Universitat, cultura i teatre a la dècada dels cinquanta: L'Agrupació de Teatre Experimental i el Teatre Viu Enric Ciurans Peralta ADVERTIMENT. La consulta d’aquesta tesi queda condicionada a l’acceptació de les següents condicions d'ús: La difusió d’aquesta tesi per mitjà del servei TDX (www.tesisenxarxa.net) ha estat autoritzada pels titulars dels drets de propietat intel·lectual únicament per a usos privats emmarcats en activitats d’investigació i docència. No s’autoritza la seva reproducció amb finalitats de lucre ni la seva difusió i posada a disposició des d’un lloc aliè al servei TDX. No s’autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant al resum de presentació de la tesi com als seus continguts. En la utilització o cita de parts de la tesi és obligat indicar el nom de la persona autora. ADVERTENCIA. La consulta de esta tesis queda condicionada a la aceptación de las siguientes condiciones de uso: La difusión de esta tesis por medio del servicio TDR (www.tesisenred.net) ha sido autorizada por los titulares de los derechos de propiedad intelectual únicamente para usos privados enmarcados en actividades de investigación y docencia. No se autoriza su reproducción con finalidades de lucro ni su difusión y puesta a disposición desde un sitio ajeno al servicio TDR. No se autoriza la presentación de su contenido en una ventana o marco ajeno a TDR (framing). Esta reserva de derechos afecta tanto al resumen de presentación de la tesis como a sus contenidos. En la utilización o cita de partes de la tesis es obligado indicar el nombre de la persona autora. WARNING. On having consulted this thesis you’re accepting the following use conditions: Spreading this thesis by the TDX (www.tesisenxarxa.net) service has been authorized by the titular of the intellectual property rights only for private uses placed in investigation and teaching activities. Reproduction with lucrative aims is not authorized neither its spreading and availability from a site foreign to the TDX service. Introducing its content in a window or frame foreign to the TDX service is not authorized (framing). This rights affect to the presentation summary of the thesis as well as to its contents. In the using or citation of parts of the thesis it’s obliged to indicate the name of the author. ENRIC CIURANS PERALTA UNIVERSITAT, CULTURA ITEATRE A LA DÉCADA DELS CINQUANTA: L'AGRUPACIÓ DE TEATRE EXPERIMENTAL EL TEATRE VIU VOLUM 2 APÉNDIX DOCUMENTAL SUMARI 1. 2. 3. 4. 5. Programes de má Actes deis assaigs i representacions del Teatre Viu Altres documents ReculI de premsa Sessions i repertori del Teatre Viu Els espíes Sis pantomimes 5 67 237 285 351 359 367 6. 6.1. Entrevistes Entrevista a Helena Estellés 379 383 6.2. 6.3. Entrevista a Miquel Porter Entrevista a Ricard Salvat 405 427 7. Cronologia: La cultura a Barcelona entre 1956 i 1961 1956 1957 1958 1959 1960 1961 463 467 495 533 571 629 667 1. PROGRAMES DE MA H O M E N A J E A VÍCTOR i i CÁTALA S O L IT U D f 9 V e r s i ó n teatral d e E. Albert C. A. P. S. A. - Barcelona, 8 de Mayo de 1954 Teléf. 28-45-71 Vía Layetano, 134 L o c a l i d a d e s en el mismo Teatro. D_i : l_ ///-<^l .1 C / - / - | A TCATDC IMTIXA" Jí, /^r»e<,e . PMtnr E S T U D I O DE D. L U I S M A S R I E R A HENRY DE M O N T H E R L A N T MAÑANA A M A N E C E R Á M A R Í A J O R G E G I L L U Blanca B a r e a Francisco Jover José M.' Planas José. M.* Sol.ídevila Carmen L. G i l MENSAJERO TRASPUNTE DIRECCIÓN R i c a r d o -Salvat AV. JOSÉ ANTONIO. 6 5 3 . ÁTICO DÍA 12 2 2 ' 3 0 11 Fa avui iiirs i» m r n v í f¡us ¡inys ciii va venir l'iilea i[uc ara ¡ntcnlcín p o r i a r a la r c a l i i a r : KiT iin l e a l r u inrs autcnlii: u .«i hu vulcii. un T c a l r e V i u . i:oni (rauloniic: rríunir unes ¡lices-parl a una Quand l'cscripiur pruiiucix una obra fa iiueU cuniplu.xitat u i i l c a - l u t . Kn aixú rcscri|iiur i'-! (if 4l>:liü un [iruiluüior de villa nuva ja (|ue les i d r r s , un Kii o a n v i l ' a u í i i r intcri'í.-a d i r . . Al Tealri: i al (iiiu-.iia i. sn V Í U obliga'., ii-una c o p pcn.iadcü i e.iprcsadca ti:ni;n v i g e n c i a . normal, a crear uns períínnaijíKS-vehielc ilel 'lue a í l l ¡i nian-ra inmiur r s c i l a , .il FiailiM i a la l ' a n t u t u i í n a , .npirsts |icva vida al p i : r i o n a t ; : r del autor, p r c c i ; a i n c n c a cau.^a dn t.ctur l ' a l t r r . irl p r M > o i i a r ; : ( * roprrscntac no (•* .-^uliritrnt a d e c u a c i ó a u n a realitac nnrntni. D o n e s , eoni us ileia. la p r o p de d o í ainir i un bona fé. ilc qne auvs «ni va venir T i d e a , lien aviui c o m p a r t i d a per en ¿ a l v a i . un lion si es planteja a uns essers n o r m á i s , siguin o no profesionals ilel T e a t r e , una . 'a seva rcaiilai A per crear una rcalitat \ ¡ que s ' a d a p l i .•"iiuació draniitlica i .-i a<{ues(5 procuren dei.xar a la .-¡tuariú draináliea pinntejada l'cxpiíntanietai i la Iluidei'a del D r a m a .«criui l a n l (al ni>-s (jrans quant lués ''*Mi7.iI!atii**nt T a c t o r . dei.\ant-.^«* pijrtar pt>r 'd p*-rsonal*:e. es mof^ui i jiarli •MI ^iluai-ii'i ecpiivali-nt. Dil en altrcs páranles, que eiirtí ell lu» furia ^\ t*t ind)é:i es faci alio q u e no liem vist tlns a r a al leatrc: p l a n l e j a r al actor una •ituae.ió vital i q u e s¡;.:ui ell i no un autor de laburacori qiii hi o u i i i i m i q u i la v i d a , el ¡;est i la paruida. . Podría d o n a r - v o > niolti- e x c m p l e s podrieni acusar-no.- els uns ais d'auténiiquos cimiodies quu tul.s vo.«a!lre5 lieii r c p r e s c n l a i . allres r i n s i loi altres de c o n i c d i a n i s u ili: uiciitidcrs. E i un miin q u e molts c r e u c n MI q u e passa es riinqdi-ineiii q u e la la fem amii eunsposard e s a b r í l i pessimisia i n t c n ; e m pocliques" .Marta (/raii, la e o m e d i a iinpro>it- inajoría fan la coiiieilia d ' u n a m a n e r a ¡ n c o n s c i r n l o ríimplenicnt p e r l i a b i l u t i els riéncia i lins a m b esperit aIlii,-onador !ii emocii) a través del q u e , mes i¡ue me.itides s"en p o d r í c n d i r " ' r e a l i í a t s Kl i:ert es i p i e . taní a la " C i i m e d i e F r a n e a i . i c " coui a la Ciitedra zada es u n e.\erciei l'rcquent per ais a p r e n c n l s d'aclur. d'una tra. q u e a v u i nar-vos niéf. fornicu el p u b l i c smi a m i c s el simple fet assaigs. Pero, per a ¡usiiliqnalsuvol car-iios v a l d r í a q u e recurdcssiu euiii despré.s d e l i r a i p i e , de l'ic.i:.si> i deis S'iirrealisles un clement d ' e s c o l l i r - l i i . |)i)t u b t e n i r d'obra pendre u n a litiiació qtialsevol i fer-iie arl. S'iddriem fer al T e a i r e el q u e s'neeepia eioii d ' a r t . lutenleni fer el niatei.t: ii v.Miil per ii lea i cal a¡:rair-vi)S l ' a s s i s i c n c i a . Pero cncira volilriem dcitia- Kn el nii>itre c i u u s i a s i n r , en el sentir-nos pleii.s i ronveneut.s d e les nnslres ramis, liiiii eii.SiiIvaí r o m jo ninieis. lii h e m vist u n a arrel d'ur;:nll, un c.\ccs d e t'ur¡;ull, q u e un l'arc senl peí seu fill. que l'enscín q u e , p o l eiiccjats hi vciem. ser. licni d e s o r b i t a l les coses i q u e aqucst T e a t r o V i u n o té els mcrits i les valors P e r ai.xú, h u m i l m c n t us d c m a n e m q u e , en a c a b a r , ultra si lio fciu mes o nicnys b é coni a aclurs, j u t i c u si val o-no la p e n a de c o n t i n u a r . , , ^ lila .Vctors: llclcnu Jiisep .Miqucl Fislellc» .M.* Hlaiiaa • El Director: Ricord Salviil Portcr í /. U. Joc sobre un Ce/na Liteniri; Joc sobre anlcrioritat: AUÍous de R. 'Huxley.J'Cotrapunt' SulvuC donada amb P R O G R A M A una idea dramática "Mura" sobra d'un "lema W. " Lnprovització dunat peí public" 3»rceIona, Fcbrcr de IVSd 13 Sábado, día 24 de enero de i959, a las 7.30 de la larde LECTURA DE MICHAEL de GERHART KRAMER HAUPTMANN Michael Kramer. Señora Kramer . Michaline Kramer A m o l d o Kramer Ernesto Lachmann Alwine Lachmann Liese Baensch K r a u s e . . . . . francisco Carolina Salvador . Estber Ángel Jover Jiménez Palau Juscfuels Qonzález Carmen Laura Qií !Manuel Jlodés Joacluina Qracia Acotaciones: Natalia Solernou Dirección; Ricardo Salvat (.Con la colaboración íii (/ papel especial de Carolina Jiménez, "Xramer) de Señora B I B L I O T E C A A L E M A N A Av. José Antonio, 591, 3." 4.» • Teléfono 32 2095 B A R C E L O N A 15 IIJ sessio AGRUPACIÓ DRAMÁTICA DE BARCELONA S.c. Je T . » l r . <1<1 C. A . Sinl U i i « presento una sessió de TEATRE VIU El T E A T R E VIU de l ' A D f i representa la i n c o r p o r a d o a'i'art'esi;;énic d'tma'pÓsicib estéücá "iVegüént en la plástica del segle X X , amb la técnica de "l'objet trouvé", emprada des del dadaisme. Un objecte qualsevol d e la naturalesa, peí sol fet d'ésser triat d'entre molts, adquireix categoria d'obra d'art quan és aíllat del séu ambient lógic. Aíllar un tros de vida és el fi del T E A T R E V I U . Improvitsar, posseint Tactor una temática humana préviament donada, un temps i un espai escénic. A i x ó constitueix un joc, potser també un aprenentatge, per, c o m veureu, té, pero si mateix, un valor objectiu i ofereix unes possibiütats 1 suggeréncies del máxim interés. M. P. 16 ^ INNOCENTADA ESCÉNICA Excercici sobre T R A G E D I A II CLÁSSICA Escenes de V I D A ¡11 PRIVADA (^~TJOC improvttsat sobre un argument que donará ^ el públic. . 9 C^", ' H i intervindran potser Natalia Solernou, Montserral Martí,\Rosa Muniesa, Pilar Serra, C a r m e Nu'alart Ángel Gracia, Joan A y m a m í , J o s e p N a v a r r a , Antoni Bachs, M i q u e l Porter I ellres que ni ells matetxos ho saben, dlriáils per. M I Q U E L PORTER. Dissabfe, dia 28 de desembre 10*30 de la nit del 1957 Diumenáe, dia 29 d e desembre 10'30 d e la nit del 1957 I N V I T A C I Ó TEATRE VIU de la DRAMÁTICA DE BARCELONA AGRUPACIO 17 Direcció: M I Q U E L RICART PORTER SALVAT OO LO o CASINO DE L A 6ARRI6A V i e r n e s , 19 d e S e p t i e m b r e , a l a s 2 2 ' 3 0 OO S, PUJOb-UASARRISA 19 LA BIBLIOTECA ALEMANA (DEUTSCHE BIBLIOTHEK) COMPLACE A QUE EN INVITARLE ACTOS EL M E S LOS SIGUIENTES SE C E L E B R A R Á N DE DURANTE OCTUBRE 1958 Av. José Antonio, 591 • BARCELONA • Teléfono 32 20 96 20 Viernes, 10: 7.15 tarde Conferencia en español: Prof. Dr. G E R H A R D HESS (Universidad de Heidelberg) PrSii'dcoí der Deutschen Forjchungsgememschaft (Presidente de I» Comunldíd de la inveiitgación Alemán») «La unidad de la ciencia y el fomento de ia investigación» (Die Einheit der Wissenschaft und die Forderung der Forschung) Martes, 14: 7.15 tarde Documentales alemanes: 1 ESPEJO DE A L E M A N I A 2 3 4 FORMENDER . miLE (Voluntad creadora). Ballet. O L A F C U L B R A N S S O N , en colores. DIE S T A D T DER T Q R M E U N D TORE (Rotenburg O . T . ) , en colores. Jueves, Í 6 : 7.IS tarde Conferencia con diapositivas: Prof. Dr. HERBERT'KOHN (Catedrático de Prehistoria de la Universidad de Maguncia) «Aelteste Kunst der Erde» tivo del mundo) (El arte más primi- 21 Martes, 21: 7.15 tarde U n a película alemana de l a r g o metraje: «BERUNER BALLADE» (La balada de Berlín) Jueves, 23: 7.15 tarde Conferencia en español: Dr. D. JOSÉ M A R Í A VALVERDE Catedrático < c Estétiu de U Univeriidad de Barceloni S «Introducción a una lectura española de Rilke» S á b a d o , 25: 7 a 9 tarde Sesión de teatro experimental: « T E A T R O V I V O » dcí A . D , B . «Improvisadones y pantomimas» (con la participación deL público) Introducción: Dr. PETER KQPPER •Jueves, 30: 7.15 tarde Prof. Dr. RENE K Ó N I G Director del initituto de Sociología de 1» Universidad de Colonia .«Die Familie nach d e m z w e i t e n Weltkrieg» (La familia después d e la s e g u n d a guerra mundial) 22 Cas entradas para el concierto se pondrán a la oenta el día i3, en fas siguientes casas: LIBRERÍA HERDER LIBRERÍA SHTHER Balmes, 26 Rambla Cataluña, 72 Vía Layetana, 113 A S O C I A C I Ó N DE C U L T U R A M U S I C A L CÉSAR V I C E N T E Paseo de Gracia, 4 23 TEATRO DEL VIVO . •g. V. js. Dirección: MIGUEL PORTER / R I C A R D O SALVAT Criselda H e l e n a Esteilés M e r c e d e s García C a r m e n Perelló Barccló M.* D o l o r e s Fossas M.'Teresa Natalia Marty Montserrat Marti P e p a Palau Solernou M.* A n t o n i a T c r r a d e s Juan A y m a n y A n t o n i o Bachs Ángel Carcia Luis Bosch Miguel Porter José N a v a r r a Rafael V i d a l N a r c i s o Ribas R i c a r d o Salvat 24 Sábado, día 25 de octubre de 195S, a ¡as 7 de h larde Introducción: Dr. PETER KQPPER toa tama El vagabundo sin equipaje (Situación dramática) El ilusionista (Pantomima) Contrapunto en un parque (Situación dramática) . . . los míos se han callado (Monólogo) Da wuchs die Blume M o r g e n r o t (Pantomima) Demá m'aixecaré (Pantomima) Díchten Wolken über DIE C R E N Z E (Pantomima) y otros Regle: RICARDO SALVAT BIBLIOTECA ALEMANA A v . José-Antonio, 591, 3.° 4.* - T e l é f o n o 322096 B A R C E L O N A 25 TEATRE Secció de Teatre VIU Experimentad da i'MDB ' A l domicili del Dr. Joan O b i o i s Dimarts, 13 d e gener, a d o s quarts d ' o n z e Pflmefa TEATRE pant "A SOGGETTO" Els meus han callaí — Rosa Muniesa EIs espies ~ Ricard Salvsit Tres pessetes 3e lotería — Tema donat peí p ú b h c Direcció: Ricard Salvat Segona paft DIRECTES SOBRE PODRA SUGGERIR GOMFUOTES ORAMATIOS, IMPROYISACIONS QUE EL PUBUG Direcció: Miquel Porter TopcGpa pari I ME S Tres céntiins d'óperá — Pepa Palau Demá aixecaré — Ricard Salvat A l l í on creix la flor A l b a Roja — R, Salvat (Da.wuchs dia Blume Morgenrol) ...inivoU e?pesso3 damunt la íioniera... .(...dicíiten W o l k e n über die Grenze...) El maltPantomimes poloneses).— R. Salvaí (adapíació) P A M T O M Direcció: Ricard Salvat Actors i mims: Antoni Bachs, M.* Rosa Balarí, Griselda Barceló, Lluis Bosch, Paquita Feíxer, M . ' Dolors Fosas, Merca García, Á n g e l Gracia, Concepció de las Heras, Montserrat Martí, Rosa Muinesa, JosepNavaira, Pepa Palau,' ^ '-• Pepa Palau, Carme Perelló, Miquel Porter, Llibert Rusiñol, Natalia Solernou, ..jM.'Ajitoma^TeiTaJdésjíf'?"'»'»! I A V'i r ^Il *.^ A LJ .D!, . T c.^-i-- 26 Qué és el teatre viu? La base del "Teaíre V i u " és ia improvisado. Duraní els seus quasi tres anys de vida, ha procuraí fer alió de qué va parlar M a x Reinhardl en el seu manifesi, al café Monopol de Berlín, i que després no hi hagué íemps de realilzar. Aleshores digué: "El íealre ha de reconéixer a l'acíor el drel de noaienir-se únicament a una doctrina literaria, ha de donar-li la Iliberlaí d'acluar en-.lots els seníils i de íransíormar-se... d'improvisar, de tant en iant, i sallar les bárreles que li han estaí imposades". El Teatre Viu preten donar al país ün auténtic teatre experimental, en el sentit más estríete i auténtic de la paraula. Les direccions a seguir son múltiples i n o es possible donarne una idea en una breu nota. Esperem fer ho en una próxima ocasió. Msntresíant direm que, ara per ara, el T. V . consta de tres parts fonamentala: I — Teatre "á soggetto". Aquesta resumeix la gran tradicíó llatina de la Commedia deU'Arte y té com a fi úitim ia creació d u n a tipología del segle X X , • • II — Una preocupacíó d'ordre étic i sociológic que intenta donar mes aT'home que a Tactor, una íessitura psíquica que li fací más compreiisibles els problemes deis altres i que l'enriqueixi interiorment, obligant-lo a desenrotUar conílictes dramátics que el públic li suggereíxi. in — Intentar aprofitar aquest món del silenci de qué parla Borroult, per aconseguir un mitjá d' expressió artística superior, inexplicablement oblidaí entre nosaltres. Dades de les actuacions publiques del T. V . ' ' • . — 1956:1 i II, en el domicili de Josep Porter. — 1957: UI i l V , en el local social de l'ABD. — 1958: V i V I a Joventuts Musicals, V I I al Casino de La Garriga, VIII a, la Biblioteca Aiemanya, I X Joventuts Musicals, X al CICF, X I ai Club de Teatre Riutort de Sabadell i XII de nou a les Joventuts Musicals. l\" .•»^v--••.^^•.:.,a.•.,-^-•-•:¡!•^ 27 CLUB 4 9 DEL HOT CLUB DE BARCELONA 1958 - 5 9 1 7 ^ET E VU TAR I ^ ' ' de la A g r u p a c i ó n Dramática d e Barcelona I. T e m a s "a s o g e t t o " 11. Improvisación s o b r e temas d a d o s por el público 111. Pantomimas Dirección: R i c a r d o S a l v a t y M i g u e l P o r t e r Miércoles 18 d e f e b r e r o 1959, a las 10'30 n o d i e , en los Estudios d e R a d i o Barcelona, C a s p e ó . 28 29 "O a > c « "*i8 < o ^ ce b U Ü J < Sí o Z o zO < z LU LU < U Q CD Q z 2 u u LU 30 O o (O U J D • o 1 ± o o c= 2-5 a SI u o Z .0) 10 co o ü H < o SE -2 « §11 < Ü C D TO u o q: Q. 1- l i LU 1 O• 3 « LU O-2 ü) 2 B" V 03 _ -§Q "o < > ——• =S " o o U UJ £0 0 ir lü' 5 i' 2 •O ^ " o • ~ u s «§ •01 2 Z i il •o • i: • o Q'uj- •••6 a- LU .¿.<° .T3 « U U l- j= C '< « ."2 S ~ Oí • ü •< • < •SI' LJJ o < . 31 L E F E U " M A R T H E E T M A R I E Yous invite h une séancc du "TEATRE V I U " de l'Agrupació Dramática de Barcelona ( S . C. A . S. LL.) DIRECTION RÍCARD MIOUEL SALVAT PORTER S a m e d i 7 M a r s , á 19 heures CH APELLE FRAN^AISE Bruch, - 9 4 32 P^ROGRAM-ME i PARTiE: THEMES " A SOGETTO" . . . R. A Sahat Bac'irs Salvat — " C o n t r a p u n l en un p a r e " — " H o m m e amb e q u i p a l g e " . — "Els'espies" ^ - i .í négÍDi R. ., . Salvat. •; R. — " Tres pesseles de Lotería " II PARTIE, Improvisalions sur des Ihüincs donnés p a r .leí publiq.-j i i| Pirccliuii! Miquoi III PARTIE: Porler. Panlomines á la maniere de Ricard Salvaf. — " L'opera de 4 s o u s " — " D e m á m'aixecaré". — "L'aire deurat". . ;> . . P. Palau — " A l l á on creix la ílor albaroja. — " Espessos nuvols sobre la frontera — "El mal". 33 T E A T R E Primofa pofl VIU Diumenge, 15 de mar?, a les set ce la tarda A l'astatge social Club Tenis La j c l u d TEATRZ SOGGETTO'* Els meus han callat — Rcsa Muniesa EI3 espies — Ricard Salvat Tras pessetes de lotería — Tema dcnat ce! públic V o l . 919 — Ri:krd calvat Direcció: Ricard Salvat Segona pat'i ir^PROV3SAOJON3 DIRECTES S03RE QUE EL PU31JG PODRA SUGGERIR Direcció: Miquel Porter CONFUCTZS DRJijyJATJCS, Tef cora jjarí Tres cintims dopera — ? 5 z a Palau Detná m'aixecaré — Ricard Salvat A11 i on creix la ílor A l b a Reja — R. Salvat (Da wuchs d i e Blume Mcrgenrotj ...núvols espesícs camunt la ircr.íera... (...dichtan W o l k e n übsr d i » G.'inze...) El m a l (Faníomimes poloneses).—R Salvat iadi-Jtació) L"ai:e daurat — R. Salvat PANTOí^lMES Direcció: Ricard Salvat Acíors i mims: Anroni Bachs, M . ' Rosa Balart, Griselda Barceló, Lluis Bosch, Paquita Ferrer, M . ' Dolors Fosas, Mere» García. Ángel Gracia, Concepció da las Heras, Montserrat Marti, Rosa Muinesa, Josap Navarra, Pepa Palau, Carme Perelló, Pacreu. Miguel Antoni Porter, MilKi, Llibert Mana Rusi.-.ol, Ardanuy, Natalia Solernou, Esperan';! Várela, M.* Antonia Tarradas. Casulleras, Rdfiel Vidal, Francesc Nuria Rosa M.* Carrasco 34 Quó és el teaíre viu? La base del "Teaíre V i u " és la improvisado. Duraní els seus quasi tres anys de vida, ha procuraí íer alió de qué va parlar M a x Reinhardí en el seu maniíesí, al café Monopol de Berlín, i que després no hi hagué íemps de realíízar. Aleshores dígué-* "El íeaíre ha de reconéixer a 1 acíor el dreí de no aíenír-se únicamení a una doctrina liíeraría, ha d e donar-li la Ilibertaí d'actuar en íots els senlits i de íransformar-s3..