UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 Universitat Rovira i Virgili Departament de Filologia Catalana TARRAGONA ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA. ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Doctorand: Pere Navarro Gómez Dirigida per Joan Veny Clar Tarragona-Cambrils, tardor 1994 UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 Sant Antoni, sant Antoni, ió no la-i volie dir: los pobres planten la vinya i els rics se foten lo vi. UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 AGRAÏMENTS En primer lloc, vull agrair la gentilesa que ha tingut el Dr. Joan Veny en dirigir aquesta tesi. AI Dr. Artur Quintana per haver-me ofert material gràfic i fònic de les tres localitats administrativament aragoneses i per no haver tingut inconvenient que s'hi tornés a passar enquestes. AI Dr. Miquel Àngel Pradilla, per la quantitat de suggeriments i per la comprovació d'algunes dades fonètiques efectuades per ell mateix en el sonògraf del Laboratori de Fonètica d'aquesta Universitat. AI Dr. Jordi Ginebra, també pels seus suggeriments. En segon lloc, també faig constar el meu agraïment a totes aquelles persones que van col·laborar a localitzar els informants.a demanar-los si hi volien participar i per acompanyar-me a realitzar les entrevistes: a Júlia Borrull, d'Ames; a Lluís Manel Peris i a Mercè Llop, de Batea; a Pili Bes i a Baptista Pallarès, de Bot; a Josep Samper, de Caseres; a Maite Gironès i al seu germà Enric Gironès, de Corbera; a Roser Llop i a Pere Ruana, de la Fatarella; al matrimoni Otilia Cubelles i José Valls, de Favara; a Balbina Saün, de Gandesa; a Eduardo Godina, de Maella; a Salvador Carbó, d'Orta; a Marc Martínez i a Ma. Josep March, del Pinell; a Maria Cervelló i a Magda Suñé, de la Pobla; a Ivan Beltran i a Rosalia Pallarès, de Prat de Comte; a Magda Vidal , de Vilalba; a Carme Alcover, de Massalió. També he de regraciar a Jordi Ferran, de Cambrils, la seva magnífica i pacient edició del text i dels mapes d'aquesta tesi. I a la Montserrat Vidiella, de Cambrils, també per la impressió del text. Finalment vull reconèixer la meva infinita gratitud a aquelles persones que, desinteressadament i gratuïta em van fer de conductors, suportant les distàncies i la calor, pels camins tortuosos i interminables de la Terra Alta: a Robert Rosset, de Tivissa; a Benjamín Arrufat i Dolors Arrufat d'Orta; a Mercè Gimeno i a Ricard Solana, de Calaceit; i especialment a Raquel Arrufat, d'Orta, alumna i amiga entranyable, sense la qual els meus desplaçaments per la comarca haurien estat impossibles. És un mèrit compartit el que avui aquest treball sigui una realitat. -5- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 IVOLUM Agraïments 5 Index I INTRODUCCIÓ 1.-Justificació 2.- Descripció històrico-geogràfica 3.- Estudis lingüístics anteriors 4.-Metodologia 5.-Transcripció II ESTUDI LINGÜÍSTIC 1.- Fonètica 1.1 .-Vocalisme tònic 1.2. -Vocalisme àton 1.3.-Consonantisme 1.4.-Fenòmens especials 2.- Morfologia nominal 2.1.-Gènere 2.2.-Nombre 2.3.-L'article 2.4.-Pronoms personals 2.5.-Possessius 2.6.-Demostratius 2.7.-Numerals 2.8.-Interrogatius i Indefinits 2.9.-Preposicions 2.10.-Adverbis 2.11.- Conjuncions 2.12.-Interjeccions 87 89 89 92 96 98 99 101 102 103 108 109 49 54 61 75 13 16 21 28 44 -7- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 3.- Morfologia verbal 3.1.-Infinitiu 3.2.-Gerundi 3.3.-Participi 3.4.-Present d'indicatiu 3.5.- Imperfet d'indicatiu 3.6.- Perfet d'indicatiu 3.7.-Futur i condicional 3.8.-Present de subjuntiu 3.9.- Imperfet de subjuntiu 3.10.- Imperatiu 3.11.-Verbs ¡ncoatius 3.12.-Verbs irregulars 3.13.-Verbs del I grup 3.14.-Verbs del 11 grup 3.15.- Verbs del III grup 4.- Lèxic 4.1.- El camp i els cultius 4.2.- Indústries relacionades amb l'agricultura 4.3.- Els vegetals 4.4.- Animals domèstics 4.5.- Animals salvatges 4.6.- El temps i la topografia 4.7.-Oficis 4.8.- El cos humà 4.9.- La casa 4.10.-El vestit 4.11.- La família i el cicle de la vida 4.12.- Festes religioses -8- 115 115 116 118 122 123 124 124 127 129 130 132 135 147 195 241 249 257 264 271 283 289 292 307 321 326 330 UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 4.13.-La mar 4.14.-Els jocs 5.- Conclusions III BIBLIIOGRAFIA 1.-.Sigles de publicacions 2.- Autors i obres APÈNDIX I Qüestionari lingüístic 337 339 347 367 270 409 II VOLUM APÈNDIX II Aties lingüístic de la Terra Alta. 1.- .Fonètica 2.-Morfologia nominal 3.- Morfologia verbal 4.- Lèxic 5.- Conclusions 7 103 155 193 597 -9- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 I INTRODUCCIÓ L- Justificació UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 INTRODUCCIÓ 1.-Justificació Segurament que si la meva tesi de llicenciatura no s'hagués basat en el parlar de la Fatarella, tampoc ara no seria la Terra Alta el territori per on s'estendria la investigació d'aquest estudi que presento com a Tesi doctoral. Si l'any 1981, data del meu primer contacte amb la comarca, aquesta es presentava com una gran desconeguda, ara puc afirmar que me'n sento part integrant. Es fa impossible no deixar-se impregnar per unes experiències que et van creant forts lligams no només amb les seves muntanyes i les seves valls, amb les seves cases i les seves vinyes i els seus ametllers i els seus olivers, sinó també amb les seves fonts i els seus barrancs, i els seus moixons i la seva vegetació. Aquesta mena de simbiosi ha estat causa i efecte alhora del treball que ara presento. La Terra Alta, tot i que es troba situada al bell mig dels Països Catalans, ha viscut sempre allunyada de les principals vies de comunicació. Aquests fets han propiciat que en l'actualitat es compti amb la renda per càpita més baixa del Principat de Catalunya i amb un índex de decreixement demogràfic que, entre els anys 1950 i 1991 va provocar la davallada del 30% de la població1. Potser algú pensarà que un estudi sobre un conjunt de parlars que només comptava -el 1991- amb 17.601 usuaris, pot ser de poc interès, acostumats com estem a les grans quantitats dels pressupostos estatals o dels milers i milers de víctimes dels conflictes bèl·lics de l'ex-lugoslàvia i de Ruanda. 1. CARBÓ SABATÉ, Salvador (1994) Presentació, dins Actes de les Primeres Jornades d'Estudi sobre la Terra Alta, Orla, Centre d'Estudis de la Terra Alta, 7-12. -13- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 INTRODUCCIÓ La poca atenció que ha rebut la Terra Alta per part de l'Administració, tant de l'estatal corn de les autonòmiques, ha propiciat l'aparició d'un sentiment d'inferioritat en diversos àmbits. I un d'aquests és la llengua.EI mitjans de comunicació, per una banda, i l'ensenyament, per una altra, estan propiciant uns canvis lingüístics que poden transformar, en poques dècades, l'actual fesomia de la parla de la zona. La nul·la sensibilitat lingüística dels mitjans de comunicació i l'escassa d'alguns docents afavoreixen la perpetuació d'un autoodi del tot perjudicial per al manteniment de la personalitat lingüística dels terraltencs. Qui, mogut per aquests prejudicis lingüístics, no considerarà vulgar i fins i tot dubtosa de catalanitat una frase del tipus «no te les minjos estes ma(n)çanes»? La distància entre el català col·loquial de la Terra Alta i el català estàndard dels mitjans de comunicació i de l'ensenyament és prou considerable perquè la consciència del parlant no se n'adoni. El sentiment de pertinença, en aquest cas, a una comunitat - diguem-ne «autonòmica» per a uns, «pseudonacional» per a uns altres - ha pogut més que una reflexió conscient i pausada de la idiosincràsia lingüística de la comarca. Cal fer, però, un esment especial de Nonasp, Favara i Maella, sota administració aragonesa. La seva ubicació a l'Aragó ha propiciat un fort sentiment diferenciat amb els seus veïns comarcals d'administració catalana. Això ha possibilitat un fort sentiment particularista que acostuma a rebutjar pràcticament qualsevol intent d'assimilació lingüística per part dels «catalans». En aquestes tres localitats la uniformització lingüística no vindrà donada per la pressió del català estàndard sinó per la que encara continua exercint l'epanyol com a modalitat més prestigiosa. Cal recordar que, a més, Favara i Maella són els dos municipis de la comarca fronterers amb l'àrea lingüística de l'espanyol. El poc pes demogràfic i els prejudicis lingüístics exigien una intervenció del tot inajornable. Un altre dels motius per estudiar lingüísticament la Terra Alta ha estat -14- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 INTRODUCCIÓ l'interès per assajar delimitar el català de transició entre el lleidatà i el valencià - altrament anomenat tortosí - en el seu extrem nordoccidental. Intentar establir unes isoglosses que, qualitativament, ens permetin determinar la filiació dialectal i subdialectal d'aquesta zona. La meva passió per la cartografia ha possibilitat que el resultat final d'aquest estudi hagi abocat en la confecció d'un aties lingüístic de la Terra Alta. Així, doncs, aquesta és una tesi bàsicament de dialectologia i geolingüística que pren com a base el registre col·loquial de la varietat geogràfica del català de la Terra Alta. -15- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 INTRODUCCIÓ 2.- Descripció històrico-geogràfica Les fonts bibliogràfiques ens han ofert una escassa informació històrica de la Terra Alta anterior al s.XII, data de la seva repoblació cristiana, encetada per Ramon Berenguer IV. El 1148, Tortosa passa a mans dels cristians i cinc anys més tard, el 1153, el castell de Miravet, un dels darrers reductes sarraïns de la zona, també és conquistat per Ramon Berenguer IV. La col·laboració dels cavallers del Temple en aquesta empresa possibilità a aquest orde el domini de pràcticament tota la comarca. La Pobla, el Pinell, Corbera, Gandesa i Batea van ser inclosos al domini de Miravet. La Fatarella es va unir a la comanda templera d'Ascó, ¡gual que Vilalba, tot i que abans també havia estat de Miravet. Vers el 1163 la part meridional de la comarca va ser repoblada per Alfons I, sota el fur de Saragossa, font de conflictes que provocà discussions sobre la catalanitat o aragonesitat de la zona. El 1177 es va crear la comanda templera d'Orta, que incloïa, a més, les localitats d'Arnes, Bot, Caseres i Prat de Comte. Per tal que no coincidissin els territoris atorgats als templers i als calatravesos, Favara, Maella i Nonasp van ser administrades per senyors independents; però el 1303 l'orde de Calatrava comprà Favara i Maella. Nonasp passà a mans dels templers en un primer moment, i després de la seva extinció el 1317,a la castellania hospitalera d'Amposta, com la resta de les possessions que el Temple tenia a la zona; però temps després va ser inclosa a la comanda hospitalera de Casp. Durant segles, aquestes terres foren zona de frontera prou insegures, condició que no afavoria els assentaments estables de població.El repoblament de la Terra Alta no va ser una tasca fàcil i simple com ho demostra el fet que algunes viles van haver de ser repoblades en més d'una ocasió. Cal recordar que, per aquella època també s'estaven repoblant la zona de Tortosa, les Garrigues i el Segrià. Pel que es pot desprendre de les cartes de població, -16- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 INTRODUCCIÓ els colons procedien de les comarques lleidatanes: a Vilalba i a Bot sembla que procedien de la Noguera i el Pallars; al Pinell, de la Noguera. La Terra Alta es troba ubicada a l'extrem centro-occidental dels Països Catalans, en la cruïlla entre el Principat de Catalunya, l'Aragó i el País Valencià. Comparteix amb la comarca veïna del Matarranya una sèrie de característiques històriques, socials, econòmiques, lingüístiques i culturals que han contribuït a no deixar definir-ne amb precisió els seus límits. Seguint el criteri emprat per la Gran Enciclopèdia Catalana i la Gran geografia comarcal de Catalunya, la Terra Alta la formen 12 municipis administrativament catalans - Arnes, Batea, Bot, Caseres, Corbera d'Ebre, la Fatarella, Gandesa, Orta, el Pinell de Brai, la Pobla de Massaluca, Prat de Comte i Vilalba dels Arcs - i 3 municipis administrativament aragonesos - Favara de Matarranya, Maella i Nonasp -. Quan el 1936 la Generalitat va confirmar els límits establerts per la Ponència de la Divisió Territorial de 1932, les localitats de Favara, Maella i Nonasp no hi van poder ser incorporades, ja que havien quedat adscrites definitivament a la província de Saragossa l'any 1833. El lligam entre aquestes tres localitats i la resta de la comarca queda palès, entre d'altres coses, per la seva inclusió a la denominació d'origen dels vins 'Terra Alta". La divisió eclesiàstica inclou els 12 municipis administrativament catalans a la diòcesi de Tortosa í els administrativament aragonesos, a la de Saragossa. Té una extensió de 1.131,53 km2 i una població de 17.601 habitants, l'any 1991, incloent-hi els tres municipis administrativament aragonesos. La Terra Alta posseeix un índex de població autòctona molt important donat que és una comarca que no atrau immigració, sinó tot el contrari, la provoca, especialment cap a Barcelona i rodalies. L'any 1920, hi havia una població de 31.344 habitants; el 1991, uns 70 anys després, ha disminuït quasi la meitat. -17- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez INTRODUCCIÓ DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 -18- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 INTRODUCCIÓ QUADRE DE POBLACIÓ SEGONS EL CENS DE 1991 Arnes Batea 534 2.022 Maella Nonasp Orta EI Pinell la Pobla Prat de Comte Vilalba. 2.180 1.132 .....1.328 1.170 471 222 Bot. Caseres. Corbera la Fatarella Favara Gandesa .906 .343 1.122 1.383 1.344 2.651 .793 Les causes del procés de davallada demogràfica són, fonamentalment econòmiques. La Terra Alta és una comarca eminentment agrícola, on els principals conreus, de secà, són la vinya, l'ametller i l'oliver. És una paradoxa que tot i formar part de les Terres de l'Ebre, la Terra Alta no pugui regar amb aigua d'aquest riu. A la Terra Alta a penes hi ha regadiu. La meitat de la producció de vins de la comarca s'adscriu a la denominació d'origen Terra Alta. El nombre d'hores d'insolació, l'alçada i obertura de les vinyes, l'estructura del sòl i la baixa pluviometria han possibilitat que el seu vi - el blanc és el tradicional de la comarca - oscil·li entre els 13° i els 15°. La ramaderia presenta un escàs desenvolupament en els sectors d'oví i de cabrum. El sector de l'aviram és el capdavanter, seguit del porcí i de la -19- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 INTRODUCCIÓ cunicultura. La indústria, prou escassa, consta de petites empreses, normalment de treballadors autònoms, dedicades essencialment als sectors tèxtil, del metall ,el paperer i la construcció. La distància dels principals centres comercials, les comunicacions defectuoses, el despoblament creixent i la manca d'aigua són factors que dificulten la seva industrialització. La constitució geogràfica de la Terra Alta i l'escassa inversió de l'Administració han condicionat una xarxa viària molt deficient i tortuosa. Les principals vies de comunicació són la N-420, de Tarragona a Alcolea del Pinar, que passa per Corbera, Gandesa i Caseres, i la N-230, que unia Tortosa i l'estat francès, passant per la Vall d'Aran. Aquesta carretera ha quedat pràcticament d'ús exclusiu comarcal perquè la principal via de comunicació ha passat a ser la C-230 de l'eix de l'Ebre. El servei de ferrocarril és, pràcticament, inexistent. Només la Pobla de Massaluca i Nonasp compten amb estació, de la línia Barcelona-Saragossa per Móra la Nova, i prou allunyades dels centres urbans. Durant 30 anys, des del 1942 al 1972, va estar en funcionament la línia fèrria Tortosa-la Puebla de Híjar, anomenada també de Val de Zafan que passava pel Pinell de Brai, Prat de Comte, Bot, Orta, i Arnes. És fàcilment deduïble, doncs, que ens trobem davant d'una comarca postrada econòmicament i empobrida de recursos humans. La consciència lingüística dels terraltencs, amb la percepció de ser una terra fronterera, fa que denominin el seu parlar xapurreau, no només a Favara, Maella i Nonasp, sinó també a Caseres i a Orta. Normalment, però, podem trobar l'ús del gentilici local per designar el propi parlar. Així s'empren termes com maellà, favarol, nonaspí o gandesà. A Corbera i a Arnes es puntualitzava lo nostre català; a Caseres també es remarcava que no és català autèntic; i a Prat de Comte, un informant assegurava que no és ni català, ni castellà, ni valencià, és una llengua que no l'entenem més que natros. -20- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 INTRODUCCIÓ 3.- Estudis lingüístics anteriors Tradicionalment, la majoria de treballs lingüístics han inclòs la Terra Alta dins l'àrea del subdialecte tortosí, el qual és presentat com un conjunt de parlars de transició entre el nordoccidental i el valencià. L'any 19022, Mn Alcover incloïa dins el valencià el que avui anomenem "tortosí", però sis anys més tard, el 19083, l'incorporava al "lleidatà". Aquest fet evidenciava la dificultosa inclusió d'aquesta zona en l'un o l'altre dialectes. El 19064, l'hispanista francès Jean Joseph Saroïhandy donava fe de l'existència d'una zona de transició entre el "valencià" i el "català" on incloïa, entre d'altres, la vila de Gandesa. Pere Barnils, el 1919s, anomena "tortosí" aquest conjunt de parlars; tot i que no delimitava la zona per on s'estenia, trobava una sèrie de paral·lelismes amb el català de les comarques septentrionals del País Valencià. En la seva Gramática histórica catalana6, Antoni M. Badia i Margarit afiliava el tortosí al lleidatà i especificava que havia de ser considerat, però, un parlar de transició. Un any més tard, el 19527, Francesc de Borja Moll, simplement, circumscrivia el tortosí dins el català occidental. Pel que es pot deduir del mapa de la divisió dialectal que Joan Coromines incorporava en el seu llibret El que s'ha de saber de la llengua catalana8, notem que la Terra Alta quedaria exclosa de la zona que aquest autor indica com a de transició entre l'occidental (sic) i el valencià. 2.-Varietats dialectals que presenta el català, BDLIC, I, 149-158. 3.- La gramàtica valenciana és la mateixa gramàtica catalana, BDLIC, IV, 164-165. 4.- Les limites du valencien, "Bulletin hispanique", 297-303. 5.- Una mica de dialectologia catalana, BDLIC, IV, 194-303. 6.- Gramática histórica catalana, 1951, Barcelona, Noguer, 71. 7.- Gramática histórica catalana, 1952, Madrid, Gredos, 18. 8.- El que s'ha de saber de la llengua catalana, 1976, Palma de Mallorca, Moll, 87. -21- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 INTRODUCCIÓ Dos anys més tard, el 19789, Joan Veny indica que el tortosí: s'estén essencialment pel Baix Ebre, la Terra Alta i el Montsià; en certa manera s'hi pot afegir el Matarranya (menys les localitats extremes occidentals que tenen característiques molt pecu- liars), els Ports de Morella i el Maestrat. Tots aquests parlars no estan encara prou ben caracteritzats; no s'han establert, per tant, els límits d'aquesta zona de transició entre el català nord-occidental i valencià. Però a la 3a. edició, de l'any 198210, corregida i augmentada, apareix una petita modificació en relació a l'àrea d'extensió d'aquest subdialecte que: s'estén d'una manera estricta pel Baix Ebre i el Montsià; en qualitat de comarques de transició entre el valencià i el nord-occidental, s'hi poden afegir els ports de Morella, el Maestrat.la Ribera d'Ebre, la Terra Alta i el Matarranya (deixanta parties localitats més occidentals que mostren unes característiques molt peculiars. 10.- Els parlars catalans. (Síntesi de dialectologia), 19823, Palma de Mallorca, Moll, 148. 9.- Els parlars, 1978, Barcelona, Dopesa, 99. -22- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 INTRODUCCIÓ En l'obra Coneguem els nostres parlars11, coordinada per Joan Martí i Castell, es puntualitza sobre aquesta qüestió que: Les comarques més acostades a l'Ebre: la Terra Alta, el Matarranya, el Baix Ebre i el Montsià poden considerar-se com a zona de transició, la qual s'estén també a les dels Ports de Morella, l'Alcalatén i el Maestrat, que són dins el País Valencià, però que pertanyen al bisbat de Tortosa Ma. Àngels Massip, en la seva Aproximació descriptiva al parlar tortosí12, explica que: La variant dialectal que hom anomena tortosí, és un parlar de transició entre els dialectes nord-occidental i meridional o valencià. Com a parlar de transició veurem que té característiques d'aquests dos dialectes. Quan parlem de tortosí, ens referim al parlar de les comarques del Baix Ebre, el Montsià, la Terra Alta, el Matarranya, la Ribera d'Ebre, el Maestrat i els Ports de Morella... Com a parlar de transició que és, no el podem considerar homogeni: les comarques del nord tenen més coincidència amb el lleidatà, al Matarranya hi ha trets coincidents amb l'aragonès i al Maestrat i els ports de Morella hi trobem trets valencians. 11.-Coneguem els nostres parlars, 1985, Barcelona, CiRiT, 179. 12.-Aproximació descriptiva al parlar tortosí, 1989, Diputació de Tarragona, 11,15. -23- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 INTRODUCCIÓ Montserrat Alegre, el 199113, apunta sobre el tortosí que: És una gran àrea de transició entre el català nord-occidental i valencià, que s'estén pel Baix Ebre i Montsià. Aquest límit sol sobrepassar-se segons les isoglosses que es tinguin en consideració i pot arribar a englobar les comarques de la Ribera d'Ebre, Terra Alta, Matarranya, Maestrat i Ports de Morella. L'autor que més extensament ha treballat sobre el tortosí és Lluís Gimeno, el qual, el 1986, assenyalava que14 En resum direm que la isoglossa que dóna pas al tortosí septentrional passa pel N de la comarca del Baix Ebre. En general, les comarques del Montsià i del Baix Ebre formen el que hem anomenat tortosí septentrional. Les localitats núm. 10 (Arnes, deia comarca de la Terra Alta) i 13 (Rasquera, de la comarca de la Ribera d'Ebre) hi participen de vegades, així com ho fan les localitats número 9 (Benifallet, de la comarca del Baix Ebre, que de vegades forma part, des del punt de vista dialectal, del català nord-occidental) i núm. 1 (Alcanar, de la comarca del Montsià, que formaria part d'un hipotètic encara tortosí meridional). 13.-Dialectologia Catalana, 1991, Barcelona, Teide, 188-189. 14.-El tortosí meridional, 627. -24- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 INTRODUCCIÓ Lluís Gimeno, el 1991, s'estenia més sobre el tema15 Quan parlem de tortosí, ens referim al dialecte de les comarques del Baix Ebre, el Montsià, part de la Terra Alta, el Matarranya, l'Alt i el Baix Maestrat, la Tinença de Benifassà i els Ports de Morella. Però realment aquest dialecte que abraça tant de territori es divideix, des del punt de vista lingüístic, en dos parlars: a) el tortosí septentrional, i b) el tortosí meridional. El nom ja és fixat històricament, i actualment coincideix d'una manera gairebé absoluta amb els territoris que formen part del bisbat de Tortosa.... ... La isoglossa que separa el tortosí del català nord-occidental passa pel Nord de la comarca del Baix Ebre (Gimeno, 1982, p. 374 i 1986, p. 627). En general, les comarques del Montsià i del Baix Ebre formen el que hem anomenat tortosí septentrional. Les localitats més meridionals de la comarca de la Terra Alta (per exemple, Ames), les més meridionals de la Ribera d'Ebre, com ara Rasquera, i les més septentrionals del Baix Ebre, com ara Benifallet, hi participen de vegades. Realment la frontera lingüística és un feix d'isoglosses que passa per aquelles localitats que hem esmentat més amunt. Pel sud, el tortosí septentrional penetra en terres valencianes. La isoglossa entre tortosí septentrional i tortosí merdional és la de manteniment/caiguda de la /d/intervocálica provinent del llatí -ATA. Aquest tret es manté a les localitats valencianes següents: Sant Rafel, Rossell, Canet lo Roig, Traiguera, Sant Jordi, Xert, Castell de Cabres, El Boixar, Fredes, La Pobla de Benifassà i llerbers: al sud d'aquesta isoglossa ja és majoritària la caiguda de la [d]. 15.- El tortosí. Extensió i característiques dialectals,171,183. -25- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 INTRODUCCIÓ I finalment, el 1994, ha aparegut publicada la seva tesi doctoral16, on reafirma que ... Si ja en una altra ocasió s'havia intentat la determinació de la frontera septentrional del dialecte tortosí i, doncs, es va concloure que aquella incloïa les comarques del Montsià i del Baix Ebre, segons s'afirmava: "direm que la isoglossa que dóna pas al tortosí septentrional passa pel nord de la comarca del Baix Ebre. En general, les comarques del Montsià i del Baix Ebre formen el que hem anomenat tortosí septentrional. Les localitats de Arnes (Terra Alta) i de Rasquera (Ribera d'Ebre) hi participen de vegades, així com ho fan les localitats de Benifallet (Baix Ebre, que de vegades forma part, des del punt de vista dialectal, del català nord-occidental) i Alcanar (Montsià, que formaria parí d'un hipotètic encara tortosí meridional)". En uns termes semblants s'expressa Romi Porredon17:: El català nord-occidental és la varietat de la llengua catalana que es parla a les comarques occidentals del Principat..., i s'hi poden afegiria Terra Alta, el Baix Ebre, el Matarranya i el Montsià, com a zones de transició cap al valencià. 16.-Estudi lingüístic dels parlars de les comarques del nord de Castelló,237. 17.- De llevant fins a ponent. Els parlars catalans, 1992, Barcelona, la Magrana, 12. -26- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 INTRODUCCIÓ Tot ¡ que el present treball és el primer estudi de conjunt de la totalitat de la comarca, ja amb anterioritat, algunes de les seves localitats havien estat objecte d'alguna enquesta i d'alguna publicació dialectològica. Només dos municipis eren completament verges en aquest camp: Corbera d'Ebre i el Pinell de Brai. Així doncs, l'any 1920 Gandesa i Maella van ser enquestades per Mn. Griera, i incloses en l'Atlas Lingüístic de Catalunya. També els redactors del Diccionari Català-valencià-balear van visitar quatre localitats terraltenques per fer-hi l'estudi i la replega de lèxic local: Batea ho fou per Mn. Alcover, i Gandesa per Mn. Alcover - el qual ja l'havia visitada el 1918 quan recollia dades per a l'elaboració del seu treball La flexió verbal en els dialectes catalans - i F. B. Moll; Bot i Maella per F. B. Moll i Manuel Sanchis Guarnen Aquests dos darrers autors visitaven Bot i Maella com a enquestadors que participaven en l'elaboració de l'Atlas Lingüístico de la Península Ibérica. Per a l'Atlas Lingüístic del Domini Català es passà enquesta a Favara, Orta i Vilalba. L'any 1965 Maella era objecte d'una tesi de llicenciatura elaborada per Trinidad Bondia Benedicto. Ma. Àngels Massip18 passà enquestes a Bot i Prat de Comte, quan preparava la seva tesi de llicenciatura. Joaquim Rafel19 en passà a Arnes, Caseres i Orta per a l'elaboració de la seva tesi doctoral. Lluís Gimeno enquesta Arnes, Gandesa i la Pobla de Massaluca en la seva tesi de llicenciatura titulada Precisions geolingüístiques sobre el tortosí. Artur Quintana publicava el 1987 l'article Els parlars del Baix Matarranya20 on donava informació sobre el català de Favara, Maella i Nonasp, i Faió. I finalment, l'any 1992, sortia publicada la tesi de llicenciatura de Pere Navarro sobre El parlar de la Fatarella21, i el 1994 apareixia a les Actes de les Primeres 18.- Aproximació descriptiva a! parlar tortosí, 1989, Diputació de Tarragona. 19.- La lengua catalana fronteriza en el Bajo Aragón meridional, 1981, Universidad de Barcelona. 20.-dins Estudis de llengua i literatura catalanes, 1987, P.A.M. 155-187. 21.- El parlar de la Fatarella, 1992, Centre d'Estudis de la Terra Alta. -27- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 INTRODUCCIÓ Jornades d'Estudi sobre la Terra Alta una comunicació22 que presentava 28 qüestions lingüístiques (nivell fonètic, morfològic i lèxic) de tota la comarca, del mateix autor. 4.- Metodologia Pre-enquesta La investigació duta a terme per a l'elaboració de la meva tesi de llicenciatura, entre els anys 1981 i 1983, em va servir com a pre-enquesta per al present treball. Així mateix, l'any 1984 vaig passar part de l'enquesta a Arnes i el 1986, també part de l'enquesta, a Corbera. Aquests primers contactes em van permetre no només habituar-me a aquells parlars, i adquirir-ne una mínima competència passiva, sinó també familiaritzar-me amb els costums dels seus habitants. Zona estudiada Per tal que l'eix temporal fos el màxim de similar possible, les dates de la recollida del treball de camp van transcórrer durant l'estiu del 1993 - entre els mesos de juliol i de setembre - a la totalitat de les 15 localitats de la Terra Alta. Per tal, també, de posseir-ne el mateix tipus d'enregistraments, vaig tornar a preguntar el qüestionari sencer a la Fatarella. Com que, des de bon començament, la decisió presa sobre les localitats on passar l'enquesta era clara, això és totes, no em va representar cap dubte la seva selecció. 22.- Aproximació geolingüística als pariars de la Terra Alta, 1994, Centre d'Estudis de la Terra Alta. -28- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 INTRODUCCIÓ Informants Seguint la pauta establerta en treballs d'aquesta índole, els informants triats han estat tots nascuts a les localitats enquestades. La majoria tenien els pares - i cònjuge - procedents, també, del mateix lloc; llevat de tres casos: una informant de Caseres, una altra del Pinell, i un informant de Maella, que han viscut alguns anys fora del poble. Aquest fet, lluny de dificultar les respostes adequades, com normalment acostuma a passar, va servir per anar comparant les formes pròpies de cada parlar amb les formes usades a les localitats on havien immigrat. Durant totes les sessions he estat acompanyat per algú de la comarca que ja coneixia prèviament l'informant o n'era parent o amic. Aquest fet facilitava enormement l'escurçament de la distància inicial entre informant i enquestador. Heus ací els noms, anys de naixement i ofici de tots els informants: Ames: Julio Borrull Todó, 1923, pagès Maria Jesús Borrull Povill, 1955, mestressa de casa Asunción Povill Vives, 1928, mestressa de casa Batea: Antònia Bes Domènich, 1920, fornera i mestressa de casa Pere Aguiló Roca, 1920, pastor Manuel Peris Burgués, 1935, pagès Bot: Maria Vinyals Busquets, 1933, mestressa de casa Aurora Querol Escarceller, 1937, mestressa de casa Pere Aros Rams, 1940, pagès Miquel Bes Fontanet, 1941, pagès -29- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 INTRODUCCIÓ Caseres: Agustina Mora Barberà, 1924, mestressa de casa Josep Ma. Alquesa Puchol, 1911, pagès Mercedes Barberà Casado, 1913, mestressa de casa Corbera: Josep Ma. Alvarez Clua, 1946, pagès Anita Montaña Reus, 1939, mestressa de casa Rosa Vela Clua, 1943, mestressa de casa Enric Gironès Llop, 1934, fuster la Fatarella: Antoni Llop Pascual, 1960, treballa a la central d'Ascó Josep Ma. Llop Masip, 1933, industrial Carme Pascual Ardèvol, 1933, mestressa de casa Favara: Gerardo Bielsa Valen, 1968, cunicultor Emilio Bielsa Bielsa, 1931, pagès Carmen Valen Panillo, 1935, mestressa de casa Gandesa: Enriqueta Alcoverro Pueyo, 1933, mestressa de casa Miquel Bauló Solé, 1937, pagès Joan Baptista Antolí Hostau, 1959, pagès Maella: Angelines Rufat Lacueva, 1941, mestressa de casa Pascual Godina Trias, 1925, pagès Lluís Ariño Miraveta, 1929, comptable -30- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 INTRODUCCIÓ Nonasp: Raimundo Rafales Andreu, 1961, industrial Pura Giner Tomàs, 1936, mestressa de casa Antonio Campanales Andreu, 1933, pagès Orta: Benjamín Arrufat Pujol, 1925, pagès Conxita Arrufat Villagrasa, 1952, mestressa de casa Albert Asensio Navarro, 1973, estudiant el Pinell: Estevania Montagut Martínez, 1940, mestressa de casa Francisco Amposta Martí, 1928, paleta Josep Serres Serres, 1946, pagès la Pobla: Consuelo Pallares Gavaldà, 1936, mestressa de casa Josep Suñé Barrubés, 1930, pagès Antoni Ferré Llop, 1966, administratiu Prat de Comte:Daniel Mesegué Alcoverro, 1922, pagès Josep Viña Servís, 1965, pagès Franciscà Alcoverro Povill, 1933, mestressa de casa Josep Viña Moragrera, 1915, pagès Josefina Viña Laosa, 1929, mestressa de casa Joan Pallarès Serrà, 1926, pagès Vilalba: Antònia Juanós Ferré, 1924, mestressa de casa Palmira Benavent Domènech, 1925, mestressa de casa Martí Vidal Ferrer, 1915, pagès Guillermo Pujol Juanós, 1917, pagès Agustí Ferré Pech, 1954, pagès -31- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 INTRODUCCIÓ A tots ells, el meu més profund agraïment no només per la valuosa informació lingüística que m'han ofert i per la gratuïtat del temps dedicat a respondre pacientment - com el bíblic Job - l'inacabable llistat de paraules, sinó també per l'amabilitat i la humanitat amb què m'han tractat. Vull deixar constància en aquesta tesi de la immensa cordialitat amb què he estat rebut per tots els informants, sense excepció. Gràcies. Totes les sessions es van desenvolupar amb una gran distenció, superats els primers moments del procés de coneixença mútua. En un primer moment em pensava que el micròfon i el magnetofón cohibirien els informants, però la familiarització amb la tècnica també ha arribat a la Terra Alta i, ràpidament, els aparells entraven a formar part del paisatge mobiliari dels domicilis dels informants. Tots els enregistraments es van dur a terme en domicilis particulars, fet que ajudava l'informant a no trobar-se descontextualitzat del seu àmbit familiar i habitual. Sense intenció de fer-me feixuc, m'agradaria constatar aquí alguns dels comentaris que aparegueren durant les enquestes. Alguns feien referència a consideracions de pura lògica de preguntes i respostes, d'altres a la consciència de canvis lingüístics, uns altres de gran sorpresa per la informació que se'ls requeria. Així, en relació a la consciència i els motius dels canvis lingüístics, alguns informants s'expressaven de la següent manera: - Antònia Bes, de Batea: yWa se pune mes fi. ¿Zom aue. els ensenyen lo català c\ l'escola, pos ia canvien molt les paraules de les bateanes a les catalanes. yA^a diem lo nus, abans diem lo nugo. -32- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 INTRODUCCIÓ Consuelo Pallares, de la Pobla: yWa kam canviat de pana»*. Ko fa aix¿>? "Pe»* po^ de fe>* el Hdícol. ;Antes e**e un i^aspcill^ mos Kam modernisât i diem sepilió. Carme Pascual, de la Fatarella: ír^s c|ue ió estic entre dos èpoques de arlar, entens?. Miquel Bes, de Bot: jAmetlles, ai no, ametles! "Ojo" que qui ia m'kai català. colat. l_liggo knassa el - Estevania Montagut, del Pinell: rvuK+ ^i davall. L-os gallegos i els a La majoria de vegades, els temes considerats tabú, com per exemple el mot caicas -expectorado-, normalment respost per dones, anava precedit de reticència: - Estevania Montagut, del Pinell: •Ho Kai de dif* parlant malament? - Consuelo Pallares, de la Pobla: C~s feo/ v\Oj - Enriqueta Alcoverro, de Gandesa: Ho Kai de di»*? -34- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 INTRODUCCIÓ La consciència idiomàtica apareixia en comentaris lingüístics o fent referència al terme Catalunya com a realitat aliena o quasi-aliena dels informants: - Josep Maria Alquesa, de Caseres: De suro no n ni na acjuí. T-*e>* esta ¿3atalunya - la que hi ha aquí al costat - sí n'kî Ka de su^e^s, pe»* pa»*t de ¿^¡K'ona i pe** allò. - Estevania Montagut, del Pinell: S>e. TO se»*VÍ>* - untipusd'aixada més dins a ¿Catalunya aue aauí. A Maella, la consciència de diferència entre mctella i passava per la confusió entre català i espanyol, com es desprèn del diàleg d'aquest matrimoni: - Angelines Rufat: lo buey -Pascual Godina: lo bou!/ +u ti^es molt al català. -35- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 INTRODUCCIÓ De vegades, la il·lustració que acompanyava la pregunta no acabava de satisfer a l'informant i aquest no se n'estava de demostrar la seva disconformitat: - Benjamín Arrufat, d'Orta: (Ei&\e- d i b u i x « « « « mmm! La familiaritat i la complicitat que s'establia entre l'enquestador i els informants produïa situacions disteses i, fins i tot, podien produir la hilaritat. Com que hi havia sessions maratonianes que es duien a terme al matí i a la tarda del mateix dia, a Caseres, per exemple, Mercedes Barberà va puntualitzar que, a la tarda l'enquesta no podia continuar fins que no s'acabés la telenovel·la. L'Angelines Rufat, de Maella, amb bon humor i molta franquesa, arribats al camp semàntic de les festes religioses i parlar del tronc de Nadal exclamava: mos fa \\c\s\a. cantat!, i cantava la cançó del tió que fan servir a Maella. La mateixa informant, en ser requerida sobre la veu que emeten alguns animals - el gos, el gat, el porc, el gall,... -, després d'articular el so, preguntava sorpresa: que. ^o mos llevaràs al c.\rco [oírko]?/ D'altres vegades, però, la conversa entre enquestador i informant es desenvolupava amb uns arguments distints que s'endinsaven vers uns camins de dolença pels temps passats i es reflexionava sobre els inevitables canvis que comporta la societat moderna: - Miquel Bes, de Bot: "Pe»* què ko fas tot això - e' present treball -, si ia \\c\ passat a la KistòHa? Enquestador: Perquè v\o &s -36- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 INTRODUCCIÓ - Miquel Bes: o si id està perdut! Tot i que els informants sabien, a la llarga, que l'enquesta pretenia recollir les formes genuïnes del parlar de cada localitat, no n'acabaven de veure la utilitat. Tanmateix, el temps dedicat a respondre sí que era valorat com a molt important, fet que provocava comentaris com el que segueix: - Josep Ma. Alquesa, de Caseres: ¿J— i K^m fet * K> séntiqo ' v/ millor i la dona ki sentigue millo»*. - Enquestador: C> òT^e»* què? I - Marit de la informant: ella s'acabe en -e, i ell : en -o. Sentigo és en masculí i sentigue és en femení. - Enquestador: T-^eK'ò és que el ve»*b no té masculí i femení. - Marit de la informant: aquí sí, en este sentit. -38- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 INTRODUCCIÓ - Enquestador: "Pe»* què? - Marit de la informant: yAtXÒ io ^o 'i sabl·le explica»* ió, pa distingí»* lómasele ae la pa aue m'entengué millo»*. I a l'atònit enquestador li va fugir, a l'instant, la il·lusió d'un descobriment morfosintàctic de primera magnitud i del tot original. Qüestionari Seguint el procés d'elaboració d'un aties lingüístic, segons les indicacions de Joan Veny23 i prèvia consulta bibliogràfica dels estudis anteriors, el primer pas va consistir en la confecció del qüestionari. Quan vaig dur a terme les enquestes de la tesi de llicenciatura va ser utilitzat el qüestionari de l'Atlas lingüístic del Dominí Català24. La manca dels mètodes d'interrogació - preguntes, descripcions, perífrasis, dixis, dibuixos, ... -em va fer decantar cap a l'elaboració d'un de propi, que em possibilités una recollida més àgil del material. Aquesta fluïdesa pretenia no només estalviar temps sinó també no importunar innecessàriament els informants. Amb supressions i ampliacions vaig anar modificant el qüestionari de l'ALDC, ordenat per camps semàntics, fins a arribar 23.-VENY, Joan, 1986, Introducció a la dialectologia catalana, Barcelona, Enciclopèdia Catalana, 73, 77-84 24.-Publicat, el 1993, per l'Institut d'Estudis Catalans -39- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 INTRODUCCIÓ a la distribució següent: 1. El camp i els cultius 2. Indústries relacionades amb l'agricultura La vinya L'oliver El blat 3. Els vegetals Les verdures Plantes, arbustos, bolets Les fruites Els arbres 4. Els animals domèstics 5. Animals invertebrats i vertebrats 6. El temps. Les estacions de l'any 7. Noms topogràfics 8. Els oficis 9. La vida pastoral 10. El cos humà 11. La casa 12. El vestit 13. La família i cicle de la vida 14. Les festes religioses 15. Lámar 16. Els jocs 17. Morfologia verbal Total de qüestions 267 qüestions 82 69 55 " " " 60 99 67 75 91 168 114 70 90 142 270 391 95 106 98 50 62 1.435 S.95625 " " " " " " " " " " " " " " " " " " 25.- El qüestionari complet apareix com apèndix, en el primer volum d'aquest treball. -40- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 INTRODUCCIÓ Les preguntes referides als nivells fonètic i de morfologia nominal estaven incloses i repartides al llarg de l'enquesta. El nombre d'entrades es va veure modificat per posteriors addicions i supressions. Van ser suprimides qüestions que no eren considerades pertinents - per exemple futurs o condicionals de molts de verbs - o d'altres se li afegien a mesura que apareixien solucions morfològiques o lèxiques que no havien estat previstes de bon començament. Un cop elaborat el llistat d'entrades, la tasca prosseguia i del que es tractava era, ara, d'assignar-los el mètode més adequat. El que més temps va ocupar va ser la confecció de dos àlbums de fotografies i dibuixos, els quals em van alleugerir, en gran manera, l'àrdua tasca de l'enquestador. Els dos apartats que més dificultat van presentar en ser identificats fluidament van ser les herbes i els moixons. Les imatges no ajudaven gaire a identificar-los a primera vista. La qual cosa em va obligar a confeccionar un herbari. Un cop assecades, les plantes eren introduïdes dins una bossa que tancava hermèticament i es podia obrir amb facilitat. D'aquesta manera no només participava en el procés d'identificació el sentit de la vista, sinó també els del tacte i de l'olfacte. Amb els moixons, no em vaig veure en cor d'organitzar una mostra ornitològica portàtil. La recollida de dades va representar un procés d'aprenentatge personal de primera magnitud. Es fa difícil imaginar-se'l si no se n'ha fet l'experiència. Pot ser dificultós comprendre la gran satisfacció que l'enquestador experimentava, entre d'altres ocasions, quan, passejant pels Ports d'Orta, recordava les respostes dels informants i era conscient que, per fi, tot tenia un nom - pobra ignorància! -. Aquell arbust era un aladern i l'altre de més enllà una gavarrera. Tot i que s'anava seguint l'ordre de les preguntes, l'enquesta esdevenia una conversa dirigida. Cada vegada que apareixia una acció que indicava, per exemple, una feina de casa - blanquejar, netejar el fumerai,... - l'informant era requerit perquè expliqués com es feia. Això va permetre recopilar -41- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 INTRODUCCIÓ gran quantitat de textos, una mínima mostra dels quals és oferta en l'apèndix d'aquest treball. A més, qualsevol acte de comunicació va ser aprofitat per rebre informació lingüística utilitzable. Pràcticament la totalitat del material lingüístic recollit està enregistrat amb magnetofón digital Casio DAT. El nombre total d'hores d'enregistrament magnetofònic oscil·la als voltants d'unes 6 hores per localitat, més o menys. Això fa que, multiplicades per 15 pobles, doni un resultat de 90 hores. De la mateixa manera que la dialectologia va saber servir-se dels avanços tècnics incorporant el magnetofón en el treball de camp, avui aquesta ciència també es pot i s'ha de beneficiar dels actuals. L'enregistrament digital - i per tant d'òptima qualitat - va permetre a l'enquestador poder repassar el material, transcrit fonèticament, tantes vegades com va caldre. Un altre avantatge de l'enregistrament digital ha possibilitat la comprovació empírica, a través del sonògraf, de dades iòniques - camp de dispersió de la - /a/, prepalatals sonores, semiconsonants palatals -ja que la simple oïda només ens en permetia una descripció aproximada. Per tal de no repetir excessivament el nom sencer de cada localitat, en aquest treball s'empraran les abreviatures següents: Arnes: Ar, Batea: Ba, Bot: Bt, Caseres: Ca, Corbera: Cr, La Fatarella: Ft, Favara: Fv, Gandesa: Ga, Maella: Ma, Nonasp: No, Orta: Or, el Pinell: Pi, la Pobla: Comte: Pr, Vilalba: Vi. Po, Prat de Representació cartogràfica Com a resultat final d'aquest estudi, s'ofereix, al volum II, un micro-atles lingüístic de la Terra Alta. No figuren cartografiats aquells fenòmens que no presenten un mínim de dues solucions diferents. En relació als fenòmens lingüístics enregistrats, apareixen mapes fonies, morfosintàctics i lèxics. Pel -42- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 INTRODUCCIÓ que fa a la manera de representar els materials recollits, s'han elaborat mapes sintètics, és a dir, amb indicació de les àrees corresponents a cada variant. El nombre total de mapes és de 1.105, distribuïts de la següent manera: fonètica morfologia nominal morfologia verbal lèxic conclusions 185 98 72 736 14 -43- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 INTRODUCCIÓ 5.- Transcripció La transcripció al·lofònica es basa en l'Alfabet Fonètic Internacional. i e e a a vocal palatal tancada vocal palatal semitancada vocal palatal semioberta vocal medial oberta vocal medial oberta velaritzada -tònica 1 átona finals- pi.vi paret.rella mel, merla pa,mà pa.donar o o u v* vocal velar semioberta vocal velar semitancada vocal velar tancada semivocal palatal tancada semivocal velar tancada semiconsonant palatal tancada semiconsonant palatal semitancada -intervocàlica- bou, pont mosca, gola fum, tu mai, faixa pou, caure ió, ia ü j é iaia, pelaia w P b ß t d S semiconsonant velar tancada bilabial oclusiva sorda bilabial oclusiva sonora bilabial aproximant sonora dental oclusiva sorda dental oclusiva sonora dental aproximant sonora quatre, meua pa, equip beure, també cabell, lo bou tia, nét dia, dit cada dia e k interdental fricativa sorda (de l'espanyol) cereza velar oclusiva sorda velar oclusiva sonora velar aproximant sonora -44- casa, aquí gall, gos lo gos, agulla g Y UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 x f v s z s z ts dz J 5 uvular fricativa sorda (de respanyoi) labiodental fricativa sorda labiodental fricativa sonora (del balear) alveolar fricativa sorda alveolar fricativa sonora alveolar fricativa sorda dentalitzada alveolar fricativa sonora dentalitzada alveolar africada sorda alveolar africada sonora prepalatal fricativa sorda prepalatal fricativa sonora jabalí foc, bufar vi, cavar sucre, caçar casa, los hòmens pastar, rostir desdir, les dents potser, plats dotze, setze caixa, coix bajoca, boja (menys a Fa. Ma.) tJ d5 prepalatal africada sorda prepalatal africada sonora xic, carxofa jove, jutge (menys a Fa. Ma.) I ï 1 A, r r m rrj n n ji rj líquida lateral alveolar líquida lateral alveolar velaritzada líquida lateral dentalitzada líquida lateral palatal líquida bategant alveolar líquida vibrant alveolar nasal bilabial nasal labiodental nasal alveolar nasal alveolar dentalitzada nasal palatal nasal velar 10, H mal, volar alta, molta llop, all cara, mare carro, res amic, plom confit, infern -llinfernno, un cantar, fonda banyar, puny encara, fang -45- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 II ESTUDI LINGUISTIC l.- Fonètica UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 FONÈTICA 1.1.- Vocalisme tònic El vocalisme tònic de la Terra Alta presenta, a grans trets, la mateixa distribució del català occidental, llevat de Maella, la qual n'ofereix una de particular en el vessant palatal, i d'Arnes, Favara i Nonasp que presenta una modificació en el vessant medial. Així trobem aquests 8 sons vocalics: i e e a ao o u 1.1.1.- Manteniment de /a/ etimològica És un fenomen general, present a tota la comarca, el manteniment de la lal etimològica en les formes rizotòniques dels verbs nàixer, traure, jaure, llançar, xarrar, nadar. 1.1.2.- Modificació de lal en posició final La vocal medial oberta lal, en posició final absoluta, pot veure endarrerit el seu punt d'articulació fins a velaritzar-se [a], a les localitats d'Arnes, Favara i Nonasp (mapal ): p[a] safr[a] don[a]r dem[a] A Favara i Nonasp, com que la dental sonora /d/ del sufix -ada desapareix (veg. § 1.3.2.1 ), el fenomen de la velarització de la medial oberta s'estén, també, -49- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 FONÈTICA en aquest context. En els plurals es restitueix la medial sense velaritzar. tanc[a] tanc[a]es veg[a] veg[a]es A Maella, la /a/ tònica final pateix una modificació en el mateix context que a Favara i Nonasp i també en els morfemes de l'imperfet d'indicatiu dels verbs del I grup. El canvi que afecta la medial segueix una direcció inversa a la de les altres dues localitats: la medial palatalitza en [c]. Quina és la causa d'aquest canvi? A Maella, la /a/ átona final absoluta neutralitza en [e] (veg.§ 1.2.3.). A causa de la caiguda de la /d/ intervocálica del sufix -ada i de l'absència de NI en els morfemes de l'imperfet d'indicatiu, es facilita el contacte entre les vocals medial oberta i palatal semioberta [ae]. La tensió articulatoria de la [e] átona final és tan gran que assimila la /a/ tònica: [ae] >[ee] > [E] (mapa 2): vegada: tancada: tancava: *vegad[e] *tancad[e] *tancav[e] > > > *veg[ae] *tanc[ae] *tanc[ae] > > > veg[e] tanc[e] tanc[e] La primera persona de Pimperfet d'indicatiu -jo tanc[£] - ha arrossegat analògicament la resta de persones del mateix temps . A més, la /e/ átona dels morfemes verbals i de nombre en els sufixos -adés - vegades, tancades -, per dissimilació amb la [t] tònica s'articula [ï]: tu tanc[cí]s, ell tanc[eï], ells tanc [ein]; veg[ei]s, tancfeïs] Per aquest motiu esdevenen homofones les persones 1a i 2a de l'imperfet d'indicatiu i les formes del femení singular i plural del participi passat respectivament, totes dels verbs del I grup: jo tancava > jo tanc[e] tancada > tanc [c] -50- tu tancaves > tanc[eï]s tancades > tanc[eï]s UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 FONÈTICA Quadre de l'articulació de /a/ tònica en posició final Arnes -/a/ final absoluta donar -ada tancada -ava tancava Favara Nonasp Maella la resta t?] don[a]r tanc[a]da tanc[a]a tanc[a]des a' B don[a]r tanc[a] tanc[a]a tanc[a]es [a] [e] [e] don[a]r tanc [e] tanc [e] [a] [a] don [a] r m [a] [a] tanc[a]da tanc[a]a tanc[a]des a N -adés tancades a [e] tanc[eï]s [a] 1.1.3.