Universitat de Barcelona Facultat de Filologia Departament de Filologia Catalana

BL LBXIC TORTOSI:
HISTORIA
Volum

\,

I PRESENT

III:

Documents orals Apèndixs

Tesi de doctorat presentada per M.Àngels MASSIP i BONEî i dirigida pel Dr. Joan VENY i CLAR
Gener de 1991

289

GLOSSARI

290

abornar * v. tr. 'ambornar'
abotargatr-ada * adj. 'inflat, pesat'
'espès'

abreria f.

'arbrat'

abriu
abadejo * m. 'bacallà'

m.'abreda'

abufetejar v.tr.'bufetejar'
acaballes (a les) loc. adv. 'que ja s'acaba, a punt d'acabar-se'

abadia f.

'casa del capellà'

abardelladorr-ora adj.'abassegador'

abasitr-ida
vergonyosa'

adj.'Persona tímida,

acabussar * v. tr. o pron. 'tirar de cap o
afonar'

abastitr-ida adj. 'úp"'Ja estic abastida"

acabussatr-da adj.'cabussat'
acaçar * v.tr.'encalçar; empaitar'

abatollar v.tr. 'fer caure la fruita de I'arbre'
abecar-se * v. pron. 'fet una becada'

acaminar * v.intr. 'caminar'

abellir * v.intr. 'venir de gust' abercoc m. 'albercoc' Moreira (XXVII,336,25: "m'apareix
més fàcil que d'un meloná súrtiguen calcetins") qu.és que un abercoqué crie saragatona i

acaminadorr-ora * m. i f.(i adj.) 'que li
agrada caminar'

acaminadors * m.pl. 'caminadors' acaminar

*

Moreira (XVI,252,10: "I.s diu acamina
qu.acaminaràs?)

v. intr.'caminar'

ablair v. tr. 'fer mal'
ablaitr-ïda adj.'cansat' ablanir v. tr. 'fer tornar bla'

acâmpar intr.absol. 'viure amb salut' "Ma
agüela encara acampe"

intr.absol. 'fer goig, escaure bé'

"Com li acampe eixe mantó"

abocar v. tr. 'vessar,vertir' "Ia.m abocat"
'Ja

hi tornem a ser' o quan en una conversa s'arriba a una conclusió que era previsible o que algú havia previst . Moreira (lI,I2,2l: "No veus que s'ha abocat la finta" ;Y,54,22) abogot * m. 'borinot' 'abellot'

viure o per fer una cosa amb els propis
recursos'

reflex.'arreglar-se, enginyar-se per

acanar v. tr. 'apallissar'. Sentit fig. a partir
del sentit general de 'medir a canes', 'tocar el cos com si I'acanés'--> tustar.

acaramullatr-ada adj.'curull'

aboirar-se v. pron. 'emboirar-se'

acarar v. tr. 'posar preu

abollar

v.tr.

'bordar (els gossos)'
a

'abollar, fer malbé' 'desbaratar'

a una finca, o altra cosa, com a penyora de pagament' 'cobrir de sucre fus una pasta'

(-se) v. pron. 'traure crosta la terra

abonar

v- tr. 'donar raó
abast'

algú"consentir,comportar'

després de molta secor o de molta pluja' o bé es diu dels vegetals que no poden sorrir per

culpa d'aquesta crosta ("les pataques s'han
acarat").

abondar v.intr. 'donar

abondo * adv. 'en abundància'

29r

acaronar v.tr.

figuradament, el foc , és dir atiar-lo perquè continur cremant bé.
ca:ròs)

a

treball o de camina¡ o de no haver dormit'

aconduirL * v.intr. 'donar de sf'rendir' aconduir-se2

acarrossar-se v.pron.'atarrossar-se'(veg.

* v.pron.'inscriure's'

acàs adv. "si acàs" 'per casualitat' acatar-setn * v.pron. 'adonar-se' acatxapar v.tr.o pron. 'aplanar, humiliar,
véncer'

acatxapatr-ada
humiliat,vençut'

t'

adj.

Documentació actual i vitalitat: El 1007o coneix el mot i I'usa. 7, en els dos sentits. L en el sentit 2,2 en el sentit 1. Tots en el sentit més general de 'dirigir algú'i especialment en sentit moral."Es una noia molt aconduidora", que no para
en tot el dia.

'aplanat,

acatxar(-se) v.tr. o pron.
abaixar el cos o un altre objecte'

'encorvar, eixancat

aconduTtr-ida adj. 'abonat al metge o a
algun espectacle'

acavallar v.tr. o refl. 'posar-se

acoquinar v.tr.'acovardir Moreira(XXXI,454,4: "Al ver que iba de
veras me acoquiné")

damunt un animal o altre objecte' Moreira(XVl,256,17 )" va quedar acaballat al coll del sinyó"

aceball * m. 'esquer per als ocells' (8.LI.,I,228): "per agafar perdiganes no hi ha
res com fer un aceball"

acorar v.tr. 'ferir o matar d'un sol cop' (E.L1.,VI,456): "se sacrificava un bou
solament, los dissabtes, i ans d'acorar-lo corrien, en capllaç, pels carrers..."
1o

acenciatr-ada

*

adj. 'entenimentat, bon

acotolar v.tr.'esvair,
desaparèixer'

aniquilar, fer

criteri; temperament pacífic' Moreira (XXXV,534,19: "Carmeta, Cinta i Miguela, Ramona, Emília i Roseta, i més assenciades i serioses Rita i Pasquala")

acotolatr-da adj.'acostadet, arrimat'
acotonar(-se). * v.

r.

o pron.

aclacar-se v.refl. Especialment s'empra
la forma adjectival.

en

acotonar-se2 * v. tr.

aclacatr-ada adj. 'entenimentat, que té bon criteri; temperament pacífic'

*

acovidar v. tr. 'convidar'
Moreira(XXX[I,
3,23) (XXXV,5 46,1 5 : "Xucla Ramona, que la reina t'acovida... ")

aclarir v. tr. 'desenredar els cabells'

acotxar(-se) x v.tr. o refl.

aclocall/aclucall m. ' antiparra per als

acurçar v. tr. 'escurçar'
Moreira(Xl,210,29
ramal")

animals' 'cada una de les dues ventalles del cabeçó posades una al costat de cada ull de la bístia per impedir-li que miri cap als costats'

"Si no.ls

acurces lo

aclocall m. 'jaç'

acu r ru ca r-se/acorrucâ r-se 'arraulir-se'

*

v-refl.

acomparar v.tr.

s'acomþare"(Cobles de J.Rollan).També a la

"que a caP Poble

acutit,-ida /acotit * adj.
compacte'

'atapeït,

zona õastellano-aragonesa valencià (Gargallo( 1 987 :466).

de I'enterior

adan * m. 'brut' ademés adv. 'amés a més' 'a part d'això'
'per afegitó'

acondolitr-da adj. 'consentit, abatut, condolit' 'adolorit (lo cos) per excès de

292

àdena * f. 'ànec'

afuatr-ada adj. 'que es mou molt de
pressa',

adependre
adés

v.tr.'aPrendre'

MoreirãQO(XIII,496,8: "perqué adeprenies solfa";II,L0,16)

afuatr-ada adj. 'prim i acabat en punta' afuar-se * v. pron. 'córrer amb gran
rapidesa'

* adv. 'suara' Moreira(Vnll3,2: "Sí, és lo que adés hai
adesat")

afuronar v. tr. 'afurar, fer entrar la fura
alvenc). agafatr-ada

a

un cau per cercar la caça' (veg. exemple E.Ll.

adesar * v.tr. 'desar' 'fîcat un objecte a un
calaix o lleixa;desar'

* adj. 'agarrat' * adj. 'enganxat'

ado/ados

* adv.'àdhuc'
c<

aganxatr-ada

adjudicar v.tr.'donar'

agarramenta * f. 'avarícia'

adormissar(-se)
'endormiscar-se'

'condormir, dormir d'una manera fluixa'

v. tr. o Pron.

agarrar * v. tr. 'agafar'

aginollar-se/ anginollar-se
'agenollar-se'

v.

pron.

adormissatr-ada adj.'endormiscat'

agojar-se v.pron. 'tenir goig, gaudir-se
meua suó"

afable adj. 'amable, acollidor'
afaenat/anfaenat adj.'enfeinat'

d'una cosa' Moreira(Xl,210,23): "per això ara és bo que.ls meus fills s'agoigen de la

afanar-se v. pron. 'donar-se

pressa'

agonia/gonia f.'malestar,

pressa'

afanyar-se v. pron. 'anar de pressa'

afaram * m. 'persona que ho vol acaparar.'
toc menjar, faena'

agostejar-se * v. pron. 'cremar i seca¡ les plantes o fruits, per I'excès de calor o de
sequedat'

afaram} * m. 'fera, animal
fantàstica i espantosa

salvatge' 'bèstia

agostejatr-ada adj. 'blat que la calor no ha deixat madurar bé i que se seca molt ràpid'
'cansat, agotat'.

afets * m. 'fets'

agotatr-ada adj.'cansat"exhaurit' agranada f.'escombrada'

aficar * v. 'ficar'
superficialment, colrar' ' secar o mustigar les pläntes el sol o el fred massa fort, les ventades, etc.'

aflamar(-se) *

v. tr. o pron. 'cremar

agranar/granar v.tr.'escombrar'

agrielles f.pl. 'planta de propietats
antiescorbútica i diurètica'

aflamar(-se)2 * v. Pron.

aguaitar v. intr. 'mirar, observar'
(Tirant,IV,235,5'soda')

afollar-se v. pron. 'avortar' afollar2 v. tr. 'treure
dels nius'
els ocellons o els ous

aguant virior'
conservaf'

m. 'resistència, duració, força,

aguardar v. tr. 'mirar' 'respectar' 'guardar,

afonar v. tr. 'enfonsar' Moreira (XY,246,
17: "si io puc afoná al poble conrari)

293

aguardatr-ada adj.'esperat'
aguatzil [aguaz'il] m. 'algutzir' aguiat, -ada adj.'preparada;'disposada' aguiar * v. tr.'malPosar, embrutar' aguiar2 * v. tr. 'arreglar, preparar'

aixavegó m. 'xan(a petita'

aixereca f. 'figa

seca'

aixeritr-ida adj.'eixerit'

aixerritr-ida adj.'eixareit'
aixèrrit m. 'fem del bestiar llanar i cabriu'

aguiló * m. 'cada una de les teules que es põsen amb la part còncava cap amunt i
-formen el riu de la teulada'

aixinglot m. 'singlot' aixol m. 'aixada
petita'

aon adv. 'on' aigualera f. 'rosada'
aiguatge f.
'rosada' els plats'

aixoreijar(-se) veg. eixorejar-se
ajocatr-ada adj.'allitat, estirat'

ajuntar v.tr. 'ajustar (la porta)'

aigüera f. 'lloc on es renten aïna

(de)

I'ala f.

*

"contantes

'un damunt I'altre' cast. i sonantes" (veg. 7.6loc.)

f. 'eina, estri'

aladó * m. 'formiga alada més petita que
I'alada ordinà¡ria'

aire m.'vent' aire2 * m. 'dolor

muscular degut a un aire malsà' ("malaite" :'malestar')

aladrac m. 'animal

salvatge, de la farnflia

dels vivèrrids. Es de color grisenc amb vies o taques negroses damunt I'esquena'.

aixadell m.'aixol'
aixanglot m. 'singlot ALDCI id. a Roq., Mas, Ull., Mat., Vin (ací atxanglot); txanglot a Am-; txinglot a
I'Amet.;

aladre m. 'arada' alba/auba
Moreira(X[,218,6: "Un bell matí, a trenc d'auba, quan la rosada cabellera del sol ardén besa en respecte los oberts braços de la Creu de Coll Redó")

fl

aixarop m.
llecor força'

'xaroP'

aixarrupar *

i

v. tr. 'xuclar les plantes la substàncies de la terra, llevant-li la

albades/aubades f. 'albades', de 'alba' 'dansa que es balla amb les mans agafades i en cercle' 'cançons que es canten al
ca:rer'(veg. introducció textos orals.)

aixaula (anar a

I') f. 'anar solt' (Nens o
cabuda'

albarda/aubarda f.'albarda'

animals)(veg.7.6 loc.)

albarder m. 'baster'
albardes f.'alforges' (Tirant,III,2M,Z6) albardó m. 'tipus d'albarda petita'
albelló/aubelló

aixaure m. 'esPai, lloc,

aixàvega f. 'xarxa de cordes, de malla molt

ampla lquadrada que serveix per traginar una qurintitaf de palla-en un carro o esquena de bístia'

* m. 'claveguera'

aixavegar v. tr. 'Íeure la mala herba d'una
finca'

albellol m. 'la part de la cama d'una bfstia.
compresas entre la junta del travador casco'

i

el

294

àlber/aube * m. 'àlber'

allà

adv. 'en aquell lloc' (veg. cap. 5.

albercoc/aubercoc m. També abercoc i
abrecoc.

enquesta 7).

allaça f. veg. IIaça

allargar v. tr.o intr.
determ.)' arribar'

'anar (a un lloc

albercoquer/aubercoquer m-'albercoquer'

'donar, posar a I'abast d'algú o fer-li

albergínialaubergínia f.'albergínia'

allavons/allavontes adv. 'allavors,
llavors'

alcalde m.'batlle'

alça mana! 'renoi!' 'pgr-. indicar
sorpresa(mira!)' (veg. locucions 7.6)

allevar v.tr.
ment)'

'calumniar, imputar (falsa-

alcançar v. tr. 'obtenir, assolir amb esforç' alçar-se v. pron. 'aixecar-se' 'llgvar-se'

allí d'allà

loc. adv. 'allà"a I'altra

banda'(veg. loc.7.6) allisar v.tr. 'pegar'

alé m. 'força, energia'
aleco loc. adv. (veg. eco)("estar a I'eco")
'estar sobre avís, alerta' 'estar previngut'. Mestre Voc. alèco.

alosa f.'ocell Alauda arvensis'

altària f. 'alçà,ria'
(Tirant,fl,282,2)

altiró m. 'petita elevació de terreny'

alera f. 'perdiu ferida d'un ala'
'eiiida de la teulada'

alvenc m.

'avenc' 'obertura natural de la

terra, el fons de la qual és desconegut o està a

aleuna f. 'cercle de pedres al vessant d'un
cingle ple de malesa' (veg. assagadell)

gran profunditat'

(E.L1.,I,55): "aquell és un cau alvenc, ple d'ullerols i salts, dolent d'afuronar"

alevatr-ada * adj.'encantat'

aleviar
del riu.

v. tr.'alleujar' (Tirant,I,48,15)

amaçonar v.tr. 'tupar la terra amb el rnaçó per fer-la forta i composta' 'amaçonar les fîgues: posar-les ben atapeides dins I'oró o
cabassa'

alfac m. 'banc d'arena a la desembocadura
algeps/ ges * f. 'guix' . (Vegeu argeps) algorfa * f. 'golfa'

amagatall m.
forat, llodriguera'

'catau' 'racó, lloc amagat,

amagatons
(veg. loc. 7.6)

(a/d') loc. adv. 'd'amagat'

aliacrà m. 'icteícia'

alidroc
aladroc)

m. 'poc suc' (vegeu ictiònims

amanir v. tr. 'preparar, arreglar' Moreira(XX[Y,298,26: "ella té sernpre amanida la solució per a quansevol
problema")

àliga f.'àguila'
alimara f.
'foguera que serveix de senyal' 'il.luminació feta amb molts de llums'

amanimenta * f. 'acte d'amanir'

amanósr-sa adj. 'lleuger, fàcil de manejar
o sostenir a les mans'

alitraco/alitraca m o f. 'cosa vella'(sovint
en plural)

amargació f. 'dolor, amargura'

295

amarinar-se v. pron. 'adaptar-se' (un
amarinatr-ada adj.'adaptat'

animal o una persona, a un ambient) "Ara ja està amarinat"

apegar.

amprar

v. tr. veg. emprar

'manllevar"donar en préstec'

amunterr-era adj. 'que està amunt' amuntonar * v. tr. 'amuntegar'

amarrotar v.tr. 'amarar, fermar fort'
ambarrera f.'barrera'
ambonarrefé f. 'en tota veritat' amedir * v. tr. 'amidar'

amurriar(-se) v. pron. 'posar-se capbaix;
fer el murri'

ancabat adv. (veg.7.6 loc.) 'després'
ancada f. 'cop donat
'comanda, encàrrec'
a les anques'

amela f.'ametlla' amerar v. tr.
'a^rremullar el cànem'

ancomanda f. veg. encomanda
anconals f. pl.'les inguinals'

amidonar v. tr. 'emmidonar'

amistançar-se v. pron.
maritalment home i dona'

'ajuntar-se

andador m. 'el caminet fet al volt de la
sínia'

amistançatr-ada adj.'ajuntat'

andàmit/andèmit m. 'manera de caminar,
aire d'una persona'

amodorrar-se v. pron. 'tenir modorra o
ensopiment tornar-se negroses les peres en podrirse'

andareijar v.intr. 'anar i venir

sovint'
en

andar i tocar 'joc de nois que consisteix

amoino'amoihament' @.L1.,I,67): "Chica, chica, y quin amohino, diu una mare que
trefegaþerã fe banyá á dos chiquets"

ajupir-se I'un de manera que els altres pugin salta¡-li per sobre'

amollar v. tr. 'deixar anar, afluixar,soltar' Moreira(XXXYIII,S1 7,2: "Amolla'm les
orelles") Gen.

andola (corre l') f.'veral';'lloc indeterminat per on tresquen' "córrer
I'andola": anar d'ací i d'allà sense fer res de bo. (veg. 7,6 loc.)

(E.LI.,VI,40) : "Homes i xiquets que's Drestaven per a n'esta faena, aguantaven
i'aeròstat en cordes ben tibants que havien d'amollar-les, tots a una ..."

andossiau * expressió de comiat 'adéusiau' 'per saludar una persona que tingui
tractament de vostè'(veg. 7.6 loc.)

amollonar v. tr. 'senyalar amb mollons
fites'

o

andossié(n) * expressió de comiat'passiuho bé'(veg. 7.6 loc).

amorósr-a adj.'amable'

andret m. veg. endret i loc.7.6 'ind¡et'

u-o.orit,-idu

adj.'entendrit'

andrino

m. 'certa classe de pruna petita,

negm i redona'

'esmorzar' Moreira(XYl,25l,l6: "- Tinc fam, encara no hai amoizat, i vinc a minjar-me sense pelá ni res, a.n esta polleta blanca.")

amorzar v. inn.

(E.Ll.,I,17l): "¡Deu fasse que manuscrits preciossíms que per aquí van desperdigolats,
andrinos"

no servixquen algún día pera ambolicá

âmpegar v. tr. veg. empegar. variant de

296

andròmina f. 'cosa que no serveix per res' àneda f. 'femella de l'ànec'

ansa

f.

'nansa'

ansa del

anfància f. þrimer període de la vida de I'home fins als deu anys'.(vulgar per
infància).
tirs'

coll
pl.

f.'clavícula'

ànsies f.

'oi, ganes de vomita¡'

anganelll-

*

antapit m. 'post de fusta per a amagar-se o
m. 'ormeig per traginar càndefensar-se de les envestides dels bous en els corrals o places'

anganell2 m. 'nou del coll'

antenola f. 'núvol prim i llargarut'

anganilla * f. 'sequiol que fan entre una taula i una alEa, en l'arrossal, quan a una hi
humitat, perquè I'aigua de I'a¡ròs no vagi I'altra planta sinó que es qudi en el sequiol'

antes adv.i prep.

Castellanisme 'ans,

ab an s' (Tiran t,II1,47,22)(ve g. 5, enqu esta 1. )

ha arròs i a I'altra una planta que no vol tanta
a

antimanya f. 'antigor, bellúria'

m.(gen. pl.) 'volva de flor de card que vola molt amunt'

angelets

*

antiparra f. 'polaina de roba que s'usa per
treballar en els arrossars'

antiva (fer-) f. 'fer ple les aigües en un
canal, séquia o regadora' (veg. 7.6loc.)

angelets2 m. pl. per ou i farina'.

'fulles d'endívia passades

angerra

*

antivar v.tr.

'alçar el nivell de I'aigua amb

f. 'alfãbia'veg. engerra.

una paret o taula de fusta'

angle * m. 'inclinació, jaent'

antivocar-se v.pron.'equivocar-se'. Vulgansme.
de la casa'

angorfa f. 'el pis més amunter

angüent m. 'ungüent' veg, engüent.

anturmentar v.tr.'importunar'. Vulgarisme.

Moieira(IX,151,16: "Quan 1o vam sorpendre estava acaban d'inventá un angüén per a fé allargá la vida.")

antuvio (d') loc.
7.6)

adv. 'd'antuvi'(veg- loc.
de

animalada f.'bestiesa'
quan prenen alguna cosa dels què estan jugant'

anyívol,-ívola adj. 'que un any fa molt

fruit i a I'altre any no en fa o en fa molt poc'

ànimes f. pl. 'exclamació que fan els nois

apagallànties m. i f. 'persona poc amiga
de la instrucció'

animoratr-ada (mal) adj. 'que està de mal humor' Moreira(XYII1,266,24: "Qué tens tan mal
animorat? que has xafat lo maraduix?")

apalancar(-se) v. pron. 'quedar-se fixat
un lloc'

en

apanyar * v. tr. 'arreglar' apanyar(-se)2
malalt'

anit

adv. 'ahir a la nit'

* v. pron. 'posar-se bo un
'arreglar una cosa
a

anoguer m.'noguera'
anogueral m. 'camp de noguers'

apanyussar v. tr.
mitges' 'adobassar'

anou f.
ans

'garganxó'

aparéixer v.intr.'semblar'
apegar/ampegar v. tr. 'adherir'

*

adv. 'abans'

297

apenar v.tr. 'afligir
pena'

fondament, donar

arguellatr-ada adj.'d'aspecte malalds'

argüir v.
adj-'assenciat, assenyat'

'cavil.lar'

apersonatr-ada
aplicat a nens.

ariçó m. 'eriço'

aplatanatr-ada adj.'cansat' aponentat,-ada adj. 'que té mal aire, que ei troba poc fi', 'aclofat, sense moure's' apoquinar v. tr. (castellanisme)'pagar'
apressa adv. conviu amb de Pressa.

arjub/aljup m. 'safareig

d'obra, bassa gran' Moreira(W,42,18: "assente's que ara vindrà Batistet i poarà una mica d'aigua fresca, de I'arjup")

armejar v. tr. 'promoure una cosa' arnella f. 'anella' 'cércol
de metall o d'altra matèria resistent, que serveix per mantenir unida o lligada qualque cosa'

apretar v. tr. 'estrénYer'

apretó m. Castellanisme del val.(segons
DCVB) 'apretada'.
'preocupar molt, fer pèr un perill o per una pèrdre la tranquilitat gran dificultat'

arpeta f.'girapeix'

aDurar-se v.pron.

arnot m. 'protector de canyís o de fusta per -els arbres joves del rosec del a guardar
bestiar'

arabogues f. pl- 'pluja intermitent i menudã :quan fa vent i el vent Porta
nuvolades fcauen quatre gotes; al cap d'unes hores un altre núvoÎ, i torna a ploure etc.'

aro

m. 'planxa de metall de ferro amb què

s'envolteñ les rodes dels camratges'

arrabassar v. tr. 'cavar més profundarnent
la terra'

arandela f. (castellanisme)

arbrer m. 'gorja'
arço m.'arç'
ardera f. 'ardor d'estómac', 'ardor, calentor
molt forta'

arracada * f. 'penjoll format d'un replec de la pell, que solèn tenir les cabres davall del coll'

arramalar v. tr. 'lligar

ben fort'

arramassar v. tr. 'agranar, arreplegar amb ramassos allò que han tirassat (a la trilla per
ex.)'

aiderada f. intensiu d'ardera aredar veg. ererr ererar
arena * f. 'sora' m. 'criba gran per passar el blat i

arramblar v. tr. 'endur-se una cosa per
davant'

arranar v. tr. 'tallar
superfície d'on surt' importunament'

una cosa ran de la

arer

llegums seques'

arrantxar-se v.pron. 'ajuntar-se als altres arrantxatr-da adj.'refet'

argadells m. 'portadors de cantes'
argeps * m. 'algePs"guix' argilaga * f. 'argelaga'

argolfa f. lgolfa'

298

arrapar v.tr. 'arapar',

'prendre violenta-

ment, robar' (8.,L1.,I,194) : "La plassa de baix pareix una arna d'abelles pel rebombori que mouen los que volen arapá bon puesto".

direcció contrària d'aquella en què es feia el moviment'

arreu adv. 'sense excepció, sense triar o
eliminar res'

arrasar-se v.pron.
dissipar-se els núvols'

'aclarir-se

el

cel,

arreus m. pl. 'eines per a cavar'

arriar v. tr. 'incitar una bèstia de càrrega,
amb crits o amb cops, per fer-la caminar'

arraval

m. 'raval'

arrear v.tr.

(antic segons DCVB) 'arreglar, "Este ia està a¡reat". apanyar'

arrimblar(-se) v.tr.o pron.'arramblar-se'
(E.LI.,V, 6): "Lo troba arrimblat
a la

vora de

la llar, escalfantse."

arrear? v.tr. þegar a les bèsties per fer-los fer via'.I fig. pegar a les persones'(Moreira (IX,150,22): '3'l primé que atrape dormín li faig, arreá, cinc-cents assots"). Sovint ,però, noñrés vol dir'enviar' (Bot, 6,20): "arreaves les cabres...i allò ere xauxa per natres" i també s'aplica fig. a les persones. En aquest sentit, doñcs, es confon amb arriar. (Moreira(IX ,IM,27): "los vol per a arriar-los
pel fumeral de casa un sabaté de Jericó").

arroentar v. tr. 'fer tornm roent'

arrojar v. tr. 'vomitar'

Moreira (VI,93,20: "Elles
arromangades")

arromangar v.'arremangar'

van

arronsar/arrunsar v. tr. 'am¡far'

arrebol m. 'es diu del cel rogenc' arrecular v. inn. 'recular' Moreira(IV,48,3: "m'ha

arronsir v. tr. 'am¡far recollir(-se)
persona o cosa sobre ella mateixa"

alguna

(XYI,254,I6: "Anem abans no m'arecule, que vosté és moro i no me n'acabo de f,rá")

fet

arreculá")

arroplegar veg. arreplegar.
arroscar 'enroscar'
arroscatr-ada

Llopet" ; X){I,28 6,7 ; XXX,424,23)

arredolar-se v. pron. 'posar-se en redol' Moreira (XYI,252,II: "I arredolan-se al

*

adj. 'ben vestit'

arrossal * m. 'arrossar' arrossellar * v.intr. 'alenar' 'acampar'

arredonir v. tr. 'arrodonir'

arredossar v. tr.

'posar a redòs, a lloc

arruixada f.'ruixat'
arruixa-mosques m. 'estri que serveix per
fer fugir les mosques'

defensat de la intempèrie o dels perills'

arreglar v. tr. 'a:ranjar'
arremullar v. tr. 'sucar voluntàriament
cosa en un líquid' una

arruixar v, tr. 'engegar,
cops'

fer fugir a crits o
una

arreparar * v. tr. 'Parar

esment'

arrumbar v. tr. 'arraconar, derrenclir
cosa per

inútil o per vella'

arrepenedit,-ida adj.'Penedit'
replegar,plegar i coilir. Mbreira 0üXVI,55 1,29 : a rroPlegar)

a

rreplega

r I ar ro Ple ga r

arrunsar v. tr. 'arronsar' v.tr. arrupir v. 'a¡raulir, arronsar'
arutxes f. pl. 'punta de cigar que tiren
'

arrere

adv. 'cap a la part posterior o en

299

ascla f.

'estella'

atacador m. 'ba:ra
a bocines una cosa
barrinada'

acerada amb una regata al cap per atacar la pólvora quan es prepara la

asclar v. E. 'trencar
sòlida, fer-ne ascles'

ascolunya
'escalunya'

* f. 'ceba menuda de secà'

atalbar lataub'a] v. tr. 'atordir, pertorbar,
atabalar'

ataltar(-se) v.tr o pron.
o vergonya'

'paralitzar-se a

asmar-se v. refl. 'ofegar'

causa d'una forta impressió de por, respecte

asprencr-a adj. 'que és asPre'
"ni de la veritat asprenca"

atansar * v. tr.'apropar'

aspriur-iua adj. 'sec, no mesclat ni mitigat
amb altra cosa'

atànyer v. tr.
atànyer"

'assolir, aconseguir'; intr. 'esser propi' "Corre tant que no el puc

assacanada f. 'tràfec amb angúnia'

atapir v. tr. 'atapeir'

assacanatr-ada adj.
treballar'

'atrafegat, cansat de

atapitr-ida adj. 'dolent'
atapit que tens"

"quin geni més

assagadell m. 'cercle de pedres al vessant
d'un cingle ple de malesa'

ataquinar(-se) v.tr. o pron. 'menjar
excessivament; afartar-se'

asseciar/saciar v. tr.

'assaciat'

atarantar v. tr. 'atabalar'
atarantatr-ada adj. 'esmaperdut, privat del
lliure exercici de les facultats anímiques per la intensitat d,una impressió sensitiva o sentimental"'m'hai quedat atarantat" "estic atÍìrantat de fred"

assentar(-se) v. 'sentar' 'seure' assolanatr-ada adj.'assolellat'

assoll f.
Moreira

'cort'

assorar v. tr. 'espantaf'
'ìAssorats, entren com D.Pau.")
animals a les cries'

atatxonar'ro.o.'u,u"onar'
11

(xxxIII,4gO, I4XII,8, I7) (VII,

a bales D.Pere i

1, 1 3¡

assormar v. tr. 'donar de mamar els
assossar-se v. refl.'amodorrar-se, posarse ensopit, amb una son feixuga'

atatbarlataubar v. tr.'escalfar fortament'en I'expressió "fa un sol que atauba" ; 'atalbar, ensopir, pertorbar els
ataulatr-ada adj.'pla'

sentits per I'excès de calor o per la volència dels cops'

ataüllar v. r.

assucar(-se) v.tr. o pron. 'ferir a cops de cap"quedar-se mort'

'fixar-se en una cosa' 'calcular a ull, I'extensió d'un camp' 'veure una cosa de lluny' "Ataülla'm este bancal" Moreira(X1,212,18: "Ia saps que tinc bona
. (xxxxllt,lg,32)

assut f.

'resclosa'

vista per a ataüllá
atgivellar v.tr.
engivellar

pillastres."

àstegr-ega adj. 'aspre al gust'

atesatr-da adj. 'èrtic, íntegre, invariable'
'restablir I'amistat entre persones que estaven barallades 'veg.

astorar(-se)

v. tr. o pron. 'espantar(-se)'

astoratr-da adj.'espantat'

300

ationar v. tr. 'avivar
atracar v. 'omplir

el foc'

com a I'exemple, el sentit de
complicada'

'cosa

de menjar; atipar'

Moreira(IV,44,L4:
ascretures i
m'acuerdo

"i avui en totes les
no
5

atrafullatr-ada adj.'atrafegat, atabalat'

atzimboris de la Justícia, ningú lliure de que arribada I'hora, 1o tracte.s està

atrantollar-sertrantollar-se
'marejar-se'

torne retracte i si t'hai visto
"

v.pron.

XXXXVI,

56,9)
està o va davant'

avanterr-era adj. 'que
persona'

atràs
"i no.t

adv. 'enrera"'atràs, atràs, burret"
posesses en

atri pron. (d'atri, per atrÍ) 'altra
atri"

aubrimenta f. 'obertura'. Vulgarisme per
obrimenta.

atrijonar v. tr.
excessivament'

'estibar, amuntegar

ordenadament' (No DCVB).

aubrir v. tr. 'obrir' .Vulgarisme. aufàbiga * f. 'alfàbrega'

atropellar v. tr. 'envestir algú"apressar
atropellatr-ada adj. 'posat en situació difícil o perillosa"'lo riu ia està massa nlo
Moieira(X)O(VI[,580,26: "Avui los dèbils
atropellat" iaio està molt atropellat"
se tornaran forts, los esclaus lliures, i.ls hasta avui xafurnats i atropellats pels poderosos, s'elevaran per damun de les testes dels reis i emperadós de la terra.")

aufals

m.'alfals'

aumànguina * f. 'òxid de ferro vermell,
terrós, usat en pintura'

aumosta * f. 'allò que cap en la cavitat que
formen les dues mans unides de costat'

avarques f. pl. 'calcer' avear-se v.pron.'avesar-se' aveatr-ada adj.'acostumat''avesat'

atrotinatr-ada adj. 'poc bé de salut'

atorrollar/aturrullar v.tr.'atordir o
a

avena f.'civada'
aventar * v. tr. 'atiar un gos'

confondre algú, torbant-lo de manera que no sap què es fa'
ur 'apressada, atabalada';

torrol I atlat

rull a t, -a da

adj.

aventar-se
abraonar-se'

* v. pron.

'escometre, atacar,

atussar v. intr. 'topar' (veg. tossar)

averia f.

'animals domèstics en general,

sien bestiar gros, sien gallinam o conills'

atxa f.

'destral' (Tirant id.)

averiguar v. tr. 'preparar'

atxa (de vent) f. 'espècie d'antorxa amb

ble gruixut d'espart quitranat, que resisteix bé al vent sense apagar-se'

avesper m. 'conjunt de grans que es
formen en la superfície del cos, generalment en el coll i tenen diverses formes de supuració' "me va sotir un avespé al coll"

personå a fer mal'

atxutxar v. tr. 'incitar a un animal o
atzagaiada f.
irracional'

'desbarat, feta

o dita

aviar v. tr. 'fer avio: fer camí, avançar' '
"Demà hem d'avia¡ a les quatre del maú"

avivassó, f. 'vivassó' 'multitud de sers';
'multitud de cucs o animalons que es crien a la farina o altra matèria que es corromp'
també,

atzanada f.'equivocació, ridícul'

atzimbori, m. "cacharro" però té

301

avorrició f. 'odi a una cosa' (no
divertiment, es diu

avorriment) (Tirant,IV,4l,6)

avorrir v. tr. 'cansar però no per tedi, sinó perquè algú et fa males.^ jugades
èonstantment"'Me tens ben avorrit".

302

bajoca * f.'mongeta' bajoquera * f. 'mongetera'

balair * v.intr. 'córrer, jugar, saltar
bac * m.'caiguda'
repòs'

sense

bací m.'orinal'

bacinets m. pl.
pà'rvuls'

'guarderia, escola de

batda f.'pestell' baldana * f.'botifarra'
baldana2 * f. 'carn situada entre les cuixes
les costelles'

i

baciol m. 'vegeu bassiol' bacó * m.'porc'
claveguera"

baldana3

æ-lt..Vl.¿56):"Aon se mamven més bacons, èãã'"utí"t del Vall, prop a I'imbornal de la
"Tothom se dessonillaria al ientir ios gruiyits dels baconets (deient-se en ¿iminutiulés faraula que no''ofèn"'" ens Füã--"ot qüe el maieix Vergés.Paulianat s'ha ãOna ra chu þer comprendre-pe1què substituint bãcó pel castellanisme toclno'

cilíndrica que les pageses es,p-osen banda
avall del gipó per sostenir les faldetes'

* f. 'drap enrotllat en forma

fñr.fJl¿56):

baldat,-ada * adj.'defallit' Moreirâ (VIII,128,12: "i hu sento per la
sardina/perqué la vendràs baldada")

baldufa * f. 'rotlle de la lluna

tocinet.
bacora * f. 'espècie de figa' bada * f. 'esquerda'

bàlsem * m.
embalsemat")

'bàlsam'. I el derivat embalsemat adj. (X,171,20: "I.t uobo arrancan los pèls dels bigots del gat

badall * m.'clivella,

esquerda'

batsamitles/balsemilles f.'balsamina' Moreira(XXXIII,484, 17: "Io abans tenia
una fàbrica d'angüén de balsemilles
Barcelona")

badallat, -ada
badall'

* adj. 'obert, quo té un
esquerdar-

tenia cacaus ãt mercat del Born de
baluerna balum

i

la U

* * *

badar-se v.pron.'clivellar-se,
se'

f.'cosa de molt d'embalum'

*

m. 'massa molt voluminosa'

bades, de * loc. adv. 'de franc' (veg' 7 '6
loc.)

bambar
passejar'

v.intr. 'caminar sense rumb,

badoc * m.'esquerda'

bàmbol
'esquerdar'

*

m. 'curt d'enteniment'

badocar * v. tr. o pron. badomia * f. 'niciesa'

bambolla
es caça'

f. 'butllofa, bambolla'

banastell m. 'capsa per a dur la fura quan
la

badulec m.'badoc'
baga
bast'

* f. 'corda gruixuda que va lligada

banc del sinofós m. 'banc de pedra situat al carrer sota uns arbres, on solen passar-hi
estones els vells...'

baina * f. 'bajoca de fava o altre llegum'

bancal m. 'devantal"roba per tapar la pasta
del pa'

bajoc/bajoca * adj- 'beneit'

303

bancal2 m. 'de la porta' (8.L1.,VI,542) : "S'assenta al brancal d'una
porta".
plantar llegums i fruiters'

barandat * m. 'envàr (E,L1.,I,411): "A la ciutat cauen fumerals y ba¡andats y al camp hi ha una esgallamenta
d'afbres"

bancal3 m. 'tros de terra
bancalada f. 'bancal'

rectangular per

barata * adv. 'a canvi de' "Sempre demana favors þarata cançons" (veg. 7.6loc.)

banda de nit loc. adv. 'de part de nit'
(veg. 7.6loc.)

barba

f. 'papada de la gallina'

barba-roig * m. 'ocell de color pardet i amb
el pit roig, de I'espècie Erithacus rubecula'

banda dins loc. adv. 'costat' 'de dintre'
(veg.7.6loc)

(E, Ll.,I, 129: "pos a banda dins de les bandatlà loc. adv. 'enllà' (veg. 7.6loc) bandamunt loc. adv. 'a la part de damunt'
(veg. 7.6loc)

barbada * f. 'part de la teulada que surt més que la paret de I'edifici' 'volada d'una
teulada'

muralles tortosines,"

barbolla (pescar a ta) f. 'remoure la terra
d'una bassa per embrutar I'aigua peix amb les mans'(veg. 7.6loc.)

i

agafar el

barca f. 'conquilla

de la sípia'

'a la banda de baix' (veg.7.6 loc.) Moieira(Xv1l,265,1 1 : "¡Ai!... aquí detràs, bandavall la faixa, cap als rebles, sento com

bandavall loc. adv.

barcella f. 'mesura agrària i de capacitat'

barcina * f. 'xarxa
'fardell de palla lligat'
negrós i ales blanques'

per traginar la palla'

una punxada d'agulla saquera.")

bandos m. pl. 'bàndols' (Tirant,Il,49,23)

bargadell * m. 'varietat d'ocell de color
bargalló

bandufell * m. 'baldelló' Moreira(IX,1.51,1.4: "Un d'ells va baixá

a

*

m.'margalló'

aubrir-me la porta que només estava tancada en.bandufell.")

barjaula f.
egoista; dolenta'

'dona curta d'enteniment;

banquer m. 'drap per cobrir la pasta al
forn'
'
'

banyar(-se) * v. tr. o pron. 'mullar(-se)

barjola * f. 'cistell de vímet ovalat o rectangular de poca alçada i amb nansa al
mig'

una persona de la inocència en què viu (Mestre Voc.)'

baquejar v. tr. 'tteure

barranc m. 'torrent, riera' barrancada f.'barranc' barrancada2 * f. 'avinguda de les aigües
d'un barranc, inundació'

baques f. pl. 'taques...'
baqueta f.'caragol'
baquetbra

f.