-. d'improvisar, de íani en íanl, 'í.saiíar les barreres que'lí han estaí' imposades". El Teaíre Viu prelen donar al país esíricíe i auíéníic de la paraula. Les bla donar-ne una idea en una breu Mentrestanl direm que, ara per ara, un auíéníic teaíre experimental, en el sentit mes direccions a seguir son múltiples i no es possinota. Esperem fer-ho en una próxima ocasió. el T. V . consta de tres parla tonaniculab: I - Teaíre "a soggetto'. Aquesie resumeix la gran tradicíó llatina de la Commedia deir'Arte y té cum a fi úllim la creació. d'una tipología del segle X X . II - Una preocupado d'ordre étic i sociológic que intenla donar mes a l'home que a Tactor, una íessiíurá psíquica,que li fací más comprensibles els problemes deis altros i qu3 Tenriqueixi iníeriormení, obligant-lo a desenrotUar conílictes dramátics que e! púbiic U suggereíxi III - Internar aproíiíar aquest món del silenci de qué parla Barraull; per aconseguir' un miijá d'expressió artislica superior, inexplicablement obiidat entre nosaltres. Dades de les acíuacions publiques del T. V . — I95c: i i lí; en al domicili de Josep Porter. — 1957: III i IV, en el local social de TABD. — 1953: V i V I a Joventuts Musicals, V I I al Casino de La Garnga, VIII a !a Biblioteca Aiemanya. ! X Joventuts Musicals, X al CICF, X I al Club de Teaíre Riutortde Sabadell. X l Í de nou a les Joventuts Musicals, XIII ADB, X I V Dr. Joan Obiols, X V Cercle S. Lluc, X V I Palestra de Sabadell, X V I I Club 49, X V I I I Badalona, X I X Capelia France.^a, X X Igoda i X X í Club Tenis La Salud. 35 REUNIONES PARA^MÉDICAS •*n viiactírn a c a r g o de la Sección d e T e a t r o de la «AoRUPACió DRAMÁTICA DE Experimental Barcelona» del C í r c u l o Artístico d e S a n L l u c h . DiHECTORiiSi Ricardo Salvat y Miguel psiMBüA p a s t b : Porter Temas a « s o g g e t t o » aeauNDA i>aiítb: Improvisaciones s o b r e temas d a J o s p o r el p ú b l i c o TBECSRA p a u t e : P a n t o m i m a s y mimodíramas S e s i ó n que tendrá efecto el p r ó x i m o día 11 del corriente, en la Sala miércoles, de Uc Actos I^oda, S . A . ( A T c n i d a G e n e r a l í s i m o , 416, p r a l . ) , a las diez y m e d i a de la n o c h e . 3... 37 D i o 19 d'abril A les 11 del motl: M a t i n a l s o b r e rodes D i a 25 d ' a b n l A les 4'30 de la lordot Partit de F Ú T B O L . Al camp de.Piscines i Esports, es disputará la copo VIRTEUA, entre els equips de casats i soltéis. D í a 26 d'abril MATÍ! A les 9. S a n t a M í s s a do c o m u n í ó , cantada per lo Coral T. L. Victório, A les 11. E s m o r z a r de g e r m a n o r . A les 12. A u d i d ó de s a r d o n e s . I n a u g u r a d o de l'Exposició de D i b u i x i Pintura. TARDA: A les ó. Sessió de "Toatre V ¡ u " a corree de l'Agrupació Dramática de Barcelono, del C . A de Sant lluc. A les 8'30. Repartiment deis premis de la Matinal sobre rodes i parllt de fútbol. Acluació del conjunt " l o s cinco bajo c e r o " A les 9'30. S o p o r fred. D i o 3 de m a i g A les 9'30. M i s s a de comuníó, en sufragi de tots els conírares difunls-. Mire. Joan llongueres, S a l v a d o r Gal!, Jordi Argimon, Montserrat Ferrer, Jordi Serró, Xavier Pollas, M . Rosa C o l o m , Josep C a n o l s , Josep C a s a n o v o s . D i o 7 de m a l g A les 10. G y n r í k h o m o . c o m p r a r í a d e NTRA. SRA. d e M O N T S E R R A T DE VIRTEUA N O T E S i Indulgencio plonárla visiloni la eapella d e VIrtélla el día 27. Racolllr el likel del sopar, abans dal día 23. Vio Augusta. 197. l e l é f o n 37 21 19. Prous 75 pies 39 L'AGRUPACIÓ DRAMÁTICA DE BARCELONA ( C . A. ST. LLUC) presenta TEATRE DIRECCIÓ VIU (Quadre Experimental de l ' A D B ) Miquel Porter Ricard Salvat TEATRE CANDILEJAS Dílluns, 4 de raaig de 1 9 5 9 Tarda a les 6 , 3 0 N i t a les 10,30 40 PRESENTACIO Una manifestado artística i social com el Teatre, fonamentalment fluida, crítica, contingent, ha de mantenir una constant tensió — dramática, diríem, sí no sembles redundancia—entre tradició i novetat. Pero, quines sorpresesno comporta l'aventura experimental! Potser a mig cam!, com aquí i avui, no haurem trobat res de rar sino tan sois coses antigües, meravcllosaraent intactes, plenes del prestigi de l'oblit, flors d'innombrables prima veres. El teatre " a soggetto", resum de la gran tradicció Ilatina de la Commedia deU'Arte. Ei joc de la improvisació, intent de donar mes a l'home que a Tactor. La pantomima, recerca d'una expressió artística superior en el món del silenci. L ' A D B , que ha demóstrát el que es podía fer en un teatre normal, presenta avui el seu Quadre Experimental, contrapunt harmónic i alhora risc i goig d'autentica provatura. Teatre en el qual Texigcncia social i el clima ctic teñen un valor cabdal i insubstituible. FREDRRIC RODA Director de l ' A D B 41 P R O G R A M A I TEMES " A S O G G E T T O " Dírecció: Rieard Salvat Els El espicj burócriU T r e s pessetes de loCeria u IMPROVISAGIONS DIRECTES SOBRE TEMES D R A M A T I C S QUE EL PUBLIC P O D R A SUGGERIR Direcció: (Es Míquel Portet • teatral i Iddica que prega ais espectadors inceressats en aquesta cxperiinciz t i n g u í n temes p r e p a r á i s p e r a p r o p o s a r ais actors). III PANTOMIMES a la manera de Ricard Salvat (Presentades per Maria-Aurelia A l l i on c r e i x la f l o r A l b a Roja Capmany) N i i v u l s cspcssos J a m u n t la f r o n t e r a L'aire daurat EL V e n e d o r a de g l o b u s Nen Natalia SoUrnou Miguel Antoni Antoni Portsr Milla Baeb* MAL Castanyera Carme Griselda A. Montserrat Perelló Barcelá Escrihano Marti Nena I.* Nena a.' El mal N e n timid N e n ric UIL-LV Rosa M. Carrasco SIONISTA Ángel Gracia 42 Muntatge i escenografía Mascares Can9Ó Kntoni Buchs Tomé Ardaniiij Ángel Gracia Murta Regidor d'escena Rosa M. Carrasca S E S S I O N S z^¡6 "957 '95^' • • ^ ' VII VIII IX X XI XII A7// XIV XV XVI XVII XVIII XIX XX XXI XXI¡ l i II Á N T E R I O R S Porler Domicili'Josep ^ o " ' Joventats Casino Biblioteca Jovcntuts C . I . C . F . Club Teatre Masicals de La Garriga Alemania Miisicalí Riutort Miitieals ADB Joan Lluc de Sahadell Javentut4 Local social Dr. A. St. Domicili CercU Obiols "Palestra" Club Centre Capella Laborataris Club Tenis ^9 de Sabadell St. Joiep de Dadalona Francesa ¡goda La Saint Montserrat Virlelia C. Ntra. Sra. Tarda: Nit: Socij 3 0 ' — » 50'— N o socis / j o ' — » » 60'— Circular] a j ' — (tarda i nit) LOCALITATS Fins el día 2: C. A . St. Lluc, P¡, 16 - Tel. 3 1 8 5 3 7 COe 7 1 9.de U tarda) Dies 3 1 4 : A la taquilla del Teatre. 43 Dótars Foiícu. J,^ A, Escribana^-.;-UaücT r% :M. AntbnU Nuria Caiulltras • Eitacúa 3 . ' 44 versió dramática de Josep'.VallverdíJ ' v " ' • Repreienfctciq e x t f í o r d m a r i a Excuriioniíca de Cataiunyi p t e s c n u d a ¿a col'laboraciíi amfa e t . C e n t r e en. e o m m e m o n c i á ... •' . .í»'v*;>i^'íjf •'í!----.-t¡Z'''i% '-^ '• del L aniveriarí d e - l e s - • • • . •. . • " . j e v e í ScccionJ d e M u n u n y a , 45 i. i I \ \ > bra el polvo': . ^^£._Taaort 46 PROGRAMA c a n l o s poDutáfés ; Poiína Juagas Valmaa C s p o a a » nuíloa «olifo/a %/ardin LaaltlmalJof í»on P a n i o m í m a d « Hloaf ao Soivol y al Laba Oa S a r a s PrataorÍ«\/r tío P"wfP.*»-. fíaparta tta pi-amlprn r t t i t, - ^TEATRO . . ^ ^ C V Í . P . i . V Í - , B a r c e / o r t a / O Junio 13S3, a las 17,30 h. 4» 47 .E. a. N —^ -Q h a O w a c > o o l_ o -D 1/1 3 «o O O Q. o (J c o ih o: (U -D O a L. -Q O lo lo O •o lo C t- 1.. E 0) c o o 0) a •o lo Q J E o OT OD O «o O lo lo O) C O ;E o _E "É •Q) u lo u o 1. c • D O -l lo C .O lo o fli a lo 11 1 —1 .E .c (U U) (U _io ~P > O a O i- >5 o E E 1 — u a) Q. c: a. o c o U < o 1.1.J 'O — > ü . C. n co (1) ~ o o n . ti) O) • o - o o c r. '.1— (l) V... . D c O r. a) l ^ •tr.) _0 "í'i DI a) o u o G - o CÁ • o - ü o - o o -••3 O o •I- 0) á < ) c " ¿ o a) '2 u (!) ~ o — .1) lo a) (1) c o I I 4f 50 C O M O BAILÁBAMOS AYER... uelve nuestra v e r b e n a . Distinta, con b r í o optimista, c o n las puertas d e !a masía abiertas d e par en par. Se encenderá s o b r e t o d o s n o s o t r o s un cielo abigarrado, abstracto, d e luces m u l t i c o l o r e s . Y bajo ese t e c h o — dosel artíst i c o del a c o n t e c i m i e n t o social —, lo m i s m o el j a z z q u e el t a n g o , el susurro feliz y r o m á n t i c o que el encanto primitivo de lo « r o c k a n r o l l e s c o » , jugarán su papel, su ficha, en esta ruleta v e r b e n e r a . Ruleta, c o m o todas, variada, en la q u e el arte, el e s p e c t á c u l o , la fiesta, el « b o u q u e t » y el paladar son n ú m e r o s a los que cada uno apostará c o n afán d e suerte. P e r o el p r i m e r f o c o se ha e n c e n d i d o . Y se escuchan los chillidos del cristal. El m ú s i c o acaba sus arpegios de ensayo. Y el f o t ó g r a f o prepara su « f l a s h » . H a y un b r e v e silencio. M u y b r e v e . T o d o e m p i e z a . La v e r b e n a . A q u í . ORQUESTAS José Quardwia Latin Combo Jrusta, 7ugasol y Jiocftietas CENA : yiokl Coíón ICheíf: Cabané) ESPECTÁCULO Jcalro 5Ví/íiiícü ¡Teatre Viu, de la Agrupado 5 Dramática de Barcelona; C. A. de S. LL-! O " I 'Pintura contra reloj» OSumorismo El !j^tinutero 'Burlón ¡Cátala Roca! o o Subasta de objetos artísticos Castillo de fuegos Tómbola de pantallas decoradas por artistas de la A J. A. 51 COOPERATIVA "LA NUEVA OBRERA" El Guadiana, 22 Teléfono 23 71 03 • • BARCELONA Oomingo. día 31 de enero 1960 T R E A LS C C A D, A I O N Acfuoción de los magníficos orfisfas '' Sábado, día 6 de febrero 1960 N C E A LS D Z Y M D O H, A I E EI A El " e te Viu" T ar de la MENLAY C n ju muñeco pariente César o Agrupación Dramática de Barcelona del BE A ilusionista y los geniales poyosos musrcoles C. A. de 8t. Lluc presenta una sesión de improvisaciones cara al público y con la colaboración de éste. Dirección: M i g u e l Porter M o i x K I K E Y CAR A V E L O Concuisos de i]ibu]os • , Juegos iníanliles Sorteo de obsequios • Reparto de cuentos infantiles Colaborará en este festival ¡o acreditada firmo: IMPROVISACIONES DIRECTAS S B E C N LC O D A Á I O O R O F I T S R M TC S Q E E P B I O P D A S G RR U L U LC O R U E I INDUSTRIAS RIERA-MARSÁ, S. A. Durante la velada tendrá lugar la primera audición pública de algunos canciones populares escritas paro lo actualidad. 53 AMICS DEL TEATRE de l ' O R F E Ó D E S A N S i d e l C L U B D E B . I. M . presenten. el dissabte, dia 7 de maig del 1960 a dos quarts d'onze de la vetlla a la Sala Pérez Moya, d e I ' O r f e ó d e Sons TEATRE de la " VIU de Barcelona Lluc Agrupado Dramática del Círcol Artfstic d e S a n t I Exercicis i suggeréncies II Improvisacions directes sobre temes que el públic podrá suggerir Durant Tintermedi, presentado de can?ons catalanes modernes Direcció: M i q u e l Porter 55 FACULTAD DE cíENCÍAS ECONÓMICAS l^ MAIG D L ISSO E dos quarts de a i i l a n ú m . 1, vuil paU d'Economio 56 C •Que es el ^Teatre I^íu»? i e torms «Se Srata sirr.pletníntí tr. csnvf rt.r Í.' actor mreclon:~MIQUEL PORTER H U 59 •Mí- -,s- bi 63 soBiacíDñ CCXX ACTO SOCIAL V I E R N E S , 17 D E F E B R E R O D E 1961 - NOCHE, A. L A S lO'lS BIBLIOTECA P O P U L A R F?° TARAFA D E L A O I P U- T A C I O N P R O V I N C I A L 64 El « T E A T K E ofa|etlvt« q u e VIU* loí ConslJfrado sntl-cesini pi>r orijjrnfs, » In pufcia a'iyiini'!'. trstrii ii prrjiíiiir i'trf '/oiver a con afín no dci primlilvo. de y Eulca todas laj 0I.0RES FOSSAS S\AklSA SUHIRAT^ FSPF.KAN7A VALFHA 2. ACTES DELS ASSAIGS I REPRESENTACIONS DEL TEATRE VIU 69 Adjuntem una documentació imprescindible per l'estudi i coneixement del Teatre Viu. Ens referim a les actes que es redactaren de les diferents sessions d'assaig i de les actuacions publiques entre els anys 1958 i 1959. La nostra recerca ens ha permés aconseguir una quantitat molt important de les actes redactades. Creiem que aquests documents son fonamentals per entendre el procés de treball deis components del Teatre Viu per elaborar un repertori de temes "a soggetto" i pantomimes. Les actes que adjuntem van de l'assaig celebrat el dia 4 d'agost de 1958 a les golfes del Cercle Artístic de Sant Lluc fíns la doble sessió pública celebrada el dia 4 de maig al Teatro Candilejas, és a dir, el període de major activitat pública del grup. Hem transcrít la totalitat de les actes donat que, en molts casos, la seva reprodúcelo seria forga problemática donat que no es prácticament iMegible i, en alguns casos son manuscrits. Hem respectat escrupolosament el contingut de tots i cadascun deis documents. Cal dir que totes les actes que hem transcrít provenen de l'arxiu personal de Ricard Salvat. 71 TEATRE VIU 4 d'agost de 1958 Ricard Salvat (manuscrit) Antoni Bachs N o s presenta un tipo de clase media. Bonito enfoque aunque quizá se le note una tendencia excesiva a referirse a lo personal. Presenta el tema pero no lo acaba, no lo desarrolla de forma circular sino longitudinalmente. Bonito el tema menor de los ojos, a través de los cuales rehace sus experiencias, guerra, amor,... Usa buen lenguaje, en este aspecto es el más preparado. M a l de v o z , con excesivos tonos graves. M o n ó t o n o de gesto, pero sobrio. Igual en lo que a movimiento respecta. Total: Buen tema, gran autenticidad, entrega total. M u y estudioso. M í m i c a : U n hombre con un ramo de flores sube a un tranvía lleno hasta los topes. Resulta ser un buen m i m o , con mucha más seguridad que en su monólogo. Rosa Muniesa U n a ciega de enfermedad va a la plaza de Cataluña a pasar su tiempo libre. Habla con la señora sentada a su lado. Hay una vaga desesperanza contra la que reacciona, diciéndose que posee en su actual estado las ventajas de los dos mundos: las de los videntes y las de los invidentes. Aunque el tema m e pareció vulgar, en principio, lo desarrolló con una sencillez y autenticidad que lo sublimaron. Fue para m i y , para todos, una gran revelación. Hubo por parte de Rosa una entrega total y una vibración última que nos conmovieron. M u y bien de voz, de gesto..., de presencia escénica. M í m i c a : M i m ó el mismo personaje. L o trabajó mucho, c o m o el anterior, pero estuvo demasiado rígida. Regular. 72 Pepa Palau Si bien los dos anteriores se basaron un poco en la técnica del Teatro Épico de que les hablé el día anterior (24 de j u l i o ) , Pepa ha dicho e interpretado el papel según l o tradicional. Se ha exigido mucho. El tema es un verdadero "tour de f o r c é " , repleto de contrastes. Gran sensibilidad y temperamento pero c o m o siempre excesiva. Posee fuerza y la sabe aprovechar para hacer entrar al público en su caso. Mímica: Por diversas causas aplazado ayer. Mujer que ha perdido sus medias, las busca por todas partes y rincones de su desordenada habitación. P o r fin las encuentra, se l e estropean al ir a ponérselas y se va con las piernas desnudas. L o desarrolló de manera eficaz pero precipitada, con disuniformidad de tonos. Carmen Nualart Quiere recrear el tema personaje de Cabina, pero acaba contando con minuciosidad excesiva la película. Tendencia a lo guiñolesco. Se le nota que no ha trabajado y se arma un lío. N o logró, creo que ni lo pretendió, alcan2ar una xmidad de tema y tono. Total: un caos de la que son aprovechables una tendencia a l o sainetero. Queda emplazada para el dia siguiente pero se le e x i g e que cambie de tema o, en caso de reincidir, que escoja una única escena mímica del film. Carmen Perelló Empieza discretamente, pero pronto se asusta y para. Inexplicable en ella. 73 TEATRE VIU D i a 4 d'agost de 1958, a les 8 hores. Actúen: Rosa Muniesa - Carme Nualart - Pepa Palau - Antoni Bachs - Lluís Bosch. Directors: Ricard S a l v a t Assisteixen: Concepció de las Heras - Paquita Martínez - M " R o s a Balart - Montserrat Martí - Carme Perelló - Josep Cusco - Josep Navarra - Á n g e l Gracia - Joan A y m a m í - J A . Escribano. . Després d'uns dies de vacances continuem les activitats de T . V . A v u i comencem una cosa nova: hem de representar personatges creats per nosaltres que ens contin la seva vida. D e seguida el mateix expressat amb pantomima i, en cas de no ser possible, mimar alguna cosa nova. Comen9a Antoni Bachs: Ens conta la vida d'algú que pensa, sent, estima, en soledat, des de 1'infantesa fíns la joventut. Necessita estimar, pero no posseir l'objecte estimat. Creu que ningú el compren. Es un artista. I pateix i, al mateix temps, n o vol canviar. EU no és c o m els altres; no va al ball perqué, j a de nin, no anava al pati a jugar, i ho feia amb els seus pensaments. En Bachs parla sincerament, amb la veritat ais llavis, en la mirada i en el cor. 74 (- Tenim la sensació de que coneixem a aquest home, i r a d m i r e m ) Continua fent la pantomima de les incidéncies d'un home que porta un ram de flors i puja al tramvia completament pie. El nostre estimat Director, Ricard Salvat, comenta Tactuació assenyalant qualitats i defectes, entre els quals va ressaltar la monotonía de la veu. Seguí Rosa Muniesa: Era una dona recentment cega. E l llenguatge, el gest i la historia, ens varen captivarperla seva noblesa. Els seus temors, sensacions, eren tan reals que tots quedárem commoguts. Representa mímicament el mateix paper. Ricard Salvat també jutjá l'actuació. Després Pepa Palau: Feia el paper d'una dona actriu que s'ha tomat folla a causa del dolor per la mort de la seva fíUeta. La sítuacíó passava al mateix sanatori i en im moment de mígdiada. R.S. - Critica el treball dient que el tó era exagerat en alguns moments. Seguí Carme Nualart: V a fer una versió de Les nits de Cabina. R.S. - N o en va estar content. I ens parla sobre les imitacions i la creació del personatge. Carme Perelló va c o m e n í a r pero n o va acabar. R.S. - N o va dir res. 75 Lluís Bosch v a fer el paper d'un home que havia mort, que havia fet justicia. L a seva anima estava tranqviiMa perqué encara que els homes el jutgessin, ell sentía que havia fet un bé. U n tema fort. V a parlar de l'amor a la patria, la mentida i la traició. R.S. - Queda bastant convenfut. S'acabá el temps. Fins dijous amics. Son les 10 hores. Anotació manuscrita de Ricard Salvat sobre aquesta sessió: Lluís Bosch - h a actuado 6 veces-: " C o m e n t a r é per dir-vos que no tinc res per dir". Expone un caso personal con resonancias éticas. Aunque bueno de arranque y con la pretensión de tener altura literaria, no consiguió la calidad que necesitaba el tema. M u y bien de gesto y aún mejor de voz. Una tendencia a l o morboso que hay que eliminar. 77 TEATRE VIU D i a 7 d'agost de 1958, a les 20.00 hores. Actúen: Carme Perelló - Carme Nualart - Rosa Muniesa - iVf Rosa Balart - Concepció de Las Heras - Pepa Palau - Á n g e l Gracia - Antoni Bachs - Lluís Bosch - Joan Aymamí. Director: Ricard Salvat. Assistents: Paquita Martínez - Montserrat Terrades. Comen9a Carme Perelló: ' Representa la historia d'una nena que toma del pensionat on v a passar vuit anys. Ella creu que el món és una altra cosa. T é una gran desil-lusió. I si sempre ha de ser així, v o l tomar al pensionat on ella era algú. N o fa mímica. R.S. - S'enfada. A r a v e la primera actuació de C. de Las Heras: Ens explica que ella, és una estudiant. H a fet l ' e x a m e n d'estat i creu que l'han suspés. P e r o no ho sap encara. P e r o li és igual. N o teja ganes d'estudiar. Ha d'acabar-ho dilluns que ve, o sigui, el dia 11. 