El món alt-medieval i el seu entorn artístic en les terres de l'antic vescomtat i abadiat de Sant Pere d'Àger. Un apropament a llurs fonaments històrics, artístics i arqueològics. (segles XI-XII) Francesc Fité i Llevot ADVERTIMENT. La consulta d’aquesta tesi queda condicionada a l’acceptació de les següents condicions d'ús: La difusió d’aquesta tesi per mitjà del servei TDX (www.tesisenxarxa.net) ha estat autoritzada pels titulars dels drets de propietat intel·lectual únicament per a usos privats emmarcats en activitats d’investigació i docència. No s’autoritza la seva reproducció amb finalitats de lucre ni la seva difusió i posada a disposició des d’un lloc aliè al servei TDX. No s’autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant al resum de presentació de la tesi com als seus continguts. En la utilització o cita de parts de la tesi és obligat indicar el nom de la persona autora. ADVERTENCIA. La consulta de esta tesis queda condicionada a la aceptación de las siguientes condiciones de uso: La difusión de esta tesis por medio del servicio TDR (www.tesisenred.net) ha sido autorizada por los titulares de los derechos de propiedad intelectual únicamente para usos privados enmarcados en actividades de investigación y docencia. No se autoriza su reproducción con finalidades de lucro ni su difusión y puesta a disposición desde un sitio ajeno al servicio TDR. No se autoriza la presentación de su contenido en una ventana o marco ajeno a TDR (framing). Esta reserva de derechos afecta tanto al resumen de presentación de la tesis como a sus contenidos. En la utilización o cita de partes de la tesis es obligado indicar el nombre de la persona autora. WARNING. On having consulted this thesis you’re accepting the following use conditions: Spreading this thesis by the TDX (www.tesisenxarxa.net) service has been authorized by the titular of the intellectual property rights only for private uses placed in investigation and teaching activities. Reproduction with lucrative aims is not authorized neither its spreading and availability from a site foreign to the TDX service. Introducing its content in a window or frame foreign to the TDX service is not authorized (framing). This rights affect to the presentation summary of the thesis as well as to its contents. In the using or citation of parts of the thesis it’s obliged to indicate the name of the author. IIL KOK ALT-MEM CVAL I ZL SI?T ^ LES .\IlTlSTIC T)!Z L'ANTIC VESCOKTAT I ABADIAT DZ S.VNT P^R'i D'AGZR. Un apropament a llurs fonaments històric_s_p artístics i argueològics.(segles XI-XII) Mcm&ria presentada pel llicenciat on Filosofia í Lletres per la ''niversitat Central de Barcelona 7*1J\IIC"1.SC FIT* T LLT'VOT per a optar al gran de Doctor. AGTx 8 de Desembre de 1"86 354 MASOS DE MILLA (vall d'Agerj la Noguera) Malauradament, cap document ens permetrà veure'n la historia d'aquesta torret que fou segurament durant cert temps 1'aglutinador d'una població que posteriorment es desperdiga al seu entorntconfigurant M l'actual distribució en caseius* Com típica torre de guaitaf s'eleva sobre un promontori que domina visualment la zona i conecta amb les torres frontereres de Fontdepou, Cas i les Avellanes* Com cap altra ens permet distingir clarament dues etapes constructives; la primera certament dins del s« X, mentre la segona no depassaria les primeres dicades del s. XI« 355 Ens atenim per aquestes afirmacions en les obser vacions palesament clares en IBS il·lustracions que donem de la torre, tant del seu interior, com tia l'exterior« Hem vist en l'anterior fotografia, per sota de la finestra d'espitllera, clarament dues filades d'aparell més i gran que marquen la divisòria de pisos i també les diferències d'aparell, tarn bé visibles en aquesta fotugrafia de la banda Nord, on apareix tam bé una típica finestrella d'espitllera. En la il·lustració inferior mostrem un detall de l'aparell de la zona superior corresponent al s» XI, en la qual es distingible la poca magnitut de les finestres i la rudesa dels carreus, malgrat la seva major regularitat i afilerament. Com en el cas de la Bafonia de Sant ülsme o de la torre de la Girveta, els pisos no estaven abovedats -almenys en el que restai és versemblant creure que estarien constituïts per trespols de fusta» El que resta ens permet distingir un primer nivell i el que hauria estat el primer pis, amb tres finestres d'espitllera 356 al Nord» Est i Oest. Cal suposar que en la zona enderrocada de migjorn s'hi tro- baria la porta eleva da, com era usual. En la fotografia que mostrem veiem la zona Sud, on hauria e¿ tat ubicada la porta« • * En la il·lustració1 de sota hom pot veure molt clarament l'aparell més cuidat del segon nivell corresponent ja al s. XI. També es pot veure la forma regtangular de les finestres que s'estretia gradualment vers l'exterior, com mostrem en els plànols. Estructura molt senzilla si la comparem amb les finestres de la Baronia de Sant Oïsme o les de Viacamp o Lluçars (a la Ribagorça). PLÀNOL DE CONJUNT OELS MASOS DE MILLA Malgrat de forma molt aproximativa, donat que caldria fer certs estudis arqueològics, per tal d'oferir un plànol de conjunt, nosaltres resse- D D guint les restes ëe «urs he* volgut oferir la posàibls disposició dels recintes, sens« psrmenoritzar en la disposició del poblat,més complexa per tal coa aprofita el relleu recés de l'assentament, que també serveix de fonament per la torre» Cel supoes que també hi existiria la capella pi mera, car actualment n'existeix pret d'un dels masos actuals una d'apoca TORRE esc. 1/100 moderna dedicada a Sant Romà. Cal ur restauració de la torre i un treball . 6o previ arqueològic per tal d'estudiar amb profunditat aquest lloc manca de documentació. ^ II ". X I N eee. 1/100 r 358 Interior de la torre amb la clara distinció dels nivells que descri iem; el superior amb un relieix d'uns quaranta cent_Ï metres respecte a l'in ferior, que hauria servit per disposar l'estructura de fusta del trébol del pri mer pis« fr 6. M* partides de terme s Torre del Quelo o dels Moros* Nordsbarranc de la vinya del Quelo (móns), clot l'Aixut, roca el Volter,Solanes(fons del llac de Blancafort),Serra de Blancafort i de Montdevî, Flanelles, Clotet del Llop, Obaga els Boixos, serrat de Mig, les Coves, Llenguadera (al Sud termenejsnt amb Tarta- reu). 359 /"/¿í- ' MONTA3PRE O ASPñEMONT (Vall d'Agerj La Noguera) Fou a ast lloc, conegut avui pels Castellots, un castell amb la seva vila i parròquia depenent i ubicat dins el terme del castell d'Àger. AMUÍ el conjunt abandonat i molt enderrocat, fins havsr-se perdut àdhuc el topònim, presenta vestigis preclars i altament interessants per l'estudi de l'hàbitat medieval aglutinat entorn d'una fortalesa. Caldria fer un bon estudi arqueològic, f-/Csobretot per refer la disposició i urbanisme del vilatge. En les il·lustracions mostrem el que resta en peu de la fortalesa per l'interior i externament, amb les fileres de finestres d'espitllera en els dos pisos que es visualitzen, disposades de forma molt semolant a 360 ASPREMONT,Castell altres castells del s. XI, com el d'ftriet o Montclús, que és l'exemple raês atançat quant a tipologia de fortalesa. L'aprell és molt rústec i les finestres d'espit llera mostren un clar paral·lelisme emb les de la torre dels Masor de Mi lla. Adjuntem en les pla nes següents els plànols del que res ta de la fortalesa i també del conjunt de la fortificació, disposada sobre una escarpada carena de fàcil defensa. Cal dir també que lloc està situat entre l'antic lloc de Conill i l'Ametlla del Montsec, amb la qual termenejava. El poble s'estenia als peus de la carenada per la banda Su«J i Oest, on hi havia l'església amb el fossar al seu entorn. 