'dona grollera'

barres f. pl.'mandíbula'

barallar v. tr. 'renyar' (veg. ,però, 5.5
enquesta 29).

barril *
garrofes'

m. 'estel volador de la canalla'
les

baralluga * f. baralluga2

barroscar/barruscar v. tr. 'fer caure
'baldufa'

*

ftg.'persona bellugadissa'

barruga

*

f. 'berruga'

304
'cabàs d'espart tapat que usen els per dur la roba' mariners

barsa f.
basca *

qué fas?...")

f. 'xafogor'

bavosa f.'llimac'
becada

*

f.'becaina'

bascoll m.'clatell'
transportar fruita'

basquet * m. 'cistella o caixa per
bàssia f. 'obi'

bel

m.

bètit

bassiet * m. 'canal feta d'un tronc de fusta per conduir les aigües de les fonts i per
abeurar el bestiar'

m. Joc' Documentació actual i vitalitat: 2,5 i 7 ja no I'empren. La resta el coneixen bé. Sembla que el joc s'està perdent El subj. 9 diu vòlit i tambe ho hem sentit
a altres

informants. una

bassiol

*

bellíssima (persona) loc. "ser
bellota

m.'obi'

bellíssima persona" 'bona' (veg. 7.6 loc.)

bassiol2

*

m.'gibrell'

*

f. 'aglà'

bassot m. 'bassa gran'

belluguets m. pl.

bassura f.'escomb¡aries' .(Castellanisme
veg. 6.2.7).

'penjollet petits que serveixen per adornar i es belluguen molt': "aJracades de belluguets".

bastonaga f.'pastanaga'

bèmio m.'imbècil, idiota Moreira(IY ,44,16)(XXXV ,537 ,L4:. "¿I
encara.t vols casá, bèmia?")

batà * m. 'pallissa' 'acte de tupar fort a
algú'

bata

*

f. 'de treball' 'vestit d'una sola peça'
es rep

vérbol,que DCVB dóna com a forma bàsica) A Ull. 'piga'
coneixen. 9 diu que és antic.

bérbol m. 'malaltia de la

pell'.(veg.

batacada f. 'patacada' 'cop fort que
en.una caiguda o topada violenta'

Documentació actual i vitalitat: Els subjectes 2,4,5 i 7 ja no I'empren ni el

* m. 'clot del camf baticul * m. 'fart de llenya' 'nadada'
batedor

(al) m. 'a la xirinxina"a coll-i-bè' (veg. 7.6 loc.) Moreira (XVI,256,25: "Si t'hu estimes rnés, en conte del berebè, puija a la xirinxina..-")
berebè

batidor m.'junta'
batistot

*

m. 'desmai'

berena f. 'menjar que s'emporta quan es va deviatgeoatreballar'
besada

batle m.'batlle'
batrets v. pron.'brandar,tremolar'(veg.7.6 loc.batre's de fred "M'estic batent de
fred")

* f. 'petó'
batcoll m. 'clatell'
m. 'petó'(o besada)
les

bescoll,

beset

*

batxillerr-a adj.'tafaner, curiós'
batzoles f. pl. 'matraca'
bauborbauba adj.'balb' Moreira (XXXV,539,3: "Ajuda'm, bauba,

besneula f. 'planta de la família de
borraginàcies'

beta-rave f.'bleda-rave'

305

beurac m. 'bevedora dels ocells en les
barraquetes de caçar'

bocell/bucell m. 'corriola de nau (Mestre VOC.bossell.)' bocina f.'botzina'
boç

biais m.'biaix'I

més col.loquialment biés

.

bibi

* m. 'bata per als nens' bigal * m.'espinada'
bigot
m.'bigoti'

* m. 'morrió'

boçar v. tr. (o vomitar) þerbocar' bòfia * f. 'butllofa'
bogal m. 1. 'baldé' "va el temps més bogal" boiraca/buiraca f. 'boira freda i humida'

binora

f. 'amagatall' "jugar a la binora": 'jugar a I'amagatall'

*

'arrencar les males herbes dels cultius (Mestre VOC.)' Moreira(XVI,254,13: "birbar la tarongina")

birbar * v. tr. 'eixarcolar'
birbador m.'eixarcolador'

boixa f. 'tap de la séquia'

Doc. sentit 1. Moreira(Vl[,129,3: "tots
coens com a pestetes,/pudens com boixa de bassa")

'mata de muntanya'

Moreira(IV,44,26: "Són mol pocs birbadós per a anancá les herbes venenoses que mos ðorsequen i maten")

birta *

bolcada f. 'bolquers'
boles f. pl. 'joc de bales'

f.'bitlla'

bla, blana adj. blan 'tou, fluix' - Moieira (XXVtr,339,19): "Sóc més blan de

bolig m. 'bola petita, joc de botxes'

gènit que un matalap de parafolles acabades d'asparpillá". (Tivenys,52,25): "o un llengüet, que és més blanet." ALDC: 'pa tou' bla a Mas, Ull., Am., Mat.

bòlit

m. 'joc'
'passaport'

bolleta f.

blandina

* f.

bollonera f. jclaveguera'
Moreira(XXXV,530,23: "posar-te a rentá
bolquims, planxá.ls baberos ")

'pallissa'

bolquims m. pl.

'bolquers'

blanquejar v. tr. 'emblanquinar'

blau m. 'cop blau'
blauet m.'ocell'
blavinós,-osa adj. 'que tira a blau'

bon estar m. 'bona temperatura,bon temps' "Quin bon estar fa aquí, avui"

bon

revit!

interj. 'ostres!' (veg. 7.6 loc.).
'bonatxàs'
se'n

blavura f.

'taca produida al cos per un cop

violent', 'mentida'

Moreira(Xv[I,268,3: "Mossén Manuel
ria com un bonatxa")

bonatxa f.

bledo m. 'rave' "No m'importa un bledo"
(id. exfressió en castellà).

bonyiga f. 'buiga' bonyigo m. 'buiga' 'cosa mal feta'
boquera f. 'entrada principal de I'aigua
la sèquia al camp'
de

boc m. 'mascle de la cabra'
que paguen els mariners del gremi de Sant Telm (Mestre VOC.)' (E,LI.,VI,369:"1o que cobrava lo dret de bocanòlils dels barcos")

bocanòlit m. 'cert tribut

306

boquida f. 'temps que
cobrir les cabres'

es destina al boc per

botana

*

f.'forat produït a la roba per una

espurna de foc'

boquimoll m.'bocamoll'

botar(-se) v.tr. o pron. 'calar foc'

bord m.'bordall'
bordís

botella
gat'

f.

'ampolla' per passar-hi el

*

m. 'olivera borda'

botera f. 'forat a la porta botern m. 'forat'

bordís2

*

m. 'bordall, brot que neix en la
de

soca o rabassa d'un arbre'

borina * f. 'gresca,tabola,soroll alegre
divertiment'

Moreira(XXXIY,524,23: "A veam si això té adob. A veam si surgim este botern.")

Doc. Moreira(XXXV,535,4: "Pos a mi
borinot m. i f.

botero m. en I'expressió pare botero
'dimoni'.

m'anxisa la borina. Io estic per la gresca, la revolució, lo xumenené, la saragata.")
'persona babau'

loc. adv. 'fer el bot; estar a punt de plorar (Mestre VOC.)'(veg. 7.6loc.)

botets

(fer)

borja x f. 'barraca
camp'

feta de pedra seca per

botí m. 'dimoni'(
(Mestre VOC.)'

en llenguatge infantil).

guaidar eines, refugiar-se...' 'cabana al

boticaixada f.

'cop, bufetada, revés

borradura f.'granellada'

boticari m.'apotecari"farmacèutic'
botinflat m.'excessivament inflat'

borraina f.

'planta comestible; borratxa (Mestre VOC.)'

oliveres quan s'esc-arra, per arroplegar les olives'

borrassa f. 'tela que es posa a sota de les borratxet * m. 'tavella de fava tendra' borratxet2
licor'

botja f. 'herba dolenta

de les vinyes'

botnada * f. 'ventresca del peix'

botxar v. tr. 'suspendre'

*

m. 'pasta amerada de vi o de

botxeta f.
borraginàcies'
bov

'planta de la família de les

borratxo (coet) m. 'coet que corre per terra
o per I'aire abans d'esclatar'

a f. 'boga' Moreira(IY ,47,2); (E,LI.,V,129:"assentats en tamburets o en
bovo m. 'beneitot, curt d'enteniment'

cadires de boba")

borrelló m. 'borrall de llana'
borrim/borrimet * m. 'Pluja suau' borrimejar * v.intr.'plovisquejar'
bortxa'ca f. 'butxaca'

braf

*

m. 'baf

brafada

*

f. 'bafada, bafarada"bravada'

braferada * f. 'bafada,bafarada'

bossar v.tr.'gitar"vomitar'
una nau a I'aigua' (8,LI.,I,425:"se bota foc a una casa")

brafor

*

f. 'baf que surt de la terra quan

ha

botar(-se) v.tr. o pron. 'calar foc,' 'tirar

plogut després de molt de temps de secor'

347

brago m. 'en la cacera del senglar, element
per irendre els animals Pels Peus'

bròcul m.'bròquil'
bròfecr-ega adj.'brúfol, broma * f. 'boira'
broma2
esquerP'

bragues f- Pl. 'calces'

bram m. 'veu de I'ase'

*

f.'escuma'

bramit

m. Moreira(Ill,36,11: "Vostés quan senten lo bramit de la fiera, tremolen quan la tea-amenaça destruir-ho tot")

bronca f. 'bronquitis'

brosquil * m. 'bosc esPès de mates i
arbusts' 'lloc de brossa'

bramular v. 'fer bramuls'
brancal m. 'de la Porta'

brossat * m. 'mató
(es diu dels gossos que no temén ficar-se pgr_|gs bardisses, entroncats, etc.) (Mestre VOC.)'

brasal m.'caliu'
poto"ttta molt espessa (Mestre VOC')'

brosser adj. 'decidit

braseral m. 'molla o floc de malesa
brassera f. 'planta dolenta que s'agarra als brancals culti-vats de les garrigues (Mestre

brostar v.intr..'florir les rames voc.)'
brum m. 'so produit
que es mou veloçment'

(Mestre

voc.)'

per un animal o cosa

bregar v. tr. 'picar la roba al riu' "anar
bregar la roba al

a

riu"

brumir
'cremar'

v.intr. 'soroll produil pel foc'

brena f.'berena' bres m. 'bressol'
bresquilla * f. 'varietat de préssec petit i "
molt dolç' i per exténsió 'Préssec'

brumit * m.'brunzit' brutesca(a

ta) f.'fet de manera bruta' "calamars a la brutesca" 'cuinats sense treure'ls ni la tinta'. (veg. 7.6loc.)
f . 'fer por' "fer bu Moreira(V,89,2XIX, I 35, I 3)

la

bu "

bressar v.tr.'bressolar'

brètul m.'brètol'

bua f. 'pupa'
buanya * f. 'bua, gra Purulent'
buba

brivada f. voc.)'
brífola f,

'empenta, sotragada (Mestre

f. 'pupa'(en llenguatge

infantil)

'q'uantitat mínima'

budell m.i f. 'persona que tot ho xerra'
bufa * f. 'de la fel'
bufa2 * f.'bombolles a I'aigua'

brilt

m. 'xiulet de fulla de canya per a caçar (Mestre VOC.)'

brinco m.'brinc"'retozo"
brisca f. 'joc en què els jugadors s'amaguen i;i;;;-". eh hã de cercar i perseguir' (es diu famËé brisca amagadora)

bufador m. 'bufafocs'
bufalaga f.'mata boscana(Mestre VOC.)'

brocal m. 'barana del pou (Mestre VOC')'

bufalenc,-enca adj.'bla, fofo, tou'

308

bufarota f. l.bombolla 2.butllofa
confucte(Mesre VOC.)'

borina/burina f. 'borina, gresca,
(E,LI.,L
1

gatzara'

bugada f.
buiola f.
voc.)'

'feinada molt grossa;

l3:"quina burina hi ha pel ca:ré!")

buriol

'càntir que es posa sota el vi' 'gavadal de fusta per a aboca¡ el vi(Mestre

m. 'marieta' 'insecte gleòpter de la família dels çessinèlids'

burret m.'pollf burriol m. 'nom donat a una certa classe de papallones (Mestre VOC.)'(No DCVB)
burror-a m. i f.
'ase'

bull m. 'embotit de carn gros que fa
sacsons'

bulla f. 'diversió sorollosa
persones'

de diverses

bullit

bursada f. voc.)'
poca grossària'

'punxada, cop

fort

(Mestre
de

m.'emenou'

burtxanc m. 'branca o fusta punteguda

bullonera f. (veg. bollonera)

bunya f.

aspeðte, tant si és plujós com ventós (Mestre VOC.)"'Si no canvia esta bunya, no plourà".

'seguida de temps d'un -mateix

burtxó m. 'tros de branca punteguda;
persona que atia una altra'

bunyegos m. 'bonYs' "semPre van
apedâçati en culcusits i bunyegos"

buscall m. 'branqueta per encendre el foc'
interessant d'una qüestió'

busil.tis m. 'punt principal o més
butxacó m. 'butxaca de I'armilla'

bunyol m. 'nyap, lletjor' buranya, buanya f. 'bua, gra purulent'

309

cacarejar v. intr.

'escatainar'

cacarejada f.'escataineig'

cadap cabanya f. 'espècie de gaveta que usen al
forn per al llevat'(Mestre Voc.)

*

m. 'mesura d'oli equivalent a vuit

màquiles'

cadarnera f.'cadernera'

cabassa f.'senalla' cabassets m. pl. 'tipus de núvols' "El cel
avui està a cabaslsets"iveg. parèmia AM:133 "cel a cabassets, aigua a canterets")

cadasqual pron.
cadasqual"

'cadascú' "cadascú és de caça; oruga de les

cadell m. 'gos petit
patates'

cabdell m.

'capsa de col'

cabeçó m. 'conjunt de conetges
carro'

que

subjecten el cap de la bístia per estirar el

cadireta f. 'joc que consisteix a formar un seient entre dues persones agafant-se mútuament els braons i on porten una altra
persona asseguda damunt les quatre mans juntes'

cabellera f. 'de les Panolles'.

cadiró f.'biga (Mestre VOC.)'per cabiró.
gros'

cabeçut * m. 'llisa ampla i de cap
(veg.7.7 ictiònims)

cadolla f. vegeu codolla

cabestrero m. 'cabestrer'; 'qui fa o vén
cabestres'

'clot format en la penya per I'aigua, qual se replega I'aigua quan plou'

i

en el

cadup
que entona les dóna el to als altres
cosa més gruixut

*

m.'catúfol"caduf

cabiró f. 'biga de fusta'

càfîla f. 'despectiu de colla (Mestre VOC.)'

cabiscol m. 'cantot
antífones cantors del cor'

i

els salms

i

' cafísbarcelles'" dotze

*

m. 'mida de grans que equival

a

cabossa f. 'extrem d'una
o voluminós que la resta'

caga-mandúrries adj. (gen. aplicat
homes)'poca cosa'

a

cabossutr-uda adj.'tenaç,capalTut'
cabrassa f. 'clivella a la pell o a la terra'

caga-mutxo m.'purga'
al

Moreira(IX,139,24 "T'hi posaré caga-mutxo

vi"

cabriu

adj.

i

subst. m. 'cabrum'

caganiu m.i f. 'el petit' cagarrines f. pl. 'diarrea' cagarruta f.'cagades,cagallons'

caburdor-a adj.'tossut'
cabussó m. 'submersió ràpida del cap dins l'aigua'. ALbC:'Am.Ull.Mat.;Amet.: ascabussó.

cagatins m.pl. 'calçonets de criatura'
(Mestre Voc.)

cabut m. 'peix vermelló,
cabutr-uda adj. 'caPamrt,

semblant al á Sant Carles de la Ràpita cf. moll'(no surt 7.7 ictiònims)
tenaç'

caique m. 'antic abric llarg

que duien els homes'. MoreiraXV[,253,28: "si estreno un caique o un turban"

310

caixó

m. 'caixa de fusta més alta

que

caldósr-osa adj. 'que conté brou'

ampla'(Mestre Voc.)

caler v. tr. 'caldre'
"No va caler dir-li-ho dos vegades". Alternen
les dues formes.

cala f.'supositori'
calabre m.'cadàver'.Vulgarisme.

calabruixó, calabruix

caletro m. 'coneixement, seny' "No té dos
dits de caletro"

m.'calamarça'

(sinònim: pedra) ALDC: Mâs.Roq.Móra.;U11. calabuixó-

calina f. 'calitja, xafogor'
'

calaixó m. 'calaix més alt que ample
(Mestre Voc.)

caliquenyo m. 'cigar de tabac inferior'

calitja/calija f.'xafogor; ardor de
I'ambient'

calamarçada f.'pedregada'

calandari

Moreira(Xl,210,14: "Ia que vols que parle
del tems, faré calandaris.")

m.

'calendari'

Calitxó m. 'malnom de la Cava'(Persona
que procedia de Càlitx).

callo m. 'call, durícia'
calmant m.
'beguda composta de cafè i rom en parts iguals' Moreira(XYI,254,4: "Ia hu sé lo que vol di

calbot m. 'cop al cap' (veg. tb. carxot) calça * f.'mitja' calcer * m. 'calçat'
calces f. pl.'mitges'
calces de trabeta f. pl.'mitges sense peu'

vosté, és allò que fan a I'Aldea, tan bo, lo "calman".)

calorina f. 'molta calor'

caluga f. 'llissa que té el cap més allargat'
(veg.7 .7 ictiònims calua a Sant Carles de la Ràpita).

calcetes f. pl. 'calces'

calcetí

*

m.'mitjó'

-

'embarcació'

caicigar
oagesos'

*

v.tr. 'trepitjar, xafar'

(F,LL,I,4ZL:"lo govern destina dos calugues pera'l pas gratis").

calcilla f. 'calça sense peu que duien els
^t¿inC, Vin. sin. de calcetins)
aus casolanes i que es manifesta en el fem que fan blanc i cla¡

calzim m. 'terra

grossa sota del percur en

els terrenys llaurats'

camal m. 'cuixal del pantaló'

calcina f. 'mal que tenen les
com si fos calç'

camàlic m. 'home que té per ofici
camallada
f.'passa llarga

transportar a braços o damunt I'esquena els equipatges o altres coses feixugues'

calciner m. 'qui fa o vén cals'
calçonS m. pl. 'pantalons'

'forn de claç'

o moviment

exagerat de les cames'

camalliga f.'lligacama'

calda

f. 'calor molt intensa,xafogor'

camalluent m. 'pagès que porta
curts'(Mestre Voc.)

calçons

caldo m. 'brou"fem sucós que es tira a les
plantes d'hort com a adob'

camamirla

*

f.'camamilla'

caldor f.

'escalfor'

311

cr¡marada f. 'colla de treballadors del camp que treballen en una mateixa feina' 'colla de öescadors que van en la mateixa barca' ' a äamarades loc. 'a colles'(veg. 7.6 loc')

canallada f.'mainada' Moreira(X1,213,21: "Per culpa de la canallada que hi ha per detràs, al pati. Qué
busquen allí tans de nois?")

cambra f.

'pis superior d'una casa, sota geneialmerit destinat a guardar-hi ieulada,
grans, palla, cives, etc.'

canaló m. 'canal

que hi ha al ràfec de la teulada per escopir I'aigua de pluja al ca:rer'

canalobre m. 'caramell de gel'
canasta f. 'cistella gran per a la roba'

cambres f. pl.'caguetes"m¿l-de.panxa' Moreira(IX,f44,t2: "Sembla.l vi de Dabir
que dóna cambres!)

canastilla f. 'per portü
nadons'

les coses dels

camenyâ f.
un pastor'

Taç de brossa per a dormir-hi

canastra f. 'cistella de vímet amb ansa
superior central'

cames-llargues f. pl. 'que té les cames
llargues'

cancell m. Es pronuncia amb lzl.

cames-tortes f. Pl. 'garrell'

cançonerr-era adj.'que
excessiva lentitud
'

obra amb

camí m.'vegada'
camiseta f. 'peça de roba interior que davall de la cámisa'veg. samarreta'
de dona'
es du

candau m.'cadenat'

candela f.'espelma'
candelabro m. 'caramell de gel' ALDC: Am.Mat. candelero

camisola f. 'camisa petita' 'brusa d'home o camosina f. 'tiPus de Poma'

canditr-da adj. 'fos, perdut' 'es diu de la
persona malaltissa que va aprimant-se; fos, perdut': "Estic candida de fred"

campall m. 'la palla d'arròs que resta entre
la palla i el rostoll'

campanar (de bajoques) m- 'persona óxagerats'

de

moltes pretencions, que es pensa esser mes oue no ês, o que va vestida amb luxe i adorns ^

candir-se * v.pron. 'defallir'

un.../semblar un'..).
campaneta f.'úvula'

(veg. 7.6 loc'

ser

canella f. 'canyella'
canejar v.tr. 'netejar la roba i blanquejar-la'

cànfora f. 'alcanfor'
canguelo m.'temor'
canoca f. 'la nou del coll' (Gimeno(1989)
La Sénia).
a

campejar v.intr. 'fer goig, tenir aspecte
campetxano m. 'persona, de .bon. tracte,

ugtuduËl."viure sense pioblemes greus de salut'

ãiit¡Au'(Castellanisme) Moreira(XVI,5,8 :"entra Lluís camPetxanamén" )' canadelles f. pl. 'ampolletes amb broc per servir I'oli i el vinagre a la taula '

cansera f. 'cansament' cantal m. 'pedra de grossària variable, però
difícil de manejar'

canalla

f. 'mainada'

312

cànter [k'ante] m. 'càntir' 'gefra' 'mesura per I'oli'(Pimpí,46,2).

capçana f. 'coixinet en forma de rodanxa
a

que es posen les dònes per apoiar-hi càntirs, paneres,etc.'

canterer m.'terrissaire'

capcilló m. 'extremitat superior d'un arbre;
cim de una muntanya o tossal'

canteriller m. 'banc amb forats per a
col.locar els càntirs'

capçó m. 'drap per eixugar' capdanserr-era adj. 'el qui organit2a una
cosa'

cantimplora f.
cantit
m. 'cant'

'canya que empleen els marineri per xuclar I'aigua o el vi d'un ba:raló'

cap d'olla m. 'el soldat romà que porta el casc sense plomall en la professó del
diumenge de rams'

cantó m.'cantonada'

Moreira(XXXVI,552, 1 5: "lo famolenc burro se I'acabava de minjá recolzat contra.l cantó
de casa Pepito Ravanals")

capell m. 'dels cucs de seda' 'núvols a la
muntanya'

cap-i-causa m. i f. 'instigador,-ra

'

canto m. 'cim'
cantunyar v. tr. 'cantussar, cantar a mitja veu' Moreira(XVIII,266,18: "Apareix Toni d'Aspanta-òrguins cantunyan, qlle niba calle
baco-, dos ne

capidòcia adj. 'tossut' (Arenys de Lledó)

capirot m. 'mussa de doctor o de canonge o beneficiat eclesiàstic' "Més tonto que
capirot"(veg. 7.6 loc.)

veig de camarada.")

capitombar v.intr. o tr. 'caure de cap' 'tirar
o fer caure de cap'

canturel.la f.'cantúria'
canyamissa f.'canya del cànem' canyamó m. 'granet de llavor de cànem' canyís m. 'sargantana petita' (Mestre Voc.)

capllaçar v. tr. 'lligar el bou per les banyes
amb el capllaç'

solament, los dissabtes, i ans d'acorar-lo lo corrien, en capllaç, pels carrers..."

(8.L1.,VI,456): "se sacrificava un bou

canyó m. 'part interior del coll' 'lloc on
encaixa la ploma de les aus'

capoll m. 'poncella'

capsot * m. 'ocell Lanius rufus,
'

canyot m. 'canya del blat de moro

capsigtany'

canyut m. 'tub per posar agulles..''
canyutet m. Joc que consisteix en plantar un ðanyut am6 uná o diverses monedes al

capsot2 m. 'taboll, grollerot)'

capterrer m. 'final del carrer,

damunt, per tirar-lo a telTa amb una moneda o pedra'(Mestre Voc.)

marge que les terres si el carrer de dalt està a un conté nivell diferent'

capurutxo m.'capritx'
caquètic,-ica adj. 'prim, malalt'

capadella f.

'au com una gallina'

capârra f.
ALDC:

'paparra'

a totes les localitats de la zona.

caraba f. 'persona esrranya' "Ets la caraba,

capar v. tr. 'castrar'

no hi ha qui t'entengue" .En castellà el mot significa'reunión de personas campesinas en las fiestas o ratos de ocio' (DRAE).

313

carabassí m. 'carabassa tendra"cap de poc seny' "Tens lo cap com un carabassí"
(acarabassinat).(veg. 7.6 loc.)

cara-sol
sol'

*

m. 'solana"solell'

porquina'

carabassa f.

cara-solósr-osa adj. 'orientat de cara al
carassa f.'ganyota'

'carabassa baconera o

caragol m.'cargol'
'encenalls, flocs'- 'cadascuna de les llengües de fusta primes cargolades que fa el ribot o la garlopa planejant '

caragols (de fuster)m.

pl.

caratussa f.'carantoina'

i

carcallada f.
carcallades)

'riallada' (Veg. 7.6 loc a

caragolinet m. 'olla petita'
(E.L1;I,467) : "En un caragolinet bull aigua pera fe sopiquets á un nen que no pot acabar
de desmamarlo".

carcanyades (a) loc. adv. 'riure a cor que vols' "riure a carcanyades" (veg,7.6loc.)

caragolí m.'topí'

carcàs m. 'gargall (Mestre VOC.)'
carcatr-da adj. 'corcat' (Mestre Voc.)

carcó m. 'corc,; rosec'
carcoler m. 'carxofera borda' (Todolella Els Ports-).

caragola f. 'planta que es fa servir per al
mareig'

caragual.la f. id. caragola. Moreira(Lo

dia de S.Antoni BLLEMDC,maTç 1921:149 "Manes, quin tròpic de cor. -Ves que.t facen

cardença f. 'taula per escorxar'

caragual.la. -Que t'agafa .l batistot?. -No xiques, calleu que.m passa".

careto (fesol) m. 'fesol que té una taca
negta'

carallades f. pl.'menuderies, petiteses'

carlota f.

'pastanaga'

carallufa f. 'planta molsuda salvatge

'

carnera f. 'caixa de fusta per guardar la carn'

i

tela metàLl.lica

caiallutr-uda
beneitot'

f.'home curt d'enteniment,

carnistoltes m.'carnestoltes' carnfred

caramel m.'glaç' caramelina f. 'polseta per donar color de
xocolata als alcohols, roms, etc.'

*

m.'calfred, esgarrifança'
'excrescència carnosa que es a una ferida o

carnús m.
contusió'

produeix pricipalment

caramel.lo m. 'pasta de sucre...' caramira f.'consideració'
AMIGUET caramida (II.MAGNES)

caro m. 'au de rapinya'
'planta silvestre, amb fulles com de col, totes amb puntes, que es bona per curar les irritacions de ventre'

carparical * m. 'card panical'

caramüll m.'caramull' ALDC: Roq. ; Am.Móra carmull;
carantoines f. pl. 'afalagaments, carícies'

Vin.Mat.Mas.Amet. cormull; Ull. cremull.

carracâ f. 'matraca'
cârranca f.
'cosa inútil' 'trasto o animal malaltissos

vell; persona

caranyar v.intr.'somicar' (Gimeno (1989):
a Torredarques).

314

carranquí m. 'aparell amb el qual els
calafaters aixequen les barques'

carura

*

f.'fesomia' 'cara pàl.lida

carràs * carrasca

carussa f.

o

demacuada,

m.'penjoll de fruita'

d'aspecte malaltís'

* f. 'alzina' carrascal * m. 'lloc poblat de carrasques'
carretell/carratell m.'carretell"barraló
beure (Mestre VOC.)'
de fusta amb un galet de canya per a poder-hi

carxofa f. 'doblec fet a una cinta o a un cap
de mocador, a manera de cabeça, per adorn'

'escarxofa'

carxot m. 'calbot'
carxotada f.'carxot' Moreira(XXXV,535,23: "Tu.m pegaràs
cancotadetes

carrató m.'ca¡retó'
saludo")

i ploraré.")

Moreira(XII,23l,I3: "oh carrató que.m durà per estos mons a conquistá glòria i dinés, io.t carrau * m. 'xerric-xerrac'

cas * m. 'part oposada del tall d'una navalla' 'cabossa plana oposada al tall d'una eina'

cas2 m. 'poal
casa (de Ia vila")

s'usa en els molins per treure

amb una ansa oberta que oli'

càrrec m. 'pes carregat', 'quantitat de fruit
d'un arbre'

vila) f. 'ajuntament'

("ca la

carrejar v. tr. 'portar'(més
traginar)
Jaume" 'Via Làctia'

genèric que

carrera f. 'via, camí'. "Carrera de Sant
Carretera (de Sant Jaume) [karratéra] f. 'Via Làctia'

casaca f. Jaqueta llarga' fig. rebossat : "carxofes en casaca o
encasacades"

casalici m.

'casa molt gran '

cascadura f. 'la rojor inflamada que deixa
un cop a la pell; contusió'

carretilla f. 'cant del passarell'(Mestre
Vqc.)

cascallar x m. 'terra pedregosa però de
regadiu'

carrilada f.

'solc que fan les rodes dels

carros...' 'rodera dels carros'

cascar v. tr. 'pegar' 'masegar una part del
cos'

"estic cascat" 'tinc problemes de salut'

carriot m. 'carro de trabuc per al transport de terres, graves, etc.'
camoll

cascàries f. pl. 'brutícia enganxada'

* m. 'penjoll de raïm o altra fruita'
m. i f. 'que té mal geni...'

cascaula f.'argelagueta' casco m. 'peülla'

carròs m. 'terròs' (de sucre)'

carrinya
carrotxa

cascurrar
mans'

*

v. tr. 'cascurrejar'

*

f. 'escorça de Pi'

cascurrerr-era

*

adj. 'pegador, lleuger de

carrucada

* f. 'conjunt de persones o

animals' 'colla de gossos de caça'

casell m. 'dipòsit de rajola, recolzat a la
paret, per a posar olives'

cartó m.'cartró'

casera f. 'majordoma, criada de capellà

'

315

casporra *s f.
d'alzina'

'rabassa d'arbre, esp.

ictiònims) i fig. 'sexe femenf.

casqueta *
confitura'

catxerulo m. 'catxel'
f.'pasta dolça farcida de

catxillada
part'

* f. 'cria nombrosa

d'un sol

casseta f.'paella de I'aiguacuit'

catximon m.'antre'

(Aldover,26,23:"Hi

cassigall m.'parrac'

havia un bar o un catximon")

casso m. 'cassó' 'recipient petit per cuinar
amb mànec llarg'

catxipallada f.'caterva'
Moreira(XXXV,530,23: "arreglá
la roba de tota la cao<ipallada")

i

averiguá

cassoleta f. 'os rodó situat en el genoll, en

la part anterior de I'articulació de la tíbia amb el fèmur' Moreira(XVl,255,18: "les cassoletes dels ginolls li anaven cap aquí i cap allà")

catxipanda f.'samfaina'
catxor-a * adj. 'ajupit, inclinat cap a terra' 'baix (d'altura)'

perdiu'(Mestre Voc.)

castanyola f. 'un dels cants que fa la
casunyet
casupet

catxull

m. 'fang clar, especialment el del corral d' animals"embolic, gresca'

*

*

m. pl. 'casa petita i rústica'

catxurrera f. 'planta

de la famflia de les

m. 'caseta' 'casa de camp petita sense comoditats'

*

i

umbel.líferes'

catxurro m. 'fruit de la catxurera que està

cataifa *

Documentació actual i vitalitat: Els subjectes que hem enquestat no han sentit mai ja aquest mot. (E.Ll.,VI,73: "la seva catàifa de
nois")

f. 'colla de nois'(Mestre Voc.)

cobert d'agullons i que els nois tiren al cap de les noies per embulla¡-los els cabells"

catxutxa f.

'cobertura per al cap que es porta quan plou'

cautivar v.tr.-'cultivar'.Popularisme.
cavador (plat de) m. 'molt ple de menjar'

.uiius.u f. 'bota d'aigua'
catofia * f. 'beneitota, curta de gambals' Documentació actual i vitalitat: Els subjectes 1 i 8 I'empren, el 7 I'ha
sentit dir.

cavalcar v. 'muntar una cosa sobre I'altra

de manera ordenada';la roba: una faldilla que té una peça que cavalca sobre I'altra.

cavalló m. 'feix de.deu gqbej de blat'

catra (donar) f. 'explicació' (veg. 7.6 loc.)

catret m.'cadira
generalment de lona'

Petita Plegable,

llom de la Terra enEe dos solcs'(Mestre Voc.) de I'albarda'

'part principal

catxamona f. 'clatellada o cop demà al cap'

cavegó * m.'eixada semblant a
cegalla f. '
cego m.'cec'

catxap m. 'conill petit' 'lludrigó'
catxassa

la d'eixobrir, però amb la pala més punxeguda i escarpell darrera"càvec' mascle de la cabra"'però se
mosEava docil com un corderet o cegalla"

(E.L1.,I,67): "Mos despullem en tota

*

f.'calma'

cachassa pera desuharmos."

catxel * m.