- Modificació de /a/ en [E] per contacte amb un so palatal Un fenomen que reapareix, encara que puntualment, a la resta del domini lingüístic és el tancament en [e] de la vocal medial oberta quan es troba en contacte amb un so palatal. És el cas de llarg i aigua: ll[e]rg: Ar, No, Or (mapa 3) [e]igua: Ar, Ma, Or, Pr (mapa 4) 1.1.4.- Distribució de [e] - [e] < E llatina Dins el conjunt comarcal, el parlar de Maella presenta una especif¡citat lingüística en relació a la distribució de la [e], que el caracteritza singularment. Es tracta del manteniment del timbre vocalic del llatí vulgar [E], procedent de la E clàssica. Només el ribagorçà i, en part, el pallares divergeixen de la solució general del català i es mantenen fidels a l'articulació del llatí vulgar. Aquest és un dels fenòmens que defineixen el maellà com un enclavament aïllat i discontinu, en terres meridionals, del bloc ribagorçano-pallarès (mapa 5). -51- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 FONÈTICA Trobem [e] a Maella en els mots acabats amb el sufix -ell, -ella: anell, budell, cadell, carretel I, cervell, costella, clavell, estrella, Maella, martell, nivell, paella, pell, rovell (del ferro), timoncell (timó, farigola), vell. També és present en els acabats amb el sufix -er, -era: carrer, cigronera, cirera, corder, craber (carroll de raïm), cullera, diner, faldriquera (butxaca), favera, febrer, gener, graner, pastera, pesolera, quera, racer, roderes. Paral·lelament, i procedent de la monoftongació de AI - xecolate>xicolate (mapa 35). pan[i]llets Ca, Ga, Po -on també pan[e]llets -. Pan[a]llets - a Arnes - presenta una neutralització de /e/ en [a] en posició pretónica (mapa 36). d[i]juni Ar, Ba, Ca, Cr, Ft, Ga, Ma, Po, Pr, Vi. A Favara i a Nonasp apareix el castellanisme aiuno (mapa 37). També es pot tancar /e/ en [i] com a conseqüència d'una assimilació vocàlica. És el cas de s[i]ntir, s[i]ntim, s[i]ntin, s[i]ntiré, s[i]ntia, t[i]nim, t[i]mu, v[i]nim, v[i]niu, a Cr i Pi (mapa 38). Al Pinell també se sent m[i]lic i p[i]tit. A Favara, Maella i Nonasp s'ha produït el tancament de /e/ en [i] en les formes rizotòniques dels presents d'indicatiu i de subjuntiu del verb sentir: jo sinto, jo sinta (mapa 39). Aquest tancament s'explica per analogia amb la dissimilació en posició átona, encara que per regressió, aquestes formes tomin a ser articulades [e]. Producte, també, d'una dissimilació és el tancament de /e/ en [i] en el futur i condicional del verb ser a, pràcticament tota la comarca: jo s[i]ré, jo -58- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 FONÈTICA s[i]ria. En els mateixos temps verbals es produeix aquest fenomen a Caseres, la Fatarella i Prat de Comte en el verb estar: jo est[i]ré, jo est[i]ria (mapa 40), En posició postónica, leí pot tancar-se en [i] en el mot espàr[i]c a Ca, Cr, Ft, Pi, Vi (mapa 41 ); també es tanca a màn[i]c i màn[i]ga a tota la comarca llevat de Maella i Nonasp (mapa 42). 1.2.8.- Canvi de loi en [au] en posició inicial És un fenomen general, observat a quasi tota la comarca, el canvi de loi inicial en [au] - segurament per fonosintaxi -. Favara i Maella, i de vegades Arnes i Batea, són les localitats que més es resisteixen a la modificació (mapa 43). [aüjlives, [aüjliver: Ar, Bt, Cr, Ft, Ga, No, Or, Pi, Po, Vi (mapa 44). [aüjrelles: Bt, Ca, Cr, Ft, Ga, No, Or, Pi, Po, Pr, Vi (mapa 45). [aüjvelles: Ar, Ba, Ca, Cr, Ft, No, Pi, Po, Pr, Vi (mapa 46). [aü](b)rir: Ba, Bt, Ca, Cr, Ft, Ga, No, Or, Pi, Po, Pr, Vi (mapa 47). A la Fatarella pot aparèixer [au] en posició tònica per analogia amb les formes àtones: ell auri. Només a Prat de Comte s'ha recollit la forma llaurer amb diftong (mapa 48). -59- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 FONÈTICA 1.2.9.- Tancament de loi en [u] seguida de HI, lui tòniques És una característica definitòria del català occidental la no neutralització de loi átona en [u]: carr[oj, d[o]nar. Però en alguns contextos, com per exemple quan loi átona va seguida de ni o luí tòniques pot ser que neutralitzi en [u] sovint30. Apareixen pertot arreu sense neutralitzar d[o]rmir, fl[o]rït, m[o]lí, p[o]llí, rat[o]lí. La no sistematització del canvi possibilita la fluctuació [o] - [u] en una mateixa localitat (mapa 49). Apareixen amb [u]: c [u] ixi: c[u]IHr: c[u]nill: c[u]sí: a tot arreu. Ar, Bt, Ca, Cr, Fv, Ga, Or, Pi, Pr (mapa 50). Ba, Ca, Ga, Pr (mapa 51). Ar, Ba, Bt, Ca, Cr, Fv, Or, Pi, Pr, Vi (mapa 52). t[u]pí: c[u]muna: Bt, Ca, Cr, Ft, Pi, Pr (mapa 53). Ga (mapa 54). També podem trobar aquest fenomen quan la lot està en contacte amb una labial o amb una líquida: f[u]guera: No, Pi, Po, Pr (mapa 55). est[u]rnell: Ar, Fv, Ma, Vi (mapa 56). 1.2.10.- Tancament de loi en [u] en altres posicions A la Pobla de Massaluca s'observa el fenomen de neutralització de loi átona final en [u] en els mots ferro, en el seu composí filferro, i en el castellanisme enterro (mapa 57). A Nonasp, la pronúncia local tanca en [u] la /o/ átona d'aquest topònim N[u]nasp 30.- Vegeu VENY (1986b, 183). -60- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 FONÈTICA 1.2.11.-D¡ftongs En algunes ocasions, el diftong creixent del grup /kwa/ pot monoftongar en [o]. És el cas de coranta, estès a tota la comarca i de coresma, localitzat a Bot i al Pinell (mapa 58). A la inversa també es pot produir aquest fenomen. És a dir, per ultracorrecció el mot cortina - només articulat així a Maella - esdevé quartina a la resta de localitats (mapa 59). Llanguanissa presenta una metàstesi de les dues pretòniques i la posterior articulació diftongada de fol. La forma llenguanissa, de Maella, pot aparèixer per creuament amb llengua (mapa 60). En el mot abeurador, monoftonga /eüV en [o] a Batea, Gandesa i Vilalba: aborador (mapa 61 ). 1.3.- Consonantismo 1.3.1.-Labials En cap de les quinze localitats de la Terra Alta no s'ha conservât l'articulació de la labiodental fricativa sonora /v/, la qual s'ha neutralitzat amb la bilabial Ibi. La Terra Alta és betacista: [b]i, [b]aca, fa[ß]es, ca[ß]all. La labial ha desaparegut a llavor a tota la comarca i ha possibilitat l'aparició d'una velar antihiàtica Igt a Caseres i Nonasp (mapa 62). En el mot professo - < "PROFITIONS - s'ha conservat la labiodental sorda Kl segurament per pressió culta a Ba, Bt, Ca, Fv, Ma, No. A la resta de localitats la solució és provessó, amb la sonorització i posterior canvi de punt d'articulació. Aquesta darrera forma és la general en valencià (mapa 63). -61- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 FONÈTICA 1.3.2.-Dentals 1.3.2.1.- Caiguda de /d/ en el sufix -ada A Favara, Maella i Nonasp es produeix un fenomen que acosta els seus parlars al català meridional o valencià. Es tracta de la caiguda de la dental sonora del sufix -ada: vegada > vegà. La no articulació de la dental s'estén als plurals en -adés i als morfemes de diminutiu -adet, -adeta, -adell, -adella (mapa 64). Quadre de la caiguda de /d/ Favara, Maella, Nonasp -ada la resta vegada vegades foradet moradeta aixadella tancada tancades talladet paradeta vegà vegaes foraet moraeta aixaella tancà tancaes tallaet paraeta -adés -adet -adeta -adella 1.3.2.2.- La /d/ intervocálica A Maella i Nonasp el verb beneir apareix amb dental intervocálica benedir -. És possible que es tracti d'un creuament amb dir i no pas de la conservació de la /d/ etimològica -< BENEDICERE -, desapareguda en època molt antiga31 (mapa 65). 31.- Jordi Colomina recull benedir a Polop, a la Marina Baixa: El valencià de la Marina Baixa, 27. -62- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 FONÈTICA 1.3.2.3.- Els grups finals -nt i -It Una característica que separa el català de la Terra Alta del conjunt de parlars valencians és l'emmudiment de la dental dels grups finals -nt i -lt. De totes maneres, a través de la fonètica sintàctica, la dental es pot sensibilitzar en casos com: san [t] Antoni: Ba, Ca, Cr, Fa, No, Pi, Pr (mapa 66). En canvi a san(t) Esteve no se sensibilitza enlloc. vin[t] anys: a on [t] és: Or, Pi, Po (mapa 67). Ga, Pi, Vi (mapa 68). 1.3.3.-Alveolars 1.3.3.1.- Ensordiment de IzJ i IdzJ a Maella Només a Maella es produeix l'ensordiment de les alveolars fricativa i africada sonores - IzJ > [s], /dz/ > [ts] -. A la resta de localitats es mantenen sonores (mapa 69). Aquest fenomen és propi del ribagorçà i del valencià central o apitxat. Quadre alveolars Maella la resta deies /z/ fesol casa colze onze [s] fe[s]ol ca[s]a col [s] e on[s]e [z] fe[z]ol ca[z]a col[z]e on [z] e /dz/ dotze tretze setze [ts] do[ts]e tre[ts]e se[ts]e [dz] do[dz]e tre[dz]e se[dz]e -63- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 FONÉTICA 1.3.3.2.- Sonorització de Isl postconsonàntica A la major part de la comarca apareix la sonorització de l'alveolar sorda Isl de pinces [pínzes]. Només a Gandesa i a Maella es va recollir l'articulació sorda (mapa 70). 1.3.3.3.- Caiguda de /z/ intervocálica En el sufix -esa -< ITIA llatí - ha desaparegut l'alveolar sonora intervocálica en el mot perea, a tot arreu llevat del Pinell on es manté (mapa 71). A malesa, l'alveolar ha caigut a Ar, Ba, Bt, Ft, Ga, Ma, Or, Vi (mapa 72). També ha desaparegut del mot reina - resina -, a tota la comarca llevat de Maella i Vilalba que la conserven, articulada com a sorda a Maella (mapa 73). 1.3.3.4.- Palatalització de Isl en posició inicial L'alveolar fricativa sorda Isl en posició inicial palatalitza en [tj] en el mot xurrac a la Fatarella, la resta de la comarca la manté. La forma de Favara, Maella i Nonasp - serrutxo - és una interferència lèxica de l'espanyol (mapa 74). També en posició inicial, l'alveolar fricativa sorda ha palatalitzat en el mot aixinglot com a prepalatal fricativa sorda [J] amb afegiment d'una pròtesi vocàlica a Arnes i a Prat de Comte. La resta de localitats manté l'alveolar amb pròtesi vocàlica o sense. La forma sanglot pot presentar [a] inicial per creuament amb sang (mapa 75). -64- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 FONÈTICA 1.3.3.5.- Palatalització analògica de /s/ en [J ] En el verb peixcar, l'alveolar/s/ s'ha transformat en prepalatal [J ] com a conseqüència del creuament amb peix a Ar, Ba, Bt, Ca, No, Or, Pr, Vi (mapa 76). 1.3.3.6.- Sonorització de Isl en el sufix -ecció En el sufix -ecció, de procedència culta, l'alveolar pot ser articulada sonora a Ar, Ba, Bt, Ca, Ga, No, Or, Pi, Pr - direc[z]ió - (mapa 77). 1.3.4.-Palatals 1.3.4.1.- La /$/ inicial i postconsonàntica La prepalatal fricativa sonora l$l és articulada com a africada [d5] en posició inicial i postconsonàntica; a Favara i a Maella s'ha produït un ensordiment [t/ ]: gent, jove, germà, jou, ginesta, giner, juny, gel, argilaga, àngel, penjar, minjar (mapa 78). 1.3.4.2.- Les prepalatals sonores en posició intervocálica En posició intervocálica, les prepalatals sonores presenten una variació articulatoria i una distribució particulars. A Favara sempre trobem Pafricada sorda, independentment de la seva procedència etimològica. Només en un cas s'observa l'excepció del verb pu[j]ar. Aquesta darrera solució és la que es dóna a Maella en els mots que presenten els grups de iod llatins BY, DY, I, GY. L'evolució d'aquest grups es pot resoldre amb l'articulació d'una semivocal palatal [ï] en posició final: rois, -65- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 FONÈTICA gois; com a semiconsonant palatal ü] en posició intervocálica: pu[j]ar, ma[j]or - amb l'excepció de mi[tj]a, mi[t/]er, pi[t/]or, di[tj]ous -; i la tercera possibilitat és la caiguda de la semiconsonant: roa - roja -, correa i en els sufixos verbals -ejar - festear, batear, tercear, passear, barrear, blanquear, amb excepció de mare[tj]ar. La prepalatal procedent de G o -TICU, -DICU llatins és articulada a Maella com a prepalatal africada sorda [tj]: fre[tf]ir. A la resta de les tretze localitats la solució general és la prepalatal fricativa sonora [5] - procedent de BY, DY, I, G, -IDIARE llatins -: mi[5]a, i la prepalatal africada sonora [d5] - procedent de GY, -TICU, -DICU llatins -: fe[d5]e. La prepalatal fricativa sonora /5/ acostuma a segragar iod - [15] - en posició intervocálica. Tanmateix, sembla que hi ha uns contextos que afavoreixen la segregació de la iod - trobar-se la /5/ en posició pretónica i en contacte amb una vocal no palatal - i d'altres que no l'afavoreix - quan es troba en contacte amb una vocal palatal que la precedeixi o que la segueixi32. A continuació es presenta en un quadre la diversitat de solucions de les prepalatals sonores amb indicació del número de mapa a què correspon cada exemple segons la seva procedència etimològica. 32.- Miquel Àngel Pradilla assenyala en la seva recent tesi doctoral - Variació i canvi lingüístic en curs al català de transició nordoccidental/valencia (1993) - que, a Benicarló - Baix Maestrat - la variació i canvi que presenten les prepalatals sonores estan íntimament lligades a factors socials i fins i tot estilístics. Segurament un treball d'aquest caire a la Terra Alta possibilitaria uns resultats similars. L'enquesta geolingüística no ens ha permès enfocar-ho en aquella direcció. -66- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 FONÈTICA Quadre de les prepalatals intervocàliques Maella 0 BY Favara la resta roa ro[ï]s locos [t J] ro[tj]a ro[tj ]os llocos \m [15] ro[Í5]a ro[Ï3]os bo[Ï3]os go[Ï3]os pu[Ï3]ar ml[3]a mapa 79 " " " " " " " 80 81 82 83 84 85 86 87 88 89 90 91 92 [í] [ï] DY go[ï]s pu[j]ar [t J] go[tj]os Ül W] Ü] [tí] pu[j]ar mi[tj]a ma[tj ]or pi[tj]or [Ï5Ï mi[tj ]a ma[j]or pi[tj]or barrear mare[t J ]ar fre[tj]ir fe[t/]e Ül I [t J] ma[Í3]or pi[3]or P/] GY 0 tJ] barre[Ï3]ar " barre[tj]ar I mare[tj ]ar mare[Í3]ar " 115) -IDIARE G [t J] [t J] [t J] fre[tj]ir fe[tj ]e fre[Ï3]ir fe[d3]e " " " -TICU -DICU [t J] dotor quesso [t J] dotor forma [t J ]e [d?] me[d3]e forma [d 3 ]e " L'obscura procedència etimològica de bajoca, l'adaptació fonètica d'abadejo i la interferència de l'espanyol plaia fan que hagi estat complicat agrupar-les en el quadre anterior. Bajoca - fesol tendro a Maella - s'articula amb [tJ] a Favara i [15] a la resta (mapa 93); abadejo amb [t/] a Favara i a Maella i [125] a la resta (mapa 94). El castellanisme plaia és present a Ba, Fv, Ma, No, Or, Vi, a la resta apareix la forma genuïna amb [dz,] (mapa 95). 1.3.4.3.- La /// inicial i postconsonàntica La prepalatal fricativa sorda /// és articulada com a africada [tJ] a principi -67- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 FONÈTICA de mot i darrere consonant a tota la comarca: [t/]iquet, [t/Jalar, car[t/]ofa car[t/]ofeta a Maella -, [t/]in[tj]a. 1.3.4.4.- La /// intervocálica i final En posició intervocálica i final, la prepalatal sorda /// apareix precedida de iod [ï/], també per tota la zona: ba[ïj]ar, bru[ï/]a, fa[ï/]a, pe[ïj]. 1.3.4.5.- Conservació de la iod procedent del grup CT llatí Encara es pot trobar, residualment, a la Terra Alta la conservació de la semivocal palatal [ï] procedent del grup de iod llatí CT en els mots: feit: guareit: lleit: pleit: Ma - amb [e] - (mapa 96). Fv, Ma - amb [e] -, No (mapa 97). Fv, Ma - amb [ e ] , No (mapa 98). a tot arreu, a Ma amb [e] (mapa 99). 1.3.4.6.- Semiconsonant palatal /j/ En posició intervocálica, la semiconsonant palatal /j/ pot ser articulada amb un grau d'obertura més gran [ë]: ga[ë]ata: Ba, Bt, Ca, Cr, Fv, Ga, No, Po, Pr, Vi (mapa 100). ia[e]a: Ba, Bt, Ca, Cr, Ft, Ga, Or, Pi, Po, Pr, Vi. La forma güela, de Maella, és una interferència de l'espanyol o de l'aragonès (mapa 101). pela[e]a: Ba, Bt, Ca, Ft, Ga, No, Pi, Po, Pr (mapa 102). -68- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 FONÈTICA 1.3.5.-Velars 1.3.5.1.- Pèrdua de /g/ intervocálica La velar sonora /g/ intervocálica, en contacte amb una vocal velar tancada /u/, pot ser assimilada per aquesta en els mots: arrues: aixuar: juar: Ba, Bt, Ca, Ft, Vi (mapa 103). Ba, Fv, Ma, Or (mapa 104). Ar, Ba, Bt, Fv, Ma (mapa 105). 1.3.5.2.- Sonorització de /k/ En posició inicial, la velar sorda /k/ apareix sonoritzada en el mot ganzell - cancell - a Ft, Po, Vi (mapa 106). Formant grup amb /r/, en posició intervocálica, la velar sorda també s'articula sonora en els mots sagristà i sagristia a Ft, No, Pi, Pr (mapa 107). 1.3.5.3.-Adaptació d'un castellanisme Segurament que es tracti de l'adaptació d'una interferència morfofonètica de l'espanyol la forma antiu - antic - de Fv, Ma, No. Possiblement s'hagi creat damunt del femení antigua > antiua > antiu (mapa 108). 1.3.6.- Líquides 1.3.6.1.- La líquida palatal 7A7 procedent de grups de iod La Terra Alta no és una zona ioditzant ja que presenta sempre [À] -69- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 FONÈTICA procedent dels grups de iod llatins C'L, LY, G'L: all, dalla, fulla, panolla, relia, ull. Un fenomen que apunta cap a un no gaire llunyà canvi és l'articulació ieista molt estesa entre les generacions més joves33. 1.3.6.2.- Confusió entre /£/ i lli Com a conseqüència de la gran similitud articulatoria entre la líquida bategant /r/ i la lateral /!/ és possible de trobar mots on s'ha intercanviat. Aquest fenomen és freqüent en valencià34: cloquetes: clanc: Ar, Ba, Cr, Ga, No, Pi (mapa 109). Ba; a Fv, Ma enregistren el castellanisme cangre[x]o (mapa 110). encrusa: general a tota la comarca, llevat de Bt, Ma, Pi on apareix enclusa i de Fv on és present el castellanisme iunque (mapa 111). 33.- Convindria no confondre aquests dos termes - iodització i ieisme - ja que corresponen a fenòmens etimològics i cronològics diferents. La iodització es remunta al període més antic de la llengua sempre amb els grups de iod esmentats i sempre, també, en posició intervocálica o final. El ieisme és un fenomen relativament modern pel que fa a la seva gran extensió actual, que es produeix com a neutralització de tota l'k! en [j] o [ï] - segons la seva posició - tant si procedeix de L-inicial i -LL- intervocálica llatines o dels grups de iod esmentats. 34.- COLOMINA (1991), El valencià de la Marina Baixa, 24 -70- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 FONÈTICA 1.3.6.3.- Vocalització de III en síl·laba travada És una característica quasibé general a tota la comarca la vocalització en [ü] de la líquida lateral alveolar/!/ agrupada a una consonant labial: aubarda, aufals, mauva, pauma; només en queden excloses les localitats de Favara, Maella i Nonasp: al barda, alfals - aufals a Nonasp -, malva, palma (mapa 112). En el mot albercoc, la líquida es conserva a Fv, Ma, No i vocalitza a la resta: aubercoc. La forma abercoc de Batea i Caseres presenta l'absorció de /ü/ per la bilabial contigua Ibi (mapa 113). Tampoc no es produeix la vocalització a Fv, Ma, No en el mot almosta, però sí a la resta de localitats: aumosta. La forma recollida a Bot amosta i la recollida al Pinell amostra presenten, com a abercoc, l'absorció de luí per la bilabial contigua /m/. Amostra del Pinell i aumostra de la Pobla evidencien un creuament amb mostra (mapa 114). Almorzar apareix sense la vocalització a Fv, Ma, No; aumorzar és usat per la generació més vella de la Fatarella. La labial /ü/ ha estat absorbida per /m/ a Ar, Ba, Bt, Ca, Or, Po, Pr: amorzar. A Cr, Ft, Ga, Pi, Vi s'ha produït el canvi del prefix al- per es-: esmorzar (mapa 115). A tau - de Ar, Ba, Bt, Ca, Cr, Ft, Ga, No, Or, Pi, Po, Pr, Vi -, després de la vocalització de la líquida, hauria caigut la bilabial /p/final. Les formes tfojp35 de Favara i t[o]p de Maella podrien tractar-se d'adaptacions de la forma espanyola topo (mapa 116). Només a Maella es manté inalterada la líquida a balbes - mans balbes -, a la resta de la comarca s'ha produït la vocalització - baubes - i fins i tot a Nonasp /au/ ha monoftongat en [o] - b[o]bes -. A Favara apareix el castellanisme tiesses (mapa 117). 35.- El DCVB recull t[o]p a la Llitera (10, 347). -71- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 FONÈTICA 1.3.6.4.- Manteniment de /!/ en síl·laba travada Com a característica de caire conservador, trobem a la Terra Alta el manteniment de la /!/ en contacte amb una altra consonant. Així es recullen formes com polp a Orta i Prat de Comte (mapa 118) i pulça a Ba, Bt, Ca, Cr, Ft, Fv, Ga, Ma, No, Po, Vi (mapa 119). En canvi, pam apareix sense la líquida etimològica a tot arreu. A Maella, la líquida lateral s'articula sense grau de velarització. 1.3.6.5.- La líquida lateral allargada [I:] Només al Pinell s'ha localitzat l'allargament de la líquida lateral alveolar en els mots mustel·la (mapa 120) i budel·la - budellada del peix -, amb d'altres variants lèxiques a la resta de la comarca. 1.3.6.6.- Les líquides procedents dels grups llatins T'L, D'L, G'L Una característica que comparteixen el tortosí, el valencià, bona parí del balear i l'alguerès és la solució de líquida lateral alveolar allargada [I:] procedent dels grups llatins T'L, D'L, G'L. Tot i que aquesta és la solució majoritària a la comarca, també s'enregistra [A.] - líquida palatal sense allargament - a Favara i Nonasp. En alguns casos la lateral alveolar pot articular-se, també, sense allargament: ame[l:]es: Ar, Ba, Bt, Ca - en aquestes dues darreres poblacions se sent també ame[l]es, sense allargament de la líquida -, Cr, Ft, Ga, Or, Pi, Po, Pr, Vi. -72- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 FONÈTICA arme[A,]es: Fv, No. Aquesta és la solució pròpia dels parlars nord-occidentals i de l'oriental conti nental - encara que sense l'allargament -. alme[ld]a: Ma, on sembla que s'hagi produït una metàtesi36. Tant almelda com armella presenten, en la síl·laba inicial, un increment de líquida alveolar/!/ que s'ha dissimilat a Maella (mapa 121). Les variants es distribueixen diferentment segons el mot: ve[l:]ar: Ar, Ca, Cr, Ft, Ga, Pi, Po, Pr, Vi, amb líquida allargada; s'enregistra la líquida alveolar sense allargar a Ba, Ma, Or, i també a Ca, Cr-vepjar-; a Fv, No, s'articula palatal sense allargar - ve[A,]ar - (mapa 122). espa[l:]a: Ar, Bt, Cr, Ft, Or, Pi, Po, Vi; espa[l]a Ba, Ca, Ga, Pr; espa[A.]a Fv, No; espa[ld]a Ma (mapa 123). mo[l:]e: Ar, Ba, Bt, Ca, Cr, Ft, Ga, Or, Pi, Po, Pr, Vi; mo[l]e Bt, Ca, Cr, No; mo[ld]e Fv; mo[yl]e Ma, No, en el grup /gl/ apareix un ment ele velar, segurament producte de la dissimilació; segons el DCVB aquesta darrera forma apareix també a Fraga - el Baix Cinca - i a Pego - la Marina Alta -. Notem com la vocal final no ha estat assimilada per la tònica en cap de les quatre variants (mapa 124). 36.- COLOMINA, Jordi (1991), EI valencià de la Marina Baixa, 32. -73- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez FONÈTICA DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 També conserva sense assimilar la vocal final la forma rogle, general a tota la comarca, i quasi bé a tot el català occidental. Aquí també la /5 / és producte de la dissimilació de les líquides. En el grup /gl/ - i també el /bl/ - la velar i la bilabial són articulades aproximants i sense allargament: [j\] i [ßl] respectivament. Quadre de les líquides procedents de T'L, D'L, G'L Maella ametla vetlar espatla motle rogle Favara Nonasp la resta [Id] [1] W W m [1:] [1:] [1:] [Yl] [1] Bt, Ca [1] Ba, Cr, Ma, Or [1] Ba, Ca, Ga, Pr [1] Bt, Ca, Cr, No w [Id] [Yl] [Yl] [M [Id] [Yl] [M w [Yl] [Yl] 1.3.6.7.- La /r/ en posició final Un tret que separa el català de la Terra Alta del valencià és la no articulació de la líquida /r/ en posició final de mot, com a regla general. Aquesta líquida ni tan sols se sensibilitza en la combinació d'infinitiu més pronom feble: ficar-lo > menjar-nos-la > anar-hi > ficà'l minjà-mo-la anà-hi Aquest fenomen exclou aquests parlars de l'àrea del tortosí del Baix Ebre i del Montsià i els acosta al català nord-occidental. -74- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 FONÈTICA 1.3.7.-Nasals 1.3.7.1.- La nasal adventicia És considerada com a característica pròpia del català occidental l'articulació d'una nasal adventicia en mots com mangrana i llangosto o llangusto - samperico a Maella -. També apareix la nasal a mançana, llevat del Pinell i de Prat de Comte que no l'articulen - macana - (mapa 125). 1.3.7.2.- Palatalització de Ini A la Fatarella i a Corbera - aquí la generació més vella - palatalitzen la nasal alveolar /n/ precedida de la semivocal palatal [ï] en mots com bo[ji]a, cu[ji]a, fe[ji]a - de la qual la forma general és l'arcaisme faena - (mapa 126). Aquesta palatalització també afecta la nasal bilabial /m/ del mot somier - su[ji]er - (mapa 127). De la combinació del partitiu en seguida del locatiu hi més el verb haver en resulta la palatalització de la nasal: n'hi ha [jia] Ar, Ba, Ca, Fv, Ma, No, Or (mapa 128). 1.4.- Fenòmens especials 1.4.1.- Dissimilacions vocàliques Un fenomen que afecta alguns parlars de la Terra Alta és el de la dissimilació de vocals atones com: est[o]rnut: Fv, Ma; est[a]rnut Ar, Ba, Bt, Ca, Cr, Ft, Ga, No, Or, Pi, Po, Pr, Vi (mapa 129). -75- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 FONÈTICA c[i]ment: Ar, Fv, Ma, No, Po; c[e]ment Ba, Bt, Ca, Cr, Ft, Ga, Or, Pi, Pr, Vi (mapa 130). m[e]nuts: Ca, No, Or, Vi, m[i]nuts Ar, Ba, Bt, Cr, Ft, Fv, Ga, Ma, Pi, Po, Pr (mapa 131). r[e]nyons: Ar, Ba, Fv, Ma, No; r[a]nyons Or; rpjnyons - per castellanisme o per tancament de/e/ + consonant palatal-Ca (mapa 132). r[e]stoll: No; r[a]stoll Fv, Ma; r[o]stoll a la resta (mapa 133). t[e]rrons: Ma; t[a]rrons Ba, Bt, Ca, Cr, Ft, Fv, Or, Po, Vi; t[u]rrons Ga, No t[o]rrons: Ar, Pi, Pr (mapa 134). 1.4.2.- Assimilacions vocàliques Per assimilació amb la nasal labial [rrj], la /i/ de inflada pot convertir-se en [u] a Ar, Ba, Bt, Ca, Ga, Fv, Ma, Or, Pr-[u]nflada-. Perultracorrecció/u/pot esdevenir [au] a Cr, Ft, Po, Vi -[aü]nflada -. I encara pot aparèixer la forma [ajnflada a Corbera, on la semivocal velar [ü] ha estat absorbida per [rrj] (mapa 135). Pot semblar que també a t[o]ronja es produeix una assimilació a Ma, No, Pi; a la resta apareix t[a]ronja (mapa 136). Però cal no oblidar que l'ètim àrab és tuning. 1.4.3.- Pròtesi vocàlica o sil·làbica Alguns mots afegeixen a principi de mot un increment vocalic o sil·làbic en mots com: abellota: Ga, No; bellota a la resta (mapa 137). -76- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 FONÈTICA anou: Ar, Ba, Bt, Ca, Cr, Ft, Ga, Or, Pi, Po, Pr, Vi; nou Fv, Ma, No, també Ca (mapa 138). arreclau: - escorpit - Ba, Ca, Fv, Ma, No, Po; reclau a la resta (mapa 139). avespa: Ba, Ca, Cr, Ft, Fv, Ga, Ma, No, Or, Po, Vi; vespa Ar, Bt, Pi, Pr (mapa 140). agarça: acovar: ensomiar: No; algarça Fv; garça a la resta (mapa 141 ). Pi; encovar Ga; covar a la resta (mapa 142). Ar, Ba, Bt, Ca, Cr, Fv, Ga, Ma, No, Or, Pi, Po, Pr, Vi; somiar Ft, Vi (mapa 143). esfardatxo: Ca, Fv, Ma; fardatxo a la resta (mapa 144). espurna: arreu, llevat de Fv on apareix purna i el castellanisme xispa, usat també a Ma, No, (mapa 145). estovalles: per tot arreu menys a Favara i Maella on hi ha el castellanisme mantel (mapa 146). Estisores o estirares és general a tota la comarca. alam: Bt; ham a la resta; a Favara i Maella empren el castellanisme ançuelo (mapa 147). 1.4.4.- Metátesis consonàntiques És en l'àmbit de les líquides on es produeix amb prou freqüència el fenomen de la metàtesi. Les generacions més grans, no tan influïdes per la pressió de la llengua culta, són les que més les realitzen; en les generacions més joves no s'acostuma a produir: crompar: Ba, Bt, Cr, Ft, Or, Pi, Po (mapa 148). -77- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 FONÈTICA probe: quirdar: Cr, Ft, Ga, Pî (mapa 149). - cridar - Fv, Ma (mapa 150). eraba, crabit, craber - carroll de raïm -: Ma (mapa 151 ). palaures: àliga: No (mapa 152). Ft, Pi, Pr (mapa 153). 1.4.5.- Assimilacions consonàntiques 1.4.5.1.-AssimilacióIni> [fi] Trobem un cas de palatalització de la nasal alveolar /n/ com a conseqüència de la seva assimilació amb una altra consonant palatal: [ji]enya: Ba; a la resta [X]enya (mapa 154). La nasal palatal /JT/ dels mots ca[ji]ella - Cr, Ft, Pi, Pr, Vi; ca[n]ella a la resta (mapa 155) - i ge[ji]ives - Cr, Ft, Ga, Pi; ge[n]ives a la resta (mapa 156) - pot procedir de grups llatins -NN- i -NG*respectivament (CANNICULA, GENGIVA). 1.4.5.2.- Assimilació /mb/ > [m], Indi > [n]. És una llei fonètica observada com a general l'assimilació dels grups llatins MB i ND - COLUMBA > coloma, FUNDA > fona -. Seguint, doncs, aquesta tendència trobem l'assimilació a la partícula tamé - també - per tota la comarca; tanmateix, la pressió culta pot restituir la forma sense assimilar37. Un cas paral·lel és el de granet - grandet - que trobem a Ba, Ca, Fv, Ga, Ma, Or, Pi, Pr, Vi (mapa 157). Contràriament trobem laguns casos on s'observa el fenomen oposat, 37.-VENY(1978b, 138) -78- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 FONÈTICA això és la conservació del grup /nd/ a: afondar, baranda: Ma; afonar, barana a la resta (mapa 158). També apareix /nd/ en els derivats barandat de Ar, Ba, Bt, Ca, Cr, Ga, Or, Pi, Po, Pr, Vi i baranda de Ft - amb el significat d'envà i envà de l'escala, respectivament -. llanda: Ar, Ba, Bt, Ca, Ma, Or, Pi, Pr; llauna Cr, Ft, Fv, Ga, No, Po, Vi (mapa 159). La forma llanda és considerada per Coromines M una alteració del mossarabisme labna; Veny39, en canvi, la creu procedent de l'aragonès. De baranda i barandat també suposa, Coromines40, que tenen relació amb el mossàrab. Llanda és un terme compartit amb el valencià. 1.4.5.3.-Assimilació de dentals En la forma mi[d:]ia - migdia -, de Caseres, s'ha produït una assimilació de la prepalatal /t// per part de la dental contigua /d/. Les altres dues articulacions - misdia, Ar, Ba, Bt, Cr, Fv, Or, Pi, Po, Pr, Vi; i mesdia, Ft, Ga, Ma, No -, amb dissimilació vocàlica o sense, presenten la despalatalització de la palatal africada sorda (mapa 160). 38.-DECat, V, 101. 39.- VENY, Petges aragoneses en els dialectes catalans meridionals, Mots d'ahir i mots d'avui, 1991, 105-106. Llanda és, doncs documentada més amunt de la Sénia, a 8 localitats de la Terra Alta. 40.- DECat, I, 626. -79- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 FONÈTICA 1.4.5.4.- Assimilació de líquides Pràcticament a tota la comarca s'ha produït l'assimilació de /!/ en [ò] en el mot pedadilles; només a Maella apareix sense assimilar peladillas; a Bot, la forma penadilles sembla respondre a una dissimilació de líquides (mapa 161). En el mot estirares - estisores -, com a conseqüència del rotacisme, s'ha produït l'assimilació de l'alveolar sonora IzJ a [r] a les localitats de Fv, Ma, No (mapa 162). 1.4.6.- Dissimilacions consonàntiques 1.4.6.1.- Dissimilacions de líquides També són les líquides les consonants que més propenses estan a dissimilar-se: flare i juriol són generals a la comarca; [d5]entilles s'estén per tot arreu llevat de Fv, Ma, No on s'usa el castellanisme lente[x]es. (mapa 163). Sembla que es produeix una dissimilació del punt d'articulació de IXI en [I] en el mot re[l]otge a pràcticament tota la Terra Alta, només a Arnes es va enregistrar la forma sense dissimilar re[X]otge (mapa 164). Re[l]otge, però, podria ser un arcaisme. A birles i birlot, formes generals a tota la comarca, es produeix la dissimilació de /!/ en [r]: bitles > birles. El canvi contrari - /r/ ->[!]- s'enregistra en el mot a[l]mari a Fv, Ma, No, (mapa 165). Només a Favara i Maella apareix la forma dissimilada albre per abre, present a la resta de poblacions, la qual variant ha eliminat la primera líquida per dissimilació (mapa 166). Un fenomen similar, de pèrdua de la primera líquida es produeix en -80- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 FONÈTICA mots com: pedre: Ar, Bt, Ca, Fv, Ma, No, Or; perdre a la resta (mapa 167). safanòria: Fv, Ma, No, Vi, safranòria a la resta (mapa 168). En el mot a[z]gadells es constata la dissimilacio de la /r/ agrupada que es produeix a Ba, Cr, Ga, No, Pi, Pô, Vi (mapa 169). 1.4.6.2.- Dissimilacio de nasals És pràcticament general la dissimilacio de /n/ en [d] a dingú, tot i que la pressió de la forma culta ningú en possibilita un ús alternatiu. 1.4.7.- Reducció de grups consonàntics 1.4.7.1.- Grup consonàntic /nv/ En el mot acovidar es constata la tendència de reducció del grup consonàntic/nv/. Només a Favara, Maella i Nonasp apareixen les formes més conservadores amb la nasal, aconvidar. Ambdues formes presenten una pròtesi vocàlica inicial (mapa 170). 1.4.7.2.- Grup consonàntic /kt/ En la forma retor - (senyor) rector -, general a tota la comarca, i dotor doctor, metge - de Favara, Maella i Nonasp, mostren la caiguda del primer element del grup consonàntic, la velar oclusiva sorda /k/. -81- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 FONÈTICA 1.4.8.- Afegiment de consonants en posició intervocálica 1.4.8.1.- La velar antihiàtica S'observa una velar sonora /g/ antihiàtica en els mots sugar - suar - a Nonasp (mapa 171) i coga - coa - a Arnes i Nonasp (mapa 172). 1.4.8.2.- Afegiment de fonemes a l'interior de mot En el mot diarrera, comú a la majoria de localitats, apareix l'epèntesi d'una líquida bategant /r/ sense justificació etimològica, només explicable per analogia amb el sufix -era de mots com pixera, borratxera41. A Batea es localitza riarrera, amb assimilació de la dental inicial. A Favara, Maella i Noasp apareix sense l'epèntesi diarrea (mapa 173). 1.4.8.3.- Epítesi amb dental o velar Com en d'altres indrets del domini lingüístic, hi ha mots paroxítons acabats en -i que poden recórrer a l'epítesi d'una dental o d'una velar. És el cas de: àpit: a la major part de la comarca; àpic a Favara; api, sense epítesi, a Maella (mapa 174). somit o ensòmit - amb aglutinado inicial -: a la majoria de localitats; ensòmic a Favara; ensómio a Maella, que sembla una forma procedent del creuament entre somni i l'espanyol sueño (mapa 175). 41.- VENY (1988) Noves dades sobre la partió cat. occ.-cat. or. 20-24. -82- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 FONÈTICA 1.4.9.- Interferències fòniques amb l'espanyol Com a sonseqüència del veïnatge geogràfic amb l'espanyol, per una banda, i la seva pressió com a llengua de prestigi, per una altra, s'han produït una sèrie d'interferències que afecten tots els nivells lingüístics. Heus aquí les que afecten el nivell fònic. 1.4.9.1.- Interferència de la uvular fricativa sorda [x] La uvular fricativa sorda [x] s'ha incorporat als hàbits articulatoris generals a través del lèxic provinent de l'espanyol42. Així, tenim esteses pertot arreu formes com tra[x]e, pi[x]ama, [x]abalí, [x]ota - també [k]ota a Batea en un intent d'aproximació a la fonètica catalana. El considerable nombre d'interferències lèxiques provinents de l'espanyol a Favara i Maella - no hem d'oblidar la seva inclusió administrativa i eclesiàstica a l'Aragó -, ha possibilitat que sigui en aquestes localitats on s'enregistrin més casos de [x]: vir[x]en: ima[x]inar: gran[x]a: cole[x]io: dibu[x]o: [x]ubilar: reli[x]ió: Fv, Ma, No; verge a la resta (mapa 176) Fv, Ma; imaginar a la resta (mapa 177) Fv, Ma; granja a la resta (mapa 178) Fv, Ma, No; colegí a la resta (mapa 179) Fv, Ma; dibuix Fv, Ma; jubilar Fv, Ma; religió a la resta (mapa 180) a la resta (mapa 181) a la resta (mapa 182) 42.- Vegeu VENY (1993, 405-436). -83- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 FONÈTICA Un altre hàbit articulatori afectat per [x] és el que apareix en el mot exemple, articulat e[x]emplo a Favara i Maella i exemple a la resta. Aquesta darrera articulació presenta un intent d'adaptació de la grafia espanyola ejemplo (mapa 183). 1.4.9.2.- Interferència de la interdental fricativa sorda [ff] També la interdental fricativa sorda [0] apareix com a interferència fónica en els parlars de Favara, Maella i Nonasp en el mot ca[0]o - cassó (mapa 184) - i a Favara pis[0]ina - piscina (mapa 185). -84- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 2.- Morfologia nominal UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 MORFOLOGIA NOMINAL 2.1.-Gènere 2.1.1.- Canvi de gènere a través de l'article Alguns mots presenten divergència de gènere en relació a d'altres parlars com lo dot, que és masculí a la Terra Alta. Unes altres vegades s'observa una dualitat de gènere, normalment en mots que provenen de neutres llatins: la costum: Ma - de gènere femení, documentat des d'antic -; lo costum a la resta (mapa 1 ). la front: Fv, Ma, No - gènere femení que predomina en el nord-occidental -; lo front a la resta (mapa 2). la fum: la mar: lo pols: Pi; lo fum a la resta (mapa 3), Ar, Ca, Pr; lo mar a la resta (mapa 4). Ba, Ca, Fv, Ma, No, Or, Po - masculí arcaic1 documentat des d'antic i actualment estès pel nord-occidental -; la pols Ar, Bt, Cr, Ft, Ga, Pi, Pr, Vi (mapa 5). la senyal: Bt, Cr, Fv, Ga, Ma, Or, Pi, Po, Pr segurament el femení apareix per interferència de l'espanyol-; lo senyal Ar, Ba, Ca, Ft, Ma, No, Vi (mapa 6). 2.1.2.- Canvi de gènere a través dels morfemes Hi ha alguns mots que presenten el morfema de gènere diferenciat: 1.- Veure VENY (1978b, 150-152) -87- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 MORFOLOGIA NOMINAL lo pinte: Fv, Ma, No - gènere masculí que es troba estès pel nord-occidental -; la pinta a la resta (mapa 7). la tronca: Fv - femení que apareix al Pallars, al Maestrat i als Ports -; lo tronc a la resta (mapa 8). lo carxofer: Vi; la carxofera a la resta (mapa 9). la mangranera: Fv, Ma, No; lo mangraner a la resta (mapa 10). la noguera: Fv, Ma; lo noguer No; I'anoguer Cr, Ft, Ga, Pi, Pr, Vi; l'anoer Ar, Ba, Bt, Ca, Or, Po (mapa 11). la rosera: Ma; lo roser a la resta (mapa 12). La cepa: Ma; lo cep: a la resta. 2.1.3.- Canvi del morfema -e en -o en els masculins Només a Maella apareix una considerable quantitat de mots masculins que han canviat la -e morfemàtica final per -o. Aquest fenomen es pot explicar o bé per aragonesisme, o per castellanisme, o bé per extensió analògica amb els masculins que presenten el morfema /o/2. És el cas de agro, aladro, cinglo, directo, doblo, fillastro, germanastra, gendro, lleuto, (libro, magro, máselo, musclo - muscle -, negro, padastro, recto, sogra, tendra (mapa 13). Aquest fenomen es fa present, juntament a Favara i Maella, en casos com ginebra i ampio (mapa 14). 2,-Ramon Sistac també recull aquest fenomen a l'Alta Llitera, zona on dugué a terme la recollida de material de la seva tesi doctoral - El ribagorçà a l'Alta Llitera, 74-80. - Sistac també atribueix aquest morfema en lot a l'alta freqüència de castellanismes i, possiblement, per analogia dels finals genuïns en -[o] i dels plurals en -[os]. -88- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 MORFOLOGIA NOMINAL 2.1.4.- D'altres masculins en -o Paral·lelament trobem les formes crugo - Ar, Ca, No - o cruo - Ba, Fv, Or, Po (mapa 15) i nugo - Ar, Ba, Ca, Fv, No, Or- (mapa 16), les quals presenten /o/ final. Tot i que podria tractar-se de dos aragonesismes, també es podrien explicar per analogia a partir del femení eruga i de l'infinitiu nugar respectivament, ambdós amb velar antihiàtica. 2.2.- Nombre 2.2.1.- Proparoxítons llatins És un fenomen general a tota la comarca la conservació de la nasal /n/ en els plurals dels antics proparoxítons llatins: hòmens i jóvens. Màrgens és present a tot arreu, llevat de Favara, Maella i Nonasp (veg. mapa 6, lèxic). Ràvens apareix a Ar, Ba, Bt, Ca, Cr, Ft, Ga, Or, Pi, Po, Pr, Vi (veg. mapa 164, lèxic). Còvens a Ba, Ft, Ga; còvins a Po (veg. mapa 107, lèxic). Vèrgens només aparegué a Bot i Vilalba. Únicament a Maella, es recollí flàrens, amb nasal analògica. 2.2.2.- Plurals masculins en -os També s'estén per tota la comarca el morfema de masculí plural -os en els mots acabats en -st i -se: tristos, boscos. 2.3.- L'article L'article definit presenta les mateixes formes arreu de la Terra Alta: -89- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 MORFOLOGIA NOMINAL mot precedent acabat en C C V mase, sg. lo 1 lo/l fem. sg. la mase, pi. los los fem. Piles les les les mot següent començat per C V C la/1 la la/1 los/Is los/Is v 1 v 2.3.1.- L'article masculí Els articles masculins lo, los presenten les formes plenes, comunes a tot el domini lingüístic en època clàssica i d'ús actual a pràcticament tot el nordoccidental, el tarragoní, l'alguerès i el tortosí. Aquestes formes no sempre es redueixen, per fonosintaxi, quan van precedides per un mot que acaba en vocal: logos te porto'l xiquet te porto lo xiquet lo cotxe se pose'ls pantalons se pose los pantalons Quan l'article lo va seguit de l'indefinit un pot prendre la forma dissimilada la (un): Ar, Ba, Bt, Ft, Fv, Ga, Ma, No, Or, Pi, Pr (mapa 17). 2.3.2.- L'article femení Normalment la forma de l'article definit femení singular no s'elideix davant un mot que comença per vocal, ja sigui /i/ o /u/ tòniques o àtones o qualsevol altra: la era, la herba. Tanmateix, pot aparèixer elidida: l'era, l'herba. -90- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 MORFOLOGIA NOMINAL 2.3.3.- L'article neutre Com a la resta del domini lingüístic, es manté l'ús de l'article neutre lo, el qual a la Terra Alta i a la zona indicada més amunt coincideix amb la forma del masculí singular. En la locució adverbial a la millor, l'article neutre pot presentar la forma femenina la - Ar, Ba, Ft, Ga, Or, Pi, Vi - (mapa 18): allò deurie estar fet a mà, a la millor. 2.3.4.- L'article personal Els antropònims masculins només van acompanyats d'article personal - que coincideix amb el definit, igual que el femení - quan comencen per vocal - l'Àngel, l'Andreu, l'Enric -. No en porten mai a Fv, Ma, No, Po. L'ús de l'article davant antropònims femenins presenta la mateixa distribució que els masculins que comencen per vocal - la Maria, la Carme, la Isabel - (mapa 19). 2.3.5.- Contracció de l'article amb preposicions Hi cap la possibilitat que davant un mot femení aparegui l'article masculí aglutinat amb una preposició - Cr, Ft, Ga, No, Pi, Po, Vi (mapa 20): ha caigut pels escales ('agarre pels ariendes -91- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 MORFOLOGIA NOMINAL 2.4.- Pronoms personals 2.4.1.- Pronoms personals forts Vet aquí el quadre de les formes dels pronoms personals forts i la seva distribució geogràfica: singular plural nosaltres noaltres naltres naîtras nantres nantros natres natros vosaltres voaltres valtres valtros vatres vatros ells, elles ió [jo] Fv, Ma, No 1a. [jo] la resta Ma Ma Cr, Ft, Fv, No, Po, Vi Ft, Fv, Po Cr, Fv, No, Po Fv Ar, Ba, Bt, Ca, Cr, Ga, Pi, Pr Ar, Bt, Cr, Or, Pr Ma Ma Cr, Ft, Fv, No, Po, Vi Ft, Fv, Po Ar, Ba, Bt, Ca, Cr, Ga, Pi, Pr Ar, Bt, Cr, Or, Pr 2a. tu 3a. ell, ella La primera persona del singular presenta l'articulació de la velar tònica com a semitancada - [jo] - a Favara, Maella i Nonasp i com a semioberta [jo] - a la resta (mapa 21 ). La primera del plural ofereix vuit formes diferents arreu de la comarca. Hi ha localitats que en presenten quatre (mapa 22): nosaltres: és la forma més clàssica; a Maella l'alveolar és articulada sorda [s]. noaltres: una mica més evolucionada, ha perdut l'alveolar intervocálica. -92- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 MORFOLOGIA NOMINAL naltres: a més d'haver desaparegut l'alveolar intervocálica, Phiat que en resultava s'ha resolt amb la caiguda de l'àtona inicial. naltros: en aquesta variant s'observa la mateixa evolució que l'anterior més el canvi de /e/ final en tol segurament per analogia amb els plurals masculins en -os. nantres i nantros: presenten la mateixa evolució que les dues anteriors però amb l'assimilació de la líquida agrupada per la nasal inicial. natres i natros: en aquestes dues formes la líquida agrupada ha acabat per desaparèixer, seguint una tendència general de dissimilació de líquides. Les formes de la segona persona del plural presenten els corresponents paral·lelismes amb les de la primera. No apareixen, però, les formes "vantres o *vantros ja que aquí no es pot produir la assimilació consonàntica - tot i que podrien crear-se analògicament damunt de les respectives formes de primera persona - (mapa 23). 2.4.2.- Pronoms personals febles S'usen, quasi exclusivament, les formes plenes, com la llengua antiga, i no les reforçades. Aquestes formes fan, sempre, la funció de complement pre i postverbal. -93- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 MORFOLOGIA NOMINAL Quadre del sistema dels pronoms febles a la Terra Alta singular proclitics enclitics proclitics plural enclitics +C 1a 2a me te +V m' t1 C+ me te V+ +C *V 0 V+ mos 'm 't mos mos mos us tos us tos los les us tos los les us tos 'Is les masculí lo femení I1 la/I' lo la 'I la ho los les la 3a neutre li datiu la-i li la-i li la-i li la-i los(-i) los(-i) los(-i) 'ls(-i) le reflex. adverbials le s' n" le se le 's 'n hi se s' se •s se nes Les formes me, te, se, ne, si van precedides per un mot que acaba en vocal acostumen a elidir-se en posició proel ítica; poden, però, conservar la forma plena: no'n vull més ella'm done mangranes ara ne porten unes quantes demà te diran que sí També lo i los, en posició proel ítica i precedits de vocal, poden elidir-se, com l'article definit, però també poden no fer-ho: -94- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 MORFOLOGÍA NOMINAL ara no'ls trobo cada dia ió fa creure dissabte'l vindré a buscar i los lligaen en cordes La primera persona del plural mos - forma creada per analogia damunt de me - és general a tota la comarca. La segona ofereix dues formes, la reforçada us - Cr, Ft, Fv, No, Pi, Po, Vi - i tos, l'analògica damunt de te -Ar, Ba, Bt, Ca, Ga, Ma, Or, Pr -. Tos presenta un paral·lelisme amb la mateixa forma de l'aragonès3, estesa també per la Ribagorça, la Llitera i el Matarranya (mapa 24). Mos i us/tos, quan es combinen amb un altre pronom, per fonètica sintàctica, perden l'alveolar final /s/: no mo'n donaran to la volen agarrar ara mô les bollim, les sopes ü la volen agarrar Quan es combinen les formes me, te, se amb ho, hi, el primer element acostuma a no elidir-se i apareixen les dues formes plenes: me ho [meu], te ho [téü], se hi [sei], me hi [méï]. A Favara i Nonsap s'usen més les formes amb elisio del primer element (mapa 25). La forma se ocupa sempre el segon lloc en la combinació amb me, te, mos, us/tos: me s'ha minjat l'arròs Per al datiu singular apareixen tres formes (mapa 26): li: la-i: la general, Cr, Ft, Ga, Pi, Po, Vi. forma genuïna, Ar, Ba, Bt, Ca, Fv, No, Or, Pr: 3.- NAGORE: Gramática de la Lengua Aragonesa, 135. -95- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 MORFOLOGIA NOMINAL si el vol l'amo, ia la-i dono la-i portaré demà ió, an ell, lo cotxe a l'alcalde no la-i puc contestar això dis-la-i al pare lo que t'ha comprat le: que apareix com una interferència de l'espanyol, a Maella: le ho diré demà le llevaré bresquilles La forma del datiu plural los coincideix amb la de Pacusatiu i la de l'article definit: perquè a les ovelles los fa falta sal los diré que màrxon més tard Les generacions més joves comencen a utilitzar los-i. 2.5.- Possessius 2.5.1. - Possesius tònics Les formes tòniques dels possessius són: mase. sg. fem. sg. mase. pi. meus teus seus nostres vostres seus fem. pi. 1a un 2a posseïdor 3a meu meua teua seua nostra vostra seua meues teues seues nostres vostres seues teu seu nostre vostre 1a diversos 2a posseïdors 3a seu -96- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 MORFOLOGIA NOMINAL A Favara i Maella la vocal tònica de les formes d'un sol posseïdor s'articula semioberta [e] (mapa 27). En la combinació amb el mot casa, els possessius femenins poden col·locar-se proelíticament - a meua casa - a Ca, Cr, Ga, Pi, Po, Pr, Vi (mapa 28). 2.5.2.- Possessius àtons Les formes àtones dels possessius - les quals només acostumen a ser utilitzades davant nom de parentiu - presenten dos sistemes, un comú a Favara i Maella, i l'altre a la resta de poblacions. Quadre dels possessius àtons a Favara i Maella mase. sg. fem. sg. mi tu su mase. pi. 0 0 0 fem. pi. 1a 2a 3a mi tu su 0 0 0 Quadre dels possessius àtons a la resta de localitats mase. sg. fem. sg. mase. pi. móns tons sons fem. pi. mes tes ses 1a 2a 3a mon ton son ma ta sa Només a Favara i a Maella s'utilitzen les formes mi, tu, su - comunes per al masculí i per al femení -. Segurament aquestes formes són interferències -97- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 MORFOLOGIA NOMINAL de l'espanyol. Artur Quintana 4 les localitza, també, a Sant Esteve de Llitera, Benavarri, Castigaleu i Lasquarri - la Ribagorça -; Ramon Sistac5 les recull a Gavasa, Peralta i Alins - la Llitera - (mapa 29). Els plurals móns, tons, sons - articulats amb [u] -, s'han format per analogia amb les corresponents formes del singular. A Favara, Maella i Nonasp, en lloc d'usar formes àtones, s'utilitzen les formes tòniques los meus, los teus, los seus, les meues, les teues, les seues (mapa 30). Una darrera consideració sobre els possessius àtons, recollida a Arnes, Bot, Corbera i Orta, és que poden no coincidir ni en gènere ni en nombre amb els mots que precedeixen: tan germanes ma cosines ma cosí 2.6.