78 R.S. - Queda agradablement impressionat. Actuació de prova de Joan A y m a m í : És un xicot que al tomar troba les coses que havia deixat. Pero mai e l que nosaltres deixem un dia amb alegría és alegre quan ho tomem a veure. T o t canvia menys els records. I aquests ens enganyen. R.S. - Fa constar que era un tema sense preparar i la representació era d'estudi. H o v a trobar molt bé. Carme Nualart: Repeteix les seves Niís de Cabina. N o varen valer. A r a és una noia que retoma a casa. A la casa de la muntanya, al poblé on s'ha criat. H i va perqué ha perdut la salut, pero grácies a aixó troba la familia. E l calor de les carícies d'una mare i la comprensió d'un pare. I ella sap que aviat ha de mancar per sempre, pero lí és igual perqué ha trobat una cosa que per ella v a l molt mes. R.S. - queda content. Després de repetir varíes vegades el ballet que ara anomenarem La flor, el f e m tot d'una seguida i dura aproximadament 3 m. 30 s. H i han treballat: Carme Nualart 1' I v f Rosa Balart i A . Bachs. 3 0 " Pepa Palau i Lluís Bosch 2' 79 Ivf Rosa Balart fa el seu personatge: És una noia que Uegeix les actuacions de célebres bailarines i es queda adormida. Aleshores, misteriosament, es posa a bailar. Baila una estona i toma a quedar dormint. Es desperta, s'aixeca i se'n va. R.S. - La v a fer repetir. H o va trobar original. Seguí Á n g e l Gracia: Explica qué és el circ per fora i per dins. R.S. - V a comentar l'actuació dient que era vulgar, amb Uocs comims i reiterats. Després el mateix Gracia v a fer la mímica. Era ril-lusionista d'un circ. R.S. - D i g u é que estava molt bé. Ivf Rosa Balart, Rosa Muniesa, Carme Perelló, Pepa Palau repeteixen escenes de Bertolt Brecht: L e s quatre dones que tomen d'un casament al qual no les han deixades entrar. Acabat aixó R.S. ens explica la feina peí próxim dilluns. Triarem un carrer de Barcelona, l'estudiarem, mirarem els seus personatges tipies, els seus colors, sorolls,... I després ho representarem. A i x ó té una base que és La calle d ' E l m e r R i c e . 80 Comentan manuscrit de Ricard Salvat a la sessió: Carmen Perelló - Habla de una salida del pensionado, en el que su personaje pasó 10 años. Actúa con desgana, no logra imponerse, con una monotonía de brazos cruzados. Buena fonía. L o deja inacabado hasta el lunes... M e interesa señalar que en su tema hay resonancias de la más genuina burgesía, que podemos aprovechar. 81 TEATRE VIU D i a 11 d'agost de 1958 Comentari manuscrit de Ricard Salvat: Montserrat Marti H a actuado en Centros Parroquiales - V e r g e de Montserrat-, etc. Después de medio año de asistir con cierta regularidad me decido a probarla. L e e la carta de una amiga suya enfermera que lleva un año en París. V a leyendo párrafos y ella los va comentando. H a pedido a su amiga que le busque una plaza para ella y la otra le escribe después de algún tiempo diciéndole que ya ha encontrado algo que pueda convenirle, pero... ya es demasiado tarde, entretanto la madre de M . M . ha muerto y l e resulta imposible dejar sólo a su padre, a su familia... T a l v e z dentro de unos años, podrá ir, pero ¿Quién sabe si ia amiga seguirá en París y podrá buscarle de nuevo el empleo? Interesante por la verdad humana del tema. N u l o de todo lo que sea aportación y preparación teatral. En la sesión, algo deslucida-faltan entre otros la Secretaria-, hemos repetido el ballet pantomima. M " Rosa en el papel de Pepa Palau. Queda bastante deslabazado. Falta la música. Carmen P. [Perelló] prueba el papel que hace Carmen N . [Nualart]. Bien. Lluís Bosch repite dos veces la pantomima de Les enfants du paradis. Está alcanzando una cierta madurez. Repite, asimismo, el ejercicio del hombre de ... (Kazan - Brando) Interesante la aportación de Carmen Perelló. N o s ha contado los tipos más importantes de su calle. Promete traer un rapport. 82 Montserrat Martí, asimismo, lee unas cuartillas en la que nos cuenta una experiencia suya. Promete pasarlo a máquina y dármelo. Dial7d'agostdel958 Manuscrit de Ricard Salvat Concepció de las Heras Primera prueba. Típica niña, da su personaje. Aprovechable. V u e l v e a quedar emplazada. Joan A y m a m í Actuó en diciembre com el Teatro V i v o . N o lo conocía. Inquieto y con ganas de trabajar. N o s había de un hecho muy concreto. Está preparado y posee soltura y sabe expresarse e imponerse. Carmen Nualart Repite. Mejora el tema cambiándolo. A l g o sentimentaloide pero humano. Carmen sabe imponerse. Hay una vaga tristeza en toda ella que hemos de burear la menera d e aprovechar. 83 Mecanoscrit sense signatura: Intentaré fer un resum deis personatges que al meu criteri poden teñir mes interés peí que pensem portar a terme. E n primer Uoc em v e a la memoria el noi - n o tant noi dones t é 36 o 37 anys-, que es dedica a escriure novel-Íes rosa. Físicament mes aviat baix, bastant pie, amb un fastigós bigoti que quasi li tapa per complet el Uavi de dalt, i que escriu sobradament com aquell que res, les tres o quatre "novel-letes" per setmana. Aquest xicot es considerat en aquest carrer c o m un deis personatges que faran época, dones aquesta mena de lectures son molt ben acollides per aquesta barriada. Després és també molt patent la figura arrodonida de la senyora de 50 anys mare d'una colla de filis que contínuament s'estan atropellant i que donen uns esvalots de pronóstic; reservat. Quant els mes grans arriben a les mans, la bona dona comenta a encongir-se fíns que queda estirada a térra i aparentment sense coneixement. Aleshores és quan els nois es donen compte i deixen els cops de puny i corren a esbrinar al que la pobreta de la seva mare té deis resultats deis aldaruUs promoguts. H i ha també el cas de la senyoreta que ha estudiat una carrera i dos o tres idiomes sabuts, que vesteix amb péssim mal gust i que té per costum negar la salutació al 9 0 % del veinat, que s'avergonyeix fins de la seva humil procedencia i que si arriba el cas es permet el luxe de corregir a les persones mes grans amb teories que ella considera absurdes i amb una superioritat fora de lloc. ridícules, 84 N o es poden descuidar tampoc els populars personatges que concurreixen a la majoría de carrers i que son: El noi groller i maleducat que no hi ha noia o noieta que, en passar a prop seu, no hagi de sentir-se les páranles mes rebuscades que la facin enrogir sentint una repugnancia per aquesta mena d'atrevits. L a senyora espiritista que creu que li roben el marit, la clássica xafardera que es passa la vida al baleó, a darrera la persiana i que s'assabenta de detalls i detallets de la vida privada de tothom. El matrimoni que cada dia demanen socors, la dona que crida al seu fill des d'el baleó. La que critica sempre al darrer que ha deixat i així us podria seguir parlant fíns demá d'aquesta mena de gent que pels barris vells de la ciutat, abunda amb una abundancia admirable. Si us he de descriure els comerciants que mes freqüentrnent travessen els carrers us parlaré del drapaire que amb una veu argallada i afónica, crida pells, draps i altres coses. D e l gitano que arregla paraigües, l'esmolet que fa xisclar la pedra afiladora, l ' h o m e del gel i un altre gitano que porta un furgó i posa pegats a les oUes i pots. Aquests tipus solen passar peí matí. A la tarda son rituals els escombriaires, els homes deis diaris i quan v e el b o n temps es passeja carrer amunt i carrer avall, un h o m e vestit de tipie andalús i que amb un burret carregat de cantis canta i crida c o m un desesperat el seu genere. I quan la tarda cau i la gent ha tirat peí mig del carrer tot el que li ha donat la gana passa una pobra dona que recuU els papers i algún altra cosa que jutja aprofítable. 85 Montserrat Martí Lliurat el dia 18 d'agost de 1958 Manuscrit DE LA VIDA REAL Carrer N o u , cantonada Sant Ramón. És la nit. U n tercer pis. E n im Hit, un home d'uns trenta cinc o quaranta anys, pero n'aparenta seixanta. És un malalt tubérculos, proper a la mort. A I cap9al del Hit una infermera de la Creu Roja. L'habitació, encara que humil, endre9ada i neta. N o cal dir que son persones d'escassos recursos económics. Les amistats, dones familia tampoc n'hi ha, están esgotats de tants dies de vetlla. Entre tots ajuden moral i materialment al malalt. L a vida a fora segueix el seu ritme. Durant la irit hi ha molt de moviment, cants i gatzara i alguna que altra baralla que a voltes arriba a les armes. Malgrat el fred, el baleó resta obert, j a que el malalt té molt d ' o f e c i així li sembla respirar millor. És l'época de l'estraperlo i sota el mateix baleó, interrompent el respirar fatigat del malalt se sent la cantarella monótona d'una dona cridant la seva mercadería: " T e n g o pan, tengo tabaco r u b i o , . . . " A i x ó dura fíns a les dues de la matinada. Aleshores, retomant del, diguem-ne, treball, comen9a la desfilada de visites al malalt. Ell ignora la seva gravetat. E l tocat i 1'uniforme blanc no impedeixen que els amics i les amigues converteixin l'habitació en una tavema. A l l í es fuma i es beu, prescindint del malalt i del contagi, perqué, aixó sí, no temen res. 86 Quan es vetllen altres malalts, les hores mes difícils de passar son de les dues a les cinc, o sigui, les de mes silenci. Aquí no, aquí son les de mes moviment. Prop de les sis del matí tomem a quedar sois. N o m é s s'escolta una respiració dificultosa, que amb la quietud es fa mes penosa i mes greu. A les vuit del matí, quan la vida comenfa arreu de la ciutat, aquest carrer resta en silenci absolut. Les portes son closes. Els establiments, la major part son tavemes, reposen del bullici de tota la nit. E n un tercer pis del carrer N o u , una vida j o v e encara está finint. 87 TEATRE VIU 28 d ' a g o s t d e l 9 5 8 ACTÚEN Rosa Muniesa, Montserrat Martí, M " Antonia Terrades, M * Carme Perelló, Antoni Bachs, Lluís Bosch, Á n g e l Gracia, Josep Cusco i col-labora Rafael Vidal. D I R E C T O R : Ricard Salvat. Comencem avui tomant a representar un tema queja feia temps que no havíem fet. E s basa en el contrapunt que fan dues parelles situades en un pare qualsevol. Mentre una, la mes j o v e , s'entrega de pie al seu amor desinteressat i noble que acaba de néixer, l'altra, posa un preu monetari al seu acabament. Mentre una parla de somnis, il-lusions i promeses, l'altra, parla de desíMusionSi desenganys i acaben posant preu al fruit del seu fals amor: un nen que aconsegueix endur-se ell a canvi d'una quantitat considerable de diners. L a representen Antoni Bachs i M " Antonia Terrades, la parella j o v e , i Lluís Bosch i M " Carme P e r e l l ó , els pares de la criatura. Á n g e l Gracia ens mima de nou al Sr. Il-lusionista que per guanyar-se la vida justament segueix a un circ de mala mort que va corrent d'un poblé a l'altre. E l bon home repeteix un dia darrera l'altre alió tan sabut del j o c de cartes, del vasos de v i que es converteixen en ocellets i el Iligar-se les mans qué mentre baixa entre el públic perqué comprovi que no hi ha falsedat, amb molta picardía els hi fa desaparéixer la cartera, el rellotge o qualsevol altre 88 cosa. Quan acaba els aplaudiments son calorosos. Segons opinió del director, está prou bé, pero ha de curar mes el gest. Per primera vegada posem en escena una de les histories del carrer. És ia d'un malalt bastant greu que degut al seu estat, rep les visites de bastants amics i, aquests per motius que s'ignoren, hi van després de les dotze de la nit i hi resten fins a les tantes del matí fent la gran xerinola. Entre ells, trobem el noi ridícul empleat de Banc que es creu mes intel-ligent que ningú, i que visita el malalt amb l'ánim de donar una conferencia sobre la malaltia del pobre infeli9 i que potser a descobert en el Reader-Digest, una lectura favorita d'aquest individu. Hi ha també el presumit xicot que fa d"'úItimo m o n o " en alguna peMícula i es creu té a totes les noies " m o r t e t e s " per ell, i v o l jugar també amb la ex-nóvia del malalt qué ha tomat per compassió a assistir a les seves darreres hores. Es troba també la cegueta que intenta animar al malalt i F infermera que el vetlla i intenta amb la seva presencia frenar una mica els esvalots d'aquella colla de desaprensíus. E l descarregador del molí ordinari i groller, el marxant de qualsevol producte americá, que va sempre al darrer crit de la moda i que també está enamorat -i aquest v o l fer creure que de veritat- de la exnóvia, que vana i coqueta ella, juga amb tots sense teñir ni una mica de mirament per no ferir els sentiments de ningú. Després de crits i avalots, inclús baralles, s'acomiaden un a un, interessant-se vivament i a darrera hora per la salut del malah. A i x ó es interpretat per Antoni Bachs, c o m empleat de Banc, Lluís Bosch, actor de cinema, Á n g e l Gracia, marxant, Josep Cusco, treballador del m o l í , R o s a Muniesa, la cegueta, Montserrat Martí, infermera, i M * Carme Perelló, la ex-nóvia. 89 Rafael Vidal que ha vingut com a espectador ens ha donat una explicació sobre la influencia que en certa manera produeix el Teatre Viu, amb un determinat grup de persones que pateixen malalties mentáis, com la Esquizofrenia, la Mania Persecutoria, etc. Ens ha explicat en que consisteix un Psicodrama. Reuneixen a uns quants malalts, i els hi fan representar algunes escenes de la seva vida, a fí de que quan arriba el moment en que apareix el subconscient d'aqüestes persones, sense adonar-se donen Uum ais metges sobre l'origen de les seves dolences. Aquest comentari ha estat molt agrait per tots. Lluís Bosch repeteix la seva pantomima que cada dia, segons el director, supera i millora. Ja ha aconseguit definir concretament els tres personatges. M ° A . Teirades i Antoni Bachs fan la parella j o v e del pare, que tot i quedar poc romántica, no ha sortit tan deslluida com d'altres vegades. Rosa Mmiiesa repeteix el monóleg de la cegueta, que allarga massa, i l'han de tallar. Fins dilluns que v e si D é u vol. ASSISTENTS A L P R O G R A M A D A V U I Concepció de las Heras, Griselda Barceló, Geraldina, M * Rosa Ballart, Sra. Terrades, Josep Navarra, M e r c é García, M e r c é Amatller, R o m a n o f f Daniel, Wassamann N i c o l é i Pélégoj Josette. 91 TEATRE VIU 8 de setembrede 1958 ACTÚEN Montserrat Martí, Rosa Muniesa, Concepció de las Heras, Ángel Gracia, Antoni Bachs, Griselda Barceló, M^ Dolors Fossas, Carme Perelló, M " Rosa Balart i Lluís Bosch. D I R E C T O R : Ricard Salvat. Comenga avui Montserrat Martí, reíncorporant el seu personatge d'una noia infermera que ha acabat els seus estudis i la seva ambició és sortir a l'estranger. Quan ho té a les mans, grácies a una amiga seva, s'adona de la realitat. A m b la mort del seu pare la seva vida ha canviat per complet, i ara es troba en la difícil situació d'escollir entre la seva mare, una senyora gran abocada en ella i trastomada per la mort del seu marit, o bé les aspiracions de tota noia j o v e que té ganes d'ésser quelcom en aquesta vida. La determinació, jutjant les coses amb sentit comú, és que es queda amb la seva mare. Després d'aixó Montserrat Martí i R o s a Muniesa, fan un comentari sobre l'obra El Carrer d'Elmer R i c e i, a continuació, Ricard Salvat, juntament amb elles, fa una análisi del mateix motiu. Concepció de las Heras avui s'ha decidit a acabar de definir el seu personatge, la noieta que s'ha examinat de Pre-Universitari i l'han suspesa. Quan ha comprovat que a les llistes no hi 92 havia el seu nom ha sofert una satisfacció que vol dissimular, dones a ella els estudis no li agraden i menys encara els de Farmacia, que els seus pares volien que estudies. Quan interiorment s'ha fet aqüestes confessions, és aleshores quan el seu amor propi surt a la llum i li fa rabia, dones les seves companyes, la majoria, han estat aprovades. A c a b a amb la conclusió que és millor així, dones els estudis no s'han fet per ella. Ricard Salvat está bastant content. Ángel Gracia avui ha canviat la seva ruta fíns ara cómica i ens ha demostrat que també sap fer teatre seriosament (cosa que no dubtávem). Es un pobre home de 52 anys, marxant de professió, que una vegada arribat a aquesta edat, s'adona que tenint dona i filis no té ningú, ni té casa, ni amics, ni res. S'adona d e la seva vida plena de Iluites, desenganys i treball. Feina i mes feina, pero buit interiorment sense cap engruna de felicitat que li recompensi el mes mínim l'aspror i Fesfor? durant tota la vida, vida que c o m e n t a a marcir-se. Ricard Salvat ho troba bastant bo. Després d'aixó, Antoni Bachs i Á n g e l Gracia fent fan l'escena d'im noi que pateix una lleugera malaltia mental, i es passa la vida carregat d'una maleta (dones és marxant), que ell considera plena de plom i que, segons les seves explicacions, venen a ser tots els fracassos de la seva vida. Afortunadament troba un j o v e company de viatge que és psiquiatra i, després d'una conversa, aconsegueix emportar-se'l a la Clínica fent-li creure que allí disfrutará d'unes bones vacances. 93 A c t e seguit passem totes les noies guamides amb uns veis que pretenent representar una desfilada de models d'alta costura. Exercici de caminar. Desastres. L a única que pot passar és Griselda Barceló. Per últim Antoni Bachs i Griselda Barceló, i, Lluís Bosch i i v f Carme Perelló, tomen a fer les escenes de Contrapuní en un pare, de les que se'n treu un regular partit. Fins dijous vinent si Déu vol. ASSISTENTS J. Antoni Escribano, Germans M i l l a i Josep Navarra. 94 95 TEATRE VIU 8 de setembre de 1958 Actúen en el dia d'avui, Antoni Bachs, Ángel Gracia, Rosa Muniesa i Griselda Barceló. Comencen amb la repetició de quasi tots els monólegs que tenim preparats. E l primer en actuar és Antoni Bachs. Fa d'empleat de Banc, que segons el director, no acaba de quedar del tot bé, dones hem de teñir en compte que la primera vegada que es va fer, v a quedar perfecte. Després Rosa Muniesa repeteix el paper de la cegueta que tampoc resulta gaire, dones ho allarga massa i el tema perd autenticitat. Antoni Bachs i Á n g e l Gracia, fan el tema del noi que es toma boig i el metge psiquiatra que v o l guarir-lo. Ha quedat bastant bé. Griselda Barceló, Antoni Bachs i Á n g e l Gracia fan una escena que representa a un matrimoni a qui els ha tocat la lotería i teñen donada una participado d'un duro a un v e i seu. Quan saben la bona nova pretenen estafar-li al menys dues pessetes, i el pobre home una mica curt de naixement, i un tros Uarg per la presencia de la fabulosa dona deis afortunats, acaba convengut de que només j u g a v a tres pessetes. 96 Á n g e l Gracia es supera cada vegada que interpreta la mímica de riMusionista, ha aconseguit que els espectadors, vulguin nuar cordills que no existeixen i, per si era poc, després volen comprovar si está ben fort. Com assistents, han estat a la secció d'avui: J. A . Escribano, Ivf Dolors Fossas, Montserrat Martí i W Carme Perelló. 