'berberecho' (veg. 7.7

316

ceguera f.'ceguesa'

bord'
d'estels'

celestia f.'cel lluminós cels m. pl. 'gelos' celos m. pl. 'gelos'

cisa f. 'petita porció que es furta o es lleva repetides vegades en la compra o en la venda de comestibles i altres coses' 'cadascuna de les tires de roba que van posades per reforç als muscles de les camises de dona'
citrons * m. pl. 'planta de la família de les
crucíferes : Brassica erucastrum'

cella f. 'núvols a la muntanya
que fa vent'

que indiquen

cementeri m.'cementiri'
cènciarcències f.'ciència' .Vulgarisme.
amb què lliguen les 100 voltes d'una madeixa quan la tenyeixen' "això no té cap ni centener"(veg. 7.6loc.).

civada f.'ordi'

clafoll m.'clovella'
clafolla f. 'clovella'
Moreira(XXlY,299,14: "Aquí porto anotades les respostes, algu-nes a- primera- vista^p_oc respetuoses, pero despullades de la clafolla són com la fruita silvestre, amarga i borrosa per fora" clafolla)

centener m. 'fil

centeno m.'sègol'
cerç m. 'vent fred
de la part de tramuntana'

cerca f. 'orla, revora d'unes faldes'
cércols (de la bóta) m. 'cercles de ferro que
envolten la bóta'

claper m. 'munt
malesa'

de pedra seca al mig d'una

clarianda f. 'clarura de la roba'

cernedó m. 'bastiment de fusta que soté el
sedàs a la Pastera
'

clarió m. 'guix d'escola'
clarura f, 'clariana'
clasca f. 'closca' clatell m. 'bescoll; part posterior del coll'

cerrada f. (veg. serrada)

ce¡tinitat f.'certesa'

ciar v. intr. 'rema.r cap enrera' "cia d'aquí, rema d'allà" Moreira(XV[,252,23: "van empendre.l viatge, i cia d'aquí i rema d'allà, después de més d'un mes de navegá") cigalonet m. 'copeta d'aiguardent, rom, etõ., que hom entrã a prendre en un bar, taverna...' (E,L1.,I,25:"ermitana, no digue que hai fet un sigalonet d'aiguardent")
cigarra
f. 'cigala'

clatellada f.'bescollada'

clau m.'ullal'

Moreira(X,166,24: "Tot lo meu està a la seua disposició, dens, quixals, claus...")

clava f. 'extrem
del rossegall'

de la xarxa per a la pesca

clavero m. 'fossgr, sepulturer'

cimal m. 'coll d'un arbre, branca gran'

ciprer

*

clavinyol m. "paelles i draps de casa, aigërs i clavinyols, gabinyets, torrons de capsa"
r

m. 'xiprer'

clec m. 'element que serveix per tanc¿Lr
obertura en la roba'

una

cirer m. 'cirerer' cirereta (de pastó) f. 'fruit de cirerer

cleca f. 'clatellada'

3r7

clevill/clavill * m. 'clivell' cleviltat m.'clivellat' clica (venir de)

coca f. 'guitza' 'moviment violent de les
"råes Moreira(V J5,2: "Si puc a bones, mi11-ó, sinó
a tiros, a coces, a mossos' a pedrades,")

de õarrera d'una bístia'

in"iinuìiO'

f. 'venir a-1. gust, a la "Me ve més de clica jugar a

coco m. 'tio' 'ou'

cartes." (veg. 7.6 loc.)

clim m. 'farcit de les tapisseries'
clivellat,-da adj.'badat, migpartit' cloca f. 'supuració que 9s f1 entorn de
f

'home imaginari que per fer por als nens' (llengrinfantiÐ s'esmenta -'homeãe molta edat, ancià' m. 'cistema feta al camP' cocó

cocou-dinar "jugar a..." (ll. inf-)
cuinetes'

'a

*ut

¿"ft gosìets' fures i animals semblants

codina

* f. 'recipient fet al camp i cobert volta de pedra i argelagues, per recollir i amb
arroplegar I'aigua de la Pluja' (veg. cadolla)

cloc m. 'soroll imitador del riure fort'

cloc (i piu) m. 'malaltis' "estar, anar"'"i ãr ãi.ì deli ocells que van alacaiguts arrupits; es diu també de les persones
malaltisses'

còdol m. 'pedra gran'

codolla f. 'bassa d'aigua que està a les roques i barrancs"clot format en l.aPenYa Per I'aigua i en el qual se replega I'aigua quan
plou'

clofolt m. 'clovella'
closr-a adj. 'atapit' compacte' Cel clos o
temps clos: éel taPat de núvols'

codombro

m.'cogombre"PePino'

codorniu f.'guatlla'

ctot m.

'sot'

coentor f.
cofa

'picassor, picor' 'qualitat de

clotet m. 'clatell' clotxa f. 'clot Poc Profund'

coent' 'impressi-ó que una cosa produeix' 'senalla de diferents formes: senalla baixa, molt planera, de forma circular, dins la qual els mariners posen els palangres'

f.

.iòtrint

*

f. 'Petxina grossa'

'almeja'(ve g. 7 .7 ictiònims)

cofí

m. 'recipient d'espart treballat per

a

* f. 'cua' :ou cobertora f.'taPadora'

posar les dives moltes a la Premsa'

coissor
coixera

f. f.

'sensació de coent; sensació

"Trauen del foch la cassola de ila¡neiei tapada en una cobertora""'

h.il.lli>:

anàloga a la que produeix una cremada'

cobla f.'cançó'

'coixesa' 'la coixera de gos plor de bagassa, prompte Passa'

i

el

coblís m. 'corda prima
Voc.)
oue la guitarra'

d'espart' (Mestre
més petit

coixim-coixam loc.'coixejant' (veg.
loc.)

7.6

cóc m. 'coca' 'pa estirat amb talls,

coixo

*

m.'coix'

Ñ,róreirä(xxXï,449,2: -¿Qué? ¿Quiere tastar ËióoCt ¡Àquello que li agrada tanto!' -No me hables de comida.") cóc ràPid m. 'tiPus de coca'

còlbia/còlbit

f. i m. 'moixó insectfvor, Saxicola oenanthe semblant al cul blanc'
colera (herba)

*

*

f. 'herba-col'

318

col-flor f.'col-i-flor'.

compte de (per) loc.adv. 'en comptes
de' (veg. 7.6 loc.) de béns del municipi, i import extraordinari que es feia pagar per augmentår-los en cas de necessitat'

coll

m. 'termini' 'temps' "Dóna'm uns dies
'turó, Pujol'
a

més de coll"

comú m. 'conjunt

ALDC: 'l'estesa de blat'Vin. (i també
Pratdecomte).

cona f. 'cotna'
"aquest tret ha collat vint

collar v. 'allargar'
metres"

conca

f.'bastiment de fusta que sostè el braser' 'ribell de zenc'

collada f.

'cuallada'

concencia f.'consciència' (Vulgarisme)

cotlir

v. tr. 'arreplegar'

conduir v. tr. 'llogar, contractar els serveis
(d'un professional) per un tant fixat per any'

collitor/cullitor m. 'cistelleta
ansa de banda a banda'

de vímens, de forma nonco-cònica invertida, amb una

conéixer(-se) v. pron. 'veure' 'notar'

Moreira(XXXII,46
manducan."

1

dàtils del cullitó del Datilero

,1

0): "Ribesalbes furta

i

se'ls va

congre
ictiònims)

m.

'nom de peix' (veg-7.7

collitorada/cullitorada

on es deposita la seda collida' 'collitó' 'paner cònic de vímet amb una ansa semicircular de banda a banda' (E,L1.,I,465):"Manos, quina cullitorada de rahims porten a la pancha!"

f.

'coca petita, plana, i

m.'recipient

ovalada feta d'ous, sucre, oli i matafaluga'

congrell

*

m. 'congreny, eina per encolar

fustes, consistent en dos pals amb forats on es posaven falques per encolar les fustes (Mestre VOC.)'

colomello m.'ullal' comboi m. 'il.lusió, entusiasme'

conhort m. 'consol'

conjuminar
deseixit,
conj uminats se d'acord a

comboiantr-anta adj.'actiu,
coùlercianC

v. tr. o pron. "estan "'çonxavats,conxorxats"posaffer una cosa'

comboiar v. tr. 'mimar"acomboiar'
co,mbregar v. tr. 'administrar el sagrament
de I'Eucaristia'

conlloga * f. 'acte de deixar-se mútuament I'animal de treball els pagesos que només en
tenen un, per poder formar el parell'

cónna f. 'la pell del porc'

comís m. 'aversió' "contra les persones que tenien en comís" 'prendre o tenir en

cònnia f. 'toboll, estúpid'

comís: prendre algú en aversió, tenir-li mala voluntat' (veg. 7.6 loc).

conrear v. tr. 'afalagar, tractar bé' 'cuidar
amb molt d'esment, obsequiosament' 'cuidar molt una persona'

perôu'è- no

companya

(fer) f.

'estar.

Moreira(XVl,255,9):"despuès d'está un ratet fen-li companya..." 'cadascun dels infants' "S'ha quedat viuda en cinc companyes"

estigui

prop d'un altre

sol'

conreat,-ada adj.'mimat'

consentr-enta

adj. 'que dóna

comptar v. 'considerar Probable'

consentiment, que està conforme (en alguna cosa) (IV,43,15: "de cada cen pares lo menos 90 trobará que són consens de que sos fills siguen com són")

319

consentit,-ida adj. 'fortament dolorit, com
si estigués trencat'

corder m. 'anyell', 'be, xai' ALDC: Amet.Mat. ; Mas.,Am.,Vin.,Ull.
corderet.

consevol pron. 'qualsevol' "m'hi jugaria
qualsevol cosa"

coresma

f. 'quaresma'

consonant(al) adv. 'estar
consonant': est¿ìÍ conforme.

una cosa al

cornaló m. 'de la sàrria, fora'

corondells m.'coronells, coroneta'
'columna de text escrit'

contentura f.'alegria'

contorbar v. tr. 'agitar, alterar' 'acte i
efecte de contorbar'

corpenta
corpó m.

* f. 'cos d'una persona o d'un
'os que forma I'extremitat

animal sense contar-hi les extremitats'

conturbatr-ada adj.'contorbar'

inferior

de I'espinada'

conxavar-se v. recíproc'convenir-se; pactar-se algunes persones per algun fi,
generalment dolent o clandesÚ

corralissa * f. 'corral gran i fora del poblat' corralissaz x f.'clos per a tancar bestiar'

conya f.

'gorra en forma de barca,

anomenada també forma de barqueta'

còrrec * m. 'reguerall fet per I'aigua, a la
terra, en temps de pluja'

coquellera f. 'criada del forn-que va a les
casès a cercar la pasta

i la torna feta'

còquero,-a * adj. '(aplicat a la fruita)quq éq molt madura' i fig. 'dona ja cansada, fluixa' 'vella'

corre-corrents(a) adv.'a corre-cuita' correguda f. correndos adv.'corrents'
sentit dir.

coqueta * f. 'cop de regle o de corretja a la mà'

Documentació actual
(III,IV,9) Només els subj.

i vitalitat: I i l0 ho han

coquillera f.'la dona que ajuda a les feines
del forn'

correnteig m. 'un dels cants de la perdiu'
f.

coradella corbella * f. 'falç'

córrer v. tr. 'depredar'devastar'
corres f. pl.
'corregudes'
sosté els escalons

corbetora

f.'cobertora, tapadora'

corretja f. 'la volta que
de l'escala d'obra'

corcar/curcar v.'corcar'
corcar-se/curcar-se v.tr.'una fruita'

corretjutr-uda adj. 'es diu del pa poc
pastat

i molt cuit'
corrent'

corcatr-ada/curcat adj.'corcat' Moreird[V,45,11: " est.abre malaltís i curcat
que avui veiem a pun de caure")

corrible adj.'usual' comú, corrinyar/currinyar

*

corcó/curcó m.'corcó' 'persona que molesta molt'
cordell m.'cordill'

i

v. intr. 'corrinytr'

en sentit fig.

'córrer sense anar gaire de pressa' Moreira(I,2,5):"de moixons que currinyant, van com llalmets per les aygues"

corriol m.'ocell'

320

corriola [ku] f.

cotimanya f. 'varietat d'insecte'

corrípies
corro
m.

'diarrea del bestiar'

/corrúpies f. pl. 'diarrea'

coto adj. o adv. 'A poc a Poc i
silenciosament' (coto! coto!) 'crit amb que es mana als animals que estiguin quiets'

corrompida f. 'olor dolenta' corrompina f. 'mala olor'
que creix

cotet a cotet adv. 'cotet-cotet' 'a poc a poc i silenciosament' 'a la quieta (Mestre

voc.)'

coto en pèl

* m. 'cotó fluix'

corronyer m. 'planta silvesfre,

bastant i és medicinal, serveix per a purificar la sang' Moreiia(XXXV[,560,32: "EIl ia sap de qué cura lo corronyé i la serPeta")

cotó m. 'borra apegalosa, blanca, que es
forma a les olives i és perjudicial'

cotx m.

'porc'

corruquejar/curruquejar v. tr. 'cantar
colom'

el

crac
crèdit'

m. 'pagès' 'pagès ignorant, que de tot s'admira'

molt místic,

cosca f. 'clovella
etc.

d'ou, de nou, de meló,

cregutr-uda adj. 'fidedigne, que mereix
creixent * m. 'llevat' creixidora/creixidera f. 'pala per tallar la
pasta del pa'

coscoll m. 'arbust de la família de les
quercínies. Quercus coccífera'

coscotlar
coscolls'

m. 'tros de terra poblat

de

creixcuda f.'crescuda'
cremafums m. 'dispositiu especial aplicat a les xemeneies de les fàbriques, per a completar la combustió i evitar la sortida de fum'

coscorró m. 'cop fort donat amb el cap' 'cop donat al cap amU et nus del dit del cor,
tenint la mà closa'
mànegues, la cotilla' que porten les dones damunt

cosset m. 'peça de roba sense

cremaller/cremallera * m. 'graellat de
en les festes del pobles'

cossi m. 'recipient de terrissa molt gran per
a la roba o per banYar-se'

ferro sostingut per tres peus, dins el qual es posen teies enceses per a fer il.luminacions

coster m. 'vessant rocós o Poblat' costera f.
'pendent d'una muntanya o d'un terreny en general'

crenxes f. 'clenxa'

(E.LI.,I,467): "Per les crenches del Port se veuen uns nuvolets blachs que pareixen
desfiles de cotó en pèI."

costereta f.

'costera'

cresol m.

'gresol' (XXXII,473,3T)

costipat m.'refredat'
costura f. 'escola de noies'
v. tr. 'tallar un a¡bre o planta rau-ran de terra o un poc més avall, perquè tregui

(id.SVF) (ALDC gen.menys Am., Amet) (XXVIII,361,23: "Lo sac a tall de caputxa i un lliban al cos, les aspardenyes a la mà i un cresol ancés")

cotar

cresp m. 'part superficial endurida
vianda' "arròs amb cresp"

d'una

amb més força'

coteret m. 'escolanet'

32t crespinell m. 'herba pantera'

cúbica f. 'cúbica' f. 'roba blava o negra, de llana més fina que I'estamenya, que cubo

crestall m. 'crestall' "en lo crestall de les
montanyes del Port"(E, LL.,I,33) 'cresta de muntanya'

s.emprava per a fer levites a principis del segle XIX'

crestar v. tr. 'treure del brusc les bresques .
deixant-hi les necessàries perquè les abelles puguin alimentar-se i fabricar-ne més'

roda) m. 'el botó de la roda del carro' 'peça tubular de ferro gros per on
(de
passa I'eix de les rodes'

crestó m. 'mascle, cabriu capat' 'mascle
casEat'

de

cabrall, amb més d'un any, castrat o no"boc (E.LI.,I.109): "Falten les freixures de moltó y crestó."

cuc m.'corcó' cucafera * 'mena

de drac que va davant a processons, especialment a la de Corpus, les moguda per homes ¿rmagats a sota'

cucaratxa f. 'còlera'
cucor-a adj. 'persona viva, astuta, que
sap

criançó m. 'infant de mamella' crianxerr-era adj. 'que li
agraden els nens'

aprofitar-se de la situació'()OOflV,493,20)

crianxo m. 'criassó' 'despectiu de crio' (E,L1,I,470) "Algo s'han civilisat los
crianchos que ara pujen, natros"
aspentejant-mos a

cuitr-a adj.'tip,tipa'

(XXX[I,481,23: "Però ia està ben cuit lo pobre rei, en tans d'enemics, per un cantó, i entre la gentola de tan poco suco com les Lletres per atre...!")

criassó f. 'munió de guitxalla' 'cria'

cuixot m. 'cuixa

de porc salada

i

amanida'

criaturerr-ra adj. 'amic de les criatures'

cridar v. intr. Pegar crits 'xisclar'
cridonr-a adj.'cridaner'

Doc.: "En la culastra de la baralluga"
(Aldv.21)

culastra f. Culata'capoll de la baldufa'

culbufar v. F. 'imbuir males idees, donar
mals consells'

criva f.'garbell'
crivassa

f.

'tall produit pel fred a les mans

culer m. 'per als xiquets'adj.
càrrega gravitant cap a darrera'

'que porta la

o als peus'

crosta f.'l'escorça' 'closca d'ou' 'closca de mol.lusc o de tortuga' 'd'una ferida i
closca'

culera f. 'pedaç que es cus al cul de les
calces, faldilles, etc. que estan foradades'

ALDC:

'de I'ou'

crosta Pertot.

culler m. 'cullerot' (ALDC gen. menys
Amet.:caso,cullerot)

pa, la terra, una nafra, etc.'

crostar

v. intr. o refl. 'adquirir crosta el

cullereta f. ALDC: Mas.,Ull.,Amet.,Mat.; Am.:
samaruc.

crurcrua. adj. pl.'crus'
crudel Doc.: "Això
és crudel"

(Y,84,23)

cullerot m. 'cap gros' cult,-a adj.'culte'
cultivàs m. 'terra deixada en ermàs'

cruera f. 'croera' cruixir
v. inr. 'baldar, cansat'

cubert m. 'cobert'

322

cuquello m.'cucut'
ALDC: Mar

currufaco m. 'home excessivament
a vestir segons la moda

donat

i a fer-ne ostentació'

curat

m. Tector de Pa:ròquia'

cursos m. pl. 'diarrea'
cuscús a sopa'

(de) curo loc. adv. 'per necessitat' (veg' 7.6 loc.)

*

m. 'pasta feta a boletes petites per

curda f.'embriaguesa'
curda"

cuscús2 m. 'animalet que sura a les
basses'("cuscú s sapatero") 'sangonera petita que es cria en els ariossars' 'insecte que es cria en els arrossars i pica molt fort'

Moreira(IV,L,24):"Beure sense estar gens

cutimanya f.
interessant

curiósr-a adj. 'cosa o persona
de veure, de conéixel

2.'net, polit'

M;¿itã (xxxll,461,3)-sentit 2--: "A

ra nostra família no n'ham tingut cap de tacum' tots ham sigut molt coriosos..." -f.'tombarella' curumbela

cutxamanderr-era
'cutximander'

*

adj.'manifasser'

curror-a

;ä;

lna mà ó un bras o que no els Pot fer

adj. 'manco' 'peßona a

qli

servir' 'manc'

323

(i

en I'expressió espera

i

delera

-i

la

parèmia "Qui espera, delera"-.

delit
damajuana f. 'garrafa' 'botella de vidre
oberta d'espart' (ALDC:Mas.,Am.)

m. 'passió; anhel, desig'(veg. deler).

'debaneres' I en la frase "anar com unes debanadores" "moure's molt de pressa'

demanadores/debanadores f.
demprés

pl.

dar v. tr. 'donaf'

Documentació actual i vitalitat: Moreira(Il,7,27): "quan li dava corda") (Pimpí,43,24 : "i vaig dí al
capità: me daria un mes de Permís Per aná a segá..."

/dempués

'després'(formes

considerades vulgars).

'refe¡ència eufèmica de Déu, que s'usa en exclamacions grosseres com "me caso en denes/dena!" "Me cago.n dena"

dena f.

vitalitat 8 subj. I'empren, especialment q-u?l s'adrècen a un xiquet: da això! 'dona'm això'. I també em la forma
Segons I'enquesta de

dende 'des de' (vulgarisme) -especialment valencià segons DCVB-.

dengú/dingú 'ningú'

igualment imPerativa daçà.

consideiadã vulgar DCVB).

dasta prep. 'fins'

(castellà hasta). Forma

denjorn 'de jorn' a les primeres hores del dia.(No DCVB).

(i

valenciana segons

dentola
DCVB).

'dent grossa' (valencià, segons

davall prep.'a sota,
debatre v.tr. 'batre'

sota'

deprendre/dependre v.tr.'adeprendre'

depòsit m.'dipòsit'

debatut en I'expressió "un ou ben debatut" .En I'enquesta de vitalitat, 4 ¡ubj. dels.qui abans no coneixien debatre sí que coneixen elparticþi.

dèria f.'mania' derna f. 'cadâscún dels trossos en què sol rompre's o tallar-se una cosa; cada peça principal d'un fruit'
adj.'cansat, esgotat' 'abandonat per vell o inservible' (Costums de Tortosa:derenclit 'derogat"que ha perdut el seu valor') 'que no serveix per a res'
desaforatr-ada adj. 'molt excitat,fora
sí'
'desmesurat'
de

deble
part'

*

m. 'acudit, ocurrència graciosa'

deçà

adv. 'de la part d'ací; cap a aquesta
"ara passa més deçà"

derrenclitr-ida

in-nla,Ð:

'decomissar' fos que.l meu Moreira(XX,280,33):"si no
coret lo té decomissat Paquita"

decomissar

v.tr.

defendre v.tr.'defensar'

desaigüe m.

'desguàs'

defora' adv. i prep. 'fora': "aquí defora fa
massa fred."

desaiguar v.intr.'desguassar' desaire m. 'greuge'

Moreira (Xtr',230,I2): "lo meu delé de tota la vida: sé comedian" (XXX[I,480,30)

deler [dal'e] f. 'il.lusió'

desambraçar
endreçar'

v.tr.

'desembaraçar,

(a)delerar v.intr. 'patir deler per una cosa'

324

desamoblar v.tr.'desmoblar' desanconvenient adj.'que desconvé' desantèsr-esa adj.'desatès,'descortès'

descuit m.'descurança'
'negar el que ha (veg. loc. a desdir dit un altre' 'retractar-se' 'a no poder més').

desdir(-se) v.tr. o pron.

desarraïlar v.tr.'desarrelar' desarrollar-se v.pron.'desenrotllar'
desastratr-ada adj. 'deixat en el vestir'

desduida f.'esbargida' desduir-se * v.pron. 'distreure's, divertirse'

desembotonar v.tr.
desena (del Rosari)

'desbotonar'

desatentatr-ada adj.'fortament pertorbat'
'fora de si per un gmn trasbals'

f. 'dena'

desbarrar v.intr. 'dir disbarats

grossos'

v.tr. 'esbrossar"netej ar de s b r o s s a d'herba i romagueres les soques dels arbres'
desordenar"desencaminar, perverfir'

r

'treure del cossi, o de la tina de roba de la bugada

desencomanar v.tr.

desanusar v. tr. 'desnusar,
se'

desfer un nus'

descabalsar * v.
descabellar

tr.'desbaratar,

desempelugar-se v.pron.'desempallegardesempellugar-se/desampellu gar-se v.pron.'desempallegar-se' Moreira (XYI,257,20): "Per la mare desampellugan-se dels braços de Peret..."

*

v. tr. 'embullar els cabells'

descabellatr-ada
cabells embullats'

*

adj. 'que duu els

fi

descaferatr-ada adj. (veg. desqueferat) 'que no té seny, sense solta.../exagerada, bèstia' 'desqueferada' 'que no té res que fer,
desenfeinat'

desfici m. 'malestar"neguit' .Es manté encara que conviu amb malestar (segons Cerdà(1984:280), aquest darrer mot ha
substituït

(8,L1.,I,517):"

Però la

gent dotora i

desfici per la

seva major

semblança amb el mot castellà.

descaferada que's troba per tot"

cantell' 'treure una part d'una quantitat exacta o d'un nombre que es considera complet' "M'has trencat el plat i m'has descantellat la dotzena".
bancals, a la muntanya, deixant predominar les pedres'

descantellar v.tr.

desfilagarxar v.
defalliment

tr.'esfilagarsar'

'trencar una cosa pel

'desfilar, desfer a fils un vesdt'

desgana f. 'desmai, pèrdua dels sentits per

dêscarnar v.tr. (fig.)
descloscar *

desganat,-ada adj.'desmenjat' desgavell m. 'persona molt desordenada'

'llevar la terra als

desgranar v.tr.'desclafollinar,
desparallofar, destavellar'

v. tr. 'escloscar'

descosðar * v. tr. 'despendre el reparament de la paret' 'llevar la calç d'una paret'

desgrenyatr-ada v. tr.'despentinat,-ada'
'despentinar, esbullar els cabells d'una dona, d'una mossa' Moreira (XIII,233,8): "Apareix tot lo cos del terrible Fabià en mànigues de camisa i desgrenyat."

descosit m. "cridar com un descosit" 'fer
grans crits'

descovar v.tr. 'treure la roba del cove'

325

desjecte adj. 'dejecte"poc ordenat, deixat'
'rebaixat moralment o social'.

despeat,

-ada adj. 'molt

cansat'

despedir v.tr.'acomiadar'
una

desllavassar v.tr. 'aigualir"fer malbé
cosa'

desllavassatr-ada adj.'aigualit,
clar'

massa

despendotxatr-ada * adj. 'brut i mig estripat (vestit o robes)' 'persona que va bruta o estripada de roba'(veg. també
espendotxat).

destligo m. 'disbarat"dita pròpia de gent
Moreira(XXXV,536,2: "Ja sabia io que mos surtiries en un dels teus deslligos." desmadeixat/defallit
desmadeixamen t.Desmadexamiento

despentinar v.tr.'escabellar'

sense seny'

desperdigolatr-ada
sense

adj. 'escampat direcció determinada' (E.LI.,I,171): (veg. I'exemple d' andrinos.)

*

despitralatr-ada
demà'

*

descordada de manera que deixa veure el

adj. 'amb la roba pit'

desllorigat adj. desencaixat d'algun nervi;
desconjuntat'

desposdemà adv. 'demà passat' 'despús desposseí v.tr. 'gastar sense miraments,
malverçar'

desmadeixat/desmaduixat,-ada
'cansat, defallit'

*

adj.

desmai m. 'gana, falta de prendre' desminjat,-ada
'desmenjat'

adj.

'desinteressat'

desmuntar v. tr. 'arrabassar, convertir un
bosc o malesar en teneny de conreu'

desnovar v.tr. 'netejar
rebrots'

els arbres dels

despús-ahir adv. 'abans d'ahir, antes d'ahir'. També altres variants amb adaptació formal al català normatiu o al castellà: després-ahir, después-ahir (veg. 5.4 enq. 3). Moreira (IV,5,23) "Pues després ahir me'l van fer en fideus..." ALDC: pertot despús-ahir; Vin. despuésahir. despús-anit adv. 'la nit
passada'

de3nugar v.r. 'deslligar, desfer un nus'

desori m. 'terrabastalls, gresca, cridoria'
malcòntènt', i en tort. més 'desil.lusionat'

despús-demà
Moreira(I,2,1 1).

adv.'demà-passat'

desp

agatr-ada *

adj: 'disgustat,

ALDC: Mas.Ull.Mat.;Am.Vin.despuésdemà; Amet.passat-demà.

despampar v. tr. 'despampolar' despanyà v.tr.'espanyar'
es barallen' 'allunyar una cosa o persona d'un alûa' (8,L1.,I,93): "Estes amoretes solen acabarse anant á sarpa la grenya. Van a despartirles y Moieira (VII,119,9): "Quadro del dos que.s barallen i.ls atres que.ls despartixen")
no poden."

desqueferat/-ada adj.'sense seny'(veg.
descaferat).

despartir v.tr.

'separar dues persones que

desseguida adv. 'de seguida: tot seguit, sense tardar" (de seguida probablement
millor grafia).

dessiparar/disseparar v.tr.'separar'
(ALDC:Vin., Mas (aquest amb di-)/am.)

dessonillar-se v.pron.'deixondir-se'

(XXXVIII,576,26) També dePartir:
(III,30,14)

326

dessonillar * v.tr. 'deixondir' æ.ir..vl.¿56): "Tothom se dessonillaria
ientir ios.gruriyits dels baconets..."

desunflar v. tr. 'desinfla¡'
al

desvel.lar(-se) v. tr. o pron. 'treure la
son, o perdre-la'
posa en una cosa sense predre descans'

dessubstanciatr'ada adj.'poca-solta'
destabac m. 'quantitat grossa; excés'

desvel.lament m. 'esforç i atenció que es desventrar v. tr. 'lleva¡ el ventre' desvesar v. tr.
'desavesar'

destabacat,'ada adj.'molt
extraordinari'
'a preu fet')

gran'

destalt m.'escarada' ( a destalt o a estall

desvesat/desveat v. tr-

destartalatr-ada adj.'es diu
habitació o pis abandonat

d'una

'desavesat' (E,L1,I,452): "si ham desvesat als forastés" . La forma sense -s- a Rossell i Maestrat.

i descuidat'

desvindre's v.pron. "S'ha desvingut així"
"va desvindre's"

'destremp.ar' 'fer cessar trèmpat; Ilevar el tremP' d'estar

destemplar v.tr.

destemplar('se) v- -plon.'sentir-se delme/deume malameni de salut, especialment trobar-se'
malament del ventre'

detràs adv. 'darera'
m.'imPost'
'passar a un

devallar v. 'davallar'
baix'

lloc més

destemPtat,-ada adj- (id verb.)

desterrossar v. ff. 'rompre els terossos
d'un camp'GGir: 'desfer els terrossos' la roba dels armaris p"iqoè t'otegi i se'n vagin les tinyes o alnes'

devatlament m. 'baixada,
devantal m. 'davantal'
ALDC: per tota l'à'rea.

descens. S'usa

solament referint-se al devallament de la neu'

destinyar v. tr.'treure

destintar v. tr. 'fer perdre el color a una'
cosa tenyida'

devers adv. -'cap a' l.'cap a, en direcció a' ^3.'té vâlor d'indicació 2.'envers de'
aproximada(de lloc, temps, quantitat) (iZZO:¡): "són devers lo canal vell"

destorbar v. E. 'desllorigar-se (un os, un
membre)' braç"
persona que obra irreflexiblement'

Moreiri (XIX,4,5): "m'hai destorbat

este

devesa

*

f.'costum'

devesa f. 'lloc de Pastura'

destorbatr'ada adj.'esburtat,.talambana,
destralerr-era adj. fig. 'persona que fa les
coses de mala manera'

diarrera f.

'diarrea'

dido

*

m.'didot'

dijú,-una adj. 'que no ha menjat res des
oue s'ha aixecat al matf

desubstanciatr-ada adj. 'que no diu les
coses quan toca..., Qüo perdutla substància'

diu bestieses' 'que ha

.Å,loC, di-/dejuni Am.,Vin.,Mat-; d¡dimats [dim'ats o dim'at/] m. 'dimarts' ALDC: idim'atsl Ull.,Mat.,Am.; [dirn'atfl Vin.,Mat.

/dedjuni Mas.,Amet.,Ull.

2.'esforçar-se molt a mirar una

desullar-se v- tr. 1.'treure els ulls' cosa que no
per

ãt u"o'bé'(2. qualificat de valencià
DCVB).

dinada f. 'gtan dinar'

3n
dins adv.'dintre'
diseparar(-se) v. tr. o pron. 'separar-se'

dotorr-ra m. 'metge; que sap moltes coses' adj. 'persona que pretén de saber molt,
d'entendre en moltes coses, vol ficar i manar'

i

que en tot es

disfrassar v. tr. 'disfressar'
poblacions del Maestrat (dèsset).

disset/desset
distraure

I amb canvi d'accent a

(sentit DCVB: Moreira(XXX[I,486'10): 'iQui sou vatros per a judicá de la utilitat o inutilitat de vostres companys, dotós?";

xxxlv,507,5)

v.tr.'distreure'

droperia f.'peresa'
dropo, dropa adj.
'peresós'

posta, conveni' "no res, fem una äiiã: si no ïaig al coll en tres hores perdo un conill"

dita f. 'iuguesca,

I'atwenció, per sentenciosa, estranya, etc''

ditxo

m. 'dita' 'paraula o frase que crida
'esPessor'

duelt m. L.'cubell' 2.'forat inferior de certs recipients per a donar sortida als líquids que contenen'

duïdor m.'criat del forn...'(veg.

doblària f. 'gruix' doble m.'gruixut'

coquellera) 'l'home que portava el pa a les casès i que arreplegava la pasta per dur-la al forn'

docte,-a adj. 'que pretén o fa ostentació de molt intruiT

dula f. 'terreny comunal on peixen per torn o tots plegats, els caps de bes-tia¡.-d'una
poblacié' Tãmat format amb caps de diferents þropietaris d'un poble i pasturat per un pastor comú'

doga [amb o oberta] f.'cada una de les foti.t còncarret per a construir barrils i
barralons'

dolçor de
d'infants'

cor f.

duler
'mareig Per gana'

dolde-dolde [amb
dolén

o

oberta]

m'

Toc

m.'terreny comunal on peixen, per torn o tots plegats, els caps de bestiar d'una població' Tamat format amb caps de diferents þropietaris d'un poble i pasturat per un pastor comú'

*

adj. 'malalt; que té dolor'

dumenge/domenge m.'diumenge' ALDC: domenge més gen.

dotent2 *' adj.
domprè vulgar).

dur

s

adv.

'desprès' (considerat

durícia f. 'callo' callo. dúvol m.
'au nocturna' (E,LI,VI,106):"els dúvols per la nit"

donar-se vergonya loc.'avergonyir-se' ALDC: pertot

dos adj. 'dues'

rg T
Ebro
AMIGIJET: Ebro riu (ll.IBER)

328

'eixemenar la terra, tallar la brossa de la garriga i converti¡ aquesta en terra laborable' (EJ-1.,VI,346):"Es la partida de la Enveja la primera que eixerma i a¡rabassa les terres ermes; les xaruga i ompli d'aigua..."

eixerri/eixèrrit m. 'femta del bestiar de
llana i cabrum'

edra * f.'eura'

eixerrir-se v. pron. 'endurir-se i
tirós el pa'

fer-se

eix m.'fusell'

'peça de fusta o de ferro, col.locada tránsversalment sota un calTuatge la qual uneix dos rodes oposades cadasquana de les seves extremitats entrant dins la boixa dels bots d'una roda' ALDC aix per tota l'àrea (menys Amet.)

eixerritr-ida

adj.'ressec'

eixertigar v.tr. 'tallar la malesa abans
d'arrabassar la terra'

eixalafar v. tr. 'pitjar amb els dits les
figues i obrir-les per assecar-les'

'remoure la terra amb els arpiots o amb I'aixada estreta per llevar les males herbes que perjudicarien el sembrat'.

eixir v.intr. 'sortir'
eixiringa f. 'xeringa, eixeringa'

eixalavar v. tr.'posar la roba a estovar' 'rernullar i donar un rentó a la roba abans de
posar-la a la bugada'

eixalavatr-ada
insubstancial'
a eixugar-se'

eixobrir
adj.'desgustat,
vinya'

* v. tr. 'cavar al voltant de la

eixamorar(-se) * v. tr. o pron. 'començar
eixamoratr-ada

eixombrar v. tr. 'posar la carn a eixugar'

eixordar v. tr. 'eixordigar' eixorejar(-se) v.tr.o pron.'orejar' "Trau los llensols al balcó per a que
s'aixoregen"
:

*

adj. 'eixumerat'

eixanglotar
eixanguer
animal'

Moreira(Vl,1 6,7:"fen singlots")(II,l9,l7 "Plora aixanglotan.") veg. sanglot.

v.intr.'sanglotar'

pera'l dia de la festa

(E,LL,I,5l9): "Mossén Pallarés...

lo segon dumenge

designa

passada la Pasqua de Ressurrecció, en que la

m. 'baga de cuiro per collar un
'xarxa'

temperatura primaveral es un alicient per a surtí a aixorejarte."

Moreira(Vll, 1 0,20XVIÍI,126,16: "Aposta.m faig fé I'aixàrcia/per pescá la sardineta/per això a mi.m surt triada."

eixàrcia f.

eixorovir(-se)
se)'

* v. E. o pron. 'eixorivir(despert de

eixorovitr-ida adj: 'deixondit,
potència'

eixarmentar v. 'fer garbons dels

sarments'

Moreira(IV,14,10): "M'hai eixorovit un
poc."

eixaroþ

m.'xarop'

eixugar v.tr.

'assecar, eixugar'

eixarrancatr-da adj. 'estar dret o muntat
amb les cames obertes'

eixugamans m.'torcamans'

eixe dem. 'aquest,

aquesta'

eixermar v. tr. 'treure un erm'

329

eixoruvejar(-se) v.tr. o pron. 'eixorivir(se)'

emmerdegatr-ada adj.'empastifat'

fg-LL.U.¡54): "això deu ser la causa de que i'aixurubegen los habitants de la mateixa que, esparfrts per horts i masies, també volen
la seua ravaleta..."

empallada f. 'barreja de palla i

segó amb calenta, que es dóna com aliment als aigùa animals de peu rodó' Moreira(Ill,13,26¡:"que fés ampallades a la mula."

eixutr-uta adj. 'escàs de carn , d'aigua""

empalancar-se v.pron.'entravessa¡-se un
objecte en un conducte'

embabucar v. tr.
paraules'

'enganyar amb bones

empanada f. 'coca rodona de farina i sucre
amb una poma dins'

embadinar-se v. pron. 'omplir d'aigua'

embaratir v.tr.'abaratir'
embarrussar'se embastida

empanâr v. tr. 'esclafar; aplanar.una cosa
per la pressió, per una caiguda, etc.'