361 poble poble ASPREMONTî PLÀNOL DE CONJUNT aquesta disposició de la fortalesa estesa al llarg ö'una carenada era molt usual i sempre responia a la fortificació d'un nucli principal -en aquesg cas l'A-, que era també hàbitat del castlà. Montclús o La Pertusa responen a una disposició semblant« A- fortalesa B- Torre C-Aljub d'obra E-capella 0 5 1o ALJUB tant 9IÜ. 0123 I :L esc, 1/100 \=L 011. ESGLÉSIA DE SANT MIQUEL DE MONTASPRE 362 TORRE 2 Jo A fortificació CASTELL D'ASPREMONT 363 SANT MIQUEL DE MONTASPRE L'església d'una nau, respon a una estructura típica del s. XI pertanyent al primer romànic. Es cubria amb volta de canó reforçada per arcs taráis i singularment la porta primitiva sembla que s*ubicava al mur ponent!, segurament responent a la seva situació respecte del poble i el prop- castell. En les fotografies ve iem el que resta del mur septentrional ornb " a-nfÄ^'V els pilars adossats que suportaven els arcs torals i les arceí des laterals que donaven suport a la volta, com ho hem vist també a Vilves, Collfred, Comiols o a la Vall d'Ariet. 364 SANT MIQUEL D'ASPHEMONT Conjunt del temple des de la zc.ia de l'absis amb vestigisal mur de ponent de l'espadanya campanar de la façana. . El mur façana de ponent amb la porta tapiada primitiva -s'en deuria obrir una de meridional posteriorment- i el detall de l'aparell del s. XI. 365 SANT MIQUEL DE MONTASPRE .34 f La porta ponentina vista per l'interior L'aljub als peus del poble amb vestigis de la volta de pedra. Per l'aparell sembla Baix Medieval. Fi*. 366 aapectea històrica: La primera referència on ens surt citat dit lloc s'inclou en l'acta de dotació da l'abadia de Sant Pere d'Àger de l'any 1048, efectuada per Arnau Mir de Tost i la seva muller Arsendis (1). El atorgants li lleguen vàries esglésies, entre les quals "Et nominatis damus ei ecclesias que sunt et erunt in Kastello quod dicitur Asper Móns et infra términos eius". La segona referència apareix en una permuta que efectuen Gaufret Ollomar i la seva muller Quisla amb els esmentats Arnau i Arsendis. Els hi canvien una vinya "in castro Asperum Montis" i certes cases amb la seva "curtina" (terra) per una altra vinya a Montmagastre i certes cases de Comiols (2)* Tot el qual ens permet endevinar l'existència del poble Ja /^ constituït entrón al castell. 11 document precisa que la vinya as "ante ipso castro" i la casa "cum eorum curtina" afronta amb "mansiones de Guilaberto Ennego" i "in via", mentre la vinya amb 1'"strata". El mateix any, així mateix, es confirmava la donació de l'església de Sant Miquel de Montaspre al dit Monestir pels donants expressats (3). I en la repartició de béns del patrimoni de l'abadia del 1066 es con cedia al canonge Mir Òliba el delme de la dominicatura del castell i una vinya a la mensa canonical (4). Les successives dotacions del 1060 (5) i 1065 ( ) atorgades 6 igualment per Arnau Mir de Tost i la seva muller al Monestir expressat t confirmaven novament les donacions anteriors. Dins del s. Xll solament possaim el testament de Guillem Gilabert ,que data del 1112. Aquest deixa com castlè a la seva muller Dolça i als seus fills el castell en feu, a la vegada que retornava a la batllia del seu senyor Arnau Dalmau els béns de dit lloc -i del fill Bernat Arnau-; els béns que tenia a Àger, en canvi, els deixava a la custòdia de Roland Mar ches -a la seva batllia-. A l'església de Sant Miquel li donava una terra i una vinya amb una porció d'horts a Fontanelles i una "cubà" per tal que el presbïter titular d'aquella església canti la missa la setmana de les Fires II i VI "pro anima" del seu pare i mare; també deixa, oliveres a Aspremont l a l'Ametlla dal Montsec -Am indu I a- per Humanarla (?) 1) Teh.doe. 22j 5} Tch.eoc. 65| 7) Tch.eoc. 204 2) Tch.ëoc. 37 6) Teh,doc. 33 367 3) Tch.eoc. 36; 4) Teh.doc. 03 368 MONTLLEÛ Església de Santa Maria (Vall d'Àger) Montlleß fou un petit llogarret que nasqué al costat d'una fortalesa i tingué església pròpia. Absis. Detall Desaparegut el vilatge i la fortalesa, subsistí la capella com ermitathe fins al s. XIX i sabem que era un delí llocs als quals s'acudia en pro cessà u - dels quatre dissabtes de Maig per beneir el terme des de la parroquial de Sant Vicenç d'Àger. Adjuntem la talla de fusta dal s, XV que presidí la capella» Volem desta car que la imatge es coetàmia de 1 ' lp£ ça que posseim la referència documental de l'aplec que suara comentàvem. Talla de fusta que no dépassa els seixanta centímetres d'alçada, policromada en blau, roig i daurat. Es conservada pels propietaris de la finca on s'ubicava l'ermitatge (malauradament molt enderrocat i sense espe ranees d'ésser recon¿ truit, car àdhuc han robat moltes de les pedres} de forma semblant a Claramunt o la torre més propera de Sant Pere, de la qual no resten actual^ ment ni els fonaments. Dita torre estava situada no massa lluny d'aquest lloc, a la mateixa alçada,gairebé al port d'Àger. VERGE DE MONTLLEO 370 SANTA MARIA DE MQNTLLEÖ. Finestra de l'absis L'esgiêsia(del s. XII, mostra una rudesa i pobresa d'aparell que la situa fora de qualsevol cànon, destacant sobretot un estil constructiu local derivat del primer romànic. L'absis ens recorda el reconstruit de Casyinteriorment en el casquet. Absis externament. 371 Com mostrem en el dibuix da la planta, l'asglisia ara J'una nau i cuberta amb volta de cano soase toral7, situant-se la porta d'ingrés en el mur es migdia. aspectes històricsï Les referències histbriqu. 3 no apareixen fins a la segona meitat del s. XII. L'any 1173 l'abat Ramon d'Àger feia SANTA MARIA DE MONTLLEÖ. Portal una relació dels agravis rebuts de Bernat d'Àger, el qual havia pres la meitat del delme de Montlleó pertanyent a la seva església (1j. Aquell mateix any ,per&, sembla que arribaren a una entesa, doncs l'abat s'avenia a donar-li el delme esmentat i el de Vilamajor, rebent del dit Bertran el delme de les cases de "Fores Porta" de la vila d'Àger (rqbal del Pedró) així com de tota la seva dominicatura dins la Vall d'Ageri també li donà el cens i usatge que Bernat de Meià li devia satisfer "qui manet in villa Regule» per l'ànima del sau germà Bertran i dels seus pares. 