97 TEATRE VIU 11 de setembre de 1958 En el dia d'avui actúen: Antoni Bachs, Á n g e l Gracia, Pepa Palau, Rosa Muniesa, Montserrat Martí i Griselda Barceló. Han comen9at l'assaig d'aquesta tarda Antoni Bachs i Á n g e l Gracia repetint l'escena del dilluns passat que representa al pobre noi que s'ha tomat ximple i es troba amb un. psiqxiiatra que pretén guarir-lo. P e r o awii la qüestió ha agafat un altre caire, segons opinió del director, Antoni Bachs ha millorat bastant la qualitat moral del personatge, en canvi, Á n g e l Gracia ha tirat per un altre camí, en lloc del psiquiatra, ha adoptat la posició de l ' h o m e tranquil i despreocupat que s'agafa la vida amb un to constant d'himiorisme i simpatía. C o m que ha canviat completament el ritme de la primera vegada i no és massa conscient, Salvat ho talla i fa algimes observacions. Pepa Palau i Antoni Bachs es sitúen en un lloc qualsevol d'Itália on s'ha de desenvolupar una escena en la que representa una parella, ell espanyol i ella italiana, que tot just s'acaben de trobar, interiorment (s'entén), que acaben de donar-se compte que hi ha quelcom interior que els atrau, que son necessaris l'un per l'altre, pero el destí inexorable els trenca aquella felicitat per imposar-los-hi el deure, que son en el cas d'ell els estudis havent de retomar a Espanya, i ella la seva v i d a a Italia. L a primera vegada que l'interpreten, no li han trobat el punt exacte, pero quan l'han repetit ha quedat molt mes 98 bonic, dones la separació ha sigut d'una manera tendrá i delicada, deixant un núvol d'esperances enmig deis dos, Rosa Muniesa, Montserrat Martí i Griselda Barceló representen una mare i una fílla (Rosa i Griselda), que viuen amb una tía, o siguí, una germana de la mare, a qui la vida li ha sigut adversa. L a vida d'aquestes dues dones és prou trista, dones la tía está separada del marit que fa uns anys la va abandonar. C o m es compren, té una vida amargada i trista i sembla que només gaudeix amargant-ía ais demés. L a mare, encara que no está separada del marit, es també prou desgraciada, dones ha dut sempre una vida fácil i plena de capricis, tenint cura d'ella i una mica deis seus fíUs, pero descuidant bastant l'ajut moral que representa per a un home la companyia íntima d'una dona. L'escena té Uoc en el moment en que la fílla que j a ha complert 20 anys, fa saber a la seva mare i tía, que está decidida a mancar a l'estranger, dones li ha sortit una bona c o M o c a c i ó a Franfa, i veient un camí obert a les seves aspiracions, no pensa tomar enrera. L a mare i la filia li omplen el cap de reflexions posant-li, en primer terme, el trist fracás de la seva vida. N o s'ha acabat perqué no seguía un bon camí i el director ha preferit íallar-ho. Griselda Barceló i Á n g e l Gracia han llegit en veu alta una escena de La Calle d'Elmer R i c e , ha sigut per provat el to de la seva lectura. Per primera vegada Á n g e l Gracia s'ha atrevit a representar la mímica que Ricard Salvat li havia encarregat j a fa temps. Es tracta deis diferents canvis que experimenten els sentits d'un home treballador d'una fábrica, que a mida que les hores corren es va tomant 99 insensible i es v a agermanant de tal manera amb la máquina que arriba el vespre i tot h o fa amb un instint maquinal i sense sentit. Encara que no hagi sortit molt bé servirá de base per a les properes representacions. C o m a espectadors han estat presents - assentadets en una cadira molt quietets-, Concepció de las Heras, W Dolors Fossas i M " Carme Perelló. Fins dijous si D é u v o l . 101 TEATRE VIU 19 de setembre de 1958 VIATGES Rosa Mxmiesa Rosa Balart Montserrat Martí M " Dolors Fossas Griselda Barceló Pepa Palau M * Carme Perelló Á n g e l Gracia Antoni Bachs Ricard Salvat DIRECTOR Per primera vegada sortim de la ciutat per donar una representado de Teatre V i u . A g a f e m un tren a les 7,45 h. a l'estació de la Pla^a Catalunya amb direcció a L a Garriga. Actuarem davant els socis del Casino d'estiu c o m a comiat de totes les activitats artístiques que allí hi han hagut durant Testiueig. M i q u e l Porter, organitzador d'aquestes vetllades, estiuejant actiu de La Garriga i també soci del Casino, ha volgut donar a conéixer el Teatre V i u i el seu per qué. C o m tots som j o v e s (amb la joventut d'ánima que és la bona), tant Tañada c o m la tomada varen ésser distretes, simpátiques i fíns i tot curtes. 102 L a Garriga, poblé aristocrátic i ric, amb gent amable i acollidora ens va rebre amb lluna clara, bona nit i tranquiMitat. En els jardins del Casino, rodejats d'arbres negres i aromátics, sota les estrelles i damunt d'unes taules origináis comen9árem l'actuació. El públic heterogeni estava intrigat per saber que era el Teatre Viu. En Miquel Porter va trencar el gel parlant de l ' A r t M o d e m i la seva influencia sobre els homes. D e l naixement del Teatre V i u , les fonts d'origen i el camí que v o l e m que segueixi. TEMES TRES PESSETES DE LOTERÍA Griselda Barceló, Antoni Bachs i Á n g e l Gracia. Un matrimoni que fa cinc pessetes de lotería amb un xicot que és v e í . Surt el número premiat i aleshores li diuen que només n'hi ha jugat tres. El noi busca el paper per comprovar-ho, pero la dona j a l'ha trencat. E l bon noi amb tres pessetes en té prou. LACEGA Rosa Muniesa. M O L T BÉ TEMA SAGAN 103 Pepa Palau i Antoni Bachs. El públic nota l'ambient estrany i de desgana i, fins i tot, d'avorriment d'aquests personatges. EL P A R C Antoni Bachs i Griselda Barceló, i Ricard Salvat i Carme Perelló. MOLT LOGRAT, APLAUDIMENTS Fi de la primera part. El públic dona temes: 1er. D o s recent casats viatgen per la ciutat de Barcelona. M i q u e l Porter i Griselda Barceló. Queden graciosos pero una mica descentráis. 2n. El problema d'un metge davant dos casos diferents. U n matrimoni de bona posició que té el fíU malalt i, un altre, de gent treballadora per la qual la malaltia de l ' h o m e de la casa representa la miseria. Rosa Muniesa, M i q u e l Porter, Á n g e l Gracia, P e p a Palau i Antoni Bachs. DESCANS EL XICOTDEL Antoni Bachs. BANC B A S T A N T BÉ 104 PASSAPORTA LES PALMES. Ricard Salvat i W Carme Perelló. UNA MICA DESPISTÁIS, CURT EL VIATGE Miquel Porter i M^ Carme Perelló. Canvien, no saben perqué, el sentit del tema. Se'n surten bé. RECORDS D 'UN AMOR Miquel Porter. PERDUT U n home que fa 15 anys que está divorciat i que des d'aleshores no ha vist la que va ser la seva dona. Per uns negocis va a una casa i es troba que és la mateixa en la que ell vivia abans. La presencia del seu antic amor v e donada per objectes que ell reconeix. L'argument molt, pero que molt boníc. M i q u e l Porter una mica repetit. TEMES D O N A T S PEL PÚBLIC U n home que ha de morir dins de poc, pero no ho sap. El metge tracta d'explicar-li i fer-lo viure feli? el temps que li queda. Interpretat per Antoni Bachs i Á n g e l Gracia. APLAUDIMENTS. LA VIDA NOVA Pepa Palau i Ricard Salvat. Tots tenim il-lusions que voldríem realitzar pero les conveniéncies socials, les obligacions o d'altres coses no ens ho permeten de fer. Aleshores tenim un h o m e de mitjana edat, casat 105 i amb dos filis, que ho vol deixar tot i dedicar-se a la pintura. Materialment té la vida resolta. Pero aquesta vida és un canvi serios i la seva dona no tant romántica ni despresa, no el compren i aquí está el problema. És bo aquest argument i el guardarem per casa. L'estudiarem. C o m a número final un assaig de pantomima: EL PRESTIDIGITADOR Á n g e l Gracia. Senzillament magnífic. El públic encantat. A P L A U D I M E N T S . Ja está. El camí es dibuixa i amb les rodes, després es va esborrant. ¡BONDIA! 107 TEATRE VIU 3 d'octubre de 1958 ACTORS Griselda Barceló Pepa Palau Carme Perelló Ricard Salvat D I R E C T O R : Ricard Salvat ASSISTENTS Tot dones! A v u i una cosa raríssima, tot dones, ni un sol home, sí, el director. Primer dia després de l'éxít de L a Garriga. Ricard Salvat fa un discurset d'agraiment, tot emocionat. N o i , no calía, els agraíts som nosaltres. Parlem d'aixó i d'alló, per fer temps, pero els fuertes no venen. COMENCEM: Griselda Barceló, Pepa Palau i Carme Perelló. El tema ha sortit tot parlant. És sobre l ' A M O R . Griselda el veu com el complement, el contrari d'estar sol. A Carme li sembla que és el tot, ja no hi ha res mes. Pepa creu que l'amor és c o m un manantial, pero que raja per milers de fonts. Cada font és diferent de l'altre. A i x ó obre una enquesta. Tants caps tants barrets. Ricard Salvat hi posa pau. Pepa Palau i Ricard Salvat proven de fer el tema que va sortir a l'actuació de L a Garriga. N o saben quin final donar-li. Mes discussions (amicals p e r o ) . Per fi, tinc que marxar abans que s'acabi. N o cree que arribi la sang al riu... A d é u amigues i amic director. Bona Nit! 109 TEATRE VIU 6 d'octubre de 1958 ACTORS Griselda Barceló Pepa Palau Carme Perelló Antoni Bachs Rafael V i d a l Lluís Bosch Ricard Salvat ASSISTENTS U n munt de gent. Per sobre, per sobre, perdonin els descuits: Frederic Roda, Josep Plá, Manuel Rodés, Josep Cusco, M e r c é Gracia, Josep Navarra, un xicot de la Universitat, R e m y , Montserrat Martí, Rosa Muniesa i filia, M^ Teresda Marty... i tots els altres. A v u i no som a les golfes, estem al guarió deis trastos i mals endresos. Som una gran quantitat de gent. Potser el dia que hi ha mes gent. Tothom parla deis temes mes diversos. Per fí Ricard Salvat ens fa comenfar. Griselda Barceló, Pepa Palau i Carme Perelló, parlen de tres versions sobre un tema vell i sempre nou: l ' A M O R . Cada una de nosaltres li dona una forma diferent que creu que és certa. Túnica. T e n i m l'amor egoísta, l'apassionat i el desmenjat, o sense importancia. R.S. - Es té d'arrodonir. Carme al final ha fet una sortida estranya i ho ha esgarriat tot (jo m e ' n rento les mans). 110 Pepa Palau fa la pantomima de les mitges. R.S.-Potpassar. Antoni Bachs i Pepa Palau fan la nova versió d'un tema molt vell, de quan el Teatre V i u era completament aixó, i si no recordó malament el va donar Pepa Palau el primer dia que va assistir a una reunió del Teatre Viu. B é , el tema és: U n home i una dona es troben en un tren. El tren també és un personatge; un tren misterios on no hi ha ningú mes i en el qual no saben com hi han arribat. L a conclusió és mes o menys: tren - vida, dona - passat, home - avenir. R.S. - N o li acaba de convencer. Pot ser que es faci mes endavant. Lluís Bosch fa la pantomima á^Els infants del Paradís. R.S. - P o c mimat el segon personatge. Ricard Salvat i Pepa Palau fan l'assaig d'un deis temes donat peí públic a L a Garriga. Si surt bé es fará. Es proven coses noves pero cap es porta a terme. El temps passa volant. Son les deu. Fins un altre! 111 TEATRE VIU 10 d'octubre de 1958 ACTORS Rafael Vidal, Á n g e l Gracia, MP Carme Perelló, Antoni Bachs, Rosa Muniesa, Griselda Barceló, Ricard Salvat, Pepa Palau, Miquel Porter. DIRECTORS M i q u e l Porter i Ricard Salvat. Ja de nou reunits per seguir fem de les nostres amb el T . V . Trenca el gel l'actuació de Rosa Muniesa i Miquel Porter, amb la pantomima anomenada La Frontera. La primera part en la que hi entren els abans anomenats Rosa i Miquel, consta principalment d'una idea que perdura o millor dit es presenteix en les dues parts restants. Aquesta idea és la separació, la frontera de la vida que impedeix els homes ajudar-se. Dones, tomant al que déiem, tenim una frontera, completament imaginaria o representada esquemáticament per una ratlla. Aleshores venen, un per la dreta i l'altre per Tesquerra, dos cees. Arriben a la separació i palpant t o m e n al seu camí. Segueixen Bachs i Gracia. L ' u n és un home que té tabac pero no té llumins i l'altre té llumins pero no té tabac. És francament molest veure que tots dos, si no fos per la frontera 112 podrien aconseguir el que desitgen pero, en canvi, impassibles no s'atreveixen a no voler cremar-la. És un tema que fa pensar perqué aleshores cada un es complau amb malgastar el que no li serveix per a res sense voler treure'n profít. La tercera part no la sé, quan m e la diguin, j a us la explicaré. R.S. - La cosa no va malament, una vegada canviats els papers entre Bachs i Ángel, pero s'ha de trobar la forma ideal. A continuació Ángel Gracia fa el tema, de nou provisional, " L ' o b r e r " . Ja está explicat amb l'acte del dia passat. T é de repetir-ho tres vegades fíns que agafa el ritme i es controla el temps. R.S. - Massa pesat, menys temps, portar idea del ritme i del tema. En conjunt, regular. Pepa té que actuar pero no pot fer-ho per vergonya. ¡Pobra noia, j a li passará!... T o m e m a feria Flor.... Hi surten: C. Perelló, dona d'una vida equivocada. - Griselda i Bachs, enamorats ( M . Porter no ho entén i aleshores ho fa R. Salvat) i Pepa, alegría i tristor. 113 R.S. - N o diures. Ara comengarem l'adaptació de l'obra L'ós. Vidal i Á n g e l Gracia. H i surten per provar-ho Pepa Palau, Rafael Després d'avisar-nos tres vegades, pleguem. Cada dia estem mes entusiasmats. BONA NIT Barcelona 10-10-58 115 TEATRE VIU 13 d'octubre de 1958 ACTORS Antonia Terrades, M " Dolors Fossas, Rosa Muniesa, Pepa Palau, Á n g e l Gracia, M^ M e r c é Garcia, Lluis Bosch, Miquel Porter i Ricard Salvat. Altre vegada a les golfes, molt inspirats i contents (menys el director que sempre porta mala cara), refem les nostres penes i alegries del Teatre V i u . Comencem M " Antonia Terrades i M^ Dolors Fossas. I m p r o v i s a d o de dues noies que es troben a la tomada de les vacances. R.S. - Poca i m a g i n a d o , poc moviment, en canvi bona ambientado. Rosa Muniesa repassa el paper de la " C e g a " . R.S. - El paper Testas amanerant. M o l t poc fondo, massa accidental. Abans h o feies mes bé. Concentra't-hi. A r a Miquel Porter i Rosa Muniesa fan el repás deis dos cees frontera, abans anomenat La frontera. R S . - A i x ó marxa. C o m Antoni Bachs no ha vingut, Lluis Bosch fa el paper de l ' h o m e deis llumins. Continua la tercera part de la pantomima que ara us explicaré perqué j a la conec. Apareixen dos amants. L a frontera els separa. Desitgen abra9ar-se. Voldrien fer Espessos núvols damunt la desaparéixer aquell obstacle que els separa, pero quan mes fortament els seus ulls es miren, surten tallant Taire els xiulets de la policía. L ' i d i M i es trenca i corrent marxen peí Uoc on han sortit. 116 Queda l'escena sola pero amb el record, amb la presencia de tots els que acaben de marxar. Cosa estranya. A i x ó es mou i es repeteix fíns que queda una mica bé. A v u i tots estem inspirats i hi ha un ambient magnífíc. Ara repás á'Allíon creix la flor del matíroig, abans La flor. Tot va bé fíns l'hora en que Miquel Porter fa el paper. Baixa, no hi entra, no hi ha manera. H o fa Ricard Salvat. Comentarís i repeticions. Pepa fa l'sketx de Les mitges o L 'últim moment. R.S. - Massa curt, bé de ritme pero no ben lograt. Á n g e l Gracia fa L 'obrer. R.S. - L i fa repetir fíns que aconsegueix el ritme, el tempo, pero encara no queda c o m Ricard Salvat desitja. Cosa nova. W M e r c é Garcia, es presenta amb una pantomima. M^ M e r c é té forfa de personalitat. T é idea. El tema és vell pero presentat d'una forma inédita. Es diu L 'inici d'un fracás. Tal com penseu és un tema amorós. L a noia que espera a l'home que estima amb la ilTusió de veure'l. Pero el temps passa i passa i passa i ell n o v e . Ja convenfuda ella marxa. El cor queda trencat pero la il-lusió no pot morir. Creieu-me, no les deixeu morir mai les iMusions, no us ho permeteu. BONA NIT 117 TEATRE VIU 17 d'octubre de 1958 ACTORS Rosa Muniesa Lluís Bosch M e r c é García Griselda Barceló Antoni Bachs Carme Perelló Ricard Salvat Miquel Porter Á n g e l Gracia Pepa Palau D I R E C T O R S : Miquel Porter i Ricard Salvat A v u i som pocs. Encara fa bon temps i a les golfes tenim una mica de calor. Trenca el gel Rosa Muniesa amb el monóleg de La cega. R.S. - B é de temps, pero poca profunditat del tema. M e r c é García inicia la pantomima anomenada " L ' i n i c i d'un fracás". Repeteix, té una durada de dos minuts. R.S. - La troba a trossos real, pero en d'altres una mica dura i amb l'expressió trencada. Griselda Barceló i Antoni Bachs, i M i q u e l Porter i Carme Perelló, fan Contrapunt en un pare. R.S. - N o m'agrada, descentrat. Repeteixen. 118 Ángel Gracia i Antoni Bachs fan La maleta. Repeteixen, comproven el temps, 3 minuts i mig. R.S. - B é , pero potser massa rebuscat. Cosa nova: Espessos núvols sobre la frontera. Tema tret de no sé on, que ens el va donar en Remy. H o fan Lluís Bosch i Antoni Bachs. R.S. - Els hi fa repetir i repetir. N o surt. N o m é s la primera part. Ángel Gracia faL'illusionista. R . S . - M o h bé,noi... A p a , Bona N i t . 119 TEATRE VIU 20 d'octubre de 1958 Assagem a la B I B L I O T E C A A L E M A N Y A 24 d'octubre de 1958 T o m e m a assajar a la B I B L I O T E C A A L E M A N Y A D e m á D é u ens ajudará. 121 TEATRE VIU BIBLIOTECA ALEMANYA 25 d'octubrede 1958 ACTORS Rosa Muniesa Griselda Barceló Carme Perelló M e r c é Garcia M"* Rosa Balart Pepa Palau Antoni Bachs Á n g e l Gracia Lluis Bosch M i q u e l Porter Ricard Salvat Actuació amb públic i presentació de pantomimes per primera vegada. Direm, primer de res, que l'actuació va ser un éxit. Davant d'un públic entes i intel-ligent, primer una mica nerviosos i després completament segurs, iniciárem la vetllada. Miquel Porter i Ricard Salvat DIRECTORS PROGRAMA Pepa Palau i Ricard Salvat amb la situació dramática basada amb el tema donat a L a Garriga anomenat El pintor. Antoni Bachs i Á n g e l Gracia interpreten La maleta, situació dramática. Pepa Palau a la pantomima de les mitges. Heroica decisió. M e r c é Garcia interpreta L 'inici d'un fracas, pantomima. 122 Griselda Barceló, Carme Perelló, Antoni Bachs i Miquel Porter interpreten Contrapunt en un pare, situació dramática. Ángel Gracia interpreta la pantomima L 'illusionista. MITJA P A R T TEMES D O N A T S PEL PÚBLIC N o son despampanants pero es poden aprontar bastant. Els millors: Vull ésser actriu, en castellá, segons indica qui ho proposa. Actors: Mercé Garcia i Miquel Porter, s'ho han agafat peí costat cómic. Ella és una noia cursi a qui se li ha posat al cap que ha d'ésser actriu de cinema. El seu pare, home cabal i sensat, s'hi oposa. S'acaba quan el pare deixa per inútil el caparro pie d'ocells de la seva fílla. Pepa Palau i Miquel Porter representen una escena d'uns bandolers ais qui els ha fallat una emboscada. El tema, sense cap ni peus, els hi ha sortit bastant bé. Hem tingut l'honor que a aquesta vetllada hagi assistit el Dr. José Maria Valverde, qui ha tingut la gentilesa de donar un tema: Tres époques del teatre. La situació el marit quan descobreix a la muller en els brafos de l'amant. r . Segons la Tragedia Grega. T. Segons els inicis de la Cinematografía. 123 3er. A l'estil de Jacinto Benavente. A continuació un tema bastant bo per fer pantomima: Uns estrangers a la Pla9a Catalunya donen de menjar a uns coloms. H o fan M e r c é Garcia i Miquel Porter. Primer es queden badant contemplant la panorámica i els colomets. Els hi donen beses a la boca i, fínalment, els acaben acariciant inconscientment. Á n g e l Gracia i Antoni Bachs son dos senyors que entren a un Museu i mentre un alaba les excel-léncies d'un quadre surrealista, l'altre es trenca el cap buscant-li el mes Ueu significat. V a ser ben escollit. SEGONA P A R T Pepa Palau i Miquel Porter fan el ballet Quatre céntims d'opera. M^ Rosa Balart, El somni i la realitaí, ballet. Á n g e l Gracia, L 'estudiant, pantomima. Griselda Barceló, Carme Perelló i Pepa Palau. Lluís Bosch i Antoni Bachs, fan la pantomima La flor o Da wuchs die Blume Morgenrot. Lluís Bosch interpreta la pantomima á^Els infants del Paradís. Á n g e l Gracia, Antoni Bachs, Miquel Porter, Ricard Salvat, M^ Rosa Balart i Pepa Palau interpreten LM frontera o Dichten Wolken über die Grenze... I per tancar el programa M e r c é Garcia i Lluís Bosch interpreten Quatre céntims d'ópera. 124 I si és veritaí que només hem donat quatre céntim d'ópera, queda ben patent que hem donat, al menys, una moneda de plata del Teatre Viu. ... després d'or, platí... Fins dilluns. 