Consejo de Ministros y a propuesta del de Trabajo y Asistencia Social, Vengo en decretar lo siguiente: Artículo primero. Las Delegaciones provinciales de Asistencia Social creadas por Decreto de 8 de mayo de 1937, estarán constituidas en la forma siguiente: Un Delegado de Asistencia Social. Inspectores de Asistencia Social en el número que determine la plantilla que a este efecto se fijará para cada provincia por orden ministerial. El más antiguo de los inspectores sustituirá al Delegado provincial en ausencia, enfermedad y vacaciones. Instructores Visitadores en el número que oportunamente fijará también la plantilla que se determine. Un contador, procedente de los Cuerpos de Inspectores o Instructores Visitadores. Un Tesorero, que pertenecerá al Cuerpo de Inspectores. El Interventor-Delegado de la Intervención General de la Administración del Estado, designado por el Ministerio de Hacienda. Un médico higienista. Un arquitecto (podrá tener sueldo fijo o satisfacerse sus honorarios por trabajos según arancel, pero de todas formas tendrá nombramiento previo). Personal Auxiliar-administrativo,en el número que oportunamente fije la plantilla correspondiente. Personal Auxiliar subalterno, en la cantidad que fije la plantilla correspondiente. Este personal será perteneciente al Cuerpo de Auxiliares Subalternos del Estado. Artículo segundo. Las Delegaciones provinciales de Asistencia Social, constituidas como queda expresado en el artículo anterior, serán los únicos Organismos ejecutivos que en la provincia respectiva ejercerán las funciones de Asistencia, salvo lo correspondiente a los Consejos provinciales y municipales, sin otras comisiones, ni representaciones que las que se fijan en el presente Decreto. 622 Artículo tercero. En cada capital de provincia existirá una Delegación provincial de Asistencia Social, a la cual estará encomendado todo lo relativo a la Asistencia Social, de la provincia respectiva. Sin perjuicio de ello, cuando el volumen de las necesidades de la Asistencia Social en determinada provincia a juicio del Ministro del Departamento no exija la existencia de una Delegación en aquella provincia pedirá al Ministro agregar cuando se refiere a la misma, a la que por su proximidad y semejanza considere más conveniente. De igual forma queda facultado el Ministro de Trabajo y Asistencia Social para agregar demarcaciones territoriales correspondientes a una provincia, a la Delegación de Asistencia Social de otra contigua, siempre que razones de comunicaciones, semejanza y necesidades u otras cualesquiera, así lo aconsejen. Asimismo, el Ministro de Trabajo y Asistencia Social podrá, por Orden Ministerial, formar Delegaciones regionales de Asistencia Social, como resultantes de la agrupación de dos o más Delegaciones provinciales, poniendo al frente de la Delegación regional, un Delegado especial. Artículo cuarto. Al frente de cada Delegación provincial de Asistencia Social habrá un Delegado provincial, que será el Jefe Superior de todos los servicios y de todo el personal de la misma en la provincia o demarcación geográfica determinada, así como también de las Instituciones y Establecimientos enclavados en su jurisdicción territorial, excepto aquellos de carácter general. No obstante lo prevenido en el párrafo anterior, el Ministro de Trabajo y Asistencia Social podrá extender la jurisdicción del Delegado provincial respectivo a los Establecimientos de carácter general, que, enclavados en su jurisdicción territorial, considere conveniente, determinándose en la Orden Ministerial que tal disponga, la competencia, jurisdicción y funciones del Delegado provincial respecto de éste o estos Establecimientos. Artículo quinto. Los Servicios de cada Delegación provincial de Asistencia Social se organizarán en forma análoga a los de la Dirección General, sin que ello signifique que al frente de cada uno haya un funcionario responsable, si la cantidad de asuntos no lo requiere, y si sólo que éstos se lleven y tramiten con la debida separación, y así se pongan en conocimiento de la Dirección General. Artículo sexto. Los Servicios de Estadística de las Delegaciones provinciales, habrán de ser llevados a cabo por un funcionario de los Cuerpos de Estadística, perteneciente a la Sección provincial, y designado por el Subsecretario del Departamento. Artículo séptimo. Los Delegados provinciales de Asistencia Social asumirán, de acuerdo con lo que está preceptuado, todas las facultades que la legislación anterior atribuía a las Juntas provinciales de Beneficencia y Juntas provinciales de Protección de Menores. Artículo octavo. Cuantas facultades y atribuciones competan y ejerzan los Delegados provinciales de Asistencia Social, se entenderán siempre como delegadas de la Dirección General de Asistencia Social, a la cual corresponde el ejercicio de esta función por ser la Autoridad genuina en la materia. Artículo noveno. En cada Delegación de Asistencia Social existirá una Junta Asesora de Asistencia Social, que funcionará como Organismo asesor exclusivamente. Estará integrada de la forma siguiente: el Presidente, que lo habrá de ser el Delegado provincial de Asistencia Social, Secretario, que lo será el Inspector Jefe de la Delegación de Asistencia Social. Tendrá voz y voto. Vocales: un Consejero provincial, uno municipal por cada uno de los Municipios donde existan establecimientos e Instituciones de Asistencia Social dependientes de la Dirección General. 623 Un profesor de Pedagogía de la Escuela Normal. Un profesor de Higiene y Profilaxis del Cuerpo Médico, un profesor de Cultura física, designado por el Ministerio de Instrucción Pública, de los que existan en la capital de la provincial, un representante por cada una de las dos Centrales Sindicales; y un representante por cada uno de los Partidos Políticos. Si la Delegación extendiese su jurisdicción a más de una provincia, pasará a integrar el Consejo, como Vocal, un Consejero provincial de la provincia anexionada y uno municipal de la misma, así como uno por cada Municipio de ella, que tenga Establecimientos e Instituciones de Asistencia Social. Los donantes de bienes a Asistencia Social podrán ser Vocales de la Junta respectiva si así lo acuerda ésta con el voto favorable de las dos terceras partes de los componentes de ella, a cuyo prudente arbitrio queda la facultad de discernir este derecho. Artículo décimo. Todo lo referente a nombramientos, ceses, licencias, vacaciones, permisos, sanciones y, en general, el régimen jurídico y administrativo del personal dependiente de la Delegación y de las Instituciones y Establecimientos comprendidos en la jurisdicción correspondiente, serán hechos por el Ministerio de Trabajo y Asistencia Social, según corresponda y ya por el sistema de oposición, concurso-oposición, libre o de cont rato de trabajo directo, según corresponda. Artículo undécimo. Todos los ingresos procedentes de bienes, valores e impuestos recaudados de y por Asistencia Social en cada provincia, se ingresarán en la cuenta corriente que en la Sucursal correspondiente del Banco de España existe abierta a nombre de la Dirección General de Asistencia Social. Asimismo en cada capital de provincia donde exista Delegación provincial en el propio Banco de España, existirá una cuenta corriente a nombre de la Delegación provincial correspondiente, sin que sea posible la apertura de esta cuenta en ningún oto Establecimiento bancario o de crédito. Los ingresos referidos en el párrafo primero se harán con imputación al capitulo, artículo y concepto correspondientes del Presupuesto vigente aprobado. Artículo duodécimo. Los libramientos de la cantidad necesaria para el pago de las atenciones de Asistencia Social en cada provincia y para el mes, se hará por la Dirección General en los diez últimos días del mes anterior, comprendiendo la dozava parte del presupuesto aprobado para los gastos propios de la Delegación y para cada Establecimiento o Institución. Artículo decimotercero. Los contratos de arrendamiento de bienes de Asistencia Social y los de servicios y suministros, han de ser enviados a la Dirección General para su aprobación, requisito sin el cual no tendrán valor ni fuerza legal alguna, incurriendo en responsabilidad el Delegado que sin tener el proyecto de contrato aprobado, firmase o modificase los términos del aprobado. Artículo decimocuarto. En cada una de las Delegaciones de Asistencia Social existirá un Interventor Delegado de la Intervención General de la Administración del Estado. Artículo decimoquinto. El Ministro de Trabajo y Asistencia Social queda autorizado para dictar las disposiciones reglamentarias que desarrollen el presente Decreto. Artículo decimosexto. Quedan derogadas cuantas disposiciones se opongan a este Decreto. Artículo decimoséptimo. Del presente decreto se dará cuenta a las Cortes. Dado en Barcelona a 16 de Noviembre de mil novecientos treinta y ocho. Manuel Azaña. El Ministro de Trabajo y Asistencia Social, José Moix Regás 624 MINISTERIO DE TRABAJO Y ASISTENCIA SOCIAL. ORDEN. GACETA DE LA REPÚBLICA núm. 339, 5 de Diciembre de 1938. Ilmo. Sr.: De acuerdo con el artículo 15 del Decreto de este Departament del día 16 del mes de la fecha, Este Ministerio ha tenido a bien aprobar el adjunto proyecto de Reglamento de las Delegaciones provinciales de Asistencia Social. Lo que comunico a V. I. para su conocimiento y efectos. Barcelona, 30 de Noviembre de 1938. J. Moix. Ilmo. Sr. Director General de Asistencia Social. REGLAMENTO DE LAS DELEGACIONES PROVINCIALES DE ASISTENCIA SOCIAL. Orga nización de las Delegaciones. Artículo 1º.- En cada capital de provincia existirá una Delegación provincial de Asistencia Social, a la cual estará encomendado todo lo relativo a la Asistencia Social de la provincia respectiva. Sin perjuicio de ello, cuando es volumen de las necesidades de la Asistencia Social en determinada provincia, a juicio del Ministro del Departamento, no exija la existencia de una Delegación en aquella provincia, se podrá, por Orden ministerial, agregar cuanto se refiere a la misma, a la que por su proximidad y semejanza considere más conveniente. De igual forma se procederá para agregar demarcaciones territoriales correspondientes a una provincia, a la Delegación de Asistencia Social de otra contigua, siempre que razones de comunicaciones, semejanza y necesidades, u otras cualesquiera, así lo aconsejen. Asimismo podrán crearse, por Orden ministerial, Delegaciones regionales de Asistencia Social, como resultantes de la agrupación de dos o más Delegaciones provinciales, poniendo al frente de la Delegación regional un Delegado especial. Art. 2º.- Al frente de cada Delegación provincial de Asistencia Social habrá un Delegado provincial, que será el Jefe superior de todos los servicios y de todo el personal de la misma en la provincia o demarcación geográfica determinada, así como también de las Instituciones y Establecimientos enclavados en su jurisdicción territorial, excepto aquellos de carácter general. No obstante lo prevenido en el párrafo anterior, el Ministro de Trabajo y Asistencia Social podrá extender la jurisdicción del Delegado provincial respectivo a los Establecimientos de carácter general que, enclavados en su jurisdicción territorial, considere conveniente, determinándose en la Orden ministerial que tal disponga, la competencia, jurisdicción y funciones del Delegado provincial, respecto de éste o estos Establecimientos. Art. 3º.- Los Delegados provinciales de Asistencia Social dependerán directamente de la Dirección general de Asistencia Social. Art. 4º Las Delegaciones provinciales de Asistencia Social creadas por Decreto de 8 de Mayo de 1937, estarán constituidas en la forma siguiente: Un Delegado de Asistencia Social. Inspectores de Asistencia Social en el número que determine la plantilla que a este efecto se fijará para cada provincia por Orden ministerial. El más antiguo de los inspectores sustituirá al Delegado provincial en ausencia, enfermedad y vacaciones. Instructores Visitadores en el número que oportunamente fijará también la plantilla que se determine. Un Contador, procedente de los Cuerpos de Inspectores o Instructores Visitadores. 625 Un Tesorero, que pertenecerá al Cuerpo de Inspectores. El Interventor – Delegado de la Intervención General de la Administración del Estado, designado por el Ministerio de Hacienda. Un Médico Higienista. Un Arquitecto. (Podrá tener sueldo fijo o satisfacerse sus honorarios por trabajos, según arancel, pero de todas formas tendrá nombramiento previo.) Personal Auxilia – Administrativo, en el número que oportunamente fije la plantilla correspondiente. Personal Auxiliar subalterno, en la cantidad que fije la plantilla correspondiente. Este personal será perteneciente al Cuerpo de Auxiliares Subalternos del Estado. Art. 5º.- Los servicios de la Delegación provincial de Asistencia Social se organizarán de forma análoga a los de la Dirección General, sin que ello signifique que al frente de cada uno haya un funcionario responsable si la cantidad de asuntos no lo requiere, y si sólo que éstos se lleven y tramiten con la debida separación, y así se pongan en conocimiento de la Dirección General. Art. 6º.- Los Servicios de Estadísticas de las Delegaciones provinciales deberán ser llevados por un funcionario del Cuerpo de Estadística, perteneciente a la Sección provincial, y designado por el Subsecretario del Departamento. Facultades de los Delegados provinciales Art. 7º.- Los Delegados provinciales de Asistencia Social asumirán, de acuerdo con lo que está preceptuado, todas las facultades que la legislación anterior atribuía a las Juntas provinciales de Beneficencia y Juntas provinciales de Protección de Menores. Art. 8º.- Cuantas facultades y atribuciones competan y ejerzan los Delegados provinciales de Asistencia Social, se entenderán siempre como delegadas de la Dirección General de Asistencia Social, a la cual corresponde el ejercicio de esta función por ser la Autoridad genuina en la materia. Art. 9º.- Corresponde a los Delegados provinciales de Asistencia Social: Ser Jefe de todo el personal de Asistencia Social de su demarcación. Formar el proyecto de plantillas de personal de la Delegación. Formar los proyectos de plantillas de los Establecimientos e Instituciones dependientes de su jurisdicción, remitiendo los informados a la Dirección General. Proponer las sanciones y recompensas que estime oportuno, según la conducta del personal sometido a su jurisdicción. Solicitar la autorización necesaria de la Dirección General para instruir expedientes al personal por la comisión de faltas, acordando caso preciso, y previamente, la suspensión de empleo, dando cuenta telegráfica de la medida adoptada a la Dirección General. Remitir los expedientes instruidos en depuración de faltas, con un informe, a la Dirección General. Concertar los contratos de trabajo con el personal de profesiones y oficios mecánicos manuales, de acuerdo con las Bases de Trabajo y pactos colectivos elaborados por los Jurados Mixtos, y remitiéndolos a la aprobación de la Dirección General. Velar por el más estricto cumplimiento de las disposiciones legales sobre Asistencia Social. Remitir en el primer mes del año una Memoria resumen de la actuación de la Delegación, resaltando las deficiencias observadas, y proponiendo los medios para subsanarlas e informar respecto de si una Institución o Establecimiento puede o debe 626 continuar, transformarse o suprimirse, pasando sus finalidades a otro Establecimiento o Institución. Redactar anualmente la Memoria explicativa de la marcha de todos los asuntos de la Delegación de su cargo, como resumen de las mensuales. Inspeccionar todos los servicios de la Delegación, Establecimiento e Instituciones. Ejercer, dentro de su provincia o demarcación respectiva, la inspección de los Establecimientos que considere necesario visitar personalmente, así como también la de aquellos que le ordene el Servicio Central de Inspección, pudiendo, si lo estima oportuno, hacerse acompañar en estas visitas por el Inspector provincial Jefe. Llevar el Registro de Establecimientos e Instituciones. Formar el inventario de bienes y valores. Examinar e Informar los presupuestos de Instituciones y Establecimientos y con ellos y los correspondientes a los Servicios generales, formar los totales de la Delegación. Ejercer las funciones de ordenador de pagos. Rendir cuenta trimestralmente a la Dirección General. Hacer ingreso de las rentas y productos de impuestos en la cuenta corriente de la Dirección General. Recabar de los Directores de Instituciones y Establecimientos los Reglamentos correspondientes de régimen interior y elevarlos, con un informe, a la Dirección General para su aprobación o reparo. Administrar los bienes de Asistencia Social. Promover por todos los procedimientos extrajudiciales, la recuperación de bienes, valores y rentas de Asistencia Social. Solicitar autorización de la Dirección General para entablar acciones judiciales. Formular y elevar a la Dirección General para su estudio y aprobación, en su caso, los proyectos de contrato de arrendamiento de locales. Redactar los proyectos de contrato de suministro y servicios cua ndo ello hubiera lugar. Formular los pliegos de condiciones de subastas y concursos de obras, suministros y servicios, remitiéndolos a la aprobación de la Dirección General. Proponer cuantas reformas estime oportunas para el mejoramiento de las funciones de Asistencia Social. Presidir las sesiones de la Junta Asesora de Asistencia Social y dirigir los debates, decidiendo con su voto de calidad los empates que puedan resultar de las votaciones que siempre serán nominales. Remitir certificación de las lactas de las sesiones de la Junta Asesora. Realzar, en suma todas las funciones que como Delegados inmediatos de la Dirección General sean conducentes a que la Asistencia Social cumpla sus fines en la demarcación respectiva. Ejercicios de la Inspección Art. 10.- Los Inspectores provinciales acomodarán su actuación y el ejercicio de su función inspectiva a las normas fijadas por el artículo 4º del Reglamento de Servicios de la Dirección General, a cuyo efecto se entenderán dependientes directamente de la Inspección Central, sin perjuicio del cumplimiento de las órdenes del Delegado provincial respectivo, como Jefe superior inmediato. Art. 11.- Corresponde a los Inspectores provinciales de Asistencia Social: 1º Ejercer la inspección en demarcación correspond iente. 627 2º Tener al Corriente al Delegado Provincial de la ejecución y cumplimiento de la legislación sobre la materia de su demarcación. 3º Informar a cerca de las infracciones de disposiciones legislativas o reglamentarias por el personal de las Instituciones y Establecimientos que le sean señalados, trasladándose a lugar para justificar la comprobación. 4º Informar al Delegado de Asistencia Social de las reclamaciones que se le formulen y de las dificultades que encuentre en su visita. 5º Asistir a la s sesiones de la Junta Asesora así como a cualquier otra reunión de Organismos, Instituciones o Establecimientos que por la Ley le corresponda; y 6º Ejercer las funciones de Tesorería de la Delegación provincial. Junta Asesora Art.12.- En cada Delegació n de Asistencia Social existirá una Junta Asesora de Asistencia Social, que funcionará como Organismo asesor exclusivamente. Estará integrada de la forma siguiente: Presidente, que lo habrá de ser el Delegado provincial de Asistencia Social. Secretario, que lo será el Inspector Jefe de la Delegación de Asistencia Social. Tendrá voz y voto. Vocales: Un Consejero provincial. Uno municipal por cada uno de los Municipios donde existan Establecimientos e Instituciones de Asistencia Social dependientes de la Dirección General. Un Profesor de Pedagogía de la Escuela Normal. Un Profesor de Higiene y Profilaxis del Cuerpo Médico. Un Profesor de Cultura física designado por el Ministerio de Instrucción Pública, de los que existan en la capital de la provincia. Un representante por cada una de las dos Centrales Sindicales; y un representante por cada uno de los Partidos políticos. Si la Delegación extendiese su jurisdicción a más de una provincia, pasará a integrar la Junta como Vocal, un Consejero provincial de la provincia anexionada, así como uno por cada Municipio de ella, que tenga Establecimientos e Instituciones de Asistencia Social. Los donantes de bienes de Asistencia Social podrán ser Vocales de la Junta respectiva si así lo acuerda ésta con el voto favorable de las dos terceras partes de los componentes de ella, a cuyo prudente arbitrio queda la facultad de discernir este derecho. Art. 13.- Las facultades de la Junta serán asesoras, formando respecto a cuestiones que la Delegación provincial le someta o emitiendo su parecer y criterio en relación con asuntos de Asistencia Social. Art. 14.- La Junta celebrará sesión ordinaria una vez al mes y con el carácter de extraordinaria cuantas veces lo considere conveniente el Presidente o lo solicite la tercera parte de los Vocales. Art. 15.- Para celebrar sesión en primera convocatoria será precisa la presencia de la mitad más uno de los Vocales; en segunda convocatoria serán válidos los acuerdos y dictámenes cualquiera que sea el número de asistentes. Los acuerdos se adoptarán por mayoría absoluta de asistentes. Las citaciones expresarán la hora de sesión en primera convocatoria y fijarán que media hora después se celebrará sesión en segunda convocatoria. Art. 16.- Los Vocales de representación popular son renovables a voluntad de sus representados. 628 Los Vocales técnicos se renovarán siempre que así lo solicite la Dirección General a propuesta de los Presidentes o cuando los Organismos que lo nombran lo estimen conveniente. Los representantes de los Consejos provinciales o municipales, cuando éstos le retiren su representación y cuando cesen en el ejercicio del cargo de Consejeros provinciales o municipales. Los representantes de los Partidos políticos cuando sus representados les retiren su representación. Los Vocales donantes cesarán cuando a juicio de las dos terceras partes de los elementos de la Junta incurran en causas que demuestren su falta de colaboración a la función de Asistencia Social y cuando sin causa justificada falten a más de cuatro sesiones ordinarias dentro del año o a dos extraordinarias en igual periodo de tiempo. Art. 17.- Las Juntas Asesoras elaboraran un Reglamento para su funcionamiento y régimen interior, el cual habrá de ser remitido a la Dirección General para su aprobación o reparo; reparos que habrán de subsanarse en la sesión más próxima a la fecha de llegada a la Delegación provincial de la comunicación en la cual se expresen. Art. 18.- Los Delegados provinciales procurarán la constitución de las Juntas provinciales en los treinta días siguientes a la entrada en vigor de este Reglamento y remitirán a la Dirección General certificación del acta de la sesión de constitución y de las que sucesivamente se celebren. Personal Art. 19.- Todo lo referente a nombramientos, ceses, licencias, vacaciones, permisos, sanciones y, en general, el régimen jurídico y administrativo del personal dependiente de la Delegación y de las Instituciones y Establecimientos comprendidos en la jurisdicción correspondiente serán hechos por el Ministerio de Trabajo y Asistencia Social, bien por el Ministro, por el Subsecretario o por el Director General de Asistencia Social, según corresponda; y, ya por el sistema de oposición, concurso-oposición libre o de contrato de trabajo directo, según corresponda. Art. 20.- Cada Establecimiento o Institución de Asistencia Social formulará la plantilla de personal y estructura sus servicios, que deberá remitir a la Delegación respectiva dentro del plazo de quince días a partir de la publicación de esta disposición en la Gaceta de la República. Las Delegaciones de Asistencia Social, con su informe, elevarán a la Dirección General de Asistencia Social, para su aprobación o reparo, aquella plantilla y estructura de servicios en los cinco días siguientes a su recepción. Art. 21.- Aprobada la plantilla de personal de cada Establecimiento o Institución, así como la estructura de los servicios, no podrá ser alterada sin que oportunamente se proponga la reforma al Delegado de Asistencia Social que, con su informe, la remitirá a la Dirección General en los cinco días siguientes. Régimen económico Art. 22.- Las Instituciones y Establecimientos de Asistencia Social formularán sus presupuestos y los remitirán al Delegado respectivo antes del día 1º de Octubre de cada año. Los Delegados de Asistencia Social con vistas a los presupuestos formulados por cada Institución y Establecimiento dependiente de su jurisdicción formularán los de toda la Delegación provincial incluidos sus propios servicios, y los enviará a la 629 Dirección General antes del 1º de Noviembre de cada año para su examen, reparos, rectificación y aprobación. Los presupuestos de cada Delegación provincial de Asistencia Social habrán de estar aprobados por la Dirección General antes del día 31 de Diciembre de cada año. Art. 23.- Todos los ingresos procedentes de bienes, valores e impuestos recaudados por y para Asistencia Social en cada provincia se ingresarán en la cuenta corriente que en la Sucursal correspondiente del Banco de España existe abierta a nombre de la Dirección General de Asistencia Social. Asimismo en cada capital de provincia donde exista Delegación provincial en el propio Banco de España existirá una cuenta corriente a nombre de la Delegación provincial correspondiente, sin que sea posible la apertura de esta cuenta en ningún otro Establecimiento bancario o de crédito. Los ingresos referidos en el párrafo 1º se harán con imputación al capítulo, artículo y concepto correspondientes del Presupuesto vigente aprobado. Art. 24.- Los libramientos de la cantidad necesaria para el pago de las atenciones de Asistencia Social en cada provincia y para el mes se hará por la Dirección General en los diez últimos días del mes anterior, comprendiendo la dozava parte del presupuesto aprobado para los gastos propios de la Delegación y para cada Establecimiento o Institución. Art. 25.- El movimiento de fondos para el ingreso y extracción en la cuenta corriente de cada Delegación provincial se hará en con las firmas del Delegado y del Tesorero, conjuntamente. Art. 26.- El ingreso en la cuenta corriente de la Dirección General del producto de bienes, valores o impuestos de Asistencia Social, se hará siempre el sábado de cada semana, cualquiera que sea el importe de la cantidad, y cualquier otro día siempre que la suma recaudada exceda la cifra de quinientas pesetas pues bajo ningún pretexto ni causa las Delegaciones tendrán sin ingresar, por espacio superior a veinticuatro horas, sumas que excedan de la cantidad de quinientas pesetas. Art. 27.- La Delegación provincial de Asistencia Social rendirá cuenta detallada trimestralmente, a la Dirección General, figurando con la debida separación ingresos y gastos y haciendo imputación a la partida correspondiente del presupuesto vigente. Administración Art. 28.- Los contratos de arrendamiento de bienes de Asistencia Social y los de servicios y suministros, han de ser enviados a la Dirección General para su aprobación, requisito sin el cual no tendrán valor ni fuerza legal alguna, incurriendo en responsabilidad el Delegado que sin tener el proyecto de contrato aprobado, lo firmase o modificase los términos del aprobado. Art. 29.- Para contratar servicios y suministros se seguirán los procedimientos siguientes: 1º Subasta. 2º Concurso. 3º Administración o gestión directa. Este orden de relación se guardará siempre que sea posible y para prescindir de él será preciso la instrucción de un expediente que, formado por la Delegación provincial, será resuelto por la Dirección General. Cuando el contrato exceda de pesetas 250.000, acordará el Ministro, a propuesta de la Dirección General, previo el cumplimiento de lo preceptuado en el artículo 57 de la Ley de Contabilidad de 1º de Julio de 1911. 630 Art. 30.- El personal de profesiones mecánicas y manuales será contratado a virtud de contrato de trabajo escrito por duplicado, n el cual se respetarán las Bases de trabajo elaboradas por el correspondiente Jurado mixto, si lo hubiere, y si no, los pactos vigentes o las costumbres. Los ejemplares del contrato se remitirán a la Dirección General que, una vez aprobados, consignará el visto bueno del Directo General y la signatura de registro por el Oficial, devolviéndose a la Delegación el ejemplar para el obrero. De la Intervención Delegada Art. 31.- En cada una de las Delegaciones de Asistencia Social existirá un Interventor-Delegado de la Intervención General de la Administración del Estado, a quien competirán las funciones siguientes: 1ª Ejercer la función interventora en todos los ingresos y pagos que se realicen en las Delegaciones de Asistencia Social y Establecimientos e Instituciones de ellas dependientes en cada provincia. 