*

v. pron. 'emboçar-se'

*

f.'bastida'

empantaganatr-ada adj. 'es diu de-qui ha entrat dinl d'una bassa plena de llot i no en pot eixir; embolicat en un assumpte dolent,
confús'

emblanquinar v. tr. 'donar una passada de óutt o de guix a les parets o altre part d'un
edifici'

empantullar v.tr.'arreglar,
coordinar'

compondre,

embolic m.'embull'

emborinada f- 'l'esca Per a Pescar
anguiles'

empapussar v. tr. 'alimenta¡ un animal, un infaìt, etc. ficant-li el menjar a la boca'

embornals m. pl. 'cadascun dels forats i canals que hi ha a cada costat d'una nau per evacuai I'aigua de damunt cobert; -per ãxiensió: forits per on s'evacua l'aigua d'un carrer o camf

empastrada f.'treball mal fet'

empastrar v. tr. 'emPastifar'

empastre 'cosa mal feta'
fetiller)

'emplastre' (8.L1.,I,93) :'ampastre (veg. exemple de

embornar v. tr. 'envestir, acometre' 'acomette un gos, bordar"agafar amb
embranzida' "emborna pel carrer major i gires a I'esquerra i de seguida voràs Ia casa...

empastrerr-era adj. 'qui fa les coses
malament'

empatxurratr-ada adj.'emPatxat' empesa f. 'ànima de fusts o cartró que es
posa dins el caMell'

emborratxatr-ada adj. 'ni d'un color ni
I'altre, barrejat' "colof emborratxat"

de

empederr-a
'embussar' 'obstruir un

* adj. 'propens

a una malaltia'

embossar v. tr.
conducte'

empegar v. tr. 'enganxar'
malaltia, un mal).

embotatr-ada adj''ensoPit'
embuderr-era adj. 'qui fa embuts en parlar

variant de aPegar' ,Encomanar, (una

Moreira (XXXVII,555,7: "En canvi a la

emmanisar

*

v. rr. 'cobrir de manises

un

paviment o paret'

porta de la casa ben visible ampegada en pa *ast"gut, s'hi veu una estampa del San Angel de les de Mossén Sol.":'amPegar')

330

empenyorar v.tr. 'carregar una cosa amb
deutes'

de rialles o de plorar

encangrenar-se v.pron.'gangrenar-se'
encanyada f. 'acte i efecte d'encanyar' encanyar v.tr. þosar canyes i bastons a les plantes enfiladisses perquè s'hi enfilin' encapotat (cel) adj. ' amb núvols negres'

empijorar v.tr.'empitjorar' empitjolar-se v. pron. 'resistir-se un cap de besúar a ésser agafat, ja fugint, ja amagantse o valent-se d'altre mitjà'

empitxolar v. tr. ìajuntar les potes det
conills caçats per dur-los penjats'

(E,LI.,VI98): " pero guaiten quina peça tinc

encarabassinar-se v. pron. 'agafar
idea forta ò una passió ardent'

una

empio<olada penjant d'aquella biga. "

empixumar v.tr. 'regar la terra amb aigua
dels fems'

encarabassinatr-ada adj. 'enfuscat en una
idea forta o passió ardent' (Sans (190a:Q "Aquell lladre de cadira mos va encarabassiná"

empixumada f. 'operació de rentar els
fems i emprar I'aigua del rentó per a regar'

empomar v. tr. 'entomar, agafar al vol' Moieira (II,n,7 )(X, 1 8 6, 1 3XXXXI,447,l I : "En la violència li cau la dentadura postissa que figura I'ampoma en la mà")

encarrassar v. tr. 'posar pals o bastons per a sostenir plantes i fer que s'en enfilin '(Batea, DCVB); pron. 'enfilar-se, pujar a un
arbre ajudant-se de mans DCVB).

i

peus' (Gandesa,

empoòtar v.tr. 'fer passar una post per la
terra Der trencar els terrossos' ALDb:'esterrossar' Mas.,Amet.,Roq. (Móra as-); la resta antaular.

encartonar-se v. pron. 'Aturar-se un vell d'envellir visiblement, com si quedés
estacionat en I'edat'

emprar [ampr'a] v. tr. 'manllevar' 'donar

en

encasacar v. tr. 'posar una casaca o coberta de pasta de farina a les sardines, bacallà, etc.'

oréstec' ïúoreira(XXX11.,493,34) General avui en els dos sentits. (TTvenys,5I,I2):'"S'havien d'amprá les sabates a un atre".

encavar-se v. pron. 'ficar-se el conill al
cau'

encegar v. fig.

empratr-ada

*

adj. 'encongit, aturat'

'tapar foradets, especialment els de les tele.s que en el molí serveixen per a cendre la farina'
encendre's v.pron. 'posar-se ple d'ira'
"estic que m'ancenc"

empudegar v. tr.'importunar'

en

prep.'amb

encerat m. 'tela coberta d'una substà,ncia
impermeable per a diversos usos'

enagües f. pl. 'enagos' enans

*

adv i conj. 'temPs enrera'

encert m.'casualitat, coincidència'

enarcatr-ada adj. 'gelat de fred'
'entumit de fred'

encetar

tallar"començar a gastar una cosa, però una cosa material (no una conversa...)'

v.tr. o pron. 'ulcerar,

encabat adv. 'en acabat'

(8,L1,I,411): "Era día de festa y ancabat de dinar surten a passeig..."

encanar-se v. pron. 'perdre I'alè per excés

33r

enciam de carxofeta m. 'Enciam

de el que té la fulla rodoneta i curta; carxofeta: embolic, gresca' Moreira(I, 1 l,2):"Quin enciam de carxofeta n'aixirà d'esta anfància?..." Aquí està en el sentit de'quin rebombori';(XXXV,540, 1 3).

inútil'

enderroc m. 'rona d'una paret, o edifici
enderrocat'

endevinar v.tr. 'conéixer per mitjans
fig. 'descobrir per atenta observació d'un
detall o circumstància'.
sobrenaturals les coses futures o ocultes'

encisam m.'enciam'
ALDC: Vin.Mat.

encollitr-ida adj. 'apocat' i fig. 'curt de
geni'

endinyar v. tr. 'dona¡ un cop i donar una
cosa dolenta per bona'

"mira que t'endinyaré una bufetada"

encomanda f.'comanda"encàrrec' Moreira (XIX,273,16): "que tots los dies
baixava/a comprá les ancomandes."

endívia f. 'escarola' ALDC: per tota l'àrea (menys Amet.
asquirola).

encomanar v.tr. 'encarregar alguna

cosa

anticipadament'; no s'empra mai en el sentit de'contagiar' (veg. aPegar).

endur-se v.pron.'emportar-se'

encomissatr-ada
enconals

*

adj. 'tenir una cosa o

una persona entre cella

i cella'

endurrials m. pl. 'voltants d'un poble"paratge fora de camí' (prob. del castellà andurriales).
enfenellar v.tr. 'empeltar la flor
d'un garrofer bord, femella, a un garrofer verd estèril, perquè faci fruit'

*

f. pl. 'les inquinals'

encondolir-se

v. pron. 'Adolorir-se' "Estic tot encondolit" @CVB: N.occ. i val.)

*

enfigar(-se) v.tr.

encondolitr-ida adj.'adolorit'

encorcovit,-ida
d'espai, decaigut'

*

'afartar de figues' .v.pron. 'sentir forta atracció carnal per una dona'

adj. 'estret, mancat

enfigatxar v,tr.'embrutar'
enfigatxatr-ada adj.'color barrejat'

encordar

v. tr. 'embogar; posar bova o treure d'espart a una cadira per formar-ne el seient' encotonar(-se) v. tr. i pron. 'omplir-se
són morboses'
un arbre de les vegetacions anomenades cotó que

*

enftija/unflija f.'inflor'
enfundar-se v.pron.'advertir, fixar-se' "No ho digues més això de "no me n'anfundo"/"Pos,xica, és que no me
n'anfundo"

encovenar v. tr. 'encovenar'

Moreira (XXXV,546,l3: "Cinta
enfundatr-ada adj.'absort, distret'

que

(8,L1.,I,469): "encovenar (posá la roba de la bugada al coci, pera passarla en llexiu ."

s'anfunda de la gerreta de mel")(IV,49,22)

'inclinar-se una cosa i especidlment un carruatge, cap al darrera'i sentits figurats derivats com 'aturar-se un

encular v.pron.

enganyar (els caragols) v.tr. 'fer-los traure la banya de dins la closca abans de coure'ls
perquè siguin més fäcils de menjar'

negoci o ãssumpte...'(DCVB : valencià).

endanyar v. tr.
produir inflamació'

'danyar fer mal; irritar,

enganyifa f. 'acció enganyosa'
engargussat,-ada adj.'afònic, afònica'

endergor-ga m. 'mal endrés, trasto o cosa

332

engarjolar v. tr. 'posar en una presó,
empresonar'

enjullar-se)

enllardar v. r.

'enganyar algú, fent-li

engegar v.tr. 'donar (una bofetada), clavar (un tir), despao<ar amb males maneres' engerra f. 'alfàbia que serveix per a tenir-hi oli, aigua, vi, olives ...'

comprar una cosa dolenta per bona'

enllestida f. 'acte de fer la neteja de la casa'

enginollar-se/aginollar-se v. tr.
'agenollar-se, posar-se de genolls'

enllestir v.intr. 'netejar la casa, fer
dissabte' 'acabar una feina'

enllorar v. '1. entelar 2. anyorar'

enginyar
enginy' (Prat,3 4,2I)

v. tr. 'idear alguna cosa amb
:"

an

ginyaen lo ferro-c arril... "

Moreira (I,1,18): "estos vuit dies que estarà fora, me semblaran un sospir. Nol.s anllloro gens, amb bonarrefé".

engiponar(-se) v.tr. o pron.
'vestir-se malament'

'muntar'

enllumenar v.tr.'il.luminar'

engiponatr-ada adj.'mal presentat'
"mal engiponat"

emmallar-se v.pron. 'es diu dels conills quan, perseguits pels gossos, s'escapen
de escorent-se per llocs inaccessibles atapeits de malesa"separar-se un cap de bestiar del nucli del ramat' (DCVB, aquest segon sentit Baix Ebre).

engivellar
DCVB.

enñivellar (givell/tlivell/nivell)

v.tr.'ordenar'Potser

No

enramada f. 'carro guarnit
en rasi

engonal m. 'junta d'unió' 'engonell' 'gola' AMIGUET : engonal (II.INGUINE) engordir v. tr. 'engreixar'

de verd, on van els pagesos per cantar les caramelles'

r-se *

v.pron. 'posar-se ras,

asseren¿ìr-se el cel'

engorronitr-da
engandulit'

adj. 'emperesit,

enrastrar

* v. tr. 'fer un rastre o enfilall'
* adj. 'entremaliat,
viu,

"un rastre d'alls" "enrastrar les tomates de penjar".
en rel lamat desimbolt'

engravar v.tr. 'gravar, amb import'

engrunar v.tr.'esclafar' (DCVB: Maest.Mall.) Moreira: (II,15,17; " pegaria foc al polvoí
ancara que.ls meus ossos enguany
adv. 'aquest any' quedessen les venjadores ruihes") angrunats èntre

enrellamatr-ada? enrenou m.'renou'

*

adj. 'molt estarnpat,

de colors molt vius, enramellat'

engüent

Moreira(Ix,151,16): "Quan
enj ogassat/enj ugassat,'a
'enjogassat'

m.

lo

'ungüent'
vam

enriure-setn v. pron. 'riure's, burlar-se' enrogallatr-da adj.'acatarrat'
enrojar-se (el blat) v. pron. 'rovellar-se'

sorpendre estava acaban d'inventá un angüén per a fé'allargá la vida."

da

adj.

adj. 'enlluernat'(veg. DCVB enxullar-se v. tr. 'destarotar-se,

enjullat,-ada

*

f. 1. 'mania, sospita"error, idea falsa' 2.'angoixa, capficament'
enrònia
Documentació actual
enrònia. Els altres 2 no coneixen el mot.

*

i vitalitat: Sis subj. siuen ròmia, i 2 enròmia o

perdre I'atenció', que en realitat hauria de ser

333

enruna f. 'conjunt de pedreny i
deixalles d'un enderroc'

altres

ensordomitr-ida adj.'endormiscat' ensumar v.tr.'olorar' entabutxar(-se)

enrunar

v.

intr.

'enraonar"protestar"parlar remugant' ,prat 77 211: oer asuantá ieio, (Prat,33,2i): "I per äguantá a mun i que no enrunés..."
sorra'

io,

*

v. tr. o pron. 'torbar el
a causa del

cap per acció de fum, soroll, etc.

entabutxatr-ada adj. 'marejat
tabac o del fum'

enrunar v.tr. o pron. 'colga¡ de terra o de
enrunatr-ada adj.
mantãga 'colgat de terra'
pastada- amb sagí
9'

entaranyinar v. tr. 'enteranyinar; cobrir de
teranyines'

ensaginada f. 'coca

entaranyinatr-ada adj. 'cel amb núvols
esfilagarçat'

d'ou""

i

que sol portar oli, farina, rovell

ensalada f.

'amanida' algú a

*ntaular v. tr. 'esterrossar'
ALDC: Am.,Vin., Ull., Mat.

ensampar v. tr. 'sorprendre, atrapar

entelatr-ada adj.'ennuvolat'

fent unâ cosa de la quál s'amagava; agafa al vol una cosa'

enterar(-se) v. tr. 'assabentar-se'
entestar v. tr. 'testar; fer testament'

ensapar(-se) v.tr.

o

còpirde menjar"menjar

massa'

pron. 'ensopir-se

adj. 'estat en què un ensapatr-ada troba després d'haver menjat

massa' ensapatr-ada2 * adj. 'inflat' enSineStrar v.tr. 'ensenyar, educar'
en se que * adv. 'quan' (veg. 7.6 loc.) ' -Documentació

*

es

.ntima f. 'biga per tancar(aguantar)
entimar v.tr.
,tanca¡

el canal; enginy de 60 meües quadrats de fusta'

el canal'(No DCVB en aquest _sentit, que p9! estar relacionat amb el sentit 3. 'posar, aplicar -un cop, una cosa violenta, desagradable-'

actual i

vitalitat:

entirolatr-ada adj.'ert,pinxo'

Només 10 no I'emPra.

entollar v. tr. ' ajuntar dues boques

ensobecar-se

*

v. pron. 'endormiscar-se'

canó'(Mestre Voc.), 'unir dues peces de ferro, fusta... per fer-ne una de sola'(cast. empalmar)
secret' (Mestre Voc. antomá)

de

ensobinat,-ada [ensubin'at] adj.'aquell
que està de sobines' (ve$, 7.6 loc.)

entomar v. tr. 'percebre, sorprendre un
entornar-setn v. pron.'tornar-se'n' entortillada

ensofatar v.tr.'sulfatar' ensomniar

*

v.tr.'somniar'

ensòmit *

*

f. 'torçada de cama o braç'

m.'somni'
'a

en son demà/ensundemà adv.
I'endemà"en soldemà"en sendemà' s'obrin los clots dels fonaments..."

entrador m. 'lloc per on s'entra dins una
finca rustica; especialment camí carreter que sol estar entre dos caps de marge'

(E,L1.,I,506): "en son demá de

la

festa

entreguardar v.tr.'aliniar'(Mesre Voc.)

ensordar v. tr. 'eixordar'

334

entremetent'-enta adj.'entremaliat'
'dimoni, aplicat a un xiquet' Moreira (XVI,25 1,9: "Lo pollastret-ros,-que 'diablet

anxisadora... " XXXXV,534,4)

era un

entremetén,

aixerit i

enxovar-se v.pron.
I'excès de calor'

'sufocar-se per

determinat")

enxovatr-ada adj. 'reclòs en un lloc estret'
'estret

entrepis m.'entresol'

fE.Ll..U.522): "provisionalment s'instal.la a i'eítresol'o entrepis, com diem els tortosins"'

i oprimit, mancat d'airejament'

enxufar v.tr. o pron. 'unir dues coses
introduint-ne una dins la cavitat de I'altra' Moreira(Vl[,128,31): "S'enxufen, asbufegant, i ... ya la tenim armada."

entrerevolta/enterravolta/enterri volta f. 'agitació' generalmen! 9l I'expressió posaienterrivolta (veg. 7.6 loc.) tE,Ll.,I,108), "-¡Chiques, anem a fé'l òoiuqoti -criden lés sag¡istanes, i com si tal è¡t fbs una consigna ievolucionaria, tot lo
carré's posa entrerevolta. "

enxumar v. tr.'empomaf'
enviscar-se v. tr. 'envescar-se'

entreveratr-ada/entrevirat *
'entreviat'

adj'

enza f.

ALDC: Ull. antrevirat 'be claPat' (E.L1.,V,38: "Sabaters. No faran morir de àal dð ventre; pero qui'ls taste tind-rà bona galèpia. Negrês de damunt i de baix éntreverats rojos i grocs."

'persona aturada, mancada d'iniciativa' (DFa: enze) 'provocador' (Maest.,Cast.).

era f. 'taula d'hort'
erer/arer m. 'garbell gros' (Pratdecompte, 35,28): "i ancabat en un aré...el
porgàvem..."

entropessar/entrompessar
'ensopegar'

*

v' intr'

entruperis m. pl. 'embolics, confussions,

especiälment en-el llenguatge' 'mals tractes oue es fan en to de befa a una persona de poc cbneixement'"Dir a algú mil antruperis'"

eredar/aredar v.tr. 'erejar, porgar el blat passant-lo per 1'erer'(Pratdecomte,35,29): î'aredaem en dos triences i ancabat ho ficaem
cadaú al cabàs,

i a la taleca i pac a casa."

entufar-se *

erm, erma ud;.'".-ot;ermàs'

v. pron. 'enfadar-se'
adj. 'enfadat'

entufatr-ada *

erro

m.'error' (MESTRE. Els tortosins per Tortosa. pà9. 14): "rectifîcant els seus erros"

enturmentar v. tr.'imPortunar'

èrtic,-èrtiga * adj.'ert,

encarcarat'

envíar a

pastar fang (algú) (veg' 7'6
a mal viatge'

loc.) 'maleir-I,0, enviar-lo

esbajocar v. tr. 'treure de la bajoca els
bessons o grans d'un llegum'

envidrir v. tr. 'envidreir'
enviscar v. tr. 'envescar'

esbalafiadorr-ora

*

adj.'malgastador'

esbambolada esbambolar
una cosa'

*

adj. 'acte d'esbornbar'

enxirÍvellar v. tr. 'encisal'
enxisar v. tr. 'encisar'
tvtoreira (BLIEMDC, Març 19991:151): "A

'extensió d'una notícia'

*

v. tr. 'escampar o divulgar

rnï-àn*ìta estâ al carrê de Montcada aquell rato avans del ball." 473,9: "Pos io m'apareix. que hai àndevinat perqué la fa aquella rialla tan

esbarrada

*

f. 'acte i efecte d'esbarrar'

iÍxxn,

335

esbarrar * v. tr. o pron. 'fer fugir un
animal'

escafinyatr-ada2
de donar'

*

adj. 'avar, refractari

esbarrar2 * v. tr. o pron.
extralimitar-se'

'excedir-se,

escafitr-ida adj. 'mancat dela grandor
normal'

esbarrar3 v. tr. 'espargir, escampar'
esbarratr-ada
'esbojarrat'

escagarrissar-se v.pron.'escagassar-se,
escagarrinar-se'.No DCVB (que recull, però escagarrissat a Men.).

*

adj. frg. aplicat a persones

escaire m. 'esquadra' escala f.
'escaló'
es

esbirro

m. '11aç escorredor petit que es fa amb la corda per-embrogar un objecte en els vaixells' (Mestre Voc.)

esbocar
objecte'

*

escalamera f. 'escalemera, el forat on
posa I'escàLlem'

v. tr. 'eixamplar la boca d'un

esbocatr-da *

adj. 'es diu del canó, mànega o, canal eixamplat o estirat de la boca'

escaldamenta f.

'escaldament

i

especialment la pell o escaldadura produïda per contactes aspres, fregadís de la roba'

esbrafar-se *
esfogar-se'

escàlem m. 'ba¡ró que sosté els rems de la
barca'(Mestre Voc.)

v.pron.'esbravar-se,

esbromadora

* *

escalfir/escaufir v. tr.'escalfar
f.'escumadora'

esbromar
escuma'

*

anormalment; alterar per la calor' 'fer olor d'escalfeit: per falta d'orejament'

v. tr. 'llevar la broma o la
v. tr. 'trencar la vora d'un

escalfitr-ida/escaufÏtr-ida adj.'escalfeït' 'deteriorat per manca d'aire' ("galetes
escaufides")'

esbroquellar
objecte'

esbroquellatr-ada *
esbroquellar
secret'

escalivatr-ada adj.'escarmentat'

adj.veg.

escaló m. 'graó, esglaó'

esbudellar/asbudellar v. tr. 'divulgar un
esbufegatr-da adj.'asmat, fatigat'

escamarlat,-ada adj.'esgarriat,
perdut'

mig

escamarrar(-se)
'eixarrancar'

* v.tr. o pron.

esbutzar v. tr. i intr. 'esbotzar, reventar' revelar un secret o cosa'; v. fig. 'impedir que una cosa es dugui a terrne amb èxit' (Mestre Voc.)
escabal
sa

escamarratr-ada l.eixarrancat

2.acollibè

r

v.tr.

escambronera

*

f. 'cambronera'

'desaparellar'(veg.

descabalsar)

escambroner/escambruner m.'espècie
d'arbust que fa punxes' (Mestre Voc.)

"Se m'ha escabalsat lo joc de cuberts."

escadors/escodors (pronunciat amb -ku-) adj.'sobrer, fraccionari'

escandalera f.
castellanisme.

'escàndol'. Prob.
(Mestre

escafinyatr-ada

*

adj. 'escafit' 'mancat

escandall m. 'promedi, càlcul'
Voc.)

de la grandor que cal'

336

escanyar-se v. tr. 'ennuegar-se'
escanyassia f. 'borm, malaltia del bestiar' escapatr-ada adj. 'ben de pressa'

escarrot

m. 'tros de branca que queda adherida a I'arbre després de talla¡-la'
animals per què no fugin'

escarsa f. 'barra que es penja al coll dels

escapçar v. 'furgar un malet' (No DCVB
en aquest sentit).

escarxofar-se

v.

tr.'asseure's

escapolons m. 'Eos extrem d'una peça de roba, de paper' (E,L1.,I,110): "los demés balls no són més que ascapolons del nostre."

còmodament' "S'escarxofar a la cadira, i no hi ha qui.l face moure".

escatxidor m. 'xeringa de canya o de
d'aigua'

saüquer amb què els nois s'esquitxen

escar m. 'pla inclinat que es fa a la platja per botar les embarcacions'(Mesre Voc.)
escarabitxa

escatxill

m. 'esquitx'

*

f.

'cuca panera'

escatxir v.tr.'esquitxar' escatxit m. 'esquitx' 'escatxill'

escardar v.tr.'eixarcolar' escardatr-ada adj.'esquerdat' escardussar v. tr. 'robar' GGir:'collir un
fruit violentament i saltejant
sense ordre'.

escatxuflar-se v.

tr.'escarxofar-se'

escarot m. 'escamot de bestiar' escarotar v. 'espargir formant nla
(Aldover,18,40) un se'n va anar per aquí, I'altre per allà"
escarots' cosa s'havia escarotat: la

'aixafar-se un objecte' "Vaig asentar-me damunt del paquet i va quedá tot escatxuflat" DCVB: a Lleida escatxar 'esclafar' però no recull aquest mot.

escatar v. tr.'netejar
esclaflrt:'una galtada'

a fons'

esclafit m. 'cop violent' :pegar un
esclafollar v. tr. 'llevar la clofolla'
esclatacor

escarradors/esquerradors
'collidor d'olives; el qui escarra'
amb la mà'

m. Pl.

escarrar/esquerrar v. tr. 'collir olives
ALDC: ascarrar Mas, Am., Amet.'batre olives' i també 'munYir,'(menYs Vin.,Mat.,Ull.); i també en el sentit de 'batre
Moreira (XXXIV,507,20): " Vaiga ia hu entenc ara allò que m'ha dit, que vosté era
casi notari. Vostáés un notari per escarrá."

(a)

t

adv. 'molt de pressa'

escletr-eta escletor

*

adj.'net'

*

f. 'netedat'
amb

ametlles'4m., Amet.

esclop m. 1. 'tros de soca d'olivera,

alguna arrel vella i una pafi de la rabassa, destinat a I'empelt i reproducció'2. 'lligassa per subjectar el rem a l'escalem 3. 'persona
menyspreable'

escarràs m. 'ramell de fruita'
d'un animal mort per a menjar-lo'

'tela o sagí

escarritx *
magra'

m. 'esquitx, persona petita i

escodors

/

escudors (d') adj. 'el

que

queda desaparellat'

escarritxar

*

"M'han quedat estos plats d'escudorç de la vaixella" (veg,7.6 loc.).

v. tr. 'esquitxar'
'carroll'

escarroll m.

escolunya * f.'ceba
secà'vegeu: ascolunya

menuda de

337

escombra f. 'de netejar el forn' escomençâr v. tr. 'començal'

Voc. esquadó)

escudella f. 'bol'

escondir v.tr.'amagar'

escudellar v.tr. 'dir totes les coses
altres,

dels

esconyar v. tr. 'fer malbé, afollar' escopetejatr-ada adj. 'apressat, -ada' "té
tanta faena que sempre va escopetejat". No DCVB. No RAE.

i fins i tot les més íntimes o secretes' Moreira (XXXII,470,23): "vull ascudellar-li
una cosa que.m passa ..." (8.L1.,I,72): "Al escudellá veurás qui't vol be y qui't vol mal".

escopinyar v. tr. 'escopir'
d'ascopinyada")

escudet m. 'tall que es fa a l'arbre que es vol empletar' (Meste Voc.)
escuixolar(-se)
cuixa'

Moreira(XXXII, 7L;33: "és que tí pa a I'ull, que és llosco i no hi veu a tret escopinyada f.'resultat d'escopir'

* *

v. tr. o pron. 'trencar la adj. 'fort

escullósr-osa
escupinyar
rentar'

i

bell, ple de

salut, de bon aspecte'

escopinyadora f.'escopidor'

escoquerar * v. tr. 'collir les figues
còqueres d'una figa' ventre, tenir diarea'

* v. tr.'escopir' escuranda * f. 'la vaixella que s'ha de
escurar v. tr. 'rentar la vaixella' escureta f. 'bareta de ferro acerada que té una cassoleta a l'extrem per a netejar els
forats de les ba:rinades'(Mestre Voc.)

escorporar * v. tr. o pron. 'anar de
escorrentiu

*

m. 'filtració d'aigua'

(8,L1.,VI,574): "Los escorrims del tema de la primera ensenyança estan acabant-se".

escorrim m.'escorrialles'
escorxeria *

escurçar v. tr. 'treure els bolquers a una
criatura per posar-li vestidet' (Mestre Voc.)

(E.LI.,VI,456):

f.'escorxador'

"lo

resplendor de les

escusat m.'wàter'
escuserr-era o persona)'

argelagues enceses sofrimant los porcs, per tots nostres cÍurers convertits en esconceria"

*

adj. 'fora mà, amagat (lloc

eScoufar v.tr.'escalfar' escreix m. 'donació esponsalícia'

escrita f.'rajada(peix)' escritura f.'escriptura'

escut (de sépia) m. 'la conquilla de la sípia' ALDC: Mas, Ulldecona, Ametlla, Vinaròs; a Am. i Roq. barca i a Vinaròs també barqueta.

esfogar v. tr. 'desfogar'
esfonsar v. tr. 'enfonsar'.
Moreira ("1,o dia de Sant Antoni" BLIEMDC, Març 1921:149) "per la blasfèmia s'asfonza / la ciutat i la família."

escrqnxir(-se) v.tr., intr. o pron.
'escruixir-se'. Variant fonètica

no general. "No t'ascrunxiràs, excessivament no, de fé esta faena..."

escrúpol m.'fàstic'
"Me fa escrúpol"

esfollinar/esfullinar v.tr.'netejar
xemeneixa'(DCVB: Fraga)
estalzimar)

la

(vegeu

escuador -adj. 'escadusser, sobrer' (Mestre

338

esgallamenta f.'esberlament"esqueixada' (E;L1.,I,411): "A la ciutat cauen fumerals y barandats y al camp hi ha una esgallamenta
d'arbres"

mitjó')

esgarronar

*

v. tr. 'estalonar'

esgallar
espaiós'

*

v. tr. 'esqueixar' (Mestre Voc.)

esgambi

*

m. 'esgambi, esbarjo ; lloc

esgatinyar-se v. pron. 'barallar-se, insulta¡-se' (Mestre Voc.) (E.L1.,I,194): "Tothom s'asgatinya. Hi han espentes y alguna sarpadota."
esgatissar-se

*

*

v. refl. 'esgatinyar-se'

esgangolatr-ada adj. 'sense veu de tant de
parlar'

esglaiar-se v. refl. 'espantar-se un arbre,
una planta:posar-se macilent, perdre vigor per causa de malaltia'

esganyitar-se *
veu de tan de cridar'

v. refl.

'quedar-se sense

esgarrany *
Voc.)

esgolar
'esgarrapada' (Mestre

*

v. tr.'engargamellar'

m.

esgolatr-ada adj.'ronc"esgargamellat'
(Mestre Voc.)

esgarranyar *

v. tr. 'esgarrinxar' (E,LI.,I,171): '.pela que mai.la cítica puga

asg¿uranyarme in- justament."

esgarrap

*

m. 'acte i efecte d'esgarrapar'

esgolfa/esgorfa f.'golfa' ALDC: id (as-) Amet.,Móra, Am. ; Vin.,Ull.,Mat.an gorfa.

;

angolfa

(8ot,9,23): "anave dal a I'asgolfa..."

(Mestre Voc.)

esgroguissatr-ada
(Mestre Voc.)

adj.'esgrogueït'

esgarrapall m. 'canals a la terra, efecte del pas de I'aigua' DCVB id. 'acte d'esgarrapar la terra els conills, les gallines'(a Centelles) (8.L1.,VI,419): "si pels bancals fetgencs de nostres muntanyes s'hi veiguessen los córrecs o esgarrapalls que fan los grans ruixats, i les aigüeres dels camins anessen omplint los aljubs, i estessen caramullades les cadolles i codines dels barrancs;"

esguinzar v.

tr.

'esqueixar, esquinçar'

ALDC: Amet. "...los pantalons"

paleta del brasé
esguinzats");

Moreira (IY,45,24)(XXXV,540,10: "la i la panera dels papés
esguinzada f.'esquinçada'
Moreira(V,84,28 :"La meua pròpia estimació no té cap esguinzada".)

esgarrapar(-se) * v. tr. o pron. 'gratar' Documentació actual i vitalitat:
de rascar-se i gratar. ALDC: id Mas. Gimeno(1989) : acíi allà en Montsià, Baix Maestrat, Tinença de Benifassà, Matarranya; de Els Ports , només a Herbers.

No els subj. 5 i

esllavassat,-ada adj.'molt rentat' esllemenar
més força'

9.Els altres al costat

* v. tr. 'tallar les branques *

sobreres dels arbres per què puguin agafar

esllenguit,-ida/esllinguit,-ida

esgariar * v. tr. 'esquinçar, estripar' 'fer
malbé, mutilar'

adj. 'esllanguit, persona o cosa prima' (Mestre Voc.)

esgarratr-ada adj. 'persona que li falta
algun membre del cos degut a una mutilació'

esllomar v. tr. 'fer malbé els lloms (d'algú o d'alguna cosa)' Moreira (1X,I37,4): "estic preparat sernpre per a asllomá algún sabaté apoderanrne si convé, dels seus invens".

cosa mal feta, 'forat en mitja o malmesa'(AlDC: Mat.

esgarro m. 'esgarradura,

339

esllomatr-ada adj. 'cansat'
enganxat de I'esquena'
me va paréixe que m'havia asllomat".

'quedar

espalmar v. tr. 'raspallar' 'treure la pols'

Moreira (XV[I,265, 13):"Al primé antuvio

espampolar v. tr. 'talla¡ o arrabassa¡
pàmpols sobrers als ceps'

els

esme

*

m.'esma'

espantapardals m.'espantaocells' ALDC: id. Vin., Ull.

esmelegar-se v. pron. 'queixar-se sovint' Moreira (IV,44,16: "poro sóc un bèmio,
d'asmelegar-me")

espargir v. tr. 'escampar' esparpantall m.'espantaocells"espantall' Segons DCVB a Villar de Canes (Maest.),
però ho hem sentit també a Arenys de Lledó (Terra Alta).

esmolet m. 'home que
ganivets'

es dedica a esmolar

esmorrar v. tr.'trencar la vora d'un objecte;
envorellar' (GIR. 39, t3): "uns pantalons esmorrats." (8.L1.,V,147): "rossegant aquell manteu que, per falta de costum, a I'acaminar lo calsigueu, esmorrantlo?"

esparpillar v. 'desfer la llana' 'avivar

el foc' (Mestre Voc.) Moreira(XXVII,339,20: "Sóc més blan de gènit que un matalap de parafolles acabades d'asparpillá.")

esmortir v.tr. 'esmorteir' (Mestre Voc.) (GR. 181,17):"i en los altres esmortida."

esparralló * m. 'el peix, més generalment anomenat espanall' (veg. 7 .7 ictiònims)

esmossatr-ada adj.
(Mestre Voc.)

'oscat (mossa)'

espart

*

m. 'planta...' 'fregall'

espatarrar v. tr.
d'admiració

esmussar v. tr. 'causar un soroll o un àcid una impressió desagradable' (Mestre Voc.)

1. þosar eixancat, amb els braços o exnemitats extesos'

2. 'causar una profunda impressió de por o

esnovar v. tr. 'tallar als arbres els brots nous o tendres'(Mestre Voc.)
espadella f. 'fusta que pofta el collaró dels
animals a la part de davant'

espatlla f. Vegeu espal.la.

espai

*

espatxurrat v. tr.'desventrat"esclafat'. Probablement del castellà (fam. segons DRAE) despachurrar/espachurrar.

adv. 'a poc a poc'

espaïtr-ida adj. 'persona o cosa que va molt espaida per a fer les coses'
espal.la f. 'espatlla' (Mestre Voc.)

*

espavil m. 1. 'deixondiment, vivesa'

2.'persona molt viva, deixondida' "Espavil, que ve el carril" expressió que s'ernpra perquè fer apressar una persona.

espeatr-ada *'! adj. 'despeat: molt cansat i
dolorit de peus per haver caminat massa'

espalar v. tr. 'fer malbé'

"hãi caigut i m'hai aspalat la cama"; "s'ha aspalat la màquina".
palla més llarga i superfrrcial de la batuda' (Pratdecomte, 35,17): "primé aspallaem en lo rampí"

espedregar v. tr. 'arreplegar
soltes'

les pedres

espaltâr v. tr. 'treure amb les forques la

espelletar

espalmador

*

v. tr. 'treure la pell a un animal; saltar la pell per efecte de I'exposició al sol, o altres causes'fig. 'murmurar, parlar malament d'algú'(Mestre Voc.)

*

m. 'raspall de la roba'

(Mesrre Voc. aspalmadó)

340

espelunca f. 'cova'

Moreira (XXXVIII,567,20)
espel.lunca'cova, caverna')

(SVF

esplanissada f. 'cop fort, plantofada'

espendotxat, -ada /espendollatr-ada *
adj. 'mal vestit, brut, estripat'(Mestre Voc.)

espenjollatr-ada adj.'espendotxat: mal
vestit, brut, estripat'
espenjollat"

Moreira (XXXVI,548,5) "un paraigües tot

esplins/esplin m. neol.(de I'anglès spleen) 'malenconia que produeix tedi de tot' Doc.DCVB: (OllerFebre,I, 151) : "Amargat per les Eisteses o esplins hinvencibles que la malaltia li dava". (E,Ll.,VI,195) : "s'acabarien les migranyes,
les neurastènies, los esplins"

(XXX[I,487,9): "No podeu passá que aneu

espollar/esplugar

massa espenjollat."

espenta

*

v. tr. 'treure les branquetes sobreres dels arbres o els brots sobrers dels ceps'
espollagar v. tr. 'treure els polls del cap o
dels arbres'

*

f. 'empenta'

espentejar

*

v. tr. 'donar empentes'

espentolat,-ada (o espendolat)
'amb les robes malmeses'

*

adj.

Moreira(XXVIII,380,3: "Pos sé llaurá, aspollagá, pelá panís, ampixumá, fé.l
burro.")

espènyer v. tr. 'empènyer'

v. tr. 'dispersar; separar del lloc on estava o on hauria d'estar' (veg. també desperdigolar)

esperdigolar

* *

esplugar(-se) * v. tr. o refl. 'llevar les puces o els polls' 'espolsar-se (ocells i
gallines)'

espotrancar-se
espotrancatr-ada

v.pron.'espear-se'
adj. 'espeuat'

(s'utilitza més I'adjectiu)

espicarrassar

v.tr.'espicassar'

espicarrassar2 *

*

v. tr. 'collir o prendre
esprenydre

petites porcions d'una cosa'

*

v. tr. 'esprémer, empènyer'

espicarrassar-se3

* v.pron.'barallar-

espurna f. 'guspira'
ALDC: Am., Mas., Amet.

sel(també ¡eferit a persones)'

espigat,-ada adj. 'alt i prim'

espurnejar v. intr.'plovisquejar'

espigolar v. tr. 'collir

els fruits que han quedát en un camp després de la collita
general' 'collir les espigues que han restat en un camp després de la sega'. ALDC: id. Roq., Mas. Mat. 'aixinglonar'

espurnegall *
d'espurnes'

m. 'espurnall'

'raig
les

esquellerr-era adj. 'persona que diu

coses a crits, i que llama I'atenció per la seva manera d'actuar (s'usa encara avui en el sentit

espill m. 'mirall'

espitjar * v. tr. 'estrényer' 'empènyer'
(Mestrd Voc.)

de sorollós)' ALDC: id a Roq. i Mat. 'mascle oví que porta I'esquella'. Moreira (VIII,l29,5): "asquellés corn la dolsaina..."

espitjatr-ada adj.'avar' (Només els subjectes 2 i 8 coneixen aquesta
accepció)

esquellot * m. 'esquella de grans
proporcions"persona cridanera'

espixorrar(-se) v.intr. o pron. 'rajar'

esquerda f. 'estella a la pell' (ALDC:tots menys Amet.i Mat. riscla)

341

esquerpr-erpa adj.'esquerp, seriós'

este demostratiu m. 'aquest' "no.t convé este xicot".

esquerrar v.intr. 'munyir olives' esquerrerr-era adj.'esquerrà'

estellador m. 'comporta de fusta que tanca
el pas de I'aigua'(veg. estallador)

esquilar v. tr. '(Fig.)
estall,

pegar'

(a) m. 'escarada, sistema de treball en què es paga a proporció a la quantitat de feina feta' (veg. 7.6 loc.)
estallador m. 'obstacle de fusta llevadís per a impedir la circulació de I'aigua, que es col.loca de banda a banda del llit d'una
séquia, un canal, etc.'(Mestre Voc.)

estenalles f. pl. 'tenalles"molls del foc' ALDC: genenral, menys Amet.molls

estevatr-ada adj.'garrell' esteveta f. 'xaveta' Documentació actual i vitalitat: Cap dels subjectes enquestats no coneix el
mot. Sembla que és molt local (Tivenys). En alguns punts valencià és l'escorpí o la cua de I'escorpí.

estalzim m. 'estalzí, sutge' ALDC: astalzim a Am., Roq.,Amet.;
al Mas.

astalzí a Móra, Vin.,Ull.,Mat.; astralzím
(8,L1.,VI,73): "tot hu veia més negre que
I'estalzim"

estimada f. 'petó' (Segons DCVB a Alàs;
emperò és prou genral en tortosí)

estiracó m. 'estirada' Moreira(XXXV,535,29: "Molta gresca i
grans marrameus i estiracons a Pasquala")

Moreira(XXV[I, 350,6): "Tinc los budells
negres com I'estalzim".

estalzimada f. 'pomada feta de ginebre, per a curar les ferides del bestiar de llana que es fan en tondre'ls'

d'estalzim i oli

estirar v.tr.