- Demostratius El sistema dels demostratius a la Terra Alta és: mase. sg. 1 r. grau este este eixe 3r. grau aquell fem. sg. mase. pi. estos estos eixos aquells fem. pi. neutre açò esta esta eixa aquella estes estes això 2n. grau això eixes aquelles allò Els tres graus de localització encara es distingeixen a Favara, Maella i, residualment, a Batea en les generacions més grans (mapa 31). També residualment, les generacions més velles del Pinell empren el neutre açò (mapa 32). 4.-QUINTANA, Els parlars del Baix Matarranya, 168-169. 5.-SISTAC, El ribagorçà a l'Alta Llitera, 158. -98- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 MORFOLOGIA NOMINAL A la resta de localitats han desaparegut les formes masculines i femenines del segon grau i el seu espai ha estat ocupat per les del primer. Segons puntualitza Ramon Sistac 6, el sistema de tres graus es manté a l'àrea ribagorçana, la Noguera, el Segrià, la Franja de Ponent i el País Valencià. El 1r i 2on grau presenten formes simples sense l'aglutinació del reforçament llatí ECCU, usuals en tortosí, ribagorçà i valencià. Esporàdicament, a Nonasp també s'usen les formes reforçades aqueste, aquesta, aquestos, aquestes. La /e/ final dels masculins singulars este i eixe s'ha intentat justificar a través de diverses propostes. Moll la considera un castellanisme7, Coromines8 un mossarabisme, Massip9 proposa que podria tractar-se d'una simple vocal de suport. 2.7.- Numerals 2.7.1.- Numerals cardinals El numeral dos s'usa indistintament tant per al masculí com per al femení a tota la comarca. Coexisteixen dues formes del numeral uit - més acostada a l'etimologia - i vuit - amb pròtesi labial -. Aquesta segona és la utilitzada per les generacions més joves. Els numerals desset, devuit, denou - més pròxims a la llengua antiga són utilitzats a tota la comarca, generalment per les generacions més grans; les més joves comencen a fer servir les formes dissimilades disset, divuit, dinou. 6.-EI ribagorçà a l'Alta Llitera, 157. 7.-Gramàtica històrica catalana, 138. 8.-DECat, vol III, 717. 9.-Aproximació descriptiva al parlar tortosí, 55. -99- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 MORFOLOGIA NOMINAL A Favara, Maella i Nonasp, a partir del número 31, s'uneixen les desenes i les unitats amb la copulativa i, mostra evident d'una interferència de l'espanyol (mapa 33): trenta-i-un cinquanta-i-cinc setanta-i-dos A Favara i Maella s'usa la forma novanta, creada per analogia damunt del numeral nou; a la resta de localitats apareix noranta - amb dissimilació de nasals etimològiques. Novanta, forma compartida amb l'aragonès, també es localitza a la Ribagorça, a la Llitera i al Baix Cinca (mapa 34). 2.7.2.- Numerals ordinals Les formes dels numerals ordinals presenten, a la Terra Alta, la següent distribució: primer: segon: a tot arreu a tota la comarca llevat, de Fv, Ma, No on s'usa el castellanisme segundo (mapa 35). tercer: a tot arreu. Els llatinismes quart, quint, sext, sèptim, octau - i següents - són usats quasibé arreu llevat de Favara i Maella, on apareixen els castellanismes quarto, quinto, sesto, séptimo, octavo - i següents - (mapa 36). -100- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 MORFOLOGIA NOMINAL 2.8.- Interrogatius i indefinits 2.8.1.- Interrogatius El pronom interrogatiu què, quan acaba tira fónica, s'articula [kÉ] - Bt, Cr, Ft, Ga, Pi, Po, Vi - i [ké] - Ar, Ba, Ca, Fv, Ma, No, Or, Pr - (mapa 37). Quan què va seguit d'un altre element s'articula [ka] - Ba, Bt, Cr, Ft, Ga, Pi, Po, Vi - i [ké] - Ar, Ba, Ca, Fv, Ma, No, Or, Pr - (mapa 38): ca é esta tos? això, ca é? no sap ca vol ca em sé ió! Les formes quin(s), quina(es) - generals a tota la comarca - comparteixen la funció d'adjectiu amb la forma de l'espanyol què - invariable - a Ar, Ba, Bt, Ca, Fv, Ga, Ma, No, Or, Po (mapa 39): oh, que flors més boniques! que disgustos mos dones mira que home més alt! que persona més tímida 2.8.2.- Indefinits Altre i atre són compartits indistintament - potser amb el predomini de la primera variant - a Cr, Fv, Ma, No; a la Fatarella, la Pobla i Vilalba s'usa altre; a Ar, Ba, Bt, Ca, Ga, Or, Pi, Pr, atre (mapa 40). La forma femenina tota, de l'indefinit, quan va seguida de l'adjectiu sola, pot coincidir amb la del masculí tot sola arreu de la comarca llevat de Fv, Ma, No on apareix només l'adjectiu (mapa 41). La locució quantitativa un munt - estesa per quasi tota la comarca - és un putxal a Favara i un tossal a Maella (mapa 42). -101- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 MORFOLOGIA NOMINAL Tothom és tot lo món a Favara i Maella, calc morfològic sobre la mateixa construcció de l'espanyol (mapa 43). Tot lo món és usat, també pel valencià. 2.9.- Preposicions La preposició a, davant de demostratiu i pronom personal que comença per vocal, acostuma a articular-se amb una nasal antihiàtica Ini an. També podria ser el resultat de ('aglutinado de a i en: an ella li diuen Maria an esta hora ia no vindran fang, diem an allò an esta hi hai posat mel Amb és una preposició desconeguda a la Terra Alta, al seu lloc s'empra en. Aquesta confusió ja es documenta des d'antic 10i s'estén pel tortosí, el valencià i el ribagorçà. Sovint, la preposició de no s'elideix per fonètica sintàctica, com en alguerès: les fulles de un pi, això ère de hòmens. La preposició per pot anar seguida per la preposició en en la locució per en terra a Ga, Ma, Po; fins i tot es poden aglutinar pen terra a Ar, Ba, Bt, Ca, Cr, Fv, No, Or, Pi, Pr, Vi (mapa 44). La combinació per a -Ar, Cr, Ft, Or, Pi, Pr, Vi - pot aglutinar-se i donar pa - pa plegaria palla, Ar, Ba, Bt, Ca, Fv, Ga, Ma, No, Or, Po; a les localitats de Ba, Ca, Ga, No, Po, també s'utilitza la interferència de l'espanyol para (mapa 45). La forma aglutinada pa és usual en l'espanyol col·loquial i en aragonès. La preposició cap a no s'utilitza ni a Favara ni a Maella, allà empren les formes enta i cara - una mica més enta baix, vés-te'n cara allà -. A la Fatarella i Corbera la bilabial sorda /p/ sonoritza seguida de a: vine cab aquí. 10.- VENY, Els parlars catalans, 165. -102- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 MORFOLOGIA NOMINAL Una altra possibilitat de variació d'aquesta preposició és la produïda per la metàtesi consonàntica que produeix la forma força estesa en tortosí pac (a) - pac aquí, pac allà, pac a un costat - a Ar, Ba, Bt, Ca, Cr, Ga, No, Or, Pi, Pr, Vi (mapa 46). En la combinació de pac a més un adverbi de lloc, la preposició pot perdre el segon element: pac fora, pac baix, pac dins, pac detrás. És desconeguda la preposició fins, al seu lloc s'utilitza la forma de l'espanyol hasta, a Vilalba també dasta. La preposició tònica segons és la general llevat de Favara, Maella i Nonasp on apareix el castellanisme según. A Maella es recollí, també, la forma híbrida seguns (mapa 47). 2.10.- Adverbis 2.10.1.- Adverbis de manera Alguns dels adverbis de manera, recollits a la Terra Alta són: així: és la forma més estesa - Ar, Ba, Ca, Cr, Ft, Ga, Or, Pi, Po, Pr, Vi -; també apareixen formes analògiques amb la flexió dels substantius com aixins - Fv -; aixina - Ar, Fv, Ma, No -; aixines - Ma -; aixintes - Or (mapa 48). gratis:Cr, Ft, de bades -Ar, Bt, Ca, Ga, Or, Pi, Pr-; de baldes - Ba, Fv, Ga, No, Po, Vi; de gorra - Ma, Po (mapa 49). poc a poc: Ar, Ba, Bt, Ca, Cr, Ga, No, Or, Pi, Po; espai -Ar, Pi, Pr, Vi -; a poquetet - Ft, Fv, Ma - (mapa 50). de cara(caure): Ca, Cr, Ga, Fv, Pi; de morros -Ar, Bt, Ca, -103- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 MORFOLOGIA NOMINAL Cr, Ft, Ma, No, Or, Po, Pr, Vi -; de nassos - Ba, Cr (mapa 51). d'esquena (caure): Ba, Ga, Ma, Or, Pi, Pr; de memòria Ca, Bt, Ft, Or, Po, Vi -; de mimòria - Ar -; de cap Cr, Fv -; de coroneta - No - (mapa 52). de grapes (caminar): anar a marrameus - Ar -; anar a marranyaus - Ba -; anar a gatamaus - Bt, Cr, Ga, Or, Pi -; anar a marramiaus - Ma -; caminar a marramiaus - Ca -; anar a gatameus - Ft, Pr -; anar a ginollons - Fv -; anar a gates - No, Po -; anar a quatre sarpes - Vi - (mapa 53). Noti's la quantitat de formes creades com a hipocorístics onomatopeics en relació amb el gat. a la cama coixa (anar): Cr, Po, Pr; a peu coixo - No -; de xanqueta - Ma -; a la quincalla - Ba -; a la quinquella - Vi -; ganxillant - Bt, Ga -; a coscollet - Ca -; fent la ganga - Ft -; sanquellant - Fv -; al triquet - Or -; a sagança - Pi -; a la xancla - Ar - (mapa 54). al braç (portar algú): Ba, Ca, Cr, Ft, Fv, Ga, No, Or, Pi, Po, Vi; en braços - Ma -; al coll - Ar, Bt, Or, Pr - (mapa 55). a l'esquena (portar algú): Ar, Bt, Ca, Cr, Ga, No, Pi; a costes - Ba, Ft, Po, Vi -; en costes - Fv, Ma -; al sarró - Or -; a la xirinxina - Pr - (mapa 56). als muscles (portar algú): No, Or; al muscle - Bt, Fv -; al mussol - Ft -; a la geganta - Ar -; al coll - Ba, Pr -; a les gargantillas - Ca -; a l'aixarganta - Cr -; al volandí - Ga -; al pitxitxín - Ma -; al repetit - Pi -; en costes - Po -; a costes - Vi - (mapa 57). -104- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 MORFOLOGIA NOMINAL 2.10.2.- Adverbis de quantitat A tota la comarca s'utilitza el castellanisme, estès arreu, menos, en lloc de menys. Les formes gaire i gens presenten aquesta variació: gaire: Ar, Ba, Bt, Ca, Fv, No, Or, Po, Pr, Vi; gaire - amb metàtesi, Cr, Ft, Ga, Pi -; gota - Ma, Fv - (mapa 58). gens: Ar, Ba, Bt, Ca, Cr, Ft, Ga, No, Or, Pi, Po, Pr, Vi; gota -Fv, Ma: allí no en fie gota d'aire; no ho diem gota nantros cirueles - (mapa 59). 2.10.3.- Adverbis de lloc No s'utilitzen pràcticament mai els adverbis sobre i sota, al seu lloc s'empren quasibé exclusivament damunt i davall - també baix a Ca, Ft, Or, Pi, Po, Vi -. Paral·lelament al que ocorre amb els demostratius, a Favara i Maella es distingeixen tres locatius ací - prop de qui parla -, astí - prop de qui escolta - i allí o allà - lluny de tot dos -. A la resta de localitats s'usa aquí per al primer i segon grau. Astí s'entén pertot el ribagorçà i és compartit amb l'aragonès (mapa 60). Favara. Maella 1r. arau 2n. grau 3r grau la resta aauí aquí allí, allà ací astí allí, allà A la Terra Alta, la variant dintre és pràcticament inusual, al seu lloc s'usa dins: Ar, Ba, Bt, Ca, Cr, Ft, Fv, No, Or, Pi, Po, Pr, Vi; de vegades pot anar -105- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 MORFOLOGIA NOMINAL precedida per la preposició a (dins) - Ar, Ga, Ma - (mapa 61). L'adverbi detrás - estès per tota la comarca i documentat des d'antic conviu amb rädere - amb metàtisi consonàntica - a la Fatarella - les generacions més grans -, a Favara, a Nonasp i a la Pobla (mapa 62). Només a la Fatarella s'ha recollit l'adverbi lluny. A la resta de la comarca apareix la mateixa forma però amb despalatalització de la nasal fnal llun - Ba, Cr, Fv, Ma, No, Pr - o amb aglutinado de la preposició a, allun - Ar, Bt, Ca, Ga, Ma, No, Or, Pi, Po, Vi - (mapa 63). 2.10.4.- Adverbis de temps Aleshores no s'utilitza a la Terra Alta, al seu lloc apareixen formes analògiques com llavons - Ba, Ft, Or -; allavons - Ar, Ba, Ca, Fv, Ga, Ma, No, Po, Pr, Vi -; llavòrens - Ma -; llavontes - Cr -; allavontes - Bt -; el castellanisme, molt estès en valencià, entonses - Fv, No -; i antes o ans - Pi - (mapa 64). Sovint apareix a Ar, Ba, Cr, Ft, Ga, Pi, Po, Pr; a la resta de localitats - Bt, Ca, Fv, Ma, No, Or - va prededida per la preposició a, a sovint (mapa 65). Ambdues formes tanquen loi átona en [u]. Vegada és usual per tot llevat de Fv, Ma, No, on usen volta. Apareixen, com a sinònims, les formes camí - pràcticament a tota la comarca -, viatge - Bt, Ca, Cr, Ga, Po -, i cop - Ar - (mapa 66). Abans es localitza a Ba, Ga, Ma, Or; ans a Ca, Ft, Pi; en abans a Ga; el castellanisme antes és una forma estesa arreu de la comarca; adés només apareix a Fv, Ma, No; después - castellanisme que ha canviat totalment el seu contingut semàntic: después ere molt més jove - a Cr, Fv, Ga, No, Pi (mapa 67). Mai no s'utilitza l'adverbi després, al seu lloc s'usen en acabat - Ba, Bt, Ft, Fv, Po -; encabat - Ar, Ca, Cr, Ga, No, Pi, Pr, Vi -; i els castellanismes luego i Hugo - (aragonisme?) Fv - i después - Cr, Ga, Ma, Or, Pr - (mapa 68). -106- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 MORFOLOGIA NOMINAL Aviat no es fa servir quasi mai. Les formes usuals són pronte i alego. Fronte s'articula amb [o] a Ar, Ba, Bt, Ca, Cr, Ft, Fv, Ga, No, Or, Pô, Pr, Vi; amb [o] a Cr, Pi i Ma - on apareix amb /o/ final (mapa 69). Alego - general a tota la Terra Alta - presenta la variant Higo a Maella i Hugo a Favara (mapa 70). Encara - d'ús a tota la comarca -, en una locució ràpida, pot perdre la síl·laba átona final: ençà - això ençà ho hai fet ¡o; de figues ençà en secam; Ar, Ba, Bt, Ca, Fv, Ga, Ma, No, Or, Po, Pr (mapa 71). Avui és forma comuna a tota la Terra Alta , tot i que a Arnes i al Pinell es recull, també, ahui (mapa 72). Despusahir i despusdemà presenten les formes híbrides despuesahir i despuesdemà, respectivament, a Favara ¡Maella. Enguany es manté arreu amb forta vitalitat. L'undemà d'Arnes i Nonasp és en sundemà a Ca, Ga, Or, Pi, Pr; en un demà a Ba, Bt, Cr, Po, Vi; en lo demà a Fv, Ma; i lo sundemà a Ft (mapa 73). Els adverbis que indiquen l'alba són: a punta de dia - Ar, Cr, Ft, No, Or -; a l'apuntar el sol - Ba -; a l'apuntar el dia - Bt, Ca -; entre dos foscants - Ga, Pr -; clar-u-non-clar - Ft, Vi -; entre dos llums - Fv -; a l'aurora - Ma -; al rallar el dia - Pi, Po, Vi - (mapa 74). La interferència de l'espanyol sense adaptar la tarde és general a tot arreu llevat de Favara on empren la vesprà, com en valencià (mapa 75). Les variants usades per indicar el crepuscle són: entre dos foscants Ar, Ca, Ft, Pi, Po -; al tardet - Ba, Bt, Ca, Cr, Ft, Fv, Ga, Ma, Or, Pi, Vi -; al denidet - Fv -; entre dos llums - Fv, Ma -; entre dos clarors - No -; allà al tard - Po -; a solpostada - Pr - (mapa 76). 2.10.5.-Adverbis d'afirmació, de negació i de dubte La locució diu que, a final de frase, actua com un adverbi d'afirmació: que no l'han pagat, diu que - Ar, Bt, Ga, Or, Pi, Pr -. A Nonasp s'empra la locució bé cert amb el mateix significat (mapa 77). -107- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 MORFOLOGIA NOMINAL Normalment ningú sempre va precedit per l'adverbi no en les oracions que expressen negació, aleshores es produeix la dissimilació de la nasal inicial del segon element no díngú. La locució a veure?, col·locada al final d'una oració interrogativa, funciona com a adverbi de dubte. A veure? s'usa a Ar, Ft; a ver? - locució calcada de l'espanyol - a Ar, Ba, Bt, Ca, Cr, Fv, No, Or, Po, Vi; a vore? a Ga, Pr; a veré? a Ma; a viam? a Ba, Ft, Pi (mapa 78). Igual que la locució anterior, el mot veritat és usat en oracions interrogatives com a adverbi de dubte. Presenta les següents variants: vriat? - Ba, Bt, Ca, Cr, Ft, Ga, Or, Pi, Po, Pr, Vi -, vitat? - Pr -, el castellanisme verdat? - Ar, Ca, Fv, Ma, No -, i va que no? - Pi - (mapa 79). A les localitats on apareix com a adverbi verdat també s'usa com a substantiu - llevat de Caseres on s'utilitza vritat - no té un nom això, verdat? -. 2.11.- Conjuncions És d'ús general a totes les localitats la conjunció adversativa su - la qual sembla una reducció de sinó que -: no ha anat su a Reus; no en quedarà su ni un de pages; su que ara no ho sé; no hi ha su 25 places; i aquell crio, al cap d'uns quants dies, no fée su plorar; no hi ha su la collita d'esté any passat. Artur Quintana loclaitza su a Mequinença, al Segrià, les Garrigues, els Pallars i el País Valencià 11. A les localitats de Ba, Bt, Ca, Ft, Ga, Or, s'utilitza una forma híbrida entre la conjunció su i l'adverbi només: sumés, també amb el significat de "només, sinó": sumés tenie això de ferro; sumés n'hi ha un en tot lo terme; un gronsador, ho diem pus sumés que n'hi haigués un tot sol; un tros que sumés hi baixaen los animals (mapa 80). 11.- QUINTANA, Els parlars del Baix Matarranya, 171. -108- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 MORFOLOGIA NOMINAL [.'adversativa pero presenta una accentuació paroxítona. Només a Corbera apareix la forma porò - oxítona i amb assimilació de la vocal átona (mapa 81 ). La causal perquè - present a Ba, Bt, Ca, Cr, Ga, Pi, Vi - ofereix la forma parqué a Po, Cr i perquè a Ar, Ft, Fv, Ma, No, Or (mapa 82): perquè es conservo més fresc, se colgué d'arena; parqué l'aixada de galló ere més estreta; pus perquè demà mo n'anirem. A la Terra Alta es desconeix la consecutiva doncs, al seu lloc s'usen pos - Ar, Ba, Bt, Ca, Cr, Fv, Ga, Ma, No, Pi, Pr, Vi -, pus - Ar, Bt, Cr, Ft, Or, Po, Vi - i el castellanisme pues - pràcticament pertot arreu: pus no te ho diré; pos se van avorrir els bous. El DCVB localitza la forma pos a Tortosa - Baix Ebre -, a Calaceit - Matarranya - i al País Valencià i afirma que es tracta d'un castellanisme12. Coromines, en canvi, creu que pus - localitzat a Almatret, al Segrià - és una forma arcaica procedent del puix medieval13. El fet que l'aragonès posseeixi les formes pos i pus com a conjuncions consecutives14, ens fa pensar en uns probables aragonesismes (mapa 83). La conjunció temporal quan - Ar, Ba, Bt, Ca, Fv, Ga, Ma, Or, Pi, Pr acostuma a anar precedida per la preposició a (quan) a Cr, Ft, No - amb monoftongació [akón] -, Po, Vi (mapa 84): quan to n'anésseu ia hauran arribat; a quan un ia s'ha adormit diem: mira ha aplucat los ulls; a con són durs no es poden minjar. 2.12.- Interjeccions Heus aquí alguns dels mots o locucions que expressen afectivitat per 12.- DCVB, vol 8, 784. 13.-DECat,volVI,861. 14.- NAGORE, Gramática de la Lengua Aragonesa, 298; ANDOLZ, Diccionario aragonés, 227, 232. -109- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 MORFOLOGIA NOMINAL part del parlant i que funcionen com a interjeccions. Segons el seu significat poden expressar: admiració: eu![Éü] - li anirà igual aquí que allà.eu!, dic ió; Bt, Ca, Or, Pi, Pr -; au! - Cr -; ep! - Ar, Ba, No, Po, Vi -; ai! - Ft, Fv, Ma -; eic! [eïk] - Ga - (mapa 85). Vocatiu per cridar un fill: filio! - vine filio! que t'has fet buba?; Fv, Ma, i per les generacions més velles de Ba, Cr; segurament es tracta d'un aragonesisme - i fill - a la resta - (mapa 86). Vocatiu per cridar el germà o el cosí: mano - Ar, Ba, Bt, Cr, Ft, Ga, Or, Pi, Po, Pr, Vi -; manyo - amb tota probabilitat es tracti d'un aragonesisme (Z3 aubellerol | | ballerola I I bellerola HI barallola I | minyerola I I oriola 4.5.- Animals salvatges. -347- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez LÈXIC DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 MAPA 290 COGULLADA aubertolina cocullada cucullada cogullada cugullada 4.5.- Animals salvatges. MAPA 291 TITELLA git-git griva petrolina Petronila pica-palles sit 4.5.- Animals salvatges. -348- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez LÈXIC DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 MAPA 292 PICOT picot roda-soques 4.5.- Animals salvatges. MAPA 293 PICAPINYES I | I | pica-pmyes | pinyerol | trenca-pinyes 4.5.- Animals salvatges. -349- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 LÈXIC MAPA 294 CAPSIGRALL capsigrall capsot malagrany 4.5.- Animals salvatges. MAPA 295 LLOGADA (de perdius) | | I locada | | ramat | I serrà | | serrada 13 I] vol | | volada 4.5.- Animals salvatges. -350- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez LÈXIC DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 MAPA 296 PERDIGOT perdigatxo perdigot 4.5.- Animals salvatges. MAPA 297 DUC 4.5.- Animals salvatges. -351- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 LÈXIC MAPA 298 ÒLIBA 4.5.- Animals salvatges. MAPA 299 CIGONYA ctguenya [6]igüenya 4.5.- Animals salvatges. -352- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez LÈXIC DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 MAPA 300 RATA-PENADA I I | I I l eixoreac | muriac | muriec-muriet | ratampanada I rata-panada H rata-pañera 4.5.- Animals salvatges. MAPA 301 GINETA I I I | I farisa | g i neta j xineta | [x] i neta 4.5.- Animals salvatges. -353- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 LÈXIC MAPA 302 GAT SALVATGE gat cerval gat cervat gat salval 4.5.- Animals salvatges. MAPA 303 CABRA SALVATGE | cabra | cabra montera | cabra montesa | cabra salvatge | eraba montés /. I] salvatge [ j sovatge [ I I I | 4.5.- Animals salvatges. -354- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 Universitat Rovira i Virgili Departament de Filologia Catalana TARRAGONA ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA. ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Doctorand: Pere Navarro Gómez Dirigida per Joan Veny Clar Tarragona-Cambrils, tardor 1994 UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 4.6.- El temps i la topografía UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez LÈXIC DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 MAPA 304 OBAGA aubaga ombría ombriu 4.6.- El temps i la topografia. MAPA 305 SOLANA | [ 9 cara-sol | solà J solana 4.6.-EI temps i la topografía. -357- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 LÈXIC MAPA 306 EL CIM lo crestall lo pie la punta 4.6.-EI temps i la topografía. MAPA 307 CINGLE | I I | cingle ^] cinglo | corta(da) | pena I talladís 4.6.-El temps i la topografia. -358- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez LÈXIC DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 MAPA 308 CADOLLA I] cadolla 1 cussola 4.6.-EI temps i la topografia. MAPA 309 DRECERA drecera senda 4.6.-EI temps i la topografia. -359- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 LÈXIC M APA 310 CARRERADA assagador cabanyera camí del bestiar carnerada carrilada iligallo pas de bestiar quadrilla 4.6.-El temps i la topografia. M APA 311 PASSERA I I ] passador I passadora | passera 4.6.-El temps i la topografia. -360- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez LÈXIC DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 M APA 312 AIGUAMOLL aiguamoll patamoll 4.6.-EI temps i la topografia. M APA 313 SÉNIA I I | I ^\ noria | pou | pou de cadufos | pou de rodes 1 pou de llibant 4.6.-El temps i la topografia. -361- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 LÈXIC M APA 314 SOLC I I [ I braçal S regador I regadora I reguer Z sequiol 1 solc 4.6.-El temps i la topografia. M APA 315 CADUF I [ I I cadufo I canguiló I gadufo 4.6.-El temps i la topografia. -362- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez LÈXIC DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 MAPA 316 LLIBANT ] gumía I I llebant C I] Ilibant H samia 4.6.-EI temps i la topografia. M APA 317 LLAC (herbes de la bassa) arabas llac merda de sapo moc de sapo morca senil! serri 11 simolsa tarquí 4.6.-EI temps i la topografia. -363- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 LÈXIC M APA 318 TARQUIM I | I I llac | tarquí | xarquí 4.6.-EI temps i la topografía. MAPA 319 GALLEDA I I galleta ] I poal 4.6.-EI temps i la topografia. -364- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez LÈXIC DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 MAPA 320 CORRIÓLA carrutxa corrióla correóla corrióla curdiola curióla curriola gorriola 4.6.-EI temps i la topografia. MAPA 321 CONDEMNAR (un pou) I I J colgar I condenar I tapar 4.6.-EI temps i la topografia. -365- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 LÈXIC MAPA 322 L'ARC DE SANT MARTÍ I I l'arc HI l'arc de sant Martí SoRTA I Í] l'arco iris | la ratlla de sant Martí 4.6.-El temps i la topografia. MAPA 323 L'HALO (de la lluna) | | lo cèrcol | | la corona d HI 'o rodal | | la rodanxa | | lo rogle I | lo ruedo ~~] lo tel 4.6.-EI temps i la topografia. -366- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez LÈXIC DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 MAPA 324 ELS ESTELS los estels los estrels les estrelles 4.6.-EI temps i la topografia. MAPA 325 L'ESTEL DEL MATÍ | U l'alba | l'estel bover l'estel del dia l'estel batxiller l'estrel bover l'estrel del dematí l'estrel del dia 4.6.-EI temps i la topografia. -367- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 LÈXIC MAPA 326 TARDOR I [ | | I | | | allà a la setembrada cap allà al vermar otonyo primavera d'hivern 4.6.-El temps i la topografia. MAPA 327 DILLUNS I dillums ] I | dilluns 4.6.-EI temps i la topografía. -368- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez LÈXIC DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 MAPA 328 GENER 4.6.-EI temps i la topografia. MAPA 329 MAIG i SETEMBRE maig setembre maio setiembre 4.6.-El temps i la topografia. -369- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 LÈXIC MAPA 330 NOVEMBRE i DESEMBRE novembre desembre noviembre di[6]iembre 4.6.-EI temps i la topografia. MAPA 331 LES BUSQUES (del rellotge) HI les llances 1 les saetes 4.6.-EI temps i la topografia. -370- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez LÈXIC DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 MAPA 332 POBLE | J poble | vila 4.6.-EI temps i la topografia. MAPA 333 FANAL I] fanal | | faro [f; [HI farol ~~| farola 4.6.-EI temps i la topografia. -371- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 LÈXIC MAPA 334 NÚVOL broma núgol núvol 4.6.-El temps i la topografia. MAPA 335 ENNUVOLAT ] anugolat [~~ [I] anuvolat I | embromascat ~3 embromellagat I: .1 ennugolat | | núgol C Z) núvol | | tapat 4.6.-EI temps i la topografia. -372- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez LÈXIC DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 MAPA 336 BOIRA I I I boira I bòria "I broma 4.6.-EI temps i la topografia. MAPA 337 BORRIM I I | I borrasqueta | borrim | pixe la bòria 4.6.-El temps i la topografia. -373- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 LÈXIC MAPA 338 XOLL I clot xarco | xoll 4.6.-EI temps i la topografia. MAPA 339 BOMBOLLA J I ] L I ~1 bambolla bòfia bombolla bufa 4.6.-EI temps i la topografia. -374- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez LÈXIC DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 MAPA 340 MULLAR-SE banyà's mullà's 4.6.-EI temps i la topografia. MAPA 341 TÈBIA (aigua) H tèbia I] tíbia | | templada 4.6.-EI temps i la topografia. -375- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 Universitat Rovira i Virgili Departament de Filologia Catalana TARRAGONA ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA. ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Doctorand: Pere Navarro Gómez Dirigida per Joan Veny Clar Tarragona-Cambrils, tardor 1994 UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 LÈXIC MAPA 342 XAFOGOR basca samorda xafagor xafegor xafugor 4.6.-EI temps i la topografia. MAPA 343 VENT aire vent 4.6.-EI temps i la topografia. -376- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez LÈXIC DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 MAPA 344 REMOLÍ U remolí ~1 revolví 4.6.-EI temps i la topografía. MAPA 345 GARBÍ (de llevant) | I] garbí | garbinada 4.6.-EI temps i la topografía. -377- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 LÈXIC MAPA 346 CANALOBRE (de gel) I | I I I | | I canalobre canato cigarrillo xupador 4.6.-El temps i la topografía. MAPA 347 GEBRE gebra gebrada rosada 4.6.-EI temps i la topografia. -378- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez LÈXIC DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 MAPA 348 ROSADA I ] ] | 1 aigualera banyadina banyadura rosada 4.6.-EI temps i la topografia. MAPA 349 LLAMPEC rellamp rellàmpec rellampec rellàmpic 4.6.-EI temps i la topografia. -379- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 LÈXIC MAPA 350 LLAMP 4.6.-El temps i la topografia. MAPA 351 SOPLUIG | | ] a cubert | en retiro H sepluig | sopluig 4.6.-El temps i la topografia. -380- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez LÈXIC DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 MAPA 352 CALABRUIX [I | | [2 I ^] calabruix H calabruixó | calabuixó | calabursió T\ calamuixó | granis 4.6.-EI temps i la topografia. -381- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 4.7.- Oficis UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 LÈXIC MAPA 353 MESTRE 4.7.- Oficis. MAPA 354 MESTRA | | | maestra | mestra 1 mestressa 4.7.- Oficis. -385- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 LÈXIC MAPA 355 JUTGE | ] Jutge | [x]ués 4.7.- Oficis. MAPA 356 JUDICI 4.7.- Oficis. -386- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez LÈXIC DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 MAPA 357 JUTJAR 4.7.- Oficis. MAPA 358 JUTJAT I ] jusgat I jutjat 4.7.- Oficis. -387- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 LÈXIC MAPA 359 DEFENSAR defendre defensar 4.7.- Oficis. MAPA 360 L'ALCALDE | I I ] l'alcalde | l'ancalde | l'arcalde 1 lo batle 4.7.- Oficis. -388- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez LÈXIC DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 MAPA 361 BASTER I U I I I I H I baster corretger guardicioner guarnicioner sillero 4.7.- Oficis. MAPA 362 MANOBRA manobra menobre menobrer 4.7.- Oficis. -389- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 LÈXIC MAPA 363 PALETA / OBRER I U obrer I paleta 4.7.- Oficis. MAPA 364 GAVETA bacía bacía bacieta 4.7.- Oficis. -390- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez LÈXIC DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 MAPA 365 PLANA (del guixaire) I I I llana I plana I planeta 4.7.- Oficis. MAPA 366 GUIX 4.7.- Oficis. -391- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 LÈXIC MAPA 367 L'ESCAIRE l'esquadra lo quadrat 4.7.- Oficis. MAPA 368 TOTXO [ I I I ladrillo | totxana | tovot 4.7.- Oficis. -392- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez LÈXIC DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 MAPA 369 LLIMA 4.7.- Oficis. MAPA 370 SERRA | | | serra | surrac de corda 4.7.- Oficis. -393- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 LÈXIC MAPA 371 RIBOT I ID cepillo I ribot 4.7.- Oficis. MAPA 372 BARRINA 4.7.- Oficis. -394- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez LÈXIC DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 MAPA 373 BROCA | ^] barrena | barrina 1 broca 4.7.- Oficis. MAPA 374 FILFERRO I I I aram I filferro 4.7.- Oficis. -395- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 LÈXIC MAPA 375 TORNAVÍS destornillador tornavís 4.7.- Oficis. MAPA 376 ESTENALLES U estenasses 1 mordasses 4.7.- Oficis. -396- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez LÈXIC DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 MAPA 377 ENCENALLS arcenalls caragols encenalls flocs llaços retalls rialles viruta 4.7.- Oficis. MAPA 378 SERRADURA | | | serradura | serrin 4.7.- Oficis. -397- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 Universitat Rovira i Virgili Departament de Filologia Catalana TARRAGONA ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA. ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Doctorand: Pere Navarro Gómez Dirigida per Joan Veny Clar Tarragona-Cambrils, tardor 1994 UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 4.8.« El cos humà UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez LÈXIC DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 MAPA 379 LLAVIS I I I ] I I I H labios llavis Navies llàvits llevis 4.8.- El cos humà. MAPA 380 PARLAR ~^\ parlar, xarrar Q ^] enraonar I I garlar 4.8.- El cos humà. -401- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 LÈXIC MAPA 381 RENYAR argoir remorar [_ i remugar I I renegar ]~| ruñar I I reptar 4.8.- El cos humà. MAPA 382 RENEGAR blasfemar renegar 4.8.- El cos humà. -402- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez LÈXIC DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 MAPA 383 XUCLAR I ] xuclar | xupar 4.8.- El cos humà. MAPA 384 GEMEGAR (un xiquet) l::--,::-.-\ remugar I] ganyir L7 I] gemegar [ j plorinyar I | remugar 4.8.- El cos humà. -403- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 LÈXIC MAPA 385 JREJJRE LA LLENGUA (en senyal de burla) fer la burla fer momos fer Ilenguades fer Ilenguotes traure la llengua 4.8.- El cos humà. MAPA 386 (FER) CAROTES I I I I carotes | ganyotes | Ilenguotes 4.8.- El cos humà. -404- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez LÈXIC DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 MAPA 387 FER MORROS fer morro fer morros 4.8.- El cos humà. MAPA 388 UN PETÓ ] un bes I una besada 4.8.- El cos humà. -405- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 LÈXIC MAPA 389 UN PETÓ (al nens) I I I I I | | | U] bes besada beset bessito estimada 4.8.- El cos humà. MAPA 390 XIULAR j I I xiular j xular | xullar 4.8.- El cos humà. -406- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez LÈXIC DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 MAPA 391 XIULET (so) I I I I xiulit | xulit | xullit 4.8.- El cos humà. MAPA 392 XIULET (instrument) 4.8.- El cos humà. -407- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 LÈXIC MAPA 393 DENTS INCISIVES | U los pals | les pales 4.8.- El cos humà. MAPA 394 CLAUS/ULLALS (dents) | | claus | | colomells C ~3 colomellos Q J] columells I | culmells ~~| curmells 4.8.- El cos humà. -408- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez LÈXIC DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 MAPA 395 MOSSEGADA mos mossada mossegada 4.8.- El cos humà. MAPA 396 GLOP I glop I | glopada 4.8.- El cos humà. -409- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 LÈXIC MAPA 397 VOMITAR I | I U | | | H vomitar, arro[x]ar bossar perbocar retrencar traure 4.8.- El cos humà. MAPA 398 GARGALL HI carcall 1 carcas 4.8.- El cos humà. -410- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez LÈXIC DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 MAPA 399 ALÈ 4.8.- El cos humà. MAPA 400 LA NOU | ] lo garganxó | la nou 4.8.- El cos humà. -411- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 LÈXIC MAPA 401 L'ÚVULA I D I | I | I campaneta gall gallet garganxó 4.8.- El cos humà. MAPA 402 BORRA borra borrim borró 4.8.- El cos humà. -412- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez LÈXIC DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 MAPA 403 BARB (gra) 4.8.- El cos humà. MAPA 404 BURILLA (del nas) [2 ] cuc I I cuquet | | mandonguilla 4.8.- El cos humà. -413- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 LÈXIC MAPA 405 PARPELLA párpado pàrpol 4.8.- El cos humà. MAPA 406 TANCAR (els ulls) aclucar aplucar tancar 4.8.- El cos humà. -414- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez LÈXIC DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 MAPA 407 FER L'ULLET | I | I | I U J | fer la ullada fer la ullaeta fer l'ullet fer una guinyada guinyar l'ull 4.8.- El cos humà. MAPA 408 GUENYO / ESTRÀBIC I | ^] bisco | garxo U guenyo | (fer) la mala mirada 4.8.- El cos humà. -415- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 LÈXIC MAPA 409 BORNI garxo guerxo tort 4.8.- El cos humà. M APA 410 ENLLUERNAR enjullar enlluernar 4.8.- El cos humà. -416- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez LÈXIC DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 M APA 411 POLSOS 4.8.- El cos humà. MAPA 412 CABUSSÓ J cabús cabussada cabusset cabussó 4.8.- El cos humà. -417- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 LÈXIC M APA 413 ESQUITXAR I escarritxar Zl escarxinar Zl escarxir I I escatxinar Zl escatxir I | espetugar I | esquitxar I 4.8.- El cos humà. M APA 414 TOMBARELLS I I I Zl bela I bulquet ZI capitó I cabussela | cumbrela Zl curumbela H voltereta 4.8.- El cos humà. -418- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 Universitat Rovira i Virgili Departament de Filologia Catalana TARRAGONA ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA. ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Doctorand: Pere Navarro Gómez Dirigida per Joan Veny Clar Tarragona-Cambrils, tardor 1994 UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez LÈXIC DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 MAPA 415 BONY (al cap) barroco burroco bony pataca trenc xirlo I] xufot ] xurmot 4.8.- El cos humà. M APA 416 CLATELL 4.8.- El cos humà. -419- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 LÈXIC MAPA 417 CLATELLOT I I I I | | 1 calbot carxot clatellada clatellot 4.8.- El cos humà. M APA 418 BUFETADA I] bufetada [2 ZI cigota(da) manyofla(da) 4.8.- El cos humà. -420- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez LÈXIC DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 MAPA 419 EL CABELL I I lo cabell ] I lo monyo 4.8.- El cos humà. MAPA 420 EL MONYO la castanya la cocoreta la monya lo monyo la rosca 4.8.- El cos humà. -421- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 LÈXIC MAPA 421 CUES coes cogues coletas coletes coûtas monyitos 4.8.- El cos humà. MAPA 422 SERRELL U pelitos 1 serrell 4.8.- El cos humà. -422- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez LÈXIC DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 MAPA 423 RISSAT arrissat caragolat rissat 4.8.- El cos humà. MAPA 424 L'ESPINADA | | I | | lo bigal | la columna | l'espinada | l'esquenàs H los rosaris 4.8.- El cos humà. -423- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 LÈXIC MAPA 425 EL GEP la geba la gepa la giba 4.8.- El cos humà. MAPA 426 GEPERUT | | J gebós | gebut ] geperut | gibós U gibut H [x]orobat 4.8.- El cos humà. -424- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez LÈXIC DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 MAPA 427 ARRONSAR LES ESPATLLES I I | [ | | [ aixecar els muscles | aixecar els hombros | apujar els muscles | arronsar ~| arrunsar | cop de muscle | fer muscla(d)es Wj musclejar 4.8.- El cos humà. MAPA 428 CALFRET I I U calfred | carfred | tremolí ] tremolor 4.8.- El cos humà. -425- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 LÈXIC MAPA 429 EL PIT I ] lo pit I lo pitral 4.8.- El cos humà. MAPA 430 PANXA I I panxa ] I tripa 4.8.- El cos humà. -426- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez LÈXIC DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 M APA 431 FLATO 4.8.- El cos humà. MAPA 432 BUFETA 4.8.- El cos humà. -427- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 LÈXIC MAPA 433 FIXUM 4.8.- El cos humà. MAPA 434 L'ARTICULACIÓ I] la jugado I I los jugadors [ j los nugos | | los nuguets | | los nusets 1 los nusos 4.8.- El cos humà. -428- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez LÈXIC DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 MAPA 435 (el dit) PETIT I I I I I menut I petit | xiquetet | xiquinin 4.8.- El cos humà. MAPA 436 (el dit) GROS I Jgord I gros 4.8.- El cos humà. -429- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 LÈXIC MAPA 437 TAQUETES DE LES UNGLES | U novios | regalos 4.8.- El cos humà. MAPA 438 LA LLUNA DE LES UNGLES I I [ | I I | | lo blanc la lluna la lluneta la mija lluna 4.8.- El cos humà. -430- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez LÈXIC DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 MAPA 439 UNA ESGARRAPADA I un esgarrany un esgarrap una esgarrapada I una rascanyada 4.8.- El cos humà. MAPA 440 EL PALMELL I" | P J la palma [ lo palmell | lo paumell I lo plomell 4.8.- El cos humà. -431- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 LÈXIC MAPA 441 COP DE PUNY cop de puny punya(da) 4.8.- El cos humà. MAPA 442 CANELL (de la mà) I U monyica | munyeca 4.8.- El cos humà. -432- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez LÈXIC DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 MAPA 443 MANCO U curro manco 4.8.- El cos humà. MAPA 444 ESQUERRER | _J esquerrà | esquerrer ~| surdo 4.8.- El cos humà. -433- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 LÈXIC MAPA 445 RASCAR ] gratar 1 rascar 4.8.- El cos humà. MAPA 446 EMPÈNYER | I | I espendre | espentejar | espényer 4.8.- El cos humà. -434- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez LÈXIC DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 MAPA 447 L'AIXELLA l'aixella davall l'aixella davall lo braç lo sobaco 4.8.- El cos humà. MAPA 448 PESSIGOLLES | | | I f [ j consogues | cossegues J cossiguetes | pensigolles I pessigolles I pessig[o]nyes ] | pessig[o]nyes 4.8.- El cos humà. -435- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 Universitat Rovira i Virgili Departament de Filologia Catalana TARRAGONA ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA. ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Doctorand: Pere Navarro Gómez Dirigida per Joan Veny Clar Tarragona-Cambrils, tardor 1994 UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 LÈXIC MAPA 449 CROSSES closses crosses muletes 4.8.- El cos humà. MAPA 450 CUIXA 4.8.- El cos humà. -436- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez LÈXIC DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 MAPA 451 CAMA 4.8.- El cos humà. MAPA 452 LA SOFRAJA davall lo ginoll lo sofratge 4.8.- El cos humà. -437- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 LÈXIC MAPA 453 LA CAMELLA (de la cama) I I I la camella U la canilla I ('espinilla j lo sec de la cama 4.8.- El cos humà. MAPA 454 ESGARRONAR / ESTALONAR engarronar esgarronar 4.8.- El cos humà. -438- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez LÈXIC DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 MAPA 455 BRUTÍCIA ALS TALONS cascaries cascàrries ronya 4.8.- El cos humà. MAPA 456 TURMELL I | [H curmell | torterol | turmell 1 turnell 4.8.- El cos humà. -439- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 LÈXIC MAPA 457 GARRELL I | 1 garrut Z guerrillo ] escarramat j¥] escarranxat H estevat 4.8.- El cos humà. MAPA 458 AGENOLLAR-SE I U agenollà's I aginolla's 4.8.- El cos humà. -440- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez LÈXIC DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 MAPA 459 ACOTXAR-SE I I I I acotxâ's I ajocà's I ajupî's 4.8.- El cos humà. MAPA 460 ENSOPEGAR I I I | l | | | ensopegar entrepussar entropessar entropissar 4.8.- El cos humà. -441- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 LÈXIC MAPA 461 PUNTADA patada pota(da) 4.8.- El cos humà. MAPA 462 RELLISCAR I argisar I arllisar H enrellissar | | esllisar g] rellisar d U relliscar | | rellissar 4.8.- El cos humà. | I -442- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez LÈXIC DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 MAPA 463 TREPITJAR calsigar pisar 4.8.- El cos humà. MAPA 464 ROBAR 4.8.- El cos humà. -443- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 LÈXIC MAPA 465 PERSEGUIR acácar perseguir 4.8.- El cos humà. MAPA 466 ATRAPAR I atènyer ] | I atrapar 4.8.- El cos humà. -444- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez LÈXIC DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 MAPA 467 AJUDAR 4.8.- El cos humà. MAPA 468 ESPERAR aguardar esperar 4.8.- El cos humà. -445- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 LÈXIC MAPA 469 PORTAR 4.8.- El cos humà. MAPA 470 RECORDAR I acordar ] 1 recordar 4.8.- El cos humà. -446- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez LÈXIC DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 M AP A 471 REBRE 4.8.- El cos humà. MAPA 472 SEMBLAR I ] parèixer | semblar ~~| semellar 4.8.- El cos humà. -447- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 LÈXIC MAPA 473 BELLUGAR-SE I I I I bellugà's I sorellâ's I sorollâ's 4.8.- El cos humà. MAPA 474 PETIT C ^] xicotet Q Z] xicunín | 1 xiquetet | | xiquinín 4.8.- El cos humà. -448- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez LÈXIC DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 MAPA 475 PRESUMIDA esvanida fací la pinxa presumida vanitosa 4.8.- El cos humà. MAPA 476 FREDOLIC esfredolit fredelic fredolí fredolic fredòlic gelat 4.8.- El cos humà. -449- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 LÈXIC MAPA 477 NERVI nervi nyervi nyirvi 4.8.- El cos humà. MAPA 478 NEGUITÓS I | I | | | | I j assorat | atorollat | estorat [3 neguitós | nerviós | nyeguitós | nyerviós ] nyiguitós I nyirviós 4.8.- El cos humà. -450- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez LÈXIC DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 MAPA 479 ENTREMALIAT rom tracalet tremendo 4.8.- El cos humà. MAPA 480 LLÉPOL / LLAMINER llaminer llépol 4.8.- El cos humà. -451- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 LÈXIC MAPA 481 GRAS 4.8.- El cos humà. MAPA 482 FEIXUC 4.8.- El cos humà. -452- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez LÈXIC DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 MAPA 483 DEIXAT/DESCU ROS I | I I j I I I brut dejecte desjecte pordiossero 4.8.- El cos humà. MAPA 484 XARRAIRE xarrador xarraire xarrapeta xarràrie 4.8.- El cos humà. -453- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 Universitat Rovira i Virgili Departament de Filologia Catalana TARRAGONA ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA. ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Doctorand: Pere Navarro Gómez Dirigida per Joan Veny Clar Tarragona-Cambrils, tardor 1994 UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 MORFOLOGIA VERBAL 3.14.3.-Créixer Ar Ba Bt Ca Cr Ft Fv Ga Ma No Or Pi Po Pr Vi Infinitiu kréïje n M Gerundi kreïjén M M Participi kreïjkút kreskút kreïjkút u u M " I I M I I M I I I I If I I kreïjút kreskút kreïjkút ii 11 It I I I I I I I I " tl " 1 1 M it M tl I I tl I I I I I I kreïjút Imperatiu 2a Ar Ba Bt Ca Cr Ft Fv Ga Ma No Or Pi Po Pr Vi 3a 4a 5a 6a kréïj n I I I I I I I I " I I I I I I I I I I I I kréïjke kréske kréïjko kréïjke kréïjko kréïjo krésko kréïjko kréïjke kréïjko kréïjke kréïjo kréïjko n li kreïjém ii 11 n n » " n n kreïjéü M I I I I I I I I I I H " M I I I I I I M I I I I M kréïjken krésken kréïjkon kréïjken kréïjkon kréïjon kréskon kréïjkon kréïjken kréïjkon kréïjken kréïjon kréïjkon H M I I I I I I " I I I I -155- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 MORFOLOGIA VERBAL Present d'indicatiu Ar Ba Bt Ca Cr Ft Fv Ga Ma No Or Pi Po Pr Vi 1a kréïjko krésko kréïjko » M 2a kréïjes M H u M 3a kréïj u it u M 4a kreïjém I I I I 5a kreïjéu n n ti M M u n ii n n M 6a kréïjen fi M M I I M I I kréïjo krésko kréïjko n il M » » ii M I I I I I I tt " I I " " n n I I I I I I I I I I I I fl I I I I " " kréïjo u it I I n u u it I I M I I I I I I I I M I I I I I I kréïjo I I I I I I I I Imperfet d'indicatiu Ar Ba Bt Ca Cr Ft Fv Ga Ma No Or Pi Pô Pr Vi 2a 1a kreïjia kreïjies kreïjie H M 3a kreïjie n n il u it ii n ii n n u n n ii 4a kreïjiem il M 5a kreïjíeü n n ti u n n il u n ti H 6a kreïjien u u it M II kreïjia kreïjie kreïjia kreïjia kreïjie il fl M M II II II M H II II II II II II II M kreïjia kreïjia kreïjie kreïjia kreïjia kreïjie M II II II M II H ft II II II kreïjíam kreïjiem u kreïjiau kreïjíeü u M II II II -156- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 MORFOLOGIA VERBAL Futur 1a 2a Ar kreï/eré kreï/eras ti Ba n Bt » Ca Cr Ft Fv Ga n Ma No Or n Pi n " Po n Pr ii Vi H 3a kreïjera kreïjera M 4a 6a 5a kreï/erém kreïjeréü kreïjeran M II 11 M II II II II M M II II II II II N M II kreïjera kreïjera u II II II II » n n » n » n M H " n n n n it n ii fi 11 11 M 11 1 1 kreïjera kreïjera n n M M M II M M II ii n n it » II II II II II II II II Condicional 2a 1a 3a Ar kreï/ería kreïjeríes kreïjeríe n ii Ba kreïjeríe " Bt ti Ca kreï/ería n Cr kreïjeríe n " Ft kreïjería " Fv kreïjería n Ga kreïjeríe n Ma n n No kreïjería n Or kreïjería n Pi kreïjeríe n Po kreïjería n Pr kreïjería Vi kreïjeríe H M 6a 4a 5a kreïjeríem kreïjeríeo kreïjeríen n n u n n ti M n n ii n M n n n n 11 n n H n n n n M II H M II II 1 1 II II II II H II II M II » II H H M kreïjeríam kreïjeríaü kreïjeríam kreïjeríaü n H M If II -157- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 MORFOLOGIA VERBAL Present de subjuntiu 1a Ar Ba Bt Ca Cr Ft Fv Ga Ma No Or Pi Po Pr Vi kréïjka kréske kréïjke kréïjka kréï/ke kréïja kréska kréïjke 2a 3a kréïjke kréske kréïjko kréïjke kréïjko kréïjo krésko kréïjko kréïjke kréïjko kréïjke kréïjko II II 4a kreïjkérem kreskésem kreïjkésem kreïjkérem kreïjkésem 5a kreïjkéreü kreskéseü kreïjkéseü kreïjkéreü kreïjkéseü 6a kréïjken krésken kréïjkon kréïjken kréïjkon kréïjon kréskon kréïjkon kréïjken kréïjkon kréïjken kréïjkon n n n kréïjkes kréskes kréïjkos kréïjkes kréïjkos kréïjos kréskos kréïjkos ii kréïjkes kréïjka kréïjkos kréïjka kréïjkes kréïjke kréïjkos n kréïjka kréïjka kréïjke M II kreïjésem kreskám kreïjkésem kréïjka m kreïjkésem M kreïjéseü kreskáü kreïjkéseü kreïjkaü kreïjkéseü n kreïjkésem kreïjkésam kreïjkésem M kreïjkéseü kreïjkésaü kreïjkéseü it II Imperfet de subjuntiu Ar Ba Bt Ca Cr Ft Fv Ga Ma No Or Pi Po Pr Vi 1a kreïjkéra kreskése kreïjkése kreïjkéra kreïjkése kreïjésa kreskéra kreïjkése kreskére kreïjkésa kreïjkésa kreïjkése kreskésa kreïjkésa kreïjkése 2a kxeïjkéres kreskéses kreïjkéses kreïjkéres kreïjkéses kreïjéses kreskéres kreïjkéses kreskéres kreïjkéses » M 3a kreïjkére kreskés kréïjkes kreïjkére kréïjkes kreïjés kreskére kréïjkes kreskére kréïjkes n M 4a kreïjkérem kreskésem kreïjkésem kreïjkérem kreïjkésem kreïjésem kreskérem kreïjkésem kreskérem kreïjkésem ii M 5a kreïjkéreü kreskéseü kreïjkéseü kreïjkéreü kreïjkéseü kreïjéseü kreskéreü kreïjkéseü kreskéreü kreïjkéseü M M 6a kreïjkéren kreskésen kreïjkésen kreïjkéren kreïjkésen kreïjésen kreskéren kreïjkésen kreskéren kreïjkésen M It kreskéses kreskés kreïjkéses kréïjkes il M kreskésam kreskésaü kreskésen kreïjkésem kreïjkéseü kreïjkésen M n n -158- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 MORFOLOGIA VERBAL 3.14.4.