2ª Efectuar el examen y comprobación de los libros, cuentas y existencias en metálico, valores, material mobiliario, efectos, etc., de las Delegaciones y Establecimientos e Instituciones de las mismas dependientes, y la verificación de arqueos ordinarios y extraordinarios y recuentos. 3ª Formular los reparos que estime oportunos sobre todo acto administrativo de las Delegaciones en materia de gastos que no se ajusten a las leyes y preceptos reglamentarios, y en caso de insistir en su decisión el Delegado, dar documentada cuenta a la Dirección General. 4ª Intervenir y representar al Estado en todo acto de recepción de obras, efectos, material, mobiliario, víveres, etc., que hayan sido ejecutados o adquiridos por subasta, concurso o gestión directa, siendo caso de nulidad de dicho acto en caso de ausencia de dicha intervención. 5ª Fiscalizar el cumplimiento de los contratos de arrendamiento de las fincas rústicas o u rbanas de los bienes fundacionales correspondientes a Establecimientos e Instituciones de Asistencia Social. 6ª Emitir cuantos informes se les ordene por la Dirección General sobre el estado económico de las Delegaciones y Establecimientos e Instituciones de ellas dependientes. Los Interventores-Delegados serán nombrados por el Ministerio de Hacienda y Economía Nacional entre los funcionarios del Cuerpo Pericial de Contabilidad del Estado. Relaciones con Instituciones y Establecimientos Art. 32.- Los Delegados provinciales suspenderán las determinaciones de los Directores o Administradores de Instituciones y Establecimientos cuando las consideren lesivas o perjudiciales a los intereses morales o materiales de la Asistencia Social, dando cuenta telegráfica inmediata a la Dirección General y remitiendo por correo los fundamentos de la resolución. Dentro de los cinco días siguientes a la entrada del informe en la Dirección General, ésta confirmará o revocará la suspensión. Si la confirma, se instruirá expediente nombrando Juez y Secretario para depurar responsabilidades. Si se revoca, la Dirección General declarará en la resolución revocatoria si el Delegado se excedió en sus facultades y, en su caso, propondrá a la Superioridad la sanción. 631 Art. 33.- Los Delegados provinciales recabarán de los Directores de los Establecimientos que formulen un Reglamento de régimen interior de la Institución o Establecimiento que dirijan y ello dentro del plazo de treinta días siguientes a la publicación de este Reglamento en la Gaceta de la República. El Reglamento, con el informe del Delegado, le elevará éste a la Dirección General en los cinco días siguientes al de la recepción en la Delegación. En el plazo de quince días de haberlo recibido, la Dirección General le aprobará devolviendo un ejemplar con la diligencia aprobatoria a la Delegación. Si señalase reformas, éstas se consignarán en el nuevo Reglamento que la Dirección formulará y enviará con la diligencia de aprobación. Art. 34.- Las Delegaciones provinciales por si o a instancia de las Instituciones o Establecimientos de su jurisdicción, practicarán las diligencias precisas para la investigación y rescate de los bienes propios de Asistencia Social como procedentes de la extinguida Beneficencia general o partic ular. Si de las gestiones extrajudiciales no se obtuviese resultado, lo comunicarán a la Dirección General para que ésta resuelva el procedimiento a seguir con vista de lo actuado o investigado. DISPOSICIONES ADICIONALES 1ª.- A falta de preceptos aplicables del presente Reglamento, observarán las Delegaciones provinciales de Asistencia Social las normas fijadas en el Reglamento de Servicios de la Dirección General, acomodando aquéllos a las singularidades de éstas. 2ª.- En todos los servicios y funciones acomodarán su actuación las Delegaciones provinciales de Asistencia Social a lo que para casos semejantes se halle establecido para los servicios correspondientes de la Dirección General, a los cuales deberá consultar en caso de duda, oscuridad o silenc io. Barcelona, 30 de Noviembre de 1938. J. Moix 632 C) Legislació realitzada pel Govern d’Euskadi DEPARTAMENTO DE ASISTENCIA SOCIAL. ORDEN. DIARIO OFICIAL DEL PAÍS VASCO 15 de octubre 1936. Vistas las necesidades de alojamiento y albergue de los refugiados en Vizcaya, y al objeto de proceder a una mejor ordenación de los distintos servicios dedicados a estos fines, he dispuesto: Que en el plazo improrrogable de 72 horas se remita a la Dirección General de este Departamento por los propietarios de fincas urbanas de toda Vizcaya que se hallen desocupadas, la siguiente declaración jurada: Indicación de la finca, habitaciones de que consta y lugar de su emplazamiento. Los propietarios de fincas urbanas en construcción vienen obligados asimismo a declarar la parte de finca que sea susceptible de habilitar para vivienda. En defecto de los propietarios, vienen obligados a prestar esta declaración los administradores, porteros o terceras personas poseedoras de las llaves del inmueble. Bilbao, 15 de Octubre de 1936. El Consejero de Asistencia Social, JUAN GRACIA. DEPARTAMENTO DE ASISTENCIA SOCIAL. ORDEN. DIARIO OFICIAL DEL PAÍS VASCO. de fecha 17 de Octubre de 1936. Por las Juntas Municipales de Defensa del territorio sometido a la jurisdicción del Gobierno del País Vasco en donde existan alojados procedentes de otras provincias, que reciban auxilios de Asistencia Social, bien en forma de alimentos o de vivienda, o en cualquiera de ellos, se procederá a la formalización de los padrones que oportunamente se les remitirán. Las instrucciones necesarias les serán comunicadas por medio de circulares. Bilbao, 17 de Octubre de 1936. El Consejero de Asistencia Social JUAN GRACIA. DEPARTAMENTO DE ASISTENCIA SOCIAL. DECRETO. DIARIO OFICIAL DEL PAIS VASCO, de fecha 18 de Octubre de 1936. Ha comprobado este Departamento de Asistencia Social la necesidad urgentísima de proceder a una reorganización de todos los servicios que se vienen prestando a los refugiados en este territorio. A estos efectos, cuantas personas asistan a los comedores de este Centro u ocupen viviendas de las incautadas por la Junta de Defensa anteriormente o en la actualidad por el Gobierno Provisional, habrán de llenar los boletines o padrones que se pondrán a disposición de los interesados en lugar adecuado. Se trata de crear las tarjetas de alimentación, de alojamiento y de vestuario, sin cuyos requisitos ninguna persona de las actualmente asistidas por este Departamento podrá seguir disfrutando de los beneficios citados. Por lo expuesto, y de acuerdo con el Gobierno Provisional, vengo en disponer: 1º Todos los refugiados que asistan a los distintos comedores públicos o habiten viviendas de las incautadas por Asistencia Social, acudirán al lugar y en el día y hora que se harán públicos oportunamente, al objeto de proceder a la formalización de sus respectivos padrones y fichas. 633 2º Toda resistencia por parte de los beneficiarios de Asistencia Social al cumplimiento de estas disposiciones podrá motivar la privación de cuantos derechos vengan disfrutando. 3º El señor Consejero de este Departamento dictará las órdenes oportunas para el mejor cumplimiento de lo dispuesto en el presente Decreto. Bilbao a 18 de Octubre de 1936. El Presidente del Gobierno de Euzkadi, JOSE A. de AGUIRRE. DEPARTAMENTO DE ASISTENCIA SOCIAL. ORDEN. DIARIO OFICIAL DEL PAIS VASCO, de 18 de Octubre de 1936 En uso de las facultades que me están conferidas por el Gobierno Provisional, y de acuerdo con lo establecido en el Decreto de 17 del actual, he dispuesto que todos aquellos refugiados, cabezas de familia, cuyos apellidos empiecen por las letras A y B asistan a los comedores de Asistencia Social o habiten viviendas de las incautadas por la extinguida Junta de Defensa y por esta Consejería, acudan el lunes, a las nueve de a mañana, al Frontón Euskalduna, sito en la calle de su nombre, al objeto de proceder a la formalización de su padrón; bajo apercibimiento de que el incumplimiento de esta Orden motivará la pérdida para el beneficiario de cuantos derechos venga disfrutando. Bilbao a 18 de Octubre de 1936. El Consejero de Asistencia Social JUAN GRACIA. DEPARTAMENTO DE ASISTENCIA SOCIAL.DECRETO. DIARIO OFICIAL DEL PAIS VASCO, de 20 de Octubre de 1936 Al objeto de establecer el debido control sobre los pisos y locales incautados por Asistencia Social, y al objeto también de saber en todo momento la situación legal de los alojados en las diversas viviendas, he dispuesto, de acuerdo con el Gobierno Provisional del País Vasco, que las requisas de fincas completas, pisos aislados y demás locales incautados para las necesidades de este Departamento, se realicen con sujeción a las normas siguientes: 1º Toda requisa se hará por personal de esta Consejería debidamente autorizado por documentos que exhibirá al propietario, administrador, portero o encargados. 2º Se levantará acta, firmada por los presentes, con el inventario de cuantos objetos y enseres existan, detallándose debidamente, entregándose un ejemplar al propietario o a su representante, a lo ocupantes del local, y dos para la Dirección General. Los primeros se entregarán, mediante recibo, en la Consejería de Hacienda, y en cuanto a los segundos, se dejarán los necesarios para los alojados, y si sobrasen, se guardarán en los almacenes de este Departamento. En sitio visible de las puertas de entrada se colocará un impreso que diga: “Consejería de Asistencia Social del País Vasco. Dirección General. – Requisado para los servicios de Asistencia Social-. Bilbao..... de ....de 193... – El Director General.- Y el sello de la Consejería.” 3º En los casos que estime necesarios el encargado del servicio, requerirá del Director General de Seguridad el envío de uno o más agentes de su autoridad para imponer el orden necesario, coadyuvando a la labor de los representantes de la Consejería de Asistencia Social, y firmando con éstos el acta de requisa. 4º De todas las actas de requisa se enviará copia a la Dirección General de Seguridad, y terminada la confección del padrón de refugiados, se enviará copia del 634 mismo a dicha Dirección, así como también el movimiento de aquéllos, tanto si son llegados de otros pueblos como sus variaciones de domicilio. Bilbao a 20 de Octubre de 1936. El Presidente JOSE A. DE AGUIRRE. El Consejero de Asistencia Social, JUAN GRACIA. DEPARTAMENTO DE ASISTENCIA SOCIAL. ORDEN. DIARIO OFICIAL DEL PAÍS VASCO, de 25 de Octubre de 1936. Las órdenes de empadronamiento dictadas por este Departamento la pasada semana, de acuerdo con lo dispuesto en el Decreto de 18 del actual, se ha observado que han dejado de ser cumplimentadas por algunos refugiados, y a los fines de evitar ulteriores perjuicios a quienes no han atendido lo dispuesto, vengo en ordenar: El día 26, de nueve de la mañana a doce del mediodía, se presentarán en el Frontón Euskalduna, aquellos refugiados que no lo hayan hecho ya (cabezas d familia o, en defecto de éstos, alguno de sus hijos mayores), cuyos apellidos empiecen por las letras A,B,C,CH, D, E, F, G, H, e I, y que reciban alimentos o alojamiento, o ambas cosas a la vez, de este Departamento de Asistencia Social, al objeto de dar término a las labores de empadronamiento. El día 27, en el mismo lugar y horas, lo harán los refugiados cuyos apellidos empiecen por las letras J,K, L,LL,M,N,Ñ,O, P y Q; y El día 28, los correspondientes a las letras R, S, T, U, V, W, X, Y, y Z. Se recuerda que el incumplimiento de estas últimas y definitivas llamadas a los refugiados se sancionará con la pérdida de cuantos beneficios obtienen actualmente los mismos, aparte de las medidas que adopte la Dirección General de Seguridad. Se hace constar que la presente disposición afecta solamente a aquellos refugiados que residan en Bilbao, ya que a los de los pueblos se cursará a su debido tiempo las instrucciones oportunas. Bilbao a 25 de Octubre de 1936. El Consejero de Asistencia Social. JUAN GRACIA. DEPARTAMENTO DE ASISTENCIA SOCIAL. ORDEN. DIARIO OFICIAL DEL PAÍS VASCO, de 26 de Octubre de 1936. En uso de las facultades que me están conferidas, y en especial aquéllas que mencionan en el Decreto de 23 de los corrientes, he dispuesto la incautación de la finca denominada “Lanuza” sita en Llodio (Álava), con todas sus entradas, salidas, servidumbre, etc,. propiedad del ex marqués de Urquijo, al objeto de destinarla a los fines de Asistencia Social que se expresan en el Decreto de referencia. Bilbao, 26 de Octubre de 1936. El Consejero de Asistencia Social. JUAN GRACIA. DEPARTAMENTO DE ASISTENCIA SOCIAL. ORDEN. DIARIO OFICIAL DEL PAÍS VASCO, de 26 de Octubre de 1936. En uso de las facultades que me están conferidas, y en especial aquéllas que se mencionan en el Decreto de 23 de los corrientes, he dispuesto la incautación del edificio-convento de monjas Carmelitas, sito en la calle Santuchu, número 2, con todos sus muebles y enseres pertenecientes a la Comunidad de las Carmelitas Descalzas de esta villa, al objeto de destinarlos a los fines de Asistencia Social que se expresan en el Decreto de referencia. 635 Bilbao 26 de Octubre de 1936. El Consejero de Asistencia Social JUAN GRACIA. DEPARTAMENTO DE ASISTENCIA SOCIAL. ORDEN. DIARIO OFICIAL DEL PAÍS VASCO, de 29 de Octubre de 1936 Con el fin de evitar el desorden que ocasiona el traslado, no siempre justificado, de residencia de los refugiados de un pueblo a otro sin la debida autorización y conocimiento de la Dirección General de este Departamento, vengo en disponer: Primero. Cuando los refugiados inscritos en el Censo de Asistencia Social hayan de trasladarse de un pueblo a otro, habrán de dirigirse por escrito a la Junta Local de Defensa de su residencia, excepto en Bilbao, que lo harán a la Dirección General del Departamento, exponiendo, debidamente razonadas, las causas que motivan su decisión; y Segundo. Las Juntas Locales informarán sobre la misma, señalando su procedencia o improcedencia para acceder a lo solicitado, no concediendo los permisos de traslado hasta tanto reciban la autorización del director general. Bilbao 29 de Octubre de 1936. El Consejero de Asistencia Social JUAN GRACIA. DEPARTAMENTO DE ASISTENCIA SOCIAL.ORDEN. DIARIO OFICIAL DEL PAÍS VASCO, de 31 de Octubre de 1936. Por necesidades de este Departamento, y al objeto de destinarlos a los fines sociales del mismo, vengo en disponer: Que se proceda a la incautación del “Cinema Baracaldo” de la S. A. Solano y Villanueva, y del “Teatro Cine de Portugalete”, perteneciente a la misma razón social. Bilbao, 31 de Octubre de 1936. El Consejero de Asistencia Social JUAN GRACIA. DEPARTAMENTO DE ASISTENCIA SOCIAL. DECRETO. DIARIO OFICIAL DEL PAIS VASCO, de 4 de Noviembre de 1936. Entre los problemas que crea la situación de los refugiados políticos en Vizcaya, y principalmente en Bilbao, el de los niños de los inmigrados merece, por parte de Asistencia Social, una atención especialísima. Los niños no pueden estar en la calle. En todo tiempo la calle ofrece peligros sin cuento para ellos; pero el invierno hace, además, imposible la vida callejera de los niños. Tampoco puede retenerse a estos hijos de los refugiados en un hogar que no poseen. Ni es espectáculo grato verlos formando colas, en unión de personas mayores, en espera del turno de sus comidas. Y aislados, separados los niños de los mayores, podría proporcionárseles una comida que, sin ser más cara, fuera adecuada a las necesidades infantiles. Y, por otra parte, podría atenderse, además, a las necesidades educacionales de esos niños, colocados en un ambiente tan poco favorable. Atento a lo expuesto, y de acuerdo con el Gobierno, vengo en decretar: Artículo 1º. Se crean para los niños menores de catorce años, hijos de refugiados alojados en esta villa, las Permanencias Infantiles que sean necesaria, y que cumplirán las funciones que se expresan en el presente Decreto. Artículo 2º Podrán destinarse para estas atenciones los edificios escolares o aquellos otros en los que puedan instalarse cocinas y comedores y que posean espacio suficiente para juegos. Artículo 3º Los niños y niñas en edad escolar acudirán a as nueve de la mañana a los locales designados. A esa hora, los maestros encargados de la Permanencia se harán 636 cargo de ellos, y desarrollarán, hasta la siete de la tarde, la labor cultural que, de acuerdo con la autoridades pedagógicas competentes, se considere conveniente. Artículo 4º Aparte de los trabajos escolares y de l s hora de recreo, los niños a comerán entre las doce y media y una de la tarde, acompañados de sus profesores, y a las siete de la tarde, después de la merienda, serán recogidos en los locales por sus madres. Artículo 5º El Departamento de Cultura desarrollará el plan de trabajo de las Permanencias y facilitará el personal docente que haya de hacerse cargo de las mismas. Asimismo, pondrá a disposición de Asistencia Social aquellos Grupos escolares aptos para el servicio que se trata de implantar. Artículo 6º Las instancias de los aspirantes deberán unirse con los comprobantes que acrediten que se trata de hijos de refugiados políticos, y enviase al señor secretario del Departamento de Asistencia Social (Estraunza, Gran Via, 57) Bilbao a 4 de Noviembre de 1936. El Presidente JOSE A. DE AGUIRRE. El Consejero de Asistencia Social JUAN GRACIA. DEPARTAMENTO DE ASISTENCIA SOCIAL. ORDEN. DIARIO OFICIAL DEL PAÍS VASCO, de 3 de Noviembre de 1936. Para darles el destino que se menciona en el Decreto de 23 de Octubre último, o para aquellos otros fines propios de este Departamento, he dispuesto, haciendo uso de las facultades que me están conferidas, las incautaciones siguientes: Fundación “Pilar Arratia”, de Llujua, sita en el barrio de Larrondo. Finca de la Caja de Ahorros Provincial, sita en Begoña (finca “ Deprit”); y Finca “Munibe”, sita en Marquina. Las referidas incautaciones se entenderán tanto sobre los bienes inmuebles como sobre los muebles que sean necesarios a la Institución que se trate de crear, quedando excluidos aquellos objetos artísticos o de carácter religioso que, por su naturaleza y significación, hayan de ser objeto de inventario separado, y de cuya custodia se encargará el Departamento de Cultura. Bilbao 3 de Noviembre de 1936.El Consejero de Asistencia Social JUAN GRACIA. DEPARTAMENTO DE ASISTENCIA SOCIAL.DECRETO. DIARIO OFICIAL DEL PAÍS VASCO, de 7 de diciembre de 1936. En marcha nuestras instituciones de Asistencia Social, alguna de ellas, - como la Casa del Huérfano del Miliciano- aceptada por el pueblo con gran entusiasmo, ha creído conveniente el Consejero de este Departamento arbitrar una fuente de ingresos que por su sencillez permita a todos los ciudadanos su contribuc ión al desarrollo de fundaciones tan populares y queridas, contribuyendo, por otra parte, a auxiliar a la ciencia del País Vasco. Por este procedimiento podrá constituirse un fondo destinado única y exclusivamente al desarrollo y mantenimiento de las Casas de Huérfanos. Atento a lo expuesto, y de acuerdo con el Gobierno Provisional del País Vasco, vengo en decretar: Primero. Se crea un sello postal de cinco céntimos, obligatoria, para las carta y tarjetas destinadas tanto a los frentes de batalla del territorio vasco, como a la correspondencia general, dentro y fuera del mismo. Segundo. La venta de esos sellos se realizará en la Administración de Correos, estancos, partidos políticos y organizaciones obreras, sin comisión de ninguna clase para los expendedores. 637 Dado en Bilbao a 7 de diciembre de 1936. El Presidente del Gobierno de Euzkadi JOSE A. DE AGUIRRE. El Consejero de Asistencia Social JUAN GRACIA. DEPARTAMENTO DE ASISTENCIA SOCIAL. DECRETO. DIARIO OFICIAL DEL PAIS VASCO, de 7 de diciembre de 1936. La misión tutelar debe llegar a todos los habitantes que carecen de medios de subsistencia y que habitan en territorio vasco. Hasta ahora esta obligación solidaria se viene ejerciendo con los refugiados por causa de la guerra; pero debe ser extendida a los vecinos del territorio sometido al Gobierno del País Vasco. Atento a lo expuesto, y de acuerdo con el Gobierno Provisional, vengo en decretar: Primero. Se establece el servicio de alimentos y alojamiento a los vecinos de ambos sexos del territorio sometido a la autoridad del Gobierno del País Vasco, con arreglo a las condiciones que siguen: a) Los familiares mayores de dieciséis años de milicianos fallecidos que carezcan de ingresos económicos, lo que acreditarán con certificado de los Ayuntamientos respectivos, hasta el momento en que reciban la pensión que a tal efecto sea establecida en su día por el Gobierno Vasco. b) Los que se hallen en paro forzoso, que se acreditará con certificado de las oficinas de colocación obrera del pueblo respectivo y del Registro de parados del Departamento de Defensa. c) Los que por su edad o impedimento físico carezcan de medios económicos y no reciban auxilio de la Asociación Vizcaína de Caridad. Beneficencia Domiciliaria, Oficinas de Colocación Obrera, Fundaciones benéficas, Ayuntamientos o entidades análogas, lo que se acreditará con los certificados de las entidades dichas. Segundo. Con todas las solicitudes se confeccionará un censo, entregando a cada uno de los interesados que tengan derecho a ello, la documentación necesaria, que será personal e intransmisible, y con la que acreditarán su derecho a los auxilios que se establecen. Tercero. Se crearán cuantos alojamientos y comedores sean precisos, dentro de las posibilidades con que el Gobierno cuenta, y ellos serán atendidos, por el orden en que se reciban las solicitudes que hayan sido presentadas, cuantos lo soliciten, reuniendo las condiciones que a tal fin se establecen. Dado en Bilbao a 7 de diciembre de 1936. El Presidente del Gobierno de Euzkadi JOSE A. DE AGURRE. El Consejero de Asistencia Social JUAN GRACIA. DEPARTAMENTO DE ASISTENCIA SOCIAL. ORDEN. DIARIO OFICIAL DEL PAIS VASCO, de 12 de diciembre de 1936. En el mes de octubre se dictaron por este Departamento las órdenes oportunas para que cuantas personas procedían de lugares invadidos por elementos facciosos llenaran los boletines de empadronamiento, con destino a la formalización del censo de refugiados. A pesar de la publicidad dada, en su día, a las mencionadas órdenes, se ha venido observando que algunos refugiados dejaron de cumplimentar el requisito obligado, lo que ha supuesto para los mismos evidentes contratiempos, puesto que los beneficios que prodiga Asistencia Social no les han podido alcanzar por falta de control. Para evitar, por consiguiente, ulteriores perjuicios a quienes sin duda tienen derecho a ser asistidos, vengo en ordenar: 638 Los cabezas de familia (en defecto de éstos los que hagan sus veces) que no acudieron a empadronase al Frontón Euskalduna en el mes de octubre, cuyos apellidos empiecen por las letras, A, B, C, CH, y D, deberán acudir, sin excusa alguna, el lunes, día 14, de nueve de la mañana a doce del mediodía, al edificio de la Escuela de Artes y Oficios, plazuela de los Santos Juanes, al objeto de llenar los boletines de empadronamiento. Se advierte que a cuantos no acudan a estas últimas y definitivas llamadas no se les considerará como refugiados, relevándose este Departamento de reclamaciones posteriores que se le pudieran presentar. Bilbao, 12 de diciembre de 1936.El Consejero de Asistencia Social JUAN GRACIA. DEPARTAMENTO DE ASISTENCIA SOCIAL. DECRETO. BOLETIN OFICIAL DEL PAÍS VASCO, de 14 de diciembre de 1936 Las circunstancias anormales que atravesamos vienen a gravar considerablemente la Hacienda del País Vasco, principalmente con aquellos servicios que tiene a su cargo el Departamento de Asistencia Social. Ello hace necesario utilizar, en beneficio de la colectividad, determinadas fuentes de riqueza, que por su índole especial están llamadas a nutrir los fondos destinados a las necesidades de la asistencia pública. Entre estas fuentes de riqueza, los espectáculos, por su importancia en la vida ciudadana y por la función social que están llamados a realizar, deben merecer la atención del Gobierno. Los espectáculos públicos deben ser para asistencia social. Entre otras razones, porque en las circunstancias actuales, cuando la economía del país está sufriendo hondos quebrantos y profundas transformaciones, son los espectáculos públicos, y, por darlos el pueblo, al pueblo deben volver en forma de atenciones de asistencia social que alivien los agudos problemas que la guerra ha creado, y cuyas dolorosas consecuencias es el pueblo quien las sufre. Pero con ser éste un aspecto muy importante, aún hay otros que abonan el hecho de la incautación. Es la función social que las Empresas, atentas en la mayoría de los casos a su provecho particular, no sabrían atender; función social que en estos momentos de realización de humanas concepciones, las que de entre la catástrofe que la guerra origina crearán una libertad más amplia a los pueblos oprimidos y una mayor justicia social a los hombres, es necesaria para la formación de la conciencia popular; función social que al Gobierno le corresponde obligatoriamente tutelar. Conviene, sin embargo, hacer en torno a las Empresas una diferencia fundamental, pues que si se trata de Empresas en poder de elementos facciosos, la incautación debe ser definitiva, como justa medida del Gobierno Vasco contra quien directa o indirectamente ha contribuido al alzamiento subversivo. En tanto que tratándose de Empresas sobre las que no pesa tal declaración, la incautación se hace transitoriamente y en consideración a las razones que quedan expuestas. Por todo lo cual, y de acuerdo con el Gobierno Provisional del País Vasco, vengo en decretar; Artículo 1º A partir de la publicación del presente Decreto, y en los plazos que se determinan en las disposiciones transitorias, los espectáculos públicos, cines y teatros de todo el territorio sometido a la jurisdicción del Gobierno del País Vasco, pasarán a depender del Departamento de Asistencia Social. La incautación tendrá carácter definitivo respecto de aquellos cines y teatros pertenecientes a Empresas o particulares declarados facciosos .La de todos aquellos 639 cines y teatros a los que no alcance esta declaración, se entenderá con carácter provisional. Artículo 2º. Cuando se trate de Empresas a las que afecte la incautación definitiva y tengan constituido su capital social en Acciones y Obligaciones, el Gobierno indemnizará a aquellos obligacionistas y tenedores de Acciones que sean adictos al Régimen en la forma que la Junta de Valoraciones determine, y siempre que acrediten hallarse en posesión de sus títulos desde seis meses anteriores a la promulgación de este Decreto. En los casos de incautación temporal, los accionistas percibirán el mismo dividendo que el repartido el año anterior. Los contratos de arrendamiento de espectáculos quedarán cancelados, facultándose a la Junta de Valoraciones para determinar la forma en que hayan de ser indemnizados los arrendatarios. Artículo3º. Al objeto de determinar la forma en que hayan de ser canjeadas las Acciones y Obligaciones pertenecientes a las personas adictas al Régimen, así como para determinar las indemnizaciones que han de hacerse a los actuales arrendatarios, cuyo contrato queda anulado, se crea la Junta de Valoraciones, que estará constituida en la siguiente forma: dos representantes del Departamento de Asistencia Social, uno de los cuales ejercerá las funciones de presidente; un funcionario del Departamento de Hacienda, un representante de las Empresas interesadas y otro de las organizaciones obreras. Esta Junta estará facultada, además, para determinar la forma en que hayan de ser canjeadas las Acciones y Obligaciones pertenecientes a personas adictas al Régimen, así como para determinar las indemnizaciones que han de concederse a los arrendatarios. Artículo 4º. El Departamento de Asistencia Social asumirá todas las facultades y obligaciones que alcanzaban a las Empresas, desarrollará la parte artística, se hará cargo de los servicios anejos a los espectáculos y mantendrá en relación con los obreros y empleados de las industrias las obligaciones y derechos de todo patrono. Artículo 5º Para el mejor desarrollo de cuanto se previene en el presente Decreto, se crea – con subordinación del Departamento de Asistencia Social- la Gerencia de Espectáculos, cuyas atribuciones serán las siguientes: a) Contratar con las Casas productoras de películas, o con sus representaciones, y con las Compañías de Teatros, “varietés” y Sociedades de conciertos los programas de las distintas salas. b) Llevar la contabilidad y administración de los espectáculos; y c) Representar al Departamento de Asistencia Social en todos los demás aspectos del desenvolvimiento de las industrias. Artículo 6º. Corresponderá al Departamento de Gobernación cuanto se relacione con la policía de espectáculos, aprobación de programas, determinación del horario de apertura y cierre de los espectáculos, higiene de los locales, etc. Artículo 7º Los Consejero de Cultura y Asistencia Social se pondrán de acuerdo para la confección de aquellos programas o campañas que por su finalidad renovadora, educación o de cultura hayan de ser objeto de su atención especial. Artículo 8º El Departamento de Asistencia Social ingresará el producto de los espectáculos en la cuenta corriente en la Tesorería del País Vasco. Artículo 9º A los efectos del presente Decreto, cuanto tenga carácter adjetivo y se relacione con el mismo, será desarrollado por el Consejero de Asistencia Social por medio de Ordenes departamentales. Disposiciones transitorias. 