125 TEATRE VIU 27 d'octubre de 1958 ACTORS Á n g e l Gracia Pepa Palau Antoni Bachs Miquel Porter M e r c é Garcia Lluis Bosch M " Dolors Fossas M * Antonia Terrades Paquita Farré ASSISTENTS Manuel Rodés Dtr. I núvia J. Torras P. Maurice i Sra. Pemyer Josep Navarra Escribano C. Heras Balagué DIRECTORS: Miquel Porter i Ricard Salvat Després de l ' E X I T Á S de la Biblioteca Alemanya, entrem a les golfes amb el somriure ais llavis (fíns i tot el director Ricard Salvat), i amb mes il-lusions i projectes que mai. C o m es pot comprovar per la relació d'assistents, v e i e m l'afluéncia d'estrangers de que gaudim el Teatre Viu. Comencem i per assaborir encara mes el nostre triomf, Á n g e l Gracia ens fa la repetició de L'illusionista. Després Pepa Palau i Antoni Bachs intenten el tema del tren. Segons el director va bastant bé, Miquel Porter (el tren) i Pepa Palau han expressat clarament les idees de passat i de futur, passatgers constants d'aquest vehicle. A continuado ho repeteixen amb M e r c é Garcia, en lloc de Pepa Palau, i M i q u e l Porter canviant el personatge amb Antoni Bachs. R.S. - Ha quedat molt bonic el j o c de páranles entre Antoni Bachs i M e r c é Garcia, pero li ha mancat l'expressió concreta d'una determinada idea. 126 Mercé Garcia i Miquel Porter tomen a fer els estrangers de la Piafa Catalunya, que com recordem és un tema "donat peí públic" a la Biblioteca Aiemanya. Directors: B é . Lluís Bosch, recordant bells temps, reincorpora al repertori El ninot de neu que, segons la direcció, ha estat molt bé, sobretot al final. M " Dolors Fossas i M^ Antonia Terrades passen la prova ritual de les principiants del Teatre V i u . L a situació dramática de dues dones que es troben el dia de Nadal amb un restaurant i. Tuna li retreu a l'altre, tot alió que guardava amb rancúnia dins el cor. E l tema j a és vell. Directors: N o está malament del tot. Cares noves! L a noia es diu Paquita Farré. Prova amb María Antonia Tarrades el mateix tema. Directors: N o i a , t'ho has agafat molt a pit! Pepa Palau i M e r c é Garcia fan el mateix. Directors: R.S. - Pepa senzillament, incommensurable, per fí t'has sabut dominar. M e r c é , no facis R o m e a . . . N i Romea, ni L o p e de V e g a , son les deu hores. Adéu. 127 TEATRE VIU 31 d'octubrede 1958 ACTORS Pepa Palau M e r c é Garcia Rafael Vidal Antoni Bachs M^ Antonia Terrades Narcís Ribas M * Dolors Fossas M i q u e l Porter Á n g e l Gracia Ricard Salvat M i q u e l Porter DIRECTORS A v u i encara ens dura l'eufória de la Biblioteca Aiemanya i es veuen cares rialleres i cares noves que ens venen a visitar. Comencen Pepa Palau, Rafael Vidal i Antoni Bachs fent l'escena del Ferrocarril. d'intentar-ho diverses vegades, arribem a la conclusió de que no hi entren. R.S. - Deixeu-ho, j a ho farem un altre dia. Després L e s cares noves, a les qué em referia, son Narcís Ribas i un amic seu. Narcís actúa i e l seu amic s'ho mira. Surten Pepa Palau i Narcís Ribas a fer una pantomima: Ella és una noia j o v e i guapa casada amb un vell arrugat impertinent. Es troba amb un noi que s'enamora d'ella i li declara el seu amor. Ella dubte, pero a la fi, s'adona de la rampoina de marit que té i del bombó que 128 se li ofereix, i coqueta i graciosa es deixa cortejar. Quan están ben acaramel-lats, entra el marit a casa, amb tal Gracia, que fa soroll amb les claus, donant temps així de que el pobre enamorat pugui saltar per la fínestra que ella li assenyala. Quan entra el marit, encara que els nervis hi son, ella procura dissimular i, tot fent-li carícies, li fa desaparéixer els seus fundats pressentiments. Narcís Ribas i Pepa Palau riuen i de quina manera i, com és natural, els demés segueixen l'exemple. Total, que no hi ha manera de prendre-s'ho seriosament. Després ho proven Pepa Palau i Á n g e l Gracia, fent ara de marít Narcís Ribas (abans ho feia Á n g e l Gracia), pero tampoc hi ha manera, ho deixen peí proper dia. Quin tip de riure! C o m que Narcís Ribas és avui la novetat, se l'ha de fer treballar. Ell i M e r c é Garcia fan el monóleg del marxant que passa de coMocar un aspirador a una senyora que no está malament del tot i, com que així ho reconeix, tot fent l'article del genero, queden d'acord per anar a sopar junts aquella nit. I ara seriosament: Miquel Porter i Rafael V i d a l han provat un tema que és del mateix Vidal i que representa a un malalt paranoic, qui va a veure a un psiquiatra, pero no amb la idea d'una visita médica, sino perqué el metge l'ajudi a portar a terme uns propósits que ha creat la seva imaginació malalta. El bon home creu que és el Gran Mestre del Sant Grial. A m o i senyor deis destins de la N a c i ó . El que ell v o l és que el metge digui a la gent que efectivament, no és boig, pero en realitat li v o l fer creure que no ho és. (Imagino que el lector no quedará massa entes, pero j o tampoc ho estic). R.S. - Francament, magnífíc. 129 Després I v f Dolors Fossas i Ivf Antonia Terrades proven el tema de Ricard Salvat Nadal. R.S. - N o está malament. T o t seguit ho fan Pepa Palau que representa l'amant i M e r c é Garcia que és la muUer. Pepa ha donat un tomb argumental, recorrent al passat d'ells dos. Explica que ell era pintor i que era ella qui li donava Talé necessari a l'home i a l'artista i, també, li retreu a la muller tota l'obra que ha destruít amb el seu casament. R.S. - M'agrada aixó de donar argument. I amb aixó acabem la sessió d'avui, dones en broma en broma, son les deu. A d é u nois. 131 TEATRE VIU 3 de novembre de 1958 ACTORS M ° Antonia Terrades M e r c é Garcia Á n g e l Gracia Lluís Bosch Rosa Muniesa Antoni Bachs Concepció de las Heras M " Dolors Fossas Ricard Salvat M i q u e l Porter DIRECTORS Company meus, sembla mentida pero cada dia som mes amics. Jo pensó q u e j a ho serem tota la vida. Sí, hem arribat a posar-nos dins la vida de cada un de nosaltres i, mica en mica, ens anem trobant a faltar. Per aixó cada dia el Teatre V i u és mes nostre i necessari, per aixó mateix, cada dia quan entro a aqüestes golfes i us veig, el cor s e ' m obra amb una rialla. A v u i comencen M * Antonia Terrades i M e r c é Garcia. A i , quin compromís! N o puc recordar que van fer. N o i s , perdoneu, pero segur que va estar molt bé. Segueix Á n g e l Gracia interpretant L 'obrer. N o agafa el ritme i Lluís Bosch ho agafa. R.S. - N o sé que passa. Esteu una mica descentráis. A continuació M e r c é fa L 'inici d'un fracás. R.S. - Curt, pero bé. Ara fem una nova prova de La vida i la mort, i surten M " Antonia Terrades, Lluís Bosch i Rosa Muniesa. R.S. - N o i s , pleguem. Concepció de las Heras fa una prova, M * D o l o r s Fossas, també. 132 R.S. -Practiqueu. TEMA NOU: Els espies. (títol provisional) Antoni Bachs i Á n g e l Gracia: Argument complicat. Dos espies enemics es troben en un hotel a la mateixa cambra. Tots dos porten una ordre imperiosa: Eliminar l'altre. Una vegada sois, parlen del per qué de tot el que han fet. N o cal assassinar, cal viure, trencar els Iligams i viure mirant de front, sense pensar en tots els terrors passats. Es donen la má. Son amics. R.S. - Bé. Es té que arreglar, pero ho heu entes. Després Á n g e l Gracia explica la personalitat, la vida de l'espia que ha encamat. Criat en l'espionatge, curtit i dur pero cansat, amb ganes de comentar una vida nova, neta i tranquil-la. Antoni Bachs fa el mateix. El " s e u " espia és de circumstáncies. L a guerra va desfer la seva vida i aixó era venjan9a. V e u que és massa vilesa, n'está tip, pero no sap que fer. TEMA NOU: Griselda Barceló, M e r c é Garcia, Montserrat Martí, Concepció de las Heras, Albert ( ? ? ) , Lluis Bosch i M i q u e l Porter. Montserrat ven globus. Tots els demés son nens i nenes que compren. Juguen i juguen. Miquel va i crema tots els globus, aleshores els infants copien el mal. Discussions sobre el tema. Es fa tard, bona nit. Adéu. 133 TEATRE VIU C.I.C.F. 17 de novembre de 1958 ACTORS Rosa Muniesa, Griselda Barceló, Pepa Palau, M e r c é Garcia, Concepció de las Heras, M * Carme Perelló, Antoni Bachs, Á n g e l Gracia, Lluís Bosch i M i q u e l Porter. DIRECTOR Miquel Porter. A m b un públic tipus " L a Garriga", pero sense els modelets deis pantalons, ens trobem al C I C F per fer una representado de Teatre V i u . A v u i ens veiem privats de la presencia i direcció del benvolgut company Ricard Salvat, dones la setmana passada va ser víctima d'un atac d'apéndix i, per tant, aqüestes hores deu d'estar passant una mala estona pensant que nosaltres, n'estem fent de les nostres! N o pateixis, noi, tot va b é ! PRIMERA PART Se'n retira el taló imaginan i ens trobem a Pepa Palau i Á n g e l Gracia representant el tema El pintor, pero en castellá -ordre rigorosa-. O p i n i ó general: Está bé. Aplaudiments. Seguiren: El viatge amb equipatge. M o l t s aplaudiments. Sagan. Quines coses mes fortes! 134 La cega. M o l t s aplaudiments. La lotería. Qué b o ! I així acaba la primera part de temes coneguts. SEGONA PART: Ara venen les difícultats. Surt Miquel Porter i demana temes a la gent. Es toca amb els colzes, incitant-los, pero ningú s'atreveix. P e r fi el mes decidit demana: L a situació dramática de tres hongaresos tancats a la presó i que teñen el desfici propi de fugir. Quan es venen impotents davant les reixes, comencen a preguntar-se el per qué están allá dintre. H o fan M i q u e l Porter, Ángel Gracia i Antoni Bachs. La cosa queda molt abstráete. A l públic li ha agradat molt. El segon tema que donen, tracta d'un matrimoni. Ell té prohibit peí metge menjar ous ferrats i, aquella nit li dona per sopar aquest plat. C o m és natural la dona s'hi oposa i acaben amb una divertida baralla matrimonial. Tot seguit una senyoreta demana que tres noies facin diferents versions d'un mateix noi: Tuna el veu com un esportista fantástic (Griselda B a r c e l ó ) , l'altre, c o m un romántic apocat (Concepció de las Heras) i, la tercera, c o m un D o n Juan ( M e r c é Garcia). També demanen i, j o cree, amb una mica de mala intenció: U n matrimoni i una fílla que venen d'una vetllada de Teatre Viu. E l pare, és natural, no li agrada i, per tant, a la mare i a la fílla, els hi entusiasma. H o fan N a t a l i a ( ? ) , Á n g e l Gracia i M " Carme Perelló. 135 I per si tot aixó era poc, a un senyor li v e l'ocurréncia de demanar l'apurada situació d'un fabricant de Sabadell, quan rep la inesperada visita d'un inspector d'Hisenda. Á n g e l Gracia i Antoni Bachs fan una improvisado fantástica i la gent els aplaudeix encantada. Per últim, Pepa Palau i Miquel Porter complanen una darrera petició. Fan el matrimoni que s'ha casat per diners i quan s'adonen que cap deis dos té ni cinc, s'acusen de falsos i traídors sense cap mena de fíngiments. TERCERA PART La tercera i última part está dedicada exclusivament a la pantomima: A l toe d'alerta deixem anar tot el nostre repertori que avui está composat per: L 'illusionista per Á n g e l Gracia Quatre céntim d'ópera per Pepa Palau i M i q u e l Porter L 'inicid'un fracás per M e r c é Garcia La flor alba roja per Pepa Palau, Lluis Bosch, Rosa Muniesa, Miquel Porter, Antoni Bachs, Griselda Barceló i IVf Carme Perelló. La fi-ontera per Antoni Bachs, Á n g e l Gracia, R o s a Muniesa, M i q u e l Porter, Pepa Palau i Lluis Bosch. I així que Miquel Porter confirma el final de la nostra actuado i, tal c o m era d'esperar, la gent aplaudeix sincerament, confirmant així que no hi ha dubte que els hi ha agradat. G r a d e s a Déu. 137 TEATRE VIU 7 de novembre de 1958 Assaigs a les Joventuts Musicals Quan hem arribat ens trobem la sala completament restaurada. Oh! Qué coquetona!... Fins dissabte si déu vol. 10 de novembre de 1958 i 14 de novembre de 1958 N o cree necessari fer-ho, dones el primer dia érem tres persones i el director i, en el segon, el director i tres persones. Esperem que s'animi peí dia 17 quan hem d'anar al C I C F . . . Amén... 139 TEATRE VIU 18 de novembre de 1958 ACTORS Rosa Muniesa Pepa Palau Griselda Barceló M e r c é Garcia Natalia Solernou M"* Carme Perelló Antoni Bachs Á n g e l Gracia M i q u e l Porter Ricard Salvat Ricard Salvat i Miquel Porter DIRECTORS L a vetllada está anunciada per a les 7,30 hores, pero c o m és natural son les 8, ben tocades, quan comencem l'actuació a les Joventuts Musicals. Els nervis n'están fent de les seves entre nosaltres, pero mica en mica es van calmant i les interpretacions surten el que es diu francament rodones. El primer tema que s'interpreta és la Sagan, per Pepa Palau i Antoni Bachs; a continuado La maleta per Á n g e l Gracia i Antoni Bachs. Segueixen: La cega per Rosa Muniesa La lotería per Griselda Barceló, Á n g e l Gracia i Antoni Bachs El tren per Miquel Porter, Antoni Bachs i Pepa Palau Tots han estat mol ben acoUits peí públic ( Q u é fa una cara de satisfet!) 140 Mitja part. A r a improvisacions: El director Ricard Salvat diu que els tenim a...covardits, i té rao, pero en aquest món com tot arriba, per fí es donat un tema: Una secretaria i el seu Jefe que com sol passar son dues persones incompatibles. H o fan M e r c é Garcia i Antoni Bachs. Després el tema és: U n noi que va a una festa i es posa eufóric. Li agrada una noia i li parla d'amor. Ella seT creu i aquella nit es prometen. L'endemá, ell quan está seré, s'adona que no la vol i que ha fet una ximpleria. Es veuen en un bar i amb la máxima delicadesa que li es permesa, li explica una mica veritat una mica mentida, el que va passar la nit anterior entre tots dos. H o fan Pepa Palau i Antoni Bachs. Tot seguit: Uns pares amb dos filis, noi i noia, que tots dos estudien música, la noia piano i el noi violí. Els pares, molt orgullosos i creient-se descobrir América, conviden a un gran concertista a que senti els seus filis. Els nois fan un vertader ridícul i el pobre home s'avorreix de debo. Quan acaba el "concert", procura quedar el mes corréete possible i se'n va de la casa acompanyat d'una senyora que está bastant bé i que a mes s'avorria c o m ell. Aquest tema a petició de l'autor es fa amb mímica. P e r cert, ha quedat impressionant. L'interpreten: Pare Mare Músic Nen Nena Senyora Á n g e l Gracia N a t a l i a Solemou Miquel Porter Antoni Bachs Griselda Barceló M e r c é Garcia I amb aquest tema acaba la segona part, dedicada a les improvisacions. 141 A la tercera i, com tenim per costum, la dediquem exclusivament a la pantomima. Comencem si no recordó malament: L 'inici d'un fracás 4 chavos d'ópera L 'illusionista M e r c é Garcia Pepa Palau i Miquel Porter Ángel Gracia Pepa Palau, Griselda Barceló, M * Carme Perelló, Antoni Bachs i Ricard Salvat. Espessos núvols Ángel Gracia, Antoni Bachs, Rosa Muniesa, Miquel Porter i Pepa Palau. La flor alba roja I amb un somriure a la boca i a l'ánima ens diem: A d é u amics. Joventuts Musicals 18 de novembre de 1958. 143 TEATRE VIU 21 de novembre de 1958 ACTORS Griselda Barceló Antonia Terrades M^ Dolors Fossas M " Carme Perelló Antoni Bachs A v u i tampoc hi ha en Salvat, per tant assagem amb Miquel Porter. Ens trobem a les golfes i amb poca gent. Perdoneu-me, pero em sembla que no val ni la pena de mencionar-los. El primer que fem és un tema nou d'en M i q u e l , que titulem provisionalment Barcos. E l fan per primera vegada Griselda Barceló i IVP Carme Perelló. N o hi entren gaire i queden emplagades peí proper dia. Insisteix M i q u e l Porter sobre el tema La Vida i la Morí. N o s'acaba de definir. H o fan Griselda Barceló, M " Antonia Terrades i M " Carme Perelló. N o hi ha manera! Antoni Bachs ha vingut inspirat i té ganes de barallar-se. Proposa un tema i el fan ell i M " Carme Perelló. És la Sagan pero al inrevés. O sigui: Ell va a casa d'ella a demanar-li explicacions del perqué ha privat de veure la claror a aquell fill que ell esperava i desitjava amb tanta il-lusió. L'escena ha estat apujadíssima de color, pero segons opinions directives ha quedat m o h bé. C o m que som molt poquets, no hi han massa temes, i c o m a últim assaig d'avui t o m e m a r e p e t i r l a Vida i la Morí, aquest cop M " D o l o r s Fossas, Griselda Barceló i Antoni Bachs. M.P. - Ara, una mica m i l l o r Tots ho celebrem i ens acomiadem ben cordialment fíns a la propera reunió. Fins ara... D I R E C T O R : Miquel Porter 145 TEATRE VIU 24 de novembre de 1958 ACTORS Rosa Muniesa Griselda Barceló M e r c é Garcia Carme Perelló Á n g e l Gracia Antoni Bachs En un principi no hi havia gaire gent, pero després puc dir amb seguretat que, fíns i tot, n'hi sobrava... Entre els assistents es trobava el Sr. Esteban Bassols, crític cinematografíe de R a d i o Nacional i d'idees contraríes al Teatre V i u . Que ha comenfat la vetllada no érem gaires i, per tant, tot anava bé. En primer lloc es va repetir La Vida i la Mort, per Rosa Muniesa, M i q u e l Porter i Griselda Barceló. M.P. - Bé. Repetim el tema Vaixells. Prímerament el fan M e r c é Garcia i Griselda Barceló. M.P. - Bé. Continúen amb el mateix Griselda Barceló i Carme Perelló. A elles els hi ha sortit una mica mes bé, dones, el duien preparat per avui. Segons opinions directives ha estat bastant bé. A r a , segons opinions que no " p i t e n " , ha estat d'una vulgarítat espantosa. Paciencia amics! D I R E C T O R : Miquel Porter Després de moltes discussions el Sr. Critic ha donat un tema per fer: 146 Una llibreria on al tancar les seves portes, quan acaba la jomada de treball, els exemplars preñen vida i discuteixen, cada un a la seva manera, les preocupacions, desenganys o alegries... L'autor s'ha cobert la cara amb les mans i ha posat un ridícul gest de desesperació tot exclamant: E m sap tan de greu veure la meva obra destmida! A m b aqüestes esgarrifoses páranles a les golfes quasi parávem... Antoni Bachs ha demostrat una vegada mes que estima el Teatre V i u i, amb molta diplomacia, li ha dit que el primer vulgar de la sala era ell ( M o l t ben dit, n o i ! ) Per si no n'hi havia prou, Miquel Porter fa fer el mateix tema deis Vaixells pero amb barques, o sigui, referint-se a dones. L'interpreten Antoni Bachs i Á n g e l Gracia. M.P. - M ' h a agradat bastant. El "susodicho" senyor s'ha sentit benévol i ens ha donat una altra oportunitat. Ara dona el tema Sequía, així sense mes detalls, senzillament Sequía. Dones bé, si amb aquesta demostració no en té prou... H o han fet Antoni Bachs i Griselda Barceló. M.P. - M o l t b é . I amb una discussió tremenda entre el Sr. Bassols i algú altre que tenia ganes de perdre el temps, hem acabat la sessió d'avui i grácies a Déu. Fins dijous, amics meus. 147 TEATRE VIU 28 de novembre de 1958 ACTORS M e r c é Garcia Griselda Barceló Montserrat Martí Pepa Palau M a c a r m e Perelló Rafael V i d a l M i q u e l Porter Antoni Bachs Paquita Parré Llibert Rusiñol Ricard Salvat i Miquel Porter DIRECTORS A v u i , grácies a Déu, j a tomem a teñir entre nosaltres al nostre amic i director Ricard Salvat (n'hi ha un trocet menys, pero en tenim prou). Es nota la presencia de Ricard Salvat, dones sense gaires comentaris, iniciem el treball. Comencem, per no perdre el costum, amb La Vida i la Mort, per Paquita Parré, Griselda Barceló i Antoni Bachs. M.P. iR.S.-Bastantbé. Si no em falla la memoria, el tema Els espiesja l'hem fet anteriorment. L'interpreten Antoni Bachs i M i q u e l Porter. M . P . i R.S. - L ' h e m allargat massa. Després El Mal o, bé, entre nosaltres, Els globus, fet per Griselda Barceló, Montserrat Martí, M** Carme Perelló i, com el M a l , Llibert Rusiñol. 