- Creure Ar Ba Bt Ca Cr Ft Fv Ga Ma No Or Pi Po Pr Vi Infinitiu kréüre n H n M Gerundi kreén ii n n M Participi kreyút M I I I I I I " n » » H M I I I I I* n » M M I I tt I I I I I I I I I I M tt " I I M I I I I " M " Imperatiu Ar Ba Bt Ca Cr Ft Fv Ga Ma No Or Pi Po Pr Vi 2a kréü n n n n n ii n n M 3a kréye M 4a kreém M fi 5a kreéü it n tt it n M 6a kréyen ti kréyo kréye kréyo it M tt tl kréyon kréyen kréyon tt n n I I M M M I I I I I I kréye kréyo kréye kréyo n ti M I I I I I I tl I I I I I I I I kréyen kréyon kréyen kréyon tt fi u I I I I I I M tl I I n M " -159- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 MORFOLOGIA VERBAL Present d'indicatiu Ar Ba Bt Ca Cr Ft Fv Ga Ma No Or Pi Po Pr Vi 1a krék M II 2a kréüs n n II 3a kréü n M 4a kreém n M 5a kreéü n u n u n ii n 11 n n n n ii n 6a kréwen n n M |f II II " M II II n M M I I II II II II M ii n 11 n n n ti ti n II M II II II M II II II II M II II n fi II II II II tl II II II II II II II II tf I I II It II Imperfet d'indicatiu Ar Ba Bt Ca Cr Ft Fv Ga Ma No Or Pi Po Pr Vi 1a kreía kreíe n 2a kreíes n n n u 3a kreíe n n n n n n n ti n 4a kreíem n n n n tt M 5a kreíeü n M 6a kreíen n n n M kreía kreíe kreía kreía kreíe n I I I I " " n n I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I kreía kreía kreíe kreía kreía kreíe I I I I I I " n n n n n it n M I I I I I I It I I I I I I kreíam kreíem n kreíaü kreíeü n I I I I M M -160- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 MORFOLOGIA VERBAL Futur 1a kreüré M M 2a Ar Ba Bt Ca Cr Ft Fv Ga Ma No Or Pi Po Pr Vi kreürás n M 3a kreürá kreürá u » M 4a kreorém n M 1 1 5a kreüréü M I I 6a kreürán M M I I I I I I I I I I M 11 I I I I M M I I tl I I I I It H I I I I kreürá kreürá ii I I M M I I I I I I It It 1 1 I I I I I I I I I I " H I I kreürá kreürá u M I I " M " tl I I " I I " I I I I I I I I It I I I I It M H I I M I I I I I I n I I Condicional 1a Ar kreüría Ba kreüríE u Bt Ça kreüría Cr kreüríe Ft kreüría Fv kreüría Ga kreüríe Ma ti No kreüría Or kreüría Pi kreüríe Po kreüría Pr kreüría Vi kreüríe 2a kreüríes M It 3a kreüríe ti n u M 4a kreüríem M I I 5a kreüríeü H u u n u u M H 6a kreüríen u u u u ti n ti fi I I I I I I I I I I M I I I I I I I I M I I I I It I I " I I It M M u it u il u » I I I I I I If ff M I I I I I I I I I I I I kreüríam kreüríem 99 kreüríaü kreüríeü fi I I I I -161- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 MORFOLOGIA VERBAL Present de subjuntiu 1a Ar Ba Bt Ca Cr Ft Fv Ga kréya 2a kréyes n 3a kréye n 4a kreyérem kreyésem n kréye it 5a kreyéreü kreyéseü n 6a kréyen n kréya kréye kréya kréya kréye M kréyos kréyes kréyos ii ti ti kréyo kréye kréyo H kreyérem kreyésem u kreyéreü kreyéseü n kréyon kréyen kréyon M 11 - II Ma No kréya Or kréya Pi Po Pr Vi kréye kréya kréya kréye kréyes kréyos kréyes kréyos it kréye kréyo kréye kréyo M M kreyám kreyésem kreyám kreyésem M II kreyáü kreyéseü kreyáü kreyéseü n n II kréyen kréyon kréyen kréyon n n n n n kreyésam kreyésem ti kreyesáü kreyéseü n II Imperfet de subjuntiu 2a Ar kreyéra kreyéres Ba kreyése kreyéses n Bt Ca kreyéra kreyéres Cr kreyése kreyéses n Ft kreyésa M 1a 3a kreyére kréyes M 4a kreyérem kreyésem n 5a 6a kreyéreü kreyéren kreyéseü kreyése n ti ii kreyére kréyes M kreyérem kreyésem n kreyéreü kreyéseü n kreyéren kreyése n n kreyéra kreyése kreyére kreyésa Or kreyésa Pi kreyése Fv Ga Ma No kreyéres kreyéses kreyéres kreyéses n ti kreyére kréyes kreyérem kreyésem kreyére kréyes M fi kreyérem kreyésem n n kreyéreü kreyéren kreyéseü kreyésen kreyéreü kreyéren kreyéseü kreyésen n n ti n n n fi Po kreyésa Pr kreyésa Vi kréyes e n ti II II kreyésam kreyésem M kreyésaü kreyéseü M n »I -162- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 MORFOLOGIA VERBAL 3.14.5.- Dir Infinitiu Ar Ba Bt Ca Cr Ft Fv Ga Ma No Or Pi Po Pr Vi dí H M Gerundi dién " u M Participi dit M I I » I I I I I I I I M M fi I I I I I I I I M M I I M I I I I M I I M " M " M ft I I I I M M M I I I I I I I I Imperatiu Ar Ba Bt Ca Cr Ft Fv Ga Ma No Or Pi Po Pr Vi 2a dis H H 3a díye M 4a diem M I I 5a dieu u u M 6a diyen il díyo díye díyo M I I diyon diyen diyon n M il (I M I I I I I I M M M I I I I I I I I I I M If I I díye díyo díye díyo n n ff I I I I diyen diyon diyen diyon M fi il I I I I I I I I If If I I I I ff M ff ff I I I I I I M I I I I -163- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 MORFOLOGIA VERBAL Present d'indicatiu 1a Ar Ba Bt Ca Cr Ft Fv Ga Ma No Or Pi Po Pr Vi dík " M M 2a dius M M 3a díü n M 4a diem ii M 5a dieu n n 11 6a díwen M II It " II |f M M M M M M M H II II II M II II M II M « II M If II II " II M II M II II M II tl tl M H M II M II II M II II M H M II II II M M II M II II M II M II I I M M II It II Imperfet d'indicatiu 1a Ar Ba Bt Ca Cr Ft Fv Ga Ma No Or Pi Po Pr Vi dia die n 2a dies u u ii 3a die n I I 4a diem il M 5a dieu n M 6a dien n n » ii ii día die día dißea die dieße día día die día día die » M H u I I M I I M M I I I I dißees dies dießes dies u u M dißee die dißeem diem dießem diem u n dieße die u u M dißeeü dieu dießeü dieu H li dißeen dien dießen dien M I I díam diem M I I I I díaü dieu tt I I M " I I I I -164- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 MORFOLOGIA VERBAL Futur Ar Ba Bt Ca Cr Ft Fv Ga Ma No Or Pi Po Pr Vi 1a diré ti u it M 2a diràs n n M 3a dirà dirà n M 4a direm ti li n n n ii 11 n M 5a direu 11 n li n 6a dirán li " ti li H M I I H 11 " " n 11 n n n fi I I I I M M 11 M dirà dirà » dirà dirà H H I I I I I I I I M I I I I 11 M I I 11 I I fi " I I I I 1 1 11 M I I M M I I H 11 H fï If fi I I f| Condicional 1a Ar diria Ba diríe Bt Ca diria Cr diríe Ft diria Fv diria Ga diríe n Ma No diria Or diria Pi diríe Po diria Pr diria Vi diríe M 2a diries M 11 3a diríe M 11 4a diríem li n fi n 11 u 11 it 11 li ft I I I I I I f| " M " " M 11 (f ff I I 11 5a diríeu n n n n » n ii ti ti H If 6a dirien it » H H 1 1 I I 11 I I M I I M I I I I ff I I I I I I H I I diríam diríem fi diríaü diríeu ti M » tf I I If -165- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 MORFOLOGIA VERBAL Present de subjuntiu 1a Ar Ba Bt Ca Cr Ft Fv Ga Ma No Or Pi Po Pr Vi díya díye n 2a díyes M 3a díye M 4a diyérem diyésem M 5a diyéreü diyéseü n 6a díyen n díyos díyes díyos M I I díyo díye díyo n I I díyon díyen díyon u n ti díya díye díya díya díye n diyérem diyésem n diyéreü diyéseü n diyám diyésem diyám diyésem tt M diyáü diyéseü diyáü diyéseü n M " M díyes díyos díyes díyos díye díyo díye díyo M I I díyen díyon díyen díyon n M díya díya díye díya díya díye ü n " diyésam diyésem n diyésaü diyéseü n 11 M Imperfet de subjuntiu 1a Ar Ba Bt Ca Cr Ft Fv Ga Ma No Or PiPo Pr Vi diyéra diyése M 2a diyéres diyéses M 3a diyére diyés n 4a diyérem diyésem n 5a diyéreü diyéseü n 6a diyéren diyésen M diyéra diyése diyésa diyéra diyése diyére diyésa diyésa diyése diyésa diyésa diyése diyéres diyéses n diyére diyés n diyérem diyésem n diyéreü diyéseü M diyéren diyésen 11 diyéres diyéses diyéres diyéses diyére diyés diyére diyés n ti M diyérem diyésem diyérem diyésem n M diyéreü diyéseü diyéreü diyéseü n ii diyéren diyésen diyéren diyésen M I I " ü n n n diyésam diyésem ti diyésaü diyéseü M I I M H I I I I -166- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 MORFOLOGIA VERBAL 3.14.6.- Fer Ar Ba Bt Ca Cr Ft Fv Ga Ma No Or Pi Po Pr Vi Infinitiu fe » M Gerundi fen M Participi fet it n H " I I " I I H M I I M I I I I I I I I M 1 1 M fe fe » ii M fÉn fen M I I fÉït fet n ii li M I I M M ff I I » Imperatiu 2a Ar Ba Bt Ca Cr Ft Fv Ga Ma No Or Pi Po Pr Vi fes n n n n n n n n n n M 3a faïye n faïyo faïye faïyo n 4a fem n n n n n n » 5a féu M 6a faïyen it " I I I I faïyon faïyen faïyon M I I fajo faïyo fÉïye faïyo fáíye faïyo u ii n I I It n n n n n n n I I I I I I M fájon faïyon fÉïyen faïyon faïyen faiyon n it I I M It tt I I I I » -167- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 MORFOLOGIA VERBAL Present d'indicatiu Ar Ba Bt Ca Cr Ft Fv Ga Ma No Or Pi Po Pr Vi 1a fat/ li ii n ii M 2a fas M M 3a fá M I I 4a fem n n M 5a féu M I I 6a fan n " it H n H M M I I M " M I I I I I I I I I I faï H I I » tl fat/ fÉïk faïk I I I I I I M I I I I I I I I I I M fi ft If " M fat/ n n M I I I I I I " I I I I I I I I M " I I I I I I I I It M M I I If I I I I I I M tl I I M Imperfet d'indicatiu Ar Ba Bt Ca Cr Ft Fv Ga Ma No Or Pi Po Pr Vi 1a féa fée M 2a fées n 3a fée " n M 4a féem u M 5a féeü M I I 6a féen n M " it n u féa fée féa fia fée fíe féa féa fée féa féa fée I I 1 1 I I I I I I I I I I I I I I I I I I fíes fées fíes fées 11 M fie fée fie fée il tl M u H fiem féem fiem féem M I I fieu féeü fieu féeü n u fíen féen fíen féen n u n M tl féam féem M féaü féeü tt I I I I I I -168- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 MORFOLOGIA VERBAL Futur Ar Ba Bt Ca Cr Ft Fv Ga Ma No Or Pi Po Pr Vi 1a faré tt I I 2a faràs n M 3a farà farà M I I 4a farem n M 5a fareu n n " n n n M 6a faran 11 M tl I I fi I I (1 I I n n I I 11 I I I I I I 11 I I 11 I I I I farà farà ii If fi I I 11 I I " I I I I M I I " I I I I I I M farà farà " M M I I I I I I I I M I I M I I M M M M I I I I I I I I I I I I M M " I I " I I I I Condicional Ar Ba Bt Ca Cr Ft Fv Ga Ma No Or Pi Po Pr Vi 1a faria faríe M 2a faries ii M 3a faríe ii n n 4a faríem li 5a faríeu ii ti ti li n ii M 6a farien » M I I » n H faria faríe faria faria faríe " faria faria faríe faria faria faríe I I » I I n n ti n M M I I I I I I I I I I 11 11 I I I I H " M I I M I I I I H I I I I I I I I I I I I 11 I I 11 I I I I M M M " I I faríam faríem » faríaü faríeu n 11 I I I I -169- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 MORFOLOGIA VERBAL Present de subjuntiu Ar Ba Bt Ca Cr Ft Fv Ga Ma No Or Pi Po Pr Vi 1a faïya faïye I I 2a faïyes 11 3a faïye 11 faïyos faïyes faïyos 11 faïyo faïye faïyo 11 faïya faïye faïya faja faïye fÉïye faïya faïya faïye faïya faïya faïye 4a férem fésem fésem férem fésem M 5a féreu feseü féseü féreu féseü M 6a faïyen n faïyon faïyen faïyon 11 fajos faïyos fÉïyes faïyos faïyes faïyos M 11 fajo faïyo fÉïye faïyo faïye faïyo M 11 fem fésem féu fájon faïyon fÉïyen fáiyon faïyen faïyon n n M fem fésem M I I féseü féu féseü 11 M fésam fésem 11 fésaü féseü M 11 11 Imperfet de subjuntiu Ar Ba Bt Ca Cr Ft Fv Ga Ma No Or Pi Po Pr Vi 1a fera fése u 2a feres féses n 3a fére fes M 4a férem fésem M 5a féreu féseü n 6a feren fésen n fera fése fésa fera fése fére fésa fésa fése fésa fésa fése feres féses n fére férem fésem n féreu féseü M feren fésen M fes n feres féses feres féses 11 M fére férem fésem férem fésem M M féreu féseü féreu féseü u " feren fésen feren fésen H n ti M fes fére fes M M 11 11 fésam fésem n fésaü féseü M H M I I " I I -170- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 MORFOLOGIA VERBAL 3.14.7.- Haver Ar Ba Bt Ca Cr Ft Fv Ga Ma No Or Pi Po Pr Vi Infinitiu äße fi aßiye H Gerundi aßen aßiyen It II Participi aßiyut M I I n M n M II 11 I I M 11 I I aßut aßiyut aßut il II M I I I I I I I I I I I I I I I I I I ft I I I I II M aßiyut aßut aßiyut n It II M II M II I I I I ayút u it I I I I II If I I I I f* fi H I I aßut Imperatiu 2a Ar Ba Bt Ca Cr Ft Fv Ga Ma No Or Pi Po Pr Vi 3a aïyes M aïye M 4a aïyém n n ti ti it 5a aïyéü n it n M 6a aïyen M aïyos aïyes aïyos M aïyo aïye aïyo n aïyon aïyen aïyon tt M ayos aïyos aïyes aïyos áíyes aïyos ti M ayo aïyo aïye aïyo aïye aïyo n n n ayám aïyém ayám aïyém ti M ayáü aïyéo ayáü aïyéü n H áyon aïyon aïyen aïyon aïyen aïyon M I I I I I I M I I tt M I I I I -171- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 MORFOLOGIA VERBAL Present d'indicatiu Ar Ba Bt Ca Cr Ft Fv Ga Ma No Or Pi Po Pr Vi 1a aï n II 2a as ti n M 3a à n M 4a ám if u 5a áü ii " 6a an ff n It u " II 11 H H tt »i n ii M H u u if tf M u n M fl " II M II H II 11 tl M M II tl II II II II II 11 M II II tl II II M II II II II tl H II II tf M fi M ff II " II M " II II II M " M Imperfet d'indicatiu 1a Ar Ba Bt Ça Cr Ft Fv Ga Ma No Or Pi Po Pr Vi aßia aßie » aßia aßie aßia aßia aßie M 2a aßies M M 3a aßie M M 4a aßiem n ti 11 5a aßieü n n n 6a aßien n it I I " I I M n M n M H I I M It I I I I I I tl I I If tl I I M I I M I I I I I I I I M aßia aßia aßie aßia aßia aßie ff M M ff ff M I I I I M I I I I " I I ff I I M I I aßiam aßiem n aßiaü aßieü M ff tl tl M M I I I I -172- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 MORFOLOGIA VERBAL Futur 1a Ar Ba Bt Ca Cr Ft Fv Ga Ma No Or Pi Po Pr Vi aüré n M 2a auras M M 3a aura aura it H 4a aürém n n M 5a aüréü u u u n ii u il ti » fi M 6a aürán il u » fi ii fi ft M II II II " I I II 11 I I M I I M II II II It I I aura aura » aura aura M I I II It I I II If ff I I M II II 11 I I H 11 II I I 99 It If II II II 11 11 If II H II M " II II Condicional Ar Ba Bt Ça Cr Ft Fv Ga Ma No Or Pi Po Pr Vi 1a aüría aüríe il 2a aüríes u 3a aüríe M tt 4a aüríem u ti il it H 5a aüríeü it u u M 6a aüríen i i u u ii u M » u ti u it it n M aüría auris aüría aüría aüríe ti tl I I It M tt It I I fl M If I I |t I I 11 I I aüría aüría aüríe aüría aüría aüríe M H fl 11 I I 11 1 1 M I I I I I I I I tf I I It I I If 11 aüríam aüríem M aüríaü aüríeü u I I If I I I I It -173- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 MORFOLOGIA VERBAL Present de subjuntiu 1a Ar Ba Bt Ca Cr Ft Fv Ga Ma No Or Pi Po Pr Vi aïya aïye n 2a aïyes M 3a aïye " aïya aïye aïya aya aïye aye aïya aïya aïye aïya aïya aïye aïyos aïyes aïyos n aïyo aïye aïyo H 4a ayérem aïyésem ayésem ayérem ayésem it 5a ayéreü aïyéseü ayéseü ayéreü ayéseü M 6a aïyen M aïyon aïyen aïyon n ayos aïyos áyes aïyos aïyes aïyos H ii n ayo aïyo áye aïyo aïye aïyo M M ayám aïyésem ayám ayésem n n ayáü aïyéseü ayáü ayéseü M I I ayo n aïyon áyen aïyon aïyen aïyon n n H M ayésam ayésem n ayésaü ayéseü M Imperfet de subjuntiu Ar Ba Bt Ca Cr Ft Fv Ga Ma No Or Pi Po Pr Vi 1a ayéra aïyése ayése ayéra ayése ayésa ayéra aïyése a(y)ére ayésa ayésa ayése ayésa ayésa ayése 2a ayeres aïyéses ayéses ayeres ayéses M 3a ayére aïyés ayés ayére ayés n 4a ayérem aïyésem ayésem ayérem ayésem n 5a ayéreü aïyéseü ayéseü ayéreü ayéseü it 6a ayéren aïyésen ayésen ayéren ayésen ti ayeres aïyéses a(y)éres ayéses M M ayére aïyés a(y)ére ayés » M ayérem aïyésem a(y)érem ayésem n n ayéreü aïyéseü a(y)éreü ayéseü n ii ayéren aïyésen a(y)éren ayésen M tl I I " M M ayésam ayésem n ayésaü ayéseü M I I I I M I I I I -174- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 MORFOLOGIA VERBAL 3.14.8.- Poder Ar Ba Bt Ca Cr Ft Fv Ga Ma No Or Pi Po Pr Vi Infinitiu puyé I I Gerundi puyén M M Participi puyút it " If " M M " u " u If I I poôé puyé po5é puyé M ft poôén puyén poôén puyén ft u n it ti poyút puyút poyút puyút ti tf u u u ft I I I I Imperatiu 2a Ar Ba Bt Ca Cr Ft Fv Ga Ma No Or Pi Po Pr Vi puyes H 3a puye ti 4a puyém M I I 5a puyéü u H u u 6a puyen o puyos puyes puyos ft u u puyo puye puyo u u ii I I I I puyón puyen puyón M U I I « puyáü puyéü puyáü puyéü ti u n ii tf puyes puyos puyes puyos n ii u puye puyo puye puyo u M puyám puyém puyám puyém u u u M ff puyen puyón puyen puyón u » u It I I -175- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 MORFOLOGIA VERBAL Present d'indicatiu Ar Ba Bt Ca Cr Ft Fv Ga Ma No Or Pi Po Pr Vi 1a púk n li 2a pots » n n n M 3a pot n n n 4a poôém it 5a poSéü fi 6a póSen ti n n n n n H n M n " n n n ti 11 » n M M II 11 II II II II ft M M II M II II II II II II 11 II u M II 11 II II II II II II II 11 II II II M II II II M H II II 11 II II II II II II II II II Imperfet d'indicatiu 1a Ar Ba Bt Ca Cr Ft Fv Ga Ma No Or Pi Po Pr Vi ponia poofs n 2a poSíes n n n n n n n H 3a pooíe n 11 11 4a poSíem 11 5a poSíeü ti 6a pooíen tf n H n n n n u n M n n it ponia poSíe pooía poSía pooíe n n n M I I I I n n u I I I I I I M I I M poSía pooía pooíe pooía pooía poSíe I I 11 I I f) I I I I I I I I I I 1 1 I I I I I I H 11 I I If pooíam pooíem n po5íaü pooíeü D It I I I I 11 M I I I I -176- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 MORFOLOGIA VERBAL Futur Ar Ba Bt Ca Cr Ft Fv Ga Ma No Or Pi Po Pr Vi 1a pooré n 11 n it M 2a poorás n n H 3a poorá poorá H I I 4a poôrém u u n n ti M 5a poSréü il ti u u u ii il u u ii n H u u 6a poôr an u 11 " u 11 ti n ii u ii 11 M 11 I I 11 1 1 M I I 11 11 poorá poorá n 11 11 1 1 I I H I I I I 11 poorá poorá u H M I I ff 1 1 11 (1 I I I I I I I I 11 I I I I I I I I I I I I I I Condicional Ar Ba Bt Ça Cr Ft Fv Ga Ma No Or Pi Po Pr Vi 1a poôria poôrie M 2a poôries il 11 11 u ti il M 3a poôrie n ii 11 u If 4a poôriem il fi 11 M Sa poôrieu M it it n H ii M 6a poôr ien M fl podria poôrie poôria poôria poôrie fi M 11 ff H I I I I fl 11 I I M 1 1 ff I I ii il I I poôria poôria poôrie poôria poôria poôrie 1 1 M 1 1 H I I I I 11 11 " 11 I I 11 M I I I I 1 1 11 I I poôriam poôriem M I I " poôriad poôrieu » tl . ft " -177- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 MORFOLOGIA VERBAL Present de subjuntiu 1a Ar puya Ba puye Bt Ca puya Cr puye Ft puya Fv puya Ga puye Ma No puya Or puya Pi puye Po puya Pr puya Vi puye M M 2a puyes u 3a puye M 4a puyérem puyésem u 5a puyéreü puyéseü u 6a puyen it puyos puyes puyos M 11 puyo puye puyo M M puyérem puyésem u puyéreü puyéseü u puyón puyen puyón ii 11 ii » M puyes puyos puyes puyos u M puye puyo puye puyo 11 M puyám puyésem puyám puyésem M M puyáü puyéseü puyáü puyéseü it u puyen puyón puyen puyón u u II puyésam puyésem u puyésaü puyéseü u M II Imperfet de subjuntiu 2a 1a Ar puyéra puyéres Ba púyese puyéses u Bt Ca puyéra puyéres Cr púyese puyéses Ft puyésa Fv puyéra puyéres Ga púyese puyéses Ma puyére puyéres No puyésa puyéses u Or puyésa u P¡ púyese Po puyésa Pr puyésa Vi púyese M II 3a puyére puyes ii 4a puyérem puyésem M 5a puyéreü puyéseu u 6a puyéren puyésen u puyére puyes 11 puyérem puyésem n puyéreü puyéseü u puyéren puyésen H puyére puyes puyére puyes u M puyérem puyésem puyérem puyésem u u puyéreü puyéseü puyéreü puyéseü u M puyéren puyésen puyéren puyésen M TI M » II II puyésam puyésem it puyésaü puyéseü u M II H 11 11 -178- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 MORFOLOGIA VERBAL 3.14.9.- Saber Infinitiu Gerundi saßiyen il it n Participi saßiyut Ar Ba Bt Ca Cr Ft Fv Ga Ma No Or Pi Po Pr Vi saßiye K u n M " u M " M sapiyé säße saßiye säße saßiye M sapiyén saßen saßiyen saßen saßiyen M sapiyút saßut saßiyut saßut saßiyut n sapiyé M M I I sapiyén H sapiyút n n il I I I I Imperatiu 2a Ar Ba Bt Ca Cr Ft Fv Ga Ma No Or Pi Po Pr Vi saßiyes M 3a saßiye n I I 4a saßiyem M 5a saßiye ü il M 6a saßiyen u saßiyos saßiyes saßiyos sápiyos sápies saßiyos sápies saßiyon saßiyes saßiyos sápiyos saßiyos tt saßiyo saßiye saßiyo sápiyo sápie saßiyo sápie saßiyo saßiye saßiyo sápiyo saßiyo saßiyon saßiyen saßiyon sápiyon sápien saßiyon sápien saßiyon saßiyen saßiyon sápiyon saßiyon n I I I I I I It sapiyém sapiám saßiyem sapiám saßiyem ii n sapiyéü sapiáü saßiyeü sapiáü saßiyeü u ii sapiyém saßiyem n sapiyéü saßiyeü u « -179- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 MORFOLOGIA VERBAL Present d'indicatiu 1a sé n M 2a saps M II Ar Ba Bt Ca Cr Ft Fv Ga Ma No Or Pi Po Pr Vi 3a sap M n n it 4a saßem M M 5a saßeü » H 6a saßen ti " M II II II M II " II II M II M n ii II II II fi 11 M " M II " II II fi II M n M II " II tl H H II II II II H II II tt tl M H It II M II II II II tt M M M II II II II II II II II II II Imperfet d'indicatiu 1a Ar Ba Bt Ca Cr Ft Fv Ga Ma No Or Pi Po Pr Vi saßia saßie n 2a saßies tl M M tt M 3a saßie il u M 4a saßiem it n n it n il n it u n it H M 5a saßieü 6a saßien M I I saßia saßie saßia saßia saßie n I I I I 11 I I I I I I M I I I I I I M M I I M I I I I I I I I I I I I saßia saßia saßie saßia saßia saßie I I I I I I M tt I I M I I M I I I I I I I I tr n u saßiam saßiem ti saßiaü saßieü u I I M M I I I I -180- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 MORFOLOGIA VERBAL Futur Ar Ba Bt Ca Cr Ft Fv Ga Ma No Or Pi Po Pr Vi 1a saßre ti 11 M 2a saßras M I I 3a saßra saßra il u u it 4a saßrem it u M 5a saßreü " H I I 6a saßran ii » if il I I I I I I M " ff I I M I I n ii ti u M I I M M " I I It saßra saßra it I I M I I I I M I I I I I I It I I saßra saßra M M M I I 11 I I I I I I M It I I I I M I I I I I I I I I I I I It I I I I " " " I I M tl I I Condicional 1a Ar sa ßria Ba saßrie Bt Ça saßria Cr saßrie Ft saßria Fv saßria Ga saßrie ti Ma No saßria Or saßria Pi saßrie Po saßria Pr saßria Vi saßrie M 2a saßries ti n n n » M 3a saßrie I I I I 4a saßrie m M I I 5a saßrieü » M 6a saßrien » it ii 11 M 1 1 M « tf M I I M 11 M I I M I I I I I I I I I I fl I I I I I I 11 M I I M I I M I I M M " I I M I I I I H tl 11 I I I I I I tf I I saßriam saßriem M saßriaü saßrieü ii M I I I I I I H -181- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 MORFOLOGIA VERBAL Present de subjuntiu 1a Ar Bt Cr Ft Fv 2a saßiyes I I 3a saßiye 4a saßiyerem saßiyesem M 5a saßiyeseü n M 6a saßiya M saßiyereü saßiyen saßiyon saßiyon sápiyon sápien saßiyon sápien saßiyon saßiyen saßiyon sápiyon saßiyon n Ba saßiye Ca saßiya " saßiyo saßiye saßiyo sápiyo sápie saßiyo sápie saßiyo saßiye saßiyo sápiyo saßiyo M saßiyos saßiyes saßiyos sápiyos sapies saßiyos sápies saßiyos saßiyes saßiyos sápiyos saßiyos n saßiyerem saßiyesem sapiyésem sapiám saßiyesem sapiám saßiyesem ii M saßiyereü saßiyen saßiyeseü sapiyeseü sapiaü saßiyeseü sapiáü saßiyeseü M I I saßiye sápiya sápia Ga saßiye Ma sápie No saßiya Or Pi Pr Vi saßiya saßiye saßiya saßiye Po sápiya sapiyésam saßiyesem M sapiyesaü saßiyeseü M Imperfet de subjuntiu 1a Ar Ba Bt Ca Cr Ft Fv Ga Ma No Or Pi Po Pr Vi 2a 3a saßiyere saßiyes M 4a saßiyerem saßiyesem M 5a 6a saßiyera saßiyeres saßiyes e saßiyeses M H saßiyereü saßiyeren saßiyeseü saßiyesen it n saßiyera saßiyeres saßiyese saßiyeses sapiyesa sapiyéses saßiera sapiére saßiyesa saßiyese saßieres sapiéres n n saßiyere saßiyes sapiyés saßiere saßiyes sapiére saßiyes M M saßiyerem saßiyesem sapiyésem saßierem saßiyesem sapiérem saßiyesem n M saßiyereü saßiyeren saßiyeseü saßiyesen sapiyeseü sapiyésen saßiereü sapiéreü M saßieren sapiéren n M saßiyese saßiyeses saßiyes a saßiyeses saßiyeseü saßiyesen saßiyeseü saßiyesen M sapiyesa sapiyéses saßiyesa saßiyeses saßiyese n sapiyes saßiyes n sapiyésam saßiyesem tt sapiyesaü n sapiyésen n saßiyeseü saßiyesen -182- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 MORFOLOGIA VERBAL 3.14.10.-Ser Infinitiu Gerundi Participi siyút n n n n M Ar Ba Bt Ca Cr Ft Fv Ga Ma No Or Pi Po Pr Vi sé » M I I sén ti " ti I I M I I M I I I I I I I I " I I I I M I I M M I I H I I I I I I I I M » » I I I I I I M I I " I I Imperatiu 2a Ar Ba Bt Ca Cr Ft Fv Ga Ma No Or Pi Po Pr Vi síyes 3a SÍY6 4a siYém n n it n n II M H M 5a siYéü 6a síyen n " SÍYOS síyes síyos n u n " SÍYO síYe SÍYO li M síyon síyen síyon n H M siYám siYém siYám siYém siyaü siyéü siyáü siYéü M H n n n M I I síyes síyos síyes SÍYOS M síye SÍYO SÍY6 síyen síyon síyen síyon n n n SÍYO I I I I " " M n n » I I M -183- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 MORFOLOGIA VERBAL Present d'indicatiu Ar Ba Bt Ca Cr Ft Fv Ga Ma No Or Pi Po Pr Vi 1a sók M I I 2a ets H n n il n 3a és é n n 4a som I I M 5a sóü " M I I 6a són M I I If I I I I TI é n M I I I I I I " ti I I I I I I sík sók sík sók M I I eres ets Eres sos ets n ii n n sem é n M som n fi n séü sóü H n n n ii n n I I I I I I M I I M é li M n if ti 1) I I n » I I I I M é n I I Imperfet d'indicatiu Ar Ba Bt Ca Cr Ft Fv Ga Ma No Or Pi Po Pr Vi 1a era ére n 2a eres M I I 3a ére " n n n n n n 4a érem M I I 5a éreu H M 6a eren u M era ére era era ére Ére era era ére era era ére I I I I I I I I I I M M t| M » I I I I I I M M M I I I I I I I I Eres eres n M Ére eres M I I érem érem M I I éreu éreu n M eren eren n u u u n I I I I I I M eram érem n eraü éreu M " I I -184- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 MORFOLOGIA VERBAL Futur Ar Ba Bt Ca Cr Ft Fv Ga Ma No Or Pi Po Pr Vi 1a siré n n fi 11 11 M 2a sirás n u ti M 3a sirá sirá M II 4a sirém ii 11 ti n ti n ii ii u u u M 5a siréü ti n 11 u 11 n 11 ii if ii 11 it n li 6a sirán H 11 11 M H fi II 11 II fi If sirá sirá ff II 11 II II II M M II M sirá sirá ti ii u M II 11 M II II " M II II M II 11 M ff 11 H Condicional Ar Ba Bt Ça Cr Ft Fv Ga Ma No Or Pi Po Pr Vi 1a siria siríe u 2a siríes u 3a siríe M I I siria siríe siria siria siríe 11 " " M 1 1 I I 11 4a siriem » n n u M I I 5a siríeü 11 n n n M u ii u if n u 6a sirien it u 11 n H u n u n n u i i n M I I I I I I 11 If I I I I » H siria siria siríe siria siria siríe I I M M I I I I I I 11 I I 11 I I I I I I » I I siriam siriem u siríaü siríeü n I I -185- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 MORFOLOGIA VERBAL Present de subjuntiu Ar Ba Bt Ca Cr Ft Fv Ga Ma No Or PiPo Pr Vi 1a síya síye M 2a síyes síyos M 3a síye síyo n 4a siyérem siyésem » siyérem siyésem n 5a siyéreü siyéseü n 6a síyen síyon M síya síye síya síya síye I I síyes síyos 11 n ii síye síyo n n n siyéreü siyéseü n síyen síyon M I I siyam siyésem siyám siyésem n M siyáü siyéseü siyáü siyéseü n n I I síyes síyos síyes síyos it n n síye síyo síye síyo M M síyen síyon síyen síyon «i H síya síya síye síya síya síye siyésam siyésem M siyésaü siyéseü n I I I I Imperfet de subjuntiu 1a Ar siyéra Ba síyése Bt Ca sty era Cr síyése Ft sly ésa Fv sera Ga síyése Ma slyére No siyésa Or sí y ésa Pi sfyése Po sly ésa Pr siyésa Vi síyése 2a síyéses fóse fóra foses 3a siyés 4a siyésem 5a siyéseü fósem fóseü 6a siyésen fósen fóra siyéres fores si y ère fore siyérem fórem siyéreü fóreu siyéren foren fós " siyéres fores síyére fore siyérem fórem siyéreü fóreu siyéren foren siyéses slyés foses siyésem siyéseü fósem fóseü siyésen " fósen fosa fos " fwéra seres fwéres sere fwére sérem síyéses fwére siyéres síyéses n fwérem sereu fwéreü séren fwéren siyéseü " síyéreü " siyéseü siyésen siyéren siyésen " slyés síyére " sí y és siyésem slyérem siyésem " » « " n » M •• » n " M " M I I H M » I I " » I I " -186- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 MORFOLOGIA VERBAL 3.14.11.-Veure Ar Ba Bt Ca Cr Ft Fv Ga Ma No Or Pi Po Pr Vi Infinitiu beure M I I Gerundi beén n n M Participi bist M I I M I I I I M M I I " I I M I I " I I M M bére beure M M M I I M H M M M M M M I I M I I M I I M M Imperatiu 2a Ar Ba Bt Ca Cr Ft Fv Ga Ma No Or Pi Po Pr Vi béü M I I 3a béïye n 4a beém M M 5a beéü " M M 6a béïyen M I I " M béïyo béïye béïyo n béyo béïyo béye béyo béïyo béïyo M I I I I I I I I béïyon béïyen béïyon M M I I M I I I I I I I I I I I I M I I I I M M I I I I I I I I M I I béyon béïyon béyen béyon béïyon béïyon n n n I I I I I I M M I I I I I I " I I -187- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 MORFOLOGIA VERBAL Present d'indicatiu 1a bék n M 2a béus it u Ar Ba Bt Ca Cr Ft Fv Ga Ma No Or Pi Po Pr Vi 3a béü M M 4a beém u M 5a beeil H II 6a béwen u il M II II II " " If M II 1! bétj M M II II II II Il bék 11 ii u II M II M II bétj II II II tf II II M tt II II II II II II II " bétj II II II II II II II II II II II II II II I I M II II I I If II II II II II II II M II Imperfet d'indicatiu 1a Ar Ba Bt Ca Cr Ft Fv Ga Ma No Or Pi Pô Pr Vi béa 2a bées befes bées beies M u u 3a bée befe 4a béem beiem béem beiem M I I 5a 6a béeu beíeü béeü beíeü it H béen beíen béen beíen u u ti befe bée bée beie I I I I beia beie beia beia beie bée bie M it " beies bées bies beies bées beies bées bées n beie bée beiem béem bie beíeü béeü beíen béen bíeü beíeü béeü béaü béeü beíeü bien beíen béen béen n biem beiem béem béam béem beiem beia béa beie bée bée u beie bée béa béa beie bée beiem béem beíeü béeü beíen béen beie beies beie beíen -188- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 MORFOLOGIA VERBAL Futur Ar Ba Bt Ca Cr Ft Fv Ga Ma No Or Pi Po Pr Vi 1a bo Re beURé M tl 2a bo Ras beURás li it n M 3a boRá beURá H 11 4a bo Rem beURém n I I 5a boRéU beURéU n n n M 6a bo Ran beURán n n M I I 11 M M I I I I 11 I I M M I I be Re beURé I I 11 beRás beURas tl n n beURá beURá beRá beURá beURá n li li n I I ft I I H I I 11 beRém beURém n M M beRéU beURéU M M be Ran beURán 11 n ti n n »1 I I » I I » » tl M tl 11 Condicional Ar Ba Bt Ca Cr Ft Fv Ga Ma No Or Pi Po Pr Vi 1a bo Ría beURíe li 2a bo Ríes beURíes n n n n fi n 3a boRíe beURíe n ti n M 4a bo Riem beURíem n n n n M 5a boRíeU beURíeU M It 6a boRíen beURíen n H beURía beURíe beURía beURía beURíe beRíe beURía beURía beURíe beURía beURía beURíe M " I I I I If 1 1 " I I I I " 11 beRies beURíes H n beRíe beURíe M be Riem beURíem n beRíeU beURíeU it M beRíen beURíen li u n H " " beURíam beURíem » 11 it 1 1 11 beURíaU beURíeU li " I I I I -189- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 MORFOLOGIA VERBAL Present de subjuntiu Ar Ba Bt Ca Cr Ft Fv Ga Ma No Or Pi Po Pr Vi 1a béïya béïye II béïya béïye béïya béya béïye béye béya 2a béïyes " béïyos béïyes béïyos II 3a béïye n 4a beïyérem beïyésem M 5a beïyéreü beïyéseü ti 6a béïyen M béïyo béïye béïyo II beïyérem beïyésem it beïyéreü beïyéseü M béïyon béïyen béïyon II béïya béiye béïya béïya béïye béyos béïyos béyes béyos béïyes béïyos M II béyo béïyo béye béyo béïye béïyo n M beyám beïyésem beyám beyésem beïyésem H beyáü beïyéseü beyáü beyéseü beïyéseü n béyon béïyon béyen béyon béïyen béïyo M tf beïyésam beïyésem M beïyésaü beïyéseü M M II 11 Imperfet de subjuntiu 2a 1a 3a Ar beïyéra beïyéres beïyére Ba béïyes e beïyéses béïyes u Bt Ca beïyéra beïyéres beïyére Cr béïyes e beïyéses béïyes n Ft beïyésa Fv beyéra beyéres beyére Ga beïyése beïyéses béïyes Ma beyére beyéres beyére No beyésa beyéses beyés Or beïyésa beïyéses béïyes n n Pi beïyése n Po beïyésa fi Pr beïyésa n Vi beïyése M M M M II 4a beïyérem beïyésem n 5a 6a beïyéreü beïyéren beïyéseü beïyésen M M beïyérem beïyésem H beïyéreü beïyéren beïyéseü beïyésen M n beyérem beïyésem beyérem beyésem beïyésem H beyéreü beïyéseü beyéreü beyéseü beïyéseü it beyéren beïyésen beyéren beyésen beïyésen fi beïyésam beïyésem n beïyésaü beïyéseü n » M M H -190- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 MORFOLOGIA VERBAL 3.14.12.-Voler Infinitiu Gerundi bukyén bulyén n n n 11 Participi buXyút bulyút n n n n Ar Ba Bt Ca Cr Ft Fv Ga Ma No Or Pi Po Pr Vi buXyé bulyé n n ii I I bolé bulyé bolé bulyé M M bolén bulyén bolén bulyén M I I bolyút bulyút bolyút bulyút n M ft n n M n n n I I » Imperatiu 2a Ar Ba Bt Ca Cr Ft Fv Ga Ma No Or Pi Po Pr Vi búlyes M 3a búlye n n 4a bulyém 5a bulyéU M I I 6a bulyén n búlyos búlyes búlyos li n n búlyo búlye búlyo » n n " M M búlyon bulyén búlyon M I I M I I f| M bulyám bulyém bulyám bulyém n •i n M bulyaU bulyéU bulyáU bulyéU n H I I búlyes búlyos búlyes búlyos n n M búlye búlyo búlye búlyo n bulyén búlyon bulyén búlyon n n M » » I I " n I I -191- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 MORFOLOGIA VERBAL Present d'indicatiu Ar Ba Bt Ca Cr Ft Fv Ga Ma No Or Pi Po Pr Vi 1a búX H M 2a bols it M 3a bol H II 4a bolém it n n »i n H M 5a boléü 6a bolen » n n n n M II II M M II II II II H M II H M " II M II II M M M II II M " If " M M II M M II II fi 1) ft M M II II II M M II M II I I I I It II II If M M II II M II M II II II II It Imperfet d'indicatiu 1a Ar Ba Bt Ca Cr Ft Fv Ga Ma No Or Pi Po Pr Vi bolia bolíE M 2a bolíes M M 3a bolíe " u li tt li M 4a bolíem n ti n M 5a bolíeü u M 6a bolíen n M bolía bolíe bolía bolía bolíe n I I I I I I I I I I M I I M I I I I H tl It I I M I I I I tf I I I I I I I I I I M bolía bolía bolíe bolía bolía bolíe I I M " I I tl I I I I I I I I " I I M M I I " I I I I bolíam bolíem n bolíau bolíeü n M I I M I I 1« I I M -192- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 MORFOLOGIA VERBAL Futur 1a Ar boJxlRé n Ba Bt Ca Cr Ft Fv Ga Ma No Or Pi n Po n Pr n Vi M M 11 U I I 11 I I I I I I I I 2a boldRás n n n M 3a boldRá bo].dRa M I I 4a boJ.dRém M M 5a boldRéU M u M 6a bo^dRan ii u u M M I I I I I I I I M I I I I I I I I boldRá bo^dRá H It I I I I I I I I I I I I I I I I M I I If boJdRá boldRá " M I I I I M I I M I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I M I I I I I I I I I I I I I I I I Condicional 1a Ar Ba Bt Ça Cr Ft Fv Ga Ma No Or Pi Po Pr Vi boldRia boldRie M 2a boJdRies u il if M 3a bo^dRie n M il u M 4a boJdRíem M I I 5a boJdRieU M I I 6a boJ.dRien M I I boJdRia boJLdRie bo^dRia boJdRia boldRie u ff M I I I I I I I I I I I I I I I I I I M I I fl I I I I I I M I I I I I I I I I I I I I I bo^dRia boJdRia boldRie boldRia boldRia bo^dRÎE I I M M I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I boJxlRiam boJdRiem M boldRiaU bo^dRieU u I I I I I I I I I I M I I -193- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 MORFOLOGIA VERBAL Present de subjuntiu Ar Ba Bt Ca Cr Ft Fv Ga Ma No Or Pi Po Pr Vi 1a búlya búlye M 2a búlyes 11 3a búlye M 4a bulyérem bulyésem M 5a bulyéreü bulyéseû M 6a búlyen n búlya búlye búlya búlya búlye n búlyos búlyes búlyos n ii if búlyo búlye búlyo n ii n bulyérem bulyésem tt bulyéreü bulyéseü M búlyon búlyen búlyon M I I búlya búlya búlye búlya búlya búlye búlyos búlyos búlyes búlyos li ii it búlyo búlyo búlye búlyo M M bulyám bulyésem bulyérem bulyésem M M bulyáü bulyéseü bulyéreü bulyéseü H M M búlyon búlyon búlyen búlyon M M bulyésam bulyésem M bulyésaü bulyéseü n M M Imperfet de subjuntiu 1a Ar bulyéra Ba bulyése n Bt Ca bulyéra Cr bulyése Ft bulyésa Fv bulyéra Ga bulyése Ma bulyére No bulyésa Or bulyésa Pi bulyése Po bulyésa Pr bulyésa Vi bulyése 2a bulyéres bulyéses if 3a bulyére bulyés If 4a bulyérem bulyésem M 5a bulyéreü bulyéseü n 6a bulyéren bulyésen n bulyéres bulyéses n bulyére bulyés n bulyérem bulyésem tf bulyéreü bulyéseü n bulyéren bulyésen n bulyéres bulyéses bulyéres bulyéses n " ti M bulyére bulyés bulyére bulyés it n n n ti bulyérem bulyésem bulyérem bulyésem n ti bulyéreü bulyéseü bulyéreü bulyéseü u M bulyéren bulyésen bulyéren bulyésen M I I bulyésam bulyésem n bulyésaü bulyéseü n If I I I I I I -194- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 MORFOLOGIA VERBAL 3.15.- Verbs del in grup 3.15.1.-Bollir Infinitiu Gerundi buXín boXín buXín Participi buXít boXít buXít n n i l Ar Ba Bt Ca Cr Ft Fv Ga Ma No Or Pi Po Pr Vi buXí boXí buXí M It M M K n n n boXín ti n boXí ti boXít n buXí n fi buXín ii buXít H I I n boXí buXí M boXín buXín n Imperatiu boXít buXít M Ar Ba Bt Ca Cr Ft Fv Ga Ma No Or Pi Po Pr Vi 2a búX » n M 3a búXye M 4a buXím boXím buXím n n » 5a buXíü boXíü buXíü n n n n 6a búXyen n búXyo búXye búXyo búXo búxyo ii búXyon búXyen búXyon búXon búXyon M I I » I I " tl boXím ii boXíü » I I boXíske boXísko búXye búXiyo búXyo búXiyo búXyo boXisken boXískon búXyen búXiyon búXyon búXiyon búXyon I I buXím n tf buXíü M I I M I I I I M boXím buXím n I I boXíü buXíü » -195- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 MORFOLOGIA VERBAL Present d'indicatiu 1a Ar Ba Bt Ca Cr Ft Fv Ga Ma No Or Pi Po Pr Vi buXyo ii M 2a búXj M M 3a buk it M 4a buXim boXim buXim n n H 5a buXiü boXiü buXiü ii M 6a búÀen M I I I I I I I I I I I I M I I M búXo M I I M M búa/yo n boXisko H M I I M tl M I I H boXim M boXiü n M M I I H H It buXim n M buXiü M I I M buXyo buXiyo búXYo buXiyo búXo M " I I M M M I I I I boXim buXim M boXiü buXiü n 11 M fl M M I I M Imperfet d'indicatiu 1a Ar Ba Bt Ca Cr Ft Fv Ga Ma No Or Pi Po Pr Vi buAJa boXie buA.ie buÀía buXíe buXía buA.ía boXíe n 2a buÀíes boXíes buXíes H n u ii 3a buAJe boXíe buA.íe n M 4a buÀíem boXíem buA.íem " ti 5a buÀíeü boXíeü buA,íeü M M 6a buA.íen boXíen buA-íen M M I I u » boXíem u I I tl I I I I H boXíes M boXíe ti boXíeü il bo?Jen ti buXía bu?iía buWe boMa bu^ía buXíe buÀíes M M buXíe n M buXíem M M buXíeü u H buXíen u ti boties busies M boXíe buÁíe u boXíam buXíem H boÀíaü buÀíeü u boXíen buXíen ti -196- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 MORFOLOGÍA VERBAL Futur Ar Ba Bt Ca Cr Ft Fv Ga Ma No Or Pi Po Pr Vi 1a buXiré boXiré buXiré M M 2a burras boXirás buXirás " M M 3a buXirá boXirá buXirá u n u 4a buXirém boXirém buXirém u ít 5a buXiréü boXiréü buXiréü ii u I I 6a buXirán boXirán buXirán n » u u I I I I H M boXiré 11 boXirás " buXirás M I I buXirá boXirá u I I " boAJrém u buXirém u u boXiréü 11 boXirán M buXiré u M buXirá buXirá 11 buXiréü u u buXirán u u boXiré buXiré » boXirás buXirás " boXirá buXirá n boXirém buXirém u boXiréü buXiréü u boXirán buXirán u Condicional Ar Ba Bt Ca Cr Ft Fv Ga Ma No Or Pi Po Pr Vi 1a buXiría boXiríe buXiríe buXiría buXiríe buXiría buXiría boXiríe u 2a buXiríes boXiríes buXiríes u u u M 3a buXiríe boXiríe buXiríe u M 4a buXiríem boXiríem buXiríem ii u u ii 5a buXiríeü boXiríeü buXiríeü u M 6a buXiríen boXiríen buXiríen it u u I I I I »' ti " boXiríes n boXiríe ii boXiríem u boXiríeü u boAjríen u buXiríen u 11 buXiría buXiría buXiríe boXiría buXiría buXiríe buXiríes u u buXiríe u u boXiríe buXiríe u buXiríem u 11 buXiríeü M I I boXiríes buXiríes 11 boXiríem buXiríem n boXiríeü buXiríeü 11 boXiríen buXiríen u -197- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 MORFOLOGÍA VERBAL Present de subjuntiu 1a Ar Ba Bt Ca Cr Ft Fv Ga Ma No Or Pi Po Pr Vi búXya búXye M 2a búXyes n 3a bú^ye H 4a buA.yérem buXyésem M 5a buXyereü buXyéseü M 6a búXyen ii búXyos búXyes búXyos búXos búXyos n búXyo búA,ye búXyo bulo búA,yo búXyon búA.yen bú^yon búÀon bú^yon M búXya búXye búXa búXya búXye boXíske boXíska búXya búXiye búXya búXiya búXye buXyérem buXyésem boÀísem buA.yam buXyésem boXím n buXyéreü buXyeseu boAíseü buA,yáü buXyéseü boA-íü n " boXíske n boXískes n boÀísken ti búXyes búXiyos búXyos búXiyos búXyos búXye búXiyo búXyo búXiyo búXyo buXyésem buXiyésem buXyesam buXiyésem boA,ísem buXyéseü buA.iyéseü bu^yésaü buXiyéseü boÀíseü búXyen búÀiyon búXyon búXiyon bú>.yon Imperfet de subjuntiu 1a Ar Ba Bt Ca Cr Ft Fv Ga Ma No Or Pi Po Pr Vi buX.yéra buXyése ii 2a buXyéres buXyéses ii 3a buXyére buXyés H 4a buXyérem buXyésem M 5a buXyéreü buXyéseû H 6a buXyéren buXyésen n buXyéra buXyése boA.ísa buXyéra buXyése boA.íre buA.yésa buA.iyése boXísa boXíse buXyéres buXyéses boXíses buXyéres buXyéses boXíres buXyéses buXiyéses boXíses bo/Uses buÀyére buXyés boXís buXyére buXyés boXíre buXyés buXiyés boXís buXiyés boXís buXyérem buXyésem boXísem buXyérem buXyésem boXírem boXiskésem buXyésem buXiyésem boXísam buXiyésem boXísem buXyéreü buXyéseü boXíseü buXyéreü buXyéseü boXíreü buXyéseü buXiyéseü boXísaü buXiyéseü boXíseü buXyéren buXyésen boXísen buXyéren buXyésen boXíren buXyésen buXiyésen boXísen buXiyésen boXísen boXiskésa boXiskéses boXiskés boXiskeseü boXiskésen buXiyésa buXiyéses -198- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 MORFOLOGIA VERBAL 3.15.2.-Dormir Infinitiu Gerundi dormin N M Participi dormit M I I Ar Ba Bt Ca Cr Ft Fv Ga Ma No Or Pi Po Pr Vi dormí it M M I I I I I I " I I I I I I I I " it I I I I M " tl I I M I I M I I H M M I I I I I I If I I I I » " I I M I I M Imperatiu 2a Ar Ba Bt Ca Cr Ft Fv Ga Ma No Or Pi Po Pr Vi dorm n n M 3a dórmiye ii 4a dormim H n M I I I I dórmiyo dórmiye dórmiyo dormo n 5a dormiu n n M 6a dórmiyen M " I I " I I dórmiyon dórmiyen dórmiyon dórmon n I I I I M fi dórmiyo dormo n I I I I dórmiyon dórmon H I I If I I I I M I I I I dórmiye dórmiyo dormo dórmiyo dormo I I I I dórmiyen dórmiyon dórmon dórmiyon dórmon I I n I I I I " ii n " I I » I I I I -199- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 MORFOLOGIA VERBAL Present d'indicatiu 1a Ar Ba Bt Ca Cr Ft Fv Ga Ma No Or Pi Po Pr Vi dormiyo n n n ii 2a dorms M I I 3a dorm » 4a dormim n M 5a dormiu H M 6a dormen n M I I " n M M H M I I I I I I M dormo M I I I I M M I I I I M M 11 M dórmiyo dormo "dormtsko I I I I M M H M I I I I tl M I I M I I I I M dormiyo M I I I I I I I I I I M I I M M I I dormo dórmiyo dormo I I » I I " M n H I I I I " I I I I I I I I M Imperfet d'indicatiu 1a Ar Ba Bt Ca Cr Ft Fv Ga Ma No Or Pi Po Pr Vi dormia dormíe n 2a dormies M M 3a dormíe n M 4a dormíem ii M 5a dormíeu M I I 6a dormien » M I I dormia dormíe dormia dormia dormíe n I I " M I I I I M M I I I I M M I I I I M I I M I I I I I I M M M M I I I I M M I I M dormia dormia dormíe dormia dormia dormíe I I M H I I I I M I I H I I I I M I I I I I I M H If dormíam dormíem M dormíau dormíeu M It H I I M I I I I I I -200- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 MORFOLOGIA VERBAL Futur 1a Ar dormiré n Ba n Bt n Ca n Cr n Ft n Fv n Ga H Ma n No Or Pi Po Pr Vi M I I If I I I I 2a dormiràs n » M I I 3a dormirà dormirà M " I I 4a dormirem n n n n n n n H li n M 5a 6a dormireu dormiran n n n n M n n li n n n n H M I I I I I I dormirà dormirà n I I M I I I I I I I I dormirà dormirà n i* M M " M I I I I I I I I fi I I I I H M I I M I I " I I I I M I I Condicional 1a 2a Ar dormiria dormiries it Ba dormiríe » Bt Ca dormiria Cr dormiríe Ft dormiria Fv dormiria Ga dormiríe li Ma No dormiria Or dormiria Pi dormiríe Po dormiria Pr dormiria Vi dormiríe M I I M I I I I I I I I I I M I I ff M I I 3a dormiríe n M 4a dormiríem n n " n n n n n n n n 5a dormiríeu n n n n n n M 6a dormirien H n n n n n M " M M I I I I I I M M M I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I dormiríam dormiríem H dormiríaü dormiríeu n I I I I I I I I -201- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 MORFOLOGIA VERBAL Present de subjuntiu 1a Ar Ba Bt Ca Cr Ft Fv Ga Ma No Or Pi Po Pr Vi dórmiya dórmiye M 2a dórmiyes I I 3a dórmiye 4a 5a M 6a dormiyérem dormiyéreü dórmiyen dormiyésem dormiyéseu M " dórmiyo dórmiye dórmiyo dormo u dórmiyos dórmiyes dórmiyos dórmos ii » dormiyéreü dormíseü dormiu dormiu dórmiyen dórmiyen dórmon ii dórmiya dórmiye dórma dórma dórmiye dórme dórma dórmiya dórmiye dórma dórmiya dórme dormiyérem dormísem dormim dormim dormiyésem n dormiyésem dormiyéseü dórmiyon dórmiyos dórmos «f dórmiyo dormo » dormiyésem dormiyéseü dórmiyon dórmon n dormiskésem dormiskéseü n dórmiyes dórmiyos dórmos dórmiyos dórmos dórmiye dórmiyo dormo dórmiyo dormo dormiyéseü dórmiyen dórmiyon dórmon dórmon dormísaü dormíseü dormísam dormísem dormiyésem dormiyéseü dórmiyon Imperfet de subjuntiu 2a 3a 1a 4a Ar dormiyéra dormiyéres dormiyére dormiyérem Ba dormiyése dormiyéses dórmiyes dormiyésem H Bt Ca dormiyéra dormiyéres dormiyére dormiyérem Cr dormiyése dormiyéses dórmiyes dormiyésem Ft dormísa dormíses dormís dormísem Fv dormirà dormires dormiré dormírem Ga dormiyése dormiyéses dórmiyes dormiyésem Ma dormiré dormires dormiré dormírem No dormiskésa dormiskéses dormiskés dormiskésem Or dormiyésa dormiyéses dórmiyes dormiyésem n n n Pi dormiyése Po dormísa dormíses dormís dormísam Pr dormiyésa dormiyéses dórmiyes dormiyésem Vi dormíse dormíses dormís dormísem H M M 6a 5a dormiyéreü dormiyéren dormiyéseü dormiyésen M M dormiyéren dormiyésen dormísen dormiren dormiyésen dormiren dormiskéseü dormiskésen dormiyéseü dormiyésen n II dormiyéreü dormiyéseü dormíseü dormíreu dormiyéseü dormíreu dormísaü dormísen dormiyéseü dormiyésen dormíseü dormísen -202- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 MORFOLOGIA VERBAL 3.15.3.-Fregir Ar Ba Bt Ca Cr Ft Fv Ga Ma No Or Pi Po Pr Vi Infinitiu frei3í H Gerundi freÏ3Ín n M Participi freï3ít M I I » I I I I f| fr¡3í freÏ3í fret/í freï3í fretjí freÏ3í M frisin freÏ3Ín fret Jin freÏ3Ín fretjín freÏ3ín " fr¡3Ín freÏ3Ín n ti fr¡3ít freÏ3ít fretjít freÍ3¡t fret/ít freï3ít M fr¡3í freÏ5í M I I fr¡3ít freÏ3Ít n H Imperatiu 2a Ar Ba Bt Ca Cr Ft Fv Ga Ma No Or Pi Po Pr Vi freÍ3íJ freï3ís freï3íj » frítj freï3í/ fret/ís freï3íj fret/ís frei3¡s frítj n freÏ3ís frítj freÍ3i'J 3a freï3íjke freÏ3íske freÏ3íJko freÏ3íJke fr¡3íjko freÏ5íJo fretjísko freÏ3íJko fretjíske freÏ3ísko fr¡3íjke fr¡3íjo freÏ3ísko frí5iyo frei3íjo 4a freÏ5ím n n " 5a freÏ3íü ii n n fri3Ím freÏ3ím fretjím freÏ3ím fretjím freÏ3ím n fr¡3íü freÏ3íü fretjíü freÏ3íü fretjíü freÏ3íü n fr¡3Ím freÏ3ím n II fri3íd freÏ3íü n n 6a freÏ3Íjken freÏ3ísken freÏ3íJkon freÏ3i'Jken fr¡3íjkon frei3íjon fretjískon freï3íjkon fretjísken freÏ3ískon fr¡3Íjken fr¡3íjon freÏ3Ískon frí5¡yon freÏ3íJon -203- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 MORFOLOGIA VERBAL Present d'indicatiu 1a Ar Ba Bt Ca Cr Ft Fv Ga Ma No Or Pi Po Pr Vi 2a 3a 4a 5a 6a freï3Íjen freï3Ísen frí3en frei3íjen fr¡5íjen freÏ3Íjen fretjísen frei 31 Jen fretjísen freÏ3ísen freÍ3Íjen fr¡3ím freÏ3Ísen frisen frei3¡Jen freÏ3ÍJes freÏ3íses frises freistes fr¡3Íjes freÏ3Íjes fretjíses freÏ3í/es fret/íses freÏ3íses li freÏ3í/es fr¡3íjo fr¡3i'Jes freï3ísko freÏ3íses frí3es frí3iyo freï3íjko freÏ3í/es freÍ3¡Jko freÏ3ísko fn'3Yo freï3íjko fr¡3í/ko freÏ3Íjb fretjísko freÏ3í/ko fretjísko freï3íjko frei3íj freÏ3ís frit/ frei3íj fr¡5"J freÏ3íJ fret/ís fre¡3íj fret/ís freÏ3ís freÏ3íJ fr¡5íj freÏ3ís frít/ freÏ3íJ freÏ3Ím n M freÏ3Íu n M I I M fr¡3Ím freÏ3Ím fretjím freÏ3Ím fretjím frei3Ím M fr¡3Íu freÏ3íu fretjíü freÏ3íu fretjíü freÏ3íü li fn'3ím freÏ3ím M I I fr¡5íu freÏ3íu M I I Imperfet d'indicatiu 1a Ar Ba Bt Ca Cr Ft Fv Ga Ma No Or Pi Po Pr Vi freÏ3Ía 2a 3a freÏ3íes li M freÏ3Íe n M 4a frei3Íem M M 5a freÏ3Íeü M I I 6a freÍ3¡en n M freï3íe M freï3ía fr¡3íe freï3ía fretjía frei3íe fretjíe frei 31' a I I 11 I I M I I índies freÏ3Íes fretjíes freÏ3íes fretjíes freÍ3¡es M iridie freÏ3Íe fretjíe freÍ3Íe fretjíe frei3¡e M fruíem freÏ3Íem fretjíem freÍ3íem fretjíem freÏ3Íem n fr¡3íeü freÏ3íeü fretjíeü freÏ3Íeü fretjíeü freÏ3Íeü tt fr¡3íen freÏ3Íen freíjíen freÏ3Íen fretjíen freÏ3Íen n freÏ3Ía fn'3íe freÏ3ía freÏ3Ía freÏ3Íe freies freÏ3Íes » n fr¡3Íe freÏ3íe n ii fr¡3íem freÏ3íam frei3íem n fr¡3Íeü freÏ3íaü freÍ3íeü n indien freÏ5íen ti M -204- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 MORFOLOGIA VERBAL Futur 1a Ar freiere 11 Ba " Bt Ca Cr friere Ft freiere Fv fret/ire Ga freiere Ma fretjiré No freiere » Or Pi friere Po freiere u Pr u Vi M 2a 3a freÏ3'iras freier à » frei3¡rá n n M M 4a freierem u u " fr¡3irém friera freiere fret Jira freiere fret Jira freiere freiere freirás friera frei5¡rás frei3¡rá H M frieras freieres fret Jiras freieres fret Jiras " freï3irém fretjirém freierem fretjirém freierem M 5a 6a frei3¡réü freieren 11 " u " u " fruireu frieran freÏ3iréü freieren fretjiréü fretjirán frei3iréü freieren fretjiréü fretjirán frei3¡réü freieren u M frierend freÍ5¡rém 11 H fr¡3¡réü frieran frei3¡réü frei3¡rán u u M u M M II Condicional 1a Ar freiría Ba frei3¡ríe u Bt Ca freÍ3¡ría Cr fr¡3¡ríe Ft frei3¡ría Fv fretjiría Ga frei3¡ríe Ma fretjiríe No freÍ3¡ría Or frei3¡ría Pi fr¡3iríe Po frei3iría Pr frei3¡ría Vi freÍ3¡ríe 3a 2a frei3¡ríes frei3iríe u u u M 4a frei3¡ríem M II " fr¡5'iríes fr¡3¡ríe frei3¡ríes frei3¡ríe fretjiríes fretjiríe frei3¡ríes frei3¡ríe fretjiríes fretjiríe freÍ3¡ríes frei3iríe 11 " 5a 6a freÏ3iríeü frei3iríen u u u n M 11 fr¡3¡ríem freÏ3iríem fretjiríem frei3iríem fretjiríem frei3¡ríem u 11 u fri3iríeü freÏ3iríeü fretjiríeü frei3¡ríeü fretjiríeü freÍ3¡ríeü 11 fruirien frei3¡ríen fretjiríen frei3¡ríen fretjiríen frei3¡ríen u friaries fr¡3¡ríe frei3¡ríes frei3¡ríe ii u u u fr¡3¡ríem frei3¡ríam frei3iríem 11 fr¡3¡ríeü fr¡3iríen freÍ3¡ríaü frei3¡ríen u freÍ3¡ríeü u » -205- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 MORFOLOGIA VERBAL Present de subjuntiu Ar Ba Bt Ca Cr Ft Fv Ga Ma No Or Pi Po Pr Vi 1a f£eÏ3Íjka freÏ5Íske f£eÏ3Íjke f£eÏ3Í/ka fr¡3íJkE freÏ3íJa fretjíska freï3íjke fretjíske f£eÏ3íska freÏ3Íjka fr¡3íje freÏ3Íska f£í5¡Ya freÏ3Í|e 2a freÏ3ÍJkes freï3ískes freï3íjkos freÏ3ÍJkes fr¡3íjkos freÏ3ÍJos fretjískos freï3íjkos fretjískes freÏ3ískes freÏ3í|kes fr¡3íjos freÏ3ískos frisos freÏ3í/os 3a f£eÏ3Üke freï3íske freÏ3Íjko freÏ3Í/ke f£¡5Íjko f£eÏ3Í/o f£etjísko f£eÏ3Íjko ffetjíske f£eÏ3Íske f£eÏ3Íjke f£¡3Íjo f£eÏ3Ísko f£í3¡yo f£eÏ3Íjo 4a f£eÏ3iJké£em f£ei3¡skésem f£eÏ3ÎYé£em f£ei3¡Yé£em f£¡3ísem f£eÏ3Ísem f£etjím f£ei3¡Yésem f£etjím f£ei3¡skésem f£ei3¡Yésem f£¡3¡Yésem f£eÏ3ísam f£¡3iYésem f£eÏ3Ísem 6a f£ei3íjken f£ei5ísken f£ei3Íjkon f£eÏ3Íjken f£¡3Íjkon f£ei3Íjon f£etjískon f£6t/ÍÜ f£eÏ3Íjkon f£eÏ3Yéseü ffetjísken fret Jíü f£ei3¡skéseü f£eÏ3Ísken f£eÍ3¡Yéseü f£ei3íjken f£¡3íjon f£¡3Yéseü f£ei5ískon f£ei3Ísaü f£¡3¡Yon f£i3¡Yéseü f£eÏ3ÍJon f£ei3Íseü 5a f£ei3ijké£eü f£ei3¡skéseü f£ei3¡Yé£eü f£eÏ3Yé£eü f£¡3Íseü f£eÍ3íseü Imperfet de subjuntiu 3a 2a 1a Ar f£e¡3ÍYé£a f£ei3¡Yé£es f£ei3¡Yé£e Ba fre¡3iskése freÏ3iskéses f£ei3¡skés Bt f£6¡3iYése f£ei3¡Yéses f£ei3¡Yés Ca f£e¡5ÍYé£a f£ei3¡Yé£es f£ei3¡Yé£e f£¡3ÍS Cr f£¡3Íse f£¡3Íses Ft f£ei3Ísa f£ei3Íses f£eÏ3Ís Fv f£etjí£a f£etjí£e f£etjí£es Ga f £613! Yes e f£ei3¡Yéses f£ei3¡Yés Ma f£6tjí££ f£et/í£e f£et/í£es No fre¡3iskésa f£ei3¡skéses f£ei3¡skés Or f£e¡3ijkésa f£e¡5Í|késes f£e¡3i/kés Pi f£¡3ÍYése f£i3¡Yéses f£¡3¡Yés Po f£e¡3ísa f£eÍ5íses f£eÏ3Ís Pr f£e¡3ÍYésa ¡£eÏ3iYéses f£ei3¡Yés f£eÏ5Íses f£ei3Ís Vi f£6¡3ÍSE 4a f£ei3iYé£em f£ei3iskésem f£ei3iYésem f£ei3¡Yé£em f£¡3Ísem f£eÏ3ísem f£etjí£em f£ei3¡Yésem f£et/í£em 6a f£ei3¡Yé£en f£ei3iskésen f£ei3¡Yésen f£ei3¡Yé£en f£¡3Ísen f£6Ï3ísen f£6tJÍ£6Ü fretJLren f£eÍ3¡Yéseü f£ei3¡Yésen f£et/í£eü f£etjí£en 5a f£ei3¡Yé£eü f£ei3¡skéseü f£ei3¡Yéseü f£ei3iYé£eü f£¡3íseü f£ei3íseu f£ei3¡skésem frei3iskéseü f£ei3¡skésen fre¡3i/késem f£e¡5i|késeü f£e¡3ijkésen f£¡3iYésem f£ei3ísam f£eÏ3iYésem f£eÏ3ísem f£¡3¡Yésen f£eÏ3Ísaü f£6Ï3ísen f£eÍ3¡Yéseü f£eÍ3¡Yésen £ei3Íseü f£ei3ísen f£¡3iYéseü -206- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 MORFOLOGIA VERBAL 3.15A- Morir Ar Ba Bt Ca Cr Ft Fv Ga Ma No Or Pi Po Pr Vi Infinitiu morí 11 ti 11 Gerundi morin M I I Participi mort M I I If " murí morí it n ii M murin morin ii n n H n I I I I " I I I I I I M I I mûri morí il n murin morin n u 11 11 M I I Imperatiu 2a Ar Ba Bt Ça Cr Ft Fv Ga Ma No Or Pi Po Pr Vi mor il W I I I I morí/ mor u n morís mor u H n u 3a móriye mórye moriyo móriye moriyo morí/o múryo m ór ¡yo múrye móryo móriye moriyo móryo moriyo móryo 4a morím u ti n 5a moríü u » ti murím morím M I I I I I I I I muríü moríü » 11 » u i» muríü morid M I I murím morím » u 6a móriyen móryen móriyon móriyen mor ¡yon moríjon múryon mor ¡yon múryen móryon móriyen mor ¡yon móryon móriyon móryon -207- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 MORFOLOGIA VERBAL Present d'indicatiu 1a Ar móriyo Ba móryo Bt móriyo n Ca Cr Ft morí/o Fv múryo Ga móriyo Ma múryo No móryo Or móriyo " Pi Po móryo Pr móriyo Vi móryo M 2a mors li M 3a mor n n n M 4a morim n n it 5a moríü M I I 11 fi " mor í Jes mors M I I moríj mor M H murím morim » D H muríü moríü H 6a moren " n » ü morí Jen moren n n M M M I I I I I I " n 11 n » muríü moríü n M I I I I I I I I I I I I I I murím morim fi M I I 11 11 M I I M Imperfet d'indicatiu Ar Ba Bt Ca Cr Ft Fv Ga Ma No Or Pi Po Pr Vi 1a moria moríe M 2a mories n n fi moria muríe moria moria moríe M 3a moríe » n ü muríe moríe n it il M 4a moríem n M 5a moríeü H H 6a morien fi n n M I I mûries mories M I I muríem moríem n M muríeü moríeü H I I muríen morien M I I M I I 11 H moria moria muríe moria moria moríe I I M M M I I I I I I I I M mûries mories n M muríe moríe n n muríem moríam moríem n muríeü moríaü moríeü « muríen morien it M -208- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 MORFOLOGIA VERBAL Futur 1a moriré H I I Ar Ba Bt Ca Cr Ft Fv Ga Ma No Or Pi Po Pr Vi 2a moriràs M If 3a morirá morirá M M 4a morirém n I I 5a morireu M 11 n 6a morirán n » M I I If I I muriré moriré M tl M mûriras morirás » u ü M M mûrira morirá morirá morirá il mûrir ém morirém M M muriréü morireu u M murirân morirán it il u ti M tl It If M muriré moriré M mûriras morirás u u morirá morirá mûrira morirá u u tl I I I I I I murirém morirém M I I muriréü morireu u M murirân morirán n n n Condicional Ar Ba Bt Ça Cr Ft Fv Ga Ma No Or Pi Po Pr Vi 1a moriría moriríe M 2a moriries it u ii 3a moriríe u u u 4a moriríem n H 5a moriríeü u it u 6a moririen n it it moriría muriríE moriría moriría moriríe ti fl mûrir íes moriries n n n ii M muriríe moriríe " u u n n muririem moriríem M I I mur ¡rieu muriríen moriríeü moririen u M I I " I I u M I I moriría moriría muriríe moriría moriría moriríe ff I I M I I I I muriries moriries ti it muriríe moriríe ti M muririem moririam moriríem n mûrir íeü muriríen moriríaü moririen it moriríeü n M -209- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 MORFOLOGIA VERBAL Present de subjuntiu 1a móriya mórye móriye móriya móriyE morí Ja múrya móriye múrye mórya móriya móriye morya móriya mórye 2a móriyes móryes móriyos móriyes móriyos morí Jos múryos móriyos múryes móryos móriyes móriyos móryos móriyos móryos 3a móriye mórye móriyo móriye móriyo moríjo múryo móriyo múrye móryo móriye móriyo móryo móriyo móryo 4a moriyérem moryésem moriyésem moriyérem murísem morísem múryám moriyésem múryám moryésem moriyésem moriyésem morísam moriyésem moryésem 5a moriyéreü moryéseü moriyéseü moriyéreü muríseü moríseü múryáü moriyéseü múryáü moryéseü moriyéseü moriyéseü morísaü moriyéseü moryéseü 6a m or ¡yen móryen móriyon m or ¡yen móriyon moríjon múryon m or ¡yon múryen móryon m or ¡yen móriyon móryon móriyon móryon Ar Ba Bt Ca Cr Ft Fv Ga Ma No Or Pi Po Pr Vi Imperfet de subjuntiu Ar Ba Bt Ca Cr Ft Fv Ga Ma No Or Pi Po Pr Vi 1a moriyéra moryése moriyése moriyéra muríse morísa muryéra moriyése muryére moryésa moriyésa muriyése morísa moriyésa moryése 2a moriyéres moryéses moriyéses moriyéres muríses moríses muryéres moriyéses muryéres moryéses moriyéses muriyéses moríses moriyéses moryéses 3a moriyére moryés moriyés moriyére murís morís muryére moriyés muryére moryés moriyés muriyés morís moriyés moryés 4a moriyérem moryésem moriyésem moriyérem murísem morísem muryérem moriyésem muryérem moryésem moriyésem muriyésem morísam moriyésem moryésem 5a moriyéreü moryéseü moriyéseü moriyéreü muríseü moríseü muryéreü moriyéseü muryéreü moryéseü moriyéseü muriyéseü morísaü moriyéseü moryéseü 6a moriyéren moryésen moriyésen moriyéren murísen morísen muryéren moriyésen muryéren moryésen moriyésen muriyésen morísen moriyésen moryésen -210- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 MORFOLOGIA VERBAL 3.15.5.