640 Artículo 10º. Las Empresas privadas de la capital dedicadas a la explotación de cines y teatros pondrán a disposición de Asistencia Social, dentro del plazo de quince días, todos sus locales, material de la industria, instrumentos de música, etc, etc, todo ello debidamente inventariado. Y asimismo, relación del personal que preste sus servicios desde tres meses antes, que será respetado, probada su lealtad al Régimen. Toda ocultación en el inventario o la resistencia a cuanto se previene en este Decreto y a las órdenes complementarias que se dicte, darán lugar a las sanciones que se estimen pertinentes. Artículo 11º. El traspaso de los espectáculos de las demás localidades de Euzkadi se hará dentro del plazo de un mes, contado a partir de la publicación de este Decreto, y en la misma forma que se indica en el artículo anterior. Artículo 12º. Quedan exceptuados de las disposiciones contenidas en el presente Decreto todos los edificios destinados a espectáculos públicos que con seis meses de antelación a la fecha de la promulgación de este Decreto sean propiedad de las organizaciones políticas o sindicales afectas al Régimen. Dado en Bilbao, a 14 de Diciembre de 1936. El Presidente del Gobierno de Euzkadi JOSE A DE AGUIRRE. El Consejero de Asistencia Social JUAN GRACIA. DEPARTAMENTO DE ASISTENCIA SOCIAL.ORDEN.BOLETÍN OFICIAL DEL PAÍS VASCO, de 21 de diciembre de 1936. Al objeto de que en la Junta de Valoraciones para la incautación de espectáculos públicos tengan representación las distintas organizaciones obreras de Euskadi. Vengo en disponer: Que se amplíe a dos el número de los vocales obreros de la expresada Junta, cuya propuesta corresponderá a las organizaciones Solidaridad de Trabajadores Vascos y UGT (Federación provincial). Bilbao, 21 de diciembre de 1936. El Consejero de Asistencia Social JUAN GRACIA. DEPARTAMENTO DE ASISTENCIA SOCIAL.ORDEN. BOLETÍN OFICIAL DEL PAÍS VASCO, de 9 de enero de 1937, La rapidez con que hubieron de desarrollarse los servicios de Asistencia Social – llegando en muchos casos a improvisaciones que la perentoriedad de las circunstancias exigían, ha dado lugar a ciertos abusos que conviene corregir. A estos efectos, y con el propósito de no causar daños a terceros; de normalizar el pago de contribuciones a los Ayuntamientos y Corporaciones; de evitar abusos en el consumo de agua y luz, conviene ir regulando los pagos de rentas de las casas requisadas por Asistencia Social, en la medida de lo posible. Para ello es preciso que, tanto los ocupantes de las casas como los propietarios o administradores de ellas, se den cuenta del propósito que anima a este Departamento y colaboren en la tarea expuesta con su mejor voluntad. Atento a lo expuesto, vengo en disponer: Artículo 1º. Los propietarios o administradores de casas requisadas por Asistencia social remitirán a las oficinas generales de este Departamento, dentro de los ocho días siguientes a la publicación de esta Orden, declaración de los pisos y viviendas que en todo o en parte se hallan incautados por este Departamento. 641 Artículo 2º Transcurrido el plazo citado en el artículo anterior, se dictará por el Departamento correspondiente las disposiciones que en la presente Orden se mencionan. Bilbao, 9 de Enero de 1937. El Consejero de Asistencia Social JUAN GRACIA. DEPARTAMENTO DE ASISTENCIA SOCIAL. ORDEN. BOLETÍN OFICIAL DEL PAÍS VASCO, de 30 de enero de 1937. Organizados los comedores de Asistencia Social en momentos en que lo primordial era prestar a los refugiados las atenciones y ayuda a que las autoridades, partidos políticos y organizaciones obreras venían obligados, no pudo establecerse una diferenciación entre aquellas personas que contando con ingresos podían contribuir en parte a los gastos de su socorro y aquellas otras que no contando con recursos económicos ni con ingresos normales habían de recibir gratuitamente las asistencias de este Departamento. A ello se debe que en la práctica se hayan cometido algunos abusos, que los primeros en denunciarlos han sido aquellos refugiados –los más- a los que repugnan estas irregularidades. A evitar este estado de cosas tienden las presentes normas, con las que se pretende que quienes cuentan con ingresos normales –salarios o sueldos- paguen el importe de los alimentos que reciben de Asistencia Social. Se trata de cobrar a determinadas personas el importe de su alimentación, con exclusión de todos los demás gastos generales de organización, de transporte e instalación, etc., que serán satisfechos por este Departamento. Atento a lo expuesto, vengo en disponer: 1º Asistencia Social –como hasta ahora- atenderá al sostenimiento y alimentación completa de aquellos refugiados que no cuenten con medios económicos ni con jornales o sueldos normales. 2º Toda persona inscrita en el censo de este Departamento que asista a nuestros comedores y cuente con ingresos normales, abonará el importe de sus comidas, calculado exclusivamente sobre el promedio del valor de los alimentos. Cuando se trate de individuos de una misma familia, en la que sólo el cabeza de ella o alguno de sus miembros perciba ingresos, éstos vendrán obligados al pago de la alimentación de sus familiares, haciéndoseles las siguientes bonificaciones: de un 15 por 100 cada familiar que exceda de dos y no pase de cuatro, y de un 20 por 100 por cada familiar que exceda de cuatro. 3º El importe de la alimentación completa por día y persona se fija en la cantidad de 1,629 pesetas. Este módulo será revisado por el Negociado de Comedores de este Departamento. 4º Los encargados de comedor cobrarán al final de cada semana a las personas que vengan obligadas por esta disposición el coste de su alimentación y el de sus familiares. Los contraventores de cuanto se previene en la presente Orden serán sancionados pudiendo alcanzar la sanción a la privación de cuantos beneficios les conceda este Departamento. Bilbao, 30 de enero de 1937. El Consejero de Asistencia Social JUAN GRACIA. 642 DEPARTAMENTO DE ASISTENCIA SOCIAL. ORDEN. BOLETIN OFICIAL DEL PAÍS VASCO, de 27 marzo 1937. Visto el escrito de la Asociación de Dependientes de Espectáculos públicos, UGT (acomodadores y similares), elevado a este Departamento con fecha 10 de los corrientes, en petición de que les sea elevado el sueldo que vienen disfrutando, y visto, asimismo el informe de la Gerencia de Espectáculos, vengo en aprobar las siguientes Bases de trabajo para los obreros y empleados de los espectáculos dependientes de este Departamento. Artículo 1º. Las presentes bases serán de aplicación a los obreros y empleados de los cines y teatros incautados por este Departamento, y su vigencia tendrá carácter provisional en cuanto persistan las actuales circunstancias. Artículo 2º Los salarios vigentes serán los que siguen: Taquilla. Taquilleros titulares, 12 pesetas diarias. Taquilleros auxiliares, 10 pesetas diarias. Sala Conserjes, 12 pesetas diarias. Serenos, 10 pesetas diarias. Porteros, 10 pesetas diarias. Acomodadores, 9 pesetas diarias. Personal subalterno Encargadas de la limpieza, 6 pesetas diarias. Mujeres de la limpieza, 5 pesetas diarias. Artículo 3º. El percibo de los anteriores sueldos será solamente para los que no perciban sueldo o jubilación de otras industrias, almacenes, oficinas o cualquier otro empleo. Los empleados de espectáculos que se hallen colocados en otros establecimientos e industrias, con sueldos iguales o superiores a los establecidos en estas bases percibirán los sueldos que hasta ahora venían disfrutando. Si se tratase de obreros empleados que perciban de otros Departamentos oficiales o de industrias privadas pensiones por jubilación, por accidentes de trabajo o sueldo cuya cantidad computada con la que actualmente perciben por los servicios que en espectáculos prestan, sea inferior al que se establece en las presentes bases, se les abonará como sueldo la diferencia entre l cantidad que a perciben por los conceptos arriba dichos y la señalada en la categoría del empleo que desempeñe en espectáculos. Artículo 4º Las categorías y sueldos establecidos se refieren a los teatros y cines de Bilbao, y en cuanto a los pueblos y demás localidades se tendrán en cuenta las particularidades de cada caso y la compatibilidad entre el desempeño del empleo en el espectáculo con otras actividades profesionales. Artículo 5º. Estas bases entrarán en vigor a partir del 1º de abril próximo. Bilbao, 27 de marzo de 1937.El Consejero de Asistencia Social JUAN GRACIA. 643 ADMINISTRACION CENTRAL.JUNTA DE VALORACIONES. DIARIO OFICIAL DEL PAIS VASCO. La Junta de Valoraciones para la incautación de los espectáculos públicos, constituida en 5 de enero último, adoptó el acuerdo de hacer público a cuantas personas naturales o jurídicas afecta el Decreto d 14 de diciembre último (D.O. del 18) que pueden comparecer ante la expresada Junta (Departamento de Asistencia Social) en petición de las indemnizaciones que crean les asisten, según lo que prescribe el artículo 2º del Decreto expresado. Los escritos pueden presentarse hasta el día 5 de marzo próximo. Por acuerdo de la Junta: Salvador Goñi (presidente) 644 D) Legislació realitzada pel Govern de la Generalitat de Catalunya ORDRE de 17 d’octubre del 1936. DOGC núm. 292, 18 d’octubre de 1936. La necessitat de coordinar l’actuació de les diverses organitzacions la finalitat de les quals és acollir els refugiats que, procedents de zones de guerra arriben a Catalunya, imposa d’establir una acció conjunta que garanteixi la màxima eficàcia de l’esforç que aquesta obra de solidaritat social representa. Per aquest motiu, He resolt: Primer.- A tots els Caps de Partit judicial i poblacions de més de 10.000 habitants de Catalunya, es constituirà un Comitè comarcal d’Ajut als Refugiats, que tindrà per finalitat unificar l’actuació de totes les organitzacions l’activitat de les quals coincideixi en aquesta obra. Segon.- Constituiran els Comitès comarcals d’Ajut als Refugiats un representant per cada una de les organitzacions CNT, UGT, Socors Roig Internacional, Pro Infància Obrera i Assistència Municipal. A les localitats on existeixin altres organitzacions amb finalitat similar, el Comitè comarcal podrà ampliar la seva composició amb un representant més per cada una de les esmentades organitzacions previ acord del propi Comitè. El Comitè de Barcelona s’anomenarà Comitè Central d’Ajut als Refugiats, de Catalunya, i estarà presidit pel Director General de Sanitat i Assistència Social, el qual podrà ampliar la seva composició amb dos funcionaris de la Generalitat i del Departament d’Assistència Social. Els Comitès Comarcals de Girona, Lleida i Tarragona estaran presidits pel Comissari de la Generalitat en la respectiva capital, o la persona que ell delegui, el qual podrà ampliar la seva composició amb un funcionari de la Comissaria. Els restants Comitès seran presidits per l’Alcalde-president de l’Ajuntament de la respectiva localitat. Tercer.- Mentre es complimenta la present Ordre, per tal d’atendre ràpidament les necessitats urgents, els Alcaldes de totes les poblacions de Catalunya, en el termini de setanta-dues hores, notificaran als Comissaris de la seva demarcació el nombre d’infants i adults que poden acollir en els establiments i a les cases particulars del seu Municipi. Els Comissaris de la Generalitat a Lleida, Tarragona i Girona enviaran immediatament a la Direcció General de Sanitat i Assistència Social de la Generalitat de Catalunya la relació de localitats i el nombre de possibles acollits en cadascuna. Els pobles de la circumscripció de Barcelona l’enviaran directament a la Direcció General de Sanitat i Assistència Social de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, 17 d’octubre del 1936. El Conseller de Sanitat i Assistència Social.- Antoni G. Birlan. PROVEÏMENTS. DECRET. DOGC núm.294, 20 d’octubre de 1936 Per tal de regularitzar el que estableix l’art. 15 del Decret orgànic del Departament de Proveïments aprovat pel Consell de la Generalitat el dia 6 del mes corrent, i ampliar- lo convenientment a les necessitats que imposen les circumstàncies actuals, cal crear el Consell de la Gastronomia que tindrà jurisdicció a tot Catalunya. Per tant, 645 A proposta del Conseller de Proveïments i d’acord amb el Consell executiu, Decreto: Art. 1r. És creat el Consell de la Gastronomia, que entendrà en tot el referent a Beneficència, i a tal fi tindrà cura de la manutenció del personal sense feina, indigents i refugiats. Art. 2n. Així mateix regularitzarà la distribució i racionament dels articles de consum als Hotels, Bars, Restaurants i altres similars establerts arreu de Catalunya. Art. 3r. El Consell de la Gastronomia serà integrat per quatre representants de la UGT i quatre de la CNT. Art. 4r. És reservat al Consell de Proveïments el dret de nomenar un Delegat per tal de presidir l’esmentat Consell. Barcelona, 17 d’octubre del 1936. El Conseller Primer, Josep Tarradellas. El Conseller de Proveïments, J. Juan Domènech. PRESIDÈNCIA. DECRET. DOGC núm. 320, 14 de novembre de 1936. El Comitè Antifeixista d’Ajut es dedica a una finalitat lloable des de tots els punts de mira, en recaptar, administrar i distribuir cabals per a socórrer els refugiats i atendre necessitats personals de la reraguarda. La seva activitat no ha de confondre’s amb la que desenvolupa l’organisme creat a la Conselleria de Defensa per a unificar les subscripcions per a la lluita a què obliga la defensa del règim. Per aquestes raons, convindria que l’esmentat Comitè tingués caràcter oficial i fossin delimitades les seves funcions d’una manera concreta que permetés el seu funcionament normal dintre el conjunt d’organismes que actuen sota el control de la Generalitat de Catalunya. Per tant, d’acord amb el Consell Executiu, Decreto: Art. 1r. Des d’aquesta data el Comitè Antifeixista d’Ajut tindrà caràcter oficial i funcionarà sota el control de la Generalitat de Catalunya. Art. 2n. El Comitè Antifeixista d’Ajut estarà constituït per un representant d’Esquerra Republicana de Catalunya; un del Socors Roig Internacional; un de la Confederació Nacional del Treball; un de la Unió General de Treballadors; un del Partit Obrer d’Unificació Marxista; un d’Acció Catalana Republicana, i un de la Unió de Rabassaires, i un de l’Ateneu Enciclopèdic Popular. Presidirà el Comitè el delegat de la Generalitat que nomenarà el Conseller Primer. Art. 3r. Constituiran les funcions encomanades al Comitè Antifeixista d’Ajut, la recapta, administració i distribució de cabals i efectes procedents de persones i organismes internacionals i nacionals que siguin lliurats expressament per a l’ajut de nuclis antifeixistes de la reraguarda i de refugiats addictes. Barcelona, 13 de novembre del 1936. El Conseller Primer. Josep Tarradellas. DEPARTAMENT DE SANITAT I ASSISTÈNCIA SOCIAL. DIRECCIÓ GENERAL. CIRCULAR. DOGC núm. 330, 25 de novembre de 1936. Per tal de portar un control eficaç i als efectes d’estadística, cal que tots els Ajuntaments de Catalunya trametin a aquesta Direcció General, en el termini de tres dies, a partir de la publicació de la present Circular al Diari Oficial, una relació detallada dels refugiats que, procedents de zones de guerra, es troben a llur demarcació. 646 Barcelona, 24 de novembre del 1936. El Director General de Sanitat i Assistència Social, Dr. Fèlix Martí i Ibáñez. SANITAT I ASSISTÈNCIA SOCIAL. ORDRE. DOGC núm. 333, 28 de novembre de 1936. La importància que des del primer moment adquirí el problema de l’allotjament, a Catalunya, dels refugiats de guerra, induí aquesta Conselleria a coordinar en un sol organisme –el Comitè Central d’Ajut als Refugiats, de Catalunya, creat per Ordre del 17 d’octubre darrer -, les activitats de totes les organitzacions existents, la finalitat de les quals coincidia en l’auxili als refugiats. La necessitat de les evacuacions en massa de poblacions civils (vells, dones i infants), imposada per deure d’humanitat i per les exigències de la guerra, dóna a la funció de llur allotjament a Catalunya proporciona formidables que obliguen a crear, adscrita a l’esmentat Comitè Central, una oficina administrativa que atengui, amb la peremptorietat que les circumstàncies imposen, els problemes de recepció, transport, allotjament, proveïments alimentaris, sanitaris i de vestir, estadística, filiació, informació, etc., que l’ajut als refugiats comporta; sense que la creació d’aquesta oficina impliqui – com ha d’ésser norma d’austeritat, en aquests moments, de tots els organismes públics- augment de burocràcia ni major càrrega econòmica. Pels motius i amb el criteri exposats, He resolt: Primer.- És creada, adscrita al Servei del Comitè Central d’Ajut als Refugiats, una oficina administrativa, que tindrà al seu càrrec els serveis de recepció, transports, allotjaments, proveïments, estadística, filiació, informacions i tot altre que la funció d’auxili als refugiats de guerra faci necessària. Segon.- És designat, en comissió de servei, Cap de l’Oficina administrativa d’Ajut als Refugiats, el funcionari de la Casa d’Assistència PRESIDENT MACIÀ Joan Puigdefàbregas i Garriga, el qual, sota la seva responsabilitat, organitzarà els serveis de l’esmentada oficina, i actuarà a les immediates ordres del Comitè Central d’Ajut als Refugiats, de Catalunya. Passaran també, en comissió, a prestar servei en aquesta oficina administrativa els funcionaris següents: De les oficines administratives de Sanitat: Josep Guix i Morera i Rafel Miró i Comas; i de les d’Assistència Social: Salvador Riera i Serra i Francesc Garcia i Blasco. De la Casa d’Assistència PRESIDENT MACIÀ: Isidor Mus soles i Cases, Eduard Borràs i Nolla i Eduard Millan i Rodríguez. De l’antic garatge de la Generalitat de Catalunya (servei que, per compte de la Generalitat havia prestat la Casa d’Assistència PRESIDENT MACIÀ): Macià Martí I Torroja i Pere Ballescà i Valls. Tercer.- El Director General de Sanitat i Assistència Social queda facultat per augmentar o disminuir, segons ho imposin les circumstàncies, el nombre de funcionaris d’aquest Departament o de les institucions que en depenen, que, en comissió, hagin de passar a prestar servei a la nova oficina administrativa creada per aquesta Ordre. Els funcionaris designats per a passar en comissió de servei a l’Oficina administrativa d’Ajut als Refugiats podran coordinar, d’acord amb els Caps respectius, llurs antigues tasques amb les que llur participació a la nova oficina els imposi, sempre que no sigui en perjudici de la labor que en aquesta darrera els sigui assignada, la qual haurà d’ésser considerada com a primordial. 647 Barcelona, 26 de novembre del 1936. El Conseller de Sanitat i Assistència Social, Antoni G. Birlan. DECRET SOBRE LA UNIFICACIÓ I COORDINACIÓ DE LES DESPESES MOTIVADES PER L’ASSISTÈNCIA A REFUGIATS, EN RELACIÓ ALS MUNICIPIS. DOGC. Número extraordinari, 18 de gener del 1937. Diferents Ajuntaments de Catalunya han vingut realitzant esforços per al sosteniment de refugiats de guerra, responent a l’imperatiu d’un alt sentiment humanitari i de germanor, sense tenir en compte, però que la Generalitat tenia organitzat un servei de caràcter general amb la mateixa finalitat. Amb tot i ésser molt lloable l’actuació i col·laboració practicades en moments d’imprevisió i d’angoixa en allò que fa referència a l’esmentat servei, no és admissible, per ben intencionada que sigui, que actuï la iniciativa isolada, en una funció que és inel·ludible de l’Estat. A més, des del punt de vista econòmic, cal organitzar i coordinar el servei a Catalunya en un sentit totalitari, a l’objecte d’evitar duplicitat de despeses i de constatar, així mateix, en tot moment, el nombre i situació dels refugiats i les despeses que hagin motivat o motivin, bo i procurant que aquestes siguin les indispensables, i fent també que sigui possible de utilitzar la població refugiada apta per al treball. Amb tal finalitat, i en ús de les autoritzacions que em concedeix el Decret de facultats excepcionals del 20 de novembre del 1936, Decreto: Art. 1r. Tots els Ajuntaments de Catalunya, entitats i persones que tinguin organitzats serveis per al sosteniment dels refugiats de guerra hauran d’actuar amb coordinació i d’acord amb allò que disposi el Departament d’Assistència Social (Servei de Refugiats) i no efectuaran despeses que aquell no autoritzi i, en el seu cas, satisfaci. Art. 2n. Els esmentats Ajuntaments de Catalunya no podran, per tant, acordar pel seu compte pressupostos ni repartiments, ni determinar cap imposició extraordinària amb la dita finalitat, car la Generalitat satisfarà les dites despeses, per entendre que elles han d’ésser, en definitiva, a càrrec del Govern de la República. Art. 3r. En el termini de quinze dies de la publicació del present Decret, els esmentats Ajuntaments comunicaran al Departament de Finances, per dades duplicades, les despeses que porten realitzades per tal concepte, amb les corresponents explicacions i justificació d’allò que resulti pagat o pendent, i amb expressió dels recursos utilitzats per a pagament de les repetides despeses i, si escau, el Departament de Finances ordenarà el pagament de les despeses realitzades. Art. 4r. El Departament de Finances comptabilitzarà totes les despeses de conjunt, amb les dades que reculli, per tal de conèixer en tot moment el cost del Servei. Art. 5è. El Conseller de Finances dictarà les disposicions que calguin per a posar en pràctica aquest Decret, del qual serà donat compte, quan correspongui, al Parlament de Catalunya. Barcelona, 9 de gener del 1937. El Conseller Primer i de Finances, Josep Tarradellas 648 SANITAT I ASISTÈNCIA SOCIAL. ORDRE. DOGC núm. 78, 19 de març de 1937. Essent convenient que l’Oficina Administrativa d’Ajut als Refugiats, creada per Ordre del 26 de novembre darrer, estigui més estretament lligada a les dependències d’aquesta Conselleria, per l’estreta relació existent entre elles i per a la major eficàcia en el seu rendiment, i tenint en compte que per la seva índole, les funcions que li són pròpies han d’ésser ateses pels serveis d’Assistència Social d’aquest Departament, aconseguint evitar amb això, interferències que podrien produir-se, He resolt: Article únic. L’Oficina Administrativa creada per Ordre del 26 de novembre proppassat, dependrà directament d’aquesta Conselleria, per mitjà de la Secretaria General d’Assistència Social, i tindrà al seu càrrec el transport, allotjament, estadística, administració i recaptació de tot el referent als refugiats. Barcelona, 17 de març del 1937. El Conseller de Sanitat i Assistència Social, Pere Herrera. FINANCES. ORDRES. DOGC núm. 101, 11 d’abril del 1937 Per tal de portar a compliment el Decret nº 7 del 9 de gener del 1937, sobre la unificació i la coordinació de les despeses motivades per l’assistència a refugiats, en relació als Municipis, i d’acord amb allò que prevé l’art. 5è de l’esmentat Decret, He resolt: Primer.- Els Ajuntaments de Catalunya que tinguin al seu càrrec l’assistència de refugiats de guerra trametran mensualment a la Conselleria de Sanitat i Assistència Social (Servei de Refugiats) un resum del nombre dels esmentats refugiats, amb separació de sexe i d’edat (adults i infants) i detallant- lo de la forma següent: a) Refugiats que hagin rebut assistència durant tot el mes, i b) Refugiats que hagin rebut assistència durant una part del mes. En aquest darrer cas especificaran el nombre de dies que hagin estat assistits cada un d’ells. Segon.- Els resums mensuals tramesos pels Ajuntaments qua n hagin estat aprovats per la Conselleria de Sanitat i Assistència Social, serviran de base per ala formació de relacions classificades per demarcacions comarcals que seran trameses a la Intervenció General de la Generalitat de Catalunya perquè sigui fet efectiu als Ajuntaments respectius el subsidi corresponent, a raó de 2 ptes. diàries per refugiat. Tercer.- Respecte a les despeses que els Ajuntaments portin realitzades fins el dia 31 de gener darrer, la comunicació corresponent amb les explicacions i justificacions d’allò que resulti pagat o pendent, segons preveu l’art. 3r. del Decret del 9 de gener proppassat, hauran d’ésser trameses directament al Departament de Finances, el qual, previ el corresponent informe, ordenarà, si escau, el pagament de les despeses realitzades. Els Ajuntaments que hagin tramès ja aquesta comunicació comprenent les esmentades despeses fins a data anterior al 31 de gener darrer, hauran d’adreçar dintre del termini de deu dies al Departament de Finances nova documentació comprens iva de les despeses que pel mateix concepte s’hagin produït des de la data de la comunicació anterior fins el 31 de gener. Els resums per a la percepció de subsidis per assistència a refugiats, d’acord amb el preceptuat en l’art. 1r. d’aquesta disposició, s’hauran de produir mensualment, començant pels corresponents al mes de febrer darrer, davant del Departament d’Assistència Social (Servei de Refugiats). Barcelona, 3 d’abril del 1937. P.D., El Sots-Secretari de Finances, Carles Martí i Feced. 649 FINANCES. DECRETS. DOGC, núm. 134, 14 de maig del 1937. Per tal d’atendre el pagament de les despeses assistencials de refugiats de guerra satisfetes pels Ajuntaments de Catalunya, de conformitat amb les normes fixades pel Decret del 9 de gener i l’Ordre del 3 d’abril d’enguany; Vist l’informe emes per la Intervenció General en compliment d’allò que disposa el Decret de 9 de gener d’enguany; A proposta del Conseller de Finances, i d’acord amb el Consell, Decreto: Art. 1r. És habilitat un crèdit extraordinari de 4.000,000 de pessetes a disposició del Departament de Finances per tal d’atendre el pagament als Ajuntaments de Catalunya de les despeses de refugiats de guerra. Art. 2n. Oportunament es donarà compte al Parlament de Catalunya de la present disposició. Barcelona 12 de maig del 1937. Lluís Companys. El Conseller de Finances, Carles Martí i Feced FINANCES. DECRETS. DOGC, núm. 134, 14 de maig del 1937. Per tal que l’Ajuntament de Barcelona pugui subvenir a les despeses motivades per refugiats de guerra, així com també les d’ordre cultural al seu càrrec, Vist l’informe de la Intervenció General, emes en compliment d’allò que disposa el Decret de 9 de gener d’enguany, A proposta del Conseller de Finances, i d’acord amb el Consell, Decreto: Art. 1r. És concedit a l’Ajuntament de Barcelona un avenç reintegrable d’1.500,000 ptes., per tal de poder subvenir a les despeses extraordinàries motivades per refugiats de guerra, així com les d’ordre cultural al seu càrrec. Art. 2n. És habilitat un crèdit extraordinari als efectes de l’avenç a què fa referència l’article anterior i per l’import que s’hi esmenta. Art. 3r. Oportunament es donarà compte al Parlament de Catalunya de la present disposició. Barcelona 12 de maig del 1937. Lluís Companys. El Conseller de Finances, Carles Martí i Feced FINANCES. ORDRE. DOGC núm. 153, 2 de juny del 1937. El Decret nº 7, del 9 de gener del 1937, va establir com els serveis organitzats pels Municipis de Catalunya per als sosteniment dels refugiats de guerra havien de desenvolupar-se d’acord amb allò que disposés el Departament d’Assistència Social de la Generalitat de Catalunya, tot prohibint que els Ajuntaments efectuessin despeses que no fossin autoritzades per aquell, i en el seu cas, satisfetes. Per tant, el susdit Departament és el competent per dictar les normes de funcionament dels esmentats serveis i solament l’aspecte de llur regulació econòmica és el que pertoca ésser disposat per aquesta Conselleria. A l’efecte, ja ha estat dictada l’Ordre del 3 del mes d’abril darrer fixant l’import del subsidi i assenyalant normes per a la liquidació de les despeses. Cal, però, completar les dites normes amb les conté la present Ordre per tal d’arribar a la previsió de tot el procediment de la gestió econòmica que pertoca endegar. 650 Per tant, He resolt: Primer.- D’acord amb allò que és disposat en l’apartat segon de l’Ordre del 3 del mes d’abril darrer, el Departament d’Assistència Social de la Generalitat de Catalunya (Servei de Refugiats) haurà de trametre al Departament de Finances (Intervenció General), dintre dels deu primers dies de cada mes, les relacions duplicades de les quantitats corresponents al mes anterior que pertoca abonar als Ajuntaments de Catalunya. Segon.