'agafar, picar (una cosa de menjar)' "Estira! Són unes coquetes rnolt bones" No DCVB en aquest sentit. estiregassó m.'estiregassada'

estalzimar v.tr. 'curar amb estalzimada les ferides del bestiar'
estalzinar 'netejar les xemeneies' (ALDC: Utl. i Vin.)
DCVB: recull el mot
a Pallars

estirsiatr'ada adj. 'mort de gana"defallit'
estisores f. pl. 'tisores' estiba f.'repòs, pau"estabilitat, equilibri' Documentació actual i vitalitat: Només els subjectes 5 i 7 no I'empren ni
el coneixen (30 anys).

i Tremp.

* adj. estamordit,-ida 'estamordit!(Fonèticament hi ha una a en occ. i val., i així corregit a DFa.DCVB:
estemordit.

estirandes f.pl.'tirandes'

estampar v. tr. '(en sentit fig.) llançar una cosa violentament sobre un altra, per fer-li
mal, per deixar-la com a inútil'

estomegar v. tr. 'pair' i en sentit metafòric 'sofrir'

estampir v. tr. 'empènyer amb força' "T'estainpiré conra la paret si no dixes de fer el burro".
estany m. 'llacuna'(Mestre Voc.)
'esternudar: fer pel nas una expiració brusca, espasmòdica i sorollosa'

estorat,-ada adj. 'espantat' 'de
punta(cabells, coa, vestit)' Moreira (XII, 1,20):"i.1 rabo tot estorat"

estarnudarlestornudar v. intr.

estorrollar v. tr. 'escampar el foc amb les estenalles' (A Trig, segons DCVB). A altres llocs del Maestrat té sentit més genèric
'desordenar alguna cosa' ("Du el cabell tot estorrollat").

342

estossolar(-se)
cap'

*

v. tr. o pron. 'trenca¡ el

estubor f.'xafogor' estufar v. tr. 'esquitxar,llançar un líquid
gotes amb força
a

estovar(-se) v. tr.o pron. 'deixar reposar
els aliments cuits, perquè prenguin cert grau de blanor' 'covar-se'

esturnell m.'estornell'
Moreira

estragament m. 'gran cansament que lleva les ganes de menjar'

estuviar v.tr.'estalvia¡' (tIJ,l4: "Cops i patades que no ha d'estuviá, pero sempre a tems en tota
I'obra")(XI,215,18)

estragar v. tr. 'llevar les forces, el vigor, el
delit, per I'excés d'exercici'

esvanitr-ida adj. 'cregut d'ell
envanit'

mateix,

estragatr-ada
no es veu fart'

adj. 'cansat' 'famolenc, que

esvarar

*

v. intr. 'rellissar'

estral f. 'destral'
ALDC: Vin.

esveratr-ada adj.'atarantat, contorbat'
'espantat, exaltat'

estralejar v.tr.'desnalejar' estrel m. 'estrella'

eternalment adv. 'per a tota la vida, per a
sempre' Moreira (Y,44,32): "i allí uní a la terra àurima
eternalmén"

estrínjol

*

m. estríjol'

estroncar(-se) v.tr.o pron. 'tapar, tancaç impedir la sortida d'un raig d'aigua o de
sang'

etsimbori m. 'cosa inútil o malgirbada' Doc.: (X)O(V[,556,9): "l'altre dia uns que
anaven en un atsimbori d'estos que semblen un ponedó..."

estronxat,-ada adj.
"Arribaren
a

la nit estronxades " (Certam.,290)

estronxegatr-ada adj.'molt
rebentat de fatiga'

cansat,:'

eu interj. 'oh!' DECat. 'serveix per fer una reserva o marcar una salvetat'

explicativa f. 'facilitat
parlar'

d'explicar-se; de

estrop m. 'l'anella que subjecta els rems als escàLlems de la barca'

expressions f. pl. 'salutacions, records'

estuba f. 'bavorada' 'bany de vi o aigua bullent que es dóna a les bótes per netejarles'
Documentació actual

i

vitalitat:

Només el subjecte 5 no coneix el mot.

343

roquerol)
Moreira (XVI,257,5)

familiada f. 'famflia nombrosa'

fabriol m.'flabiol'

familieta * f. 'quitxalla, canalla"el nen o
la nena petits' 'conjunt de.fills o el nen petit, encara que sigui un de sol'

faca * f. 'ganivet de caçador' (veg. 5.4
enquesta 18)

fangatxina f. 'fang clar i
curt de seny'
de fang acumulat pel terra'

extens'

facècia f.'ocurrència graciosa'

fangutxer m. 'fangar, o lloc on hi ha molt
fantàstic adj. 'presumit' (Mestre Voc.) farandola f. 'farfalà' (No DCVB en aquesr
sentit)'

fàcil adj. 'poc entenimentat;

facir

v. tr. 'fa¡cir' Moreira(XXXV[,558,30):"avui han surtit
màquines per a fací."

fadrír-ina * adj.'solter'
faena *
f. 'feina'

farcidura f. 'Matèries alimentícies amb què
es farceixen les botifarres

i altres embotits'

faixa f. 'feixa de terra, faixa'
els pescadors per fer força quan arosseguen cap a terra la barca'(Mestre Voc.)

farda

*

f.'esquirol'

faixeta f. 'la banda que usen

fardatxo

*

m.'llargandaix'

fardell m. 'farcell' Moreira (XXV[I,365,19: "Cinteta haurà
dixat damun del pedrís un fardell que duia la mà.")
a

falcilla f. 'falziila' falda f.'faldilla'
' faldetes * f.pl. 'faldilles' failar * v.infr. 'caçar ocells, en nits de vent o de pluja, donan-los un cop desPrés

fardo m. 'bolic o fardell molt gros que gen
conté roba, paper, cartó, sola, etc.' Moreira (IX,159,13: "dos soldats que porten lo fardo")

d'enlluernar-1os'

farfallósr-osa * adj.'trtamut,
s'entrebanca en parlar'

que

falleba * f. 'Barreta de ferro giratòria al voltant del seu eix, que va aplicada al bastiment d'una fulla de finestra o de porta i
que es subjecta amb I'altra fulla per tâncar en

farfoll *

m.'farfallós'

farfollejar farga
del vi'

* *

v.tr. 'revoldre, remenar coses

ALDC: id Am. (de dalt, la de baix bernat) i Mas.'frontisses' (abans) DCVB dóna com a forma primera falleva.

fort'

per triar-ne una'

*

f. 'tipus d'oliva o d'oliverar f. 'solatge, o baixos de I'oli o

fargalada

falòria f. 'falòrnia'

falsa f. 'golfa'
faltriquera

*

f. 'butxaca de sota la faldilla'

f.'coca de brossat' 'espècie de pa de forma llargaruda' (Mestre Voc. sentit 2.) DCVB:'pastís fa¡cit' a I'Ametlla.

farinosa

*

falzilla f. 'ocell'

ALDC: per tota la zona tots (menys Mas.

344

farjup/farjuc
fa la roba'

*

m. 'deformitat o bossa que

fembril m. 'cànem bord' (Mestre Voc.) fems f. pl.
'escombraries'
de colom'

faronera * f.
d'alimara'

'foguerada' 'fogueres

femta/fenta f. 'excrement

fartallada * f. 'fartanera' 'fartada'

fenàs m. 'palla borda'

fartar v.intr. 'menjar molt'
fartera * f.'fartanera' farum/ferum * f. 'olor pudenta' fasset *
m. pl. 'peça de vestir de nadó,
com un vestit llarg'

flèndit/fèndit m. Toc d'infants'

fenoll m. 'fonoll'

femtar v.intr. 'anar de ventre un animal'
(Mestre Voc. fentá)

fenyedorr-ora
pans'

*

m.

i f. 'taula per fer els

fassitr-ida adj. 'farcit, molt ple, atapeït'

fatiller,-era * adj. veg. fetiller fato * m. 'gran quantitat de coses' fa|,¡¡'Z * m. 'olfacte, facultat d'olorat'

feo,

fea

adj. 'lleig'

fer

v.tr. 'regalar' Doc.: "Que t'ha fet per a Reis? una nina"

ferèstecr-éstega adj.'estrany'

fatsilla f. 'fatgina'

ferma

*

f. 'trinxa cosida al voltant d'una

fatxa * f.
cara'

'mal aspecte"aspecte general, 'façana: paret exterior d'un

vora de vestit per reforçar-la'

fatxada
edifici'

f.

ferramenta

* f"'dentadura' ferramentâ2 * f.'eina'
ferritja f. 'les llimadures del ferro'
ferros m. pl.
l'olla'
'els tres-peus per a aguantar

fatxets m. pl. 'cosset de roba ajustat que es posa sobre els bolquers d'un infant'(veg. fasset), fatxós, -osa adj. 'mal vestit'

fava *

fesol m. 'mongeta'

f.fiugar a fava) 'cavall fort'

picades d'animals o després de menjar certs aliments'

fava} * f. 'gla pla que surt després de

fetgencr-enca *
eixut'(terreny)

adj.

'terrossós,

febra
feltre

*

(E.Ll.,VI,4l9): "si pels bancals fetgencs de nostres muntanyes s'hi veiguessen los córrecs o esgarrapalls que fan los grans

f. 'febre'

felimiriet

x adj. 'flac'

ruixats, i les aigüeres dels camins anessen omplint los aljubs, i estessen caramullades les cadolles i codines dels barrancs;"

*

m. 'collar que porta I'animal quan

fetillerr-era

llaura' (Pimpí,45,37):"Lo feltre si havíem da taulá"

adj. 'llaminer, escrupulós, que fa escrúpol de molts menjars i s'ho tria tot abans de menjar'

*

(cuc) femater m. 'cadell, insecte que
rosega les arrels

i tubèrculs'

345

ficar v. tr. þosar'

(Aldover,17,18) "Se veuen mol més adins del riu que no s'hi fica¡ien"

flastomar v. intr.'blasfernar"maleir' Documentació actual i vitalitat:
LNVo dels subjectes no empren el mot

ficto-ficto * adv. 'exactament' el-nc:
fîga de moro f. 'figa de pala'
a

(Veny 1958-59:135)

flat *

m. 'olor, ferum' 'olfacte per seguir

un rastre'

Móra. Constatem però que és força estés en tonosí al costat de figa de pala.

fTga-fÏor f. fig.'bleda'
"ser un/una figa-flor"

'dolor en forma com de punxades a un costat del ventre per mala digestió o per haver coregut'

flat2 * f. 'ventositat'

figa de pata *

f.'figa de moro'

vent"olorar',
cosa',

flatejar * v.intr. 'bufar, moure's el
'ensumar, cercar per I'olor alguna 'fer mala olor Només els subjectes 6 i 10 coneixen el mot en sentit 1. La resta en el sentit 2.
"Este peix flateija"

fiça/fiçada adj.
o altre bestiola'

'(cabra) que té una mamella afollada per haverla picat un insecte

figuereta f. 'tombarella" posar-se amb el caþ o les mans en terra i el cos vertical amb
els peus per amunt' També es diu de posar el cap baix dalt i mantenir-s'hi en equilibri.

flaterol

*

m. 'vent suau'

i els peus

flato *
rastre'

m. 'rastre' 'olfacte per seguir un

ALDC: Am.,Amet.

fil d'aram

m.'filaberquf

flatósr-osa
'fil
que

*

adj. 'malsofert, queixós'
de fer formatge'

'vanitós, pressumptuós'

filagartxo m. (molt usat en plural) penja de la vora d'un vestit' fïlferro
fina'

fleitera f. 'motllo

m. 'fil de ferro, peça de metall molt

floc * m. 'conjunt d'alguns animals;
escamot, ramat petit'

fînella

*

f.'escletxa en la roca'

fistó/festó m. 'ornament retallat o brodat a la vora d'un vestit, d'una cortina,etc., en
forma de dentetes'

* m. 'floc, plomall' florada * f. 'floració, acte i efecte de florir'
flocall floronco m. 'floronc'
AMIGUET: intercus: floronco

fit *
fita

m. 'granet o berruga' 'fic'

ALDC: id Amet.Ull.Mat.; Am.Vin.
floranco.
ens

f. 'objectiu''senyal de límit; molló'

flabiol m. 'peix xaparrot i ample' (No surt en I'enquesta d'ictiònims 7.6)
flamerada f.'flamarada'

fofo,-a adj. 'tou, buit'
fogardal

*

m. 'gran foc'

fogardina
que

*

f. 'fogata'

flare

Moreira (XXXI,451,16: "Tan que fa
sigue militar, com flare de la Trapa.")

m. 'frare'

fogassa f.

'pa ample, en forma

de

coca'(Mestre Voc.)

flaret

m. 'llum d'oli de metall daurat, amb

capçal articulat per apagar la metxa'

346

fogot m. 'Calorada, sensació molesta de
calor excessiu' DCVB: id. (Costa de llevant, Vallès, Barc., Penedès, C. de T., Tortosa)

7.6 loc.)

fosser m.'enterramofis' (E.L1.,VI,542): "Que com no

hi

havia

foguerill

*

m. 'fogó portàtil'

fossers... sovint se donava 1o trist espectacle de que un pare duia a soterrar al seu fi11.."

foia * f. 'clotada entre dues muntanyes'
'racó de muntanya' 'vall petita'

fotja f. 'ocell' 'persona mandrosa'

follar * v. tr. 'traure els ocells i els ous del
niu'

fotracada
'futral'

*

f. 'fotralada' 'gran quantitat'
de cabells que es deixa

follí

franja
m.'estalzím'
massetja'

*

damunt el front'

f. þenjollet

fona f.'bassetja;

fredat f.

'feredat, horror'

fondària f.'profunditat' fondor-a adj.'profund'

fredolecr-ega adj.'fredolic'

fonoll

freginal m. 'tros de terra situat prop d'una casa o d'una era i destinat a sembrar-hi
farratge'

m. 'planta de I'espècie foeniculum officinale'

font * f. þlata'
f. 'tipus de pa que fa com un rotllo' 'pa amb un forat al mig' foradada

fregitr-ida
fregitel.la

*

adj. fig. 'tip' 'fregitel.la' Moreira(IV,2,32):"estic tan refregit, en lo que,m fan..."

*

f. 'conjunt

de coses fregides'

forc dtalls forcat m.
sínia'

m. 'un rastre d'alls'
'l'angle que sosté I'arbre de la
en què es

freixura f. 'lleu, pulmó'

Moreira (XXXIII,48 1,35 : "No.m maltractes a les dones perqué.t forado la freixura")

frenet m. 'frenell' 'lligament membranós
sota la llengua'

de

forcó m. Cadascuna de les puntes
divideix I'extrem d'una forca'

fresada

*

f. 'fems del conill, llebre...'

formatgera f. 'recipient on es posa la llet
presa per fer-hi formatge'

formiguer m. 'llenya
de terra per a cremar-la'

o brossa seca coberta

fresar v.intr. 'defecar los conills, llebres... deixant un rastre per allí on passen' "camí fresat", 'molt transitat'. frescor f. 'fred suau'
"Abriga't que fa frescor"

forn

m. 'forn de pa' m. 'pestell'
que

forrellat

frescoreta f. 'temps fresc però agradable'

forro'

(de) m. 'de buit' "Vine en mi, awi vaig de forro"

frestega f.'ferèstega'
cucafera)"

(8,L1.,VI,12) "tan fréstega se la pinta (la

forrolla f. 'trampa, embolic'

frigola

*

f. 'farigola'

fortor f. 'Olor fofia, ferum'
foscams (entre dos)

*

m. 'fosca' (veg.

347

frito

gerreta: conserva de porc, de llonganisses llomello especialment'

m. 'el menjar que es conserva

en

i

funyir

*

v. tr. 'id. funyar'

funyidor
terra'

*

m.'fenyedor'

frontera f. 'façana'
frontis m.
'façana' (ALDC: Roq.)

furga f. 'cuc de color terrós que viu per sota
ALDC: id. Mas, Ull., Vin., Mat.;
Amet.,papaterra.

a Am.,

frontissa f.'golfet de planxa de
allargat en 1o sentit del mascet'

ferro

furgar

buÞ(aca,etc. somoure i remenar la

v.tr. Temenar ficant-hi la mà, una tera'

fuentr-a adj. 'rabent' 'veloç'

furó

fuigir

v.intr. variant fonètica de fugir.

m. 1. fura petita. 3. (fig.) persona aficadissa, que procura inquirir i saber les coses d'altri' furonar

fumadeta

*

f.'ocell'

v.tr.

'ficar la fura en un cau'
'caçar amb fura'

fumar v. tr. i intr. 'fotre' (Aldover,16,39):"4 lo milló.t fumen trompada" (41d.,23,10) "Va fumá una
atapida de morros"

furonerr-era adj.(fig.)'persona
aficadissa, que es posa en les coses d'altri'

fus,fusa
llarg'
per on s'eleva

adj. 'fos, fosa'

fumarrina

f. 'molta fum' 'fumassa'

fust/fusto m. 'biga"tros de fusta gros i i
surt

fumera f.'fumarel.la'

fumeral m. 'conducte

futgir/fugir v.intr.'fugir'
futimer m. 'gran abundància'

el fum d'una cuina' ALDC: general a.La zona, menys Amet., on es diu fumera. (E,L1.,I,411): "A la ciutat cauen fumerals y barandats y al camp hi ha una esgallamenta. d'arbres"

futris m. 'rauxa de malhumor tristesa,

melangia (Mestre Voc.)' Generalment en I'expressió estar de futris.

funyar * v. tt. 'fényer' 'teballar el pal
pa'

estrényer una cosa flonja, com la pasta per fer

348

galleta2 f. 'galleda'

gallinassa f.'excrement de colom'

(Pimpí,45,24):
gallinassa."

"anava

a

buscar

gaiato *< m. 'bastó com el que usen els
þastors, encorbat pel capdamunt'

galliner m.'gallinar' gallo

'bastó corbat de la part del pony' 'crossa; bastó corbat per un extrem'

gaiata * f.

*

m.'grill d'una fruita'

gallofa
galls

*

f.'mentida'

gairó (de) adv. 'de costat' (veg. 7.6 loc.)

gaita f.'dolçaina'

gat * m.'broc'
galatxo

*

(a) adv. 'a borbollons'(veg. 7.6 loc.) gallufa * f. 'argelagó, boixerola, argelaga' galotxa * f. 'banderilla'
galtada f.'bufetada' ALDC: [galt'a] a Sant Mateu. A la resta, bufetada. Tot i això constatem l'ús habitualíssim de galtada -cosa que també
confirma ALDC-.

m. 'braç o canal del riu' 'canal

þer at regadiu o la navegació'

galdir-se

m. 'borboll d'aigua enmig del riu' 'golafre, fartó'

* galdirot *
galèpia

v. tr. 'menjar-se, engolir-se'

*

galtera

*

f. 'vessant

suau d'una muntanya'

f.'fam'

(E.L1.,V,38 : veg. entreverat) (8.L1.,V,17): "No podíen fer millor punt, pos era hora de dinar. ¡Y portaven una þatèpia, que l'ànima'ls penjava! ".

galumbè (a

Ia)

adv. 'a la guilindraina'

gambairot m. 'home poca-solta'

galfí/gaufí

*
f.

gambalatxo,-a * adj.
desarreglada, perduda'

'persona de vida

m. 'doff (veg. 7.7)

'dona mancada de serietat' 'o dona poc seriosa i amrixada'

galiota

*

gambeto

* * * *

m. 'espècie de capot, amb les

mànegues figurades'

galipàndria/galipàndia f.'refredat molt
fort'
(DCVB : calapàndria/caliPàndria)

gambosí
gambosí2 gambosí3

m. 'animals imaginaris' 'una
m. 'xiuladissa del vent'

mena de follets'

galipau

*

m.'noi enfremaliat'

m. 'vent molt fort'
'armatost per a dur I'herba

gall

m.'penell'

ganastra f.
gandaia

gallejar v. intr. 'exhibir, o fer ostentació de lo que es té'
m.'úvula' gallet Ã,tOC: força general a l'àrea, encara que Roq. i Móra: camPaneta; Ametlla: llengüeta.

damunt dels animals'(Mestre Voc.)

'*

* f. 'gandalla' 'espècie de còfia,

feta de xarxa espessa de seda de colors'

gandulejar v. intr. 'fer el gandul, no
treballar'

gallet? m.'penell' galteta f. lgaleta'

gandungues
fals'

*

m. 'home hipòcrita, astut,

349

gangalla
gànguil
llargues'

* f. 'tascó' 'peç¿ de ferro per

garramanxo/garrimanxo
'taca'

*

m.'gargot'

lubjécur al mànec la fulla d'algun instrument agrícola'
m.'persona alta i prima, de cames

garranxa

*

f.'perxa rústega, feta d'una

(de) gansell/de ganzell adv. 'de reüll, de costat'(veg. 7.6loc.) (8,L1.,VI,238) : "l,os tartaners... reganyen les dents com los xiquets que tenen cucs i miren de gansell cóm van estenent-se i allargant-se los rails dels tramvies..."

(E.L1.,I,467): "De la garrancha trau lo recapte. La garrancha es com una perxa lligada a les vigues que no toca a les parets y ahont no poden arribarhi les ratotes famolenques, los dragons y dernés bicharracos que's crien per les casetes de
camp"

branca penjada al sostre'

ganyir ganyit

* *

garrellr/-a
tortes.

adj. 'el qui té les cames tortes

v. intr. 'ganyolar' m.'ganyol'

'.Es molt usuai el sintagma adjectival cames-

ganyivet m.'ganivet' ganyolar

*

v. intr. 'udolar'

garritr-ida adj. 'bell, agraciat' Moreira (XXXVil,S1 5,24): "Mireu-la: una xica tan garrida tindre temó..."; garridesa (VI, I02,8) : "garridesa, acudits, gràcia..."

ganyol

*

m.'udol'

garró * m. 'taló del peu per la part del
darrera, turmell'

ganxo (agulla de ) * m. 'agulla doblegada formant dues puntes que porten les dones al
cap per subjectar-se els cabells'

m.'brutícia o esqueixos en la part inferior del vestit o del calçat'

garr62

*

ganxos
del foc'

*

m. pl. 'lleves per a treure I'olla

garroferal

* *

m.'garroferar'
de ga:rofa'

garrofí * m.'llavor
garrofina

garbell m. 'la bossa gran de xarxa per a
þosar el pa al rebost' (lVfestre Voc.)

f. 'mostra de la garrofa'

gargamell m.'gargamella'

garronerr-a
garrons m.

* *

adj.'brut'

garganxó
'gola'

*

m. 'nou del coll' 'gargamella'

pl. Aplicat a una persona'brut,
f.'borradura'

bruta' (veg. 7.6loc.)

gargoll m. 'borboll'
l-a

garropassa
a

garjota f. 'presó' .L'expressió "tenir algú garjola" tenir algú agafat' (físicament

garrotera f. 'la corda que aguanta la sària'
(Mesre Voc.)

o

moralment).

garrut,-uda adj.'tort de cames'
ALDC: Vin.,Mat. (veg. cames-tortes CUll.) les cames tortes (Móra, Amet.) i estevat (Mas, Roq.). Tinguem en compte, a més a garrut té el sentit contrari de garrell a Roq.; i que a Móra significa 'el qui té els peus
enfora'.

garlar v. intr. 'Parlar'
garnatka/guernatxa f. 'tipus de vi blanc'
del genoll turmell' fins al I en la forma plural garres 'brutícia de falg
o alEa cosa què es porta als baixos del vestit'

garra f. 'cama d'home o animal

garrutxa

garrama

*

f.'trampa'

f. 'llaçada que es fa casualrnent amb un fil o corda al retorce's; corriola' (Mesre Voc.)

350

garsadura

*

f. 'fet d'haver-se guerxat'

gènit m.'geni'
gènit?"

garullo *

Moreira (XI,210,9):

"A on has dixat

1o

m.'gatzara, bullici, parlamenta'

garxor -a/

guerxo'-a

adj. 'estràbic'

gentilla f.'llentilla'
gentiscla

'borni"guerxat'

garxar(-se) * v. tr. o pron. 'prendre
garses

*

f. 'llentiscla, llavor de mata'

a" guerxar(- se)'

gepa

*

f. 'gep'

þescadores' (Mestre Voc.)

gassar v. tr.'ajuntar dues xarxes
gassejar *
gasto v. tr. 'afalagar'

gépela f.'gepa'

i

gerra f. 'recipient

de terrissa de boca ampla sense nanses (o bé molt petites) per posar

oli...' gerreta f. 'id anterior però petita, per a la mel, les olives...'

m. 'acte

i efecte de gastar'

gat m.'embriac'
gatameus (a)
(veg. 7.6loc.)

*

adv. 'de quatre grapes'

giner m.
giny

'gener'

gat cerval * m. 'espècie Felis Lynx, més þan que el gat fer' 'gat fer o gat salvatge'

ginoll m. 'genoll'

*

gatera

*

de biga

per a olives'

m. 'màquina i especialment, premsa

f. 'gatonera'

gipó *

gatí

adj. 'gat'

m. 'peça de roba que cobreix el tronc des dels muscles fins a la cintura'

gatifell * m. 'utensili, objecte d'ús
manual'

giracamises m.. i f. '.persona inconstant, que canvia sovint d'idees, o d'opinió'
(Mestre Voc. gi ra-camises)

gatzumba f.
cop de pota'

'cos de la persona' 'guitza,

girada

*

f. 'gira del llençol'

menuda tapat de terra, per ser cremat I servr de femada'

gavell * m. 'formiguer' 'feix de.llenya
gavinet m. 'ganivet'

giradora

* f. 'cobertora de la cassola'

girar
I'arada' Voc.)

v.intr. 'fer la segona passada amb
(Mestre

(ef.nC: Mas., Amet., Ull., Mat.)

gira-sol m. 'cuc de molts colors'

gavinyet m.'ganivet' Ñ,foreiia (IX,143,15: "Qué són tans de

girigonsa * f.
tortuació, sinuositat'

'giragonsa' 'ondulació,

Áln'C: Amet.Ull., Mat.
Mas.,Móra, Vin. ganivet;
gavinyet.

gavinyets?")

gavinet; Roq.,Am.

giripiga

f. 'sèver sucrotf fig. 'treballet literari de forta sàtira'

*

getar

*

v. tr. 'glaçar' 'tornar fred'

gitar-se *
especialment al

v.pron. 'posar-se estirat, llit'

gelat adj. 'fred'
gema * f.
'brotó dels ceps' 'botó floral'

v.intr. 'bordar' (d'una manera especial, quan cacen, quan demanen alguna cosa...)

glapir x

351

elanit * m.'lladruc' Ñ{oieira (VI[,127,3): "que.ls glapits se
sentiran

/ des de Caro al Coll de I'Alba."

gorradura f. 'Granellada que surt a la pell, principalment dels infants, en temps de molta calor'
gorrinada f. 'acció bruta o grollera'

gleda * f.

'cleda' 'tancat de fusta per al bestiar'(Mestre Voc.)

glera * f. 'pedres o grava del riu o de
6atranc que quãsi no cobreix I'aigua'(Mestre

gorrinor-a adj.'brut'
gossa

* f. þeresa'
'peresa'

Voc.) 'Pa de terra cohesionat per les les herbes, que s'aixeca llaurant, ãrrels de
cavant, etc.'

gleva f.

gossera f.
gossos'

gossera2 f.
gosseria

'caseta en

la que viuen

els

eodall m. 'porc menut' (Mestre Voc.) (f.Lt.Vl,gg): "Sembla un godall, un
tocinet..."

* f. 'peresa' gossina * f. 'peresa gran'
got
m.'vas'

goixa f. 'arrel que s'enfonsa a terra quan fa fret'(Mestre Voc.)

gotaina * f.

eola f. 'part anterior del coll'

'gorja'

'cadascuna de les gotes grosses que cauen en començar a ploure'

Ãloc:

Ám., Vin., Mat., Roq., Móra; al Mas asbrer i a I'Amet. cané de les sopes.

gotejar v.intr.'degotar'
gotellera

golfo m.'galfó'id.

Thesaurus Puerilis: 7v; (veg. Veny (1960:117)

*

f. 'gotera'

gotzo,-a adj. 'obès, gras' (Mestre Voc.)

goll m.

(E,LI.,V,175¡: "per eixos barrancs tan
fondos/ la sang hi va córrer a golls"

'borgoll"raig' 'doll'_

governanta adj.f. 'dona a qui
manar'

agrada

golondrÍno m. 'floronco que surt baix dei
braç'

governar v.tr.'alimentar'
granadetr-a adj.'glandet'

golut,-uda adj.'golafre'

gendo *t ¡1.'góndol' gonia f.'angúnia'
r g m. 'clot en torrent'(Mestre Voc.)
go

granera

*

f.'escombra'

granetr-a * adj. 'grandet'

el llit d'un riu

granillada f.'borradura'
o

(ALDC:Mas de Ba¡berans;Mat. 'grans de la cara') (veg. garropassa)

gordr-a

*

adj. 'gras, abundant de carn'

gordària * f. 'grossor'
gordilló * adj.
(Mestre Voc.) 'gtassó'

gransa f. 'pedreny menut, que no serveix per a edificar o que ha de barrejar-se amb ciment per a ésser utilitzable'
grapatada

*

f. 'almosta, grapat gros'

gorga f. 'filtració

de la terra en el gabell'

grassa
grassum

f.'greix'

f.

'greix,greixum' (Mestre Voc.)

352
ãesemba¡cador, especialment port de mar'

grau *

m. 'punt de riba que s-erveix de

guaitar v. tr. 'aguaitar'
"estar a la guaita" 'a I'aguait'

gravar v.tr. 'caregar amb un impost'

guaix

grela

*

f. 'greala, palangana'
(Probablemen_t

m. 'cadascuna de les espigues del blat o altres cereals quan creixen' 'conjunt d'espigues que broten d'un sol gra' 'conjunt
de bruns que naixen d'una mateixa tija'

*

directe del llatí plural CRIBRA, segons DECat. (Benissanêt criva; Gandesa crivo; Tort. i Rib. d'Ebre griba; gríva al Pinós d'Alacant; amb gr- en I'alto-arag. d'Escalona i Vio, i criba en les valls cat. de Barravés, Isàvena i Benasc.)

griba f. 'garbell' ðriba, segons DCVB, Però descendent

del cast-

guaixar

* v. intr. 'arrelar, una planta' guatla * f.'guatlla'
guano m.'adob'
guapet, -eta adj. ' prou gran' (apliçat a
coses)

grill m. 'galló d'una fruita'

que

grillat,-ada adj.'boig'
Ñ{oreira (IX,l

(Tivenys,49,I7): "Teníem una casa mol gran, hi ha set portes, és guapeta, i vuit balcons..."

erillet m.'grilló'
1,
1

guapo,-a adj.'bell, bella' (aplicat
:

a

8)

"arrastrariem lo grillet"

persones)

griset m. 'aire fi, serenf (No empren el mot
ðap dels subjectes enquestats).

guapor f.'bellesa'
guardacendres m. ' el ferro que sosté Ia llenya i priva que la cendra surti fora de la llar' (Mestre Voc. guarda-cendres)
guaret

gronsa f.'tremuja' (Mestre Voc.) Ãloc: Mas.; Amet.; Ull.; Mat.

grosr-a adj. 'gras'
grumo m.(de col) 'cabdell, pinya
de col'

*

m. 'fondària de la llaurada del solc

que es fa en llaurar'

grúmol m. 'grumoll'

(Tivenys, 52,l9): "com teníem dos matxos ia vam fé fé un jou i.ls dos matxos alhora ia començàvem a fé guarets."

grúmol m. 'petxina' rmol.lusc
negres

llargures que es posa a I'arròs per doñar-li bon-gust'(veg. peiò 7.7 ictiònims). -com DECat. grumol, amb Tant DCVB accent a la segona síl.laba, quan en realitat la
forma més estesa és amb accent a la primera.

i

Segons DCVB de molla roja i petxines marí,

guenyor-a adj.'estràbic' guerxor-a adj.'estràbic'

guinyo

*

m.'guenyo'

guilindraina(a guilopandor-a
Voc.)

la) *

adv. 'de qualsevol

grunyir

"lp.ottl Documentació actual i vitalitat:
Tots I'emPren. Gimeno(1989) pertot, amb la variant

*

manera'(veg. 7.6 loc.)

v. intr. ' fer crits

*

adj. 'guilopo' (Mestre

'gronyir.

guilopo,-a
Voc.)

*

adj. 'entremaliat' (Mestre

t m.'gruny' (E.Lt.,Vl,+56): 'Tothom se dessonillaria al
grunyit
sentir los grunyits dels baconets.-."

guirigall
guisandera

m. 'desori, desordre, confusió'

(Mestre Voc.)

guai interj. (veg. 7.6 loc.)

*

f.

'cuinera' (Mestre Voc.)

353

guitr-a adj. 'cavalleria que acostuma a tira¡
guitzes'

gusla(dels moros) f. 'instument músic d 'una sola corda de crin, usat entre els
orientals' (8.L1.,I,176): "Al temps del batre canten los

{ue semblen les cordes d'una guitarra'

guitarra

* *

f. 'pa estirat amb talls verticals

pagesos una cansó

de tonada trista,

f. 'corda per lligar l'àncora i ãltres usos' 'corda estesa d'una banda a I'altra del riu, per la qual corre la corriola de gúmena
la barcassa'

aspahideta, propia d'aquelles hores d'un sol que torra, en que pareix que la terra s'haigue d'encendre com un lluquet. Es una música que't recorda la gusla dels moros."

354

hedrera f. 'heurera (E.LI.,VI,98): "se veu la caseta, humil com una borja, en pÍìrets de pedra seca, sense fumeral i per tots los caires empaliada
d'hedrera."

hasta prep. 'fins' haure *
v.'haver'

hixop
donat'

*

m. 'salpasser'

hora f. 'estat del temps en un moment

hedra f.'edra'
tril3ùn-AcË

AMIGUET edra (espècie de)
ronñexl

(veg.ä¿ra) !:,:i)" iJffi."L j;3å; tes palpentes,

355

ìmperdible m. 'agulla imperdible' infel * adj. 'infidel'

Ídeós,-osa
(Mestre Voc.)

*

adj.,maniós, maniàtic'

ääi'f3'1å-,:$'i""låT;u'åÎ!lå';SffiJl

iglésÍa f.

'Església'

imbornal m.'embornal'
(E,L1.,VI,456):"Aon se mataven més bacons, era al carrer del Vall, prop a I'imbornal de la
claveguera"

356

jèsus interj. (vegeu 7.6 locucions)

jogarrír-ina

*

adj. 'juganer'

joguet m.'joguina'

jabalí m. 'porc senglar'(veg. senglar) jac
(Tivenys,51,14): "Allavons portàvem iaca m.'iaqueta' "Moreira ixxxll,¿20,6: "Se'n recorda que portava una jaca que li a:ribava als ginolls") jaccins/llaccints
llecsins..."
11.

m.'jaqueta, americana'

jònec m. 'bou jove' ("estar gord corn un jònec") . ALDC: 'el vedell' a Mat.
joqué m. 'barra o embarrat on dormen
gallines'a) frg.'jaç, on algú dorm'
les

jaquet..."

jornal de vila m. 'treball
al poble'

sense cobrar, per

*

m. (p1.) 'jacint' 'nom
de

jovenel.lo

*

m. 'jovencell'

d'una espècie d'ametista'

Moreirá(VI,97,16): "du arracades

judío

*

m. 'espècie de cargol'
són

HYACINTHUS, Pres del grec Primera documentació a J.Roig. El singular devia ser jaccint però a O.Pou iaccí. Encara jaccins en els Col.loquis(que ed.