-Obrir Ar Ba Bt Ca Cr Ft Fv Ga Ma No Or Pi Po Pr Vi Infinitiu oßri aüßri M M Gerundi oßrin aüßrin n Participi oßrit aüßErt aüßrit M » aü(ß)rin aürin oßrin aüßrin oßrin aürin aüßrin aü(ß)rin aüßrin » if aü(ß)rf auri oßri aüßri oßri auri aüßri aü(ß)ri aüßri n n aü(ß)rit aürit ußErt äußert oßErt aüßErt aüßErt » " aürit aüßrit aüßrit Imperatiu Ar Ba Bt Ca Cr Ft Fv Ga Ma No Or Pi Po Pr Vi 2a oßri oßre oßri aüßri aü(ß)ri aürij oßre aüßri oßre aüris aüßri aü(ß)ri oßre oßri » 3a ößriye M 4a oßrim aüßri m it n 5a oßriü aüßriü M M 6a oßriyen n oßriyo aüßriye aü(ß)riyo aürijo oßro aüßriyo oßro aürisko aüßriye aü(ß)riyo oßro oßriyo » aü(ß)rim aürim oßrim aüßrim oßrim aürim aüßrim aü(ß)rim aüßrim n n aü(ß)riü aüriü oßriü aüßriü oßriü aüriü aüßriü aü(ß)riü aüßriü n M oßriyon aüßriyen aü(ß)riyon aüri/on oßron aüßriyon ößron aüriskon aüßriyen aü(ß)riyon oßron oßriyon M -211- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 MORFOLOGIA VERBAL Present d'indicatiu Ar Ba Bt Ca Cr Ft Fv Ga Ma No Or Pi Po Pr Vi 1a oßriyo oßro oßriyo aüßriyo aü(ß)riyo aüríjo oßro aüßriyo oßro aürisko aüßriyo aü(ß)riyo oßro oßriyo n 2a oßris oßres oßris aüßris aü(ß)ris áüris oßres aüßris oßres aürises aüßris aü(ß)ris oßres oßris I I 3a oßri oßre oßri aüßri aü(ß)ri áüri oßre aüßri oßre aüris aüßri aü(ß)ri oßre oßri ii 4a oßrim aüßrim M M 5a oßriü aüßriü u n aü(ß)rim aürim oßrim aüßrim oßrim aürim aüßrim aü(ß)rim aüßrim M aü(ß)riü aüriü oßriü aüßriü oßriü aüriü aüßriü aü(ß)riü aüßriü M I I 6a oßrin oßren oßrin aüßrin aü(ß)rin áürin oßren aüßrin oßren aürisen aüßrin aü(ß)rin oßren oßrin M n Imperfet d'indicatiu Ar Ba Bt Ca Cr Ft Fv Ga Ma No Or Pi Po Pr Vi 1a oßria aüßrie M 2a oßries aüßries M M 3a oßrie aüßrie n M 4a oßriem aüßriem n n 5a oßrieü aüßrieü n n 6a oßrien aüßrien M I I aüßri a aü(ß)n'e aüria oßria aüßrie oßrie aüria aüßria aü(ß)rie aüßria aüßrie aüßrie aü(ß)ries àuries oßries aüßries oßries àuries aüßries aü(ß)ries aüßries » n aü(ß)rie aürie oßrie aüßrie oßrie aürie aüßrie aü(ß)rie aüßrie M M aü(ß)riem aüriem oßriem aüßriem oßriem aüßriem aüßriem aü(ß)riem aüßriam aüßriem n aü(ß)rieü aürieü oßrieü aüßrieü oßrieü aürieü aüßrieü aü(ß)rieü aüßriaü aüßrieü u aü(ß)rien aürien oßrien aüßrien oßrien aürien aüßrien aü(ß)rien aüßrien M I I -212- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 MORFOLOGIA VERBAL Futur 1a Ar oßrire Ba aüßrire Bt Ca Cr aü(ß)rire Ft aüriré Fv oßrire Ga aüßrire Ma oßrire No aüriré Or aüßrire Pi aü(ß)rire Po aüßrire u Pr it Vi H tt 2a oßriras aüßriras M M 3a oßrira aüßrira n H 4a oßrirem aüßrirem » « 5a oßrireü aüßrireü » n 6a oßriran aüßriran n n aü(ß)riras aürirás oßriras aüßriras oßriras aürirás aüßriras aü(ß)riras aüßriras n n aü(ß)rira aürirá oßrira aüßrira oßrira aürira aüßrira aü(ß)rira aüßrira if M aü(ß)rirem aürirem oßrirem aüßrirem oßrirem aürirem aüßrirem aü(ß)rirem aüßrirem M I I aü(ß)rireü aüriréü oßrireü aüßrireü oßrireü aüriréü aüßrireü aü(ß)rireü aüßrireü M ff aü(ß)riran aürirán oßriran aüßriran oßriran aürirán aüßriran aü(ß)riran aüßriran » n Condicional 1a Ar oßriria Ba aüßririe 11 Bt Ca aüßriria Cr aü(ß)ririe Ft aürirta Fv oßriria Ga aüßririe Ma oßririe No aürirta Or aüßriria Pi aü(ß)riri£ Po aüßriria Pr aüßriria Vi aüßririe 2a oßriries aüßriries n n 3a oßririe aüßririe if fi 4a oßririem aüßririem 11 M 5a oßririeü aüßririeü n n 6a oßririen aüßririen it ii aü(ß)ririei aüriries oßriries aüßriries oßriries aüriries aüßriries aü(ß)ririei aüßriries n » aü(ß)ririe aüririe oßririe aüßririe oßririe aüririe aüßririe aü(ß)ririe aüßririe 11 it aü(ß)ririem aüririem oßririem aüßririem oßririem aüririem aüßririem aü(ß)ririem aüßririam aüßririem M aü(ß)ririeü aüririeü oßririeü aüßririeü oßririeü aüririeü aüßririeü aü(ß)ririeü aüßririaü aüßririeü ii aü(ß)ririen aüririen oßririen aüßririen oßririen aüririen aüßririen aü(ß)ririen aüßririen M |f -213- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 MORFOLOGIA VERBAL Present de subjuntiu 1a Ar oßriya Ba oßriye n Bt Ca aüßriya Cr aü(ß)riye Ft aürí/a Fv oßra Ga aüßriye Ma oßre No aüriska Or aüßriya Pi aü(ß)riye Po oßra Pr oßriya Vi oßriye 2a oßriyes n 3a oßriye ii oßriyos aüßriyes aü(ß)riyos aürijos oßros aüßriyos oßros aüriskos aüßriyes aü(ß)riyos oßros oßriyos n oßriyo aüßriye aü(ß)riyo aürijo oßro aüßriyo oßro aürisko aüßriye aü(ß)riyo oßro oßriyo u 6a 5a 4a oßriyerem oßriyereü oßriyen n aüßriyesem aüßriyeseü H oßriyon aüßriyerem aüßriyereü aüßriyen aü(ß)risem aü(ß)riseü aü(ß)riyon aürijon aüriseü aürisem oßron oßriü oßrim aüßriyesem aüßriyeseü aüßriyon oßron oßriü oßrim aüriskésem aüriskeseü aüriskon aüßriyesem aüßriyeseü aüßriyen aü(ß)riyesem aü(ß)riyeseü aü(ß)riyon oßron oßrisaü oßrisam oßriyeseü oßriyon oßriyesem n M M M Imperfet de subjuntiu 2a 1a Ar oßriyera oßriyeres Ba aüßriyese aüßriyeses n n Bt Ca aüßriyera aüßriyeres Cr aü(ß)rise aü(ß)rises Ft aürisa aürises Fv oßrira oßrires Ga aüßriyese aüßriyeses Ma oßrire oßrires No aüriskesa aüriskéses Or aüßriyesa aüßriyeses Pi aü(ß)riyese aü(ß)riyeses aüßrises Po aüßrisa Pr aüßriyesa aüßriyeses n Vi aüßriyese 3a oßriyere aüßriyes M 4a oßriyerem aüßriyesem n 6a 5a oßriyereü oßriyeren aüßriyeseü aüßriyesen M M aüßriyere aü(ß)ris aüris oßrire aüßriyes oßrire aüriskes aüßriyes aü(ß)riyes aüßriyerem aü(ß)risem aürisem oßrirem aüßriyesem oßrirem aüriskésem aüßriyesem aü(ß)riyesem aüßriyereü aüßriyeren aü(ß)riseü aü(ß)risen aürisen aüriseü oßrireü oßriren aüßriyeseü aüßriyesen oßrireü oßriren aüriskeseü aüriskésen aüßriyeseü aüßriyesen aü(ß)riyeseü aü(ß)riyesen aüßris aüßriyes » aüßrisaü aüßrisen aüßrisam aüßriyesem aüßriyeseü aüßriyesen ii M n -214- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 MORFOLOGIA VERBAL 3.15.5.-Omplir Infinitiu Gerundi omplin aümplín ti M Participi omplít aümplít M 1 1 Ar Ba Bt Ca Cr Ft Fv Ga Ma No Or Pi Po Pr Vi omplí aümplí I I M It M I I H fi » omplí aümplí omplí ampli aümplí " n n » omplin aümplín omplin amplín aümplín ampli " *f ii n omplít aümplít omplít amplít aümplít amplín ti amplít » n Imperatiu 2a Ar Ba Bt Ca Cr Ft Fv Ga Ma No Or Pi Po Pr Vi ompli omple ompli áümpli li ii 3a ómpliye ómpliyo áümpliye áümpliyo aümplíjb omplo aümpliyo úmplo amplísko aümpliye áümpliyo omplo ómpliyo M 4a omplim aümplím 5a ompliu aümplíü 6a ómpliyen n aümplí/ omple áümpli úmple amplis áümpli n » " " « omplim aümplím omplim amplím aümplím » M » » n ii ómpliyon áümpliyen áümpliyon aümplí/on ómplon áümpliyon úmplon amplískon áümpliyen áümpliyon ómplon ómpliyon M ompliu aümplíü ompliu amplíü aümplíü li omple ompli n » M 11 I I I I -215- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 MORFOLOGIA VERBAL Present d'indicatiu 1a Ar Ba Bt Ca Cr Ft Fv Ga Ma No Or Pi Po Pr Vi ompliyo ompliyo ompliyo it 2a omplis omples omplis H 3a ompli omple ompli áüpli n 4a omplim aümplím H n M 5a ompliu aümplíü M I I 6a omplin omplen omplin áümplin n áümpliyo áümplis aümplíjo omplo úmplo amplísko it H aümplíjes aümplíj omples úmples amplíses li M M aümplíjen omplen áümplin úmplen amplísen áümplin M ample áümpli úmple amplis áümpli n omplim aüplím omplim amplím aümplím tt il H ompliu aümplíü ompliu amplíü aümplíü ii o H áümpliyo áümplis áümpliyo áümplis ómplo M omples M omple áümpli n omplen áümplin il áümpliyo áümplis M H Imperfet d'indicatiu 1a Ar Ba Bt Ca Cr Ft Fv Ga Ma No Or Pi Po Pr Vi omplia aümplíe n 2a omplies aümplíes li ii 3a omplíe aümplíe u 4a omplíem aümplíem M I I 5a omplíeü aümplíeü M I I 6a omplien aümplíen u n M aümplía aümplíe aümplía omplia aümplíe omplíe amplia aümplía aümplíe omplia omplia omplíe " n M M M M M I I M M omplies aümplíes omplies amplies aümplíes M omplíe aümplíe omplíe amplíe aümplíe M I I omplíem aümplíem omplíem ampliem aümplíem ti omplíeü aümplíeü omplíeü amplieu aümplíeü u omplien aümplíen omplien amplien aümplíen n M » I I aümplíam aümplíem M aümplíaü aümplíeü M M I I I I I I I I -216- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 MORFOLOGIA VERBAL Futur 1a 2a 3a Ar ompliré ompliràs omplirà Ba aümpliré aümplirás aümplira il » ti Bt n M u Ca u 11 « Cr u ti » Ft Fv ompliré ompliràs omplirà Ga aümpliré aümplirás aümplira Ma ompliré ompliràs omplirà No ampliré amplirás amplirá Or aümpliré aümplirás aümplira u if " Pi u u Pô u Pr M I I M 4a omplirem aümplirém » n n H 5a ompliréu aümpliréü u u M u 6a ompliran aümplirán ii 11 M f| omplirem aümplirém omplirem amplirém aümplirém » u omplir éü ompliran aümpliréü aümplirán ompliréü ompliran amplirán ampliréü aümpliréü aümplirán n M ti M Vi I I M I I n u M 11 I I M Condicional 1a 2a Ar ompliria ompliries Ba aümpliríE aümpliríes n n Bt Ca aümpliría Cr aümpliríe Ft aümpliría Fv ompliria ompliries Ga aümpliríe aümpliríes Ma ompliríe ompliries No ampliría ampliríes Or aümpliría aümpliríes ii Pi aümpliríe n Po aümpliría ti Pr aümpliría ii Vi aümpliríE M I I I I 3a ompliríe aümpliríe it n M 5a 6a ompliríem ompliríeü omplirien aümpliríem aümpliríeü aümpliríen 4a M n n M n d n n I I I I I I M M ompliríe aümpliríe ompliríe ampliríe aümpliríe « " u n ompliríem aümpliríem ompliríem ampliríem aümpliríem d ompliríeü omplirien aümpliríeü aümpliríen ompliríeü omplirien ampliríeü ampliríen aümpliríeü aümpliríen 11 n n M aümpliríam aümpliríaü aümpliríem aümpliríeü M u I I -217- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 MORFOLOGIA VERBAL Present de subjuntiu 1a Ar Ba Bt Ca Cr Ft Fv Ga Ma No Or Pi Po Pr Vi ómpliya ómpliye I I 2a ómpliyes n 3a ómpliye u 4a ompliyérem u 5a ompliyéreü ii 6a ómpliyen u aümpliyésem aümpliyéseü ómpliyos áümpliyes áümpliyos áümplíjos ampios áümpliyos úmplos amplískos áümpliyes áümpliyos ómplos ómpliyos ii ómpliyo áümpliye áümpliyo áümplíjo omplo áümpliyo úmplo amplísko áümpliye áümpliyo ómplo ompliyo n ómpliyon aümpliya aumpliye áümplíja ampla áümpliye úmple amplíska aümpliya áümpliye ompla ómpliya omplive aümpliyérem aümpliyéreü áümpliyen aümpliyésem aümpliyéseü áümpliyon aümplísem omplim omplim aümplíseü ompliu ompliu áümplíjbn ómplon úmplon aümpliyésem aümpliyéseü áümpliyon ampliskésem ampliskéseü ampiískon aümpliyésem aümpiiyéseü áümpliyen u u áümpliyon ómplon ómpliyon u aümplísam ompliyésem n aümplísaü ompliyéseü M Imperfet de subjuntiu 1a Ar ompliyéra Ba aümpliyése Bt Ca aümpliyéra Cr aümpliyése Ft aümplísa Fv omplirà Ga aümpliyése Ma omplíre No ampliskesa Or aümpliyésa Pi aümpliyése Po aümplísa Pr aümpliyésa Vi aümpliyése M 2a ompliyéres M 3a ompliyére M 4a ompliyérem aümpliyésem M 5a ompliyéreü u 6a ompliyéren M aümpliyéses aümpliyés aümpliyéres aümpliyére aümpliyéses aümpliyés aümplíses omplíres omplíres aümplís omplíre omplíre aümpliyéseü aümpliyésen aümpliyérem aümpliyéreü aümpliyéren aümpliyésem aümplísem omplirem aümpliyésem omplirem ampliskésem aümpliyésem u aümpliyéseü aümpliyésen aümplíseü omplíreü omplíreü aümplísen ompliren ompliren aümpliyéses aümpliyés ampliskéses ampliskés aümpliyéses aümpliyés M M aümpliyéseü aümpliyésen ampliskéseü ampliskésen aümpliyéseü aümpliyésen H M aümplíses n aümplís M aümplísam aümpliyésem n aümplísaü tt aümplísen ii aümpliyéses aümpliyés aümpliyéseü aümpliyésen -218- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 MORFOLOGIA VERBAL 3.15.7.-Patir Ar Ba Bt Ca Cr Ft Fv Ga Ma No Or Pi Po Pr Vi Infinitiu patí n M Gerundi patín •i 11 M Participi patit n n n M M 11 I I 11 I I I I I I I I I I M I I |f I I It ft M M I I I I I I " I I I I " M " M I I H I I M I I I I Imperatiu 2a Ar Ba Bt Ça Cr Ft Fv Ga Ma No Or Pi Po Pr Vi patí/ patís patí/ M It M patís patí/ patís n patí/ M patís patí/ fi 3a patí/ke patíske patí /ko patí/ke patí /ko patí/o patísko patí/ko patíske patísko patí/ke patí/ko patísko patí/ko » 4a patim n ii li li n n ti » fi n ii n n n 5a patiu M I I I I I I I I 11 I I I I M I I I I M 11 6a patí /ken patí /ken patí/kon patí /ken patí/kon patí/on patískon patí/kon patí /ken patískon patí /ken patí/kon patískon patí/kon n I I -219- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 MORFOLOGIA VERBAL Present d'indicatiu 1a Ar Ba Bt Ca Cr Ft Fv Ga Ma No Or Pi Po Pr Vi patíjko patísko patíjko d tt 2a 3a 4a patim it 5a patiu n u n H 6a patíjen patísen patíjen u M patí Jes patíses patí Jes " » n patíses patí Jes patíses li patíj patís patí J M I I n M I I patí Jo patísko patíjko patísko n 11 M tl I I patís patíj patís fi M I I patísen patíjen patísen if I I I I I I I I I I (I patíjko ii patí Jes M patíj n n n «i n n I I patíjen M I I patísko patíjko M patíses patí Jes M patís patíj n It patísen patíjen M I I I I Imperfet d'indicatiu 1a Ar Ba Bt Ca Cr Ft Fv Ga Ma No Or Pi Po Pr Vi patia patíe n 2a 3a patíe n M 4a patíem " n n I I 5a patíeu n n n n n if M 6a patien H u n paties M M patia patíe patia patia patíe n I I I I M I I H I I M I I I I I I If I I tf I I I I I I M I I H I I I I I I patia patia patíe patia patia patíe M " I I M M fi ff I I I I I I " M M M I I M M patíam patíem n I I M patíaü patíeu n I I I I M I I " -220- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 MORFOLOGIA VERBAL Futur Ar Ba Bt Ca Cr Ft Fv Ga Ma No Or Pi Po Pr Vi 1a patiré M I I 2a patiràs M I I 3a patirà patirà n n n fi 4a patirem n n n n M 5a patireu » if n M 6a patiran M I I M M I I M M I I ff I I If I I I I I I I I H patirà patirà ii If I I I I M M I I tf ff I I I I I I rt ii n n M fi I I patirà patirà M fi I I ff I I I I I I M I I M I I I I |f I I I I I I I I ft I I M I I If M I I I I I I I I Condicional 1a Ar patiria Ba patiríe li Bt Ca patiria Cr patiríE Ft patiria Fv patiria Ga patiríe tt Ma No patiria Or patiria Pi patiríe Po patiria Pr patiria Vi patiríe 2a patiries n it M 3a patiríe M fi 4a patiríem u if ff it u 5a patiríeu M u fi u M 6a patirien li u it u tt H I I I I M I I If tf If I I " M I I M fl I I It I I If It I I I I It I I I I I I I I I I ff I I I I M I I M If I I I I I I M I I patiriam patiríem M patiríaü patiríeu it tl » fl I I I I -221- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 MORFOLOGIA VERBAL Present de subjuntiu Ar Ba Bt Ca Cr Ft Fv Ga Ma No Or Pi Po Pr Vi 1a patíjka patíske patíjke patíjka patíjke patí Ja patíska patíjke patíske patíska patíjka patíjke patíska patíjka patíjke 2a patíjkes patískes patíjkos patíjkes patíjkos patí Jos patískos patíjkos patískes patískos patíjkes patíjkos patískos patíjkos li 3a patíjke patíske patíjko patíjke patíjko patí Jo patísko patíjko patíske patísko patíjke patíjko patísko patíjko M 4a patiyérem patiskésem patiyésem patiyérem patiyésem patísem patim patiyésem patim patiskésem patiyésem M 5a patiyéreü patiskéseü patiyéseü patiyéreü patiyéseü patísseü patiu patiyéseü patiu patiskéseü patiyéseü ii patísam patiyésem patísem patísaü patiyéseü patíseü 6a patíjken patísken patíjkon patíjken patíjkon patíjon patískon patíjkon patísken patískon patíjken patíjkon patískon patíjkon M Imperfet de subjuntiu Ar Ba Bt Ca Cr Ft Fv Ga Ma No Or Pi Po Pr Vi 1a patiyéra patiskése patiyése patiyéra patiyése patísa patirà patiyése patiré patiskésa patiyésa patiyése patísa patiyésa patís e 2a patiyéres patiskéses patiyéses patiyéres patiyéses patíses patires patiyéses patires patiskéses patiyéses n 3a patiyére patiskés patiyés patiyére patiyés patís patiré patiyés patiré patiskés patiyés M 4a patiyérem patiskésem patiyésem patiyérem patiyésem patísem patírem patiyésem patírem patiskésem patiyésem n 6a patiyéreü patiyéren patiskéseü patiskésen patiyéseü patiyésen patiyéreü patiyéren patiyéseü patiyésen patíseü patísen patíreu patiren patiyéseü patiyésen patiren patíreu patiskéseü patiskésen patiyéseü patiyésen 5a H M patíses patiyéses patíses patís patiyés patís patísam patiyésem patísem patísaü patiyéseü patíseü patísen patiyésen patísen -222- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 MORFOLOGIA VERBAL 3.15.8.-Sentir Infinitiu Gerundi septîn fi Ar Ba Bt Ca Cr Ft Fv Ga Ma No Or Pi Po Pr Vi septí n M Participi sentit « M I I » il " siptí sentí M « sintin sentin M M sintit sentit M I I M " It M I I I I If 11 I I siptí sentí u M sintin septin n u sintit sentit il u Imperatiu 2a Ar Ba Bt Ça Cr Ft Fv Ga Ma No Or Pi Po Pr Vi sén u il il M M 3a séptiye séptiyo séptiye séptiyo sentó sípto senti yo sípto u 4a sentim u M 5a sentiu u M 6a séptiyen » séntiyon séptiyen séntiyon sentón sínton séptiyon sínton n I I I I siptím siptím M sintíü siptíü n it M sin sén sin n " It n M I I sén u it il séptiye septo I I I I séptiyen sentón M siptím siptím H ff sintíü sintíü li M u séptiyo septo séntiyon sentón » -223- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 MORFOLOGIA VERBAL Present d'indicatiu 1a Ar Ba Bt Ca Cr Ft Fv Ga Ma No Or Pi Po Pr Vi séntiyo sépto senti yo il 2a sens » d H 3a sén l i M 4a sentim n I I 5a sentiu n n fi 6a sépten it M I I I I If n sentes sens sins sens sins n *l sintím septím M M siptíü sentiu H If M sépto sínto séptiyo sípto M I I I I sín sén sín " sén n ti sípten sépten sípten M If tl (t tl séptiyo " sento séptiyo sépto sens séptes sens M M I I " senten H M sintím sentim n n sintíü sentiu M I I M M tl M Imperfet d'indicatiu 1a Ar Ba Bt Ca Cr Ft Fv Ga Ma No Or Pi Po Pr Vi sentia sentie M 2a septíes n ti M 3a septíe ii ti fi 4a sentíem M 11 5a sentíeu ft M 6a sentien M I I sentia siptíe sentia septía septíe H ff tt ff siptíes septíes it ti sintíe septíe it sintiem septiem siptíeü sentíeu ti M siptíen septíen ft » ti M M it M u ti n ft il tl septía sentia sintíe septía septía sentie I I ff " M I I If M siptíes septíes H n sintíe sentie M M siptiem septiam septiem il siptíeü sentíaü sentíeu u siptíen septíen ti fi -224- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 MORFOLOGIA VERBAL Futur Ar Ba Bt Ca Cr Ft Fv Ga Ma No Or Pi Pô Pr Vi 1a sentiré M 2a sentiras u tf it 3a sentirá sentirá 11 it 4a sentirem n il tt 5a sentireu M I I 6a sentirán u u il n ft I I sintiré septiré » M I I siptirás sentirás M I I siptirá sentirá septirá sentirá i» sintirém septirém M I I si n tir éü sentireu u M sintirán sentirán M I I I I I I I I I I ff M I I M sintiré sentiré IT M sintirás sentirás ti n sentirá sentirá sintirá septirá u ti It tt I I It t| tt sintirém septirém M I I si n tir éü sentireu ti tt sintirán septirán » H Condicional Ar Ba Bt Ca Cr Ft Fv Ga Ma No Or Pi Pô Pr Vi 2a 1a sentiría sentiries sentir í e M 3a septiríe n u u it It 4a sentiríem u u H 5a sentiríeu u u u 6a sentirien ti M sentiría siptiríe siptiríes sentiría sentiries u septiría n septiríe I I ti siptiríe septiríe u tt ti M siptiríem septiríem u u u u » siptiríéü sentiríeu M H sintiríen sentirien it il u u u n n I I ti sentiría u septiría siptiríe siptiríes sentiría septiríes ti septiría it septiríe M ft I I siptiríe septiríe u it sintiriam septiríem ti ti sintiríaü septiríaü M ff sintiríen sentirien it if -225- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 MORFOLOGIA VERBAL Present de subjuntiu 1a Ar Ba Bt Ca Cr Ft Fv Ga Ma No Or Pi Po Pr Vi senti y a séntiYe ii 2a sénti Yes n 3a séntiYe n 4a septiYérem septiYésem n 5a septiYéreü septiYéseü n 6a séptiYen n séntiYos senti Yes séntiYos septos síntos séntiYos síntos n séptiYo séntiYe séptiYo sento sípto séptiYo sípto n séptiYon séptiYen séptiYon sentón séptiYon M senti Ya senti y e sénta sípta séptiYe sínte sínta séntiYa séntiYe sénta séntiYa sénte septiYérem septiYésem septísem septiYésem septiskésem septiYésem siptiYésem septísam septiYésem septísem septiYéreü septiYéseü septíseü septiYéseü septiskéseü septiYéseü sintiYéseü sentísaü septiYéseü sentíseü sintam sentim siptaü sentiu sípton sintam sentim siptaü sentiu sípton séptiYen séptiYon sentón séptiYon sépton senti Yes séntiYos septos séntiYos séntos séntiYe séptiYo sento séptiYo sépto Imperfet de subjuntiu 1a Ar Ba Bt Ca Cr Ft Fv Ga Ma No Or Pi Po Pr Vi 2a 3a septiYés n 4a septiYérem septiYésem n 5a 6a septiYéra septiYéres septiYére septiYése septiYéses M septiYéreü septiYéren septiYéseü septiYésen n M n septiYéra septiYéres septiYére sintiYése septísa sentirà sentiré siptiYéses septíses sentires sentires siptiYés sentís sentiré XV septiYérem siptiYésem septísem sentírem septiYésem sentírem septiskésem septiYésem siptiYésem septísem septiYésem septísem septiYéseü septiYéren sintiYéseü septíseü septíreü sentíreu sintiYésen septísen sentiren sentiren septiYése septiYéses septiYés sentiré septiYés siptiYés sentís septiYés sentís septiYéseü septiYésen septiskéseü septiskésen septiYéseü septiYésen sintiYéseü septíseü septíseü siptiYésen sentísen septísen septiskése septiskéses septiskés septiYésa septiYéses sintiYése septísa sentís e siptiYéses sentíses septíses septiYésa septiYéses septiYéseü septiYésen -226- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 MORFOLOGIA VERBAL 3.15.9.-Sortir-Eixir Ar Ba Bt Ca Cr Ft Fv Ga Ma No Or Pi Po Pr Vi Infinitiu surti sortí surti " n aïjí Gerundi surtin sortin surtin aïjín aï/í Participi surtít sortit surtít aï/ít M » sortín ei/í sortí surti eï/í aïjí sortit eïjín eïjít surtít eïjín aï/ín eï/ít aïjit surtít n surtin surti ff surtin li sortí surti ti sortín surtin n sortit surtít n Imperatiu 2a Ar Ba Bt Ca Cr Ft Fv Ga Ma No Or Pi Po Pr Vi surt ti M 3a súrtiye tt M ft súrtíyo súrtiye surto n 4a surtím sortim surtím n ü sortim eïjím surtím ei/ím aïjín surtím M 5a surtíü sortiu surtíü n n 6a súrtiyen ii súrtiyon súrtiyen súrton M H í/ surt íj aïjís surt n n n » íjko súrtiyo í/ke aïjísko súrtiye súrtiyo surto súrtiyo surto sortiu eïjíü surtíü eï/íü aíjíü surtíü n sortim surtím n sortiu surtíü n íjkon súrtiyon í/ken aíjískon súrtiyen súrtiyon súrton súrtiyon súrton -227- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 MORFOLOGIA VERBAL Present d'indicatiu Ar Ba Bt Ca Cr Ft surto Fv íjko Ga súrtiyo Ma íjko No aï/ísko Or súrtiyo " Pi Po surto Pr súrtiyo surto Vi M M I I I I 1a surtiyo 2a súrs M I I 3a súrt M I I 4a surtím sortim surtím n H M I I 5a surtid sortiu surtíü " tt 6a surten it n M " surtes u If I I M sortim eïjím surtím eïjím aïjím surtím M sortiu eijíü surtíü eíjkíü aïjíü surtíü n I I í Jes ¡J súrs íjes aíjíses súrs " surtes u u u súrt íj aïjís súrt M M í Jen surten íjen aïjísen surten n n n n sortim surtím n sortiu surtíü M M I I Imperfet d'indicatiu Ar Ba Bt Ca Cr Ft Fv Ga Ma No Or Pi Po Pr Vi 1a surtía sortie surtíe surtía surtí E sortie eïjía surtíe eïjíe aïjía surtía surtíe sortia surtía surtíe 2a surtíes sorties surtíes u M 3a surtíe sortie surtíe n M 4a surtíem sortíem surtíem M It 5a surtíeü sortíeü surtíeü n n 6a surtíen sortien surtíen n M sorties eïjíes surtíes eïjíes aïjíes surtíes n sortie eïjía surtíe eïjía aïjía surtíe M sortíem eïjíem surtíem eïjíem aïjíem surtíem H sortíeü eíjíeü surtíeü eíjíeü aíjíeü surtíeü n sortien eïjíen surtíen eïjíen aïjíen surtíen M sorties surtíes » sortie surtíe n sortíem surtíem M sortíeü surtíeü M sortien surtíen M -228- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 MORFOLOGIA VERBAL Futur 1a Ar surtiré Ba sortiré Bt surtiré Ca Cr Ft sortiré Fv eïjlré Ga surtiré Ma eïjiré No ai/iré Or surtiré ii Pi Po sortiré Pr surtiré tt Vi H I I 2a surtirás sortiràs surtirás n n 3a surtirá sortira surtirá i* u 4a surtirém sortirem surtirém » M 5a surtiréu sortireu surtiréü u il 6a surtirán sortiran surtirán n n sortiràs eï Jiras surtirás eï/iras ai Jiras surtirás it sortira eïjira surtirá eïjira ai Jira surtirá M sortirem eïjirém surtirém eïjirém aïjirém surtirém n sortireu eïjiréü surtiréü eïjiréü aïjiréü surtiréü n sortiran eïjiran surtirán eïjiran aïjiran surtirán n sortiras surtirás n sortira surtirá u sortirem surtirém u sortireu surtiréü u sortiran surtirán M Condicional Ar Ba Bt Ca Cr Ft Fv Ga Ma No Or Pi Po Pr Vi 1a surtiría sortiríE surtiríe surtiría surtiríe sortiria eïjiría surtiríe eïjiríe aïjiría surtiría surtiríe sortiria surtiría surtiríe 2a surtirles sortiries surtirías it u 3a surtiríe sortiríe surtiríe H I I 4a surtiríem sortiríem surtiríem » n 5a surtiríeü sortiríeü surtiríeü n n 6a surtiríen sortirien surtiríen M I I sortiries eïjiríes surtirías eïjiríes aïjiríes surtirías n sortiríe eïjiríe surtiríe eïjiríe aïjiríe surtiríe n sortiríem eïjiríem surtiríem eïjiríem aïjiríem surtiríem I I sortiríeü eïjiríeü surtiríeü eïjiríeü aïjiríeü surtiríeü M sortirien eïjiríen surtiríen eïjiríen aïjiríen surtiríen ft sortiries surtirías n sortiríe surtiríe » sortiríam surtiríem n sortiríaü surtiríeü n sortirien surtiríen n -229- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 MORFOLOGIA VERBAL Present de subjuntiu 1a Ar Ba Bt Ca Cr Ft Fv Ga Ma No Or Pi Po Pr Vi súrtiya súrtiye n 2a súrtiyes M 3a súrtiye 4a surtiyérem sortiyésem surtiyésem surtiyérem surtiyésem sortísem íjkám surtiyésem íjkám surtiyésem n 5a surtiyéreü sortiyéseü surtiyéseü surtiyéreü surtiyéseü sortíseü íjkáü surtiyéseü íjkáü surtiyéseü M M 6a súrtiyen súrtiyon súrtiyen súrton n » súrtiyo súrtiye surto n súrtiyos súrtiyes surtos M súrtiya súrte súrta íjka súrtiye íjke aïjíska súrtiya súrtiye súrta súrtiya súrte íjkos súrtiyos íjkes aïjískos súrtiyes súrtiyos surtos súrtiyos surtos íjko súrtiyo íjke aïjísko súrtiye súrtiyo surto súrtiyo surto íjkon súrtiyon íjken súrtiyen súrtiyon súrton súrtiyon súrton aïjiskésem aïjiskéseü aïjískon sortísam surtiyésem surtísem sortísaü surtiyéseü surtíseü Imperfet de subjuntiu 1a Ar surtiyéra Ba sortiyése Bt surtiyése Ca surtiyéra Cr surtiyése Ft sortísa Fv ijkéra Ga surtiyése Ma ijkére No aïjískésa Or surtiyésa Pi surtiyése Po sortísa Pr surtiyésa Vi surtíse 2a surtiyéres sortiyéses surtiyéses surtiyéres surtiyéses sortíses ijkéres surtiyéses ijkéres surtiyéses M 3a surtiyére sortiyés súrtiyes surtiyére súrtiyes sortís ¡Jkére súrtiyes ijkére surtiyés n 4a surtiyérem sortiyésem surtiyésem surtiyérem surtiyésem sortísem ijkérem surtiyésem ijkérem aïjiskésem surtiyésem n 5a surtiyéreü sortiyéseü surtiyéseü surtiyéreü surtiyéseü sortíseü ¡Jkéreü surtiyéseü ijkéreü aïjiskéseü surtiyéseü n 6a surtiyéren sortiyésen surtiyésen surtiyéren surtiyésen sortísen ijkéren surtiyésen ijkéren aïjískésen surtiyésen M aï/ískéses aï/ískés sortíses surtiyéses surtíses sortís surtiyés surtis sortísam surtiyésem surtísem sortísaü surtiyéseü surtíseü sortísen surtiyésen surtísen -230- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 MORFOLOGIA VERBAL 3.15.10.-Tenir Ar Ba Bt Ca Cr Ft Fv Ga Ma No Or Pi Po Pr Vi Infinitiu tindré M I I Gerundi tenín n » it Participi tingut M " fi u ti ti ti u ti If 11 M I I tinín tenín it u M M I I M If ff I I ff If I I tinín tenín M ff I I If If 11 I I I I Imperatiu 2a Ar Ba Bt Ça Cr Ft Fv Ga Ma No Or Pi Po Pr Vi tí ti M 3a tinges » tingos tinges 4a tením H H 5a teniu ti it M 6a tíngen tt tíngon tíngen " I I tin I I I I tingos M " ff tÉ tiním tením M I I tiníü teniu n if tt u if tíngon u u u If 11 " it té tin té tÉ ff tinges I I 11 il tingos tinges tingos u u fi fi " I I tiním tením li M tiníü teniu ii it tíngen tíngon tíngen tíngon tf II " tÉ ti fl -231- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 MORFOLOGIA VERBAL Present d'indicatiu 1a Ar Ba Bt Ca Cr Ft Fv Ga Ma No Or Pi Po Pr Vi tin n M 2a tens n M 3a té n M 4a tenim n n H 5a teniu I I I I 6a tenen n n n it M I I 11 M M M M tiním tenim n n n n n tiníü teniu M I I I I I I I I n H ii ti I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I n n n n M I I H I I I I M H I I tiním tenim M I I tiníü teniu M I I I I I I I I I I tl I I I I M I I I I Imperfet d'indicatiu Ar Ba Bt Ca Cr Ft Fv Ga Ma No Or Pi Po Pr Vi 1a tenia teníe n 2a tenies n M 3a teníe H M 4a teníem n H 5a teníeu n n n 6a tenien n n n tenia tiníe tenia tenia teníe n I I I I I I tin íes tenies n n it n M tiníe teníe n n n n n tíníem teníem M I I tiníeü teníeu n n n M tiníen tenien ii n n M I I tenia tenia tiníe tenia tenia teníe I I M H I I tiníes tenies M It tíníe teníe n n tiníem teníam teníem M tiníeü teníaü teníeu n tiníen tenien n M -232- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 MORFOLOGIA VERBAL Futur Ar Ba Bt Ca Cr Ft Fv Ga Ma No Or Pi Po Pr Vi 1a tindré )|1^ gerra estenasses I mordasses rnuriec (i variants) | ratampanad (i variants) Conclusió 2a. esperar destra! síndria / meló de moro MAPA 8 lèxic valencià d'extensió reduïda furtar I robar llaurador I pagès obrer I paleta roín f dolent rosca(da)| bugada xicotet / xiquetet I petit fregar malalt escurar dolent Conclusió 2a. -602- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC CONCLUSIONS Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 MAPA 9 paral·lelismes fonètics amb el ribagorçà [s] [ts] eraba [z] [dz] cabra Conclusió 3a. [j] < BY, DY. O"' f [Íç] < BY, I>Y. [e]>[e] exemples bud[e]ll f[e]sta Ma[e]lla h[e]rba ll[e]it do[ts]e fe[t/]e roi (roig) maior barrear cord [e] r p[e]dra pl[e]it cir[e]ra t[e]ndro localitats Ma Ma Fv, Ma m[e]u ACT>[e]>[e] IzJ, lazl f[E]it Ma Ma Fv, Ma ca[s]a /5//d5/ DY, BY, GY ACT flflove roa (roja) puQ]ar feit guareit pleit Ma Fv, Ma Ma lleit craber era bit Fv, Ma arreu metàtesi de líquides NIVELL MORFOLÒGIC eraba Ma tol final demostratius numerals partícules 1a. p. pres. ind. ser agro ampio nova n ta asti aladro ginebro máselo sogro Ma Fv Ba, Fv, Ma Fv, Ma eixe, este, aquell enta rieva rivea morir obrir omplir gota Fv, Ma sic dieva divea dormir Ma Ma Fv Ft, Ma, No imp. ind. dir riure incoatius analògics -354- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 CONCLUSIONS a 3 o menys localitats significant cabañera significat carrerada corrióla bufetada carroll, gotim cama escala graó doble, gruixut teula teulada turmell Fv, Ma NIVELL LÈXIC eixir llavar lleute(o) orxegar a 5 o més localitats significant significat sortir rentar llevat localitats Ar, Ca, Fv, Ma, No localitats Ba, Ca, Fv, Ma, No, Pi carrutxa cigota(da) arreu, fora de Cr, Pi Ma Ma Ca, Fv, Ma meliguera panxa arreu, fora de Cr, Ga No, Pi craber vomitar Ba, Bt, Ca, Cr, Ft, Fv, garra escalera escaleró rétzio tella tellat tortero! enciama(da) amanida Ma Fv, Ma, No Fv, Ma, No Fv Fv, Ma Fv, Ma Ma -355- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 CONCLUSIONS 4a. Que, a causa de la col·laboració d'aragonesos en la colonització de la Terra Alta i també com a conseqüència del veïnatge geogràfic amb l'Aragó, es pot trobar una sèrie d'aragonesismes que afecten el nivell lèxic. La similitud estructural entre l'aragonès i el castellà - de vegades genètiques, de vegades resultat de l'assimilació de l'aragonès per part de l'espanyol - dificulten enormement esbrinar la procedència d'aquest o d'aquell mot. Les vicissituds històriques que ha patit l'aragonès han bandejat l'interès cap a aquesta germana que doni més llum sobre les influències i/o paral·lelismes entre l'aragonès i el català. Aragonesismes o possibles aragonesismes lèxics són: a les 15 localitats onso pos/pus totxo xoto ós a 5 o més localitats localitats Bt, Or, Pr a 3 o menys localitats significant significat bijorro borrega talòs reg all significant significat significant significat doncs bastó boc localitats Ar, Or barroco burroco curro fusillo fosillo gallo gorrino bony al cap manco bony al cap Ba, Fv, Ma Fv, Ma Ar Ba, Fv, MÍ arreu, llevat de ca banyera cami ramader gargall eix del carro arreu, llevat de carcall Ar, Pr eix del carro Ga gall de taronja Ma cardalina cadernera Ma rosegó de pa arreu, llevat de corrusco Fv, Ma, Po Ba, Ft, Fv, Ma, galatxo No, Po Ar, Ba, Bt, Ca, lligallo Ma, Or, Pi, Pr Ar, Ba, Fv, Ma, medianil No, Or Ar, Ca, Cr, Ga, mentira Or, Pi Ar, Ba, Bt, Ca, mentiros Ga, Ma, Or, Pr Ar, Ba, Bt, Ca, mi, tu, su Fv, Ma, No, Or Fv Ba, Fv porc regall camí ramader paret mitgera mentida mentider llanda(Veny) llauna Pr Ma Fv, No Fv, No semellar tocino tos semblar porc us transactor xerrac de 2 mans xito ull del cep mon, ton, Fv, Ma son Pr Ar, Ba, Fv, Ma, samperico llagosta Ma Ba, Ma No xaminera ximenera xitxipela fumerai fumerai Ar mallerenga Cr, Ft -356- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 CONCLUSIONS 5a. Que, per raons de substrat, es detecta un nombre considerable de mossarabismes, relíquies lèxiques, testimonis vius dels habitants cristians de la Terra Alta musulmana. Si la informació sobre l'aragonès presenta una sèrie de llacunes, la que tenim sobre el mossàrab apareix envoltada d'entrebancs difícils de superar. Les localitats on s'enregistra un major nombre de mossarabismes són Arnes, Bot, Orta i Prat de Comte, al sud de la comarca; les localitats que n'ofereixen menys són la Fatarella, Favara, Nonasp i la Pobla de Massaluca, al nord. Batea, Caseres, Corbera, Gandesa, Maella, el Pinell i Vilalba, al centre, presenten una posició intermèdia. mossarabismes adduïts per Coromines, Sanchis Guarner, Veny significant afondar baranda baranda barandal clotxa colomello dugo ^ÏJ mossarabismes probables significant significat columell culmell curmell clotxina ullal ullal ullal localitats No Ma Fv Pi Pi Ca, Fv, Ma Ar, Bt, Fv, Pr Ca, Cr, Ft, Fv, Ga, No, Pi, Po, Vi significat localitats esfonsar barana Ma Ma Ft envà arreu, llevat de Ft, envà Fv, Ma, No menjar tipie arreu, llevat de Pi, Po, Pr ullal Ar Bt, Cr, Ga, Or, Pr, Vi duc llangardaix clotxa duc dúgol escarbatxo escarabat gatxo llangosto gaig llagosta melitxa melitxa fardatxo esfardatxo galatxo llanda Hang us to melitxa monyica perdigatxo turcatxo arreu, llevat de Ca, Fv, melatxa Ma Ca, Fv, Ma Ba, Fv Ar, Ba, Bt, Ca, Ma, Or, Pi, Pr Ar, Ba, Bt, Or, Pr No Po llangardaix meletxa regall llauna llagosta formiga petita canell perdigot tudó Pi Ar, Ba, Bt, Ca, Cr, Ga, Or, Pi, Pr, Vi Ma No -357- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 CONCLUSIONS 6a. Que, també per raons de veïnatge geogràfic amb l'Aragó i per influència de l'escola i dels mitjans de comunicació, s'enregistra una sèrie d'interferències lèxiques de l'espanyol. Algunes apareixen arreu del domini lingüístic, d'altres s'estenen per una zona més reduïda. La localitat que més castellanismes presenta és, de bon tros, Maella, seguida d'aprop per Favara; Nonasp se situa una mica més lluny. No de bades aquests tres municipis paguen tribut a la seva adscripció político-administrativa a l'Aragó. a tota la comarca abadejo alego (a)r(r)iendes (as)sentar-se bassurero caldo cepillo ciego cigüenya, [6] Fv, No comadrona curandero feo le[x]¡a mantón marrón menos notxe buena novia novio otonyo pantorrilla pepino pi[x]ama sapo tra[x]e xabeta manteca, mantequilla pato hasta iglesia [xjabali Mués jusgar jusgat força estesos aver? bande[x]a barro (barb) bassura bodega carnaval casso cutxaron fatxada fresa grumo lenguado Ar, Ba, Bt, Ca, Cr Ar, Ba, Bt, Cr, Ga, Or, Pi, Pr, Vi Ar, Ba, Bt, Ca, Cr, Ft, messita Ar, Ba, Bt, Ca, Cr, Ft, Ga, Or, Pi, Po, Pr, Vi muletes (crosses) Ar, Ba, Bt, Ca, Or musgo pavo párpado pa[x]arita que flors! raio (llamp) saetes tórtola xarco xupar Ar, Bt, Ca, Cr, Ft, Ga, Or, Po, Pr Ar, Ba, Bt, Ca, Ga, Or, Po Ar, Bt, Ca, Cr, Ft, Ga, Or, Pi, Po, vi Ar, Ba, Bt, Ca, Cr, Ga, Or, Pi, Po Ar, Ba, Bt, Ca, Ga, Or, Po Ar, Ba, Bt, Ca, Cr, Ft, Or, Vi Ba, Bt, Or, Pr arreu, llevat de Pi Ar, Bt, Cr, Ga, Pr, Vi Ar, Ft, Ga, Or Ar, Ba, Bt, Ca, Cr, Ga, Or, Pi, Pr Ba, Bt, Ca, Cr, Ft, Ga, Or, Po, Pr, Vi Ga, Or, Pi, Po, Pr, Vi Ar, Bt, Fv, Ga, Ma, No, Or, Pr, Vi bavero/sopero escampats arreu Ca, Ga Cr, Ma, No, Pi, Po, Pr Ft, Ga, Po, Pr Ba, Bt, Ca, Cr, Ft, Or, Pi, Vi recibir Ar, Ba, Cr, Ga, Or, Pi, Po, Vi sombrero Bt, Ga, Pi, Po Ar, Ba, Bt, Ca, Ga, Or Bt, Ca, Fv, Ga, Ma, Pi destornillador Ga, Or, Pi, Pr -358- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 CONCLUSIONS localitzats a Favara, Mella i Nonasp acordar (recordar) arco iris bande[x]a barrena bassura bodega buenas tardes caixó (calaix) ca[6]o cenar cepillo (ribot) colé[x]io colxó comulgar cuerno destornillador duenya [x]arra [x]uguete labio maripossa monaguillo noria obispo pa[x]arita párpado pavo pisar (xafar) que flors! sabanyó saetes sant [x]osé según serrín serrutxo servilleta silla sobaco sombrero tirantes tortilla tórtola trenta-i-sis trenta -i-set tripa (panxa) verdat vir[x]en vívora xarco xupar calçoncillos, cançoncillos ma[6]eta localitzats a Favara i Maella açul Ma; a[9]ul Fv di[0]iembre me[x]illó fresa muletes (crosses) candil gran[x]a musgo columpio congrio grumo noviembre corpinyo ima[x]inar paloma (colom) [x]amon de ¡ore pelitos (serrell) despuesahir despuesdemà [x]ubilar pic (bec) llevar (portar) quarto, quinto,... dibu[x]o localitzats a Favara i Nonasp | afillat (fillol) a ver? entonces batir localitzats a Favara | agui[x]on boquerón [x]aula algodón despensa messita anxoa grieta pi[6]ina localitzats a Maella algarrova cutxillo manteca (sagí) almirés enero me[0]edora apetito (desig) escobilla (raspall) messilla baldosa faldriquera muslo bautisso fatxa(da) parrilla buenos días [x]úlio pescadilla cigarra maio salero localitzats a Nonasp | me[6]edora merlu [9]a messilla ortera localitzats a Arnes a Batea a Caseres a la Pobla comulgar caixó (c¡alaix) verdat columpio verdat vívora reli[x]ió salmonete (molí) tenedor tot lo món (tothom) utxa uva/ua vi rancio xema (rovell d'ou) barro (barb) sarsal ternereta tolva setiembre sobrino ternero tomate vina[x]eres viruta salmó (moll) a Vilalba columpio -359- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 CONCLUSIONS 7a. Que, a nivell morfològic, presenta la confusió de les persones 4a i 5a del present de subjuntiu amb les de l'imperfet del mateix mode, llevat de Favara i Maella. Aquest és un tret, potser l'únic, del nivell morfològic genuí del tortosí. A nivell lèxic, també participa de formes pròpies d'aquest subdialecte. 4a i 5a p. pres. subj. donéssem donésseu donéssam donéssau donàrem donàreu donérem donéreu donam donau increment velar en el pres. subj. bàtiga òmpliga "I cúlliga séntiga j acaçar clau(ullal) acovidar cofí arpeta creixidera/creixidora baralluga dejecte/desjecte blan endergo blanquejar enj ullar bolquims escanacia/escanyacia bordis escarabitxa botana escuranda calabruix (i variants) gotellera carcas grapissos/grapíssols Ba, Bt, Cr, Ft, Ga, No, Or, Pi, Pr, Vi Po Ca Ar Fv, Ma Ar, Ba, Bt, Ca, Cr, Ga, Or, Pi, Pr manil/mandil mano (germà) meló de moro menut mordasses mustela (sangtraït) obreta papaterra pataca pesteta quera redable ret rodadits roll sansa sarracaps/serraca ps sompo/xompo tacons/atracons tonga vespra/vrespa -360- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 CONCLUSIONS 8a. Que, tant a nivell fonètic com morfològic i sobretot lèxic, s'observa una sèrie de solucions característiques de la comarca o d'alguna localitat en particular. Alguns termes lèxics no han estat enregistrats en cap recull lexicogràfic. nivell fonètic [à] tònica a Arnes, Favara i Nonasp [È] arreu denou morfema 4a, 5a p. pres. ind. I grup, de forta vitalitat donam arreu, llevat d'Orta donau nivell lèxic agranar calces (mitges) granera pigota aidar eixir llavar rail / arraïl banyar (mullar) fenoll obrer (paleta) torçar bres gord paor voler (estimar) }* -362- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 CONCLUSIONS lOa.Que, tenint en compte els criteris proposats per Lluís Gimeno (1991, 171191 ; 1994, 237-243) per tal de caracteritzar el tortosí, la Terra Alta ha de ser-hi inclosa com a part integrant. Fins i tot, alguns dels mots adduïts com a propis del tortosí meridional, postulats per Gimeno, són emprats a pràcticament tota la Terra Alta (calabmixó, escanecia, estalzí, samarreta, sarracaps). trets lingüístics del tortosí comú proposats per Lluís Gimeno nivell fonètico-fonològic W > [15] manteniment de /d/ < -ATA elisio de /r/ a final de mot let inicial > [a] nivell morfològic morfema -o 1a pers. pres. ind. increment -iga, -ega pres. subj. Ill grup coincidència 4a - 5a p. pres. subj. - imp. subj. reducció a -és, -egües, -igués grau doble de demostratius i adverbis articles lo, los trets lingüístics del tortosí septentrional proposats per Lluïs Gimeno nivell fonètico-fonològic manteniment /d/ < -ATA vocalització M agrupada [d5] < -T1CU, -DICU nivell morfològic verbs III grup -iguem, igueu nivell lèxic acotxa's carretell esgolfa verós presència o absència dels trets a la Terra Alta ro[Ï5]a tancada dona(r) [a]ncendre dono dòrmiga donéssem, donésseu corregués + + + + (llevat de Fv, Ma) (llevat de Fv, Ma, No) arreu (llevat de Fv, Ma) + arreu + (llevat de Ft, Fv, Ma, No, Po, Vi) + (llevat de Fv, Ma) + (llevat de Ft, Fv, Ma) + (llevat de Ba, Fv, Ma) + arreu presència o absència dels trets a la Terra Alta + (llevat de Fv, Ma, No) + (llevat de Fv, Ma, No) + (llevat de Fv, Ma) + (llevat de Ft, Fv, Ma, No, Po, Vi) + + + •»• Ar, Cr, Ft, Ma, Or, Pi, Pr, Vi arreu (llevat de Fv, Ma) arreu tancada mauva formatge -363- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 CONCLUSIONS Conclusions finals En relació a la jerarquia de les isoglosses, Joan Veny (1985,121) indica que no totes posseeixen la mateixa importància, sinó que qualitativament són diferents. Tenint en compte, doncs, la freqüència dels fenòmens en qüestió, la seva importància estructural, el gruix material de la isoglossa i el territori que abraça, haurem de buscar aquells trets lingüístics que ofereixin aquests requisits. El conjunt de parlars tortosins ve definit per la confluència de trets del català nord-occidental i del català valencià. Serà aquesta confluència de característiques la que atorgarà al tortosí una personalitat pròpia: a.-ús de l'article definit masculí b.-ús del demostratiu de proximitat sense partícula de reforçament c.-morfema 1a p. pres. ¡nd. I grup -o d.-confusió entre les persones 4a i 5a del present i de l'irnperfet de subjuntiu e.-gran profusió de paral·lelismes lèxics amb el valencià més que no amb el nord-occidental donéssem, donésseu tret genuí del tortosí (ar)raíl avena bajoca carrasca estall fesol mardà pito primentó rabosa visc voler valencià este, esta dono valencià nord-occidental lo, los nord-occidental A partir de la descripció feta en el present estudi, es pot comprovar que els parlars de la Terra Alta participen de característiques tant del català nordoccidental com del català valencià. És per aquest motiu que s'hi localitza una considerable variació lingüística. Dins el bloc del català occidental, el conjunt de parlars on conflueixen trets septentrionals i meridionals, s'ha vingut denominant tradicionalment tortosí. En un sentit estricte i privatiu, tortosí designa el parlar de la ciutat de -364- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 CONCLUSIONS Tortosa. En un sentit més ampli, tortosí també s'aplica al conjunt de parlars, al (sub)dialecte, que s'estén aproximadament per la diòcesi de la qual Tortosa n'és la seu episcopal. I la Terra Alta també s'hi troba inclosa. Cal destacar, però, dins del conjunt comarcal, la singularitat que caracteritza els parlars de Favara i sobretot el de Maella. Allí, conflueixen trets genuïnament ribagorçans i valencians alhora. El parlar de Maella pot ser qualificat de ribagorçà valencianitzat. Ja Coromines havia qualificat Maella, fa temps (1970, II, 105), d'illa dialectal curiosa on veiem moltes semblances amb els parlars de l'alta Ribagorça. Només una darrera consideració. Recordar la importància que avui encara té la geolingüística en el procés de normalització del català - i d'altres llengües -. Els límits d'alguns trets lingüístics poden no coincidir, sovint, amb les fronteres politico-administratives. La Terra Alta - així com el Matarranya, la Ribera d'Ebre, els Ports, el Montsià, el Baix Maestrat i el Baix Ebre - encara ha de jugar un paper primordial en aquesta direcció de redreçament normalitzador. La seva ubicació en la cruïlla entre el Principat, comarques i pobles de la Franja de Ponent i el País Valencià li atorguen un paper de dinamització i desvetllament de consciències. Dinamització i desvetllament que ha d'implicar, que ha de sorollar tots els professionals dels mitjans de comunicació i de l'ensenyament de la Terra Alta. D'aquesta manera s'incrementaria molt més la relació i la participació en projectes comuns d'aquelles comarques centrals dels Països Catalans. -365- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 III.- BIBLIOGRAFIA UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 BIBLIOGRAFIA 1.- Sigles de publicacions ACCV AFA Anales del Centro de Cultura Valenciana (València). Archivo de Filología Aragonesa. Actas y Memorias del Vil Congreso Internacional de Lingüística Romàntica de Barcelona (1953). AMCILR-VII AORLL Anuari de l'Oficina Romànica de Lingüística i Literatura (Barcelona). BDC Butlletí de Dialectologia Catalana (Barcelona). Bolletí del Diccionari de la LLengua Catalana (Barcelona). Butlletí del Centre d'Estudis de la Terra Alta (Oria). Butlletí de Dialoctologia Nord-occidental (Lleida). Boletín de la Real Academia Española (Madrid). Butlletí de la Societat Castellonenca de Cultura (Castelló). Col·loquis d'Estudis Catalans a Nord-Amèríca. Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana (Barcelona, 1906). BDLC BCETA BDNO BRAE BSCC CECNA CILC CILFR Congressos Internacionals de Lingüística i Filologia Romàniques. ER ETC Estudis Romànics (Barcelona). Estudis de Toponímia Catalana (2 vols, Joan Coromines): Revista de Dialectología y Tradiciones Populares (Madrid). Revista Española de Lingüística (Madrid). Revista de Filología Española (Madrid). Revista de Filología Románica (Madrid). Romance Philology (Berkeley-Los Angeles). Revista Valenciana de Filología (València). Serra d'Or (Barcelona). Treballs de Sociolingüística Catalana (València). -369- RDTP REL RFE RFR RPh RVF SdO TSC UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 BIBLIOGRAFIA 2.- Autors i obres AGUILÓ I FUSTER, Marian 1914-1934 Diccionari Aguiló (DAg). Materials lexicogràfics aplegats per M. A. ¡R, revisats i publicats sota la cura de P. Fabra i M. de Montoliu, 8 volums, Barcelona. ALAMON, Francesc 1984 Espectrografía de vocoids lleidatans (I), Folia Phonetica, 7988. ALARCOS LLORACH, Emilio 1958 Algunas consideraciones sobre la evolución del consonantismo catalán, CATALÁN, D. (ed) Estructuralisme e historia (Miscel·lània homenatge a A. Martinet), 3 volums, Universidad de la Laguna, II, 5-40. Trad. cat. ALARCOS, E (1983) L'evolució del consonantisme català, Estudis de lingüística cara/anà, 79-117. 