272 N U mac.1/100 SANTA MARIA DE MONTLLEÖ Afegia encara el delme i les primícies de la terra que fou d'Exabel a Vilamajor i totrs les primícies de Vilamajor i Montlleó de l'església de Sant Pere. Les de MontlleO, si "Ego Bernardus hedificavero ibi bcclesiam" i l'abat "dinittat primicias ad ecclesiam eiusdem loci"; també amb pacte que el dit abat "mittat ibi clericum". (2) Documenti com hem vist, que ens permet situar la construeció de l'església en el darrer quart del s* XII. Segurament quan s'amplià la de Cas i es construí també l'ermitatge de Santa Eugènia de la Regola, qus presenta un estil local molt acusat« Del 1190, finalment, posseir» un document pel qual ens assaben tem que Berenguer de Montlleó (o Montllor) i el seu germà Martell tnien empenyat el patrimoni de la castlania -diuen de la torre de Montlleó— i que per aquest motiu s'havien personat davant el vescomte Guerau Ponç de Cabrera per tal de satisfer els plàcits i missions d'or que adeutaven, en presència de distints cavallers del país ( ) 3. 1) Tch.doc. 416| 3) Tch.doc. 545 2) Tch.doc. 418 373 MONTSO, Castellet de (Mall d'Àger; Is Noguers) Sobre aquest HOL, del qual resten efímers vestigis i la persistència de toponímia prop la Mas¿a de Mossenye no tenim documentació certa i solament la memòria col.lec tj.va d'haver-hi hagut un castell assentat scbre un petit turó que aixecava la seva fàbrica entre Pedra i Colobor a mitja alçada del Montsec d'Ares, entre els límits dels conreus de la vall i la zona boscosa del Montsec. Del 1169 tenim el testament d'Exabel, senyor de Pedra, el qual deixa al Monestir d'Àger el delme i primícies del castell de "Monçoust", que era en poder del sagristà (1); topònim que identifiquem amb l'expressat. 1) Tch.doc. 385 Ft b. ORDNERS (Vall d'Agerj La Noguera) Com cas únic dina el marc de la nostra Vall i podem afirmar en tot l'àmbit de les nostres re cerques, aquest castell es ubicat sota una gran baurna que l'eixopluga completament. El conjunt del que resta encara en peu es disposa en el • Ï^J mateix sentit de la gran bauma, direc ció E-W. Es tracta de distintes esta£ ces afegides conformant una planta regtangular. Les estajn ces més grans.les dues de la zona Est¡ divides a la veg(ada per tabics en sentit N-S, tal com hom pot vwure«*ho en el plànol que adju ntem. Cal dir així mateix que cons taven de dos pisos, almenys des del s." XIII. 375 Planta del conjunt de les construccions ubicades sota la bauíia d'Oroncrs que s'obre al nu Noguera Pallaresa Abans de seguir amb la descripció i estudi d'aquest castell, volem precisar que el seu descrubriment o almenys identifica eia ha estat el fruit d'aquesta tesi i del nostre treball de camp, car se solia confondre la Baronia de St. Oïsme per Or£ ners per manca de documentació del primer. El conjunt, tal com el presentem en el croquis superior, ociu pa el que ara s'anomena com el "vilot", indicatiu que hi fou el poble vell, que des del s. XIII es desplaça sota, prop del riu Noguera Pallaresa amb possibilitats que per un temps exis tissin els dos nuclis. El casal del castell sofrí distintes reparacions i modificacions durant l'Edat Mitjana. On as més palès això as en l'àrea B) de la segona planta que mostra murs de tapial en els quals ens ha aparegut fragments ceràmics corresponents alb s. XIIXIII. L'estança més tardana sembla que era la A] que actualment, arran dels desprendiments de roca, resta tot just la plan* ta i un fragment de mur amb una finestra d'espitllera qie detallem en les il·lustracions de la plana següent. En la plana anterior veiem les parts de mur exterior amb les finestres d'espitllera de les àrees A), B), en la fotografia superior, i internament el mur sud de la primera planta de l'àrea B). A l'esquerra apareix una porta dovellada tapiada que potser corresponia a la quadra dels cavalls, puix en la part superior hi era les estances d'habitacle i concretament en aquesta estança, al fons i sobre la roca ^rrebossada, s'hi troben els graffiti que juntament amb el Df. Prim Bertran i Roigé hem publicat recentment a la revista "Acta històrica et Archaeologica Mediaevalia" (1). ¡ 376 CASTELL D'ORDNERS Finestra Estança A) mur dels grafits 37T 2* alante 1* planta Plantes espcutique* tic l t «ist cl! d OH UK r s S h i t ml ¡que ti cis fragments de roca despresos de! sostre de U h.mma Prim Bertran i Roiga, Francesc Fitê i Llevot Primera aproximacifi a la cerámica grisa i ais "Graffiti" del castell d'Oroners (Àger, Lleida] "Acta històrica et archaeoloBioa Msdiaevalia", 5-6 (Barcelona 1984-1985) r 378 Ft G Estança B) mur Nod-Est Restes d'una habitacle Castelll de la zona poasOtina, també amb les finestres ü'espitllera. Tot el conjunt s'assenta sobre un gran esgraó de la roca que el fa inacce ssible per la zona Sudique era la de major perill. Com es pot veure, el gruix dels murs no dépassa els 90 centímetres i el parament és bastant irregular i detarreus de mesures mitjanes i sense un bon escairat. Bàsicament les parts murals de re- cinte extern sense modificar semblen del XI, ORDNERS Castell J"'l I C JO En les il·lustracions del full anterior mostrem distintes estances de la part de Ponent, les quals sense un estudi arqueològic és més difícil de precisar, car hi foren afegits nous murs posteriorment i els nivells també per amuntegament de runes han variat. L'altra edifici singular és l'església, avui sota l'advocacia de la Verge del Remei, pel seu estil pur lombard i el fet d' adossar el seu mur Nord directament sobre la ro ca. La puresa del seu estil la distingeix de la resta de la Vallj tant+ per l'aparell, com per la resolució de les finestres, les arcuacions i lesenes de la zona de l'absis.... Cal advertir també l'ubica« eia de les fornícules d'ofre nes en el mur de Ponent, en la part baixa. esc. 1/100 Cal advertir també com el mur Nord ofereix en cada tram un aru de reforç de la volta que configura veritables capelles -la dels peus es cegada per 1 ' es_ cala del cor afegit molt posteriormentlaterals. ORONERS V E R G E DEL REMEI 381 MARE DE DEU DEL REMEI ORDNERS Cal dir que entre dita capella i el castell, des d'on s'ha pres la fotografia hi existien també vivendes adossades a la roca de la gran bauma atilerades escalonadament. Aquest poble—bauma cal encara un estudi més profund, car les cases se situen també a l'altra banda del castell i també í 16.3 * r sota la bauma i enfront del castell i altres cases. La cuberta del temple era de llosa, com era usual. En la fotografia de sota es veu el típic absis lom bard. Sens dubte l'església pertany a la primera me± tat del s. XI. 38Z MARE DE DEU DEL REMEI ORDNERS Interior del t e m p l e des del lluc absidal -sobre es veu l'arc de la volta del cor afegit i al fons les fornîcules de les ofrenes que detallem més en la fotografia de sota« Com a Tartareu, La Pertusa i tants altres llocs! els bancs de pedra volten els murs de la nau t 383 Absis MARE DE DEU DEL REMEI D'ORDNERS La bona il·luminació permet veure l'altar els bancs i les graonades del presbiteri. fi í capella lateral configurant l'arcada de suport de la volta. 384 ORDNERS mare de deu del Remei. Portada finestra mur meridional in oo CO o 3 10 C o 4-1 10 0) 3 •a B "O o -P C a O O -P a a Oí •rl P o « o a 3 TI o a a U «a b CD a a E O a I ço o: UI o oc o UI oc UI UI o o ut o 3 ÜJ / Castell d'Oroners El trovador Castell d'Ooners Ptrella Aquesta parella és més difícil d'agrupar amb els dos temes esmentats* A la pi « ia següent presentem el cap sobre la muralla que descrivíem al principi. 