Del

jugament/jugaments m.'articulació' ALDC: Amet.,Ull.; Am. (el sing. i el pl. genèrics). A la resta junta, juntes.

Duran:196, interpreta el mot'jaspis' -amb un interrogant-).

jugarrír-ina adj.'juganer'
jugarró m.'joguina' (Mestre joguet m. Joquina' jopetí m. 'guardapits'
Voc.)

.iagant
jaient

m. 'gegant' (veg. fonètica

a

Malsip(1989:30, &. 1.3.1.2.2.b)

m. 'l'eix de la roda de la sínia que
a

þorta els catúfols en una sínia'(Mestre Voc.)

jamegar v.intr. 'gemegar'(veg. fonètica MassiÞ(t989:30, & 1.3.1.2.2.a)
de la cintura'

juí * junc

m.'judici'
m. 'jonc'

jaquet m. Jac curt, que no arriba més avall iarder m. 'diious llarder' hlnC: nm- Ull., Mat.; Roq. llarder.
Amet., Móra gras.

junyida f. 'espai de temps que un animal
llaura sense intemrpció'

i

jupa f. 'jaqueta vella'
Mat-

jupetí m.'armilla'

jas v.en forma imP. 'té' 'Pren'_ -Moreira(IX,137,25: "Iás per als gastos.(Li
entrega un calcetí ple de quarros).

ALDC: Mat., Mas jopetí ( en aquesta darrera localitat, amb mànigues); Am., Móra, Roq. armilla. Actualment alterna amb el castellanisme chaleco. ALDC: id. Am.;
amb l.

jaç

juriol m.'juliol'

m. 'peça' (un jaç de cansalada)

joriol Vin., Amet.; La resta

.i a r s

é m. 'jersei' (veg. fonètica a
&
1.3. 1.2.2.a)

Massip(1989:30,

juriola f. 'peix de mar'cast. escorpina
(veg.7.7 ictiònims)

jaure v. intr.
als gossos)

'jeure' (s'usa solament aplicat

justet

adv. 'tot just'

357

Ilampadissa * f.'llampegadissa' (E.Ll.,V,147):""Mon tío tanca'ls ulls.

Ja

somia desperr Com claror de llampadissa, sa concienciã té una visió encisadora."

lert *

adj.m. 'just, equitatiu'

(fer el)

(veg. 7.6loc.)

tic * m. 'desentès,

llampar v. inE.'llampegar' (E.LI.,I,141):"Lo cel està enfosquit i
dissimulat'
llampa."

Ilampatr-ada adj.'afectat'

llac * m.'llot'

ioldats..-contribuiTen a la neteja dels ca¡rers plens de 11ac..."

(E.L1.,VI,428):
llacósr-osa

"T.otl.

los

1o s soldats...contribuïxen a la neteja dels carers plens de llac, gerres que havien contingut oli, ialeques de garrofes, mobles i gèneres de les botigues llampades per la barrancada"

(E.Ll., Vr,42 8 ): " Tot s

*

adj. 'que conté llac'

llampresa f.'llamprea' Ilanda
forn'

tladó m.'lledó'
pitralades?"

Moreira(IV,4l,10): "No teniu prou en los lladons, que vos anduieu les mangranes a

*

f. 'recipient de llauna per coure al

llander m. 'llauner'

Ilaça * f. 'estalvis fets de coes d'alls
trètiades
materials (corda, ferro...)'

i

més modernament d'altres

llançar v.tr. 'llençar' llançol *
Massip(1989:30,

(veg. fonètica

a

Massip(1989:30, 8¿ 1.3.1.2.2.b)

Itadronejar

'lladreguejar' (Documentãt segons DCVB a'1460 Col.Bof. XXII,36-) Moreira (IV,41,14: "Estos galifardeus, que õu¿u ¿iu iénen a corrompre i lladroneijá tot lo que poden")

v. tr.

m. 'llençol' (veg. fonètica

a

&

1.3. L.Z.z.d)

llangosto m. 'llagost' ALDC: id. Mas.,Mat.,Amet.,Ull.; Vin.
Ilangost; Am.Ull. llangostí. llanguanissa * f. 'llonganissa' 'salsitxa' (Pinipí,44,37): "Pos llanguanissa, baldana
negra, baldanes d'arròs... "

lladrit *

m.'lladruc'

ilffiää& {;t,t'íêzi#): "ars uils se ri havien fet llaganyes". i;;;." fónètica a MassiP(1989:30, &
t.3.t.2.2.b)

Ilàntia f. 'taca'
IIa

ó * m. 'lleó' (veg. fonètica a
&
1.3. 1.2.2.d)

Massip(1989:30,

Ilamar v.tr. 'agradar' Sentit que no recull

óiAb

per al rñot castellà però que sí que .+"*otu a la zona castellano-aragonesa de i'inte'tior valencià (Gargallo(1987:905) i altres comarques castellanes (com Alto Mijares, Alto Palancia).

llaó f. 'llavor'
ALDC: Vin.Ull.Mat.

llaona f.
lligona.

'tipus d'aixada'. Variant

de

llambroix * m. 'botavant'(Mesrre Voc')
llampada

llapissó m.'llapissa'

*

f. 'flamarada

ràPida'

llapó *
humits'

m. 'molsa que es cria en llocs

llampada2

* f. 'porció de cosa líquida o

pastosa que fa taca'

llargària f.'llargada'

358

llargandaix m.'llangardaix'

fonètica a Massip(1989:30, &. 1.3.1.2.2.d)

llata * f. 'trena de brins de cànem,
tlatí

llepassa f. 'tros de fusta per arreglar una
porta;pedàs'(Mes[e Voc.)

d'espart, de palma , etc. que serveix per fer estores' (Mestre VOC.)'

llapó/llepó m. 'fang verd que es fa en
aigua estancada'

adj. 'llis, suau, sense obstacles en el

funcionament' (Mestre Voc.)

Ilépolr-a

*

adj. 'llaminer'

llaugerr-era adj. 'lleuger' (veg. fonètica a
Massip(1989:30, Massip(1989:29,

&

1.3.I.2.2.a)
1.3. 1. 1.B)3)

llepolanda adj.f.'llépola' (intensiu)

llaüt/llagut m. 'emba¡cació'(veg. fonètica a
(Tivenys,51,27):"i.ls qu.anaven en llaguts quan pujaven d'Amposta o de Tortosa..." (Tivenys,5l,29): "Mon pare tenia dos
lleguts..."

&

Ilepoleria
llergr-a *

f.'llamineria'

(I

I'intensiu
a

Ilepolanderies)

adj. 'llarg'(veg. fonètica

Massip( 1989:25, &.

l.2.l.l)

lleterola * f.
Ileute m.'llevat'

llavar v. tr. 'rentar'
llavador m.'rentador'

'porcions de carn molla, blanquinosa, que estan adherides a les

vísceres dels mamífers'

llavor f.'llavor
llecsins

*

m. pl. veg. jaccints (arracades
de

llevar v.tr. 'treure' Ilicsó m. 'lletsó' Moreira(Vlll,lz1,25: "és fàcil que ni llicsons/trobes per omplí la panxa.";
xxxrr,413,21)

de llecsins)

Moreira(VÍ,97,16): "du arracades
1lecsins..."

(vegfonètica a Massip(1989:30, & L.3.1.2.2.d) Moreira(IV,42,7): "No són perdius, són uns fariseus que ronden lo lladoné, los que caço")

lledoner/lladoner m.'lledoner'

lligallo

m.'camí ramader' ALDC: Mas.Am. Ull.

lligarnó

*

m. 'tel de la llengua'

Ilegó m. lligó 'aixada petita' llegumet m.'veça'

Iligassa f. 'allò que serveix per lligar' fig. "No tindre lligassa" 'solta'(veg.7.6 loc.)

llei f.

'afecte, estimació'(Mestre Voc.)

lligir

v.tr. 'llegir' AMIGUET (s086)llig

lleixa f.'prestatge'
llenç *
m. 'tela de lli o de cànem'

lligona f. 'tipus d'aixada'

llima * f.'llimona'
llimera * f.'llimoner'

Ilencets m. pl. 'peça de vestir' Moreira(Vl,q8J2): "com les que duen als
llencets, allò en qué.s tapen lo pit..."

Itengüet * m. 'peça Petita de pa' (Tivénys,52,25): "Han d'aná a comprá barretes de mig quilo o llengüets, que són
més blanets..."

llindar m.'llinda'
ALDC:
a tota la zona.

llissal

*

m. 'llissa' (veg.7.7 ictiònims)

Ilentuga/tlantuga f.'lletuga'(veg.

3s9

Ilissar

*

ALDC:
també
asvarat;

ha rellissat-; Amet., Móra ha lliscat; Vin. ha rasquillat; Mat. h a
llissenc/llissentr-a * adj.'lliscador'

v. intr. 'lliscar, rellisca¡' Mas, Roq., Ull. ha llissat -Roq.

llordr-a

* * *

adj.'lleig'
gra'

llosa f. 'la durícia que es fa al volt d'un
Iloscor-a
adj. 'curt de vista'

lluisa

*

f. 'pedra plana'
m. 'llum de ganxo'

llodriguera f. 'cau de conills o d'altres
animals'

llumener llunada

*

f. 'clariana de sol'

Ilom m. 'part lateral del cos'

Iloma *

llunt

adv. 'lluny'

f.'tossal'

llomillo m. 'llom del porc'
Ilonza f. 'tallada de carn'
tu un atra")

Moreira(XYI,254,5: "si.m rusto una llonza,

lluquet m. 'ble que es crema dins les bótes de vi' (E.L1.,I,176): "Al temps del batre canten los pagesos una cansó de tonada trista, aspahideta, propia d'aquelles hores d'un sol que torra, en que pareix que la terra s'haigue d'encendre com un lluquet."

360

malesa f. 'acció dolenta, que causa dany o
estropici'

'erm,ermot'

macador

m.'mocador'.Fonètica

considerada vulgar.

malfaràs m.'malfatà' Moreira(XXx[, I 1,3 SXXXXI,442,17 ): "Mira que ets malfaràs, noi...) (XXXV[,
555,22)

Moreira(XX){II,47 2,22): "quedem que Mossén Sol de peücs sap fé samarres i de
macadós, llançols..."

malfarjat,-ada adj.'malforjat'

maçana f.'poma'
maçânera f.'Pomera' macarota

malfult *
petit'

m. 'espècie de mosquit molt

*

malgarbatr-ada

*

adj.'malforjat'

f.'macarulla'

malíccia f.

maceta f.'test' madeixa f.'troca'

'ràbia' 'molèstia' "Quina malíccia de temps" 'es veu que portarà
conseqüències dolentes'.

madrina

*
*

mallada f. 'lloc destinat, en els errns i
barrancs per descans del bestiar'

f.'llevadora'

magarrufa
magasim

*

f. 'engany'

malmarrósr-osa adj.'malmirrós'
Moreira(XXXII,47 1, 10: "hasta va preguntarli a Maso.l Mosset com li seguia lo matxo,
pues havia sabut que.l tenia malmarrós")

m. 'magatzem'(Mestre Voc.)

mairam * m. 'conjunt de coses en
DECat. el relaciona amb un representant pirinenc del derivat MATERIAMEN, germà ãel fr. merrain 'massa de fusta', que a la Ribagorça té el sentit de 'mena, casta' i a -'desgavell, conjunt de coses o de Tortõsa
gent'. moviment desordenat'

malmetició f.'acció i efecte de malmetre' En canvi en lloc de malmetre és més usual fer malbé.

malmetina 1( f.
DCVB.

'malesa'.No recollit per

maixella * f.

malnom m. 'renom'
'banc d'arena dins I'aigua'

malparlar v. intr. 'blasfemar'

malaire m. 'malestar' malavesar v.tr. 'avesar malament'
malavear v. tr. 'avesar malament'

malrubí m.'manrúbio'
maleguera'erupció cutània"mal gros'

malcorar
'irritar',

* v. tr. 'encendre ira contra algú'

maluguer m.'malesa"mal
DCVB.

manifesta externament' .No recollit en

que

es

malcregutr-uda

*

adj.'malcreient'

malura

*

manifesta externament' 'malaltia,
malvesar v. tr. 'malavesar'

f. 'desastre, malesa"mal que es

maldar

*

v. tr. TenYar'

especialment epidèmica'

maldament adv.'baldament' maleguera.
de mal'

*

f. 'erupció cutània, explosió

malvinatge interj. 'malviatge!' (veg.
loc.)

7.6

361

mam f.'aigua' lleng.inf. mamarrones
mameu

* f. pl. 'pessigolles

manifasserr-era/manifesser adj.'que ho manipula tot i tothom'
quan

algú no vol pagar les penyoresl

manil m. 1. Davantal
per pastår

que porten les dones

*

i altes feines

m.'marrameu'

'cabra que no té més que una mamella bona'(Mestre Voc.)

màmia f.
d'un escaló'

2.Peçade roba de llana amb què es cobreix el pa pastat abans de coure'l al forn

manisa

*

f. 'rajola envernissada'

mamparlar/mamperlar
mana * f. 'germana' qualsevol persona. se a
Sennana Santa)'

m.'cantonera

mano * m. 'germà' mamperlà m. 'llistó
de fusta que forma
I'aresta de cada escaló d'una escala'

i

també per adressar-

manaia

m. 'capità (a

la processó de

manrúbio m.
pell'

'herba,el suc de la qual,

després de bullida cura certes malalties de la

mançanella f.'sempreviva'
mancor-a adj. 'que li falta un brag'I també
en I'expressió "no es quedarà manco" 'no es quedarà endarrera' en el sentit de 'no ser deficient'.

mansorror-a
Voc.)'

*

adj. 'hipòcrita (Mestre

manta adj.'malfeiner, malfeinera'
(a)

manta

adv. 'molt' 'en abundància' 'a

mandado

*

balquena'(veg. 7.6 loc.)

m.'encàrrec'

'persona que es posa en mandaülera posa en casa d'atri' tothom i es

*

f.

manto m-'mantell' mantornar v.tr. 'donar la segona llaurada
la terra abans de sembrar'
a

mandongo * m. 'carn de porc preparada per fer embotits i també I'acte de fer-los'
(veg. mondongo). (E.L1.,VI,456): "...i aquella xerramenta de les trosselleres remenant la sang als ribells i a punt de fer lo mondongo."

(8ot,3,23): "después

li

fem la

segona

llaurada, que hì diem mantorná..."

mantósr-a
'gandul'

*

adj. 'amrpit per malaltia'
grossa'

manyofla

*

f. 'mà

mandovella f.pl. 'aparell de pesca de riu
consistent en una xarxa cònica muntada al volt d'un cercle de canya, amb un pal que fa I'ofici de mànec'.Segons DECat. el mànec dóna el nom a I'objecte, i en part de I'Ebre la forma alterada és la que donem.

manxiulot * m. 'planta
màquila

ranunculàcia de I'espècie H elleborw foetidus.'

mandúrria
mandúria.

f. 'mesura d'oli o de gra' (Horta del Pimpí,46,2):"Per a I'oli: un cadap, cante, màquila..."

*

f.'bandúrria' Alterna amb

maquilles

f.'màscares'

manetxeu m. 'cap de colla dels segadors'

maraduix m.'moraduix'
marçada f. 'canvi sobtat de temps, propi del mes de març'(En la parèmia "Al rnarç,
marçades")

mangrana f.'magrana' mangraner m.'magraner'

mànic rn; 'mànec'

362

mardà m. 'mascle de I'ovella' 'mascle de
llavor de la cabra'

marsapà/mansapà m.'massapà' fig.'bo' Moreira(XXXVI,551,8): "i I'amo meu era un
marsapà"

mare f.'solatge' marfanta f. 'fantasma'
marfantes") 'dona dolenta'

marturi

*

m.'martiri'

Moreira(XXXIX,586,4: "mussols, mifes

i

masada f. 'mas, masia'

margall m. 'herba semblant al blat,
petita Hordeurn murínurn'

mascarar(-se) v.tr. o pron.'emmascararmés sgt

mascara f. 'emmascara'@Fa. dóna com
forma primera emmascara).

a

margalló m. 'bargalló' És la forma que DFa. dóna com a primera. En I'entrada bargatló remet a margalló.
marganyar
cercant'

masclí (mal de)

*

m. 'mal de ventre

*

v.intr. 'ocupar-se en coses

molt fort' (Ametlla ALDC'apendicitis')

de détall' 'treballar minuciosament maldar

màsquera f.'màscara'
ALDC: a tota la zona ,referit a la persona que es disfressa.El vestit és disfràs o disfrés.

marÍquita f.'marieta'

Moreira(XXI,284,I9: "Trastes per
disfrassar-me de màsquera")

a.

marjal

m.'terreny pantanós'

marraco m.'home traidor' marraixa f. 'recipient per a I'aigua fresca'
marrameu Moreira(XXXV,535,23: "i ell començarà a
marrameus")

matacabra f.'neu fina' 'calamarsa menuda'

matafaluga f.'llavord'anís'
Moreira(Vl,94,
19)

m. 'crit del gat'

que colen més saliandra

:"Està allà en los sacristans i matafaluga."

matalap m.'matalàs'
matissa f.'niata'
Colon(1952:197 'arbusto que se cría en la maleza y cuyas ramas se ponen en los
Barona).

marrano
7.6 loc.)

m. 'brut'(insult habitual) (veg.

marro

*

m.'embull'

tendidos de los higos para que no se agusanen' (a Vilafammés, Castelló, La

'joc d'infants que consisteix a córrer, per equips, fins a tocar la Paret i iornar al punt de sotida sense que pel camí cap dels jugadors de I'equiP contrari èt toqui i, per tant, t'elimini. Guanya I'equiP que aconsegueix eliminar els jugadors de l'altre'.
'solatge del cafè després de

matraca

*

adj. 'insistent, pesat'

matxada f.'estupidesa'

matxo m.'mul' matxutxor-a adj. 'fort, massís'
interj. 'expressió que indica poca confiança'(veg. 7.6 loc.)

bullir-lo'

marronósr-osa adj. 'tirant a marró'

mau!

*

marrot

*

m.'feix, maç' adj.'que enganya,
'gat,gata'

marrugueror-era
marruixet;-eta m. i

trampós' (veg.ruguero)

* v. intr. 'miolar"parlar' maulit * m. 'miol, veu del gat'
maular

f.

363

mec
loc.)

*

m. 'beneitot' (veg. "fer el mec" 7.6

messita f. 'tauleta de nit'

medís

*

metxa f. 'ble'
m. 'la fusta arquejada de la part ALDCpertot

interior de la barca (Mesne Voc.)' (DFa. la dóna com a forma primera, mentre que DCVB remet a madís; DECa¿ admet la fbrma medís, ja que aquesta és la fonètica occidental, però remet també a les primeres doc. (Crònica de Jaume I) que tenen a.)

metxa

f. 'paper d'estrassa ensofrat que es crema,dins la bóta per estovar-la'

*

metxa2
pentinat'

* f. 'feix de cabells desviats del *
f.'òliba'

méixer v.intr. 'disminuir' "ni creix ni
meix"(veg. 7.6loc.)

mifa/miufa

miger m.'el que explota el camp d'un altre
amb la condició de partir-se les collites'

melada f.'mermelada'

ALDC:'arrendatari' Am.Mas.Ull.Vin.

melic m.'melic, llombrígol'
meló de moro m. 'síndria' ALDC: Am.,Roq., Ull., Vin., Mat.

migera f. 'paret midanera'

miget * m. 'mocador
diagonalment'

plegat o tallat

melsa

*

f. 'taca morada

a la cara'

menejar v. intr. o pron. 'moure d'un costat
a I'altre'

migpartit m. 'coca de pasta de pa, d'un dit de doblària, que té forma ovalada i
prolongada, amb el extrems en punta (Mestre

(Pimpí,44,10): "la pasta com més
meneijava més tova surtia"

se

Voc.: mig-partit)'

menjar blanc m. 'postres a base de llet
típic de la Candelera'

mija f. 'mitja' 'mesura

per al vi, d'un litre

menobre

*

m.'manobre'

de capacitat (Mestre Voc.)' 'equivalent a 1/8 part del cànter'(DCVB) Moreira(D(,137,3) : " estic disposat...a brindá bevén-me sis miges de vi blanc o un quarteró d'aiguardén..."

mentrestant adv.'entretant'

menudall/menudalla m. i f. 'conjunt de
coses menudes'

mijà,-ana adj.'mitjà,-ana' Moreira(XVII,260,4: "en quan a sentar-me
en una cadireta mijana, ab renuntio, no, de cap manera")

menúncia f.'menuderia'
"Per una menúncia s'ha enfadat"

mijans m. pl. 'els plecs de les teles
separen un pan de I'altre besin'(Mestre Voc.)'

menunciada
menussâ

*

i eviten que es

que

f. 'menut d'animals'

*

f. 'conjunt de coses petites'

mijos m. pl.'midans' (Castellanisme)

menutr-uda adj. 'petit, petita'
planta'

milacre m.'miracle'
Moreira(IY

mesa f.

'conjunt de brots que treu una
mesa'

d'antendre lo milacre")

,49,25: "Poro no

acabo

milanta * f. 'numeral imaginari que
designa un nombre incontable d'objectes o
persones'

mesar v.intr. 'fer

mesada f.'mesa considerable'

milhòmens m. 'dit de I'home que es creu
més del que no és'

mesellr-ella adj.'leprós"miserable'

364

millanar 'miler'

motle m. 'motllol

miller

ALDC'motllo de formatge'4m., Ull.

m. 'miler'

milotxa

*

moixama f. 'tonyina assecada a l'aire'. En
algunes zones es diu així també la cam de porc senglar assecada com el pernil.

f.'estel'

mimbrejar v.intr. 'fimbrar' "El pont
mimbrege" comp. bandejar.

mola f. 'embull

de malesa' (Mestre Voc.)

mineta f.'llum de metxa'

moll,-a
a

*

adj. 'tou, fluix'

minjar
minso,-a
mansa")

v.tr. 'menjar' (veg. fonètica

Massip(1989:29,

&

mòllera f. (veg.7.7 ictiònims)

1.3. 1.

1.8)1.)

*

molla f.'engruna'
mollut,-uda adj. 'terreny que té fondària de
terra, amb poques pedres'

adj.'hipòcrita, fals,el qui fa el

Moreira(XXYIII,354,2: "ets una minsaminvassa f.'inflamació glandular"aurèola
a I'entorn d'un gra, d'una infecció'

beneit i porta males intencions'

momos * m. pl.
llengua'

'ganyotes' 'treure la

miranda/mirandes f. 'vista' 'lloc d'on es
veu bona vista'

mona f. þasta que es menja per Pasqua'

mondongo m. 'fer les botifarres...després
de la matança del porc'

misèria

*

f.'brutícia'

missar v.intr. 'dir missa'

Moreira(XXV[I,395,26: "lo mateix sap girá una boquera, que sap fé.l mondongo") (E.L1.,VI,456): "...i aquella xerramenta de les trosselleres remenant la sang als ribells i a
punt de fer lo mondongo."

misto m.'llumf
mistero m. 'el qui ven mistos' Moreira(Il,6,7): "S.Batiste, mistero i
drapaire."

monge

*

a Tortosa

m. 'monjo'Avui sobreviu només i escadusserament al País Valencià.

mitan (a) * loc. adv. 'a mitjan'

mitat f.'meitat'

moc

m. 'cera fosa d'un acumulada per les vores'

*

ciri o candela i

monjoia f. 'embolic petit per donar a xuclar aigua o llet a les criatures' 'munt de pedres' Segons DECat. és mot compost de mont 'turó', 'pila', en memòria dels senyals de pedres que posaven, tot llançant crits de joia, els croats i els romeus, dalt del primer cim
des d'on veien el terme de son peregrinatge.

modorror-a adj.'taciturn' modorra f. 'son feixuga' Moreira(Ix,156,20): "t'arranquen dels braços de la modolra en qué les petiteses i imbecilitats dels teus governans te tenen
astamordida"

montanya f.'muntanya'
ALDC:Amet.,UU.

monte * m.'garriga'
posa al mig i no deixa pass¿rr es recorda la frase, probablement procedent d'una cobla: "I ara a on va este monyicot a voler passar pel mig en lo carro de la sansa?"

monyicot m. 'noi o noia' . Quan algú es

modos m. pl. 'educació' (pocs'modos
'maleducat') Moreira(Il,12,21: "Vaiga uns modos! ")

moixó m.'ocell'

365

monyiqueta /monyiqueta f.'b-olic de

mostillo
mostra

roba que conté sucre i es dóna als infants per aturar-los el plor'

m. 'confitura que es fa amb farina, nous i vi novell'

*

monyo m. 'monyar
'cabell'

*

'

f. 'almosta' (vegeu aumosta)
arbres,

mostra f. 'flor de I'olivera o d'altres
en el seu estat

ALDC: Vin., Ull., Mat. A la resta cabell o cabells.

inicial'

moquita f.
valeñcià segle

mota f. 'sénia'
ALDC: Vin.

'moc clar' (Documentat en XVItr, potser castellanisme?)

motet

*

adv.'de pressa'
banyes'

moradura/moladura f. 'cop blau'

rnoral
moral"

*

motxo m. 'be sense

adj. 'suau' "Ha caigut una aigüeta

moratinósr-osa adj. 'moratós'
DCVB.

ALDC: Mas., Ull., Mat., Vin., Amet. 'pal de fregar' (no en els dicc. en aquest sentit tan modern -probablement a
Eavés del castellà-).

.No

moure v.intr. 'començar a brotar, a crèixer
els brots d'una planta'

mordaces f.pl.'estenalles'

morralla

*

f. 'peix petit'

muixarra f. 'peix' (veg.7.7 ictiònims)

morrandes f.pl.'llavis bruts'

Moreira (XXX1I,459,36: "s'ambruta.l nas i xuclan-se les morrandes, diu.")

muixell
vestida'

*

m. 'tros de corda per amarrar

alguna cosa a la barca'

morros *

muixell2 * m. 'dona mal pentinada o mal muleta f. 'barca petita'

m.pl. 'llavis'

morrutr-uda adj.'antipàtic'
morruda * f. 'varietat d'olivera i d'oliva'

mullar

*

v. tr. 'sucar'

morsalat

*

m. 'mal de la pell produit per

menjar embotits o conserves'

* f. 'pluja menuda' múmfula * f. 'boira espessa'
mullinet

morulla f. 'peix petit' mos m. 'mossegada'
mòssa f.
'osca'

muntar v.intr. o tr.'pujar'
'costar (de preu)'

muntó
juntes'

m. 'munt, gran nombre de coses

mossényer

*

m.'capellà'

mosso m. 'pal del carro, per aguantar-lo
quan ne hi ha cavalleria' ALDC: per tota la zona.

munyica f.'munyeca,canell' ALDC: id Amet., Ull.; monyica Mas., Vin.,
Mat., Am.

muntó/montó m.'munt' murada f.'muralla'

mostatxó m. þeça de pasta dolça, circular, que es cou gen. sobre papers i després es
desenganxa'

mostela/mustela

*

murri *
f. 'sangtraït'

m. 'taciturn, esquerp'

muscle m.'espatla'

366

musclejar

*

v. intr. 'arronsar les espatlles' mustír-ina

*

adj. 'mústic;
sense

musclera f. þeça de fusta que porten
muscle els llaüærs quan van a la

sirga'

al mutxeli
paraula'

m. 'el que ha quedat

mustiar(-se) v.tr. o pron. 'mustegar'

367

nirvi

m.'neryi'

nispro

m.'nespró' ALDC: Mas.Am.; Mat nyíspro.

nafra/nyafra f. 'ferida, llaga'.
pronúncia amb ny- és vulgar
tort.

i

La

ninornina m. i f. 'joguina' 'tractament
carinyós als nens petits'

pròpia del

niuada f.'niada,nierada'
noguera f.

nafrar v.tr. 'ferir'

nàixer v. intr. 'nèixer'(veg. fonètica a
Massip(1989:24,

& I.2.1.)

(veg. fonètica a Massip(1989:30, &" I.3.1.2.3 a)

naiximent m. 'naixement'
nassera

nora f. nòria * f. 'sénia'
ALDC: Am.Amet., la resta sénia. nou * f. ibrot que surt després d'haver podat
I'arbre

* f. 'intensiu de nas' nasseres * adj.pl. 'badoc, beneitot'
nanor-a adj. 'nan'

notari * m. 'espigot del blat de moro' novell,-a * adj. 'fruit acabat de madurar o
de recollir'

nansa f. 'ormeig de pesca'

nàquera
navaja

de fusta de les síniés on s'aboa I'aigua dels catúfols'

* f. 'recipient

nóvio m.'nuvi' nuc /nugo * m. 'nu' nugar * v. refl.
.

f.

'navalla' (veg. 6.2 enquesta 18)

'aturar-sg

el menjar,

la

negar-se v. pron. 'ofegar-se' 'fer-se malbé

beguda o la veu en el coll, ennuegar-se'

Moreira(XXXI,434,27: "Si fa all i oli neia") sentit 2.

I'all-i-oli'

i

se

li

nuetr-eta *''adj. 'nu' 'despullat' (Mestre
Voc.)

negral 'tipus de fruita de pell negra'(figues, rai'ãrs). Támbé un tipus de pi: pi negral.

núgol m. 'núvol'
nus

*

m.'grop de la fusta'

negror f. 'foscor al cel' nespró *
nyispro.
m.'nespra"nisPro' ALDC: id. Mas.,Roq.; néspro Vin., Amet., Ull.; Vin. nísprol, nésProl; Mat.

nusos m. pl. 'ossets de la mà' ALDC: Am., Amet., Móra; Roq. nusets; Mas Ull. nucs.

nusada f.
efectede nua¡'

'conjunt de nusos; acció i

nesproner

*

rn..'nisprer'

nusar v. tr. (dial.) 'nuar'
nyafegós,-osa

nÍlls m. pl. 'llana d'anyell' nineta f. 'pupil.la'
ninot m.'espantaocells'
Amet. baberotes.

*

adj. 'brut, ple de taques'

nyaflada

* f. 'taca'
f.
'taca'

ALDC: Am., Mat., Vin., Roq., Móra; Mas

milotxa; Ull. i Vin. espanta'pardals;

nyafla

*

nyaflar v. tr. 'tacar'

368

nyafra f.'empastfe,
nyeula f.'bleda'

cosa mal

'ferida,taca' de vegades nYafla.

feta' nyorra f.'bunyol,cosamalfeta' nyorrero * m. 'bunyoler'

369

orc m. 'beneit'
orde,

'orni'
'ordres'

pl. órdens/ordes f.

orejatr-ada adj. 'daurat' (Mestre Voc.
obrer m. 'mestre de cases, Paleta'
ofenedór-ora adj.'que ofèn' oreijat)

oretjol m. 'ventet fi

de nordoest'

oix/oixos

m.'nàusees'

orgui

m.'orgue'

oliasses f. pl. 'el solatge de I'oli'

orni (fer I'orni) m. 'dissimulat,distret'

onça f.'unça'

oró m. 'tipus de coff
'ombra', 'terra situada oroneta
os de Ia

ombria f.
onso *
m.'ós'

f.

'oreneta'

contraposad¿Lment a solana'

música m. 'os del colze'

opilar-se *
obstruit'

os del corpó

m.

'esternó'

v. refl. 'tenir una malaltia per la inflamació del ventre manifestada ora
f. (veg. hora)

otonyo m. 'tardor'

ovgra f.

'ouera' de lluny o amb esforç'

oratge *

ovirar v. tr. 'veure

¡¡1.'temPs a,tmosfèric' (generalment amb adj. bon o mal oratge)

oxque interj. 'per fer caminar la cavalleria'

que fa neular-se el blat' I'orba!" veg. "Me cago en

orba f. 'malaltia

370
negava a anâ a escola m'haguésseu baldat a palisses!")

palpalloques/paupalloques m. i f.
Dac allà loc. adv,'cap allà' (Bot,4,25):" þac allà al mes d'agost..."

i

ioersbna què tot ho toca'. No el trobem en óup recuil lexicogràfic tot que és absolutament viu.

i

pac aquí loc. adv. .cap aqyf,,(8ot,10,16): "de la guelra Pac aqui Pues $..' pacalando

* *

m.'tiPo'

f. 'fulla de l'espiga del blat de moro' 'pell de certes froit t g llegums' fig. 'raonaments inútils, pataula vana' pallarofa/parallofa

*

padastre m.'Padrastre'
m. i f. 'avi, àvia"forma de iractament a una persona gran (un parent normalment) o també a una persona que no

ALDö parallofa Mas. 'pellofa del blat'. Altres noms sa la zona són : clasquera, capell, capull, capellut, corfa, pallús,
blan de gènit que un matalap de parafolles acabades d'asparPillá.")

padrír-ina
coneixes'

capciller. Móreira(XXVII,339,20 para': "Sóc més

pafartr-a

*

adj.'golafre'(Mestre Voc')

paiol * m. 'lloc, vora del riu,

pallús m. 'palla menuda que queda a I'era' ALDC: id per tota la zona.
(Pimpí,45,Î9): "anaven traén lo pallús..."

ã*t*

on-temps es descarregava el blat'(lvlestre Voc')

(al) oaire/pairo * loc. adv.'estar una nau àiútã utnË t"t veles esteses' per la calma de o ia mar', fig.'esperar, aguantant el temps'
una bronca...'

palometa

*

f.'papallona'
de la figuera, cep, parra'

pampa f. 'fulla

panada f. 'pasta cuita al forn, farcida'

palafanguer''era adj. 'treballador
iu-iãinu rñalament,que no entén el seu

ofici'

que.

fa

pando,-a adj.'lent'
" panera f.'de vímet, per posar la roba bruta,
tapada'

palaia

f. (veg.7.7ictiònims) (Mesne Voc')

'passera feta de taulons entre ãues ribes d'un riu'

palanca f.

panís

*

m. 'blat de moro'

palancana f.'gibrella'
palanquí m. 'la politja que tenen els-corders ã?iru¿ôit per estirar É côrda'(Mestre Voc')

iatina, sucre, oli i vi blanc o aiguardent, cuita al forn' 'pastes de les festes' @n alguns llocs relleu)

panoli * m. 'coca feta d'una mescla de

palatreca *
(Mestre Voc.)

panolla f. 'espiga de blat de moro' pansir-se v. Pron.'marcir-se' pantaix

adj. 'xerraire informal'

paleta m. 'mestre de cases'

*

m. 'respiració fatigosa'
.

paliciano,-ana adj. 'amable, agradós de
ùacte"afable','seryicial'

pantalons * m.pl. 'calces' Àloc' Am., Mai., vin., ull., Roq.; Mas calçons i Amet. id (abans); Amet., bragues
(i també ara Ull. i Móra).
'activitat'

paltaltre/ paldaltre adv.'alternativament'

palissa f. ipallissa' [x*Íin,+BÖ,38: "Si quan io'm rebelava i'm

pantec * m. 'respiració fatigosa' fig.

37r
panxeta (de la cama)

f. 'tou de la cama'

pastera f. 'recipient de fusta per pasart pastisset m. 'pasta de cabell d'àngel'

paor f. 'por'
papabenet

*

m. 'espècie d'anís menut i de

pataca f.
planta'

'patata' 'tubèrcul de qualsevol

colors variats' Moreira(Vl,9 5,28 : " -Poseu-hi papabenet,/i a.n estes papé de barba")

ALDC: pertot (menys Vin. patata)

pataca2
de pagès'

*

f. 'monya' 'plegat del mocador

papar v. tr. fig.'adonar-se de les coses' papaterra f.'cuc de terra' AIPC: Am., Amet., Roq. furga)
paperes f. pi. 'galteres'

( a la resta,

pataquera f.'patatera'
patacar m. 'camp sembrat de pataques'

patada f. 'cop de peu'

parada

* f. 'empatx, indigestió'

pataqueral m.'patacal'
pataquets

parador m. 'el que posa la pasta d'oliva
dins dels cofins i els posa després un damunt

I'altre'

* m. pl. 'paquets i equipatge' patanter * adj. 'persona pesada, fatigosa'
pati * m. 'espai no edificat dins la població, lloc on es pot edificar'
pato m. 'ànec' (veg. 6.2, enquesta 10)

parar compte v. prep. 'obrar amb atenció'

ÀmC,

nardal m.'ocell'

Amet., Ull., Vin., Mat.; Roq., Mas,

Móra moixó/muixó

patutr-uda * adj.
feixuc'

'mancat d'agilitat,

parèixer v. intr. 'semblar'

parero m.'cavall semental' paridora
cabriu'

. patxà adj.'tranquil'
o

*

f. 'corral de bestiar de llana

patxorra f.'excessiva tranquil.litat, calma'
pauma f. 'palma per fer
mans els infants' cabassos'

ALDC: Am., Roq.; a la rewsta corral o corralissa; Mat. I'asester.; Amet. coves; Mas, arrimblador(cova), mallada.

paumanetes (fer) loc. 'fer jocs amb les

parladuria f. 'cosa que es diu per parlar,
sense gaire fonament'

paumell m. 'de la mà'
ALDC: Mas.Am.; Vin:palmell

passera f. 'lloc per passar pel riu"cada iledra o llosa que s-erveix per passil el riu' tmalura ePidèmica'
pàssia , loc. "ser com la pàssia" 'lent, llarg'

paupinyar/palpinyar * v. tr. 'palpejar' palpons/paupons (a)
palpentes'

* loc. adv. 'a les

pastador m.'fenYedor'

pavo m. 'gall d'indi'
pedrapiquer
pedrega

pastell m. 'baldó' (veg. Pestell) ÀlOC: Mas., Vin., Mât.; Am. bandufell; Roq., Móra balda; Amet. balda, batôufell; Ull. falleva. Tendeix a unificarse cap a

*

m. 'picapedrer'

*

f. 'baralla a cops de pedra'

balda, baldeta.

pedrenca

* f. 'apedregar-se els nens'

372

pegar v. intr. 'anar, dirigir-se a un lloc
determinat'

pentinar v. tr. 'tustar, pegar, malda¡'
m. 'bocú fragment petit' "Anar fet péntols" 'amb vestit vell'

Moreira(Vll,109,21: "sense amollá la bandera'robada han pegat camí de la
muntanya amun")

péntol

peramany f. þera

grossa

i dolça'

pegar

foc v.