- Entretant la Generalitat de Catalunya no compti amb organismes apropiats per a realitzar serveis de Tresoreria a les capitalitats de les vegueries en què han estat distribuïdes les comarques, les dites relacions hauran d’ésser fetes una per cada Circumscripció o Comissaria. L’import dels subsidis corresponents a cada mes, per tant, es farà efectiu als Ajuntaments respectius, durant els darrers deu dies del mes següent en les Pagaduries de la Generalitat a Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona. Tercer.- Totes les relacions trameses directament pels Ajuntaments al Departament de Finances per referir-se a despeses anteriors al 1r de febrer darrer, seran tramitades per l’Oficina d’Hisendes Locals, i previ informe del Servei de refugiats del Departament d’Assistència Social amb respecte del nombre de refugiats i temps d’assistència, la dita oficina proposarà a aquesta Conselleria l’abonament de les relacions que es vagin enllestint. Quart.- Quan els Ajuntaments no estiguin d’acord amb la liquidació de les despeses efectuades fins el 31 de gener, acordada de conformitat amb el procediment anterior, podran formular reclamació, dintre d’un termini dels quinze dies següents al ésser notificats i acompanyant les proves que creguin oportunes, davant del Conseller de Finances, que resoldrà definitivament i sense altre recurs. Cinquè.- Els A juntaments que per tot el mes de juny no hagin comunicat les dades exigides en l’art. 3r. del Decret del 9 de gener darrer, o no complimentin, dintre del termini assenyalat en cada cas, els aclariments o documentació justificant que els siguin reclamats, s’entendran decaiguts, per renúncia tàcita, del dret a percebre de la Generalitat de Catalunya el reintegrament per aquesta mena de despeses. Barcelona, 31 de maig del 1937. El Conseller de Finances, Carles Martí i Feced. GOVERNACIÓ I ASSISTÈNCIA SOCIAL. DECRET. DOGC núm. 192, 11 de juliol del 1937. L’afluència a Catalunya de Refugiats de les regions germanes devastades per l’Exèrcit del feixisme, crea al nostre país problemes sanitaris de tal importància que exigeixen solucions urgents i indeclinables per tal d’evitar, en el possible, l’aparició de malalties infecto-contagioses, avui gairebé inèdites a casa nostra, l’extensió i agravació de les que ja constitueixen una endèmia en algunes comarques catalanes i àdhuc l’explosió d’epidèmies greus que delmarien la nostra vitalitat tan necessària avui dia per a la lluita contra el feixisme i, si més no, constituirien un motiu de consideració i intervenció de la sanitat internacional que cal evitar. Per això és imprescindible revisar minuciosament tots els refugiats a Catalunya, les persones que hagin conviscuts amb ells i aquelles que arriben de nou, per tal de destriar els que són malalts contagiosos a fi d’aïllar- los i guarir- los, esterilitzar la font de contagi que representen i al mateix temps poder- los assegurar l’assistència mèdica a què tenen dret, hospitalitzar-los en llocs adequats per a llurs malalties. 651 A això responen les estacions sanitàries d’arribada de refugiats, així com els refugis hospitalaris i sanatorials d’aïllament i guariment de tracomatosos, tubercolosos, infecto-contagiosos aguts i individus amb dermatosis parasitàries, etc., etc. Per a poder complir amb tota aquesta tasca tant necessària i urgent com complexa, cal mobilitzar tot el personal i poder utilitzar tot el utillatge sanitari existent a la reraguarda, així com concedir les partides de l’actual Pressupost, o en la seva deficiència els crèdits extraordinaris necessaris que la seva realització exigeixen. A tal fi, a proposta del Conseller de Governació i Assistència Social i d’acord amb el Consell, Decreto: Art. 1r. És creada a la Conselleria de Governació i Assistència Social la Comissió Executiva de Sanitat dels Refugiats. Art. 2n. Serà missió de la Comissió Executiva de Sanitat dels Refugiats: a) La disposició i execució directa de totes les mesures que cregui necessàries referents a la salut i a les malalties dels refugiats i a llurs conseqüències a la reraguarda del territori de Catalunya. b) La unificació, en aquest sentit, de les actuacions generals, municipals i d’altres entitats. c) La vigilància i responsabilitat dels refugiats arribats a Catalunya fins a ésser totalment revisats mèdicament i guarits o donats d’alta els diagnosticats de malalties contagioses. d) El control sanitari dels refugiats establerts a Catalunya i el ràpid aïllament d’aquests i de les persones que hagin conviscut amb ells quan es cregui convenient. Art. 3r. La Comissió Executiva de Sanitat dels Refugiats tindrà força d’obligar en totes aquelles qüestions esmentades en l’article anterior, i a tal fi les seves disposicions seran complertes per tot el personal sanitari que actualment presta servei a la Generalitat i als Ajuntaments de Catalunya, així com per tot altre personal sanitari que a aquest fi hagi estat mobilitzat. Art. 4r. La Comissió Executiva de Sanitat dels Refugiats donarà compte setmanalment dels seus treballs al Conseller de Governació i Assistència Social i al Consell Tècnic Assessor de Sanitat i Assistència Social, amb els quals estarà en contacte directe per mitjà del President. Art. 5è. Queda facultat el Conseller de Sanitat i Assistència Social per dictar les Ordres necessàries per al compliment del present Decret. Barcelona, 9 de juliol del 1937. Lluís Companys. El Conseller de Governació i Assistència Social, Antoni Ma. Sbert. PRESIDÈNCIA. DECRET. DOGC núm. 236, 24 d’agost del 1937. L’assistència dels refugiats de guerra acollits a Catalunya necessita d’una orientació orgànica que enfoqui el problema en tot el seu considerable abast i que unifiqui les bases per a la solució dels seus diversos aspectes. Des del primer moment la Generalitat de Catalunya, amb plenitud de facultats en matèria d’Assistència Social, assumí la responsabilitat de l’allotjament a les comarques catalanes dels evacuats a les zones de guerra que acudien a la nostra terra en cerca de refugi. El caràcter angoixós amb què es plantejaren els problemes de Sanitat, de Transport, de Proveïments, etc., que aquell desplaçament de grans masses de població originava, obligà a concertar totes aquestes funcions en els organismes creats per a l’assistència als refugiats de guerra. Aminorada aquella angoixa, cal procedir al descongestionament d’aquelles funcions, confiant a cada organismes les que, en règim 652 normal, li són pròpies. Aquesta política s’ha iniciat ja, pel que afecta a la funció sanitària, amb la creació de la Comissió Executiva de Sanitat dels Refugiats, creada per Decret del dia 10 de juliol darrer. i cal completar- la donant als Ajuntaments la responsabilitat i el dret d’ordenar dins de cada Municipi, i sota les normes bàsiques i la inspecció de la Generalitat, la vida dels refugiats. Cal donar també a aquests refugiats la sensació de llur responsabilitat en l’ordenació de la pròpia existència, confiant-los la realització d’aquells treballs absolutament necessaris per a l’organització de llur estada entre nosaltres, encarregantlos comeses temporals sense perjudici per al nostre estament obrer, i regulant la compensació d’aquells treballs que per llur naturalesa puguin ésser retribuïts. Aquesta regulació enfortirà el sentiment de solidaritat que ha d’unir tots ells. Altrament, la convivència d’aquests refugiats, infants en la seva gran part, amb la població catalana, comporta la necessitat d’assegurar la cultura d’aquests infants posant a llur abast les institucions creades per a la instrucció i l’educació de la nostra població infantil, completant aquesta magna obra amb una tasca d’adaptació a la nostra vida social que tregui del refugiat les característiques de foraster inadaptat i l’incorpori a tots els aspectes de la vida social catalana. Pels motius exposats, a proposta dels Consellers de Governació i Assistència Social, de Cultura, de Finances i de Treball i Obres Públiques, i d’acord amb el Consell Executiu, Decreto: Capítol I Serveis d’assistència als refugiats de guerra Art. 1r. Els Serveis d’Assistència Social de la Generalitat de Catalunya atendran l’assistència als evacuats de les zones de guerra, refugiats a les comarques catalanes, per mitjà d’un Comissariat d’Assistència als Refugiats i d’una Comissió Consultiva d’Ajut als Refugiats. Art. 2n. El Comissariat d’Assistència als Refugiats constituirà una oficina administrativa adscrita a la Direcció General d’Assistència Social, que tindrà al seu càrrec les funcions de distribució dels refugiats, ordenació i realització burocràtica dels serveis d’estadística, informació i inspecció, coordinació amb les entitats d’Ajut als Refugiats, nacionals i internacionals i tota altra comesa que l’assistència als refugiats de guerra faci necessària. El Conseller de Governació i Assistència Social establirà l’estructuració burocràtica d’aquest Comissariat. Art. 3r. Formant part del Comissariat d’Assistència als Refugiats seran designats agents d’informació i enllaç, els quals tindran per missió assessorar els Ajuntaments per al compliment de les disposicions que regulen l’assistència als refugiats a Catalunya, en formar les declaracions que mensualment han de trametre els Ajuntaments que tinguin refugiats, per la percepció dels subsidis a què fa referència l’Ordre del dia 3 d’abril darrer, comunicar al Comissariat d’Assistència als Refugiats les incidències a què doni lloc el sojorn i activitats dels refugiats en la respectiva comarca, i proposar les resolucions que estimin pertinents en relació a aquesta obra d’assistència. En les estacions de frontera i en les poblacions d’entrada a Catalunya, seran designats Delegats especials encarregats de controlar i comunicar diàriament al Comissariat d’Assistència als Refugiats les entrades i sortides de refugiats que es produeixin per les vies de comunicació de la respectiva localitat i exercir totes aquelles altres funcions de control que els siguin confiades pel propi Comissariat o per la Comissió Executiva de Sanitat dels Refugiats. 653 El Conseller de Governació i Assistència Social nomenarà els Agents comarcals d’informació i enllaç i els Delegats especials de fronteres, i fixarà la retribució corresponent als respectius treballs segons llur naturalesa i importància. Art. 4r. La Comissió Consultiva d’Ajut als Refugiats estarà presidida pel Director General d’Assistència Social o persona en qui delegui, i integrada per un representant del Departament de Cultura de la Generalitat, que en serà Vice-president; un representant de la Comissió Executiva de Sanitat dels Refugiats i representacions de les entitats que vinguin realitzant a Catalunya obra d’assistència als evacuats de les zones de guerra. Tindrà al seu càrrec l’estudi de les matèries que pel Departament De Governació i Assistència Social o qualsevol altre de la Generalitat li siguin confiades, i l’organització de conferències, serveis de propaganda i premsa en relació als refugiats i aportació de suggeriments encaminats a perfeccionar aquesta obra d’assistència en els diversos aspectes, i a obtenir la col·laboració moral, econòmica i social de les respectives organitzacions. El Conseller de Governació i Assistència Social fixarà per Ordre les entitats que hi ha d’estar representades. Art. 5è. El Comissariat d’Assistència als Refugiats tindrà al seu càrrec la immediata confecció dels Censos de refugiats emplaçats a Catalunya, en els quals hauran de constar les característiques personals dels interessats, la condició civil, procedència i activitat professional, als efectes de llur ulterior aplicació del règim de treball que s’estableixi. Aquests censos de refugiats hauran d’ésser objecte de constant renovació per tal que responguin a la situació real dels refugiats a Catalunya prenent com a base els comunicats d’entrada i sortida que diàriament hauran de trametre els Delegats especials de les estacions de frontera i d’entrada al territori català, i els avisos de desplaçament dintre d’aquest territori, que així mateix li hauran de ser tramesos pels Ajuntaments respectius. Art. 6è. El Comissariat d’Assistència als Refugiats estarà en relació amb la Comissió Executiva de Sanitat dels Refugiats, creada per Decret del dia 10 de juliol de 1937 per a tots aquells afers que derivin de l’obra d’assistència que al dit Comissariat és assignada. Capítol II Dels refugiats de guerra Art. 7è. Tindran la consideració de refugiats de guerra, als efectes d’assistència per la Generalitat de Catalunya, aquelles persones que sense ésser combatents o barons sans majors de vint anys i menors de quaranta cinc hagin hagut de canviar de residència per causa de la present guerra, no siguin hostils al règim, estiguin mancats de mitjans de subsistència i no estiguin acollits per altra persona de llur família o amistat, d’acord amb el que disposa l’Ordre del Govern de la República del 2 de març del 1937 (Gaceta del dia 3 de març). Únicament els compresos en la definició anterior tindran dret a l’obtenció de salconduits, mitjans de transport de justificada necessitat, allotjament i tota altra assistència establerta o que en endavant s’estableixi a favor dels evacuats de les zones de guerra. Les esmentades condicions que donen lloc a la consideració de refugiat, s’acreditaran per la possessió de la fitxa d’evacuació i refugi, lliurada per l’Oficina Central d’Evacuació i Assistència a Refugiats del Ministeri de Treball i Assistènc ia Social de la República, i controlada pel Comissariat d’Assistència als Refugiats de Catalunya. Als efectes administratius de la permanència dels refugiats a les comarques catalanes, aquesta fitxa serà substituïda pel Carnet de refugiat, que lliurarà el 654 Comissariat. El model i característiques del carnet de refugiat seran fixats per mitjà d’Ordre, pel Conseller de Governació i Assistència Social. Art. 8è. Tots els refugiats de guerra en entrar a Catalunya seran objecte d’una inspecció sanitària, que establirà i regularà la Comissió Executiva de Sanitat dels Refugiats, la quals els classificarà en sans o malalts. Aquests darrers seran classificats, a llur torn, per malalties, per a llur destinació a establiments escaients o per a ésser sotmesos al règim que, segon prescripció facultativa, correspongui. Capítol III Organització de l’assistència als refugiats i règim de treball Art. 9è. L’assistència als refugiats de guerra acollits a Catalunya serà funció dels Ajuntaments de les poblacions on respectivament es trobin emplaçats, sens perjudici del que disposen els articles 17 i 18 del present Decret. En compensació d’aquest servei, els Ajuntaments percebran el subsidi establert i regulat pel Decret de Finances nº 7, del 9 de gener del 1937, i Ordre del 3 d’abril i 31 de maig darrers, o el que es determini pel Departament de Finances. Igual subsidi rebrà l’Institut d’Acció Social Universitària i Escolar de Catalunya per l’assistència dels infants acollits a les Colònies o Residències-escoles regentats per l’esmentat Institut. Per a la normal relació dels refugiats amb l’Ajuntament del Municipi on es trobin acollits, serà elegit, pels propis refugiats, un delegat que els representi. Tindran dret a participar a participar en l’elecció d’aquest delegat els refugiats que posseeixin dret electoral dins les Lleis generals de la República. Art. 10. Els refugiats acollits a Catalunya no podran canviar de residència sense autorització del Comissariat d’Assistència als Refugiats o de la Comissió Executiva de Sanitat dels Refugiats quan es tracti de malalts. Els refugiats que contravinguin aquesta disposició perdran dret d’assistència. Els Ajuntaments vindran obligats a comunicar al Comissariat d’Assistència als Refugiats les altes i baixes que per recepció de nous evacuats o per desplaçament dels acollits en el respectiu terme es produeixin. Art. 11. Tots els refugiats d’ambdós sexes aptes per al treball hi hauran d’esmerçar llurs activitats al servei de l’obra d’assistència que llur estada a Catalunya faci necessària, treballant en qualitat de cooperadors en les tasques que se’ls assignin, aplicant-se principalment en la realització dels serveis de cuina, neteja, dormitoris i agençament de les respectives residències, i en la construcció de pavellons per a llur allotjament i serveis complementaris, així com en la producció dels elements (llits, taules, cadires, matalassos, confeccions, etcètera) precisos per a l’habilitació dels esmentats pavellons i forniments generals i personals de tota mena amb destinació als propis refugiats. El Comissariat d’Assistència als Refugiats facilitarà les dades relatives a l’aptitud professional dels refugiats per tal d’aplicar-los a la respectiva especialitat. Els qui per no posseir categoria professional determinada tinguin la consideració de peons, podran ésser aplicats als treballs auxiliars de guerra, obres públiques o d’altra mena que siguin necessaris. La Generalitat de Catalunya podrà aplicar l’activitat dels refugiats a obres d’interès general, quan els quadres de personal necessaris per a l’execució d’aquestes obres no puguin ésser completats amb obrers en atur forçós que tinguessin fixada llur residència a Catalunya abans del 19 de juliol del 1936. Art. 12.- Als refugiats ocupats en treballs retribuïts els serà valoritzat el treball, per l’Ajuntament respectiu, amb subjecció als tipus vigents a la localitat. De la retribució així fixada els serà abonat el 20 per 100 en efectiu per a llurs necessitats de 655 vestir i altres atencions personals, i el 80 per 100 restant serà deduït per compensació de les pròpies despeses de manutenció, estatge i sanitat, i per contribució a les esmentades despeses i altres de transport, vestir i altres atencions personals dels restants refugiats no aptes per al treball per raó de llur edat o deficiència física. Les retribucions creditades pels refugiats en concepte de treballs retribuïts seran formalitzades per mitjà de nòmines que els Ajuntaments respectius confeccionaran i remetran per a llur efectivitat, al Comissariat d’Assistència als Refugiats. Art. 13. L’aplicació dels refugiats a plans de treball retribuït haurà d’ésser autoritzada, en cada cas, pel Departament de Governació i Assistència Social, a proposta de l’Ajuntament respectiu i previ informe favorable del Comissariat d’Assistència als Refugiats. Art. 14. Als efectes del Servei de Proveïments serà aplicat als refugiats acollits a Catalunya el règim de racionament per a aquells articles que el tinguin establert, igual que per als altres ciutadans. Art. 15. Els refugiats aptes per al treball de menys de vint anys que no posseeixin coneixements professionals determinats, seran sotmesos al règim d’aprenentatge, segons llur respectiva aptitud, a base de la formació d’equips amb els obrers especialitzats refugiats. L’organització i inspecció d’aquest règim d’aprenentatge serà competència del Departament de Cultura de la Generalitat. Capítol IV Acció social escolar i cultural. Art. 16. Els infants refugiats acollits a Catalunya compresos en l’edat escolar beneficiaran dels serveis de cultura establerts per als altres infants de la localitat on es trobin allotjats. El Departament de Cultura organitzarà escoles especials per als refugiats en llur llengua materna, quan el nombre dels allotjats en una mateixa població ho justifiqui. A les escoles i centres d’ensenyament on aquests infants refugiats acudin s’organitzaran cursets especials d’idioma català per a la millor adaptació d’aquests infants a la vida social de Catalunya. Amb igual finalitat, s’organitzaran cursets per a l’ensenyament de català als refugiats d’ambdós sexes. Art. 17. L’Institut d’Acció Social Universitària i Escolar de Catalunya, creat per Decret del 12 de juliol del 1933 i ratificat per la Llei del Parlament de Catalunya del 12 de juny del 1934, organitzarà amb l’import de les subscripcions públiques i amb les subvencions que per aquest concepte rebi de la Generalitat, Colònies o Residènciesescoles per a infants refugiats. A tal fi, la Direcció General d’Assistència Social nomenarà un representant que formarà part de la Comissió d’Acció Escolar de l’esmentat Institut. La professora titular de les Colònies o Residències-escoles, a càrrec de l’Institut d’Acció Social Universitària i Escolar de Catalunya, dependrà administrativament del Departament de Cultura de la Generalitat, i serà nomenat, a proposta de la Direcció General de l’esmentat Institut, pel Conseller de Cultura. Art. 18. Les entitats particulars que hagin pres a llur càrrec l’assistència a infants refugiats hauran de sotmetre llur ensenyament a la inspecció escolar del Departament de Cultura, i llurs Colònies o Residències a la inspecció de l’Institut d’Acció Social Universitària i Escolar de Catalunya. No serà autoritzat el funcionament i seran clausurades les Escoles, Colònies o Residències d’aquelles entitats que no s’ajustin a aquesta ordenació, a criteri dels respectius organismes competents abans esmentats. Capítol V Disposicions complementàries 656 Art. 19. L’organització establerta pel present Decret substitueix, a tots els efectes, des de la seva publicació al DIARI OFICIAL DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA, el Comitè Central i els Comitès Comarcals d’Ajut als Refugiats i l’Oficina Administrativa, creats respectivament per Ordres de 17 d’octubre i 26 de novembre del 1936. Cessaran també els òrgans o comitès especials que tinguin atribuïdes funcions d’assistència als refugiats, quan així ho disposi el Departament de Governació i Assistència Social. Les comeses atribuïdes per anteriors disposicions a l’esmentada Oficina Administrativa d’Ajut als Refugiats, en allò no modificat pel present Decret, s’entendran conferides al Comissariat d’Assistència als Refugiats. Art. 20. Resten derogades les anteriors disposicions en allò que s’oposin als preceptes del present Decret. Art. 21. El Conseller de Governació i Assistència Social dictarà les oportunes Ordres per a l’execució d’aquesta disposició. Barcelona, 14 d’agost del 1937. Lluís Companys. El Conseller de Governació i Assistència Social, Antoni M. Sbert. El Conseller de Cultura, Carles Pi i Sunyer. El Conseller de Finances, Josep Tarradellas. El Conseller de Treball i Obres Públiques, Rafael Vidiella. GOVERNACIÓ I ASSISTÈNCIA SOCIAL. ORDRE. DOGC núm. 196, 15 de juliol del 1937. Essent necessari i urgent de constituir la Comissió Executiva de Sanitat dels Refugiats, creada per Decret del 10 del mes corrent, fent ús de les facultats que aquest Decret atorga al Conseller de Governació i Assistència Social, He resolt: Primer.- La Comissió Executiva de Sanitat dels Refugiats estarà constituïda de la següent manera: President: El Cap dels Serveis de Control i Coordinació dels Centres Sanitaris. Vocals: El Director del Laboratori Municipal de Barcelona; un representant del Ministeri d’Instrucció Pública i Sanitat del Govern de la República; un representant del servei d’Assistènc ia als Refugiats designat per la Direcció General d’Assistència Social; els Directors de la Lluita antituberculosa, antivenèria i antileprosa de la Generalitat; el Cap de l’Oficina Tècnica de Sanitat, el Cap de l’Oficina de Comptabilitat de Sanitat i el Director del Centre Sanitari Intercomarcal de Barcelona, el qual actuarà de Secretari. Segon.- La Comissió es relacionarà amb el Conseller per mitjà del Director General de Sanitat, del qual dependrà. Barcelona, 14 de juliol del 1937. El Conseller de Governació i Assistència Social, Antoni M. Sbert. COMISSARIAT D’ASSISTÈNCIA ALS REFUGIATS. CIRCULAR. DOGC, núm. 259, 16 de setembre del 1937. Els Ajuntaments de Catalunya que tinguin refugiats de guerra, mensualment hauran de trametre al Comissariat d’Assistència als Refugiats els següents documents: Primer.- Relació nominal duplicada dels refugiats que hagin estat assistits durant tot o part del mes anterior, fent constar el nom i cognoms, edat, naturalesa, professió, estat, procedència, data d’arribada i data de sortida, en el seu cas, de cadascú. 657 Els Municipis integrants de les vegueries de Girona, Tortosa i circumscripcions de Lleida i Tarragona hauran d’enviar aquesta relació per triplicat a les Delegacions del Comissariat a Girona, Ripoll, Tortosa, Lleida i Tarragona, respectivament. Segon.- Una relació de les altes que es produeixin durant el mes, en la qual s’anotarà el nom i cognoms, procedència i data d’arribada. Una altra relació de baixes, en la qual s’han d’anotar el motiu de la baixa, nom i cognoms de l’interessat, data en què es va produir. La liquidació de les despeses efectuades pels Ajuntaments per assistència als refugiats es farà únicament i exclusivament quan obrin en poder del Comissariat les relacions a què fan esment els paràgrafs primers d’aquesta circular i Ordre de Finances de data 3 d’abril (DOGC de l’11 del mateix mes). Barcelona, 14 de setembre del 1937. El Comissari d’Assistència als Refugiats, Xavier Casademunt. GOVERNACIÓ I ASSISTÈNCIA SOCIAL. DECRET . DOGC, núm. 278, 5 d’octubre del 1937. La situació creada per la guerra als ciutadans Euskadi acollits a Catalunya uns com a refugiats i molts d’altres funcionaris del Govern autònom o de Corporacions i entitats locals, o que compten per altres motius amb recursos propis, requereix una coordinació de la Delegació General del Govern Euskadi amb els organismes de la Generalitat de Catalunya i de la República que siguin de general aplicació en territori català. Circumstàncies prou conegudes impedeixen a gran nombre de ciutadans Euskadi disposar de la documentació exigida per a identificar llur personalitat civil, social i política; Per als acollits a la condició de refugiats el Carnet creat per Decret de Presidència del 14 del passat mes d’agost resol el problema plantejat. La Delegació General d’Euskadi ha creat un Carnet d’Identitat personal i ha sol·licitat al Departament de Governació i Assistència Social que sigui reconegut a tots els efectes pels organismes oficials de Catalunya; Atès que per aquest reconeixement és necessari establir un nexe administratiu entre l'esmentada Delegació i la Generalitat; A proposta del Conseller de Governació i Assistència Social i d’acord amb el Consell Executiu, Decreto: Art. 1r. És creat al Departament de Governació i Assistència Social un Registre de Ciutadans d’Euskadi que resideixen accidentalment en territori català i que no estiguin acollits als beneficis del Decret del 14 d’agost proppassat, que regula a Catalunya l’assistència als refugiats de guerra, ni hagin adquirits la condició de catalans a virtut del que disposa l’art. 4t. de l’Estatut de Catalunya. Art. 2n. La inscripció serà sol·licitada, en cada cas, per la Delegació General del govern autònom d’Euskadi a Catalunya (Euzkadi’ko Jaurlaritza Catalunyako Ordezkaritza Nagusia), mitjançant les formalitat que fixi, per Ordre, el Conseller de Governació i Assistència Social i acompanyant el carnet d’identitat lliurat per aquesta Delegació General, amb tres fotografies més de l’interessat i la seva filiació també per triplicat. Un exemplar de la filiació amb fotografia serà tramès a la Comissaria General d’Ordre Públic, un altre al Departament de Treball i Obres Públiques de la Generalitat i el tercer restarà al Registre del Departament de Governació i Assistència Social. 658 Art. 3r. La Delegació General del Govern Autònom d’Euskadi a Catalunya no tramitarà altres inscripcions de ciutadans d’Euskadi en el registre del Departament de Governació i Assistència Social que les d’aquells que tinguin abastament acreditada la seva lleialtat al règim. La inscripció serà refusada sempre que no segueixin els requisits esmentats o hagin antecedents que ho justifiquin. Art. 4t. El Carnet d’Identitat, lliurat per la Delegació General del Govern autònom d’Euskadi, després que s’hagin complet les formalitats establertes pel present Decret i altres disposicions complementàries, serà segellat pel Departament de Governació i Assistència Social i s’hi farà constar pel funcionari responsable la seva inscripció en el Registre. Per a tots els efectes l’esmentat Carne t serà document d’identitat vàlid en tot el territori català i acreditarà la professió i filiació de l’interessat per a obtenir el certificat de treball en el cas de que no pugui presentar certificació de la casa, empresa o centre on treballi l’interessat perquè es trobi en atur forçós. Art. 5è. Els ciutadans d’Euskadi inscrits en el Registre del Departament de Governació i Assistència Social seran baixa i anul·lada la inscripció per Ordre del Conseller en els casos següents: a) Per canvi de residència fora de Catalunya. b) En tenir la condició de catalans, d’acord amb el que disposa l’art. 4t. de l’Estatut de Catalunya. c) En el cas en què per les seves activitats contràries al règim o per incompliment de les disposicions vigents a Catalunya no mereixi la protecció de la Generalitat. Art. 6è. El Conseller de Governació i Assistència Social resta facultat per a dictar les disposicions necessàries per al compliment del present Decret. Barcelona, 16 de setembre del 1937. Lluís Companys. El Conseller de Governació i Assistència Social, Antoni M. Sbert. GOVERNACIÓ I ASSISTÈNCIA SOCIAL. DECRET. DOGC núm. 279, 6 d’octubre del 1937. Per tal d’organitzar d’una manera eficient el treball encomanat a la Comissió Executiva de Sanitat dels Refugiats, es fa precís adoptar les disposicions adients proposades per aquesta, a l’objecte d’obtenir, a base de llur articulació, el major rendiment possible de les diverses institucions i personal sanitari que a virtut de l’art. 3r. del Decret de constitució de la Comissió han de col·laborar en la seva obra. A tal fi, a proposta del Conseller de Governació i Assistència Social, i d’acord amb el Consell executiu, Decreto: Art. 1r. A partir de la publicació del present Decret, i per mentre durin les actuals circumstàncies, que exigeixen que siguin adoptades mesures sanitàries especials en relació amb l’increment de població motivat per l’èxode de la guerra, tots els departaments dedicats al tractament de malalties infeccioses que existeixen en els hospitals municipals, comarcals, intercomarcals, etc., o fundacions de qualsevol ordre, queden sota la dependència directa, des del punt de vista tècnic, de la Direcció General de Sanitat (Departament de Governació i Assistència Social) per mitjà dels Caps dels centres sanitaris intercomarcals de les respectives demarcacions o dels Delegats que es designin. Art. 2n: El Metge inspector de cada Municipi on hi hagi allotjats nuclis de refugiats, tindrà cura, sota la seva responsabilitat, de l’estat sanitaris dels refugiats. 