405 Castell d'Oroncrr Figura isolada 406 PEDRA (Vall d'Ägerj La Noguera) Poc resta de l'important castell de Pedra que s'ens documenta dels primers de la Vall i apareix lligat a la nissaga dels Exabelj família autòctona del país que ajudaria als urgellesos i més concretament a Arnau Mir de Tost a dur a terme la conques ta de la Vall d'Ager, el castell principal de la qual romania en poder alarb des de feia més d'un segle. D'aquest important castell aixecat sobre un gran penyal de la carena del Montsec actualment no resten ni els fonaments. Solament es conserva la capella castrai sense culte i formant part del santuari marià potenciat des del s. XIII almenys i en ple auge ja al s. XIV. Els actuals edificis corresponen als segles XVI-XVII, dels quals la vella capella romànica es convertí en una estança celler deixada d'us des d'època incerta per 40? SANTA MARIA DE PEDRA per haver enfondrat la volta una roca despresa del penyal superior que li serví de temps immemorial d ' eixopluc. L'església presenta una peculiar i extranya planta d'una nau fruit de modificacions corresponents ja al s. XII, especialment en la zona de 1'absis com hom visualitza en les fotografies que adjuntem. El seu fonament rocas no ens permet, d'altra banda, fer prospeccions arqueològiques que ens permetessin saber l'estructura de la planta primitiva, segurament de mesures més reduïdesi Interior de al nau. 408 L'església que és d'una nau i cuberta amb volta de cano reforçada per arcs toralsi és de preveure que primitivament seria de canó seguit, car les mesures dels carreus dels pilars adossats amb impostes llises i dels arcs torals responen al mateix tipus del parament de l'estructura modificada absidal. Cal dir,a més a més, que la planta s'adequa al reduït lloc d'assentament i que s'orienta canònicament. Malgrat la porta fou destruí esc.1/100 da posteriorment per eixampla£ -la, cal convenir que se situava al mur de Ponent i no es arriscat suposar que el cas- om M SANTA MARIA DE PEDRA tell ocuparia l'actual lloc del santuari, al qual l'ermita suara esmentada s'adossa. En relació amb aquesta esglesia / cal desta-ar també els nínxols per les ofrenes del mur septentrional, regtangulars i triangulars, situats a mitja alçada i al tram dels peus del temple; disposició no massa usual, car en altres indrets com Sant Llorenç del Montsec o la Mare de Deu del Remei, se solen situar en la part baixa del mur de Ponent i solen tenir sempre forma regtangular; àdhuc en molts cassos circumden tots els murs de la nau, com s Santa Eugènia de la Regola. 409 MARE DE DEU DE PEDRA (Vall d'Äger j s. Com era abans d'ésjsr destruida durant la guerra del 36. 410 :*? ,W SANTA MARIA DE PEDRA- Nínxols d ' of rene s./"/&~ * Quant al vilatge corresponent al dit castell, que ténia un amplîssim terme, doncs abraçava des de Coll d'Ares fins el pía de la Valí i termenejava amb els termes dels castells de Sant Llorenç del Montsec i Colobor, no creie i que s'ubiquás pas al redbs del castell, car no bi ha espai possible d'assentament, ni tampoc vestigis d'hàbitat. TORRE DEL NEGRE, dins el terme de Pedra. Creiem més versemblant que aquest se situés prop dels actuals vestigis de la Torre del Negre, corresponents a una torre circular de guaita del s. XI tot mis. Els paraments de la fotografia que mostrem aquí i la següent 411 Fragment de cuberta d'un sépulcre de pedra de Saulo així ens ho permeten afirmar. Es conserva quatre mètres d'aquesta torre sobre la quai es bastí un gran mas —almenys des del s. XVII- tôt reaprofitant la pedra i aquest pany de mur en la façana. La torre no depassaria els sis metres de diàmetre i el mur que resta, d'uns quatre metres d'alça da, presenta un gruix aproximat d'un metre. Argumentem la possible ubicació del pöblet an aquest indret, situat sota mateitt de 1'ermitatge, per haver-hi aparegut no massa lluny una necrbpoli medieval de tombes de saulo semblants a les aparegudes a Agulló i Santa Coloma d'Àger. Tombes que caldria situar no més enllà del s. IX amb laudes o cubertes de doble vessant com a Santa Coloma. 412 A mis a més, la persistència d'hàbitat an nasos fins aquest darrers anys, l'existència d'una capella al ^as,dedicada a Sant Pere Regalat -Torre del Negre-, en la qual s'hi celebrava missa dominical fins desprfs de la guerra,pel gran nombre de masians (del 1936), ens indiquen una continuïtat d'hàbitat molt acusada. Creiem que caldria excavar aquest cemintiri, en part destruït, per podesr arribar a conclusions més sblides. Hem d'indicar també que almenys des del s. XIVXV existí el cognom de la Torre per la nissaga dels estadants de la Torre del .egre; cognom que els propietaris actuals ostenten encara com un dels més vells de la Vall« L'única tomba sarcòfag que malgrat estar enterrada permet veure part de la seva cuberta, presenta una llargària de dos metres i una amplada de 70 centímetres. Finalment, ee relació amb el santuari, hem de fer esment de la talla de pedra de la Verge que s'hi conservà fins la darrera guerra. De fet corresponia la imatge a un moment de plenitut del santuari, doncs fins li havia concedit una butlla d'indulgències el papat per qui visitessin el santuari en certes festes i tenim documentada una comunitat de monges en aquest lloc al s. XV. de la mateixa època de l'es til de la talla. Paro tot això pertany a un període que aquí ja no tractem. aspectes historiesî La primera r3ferència sobre el castell data del 1042. Es tracta d'una carta de franquícia concedida per Arnau Mir de Tost als senyors de Pedra Exabel i Garoca; els concedia f r ari quícia de tots els alous que posseien a la vall d'Àger, especialment dels de Claramunt i Oroners, i exceptuava el castell de la seva senyoria de Pedra. Béns que s'afirma que havien adquirit per compra i aprisio (1). Albert Benet, en un treball d'antroponímia, ens adonà dels cognoms primitius de la vall d'Àger d'origen mossàrab, entre els quals hi incloia els dels senyors de Pedra (2). El cas- tell de Pedra seria segurament dels més primitius i també dels més importants de la Vall, car ja hem descrit el seu 413 gran tarne. El 6 de febrer de 1060 els albacees testamentaria d'Exabel llegien el testament sagramental d'aquest davant l'altar de Sant Miquel da l'església de Sant Pere d'Àger per ordre del jutge Guillem, el que esdevindria segon abat del Monestir d'Àger. Dit cavaller es mostra com un dels grans protectors de la nova abadia en aquest testament, car deixa "ad opera" del nou temple basilical que s'està edificant una mula; al seu fill Ramon el nomena hereu i possessor del castell de Pedra,a la vegada que li deixa també un mul, la seva llòriaa i la seva espasa(3). En cas de morir "'amon heredarien el castell els seus germans Bernat o Guillem. També deixa ai seu successor Ramon les cases de "intus in Castelló"; as a dir, existia Ja una població en dit lloc. Altres referències dins del s. XI, són de menys relleu. El 1066 R.Centoll ven a Guillem Mir una vinya al terme de Pedra ( ) Una tal Ermengards i els seus fills constitueixen un 4. cens dins del seu terme l'any 1070 (5) i el 1106 el suara esmentat R. Centoll o un successor seu ven una terra a un tal Guilamir també al terme de Pedra ( ) 6. Pel testament de Gauceran Eriamny del $094 (7) ens assabentem que n'era feudatari, car en deixar-lo al seu fill afirma que el posseeix per donació del vescomte Ponç Suerau i el seu fill Guerau Ponç de Cabrera, primer vescomte d'Àger. No ens expliquem quins serien els drets dels Exabel; serien únicament els castlans ?. Ens sorprèn també que el 1187 l'abat Ramon d'Àger, en la seva relació de queixes contra Ramon de Claramunt, afirmi que la torre de Pedra pertanyia al sagristà -es^rafereix a la torre del Negre que hem descrit ?