148 Faig un incís per fer constar que ha vingut un xicot periodista de "Sohdaridad N a c i o n a l " i ens ha fet un muñí de fotografíes i ens ha promés dos reportatges. L'rní a la " S o l i " i l'altre a " F o t o s " de Madrid. Ja veurem, j a veurem,... B é , continuem. Avui quasi tot son repeticions, dones el dia 30, o sigui, diumenge, hem d'anar a actuar a Sabadell i, és ciar, hem d'estar ben preparats. Ara Rafael Vidal i Miquel Porter interpreten alió d'£/ gran mestre del Sant Grial, que com sempre els hi queda magnífíc. I per avui, j a está bé, ara esperem que l'éxit ens acompanyi a Sabadell (si es precís li pagarem el viatge, o i ? ) Fins diumenge. 149 TEATRE VIU A C T A Divendres, 5 de desembre de 1958 ASSISTENTS: DIRECTORS Ricard Salvat M i q u e l Porter ACTORS Griselda Barceló M e r c é Garcia M^ Dolors Fossas Montserrat Martí Rosa Muniesa M^ Rosa Balart Pepa Palau Carmen Perelló M " Antonia Terrades Concepció de las Heras Antoni Bachs Ángel Gracia Lluís Bosch Juan A . Escribano Llibert Rusiñol Comen9a la sessió a les 18 hores amb l'assisténcia deis que al marge s'indica. Breument s'exposa, per Ricard Salvat, que tindrá lloc el proper gener la representació de l'obra Tu il'hipócrita de María Aurelia Capmany CONVIDATS Roser Albert María Ardanuy M=* Rosa Balin M ' Rosa Mateu Frederic Roda dos representants de la premsa S'inicia la sessió amb l'assaig del tema La Vida i la Mort, per Rosa Muniesa, M e r c é Garcia i Miquel Porter. Després teñen lloc dues representacions de L 'exemple del Mal, per Rosa Muniesa, Griselda Barceló, Pepa Palau, Carme Perelló, Ricard Salvat i M i q u e l Porter. L a segona vegada ho fan els mateixos, excepte Rosa Muniesa en el paper de castanyera, que es substituida per Montserrat Martí. 150 A continuació es fa el tema á'Els espíes, per Antoni Bachs i Miquel Porter. També el de les dues antigües amigues que es retroben la N i t de Nadal, per Pepa Palau i M e r c é Garcia. Entretant, es van fent fotografíes de diferents expressions deis actors. També en fan de quatre actrius posant. Es fíxa el dia de la lectura de Tu í 1 'hipócrita, abans citada, el dia 8 de desembre a casa de Ricard Salvat. Finalment, Miquel Porter exposa només davant deis actors el seu concepte del Teatre V i u , com a continuació de l'exposició del dia anterior per part de Ricard Salvat, i a fí de coordinar i concretar la manera de portar-lo a terme en el futur. A les 10 hores s'acaba la sessió. 151 TEATRE VIU Dilluns, 8 de desembre de 1958 Assistents: Ricard Salvat Miquel Porter Pepa Palau Carmen Perelló M " Rosa Balart Rosalía Guitart Antonia Terrades Rosa Muniesa Montserrat Martí M^ Dolors Fossas Lluis Bosch Maria Ardanuy M e r c é Garcia Libert Rusiñol Antoni Milla Francesc Balagué Manuel Rodés Maria Hemandes de B i e m ( ? ) Carmen A b a l ( ? ) Roser Albert M " Rosa Balín Juan A . Escribano Jaume Pía Lectura, per primera vegada, a casa de Ricard Salvat, de l'obra Tu i l 'hipócrita, de Maria Aurelia Capmany. L a present lectura serveix, al mateix temps, per provar les veus deis que desitgen actuar 153 TEATRE VIU Dimecres, 10 de desembre de 1958 Assistents: Ricard Salvat M i q u e l Porter Carmen Perelló M^ Antonia Terrades Natalia Solemou Pepa Palau Rosa Muniesa M^ Rosa Balart Montserrat Martí IVP Dolores Fossas Griselda Barceló Lluís Bosch M® M e r c é Garcia Maria Ardanuy Llibert Rusiñol Antoni M i l l a Joan M i l l a Francesc Balagué Manuel Rodés Maria Hernández Carmen A b a l Roser Albert W Rosa Balín Joan A . Escribano Jordi Escura Nuria Casulleras Jordi Salvatella Montserrat Puigmal Esperan9a Várela Á n g e l Gracia Antoni Bachs Primer assaig de Tu i l'hipócrita, amb l'assisténcia deis ressenyats. 155 TEATRE VIU Divendres, 12 de desembre de 1958 Assistents: Ricard Salvat Miquel Porter Natalia Solernou Pepa Palau Rosa Muniesa Montserrat Martí IVP Rosa Mateu Concepció de las Heras Griselda Barceló M^ Dolores Fossas Josep Navarra Lluís Bosch M^ M e r c é Garcia María Ardanuy Llibert Rusiñol Antoni M i l l a Francesc Balagué Manuel Rodés María Hernández Carmen A b a l Roser Albert M^ Rosa Balín Joan A . Escribano Jordi Salvatella Montserrat Puigmal Á n g e l Gracia Antoni Bachs Paquita Ferrer Segons assaig de Tu i ¡'hipócrita, amb l'assisténcia deis ressenyats. 157 T E A T R E >TU Dissabte, 13 de desembre de 1958 Actuació al local de "Joventuts Musicals". A m b assisténcia de gran nombre de públic té lloc una representado de Teatre V i u amb les tres parts de costum: Actuacions preparades, improvisacions donades per el públic i pantomima. Primera Part: Representacions Actors Rosa Muniesa L a Vida i la M o r t M i q u e l Porter Griselda Barceló Els espies Antoni Bachs Miquel Porter V o l 817 Ricard Salvat Carme Perelló M * Dolors Fossas Segona Part: Improvisacions Actors Á n g e l Gracia Llibert Rusiñol Uns supervivents de la catástrofe d'Hiroshima (diferents actituds deis mateixos) Antoni Bachs M i q u e l Porter Griselda Barceló Pepa Palau Ricard Salvat L a vaga M i q u e l Porter U n home en busca de treball "fítxat per algunes activitats o Miquel Porter Á n g e l Gracia 158 creences Antoni Baclis Tercera Part: Pantomima Actors Miquel Porter L'ópera de (Icatsu?) La mala estudiant Demá m'aixecaré Negres núvols sobre la frontera: Pepa Palau M e r c é Garcia Á n g e l Gracia Antoni Bachs 1" Part: Á n g e l Gracia M i q u e l Porter 2^ Part: Rosa Muniesa Ricard Salvat 3" Part: Pepa Palau L ' e x e m p l e del mal (Situació: E l carrer on hi ha els una venedora de globus i una castanyera. Els nens van arribant i compren i juguen amb els globus segons els seus instints i afeccions. També compren castanyes. Arriba un home que esclafa els globus de la venedora amb molt cinisme. Ells s'estranyen i s'esgarrifen pero després fan el mateix amb els seus de diferents maneres, excepte algú, que també aixafa el d'una nena.) M e r c é Garcia Montserrat Martí Llibert Rusiñol N e n s (per ordre d'aparició): M i q u e l Porter Pepa Palau Carme Perelló Griselda Barceló Antoni Bachs 159 TEATRE VIU Dilluns, 15 de desembre de 1958 Assistents: Ricard Salvat M i q u e l Porter M^ Carme Perelló IVP Antoni Terrades Natalia Solemou Pepa Palau Rosa Muniesa Rosa Balart Montserrat Martí M " Rosa Mateu Concepció de las Heras Dolors Fossas Francesc Balagué María Ardanuy Llibert Rusiñol Jordi Escura M e r c é Garcia Roser Albert Antoni M i l l a M^ Rosa Balín Montserrat Puigmal Esperan9a Várela Paquita Ferrer Lluís Bosch Antoni Bachs Joan A . Escribano Pilar Serra Marisa Martín Em-iqueta Aparicio Tercer assaig de Tu i l 'hipócrita amb l'assisténcia deis ressenyats. S'assaja el primer acte i part del segon. Després, lectura d'una pantomima, obra de Ricard Salvat, en preparació per després de Tu i l 'hipócrita. 161 TEATRE VIU Dimecres, 17 de desembre de 1958 Assistents: Ricard Salvat Jordi Carbonell Frederic Roda M e r c é Garcia M^ Rosa Fábregas Esperanga Várela Joan A . Escribano M** Antonia Terrades Maria Ardanuy Roser Albert Carme Perelló Pepa Palau M^ Dolors Fossas Llibert Rusiñol Antoni Milla Manuel Rodés Montserrat Puigmal Nuria Casulleras Francesc Balagué Rosa Muniesa M= Rosa Balart Assaig del segon acte de l'obra Tu i l 'hipócrita amb l'assisténcia deis ressenyats. Assisteix, també, el Sr. Carbonell, a fí de corregir els defectes de dicció. 163 TEATRE VIU Diumenge, 21 de desembre de 1958 Assistents: Ricard Salvat IvP Aurelia Capmany Frederic Roda Pepa Palau M e r c é Garcia Antoni Bachs Josep M^ Flotats Rosa M " Carrasco Natalia Solernou Rosa Muniesa Montserrat Martí M"" Rosa Balart M^ Dolors Fossas Manuel Rodés Antoni M i l l a Joan M i l l a Carme Perelló Assaig del primer acte de Tu i l 'hipócrita a casa de Frederic Roda, amb r assisténcia deis ressenyats. T a m b é assisteix l'autora de l'obra M^ Aurelia Capmany. 165 TEATRE VIU Dilluns, 22 de desembre de 1958 Assistents: Ricard Salvat Jordi Sarsanedas Frederic Roda Roser Albert M a r í a Ardanuy Montserrat Puigmal Esperan9a Várela Rosa Muniesa M^ Rosa Balín M^ Dolors Fossas Llibert Rusiñol Antoni Milla Joan A . Escribano M e r c é Garcia Concepció de las Heras Pepa Palau M^ Carme Perelló Gríselda Barceló Manuel Rodés Nuria Picas Nuria Casulleras M^ Rosa Balart Á n g e l Gracia Francesc Balagué Enríe A d a m S o m e Blasi Josep M^ Flotats Assaig del segon acte de Tu i l 'hipócrita amb l'assisténcia deis ressenyats. Aprofitant la incidencia d'una apagada de la llum, Jordi Sarsanedas parla del P i c c o l o Teatro di Milano. 167 TEATRE VIU Dimarts, 23 de desembre de 1958 Assistents: Ricard Salvat Carme Perelló M e r c é Garcia Llibert Rusiñol Joan A . Escribano Rosa Muniesa Antoni M i l l a Jordi Escura Pepa Palau Paquita Ferrer N a t a l i a Solernou M * Rosa Mateu W Rosa Balart Concepció de las Heras Francesc Balaguer M a r í a Ardanuy Roser Albert Montserrat Martí M^ Dolores Fossas Assaig de l'escena del ball de Tu i ¡'hipócrita. Assisteixen els ressenyats. 169 TEATRE VIU Dimarts, 23 de desembre de 1958 Assistents: Ricard Salvat Miquel Porter Rosa Muniesa M^ Rosa Balart Montserrat Martí Pepa Palau Paquita Ferrer Joan A . Escribano A l vespre d'aquest dia té lloc l'assaig de Teatre V i u , a m b l'assisténcia deis ressenyats. Es representa, en primer lloc, el tema proposat peí públic en 1'última representació a Joventuts Musicals sobre "Problemes que es presenten a uns supervivents de l'explosió d'Hiroshima". Deliberen i pensen sobre el seu futur, si es sentirán afectats intel-lectualment, psicomáticament, etc. També es fan les següents preguntes: V i v i m encara? V a l la pena de viure? Es comenta aquesta escena amb Francesc Balagué, Pepa Palau, pero no es pot continuar per tenir-se'n d'anar alguns a interpretar el Poema de Nadal. E s continua després per Miquel Porter, Joan A . Escribano, Pepa Palau i Paquita Ferrer. El segon tema consisteix en la visita que una dona de posició humil fa a una parenta seva rica en agraíment d'algun favor rebut. E s nota certa discrepancia entre les dos posicions socials. Interpreten Paquita Ferrer i M * Dolors Fossas. 171 TEATRE VIU Dia 30 de desembre de 1958 Assistents Ricard Salvat Sra. Sola Montserrat Martí Rosa Muniesa M= Rosa Balart N a t a l i a Solemou Pepa Palau Carme Perelló Llibert Rusifiol Juan Antonio Escribano Assaig de Teatre V i u dirigit per Ricard Salvat. En primer lloc s'assaja el tema de dos antigües amigues que es retroben la N i t de Nadal, representat en assajos diferents vegades a manera de prova d'actors. M " Antonia Terrades - Rosa Muniesa El mateix amb Pepa Palau i Carme Perelló Després Els supervivents d'Hiroshima, interpretat per Juan Antonio Escribano i Llibert Rusiñol. Per no haver assistit la Secretaria a l'assaig no es pot detallar mes l'acta. ( A má Ricard Salvat) 172 Els meus han callat Rosa Muniesa. For9a bé. El monóleg d'Strindberg el repetiren: Carme Perelló i Pepa Palau (for9a b é ) . 173 TEATRE VIU Diumenge, 10 de gener de 1959 Actuació al Cercle Artístic Sant Lluc ACTORS: Pepa Palau Carmen Perelló Rosa Muniesa M^ Rosa Balart Montserrat Martí Joan A . Escribano Antoni Bachs Á n g e l Gracia Griselda Barceló Natalia Solemou M " Dolores Fossas María Ardanuy Paquita Ferrer Lluís Bosch Rafael V i d a l Concepció de las Heras Ricard Salvat i Miquel Porter DIRECTORS: A m b l'assisténcia deis actors i mims esmentats, s'inicia la sessió d'acord amb l'ordre establert i que citem a continuació: Primera Part. REPRESENTACIONS T e m a : El tren. Significa la vida, el passat i el futur ACTORS Rafael V i d a l Antoni Bachs P e p a Palau Els meus han callat, que no cal esmentar per haver-se realitzat d' altres vegades R o s a Muniesa Els espíes, tema realitzat d'altres vegades pero donant-li un nou matís. E l tema, M i q u e l Porter 174 basat en un cas real, en el que dos espies amb ordre d'eliminar-se un a l'altre, es troben en una mateixa cambra d'hotel. S'estableix diáleg sobre el seu passat, sobre el seu afer i com sortir-se de la seva situació. U n es mostra mes fatalista, es veu mes Iligat al passat, l'altre busca una sortida, está mes esperan^at. Adopten la solució d'ajudar-se mútuament. Antoni Bachs La lotería, amb la Gracia habitual i amb lleugeres diferencies. Griselda Barceló Antoni Bachs Á n g e l Gracia Un cas de paranoic, presentat al públic per primera vegada. U n paranoic s'atribueix la personalitat de Huc de Ribatallada, Gran Mestre deis Sant Grial. Creu que té una missió per complir i els demés no l'han de reconéixer. Explica la seva genealogía: descendeix per línia espiritual de Melquisedec, etc. Fa una llarga narració i vol salvar el món. Demana l'ajuda d'un psiquiatra perqué el reconeix-hi c o m un cas de paranoic que ell sap simular molt bé per salvat la situació. E l psiquiatra parla poc i l'escolta, pero amb la mimica conserva una actitud passiva molt adequada. El psiquiatra l'hauria d'ajudar a complir la seva missió que interessos polítics están frustrant. Exposa, també, c o m l'han separat de la Infanta Beatriu amb la que s'havia esposat privadament. T a m b é , c o m li han negat un premi ais Jocs Floráis, etc. Rafael Vidal Miquel Porter 175 Segona Part. M i q u e l Porter sol-licita temes, proposant al públic que sigui per un moment autor de l'espectacle. Posa c o m a condició que hi hagi conflicte dramátic. Es donen els temes següents: - Una dona europea s 'enamora d'un musulmá. Quan arriba a casa seva troba tres dones mes. Ella no ho compren, és l'esposa i no esperava ningú mes a casa seva. EUes, habituades a les costums musulmanes i a la poligamia, no es sorprenen de res, ni s'ofenen. Ella, en canvi, es sent enganyada. Tot en to de parodia. Intérprets: M e r c é Garcia, Pepa Palau, Carme Perelló i Griselda Barceló. - Un seminarista amb grans dubtes religiosos, i a la ratUa del suícidi, defraudat per no haver trobat solució a la seva vida en el seminan. V a a veure a una antiga amiga per esplaiar-se i intentar de nou la solució que busca. La noia li dona raons que no el convencen. N o es troba una solució definitiva. E l problema queda poc resolt per mes que ella li exposi raons moráis prou fortes. Intérprets: Rafael V i d a i Pepa Palau. - El problema de la falta de vivenda, fa que tres matrimonis visquin junts: Els pares i dos filis casats. Contínuament hi han discrepáncies. Discussions molt normáis a la vida quotidiana i en les coses del dia a dia, discussions entre cunyades, entre germans i, a conseqüéncia deis filis, també entre els pares. Intérprets: Miquel Porter, Rosa Muniesa, M e r c é Garcia, Antoni Bachs, Á n g e l Gracia i Griselda Barceló. 176 - Un individu rep l 'ordre de matar a un Ministre. Puja al tren on trobar-lo i passa amb ell el temps amb venadera cordialitat fíns a explicar-se acudits graciosos i parlen del periódic. Intérprets: Miquel Porter i - Per haver begut aigua en males condicions mor el fíll d'un home que, en venjan9a. Mata al causan! de que l'aigua no sigui potable. L'escena té lloc en el tribunal, on després d'una breu explicació sobre els fets, se l'imposa la pena capital. Ell accepta qualsevol pena pero fa la seva autodefensa. Intérprets: Miquel Porter, Rafael Vidal, Antoni Bachs i Ángel Gracia. Tercera part. P A N T O M I M E S Després d'una introducció de Ricard Salvat sobre la pantomima, antecedents de la mateixa, citant a Barrault, Marcean, etc. es realitzen les següents: Demá m 'aixecaré, realitzada d'altres vegades. Intérpret: Ángel Gracia. Els nens del paradís, aquesta pantomima fou creada en comparado amb la peMícula de Marcel Carné. Intérpret: Lluis Bosch. AUíon creix la flor Alba Roja, realitzada d'altres vegades. Intérprets: Carme Perelló, Griselda Barceló, Antoni Bachs, Pepa Palau i Lluis Bosch. ... m'ívols espessos damunt la frontera..., realitzada d'altres vegades. Intérprets: Antoni Bachs, Ángel Gracia, Rosa Muniesa, M i q u e l Porter, Pepa Palau i Lluis Bosch. L 'anunci d'un fracás, interpretat, també, d'altres vegades. Intérpret: M e r c é Garcia. 177 El mal, interpretat una altra vegada. Intérprets: Montserrat Marti, Mercé Garcia, Pepa Palau, Griselda Barceló, Antoni Bachs, Carme Perelló i Ángel Gracia. Acaba la sessió a dos quarts de nou. L'assisténcia de públic ha estat nombrosa. L a sala de gom a gom. El públic, en tot moment, s'ha vist interessat, divertit i compenetrat amb la realització de tots els temes, j a fossin dramátics o cómics. 179 TEATRE VIU Dimarts, 13 de gener de 1959 Actuació al domicili del Dr. Joan Obiols. ACTORS: Rosa Muniesa Pepa Palau Montserrat Martí Á n g e l Gracia Antoni Bachs Carme Perelló M e r c é Garcia Griselda Barceló Lluís Bosch M * Antonia Terrades M^ Dolors Fossas Natalia Solemou A m b l'assisténcia deis ressenyats s'inicia la sessió a casa del Dr. Obiols. H i ha poc públic j a que la sessió té carácter privat i el local per teatre és petit. H i assisteixen diversos doctors en medicina i crítics. Seguint la norma establerta es representa e l Teatre V i u en tres seccions: Temes preparats, improvisacions i pantomimes. Els temes i pantomimes son els mateixos del diumenge anterior, per tant, no cal explicar-los, exceptuant algunes variants: M i q u e l Porter i Ricard Salvat DIRECTORS: Primera part. El tren (la vida), interpretat per Rafael V i d a l , P e p a Palau i Antoni Bachs. Es meus han callat, interpretat per Rosa Muniesa. El cas del paranoia, interpretat per Rafael V i d a l i M i q u e l Porter. Els espies, interpretat per Á n g e l Gracia i Antoni Bachs. La lotería, interpretat per Á n g e l Gracia, Griselda Barceló i Antoni Bachs. 180 Segona Part. Les improvisacions no foren molt Iluídes, ni peí tema ni per la interpretado. Difícilment es dona un conflicte dramátic capa? d'ésser solucionat en breus instants i es cau en una dialéctica massa prolongada. També com de costum introdueix i dirigeix aquesta segona part Miquel Porter. Les improvisacions son les següents: Conflicte de preus a una perruqueria de senyores. A la perruqueria hi han tres senyores i tres perruqueres. Elles son de temperament diferent. Discuteixen entre elles i amb les perruqueres. Una senyora descontenta no li agrada c o m l'han arreglada, etc. E l conflicte deis preus, les discussions sobre els mateixos son molt breus. Intérprets: Pepa Palau, Carme Perelló, M e r c é Garcia, Griselda Barceló, Á n g e l Gracia, Antoni Bachs i M i q u e l Porter. Un refugi on es troben dos matrimonis. H i ha un doble conflicte, sentimental i estétic, dones es tracta de dos pintors amb idees oposades: un figuratiu i un abstráete. Aquest tema es posat només en el sentit de discutir el conflicte estétic, pero c o m que té poca intensitat dramática s'amplia amb la part sentimental. Interpreten: M e r c é Garcia, Antoni Bachs, Pepa Palau i M i q u e l Porter. Un altre tema és el d'un matrimoni amb un fíll: Els educa el fíU segons els antics costums i tradicions, la mare amb sistemes mes modems. S'estableix una discussió sobre la semblan9a que el fíll té amb el pare i amb l'avi patem. E l pare se sent orgullos del fíll i de la semblanza que té amb els seus. La mare discuteix insistentment j a que sap que aquell no 181 és el seu pare, mes per no descobrir el fet es conté, s'esfor9a en callar, en arribar a cert punt de la discussió i es retira de l'escena. El desenvolupament está molt ben lograt. Interpreten: Carme Perelló, Ángel Gracia i Antoni Bachs. Tercera Part: Finalment les pantomimes amb introdúcelo de Ricard Salvat: Tres céntims d'ópera a carree de Pepa Palau i Miquel Porter. Realitzada altres vegades Demá m 'aixecaré per Á n g e l Gracia Realitzada altres vegades Allí on creix la flor Alba Roja per Carme Perelló, Griselda Barceló, Antoni Bachs, Lluís Bosch i Pepa Palau. (Interpretada altres vegades). ...núvols espesos damunt la frontera... per Antoni Bachs, Á n g e l Gracia, Rosa Muniesa, Miquel Porter, Pepa Palau i Lluís Bosch. (Interpretada altres vegades). Els del Paradís per Lluís Bosch (Interpretada altres vegades). El mal per Pepa Palau, M e r c é Garcia, Carme Perelló, Montserrat Martí, Griselda Barceló, Antoni Bachs i M i q u e l Porter. Cal observar que per part deis actors, en general, no s'ha respost tan efícientment c o m d'altres vegades. E n algunes ocasions es resol la intensitat dramática amb estridéncies de veu. Ensems, sembla voler sortir el " j o " per solucionar un conflicte amb agilitat, cal pero no oblidar que és Teatre V i u . Algunes critiques parcials del públic foren en el sentit d'aprobar l'encausament que porta el T V . Per altre part, el públic no v a reaccionar tan efusivament c o m en altres ocasions. 