659 D’aquest n’haurà d’informar regularment els dies 1r. i 15 de cada mes, i sense excusa, al Centre sanitari intercomarcal que li sigui assenyalat, amb el qual estarà en relació per les incidències que puguin presentar-se. Art. 3r. En el termini de tres dies, a comptar des de la publicació del present Decret al DOGC, les Alcaldies donaran trasllat d’aquest, amb acús de rebut, als respectiu Metge inspector municipal de sanitat, en la part que l’afecta per al seu compliment immediat. Art. 4r. El Conseller de Governació i Assistència Social queda facultat per dictar totes les disposicions complementàries per a l’execució del present Decret, les quals tindran força d’obligar als Ajuntaments, als facultatius i als funcionaris o empleats municipals, com si depenguessin per a aquests efectes, de la Direcció General de Sanitat. Barcelona, 16 de setembre de 1937. Lluís Companys. El Conseller de Governació i Assistència Social, Antoni M. Sbert. GOVERNACIÓ I ASSISTÈNCIA SOCIAL. DECRETS. DOGC núm. 283, 10 d’octubre del 1937. L’afluència de refugiats de guerra a Catalunya imposa obligacions a la reraguarda que cal regular a fi que no siguin exclusivament suportades pels que voluntàriament ofrenen llurs sacrificis a profit d’una minoria que es manté al marge d’aquestes exigències. Per altra part, es fa necessari poder disposar amb urgència de les màximes possibilitats per a distribuir arreu de Catalunya els contingents d’immigració de guerra per tal que la seva acumulació no creï problemes insolubles amb relació a l’allotjament i als proveïments. L’organització de la vida dels refugiats de guerra, amb tota la complexitat dels problemes que planteja, és taca que exigeix temps i un esforç constant i que, per tant, no pot ésser realitzada sense resoldre immediatament amb caràcter provisional, d’assistència dels contingents que cada dia arriben al nostre país. Ateses aquestes raons, a proposta del Conseller de Governació i Assistència Social i d’acord amb el Consell Executiu, Decreto: Art. 1r. Tots els monestirs amb llurs annexos i béns de tota mena afectes a llur entreteniment i explotació i els locals procedents de congregacions religioses i fundacions, d’empreses mercantils o de particulars, que en la data de publicació del present no tinguin ja aplicació autoritzada pel Govern de la Generalitat, queden a disposició del Departament de Governació i Assistència Socials per als serveis que li estan encomanats. Art. 2n. Hom faculta el Conseller de Governació i Assistència Social per ordenar, amb caràcter obligatori, l’allotjament d’un refugiat de guerra per cada família, en el cas que no sigui possible atendre’ls per mitjà dels que voluntàriament vulguin ferse’n càrrec i amb els locals que puguin disposar els Ajuntaments. Per a la distribució dels refugiats de guerra a les cases particulars es donarà preferència ales famílies que tinguin menor nombre de fills i majors ingressos, a fi d’evitar en tot el possible que la càrrega sigui suportada en la seva major part per les famílies d’obrers no qualificats. Art. 3r. Resten exclosos de l’obligació d’hostatjar un refugiat de guerra, els que tinguin més de cinc familiars que visquin a la casa i els que no disposin d’un mínim d’habitacions igual al de membres de família majors de catorze anys. 660 A aquestes efectes es comptaran com a cambres habitables totes les dependències que tinguin almenys 6 metres quadrats de superfície, si la menor dimensió és almenys d’1 metre 50 centímetres. Art. 4t. Les famílies que obligatòriament o voluntàriament tinguin un refugiat de guerra a casa seva percebran de l’Ajuntament el subsidi que aquell rep de la Generalitat de Catalunya per aquest concepte. Els refugiats de guerra allotjats en família coparticiparan en els treballs propis d’aquesta i col·laboraran amb la família en els hostetgi per a atendre les necessitats de la llar. Art. 5è. Els Ajuntaments vénen obligats a fornir de targes de racionament a tots els refugiats de guerra plaçats al respectiu terme municipal, lliurant- les, respectivament, al cap de casa quan estiguin allotjats en família, o al responsable, de les colònies de refugiats. Art. 6è. El Conseller de Governació i Assistència Social resta facultat per concertar amb la Delegació General del Govern Autònom d’Euskadi i les Delegacions Provincials de territoris evacuats, l’organització de colònies de refugiats i per a dictar les disposicions complementàries del present Decret. Barcelona, 8 d’octubre del 1937. Lluís Companys. El Conseller de Governació i Assistència Social, Antoni M. Sbert. PRESIDÈNCIA. DECRETS. DOGC núm. 285, 12 d’octubre del 1937. Per Decret del 21 de juliol darrer (Diari Oficial del 24 de juliol) fou creat el Servei de Proveïments d’Assistència Social amb la finalitat de subministrar als establiments d’Assistència de la Generalitat de Catalunya els queviures i altres articles de consum, l’adquisició dels quals estigués intervinguda o regulada pels Departaments d’Economia o de Proveïments de la Generalitat. Per Decret del 14 d’agost darrer (Diari Oficial del 24 d’agost del 1937) fou disposat (art. 9è.) que l’assistència als refugiats de guerra acollits a Catalunya serà, en general, funció dels Ajuntaments de les poblacions on respectivament es trobin emplaçats, i és regulat així mateix en el propi Decret (art. 11) que tots els refugiats d’ambdós sexes, aptes per al treball, hauran d’esmerçar llurs activitats al servei de l’obra d’assistència que llur estada a Catalunya faci necessària. Amb aquestes dues disposicions, que responen a la nova ordenació dels serveis generals d’Assistència Social i dels especialment destinats a l’assistència als refugiats de guerra, resten suplertes les funcions atribuïdes a l’antic Comitè d’Avituallament d’Assistència Social creat per Decret del 7 de gener d’enguany (Diari Oficial del 17 de gener del 1937). Pels motius exposats, a proposta dels Consellers de Governació i Assistència Social i de Proveïments, i d’acord amb el Consell, Decreto: Art. 1r. És dissolt el Comitè d’Avituallament d’Assistència Social creat per Decret del 7 de gener del 1937, i cessa, per tant, en les seves funcions el personal de l’esmentat Comitè. Art. 2n. A partir del dia 12 del corrent mes els Refugis i Menjadors Populars de Barcelona, fins ara adscrits a l’esmentat Comitè d’Avituallament, passa a dependre de l’Ajuntament de Barcelona, d’acord amb l’art. 9è. del Decret del 14 d’agost del 1937 que regula l’assistència als refugiats de guerra. A partir de la pròpia data passa també a dependre de l’Ajuntament de Barcelona el Magatzem de Queviures, situat al nº 453 de l’Avinguda del 14 d’abril, d’aquesta 661 ciutat. El Comissariat d’Assistència als Refugiats es farà càrrec del material d’oficines, arxiu, instal·lacions i existència de l’expressat Magatzem. El material mòbil d’aquest (cotxes de turisme, camions, etc.) passarà a dependre del Servei de Transports de la Direcció General d’Assistència Social. Art. 3r. Els evacuats de les zones de guerra emplaçats fora de Barcelona, amb els edificis on s’allotgin i organitzacions establertes per a llur assistència, a partir també del dia 12 del corrent passen, si ja no ho estan, a càrrec i sota jurisdicció dels Ajuntaments de la localitat on tinguin fixada llur residència. Art. 4r. Els Hospitals de Refugiats dependran de la Direcció General d’Assistència Social, a reserva de les funcions especialment encomanades a la Comissió Executiva de Sanitat dels Refugiats, creada per Decret del 9 de juliol darrer (Diari Oficial de l’11 de juliol del 1937) i de les atribuïdes, amb caràcter general, a la Direcció General de Sanitat pel Decret del 31 d’agost proppassat (Diari Oficial del 7 de setembre del 1937). Art. 5è. Les colònies de refugiats, que, per la importància de la població que allotgin excedeixin de les possibilitats econòmiques del Municipi on es trobin emplaçats, mentre no s’arribi a un acord amb la Corporació municipal respectiva, dependran directament del Comissariat d’Assistència als Refugiats, el qual tindrà plenes facultats per a organitzar i sostenir aquesta obra d’assistència, en la forma que estimi més adient, dintre de les normes legals que regulen aquesta matèria. Art. 6è. Per tal de regular el traspàs de les funcions del Comitè d’Avituallament a les Corporacions municipals o al Comissariat d’Assistència als Refugiats, d’acord amb els preceptes continguts a les anteriors disposicions del present Decret, és nomenada una Comissió liquidadora composta d’un representant del Director General d’Assistència Social, un representant del Comissariat d’Assistència als Refugiats, el President o un representant del dissol Comitè d’Avituallament d’Assistència Social i un representant de l’Ajuntament de la localitat on aquesta substitució de funcions s’hagi de portar a efecte, la qual Comissió realitzarà la seva missió en el termini de quinze dies a comptar de la data de la seva constitució. Barcelona, 8 d’octubre del 1937. Lluís Companys. El Conseller de Governació i Assistència Social, Antoni M. Sbert. El Conseller de Proveïments, M. Serra i Pàmies. PRESIDÈNCIA. DECRET. DOGC núm. 62, 3 de març del 1938. El Decret de Presidència del Govern de la República, del 6 de gener proppassat, i el de Presidència de la Generalitat, del mateix dia i mes, establiren coordinadament, que el Govern de la República, per mitjà de la Direcció General de Proveïments, es feia càrrec del subministrament de queviures a la població civil de Catalunya, mitjançant els organismes de distribució creats per la Generalitat, o els que aquesta tingui a bé crear. Les dificultats del subministrament de queviures per als refugiats de guerra, agreugen la situació del veïnatge i no poden ésser superades pels Municipis sense una activa col·laboració per part de la Direcció General de Proveïments del Govern de la República, la qual, d’acord amb el que disposen els esmentats Decrets, ha d’ésser establerta mitjançant l’òrgan competent de la Generalitat de Catalunya, el qual òrgan és, en aquest cas, el Comissariat d’Assistència als Refugiats. Ensems que es facilita als Municipis el compliment de les obligacions envers els refugiats, cal assegurar que la distribució dels queviures que siguin lliurats amb destinació als refugis de guerra seran en tot cas els que corresponguin pel nombre d’aquests i cada municipi i d’acord amb les quantitats que constitueixen el racionament fixat per la Direcció General de Proveïments del Govern de la República. 662 Ateses aquestes raons, a proposta del Conseller de Governació i Assistènc ia Social i de Finances i d’acord amb el Consell Executiu, Decreto: art. 1er. El Comissariat d’Assistència als Refugiats, d’acord amb la Direcció General de Proveïments del Ministeri d’Hisenda i Economia de la República, regularà el subministrament de queviures a cada Ajuntament, per a atendre els refugiats de guerra, segons el racionament fixat per l’esmentada Direcció General i d’acord amb les normes previstes en el present Decret. Art. 2n. A cada Municipi el Conseller que tingui al seu càrrec el servei d’Assistència Social, o especialment el d’assistència als refugiats de guerra, presentarà, els dies primer i quinze de cada mes, una relació nominal certificada dels refugiats que té sota la seva empara, la qual relació serà lliurada, amb el vis- i-plau de l’Alcalde, a la Delegació del Comissariat d’Assistència als Refugiats de la Vegueria respectiva. L’esmentada relació nominal es formularà amb la intervenció del Delegat elegit pels refugiats de cada localitat, d’acord amb el que disposa el Decret del 14 d’agost del 1937. Art. 3r. Els Delegats del Comissariat d’Assistència als Refugiats de cada Vegueria presentaran al Comissari el resum quinzenal de les relacions nominals certificades que hagin rebut dels Municipis enclavats en llur demarcació. Art. 4r. El Comissariat d’Assistència als Refugiats traslladarà les dades que s’esmenten a l’article anterior a la Direcció General de Proveïments de la República, per tal que aquesta consigni a la Delegació de Proveïments de la Vegueria respectiva els queviures que corresponguin per a cada quinzena, segons el racionament fixat per ‘esmentada Direcció General per a cada persona i per dia. Art. 5è. Els Ajuntaments retiraran de les Delegacions de la Direcció General de Proveïments de la República, a les capitals de la respectiva Vegueria, els queviures que corresponguin al nombre de refugiats que tinguin acollits, mitjançant un taló lliurat pel Delegat del Comissariat d’Assistència als Refugiats a cada Vegueria. Art. 6è. Els Consellers municipals que tinguin a llur càrrec el servei d’assistència social o especialment delegades les funcions d’assistència als refugiats de guerra seran directament i personalment responsables de la distribució dels queviures destinats als refugiats de guerra i del compliment de les obligacions que els imposa el present Decret. En els Ajuntaments regits per un Comissari Municipal, aquesta responsabilitat serà imputada al Comissari. Art. 7è. El transport de queviures des de la població Cap de Vegueria a cada Ajuntament, serà per compte i risc del municipi respectiu. Art. 8è. L’import dels queviures subministrats als Ajuntaments per a l’assistència dels refugiats de guerra, serà satisfet pel Departament de Finances de la Generalitat, d’acord amb les liquidacions quinzenals que formularà el Comissariat d’Assistència als Refugiats les quals contindran el detall dels subministraments a cada Municipi, segons els duplicats de rebut formalitzat a la Delegació de Proveïments de la respectiva capital de Vegueria. L’esmentat import serà descomptat pel Departament de Finances als Ajuntaments respectius de les quantitats que se’ls hagin de lliurar en concepte de subsidi o participació en les contribucions i impostos. Art. 9è. L’Ajuntament de Barcelona, per les especials circumstàncies que concorren en ell, podrà establir el seu règim de proveïments per als refugiats de guerra d’acord amb la Direcció General de Proveïments i amb el Comissariat d’Assistència als Refugiats. 663 Art. 10è. També podrà ésser establert un règim especial per als refugiats acollits als organismes oficials del Govern d’Euskadi o de les Delegacions provincials dels països evacuats, prèvia autorització del Conseller de Governació i Assistència Social de la Generalitat. Art. 11. Les infraccions del present Decret, la distribució parcial, les ocultacions i el comerç de què puguin ésser objecte els queviures destinats a proveïments dels refugiats de guerra, seran sancionats pels Tribunals especials competents, sens perjudici de les sancions governatives i administratives que escaiguin. Art. 12. El Conseller de Governació i Assistència Social resta facultat per dictar les disposicions necessàries per al compliment d’aquest Decret i per a delegar la seva execució al Comissari d’Assistència als Refugiats. Barcelona, 23 de febrer del 1938. Lluís Companys. El Conseller de Governació i Assistència Social, Antoni M. Sbert. El Conseller de Finances, Josep Tarradellas. GOVERNACIÓ I ASSISTÈNCIA SOCIAL. ORDRES. DOGC núm. 65, 6 de març del 1938. Per tal de donar compliment al Decret del 23 de febrer proppassat, d’acord amb el que disposa el del 14 d’agost del 1937, He resolt: Primer.- Els refugiats de guerra majors de divuit anys, que posseeixen el carnet o document acreditatiu de llur condició i que estiguin acollits a la tutela de les Corporacions públiques, elegiran a cada localitat, a excepció de Barcelona-Ciutat, un representant delegat, el qual actuarà d’acord amb el que disposes els arts. 9è. del Decret del 14 d’agost del 1937, i 2n. del Decret del 23 de febrer d’enguany, per a la normal relació dels refugiats amb l’Ajuntament de la localitat on estiguin acollits i amb el Comissariat d’Assistència als Refugiats, per mitjà de la Delegació a la respectiva Vegueria. Segon.- En el Municipi de Barcelona les eleccions dels delegats representants dels refugiats seran convocades oportunament, després d’haver establert, d’acord amb l’Ajuntament de la capital, el règim previst a l’art. 9è. del Decret del 23 de febrer proppassat. Tercer.- També podran ésser convocades especialment eleccions per a la designació d’un delegat representant dels refugiats acollits al règim especial previst a l’art. 10 de l’esmentat Decret del 23 de febrer, de conformitat amb el que es disposi en el susdit règim i prèvia la formalització, a instància del Govern Provisional d’Euskadi o d’altres organismes representatius i d’ajut a la població dels territoris evacuats. Quart.- Els Delegats representants dels refugiats seran directament i personalment responsables de les funcions que els estiguin atribuïdes per les disposicions vigents, especialment de l’exactitud de les relacions nominals certificades que han de formular-se d’acord amb el que disposa l’art. 2n. del susdit Decret del 23 de febrer d’enguany. En cas d’incompliment de llurs obligacions podran ésser suspesos en l’exercici de la seva comesa pel Comissari d’Assistència als Refugiats, el qual convocarà nova elecció, sense perjudici de les responsabilitats penals que escaiguin. Cinquè.- El Comissariat d’Assistència als Refugiats, per mitjà de les seves Delegacions, tindrà cura de ’execució i compliment de la present Ordre, tal com es l disposa a l’art. 12 del Decret abans esmentat. Barcelona, 1r. de març del 1938. El Conseller de Governació i Sanitat, Antoni M. Sbert. 664 GOVERNACIÓ I ASSISTÈNCIA SOCIAL. ORDRE-CIRCULAR. DOGC núm. 188, 7 de juliol del 1938. Segons manifestacions de la Sots-secretaria de l’Exèrcit de Terra amb referència a les Ordres-circulars del 26 d’octubre i del 7 de desembre del 1937, poden ésser incorporats a treballs de fortificacions, com també als derivats d’indústries especialitzades que tinguin relació amb el ram de guerra, tots els refugiats menors de quaranta-cinc anys. Per tant, amb la finalitat de descongestionar tot allò que sigui possible les poblacions de Catalunya simplificant llur vida local i resoldre el problema dels avituallaments, que es fa de necessitat en els actuals difícils moments, és fet avinent a tots els Alcaldes de Catalunya que trametin amb la deguda urgència, una relació dels individus refugiats a la respectiva localitat, que reunint le s circumstàncies d’ésser menors de 45 anys i majors de 18 siguin aptes per als treballs de fortificació per tal d’enquadrar- los en els Batallons a l’efecte formats, com també d’aquells altres que siguin especialitzats en alguna de les indústries que tinguin relació amb les de guerra, per a acoblar- los, si hi ha possibilitat, en les fàbriques dedicades a l’esmentada producció per tal de contribuir a la intensitat de llurs tasques. Barcelona, 2 de juliol del 1938. El Conseller de Governació i Assistència Social, Antoni M. Sbert. GOVERNACIÓ I ASSISTÈNCIA SOCIAL. ORDRE. DOGC núm. 215, 3 d’agost del 1938. Donada l’aglomeració de refugiats de guerra avui dia existents a Catalunya i en vista de l’anunciada arribada de nous contingents, que obliga a aquest Departament a prendre les mesures adients per tal que llur instal·lació sigui efectuada en les condicions indispensables, d’acord amb la proposta del Comissari d’Assistència als Refugiats i en ús de les facultats que m’atribueix l’art. 1r. del Decret del 8 d’octubre de l’any darrer, He resolt: Són apropiades pel Departament de Governació i Assistència Social, a fi d’ésser destinades a l’establiment de Residències, Colònies i Allotjament de refugiats, les finques que a continuació s’esmenten: Finques denominades “El Castell”, “La Torroja” i dues torres denominades “Torres d’En Seix”, existents totes quatre al poble de Pallejà; finca “Marquès de Güell”, de Perpètua de Moguda; finques “Can Lleó” i “Riu de Foix”, de Castellsarroca; finques “Hospital Bofill” i “Sala”, de Castellbisbal; finca “Mas Cuadras”, de Maçanes, i “Torra Blanca”, de Forgas de Tordera. Barcelona, 25 de juliol del 1938. El Conseller de Governació i Assistència Social, Antoni M. Sbert. 665 GOVERNACIÓ I ASSISTÈNCIA SOCIAL. ORDRE. DOGC núm. 260, 17 de setembre de 1938. A fi d’atendre l’assistència dels infants i adolescents, refugiats, orfes i fills de combatents, amb tots els mitjans necessaris per a llur formació; D’acord amb el que disposa el Decret del 14 d’agost de l’any passat i fent ús de les facultats que m’han estat atorgades per l’art. 1r. del Decret de 8 d’octubre del mateix any; He resolt: Primer.- L’Institut d’Acció Social Universitària i Escolar de Catalunya resta facultat per a fer-se càrrec de l’organització, direcció i administració de les Residències escolars “Apel·les Mestres”, a Perpètua de Moguda; “Torre Blanca”, a Hostalric; “Mireia”, a Palautordera, i “Ignasi Iglèsies”, a Mollet del Vallès, constituïdes a iniciativa del Comissariat d’Assistència als Refugiats, d’aquest Departament. Segon.- Les esmentades Residències escolars seran regides d’acord amb el que disposa el cap. IV, art. 17 del decret del 14 d’agost del 1937 i l’Institut d’Acció Social Universitària i Escolar de Catalunya, rebrà el subsidi previst en el paràgraf 2n. de l’art. 9è del Decret esmentat com ajut per atendre al manteniment dels nois i noies acollits, cobrint-se les restants despeses de manteniment per compte del susdit Institut amb els donatius i ingressos propis. Tercer.- Per a contribuir a les despeses dels serveis tècnics i personal retribuït, que no pugui ésser substituït per aportacions personals gratuïtes o per funcionaris de la Generalitat, en comissió de servei, és atorgada a l’Institut d’Acció Social Universitària i Escolar de Catalunya, una subve nció mensual de 5.000 pessetes, a càrrec del Fons de l’Obra Benèfica d’aquest Departament. Quart.- Els edificis, granges i annexos a les finques en les quals estan instal·lades les Residències escolars que s’esmenten a l’apartat primer d’aquesta Ordre, queden incorporats a l’Institut d’Acció Social Universitària i Escolar de Catalunya, amb l’obligació de destinar- los a aquesta finalitat, d’acord amb el que disposa l’art. 1r. del Decret del 8 d’octubre de l’any passat. Barcelona, 14 de setembre del 1938. El Conseller de Governació i Assistència Social, Antoni M. Sbert. GOVERNACIÓ I ASSISTÈNCIA SOCIAL. ORDRE. DOGC núm. 247, 4 de setembre del 1938. Atès que la Legació de Suècia va sol·licitar els beneficis del règim establert per a les Institucions d’Assistència Infantil de la Generalitat de Catalunya, per a la Colònia Infantil i Escola annexa, “Hogar Sueco-Catalán”, de Teià, constituïda i sostinguda principalment amb els fons que administra l’esmentada Legació; D’acord amb el que disposa el Decret del 14 d’agost del 1937, He solt: Les institucions sueco-catalanes constituïdes a Teià sota el patrocini de la Legació de Suècia, resten acollides al règim establert pel Decret de la Presidència del 14 d’agost de l’any passat amb relació a les colònies per a infants refugiats de guerra, i sotmeses, per tant, a la inspecció i control de la Generalitat de Catalunya, per mitjà dels organismes competents d’acord amb el que disposa l’esmentat Decret. Barcelona, 2 de setembre del 1938. El Conseller d’Assistència Social, Antoni M. Sbert. 666 GOVERNACIÓ I ASSISTÈNCIA SOCIAL. DECRET. DOGC núm. 285, 12 d’octubre del 1938. Com a complement del Decret del 14 d’agost del 1937, han estat dictades diverses disposicions que regulen el racionament dels refugiats de guerra a Catalunya, estableixen normes per a la Intervenció dels Delegats que ells mateixos elegeixen i per a la investigació dels recursos propis, que puguin justificar la baixa individual en la percepció del subsidi i racionament establerts. Són molts els refugiats empleats a Catalunya en treballs remuneradors i emancipats del règim tutelar previst en el Decret abans esmentat. Cal, però preveure totes les mesures necessàries, per a impedir el frau en la declaració del nombre d’acollits al susdit règim i per a eliminar dels beneficis d’aquest règim els qui tenen mitjans propis per a subvenir a llurs necessitats, amb benefici per a l’Administració i per als qui veritablement necessiten l’ajut de l’Assistència Social. Ateses aquestes raons, i a proposta del Conseller de Go vernació i Assistència Social, i d’acord amb el Consell Executiu, Decreto: Art. 1r. Els Ajuntaments no podran reclamar el subsidi que estableix l’article 12, capítol III, del Decret del 14 d’agost del 1937, que estableix el règim d’Assistència als refugiats de guerra, ni el racionament especial establert pel Decret del 23 de febrer d’enguany a compte dels refugiats homes compresos entres els 18 i 45 anys, llevats dels mutilats i inútils, els quals podran acollir-se a aquests beneficis en les condicions que s’esmenten en el present Decret. Art. 2n. En el cas que l’edat no pugui ésser comprovada documentalment, els Ajuntaments hauran d’eliminar de les llistes de beneficiaris els refugiats homes que estigui en condicions per al treball, en qualsevulla professió, ofici o peonatge, comunicant-ho immediatament al Comissariat d’Assistència als Refugiats i als Caps Militars de Fortificacions a fi que puguin ésser immediatament utilitzats. Igual notificació haurà d’ésser feta de tots els refugiats homes entre els 18 i 45 anys. Art. 3r. Resten també exclosos del benefici del subsidi: a) Els individus que tinguin un sou, o percebin ingressos superiors al subsidi sense tenir obligacions familiars. b) Els individus d’una família que, en conjunt, percebin ingressos superiors a 300 ptes., amb més de 60 mensuals per cada membre de la família. En el ca que els ingressos siguin superiors a 300 ptes., percebran sols subsidi per cada un els familiars no compresos en la limitació fixada al paràgraf anterior. c) Els membres d’una família que obtingui més de 750 ptes. mensuals, qualsevol que sigui el nombre d’individus que la componen. d) Totes aquelles persones, un familiar de les quals posseeixi més de 5.000 ptes. en comptes d’estalvi, de banca, dipòsits o altres béns realitzables. Art. 4r. Resten exclosos del racionament establert pel Decret del 23 de febrer d’aquest anys: 1) els inscrits en una cooperativa de consum i llurs familiars i els que tinguin carta municipal de racionament; 2) els compresos a l’art. 3r. del present Decret, que no reintegren l’import del racionament al comptat. Art. 5è. Als efectes de l’aplicació del present Decret, seran considerats familiars els pares i fills, i els germans sense obligacions familiars. Art. 6è. L’allotjament gratuïts als refugiats, no serà permès als compresos en l’art. 3r. del present Decret, els quals hauran d’abonar 0,50 ptes. per persona i dia a l’Administració que tingui al seu càrrec el refugi. 667 Art. 7è. Seran administrativament i governativament responsables del compliment de les disposicions vigents en matèria d’assistència als refugiats de guerra, sense perjudici de les responsabilitats criminals per frau que judicialment els siguin exigides, els Consellers municipals delegats per l’Ajuntament, els Alcaldes i l’Ajuntament en ple, quan s’hagi solidaritzat amb la gestió del directament responsable. Incorreran així mateix en responsabilitat els Inspectors i els Delegats del Comissariat d’Assistència als Refugiats a les Vegueries, que no hagin denunciat al Comissariat les infraccions ocorregudes en llur demarcació. Art. 8è. Les Esquadres de Catalunya, el Cos de Seguretat, la policia governativa i els Serveis Auxiliars, col·laboraran amb els organismes competents en la investigació del frau i ocultació d’ingressos dels refugiats, duplicació de racionaments, presentació de falses relacions nominals, i de quantes infraccions legals puguin ésser descobertes en l’aplicació de les disposicions vigents. Art. 9è. El Conseller de Governació i Assistència Social dictarà les disposicions que cregui convenient per al millor compliment del present Decret. Barcelona, 7 d’octubre del 1938. Lluís Companys. El Conseller d’Assistència Social, Antoni M. Sbert. GOVERNACIÓ I ASSISTÈNCIA SOCIAL. ORDRE-CIRCULAR. DOGC núm. 293, 20 d’octubre del 1938. El Comissariat d’Assistència als Refugiats ha organitzat els refugis de trànsit per a refugiats de guerra i cal establir unes normes a seguir per a les autoritzacions de desplaçament de refugiats, per tal d’evitar despeses inútils, a mes de les consegüents pèrdues de control per part de l’organisme central. Per tant, ateses aquestes raons i d’acord amb el que disposa el Decret de Presidència del 14 d’agost de l’any passat, He resolt: Primer.