-; com veurem,el 1199 n'era possessora una tal Gina ( ) 3. El 1191 una tal Pedrona s'entregava a Sant Pere d'Àger i li donava una vinya dins el terme de dit lloc ( ) 9. Com dèiem el 1199 el castell pertanyia a una tal Gina. Exis- 414 -teix d'aquest any al seu testament atorgant "domino Deo et Sancto eius Hospital!", en un altre lloc "Hospital Iherusolimitanus", el dit castell de Pedra. Suposem, malgrat no in dicar-ho, que es tracta de la comanda hospitalera d'Ares, que era dins el seu terme (10). Sorprenentment no hi ha cap referència sobre la seva església castrai» Formaria part ja de la parròquia de Sant Vicenç d'Àger, com després sabem que en formà part, Juntament amb les de Colobor i altres ?. 1) Tch.doc. I2j 2)(Tch.doc.) Albert Benet Una comunitat mossàrab a la Vall d'Àger "Butllptí interior de la SocÍ£ tat d'Onomèstica", XIII (Barcelona 1983) p. 3-7 3) Tch.doc. 42; 5) Tch.doc. 93; 4) Tch.doc. 71 j 6) Tch.doc. 186 7) ACU Cart., I, 70 8) Tch.doc. 534; 9) Tch.doc. 552 10) ACA perg. de Pere I Car. 58 ne. 72 B.A.C.A. ibid, trasllat del 1284 C.F. Bofarull Trasllats da Pere I ne. 72 réf. Miret i Sans Les cases de templers... p. 135 415 LA PERTUSA (La Noguera; Vall d'Ager) Poc resta d'aquesta ofrtalesa, avui dins el terme de Corçà, que cal situar entre les més primitives de la Vall. Antigament segurament dins l'àmbit del castell de Sant Llorenç d'Ares. De fet solamant es conserva el fonament d'una torre que tipològicament té alguna semblança amb la de Sant Llorenç, malgrat la seva major rusticitat, pel que fa a la planta. De ben segur, per la seva situació, servia de vigi lància del pas de Bonrebei. •A £ LA PERTUf'A (Vall d'Àger; la Noguera. Dins l'actual terme de Corçà). També no cal oblidar que passa pel seu costat el camí que menava a la Pardina i al pas de Bonrebei, i un ramal conduia àdhuc a Sant Llorenç d'Ares. El camí davant el castell, per la pròpia constitució del terreny deu travessar un petit coll, que creiem que seria qui donaria lloc al topònim de Pertusa, referit a pas. Com argumentarem, en passar als aspectes històrics, al s. XI s'apellarà Espadella, topònim que s'avé tamba al relleu geogràfic escarpat d'assentament en direccio Nord—Sud. Curiosament ens trobem, pel que fa a la toponímia, amb la persistència d'un topònim anterior romà, que no podé bandejar la nova nominació com succeí a Claramunt. 416 En les distintes fotografies que aportem hom pot veure el que resta del castell o torre, que és l'únic visible d*aquest lloc. En la planta que oferim en la ?Uv» 0 segünet clarament es veu el cos regtangular de l·edifici, aëossat a una pared rocosa, arr£ donit per la seva part posterior i amb orientació semblant a a la de la pròpia església per exigències del propi assentament. u f i (t. CASTELL DE LA PERTUSA (antigament ESPADELLA) La finestra d'espitllera i el parament és el propi de finals del s. X primeries del s. XI, car els carreus units amb argamaça són de mesures petites i tallats a martell. n N 417 x n esc. 1/ 1 QO ,), /?. ; r LA MARE DE DEU DE LA PERTUSA PLÀNOL DE CONJUNT sac. 1/1QO CASTELL-TORRE DE LA PERTUSA Oi Església 418 r*-w MARE DE DEU DE LA PERTUSA. Absis Destaquem l'atrevit assentament solament accessible per la banda septentrional on es troba la porta d'in gres. En relació amb l'absis hem de dir que fou modificat molt a finals d :1 s. XI o ja al s. XII, al qual per tanyeria el millor i més acurat tallat dels carreus del parament, que suposa l'us d'eines més perfecció nades que en l'etapa anterior. Dit absis presenta una perfecció d'execució i proporcions verament admirables que el converteixen en el millor de la Vall,tècnicament. 419 Go» en cap lloc, is visible la restauració que apuntàvem, com en la façana principal. S'hi adverteix lea tipolgies distintes de parament} el del primer romànic mea groller. MARE DE DEU DE LA PERTUSA Per la resta, com hom adverteix al plànol de la planta, l'església segueix les pautes del primer romànic. Nau única amb volta de canó seguit; absis semicircular nestres de doble biaix etc.... Volem fer esment, així mateix, del tipus de cubriment de la teulada a base de lloses com era l'usual -"llenats" a i fi- . la Ribagorça—; lloses del país assentades en sec sobre un llit de terra. Un tipus rte teulada vigent fins aquest segle també a la Ribagorça i Pallars Jussà en l'arquitectura popular i que sembla que era l'usual en les esglésies d'aquesta època -el trobem a Cas, Oroners; era a St. Lorenç d'Ares; és també e la Baronia de St. Oïsme etc...—. 420 aspectes històrics: Co* adelantàrem nosaltres craie« que aquest lloc és el "Rupem Espatellam" que ens apareix en distintes donacions de Sant Pere, doncs s'esmenta terme nejant amb Corçà i avui el topònim ma desaparegut. Posseint dues referències que mencionen "Spatellam" al s» XI. La primera ens apareix an la dotació de l'abadia d'Àger pels egregis cavallers Arnau Mir de Toit i la seva muller Arsendis del 1060 (1). Entre els castells que se li atorguen hi apareix a continuació del de Corçà "Rupem seu castellum nomine Spatella", amb la seva església, terme i pertanyences. Donació que seria ratificada el 1065 () 2. Un altre document data del 1066; es tracta de la repartició de béns de l'abadi_d pel seu abat Guillen i el propi ârnau Mir de Tost (3). Assignen a la mensa abacial el deine de la dominicatura de "Coreano et in Spatella". El 1179, en la butlla papal d'Alexandre III confirmant els béns de l'abadia d'Àger, ja apareix entre el seu patrimoni la jurisdicció sobre l'església de la Pertusa ( ) 4. Després hem d'esperar ja al s. XIII. El 1209 Guillem de Montfalcó deixarà en testament a Sant Pere d'Àger els rèdits que percevia al molí de la Pertusa (5); que ja ens indica la presència per primera vegada d'un poblet existent encara al s. XIV. El 1°90, la vídua de Ponç de Corçà, Na Margarida / donava a Sant Pere d'Àger el castell i poble de la Pertusa 1) Tch.doc. 45¡ 3) Tch.doc. 73; 2) Teh.doc. 65 4) Tch.doc. 477 72) psrg. 437 Cart. Car. ne. 69 () 6. 5)(ACLL perg.