1960 La constitución del vocalismo catalán, Studia Philologica. Homenaje ofrecido a D. Alonso, I, Madrid, 35-49. Trad cat. dins Estudis de lingüística catalana, Barcelona, 1983, 57-78. ALCOVER, Antoni Ma. 1908 Una mica de dialectologia catalana, BDLC, IV, Palma de Mallorca, 194-303. 1908 El català devant els filòlecs estranjers. Una mica de dialectologia catalana. L'obra de Mr. Morel-Fatio i Mr. Saroïhandy dins "Grundriss" del Dr. Gröber sobre el català, BDLC, I V, 194-303. -370- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 BIBLIOGRAFIA 1918-1919 Dietari de l'Eixida p'el Reyne de València i Catalunya Occí dental, BDLC, X, 165-332. 1921 La conjugació i qualque cosa més del dialecte de Tamarit de Llitera, BDLC, XII, 26-30. ALCOVER, Antoni Ma; MOLL, Francesc de Borja 1926-1968 Diccionari Català-Valencià-Balear (DCVB), 10 volums, Palma de Mallorca. 1929-1933 La flexió verbal en els dialectes catalans, Barcelona, en quatre fascicles; extrets de VAORLL. ALEGRE, Montserrat 1991 Dialectologia catalana, Barcelona, Teide S.A. ALEGRE, M; LLEONART, J; VENY, J. 1992 Espècies pesqueres d'interès comercial. Nomenclatura oficial catalana, Barcelona, Generalitat de Catalunya. ALLERES, Jacques 1967 Le subjonctif en -i du gascon occidental et du catalan orien tal, Via Domitia, XII-XIII, 15-46. 1970 Le subjonctif en -o du catalan occidental, ER, XII, 255-265. ALPERA, Lluís 1981 Cap a una interpretació sociolingüística i semàntica dels problemes d'interferència i de substitució lèxica en el valencià meridional, Item (Revista de Ciencias Humanas), 5, Alacant, 93-106. -371- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 BIBLIOGRAFIA ALVAR, Manuel 1955 Catalán y aragonés en las regiones fronterizas, Vil AMCILR, II, 737-778. 1973 Estructuralisme, geografia lingüística y dialectología actual, Madrid, Gredos. 1975 Un problema de lenguas en contacto: la frontera caralanoaragonesa, Teoría lingüística de las regiones, Barcelona, 47-62. 1991 Estudios de geografía lingüística, Madrid, Paraninfo. AMADES, Joan 1919 Termes dialectals de la comarca de Gandesa, dins Excur sions. Notician de la Secció Ateneu Enciclopèdic Popular, II, 287- 301. ANDOLZ, R. 19924 Diccionario aragonés, Zaragoza, Mira Editores. ARABIA I SOLANAS, Ramón 1887 Vocabulari i notas folklóricas recudidas en Tortosa y la Ribera d'Ebro, dins V. Almirall étal., Miscelánea Folklórica, 161- 182. ARAMON I SERRA, Ramon 1973 Problèmes d'histoire de la langue catalane, / CILC, 27-80. ARIÑO, Joaquín 1980 Léxico agrícola de Aguaviva (Teruel) y su zona, AFA, XXVIXXVII, 135-192. -372- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 BIBLIOGRAFIA ARNAU, Montserrat 1970 Sobre el canvi ço en qua en el català pre-literari, ER, XII, 213219. ARQUÉS I ARRUFAT, Ramon 1910 Variants de la llengua catalana parlada a les Borges d'Urgell y pobles veins de la Plana, BDLC, VI, 33-40, 49-56, 69-75, 8594. Reproduït a BDNO, 1 (1983), 39-72. ALDC Atlas lingüístic del Domini Català, dirigit per A.M. Badia i Joan Veny, obra inèdita. ALPÍ Atlas lingüístico de la Península Ibérica, vol I - Fonètica 1962, dirigit per T. Navarro Tomàs. BADIA I MARGARIT, Antoni Ma. 1951 Gramàtica històrica catalana, Madrid, Gredos. Trad. cat. València, Tres i Quatre, 1981. 1952 1971 Sobre la metodologia de la encuesta dialectal, Saragossa. Justificació histérico-lingüística del català occidental, Les ierres de Lleida en la geografia, en l'economia i en la cultura catalanes, Barcelona, 37-53. 1979a Petita disquisició sobre el lleidatà PROU/PROUTA (Estructura ¡analogia), Mise. S. Gili, 59-63. 1979b Fronteres dialectals i fronteres comarcals, Festsdhisift Kurt Baidinger, Tübingen. 1980 1981 a L'Alt Urgell i el català occidental naixent, V CILC, 349-377. La formació de la llengua catalana. Assaig d'interpretació històrica, Barcelona, P.A.M. 1981 b Gramàtica històrica catalana, \/a/ènc/a,Tres i Quatre. -373- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 BIBLIOGRAFIA BADIA I MARGARIT, A. Ma.; VENY I CLAR, J. 1965 Qüestionari de l'Atlas Lingüístic dei Domini Català, Barcelona. BADIA i MARGARIT, A. Ma; PONS, L; VENY, J. 1993 Aties Lingüístic del Domini Català. Qüestionari, Institut d'Estudis Catalans, Barcelona. BALANÀ I ABADIA, P. 1989 Els noms de lloc de Catalunya, Barcelona, Generalitat de Catalunya. BALLARÍN CORNEL, Ángel 1972 1974a 1974b 1976 1978 Civilización Pirenaica, Saragossa. Ei Valle de Benasque, Saragossa. El habla de Benasque, RDTP, XXX, 99-224. Elementos de gramática benasquesa, Saragossa. Diccionario del Benasqués, 2a ed. augmentada i corregida per A. Bailarín Ferraz, Saragossa. BARBERÀ MATRÍ, Jeremies 1984 El lèxic agrícola de la Ribera Baixa, Quaderns de Sueca, VI, 85-117. BARNILS, Pere 1908-1909 Sobre fonètica catalana. Vocals, BDLC, IV, 261-269, 277-282 i 293-298. Reed. d\nsAORLL, W (1933), 3-20. 1913 El dialecte lleidetà, BDLC, VII, 384-386. Reproduït al BDNO, 2 (1983), 62-64. -374- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 BIBLIOGRAFIA 1913 Die Mundart von Alacant. Beitrag zur Kenntnis des Valencianischen, Halle Barcelona. Reed, dins AORLL, VI (1933), 189-256. 1914 Comentaris a la flexió alacantina, BDC, II, 24-33. Reed, en AORLL, VI (1933), 257-265. 1914 1916 El parlar apitxat, BDC, I, 18-25. Del català de Fraga, BDC, IV, 27-45. Reproduït en BDNO, 2, 32-51. 1919 1929 Dialectes catalans, BDC, VII, 1 -10. Més materials de contribució a l'estudi del català d'Alacant, BDC, XVII, 51-56. Rééd. en AORLL, VI (1933), 267-272. BARRULL, Aureli; SISTAC, Ramon 1987 Fronteres polítiques i dalectals a la Terreta (Ribagorça), Collegats. Anuari del Centre d'Estudis del Pallars, 1, Lleida, 8798. BASTARDAS, Joan 1977 El català pre-literari, IV CILC, 37-64. BAYERRI, Enric 1936-1979 Refraner català de la comarca de Tortosa, Tortosa, 4 volums. BELTRAN I CABALLÉ, Joan S. 1986 L'estàndard occidental. Una proposta sobre l'estàndard català a les terres del darrer tram de l'Ebre, Barcelona, CI RIT. BIARNÉS, Carmel 1981 1983 Els moriscos a Catalunya, Ascó. Guia d'Ascó, Diputació Provincial de Tarragona. -375- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 BIBLIOGRAFIA BLADE I DESUMVILA, A. 1982 Guia de Benissanet (Ribera d'Ebre), Diputació Provincial de Tarragona. BLANC, Miquel 1994 Garba. Mil paraules de Calaceit, Barcelona, Columna. BLASCO FERRER, Eduardo 1984 Grammatica Storica del Catalane e dei duoi dialetti con spéciale riguardo all'Alguerese, Tübingen, Gunter Narr Verlag. 1985 La desinencia de 1a persona del present d'indicatiu en català i en occità. Estudi diacrònic de morfosintaxi gal·loromànica, Misc. Badia, 2, 37-87. BOIX, Emili 1985 Naltros parlem mal català: actituds interdialectals entre els caleros de Palamós, Actes del Quart col·loqui d'Estudis Catalans de Nord-Amèríca, P.A.M., 57-84. BONDIA BENEDICTO, Trinidad 1965 El habla de Maella, memòria de llicenciatura, UB. BOSCH, Vicent 1929 Vocabulari de Fonz, AORLL, II, 255-263. BRIZ, Antoni; CASANOVA, Emili 1983 Notes als parlars castellano-aragoneses del País Valencià, Saó, 55, 15. -376- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 BIBLIOGRAFIA BROSSA IALAVEDRA, Maria 1980 Contribució a l'estudi del català preliterarí, del segle XII, a l'Alt Urgell, Urgellia, III, 319-367. 1983 Estudi lingüístic d'un document català del segle XII ("Zo són clams") de l'Arxiu Capitular de la Seu d'Urgell, Urgellia, VI, 335-359. BRU SANTCLEMENT, Joan 1887 Variants de paraules catalanas recullidas en una excursió al Priorat de Scala Dei, dins V. Almirall et al., Miscelánea folklòrica, 152-160. BRUGUERA, J. 1985 Història del lèxic català, Barcelona, Enciclopèdia Catalana S.A. CABRÉ i MONTSERRAT, Dolors 1984 1985 Tivissa, un poble antic de la Catalunya Nova, Tivissa. Riba-roja d'Ebre i el seu terme municipal, Tarragona, Llibreria Adserà. CARPÍ YZAIDÍN, Joaquín; CARPI y CASES, Joaquín de 1981 El dialecto de Tamarite de Litera, Ayuntamiento de Tamarite de Litera. CASANOVA, Emili 1980 Castellanismos y su cambio semántico al penetrar en el catalán, Boletín de la Asociación europea de profesores de español, 23,15-25. 1981 Noves aportacions valencianes i aclariments al lèxic català, -377- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 BIBLIOGRAFIA BSCC,LVII, 211-238. 1985 La dialectologia catalana i el parlar de la Vall d'Albaida, Alba, 1, Ontinyent, 80-83. 1985 El valenciano dentro del diasistema lingüístico catalán, RFR, III, 5-34. 1988 La Gatomàquia valenciana de Bertomeu Tormo (segle XVIII). Notes lingüístiques, Aniversario IN J. Segrelles, Albaida, 53-60. CASTAÑER MARTÍN, Rosa Maria 1990 Estudio del léxico de la casa en Aragón, Navarra y Rioja, Zaragoza, Diputación General de Aragón. CASTRO Y CALVO, J. M. 1955 Un texto ribagorzano moderno, Misc. Griera, 1, 177-188. CENTRE EXCURSIONISTA GANDESA 1990 Ruta per conèixer la Terra Alta (2 vol.), Gandesa, Centre excursionista. CERDÀ I MASSÓ, Ramon 1970 L'estructura vocàlica del català comú modern, ER, XII, 65- 117. 1972 El timbre vocálico en catalán, Madrid. CHAMBERS, J.K.; TRUDGILL, P. 1980 Dialectology, Cambridge, C. U.P. CLARAMUNT I ADELL, Teresa 1983 Més amunt de l'Algars, BCETA, 3, Gandesa. -378- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 BIBLIOGRAFIA 1985 Contalles. Així parlem a les comarques de la Franja, Saragossa, Diputación General de Aragón, COLL, Pep 1984-1986 El parlar del Pallars, en 25 capítols publicats a Lo raier. Revista del Pallars i l'Alta Ribagorça, 24-49, Tremp. 1986 1987 Quan Judes era fadrí i sa mare festejava, Barcelona. Escalarre i Santa Maria no es van fer cap en un dia, Collegats. Anuari del Centre d'Estudis del Pallars, 1, Lleida, 99108. 1991 El parlar del Pallars, Barcelona, Empúries. COLOMÍ NA I CASTANYER, Jordi 1984a La generalització de la pèrdua de la /d/ intervocálica en valencià meridional alacantí, Anales de la Universidad de Alicante. Escuela de Magisterio, 1,173-202. 1984b El parlar de la Canyada de Biar (l'Alt Vinalopó): un estudi de sociolingüística, Misc. Sanchis, 81-87. 1985 L'alacantí. Un estudi sobre la variació lingüística, Alacant, Institut d'Estudis "Juan Gil-Albert". 1985 1986 El parlar de la Marina Alta, La relia, 4, Elx, 37-54. Mallorquinismes a Tàrbena i a la Marina Alta, Vil CILC, 659678. 1986 El parlar del Camp d'Alacant, Materials del Congrés d'Estudis del Camp d'Alacant (1982), A., 299-311. 1987 Notes sobre la llengua de la "Decadència", dins R. Alemany (de.) Estudis de literatura catalana al País Valencià, Alacant, 3753. 1991 El valencià de la Marina Baixa, València, Generalitat Valenciana. -379- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 BIBLIOGRAFIA COLOMÍ NA, Jordi; PONT, Ma José; SALVÀ, Miquel 1986 Topònims i malnoms de Tàrbena (la Marina Meridional), X col·loqui General de la Societat d'Onomàstica. II d'Onomàstica Valenciana, V., 91 -100. COLON, Germà 1952a Enquête linguistique sur le dialecte catalan de Castelló, Orbis, 1,116-119. 1952b 1955 Castelló i la seua Mengua, SSCC, XXVIII, 362-368. La matización vocálica en las desinencias de 1a y 3a per sona del presente e imperfecto de indicativo (conjugación en -are) en las comarcas castellonenses, Mise. Gríera, 1, 201211. 1955 1958 El valenciano, Vil CILR 1,137-149. Observacions al Diccionari de la Rima, BSCC, XXXIV, 290- 305. 1970 Sobre el funcionament de les sibilants en el català de Castelló, Misc. Straka, I, 43-51. 1976 El léxico catalán en la Romania, Madrid, Gredos. COROMINES, Joan 1936 El parlar de Cardós i Valí Ferrera, BDC, XXIII, 241 -331. 1954-1957 Diccionario crítico etimológico de la lengua castellana, Madrid, Gredos. 1958 La survivance du basque jusqu'au Bas Moyen Age. Phénomènes de bilinguisme dans les Pyénées Centrales, Actes du VI Congrès International de Sciences Onomàstiques, I, München, 105-146. Reproduït en ETC, I, 93-152. 1959 Els noms dels municipis de la Catalunya aragonesa, RLR, -380- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 BIBLIOGRAFIA XXIII, 35-63, 304-338. Reed, dins ETC, II, 43-141. 1968 Nuevas fuentes del conocimiento del alto-aragonés y del catalán occidental pirenaico, dins Tópica Hespérica. Estudios sobre los antiguos dialectos, el sustrato y la toponimia romances, I, M., 1972, 227-251. Trad, de la primera versió que aparegué en anglès de John M. Hill Memorial Volume, Univ. d'lndiana. 1970 19742 1976 Estudis de toponimia catalana II, Barcelona, Barcino. Lleures i converses d'un filòleg, Barcelona, Club Editor. El tractament de la a tònica, dins Entre dos llenguatges, 1, 85108. 1976 El parlar de Cardos i Vallferrera, Entre dos llenguatges II, Curial, Barcelona, 29-67. 1976-1977 1980-1983 Entre dos llenguatges, 3 volums. Diccionario Crítico Etimológico Castellano e Hispánico (DECH), 5 volums, Madrid. 1980-1991 Diccionari Etimològic i Complementari de la Llengua Catalana, Barcelona, Curial, 9 volums. CORTELAZZO, Manlio 1980 Avviamento critico alio studio delia dialettologia italiana. I Problem! e metodi, Pisa, Pacini Editore. CORTÈS I MANYÀ, Antoni 1985 Bot, notícia del meu poble, Barcelona, El Llamp CORTÉS, Fermí; GRANELL, Lluís 1952 Vocabulari valencià del conreu, molinatge i comerç de l'arròs, RVF, II, 67-97. -381- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 BIBLIOGRAFIA COSERIU, E. 1977 La geografia lingüística, El hombre y su lenguaje. Estudios de teoría y metodología lingüística, Madrid, Gredos. COSTA I SAVOIA, Ernest 1987 Viatges amb els pastors transhumants per les cabaneres de la Catalunya Nord-occidental entre l'Éssera i el Segre, Barcelona DeCESARIS, Janet Ann 1986 Les divisions dialectals del català, VII CILC, 679-701. DUARTE I MONTSERRAT, Carles 1987 Notes sobre els trets dialectals en el Llibre de les Costums de Tortosa (ms. de 1272), Caplletra, 2,19-26. DUARTE I MONTSERRAT, Carles; ALSINA I KEITH, Àlex 1984-1986 Gramàtica històrica del català, Barcelona, Curial, 3 volums. DURAN, E. 1984 Els límits de la Regió de l'Ebre, dins Lluch, E. El debat de la divisió territorial de Catalunya, Diputació de Barcelona. DUNJÓ, Rosa Ma. 1966 Vocabulario del campo en Benicarló, Memòria de Llicenciatura, UB. -382- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 BIBLIOGRAFIA ENCICLOPEDIA CATALANA 1969-1989 Gran Enciclopèdia Catalana, Barcelona, Fundació Enciclopèdia Catalana, 17 volums. 19855 Diccionari de la Llengua Catalana, Barcelona, Enciclopèdia Catalana. 19932 Gran geografia comarcal de Catalunya. Baix Ebre, Montsià, Terra Alta, Matarranya, Ribera d'Ebre, Barcelona, Enciclopèdia Catalana. ENCICLOPÈDIA CATALANA AEDOS 1974 Geografia de Catalunya, Barcelona, Aedos, 4 volums. ESCALANTE, Eduardo 1922-1924 Colección completa de las Obras Dramáticas, 2a ed., València, 3 volums. FABRA, Pompeu 1906 1914 Les ee toniques du catalan, Revue Hispanique, XV, 5-19. Ressenya de P. Barnils, Die Mundart von Alacant, BDC, l, 59- 63. 198113 Diccionari General de la Llengua Catalana, Barcelona, EDHASA. FARRENY l SISTAC, Ma Dolors 1986 Processos de crims del segle XV a Lleida: Transcripció i estudi lingüístic, Lleida. FERRANDO FRANCÉS, Antoni 1980 Consciència idiomàtica i nacional dels valencians, València. -383- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 BIBLIOGRAFIA 1984 La dialèctica unitat/diversitat en la història de la llengua catalana, dins J. Fuster et al., Els Països Catalans: un debat obert, 141-162. 1985 La configuració lingüística del País Valencià després de la conquesta jaumina, 2on Encontre d'Escriptors del Mediterrani. Literatura i Societat, València, 114-127. Repr. en F. Corriente et al., Las lenguas prevalencianas, Alacant, 1987, 81-91. 1987 La llengua del Misteri d'Elx, Feste d'Elx, Elx, 97-107. FERRANDO, Antoni; GUIRAU, Alfons 1983 Particularitats fonètiques i anivellament geolinguístic a la comarca de Morella, l'Espill, 17/18, 209-230. FERRAZYCASTÁN.V. 1934 Vocabulario del dialecto que se habla en la Alta Ribagorça, Madrid. FERRER LLUCH, Manuel 1978 La lengua de Benicarló, Millars, V, 127-145. FONT i RIUS, J. M. 1969 Cartas de población y franquicia de Cataluña, Barcelona, CSIC. FRAGO GRACIA, Juan A. 1980 Sobre el léxico aragonés. Datos para el estudio de su frontera con el del catalán noroccidental a mediados del siglo XV, VCILC, 405-440. 1987 Castellano y aragonés en el antiguo Reino de Valencia, en F -384- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 BIBLIOGRAFIA Corriente étal., Las lenguas prevalencianas, Alacant, 45-63. FULLANA MIRA, Lluís 1908 1912 Ullada general sobre la Morfologia Catalana, / C/LC, 249-282. Estudi sobre Filologia Valenciana, València. N'hi ha rééd. façs., València 1980. 1915 1921 1926 Gramàtica elemental de la Llengua Valenciana, València. Compendi de la Gramàtica Valenciana, València Temes pràctics per a l'ensenyança de la Llengua Valenciana girats a l'estil de Martorell, I, Ortografia i Morfologia, València. GALÁN GASTAN, Josep 1973 1987 El parlar de Fraga, Memòria de Llicenciatura, UB. Estudis lèxics de la parla de Fraga, Institut d'Estudis Fragatins. CALMÉS DE FUENTES, Alvaro 1983 Dialectología mozárabe, Madrid, Gredos. GANDIA, R.A., J. PRADES, C. ROVIRA, Ma P. VICENTE i T. VIZCARRO 1987 Fato. Vocabulari infantil i d'adults. Recull de les terres de l'Ebre, Barcelona, CIRIT. GARCIA GIRONA, Joaquim 1922 Vocabulari del Maestrat, Castelló de la Plana. GARCIA-MEDALL, J.; QUILES, J.E. 1989 Els noms d'un joc a la Comunitat Valenciana: el sambori, -385- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 BIBLIOGRAFIA Miscel·lània 89, València, Generalitat Valenciana, 47-83. GARGALLO GIL, José Enrique 1986 Problemes en la interpretació d'algunes afinitats lèxiques entre el valencià i els parlars "xurros", VII CILC, 647-658. 1987 Una encrucijada lingüística entre Aragón, Valencia y Castilla: el Rincón de Ademuz, tesi doctoral inèdita, Universitat de Barcelona. 1993 Bàsquet, plató(n), billot: noms de recipients per a la fruita a l'orient peninsular, AILLCIX, III, 5, 26. 1994 Les llengües romàniques. Tot un món lingüístic fet a romanços, Barcelona, Empúries. GILI I GAYA, Samuel 1932 Estudi fonètic del parlar de Lleida, Misc. Alcover, 241 -255. GIMENO BETÍ, Lluís 1982 Precisions geolingüístiques sobre el tortosí, memòria de llicenciatura, Universitat de Barcelona. 1984 Les àrees lèxiques en els parlars de trancisió, Miscel·lànica de textos en homenatge a les Normes de Castelló, Castelló de la Plana, 15-45 1986 1988 El tortosí septentrional, VII CILC, 619-632. Quatre mots sobre el nom d'alguns astres en tortosí, Misc. Moreu Rey, II, 243-252. 1989 Estudi lingüístic del tortosí meridional, tesi doctoral, Universitat de Barcelona. 1991 El tortosí: extensió i característiques dialectals, A sol post, 2, Alcoi, Marfil, 171-192. -386- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 BIBLIOGRAFIA 1994 Estudi lingüístic dels parlars de les comarques del nord de Castelló, Castelló de la Plana, Universitat Jaume I. GIMENO MENÉNDEZ, Francesc 1975 Sociolingüística catalana: el habla marinera de Santa Pola, tesi doctoral, Universitat de Múrcia. 1983 El seseo valenciano de la comunidad de habla alicantina, Anales de Literatura Española de la Universidad de Alicante, 1, 345-362. 1984 El sustrato lingüístico y el seseo valenciano de la comunidad de habla alicantina, Mise. Sanchis, 139-146. 1986a 1986b Llengua, cultura i societat a Alacant, Misc. Badia, 4,171-189. Die Mundart von Alacant i el bilingüisme diglòssic de l'àrea I1 Alacantí-el Vinalopó, Materials del Congrés d'Estudis del Camp d'Alacant (1982), A., 289-298. 1986 Sustitución lingüística en las comunidades de habla alicantinas. Estudios de Lingüística. Universidad de Alicante, 3, 237-267. GIMENO, Francesc; MONTOYA, Brauli 1988 El conflicto lingüístico valenciano en los siglos XIX i XX, Historia de la Provincia de Alicante, VI, A., 517-424. GINER, Josep 1955 La diftongació en la Romania occidental i les ee tòniques dins el domini català, Misc. Gríera, 1, 291-304. GOKÇEN, Adnan 1977 The Language of Homilies d'Organyà, Misc. J. de Boer, 59-69. -387- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 BIBLIOGRAFIA GÓMEZ CASAN, Rosa 1987 Aproximación a la historia lingüística del Alto Palancia entre los siglos XIII y XVI, Segorbe. GÓMEZ MOLINA, José Ramón 1986 Estudio sociolingüístico de la comunidad de habla de Sagunto (Valencia), València. GRAU FOLCH, J. J. 1993 La Terra Alta, Barcelona, Caixa d'Estalvis de Catalunya. GRIERA, Antoni 1914 La frontera catalano-aragonesa, Barcelona. 1918-1919 La frontera del català occidental, BDC, W, 17-37; VII, 69-79. 1920 1921 El català occidental, BDC, VIII, 35-59; IX, 1-3. Contribució a la dialectologia catalana, Barcelona. Trad. cast. Dialectologia catalana, Barcelona, 1949,152. 1921 1929 El valencià, BDC, IX, 4-32. Algunes característiques lingüístiques del Maestrat, BSCC, X, 270-280. 1931 Gramàtica històrica del català antic, Barcelona, Trad cast. Gramática histórica catalana, Sant Cugat del Vallès, 1965. 1935-1947 Tresor de la Llengua, de les Tradicions i de la Cultura Popular de Catalunya, 14 volums, Barcelona. 1960 Atlas Lingüístic d'Andorra, Andorra, XX pp. + 1.232 mapes. GUILLEN I FERNÁNDEZ, Empar 1986 El manuscrit de Pere Segarra, recull històric d'Ivars d'Urgell i diari de l'autor (1932-1938), Lleida. -388- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 BIBLIOGRAFIA GUINOT, Salvador 1905 Escenes castellonenses. Contarelles de Castelló de la Plana, Barcelona. 1930 De romeria, Nostra Novela, 3, València. GUIRAU, Alfons 1977 L'estat actual del subdialecte apitxat, Memòria de Llicenciatura, Universitat de València. 1979 El fonema palatal africat sonor /z/ en el valencià: camp dispersió i al·lòfons, Cuadernos de Filología, II, 1,107-131. GULSOY, Joseph 1967 Nuevos datos sobre el imperativo segunda persona plural en catalán, BSCC, XL///, 153-177. 1968 La vitalidad de la s sonora en Bajo Aragón, XI CILFR, IV, 1733-1738. 1970 The Background of the xurro speech of Upper Mijares, RPh, XXIV, 1,96-101. 1976 El desenvolupament de les formes del subjuntiu present en català, /// CILC, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 27-59. 1981 1982 L'evolució de les ee tòniques en català, Misc. Guiter, 81-104. Pòleg a Ph. D. Rasico, Estudis sobre la fonètica del català preliterarí, Barcelona, 5-16. 1986a 1986b La fragmentació dialectal del català, VIICILLC, 425-440. El desenvolupament del nexe qu en català, Mise. Piquer, 1, 133-145. 1989 La -o de la 1 a persona de l'indicatiu present en català, V CECNA, 43-68. 1993 Estudis de gramàtica històrica, València / Barcelona, IUFV / PAM. -389- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 BIBLIOGRAFIA HAENSCH, Günter 1960 1962 Las hablas de la Alta Ribagorza, Saragossa. Algunos caracteres de las hablas fronterizas catalanoaragonesas del Pirineo (Alta Ribagorza), Orbis, XI, 75-110. 1974 Las hablas del valle de Isábena (Pirineo Aragonés), RDTP, XXX, 295-314. 1980 Els parlars catalans d'Areny i de la Ribera de Cornudella, Misc. Aramon, II, 220-229. s.d. Ribagorzano, article de la Gran Enciclopedia Aragonesa. HILTY, Gerold 1980 Alguns aspectes de l'evolució històrica de la Ç i de la E en català, Misc. Aramon i Serra II, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 231-237. JIMÉNEZ SALCEDO, Gregorio F. 1958 Penetración del castellano en Algemesí y deformaciones y variaciones que ha sufrido por la influencia del habla vulgar local, Algemesí. JOAN LLUÍS 1965 1959-1979 19803 Els pastors i les estrelles, Valls. El meu Pallars, 4 volums, Barcelona. L'home de la bossa. Novel·la d'antics costums nupcials del Pallars Sobirà, Granollers. JUNY I MOR, Ma. M. 1985 El parlar de Balaguer, La Noguera Estudis 1, Centre d'Estudis -390- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 BIBLIOGRAFIA de la Noguera, Balaguer, 87-102. LAMUELA, Xavier 1984 L'evolució dels sons representats per g, j, tg, tj en català, Miscel·lània Sanchis Guarner, I, Universitat de València, 175178. 1986 L'evolució e > [a] en català, Misc. Riquer, 1,147-154. LLEÓ, Concepció 1986 Algunes solucions dialectals de l'anivellament morfològic verbal, VIICILC, 495-509. LOMBARTE ARRUFAT, Desideri 1987a 1987b Pena-roja i Vallibona, pobles germans, Saragossa. Romanços de racó de foc i poemes de vida i mort, Saragossa. MANYÀ, Joan Bpta. 1962 Notes d'història de Gandesa, Tortosa, Algueró i Bages. MARTÍ I CASTELL, Joan 1970 Contribució a l'estudi del dialecte occidental, Diputació de Tarragona. 1986 Dialectologia social. Estudi de les localitats de Marçà, la Torre de Fontaubella, Margalef de Montsant i Alió, VII CILC, 545-583. 1990 Gramàtica històrica. Problemes i mètodes, Universitat de València. -391- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 BIBLIOGRAFIA MARTÍ, J., J. MORAN , M. ALEGRE, M. MÈLIA i E. QUEROL 1985 Coneguem els nostres parlars, Barcelona. MASCARELL GOSP, Josep 1977 La Vall de la Safor, València. MASSIP, Jesús 1984 La gestació de les costums de Tortosa, Tortosa, Consell Intercomarcal de les Terres de l'Ebre. MASSIP, Ma Àngels 1979 El dialecte tortosí a través de l'obra de Moreira, Memòria de Llicenciatura, UB. 1986 1989 Consideracions sobre el lèxic tortosí, VII CILC, 634-645. Aproximació descriptiva al parlar tortosí, Diputació de Tarragona. 1991 El lèxic tortosí: història i present, tesi doctoral inèdita, Universitat de Barcelona. MENÉNDEZ PIDAL, Ramón 1908 Sobre los límites del valenciano, / CILC, 340-344. MESTRE, Francesc 1915 Vocabulari català de Tortosa, BDC, III, 80-114. MINGUELLA RUBIO, Cecília 1965 Contribución al habla de Borjas Blancas, memòria de llicenciatura, UB. -392- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 BIBLIOGRAFIA MOLL, Francesc de B. 1929-1932 Flexió verbal en els dialectes catalans, AORLL, II (1929), 73184; ///(1930), 13-168; IV (1931), 9-104; V (1932), 9-72. 1952 Gramática histórica catalana, Madrid, Gredos. Trad. cat. 1991, Gramàtica històrica catalana, Universitat de València. MONNER I ESTOPINYÀ, A. 1976 Toponímia de Gandesa i el seu terme municipal, Diputació Provincial de Tarragona. 1985 Toponímia de Vilalba dels Arcs, Diputació Provincial de Tarragona. 1992 La carta de poblament de Gandesa, Diputació de Tarragona. MONTOYA ABAD, Brauli 1982 El repartiment lingüístic al Vinalopó Mitjà, l'Espill, 13/14, 57- 70. 1984 Alguns problemes d'interferència léxico-semántica en una comunitat de parla multilectal, Misc. Sanchis, 235-240. 1986a Variació i desplaçament de llengües a Elda i a Oriola durant l'Edat Moderna, Alacant. 1986b Variabilitat i canvi en el parlar alacantí a les darreries del segle XIX, Materials del Congrés d'Estudis del Camp d'Alacant (1982), 317-330. 1986c Al voltant de la substitució i el canvi lingüístics. Els casos d'Elx i Alacant durant la segona meitat del segle XIX, TSC, 6, 113-125. MONZÓ NOGUÉS, Andrés 1951 El Mijares y el mijarense, ACCV, XII, 41-65, 93-120 i 187-249. -393- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 BIBLIOGRAFIA MORANT, Ricard; ESCRIVÀ, Vicent 1987 L'apitxat de Gandia: un problema sociolingüístic, la Safor. MOREIRA, Joan 1934 Del folklore tortosí. Costums, ballets, pregàries, parèmies, jocs i cançons del camp i de la ciutat de Tortosa, Tortosa. Hi ha una 2a ed.: Tortosa, 1979. NADAL, Josep Ma; PRATS, Modest 1982 Història de la llengua catalana, 1 / Dels inicis al segle XV, Barcelona, Eds. 62. NAGORE, F. 19895 Gramática de la lengua aragonesa, Zaragoza, Mira Ed. NAVARRO, Antoni 1908 El català a'n Ribagorça, I CILC, 222-231. NAVARRO, Pere 1987 Algunes característiques sobre el parlar d'Alcalà, Calafal, 3, Alcalà de Xivert, 12-13. 1992 1994 El parlar de la Fatarella, Centre d'Estudis de la Terra Alta. Aproximació geolingüística als parlars de la Terra Alta, Actes de les Primeres Jornades d'Estudi sobre la Terra Alta, Centre d'Estudis de la Terra Alta, 141-170. NEBOT CALPE, Natividad 1980 Cambios semánticos en la toponimia y el habla de las comarcas del Alto Mijares y del Alto Palancia (Castellón de -394- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 BIBLIOGRAFIA la Plana), AFA, XXVI-XXVII, 193-233. 1982 Las voces naturales y la etimología popular en la toponimia y el habla del A.M. y del A.P., AFA, XXVIII-XXIX, 57-81. 1983 Voces prerromanas en el habla castellano-aragonesa del A.M. y del A.P., AFA, XXX-XXXI, 63-112. 1984a El castellano-aragonés en las comarcas del A.M. y del A. P., Boletín del Centro de Estudios del Alto Palancia, 3, 31-52. 1984b Germanismos y arabismos en el habla castellano-aragonesa del A.M. y del A.P., AFA, XXXII-XXXXIII, 47-99. 1985 El castellano-aragonés en tierras valencianas (Alto Mijares, Alto Palancia, Serranía de Chelva, Enguera y la Canal de Navarrés), AFA, XXXIV-XXXV, 395-535. 1986 Léxico referente al tiempo, a los accidentes geográficos, a la naturaleza del suelo y agricultura del A.M. y del A.P., AFA, XXXVIII, 123-186. PAGAROLAS, L. 1984 La Comanda del Temple de Tortosa: primer període (11481213), Tortosa, Cooperativa Gràfica Dertosense. PALLARES, M. 1921 Vocabulari de Penarroja (Baix Aragó), BDC, IX, 69-72. PAMIAS, Jordi 1963 El habla de Guissona, Memòria de Llicenciatura, UB. PAR, Anfós 1930 La desinencia -o de l'indicatiu present, AORLL, III, 169-176. -395- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 BIBLIOGRAFIA PASQUAL TIRADO, Josep 1935 De la meua garbera. Contalles de Castelló de la Plana, Castelló de la Plana. 1966 Tomba Tossals. Contalles de la terra, 2a ed., Castelló de la Plana. PAYRATÓ, Lluís 1988 Català col·loquial. Aspectes de l'ús corrent de la llengua catalana, Universitat de València. PELLICER BORRÀS, Joan E. 1986 La "Rondalla de Rondalles" de Lluís Galiana. Estudi lingüístic i edició, València. PÉREZ SANCHO, Antoni V. 1987 La parla de Canals, Papers de la Costera, 5, Xàtiva, 229-237. POL, Celestino. 1962 Diccionario dialectal del Valle de Aneu (Pallars Sobirà), Lleida, Instituto de Estudios Ilerdenses. POLANCO ROIG, Lluís 1983 Llengua i dialecte: el cas valencià, Memòria de Llicenciatura, UV, tres volums. POP, Sever s.d. La dialectologie. Aperçu historique et méthodes d'enquêtes linguistiques, 2 vols, Louvain. -396- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 BIBLIOGRAFIA PORCIOLES, Joan de 1899 Notes folklòriques sobre la Vall d'Àger, Barcelona. PRADILLA, M. À. 1990 La nostra parla, Rossell, 750 anys, Grup d'Estudis 750 Aniversari, Rossell, 159-204. 1993a Un cas de sociolingüística catalana: la prepalatal sonora benicarlanda, X\cfes del IX Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes, P.A.M., 143-160. 1993b Variació i canvi lingüístic en curs al català de transició nordoccidental/valencia, tesi doctoral inèdita, Universitat Rovira i Virgili, Tarragona. 1994 La sociolingüística de la variació i la fonètica experimental: per una complementarietat metodològica, comunicació llegida al I Congrés de Lingüística General, 15-17 de febrer de 1994, València (en premsa). PUEYO, Miquel 1980 Vikings i pagesos: una batussa continuada. Assaig per a un estudide les relacions interdialectals en català, TSC, 3, 83- 102. 1982 Dues propostes occidentals, en l'aniversari del DGLC, BDNO, I, Eds. del Butlletí, Fondarella (Urgell), 19-21. QUEROL PUIG, Ernest 1992 Anàisi de camps lèxics d'oví a la comarca dels Ports, Barcelona, Institut d'Estudis Catalans. 1994 Llengua, La comarca dels Ports - Grup d'Estudi dels Ports -, P. A. M. -397- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 BIBLIOGRAFIA QUINTANA, Artur 1970 La frontera absoluta de la llengua: les Valls del Guadalop i del Mesquí, SdO, 134, 31-34. 1976 1977 1981 El aragonès residual del Bajo Mezquín, AFA, XVIII-XIX, 53-86. El lèxic de la Codonyera, IV CILC, 223-233. Materials per al coneixement de la literatura popular catalana a Aragó, Misc. Bohigas, I, 243-265. 1984 La nostra llengua. Gramàtica de la llengua catalana, Zaragoza, Diputación General de Aragón. 1987a Els parlars del Baix Matarranya, Estudis de Llengua i Literatura Catalanes XIV, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 155-187. 1987b El parlar de la Codonyera. Resultats d'unes enquestes, ER, XVII, 1-253. 1989 El català a l'Aragó, Barcelona. RAFEL I FONTANALS, Joaquim 1976 Áreas léxicas en una encrucijada lingüística, RFE, LVII, 231275. 1977a Consideraciones léxico-semánticas a partir de una investigación espacial exhaustiva (Bajo Aragón Meridional de la lengua catalana), REL, Vil, 137-170.1 1977b Escissió i coalescència fonemàtiques: precisions teòriques, Estudios ofrecidos a E. Alarcos, II, 195-215. 1980 1981 Sobre el benasquès, V CILC, 587-618. La lengua catalana fronteriza en el Bajo Aragón Meridional. Estudio fonológico, Universitat de Barcelona. -398- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 BIBLIOGRAFIA RASICO, Philip D. 1982 Estudis sobre la fonologia del català preliterari, Barcelona, Curial Ed. i Publicacions de l'Abadia de Montserrat. 1986 Consideracions fonològiques sobre el parlar de l'Alt Urgell a l'Edat Mitjana, VII CILC, 441-465. 1987 El català preliterari en documents procedents de l'antic bisbat d'Urgell (segles XI-XII), Urgellia, VII, 281-305. 1987 Dues qüestions de fonètica diacrònica catalana, Llengua & Literatura, 2, Barcelona, 7-17. 1993 Estudis i documents de lingüística històrica catalana, Barcelona, Curial. RECASENS, Daniel 1985 Estudi lingüístic sobre la parla del Camp de Tarragona, Barcelona,Curial Ed. i Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona. 1986 1990 Temes de variació dialecatal del català, VII CILC, 523-544. Temes de fonètica i lingüística del català, Diputació de Tarragona. 1991 Fonètica descriptiva del català, Barcelona, I.E.C. RENAT, Guillem ( = Josep GINER) 1933 1936 1943 La conjugació dels verbs en valencià, Castelló de la Plana. Els reflexos lat. -ATA, -ARE en valencià, BSCC, XVII, 338-351. Les ee tòniques del valencià, Misc. Fabra, 349-362. RENÉ, Josep 1983 Cinc estudis sobre lèxic nord-occidental, BDNO 2, Fondarella (Urgell), Edicions del Butlletí, 67-81. -399- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 BIBLIOGRAFIA REVEST I CORZO, Lluís 1930 La Llengua Valenciana. Notes per al seu estudi i conreu, Castelló de la Plana. RIDRUEJO, Emilio 1985 La forma verbal en -ra en valenciano, XVII CILFR, II, 439-448. RIERA i RIERA, Manel 1992 La llengua catalana a Andorra, Barcelona, Institut d'Estudis Andorrans. RÍOS GARCÍA, Isabel 1984 El habla de Sot de Ferrer, Castelló de la Plana. ROCA-PONS, Josep 1955 Algunas particularidades del habla del valle del Flamisell, Actes du II Congrès International d'Études Pyrénéennes, Tolosa de Llenguadoc, 70-81. RUSSELL-GEBBETT, Paul 1965 Mediaeval Catalan Linguistic Texts, Oxford, The Dolphin book Co. Ltd. SALRACH, Ü.M. 1978 Història de Catalunya, Barcelona, Salvat Ed., 2 vol. SALVADOR, Carles 1943 Petit vocabulari de Benassal (Maestrat), Misc. Fabra, 242263. -400- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 BIBLIOGRAFIA 1966 Gramàtica Valenciana, 4a ed., València. SANCHIS GUARNER, Manuel 1936 Extensión y vitalidad del dialecto valenciano "apitxat", RFE, XXIII, 45-62. 1948 Introducción a la Historia Lingüística de Valencià, València Diputación. 1949 1950 1955 Noticia del habla de Aguaviva de Aragón, RFE, XXXIII, 15-65. Gramàtica Valenciana, València. Els parlars romànics anteriors a la reconquista de València i Mallorca, VIICILR, II, Barcelona, 447-482. 1956 Factores históricos de los dialectos catalanes, Estudiós dedicados a Menéndez Pidal, VI, Madrid, 151-186. 1961 Els parlars romànics anteriors a la reconquista de València i Mallorca, València. Una primera versió aparegué en VII CILR, I, 447-482. 1963 Sobre el parlar de la comarca del Baix Palància, Generalitat, 3. Trad. cat. dins M. Sanchis Guarner, Obra completa, 1. Pera una caracterització valenciana, V, 1976,237-249. 19673 1968 La llengua dels valencians, València, Eliseu Climent Ed. Las hablas del Alto Mijares y de la Fanzara (Provincià de Castellón), BRAE, XLVII, 201-212. 1970 1973a Apitxat, article de la Gran Enciclopèdia Catalana, 1, 290-291. Introducció i Glossari a J. Amo, L'oncle Canyís. Estampes del vellMonòver, V. 11-19 i 147-159. 1973b La frontera lingüística en las provincias de Alicante y Murcia, Cuadernos de Geografía de la Universidad de Valencia, 13, 15-29. Trad. cat. dins Obra completa, 1, València, 1976, 183211. -401- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 BIBLIOGRAFIA 1973 Apitxat, article de la Gran Enciclopèdia de la Región Valenciana, 1,257. 1974 Introducció i Glossari a J. Pasqual Tirado, De la meua garbera. Estampes castellonenques, València, 9-14 i 141-158. 1978 1980 La llengua dels valencians, Eliseu Climent, València. Aproximació a la història de la llengua catalana, Salvat Ed. S.A., Estella (Navarra). SANCHIS GUARNER, Manuel; DIAGO NEBOT, V.G. 1969 La elaboración manual del cáñamo en la Vall d'Uixó, RVF, VII, 7-22. SAROÏHANDY, J 1906 1908 Les limites du valencien, Bulletin Hispanique, 297-308. El català del Pirineu, a la ralla d'Aragó, / CILC, 331 -334. SERRA I BOLDÚ, Valeri 1915 1987 Calendari folklòric d'Urgell, Barcelona. Folklore de la pagesia, ed. i estudi prelim, a cura d'l. Consul i de R. Miró. Montserrat. SERRANO DAURA, Josep 1994 La Pobla de Massaluca (Terra Alta), Ajuntament de la Pobla de Massaluca. SIMÓ, Jaume 1983 Sobre els noms del dragó d'ombra, BDN01, Fondarella (Urgell), Edicions del butlletí, 31 -34. -402- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 BIBLIOGRAFIA SISTAC I VICÉN, Ramon 1984a 1984b 1985 La llengua catalana i el dialecte pallares, Lo Raier 20, Tremp. Orígens del català occidental, Lo Raier 22, Tremp. Prospeccions dialectals en una frontera lingüística: el ribagorçà a la línia Fonts-Peralta de la Sal, BDNO, 4, 5-17. 1993 El ribagorçà a l'Alta Llitera. Els parlars de la vall de Sosa de Peraltas, Barcelona, Insitut d'Estudis Catalans. TÀRREGA, J. LI. 1981 La llengua que parlen els ampostins, Amposta, 8-9. TORMO COLOMINA, Josep 1983-1989 Materials per a l'estudi del parlar de la ciutat d'Alcoi, Revista de les Festes de Moros i Cristians, Alcoi, I (1983), 82-83, // (1985), 96-97, ///(1987), 105-107 i /V (1989), 166-168. TUAILLON, Gaston 1976 Comportaments de recherche en dialectologie française, Paris. VALLVERDÚ, Josep 1976 Un ús d'imperatiu futur en terres de Lleida, Butlletí Interior dels Seminaris de la DEC, 133-134, 8. VEGA ; SÀEZ; MIR; PONS 1990 La parla de la Ribera d'Ebre (pronominalització átona), Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre. -403- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 BIBLIOGRAFIA VENYI CLAR, Joan 1958-1960 Paralelismos léxicos en los dialectos catalanes, RFE, XL//, 91-149; XL///, 117-202. 1971 "Regiment de preservació de pestilència" de Jacme d'Agramont (s. XIV). Introducció, transcripció i estudi lingüístic, Diputació Provincial de Tarragona. 1973 1974 Dialectologie catalane, / C/LC, 209-337. El llegat lingüístic mallorquí a Tàrbena (Alacant), Lluc, 614, 18-20. 1976 El valencià meridonal, // C/LC, 145-230. Rééd. parcial dins Estudis de geolingüística catalana, B., 1978, 203-240. 1978a 1978b 1979 1980a Els parlars, Barcelona, Dopesa. Estudis de geolingüística catalana, Barcelona, Ed. 62. Dialectalismes en els poetes lleidatans, Mise. S. Gili, 193-200. Antroponímia i lingüística diacrònica, Societat d'Onomàstica, Butlletí Interior, I, Barcelona. 1980b Cartografia lingüística, La cartografia al servei de les autonomies, Barcelona. 1982 1983 Els parlars catalans, Palma de Mallorca, Moll. Influència del diccionari català-llatí de Font sobre el de Torra (s. XVII), Mise. Boñigas, III, 11-24. 1984a Lexicografia i dialectalismes. A propòsit del Diccionari català-llatí d'Antoni Font (s. XVII), Misc. Sanchis, 381-390. 1984b 1986a Dialecte i llengua, Els Marges, 30, Barcelona. Pròleg a Empar Guillén, El manuscrit de Pere Segarra. Recull històric d'Ivars d'Urgell i diari de l'autor (1932-1938), Lleida, 9-19. 1986b Introducció a la dialectologia catalana, Barcelona, Enciclopèdia Catlana. 1986c La dialectologia catalana: realitats i perspectives, VII C/LC, -404- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 BIBLIOGRAFIA 383-423. 1988 La partió català occidental-català oriental, V CECNA, (Trampa-St Augustine, 1987), Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 11-40. 1989 Catxel "cardium edule", un nou mossarabisme del català, La Corona de Aragón y las lenguas románicas, Gunter Narr Verlag Tübingen, 463-475. 1991 1993 Mots d'ahir i mots d'avui, Barcelona, Empúries. Fortuna del fonema Ixi en català: visió històrica de la "queda", AILLCIX, II, 405-436. VERGÉS I PAULÍ, Ramon 1909-1934 Espurnes de la llar, costums i tradicions tortosines, sis volums, Tortosa. VIAPLANA, Joaquim 1984 La flexió verbal regular del valencià, Misc. Sanchis, 391-407. VIDALLER TRÍAS, Rafael 1989 Dixionario sobre espezies animals y bexetals en o bocabulario altoaragonés, Diputación Provincial de Huesca. VIDIELLAJASSÀ, Santiago -, 1984 Pa de casa. Converses sobre coses passades y presents de la Vila de Calaceit, Saragossa. -405- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 BIBLIOGRAFIA VILA, Marc-Aureli 1989 Les comarques i els municipis de Catalunya, Barcelona, Generalitat de Catalunya. VILA, Núria 1991 Estudi del vocabulari de les eines agrícoles a la comarca del Baix Camp, Barcelona, Institut d'Estudis Catalans. VILAR, P (dir.) 1987 Història de Catalunya, vol. I, Barcelona, Ed. 62. VIOLANT SIMORRA, Ramon 1943 La terminologia sobre l'individu en el Flamissell, Misc. Fabra, 289-308. 1979-1981 1990 Obra oberta, 4 volums, Barcelona, 334, 320, 320 i 376. Etnografia de Reus i la seva comarca, Alta Fulla, Barcelona. VIUDAS CAMARASA, Antonio 1978 Léxico dialectal de la Llitére (sic) (Ganadería, fenómenos atmosféricos y reino animal), Anuario de Estudios Filológicos, I, 295-324. 1980a El habla y la cultura populares en la Litera. Léxico agrícola, Lleida. 1980b Descripción fonológica del hablade la Litera, Archivum, XXIXXXX, 423-457. 1980c Terminología de la casa en la Llitére (sic) (Huesca), Anuario de Estudios Filológicos, III, 265-281. 1981 Vocabulario dialectal ríbagorzano (Huesca). Caza y pesca, juegos y albañilería, Anuario de Estudios Filológicos, IV, 275286. -406- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 BIBLIOGRAFIA 1983 Léxico de la Litera (huesea). El reino vegetal, los animales y el hombre, Osea. WHEELER, Max W. 1984 La conjugació valenciana: geografía, diacronia i psicologia, Misc. Sanchis, 409-419. 1985 Analogia i psicologia: el desenvolupament de la morfologia varbal balear, XVI CILFR, II, 557-566. ZARAGOZA, Marina 1984a Estudis de fonètica i de morfologia del parlar de Silla, Misc. Sanchis, 429-433. 1984b Algunes consideracions al voltant de l'estudi de pronoms personals i relatius en el parlar de Silla, Quaderns de treball, 1. EU del Prof. d'EGB, V., 5-10. 1987 Els fonemes fricatius i africats en el parlar de Silla, Mise. Badia, 6,133-154. -407- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 APÈNDIX I Qüestionari UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 Qüestionari TESI DOCTORAL: ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA. ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC LOCALITAT Data de l'enquesta Ajuntament Comarca Província Partit judicial Diòcesi Nom popular de la localitat Nom dels habitants Nom humorístic que els donen els pobles veïns_ Nom del parlar del poble Emigració Immigració Matrimonis amb gent d'altres pobles_ Mercat. Quan hi va? A quin va? INFORMADOR 1 Nom i cognoms Natural de Any de naixement Marit o muller natural de Pare natural de Mare natural de Viatges Grau d'instrucció Ofici -411- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 Qüestionari INFORMADOR 2 Nom i cognoms Natural de Any de naixement Marit o muller natural de Pare natural de Mare natural de Viatges Grau d'instrucció Ofici. INFORMADORS Nom i cognoms Natural de Any de naixement Marit o muller natural de Pare natural de Mare natural de Viatges Grau d'instrucció Ofici INFORMADOR 4 Nom i cognoms Natural de Any de naixement Marit o muller natural de Pare natural de Mare natural de Viatges Grau d'instrucció Ofici -412- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 Qüestionari 1.- EL CAMP I ELS CULTIUS. EL MAS 1 qui viu al mas i se'n cuida? persona que treballa la terra_ contracte de treball que es paga a dia EL MASOVER EL PAGÈS ANAR A JORNAL tant per ANAR A PREU FET contracte tant per de treball feina feta que i no es paga a pel temps treballat EL PROPIETARI EL MITGER persona que conrea les terres d'altri i es reparteix mitges amb ell els fruits a L'ERM tros de terra on no s'hi conrea res LA GARRIGA tros de terra no conreat on creixen espontàniament mates i arbustos 10 ELGUARET terra empobrida que es deixa reposar un o més anys perquè torni a ser fèrtil LA FITA pedra o un altre senyal ficat a terra que indica una partió, un límit LA CABANA ELS MARGES EL MARGE 15 UN BANCAL LA FEIXA tros de terra limitat per un marge tros de terra llarg on es conreen hortalisses i cereals -413- 2 3 UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 Qüestionari LA PORCA tros de terra comprès entre arbres. LA FITA la fita que divideix la porca_ MESURES AGRÀRIES 20 SECÀ HORT AIXADA AMPLA ARRABASSAR camp que no es rega_ camp que es rega 4 per cavar ... treure amb força una planta amb arrels_ XAPO 5 per cavar la terra tova 6 per cavar llocs pedregosos, 7 per fer clots 8 per cavar llegums a l'hort_ 25 CÀVEC PICASSA XAPOLINA PALA PALAFANGA 9 10 amb què s'adoba(va) el camp? 11 per traginar els fems més líquids 30 ELS FEMS EL CANTER LES GRAPES COVE FEMETER 12 per cavar fems_ i els fems més sòlids, amb què es traginaven? MUNTETS DE FEM 35 FEMAR FORMIGUERS de tirar fems al camp, com se'n diu? brossa i llenya que es cremava per adobar la terra AIXADA ESTRETA 13 per fer clots, treure marges, PIC DE 2 PUNTES 14 per fer sèquies, plantar arbres,. PIC 15 per fer séquies.plantar arbres,. -414- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 Qüestionari 40 MAGALLONS 16 per esporgar la soca dels avellaners. AIXADA DE FER BROSSA 17 BIRBAR ARRIES treure les males herbes del camp 18 per cavar llocs pedregosos 19 per cavar ceps i avellaners a AIXADA DE 2 PUNTES l'hivern 45 ARPIOTS 20 quan es llaurava amb animal, s'usava on aquell no podia arribar MANIC ULL 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 _____^_ TASCÓ TALLANT 50 ESCARPELL CARABASSA CARRETELL BÓTA BARRAL 55 TRAGELLA POST D'APLANAR 31 ESTERROSSADOR ESTERROSSAR TERRÒS 32 per a què serveix l'esterrossador?_ què desfà l'esterrossador? 33 34 35 60 NINYOLA ESTACA ALÇAPREM FORCA DE FER ESBARZERS PODALL LLARG 65 36 37 per treure esbarzers o brossa_ 38 per treure pedra RASCLES -415- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 Qüestionari MARTELLS TIRASSA ARROSSEGAR BAIARD 70 XORRAC 39 per fer marges. 40 per transportar pedres_ 41 42 per tallar llenya, 43 XORRAC DE 2 MANS ESTISORES DE PODAR 44_ PODALL DESTRAL 75 MASSES TASCONS ASOLAR DONAR 45 46_ 47 48 per a què serveixen?, (cops) TOT EL VERB. EL JOU 80 CLASSES DE JOU LA JOVERA 49 a)_ LES CLAVILLES b)__ LES GAMELLES c)_ ELS EIXANGUERS d)_ 85 LA TRAIGA JUNYIR DESJUNYIR EL COIXÍ LA JUNTORA e)_ posar el jou a l'animal, treure-li el jou 50 corda que uneix les 2 manetes o parts inferiors del coixí 90 LA PARELLA L'ARADA L'ESPIGÓ LES ARMELLES dos animals junyits són una 51 a) b) • •.. -416- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 Qüestionari LA CAMETA 95 EL MANTÍ L'ESTEVA LES ORELLES DENTAL LARELLA 100 LA TELERA LLAURAR MALVORET EL LLAURADOR L'AGULLADA c). d), e). 9). per a què serveix Taladre?, estar mal llaurat Thome que llaura amb què es punxa la bèstia perquè camini? 105 LES XURRIAQUES amb què se li pega perquè camini? EL SOLC quan passa Taladre, què es fa a terra?_ EL CAVALLÓ LES ANDANES la part més alta del solc_ tros de terra que queda sense llaurar, en arribar a la partió LES LLOBADES quan el llaurador o el cavador troba un obstacle i no pot continuar, diem que ha fet 110 ROMPRE MANTORNAR TERCEJAR SEMBRAR primera passada amb Taladre segona tercera « « « « « « per què es llaura un camp?_ noms i maneres -417- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 Qüestionari LA LLAVOR 115 PLANTAR NÉIXER EL BLAT què se sembra? ficar un brot o un esqueix a terra_ CRÉIXER LES PLANTES CRÉIXER TOT EL VERB. PARTICIPI PASSAT: APARÈIXER, MERÈIXER L'ESPANTALL 120 LA DALLA DALLAR LA COSTELLA LA FULLA EL BRIDÓ 125 EL PONTET EL RAMPILL EL MÀNIC LA MANETA LA MANETA 130 REMOURE L'ALFALS ninot per espantar els moixons_ 52 per a què serveix?. a) (costella de la fulla)_ b) c) d). 9). h). el rampill serveix per a_ planta que es fa servir, verda o seca, com a aliment del bestiar PILES D'ALFALS COM ES GUARDA DEFINITIVAMENT L'ALFALS? EL REDALL segona dallada de l'herba que es fa passat l'estiu 135 PEDRA D'ESMOLAR RECIPIENT PER PORTAR-LA ELS SOQUETS 53 -418- ' UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 Qüestionari LA FALÇ SEGAR 140 EL VOLANT LA CORBELLA 54 per a què serveix?_ 55 té la fulla IIisa_ 56 dentada quan es pot segar?_ PODER EL MORESC LA PANOLLA 145 ELS CABELLS L'ESPIGOT TOT EL VERB. 57 panolla desgranada, 58 FAJOL O BLAT NEGRE EL BLAT L'ESPIGA 150 LES ARESTES LA PELLOFA NEULAR-SE 59 pell que cobreix el gra_ pansir-se el blat a causa de la broma_ LA CUGULA nom d'una altra classe de gra 60 LA CIVADA O AVENA 155 EL SÈGOL L'ORDI EL MESTALL 61 62 barreja de blat i sègol o blat i ordi_ UNA MANADA UNA GAVELLA conjunt d'espigues que cap en una mà_ conjunt de manades, quantes? 160 UNA GARBA conjunt de gavelles, quantes?