183 TEATRE VIU D i a 2 d e f e b r e r de 1959 Ricard Salvat NF Rosa M a t e u Pepa Palau Carme Perelló M e r c é Garcia M^ Antonia Terrades M^ Dolors Fossas Juan A . Escribano Paquita Ferrer Natalia Solemou Griselda Barceló Rosa Muniesa Esperanfa Várela Nuria Casulleras Maria Ardanuy Francesc Pacreu M^ Rosa Balart Concepció de las Heras Aquest dia es renoven els assaigs de Teatre V i u interromputs per la preparació de l'obra Tu i 1 'hipócrita, amb Ricard Salvat. Insisteix en el pía a seguir. Els assaigs serán els dilluns i dimecres; també es faran a porta closa i molta serietat en l'assisténcia. Entre les actuacions a preparar, parla R i c a r d Salvat, de fer molta pantomima. També de la possibilitat de fer Teatre V i u de cara ais infants, sord-muts, v e l l s , . . . Les primeres actuacions s'assenyalen peis dies 8, a la tarda, a Sant Lluch; dissabte 14 a Sabadell i dimecres dia 18 al Club 49. També demana que algú es faci carree del maquillatge. Explica la pantomima de El vell, la nena i la font, j a llegida una altra vegada. Els personatges son: Nena, V e l l , N o i , Celestina, A r l e q u í , Pierrot, Colombina i Cómics. 184 Ricard Salvat explica la situació escénica de l'obra. Després es comenfa a assajar el personatge de Celestina per Natalia Solemou. 185 TEATRE VIU D i a 4 defebrer de 1959 Ricard Salvat Montserrat Martí M^ Dolors Fossas N u r i a Casulleras Esperanza Várela Paquita Ferrer MP Antonia Terrades Pepa Palau M i q u e l Porter M e r c é Garcia Natalia Solernou Maria Ardanuy M^ Rosa Mateu Carme Perelló Rosa Albert Llibert Rossinyol Concepció de las Heras Francesc Pacreu T a m b é assisteixen al principi de la sessió J. Pía, J. Torres i L l . Bosch, que es retiren al dirlis que és una sessió tancada al públic. C o m e n t a l'assaig amb la pantomima d'El vell, la nena i la font, a carree de Pepa Palau, Antoni M i l l a , Natalia Solernou i Miquel Porter. Després d'insistir diverses vegades amb la primera part d e la pantomima, actúen els j a indicats, en els papers de Nena, N o i , Celestina i V e l l , respectivament, es repeteix la pantomima El Mal, j a representada diverses vegades. Es fa per primera vegada una altre pantomima: Un poblé de la Xina. U n mandarí que ha comes molt mal coneix una noia, personifícació del bé i canvia la máscara, canviant així la personalitat. Mútuament han canviat les mascares i les seves maneres d'ésser ( H o representen M i q u e l Porter i Pepa Palau). 186 Després Els supervivents d'Hiroshima per M e r c é Garcia, Miquel Porter, Pepa Palau i Llibert Rossinyol. A la pantomima d'El Mal falta consignar qui la representen: Montserrat Martí, Pepa Palau, Antoni Milla, Llibert Rossinyol, Miquel Porter, Griselda Barceló, Carme Perelló i Ricard Salvat. Després els mateixos canviant a Pepa Palau per Natalia Solemou. Darrerament es fa la part deis cómics de la pantomima d'El vell, la nena i la font, a carree de Pepa Palau, M * Dolors Fossas, Carme Perelló i Griselda Perelló; Francesc Pacreu, Llibert Rossinyol, Miquel Porter i Ricard Salvat. 187 TEATRE VIU Diumenge, 8 de febrer de 1959 Es repeteix la sessió del dia 10 de gener en el Cercle Sant Lluch per no haver-hi pogut assistir tots els socis l'altre vegada. Actúen per primera vegada davant el públic en les improvisacions Nuria Casulleras i Esperanfa Várela. 189 TEATRE VIU Dilluns, 9 de febrer de 1959 Ricard Salvat M i q u e l Porten José A . Escribano Pepa Palau M * Rosa Mateu M * Rosa Balart Francesc Pacreu Antoni M i l l a J. Torres M a r i a Ardanuy Á n g e l Gracia Griselda Barceló Rosa M * Carrasco Carme Perelló Esperan9a Várela N u r i a Casulleras Natalia Solernou M * Josep Cabella M^ Teresa R o v i r a Rosa Muniesa Josep M * Flotats M® Dolors Fossas Es comenta amb una pantomima que es fa per primera vegada. Es tracta d'un robatori a una joieria. Els personatges son: Dependenta: Griselda Barceló; D o n a que renta els vidres: M " Dolors Fossas; Parella que passa i s'atura al davant: F. Pacreu i M a r i a Ardanuy. Desrpés la pantomima xinesa a carree d e M i q u e l Porter i Pepa Palau. També per Ricard Salvat i Pepa Palau. Acompanya a la guitarra R o s a M^ Carrasco. T a m b é , la mateixa, per Francesc Pacreu i Griselda Barceló. En darrer lloc la pantomima El vell, la nena i la font, a carree d'Antoni Milla, P e p a Palau, Natalia Solernou, M i q u e l Porter i Griselda Barceló. 191 TEATRE VIU Dimecres, 11 de febrer de 1959 Ricard Salvat M i q u e l Porten José A . Escribano Pepa Palau M * Rosa Mateu M^ Rosa Balart Francesc Pacreu Antoni M i l l a J. Torres Maria Ardanuy Á n g e l Gracia Griselda Barceló Rosa M * Carrasco Carme Perelló Esperanfa Várela N u r i a Casulleras Natalia Solemou M^ Josep Cabella M^ Teresa Rovira Rosa Muniesa Josep M " Flotats Concepció de las Heras C. Gras Montserrat Martí Joaquim Canals J. Martínez Lluís Bosch Sr. Barceló 192 Comen9a l'assaig amb la pantomima xinesa. Actúa per primera vegada Joaquim Canals. L a representen Joaquim Canals i Griselda Barceló i, després. Carme Perelló i Ricard Salvat. Després Pepa Palau llegeix el conté El sueño del diablo bonachón d'Aurora Díaz Plaja, seguidament es llegeix l'escenifícació en cátala a carree de Rosa I v f Carrasco. Aquest conté potser sigui l'inici de la interpretació de cinc contes referents a la mateixa nena la Nuri. H o interpreten Miquel Porter i Pepa Palau, després Joaquim Canals i Griselda Barceló i, fínalment, Francesc Pacreu i I v f Rosa Mateu. També es llegeix el conté El sueño de la bruja tontaina, i ho fa Natalia Solemou; després ho interpreta la propia N . Solemou i Pepa Palau. S'assaja novament la pantomima El vell, la nena i la font. 193 TEATRE VIU Dissabte, 14 de febrer de 1959 Actuació del Teatre Viu. T é lloc al restaurant " S o l e y " de Sabadell, organitzat per Palestra. U n "Sopar del T e a t r e " on hi assisteix nombres públic i directors, actors, etcétera... de teatre, on hi ha estat convidats nou actors del Teatre V i u : Ricard Salvat, M i q u e l Porter, Griselda Barceló, Carme Perelló, M " Dolors Fossas, Pepa Palau, Antoni Bachs, Á n g e l Gracia, Lluís Bosch i Rosa W Carrasco. Després del sopar hi ha una representació del Teatre V i u . Esl temes son els següents: P Part.- T e m e s a soggetto Contrapunt en un pare Ricard Salvat, Carme Perelló Antoni Bachs i Griselda Barceló Els espies La maleta La loteria Ricard Salvat i M i q u e l Porter Antoni Bachs i Á n g e l Gracia Á n g e l Gracia, Griselda Barceló i Antoni Bachs 2^ Part.- I m p r o v i s a d o total dirigida per M i q u e l Porter U n matrimoni té una filia que té relacions amb un noi d e posició molt mes avantatjada que la seva. L a familia humil v o l que v e g i el gran risc que corre a m b aquest casament. Hi ha 194 discussions prollongades entre pares i filia, fins que aquesta segueix el consell deis pares, pero decideix marxar de casa seva, per la qual cosa hi ha una nova discussió pero sois entre els pares. H i ha discrepancia entre el pare i la mare en la manera d'aconsellar a la noia. Interpretat per Miquel Porter, Pepa Palau i Carme Perelló. Un matrimoni vol que el fill es casi pero ell no en té cap pressa i, fíns i tot, potser no en té ganes. Es realitza d'una manera humoristica i es diuen molts acudits graciosos. Interpretat per Ángel Gracia, Pepa Palau i Antoni Bachs. Mentre dos savis discuteixen una fórmula important els interromp amb freqüéncia la minyona preguntant-lis formules culináries. Interpretat per Miquel Porter, Antoni Bachs i Griselda Barceló. 3" Part.- Pantomimes L 'ilTusionista La frontera Á n g e l Gracia Á n g e l Gracia i Antoni Bachs M i q u e l Porter i M^ Dolors Fossas Ricard Salvat i Pepa Palau Els nens (Marcel Carné) Lluís Bosch El mandarí (s'interpreta en públic per primera vegada. L'assumpte está explicat en una altra acta. En la interpretació s'utilitzen unes caretes realitzades amb gust i encert per Maria Ardanuy). El mal M i q u e l Porter i Pepa Palau Pepa Palau, en el paper de venedora de globus, M^ Dolors Fossas, castanyera N e n a P : Carme Perelló N e n a 2^: Griselda Barceló N e n 1er.: M i q u e l Porter N e n 2n.: Ricard Salvat E l mal: Á n g e l Gracia 195 TEATRE VIU Dilluns, 16 de febrer de 1959 Ricard Salvat M i q u e l Porter Joaquim Canals Paquita Ferrer Griselda Barceló M^ Dolors Fossas Esperanfa Várela M^ Rosa Mateu Natalia Solemou Carme Perelló Antoni M i l l a Maria Ardanuy E. A d a m s M " José Cabella J. Martínez Nuria Casulleras Montserrat Martí Antoni Bachs IVf Antonia Terrades Pepa Palau A. Pérez Assaig de la pantomima xinesa per Antoni Milla i Maria Ardanuy. S'enproven les caretes. Després s'assaja la pantomima El vell, la nena i la font. Per primera vegada s'interpreta tota, des del comen9ament fíns a la fí. Interpreten la mateixa: Natalia Solemou, M i q u e l Porter, Griselda Barceló, Antoni M i l l a , M"* R o s a Mateu, Pepa Palau, Antoni Bachs, M " Dolors Fossas, Joaquim Canals, Esperanza Várela, F. Pacreu, Carme Perelló, Antoni M i l l a i Montserrat Martí. Darrerament es parla de temes nous a realitzar. M i q u e l Porter exposa el següent: U n h o m e burócrata que ho és en tots els aspectes de la vida, un dia descobreix que está malalt de 196 cáncer. H o explica al fíll pero no troba acolliment ni comprensió. Aleshores decideix dedicar el que li queda de vida a una tasca humanitaria. Un altre tema proposat per Pepa Palau: Situació. Un cova on una persona es va endinsant perqué la llum de fora la molesta. A dins s'hi troba bé pero arriba un moment en qué se li creen els mateixos problemes que a l'entrar, fíns que troba una altra persona que té el seu ideal en aquell fons i la fa continuar a la foscor. Aquest tema s'ha de precisar mes. D e moment, es dona com una idea nova. 197 TEATRE VIU Dimecres, 18 de febrer de 1959 Sessió de tarda Ricard Salvat Antoni M i l l a M * Josep Cabella J. Martínez M® Dolors Fossas Joaquim Canals Paquita Ferrer Natalia Solemou M * Rosa Mateu Francesc Pacreu Rosa Muniesa Carme Perelló Griselda Barceló Rosa M^ Carrasco Antoni Bachs Lluís Bosch María Ardanuy M^ Antonia Terrades Pepa Palau Josep M^ Flotats José A . Escribano Rosa Albert J. Torras Es preparen els temes que es realitzaran a la nit per l'actuació al Club 49. El mal, a carree de Natalia Solemou, M " Dolors Fossas, Griselda Barceló, Carme Perelló, Pepa Palau, Antoni Bachs i Ricard Salvat. Pantomima xinesa, a carree de Lluís Bosch i P e p a Palau. La Frontera, a carree de Francesc Pacreu, Antoni Bachs, Antoni M i l l a , Rosa Muniesa, Pepa Palau i Ricard Salvat. 199 TEATRE VIU Dimecres, 18 de febrer de 1959 Actuació del Teatre V i u Per al C l u b 49 i ais estudis de Radio Barcelona es fa una altra representació de Teatre V i u . V Part. Temes " a soggetto". Direcció Ricard Salvat Vol 919 Els espíes A la manera de Frangois Sagan 3 pessetes de lotería Lluís Bosch, Carme Perelló i M ' ' Dolors Fossas M i q u e l Porter i Ricard Salvat Antoni Bachs i P e p a Palau Antoni Bachs, Á n g e l Gracia i Griselda Barceló 2'' part. Improvisació total a carree de M i q u e l Porter Tema: Situació: Departament d'un tren Personatges: Una noia (Griselda B a r c e l ó ) , un j o v e que la galanteja (Francesc Pacreu), un vell que rondina pero que enveja la situació del noi ( M i q u e l Porter), inspector ( Á n g e l Gracia) i un altre passatger (Antoni Bachs). L a situació és molt cómica i real. Incidents que solen passar a un departament de tren on la gent hi está cohibida. Tema: Situació: U n pare Personatges: Una parella d'enamorats (Lluís B o s c h i Pepa Palau) i el guardia ( Á n g e l Gracia). Aquest els v o l fer retirar per que és tard, pero ells simulen un accident i continúen al pare, sense vigilancia, deslliurant-se així del guardia. 200 Tema: Situació: Conflicte entre un escríptor i el director del periódic per haver escrit un article sense passar per la censura. (Miquel Porter i Ricard Salvat). Tema: Situació: Dues parodies sobre les obres de Á n g e l Guimerá i de Joan Brossa. A la primera intervenen Griselda Barceló, Antoni Bachs i Lluis Bosch, en els papers de fílla, pare i noi que surt en defensa de la mateixa. S'exagera tant el dramatisme de la situació fíns que el pare cau a térra en el paroxisme de la discussió. A l'altre intervenen Antoni Bachs, Á n g e l Gracia, M^ Dolors Fossas, Carme Perelló, Lluis Bosch, Griselda Barceló, Ricard Salvat, Francesc Pacreu, Rosa Muniesa, dient paraules incoherents, parodiant un tema abstráete. Tema: Situació: Una illa a on hi ha un matrimoni i im altre home. E l marit es vol deslliurar de la dona. L'altre home, peí contrari, l'estima. Arriba en un aparell interplanetari una noia que ha de decidir qui s'emportará, dones només té ima pla9a Uiure. E l marit vol marxar, la dona vol que marxi l'altre, mes la dona deicdeix marxa les dues dones. (Griselda Barceló, Pepa Palau, Lluis Bosch i Antoni Bachs). T e m a de Sandre Cirici. 3* Part. Pantomimes. Allí on creix la flor Alba Roja Carme P e r e l l ó , Antoni Bachs, Griselda Barceló, Pepa Palau i Lluis Bosch. ... núvols espessos damunt la frontera... Francesc Pacreu, Antoni Bachs, Rosa Muniesa, 201 Pepa Palau i Ricard Salvat Tres céntims d 'Ópera El Mal Miquel Porter i Ricard Salvat Pepa Palau, Montserrat Martí, Griselda Barceló, Carme Perelló, Ricard Salvat, Antoni Bachs i Miquel Porter Els infants delparadís Lluís Bosch 203 TEATRE VIU Dilluns, 23 de febrer de 1959 Ricard Salvat Antoni M i l l a Joaquim Canals Francesc Pacreu Griselda Barceló IVP Dolors Fossas Miquel Porter Paquita Ferrer M^ Josep Cabella M * Rosa Mateu Natalia Solemou M * Antonia Terrades Rosa Mimiesa Maria Ardanuy Esperan9a Várela J. Torres M^ Teresa Revira Concepció de las Heras Montserrat Martí Juan A . Escribano Carme Perelló Lluís B o s c h Á n g e l Gracia M * Rosa Balart Jerónima Lozano Assaig a l'hora de costum. En primer lloc assaig de La bruixa tontaina (Natalia Solemou i Griselda Barceló) Després es llegeix el conté El sueño de la muñeca rubia i es posa en escena per primera vegada. H o fan M ' Antonia Terrades i Griselda Barceló. L'argument és el següent: " U n a nina de porcellana de " m i r a ' m i n o em toquis", que el padrí ha regalat a la filióla. Aquesta nina no és una nina, sino una nena que s'ha vestit molt mudada per anar al casament de la seva tía Julia i, en acabar la festa, l'han portat amb d'altres nens a un basar on s'ha quedat 204 adormida en mi racó. Ha quedat oblidada allá i uns compradors l'han confós i se l'han enduda. A la nit, a la casa de la nena a qui ha estat regalada, plora. L a nena ho sent i la nina li explica tot. L e s dues es comprenen i la nina es consolada. Finalment, El vell, la nena i la font per Francesc Pacreu, N a t a l i a Solemou, Á n g e l Gracia, Griselda Barceló, Rosa Muniesa, Miquel Porter, M^ Rosa Mateu, Antoni Milla i Jerónima Lozano. Jerónima Lozano actúa ér primera vegada. També assaja Paquita Ferrer que destaca en la mímica de tipus ridícul, escaient per a escenes deis anys vint. 205 TEATRE VIU Dimecres, 25 de febrer de 1959 També hi ha assaig pero amb motiu de la representació de Les alegres casades de Windsor de W i l l i a m Shakespeare, a la que actúen alguns deis actors del Teatre V i u , assiteixen molt pocs actors. L'assaig no té carácter obligatori. N o es fa acta. 207 TEATRE VIU Dijous, 26 de febrer de 1959 Ricard Salvat Pepa Palau Carme Perelló Natalia Solemou Dolors Fossas Griselda Barceló Rosa Muniesa Montserrat Martí Á n g e l Gracia Lluís Bosch Francesc Pacreu Juan A . Escribano M a r i a Ardanuy El g m p de Teatre V i u assisteix per primera vegada a l'Hospital Clínic, a l'aula de Psicodrama, amb carácter experimental. Actúen els malalts i els actors. El primer cas és el d'un j o v e que viu les conseqüéncies d'uns pares no casats i que no conviuen junts. Actúen en primer lloc, N a t a l i a Solemou i dos malalts. El malalt subjecte fa de fíll (escena real). Després de pare (escena real). Després el pare i la mare son tipus ideáis per al fill. El malalt fa, també, de pare i de fill Á n g e l Gracia. Després Joan A . Escribano, Lluís Bosch i una malalta en els papers de pare, fill i germá. Ella beu, el germá és comprensiu, el pare de temperament fred, quasi no diu res. L a primera escena representa una ocasió qualsevol a casa seva un dia que ha begut. Després els dos germans sois. Ella ha sortit, ha anat per primera vegada a una sessió de Psicodrama, i toma molt contenta i amb bons propósits de no beure. Finalment, el Dr. Obiols dona una explicació sobre la manera i fmalitat de les actuacions de Psicodrama. Una es reproduir e l passat del malalt i actuacions possibles que hauria 208 desitjat. Una altra forma, és una actuació doble, o sigui, mentre s'actúa un doble al costat fa de subconscient ( L a veritat que es pensa pero no es manifesta). Entre d'altres exposa la següent qüestió: El Psicodrama pot traumatitzar ais malalts? Resposta: N o , sempre que no es forci al malalt. Aquest ha d'obrar naturalment. 209 TEATRE VIU Dissabte, 28 de febrer de 1959 Actuació del Teatre V i u a Badalona Ricard Salvat Miquel Porter Pepa Palau Montserrat Martí Rosa Muniesa M^ Rosa Balart Carme Perelló Esperan9a Várela Griselda Barceló Nuria Casulleras J. Martínez M^ Josep Cabella M^ Dolors Fossas Francesc Pacreu Antoni Bachs Á n g e l Gracia Lluís Bosch Introdueix la sessió Ricard Salvat amb una explicació del que és el Teatre V i u i les tres parts en que es presenta. P P a r t . Temes " A soggetto" Els espíes Els meus han callat Tres pessetes de lotería M i q u e l Porter i Antoni Bachs R o s a Muniesa Griselda Barceló, Antoni Bachs i Á n g e l Gracia 2" Part. Improvisacions totals dirigides per M i q u e l Porter. C o m de costum invita al públic a que doni els temes. 210 Tema: Una costellada a la muntanya que acaba amb enuig. Actúen: M i q u e l Porter (promés de la filia), Griselda Barceló (filia), Pepa Palau (mare) i (pare). Tema: U n estudiant després d'ésser suspés per quarta vegada. M o m e n t de dir-ho al pare. R e a c c i ó deis dos. Resulta for^a cómic. Interpretat per M i q u e l Porter i Lluís Bosch. Tema: U n actor teatral ha de resoldre un assumpte familiar relacionat amb la filia i el promés d'aquesta i no sap si fer-ho en forma de drama o de comedia. Interpretat per Maria Ardanuy, iVf Dolors Fossas, M i q u e l Porter, Francesc Pacreu i Antoni Bachs. Tema: La Junta d'Obres de la Parroquia pocs dies abans d'un aconteixement parroquial. Les difícultats d'última hora agreujades per una noia qué els demana subscripcions per una coMecta que fan les senyores a favor deis orfes. E s fa en t o de burla. Intepretat per Francesc Pacreu, Miquel Porter, Griselda Barceló, Antoni Bachs i Á n g e l Gracia. 