Teatro de Quevedo, El

Author

Hernández Fernández, María

Director

Navarro Durán, Rosa, 1947-

Date of defense

2009-10-16

ISBN

9788469278727

Legal Deposit

B.47263-2009



Department/Institute

Universitat de Barcelona. Departament de Filologia Hispànica

Abstract

El tema de la presente tesis doctoral es el rescate de textos teatrales inéditos atribuidos a Quevedo, el análisis de su concepción del género y la harmonización del mentado corpus con el resto de su obra literaria. <br/><br/>En el capítulo I, desde la ecdótica, hemos compilado todos los testimonios manuscritos e impresos de la obra dramática de Quevedo y hemos constituido un catálogo bibliográfico. <br/>Los capítulos II y III delimitan el marco sociopolítico, el contexto cultural y la relación de don Francisco con otros escritores que admiró o vapuleó del entorno teatral coetáneo. Bajo el ribete de tres reinados distintos, profundizamos en las circunstancias teatrales que vivió nuestro autor. A partir de los documentos conservados, describimos su relación con otros escritores de su tiempo abocados al teatro: los que admira (Jorge Ferreira de Vasconcelos, por su Comedia Eufrosina, y el fecundo Lope de Vega) y los que critica con dureza (Pacheco de Narváez, Pérez de Montalbán, Jáuregui o Ruiz de Alarcón). Afrontamos su relación con Góngora sin los estigmas de la crítica moderna. Aludimos, además, a la impronta literaria de Quevedo en el teatro aurisecular.<br/>Los capítulos IV-VII analizan el corpus dramático de Quevedo. Estudiamos la única comedia quevediana completa de atribución segura, Cómo ha de ser el privado, las comedias perdidas (las de 1625 y 1631) e incompletas (Pero Vázquez de Escamilla y Fragmento) y dos comedias inéditas atribuidas a Quevedo en los catálogos (La privanza desleal y voluntad por la fama, una comedia palatina de enredo, y El galán fantasma, diferente a la homónima calderoniana). <br/>Enumeramos, a continuación, las características y los criterios de clasificación que hemos establecido para los entremeses de don Francisco: aquellas piezas focalizadas en la figura de la pidona, las que contienen una crítica al matrimonio y el entremés de figuras. Indagamos, por último, en dos entremeses atribuidos a un tal Miguel Mussa o Mulsa (el Entremesico famoso de las verdades del zonzo y el Entremesico del Hurto del nene).<br/>Definimos sucintamente las características de la comedia burlesca, a caballo entre el entremés y la comedia al uso, y establecemos pros y contras de la paternidad de dos piezas atribuidas a Quevedo: El premio de la hermosura y ¡Qué villano es el amor!<br/>Describimos las particularidades de las jácaras y bailes, que González de Salas publicó bajo la musa Terpsícore del Parnaso (1648). Desentrañamos a un Quevedo pionero en el retrato de la vida y milagros de jaques de la talla de Escarramán. Y, nos planteamos, a su vez, nuevas atribuciones: la Comedia de las Dependencias de España y "Picarilla, picarilla..."<br/>Los capítulos VIII y IX inscriben el teatro de Quevedo dentro de su inmensa escritura. Don Francisco es un pirotécnico del lenguaje que experimenta verbalmente y juega con la agudeza y el ingenio. La dicción de sus comedias, sin embargo, está condicionada por la premura y tirantez del encargo palatino. Estas limitaciones desaparecen cuando nos centramos en su teatro breve, dotado de la frescura y libertad carnavalesca. Aludimos, además, a los dispositivos semióticos de estas piezas dramáticas burlescas. <br/>¿Qué es lo dramático para nuestro autor? Por un lado, confecciona una Antipoética contra los dramaturgos memos de su tiempo, diseminada con sarcasmo a lo largo de su obra festiva. Por otro, Quevedo, como todo humanista, estudia y valora el teatro clásico grecolatino. Según veremos, don Francisco, homme du dieu, homme du diable, a lo largo de su obra dramática, no ha hecho sino personificar el vicio y la virtud, figuras que escenifican el "gran teatro de la conciencia humana".


<i>El tema de la present tesi doctoral és el rescat de textos teatrals inèdits atribuïts a Quevedo, l'anàlisi de la seva concepció del gènere i l'armonització del mentat corpus amb la resta de la seva obra literària.<br/>Al capítol I hem elaborat un catàleg bibliogràfic dels testimonis manuscrits i impresos de l'obra dramàtica de Quevedo.<br/>Els capítols II i III delimiten el marc sociopolític, el context cultural i la relació de l'autor amb altres dramaturgs. Afrontem la seva relació amb Góngora sense els estigmes de la crítica moderna. Aludim, a més, a l'influència literària de Quevedo al teatre aurisecular.<br/>Els capítols IV-VII analitzen el corpus dramàtic de Quevedo. Estudiem Cómo ha de ser el privado, les comèdies perdudes de 1625 i 1631, les incompletes (Pero Vázquez de Escamilla i Fragmento) i dues comèdies inèdites (La privanza desleal y voluntad por la fama i El galán fantasma). A continuació, valorem els seus entremesos, focalitzats en l'avarícia femenina, la crítica al matrimoni i la descripció de figures arquetípiques. Valorem si Miguel de Mussa (a qui se li atribueixen dos entremesos) és un pseudònim juvenil de l'autor. També hem establert els pros i contres de la paternitat de Quevedo de dues comèdies burlesques atribuïdes: El premio de la hermosura i ¡Qué villano es el amor! Descrivim, a més, les particularitats del romanços i balls que González de Salas va publicar a la musa Terpsícore del Parnaso (1648) i ens plantegem noves atribucions: la Comedia de las Dependencias de España i "Picarilla, picarilla..."<br/>Els capítols VIII i IX inscriuen el teatre de Quevedo dins de la seva immensa escriptura. La dicció de les seves comèdies, tanmateix, està condicionada per la pressa i els protocols de l'encàrrec, al contrari que el seu teatre breu, dotat de la frescor i llibertat carnavalesca. Aludim, a més, als dispositius semiòtics d'aquestes peces dramàtiques burlesques. <br/>Quevedo, que confecciona una antipoètica contra els dramaturgs del seu temps i que, com a humanista, va valorar el teatre grecollatí, al llarg de la seva obra dramàtica personifica el vici i la virtut, i els seus personatges escenifiquen el gran teatre de la consciència humana.</i>

Keywords

Comèdia burlesca; Literatura del Segle d'Or; Francisco de Quevedo (1580-1645)

Subjects

82 - Literature

Knowledge Area

Ciències Humanes i Socials

Documents

01.MHF_VOL_I.pdf

2.656Mb

02.MHF_VOL_II.pdf

870.9Kb

 

Rights

ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.

This item appears in the following Collection(s)