Aprovisionament de carn a la ciutat de Barcelona (Segles XIV i XV), L'

Author

Banegas López, Ramón Agustín

Director

Riera Melis, Antoni

Date of defense

2007-11-30

ISBN

9788469157695

Legal Deposit

B.42821-2008



Department/Institute

Universitat de Barcelona. Departament d'Història Medieval, Paleografia i Diplomàtica

Abstract

L'objectiu que vol assolir la tesi és el coneixement del funcionament del mercat de la carn que comercialitzaven a Barcelona exclusivament els carnissers, que era únicament la carn fresca provinent de quadrúpedes domèstics; alhora es volen analitzar les relacions de col.laboració i conflicte entre els membres d'aquest ofici i el Consell barceloní durant un període llarg, com són els segles XIV i XV, amb la voluntat de poder treure a la llum els principals trets evolutius d'aquest mercat. <br/><br/>Entre l'ampli ventall de fons disponibles per analitzar l'aprovisionament de carn a la ciutat de Barcelona s'han escollit les fonts municipals. L'elecció de les fonts municipals com a base de la nostra recerca es deu a què ens semblaven les més adients per poder veure la relació entre el municipi i els carnissers, relació fonamental per entendre el mercat de la carn en una societat fortament intervencionista com era la baix medieval; a més, aquestes fonts ens proporcionaven el marc normatiu en el qual es mou el mercat de la carn, base imprescindible per a futures recerques dins aquest mateix tema.<br/><br/>A l'hora d'analitzar les zones proveïdores de bestiar s'han estudiat de manera independent els diferents tipus d'animals. El bestiar més documentat és l'oví i el cabrum, el qual tenia diferents procedències: una primera zona era el ponent i el centre de Catalunya, la segona zona important d'aprovisionament es trobava al sud de Catalunya, nord del Regne de València i sud de l'Aragó i, finalmente, la tercera zona d'aprovisionament eren les actuals comarques pirinenques de la Cerdanya, el Capcir i el Ripollés. <br/><br/>Una vegada comprat el bestiar s'ha de portar fins la ciutat de Barcelona. El trajecte era llarg i dur i, molt sovint, sorgien problemes amb les autoritats de les zones per on passaven els ramats. L'actitud dels consellers, sempre al costat dels carnisser en els conflictes que mantenien amb les autoritats locals de Catalunya o de fora del Principat, canvia amb els conflictes que aquests mateix professionals tenen en el territori de Barcelona. A 'entorn de Barcelona els carnissers havien de pasturar el seu bestiar mentre esperaven el moment per entrar-lo i escorxar-lo a les carnisseries de la ciutat; aquí les pastures que necessitaven els carnissers entraven en conflicte amb els espais conreats i les pastures privades, que pertanyien en bona part a la classe patrícia de Barcelona, els ciutadans honrats, que monopolitzaven el govern de la ciutat, cosa que va generar gran quantitat de conflictes. L'intervencionisme municipal es fa especialmente patent en el procés de reglamentación i control de la venda de carn a la ciutat. El govern municipal, al llarg dels segles XIX i XV, anirà creant un corpus legislatiu per regular cada vegada amb més detall el mercat de la carn, el qual anirà evolucionant al llarg dels dos segles. <br/><br/>Des del punt de vista econòmic el mercat de la carn també va estar força intervingut pel municipio, que va intentar mantenir sempre abastada la ciutat de carn a un preu baix, sense renunciar als ingressos de la imposición, instaurada definitivamente a mitjans del segle XIV. Per arribar a aquests objectius, els consellers van recórrer a diferents tècniques com ara la coacció, la signature de contractes, la donación de préstecs sense interès, etc.<br/><br/>En definitiva, com s'ha explicat al començament, el mercat de la carn a Barcelona és un mercat força complex on incidiesen gran quantitat de factors, però on hi ha dos clars protagonistas: els carnissers de la ciutat, que dominen el mercat durant els dos segles, i el govern municipal, que amb el seu intervencionisme influirà profundament al desenvolupament del propi mercat.


<i>The thesis aim has been to analyze the whole process of meat trade in a great city of Late Middle Ages like Barcelona. To obtain this aim the whole documentation of the "Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona" (AHCB) has been analyzed in a systematic way. We have chosen the documentation of this archive because the "Consell de Cent" played an important role in the meat market. Along the research we have verified that the meat market was a complex market where there were a lot of agents, but where there were two principal actors: the butchers and the city ministers. The butchers monopolized the whole commercial process of the meat, they bought the animals in the fairs and cattle markets, their shepherds drove their herds to the city and they sold the meat in their stalls. At the other side, the city council, who intervened a lot in all the process of the meat trade. Along all the process there was a lot of conflicts and this two actors had opposite or coincidental interests along the different moments of the mercantile process. So, the butchers and the city council agreed in the defence of the tolls and pasture city privileges against the Catalonia's feudal Lords when the herds come to the city from the cattle markets. But they disagreed absolutely when the animals had problems with the lands owners in the city surrounding pastures, when the city ministers were fixing the meat prices and taxes, or at the moment when the city government was making the hygiene legislation of the meat selling. </i>

Keywords

Institucions locals medievals; Comerç; Alimentació; Història de Barcelona; Història medieval de Catalunya; Gremis

Subjects

93 - History. Auxiliary sciences of history. Local History

Knowledge Area

Ciències Humanes i Socials

Documents

01.RABL_VOL_I.pdf

5.250Mb

02.RABL_VOL_II.pdf

2.458Mb

 

Rights

ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.

This item appears in the following Collection(s)