3" Part. Abans de comentar aquesta tercera part, la Srta. M " Aurelia Capmany fa una breu i molt bonica explicació sobre la pantomima, precedents, etc. Tres céntims d 'Ópera Demá m 'aixecaré L 'aire daurat Mímica del film "Les enfants du Paradis " Allí on creix la flor Alba Roja Pepa Palau i M i q u e l Porter Á n g e l Gracia Lluís Bosch i Griselda Barceló Lluís B o s c h Carme Perelló, Griselda Barceló, 211 Antoni Bachs, Pepa Palau i Lluis Bosch .núvols espessos damunt la frontera... Antoni Bachs, Francesc Pacreu, Rosa Muniesa, Antoni Ricard Salvat. Milla. P e p a Palau i 213 D I L L U N S , dia 2 de mar? de 1959 - Assaig D I J O U S , dia 5 de mar? de 1959 - Assaig en el Teatre de la Capella Francesa preparant l'actuació del dissabte dia 7. D I S S A B T E , dia 7 de mar? - Acta 19 Actuació de Teatre Viu en el Teatre de la Capella Fmacesa D I L L U N S , dia 9 de mar? de 1959 - Assaig. Malalta W D. F. (escrit a m á ) 215 TEATRE VIU D i a 9 de mar? [Manuscrit de Ricard Salvat referint-se a l'assaig del dia 8 de mar?]. Ahir várem comenfar amb l'estudi del tipus el burócrata. Fem servir el tema tractat per A k i r o Kurosawa en la seva pel-lícula Viure. Miquel va explicar l'argument ais actors i llavors vaig intentar de fer un muntatge: 1*. Escena: Sala d'espera a cal metge del "seguro". El burócrata troba un vell que li conta que la seva dona v a morir d'un cáncer, essent el primer símptoma un fort singlot, singlot que també assalta tot sovint al burócrata. (Miquel Porter - Josep Maria Flotats) 2*. Escena: M e t g e i burócrata. R i t m e molt rápid, molt ben portat per Jordi Torras. L ' e n v i a a un especialista. 3^. Escena: El burócrata, j a sabent que té un cáncer, arriba a casa i ho explica al seu fiU, a qui no l'impressiona massa el que passa al seu pare. ( M i q u e l Porter - Lluís B o s c h ) 4". Escena: Desesperat va a una tavema, on troba un pintor, que li dona un concepte nou de la vida. L ' h o m e a d'ésser fidel a la seva circumstáncia. E l conven? que el millor que pot fer per passar aquells sis mesos és procurar que el seu treball sigui necessari per ais que e l necessiten. (Miquel Porter - Ricard Salvat). 5". Escena: El burócrata está a la seva oficina i ajuda a tots els qui el necessiten. U n barrí de les afores necessitat un nou alcantarrillat i proveíment d'aígües. P e r fi, després de set anys, els hi fa cas. ( M i q u e l Porter, Pepa Palau, Francesc Pacreu). Per al próxim dia: L e s exéquies a la mort del burócrata. 216 V a venir Frederic Roda pero va restar sense dir res, igual com va arribar. A v u i he rebut la seva carta. Després várem fer sense interrupció El vell, la nena i la font. Dura uns nou minuts. É s massa curt, ciar que va molt bé de tempo i sobretot de ritme. H i havia Maria Aurelia Capmany, que no coneixia d'antuvi l'argument i li va donar una interpretació molt factible. L a font era im element mágic de qué la Celestina es serveix per enganyar el vell... L i va agradar molt. El primer cop va anar bastant malament. A l tercer cop molt millor. Mimaren: Griselda Barceló (nena), Miquel Porter ( v e l l ) , Lluís Bosch ( n o i ) , Natalia Solemou (Celestina), Maria Ardanuy (Font), Francesc Pacreu (Brighella), Ricard Salvat (Pierrot), Antoni Milla, Rupitet, M * Rosa Balart, Antonia Perradas, Escribano i una noi nova (Parelles). Ella té possibilitats. S'ha d'aconseguir igual de ritme pero que duri mes. M e s ric en detalls. Ja he fet l'informe del que vull que sigui el futur teatre experimental. D e m á li donaré al senyor Ruiz. D e m á actuem a I G O D A S.A. Estic interessat per veure c o m reaccionaran, possiblement com a cal Dr. Obiols. M'' Aurelia accepta de tomar a fer la presentació de les pantomimes. 217 TEATRE VIU 11 de m a r i d e 1959 A c t u a c i ó del T e a t r e V i u a " I g o d a " Ricard Salvat M i q u e l Porter Pepa Palau Carme Perelló M * Rosa Balart Rosa Muniesa Montserrat Martí M " Dolors Fossas Esperanpa Várela Nuria Casulleras Griselda Barceló M^ Teresa Rovira M a r i a Ardanuy Á n g e l Gracia Antoni Bachs Lluís Bosch Francesc Pacreu Juan A . Escribano Natalia Solemou Antoni Milla r Part. Temes " A soggetto" M i q u e l Porter i Antoni Bachs Carme Perelló, Lluís Bosch i M P Dolors Fossas Á n g e l Gracia, Griselda Barceló i Antoni Bachs Els espies Vol 919 La loteria 2" Part. Improvisacions totals. D i r e c c i ó : M i q u e l Porter Tema: Assaig de Teatre. Personatges: Director, primera actriu, característica, actor, etc. Interpretat per Natalia Solemou, M i q u e l Porter, Á n g e l Gracia i M^ Dolors Fossas,... 218 Tema: Problema matrimonial en el que ella espera un fíll il-legitim, resolt de tres maneres: estil novel-la rosa, cómica i trágica. Intepretat per Francesc Pacreu i M " Teresa Rovira; Miquel Porter i N u r i a Casulleras; Lluis Bosch i Griselda Barceló. Tema: Simular una preparado de Teatre Viu. El director comen9a a criticar els defectes de r última actuació. Difícultats amb que es troben quan arriba un de la censura exigint drets d'autor El Director el conven? fent-li donar un tema a ell i fent-li pagar els drets a ell també. Interpretat per Miquel Porter, Ángel Gracia, Montserrat Martí i M^ Dolors Fossas. 3° Part. Pantomimes. El Mal Els nens del Paradís Tres céntims d'ópera Allí on creix la flor Alba-Roja (En aquesta pantomima actúa Esperan9a Várela en el paper que feia Carme Perelló) Demá m 'aixecaré Actúen els mateixos actors que de costum 219 TEATRE VIU 15 de mar? de 1959 A c t u a c i ó del T e a t r e V i u al C l u b de Tenis L a Salud L e s actuacions son les mateixes que a la sessió anterior exceptuant la pantomima Demá m 'aixecaré que es substituida per L 'Illusionista, interpretada per Ángel Gracia i Rosa Carrasco. Les improvisacions son: Tema: A una reunió de nois i noies fan una broma pesada a un xicot. S'amaguen tots i la noia de la casa telefona a aquest, que és un seu pretendent, i permet que aquest se li declari mentre els altres observen i, en el moment mes sentimental, un deis amics li tira una copa d'aigua. E n el moment en que ell veu que ha estat victima d'un engany l'escena resulta violentíssima, ella li demana perdó i ell marxa a casa. Interpretat per Miquel Porter, Rosa M P Carrasco, Á n g e l Gracia, Lluis Bosch, M " Antonia Terrades, Rosa Mateu i Esperanfa Várela. Tema: D o s soldats de camp enemic. U n nega l'aigua a l'altre. Acabada la guerra es presenta el cas contrari i aquell li nega també. Interpretat p e r . . . Tema: M o m e n t de trobar-se dos antics promesos. E l l va marxar a l'estranger perqué li convenia per a la seva carrera artística, pero no tenia prou decisió per fer-ho i ella el va ajudar a marxar. U n cop allá ell es casa amb un altra noia. A l retomar es troben a un lloc públic: ella sola i ell amb la seva esposa. Interpretat per Antoni Bachs, Griselda Barceló i M^ Dolors Fossas. 220 Tema: Matrimoni del qual neix un fíll negre. Interpretat per Miquel Porter, Pepa Palau i Antoni Bachs. 221 TEATRE VIU 1 d'abril de 1959 Ricard Salvat Francesc Pacreu Lluis Bosch Griselda Barceló Maria Ardanuy Rosa Muniesa Montserrat Martí Carme Perelló Esperan9a Várela N u r i a Casulleras M^ Josep Cabella Repetides vegades es fa l'escena primera á'El vell, la nena i la font. Després de l'escena deis cómics, quan busquen lloc o n actuar i quan l'arlequí els demana ajut. Després Esperanfa Várela assaja el seu paper á'AUíon Martí i N a t a l i a Solernou á^El Mal. creix la flor Alba-Roja i Montserrat 223 TEATRE VIU 2 d'abril de 1959 Sessió de Psicodrama a l'Hospital Clínic Cátedra de Psiquiatría U n malalt intem explica el seu cas i es representa després tal com el veu ell mateix. A r a té 22 anys. Quan en tenia 11 la seva mare va morir d'un aparent accident. El pare l'havia pegat. Aquest havia comprat una escopeta que guardava a casa d'un v e í per anar a ca^ar. V o l e n matar a un gat mata a la dona que sortia de casa seva. N o es feu judici. El v e í era familiar de varíes autorítats del poblé. El noi no havia sospitat mai res fíns ara, quan el pare s'ha casat de nou amb una antiga novia. La madrasta pega al pare i també al fíll. Griselda Barceló, Lluís Bosch i Francesc Pacreu fan per dues vegades l'escena; primerament amb intenció de matar la dona, després no. El malalt insisteix que está fet amb intenció. Acabada la sessió el D r Obiols, c o m de costum, aclareix alguns punts sobre l'actuació, així c o m la seva valoració positiva de l'actuació d'aquest dia per al malalt. 225 TEATRE VIU 6 d'abril de 1959 Ricard Salvat M i q u e l Porter Rosa Muniesa Montserrat Martí M^ Rosa Balart Esperan9a Várela Rosa W M a t e o IVP Josep Cabella M " Dolors Fossas Antoni M i l l a Lluís Bosch Josep M " Flotats Josep Navarra iVf Antonia Terrades A l'hora de costum es continua la preparació d'El vell, la nena i la font. S'assaja repetides vegades la primera escena d'arlequí, la nena i el vell, després la Celestina i així, també, els cómics. Actuaren Griselda Barceló, Lluís Bosch, Miquel Porter, Natalia Solemou, M " Josep Cabella, Esperan9a Várela, Rosa M " Mateu, M ' ' Dolors Fossas, Francesc Pacreu, Antoni M i l l a , M " Dolors Fossas i Rosa Muniesa. Després, per primera vegada. El burócrata per M i q u e l Porter, Á n g e l Gracia, Antoni Esperanza Várela i Montserrat Martí. Assitiren els abans esmentats així c o m alguns espectadors no habituáis. També assaja M " Antonia Terrades, ...núvols espessos damunt la frontera... Milla, 227 TEATRE VIU 8 d'abril de 1959 Ricard Salvat M i q u e l Porter Griselda Barceló Lluís Bosch Paquita Ferrer M^ Dolors Fossas Esperanza Várela Nuria Casulleras Natalia Solemou Maria Ardanuy M * Teresa Rovira Montserrat Marti Rosa Muniesa M^ Rosa Balart Á n g e l Gracia Antoni Bachs A l principi hi ha poca gent i només es poden assajar les primeres escenes d'El vell, la nena i la font (Griselda Barceló, M i q u e l Porter, Ricard Salvat - e n substitució d'arlequí i un cómic-, i M^ Dolors Fossas). Després Esperanfa Várela interpreta el seu fragment á^Allá on creix la flor Alba-Roja. A l marxar Ricard Salvat el substitueix M i q u e l Porter qué prepara unes escenes á''El burócrata (W Teresa Rovira, N a t a l i a Solemou, N u r i a Casulleras i Maria Ardanuy). 229 TEATRE VIU 26 d'abril de 1959 Miquel Porter Á n g e l Gracia Antoni Bachs Antoni Milla Francesc Pacreu Joaquim Canals Joan A y m a m í Natalia Solemou R o s a Muniesa Maria R o s a Balart Montserrat Martí Maria Dolors Fossas Rosa Maria Carrasco Esperanía Várela Maria Ardanuy Griselda Barceló Carme de las Heras Actuació del Teatre Viu a la Agrupació Virtélia. Per malaltia de R. Salvat dirigeix tota l'actuació Miquel Porter. Assisteixen els indicats al marge i la sessió segueix l'ordre i sistema de costum. TEMES A SOGGETTO Tres pessetes de loteria ( A . Gracia, A . Bachs, G. B a r c e l ó ) El subversiu, tema j a representat a Joventuts Musicals. Es tracta d'un j o v e que ha begut i el recull una bona dona j a d'edat. L ' h i explica que ha escampat unes papeletes o proclames subversives. ( N . Solemou, M . Porter) 230 Dos noisjoves (un noi i una noia) venen d'un casament en el que han begut massa i comenten el casament d'una manera ingenua pero sota els efectes de l'alcohol ( M . Terrades, J. Canals). Moment de retrobarse marit, (que ha estat presoner durant vint anys) / muller. E l marit " Dolors Fossas). havia intentat assassinar a la dona pero per error mata el fíll ( A . Bachs, TEMES IMPROVISATS Un matrimoni que no v o l que el seu fíll es casi amb la noia que ell estima per considerar-la indigna d'ell. Es presenta d'una manera cómica. ( M . Porter, N . Solernou, A . Gracia) Uns pares reben la visita d'un j o v e que v e a demanar-los un favor per aconseguir un pis i ells fan per casar-lo amb la fílla. Ella está sempre present a l'entrevista, fen per cridar l'atenció. E l noi ho ignora del tot i ells tot ho fan per casar-la. Tractat d'una manera molt cómica. ( A . Gracia, E. Várela, J. A y m a m í , G. B a r c e l ó ) Discussió entre científícs que s'han d'emportar una gosseta per fer experiments. L a gosseta pertany al porter del laboratori que és l'únic veritablement preocupat peí destí de l'animalet. Els altres es distreuen en discussions. ( M . Porter, J. A y m a m í , A . Bachs, A . Gracia, F. Pacreu). Conferencia telefónica entre dues senyores que no es coneixen pero per equivocació es posen a parlar pensant que es tracta d'una altra amiga. Acaben tenint una conversado animada. Tractat cómicament (G. Barceló, M^ D o l o r s Fossas). U n repatriat al tomar troba a 1'esposa casada dones aquesta va rebre la noticia de la mort d'ell. Els dos marits comprenen la situació pero discuteixen els seus drets i a la fí deixen 231 rassumpte perqué el resolgui el tribunal corresponent eclesiástic (J. A y m a m í , Rosa V P Carrasco, A . Gracia). En una exposició: dos visitants de diferents opinions. Intervé una noia que es passeja elegantment i crida l'atenció ( T o t en pantomima). Llavors ells deixen l'assumpte ( A . Bachs, A . Gracia, M . Ardanuy). T E M A C I R C U L A R . Es realitza per primera vegada en públic. Es van succeint tots els components del Teatre Viu. Assumpte: L a promesa reclama al promés el que no l'hi ha regalat la rosa de Sant Jordi. PANTOMIMES Allá on creix la flor alba roja, (IVf A . Terrades, A . M i l l a , ) Núvols espessos sobre la frontera, ( M * A . Terrades, F. Pacreu, R. Muniesa, A . Milla, A . Bachs, ) El mal, ( N . Solemou, M . Porter, M . Martí, M^ A . Terrades, R. M " Carrasco, A . Bachs, G. Barceló). L'illusionista, ( A . Gracia,R. M " Carrasco). Nota: D e l dia 13 d'abril fíns el 1er. D e maig, inclusius, es fan els assaigs de T V c o m de costum, pero per malatia de R. Salvat no pot assistir. Els dies 1,2,3 j a es fa intensivament, unes tres hores cada dia. (Els dies 1 i 3 a casa de M . Porter i el 2 a l'Estudio K r o c ) . En tots aquests assaigs es prepara la sessió del Teatre Candilejas. 233 TEATRE VIU A c t u a c i ó al T e a t r e Candilejas Barcelona, 4 de maig de 1959 Natalia Solernou Rosa Muniesa Montserrat Martí Pepa Palau Carme Perelló Maria Antonia Terrades M . J. Corbella Maria Rosa Mateu Esperanza Várela Maria Dolors Fossas Maria Ardanuy Paquita Ferrer Griselda Barceló Maria R o s a Balart Francesc Pacreu Lluis Bosch Antoni Bachs Á n g e l Gracia Antoni M i l l a Joan Aymamí Rafael Vidal Rosa Maria Carrasco Josep Antoni Escribano El dia 4 de maig de 1959 en sessió de tarda i nit, es realitza la primera sessió de T V amb carácter completament públic, en el Teatre Candilejas. Es la vint-i-tresena sessió sota la direcció de R. Salvat i M . Porter. A la tarda el públic no es molt nombrós pero sí a la nit. Les nombroses critiques de tots els períodics j a donen for^a idea del resultat d e les mateixes, exceptuant alguna completament discrepant. Les dues sessions son afortunades, encara que podien ser-ho mes. Assisteixen els actors indicats al marge. Es segueix l'ordre de costum: 234 TEMES A SOGGETTO Els espies, ( M . Porter, A . Bachs) El burócrata (posat en escena per primera vegada). És el tema d'un film japonés, " l ' h o m e que ha viscut sempre la vida de burócrata"; ho és de nom i de fets, pero un dia se sap malalt greu de cáncer i el temps de vida que li queda el dedica a fer el que no havia fet abans. E s resol en varíes parís: V El burócrata a casa del metge. 2" El mateix parlant amb el seu fíll. 3" Id. A la taberna. 4" A la ofícina rep la visita d'una noia de suburbi. 5^ Conversa amb aquesta noia després de canviar de parer. 6^ A casa d'ell, j a difunt on un grup de dones fan els comentarís propis. Actors: M . Porter, F. Pacreu, A . Gracia, I v f A . Terrades, M . Martí, L l . Bosch. M . Ardanuy, G. Barceló, E. Várela, M * D . Fossas, P. Palau, N . Solemou, A . Bachs. Tres pessetes de loteria, molt repetida, pero sempre nova peí caliu i novetat que hi donen els actors ( A . Bachs, A . Gracia, G. Barceló). E n aquesta hi ha una varíant a la tarda; actúa, també, N . Solemou. 2" part. I M P R O V I S A C I O N S Cal distingir les de la tarda i les de la nit: A la tarda: " D o s flors es desperten" (donat per M . Escudero), interpretat en pantomima ( L l . Bosch, P. Palau). " T e m a a l'estil M a c b e t h " ( M . Ardanuy i ) "Uns pares han perdut el fíll" (pilot de proves). L a mare no el v o l i a de tal professió, el pare sí ( N . Solemou, A . Bachs). 235 "Filia que toma a casa després d'haver fugit i el pare no la vol perdonar". Es resolgué en parodia ( M . Porter, G. Barceló). Finalment, té lloc un tema circular: U n metge vegetaría que prohibeix menjar cam al seu pacient, pero aquest el sobta mentre en menja. (Sortiren tots els artistes, substituint-se un a un). A la nit es tarda molt a donar temes. Els primers foren: "Arribada d'uns marcians a la térra". Cómic ( M . Porter, A. Bachs, J. A y m a m í , M " D. Fossas, G. Barceló, A . Gracia). " E n un hotel, un matrímoni al marxar troba a faltar una j o i a de valor pero resuha que l'han oblidat a casa seva". Intervenen en l'escena el "maitre", cambreres, criat." (F. Pacreu, R. Muniesa, M . Ardanuy, E. Várela, A . Gracia, J. A y m a m í ) . " U n a familia (pare, mare, tia i filia). Mare i tía volen casar a la filia. H a d'arríbar un j o v e al que volen "fer-li de b o " , pero resulta un error perqué arriba l'electricista i s'equivoquen." ( M . Porter, G. Barceló, N . Solemou, M " D. Fossas, J. A y m a m í ) . " U n pintor té el dilema entre 1'esposa que estima i la model que no estima pero és molt per e l l " (P. Palau, G. Barceló, D . Fossas, A . Bachs). " T e m a en tres facetes (encadenades): matrimoni en el que un d'ells té un amant (R. V i d a l , P. Palau, R. Muniesa, M . Porter,...). Per últim es representa el tema circular que no s'havia acabat de realitzar sobre el marit que toma a casa seva després d'haver volgut assassinar a la muller. 236 PANTOMIMES Allíon creix la Jlor Alba-roja, (E. Várela, M " A . Terrades, M " R. Mateu, A . M i l l a , ) L 'aire daurat, ( L l . Bosch, G. Barceló). Núvols espessos damunt la frontera, ( R . Muniesa, A . Milla, P. Palau, ) El mal, ( N . Solemou, M . Martí, M . Porter, C. Perelló, A Escribano). L'illusionista, ( R . M " Carrasco, A . Gracia). Milla, G. Barceló, A . Bachs, J. A . El vell, la nena i la font, per primera vegada en escena (caracteritzats). Argument: U n mestre d'escola d'edat, casat amb una noia j o v e que té amors amb un j o v e . E l marit sospita, pega al anena amb una vareta, la Celestina ho veu, també una veína, per l o que aquella i j a que el marit v o l portar-la a la font, assabenta a l'ariequí perqué ho eviti. Aquesta font serveix per demostrar la fídelitat de les dones. L a fídel pot veure aigua, mes a l'infídel la font l'hi retira l'aigua. Per la població ronden uns cómics que servirán d'ajut per mitjá d'un j o c on es besen les parelles corresponents. Els cómics fan jugar al vell i la nena, i fan, també, que la nena es besi amb l'amant. A i x í , al fer el jurament davant la font, aquesta diu haver besat solament al marit i a la parella de j o c . L a font li d o n a aigua i tots ho celebren amb gran gatzara i burla per e l marit." Durant l'acció surten diferents cartells explicatius. Actors: Nena: G. Barceló; Arlequí: L l . Bosch; Mestre: M . Porter; Celestina: N . Solemou; Veína: M . J. Corbella; Pierrot: A . Gracia; Cómics: E. Várela, IvP R. Mateu, M ' ' D. Fossas, A . Milla, F. Pacreu; exhibeix els cartells: M" R. Balart; Font: M . Alterachs. Ardanuy; Columnes indicadores: M . Martí, R. Muniesa, M .