- Cap refugiat adscrit com a tal en les relacions de cada Municipi no podrà sortir del terme municipal respectiu sense l’autorització del Delegat del Comissariat a la Vegueria corresponent, llevat per motius de veritable urgència, que impossibilitin el desplaçament a la referida Delegació, en el qual cas haurà de ser autoritzat per l’Alcalde de la població de residència. La dita autorització serà lliurada d’acord amb alguns dels casos que s’expressen a continuació: a) Per malalties, segons informe facultatiu estès pel metge municipal, on es farà constar si es considera indispensable el desplaçament. b) Per necessitat de prestar ajut a un altre familiar malalt que resideix en un altre indret. En aquest cas caldrà justificar-ho amb la certificació escrita per l’Alcaldia on es trobi acollit el malalt. c) Per necessitat de desplaçament al lloc on judici oportú el Delegat del Comissariat. d) Per al compliment de deures de ciutadania, acreditats mitjançant certificació oficial. Segon.- El Comissariat té absoluta llibertat per traslladar, individualment o col·lectivament, els refugiats, sempre que les necessitats del moment o el bon ordre ho exigeixin. Barcelona, 18 d’octubre del 1938. El Conseller de Governació i Assistència Social, Antoni M. Sbert. 668 E) Legislació realitzada pel govern franquista GOBIERNO GENERAL, AUXILIO DE REFUGIADOS. ORDEN. B.O.E núm 298 de 14 de Agosto de 1937 Atento este Gobierno General a los diversos problemas que la hora actual reclama y para que la España Naciona l se desenvuelva dentro de los principios de justicia social que informan al nuevo Estado, ha venido dictando y poniendo en vigor las disposiciones adecuadas y precisas para llenar las necesidades sentidas, estableciendo comedores en la zona liberada, la r cogida de niños, la colocación familiar, el desenvolvimiento del e auxilio pro combatientes (R.1937, 5,8,112,261,333,741 y otras), y finalmente la asistencia ciudadana a las capitales y pueblos que se van liberando por nuestro Glorioso Ejército, como recientemente acaba de hacerse en Vizcaya. Un nuevo problema impone una nueva solución y atención decidida motivado por la presentación de múltiples personas que procedentes de la zona no liberada vienen a acogerse a la nuestra y a quienes no correspondié ndoles ser movilizados se encuentran en los primeros momentos o días de su llegada abandonados y separados de sus familias y huérfanos de toda ayuda. Al llenar esta necesidad que por S.E. el Generalísimo en disposición expresa, se ha encomendado a este Gobierno General, tiende la presente Orden creando el servicio de “Auxilio de Refugiados”, bajo las siguientes condiciones: 1º A partir de la publicación de esta Orden en el “Boletín Oficial del Estado” y dentro del término de diez días, se procederá a establecer albergues para evacuados en las poblaciones y locales que se consideran más adecuados para ello y que por sus propietarios o autoridades de quienes dependan se pongan gratuitamente a disposición de este Gobierno General. 2º Los Albergues para evacuados serán de dos clases: unos, de carácter exclusivamente benéfico, y otros, de pensión económica, la instalación de ambas clases será de cuenta de este Gobierno General, y para el sostenimiento de los mismos,. sufragará el mismo Centro en gasto de dos pesetas por plaza y día para el total sostenimiento de los primeros y de 0,30 pesetas por plaza y día para colaborar a los gastos de carácter general de los segundos. Los refugiados en los Albergues benéficos disfrutarán del servicio gratuito de los mismo, y los acogidos a los de pensión económica abonarán la cuota que en cada caso se señale y que nunca podrá ser superior a tres pesetas por día y persona.. 3º La permanencia de los acogidos en los Albergues de una y otra clase no podrá exceder en ningún caso de veinte días, a partir de la fecha de su ingreso en los mismos. Durante dicho tiempo, las personas acogidas, procurarán por si o auxiliadas por la Bolsa de Trabajo que se organice como complemento de este servicio, buscarse el medio propio de vida, con el fin de liberar de su carga al Estado. En el caso de que por imposibilidad física permanente o transitoria, edad del acogido o causa análoga, éste no pudiera atender a su subsistencia, se procederá a internarle en el establecimiento benéfico correspondiente a la necesidad sentida. Si los acogidos, a pesar de su aptitud para el trabajo y de las gestiones encaminadas para lograrlo, no consiguieran su propósito durante el tiempo que se les concede estancia en el Albergue, se gestionará su traslado a las poblaciones liberadas, para acogerles en los Comedores Benéficos Generales. 669 4º El derecho a ingreso en los Albergues lo tendrán lo liberados de la zona roja que se acojan a la nuestra a partir de a apertura de los mismos y supeditado al número de plazas de éstos. No obstante, se seguirá un orden de preferencia para el ingreso, que será el de niños, mujeres y hombres y dentro de ellos, las familias más necesitadas a juicio del encargado de este servicio, emitido previos los informes correspondientes que acrediten los siguientes datos: a) Que no sean vecinos ni tengan familiares que puedan atenderles, ni posean bienes en ninguna población de la zona liberada. b) Que no posean bienes en la zona roja que les permitan obtener créditos en la liberada. c) Que no sean portadores de cantidad superior a 100 pesetas por persona. Todas esas circunstancias se acreditarán en el expediente referido, encabezado con la declaración juradas del interesado al que se le harán las prevenciones legales correspondientes para el caso de que cometa falsedad. Los requisitos para el ingreso en los Albergues de pensión económica serán los siguientes: a) Que reúna las condiciones de los apartados a) y b) del epígrafe anterior. b) Que la cantidad en dinero de que sea portador no exceda de 250 pesetas ni sea inferior a 100. Las condiciones indicadas se acreditarán en la misma forma que queda determinado en el epígrafe anterior 5º El servicio que se crea por esta orden dependerá directamente de este Gobierno General, encomendándose la gestión del mismo al Delegado de Beneficencia, a cuyo cargo correrá la organización general y su establecimiento, debiendo las Juntas provinciales de Beneficencia en cada provincia, realizar la inspección del servicio, así como la revisión y censura de las cuentas de éste. Para el fácil desenvolvimiento de la misión encomendada al Delegado de Beneficencia se le otorgan las siguientes facultades: a) Designación con carácter provisional y gratuito del personal auxiliar que necesite para la organización y funcionamiento del servicio, debiendo dar cuenta inmediata de los designados a S.E el Gobernador General para su ratificación o rectificación. b) Proponer al Gobierno General los funcionarios del Estado que asimismo precise para el servicio. c) Formular al Gobierno General la propuesta razonada en cada caso, de las localidades y locales que reúnan las mejores condiciones para la instalación de los Albergues, acompañada de un anteproyecto, presupuesto y memoria, que permita el conocimiento exacto de la institución. d) Formular al mismo Centro Superior las normas de carácter general que crea indispensables para el mejor desarrollo del servicio. 6º En cada Albergue se llevará una relación nominal de las personas que sean atendidas en el mismo, con indicación del punto de procedencia, fecha de ingreso en el Centro, cantidad de dinero que portaba el acogido y cuantos otros detalles se crean precisos, así como la fecha de la baja. La referida relación se presentará por triplicado dentro de los cinco primeros días de cada mes, y por el encargado del Albergue o la Junta Provincial correspondiente, con la cuenta de las asistencias prestadas durante el mes, e importe de las mismas. 7º Dentro de los diez días siguientes se exa minará por las referidas Juntas provinciales de Beneficencia, las relaciones y cuentas presentadas, emitiendo el 670 dictamen de aprobación y censura de las mismas, que se elevará a resolución del Gobierno General para su abono, si procede acompañado de uno de los ejemplares de las mismas, y devolviendo el otro con el dictamen al Albergue correspondiente. Todas las dudas que surjan para la aplicación de este servicio y las disposiciones generales complementarias del mismo serán resueltas por este Gobierno General. MINISTERIO DE LA GOBERNACION. ORDEN.B.O.E núm 45, pág. 860 de 14 de febrero de 1939 La Orden del Gobierno General del Estado Español, de 11 de Agosto de 1937 se ocupó con indudable éxito del problema de los refugiados, aún cuando resolviéndolo exclusivamente en su período inicial, es decir, en el momento en que llegados al territorio de la auténtica España, necesitaban auxilios urgentes e indispensables a su crítico estado. Una evidente experiencia, adquirida con motivo de la prolongación de la guerra, ha dado a conocer la existencia de un crecido número de refugiados que, asistidos generoso y convenientemente en los distintos albergues, quedan después del pasado el período de 20 días de estancia en los mismos, privados de elementales medios de vida, aquellos que por su edad, enfermedad, falta de familiares o excesiva familia no encuentran actividades adecuadas con que remediar su penosa situación. De ahí que se estime como de perentoria necesidad la adopción de medios prácticos encaminados a proporcionar ayuda a esta clase especial de necesitados, muchos de ellos vergonzantes, a quienes la asistencia social del nuevo Estado no puede dejar desamparados. En su consecuencia, este Ministerio se ha servido disponer: 1º En todas las capitales y pueblos donde existan refugiados en condiciones de probada y auténtica indigencia, se establecerán en el plazo máximo de 15 días, a contar de la fecha de creación y funcionamiento de Comedores de Refugiados, se otorgarán dos ayudas, una exclusivamente alimenticia y otra complementaria. Consistirá la primera en la creación y funcionamiento de Comedores de Refugiados, y afectará la segunda a la forma de abono de alquileres, electricidad, carbón, ropa y anticipos metálicos, más la implantación de dormitorios comunes para los refugiados que no constituyan familia o estén de paso en la localidad. 2º La organización de los Comedores de los Refugiados para los que ya estén instalados en viviendas o transeuntes, quedarán encomendada al Auxilio Social, quien dispondrá lo procedente para habilitarlos en las condiciones más adecuadas. Por dicho servicio percibirá aquella institución del Fondo Benéfico Social la cantidad que se determine para establecimientos de esta clase, por refugiado y día, que justificará conforme a la Orden de 10 de Marzo de 1937, igualmente serán de cuenta del referido fondo Benéfico Social los gastos de instalación que se produzcan. El plazo de estancia en los Comedores de Refugiados será de un mes, prorrogable según las condiciones del asistido. 3º El régimen o tipo de asistencia complementaria, será encomendada a los Gobernadores Civiles de las respectivas provincias, quienes, previo informe de las oficinas de Refugiados de las Delegaciones Provinciales de Auxilio Social facilitará a aquéllas con cargo al fondo Benéfico Social de la provincia, los elementos necesarios a tal asistencia. En cuando a la concesión de anticipos metálicos, se consultarán los casos debidamente justificados y documentados al Servicio Nacional de Beneficencia y Obras Sociales. 4º Tanto los Gobernadores Civiles como el Auxilio Social cuidarán muy especialmente de que las asistencias que se crean por la presente Orden, lleguen 671 exclusivamente a los verdaderos necesitados, para lo cual, depurarán cuidadosamente los censos mandados formar por el Servicio Nacional de Beneficencia y Obras Sociales, excluyendo a quienes por su edad y circunstancias de aptitud estén en condiciones de atender a sus necesidades, ayudándoles, no obstante, a la consecución del trabajo en armonía con sus conocimientos. 5º Podrán crearse nuevos Albergues de Refugiados exclusivamente en los lugares fronterizos para la recepción de aquéllos, y tanto dichos albergues como los existentes en la actualidad, se regirán por la Orden de 11 de Agosto de 1937, dependiendo directamente del Servicio Nacional de Beneficencia y Obras Sociales, quien dictará las medidas y normas procedentes a la ejecución de esta Orden. SERVICIO NACIONAL DE FERROCARRILES. BILLETES PRÓRROGA DE LOS EVACUADOS. B.O.E 7 de JUNIO 1939 DE VIAJEROS. Aunque liberado todo el territorio Nacional, en los momentos actuales, y en atención al número grande de evacuados que se encuentran aún en lo que fue zona roja, y precisan reintegrarse a su residencia habitual, este Servicio Nacional ha dispuesto quede prorrogada la Orden de 27 de Enero de 1937 hasta el primero de Octubre del corriente año. . 672 Nom del poble Aguilar de Segarra AVENÇOS REINTEGRABLES ATORGATS PEL DEPARTAMENT DE FINANCES DE LA GENERALITAT PER ALS AJUNTAMENTS 1- Resum específic per pobles. Lligall 14133. Caixa 182 (2/3) Data ordre Import PTA. 18.12.37 15000 26.5.38 25000 26-jun 20000 28-jun 20000 16-sep 25000 04-oct 2500 28-oct 25000 03-nov 20000 20-dic 20000 15/01/1938 25-feb 24-mar 23-abr 04-may 20/05/1937 18-dic 16.3.38 20-jul 16.1.39 29.4.37 22-oct 04-nov 25.7.38 10000 7500 10000 15000 15000 1500 10000 15000 10000 10000 5000 3500 3000 4000 12000 7500 750 Avià Aigüesbones Aitona Albesa 19.2.38 22-oct Albinyana 2.7.37 Albi 1.10.37 01-oct 04-dic 7.1.38 28-abr 16-jul 30-dic 4500 10000 7000 10000 10000 10000 15000 5000 10000 2000 15000 10000 2500 10000 10000 7000 40000 1500 1500 15000 10000 10000 2000 25000 1000 15000 Alàs 28.6.38 21-nov Alcover 24.3.37 20/05/1938 28-jun 6.7.38 6.7.38 10-oct Alfes Alp Alcanar 24.3.37 8.4.38 31.12.37 25.2.38 06-jun 06-jul 21-dic 9.6.37 14.3.38 26.5.37 25.3.38 Aiguafreda Alcarràs Alforja 28-nov Alella 15.1.38 16-mar 16-abr 12-may 09-jun 11-ago 03-nov Alamús 27.9.38 16.1.39 28.6.38 06-dic Alió 4.8.37 06-oct Alins 2.11.38 20000 10000 10000 10000 15000 15000 10000 15000 10000 7500 6000 7500 800 750 7000 Alinyà Aurora de Lluçanès 11.2.38 03-jun 28-dic 10000 12000 25000 4500 6000 5000 2500 10000 10000 Auseraall Almacelles 8.12.38 2.7.37 18-ago Agramunt 14.4.37 04-dic 04-dic Aigüesbones de Montbui 9.6.37 12.5.38 13-jun 1500 7500 7500 2000 20000 35000 10000 5000 12000 10000 10000 10000 15000 15000 2500 25000 25000 5000 40000 25000 25000 30000 30000 2000 35000 1000 4000 10000 Anglès 4.12.37 5.8.38 19.4.38 18.12.37 21.4.38 16-may 13-jun 16-jul 05-ago 15-nov 30-dic 29.4.37 21.4.38 06-jul Amer L'Ametlla del Vallès Anglesola Arbeca 18.12.37 6.5.38 06-jun 18-jul 10-sep 22-dic 24.3.37 28.8.38 30-dic 8.4.38 10.1.39 Arenys de Munt Arboç Armentera Arcadell Arfà L'Aranyó 12.12.38 11.7.38 24.2.37 12.5.38 8.4.38 24.3.37 07-abr 19.4.38 10000 10000 300 15000 5000 1000 500 1500 10000 8000 5000 50000 40000 40000 40000 20000 25000 20000 4000 25000 25000 20000 5000 7500 1500 Ausona Aigüestoses Arenys de Mar 17.3.37 21-abr 23-jun 18-dic 19.4.38 11-may 06-jun 22-jul 22-oct 27-dic Artès 12.5.37 13.5.38 17-jul 31-11 Aravell Argençola Argentera 22.7.38 25.2.38 4.3.38 Argentona Artesa de Segre 18.12.37 18.12.37 18.12.37 26.4.38 15-ago 10000 10000 3500 7500 15000 2500 2500 2500 15000 20000 20000 20000 15000 10000 12000 10000 10000 10000 50000 50000 50000 50000 75000 50000 75000 100000 30000 Aspa Assentiu 23.9.37 27.1.38 25-mar Avinyó 4.3.38 09-jul 05-ago 19-nov 23-dic Avinyonet 8.4.38 16-may 16-jul Bages d'en Selves 20.6.38 19-feb Badalona 10.3.38 24-mar 28-abr 11-may 28-may 02-jun 13-jun 22-jul 15-ago 21-sep 29-sep 25-oct 29-oct 16-dic 24-dic 31-dic Baix Montseny 7.4.37 09-jun 18-ago 18-ago 25.2.38 06-jul 16-nov Baronia de Rialp Barberà de la Conca Balaguer 3.11.38 3.11.38 25.2.37 26-may 17-nov 1.4.38 14.4.37 11-jul Banyoles 7.4.37 29-abr 03-sep 04-nov 17-nov 20-nov 04-dic 40000 30000 50000 50000 50000 50000 50000 3000 1000 8000 8000 9000 30000 20000 15000 30000 20000 20000 15000 20000 400 15000 10000 5000 10000 10000 10000 10000 10000 Banyeres 10.3.38 25-may 08-abr 28-abr 11-may 21-jun 20-ago 16-sep 24-oct 24-nov 20-dic 16.1.39 Balanyà Baells Balsareny 22.1.38 22.7.38 22.10.37 17-nov 31-dic 24.3.38 28-abr 06-jul 16-sep 19.4.38 20.10.37 14.7.37 30-jul 04-ago 16-ago 23-ago 10-sep 10000 20000 25000 15000 15000 40000 25000 25000 30000 30000 25000 25000 20000 5000 8000 15000 20000 20000 20000 20000 20000 3000 1700 200000 500000 300000 300000 200000 300000 Baià Barbens Barcelona 21-sep 01-oct 14-oct 19-oct 29-oct 09-nov 20-nov 27-nov 11-dic 21-dic 29-dic 30-dic 7.3.38 26-mar 08-abr 14-abr 19-abr 05-may 23-jul 16-sep 29-sep Bàscara 19.2.38 04-may 09-jun 22-jul 22-nov 28.5.38 09-jul Batea Blanes 22.7.37 7.1.38 16-mar 300000 300000 300000 100000 400000 400000 75000 400000 400000 300000 300000 100000 400000 800000 100000 100000 100000 100000 529580 300000 300000 10000 10000 10000 10000 10000 10000 10000 2000 50000 20000 Bassella 12-abr 23-abr 11-may 06-jun 22-jul 03-nov Begudà 8.4.38 12-may Begas 29.4.37 22-oct 19.4.38 Bellmunt d'Urgell Bellaguarda 3.11.38 4.12.37 21.6.38 3.11 29.4.37 15-sep Bellprat Bell·lloc 23.4.38 29.4.37 09-dic 22.6.38 15-ago 02-nov Bellveí del Penedès Bellver de Cerdanya 14.4.37 22.3.37 15-jun 30000 30000 30000 60000 30000 30000 50000 20000 1500 10000 1500 20000 2250 15000 20000 3000 2000 5000 3000 3500 15000 20000 20000 1000 4000 25000 Bellcaire 03-sep 13-oct 29-oct 17-nov Benifallet 31.12.37 14.3.38 14.4.37 04-ago 3.3.38 Berga 24.3.37 05-nov 14.3.38 01-abr 20-may 10-ago 03-nov Besalú 3.9.37 04-dic 14.2.38 18-feb 08-abr 10-nov Bescanó 18.12.37 28.4.38 21.11.38 1.10.37 7.4.37 14000 10000 10000 10000 15000 15000 3500 3000 10000 3000 30000 20000 40000 60000 30000 40000 5000 5000 20000 20000 50000 20000 30000 30000 20000 5000 2500 Benissanet Biosca La Bisbal de Falset La Bisbal del Penedès 10.3.38 30-jul Blancafort 22.7.37 31-dic 30.11.38 Bobera 26.5.38 29.11 21.4.38 05-ago 24-dic Borrassà Borges Blanques 24.11.38 10.3.37 23.6.38 10-ago El Brull 4.12.37 22.12.38 4.12.37 14.4.38 11-jul Cabó Cardona 5.3.38 10.3.37 14-abr 17-nov 27.1.38 10-mar 12-abr 20000 15000 900 10000 15000 20000 10000 15000 15000 20000 10000 10000 40000 40000 4000 15000 5000 7500 10000 1625 5000 5000 20000 10000 20000 30000 Borredà El Bruc 02-jun 13-jun 01-nov 18-nov Cabanabona Cabanelles Cabassers Cabra del Camp 16.3.38 21.4.38 26.5.37 20.5.37 30.6.38 9.6.37 16.3.38 12-abr 02-jun 10-ago Camós 5.5.38 22-nov Campmany Campins Cambrils de Mar 14.11.38 12.11.38 10.8.37 10.3.38 13-may 02-ago 28-oct 15-dic 31.3.37 11000 15000 20000 20000 6000 2500 1000 750 10000 5000 10000 10000 10000 10000 5000 10000 10000 10000 4000 20000 25000 35000 25000 25000 6000 Cabrera de Mataró Canet de Mar 11-may 22-jul 13-dic Cànoves i Samalós 22.1.38 28-jun Capellades 4.11.37 17-dic 05-may 05-may 10-ago Cardedeu 16.6.37 9.6.38 30-jul Casserres 21.4.37 1.4.38 12-abr Caldes d'Estrac 13.10.37 29-oct 26.5.38 12-nov 29.4.37 22-jul 05-sep 26.5.38 10-ago 22-dic Caldes de Malavella 26.5.37 5.5.38 35000 15000 25000 15000 15000 10000 10000 5000 6000 10000 3000 30000 30000 3000 10000 10000 5000 2500 10000 30000 14000 10000 4000 25000 30000 25000 4500 20000 Caldes de Montbui 30-sep Calaf 14.2.38 26-may 22-jun 12-nov 4.12.37 04-dic 18-dic 7.1.38 24-ene 14-mar 25-mar 08-abr 11-may 13-jun 22-jul 16-sep 22-oct 29-nov Calders 4.12.37 31.12.38 21.4.37 14.3.38 16-jun 16-jul 03-nov Clariana de Cardoner Calonge de les Gavarres 8.11.38 26.5.38 19-nov 30000 15000 20000 25000 25000 25000 15000 25000 15000 15000 30000 20000 30000 30000 30000 10000 20000 30000 20000 2500 10000 2750 15000 8000 12000 12000 10000 6000 20000 Calella Callús Calonge de la Segarra 9.6.37 14.3.38 27.1.37 19.2.38 04-mar 750 3000 10000 10000 5000 2500 7500 10000 15000 5000 10000 15000 7500 1000 50000 60000 25000 25000 60000 20000 10000 25000 25000 5000 Campdevànol Campelles Capçanes 29.4.37 1.4.38 24.3.38 17-jun Capolat Carme 8.4.38 05-may 28-nov Caralps Caseres de Terra Alta Cassà de la Selva 25.2.38 29.4.37 18.1.38 25-feb 10-mar 14-mar 28-abr 09-dic 30-dic Castell d'Aro 24.11.37 04-dic 24.3.38 Castell de l'Areny Castell-sarroca Castell-serà Castellar de la Ribera Castellar del Riu Castellar del Vallès Castellbell i Vilar 27.2.37 31.12.37 22.7.38 22.7.38 31.3.37 29.4.37 24.3.38 08-abr 11-may 26-may 13-jun 28-jun 22-jul 15-nov 28-nov 3000 10000 5000 5000 4500 2500 10000 15000 15000 20000 10000 15000 15000 29991 26825 3000 3000 10000 10000 2000 3500 25000 7500 10000 10000 Castellbisbal 2.7.37 28.4.38 06-jul Castellciutat Castelldans Castelldefells 22.7.38 7.4.37 4.12.37 25.2.38 01-abr 16-may 02-ago 15-ago 05-dic Casellet de Llobregat 31.3.37 28.4.38 26-may 17-jun 16-jul 21-dic 22.10.37 04-dic 27.1.38 19-abr 02-jun 25-jul 03-nov 22.7.38 30-jul Castellfollit de Riubregós 19.4.38 21-nov Castellfollit de la Roca Castellgalí 10.3.38 9.6.37 23-dic 10.3.38 01-nov Castellnou de Bages 5.6.38 21-dic Castellnou de Seana 22.9.37 10000 10000 3500 25000 40000 40000 40000 15000 3000 7500 10000 10000 10000 10000 10000 6000 15000 5000 7000 2000 2000 5000 6000 15000 5000 5000 1500 Castellet i la Gornal Castellfollit del Boix 30.7.38 Castelló d'Empúries 22.2.37 23-dic 22.6.38 Castellolí Castellterçol Castellvell del Camp Centelles 22.5.38 16.7.38 29.4.37 4.2.38 19-may 16-jul Cercs 27.1.37 4.3.38 26-mar 06-jun Cerdanyola del Vallès 24.3.37 31-dic 23-abr 04-may 28-jun 02-nov 5.1.39 Cervera 26.5.37 23-sep 14.3.38 23-abr 26-may 30000 4500 5000 10000 10000 20000 1000 20000 30000 30000 15000 15000 25000 10000 12000 25000 25000 25000 15000 15000 15000 20000 15000 50000 50000 50000 Cervià de les Garrigues 26.6.37 28.4.38 23-abr 3000 20000 25000 2000 2000 3000 500 500 5000 20000 1500 982 20000 15000 7500 7500 10000 2500 5000 10000 10000 5000 10000 10000 El Cirerer del Llobregat 23.9.37 27.1.38 23-abr Ciutadilla 20.5.37 10.3.38 10-mar 03-nov Claraballs 30.6.37 14-nov 13.5.38 Codines del Vallès Cogul 23.12.38 20.5.38 25-oct Coll de Nargó Collbató 22.11.38 10.3.38 10-mar 29-nov 31-dic Colldetenes Collsuspina Conesa 16.11.38 15.11.38 3.11.38 Copons 14.4.38 10-dic 10000 10000 3000 15000 25000 15000 30000 20000 15000 6000 5000 20000 2000 5000 5000 10000 3000 10000 20000 15000 2000 15000 10000 1500 Corbera de Terra Alta Cornellà de Llobregat 26.8.37 12.4.38 14-abr 18-may 16-jun 03-nov 24-dic Cornudella de Montsant 20.5.37 27.1.38 18-nov Creixens Cubelles Das Desvalls Domenys 16.3.37 28.6.38 17.1.39 20.12.38 10.3.37 04-nov 11.5.38 15-dic Donzell d'Urgell Dosrius 31.12.37 11.7.38 21-nov Eller 22.7.38 11-nov Empori L'Escala 18.12.37 18.12.37 23-dic 10.3.38 14-mar 14-abr 23.12.37 27.1.38 24-mar 11-may 02-jun 05-ago 28-sep 19-nov 31-dic 21.4.38 17-nov L'Espluga Calva 10.6.38 05-ago L'Espluga de Francolí 21.4.37 14-ago 04-nov 04-dic 10.3.38 02-jun 22-nov Espunyola 25.2.38 3500 10000 20000 20000 15000 15000 20000 20000 20000 20000 15000 30000 20000 40000 30000 30000 10000 15000 20000 20000 10000 10000 6000 12000 40000 30000 30000 10000 Esparraguera Espinelves 08-abr 22-jul 13.1.39 L'Estany Esteràs 20.5.37 14.4.38 22-jun Estimariu Falset 3.5.38 28.7.37 04-dic 21.1.38 11-jul 15-nov Far d'Empordà Farners de la Selva 11.5.38 3.6.37 23-jun 04-ago 23-abr La Fatarella 17.11.37 14.1.38 24-ene 24-mar 31-mar 9.11.38 9.12.37 31-dic 11.3.38 10000 15000 10000 1000 10000 10000 7500 10000 15000 20000 20000 20000 7000 13000 1000 10000 24000 10000 15000 10000 15000 15000 10000 40000 40000 50000 Fígols del Segre Figueres 24-mar 01-abr 12-abr 18-may 16-ago Figuerosa 16.6.37 18-dic 6.6.38 16-nov Flix 3.9.37 16.3.38 13.11.37 23.6.38 31.12.37 24.11.38 25.10.38 18.12.37 19.4.38 9.6.38 05-ago Fonollosa 15.1.38 25-feb 24-mar 23-abr 04-may 16-nov 40000 45000 40000 60000 60000 1500 1500 10000 20000 2000 2000 10000 20000 9000 10000 10000 10000 15000 10000 15000 10000 7500 10000 15000 10000 15000 Florejacs La Floresta Fogars de Monclús Folgueroles Fondarella Fontllonga Fontfreda 3.9.37 3.2.37 8.4.38 26-may 6500 10000 15000 15000 1350 1000 3000 10000 10000 10000 2500 2500 15000 30000 2000 1500 10000 10000 10000 10000 10000 Lligall 1.4133. Caixa 182 Caixa 182 (3/3) Lligall 1.4133. (3/3) La Força 14.4.37 23-sep 04-dic 26.5.38 09-jul 11-ago Les Franqueses 2.7.37 25.2.38 24-mar 03-nov Freginals La Fuliola 10.3.37 31.3.37 28.4.38 13-jun 10-ago Fulleda 21/04/1938 03-nov Gandesa La Garriga 14.7.37 17.3.37 04-nov 31-dic 5000 5000 5000 30000 25.3.28 08-jul 10-ago 02-nov 30-dic Gelida 12.5.37 13-oct 25.2.38 Gerp Ginestar de l'Ebre 4.11.37 21.4.37 27-may 04-ago 04-dic 02-dic 15.1.38 27-ene 18-feb 16-mar 01-abr 01-abr 08-abr 12-abr 12-abr 28-abr 18-may 26-may 30-may 02-jun 07-jun 28-jun 09-jul 30000 30000 30000 25000 20000 4500 4000 8500 2500 1500 2000 2000 1000 5000 35000 35000 15000 35000 15000 35000 35000 15000 35000 35000 35000 35000 25000 35000 25000 35000 35000 Girona 11-jul 11-jul 30-jul 05-ago 11-ago 09-sep 16-sep 22-sep 29-oct 08-nov 23-nov 17-dic 20-dic 18.1.39 Gironella 7.4.37 10-ago 20-dic 25.3.38 08-abr 23-abr 05-may 30-jun 03-nov Glevinyola de Ter 24.11.37 04-dic 31-dic 3.2.38 10-mar 08-abr 05-may 06-jun 11-jul 15-ago 35000 55000 35000 35000 55000 35000 35000 35000 35000 25000 25000 25000 50000 50000 4500 3000 20000 30000 20000 30000 30000 30000 40000 10000 10000 10000 15000 15000 15000 20000 15000 15000 15000 29-sep Godall Golmer 7.4.37 10.8.37 10.3.38 17.11.37 10-dic 16.3.38 19-abr 26-may 06-jul 28-sep 22-nov 16.1.39 16.6.37 23-sep 24.3.38 Granollers 8.7.37 10-ago 04-dic 18-dic 31-dic 7.1.38 01-abr 08-abr 12-abr 19-may 26-may Granyadella 19.5.38 10-nov 15000 1500 15000 15000 10000 10000 20000 20000 20000 20000 30000 30000 20000 5000 4000 25000 4000 4000 50000 4000 20000 30000 25000 25000 25000 50000 25000 25000 20000 Gramanet del Besós La Granadella Granyena Granyena de Segarra Gratallops 30.6.38 22.9.38 9.6.37 24-jun 10000 10000 1000 762 3000 2000 2000 25000 25000 15000 20000 12500 15000 15000 15000 20000 400 8000 10000 8000 8000 30000 10000 20000 Graver de Bages 31.3.37 06-oct 16.3.38 30-jul Gualba Guardiola de Bages 30.12.38 6.7.38 9.1.39 19.2.38 28-abr 28-jun 15.1.39 Guardiola de Berga Guardiola del Penedès Guiamets Guim de la Plana 12.4.38 2.7.37 2.6.38 09-nov Guimerà 4.11.37 10.3.38 02-jun 25-jul 03-nov Gurb de la Plana 21.6.38 05-ago 03-nov 30000 30000 25000 2000 2000 15000 15000 10000 10000 10000 10000 10000 150000 50000 10000 3500 10000 20000 10000 5000 50000 25000 25000 25000 25000 25000 25000 50000 25000 25000 Horts de Llobregat 24.3.37 23.4.38 30-jun 29-dic L'Hospitalet de Llobregat 10.3.38 24-mar 01-abr 08-abr 12-abr 11-abr 28-jun Hostalets de Pierola 25.2.38 14-abr 11-ago Igualada 24.3.37 29-abr 23-jun 07-oct 16-oct 22-oct 29-oct 04-nov 13-nov 17-nov 04-dic 09-dic 18-dic 23-dic 31-dic 7.1.38 15-ene 22-ene 26-ene 10-mar 24-mar 01-abr 08-abr 12-abr 18-may 26-may 30-jul 20-ago 25-oct 11-nov Ivars Ivorra Jorba Jorqueres Julià Vilatorta Juncosa Juneda 23.9.37 23.12.38 9.12.37 5.5.38 5.5.38 2.6.38 16.6.37 17.6.38 11-ago Just Desvern (Sant) 10.8.37 25000 25000 25000 25000 25000 25000 25000 25000 25000 25000 25000 25000 25000 70000 70000 50000 25000 1500 20000 4000 12000 5000 25000 4500 25000 25000 3000 04-dic 24-mar 28-abr 26-may 30-jun 05-ago Linyola 4.8.37 04-dic 6.5.38 La Llacuna 14.4.37 08-abr 06-jul Lladó 20.5.37 22-jul Llagostera 31.3.38 23-may 23-may 30-jul 03-nov 23.6.38 11-ago Llavaneras 22.7.38 17.1.39 6.11.37 04-dic 18-dic 15.1.38 10-mar 10000 12500 10000 12500 13000 10000 5000 5000 25000 1500 10000 15000 4000 2000 45000 30000 30000 40000 25000 6000 7500 5000 20000 5000 10000 10000 15000 30000 Llanera Llavaneras de Mont Alt 14-mar 12-abr 26-may 06-jul 02-nov Lleida (*) Les xifres no indiiquen el seu concepte. Llers Llevantí de Mar Lliçà de Munt 18.12.37 24.3.38 18.8.37 25-feb Lliçà de Vall 17.3.37 19.4.38 29-nov Llinàs Llívia Lloà Llogai d'Algama Llorenç de Morunys 20.12.38 4.3.38 23.6.37 21.4.38 19.11.38 18.1.39 24.3.37 11.7.38 30000 15000 20000 20000 25000 1800 10000 1500 1500 1000 1000 10000 25000 4000 1000 2250 12000 10000 1500 15000 Llorenç del Penedès Les Lloses Maldà Malgrat 25.2.38 4.3.38 17.11.37 24.1.38 08-abr 04-may 11-may 23-jun 10-ago 3.6.37 13-oct 13-oct 27.1.38 14-mar 01-abr 06-may 16-may 28-may 15000 10000 15000 15000 20000 20000 5000 20000 30000 5000 20000 12000 15000 17000 50000 40000 50000 40000 6000 30000 30000 60000 30000 40000 30000 