(69 fons Àger calaix -, ' APA perg. 1292 421 LA REGOLA (Valí ri'Agarj la Noguera) La vila de la Regola s'aesenta sobre un promontori rocós, sota el qual discorre el barranc d'Ager tot formant un cosgost, on són els horts i la fo nt del poble. El sector més antic és el que es troba entorn a a l'església parroquial de St. julià que conserva encara^dossat el vell fossar ja en desús. Si estructuralment conserva la vila vestigis medievals, más ae la baixa edat mitjana que de 1'a¿ ta, rés resta de la muralla que documentalment sabem que existia, ni del castell —si existí—. Malgrat siguí adelantar—se, hem de ressaltar el p£ ssible origen romà d'aquest enclau. LI Dr. Font i Rius, en comentar la carta pobla del 1048,a a q u _ ^ t Ho™ atorgada pels senyors d'Ager, proposa com origen "S seu una vil.la rústica gemrinal de tradició tardoromana» ^^«ÉiMiF>::- 422 LA VILA DE LA REGOLA. Aspectes (1). Aspects al que cal afegir el de la dedicació a St. Julià de la seva parr&uqia, de clara vella tradició, El Dr. Prim Bertran àdhuc arribà a prpposar una comunitat monacal, mal que rudimentària, per aquest indret. No seria pas res d'extrany la creació d'una comunitat monasterial en base a una vil.lae rústica romana. (2j Pel que fa a altres aspectes arqueològics, exceptuant l'empedrat del camí vell en l'entrada al poble, que per la marge del barranc es dirigia al poble d'Àger —s'hi tro bava prop del camí també el lloc de recullir els delmesres más hora pot ressaltar. 423 SANTA E U G È N I A DE LA R E G O L A . E r m i t a t g e . Aquest ermitatge, situat a una mitja hora del poble, en la serra d'enfront de l'altra banda del barranc, avui resta sense culte i en ple abandó; malgrat tot, manté essencialment la vella fàbrica i solament té malmesa la part de volta corresponent als peus de la nau. Estructuralment és un edifici molt simple, cûbert amb volta de canó senzilla sense arcs de reforç i absis semicircular, amb la porta a Ponent i finestres d'un sol biaix a migdia i l'absis. Podem ben bé dir que es tracta d'un edifici sorgit de la tradició local difícil de situar cronològicament, car el primer esment ens apareix a mitjan del s. XII; motiu pel qual l'hem considerat obra de gent del país com Montlleó i possiblement La Trinitat. 424 A of SAÖTA EUGENIA DE LA REGOLA. Interior fiï. A» l 425 f/ó SANTA E U G E N I A DE LA R E G O L A En la il·lustració superior veiem les fornlcules barroeres d'ofrenesi que en nombre de quatre es troben en els dos murs laterals de la nau simètricament. En la fotografia de sota veiem la finestra de migdia de la nau, seguint l'esquema d'espitllera amb un gran arcaisme. Respecte el para ment, tan interna com externament, hem de dir que es resolt amb carreus de llenasca que es torben "in situ" i és la pedra comuna del país. 426 <$- c c c c D O 3 3 3 3 ESGLÉSIA ERMITA DE SANTA EUGENIA DE LA REGOLA esc.1/100 1) L'article presentat en el Congrés Internacional d'Estudis Pirenaica del 1950 i publicat el 1952 a Saragossa, ha tornat a asser editat en la Col.lectania dedicada a_ell Estudi s sobre els drets i institucions locals en la Catalunya Mediäval (^Barcelona 3985) p. 113-125 2) Hipòtesi plantejada en la comunicació presentaba sobre l'Excavació de Santa Coloma d'Àger, juntament amb Francesc Fiti, al Primer Congrés d'Arqueologia Medieval espanyola d'Osca,de l'any 1985 (en premsa les Actes)t 427 sERMITA DE LA TRINITAT DE LA REGOLA FK». Exceptuant l'absis, aqueix edifici està molt modificat. La primera referència data del s» XIII, al qual s'adscriu l'estil de l'absis. Cal dir també que la nau fou ampliada en època moderna. Sabem que era un dels quatre santuatris que des de Sant Vicenç d'Àger visitaven en els quatre dissabtes de , Maig per beneir el terme de la Vall. l 428 aspectes histbrics: La primera referència apareix l'any 1040; es tracta d'un testament d'un tal Guillem, qu« deixa a Sant Pere d'Àger l'alou de "Villa Haduipho" -no l'hem po gut identificar-, la meitat d'un ma í i les vinyes que tá "in parrochia Sancti luliani ad ipsa surba"; al seu senyor Pere li deixava la seva casa "in vicho" (1). Es tracta El segon document, més aclaridor, data del 1049. de la carta de franquicia a què fèiem al·lusió^publicada ja pel Or. Font i Rius (2). Arnau Mir de Tost i la seva mulier Arsendis concedien als habitants de la "villa Sancti luliani quod vocitatur Regullam" aquella carta de població per edificar la vila "in prefata Regula" ,perquè l'habitessin i p£ sessin en cultiu les terres i erms (3). dita vila amb el ter me la concedien "ad sacrarium ecclesie Sancti Patri" i els seus habitants no deurien satisfer "censum atque usaticum"; serien francs i lliures, obligats solament a donar delmes, primícies i oblacions a Sant Pere i a servir al seu abat.en pa, vi, carn i altres animals. Els altres documents del s. XI que en fan menció són les successives dotacions de la Canònica d'Àger pels seus senyors Annau Mir de Tost i Arsendis dels anys 1057 (4), (5), 1065 (6), 1067 (7), 1060 en les quals es ratifica la donació de la vila de la Regola amb molins, delmes, primícies, obla— cions i pertanyences. En el darrer document es defineix com "rupem ac locum et ecclesiam Regulara". També en la repaticiô de béns patrimonials de l'abadia d'Àger del 1066 veiem com dit lloc es assignat a la mensa abacial. (8) Ja al s. XII, cal fer esment sobretot dels documents de la segona meitat. Primerament la ratificació de bens de l'abadia d'Àger pel papa Alexandre III l'any 1179 ( ) entre els 8, quals apareix encara. Posseim respecte a l'aprofitament dels molins de la Rigola un conveni signat per l'abat Ramon i Pere Raolf (10). Arran de les discòrdies hagudes entre dit abat i Bernat d'Ager, el 1180 signaren les paus i l'abat, com explicàvem en 429 parlar de Montllafi, li concddia a aquest «1 cens dal "usaticura" de la Rigola que li satisfeia Bernat da Meià, que ostentava l'autoritat d'aquell lloc (11)* Aquest mateix any dit abat concedia un molien enfitiusi, de la Regola a un tal Bartomeu (12). En aquest tamp s, l'any 1174, l'abat esmentat organitzava novament o redistribuía els bans del Monestir d'Àger, incloent la Rigola en|jr el patrimoni de la mansa abacial (13). En ca- ra el 1187 en la relació de queixes que dit abat formula contra Ramon de Claramunt, fa esment de dos homes partidaris del senyor de Claramunt que feriren al moif de la Rigola un home de Sant Pere (14). Del 1145 ens hem deixat d'esmentar el testament de Pere Exabel "miles", que deixa a.l seu fill Arnau Pere unes olitoeres prop de l'ermita de Santa Euglnia. El document ens interessa per quant se cita per primera vegada aquesta ermita (15), que apareix també dins del s. XIV entre les esglésies del terme de la Regola que reberen dadives de Berenguer de Montlleó en el seu testament 1) Tch.doc. 10; (16). 