_ UN CAVALLÓ conjunt de garbes, quantes?. -419- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 Qüestionari LLIGAR què es fa perquè estiguin juntes les espigues d'una garba? LA LLIGADURA amb què es lliga? -nom i matèria-. EL NUS 165 DESLLIGAR-SE EL ROSTOLL D si es desfà el nus quan s'ha segat un camp, què hi queda?_ L'ERA on es bat el blat? situació de l'era LA GARBERA com es guarden les garbes des que se segava fins que es batia? GARBEJAR traginar les garbes del camp a l'era_ 170 FORMES DE TRANSPORT BATRE LA BATUDA TOT EL VERB. per separar el gra de la palla es fa la_ LA FORCA 63 què es fa amb la forca?_ IGUALAR LA BATUDA 175 EL TRILL CAPOLAR 64 per a què serveix el trill?. QUINS ANIMALS ARROSSEGAVEN EL TRILL? CANÇONS, L'ESTESA DEL BLAT posar les espigues a l'era per ba-420- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 Qüestionari tre-les EL TRILL RODÓ 'l 80 EL BATEDOR EL RAMPILL RAMPINAR EL RAMÀS ESCOMBRAR 185 EL TIRÀS 65 -rodet, corró66 -rodet, trill- _ 67 passar el rampill_ 68 -escombra de l'eraper a què serveix? 69 70_ les puntes de la triança_ MUNT DE BLAT A L'ERA LA TRIANÇA ELS FORÇONS LA PALA 190 VENTAR 71 què s'ha palla? de fer per separar el gra de la L'ERER GARBELLAR 72 -forat grandeixar net el gra de qualsevol brossa EL BOLL LA PELLENYA 195 EL SEDÀS petits trossos de pellofa i arestes_ -forat mitjà-forat petit- MESURES MÉS CORRENTS DEL BLAT EL CARMULL EL TRACTOR DUR 200 LA RECOLECTORA EL PALLER la part que sobressut d'una mesura_ 73 TOT EL VERB -vostè en du?74 75 -421- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 Qüestionari EL GRANER LES FAVES LA PAVERA 205 ELS CIGRONS LACIGRONERA LES GUIXES LA GUIXERA LES LLENTIES 210 LALLENTIERA LES BAJOQUES LA BAJOQUERA ELS FESOLS LAFESOLERA 215 ELS PÈSOLS LA PESOLERA LA TAVELLA LES LLEGUMS ESBAJOCAR 220 MALLAR LA MASSA on es guarda el gra?_ 76 77 78 79 80. _ 81 82-1 treure el gra de la tavella. les llegums es baten? amb què? ALTRES PROCEDIMENTS LA VEÇA L'AUBARDA 225 EL CORNALÓ 82-2 83 a) b) -o cavallet-_ LES SOBRANQUES LA RABASTA LA CINGLA EL PITRAL 230 EL CIVADER c d), e). -422- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 Qüestionari EL BAST EL TORN L'ARÇÓ LA BOTERA 235 LA SOBRANCA LA RABASTA LA CINGLA EL PITRAL 84 -per traginar càrrega-_ a) b) c) d)_ e)_ f)_ g). ELSARGUENELLS85 240 LA SÀRRIA 86_ ELS 2 CORNALONS EL SARRIO ELS BÒLITS 87 88 LES ESCALETES 89 -per traginar garbes-_ 245 ELS GANXOS EL CARRO LA BARANA 90 -per traginar llenya-_ 91 a) b)_ EL CONTRATIRANT L'ESTACA 250 LA TELERA EL FUSELL EL FONS EL TIRADOR EL DESCANS 255 L'ESCALA LA RODA LA LLANDA LA CORVA EL RAIG j)_ k)_ l) c) d) -el capçal-_ e) f) g) -vara, capçal-, h) i) -contraperna, braç mestre-_ -423- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 Qüestionari 260 EL BOTÓ LABOIXA LA MÀNIGA EL FRE m). p) -el soc, el sabot-_ EL FANAL 265 EL CARRETÓ LA TARTANA LÁVELA LA GALERA q) 92_ 93 carro gran de 4 rodes cobert amb una vela LES RODERES senyals que deixen les rodes a terra_ 270 LES REGNES ENGANXAR -les llonguesposar un animal al carro perquè l'estiri DESENGANXAR el contrari -424- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 Qüestionari 2.- INDÚSTRIES RELACIONADES AMB L'AGRICULTURA La vinya LA VINYA LA VINYA JOVE EL GUARDIÀ DE LA VINYA EL CEP 2 1 EL MALLOL EL TRONC ELS SARMENTS UN CAPFICAT el cep jove_ (5) sarment que es fica doblegat a terra i es torna a fer sortir per formar un cep nou ELS PÀMPOLS 10 ESPAMPOLAR ELS FILS LA PARRA L'ASPRE treure els pàmpols dels sarments_ cep que s'enfila_ branca d'un arbre plantada parra perquè s'hi enfili al costat d'una EL RAÏM 3 3 -monestrell4 -peralada- 15 RAÏM NEGRE RAÏM BLANC CLASSES DE RAÏM UN RAÏM UN GRA 20 UN CARROLL -425- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 Qüestionari LA RAPA quan ens hem menjat tots els grans de raïm què ens queda?_ ESFARFALAT ELS PINYOLS un raïm amb pocs grans PICAR 25 LA VEREMA ELS VERMADORS EL REMOLC ABOCAR -grans de raïm-_ 5 UN CARROLL raïm petit, no madur, que queda sense collir quan es verema 30 ENGARRULLAR EL FALCÓ EL PODALL LES ESTI SORES TALLAR treure els carrolls 6 7 8 35 LES PORTADORES LES CORNALERES els agafadors de la portadora. EL CIMALER LES TAPES bastó per traginar portadores_ -de les portadores, d'espart-_ ¿amb què es porta el raïm des EL CISTELL VERMADOR del cep a la portadora? 40 PISAR EL SINDICAT 10 11, lloc on es porta el raïm per fer-ne vi LA COOPERATIVA ELS CÒVENS LA PREMSA 12 -426- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 Qüestionari 45 LA CARAGOLA LA TRUJA EL JOU a). c). LA PITJA EL PEU 50 d), e). ELS COFINS LA MORDASSA EL BANC EL COSSI PREMSAR f). g). 55 EL MOST LA BRISA suc del raïm les pells i els pinyolins del raïm o pisat premsat EL TRULL FERMENTAR on es col.loca el most? què li passa al most dins el trull?_ TRAFEGAR EL VI fer sortir el vi del trull i fer-lo passar a un altre recipient 60 LA MARE LA BÓTA LES DOGUES ELS CÈRCOLS L'AIXETA el solatge del vi_ 13 65 CLASSES DE BÓTES ELCARRETELL EL BOCOI -conté alguns centenars de litres- EL BOT EL VI 14 -427- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 Qüestionari VI TÈRBOL VI PICAT 70 VI BLANC VI NEGRE que no és clar, que conté baixos. que comença a agrejar de color molt clar de color molt fosc i que bull dins el trull amb la brisa VI ROSAT VI DOLÇ VI RANCI de color roig clar de gust ensucrat el que té millor qualitat quant més vell es torna 75 MISTELA most barrejat amb esperit i sucre que no arriba a fermentar MESURES DEL VI EL BORRATXO que té les facultats pertorbades pel vi o una altra beguda alcohòlica__ EUFEMISMES LA BORRATXERA 80 EUFEMISMES LA TAVERNA lloc cartes on es va per beure i jugar a -428- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 Qüestionari 2.- INDÚSTRIES RELACIONADES AMB L'AGRICULTURA L'olivera LES OLIVERES L'OLIVERAR L'ULLASTRE ARBRE L'OMBRA LES ARRELS EL TRONC LA SOCA SOCA BUIDA la part del tronc que surt de terra què hi clava a terra, l'arbre? l'olivera borda és una planta, l'olivera? 15 10 L'ESCORÇA LES BRANQUES LES FULLES ESQUEIXAR PODAR la part de fora del tronc arrancar una branca d'un arbre tallar les branques d'un arbre perquè ti millor__ bro- 15 ESCAPÇAR ELS BUSCALLS tallar les branques que surten més llenya prima, que es recull després de po- dar ELS BROTS les branques tendres que neixen al , bon temps BROTAR ELS BORRONS quan surten, se'n diu abans del brot, què surt?_ quan surten, se'n diu la flor de l'olivera 20 BORRONAR LA MOSTRA LES OLIVES CLASSES 16 17 -arbequines-_ -429- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 Qüestionari COLLIR arrancar la fruita de l'arbre TOT EL VERB. 25 LA COLLITA temporada de collir olives ELS COLLIDORS els que cullen són els BATRE donar cops a les branques perquè les olives TOT EL VERB. BASTÓ DE BATRE LA BORRASSÀ amb què es bat? es posa a terra per recollir les ves que cauen de l'arbre? 30 caiguin oli- EL CAVALL LA PINTA ESGARRAR 18 19 -escórrer, pinta? munyirper a què serveix la LES SENALLES EL PORGADOR 35 EL SAC 20 21 on es guarden les olives fins que les porten al molí? BADAR EL SAC com se'n diu d'obrir bé la boca del sac per abocar-hi les olives? EL MOLÍ MOLDRE EL CASSAL 22 -el trullles olives es porten al molí per a en els molins, on es guarden abans de ser mòltes? les olives 40 MITJANS DE TRANSPORT FINS AL CASSAL L'ARBRE a). -430- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 Qüestionari LA TREMUJA LA SOTAMOLA LA MOLA 45 EL MOLAR EL PEU b) c) d) e) fl què en surt de les olives? el primer oli L'OLI L'OLI VERGE TRAFEGAR L'OLI 23 50 LES BASSES LES MORQUES EL COFINS LA SAMSA on es fa reposar l'oli? el solatae de l'oli 24 la pell i els pinyols que queden quan s'han mòlt les olives LA PREMSA 55 LA BIGA LA BALANCERA EL CAVALL LA VERGE EL COFINER 60 EL CARAGOL LA FEMELLA LA LLIURA 25 a) b) c) d) e) f) a) h) NOMS DE L'OLI EN EXTRACCIONS SUCCESSIVES LA LLEGIDORA 26 per treure l'oli que sura damunt l'ai- gua 65 LA CASSÀ 27 per escaldar els cofins i per arreplegar oli -431- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 Qüestionari EL BARRAL LA GERRA 28 per a transportar oli_ 29 MESURES PER A L'OLI LA CLOTXA menjar típic d'anar a fer olives_ -432- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 Qüestionari 2.- INDÚSTRIES RELACIONADES AMB L'AGRICULTURA El blat LA TURBINA EL MOLÍ L'ARBRE EL JOU 30 31 a) b) LA RODA EL BRAÇOL LA TREMUJA EL CANALET EL CADELLET 10 c) d)_ e)_ f)_ g)_ h). i)_ j) k)_ LA MOLA DE DAMUNT L'ULL DE LA MOLA ELS QUEIXALS LA RISCLA ELS CONGRENYS l)_ 15 LA MOLA DE DAVALL EL JASSERÓ LA FARINA EL SEGÓ LA PASTERA 20 EL LLIURADOR EL SEDÀS CERNDRE L'ESCALETA EL LLEVAT n) què en surt del blat?_ del gra mòlt en surt farina i_ 32 33 34 passar la farina pel sedàs_ 35 què es posa a la pasta perquè fermenti?_ m)_ 25 ORACIONS -com es prepara el llevat?-. -433- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 Qüestionari FRESAR barrejar la farina amb el llevat fus, per pastar en acabat PASTAR treballar la pasta per fer pa CANÇONS LA RASADORA paleta de ferro que servia per rascar la pasta enganxada a les parets de la pastera FÈNYER 36 treballar la pasta de cada peça de pa abans de donar-li forma 30 EL FENYEDOR EL FORN EL FORNER LA PALA EL BASTÓ fusta on es fenyia 37 o ferro per remoure les brases, del forn el forn 35 ESCOMBRA ESCOMBRAR PANS LLESQUES LLESCAR 38 39 fer llesques_ 40 LA CROSTA LA MOLLA LES MOLLES UN CROSTÓ UN ROSEGÓ la punta del pa_ un bocinet de pa_ la part de baix del pa_ quan dos pans s'han coïen, al separar-los, enganxat ¿com mentre es diu de 45 LA SOLA PA BESAT se'n com queden amb el forat a la crosta? -434- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 Qüestionari PA SEC PA TOU PA FLORIT pa que no es pot rosegar, contrari pa que fa com una polseta blavosa a causa de la humitat 50 L'ULL DEL PA CLASSES DE PA PA RODÓ BARRA LLENGÜET forat dins del pa 40 55 PA INTEGRAL 41 -435- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 Qüestionari 3.- ELS VEGETALS. Les verdures. ESCAROLA ESPINACS VERDS VERD BLEDES VERDES VERDA ENCIAM COLS 10 CAPSA BRÒQUIL CARXOFES TRONXO CARXOFERA 15 BITXO PEBRE COENT COENTA JULIVERT 20 API 1 2 3 4_ 5_ 6_ 7_ 8_ 9_ _ _ 10_ 11 PEBROTS PEBROTERA TOMACA TOMAQUERA 25 ROGES ROJA MADURA VEROSA 12. 13_ -436- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 Qüestionari TOMACONS 30 ROJOS ROIG ESPÀRRECS ESPARRAGUERA CARABASSA 35 CARABASSERA CARABASSÓ COGOMBRE AUBERGÍNIA MORADA 40 AUBERGINIERA ALLS CABEÇA GRA 14. 15. 16 17. 18. 19. FORC 45 ESCALUNYES CEBALLOTS PORROS CEBES PASTANAGUES 50 SAFRANÒRIES XORIVIES RAVE RÀVENS NAP 27_ 20_ 21_ 22 23_ 24_ 25_ 26_ 55 REMOLATXA MONIATO MONIATERA 28 29_ -437- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 Qüestionari PATATA PATATERA 60 PELADURA 30_ -438- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 Qüestionari 3.-ELS VEGETALS. Plantes, arbustos, bolets. ARANYÓ ARANYONER GROSSELLA MADUIXA MADUIXERA GERDÓ ESBARZER MÓRA GALZERAN 10 BOIX GRÈVOL VISC HEURA COLITXOS 15 PLANTATGE GINEBRE GINEBRÓ ROSER SILVESTRE PICA-ESQUENES 20 SAÜC GÍNJOL MATA BALADRE CARD 25 CLASSES 15_ 16_ 17_ 18_ 19_ 14_ 6_ 7_ 8_ 9 10_ 11 12 13_ 4_ 5. 2 3 1 BORRISSOL GINESTA 20 -439- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 Qüestionari ARGELAGA ORTIGA 30 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31 32 33 34 35 36 37 38 ROSELLA LLETSÓ SAFRÀ CANYELLA REGALÈSSIA 35 MARIALLUÏSA ALFÀBREGA TIMÓ ESPÍGOL SAJOLIDA 40 ROMER SÀLVIA PONIOL VIDAUBA ESPARNELLAC 45 FONOLL FONOLLAR TÀPERA TAPERERA FALGUERES 39 40 41 42 43 50 MOLSA XICÒRIA VÍMET SARGA molt semblant al vímet, la part de baix de les fulles és peludeta COTÓ 55 44 COTOFLUIX -440- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 Qüestionari BOGA JUNG 45 planta que com la sarga i la boga creix en llocs humits, de fulles llargues que acaben en punta punxosa CANYA FLABIOL 46 la part més prima i flexible la canya superior de 60 ESTEPA BRUC MALVA VIOLA TRÈVOL 47 48 49 50 51 52 53 54 65 MUGUET NARCÍS SILVESTRE JACINT SILVESTRE ROSA ROSER 70 LILÀS MARGARIDES CLAVELLINES CLAVELLINERA CLAVELLS 75 DÀLIES LLIRI ASSUTZENA LLIRI GLADIOL 80 LLESSAMÍ 55 56 57 58 59 60 61 62 63 planta que s'enrama i fa unes flors petites, blanques i molt oloroses -441- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 Qüestionari LLANEGUES + GÍRGOLES + 64 65 MATAPARENTS - 66_ MOLLERIC + 85 67_ BOLET DE TINTA +68 CAMPEROL + FREDOLIC + 69_ 70 71. FARINERA BORDA REIG BORD 90 REIG + CAMA-SEC + 72 73 74 ORELLA DE CONILL + ROSSINYOL + 76 75_ PINETELL BORD - 77 95 PEBRÀS LLETER +78_ LLORA VERDA + ROVELLÓ + PINETELL + LLETEROLA + 79 80_ 81_ 82 -442- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 Qüestionari 3.- ELS VEGETALS. Les fruites. SERVES SERVER CIRERES DE PASTOR ARBOCER MANGRANES MANGRANER NESPROS NESPRER NESPLES 10 NESPLER MELÓ MELONERA LLAVORS SÍNDRIA 15 *SINDRIERA TALL FIGA FIGUERA CLASSES 8_ _ 4_ _ 5_ _ 6_ _ _ 7_ _ 3_ 1 20 FIGA SECA EL CANYÍS FIGA DE MORO XUMBERA PRÉSSEC 10_ 11_ 25 PRESSEGUER -443- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 Qüestionari BORRA PINYOL CLASSES -de préssec-. pelet que fa la pell_ ALBERCOCS 30 ALBERCOQUER PRUNES PRUNERA CLASSES 12. 13_ GROGA 35 GROGUES TARONJA TARONGER CLASSES 14_ SUC 40 MANDARINES MANDARINER CLASSES quan es prem una fruita, en surt el_ 15 GALLÓ LLIMONA 45 LLIMONER CIRERES CIRERER CLASSES 17. 16. -444- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 Qüestionari POMES 50 18 POMERA CLASSES POMERA SILVESTRE CAMP DE POMES PERES 55 19_ PERERA CLASSES CODONY CODONYER GROCS 60 20 GROC CAQUI L'ARBRE MADURA ? 21 MADUR 65 MADURS PRIMERENC que madura abans del temps que li toca TARDÀ que madura en acabat del temps que li toca -445- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 Qüestionari 3.- ELS VEGETALS. Els arbres. ATZAVARA MARGALLÓ PALMERA GARROFES GARROFER GARROFÍ CASTANYES CASTANYER CASTANYER BORD i si no fa les castanyes bones?_ 5 1 2 3 4 10 ENVOLTORI AMB PUNXES LES ANOUS L'ANOGUER LA CLAFOLLA LA PELL INTERIOR pell ors de l'anou que separa les 4 parts interi6 15 CAMP D'ANOGUERS LES AVELLANES AVELLANER AVELLANA BUIDA EL MOC 7 20 EL POLLANC LES AMETLLES ELS AMETLLONS AMARGANTA LAMETLLER brot tendre que neix de la soca_ 8 25 LA CLAFOLLA EL GRA -446- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 Qüestionari BATRE AMETLLES fer caure les ametlles de l'ametller ESCLAFOLLAR treure la pell que cobreix l'ametlla_ CANÇONS 30 EMPELTAR què es fa perquè un arbre bord doni bons fruits? L'ESTALÓ pal amb forma de forca que serveix per aguantar una rama massa carregada L'AVET LA SABINA EL XIPRER 9 10 11 12 -garriguenc-_ 35 LES BOLES PI BLANC PI ROIG PI NEGRAL 13 14-cerrut15 -pinyoner-_ PINS VERS PI VER 40 PINAR FULLA DEL PI PINASSA LA RESINA fulles de pi caigudes a terra_ substància apegalosa que surt del troc del pi LES PINYES 16 17. 45 PINYONS BOSC BOSCOS INCENDI EL LLADONER 18 19 -447- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 Qüestionari 50 LLADONS EL LLORER L'AURÓ EL DESMAI EL SALZE 20 21 -arç-_ 22 23 55 SALZEDA EL VERN EL FREIXE EL XOP 24_ 25 26 el xop femella, LAXÒPERA 60 L'ÀLBER EL BEDOLL L'OM 27 28 29 30 31 -el fruit del faig-_ EL FAIG LA FAJA 65 EL ROURE L'AGLÀ L'ALZINA L'ALZINAR UN AGLÀ 32 33 34 70 LA CLOVELLA EL CALZE ALZINA SURERA SURO EL PELADOR home que trau el suro de l'alzina_ -per a tallar el suro35 75 ELS GANIVETS -448- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 Qüestionari 4.-ELS ANIMALS DOMÈSTICS. EL GAT 1 LA GATA EL GATOLÍ EL GOS LA GOSSA EL CADELL VINE CAP AQUÍ perquè vingui perquè se'n vagi. VÉS-TE'N CAP ALLÀ GOSSA MOGUDA que està excitada sexualment 10 GOS RABIÓS d'un gos molt excitat, que pot arribar a mossegar, en diem un gos ATIAR UN GOS GÖSSET GOSSOT L'OCA excitar, irritar un gos gos petit. gos gran_ 3 15 L'ÀNEC L'ÀNEGA ELS ANEGUETS EL GALL EL BEC 20 EL PAP bossa que es troba entre el coll i l'estó- mac EL PEDRER LES POTES ELS ESPERONS LES BARBES l'estómac de galls i gallines 25 LA CRESTA NOMS DE LA CRESTA SEGONS LA FORMA -449- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 Qüestionari LES PLOMES -classes- EL CAPÓ LA GALLINA EL GALLINER 30 6 -el mascle castrat, 7 on es tanquen les gallines?. o barres on s'aguanten plantades o ELS POSADORS pals ajocades ELS OUS 8 EL ROVELL LACLARA LA CLOSCA 35 EL PONEDOR PONDRE ELS POLLETS COVAR les gallines van al ponedor per a_ 10 perquè surtin els pollets, els ous s'han de OU COVAT 40 LA LLOCA EL TITOT LA TITOTA LA PINTADA EL CORRAL 45 L'AVIRAM EL CONILL LA CONILLA ou estèril qui cova els ous? 11 12 els animals es tanquen al_ conjunt d'animals de ploma_ 13 -450- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 Qüestionari ELS CATXAPS LA LLEBRE 50 cria de conill. 14 EL LLEBROT LA FARNACA llebre mascle llebre jove lloc on acostuma a jaure EL JAÇ DE LA LLEBRE EL CAU forat on s'amaguen_ lloc on normalment hi deixen els excre- LA MALLADA ments els conills i les llebres 55 EL CAÇADOR CAÇAR TIPUS DE CAÇA 15 FILAT RATERES 60 CAÇADOR FURTIU FER PORRA el que caça d'amagat què es diu quan es torna a casa sense haver caçat res? LA FURA quin animal es fa entrar al caus perquè surtin els conills o les llebres? EL BARASTELL gàbia de fusta per posar-hi la fura_ EL RECLAM crit o instrument d'un animal amb què s'imita la veu d'altres i po- per atraure'n der-los caçar 65 ENSUMAR L'ASE LA SOMERA EL POLLÍ 16 -451- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 Qüestionari NOMS SEGONS L'EDAT, DE L'ASE 70 ASE VELL ASE SEMENTAL SOMERA MOGUDA COBRIR LA SOMERA VOLER TOT EL VERB. -ara la gent ja no en vol de de rucs, o sí? 75 EL CAVALL 17 EL CAVALL SEMENTAL PARTS DEL COS LA CRINERA LA CREU el cavell_ el llom 80 LA CUA LES POTES LA PEÜLLA LA QUADRA LA MENJADORA on dormen els cavalls o les mules? on mengen els cavalls o les mules?_ 85 ON SE'LS POSA EL GRA A LA MENJADORA? EL RASPALLamb què es neteja la pell d'un cavall?_ L'ESTRÍGOL raspall amb pues de ferro per netejar la pell del cavall ELS GUARNIMETS LES REGNES 90 ELMOS instrument de ferro -452- que es lliga a les UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 Qüestionari regnes i que posat a la boca dels cavalls o dels muls serveix per frenar-los DOMAR amansir un cavall feréstec NOMS DEL CAVALL L'EUGA EL POLTRE 95 L'EUGASSADA 18_ ramat d'eugues. CRIA D'ASE I EUGA CRIA DE CAVALL I SOMERA ELS PORCS UNA MANADA 19 100 LA GRAN JA on es crien els porcs o els pollastres?. LA SOLL REBOLCAR-SE LA TRUJA ELS PORCELLS 105 20 donar tombs per terra un animal_ NOMS SEGONS L'EDAT TRUJA MOGUDA COBRIR LA TRUJA ELVERRO mascle reproductor. -453- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 Qüestionari PARIR LA TRUJA criar_ 110 EL MORRO FURGAR L'ANELLA què se'ls posa al morro per poder-los estirar? L'OBI pica que serveix d'abeurador o de menjadodora EL FARRATGE 115 LA MATANÇA amb què s'alimenten? pels volts de Nadal, quan s'ha engreixat bé el porc, què es fa? EL MATADOR nom de qui el mata EL GANIVET amb què se'l degolla? NETEJAR fer net Amb què? Com? EL PRESENT quan s'ha fet la matança, què es porta als parents i amics? 120 LABUDELLADA -en conjunt- Part del cos on va a parar el menjar quan surt de l'estómac ELS BUDELLS LA BUFETA -en particularpart del cos on es recullen els orins EL SAGÍ ELS LLARDONS greix del porc. greix que queda en acabat de premsar-lo_ 125 EL LLOM EL PEU 21-1_ 21-7_ ELS TENDRUMS LA GALTA 21-11 -454- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 Qüestionari LA PAPADA 130 ESCORXAT LLONZES LES FREIXURES CAPOLAT EL MANDONGO 135 LA CANSALADA LA SALMORRA 21-12. 22 23 -les entranyes-. 24 pasta de farcir els budells, 25 aigua carn saturada de sal per conservar la EL SALADOR ELS CUIXOTS EL MAGRE 140 EL PERNIL DOLÇ damunt d'on se sala la cansalada? 26 27 28_ 29 29_ 29_ BOTIFARRA MAGRA BOTIFARRA NEGRA BOTIFARRA BLANCA BOTIFARRA CATALANA 30_ 145 BOTIFARRA CULANA LA LLONGANISSA EL FUET ALTRES EMBOTITS 31 32_ 33 -xorisso, sobrassada-, EMBOTITS A BASE DE SANG 150 EMBOTITS A BASE DE LLOM EL FEMER on es dipositaven els excremets de les bèsties? EXCREMENT DE VACA EXCREMENT DE CABRA I OVELLA -455- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 Qüestionari EXCREMENT DE CONILL 155 EXCREMENT DE GALLINA EXCREMENT DE COLOM VEU DE LA VACA com fa la vaca?_ MUGIR VEU DE L'OVELLA I LA CABRA 160 BELAR VEU DEL CAVALL RENILLAR VEU DE L'ASE BRAMAR 165 VEU DEL GAT MIOLAR VEU DEL GOS BORDAR VEU DEL PORC 170 GRUNYIR VEU DE LA GALLINA ESCATAINAR VEU DEL GALL CANTAR 175 VEU DEL COLOM PARRUPAR MANERA DE CRIDAR EL GAT MANERA DE CRIDAR EL GOS MANERA DE CRIDAR LES GALLINES 180 MANERA DE CRIDAR ELS COLOMS MANERA DE CRIDAR L'OVELLA MANERA DE CRIDAR LA CABRA _ _ _ _ -456- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 Qüestionari MANERA DE CRIDAR LA VACA MANERA DE CRIDAR EL PORC 185 MANERA DE CRIDAR L'ASE MANERA DE CRIDAR EL CAVALL O LA MULA MANERA DE DIR AL CAVALL QUE CAMINI MANERA DE DIR AL CAVALL QUE VAGI MÉS RÀPID MANERA DE DIR AL CAVALL QUE S'ATURI 190 MANERA DE DIR AL CAVALL QUE RECULI MANERA DE DIR AL CAVALL QUE GIRI A LA DRETA MANERA DE DIR AL CAVALL QUE GIRI A L'ESQUERRA -457- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 Qüestionari 5.- ANIMALS INVERTEBRATS I VERTEBRATS. ABELLES EIXAM ARNA CELLA PORTES DE L'ARNA per on entren i surten de l'arna?_ on viuen les abelles?, 1 BRESCA MEL TREURE BRESQUES AMB MEL CARETA 10 MANXA DE FUMAR PICAR FIBLÓ BONIR REINA 15 OBRERA ABELLOT XUCLAR les abelles mosseguen?, què et claven? soroll que fan amb les ales_ 2 3 4 5 6 MOSCA VIRONERA OUS DE « 20 MOSCA 7 8_ MOSQUIT QUE PICA MOSQUIT DEL VI TÀVEC VESPA 25 VESPER BORINOTS 11 9 10_ FORMIGA ALADA 12 -458- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 Qüestionari FORMIGA 13 CLASSES DE FORMIGUES 30 FORMIGUER ORUGA ORUGA DEL PI on viuen les formigues?, 14 15 PAPALLONA NOCTURNA 16_ PAPALLONA 17 18 19 35 ESCORPÍ ARANYA TERANYINA LIBÈL·LULA CADELL 20 21. 22. 23. 24. 25. 40 GRILL SUMERETA LLANGOST MARIETA BERNATS PUDENTS 26 45 ESCARABAT 27 28 ESCARABAT MERDER PANEROLA ESTISORETA POLL 29_ 30_ 31 ous del poll_ 50 LLÉMENES PAPARRA PUÇA XINXA LADELLA 32 33 animalet que també pica i fa pudor. animalet que viu, normalment, als pèls del pubis -459- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 Qüestionari 55 CENTPEUS TARTANYA SANGONERA 34 35_ 36 37_ CORCÓ DE LA FUSTA CORCÓ DEL BLAT 60 XITXARRA LLUERNA PLEGAMANS PASTORETA LLIMAC 38_ 39 40 42 65 CARAGOLA CARAGOL 44 CLASSES DE CARAGOLS CARAGOLINS més petits que els caragols, que es troben enganxats, tres herbes normalment, als fonolls i al- DRAGÓ 45 46 47 70 SARGANTANA LLUERT VÍBRIA SALAMANDRA TRITÓ 48-1_ 48-2 48-3 -peixella-_ 75 SERP ESCURÇÓ GRIPAU GRANOTA CULLERETA 49 50_ 51 52 -renoc?-_ 53 -460- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 Qüestionari 80 VOLTOR CARNÚS 54 -carronya- animal mort, en estadi trefacció de pu- ESPARVER MILÀ FALCÓ 55 -estoret^ 56 57 85 ÀGUILA AGUILOT ÒLIBA MUSSOL MUSSOL PETIT 58 el mascle_ 59 60_ 61_ 62_ 90 XOT GAMARÚS 63 MUSSOL BANYUT 64 DUC 65 GAIG 95 GARÇA GRALLA CORNELLÀ CORB ORENETA 100 FALZIA MERLA TORD ROSSINYOL PIT-ROIG 105 PERDIU PERDIGOT PERDIGANA 66 67 68 69 70 71 72 73 74 75 76 77 mascle_ cria -461- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 Qüestionari UN ESBART grup de perdius_ VEU DE LA PERDIU 110 ESCOTXEGAR GUATLLA FAISÀ BECADA PUPUT 115 ABELLEROL GAIG BLAU TODÓ TÓRTORA COLOM 120 COLOMÍ COLOMAR CUCUT CAPSIGRALL ORIOL 125 TITELLA CUERETA 78 79 80_ 81 82 83 84 85 86 cria lloc on viuen el coloms, 87 88 89 90 -piula-_ 91 TALLAROL CAPNEGRE 92_ CIGONYA NIU 93 130 MASTEGATXES PARDALS COGULLADA ALOSA PIGOT 94_ 95 96_ 97 98_ 99 100 -462- 135 ESTORNELLS PASSARELL UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 Qüestionari GAFARRÓ CADERNERA PINZA 140 VERDEROL MELLERENGA 101_ 102_ 103_ 104 105 106, MELLERENGA BLAVA PICAPINYES MOIXÓ 145 PELATXO FURA MUSTELA FOGINA RATOLÍ 150 RATA 107 cria de moixó_ 108 109 110 111 112 RATACELLARDA 113_ ERIÇÓ RATA PENADA TEIXÓ 155 TAUP ESQUIROL LLOPCERVER GAT SALVATGE ALADAC 160 SENGLAR GUINEU LLOP UN PARELL UN QUERN 165 LLOBETÓ 114_ 115_ 116_ 117_ 118 119-linx-_ 120 121 -geneta-, 122 123 124 grup de 2_ grup de 4_ cria -463- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 Qüestionari LLOBA la femella_ CABRA SALVATGE 125 ÓS 126 -464- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 Universitat Rovira i Virgili Departament de Filologia Catalana TARRAGONA ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA. ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Doctorand: Pere Navarro Gómez Dirigida per Joan Veny Clar Tarragona-Cambrils, tardor 1994 UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 Qüestionari 6.-EL TEMPS. LES ESTACIONS DE L'ANY. LA NIT 1 LA LLUNA L'HALO DE LA LLUNA FASES DE LA LLUNA 2_ 5 ELS ESTELS L'OSSA MAJOR -el carro- conjunt d'estels molt conegut. L'ESTEL DE L'ALBA el primer que es veu i l'últim que de- sapareix LA VIA LÁCTEA LA MATINADA -camí de sant Jaumetemps que va des de la nit fins que es fa de dia 10 EL SOL L'ALBA 3 moment en què la llum del sol comença a emblanquir l'horitzó LA SORTIDA DEL SOL SORTIR BON DIA 4 TOT EL VERB. què diem al dematí per saludar algú? 15 ADÉU A REVEURE EL MIGDIA quan marxem d'un lloc, diem « « « « « moment del dia en què el sol es troba al punt més alt FER LA MIGDIADA en acabat de dinar, sobretot a l'estiu, s'acostuma a fer la LA TARDA temps que va des del migdia fins que es pon el sol 20 BONA TARDA a la tarda, com saludem a la gent? -465- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 Qüestionari EL CREPUSCLE EL VESPRE BON VESPRE 5 les primeres hores de la nit al vespre, com saludem a la gent?_ BONA NIT què diem abans d'anar a dormir?_ 25 DILLUNS DIMARTS DIMECRES DIJOUS DIVENDRES els dies de la setmana 30 DISSABTE DIUMENGE GENER FEBRER MARÇ els mesos de l'any_ 35 ABRIL MAIG JUNY JULIOL AGOST 40 SETEMBRE OCTUBRE NOVEMBRE DESEMBRE PRIMAVERA les estacions de l'any_ 45 ESTIU TARDOR HIVERN -466- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 Qüestionari ENGUANY ANY BIXEST l'any en què estem_ -de traspàs- l'any en què el febrer té un dia de més 50 AVUI DEMÀ DESPUSDEMÀ AHIR DESPUSAHIR el dia en què estem el dia passat avui i l'altre? el dia abans d'avui i l'altre? 6 55 ELS NÚVOLS ENNUVOLAT quan hi ha núvols, diem que el cel està ESTAR TOT EL VERB. CLASSES DE NÚVOLS ENTARANYINAT cel amb núvols molt primets caure aigua dels núvols quan cau l'aigua diem que gotes d'aigua que cauen dels núvols si plou i no duem paraigües, ¿què passa?_ 60 PLOURE PLOU LA PLUJA MULLAR-SE EIXUGAR-SE si ens hem mullat, agafem una tovallola per 65 ESCÓRREC reguero que deixa la pluja a terra quan ha plogut molt fort ESLLAVISSADA conjunt de terra o rocs que cauen en massa quan plou molt EL XOLL aigua que queda en un carrer o en un camí en acabat de ploure -467- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 Qüestionari BOMBOLLA l'aire que queda atrapat en un tel d'aigua en un xoll quan plou molt fort pot formar EL FANG 70 EL LLOT mescla de terra i aigua_ fang tou que es diposita en el fons de les basses, rius, xolls,... ARGILA terra vermellosa o groguenca que es fa servir per fer terrissa CAURE A TERRA si el terra està mullat i ens falla un peu ¿què ens pot passar? RUIXAT PLOVISQUEJAR 75 ROÏNA pluja molt forta i curta ploure lleugerament plugeta fina, de gotes petites que cauen d'una capa baixa de núvols ESTAR A SOPLUIG quan ens posem a cobert per no mullar- nos quan plou, diem que ens hem posat a LLAMPEC LLAMPEGAR LLAMP de fer llampecs en diem_ si cau a terra, diem que ha caigut un_ 80 CAURE TRO TRONAR TEMPESTA TOT EL VERB. què se sent quan cau un llamp?_ de sentir-se trons se'n diu pluja, neu o pedra, acompanyada de vent i sovint amb llamps i trons MAL HORATGE quan hi ha una tempesta o fa fret i plou, diem que fa 85 L'ARC DE SANT MARTÍ 8 -468- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 Qüestionari ACLARIR-SE EL TEMPS quan ha acabat de ploure i marxen els núvols, diem que el cel s'ha ESTAR RAS LA BOIRA o també diem que ja està 9 LA NEU 90 NEVA QUINA NEVADA! 10 abans nevava més que ara?_ exclamació que fem quan ha nevat molt_ ELS FLOCS UNAALLAU la pluja cau a gotes, i la neu?_ massa de neu que es precipita muntanya avall EL GEL 95 UN CARAMELL CALAMARSA LA ROSADA grans de gel que cauen dels núvols petites gotes d'aigua que de matí es troba damunt de l'herba EL GEBRE EL FRED 100 FREDOLIC rosada glaçada a l'hivern fa molt de persona que sempre té fred_ -D-D- TREMOLAR DE FRED PETAR LES DENTS MANS BALBES quan algú té fred i no pot bellugar bé les mans, diem que té les mans LA CALOR 105 FER contrari del fred TOT EL VERB. XAFOGOR TÈBIA calor sufocant si barregem aigua freda com estarà l'aigua? i aigua calenta, TEBI i el llit? -469- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 Qüestionari EL VENT si veiem que els núvols corren, és perquè fa 110 NOMS DELS VENTS EL PENELL peça lleugera de metall, en forma de fletxa, de gall, etc, que col·locada del a les vent teulades, ens indica la direcció UN REMOLÍ moviment circular ràpid que fa l'aire EL RELLOTGE LES BURGUÉS 115 RODÓ LES HORES MITJA HORA MINUTS -D-D- manera d'expressar-les_ -D- -470- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 Qüestionari 7.- NOMS TOPOGRÀFICS. EL POBLE LA CIUTAT UN BARRI 1 Tarragona és un poble?_ cadascuna de les parts en què es divideix un poble o una ciutat UN LLOGARRET nucli de població més petit que un poble UN FANAL LA FONT EL CANÓ DE LA FONT L'ABEURADOR LA PLAÇA 10 EL CARRER LA VORERA LES LLAMBORDES pedres grosses i planes que es fan servir per pavimentar els carrers EL VEÍ LA VEÏNA 15 UNA MUNTANYA home que viu al costat de casa i la dona? 3 2 UN MUNTANYENC home que viu a la muntanya_ NOMS DE LES MUNTANYES -segons les formes-. EL PLA -la pedrissa- terreny que no presenta elevacions ni depressions LES OBAGUES lloc on no hi toca normalment el sol 20 LA SOLANA lloc on normalment hi toca el sol -471- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 Qüestionari EL CIM la part més alta d'una muntanya_ 3 3 LA FALDA LA CARENA ELS PENYA-SEGATS 25 4 LES PENYES 5 -noms de les penyes-_ LA DRECERA LACARRERADA camí per on passa habitualment el bestiar UNA COVA L'ESTRET 30 7_ 7_ i UN BARRANC UN RIU 8_ 8 EL PONT LA RIERA curs d'aigua que només baixa quan ha plogut molt EL TORRENT corrent impetuós d'aigua, especialment el que es forma com a conseqüència d'una pluja abundant 35 UN SALT UN TOLL 9 9 lloc profund d'un riu on l'aigua és neta i té poc moviment UN LLAC UN RIEROL LA PASSERA 10 11 conjunt de pedres o troncs que es posen per poder passar un rierol_ 40 LA PLATJA L'ARENA EL SOLDÓ 12 arena de la vora del riu -472- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 Qüestionari LÁMAR EL POU 13 home que adivina on hi ha aigua sota terra 45 EL SAURÍ EL COLL EL POAL LA CORRIÓLA LA CORDA 50 -del pou-_ amb què es treu l'aigua del pou?_ 13 EL CERCAPOUS ganxos de ferro lligats a una corda que serveixen per treure alguna cosa del pou CONDEMNAR UN POU quan ja no té més aigua, ¿què se li fa? LA CIGONYA serveix, també, per treure aigua del pou i consisteix en un peu dret fix i una barra articulada que porta un contrapès en un extrem i una corda a l'altre, on va penjat el poal EL TORN LA SÉNIA 55 la barra de la cigonya es diu 14 14 la corda que lliga els cadufs_ ELS CADUFS UN CADUF LA SAMIA LES ULLERES L'AIGUAMOLL __^_ 15 16 paratge que està tant saturat d'aigua que fa de mal caminar i mal treballar 60 EL REC solc fet a terra, de poca fondària, per on hi passa l'aigua per regar un hort -473- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 Qüestionari LA PRESA petita paret que es fa a través d'un rec per tal de desviar l'aigua i conduir-la a un altre lloc LA SEQUÍA excavació llarga i estreta, sovint reves- tida de pedra o rajoles, que serveix per conduir l'aigua des d'un riu o una bassa, per regar, per moure molins... LA BASSA dipòsit artificial fet de parets de pedra o de ciment, per posar l'aigua procedent d'una sèquia, d'una sénia, d'un pou,... destinada per a regar EL LLAC plantes basses llefiscoses que neixen dins les 65 LA LLEMUTJA solatge de terra que es diposita al fons de les basses L'ALJUB dipòsit ample i de poca fondària excavat a terra, revestit de pedres i que serveix per recollir per terra LA CISTERNA l'aigua de la pluja que corre dipòsit subterrani on es recull l'aigua de la pluja UN COCO clot natural obert en una roca dins la qual s'hi posa aigua, quan plou L'ALBELLÓ 70 conducte d'aigua subterrani MESURES D'AIGUA -474- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 Qüestionari 8.- ELS OFICIS. EL PALETA EL MANOBRE L'EXCAVADORA LA PALA LA GAVETA LA PALETA EL PICOT LA PLOMADA EL NIVELL 1 qui construeix les cases?_ ajudant del paleta a) b) c) d) -classes-_ e) f) per marcar una línia recta_ g) per veure si una superfície és plana_ 10 LA FORMIGONERA LA TREMUJA EL CIMENT EL GUIX i). amb què s'enganxen els totxos?_ amb què es cobreixen, per dins, les parets de les cases? LA LLANA amb què es puleixen les parets? 2 qui arregla els cotxes? a) per arrodonir peces de fusta o de ferro 15 EL MECÀNIC EL TORN EL TREPANT EL TORNAVÍS LA LLIMA b), c). d) per desgastar o allisar objectes durs_ 20 LES ALICATES PEU DE REI e). f)_ 9). LA BROCA LA CLAU LA SERRA -475- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 Qüestionari 25 EL MARTELL LA FRESA FILFERRO J). peça de metall molt fina, semblant a un fil ROVELLAR-SE la humitat fa que el ferro es cobreixi d'una polseta roja, quan passa això diem que el ferro s'ha EL ROVELL la polseta es diu 3 home que fabrica objectes de ferro_ 30 EL FERRER LES ESTENALLES a). LA MORDASSA L'ENCLUSA LA MANXA b)_ c)_ d)_ e)_ f)_ g)_ què es posa als peus de les cavalleries? 35 EL FORNAL LA FARGA EL MALL LA FERRADURA EL BOTAVANT amb què es talla l'ungla a les cavalleries? 40 EL FUSTER L'APRENENT EL BANC LA RASPA LA BARRINA 4 qui fa els mobles?. persona a qui s'ensenya un ofici, a) b) c) . 45 L'ESCAIRE EL MARTELL EL FILABERQUÍ d). -476- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 Qüestionari L'ENFORMADOR EL XORRAC g). h). i)_ j)_ k)_ 50 EL RIBOT LA GARLOPA LA SERRA LES EINES ELSENSENALLS I) llesques fines que es desprenen de la fusta quan es treballa amb el ribot o la garlopa 55 LES SERRADURES fusta reduïda pràcticament a pols FUSTA CORCADA quan la fusta està plena de foradets, diem que està NUS DE LA FUSTA -D- L'AIXA eina del fuster usada per rebaixar o tallar la fusta L'AIXOL 60 EL BASTER espècie d'aixa, però més petita_ home que construïa i arreglava les corretges i altres estris dels animals de càrre- ga L'ALENA amb què foraden la pell, els basters? ESMOLAR fer més fina la fulla d'un ganivet o unes estisores perquè tallin millor L'ESMOLET EL MERCER home que esmola home que ven fils, agulles, cintes, botons 65 EL BOTER que té per ofici fer bótes de fusta -477- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 Qüestionari L'ALCALDE L'AJUNTAMENT L'AGUTZIL màxima autoritat d'un poble_ on fa les seves funcions qui se n'encarrega de fer complir les ordres del jutge o de l'alcalde? EL PREGONER qui fa saber el que passa al poble?_ 70 EL CAPTAIRE EL PATRÓ EL MAJORAL home que demana caritat_ per a qui treballen els empleats?. encarregat senta l'amo dels treballadors i que repre- ESCRIURE LLEGIR 5 6 TOT EL VERB. qui ensenya a llegir i escriure? 75 EL MESTRE LA MESTRA FACI LA s'ha après la lliçó de pressa perquè la lliçó és molt FÀCIL DIR un vers -dir la lliçó- TOT EL VERB. home que feia carbó com se'n diu de convertir la llenya en 80 EL CARBONER CARBONAR carbó? LA CARBONERA BOCA DEL FOC ELS COLADORS 8 lloc on es feia el carbó_ a) -espirallb) 85 LES ESPILLERES c) LLENYA GRUIXUDA LLENYA PRIMA ALTRES OFICIS -478- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 Qüestionari PESOS 90 FORMES USOS -479- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 Qüestionari 9.- LA VIDA PASTORAL. UN RAMAT D'OVELLES EL PASTOR EL BASTÓ 1 1 1 UN RAMAT DE CABRES 2. EL CABRER UN RAMAT DE VAQUES 3 EL VAQUER EL RABADÀ LA SAMARRA el xiquet que ajuda al pastor_ vestit del pastor fet de pell d'ovella. 10 UN ABEURADOR 4_ EL SARRÓ LA SAL 5 se'ls dóna sucre a les ovelles? PER QUÈ? EL SAC on es guarda la sal?_ on es dóna ja sal? 15 LES PEDRES LLEPAR L'ESQUELLA -D5 classes, formes, noms EL COLLAR LA MANSA ovella que porta una esquella_ 20 PASTURAR JAURE FER PASTURAR 6 6 el pastor treu el bestiar del corral per. LLOCS ON PASSA LA NIT A LA MUNTANYA -480- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 Qüestionari LES PASTURES D'ESTIU 25 LACLEDA tancat on es posen les ovelles, que es pot transportar, rents paratges BAIXAR DE LA MUNTANYA PER PASSAR L'HIVERN FER CAMINAR EL BESTIAR FER-LO JAURE VIGILAR EL BESTIAR 30 LA CABANA on passava la nit el pastor, a la muntanya? MATERIALS DE CONSTRUCCIÓ LES PARETS LA TEULADA LES BIGUES 35 LA FINESTRA EL FOGÓ LA FUMERA EL JAÇ on dormia?_ a fi que puguin femar dife- LA CABANA PORTÀTIL 40 EL MARDÀ 7 ovella excitada sexualment, L'OVELLA MOGUDA LES BANYES BE SENSE BANYES BE AMB BANYES PETITES 45 TOPAR donar-se cops amb el cap els animals nyuts XAIAR parir l'ovella ba- L'OVELLA QUE CRIA CASTRAR tallar-li al mascle els òrgans reproduc- es 1- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 Qüestionari tors_ L'ANYELL 50 9 ANYELL SENSE MARE ANYELL QUE NEIX MORT XAI anyell fins a l'any -xai, borrega- PRIMAL fins als 2 anys -moltó, ovella-_ ANYELL FINS ALS 3 ANYS 55 ANYELL FINS ALS 4 ANYS ESQUILAR LA LLANA LA LLANA QUE ES DEIXA PER ESQUILAR OVELLA AMB LLANA AL FRONT 60 TALLAR LA LLANA DE SOTA EL COLL TALLAR LA LLANA AL VOLTANT DE LES MAMELLES MARCAR 11 11 TALL A L'ORELLA formes i noms TALLAR LA CUA A LES FEMELLES 65 OVELLA QUE NO TÉ TOTES LES DENTS BE DE COLOR BLANC BE DE COLOR NEGRE BE QUE TÉ TAQUES BE AMB UNA TACA AL FRONT 70 BE AMB LES POTES NEGRES LA CABRA LA BARBA LES ARRACADES -482- 12 UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 Qüestionari EL BRAQUER 75 LES MAMELLES ELBÓC CABRA MOGUDA COBRIR LA CABRA MASCLE CASTRAT 80 MASCLE QUE PORTA L'ESQUELLA 13. EL DAVANTAL peça de roba o de fusta que es penjava al coll dels bocs i dels mardans que els entrevancaven les cames per evitar que cobrissin les femelles quan no era el temps oportú ELS CABRITS MAMAR 14 NOMS DE LA CABRA SEGONS L'EDAT 85 MUNYIR LA LLET LA VACA EL TORO VACA MOGUDA 15_ 16 mascle reproductor. 90 COBRIR LA VACA LA VACA PRENYADA LA VACA QUE CRIA VEDELLAR parir la vaca_ en acabat, la vaca queda_ UNA VACA AMB DOS BESSONS 95 AVORTAR parir prematurament, -483- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 Qüestionari VACA SENSE LLET. VACA ESTÈRIL L'ESTABLE UN VEDELL 100 on viu la vaca?_ 17 UN VEDELL DE POCS DIES UN VEDELL DE 6 A 12 MESOS CASTRAR UN BOU EL JÒNEC mascle castrat bou jove de menys de 2 anys vaca jove de menys de 2 anys 105 LA JÒNEGA UN BOU DE 2 ANYS UN BOU DE 3 ANYS ELBRAGUER UNA MAMELLA 110 EL MUGRÓ LA PEÜLLA LES BANYES classes. _ _ 18 VACA AMB 1 BANYA VACA SENSE BANYES 115 VACA CLAPADA 16 VACA DE COLOR BLANC I NEGRE VACA DE COLOR ROIG 19 VACA DE COLORS VARIATS VACA DE COLOR BLANC 120 VACA DE COLOR NEGRE VACA DESTINADA A L'ESCORXADOR _ VACA CEGA vaca que no hi veu_ i especificar en quins_ MALALTIES DELS ANIMALS -484- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 Qüestionari LALLET 125 20 CADIRETA PER MUNYIR ATUELL DE MUNYIR LLET FRESCA LLET AGRA LLET QUALLADA on es recull la llet?_ acabada de munyir el contrari llet coagulada 130 LA LLET S'HA TRIAT LA NATA substància untosa de color blanc grogós que es forma damunt la llet quan es deixa en repòs LA CREMA la part més grassa de la llet, que, en reposar-se aquesta, puja a la superfície LA MANTEGA substància untosa, groguenca, que forma el el greix de la llet i que s'obté per v agitació EL TEL quan s'ha bullit la llet, que hi queda al al damunt? 135 ELS FORMATGES 21 EL MATÓ -brossât, brull- si a la llet se li posa herba-col, què en résulta? EL SERIGOT part d'aigua que se sépara de la llet quan es fa formatge o brossât ELSMOTLLOS perquè un formatge agafi una forma determinada, on s'ha de posar la llet? -485- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 Qüestionari FORMES DELS FORMATGES 140 UNTADA D'OLI què es fa amb els formatges per conservarlos millor? EL SECADOR on es col·loquen perquè s'assequin?_ -486- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 Qüestionari 10.-EL COS HUMÀ. EL COS EL CAP -D-D- TINC RODAMENTS DE CAP mareig LA GARA LA PELL ME GRATO PICOR LES ARRUGUES LES PIGUES 10 ELS POLSOS L'ULL -D-D-D- sensació de caure a causa d'un si em grato és perquè tinc. -D-D-D-_ -DLOS ULLS -D- EL MUSSOL LA NINETA PLORAR granet que surt a l'ull_ el puntet negre del mig de l'ull_ quan t'has fet molt de mal, tens ganes de 15 LES LLÀGRIMES quan plores, què et surt pels ulls?_ GANYIR plorar els xiquets_ dematí, què ens hem de treure dels LES LLAGANYES pel ulls? PUPA tindré mal els xiquets -hipocorístics- LES ULLERES 20 VEURE AGUAITAR foscor sota dels ulls_ TOT EL VERB. -per la finestra- TANCAR ELS ULLS -D-487- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 Qüestionari TÉ UNA BROSSA A L'ULL per què fem això -D_ FER L'ULLET 25 LES CELLES LES PINCES -D-Damb què es treuen els pèls de les celles? LES PARPELLES -D-_ LES PESTANYES -D-_ EL FRONT 30 LES ORELLES SENTIR EL CERVELL -D-_ -DTOT EL VERB. què hi tenim dintre del cap?_ EL NAS -D-D- ELS FORATS DEL NAS 35 M'HA SORTIT SANG DEL NAS si ens donem un cop al nas, què pot passar? LES VENES LA SANG LA GALTA -Dquè hi corre per les venes? -D- TINC LA GALTA INFLADA -D40 TINC MAL DE QUEIXAL -D-_ ELS PÒMULS LA MANDÍBULA LA BOCA XARRAR -D-D-Dla boca serveix per a_ 45 XARRAIRE XIULAR EL XIULET home que xarra molt_ -D-D- so -488- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 Qüestionari EL XIULET L'ALÈ 50 LI PUT L'ALÈ instrument, -Dquan a una persona li fa mala olor la boca diem que li ELS LLAVIS UN PETÓ EL PALADAR FER MORROS -D-D-D-D- 55 ESTAR ENFADAT quan algú fa morros és perquè esta_ FER GANYES FER MOMOS LA GENIVA LES DENTS 60 -D-_ -D-D-D-_ NOMS DE LES DENTS UNA MOSSEGADA-D- ROSEGAR UN OS què fan los gossos amb un os?_ EL XIQUET ES XUCLA EL DIT LA LLENGUA 65 LA BARBA EL BIGOTI EL COLL -D-D-D-D-D- LA NOU DEL COLL-DLES ANSES DEL COLL 70 EL CLATELL -D-D-_ LA GOLA per on passa el menjar?_ si quan ens empassem la saliva o el -489- EM FA MAL LA GOLA UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 Qüestionari menjar ens fa mal -D- diem que_ L'ÚVULA què ens penja al final del paladar?. ENNUEGAR-SE quan ens passa el menjar per Paître forat diem 75 M'HA PEGAT AL VEDAT una altra manera de dir-ho ELP1T ELS PULMONS RESPIRAR -Dquè tenim aquí dins -D-_ -D- EL COR -D-Deufemisme 80 LA PANXA LA MELIGUERA L'ESTÓMAC L'ESTÓMAC EL MELIC -Ddel corder que té forma de llibre, -D-D-D- 85 EL FETGE LAFEL TÉ LA FEL SOBREIXIDA malaltia en la que els ulls i la pell es posen de color groc ELS RONYONS UNTAR -D-D-D- 90 LARONYONADA LA MELSA TINC FLATO -Dquan correm molt i ens fa mal el costat diem que tenim ELS BUDELLS el menjar, quan surt de l'estómac, on va a parar? -490- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 Qüestionari ORINAR quan algú beu molt, en acabat té ganes de 95 ELS ORINS LAVEIXIGA L'HÈRNIA el liquid. els orins es retenen a quan algú fa un gran esforç i li surt un budell, diem que s'ha EL BRAÇ L'AIXELLA 100 -D-D-D- FER PESSIGOLLES EL BRAÓ EL COLZE LA CANELLA -D-D-_ -D-_ -D- LA MÀ 105 EL PALMELL EL PUNY -D-_ -D-D- UN PAM UN GRAPAT UNAALMOSTA 110 ELS DITS NOMS DELS DITS quantitat que cap dins una mà_ quantitat que cap dins 2 mans_ -D- L'ARTICULACIÓ ELS OSSOS -D-D- EL MOLL DE L'OS què hi ha dins dels ossos?_ 115 ELS OSSOS DE LA MÀ LES UNGLES -D-D-D- MENJAR-SE LES UNGLES LES MENTIDES DE LES UNGLES -491- taquetes blanques que hi ha UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 Qüestionari a les ungles_ LA LLUNA DE LES UNGLES 120 ELS REPÈLS -D- pell que s'aixeca prop de les ungles. ELSPENELLONS inflamació i picor a les orelles a causa del fred UN COP DE PUNY -DUNA BUFETADA UN CALBOT 125 UN CLATELLOT a la cara al cap al clatell UNA CATXIMONA damunt del cap_ ALTRES FORMES I NOMS UNA GLOPADA quantitat de líquid que cap dins de la bo- ca BADALLAR 130 BADAR ESTORNUT ESTORNUDAR -D-D-D-_ -Dquè es diu?_ MOCAR-SE -D-D- MOCADOR DE MOCAR 135 MOCS UN GARGALL què hi queda al mocador?_ quan s'escup a terra, es llança un_ VOMITAR quan algú es mareja té ganes de_ GANES DE VOMITAR TINDRÉ MAL DE COR la sensació prèvia. quan algú té una mica de gana diu que -492- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 Qüestionari té 140 EL SINGLOT -Dmira a terra AVERGONYIR-SE una persona tímida sempre perquè RONCAR L'ESQUENA UN CALFRED 145 L'ESPINADA LES ESPATLLES -D-D-D-D-D-D-. ARRONSAR LES ESPATLLES EL CUL -D- eufemismes L'ANCA 150 LA CAMA LA CUIXA -D-_ -D-D- EL GENOLL EL SOFRATGE -D-_ -D-D-D-_ EL SEC DE LA CAMA 155 LA PANXA DE LA CAMA EL TURMELL EL PEU -D-D- CARN ESQUEIXADA es pot enguixar la cama perquè s'ha o trencat l'os LA PLANTA DEL PEU 160 EL TALÓ L'ULL DE POLL -D-D- durícia entre els dits del peu M'HA TREPITJAT -D-D-493- UNA PUNTADA DE PEU UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 Qüestionari UNA COC 165 SUAR -Da l'estiu, quan fa molta nes tenen tendència a_ calor, les perso- LA RONYA malaltia que produïa crostes i molta picor LA SARNA GUENYO GUERXO 170 CEC LES GALTERES LA MÀ DRETA LA MÀ ESQUERRA ESQUERRER una altra persona que creua la vista_ persona que li falta un ull_ persona que no hi veu malaltia en què se t'inflen -D-D-Dhome que ho fa tot amb la mà esquerra. 175 MANCO home a qui li falta una mà_ home que no pot parlar home que no pot sentir_ home que té un bony a l'esquena_ el bony persona que té un defecte físic. MUT SORD UN GEPERUT EL GEP 180 UN ESGUERRAT COIXA COIX LES CROSSES dona que no camina bé_ i si és un home? què fa millor? servir un coix per poder caminar GARRELL home que camina amb les cames obertes 185 CAQUEJAR TARTAMUT -Dl'home que caqueja_ -494- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 Qüestionari LA BORRADURA pelet que es feia a la cara deis xiquets mal alimentats UNA BÚA UN BONY un gra que té pus quan ens peguem un cop al cap ens surt_ 190 UN BARB granet que surt a la cara de la gent jove UN PANADÍS inflamació dolorosa a les puntes dels dits UNA ESGARRAPADA LATOS EL SARAMPIÓ -D- -D-_ malaltia que produeix febre i taquetes roges a la pell 195 LAPIGOTA malaltia que fa crostetes que deixen marca si s'arranquen LA TOS FERINA malaltia que produeix una tos insuportable LA DIARREA anar de ventre molt clar LA FEBRE ens posem el termòmetre per veure si tenim UN MALALT 200 PATIR EL METGE si tenim febre és perquè estem_ TOT EL VERB. a qui cridem quan no ens trobem bé?_ DOLENT contrari de bo EL CURANDERO si no ens cura el metge, acudim a_ CURAR quan al malalt ja li ha passat el mal, di-495- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 Qüestionari em que ja s'ha_ 205 L'HA CURAT ESTAR CRUIXIT UNA LLAGA a! malalt, e! metge l'ha -tindré peixos- -Dcom en diem d'una ferida mal curada que comença a fer pus ELS CALLS pell dura que es fa als palmells de les mans o a les plantes dels peus UNABÒFEGA què ens pot sortir a la pell quan ens cremem? 210 TÉ MOLTS DE NERVIS una persona que s'excita molt és que té_ NO T'ASSOROS BOIG, BOJOS BOJA, BOGES BENEITÓ que no està bé del cap, però no està boig no et posis nerviós a qui es tanca al manicomi?, 215 SONAT LA CORONETA ELS CABELLS CURTS LLARGS -D-D- com els porto jo?_ contrari de curts_ que no té cabells_ 220 CALB LA RATLLA EMBULLAT LES GRENYES LES TRENES 1 2 2 3 3 contrari de ros_ 225 ROS MORENO EL MONYO 4 -496- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 Qüestionari LES CUES ROIG 230 EL SERRELL LA CINTA EL «PIRRI» LES CLENXES ELS RISSOS 235 5_ 5_ 5_ 6_ 7_ 8_ 9_ CABELLS RISSATS CABELLS LLISOS 6 LAXOLLA 10 TÉ UNA XIQUETA A LA FALDA 11. PASSEJAR 240 CAMINAR 12 12 13 FER CAPBUSSONS ENFONSAR ACOTXAR-SE AJUPIR-SE 245 -afonar- 13_ 14 -D- ESTAR A LA GATZONETA-D-_ CITADA DORMIR 15 15 TOT EL VERB. DONAR-SE LA MÀ 16 CAMINAR DE GRAPES 250 ANAR A PEU COIX FER TOMBARELLES AGENOLLAT 17 -D-_ -D- quan volem que algú es posi així -D-, què li diem? FER-SE UN PETÓ 18 PORTAR UN XIQUET AL BRAS 19 255 PORTAR-LO A COLL-I-BE 20 -497- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 Qüestionari -D- PORTAR-LO A CATXARRONA ASSEGUDA DRETS UN BANC 260 UNS BANCS BEURE CÓRRER PRIMER SEGON 265 TERCER QUART CINQUÈ L'ÚLTIM EL PENÚLTIM 270 ENSOPEGAR 21 21 21 21 22 23 TOT EL VERB. qui guanya? el que arriba en acabat del primer. i l'altre? l'altre l'altre i qui perd?_ el que arriba abans de l'últim_ -D- CAUREATERRA -DCAURE D'ESQUENA CAURE DE NASSOS HA RELLISCAT -D-D- quan algú cau a terra perquè està mullat, diem que ha 275 ESPËNYER -D- -498- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 Qüestionari 11.-LA CASA. LES CASES LA CASA ELS BALCONS LA BARANA LES TORRETES LA CANAL LA CANALERA LA PARET LA FAÇANA 10 D 2 paret que separa dues cases i forma part de totes dues L'ENVÀ EMBLANQUINAR D què es fa per donar llustre a una paret? 1 LA PARET MITGERA LA CALÇ amb què?_ on es feia coure la calç?_ EL FORN DE LA CALÇ 15 L'AMO LA MESTRESSA EL CRIAT LA CRIADA LA TEULADA 20 LES TEULES el propietari la propietària. el servidor la servidora, 2 2 -formes i noms- EL CARENER LA FUMERA EL FUM EL SUTGE 2 2 què hi surt?_ substància merais -499- negra que hi ha dins els fu- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 Qüestionari 25 NETEJAR EL FUMERAL fer net el fumerai. EL NETEJADOR LES GOLFES A DALT qui els neteja? 2 en quina part de les cases hi ha les golfes? A BAIX 1 la quadra? 30 EL RAFAL EL TERRAT 2 hi ha cases que en lloc de teulada tenen UNA CLIVELLA si una casa fa una mica de moviment, a les parets hi poden aparèixer LA FERRADA LA PORTA 2 3 D -com està?