40000 150000 125000 40000 40000 40000 Manlleu Manresa 26.5.37 29-oct 19-nov 04-dic 18-dic 7.1.38 14-mar 01-abr 11-abr 14-abr 21-abr 23-abr 28-abr 05-may 11-may 16-may 19-may 26-may 02-jun 06-jun 13-jun 19-dic La Manresana Marganell 31.12.37 9.6.37 25.2.38 21.4.37 16.6.37 29-oct 23.6.38 09-jul Martorell 27.2.37 31-mar 04-nov 1.4.38 06-may 16-jun 06-jul 10-ago 10-ago 14-dic Martorelles de Baix 10.1.39 40000 40000 40000 40000 40000 40000 40000 30000 50000 15000 750 750 1000 1000 15000 10000 10000 4000 1000 12000 12000 35000 20000 30000 20000 12000 40000 10000 Marsa Martinet i Montella El Masnou 4.11.37 24-nov 7.1.38 08-abr 08-abr 06-may 11-may 16-may 28-oct 20-dic 15000 15000 15000 15000 15000 15000 15000 15000 25000 20000 2000 5000 2000 10000 20000 1500 1000 15000 10000 10000 1500 1500 60000 50000 50000 50000 27000 30000 Masquefa 31.3.37 04-dic 16.5.38 20-dic 23-dic Mas roig 31.3.37 06-oct Massanet de la Selva Massarac Massoteras Matadepera 6.6.38 30.7.38 2.6.38 31.3.37 9.6.38 4.12.37 09-dic 7.1.38 12-abr 21-abr 05-may Mataró 28-may 30-jun 02-ago 28-sep 28-nov Medinyà Mediona 21.4.38 16.3.38 08-abr 10-ago Merlès 16.7.38 26-sep 28-oct 22-dic Miravet 14.4.37 13-oct 29-oct 04-nov 17-nov 04-dic 09-dic Moià 31.3.37 03-sep 23-dic 14.3.38 12-may 09-jul Molins de Llobregat 14.4.37 19.4.38 10-jun 75000 50000 35000 35000 35000 2500 7500 30000 10000 15000 12000 25000 20000 4000 5000 5000 5000 10000 10000 10000 5000 3000 3000 15000 15000 15000 2000 2000 20000 30-jun 22-dic Mollerusa 7.4.37 19.5.38 12-dic Mollet d'Empordà Mollet del Vallès 20.12.38 12.5.37 23-jul 16.3.38 06-may 26-may 30-jun 16-jul 10-ago 24-oct 26-nov 29-dic Molló 30.7.38 28-nov Monistrol de Bages 22.10.37 04-dic 11.7.38 2.7.37 04-dic 8.4.38 12-may 19-may 20-jul 16-nov 15000 20000 3000 40000 25000 10000 6000 3000 20000 30000 30000 30000 30000 30000 30000 20000 20000 10000 10000 10000 3500 10000 2500 15000 20000 30000 5000 20000 20000 Monistrol de Montserrat Monjos del Penedès 3.6.37 1.4.38 06-may 23-jun 2000 10000 10000 10000 25000 9000 25000 17500 20000 5000 10000 15000 15000 20000 20000 10000 10000 3000 2000 15000 5350 25000 15000 6000 20000 7500 15000 Montagut de Fluvià Montblanc 11.2.38 7.4.37 02-ago 18.5.38 24-oct Montcada i Reixac 1.4.37 04-dic 21.4.38 13-jun 20-jul 12.1.39 Montclar 25.3.38 17-jun Montgai 15.9.37 22-oct Montgat 25.2.38 24-mar 26-mar 05-may 11-may 09-sep Montmajor 18.5.38 22-nov Montmany de Puigraciós 31.12.37 25.2.38 25-jul 22-dic 2500 2500 10000 10000 400 7500 10000 10000 1000 12000 15000 15000 20298 2000 2500 3000 6500 20000 1500 25000 10000 15000 15000 10000 10000 10000 Montmeló 21.4.37 17-nov 26.5.38 11-ago Montmell Montoliu de Segarra 26.5.37 19.4.38 02-jun Mora de l'Ebre 25.2.37 24-abr 03-sep Mora la Nova 20.5.37 04-nov 16.3.38 Morunys Montornès del Vallès 20.5.38 16.6.37 26.5.38 05-ago 11-oct 11-oct 24-dic Montseny 20.10.38 17.1.39 Músser i Arànser 25.2.38 25-feb 09-jul 22-jul 1500 2000 1000 4000 10000 10000 10000 15000 15000 15000 20000 15000 10000 1500 6000 15000 10000 20000 10000 15000 10000 10000 5000 3000 1500 15000 8000 Nàlec Navarclès 10.11.38 15.1.38 27-ene 25-mar 14-abr 26-may 30-jun 15-ago 13-dic Navas 4.11.37 18-dic 11.3.38 21-abr 10-jun 01-nov 03-nov Noves de Segre 15.8.38 21-nov Nulles La Palma de Cervelló 4.12.37 21.4.37 9.7.38 22-sep La Pedra i la Coma 2.6.38 28-sep 24-nov La Sènia 28.8.37 14.4.38 10000 7500 3000 3000 Lligall 1.4133. Caixa 183 (1/4) Llierca Olban 20.5.38 8.4.38 06-may 30-jun 15000 15000 20000 10000 2000 15000 5000 10000 3000 5000 20000 10000 25000 10000 25000 10000 10000 10000 10000 750 Òdena 9.6.37 18.6.38 20-jul Ogassa Olesa de Monserrat 27.1.38 7.4.37 6.6.38 06-jun 16-jun 25-jul 21-sep 15-nov Oliana 3.2.38 08-abr Oliola 30.7.38 19-dic Oliva 24.3.37 11.7.38 Olot 18.12.37 23-dic 31-dic 7.1.38 01-abr 08-abr 4.5.38 23-jun 17-nov Organyà 31.3.37 5.8.38 18.12.37 7.1.38 23-abr 17-jun 7000 30000 30000 30000 30000 30000 30000 10000 10000 10000 3000 20000 2500 3000 15000 12000 Olugues Oris Orris. Totes les quantitats són de despeses de guerra Ossó de Sió 31.3.37 5.8.38 16.11.38 4.5.38 15.1.38 25-feb 25-feb 08-abr 1500 10000 10000 6000 4000 7500 5000 7500 Ossomort Pacs Palafolls 19-abr 30-jun 05-ago Palamós 2.7.37 11.5.38 21.4.38 18-may 09-jul 09-nov 22.10.37 15.8.38 7.4.37 19.4.38 30-jul Palautordera La Palma de Cervelló Les Pallargues 16.6.38 24.3.38 31.3.37 23-sep 9.6.38 Pallarols del cantó Pallejà. Totes les quantitats són per atur forçós El Papiol 31.3.37 10-ago 22.6.38 10000 6000 10000 5000 20000 20000 10000 15000 15000 10000 8000 1500 1500 15000 20000 50000 1000 750 15000 5000 Palau d'Anglesola Palau Noguera Palau Saverdera Palau Solitar 1500 500 31-dic 27.1.38 24-mar 02-jun 05-ago 22-dic Pardines Parets del Vallès 4.5.38 29.4.37 19.4.38 21-abr 11-jul 30-jul Pau de Sert Pauls. Tots els pagaments són en concepte de guerra Les Peces Penelles Perafita Peramola Perelada Perelló 18.12.37 31.3.37 25.7.38 6.6.38 26.5.37 13.2.37 16-abr Perpètua de Gaià 5.8.38 23.6.37 5000 5000 10000 10000 10000 10000 6000 1500 1500 10000 25000 25000 1000 2000 2000 5000 7500 1500 2500 2000 5000 Perpètua de Moguda 10.8.38 18-nov 15000 20000 2000 1500 3500 10000 6000 750 25000 20000 1500 10000 10000 10000 10000 10000 3000 10000 2500 10000 7500 10000 15000 3000 3000 15000 Pi del Llobregat 12.5.37 18-ago 12.4.38 10-ago Piera Pineda 20.5.37 30.6.37 23.4.38 11.8.38 14.4.37 27.1.38 01-abr 06-jun 22-nov 20-dic Pineda de Segarra Pinedes del Llobregat Pinell del Brai Pinell del Solsonès Pinòs 24.3.37 24.11.38 11.2.38 25-feb 21-abr 04-may 15-dic Pins del Vallès 10.3.37 19.4.38 30-dic Pira 18.12.37 14.3.38 30-nov 20.7.38 03-nov 3000 4950 10000 8000 8000 1000 5000 15000 12000 10000 10000 Pla del Besós Pla de Cadí 3.6.37 11.7.38 21-nov Pla de Ter 12.11.38 15-nov 24-dic La Plana de Riucorb. No hi figuren les destinacions de les quantitats. Les Planes d'Hostòles 26.5.37 26.9.38 12.5.37 04-dic 09-dic Planoles 18.5.38 19-nov Pobla de Cièrvols 13.6.38 28-abr 25-jul Pobla de Claramunt 5.5.38 1000 20000 5000 15000 25000 10000 10000 10000 10000 10000 6000 Les Planes de Montsià Pobla de Massaluca Pobla de Montornès Pobla de Segur Polinyà 9.6.37 9.9.37 9.9.37 20.5.37 26.3.38 30-jul 16-nov 2000 1000 2500 1000 1000 10000 20000 5000 5000 10000 1500 15000 750 15000 10000 3000 25000 750 5000 20000 15000 2500 2500 Pont de Molins Pontons Porqueres Porrera 10.6.38 11.11.38 27.9.38 10.8.37 30.7.38 3.6.37 2.6.38 20-dic Prades El Prat de Llobregat 29.4.37 14.4.38 21.4.37 10.3.38 28-abr 21-dic Prats d'Anoia Prats i Sàmpsor 25.7.38 11-nov Preixana 14.4.37 14-dic 1000 1000 20000 10000 7500 10000 10000 15000 10000 10000 25000 10000 20000 7500 25000 25000 25000 7500 8000 250 7500 30000 30000 20000 10000 30000 30000 Preixens Premià de Dalt 3.11.38 3.2.38 20-may 11-ago 02-dic Premià de Mar 4.12.37 09-dic 23-dic 7.1.38 23-abr 05-may 11-may 10-ago 02-nov 17.1.39 Prenyanosa 19.4.38 09-jun Prullans 4.12.37 18-dic 28-may 12-dic Puig Alt de Ter 9.12.37 10.3.38 28-may 12-dic Puig gros Puigcerdà. No s'hi especifica destinació dels avenços. Puigdalba Puigpelat Puigreig 18.11.38 15000 14.2.38 9.9.37 31.3.37 04-dic 6.5.38 25-jul 11-nov 3500 1000 9000 6000 30000 20000 25000 5000 2000 20000 3000 2000 5000 7500 5000 10000 1500 10000 15000 Puigsacalm Puigvert d'Agramunt Puigvert de Lleida Pujalt d'Anoia 22.1.38 24.3.37 30.7.38 11.2.38 16-mar Quart Queixans 20.12.38 28.6.38 10-ago 28-nov Quirze de la Serra 12.5.37 28.6.38 6.7.38 Rajadell La Ràpita dels Alfacs Rasquera Rellinars 23.6.37 14.7.37 2.2.38 01-abr 2000 500 7500 10000 100000 40000 50000 50000 1000 2000 25000 30000 30000 10000 10000 15000 10000 2000 30000 30000 7500 20000 3000 Reus 11.6.37 26.5.38 29-oct 13.1.39 Rialb de Noguera 23.6.37 31-dic Ribes de Fresser 10.12.37 11.7.39 03-nov 11.7.38 30.7.38 30.12.38 25.7.38 31.3.37 23-dic 10.3.38 Ribes del Penedès Riells del Fai Riner Ripoll Ripoll del Vallès Ripollet Riu del Penedès 7.12.37 5.1.39 22.7.38 11-nov Riudarenes Riudaura 12.12.38 31.12.37 16.5.38 14-dic 8.4.38 26-may 03-jun 25-jul 28-oct 20-dic La Roca del Vallès 16.6.37 14-abr 11-may 22-jul Rocafort de Queralt 23.6.37 9.1.38 23.4.38 17-jun 05-ago 03-nov Rocafort i el Pont de Vilomara 29.10.37 26.3.38 16-nov Rocallaura 16.6.37 20.5.38 2000 20000 15000 15000 20000 15000 15000 15000 15000 15000 15000 1500 3000 3000 15000 1000 15000 10000 10000 15000 15000 6000 6000 15000 500 8000 Riudevitlles Rocafort de Vallbona Roda de Ter 21.4.37 22-oct 04-dic 21.9.38 02-nov 21-dic 2000 1500 30000 35000 35000 15000 1000 10000 10000 15000 10000 15000 5000 8000 5000 15000 10000 15000 7500 40000 15000 15000 30000 25000 15000 30000 30000 30000 20000 Rodonyà Ronçana del Vallès 21.4.37 3.2.38 05-may 17-jun 16-jul 15-ago Roques d'Osona 23.4.38 20-jul Roquetes Roses 3.6.37 8.2.38 24-mar Roses del Llobregat 17.3.37 26-ago 03-sep 31-dic 14.4.38 13-may 28-may 28-jun 16-jul 26-sep 28-oct 14-dic Rosselló Rubí Rupit Sabadell 4.12.37 20.5.37 16.7.38 21.4.37 06-jul 01-oct 11-nov 3750 1000 10000 7000 250000 100000 100000 5000 5000 15000 15000 25000 20000 30000 30000 20000 20000 20000 1000 5000 10000 10000 10000 12000 10000 20000 3500 Sadurní d'Anoia 17.3.37 17-nov 17-nov 04-dic 27.1.38 16-mar 28-abr 26-may 11-jul 03-nov 21-dic Sadurní d'Heure 20.5.37 18-dic Sagàs 14.4.38 30-jun 22-jul 28-sep 29-oct 5.1.39 Salavinera 10.3.38 25-mar 25-jul Sallent 20.8.37 09-sep 04-nov 09-dic 24.3.38 19-abr 12-may 03-jun 21-jun 20-jul 22-jul 15-ago 16-nov 21-dic Salt 23.12.37 12.11.38 26.8.37 23-sep 19.4.38 Sant Feliu de Guíxols 31.12.37 10.3.38 24-mar 31-mar 08-abr 12-abr 23-abr 28-abr 05-may 11-may 2000 15000 8000 10000 3000 10000 20000 40000 30000 20000 20000 30000 20000 30000 20000 20000 30000 30000 1000 750 20000 15000 10000 15000 15000 15000 15000 15000 15000 15000 15000 Sanahuja 19-may 26-may 28-may 17-jun 23-jun 11-jul 22-jul 11-ago 09-sep 23-sep 21-oct 29-oct 18-nov 25-nov 03-dic 14-dic 30-dic Sant Esteve d'en Bas Sant Llorenç d'Hortons 15.1.38 31.3.37 25.11.38 16.5.38 17.12.38 15.9.37 04-dic 21.10.38 22-oct La Secuita La Sellera 29.4.37 21.10.38 15000 15000 30000 15000 30000 30000 15000 30000 30000 15000 15000 30000 15000 15000 15000 15000 15000 10000 1500 7000 10000 30000 2000 2000 20000 20000 1000 10000 Sant Pere d'Arquells Sant Pol de Mar Sarreal Segarra de Gaià Serch d'Ortedó Serinyà Serra d'Almors 24.3.37 19.11.38 25.2.38 7.4.37 04-nov 10.3.38 14-abr 10000 15000 7500 1000 1500 1500 5000 5000 10000 1000 6000 3000 50000 50000 30000 30000 15000 3000 20000 20000 15000 15000 25000 25000 Serra del Grau Sesgueioles Sesrovires Seu d'Urgell 30.7.38 16.7.38 30.6.37 29.4.37 14-jul 25.3.38 01-abr 30-jun 31-oct Seva Sils Sitges 15.12.38 22.10.37 29.4.37 27.7 22-oct 17-nov 4.3.38 24-mar 31-mar 14-abr 23-abr 06-may 18-may 11-jul 01-nov 30-dic Soleras Solsona 30.7.38 20.5.37 08-jul 15-jul 06-may 04-may Soses Subirats 24.3.38 11.5.38 18-nov 11.1.39 Sunyer Súria 2.7.37 4.3.37 26-mar 16-sep 01-oct 13-oct 29-oct 08-nov 17-nov 24-nov 03-dic 30000 30000 30000 30000 30000 20000 20000 15000 5000 4000 25000 10000 50000 50000 5000 15000 25000 25000 1000 5000 3000 5000 6000 10000 25000 15000 10000 10000 10000 04-dic 15-dic 23-dic 29-dic 4.1.38 10-mar 16-mar 24-mar 31-mar 08-abr 12-abr 21-abr 28-abr 04-may 18-may 28-may 13-jun 30-jun 16-jul 15-ago 09-sep 28-sep 28-oct 15-nov 09-dic 29-dic 14.1.39 Talavera 11.5.38 03-nov Talladell 23.6.37 22-oct 24.3.38 19-abr 10000 25000 12000 12000 10000 15000 10000 10000 10000 20000 15000 12000 10000 25000 25000 25000 25000 10000 15000 30000 15000 20000 20000 25000 15000 15000 15000 10000 4712 900 800 1700 6000 13-jun 27-sep 15-dic Talltendre 27.1.38 04-mar Taradell 31.12.37 10.3.38 21-jun 24-dic 14.4.37 23-abr 14-may 16.11.38 13-dic Tàrrega 31.3.37 15-sep 13-oct 14.4.38 28-may 13-jun Tarrès Tarroja Terrasola i Lavit Terrassa 11.11.38 23.9.37 6.7.38 14.5.37 09-jun 13-oct 29-oct 10000 10000 15000 5000 2000 30000 40000 20000 20000 70000 50000 40000 50000 50000 3500 3000 15000 25000 35000 50000 10000 500 5000 25000 50000 20000 40000 Tarragona 04-nov 13-nov 17-nov 04-dic 8.4.38 14-abr 11-may 28-may 13-jun 09-jul 01-dic Tiana 4.12.37 23-dic 7.1.38 16-mar 21-abr 30-dic Tivissa 28.7.37 18-ago 10.3.38 Tona 4.12.37 28.4.38 06-jul 20-sep 19-dic Tora 23.9.37 22.6.38 16.7.37 2.6.38 21-nov 20000 20000 20000 50000 40000 30000 50000 50000 50000 50000 50000 7500 10000 10000 15000 15000 10000 10000 13000 13000 18000 30000 30000 30000 20000 750 25000 1500 10000 20000 Tordera 16.1.39 Torelló. No especifica finalitat Els Torms Tornabous Torre de Claramunt 19.4.38 31.3.37 18.12.37 28.4.38 30-jul Torrefeta 23.9.37 2.6.38 15.9.37 6.10.37 26.11.38 18.8.37 3.6.37 13.5.38 3.6.37 9.6.37 10.8.37 2.6.38 24.3.38 30.7 15000 15000 2000 5000 7500 10000 500 15000 1000 3000 20000 800 5000 5000 1000 750 500 10000 20000 10000 Torredeses Torregrossa Torrelameu Torrelles de Foix Torrelles de Llobregat Torroja del Priorat Torroja de Segarra Tortellà Tortosa 9.12.37 7.1.38 05-ago 70000 50000 20000 25000 35000 10000 10000 3500 15000 10000 10000 15000 15000 25000 25000 15000 2000 7500 7500 7000 5000 5000 6500 20000 10000 Torruella de Montgrí 15.1.38 11-may 22.7.38 31.12 3.6.37 24.1.38 14-mar 28-jun 08-oct 08-dic Tosses de Muntanya Tous d'Anoia Tremp 24.3.38 24-mar Tudela de Ter Ullastrell 15.8.38 7.4.37 19.4.38 17-jun 24-nov Ulldemolins Vacarisses 1.10.37 22.1.38 14-mar Vall de Castelbó Vallalta 11.11.38 14.4.38 Vallalta de Maresme 6.7.38 03-nov 8000 10000 1250 10000 8000 5000 Vallbona de les Monges 22.1.38 06-may 20-jul 17.6.38 La Valldan Vallflorida. No justifica les quantitats. Vallfogona de Balaguer Vallfogona del Ripollès Vallfogona de Riucorb Vallirana 31.12.37 25.2.38 19.12.38 24.3.37 27-nov 12.4.38 16-jul 31-11 5000 15000 10000 2000 7500 5000 15000 10000 15000 Vallmoll Vallorguina. Només diu les despeses de guerra Vallromanes 9.1.39 20.5.37 16.7.38 12.1.39 10.3.37 1000 10000 10000 15000 Valls 29-abr 10-ago 31-dic 10.3.38 11-may 19-may 30-jun 10-ago 22-sep 01-dic Veciana 31.12.37 17.6.38 30-dic 31.3.37 05-sep 1.4.38 06-jun Verdú 16.6.37 18-dic 10.3.38 Verges 15.8.38 15-ago 15-ago Vic 4.11.37 17-nov 04-dic 15.1.38 24-mar 14-abr 19-abr 5000 4000 40000 40000 30000 10000 20000 30000 30000 25000 3500 5000 10000 7000 5000 30000 12000 2500 10000 10000 15000 4500 1500 20000 60000 50000 50000 50000 50000 50000 El Vendrell 28-abr 11-may 28-may 21-jun 16-jul 25-jul 11-ago 28-sep 31-oct 15-nov 23-dic 30-dic Vilabella Vilabertran 2.7.37 4.8.37 1.4.38 19-may 09-jul Vilablareix Vilobí d'Onyar 21.4.38 23.12.37 10.3.38 06-jun 2.4.38 08-abr Viloboí 24.3.37 28-may 17-nov 18-dic 31-dic 27.1.38 50000 50000 50000 50000 10000 50000 50000 25000 25000 25000 25000 25000 1500 16000 10000 6000 10000 2500 20000 10000 20000 10000 10000 5000 25000 15000 10000 25000 15000 Vilobí del Penedès 08-mar 10-mar 24-mar 08-abr 19-abr 11-may 06-jun 06-jul 25-oct 29-nov 24-dic Viladecans 5.12.37 02-jul 18-dic 18-dic 8.4.38 11-may 13-jun 16-jul 09-nov 23-dic Vilademuls Viladomat Viladrau 22.11.38 15.8.38 15.8.38 24-oct Vilafranca del Penedès 29.4.37 04-dic 7.1.38 16-may 15000 15000 20000 15000 15000 15000 20000 20000 25000 30000 20000 5000 20000 10000 1700 15000 10000 15000 15000 25000 10000 10000 10000 15000 10000 13000 12000 20000 15000 Vilagrassa 12.5.37 06-oct 28.4.38 30-jul 12-nov 1000 750 15000 10000 10000 10000 6000 10000 10000 10000 10000 10000 20000 30000 15000 3500 10000 10000 10000 10000 20000 30000 20000 20000 20000 20000 10000 10000 10000 10000 Vilanant Vilasana Vilassar de Dalt 30.12.38 25.7.38 1.10.37 06-oct 13-nov 13-nov 04-dic 10.3.38 24-mar 14-abr 11-may 06-jun 21-jun 16-jul 24-nov Vilassar de Mar 31.12.37 24.1.38 19-abr 18-may 16-jul 24-oct 01-dic 13-dic 16.1.39 13.11.37 Vilatorta 17-nov 04-dic 7.1.38 18-may 28-jun 10-ago Vilada 12.4.38 07-jun 18-may 21.4.37 6.7.38 15.9.37 9.6.37 11.2.38 06-jul 03-nov Vilallonga de Ter 18.12.37 25.2.38 10000 15000 15000 15000 20000 20000 7000 Viladecavalls 1000 5000 3500 2000 2500 5000 7500 1250 10000 Vilajuiga Vilalba Vilalleons Vilamajor. No es justifiquen les quantitats Vilanova de l'Aguda 22.6.38 25-nov Vilanova de la Barca 10.1.38 22-jun 30-jul Vilanova de Bellpuig 14.7.37 8000 15000 1400 10000 10000 1500 14.4.38 18-may 23-sep 30-dic Vilanova del Camí 11.2.38 21-abr Vilanova d'Escornalbou Vilanova de Meià Vilanova de Segarra 9.6.37 16.5.38 16.5.38 30-jul Vilanova del Vallès Vilanova i la Geltrú 20.7.38 16.4.37 30-abr 28.4.38 09-nov Vilaplana del Camp 21.6.38 30-nov Vilosell 28.4.38 27-sep Villalba Saserra Vilatorrada de Cardedeu Vilatorrada del Cardoner Villapassa 20.7.38 19.4.38 16.11.38 11.2.38 20000 20000 15000 10000 10000 10000 500 10000 10000 10000 10000 70000 20000 50000 50000 6000 20000 10000 15000 5000 30000 30000 2000 Vimbodi Vinaixa 27.1.38 28.4.38 17-jun 05-ago 1000 15000 20000 10000 2200 20000 30000 25000 20000 10000 Vinyols Voltregà 4.5.38 22.10.37 28.4.38 06-jul 16-nov Xerta 17.11.37 LLISTAT PER POBLES AMB EL PERÍODE SUBVENCIONAT Inventari 1.4126. Caixa172 1/4 Municipi Viladecans Període subvencionat 5.2.37 02-jul 24-nov 04-dic 18-dic 18-dic 8.2.38 25-feb 04-mar 08-abr 11-may 13-jun 16-jul 09-dic 23-dic Navas 10.3.37 04-nov 18-dic 22.1.38 11-mar 21-abr 10-jun 01-nov 03-nov Terrassa 14.5.37 09-jun 13-oct 29-oct 04-nov Quantitat PTA. 5000 20000 10000 1500 10000 1700 1750 10000 10000 15000 10000 15000 15000 25000 10000 5000 1500 6000 15000 15000 10000 20000 10000 15000 25000 50000 20000 40000 20000 13-nov 17-nov 04-dic 13.6.38 fins febrer 9/07, fins juny 1/12 fins 0ctubre Mollet del Vallès 12.5.37 23-jul 16/3 fins febrer 26.5.38 fins abril 30/6, fins juny 16/7 fins juny 10/8 fins juliol 24/10 fins setembre 26/11 fins octubre 29/12 fins novembre Pallejà 1.4.38 fins març 9/7 fins juny 24.3.37 28-may 17/11 d'agost a octubre 18/12 de setembre a desembre 31-dic 27.1.38 fins gener 14/2 fins gener 1937 8/3 fins 28 febrer 24/3 fins març 8/4 fins març 19/4 fins abril 11/5 fins abril 6/6 fins maig 6/7 fins juny 20000 20000 40000 50000 50000 50000 6000 3000 20000 30000 30000 30000 30000 30000 20000 20000 10000 15000 5000 26000 15000 10000 25000 15000 Vilaboí 20000 15000 15000 15000 20000 20000 25/10 fins setembre 24/12 fins novembre Manresa 26.5.37 29-oct 19/11 setembre i octubre 04-dic 18-dic 7.1.38 setembre a desembre 22/1 fins 31 gener 08-feb 25/2, ídem 14/3 fins 21 febrer 1/4 fins març 11/4 fins març 13/4 fins març 21/4 fins abril 23/4 ídem març 28/4 fins abril 5/4 fins abril 2/5 fins maig 11/5 fins abril 16/5 fins abril 19/4 fins abril 26/5 fins abril 2/6 fins abril 6/6 fins maig 13/6 fins maig 19/12 fins novembre Montcada i Reixach 14.7.37 4/12 de setembre a novembre 4.3.38 fins 28 febrer 21/4 fins abril 13/6 fina maig 25000 20000 6000 30000 30000 60000 30000 40000 06-jul 50000 40000 30000 40000 150000 125000 40000 40000 40000 40000 40000 40000 40000 40000 40000 40000 40000 30000 50000 5000 10000 15000 15000 15000 20/7 fins juny 12.1.39 fins novembre L'Hospitalet 11.2.38 18/2 fins gener 10/3 fins 28 febrer 24/3 fins març 1/4 fins abril 8/4 fins març 11/4 fins març 12/4 fins març 28/6 fins maig 16.4.37 31.12.37 fins desembre 3.2.38 08-feb 11/2 fins gener 18/2 fins gener 25/2 fins 31 gener 4/3 fins 28 febrer 10/3 fins 28 febrer 31/3 fins març 8/4 fins març 12/4 fins març 23/4 fins abril 5/5 fins abril 11/5 fins abril 19/5 fins abril 26/5 fins abril 28/5 fins abril 17/6 fins maig 23/6 fins maig 11/7 fins juny 20000 20000 5000 20000 10000 10000 10000 10000 150000 10000 50000 2000 15000 30000 15000 15000 30000 15000 15000 10000 15000 15000 15000 15000 20000 15000 15000 15000 30000 15000 30000 30000 El Perelló Sant Feliu de Guixols 22/7 fins juny 11/8 fins juliol 9/9 fins juliol 23/9 fins agost 21/10 fins setembre 29/10 fins setembre 18/11 fins setembre 25/11 fins octubre 3/12 fins octubre 14/12 fins octubre 30/12 fins novembre Arenys de Mar 17.3.37 18/12 de setembre a novembre 8.2.38 19/4 fins abril 22/7 fins juny 22/10 fins setembre 27/12 fins novembre 15000 30000 30000 15000 15000 30000 15000 25000 15000 15000 15000 10000 50000 40000 50000 20000 25000 20000 Inventari 1.4.126. Caixa172 2/4 Callús 21.4.37 14.3.38 fins febrer 16/6 fins maig 16/7 fins juny 3/11 fins setembre 22.10.37 4/12 a setembre i octubre 21.9.38 fins agost 2/11 fins juny 3/11 fins octubre 21.4.37 17-nov 2750 15000 8000 12000 12000 1500 30000 35000 35000 12000 700 7500 Roda de Ter Montmeló 4/3 fins 28 febrer 26/5 fins abril 11/8 fins juliol 19.1.39 fins desembre La Palma de Cervelló 21.4.37 9.7.38 fins gener 37 22/9 fins agost 29.4.37 4/12 fins gener 7.1.38 d'agost a desembre 16/5 fins abril 29.4.37 22-oct 04-nov 25.7.38 fins juny La Secuita Parets del Vallès 29.4.37 29.4.37 11.2.38 fins gener 37 19/4 fins gener 37 21/4 fins abril 38 11/7 fins juny 30/7 fins juny 29.4.37 24.3.38 fins febrer 8/4 fins març 11/5 fins abril 22/7 fins juny 15/11 fins setembre 28/11 fins octubre 7500 10000 10000 10000 3000 15000 15000 13000 12000 20000 15000 5000 3500 3000 4000 1000 1500 15000 15000 10000 25000 25000 2500 10000 15000 15000 15000 29991 26825 Vilafranca del Penedès Aitona Castellbell i el Villar Bell·lloc 29.4.37 9/12 durant gener 22.6.38 fins maig 15/8 fins juliol 2/11 fins setembre 29.4.37 19.4.38 fins gener 1937 29.4.37 21.4.38 fins abril 6/7 fins juny 29/9 fins agost 29.4.37 29.4.37 22-jul 09-sep 11.2.38 fins gener 37 26/5 fins abril 10/8 fins juliol 22/12 fins octubre 3000 3500 15000 20000 20000 1500 1500 2500 25000 25000 25000 1000 14000 10000 4000 20000 25000 30000 25000 6000 3000 50000 50000 50000 30000 30000 3000 25000 Begas Anglesola Caseres de Terra Alta Caldes de Montbui La Seu d'Urgell 29.4.37 14-jul 25.3.38 1/4 fins març 21/4 fins abril 30/6 fins juny 31/10 fins setembre El Prat de Llobregat 29.4.37 14.4.38 fins abril 14/11 fins agost Bellcaire d'Urgell 29.4.37 15-sep Sitges 29.4.37 27-jul 22-oct 15/11 d'agost a oxctubre 4.3.38 fins 28 febrer 24/3 fins març 31/3 fins març 11.7.38 fins juny 1/11 fins setembre 30/12 fins novembre Capçanes 29.4.37 1.4.38 fins març 29.4.37 20000 2500 2000 20000 20000 15000 15000 25000 25000 30000 20000 20000 15000 2500 7500 1000 Castellvell del Camp Inventari 1.4126. Caixa 3/4 Cornudella de Montsant 20.5.37 27.1.38 4/3 fins gener 37 14/4 fins març 38 16/11 fins octubre 20.5.37 3.6.38 fins maig 20.5.37 10.3.38 fins gener 37 10/3 fins febrer 38 3/11 fins setembre 6000 5000 5000 25000 20000 750 10000 500 500 5000 20000 Cabra del Camp Ciutadilla Caldes de Malavella 26.5.37 22.1.38 5/5 fins abril 30/9 fins agost 26.5.37 23-sep 10.2.38 fins febrer 14/3 fins febrer 23/4 fins abril 26/5 fins abril 4500 4000 20000 30000 20000 15000 40000 50000 50000 50000 1000 4000 25000 3500 50000 50000 1000 1000 1000 15000 20000 1500 10000 15000 15000 10000 Cervera Cabassers Solsona 26.5.37 20.5.37 08-jul 13-nov 4/5 fins abril 6/5 fins abril Sadurní de l'Heure La Bisbal de Falset L'Alforja 20.5.37 20.5.37 26.5.37 25.3.38 fins febrer 26/11 fins octubre 20.5.37 18/12 de setembre a desembre 16.3.38 fins febrer 20/7 fins juny 16.1.39 fins desembre Aigüesbones Perelada Piera 26.5.37 20.5.37 19.2.38 fins gener 37 20.5.37 4.3.38 fins gener 37 26/3 fins gener 37 30/7 fins juny 16.1.39 fins desembre 20.5.37 25.2.38 fins gener 37 16/7 fins juny 12.1.39 fins novembre 26.5.37 26.9.38 fins agost 1500 1500 9500 1000 2500 1000 10000 10000 1000 1000 10000 10000 1000 20000 Polinyà Valromanes Les Planes d'Hostòles Inventari 1.4126. Caixa 172 4/4 Lladó L'Estany Mora la Nova 20.5.37 20.5.37 20.5.37 4/11 fins 31 gener 16/3 fins gener 37 26.5.37 3.6.37 19/11 durant gener 13.5.38 fins abril 3.6.37 4000 1000 2500 3000 5500 1000 1500 982 20000 1500 Montmell Claraballs Farners de la Selva 23-jun 04-ago 23.4.38 fins gener 37 Monjos del Penedès 3.6.37 1.4.38 fins març 6/5 fins abril 23/6 fins maig 3.6.37 11.7.38 fins juny 21/11 fins octubre 3.6.37 2.6.38 fins maig 20/12 fins octubre 3.6.37 23.4.38 fins maig 3.6.37 3.6.37 3.6.37 13.5.37 fins gener 37 3.6.37 25.2.38 fins 31 gener 37 1000 10000 24000 2000 10000 10000 10000 1000 5000 15000 750 15000 10000 750 25000 5000 1000 5000 5000 1000 1000 Pla del Cadí Prades Pineda Roquetes Sesrovires Torelles de Foix Torelles de Llobregat Inventari 1.4126. Caixa 173 1/4 Tous d'Anoia 3.6.37 24.1.38 fins gener 37 14/3 fins febrer 28/6 fins maig 3500 15000 10000 10000 8/10 fins setembre 8/12 fins octubre Vilagrassa 12.5.37 06-oct 28.4.38 fins abril 30/7 fins juny 12/11 fins setembre Quirze de la Serra 12.5.37 19.2.38 fins gener 28/6 fins maig 12.5.37 18-ago 14.4.38 fins gener 37 10/8 fins juliol Planes de Montsià 12.5.37 04-dic 9/12 d'abril a octubre Gelida 12.5.37 13-oct 25.2.38 fins 31 gener 37 Arles 12.5.37 13-oct 25.2.38 fins 31 gener 37 Òdena 9.6.37 4.3.38 fins 31 gener 37 4/3 fins febrer 38 4/3 fins 31 gener 37 28/6 fins juny 15000 15000 1000 750 15000 10000 10000 1500 7500 10000 2000 1500 3500 15000 6000 15000 25000 4500 4000 8500 4500 4000 8500 2000 2000 10000 4750 15000 Pi del Llobregat 20/7 fins juny Alcarràs 9.6.37 25.2.38 fins 31 gener 14/3 fins febrer 9.6.37 4.3.38 fins febrer 4.3. Fins gener 37 12/5 fins abril 13/6 fins maig 9.6.37 23/12 d'agost a desembre 22.1.38 fins 31 gener 19/2 fins gener 10/3 fins febrer 1/11 fins setembre 9.6.37 21.1.38 fins 31 gener 37 21/1 d'octubre a desembre 37 16/3 fins febrer 12/4 fins març 2/6 fins maig 10/8 fins juliol 9.6.37 14.3.38 fins gener 37 9.6.37 25.2.38 fins 31 gener 37 9.6.37 24-jun 5000 2000 30000 25000 1500 7500 3000 7500 7500 2000 5000 3000 6000 6000 15000 5000 5000 3000 10000 10000 10000 10000 750 2000 750 750 1000 762 Aigüesbones de Montbuí Castellgalí Cabrera de Mataró Calonge de Segarra Marganell Gratallops La Pobla de Massaluca Torroja del Priorat 9.6.37 9.6.37 23-sep 2000 750 500 2000 500 3000 7500 10000 7000 3000 30000 30000 Vilalba Vilanova d'Escornabou Cardedeu 9.6.37 9.6.37 16.6.37 15.1.38 d'octubre a desembre 11/2 fins gener 38 25/2 fins 31 gener 25/2 fins 31 gener 9/6 fins maig 30/7 fins juny Inventari 1.4127. Caixa 173 4/4 Creixens Figuerosa 16.6.37 18.6.37 18/12 durant gener 37 6.6.38 fins maig 16/11 fins setembre 16.6.37 23-sep 24.3.38 fins febrer 10/11 fins setembre Juneda 18.6.37 17.6.38 fins maig 11/8 fins juliol 16.6.37 2000 1500 1500 10000 20000 5000 4000 25000 20000 4500 25000 25000 1500 La Granadella Montornès del Vallès 20.5.38 fins abril 10/8 fins juny 11/10 fins setembre Montellà i Martinet 16.6.37 29-oct Palafrugell 6.6.38 fins maig 29/10 fins setembre 13/12 fins octubre 10.1.39 fins novembre 16.6.37 22.1.38 fins 31 gener 37 14/4 fins gener 11/5 fins gener 37 22/7 fins juny 16.6.37 20.5.38 fins abril 16.6.37 18/12 fins 31 gener 10.3.38 fins 21 febrer 38 23.6.37 23.6.37 23.6.37 31/12 fins 31 gener 23.6.37 9.1.39 fins novembre 25000 25000 15000 1000 20000 30000 40000 15000 20000 1500 1500 3000 3000 15000 500 8000 2500 10000 10000 1000 2000 1000 2000 1000 15000 La Roca del vallès Rocallaura Verdú Pau de Sert La Ràpita dels Alfacs Rialb de Noguera Rocafort de Queralb Taladell 23.6.37 22-oct 24.3.38 fins gener 37 19/4 fins abril 13/6 fins maig 27/9 fins agost 15/12 fins octubre 900 800 1700 6000 10000 10000 15000 Inventari 1.4127. Caixa 174 1/3 Lloà 23.6.37 11.2.38 11/2 fins gener 37 25.6.37 07-sep 15.1.38 27-ene 03-feb 08-feb 25/2 fins 31 gener 18-feb 02-mar 8/3 fins febrer 16/3 fins febrer 24/3 fins març 1/4 fins març 8/4 fins març 12/4 fins març 28/4 fins abril 18/5 fins abril 26/5 fins abril 30-may 2/6 fins maig 07-jun 26/6 fins maig 1000 3000 1000 500000 500000 35000 35000 35000 15000 35000 15000 15000 35000 35000 35000 35000 35000 35000 35000 35000 35000 25000 35000 25000 35000 Girona 9/7 fins juny 11/7 fins juny 11/7 fins juny 30/7 fins juny 5/8 fins juliol 11/8 fins juliol 9/9 fins juliol 16/9 fins agost 28/9 fins agost 19/10 fins setembre 29/10 fins setembre 8/11 fins setembre 23/11 fins octubre 17/12 fins octubre 29/12 fins desembre 1.1.39 fins desembre Cervià de les Garrigues 23.6.37 23.4.38 fins abril 6/12 fins octubre 2.7.37 2.7.37 18-ago Castellbisbal 2.7.37 28.4.38 fins gener 37 6/7 fins octubre 2.7.37 25.2.38 fins gener 37 24/3 fins març 3/11 fins setembre 35000 35000 35000 35000 35000 35000 35000 35000 35000 25000 35000 25000 25000 25000 50000 50000 3000 20000 25000 750 6000 5000 3000 3000 10000 2500 2500 15000 30000 Albinyana Almacelles Les Franqueses Els Guiamets Monistrol de Montserrat 2.7.37 2.7.37 4/12 setembre i octubre 3.2.38 fins gener 19/2 fins gener 8/4 fins març 12/5 fins abril 19/5 fins gener 37 20/7 fins juny 16/11 fins setembre 2.7.37 11.5.38 fins abril 6.10.37 10/12 de setembre a novembre 19.2.38 fins gener 11/7 fins juny 3/11 fins setembre 2.7.37 2.7.37 9.12.37 31-dic 3.2.38 11-feb 18/2 fins gener 25/2 fins 31 gener 11/3 fins 28/2 24/3 fins març 1/4 fins març 12/4 fins març 400 2500 15000 30000 20000 20000 30000 5000 20000 20000 5000 20000 10000 25000 20000 30000 30000 1000 1500 40000 40000 40000 40000 40000 40000 50000 40000 45000 40000 Palamós Ribes de Fresser Sunyer Vilabella Figueres 18/5 fins abril Granollers 8.7.37 10-ago 04-dic 18-dic 7.1.38 fins febrer 37 15-ene 03-feb 11-feb 18/2 fins gener 25/2 fins 31 de gener 1/4 fins març 8/4 fins març 12/4 fins març 19/5 fins abril 26/5 fins abril Inventari 1.4127. Caixa 174 2/3 Artesa de Segre 8.7.37 18/12 fins 31 gener 18/12 de setembre a novembre 14.7.37 4.3.38 fins 31 gener 37 24/3 fins gener 38 14/4 fins març 18/5 fins abril 23/9 fins agost 30/12 fins novembre 14.7.37 14.7.37 4/12 fins gener 60000 4000 4000 50000 40000 30000 20000 40000 25000 25000 25000 25000 25000 25000 50000 25000 3500 3500 10000 1500 1500 25000 20000 20000 15000 10000 500 1000 1000 Vilanova de Bellpuig Rasquera Preixana Gandesa Blancafort 14.7.37 22.7.37 31/12 de setembre a desembre 30.11.38 fins octubre 22.7.37 23/12 durant gener 22.6.38 fins maig 16.7.37 09-sep 16.3.38 fins febrer 28/4 fins abril 11/5 fins abril 9/7 fins juny 16/12 fins octubre 5000 900 10000 15000 900 5000 10000 4500 15000 25000 25000 4000 20000 20000 2000 1500 10000 20000 15000 10000 13000 13000 10000 15000 20000 20000 20000 Castelló d'Empuries Lloret de Mar Batea Tordera 22.7.37 16.6.37 2.6.38 fins maig 21/11 fins octubre 16.1.39 fins desembre 28.7.37 18-ago 10.3.38 fins febrer Tivissa Falset 28.7.37 04-dic 21.4.38 fins abril 11/7 fins juny 15/11 fins setembre La Senia 28.7.37 14.4.38 fins gener 37 1.10.37 06-oct 13-nov 4/12 durant setembre i octubre 10.3.38 fins 28 febrer 24/3 fins març 14/4 fins març 11/5 fins abril 3/6 fins maig 21/6 fins maig 16/7 fins juny 24/11 fins octubre 3000 3000 10000 10000 10000 25000 20000 30000 15000 3500 10000 10000 10000 10000 15000 15000 5000 5000 25000 800 750 16000 10000 6000 10000 3000 10000 12500 Vilassar de Dalt Golmes 10.8.37 10.3.38 fins febre 4.8.37 4/12 durant gener 6.5.38 fins abril 4.8.37 06-oct Linyola Alió Vilabertran 4.8.37 1.4.38 fins març 19/5 fins abril 9/7 fins juny 10.8.37 4/12 de setembre anovembre 24.3.38 fins març Sant Just Desvern 28-abr 26/5 fins abril 30/6 fins juny 5/8 fins juliol 19.1.39 fins desembre Torroja de Segarra 10.8.37 2.6.38 fins maig 18.8.37 18.8.37 30.7.38 fins juny 20000 12500 13000 10000 12000 500 10000 400 1500 15000 Torrelamea Porrera Inventari 1.4128. Caixa 174 3/3 Lliçà de Munt 18.8.37 25.2.38 fins 31 gener 37 18.8.37 10.3.38 fins 28 febrer 13/5 fins abril 2/8 fins juny 28/10 fins setembre 15/12 fins octubre 26.8.37 31.12.37 de setembre a desembre 25.2.38 fins 31 gener 31/3 fins 31 març 23/5 fins abril 23/6 fins maig 30/7 fins juny 3/11 fins juliol 1500 1500 4000 20000 25000 35000 25000 25000 3000 40000 40000 45000 30000 30000 40000 25000 Cambrils de Mar Corbera de Terra Alta Llagostera no especifica refugiats Montgat 25.2.38 fins 31 gener 26/3 fins març 5/5 fins abril 11/5 fins abril 9/9 fins juliol 26.8.37 23-sep 19.4.38 fins abril 15000 25000 15000 6000 20000 1000 750 20000 5000 5000 20000 20000 50000 20000 6500 9.000 2000 1000 2500 1000 8000 10000 8000 15000 1000 1000 5000 Sanahuja Besalú 3.9.37 04-dic 14.2.38 fins gener 18/2 fins gener 8/4 fins març 10/11 fins agost Fontllonga Flix 3.9.37 3.9.37 16.3.38 fins gener 37 9.9.37 9.9.37 9.9.37 15.2.38 fins gener 37 25/2 fins 31 de gener 4/3 fins 31 de gener 37 16/7 fins juny 9.9.37 11.2.38 fins 31 gener 37 11-feb Pobla de Montornès Pobla de Segur Ponts Puigpelat Vilajuiga Torredesses Sarreal 15.9.37 15.9.37 15.9.37 04-dic 21.4.38 fins abril 22-oct 3500 3500 2000 2000 20000 20000 Inventari 1. 