'calar foc'

ALDC: Amet.;Am. Permany

pegat m. 'tros de tela untada d'alguna
ãubitància curativa que s'aplica a una ferida'

percur m. 'gruix de terra que pot remoure
I'arada o la pollegana

pegot m. 'sabater
sabates velles'

que es dedica a adobar

perdigana f. 'perdiu novella'

perdutr-uda adj. 'malalt, Prim'

pegunta f.'pega per tancar bé les bótes del
vi, coses de PelI'
'dels èirerers o altres arbres'

pere m.'pedrer' RI-OC: id Am.; Ull.Amet. Perer ;Vin.
pereret; Mat. morella.

per sostenir un emblema religiós'

oeiró m.'tros de pedra col.locat verticalment

peresa f.'mandra'

peixcador m.'Pescador'

perir v.intr. 'prendre

mal'

peixera f. 'assut' ÃioC, Ull. i no a Vin.(on sí que es diu
segons DCVB: n-occ.

perjuí *
normal.

m. 'perjudici' ca!. g-en-. és un Periuí, forma ant. és el der. fon. ðultisme.

i

C.de T.)

pèl m.'cabell'
pèl de cuc m. 'llinYa'

perllargar peroliar
'pesseta'

*

v. tr. 'Perllongar'

*

v. tr. 'estremunciar' 'moneda de cinc cèntims'

pèl de mamella m. 'malaltia que solen iLnt t"t dones quan donen de mamar'
pelendenga f. 'cosa o persona de poc valor'

perreta f.

perterir * v. intr. 'morir d'accident'
pervenir v. intr. 'ser d'origen pervindre m.'futur' perxa f.'penjador'
de'

* f' 'tros de^ pell oelleranga/pelleranca ã"" deíprén del cos d'una persona' fruita
"t ...' 'pela de la soca de I'olivera'
pelleringa

*

f. 'una porció de pell penjant'

m. 'conjunt de roba i objectes que persona quan viatja' äu una

peltet

*

perxe *
habitació'

m. 'rafal que a sobre hi
m. 'porxe, Porxo'

té

pelonr-ona adj.'que no té Pèl'

perxe2

*

penar v. intr. 'saber greu' "A tothom mos
penaria..."

pessebre

*

m.'menjadora'

penatxos m.'Plomalls'
penjotl. m. 'cosa que penja' i fig','persona poc-seriosa i de riroraj llêugera' (veg' 7 '6 loc.)

pestell m.'baldó' ÀlOC: Mas., Vin., Mat. Pastell; Am. bandufell; Roq., Móra balda; Amet' batda, baldufell; Ull. falleva. Tendeix a
unifica¡-se cap a balda, baldeta.

373

pesteta * f. 'pebre coent' ALPC: pertot (menys Amet.i Mat.).

pinxo

*

m. 'ben vestit, presumit'

pinzà m.'pinsà'

pet m. 'embriaguesa'adj. embriac picaport m.'pestell' .AI-DC: Mas., Am., Mat. id.
picaport2

*

pinza f. 'pinça' piprigallo m.'pipirigall"-tra¡,''{" lla'
piquerol m. 'veu aguda i cridanera'

*

m. 'peça per trucar a la porta'

picassor f.'picor' ÀlOC: Roq., Am. id.; Amet., Vin., Mat., Móra. picor ; Ull.coentor.

pirri m. 'pentinat que recull una part del cabell cap enrera, en forma allargada' ja
gairebé no s'usa

picó m. 'cantsret' picola
f.'eina semblant a un martell, però öue té el ferro acabat en tall hori¿ontal per un exnem i en tall vertical per I'altre'

pisso "jugar a pisso" ALDC'xarranca' Am., Mat.,Ull.

pitera f.
pitor-a

'atzavara'

*

adj. 'que manifesta vitalitat'

picolar v. tr. 'picar' esP. la carn ir4oreira(Xxvil,336,21: "Ia hu és bon
margenadó D.Pasqual, pero a.n estos, vamà que si no.ls picola per a reble...")

pito m.'xiulet'

pito

m. 'cigarret'

picotxa f. 'martell per a cavar i picar pedra' ALDC: id. Mas.'pic'

m. 'la part exterior del pist d'una persona' 'bossa que es forma entre els pits i la camisa d'una persona'

pitral

pidotar v. tr.'demanar' (pejoratiu)

pitxa f. 'titola, cigala'

pigota f. 'verola'
pigota borda f. 'verola borda'

pitxell * m. 'càntir petit per a beure'
'recipient de fústa, guarnit amb cèrcols, per beure vi' 'gerra'

pijor
pila

adj. 'pitjor' (Ja en el Tirant)

pitxera f. 'gerro d'aigua'

f. 'recipient de pedra per contenir aigua'

ALDC: Ull., Mat.(de I'aigua beneita i de batejar)però tb. es diu pila a altres
poblacions.

pitxer m. 'gerro'
(ALDC:Mat.)

pitxina f.'petxina' pitxolí

pimpoll m. 'rebrot,branca jove;pi jove

*
*

m. 'bolla de naftalina'

pinar

m.'pineda'

pitxó m.'colom'
ALDC: 'la cria del colom'Per tota la zona.

pinatell m.'pinetell'
pindonga

*

piulet

m. 'so agut i estrident de la veu'
de la mà'

f. 'dona vaivera'

pingo m. 'parrac' fig. 'home petit (aquest sentit no DCVB)
pintoresc,-esca adj.'exagerada'

i

pla m. 'palmell
baix' (veg. palmell)

(L'Ametlla,ALDC,

plana f. 'ribot de fuster'

planydre

*

v. ff. 'plànyer'

374

'plata gran'(ALDC: fVlas., Am., Roq.) derivatiu -era àton? Amet., Moreira(Xxfll,294,3: "plàtera d'enciam de cancofera" )

plàtera f.

i recolza el piu, sobre el qual gira la fulla d'una porta' AMIGUET polleguera (I.CARDO)
entra

polleguera f. þeça amb un ull en la qual

platerada f. 'plat ple' 'platada'

polp

*

m.'pop'

plateret

*

m.'platet'

polsos m. pl. 'temples'
poncí/ poncím

platxa f. 'clapa' 'taca'
platxatr-ada adj. 'a claPes'
RLOC: 'vaca de colors variats'Mas., Am., Vin., Mat.; Ull.(de color blanc i negre)

*

m. 'pomelo'
des

porcastre m. 'porc mascle o femella
que el desmamem fins que té mig any'

platxèria

*

pos conj. 'doncs'
porra (fer)

f. 'conversa alegte i llarga'

*

f. 'no agafar res un caçador'
a

plegar v. tr. 'collir, recollir'i tb. 'acabar'.
ptepa

*

f. 'bunyol, cosa mal feta'

porxe m. 'porxo'ambdues alternen. Moreira (IX,136,27: "Aquell que hi ha
Jericó al porxe de la plaça de les Granotes.")

ploguda

f. 'pluja'
cansa per la

post f. 'taula del forn on pasten les dones'

plomós,-osa adj. 'plom,que
ieva insitència, durada'

poval m.'galleda' ALDC: Mas., Amet., Ull., Mat.)

ploricar v. intr. 'ploriquejar'

plorinyar
plovisnar
ALDC: Vin.

* *

pòvil m. 'ble d'una atxa de vent'
prea f.'valoració'

v. intr. 'plorar els nens amb v. intr. 'Ploviscar'

poca intensitat'

prear

*

u. [,'valorar'

ploronr-ona adj.'ploraner' plosma adj. 'pesat'
Roq.)(vegeu poval)

adj. 'gallard, tibat; pressumptuós en el vestir i en el caminar'

preat,-ada

*

precísr-a adj.'indispensable, necessari'

poal * m. 'galleda' (ALDC: Am.,
poar v. tr. 'treure
aigua del Pou'

prejuí m. 'prejudici'
prenso m.
'pinso'

prima f. 'coca prima'
primentó m.'pebrot"pimentó'
ALDC: pertot (no Vin., Mat.)

podrimer m.'podrimener'
ALDC: Mas., Am., Ull.

pollagana f.

'arada'

vist

Moreira(XXXIV,18,2)(1V,47,18:
d'aixobrí" ) (X.l,zl 6,3)

més que pollaganes i

"i no ha
aixades

prinyó/prunyó m.

'penelló' Roq.

professó f. 'processó' ALDC: provessó Vin. Mat. Ull.
professia f.'apoplexia' (vulgarisme)

pollat (ou) adj. 'covat'
pollat, -ada (de fred) adj. 'mort de fred'

Móra; professó Mas.Am.; processó Amet.

375

prompte adv. 'aviat, d'hora'

punt (a) loc. adv. "prendre's una cosa a punt" 'amb tossuderia, amb insistència
orgullosa'
ben avinguts

propet adv. 'prop'

provir

v. intr. 'proveir' Moreira(Il,12,6: "Ell provirà, Lluïset, ell provirà."XIV,49,28) (E.L1.,v,92): "Qui viatja ha de anar ben provit, en molt de recapte, pos la panxa porta
les cames..."

punt (en un) loc. adv. "Estan parlant molt i en un punt escomencen a pegarse"(Borriol) "Només parles en ell i en un

punt I'escardusses" (Cast.)

punyada f. 'cop de puny'
punxencr-enca adj.'punxant'

pubilt m.'noi jove' pubilla f. 'noia jove'
pudent,-a adj.'malsofert'
gen. 'panet o pasta que es donava al forner a canvi de coure el Pa' (per a la fonètica d'aquests mots(puija és la més general ) veg. Massip(1989:40 &2.3.4)

purna f.'espurna' pu-put f.'put-put' ALDC: Mas., Am., Ull., Amet., Roq.,
putxana f. 'muntanya, terreny
secà' de conreu de

puja f.

Móra; Mat. potput

vefücalment pei sosotenir la construcció de què forma part'

pujant

m. 'pal o altra peça col-locada

376

quera f. 'corc de la fusta'
fig.'persona que es queixa sempre, que insisæix molestosament'

quincalla f.
quadró m. Tajola quadrada'

'objectes de poc valor, 'fabricant o

generalment metàrl.lics'

quallar v.inu.

þrendre'( " elflam" )

quincallerr-era m.i f.
comerciant de quincalla'

quansevol pron.'qualsevol'

quíquera f.
a

'tassa alta que servia per

quartina f. 'cortina' Moreira(Xly,239,11 : "Esperen-se que vaig encendre llum i a córre la quartina.") quarto m.'habitació'
quebrassa

prendre la xocolata

quinzet m.'ral'

quisquiller m.'quisquillós'
a la pell produit pel

*

f. 'clivell

quixal

m.'queixal'

fred o altres agents'

377

railam

*

m. 'conjunt de raÍls'

railamenta rabassa f.'la part de soca d'a¡bre colgada
terra'
a

*

f.'a:relam'
per a pescar' o

rall m. 'xarxa acampanada

rallar v.intr. 'parlar excessivament
indiscretament'(segons DCVB és ant.)

rabera

*

f. 'ramat de béns o de cabres'

raberada * f. 'rabera gran' rabiada * f.'disgust'

rama
brossa'

*

f.'branca'
o

ramàs m. 'granera feta de rames,brots
ramallades f.pl.'rauxes, rampells' ramàs m. 'granera per a I'era' ALDC: id. Am., Amet., Ull.

gat m. 'planta de diferents (Stachys hirta, Siderítis hirsuta, espècies Líthospermum fruticosum, Equtsetum
rabo de
arvense)'

(Fratdecomte,39,1l): "Agarro i.m bullgo un topinet d'herba de rabo de gat."

ramonejar

*

v.intr. 'cruixir, fer soroll una

rabosa

*

cosa mig cuita en ésser mastegada'

f.'guineu'

ramon-ramon
7.6 loc.)

(fer) * id. anterior.

(veg.

raca adj. 'racós, racosa' racar v. tr. 'doldre,
saber greu'

râcer

m. 'recer' (per a la fonètica veg.

Massip(1989:30,

& I.3.I.2.2.a)

rampí m. 'eina de mànec llarg a I'extrem del qual hi ha un travesser amb punxes de fusta o de ferro' (Pratdecomte,35,17): "Primé aspallem en lo rampí..."
ramuguejar
menuda'

ràcanor-a adj.'racós'
racósr-osa adj.'estalviador excessiu'

*

v. intr. 'parrupar un colom'
de branquetes, de rama

ramulla f. 'conjunt

raderr-era adj.'darrer' Moreira(IX,152,5): "Sobretot que a la radera volta 1o trompeté toque sol".

rancallósr-osa adj. 'ranc, coix'
rancor-a

rafal m. bobert davant el portal o el terrat
d'una casa' (Pimpí,44,10): "I allí teníem un forn, al rafal"

*

adj. 'ranc'

ransgt m. 'ran' raonar v. tr. 'parlar'

ràfec m. 'porció extrema de la teulada,

que de la façana' surt més entlà de la línia vertical

rapejar * v. tr. 'furtar, prendre coses
d'altri'

m. 'bassa feta a base de troncs lligats per transportar fusta Pel riu' b"gonr óCVg es prónuncia rai al Pallars i la Ribagorça; tot i això hem sentit també aquesta fonèticaen tort. i sempre es diu raier el que
el porta.

raig

(a)

rapis *

adv. 'a qui primer ho agafi'

(veg. 7.6 loc)

rascanyósr-osa
que té mal geni'

*

adj. 'ava-r' 'poc afable,

raier

m. 'el qui condueix un raig'

raïl *

rascar v. tr. 'gratar'

f. 'àrrel'

378

rascle m. 'per arreplegar herba o palla'

haurie estat amuntonat i I'atre no..."

* m. 'aixada de pues' rasclet r' m. 'eina similar al rascle per
rascle2
aplanar o allisa¡ la terra'

rebeca f. 'jaqueta de punt' rebecar-se

*

v. intr. o refl. 'inclinar-se les

branques per excés de pes'intr. 'agafar ufana o esponera'

raspall m. 'granera per a I'era'

raspallar v. tr. 'agranar
raspall.

rebesiaio/

I'era amb el

t'introduix per totes les cases, ahont se conserven les santes costums de nostres
rebesyeyos"

rebisiaio * m. 'besavi' (E.Ll.,I,72):"un salvo-conducto

que

rasquillar v. intr. 'relliscar' Documentació actual
No.
Gimeno (1989) a Vin.

i

vitalitat:
rebesnét/ rebesnéta

*

m. 'fill del nét'

rastell

m.

reblar

*

v. tr. 'omplir de rebles els buits

'filera de pedres col.locades
de cantell terra'

i

d'una paret, d'un marge'

sobresortint de la

reble * m. 'pedra petita' En pl. també
'ronyons'

rastell(de) adv. 'de pla, horitzontalment'
(veg. 7.6loc.)

rastellador m. 'post que es posa com a comporta per a tancar i obrir el pas de I'aigua dins-una séquia o canal' (veg. trestellador) rastoll m.'rostoll'
rastre m. 'utensili emprat a I'era per separar la palla del gn'

rèbol m. 'punxó de ferro que s'aplica sobre la cabota d'un clau, i picant-hi al damunt, fa enfonsar el clau fins al màxim possible" rebombori m.'avalot' rebordonitr-ida adj. 'es diu de I'estudiant de capellà que deixa la carrera, i a qualsevol
que muda d'ideals'

rastre

t< m.'enfilall (d'áUs, de
una cosa de menjar'

rebossar v. tr. 'arrebossar'

llonganisses...)'

rebotir v. tr. 'omplir"'Este
de fruita"

abre està rebotit

ratar v. tr. 'furtar
rata-panada

*

rebotitr-ida adj.'embotit, apretat,pidat'

f.'rata-pinyada'

rebugada

'rata grossa de pelatge gris, que viu a les cases, corrals, solls i clavêgueres i que malmet allò que rosega'

rata'sallarda f. 'esquirol'

aturada a un lloc pel corrent d'un xaragall o torrentada'

* f. 'brossa arremolinada

i

rebugall m. 'residu, la part més dolenta,
que roman sense vendre o col.locar'

ratet/rato m. 'estona' ratlla 'f.'clenxa'

recaderr-era m i
encàrrecs'

f.

'qui es dedica a portar

ratxa f. 'cop de vent' "Fa unes ratxes molt fortes de vent"

raure v. tr. 'tallar I'herba amb I'aixada' 'deixar pla, arrasat' (Pratdecornte,35,36): "i ho raiþn en una
barreta redoneta, ragut

recados m. pl.'records' Moreira(Xx,281,16: "Bona nit, hasta
altre ratet. Recados."; XXVII,337,5)

un

així, perqué sinó un

m. 'cuinat de bledes, fideus o faves, o bé fesols, patata i arròs'

recapte

*

379

recar/racar v. intr. saber greu, causar
sentiment de disgust una acció, una pèrdua,
un mancament)

regall m.'regueró'
regalls, còrrecs'

rega_llar v. intr. 1. 'regalimar' 2. 'Fer

recatxolatr-ada
còmodament'

* adj. 'aclofat

recer m. Tedós, aixopluc'

regandaix m.'llargandaix' Moreira.(XXXIX,586,7: "Regandaixos,
borinots")

reclau *
afegit

i

m. 'tros de bancal que està com sortint de les línies regulars d'un

reganxar v. intr. o tr. 'reeenganxar'

terreny quadrangular'

reganxinar v. tr. 'retòrcer, corbar un cos
sobre ell mateix'

recovero adj. 'gandul, home amic d'estarse pels recons'No s'empra.

reganyar v. intr. þetar de dents'
(E,Ll.,VI,23
8)
:

'conjunt d'animals que van un darrera de I'altre'

rècua f.

"Los tartaners... reganyen les

dents com los xiquets que tenen cucs i miren de gansell cóm van estenent-se i allargant-se

recuina

f. 'habitació

los rails dels tramvies..." contigua a la cuina'

reculans m. pl. 'les corretges culeres de les
cavalleries quan van al carro'

reganyatr-ada adj.

No

seca, amb clivelles

'es diu d'una cosa i amrgada'.(la cara, el pa) s'empra actualment, almenys en

redable m. 'tiràs de I'era' redór-ona

referència a la cara.

*

adj.'rodó'

m. 'figura circular' "el got ha deixat un redol a la taula"

redol

*

punxó,etc.'

regata f. 'la juntura de les rajoles' 'ratlla feta a les parets per la pluJa, per un

rotlle'

redola * f. id. redol
redolar v. intr.
'rodolar'

'figura circular,

rego!{ m. 1. 'Remolí de vent o d'aigua que regolfa' 2. 'Raconada on pega el vent o
I'aigua regolfant'

regle/rengle m.'renglera'
de jugar'

redoletxo m. 'rotlle

regonéixer v. tr.'reconèixer' (vulgarisme)

cilíndrica, amb tallants de ferro, per batre
cereals'

redoli m. 'peça de pedra o de fusta
'cepat, robust'

reguardar
perill'

*

v. tr. 'preservar, guardar d'un

reguerall m. 'rec d'aigua' 'regueró'
(8.L1.,VI,542): "devorat pel foc que'l tenible microbi fa córrer per les seues vénes com un reguerall de plom fus"

refetr-eta adj. 'revingut'

refitoleria f. 'cosa accessòria, d'adorn, però de poca importància' Moreira(XXXII,47 3,24: " tote s le s refitoleries que mos andolcixen la vida")
regalar-se

reig m. 'espècie de peix'.cast. corbina, japuta (veg. 7.7 ictiònims)
reïna/ raïna

*

x

f. 'resina'

v. refl. o intr. 'fondre's'

regalénsia f.'regalèssia'

regalia f.

reixaga f. 'fitora de quatre o cinc pues llises, que serveix per a pescar punxant el peix dins el riu'
reixos 'reis' (generalment el reis mags)

'flaquesa'. (Mestre Voc.) No

s'empra actualment.

380

rejolar m. 'fàbrica de rajoles'

rel/ral m.
rellampec
rellampec2

remulla2 f. 'moviment regressiu i circular, menys ràpid que un remolí, que descriu
I'aigua en els meandres'

'moneda'

*
*

m.'llampec'

rendilla

*

f. 'mosquit fi i molt molest'
'rengle'

m.'rella relativament petita'

rengla (la) f.

rellampegar

*

v. intr.'llampegar'

renyó m. 'rinyó'(per a la fonètica veg.
Massip(1989:30,

relleixó m. 'la lleixa petita col.locada
damunt de la gran'

&

1.3.I.2.3.a)

repantigar-se v. pron.'repapar-se'
re pa n t i g at r-a d repapar-se'

relleu *
(pastes...)'

m. 'el menjar per a les festes

a adj. 'repantigar-se,

Moreira(I[,l2,ll: "a rellissades i
tomballons de la mala sort")

rellissada f.'relliscada'

a

repapilleig m.'centelleig"guspireig' Moreira(XVl,254,30: "al vore lo repapilleig dels centenàs de candeles que lluien pels
altàs")

v. intr. 'rellisca¡' Moreira(Il,7,24): "És que... rellissava del

rellissar
sabó."

*

repapillejar

*

v. intr. 'lluir, resplandir'

ALDC:
asvarat;

Ull. ha llissat -Roq. ha rellissat-; Amet., Móra ha també ttiscat; Vin. ha rasquillat; Mat. h a
Mas, Roq.,
carnosa i sense òs que està immediata al llom entre les costelles del porc, la vaca, etc.'

repapillentr-enta *
'enfadat, cremat'

adj. 'brillant'

repartidor,-ora adj. 'Algú que reparteix'
'Que es reparteix o que s'ha de repartir"Lloc on es reparteix.'
'

rellomello m. 'part

repassar v. tr. 'aclarir' (AlDC:pertot
menys Mat.esbandir) 'renyar'

Moreira(Il,8,1): "L'atre dia vas fé caure lo relotge de dins." remedar * v. tr. iimitar per burla'
farina...) que no arriba a omplir el sac'

rellonge m.'rellotge,

.

repèl m. 'llengüeta
(Vin. padastre)

de pell que s'alça prop

ALDC: id. Mas., Am., Ull., Mat., Arnet.,
repelós,-osa adj. 'el qui no està convençut
de fer una cosa, indecís'

de I'ungla del dit de la mà'

rémitjó

m. 'quantitat de matèria (gra,
els gossos el rastre,

remoltar v. 'retrobar
en la cacera'

(de) repent loc. adv. 'tot seguit' ("calla de
repent")

remordir-se v.pron. 'dissimular la ràbia o
el disgust que es té'
cosa especialment resta sobrera i poc aprofitable', de menjar.

replanell m. 'replà (Mestre Voc.)'
repols m. 'el punxó de metall per a ficar els claus més endins' (veg. rèbol)

."-ort.ó/remostro m.'residu,
remugar v. intr. 'rondinar'

reportar * v. tr. 'murmurar, parlar
malament'

(a).remulla loc. adv. 'remull' "tenir o
posar una cosa dins I'aigua" (veg.7.6 loc.)

replegar v. tr. 'recollir'

381

repretar v. tr. 'Estrényer, pidar' 'Reunir coses disperses amuntegant-les a un lloc' 'ordenar, arreglar'
repte m. 'atac o cop de geni'(Mestre Voc.)

revindre('s) v. E. o pron. 'derretir(-se)' revoldre

* *

v. tr. Tegirar'

revolerr-era

*

adj. 'inquiet, pertorbador'

requeté m. 'el minyó dels pescadors que ragina el peix'(Mestre Voc.)
requedar-se v. pron. 'anar més
que els altres'
a poc a poc

revolicar

v.'revold¡e'

revolina f. 'revolta, revolució' revolta

*

f. 'volta del camf efecte de

resina f.
rerassagat'

'reiha'

ressaguerr-era adj.'peresós, endarrerit,

revoltillar'

revoltillada :r' f. 'acció i
revoltinar

ressago
laltia'

*

m. 'rastre que deixa una ma-

ressanar

* v. intr. 'reaparèixer un mal que

semblava guarit'

* v. tr. 'retòrcer' revoltÍllar * v.tr. 'cargolar' revoltilló * m.'revoltillada' revoltino * m.'tombarella'
revoltó m. 'el pis que no està entaulellat'

retor m. 'rector'
retortillada f.'torçuda'

riada f.'riuada'
rianxerr-era

retortillar

*

v.tr. o pron. 'retòrcer'

*

adj. 'rialler'

retortilló
retranca

m. 'mal a la panxa'

*

f. 'rebasta, tafarra' 'cosa vella'

m. 'vora del riu' 'marge natural, format de terra endurida per herbes i brossa'

ribàs

*

retxinflar v. intr. 'repixar'
retxitxinar
menjar'

ribell m.'gibrell'

* v. tr. 'coure excessivament el

(ALDC: pertot ;Mat., Vin.tlibrell)

retxltxinat,-ada adj.'recuit'fig.'tip' Moreira(XxxVIII,569,31: "Ia.m tens
reo(itxinat en lo dimoni dels ditxos...")

diverses persones; entre pescaders
pagesos'

ribella * f. 'gibrell gros on mengen
i
entre

riber
Voc.)

m. 'la terra que deixa el riu' (Mestre

retxos

*

m.pl (gen.) 'floc de cabells llargs i

despentinats'

rinyons m. 'ronyons'

revengutr-uda adj. 'gruixut, robust' 'que revé a I'acpió de I'escalfor'
revés, revesa/ravésrravesa adj.'difícil' (per a la fonètica veg. Massip(1989:30, & r.3.r.2.2.a)
2.subst. 'cop pegat amb la mà' ALDC: sentit 2. Mas., Am., Vin., Mat.(ra-);

riple
mot.

(E.Ll.,VI,16l): "i no era riple ni adust" Cap subjecte dels enquestats no coneix el

adj. 'feréstec, adust'

rip-rap
riscla

*

adv. 'arran'

*

Ull (re-)

f. 'estella (a la pell)'

rispe,rispa

*

adj. 'esquerp, indòmit'

382

rist

part. pas. del verb riure.

roblir/rublir v.tr. 'reblir,
(Vin.'condemnar un pou' ALDC)

omplir'

Voc.)persona que ronda de nit o que té el costum d'anar molt pel caner'

rondallerr-era *

adj.'(Mestre

rodadits

*

rònecr-ega adj. 'humit, fosc, tenebrós'

m.'cercadits'

rodadits2
matèria'

*

ronquit m.'ronc'
ronserr-era/runser adj. 'calmós' "fer el
ronser" 'retardar-se en la feina' runsé.)" (Mestre Voc. :runsé)

m.'libèl.lula'
'peça circular de qualsevol

rodanxa f.

Moreira(V,55,25: "Vaig, vaig (Fen

1o

Moreira(Xv1l,269,10): "Eobo que està mol ben ficada aquella rodanxeta del molimén que diu "Almirador de las glorias de Tortosa".

roquer m. 'serra tota de roques'
(Roq.ALDC)

roginósr-osa

*

adj. 'rogenc'

rogle *
roig,

m. 'rotlle, cercle' 'porció de terra' adj. 'vermell'

roja

* m. 'conjunt de roques' roquissal * m. 'rocam (Mestre Voc.)'
roqueral

roínrroïna/ruín, ruina adj.'dolent'

rosa f. 'rubeola' rosada f.'gebre'

roja f. 'malaltia del blat'

roll *

rosari

m.'espinada'

m. 'rodet del trull o del molí d'olives'

enrotllada sobre sí mateixa molt estretament'

roll2 *
roll3

roella f- 'rosella'

m. 'corda que fan els filadors

*

m. 'raig de líquid'

* m. genèric per'bolet' rublir * v. tr. 'cobrir, tapar de terra'(veg.
rovelló roblir)

rom

m. 'peix' (veg.7.7 ictiònims)

romangó *
romàtic,-ica

m. 'moviment que fan les

rufial m. 'joc d'infants que consisteix en tirar enlaire, a cops de bastóm un suro amb
dos plomes d'ocell'.No actualment.
en el joc'

faldilles o una persona al caminar'

*

adj. 'reumàtic' 'humit'

ruguer /ruguero,-era adj. 'que fa trarnpes

romer m.'romaní' ALDC: per tota la zona.
romesco m. 'mongetes amb bacallà i salsa de pebrot'(Mestre Voc.). Actualment, però,
té el sentit del C.de T. 'salsa romesco'.

ruixó m. 'àncora
Voc.)

de quatre puntes' (Mestre

runar v. intr.

'ramuguejar'

romiguera/rumiguera *

runsar v.tr. 'obrir tall a les pedreres' ruscla

f.'esbarzer'

rompissar v. tr.
posar-les en conreu'
abans no ho era'

'roturar les terres per
que

rompre v. tr. 'fer conreable un telTeny

* f. 'estella o tros de llenya gruixut' rustifaci * m.'escalivada' rutlo * m. variant formal de rutló

A altres llocs, arrabassar

'per posar al cabell"en gen. peça trococònica : per esclafar les olives,les espigues a I'era, per aplanar un camf

'trencar I'alba"'romPre el dia"

383

S
saballó m. 'cuc de la carn' 'verm' 'viró'

!ag!(-veg.segí)

fonètica veg.

*

1.3.1.1.8)3.) ALDC: per tota la zona (amb Mat., Vin., Ull.)
de ranci'

Massip(19

m. 'llard' (per a la 89:29, &
ea

Am., Amet.,
que

sagine,r/saginero/seginer m.'home
lgafa els nens petits per treure'ls el sagf

sabent adj. 'que té regust, sabor

loc. adv. 'saber greu'. saber Probablement presa del castellà saber mal. Es digna de notar la versió que fa de saber mal al castellà El Canalero: me sabe malo ( Vol.Itr,CA 40 :106).
siboc/saboc

mal

Moreira(XIIl,233,L0: "Tinc fet un ãx-voto per al dia que un tranvia me la mate o.ls seigineros se I'emporten" seigineros)

s_agno

*

Castellanisme segons DECat.

m. 'caràcter, qualitat moral'. -

*

adj. 'beneit, badoc'

sagrantana f.'sargantana' Moreira(XVIII,265,l4: "aquell doló com si
fos una sagrantana m'anavã puijan, puijan corrén per tot lo cos")(XXXD(,586,6) ALDC: id Am.Amet.

saboga f. (vegeu 7.7 ictiònims) Moreira(IX,160,31: "te prometo fer-te ric i regalar-te un botet per a aná, a pescá la
saboga.")

i

sabutr-uda *
'saberut'

saliandra f.'celiand¡e'
adj. 'savi' (en sentit irònic)

sallar

*

saco

m. 'peça de roba que anava per fora de la faldilla'

*

velocitat'

("salla de destral i..."), 'córrer a gran

v. intr. 'teure, estirar cap a fora'

salmitre

*

m.

'salnitre'

sacristà
sagristà)

m.

'sagristà' (però també

saló m. 'gerret
No DCVB.

que conserva la cansalada'

Moreira(V[,9 4,4): "les sacri stane s se'n riuen "

sacsanutr-uda adj. 'es diu de les botifarres o persones amples i baixes'(Mestre Voc.)

salomó m. 'sãlamó: Canelobre de diferents
braços que es col.loca penjant del sostre'

sacsó m. 'plec que fan les cosidores a la
roba per escurçar les peces'(Mestre Voc.) Moreira(XXXVIII,576,18: "allà al sacsonet més fondo del cor m'han entrat uns carnsfreds de goig")

salpullit m. 'borradura, excema'
salses f. pl. 'espècies que es posen al porc
i embotits quan
es fa el mondongo'

saludadorrsaludadora m. i f. 'curandero,
bruixot, que diuen que cura la rabia xuclant la ferida deles personès mossegades per un gos rabiós' (Mestre Voc.)
m a f. 'la coberta de la proa dels vaixells;llissa semblant a la caluga' (Mestre Voc.)
sa

sadorija f. 'sajolida' (Mestre Voc.)
ALDC:Mat saborídja

safa

*

f.'palangana'

safranòria *

f.

'pastanaga'

sagal m. 'noi'
sagalet m. 'viu o sortós en el joc o en els
negocis'(Mestre Voc.)

samarra f. 'peça
a roba

de vestir que es porta com

interior'
'peça de punt usada sota la

sagasseta *

samarreta f.
camisa'

adj. 'cobejós de guany, actiu

en el treball'(Mestre Voc.)

384

samaruc adj.'capsot'
samer m. 'encanyissat
de pescar llísseres'

dir-li

san i viuda a la saragata (mig rién.)")

saragatada f. saragata sarag.atona f. 'planta ginàcia de diferents espècies del gènere Plantagos, s'anomena també herba pucera pel ðolor negre i la petitesa de les llavors, i un suc viscólformat
p-er

samparrallada
Voc.)

* f. 'grapada' (Mestre

samuga f.'humida'
samuga2 * f. 'corda gruixuda per estendre la bugada, o per lligar la càrrega dels
animals'(Mestre Voc.)

Mg{gill (IX,151,17: "renia un ribell ple de
minjá blanc baneijat en saragatona")

bullidura d'aquests serveix per a subjectar el pentinat de les-dones'

sanar v. tr. 'capar'(Mestre Voc.)
san baró loc. adj. 'bona persona'

saragüells m. pl. 'calçons amples i acampanats- que sols arriben fins al genoll, propis per als pagesos'(Mestre Voc.) -

sancerr-era adj. 'sencer' (per a la fonètica veg. Massip(1989:30, & 1.3.1.2.2. a)) sanfason

*

m. 'aplom, calma'

* sarió *
sària

f. 'sàrria'

sanglot m. 'singlot' ALDC: a Móra. (veg. aixanglot)
sanoc adj. 'taboll'(Mestre Voc.)
sansa f. þasta de pinyols i de molla d'oliva que queda després de la premsada'(Mestre Voc.) ALDC: id per tot (menys Amet., Mat.)

m. 'sarrió' 'sàuria petita' Moreira(XV,249,2) ".' tre s sarions de f i gue s de coll de dama"

sarpa f. 'grapa d'animal que esgarrapa' -sentiifig. î'sarpe s !fo-reip({Æ. 2},28) i en de la justíc ia" (II,27,17); (VIII, I 28, I 4: "4 tu
!ity9.t_bqt_aaré/si.t poso damun la sarpa") peguemlos un calbot, sense cascurrarlos com fan les dones que'ls poden tirá la sarpa"

(E.LI.,I,184):"Com no

hi ha malicia,

saorí

atribueix la facultat d'endevinar les coses
amagades' (Mestre Voc.)

m. 'persona a la qual el

q4rpada
poble

*

f. 'co3 de grapa'

sapastrer,-era adj. 'qui fa objectes o actes
de mal gust'(Mestre Voc.)

* f. intensiu de sarpada sarpassiet * m. 'salpasser'(Mestre Voc.)
sarpallada

sarrabastall,terrabastall m.'Soroll fort
de cosa que cau, de cops forts entre persones o coses'

sapera f. (tirar la) 'acampar un arbre'
(veg. 7.6 loc.)

sapo
gats

m.'gripau'
els

sarrampió m.'xarrampió'
ALDC: per tota l'àrea.

saps expressió interjectiva per fer fugir

sarrassina f. 'crits, baralles,
(Mestre Voc.)

escàndol'

saraband'ejar
Voc.)

*

v. tr. 'afalagar' (Mestre

sarrumbada f.'granillada'

sarabastall/sarrabastall
cops'

*

m.'soroll,

sarsallerr-era
Voc.)

*

adj. 'tartamut' (Mestre
semblant a

saragata f. 'xivarri'

sarset m. 'ocell d'aigua
l'ànec"cerceta'

Moreira(XXXV,535,13: "Veigues al soroll

385

sarumballes

*

f. pl.

'trossets de llenya,
de

sèmit (en) * loc. adv. 'de soca i arrel'
semoleta f. 'sémola cuita amb aigua o llet'

rametes menudes'

(8.L1.,I,467):"la dona en un grapat
sarumballes, encén lo foch á la llar"

sàssula f. þala de fusta per a treure l'aigua
de la barca

senalla f.

'cabàs de palma per anar a comprar' ALDC: Amet.senall

satí m. 'fusta de noguera fluixa'
sauló m. 'terra
arenosa per fregar'

senatxo m.'senalla' senda f.'drecera'
sendera f. 'camí estret entre muntanyes'

séc (de la cama) m. 'part davantera de la
cama que forma angle sortit'

secalencr-enca
un secall" 'prim'

*

senderi m.
"ets

'seny'

adj. 'sec, magre'

secall m. 'pa estirat com un pal'.I fig. secatiur-iva adj. 'terra
seca'

sénia f. 'sínia' senill m. 'canya del prat'
sentida

*

f. 'dolor fort'

sedega
'cobejós'

* f. 'ambició, cobejança' adj. *
adj. 'assedegat, anhelós'

sentidet m.'gust'
sentiment m. 'titlet, una mica' senyala f. 'el guix d'escriure
a la pissarra'

sedegós,-osa

segalla f. 'cabra d'un any'
segí m. 'llard;la mantega de porc'

sépia f. 'sípia' séquia f. 'síquia'
sequiol m. 'sequió : séquia petira' serení m. 'serena fresca'
sereno m. 'vigilant nocturn' "lo sereno que
puija al sentí..." (XII,8,5)

seginera f. 'el plec de I'engonal' segineros (seiginieros XIII,2)
ALDC: id Mas. En realitat
és força més estès.

segó m.