2) Tch.doc. 28; J.M* Font i Rius Cartas de población.,«. vol, 2 p. 713, vol. 1 p. 43-45 doc. 23 3) Pel comentari del document veieu del Dr. Font i Rius l'article que comnetàvem de la col.lectànea que porta per títol Notas sobre la evolución jurídico-pública de upa comunidad local del Pirineo catalan; Àger p. 113-125 4) Tch.doc. a6j 5) Tch.doc. 45; 6) Tch.doc. 65; 7) Tch.doc. 78 8) Tch.doc. 73; 9) Tch.doc. 477 10) Tch.doc. 406; 11) Tch.doc. 418 12) Tch.doc. 421; podeu veure el comentari sobre aquest document en l'article de molins publicat a"Acta Històrica et archaeologies Mediaevalia", 4(Barvelona 1983) Q£T, apropament a l'estudi dels molins del Montsec a la Vall d'Àger p. 225 13) Ten.doc. 432; 14) Tch.doc. 534 15) Tch.doc. 273; 16) ACL perg. 645 fons Àger calaix 71 any 1343, 430 partides de termeî Serra Guardiola (al Nord; trencada amb Fotllonga-Ager ) Hevellera (sota Monteroljj Montero! (terms d'Àger) Barranc de Pul i successivament d'Àger (font de Xen i Aixan drejj Santa Eugènia (ermita)¡ els Escots (trenca amb la masia de Clara de la part d'Àger); Les Serretas, Tubany , Torres de Cas Molins da farina i oli (el d'oli v/ora la fontjj de farina de Ken, Queralt i el Molinou SANUY, Torre de 431 On existí d'antuvi una torre de guaita ,actualment s'hi aixeca la masia dita "torre de Sanuy". En els baixos de la casa persisteix encara els fonaments de la torre amb una alçada de murs per la banda Nord que dépassa els tres metre1} ai fïcils d'estudiar per formar part del conjunt arquitectònic. la mateixa família propietària ens informa que antigament exiss tia solament les restes de la torre i un corfal pels animalsi als quals amb els anys anaren afegint els actouals edificis de la vivenda. Com en el cas de la Torre del Negre, sempre ha estat considerada torre dels moros i fins existeix una llegenda que ens informa la propietària que antigament es contava com un romanç cancant. Ella l'havia escoltat. da la recull cióles en el de tradicions Es un tipus encara La llegenJoan Porseu recull del 1912. de llegenvariants da que amb s'aplica tam teli de ClaEs relaciona va c o n q u e s t a sarraí. Conta gend que TQRRE DE SANUY (Vall d'Ager) be al cas-ramunt. amb la sedel poder dita lieels cristians per conquerir la torre es disfressaren amb branques d'arbre -en el cas de Claramunt d'obelles amb pells— i que en avançar vers la torre, la filla del rei moro avisà al seu pare que veia moure els arbres. Aquest la tranquilitzà dient-li que era el vent qui el> movia i així poderen dur a terme la conquesta per sorpresa. La torre no dépassa els tres metres de diàmetre interior i era senzillament una torre de guaita que estava en conexiâ amb el sistema defensiu del castell d'Àger -és l'única expll.^ ció que permet la seva situació-, car prop d'ella es troba el camí d'Agulló i la zona de penetiaciö per Ponent. 432 SANT JUST (Vall d'Àger; La Noguera) Aquest petit poble despoblat molt recentment ens apareix documentat des del s. XII, juntament amb els seus castlans, que tingueren un bon protagonismo i pes dins del vescomtat, essent algun de llus membres canonge del Monestir d'Àger» Res es pot destacar del llogarret, car l'església que subsisteix encara és del s. XVIII i les poques cases en peu res tenen de particular. La primera referència sobre el lloc la tenim en el testament d'una tal Bela del 1140 (1); el 1179 ens apareix la seva església formant part de les de la jurisdicció del Monestir d'Àger en la butlla del papa Alexandre III (2), PafEides de terme: Pel Sud: Corral de les plantes (limitant amb Fotllonga), Tossalet, Obaga (sota el poble), Barrancot, les Comes, vinya el Roig, Associats (tarteía marcant el lloc de trencada entre Àger, Bassalls, Santalinya, Fotllonga i Sant JustJ, font Roja, Planabadal, Llacera, bosc de la Companyia (elèctrica), font de Quelot (la del poble), molí d'En Guàrdia (era de l'Ametlla), Forn Negre, on 4s el bosc de Sarral (prop de les Torres de Cas), Portell del Grau (camí de la Regola; de bestiar fins als pous de Soler), la Plana. L'esglasia del poble era dedicada a Sant Pere. 1) Tch.doc. 268 2) Tch.doc. 477 Sant Lorenç d'Ares 433 Sant ü. i o r e n g d ' A re s (Vall d'Àger; la Noguera) Com es visualitza en les il·lustracions que aportem f St. Llorenç se situa dalt d'un roquer que domina el conjunt d'una ampla vallada, la del seu terme, sota , les cingleres que coronen la carena del Montsec, a una alçada coincident amb altres antics nuclis d'hàbitat desaparegut« com Claramunt, Colobor, Mallabecs, Escumo etc... Estratègicament, per altra part, se situava en un indret de ¿ontrol de tot el circuit de la seva demar cacto i així podia vigilar els camins que pujaven de Corçà, de la Pardina o Bonrebei, i lò-gicamen*. de Claramunt i Àger; des d'un alt privilegiat inexpugnable per totes bandes, menys la Nord que defensarà com veurem una ferma muralla. SANT LLORENÇ D'ARES vist des del fons de la vallada. Sobre una esponerosa roca s'aixequsn ensems castell i església en direcció E-W,que és la pròpia de tot el poblat, determinada pel propi relleu en pla inclinat i configurant la creta da la gran roquera que corona el conjunt. Un relleu rocós que fou sotracat segurament mes d'un cop per moviments sísmics, car abunden els blocs despresos en la barrancada, sobretot, de St. Llorenç,que desaigua devers Corçà. 5s «S£2 güS UI ?S E« 435 A continuació oferirem un seguit dels treballs de recerca arqueològica, duts a terme en la campanya de 1985 -JtJ liol-| conjuntament amb el Dr. Prim Bertran i Hoigi, el Or. J« Cabestany i la col·laboració dels estudiants d'arquitectura Martí Cabestany i Ramon Eslava, els autors del plànol topogràfic que afegim. L'excavació o treball previ l'adreçàrem a esbrinar el conjunt del poblat, així. com de la neteja i tot quant era necessari per dur a terme el dibuix de conjunt amb els dotze punts que s'assenyalen de topografia. Tot el qual ens permet parlar, encara que no sempre de forma precise, i descriure aquest poblat documentat des de la primera meitat del s. XI. Si seguim el vell camí que des del barranc de Sant Llorenç enllaçava els camins que pujaven de Corçà i Claramunt—Àger respectivament i en travessar el barranc, entronquem amb un ampli empedrat que dona accés al pla de la vallada -on són els camps de conreu-, on es troba tam bé la font del poble, des d'on pujava gradualment cap a Sant Llorenç, tot vorejant la plana i accedint als peus del poblat per la cara oriental. En arribar als peus de la roca d'assentament, el can:í es tret i tallat en la mateixa roca, sempre per dit indrut oriental, ascendia pel costat d'una torre entorn la qi.al s'hi formà un nucli d'hàbitat —la vila jussana— en un temps que situem entre el s. XI1-XIII, que segurament es bastí per a la vigilància i control del camí esmentat. En la roca, com curiós, destaquem la presencia d'estances que aprofiten els talls de la roca, que cubreixen amb bovedes rebaixades en pedra seca gairebé ciclbpies. Ja en la part superior arribem als peus de la muralla i zona d'ingrés, en l'angle oriental, vigilada i defensada per una torre quadrada i maciça. Un tipus d'entrada estratègicament concevut en eix acodat, que protegia la torre e .mentada i el mura t, enfront -de la qual el camí s'assentava sobre un mur d'infraestructura, que des de la base es remuntava fins on era la porta d'entrada, que 436 B la vegada presentava un esgraonat en l'accès al recinte. o Ja al recinte pdeu seguir an el plànol els puntejats que determinen els distints carrers estrets i tallats a la roca en sentit E-W per les cases que s'afileraven adossades a la muralla, al centre de la qual hi es presríet una torre de flanqueig de planta regtanqular coincidint amb la zona central del poble, on hi havia la plaça i s'hi troba també una nena d'aljub de planta re£ tangular amb revestiment de pedra ben escairada i cos de reble unit amb argamaça «le calç, assentat sobre la roca també, que reculliria