Efectes de l'entrenament del diafragma i músculs accessoris de la inspiració en atletes d'èlit. Balanç inflamatori/anti-inflamatori i impacte funcional específic i sistèmic sobre la capacitat d'exercici

Author

Abeijón Insua, Benedicta

Director

Broquetas Doñate, Juan María

Orozco-Levi, Mauricio

Codirector

Drobnic Martínez, Francisco

Date of defense

2008-11-26

ISBN

9788469215241

Legal Deposit

B-13148-2009



Department/Institute

Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Medicina

Abstract

Nuestro estudio consistió en la aplicación de un programa de entrenamiento muscular respiratorio (EMR) mediante válvula umbral a un grupo de 19 atletas de élite (7 fondistas, 7 ciclistas y 5 marchistas). <br/>Hipótesis de trabajo<br/>Nuestra hipótesis fue que el EMR es capaz de aumentar la fuerza y la resistencia de los músculos respiratorios (MR) y la capacidad aeróbica total, así como desensibilizar a la disnea.<br/>Objetivos<br/>Nuestros objetivos principales fueron medir el efecto del EMR sobre la fuerza y la resistencia de los MR, así como sobre la capacidad aeróbica. También se midieron los efectos del EMR sobre la eficiencia respiratoria y la reserva ante la fatiga, así como los parámetros de daño muscular y de inflamación.<br/>Material y métodos<br/>Inicialmente, se realizó una evaluación previa a los atletas consistente en la medición de: presión inspiratoria máxima (PIM), presión espiratoria máxima (PEM), fuerza en mano dominante y no dominante, una prueba de esfuerzo en cicloergómetro, y una prueba de carga máxima tolerada (CMT). En la prueba de CMT se midió la tendencia a la fatiga muscular respiratoria mediante el índice de presión-tiempo (Pti), la actividad muscular respiratoria (AMR) y la disnea mediante la escala de Börg en cada escalón de la prueba. También se realizó una medición antes y después de la prueba de CMT de citoquinas inflamatorias y marcadores de daño muscular. Concretamente, se midió IL-10, IL-6, RANTES, TNF-alfa, IL-1beta, TNF-R60, TNF-R80, IGF-I, IL-1ra y PCR. Para valorar el daño muscular, se midió CK, LDH y GOT.<br/>A todos los atletas se les facilitó una válvula inspiratoria tipo umbral y un programa de EMR de 6 semanas de duración en base a su PIM inicial. Tras el EMR, se repitió la evaluación inicial.<br/>Resultados<br/>Dentro del estudio se realizaron 3 análisis diferenciados: Un primer análisis transversal comparativo entre los atletas y un grupo de sedentarios sanos; un segundo análisis longitudinal comparando antes y después del EMR; y un tercer análisis de correlaciones.<br/>El análisis transversal comparativo con el grupo de sedentarios sanos mostró que los atletas tenían más fuerza inspiratoria y espiratoria, así como mayor resistencia de MR.<br/>En el análisis longitudinal, tras el EMR se observó un aumento de la PIM y de la CMT, sin observarse cambios en la PEM ni la fuerza en manos. Se observó también un descenso del Pti y del AMR tras el entrenamiento a una misma carga, lo que indica menor tendencia a la fatiga y mayor eficiencia muscular respiratoria. También se observó descenso de la sensación disneica. No se observaron cambios en la capacidad aeróbica. Respecto a los niveles de citoquinas inflamatorias, se observó un aumento basal de RANTES, TNF-alfa, IL-1beta y IGF-I. Se observó también una aumento basal de CK.<br/>En el análisis de correlaciones se observó que el grupo de fondistas presentó menor fuerza de MR, siendo el subgrupo que más mejoró tras el EMR.


Our study consisted of the application of a respiratory muscle training (RMT) program by means of an inspiratory threshold valve to a group of 19 elite athletes (7 long-distance runners, 7 cyclists and 5 march runners)<br/>Hypothesis<br/>Our hypothesis was that RMT was able to increase strength and resistance of respiratory muscles (RM), and total aerobic capacity, as well as desensitizing to dyspnoea.<br/>Objectives<br/>Our primary targets were to measure the effect of RMT on strength and resistance of RM, as well as on the aerobic capacity. In addition, the effects of RMT on respiratory efficiency and RM fatigue were measured, as well as muscular damage and inflammation parameters.<br/>Material and methods<br/>All athletes went under an initial evaluation, consisting of the measurement of: maximal inspiratory pressure (MIP), maximal espiratory pressure (MEP), hand strength in dominant and non-dominant hand, an effort test in cicloergometer, and a maximal tolerated load (MTL) test. In this test the pressure-time index (Pti), respiratory muscle activity (RMA), and dyspnoea by the Börg scale were measured in every step of the test. In addition, a measurement of inflammatory cytokines and markers of muscular damage was performed before and after the MTL test. Concretely, we measured IL-10, IL-6, RANTES, TNF-alpha, IL-1beta, TNF-R60, TNF-R80, IGF-I, IL-1ra and PCR. In order to evaluate muscular damage, CK, LDH and GOT were measured.<br/>All athletes were given an inspiratory valve with a threshold system, and a training program of 6 weeks of duration on the basis of their initial MIP. After RMT, the initial evaluation was repeated.<br/>Results<br/>Within the study 3 differentiated analyses were made: A first comparative cross-sectional analysis between the athletes group and a group of healthy sedentary; a second longitudinal analysis comparing before and after RMT; and a third correlation analysis.<br/>The cross-sectional analysis showed that athletes had higher inspiratory and espiratory strength, as well and greater RM resistance.<br/>The longitudinal analysis after RMT showed an increase of MIP and MTL, without changes in MEP or hand strength. A decrease in Pti and RMA was also seen, that reflects a minor tendency towards fatigue and greater respiratory muscle efficiency. In addition, a decrease in dyspnoeic sensation was also seen. No changes were seen in aerobic capacity. With respect to inflammatory cytokines, a basal increase in RANTES, TNF-a, IL-1b and IGF-I was seen, as well as an increase in basal CK.<br/>The correlation analysis showed that the long-distance runners had a lower RM strength, besides being the group that improved more after RMT.

Keywords

Atletes; Entrenament; Inspiratori

Subjects

616 - Pathology. Clinical medicine

Knowledge Area

Ciències de la Salut

Documents

bai1de1.pdf

6.319Mb

 

Rights

ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.

This item appears in the following Collection(s)