- 35 TANCADA OBERTA OBRIR LA PORTELLA D D -TOT EL VERB-_ 3 3 3 3 3 40 LA LLINDA EL BARANCAL EL PANY LA CLAU LLEVAR D D perdre la memòria, no recordar-se_ 45 TREURE OBLIDAR LA GATONERA forat a la porta per on entren i surten els gats EL GALFÓ 4 ¡gual que el galfó però amb un ganxo a -500- 50 EL BERNAT UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 Qüestionari la punta_ LES FRONTISSES què permet nestres? EL FORRELLAT EL PESTELL 5 obrir i tancar portes i fi- quan tanquem amb clau, el pany? què entra dins EL PICAPORT 6 D 55 TRUCAR A LA PORTA LES BIGUES LA BIGA MESTRA ELS CABIRONS 7_ la que aguanta les altres_ bigues que formen el pendent de la teulada LES LLATES barres de fusta que es fan servir en la construcció finestres de bastiments de portes i 60 ELS GAIATOS LA GARRAFA EL CISTELL 7 7 7 -classes- UNA PANERA EL PORTAL 7 8 8 d'anar cap a baix se'n diu_ contrari de «baixar» 8 9 10 . 65 LES ESCALES BAIXAR PUJAR ELS ESGRAONS ELS PORXOS 70 LA FINESTRA ELS FINESTRONS EL VIDRE -501- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 Qüestionari AJUSTAR ELS FINESTRONS LA LLAR 75 EL PINTE ELS MISTOS EL SOFRE amb què s'encén el foc?_ pólvors grocs que cremen i fan una fla10 ma blavosa ENCENDRE EL FOC per a què serveixen els mistos?_ APAGAR EL FOC 80 EL VENTALL VENTAR EL FOC EL BUFADOR LA LLENYA ELS BUSCALLS 85 ATIAR EL FOC contrari d'»encendre»_ 10 D amb què es bufa el foc?_ què hi posem al foc perquè cremi?_ trossets de llenya prima remoure la llenya perquè cremi millor_ ESTELLA DE FUSTA trosset de fusta que salta quan ta- llem llenya ESTELLA DE PELL UN FEIX quan trosset de pell tallem rames i les lliguem juntes, n'hem fet un DOS FEIXOS 90 LLIGAM D'UN FEIX UN TIÓ amb què les lliguem? tros de soca o rama dobla que es posa al foc perquè cremi UN PILÓ bloc de fusta dura damunt del qual es talla la carn o d'altra fusta LA FLAMA 13 LA GUSPIRA partícula petita que -502- es desprèn del foc UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 Qüestionari 95 LA BRASA EL CALIU 13 què queda d'un foc, quan ja no hi ha flama? LA CENDRA 13 ELS CREMALLERS10 EL BRASER 100 LES GRAELLES CARN A LA BRASA EL BALANCÍ UN DROPO 10 persona que mai no té ganes de fer res 10 10 PERESA 105 AVORRIR un dropo no fa res perquè té no sé què fer, estic BELLUGAT, SOROLLAT ELCAPFOGUER ELTRESPEUS ELS MOLLS 110 LA PALA DEL FOC 11 12 13 amb què es pot posar el ___^_ carbó del foc al braser? EL GUARDATUPINS UN PEROL L'ANSA AGAFAR 115 LA CALDERA ELS LLÉMENS 13 13 per a què serveix l'ansa? 13 ganxos ferro, units que per servia la part per de posar dalt a un al 13 l'olla foc penjant-la dels cremallers UNA PAELLA 13 -503- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 Qüestionari FREGIR L'ESCON TOT EL VERB. banc llarg i de respatller alt que hi havia abans davant la llar 120 L'ESCUDELLER LA CUINA LA SAFATA 13 14 14 ELSTAMBURETS 14 EL PEDRÍS 125 DAMUNT SOTA L'ARPETA LA VAIXELLA LES CULLERES 130 14 14 14 15 16 16 LES FORQUILLES 16 ELS GANIVETS EL CULLEROT LES NAVALLES 16 16 17 17 LA FULLA DE LES NAVALLES 135 L'AMPOLLA EL PORRÓ BUIT PLE OMPLIR 140 NO N'HI HA GENS UN TRAGO UN EMBUT D 19. 18 18 18 contrari de buit_ TOT EL VERB. GERROS D'AIGUA 20 ELS PLATS 145 FONDOS 21. 21 -504- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 Qüestionari PLANS ELS GOTS UN GLOP 21 21 D S'HA TRENCAT UN GOT D_ 150 LES COPES LES TASSES 21 21 D. REMENAR EL CAFÈ ELS CASSONS LES CASSOLES 155 L'OLLA 22 23 24 ELS ESTALVIS damunt d'on posem la cassola perquè no es cremi la taula? EL TUPÍ L'ESCORREDOR ELRIBELL 160 24 24 24 RAJOLES DE VALÈNCIA 25 EL CANTER LA GÀRGOLA ELPITXELL BEURE A GALET 26 26 26 D 27 165 EL MENJADOR MENJAR JO MENJO LA TAULA LES CADIRES 27. 27 170 EL RESPATLLER DE LES CADIRES EL BUFET LES CORTINES LA CALAIXERA 27 27 28 -505- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 Qüestionari ELS CALAIXOS 175 EL CALAIX 28. 28. PARAR LA TAULA 29 LA PLATERA 29. LES ESTOVALLES 29 EL TOVALLÓ 180 29 D EIXUGAR-SE LA BOCA L'ESMORZAR EL DINAR EL BERENAR EL SOPAR primera menjada del dia menjada del migdia menjada de mitja tarda menjada de la nit menjada extraordinària de després del so- 185 ELRESSOPÓ par ALGUNA ALTRA MENJADA -quan se va al camp, a mig dematí- LES POSTRES al final de cada menjada, què es menja? EL PLAT D'ABANS DE LES POSTRES LA SOPA 190 EL BROU BULLIR 30 com el fa? TOT EL VERB. LA CARN D'OLLA com en diu de la carn que hi posa?_ L'AMANIDA 31 LES VINAGRERES 31 195 ELSALER 31 31 LES MANDONGUILLES LA PAELLA ARRÒS 32 com la fa?. 32 -506- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 Qüestionari L'ARRÒS ÉS BO 200 ELS CANALONS com els surt l'arròs?_ 33 com els fa? 34 ELS OUS FERRATS TRUITES què es pot fer més amb els ous?_ OU DUR OUS DURS 205 CROQUETES EL CETRILL EL MORTER 35 36 36 36. LA MÀ DE MORTER ALL-I-OLI 210 TACAR 36 què passa si cau oli a la roba?_ LA TACA FIDEUS A LA CASSOLA 37. PLATS TÍPICS LES GALETES 215 38 ELS MELINDROS 38 ELS CARQUINYOLIS LES NEULES 39 39 39. LES GARRAPINYADES ELS PANELLETS 220 LAXOCOLOTA PELADILLES CONFITS TORRONS EL SUCRE 40 41 41 41 41 què hi posem a les pastes perquè siguin -507- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 Qüestionari dolces? 225 LLÉPOL DOLÇOS TÍPICS home que li agrada molt el dolç LA LLAUNA on posa la pasta per posar-la al forn? EL GOLAFRE AFARTAR-SE 230 GRAS DÈBIL 42 42 42 l'home que no menja no té força perquè està DÈBILA L'AIGÜERA L'AIXETA 235 L'AIGUA EL FREGALL ESCURAR L'ESCURANDA ABANS 240 EN ACABAT EIXUGAR EL REBOST EL CELLER 43. 43. 43. 43. 43. 43 antigament. quan s'escura?. 44 habitació on es guarda el menjar habitació subterrània on es guarda el vi 245 EL VÀTER LA COMUNA EL MIRALL LA PINTA EL PENJADOR 45 i abans? 45 amb què ens arreglem el cabell? 45 -508- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 Qüestionari 250 LA TOVALLOLA LA BANYERA L'AIGUAMANIL EL GERRO LAGIBRELLA 45. 46. 46. 46. 46. 47. 47. 47. 47. 255 EL DORMITORI EL LLIT ELS LLENÇOLS LA GIRA DELS LLENÇOLS EL COIXÍ 260 LA COIXINERA EL MATALÀS EL SOMIER LA MÁRFEGA 47 47 47 47 sac ple de palla que servia de matalàs EL COBRELLIT 265 LA VÀNOVA L'EDREDÓ DOBLEGAR TÉ MOLTA SON ELS SOMNIS 270 SOMNIAR UN MALSON APAGA LA LLUM 47 cobrellit que abriga cobrellit acolxat D ell se'n va a dormir perquè té imatges que es tenen quan dormim d'això se'n diu somni dolent D S'HAN FUS ELS PLOMS quan hi havia tormenta i se n'anava la llum, què dèiem als ploms? L'ESCALFALLITS 275 L'ARMARI 48 49 que els havia passat -509- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 Qüestionari PLEGAR DESAR D perquè serveix l'armari? EL PENJA-ROBES on col·loquem els abrics? EL TOCADOR 280 49 49 que es posava sota el llit per LA TAULETA DE NIT L'ORINAL recipient no haver d'anar al vàter EL BRESSOL EL BRESSOL BRESSOLAR 285 EL CANELOBRE L'ESPELMA 50 51 moure'l 52 52 L'ESPELMATÒRIA on es pot posar també l'espelma?. LA FLAMA EL BLE 52 52 290 MOCAR EL BLE tallar el ble cremat 53 53 EL LLUM DE GANXO UN CLAU DE GANXO L'ESCOMBRA ESCOMBRAR 295 LA BROSSA 54 per a què serveix? brutícia que es llança quan es fa neteja BROSSAIRE persona que la recull ARRUIXAR EL CARRER com en dieu de tirar aigua al carrer EL DRAP 55 damunt d'un moble, què TORÇAR LA POLS quan hi ha pols fem amb el drap? 300 DRAPAIRE persona que recull coses velles -510- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 Qüestionari FER PUNTES ELS BOIXOS FER MITJA LES AGULLES 56 56 57 57 305 EL GANXET amb què es pot fer mitja, també? 57 LA TROCA O MADEIXA ROBA ESTESA 58 ESTENDRE la roba, en acabat de rentar-la la portem a L'AGULLA 58 310 RENTAR EL SAFAREIG la roba bruta s'ha de on es rentava abans? i si era públic? EL SAFAREIG PÚBLIC EL SABÓ a més de l'aigua, què necessitem per rentar? EL PICADOR DE LA ROBA amb què es picava la roba? 315 EL LLEIXIU DE CENDRA -com es feia?- líquid per fer blanca la roba i desinfectar-la EL LLEIXIU QUÍMIC EL COSSI on es posava la roba quan es duia a rentar ESBANDIR en acabat d'ensabonar-la, què es fa? ESCÓRRER 320 FER BUGADA D de rentar, esbandir i estendre, com se'n diu? BRUT LLEIG contrari de net contrari de bonic -511- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 Qüestionari XOTXO EL COSTURER 325 ESGUINZAR home brut i mal endressat 59 quan ens enganxem la roba en algun lloc, què li pot passar a la roba? COSIR UN PEDAÇ i després, què li hem de fer? REPASSAR LA ROBA abans de posar-la a l'armari, què fem amb la roba? FORAT A LES MITGES si ens enganxem les calces, què els passa? SARGIR 330 OU DE SARGIR ESTISORES per arreglar-les s'han de què es posa dintre per sargir millor? 59 amb què es cus? a més d'aquestes, quines altres LES AGULLES DE COSIR LES AGULLES DE CAP agulles hi ha? EL CANÓ DE LES AGULLES 335 ' EL COIXÍ DE LES AGULLES EL DIDAL EL LLI EL CÀNEM LES FIBRES 340 ENRIUAR on es guarden? o també? què ens posem al dit per cosir? classe de roba natural classe de roba natural el teixit està format per posar el cànem o el lli dins l'aigua per- què la seva fibra es pogués separar fàcilment PODRIR què li passa a la fibra si està molt de temps dins de l'aigua? BREGAR separar la fibra del lli o del cànem de la resta de la planta LA BREGADORA fusta on es bregava -512- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 Qüestionari ESPADAR sacsar el cànem per separar els fils de la resta 345 L'ESPADELLA peça de fusta per picar el cànem i el lli LA FILOSA amb què es filava? -forma i parts- EL CERRO al capdamunt de la filosa, què s'hi posava EL FUS on s'enrotllava el fil quan es filava a mà -forma i parts-_ LA FILADORA 350 LA TROCA L'ASPIOÀSPIA dona que filava porció de fil enrotllat bastó on s'agafava el fil per fer-ne troques o madeixes LADEBANADORA on s'enrotlla el fil per fer-ne un cabdell EL FIL COSIR 355 LA POST LES POSTS LA PLANXA EL RASPALL LA FEINA -classesTOT EL VERB 60 una post i moltes amb què planxem la roba? 61 la dona a casa molta no para mai, sempre té 360 LA GUARDIOLA ELS CÈNTIMS LES MONEDES ESTALVIAR 62 62 62 per què posem els diners al banc? -513- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 Qüestionari DEURE si anem a comprar i no portem prou diners, els quedem a TOT EL VERB. 365 MOLTS DE DINERS una persona és rica perquè té EL FANFARRÓ L'AGARRAT persona que sempre es fa veure persona que no gasta mai persona que gasta massa EL MALGASTADOR L'USURER persona que deixa diners a canvi que n'hi tornin més dels que ha deixat 370 TU TENS MÉS DINERS QUE TON GERMÀ TU TENS MENYS DINERS QUE TON GERMÀ JUTJAR abans de posar algú a la presó, primer se l'ha de UN JUDICI EL JUTGE 375 EL JUTJAT DEFENDRE COVARD FUGIR RENYAR també podem dir que se li fa un persona que jutja lloc on es jutja l'acusat té un advocat per a persona que té por i fuig TOT EL VERB. D 380 LA VERGONYA quan hem fet el ridícol, diem que hem passat molta AVERGONYIT quan algú té vergonya diem que està COMPTAR DE L'1 AL 20 COMPTAR DEL 30 AL 40 50 dibuix -514- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 Qüestionari 385 60 70 80 dibuix dibuix dibuix dibuix dibuix dibuix dibuix dibuix 90 100 390 200 1000 1200 LA GÀBIA DINTRE 395 FORA FLORIT LES CAPSES LES CAIXES 63 63 63 64 65 66 -515- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 Qüestionari 12.-EL VESTIT. ELS ENAGOS ELS CALÇONS LA BRUSA LA TOCA 5 EL DAVANTAL LESFALDETES LES CALCES EL MANTÓ LA CAMISA 10 ELJUPETÍ LA FAIXA LA COTILLA 1 1 1 2 2 3 3 3 3 3 3 faixa ampla de tela reforçada per aguantar el pit i els costats de les dones ELS PANTALONS 3 ELS CALÇONS 15 3 3 4 LES ESPARDENYES ELS SOSTENIDORS LES CALCETES 4 EL VESTIT DE LA DONA 5. LES FALDILLES 20 LA JAQUETA EL JERSEI LES MITGES 5 5 5 5 LES LLIGACAMES gomes per aguantar les mitges. EL BISÓ que es porta sota les faldilles perquè no claregin? 25 EL PI JAMA BLAU -516- 6 UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 Qüestionari LA CAMISA DE DORMIR 7 BLAVA L'ESTRENYECAPS 30 LA BATA ELS GUANTS UN GUANT ELS TIRANTS EL BRAÇALET 35 EL COLLARET 8 9 9 9 10 10 7 gorra de dormir. LES ARRACADES 10 DOS DONES PRESUMIDES EMPRAR 40 LA SAMARRETA 10 que els agrada molt lluir demanar en préstec 11 ELS CALÇOTETS 11 LA GABARDINA L'ARMILLA LA CAMISA 45 LA MÀNIGA 12 12 12 12 13. UN VESTIT D'HOME L'AMERICANA 13 ELS PANTALONS 13 ESGUINZAT si se li enganxen en algun lloc i se li fan malbé, diem que els pantalons s'han 50 ELSCAMALS LA CORBATA DOSHÒMENS JÓVENS 13 13 13 contrari d'«homes vells» -517- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 Qüestionari EL CORBATÍ 14 14 55 EL SUÉTER LES BUTXAQUES 14 LA CORRETJA DESCALÇ CALÇA CURTA 15 15 15 contrari de «curt» qui porten els pantalons llargs? 16 qui no porta davantal? qui és l'home? i les dones? aquesta cosa aquella cosa D D 60 LLARG ESTOS ESTA ESTE ESTES 65 AIXÒ ALLÒ AQUÍ/ACÍ ALLÀ/ALLÍ AQUELL, AQUELLS 70 D D AQUELLA, AQUELLES ELS BOLQUERS EL PITET 17 què se'ls posa als xiquets perquè no es taquin quan mengen? NUETS 18 18 AGARRATS DE LA MÀ 75 ELS MITJONS LES SABATES ELS CORDONS LLIGAR UN NUS 19 20 20 D_ D 80 BONIQUES LLETGES m'agraden molt perquè són molt no, no m'agraden perquè són molt -518- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 Qüestionari LLETJA, LLETJOS LA BOTA DIFERENTA 85 LES SANDÀLIES LES BAMBES UN RECALÇ UNAAVARCA 21 són iguals? 22 23 espardenyes o sabates velles calçat fet amb una sola de cuiro i corretges o cordills que el lligaven al peu o a la cama UNS ESCLOPS sabates de fusta per anar per llocs humits 90 MOCADOR DE CAP LA BOINA EL BARRET LA GORRA LA BISERA 25 26 27 28 24 95 LA GORRA DE COP gorra feta de palla o vímet que porta- ven les criatures per no fer-se mal al cap BOTES D'AIGUA -519- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 Qüestionari 13.- LA FAMÍLIA: CICLE DE LA VIDA. LES NOCES EL NUVI LA NÚVIA ELS NUVIS EL MEU HOME 1 1 -el dia del casament'l -el dia del casament'l -poc després del casamentcom presenta la dona el seu marit davant una altra persona? LA MEVA DONA ELS ANELLS i l'home a la dona? D L'ANELL DE PROMETATGE DECLARAR-SE quan el nuvi li diu a la núvia que vol casar amb ella, diem que se li ha es 10 FESTEJAR els nuvis, abans de casar-se, han de ESTIMAR EL PROMÈS per què es casen els nuvis? l'home que ha donat el consentiment de casar-se LA PROMESA la dona que ha donat el consentiment de casar-se DEMANAR LA PROMESA quan ja s'havien promès, el nuvi ana- va a ca la núvia per a 15 REFUSAR EL PRETENDENT FADRÍ CONCO FADRINA VELLA si ella li diu que no home jove que encara no s'ha casat fadrí de més de 40 anys fadrina de més de 40 anys si els nuvis deixen de relacio- TRENCAR LES RELACONS nar-se, diem que 20 LA CASAMENTERA dona que arregla, que prepara un casa-520- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 Qüestionari ment AMONESTAR publicació a l'església dels qui es volen casar per si hi ha algú que conegui algun impediment EL DOT què li dóna a la núvia la seva família ans de casar-se? EL REGAL obsequi que es fa als nuvis com en dieu del menjar que es fa quan ja MENJAR DE NOCES s'han casat? 25 ESTAR SEPARATS quan el matrimoni no va bé i ja no viuen junts, diem que BANYUT com se li diu al marit que és enganyat per la seva dona? COHABITAR quan un home i una dona viuen junts sense estar casats LA QUERIDA dona que està amb un home casat -nom habitual i eufemismes- LA PROSTITUTA dona que ven el seu cos per diners -nom habitual i eufemismes- 30 L'ESQUELLOTADA què es feia quan es casava un vidu o una viuda? ESTAR EN ESTAT 2 VERGE VERGES la dona abans de tindré relacions amb l'home és TINDRÉ UN DESIG quan una dona embarassada vol una cosa determinada, diem que -521- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 Qüestionari un fill -nom habitual i eufemismes- PARIR tindré 35 NÉIXER LA LLEVADORA TOT EL VERB. qui ajuda a néixer les criaturres? UN AVORTAMENT criatura nascuda prematurament SETMESÍ BORD 3 -que ha nascut als 7 mesos- _ fill nascut fora del matrimoni -nom habi- tual i eufemismes40 ELCALOSTRE la primera llet que li puja a la dona en haver parit CRIAR DESMAMAR LA DIDA donar el pit deixar de donar-li el pit dona que dóna el pit al fill d'una altra EL DIDO 45 LA MAINADERA el marit de la dida dona encarregada de cuidar criatures ULLPRENDRE UN INFANT L'HEREU EL CAGANIU embruixar-lo. el fill més gran és el fill més petit és EL FILL QUE NO ÉS L'HEREU 50 LA PUBILLA EL BATEIG BATEJAR la filla més gran és la 4 es porta el xiquet a l'església per a COM ET DIUS? què es pregunta per saber el nom d'una persona? EL PADRÍ a més dels pares, qui posa nom a una cria- -522- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 Qüestionari tura? 55 LA PADRINA EL FILLOL què és un xiquet en relació als padrins? COSTUMS DELS BATÉ JOS ELS BESSONS 5 cançons, tirar confits...- EL MATEIX, ELS MATEIXOS 60 LA MATEIXA, LES MATEIXES EL BIBERÓ LA PIPA UN XIQUET TU CREIXÉS MOLT 6 7 6 7 fins als 8 o 9 anys què li diem a un xiquet que es fa gran? 65 UN XICOT UN XIC EL PARE LA MARE EL FILL dels 11 als 18 anys dels 19 als 30 anys 8 8 8 8 TOT EL VERB. home a qui se li ha mort la dona dona a qui se li ha mort l'home _ el marit de la mare que no és el pare dels fills d'ella 70 RIURE EL VIDU LA VIUDA EL PADRASTRE LA MADRASTRA la dona del pare que no és mare dels fills d'ell 75 EL FILLASTRE fill del marit o la muller hagut en un matrimoni anterior, respecte a qui no li és pare o mare EL GERMANASTRE fill del marit o la muller respecte al -523- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 Qüestionari nascut en un altre matri- fill d'un d'ells moni EL SOGRE, LA SOGRA via els pares del nuvi respecte a la nú- ELS CONSOGRES els pares del nuvi respecte als pares de la núvia EL GENDRE, LA JOVE el nuvi i la núvia respecte als sogres 80 EL NEBOT, LA NEBODA el fill i la filla d'un germà EL COSÍ GERMÀ els fills de germans, què són entre ells? COSINS PRIMS L'ONCLE, LATÍA i els fills de cosins germans? els germans dels pares en relació als nebots EL NÉT, LA NÉTA fill d'un fill o d'una filla 85 L'AVI, L'ÀVIA pare i mare del pare o de la mare -nom habitual i hipocorístic- VELL, VELLA contrari d'«home jove» i de «dona jove» MON, TON, SON, MOS, TOS, SOS_ MA, TA, SA, MES, TES, SES MEU, TEU, SEU, MEUS, TEUS, SEUS 90 MEUA, TEUA, SEUA, MEUES, TEUES, SEUES_ -524- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 Qüestionari NOSTRE, VOSTRE, D'ELLS, NOSTRES, VOSTRES NOSTRA, VOSTRA, D'ELLES, NOSTRES, VOSTRES. EL CEMENTIRI ENTERRAR 95 UN DIFUNT UN CADÀVER 9 què s'hi fa als cementiris? un home mort cos mort, especialment d'una persona EL TAÜT on es col·loquen els difunts abans de posar-los a la sepultura? EL NÍNXOL LA TOMBA 100 LA MORTALLA 9 9 vestidura o llençol amb què es posa el difunt dins la caixa L'ENTERRAMORTS persona que dóna sepultura als morts EL FOC FOLLET flama de color blavós que es mou arran de terra en els cementiris L'EXTREMUNCIÓ sacrament perill de mort EL VIÀTIC eucaristia mort 105 VETLLAR UN MORT que s'administra als malalts en que s'administra en perill de passar la nit a casa d'un difunt LES PLORADORES com en deia la gent de les dones que es -525- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 Qüestionari abans per plorar als funerals? llogaven TRIST, TRISTOS contrari de «content» TRISTA, TRISTES contrari de «contenta» MORIR TOT EL VERB. -526- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 Qüestionari 14.- LES FESTES RELIGIOSES. ELS CAPELLANS 1 EL RECTOR capellà que està al càrrec d'una parròquia MOSSÈN L'ABADIA EL SAGRISTÀ tractament donat a un capellà, casa un viu el capellà qui ajuda punt? al capellà a tindré l'església a ELS ESCOLANS qui ajuda al capellà durant la missa? EL BISBE ELS FRARES UNA MONJA qui confirma els joves? 2 3 4 abans d'entrar-hi hi ha uns embans de fusta que formen 10 L'ESGLÉSIA EL CANCELL PICA D'AIGUA SENYAR-SE en entrar, lloc on hi ha l'aigua D recipient que conté l'aigua per bate- LA PILA BAPTISMAL jar 15 EL CAPANAR LA BEATA LA MANTELLINA 4_ dona molt religiosa vel que es posaven les dones al cap quan anaven a missa CONFESSAR-SE quan algú ha fet algun pecat ha de MENTIDER persona que no diu la veritat contrari de «veritat» a l'hora de la comunió, la gent va a 20 MENTIDA COMBREGAR -527- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 Qüestionari L'ESPADANYA LES CAMPANES 5 5 a missa, què es TOCAR LES CAMPANES per cridar la gent fa? 25 VENTAR LES CAMPANES EL BATALL girar les campanes peça de metall que penja dins la campana REPICAR fer sonar les campanes repetidament amb el batall EL CAMPANER home que toca les campanes toc de campanes al migdia TOC DE L'ÀNGELUS 30 ALTRES TOCS EL SANT CRIST LACREU CLAVAT CLAU 6 6 6 6 6 6 7 el 25 de desembre és la nit abans 35 CORONA ESPINES NADAL NIT DE NADAL EL PESSEBRE 7 40 LA MARE DE DÉU 7 SANT JOSEP EL NEN JESÚS SANT ESTEVE EL TIÓ 7 7 l'endemà de Nadal és què es fa cagar per Nadal? -cançó- 45 CAP D'ANY l'1 de gener és -528- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 Qüestionari i la nit anterior? LA NIT DE CAP D'ANY ELS REIS LA CANDELERA LA CANDELA 50 el 6 de gener el 2 de febrer què s'encén a missa aquest dia? el dijous abans del dimecres de cendra EL DIJOUS GRAS CARNESTOLTES entre el dijous gras i el dimecres de cendra, se celebra UNA DISFRESSA amb què es vesteix la gent festes? UNA CARETA LA QUARESMA i a la cara, què s'hi posa? en aquestes en quina època de l'any no es pot menjar carn? 55 DEJUNI el dimecres de cendra i el divendres són dies de sant ABSTINÈNCIA i d' DIUMENGE DE RAMS RAMS PALMES 8 8 8 9 9 9 9 10 processó del divendres sant al dematí 60 PROCESSÓ VESTA CIRI ATXA PENDONS 65 VIA CRUCIS LES MATRAQUES 11 el divendres sant no es podien tocar les campanes, què es tocava? TOCAR LES MATRAQUES -529- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 Qüestionari se celebra la resurrecció de Nostre PASQUA quan Senyor? SALPÀS costum de beneir les cases amb aigua i sal per Pasqua -cançó70 LA MONA PENTECOSTA TOTS SANTS ELS PANELLETS el dilluns de Pasqua es menja la com se diu l'altra Pasqua? l'1 de novembre és dolços típics d'aquesta festa -com els fa- EL DIA DE DIFUNTS 75 UN ÀNGEL UN DIMONI L'INFERN COMPLIR UN FANTASMA 80 LES BRUIXES 12 12 el 2 de novembre és TOT EL VERB -participi d'OFERIR i COBRIRaparició d'algú que sembla real dones dolentes que tenen poders màgics que li provenen del dimoni CREURE POR TOT EL VERB. quan algú s'espanta molt és perquè té EL PAPÚ noms de personatges per fer por a les criatures PORUC 85 home que té por ALTRES PERSONATGES TERRORÍFICS LA FESTA MAJOR 13 la festa més important del poble EL DIJUNI el dia anterior -530- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 Qüestionari DOMASSOS ELS GEGANTS 90 ELS NANOS ALTRES FESTES 13 13 13 SANT ANTONI , ELS GOJOS UN GOIG 95 LAFOGUERADA el patró dels animals és cançó dedicada a un sant 14 quan es cremen? LA NIT DE SANT JOAN BALLS MÉS USUALS LA JOTA LA CLAVELLINERA 100 INSTRUMENTS LAXIMBOMBA -531- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 Qüestionari 15.- LA MAR. LÁMAR LES ONES LES BARQUES EL PORT 5 LA COSTA PESCAR PESCADOR ELS PEIXOS EL PEIX 10 LA GAVINA LES SÀRSIES REMENDAR 1 1 2 2 2 3 3 3 3 3 4 4 * 5 LA CANYA DE PESCAR EL FIL 15 L'HAM què hi penja de la canya? què s'hi enganxa a la punta del fil? L'ESCA què s'hi posa a l'ham perquè els piquin? peixos NETEJAR EL PEIX 6 6 TREURE-LI LES ESCATES LES ARENGADES 20 EL SEITÓ LES SARDINES EL VINAGRE L'ABADEJO LES ANXOVES 25 EL LLENGUADO LAPALAIA 8 9 9 10 11 12 13 7 -532- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 Qüestionari LA RAJADA L'ANGUILA EL CONGRE 30 EL LLUÇ EL LLOBARRO ELVERAT ELS MOLLETS LA BOGA 35 LES BETES CAP-SECS RAP 14 15 16 nom d'un altre peix blanc 17 18 19 20 21 21 21 21 21 22 23 24 25 CATXELS GALERES 40 ELS MUSCLOS EL CRANC LA LLANGOSTA LES GAMBES ELS GADAGANGS 26 45 L'ERIÇÓ 27 L'ESTRELLA DE MAR LA SÈPIA EL BARCO EL CALAMAR 50 EL POP 28 29 30 31 32 -533- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 Qüestionari 16.-ELS JOCS. JUGAR LAMINA LA FIRETA ELS JOGUETS LA PILOTA L'ESTEL TINDRÉ 1 1 1 1 2 3 TOT EL VERB. -vostè n'havia tingut mai?- L'ENGRONSADOR 4 XALAR passar-ho bé 5 peça que fa caure les altres 6 -cançons- 10 LES BITLLES EL BITLLOT SALTAR A LA CORDA MANAR fer anar la corda 7 PIXO-MARRO-I-CAGO 15 PERDRE qui queda l'últim en un joc diem que ha GUANYAR VEGADA contrari de «perdre?, han anat a Barcelona tres o quatre ALTRE ALTRA 20 LA BALDUFA LA CORONETA LA PANXA EL PUNXO LA XARRANCA 25 EL PALET si no és el mateix és un si no és la mateixa és una 8 a b c 9 com se'n diu de la peça que es mou amb el peu? -534- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 Qüestionari LES BOLES D CLASSES DE BOLES JUGAR A BÒLIT joc que consistia en donar un cop a un bastonet per fer-lo anar lluny LA GALLINA CEGA joc en què se li tapen els ulls a qui para i els altres fan una rodona al seu voltant agafats de la mà -cançó- 30 ROGLE LA FONA LABASSETJA CONILLETS rodona o amb què es poden tirar pedres? « « « « « « ? un para i s'amaga la cara a la falda del que fa de mare, mentre aquesta pica a la seva esquena els altres s'amaguen i ell els ha d'anar a buscar -cançóPLANTATS quan te toca qui para, t'has de quedar sense moure't amb els braços oberts, i si et toca un que no para, et salves 35 SABOQUERO normalment porta altres els joc ulls de xiquets, i el que ell i para els tapats entre reciten una cantarella: «Saboquero que has perdut?»... -cançóL'ESPARDENYA rotllana on tothom està emb els ulls tapats i qui para dóna unes voltes per darrere amb una espardenya a la mà -cançóAMAGAR ESQUENES qui para ha de donar cops a l'esquena -535- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 Qüestionari dels altres jugadors -cançóPESSIC-PESSIGANYA es posen les mans damunt d'una taula o d'una cadira i qui para va pessigant-les mentre canta una cançó -cançóJOC D'ENDEVINAR s'ha de representar un ofici i qui para ha de saber quin és 40 JOC DE LA PENYORA es va passant un anell i qui para ha d'endevinar qui el té -cançóEL FLANDI O EL TELLO es fa un quadre a terra, dins del qual hi ha faves, cigrons, monedes, ..., i amb una sola de sabata -el tello- s'han de fer sortir CANÇONS cançons per parar ALTRES JOCS LA BICICLETA 10 10 45 UN SENYAL UN COTXE LA CARRETERA ANAR VINDRÉ 11 11 TOT EL VERB. TOT EL VERB. TOT EL VERB. 50 HAVER EL TREN LA MÀQUINA ELS VAGONS 12 12 12 -536- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 Qüestionari L'ESTACIÓ 55 LA VIA 12 12 12 EL RAÍL GRATIS TARDAR ARRIBAR 60 AVIAT sense pagar res arribar tard TOT EL VERB. d'aquí a poc temps contrari de «de pressa» que ja ha arribat l'hivern? (l'estiu, ...) A POC A POC ENCARA JO, TU, ELL NOSALTRES VOSALTRES conversa conversa conversa a mi m'ho van dir i a «nosaltres» també ENS US a mi m'ho van dir i a «vosaltres» també -537- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 Qüestionari 17.-ESCATOLOGIA ELS PITS LA VULVA SECRECIONS VAGINALS. LA MENSTRUCIÓ LA MASTURBACIÓ FEMENINA EL PUBIS EL PENIS ELS TESTICLES EL CONJUNT DEL PENIS I DELS TESTICLES 10 LA MASTURBACIÓ MASCULÍ NA. EL SEMEN L'EJACULACIÓ EL COIT VAGINAL EL COIT ANAL 15 EL COIT ORAL GANES DE FER L'AMOR EL PLAER SEXUAL L'ABSTINÈNCIA SEXUAL EL PRESERVATIU 20 LA VIRGINITAT PERDRE LA VIRGINITAT GAI LESBIANA EL CUL 25 LES ANQUES EL FORAT DEL CUL ANAR DE VENTRE -538- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 Qüestionari GANES D'ANAR DE VENTRE ELS EXCREMENTS 30 ELS EXCREMENTS SÒLIDS ELS EXCREMENTS LÍQUIDS UN PET PETAR-SE UNA LLUFA 35 LLUFAR-SE ORINAR GANES D'ORINAR ORINS ROTAR 40 ELS MOCS UN GARGALL UNA MANDONGUILLA SER TOT EL VERB. -539- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 APÈNDIX II Aties lingüístic de la Terra Alta UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 II VOLUM índex 1-FONÈTICA 2.-MORFOLOGIA NOMINAL 3.-MORFOLOGIA VERBAL 4.- LÈXIC 4.1.-El camp i els cultius 4.2.-lndústries relacionades amb l'agricultura 4.3.-EIS vegetals 4.4.-Animals domèstics 4.5.-Animals salvatges 4.6.-EI temps i la topografia 4.7.-Oficis 4.8.-El cos humà 4.9.-La casa 4.10.-El vestit 4.11.- La família i el cicle de la vida 4.12.- Festes religioses 4.13.-La mar 4.14.-Els jocs 5.-CONCLUSIONS 193 233 261 295 323 357 385 401 463 521 541 557 579 689 597 7 103 155 UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 l.- Fonètica UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 FONÈTICA MAPA1 SAFRA Modificació de lai en posició final 1.1.2. MAPA 2 TANCADA J tanc[á]da D tanc[á] tanc[É] Modificació de /a/ en posició final 1.1.2. -7- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 FONÈTICA MAPA 3 LLARG Modificació de /a/ en [e] per contacte amb un so palatal 1.1.3. MAPA 4 AIGUA Modificació de /a/ en [e] per contacte amb un so palatal 1.1.3. -8- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez FONÈTICA DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 MAPAS NEU í l I n[e]u l n[e]u Distribució de [é] - [É] < de E llatina 1.1.4. MAPA 6 FRONT [ ] fr[o]nt l fr[o]nt Distribució [o] - [ó] 1.5.5. -9- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 FONÈTICA MAPA 7 DOS Distribució [o] - [o] 1.1.5. MAPAS DOGUES | ] d[o]gues | d[o]gues Distribució [o]- [o] 1.1.5. -10- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez FONÈTICA DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 MAPA 9 MÓRA Distribució [D] - [o] 1.1.5. MAPA 10 ESTISORES I est¡s[o]res ] L _] estis[o]res Distribució [o]- [o] 1.1.5. -Il- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 FONÈTICA MAPA 11 POU Distribució [o] - [o] 1.1.5. MAPA 12 TRONXO I U tr[o]nxo I tr[o]nxo Distribució [o] - [o] 1.1.5. -12- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez FONÈTICA DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 MAPA 13 XOP Distribució [o] - [o] 1.1.5. MAPA 14 NÓVIO ] n[o]vio n[o]vio Distribució [o] - [o] 1.1.5. -13- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 FONÈTICA MAPA 15 FUS cm f[o]s I I f[u]s | f[o]st fundit Alternança [o] - [o] - [u] en el participi passat de fondre 1.1.6. MAPA 16 QUAN I ] q[o]n | q[wa]n Monoftongació de /wá/1.1.7. -14- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez FONÉTICA DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 MAPA 17 ESPÍGOL - ENGUANY [as] -, [an] [es] -, [en] - Neutralització de leí en [a] en posició pretónica 1.2.1. MAPA 18 PESTANYES ^ p[a]stanyes EU] p[e]stanyes Neutralització de leí en [a] en posició pretónica 1.2.1. -15- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 FONÈTICA MAPA19 ERIÇÓ [a]riçó [ejriçó [e]riç Neutralització de /e/ en [a] pretónica 1.2.1. MAPA 20 CARRETELL I H carr[a]tell | carr[e]tell Neutralització de /e/ en [a] pretónica 1.2.1. -16- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez FONÈTICA DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 MAPA 21 FORRELLAT forr[a]llat forr[e]llat Neutralització de /e/ en [a] pretónica 1.2.1. MAPA 22 LLEDÓ d] H[a]dó U d[a]lló U H[e]dó H[i]dó Neutralització de /e/ en [a] pretónica 1.2.1. -17- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez FONÈTICA DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 MAPA 23 EIXAM Neutralització de /e/ en [a] pretónica 1.2.1. MAPA 24 CARAGOL I U cargol | caragol Caiguda de /a/ - /e/ pretòniques en contacte amb /r/1.2.2. -18- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez FONÈTICA DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 MAPA25 CARABASSA | | carbassa H carabassa Caiguda de /a/ - /e/ pretòniques en contacte amb Irl 1.2.2. MAPA 26 BERENAR breñar berenar Caiguda de /a/ - /e/ pretòniques en contacte amb /r/1.2.2. -19- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 FONÈTICA MAPA 27 LA VEREMA -VEREMAR Caiguda de /a/ - leí pretoniques en contacte amb /r/1.2.2. MAPA 28 CARAMULL I I I ] carmull | acarmull | caramull Caiguda de lai - lei pretòniques en contacte amb /r/1.2.2. -20- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 Universitat Rovira i Virgili Departament de Filologia Catalana TARRAGONA ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA. ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Doctorand: Pere Navarro Gómez Dirigida per Joan Veny Clar Tarragona-Cambrils, tardor 1994 UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez FONÈTICA DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 MAPA 29 CASA La /a/ átona final en síl·laba lliure 1.2.3. MAPA 30 LLEBRE llebrfa] llebrfe] Canvi analògic de leí final en [a] 1.2.4. -21- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 FONÈTICA MAPA 31 FEBRE Canvi analògic de /e/ final en [a] 1.2.4. MAPA 32 FENOLL f[o]noll f[e]noll Assimilació de /e/ pretónica amb loi tònica 1.2.5. -22- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez FONÈTICA DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 MAPA 33 TEIXÓ I r I t[o]¡xó I t[e]ixó Assimilació de /e/ pretónica amb loi tònica 1.2.5. MAPA 34 GENOLL Tancament de /e/ en [i] 1.2.7. -23- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 FONÈTICA MAPA 35 XOCOLATA x[i]colate x[o]colate Tancament de /e/ en [i] 1.2.7. MAPA 36 PANELLETS pan[i]llets pan[e]llets pan[a]llets Tancament de /e/ en [i] 1.2.7. -24- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez FONÈTICA DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 MAPA 37 DEJUNI I I d[i]jun¡ D d[e]jun¡ I aluno Tancament de leí en [i] 1.2.7. MAPA 38 SENTIR 3 s[i]ntir C J s[e]ntir Tancament de leí en [i] 1.2.7. -25- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 FONÈTICA MAPA 39 SENTS Tancament de /e/ en [i] 1.2.7. MAPA 40 ESTARÉ I U est[i]ré | est[a]ré Tancament de /e/ en [i] 1.2.7. -26- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez FONÈTICA DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 MAPA 41 ESPÀRREC I f I espàr[i]c I espàrr[e]c Tancament de /e/ en [i] 1.2.7. MAPA 42 MÀNEGA I ] màn[i]ga I màn[e]ga Tancament de /e/ en [i] 1.2.7. -27- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 FONÈTICA MAPA 43 [au] [o] [aü] - [o] Canvi de loi en [aü] en posició inicial 1.2.8. MAPA 44 OLIVES - OLIVER C U [aüjlives I I [ojlives Canvi de loi en [aü] en posició inicial 1.2.8. -28- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez FONÈTICA DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 MAPA 45 ORELLES Canvi de loi en [au] en posició inicial 1.2.8. MAPA 46 OVELLES Canvi de loi en [au] en posició inicial 1.2.8. -29- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 FONÉTICA MAPA 47 OBRIR I ] [aü](b)rir I [o]brir Canvi de loi en [aü] en posició inicial 1.2.8. MAPA 48 LLORER I U ll[aü]rer I ll[o]rer Canvi de loi en [aü] en posició inicial 1.2.8. -30- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez FONÈTICA DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 MAPA 49 [o] [o] - [u] Tancament de loi en [u] seguida de /¡/ /u/tòniques 1.2.9. MAPA 50 COLLIR Tancament de loi en [u] seguida de /i/ lui tòniques 1.2.9. -31- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 FONÈTICA MAPA 51 CONILL Tancament de loi en [u] seguida de IM /u/tòniques 1.2.9. MAPA 52 cosí c[u]sí c[o]sí Tancament de loi en [u] seguida de /i/ /u/tòniques 1.2.9. -32- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez FONÈTICA DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 MAPA 53 TOPÍ Tancament de loi en [u] seguida de /¡/ lui tòniques 1.2.9. MAPA 54 COMUNA c[u]muna cfojmuna retrete Tancament de loi en [u] seguida de IM lui tòniques 1.2.9. -33- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 FONÈTICA MAPA 55 FOGUERA I ] f[u]guera I f[o]guera Tancament de loi en [u] seguida de /i/ luí tòniques 1.2.9. MAPA 56 ESTORNELL I _j est[u]rnell I est[o]rnell Tancament de loi en [u] seguida de /i/ luí tòniques 1.2.9. -34- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez FONÈTICA DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 MAPA 57 FERRO Tancament de loi en [u] en altres posicions 1.2.10. MAPA 58 QUARESMA q[wa]resma q[o]resma Diftongs 1.2.11. -35- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 FONÈTICA MAPA 59 CORTINA I I I c[wa]rtina I c[o]rtina Dinongs 1.2.11. MAPA 60 LLANGONISSA I ^] llang[wa]nissa | lleng[wa]nissa Diftongs 1.2.11. -36- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez FONÈTICA DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 MAPA 61 ABEURADOR ab[o]rador abfeülrador Diftongs 1.2.11. MAPA 62 LLAVOR Diftongs 1.2.11. -37- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 Universitat Rovira i Virgili Departament de Filologia Catalana TARRAGONA ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA. ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Doctorand: Pere Navarro Gómez Dirigida per Joan Veny Clar Tarragona-Cambrils, tardor 1994 UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez FONÉTICA DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 MAPA 63 PROCESSÓ Labials 1.3.1. MAPA 64 VEGADA Caiguda de /d/ en el sufix -ada 1.3.2.1. -38- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez FONÈTICA DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 MAPA 65 BENEIR la /d/ intervocálica 1.3.2.2. MAPA 66 SANT ANTONI I I I j san[t] Antoni | san(t) Antoni | san Antonio I san Ant[o]n Grups finals-nt,-It 1.3.2.3. -39- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 FONÈTICA MAPA 67 VINT ANYS ~^\ vinft] anys L. I vin(t) anys Grups finals -nt, -It 1.3.2.3. MAPA 68 ONES? I a (o)n[t] és? ] I | a (o)n és? Grups finals -nt, -It 1.3.2.3. -40- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez FONÈTICA DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 MAPA 69 Ensordiment de /z/ i /dz/ a Maella 1.3.3.1. MAPA 70 PINCES pin[z]es pin[s]es Sonorització de /s/ postconsonàntica 1.3.3.2. -4l- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 FONÈTICA MAPA 71 PERESA Caiguda de /z/ intervocálica 1.3.3.3. MAPA 72 MALESA malea malesa Caiguda de /z/ intervocálica 1.3.3.3. -42- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez FONÈTICA DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 MAPA 73 RESINA rema raïna resina Caiguda de /z/ intervocálica 1.3.3.3. MAPA 74 XURRAC U surrac I] xurrac ] serrutxo Palatalització de /s/ en posició inicial -43- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 FONÈTICA MAPA 75 SINGLOT I [ I aix¡ngl[o]t ] singl[o]t ] sangl[o]t | assingl[o]t Palatalització de /s/ en posició inicial MAPA 76 PESCAR Palatalització analògica de /s/ en [J] 1.3.3.5. -44- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez FONÈTICA DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 MAPA 77 DIRECCIÓ Sonorització de /s/ en el sufix -ecció MAPA 78 GENT-ÀNGEL La /5/ inicial i postconsonàntica 1.3.4.1. -45- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 FONÈTICA MAPA 79 ROJA I I ro[ï$]a D ro[t/]a I I roa Les prepalatals sonores en posició intervocálica 1.3.4.2. MAPA 80 ROJOS H ro[tj]os I ro[ï]s Les prepalatals sonores en posició intervocálica 1.3.4.2. -46- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez FONÈTICA DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 MAPA 81 BOJOS I I bo[Ï5]os U ll[o]cos I l[o]cos Les prepalatals sonores en posició intervocálica 1.3.4.2. MAPA 82 COJOS U go[ï^]os Hgo[ï]s C D go[tj]os Les prepalatals sonores en posició intervocálica 1.3.4.2. -47- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 FONÈTICA MAPA 83 PUJAR Les prepalatals sonores en posició intervocálica 1.3.4.2. MAPA 84 MITJA U mi[5]a I I mi[tj]a Les prepalatals sonores en posició intervocálica 1.3.4.2. -48- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez FONÈTICA DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 MAPA 85 MAJOR I I ma[Ï5]or C U ma[tj]or I I ma[j]or Les prepalatals sonores en posició intervocálica 1.3.4.2. MAPA 86 PITJOR U Pi d] pi[t/]or Les prepalatals sonores en posició intervocálica 1.3.4.2. -49- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 FONÈTICA MAPA 87 BARREJAR U barre[Ï5]ar ~~ barre[t/]ar barrear Les prepalatals sonores en posició intervocálica 1.3.4.2. MAPA 88 MAREJAR | ^j mare[Í5]ar | mare[t/]ar Les prepalatals sonores en posició intervocálica 1.3.4.2. -50- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez FONÈTICA DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 MAPA 89 FREGIR D fre[(ï)5]ir |~~1 fre[tj]ir Les prepalatals sonores en posició intervocálica 1.3.4.2. MAPA 90 FETGE-VIATGE Les prepalatals sonores en posició intervocálica 1.3.4.2. -51- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 FONÈTICA MAPA 91 METGE Les prepalatals sonores en posició intervocálica 1.3.4.2. MAPA 92 FORMATGE | | | forma[dz;]e I] forma[tj]e |quesso Les prepalatals sonores en posició intervocálica 1.3.4.2. -52- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez FONÈTICA DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 MAPA 93 BAJOCA ba[tj]oca ba[í^]oc fesol tendro Les prepalatals sonores en posició intervocálica 1.3.4.2. MAPA 94 ABADEJO I U abade[Ï3]o I abade[tj]o Les prepalatals sonores en posició intervocálica 1.3.4.2. -53- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 Universitat Rovira i Virgili Departament de Filologia Catalana TARRAGONA ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA. ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Doctorand: Pere Navarro Gómez Dirigida per Joan Veny Clar Tarragona-Cambrils, tardor 1994 UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 FONÈTICA MAPA 95 PLATJA pla[d$]a pla[e]a Piaula Les prepalatals sonores en posició intervocálica 1.3.4.2. MAPA 96 FET Conservació de la iod procedent del grup CT llatí 1.3.4.5. -54- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez FONÈTICA DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 MAPA 97 GUARET guar[e]t guar[eí]t guar[eï]t Conservació de la iod procedent del grup CT llatí 1.3.4.5. MAPA 98 LLET i I H[e]t H H[ei]t H[EÏ]t d] Conservació de la iod procedent del grup CT llatí 1.3.4.5. -55- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 FONÈTICA MAPA 99 PLET Conservació de la ¡od procedent del grup CT del llatí 1.3.4.5. MAPA 100 GAIATA I I D gaOJata U ga[j]ota | ga[e]ata | guiata La semiconsonant palatal /j/1.3.4.6. -56- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez FONÈTICA DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 MAPA 101 IAIA La semiconsonant palatal /j/1.3.4.6. MAPA 102 PELAIA I D pela[j]a J pela[e]a La semiconsonant palatal /j/1.3.4.6. -57- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 FONÈTICA M APA 103 ARRUGUES ¡ I I arrugues I arrues Pèrdua de /g/intervocalica 1.3.5.1. MAPA 104 EIXUGAR | I | eixugar 1 eixuar La semiconsonant palatal /j/1.3.4.6. -58- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez FONÈTICA DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 MAPA 105 JUGAR jugar juar La semiconsonant palatal /]/1.3.4.6. MAPA 106 CANCELL : . . - I cancell U canzell I] ganzell Z] vestíbulo 1 atrio Sonorització de /k/ 1.3.5.2. -59- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 FONÈTICA MAPA 107 SACRISTA Sonorització de /k/1.3.5.2. MAPA 108 ANTIC I I antic ~1 antiu Adaptació d'un castellanisme 1.3.5.3. -60- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez FONÈTICA DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 MAPA 109 CROQUETES croquetes cloquetes Confusió entre /r/ i /!/1.3.6.2. M APA 110 CRANC ( H cranc U clanc j cangre[x]o Confusió entre /r/ i /!/1.3.6.2. -61- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 FONÈTICA MAPA 111 ENCLUSA encrusa enclusa iunque Confusió entre /r/ i /!/1.3.6.2. MAPA 112 ALBARDA | | aubarda H albarda Vocalització de /!/ en síl·laba travada 1.3.6.3. -62- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez FONÈTICA DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 MAPA 113 ALBERCOC aubercoc albercoc abercoc Vocalització de IM en síl·laba travada 1.3.6.3. MAPA 114 ALMOSTA U aumosta U almosta C Z| amosta C ZU amostra L 1 aumostra Vocalització de /I/ en síl·laba travada 1.3.6.3. -63- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 FONÈTICA MAPA 115 ESMORZAR I | I ^] aumorzar I almorzar I amorzar I esmorzar Vocalització de /!/ en síl·laba travada 1.3.6.3. MAPA 116 TALP U tau I t[o]p ] d] t[o]p Vocalització de /!/ en síl·laba travada 1.3.6.3. -64- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez FONÈTICA DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 MAPA 117 BALBES Ibaubes I] balbes I | b[o]bes í I tiesses I Vocalització de /I/ en síl·laba travada 1.3.6.3. MAPA 118 POP Manteniment de /!/ en síl·laba travada 1.3.6.4. -65- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 FONÈTICA MAPA 119 PUÇA Manteniment de /!/ en síl·laba travada 1.3.6.4. MAPA 120 MUSTELA | mustela Imustel·la La líquida lateral allargada [I:] 1.3.6.5. -66- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez FONÈTICA DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 MAPA 121 AMETLES - AMETLER me[l:]es ame[l]es arme[À]es ame[ld]es Les líquides procedents dels grups llatins T'L, D'L, G'L 1.3.6.6. MAPA 122 VETLAR I I Ivefl·lar D ve[l]ar I ve[À]ar Les líquides procedents dels grups llatins T'L, D'L, G'L 1.3.6.6. -67- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 FONÈTICA MAPA 123 ESPATLA I I I I espa[l:]a ] I espa[l]a | espa[A]a I espa[ld]a Les líquides procedents dels grups llatins T'L, D'L, G'L 1.3.6.6. MAPA 124 MOTLE mo[l:]e mo[l]e mo[ld]e mo[yl]e Les líquides procedents dels grups llatins T'L, D'L, G'L 1.3.6.6. -68- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez FONÈTICA DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 MAPA 125 MAÇANA I I i macana j mangana La nasal adventicia 1.3.7.1. MAPA 126 CUINA Palatalització de /n/1.3.7.2. -69- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 Universitat Rovira i Virgili Departament de Filologia Catalana TARRAGONA ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA. ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Doctorand: Pere Navarro Gómez Dirigida per Joan Veny Clar Tarragona-Cambrils, tardor 1994 UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 FONÈTICA MAPA 127 SOMIER Palatalització de /n/1.3.7.2. MAPA 128 N'HI HA Palatalització de /n/1.3.7.2. -70- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez FONÈTICA DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 MAPA 129 ESTARNUT Dissimilations vocàliques 1.4.1. MAPA 130 CIMENT I U ciment ] cement Dissimilacions vocàliques 1.4.1. -7l- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 FONÈTICA M APA 131 MINUTS minuts menuts Dissimilations vocàliques 1.4.1. MAPA 132 RONYONS | | | | | ronyons | renyons | ranyons | rinyons Dissimilacions vocàliques 1.4.1. -72- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez FONÈTICA DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 M APA 133 ROSTOLL rostoll restoll rastoll Dissimilacions vocàliques 1.4.1. MAPA 134 TORRONS U torrons Z] turrons CI ^\ terrons ~1 tarrons Dissimilacions vocàliques 1.4.1. -73- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 FONÈTICA MAPA 135 INFLADA ^] imflada [I ID aumflada I I amflada I I umflada Assimilacions vocàliques 1.4.2. MAPA 136 TARONJA I I] taronja I toronja Assimilacions vocàliques 1.4.2. -74- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez FONÈTICA DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 MAPA 137 BELLOTA I _J bellota I abellota Pròtesi vocàlica o sil·làbica 1.4.3. MAPA 138 ANGUS I I I anous I nous Pròtesi vocàlica o sil·làbica 1.4.3 -75- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 FONÈTICA MAPA 139 RECLAU -escorpí- reclau arreclau Pròtesi vocàlica o sil·làbica 1.4.3. MAPA 140 VESPA Pròtesi vocàlica o sil·làbica 1.4.3. -76- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez FONÈTICA DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 MAPA 141 GARÇA garça agarça algarça Pròtesi vocàlica o sil-làbica 1.4.3. MAPA 142 COVAR U covar I] acovar I.... 1 encovar Pròtesi vocàlica o sil·làbica 1.4.3. -77- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 FONÈTICA MAPA 143 SOMNIAR I somiar l ensomiar Pròtesi vocàlica o sil·làbica 1.4.3. MAPA 144 FARDATXO fardatxo esfardatxo Pròtesi vocàlica o sil·làbica 1.4.3. -78- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez FONÈTICA DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 MAPA 145 ESPURNA I I I puma I] espuma I xispa Pròtesi vocàlica o sil·làbica 1.4.3. MAPA 146 ESTOVALLES U estovalles 1 mantel Pròtesi vocàlica o sil·làbica 1.4.3. -79- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 FONÈTICA MAPA 147 HAM I. j ^ ham I alam | ansuelo Pròtesi vocàlica o sil·làbica 1.4.3. MAPA 148 COMPRAR | HI comprar | crompar Metátesis consonàntiques 1.4.4. -80- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez FONÈTICA DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 MAPA 149 POBRE I U pobre | probé Metátesis consonàntiques 1.4.4. MAPA 150 CRIDAR [ U cridar J quirdar Metátesis consonàntiques 1.4.4. -81- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 FONÈTICA MAPA 151 CABRA U cabra 1 eraba Metátesis consonàntiques 1.4.4. MAPA 152 PARAULES I | | paraules | palaures Metátesis consonàntiques 1.4.4. -82- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez FONÈTICA DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 MAPA 153 ÀGUILA Metátesis consonàntiques 1.4.4. MAPA 154 LLENYA Assimilació Ini > [p] 1.4.5.1. -83- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 FONÈTICA MAPA 155 CANYELLA canella canyella Assimilació Ini > [p] 1.4.5.1. MAPA 156 GENIVES genives genyives Assimilació Ini > [n] 1.4.5.1. -84- UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ELS PARLARS DE LA TERRA ALTA, ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Pere Navarro Gómez FONÈTICA DL:T-1580-2009/ ISBN: 978-84-692-4541-5 MAPA 157 GRANDET Assimilació /mb/, /nd/1.4.5.2. MAPA 158 ENFONSAR, BARANA I] afonar, barana f J afondar, baranda Assimilació /mb/, /nd/1.4.5.2. -85-