l'aigua de pluja -s'ha donat la possibilitat que es tractés d'una torre de tradició romana, car domina perfectament tot el conjunt de guaita de la muralla, que nosaltres no acabem de veure clar, doncs els aljubs d'aquesta mena són prou nombrosos per poder fer-ne comparança,a Claramunt, Aapremont ^tcc...; tambi creiem molt réduit l'àmbit i planta-j si es confir ma la medievalitat, aleshores caldrà situar—lo dins el s. XI11 o més tardanamenj. El tipus de casa, que per les clavegueres —potser poste riors- o millor finestrons hom permet situar el seu nivell respecte a la muralla, semblen en la seva major part de dues o màxim tres habitacions« Cal precisar més els estudis, perb podria ésser que algunes posseïssin celler i una planta,L|ue fora 1 ' habitual, amb teulada de troncs i llosa en una única vessant. Hi ha dues zones de cases importants} una sota l'església, on potser es troba le més gran, que pensem podria ésser la rectoria, i la de la muralla que comentàvem. Quant si castell, ens trobem encara amb el domini del concepte de torre, que en aquest cas circumda un clos propi i reduït ds muralla, que sembla posterior —en pocs anys- a la torre de planta semicircular. Nosaltres no dubtem pas que s'afegís posteriorment la muralla al castell -en ep'oca d'Arnau Mir de Tost ?- ampliant en l'espai — 43? ingarmig les estancas necessàries a'hàbitat ëel castell. ^H«-* «< '>*¿*«< Una muralla d'angle molt obert,constructivament efectuada com la torre amb un cos de reble de cascots de pedra i argamaça de calç i un parament de revestiment molt acurat i típicament dins el s. XI, amb semblances en tot a la murallat De la torre es conserva solament la base macissa; es de suposar que no superaria els dos pisos o nivells. La planta respon al tipus aïllat i arrodonit per la banda que cal defensar-la. Tipus de planta que ens permet argumentar millor la seva erecció amb anterioritat al recinte, car fins i tot varia el color de 1& pedra que es tot blavós, mentre la muralla del recinte com del poble as tota de color torrat. Gairebé tocant el castell s'aixeca l'església castellera orientada perfectament, presentant en planta i alçat la típica estructura del primer romànic lombard} malauradament està molt enderrodada per poder—ne fer l'estudi com plet. Más endavant la descriurem. a la dreta del castell (ponent), resta un espai buit que podia haver servit per la guarda del bestiar en cas de setge o altres funcions similars. En les il·lustracions que aportem anirem comentant aspee tes del aquí descrit o d'altres de nous. 5ANT L L O R E N Ç Camí d'accés al pla, prop la font Detall de l'empedrat del camí Ur¿ Mm- on-t-a 1n7onn d ' a c c é s al _ castell VILA JUSSANA DE SANT LLORENÇ D'ARES En aquest croquis oferim un av8nç del que consideri 439 segon nucli d'hàbitat d.l poblat de Sant Llorenç. Malgrat al d..bro..„.„t, fina que no es comencin lea proapeccions ar- queolbgiquea aera difícil donar una total coherencia ala fo namenta nombroaoa de mura que aquí intentem' reflectir. L'intereaaant que hem volgut ressaltat-, êa la preaSn eia també en aqueat indret de la doble vila que es troba ¡n altres llocs del comtat d'Urgell, almenys documentalment. Certament, el poc espai de la vila sobirana hauria obli crear aquest segon nucli que comprenia defenses pr6Pie¡ Per qualsevol eventualitat i que ensems se situava com defensa avança oa del nucli superior, car protegia l'únic camí d'accés. 440 SANT LLORENÇ d'Ares r-i(» En la ilustrado superior detall del camí tallat a la roca accedint pals (-eus de la torre semicircular que el controlava als peus de la gran roca d ' assentament| tal com es veu en la fotografia de sota -per l'Est- i que aglut^i nava un nucli de població que veiem conformant la vila jussana» En les il·lustracions de la plana segue. it veurem el tipus d'estança conformat per la gorja abovedada en la roca d ' assentament, que possibilitem fos una estari ça más interior de la casa, que funcionaria com celler — son varios els exemples—» La cova més impresionant 1 aprofitant un gran tall també cobert artificialment apareix a mitja alçada, com guaita natural« Nosaltres posseí 441 -bilitam es tracti de l ' e s p l u g a de Mi ralles d o c u m e n t a d a des del principi als p e u s de la roca del castell. Ubicació que s'a é perfectament» F't» Cova artificalraent constituïda sota mateix del camí que pujava al castell, bobre s'hi troba les \ restes de la torre de control que comentàvem. La cova, malgrat sigui difícil de veure en la fotografia —ho indiquem amb la fletxa— ocupa un gran tall que separava la zona d'entrada del castell i la resta del poblat i que com en els altres casos es procedí al seu cubriment de falsa bóveda. MURALLA: Torre defensiva de la zona d'ingsés 442 SANT LLORENÇ Torre öe defensa de la zona d'ingrás vista des d'orient per on puja el camí Es veu, mal que bá, l'eíx acodat per situar—se en la zona esgraonada d'entrada al recinte que defensaven la torre esmentada i el mur d*"enfront de 1'entrada. 443 3ANT LLORENÇ D'Ares Do5 aspectes de la zona de muralla més oriental molt enderrocada, però amb els fonaments força reeixits després de la neteja efectuada. En la il·lustració de sota veiem un fragment més gran de muralla que correspon als detalls que oferim en les dues planes següents i encara en l'altra que segueix, car s'ens ofereix l'exemple d'una casa, amb la claveguera, el finestral i interna ment els murs que amb l'escavacifi pertinent per ^-—-•*«, metran reconstruir—ne e'i oona mesura la seva tura i planta. Detall de la finestra SANT Fragment de la muralla Detall ús l'aparell, que apareix dibuixat en la plana següent, dins els constants del s« XI. Un parament en el qu^l predomina el carreu petit i allargat, ben afilerat i tallat a cops de martell. 445 e 3 m í, o a n Q a w UI (t o u oc o < ço 446 /b • SANT LLORENÇ D'ARES Dos aspectes de la claveguera esmentada § que més que la possible relació amb la casa es— mentadap cal fer—la amb els carrers i les boteres —com se les denominava— presents en tots els pobles ae carrers empinats...• 447 SANT LLORENÇ d'ARES i Fi6. 4¿ .t SANT LLORENÇ D'ARES Castell vist des de Llevant /»É, 44 5" Castell vist des de Ponent* SANf LLORENÇ D'ARES r/6. Torre visió des de llevant visió des de Ponent. p/ 6. 44 > 456 SANT LLORENÇ D'ARES Conjunt castell(Ponent] Torre des de Llevant. Sota,el parament 1 45? F/&. 4 rf SANT LLORENÇ d'Ares. Castell; detall aparell de la muralla-recinte. Interior de l'aljub. 458 SANT LLORENÇ d'Ares. Muralla recinte castellzona de llevant. fií, Zona de Llevant. Interior. . «rr SANT LLORENÇ D'ARES. Església; interior de la nau des del seu absis. Absis i façana Nord amb la porta d'entrada, que ha perdut el dowellat, però manta part de la decoració d'arcuacions que voltaven la façana. Arcuacions que no sabem si existirien tamba a la zona da l'absis. 460 SANT LLORENÇ D'ARES. Església Il·lustració superior mur de Ponenti que posseia la típica finestra creuiforme, present en altres llocs de la Vall« Sota la façana Nord amb les arcuacifins, que posseien en els arrencament de casa arquet un element decoratiu simbòlic»