4128. Caixa 175 1/4 Montgai 15.9.37 22-oct Castellnou de la Seana 23.9.37 30.7.38 fins juny 23.9.37 27.1.38 fins gener 25/3 fins gener 37 23.9.37 11.2.38 fins gener 19/2 fins gener 10/03 fins 28 de febrer 21/04 fins abril 2/6 fins maig 20/9 fins juliol 23.9.37 23.9.37 22.6.38 fins maig 23.9.37 3000 2000 1500 30000 2500 2500 2500 1000 20000 20000 20000 30000 25000 30000 1500 750 25000 500 Assentiu Guissona Ivars d'Urgell Torà de Riubregòs Torrefeta 2.6.38 fins maig Ulldemolins Torregrossa 1.10.37 6.10.37 26.11.38 fins octubre 6.10.37 6.5.38 fins abril 4/10 fins agost 24/11 fins octubre 17.11.37 d'agost a octubre 4/12 durant setembre i octubre 18-dic 7.1.38 24-ene 2/2 fins gener 14/3 fins 28 febrer 8/4 fins març 11/5 fins abril 13/6 fins maig 16-sep 22/10 fins setembre 29/11 fins octubre La Bisbal de Girona 1.10.37 Inventari 1.4128. Caixa 175 4/4 Albi 1.10.37 01-oct 4/12 durant setembre i octubre 7.1.38 fins desembre 37 25/2 fins 31 gener 38 28/4 fins abril 15000 5000 3000 20000 7500 10000 18000 20000 30000 25000 25000 15000 15000 40000 30000 30000 30000 10000 20000 30000 20000 5000 Plana de Riucorb Calella 10500 4500 7000 10000 15000 10000 16-7 fins juny 30/12 fins novembre Torelló Els pagaments de 1937 no diuen si són per refugiats Tiana 12.5.38 fins abril 19.1.39 fins desembre 10000 15000 50000 35000 4.12.37 23-dic 7.1.37 fins desembre 37 3/2 fins gener 16/3 fins 28 febrer 21/4 fins abril 30/12 fins novembre 7500 10000 10000 10000 15000 15000 10000 60000 50000 50000 50000 40000 40000 50000 50000 30000 75000 50000 35000 10000 30000 8000 15000 20000 10000 Mataró 4.12.37 durant setembre i octubre 09-dic 7.1.38 d'agost a desembre 37 11-feb 18-2 fins gener 25-2 fins 31 gener 4-3 fins 28 febrer 12-4 fins març 5-5 fins abril 28-5 fins maig 30-6 fins juny 28/11 fins octubre 26.5.38 fins abril 12-11 fins setembre 22.10.37 17-nov 31-12 d'octubre a desembre 22.1.38 fins 31 gener Caldes d'Estrach Balsareny 19-2 fins gener 24-3 fins març 28-4 fins abril 6-7 fins juny 16-9 fins juliol Castellet i la Gornal 22.10.37 27.1.38 d'octubre a desembre 4-3 fins 28 febrer 19-4 fins abril 2-6 fins maig 25-7 fins juny 3-1 fins agost 18.1.37 d'octubre a desembre 23-12 de setembre a desembre 4.2.38 fins gener 11-2 fins gener 37 10-3 fins 28 febrer 14-3 fins febrer 14-4 fins abril 22.10.37 04-dic 4.3.38 fins 31 gener 11-7 fins setembre Palau de Noguera Sils Voltregà 22.10.37 22.10.37 22.10.37 28.4.38 fins abril 6-7 fins juny 16-11 fins setembre 10000 20000 20000 20000 20000 3000 10000 10000 10000 10000 10000 10000 20000 20000 20000 20000 15000 15000 20000 10000 3500 8000 10000 10000 3000 20000 30000 25000 20000 L'Escala Monistrol de Bages Inventari 1.4128. Caixa 175 3/4 Rocafort i el Pont de Vilamara 29.10.37 26.3.38 fins gener 37 16-11 fins setembre Vallflorida 29.10.37 3.2.38 9-7 fins juny 25-10 fins setembre 29.10.37 4.11.37 4.11.37 10.3.38 fins 28 febrer 02-jun 25-7 fins juny 3-11 fins agost Capellades 4.11.37 fins 31 gener 17-dic 4.3.38 fins gener 37 4-4 fins 31 desembre 5-5 fins abril 5-5 fins gener 37 18-8 fins juliol Llavaneres de Montal 6.11.37 4-12 durant setembre i octubre 18-dic 15.1.38 d'octubre a desembre 25-2 fins 31 gener 10-3 fins febrer 6000 3000 15000 6000 10000 20000 15000 1700 2500 8000 8000 30000 10000 20000 10000 10000 20000 25000 5000 6000 10000 5000 10000 10000 15000 10000 30000 Barbens Gerp Guimerà 14-3 fins 28 febrer 12-5 fins març 25-5 fins abril 6-7 fins juny 2-11 fins setembre El Masnou 4.11.37 fins 31 d'agost 24-11 durant setembre i octubre 7.1.38 d'octubre a desembre 15-ene 18-2 fins gener 18-2 fins gener 8-4 fins març 11-5 fins abril 16-5 fins abril 28-10 fins setembre 20-12 fins octubre 4.11.37 fins 31 d'agost 17-11 d'agost a octubre 4-12 durant setembre i octubre 15.1.38 de setembre a desembre 27-1 fins gener 14-2 fins gener 25-2 fins 31 gener 24-3 fins febrer 14-4 fins març 19-4 fins abril 26-4 fins abril 11-5 fins abril 11-5 fins abril 28-5 fins abril 21-6 fins maig 16-7 fins juny 25-7 fins juny 30000 15000 20000 20000 25000 15000 15000 15000 15000 15000 30000 15000 15000 15000 20000 20000 20000 60000 50000 50000 50000 50000 50000 50000 50000 50000 50000 50000 50000 50000 50000 10000 50000 Vic 11-8 fins juliol 28-9 fins agost 31-10 fins setembre 15-11 fins setembre 23-12 fins octubre 30-12 fins novembre Invent. 1.4128-29. Caixa175 4/4 Vilatorta 13.11.37 17-nov 4-12 durant octubre i novembre 7.1.38 fins desembre 37 18-2 fins gener 18-5 fins abril 28-6 fins maig 10-8 fins juliol Gramenet del Besós 17.11.37 10-dic 16.3.38 fins febrer 19-4 fins abril 26-5 fins abril 8-7 fins juny 28-9 fins agost 22-11 fins octubre 16.1.39 fins novembre Florejachs 13.11.37 23.6.38 fins maig 24.11.37 durant setembre i octubre 15.1.38 d'octubre a desembre 12-5 fins abril 24.11.37 durant setembre i octubre 50000 25000 25000 25000 25000 25000 10000 10000 15000 15000 25000 15000 20000 20000 10000 10000 20000 20000 20000 20000 30000 30000 20000 10000 20000 3000 5000 15000 10000 L'Aranyó Glevinyola de Ter 04-dic 31-12 d'octubre a desembre 3.2.38 fins gener 10-3 fins 28 febrer 8-4 fins març 5-5 fins abril 6-6 fins maig 11-7 fins juny 15-8 fins juliol 29-9 fins agost Orrius 6.7.38 fins juny 11-10 fins agost 17.11.37 d'agost a octubre 24.1.38 4-3 fins 28 febrer 8-4 fins març 4-5 fins abril 11-5 fins abril 23-6 fins maig 10-8 fins juliol 17.11.37 14.1.38 24-ene 25-2 fins 31 gener 24-3 fins març 31-3 fins març Castell d'Aro 24.11.37 durant setembre i octubre 04-dic 28.5.38 fins abril 12-10 fins setembre 10000 10000 15000 15000 15000 20000 15000 15000 15000 15000 1000 2000 15000 15000 20000 20000 20000 5000 20000 30000 10000 15000 10000 10000 15000 15000 25000 25000 10000 10000 Malgrat La Fatarella Vallorguina 28-11 fins gener 18.1.39 fins desembre Tona 4.12.37 durant setembre i octubre 15.1.38 durant novembre i desembre 4-3 fins febrer 28-4 fins abril 6-7 fins juny 20-9 fins agost 19-12 fins octubre 10000 15000 18000 20000 50000 30000 30000 30000 20000 Invent.1.4128-29. CaIXA 176 1/4 Rosselló Ripoll del Vallès Prullans 4.12.37 7.12.37 4.12.37 18-12 durant octubre 20.5.38 fins abril 17.1.39 fins desembre 18.12.37 de setembre a desembre 28.4.38 fins abril 30-7 fins juny 4.12.37 d'agost a octubre 4.12.37 durant gener 4.12.37 14.4.38 fins març 11-7 fins juny 4.12.37 durant gener 21.6.38 fins abril 3750 7500 250 7500 7500 7000 5000 7500 10000 5000 2500 5000 7500 10000 2250 15000 Torre de Claramunt Nulles Calders El Bruc Bellaguarda (de Lleida) 3-11 fins agost El Brull 4.12.37 durant octubre i novembre 3.2.38 22-12 fins octubre 4.12.37 durant octubre i novembre 5.8.38 fins juliol 27.11.37 12.4.38 fins abril 15-7 fins juny 3-11 fins agost 9.12.37 durant octubre i novembre 9.12.37 19.2.38 fins gener 10-3 fins 28 febrer 28-5 fins abril 12-12 fins octubre 18.12.37 fins 31 gener 25.2.38 fins 31 gener 4-3 fins 28 febrer 20000 3000 3500 15000 2000 20000 7500 5000 15000 10000 4000 20000 50000 10000 30000 30000 1250 10000 7500 Anglès Vallirana Jorba Puig Alt de Ter Vilallonga de Ter Invent.1.4128-29. Caixa 176 2/4 Les Peces Orís 17.12.37 18.12.37 de setembre a novembre 7.1.38 fins desembre 23-4 fins abril 17-6 fins maig 18.12.37 fins 31 gener 2000 2500 3000 15000 12500 1800 Llers Folgueroles 18.12.37 de 5 agost a novembre 19.4.38 fins abril 18.12.37 18.12.37 durant gener 4.3.38 fins 26 febrer 6-5 fins abril 6-6 fins maig 16-7 fins juny 10-9 fins juliol 22-12 fins octubre 18.12.37 d'agost a novembre 18.12.37 d'agost a novembre 12.2.38 fins gener 26-5 fins abril 28-6 fins maig 22-7 fins juny 16-9 fins juliol 4-10 fins agost 28-10 fins setembre 3-11 fins juliol 20-12 fins octubre 18.12.37 de setembre a desembre 18.2.38 fins gener 21-4 fins abril 16-5 fins abril 13-6 fins maig 16-7 fins juny 5-8 fins juliol 15-11 fins setembre 10000 15000 10000 5000 40000 40000 25000 25000 30000 30000 10000 15000 25000 25000 30000 20000 25000 25000 25000 20000 20000 10000 15000 5000 15000 10000 10000 10000 15000 Empori Arbeca Argentona Àvia L'Ametlla del Vallès 30-12 fins novembre Salt 23.12.37 de setembre a sdesembre 12.1.38 fins setembre 18.12.37 durant gener 14-3 fins gener 37 30-11 fins octubre 23.12.37 de setembre a desembre 27.1.38 d'octubre a desembre 24-3 fins març 11-5 fins abril 2-6 fins maig 5-8 fins juliol 28-9 fins agost 19-11 fins octubre 31-12 fins novembre 18.12.37 de juliol a novembre 28.4.38 fins abril 23.12.37 de setembre a desembre 10.3.38 fins febrer 8-6 fins maig 15000 30000 30000 3000 4950 10000 20000 20000 20000 15000 30000 20000 40000 30000 30000 30000 30000 20000 10000 20000 Pira Esparraguera Bescanó Vilobí d'Onyar Invent.1.4128-29. Caixa 176 3/4 Montmany de Puigraciós 31.12.37 fins 31 desembre 31-12 fins 31 desembre 25.2.38 fins 31 gener 37 25-7 fins juny 22-12 fins octubre 31.12.37 d'octubre a desembre 24.11.38 fins octubre 2500 9000 2500 10000 10000 9000 10000 La Floresta Aiguafreda 31.12.37 fins 31 gener 25.2.38 fins 31 gener 37 4-3 fins 28 febrer 6-6 fins maig 6-7 fins juny 21-12 fins octubre 31.12.37 de setembre a desembre 31.12.37 d'octubre a desembre 16.5.38 fins abril 14-12 fins octubre 31.12.37 de setembre a desembre 10.3.38 fins febrer 21-6 fins juny 24-12 fins novembre 31.12.37 14.3.38 fins febrer 31.12.37 fins 31 gener 31.12.37 d'agost a desembre 4.3.38 fins 28 febrer 17-6 fins maig 30-12 fins novembre 31.12.37 de setembre a desembre 31.12.37 durant gener 31.12.37 d'octubre a desembre 24.1.38 fins gener 1500 1500 7500 15000 10000 10000 10000 15000 15000 20000 30000 40000 20000 20000 15000 15000 5000 3500 7500 5000 10000 15000 2000 20000 30000 Castellserà (de Lleida) Riudaura Taradell Benifallet Vallfogona de Balaguer Veciana La Manresana Donzell d'Urgell Vilassar de Mar 4-3 fins 28 febrer 19-4 fins abril 18-5 fins abril 21-6 fins maig 16-7 fins juny 24-10 fins setembre 1-12 fins octubre 13-12 fins octubre 16.1.39 fins novembre Vilanova de la Barca 10.1.38 fins 31 gener 37 22.6.38 fins maig 30-7 fins juny 7.1.38 de setembre a desembre 37 16-3 fins 28 febrer 12-4 fins març 11-5 fins abril 6-6 fins maig 22-7 fins juny 3-11 fins setembre 15.1.38 durant desembre 25-2 fins 31 gener 8-4 fins març 19-4 fins abril 30-6 fins maig 5-8 fins juliol 15.1.38 25-2 fins 31 gener 24-3 fins març 23-4 fins abril 4-5 fins abril 20000 20000 20000 20000 20000 20000 10000 10000 10000 1400 10000 10000 50000 20000 30000 30000 60000 30000 30000 4000 7500 7500 10000 5000 10000 10000 7500 10000 15000 10000 Blanes Palafolls Aguilar de Segarra Alella 15.1.38 3-2 fins gener 4-3 fins 28 febrer 16-3 fins febrer 14-4 fins març 12-5 fins abril 9-6 fins maig 11-8 fins juliol 3-11 fins setembre 15.1.38 25-2 fins 31 gener 24-3 fins març 23-4 fins abril 4-5 fins abril 16-11 fins setembre 15.1.38 d'octubre a desembre 27-1 fins gener 4-3 fins febrer 25-3 fins febrer 14-4 fins març 26-5 fins abril 30-6 fins juny 15-8 fins juliol 15-12 fins octubre 15.1.38 de setembre a desembre 15.1.38 de setembre a desembre 11-5 fins abril 10000 10000 10000 10000 10000 15000 15000 10000 15000 10000 7500 10000 15000 10000 15000 10000 10000 12500 15000 15000 15000 20000 15000 10000 10000 25000 35000 Fonollosa Navarcles Sant Esteve d'en Bas Torruella de Mongrí Inventari 1.4129. Caixa 177 2/4 Cassà de la Selva 18.1.38 25-2 fins 31 gener 50000 60000 10-3 fins febrer 14-3 fins 28 febrer 28-4 fins abril 9-12 fins octubre 30-12 fins novembre Vallbona de les Monges 22.1.38 fins 31 gener 6-5 fins abril 20-7 fins juny 22.1.38 fins 31 gener 14-3 fins gener 37 22.1.38 d'octubre a desembre 22.1.38 fins 31 gener 28-6 fins maig 22.1.38 fins 31 gener 37 27.1.38 fins gener 27.1.38 04-mar Ogassa Campdevànol Cercs 27.1.37 fins gener 27.1.38 fins gener 27.1.38 d'octubre a desembre 4-3 fins 28 febrer 26-3 fins març 6-6 fins maig 25000 25000 60000 20000 10000 5000 10000 8000 5000 6500 5000 15000 15000 20000 5000 5000 2000 10000 10000 15000 15000 25000 10000 Vacarisses Puigsacalm Cànoves i Samalús Balanyà Vimbodi Talltendre Inventari 1.4129. Caixa 177 3/4 Rellinars 2.2.38 fins gener 1-4 fins març 8.2.38 3.3.38 fins gener 11-5 fins abril 20-5 fins abril 11-8 fins juliol 2-12 fins octubre 3.2.38 fins gener 8-4 fins març 26-5 fins abril 3.2.38 fins gener 5-5 fins abril 17-6 fins maig 16-7 fins juny 15-8 fins juliol 3.2.38 fins gener 8-4 fins març 11.2.38 fins gener 3-6 fins maig 28-12 fins novembre 11.2.38 11.2.38 fins gener 37 25-2 fins 31 gener 37 4-3 fins 31 gener 37 28-4 fins abril 12-11 fins setembre 7500 10000 15000 10000 7500 7500 10000 10000 10000 15000 15000 10000 10000 15000 10000 15000 10000 10000 10000 12500 25000 25000 1000 15000 1250 10000 10000 Roses Premià de Dalt Fontfreda de Ter Ronçana del vallès Oliana Aurora de Lluçanès Montagut de Fluvià Montornès de Segarra Montmaneu Pujalt d'Anoia 11.2.38 fins gener 11.2.38 fins gener 37 16-3 fins febrer 11.2.38 fins gener 25-2 fins 31 gener 21-4 fins abril 4-5 fins abril 15-12 fins octubre 15000 5000 3000 5000 7500 10000 7500 10000 Pinos Inventari 1.4130. Caixa 177 4/4 Segúries de Ter 11.2.38 9-6 fins maig 11.2.38 6-7 fins juny 3-11 fins setembre 11.2.38 fins gener 21-4 fins abril 14.2.38 fins gener 38 26-5 fins abril 22-6 fins maig 12-11 fins setembre 14.4.38 fins gener 19.2.38 fins gener 28-4 fins abril 28-6 fins abril 28-6 fins maig 15.1.39 fins desembre 7500 10000 2500 5000 7500 10000 10000 15000 20000 25000 25000 3500 12500 15000 15000 15000 15000 Vilalleons Vilanova del camí Calaf Puigdalba Guardiola de Bega Campelles 19.2.38 fins gener 4-3 fins 31 gener 19.1.38 fins gener 4-5 fins abril 9-6 fins maig 22-7 fins juny 22-11 fins octubre 19.2.38 fins gener 10-3 fins febrer 25.2.38 fins 31 gener 25.2.38 fins 31 gener 37 9-7 fins juny 22-7 fins juny 25.2.38 fins 31 gener 25.2.38 fins 31 gener 22-7 fins juny 25.2.38 fins 31 gener 37 25.2.38 fins 31 gener 14-4 fins març 11-8 fins juliol 25.2.38 fins 31 gener 8-4 fins març 22-7 fins juny 15.1.39 fins novembre 10000 5000 10000 10000 10000 10000 10000 12000 7500 7500 1500 1000 4000 7500 750 1500 15000 10000 7500 10000 10000 10000 15000 15000 Bàscara Albesa Caralps Músser i Arànser Serinyà Lles Les Lloses Els Hostalets de Pierola Espunyola Corbera de Llobregat 25.2.38 fins 31 gener 26-3 fins març 5-5 fins abril 11-7 fins juny 25.2.37 fins 31 gener 25.2.38 fins 31 gener 4.3.38 fins 31 gener 37 4.3.38 fins 28 febrer 9-7 fins juny 5-8 fins juliol 19-11 fins octubre 20-12 fins octubre 4.3.38 fins 28 febrer 19-5 fins abril 16-7 fins juny 4.3.38 fins 28 febrer 4.3.38 fins 31 gener 50000 5000 5000 5000 7500 7500 7500 15000 20000 20000 20000 15000 20000 30000 50000 10000 4000 15000 Argensola Vallfogona del Ripollès L'Argentera Avinyó Centelles Malda Llívia Castellfollit de la Roca 3.7.38 fins juny Inventari 1.4130. Caixa 178 1/4 Collbató 10.3.38 fins 28 febrer 10-3 fins 31 gener 37 29-11 fins octubre 31-12 fins novembre 10.3.38 fins 28 febrer 25-3 fins març 5000 2500 10000 10000 3500 2000 Salavinera 25-7 fins juny Cabanabona Capolat 16.3.38 fins febrer 24.3.38 fins març 17-6 fins maig 24.3.38 fins març 24.3.38 fins març 16.3.38 fins febrer 8-4 fins març 10-8 fins juliol 25.3.38 fins març 17-6 fins maig 24.3.38 fins març 24.3.38 fins gener 37 24.3.38 fins gener 37 24-3 fins febrer 24.3.39 fins març 30-7 fins juny 1.4.38 fins març 1.4.38 fins març 1.4.38 fins març 2.4.38 fins març 15000 6000 10000 15000 5000 10000 7500 30000 10000 10000 10000 50000 5000 5500 25000 20000 10000 5000 20000 5000 10000 Castell de l'Areny Llevantí de Mar Mediona Montclar La Palma de Cervelló Soses Tremp Tortellà Perafita Preixens Montagut de Mar Vilobí del Penedès 8-4 fins març Ausona 8.4.38 fins març Inventari 1.4130. Caixa 178 2/4 Arboç Avinyonet del Penedès 8.4.38 fins març 8.4.38 fins març 16-5 fins abril 16-7 fins juny 8.4.38 fins març 12-5 fins abril 8.4.38 fins gener 37 5-5 fins abril 28-11 fins octubre 8.4.38 fins març 6-5 fins abril 30-6 fins juny 8.4.38 fins març 8.4.38 fins març 26-5 fins abril 3-6 fins maig 25-7 fins juny 28-10 fins setembre 20-12 fins octubre 12.4.38 fins març 12.4.38 fins abril 7-6 fins maig 10000 5000 4000 10000 12000 10000 50000 20000 50000 10000 15000 15000 20000 10000 10000 25000 15000 15000 15000 15000 15000 20000 7000 10000 Begudà Carme Olvan Pacs Riudevitlles Guardiola del Penedès Vilada Copons 14.4.38 fins març 10-12 fins octubre 14.4.38 fins març 22-6 fins maig 14.4.38 fins març 14.4.38 fins abril 30-6 fins juny 22-7 fins juny 26-9 fins agost 29-10 fins setembre 5.1.39 fins novembre 19.4.38 fins abril 21-4 fins abril 21.4.38 fins abril 5-8 fins juliol 24-12 fins novembre 19.4.38 fins gener 37 21.4.38 fins abril 19.4.38 fins abril 21-11 fins octubre 10000 10000 10000 10000 10000 10000 10000 10000 12000 10000 20000 35000 35000 35000 15000 20000 3000 2500 5000 7000 Esteràs Vallalta Sagàs Amer Borredà Baià de Montseny Cabanells Castellfollit de Riubregós Inventari 1.4130. Caixa 178 3/4 Espinelves 21.4.38 fins abril 17-11 fins setembre 21.4.38 fins abril 10000 15000 10000 Fulleda 3-11 fins agost Llogai d'Algama Medinyà Montoliu de Segarra 21.4.38 fins abril 21.4.38 fins abril 19.4.38 fins abril 2-6 fins abril 21.4.38 fins abril 18-5 fins abril 9-7 fins juny 9-11 fins setembre 19.4.38 fins abril 9-6 fins maig 19.4.38 fins abril 21.4.38 fins abril 19.4.38 fins abril 23.4.38 fins abril 20-7 fins juny 23.4.38 fins abril 17-6 fins maig 5-8 fins juliol 3-11 fins agost 23.4.38 fins abril 28.4.48 fins abril 10000 2500 2500 12000 15000 20000 10000 15000 15000 7500 8000 15000 2500 30000 5000 8000 10000 10000 15000 15000 5000 5000 Palau d'Anglesola Prenyanosa Els Torms Vilablareix Vilatorrada de Cardedeu Roques d'Osona Rocafort de Vallbona Bellprat Omellons Cecilia de Voltregà 28.4.38 fins abril 22-7 fins juny 26.4.38 fins abril 15-8 fins juliol 28.4.38 fins abril 17-6 fins maig 5-8 fins juliol 12500 4000 7500 15000 15000 20000 10000 Aspa Vinaixa El Vilosell 28.4.38 fins abril 27-9 fins agost 28.4.38 fins abril 30-7 fins juny 3.5.38 fins abril 5.5.38 fins abril 22-11 fins octubre 5.5.38 fins abril 5.5.39 5.5.38 fins gener 37 4.5.38 fins abril 23-6 fins maig 17-11 fins setembre 4.5.38 fins gener 37 4.5.38 fins abril 10000 15000 20000 10000 7500 5000 10000 5000 12000 6000 10000 10000 10000 2200 6000 Soleras Estimariu Camós Julià de Vilatorta Jorqueres (sic) La Pobla de Claramunt Olujes Vinyols Pardines Subirats 11.5.38 fins abril 18-11 fins setembre 11-1 fins novembre 11.5.38 fins abril 3-11 fins setembre 11.5.38 fins aabril 16.5.38 fins setembre 16.5.38 fins abril 30-7 fins juny 16.5.38 fins abril 18.5.38 fins abril 19-11 fins octubre 15000 25000 25000 10000 4712 10000 20000 10000 10000 10000 10000 10000 Inventari 1.4130 Talavera Far d'Empordà Vilanova de Meià Vilanova de Segarra Sant Pere d'Arquells Planoles Montmajor 18.4.5.38 fins abril 22-11 fins octubre 16.5.38 fins abril 19.5.38 fins abril 20.5.38 fins abril 20.5.38 fins abril 25-10 fins setembre 20.5.38 fins abril 7500 15000 10000 25000 10000 7500 7500 20000 Abrera Granyadella Castellolí Cogul Morunys La Pobla de Llierca Calonge de les Gavarres 20.5.38 fins abril 26.5.38 fins abril 19-11 fins octubre 26.5.38 fins abril 29-11 fins octubre 28.5.38 fins maig 9-7 fins juny 28.5.38 fins abril 2.6.38 fins abril 2.6.38 fins maig 2.6.38 fins maig 2-6 fins gener 2.6.38 fins maig 28-9 fins agost 24-11 fins octubre 2.6.38 fins maig 9-11 fins octubre 2.6.38 fins maig 19-12 fins octubre 6.6.38 fins maig 6.6.38 fins maig 13.6.38 fins maig 15000 6000 20000 20000 20000 10000 10000 5000 15000 10000 25000 3000 8000 10000 7500 8000 10000 10000 10000 7500 7500 10000 Bovera Bassella Cubelles Massanet de la Selva Masoteres Juncosa La Pedra i la Coma Guim de la Plana Bages d'en Selves Llorenç d'Hortons Peramola Pobla de Cièrvols 28-4 fins abril 27-7 fins juny Inventari 1.4130 Caixa 179 2/4 Pineda de Segarra 13.6.38 fins maig 30-7 fins juny 11-08 fins juliol 10 9.6.38 fins maig 5-8 fins juliol 10.6.38 fins maig 5-8 fins juliol 17.6.38 fins maig 16.6.38 fins maig 22.6.38 fins maig 25-11 fins octubre 21.6.38 fins maig 30-11 fins octubre 22.6.38 fins maig 23.6.38 fins maig 9-7 fins juny 23.6.38 fins maig 11-8 fins juliol 21.6.38 fins maig 10000 10000 10000 20000 20000 Pont de Molins Fondarella 10000 15000 20000 20000 5000 20000 8000 15000 6000 20000 5000 10000 10000 6000 7500 50000 L'Espluga Calva Valldan Palautordera Vilanova de l'Aguda Vilaplana del Camp Pallarols de Cantó Martinet i Montellà Llanera Gurb de la Plana 5-8 fins juliol 3-11 fins setembre Alàs 28.6.38 fins maig 21-11 fins octubre 28.6.38 fins maig 10-8 fins juliol 20-11 fins octubre 30.6.38 fins juny 28.6.38 fins maig 16.1.39 fins desembre 30000 50000 5000 10000 7500 5000 10000 10000 6000 7500 Queixans Granyena de les Garrigues Alinyà Inventari 1.4131. Caixa 180 1/4 Terrasola i Lavit Ribes del Penedès Rajadell Vallalta de Maresme 6.7.38 fins juny 11.7.38 fins juny 6.7.38 fins juny 6.7.38 fins juny 3-11 fins setembre 6.7.38 fins juny 11.7.38 fins juny 21-11 fins octubre 6.7.38 fins juny 10-10 fins octubre 6.7.38 fins juny 5000 10000 15000 8000 10000 15000 10000 10000 10000 10000 2500 Guardiola de Bages Dosrius Alp Alfes Arfà Villalba Saserra Vilanova del vallès Sesgueioles Rupit Eller 11.7.38 fins juny 20.7.38 fins juny 20.7.38 fins juny 16.7.38 fins juny 16.7.38 fins juny 22.7.38 fins juny 11-11 fins setembre 20.7.38 fins juny 3-11 fins setembre 10000 5000 10000 15000 10000 15000 3500 8000 8000 Pla del Besós Inventari 1.4131. Caixa 180 2/4 Merles 16.7.38 fins juny 26-9 fins agost 29-10 fins setembre 22-12 fins octubre 20.7.38 fins juny 16.7.38 fins juny 22.7.38 fins juny 11-11 fins setembre 25.7.38 fins juny 25.7.38 fins juny 25.7.38 fins juny 11-11 fins setembre 15000 12000 10000 20000 5000 20000 3000 2000 10000 5000 2500 2500 Castellar de la Ribera Castellterçol Riu del Pendís Ríner Perafita Prats i Sampsor Pontós Llavaneres 22.7.38 fins juny 22.7.38 fins juny 17.1.39 fins desembre 22.7.38 fins juny 22.7.38 fins juny 22.7.38 fins juny 22.7.38 fins juny 22.7.38 fins juny 10000 6000 20000 6000 5000 10000 5000 5000 6000 Castellfollit del Boix Castellar de Riu Castellciutat Baells Aravell Vila-sana 25.7.38 fins juny Inventari 1.4131. Caixa 180 3/4 Tosses de la Muntanya 22.7.38 fins juny 31-12 fins desembre 23.4.37 16.5.38 fins 31 gener 37 30.7.38 fins juny 30.7.38 fins juny 30.7.38 fins octubre 30-12 fins novembre 30.7.38 fins juny 30.7.38 fins juny 10000 10000 50000 160000 10000 5000 10000 15000 20000 10000 Tarragona Serra del Grau Sesgarrigues Riells del Fai Puigvert de Lleida Oliola 19-12 fins octubre Massarac Molló 30.7.38 fins juny 30.7.38 fins juny 28-11 fins octubre 5.8.38 fins juliol 5.8.38 fins juliol 5.5.38 fins abril 21-12 fins octubre 2.8.38 fins juny 2.8.38 fins juny 15.8.38 fins juliol 18-12 fins octubre 13.5.38 09-jul Verges 15.8.38 fins juliol 15-8 fins gener 37 15.8.38 fins juliol 15.8.38 fins juliol 24-10 fins setembre 10000 10000 10000 10000 5000 1652 5000 5000 10000 10000 15000 20000 44646 19250 15000 1500 10000 15000 20000 15000 Perpètua de Gaià Cabó (Lleida) Castellnou de Bages Vilarromà Peramola Perpètua de la Moguda Lleida Viladomat Viladrau Tudela de Ter 15.8.38 fins juliol Inventari 1.4131. Caixa 180 4/4 Palau Saverdera Noves de Segre 15.8.38 fins juliol 15.8.38 fins juliol 21-11 fins octubre 25.8.38 31-dic 5000 10000 10000 25000 "a compte de la participació en tributs dela Generalita" 40000 ídem 10000 10000 10000 3500 10000 10000 10000 20000 20000 5000 7500 10000 30000 10000 35000 7500 Vilanova i la Geltrú Granyena de Segarra Porqueres Alamús 22.9.38 fins agost 27.9.38 fins agost 27.9.38 fins agost 6-12 fins setembre 20.10.38 fins setembre 19-10 fins setembre 21.10.38 fins setembre 24.10.38 fins setembre 29-11 fins octubre 31-12 fins novembre 18.1.39 fins desembre 25.10.38 fins setembre 28.10.38 fins setembre 28.10.38 fins agost 28.10.38 fins agost 28.10.38 fins setembre Montseny La Cellera Guixés Fogars de Montclús Vilanova de la Roca Cantallops Omellons Vilavert Alins Bellmunt d'Urgell Nàlec 2.11.38 fins setembre 3.11.38 fins setembre 10.11.38 fins setembre 7000 20000 10000 10000 Fígols del Segre 9.11.38 fins setembre Inventari 1.4131. Caixa 181 1/4 Clariana del Cardoner Castellbó (Vall de) Tarrès Pla de Ter 8.11.38 fins setembre 11.11.38 fins setembre 11.11.38 fins setembre 12.11.38 fins setembre 15-11 fins octubre 24-12 fins novembre 12.11.38 fins setembre 14.11.38 fins setembre 10000 20000 10000 12000 10000 10000 10000 10000 5000 Campins Capmany Pontons 11.11.38 fins setembre Inventari 1.4132. Caixa 181 2/4 Ossomort Conesa Collsuspina Preixens Barberà de la Conca 16.11.38 3.11.38 fins agost 15.11.38 fins setembre 3.11.38 fins setembre 3.11.38 fins setembre 10000 10000 10000 20000 30000 Baronia de Rialb Vilatorrada del Cardoner Colldetenes Biosca Puig-gros Llorenç de Morunys 3.11.38 fins setembre 16.11.38 fins setembre 16.11.38 fins setembre 21.11.38 fins octubre 18.11.38 fins setembre 19.11.38 fins octubre 18.1.39 fins desembre 19.11.38 fins octubre 15000 30000 5000 20000 15000 12000 10000 15000 15000 Cerc i Ortedó Freixenet de Camprodon 19.11.38 fins octubre Inventari 1.4132. Caixa 181 3/4 Pinell del Solsonès Vilademuls Coll de Nargó Borrassà Auserall Arcadell Riudarenes Seva 24.11.38 fins octubre 22.11.38 fins octubre 22.11.38 fins octubre 24.11.38 fins octubre 8.12.38 fins octubre 12.12.38 fins octubre 12.12.38 fins octubre 15.12.38 fins octubre 10000 10000 10000 10000 4500 5000 20000 15000 Mollet d'Empordà Llinàs Codines del Vallès Desvalls Quart Vallfogona de Riucorb Sant Pol de Mar Iborra Vilanant 20.12.38 fins octubre 20.12.38 fins octubre 23.12.38 fins octubre 20.12.38 fins octubre 20.12.38 fins octubre 19.12.38 fins octubre 17.12.38 fins octubre 23.12.38 fins octubre 30.12.38 fins novembre 10000 25000 15000 10000 5000 10000 30000 20000 10000 25000 Gualba 30.12.38 fins novembre Inventari 1.4132. Caixa 182 1/3 Martorelles de Baix L'Armentera Ripollet Vallmoll Das Montseny 10.1.39 fins novembre 10.1.39 fins novembre 5.1.39 fins novembre 9.1.39 fins novembre 17.1.39 fins desembre 17.1.39 fins desembre 10000 10000 20000 15000 5000 10000