Moreira(XXVIII,383,22: "(Tira un cabàs de
segó damun d'Ignasi)")

'sègol'

sègola 'cordar per a sirgar'

serimenga/sirimenga

*

f.'cerimònia'

seguera f. 'desig
cast. ceguera)

ardent' (segurament del

serpeta f. 'planta'No DCVB. serracaps m. pl.'estrenyecaps'

m. 'la sella de les caballeries quan van junyides al carro, cotxe, etc.'

selló

*

serratr-ada adj. 'tancat,clos'
serrada" 'espessa'

"barba

,a-r-u *

adj. 'pansit' 'malaltís'

semar(-se)

*

serritja
serva

*

f. 'serradura'

v.pron. 'neulir'

semblar-se v. pron.'assemblar-se'

mantenir I'equilibri' "servar dret" 'fer
bondat,fer les coses amb seny'

* f. 'govern' 'acció de servar, de

386

Documentació actual i vitalitat: Només 8 i 10 en el sentitz. 5 ,6 i7

siti *
siti2

m. 'seient cilíndric, de palma, que
m. 'solar'

usen les monges de clausura"esta-lvis'

en I'expressió "servar dtet" 'anar per bon camí, fer les coses bé' (XI,21,0,27: "que Déu lo perdó, si no servàvem drets.")

*

sitja f. 'cavitat subterrània destinada a
guardar-hi la collita, principalment de cereals'

servilleta f.'tovalló'

servitut f. 'servei'
ses m. 'Extrem inferior del budell recte'

sitrons m. pl.

'espècie de flor groga que els caçadors utilitzen per alimentar els passarells i

altres aus'(Mestre Voc.)(millor grafiat citrons)

setmesí,-ina adj.'setmesó'(Aldc: pertot)

setra f.

am.amet.,a la resta pitxera,pitxer) 'gerro ' Moreira(XXXI,446,75: "Quico i Peret van dins da on surten en una cassola Quico i una setra en vi Peret"

'per posar aigua o

vi'

(ALDC

so! interj. 'crit que es fa a les cavalleries per aturar-les'(xo IY,44,4: "Xo! ")

sobatuda

*

f.

'sotragada, cop fort d'ordre

moral o financer'

(de) sobines
enlaire'

*

adv. 'ajagut de panxa
'vessar'

sevilla

*

f. 'sivella'

sevillenca

*

f. 'varietat d'oliva'

sobreeixir v. intr.

siar v.intr. 'cantar el verderol'
sibeco/sibeca

Moreira(V,7I,12: "Aneu, córrigue la bola, córrigue, vole, salte i sobrixque per tot areu i
que hu ómpligue tot la calúmnia.")

m.

'xibec' 'beneit'

soc m.'esclop'
ALDC: per tota lazona.

sibina f.

'savina'

siboc adj. 'babau'

Moreira(XXXIV,18,37XV[,1 10,19: "I mols
sibocs se n'hi burlaven.")

soquet m. 'fusta que els segadors porten a la mà esquerra per presservar-se de les
ferides'

socarrar v.tr. o pron.

'socarrimar'

silló m. 'bastet'

sima f. 'part superior de la canya de
pescar'(Mestre Voc.)(millor grafiat cima)

Moreira(XXXV,543,7: "Voldria sabé qué és lo que podria fé quan me se socarra.l *ittjá")

socarrat m.
socoster

'rasclum, menjar que s'ha

simolsa f.

agarrat al recipient en què s'ha cuinat'

particularment

'vora de tota classe de robes, de la llana' (Mestre Voc.)(millor grafiat cimolsa)

*

m. 'part més alta d'un vessant'

sòcul

m. 'sòcol'

sinagües f. pl. 'enagos'
remolc per mijtjà d'una corda'

sirga , f. 'l'acció de portar els vaixells

sofate m. 'preparat
a

a base de sulfats per a curar la quartana'. Probablement del francès sulfate.

sirgar *
'caminar'

Moreira(VIII,l30,9:

v. intr.'funcionar, treballar'

"i

ancara deu lo

sofate/que va pendre a la farmàcia")

sirimenga
addicionals'

* f.

'cerimònia, coses

soflama f.
sofratge

'ardor a la

cara'

'Discurs

exaltat, més retòric que sòlid de concepte

*

m. 'part de darrera del genoll'

387

sofrimar v. tr.'socatrimar'

somicó m.'gemec continuat'

Moreira(Vll,1 1 1,1: "Que.ls sofrimen, prou mal han fet."); (XXXV,535,26) (E.LI.,VI,456): "lo resplendor de les argelagues enceses sofrimant los porcs,. p.er tots nostres carrers convertits en escon<eria"

sòmnit m.'somni'
somordor-a adj.'somort'

sompor-a
vivesa'

*

adj. 'mancat de gràcia

i

solada f. 'abundancia de fruita sota I'arbre'

solament m.'fonament'

sopalmes

* f. pl. 'barbacana, cavitat

horitzontal coberta per un cos sortint'

solana f. 'solell,lloc del camp on hi sol
tocar el sol'

sopena conj. 'si no és que...'

solatge m. 'solada'
solcida f.'ensulciada'
soldó
ALDC: id Mas.Am.Vin.Ull.Mat.

sopics ^. tl. 'JoPclcJ (E-L1.,I,467)i"En un caragolinet bull aigua
pera fe sopiquets á un nen que no pot acabá
de desmamarlo"

I

*

f. 'sauló,

arena de les vores del

riu

sopitesa f. 'Qualitat de sòpit; somnolència' soqueta f. 'protecció de la mà del
ALDC: tots menys Amet. (soquet) sorr-a adj. 'rogenc, vermellós'
segador'

o del mar'

solera f. 'llindar; estora que va al fons de les bosses del carro'
soligot m. 'serigot, la part aqüosa de la llet, seoarada de la coagulada'

aLPC: id a Mas.Mat.Vin.; saligot
Am.Amet.Ull.

sorcellerr-era adj.

a

sordària

*

f. 'sordesa'

soliguera

*

f. 'sol calent (Mestre Voc.)'

sorgir v.tr. 'sargir'
ALDC: Am., Amet., Vin., Roq.

solispàcia f.
almoïnes'

'cerimònia- religiosa a la que consisteix a beneir les cases Quaresma dèl poble fel capellà, al qual se li donen

sòries f. 'romanços, falòrnies' Moreira(XXXVI[,578,1: "Bueno, bueno,
dixa't de sòries tu, i juguem als daus")

soll

m. 'lloc on es mnquen els bacons'

soriejar v. intr. 'xafardejar'
sorierr-era adj.'romancer, xafarder' Moreira(XYll,26|,l7: "per a satisfé les
de

sollar/sullar v. tr. 'embrutar' solramada/solrames *Ê f- 'porció
tereny sota les branques d'un arbre'

ximpleries de les dones sorieres."

solràs *

sorieries f. pl.

'sòries'

m. 'celràs'

sorollar(-se)
tonyina'

*

v. tr. o pron. 'moure'
més sabrosa de la

solsir(-se) v.tr. o pron. 'ensulsiar'
somicar v. intr. 'Plorar els nens' ALDC: Vin.
Moreira(XXXV,535,25:
m'agafarà.1 batistot")

sorra f. 'part central i
sorrac m.'xerrac'
serracaps/sorrâcaps

"i io sumicaré i

*

m.'estrenyecaps'

solobert
ubèrt)

m. 'celobert'(Mestre Voc. sol-

388

sorromostró /sorromostro
vella, a trossos'

*

m.

'cosa

sucral adj. 'molt dolç'
sucrenyr-enya adj.'sucrenc'

sorsollósr-a adj. 'farfallós'

sort f. 'Eos de terra'
sosetes m. i f. 'home o dona carregada de detalls i ximpleries'(Mestre Voc.)

suflatr-ada adj.'tacat'

sofrit)

sufrit,-ida

adj.'sofert'(millor grafiat

sosorsosa adj.'avorrit'

sostovar * v. tr.'ablanir,
(Mestre Voc.)

sullar v. E. 'fer la primera molta i premsada d'olives; es diu així perquè s'unten d'oli els cofins de la premsa abans de moldre les
olives' 'embrutar'

remoure'

sostraquejar v. tr. 'sotraguejar'
Moreira(IX,154,15: "Les muralles de Jericó

sullat,-ada adj. 'tacat' (Mestre Voc.) (E, L1.,VI,420): "los molins d'oli que ja
tenen los cofins sullats"

comencen a
sustraqueijar)

sustraqueijar-se."

sumanta
somicó)

*

f. 'pallissa'

sostre m.'coixinera' (Mestre Voc.)

sumicó m. 'ploriqueig' (millor grafiat
suriaca f. 'tralla'

sotracada/sostracada f.'sotragada'
(Mestre Voc.)

sota de vida'

bastos fig. 'Sota: dona de mala

surgir v. tr. 'sargir'
AMIGUET sarsir Moreira(XXXIY,524,23: "A veam si surgim este botern.")

sotana f. 'el repeu de pedra on es xafa
I'oliva en el molf(Mestre Voc.)

suro m. 'espiga del blat de moro'

soterrar v. tr. 'enterrar' (Mestre Voc.) sotjat m. 'quiet, acotxat'(Mestre Voc.)
sovenir v. tr. 'tenir present en la memòria'

surra f.
dat")

'pallissa' Moreira(IX,136,12: "i.s creuen que podran vengar-se de les surres que sempre.ls ham

suara
present'

*

adv. 'en un temps molt pròxim al

surrac m.'xerrac'
surrâcar

*

v.tr. 'xa-rracar, serrar'
'succeir'

súbito adv. ant. (llatinisme)'sobtadament'

sucâr v. tr. 'impregnar el pa amb salsa'
'galetes a la llet o xocolata'

sussuir v. tr.

sussuit m. 'succés'
Moreira(XYl,252,5: "M'acabes de fé pensá
en un susuït que Temó")

sucarrar

socarrar) (per a la fonètica veg. Massip(1989:32 & 1.3.1.4.1.c)
(grafiat

li va passá a Peret de Poca
de la llana bruta'

sucarrim (grafiat socarrim) m. 'socarrim' (per a la fonètica veg. Massip(1989:320 &
1.3.1.4.1.c)

sutja f. 'l'engrut o greixum

tall

m. 'el rascador de la pastera'

tallant m.'creixidera'
taba

f.

talús m. cast. 'talud,
'astràgal, marraquinca'

tabac m.'cistell'

tamany m.'grandària'

tabacada f.'caiguda"cop
þallissa, tupada' lazona.

tamborinada
violent'
mà'

* *

f. 'cop fort donat amb la
f.'caigudaviolenta'

tamborinada2

tabaco m. ALDC'neular-se el blat'per tota

tamé adv. 'rambé' (grafia també) tanda f. 'torn
de regar' 'torn en una cua'

tabal m.'timbal'
tabal adj. 'cridaner o xerraire
tabalisco
Voc.)
sorollós'

tano * m. 'fred intens'
tanoc

*

m. 'tros gran de pa'

*

adj. 'beneit'(Mestre Voc.)
de la taperera'

tabalís m. 'llesca grossa de pa' (Mestre

tàpera f. 'fruit

tabanta m. 'davantal'

tabarra f. 'batussa,pallissa' (Mestre Voc.) També té el sentit més general de 'llauna'i þersona xerraire i enutjoia' tabe m. 'tábano'(pl. tàbens) tabola f.'barrila,gatzara' tac m.
'rodona de fusta'(Mestre Voc.)

m. 'tapàs' þ_areg de ppþ;^terra endurida pel temps; roca flonja i foia' (l\rtestre Voc.)

taperot

*

abandonada, plena de taranyanes pols")

tajSgl ny" f. 'teranyina' ALDC: taranyana Ám. Mas. Yor"-ou (XVI,255,2: "hi havia una imatge

i bruta

de

tararot m. 'curt d'enteniment'
tarongeral m.'taroñgerar,

tacada f,'Cop de tac (bastó de billar,etc.), tacarrósr-osa

*

tarquim m. 'llot'
tarrabisca f. 'vent fluix que bufa arran de
I'aigua del mar

adj. 'que du taques'

tafarra

*

f. 'retranca'

i

taleca/talega

* f. 'sac de tela bona per

caure fa com una pluja fina'

la fa aixecar en I'aire

i

en

tenir-hi cereals o llegums' (E.LI.,VI,428) : "Tots los soldats... contribui'xen a la neteja dels carrers plens de llac, gerres que havien contingut oli, taleques de garrofe_s, mobles i gèneres de les botigues llampades per la ba¡rancada"

tarranc
Voc.) herba'
ta

*

m. 'tros de branca seca' (Mestre

tarrancada f.

'ferida produida per una

talecada f. 'cåiguda'

a la

talibando

*

rra t m.-'terrat' (millor_grafiat ter ra t) (per ^ fonètica veg. Mãssip(19g9: jO",S¿ 1.3.1.2.2.c)

m.'tabalisco'

tarratita f. 'home o animal menut'

389

terròs) (per a la fonètica veg.
Massip(1989:30
tarrós, pobret.")

tarròsr-a

adj. 'terròs' (millor grafiat

tefiller
fatiller tello *

(a la Todolella -Els Ports-) veg.

Moreira(IV,47,19: "Si.l meu fill només ha anat a I'estudi de Rossell, si és un tros de

&

1.3.1.2.2.c)

tellera

*

f. 'joc'

'pedra per a jugar a la tellera' Joc'

tartir *

v.intr. 'estar tranquil, respirar'

tellósr-a * 'poc cuit'
temar-se v. pron. 'témer-se'

tartuga f. 'tortuga'
tarumba m.'boig'
Moreira(XXXltr,480,21: "Al pobre Rei me'l faran torná tarumba... ")

temor f.'por'

tasconera f. 'forat que es fa a la pedra per
clavar-hi el tascó'
origen de veritat, usada per a demanar la conformitat dels altres amb ã11ò que s'acaba de dir. (veg. 7.6 loc.)

* adj.'poruc' templatr-ada adj.'valent,
temoricr-ica
animós"trempat'

tat interj. Reducció

temporal m.'tempesta'

tenidor

*

m. 'llassa'

tata f.'germana'
fer (tats) frase feta 'guaitar o deixar veure la
cara que es tenia amagada,sobretot per jugar amb els infants'

tendre m.'jove'

tentar v.tr. 'intentar,
t'arruixo.")

provar de fer o procurar, malgrat els obstacles' aconseguir; Moreira(II,10,5XXXXI,455,9: "@n lo sifó a la mà.) Tenta-hu que

tatxa f. 'clau recte' (ALDC: Mas., Am.,
Vin., Amet., Mat., Roq.)

tenteijar v.intr.'tentinejar' teque m.'humor'
.

tau

m. 'rata d'aigua' ALDC: Mas., Ull., Amet., Am., Roq.

taula f. 'espai de terra entre dos cavallons' taulada f. 'teulada' (millor grafiat teulada )(per a la fonètica veg. Massip(1989:30 & r.3.r.2.2.b)
tavanta f. 'davantal de cuir que porten els ferrers i els segadors'

tercenta f. 'cabra de tres anys' terrabrisca f. 'vent fluix que bufa arran de I'aigua del mar i la fa aixecar' terrada
i de pols'

*

* f. 'terregada, abundància de terra

terreguer
pols o terra'

* *

m. 'terregar' 'abundància de f. 'carbonissa'

tavarda f.

'tabarra'

tave m.'tàvec' tavella f.
'bajoca'

terregada

terreta f. 'terra per netejar escudelles'

tea f. lteia'

teclósr-a adj. 'minuciós,
romanços'

carregat de

teera

f.

* m. 'soroll, xivarri' tia * f. 'sogra' tiberi * m. 'xivarri'
teto
390

'dona que va a buscar te'

timó

ALDC: Vin., Amet., U11., Mat.;
frígola

m.'farigola'

veg.

hqryrt_s

tocinet m. 'animal llarg que es cira en llocs i es cargola com uña boleta'þanerola' ALDC'panerola' Mas., Am., Amef, Roq.

tinell m.

'lleixa'

tofenc adj. 'tou, fofo'

de cant agut, vivaç i penetrant'.Potser de ten-ti pèra'aguanta't pedra'pel costum de posar-se en llocs primparats, com ara pedretes altes en

tintimpere m. 'ocellet molt cantador, i

toll *
toll2

m. 'bassal d'aigua' m. 'lloc profund d'un riu'

*

equilibri'

tomb m. 'volta; disgust, sobressalt'
tomata f.'tomàquet' ALDC: només a Amet. i Ull. tomaca. tomatera f.'tomaquera'

tinya f. 'arna'
tinyar-se v.pron.'arnar-se'

tintar

v.tr. 'tenyir'
'mena de xarxa' tendre'

tir

m.

tombolló m.'tomballó'
Moreira(Il,12,1

tomballons de la mala sort")

1: "a rellissades i

a

tirabec/tiribec m. 'pésol

tiràs f. 'eina per recollir la palla, un cop
tiribec m. 'pésol tendre'

tongada f.

'sèrie de fets anàlegs que

ocorren en un temps concret'

trillat el blat...llistó en dents de fusta i mànec llarg'

tonrar v. tr. 'esquilar'
'Es tractava d'una mena d'assegurança:tots posaven un fons i el qui quedava després de morir els altres quedava
tonya f. Joc de bòlit que consisteix en tirar
enlaire un tranquet a cops de bastó'

tontina f.

tirona f. 'altra mena de xarxa usada a
Tortosa'

ric'

tita f. 'polla d'índia'
títeros m. pl.'titelles'

titlet * m. 'una mica, una quantitat mínimâ'

topetar * v. prep.

'topar'

tito m. 'gall d'indi' titot m. 'gall d'indi'
tiveri
m. 'gresca, xiva¡ri'

topí m. 'tupí'

toquejar v. tr. 'tocar insistentment
excessivament'

o

toquinyar v. tr. 'toquejar'
toquinyador m.'palpador' torbes

tobot m.'mahó'
tocar v. intr. 'posar-se tocar v. tr. 'trucar'
tocino m. 'porc'
(E.Ll.,VI,98):"-Sembla un godall, un tocinet. -Com que molts ne diuen un tocinet, però lo seu verdader nom és lo de teixó."
en moviment, anarse'n"'Toca ací endavant"(Cast.)

* f.pl. 'rodaments' *

torbisca f. 'tempestat de neu i torb'
v. tr. 'netejar' 'treure la pols amb un drap, paper, etc. de la superfície mullada d'alguna cosa'

torcar

391

torcedor m. 'instrument de fusta i corda per
a subjectar la boca de les cavalleries en I'acte de cura¡-les o ferrar-les'

tova f. 'rajola dobla'
que es posa en tot'.

(Mestre Voc. toba)

tracamandanga/(-gues) adj.'enredador,

toreijador m.'torero'

torill *
tormo tormina

tracamandejar v. intr.
embolicar-ho tot'.

'posar-se en tot,

m. 'el corral dels bous a la plaça'

*

m. 'pedra solta i grossa'

trafegot
massa'

*

m. þersona de üàfecs'
'cansament per haver caminat

*

f. 'cau gros i pregon'

tragantona f.

torna f. 'pagament en espècies' torna-punta m.'puntal'
v. tr. 'Arreglar, adobar una cosa posant-se en I'estat normal que havia perdut'
"tornar un marge"

trago m.'glop'
tramús m.'llobí'
tranca f. 'la barra de darera la porta' (veg. tarranc) trancada f. 'cop de tranca'

tornar *

tortr-a

adj. 'borni'

tortada f. 'pastís'
tortesa f. 'qualitat de tort'
tos [tòs] m. 'part posterior del cap, i superior del clatell'

trantoll m.'trontoll"atabalament,activitat'
trantollar(-se) v.pron.'uontollar(-se)' Moreira(IX,1,52,4): "les muralles estan
trantollan-se de bo de bo"ÇKVIn,266,27)

tràpala

*

m.i f. 'mentider'

toscar m. 'el

lloc on es fa la pedra tosca'

trapalanda

*

m.'mentider'

tossar

v.intr. 'cotar'

trapalandanga intensiu de tràpala.

tossal m.'turó'
tossaló * m. 'llesca de pa grossa' tossaló2 * m. 'cop al cap' tossolot m. 'cop violent al cap' tossoló m. 'cop violent al caP'

trapantoll m. 'fatiga o cansanci per massa
moure's o trebállar'

trapasser,-era adj.'enganyador'. i I'accepció predominant'manifasser, tafaner, bellugadís' s'explica més des del de trapa (veg. tràpala). Moreira (XXX[I,486,9: "Hauria de castigarvos a tots duramén per mals companys, per anvejosos i per trapassés.")

tòtila * m. i f. 'beneitot, curt d'enteniment' tòtina * m. i f. 'beneitot'

trapitjar v. tr. 'trepitjar (el rai'm)' (per a la
fonètica veg. Massip(1989:30 8L t.3.1.2-2.b) (veg. trepitjar) Moreira(XXXIII,481,13): "que sense trapitjar les costelles del poble, mai podrien alcansá..."

tot sol/tot sola adj. 'sol"sola' Moreira(IV,42,3: "Tot sola? Bé hi podries posá una miqueta d'oli.")(XXXV,544,l8)

totxo

m. 'bastó' 'maó gruixut'
baldat'

trapull *
coses'

m. 'moviment de persones o

tourtova adj. 'cansat,

392

trasbals m. 'acció de passar un líquid d'un
recipient a un altre'

com 'tret curt';'posa't a tret',etc.

trascolar v.tr. 'fer sortir el vi del cup i ferlo passar a un altre recipient' fig. 'passar el
temps'

triar-se v.pron. 'amatollar-se (a llet o I'all-ioli)

tricot m. 'sama::ra de llana gruixuda'
triença f. 'forca de venta¡' ALDC: id'de tres puntes'Am.; 'de quatre o
de cinc'

trastes m.pl. 'eines'
Moreira(IV,4t,2: "cadires mijanes de bova,
trastes de paigés...")

Vin.Ull.;'forca de ventar'Vin.Ull.

tratge m. 'vestit

d'home'

trifulca f. 'trifulga' trillar v. tr. 'batre els cereals
'fressar un camf que subjecta per
amb el

traure v. tr. 'treure'
travessanya

rill'

*

f. 'la barra

darrera les baranes del ca¡ro'

trinar (estar que trina) v. (cast.) 'estar
molt enfadat'

traveta (calça de) f. 'mitja

sense peu que pagesos' 'tiveta que passa per sota porten els la sabata i uneix I'extrem inferior del pantaló'

trinquet m. 'el pati

de

jugar

a

pilota'

treballuscar v. intr. '
distintes i sense

tripó

*

m. 'testicle'

treballar en coses importancia'

trisella *c f. 'tragell: recollidor que,
arossegat per una o dues bísties, serveix per a llevar les desigualtats d'un terreny fluix'

trebol

(o oberta)

*

m. 'mig pis'

tregellar v.tr. 'nivellar el camp"tragellar'
tremolí m. 'tremolor curt'

trissa

f. 'tros de corda' esp. amb què es lliguen les bastides.

*

tritr-a
de mala vida' .. ' troca

*
*

adj. 'triturat, trinxat'

trenc m. 'hemorragia interior produïda per un cop al cap'
trencacolls m. 'home viciós i

troballa f.'descobriment'
f. 'madeixa'
(cast.)

trencallósr-a

*

adj. 'trencadís'
de

trola f.'mentida'
pescar'

trenit *

m. 'termini dins del qual s'ha

trompa f. 'la peça inferior
trompicar

de la canya de

pagar un arrendament'

trenc m.'nyanyo' trenquis

(fer) loc. adv. 'trencadissa'
'passar un líquid d'un

v. tr. 'molestar amb conversa insistent, amb recomanacions, avisos'

*

(veg.7.6 loc.)

tresbalsar v. tr.
recipient a un altre'

tropicó * m. 'batec de cor' (E.LI.,VI,194):"Lo tropicó del meu cor,
assenyala un dels moments més tristos de la
meua vida"

treser .m.'les anques' (vulgarisme)

trespol (o oberta)
de sota teuiada'

*

trompicons (a) loc. adv. 'ensopegant ací i allà'(veg. 7.6 loc.)

m. 'la part de la casa

trompitxol

*

m. 'baldufa, burot'

trét

m. 'conservat solament en expressions

tronat m. 'trespol'
393

tronxatr-ada adj.'cansat'

trull

m.'cup'

tròpic

m. 'opressió, inrranquilitat morbosa' "tròpic de cor"

trullola

*

f. 'la pica on cau el suc del rarm

quan es trepitja'

tròpit
morbosa

adj.'nòpic"opressió, intranquilitat

truntaina f. 'menjada, fartallada, goscÍr' tumba f. 'esquella grossa'

trossellera
de la carn'

*

f. 'venedora dels desperdicis

(E.L1.,VI,456): "...i aquella xeramenta de les trosselleres remenant la sang als ribells i a punt de fer lo mondongo."

tunda f. þallissa'
tutaina adj. þersona informal'

trugeta f. 'contrapès de la campana'

ullat,-ada

*

adj. 'que té ulls'

ullat2 ullet
ultada f. 'mirada; cop d'ull'

*

adj. 'ullerós'

(de I'ensiam) m. 'porció interior ndra d'una hortalisa'

i

més

ullal

*

m. 'brot d'aigua

subterrani'

umbria

*

f. 'obaga'(veg. ombria)

ullal f. 'clot profund per on es precipitu unflar v' tr''inflar' I'aigua de la mar, d'un riu, formant remolf unflija * f. ,inflor,
'forat rodonenc d'un pou'

u¡astre m. ,olivera borda'

urses

*

menyspreu...'

f. pl.

'ganyotes de desesperació,

395

vèlit m.'joc'
velló

(veg. bèlit)

*

m. 'llana tosa'
sacs'

vaca

cames dels qui s'escalfen molt de temps a la

* f. 'taca vermellosa que surt a les

vencill * m. 'corda per lligar
venenósr-osa adj.'verinós'

vora del foc'

vènit (a) adv. 'arribar
7.6 loc.)

a bon terme'(veg.

vado m.'gual'
vadomia f. (veg. badomia) vagar v. intr. 'tenir temps' "fa.t vagarà
fer viatges)"
(de

venta f.

'posada situada fora del poblat' de palma per ventar el

ventador m. 'ventall

foc' ALDC: gen.menys mat.ventall

vago, vaguet m. 'vaguada'

ventall m.'vano"ventador'

valdrets v. refl.
cosa'

'servir-se, fer ús d'una

'marge circular que es fa al voltant de la soca d un arbre perquè tingui més terra'

valona
vamà

*

* f. 'batent o fulla de porta, de 'Peça semicircular de fusta que finestra'
ventalla

f.

forma el respatller de la pastera de la sénia per evitar que I'aigua que han tret els catúfols torni caure al pou'

(que) *

adv. 'Potser, sembla

ventolerr-era adj.'ventós' ventolera

que...'(veg. 7.6 loc.)

vantar-se v. pron. 'vanar-se' vànua f.'cobrellit'
ALDC:totalazona ganxo..."

* f. 'molt de vent' 'ventada' ventolina * f. 'vent fort'
ventrera f. 'la corretja que passant per sota
la panxa de I'animal, sosté la muntura'

(Pratdecomte,39,29): "feen vànues de vaqueta

*

f. 'tipus de caragolr

'

ventresca f.'vísceres abdominals' ALDC: 'les entranyes' Mat.; 'noms dels budells del porc'Ull.

vaso m. 'arna"rusc'

vataquí
i

venturerr-a
ver,-a

adj. 'adquirit d'ocasió, fora

loc. adv. 'heus aquí"vet ací' forma, d'imperatiu arcaic de veure, que antigament s'usava amb ple valor verbal significant'veges, vegeu, mireu' (cas.t. ved)
äodernamen-t es conserva en combinació amb adverbis de lloc i amb pron' personals: (vatací, vetaquí...)

del curs o mercat normal'

adj. contrari de bord 'indica l'exemplar o classe millor, més pur dins la seva èspècie, parlant d'animals o plantes. Cast: "arribar al vero",'assolir un objectiu'

veador m.'insPector' vedat

verba

* *

f. 'paraula, frase'

*

m. 'glotis'
'vetllar"quedar-se de nit

vérbol (veg. bérbol)

velar v. tr. o intr.
fina a hora tardana'

verdal

adj.'classe d'oliva o figa, que són verdes també quan estan madures'

vel.lar v. tr. o intr. 'vetllar'
396

verdânc m. 'el senyal inflat i moradenc
deixa un cop sobre la Pell'

que

vidriola * f. 'guardiola'
vilero m. 'teulad( viler'
cast. gorrión-'
'pardal'

verdiell (de)

*

adv. 'de valent'

'ocell de l'espècie Passer domesticus -

verdiell

m. 'varietat d'olivera'

verdinós

*

vimen

*

m.'vímet'

1¡. 'verdós'

verduc
d'arbre'

m. 'serra per a serrar els troncs

viri * visc *

m.'verí'
m. 'vesc"planta"matèria apegalosa
'fresqueta' (Castellanisme).

'bastó primet'

que s'extreu de la planta del visc'

vergella
verma

caçã ocells' (Mestre Voc.: bergella)

* f. 'bri 4'esp_art en{escat per

viscor * f.

*

viso m.'enagos'

f.'verema'

vit

vernatxa f. 'varietat de railm'
verdeja i no és madura'

m. 'neryi (conservat solament en "vit de bou")'(veg.loc. bon vit! bon revit!)

verós,-osa

¡

adj. 'fruita que encara

vitzella * f. 'vencill'
vivassó f. 'gran quantitat d'alguna cosa' vogar v. intr. 'remar'

verro *

m. 'dent que surt damunt d'una manera que n-'hi ha dues de juntes al altra, de mateix tros de geniva'

ves contracció de veies, imperatiu
vesicant *' adj. 'que fa butllofa

de

yæ,

voler v. tr. 'estimar'
volta f. 'vegada'
'tornada, retorn'

que s'usa com a exclamació d'estranyesa a la pell'

vespra

*

voltereta f.'curumbela'
'

f.'vigília'
'planta lleguminosa de I'espècie.
a

veça f.

voltes(a) adv. 'a vegades' "per les voltes de..." "pels volts de":
'voltants'

Viðia Satiia, les llavors es donen com
aliment als coloms'

volva f. 'floc de neu' vorg * v. tr. 'veure'

vesta f.

Drocessons de Setmana Santa' i també, per ãxtensió, els qui el porten: "Les vestes dels Dolors, avui hân donat molts caramelos"'

'vestit talar que es porta en les

vós

veta f. 'corda dels ternals que sosté la
bastida dels mestres de cases'

Documentació actual i vitalitat: Ja no té vitalitat. Només 2 i 4 I'ernpren
encara per adreçar-se a una persona gran.

Dron. 'vosté'

vianda f.'menjar, comestibles

de tota mena'

397

xapallar

*

v.pron. 'clivellar-se la fusta'

xapallada

*

f.

'xàrfec, aigua

fort i curt'

xafar * v.tr.
'trepitjar'-

'aixafar' 'esclafar -esp.

xaparrutr-uda
ample'

*

adj. 'xaparro, baix

i

* xafarot *
xafar? xafurnar

xapatr-ada adj. "parlar xapat" "xapat a
'trencar'

I'antiga" de pagés il.lustrat, sabut

'xafarder, xafardera'

xafegor/xafagor m.'xafogor'

xapolina f. [tfapu'lina] 'aixadella de tall' Moreira xapolins'perra gorda'(D(,140,5):
"(A soldat 2) Com estàs tu de xapolins?"

*

v. tr. intensiu de'xafar'

xapull

*

m. 'mullader, aiguamoll'

* v. intr. 'divertir-se' xalera * f. 'xalamenta' xamar * v. tr. 'conversar, garlar'
xalar xamberga

xapullar

*

v.tr. 'remullar'

xapullejar v. intr. 'xipollejar' Mestre Voc. xapulleijà 'sacsejar una peça
de roba sense treure-la de I'aigua... coþejar I'aigua amb les mans i amb els peus'.

f. 'casaca ampla que tenia el folro voltant la roba i formant les solapes i les
"casaca xamberga"

botes de les mànegues'

* v. tr.'parlar imperfectament una llengua, barrejant-hi mots, etc.'
xapurrejar /xampurrejar

xambra * f. 'mena de brusa que porten les dones damunt la camisa per estar per
casa"per dormir'

* f. 'elàstic' xarrar * v.tr.o intr. 'xerrar'
xarpa

xameta

*

f. 'xarreta'

xarreta f. 'conversa'
xaruga
sense.

xamósr-osa xampaina
rapa'

*

adj. 'divertit'

*

f.

'arada'

*

f. 'vi blanc que ha bullit i mal crònic'

xancla f.

xascarrillos * m. pl. 'xafarderies' Documentació actual i vitalitat: Sí,l'empren els subjectes 1,5 i 8.
txascarrillos."

'cosa rebregada

xancles f.(pl.) 'sabates sense taló' Mbreira (XXVIII,367,l7: "les cames nues i
espardenyes en xancla")

a missa, home, que sempre.m passen

(Aldover,19,31-32): "Io no hi puc vindre

xaufer m.'xofer'

Pronúncia col.loquial

xanglot m. Alterna amb txan-, san-' aixÍnglot, aixanglot. (veg. aixanglot) ALDC: id. a Am. -txanglot- (veg.
aixanglot). Amet. txinglot.
xapar ,'esclatar"'està gord que xapa" (veg. 7.6loc.)

xavegó m. (x fricativa o s) 'aixavegó'

xavetes f. pl. 'escorpí, aràcnid que pica

Moreira(XXXIX,586,8: "Xavetes i
escarabitxes")

amb les pinces que té a la ma'

xapall

*

m. 'clivella de la fusta' 'esquinç

xavo de careta

'xavo, moneda antiga que valia la meitat del quarto, o sia, I'octava part
d'una peça de quatre'

de roba' 'tall a la pell'

398

xeic vocatiu'xic'

Moreira (XVI,253,22: "Xeic, saps que ets mol templat? ") (XXVII,33 6,24)

ximplaina adj. intensiu de'ximple'
¡i_mplaineria f.'ximpleria' Moreira ()O(XW,5 I 7,12: "Es la ximplaineria que.t sobrix per tots los foradets de la pell.")

xerco m. 'excrement bovf

xereca,
'aixereca'

xalefa f. 'figa seca oberta'

xíquera f.'xicra'
xiquina riu'
la cara'

*

f. 'braç de terra que se n'entra al

xerramenta f.'xerradissa'

les trosselleres remenant la sang als ribells punt de fer lo mondongo."

(E.L1.,VI,456): "...i aquella xerramenta de ia

xiribec m. 'contusió al cap' 'trenc al cap o a
Moreira(Xxx,423,16: "vas fé un xiribec ma mana i li vas asgarrá la toquilla")
a

xeruga

que serveix per al conreu de I'arròs que requereixen enfondir molt'
els jurats, com a insígnia d'autoritat'

f.

'arada de ferro, amb pala lateral,

i

altres

xirimbolo m.

'aparell quan no se'n sap

especificar el nom'

xia f. 'gira o peça de tela vermella que duien
xic, xica {< m. i f. 'noi, noia'

xiringa/aixiringa f.'xeringa'

xicoira f. tort.xicòira,val.xicòria
xicorrotet,-oteta adj.'xicotet' intensiu

f. 'xerinola' xirinxina (a la) * f. 'a coll-i-bè' (veg. 7.6
xirinola
loc.)

canya que trauen unes
chicorrotetes, com a fideus"

(8.L1.,I,38): "pera veure als pescadós de anguiletes

xirivia f. Més coneguda els noms de 'pastanaga' i'safanòria' xirla * adj.f. 'aigualida (la beguda)'
xirnac, xirnàs m. 'xiribec'

xicorrotiur-otiua adj.'xicotet' intensiu

xicotet

*

m. 'menut, petitet'
'cosa de poca
B

xisgarabís m. Del castellà chisgarabís
DRAE: "El hombre estremecido, bullicioso,
de poca importancia. Dícese comunmente de

xilindro m. "poc xilindro"
importancia.

urla, chanza'

xill * m. 'crit estrident, acció de cridar' xillar * v. intr. 'xisclar'

los que son dþ cuerpo pequeño y de mala figura."

xillit *

* xitxarró
xitxarra
xitxorreta

f. 'cigala'

m. 'residu del porc un

cop

m.'crit'

derretida la mantega'

ximbolo (estar fet un)
(veg. 7.6 loc.)

*

m. 'gord, gras'

(E.LI.,I,72):"un plat de fa¡inetes de panís, en
alguna chichorreta si pot se."

ximenera

*

f.'xemeneia'

Ximo

xiu

m. 'Joaquim'

m. 'camí, seguida, torn' "enguany el blat porta mal xiu" m.'xiulet' (E.Ll.,I,2l6):"Aquell chiulit era la sentencia

ximplada f.'tonteria"ximpleria'

xiulit *

'animalada, barrabassada, burrada, bestiada' Moreira (XXXV,538,32: "Càndia va vore la ximplada de Roc, pero no va dí res encara.")

de mort pera tots los que acaminaven en peus de plom."

399