Estimació de mesures longitudinals rectilínies i curvilínies. Procediments, recursos i estratègies

Author

Callís i Franco, Josep

Director

Fiol, M. L. (Maria Lluïsa)

Date of defense

2002-09-18

ISBN

8468802158

Legal Deposit

B.46.447-2002



Department/Institute

Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Didàctica de la Matemàtica i de les Ciències Experimentals

Abstract

La recerca aporta coneixement sobre la capacitat estimativa mètrica. Els seus objectius es centren tant en la detecció dels procediments recursos i estratègies que s'apliquen tot analitzant-ne la seva incidència d'utilització i la seva eficàcia o nivell de precisió; com en l'aprofundiment de com s'organitzen i generen aquestes estructures mentals estimatives. Fruit d'aquesta realitat s'incideix en reflexionar sobre l'enfoc didàctic que caldria tenir en compte per millorar-ne el seu aprenentatge.<br/>El plantejament de la recerca neix del supòsit de que l'adquisició de la capacitat estimativa no s'adquireix per la formació escolar i acadèmica sinó per la incidència de l'entorn; també, de que la capacitació longitudinal possibilita l'adquisició de l'estimació curvilínia. En base a aquests condicionats la recerca es porta a terme tot aplicant una anàlisi quantitativa i alhora una de qualitativa a través de l'aplicació del test EM (Estimació Mètrica). <br/>Les mostres sobre las que es porta a terme la investigació, són, per un costat, una Mostra Base integrada per la Mostra Control constituïda per alumnat de magisteri i per dues Mostres Experimentals a través de les quals es poden contrastar la incidència de determinades variables (gènere, edat, nivell formatiu, àmbit cultural) respecte al domini i capacitat d'estimació mètrica. Una de les mostres experimentals està formada per un grup d'educadors populars de la Comunidad Segundo Montes (El Salvador) i l'altre són alumnes de quart i sisè de primària. Per tal de poder aprofundir en les estructures mentals implícites que s'apliquen en l'acte estimatiu, s'utilitza el mètode d'estudi de casos centrat en disset persones que constitueixen la Mostra Selectiva.<br/>Els resultats de la investigació posen en evidència la educabilitat de l'estimació mètrica alhora que el poc domini i capacitat que en tenim; alhora que la insignificant incidència de l'educació formal en aquest aprenentatge i la quasi nul·la correlació de les variables analitzades respecte a aquest domini. Al mateix temps, les conclusions posen en evidència, també, la gran complexitat que representa l'aprenentatge mètric en el que fins i tot dins el mateix objectiu de la capacitat estimativa, el domini de l'estimació longitudinal rectilínia no incideix en la millora de la curvilínia, la qual necessita de procediments, recursos i estratègies diferents a la primera tot destacant-se per la seva importància, la necessitat del poder de visualització i de la manipulació i transformació d'imatges mentals com a base del poder estimatiu que capacita, alhora, per a l'adquisició de procediments de transformació geomètrica com són la rectificació, la quadratura i la curvalització. Per altra banda, destaca la importància de la intuïció matemàtica, en aquest cas, de la intuïció mètrica, com a estadi d'alt nivell d'evolució i domini matemàtic, aprenentatge que es situa pel cim dels processos inductius i deductius; domini, doncs, que cal potenciar i treballar com a objectiu de desenvolupament de la formació i educació matemàtica.


This research contributes to our knowledge on metric estimation ability. The objective is two-fold: (i) detecting the procedures, resources and strategies that are applied, while at the same time analysing how often they are utilised and how efficient or precise they are; (ii) further investigation into how the mental structures responsible for estimating are organised and generated. From this, we reflect on the teaching approaches that should be taken into account in order to improve learning in this area.<br/>Our approach to this research begins with the assumption that the ability to estimate is not acquired through schooling and academic training, but by the effect of the environment. A further assumption is that the ability to make longitudinal estimates facilitates the acquisition of the ability to make curvilinear estimates. With these two suppositions in mind, we carried out the research, applying a quantitative analysis as well as a qualitative analysis using the ME (Metric Estimation) test.<br/>The samples used in the investigation were a Base Sample made up of a Control Sample comprising teacher education students specialising in Primary Education, and two Experimental Samples through which we were able to compare the effect of certain variables (sex, age, education, cultural environment) with respect to their skills and abilities in metric estimation. One of the experimental samples was made up of a group of educators in the Segundo Montes Community in El Salvador and the other were schoolchildren from the fourth and fifth years of primary schools. In order to delve further into implicit mental structures that are applied to the act of estimating, we used the case study method centred on seventeen people that made up the Selective Sample.<br/>The results of the investigation demonstrated that metric estimation was teachable and that the skills and abilities we have are rather small. Furthermore, the results show there is an insignificant amount of time spent on learning metric estimation in formal education and an almost zero correlation with the variables we analyzed with respect to this skill. At the same time, the conclusions also demonstrate the great complexity involved in learning metrics, where even within the same objective of the capacity to estimate, skills in making estimates of longitudinal measurements do not imply an improvement in making estimates of curvilinear measurements. The latter requires procedures, resources and strategies that are different from the former, the most important of which are the need to be able to visualize, manipulate and transform mental images as a basis for being able to estimate. This, in its turn, enables one to acquire the procedures of geometric transformation such as rectification, quadrature and curvilinearity. On the other hand, mathematical intuition, in this case, metrical intuition, stands out as a highly important phase in the development of mathematical skills, the learning of which is paramount in inductive and deductive processes. It is a skill, therefore, which needs to be worked on and strengthened as an objective in developing mathematical training and education.

Keywords

Mètodes i activitats; Metrologia; Didàctica i metodologia

Subjects

37 - Education

Knowledge Area

Ciències Socials

Documents

jcf01de10.pdf

450.1Kb

jcf02de10.pdf

170.4Kb

jcf03de10.pdf

480.5Kb

jcf04de10.pdf

273.0Kb

jcf05de10.pdf

404.4Kb

jcf06de10.pdf

360.4Kb

jcf07de10.pdf

426.6Kb

jcf08de10.pdf

428.5Kb

jcf09de10.pdf

467.5Kb

jcf10de10.pdf

394.0Kb

 

Rights

ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.

This item appears in the following Collection(s)